TEMES 10 i 11

APOGEU I CRISI DE L IMPERI ESPANYOL

COMPARAR SEGLES I REIS

SEGLE XVI
APOGEU DE LIMPERI
REGNATS
CARLES I O CARLES V
(1516-1556)
FELIP II
(1556-1598)

SEGLE XVII
CRISI I DECADNCIA DE
LIMPERI
REGNATS
FELIP III (1598-1621)
FELIP IV
(1621-1665)
CARLES II
(1665-1700)

CASA DUSTRIA O CASA DE HABSBURG

INTRODUCCI
1.- Compara segle XVI i segle XVII respecte a dos aspectes:
1.1 Posici de la monarquia hispnica al mn.
1.2 Reis de casa d ustria (Habsburg) que van regnar.

CARLES V
2.-Cronologia del seu regnat
3.- Avantpassats
3.1 Qui eren els seus pares?
3.2 Qui eren els seus avis paterns?
3.3 Qui eren els seus avis materns?
4.-Identifica i localitza en un mapa els territoris heretats per Carles V
5.- Analitza els problemes interns de Carles V
5.1 Rebelli de les Comunitats
5.2 Revolta de les Germanies
6.-Analitza els problemes exteriors de Carles V
6.1 Objectiu de la seua poltica exterior.
6.2 Enfrontaments i causa de cadascun dels enfrontaments.
6.3 Abdicaci de lemperador Carles.

POLTICA MATRIMONIAL DELS REIS CATLICS

CASA DUSTRIA

CASA DUSTRIA

FELIP II

CARLES V
ESPLENDOR

CASA DUSTRIA

FELIP III
FELIP IV
DECADNCIA I CRISI

CARLES II

USTRIES MAJORS: CARLES V I

FELIP II
SEGLE XVI
ESPLENDOR APOGEU

REGNAT DE CARLES V (1516-1556)

1.-HERNCIA DE CARLES V. POSSESSIONS
2.- PROBLEMES INTERNS EN ELS INICIS DEL SEU REGNAT.
2.1 REBELLI DE LES COMUNITATS
A) CRONOLOGIA
B) BNDOLS
C) CAUSES
D) DESENLLA
E) CONSEQNCIA
2.2 REVOLTA DE LES GERMANIES
A) CRONOLOGIA B)LOCALITZACI C) CAUSES PROFUNDES I IMMEDIATES
D) DESENLLA
3.- POLTICA EXTERIOR
A) OBJECTIU
B) ENFRONTAMENTS
1.- FRANA: CAUSA
2.-TURCS OTOMANS: CAUSA
3.- PRNCEPS ALEMANYS PROTESTANTS: CAUSA I DESENLLA.
4.- ABDICACI 1556

HERNCIA DE CARLES V

HERNCIA DE CARLES V

HERNCIA DE CARLES V

ELS PROBLEMES INTERNS

REBELLIO DE LES COMUNITATS
1.- QUAN?. CRONOLOGIA
2.- QUI?. BNDOLS ENFRONTATS
3.- ON?. LOCALITZACI DEL CONFLICTE
4.- PER QU? CAUSES
5.- DESENLLA I CONSEQNCIES

REBELLI DE LES COMUNITATS

EXECUCI
DELS
CAPITANS
COMUNERS
ABRIL 1521.

REVOLTA DE LES GERMANIES

1519-22

QUAN VA ESCLATAR?
CRONOLOGIA
ON VA TINDRE LLOC
AQUESTA REVOLTA?
LOCALITZACI

REGNE DE VALNCIA. Es va iniciar en la

ciutat de Valncia i es va estendre per tot el
regne: Castell, Sagunt, Alzira, Xtiva, Elx,
Oriola.
Qui es van
enfrontar?
BNDOLS

AGERMANATS
Artesans, camperols,
baix clergat.
Lders
Joan Llorens (artes)
Vicent Peris (artes)

Noblesa, vassalls moriscos,

forces reials, patriciat
urb(grans comerciants i
banquers)

Per qu aquesta revolta?

CAUSES DE LA REVOLTA
Causes profundes
1.- Poltica. Els artesans, gent del poble, (gremis) volien participar en el
govern de la ciutat reservat a les famlies poderoses de grans
comerciants, loligarquia.
2.- Social. Revolta antifeudal, els camperols es rebellen contra els
senyors.
3.- Religiosa. Odi contra els moriscos, partidaris de luniformisme
religis.
Causes immediates
1.-Buit de poder. L'oligarquia abandona la ciutat davant de l'epidmia de
pesta, el govern queda buit i els artesans dels gremis aprofiten la situaci
per a ocupar el poder formant la Junta dels Tretze.
2.- Els artesans estaven armats. Shavien repartit armes davant dun
imminent atac de pirates barbarescos.

