You are on page 1of 76

continguts

Editorial Tardor de Crisi ..................................................... pg. 2 Camins del segle XXI ........................................ pg. 4 Nuestro mundo es finito, ese es el problema ......... pg. 5 El Concepto de Transicin .................................. pg. 10 Que s al democcia inclusiva? ........................... pg. 17 Lart destimar .................................................. pg. 27 Poliamor: que s i que no s ................................ pg. 28 Relaciones infinitas ............................................. pg. 33 Inspiracions ...................................................... pg. 40 John Zerzan i les tesis primitivistes del retorn a la natura ........................................... pg. 41 LAventura Situacionista ...................................... pg. 58 Ressenyes atemporals ....................................... pg. 72 Tiempos equvocos De la protesta al contrapoder Avantguardes Collectiu editor Blai Dalmau, Laia Vidal, Carlus Jov, Nau Cclea. Escriuen i/o collaboren en aquest nmero Manuel Talens, Pedro Prieto, Pantelis Arapoglou, Takis Fotopoulos, Panayotis Koumentakis, Nikos Panagos, John Sargis, Rob Hopkins, Blai Dalmau, Laia Vidal, Carlus Jov, Andrs Devesa, Raimundo Viejo Vias. Illustracions i material grfic Nirvana Jimnez: pg 27, 29, 30, 33, 36, 40, 44. Montserrat Moliner: pg 48. Manolo Sierra: pg 4, 52, 57 i portades. Laia Buira i Nirvana Jimnez: pg 34. Leona: pg 10, 43. Diseny i maquetaci Carlus Jov

Contacte detourne@detourne.org

Aquesta publicaci actua amb una llicncia Creative Commons que en permet la lliure difusi i reproducci sota els segents supsits: Citar lautor, No modificar els articles originals, Us no comercial, Mantenir aquesta mateixa llicncia.

editorial
Tardor de crisi. Revoluci de la conscincia. Crisi, Crtica i Critri
Arriben temps de crisi. Arriba la crisi i cantemBufa vent fred del nord i lentomem somrient. Perqu?. Per qu en el canvi est levoluci. Perqu la revoluci s la presa de conscincia, i la conscincia s necessria per al canvi. Canvi de conscincia no vol dir un petit canvi, una petita passa. Vol dir un canvi lent, acompassat, per holstic, total i constant. Bombardejats per tanta crisi, correm el perill de bloquejar-nos, darrepapar-nos en la por, de perdrens pel cam. No podem seguir en lnia recta, sense desviar la nostra mirada, la nostra marxa, la nostra trajectria, sense buscar larrel dels problemes, sense profunditzar-hi. No podem seguir ignorant que el vent ens desvia les veles, ens fa tremolar el tim, ens desbarata la brixola en qu tant confiavem, que tanta falta ens feia. s moment dagafar les rendes, ajustar les brixoles, de posar-nos a caminar i recomenar serenament, tot i desconixer les turbulncies i revolts insospitats que el cam ens depara. paralitzar-nos, indignar-nos. Aquesta paraula i tots els que la repeteixen, ens comenen a fer somriure, dincredulitat primer, democi desprs. Comena letapa de crtica, on assentem la conscincia de quina s larrel del problema, desfilem fins a arribar al nus primri que ha liat la troca, cosint-nos un cam ple de pedaos que ja no podem tapar. Anem descosint all teixit i veient com i perqu shan podrit les teles, on hem posat un punt de ms i de massa, on hem deixat un punt de menys. Desprs, convertim la crtica en una arma creativa i constructiva, broten del ms profund de nosaltres mateixos, en cooperaci amb el ms profund dels altres, de cadasc de nosaltres, idees. Noves idees, possibles maneres de fer duna altra manera, de viure amb totes les lletres, en majscules. Arribem a noves conclusions, ens guiem per nous critris i valors.

El sistema en el qu vivim, els seus codis dacci i de reacci, ens moldeja i ens fa a la seva mida, Amb la presa de conscincia del que ens est ens deixa poc espai per escapar-nos a explorar. passant, dels nostres interessos, de cap a on vo- El diner com a mitj dintercanvi de tots i cada lem anar, comenem a desviar-nos de la crisi. cop ms bns i serveis, ens ha fet allunyar-nos, Aquesta paraula repetida fins a linfinit i a tort tancar-nos a les nostres fortaleses, comprar-ho i i a dret per personalitats, poltics i mitjans de pagar-ho tot. Quan el diner perd el seu valor i tota mena, ens comena a relliscar, deixa de ens adonem que no ens el podem menjar, quan fer-nos un efecte intimidador, esporuguir-nos, entrem en una crisi de valors en general, comen-

em a retrobar-nos, a enllaar-nos, a buscar de nou lafinitat dels contactes propers, de lajuda mtua. Quan siguem ms conscients don surt laigua que bevem i de la qual vivim, on, com i perqu creixen les tomates, on com i perqu floreixen els arbres fruiters, quan ens tornem a preguntar els perqus, quan gratem fins a larrel de la nostra curiositat i la retrobem, aquesta es desvetllar endormiscada, es descodificar un aparent i complex geoglfic, comenarem a comprendre un nou llenguatge que la distncia i la irresponsabilitat ens han fet oblidar. Un nou llenguatge, un nou codi que ens ajudar a ser ms conscients dels nostres impactes, les nostres empremtes, ens ajudar a sentir laire que respirem, de nou, amb una alenada profunda i decidida, amb una mirada clara i emocionada. La crisi far que qestionem, que aportem nous critris que fugirn de ltica capitalista que ha impregnat cada rac de les nostres vides: ha organitzat el treball, per de retruc i tot en pro del creixement exponencial, ha reorganitzat i transformat fins a lmits insospitats les nostres relacions, els nostres valors, la nostra geografia, el nostre carcter. La transici s inevitable. Una transici per a somiar-hi, lenta, apropiada. Immersos en la tardor de la crisi, deixem que caiguin totes les fulles, observem perqu cauen

i on cauen, reguem i esperem amb energia, pacincia i esperana, nous brots verds i lluents, primaverals, frescos. Com diu kropotkin, cooperaci, evoluci. Canvis, evoluci. Eco-luci, potser. No tinguem por de lpoca en qu haurem de tenir les mans buides, perqu tenir les mans buides s un procs necessri per a transformar les coses, per a passar de cicle. Si, ens desviem, ens desviem cap a alguna cosa desconeguda, per efectivament necessria i transformadora. No hi ha lloc per la por i per al dubte. O si. Per no hi ha lloc ni massa temps per a la nostra parlisis. Noms per a la nostra acci. Veiem cases buides, ens menjarem els totxos? Ens passegem per solars assolats per altes males herbes, deixarem que ens roseguin la terra frtil? Avantguarda Vida Aqu no us donarem les claus, per us mostrem algunes portes. De tots depn trobar les claus, ser valents dobrir les portes sense por, amb un somriure.

Camins del segle XXI


4

Manuel Talens i Pedro Prieto

Nuestro mundo es finito, ese es el problema...


Segons anuncien diverses fonts, la proximitat del zenit del petroli i la crisi econmica actual marquen lentrada a un nou perode histric en que enfrontem un gran repte com a humanitat: deixar enrere leconomia del creixement i construir una nova societat, compatible amb el decreixement. Noms el ciutadans i ciutadanes de a peu podem fer aquest canvi: labandonament voluntari de lautopista mercantilista i productivista i la descoberta de nous camins... 5

Hace ya aos que centenares de cientficos llevan advirtiendo en sitios como ASPO, Crisis Energtica y el propio The Oil Drum que el crecimiento capitalista es insostenible y tiene los das contados, pero la elite econmica que controla el mundo suele acoger sus advertencias entre risas y descalificaciones apriorsticas, con el sonsonete de que si siempre se ha crecido, siempre se podr seguir creciendo.

el U.S. Geological Survey), creen que no suceder hasta la dcada de 2020, es decir, maana en trminos histricos. El capitalismo, eso que el presidente espaol Rodrguez Zapatero llama estos das sistema financiero sin atreverse a pronunciar su verdadero nombre, necesita crecer para seguir existiendo, pero el crecimiento exige energa y sta empieza a escasear. La energa fsil exosomtica, de uso intensivo y crecimiento ilimitado durante el siglo XX es, por as decirlo, la herramienta del capitalismo para afianzar su dominio y expoliar a la humanidad y sus recursos sin tasa ni medida. Sin ella est condenado a morir. Sin ella, los actuales esfuerzos concertados de los pases ms rapaces para insuflar dinero en un sistema que empieza a dar sntomas de flaqueza, son y sern intiles.

El cenit del petrleo Pero no. La llegada del cenit del petrleo (y la del gas poco despus) estn a la vuelta de la esquina. El cenit del petrleo, lo recordaremos ahora, es el momento preciso en que las extracciones del subsuelo alcanzan su mximo posible, tras lo cual se inicia la cuesta abajo hasta llegar al agotamiento. Para la ASPO, el cenit ha llegado o llegar en algn instante entre 2006 y 2010 y, a partir de ah, la produccin decrecer entre un 4% y un 6% anual. Otros, ms positivistas Y por ms que algunos sueen con la quimera (como la Agencia Internacional de la Energa y del hidrgeno y otras energas renovables, no

existe en el mundo un combustible capaz de reemplazar en tiempo y forma al petrleo en versatilidad, densidad energtica por volumen y facilidad de transporte y almacenamiento. A menos energa fsil, menos produccin de bienes y servicios. A menos bienes y servicios, menos capitalismo. El sistema avanza inexorablemente hacia el colapso. El enfermo no tiene salvacin. Gail the Actuary ya detall esto en su artculo de 2007 Que pasar si no encontramos soluciones tecnolgicas?, describi punto por punto lo que acaba de ocurrir ahora y emite hiptesis de lo que podra ocurrir a continuacin. No se trata de quiromancia, sino de matemticas elementales aplicadas con sentido comn: el mundo en que vivimos corre al desastre porque es como un obeso a quien de pronto se le acaba su racin diaria.

obtiene la plusvala que hasta ahora le ha permitido reinvertir y seguir creciendo se le devuelvan con intereses. As, los ciudadanos y los gobiernos del mundo se han ido endeudando con los poderes financieros. Antes, los ciudadanos empezaron debiendo la mitad de su esfuerzo humano laboral de 10 aos para poder adquirir un techo cuyo valor material, en contrapartida, era de uno o dos aos de esfuerzo humano equivalente (la diferencia es la plusvala).

Pero en los ltimos tiempos de neoliberalismo esos mismos ciudadanos han tenido que ofrecer por adelantado la mitad de 25 aos de su vida laboral para poder cobijarse bajo el mismo techo, lo cual es un claro aumento de la explotacin. Frente a ellos, en el otro lado de la mesa de despacho, alguien se apropiaba HOY de esa deuda y acumulaba un capital virtual que representaY como no existen ni existirn esas solucio- ba el sudor humano producido hasta 2030. En nes tecnolgicas de su pregunta, todo el circo Estados Unidos, el desajuste lleg a tal extremo actual de inyecciones econmicas en el sistema que empezaron a concederse crditos a 50 aos. bancario es pura falacia, retrica hueca, castillo El capitalista, por su parte, reinverta de inmede naipes. Lo que resta de este prlogo est de- diato esa deuda futura en el juego multiplicador dicado a deconstruir dichas mentiras. de los circuitos financieros. El truco de la plusvala y el dinero virtual Con precisin matemtica, ya descrita por Marx, el capitalismo ha organizado sus servicios financieros para que los prstamos de los que El mecanismo funcionaba igual entre pases pobres y ricos. A mayor cantidad de intercambios (materias primas y recursos en un sentido, bienes manufacturados en el otro), el desequilibrio

7 de la plusvala entre ricos y pobres iba creciendo. Y, entre tanto, al igual que el rey de los cuentos infantiles, el capitalismo se paseaba desnudo, vestido con dinero inexistente, mientras todos alababan sus lujosos ropajes neoliberales y su eficaz economa de mercado. perior al de los bienes y servicios realmente existentes era porque nunca se intentaba comprar la totalidad de dichos bienes al mismo tiempo. Hubiera bastado con que Bill Gates y unos cuantos miles ms de capitalistas decidiesen materializar sus miles de millones virtuales adquiriendo el mundo para que se hubiesen dado Hasta que alguien vio en algn momento que cuenta de que no exista mundo suficiente. un crdito concedido a 50 aos a una persona de 60 quiz no tuviese camino de regreso. Al- El mismo principio se aplica a los pequeos guien calcul que quiz no se poda exigir a un ahorradores. Quien tiene un depsito de pas que empease todos sus recursos durante 100.000 euros puede, si as lo desea, comprarse un siglo para pagar las deudas del siglo ante- un terreno en su pueblo sin problema alguno. rior. Alguien intuy que eso poda no ser real. Pero si, de repente, alguien grita el rey est Alguien vio que si la economa con la ayuda desnudo, el dinero no vale nada, hay que mateimprescindible de una energa fsil todava en rializarlo! y todos corren a los bancos, sucede lo aumento acrecentaba las producciones de bie- que ha sucedido: que el truco de la plusvala y el nes y servicios entre un 2% y un 3% anual (que dinero virtual se viene abajo. El corralito argenya es una enormidad, pues a ese ritmo se dupli- tino hoy es global. Ese rey llamado capitalismo ca la produccin cada 25 o 30 aos) y si las ju- est verdaderamente desnudo, su dinero no vale gadas financieras de casino permitan multipli- nada y, sin embargo, sus representantes en los car el capital a una cadencia del 12% anual, en gobiernos del mundo siguen jurando que est realidad se estaba generando un dinero que no vestido con hermosos ropajes. se corresponda con el mundo real. La brecha entre la cantidad existente de bienes materiales La segunda razn es que el capitalismo ha puy el dinero circulante se iba agrandando. esto a los ciudadanos a jugar tambin en el casino. El jubilado occidental que coloca en un Y por qu (casi) nadie dijo nada? Hay dos razo- banco su fondo de pensin exige que le rinda lo nes principales. La primera es que si haba papel ms posible, y ese lo ms posible est muy por moneda circulando cuyo valor era diez veces su- encima del crecimiento real de los bienes y ser-

vicios globales. Pero al ciudadano no le importa en absoluto qu es lo que hace ese banco con su fondo de pensin. Quiere plusvala. Y qu hace ese banco con su fondo de pensin? Muy sencillo, coloca el dinero para explotar a otros, obtener ms porcentaje del que le ofrece al ciudadano y quedarse con una parte de la plusvala. Matemticas elementales.

habamos dicho por escrito. Cay el mercado y quienes llevbamos aos proponiendo sin que nadie nos hiciese caso el decrecimiento programado, socialmente responsable, voluntario, consciente y lo ms ordenado posible, seguimos siendo marginados por un crash course de capitalismo financiero, una clase magistral de explotacin que ha obligado a decrecer un 30% a todo el mundo en apenas tres semanas. Y cual El ciudadano de a pie, muy alienado por el sis- es el castigo que se les impone a los responsables tema, vive as en una situacin esquizofrnica. del desastre? Ms dinero virtual a su alcance, es Cuando se pone la gorra de inversor, exige el decir, la huida hacia adelante. mayor inters bancario para su dinero y con el menor riesgo posible. Quiero ese 15% que pro- Veamos lo que ocurre en Espaa: Rodrguez Zameten, dice. Pero si se cambia de gorra y entra al patero jura con pompa el viernes pasado que el mismo banco como solicitante de crdito, pone sistema financiero espaol es slido como una el grito en el cielo cuando le exigen avales y un roca; luego, viaja a Pars, donde se rene con los inters del 8%. Ladrones!, exclama, y no se da dems lderes europeos; regresa el lunes y dice cuenta de la contradiccin en que vive ni perci- que es imprescindible inyectar cientos de miles be el lado oscuro de este capitalismo popular, de de millones de euros en nuestros bancos. Y a casino, en el que todos juegan a ganar, cuando nadie, a ninguno de los economistas de la tierra todo el mundo sabe que en la ruleta slo gana plana, parece sorprenderle tamao disparate. la banca. Tampoco nadie parece preguntarse de dnde va Los principales responsables, sin duda, son los a salir el billn y medio de euros inyectados grandes capitalistas que impusieron el sistema; por Europa para estabilizar el sistema. Todos, a tras ellos, los gobiernos peleles del capital. Pero empezar por los ministros de economa que no tambin muchos ciudadanos, sobre todo en saben ni de lo que hablan o s lo saben y mienlos pases occidentales, que han jugado con sus ten y siguiendo por los expertos que pululan ahorros a este malvolo juego. por doquier, recitan su letana como frailes de Ya lo dijo Chomsky, nueve de cada diez dlares antao: Avales o Auxilium christianorum, ora que circulan por el mundo son especulativos, pro nobis; garantas o Turris Eburnea, ora pro virtuales, no existen fuera del papel moneda, nobis; mercado interbancario, ora pro nobis; nada los respalda. seguridad y confianza o Virgo prudentissima, ora pro nobis; Mercado o Domus Aurea, ora Los economistas de la tierra plana pro nobis; operaciones intrada, ora pro nobis; La tierra es una esfera y desde Magallanes se futuros sobre tipos de inters, ora pro nobis; opsabe que si uno avanza en lnea recta sobre su ciones sobre tipos de inters, ora pro nobis; Bolsuperficie terminar por regresar al punto de sa de Valores o Sedes sapienti ora pro nobis; partida. La energa fsil que yace en su interior Reserva Federal o Consolatrix afflictorum, ora es, pues, limitada, finita. Cuando se termine, ya pro nobis; productos derivados o Rosa mystica, no habr ms. Sin embargo, las universidades ora pro nobis, etc. etc.. El Estado garantiza, y los medios de comunicacin desbordan de dicen con voz solemne. Y quin es el Estado? economistas que siguen basando sus clculos y Y qu es un aval o varios avales de ms de un predicciones en un mundo de energa ilimitada, billn de euros? Quin alimenta al Estado? De infinita, capaz de alimentar un crdito tambin nuevo, impertrritos como siempre ante la reinfinito. Por muy absurdo que parezca, mental- alidad, embaucan a la gente con dinero virtual mente consideran que la tierra es como antes de basado en el sudor futuro de los contribuyenMagallanes, plana, sin fin, lo cual capacita al ser tes que ni existe todava ni existir, porque la humano a ir siempre ms lejos en busca de ms crisis energtica que se avecina tumbar antes el recursos. Son los denominados economistas de sistema que ellos pretenden salvar. la tierra plana. Pero entretanto han conseguido su objetivo: enQuienes no creemos en la multiplicacin de terrar retricamente el concepto de lmites, de los panes y los peces ni entramos en el juego Non Plus Ultra. El sistema agoniza, pero ellos lo ilgico de los economistas de la tierra plana, que mantienen artificialmente en la unidad de cuiestos das monopolizan los medios a todas ho- dados intensivos, a la espera de que siga avanras, sabamos que el sistema iba a explotar, lo zando por inercia.

La crisis financiera es slo la punta del iceberg de la crisis energtica Matt Simmons, un multimillonario radicado en Houston, asisti a la ltima conferencia de la ASPO en Sacramento (California) con una presentacin titulada El petrleo y el gas: el siguiente fundimiento [4]. Simmons es presidente y dueo de la empresa Simmons & Company International, una de las mayores del mundo en asesora financiera en asuntos relacionados con la energa. Fue asesor energtico del gobierno de Bush, es republicano y, con estos credenciales, nada sospechoso de marxismo. Pero tiene de original que le ha dado por decir la verdad sobre lo que se nos viene encima.

energtica afecte los puntos sensibles descritos aqu abajo por Gail the Actuary, la cada puede ser incluso ms rpida, ms daina y ms irreversible que el desplome financiero al que hemos asistido estas ltimas semanas.

Cmo pudimos llegar hasta aqu, sesteando y creyendo las letanas de los economistas de la tierra plana? Por qu seguimos consintiendo que tomen al asalto las televisiones pblicas y privadas y monopolicen los espacios informativos con sus discursos falaces? Habr alguna vez, antes del Apocalipsis energtico, debates sobre este urgente y trascendental asunto con economistas ecolgicos, racionales, del mundo real y, por qu no, con ingenieros, gelogos, fiEntre las cosas que cuenta, una de ellas es que lsofos, poetas y ciudadanos dotados de sentido hoy Estados Unidos tiene en los depsitos de comn? sus 220 millones de vehculos unos 78 millones de barriles en gasolinas y diesel. Pero sus reser- Catarsis vas estratgicas de estos lquidos combustibles Necesitamos con toda urgencia una catarsis y refinados en los grandes depsitos del pas ms sta no vendr, por ejemplo, a travs de los cirico y potente del mundo son hoy de apenas entos de inversores que ahora protestan con 87 millones de barriles, el nivel ms bajo desde pancartas ante el Banco de Espaa para que ste 1969. Y asegura que la cosa es estructural, no los auxilie porque, dicen, ellos no saban que sus coyuntural. Bastara con un duro invierno en fondos evaporados iban a ir a parar a Lehman 2008-2009, con cualquier eventualidad, con un Brothers. Fueron cmplices del sistema y el sisproblema de suministro por accidente, guerra o tema los ha engaado. sabotaje en el estrecho de Malaca o en el de Or- No, la clase de catarsis que necesitamos es muy muz para que Estados Unidos y gran parte del distinta. Haran falta millones de ciudadanos mundo se quedasen, en una semana o dos, en exigiendo ante la puerta de cada gobierno que un mes o dos, con la flota de transporte inmo- admita de una vez por todas que el sistema est vilizada. Y eso, segn Simmons, sucedera una agotado y que, sin energa, el dinero virtual no semana antes de que los mercados de alimentos, har crecer el trigo. Una catarsis que exigiese sanque l denomina Mercados Starbucks (en re- gre, sudor y lgrimas, pero esta vez no para gaferencia a los modelos de consumo ciego y con nar una guerra, como en tiempos de Churchill, suministro just in time) se quedasen sin existen- y luego seguir la senda de vino y rosas de pas cias para ofrecer lo bsico a la ciudadana. capitalista que exprime en beneficio propio a sus subordinados de la Commonwealth, sino Esto es lo que nuestros gobernantes y econo- para erradicar el capitalismo. Sera difcil y domistas de la tierra plana tratan de ocultar: que loroso, pero ms valdra que fuese voluntario y la crisis financiera slo es la punta del iceberg, el consciente en vez de impuesto por la realidad. efecto, no la causa del problema. Pues el problema hunde su raz en el agotamiento del modelo tras la llegada al cenit o punto mximo del flujo del petrleo, que alimenta en ms de un 90% a nuestra moderna sociedad capitalista. Simmons debe estar loco, dirn muchos. Pero l responde que si hace apenas dos meses alguien le hubiese preguntado a Ben Bernacke, el presidente de la Reserva Federal usamericana (o a Zapatero o a Sarkozy o a Merckel por no ir ms lejos, aadimos nosotros) que si el sistema podra desplomarse a esta velocidad, hubiese respondido con suficiencia: imposible, est usted loco, hay muchas garantas en el sistema. Simmons est convencido de que cuando la crisis

;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;;; Aquest article, prleg a larticle The oil drum de Gail the Actuary, fou originalment publicat a rebelion.org Reproduit amb perms dels autors.

10

El concepto de Transicin
Extractes de Transition handbook de Rob Hopkins Traducci de Doly Garca La proposta de la Transici es descriu a ella mateixa com a microcosmos desperana. Una proposta de relocalitzaci de les nostres vides amb optimisme, de manera col.lectiva i amb prctiques concretes, davant lenfrontament a un nou mn amb baixa energia. Les iniciatives de transci es presenten com alguna cosa possible, necessria i desitjable: una alenada daire. Larticle ens parla tamb dels fonaments filosfics i els principis fonamentals del concepte i el model de transci, aix com de lescala dels projectes i de les relacions amb la poltica institucional local.

Qu es en realidad una Iniciativa de Transicin? El trmino inicial usado para describir este concepto era Ciudades en Transicin, pero desde entonces se ha vuelto bastante irrelevante, dado que ahora estamos hablando de municipios, valles, pennsulas, cdigos postales, pueblos, aldeas e islas en transicin As que Iniciativas de Transicin parece ser el mejor trmino general. Las Iniciativas de Transicin son una propuesta emergente y en evolucin de sostenibilidad al nivel de la comunidad, que est empezando a aparecer en comunidades por todo el pas. Son, para emplear un trmino inventado por Jeremy Leggett, microcosmos escalables de esperanza. La idea comenz con el Plan de Accin para el Descenso Energtico de Kinsale en Irlanda, y desde entonces se ha extendido a comunidades por todo el Reino Unido y ms all.

papel que jugar en asistir y animar redes locales, que pueden asistir con abastecimiento local de comida y combustible y agua y trabajos y las cosas que necesitamos de las tiendas Veremos una relocalizacin de la manera en la que vivimos que nos recordar no al siglo pasado, sino al anterior. Y eso no es una mala cosa. Sin duda una de las respuestas ms baratas que ser muy efectiva es promover el consumo local, la produccin local y la distribucin local. Y hay efectos secundarios positivos de esto en trminos de llegar a conocer mejor nuestras comunidades. Hay beneficios humanos y comunitarios en las redes locales que estoy esperando ver crecer.

