You are on page 1of 144

La Sagrada Família

Gaudí
a l'Alguer
In Copertina:
Particolare della facciata della Passione.

Retro copertina:
Pergamena che riproduce il documento con
il quale Pietro III il Cerimonioso concede lo
stemma alla Città di Alghero (1355).
Elaborazione grafica dello stemma di Sergio Bolgeri

è vietata la riproduzione, anche parziale,


delle immagini e dei contenuti del catalogo, di
proprietà di

Triangle Postals
Junta Constructora della Basílica
de la Sagrada Família
Rossend Casanova
Daniel Giralt Miracle
Jordi Cussó Angles
Jordi Faulí Oller
Mark Burry
Jordi Coll Grifoll
Joan Vila Grau

concessi in esclusiva per la mostra


La Sagrada Família. Gaudí.

2
Indice
Elogio di Gaudí 5 La geometria della natura nell’architettura: poligoni 73
La geometria della natura nell’architettura: spirali 74
Sergio Milia Assessore della Pubblica Istruzione, Beni Culturali, Informazione, Curve coniche 74
Spettacolo e Sport della Regione Sardegna Geometria rigata 77
Iperboloide di una falda 78
La Magia e la suggestione del Gaudí ad Alghero 6 Il Paroboloide Iperbolico 81
La ricerca della colonna ideale 83
Marco Tedde Sindaco di Alghero Gaudí realizza una nuova colonna 83
L’interno del Tempio assomiglia a un grande bosco 84
Elogio della Sagrada Família 8 Capitello della colonna della Navata Centrale 87
+ Mauro Maria Morfino Vescovo di Alghero-Bosa Geminazioni 88
I pinnacoli del Tempio: tutto un simbolo della città di Barcellona 88

La Sagrada Família. Metafora dei valori della Catalogna 10


Joan-Elies Adell Director de l’Espai Llull. Representació de la Generalitat de Sperimentazione di Gaudí 91
Catalunya a l’Alguer Triangle Postals
LA COLONNA A DOPPIO GIRO La colonna delle colonne 91
Alghero. Comunità catalana d'Italia 13 GLI ARCHI CATENARI I più equilibrati di tutti gli archi 92
Antonio Nughes Direttore dell'Ufficio dei Beni Culturali Ecclesiastici I CONOIDI Superfici ondulanti e resistenti 92
della Diocesi di Alghero e Bosa VOLTE CONVESSE L’arte di utilizzare le volte 94
La Storia 14 GLI ARCHI IPERBOLICI Forme al servizio della luce, del suono e dei carichi 97
Lingua e identità 18 LA GEMINAZIONE DELLE GEOMETRIE Un collage di forme e volumi 97

Un percorso, una mostra 25 Composizione della forma 98


Angelo Ziranu Jordi Faulí Oller
Le navate della Sagrada Família 98
La struttura 102
Vita e opere di Gaudí 32 Le colonne 105
Rossend Casanova - Daniel Giralt Miracle I finestroni e le volte 109
Un architetto del suo tempo 32
Infanzia e studi 33
I primi lavori universitari 35
Pannelli esplicativi dei progetti di lavoro e ricerca 112
Gaudí e le opere di gioventù 36 Mark Burry e Jordi Coll Grifoll
Eusebi Güell e il rinascimento della cultura catalana 38
Crisi economica e perdita delle ultime colonie oltreoceano 39 La Sagrada Família 116
Le colonie operaie, motori del movimento industriale 41
Interni e arredi
Barcellona, città moderna,cosmopolita e di progresso 42
La natura come spazio di creazione 45
La chiesa nella società civile 46 Le vetrate 122
L’opera della maturità 49 Joan Vila Grau
L’era dei grattacieli 50
La vetrata della Luce 124
il Noucentisme, un nuovo stile artistico 53
La vetrata dell’Acqua 127
Un’eredità universale 54
La vetrata della Resurrezione 128
Le vetrate dell’abside 131
Simbolo, geometria e statica nella Sagrada Família di Gaudí 57 La vetrata della Povertà 132
Maria Antonietta Crippa La vetrata della Natività 135
La vetrata della Vita 136

Gaudí e la Natura 65
Jordi Cussò Angles
Omaggio a Gaudí 138
Pinuccio Sciola Artista
L’infanzia di Gaudí 65
Esuberanza naturalistica nei suoi primi anni da architetto 66
La croce a quattro bracci 68 Il lascito di Gaudí 140
Abside del tempio della Sagrada Família 71 Antonio Tramontin Direttore del Dipartimento di Architettura
Fregio con simboli di Maria, Gesu’ e Giuseppe 73
dell’Università degli Studi di Cagliari

3
4
Elogio di Gaudí
Sergio Milia
Assessore della Pubblica Istruzione, Beni Culturali, Informazione,
Spettacolo e Sport della Regione Sardegna

Antoni Gaudí. Un artista sognatore, forse Antoni Gaudí. Un artista somiador, potser Antoni Gaudí. Un’artista chi li piaghent Antoni Gaudí. An artist with a strong
anche visionario, ma talmente geniale da també visionari, però tan genial que va sos bisos, forsis finas sas bisiones, imagination – perhaps also a visionary,
aver segnato il Modernismo in Europa. Il marcar el Modernisme a Europa. El seu ma gasi geniale chi at marcadu su so genial that he left his mark on
suo spirito creativo, mai convenzionale, esperit creatiu, mai convencional, sempre Modernismu in Europa. S’ispiritu suo Modernism in Europe. His creative spirit,
sempre in bilico tra l’arte contemporanea en equilibri entre l’art contemporani i el creadore, chi no at sighidu peruna never conventional, always balanced
e il design, lo ha incoraggiato a pensare disseny, l’ha animat a pensar i realitzar conventzione, semper a làcana intre somewhere between contemporary art
e realizzare soluzioni architettoniche e solucions arquitectòniques i figuratives arte contemporanea e design, l’at and design, encouraged him to think
figurative che lo rendono uno dei maggiori que el converteixen en un dels majors incoragidu a si pessare issòlvidas and create architectural solutions which
architetti-artisti del Novecento. Ma arquitectes i artistes del segle XX. Però architetonicas e figurativas, pro more de made him one of the greatest architect-
Gaudí è anche l’artista che, più di altri, Gaudí també és l’artista que, més que sas cales est apretziadu comente unu artists of the twentieth century. But
ha tratto ispirazione dalla natura, l’unico altres, s’ha inspirat a la natura, l’únic de sos architetos-artistas de primore Gaudí  is also the artist who more than
a saper coniugare la sua immaginazione que ha sabut conjugar la seva imaginació de su Noighentos. Ma Gaudí est finas any other drew his inspiration from
con il senso del sacro nell’arte e con una amb el sentit del sacre en l’art i amb una s’artista chi, prus de sos àteros, at nature, and the only one who combined
sensibilità quasi contemporanea per i sensibilitat quasi contemporània per leadu muta dae sa natura, s’ùnicu chi his imagination with the sense of
est resessidu a pònnere a cunsonu,
principi ecologici nella progettazione. els principis ecològics en la projectació. the sacred in art and with an almost
progetende, s’immaginatzione cun su
Ispirato da un forte senso mistico, il Inspirat per un fort sentit místic, el contemporary sensitivity for ecological
sentidu de su sagradu in s’arte cun una
maestro Gaudí riteneva, infatti, che mestre Gaudí considerava, en efecte, principles in project design. Inspired
sensibilidade belle contemporànea pro
arte e natura fossero intimamente que art i natura estaven íntimament by a strong sense of mysticism, Gaudí
sos printzipios de s’ecologia. Sende chi
unite perché entrambe frutto della units perquè tots dos són fruit de la indeed believed that art and nature are
fiat impèllidu dae unu sentidu mìsticu
creazione divina. Nella mostra “Gaudí e creació divina. En l’exposició “Gaudí i La intimately linked because both are the
poderosu, Gaudí su maistru pensaiat,
La Sagrada Família. Parabola e Iperbole Sagrada Família. Paràbola i Hipèrbole difatis, chi arte e natura esserent aunidas fruit of divine creation. The exhibition
dell’architettura” vien rappresentata, de l’arquitectura” es representa, in intragnas ca ambas duas fiant fìgias “Gaudí and the Sagrada Família.
dunque, la sintesi del suo pensiero doncs, la síntesi del seu pensament de sa creatzione divina. In sa mostra Parabola and hyperbole in architecture”
architettonico, la massima espressione arquitectònic, la màxima expressió de “Gaudí e sa Sagrada Famìlia. Paràbola illustrates his architectural thought and
della sua religiosità nella progettazione la seva religiositat en la projectació i e Ipèrbole de s’architetura” si bogat religiosity as expressed in the design
e costruzione della catte drale, di construcció de la catedral, d’una obra a campu, duncas, su resumu de su and construction of the Basilica, a
un’opera universale assurta a simbolo di universal elevada a símbol de Barcelona. pensu architetònicu suo, s’espressada universal work which has become the
Barcellona. Questo patrimonio, lasciato Aquest patrimoni, deixat en herència prus manna de sa religiosidade sua symbol of Barcelona. This heritage, left
da Gaudí in eredità ai fedeli e ai cittadini per Gaudí als fidels i als ciutadans de progetende e fraighende sa catedrale, as a bequest by Gaudí to the faithful
di tutto il mondo, questa metafora di tot el món, aquesta metàfora de pedra e de un’òpera universale crèschida a and citizens of the whole world, this
pietra di una vita votata all’arte, trova d’una vida consagrada a l’art, pren forma sìmbulu de Bartzellona. Custa sienda, metaphor in stone of a life devoted to
corpo nel progetto di completamento en el projecte d’acabament de l’última lassada dae Gaudí in doda a sos fideles e art, finds its expression in the project for
dell’ultima facciata, la Gloria, dopo quelle façana, la Glòria, després de les de la a sos tzitadinos de totu su mundu, custa the completion of the last façade, the
della Natività e quella della Passione. Nativitat i la Passió. Acollir a Sardenya metàfora de pedra de una vida oferida a Glory, after those of the Nativity and the
Ospitare in Sardegna quest’evento, aquest esdeveniment significa reconèixer s’arte, agatat cumprimentu in su progetu Passion. Hosting this event in Sardinia
significa riconoscere all’isola la sua a l’illa la seva profunda Cristianitat, de acabu de s’ùrtima acarada, sa Glòria, means recognition for the island’s deeply
profonda Cristianità, testimoniata anche testimoniada també per la incisió en a pustis de cuddas de sa Natividade e felt Christianity, also witnessed by the
dall’incisione in lingua sarda di alcune llengua sarda de algunes parts del Pare de sa Passione. Acasagiare custu eventu inscription in the Sardinian tongue of
parti del Padre Nostro al centro della Nostre al centre de la façana de la Glòria. in Sardigna est a dare a bìdere chi some parts of the Pater Noster in the
facciata della Gloria. s’ìsula tenet Cristianidade funguda, gasi centre of this façade.
comente nde faghet testimonia carchi
cantu de Babbu Nostru iscritu in sardu in
mesu de s’acarada de sa Glòria.

5
La Magia e la suggestione del Gaudí ad Alghero
Marco TEDDE
Sindaco di Alghero

La magia e la suggestione La magia i la suggestió Sa maja e s’incantu de The magic and charm of
del Gaudí ad Alghero. de Gaudí a l’Alguer. Gaudì in S’Alighera. Gaudì in Alghero.

Un volo d’angelo sulla ricerca Un vol de l’àngel sobre la recerca Unu bolu de ànghelu subra sa chirca An angel’s flight over the architectonical
architettonica che illustra i singoli arquitectònica que il·lustra cada u dels architetònica chi illustrat cada elementu research that illustrates each structural
elementi strutturali della Sagrada Família elements estructurals de la Sagrada Família istruturale de sa Sagrada Famìlia de element of the Sagrada Família of
di Barcellona, l’imponente edificio di culto de Barcelona, majestuós edifici de cult, la Bartzellona, unu fràigu mannu de cultu chi Barcellona, the imposing house of worship
la cui costruzione cominciò nel 1882, construcció del qual és començada al 1882, ant incomintzadu a fàghere in su 1882 e chi whose construction began in 1882, and
che Papa Benedetto XVI consacrò nel que el Papa Benedetto (Benedicto)XVI ha Papa Beneitu XVI at cunsagradu in su mese which the Pope Benedict XVI consecrated
novembre dello scorso anno. Questi sono i consagrat al mes de novembre de l’any de santandria de s’annu passadu. Custos in November last year. These are the salient
tratti salienti dell’iniziativa. passat. sunt sos piessinnos de sa faina nostra. features of this initiative.
Un evento a lungo sognato che per noi Aquestos són les característiques més Un’ammàniu bisadu dae tempus meda An event that has been longed for and that
algheresi rappresenta una straordinaria rellevants de la iniciativa. chi pro nois saligheresos est un’ocasione represents to us Algheresi an extraordinary
occasione per inspessire e consolidare la Un esdeveniment somiat per tant temps que desemplada pro ismanniare e afortiare occasion for widening and consolidating
già fitta trama di legami storici e culturali per nosaltros algueresos representa una cussu ordìngiu giai tìpidu de ligàmenes the already thick weft of historical and
con la Catalogna. Legami che negli ultimi extraordinària ocasió per espessir i consolidar istòricos e culturales cun sa Catalùnia. cultural ties with Catalonia. Ties which have
anni hanno avuto un’ impennata culminata la ja densa trama de lligams històrics i Ligàmenes chi in sos ùrtimos annos ant increased in the last few years culminating
con l’apertura dell’ Espai Llull nel Palazzo culturals amb Catalunya. Lligams que en los tentu un’impèllida forte a pustis inghitzadu with the opening of the Espai Llull in the
Civico cittadino, ove sono ospitati gli últims anys han tengut un fort increment s’Espai Llull de su Palatzu Tzìvicu tzitadinu, Town Council, where now you can find
uffici di Rappresentanza della Generalitat culminat amb l’obertura de l’Espai Llull al ue sunt acasagiados sos ufìtzios de the offices representing the Generalitat
de Catalunya, dell’Institut Ramon Llull Palau Cívic, on se troben los oficis de la Rapresentàntzia de sa Generalitat de de Catalunya, the Ramon Llull Institute
e del Governo delle Baleari. Una sede, Representació de la Generalitat de Catalunya, Catalunya, de s’Istitut Ramon Llull e de and the Government of the Balearics. A
fisica e di idealità, che sta rafforzando le de l’Institut Ramon Llull e del Govern de su Guvernu de sas Baleares. Unu logu, centre, physically and ideally speaking,
relazioni culturali e linguistiche fra Alghero les Balears. Una seu física i d’identitat fìsicu e de idealidade, chi est afortiende that is strengthening the cultural and
e la Catalogna, ma sta anche creando que està reforçant les relacions culturals sas relatas culturales e linguìsticas intre linguistic contacts between Alghero and
un tessuto di relazioni economiche fra i lingüístiques entre l’Alguer i Catalunya, de S’Alighera e sa Catalùnia, ma chi est Catalonia, but that is also creating a fabric
le imprese sarde, le algheresi e quelle i també està creant un teixit de relacions ordingende fintzas su tessìngiu de relatas of economical contacts between Sardinian,
catalane. Era, questa, un’aspirazione econòmiques entre les impreses sardes, econòmicas intre sas impresas sardas, Algheresi and Catalan enterprises.
che pian piano ha preso forma e s’è aquelles alguereses i aquelles catalanes. cussas saligheresas e cussas catalanas. This was once an aspiration that has slowly
strutturata acquisendo precise sembianze Aquesta era una aspiració que a poc a poc Fiat, custa, una punna chi a bellu·a bellu taken shape and structure, acquiring precise
e diventando realtà. Una realtà divenuta ha pres forma i s’és estructurada adquirint at leadu forma e s’est istruturada leende features and becoming reality. A reality
tale per il lavoro di associazioni e di un aspecte ben definit i convertint-se en bisura prus ladina e faghende·si realidade. that has come true thanks to the work of
cittadini che assieme all’Amministrazione realtat. Una realtat esdevinguda tal gràcies al Una realidade chi est gasi pro more de associations and citizens who, together with
hanno creduto nella necessità di creare treball d’associacions i de ciutadans que amb su traballu de assòtzios e de tzitadinos the local administration, have believed in the
uno strumento per favorire e stimolare Administració han cregut en la necessitat de chi paris cun s’Amministratzione ant necessity of creating a means of enabling
rapporti culturali ed economici. E l’evento crear un instrument per afavorir i estimular ammaniadu un’istrumentu pro agiudare e and stimulating cultural and economical
del Gaudí si pone su questo solco, relacions culturals i econòmiques. dare impèllida a sas relatas culturales e relationships. The Gaudí event is located
costituendo una formidabile occasione per I l’esdeveniment del Gaudí sigui aquest, econòmicas. E sa faina subra de Gaudì li on this track, constituting an extraordinary
unire sempre più Alghero e la Sardegna solc representant una formidable ocasió deghet meda, ca est s’ocasione pro aunire occasion for uniting ever more Alghero
alla terra di Catalogna, dando ulteriore per unir sempre més l’Alguer i la Sardenya semper de prus S’Alighera e sa Sardigna and Sardegna to the land of Catalonia, and
vigore a quel ponte culturale, percorribile a la terra de Catalunya, donant encara més a sa terra de Catalùnia, abbivende cussu giving further vigour to the cultural bridge
anche dalle nostre imprese alle quali si vigor a aquell pont cultural, representat de ponte culturale, chi podent colare fintzas represented by the Espai Llull, which can

6
aprono interessanti prospettive di crescita l’Espai Llull, transitable també de les nostres cussas impresas nostras chi tenent un’isetu be used also by our enterprises, opening
economica, costituito dall’Espai Llull. impreses per les quals s’obrin interessants bonu pro sa crèschida econòmica, est a up interesting opportunities of economical
La Mostra su Antoni Gaudí, che prospectives de creixement econòmic. nàrrere s’Espai Llull. growth.
si caratterizza per il suo respiro La Mostra sobre Antoni Gaudí, que se Sa Mustra subra de Antoni Gaudì, chi si The exhibition on Antoni Gaudí,
internazionale, rappresenta per Alghero caracteritza pel sou respir internacional, distinghet pro s’interessu internatzionale, characterised by its international scope,
uno dei momenti più prestigiosi di una representa per l’Alguer u dels moments est pro S’Alighera unu de sos mamentos de represents to Alghero one of the most
programmazione culturale sempre più més prestigiosos d’una programació cultural primore de una programmatzione culturale prestigious moments of an increasingly
ambiziosa che a breve potrà godere del sempre més ambiciosa que d’aquí a poc semper prus codissiosa chi luego at a ambitious cultural programme which will
supporto di ben quattro Musei. Al Museo temps poguerà beneficiar del suport de ben tènnere s’agiudu de bator Museos. A su soon be able to count on as many as four
Diocesano s’è infatti aggiunto il Museo quatre museus. Al Museu Diocesà s’és ja Museu Diotzesanu s’annanghet su Museu museums. In fact, the Coral Museum has
del Corallo ed a breve vedranno l’apertura adjunit lo Museu del Corall i entre poc temps de su Coraddu e intro de pagu tempus been added to the Diocesan Museum
il Museo della Città ed il Museo dedicato sigueran oberts al públic lo Museu de la ant a abèrrere su Museu de sa Tzitade e and soon the Museum of the City and the
al grande storico e politico algherese Ciutat i el Museu dedicat al gran històric i su Museu intregadu a su grandu istòricu Museum dedicated to the great Algherese
Giuseppe Manno. Musei che ci danno la polític Josep Manno. e polìticu saligheresu Giuseppe Manno. historian and politician Giuseppe Manno
possibilità di offrire ai nostri turisti forti Museus que nos donen la possibilitat d’ofrir Museos chi nos dant sa possibilidade de will be opened. Museums that give us the
motivazioni per visitare Alghero anche in als nostros turistes fortes motivacions per ofèrrere a sos turistas nostros un’impèllida opportunity to offer our tourists good reasons
periodi di bassa stagione. E questo grande visitar l’Alguer també en període de baixa forte pro bisitare S’Alighera fintzas in for visiting Alghero even in low season
evento ci consente di integrare lo sforzo estajó. I aquest gran esdeveniment nos tempos de istasone bassa. E custu eventu periods. This important event enables us
di attrarre flussi turistici andando oltre la permiti d’integrar l’esforç d’atreure fluxos mannu nos permitit de batire turistas to integrate the effort of attracting tourist
stagione balneare. turístics anant més enllà de l’estajó balneària. fintzas foras de s’istasone balneare. streams beyond the bathing season.
Ma l’atmosfera di sogno mistico creata I l’atmosfera de somni místic creada de Ma s’ammaju mìsticu de sa Mustra But the atmosphere of a mystic dream
dalla Mostra del grande Architetto la Mostra del gran Arquitecte català nos subra su grandu Architetu catalanu nos created by the exhibition of the great
catalano ci permetterà di apprezzare la permitirà d’apreciar la gran força innovadora at a permìtere de apretziare sa fortza Catalan architect will let us appreciate the
grande forza innovatrice di un indiscusso d’un geni indiscutible, lligada a doble trama annoadora de unu gèniu reconnotu, ligada great innovative strength of an undisputed
genio, legata a trama doppia alle forme a les formes de la natura i als colors dels cun sas formas de sa natura e cun sos genius, tied by double waft to the shapes of
della natura ed ai colori degli abissi marini. abissos marins. Lo modernisme, l’orient i colores de sos fundales de su mare. Su nature and to the colours of the depths of the
Il modernismo, l’oriente ed il medioevo, l’edat mitjana, la tradició artijanal ibèrica modernismu, s’oriente e su medioevu, sea. Modernism, the Orient and the Middle
la tradizione artigianale iberica ed i i els símbols del cristianisme constitueixen sa traditzione artisanale ibèrica e sos Ages, the Iberian artisan tradition and
simboli del cristianesimo costituiscono la l’origen i la inspiració de l’expressió artística sìmbulos de su cristianèsimu sunt sa the symbols of Christianity constitute the
matrice e l’ispirazione dell’espressione del Gaudí que en lo projecte de la Sagrada màdrighe e sa muta de s’espressada matrix and the inspiration of Gaudí’s artistic
artistica del Gaudí che nella progettazione Família se sublima en la narració de la gran artìstica de Gaudì chi progetende sa expression, which in the project of the
della Sagrada Família si sublima nella religiositat del pòpul de Catalunya. I en la Sagrada Famìlia si faghent totunu in su Sagrada Família is sublimed in the narration
narrazione della grande religiosità del Sagrada Família tenguerà un rol de significat contu de sa religiosidade manna de su of the profound religiousness of the people
popolo di Catalogna. E nella Sagrada simbòlic també l’Alguer. En una de les grans pòpulu de Catalùnia. E in sa Sagrada of Catalonia. In the Sagrada Família even
Família avrà un ruolo di significato vidrieres policromes de la Sagrada Famِília Famìlia ant a rapresentare su santuàriu Alghero has a role of symbolic meaning. In
simbolico anche Alghero. Nelle vetrate siguerà representat lo Santuari de Vallverd, de Valverde, una de sas espressadas prus the polychrome stained glass windows the
policrome della Sagrada Família sarà una de les més forts expressions de fe del fortes de sa fide de su pòpulu saligheresu. Sanctuary of Valverde is represented, one
rappresentato il Santuario di Valverde, una pòpul alguerès. Una presència en terra Una presèntzia in terra de Catalùnia of the strongest expressions of faith of the
delle più forti espressioni della fede del catalana que lligarà en manera indissoluble i chi at a acapiare a forte in sos sèculos people of Alghero. A presence in the land
popolo algherese. Una presenza in terra di en los sèculs que vengueràn lo gran Gaudí a imbenientes su grandu Gaudì a S’Alighera, of Catalonia that will bind indissolubly the
Catalogna che legherà indissolubilmente l’Alguer, ciutat sarda de llengua catalana. tzitade sarda de limba catalana. great Gaudí to Alghero, a Sardinian city
e nei secoli a venire Il grande Gaudí ad speaking the Catalan language.
Alghero, città sarda di lingua catalana.

