Professional Documents
Culture Documents
Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio Estudio 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. op. 35, 35, 6, 35, 31, 6, 6, 35, 35, 35, 35, 6, 31, 35, 6, 31, 31, 31, 6, 6, 31, 29, 6, 6, 31, 29, 29, 29, 29, 29, n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. n. 18 9 8 13 17 2 1 22 24 11 17 4 21 16 11 15 20 19 3 6 16 20 9 12 24 18 23 13 17 22
Etude Exercice Etude Etude Exercice Exercice Leon Leon Leon Leon Etude Etude Etude Etude Exercice Etude Etude Etude Etude Etude
Relaci amb els 20 estudis de Sor arreglats per Segovia opus 6 n8, en do majeur, Segovia opus 35 n13, en do majeur, Segovia opus 6 n2, en la majeur, Segovia opus 6 n1, en r majeur, Segovia opus 35 n22, en si mineur, Segovia opus 35 n17, en r majeur, Segovia opus 31 n21, en fa majeur, Segovia opus 31 n16, en r mineur, Segovia opus 31 n20, en la majeur, Segovia opus 31 n19, en la majeur, Segovia opus 6 n3, en mi majeur, Segovia opus 6 n6, en la majeur, Segovia opus 6 n9, en r mineur, Segovia opus 6 n12, en la majeur, Segovia opus 35 n16, en r mineur, Segovia opus 29 n23, en sol majeur, Segovia opus 6 n11, en mi mineur, Segovia opus 29 n22, en mib majeur, Segovia opus 29 n13, en sib majeur, Segovia opus 29 n17, en do majeur, Segovia n20
n1 n2 n3 n4 n5 n6 n7 n8 n9 n10 n11 n12 n13 n14 n15 n16 n17 n18 n19
Ferran Sor
Naixena: Defunci:
Nacionalitat:
Ferran Sor i Muntades (Barcelona, 14 de febrer de 1778 Pars, 10 de juliol de 1839) fou un guitarrista i compositor catal. En algunes fonts es troba anomenat Ferran Sors o Fernando Sors o fins i tot Sort[1] o Sorts.[2]
Biografia
Nascut a Barcelona en el s d'una famlia acomodada de tradici militar, d'ascendncia francesa. El seu besavi havia nascut a Gajan, un petit poble al sud de l'Arieja. La seva msica per a guitarra s extraordinriament elegant i grcil i la seva harmonia, amb la incorporaci d'acords alterats, era molt auda per a la seva poca. Sors fou el mxim representant del romanticisme musical catal.[2] El seu primer professor de msica fou Josep Prats, primer viol de la Catedral de Barcelona. El protector del compositor a la mort del seu pare fou l'advocat i regidor de l'ajuntament de Barcelona Gaiet Gispert i Suriol, un dinmic msic amateur i reputat violinista. Segurament fou grcies a la seva influncia que Sor, a la mort del seu pare, va poder ingressar a l'Escolania de Montserrat en el darrer gran moment de l'escola de compositors del monestir.[3] A Montserrat fou deixeble d'Anselm Viola, a travs del qual conegu la tradici immediatament anterior, de Narcs Casanoves i de Josep Antoni Mart.[4] Quan el seu company a l'Escolania Mart Sunyer va prendre els hbits el setembre de 1793, Sor ocup el lloc que aquest havia deixat vacant com a primer viol de l'orquestra. Quan surt del monestir s'estableix a Barcelona i el 1797, amb tan sols 19 anys estren al teatre de la Santa Creu de Barcelona la seva pera Il Telemaco nell'isola di Calipso.
El 1799 es trasllad a Madrid on va tenir diversos crrecs administratius que el van fer viatjar a Barcelona i Mlaga. El 1808 es va oposar a la invasi francesa per, el 1810 va acceptar la monarquia de Josep I Bonaparte, cosa que va obligar-lo el 1813 a emigrar a Frana on va desenvolupar el seu ms ampli treball. Reconegut a Pars el seu talent musical per Mhul i Cherubini, es trasllad a Londres (1815-1823), on estren una pera cmica i tres ballets i triomf com a guitarrista i mestre de cant. Viatj per Europa assolint fama i reconeixement com a virtus de la guitarra i com a compositor. De retorn a Pars, present el ballet Cendrillon, el qual va obtenir un gran xit tant a la capital britnica com a Pars, on es va representar cent quatre vegades.[3] Junt amb la dansarina Flicit Virginie Hullin es trasllad a Moscou. A Rssia va obtenir un gran xit amb una Marxa fnebre (1825) en honor del tsar Alexandre I, i estren el seu extraordinari ballet Hercule et Omphale (1826) amb motiu de la coronaci del tsar Nicolau I.
Retirat a Pars des del 1828, va acabar el seus dies admirat com a compositor i guitarrista aix com per la seva dedicaci a l'ensenyament. Public un Mthode pour la guitare que fou tradut a diverses llenges[3] i un tractat d'harmonia aplicat a aquest instrument. La seva obra compositiva s molt extensa i compren ballets, msica religiosa, canons per a veu i piano o guitarra i obres per a piano, quartet de corda i conjunt instrumental. La manera com tocava la guitarra sorprenia els seus contemporanis, que el consideraven el millor guitarrista del mn, especialment en la improvisaci.[2] La seva ltima composici va ser una missa dedicada a la seva filla, quan va morir el 1837. Sor ja no es va recuperar d'aquesta prdua, i va morir miserablement dos anys desprs, sumit en una profunda depressi.
Obra
peres
Telmac a l'illa de Calipso (1797) Don Trastullo
Ballets
La fira d'Esmirna (1821) El senyor geners (1821) Cendrillon (1822) L'amant pintor (1823) Hrcules i Onfalia (1826) El sicili (1827) Hassan i el califa (1828)
Msica vocal
25 Boleros o seguidilles 33 ries
Msica orquestral
2 Simfonies Concert per a viol
Msica de cambra
3 Quartets de corda Trios de corda amb guitarra
Referncies
[1] Gsser, Luis (ed.) Estudios sobre Fernando Sor. ICCMU. Madrid, 2003 [2] Ferran Sor i Muntades (http:/ / www. enciclopedia. cat/ fitxa_v2. jsp?NDCHEC=0063750). l'Enciclopdia. Barcelona: Grup Enciclopdia Catalana. [3] http:/ / www. dinsic. com/ ca/ publicacions/ autors/ sor-1778-1839-ferran [4] Alier Aixal, Roger. L'pera a Barcelona (http:/ / books. google. es/ books?id=JsEvFjpp44IC& pg=PA443& lpg=PA443& dq=Il+ Telemaco+ nell'isola+ di+ Calipso& source=bl& ots=BMbUDCrJdl& sig=h7ugrD40MwUAcJSLcDu0mnkEQ4w& hl=ca& ei=uSwiSqH6M6W7jAfQgtHUBg& sa=X& oi=book_result& ct=result& resnum=1). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1979. ISBN 8472831655.
Llicncia
Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported //creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/