Cmo se explora y desarrolla esto en la prctica ser diferente en cada asentamiento: ms que ofrecer soluciones prescriptivas, las Iniciativas de Transicin intentan actuar como catalizadoLas Iniciativas de Transicin se basan en cuatro res para una comunidad para explorar y descusupuestos bsicos: brir sus propias respuestas. 1) Que es inevitable vivir con un consumo de energa mucho ms bajo, y que es mejor planear para esto que ser cogido por sorpresa. 2) Que nuestras comunidades y asentamientos actualmente carecen de robustez para permitirles capear los severos choques energticos que acompaarn al pico del petrleo. 3) Que tenemos que actuar colectivamente, y tenemos que actuar ahora. 4) Que liberando el genio colectivo de aquellos a nuestro alrededor para disear creativa y proactivamente nuestro descenso energtico, podemos construir formas de vida que estn ms conectadas, ms enriquecedoras y que reconocen los lmites biolgicos del planeta. Concentran la mente colectiva en los aspectos prcticos del descenso energtico que un nmero en aumento de comentaristas defiende que ser el resultado inevitable de tanto el pico del petrleo como el cambio climtico. Las Iniciativas de Transicin intentan crear comunidades que sean robustas; esto es, ms capaces que soportar choques del exterior, sean por el cambio climtico, problemas de seguridad energtica, o precios de combustible en aumento. Ms que ser tan slo un ejercicio intelectual, exploran los aspectos prcticos de la relocalizacin consciente de un asentamiento; para parafrasear a David Holmgren (hablando de permacultura, pero lo mismo es verdad en este contexto), las Iniciativas de Transicin son la aceptacin positiva El futuro con menos petrleo podra ser, si se y de todo corazn del descenso energtico, no aplica pensamiento y diseo suficiente por ade- slo como la realidad inevitable sino tambin lantado, preferible al presente. No hay ninguna como la deseada. razn por la que un futuro ms bajo en energa y ms robusto tenga que tener una calidad de Dado que el petrleo y el gas natural son recurvida ms baja que el presente. De hecho, un fu- sos en vas de agotamiento, y que necesitamos turo con una economa local revitalizada tendra urgentemente cortes extremos de las emisiones muchas ventajas sobre el presente, incluyendo de CO2, incluso hasta el punto de que nuestras una poblacin ms feliz y menos estresada, un vidas diarias secuestren ms dixido de carbono medio ambiente mejorado y mayor estabilidad. del que producen, las Iniciativas de Transicin preguntan: Qu aspecto tendra en realidad De hecho alguna concienciacin de esto est un mundo como se? Cmo viviramos? De empezando a aparecer a nivel gubernamental, dnde vendra nuestra comida? Qu oiramos en Australia por lo menos. Andrew McNamara, cuando abrisemos la ventana por la maana? el dijo recientemente: El proceso de Transicin ofrece una propuesta positiva, enfocada en las soluciones, que une los No hay ninguna duda de que las soluciones lo- varios elementos de una comunidad para encales a nivel de la comunidad sern esenciales. frentarse a este desafo comn y ve buena parte Ah es donde el gobierno ciertamente tendr un de la solucin como algo que viene de detro, a

11

travs de un proceso de descubrir lo que ya est nmicos, culturales y tcnicos de la manera ah, ms que mediante expertos y consultores ms eficiente posible. La permacultura se puede que vengan del exterior. considerar como el pegamento del diseo y la fundacin tica que usamos para apuntalar el En la tabla de abajo intento distinguir cmo trabajo de Transicin, para unir todos los elela propuesta de Transicin se diferencia de las mentos de un asentamiento despus del pico propuestas ms convencionales de los grupos del petrleo. La razn por la que la gente con medioambientales, poniendo el robusteci- conocimiento previo de permacultura tiende a miento como uno de los objetivos principales. entender el concepto de Transicin antes que la Soy consciente de que en la columna Grupos mayora de los dems es porque se basa en los medioambientales convencionales he construi- principios de diseo de la permacultura. He pado, hasta cierto punto, un hombre de paja, tan sado los ltimos diez aos enseando permaculgeneralizado que bordea el estereotipo, pero tura, y su tica y principios son el fundamento creo que este proceso es importante, esencial de mi pensamiento. para distinguir la base particular en la que se funda la propuesta de Transicin. La permacultura se concibi originalmente en los aos setenta en los tiempos de la primera Los fundamentos filosficos crisis del petrleo, como una agricultura perUna de las fundaciones principales del concepto manente, alejndose de las cosechas anuales y de Transicin es la permacultura. La permacul- monocultivos en agricultura, y proponiendo un tura es algo notablemente difcil de explicar en sistema de muchos niveles que hace uso de runa sola frase: resiste una definicin espontnea boles productivos y tiles y plantas vivaces. Su que permita formar una imagen mental exacta. enfoque en sistemas agrcolas pronto se ampli, En esencia, es un sistema de diseo para crear al hacerse claro que la sostenibilidad en trmiasentamientos humanos sostenibles. Cuando nos de comida no puede suceder en aislamienestemos diseando la transicin que nuestros to del espectro de otros elementos que forman asentamientos y comunidades tendrn que llevar la sociedad economa, construccin, energa, a cabo inevitablemente, necesitamos una planti- etc. El trmino permacultura se empez a ver lla de diseo con la que podamos ensamblar con como una contraccin de cultura permanenxito sus distintos componentes sociales, eco- te, siendo acerca de la creacin de una cultura 12

de permanencia. Su exposicin temprana ms completa, Permacultura: manual del diseador de Hill Mollison era, en efecto, un manual para la reparacin de la Tierra, un trabajo sorprendentemente amplio, ambicioso y enciclopdico que ofreca al lector un juego de herramientas para la restauracin de la Tierra. Durante los siguientes quince aos la permacultura, al menos en el pensamiento de la mayora de la gente (a pesar de crecer masivamente e inspirar y apuntalar miles de proyectos alrededor del mundo), se convirti en algo que muchos perciban como una forma rara de jardinera que usaba neumticos y plantas poco conocidas, que probablemente nadie querra sentarse con uno de sos para cenar. En el ao 2004, David Holmgren, el co-originador del concepto, public Permacultura: Principios y caminos ms all de la sostenibilidad, que volvi a poner la permacultura en el mapa como una ciencia de diseo radical, y redefina los principios de la permacultura como los principios que se necesitarn para apuntalar el mundo despus del pico del petrleo.

petrleo, pero al mismo tiempo, segn Stewart, a menudo es culpable de mantenerse a distancia de esa sociedad. El pico del petrleo, para m, es una llamada a los carpinteros y los silleros de los bosques, los horticultores y los fruteros en las brumosas calles rurales, los instaladores de molinos de viento a pequea escala en las montaas ventosas, que traigan todas las maravillosas habilidades que han acumulado, las ideas que han obtenido a travs de aos de prctica y contemplacin, que vuelvan a donde las masas estn empezando a darse cuenta de que las cosas no son como deben. Es una llamada para aprender nuevas maneras de comunicarse con la mayora, con una tica de servicio, para buscar atraer a otros a una escala sin precedentes. La propuesta de Transicin es, espero, una en la que los principios de la permacultura estn implcitos, no explcitos. Es mi intento de sortear el hecho de que la permacultura es un concepto que es muy difcil de explicar a una persona en un bar que te pregunta lo que significa, si no tienes un rotafolio y rotuladores y quince minutos para dibujar pollos, estanques e invernaderos. Los principios de la permacultura apuntalan esta propuesta, que est diseada para que sus conceptos los entienda la mayora, presentndolos como fundamentales para cualquier respuesta al descenso energtico. Pero de alguna manera el concepto de Transicin es ms fcil de explicar, dejando ms tiempo para otras conversaciones. As que, si tiene conocimiento previo de permacultura, y algo de esto resulta familiar, es por eso.

Cuando me enter del pico del petrleo, mi primera respuesta instintiva fue usar los principios de la permacultura para formular una respuesta. Me pareci que el movimiento del que era aficionado y una parte, estaba todava a un punto tan retrasado en su desarrollo en trminos de su prominencia en la conciencia nacional, y la necesidad de sus ideas para informar una transformacin social a gran escala tan grande, que necesitbamos empujar las cosas a lo bestia. Empec a preguntarme por qu. Entonces en- Seis principios fundamentales del modelo de contr un artculo excelente y lleno de ideas de Transicin Eric Stewart, en el que escribi: Hay seis principios que creo que definen lo que es distintivo acerca del concepto de Transicin. Me parece que la permacultura acoge dos im- Han emergido de observar el proceso segn se pulsos virtualmente polares: uno implica reti- ha desarrollado y creo que resumen lo que es rarse de la sociedad; el otro implica trabajar para nico en esta propuesta en evolucin. la transformacin de la sociedad. Mientras que se puede presentar el argumento de que retirarse 1. Visualizacin de la sociedad representa una accin que trans- En el contexto de estos seis principios, visualiforma la sociedad, creo que hay un desequili- zacin se refiere al hecho de que la propuesta de brio dentro de la manifestacin cultural de la Transicin tiene, como un principio fundamental, permacultura que ha favorecido el aislamiento la creencia de que slo nos podemos acercar a algo sobre la interaccin. El cambio cultural que ne- si podemos imaginar cmo ser cuando lleguemos cesitamos depende de aumentar la interaccin all. La visin que tenemos en mente cuando empara aumentar la disponibilidad de los recursos pecemos este trabajo nos lleva una buena parte del que ofrece la permacultura. camino hacia determinar dnde terminaremos. Estamos trabajando hacia la Tecno explosin Esto dio en el clavo para m. La permacultura de Holmgren, o quiz hacia algo ms realista y dees un movimiento que ofrece, segn Holmgren seable? Crear una visin clara y atrayente de nuesredefini, el sistema de diseo y la fundacin tro resultado deseado es un principio fundamental filosfica de una sociedad despus del pico del del proceso de Transicin.

13

2. Inclusin La escala del desafo del pico del petrleo y el cambio climtico no se puede confrontar si elegimos quedarnos dentro de nuestras zonas confortables, si la gente verde slo habla con otra gente verde, la gente de negocios slo habla con otra gente de negocios, etc. La propuesta de Transicin busca facilitar un grado de dilogo e inclusin que se ha alcanzado raramente antes, y ha empezado a desarrollar algunas formas innovadoras de conseguir esto. Esto se ve como uno de los principios fundamentales simplemente porque sin l no tenemos ninguna posibilidad de xito. 3. Concienciacin El fin de la Era del Petrleo es un tiempo confuso. Estamos expuestos constantemente a mensajes mezclados y desconcertantes. Los medios de noticias nos presentan con titulares tales como: El declive abrupto en la produccin de petrleo conlleva el riesgo de guerra y tensiones sociales, segn un nuevo estudio y Las emisiones de dixido de carbono aumentan ms rpido de lo previsto, segn un estudio, pero al mismo tiempo los anuncios nos dan el mensaje en conflicto con lo anterior de que seguir como siempre es la nica manera, que la globalizacin es el nico modelo que puede alimentar el mundo, y que slo comprar esta nueva cosa nos har felices. De hecho el contraste puede ser a veces llamativo, con un artculo acerca de la fusin de las placas de hielo en el rtico al lado de un anuncio de coches o vuelos baratos. Los medios de noticias a los que estamos cada vez ms expuestos continuamente nos dan mensajes dobles, que pueden dejarle perplejo a uno. A veces las Iniciativas de Transicin nuevas creen que no tienen que hacer mucho trabajo de concienciacin porque todo el mundo debe conocer estas cosas a estas alturas, pero es esencial empezar con la suposicin de que la gente no sabe nada de estos asuntos. Necesitamos asumir que no hay ningn conocimiento previo, y explicar los argumentos tan clara, accesible y entretenidamente como sea posible, dando a la gente los argumentos claves para permitirles formular sus propias respuestas. 4. Robustez Es til repetir en este momento que la reconstruccin de robustez es, a la vez que la necesidad de convertirnos rpidamente en una sociedad de cero emisiones de dixido de carbono, central al concepto de Transicin. De hecho, hacer lo uno sin lo otro fallar en enfrentarse a los dos desafos.

5. Conceptos psicolgicos Varios conceptos de psicologa son tambin fundamentales al modelo de Transicin. Entendemos que entre las barreras principales a la participacin estn la sensacin de falta de poder, aislamiento y sobrecogimiento que los problemas medioambientales pueden generar a menudo. Estos no dejan a la gente en un lugar desde el que pueden fcilmente actuar, como un individuo o una comunidad. El modelo de Transicin usa estos conceptos en primer lugar mediante la creacin de una visin positiva, en segundo lugar creando espacios seguros donde la gente puede hablar, digerir y sentir cmo le afectan estos asuntos, y en tercer lugar afirmando los pasos y acciones que la gente ha tomado, y diseando en el proceso tantas oportunidades para celebrar los xitos como sea posible. Venir a juntarse la sensacin de no ser la nica persona ah que sabe acerca del pico del petrleo y el cambio climtico y le da miedo es muy poderoso. Le permite a la gente sentirse parte de una respuesta colectiva, que son parte de algo ms grande que ellos. 6. Soluciones crebles y apropiadas En el documental Qu manera de irse! Vida al final del Imperio, Tim Bennet habla de lo que llama el captulo feliz al final de la mayora de los libros acerca del medio ambiente, que pasan nueve captulos contndote qu horrible es todo, y uno al final con unas pocas soluciones de muestra. De manera similar, he odo muchas charlas en las que el conferenciante ha explicado la escala del cambio climtico, y al final tiene una diapositiva acerca de bajar los termostatos y cambiar las bombillas. Es importante que las Iniciativas de Transicin, despus de explicar los argumentos acerca del pico del petrleo y el cambio climtico, le permitan a la gente explorar soluciones a una escala creble. Una de las razones detrs de lo que podramos llamar el sndrome de la bombilla es que la gente a menudo slo son capaces de concebir dos escalas de respuesta: individuos haciendo cosas en sus propias casas, o el gobierno actuando a escala nacional. El modelo de Transicin explora el terreno entre esos dos: lo que se puede conseguir a nivel de la comunidad. Problemas de escala Una de las preguntas que nos hacen a menudo es cul es la escala ideal para una Iniciativa de Transicin. De muchas maneras las ciudades que tenan un mercado local, que son la escala a la que empezaron muchas Iniciativas de Transi-

14

cin, son la escala ideal. Tienen un rea clara de campo alrededor para la provisin de alimentos, histricamente definida por los pueblos y reas rurales cuyos habitantes traan sus productos a esa ciudad en vez de otra. De manera similar, las islas son una buena escala en la que trabajar, porque tienen lmites bien definidos. El concepto de Ciudad Transicin pareca tan correcto al principio es porque una ciudad pequea tiene una escala a la que todos podemos relacionarnos de manera innata. Mucha gente que vive en una gran ciudad desea la escala ms fcil de identificar de una ciudad pequea, o en este contexto, un vecindario. Mucha gente cree que a medida que ha aumentado la globalizacin, la esfera a la que estamos conectados y que podemos influir en realidad se ha encogido. Quiz hoy en da vota tan poca gente porque sienten que su voto no hace ninguna diferencia.

Dnde, instintivamente, siente que est su esfera de influencia? Ciudad Transicin Bristol, la primera iniciativa a escala de gran ciudad, busca conectar, inspirar, entrenar, permitir y dar soporte a las iniciativas emergentes a la escala de vecindario Transicin Redland, Transicin Withywood, etc., en su propia Iniciativa de Transicin.

15

No hay frmula mgica para la cuestin de la escala. Su grupo tendr que seguir sus propios instintos, pero no se preocupe emerger de forma natural. Resista la tentacin, que ha surgido en algunos, de intentar empezar demasiado grande, pensando a la escala de Transicin Yorkshire o Transicin Escocia. Mientras que son tiles como conceptos, es poner el carro delante del caballo. Mientras que puede ser el caso que en algn punto en el futuro el espectro de grupos en un rea geogrfica pueden reconoHe llegado a pensar que la escala ideal para cer una necesidad de conectarse entre ellos para una Iniciativa de Transicin es una sobre la que maximizar su efectividad, esto necesita crecer sienta que puede tener influencia. Un pueblo desde una base de una red de comunidades en de 5.000 habitantes, por ejemplo, es uno con el Transicin ajetreadas, ms que ser creado por que se puede relacionar, es uno con el que pue- adelantado. de hacerse familiar. Al haber crecido en Bristol, s que la mayora de las ciudades fueron, hist- Los puntos de contacto entre Iniciativas de ricamente, una coleccin de pueblos, y todava Transicin y poltica local dan esa sensacin. Este concepto de trabajar a El poder del proceso de Transicin es su poescala de un vecindario no es nuevo. tencial para crear un proceso verdaderamente dirigido por la comunidad que entonces inteAl final, tendr una sensacin de cul es la es- racta con la poltica local, pero en sus propios cala ideal para su iniciativa. De hecho, proba- trminos. El papel que identificamos para las blemente ya tiene instintivamente una sensa- autoridades locales en este proceso es el de dar cin de cul es. Cuando mira a su alrededor, soporte, no el de dirigir. Local Agenda 21, auncul parece ser la escala ptima para trabajar? que cre muchas iniciativas interesantes, era en

esencia un proceso de arriba abajo pretendiendo que no lo era. Es importante que las Iniciativas de Transicin operen independientemente de la aportacin de los polticos locales, al menos para empezar. Una Iniciativa de Transicin no podra ser, por definicin, un proyecto concebido y dirigido por un Ayuntamiento, aunque es uno donde el soporte activo y entusiasmado del gobierno local es inestimable. Lo que ha estado sucediendo cada vez ms en los ltimos meses es que el primer contacto de una comunidad es de alguien en el ayuntamiento. A veces un concejal terminar siendo parte del Grupo Coordinador, o el ayuntamiento ofrecer su soporte de una serie de maneras.

puede ayudar a que las ideas entren en partes de la comunidad que puede que no se alcanzasen de otra manera. Cuando las Iniciativas de Transicin se acercan a su ayuntamiento, lo hacen representando una parte significativa de la comunidad, y con un clamor popular tras ellas. En Kinsale, una vez que se hizo el Plan de Accin para el Descenso Energtico, una mocin aprobndolo se present al ayuntamiento de Kinsale y fue aprobado unnimemente. En Totnes, seis meses despus de la Revelacin Oficial, el ayuntamiento pas una resolucin apoyando el trabajo de Ciudad Transicin Totnes. Este soporte es muy poderoso en trminos de ser capaz de llevar la iniciativa adelante con credibilidad aumentada, pero slo debera buscarse una vez que el proyecto tiene un historial establecido y ha forjado su propia identidad.

16

En el libro Preparacin para el pico del petrleo, Mick Winter defiende que uno de los papeles principales del gobierno estatal en los Estados Unidos (lase gobierno nacional en el Reino Unido) es mantenerse alejado de los gobiernos locales. Escribe: Para muchas ciudades en los Estados Unidos, como Portland y Oakland, que las autoridades Saben mejor que el Estado lo que necesitan. locales pasen una Resolucin del Pico del PeDnles lo que quieren. Concntrense en pro- trleo se ve como un paso fundamental. Esto yectos que sirven regiones Si algo se puede puede ser el caso, pero mi sensacin es que los hacer a nivel local, los Estados deberan darles a primeros pasos importantes son concienciar a la las comunidades lo que necesitan para que su- comunidad y levantar la energa para el proyecceda sin condiciones. Si hay algo que slo se to, ms que desaparecer en una fase temprana en puede hacer a nivel estatal, entonces eso es la el desconcertante mundo de escribir polticas y responsabilidad del Estado. trabajar al nivel del gobierno local. Una vez se ha alcanzado esto, el gobierno local querr ser parte En el Reino Unido uno puede extender este mo- del proceso porque pueden ver que est donde delo a un nivel ms bajo, y decir que el papel del sucede el pensamiento innovador y la energa. gobierno local es facilitar los procesos de Transicin, no dirigirlos o guiarlos sino darles soporte. En trminos de la interaccin de Ciudad TransiCada vez ms a menudo los concejales que se po- cin Totnes con la autoridad local, uno de los elenen en contacto entienden este proceso, y estn mentos ms importantes de esto es su Grupo de buscando activamente ayudar a facilitarlo. Un Viculacin con el Gobierno Local. Est formado alcalde que contact la Red Transicin escribi: por un grupo de gente que haban estado implicados durante algn tiempo como concejales, o Mientras que veo al ayuntamiento apoyando el haban formado parte de varios departamentos y movimiento de Transicin, una de las cosas que entendan cmo funciona la estructura poltica. encuentro ms atractiva acerca de las Iniciativas de Transicin era la participacin de la comu- Este grupo mira cada nuevo programa de evennidad al nivel de las bases. En mi experiencia el tos que aparece e invita a los representantes del mejor modelo es el ayuntamiento dando sopor- ayuntamiento que creen que deberan estar prete y animando a las distintas comunidades, pero sentes. Tambin le siguen la pista a las consulmucha si no la mayora de la iniciativa viniendo tas del ayuntamiento venideras. Son una parte de los distintos grupos de la comunidad. centralmente importante de la Ciudad Transicin Totnes. Uno podra argumentar que si Nosotros los concejales necesitamos ser cons- hay figuras polticas locales prominentes que se cientes de que las Iniciativas de Transicin no quieren implicar en una fase temprana, su papel son algo que otorgamos a la comunidad; no es trabajar con tal grupo para llevar adelante el va a ser una insignia o smbolo para el ayunta- proceso completo. miento, es algo que suceder de todas maneras. Aunque el soporte del ayuntamiento ayudar y asistir el nacimiento, el ayuntamiento tambin

Qu s la Democrcia Inclusiva?

La Democracia Inclsuiva s una forma dorganitzaci social que reintegra la societat amb leconomia, la poltica i la natura. El concepte de la Democracia Inclusiva deriva de la sintesi de dos principals tradicions historiques: la democracia clssica i la socialista/ autonoma. Tamb abarca elements de diversos moviments socials: ecologistes radicals, feministes, indigenes, desobediencia civil... Desde la perspectiva de la Democracia Inclusiva el mn es troba en una crisi multidimensional, causada per la concentraci del poder en les mans de varies lits, com a resultat de lestabliment del sistema de leconomia de mercat/creixement, la democracia representiativa i les formes relacionades destructures jerarquiques. La Democracia Inclusiva, per tant, no es vista com una utopia sino probablement, com la nica forma de sortir de la present crisi.

17

La democrcia inclusiva s una nova concepci de la democrcia, que, prenent com a punt de partida la seva definici clssica, expressa la democrcia en termes de democrcia poltica directa, democrcia econmica (ms enll dels confins de leconomia de mercat i la planificaci estatal), aix com democrcia en lesfera social i democrcia ecolgica. En poques paraules, la democrcia inclusiva s una forma dorganitzaci social que reintegra la societat amb leconomia, la poltica i la natura. El concepte de democrcia inclusiva deriva de la sntesis de dos grans tradicions histriques, la democrcia clssica i la socialista, tot hi que tamb abasta lecologisme radical, el feminisme i els moviments alliberadors del sud. Des de la perspectiva del projecte de la democrcia inclusiva, sassumeix que el mn, al comenament del nou millenni, senfron-

ta a una crisis multidimensional (econmica, ecolgica, social, cultural i poltica) causada per la concentraci de poder a mans de diverses elits, com a resultat de lestabliment, en els ltims segles, del sistema de leconomia de mercat, la democrcia representativa i les formes destructures jerrquiques que sen deriven. En aquest sentit, una democrcia inclusiva, que suposa una distribuci igualitria del poder a tots els nivells, no s vista com una utopia (en el sentit negatiu de la paraula) sin potser com la nica sortida de lactual crisi. La concepci de la democrcia inclusiva Una manera fructfera per definir la democrcia inclusiva pot ser distingir entre les dos principals esferes de la societat, la pblica i la

privada, a les que podem afegir una esfera ecolgica, definida com lmbit de les relacions entre el mn natural i el social. Segons aquesta concepci, lesfera pblica, contrriament a la visi de molts partidaris del projecte republic o democrtic (Hannah Arendt, Cornelius Castoriadis, Murray Bookchin i altres), inclou no noms lesfera poltica, sin tamb lesfera econmica aix com lesfera social; en altres paraules, tota rea de lactivitat humana en qu les decisions poden ser preses collectivament i democrtica. Lesfera poltica es defineix com lmbit de la presa de decisions poltiques, lrea en qu el poder poltic s exercit. Lesfera econmica es defineix com lmbit de la presa de decisions econmiques, lrea en qu el poder econmic s exercit respecte les amplies eleccions econmiques que tota societat amb escassedat de recursos ha de fer. En darrer lloc, lesfera social es defineix com lmbit de la presa de decisions al lloc de treball, al centre educatiu i a qualsevol altre instituci cultural o econmica que sigui un element constitutiu duna societat democrtica.

a que una societat sigui caracteritzada com a democrcia poltica: 1. que la democrcia es basi en lelecci conscient dels seus ciutadans per lautonomia individual i social i no alguna preconcepci o dogma div o mstic, o algun sistema teric tancat que suposi lleis naturals o econmiques, o tendncies que determinen el canvi social; 2. que no hi hagi processos poltics institucionalitzats de natura oligrquica. Aix implica que totes les decisions poltiques (incloent aquelles relacionades amb la formaci i execuci de lleis) sn preses collectivament per la ciutadania i sense representaci;

18

3. que no hi hagi estructures poltiques que comprenguin relacions de poder desiguals. Aix significa, per exemple, que all on lautoritat s delegada a segments del ciutadania amb el propsit de dur a terme tasques especfiques, (p. ex., servir a als tribunals populars, o als consells regionals o confederals, etc.) la delegaci sassigna, en principi, a sort i en s per tant obvi que lextensi de lesfera p- base rotacional, i s sempre revocable pel cos blica tradicional per incloure les esferes eco- de ciutadans. A ms, pel que fa als delegats nmica, ecolgica i social s un element in- dels rgans regionals i confederals, els mandispensable duna democrcia inclusiva. Cor- dats -donats per les assemblees- han de ser responentment, podem distingir entre quatre especfics. elements constitutius duna democrcia inclusiva: el poltic, leconmic, la democrcia en 4. que tots els residents duna rea geogrfiel reialme social i lecolgic. Els tres primers ca concreta (que avui noms poden prendre la constitueixen el marc institucional que apunta forma duna comunitat geogrfica), ms enll a la distribuci igualitria del poder poltic, de certa edat de maduresa (a ser establerta per econmic i social respectivament; en altres la mateixa ciutadania) i independentment del paraules, el sistema que apunta a lelimina- gnere, raa, tnia o identitat cultural, siguin ci efectiva de la dominaci de lsser hum membres de la ciutadania i estiguin directasobre lsser hum. De manera similar, la de- ment implicats en el procs de presa de decimocrcia ecolgica es defineix com el marc sions. institucional que apunta a leliminaci de qualsevol intent hum de dominar el mn na- Tanmateix, la institucionalitzaci de la demotural, en altres paraules, el sistema que apunta crcia directa en termes de les condicions esa reintegrar els humans i la natura. mentades s noms la condici necessria per lestabliment de la democrcia. La condici Democrcia poltica o directa suficient fa referncia al nivell de conscincia democrtica dels ciutadans, en la qu hi A lesfera poltica noms pot haver-hi una juga un paper crucial la paideia -que suposa forma de democrcia: el que podrem anome- no simplement educaci, sin tamb el desennar democrcia poltica o directa, en la qual el volupament del carcter i la plena formaci poder poltic es comparteix de forma igualit- en coneixements i aptituds, s a dir, leducaria entre tots els ciutadans i ciutadanes. La de- ci de lindividu com a ciutad, que per ella mocrcia poltica es fonamenta, per tant, en la mateixa s susceptible de donar un contingut distribuci igualitria del poder poltic entre substantiu a lespai pblic. tots els ciutadans i ciutadanes, en la auto-instituci de la societat. Aix significa que han bviament, les condicions esmentades no sn de ser acomplides les segents condicions per acomplides per la democrcia parlamentaria

19

(tal com funciona a loest), la democrcia sovitica (tal com funcionava a lest) ni els diversos rgims fonamentalistes o semimilitars al sud. Tots aquests rgims sn per tant formes doligarquia poltica, en qu el poder poltic es concentra a les mans de diverses elits (poltics professionals, burcrates de partit, sacerdots, militars i altres). De semblant manera, al passat, diverses formes doligarquia dominaven el terreny poltic, quan els emperadors, els reis i les seves corts, amb o sense la cooperaci dels cavallers, sacerdots i altres, concentraven el poder poltic a les seves mans.