7
Elogio della Sagrada família
+ Mauro Maria MORFINO
Vescovo di Alghero-Bosa

La Sagrada Família “un segno visibile La Sagrada Família “un senyal visible del Sa Sagrada Famìlia “unu sinnu visìbile Described by Pope Benedict as “a visible
del Dio invisibile” – come ha affermato il Déu invisible” – com ha afirmat Benet XVI de unu Deus invisìbile” - gasi comente sign of the invisible God” during the
Papa Benedetto durante la dedicazione del durant la dedicació del temple de Gaudí al at naradu su Papa Beneitu in sa consecration of Gaudì’s temple last
tempio di Gaudí lo scorso novembre – fa passat mes de novembre – fa la sua irrupció dedicatzione de su tèmpiu de Gaudì in November, the Sagrada Família descends
la sua irruzione nella Barceloneta sarda. en la Barceloneta sarda. La intenció del su mese de santandria coladu - lompet upon the Sardinian Barceloneta. With
L’intenzione dell’allestimento è riproporre muntatge és de tornar a proposar els espais a sa Barceloneta sarda. Sa punna de this exhibition we intend to present once
la spazialità e la sacralità di un monumento i la sacralitat de un monument artístic custa faina est su de torrare a mustrare again the spatiality and the sacredness
artistico d’eccezione, di un cantiere che excepcional, de una obra que polsa i renova s’ispatzialidade e sa sagralidade de of an outstanding monument and of a
pulsa e rinnova la sua creatività da 128 la sua creativitat de 128 anys. Un laboratori unu monumentu artìsticu de cabbale, construction site that has been throbbing
anni. Un laboratorio quasi-infinito di idee, quasi-infinit de idees, recerques formals, de unu cantieri chi est biu e rennoat sa with life and renewing its own creativity
ricerche formali, sperimentazioni per dire il experimentacions per diure el no-dit no creatividade sua dae 128 annos a oe. Unu for the last 128 years. An almost unlimited
non-detto, non solo dell’arte, ma dell’umano solament de l’art, sinó també de l’humà i laboratòriu belle infinidu de ideas, chircas laboratory of ideas, formal research,
e della fede. de la fe. formales, isperimentatziones pro contare experiments on how to say the unsaid from
La Sagrada Família è, a pieno titolo, La Sagrada Família és, a tots els efectes, su chi non si narat, non petzi de s’arte, ma an artistic, human and faith perspective.
un monumento della fede. Il giovane un monument de fe. El jove Gaudí pren a fintzas de s’òmine e de sa fide. The Sagrada Família is a monument of
Gaudí prende in mano la conduzione mans la direcció de l’obra l’any després Sa Sagrada Famìlia est, comente li deghet, faith by all means. A young Gaudì assumed
dell’opera l’anno dopo il suo incipit, nel del sou incipit, al 1883. Antoni té 31 anys. unu monumentu de sa fide. Gaudì pitzinnu control of all construction works in 1883, a
1883. Antoni ha 31 anni. A seguito di un A conclusió de un tridu quaresmal vivit amb leat in manu sa ghia de s’òpera s’annu year after its incipit. Antoni was 31 years
triduo quaresimale vissuto con particolare particular intensitat i íntima implicació, a pustis s’incipit suo, in su 1883. Antoni old. After a remarkably intense and intimate
intensità e intimo coinvolgimento, la la vida del jove professional té un canvi tenet 31 annos. A pustis de tres dies Easter triduum, the young professional’s
vita del giovane professionista ha una decisiu i fa sou, abraçant-lo, aquell projecte caresimales coladas cun sentidu forte, sa life took a decisive turn and he embraced
svolta decisiva e fa suo, sposandolo, quel monumental la construcció del qual se vida de su professionista giòvanu mudat the monumental project, the construction
progetto monumentale la cui costruzione lligarà inseparablement al sou nom, al sou retzende in intragnas cussu progetu of which was then indissolubly bound to his
si legherà inscindibilmente al suo nome, geni, a la sua fe. monumentale cun su fràigu chi s’at a name, his genius and his faith.
al suo genio, alla sua fede. La Sagrada La Sagrada Família per Gaudí, no serà acapiare a su nùmene suo, a su gèniu The Sagrada Família was not only an
Família, per Gaudí, non sarà semplicemente simplement una excepcional oportunitat suo, a sa fide sua. Sa Sagrada Família pro incredible opportunity for his career, a
un’eccezionale opportunità professionale, professional, un laboratori de arquitectura Gaudì no at a èssere petzi un’oportunidade simple laboratory of advanced architecture
un laboratorio di architettura avanzata, avançada, on concretar i realitzar intuïcions professionale de primore, unu laboratòriu in which he could give shape to innovative
dove dar corpo a intuizioni innovative e ad innovadores i una inèdita florida artística, de architetura desemplada, ue dare intuitions and to an original artistic
una inedita fioritura artistica, ma assumerà sinó que assumirà també una indubtable sustàntzia a intuitziones annoadoras e a flowering, but more than that it took on
una indubbia connotazione esistenziale. connotació existencial. Ha triat de no se una froridura artìstica desconnota, ma at an undisputed existential connotation. He
Farà la scelta di non sposarsi, di condurre casar, de conduir un nivell de vida talment a tènnere una bisura esistentziale ladina made the decision not to marry and to live
un tenore di vita talmente sobrio da poter sobri que se podia considerar, més aviat, meda. Non si cojuat, sèberat de vìvere a unpretentious life, considered by some
essere considerata, piuttosto, scelta di una triada de pobresa evangèlica; reduirà moderadu a tales chi paret unu sèberu almost as vow of Evangelical poverty.
evangelica povertà; ridurrà al minimo le al mínim les sues eixides de Catalunya, evangèlicu de poberesa; at a èssire He avoided leaving Catalonia as much
sue uscite dalla Catalogna, ricercando il recercant un diàleg teològic, litúrgic i pagu dae sa Catalùnia, chirchende unu as possible while seeking a theological,
confronto teologico, liturgico e spirituale espiritual amb exponents de l’episcopat i del cunfrontu teològicu, litùrgicu e ispirituale liturgical and spiritual confrontation with
con esponenti dell’episcopato e del clero clero català. cun sos òmines de s’episcopadu e de su Episcopal representatives and Catalan
catalano. Al 1914, Gaudí, quasi en una ideal cleru catalanu. clergymen.
Nel 1914, Gaudí, quasi in una ideale identificació amb la Sagrada Família In su 1914, Gaudì, essende belle totunu Almost in an act of ideal act of
immedesimazione con la Sagrada Família, decideix de abandonar totes les altres cun sa Sagrada Famìlia, sèberat de lassàre identification, in 1914 Gaudì abandoned
decide di abbandonare ogni altra attività activitats professionals. Arriba fins a portar cale si siat àtera faina. Nche tràmudat every other professional activity in favour of
professionale. Giunge a portare il suo el mateix llit al sou atelier per se donar su letu suo in s’atelier pro intregare the Sagrada Família. He came to the point

8
stesso letto nel suo atelier per darsi tutto tot a una obra que, ell mateix, percebia totu sa pessone sua a un’òpera chi, isse of bringing his own bed to the workshop
ad un’opera che, lui stesso, percepiva totalitzant i complexa per ell i, a fortiori, etotu, bidiat totalizante e cumplessa e, a therefore giving up his whole self to a
totalizzante e complessa per sé e, a fortiori, per qui hi fóra posat mans després d’ell. En fortiori, pro cussos chi aerent traballadu completely absorbing project not only for
per coloro che vi avrebbero messo mano aquell període, serà un assidu freqüentador a pustis de issu. In cussu perìodu leghet him but all the more so for who would later
dopo di lui. In tale periodo, sarà un assiduo dels textos del benedictí Guéranger, gran òperas meda de su beneditinu Guéranger, take his place.
frequentatore dei testi del benedettino innovador de la ciència litúrgica i, en els grandu annoadore de s’iscèntzia litùrgica During this period he assiduously consulted
Guéranger, grande innovatore della scienza últims 12 anys de la sua existència, entrarà e, in sos ùrtimos annos de sa vida sua, the written works of Benedictine Guéranger,
liturgica e, negli ultimi 12 anni della sua no sols conceptualment, sinó molt més vivet a fitianu cussa liturgia in su pensu e also a great innovator of liturgical science,
esistenza, entrerà non solo concettualmente pràcticament, vivint-la en la quotidianitat, mescamente in sa pràtica. and in the last 12 years of his life he took
ma, molto di più praticamente, vivendola en la litúrgia. Creo chi siat custa “esistentzialidade part in the liturgy – not only conceptually
nella quotidianità, nella liturgia. Crec sigui aquesta “existencialitat creient”, credente”, paris cun su gèniu artìsticu suo, but practically, as a daily routine.
Credo sia questa “esistenzialità credente”, combinada amb la peculiaritat del sou geni chi at fatu a nàschere cussu unicum chi est I believe that this “believing existentialism”
coniugata con la peculiarità del suo genio artístic, a haver generat aquell unicum que sa Sagrada Famìlia. In issa, Gaudì, resessit combined with his artistic genius,
artistico, ad aver partorito quell’unicum és la Sagrada Família. En ella, Gaudí, reïxi a bogare a campu una sìntesi intre de su contributed to the creation of this unicum,
che è la Sagrada Família. In essa, Gaudí, a donar vida a una síntesi inèdita entre coladu e su nou, su connotu e sa meleda which is the Sagrada Família. In this project
riesce a dar vita ad una sintesi inedita continuïtat i novetat, tradició i inspiració creativa. Gaudì s’est atrividu in cussu chi, Gaudì gives life to an original synthesis of
tra continuità e novità, tradizione ed creativa. Gaudí s’és atrevit a fer allò que, a seguru, àteros architetos, ingennieris e continuity, novelty, tradition and creativity.
estro creativo. Gaudí ha osato ciò che, probablement, altres arquitectes, enginyers artistas aiant petzi allampiadu e bisadu, Gaudì dared to achieve what other
probabilmente, altri architetti, ingegneri i artistes havien entrevist i somniat, sense sena tènnere su coràgiu e s’abilesa de architects, engineers and artists had only
ed artisti avevano intravisto e sognato, però haver tengut el coratge i la capacitat dare sustàntzia a sa “bisione”. Isse at glimpsed and dreamed of, without having
ma senza avere il coraggio e la capacità di de quantificar la “visió”. Ell s’és fermat a ascurtadu sa traditzione ispantosa de the courage or the skills to quantify the
quantificare la “visione”. Egli si è attardato escoltar la gran tradició de les catedrals sas seas antigas, ma, sende atrividu, est “vision”. He loitered while listening to the
ad ascoltare la grande tradizione delle antigues, i “atrevint-se” és reeixit no resessidu non petzi a nche las torrare e a grand tradition of the ancient cathedrals
cattedrali antiche ma, osando, è riuscito solament a no reeditar-les de una manera annoare ma fintzas a islacanare fache a but by daring, not only did he recreate a
non solo a non rieditarle sbiaditamente, ma descolorida, sinó a passar decididament les su benidore. faded version of them but he also definitely
a sconfinare decisamente nel futuro. fronteres del futur. Creo chi custa atrivida, in prus de su crossed the frontiers of the future.
Credo che il suo osare, oltre al fatto del suo Crec que el sou “atrevir-se”, a part del gèniu artìsticu famadu, cuet sas raighinas Apart from his undisputable artistic genius,
indiscusso genio artistico, nasconda le sue sou indiscutible geni artístic, amagui les suas in cussu chi est s’abitu saliosu e I believe that his daring had its roots in
radici in quella che è stata la frequentazione sues arrels en aquella que és estada la chi aguantat in su tempus, de “sos libros the prolific and constant consultation of
feconda e diuturna, dei “libri di testo” che freqüentació fecunda i diüturna dels “llibres de testu” chi Gaudì teniat suta de ogros “textbooks” that Gaudì had before his
Gaudí aveva sotto gli occhi e nel cuore: il de text” que Gaudí tenia sota els ulls i al cor: e in su coro: su libru de sa natura, su eyes and in his heart: the book of nature,
libro della natura, il libro della Scrittura, el llibre de la natura, el llibre de la Escriptura, libru de s’Iscritura, su libru de sa liturgia. the book of the Scriptures, the book of
il libro della liturgia. Le pagine palpitanti el llibre de la litúrgia. Les pàgines palpitants Sas pàginas bias de custos tres libros liturgy. The throbbing pages of these
di questi tre libri parlano, anzi cantano, de aquestos tres llibres parlen, ans canten, faeddant, antzis cantant, de sa Sagrada three books speak, or rather sing out, in
nella Sagrada Família. È per questo che en la Sagrada Família. És per això que la Famìlia. the Sagrada Família. This is the reason
la sua mole spettacolare, dal di dentro sua mola espectacular, de dins vers fora i Est pro custu chi sa mannària ispantosa why its spectacular size, from the inside
verso fuori e dall’esterno verso l’interno, de fora vers l’interior, traspua de bellesa. sua, dae intro fache a foras e a s’imbesse, to the outside and from the outside to the
trasuda di bellezza. Bellezza che è – come Bellesa que és – com dieva en l’homilia de sumit bellesa. Bellesa chi est - comente inside, exudes with beauty. As Benedict
diceva nell’omelia della dedicazione della la dedicació de la basílica Benet XVI – “gran naraiat in s’omelia de sa dedicatzione de XVI proclaimed in the homily for the
basilica Benedetto XVI – “grande necessità necessitat de l’home: és l’arrel de la qual sa basìlica Beneitu XVI - «bisòngiu mannu consecration of the basilica, this beauty
dell’uomo; è la radice dalla quale sorgono naixen el tronc de la nostra pau i els fruits de s’òmine; est sa raighina dae ue essint is “one of mankind’s greatest needs; it is
il tronco della nostra pace e i frutti della de la nostra esperança. La bellesa és també su truncu de sa paghe nostra e sa frùtora the root from which the branches of our
nostra speranza. La bellezza è anche reveladora de Déu perquè, com ell, l’obra de s’ispera nostra. Sa bellesa nos mustrat peace and the fruits of our hope come forth.
rivelatrice di Dio perché, come lui, l’opera bella és pura gratuïtat, convida a la llibertat i fintzas a Deus ca, comente a isse, s’òpera Beauty also reveals God because, like him,
bella è pura gratuità, invita alla libertà e desllibra de l’egoisme”. El nom de Gaudí que galana est gratuidade sìnchera, ispinghet a a work of beauty is pure gratuity; it calls
strappa dall’egoismo”. Il nome di Gaudí che en la Sagrada Família s’és fet “coautor” del sa libertade e nch’istèsiat dae s’egoismu». us to freedom and draws us away from
nella Sagrada Família, si è fatto “coautore” bell de l’humà i del diví, coautor de gratuïtat Su nùmene de Gaudì chi in sa Sagrada selfishness.” May Gaudì’s name be blessed
del bello dell’umano e del divino, coautore i en la gratuïtat, resta en benedicció. A Família at postu paris su bellu de s’òmine for in the Sagrada Família he became a
di gratuità e nella gratuità, resta in Barcelona, a l’Alguer, en el món. cun Deus, est coautore de gratuidade e in “co-author” of all is beautiful, human and
benedizione. A Barcellona, ad Alghero, nel sa gratuidade, e abarrat in beneditzione. In divine, co-author of gratuity and in gratuity.
mondo. Bartzellona, in S’Alighera, in su mundu. In Barcelona, in Alghero, in the entire world.

9
La Sagrada Família. Metafora dei valori della Catalogna
Joan-Elies Adell
Director de l’Espai Llull.
Representació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer

La Sagrada Família. La Sagrada Família. Sa Sagrada Famìlia. The Sagrada Família.


Metafora dei valori della Metàfora dels valors de Metàfora de sos valores Metaphor of Catalonia’s
Catalogna Catalunya de sa Catalùnia values

Il 7 novembre 2010 Benedetto XXVI ha El 7 de novembre de 2010, Benet XVI va Su 7 de santandria 2010 Beneitu XVI at November 7th 2010, Benedict XVI consecrated
consacrato a Barcellona il Tempio Espiatorio consagrar a Barcelona el temple expiatori de cunsagradu in Bartzellona su Tèmpiu Espiatòriu the Expiratory Temple of the Família in
della Sagrada Família. Questo evento può la Sagrada Família. Aquest fet podria ésser de sa Sagrada Famìlia. Si podet tènnere in Barcelona. The event can be considered as
essere considerato come la fine di un considerat com la fi d’un recorregut que es va cunsideru che chi siat a s’agabbu de unu the end of a journey that started December
percorso che iniziò il 19 dicembre 1882 iniciar el 19 de desembre de 1882, quan es caminu inghitzadu su 19 de nadale 1882 cando 19th 1882, with the blessing of its foundation
quando fu benedetta la prima pietra. va beneir la primera pedra. Aquesta basílica aiant beneitu sa prima pedra. stone.
Questa Basilica riunisce gli ideali che reuneix els ideals que van determinar Custa Basìlica crobat sos ideales chi sunt sos This basilica brings together all the ideals
determinano l’esistenza di Antoni Gaudí: la l’existència d’Antoni Gaudí: la seva visió piessinnos de sa vida de Antoni Gaudì: sa that determine Antoni Gaudì’s existence:
sua visione dell’architettura e dell’estetica, de l’arquitectura i de l’estètica, però també bisione sua de s’architetura e de s’estètica, his vision of architecture and aesthetics but
ma anche le sue aspirazioni morali, religiose les seves aspiracions morals, religioses i ma fintzas sas punnas morales e religiosas also his and Catalonia’s moral and religious
e della nazione catalana. Al di là delle nacionals. Més enllà de les hiperboloides suas e de sa natzione catalana. Foras de sos aspirations.
iperboloidi delle volte, che diffondono la de les voltes que difonen la llum com si iperbolòides de sas bòvedas, chi isparghent Apart from the hyperboloid-shaped vaults
luce come fossero le foglie degli alberi fossin les fulles dels arbres d’un bosc o del sa lughe comente chi esserent sas fògias emanating light as if they were leaves on
di un bosco o del profilo parabolico delle perfil parabòlic de les seves torres (i que de sas àrbores de unu padente o de su a tree in a forest, or the parabolic profile
sue torri (e che il percorso espositivo che l’exposició que aquí presentem il·lustra amb perfilu parabòlicu de sas turres suas (chi of the spires (the expositive path that we
qui presentiamo illustra giustamente); la molt d’encert); la Sagrada Família no és sols si bident a craru in custa espositzione); sa are now presenting will explain it clearly);
Sagrada Família non è soltanto una lezione una lliçó avançada d’arquitectura, sinó que Sagrada Famìlia no est petzi una letzione the Sagrada Família isn’t just a specialized
specialistica in Architettura, ma anche è també ha esdevingut la metàfora perfecta ispetzalìstica in Architetura, ma s’est fata lesson in Architecture but it has also become
divenuta la perfetta metafora per mostrare a per mostrar a tot el món la nostra manera fintzas sa metàfora perfeta pro mustrare a the perfect metaphor to show the world
tutti il nostro modo di fare ed essere e i valori de fer i d’ésser i els valors que han inspirat totus sa manera de fàghere e cussa de èssere who we are and how we live and all the
che hanno ispirato la costruzione politica, la construcció política, econòmica i social nostras e sos valores chi ant ispiradu su fràigu values that have inspired Catalonia’s politics,
economica e sociale della Catalogna nel de Catalunya en el transcurs de la nostra polìticu, econòmicu e sotziale de sa Catalùnia economy and society throughout our history.
corso della nostra storia. Quali sono però història. Quins són, però, aquests valors? in s’istòria nostra. Custos valores, cales sunt But, what are these values? Creativity,
questi valori? Creatività, volontà, genialità, Creativitat, voluntat, genialitat, perseverança, però? Creatividade, voluntade, genialidade, strength of will, genius, perseverance, effort,
perseveranza , sforzo, fede, dedizione, esforç, fe, dedicació, empenta, determinació aguantu, isfortzu, fide, apentu, impèllida, su faith, dedication, impulse, determination and
impulso, determinazione e devozione per un i devoció pel treball ben fet. Uns valors de èssere tzèrrimos e devotos pro unu traballu devotion to do things properly. These values
lavoro ben fatto. Alcuni valori e alcuni modi i unes maneres de fer que identifiquen fatu bene. Unos cantos valores e unas cantas and ways are Catalonia’s distinguishing
del fare che identifichino la Catalogna e che Catalunya i que ens ha permès de superar, maneras de fàghere chi identìfichent sa features and they have enabled us to
ci ha permesso di superare, collettivamente, col·lectivament, molts dels moments difícils Catalùnia e chi nos at permìtidu de poderare, overcome many difficult moments of our
molti dei momenti difficili della nostra storia. de la nostra història. totu paris, meda mamentos malos de s’istòria history.
Dobbiamo ricordare che l’architetto Antoni Hem de recordar que l’arquitecte Antoni nostra. We must remember that architect Antoni
Gaudí era un uomo di profonda e intensa Gaudí fou un home d’una profunda i intensa Depimus ammentare chi s’architetu Antoni Gaudì was a man with a profound and
religiosità, che potrebbe essere interpretata religiositat, que podria ésser interpretada Gaudì fiat un’òmine de religiosidade funguda intense religiosity, an aspect that might be
come una forma storica della sua volontà com una forma històrica de la seva voluntat e forte, chi si diat pòdere bìdere comente a interpreted as an historical form of his pursuit
di perfezione assoluta e come una forma di de perfecció absoluta i com una forma de una forma istòrica de sa voluntade sua de of absolute perfection but it might also be
giustificazione trascendentale del suo lavoro justificació transcendent del seu treball i la perfetzione assoluta e comente a una forma de interpreted as a transcendental justification
e della sua opera. seva obra. Al costat de la seva fe, també giustificatzione trascendentale de su traballu of his work.
Accanto alla sua fede, egli si distingue va destacar pel seu profund civisme i un suo e de s’òpera sua. In addition to his faith, Gaudì stands out

10
anche per il suo profondo senso civico e per gran amor al seu poble, a la seva terra i a la Paris cun sa fide, isse si distinghet pro su for his deep civic spirit and for the great
il grande amore per il suo popolo, la sua seva llengua, dels quals són mostra el seu sensu tzìvicu profundu e pro s’amore mannu love he felt towards his people, his land
terra e la sua lingua, testimoniati dal suo empresonament per voler celebrar l’11 de pro su pòpulu suo, sa terra sua e sa limba sua. and his language; evidence of this are his
incarceramento per aver voluto celebrare Setembre de 1714 (la futura diada nacional Nde faghent testimonia sa presonia sua ca aiat imprisonment for celebrating September
l’ 11 di Settembre 1714 (la futura festa de Catalunya), l’obstinació a parlar en català chertu a tzelebrare s’11 de cabudanni 1714 11th 1714 (a date that would later become a
nazionale catalana), dall’ostinazione nel a molts dels visitants il·lustres de la Sagrada (cussa die chi in su benidore at a èssere festa Catalan national holiday), his persistence in
parlare in catalano a molti degli illustri Família, entre els quals el rei espanyol Alfons natzionale catalana), e s’abbètia de faeddare talking Catalan to many illustrious visitors
visitatori della Sagrada Família, tra i XIII i la consciència de bastir la catedral de su catalanu a medas bisitadores famados de of the Sagrada Família, amongst which King
quali il re spagnolo Alfonso XIII e dalla Catalunya. sa Sagrada Famìlia, intre de sos cales su re Alfonso XIII, and the awareness that he was
consapevolezza di star costruendo la La Sagrada Família, com a temple expiatori, ispagnolu Alfonso XIII e dae cussu atinu chi fiat building Catalonia’s cathedral.
cattedrale di Catalogna. s’ha construït des dels seus inicis per fraighende sa sea de sa Catalùnia. Being an expiratory temple, from the very
La Sagrada Família, in quanto tempio voluntat popular, exclusivament gràcies Sa Sagrada Famìlia, sende tèmpiu espiatòriu, beginning the Sagrada Família was built as a
espiatorio, fin dal suo inizio è stata costruita a donatius. Ha crescut sense pausa, giai a comintzu l’ant fraigada pro voluntade result of the will of the people, being funded
per volontà popolare, esclusivamente grazie impertèrrita al pas del temps i de les populare, petzi cun donatziones. Est crèschida exclusively by donations. It grew without
alle donazioni. È cresciuta senza pausa, modes. Una obra feta maó a maó per la sena pàusu, atzuda cun su colare de su tempus stopping, regardless of time and trends. The
imperterrita al passere del tempo e delle iniciativa de molta gent i també un laboratori e de sas modas. Un’òpera fraigada pedra cun cathedral was built stone by stone thanks to
mode. Un’opera costruita pietra su pietra, constant d’idees, de recerques formals i pedra, cun sa faina de gente meda e fintzas the initiative of many people but also thanks
per iniziativa di molta gente e anche un d’ús de matèries primeres, d’experimentació unu laboratòriu fitianu de ideas, de chircas to a constant laboratory of ideas, formal
laboratorio costante di idee, di ricerche amb l’espai però també de voluntat i de formales, de impreu de matèrias primas, research, raw materials, experiments with
formali, d’utilizzo di materie prime, di desafiament col·lectius. de esperimentu cun s’ispàtziu ma fintzas de space and of general will and challenge.
sperimentazione con lo spazio ma anche di És, també per això, la Sagrada Família una voluntade e desafiu de totus. It is also for this reason that the Sagrada
volontà e sfida collettiva. preciosa possibilitat per explicar què és Fintzas pro custu sa Sagrada Famìlia est una Família is a precious opportunity to describe
Anche per questo la Sagrada Família è una Catalunya: una cultura local amb vocació oportunidade de giudu pro contare cussu Catalonia: a local culture with a global
preziosa opportunità per spiegare ciò che è la global. En Gaudi és present la vocació chi est sa Catalùnia: una cultura locale cun vocation. Gaudì expresses Catalonia’s
Catalogna: una cultura locale con vocazione internacional de Catalunya, la cultura de vocatzione globale. In Gaudì s’agatat sa international vocation, its culture made of
globale. In Gaudì è presente la vocazione l’esforç i del sacrifici mai absent d’enginy i vocatzione internatzionale de sa Catalùnia, efforts and sacrifices, though never lacking
internazionale della Catalogna, la cultura creativitat. sa cultura de s’isfortzu e de su sacrifìtziu però genius and creativity.
dello sforzo e del sacrificio mai privo di Del fort i antic lligam que uneix Sardenya paris cun s’imbentu e sa creatividade. This exposition is a result of the strong
ingegno e creatività. (i especialment l’Alguer, ciutat amb qui Dae su ligàmene forte e antigu chi aunit sa and ancient bond between Sardinia (most
Dal forte e antico legame che unisce la compartim una mateixa llengua) amb Sardigna a sa Catalùnia (e mescamente especially Alghero, as we share the same
Sardegna (e particolarmente Alghero, città Catalunya ha nascut aquesta exposició. S’Alighera, tzitade cun sa cale cumpartzimus language) and Catalonia.
con la quale condividiamo la stessa lingua) Agraeixo, en nom de la Generalitat de sa matessi limba) est nàschida custa mustra. On behalf of the Generalitat of Catalonia,
con la Catalogna è nata questa esposizione. Catalunya, a la Regió Autònoma de Torro gràtzias, a nùmene de sa Generalitat I wish to thank the Autonomous Region of
Ringrazio, a nome della Generalità di Sardenya, al Municipi de l’Alguer, a la de Catalùnia, a sa Regione Autònoma de Sardinia, the Town Council of Alghero, the
Catalogna, la Regione Autonoma della Diòcesi de l’Alguer-Bosa, a la Fundació META Sardigna, a sa Comuna de S’Alighera, a sa Alghero-Bosa Diocese, META Foundation
Sardegna, il Comune di Alghero, la Diocesi i a la Fundació Sagrada Família, que hagin fet Diòtzesi de S’Alighera-Bosa, a sa Fundatzione and the FundaciòFamília for making this
di Alghero-Bosa, la Fondazione META e possible aquesta mostra i que hagin maldat META e a sa Fundaciò Sagrada Famìlia, chi ant exhibition possible and for working hard to
la Fundació Sagrada Família, che hanno esforços per portar-la al cor de les muralles leadu parte a s’ammàniu de custa mustra e chi position it in the heart of the ancient walls
reso possibile questa mostra e che con un i les torres de l’Alguer Vella, al preciós país l’ant insertada, cun traballu mannu, in su coro and amongst the towers of Alguer Vella, the
enorme sforzo l’hanno inserita nel cuore delle català de Sardenya. de sas murallas e de sas turres de s’Alguer precious “paìs català” of Sardinia.
muraglie e delle torri dell’Alguer vella, al Gaudí va ser l’arquitecte que va posar vella, in su “pais català” pretziadu de Sardigna. Gaudì was the architect that introduced
prezioso “país català” di Sardegna. Catalunya al món. Gràcies a Gaudí, i a la Gaudì fiat istadu s'architetu chi at fatu a Catalonia to the rest of the world. Thanks
Gaudí fu l’architetto che ha fatto conoscere Sagrada Família, són molts que els qui connòschere sa Catalùnia in su mundu. to him and to his Sagrada Família there are
la Catalogna al mondo. Grazie a Gaudí e miren Catalunya amb admiració, respecte Gràtzias a Gaudì e a sa Sagrada Famìlia sunt many that look at Catalonia with admiration,
alla Sagrada Famiglia sono molti quelli che i entusiame. Estic de tot convençut que, in medas sos chi càstiant a sa Catalùnia cun respect and enthusiasm. I am absolutely sure
guardano alla Catalogna con ammirazione, de la mà de la genialitat d’Antoni Gaudí, ammiru, respetu e cuntentesa. So cumbintu that Antoni Gaudì’s genius will kindle even
rispetto ed entusiasmo. Sono assolutamente també l’Alguer serà encara més coneguda, de su totu chi, pro more de su gèniu de Antoni more attention, appreciation and respect to
convinto che, dal genio di Antoni Gaudí, apreciada i respectada, no sols pels Gaudì, fintzas a S'Alighera l'ant a connòschere Alghero not only from its Catalan “siblings”
anche Alghero sarà ancora più conosciuta, “germans” catalans, sinó per tota la resta de prus, l'ant a apretziare e respetare, non but also from the rest of the world.
apprezzata e rispettata, non solo dai “fratelli” del món. petzi sos "frades" catalanos, ma fintzas totu
catalani, ma anche dal resto del mondo. sos àteros de su mundu.

