PINTURA DEL RENAIXEMENT

PINTURA
10.- Esmenta caracterstiques de la pintura del
Renaixement.
11.- Apunta destacats pintors del Renaixement itali.
12.- Comenta pintures del Renaixement a Itlia.
12.1 Venus de Botticelli.
12.2 La Gioconda de Leonardo.
12.3 L Escola de Atenes de Rafael.

PINTURA

CARACTERSTIQUES
1.- DOMINI DE LA PESPECTIVA.

REPRESENTACI SOBRE UNA SUPERFCIE DE

DOS DIMENSIONS (AMPLE I LLARG) D'UNA TERCERA DIMENSI. LA DIMENSI DE LA
PROFUNDITAT, S A DIR LA DISTNCIA RESPECTE A L'ESPECTADOR DE L OBJECTE
REPRESENTAT.

2.- ELS PINTORS ES VAN INSPIRAR EN LANTIGUITAT CLSSICA.

A) CUIDEN MOLT LA PROPORCI.
B) REPRESENTACI DE NUS COM A MANIFESTACI DE LA
BELLESA DEL COS HUM.
3.- TEMTICA RELIGIOSA PER TAMB MITOLGICA, ON SEMPRE L
SSER HUM S EL TEMA PRINCIPAL . TAMB PAISATGES,
RETRATS.
La mitologia grega s un conjunt de llegendes que provenen
de la religi d'aquesta antiga civilitzaci del Mediterrani.

MASACCIO (TOMMASO DI SER GIOVANNI)

SANTSSIMA TRINITAT
LOCALITZACI: FLORNCIA. ESGLSIA DE SANTA MARIA NOVELLA
TEMTICA: RELIGIOSA
CRONOLOGIA: QUATTROCENTO, 1426-28
.
COMENTARI.
ESTA ESCENA REUNIX DOS TEMES RELIGIOSOS: EL TEMA DE LA TRINITAT I EL
TEMA DE LA MORT DE JESS, SACRIFICI NECESSARI PER A LA SALVACI DE
LA HUMANITAT.
QUAN ES TRACTA EL TEMA DE LA MORT DE JESS SEMPRE APAREIXEN DOS
PERSONATGES: MARA I JUAN: ELLA ASSENYALA JESS AMB UNA M,
MENTRES LA SEUA MIRADA ES DIRIGIX FORA DE L'ESCENA; ELL OBSERVA
CRIST DEVOTAMENT.
EN LA PART INFERIOR ES TROBEN ELS DOS COMITENS, UN HOME I UNA DONA
ANCIANS AGENOLLATS.

ANLISI. PERFECTE ESTUDI DE PERSPECTIVA LINEAL.

CONCEPTE DE PERSPECTIVA LINEAL

S LA PERSPECTIVA EN QU LES FIGURES DISMINUEIXEN LA SEUA
DIMENSI CAP AL FONS, SEGUINT LES ANOMENADES LNIES DE FUGA
LES QUALS CONVERGEIXEN TOTES EN UN PUNT DENOMINAT PUNT DE
FUGA. S CARACTERSTICA ENCARA QUE NO EXCLUSIVA DEL
RENAIXEMENT, I ESPECIALMENT DEL QUATTROCENTO.

SANTSSIMA TRINITAT. MASACCIO.

FLORNCIA. QUATROCCENTO.

PERSPECTIVA
PARE

ESPERIT
SANT

FILL

MARE
DE DU

COMITTENTS

LINEAL

SANT JOAN

SANDRO BOTTICELLI
EL NAIXEMENT DE VENUS
LOCALITZACI: FLORNCIA.
TEMTICA: MITOLGICA.
CRONOLOGIA: QUATTROCENTO. 1486
COMENTARI
Venus s una deessa principalment associada amb l'amor i la bellesa. Venus va nixer
de la bromera del mar al caure els genitals de son pare Ur. Lobra representa larribada de
Venus sobre una petxina a l illa de Citera,impulsada pel du del vent i la deesa de la brisa.
All lespera Primavera per a cobrir-la amb un mantell de flors.
ANLISI
A) LA POSTURA (CONTRAPPOSTO) RECORDA LES PREPRESENTACIONS

DE LA DEESSA EN LART CLSSIC. EL SEU COS DIBUIXA LA CORBA

PRAXITELIANA.
B) BOTTICELLI NO BUSCA PROESES TCNIQUES (UN COLL MASSA
LLARG, UNS MUSCLES EXCESSIVAMENT ESTRETS I CAIGUTS) , SIN LA BELLESA.
UNA BELLESA IDEALITZADA I NO REAL. LA REPRESENTACI DE LA
BELLESA PERFECTA S EL ROSTRE DE VENUS, PLE DE MALENCOLIA.

C) PERFECCI DEL DIBUIX. PREDOMINI DEL DIBUIX

SOBRE EL COLOR
BELLESA
IDEALITZADA. UN
ROSTRE PLE DE
POESIA.

