BARROC.

Context histric i
caracterstiques Formals
 CONTEXT HISTRIC
Origen a Roma, ~1600 gran difusi a les Monarquies
Catliques i Absolutistes (amb les seves colnies): Monarq.
Hispnica, Portugal, Frana, ustria. El Barroc s lestil
propagandstic de lEsglsia i les Monarquies Absolutistes.
Forta presncia del classicisme a Frana (1648, creaci de
lAcadmia de Pintura i Escultura) i Anglaterra (Palladianisme)
Barroc = poca de crisi (especialment a la Monarquia
Hispnica)
Crisi econmica: els anys freds de comenaments de
segle van provocar moltes males collites que van portar a
crisis de subsistncia. Anglaterra i Holanda van tenir un
gran creixement econmic basat en el comer de llarga
distncia. Gran inflaci de preus a la Monarquia
Hispnica per la reducci de lor americ.
 crisi demogrfica: les crisis de subsistncia van provocar
moltes epidmies (pesta) que es van afegir a les nombroses
guerres (30 anys). Una possible sortida s laugment de la
religiositat. (Judith i Holofernes, retaule CB, tot i que del s. XVIII,
Salzillo tamb promou aquesta religiositat popular)
crisi social: les dificultats econmiques van provocar un
augment de les tensions i conflictes socials (picaresca
castellana, bandolerisme catal)
crisi poltica: la lluita contra les aspiracions imperials de
limperi dels Habsburg va portar la guerra dels 30 anys i la pau
de Westflia (1648) que va significar la independncia de
lHolanda protestant i lascens de Frana.
Llus XIV esdev el model de Monarca Absolut i utilitza lart per
manifestar lorigen div del seu poder (Versailles).
Lintent dOlivares de crear un estat ms centralitzat provoca
(1640) la guerra dels Segadors a Catalunya i la
independncia de Portugal. (Menines)
 crisi religiosa: el Concili de Trent (1545-63) va provocar
lescissi definitiva en la cristiandat occidental entre protestants i
catlics. Del Concili en van sorgir nous ordres (jesutes) o sen
van reformar dantics (Trinitaris Descalos) amb la finalitat de
difondre el missatge contrareformista (Judith i Holofernes,
retaule de CB, st. Carlo, Oraci a lhort).
Tamb apareixen canvis radicals que anuncien un mn nou:
Aparici del Parlamentarisme modern a Holanda i
Anglaterra.
Desenvolupament del capitalisme comercial i irrupci duna
burgesia poderosa als pasos atlntics (allegoria
pintura,lli anatomia)
avenos cientfics: Kepler, Galileo, Newton (lli anatomia).
Aparici del racionalisme filosfic (Descartes) i
lempirisme (Locke)
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL BARROC
Art dirigit pel poder com a instrument de propaganda dels
seus valors ideolgics, en defensa dels dogmes i lautoritat
de lesglsia catlica, o lexaltaci de labsolutisme
monrquic.
Per aix s un art conservador: la finalitat s mantenir els
valors ideolgics de les classes dominants i reforar lordre
social.
s un art destinat a les masses a fi de manipular la
voluntat del poble i evitar que el seu malestar es manifests
en protestes.
s un art retric en els formes i senzill en el missatge; per
mitj dun llenguatge aparats i espectacular vol atreure
latenci del pblic i sensibilitzar-lo. Si lart renaixentista
sadreava a la ra cercant ladmiraci intellectual; lart barroc
sadrea als sentits cercant limpacte emocional.
 Per tal de ser persuasiu i cercar lemoci en el pblic, lart
barroc, segons Wlfflin es val de:
tendncia a barrejar tots els llenguatges artstics
(arquitectura, escultura, pintura).
recerca del moviment; tant real (parets ondulants com a st.
Carlo o moviment de laigua com a Versalles) com imaginari
(personatges captats en accions violentes com Judith i
Holofernes o Apollo i Dafne)
representaci o suggeriment de linfinit: la representaci de
la Trinitat a la cpula de st Carlo, els camins del jardins de
Versalles, laire de la perspectiva aria de Velzquez o
Rubens.
es dna un gran importncia a la teatralitat dels efectes
lumnics: cpula de st. Carlo, Judith i Holofernes
gust per la teatralitat, all que s escenogrfic i fastus:
(Versalles, tres grcies, oraci a lhort).