Tanmateix, a la histria shan dut a terme bastants intents dinstitucionalitzar varies formes de democrcia directa, especialment durant perodes revolucionaris (per exemple, les seccions parisenques de principis de la dcada de 1790, els collectius espanyols en la guerra civil, etc.). La majoria daquests intents van ser de curta durada i normalment no van comportar la institucionalitzaci de la democrcia Democrcia econmica com una nova forma de rgim poltic que reemplaci, i no solament complementi, a lEs- Si definim democrcia poltica com lautori-

tat. En altres casos, les disposicions democrtiques van ser introdudes com una srie de procediments per la presa de decisions locals. Potser lnic parallel real que podem traar respecte a la democrcia atenesa s la dalguns canton sussos que eren governats per assemblees del poble (Landsgemeinden) i, al seu dia, eren estats sobirans. Lnic exemple histric duna democrcia directa institucionalitzada en que, durant almenys dos segles (508/7 BC - 322/1 BC), lestat estava subscrit dins la forma democrtica dorganitzaci social, s la democrcia atenesa. Per descomptat, la democrcia atenesa era una democrcia poltica parcial. Per, el que la caracteritzava com a parcial no eren les institucions poltiques en si mateixes sin la definici molt restringida de la condici de ciutadania adoptada pels atenesos - una definici que excloa grans sectors de la poblaci (dones, esclaus, immigrants) que, de fet, constituen la gran majoria de la gent que viva a Atenes.

tat del poble (demos) en lesfera poltica - el que implica lexistncia digualtat poltica en el sentit duna distribuci igual del poder poltic-, llavors la democrcia econmica pot ser corresponentment definida com lautoritat del demos en lesfera econmica - el que implica lexistncia digualtat econmica en el sentit duna distribuci igualitria del poder econmic. I, per descomptat, estem parlant de demos i no destat, donat que lexistncia de lestat implica la separaci de la ciutadania del procs poltic i econmic. La democrcia econmica, per tant, fa referncia a tot sistema social que institucionalitzi la integraci de la societat i leconomia. Aix significa que, al capdavall, el demos controla el procs econmic, dins dun marc institucional de propietat demtica dels mitjans de producci.

1. que no hi hagi processos econmic institucionalitzat de natura oligrquica. Aix significa que totes les decisions macro econmiques, s a dir, les decisions sobre el funcionament de leconomia com un tot (nivell global de producci, consum i inversi, quantitats de treball i lleure implicats, tecnologies a utilitzar, etc.) sn preses pel cos de ciutadans collectivament i sense representaci, encara que les decisions micro econmiques en el lloc de treball o als mbits domstics sn preses per la unitat de producci o consum individual; 2. que no hi hagi cap estructura econmica institucionalitzada que comprengui relacions de poder econmic desiguals. Aix implica que els mitjans de producci i distribuci sn possets i controlats collectivament pel demos, el cos de ciutadans directament. Qualsevol desigualtat dingressos s per tant el resultat del treball voluntari addicional realitzat al nivell individual. Tal treball addicional, ms enll de lexigit a qualsevol membre capa de la societat per a la satisfacci de necessitats bsiques, possibilita noms el consum addicional, donat que no s possible cap acumulaci individual de capital, i qualsevol riquesa acumulada com a resultat del treball addicional no s heretada. Aix, la propietat demtica de leconomia proporciona lestructura econmica per a la propietat democrtica, mentre que la participaci directa dels ciutadans en les decisions econmiques proporciona el marc per un procs de control globalment democrtic de leconomia. La comunitat, per tant, esdev lautntica unitat de la vida econmica, donat que la democrcia econmica no s factible actualment llevat que tant la propietat com el control de recursos productius siguin organitzats a nivell comunitari. Aix, a diferncia de les altres definicions de democrcia econmica, la definici donada aqu suposa la negaci explcita del poder econmic i implica lautoritat del poble en lesfera econmica. En aquest sentit, la democrcia econmica s la rplica, aix com el fonament, de la democrcia directa i duna democrcia inclusiva en general.

20

En un sentit ms restringit, la democrcia econmica tamb es refereix a tot sistema social que institucionalitzi la minimitzaci de diferncies socioeconmiques, especialment aquelles que sorgeixen de la distribuci desigual de la propietat privada i la consegent distribuci desigual dingressos i riquesa. Histricament, s en aquest sentit restringit que es van fer els intents socialistes dintroduir la democrcia econmica. Per tant, a diferncia de la institucionalitzaci de la democrcia poltica, mai no hi ha hagut un exemple corresponent duna democrcia econmica institucionalitzada en el sentit ampli definit ms amunt. En altres paraules, fins i tot quan els intents socialistes de reduir el grau de desigualtat en la distribuci dingressos i riquesa tingueren xit, mai no van estar associats amb intents significatius destablir un sistema de distribuci igualitria del poder econmic. Aquest ha estat el cas, malgrat el fet que en el tipus de la societat que ha emergit des de ladveniment de leconomia de mercat, hi hagi hagut un canvi definitiu de leconomia de lesfera privada al que Hannah Arendt anomenava el esfera social, a la qu lesta-naci tamb pertany. Per s aquest canvi que fa que qualsevol discurs sobre democrcia, que no es refereixi tamb a la qesti del poder econmic, soni a buit. Dit duna altra manera, parlar avui del repartiment igualitria del poder poltic, sense condicionar-lo sobre el repartiment igualitari Un model de democrcia econmica, com a del poder econmic, no t sentit. part integral duna democrcia inclusiva, est descrit al primer llibre que descriu la DemoEn base a la definici de democrcia poltica crcia Inclusiva, publicat al 1997 (veure lecdonada anteriorment, les segents condicions tures addicionals) han de ser acomplides per qualificar de democrcia econmica a una societat: En resum, la principal caracterstica daquest model, que el diferncia de models similars

e d urto er g no .
21
Dtourn s un projecte cultural per sortir de limaginari capitalista i descobrir alternatives de societat. Aquestes dos frmules designen processos individuals i collectius que sn de tot menys fcils. Tanmateix, pensem que sn possibles mitjanant les accions apropiades. La crisis multidimensional i sistmica que enfrontem al principi del nou mil.lenni s un motiu i una oportunitat per deixar enrere leconomia del creixement i el sistema dacumulaci de poder en poques mans, i posar-nos a construir una nova cultura del treball, de la vida i de la relaci amb els altres i la natura. Amb aquest propsit sorgeix Dtourn, un projecte on hi conviuen i interactuen expressions artstiques, assaigs filosfics, propostes poltiques i celebracions culturals que apunten cap a un canvi alliberador de la societat i la vida en que ens trobem.

22

mercat, les decisions crucials sobre lassignaci de recursos (qu produir, com i per a qui produir-ho), estan condicionades pel poder adquisitiu daquelles franges dingressos que poden finanar les seves demandes amb diners. En altres paraules, sota condicions de desigualtat, que sn un resultat inevitable de la dinmica de leconomia de mercat, la contradicci fonamental respecte a la satisfacci del mercat de les necessitats humanes resulta -Independncia de la comunitat. bvia: la contradicci entre la satisfacci po-Propietat comunitria (demtica) dels tencial de les necessitats bsiques de tota la recursos productius. poblaci enfront la satisfacci real dall que -Assignaci confederal dels recursos. volen la part dels que ho poden pagar. La tercera condici en particular implica que el mecanisme de decisi per lassignaci de recursos escassos en una democrcia inclusiva hauria de emplaar-se al nivell confederal ms que al nivell comunitari (demoi). La ra daix s tenir en compte que en les societats actuals molts problemes no poden ser solucionats al nivell comunitari (energia, medi ambient, transport, comunicaci, transferncia tecnolgica, etc...). El mecanisme proposat per lassignaci de recursos escassos t lobjectiu de reemplaar tant el mecanisme de mercat, com el mecanisme de planificaci central. El primer s refusat perqu es pot demostrar que el sistema deconomia de mercat ha condut, en els darrers dos-cents anys des que es va establir, a una contnua concentraci dingressos i riquesa en mans dun petit percentatge de la poblaci mundial i, en conseqncia, a una distribuci deformada dels recursos del mn. Aix es deu a qu en una economia de El segon s refusat perqu es pot demostrar que la planificaci centralitzada, tot ser millor que el sistema de mercat en assegurar locupaci i cobrir les necessitats bsiques dels ciutadans i ciutadanes (si b a un nivell elemental), no noms condueix a irracionalitats (que finalment van precipitar el seu collapse) i s molt poc efectiu cobrint les necessitats no bsiques, sin que tamb s molt poc democrtic. El sistema de distribuci proposat pel projecte de Democrcia Inclusiva vol satisfer el doble objectiu de: -cobrir les necessitats bsiques de tots els ciutadans -cosa que requereix que l e s decisions macro-econmiques bsiques siguin preses democrticament. -assegurar la llibertat delecci -cosa que requereix que lindividu prengui de-

de planificaci centralitzada o descentralitzada s que, tot hi que no depn de la prvia abolici de la escassetat, assegura la satisfacci de les necessitats bsiques de tots els ciutadans i ciutadanes, sense sacrificar la llibertat delecci, en una economia sense estat, diners ni mercat. Les condicions prvies de la democrcia econmica sn definides de la segent manera:

cisions importants sobre la seva prpia vida Els Vals No Bsics (VNBs - repartits a canvi (quina feina fer, qu consumir, etc.) del treball no-bsic) sutilitzen per a la satisfacci de les necessitats no bsiques (conTant les decisions macro-econmiques com sum que no s essencial) aix com per a la sales decisions individuals dels ciutadans sn tisfacci de les necessitats bsiques per sobre concebudes per ser implementades a travs del nivell prescrit per lassemblea confederal. duna combinaci de planificaci democrti- Els VNBs, com els VBs, tamb sn personals ca -cosa que inclou la creaci dun procs re- per, a diferncia dels BVs, sn expedits per troactiu (feedback) entre les assemblees dels part de cada comunitat en lloc de la confedellocs de treball, les assemblees de la comu- raci. El treball dels ciutadans per sobre del nitat i lassemblea confederal- i un mercat nombre bsic dhores s voluntari i els dna artificial que asseguri una llibertat delecci dret als VNBs, els quals poden ser bescanvireal, sense incrrer en els efectes adversos ats per la satisfacci de necessitats no essenassociats als mercats reals. En poques pa- cials. Els preus en aquest sistema, en lloc de raules, lassignaci de recursos econmics reflectir escassetats en relaci a un patr dines fa en primer lloc, en base a les decisions gressos i riquesa distorsionat (com a leconocollectives dels ciutadans i ciutadanes, tal mia de mercat), funcionen com a dispositius com sn expressades pels plans de comunitat de racionament per ajustar les escassedats i confederals, i en segon lloc, sobre la base amb els desitjos dels ciutadanes i ciutadanes, de les eleccions individuals dels ciutadans i s a dir, com a guies per a una assignaci deciutadanes, tal com sn expressades a travs mocrtica dels recursos. Per tant, els preus, en dun sistema de vals. El criteri general per a lloc de ser la causa del racionament (com al lassignaci de recursos no s leficincia tal sistema de mercat) es converteixen en el seu com es defineix actualment, en estrets termes efecte i prenen el paper digualar la demanda tecno-econmics. Leficincia shauria de re- i el subministrament en un mercat artificial definir per significar eficcia en satisfer les que assegura la sobirania dels consumidors i necessitats humanes i no noms satisfer all dels productors. Els preus resultants, junque pot ser retribut amb diners. Quant al sig- tament amb un ndex datractiu (index of nificat de necessitats, es traa una distinci desirability) complex, producte de les prefeentre necessitats bsiques i no bsiques i una rncies del ciutadans i el tipus de treball que de similar entre necessitats i satisfactors (la els ciutadans volen fer, determinen una taxa forma o mitj pel qual aquestes necessitats subjectiva de remuneraci per al treball no sn satisfetes). Qu constitueix una necessi- bsic, en lloc de la taxa objectiva que sugtat -bsica o daltre mena- s determinat pels gereix la teoria laboral del valor. ciutadans mateixos democrticament. Llavors, el nivell de satisfacci de les necessitats Com deixa clar aquesta breu descripci del es determina collectivament i simplementa model de democrcia econmica, el projeca travs dun mecanisme de planificaci de- te per a una democrcia inclusiva es refereix mocrtic, mentre que els satisfactors per les a una futura economia poltica internacional necessitats tant bsiques com no bsiques sn que transcendeixi tant leconomia poltica determinats a travs de les preferncies mani- del socialisme dEstat, posada en prctica als festades pels consumidors, tal com sexpres- pasos de lex socialisme realment existent sen per ls de vals assignats a ells a canvi a lest dEuropa, com leconomia poltica de del seu treball bsic i del no bsic. Els leconomia de mercat, ja sigui en la seva forVals Bsics (VBs - repartits a canvi del treball ma mixta dins el consens socialdemocrtic, o bsic, s a dir, el nombre dhores de treball en lactual forma neoliberal. requerit a cada ciutad o ciutadana en una feina de la seva elecci per tal de cobrir les ne- Democrcia a lesfera social cessitats bsiques) sutilitzen per a la satisfacci de les necessitats bsiques. Aquests vals, Lacompliment de les condicions presentades que expedeix la confederaci a ttol personal, a lapartat anterior per a la democrcia poldonen dret a cada ciutad a un determinat ni- tica i econmica representaria la conquesta vell de satisfacci per cada tipus de necessitat de les esferes poltica i econmica per part de concreta que hagi estat definida (democrtica- lesfera pblica -s a dir, la recuperaci duna ment) com a bsica, per no especifiquen veritable individualitat social, la creaci de les el tipus concret de satisfactor, de manera condicions de la llibertat i lautodeterminaci, que lelecci resta assegurada. tant a nivell poltic com econmic. Tanmateix, el poder poltic i econmic no sn els nics ti-

23

pus de poder i, per tant, la democrcia poltica i econmica no poden, per si mateixes, assegurar una democrcia inclusiva. En altres paraules, una democrcia inclusiva s inconcebible a menys que sestengui ms mpliament i arribi a lesfera social, per tal dabastar el lloc de treball, la llar, la instituci educativa i de fet tota instituci econmica o cultural que constitueixi un element daquesta esfera. Histricament, shan introdut diverses formes de democrcia en lesfera social, en especial durant el segle XX, normalment en perodes dactivitat revolucionria. Tanmateix, aquestes formes de democrcia no noms van ser de curta durada sin que en rares ocasions es van estendre ms enll del lloc de treball (p. ex. els consells obrers hongaresos al 1956) o de la instituci educativa (p. ex., les assemblees destudiants a Pars al 1968). Avui dia la qesti s com estendre la democrcia a altres formes dorganitzaci social, com la llar, sense dissoldre la divisi entre les esferes pblica i privada. Dit duna altra forma, com, conservant i augmentant lautonomia de les dues esferes, adoptar unes disposicions institucionals que introdueixin la democrcia a la llar i a lesfera pblica en general i que -alhora- millorin les disposicions institucionals de la democrcia poltica i econmica. De fet, una democrcia efectiva s inconcebible a menys que el temps lliure sigui igualment distribut entre tots els ciutadans i ciutadanes, i aquesta condici no podr ser acomplida mentre persisteixin, a la llar, al lloc de treball i en general, les condicions jerrquiques actuals. A ms, la democrcia a lesfera social, en especial a la llar, s impossible llevat que sintrodueixin disposicions institucionals que reconeguin la llar com a element satisfactor de necessitats i integrin latenci i els serveis que es donen al seu interior dins lesquema general de satisfacci de necessitats. Democrcia ecolgica Si entenem la democrcia com un procs dauto-instituci social en el qual no hi ha un codi de conducta hum definit segons criteris divins o objectius, no hi ha cap garantia de que una democrcia inclusiva assegurs una democrcia ecolgica en el sentit definit prviament. Aix doncs, la substituci de leconomia de mercat per un nou marc institucional de democrcia inclusiva constitueix noms la condici necessria per a lexistncia duna

relaci harmoniosa entre el mn natural i el mn social. La condici suficient s el nivell de conscincia ecolgica dels ciutadans. Aix i tot, el canvi radical en el paradigma social dominant que seguir a la instituci duna democrcia inclusiva, combinat amb el paper decisiu que la paideia jugar en un marc institucional respectus amb el medi ambient, t grans possibilitats de conduir a un canvi radical en lactitud humana vers la natura. Dit duna altra manera, hi ha forts motius per creure que la relaci entre una democrcia inclusiva i la natura seria molt ms harmoniosa del que mai podria arribar a ser amb una economia de mercat o una economia basada en el socialisme dEstat. Els factors que recolzen aquesta visi estan relacionats amb els tres elements duna democrcia inclusiva: poltic, econmic i social. Al nivell poltic, hi ha motius per creure que la creaci dun espai pblic tindr per si mateix un efecte molt significatiu en la reducci de lencant del materialisme. La causa daix s que lespai pblic li donar un nou significat a la vida que omplir el buit existencial que crea lactual societat consumista. s raonable esperar que el fet dadonar-nos del significat de la vida humana ens faci retornar cap a la Natura. Tamb, a nivell econmic, no s casual que, histricament, el procs de destrucci massiva del medi hagi coincidit amb el procs de mercatitzaci de leconomia. En altres paraules, lemergncia de leconomia de mercat i de la consegent economia del creixement va tenir repercussions crucials en la relaci entre la societat i la natura i ens va portar a lauge de la ideologia del creixement com a paradigma social dominant. Aix, es va fer dominant una visi instrumentalista de la natura en la qual aquesta s vista com un instrument per al creixement econmic, dins dun procs de concentraci continua de poder. Si assumim que avui en dia noms una societat confederal podria assegurar una democrcia inclusiva, s raonable assumir tamb que un cop leconomia de mercat sigui reemplaada per una economia confederal dirigida democrticament, la dinmica crixer o morir de leconomia de mercat ser reemplaada per la nova dinmica social de leconomia confederal: lobjectiu dinmic de satisfer les necessitats comunitries i no de crixer perqu s. Si la satisfacci de les necessitats no depengus, com ho fa ara, de lexpansi contnua de la producci per tal de cobrir les necessitats que crea

24

el mercat, i si fos restablerta la connexi entre leconomia i la societat, llavors no hi hauria cap ra per la qual la visi instrumentalista de la natura hagus de continuar condicionant el comportament hum. A ms, tamb seria lgic esperar que la democrcia en lesfera social tamb fos respectuosa amb el medi. La retirada gradual de les relacions patriarcals a la llar i de les relacions jerrquiques en general hauria de crear un nou ethos de no dominaci que abastaria tant la Natura com la Societat. En altres paraules, la creaci de condicions democrtiques a lesfera social suposaria un pas decisiu en la creaci de la condici suficient per a una relaci harmoniosa entre natura i societat.

llarg termini, cosa que fa aparixer un inters directe en protegir-lo -una altra ra per la qual una societat ecolgica s impossible sense una democrcia econmica. Una nova concepci de la ciutadania Les condicions per a la democrcia esmentades impliquen una nova concepci de la ciutadania: una concepci econmica, poltica, social i cultural. Aix, la ciutadania poltica suposa noves estructures poltiques i el retorn a la concepci clssica de la poltica (democrcia directa). La ciutadania econmica suposa noves estructures econmiques de propietat comunitria i control dels recursos econmics (democrcia econmica). La ciutadania social suposa estructures dautogesti al lloc de treball, democrcia a la llar i noves estructures de benestar a les quals totes les necessitats bsiques (determinades democrticament) sn cobertes pels recursos comunitaris, ja sigui a lmbit de la llar o a nivell comunitari. Finalment, la ciutadania cultural suposa noves estructures democrtiques de difusi i control de la informaci i la cultura (mitjans de comunicaci de masses, art, etc.) que permetin a cada membre de la comunitat de formar part en el procs i al mateix temps desenvolupar el seu potencial intellectual i cultural.

25

Finalment, el fet que la unitat bsica de la vida social, econmica i poltica en una democrcia confederal seria la comunitat tamb s lgic esperar que fes augmentar el respecte pel medi. s raonable assumir (levidncia del remarcable xit de les comunitats locals en la salvaguarda del seu entorn s aclaparadora) que, en el moment en qu la supervivncia dun grup hum depn directament del seu entorn natural, aquest desenvolupa un coneixement ntim daquest entorn, i aquest coneixement afecta de manera positiva el seu comportament vers el medi. Tanmateix, la condici prvia a lxit en el control local del medi s la dependncia de la comunitat Tot i que aquest sentit de ciutadania implica del seu entorn natural per poder sobreviure a un sentit de comunitat poltica que, definit

geogrficament, s la unitat fonamental de la vida poltica, econmica i social, sassumeix que aquesta comunitat poltica sentrellaa amb altres comunitats diverses (culturals, professionals, ideolgiques, etc.). Per tant, les disposicions comunitries i ciutadanes no descarten les diferncies culturals o altres diferncies basades en el gnere, ledat, lorigen tnic o altres, sin que simplement proporcionen lespai pblic on puguin ser expressades aquestes diferncies; a ms, aquestes disposicions institucionalitzen diverses vlvules de seguretat lobjectiu de les quals s impossibilitar la marginaci daquestes diferncies per part de la majoria. All que uneix a la gent en una comunitat poltica, o una confederaci de comunitats, no s un conjunt de valors comuns, imposats per una ideologia nacionalista, un dogma religis, una creena mstica o una interpretaci objectiva de levoluci natural o social, sin les institucions i les prctiques democrtiques, que han estat creades pels mateixos ciutadans.

Aplicacions En aquests moments ja existeix un cos de coneixements ben desenvolupat sobre la democrcia inclusiva i les seves aplicacions. Qestions crucials com lestratgia de transici cap a una democrcia inclusiva, la relaci de la cincia i la tecnologia amb la democrcia, el significat de lauge de lirracionalisme en respecte al projecte democrtic, la interrelaci entre cultura, mitjans de comunicaci de masses i democrcia, i les divisions de classe avui dia, han estat explorats a Democracy & Nature, The International Journal of Inclusive Democracy. Pantelis Arapoglou, Takis Fotopoulos,Panayotis Koumentakis, Nikos Panagos, John Sargis.

26

Versi catalana de larticle What is Inclusive Democracy? del International Journal of s obvi que aquesta nova concepci de ciu- Inclusive Democracy, Vol.1, No.1, (Octubre tadania t molts pocs punts en com amb les 2004), tradut per Guillem Quilez, Anna Videfinicions liberal i socialista de la ciutada- lalta i Blai Dalmau. nia, les quals estan vinculades respectivament a les concepcions liberal i socialista dels drets humans. Aix, pels liberals, el ciutad s senzillament el portador individual de certes llibertats i drets poltics reconeguts per la llei, els quals, suposadament, asseguren una distribuci igualitria del poder poltic. Daltra banda, per als socialistes, el ciutad s el portador no noms de certs drets poltics i llibertats sin tamb dalguns drets socials i econmics, mentre que pels marxistes la ciutadania s assolida amb la propietat collectiva dels mitjans de producci. La concepci de ciutadania adoptada aqu, que podem anomenar Lectures addicionals democrtica, est basada en la definici prDemocracy & Nature, The International Jourvia de democrcia inclusiva i pressuposa una nal of Inclusive Democracy, concepci participativa de ciutadania activa, Articles terics i dilegs sobre la democrcia com la que sextreu de les obres de Hannah inclusiva i altres temes relacionats. Arendt. Segons aquesta concepci, lactivi(poden ser trobats a www.inclusivedemocracy. org) tat poltica no s un mitj per obtenir un fi, Fotopoulos, Takis, (1997) Towards An Inclusin un fi en si mateixa. s, per tant, obvi, que sive Democracy: The Crisis of the Growth aquesta concepci de ciutadania s qualitatiEconomy and the Need for a New Liberatory vament diferent de les concepcions liberal i Project, socialdemocrtica que adopten una visi ins(London: Cassell). Lexposici definitiva de la Democrcia Inclusiva. trumentalista de la ciutadania, s a dir, una visi que implica que la condici de ciutada*Aquest article constitueix lentrada Inclusive nia confereix als ciutadans i ciutadanes certs Democracy de la Routledge Encyclopedia of drets que poden exercir com a mitjans per a International Political Economy (editada per assolir el fi del benestar individual. Barry Jones), 2001.

lart destimar
27

Resum i comentari de larticlePoliamory - What it is and what it isnt de Derek McCullough i David S. Hall

poliamor: qu s i qu no s
28 Malgrat que el ttol de larticle pot semblar massa contundent, intentant acotar estretament el que precisament hauria de ser una ampliaci de conceptes, de maneres de pensar, un trencament desquemes, no deixa de ser interessant comentar aquestes idees com a esquema per a reflexionar sobre lactual model de relacions imperant a la nostra societat. Imagino que els autors ho presenten aix, sobretot en el moment de parlar de qu no s el poliamor, perqu shan trobat en nombroses ocasions amb malinterpretacions del terme lligades als tpics de lamor lliure practicat pels hippies als anys 60, el llibertinatge, la promiscutati volen aqu diferenciar i especificar el concepte ampli de poliamor allunyant-lo daltres formes ms superficials destimar, tradicionalment ms conegudes i acceptades. Aix, per una banda el sexe s el problema (quan definieix el que es pot fer i el que no amb una altra persona) i per laltra, la soluci (quan sentn que el sexe noms s sexe). Daquesta

Laia Vidal

No vagis on el cam sembla portar, vs, en comptes, on no hi ha cam, i deixa una emprempta. Ralph Waldo Emerson Quan sents amor per tu mateix, s prou normal que lescampis arreu. Wayne Dyer

manera saccepta que pot ser diferent estimar que fer sexe, per en canvi no saccepta que es pugui estimar a ms duna persona, sobretot si s simultniament, i menys si el fet destimar inclou components sexuals. Al mateix temps, el sexe sovint s el tret diferencial en moltes relacions per tal detiquetar-les duna manera o duna altra, considerant que les relacions amb components sexuals sn ms importants que la resta, essent el fet de practicar sexe un element suficientment important com per trencar una relaci en cas de practicar-lo amb ms duna persona. Paradoxes dels nostres esquemes socio-culturals repressius. O en tot cas, paradoxes, deixo la reflexi profunda a qui tingui ganes de fer-la. Definici Els autors defineixen el poliamor com estimar ms duna persona al mateix temps, amb integritat i honestedat. Posats a etiquetar qu s el poliamor, tasca ben difcil i que pot semblar al-

29

hora contradictria amb la llibertat de triar, de construr les nostres relacions de la manera que ens sembli ms oportuna, podem dir que el que sintenta des del poliamor s, com a mnim, ampliar etiquetes. Els autors defineixen tamb el poliamor com un pas endavant en lacceptaci i la celebraci de les realitats de la natura humana. El sexe no s lenemic en una relaci, sin que ho sn la decepci i la traci a la confiana, que resulta de lencasellament dels nostres instints naturals en un rgid i antinatural sistema social. Segons ells, el sexe s una cosa positiva si saplica amb honestedat, responsabilitat i confiana. Podem veure doncs, com el problema no s el fet de tenir ms duna relaci sexual, sin que el problema vindria de lengany. El fet s que si nosaltres fem un pacte molt estret i inflexible amb la nostra parella, ser molt ms fcil vulnerar-lo i trencar la relaci, que no pas si acceptem la complexitat de la natura humana, dels sentiments, les emocions, els instints. Per

tant, la proposta del poliamor s sobretot, no enganyar, no amagar, no trar i al mateix temps comunicar-se i assentar les bases de les relacions de manera oberta i sincera. Lamor s infinit, no una comoditat finita Els autors de larticle posen com a exemple illustratiu daquest amor infinit, lamor que senten els pares i mares cap als fills, cap a tots els seus fills, un amor incondicional que hi s per a tots i que no s menys intens pel fet de ser compartit entre ms duna personeta. Els poliamorosos refusen creure en el mite que han de deixar destimar una persona abans de comenar a estimar-ne una altra. Per altra banda, pensen que estimar alg no et dna el dret de controlar el comportament daquesta persona i segons ells, el sentiment de gelosia s substituit pel sentiment de joia en saber que aquella o aquell que tu estimes,

30

s tamb estimat per alg ms. Lamor hauria de ser incondicional, i els poliamorosos creuen en relacions intenses i a llarg termini. Els autors creuen que en les societats occidentals domina la monogmia en srie, que vindria a ser com un comproms inconscient entre la idea cultural de la monogmia, i els fets de la natura humana cosa que voldria indicar que no som realment mongams, degut a les altes taxes de divorci, infidelitat, embarassos entre adolescents, i de famlies monoparentals. Tenim doncs, relacions mongames encadenades, i no en comencem una fins que en trenquem una altra, portant-nos aix a conseqncies i contradiccions molt greus, segons els autors: considerar les dones com una propietat, crims sexuals i maltractaments, soledat... Aprenem des de petites que podem estimar ms duna persona, per noms una al mateix temps. Els efectes destructius de la monogmia en srie que destaquen els autors, parlen per si mateixos: 8 milions de famlies monoparentals als Estats Units amb els efectes que aix pot provocar sobre els fills, divorcis per infidelitats, assassinats de la parella... la gelosia, la posessi i el control que es deriven de la manera socialment imposada/acceptada dentendre les relacions, sn la llavor de la violncia domstica i del malestar i la infelicitat en molts mbits de la vida. El sexe Des del poliamor es parla molt del rol del sexe i de la seva importncia. Aix, si b potser podem arribar a acceptar que estimem a ms duna persona, el fet de fer sexe amb ms duna ens pot costar ms dassimilar. Contrriament, el poliamor es basa en relacions llargues que incloguin

sexe, la qual cosa s ms trencadora. Quan parlem damor infinit pels fills, la gent pot entendre el concepte, ara b, si parlem damor sexual consentit entre adults, aix ja es veu diferent. Confonem sexe i amor massa fcilment, sovint fent servir sexe quan parlem damor i amor quan podrem dir senzillament sexe. Durant molts anys, ladulteri era la nica causa de divorci, quan en realitat, eren la decepci i la traci els problemes, no el sexe en s mateix, com ja hem comentat a linici de larticle. La possibilitat de veure possibilitats Tothom o molta gent pot triar ser mongam, i pot ser la seva tria de vida, per els poliamorosos centren precisament la seva atenci en la possiblitat de triar. La norma generalment acceptada s que el poliamor est b si ning ho sap, cosa que implica engany, el que s estrany per molta gent s el fet que sigui obert, que no existeixi lengany. Pels poliamorosos, un dels millors regals que et pots donar a tu mateix s la possibilitat de ser tu mateix. Estiman-te a tu mateix incondicionalment i respectant les teves qualitats i inclinacions, et permets estar en pau. Entres en un procs dauto diferenciaci, determinant qu s important per a tu i vius moralment, ticament, honestament i responsablement. Creences i contra-creences Els autors fan tamb, per ltim, una reflexi sobre creences que fomenten les formes actuals de relaci en parella i hi contraposen noves creences que sadequarien ms a la idea del poliamor. Posen mfasi sobretot en que totes

les creences acceptades es basen en la por de la prdua i labandonament.