DESENLLA I CONSEQNCIES
Com va acabar esta revolta?
Les tropes reials van sufocar la rebelli, al voltant de 800 agermanats van
ser executats entre ells el lder radical Vicent Peris

EL RIVAL DE CARLES V PER LHEGEMONIA A EUROPA

FRANCESC I DE VALOIS REI

DE FRANA
LLUITA PER L HEGEMONIA
A EUROPA I PER CONTROL
DE UN TERRITORI DE GRAN
VALOR ESTRATGIC: MIL.

DOMINI DE MIL.

CASTELL DE CHAMBORD

SETGE DE VIENA PELS TURCS 1529

VICTRIA DE MHLBERG SOBRE ELS PROTESTANTS

1547

PAU DAUGSBURG LEMPERADOR CEDEIX

La Pau d'Augsburg, va ser un
tractat signat per Fernando,
germ i representant de
l'Emperador Carlos V, i les
forces de la Lliga de
Esmalcalda el 25 de setembre
de 1555 a la ciutat d'Augsburg
a Alemanya, pel qual es resolia
el conflicte religis.

ABDICACI DE BRUSSELLES (1556)

Deixa la corona
imperial al seu
germ Ferran i
la resta de
possessions al
seu fill Felip.

CARLES V ES VA RETIRAR AL MONESTIR DE

YUSTE (1556-1558)

FELIP II
7.- Cronologia del regnat de Felip II
8.- Identifica i localitza les possessions de Felip II.
9.- Per qu Felip II va augmentar les seues possessions durant el seu regnat?
10.- Per qu limperi de Felip II es coneix amb el nom de monarquia
hispnica?
11.- Analitza els problemes de poltica exterior de Felip II
11.1 Objectius
11.2 Enfrontaments.
11.3 Conseqncia daquesta agressiva poltica exterior.

FELIP II
1.-POSSESSIONS DE FELIP II DESPRS DE LA INCORPORACI DE
PORTUGAL LANY 1580. RENUNCI ALS TERRITORIS AUSTRACS I AL
TTOL IMPERIAL.
ERA LIMPERI MS GRAN QUE LA HUMANITAT HAVIA CONEGUT FINS
A LES HORES I ES GOBERNAVA DES DE MADRID , ESPANYA ERA EL
CENTRE DE LIMPERI I PER AQUESTA RA , L IMPERI DE FELIP II HA
REBUT EL NOM DE MONARQUIA HISPNICA
2.- POLTICA EXTERIOR
A) OBJECTIUS
B) ENFRONTAMENTS
1.- FRANA. CAUSA I DESENVOLUPAMENT
2.- TURCS. CAUSA Y BATALLA.
3.- PASOS BAIXOS. CAUSES I DESENVOLUPAMENT (1566-1648)
4.- ANGLATERRA. CAUSA I DESENLLA
C) CONSEQNCIA ECONMICA DAQUESTA AGRESSIVA POLTICA
EXTERIOR

POSSESSIONS DE FELIP II

POSSESSIONS FELIP II

POSSESSIONS
FELIP II

POSSESSIONS DE FELIP II MAONARQUIA

HISPNICA

EUROPA DURANT EL REGNAT DE FELIP II

FELIP II SMBOL DE LA INTOLERNCIA

SMBOL DE LA INTOLERNCIA,
DEFENSOR DEL CATOLICISME

VICTRIA DE SANT QUINT (1557)

SOBRE FRANA

PAU CATEAU-CAMBRSIS (1559)

PER AQUEST FELIPE II CONTREIA MATRIMONI AMB

ISABEL DE VALOIS FILLA D'ENRIQUE II DE FRANA

BATALLA DE LEPANT (1571)

La presa de Nicsia
(1570) i lamenaa dun
atac contra Vencia
(1571) va portar el Papat
a articular una aliana
contra els otomans: la
Santa Lliga, integrada
per la Monarquia
Hispnica (77 galeres i
20 naus), Vencia (109
galeres i 6 galiasses) i
els Estats Pontificis (12
galeres). A aquesta
coalici shi afegirien
Savoia, Malta i Gnova,
aportant tres galeres
cadascun. En total es
mobilitzarien uns
91.000 homes.