11
1

2 3 Immagini della Città di Alghero


4

1. Panoramica della muraglia 1. Panoràmica de les muralles 1. Panoràmica de sas murallas 1. Landscape with walls

2. Nuraghe Palmavera 2. Nurac Palmavera 2. Nuraghe Palmavera 2. Nuraghe Palmavera

3. Golfo di Porto Conte 3. Golf de Port del Comte 3. Gulfu de Porto Conte* 3. Porto Conte gulf

4. Pianta della città 4. Planol de la ciutat 4. Pranta de sa tzitade 4. City map


(XVIII secolo) (XVIII segle) (XVIII sèculos) (XVIII century)

12
Alghero. Comunità catalana d'Italia
Antonio Nughes
Direttore dell'Ufficio dei Beni Culturali Ecclesiastici
della Diocesi di Alghero e Bosa

Barceloneta, qui bella que sés,


seguda en fatxa del Cap de la Caça;
si no se fossi perduda la raça,
una sirena hi fóra de més.
Barceloneta, qui bella que sés!

Alghero. Comunità L'Alguer. Comunitat S’Alighera. Comunidade Alghero. Catalan


catalana d'Italia catalana de Itàlia catalana de Itàlia community of Italy
Il titolo, tra il vezzeggiativo e il civettuolo, di El títol carinyós de “Barceloneta”, que la Su tìtulu, mesu carignosu e mesu bragosu, de The title of “Barceloneta”, between the
“Barceloneta”, che la tradizione da sempre tradició ha de sempre atribuït a l’Alguer, i “Barceloneta”, chi sa traditzione dae semper endearing and flirtatious, which tradition has
ha attribuito ad Alghero, accostandolo a que aquestos versos anònims acompanyen at intregadu a S’Alighera, acostagende·lu a always ascribed to Alghero associating the
Barcellona, esprime in maniera originale e amb imatges de somni, exprimeix en forma Bartzellona, espressat a manera originale town to Barcelona, expresses in an original
immediata la sua realtà storica di comunità original i eficaç la sua peculiaritat històrica e ladina sa realidade istòrica sua de and immediate way its historical reality of
catalana d’Italia, nonché il suo profondo de comunitat catalana de Itàlia, i el sou comunidade catalana de Itàlia. Nos faeddat Catalan community in Italy, as well as its
legame attuale non solo con la capitale profund lligam no solament amb Barcelona, in prus de su ligàmene forte a dies de oe non present deep bind not only with the Catalan
catalana, ma anche con tutta la storia, la sinó amb tota la història, la llengua i la petzi cun sa capitale catalana, ma fintzas cun culture, but also with all Catalan history,
lingua e la cultura catalana, della quale gli cultura catalana, de les quals els algueresos totu s’istòria, sa limba e sa cultura catalana, language and culture of which the Algheresi
algheresi si sentono parte integrante. se senten part integrant. chi sos saligheresos tenent in s’intragna. feel to be an integral part.
Un sentimento e una coscienza di identità Un sentiment i una consciència de identitat Unu sentidu e una cussèntzia de identidade A feeling and an awareness of identity
che gli algheresi vivono con orgoglio, anche que els algueresos viuen amb orgull, chi sos saligheresos vivent cun orgòlliu, that the Algherese live with pride, even
se a volte li manifestano con aria scanzonata també si a voltes l’exterioritzen en manera mancari si a bortas la mustrant brulla·brulla o if sometimes shown through easy-going
o con atteggiamenti quasi provocatori e desencantada o amb expressions quasi cun atza e declaratziones de diversidade dae or almost defiant attitudes and through
dichiarazioni di diversità rispetto agli altri provocadores i de diversitat respecte als sos àteros sardos. declarations of diversity from the other
sardi. altres sards. Sardinians.

13
La storia Història S’Istòria The History
Sull’origine del toponimo di “Alghero”, non Sobre l’origen del topònim “Alguer”, no Subra de s’orìgine de su topònimu There are no certainties concerning the origin
si hanno certezze. Tra le tante ipotesi, alcune tenim respostes segures. Entre les diverses “S’Alighera” non b’at impostas seguras. of the toponym of “Alghero”. Among the
anche troppo fantasiose, la più probabile hipòtesis, algunes de les quals fins i tot Intre de sas paritzas ipòtesis, calicuna de sas several hypothesis, some even too fanciful,
è che la località abbia preso il nome dalla fantasioses, la més probable és que la ciutat cales tropu imbentera, sa prus probàbile est the most likely is that the locality took its
grande quantità di “alghe”, o resti di hagi pres aquest nom de la gran quantitat de chi custu logu apat leadu su nùmene dae su name from the presence of the great quantity
“posidonia”, che le mareggiate e le correnti “algues”, o restes de la “posidònia” que les muntone de “algas”, o cantos de “posidònia”, of algae, or remains of “Posidonia”, that
marine depositano lungo tutto il litorale. marejades i les corrents marines deixen en chi sas maretadas e sas currentes marinas the sea storms and the sea currents deposit
Le numerose testimonianze preistoriche tot el sou litoral. lassant in totu sa costera. Sas paritzas along the coast.
e dei primi periodi della presenza umana Les copioses testimoniances prehistòriques testimonias preistòricas e de sos primos The numerous prehistoric and ancient
confermano che Alghero e il suo territorio dels primers períodes de la presència perìodos de sa presèntzia umana cunfirmant historical remains of human presence confirm
sono stati al centro di una intensa vita humana confirmen que l’Alguer i el sou chi S’Alighera e su territòriu suo ant tentu una that Alghero and its territory have been the
sociale, economica e culturale nell’ambito territori són estats al centre de una intensa vida sotziale, econòmica e culturale nòdida in centre of an intense social, economical and
dell’affascinante storia della Sardegna. vida social, econòmica i cultural en l’àmbit de intro de s’istòria ispantosa de Sardigna. cultural life amidst the fascinating history of
la fascinant història de Sardenya. Sardinia.
Durante il Medio Evo, nella seconda metà del In s’interi de su Medioevo, in sa segunda
1200, anche dopo il passaggio del Regno di Durant l’Edat Mitjana, en la segona meitat metade de su 1200, fintzas a pustis de sa During the Middle Ages, in the second half
Sardegna e Corsica alla Corona d’Aragona del s. XIII, al moment del passatge de colada de su Rennu de Sardigna e Còrsica of the XIII century, even after the handover of
(1296), Alghero continua a rimanere sotto Sardenya i Còrsega a la Corona d’Aragó a sa Corona de Aragona (1296), S’Alighera the Kingdom of Sardinia and Corsica to the
l’influenza politica ed economica di Genova, (1296), l’Alguer se troba sota la influència sighit a abarrare suta de s’influèntzia polìtica Crown of Aragon (1296), Alghero continued
soprattutto attraverso la potente famiglia dei econòmica i política de Gènova, sobretot e econòmica de Gènova, mescamente pro to be under the political and economical
Doria che, da villaggio di pescatori, l’aveva a través de la potent família Dòria, que de mèdiu de sa famìlia poderosa de sos Dòria chi, influence of Genes, especially through the
trasformata in centro commerciale e aveva vilatge de pescadors l’havia transforma en dae bidditzolu de piscadores, l’aiant mudada powerful Doria family that transformed
dato inizio alle opere di fortificazione. centre comercial i havia començat les obres in tzentru cummmertziale e aiant inghitzadu the town from a village of fishermen to
La Confederazione catalano-aragonese, de fortificació. sas òperas de fortilesa. a commercial centre and started off the
che a partire dal 1321 aveva cominciato La Confederació catalano-aragonesa que, a Sa Cunfederatzione catalanu-aragonesa, chi fortification works.
l’occupazione militare dell’isola, giunge alla partir del 1321, havia començat l’ocupació printzipiende dae su 1321 aiat comintzadu The Catalan-Aragonese Confederation,
conquista della piazzaforte di Alghero solo il militar de l’illa de Sardenya, arriba a s’ocupatzione militare de s’ìsula, conchistat sa which started the military occupation of the
27 agosto del 1353 con la battaglia navale conquistar la plaça forta de l’Alguer solament pratzaforte de S’Alighera petzi su 27 de austu island in 1321, conquered the fortress of
di Porto Conte, durante la quale le flotte el 27 de agost del 1353, amb la batalla 1353 cun sa batalla navale de Porto Conte, Alghero only on August 27th 1353 with the
catalana e veneziana, comandate da Bernat naval de Port Comte, durant la qual les cando sas naves catalanas e venetzianas, naval battle of Porto Conte, during which the
di Cabrera, sconfiggono quella genovese. flotes catalana i veneciana, capitanejades ghiadas dae Bernat de Cabrera, binchent Catalan and Venetian fleet, commanded by
Una conquista, però, durata pochi giorni, de Bernat de Cabrera, derroten l’armada contras a sos genovesos. Bernat de Cabrera, beat the Genoese fleet.
perché appena Bernat di Cabrera salpa con la genovesa. Una conchista, però, chi aturat petzi pagas A conquest that lasted only a few days
flotta per far ritorno a Cagliari, gli algheresi si Una conquista, però, que dura pocs dies, dies, ca luego partidu Bernat de Cabrera because, as soon as Bernat de Cabrera set
ribellano e riconsegnano la città a Genova. perquè després que Bernat de Cabrera cun sas naves pro torrare a Casteddu, sos sail with his fleet to return to Cagliari, the
L’anno seguente è lo stesso Pietro III il salpa amb la flota per tornar a Càller, saligheresos si rebellant e torrant a cunsinnare Algherese rebelled and gave the city back
Cerimonioso a guidare la campagna di els algueresos se rebel·len i consignen sa tzitade a Gènova. to Genes.
riconquista e, dopo un assedio che dura da novament la ciutat a Gènova. S’annu a pustis est Pietro III su Tzerimoniosu The following year, Peter III the Ceremonious
giugno al 16 di novembre, entra vittorioso ad L’any següent és el mateix Pere III, el etotu chi ghiat sa campagna de reconchista in person guided the campaign for the
Alghero, che così inizia la sua lunga storia Cerimoniós, que guia la campanya de e, a pustis de un’assèdiu chi durat dae reconquest and after a siege that lasted from
catalana, che, soprattutto con la sua lingua, reconquista i, després de un assetge que làmpadas fintzas a su 16 de santandria, intrat June to November 16th, he entered Alghero
una delle varianti del catalano, continua fino dura de juny fins al 16 de novembre, entra binchidore in S’Alighera, chi de custa manera victorious, thus beginning the town’s long
ai nostri giorni. victoriós a l’Alguer, que així comença la sua comintzat s’istòria longa sua catalana, sa cale, Catalan history that continues up to today,
Dopo la conquista il re dà l’avvio a una llonga història catalana, que, sobretot amb mescamente cun sa limba sua, una de sas especially through its language, a variant of
politica di radicale catalanizzazione di la sua variant algueresa del català, continua variantes de su catalanu, sighit a b’èssere galu Catalan.
Alghero, basata soprattutto su un massiccio fins avui. in dies de oe. After the conquest, the king began a policy of
ripopolamento della città con catalani Després de la conquista, el rei posa en A pustis de sa conchista, su re printzìpiat radical Catalanisation of Alghero, especially
provenienti un po’ da tutti i territori dominati marxa una política de radical catalanització una polìtica de catalanizatzione forte de based on a massive repopulation of the town
dalla corona e concedendo, a chi accettava de l’Alguer, que se basa sobretot en una S’Alighera, torrende mescamente a populare with Catalans from all over the territories
di trasferirsi ad Alghero, tutta una serie massiva repoblació de la ciutat amb catalans sa tzitade cun una truma de catalanos chi dominated by the Crown and granting,
di privilegi soprattutto di tipo economico, procedents un poc de tots els dominis de la lompiant dae paritzos logos dominados dae to whom accepted moving to Alghero, a
penale e fiscale. Corona i reservant, a qui accepta de anar a sa Corona e dende, a chie si nche cheriat whole series of economical, penal and fiscal
Prendono il via così gli anni d’oro di Alghero l’Alguer, tota una sèrie de privilegis sobretot tramudare a S’Alighera, totu una filera de privileges.
catalana, nonostante la storia registri de tipus econòmic, penal i fiscal. mandos mescamente de creze econòmica, Thus, the golden years of Catalan Alghero
un’alternanza di lunghi periodi di guerre, Comencen així els anys d’or de l’Alguer penale e fiscale. began, despite History records an alternation
pestilenze e carestie, durante i quali però la catalana, també si la història registra Comintzant gosi sos annos de oro de of long periods of war, pestilences and

14
città e il popolo non hanno mai abbandonato una alternança amb períodes de guerres, S’Alighera catalana, nointames bi siant famine, during which the town and the
le speranze e le iniziative alla ricerca della caresties, pestilències, durant els quals però s’intreverada de perìodos longos de gherras, people never abandoned hope and the
tranquillità e della prosperità. la ciutat i el pòpul no han mai abandonat les pestilèntzias e carestias, in s’interi de sos initiatives in search of tranquillity and
Nella seconda metà del XV sec. le incertezze esperances i les iniciatives per la recerca de cales però sa tzitade e su pòpulu non si fiant prosperity.
dinastiche che sfociano nel passaggio del la tranquil·litat i de la prosperitat. iscorados chirchende semper s’assèliu e su In the second half of the XV century the
regno da casate catalane ai Trastàmara, e En la segona meitat del s. XV els canvis megioru. dynastic uncertainties that led to the
le conseguenti problematiche nell’ambito dinàstics, amb el passatge del regne dels In sa segunda metade de su de XV sèculos handover of the kingdom from a Catalan
della politica spagnola, hanno avuto catalans als Trastàmara, i les problemàtiques sas dudas dinàsticas chi èssint a pìgiu lineage to the Trastàmara, and the
ripercussioni negative anche su Alghero, che en l’àmbit de la política espanyola, han colende su Rennu dae casadas catalanas a consequent problems in Spanish politics,
comincia a perdere in parte i vantaggi e il tengut repercussions negatives també a sos Trastàmara, e sos istrobbos chi sighint had a negative effect also on Alghero, which
prestigio di roccaforte catalana in Sardegna, l’Alguer, que perd els privilegis i el prestigi de in sa polìtica ispanniola, noghent fintzas a started losing part of its advantages and
e va incontro a una crisi economica e rocafort catalana de Sardenya, i entra en una S’Alighera, chi comintzat a pèrdere in parte prestige as a Catalan fortress in Sardinia,
commerciale, anche a seguito della cacciata crisi econòmica i comercial, també a causa sos mandos e su prestìgiu de rocaforte and moved towards an economic and trading
degli ebrei dai domini spagnoli, che avevano de l’expulsió, de tots els dominis espanyols, catalana de Sardigna e andat fache a una crisi business crisis, also due to the expulsion of
ad Alghero una fiorente comunità. dels hebreus, que a l’Alguer tenien un flòrida econòmica e cummertziale, fintzas a pustis the Jews from all Spanish territories, who
Nel 1495 Ferdinando il Cattolico, modificando comunitat. chi nch’istèsiant sos ebreos dae sos domìnios had a flourishing community in Alghero.
gli indirizzi della politica di ripopolamento Al 1495 Ferran el Catòlic, modificant la ispagnolos, chi teniant una comunidade In 1495 Ferdinand the Catholic authorized
della città, fino allora realizzato con gente política de repoblament de la ciutat, fins a losana in S’Alighera. town councillors to grant citizenship also
proveniente dai paesi catalani, autorizza i aquell moment realitzada amb gent dels In su 1495 Ferdinando su Catòlicu, mudende to Sardinians, modifying the political
consiglieri a concedere la cittadinanza anche països catalans, dóna facultat als consellers sos inditos de sa polìtica de repopulamentu de orientations of repopulation of the town,
ai sardi. de concedir la ciutadania també als sards. sa Tzitade, fatu fintzas a tando cun gente chi which was up to then constituted exclusively
La politica spagnola in Sardegna, tuttavia, La política espanyola a Sardenya, però, lompiat dae sos paisos catalanos, autorizat a by people from Catalan countries.
continua ad attribuire ad Alghero una continua a considerar l’Alguer important pel sos consigeris de cuntzèdere sa tzitadinàntzia Spanish politics in Sardinia, however,
grande importanza e un ruolo rilevante per progrés econòmic, cultural i social de la part fintzas a sos sardos. continued to ascribe to Alghero a great
il progresso sociale, economico e culturale nord occidental de l’illa. Sa polìtica ispagnola in Sardigna, mancari importance and a relevant role for social,
della parte nord-occidentale dell’isola. Als principis del s. XVI el rei concedeix a gasi, sighit a dare a S’Alighera importu mannu economical and cultural progress in the
Ai primi del sec. XVI il re concede ad Alghero l’Alguer el títol de ciutat i, després de una e unu ruolu de primore pro su progressu North-Western part of the island.
il titolo di città e, al termine di un lungo llonga negociació, obté que el papa Juli II, sotziale, econòmicu e culturale de sa parte In the beginning of the XVI century the king
negoziato, ottiene che il papa Giulio II, il 26 el 26 de novembre del 1503, en l’àmbit de nord-otzidentale de s’ìsula. entitled Alghero as Royal City and, at the
novembre del 1503, nell’ambito della riforma la reforma territorial de les diòcesis sardes, A primos de su de XVI sèculos su re cuntzedet end of a long negotiation, obtained from
territoriale delle diocesi sarde, promuova promogui l’Alguer a seu episcopal. a S’Alighera su tìtulu de Tzitade e, congruidu Pope Julius II the promotion of Alghero to
Alghero a sede episcopale. Pocs decennis més tard un nou unu negotziadu istentosu subra sa reforma Episcopal see on November 26th 1503, within
Pochi decenni più tardi un nuovo importante reconeixement li ve de l’emperador Carles territoriale de sas diòtzesis sardas, otenet dae the territorial reform of Sardinian dioceses.
riconoscimento le viene dall’imperatore Carlo V que, al 1541, de viatge per la campanya papa Giulio II su 26 de santandria de su 1503, A few decades later, a new important
V che, nel 1541, in viaggio per la campagna militar de Alger, fa etapa a l’Alguer, i, chi S’Alighera siat sede de pìscamu. acknowledgement came from Emperor
di Algeri, decide di far tappa ad Alghero, e, després de haver proclamat la multitud que Unas deghinas de annos a pustis arribat Charles V who, in 1541, on his way to Algeri
dopo aver proclamato alla folla osannante l’hosannava “Estode todos caballeros” visita unu reconnoschimentu nou e de balia for a military campaign, decided to stop in
“Estode todos caballeros” visita la città e, la ciutat i, segons la tradició, la gratifica dae s’imperadore Carlo V chi, in su 1541, Alghero and, after having proclaimed the
secondo la tradizione, la gratifica con le amb aquelles paraules famoses: “bonita, por andende a sa batalla de Algeri, si firmat in cheering crowd “Estode todos caballeros”,
parole famose “bonita, por mi fe, y bien mi fe, y bien asentada”, també si aquesta S’Alighera, e, a pustis naradu a una truma visited the town and, according to tradition,
asentada”, anche se questa è un’espressione expressió el rei la pronuncia contemplant la de gente ditzosa “Estode todos caballeros”, rewarded it with the famous words “bonita,
che il re ha pronunciato ammirando la Torre Torre de l’Esperó Reial. bisitat sa tzitade e, segundu sa traditzione, por mi fe, y bien asentada”, even if this
de l’Esperó Reial. Durant els s. XVI i XVII, la vida i la història de la carignat cun sas allegas famadas “bonita, expression was pronounced while admiring
Durante i secoli XVI e XVII la vita e la storia l’Alguer han registrat altres adveniments que, por mi fe, y bien asentada”, mancari si custa the Tower of the Esperó Reial.
di Alghero hanno registrato altri avvenimenti cadaú pels sou compte i complexivament, est un’espressada chi su re at pronuntziadu During the XVI and XVII centuries, the life
che, singolarmente e nel loro complesso, han determinat canvis importants i la castiende a sa Turre de s’Esperò Reial. and history of Alghero registered other
hanno determinato profondi cambiamenti transformació de la ciutat i de la comunitat In s’interi de sos sèculos XVI e XVII sa events that, both singularly and together,
nella città e nella comunità algherese a tutti algueresa a tots els nivells: a la fi del ’500 vida e s’istòria de S’Alighera ant connotu determined profound changes in the town
i livelli: alla fine del ’500 viene portata a s’acaba la construcció de la nova esplèndida acuntessimentos chi, a sa sola o in su and in the Algherese community at all levels:
termine la costruzione della nuova splendida catedral que el bisbe Andreu Baccallar cumplessu, ant sinnadu mudaduras fungudas at the end of the XVI century the construction
cattedrale che il vescovo Andrea Baccallar inaugura al 1593; s’obri el Seminari, el segon in sa tzitade e in sa comunidade saligheresa of the beautiful Cathedral was completed
inaugura nel 1593; viene aperto il Seminario en tota la Sardenya (1585); se reconstrueix la in cosas meda: acabende su ‘500 acumprint and christened in 1593; the Seminary was
(1585), il secondo in tutta la Sardegna, viene iglésia de Sant Francesc (1598), caiguda pocs su fràigu de sa sea noa galana chi su pìscamu opened (1585), the second in Sardinia;
ricostruita la chiesa di San Francesco (1598), anys primer (1593); els consellers de la ciutat, Andrea Baccallar inchìngiat in su 1593; aberint the church of Saint Francis was rebuilt
devastata da un crollo alcuni anni prima gràcies també a l’interès del bisbe, obtenen su Seminàriu (1585), su segundu in totu sa (1598), which had been devastated by a
(1593); i consiglieri della città, grazie anche la fundació a Sant Miquel de un col·legi de Sardigna, torrant a fraigare sa crèsia de Santu collapse a few years earlier (1593); the town
all’interessamento del vescovo, ottengono jesuïtes, amb l’encàrrec de obrir escoles Frantziscu (1598), chi fiat derruta dae pagu councillors, thanks to the help of the bishop,
la fondazione a San Michele di un collegio públiques per la ciutat. tempus (1593); sos consigeris de sa tzitade, obtained the foundation of a Jesuit college