Un altre cop lescassetat de lamor.

Nova creena: siguin quines siguin les idees i Primera creena: Si la meva parella realment decisions que guien les nostres vides amoroses, mestims, no tindria necessitat de tenir una re- aquestes han estat acordades conscientment i laci ntima o sexual amb cap altra persona dacord amb cada una de les parts implicades. Insistim en la integritat en les nostres relacions. Creena basada en el model descassetat de Quan aconseguim sortir de la polaritat de lailamor, que suposa per tant que si la meva pare- x o lall i acceptem el i i tamb al mateix lla estima alg ms, jo ser menys estimada. A temps, tindrem gran part de la nostra batalla ms, pressuposa que sexe i amor sn la mateixa contra la gelosia guanyada. cosa i satisfan les mateixes necessitats. Relacions ntimes i organitzaci social Nova creena: La meva parella mestima i Davant de totes aquestes reflexions que ens confia tant en mi que podem permetre que la arriben a partir de les idees del poliamor, crec nostra relaci sexpandeixi experimentant en- que s important preguntar-se el per qu de cara ms amor per part dels altres. Hi ha una lorganitzaci de lestructura social al voltant de abundncia damor en el mn i nhi ha suficient la relaci de parella o el per qu les relacions per a tothom. Estimar ms duna persona s una de parella mongama shan establert tradiciotria que pot expandir exponencialment el po- nalment com la forma ms habitual de relaci. tencial per donar i rebre amor. Faig aquesta ltima reflexi a pinzallades, sense nim de profunditzar-hi molt, per la faig pre Segona creena : Si jo fos una bona parella, cisament perqu penso que no s casualitat que una bona esposa, una bona amant, la meva pa- sigui daquesta manera i no duna altra. Penso rella estaria tant satisfeta que no voldria estar que el fet que sinsisteixi i es bombardegi consamb ning ms. tantment i des que som ben joves en el tema de la parella, i com ha de ser aquesta, qu hem Creena fruit de problemes dautoestima, terra desperar, com hem de reaccionar, qu s norde cultiu per a la gelosia. mal i qu no, es pot entendre com una forma de control social molt efectiva des de lestructura Nova creena: la meva parella confia tant en del sistema capitalista. mi i en la nostra relaci, que tenir altres parelles no li far sentir gelosia que destruir el nostre El fet destar la major part del temps en parella amor. o a la recerca de parella, compleix diversos objectius. En el primer cas, el fet destar en parella Tercera creena : no s possible estimar ms fomenta lallament i la por, latomitzaci de la duna persona al mateix temps. societat en parelles dificulta lacci collectiva,

31

el viure en comunitat i tot el sentiment de pertanyena i estimaci que aix pot aportar a les nostres vides, les nostres relacions ms ntimes es limiten cada cop a mbits ms privats i a ms poques persones. Si amplies el teu amor, es redueix la sensaci dabandonament si alg abandona la famlia o si alg mor, la necessitat duna comunitat de suport i destimaci com ms gran millor xoca frontalment amb la organitzaci ms comuna en els temps actuals: en lmbit privat, la de famlies petites i nuclears i en lmbit pblico-social, les trobades espordiques amb els pocs amics dispersos.

lucratius del mn (si la monogmia s tan natural, es pregunten els autors de larticle per qu hi ha una indstria tant gran sobre les relacions? els com fer-ho b de revistes, llibres, sries de televisi etc.) i no tindria sentit si el sexe fos tractat des de sempre amb la naturalitat i el respecte que es mereix (atenci, que no estic parlant de frivolitat).

En conclusi doncs, magradaria dir que crec que s important quedar-se amb la idea, ms que de la definici duna categoria de gent com a poliamorosos o de la definici del poliamor, amb la defensa de la llibertat i la possiblitat de La possessi sobre la qual sassenten la majoria triar, de plantejar-nos les relacions sense impode relacions de parella actuals fa una funci de sicions i de treballar-les per tal que siguin cada control de la llibertat de lindividu molt impor- una com volem i acordem que siguin. A ms, s tant. Si reprimim el sexe i lamor i el limitem fonamental tenir en compte i donar fonamental a cada cop ms rees i formes pre-establertes, importncia al que tinc amb cada persona, molt estarem controlant un camp dacci molt im- ms que fixar-me en el que no tinc amb ella, o portant per a la felicitat i llibertat dun individu. amb el que ella t (tamb) amb altres. Aix em Un individu infeli consumir ms, un individu recorda a un conte en qu un avar que t 99 que se senti lligat, ser menys ell mateix i actu- monedes dor no s feli perqu noms s capa ar de manera menys lliure, en general. A ms, dobsessionar-se amb la moneda que li falta. tenir parella actualment implica tot un projecte de vida que s molt lucratiu pels que estan im- Valorem el que tenim, siguem honestes, amplimersos en el negoci de lamor: tot el que implica em els nostres horitzons i redefinim les nostres una parella, casar-se, comprar un pis, comprar creenes per tal de poder ser juntament amb els mobles, tenir fills etc. altres, cada vegada ms lliures i felios. 32 En el segon cas, el fet que qui no tingui parella dediqui gran part del seu temps i esforos a tenir-ne, fomenta el consum de productes i estimula una gran demanda de mercat dalguns dells (per agradar, per follar ms, per tenir ms xit...) En lmbit de les relacions comena a imperar tamb una forta tica de lacumulaci, no s important la qualitat i la profunditat de les relacions sin la quantitat i la efimeritat/esporadicitat daquestes). A ms, la repressi sexual fomenta el negoci del sexe que s un dels ms
La complexitat dun sistema est limitada noms si el sistema s rgid, inflexible i allat del seu entorn. Els sistemes autoorganitzats en continua interacci amb el seu entorn sn capaos daugmentar tremendament la seva complexitat abandonant lestabilitat estructural en favor de la flexibilitat i de levoluci amb final obert Erich Jantsch. Desing for Living

Ms informaci: Pgina web de poliamor Espanya: <http://www.poliamor.net/> Article Poliamory - What it is and what it isnt : <http://www.ejhs.org/volume6/polyamory. htm>

RELACIONES INFINITAS.
Artcle publicat originalment al fanzine nord-americ Inside Front n13 de lany 2000 i tradut al castell pel col.lectiu Guerrilla Latina Crimethinc. Lautor escriu en aquest fanzine de lescena muiscal Hardcore, per les seves reflexions poden ser interessants ms enll daquesta subcultura... Relata la seva propia experincia del canvi duna concepci restringida de lamor a una concepci ms mplia, que no refusa la monogmia com a possibilitat, per tampoc es limita a ella. Esto es acerca de las llamadas relaciones nomongamas, sobre algunos de los beneficios de intentar una de las alternativas al modelo de amor de salir/casarse/divorciarse. Tu respuesta a este artculo probablemente sea similar a la que yo tuve unos aos atrs cuando le una discusin sobre el tema por David Sandstrom en el fanzine sueco Handbook for Revolutionaries: Buena idea, pero no va conmigo, por supuesto.... Result que yo estaba equivocado. Si he de recordar una leccin que haya aprendido una y otra vez, debera darme cuenta de que a menudo las ideas que me incomodan o me hacen poner a la defensiva al principio a la larga se convierten en las ms importantes para m. No quiero decir que vaya a ofrecer un programa al que deban unirse inmediatamente, pero no podemos poner ms enfasis en que debemos abirnos a nuevas ideas, por si acaso resultan ser tiles en nuestras vidas. Hace un par de aos tuve una maravillosa experiencia estando de gira, en la que finalmente experiment qu se senta al disolver los roles masculinos: durante la gira todo el

33

RELACIONES SIN LMITES NI FRONTERAS.

34

mundo en la banda y la gente girando con nosotros tuvimos la oportunidad de abrirnos y ser un apoyo emocional y sentimental, y de repente la experiencia de estar con un montn de chicos se convirti en algo totalmente diferente de lo que haba vivido hasta ese momento. En este ambiente seguro y de apoyo mutuo, todos nosotros realmente nos sentimos libres, sin miedo de hacer cualquier cosa, sin ms dudas o necesidad de muros para protegernos. En la superficie, simplemente era que no tenamos miedo de tocarnos unos a otros y abrazarnos, y dejamos de quejarnos y de ser egostas; pero las implicaciones de esto eran inmensas: me di cuenta de que no haba necesidad de limitar mi apoyo emocional y mis relaciones ntimas a mis relaciones romnticas. Poda crear y beneficiarme de estas cosas en todas las relaciones. Esto me hizo pensar en mis relaciones romnticas. Si no haba motivo para que mis relaciones de amistad no fueran como mis relaciones amorosas, por qu no podan mis relaciones amorosas ser como mis amistades? Cuando pensaba sobre esto, mis amistades tenan un montn de cosas que mis relaciones amorosas nunca tenan: mis amig@s nunca se ponan celos@s o posesiv@s, mis amistades nunca se adheran a un a imagen estrictamente socializada de lo que deberan ser, y mientras mis amistades generalmente continuaban de una forma u otra en mi vida, cada

vez que una relacin amorosa no era perfecta como en las pelculas, se acababa y no volva a ver a mi amante nunca ms. Todas mis relaciones de amor haban sido ms o menos as: al principio conoca a una persona maravillosa, unamos nuestros horizontes, vivamos experiencias increibles junt@s y acabbamos enamorndonos. Al principio nos sentamos ms libres juntos de lo que nunca nos habamos sentido, y el mundo pareca lleno de ilimitadas posibilidades y felicidad salvaje. Pero lentamente, sin confiar en el resto del mundo o en el futuro en el que podramos no sentir todas estas cosas maravillosas, construamos nuestra relacin como si fuera un castillo, para dejar fuera el mundo peligroso y frio, y proteger nuestra pasin convirtindola en una institucin. El sexo, que al principio fue algo surgido de la forma ms natural y libre, se converta en celos guardados como el sello que santificaba nuestra relacin de amor, como prueba de que era diferente de todas nuestras otras relaciones. (esto, visto en retrospectiva, parece un rol muy extrao para el sexo). Inevitablemente, me levantaba un da y me daba cuenta de que la pasin libre que nos una se haba esfumado y haba sido reemplazada por el hbito, la rutina y el miedo a los cambios: el castillo que habamos construdo se haba convertido en una tumba, encerrndonos dentro y lejos

del mundo exterior, que habamos estado necesitando para ofrecer nuevas cosas a la otra persona. Dentro del ataud, cada vez discutamos ms, cada un@ exigiendo a la otra persona demostrar su amor, sacrificando cada vez ms cosas- cuando el amor se supone que debe permitirte vivir ms, no impedir tu participacin en una comunidad ms amplia a cambio del aseguramiento de una compaa bsica. Enamorarse era como encontrar una entrada secreta al jardn del Eden, una economa de regalo en la que compartamos todo sin preocuparnos por un trato justo; pero ahora habamos vuelto a esa economa del intercambio, compitiendo para ver quin necesitaba ms, quin poda controlar ms. Tras todos mis intentos de trascender los roles estereotipados de la gente en las relaciones amorosas, de repente me daba cuenta de que era un novio otra vez, con una novia (lo cual no es un rol muy saludable para nadie en esta sociedad sexista), sin tener ni idea de cmo haba ocurrido. Empec a pensar cual es la razn por la que continuamos cayendo en estos patrones, y cmo podramos evitarlos. El tema de la limitacin segua apareciendo; la idea de que algunas cosas deben tener lmites para que la relacin funcione. Con mis amig@s, nada tiene lmites, y nada es exigido: nos ofrecemos lo que cada cual puede, cuando puede darlo, y no exigimos nada que no salga de forma natural para l@s dems. Decid investigar qu otros modelos de relaciones amorosas existen, y descubr que hay una larga tradicin de relaciones sin estos lmites y expectativas: relaciones no mongamas, o abiertas. No estoy intentando decir que las relaciones mongamas sean malas, pero hay miles de tipos de relaciones, y generalmente solo nos permitimos una sola forma, y esto es ridculo. Exploremos un poco. Cada vez que oigo algo sobre otr@ esposa/ marido/novio/novia engaando, cada vez que oigo a alguien hablando con orgullo sobre cmo (en el nombre de la monogamia) ha conseguido resistirse a hacer algo que realmente le apeteca, cada vez que tengo que escuchar a alguien patticamente lamentndose de sentirse atrapad@ en una relacin o incapaz de satisfacer sus deseos por algn tipo

de miedo, cada vez que tengo que presenciar a alguien mirando como un voyeur (no hay nada malo en mirar si no tocas...), me siento furioso de ver cmo estamos atrapados en este sistema de relaciones de una sola opcin, aceptando estos sntomas de ahogo como inevitables en vez de experimentar con las otras posibilidades. Ante todo, nuestro convencimiento de apoyar la monogamia como la nica opcin nos impide ser honest@s con l@s dems. Tenemos que atrevernos a cuestionar todas estas complejidades de la vida y el deseo de forma abierta, incluso si resulta doloroso. L@s punk rockers siempre actuamos como si furamos muy radicales, pero cuando se trata de llevar a cabo formas radicalmente diferentes de vivir que encajaran mas con nuestras ideas, no se nos ocurre cuestionar nuestros hbitos programados. Muchas veces nuestras ideas revolucionarias son solamente insignias o una ideologa diferente a la que votar, no un catalizador para transformar nuestras vidas. ste es un tema que afecta a todo el mundo, en el que los valores anarquistas pueden ser puestos a prueba en el mundo real, pero pocas veces he visto esta discusin en nuestra comunidad; si vamos a cuestionar la forma en que funciona el mundo, deberamos llevar este cuestionamiento a nuestras propias relaciones personales y a lo mejor intentar alternativas ah antes de proponer soluciones para los males del mundo; si realmente tenemos soluciones para los males de la sociedad, vamos a ponerlas en practica para solucionar los males de nuestras relaciones. Qu es una relacin abierta? Lo ms importante aqu es superar la idea de que el valor de una persona se mide dependiendo de si esa persona por si sola es suficientemente buena para otra persona. El mundo es infinito, y nosotr@s tambin lo somos- ninguna cantidad de vivencias, ningn nmero de interacciones con l@s dems debera ser suficiente para nadie, de la misma forma que ningn nmero de interacciones con la persona amada sern nunca suficiente. Poner fronteras a lo que otra persona pueda hacer o sentir como una condicin para que pueda recibir mi amor o afecto va en contra de todas mis creencias como anarquista y como ser humano; quiero creer en l@s dems para saber lo que necesitan, y nunca limitarles- ciertamente no creo que mi vida vaya a ser ms rica gracias a las limitaciones que ponga en l@s dems. Tenemos que liberarnos para llegar a ser nosotr@s mism@s. Esto no

35

es referente solamente a l@s amantes o l@s amigos o las parejas sentimentales, tambin hace referencia a otros proyectos, necesidades o incluso el deseo de soledad- es desesperante como a much@s de nosotr@s nuestr@s parejas a menudo nos piden que nos sacrifiquemos para estar con ellas. 36 Quiero ser evaluado por lo que soy, por lo que hago de forma natural, no por lo bien que me conformo a las listas de necesidades diseadas por otra persona. Si alguien puede cubrir algunas de esas necesidades, no se lo negara a nadie, y no quiero estar celoso cuando l@s dems tengan cosas diferentes para ofrecer; slo quiero la oportunidad de ofrecer lo que tengo para dar a aquell@s a l@s que quiero, y recordar que esas cosas no tienen precio y que no son comparables al resto de regalos nicos que l@s dems puedan tener. Nadie debera tener el peso de aceptar el rol de nico proveedor de las necesidades de otra persona (necesidades romnticas o no); nuestro papel en el mundo no es el de servir a nadie, sino el de encontrar formas de ser nosotr@s mism@s que tambin beneficien a l@s dems. Aceptando que el resto del mundo no est fuera de los limites de tu compaer@, te liberas del trabajo de ser el mundo entero para tu pareja. El sistema mongamo establece que la gente se niegue a relacionarse con l@s dems de segn qu formas a no ser que se cree una relacin romntica- ya que slo puedes tener una pareja romntica, tienes que estar segur@

de que tu nic@ compaer@ es una buena inversin (y aqu volvemos al mercado capitalista incluso en nuestras relaciones). Las mujeres buscan a los hombres segn su potencial econmico, los hombres juzgan a las mujeres dependiendo de si su belleza es lo suficientemente resaltable socialmente para ofrecer el prestigio que l espera tenindola a su lado, y nadie puede experimentar con compaer@s que no cumplan suficientemente estos criterios. De esta forma, igual que en las amistades, pueden haber personas en el mundo con las que puedas pasar maravillosos momentos romnticos una o dos veces al mes, pero con las que no tienes suficientes cosas en comn como para verlas continuamente y luego casarte, etc. (aunque vemos a menudo parejas mal avenidas hacindose cada vez ms miserables que hubieran sido mucho ms felices como compaer@s espordic@s). Las relaciones no-mongamas hacen esto ltimo posible sin pagar ningn precio de infelicidad mutua. He decidido que no quiero volver a tener una jerarqua de valores entre mis amistades y mis relaciones amorosas: ambas cosas son cruciales, irreemplazables en mi vida, y a la mierda quien me quiera hacer escoger entre una de las dos. Y no slo eso, tambin he decidido dejar de clasificar las cosas como amor o amistad dependiendo de detalles superficiales arbitrarios- los sentimientos que comparto con algunas de mis amistades son tan ntimos y tan bonitos que es ridculo que no les llame amantes slo porque no nos acostamos jun-

tos. Es absurdo que el sexo sea la lnea divisoria entre nuestras relaciones, entre aquellas que tienen preferencia, entre con quin vivimos, con quin dormimos, a quin le hacemos ms caso y junto a quin moriremos. En las relaciones abiertas, el sexo no est acotado con tantas implicaciones y restricciones. El amor y el deseo fuera de las lneas del modelo de la monogamia son perseguidos desde cualquier frente en esta sociedad. El sexo no debera ser contenido, y no debera ser simblico de nada- debera ser simplemente otra forma de ser fsicamente afectiv@s l@s un@s con l@s otr@s, de dar placer a l@s dems, de ser emocionalmente expresiv@s... tomando las responsabilidades que comporten las relaciones pero sin tener que contentar a la expectacin social ni a ningn tab moral.

l@s cristian@s cuando van a confesarse, confesando cosas bajo un imperativo moral, con el ltigo de la vergenza preparado para cualquier impulso de falsear. Tenemos que aprender a abrazar y celebrar cualquier cosa que sea buena para cada uno. Si es bueno para nuestra persona amada, lo ser para nosotr@s tambin, realmente somos tan egostas que no nos damos cuenta de esto?

37

Para dar un ejemplo de cmo podra funcionar esto, volvamos a mi historia de la gira. Durante la gira, algunas personas crearon lazos, y compartieron mundos privados tal y como lo hacen l@s amantes; pero tambin recordaron que para que la comunidad funcionara, no podan apartarse de sus relaciones con l@s dems. Cada vez que una persona necesitaba tomarse un descanso de otra o Una relacin abierta es simplemente eso: es quera expandir sus horizontes un poco, pasauna relacin en la que las personas pueden ser ba ms tiempo con l@s dems, porque siemabiertas y sinceras las unas con las otras y con pre haba gente alrededor que tambin tena ellas mismas, en la que nada necesita ser escosas que ofrecer. Todo el mundo se senta condido o reprimido o limitado. Una relacin seguro y protegido, y nadie quedaba fuera, en la cual el mundo entero puede ser explora- porque no estbamos dividid@s en exclusivos do sin miedo de transgredir fronteras imagidos. narias. Cuando exigimos honestidad total en una relacin que incluye limites y tabes, nos estamos preparando para traiciones y mentiPor el contrario, la economa de escasez de ras; pretender que una persona sea abierta sin amantes que funciona en nuestra sociedad ser receptivo de todas las posibles verdades es ahora mismo nos hace tener prisa por enestpido y egosta. Tenemos que apoyarnos contrar a otra persona y atarla a nuestro un@s a otr@s en todos los aspectos de nueslado, antes de que nos quedemos sol@s. La tros caracteres individuales si queremos que alternativa, que este miedo a la soledad nos la honestidad sea posible; si no, somos como impide ver, parece preferible: un mundo sin

barreras, en el que cada un@ de nosotr@s formara parte de una gran familia de amantes y amig@s, sin distinciones entre un@s y otr@s, y en el que no existieran formatos estrictos para ninguna relacin. La experimentacin sera constante para cada persona. Para conseguir un mundo as, tenemos que acostumbrarnos a no limitarnos l@s un@s a l@s otr@s, tenemos que dejar de ver el amor como una comodidad limitada. Los celos, y lo que he aprendido de ellos. Si, a veces todava siento celos. He tenido experiencias antes en las que he estado celoso de una manera insana- no slo de otro hombre, sino de otras cosas hacia las que mis compaer@s mostraban inters o amaban o experimentaban. Ser capaz de tratar con estas cosas ha sido muy importante en el desarrollo de mi confianza y de mi forma de ser. Me cost aos llegar a sentir (no solo entender) que si mis seres queridos aman otras cosas o a otras personas, no significa que yo soy menos. Adems, si el o ella realmente me quiere, no es porque yo cumpla una determinada lista de cualidades deseadas por la que haya sido escogido- me ama por razones que son nicas en mi, con las que nadie puede competir, as que no hay nada que temer. El amor no es una comodidad limitada; crece, al igual que la felicidad, al compartirse y al ser repartido. Considero a mis celos como a un adversario poderoso, que puede ensearme mucho sobre mi mismo si me enfrento a l en vez de protegerme de l controlando a l@s dems. He tenido experiencias en relaciones anteriores donde mis amantes se han limitado para protegerme de mis celos, y ha sido catastrfico para todos, como podis imaginar. Una de las cosas que me han enseado mis celos es a reflexionar sobre mi actitud hacia otros hombres. Es interesante para m notar que nunca me he sentido amenazado por otras mujeres por las que mis parejas se hayan sentido atradas o con las que hayan tenido relaciones, pero hacia otros hombres siempre me he sentido mal. En nuestra sociedad, los hombres son condicionados para no confiar los unos en los otros, para odiarse los unos a los otros, para intentar proteger a las mujeres de otros hombres (lo cual es como proteger una propiedad personal), y esto tiene sentido cuando miramos lo jodidamente mal

que muchos hombres se relacionan con las mujeres. Para mi no confiar en los hombres para beneficiar a mi pareja es una paranoia y una estupidez territorial. Si confo en el juicio de mi compaer@, debo confiar en que sepa qu y quin son buenos para l/ella, sin dejar que mi mentalidad de yo-contra-todos interfiera. Algunas objeciones que he encontrado hacia las relaciones abiertas. Suena bien en la teora, pero la forma en qu sentimos es ms importante que todas estas abstracciones... Algunas personas creen que presentamos ideas y teoras no como soluciones a problemas reales, sino simplemente para demostrar qu buenas ideas se nos pueden llegar a ocurrir. Si no est claro hasta ahora que he estado pensando en esto como un intento de solucionar mis problemas en las relaciones sentimentales en vez de aumentarlos, entonces me disculpo por escribir tan mal lo que quera decir en este artculo. Y si crees que las relaciones abiertas pueden ser duras para tus emociones, simplemente prueba la monogamia en un periodo muy largo de tiempo. Ambas cosas pueden llegar a ser igual de duras. Pero la naturaleza humana... Jdete! no hay mas que decir. La naturaleza humana es aquello que nosotr@s creamos, y eso lo sabes, lo quieras aceptar o no. Supongo que est bien si es lo que quieres probar, pero para mi quiero la monogamia, yo ya estoy servid@. Mejor para ti, si es realmente cierto. Tod@s nos sentimos cmod@s cuando nuestros deseos coinciden con las reglas sociales: entonces es fcil para nosotr@s sentirnos orgullos@s de nuestros deseos, pensar que son bellos, ya que estn aceptados universalmente (de hecho, todo a nuestro alrededor reafirma la idea de lo afortunad@s que somos por sentir lo que sentimos, ya que es lo correcto y perfecto)...pero puede que no siempre seas tan afortunad@. Si alguna vez sientes una necesidad que no est contemplada en el sistema de la monogamia, no habiendo hecho el esfuerzo de intentar comprender y aceptar formas diferentes de relacionarse y de desear, te encontrars incomprendid@, odiad@ e insultad@. Nadie debera vivir esto, as que cualquier necesidad o deseo que se tenga debe ser observado desde la opcin de la no-monogamia tambin. De otra forma, tod@s vivire-