BATALLA DE LEPANT
La propaganda va magnificar aquesta
victria convertint-la en una gran gesta. En
realitat, la flota turca noms va ser
neutralitzada de forma temporal

En aquesta batalla va participar Miguel de Cervantes, que va resultar ferit,

sofrint la prdua de mobilitat de la seua m esquerra

REBELLIO PASOS BAIXOS (1566-1648)

Propaganda sobre la repressi practicada

pel Duc d'Alba

ELISABET I DANGLATERRA ENEMIGA DE FELIP II

FILLA DE ENRIC VIII I

ANA BOLENA

L
ARMADA INVENCIBLE
1588

Havia arribat el moment darticular

una gegantesca expedici contra
lenemic angls: 137 naus havien de
transportar uns 90.000 homes per
ocupar Anglaterra. Era lanomenada
Armada Invencible.

FALLIDES DEL REGNAT DE FELIP II

1557
1575-76
1596
EL REI NO POT PAGAR ELS SEUS DEUTES

AMRICA

1.-Per qu la conquista? CAUSES DE LA

CONQUISTA
Professor. PROFESSOR

CONQUISTA DAMRICA

2.- Quins van ser el grans conquistadors?

PROTAGONISTES DE LA CONQUISTA I LES
GRANS EXPLORACIONS
3.-Com sorganitzava la conquista? ORGANITZACI
DE LA CONQUISTA
4.- Com expedicions de conquista no molt nombroses
dominaren extensos imperis? FACTORS QUE
AFAVORIREN LA CONQUISTA
6-Com es governava limperi americ?
POLTICA

ORGANITZACI DAMRICA

7.-Activitats econmiques. ECONOMIA

7.1 Mineria. Relaci amb la poltica
imperial
7.2 Agricultura. Cultius
7.3 Comer: monopoli, importaci i
exportaci
8.-Grups socials. SOCIETAT
8.1 Grups socials segons criteris racials
8.2 Causes de la disminuci de la poblaci
indgena
8.3 Causa de la disminuci: explotaci
econmica. Dos sistemes dexplotaci

CAUSA DE LA CONQUISTA
METALLS PRECIOSOS
DESIG DE RIQUESA

TERRES.

POSSIBILITATS DE
COMER

EXPEDICIONS DE CONQUISTA

HERNN
CORTES
IMPERI ASTECA
1519-21

EXPEDICIONS DE CONQUISTA

FRANCISCO
PIZARRO
IMPERI INCA
1531-33
180 HOMES I 22 CAVALLS

EXPEDICIONS DE CONQUISTA
CONQUESTA DE
FILIPINES (1564)

EXPEDICIONS DEXPLORACI

VASCO NEZ DE BALBOA

VA DESCOBIR LOCE PACFIC 1513
DESPRS DE TRAVESSAR LISTME
DE PANAM

EXPEDICIONS DEXPLORACI

FRANCISCO DE ORELLANA VA
RECORRER EL RIU AMAZONES
(1542)

COM SORGANITZAVA LA CONQUISTA?

ERA UNA EMPRESA PRIVADA ELS PARTICULARS ORGANITZAVEN I
FINANAVEN LA CONQUESTA.
ELS REIS AUTORITZAVEN LA CONQUESTA MITJANANT UN
CONTRACTE DENOMINAT CAPITULACI DE CONQUISTA.
DESPRS DE LA CONQUESTA ELS TERRITORIS PASSAVEN A LA
CORONA PER EL CONQUERIDOR REBIA EL TTOL DE GOVERNADOR
I UNA PART DE LES TERRES I EL BOT.

PER QU LA CONQUESTA VA SER RPIDA?

A) SUPERIORITAT MILITAR : CAVALLS DESCONEGUTS PER A

ELLS, ARMADURES, CASCOS, ARMES DE FOC.
B) LLUITES INTERNES ENTRE ELS INDGENES QUE VAN SER
APROFITADES PELS CONQUERIDORS PER A ESTABLIR
ALIANCES.
C) AFANY DE RIQUESES DELS CONQUERIDORS.
D) CREENCES I TRADICIONS QUE PARLAVEN DE LARRIBADA
DELS DUS DELS OCEANS. PER AIX SE SOTMETIEN AMB
GRAN FACILITAT I RESIGNACI.