15
di gesuiti, per aprire scuole pubbliche per Sempre al final del s. XVI la ciutat ve protegida pro more de s’interessamentu de su pìscamu, in Saint Michael to open public schools for
la città. i tancada amb aquelles esplèndides muralles i otenent sa fundatzione in Santu Micheli de the town.
Sempre sul finire del secolo XVI viene torres, que encara avui podem en part admirar unu collègiu de gesuitas, pro abèrrere iscolas And again, at the end of the XVI century,
completato e rafforzato il sistema difensivo i que de una certa manera representen i pùblicas in tzitade. the defensive system was completed and
della città con quel complesso di torri e identifiquen, a nivell de imatge exterior, la Semper acabende su de XVI sèculos congruint reinforced with the complex of towers and
muraglie che in parte ancor oggi si possono ciutat moderna. e afòrtiant su sistema de defensa de sa walls which in part can still be admired today
ammirare e che rappresentano, e in qualche A aquestes pàgines glorioses s’acompanyen, tzitade cun cussu cumplessu de turres e and which represents, and in some way
modo identificano, l’immagine esteriore della en aquestos dos sèculs, moments tristos i murallas chi in parte galu oe in die si podent identifies, the exterior image of the modern
città moderna. tràgics que han parcialment frenat el camí i abbaidare e chi sunt, e chi belle identìficant, town.
A queste pagine gloriose si accompagnano, l’expansió econòmica i social de la ciutat, que s’immàgine esteriore de sa tzitade moderna. During these two centuries, such glorious
in questi due secoli, momenti tristi e tragici ha patit calamitats naturals de dimensions A custas pàginas gloriosas sighint, in pages were followed by sad and tragic
che hanno parzialmente frenato il cammino e quasi apocalíptiques, sobretot amb les dues custos duos sèculos, mamentos tristos e moments which partially slowed down the
l’espansione economica e sociale della città, pestilències del 1582 i del 1652, que han tràgicos chi ant in parte arressu su caminu e economic and social progress and expansion
provata da calamità naturali di dimensioni afligit i devastat la comunitat algueresa. s’ismanniamentu econòmicu e sotziale de sa of the town, exhausted by natural calamities
quasi apocalittiche, soprattutto con le due A principis del s. XVIII, l’Alguer, com tota la tzitade, iscorada dae calamidades naturales of apocalyptical dimensions, especially with
pestilenze del 1582 e del 1652, che hanno Sardenya, passa en pocs anys de la corona belle apocalìticas, mescamente cun sas the two pestilences of 1582 and 1652 which
afflitto e devastato la comunità algherese. espanyola primer a l’Àustria (1708) i després duas pestilèntzias de su 1582 e de su 1652, afflicted and devastated the Algherese
Ai primi del XVIII secolo Alghero, come tutta als prínceps de Savoia (1714 i 1718). chi ant acoradu e degolladu sa comunidade community.
la Sardegna, passa in pochi anni dalla corona Aquest canvi de dominació política provoca, saligheresa. At the beginning of the XVIII century,
spagnola prima all’Austria (1708) e poi ai entre l’Alguer i els Països a cultura catalana, la A primos de su de XVIII sèculos S’Alighera, Alghero, as was the whole island of
Savoia (1714 e 1718). interrupció de les relacions, de fet començada comente a totu sa Sardigna, colat in pagos Sardinia, was handed over from the Spanish
Questo cambio di dominio politico provoca ja de temps, de quan Castella havia pres annos dae sa corona ispagnola, in antis a Crown to Austria (1708) and then to the
l’interruzione delle relazioni tra Alghero e i a dominar els equilibris de poder a dins la s’Àustria (1708) e posca a sos Savòias (1714 Savoy family (1714 and 1718).
Paesi di cultura catalana, di fatto cominciata Corona. e 1718). This change of political dominion caused the
già da tempo, da quando cioè la Castiglia El passatge de la ciutat als Savoia, i el Custa mudadura de domìniu polìticu cajonat interruption of the contacts between Alghero
aveva preso il sopravvento negli equilibri consegüent canvi de programes polítics, sa sessada de sas relatas intre de S’Alighera and the countries of Catalan culture, which
politici e di potere all’interno della Corona. porten a una dràstica reducció del rol i de e sos Paisos de cultura catalana, inghitzada had already begun some time before, that is
Il passaggio della città ai Savoia, e il la importància estratègica que fins a aquell dae tempus, est a nàrrere dae cando sa since Castile took over in politics, power and
conseguente cambio di strategie e di moment l’Alguer havia tengut, també si Castìllia aiat comintzadu sa primatzia sua in control within the Crown.
programmi politici, portano a una drastica continuarà a ésser una de les principals ciutats sos echilìbrios polìticos e de poderiu in intro The hand over of the town to the Savoy
riduzione del ruolo e dell’importanza che fino de Sardenya. de sa Corona. family, and the consequent change in
a quel momento Alghero aveva avuto, anche Les repercussions són evidents en tots els Sa colada de sa tzitade a sos Savòias, e sa political strategies and programmes,
se continuerà a essere una delle principali àmbits, del polític al civil, fins al religiós. mudadura de trassas e programmas polìticos, brought to a drastic reduction of the role
città della Sardegna. Així ja a finals del s. XVIII i als primers anys del faghent isminorigare su ruolu e s’importu chi and importance Alghero had had up to that
Le ripercussioni non tardano a farsi sentire XIX el territori de la diòcesi ve dràsticament S’Alighera teniat fintzas a tando , mancari moment, even if it would continue to be one
un po’ in tutti gli ambiti, sul piano politico, reduït amb la creació de les diòcesis de Núoro at a sighire a èssere una de sas tzitades of Sardinia’s main towns.
in quello civile e persino in quello religioso. i Ocier. printzipales de Sardigna. It’s not long until the repercussions arrived
Così sul finire del sec. XVIII e agli inizi del XIX El port perd sempre més de qualitat i de Custu no istentat a cajonare mudaduras in in every sector, political, civil and even in the
il territorio della diocesi viene drasticamente quantitat de tràfecs i a poc a poc se redueix a parìtzos àmbitos, in su pianu polìticu, in cussu religious one. Therefore, at the end of the
ridotto con la creazione delle diocesi di simple port per barques de pesca. tzivile e fintzas in cussu religiosu. Acabende XVIII century and at the beginning of the XIX
Nuoro e di Ozieri. A partir però dels primers decennis del ’800, de custa manera su de XVIII sèculos e a the territory of the diocese was drastically
Il porto perde sempre più in qualità e se intensifica la pesca del corall, sobretot a comintzu de su de XIX sèculos su territòriu de reduced with the institution of the dioceses
quantità di traffici e pian piano si riduce a obra de pescadors que immigren de la Ligúria i sa diòtzesi isminòrigat cun sa nàschida de sas of Nuoro and Ozieri.
semplice porto di pesca. del napolità, diversos dels quals s’estableixen diòtzesis de Nùgoro e de Otieri. The port lost ever more in terms of quality
A partire tuttavia dai primi decenni a l’Alguer, influint profundament en el teixit Su portu perdet semper de prus in calidade e and quantity of traffic and was slowly
dell’800, prende vigore la pesca del social i en l’àmbit de les tradicions i dels cantidade de tràficos e a bellu·a bellu torrat a reduced to a mere fishing port.
corallo, soprattutto ad opera di intere costums dels algueresos. portu simple de pisca. However, starting with the first decades
famiglie di pescatori provenienti dalla L’altra economia de la ciutat se funda, a Moende dae sos primos de s’800, s’abbivat sa of the XIX century, coral fishing gained
Liguria e dal napoletano, molte delle quali part l’artesania local, quasi exclusivament pisca de su coraddu, mescamente pro òpera importance, especially thanks to the work
poi si stabiliscono ad Alghero, influendo en l’agricultura. En aquest àmbit se té de de famìlias intreas de piscadores chi beniant of entire families of fishermen from Liguria
profondamente nel tessuto sociale, nelle registrar, al ’700, l’arribada de diverses dae sa Ligùria e dae su de Nàpoli, medas de and the Neapolitan region, many of which
consuetudini e nelle tradizioni della famílies benestants lígurs i piemonteses sas cales s’aposentant in S’Alighera, mudende settled down in Alghero afterwards, deeply
popolazione. que, afavorides de ingents incentivacions su tessìngiu sotziale, in sas costumàntzias e in influencing the social fabric, both in people’s
Il resto dell’economia della città si econòmiques i fiscals, se dediquen a la sas traditziones de sa populatzione. customs and traditions.
fonda, a parte l’artigianato locale, quasi cultivació racional sobretot de l’oliva, Su restu de s’economia de sa tzitade si The rest of the town’s economy was almost
esclusivamente sull’agricoltura. In questo provocant així una sensible transformació fundat, francu s’artesania locale, belle petzi exclusively based on agriculture, besides
settore va registrato, nel XVIII secolo, sòcio-econòmica del territori. subra s’agricoltura. In custu setore b’at in local crafts. In this sector we must register
l’arrivo di diverse famiglie benestanti liguri e L’economia del territori registrarà al s. XX su de XVIII sèculos, sa lòmpida de paritzas the arrival of several well off Ligurian and

16
Immagini della Città di Alghero 1 2 3

4
1. Scultura con le quattro barre 1. Escultura amb les quatre 1. Iscultura cun sas bator 1. Four bars sculpture
barres barras

2. Portale gotico della 2. Portal gòtic de la catedral 2. Portale gòticu de sa sea 2. Cathedral's gothic
cattedrale portal

3-4. Campanile e chiostro 3-4. Campanil i claustre 3-4. Campanile e inclàustru 3-4 Saint Francis bell tower
di San Francesco de Sant Francesc de Santu Frantziscu and cloister

17
piemontesi che, favorite anche da importanti altres dues importants novetats, l’obertura famìlias benestantes lìgures e piemontesas Piedmontese families in the XVIII century,
incentivi e sgravi fiscali, investirono de l’“Establiment” per la transformació i la chi, agiudadas fintzas dae sos intzentivos who, aided by important fiscal incentives and
nella razionalizzazione delle coltivazioni conservació de la “pomata” (tomata) i la e isgràvios fiscales mannos, aiant gastadu tax allowances, invested in the rationalization
soprattutto dell’ulivo, provocando così una cultivació intensiva i industrial de la vinya subra de sa ratzionalizatzione de sos coltivos of cultivations, especially of the olive trees,
grossa trasformazione socio-economica del amb la Sella&Mosca, encara avui una mescamente de àrbores de olia, dende una thus causing an important socio-economical
territorio. indústria important a nivell europeu. mudadura sòtziu-econòmica manna in su transformation of the territory.
L’economia algherese registrerà nel sec. XX territòriu. The Algherese economy registered in the
altre due importanti novità, l’apertura dello S’economia saligheresa at a connòschere in su XX century other two important innovations:
“Stabilimento” per la trasformazione e la de XX sèculos àteras duas novas de importu, the opening of the “Establishment” for the
conservazione del pomodoro e soprattutto s’abertura de su “Istabilimentu” pro traballare transformation and canning of tomatoes
la coltivazione intensiva e industriale della e cunservare sa tamata e mescamente su and, especially, the intensive and industrial
vigna con la Sella&Mosca, ancora oggi coltivu intensivu e industriale de sa bìngia cun cultivation of vineyards with Sella&Mosca,
un’industria importante a livello europeo. Sella& Mosca, galu oe un’indùstria de balia in which today is still an important industry in
totu Europa. Europe.

Lingua e identità Llengua i identitat Limba e identidade Language and Identity


Una delle conseguenze più visibili del La conseqüència però, més evident del Una de sas cunsighèntzias prus ladinas de One of the most visible consequences of
passaggio ai Savoia, è la “diversità” passatge sota la dominació dels Savoia, és sa colada a sos Savòias est sa “diversidade” the passage of the Savoy is the linguistic
linguistica di Alghero, che conserva la la diversitat cultural i lingüística de l’Alguer, linguìstica de s’Alighera, chi costoit sa limba diversity of Alghero, which preserves the
lingua catalana. Alghero, di fatto, si isola que conserva la llengua catalana. L’Alguer, catalana. S’Alighera, de fatu, s’ìsulat pro Catalan language. Alghero, in fact, is isolated
linguisticamente dal resto della Sardegna, respecte a la resta de Sardenya, entra, de sa limba sua dae su restu de sa Sardigna, from the rest of Sardinia, even if it can not
anche se non riesce a mantenere vivi i fet, en un isolament que durarà quasi 200 mancari chi non resessat a mantènnere bios keep its contacts with Catalan countries
contatti con i paesi catalani, che anzi si anys, també si no és en grau de mantenir sos cuntatos cun sos paisos catalanos, chi which progressively weaken until they reach
affievoliscono progressivamente fino a vius els contactes amb els països catalans, antzis abrandant semper de prus fintzas a an end.
spegnersi del tutto. que van anant i afeblint-se fins a apagar-se isparèssere de su totu. Alghero, though, preserved the Catalan
Alghero però conserva, quale elemento del tot. S’Alighera però costoit, che elementu de language as a fundamental and
fondamentale e caratterizzante della propria L’Alguer però conserva, com element fundamentu e piessinnu de s’identidade sua, characterising element of its identity that
identità, la lingua catalana che, pian piano, fonamental i caracteritzant de la pròpia sa limba catalana. A lenu·a lenu, cun una slowly, through its own evolution, was
con una propria evoluzione si trasforma in identitat, la llengua catalana, que a poc a evolutzione totu sua, custa limba mudat in una transformed into one of the 6 variants of
una delle 6 varianti del catalano che, anche poc, amb una evolució pròpia, se transforma de sas 6 variantes de su catalanu chi, mancari Catalan that, even if it stopped being the
se lascia di essere la lingua della città nelle en una de les 6 varietats del català que, cuntzedat de èssere sa limba de sa tzitade language of the city in its most official and
sue manifestazioni più ufficiali e formali, també si deixa de ésser la llengua de la in sas manifestadas suas prus ufitziales formal events, continues to be without a
continua a essere, senza alcun dubbio, ciutat en les sues manifestacions més e formales, sighit a èssere, sena duda, su doubt the only true language of the people.
l’unica vera lingua del popolo. oficials i formals, continua però a ésser, i limbàgiu verdaderu e sintzillu de su pòpulu. Proof is the fact that also the Piemontese
Ne è prova evidente il fatto che anche sense dubte, l’única vera llengua del pòpul. Sa proa prus ladina est chi fintzas sos bishops (1790) had the books containing
vescovi piemontesi (radicati 1790) fanno N’és una prova evident el fet que també pìscamos piemontesos (raighinados dae su the principles of the Christian religion to be
editare in algherese i catechismi per bisbes piemontesos (Radicati, 1790) fan 1790) ant fatu imprentare in saligheresu sos taught in Catechism printed in Algherese.
l’insegnamento della dottrina cristiana. editar en alguerés els catecismes per catechismos pro s’insinnamentu de sa dotrina After almost 200 years, the Catalan identity
Dopo quasi 200 anni questa identità catalana l’ensenyament de la doctrina cristiana. cristiana. of Alghero was discovered by chance in
di Alghero viene riscoperta casualmente nel Després de quasi 200 anys la identitat A pustis de belle 200 annos custa identidade 1868, during an archaeological campaign,
1868, durante una campagna archeologica, catalana de l’Alguer ve descoberta, catalana de S’Alighera la torrant a iscobèrrere by the Catalan Francesc Martorell who,
dal catalano Francesc Martorell che, casualment i amb sorpresa, al 1868, de a s’incàpitu in su 1868, in s’interi de una enthusiastically, spread the news to all the
entusiasta, ne dà notizia agli ambienti l’arqueòleg català Francesc Martorell i chirca archeològica, dae Francesc Martorell, Catalan cultural environments.
culturali catalani. Penya, durant una campanya d’excavacions catalanu, chi, ditzosu, dat sa nova bona a sos The one to come into contact with the
Ad entrare in contatto con la realtà catalana a Sardenya i, entusiasta, comunica aquesta ambientes culturales catalanos. Catalan reality of Alghero was Eduart Toda,
di Alghero è Eduart Toda, console spagnolo descoberta als ambients de la renaixença Intrat in cuntatu cun sa realidade catalana de Spanish consul in Cagliari, who visited the
a Cagliari, che visita la città (1887, 1888), catalana. A entrar en contacte amb aquesta S’Alighera Eduard Toda, console ispagnolu in town (1887, 1888) and conveyed its linguistic
ne fa conoscere la peculiarità linguistica realitat catalana de l’Alguer és Eduart Toda Casteddu, chi bisitat sa tzitade (1887, 1888), particularities in three volumes (L’Alguer. Un
soprattutto con tre volumi (L’Alguer. Un i Güell, cònsol espanyol a Càller, que visita nde fàghet connòschere sos piessinnos poble català d’Itàlia, 1888; Recorts catalans
poble català d’Itàlia, 1888; Recorts catalans l’Alguer (1887, 1888), ne dóna a conèixer la linguìsticos mescamente cun tres volùmenes de Sardenya, 1903; Poesia catalana á
de Sardenya, 1903; Poesia catalana á peculiaritat cultural i lingüística als catalans, (L’Alguer. Un poble català d’Itàlia, 1888; Sardenya, 1903). He aroused in a few young
Sardenya, 1903), e suscita in alcuni giovani, sobretot amb tres volums (L’Alguer. Un Recorts catalans de Sardenya, 1903; Poesia people the desire to discover their identity
guidati da Josep Frank, il desiderio di poble català d’Itàlia, 1888; Recorts catalans catalana á Sardenya, 1903), e abbivat in unos and come into contact with Catalan culture.
riscoprire la loro identità e di entrare in de Sardenya, 1903; Poesia catalana á cantos pitzinnos, ghiados dae Josep Frank, su That’s how in 1906 La Palmavera, an

18
contatto con la cultura catalana. Sardenya, 1903), i suscita en un grup de disìgiu de torrare a iscobèrrere s’identidade Algherese Catalanist association, was born.
Nasce così, nel 1906, La Palmavera, joves intel·lectuals algueresos, que tenien issoro e de intrare in cuntatu cun sa cultura Those young people, among whom we
associazione catalanista algherese. Quei en Josep Frank el cap carismàtic, el desig de catalana. should remember Giovanni Pais, Giovanni
giovani, fra i quali ricordiamo Giovanni descobrir, defendre i promoure la coneixença Naschet gasi, in su 1906, La Palmavera, Palomba, Antonio Ciuffo (Ramon Clavellet),
Pais, Giovanni Palomba, Antonio Ciuffo de la identitat cultural i lingüística de la assòtziu catalanista saligheresu. Cussos Giovanni De Giorgio Vitelli and Carmen
(Ramon Clavellet), Giovanni De Giorgio comunitat algueresa. giòvanos, intre de sos cales ammentamus Dore, dedicated themselves to recording
Vitelli e Carmen Dore, si dedicano alla Naix així al 1906 La Palmavera, agrupació a Giovanni Pais, Giovanni Palomba, Antonio the folklore and popular literature and
documentazione del folclore e della catalanista algueresa. Aquellos joves, Ciuffo (Ramon Clavellet), Giovanni De began the recovery of the consciousness
letteratura popolare e cominciano il entre els quals recordem Joan Pais, Giorgio Vitelli e Carmen Dore, s’afainant in and identity. Two representatives (Joan
recupero della coscienza e della identità. Joan Palomba, Antoni Ciuffo (“Ramon sa documentatzione de su folclore e de sa Palomba and Antoni Ciuffo, respectively
Due rappresentanti (Joan Palomba i Clavellet”), Joan De Giorgio Vitelli i Carmen literadura populare e comintzant a bogare a authors of Grammatica del dialetto algherese
Antoni Ciuffo, autori rispettivamente della Dore, se dediquen a recollir material de campu sa cussèntzia e s’identidade issoro. odierno - “Grammar of today’s Algherese
Grammatica del dialetto algherese odierno folklore i de literatura popular que se foren Duos de sos rapresentantes (Joan Palomba dialect” - and of a collection of poetry La
e di una raccolta di poesie La conquista de irremeiablement perduts, i comencen el camí e Antoni Ciuffo, autores de pare a pare de sa conquista de Sardenya - “The conquest of
Sardenya) partecipano nel 1906 a Barcellona de la recuperació de la consciència i de la Grammatica del dialetto algherese odierno Sardinia”) participated in 1906 in Barcellona
al Primer Congrés Internacional de la Llengua identitat. Dos representants (Joan Palomba e de una regorta de poesias La conquista de at the Primer Congrés Internacional de
Catalana. Clavellet, non torna più ad Alghero i Antoni Ciuffo, autors respectivament de la Sardenya) leant parte in su 1906 in Bartzellona la Llengua Catalana. Clavallet did not
e, stabilitosi a Barcellona, nel 1908 pubblica Grammatica del dialetto algherese odierno a su Primer Congrés Internacional de la come back to Alghero and settled down in
addirittura la rivista in lingua La Sardenya i de un recull de poesies La conquista de Llengua Catalana. Clavellet, non contòniat Barcellona. In 1908 he even published in
Catalana. Fulla patriòtica dels catalans Sardenya) participen al 1906 a Barcelona al prus a S’Alighera e, acasagiadu chi est in Catalan the magazine La Sardenya Catalana.
d’Itàlia, che però non riscuote grossi favori e Primer Congrés Internacional de la Llengua Bartzellona, in su 1908 pùblicat fintzas una Fulla patriòtica dels catalans d’Itàlia, which
si esaurisce col primo numero. Catalana. Ramon Clavellet, que s’estableix a revista in limba La Sardenya Catalana. Fulla unfortunately did not meet success and
Deluso per la scarsa risposta a questa sua Barcelona i no torna més a l’Alguer, al 1908 patriòtica dels catalans d’Itàlia, chi però no ended with its first issue.
iniziativa, Clavellet rompe le relazioni con publica el primer i únic número de la revista agradat meda e sessat cun su primu nùmeru. Disappointed by the little participation
i suoi amici e con Alghero e qualche anno en llengua La Sardenya Catalana. Fulla Iscoradu pro s’imposta retzida subra de custu to this initiative, Clavallet interrupted all
dopo muore solo ad Barcellona. patriòtica del Catalans d’Itàlia, que suscita traballu, Clavellet s’aprimat cun sos amigos e his contacts with his friends and with
Nonostante l’intento di arrivare a relazioni més temors que entusiasmes i s’exhaureix cun S’Alighera e unos cantos annos a pustis Alghero and after a few years died alone in
permanenti e a vincoli sempre più profondi, i amb el primer número. Desil·lusionat per morit a sa sola in Bartzellona. Barcelona.
contatti, dopo pochi anni, si interrompono a l’escassa resposta a aquesta iniciativa, Nointames sa punna de lòmpere a relatas de Despite the intention of establishing
causa anche della prima guerra mondiale. Clavellet talla les relacions amb els amics i aguantu e a ligàmenes semper prus fungudos, permanent ties and important binds, after a
Dopo la seconda guerra mondiale le relazioni amb l’Alguer i, pocs anys després, mori sol sos cuntatos, a pustis de pagos annos, sessant few years the contacts were interrupted, also
riprendono per impulso soprattutto di a Barcelona. pro neghe fintzas de sa prima gherra mundiale. because of World War I.
alcune personalità come Rafael Catardi, No obstant l’aspiració de instaurar relacions Colada fintzas sa segunda gherra mundiale After World War II the contacts were
Pasquale Scanu, Antonio Simon Mossa e permanents i vincles sempre més profunds, inghitzant torra sas relatas pro more resumed, especially thanks to the drive of
Rafael Sari. Da parte catalana i nuovi legami aquestos contactes, pocs anys després, han mescamente de unas cantas personalidades a few personalities such as Rafael Catardi,
vivono un momento topico con il viaggio patit una quasi total interrupció també a comente a Rafael Catardi, Pasquale Scanu, Pasquale Scanu, Antonio Simon Mossa e
del Retrobament (1960) di un folto gruppo causa de la primera guerra mundial. Antoni Simon Mossa e Rafael Sari. Dae Rafael Sari. On the Catalan side, the new
di catalani. Da allora i contatti si sono Després de la segona guerra mundial les banda catalana sos ligàmenes noos agatant ties reached an important moment with

19
1 2

1. Cattedrale di Santa Maria ad Alghero


Catedral de Santa Maria a l'Alguer
Sa sea de Santa Maria a s'Alighera
Saint Mary cathedral in Alghero