CARACTERSTIQUES ARQUITECTURA
El gust per les escenografies i la teatralitat porta a la
creaci de places on es manifesta lesglsia i la
Monarquia: Place Royale de Pars (1612), Plaza Mayor de
Madrid (1617), plaa st. Pere de Roma (1667).
Les tipologies ms caracterstiques sn lesglsia (st
Carlo) i el palau (Versalles).
Concepci unitria de ledifici. No es tracta dafegir
mduls geomtrics simples; es rebutgen els plantejaments
senzills i geomtrics (creu, baslica, quadrat). Es treballa
lespai arquitectnic com una massa, com si es tracts
duna escultura: sutilitza plantes ellptiques, ovals o
esquemes geomtrics complexos (llevat de les plantes
jesutiques derivades de Vignola: nau central amb capelles
entre els contraforts i amb un transsepte poc desenvolupat
on hi ha un creuer coronat per la cpula).
 La recerca del moviment i dels jocs de llum i ombra porta a
labandonament de la lnia recta i la superfcie plana i a
londulaci de les parets.
Gran protagonisme de la cpula com a element centralitzador
grcies a la direccionalitat de la llum. A lexterior la cpula s la
culminaci de lesglaonament de la massa arquitectnica.
Gran teatralitat i escenografia a les faanes, on concentren a
la part central elements sortints (columnes, frontons, etc.); el
resultat s una combinaci delements entrants i sortints que
sorprn pel seu dinamisme i jocs lumnics. A Castella i ustria les
faanes de les esglsies semmarquen entre dos campanars molt
decorats.
s de molts elements decoratius i constructius: a ms del
repertori clssic (els cinc ordres, arcs de mig punt, etc.),
columnes ondulades i de formes diverses (salomniques, estpits,
anellades balustrades); arcs ellptics, ovals mixtilinis; frontons
partits, arrodonits; s de grans volutes i aletes com a contraforts,
CARACTERSTIQUES ESCULTURA
Element omnipresent a les obres arquitectniques i
urbanstiques barroques: faanes, retaules, monuments pblics,
fonts,etc.
materials variats: a Itlia predomina el marbre (Apollo i Dafne)
i el bronze; a la Monarquia Hispnica, la fusta policromada,
sobretot en imatges religioses (oraci a lhort).
Tamb s variada la tipologia i la temtica: el tema religis s
el preferent (oraci...), escultura funerria, esttues eqestres
que ocupen un lloc central en una plaa o palau (Felip IV de
Tacca), mitologia amb un sentit allegric de les virtuts humanes i
poltiques dels poderosos (Apollo...); tamb s motiu decoratiu de
fonts i terminacions de ltic dedificis (Versailles).
es busca el naturalisme i la credibilitat per potenciar
lemotivitat i sutilitza tot tipus de recursos: policromia, textures,
robes,etc. (oraci...)
 Gran teatralitat dels conjunts escultrics que sovint
formen part duna escenografia: retaules, capelles,
forncules, imatges de passos processionals (oraci...).
Es busca la perfecci tcnica i el moviment: aturades en
el moment de mxima acci; robes agitades, mogudes i
desordenades pel vent; composicions en diagonal,
centrfugues i obertes (Apollo i ...).
Superfcies amb entrants i sortints acusats que
produeixen forts contrastos de llums; contraposici de
textures per accentuar el dramatisme.
Gran expressivitat en els gestos i les actituds: lobjectiu
s commoure emocionalment lespectador i fomentar
lexaltaci de la pietat i el fervor religis (oraci ...) i
lexaltaci del poder.
CARACTERSTIQUES PINTURA
Predomini del color (element sensitiu) sobre la lnia o
dibuix (element intellectual). Els efectes de profunditat,
perspectiva i volum saconsegueixen amb contrastos de llum
i tonalitats de color (i no pas amb lnies ntides dibuixades) i
ls de la perspectiva aria (colors clids en primer terme,
freds al fons).
Paper fonamental de la llum: amb un efecte teatral
sobreillumina unes parts i en deixa daltres en la foscor per
destacar els elements importants de la composici i
augmentar la tensi dramtica.
Composicions centrfugues, a partir de diagonals i visi
en profunditat. Les figures no es disposen en plans parallels
i diferenciats a la superfcie del quadre unificats per la
perspectiva artificial, sin en composicions que sestenen
de forma contnua cap al fons, amb predomini descoros.