38

mos con el miedo de despertarnos un da con un sentimiento o deseo que es inaceptable, y ese poder fascista del moralismo sobre nuestras vidas es exactamente contra lo que crea que estbamos luchando. Por eso me considero no-mongamo ahora mismo, incluso habiendo tenido relaciones sexuales con solo una persona en los ltimos 5 meses: hago lo que hago no por un compromiso a la monogamia, sino como un compromiso a satisfacer mis deseos y los de l@s dems sin tener en cuenta ninguna jodida norma social. La no-monogamia, de hecho, no es algo exclusivamente referente al sexo, es un acercamiento general a las relaciones entre las personas, como he discutido mas arriba. Las relaciones abiertas son malas para las mujeres, son simplemente una forma mas para que los hombres sean egostas y desaparezcan cuando las mujeres les necesitan... Este es el tipo de comentario sexista con el que preferira no tener que tratar, pero lo he odo varias veces. Me recuerda al viejo mito de que todas las (buenas) mujeres buscan relaciones mongamas responsables, y las que no lo hacen deben estar confundidas (as que no hay problema en no confiar en ellas, o en considerarlas putas). Para empezar, han sido mujeres las que me han puesto en contacto con muchas de estas ideas aqu expuestas. En segundo lugar, muchos de los hombres y muchas de las mujeres interesad@s en experimentar diferentes modelos de relaciones durante las ltimas dcadas no mantenan relaciones heterosexuales, as que este tipo de crticas resultan ridculas. En tercer lugar, la gente que dice cosas como sta hacen que suene como si pensaran que los hombres solo son emocionalmente receptivos hacia las mujeres que les ofrecen sexo a cambio... espero que esto no sea a lo que tenemos que aspirar en las relaciones heterosexuales. Finalmente, si, es cierto que los hombres hemos sido condicionados para ser egostas y poco abiertos en nuestras relaciones, y simplemente cambiando los modelos de relaciones la situacin no va a cambiar. Pero esto va a ser un problema en cualquier tipo de relacin, no solamente en las relaciones abiertas, y es un problema que debe ser tratado como un tema aparte. Un chico responsable y sensible no va a salir corriendo para conseguir sexo con un/a desconocid@ cuando

su compaer@ (o un@ de sus compaer@s) le necesita. Hay muchas trampas escondidas en nuestra sexualidad, ya que gran parte de ella ha sido condicionada y programada por nuestr@s enemig@s; los hombres debemos rechazar las presiones que nos hacen buscar sexo superficial como una forma de evitar intimidad real y apoyo entre personas. Esto me lleva a la ltima objecin: As que esto significa que abandonas tus sueos romnticos, cambindolos por una serie de episodios sexuales con un@s cuantos conocid@s? No. Para nada. No estoy interesado en evitar compromisos personales y relaciones largasde hecho estoy interesado en protegerlos para que no estn en riesgo innecesario. Quiero asegurar mis relaciones romnticas, para que no se vean en peligro por cosas triviales como el aburrimiento temporal o la atraccin hacia l@s dems. Quiero crear relaciones que puedan ser estables durante los cambios en mi vida y en mis deseos. De esta forma quiero mantener a mis amantes durante tanto tiempo como mantengo a mis amistades; hasta que la muerte nos separe, pero de verdad, sin que interfieran viejos tabes (inseguridades, celos...). Por supuesto que esto puede ser duro a veces, de la misma forma que todo es difcil a veces, pero la recompensa de poder hacer que esto funcione compensa, estoy seguro. Lo que intento hacer aqu es ayudar a que nos liberemos de las tragedias innecesarias en nuestras relaciones amorosas, las inseguridades y el sentimiento de posesin que nos impiden disfrutar de los compromisos y los placeres que podramos disfrutar tod@s junt@s. Para superar estos obstculos, tenemos que estar preparad@s para afrontar las tragedias reales con decisin y valenta: no podemos pedir que l@s dems nos protejan de nuestras inseguridades limitndose y reprimindose, y tenemos que entender que siempre habrn momentos en los que estemos sol@s. El precio de no intentarlo es absurdo, hoy en da sufrimos tanto las tragedias necesarias como las innecesarias en nuestras relaciones por nuestra falta de coraje. Es demasiado pedir que intentemos algo nuevo?

39

40

inspiracions

JOHN ZERZAN I LES TESIS PRIMITIVISTES DE RETORN A LA NATURA.


Carlus Jov i Buxeda

Pas la diligencia por el camino y se fue; Y el camino no qued ms hermoso, ni ms feo siquiera. As es la actividad humana a lo ancho del mundo. Nada sacamos y nada ponemos; pasamos y olvidamos; Y el sol es siempre puntual todos los das. Alberto CAEIRO, El guardador de rebaos

41 mitjanant experincies simbliques com lamor a Du, davant la impossibilitat de reestablir la En la mesura en qu lsser hum es separa de proximitat originria amb la natura. Contrari a la natura, procura les bases materials de la seva aquesta idea seria el mite profundament arrelat infelicitat. Podem trobar aquesta idea, sota di- en el subconscient occidental que afirma que la ferents plantejaments, en pensadors de totes les nostra s la histria de lelevament moral hum poques, des dEpicur fins a Zerzan, passant superant la barbrie pre-social (Bauman, 1989). per Rosseau, Thoreau, etc. La idea dun estadi Segons aquest altre discurs, la cultura apareix original en qu lhum vivia en harmonia amb com lentorn prpiament hum. la natura ha alimentat limaginari daquells qui han sentit la civilitzaci com a aliena, aix com De manera absolutament provocativa dins el tamb de fonament per a la descripci dels pensament progressista, i amb un discurs que elements ms instintius de la nostra persona- desafia les dues idees exposades ms amunt, litat com a espcie. Ho descriu molt b Erich lestatunidenc John Zerzan planteja una revisi Fromm quan afirma lo escencial en la existen- total dels fonaments de la nostra societat actual cia del hombre es el hecho de que ha emergido colocant la lnia al punt ms remot de la histria del reino animal, de la adaptacin instintiva, de humana: el desenvolupament del simbolisme i que ha trascendido la naturaleza si bien jams el llenguatge. Les seves teories semmarquen la abandona y siempre forma parte de ella y, dins les corrents ecologistes ms radicals i el sin embargo, una vez que se ha arrancado de discurs anti-civilitzaci promogut des dun secla naturaleza, ya no puede retornar a ella, una tor creixent de lanarquisme. Una imatge que vez arrojado del paraso un estado de unidad descriu prou b el seu pensament s la que ell original con la naturaleza querubines con es- mateix comentava en una conferncia a la Unipadas flameantes le impiden el paso si trata de versitat de Binghamton en referncia a la porregresar. Al llarg daquest procs, lhum va tada de ledici brassilenya de Future Primitive, adquirint consicincia de s mateix com a enti- la seva principal obra; una lnia de persones astat separada, generant un sentiment de solitud cendint a un penyasegat des del qual van caient i separatitat (Fromm, 1977). Aquesta separatitat una darrera laltra, i una delles que exclama si tractar de ser superada cercant la uni amb els hem arribat fins aqu, no podem tornar enrealtres humans a travs de lamor o lamistat, o ra!. Daquesta manera ridiculitza una idea de 1. Introducci

progrs moldejada per la cincia que ha empresonat i interrogat la natura, mentres la teconologia lha sentenciada i amb ella a la humanitat a treballs forats (Zerzan, 1994). El que proposo a continuaci s un recorregut teric per les bases dels sitema actual i algunes de les seves crtiques, per paulatinament endinsarnos a les tesis primitivistes. Dara endavant, i per a simplificar la notaci, qualsevol element en cursiva, ja sigui de la meva redacci o dalgun altre autor, servir per a ressaltar algun element que ens ser dutilitat en la presentaci daquestes tesis. 2. Capitalisme: algunes nocions bsiques El mn, tal i com el coneixem avui en dia, es bastant diferent al que van viure el nostres avis. En algunes latituds, fins i tot s ben diferent al viscut per la generaci precedent. Pel que fa a desenvolupament tecnolgic i cientfic, fins i tot lexperincia dun jove adult i la dun infant contemporanis sn profundament distants. Quan em destinava a escriure aquestes paraules mhe vist obligat a apartar-me de lordinador i prendre paper i bolgraf per poder pensar en claredat. Immers en el mn del bot, encara no he sigut capa dadaptar-mhi tant com per a poder pensar a la velocitat de la tecla, al contrari de molts dels infants actuals dels que podriem dir que venen amb un Windows sota el bra. Lexperincia dels nostres avis de cap manera devia ser tant diferent a la dels seus pares i avis. En poc ms de cent anys el nostre mn i les seves estructures han canviat ms que en el grapat de segles que els precediren. Com el conill blanc dAlcia al pas de les meravelles, la nostra generaci t pressa per arribar no se sap a on. La concepci actual de progrs, sovint anomenada Illustrada, arrenca del segle XVIII i s definida per lEnciclopdia Catalana On-line com el procs de transformaci de la humanitat en general cap a una situaci que hom suposa sempre millor i que pot sser o no definida dantuvi. (...) Actualment la idea de progrs resta molt lligada a les de desonvolupament econmic, modernitzaci i civilitzaci: un ms gran desenvolupament econmic, un ms gran aven tecnolgic i una major modernitzaci sn les fites del progrs, les conseqncies exactes del qual hom no mesura, sovint, convenientment. Daquesta manera, ens trobem davant una mitologia del progrs [que] descansa sobre una concepci lineal de la histria segons la qual lhum es dirigeix

en una unidireccionalitat histrica amb un objectiu encaminat a aconseguir una plenitud que justifica des de la llunyania la direcci escollida (Carretero, 2007). En una economia capitalista el progrs va ntimament lligat al desenvolupament del mercat i les seves necessitats/exigncies, sovint contraposades a les necessitats humanes. Per corroborar-ho no cal anar a cercar els arguments de Marx ni dels molts terics anticapitalistes; recentment el relator especial de la ONU per al Dret a lAlimentaci i socileg, Jean Ziegler, qualificava daberrants les poltiques del Fons Monetari Internacional (FMI) i lespeculaci en matria dagricultura en el seu discurs de comiat. Ziegler tamb va qualificar la producci de biocarburants de crim contra la humanitat i va acusar al director de lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC), Pascal Lamy, de promoure una agenda de treball totalment contraria als interessos dels pobles mrtirs de la fam1. En una lnia similar, Joseph Stiglitz, vicepresident del Banc Mundial (BM) des de 1997 fins el 2000, i actualment crtic amb el model de globalitzaci econmica impulsat per aquesta organitzaci, afirma que en el temps en qu treball a la branca executiva del govern dels EUA, i ms tard al BM, [va] poder comprovar que moltes de les decisions es prenien en funci de la ideologia i de la poltica. Com a conseqncia daix, sadoptaven poltiques poc encertades que, lluny de resoldre els problemes, noms obeen els interessos o les idees de les persones que ocupaven el poder. Segons Stiglitz, per al BM i lFMI la millor manera dajudar als pobres passava per fer crixer leconomia. Ells creuen en la teoria del degoteig. Amb el temps, els beneficis del creixement acaben filtrant-se i arriben fins i tot a les capes ms baixes de la societat. En aquesta lnia, menciona les idees del premi Nobel deconomia Arthur Lewis, qui sostenia que la desigualtat era bona per al desenvolupament i el creixement econmic, ja que els rics estalvien ms que els pobres, i la clau del creixement s lacumulaci del capital (Stiglitz, 2002). Que el progrs i el creixement capitalistes sn nocius i que atempten contra les necessitats de milions dhumans sembla ser una evidncia fins i tot per aquells que, tot i ser-ne crtics, creuen en el model. El clssic binomi oferta-demanda que regeix leconomia capitalista deixada al lliure albir del mercat, per tamb quan s gestionat per organismes estatals i supraestatals, no sembla poder

42

43 actuar en consonncia del binomi necessitatsatisfacci que semblaria ms lgic. Des del moment que es sobreenten que demanda significa possibilitat de pagar per i no necessitat social de, el mercat entra en un espiral vicis en qu la producci sorienta als sectors socials amb possibilitat de pagar-la i loferta-demanda es converteix en una complexa interacci social, poltica i econmica que ha tractat de ser explicada pels economistes dcada rera dcada. El capitalisme, tot i els seus grans avenos en matria de producci i distribuci (cada vegada es produeix i distribueix ms eficientment, s a dir, ms rpid i amb menys m dobra) es sustenta en els principis formulats pels seus primers terics. Aix, una analogia de la teoria del degoteig anteriorment comentada seria la referent a la interacci de linters privat i el pblic plantejada pels economistes clssics. Todo individuo se esfuerza de forma pemanente para encontrar el uso ms ventajoso para sea cual sea el capital del que dispone. Claramente, es su propio provecho, y no el de la sociedad, lo que tiene en mente. Pero el estudio de lo que es ventajoso lo lleva naturalmente, o de hecho necesariamente, a preferir el uso que sea ms ventajoso para la sociedad (Smith 1776: citat a Caporaso i Levine 1992). Segons la teoria dAdam Smith, aix com en la del degoteig, el benefici duns acaba generant el benefici de molts dir tots seria massa, de manera que el millor que hom pot fer amb el mercat s deixar-lo desenvolupar. Pels economistes clssics, aix com per la majoria de neo-clssics, el mercat en conjunt mai es pot veure abocat al fracs, doncs puede ser que se produzca demasiado de una mercanca concreta, de la que exista tal exceso en el mercado que no llegue a reembolsar el capital empleado en ella; pero esto no puede producirse con respecto a todas las mercancas; la demanda de maz est limitada por el nmero de bocas que lo pueden comer, la de zapatos y abrigos por las personas que los pueden llevar; pero aunque una comunidad, o parte de una comunidad, puede tener tanto maz y tantos sombreros y zapatos como quiera o pueda consumir, esto no puede decirse de todas las mercancas producidas por la naturaleza o por el arte (Ricardo, 1821: Caporaso i Levine, 1992). De cumplir-se aquests preceptes, les crisis del capitalisme serien concretes i transitries, i el patiment individual seria, a part dinevitable, b per al mercat, ja que sense ell el mercat no podria crear incentius per estimular els individus a adaptar les seves habilitats i mitjans de producci a les necessitats dels altres (Caporaso i Levine, 1992). En conclusi, la fa-

44

llada temporal de la llei doferta-demanda, ms enll dels mals puntuals que pugui causar, acta com a autoreguladora del mercat i en garanteix la continuitat, essent impossible una fallada general, s a dir, que tots els empresaris pateixin prdues alhora. Aquest supsit, conegut com la Llei de Say, segueix regint el capitalisme avui. Grcies a les aportacions de Karl Marx, i especialment grcies a la distinci que fa entre valor ds i valor de canvi, podem entendre ms profundament les dinmiques contradictries del capitalisme. En les economies pre-capitalistes es produeix en funci del valor dus (per cobrir necessitats). El capitalisme introdueix el valor de canvi (es produeix per obtenir beneficis). Aquesta distinci s aplicable a totes les mercaderies, la fora de treball tamb. Els economistes anteriors a Marx, al no distingir entre valor dus i de canvi, difcilment podien comprendre la dinmica profunda del sistema que condueix a crisis peridiques de sobreproducci (la ms gran contradicci del capitalisme), de manera que ignoraven que el laisser-faire advocat per Ricardo i Smith condueix inevitablement a lestancament i la misria en cicles creixents. Per Ricardo leconomia monetria no era substancialment diferent de les dintercanvi, essent el diners tan sols el mitj a travs del qual

sefectua lintercanvi: Ningn hombre produce, sino con el objetivo de consumir o vender, y nunca vende, sino con la intencin de comprar alguna otra mercanca que pueda ser de utilidad immediata para l o que pueda contribuir a su produccin futura (Ricardo 1951: citat a Sardoni 1987). Marx ridiculitz aquesta visi quasi naf quan escrigu que Ricardo per a demostrar que la producci capitalista no pot conduir a crisis generals, totes les seves condicions i formes diferents, tots els seus principis i caracterstiques especfiques... sn negats (Marx 1968: Sardoni 1987). Precisament Marx i ms tard Keynes evidenciarien que el diner no tan sols s mitj dintercanvi, sin dipsit de valor, demostrant aix la fallabilitat de la Lei de Say. Una vez que el dinero entra en escena, el marco analtico se altera radicalmente. Mientras el dinero no juega un papel importante, los empresarios se ven forzados a actuar en favor del inters general. Cuando el dinero recibe un papel ms general y fundamental, los empresario tienen, para decirlo de alguna forma, un mayor grado de libertad. Ya no se ven obligados a actuar en favor del inters general. La bsqueda de su inters (la maximizacin de sus beneficios) deja de estar necesariamente asociada a la produccin y la inversin al mayor nivel posible. La existencia del dinero, y la posibilidad de mantenerlo inactivo, les da la opcin de decidir no producir ni invertir, de forma que los niveles de ingresos y empleo de la clase trabajadora se ven afectados negativamente (Sardoni,

1987). Daquest fet Keynes en deduir que per tal que la Llei de Say funcions, el diner hauria destar en constant circulaci, en inversi continua, sempre en joc, incentivant permanentment la producci i el consum. Ms enll dels preceptes econmics de Marx i Keynes, dos dels crtics ms importants del capitalisme si b un i altre, a la seva manera, el justifiquen, aquesta s la dinmica del capitalisme actual: mercats sempre en expansi, obertura de nous fiblons quan salbira estancament, promoci del consum desenfrenat i, si pot ser, per sobre del poder adqusitiu mitjanant el crdit. La maquinria no sembla tenir fr, i tan sols la present crisi ecolgica sembla indicar que o b el mercat (s a dir, lhum) afluixa el ritme, o b Gaia ho far en lloc nostre sense tenir, segurament, massa en consideraci la nostra voluntat. Ens interessa destacar aqu un darrer aspecte fonamental de leconomia capitalista, si b no ns un tret distintiu: la divisi del treball. Com apunta Caporaso, quan el contracte laboral es separa del marc de la famlia, s a dir, quan la famlia perd el paper econmic que jugava a les economies pre-capitalistes, aleshores leconomia esdev una instituci diferenciada. Com a resultat del procs apareix una idea que t una importncia central per a leconomia poltica:

la idea dun sistema de propietat privada pur en el que totes les persones sn propietries i les seves relacions consisteixen en relacions contractuals per a lintercanvi de propietat (Caporaso, 1992). Amb aix apareixen la independncia i lautonomia individuals, valor central del liberalisme poltic i de les democrcies burgeses que proliferen junt amb la revoluci industrial. Aquest valor eminentment noveds en el sentit que allibera lindividu de la determinaci a qu el pot conduir el nucli familiar i leconomia domstica, s alhora un procs de despossesi en qu el camperol o lartes perd la seva eina de treball per convertir-se en m dobra per al capitalista, que passa a ser el propietari nic dels mitjans de producci. Amb la creixent industrialitzaci i lespecialitzaci laboral que el sistema necessita per a continuar creixent, el treballador individual tendeix a veure la seva tasca cada vegada ms limitada i especialitzada, fins al punt de ser convertit en un simple apndix de la mquina en una llarga cadena de producci, com tant b va caricaturitzar Charles Chaplin al film Temps moderns. Lindividualitat de lobrer queda mermada en el procs productiu i la fractura entre treball manual i intellectual es fa cada volta ms gran. Com en un gran rusc, cada individu t la seva tasca, i aquesta no tan sols s concreta i redundant, sin que sescapa del seu camp de control.

45

46

Les vides sn mediatitzades per les necessitats del 3. La natura i lhum mercat i la voluntat del capitalista, que fa i desf en funci de les seves expectatives de benefici. No nos apresuremos demasiado, sin embargo, a felicitarParallelament, la posici social del capitalista nos por razn de nuestras victorias sobre la naturaleza. individual millora en la mesura en qu aug- Pues por cada una de esas victorias, la naturaleza se venmenta el nombre de persones que depenen ga de nosotros. Cada victoria, cierto es, trae consigo en dels seus recursos, pel que la suposada lliber- primer lugar los resultados esperados, pero en segundo y tat individual queda sotmesa a les fluctuacions tercer lugar trae efectos bastante distintos e inesperados del mercat i els designis de lempresariat com que demasiado a menudo anulan al primero. a classe. Si tenim en compte que pel cam el treballador ha perdut el control dels medis de Friederich ENGELS, Dialctica de la naturaleza subsistncia, s discutible si sota el capitalisme s possible el desenvolupament duna plena 3.1 Del salvatgisme al mn actual autonomia personal. Segurament en cap altra etapa de la histria Per Marx, una de les tasques primordials de la la distncia entre hum i natura ha estat ms futura societat comunista seria acabar amb les- gran, com a mnim en el mn que anomenem pecialitzaci del treball, especialment pel que fa civilitzat. Ciutats que creixen en horitzontal i a treball manual i intellectual; de manera que vertical, rius desviats per evitar riuades, carreteun podria fer avui aix, dem all; anar de ca- res comarcals convertides en autovies per facilicera al mat, pescar a la tarda, cuidar el bestiar tar el trnsit dels residents de week-end, boscos al vespre o criticar la meva prpia alimentaci impolluts per dificultar la tasca de pirmans sense convertir-me per aquest fet ni en caador, neurtics, camins senyalitzats per no perdres, ni en pescador, ni en pastor o crtic, seguint, no animals salvatges degudament comptabilitzats obstant aix, el meu gust. (Marx 1975: citat a i censats... Fins a tal punt arriba la destrucci Callinicos 2004). Dins la lgica capitalista aix del medi natural i la voluntat de control que el no t cap sentit, ja que la fora de treball no s pocs espais verges que es conserven sn oborganitzada segons els interessos particulars dels jecte de gesti. No sembla existir un rac lliure treballadors o les comunitats, sin per les necesssi- de civilitzaci, i avui dificilment podem parlar tats dictades pel mercat. Alhora, el mercat laboral de natura; sescau ms parlar de Parc Natural. ha destar garantitzat no noms per mantenir la Avui contes com La caputxeta vermella i Hansel producci, sin especialment pel fet que el tre- i Gretel no sn verosmils: els boscos ja no sn ballador, al no disposar de ms vies dingrs de perillosos, i ms enll dells sempre sabrem qu diner que la seva m dobra, ha de disposar de hi ha, una altra ciutat. I aix com la natura exmitjans suficients per a consumir els productes terior s objecte de gesti i explotaci, la nostra que el capitalista posa en circulaci. natura interior s objecte de repressi i alteraci constant. Ja el 1754 Rosseau va escriure en Sintetitzant, el capitalisme es fonamenta en: el seu Discurs sobre els orgens de la desigualtat que quan un pensa en la bona constituci dels La creena que el binomi oferta-demanda pot salvatges, com a mnim daquells que no han funcionar indefinidament amb xit, estat arruinats amb els nostres forts licors; quan un descobreix que gaireb no coneixen malal Lafirmaci que la recerca de linters privat ties a excepci de les ferides i la vellesa, un es condueix a la satisfacci de linters pblic, veu molt inclinat a creure que la histria de les La creena que la riquesa sacaba filtrant a les malalties humanes es podria escriure seguint la de les societats civils. capes socials ms baixes, Lexpansi contnua del mercat per a vncer lestancament i augmentar beneficis, La vinculaci de la idea de progrs a lexpansi del mercat, Lincentivaci del consum com a motor econmic, La divisi del treball i una creixent especialitzaci i tecnificaci. De tots els fenmens humans, la sexualitat, i dins el camp de la sexualitat el part, ha estat segurament un dels ms subjectes a alteraci cultural. A Lorigen de la famlia Engels fa una sntesi imprescindible per comprendre levoluci de la sexualitat en relaci a les estructures socials, des dun estadi inicial sense cap tipus de restricci, passant per les primeres prohibicions de lincest, fins a les relacions monogmiques i majoritriament heterosexuals. Lluny queden els

dies del matrimoni comunal en qu els homes i les dones, a tribus senceres, vivien entre s com els martis amb les esposes, parant poca atenci al parentesc sanguini (Kropotkin, 1989). Parallelament a la famlia evolucionen les construccions culturals referents a la sexualitat i els primers mtodes anticonceptius i de control de la natalitat. Hi ha constncia de la ingesta de substncies com el mercuri i larsnic com a mtode primitiu de control dels cicles hormonals femenins, i Zerzan apunta citant a Silberbauer que les dones de les societats recollectores tenien lhabilitat devitar lembars en abscncia de mtodes anticonceptius. Pel que fa al control de la natalitat, les mesures han evolucionat des de linfanticidi practicat per la majoria de societats tribals, fins a les actuals tecnologies qumiques que permeten aturar el desenvolupament del fetus i provocarne lexpulsi, o les poltiques nacionals que promouen o limiten la reproducci. Contrariament al qu es podria pensar, entre les societats tribals hi havia una gran preocupaci pel control de la natalitat. A Gran Canaria, per exemple, els pobles originaris calculaban entre s cuantos [habitantes] pueden vivir en toda la isla, y no consienten ni que sus propios hijos vivan si pasan de aqul nmero. Aquesta preocupaci per la natalitat formava part de la voluntat de desenvolupar una racional ocupacin del territorio (Navarro i Arco, 1996). Tamb Kropotkin (1989) menciona en el seu estudi dels pobles salvatges casos dinfanticidi, sempre relacionats amb la impossibilitat material dalimentar un membre, si b aquesta mesura saturava immediatament quan els recursos augmentaven. Per altra banda, per, fa referncia a relats de viatgers que afirmen que entre els Aleutes, una tribu esquimal, quan un nad especialment estimat moria, la mare o la tia es suicidava per anar-lo a cuidar a laltre mn. Lobstetra francs Michel Odent, un dels animadors de la csarea i actualment un dels mxims crtics del part medicalitzat, ha realitzat nombrosos estudis sobre la relaci entre el part i les convencions socials. A El beb es un mamfero parla de la negaci del calostre al nou nat en la majoria de cultures. El calostre s el lquid de la primera mamada, abans que la mare tingui llet prpiament dita, i s un espcie de concentrat amb anticossos capa de protegir de moltes infeccions, amb cllules immunitries, abundant lactoferrina, etc. No obstant, apunta Odent, la immensa majoria de civilitzacions

47

48

estudiades per la histria i lantropologia disposen dartificis per fer impossible o com a mnim limitar el consum del calostre. Moltes delles incls el consideren una substncia nociva que cal evitar prendre, que cal exprmer i llanar. Aquesta actitud negativa respecte el calostre s quasi universal (Odent, 2007). Entre les excepcions a aquesta prctica hi haurien els Pigmeus, una societat primitiva de la que lantropologia nha destacat lorganitaci igualitria i nua de tot element civilitzador. Observem, per tant, que el desenvolupament de la cultura i la civilitzaci, fins i tot en els seus estadis ms primitius, va associat al control i moldejament dall natural, tant del medi com hum, evolucionant tan sols el grau de precisi de les tcniques. Fonamentalment, no hi ha diferncia entre linfanticidi i labort modern, excepte pel fet que linterrupci de lembars avui t molta crrega cultural i subjectiva no men puc fer crrec, ara no s el moment i molt poc dobjectiva la societat no el pot mantenir. Per altra banda, potser s absurd mencionar que linfanticidi avui s delicte.