2. Alghero. Torre di Sulis


Alguer. Torre de Sulis
Alighera. Turre de Sulis
Alghero. Sulis' tower

3. Alghero. Lapide della sepoltura


della nazione catalana
Alguer. Llosa de la sepoltura de la nació catalana
Alighera. Losa de s'interru de sa natzione catalana
Alghero. Burial tombstone of catalan nation
20
intensificati anche a livello di popolo e con relacions reprenen per impuls sobretot de fundamentu cun su biàgiu de su Retrobament the journey of the Retrobament (1960) of a
momenti ufficiali come alcuni gemellaggi: algues personalitats com Rafael Catardi, (1960) de una truma de catalanos. Dae tando numerous group of Catalans. Since then,
Tarragona (1972), Palma di Mallorca (1989), Pasqual Scanu, Antoni Simon Mossa i Rafael sos cuntatos sunt semper prus tìpidos fintzas the contacts have been intensified also at
Encamp, un piccolo centro del principato di Sari. De part catalana els nous lligams viuen in su pòpulu e cun mamentos ufitziales wider levels of the people and with official
Andorra (2003), Balaguer (2005). un moment tòpic al 1960, amb un viatge comente a unos cantos gemellàgios: moments such as several town twinnings:
L’uso della lingua vive oggi una situazione creuer de Retrobament de un numerós grup Tarragona (1972), Palma de Mallorca (1989), Tarragona (1872), Palma di Mallorca (1989),
di grande precarietà, cominciata nel de catalans. Encamp, una biddighedda de Andorra (2003), Encamp, a little centre of the Pricipality of
dopoguerra, con la scolarizzazione di massa De allí endavant els contactes són estats Balaguer (2005). Andorra (2003), Balaguer (2005).
e per una forte immigrazione di lavoratori sempre més intensos també a nivell de S’impreu de sa limba est in dies de oe The use of the language today survives in
delle industrie petrolchimiche di Porto Torres, pòpul i amb moments oficials com els precàriu meda, una debilesa comintzada a a situation of great precariousness, which
che hanno portato al progressivo regresso agermanaments amb Tarragona (1972), pustis de sa gherra, cun s’iscolarizatzione started after the world wars with mass
dell’uso dell’algherese, prima nelle relazioni Palma de Mallorca (1989) i Encamp, un de massa e un’immigratzione forte de schooling and with intensive immigration of
sociali e poi in famiglia. petit centre del principat de Andorra (2003), traballadores de sas indùstrias petrolchìmicas workers in the petrochemical industries of
Un processo che si presenta come Balaguer (2005). de Portu Turre, chi ant ismenguadu s’impreu Porto Torres, who have progressively brought
irreversibile e con prospettive fosche, anche L’ús de la llengua viu avui una situació de su saligheresu, in antis in sas relatas to the regression of the use of Algherese, at
se è giusto rilevare, in questi ultimi anni, una de gran precarietat, començada en la sotziales e posca in famìlia. first in social relations and, afterwards, in
apprezzabile presa di coscienza che, tuttavia, postguerra amb l’escolarització de massa i Unu protzessu chi paret non torret prus a coa the family.
non ha ancora prodotto una inversione di una forta immigració de treballadors de les e cun umbras malas subra su benidore suo, A process which seems to be irreversible
tendenza. indústries petroquímiques de Porto Torres mancari chi tocat fintzas a nàrrere chi b’at, and with a gloomy prospective, even if it is
L’algherese negli ultimi decenni ha que han portat a la progressiva regressió in custos ùrtimos annos, un’atinu nou ma chi correct to say that, in these years, there is
conservato spazio e visibilità pubblica, con la de l’ús de l’alguerés, primer en l’àmbit de no at fatu galu mudare s’àndala de cussu an admirable raising of awareness which,
canzone, il teatro popolare e con alcune radio les normals relacions socials i després en protzessu de ammesturu e iscumparta. nevertheless, has not produced an inversion
private. Dal 1980 può contare sulla presenza l’àmbit de la família. Su saligheresu, in sas ùrtimas deghinas de of trend.
pubblica, ufficiale e permanente della messa Un procés que se presenta com irreversible annos, at costoidu ispàtziu e visibilidade In the last decades, the Algherese has
in algherese che si celebra la domenica i amb perspectives fosques, també si és pùblica, cun sa cantzone, su teatru populare e preserved public space and visibility, with
pomeriggio a San Francesco. just constatar, en aquestos últims anys, cun unas cantas ràdios privadas. Dae su 1980 its songs, the theatre and with a few local
Altra presenza significativa, che dà alla una apreciable presa de consciència que, agatat sa presèntzia pùblica, ufitziale e fitiana private radios. Since 1980, there is also the
lingua visibilità pubblica, se non ufficiale, però, no ha encara produït una inversió de de sa missa in saligheresu chi si tzèlebrat sa public, official, and permanent presence of
è L’Alguer. Periòdic de cultura i informació. tendència. domìniga a merie in Santu Frantziscu. the mass in Algherese, celebrated every
Nata nel 1988, per volontà di un gruppo La llengua algueresa, en els últims decennis Àtera presèntzia de significu, chi dat a sa Sunday afternoon at Saint Francis church.
di amici militanti nel campo della difesa ha conservat una presència i una visibilitat limba visibilidade pùblica, si no ufitziale, est Another meaningful presence that gives
del’identità di Alghero, ha fatto la scelta pública sobretot gràcies a la cançó i al teatre L’Alguer. Periòdic de cultura i informació. public visibility to the language, if not an
fondamentale di utilizzare la variante popular i, per qualqui any, gràcies a algunes Nàschida in su 1998, pro voluntade de unos official one, is the periodical L’Alguer. Periòdic
algherese, anche rivendicarne la dignità e la ràdios privades. cantos amigos militantes in sa defensa de de cultura i informació. Born in 1988 from the
legittimità. Fra le finalità della rivista, oltre A partir del 1980 l’alguerés pot comptar amb s’identidade de S’Alighera, at fatu su sèberu will of a group of friends serving the cause
alla divulgazione della storia, delle tradizioni la presència pública, oficial, institucional fungudu de impreare sa variante saligheresa, of the defence of Alghero’s identity, who
e della cultura di Alghero, è chiaro un i permanent de la missa en alguerés, que fintzas pro li dare dinnidade e legitimidade. decided to write using the Algherese variant,
obiettivo generale di tipo linguistico, e cioè cada diumenge a la tarda se celebra a Sant Intre de sas punnas de sa rivista, in prus de sa also to assert its dignity and legitimacy.
porre il problema, aprire il dibattito e favorire Francesc. divulgatzione de s’istòria, de sas traditziones Among the aims of the periodical, besides
la creazione graduale di uno standard Altra presència significativa, que dóna a la e de sa cultura de S’Alighera, est ladina the divulgation of the history, traditions
algherese. Ha già editato131 numeri. llengua visibilitat pública, si no oficial, és la sa tenta generale de tipu linguìsticu, est a and culture of Alghero, a general linguistic
Negli ultimi 40-50 anni sono nate diverse revista bimestral L’Alguer. Periòdic de cultura nàrrere a pònnere su problema, a abèrrere objective is clear, and that is to present the
associazioni legate al problema dell’identità i informació. Nada al 1988, per voluntat de dibatas e favorèssere sa creatzione a bellu·a problem, open a debate and encourage the
soprattutto linguistica, alcune con una un grup de amics militants en l’àmbit de la bellu de unu istandard saligheresu. At giai gradual creation of an Algherese standard.
forte caratterizzazione locale, altre con defensa de la identitat de l’Alguer, ha fet imprentadu 131 nùmeros. 131 numbers have already been issued.
impostazioni più catalaniste, impegnate in l’opció fonamental de utilitzar la variant In sos ùrtimos 40-50 annos sunt nàschidos In the last 40-50 years, several associations
un confronto vivace e spesso polemico: in algueresa, també per ne reivindicar la paritzos assòtzios ligados a su problema were born linked to the issue of identity,
effetti se è vero che tutti concordano sulla dignitat i la legitimitat. Entre les finalitats de de s’identidade mescamente linguìstica, especially the linguistic one, a few having a
necessità di salvare l’algherese, non è facile la revista, a part la divulgació de la història, unas cantas cun piessinnos locales fortes, strong local connotation, others with a more
trovare il giusto equilibrio e la strategia de les tradicions i de la cultura de l’Alguer, àteras cun unu ghetu prus catalanista, Catalanist orientation, committed to a lively
più efficace, senza correre il rischio che la també un objectiu general de tipus lingüístic, impignados in unu cunfrontu atzudu e a bias and often polemic confrontation: in fact, if it
variante algherese lasci di essere tale o és a diure posar el problema, obrir el debat peleosu: b’at de nàrrere chi si est beru chi is true that everyone agrees on the necessity
finisca soffocata dalle sovrapposizioni dello i afavorir la creació gradual de un estàndard totus cuncordant subra sa netzessidade de of saving Algherese, it is not as easy to find
standard generale del catalano. Importanti alguerés. Ha ja editat 131 números. sarvare su saligheresu, est malu a agatare the right balance and the most efficacious
per il recupero dell’algherese sono i corsi di En aquestos últims 40-50 anys hi ha nat s’echilìbriu giustu e sa trassa prus atziva. Gasi strategy without risking that the Algherese
lingua, tenuti prima dalla Escola de alguerés diverses associacions, de una manera o non s’arriscat chi sa variante saligheresa non variant stops being so or ends up suffocated
“Pasqual Scanu” (1982) e in seguito anche da l’altra lligades a les problemàtiques de mudet o chi l’apèighent sas subrapositziones by the overlapping of the general standards
altre associazioni. la identitat sobretot lingüística, algunes de s’istandard generale de su catalanu. De of Catalan. Language courses are quite

21
Una delle curiosità di chi visita Alghero è amb una clara caracterització local, altres importu pro su saligheresu sunt sos cursos de important for the resuming of Algherese, at
sapere quanti algheresi parlano il catalano- amb postures més catalanistes. Aquestes limba, fatos in antis dae sa Escola de alguerés first held by the Escola de alguerés “Pasqual
algherese. Le cifre che solitamente si danno associacions han tengut un debat viu i “Pasqual Scanu” (1982) e a pustis fintzas dae Scanu” (1982) school, and afterwards by
sono di 15-20.000. Però sono dati ottimistici sovint polèmic. En efecte si tots o quasi, són àteros assòtzios. many other associations.
o riduttivi, a seconda della valenza che si dà teòricament d’acord que és necessari salvar Una de sas curiosidades de chie bisitat a A curiosity of who visits Alghero is to know
a “parlare catalano-algherese”: abitualmente les peculiaritats de la variant algueresa, S’Alighera est de ischire cantos saligheresos how many Algheresi speak Algherese, as
e in tutti gli ambiti, o solamente in alcune no és sempre fàcil trobar l’equilibri just o faeddant su catalanu-saligheresu. Sos a variant of Catalan. Normally the figures
circostanze, a livello di proverbi, barzellette, l’estratègia més eficaç per salvar l’ús de la nùmeros chi a s’ispissu si dant sunt de given are of 15-20,000 people. But these are
battute ecc...? llengua i la identitat de la nostra variant, 15-20.000. Però sunt datos otimìsticos o optimistic or reductive figures, depending
La lingua, ultimamente, in forza delle leggi sense que deixi de ésser una variant o redutivos, a segunde de su significu chi si dat on what you mean by “speaking Algherese-
statali e regionali che tutelano le minoranze, acabi sufocada amb les sobreposicions de a “faeddare catalanu-saligheresu”: a fitianu e Catalan: normally, in every environment, or
è entrata anche nelle scuole, però con l’estàndard general català. in totue, o petzi in unas cantas ocasiones, cun just in certain circumstances, in sayings,
presenza quasi simbolica, mezzi inadeguati Importants per la recuperació de l’alguerés ditzos, contigheddos, brullas...? jokes etc…?
e con impostazioni non sempre chiare. són els cursos de llengua, promocionats Sa limba, dae pagu, in fortza de sas leges Lately, the language has entered schools,
Soprattutto non appare chiaro che si voglia primer de Escola de alguerés “P. Scanu” istatales e regionales chi amparant sas thanks to government and regional laws
veramente “salvare l’algherese”. (1982) i després també de altres minorias, est intrada fintzas in sas iscolas, which safeguard language minorities, but it
La recente linea aerea tra Alghero e la associacions. però cun presèntzia belle simbòlica, mèdios no is merely a symbolic presence, means are
Catalogna, favorisce una maggior reciproca Una de les preguntes més espontànies i adeguados e cun impostatziones non semper inadequate, and directions are not always
conoscenza tra le due comunità, quella que més susciten la curiositat de qui ve de craras. Mescamente no est ladinu chi si clear. Above all, what is not clear is whether
algherese e quella catalana, senza filtri fora, sigui dels països de llengua catalana chèrgiat de a beru “sarvare su saligheresu”. they want to save Algherese.
istituzionali o degli ambienti culturali, e può com de altres llocs, és: quants són los Sa lìnia aèrea inchingiada de reghente intre The recent air route between Alghero and
portare a un rinnovato interesse e a trovare algueresos que parlen català-alguerés? Les de S’Alighera e sa Catalùnia, favoresset una Catalonia encourages the Algherese and
nuove collaborazioni o nuove forme per xifres que generalment se donen són de connoschèntzia prus ampra s’una cun s’àtera Catalan communities to get to know one
dare rinnovato impulso e salvare l’identità 15-20.000 parlants. Però són dats optimistes tra sas duas comunidades, cussa saligheresa another more, without institutional or cultural
linguistica di Alghero. o reductius, a segons del significat que e cussa catalana, sena filtros istitutzionales filters, and can bring a renewed interest and
Salvare l’algherese è un’impresa ancora se dóna a l’expressió “parlar alguerés o o de sos ambientes culturales, e pro mèdiu new collaborations or new forms of giving
possibile ed è un’avventura che val la pena català”: habitualment i en tots els àmbits? o de custa si podet lòmpere a un’interessu impulse to save the linguistic identity of
vivere. solament en algunes circumstàncies, a nivell annoadu e a agatare collaboratziones noas o Alghero.
È comunque evidente che sarà possibile de acudits o bromes, etc...? formas noas pro dare un’impèllida e sarvare Saving Algherese is an adventure we can still
solamente se lo vorranno gli algheresi e La llengua, en força de les lleis regionals s’identidade linguìstica de S’Alighera. fulfil and it is an adventure worth giving a try.
soprattutto nella misura in cui essi sapranno i estatals que tutelen les minories, està Sarvare su saligheresu est una faina chi si Anyway, it is evident that this will be possible
essere i protagonisti principali di questo entrant, en qualqui manera, també en les podet galu fàghere e est un’aventura chi tocat only if the Algheresi want it and, moreover, in
nuovo “miracolo linguistico” escoles públiques, amb una presència, però, de vìvere. the measure in which they know how to be
quasi simbòlica i amb postures i finalitats no Est, semper e cando, ladinu chi s’at a pòdere protagonists of this new “linguistic miracle”.
sempre clares o sense que resulti evident la fàghere petzi si l’ant a chèrrere fintzas
voluntat prioritària de salvar “l’alguerés”. sos saligheresos etotu e mescamente in
La recent línia aèria entre l’Alguer i sa mesura chi issos s’ant a intèndere sos
Catalunya afavoreix una major coneixença protagonistas de primore de custu “meràculu
recíproca de les dues comunitats, sense linguìsticu” nou.
filtres institucionals o dels ambients
culturals, i pot portar a un renovat interès, a
trobar noves col·laboracions o noves formes
per impulsar i salvar la identitat lingüística
de l’Alguer.
Salvar l’alguerés és una empresa encara
possible i una aventura que val la pena viure.
És clar però que serà possible solament
en la mesura que els algueresos lo voldran
i, sobretot, si sabran ésser els principals
protagonistes en la realització de aquest nou
“miracle lingüístic”.

22
1 4
Immagini della Città di Alghero
2

3
1. Palazzo Machin 1. Palau Machin 1. Palatzu Machin 1. Machin's palace
architrave del portone arquitrau del porto' arcale de su portone doorway architrave

2. Palazzo De Ferrera 2. Palau De Ferrera 2. Palatzu De Ferrera 2. De Ferrera's palace

3. Finestra gotica del 3. Finestra gòtica del 3. Fentana gòtica de su 3. Ferrera's palace
palazzo Ferrera palau de ferrera palatzu de Ferrera gothic window

4. La Muraglia 3. La Muralla 3. Sa Muraglia 3. The Walls

23
24
Un percorso una mostra
Angelo Ziranu
Curatore della Mostra e collaboratore dell’equipe di progettazione
delle Opere del Tempio della Sagrada Família

Immagini dell'allestimento della mostra ad Alghero

Un percorso Un recorregut Unu percursu My way


una mostra i una exposició una mostra to an exibition
Spesso negli ultimi tempi, durante lo Sovint en els últims temps, durant A s’ispissu, in tempos reghentes, in s’interi Often in recent times during the study
studio e l’ideazione dell’esposizione l’estudi i la concepció de l’exposició de s’istùdiu e de s’ideatzione de sa relata and preparation of the exhibition of
sull’opera di Gaudí, ho ripercorso la sobre l’obra de Gaudí, he repassat la a pitzu de s’òpera de Gaudí, apo torradu a Gaudi’s works, I have worked my way
mia personale esperienza di studio, meva experiència personal d’estudi, ammentare s’esperièntzia personale mia de through my own personal experience
approfondimento, conoscenza della d’aprofundiment, de coneixença de la istùdiu, aprofundimentu, connoschèntzia of study, deepening knowledge of the
liturgia, e dell’architettura degli edifici di litúrgia i de l’arquitectura dels edificis de sa liturgia e de s’architetura de sos liturgy, and the architecture of these
culto. Questo cammino personale di fede de culte. Aquest camí personal de fe i edifìtzios de cultu. Custa àndala personale religious buildings. This very personal
e studio, che dura da anni, ed è ormai estudi, que dura des de fa anys i és ja de fide e istùdiu, chi durat dae annos, est pathway of faith and study – which I
parte di me stesso, ha avuto una genesi part de mi mateix, ha tingut una gènesi comomai in intragnas mias etotu, e at tentu must say has been proceeding for years
quasi occasionale ma si è concretizzato quasi ocasional, però s’ha concretat en una gènesi belle ocasionale ma petzi in sos now, and indeed has become a part of
negli ultimi sette anni della mia vita. els últims set anys de la meva vida. ùrtimos sete annos de sa vida mia, s’est myself – had what I might call an almost
Nel 2003 ebbi modo di conoscere il El 2003 vaig tindre la possibilitat de acumprida. In su 2003 apo connotu su occasional genesis but it has assumed
responsabile per la Diocesi di Nuoro dei conèixer el responsable en la Diòcesi de responsàbile de sa Diòtzesi de Nùgoro de more concrete form during the last seven
Beni Culturali Ecclesiastici e dell’Arte Nuoro dels Béns Culturals Eclesiàstics sos Benes Culturales Ecclesiàsticos e de years of my life.
Sacra Don Sebastiano Corrias, Sacerdote i de l’Art Sacre, el sacerdot Don s’Arte Sagrada, Don Sebastiano Corrias, In 2003 I was privileged to meet the
– artista della parrocchia del Comune Sebastiano Corrias, – artista de la Preìderu – artista de sa parròchia de sa person responsible for the Diocese
di Ottana. In quell’occasione lavoravo al parròquia de l’Ajuntament d’Ottana. En Comuna de Otzana. Tando traballaiat a su of Nuoro for Ecclesiastical Cultural
progetto di una nuova chiesa da edificarsi aquella ocasió treballava al projecte progetu de una crèsia noa de fraigare in Heritage and Sacred Art in the person of
a Nuoro. Nei tanti incontri successivi, d’una nova església que s’havia d’edificar Nùgoro. Sende chi nos semus adobiados Don Sebastiano Corrias, a priest-artist
finalizzati a quell’opera, Don Corrias a Nuoro. Al llarg dels nombrosos bortas medas, pro su chi ateniat a custa of the Parish of Ottana. At the time I
divenne per me una guida, un maestro encontres successius amb motiu òpera, Don Corrias fiat divènnidu pro me was working on the project for a new
che insegnò a capire con profonda d’aquella obra, Don Corrias va esdevenir una ghia, unu mastru chi m’at insingiadu church to be built in Nuoro. In our many
sensibilità non solo l’estetica dello per a mi una guia, un mestre que em va a cumprèndere cun sensibilidade funguda subsequent meetings, Don Corrias
spazio sacro ma, in maniera profonda, ensenyar a comprendre amb profunda non feti s’estètica de su logu sagradu became for me a guide and a mentor,
l’importanza dei simboli liturgici sensibilitat no només l’estètica de ma, a manera ìntima, s’importàntzia de teaching me how to understand not only
interpreti delle verità mistiche del dogma l’espai sacre sinó, de manera profunda, sos sìmbulos litùrgicos chi mustrant sas the aesthetics of sacred space but also
Cristiano. la importància dels símbols litúrgics veridades mìsticas de su dogma Cristianu. the importance of liturgical symbols
Questi continui scambi di idee hanno intèrprets de les veritats místiques del Custas cuncàmbias fitianas de ideas ant which are indeed the true interpreters of
stimolato la mia curiosità su tematiche dogma cristià. impèllidu sa curiosidade mia a pitzu de the mystic truths of the Christian faith.
che, due anni dopo, tramite il Master in Aquests continus intercanvis d’idees temàticas chi, duos annos a pustis, pro These exchanges of ideas stimulated
progettazione e riprogettazione di Chiese han estimulat la meva curiositat sobre mèdiu de su Master de progetatzione e my curiosity on these themes. Two
organizzato dalla Facoltà di Architettura temàtiques que, dos anys després, riprogetatzione de Crèsias ammaniadu dae years later, I was able to explore them
di Valle Giulia dell’Università degli Studi di mitjançant el Màster en projectes sa Facultade de Architetura de Valle Giulia more in depth, by participating in the
Roma "La Sapienza" in collaborazione con d’esglésies organitzat per la Facultat de s’Universidade de sos Istùdios de Roma post-graduate course in church design
la CEI, ho avuto il piacere di approfondire d’Arquitectura de Valle Giulia de la Università "La Sapienza",e cun s’agiudu de sa CEI, apo organized by the Faculty of Architecture
con sempre più partecipe consapevolezza. degli Studi de Roma "La Sapienza" en tentu su praghere de aprofundire cun atinu of Valle Giulia of the "La Sapienza"

25
Durante gli anni romani ho avuto modo col·laboració amb la CEI, he tingut el plaer semper prus mannu. University of Rome in collaboration
di imparare da insegnanti di altissimo d’aprofundir d’una manera cada vegada més In sos annos romanos apo imparadu dae with the CEI (the Italian Episcopal
livello, confrontarmi con colleghi, sull’arte conscient. insinnantes primorosos, cunfrontande·mi Conference).
sacra, sulla teologia, sulla liturgia, sul Durant els anys romans he tingut cun collegas, a pitzu de s’arte sagrada, de During the years spent in Rome, I was
simbolismo e l’architettura degli edifici l’oportunitat d’aprendre de professors sa teologia, de sa liturgia, de su simbolismu able to learn from the teaching of experts
di culto. Conservo in particolare il ricordo d’altíssim nivell, mesurant-me amb e de s’architetura de sos edifìtzios de cultu. of exceptional level and to exchange
di uno di questi docenti Monsignor companys, sobre l’art sacre, sobre Mantèngio mescamente s’ammentu de unu views with other colleagues on sacred
Professor Carlo Chenis, Sottosegretario teologia, sobre la litúrgia, sobre el de custos mastros, Mussennor Prof. Carlo art, theology, liturgy, symbolism and the
della Pontificia Commissione per i Beni simbolisme i l’arquitectura dels edificis Chenis, Sutasegretàriu de sa Pontifìtzia architecture of religious buildings.
Culturali Della Chiesa anche già Vescovo de culte. Cummissione pro sos Benes Culturales de I particularly remember one of these
di Civitavecchia e Tarquinia: nelle sue Conservo un record especial d’un sa Crèsia finas Pìscamu de Civitavecchia e mentors, that is Monsignor Professor
lezioni Monsignor Chenis, ci invogliava d’aquests docents, Monsenyor Carlo Tarquinia: in sas letziones suas Mussennor Carlo Chenis, Undersecretary of the
alla comprensione del linguaggio, Chenis, Subsecretari de la Comissió Chenis, nos inditaiat a cumprèndere su Pontifical Commission for Cultural
individuando nella forma e dunque Pontifícia per els Béns Culturals de limbàgiu, agatende in sa forma e duncas in Heritage of the Church and the former
nell’architettura la prima narrazione, l’Església també Bisbe de Civitavecchia i s’architetura sa narratzione prima, una sèrie Bishop of Civitavecchia and Tarquinia:
una serie di codici percettivi, una prima Tarquinia: en les seves lliçons Monsenyor de còdighes pertzetivos, una prima agentzia during his lessons Monsignor Chenis
agenzia educativa, prima ancora della Chenis, ens animava a la comprensió del educativa, galu prima de sa paràula. In helped us understand visual language,
parola. llenguatge, individuant en la forma i per sustàntzia, sos insinnamentos a pitzu de identifying in form, hence in architecture,
In sostanza gli insegnamenti sulla tant en l’arquitectura, la primera narració, sa pertzetzione de su logu ingendrant sas the initial narration, a series of codes of
percezione dello spazio generarono una sèrie de codis perceptius, una primas pertzetziones mias chi formant perception, the first source of education,
le mie prime percezioni che formano primera agència educativa, encara abans e struturant. Sende chi s’architetura even before words themselves.
e strutturano. Dal momento che de la paraula. est unu limbàgiu est duncas istruturadu Basically these teachings on the
l’architettura è un linguaggio è En conclusió, els ensenyaments sobre cun unu sinnu esternu e unu sinnificadu perception of space generated my first
strutturato con un segno esterno la percepció de l’espai van generar les internu. Tando, de cunsighèntzia, comente understandings, those which give form
ed un significato interno. Quindi, di meves primeres percepcions que formen su cuntzetu est in relata a su tèrmine and structure.
conseguenza, come il concetto sta i estructuren. linguìsticu, gasi su pensu architetònicu est Because architecture is a language and
al termine linguistico così il pensiero Des del moment que l’arquitectura és in cunforma a s’istrutura architetònica. is structured by means of an external
architettonico sta alla struttura un llenguatge, està estructurat amb Sa cumpositzione architetònica est unu sign and an internal meaning. Hence,
architettonica. La composizione un signe extern i un significat intern. contadu chi protzedit dae sas formas de the concept is related to the word, just
architettonica è un racconto creato dalle En conseqüència, a l’igual que el s’istrutura sua. as architectural thought is related to
forme della sua struttura. concepte s’até al terme lingüístic, també A Mussennor Chenis l’agradaiat a architectonic structure.
Monsignor Chenis amava ricordare una el pensament arquitectònic s’até a ammentare una fràsia de Papa Pàulu VI: Architectural composition is a tale told by
frase di Papa Paolo VI: quando costruisco l’estructura arquitectònica. cando fràigo una crèsia “conto su chi the forms of its structure.
una chiesa “racconto quello che capita La composició arquitectònica és un acuntesset intre Deus e s’umanidade”. Monsignor Chenis liked to remind us of
tra Dio e l’umanità”. conte creat per les formes de la seva Sos istùdios e sas isperimentatziones a phrase of Pope Paul VI: when I build
Gli studi e le sperimentazioni formavano estructura. Monsenyor Chenis amava daiant forma a s’idea de una progetatzione a church “I am telling the tale of what
l’idea di una progettazione che sgorgava recordar una frase del Papa Pau VI: quan nàschida dae una chirca culturale e dae unu occurs between God and Humanity”.
da una continua ricerca culturale e da construeixo una església “conte el que cànone sighidos, una creatzione formale Architectural design springs from ongoing
un canone in progress, una creazione succeeix entre Déu i la humanitat”. cun duos pianos comunicativos unu de cultural research and from a canon in
formale con due piani comunicanti uno Els estudis i les experimentacions sentidu e unu de meledu. S’evidèntzia progress, a formal creation with two
sensoriale e uno razionale. formaven la idea d’una projecció que est una parte de fundamentu de custa communicating levels – one sensory and
Una parte fondamentale di questa brollava d’una contínua recerca cultural progetatzione, evidèntzia chi est de tipu the other rational.
progettazione è l’evidenza, un’evidenza i d’un cànon in progress, una creació metafìsicu, no aparèntzia de cada die. A fundamental part of this design
di tipo metafisico non la comune formal amb dos plans comunicants, un de Abbaidende su pilastru-àrbore de Gaudí, mi process consists in evidence, evidence
apparenza. Guardando il pilastro- sensorial i un de racional. remiro s’energia chi distinghet cuddu àrbore of a metaphysical type, not common
albero di Gaudí, percepisco l’energia Una part fonamental d’aquesta projecció etotu; Gaudí inghitzat dae s’àrbore ma cun appearance. Looking at Gaudi’s pillar-
che configura quel determinato és l’evidència, una evidència de tipus s’estremagiogu architetònicu, resurtu de sa tree, I perceive the energy marking that
albero; Gaudí parte dall’albero ma con metafísic no la comúna aparença. Mirant genialidade, nde collit s’aguantu e s’estètica particular tree; Gaudí starts with the tree
l’artifizio architettonico, frutto della sua el pilar en forma d’arbre de Gaudí, suos. Sa memòria culturale si mudat, pro but with architectonic artifice, the fruit of
genialità, ne coglie la sua resistenza e percebo l’energia que configura aquell more de s’immaginatzione, ammaniende his genius, he captures its strength and
la sua estetica. La memoria culturale determinat arbre. Gaudí parteix de l’arbre unu progetu de sinnificu e una narratzione aesthetic nature. Thanks to imagination,
si trasforma, grazie all’immaginazione. però amb l’artifici arquitectònic, fruit chi previdit una sustàntzia e unu limbàgiu cultural memory is transformed, creating
creando un progetto significante una de la seva genialitat, n’agafa la seva reguladu dae sas normas litùrgicas. a significant project, a narration whose

