Professional Documents
Culture Documents
JUAN A. MÓDENES
INTRODUCCIÓN
2. Entre otras destacan: Encuesta Movilia del Ministerio de Fomento (2000), Encuesta
quinquenal de movilidad cotidiana de la población de Catalunya de la Generalitat y la Auto-
ridad del Transporte Metropolitano (2001, en marcha la edición de 2006), encuesta de movi-
lidad de la Comunidad de Madrid del Consorcio Regional de Transportes (2006), proyecto
de realización de una encuesta de demanda de movilidad y transporte en Euskadi (2006) o
la Encuesta de empleo del tiempo del INE (2002-03).
CONCLUSIONES
Recibido 04.12.06
Aceptado 14.01.08
BIBLIOGRAFÍA
AJENJO, M. (2005): Evolució i característiques de la mobilitat habitual per treball a Catalunya
(1986-2001). L’accessibilitat com a variable intermèdia, Tesis doctoral. Dep. de Geogra-
fia, Universitat Autònoma de Barcelona.
AJENJO, M. Y ALBERICH, J. (2005): “La utilització de la variable població en els indicadors d'ac-
cessibilitat. Avantatges i inconvenients”, Documents d'Anàlisi Geogràfica, 45, 149-168.
AJENJO, M. Y SABATER, A. (2006): “The long-term absent residents in Catalonia. Who they are?
What are their common characteristics?”, Papers de Demografia, 304.
ALBERICH, J. (2006): “Una revisión crítica al concepto de población vinculada según el censo
de población de 2001. Una aplicación a Catalunya”, Papers de Demografia, 306.
ALBERICH, J. (2007): La vinculació territorial de la població a Catalunya: Una aproximació a
partir del cens de 2001, Tesis doctoral. Dpto. Geografía, UAB.
ARTÍS, M.; ROMANÍ, J. Y SURIÑACH, J. (2000): “Determinants of Individual Commuting in Cata-
lonia, 1986-1991: Theory and Empirical Evidence”, Urban Studies, 37, 8, pp. 1431-1450.
BARSOTTI, O. Y BOTTAI, M. (1994): “La ricerca “Spazio Utilizzato. Obiettivi e primi resultati”,
en BOTTAI, M. Y BARSOTTI, O. (eds.), Lo spazio e la sua utilizzazione. Milano, Franco Ange-
li, 73-89.
BERGER, M. (2004): Les périurbains de Paris. De la ville dense à la métropole éclatée? Paris,
CNRS Éd.
BERICAT, E. (1994): Sociología de la movilidad espacial. El sedentarismo nómada. Madrid,
Centro de Investigaciones Sociológicas, Siglo XXI.
BERGOUIGNAN, C. (2003): “Fecondité et urbanisation en Gironde”, en EGGERICKX, T. et al.
(eds.), Populations et défis urbains. Chaire Quetelet 1999. Louvain-la-Neuve, Academia-
Bruylant/L’Harmattan, pp. 561-579.
BISBE, J.; GISPERT, R.; GINEBRA, J. Y PUIG, X. (2006): “Mortalidad por cáncer de estómago en
Cataluña: distribución geográfica y evolución temporal entre 1986 y 2000”, Medicina clí-
nica, 126, 13, pp. 481-484.
BODIER, M. (1996): “La voiture: une habitude qui se prend jeune”, INSEE Première, 474.
BONVALET, C.; LELIÈVRE, E. (2005): “Les lieux de la familla”, Espaces et sociétés, 1-2, 120-121,
99-122.
BOTTAI, M. Y BARSOTTI, O. (eds.) (1994): Lo spazio e la sua utilizzazione. Milano, Franco
Angeli.
BUSSIÈRE, Y.; ARMOOGUM, J. Y MADRE, J-L. (1996): “Vers la saturation? Une approche démo-
graphique de l'équipement des ménages en automobile dans trois régions urbaines”,
Population, 51, 4-5, pp. 955-978.
CABRÉ, A. (1999): El sistema català de reproducció. Barcelona, Proa.
CABRÉ, A. Y MÓDENES, J. A. (1997): “Dinàmiques demogràfiques a la Regió Metropolitana de
Barcelona”, Revista Econòmica de Catalunya, 33, pp. 66-76.
JOSPA, G. (1994): Analyse des variations spatiales de la mortalité des personnes âgées en Bel-
gique, memoria de investigación. Laboratoire de Géographie Humaine, Université Libre
de Bruxelles.
JUARISTI, J. (2003): “Jerarquía urbana y áreas de movilidad laboral. Tendencias en el País Vas-
co en la década de 1990”, en VV. AA., La ciudad: nuevos procesos, nuevas respuestas.
León, Universidad de León: Secretariado de Publicaciones y Medios Audiovisuales,
pp.75-84.
JUNCÀ, J. A. Y VILARDELL, R. (1989): “Cap a la mobilitat com a dret humà”, Espais, 20, pp. 24-
31.
KAUFMANN, V. (2006): “Motilité, latence de mobilité et modes de vie urbains”, en BONNET, M.
Y AUBERTEL, P. (eds.), La ville aux limites de la mobilité. Paris, Puf, pp. 223-233.