3.2 Lhum i la natura en lanarquisme En aquesta aproximaci paulatina a les idees de Zerzan i els primitivistes, cal fer una aturada obligatria als plantejaments que lanarquisme clssic fa sobre aquesta qesti. Em centrar molt especialment en el cas catal-ibric, que fou un dels ms avanats darreu i que recoll el millor de les aportacions tant dEuropa com de la resta del mn. La idea del retorn a la natura, a un estadi originari dharmonia, s tan vell com el propi pensament, i sempre ha conviscut amb la idea contrria, la que considera la cultura i lentorn urb com el natural de lhum. Ja al Poema de Gilgamesh (2500 a.C.) shi observa la contraposici entre ciutat i natura, essent aquesta tractada com a bruta i animal. La ciutat ser tamb lentorn privilegiat a Les mil-i-una nits, a diferncia del Gnesi, on la ciutat ser presentada com a centre de vici i degeneraci, venerant en canvi la vida nmada. Tamb a lantiga Grcia hi trobem filsofs com Pitgores i Epicur que defensen una vida dacord amb la natura, i

daltres com Plat i Aristtil que emfatitzen la vessant civilitzada i poltica del ciutad, s a dir, daquell que viu a la civitas. Per lanarquista dels segles XIX i principis del XX, lexaltaci de la vida natural es far en oposici directa a lindustrialitzaci. Tot i que no totes les corrents llibertries estaren dacord amb lassociaci entre naturisme i anarquisme, la relaci entre les dues corrents va ser molt fluida. (...) Una gran part dels anarquistes es van fer tamb naturistes, ja que entre aquests i els llibertaris hi havia una plena coincidncia bsica, centrada, sobre tot, en lexistncia dun ordre natural que es manifesta amb la idea individual del retorn a la natura (Aisa, 2006). Grups com Sol i Vida, de tendncia llibertria, naturista i nudista, i publicacions com Estudios, Pentalfa i Generacin Consciente esdevingueren autntics icones de la relaci entre ambds moviments. Tan sols la revista Estudios arrib a tenir una tirada de 75.000 exemplars setmanals2. A The Spanish Civil War Hugh Thomas hi recull lexperincia dels primers anarquistes andalusos: Els militants revolucionaris anaven de poble en poble, visquent com autntics misionaris. Organitzaven escoles nocturnes en les que els camperols aprenien a llegir, a ser abstemis, vegetarians, fidels a les seves dones i a discutir sobre el mal moral produit pel caf i el tabac (citat a Horowitz, 1975). La preocupaci pels aspectes morals tamb sn presents en alguns dels seus principals terics, com Kropotkin gegraf, zooleg, enciclopedista i autor de lobra El recolzament mutu i el gegraf Elise Reclus, un dels impulsors de lincipient moviment ecologista del segle XIX. s oport citar tamb el pensador i naturalista estatunidenc Henry D. Thoreau, qui tot i no ser prpiament anarquista, influenci per la seva defensa de lindividu en oposici al govern o lestat que considera injust. La mxima amb la que obre La desobedincia civil podria molt b haver estat signada per qualsevol dels terics llibertaris: El govern que millor governa s el que no governa en absolut, i quan els homes estiguin preparats, aquest ser el govern que tindran (Thoreau, 1999). A Walden, on relata la seva estncia de dos anys i dos mesos a una cabana en mig del bosc que ell mateix es va construir en un terreny cedit pel tamb naturalista Ralph W. Emerson a dues milles del poblat de Concord, hi fa una defensa aferrissada de la construcci de lindividu en relaci directa amb la natura i del treball manual com

a antecedent de la reflexi filosfica, alhora que hi critica la divisi del treball (haurem de deixar per sempre el plaer de la construcci al fuster?) i rebutja el treball innecessari que no respon a necessitats humanes concretes per que constitueix una gran despessa denergia: Les nacions estan posedes amb una ambici insana de perpetuar el seu record a travs damuntegar pedra. (...) A molts els interessen els monuments de lEst i lOest saber qui els va construir. Per part meva, magradaria ms saber qui en aquells dies no els va construir aquells que estaven per sobre daquestes trivialitats (Thoreau, 1999). Ms enll de la radical transformaci poltica i econmica, pels anarquistes era central la qesti de la regeneraci humana a partir del naturisme, la cultura i la prctica de la solidaritat, valors tots ells contraris als promoguts pel capitalisme i lindustrialisme. Aquesta preocupaci no era exclusiva dels anarquistes, i pot ser observada en els diferents moviments artstics de lpoca com el dadaisme i el surrealisme, amb la seva voluntat de convertir la vida en art i lart en vida, i larquitectura modernista, que vol apropar les formes de la natura a lentorn urb. A les actes del Congrs Extraordinari de la CNT del 1936 a Saragossa, shi poden observar clarament algunes de les concepcions antropolgiques dels anarcosindicalistes a les portes duna revoluci que percebien imminent. Shi explicita que la delincuncia i altres activitats antisocials sn fruits del desordre social, per que lhum no s dolent per naturalesa, que cal garantir la satisfacci de les necessitats bsiques per a poder desenvolupar correctament les necessitats dordre espiritual, que les Comunes Autnomes Llibertries hauran destablir celebracions i dies de descans en base a dates simbliques de la Histria i de la Natura i que la sexualitat es podr viure lliurement sense ms regulaci que la voluntat de lhome i la dona, els quals rebran una educaci sexual des de petits que inclouran nocions deugensia per a produir fills sans i bells. La visi, per tant, del capitalisme com a contrari a la naturalesa humana, tant pels valors com per la relaci amb la natura, es trobava fortament arrelada en els moviments de caire llibertari (si b no sempre explicitament anarquistes) i en constitu un dels seus fonaments terics fonamentals.

49

4. Les tesis primitivistes Ive seen the future, baby: It is murder. Leonard Cohen, The future

En una conferncia a la Wright State University el juny de 1995, lambientalista Richard Heinberg ironitzava: aqu estem, a fi de comptes, algunes de les persones ms civilitzades del planeta, discutint de la manera ms civilitzada possible sobre si la civilitzaci mateixa s un error (Heinberg, 2005). La discussi per Heinberg s, per, inevitable per, com a mnim, dos motius: els humans estem matant el planeta, i perqu com a gent civilitzada estem domesticats. Aquests mateixos punts serviran a John Zerzan, el mxim exponent del pensament anarco-primitivista (o simplement primitivista), com a punt de partida duna de les crtiques ms ferotges a la civilitzaci, crtiques que han estat qualificades dutopistes, infantilistes (en la terminologia leninista), irrealitzables, absurdes... El seu pensament es podria englobar dins les teories de la crisi, aquelles que afirmen que sha arribat a un punt lmit, quasi de no retorn, que ens obliga a escollir en una o altra direcci. Parafrasejant a Rosa Luxemburg, Zerzan vindria a afirmar Primitivisme o Barbarie. Ms enll defectes semntics, s innegable que els assumptes plantejats pel primitivisme i exposats per Heinberg ms amunt sn de vital importncia. Fins i tot els estudis ms optimistes afirmen que la destrucci ambiental est conduint la vida sobre el planeta a un carrer sense sortida, i la necessitat dimplantar poltiques de respecte a la natura i els recursos que ofereix semblen evidents a ulls de tothom, fins i tot als daquells que ms traves posesn per a la seva aplicaci. Els primitivistes no plantejaran una nova gesti, sin labandonment de tota prctica de dominaci. Tot i la crisi ecolgica, el capitalisme a nivell internacional es mant ferm en els seus principis, ja comentats ms amunt, i es mostra ms preocupat per la crisi econmica. s tal la confiana en la salut del sistema que no es para la ms mnima atenci a la malaltia, per no parlar de les possibles cures. Seguint lanalogia, el primitivisme apunta cap a una cura profunda a partir duna crtica rotunda de la idea de progrs, la divisi del treball, la cultura simblica, la tecnologia i la civilitzaci mateixa, abogant per un retorn a estadis socials

anteriors en qu lhum hauria viscut en harmonia amb la natura i de manera no-alienada. Heinberg admet que aquesta idea duna Edat dOr de llibertat i innocncia s un tema recorrent en el pensament hum i que com a idea filosfica t els seus antecedents en Lao Tse, Rosseau, Thoreau, aix com en bona part dels telegs cristians de lEdat Mitja. Thoreau, lantecedent ms immediat en la lnia estatunidenca, havia promogut a travs dels seus escrits i molt especialment amb Walden la idea de la superioritat duna vida dacord amb la natura i critic el progrs de la seva poca: Vivim massa rpid. Els homes consideren escencial que la naci tingui comer i exporti gel i parli a travs del telgraf i cabalqui a 30mph, sense dubte algun, ho facin ells o no, tot i que resulta incert si hem de viure com babuins o com a homes, per finalment sentenciar: no conduim ferrocarrils, ells ens condueixen a nosaltres (Thoreau, 1999). El primitivisme, per tant, pot ser incls tamb dins la categoria de filosofies de la natura que al llarg de la histria han reflexionat sobre la posici de lhum dins la natura, i particularment entre aquelles que han qestionat la civilitzaci considerant que aquesta ens allunya de la veritable vida humana. Podriem incloure el primitivisme tamb dins el difuminat pensament post-left que proposa un trencament amb els elements tradicionals de lesquerra, com la manifestaci, la centralitat del treball, la unidireccionalitat histrica i la prpia tradici. En darrer terme, el podriem considerar una teoria de deep-ecology per la seva proposta des-industrialitzadora i de retorn a una relaci sensual amb la natura. Divisi del treball La divisi del treball, que tant ha contribut a dur-nos a lactual crisi global, treballa quotidianament per impedir que comprenguem els orgens de lhorrible present (Zerzan, 1994)3. Amb aquestes paraules obre Zerzan el seu Futur Primitiu, i amb aquestes altres tanca el seu comentari al respecte al Nihilists dictionary: A la pregunta fins a quin punt hem dacabar amb la divisi del treball? li segueix, crec, la resposta fins a quin punt volem unes vides i un planeta sencers?. La divisi del treball seria el primer pas cap a una separaci de la vida humana en diferents esferes, donant lloc a una llarga cadena desdeveniments socials i filosfics que aniquila la relativa unitat de la vida pre-civilitzada que es caracteritzava per labsncia de les estretes i recloses separacions de les persones en diferenciats papers i funcions. En aquesta cadena hi trobariem des de les pro-

50

postes poltiques que Plat fa a La Repblica, on estableix tres classes socials per a la Polis ideal, la separaci entre cos i ment postulada per Descartes i acceptada per lulterior tradici occidental, o lactual hiper-especialitzaci laboral que, com ja havia apuntat Marx al segle XIX, redueix lhum a la categoria de mquina. La divisi del treball arrencaria de lestabliment de les primeres comunitats agrcoles en el Paleoltic Superior (40.000 10.000 a.C.) quan shaurien comenat a fer fissures en la comunitat humana i prctiques insanes en relaci a la natura. Labandonament de la caa-recollecci en benefici de lagricultura conduiria al descens de lestatura, altura i robustesa ssea, i va introduir la decadncia dental, les carncies alimentries i les maltalties infeccioses, a ms destablir les bases materials de la jerarquia social i linici de la destrucci ambiental. Aix, mentres que les societats nmades que vivien de la caa-recollecci tipifiquen ligualitarisme donat que no hi ha mediaci entre la vida i els mitjans de substistncia (Tucker, 2005), les societats sedentries agrcoles tendeixen a la jerarquia, ja que per Zerzan la dominaci dins una societat no s separable del seu domini sobre la natura. Per sustentar la seva teoria Zerzan cita estudis entogrfics de diferents societats primitives com els Pigmeus Mbuti de lfrica central, que mai han domesticat animals ni practicat lagricultura i que vivuen una vida on tot s compartit i no existeix lautoritat; o els San, bosquimans del dessert del Kalahari que treballen menys hores que els seus vens cultivadors. Els !Kung, una branca dels San, recollecten ms dun centenar de plantes diferents i segons observacions de Ricahrd Lee ni tan sols el pare duna famlia extensa no pot dir als seus fills i filles qu han de fer. La majoria dels individus semblen actuar segons les seves prpies regles internes. Tamb els Andaman, a loest de Tailandia, viuen sense lders, ignoren tota representaci simblica i no crien cap animal domstic. Sha observat tamb entre ells labsncia dagressivitat, violncia i malaltia; les seves ferides guareixen amb una rapidesa sorprenent, i la seva vista, aix com loda, s particularment aguda. Les observacions de Zerzan en aquest sentit es veuen reforades per les que Kropotkin havia fet gaireb cent anys abans a El recolzament mutu, on queda patent la gran cooperaci existent en les societats primitives i tribals estudiades, i molt especialment entre aquelles que practiquen lanomenat comunisme primitiu. A diferncia de Zerzan, per, el pensador rus no fa diferncies entre aquelles tribus

que practiquen la ramaderia i lagricultura i les que no, una primera prctica de propietat que, tot i comunitria, estableix el punt de partida de la civilitzaci com ja havia apuntat Darwin a rel de les seves observacions per a Lorigen de lhome: En observar els brbars habitants de la Terra del Foc em va sorprendre la idea que posseir una certa propietat, un lloc fixe on viure, i la uni dalgunes famlies sota un cap de tribu eren requisits indispensables per a la civilitzaci. Aquesta primera relaci de domini sobre la natura s fonamental per entendre levoluci de la civilitzaci, i per Zerzan esdev clau en lanlisi de tota teoria poltica o social, ja que, citant a Shanks i Tilley lobjectiu de larqueologia no s solament interpretar el passat, sin transformar la manera en com s interpretat en benefici de la reconstrucci social actual. Per Zerzan s sorprenent que aquesta transici sigui vista com a benigne, i ms si tenim en compte que aquesta tingu lloc fa relativament poc en la histria humana, desprs de milions danys dinexistncia de desenvolupament, fet que per Zerzan fa molt plausible, que la intelligncia, la conscincia de la riquesa que procura lexistncia exitosa i satisfactria del caador-recollector, s la ra daquesta absncia marcada de progrs. Sembla evident que lespcie ha refusat deliveradament la divisi del treball, la domesticaci i la cultura simblica fins una data recent. Cultura simblica i domesticaci La cultura simblica com a producte de la domesticaci de la natura i com a proper pas en la cadena doposici entre aquesta i la cultura, ser el segent objecte datac de Zerzan. Ara enlloc de preocupar-nos per com hem fallat a la cultura, emfatitzarem com la cultura ens ha fallat a nosaltres4. En un relat sobre la seva estncia amb els Sngoi de Malsia, lantropleg Robert Wolff comenta lexperincia densenyar a escriure a un poblat caador-recollector, el llenguatge del qual no tenia representaci grfica. El seu aprenentatge era extraordinariament rpid, del qual en dedu que la ment de les persones que no han estat abarrotades amb infinits fets no tenen problemes per a memoritzar. Aquest deu ser el motiu pel qual la histria oral s tan acurada, sin ms, que all que nosaltres anomenem histria5. Els

51

52

Sngoi es prenien la tasca com a pura diversi, sser mateix en tant que persones sexuades sn car al seu mn lescriptura no tenia cap mena aixafats per donar lloc al paper, expressat en les dutilitat. grans religions pageses, de la Gran Mare, s a dir, de lsser fecund, nutrici, subministrador dhomes i aliments. A mesura que lhum doSembla ser una evidncia histrica que el sorgi- mesticava la natura es domesticava a s mateix, ment de lescriptura i la numeraci est direc- o en paraules de Thoreau: em decanto a pensar tament associat a la prctica de lagricultura i que els homes no sn exactament els cuidadors la ramaderia. Per Zerzan s evident que si no dels ramats, sin que aquests ho sn dels homes, apareix abans s perqu abans de lemergncia doncs sn ms lliures (Thoreau, 1999). dels smbols, la condici de desordre que els fa necessaris, no existia, i que lemergncia de la cultura simblica, amb la seva inherent voluntat de manipulaci i control, va obrir les portes de Progrs i tecnologia la domesticaci de la natura. Els actes rituals serien centrals en el seu desenvolupament com El progrs s interpretat per Zerzan com aquell a mitj dorganitzar les emocions i mtode moviment de domesticaci que arrenca de dorientaci i constrenyiment cultural, i con- lagricultura i la civilitzaci fins a la societat duiria a un nou pas en la divisi del treball amb tecnolgica dels nostres dies, com es dedueix laparici de les prctiques xamniques, el qual del fet que estableixi aquest moment com el constituiria una primera forma despecialitzaci punt de partida de la decadncia humana. Si i de restrici daccs a una percepci superior b ni a Futur Primitiu ni a cap dels seus escrits que abans havia estat comunitria. Daquesta principals hi dna una definici clara, en pomanera, les pintures parietals servirien com a dem construir una a partir de fragments. Es mitj per a lintroducci dels joves a sistemes tractaria dun mite percebut com a inevitable que ha significat la destrucci ecolgica i socials cada volta ms complexos. labsoluta deshumanitzaci de lindividu. La idea de progrs ha fet a tothom cada vegada El desenvolupament dels nombres va impulsar ms depenent de la tecnologia8. En el seu coel tractament de la natura com a quelcom a ser mentari al Nihilists dictionary, afirma que la dominat i allunyaria progressivament a lhum cincia, el model del progrs, ha empresonat i de la natura al facilitar, per exemple, el sorgiment interrogat la natura, mentres que la tecnologia duna conscincia separada del temps que pri- lha sentenciada (i amb ella a la humanitat) a va del present, en detriment de la totalitat del treballs forats. La crtica del progrs es fa aix present prpia de les societats sense voluntat de inseparable de la de la tecnologia, i tota visi controlar all que encara no existeix. Per aquest sobre la possible neutralitat daquesta s atacacam es perdria la relaci quasi mstica amb da. Aquells que encara consideren que la tecla natura observada per van der Post6 i citades nologia s neutral encara no han considerat per Zerzan que permetia als San saber qu es plenament el que aix implica. sent quan ss un elefant, un lle, un antlpo, un llangardaix, un ratol, una mantis, un baobab, una cobra o un amarillis o una capacitat inve- Al documental Surplus, terrorized into being conrosmil de visi observada per Lvi-Strauss7 en sumers dErik Gandini, shi ridiculitza la societat els membres duna tribu Sud-Americana, que del consum i de la infromaci, i en referncia a afirmaven veure Venus a plena llum del dia. la tecnologia Zerzan hi afirma que a la gent se li diu que el futur tecnolgic els donar poder, que apropa a les persones, que els dna accs a Pel cam de la cultura simblica es desenvolu- una gran varietat, i que la tecnologia els allibeparien tamb les primeres formes dautoritat i rar i no hauran de treballar tant. (...) Per cada opressi. Junt amb el xamanisme, ja mencionat, vegada estem menys i menys separats del treball apareixerien el ritual i el tab, i amb ells el sa- i la tecnologia. Les noves eines de comunicaci crifici hum, practicat per exemple pels Azte- ens mantenen en xarxa a tota hora, i la separaques, un poble fortament domesticat i sensible ci efectiva entre espai de treball i espai doci s a la cronologia, [que] practicava el sacrifi hum cada vegada ms difuminada. El somni de Bill com un ritual destinat a calmar les forces re- Gates en qu els treballadors faran la seva feina bels i mantenir lequilibri duna societat molt des de casa per videoconferncia sacompleix. El jerarquitzada. Tamb hauria afavorit lopressi progrs esdev al mateix temps un retrocs i un de les dones, la creativitat de les quals i el seu procs dencadenament cada volta ms ferm.

53

Ms enll del terreny laboral, lera tecnolgica i lesfera comercial dins la que habita la globalitat de les nostres vides t efectes desoladors en les relacions interpersonals, com ha evidenciat Zygmunt Bauman en el seu estudi sobre la fragilitat dels vincles humans, Amor lquid. La proximitat virtual aconsegueix desactivar les pressions que acostuma a exercir la proximitat no-virtual. Alhora, estableix els parmetres de qualsevol altre proximitat. Els mrits i defectes de tota proximitat ara sn mesurats en relaci als estndars de la proximitat virtual. Qualsevol que hagi observat lobsessi dels adolescents actuals cada vegada de ms prolongada edat per la comunicaci virtual i la pobresa personal que lacompanya, no necessita gaires ms explicacions. En laspecte econmic, no cal oblidar la tendncia polar que des de fa dcades fa dels pobres ms pobres i dels rics ms rics. Segons dades recents de la FAO, en el darrer any el blat sha encarit un 130%, larrs un 74%, la soja un 87% i el blat de moro un 53%, i si a Europa les despeses familiars mitjanes en alimentaci s dun 10%, a pasos en desenvolupament aquestes constitueixen el 90%9. Dins els pasos ja desenvolupats, la tendncia no sembla ser gaire diferent10. Tan sols a lestat Espanyol, segons dades publicades per Cuarto Mundo, hi hauria 8 milions de pobres, el que equival a 2.150.000 llars, ms del 20% de la poblaci; la pobresa severa afectaria a ms de 1.700.000 persones, s a dir, unes 300.000 llars, i dins daquest grup unes 500.000 persones viurien en pobresa extrema. Aquests sn els avantatges de segles de civlitizaci i de prop de 300 anys de mercat capitalista deixat al seu lliure albir. Com apunta Tucker, vam vendre ligualitarisme per plstic.

54

5. Conclusions Les tesis primitivistes apunten al cor del progrs i la civilitzaci, i plantegen una pregunta incmoda: qu preferim, progrs o llibertat?; animada per la constataci histrica que el primer condueix a la destrucci de la segona. Alhora, posa damunt la taula la relaci de domini sobre la natura com a causa de la domesticaci humana i la destrucci ambiental. Tot plegat, constitueix una lectura gens amable del mn actual i com hi hem arribat que, inevitablement, ens obliga a mirar all que hem construit i que constrium dia a dia duna altra manera.

No obstant, el discurs de Zerzan i els primitivistes t forces punts dbils que nobliguen a revisar-ne les conclusions poltiques que hom podria treuren; debilitats, per, que no necessriament afecten a la perspectiva histrica que les acompanya, car com a sistema dinterpretaci destinat a respondre la qesti com hem arribat a lestat actual? s fora slid i coherent, si b a vegades tamb incomplet i poc rigurs.

gurament un dels exemples ms clars. El mateix es pot dir de la cultura simblica, que si per una banda va associada al control de la natura amb el sorgiment de lagricultura i la domesticaci, per laltra ha perms a la humanitat desenvolupar la seves capacitats racionals fins a punts inslits en qualsevol cultura no-simblica i crear grans obres dart i literatura dincalculable valor moral i espiritual, el qual no s gens despreciable. A ms, la histria s plena dexemples, impossibles de llistar aqu, en qu ha servit de guia cap a La principal deficincia del discurs primitivista lalliberament com tamb tot el contrari. s lestabliment duna relaci de causalitat entre succesos histrics, entenent que all que va succeir no podia haver succeit daltra manera. A nivell teric, tamb seria molt discutible la tenAquesta forma de determinisme histric, pr- dncia a la idealitzaci de la vida pre-civilitzada, pia tamb del marxisme (i de Marx), tendeix sobre la qual, per raons bvies, no en tenim ina veure la histria en termes de causa-efecte i formaci que no provingui de la interpretaci a en certa manera menysvalora lacci humana. excepci dels estudis entogrfics que shan citat, Marx veur en el desenvolupament dels dife- aix com la idea implcita al llarg del seu discurs, rents sistemes econmics una relaci de necessi- i mai tractada en profunditat tot i constituir-ne tat i concebr la histria com una cursa detapes leix fonamental, en base a la qual la natura s que finalitza amb la societat comunista; el capi- lentorn ideal per a la plena realitzaci humana talisme, per tant, aix com tots els sistemes ante- en els seus diferents aspectes, la llibertat entre ells. riors, sn necessaris histricament. De manera Hom podria considerar que la llibertat humana similar, tot i no ser marxista, Zerzan dir: la cul- est relacionada no amb la vinculaci directa a la tura simblica i el treball de la terra condueixen natura, sin amb la progressiva autonomia resa la domesticaci humana i de la natura; si no pecta aquesta, que permet el desenvolupament volem estar deomesticats, ens cal abandonar dactivitats exclusivament humanes. aquestes activitats, car la domesticaci es troba en la seva esncia. En la seva voluntat rupturista, Zerzan sagafa a una concepci determi- La crtica ms evident a les posicions primitivisnista de la histria per negativitzant-la, s a tes s que sn absolutament inaplicables a nivell dir, veient en el progrs un retrocs en termes collectiu en el mn actual; no noms seria necesdinevitabilitat. Ens trobem, per tant, davant saria una deconstrucci gegantina i una regenerauna lectura invertida de la histria per sempre ci absoluta de la natura que podria trigar segles, des del paradigma Illustrat de progrs. Busca la sin que pel cam caldria, duna manera o altra, referncia alliberadora en el passat, trencant aix reduir considerablement la poblaci humana. El la idea del progrs com a cam cap a la llibertat, primitivisme com a formulaci poltica traspassa per contina projectant-la al futur, car el pri- el lmit de les utopies i entra directament al de mitivisme s impossible ara i aqu. les quimeres. Alguns crtics han trobat en aquesta necessitat de reducci de la poblaci11 un motiu per condemnar el primitivisme com a instigador A diferncia de Marx i de la seva concepci ma- dun genocidi massiu, el qual resulta completaterialista i dialctica de la histria, per, Zerzan ment ridcul, ja que parlar daquesta necessitat no sembla contemplar la relaci entre supraes- no indica res sobre els mitjans per aconseguir-ho. tructura (conscincia, ideologia) i infraestructu- Imaginem, per exemple, un pacte mundial de ra (condicions materials), tot i que s la inversa. no-reproducci durant 70 anys. Shauria reduit Un punt clau del materialisme histric, en con- considerablement la poblaci de manera progrestraposici a lidealisme, s que que les condicions siva i pacfica. s evident, per, que laplicaci de materials afecten a la conscincia, per ambdues qualsevol poltica similar requeriria dun consens interactuen constantment, modificant-se luna planetari sobre el que no cal reflexionar massa per a laltra. Zerzan sembla comprendre i acceptar veure que s impossible dassolir. Qualsevol meel primer, per no el contrari. La tecnologia no sura no democrtica queda fora de consideraci i, s neutral, afirma, per cada dia observem com en cas de plantejar-se, hauria de ser condemnada tecnologies creades amb un determinat propsit de forma immediata. Tot i que qualsevol reflexi sn revaloritzades (i, per tant, desvaloritzades) sobre aquesta qesti s inexistent en les obres esotorgant-lis noves funcions, essent Internet se- tudiades de Zerzan, s evident que de produir-se

55

una transici a una societat primitivista shaurien de tenir debats a escala planetria o, si ms no, nacional, i aquesta simple idea ja sens apareix com a ridcula. Vista la inaplicabilitat de les tesis primitivistes, ens podem preguntar si val la pena oferir-lis cap tipus datenci. Com espero haver demostrat al llarg daquestes pgines, la resposta s afirmativa, ja que, sintetitzant, el primitivisme: Ofereix una visi de la histria a partir de la crtica radical de lideal de progrs sorgit de la Illustraci, fins el moment prcticament intocat. Considera els efectes negatius de la civilitzaci, les bases de la qual fins ara han estat acceptades per gaireb tots els terics anarquistes i marxistes.