26
narrazione che prevede un contenuto resistència i la seva estètica. La memòria Custa creze de narratzione bàrigat custu contents and language are governed by
e un linguaggio regolato dalle norme cultural es transforma, gràcies a la paràdigma, in intro de su contu tocat a liturgical norms. This type of narration
liturgiche. Questo tipo di narrazione imaginació, creant un projecte significant comunicare su chi non faghet a contare pro exceeds this paradigm, within the tale
supera questo paradigma, all’interno del una narració que preveu un contingut mèdiu de su chi si podet espressare. we must communicate the ineffable by
racconto occorre comunicare l’ineffabile i un llenguatge regulat per les normes S’architetura si podet espressare, cun issa means of what can be expressed.
tramite l’esprimibile. litúrgiques. Aquest tipus de narració si podent otènnere formas de bellesa e de Since architecture can be expressed,
L’architettura è esprimibile, con essa supera aquest paradigma, dins del conte metàfora chi permitint de lòmpere a su chi with it, we can create forms of beauty
si possono creare forme di bellezza e cal comunicar l’inefable mitjançant non faghet a contare, a su Mistèriu. and metaphor which allow us to approach
di metafora che permettono di arrivare l’expressable. Su giogu de sa lughe e sa bellesa de sas the ineffable, the Mystery.
all’ineffabile, al Mistero. L’arquitectura és expressable, amb formas, totus elementos netzessàrios chi The play of light and the beauty of form,
Il gioco della luce e la bellezza delle ella es poden crear formes de bellesa bi sunt in crèsia, non sunt un’ondradura all elements perforce present in a Church,
forme, tutti elementi necessariamente i de metàfora que permeten arribar a mera, ma creant sa pertzetzione de are not mere decoration, but create the
presenti in una chiesa, non sono una pura l’inefable, al Misteri. su chi non faghet a contare e cun sa perception of the ineffable and together
decorazione, ma creano la percezione El joc de la llum i la bellesa de les cuntemporaneidade de sa liturgia “su chi with liturgy narrate “what occurs
dell’ineffabile e con la contemporaneità formes, tots elements necessariament acontesset intre Deus e s’umanidade”. between God and Man”.
della liturgia “quello che capita tra Dio e presents en una església, no són una S’esempru de una cumpositzione An example of architectural composition
l’umanità”. pura decoració, però creen la percepció architetònica si torrat a agatare in sas bator is given by the four columns set on a
L’esempio di una composizione de l’inefable i amb la contemporaneïtat colunnas assentadas subra pianta cuadrada square base which support the dome and
architettonica, si ritrova nelle quattro de la litúrgia “allò que succeeix entre Déu chi poderant su tzimbòriu e, in fines, in sa finally in the lantern window from which
colonne disposte su pianta quadrata i la humanitat”. làntia dae sa cale intrat sa lughe. Sa làntia light penetrates.
che sorreggono la cupola ed infine, nella L’exemple d’una composició tenet una potèntzia simbòlica ispantosa, The lantern has incredible symbolic
lanterna dalla quale penetra la luce. arquitectònica, es retroba en les quatre ingendrat s’avitamentu a ispirale cara a power, it generates the idea of a spiral
La lanterna ha un’incredibile potenza columnes disposades sobre planta su chelu, mulinete chi nche giughet sa reaching towards the sky, the vortex
simbolica, genera l’avvitamento a quadrada que subjecten la cúpula i per comunidade de fideles regortos in ie, suta leading the community of the faithful
spirale verso il cielo, vortice che porta la últim, en la llanterna des de la qual cuddu tzimbòriu, fache a unu puntu in gathered beneath that dome towards a
comunità di fedeli raccolti sotto quella penetra la llum. s’infinidu. point in infinity.
cupola verso un punto all’infinito. La llanterna té una increïble potència In sos ùrtimos tres annos de traballu e During the last three years of my work
Negli ultimi miei tre anni di lavoro e simbòlica, genera el cargolament en de istùdiu in sa Sagrada Família, in sas and study at the Sagrada Família, in
studio alla Sagrada Família, nelle facciate espiral cap al cel, remolí que porta la fatzadas de su Tèmpiu, in sos ispàtzios e the facades of the Temple, in its spaces
del Tempio, nei suoi spazi e nelle sue comunitat de fidels reunits sota aquella in sas formas suas, torraia a iscobèrrere and forms, I discovered day by day the
forme riscoprivo ogni giorno la sensibilità cúpula cap a un punt a l’infinit. die cun die sa sensibilidade de su logu sensitivity of sacred space, the beauty
dello spazio sacro, la bellezza delle forme, En els meus últims tres anys de treball sagradu, sa galania de sas formas, su giogu of forms, the play of light, the liturgical
il gioco delle luci, i simbolismi liturgici e i estudi en la Sagrada Família, en les de sas lughes, sos simbolismos litùrgicos symbolisms and the language extracted
il linguaggio estrapolato da Gaudí dalle façanes del Temple, en el seus espais i e su limbàgiu bogadu dae Gaudí dae sas by Gaudi from the forms of nature which
forme della natura, che in ogni porzione en les seves formes redescobria cada formas de sa natura, chi in onni ungrone in each portion of the Temple narrate for
del Tempio, racconta al visitatore le dia la sensibilitat de l’espai sacre, la de su Tèmpiu, contat a chie lu bìsitat sos the visitor the events of the Scriptures.
vicende delle Sacre scritture. bellesa de les formes, el joc de les llums, acadessimentos de sas Iscrituras Sagradas. In the Nativity Façade, stone loses its
Nella facciata della Natività, la els simbolismes litúrgics i el llenguatge In sa fatzada de su Naschimentu, sa static character and the explosion of
pietra perde il suo carattere statico extrapolat per Gaudí de les formes de la pedra perdet su caràtere istàticu suo e natural forms conveys the triumph of life,
e l’esplosione delle forme naturali natura, que en cada porció del Temple, s’esplosione de sas formas naturales the whole of Creation expresses joy at
trasmette il trionfo della vita, tutto il conta al visitant els esdeveniments de les trasmitit su triunfu de sa vida, totu su the birth of Christ.
Creato gioisce per la nascita di Gesù . Sagrades Escriptures. Creadu gosat pro sa nàschida de Gesus. The internal nave with its double set
L’aula interna, con le colonne a doppio En la façana de la Nativitat, la pedra perd S’àula de intro, cun sas colunnas a giru of columns, the nodes, the vaults with
giro, i nodi, le volte fatte con intersezioni el seu caràcter estàtic i l’explosió de les dòpiu, sos nodos, sas bòvedas fatas paraboloid and hyperboloid intersections,
di paraboloidi e iperboloidi, creano uno formes naturals transmet el triomf de la cun intersetziones de parabolòides e create a natural space which brings light
spazio naturale che porta la luce dove un vida, tot el Creat s’alegra pel naixement iperbolòides, faghent un’ispàtziu naturale where past architecture had keystones,
tempo nell’architettura c’erano le chiavi de Jesús. chi conduet sa lughe ue, in àteros tempos, engaging all humanity in Community
di volta, coinvolgendo l’umanità alla L’aula interna, amb les columnes de in cussa architetura bi fiant sas craes with God.
Comunione con Dio. doble gir, els nusos, les voltes fetes de bòveda, ghiende s’umanidade a sa The dedication of the altar of the temple
La dedicazione dell’altare, del tempio amb interseccions de paraboloide i Comunione cun Deus. of the Sagrada Família, which took place
della Sagrada Família, avvenuta hiperboloide, creen un espai natural que Sa dedicatzione de s’altare, de su tèmpiu on Sunday 7 November 2010 officiated
domenica 7 di Novembre 2010 ad opera porta la llum on abans en l’arquitectura de sa Sagrada Família, acuntèssida by Pope Benedict XVI, marked a historic
del Santo Padre Benedetto XVI, dal punto hi havia les claus de volta, involucrant la in dòminiga, su 7 de Santandria 2010, milestone for the Junta Constructora a

27
28
di vista storico e progettuale, per la Junta humanitat a la Comunió amb Déu. pro more de su Papa Santu Beneditu key and a decisive thrust towards the
Constructora rappresenta una tappa La dedicació de l’altar, del temple de XVI, dae su puntu de annotu istòricu e completion of the remaining works over
importantissima e una spinta ulteriore la Sagrada Família, va tindre lloc el progetuale, pro sa Junta Constructora est the next 15 years. We are looking at a
al completamente delle restanti opere diumenge 7 de novembre de 2010 per unu momentu de importu desempladu e work which has been ongoing for about
nei prossimi 15 anni. Stiamo parlando di obra del Sant Pare Benet XVI, i des del un’impèllida in prus pro acabare sas òperas 125 years.
un’opera che continua da circa 125 anni. punt de vista històric i projectual, per chi abbarrant de fàghere in àteros 15 In this period several events took place:
In questo periodo ci sono stati diversi la Junta Constructora representa una annos. Semus faeddende de un’òpera chi Gaudí devoted himself to a new form of
avvenimenti: Gaudí ha studiato una etapa importantíssima i una empenta sighit dae pagu prus o mancu 125 annos. architecture, which he created not only
nuova architettura, che creava non solo ulterior a l’acabament de les obres In custu perìodu bi sunt istados paritzos on paper but also by means of models;
sulla carta, ma con i modelli; le sue restants en els pròxims 15 anys. Estem acadessimentos: Gaudí at istudiadu in 1936, his papers and models were
carte e i suoi modelli nell’anno 1936 parlant d’una obra que continua des de fa un’architetura noa, non feti in paperi, burnt, broken and in part destroyed; the
sono stati bruciati, rotti ed in parte vora 125 anys. ma cun plastico. Sos paperis suos e sos present-day design team has investigated
distrutti; l’équipe di progettazione En aquest període hi ha hagut diversos plàsticos suos, in s’annu 1936, los ant - I might almost say following the
attuale ha studiato, oserei dire quasi con esdeveniments: Gaudí ha estudiat una brusiados, segados e belle destruidos; methods of archaeologists - the
metodologie proprie degli archeologi, nova arquitectura, que creava no només su grupu de progetatzione de oe in die at fragments which have survived; it has re-
questi frammenti rimasti; ha ricreato sobre el paper, sinó també amb els istudiadu, e m’atrivo a lu nàrrere, cun fainas created the forms, their composition and,
le forme, la loro composizione ed models; els seus papers i els seu models de archeòlogos, custos resuzos abbarrados; by resurrecting Gaudi’s design idea, it has
infine, andando dunque a riportare l’any 1936 van ser cremats, trencats i en at torradu sas formas, sa compositzione continued the building of the Temple.
alla luce l’idea progettuale di Gaudí, la part destruïts; l’equip de projecció actual issoro e in fines, torrende a vida noa s’idea The exhibition on Gaudi’s work which will
realizzazione strutturale del Tempio. ha estudiat, m’atreviria a dir quasi amb de progetu de Gaudí, at acumpridu sa be organised at Alghero, in an unbroken
L’esposizione sull’opera di Gaudí che metodologies pròpies dels arqueòlegs, realizatzione istruturale de su Tèmpiu. narrative thread, will examine these
verrà allestita ad Alghero, in un continuo els fragments que van quedar; ha recreat S’espositzione a pitzu de s’òpera de Gaudí events and interpret the architect’s
narrativo, ripercorrerà questi avvenimenti les formes, la seva composició i per chi at a èssere ammaniada in S’Alighera, works starting from his preliminary
e spiegherà l’opera dell’Architetto dai últim, ha tornat doncs a portar a la llum in unu continuum narrativu, at a torrare a studies, proceeding to his forms of
suoi studi preliminari, proseguendo la idea projectual de Gaudí, la realització mentovare custos acadessimentos e at a experimentation and focusing finally on
attraverso le sue sperimentazioni e estructural del Temple. acrarire s’òpera de s’Architetu, moende dae the Sagrada Família in Barcelona.
focalizzandosi, infine, sull’opera della L’exposició sobre l’obra de Gaudí sos istùdios preliminares suos, sighende The exhibition will illustrate Gaudi’s
Sagrada Família a Barcellona. que s’enllestirà a l’Alguer, en un pro mèdiu de sas isperimentatziones suas e studies on nature, the basis of his
L’allestimento illustrerà gli studi continu narratiu, recorrerà aquests dende prus atentu, in fines, a s’òpera de sa expressive language, the experimentation
sulla natura, alla base del linguaggio esdeveniments i explicarà l’obra de Sagrada Família in Bartzellona. of his early works, the creation of the
espressivo di Gaudí, la sperimentazione l’Arquitecte des dels seus estudis S’ammàniu at a isvelare sos istùdios a forms of the Temple with examples of
nelle sue prime opere, la creazione preliminars, prosseguint a través de les pitzu de sa natura, chi sunt a sa base construction elements such as columns,
delle forme proprie del Tempio con seves experimentacions i focalitzant-se, de su limbàgiu espressivu de Gaudí, capitals, vaults, towers etc., and uniting
la materializzazione degli elementi per últim, sobre l’obra de la Sagrada s’isperimentatzione in sas òperas them
costruttivi quali colonne, capitelli, volte, Família a Barcelona. suas de pitzinnia, sa creatzione de sas in the current architectural composition
torri ecc. L’enllestiment il·lustrarà els estudis formas pròpias de su Tèmpiu cun sa of the work.
e l’unione di questi ultimi come sobre la natura, en la base del llenguatge materializatzione de sos elementos The exhibition, based on images and full-
nell’attuale composizione architettonica expressiu de Gaudí, l’experimentació costrutivos che a colunnas, capitellos, size models of the Temple, will re-create
dell’opera. en les seves primeres obres, la creació bòvedas, turres etc. e s’unione de custos some internal features and give visitors
La mostra, per immagini e modelli de les formes pròpies del Temple ùrtimos comente in sa compositzione the sensory perception of the search
a grandezza naturale del Tempio, amb la materialització dels elements architetònica de s’òpera de oe in die. for and creation of space as seen by the
ricreerà gli interni e darà al visitatore la constructius com ara columnes, capitells, Sa mostra, cun màgines e mollos a Catalan architect.
percezione sensibile della ricerca e dello voltes, torres, etc, i la unió d’aquests mannària naturale de su Tèmpiu, at a The images accompanied by texts and
spazio creato dall’Architetto catalano. últims com en l’actual composició torrare a fàghere sos internos e at a dare a models will provide a key for interpreting
Le immagini accompagnate da testi e arquitectònica de l’obra. chie lu bìsitat s’idea cuncreta de sa chirca his new compositional language. The
modelli riveleranno il codice di lettura La mostra, per imatges i models a e de s’ispàtziu creadu dae s’Architetu experimentation of his early works will
del nuovo linguaggio compositivo. La grandesa natural del Temple, recrearà els catalanu. help visitors understand the formal world
sperimentazione sulle prime opere interiors i donarà al visitant la percepció Sas figuras acumpagiadas dae testos of the Temple’s elements.
condurrà il visitatore nel mondo formale sensible de la recerca i de l’espai creat e mollos ant a isvelare su còdighe de The full-size models of the double-
degli elementi del Tempio. per l’Arquitecte català. letura de su limbàgiu compositivu nou. twisted column, the naves and the
I modelli, a grandezza naturale della Les imatges acompanyades per S’isperimentatzione a pitzu de sas òperas parabolic vaults and the scale models of
colonna a doppio giro, delle navate del textos i models revelaran el codi de de pitzinnia at a conduire su bisitadore in the towers and the catenary arches and
tempio e delle volte paraboliche e i lectura del nou llenguatge compositiu. su mundu formale de sos elementos de su pinnacles will give material form to the

29
modelli in scala, delle torri degli archi L’experimentació sobre les primeres Tèmpiu. Sos mollos a mannària naturale architect’s language.
catenari e di pinnacoli materializzeranno obres conduirà el visitant al món formal de sa colunna a giru dòpiu, de sas navadas The show concludes with a “chapel”
il codice architettonico del progettista. dels elements del Temple. de su tèmpiu e de sas bòvedas parabòlicas which will re-create by means of prints,
La mostra si concluderà in una vera e Els models, a grandesa natural de la e sos plàsticos in iscala, de sas turres de video-clips and a scale model of the
propria “cappella” che ricreerà, con columna de doble gir, de les naus del sos arcos catenàrios e de pinnàculos ant a Temple, the current sacred space.
stampe, video e con un modello in scala temple i de les voltes parabòliques i els materializare su còdighe architetònicu de Opening the show, the image of the new
del Tempio, lo spazio sacro attuale. models a escala, de les torres dels arcs su progetista. great door of the Glory Facade of the
Ad aprire la cappella, l’immagine del catenaris i de pinacols materialitzaran el Sa mostra at a concluire in una “capella” Sagrada Família.
nuovo portone della facciata della Gloria codi arquitectònic del projectista. mera e sìnchera chi at a reprodùere, cun At the present time, the Sagrada Família
della Sagrada Família. La mostra es conclourà en una veritable imprentas, vìdeos e cun unu plàsticu in has two completed façades, the Nativity
Attualmente la Sagrada Família ha due i pròpia capella que recrearà, amb iscala de su Tèmpiu, s’ispàtziu sagradu de and the Passion, while the Glory Façade
facciate ultimate, quella della Natività e publicacions, vídeos i amb un model a oe in die. In s’intrata de sa capella, b’est sa is currently under construction and will
quella della Passione, nei prossimi anni escala del Temple, l’espai sagrat actual. figura de su portale nou de sa fatzada de sa be completed in the coming years.
verrà completa la facciata della Gloria. Obrint la capella, la imatge del nou portal Glòria de sa Sagrada Família. At the centre of the façade, the main
Al centro della facciata della Gloria de la façana de la Glòria de la Sagrada A dies de oe, sa Sagrada Família tenet portal to the Temple has been recently
nell’ultimo anno è stato posizionato il Família. duas fatzadas acabadas, cudda de su installed, with inscriptions from the
portone principale del Tempio, in cui sono Actualment la Sagrada Família té dues Naschimentu e cudda de sa Passione, in sos Lord’s Prayer in 50 languages, including
state incise parti del Padre Nostro in 50 façanes ultimades, la de la Nativitat i annos imbenientes at èssere congruida sa sardinian.
lingue compreso il sardo. la de la Passió, en els pròxims anys es fatzada de sa Gloria. Gaudi’s whole architecture in the
Tutta l’architettura di Gaudí nella completarà la façana de la Glòria. In mesu a sa fatzada de sa Glòria, s’annu Sagrada Família has a significance which
Sagrada Família ha sempre un significato Al centre de la façana de la Glòria l’últim coladu, ant postu su portale printzipale de goes well beyond the pure visual formal
che va oltre il puro aspetto formale visivo, any ha estat col·locat el portal principal su Tèmpiu, ue ant iscritu partes de su Babbu aspect. In the design of the church he
nella progettazione dell’edificio di culto del Temple, en què van ser tallades parts Nostru in 50 limbas, su sardu incluidu. Totu sought to establish a dialogue with the
l’Architetto si sforza di dialogare con i del Pare Nostre en 50 llengües comprès s’architetura de Gaudí in sa Sagrada Família faithful and the Lord. The language
suoi committenti (Il popolo di Dio e Dio el sard. Tota l’arquitectura de Gaudí en la tenet semper unu sinnificadu chi bàrigat he uses is taken from nature and the
stesso). Il codice è estratto dalla natura Sagrada Família té sempre un significat sa forma visiva ebbia, in sa progetatzione message of Christ cut into stone,
ed il messaggio cristiano inciso sulla que va més enllà del pur aspecte formal de s’edifìtziu de cultu s’Architetu punnat a together with other symbols, leads the
pietra, unito ai simboli, accompagna lo visiu, en la projecció de l’edifici de culte arresonare cun sos commitentes suos (Su human spirit to communion with God.
spirito umano alla Comunione con Dio. l’Arquitecte s’esforça per dialogar amb pòpulu de Deus e Deus etotu). Su còdighe Gaudí investigated nature and its multiple
Gaudí ha investigato la natura e le sue els seus comitents (el poble de Déu i Déu protzedit dae sa natura e su messàgiu forms to create a language, a method of
forme, per creare un linguaggio, un mateix). El codi s’extrau de la natura i el cristianu iscritu in sa pedra, aunidu a sos communication, also in the theological
modo di comunicare anche teologico con missatge cristià tallat sobre la pedra, unit sìmbulos, acumpàngiat s’ispìritu umanu a sa sense, with God. When constructing
Dio. Quando si costruisce un edificio, als símbols, acompanya l’esperit humà a Comunione cun Deus. Gaudí at compidadu a religious building, especially one of
in particolare una chiesa di queste la Comunió amb Déu. sa natura e sas formas suas, pro imbentare this size, it is necessary not only to
dimensioni, non bisogna solo progettare Gaudí ha investigat la natura i les unu limbàgiu, una manera finas teològica design space, but also to convey pathos,
lo spazio, ma comunicare il pathos, la seves formes, per crear un llenguatge, de comunicare cun Deus. Cando si fràigat transcendence.
trascendenza. un mode de comunicar també teològic un’edifìtziu, prus a notu una crèsia de Those working on the Sagrada Família,
Chi lavora alla Sagrada Família ricevendo amb Déu. Quan es construeix un edifici, custa mannària, non tocat feti a progetare perceiving the great message launched
il grande messaggio scritto 125 anni fa, en particular una església d’aquestes s’ispàtziu, ma a comunicare su pathos, sa 125 years ago, feel they are in contact
ha un richiamo: la sensazione di avere un dimensions, no cal només projectar trascendèntzia. with Gaudi, a perception which raises
contatto con Gaudí , una percezione che l’espai, sinó comunicar el pathos, la Chie traballat a sa Sagrada Família retzende the work of the architects to a true
eleva il lavoro degli architetti a vera e transcendència. Qui treballa a la Sagrada su messàgiu mannu iscritu como 125 annos, mission, as if they were guided in the
propria missione, come se fossero guidati Família rebent el gran missatge escrit dat unu messàgiu: su sentidu de intrare implementation of this idea, to offer to
nel compimento dell’idea, per offrire alla fa 125 anys, té una crida: la sensació in cuntatu cun Gaudí, una percetzione the eyes of the world the primal force of
vista del mondo la forza di quest’uomo ed de tenir un contacte amb Gaudí , una chi mudat su traballu de sos architetos a this man and his commitment for a new
il suo impegno per la nuova architettura e percepció que eleva el treball dels missione mera e sìnchera, comente chi architecture and a new style.
il suo nuovo stile. arquitectes a veritable missió, com si siant ghiados in su cumprimentu de s’idea, Seven years ago when I first entered the
fossin guiats en l’acabament de la idea, pro ofèrrere a sa vista de su mundu sa Sagrada Família, with the woman who
Sette anni fa, quando entrai nella per a oferir a la vista del món la força fortza de custu òmine e s’impinnu suo pro was to become my wife, I immediately
Sagrada Família, per la prima volta, con d’aquest home i el seu compromís en la s’architetura noa e s’istile nou suo. felt that I too would become part of the
quella che sarebbe diventata mia moglie, nova arquitectura i el seu nou estil. Sete annos a como, cando fia intradu great team dedicated to the Temple.
sentii subito che sarei stato parte della Fa set anys, quan vaig entrar en la in sa Sagrada Família, pro sa prima From a technical point of view, the
grande squadra del Tempio. Sagrada Família, per la primera vegada, borta, cun cussa chi posca est divènnida work site and the “technical workshop”

30
Dal punto di vista tecnico il cantiere e amb la que després seria estat la meva mugere mia, mi fia abbigiadu chi luego are a laboratory of architecture and
“l’officina tecnica” sono un laboratorio dona, vaig sentir de seguida que seria essere intradu in sa grandu iscuadra de engineering. Research and realization
di Architettura ed ingegneria. La ricerca part del gran equip del Temple. su Tèmpiu. Dae su puntu de vista tècnicu of Gaudi’s work have been updated
e la realizzazione dell’opera di Gaudí, Des del punt de vista tècnic l’obra su cantieri e “s’oficina tècnica” sunt unu through study of today’s most advanced
sono aggiornate con lo studio delle i “el taller tècnic” són un laboratori laboratòriu de Architetura e ingegneria. methodologies, with continuing updating
metodologie attualmente più avanzate, in d’Arquitectura i enginyeria. La recerca Sa chirca e s’acumprida de s’òpera de of the projects. Any “factory” of this
un continuo aggiornamento dei progetti. i la realització de l’obra de Gaudí, Gaudí, sunt postas a die cun s’istùdiù de type experiments first and foremost with
Una fabbrica di questo tipo sperimenta in estan ajornades amb l’estudi de sas metodològias prus avantzadas, in the evolution of time and method.
primis l’evoluzione dei tempi e dei metodi; les metodologies actualment més unu renou sighidu de sos progetos. Una Today, the Sagrada Família demonstrates
Oggi la Sagrada Família dimostra avançades, en un continu ajornament fàbrica de custu tipu isperimentat in primis the innovation in design and construction
l’innovazione delle tecniche realizzative e dels projectes. Una fàbrica d’aquest tipus s’evolutzione de sos tempos e de sos techniques.
progettuali; experimenta in primis l’evolució dels mètodos. Oe sa Sagrada Família mustrat This too is part of the message handed
anche questo è parte del messaggio temps i dels mètodes. s’innovatzione de sas tècnicas realizativas down to us by Gaudí, testimonial and
trasmesso da Gaudí testimone e Avui la Sagrada Família demostra la e progetuales; interpreter of his times. Through the
interprete del suo tempo: innovació de les tècniques realitzatives finas custu est parte de su messàgiu technological and stylistic innovations
l’uomo tramite le innovazioni i projectuals; també això és part del trasmìtidu dae Gaudí testimòngiu e of his time, man continues to express
tecnologiche e stilistiche del proprio missatge transmès per Gaudí testimoni intèrprete de su tempus suo: the message that “Nature is the most
tempo, comunica ancora oggi i intèrpret del seu temps: l’home s’òmine pro mèdiu de sas innovatziones extraordinary expression of God, a
che “La natura è la più straordinaria mitjançant les innovacions tecnològiques tecnològicas e istilìsticas de su tempus fundamental part of sacred space which
espressione di Dio parte fondamentale i estilístiques del propi temps, comunica suo, comùnicat galu oe chi “Sa natura est tells the tale of all that occurs between
dello spazio sacro che è il racconto di encara avui que “La natura és la més s’espressada de Deus prus desemplada e God and Humanity”.
quello che capita tra Dio e l’umanità”. extraordinària expressió de Déu, part parte fundamentale de s’ispàtziu sagradu
fonamental de l’espai sagrat que és la chi est su contadu de su chi acuntessit intre
narració d’allò que succeeix entre Déu i la Deus e s’umanidade”.
humanitat”.