EL NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO

BOTTICELLI
FLORNCIA. QUATTROCENTO
ZFIR, DU DEL
VENT

AURA

CONTRAPPOSTO
PES DESCANSA
CAMA
ESQUERRA

Venus
PRIMAVERA

VENUS DE CNIDO
PRAXTELES (S IV A.C)

CONTRAPPOSTO

Venus clssica d una

collecci dels Mdici.

LEONARDO DA VINCI

Leonardo da Vinci. Un home polifactic, un geni: pintor, escultor,

arquitecte, enginyer i bileg.

LA GIOCONDA O LA MONNA LISA.

CRONOLOGIA: segle XVI. Cinquecento.(1503-1505)
TIPOLOGIA. s un retrat, encara que es desconeix
exactament de qui es tracta. Segons la hiptesi ms
plausible, es tracta de Monna Lisa (Lisa Gherardini),
lesposa dun ric comerciant florent anomenat Francesco
del Giocondo.
COMENTARI.
Estem davant duna obra mtica. Per qu la seua
significaci?
Alguns estudiosos parlen del seu realisme. Vasari deia: Si
fixes la mirada en el seu coll, podries jurar que li palpita el
pols. No pareix una pintura sin un sser viu: la seua
mirada persegueix a lespectador; el seu somriure es
misteris, les mans sn delicades i estn perfectament
modelades i el rostre est ple de vida i expressivitat.
ANLISI
Llum: no es la mateixa en tota lobra, sobserva major
intensitat lumnica en el rostre, en les mans i en el pit. Juga
al clarobscur, contrastos de llums i ombres.
Colors: predominen les tonalitats fosques.
Composici: en un primer terme est la dama i ms enll
apareix un paisatge fantstic i rocs, amb dos parts que no
coincideixen.

SFUMATO
Tcnica que
consisteix en
difuminar els
contorns de
les figures i la
intensitat del
color a
mesura que
sallunyen del
primer pla del
quadre per a
aconseguir
sensaci de
profunditat.

GIOCONDA. LEONARDO DA VINCI.

CINQUECENTO.
PAISATGE
ROCS, PLE
DE MISTERI
CONTORNS
DIFUMINATS
SFUMATO

CLAROBSCUR
LLUM

MANS

COLORS
FOSCOS

DELICADES I
PERFECTES

PENOMBRA

MIRADA

SOMRIURE
ENIGMTIC PLE
DE MISTERI
ELS ULLS SN LA FINESTRA DE L'NIMA. LA
SEUA MIRADA ET PERSEGUEIX

GIOCONDA. MARCEL DUCHAMP.

SEGLE XX

MONA LISSA FERNANDO BOTERO

LA VERGE DE LES ROQUES

RAFAEL SANZIO
LESCOLA DATENES
AUTOR: Rafael Sanzio. A pesar que noms va viure 37 anys, va merixer
ser anomenat el Div. El seu tarann afable i el seu talent innegable, li van
permetre aconseguir alguns dels encrrecs ms importants de l'poca.
CRONOLOGIA: segle XVI. Cinquecento. 1510-11
TEMTICA: RETRAT COLLECTIU.
LOCALITZACI: Roma, Vatic
TCNICA: pintura mural al fresc.
COMENTARI
En aquesta obra Rafael va voler reunir la saviesa dels clssics amb la del
seu temps. Per aix hi va retratar grans pensadors de la Grcia clssica amb
les faccions de destacats personatges contemporanis: Leonardo correspon a
Plat; Herclit a Miquel ngel; Euclides amb un comps t el trets del
arquitecte renaixentista Bramante; incls el mateix Rafael apareix en un
extrem de la composici mirant al front amb un birret al cap. Rafael vol
transmetre que la Roma del Renaixement es hereva daquella anhelada i
recordada civilitzaci grega de lpoca antiga.

ANLISI
- Perfecci del dibuix.
- Riquesa cromtica ( riquesa de colors)
- Obra mestra de la perspectiva. Les lnies
compositives convergeixen en les figures
principals: Aristtil i Plat. A ms el marc
arquitectnic, inspirat en l'Antiguitat, contribueix
a eixa sensaci de profunditat

RAFAEL SANZIO.

LESCOLA DATENES. RAFAEL. VATIC. STANZA

DELLA SEGNATURA
ROMA. CINQUECENTO

PINTURA
MURAL AL
FRESC.

SADAPTA
PERFECTAMENT
A LA ESTANA

PORTA
REAL

RELACI ENTRE LA
ANTIGUITAT CLSSICA
Y EL RENAIXEMENT

MARC
ARQUITECTNIC

SUAVITAT DEL DIBUIX

RIQUESA CROMTICA

REALA SENSACI
PROFUNDITAT

PLAT=LEONARDO

1
RAFAEL

MIQUEL NGEL
HERCLIT=MIQUEL NGEL

BRAMANTE
EUCLIDES=BRAMANTE

LA SAGRADA
FAMLIA
RAFAEL

ELS DESPOSORIS DE LA
VERGE.
RAFAEL SANZIO.