Arribats aqu, tan sols em manca afirmar, junt amb Zerzan, que la idea duna societat primitivista em resulta molt inspiradora, el qual em fa tornar als versos del poeta: Procuro desnudarme de lo que aprend, Procuro olvidarme del modo de recordar que me ensearon, Y raspar la tinta con que me pintaron los sentidos, Desencajonar mis emociones verdaderas, Desenvolverme y ser yo, no Alberto Caeiro, Sino un animal humano que la naturaleza produjo.

Valora les conseqncies negatives de la Notes: culpa de la crisis cultura simblica, especialment pel que fa a la 1. La ONU Pas, 29-04-08. alimentaria a la poltica aberrant del FMI, El relaci de domesticaci entre hum i natura. 2. Ferran Aisa, La cultura anarquista a Catalunya. Estableix una interessant lnia de relaci entre lexplotaci de la natura i lexplotaci humana. Alhora, el primitivisme pot ser criticat per: Sostenir-se sobre una visi determinista de la histria. Resultar inviable com a proposta poltica, com a mnim en un pla dacord amb la rgncia que la crisi ecolgica que denncia requereix. No oferir cap alternativa prctica prpia dactualitat.

56

3. A partir daqu, per facilitar la notaci, tota cita que no indiqui el contrari ser extreta de John Zerzan, Future Primitive. 4. John Zerzan, Nihilists dictionary, incls dins Future Primitive and other essays, 1994. 5. Robert Wolff, Reading and Writting (2005). Dins Zerzan 2005. 6. Zerzan cita de The lost world of the Kalahari. Nova York, 1958. 7. Zerzan est citant de Myth and meaning. Nova York: Schocken Books, 1979. 8. A partir de fragments duna entrevista a Enemy of the State. 9. El Pas, article citat. 10. Per a estudis complets sobre levoluci de leconomia i els seus efectes socials a lestat Espanyol, sn de gran inters els Informes dEconomia del Seminari Taifa, disponibles a http:// www.informes.seminaritaifa.org. 11. Aquesta necessitat no es fa explcita als textos de Zerzan, per hom interpreta que en una societat caadora-recollectora el nombre de poblaci ha de ser notablement reduit.

Bibliografia utilitzada
AISA, Ferran (2006): La cultura anarquista a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984. CAEIRO Alberto/PESSOA, Fernando (1995): Poemas de Alberto Caeiro. Madrid: Visor de poesa. CALLINICOS, Alex (2004): The revolutionary ideas of Karl Marx. Londres: Bookmarks. CAPORASO, James P. i LEVINE, David P. (1992): Theories of Political Economy. Nova York: Cambridge University Press. CARRETERO, Enrique (2007): Postmodernidad y temporalidad social. A Parte Rei, nm. 24. DARWIN, Charles (1984): Lorigen de lhome. Barcelona: Edicions Cientfiques Catalanes. FROMM, Erich (1977): El arte de amar. Madrid: Paids. HOROWITZ, Irving Louis ed. (1975): Los anarquistas (II volumen). Madrid: Alianza. NAVARRO MEDEROS, Juan Francisco i DEL ARCO AGUILAR, M del Carmen (1996): Los aborgenes. Tenerife: Centro de la Cultura Popular Canaria. ODENT, Michel (2007): El beb es un mamfero. Tegueste: Ob Stare. KROPOTKIN, Pietr (1989): El apoyo mtuo. Mstoles: Madre Tierra (3 edici). RACIONERO, Luis (2002): Filosofas del Underground. Barcelona: Anagrama. SARDONI, Claudio (1987): Marx and Keynes on Economic Recessions. Nova York: New York University Press. STIGLITZ, Joseph (2002): El malestar de la globalitzaci. Barcelona: Empries. THOREAU, Henry David (1999). Walden and Civil Disobedience. Nova York: Signet Classics. ZERZAN, John (1994): Future primitive and other essays. Nova York: Autonomedia. ------------ ed. (2005): Against civilization. Los Angeles: Feral House. VVAA, Congresos anarcosindicalistas en Espaa 18701936. Pars: Ediciones CNT, 1977. Vdeo Surplus, terrorized into being consumers, Erik Gandini. Atmo Media Network, 2003.

57

LAventura Situacionista
Blai Dalmau
58
El Maig del 68, el moviment autnom itali i espanyol dels anys 70, les escenes musicals Punk i Hardcore dels 80 i 90, la filosofia i lart contemporani i molts discursos i estratgies del nous moviments socials tenen notables influncies situacionistes. En aquest segon nmero de Dtourn Magazine dediquem unes pgines a reflexionar sobre laventura situacionista, una de les empreses transformadores ms inspiradores del segle passat. Lassaig que presentem s lampliaci duna xerrada del Festival Desviat Itinerant n1, realitzat a lAteneu Llibertari Estel Negre de Mallorca al maig del 2008.

La situaci no s objecte de contemplaci o consum cultural: s un moment viscut i creat conscientment pels seus actors. Aquesta s, pels situacionistes, la prctica que pot fer de pont entre la societat mercantil-espectacular i la societat post-revoAix doncs, els membres de la nova orga- lucionaria. Alhora, s el mitj per realitzar nitzaci provenen majoritriament dels el programa de tot art modern: fer de la vida medis artstics, per rebutgen ser identi- un art i de lart la vida. En la construcci de ficats com a artistes. Creuen que cal anar situacions, desapareix la frontera entre ms enll de la vella concepci de lart, ja creador i pblic: obsoleta, i recercar els mitjans adients per provocar una revoluci vital, cultural i po- La construcci de situacions comena ltica. Les primeres lnees del document desprs de la destrucci moderna de la nofundacional de la IS expliciten clarament ci despectacle. Es fcil veure fins a quin el seu objectiu: punt el principi mateix de lespectacle est lligat a lalienaci del vell mn: la no interPensem que cal canviar el mn. Volem el can- venci. (5) vi ms alliberador possible de la societat i de la vida en que ens trobem. Sabem que aquest LArt Situacionista canvi es possible mitjanant les accions apro- No obstant, cal comentar el que a primera piades. vista sembla una contradicci inherent als El tema que ens ocupa es precisament ls de situacionistes: afirmen que lart convencicerts mitjans dacci i el descobriment de nous onal est obsolet, per tot hi aix, alguns que es poden identificar fcilment en el domi- dells practiquen puntualment disciplines ni de la cultura i de les costums- aplicats a la artstiques tradicionals, com el cinema o la perspectiva de una interacci de tots els canvis pintura. Aquesta s una contradicci aparevolucionaris. (1) rent o superficial: sorgeix al prescindir de la dialctica que utilitzaven els situacioLa Construcci de Situacions nistes per comprendre la realitat i la seva Sanomenen situacionistes perqu el seu prpia acci. La Internacional Situacionisprograma fonamental, la seva innovaci ta declara viure en una poca pre-situacabdal, consisteix en la construcci de si- cionista, en que lart convencional t que tuacions. Si lessncia de lart convencional ser negat i superat i la revoluci social t s la plasmaci de sentiments i idees en un que ser consumada per passar a una poobra, els situacionistes advoquen per su- ca plenament situacionista. No hi pot haprimir i superar aquesta forma de creativi- ver veritable construcci de situacions fins tat mitjanant les situacions, moments de que no es transformin les condicions colvida construts concreta i deliberadament per lectives dexistncia. Per tant, en aquest esa lorganitzaci collectiva dun ambient uni- tadi dimps, s perfectament possible fer tari i dun joc desdeveniments (2). Les ve- servir les velles arts, tot afirmant les seves lles disciplines artstiques no queden ab- insuficincies i utilitzant-les com a mitjans solutament negades, sin integrades en la per anar ms enll. Aix, per exemple, ja unitat superior que s la situaci: En una des del primer numero de la revista, els

MS ENLL DE LART La Internacional Situacionista va nixer al 1957 a partir de la fusi de tres grups preexistents: el grup psico-geogrfic de Londres, el Moviment per una Bauhaus Imaginista i la Internacional Lletrista. Cada un daquests havia estat duent a terme en els darrers anys experimentacions creatives i vitals encaminades cap a la superaci de lart convencional i la subversi cultural. Una de les principals tesis daquests grups era que la tasca genuna de lart modern consisteix en despertar la creativitat que dorm en tots nosaltres: mitjanant la ruptura amb els convencionalismes i lart moribund dels museus cal promoure leclosi dun art popular, experimental, fundat per homes i dones lliures, basat en la passi vital i la proliferaci dels desitjos.

societat sense classes no hi haur ms pintors, sin situacionistes que, entre altres activitats, pintaran(3). Conseqentment, en un dels seus primers pamflets, la secci francesa de la Ia IS es dirigeix als productors de lart modern de la segent forma: Si esteu cansats dimitar runes, si us sembla que les repeticions fragmentaries que sesperen de vosaltres estan superades abans dexistir, poseu-vos en contacte amb nosaltres per organitzar en un pla superior les noves possibilitats de transformaci del medi ambient. (4)

59

detall de Mmoires de Guy Debord, illustrat per Asger Jorn

60

situacionistes constaten alguns usos possibles del que consideren lart ms important de la societat moderna, el cinema:

doncs el llibre que ideava estava composat ntegrament de elements prefabricats, de cites que estaven tretes de les fonts ms diverses: autors com Shakespeare, Pascal, Podem distingir dos utilitzacions possibles Baudelaire; manuals escolars de geogradel cine: en primer lloc, el seu s com a forma fia i historia; articles cientfics; novelles de propaganda en el perode de transici pre- policaques, etc. La coberta de la primera situacionista; desprs, el seu s directe com a edici estava feta de paper de vidre. Lobelement constitutiu duna situaci realitzada. jectiu era clar: es tractava de fer veure que (6) all no era un llibre, o almenys no era un llibre com els dems: era una llibre-arma Les obres artstiques de la Internacional Si- capa de destruir els llibres junt als quals tuacionista sn ms aviat escasses en com- fos collocat en una prestatgeria. Els situparaci amb les teriques. No obstant, la acionistes no creaven prpiament cultura, fora expressiva i el talent creatiu que tras- sin que sapropiaven della amb lobjecpuen aquestes obres s fora rellevant des tiu de destruir lordre existent. de el punt de vista de la historia de lart davantguarda. Un bon exemple dobra Aquesta forma dapropiar-se de determiartstica situacionista s el llibre Mmori- nades expressions cultural pre-existents, i es. Dos mesos desprs de la fundaci de conferir-les a un sentit nou al integrar-les la Internacional Situacionista, el jove Guy en una construcci superior s el que es Debord escriu una carta al pintor dans va conixer amb el nom de dtournement, Asger Jorn, amic i company seu als inicis que podem traduir com a tergiversaci, de laventura situacionista, per demanar-li desviament o sostracci. Gaireb totes les que cre unes estructures portants com- obres artstiques situacionistes utilitzen posades de lnees i taques de colors, per un aquesta tcnica, ja que pels situacionistes llibre que est ideant. Aquestes composici- s una tendncia permanent de la avantguarons haurien de ser el suport de les parau- da actual, tant abans com desprs de la IS. les, paraules que Debord no va escriure, Els situacionistes elaboren detournements

de cmics, canons o fins i tot pellcules senceres, com el cas de Ren Vienet, que realitza dtournements de pellcules ertiques i blliques japoneses en que suplanta els dilegs originals de per converses de teoria i estratgia situacionista, produint un efecte xocant i cmic.

onistes. La propagaci daquest canvi vital comporta inevitablement un trastocament de la societat espectacular-mercantil. Per alhora, aquesta canvi vital no pot ser consumat sense una transformaci radical de lordre establert. Aix doncs, la revoluci poltica i la cultural simpliquen mtuament. La realitzaci de la poesia moderna INFLUNCIES I OBJECTIUS i del socialisme autogestionari sn les dos Les influencies que es donen cita en el cares de la mateixa moneda, sn aspiracirerefons de la Internacional Situacionis- ons indissolublement aliades. Aquesta s ta sn diverses: surrealisme, dadaisme, la pedra angular de tota la teoria i la prcanarquisme, Marx i Engels, Goerg Lukcs, tica situacionista. revolucions com la Comuna de Paris o la dHongria al 1956, el consellisme, la revista Cal dir, tanmateix, que la trajectria de la Socialisme o Barbrie, etc. A travs dels Internacional Situacionista evoluciona, en textos situacionistes trobem un reps a al- termes generals, des de lart cap a la polgunes daquestes corrents i idees, un an- tica. Si b les dos facetes romanen sempre lisis i balan dels seus xits i fracassos, dels unides, s tamb cert que gradualment la seus encerts i les seves misries. La IS t Internacional Situacionista anir abandolobjectiu de construir una teoria crtica re- nat la faceta experimentadora i artstica alment explosiva en les condicions de vida per aprofundir en la teoria i estratgia rede la seva poca, una teoria que faci cons- volucionaria. Aix, durant els ltims anys cients i explicites aquelles idees subversi- de la vida del grup, del 1968 al 1972, la ves que ja es troben de forma subconscient Internacional Situacionista se centra gaireen la ment de tots. Per aconseguir-ho, s b exclusivament en anlisis de la societat indispensable extreure conclusions a par- espectacular i les prctiques subversives tir de retocar, actualitzar, criticar, superar darreu del mn. Aquesta evoluci anir i combinar les formulacions anteriors del tamb acompanyada dalgunes expulsiprojecte revolucionari i de les avantguar- ons: els membres de la IS que romanen en des artstiques. posicions merament artstiques sense endinsar-se en les possibilitats revolucionariPoesia moderna i transformaci social es de lpoca seran considerats, a mesura Lesperit dels situacionistes, en termes ge- que passa el temps, com la dreta de la nerals, es podria resumir com la feli tro- Internacional Situacionista, i exclosos per bada entre lesperit de Rimbaud i el de obstaculitzar lavan de la tasca histrica Marx. Si Rimbaud aspirava a canviar la situacionista. vida i Marx proclamava que era necessari transformar el mn, la IS comprn que Crtica de la mistificaci stalinista les dos coses van indivisiblement lligades. El grup intellectual Socialisme o Barbrie i No s possible una transformaci del mn la revista homnima dugueren a terme als sense un canvi en el comportament, els va- anys 50 una critica profunda del marxislors i les passions de les persones. me tradicional i especialment, van despullar la ms gran mistificaci i parodia del Aqu rau la crtica de la Internacional Si- projecte revolucionari contemporani: lestuacionista a la figura del militant tradici- tat totalitari de la URSS. En un moment en onal: aquest pretn abolir les estructures que la ceguesa de molts encara veia en la capitalistes sense qestionar ni modificar URSS un model a seguir (Sarte, per exemls i la percepci de la vida quotidiana. ple, afiliat al Partit Comunista Francs, La revoluci no sorgir duna abnegaci dorientaci stalinista), la Internacional Sio sacrifici per la causa, sin duna ferma tuacionista agafa lentorxa encesa per Sovoluntat de viure ms, de viure millor. cialisme o Barbrie afirmant que la URSS Radicalitzar el joc de la vida, intensificar no s una altre cosa que una variant de la i ampliar els moments no-mediocres, fer societat espectacular-mercantil. de lexistncia de cadasc un combat apassionant contra la alienaci, lavorriment i Per la Internacional Situacionista, mentre la passivitat imperants en la societat mo- occident viu en un capitalisme liberal o derna, heus aqu el programa dels situaci- burgs, una societat de lespectacle difs,

61

a la URSS hi trobem un capitalisme estatal o burocrtic, una societat del espectacle concentrat. En els dos sistemes es mant lexplotaci, lopressi i la manca de control dels proletaris sobre les seves condicions dexistncia. Debord explica perfectament les variacions entre una i altre forma de capitalisme en el llibre la Societat de lEspectacle, i com ambds mantenen una illusria oposici, amb lanomenada guerra freda, que serveix al manteniment de lordre establert en els dos costats. Es tracta duna rivalitat superficial entre dos formes de poder, que com a tals, mantenen un pacte tcit per continuar dominant en els seus territoris. Ms enll de lanarquisme i el marxisme La Internacional Situacionista no era prpiament ni marxista ni anarquista, o tamb es pot dir que era una nova forma de marxisme i anarquisme. Conserva elements de les dos corrents i els integra, superant la vella dicotomia histrica.

en que, segons ells, tendeix a caure lanarquisme: una perspectiva poc histrica i dialctica de la transformaci social. Resulta infructus pretendre transportar a la realitat una prefiguraci esttica, uns esquemes morals, sense arrelar-se en el moment histric present, analitzant les seves necessitats, possibilitats i lluites efectives. Una bona teoria crtica mant una relaci dinmica amb la prctica: la teoria sinspira i analitza la prctica; la prctica sorienta i esdev conscient de si mateixa amb la teoria. Aix, una teoria crtica ha de estar a laltura dels temps, en continua reactualitzaci, per donar resposta a les necessitats, desitjos i perspectives de cada moment histric. Aix s tamb el que els situacionistes critiquen de lanarquisme, que sovint esdev un corpus ideolgic petrificat, transms del passat al present sense esfor de renovaci.

62

Els Consells Obrers Els Consells Obrers sn el mitj i el fi organitzatiu del projecte revolucionari modern Tot hi que Debord sovint dona mostres de pels situacionistes. Sn lrgan on s reagran respecte per Marx i Engels, anome- litza la democrcia directa i total. Per aix nant-los uns altres ms savis que jo (7), al apareixen espontniament en tots els mollibre La Societat de lEspectacle afirma que ments de lluita radical i popular. Lextenja en les paraules de Marx trobem en estat si dels Consells a tots els mbits de la vida embrionari el que desprs seran els grans social (producci, distribuci, barris) s errors del marxisme: el determinisme his- el cam vers lautogesti generalitzada. tric i economicista, que el converteix en No obstant, per emprendre aquesta cam ideologia separada. Ken Knabb, escriptor cal superar els seus dos grans obstacles: nord-americ dorientaci situacionista, ex- les insuficincies, illusions i mistificacions plica breument la diferencia entre la teoria i en linterior dels consells i la repressi dels la ideologia daquesta manera: en la teoria poders exteriors. tu tens a les idees; en la ideologia les idees et tenen a tu(8). Aix, el materialisme histric es Un llibre que probablement va exercir converteix fcilment en ideologia, al preten- una notable influencia en els situacionisdre ser una cincia social per predir el curs tes s Els Consells Obrers de Anton Pande la historia i lacci de les masses, com si nekoek, escrit al 1942, on shi descriu claduna formula matemtica es tracts, obli- rament el funcionament i la potencialitat dant que les persones sn els constructors daquesta forma organitzativa aplicada a lliures de la seva histria collectiva. gran escala: Daltra banda, la Internacional Situacionista valora molt positivament la revoluci espanyola de 1936, afirmant que s la temptativa que ms lluny ha arribat en la dissoluci de la societat de classes i la construcci duna organitzaci genunament autogestionria a gran escala. Com es ben sabut, la revoluci espanyola era majoritriament dinspiraci crata: un dels seus principals actors va ser la CNT. No obstant, aix no treu que els situacionistes siguin crtics amb les mancances i debilitats Lorganitzaci dels consells teixeix una matisada xarxa de cossos que collaboren a travs de la societat regulant la seva vida i progrs dacord amb la seva prpia i lliure iniciativa. I tot el que es discuteix i decideix en els consells adquireix el seu poder real per la comprensi, la voluntat, lacci de la humanitat treballadora mateixa.(9) Els consells sn grups de delgats escollits per les assemblees i permanentment revocables, que tenen uns mandats concrets.

63

reuni de situacionistes

Sencarreguen principalment de la coordinaci de lactivitat de diverses assemblees. El situacionista Ren Riesel afirma en el seu anlisis dels Consells: El Consell pretn ser la forma dunificaci prctica dels proletaris, que sapropien dels mitjans materials i intellectuals per canviar totes les condicions existents i realitzen soberanament la seva historia. El Consell pot i ha de ser la organitzaci en acci de la consciencia histrica. (10) No obstant, en comparaci a altres temes, el situacionistes no dediquen moltes paraules a parlar dels Consells. Aix no significa que no sigui una qesti important en la teoria situacionista: s una perspectiva que apareix sovint, com a horitz del projecte revolucionari, per mai s mpliament desenvolupada com altres temes situacionistes (la superaci de lart, lespectacle, etc.), probablement perqu consideren que la teoria consellista ja ha sigut satisfactriament tractada per autors com Pannekoek o Castoriadis, i que la tasca original situacionista s una altra. Estrategs de la subversi La Internacional Situacionista es concep com una organitzaci belligerant amb el poder establert i els seus defensors. El domini de lart de la guerra s, per tant, una necessitat de primer ordre. Per aix els situacionistes coneixen els terics de la estratgia i el desenvolupament de les grans batalles histriques. Influencies com el general Sun Tzu, el tinent Carl Von Clawsewitz o Lawrence de Arabia sn presents en el rerefons situacionista, i especialment en lhbil instigador de la subversi moderna que s Debord, que arriba a crear un complex joc de taula anomenat joc de guerra. En la seva autobiografia, Debord dedica un captol sencer a la guerra, on observa, entre altres coses: No ignoro que la guerra s lmbit del perill i la decepci; potser fins i tot ms que altres facetes de la vida. No obstant, aquesta consideraci no ha disminut latracci que he sentit per aquesta. (11) Tal com mana una de les primeres mximes de lart de la guerra, la Internacional Situacionista s habitualment reservada en quant a la lgica de les seves operacions i mtodes de lluita. No obstant, a larticle

64

Tcnica del copejament del mn del numero 8 de la revista, Alexander Trocchi, fent una excepci a aquesta regla, dona unes quantes nocions sobre lestratgia situacionista: Nosaltres hem descartat ja tota idea datac al descobert. Lesperit no pot afrontar la fora bruta en la batalla oberta. La qesti consisteix ms aviat en comprendre clarament i sense perjudicis quines sn les forces que sexerciten en el mn, la interacci de les quals far nixer el futur: i llavors, amb calma, sense indignaci, per mitj duna espcie de jujitsu espiritual que ens pertany en virtut de la nostra intelligncia, modificar, corregir, comprometre, desviar, corrompre, erosionar, abatre; ser, en definitiva, els inspiradors dall que podem anomenar la insurrecci invisible. (12) LEMPREMPTA SITUACIONISTA Especialment en la seva primera etapa, la Internacional Situacionista tenia seccions en diversos pasos (Escandinava, Alemanya, Anglaterra, Itlia i Frana). No obstant, mai va comptar probablement amb ms de 70 membres, i en alguns moments, eren al voltant de 20 o 30. Aquest redut nombre no es deu a falta de candidats, sin a lalt nivell dexigncia coherncia, capacitat, actitud, coneixements, etc.- per ser acceptat com a membre. Per tot hi ser pocs, la seva fora va ser incommensurable. Trobem escassos exemples en la historia dun grup tant redut de persones que sense ocupar cap posici de poder, tinguin un efecte tan profs en la consciencia i els esdeveniments de la seva poca. Aix es deu a que, com deien ells mateixos, la seva fora de xoc radicava en all qualitatiu, i no en all quantitatiu. Els situacionistes sautoimposaren una exigncia tan alta, es fixaren una missi tan apassionant, i realitzaren la seva tasca amb una audcia i una economia denergies tan eficaces que les seves tesis van resultar una inspiraci commovedora arreu del mn dels anys 60 i 70. El seu estil lcid, provocador i elegant tamb contribu en gran mesura en latracci que exercien. Encara avui perdura notriament lestela situacionista en infinitud de discursos i prctiques. LEscndol dEstrasburg Un dels moments clau de la propagaci de les tesis situacionistes va ser el anomenat Escndol dEstrasburg de 1966. Un grup destudiants afins als situacionistes

65

detall del Joc de guerra creat Guy Debord

va ser escollit per dirigir laparell burocrtic del sindicat estudiantil de la universitat dEstrasburg i acte seguit es va posar amb contacte amb la Internacional Situacionista. Al cap de poc temps els diners del sindicat destudiants van ser desviats, s dir, no es van utilitzar per assumptes del sindicat sin per imprimir milers de copies dun pamflet dagitaci situacionista. El primer dia de curs de la universitat, quan els estudiants sassentaven a lauditori per escoltar el discurs inaugural del rector, es van trobar a sobre de cada taula un misteris opuscle amb el ttol Sobre la misria del medi estudiantil i de subttol considerada sota els seus aspectes econmics, poltics, psicolgics, sexuals e intellectuals. Atnits, mirant-se els uns als altres amb cares que anaven del horror a la sorpresa, els estudiants van comenar a llegir aquesta afilada crtica de la universitat capitalista i els seus integrants, que comena amb aquestes paraules: Podem afirmar sense gran risc dequivocar-nos, que desprs del policia i el sacerdot, lestudiant es a Frana el ser ms universalment depreciat. (13) Maig del 68 Per indubtablement el moment histric on trobem la major rellevncia situacionista s el maig del 68. Els situacionistes digueren que ells es limitaven a portar gasolina all on hi havia foc, i probablement, sense la gasolina situacionista, el maig del 68 no hagus esdevingut el gran incendi que va ser. Les tesis situacionistes es troben al darrere dels fets ms revolucionaris del 68, que en sn la seva expressi prctica. Fins i tot, podem pensar el maig del 68 com una gran situaci propiciada per lesperit situacionista, s a dir, una moment viscut i construt collectivament, amb autntica comunicaci, intensitat vital, passi creativa, joc i transformaci social. Sindicats, partits i grupuscles esquerrans tradicionals es van limitar generalment a seguir els esdeveniments, per no en van ser pas els impulsors, sin en molts casos, tot el contrari. No va ser la militncia poltica tradicional, sin lespontanetat popular animada per la consciencia de que es podia acabar amb lordre establert, i que calia fer-ho, el que va produir el maig francs. La percepci de que els desitjos i possibilitats de la poblaci van molt ms enll del que pot oferir el sistema capitalista, va

ser la veritable gasolina que hi havia al 68, i aquesta gasolina va ser abundantment subministrada i cuidadosament refinada pels situacionistes. Cal dir tamb que ning, excepte els situacionistes, havia previst que un aixecament com el del 68 podia succeir en una poca daurada pel capitalisme. En efecte, els anys 60 van ser un perode dapogeu econmic sense iguals en la historia del capitalisme. El creixement econmic era aclaparador i latur gaireb inexistent. I s en aquest moment tant saludable per leconomia mercantil quan els situacionistes escriuen que lavorriment, el tedi, la mediocritat i lalienaci de la societat capitalista moderna provocaven una insatisfacci latent que, en cas de trobar una adequada forma dexpressi, podia posar cap per avall a tot un estat modern de la nit al dia. I aix s precisament el que va succeir al maig del 68. GUY DEBORD, VIU O MORT Tal com observa Arthur Schopenhauer, la glria eterna dun autor excepcional es va formant en la seva posterioritat amb les opinions daltres autors eminents, que dipositen successivament a la urna el seu vot significatiu. Per aix, Per lo general, la gloria s tant ms tardana, quant ms durable ha de ser, perqu tot el que s exquisit madura amb lentitud (14). Guy Debord, principal artfex de la Internacional Situacionista, s una figura que probablement passar a la histria com una de les ms fascinants del segle XX. Des de finals dels anys 90 fins avui hem vist una crescuda impressionant del inters que desperta la Internacional Situacionista, per especialment la vida i obra daquest autor, fet que sha materialitzat, entre altres coses, en nombroses edicions de les seves obres, antologies, estudis, projeccions i biografies. Mentre va ser viu, Debord va condemnar amb duresa lordre establert en la seva poca, i aquest el va condemnar a ell: El ms indulgent dels segles, que per lo general ha trobat molt bo tot el que se li ha imposat, mha jutjat amb molta severitat i encara amb una espcie dindignaci. (15). Debord, com els altres situacionistes, no es contenia en practicar lart dinsultar, i bviament, aix li va fer guanyar lanimadversi dels receptors del seu menyspreu. Probablement per aix, desprs del misteris assassinat

66

visita el nostre web i deixat seduir per la nostra sellecci daudiovisuals mmmmmmmm........

detourne.org/audiovisuals
67

68
Asger Jorn

del seu amic i productor Grard Lebovici, Guy Debord va ser objecte dun muntatge meditic dacusaci i maledicncia, al que ell respongu amb lopuscle Consideracions sobre lassassinat de Grard Lebovici, on mostra els mecanismes de la mentida periodstica i lo infundat de les acusacions sobre la seva persona. Especialment en els ltims temps, qui ms qui menys, des duna perspectiva o una altra, tothom percep valors eminents en Debord. El que succeeix s que la radicalitat daquest personatge extraordinari arriba molt lluny: mentre va ser viu, Debord va refutar totes les valoracions -tamb les elogioses- provinents de les esferes de lespectacle meditic o de la intellectualitat establerta en el sistema. Per Debord, o sest totalment en contra la societat del espectacle o no shi est: aquells que pretenen

collaborar amb lespectacle i a la vegada donar-se-les de crtics amb aquest sn impostors, o simplement, persones poc intelligents i coherents, que mereixen certa dosi de menyspreu. Aix es pot veure, per exemple, en una de les seves pellcules: Refutaci de tots els judicis, tant elogiosos com hostils, que shan fet fins ara sobre el film La Societat de lespectacle. No s estrany que les paraules debordianes siguin difcils de mastegar per a molts, que prefereixen ignorar-les, banalitzar-les o mistificar-les. Debord s una pedra a la sabata per lexercici del poder, de la mentida i el simulacre a gran escala en el societat espectacular. Debord molesta als interessos dominants, que voldrien eludir certes qestions sobre el sentit de la societat en que vivim. Per aix, continuant amb Schopenhauer, podrem dir que:

(...) lart dofegar perversament els mrits amb el silenci i amb una fingida ignorncia, amb lobjecte docultar al pblic el que s bo en profit del que s dolent, ja era practicat per la canalla de lpoca en que vivia Sneca, com ho s per la canalla de la nostra i que, tant a uns com als altres, lenveja els hi tanca la boca. Han passat quaranta anys des de la escriptura de la principal obra de Debord, per les seves tesis encara sn diagnstics acurats de la malaltia de lpoca: lautocrcia totalitria de leconomia, que en la seva fase ms desenvolupada, esdev espectacle.