 Escenes dotades de gran moviment i composicions
atectniques amb una distribuci asimtrica dels
volums, allunyada de lordenaci intellectual i racional del
Renaixement
Figures amb gestos i actituds teatrals de gran
expressivitat dins dun realisme allunyat de la imitaci
idealitzada de la realitat del renaixement.
Gust per perspectives illusionistes, especialment a les
voltes, on sintenta trencar visualment lespai arquitectnic
amb efectes de trompe loeil, amb la representaci del cel
i el suggeriment de linfinit.
Temes determinats pels comitents (Esglsia, reis, nobles i
a Holanda, la burgesia): religis (Judith i Holofernes),
histric, mitolgic (tres grcies) i allegric (allegoria
pintura), retrat (lli anatomia, menines) i pintura de
gnere (paisatge, bodegons, escenes de la vida quotidiana)
DIFERNCIES FORMALS DINS LA PINTURA BARROCA
A Itlia a la primera meitat de segle:
Naturalisme (Judith i Holofernes):
o recerca dun realisme absolut en els models dels seus
personatges (religiosos o mitolgics) que eren tipus vulgars dels
carrers reconvertits en ngels, dus, herois o sants.
o Escenaris modestos i foscos, com llars i tavernes, llocs on
representar bodegons que acabaran convertint-se en un gnere.
o Ambientaci de temes bblics i mitolgics en lpoca del pintor
(amb els seus escenaris, vestits i objectes). Es pretn que el poble
sidentifiqui amb el tema de la pintura
o Illuminaci tenebrista amb un focus de llum conceptual que
illumina poderosament els protagonistes i enfosqueix la resta.
o composicions asimtriques, perspectives forades, punts de vista
inslits i escoros.
o Iniciador: Caravaggio. Seguidors Gentileschi, Ribera, lescola
sevillana del primer Velzquez, Zurbaran o alguns quadres de Murillo,
la Tour, etc.
 Classicisme
o pintura tamb realista per que defuig la vulgaritat i dna
una visi ms moderada i propera als cnons de bellesa
ideal i serena.
o tractament de la llum moderadament contrastat, sense
arribar als excessos del tenebrisme naturalista.
o predilecci pel temes mitolgics i allegrics per a la
decoraci de frescos en palaus, on es dna molta
importncia al paisatge, que creixer com a gnere
independent.
o predomini del dibuix i de les composicions tancades,
geomtriques i racionals.
o Autors: Carracci (iniciador), Reni, Poussin, Lorrain, etc.
 A Itlia a la segona meitat de segle:
Barroc decoratiu. Es prolonga durant el s. XVIII i s la
mxima exaltaci del poder poltic i religis:
o sespecialitza en la decoraci de murs, sobretot de
voltes on utilitza sovint el trompe loeil per representar un
trencament de glria que sobre a una visi celestial.
o En les voltes saplica una perspectiva de baix cap a
dalt que requereix grans coneixements dptica i de
geometria.
o El tractament dels motius s classicista, per amb
composicions molt dinmiques i espectaculars que
procuren embadalir lespectador davant la grandesa del
tema representat.
o Autors: Pietro da Cortona, Andrea Pozzo, al s. XVIII
Tipolo,etc.
 Holanda: societat burgesa i protestant:
Existncia dun mercat artstic on la burgesia compra
quadres de petites dimensions per a les seves cases (ms
modestes que els palaus de la noblesa o les esglsies)
El rebuig del protestantisme a les imatges religioses i els
gustos realistes daquesta burgesia porta a que els temes
dominants siguin retrats, escenes quotidianes, paisatges,
natures mortes.
Corrent realista que pren com a model la realitat observable,
influts per Caravaggio, per sense lextremisme del
naturalisme.
Autors: Hals, Rembrandt, Vermeer. Tamb serien realistes
alguns pintors francesos com La Tour o Le Nain o lescola
sevillana del primer Velzquez, Zurbaran o alguns quadres de
Murillo.
 Rembrandt (lli danatomia del doctor Tulp)
o Parteix dun realisme objectiu, per evoluciona cap a
una visi subjectiva i espiritual de la realitat per captar la
interioritat de lnima humana (profunditat psicolgica en
els retrats).
o Tot i partir del tenebrisme, la suau transici de la llum a
les ombres convida al recolliment i la meditaci.
o predomini duna taca de color lliure, amb pinzellada
vigorosa i textura densa, fins a arribar gaireb a prescindir
del dibuix.
o Espai unitari i envoltant, amb predomini dun buit en
primer pla per donar ms profunditat a lescena.
o Una etapa exitosa fins 1642 (mort de la seva esposa
Sskia), per lafany per investigar nous camins el va dur a
la incomprensi.