31
Vita e opere di Gaudí
Rossend Casanova - Daniel Girault Miracle

Un architetto Un arquitecte Un’architetu de su An architect


del suo tempo del seu temps tempus suo of his time
Antoni Gaudí è l’architetto spagnolo più Antoni Gaudí és l’arquitecte espanyol Antoni Gaudí est s’architetu ispagnolu Antoni Gaudí was the greatest Spanish
importante del XX secolo. més important del segle XX. Dedicat de prus importu de su de XX sèculos. architect of the 20th century. He devoted
Dedito allo studio e al perfezionamento a l’estudi i al perfeccionament de Impinnadu in s’istùdiu e in su the whole of his life to studying and
dell’architettura nell’arco di tutta la l’arquitectura al llarg de tota la seva vida, perfetzionamentu de s’architetura pro perfecting architecture and created
sua vita, è autore di opere difficili da és autor d’obres difícils de classificar, totu sa vida sua, est autore de òperas works that are difficult to pigeon-hole,
classificare, caratterizzate da un forte caracteritzades pel seu fort impacte difìtziles a classifìcare, caraterizadas marked as they are by striking visual
impatto visivo e ingegno costruttivo. visual i enginy constructiu. De fet, dae unu efetu visivu forte e ingegnu impact and constructive ingenuity. We
Di fatto, ogni sua opera è un’esemplare cada obra seva és una lliçó exemplar costrutivu. A beru, onni òpera sua est may say that each of his works is a lesson
lezione di architettura, che tiene in d’arquitectura, que té en consideració la una letzione esemplare de architetura, in architecture, which takes into account
considerazione la funzionalità, il comfort funcionalitat, el confort i la decoració, a chi leat in cunsideru sa funzionalidade, function, comfort and decoration, in the
e la decorazione, alla ricerca di un habitat la recerca d’un habitat millor per l’ésser su confort e sa decoradura, in sa chirca quest for a better habitat for human
migliore per l’essere umano. humà. La seva obra comprèn tot tipus de un habitat prus bonu pro s’èssere beings. His work encompasses all types
La sua opera abbraccia tutti i tipi di de construcció, des de palaus a cases, umanu. S’òpera sua abbratzat totu sas of construction, from apartment buildings
costruzione, da palazzi a case, chiese, esglésies, escoles, monuments o jardins, crezes de costrutzione, dae palatzos a to detached houses, churches, schools,
scuole, monumenti o giardini, per i per als quals dissenya també mobles, domos, crèsias, iscolas, monumentos o monuments or gardens, for which he also
quali disegna anche mobili, pavimenti, paviments, llums o vitrines confiant giardinos, pro sos cales disinnat finas designed the furniture, floors, lights or
lampade o vetrine affidandosi sempre a sempre en formes i materials diferents, mobìlia, pamentos, làntias o bidrieras showcases, always exploring different
forme e materiali diversi, poiché Gaudí ja que Gaudí no es repeteix mai en les acumandande_si semper a formas e forms and materials, because Gaudí
non si ripete mai nelle sue opere, sia seves obres, tant com a arquitecte que materiales diferentes, ca Gaudí non never repeated himself in his creations,
come architetto sia come ingegnere, com a enginyer, projectista o urbanista. si repitet mai in sas òperas suas, siat either as an architect or as an engineer,
progettista o urbanista cercando di Intenta, en efecte, proposar solucions comente architetu siat come ingegneri, designer or urban planner. He always
proporre soluzioni innovative e, in innovadores i, de manera especial, progetista o urbanista. Chircat, difatis, strove to propose innovative solutions
particolar modo, pratiche. pràctiques. de propònnerre solutziones noas e, in placing emphasis on functionality.
Gaudí vive fra la metà del XIX secolo e La seva vida ocupa la segona meitat manera particulare, pràticas. His life spanned half of the 19th century
il primo quarto del XX secolo, periodo del segle XIX i el primer quart del segle Issu bivet intre su de XIX séculos e su and the first quarter of the 20th, a period
che coincide con una fase di grandi XX i coincideix amb una fase de grans primu cuartu de su de XX sécolos, est of momentous social changes worldwide,
cambiamenti sociali a livello mondiale, transformacions socials a nivell mundial, a nàrrere in unu tempus de mudadas across the realms of politics, science,
sia per quanto riguarda il panorama tant pel que fa al panorama polític com sotziales mannas a livellu mondiale, siat technology and culture, especially art and
politico che quello scientifico, tecnologico científic, tecnològic i cultural, sobretot en pro su chi atenet a su panorama polìticu architecture. In this fluctuating context,
e culturale, soprattutto nell’arte e l’art i en l’arquitectura. Tot i el context en siat a cussu sientìficu, tecnològicu e Gaudí’s work was unmistakably personal,
nell’architettura. constant transformació, Gaudí crea una culturale, mescamente in s’arte e in not aligned with any of the trends or
Nonostante il contesto in costante obra personal, sense identificar-se amb s’architetura. Nointames su cuntestu movements of his time. He was always
trasformazione, Gaudí crea un’opera cap de les tendències o de les corrents chi mudaiat a manera costante, Gaudí spurred on by the absolute conviction
personale, senza immedesimarsi in que li eren contemporànies, posant de creat un’òpera personale, sena intrare, that originality consists in returning to
nessuna delle tendenze o delle correnti relleu la seva absoluta convicció sobre el in totu, in peruna tenta o currente the origin.
a lui contemporanee, mettendo in fet que l’originalitat significa tornar als contemporànea a isse, ponende in
risalto la sua assoluta convinzione sul orígens. craru sa cunvintzione assoluta subra s’
fatto che originalità sia sinonimo di originalidade, chi, pro issu, bolet nàrrere
ritorno alle origini. a torrare a sas orìgines.

32
Infanzia Infància Pitzinnia Childhood and
e studi i estudis e istùdios education
Antoni Gaudí i Cornet nasce il 25 giugno Antoni Gaudí i Cornet neix el 25 de juny Antoni Gaudí i Cornet naschet su 25 Antoni Gaudí i Cornet was born on 25
1852 a Reus, una città del sud della de 1852 a Reus, una ciutat al sud de làmpadas de su 1852 a Reus, una tzitade June 1852 in Reus, a town in the south of
Catalogna, la zona con il più alto tasso Catalunya, la zona amb l’índex més alt in su sud de sa Catalùnia, sa zona cun su Catalonia, the most lively entrepreneurial
derrama prus artu de imprenditorialidade
di imprenditorialità della Spagna e che, d’empresaris d’Espanya i que, aleshores, area of Spain, which at the time was at
de s’Ispagna, a su tempus de sa
a quell’epoca, era in piena rivoluzione estava en plena revolució industrial. Aquí the height of its industrial revolution. This
rivolutzione industriale. Est inoghe chi
industriale. È qui che trascorre transcorre la infància, en contacte amb is where he spent his childhood, in contact
colat sa pitzinnia, a contatu cun sa natura
l’infanzia, a contatto con la natura ed la natura i el Mar Mediterrani. Entre el e su Mare Mediterràneu. Intre su 1860 with nature and the Mediterranean sea.
il mar Mediterraneo. Tra il 1860 e il 1860 i el 1869 fa els estudis primaris a e su 1869 cumprit sos istùdios primàrios Between 1860 and 1869 he pursued his
1869 compie gli studi primari presso l’Institut Col·legi dels Escolapis de Reus, in s’Institutu Colegio de los Escolapios primary studies at the Instituto Colegio
l’Instituto Colegio de los Escolapios di destacant en assignatures tals com la de Reus, annoditende_si in matèrias de los Escolapios of Reus, where he
Reus, distinguendosi in materie quali Geometria i l’Aritmètica. Al mateix temps comente sa Geometria e s’Aritmètica. A excelled in subjects such as geometry and
la geometria e l’aritmetica. Allo stesso rep una formació tradicional, religiosa i su matessi tempus retzit una formatzione arithmetic. In the meantime, he received
tempo riceve una formazione tradizionale, humanista i s’apropa a l’ofici de calderer traditzionale, religiosa e umanista e a traditional religious and classical
s’acùrtziat a s’arte de ramenàrgiu paris
religiosa e umanista e si avvicina al junt amb el pare, que li ensenyarà a education, and his father started to train
cun su babbu, chi l’at a insinnare a
mestiere di calderaio insieme con il treballar en tres dimensions. him in the coppersmith trade, teaching him
traballare cun sas tres dimensiones.
padre, che gli insegnerà a lavorare su tre to work in three dimensions.
dimensioni. Els primers anys de la vida de Gaudí Sos primos annos de sa vida de Gaudí
coincideixen amb una gran inestabilitat cumbinant cun unu avolotu mannu de In the early years of Gaudí’s life, Spain
I primi anni della vita di Gaudí coincidono des del punt de vista polític a Espanya, su ghetu polìticu in Ispagna, tantu chi si was embroiled in political strife, which
con una grande instabilità dal punto di tant que s’arriba a l’exili de la reina Isabel lompet a su disterru de sa reina Isabel II culminated with the exile of Queen Isabel
vista politico in Spagna che culmineranno II el 1868. Catalunya, al contrari, gaudeix in su 1868. Sa Catalùnia, a cuncàmbiu, II in 1868. Catalonia, on the contrary,
con l’esilio della regina Isabella II d’un ambient políticament tranquil, godit de un’istadu polìticu chietu, chi enjoyed a stable political climate,
nel 1868, mentre la Catalogna può que afavoreix el desenvolupament favoresset cuddu isvilupu industriale conducive to industrial development,
sa punta de su cale at a lòmpere cun sa
invece trarre beneficio da un ambiente industrial l’apogeu del qual arribarà which peaked with the so-called gold
chi si narat febre d’or, unu perìodu de
politicamente tranquillo, che favorisce amb l’anomenada febre d’or, un període fever, la febre d’or, a period of rapidly
intradas sémplitzes e lestras, ma chi at
quello sviluppo industriale il cui apice d’entrades simples i ràpides, però que growing wealth, which would come to an
a acabare in su 1885, cun unu torrare a
arriverà con la cosiddetta febre d’or, un conclourà el 1885, amb un retrocés segus in s’economia e cun su dannu de sa end in 1885, when an economic downturn
periodo di guadagni facili e veloci, che econòmic i la plaga de la fil·loxera. filòssera in sas campagnas. struck, together with the scourge of the
si concluderà nel 1885 con la recessione phylloxera vineyard pest.
economica e il dilagare della fillossera.

33
1 1. Il palazzo dell’Università di 1. L’edifici de la Universitat 1. Su palatzu de s’Universidade 1. The Barcelona University
Barcellona, costruito da Elies de Barcelona, construït per Elies de Bartzellona, fraigadu dae Elies building, designed by Elies
Rogent (1821-1897) tra il 1863 Rogent (1821-1897) entre el 1863 Rogent (1821-1897) intre su 1863 Rogent (1821-1897) built between
2 3
e il 1868, nel nuovo Eixample i el 1868, al nou Eixample de la e su 1868, in su Eixample nou 1863 and 1868, in the Eixample
(ampliamento) della città ciutat. (ampliamentu) de sa tzitade. (extension) district of the city.
4
2. Disegno dell’Eixample di 2. Disseny de l’Eixample de 2. Disinnu de s’Eixample 2. Map of the Barcelona
Barcellona progettato da Ildefons Barcelona projectat per Ildefons de Bartzellona progetadu dae Eixample, designed by Ildefons
Cerdà Cerdà Ildefons Cerdà. Cerdà

3. La cascata monumentale 3. La cascada monumental del 3. S’istrampu monumentale 3. The monumental cascade
del Parco della Ciutadela, Parc de la Ciutadella, projectada de su Parcu de sa Ciutadela, in the Parc de La Ciutadella,
progettata da Josep Fontseré e per Josep Fontseré i a la progetadu dae Josep Fontseré designed by Josep Fontseré and
alla cui realizzazione interviene realització de la qual intervé de e a s’acumprida de su cale in whose realisation Gaudí played
in modo decisivo Gaudí, sia nella manera decisiva Gaudí, tant en la intervenit in manera detzisiva an important role, both as to
concezione architettonica sia concepció arquitectònica com en Gaudí, siat pro su chi atenet a sa architectural conception and in
nella parte decorativa la part decorativa cuntzetzione architetònica siat in the decorations
sa parte decorativa.

4. Sezione trasversale 4. Secció transversal 4. Setzione trasversale de 4. Cross-section of the project


del progetto di aula magna del projecte d’aula magna su progetu de aula magna for a University lecture hall
universitaria presentato da Gaudí universitària presentat per Gaudí universitària presentadu dae presented by Gaudí as his final
per la tesi di laurea. per a la tesi de llicenciatura. Reial Gaudí pro sa tesi de laùrea. dissertation.
Reial Càtedra Gaudí. UPC Càtedra Gaudí. UPC Reial Càtedra Gaudí. UPC Reial Càtedra Gaudí. UPC

34
I primi lavori Els primers treballs Sos primos traballos Early works during his
universitari universitaris universitàrios university years
Nel 1869, a soli 17 anni, Gaudí si El 1869, a només 17 anys, Gaudí es In su 1869, a 17 annos, Gaudí tramudat In 1869, when he was only 17, Gaudí
trasferisce a Barcellona per formarsi trasllada a Barcelona per formar-se com a Bartzellona pro istudiare a architetu. moved to Barcelona to study architecture.
come architetto. Dopo essersi iscritto da a arquitecte. Després de matricular- A pustis de s’èssere iscritu sena After enrolling as a non-attending student
esterno all’ Instituto de Enseñanza Media se com a no assistent a l’Institut frecuentare a s’Instituto de Enseñanza at the Instituto de Enseñanza Media for
per frequentare i corsi di Elementi di d’Ensenyament Mitjà per a fer els cursos Media pro sos cursos de Elementos
fisica e Storia naturale, passa alla Facoltà the Courses of Elements of Physics and
d’Elements de Física i Història Natural, de Fìsica e Istòria Naturale, colat
di Scienze dell’Università di Barcellona Natural History, he transferred to the
passa a la Facultat de Ciències de la a sa Facultade de Iscièntzias de
e, nel 1873, si prepara ad entrare nella Universitat de Barcelona i, el 1873, es s’Universidade de Bartzellona e, in Faculty of Sciences of Barcelona University
Scuola Provinciale d’Architettura, prepara per a entrar a l’Escola Provincial su 1873, si parat a intrare in s’Iscola and, in 1873, prepared for admission to the
alla quale accederà due anni dopo. In d’Arquitectura, a la qual accedirà dos Provintziale de Architetura, in sa cale Provincial School of Architecture, which he
quegli anni Barcellona assiste ad un anys després. En aquells anys Barcelona at a cumintzare duos annos a pustis. entered two years later. In those years, a
processo dinamico di modernizzazione: assisteix a un procés dinàmic de A cussos annos Bartzellona bivet unu process of dynamic modernisation was in
risale infatti al 1860 l’inizio dei lavori di modernització: el 1860 havien començat protzessu dinàmicu de modernizatzione: full swing in Barcelona: in 1860 the old city
demolizione delle mura che cingevano la a demolir les muralles que envoltaven in su 1860 aiant inghitzadu a nd’imbolare walls started to be demolished, to enable
città, che sono il preludio alla costruzione la ciutat donant pas a la construcció de sas murallas chi chinghiant sa tzitade, construction of the Eixample (Extension),
dell’Eixample (Ampliamento), una grande l’Eixample, una gran expansió urbana dende cumintzu a su fràigu de s’Eixample
espansione urbana progettata da Ildefons a large urban expansion programme
projectada per Ildefons Cerdá (1815- (Ampliamentu), un’espansione urbana
Cerdá (1815-1876), che determina designed by Ildefons Cerdá (1815-1876),
1876), que determina l’actual estructura manna progetada dae Ildefons Cerdá
l’attuale struttura della città. de la ciutat. (1815-1876), chi apostivigat s’istrutura which gave the city its current structure.
atuale de sa tzitade.
È un momento di fermento sociale És un moment d’agitació social durant This was a time of social unrest,
durante il quale il giovane Gaudí el qual Gaudí, com a jove progressista i Est unu momentu de pelea sotziale in su during which Gaudí, as a young man of
progressista in sintonia con i movimenti en sintonia amb els moviments del seu cale Gaudí, in calidade de progressista progressive leanings, attuned with the
del suo tempo, porta a termine diversi temps, porta a terme diversos treballs giòvanu a cunsonu cun sos movimentos movements of his times carried out various
lavori per la Obrera Mataronense, la per a La Obrera Mataronense, la primera de su tempus suo, acabat mansiones works for the Obrera Mataronense, the
prima cooperativa operaia della Spagna, cooperativa obrera d’Espanya, amb seu medas pro La Obrera Mataronense, sa first worker’s cooperative in Spain, based
con sede a Mataró, una città industriale a Mataró, una ciutat del litoral català i prima cooperativa operaja de Ispagna,
del litorale catalano. Nello stesso in Mataró a town on the Catalan coast
activa des del punt de vista industrial. Al cun sede a Mataró, una tzitade de sa
periodo, per pagare i propri studi inizia with thriving industrial activity. At the
mateix temps, per a pagar-se els estudis, costera catalana e ativa dae su puntu de
a lavorare come disegnatore per gli comença a treballar com a dissenyador annotu industriale. A su matessi tempus, same time, to pay for his studies, he also
architetti Leandre Serrallach (1837-1890), per als arquitectes Leandre Serrallach pro si pagare sos istùdios suos, inghitzat started to work as a draughtsman for
Francesc de Paula del Villar (1829-1901) e (1837-1890), Francesc de Paula del a traballare comente disegnadore pro sos architects Leandre Serrallach (1837-
il capomastro Josep Fontseré (1829- Villar (1829-1901) i el capatàs Josep architetos Leandre Serrallach (1837- 1890) and Francesc de Paula del Villar
1897), proprio nel momento in cui si Fontseré (1829-1897), precisament quan 1890), Francesc de Paula del Villar (1829- (1829-1901) and for master builder
occupa dell’urbanizzazione del Parque s’ocupa de la urbanització del Parc de 1901) e su cabumastru Josep Fontseré Josep Fontseré (1829-1897), who at the
de la Ciudadela, dove Gaudí dà il suo la Ciutadella, on Gaudí contribueix amb (1829-1897), in su matessi tempus in time was designing the layout of the
contributo con disegni monumentali di dissenys monumentals d’una balustrada, su cale si ocupat de s’urbanizatzione de Parque de la Ciudadela, to which Gaudí
una balaustra, dello scarico delle acque del desguàs i de la reixa que envolta su Parque de la Ciudadela, in ue Gaudí
e dell’inferriata che cinge il recinto. Il 15 contributed with the monumental design
el recinte. El 15 de març de 1878, una donat su contributu suo cun disinnos
marzo 1878, una volta concluso il periodo of a balustrade, the rainwater discharge
vegada conclòs el període de formació monumentales de una balaustra, de
di formazione e dopo aver presentato il i després d’haver presentat el projecte s’iscàrrigu de sas abbas e de sa ferrada system and the entrance gates. On 15
progetto di un’aula magna universitaria d’una aula magna universitària com a chi chinghet sa corte. Su 15 martzu March 1878, after concluding his studies
come lavoro finale del percorso treball final de carrera, Gaudí obté el 1878, una borta acabadu su periodu de and presenting the project for a university
universitario, Gaudí consegue il titolo títol oficial d’arquitecte i inaugura, poc formatzione e a pustis àere presentadu main lecture hall as his final dissertation
ufficiale di architetto e inaugura, poco després, el seu propi estudi. su progetu de un’aula magna universitària Gaudí gained the official qualification of
dopo, il proprio studio. comente traballu de acabu de su cursu architect, and soon after opened his own
universitàriu, Gaudí cunsighit su tìtulu practice.
ufitziale de architetu e inchìngiat, luego,
s’istùdiu suo.

35
Gaudí e le opere Gaudí i les obres Gaudí e sas òperas Gaudí’s works as
di gioventù de joventut de gioventude a young architect

I primi lavori di Gaudí come architetto Els primers treballs de Gaudí com Sos primos traballos de Gaudí comente Gaudí’s works as a young architect are
sono caratterizzati dall’allontanamento a arquitecte es caracteritzen per architetu sunt piessinnados dae marked by a distancing from classic
dalle composizioni classiche e dalla l’allunyament de les composicions s’istesiamentu dae sas compositziones compositions and the search for
ricerca di soluzioni innovative nelle clàssiques i per la recerca de solucions clàssicas e dae sa chirca de solutziones innovative solutions of historical type,
tipologie storicistiche, soprattutto innovadores en les tipologies innovativas in sas tipologias istoricistas, especially in Islamic art, with a clear
dell’arte islamica, con un tentativo historicistes, sobretot de l’art islàmica, mescamente dae s’arte islàmica, cun una attempt to combine the exotic with the
evidente di combinare l’esotico con il amb un intent evident de combinar tentada ladina de cumbinare s’esòticu modern. In particular, three of his works
moderno. Sono tre le opere che spiccano l’exotisme amb la modernitat. Són tres cun su modernu. Sunt tres sas òperas chi stand out in the Spanish architectural
nell’architettura spagnola del momento: les obres que destaquen en l’arquitectura s’annòditant in s’architetura ispagnola scene of the times: Casa Vicens (1883-
la Casa Vicens (1883-1888) e i Padiglioni espanyola del moment: la Casa Vicens de su momentu: sa Casa Vicens (1883- 1888) and the Pavilions for the Güell
della tenuta Güell (1884-1887) a (1883-1888) i els Pavellons de la finca 1888) e sos Padigliones de su Finca Güell estate (1884-1887) in Barcelona, and villa
Barcellona, e la villa “El Capricho” (1883- Güell (1884-1887) a Barcelona, i la vila “El (1884-1887) a Bartzellona, e sa villa “El “El Capricho” (1883-1885) at Comillas.
1885) a Comillas. Capricho” (1883-1885) a Comillas. Capricho” (1883-1885) a Comillas. These three works exemplify this first
Tutte e tre le opere sono una Les tres obres representen aquesta Totu sas tres òperas presentant custa phase of his architectural production,
testimonianza di questa prima fase primera fase de la seva arquitectura, prima fase de s’architetura sua, in ue sos where materials play the leading
della sua architettura, dove i materiali on els materials juguen un paper materiales tenent unu ruolu de primore: role: brick used as a highly versatile
svolgono un ruolo predominante: il predominant: el maó com a element su matone comente elementu de fràigu construction element, glazed ceramics as
mattone come elemento di costruzione de construcció de gran plasticitat, les plàsticu meda, sas tzeràmicas ismaltadas decorative elements and wrought iron as
dalla grande plasticità, le ceramiche ceràmiques esmaltades com a elements comente elementos de ondra e su a structural and ornamental element.
smaltate come elementi decorativi e decoratius i la forja com a element ferru comente elementu istruturale ed This is matched by a well-thought out
la forgia come elemento strutturale ed estructural i ornamental. ornamentale. arrangement of external volumes and
ornamentale. A tot això cal afegir un ordre recercat A custu si annanghet un’òrdine internal spaces for which he created the
A ciò si unisce la ricerca dell’ordine dei dels volums externs i els espai interns, piessinnadu de sos volùmenes de fora furnishings together with truly ingenious
volumi esterni e degli spazi interni, per i per als quals crea els mobles i elements e sos logos de intro, pro sos cales creat functional elements.
quali crea mobilio ed elementi funzionali funcionals realment enginyosos. sa mobìlia e elementos funtzionales de
davvero ingegnosi. ingegnu verdaderu. Already in these projects, we see
Ja des d’aquests projectes, Gaudí Gaudí moving away from the academic
Fin da questi progetti, Gaudí si allontana s’allunya de la tradició acadèmica Giai dae custos progetos, Gaudí si nch’ tradition imposed by the Schools of
dalla tradizione accademica imposta imposada per les Escoles d’Arquitectura istesiat dae sa traditzione acadèmica Architecture of Madrid and Barcelona,
dalle scuole di Architettura di Madrid de Madrid i Barcelona, explorant nous imposta dae sas Iscolas de Architetura exploring new methods of construction
e Barcellona, esplorando nuovi metodi mètodes constructius i decoratius. de Madrid e Bartzellona, chirchende and decoration. The parabolic arch and
costruttivi e decorativi. In questo modo, D’aquesta manera, l’arc parabòlic mètodos de fràigu e decorativos noos. the ceramic trencadís (mosaic) would
l’arco parabolico e il trencadís ceramico i el trencadís ceràmic esdevindran In custa manera, s’arcu parabòlicu e su become respectively the architectural
diventeranno rispettivamente la forma respectivament la forma arquitectònica trencadís tzeràmicu ant a divènnere, de form marking all his future works and the
architettonica che si ripercuoterà in tutta que repercutirà en tota la seva producció pare a pare, sa forma architetònica chi plastic element covering the undulated
la sua produzione successiva e l’elemento successiva i l’element plàstic més s’at a agatare in totu sa produtzione sua surfaces of his architecture.
plastico più rotondo con cui ricoprirà le rodó amb què recobrirà les superfícies imbeniente e s’elementu plàsticu prus
superfici ondulate della sua architettura. ondulades de la seva arquitectura. tundu cun su cale at a cobèrrere sas
superfìtzes a undas de s’architetura sua.