KAUFMANN, V. Y FLAMM, M.: Famille, temps et mobilité: etat de l’art et tour d’horizon des inno-
vations. CNAF, Institut pour la Ville en Mouvement, 2002, documento electrónico. Dis-
ponible en: http://www.ville-en-mouvement.com/telechargement/kaufmann.pdf> (Con-
sulta 2/05/2006).
LE BRETON, É. (2006): “Homo mobilis”, en BONNET, M. Y AUBERTEL, P. (eds.), La ville aux limi-
tes de la mobilité. Paris, Puf, pp. 23-31.
LELIÈVRE, E.; VIVIER, G. Y BONVALET, C. (2002): “L’approche de la mobilité à partir des donné-
es de l’enquête “Biographies et entourage”, en LÉVY, J. P. Y DUREAU, F. (eds.), L’accès à la
ville. Les mobilités spatiales en questions. Paris, L’Harmattan, pp. 383-398.
LÉVY, J. P. Y DUREAU, F. (eds.) (2002): L’accès à la ville. Les mobilités spatiales en questions.
Paris, L’Harmattan.
LÓPEZ COLÁS, J. (2003): La residencia secundaria en España. Estudio territorial de su uso y tenen-
cia, Tesis doctoral. Departamento de Geografía, Universitat Autònoma de Barcelona.
LÓPEZ COLÁS, J. Y MÓDENES, J. A. (2004): “Vivienda secundaria y residencia múltiple en Espa-
ña : una aproximación sociodemográfica”, Scripta Nova: Revista electrónica de geogra-
fía y ciencias sociales, 8, 178.
MÁRQUEZ, S.; RODRÍGUEZ, M. M.; PEREA, E.; ORTIZ, J. Y BERMÚDEZ, C. (2003): “Factores asocia-
dos a la hospitalización por procesos sensibles a cuidados ambulatorios en los munici-
pios”, Gaceta sanitaria, 17, 5, pp. 360-367.
MENDIZÀBAL, E. (1993): Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona 1990. Condicions
de vida i hàbits de la població. Volum 8: L'espai de vida dels habitants de la Regió Metro-
politana de Barcelona. Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputació de Bar-
celona.
MENDIZÀBAL, E. (1996): L’ús temporal del territori. L’exemple dels habitants de la Regió Metro-
politana de Barcelona, Tesis doctoral. Departamento de Geografía, Universitat Autònoma
de Barcelona.
MINISTERIO DE VIVIENDA (2005): Atlas estadístico de las áreas urbanas en España 2004. Madrid,
Secretaría General Técnica-Ministerio de Vivienda.
MINISTERIO DE VIVIENDA (2007): Atlas estadístico de las áreas urbanas de España 2006. Madrid,
Secretaría General Técnica-Ministerio de Vivienda.
MIRALLES, C. (1998): “La movilidad de las mujeres en la ciudad. Un análisis desde la Ecolo-
gía Urbana”, Ecología Política. Cuadernos de Debate Internacional, 15, pp. 123-130.
MIRALLES, C. (2002): Ciudad y transporte. El binomio imperfecto. Barcelona, Ariel.
MÓDENES, J. A. (1998): Flujos espaciales e itinerarios biográficos: la movilidad residencial en
el área de Barcelona, Tesis doctoral. Departamento de Geografía, Universitat Autònoma
de Barcelona.
MÓDENES, J. A. (2003): “Interrelació entre variables demogràfiques i ambientals: una aproxi-
mació teòrica d’aplicació a Catalunya”, Perspectives Territorials. Barcelona, Secretaria
per a la Planificació Territorial, Generalitat de Catalunya, 4, pp. 71-79.
MÓDENES, J. A. Y LÓPEZ COLÁS, J. (2005): “Segona residència i multiresidència a Catalunya: una
aproximació sociodemogràfica”, Documents d'anàlisi geogràfica, 46, pp. 41-62,
MÓDENES, J. A. Y LÓPEZ COLÁS, J. (2007): “Second homes and compact cities in Spain: two ele-
ments of the same system?”, Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, 98, 3, pp.
325-335.
MÓDENES, J. A. Y LÓPEZ COLÁS, J. (2007): “La résidence secondaire en Espagne: Profils socio-
démographiques et territoriaux”, Population, 62, 1, pp. 161-177.
MÓDENES, J. A. Y SÁNCHEZ, C. (2003): “Estudios de poblamiento y red viaria: sugerencias de
investigación para Cataluña”, Miscel.lània Científica 2001-2002. Barcelona, Fundació
Castellet del Foix.
MROZ, T.; BOLLEN, K.; SPEIZER, I. Y MANCINI, D. (1999): “Quality, Accessibility, and Contra-
ceptive Use in Rural Tanzania”, Demography, 36, 1, pp. 23-40.
NATERA, J. J. (2001): Movilidad laboral y articulación territorial. Las áreas de cohesión en
Andalucía. Málaga, Publicaciones Universidad de Málaga.