GOVERN DE LIMPERI POLTICA

DES DE MADRID
- CONSELL DNDIES
A) Creat en 1524
B) Assessorava al monarca sobre
assumptes americans.
C) Promulgava les lleis a aplicar en
el territoris americans.
AMRICA
VIRREGNATS
El territori es va dividir en dos
virregnats (Nova Espanya i Per) al
front de cadasc un virrei elegit per la
corona entre laristocrcia castellana
amb amplis poders
AUDINCIES.
A les principals ciutats, esta instituci
administrava justcia i aplicava les lleis

Govern de limperi americ

SEGLE
XVI

SEGLE
XVIII

Govern de limperi americ AUDINCIES

ECONOMIA. MINERIA
ELS METALLS PRECIOSOS DE AMRICA , SOBRETOT PLATA , VAN
SERVIR PER A FINANAR LA POLTICA IMPERIAL. LEXPLOTACI DE
LES MINES LORGANITZAVA LA CORONA , QUE ES QUEDAVA EN UN
PERCENTATGE DEL METALL EXTRET.
LA CORONA ES QUEDAVA AMB UN 20%DE TOTES LES
TRANSACCIONS COMERCIALS I RIQUESES DAMRICA

EXPLOTACIONS MINERES

MINES DE PLATA.

EXPLOTACIONS MINERES

COMER.CASA DE CONTRACTACI
Aquesta instituci establerta a Sevilla controlava tot el comer amb
Amrica. Sevilla era lnic port que estava autoritzat a comerciar amb
Amrica i el punt darribada de les flotes de les ndies
Tot el que eixia per a Amrica o arribava des d'Amrica passava per Sevilla.
Doncs la corona a travs de la Casa de Contractaci es quedava amb un
percentatge del intercanvis.

SOCIETAT AMERICANA

EXPLOTACI DELS INDIS

FRAY BARTOLOM DE LAS CASAS

DEFENSOR DELS INDGENES.
EL TREBALL DELS INDGENES
AMERICANS SEGONS UN MANUSCRIT DEL
SEGLE XVI

SISTEMES DE TREBALL
ENCOMIENDA
A les terres conquistades es va establir l encomienda que consistia en lliurar
lots de terra amb els seus habitants indis als espanyols que havien destacat en
la conquista. Els encomenderos els instruen en la fe catlica i els protegien i
els indis a canvi havien de pagar un tribut en espcie o en treball. Els
encomenderos cometeren grans abusos.
MITA
La mita va ser una forma d'aprofitament del treball indgena durant la
colonitzaci espanyola del continent americ. Va ser molt emprada en el
treball miner, i obligava les comunitats indgenes a subministrar un
determinat nombre de treballadors durant perodes limitats de temps.

CAUSES DE LA DISMINUCI DE LA POBLACI INDGENA

1.- LES GUERRES
2.- MALALATIES QUE PORTAREN ELS EUROPEUS,CONTRA
LES QUALS ELS INDIS NO DISPOSAVEN DE DEFENSES
NATURALS.
3.- EXPLOTACI DELS CONQUERIDORS.

USTRIES MENORS
FELIP III, FELIP IV, CARLES II
SEGLE XVII
DECADNCIA
Mir los muros de la patria ma,
si un tiempo fuertes ya desmoronados
de la carrera de la edad cansados
por quien caduca ya su valenta.
Salme al campo: vi que el sol beba
los arroyos del hielo desatados,
y del monte quejosos los ganados
que con sombras hurt su luz al da.
Entr en mi casa: vi que amancillada
de anciana habitacin era despojos,
mi bculo ms corvo y menos fuerte.
Vencida de la edad sent mi espada,
y no hall cosa en que poner los ojos
que no fuese recuerdo de la muerte.

POEMA DE QUEVEDO

SEGLE XVII
En les relacions internacionals aquest segle va significar la prdua de
lhegemonia de la monarquia hispnica a favor de la francesa.
A Espanya van regnar els ustries menors: Felip III, Felip IV i Carles II.
Monarques amb una personalitat ms dbil que la dels seus antecessors .

AUSTRIES MENORS

FELIP III
-Favorit, privat o valido, persones de l absoluta confiana reial que governava
en el seu nom.
-Poltica interior. Expulsi dels moriscos 1609. Eixida dEspanya dunes 300.000
persones, que van despoblar llogarets i van privar els senyors duna m obra submisa i
treballadora. Va perjudicar, sobretot, el regne de Valncia on els moriscos eren ms
nombrosos i realitzaven importants tasques agrries.
-Poltica exterior pacifista
Treva del Dotze Anys amb els rebels de les Provncies Unides (1609-1621)

FELIP III 1598-1621

DUC DE LERMA VALIDO DE

FELIP II. OBRA DE RUBENS

FELIP III. OBRA DE DIEGO

VELZQUEZ

POLTICA EXTERIOR PACIFISTA.