 Vermeer (allegoria de la pintura)
o millor representant de la pintura de gnere: escenes de
la vida quotidiana, en interiors domstics on una dona fa
les seves tasques habituals sense ser conscient que s
observada.
o disposici de les figures en un pla profund, on hi ha una
llum clara que crea un ambient ntim amb contrast amb el
primer pla ms fosc.
o Dibuix minucis i precs que dna una gran nitidesa a
tots els detalls, amb pinzellada de factura llisa, diluda i
delicada.
o Sentit potic de la llum i el color: gamma cromtica
rica, amb predomini de grocs i blaus matisats per una llum
suau que dna als seus interiors un aire pausat, delicat i
silencis.
 Monarquia Hispnica:
Flandes: Ple Barroc, Rubens (les tres grcies)
o sntesi entre lequilibri compositiu de Rafael i Leonardo, la
grandiositat terrible de les figures humanes de Miquel ngel,
el sentit del color de Tici i els jocs de llum de Caravaggio.
o Composicions obertes, amb predomini dels esquemes en
diagonal.
o Escenes de gran vitalitat, dinamisme i moviment.
o Figures opulentes i vigoroses.
o Primacia del color, amb pinzellades lliures, rpides,
nervioses i amb una gran intensitat narrativa.
o Llum ambiental que difumina les formes i envolta les
escenes.
o Seguidors: Van Dyck, Jordaens; per tamb Hals, Rembrant,
Velzquez, etc.
 La Cort: Velzquez (les Menines): en la seva obra es
diferencien dues grans etapes: la sevillana fins 1623 i la
madrilenya com a pintor de la Cort, on hi podem trobar
quadres de les diverses tendncies barroques. Al llarg de la
seva vida el seu estil t una evoluci clara:
En la composici: de les actituds forades i la
juxtaposici de figures de letapa sevillana a una agrupaci
natural, amb composicions obertes que integren
lespectador.
En el tractament de la llum: del tenebrisme sevill cap a
una llum ms matisada i el domini de la perspectiva aria.
En el dibuix i el color: des dun dibuix detallat i uns
colors terrosos i foscos, de textura llisa de lpoca sevillana;
cap a un dibuix descassos elements lineals i uns colors
influts per la pintura veneciana, amb pinzellades molt
lliures i inconnexes si sobserven des de prop.
EL ROCOC O ESTIL GALANT DEL s. XVIII
Sorgeix a Frana coincidint amb el regnat de Llus XV
(1715-74) i des dall sestengu especialment cap a lEuropa
central i del nord.
La mort de Llus XIV el 1715 va significar un cert aband de
Versalles i el retorn a Pars de la Cort, on es va alliberar del
rgid cerimonial autocrtic i lalta aristocrcia es va dedicar a
gaudir dels plaers de la vida.
La Pau dUtrecht (1713) va significar la fi de lhegemonia
francesa i un nou rgim internacional basat en lequilibri entre
Anglaterra, Frana i ustria.
Tot i lestabilitat de lAntic Rgim a la primera meitat de segle
grcies a la recuperaci econmica i demogrfica, la guerra
dels set anys (1756-63) i el posterior ajut als
independentistes nord-americans (1775-83) portaran a
Frana a una bancarrota que conduir a la revoluci.
PINTURA ROCOC O GALANT
Art de laristocrcia on els marxants comercialitzen les
obres. La pintura no est al servei de lestat i de la religi,
sin del gust del pblic elitista i refinat.
Els salons on es reuneix laristocrcia per parlar de filosofia,
poltica, art, etc s el marc on els artistes saben els gustos
de la clientela.
Es trenca amb el classicisme academicista francs i es
decanta per la via colorista i sensual de Rubens.
La pintura reflecteix lambient de la vida de laristocrcia:
les festes, lalegria de viure, lamor galant, la sensualitat dels
cossos femenins. Lambient mund del galanteig, la seducci i
el luxe amb un carcter molt decoratiu.
Iniciador: Watteau. Seguidors: Boucher, Fragonard; Ranc, Van
Loo, Paret, Bayeu, primera etapa de Goya.