Amb i contra el cine s al 1952 que Debord realitza el seu primer film Hurlements en faveur de Sade, presentat com una aventura per un terrorisme cinematogrfic. Debord t vint anys. s un film sense imatges: pantalles blanques i negres salternen a la banda visual, mentre que la banda sonora emet frases dispars, sostretes de revistes, lleis, teoria LACTUALITAT DELS SITUACIONISsubversiva El film provoca lescndol TES en la seva estrena. El context en que vivim avui s bastant diferent del que visqueren els situacionistes, Amb Crtica de la Separaci, de 1961, De- i fins i tot, del context en que visqu Debord ens transporta a la vivncia dels pri- bord als seus ltims anys de vida, la dcamers anys del grup situacionista parisenc, da dels vuitanta. Per aix, gran part de la les seves perspectives i opinions sobre la seva teoria cal reformular-la i actualitzarvida i la realitat que els envolta. El film la per a que esdevingui til en la prctica, tamb reflexiona sobre el cinema mateix: com ells mateixos van fer amb les teories La funci del cinema es la de presentar una precedents. falsa coherncia allada, dramtica o documental, com a substituci duna comunicaci i Avui ja no ens trobem en una poca dauduna activitat absent. s un dels films que ge econmic com els anys 60, sin tot el millor transmet un dels sentiments bsics contrari. El capitalisme, per la seva prpia de lautor: la nostlgia duna vida autn- gesti irracional, est conduint a la hutica. Debord vol mantenir la flama de au- manitat sencera cap a labisme. La crisis tenticitat i transmetrens gust per ella, per multidimensional (econmica, ecolgica, a que en vulguem ms. Aix ens diu amb poltica, psicolgica, cultural...) frut de les vehemncia aquesta pellcula: cal trencar dinmiques del mercat en la seva fase neamb la realitat social predominant per tro- oliberal sentrellaa amb la crisi sistmica, bar el conducte cap a una existncia plena, frut de la utopia del creixement exponensignificativa i apassionant. Lltima frase cial indefinit. Ambds crisis comencen a del film s una clara declaraci dintenci- afectar amb fora a tothom, i sembla ser ons del que ser la vida de lautor: tan que aquest fet no deixar daugmentar en sols comeno a fer-vos entendre que no jugar els propers temps. (19) a aquest joc. Aix, a la insatisfacci, lalienaci, lavorResultat difcil trobar en qualsevol altre riment i la mediocritat que els situacioobra de la segona meitat del segle XX, cri- nistes denunciaven en la vida quotidiana tiques tant dures a la vida quotidiana com dels anys seixanta i setanta, avui shi sules que proclama Debord a In girum imus men el malestar i la precarietat. La insegunocte et consumirum igni. Aquest assaig retat laboral, la privatitzaci dall pblic,

audiovisual est composat de fortes martellades contra les consciencies acomodades. Debord avisa als primers minuts del metratge: No far en aquesta pellcula cap concessi al pblic i allega, entre altres raons, que fos la poca que fos, mai res important sha comunicat tractant amb miraments a un pblic(18). Acte seguit el film polvoritza qualsevol possibilitat dautosatisfacci dels espectadors habituals del cine, mostrant la misria econmica, vital, cultural i comunicativa que els caracteritza. Per Debord s un cineasta alhora positiu i crtic. Quan ataca lalienaci de la vida moderna, ens adverteix simultniament de les potencialitats potiques ocultes dins della. Aix, en aquest film hi trobem tamb passatges emotius i inspiradors, majoritriament vvides i colpidores memries de laventura situacionista. Cal no oblidar que les martellades debordianes no sn merament destructives, sin que, com les del escultor, pretenen modelar bellament el seu material: la existncia.

69

etc.) i les noves teories de transformaci sistmica (com el projecte de la Democrcia Inclusiva) semblen haver comprs la lli del maig del 68: no es pot canviar les estructures de la societat dun dia per laltre. s necessria una transici, ms que una revoluci. Al maig del 68, de la nit al dia milions de persones es van radicalitProbablement, per exemple, la tctica de zar i van proclamar que volien abolir el provocaci dels situacionistes era til i ne- capitalisme. Lespontanetat fou aclapacessria per despertar les conscincies de radora, per tamb va ser la gran debilitat la societat acomodada dels seixanta, per del moviment. Laixecament popular i la avui en dia seria ftil, en el nou context de negaci del capitalisme anaven en la bona precarietat i malestar. Ms adient sembla direcci, per mancava una prctica autolestratgia de tendir ponts de confiana organitativa i una conscincia democrtii suport mutu entre projectes autnoms, ca hegemnica, amb un projecte incipient teixir xarxes de cooperaci ciutadana, per posar en marxa una nova societat. construir de forma implacable un model social alternatiu des de les petites accions Existeixen doncs notables diferncies endel dia a dia. Avui no es tracta tant data- tre lpoca del situacionistes i la nostra. car o derrocar el sistema (que ja cau per Tanmateix, avui en dia, la crtica radical si sol), sin dorganitzar la desafecci que del capitalisme tard s la nica teoria casentim, sortir de limaginari dominant i pa de donar una explicaci satisfactria construir alternatives a la precarietat im- als grans fenmens del nostre temps. Per perant. elaborar aquesta crtica i articular la contestaci prctica, laventura de la InternaAvui en dia, els nous moviments socials cional Situacionista s indubtablement un (decreixement, cooperatives, cultura lliu- bon punt de partida. re, okupaci, moviments assemblearis, 70

la dissoluci dels teixits comunitaris, els transtorns psicolgics, el deteriorament ambiental i la desigualtat social saguditzen a cada any que passa. Algunes de les tesis situacionistes continuen sent correctes en aquets nou escenari mundial, altres shan de corregir i ajustar.

Notes:
(1) DEBORD, Guy; Informe sobre la construccin de situaciones y sobre las condiciones de la organizacin y la accin de la tendencia situacionista internacional; Documento Fundacional, 1957. Archivo Situacionista Hispano: <www.sindominio.net/ash> (2) Definiciones; Internacional Situacionista, Vol.1, p.14; Traficantes de Sueos, 2004. (3) DEBORD, Guy; Informe sobre la construccin de situaciones y sobre las condiciones de la organizacin y la accin de la tendencia situacionista internacional; Documento Fundacional, 1957. A.S.H. (4) Internacional Situacionista, Vol.1, p.30; Traficantes de Sueos, 2004. (5) DEBORD, Guy; Informe sobre la construccin de situaciones y sobre las condiciones de la organizacin y la accin de la tendencia situacionista internacional; Documento Fundacional, 1957. A.S.H. (6) Por y contra el cine; Internacional Situacionista vol.1 p.10; Traficantes de Sueos, 2004. (7) DEBORD, Guy; Panegrico, p.50; Acuarela Libros, 1999. (8) KNABB, Ken; The Joy of Revolution, 1997; www. bopsecrets.org (9) PANNEKOEK, Anton; Los Consejos Obreros, p.114; Editorial Proyeccin, 1976. (10) RIESEL, Ren; Preliminares sobre los consejos y la organizacin consejista, Internacional Situacionista vol.3, p:588; Editorial Literatura Gris, 2001. (11) DEBORD, Guy; Panegrico, p.50; Acuarela Libros, 1999. (12) TROCCHI, Alexander; Tcnica del golpeo del mundo, Internacional Situacionista Vol.2 p. 114; Editorial Literatura Gris, 2001. (13) Internationale Situationniste, Sobre la miseria en el medio estudiantil. A.S.H. (14) SCHOPENHAUER, Arthur; Arte del buen vivir, p. 146; EDAF, 1993. (15) DEBORD, Guy; Consideraciones sobre el asesinato de Grard Lebovici; p.21; Anagrama, 2001. (16) SCHOPENHAUER, Arthur; Arte del buen vivir, p. 147; EDAF, 1993. (17) DEBORD, Guy; Panegrico, p.40; Acuarela Libros, 1999. (18) DEBORD, Guy; In girum imus nocte et consumimur igni, p.13; Anagrama, 2000.

71

treball de psicogeografia situacionista

Ressenyes atemporals
* Secci solidria amb el medi ambient i les foques catalanes.

izquierda de la izquierda, fue uno de los principales renovadores del marxismo, profundizando en la teora de la alienacin y el fetichismo de la mercanca que formul Marx en sus escritos de juventud y que Gyrgy Lukcs haba desarrollado a comienzos del siglo XX, todo ello unido a una teora de la vida cotidiana que ser fundamental para entender el desarrollo de la nueva izquierda a partir de los aos sesenta. 72 Tiempos equvocos Henri Lefebvre Editorial Kairs. Barcelona. 1976 Quiere saber cmo he descubierto por mi propia cuenta la alienacin? La palabra describe para m una experiencia mltiple o ms bien los aspectos mltiples de una experiencia fundamental: la dificultad de realizar lo posible. En todos los terrenos: amor, pensamiento, arte, poesa. (Henri Lefebvre) Henri Lefebvre fue, sin duda, uno de los pensadores ms interesantes del siglo pasado. Situado siempre en la heterodoxia del marxismo (a pesar de su militancia durante treinta aos en el PCF) y a la En este libro inclasificable, Lefebvre va ms all de lo que son unas meras memorias o una autobiografa al uso y, a travs de una autoentrevista, hace un repaso a su vida y a su obra, sin que sea posible separar una y otra, pues: En buena medida dir que mi obra, mi sola obra, es mi vida. Lefebvre se presenta a s mismo como un ingenuo hijo de la burguesa que, con poco ms de veinte aos y tras graduarse en Filosofa en la Universidad de La Sorbona, empieza a entrar en contacto con el marxismo y las ideas revolucionarias, primero a travs del grupo reunido en torno a la revista Philosophies y rpidamente con sus contactos con Breton y los surrealistas, con los que tendr encuentros y desencuentros, pero a los que le unir una gran afinidad. Al respecto, es significativa la

ancdota que cuenta Lefebvre sobre cmo empez a leer a Marx. Breton le haba convocado en su casa para someterle a un examen y all le ech en cara que no hubiese ledo a Hegel: Mostrndome sobre su mesa una mala traduccin de la Lgica de Hegel hecha por Vera, pronunci despectivamenmte una frase del estilo de: Es que no ha ledo ni eso? Unos das despus comenzaba la lectura de Hegel que me condujo a Marx. Ms all del carcter espectacular y deslumbrante de la ancdota, es cierto que los surrealistas ejercieron una notable influencia en Lefebvre, tanto en su inclusin dentro del marxismo ms heterodoxo (a pesar de que se afiliase al PCF en 1928), como en la importancia que concedan a la vida cotidiana y la necesidad de transformar sta para llegar a una autntica revolucin, pues slo tomando el control de los medios de produccin no se lograra nada. Aqu reside la gran importancia que tendrn los escritos del joven Marx (que editar junto a Norbert Guterman en 1930) en su pensamiento, especialmente el concepto de alienacin y el fetichismo de la mercanca, bsicos para comprender el desarrollo del capitalismo y las dificultades para vencerlo, pues su influencia va ms all de lo mera-

mente material, situndose en el nivel de la conciencia, por lo que una crtica verdaderamente eficaz debe situarse a ese nivel y atacar la alienacin a todos los niveles y en todos los mbitos de la vida. Despus de la II Guerra Mundial y su paso por la resistencia (episodio por el que pasa de puntillas en el libro), Lefebvre contina en el PCF, aunque mantiene en l una posicin marginal, tratando de ganar la batalla al estalinismo en una lucha ideolgica, poltica y terica que finalmente pierde, aunque posiblemente saba que ya estaba perdida de antemano. Es interesante este episodio porque refleja muy bien el fetichismo que ejerci el Partido Comunista, especialmente en Francia, entre un gran nmero de intelectuales crticos que, a pesar de chocar frontalmente no slo con el estalinismo, sino tambin con el marxismo orotodoxo, se resisteron a salir del comunismo oficial, quizs pensando que dentro de las filas del poderoso PCF podran llegar hasta las masas y tener ms posibilidades en la lucha tanto contra la burocracia estalinista como contra el capitalismo, aunque lo cierto es que pocos salieron ilesos de esa aventura, muchos acabaron renegando del marxismo, otros arrojaron las armas y se integraron en la burocracia del partido y slo unos pocos (como Lefebvre) continuaron con su labor crtica. A finales de 1958 Lefebvre abandona definitivamente el PCF. Casi al mismo tiempo, comienza a tener contacto con un grupo de jvenes que considerndose herederos de las vanguardias histricas (especialmente del surrealismo) tratan de superarlas terica y

prcticamente. Son los situacionistas, con Guy Debord a la cabeza, con los que Lefebvre mantuvo una intensa relacin, aunque se d ms importancia de la que posiblemente tuvo en los orgenes de esta experiencia, pues afirma que fue quien puso en contacto a Raoul Vaneigem y a Guy Debord y que asisiti al nacimiento de la IS (lo cual sabemos que no es cierto, aunque ya entonces estuviese en contacto con algunos de los participantes en la conferencia inaugural de la IS). Lo que s es cierto es que, a pesar de que nunca fue un miembro oficial de la IS, Lefebvre estuvo en contacto con el grupo desde sus comienzos y fue una de sus principales influencias, especialmente a travs del segundo volumen de su Crtica de la vida cotidiana y su teora de los momentos de la vida que est en relacin directa con la idea de crear nuevas situaciones de Debord y sus compaeros. Lefebvre comparti muchas noches de borrachera y discusiones tericas con Debord y su compaera Michle Bernstein y si bien no form parte de la IS (quizs por temor a que su figura absorviera al grupo), no se puede entender la trayectoria de sta sin la influencia de Lefebvre, aunque durasen poco sus relaciones de amistad, pues Debord y Bernstein le acusaron de plagio de su idea de la Comuna de Pars como una fiesta revolucionaria. Lefebvre se justifica en el libro diciendo que aquellas ideas surgieron en un viaje conjunto por los Pirineos, pero lo cierto es que Debord pronunci sus sentencia y no hubo marcha atrs, Lefebvre fue sentenciado y nunca ms volvi a tener relacin con los situacionistas. Tras la separa-

cin, Lefebvre cuestiona la posterior deriva de los situacionistas y el empobrecimiento de su lnea inicial (especialmente la congelacin de la riqueza terica y prctica que vea en la invencin de situaciones), hasta el punto de llamarlos especialistas de la injuria y de la consigna directamente eficaz (lo que no es desde luego exagerado) y de considerar a La sociedad del espectculo de Debord como un libro impregnado de sociologismo que no atacaba a la raz del capitalismo y la alienacin. Sin embargo, a pesar de los mutuos reproches, seguirn existiendo muchas lneas comunes: la crtica del urbanismo, de la vida cotidiana, del tiempo libre. La importancia y el valor de Tiempos equvocos reside fundamentalmente en que es mucho ms que una autobiografa intelectual. Lefebvre lleva a cabo, pretendindolo o no, una historia de algunas de las ideas y de los movimientos revolucionarios ms interesantes, rompedores y fulgurantes del siglo XX, historia narrada a travs de su experiencia personal, pero a menudo Lefebvre se aleja, se convierte simplemente en narrador y no en protagonista y deja que tomen la palabra los hechos, las teoras y las experiencias que comparti con personajes como Breton, Tzara o Debord. Este libro es sin duda una fascinante historia, personal y colectiva, y una magnfica introduccin al pensamiento crtico y penetrante de Lefebvre, cuya obra sigue siendo de una actualidad innegable y, por tanto, su lectura es ms que necesaria para quien quiera adentrarse en los caminos del marxismo ms heterodoxo y en la crtica de la alienacin de la vida co73

Apartndose de una cierta escolstica activista, este fragmento de general intellect se verifica en la experiencia militante antes que en la bsqueda de la sofisticacin intelectual. De la protesta al contrapoder se descubre as como mucho ms que un ttulo y se nos presenta como toda una afirmacin estratgica; el imperativo de una huida urgente de las pasiones tristes (Spinoza) y el llamamiento a recombinar tcticas y orientaciones desde una tica de la resistencia, fundando las luchas en una perspectiva autnoma. Raimundo Viejo Vias Les avantguardes. Surrealisme i revoluci. Ferran Aisa Ed. Base, Barcelona 2008 Ferran Aisa s, amb tota certesa, un dels historiadors llibertaris ms actius a casa nostra. La seva producci ms recent inlou ttols com Contrarevoluci. Els fets de maig de 1937 (Edicions de 1984, 2007), La cultura anarquista a Catalunya (Edicions de 1984, 2006) o La Internacional. El naixement de la cultura obrera (Base, 2007). Amb Les avantguardes. Surrealisme i revoluci, torna a un dels seus temes predilectes, lart davantguarda que mitjanant lacci esttica pretn impulsar lacci poltica, parant especial atenci a les manifestacions que tingueren lloc a casa nostra des de principis del passat segle fins a la victria franquista, sovint com a seguidores de corrents europeus, per moltes daltres com a moviments amb identitat prpia. El surrealisme ha estat objecte de diverses retrospectives aquests darrers mesos: Bilbao, Barcelona, Valncia

De la protesta al contrapoder. Nous protagonismes socials en la Barcelona metropolitana. Enrique Leiva, Ivan Mir i Xavier Urbano Ed. Virus, Barcelona. 2007 Palabras que reverberan antagonismo, ecos irreductibles de movilizaciones pasadas que rehyen a toda reificacin, conceptos-herramienta con que recombinar los repertorios de la accin colectiva... Tal es el idioma con el que Leiva, Mir y Urbano han escrito su relato sobre las experiencias recientes de la auto-organizacin. Este texto resulta de la praxis cognitiva feliz de estos tres activistas inmersos en las movilizaciones de su espacio metropolitano y se constituye, a la par, como sntoma y diagnstico de la coyuntura actual: sntoma, pues la propia publicacin del texto prueba una acertada movilizacin de recursos en beneficio del movimiento; diagnstico, toda vez que su anlisis apunta claves con las que intervenir en lo inmediato, sin por ello perder de vista la necesaria perspectiva estratgica.

74

i Girona, entre daltres, han acollit exposicions dartistes concrets o, en el cas del Museu Guggenheim de Bilbao, retrospectives del que sembla haver-se convertit en un corrent ms dins lampli ventall de tendncies artstiques. Lluny queden els dies en qu els espectadors despectacles surrealistes es revoltaven i destrossaven les sales enfurismats per lestafa de la que creien haver estat vctimes, o aquells altres, ms recents, en qu collectius anti-artstics (tamb podrem dir-ne dartistes anti-Art) com King Mob boicotejaven les exposicions surrealistes i dadaistes per denunciar el mercantilisme i la putrefacci que es produeix dins dels museus. Avui les propostes surrealistes semblen ben assimilades per tothom, si b la seva voluntat de transformar el mn (seguint a Marx) i la vida (seguint a Rimbaud) sembla a anys-llum dhaver estat satisfeta. En aquest volum Aisa desplega un amplssim ventall de corrents i noms propis, sovint en tant alt nombre que el lector prof pot trobar-shi perdut. En aquest sentit, Les avantguardes podria concebres com una espcie de gran introducci o prleg duna immensa obra que desenvolups a fons cada un dels aspectes tractats en les seves prop de 400 pgines. En certa manera, Aisa ja ho ha fet. Aix, per exemple, trobem entre la seva llarga producci un llibre dedicat exclusivament a SalvatPapasseit (Joan Salvat-Papasseit, lhome entusiasta, Virus 2002), un a lAteneu Enciclopdic Popular, entitat que va impulsar gran part de lavantguarda tant poltica com artstica a casa nostra, i pel qual va obtenir el Premi

Ciutat de Barcelona dHistria (Una histria de Barcelona: AEP 1902-1999, Virus 2000), o un altre, ja citat ms amunt, dedicat a larrelament de la cultura anarquista a Catalunya. A ms, ha participat tamb en antologies potiques de Dal i Lorca i en la dedicada a la memria de Salvador Puig Antich. No em sembla, per tant, un sacrilegi considerar aquesta nova obra com una espcie de full de ruta per a daltres posteriors (o com hem vist, anteriors). Una constant de lobra dAisa s recordar que art i poltica van molt sovint agafats de la m, i que manifestacions com el dadaisme, el surrealisme, lultraisme o el cubisme difcilment poden ser compreses si ens cenyim tan sols a la seva esttica que, si b innovadora i distintiva, va ntimament lligada a una proposta que transcendeix el terreny de lart. Lluny dobviar la dificultat que aquesta associaci genera, ens presenta una i altra vegada els conflictes i disputes que els mxims representants de cada corrent tingueren al llarg de la seva vida, parant especial atenci a la dels surrealistes, que encapalats per Andr Breton safiliaren a les files del comunisme sovitic, primer, a loposici trotskista desprs, i que acabaren dispersos i barallats entre els seguidors de lobra de Stalin (que magistralment va deconstruir les aspiracions dels proletaris russos del 1917), lantiestalinisme de Trotsky, i el complet aband de tota tesi poltica, com en el cas de Dal. Junt amb Lorca, a qui dedica la part final del llibre, i SalvatPapasseit, de qui parla a bastament a la primera part, el pintor empordans s un dels ms representats al llarg del

volum. No s vana latenci, doncs essent Dal un dels primers adherits al surrealisme, tamb fou un dels primers a desmarcar-se del moviment quan aquest, comenada la Guerra Civil espanyola, entr en un lent procs dextinci que finalitzaria amb ladveniment de la Segona Guerra Mundial. Aix, s clar, segons les fonts; si ens agafem a la proclama del mateix Dal el surrealisme sc jo, la cosa duraria encara unes dcades ms. El que resulta evident, en tot cas, s que el surrealisme com a fenomen poltico-artstic de masses, si s que mai ho fou, acab amb la desbandada que a marxes forades es produ durant els anys 30. Josep Pla formul una interpretaci de tot plegat, com es recull en un fragment del llibre, afirmant que el comunisme se lempass, com aquell qui menja un prssec, en el seu moment. No pass prcticament res ms. Aix vol dir, en definitiva, que els literats i pintors, en general els artistes que en formaven part, seguiren el seu cam individual i precs. No podia ser daltra manera, car si el surrealisme sorg de la forta tensi poltica del primer quart de segle, evidentment no podia ser inmune a la gegant tensi poltica de la segona meitat. En part, la dissoluci del moviment fou una derivaci de la seva prpia dinmica interna i segurament Dal fou el que ms lassimil, si b la seva posici, des duna ptica desquerres, s ms que discutible. Dal i Breton, cadasc des de la seva irrenunciable posici, es mantigueren ferms als seus principis; lempordans al mtode paranoico-crtic, i el francs a les tesis marxistes. Ni lun ni laltre deceben. Lorca s, segurament, qui

75

76

per la seva filiaci poltica, que, en conseqncia, no vefou el primer ajusticiat pel ieren ms opci que eliminar bndol feixista. all existent i dibuixar-ho, escriure-ho, cantar-ho, penMs enll dantropnims, a sar-ho i viure-ho de nou, i a la Les avantguardes hi trobem seva manera. un compendi de les publicacions artstiques ms destaca- Carlus Jov des de la Catalunya anterior al franquisme, la majoria de vegades per referncia a exposicions, estrenes o crtiques de les obres dels autors tractats. Sorprn lalt nombre que aquestes assoliren fins i tot en els difcils temps de guerra, en qu la formaci cultural tant dels milicians com dels que dia a dia reconstruen la vida a la reragurada no era deixada a un segon pla. La cultura era considerada aleshores un b de primer ordre, i arreu proliferaven revistes, opuscles i exposicions dedicades a lart revolucionari en el ms ampli sentit de lexpressi, doncs com comenta Sebasti Gasch en referncia al teatre revolucionari, aquest no es defineix pel tema, sin per lautenticitat de la passi humana. Tot teatre profundament hum s universal y el seu efecte en lespectador s revolucionari, ja que leleva cap a les grans accions. Tamb el teatre ocupa un lloc destacat, i com amb les publicacions, durant la guerra proliferen les anomenades Guerrilles Teatrals o el Teatre de Xoc, que a travs de les representacions al carrer intenten alimentar lesperit revolucionari del poble en armes. Afirma Aisa que lavantguarda revolucionria no s altra cosa que poesia en acci, enllaant amb lesperit de dadaistes, surrealistes, i posteriorment, tot i que ja no sigui matria daquest llibre, fluxus i situacionistes. I s que exist una generaci dhomes i dones que negaren tan rotundament la divisi entre vida i art

ENLLAOS:

You might also like