ALLEGORIA DE LA TREVA DELS DOTZE ANYS AMB LES

PROVNCIES UNIDES (1609)

EXPULSI DELS MORISCOS (1609)

COM A RESULTAT
DAQUESTA MESURA
VAN HAVER DEIXIR
DESPANYA 300.000
PERSONES , ES A DIR,
PROP DEL 5% DE LA
POBLACI.
MOLTES ZONES RURALS
VAN QUEDAR
DESPOBLADES, LA QUAL
COSA, REPERCUT
NEGATIVAMENTE EN
LAGRICULTURA.
-DESPOBLAMENT
-RUNA ECONMICA:
SOBRETOT EN
LAGRICULTURA

ELS MORISCS EMBARQUEN EN EL PORT

DE DNIA

FELIP IV (1621-1665)
1.- PRIVAT O VALIDO DEL REI FELIP IV
2.- POLTICA EXTERIOR. GUERRA DELS TRENTA ANYS
2.1 CRONOLOGIA:
2.2 LOCALITZACI: EUROPA CENTRAL
2.3 BNDOLS :
- CATLIC: PRNCEPS CATLICS, ALEMANYS, USTRIA I MONARQUIA
HISPNICA
- PROTESTANTS: PRNCEPS PROTESTANTS ALEMANYS, REGNE DE
DINAMARCA, REGNE DE SUCIA, PROVNCIES UNIDES I FRANA DES DE 1635, REGNE
CATLIC PER ENEMIC ACRRIM DELS HABSBURG QUE REGNEN A USTRIA I
ESPANYA.
2.4 CAUSES
2.5 DESENLLA I CONSEQNCIES
3.- POLTICA INTERIOR. PROJECTE DE REFORMA. UNI DARMES
3.1 QU PRETENIA AQUESTA REFORMA? CONTINGUT DE LA REFORMA.
3.2 OPOSICI A LA REFORMA. REVOLTES DE 1640.
- REVOLTA A PORTUGAL
- REVOLTA A CATALUNYA (1640-1652)

FELIP IV

COMTE-DUC DE OLIVARES.
(1621-43)
OBRA DE VELZQUEZ

FELIP IV. OBRA DE VELZQUEZ

FELIP IV

OBRA DE VELZQUEZ

GUERRA DELS TRENTA ANYS (LA FI DE LHEGEMONIA)

PRNCEPS CATLICS
ALEMANYS
EMPERADOR DUSTRIA
(CASA HABSBURG)
(CATLICS)
MONARQUIA HISPNICA
(CATLICS)

PRNCEPS PROTESTANTS
ALEMANYS
REGNE DE DINAMARCA
(PROTESTANTS)
REGNE DE SUCIA
(PROTESTANTS)
PROVNCIES UNIDES
(PROTESTANTS)
FRANA 1635
(CATLICS) ENEMIC DE
LA CASA DHABSBURG

GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-48)

EVOLUCI VICTRIES INCIALS

RENDICI DE
BREDA (1625)
VICTRIA
DELS TEROS
ESPANYOLS
SOBRE ELS
HOLANDESOS
(PROVNCIES
UNIDES)
OBRA DE
VELZQUEZ

VICTRIES INICIALS

VICTRIA DE NRDLINGEN (1635) (BAVIERA) ON ELS

PROTESTANTS ALEMANYS I SUECS VAN CAURE DERROTATS

FRANA INGRESSA EN EL BNDOL PROTESTANT (1635)

AQUESTA INTERVENCI
VA CANVIAR EL SIGNE DE
LA GUERRA.
LARTIFEX DAQUESTA
PRESA DE PARTIT VA SER
EL CARDENAL RICHELIEU,
PRIMER MINISTRE DE
LLUS XIII I ENEMIC DELS
HABSBURG.