NEL·LO, O. Y SUBIRATS, M. (1998): “Ús de l’espai, ús del temps“, en IEMB (ed.), La transfor-
mació de la societat metropolitana. Una lectura de l’Enquesta sobre condicions de vida i
hàbits de la població de la Regió Metropolitana de Barcelona (1985-1995). MMAMB,
Barcelona, pp. 17-47.
ORFEUIL, J. P. (2002): “Etat des lieux des recherches sur la mobilité quotidienne en France”,
en LÉVY, J. P. Y DUREAU, F. (eds.), L’accès à la ville. Les mobilités spatiales en questions.
Paris, L’Harmattan, pp. 65-98.
ORFEUIL; J. P. (2005): “La mobilité nécessaire, quelles réponses en France et à l’étranger?”,
Seminaire “Mobilités pour l’insertion”. Institut pour la Ville en Mouvement, documen-
to electrónico. Disponible en: http://www.ville-en-mouvement.com/plateforme_inser-
tion/telechargement/Conference_JPO.pdf (Consulta: 24/11/2006).
ORTEGA, J. A. (2006): “Birth replacement ratios: new measures of period population replace-
ment”, Fundación Cajas de Ahorro, documento de trabajo, 261.
PASCUAL, À. (2004): “Sense of place and migration histories: Idiotopy and idiotope”, Area, 36,
4, pp. 348-357.
PAZOS, M. (2005): “El estudio de la movilidad diaria en España limitaciones en las fuentes y
alternativas propuestas”, Ería, 66, pp. 85-92.
PINSON, D. Y THOMANN, S. (2001): La maison en ses territoires. De la villa à la ville diffuse.
Paris, L’Harmattan.
PITROU, A. (1977): “Le soutien familial dans la société urbaine”, Revue Française de Sociolo-
gie, 18, pp. 47-84.
PUJADAS, I. (1992): “La fecunditat”, en IEMB, Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelo-
na 1990. Condicions de vida i hàbits de la població (Vol. 1: Aspectes demogràfics i carac-
terístiques familiars i relacionals). Barcelona, MMAMB, pp. 51-69.
PUMAIN, D. (1994): “Espace et temps dans l’organisation des territoires de la vie quotidien-
ne”, en BOTTAI, M. Y BARSOTTI, O. (eds.), Lo spazio e la sua utilizzazione. Milano, Franco
Angeli, pp. 11-15.
RIERA, P. (1989): Les àrees funcionals de Catalunya. Bellaterra, Publicacions de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
ROQUER, S. Y BLAY, J. (2002): “El censo de población de 2001: análisis y valoración de los
principales cambios introducidos”, Revista de Geografia, 1, pp. 107-118.
RUIZ, D. (2003): “Cuando el trabajo separa: los matrimonios de fin de semana”, Portularia.
Revista de Trabajo Social, 3, pp. 179-206.
SALOM, J.; ALBERTOS, J. M.; DELIOS, E. Y PITARCH, M. D. (1997): “Las áreas de mercado de tra-
bajo local en la Comunidad Valenciana: una propuesta de delimitación”, Ciudad y Terri-
torio, 112, pp. 335-356.
SALOM, J. Y DELIOS, E. (1998): “La movilidad laboral femenina en el País Valenciano: los fac-
tores sociales y laborales en las diferencias por género”, Cuadernos de Geografía. Univ.
de Valencia, 64, pp. 485-511.
Resumen
La creciente difusión de la movilidad espacial, específicamente la cotidiana, afecta a la
manera como estudiamos la población en su territorio. El repaso a la literatura sobre
movilidad espacial sugiere algunas vías nuevas para la investigación. La movilidad espa-
cial es un fenómeno complejo y constituido en sistema donde interactúan movilidad
habitual, migraciones, movilidad residencial y estabilidad. Además, es un fenómeno
sensible a las características demográficas, lo que ayuda a la previsión de su dinámica
futura. La movilidad espacial permite replantear la definición territorial de población y
la delimitación de los contextos geográficos que influyen en los procesos sociodemo-
gráficos.
Abstract
The increasing diffusion of spatial mobility, especially frequent mobility, influences the way
that population and space is studied. By reviewing the literature on spatial mobility, some
research suggestions can be made. It must be assumed that spatial mobility is a complex and
systemic phenomenon where migration, frequent mobility, residential mobility and stability
interact. By assuming that spatial mobility fluctuates with demographic characteristics, it
makes forecasting its future dynamics easier. Finally, spatial mobility allows researchers to
question the territorial definitions of population and the geographic contexts that influence
sociodemographic processes.
Résumé
La diffusion croissante de la mobilité spatiale, et plus spécifiquement la journalière, affecte
la manière selon laquele nous étudions la population dans son territoire. L'examen de la lit-
térature sur la mobilité spatiale suggère de nouvelles voies pour la recherche. La mobilité
spatiale est un phénomène complexe et constitue un système où interagissent mobilité habi-
tuelle, migrations, mobilité résidentielle et stabilité. De plus, c'est un phénomène sensible
aux caractéristiques démographiques, ce qui facilite la prévision de son évolution future. La
mobilité spatiale permet de remettre en question la définition territoriale de la population et
la délimitation des contextes géographiques qui influent sur les processus sociodémographi-
ques.