DERROTA DE ROCROI (1643)

DERROTA
DELS
TEROS
ESPANYOLS
DAVANT DE
LES TROPES
FRANCESES

PAU DE WESTFALIA (1648)

-RECONEIXEMENT DE LA
INDEPENDNCIA DE HOLANDA
(PROVNCIES UNIDES)
-LA FI DE LHEGEMONIA
DESPANYA
-LASCENS DE FRANA COM A
PRIMERA POTNCIA
ESPANYA I FRANA VAN
CONTINUAR LLUITANT FINS A 1659.
PER LA PAU DELS PIRINEUS
FINALITZA EL CONFLICTE AMB LA
VICTRIA DEL COSTAT FRANCS

LLUS XIV. EL SEU LLARG

REGNAT (1654-1715) VA
MARCAR LHEGEMONIA DE
FRANA I LA DECADNCIA DE
LA MONARQUIA HISPNICA.

PALAU DE VERSALLES EXPRESSI DE

LA GRANDESA DE LLUS XIV .
AQUESTA OBRA ARQUITECTNICA
CORRESPON AL BARROC FRANCS

JARDINS DEL PALAU

GALERIA
DELS
ESPILLS.
VERSALLES.

REFORMES POLTICA INTERIOR D OLIVARES

LA UNI DARMES
EL PROJECTE DE REPARTIR LES DESPESES MILITARS ENTRE
TOTS EL TERRITORIS DE LA MONARQUIA HISPNICA DAVANT
LA NECESSITAT DE FINANAMENT DE LA CORONA IMMERSA
EN LA GUERRA DELS TRENTA ANYS Y LA REBELLI DELS
PASOS BAIXOS (PROVNCIES UNIDES)

El principi de diversitat territorial de la Monarquia Hispnica com a

uni entre regnes iguals (aeque principaliter) es QESTIONA
(PROJECTE D UNA ADMINISTRACI CENTRALITZADA)
REBELLI DE CATALUNYA
REBELLI A PORTUGAL

REBELLI DE CATALUNYA (1640-52)

LA GUERRA CONTRA
CATALUNYA VA
ACABAR AMB LA
VICTRIA REIAL
PER EL MONARCA
VA DESISTIR EN LA
SEUA POLTICA
CENTRALITZADORA
DE LA UNI
D'ARMES

REBELLIO PORTUGUESA 1640-1668

LA REBELLI
PORTUGUESA VA
TRIOMFAR I
PORTUGAL VA
PROCLAMAR LA
SEUA
INDEPENDNCIA.
L'EXRCIT ESPAOL
TENIA MOLTS
FRONTS OBERTS I
NO VA PODER
SUFOCAR LA
REBELLI. AIX
ACABA L'EFMERA
UNI IBRICA. 15801640

CARLES II (1668-1700)
EL REI MOR SENSE HEREUS I ESCLATA EL PROBLEMA
SUCCESSORI: UNA GUERRA PER LA CORONA D'ESPANYA ON
TRIOMFAR EL PARTIT BORB
El darrer rei hispnic de la casa dustria, Carles II
dHabsburg era un personatge malalts i mancat
dintelligncia. El nunci papal el descriuria com feo
de rostro; tiene el cuello largo, la cara larga y como
encorvada hacia arriba; el labio inferior tpico de
los Austria; ojos no muy grandes, de color azul
turquesa y cutis fino y delicado [...]. No puede
enderezar su cuerpo sino cuando camina, a menos
de arrimarse a una pared, una mesa u otra cosa. Su
cuerpo es tan dbil como su mente. De vez en cuando
da seales de inteligencia, de memoria y de cierta
vivacidad, pero no ahora; por lo comn tiene un
aspecto lento e indiferente, torpe e indolente,
pareciendo estupefacto. Se puede hacer con l lo que
se desee, pues carece de voluntad propia

GUERRA DE SUCCESSI (1700-1714)

1.- PER QU ESCLATA LA GUERRA?
2.- BNDOLS ENFRONTATS.
- FELIP V (FRANA, CASTELLA)
- ARXIDUC CARLES DUSTRIA (USTRIA, ANGLATERRA,
PROVNCIES UNIDES, PORTUGAL I CORONA DARAG)
3.-DESENLLA.
4.-CONSEQNCIA PER AL REGNE DE VALNCIA: DECRETS DE
NOVA PLANTA (1707) PROMULGATS DESPRS DE LA DERROTA
DALMANSA 25 DABRIL DE 1707.

FELIP V

ARXIDUC CARLES
DUSTRIA

QUAN EL MAL VE DALMANSA A TOTS ALCANA

DEROGACI DELS FURS I INSTITUCIONS DEL REGNE DE
VALNCIA.