36
1 2

1. Nelle cupole e nei camini 1. En les cúpules i en les 1. In sos tzimbòrios e in sos 1. In the domes and chimneys
dei Padiglioni della Finca Güell, xemeneies dels Pavellons de copulinos de sos Padigliones de of the Finca Güell, Gaudí used
Gaudí usa per la prima volta il la Finca Güell, Gaudí usa per sa Finca Güell, Gaudí impreat for the first time trencadís, a
trencadís, una composizione la primera vegada el trencadís, pro sa prima bia su trencadís, mosaic composition made of
a base di frammenti di ceramica. una composició a base de una composizione a base de ceramic shards. Today, these
Oggi questi edifici sono la fragments de ceràmica. Avui cantos de tzeràmica. Oe custos buildings are the seat of the Real
sede della Real Càtedra Gaudí, aquests edificis són la seu de la edifìtzios sunt sa sea de sa Càtedra Gaudí, (Royal Gaudí
dedicata allo studio e alla Real Càtedra Gaudí, dedicada a Real Càtedra Gaudí, dedicada a Chair) a centre for the study and
documentazione dell’opera l’estudi i a la documentació de s’istùdiu e a sa documentatzione documentation of the architect’s
dell’architetto. l’obra de l’arquitecte. Institut de s’òpera de s’architetu. work.
Institut Amatller d’Art Hispànic. Amatller d’Art Hispànic. Institut Amatller d’Art Hispànic. Institut Amatller d’Art Hispànic.
Arxiu Mas Arxiu Mas Arxiu Mas Arxiu Mas

2. La Casa Vicens è tuttora una 2. La Casa Vicens és avui en 2. Sa Casa Vicens est galu 2. Casa Vicens is still today a
residenza privata e, pur avendo dia una residència privada i, tot oe una residèntzia privada e, private residence, and although
perduto una parte del giardino i haver perdut una part del jardí finas aende perdidu una parte it has lost part of the garden
progettato da Gaudí, negli interni projectat per Gaudí, els interiors de su giardinu progetadu dae designed by Gaudí, its interior
conserva ancora la decorazione conserven encara la decoració Gaudí, a intro cunservat galu still preserves the architect’s
originale dell’architetto. original de l’arquitecte. Institut sa decoratzione originale de original decoration.
Institut Amatller d’Art Hispànic. Amatller d’Art Hispànic. s’architetu. Institut Amatller d’Art Hispànic.
Arxiu Mas Arxiu Mas Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas
Arxiu Mas

3. La casa di Díaz de Quijano, 3. La casa de Díaz de Quijano, 3. Sa casa de Díaz de Quijano, 3. The house of Díaz de
nella località di Comillas, fu en la localitat de Comillas, va in sa localidade de Comillas, Quijano, in the Comillas locality,
battezzata «Villa El Capricho» ser batejada «Villa El Capricho» fiat batijada «Villa El Capricho» was dubbed «Villa El Capricho»
dagli abitanti del posto per le pels habitants del lloc a causa dae sa gente de su logu pro by the locals on account of its
forme e i colori della costruzione. de les formes i els colors de sas formas e sos colores de su design and colours. In 1988 it
Nel 1988 furono restaurati i la construcció. El 1988 van ser fràigu. In su 1988 fiant istados underwent restoration since it
gravi danniche aveva subito; restaurats els greus danys que restaurados sos dannos graes chi had been severely damaged.
attualmente ospita un ristorante. havia patit; actualment acull un aiat tentu; a su presente b’at unu Currently, it serves as a
Institut Amatller d’Art Hispànic. restaurant. ristorante. restaurant.
Arxiu Mas Institut Amatller d’Art Hispànic. Institut Amatller d’Art Hispànic. Institut Amatller d’Art Hispànic.
Arxiu Mas Arxiu Mas Arxiu Mas

37
Eusebi Güell Eusebi Güell Eusebi Güell Eusebi Güell
e il rinascimento i el renaixement e sa renàschida and the Catalan
della cultura catalana de la cultura catalana de sa cultura catalana renaissance

Gli ultimi 30 anni del XIX secolo sono En els últims 30 anys del segle XIX, tant In sos ùrtimos 30 annos de su de XIX In the last 30 years of the 19th century,
caratterizzati sia in Europa sia in a Europa com a Amèrica, s’assisteix a un sèculos, siat in Europa siat in Amèrica, si a wave of nationalistic spirit swept
America, da un periodo di esaltazione dei període d’exaltació dels valors nacionals abbàidat a unu perìodu de afortiamentu across both Europe and America and the
valori nazionali: i paesi più industrializzati i els països més industrialitzats entren de sos valores natzionales e sos paisos most industrialized countries entered
entrano in competizione per mostrare en competició per mostrar el propi poder prus industrializados intrant a trivas pro into competition to demonstrate their
il proprio potere politico, sociale, polític, social, comercial i artístic. És mustrare su podere polìticu, sotziale, political, social, commercial and artistic
commerciale ed artistico. È la fase delle la fase de les exposicions universals cummertziale e artìsticu issoro. Est su power. This was the period of the
Esposizioni universali come quella di com la de París el 1889, en ocasió de tempus de sas espositziones universales universal expositions, such as that held
Parigi nel 1889, in occasione della quale la qual es construeix la Torre Eiffel. Al comente cudda de Parigi in su 1889, in Paris in 1889, and which included
viene costruita la Torre Eiffel. Questo mateix temps es tracta d’un moment cando si fràigat sa Torre Eiffel. A su construction of the Tour Eiffel. At the
è anche un periodo contrassegnato caracteritzat per contrastos socials que matessi ghetu est un’ora piessinada same time, this was a time marked by
da contrasti sociali che si riversano es plasmen en l’arquitectura: es donen dae cuntrastos sotziales chi si bident social conflicts, which were reflected in
nell’architettura: si verificano ingenti grans moviments migratoris, com els que finas in s’architetura: b’at movimentos architecture: huge migratory movements
movimenti migratori, come quelli che porten a concentrar-se a les poblacions migratores mannos, comente cuddos chi took place, such as those leading to
portano al concentrarsi delle popolazioni obreres en edificis amb condicions nche leant a cuntzentrare sa populatzione the concentration of working class
operaie in edifici dalle condizioni precarie, precàries, i es reforça la burgesia operaja in fràigos in cunditziones malas, populations in insanitary buildings,
e si rafforza la borghesia industriale che industrial que anima la construcció de e afortiende·si sa burghesia industriale and the urban middle class burgeoned,
incoraggia la costruzione di residenze residències urbanes, per passar l’estiu chi incoragit su fràigu de residèntzias generating increased demand for urban
urbane, di vacanze o semplicemente o simplement espais dedicats al lleure, urbanas, pro bi passare s’istade o cun residences, summer homes and leisure
di spazi dediti al tempo libero o alle com balnearis. L’apogeu de les grans semplitzidade logos pro su tempus facilities, such as the beach lidos. The
attività balneari. L’apogeo delle grandi ciutats coincideix amb la milloria de les lìberu, comente pro sos bàngios in mare. rapid growth of the large cities coincided
città coincide con il miglioramento delle infraestructures, com l’ampliació de S’apogeu de sas tzitades mannas s’adòbiat with an upgrading of infrastructure,
infrastrutture, quali l’ampliamento la xarxa ferroviària, la instal·lació de cun su megioru de sas infrastruturas, cale including expansion of the rail network,
della rete ferroviaria, l’istallazione di nous sistemes d’il·luminació elèctrica, s’ampliamentu de sa retza ferroviària, the provision of electrical street lighting,
nuovi sistemi di illuminazione elettrica, l’augment de naus per al transport de s’istallatzione de sistemas noos de the expansion of passenger and cargo
il potenziamento delle flotte per il passatgers i mercaderies, la connexió illuminatzione elètrica, s’aumentu de ship fleets, the laying of telephone lines
trasporto di passeggeri e merci, la de la xarxa telefònica entre ciutats o la naves pro trasportare passigeris e between cities and the invention of new
invenció de nous sistemes de navegació mertzes, sa connessione de sa retza navigation systems, such as submarines.
connessione della rete telefonica tra
com el submarí. telefònica intre tzitades o s’imbentu de Those years also saw a revival and
città o l’invenzione di nuovi sistemi di
Aquells anys, a Catalunya, coincideixen sistemas noos de navigatzione comente su flourishing of Catalonian culture. Indeed,
navigazione, come il sottomarino.
amb un període de represa i exaltació sutamarinu. Cussos annos, in Catalogna, the term La Renaixença was coined,
Quegli anni, in Catalogna, coincidono
de la seva cultura. Es parla, en efecte, adòbiant cun unu perìodu de istrantagiada marking the period up to 1888, when
con un periodo di ripresa ed esaltazione
de La Renaixença, que acaba el 1888, e afortiamentu de sa cultura sua. Si the Exposición Universal, the first in
della cultura nazionale, noto col
quan a Barcelona s’organitza l’Exposició faeddat, difatis, de La Renaixença, chi Spain, was held in Barcelona. Gaudí’s
nome di Renaixença, Rinascimento,
Universal, la primera a Espanya. La acabat in su 1888, cando a Bartzellona participation in this event was marginal:
che culmina nel 1888 quando si tiene
participació de Gaudí serà marginal: un s’organizat l’Exposición Universal, sa he authored a project, which remained on
a Barcellona la prima Esposizione
projecte no realitzat de restauració de prima in Ispagna. Sa partetzipatzione de paper, for the refurbishment of the Town
universale spagnola. La partecipazione
l’ajuntament i l’arranjament del Pavelló Gaudí at a èssere minore: unu progetu Hall, and the adaptation of the Pabellón
di Gaudí sarà marginale: un progetto non
de la Companyia Transatlàntica que de annou de sa comuna sena acunpridu de la Compañía Transatlántica which had
realizzato di restauro del Comune e la
s’havia utilitzat a l’Exposició Marítima de e sa sistematzione de su Pabellón de la been used for the Exposición Marítima of
sistemazione del Pabellón de la Compañía
Compañía Transatlántica chi fiat istadu
Transatlántica che era stato utilizzato Cadis l’any anterior. Cadiz the previous year.
impreadu in s’ Exposición Marítima de
nell’Exposición Marítima di Cadice Un dels personatges del moment, One of the foremost figures of the time,
Caditze s’annu antepostu. Unu de sos
l’anno precedente. Uno dei personaggi conegut per la seva àmplia cultura i well-known for his vast culture and his
personàgios de su momentu, connotu pro
del momento, conosciuto per la sua formació, és Eusebi Güell, un industrial background, was Eusebi Güell a textile
sa cultura e formatzione manna sua, est
vasta cultura e formazione, è Eusebi del sector tèxtil establert a Barcelona industrialist who had settled in Barcelona
Eusebi Güell, un’industriale de su setore
Güell, un industriale del settore tessile i molt actiu socialment. Futur mecenes and was very active in the city’s high
tèssile andadu a bìvere a Bartzellona e
stabilitosi a Barcellona e molto attivo de Gaudí i el seu principal client, li society. A future patron of Gaudí and his
ativu meda in sa sotziedade. Su chi at
in società. Futuro mecenate di Gaudí e encarrega la construcció del Palau Güell main client, he commissioned him to build
èssere su metzenate de Gaudí e cliente
suo principale cliente, gli commissiona la (1886-1888), sense dubte la residència Palacio Güell (1886-1888), undoubtedly
printzipale suo, li cumandat su fràigu de su
costruzione del Palacio Güell (1886-1888), més moderna i sumptuosa de la ciutat en the most modern and sumptuous
Palacio Güell (1886-1888), sena duda sa
senza dubbio la residenza più moderna e aquella època. residence in the whole city at the time.
residèntzia prus moderna e de importu de
suntuosa della città a quell’epoca. sa tzitade in cussos tempos.

38
Crisi economica e Crisi econòmica i pèrdua Crisi econòmica e The economic crisis
perdita delle ultime de les últimes colònies pèrdida de sas ùrtimas and the loss of the last
colonie oltreoceano transoceàniques colònias ultreotzèanu overseas colonies
Alla fine del XIX secolo, la Spagna è Al final del XIX segle, Espanya és A s’acabu de su de XIX séculos, At the end of the 19th century, Spain was
vittima di una crisi politica ed economica víctima d’una crisi política i econòmica s’Ispagna est in intro de una crisi beset by a political and economic crisis,
che coincide con il malessere dei que coincideix amb el malestar dels polìtica e econòmica chi costat paris accompanied by workers’ dissatisfaction
lavoratori e l’agitazione sociale, che treballadors i l’agitació social que cun sa suferèntzia de sos traballadores and social unrest, which was widespread
caratterizza tutta l’Europa in quello caracteritza tota Europa en aquell mateix e s’abolotu sotziale, chi piessinnat totu across the whole of Europe, as a
stesso periodo, in seguito alla Rivoluzione s’Europa in cuddu perìodu matessi, in
període, com a conseqüència de la consequence of the Industrial Revolution.
Industriale. Tale instabilità si accentua in fatu a sa Rivolutzione Industriale. Custu
Revolució Industrial. Aquesta inestabilitat In Spain instability was further
degollu s’ismànniat in su 1898, cando
Spagna nel 1898, quando perde Cuba e Le s’accentua a Espanya el 1898, quan perd accentuated in 1898, when the country
s’Ispagna perdet Cuba e Sas Filipinas,
Filippine, le ultime due colonie spagnole Cuba i Les Filipines, les últimes dues lost Cuba and the Philippines, its last two
sas ùrtimas duas colònias ispagnolas
oltreoceano. colònies espanyoles transoceàniques. overseas colonies.
ultreotzèanu. Gaudí bivet custu perìodu
Gaudí vive quel periodo immerso nel Gaudí viu aquell període immers en el totu a intro de su traballu suo. Fràigat Gaudí spent those years absorbed in
suo lavoro. Costruisce il Colegio de las seu treball. Construeix el Col·legi de les su Colegio de las Teresianas (1889) in his work. He built the Colegio de las
Teresianas (1889) a Barcellona, dove Teresianes (1889) a Barcelona, in resol Bartzellona, in ue issolvet a manera Teresianas (1889) in Barcelona, where
risolve brillantemente la circolazione brillantment la circulació interna i la galana sa tzircolatzione interna e sa he devised brilliant solutions for internal
interna e la ricezione della luce; ad recepció de la llum; a Astorga construeix retzidura de sa lughe; a Astorga fràigat circulation and the diffusion of light; at
Astorga costruisce il Palacio Episcopal el Palau Episcopal (1889-1893) i a Lleó su Palacio Episcopal (1889-1893) e a Astorga he built the Palacio Episcopal
(1889-1893) e a León la Casa de los la Casa de los Botines (1892-1893), León sa Casa de los Botines (1892- (1889-1893) and at León the Casa de
Botines (1892-1893), considerata considerada un repte per l’escassetat 1893), leada a cunsideradu che a unu los Botines (1892-1893), built in record
una sfida per la scarsezza di tempo de temps en què es va acabar. Aquests disafiu pro su pagu tempus in su cale time. These two latter buildings reflect
in cui fu conclusa. Questi ultimi últims edificis reflecteixen els materials l’at congruida. Custos fràigos de acabu the materials and characteristics of local
edifici rispecchiano i materiali e le i les característiques de l’arquitectura respetant sos materiales e sos piessinnos architecture, such as stone walls or the
caratteristiche dell’ architettura locale, local, com els murs de pedra o les de s’architetura de su logu, comente sos double pitched roofs for bearing the
come i muri di pietra teulades a dues aigües amb què suportar muros de pedra o sas coberturas a duas weight of the winter snows.
o i tetti a due acque con cui reggere le les nevades hivernals. abbas pro pòdere aguantare sos niados
nevicate invernali. in s’ierru.
In 1891, Gaudí made one of his few
El 1891 Gaudí fa un dels seus pocs known journeys and went to Tangiers.
In su 1891 Gaudí moet a unu de sos
Nel 1891 Gaudí compie uno dei viatges coneguts i va a Tànger. El This journey was paid for by the second
pagos biàgios suos chi si connoschent e
suoi pochi viaggi conosciuti e va a desplaçament és a càrrec del segon Marquis of Comillas, Claudio López Bru
andat a Tàngeri. Su tramudu est a gastu
Tangeri. Lo spostamento è a spese del marqués de Comillas, Claudio López Bru (1853-1925), who had commissioned him
de su segundu marchese de Comillas,
secondo marchese di Comillas, Claudio (1853-1925), que li havia encarregat Claudio López Bru (1853-1925), chi l’aiat to prepare the project for the Franciscan
López Bru (1853-1925), che gli aveva el projecte, en aquella ciutat, d’una cumandadu su progetu, in cudda tzitade, Catholic Missions to be erected in that
commissionato il progetto, in quella estructura religiosa de les Missions de un’istrutura religiosa de sas Missiones city. The project was never carried
città, di una struttura religiosa delle Catòliques d’Àfrica, un edifici per als Catòlicas de Africa, unu fràigu pro sos through, but would in all likelihood have
Missioni Cattoliche d’Africa, un edificio pares franciscans que no es realitzarà paras frantziscanos chi no at a èssere been monumental, as shown by the
per i padri francescani che non verrà mai mai, però que hauria pogut ser mai acumpridu, ma chi diat pòtzidu èssere preparatory drawings, including the
realizzato, ma che avrebbe potuto essere monumental vista la gran quantitat monumentale, sende chi sos istùdios main facade with towers similar to those
monumentale, data la mole di studi d’estudis preparatoris, entre els quals de ammàniu fiant mannos, intre sos that would later be part of the Sagrada
preparatori, tra i quali spicca la facciata destaca la façana principal amb torres cales s’annòditat sa fatzada printzipale Família.
principale con torri che ricordano quelle que recorden les de la Sagrada Família. cun turres chi ammentant cuddas de sa
della Sagrada Família. Sagrada Família.

39
1

2 3 4

1. Veduta panoramica dell’antica 1. Vista panoràmica de l’antiga 1. Acradadòrgia panoràmica de sa 1. Panoramic view of the old Güell
Colonia Güell, dove fino agli anni Colònia Güell, on fins als anys Seixanta Colonia Güell antiga, in ue finas a sos Colony, where up to the 1960s fustian
Sessanta si producevano tele di es produïen teles de fustany i velluts. annos Sessanta si produiant telas de and velvet fabrics were produced.
fustagno e velluti fustàniu e belludos.

2. Con il plastico stereo-funicolare 2. Amb el maqueta estereofunicular 2. Cun su plàsticu istèreu-funicolare 2. Using the polyfunicular model,
Gaudí riesce a elaborare, a base Gaudí aconsegueix elaborar, a base de Gaudí resessit a disinnare, a base de Gaudí managed to obtain, using
di corde e di pesi, un calcolo cordes i de pesos, un càlcul aproximat funes e de pesos, unu càlculu a ogru ropes and weights, an approximate
approssimativo della forma di archi de la forma d’arcs i columnes de de sa forma de arcos e colunnas de calculation of the shape of the arches
e colonne della chiesa della Colonia l’església de la Colònia Güell; a més, sa crèsia de sa Colònia Güell; in prus, and columns of the Güell colony church;
Güell; inoltre, con delle copie amb copies fotogràfiques, reprodueix cun unas cantas còpias fotogràficas, moreover, using photographic copies,
fotografiche, riporta sulla carta gli en paper els elements d’acabament del ponet in su paperi sos elementos de he reproduced on paper the finishing
elementi di finitura del futuro tempio. futur temple. finidura de su tèmpiu benidore. Institut elements of the future church. Institut
Institut Amatller d’Art Hispànic. Institut Amatller d’Art Hispànic. Amatller d’Art Hispànic. Amatller d’Art Hispànic.
Arxiu Mas Arxiu Mas Arxiu Mas Arxiu Mas

3 - 4 -5. Attualmente, la chiesa della 3 - 4 -5. Actualment, l’església de la 3 - 4 -5. A su presente, sa crèsia de 3 - 4 -5. Currently, the church of the
Colonia Güell è come la lasciò Gaudí Colònia Güell es troba tal i com la va sa Colònia Güell est comente l’aiat Güell colony is as it was left by Gaudí
nel 1916. deixar Gaudí el 1916. lassada Gaudí in su 1916. in 1916.
Arxiu Històric de la Ciutat de Arxiu Històric de la Ciutat de Arxiu Històric de la Ciutat de Arxiu Històric de la Ciutat de
Barcelona. Arxiu Fotogràfic Barcelona. Arxiu Fotogràfic Barcelona. Arxiu Fotogràfic Barcelona. Arxiu Fotogràfic

40
Le colonie operaie, Les colònies obreres, Sas colònias operajas, The workers’ colonies,
motori del movimento motors del moviment motores de su engines of the industrial
industriale industrial movimentu industriale movement
Frutto dell’industrializzazione sviluppatasi Fruit de la industrialització que es va Frutu de s’industrializatzione isvilupada In the wake of the industrialisation
nei primi 30 anni del XIX secolo, nei desenvolupar els primers 30 anys del in sos primos 30 annos de su de XIX process which had developed in the first
successivi 20 anni proliferano le colonie segle XIX, cap a la meitat d’aquest segle séculos, cara a sa metade de custu séculu three decades of the 19th century, the
operaie, una concezione di produzione proliferen les colònies obreres: una naschent sas colònias operajas, unu ghetu mid-century was marked by the spread of
industriale che allontana le fabbriche concepció de producció industrial que de produtzione industriale chi istèsiat sas workers’ colonies, an industrial concept
dalle città facendo confluire i lavoratori in allunya les fàbriques de les ciutats fent fàbricas dae sas tzitades giughende_nche whereby the factories were built outside
piccoli nuclei urbani costruiti ex professo. que els treballadors s’agrupen en petits sos traballadores in nùcleos urbanos the cities and workers were housed in
Questa soluzione permette ai proprietari di centres urbans construïts ex professo. minores fraigados a nou. In custa manera, small purpose-built villages. This enabled
scongiurare scioperi e sabotaggi, di tenere D’aquesta manera, els propietaris eviten sos printzipales istransint isciòperos e the factory owners to avoid strikes and
gli operai lontani dai nuclei sindacali e, vagues i sabotatges, mantenint els dannos, adobiende sos traballadores a acts of sabotage, as workers were kept
al contempo, di ottimizzare le attività treballadors lluny dels fogars sindicals i, largu dae sos tzentros sindacales e, a away from the centres of union activity
economiche; la vita in comunità, infatti, alhora, optimitzen el propi negoci gràcies bias, perfetzionant sos afares gràtzias a and It also helped to optimise their
la vendita dei prodotti di prima necessità a la convivència en comunitat, com la sa cunvivèntzia in comunidade, comente revenues, by monopolising the sale of
o l’affitto degli alloggi apportano risorse venda de productes de primera necessitat sa bèndida de produtos de netzessidade victuals to these small communities or
supplementari. D’altro canto, molte di o del lloguer dels mateixos habitatges. primàrgia o de sa pesone de sos aposentos charging rent for the housing provided.
queste colonie sorgono in luoghi lontani Per altra banda, moltes d’aquestes matessi. De su restu, medas de custas However, many of these colonies were
non tanto per evitare vertenze lavorative, colònies sorgeixen en llocs llunyans, no ja colònias s’agatant in logos a largu, non built in remote places not to avoid labour
quanto per poter sfruttare o godere della per a evitar conflictes laborals, sinó per prus pro istransire cuntierras de traballu, conflicts, but to better exploit natural
ricchezza della natura. Un esempio sono le a poder explotar o gaudir de la riquesa ma pro pòdere isfrutare o godire de sas resources. For instance, some were built
città lungo alcuni fiumi che sono utilizzati de la natura. Un exemple són les ciutats richesas de sa natura. Un’esempru sunt sas on river banks to obtain hydraulic power
come forza idromotrice per le fabbriche. properes a alguns rius dels quals s’obté la tzitades oru·oru carchi frùmene dae su cale for the factories.
Alcune colonie sono sopravvissute fino ai força motora per les fàbriques. s’otenit sa fortza motritze pro sas fàbricas. Some colonies have survived to our time,
giorni nostri, ad esempio Colonia Güell, Algunes colònies s’han mantingut fins Unas cantas colònias sunt lòmpidas finas for instance the Güell colony at Santa
a Santa Coloma de Cervelló, a circa als nostres dies, per exemple la Colònia a dies nostras, pro esempru cudda de Coloma de Cervelló, about 20 km north-
20 chilometri a nord-est di Barcellona, Güell, a Santa Coloma de Cervelló, Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, east of Barcelona, founded by Eusebi Güell
fondata da Eusebi Güell nel 1890. Per quasi 20 km al nord-est de Barcelona, pagu prus o mancu a 20 chilòmetros a in 1890. To improve the workers’ lives, the
rendere più gradevole la vita degli operai, i que havia estat fundada per Eusebi nord-est de Bartzellona, e chi aiat fundadu industrialist commissioned the building
l’industriale commissiona la costruzione Güell el 1890. Per tal de simplificar la Eusebi Güell in su 1890. Pro illebiare sa of a school, a grocery store, a casino and
di una scuola, di un negozio di generi vida dels obrers, l’industrial encarrega vida a sos operàjos, s’industriale cumandat even a gym. He also catered for religious
alimentari, di un casinò e addirittura di la construcció d’una escola, una botiga a istantargiare un’iscola, una butega de needs, by commissioning Gaudí to build
una palestra. Per il culto commissiona a d’alimentació, un casino i fins i tot un cosa de papare, unu casinò e finas una the church. The architect placed it at the
Gaudí la costruzione di una chiesa che gimnàs. Per al culte encarrega a Gaudí palestra. Pro su cultu cummissionat a highest point of the complex, setting it
l’architetto colloca nella zona più alta la construcció d’una església que Gaudí su fràigu de una crèsia chi s’architetu harmoniously within the environment.
del paese, in armonia con l’ambiente l’arquitecte col·loca en la zona més nche ponet in sa zona prus arta in armonia Preparatory studies were carried out in
circostante. Gli studi preparatori risalgono alta harmonitzant-la amb l’ambient. Els cun s’ambiente. Sos istùdios de ammàniu 1898, but the first stone was only laid in
al 1898, ma la prima pietra non viene estudis preparatoris daten del 1898, printzìpiant in su1898, ma sa prima pedra 1908, since the system used to calculate
posata fino al 1908, dato che il sistema però la primera pedra no es posa fins al non si ponet finas a su 1980, sende chi the structures was time consuming.
utilizzato per calcolare le strutture era 1980, donat que el sistema utilitzat per su sistema impreadu pro calculare sas Construction works proceeded at an
laborioso. I lavori subiscono dei ritardi e a calcular les estructures era laboriós. istruturas ativu. Sos traballos ant a trigare uneven pace and were finally suspended
si interrompono definitivamente quando Els treballs patiran retards i s’aturaran e ant a èssere firmados cando sos afàrios after the Güell family went bankrupt. Only
gli affari di Güell subiscono un tracollo e quan els negocis de Güell fan fallida. De de Güell intrant in bancarota. De sa Crèsia part of the original design of the Colonia
dichiara bancarotta. l’Església de la Colònia Güell (1898-1914) de sa Colònia Güell (1898-1914) si fraigat Güell Church was built (1898-1914): the
Della chiesa della Colonia Güell (1898- es construeixen només la cripta i l’atri, feti sa cripta e s’àtriu, s’iscalera chi nche crypt and the atrium, the steps leading
1914) vengono costruiti solo la cripta e l’escala que porta a l’església i la base leat a sa crèsia e a sa base de unu de sos to the church, and the base of one of the
l’atrio, la scala che porta alla chiesa e la d’un dels campanars. Tot i això, per campaniles. In tames, pro sa manera in sa bell towers. However, its conception, the
base di uno dei campanili. Tuttavia, per la manera com va ser concebuda, per cale est istada pessada, pro su séberu de choice of materials and the use of complex
il modo in cui è stata concepita, per la l’elecció dels materials en estat pur i sos materiales a s’istadu puru e s’impreu geometric form, such as the complex
scelta dei materiali grezzi e l’utilizzo di l’ús de formes geomètriques complexes, de formas geomètricas cumplessas, hyperbolic paraboloid vaults make this one
forme geometriche complesse, quali le com les voltes complexes de paraboloide comente sas bòvedas cumplessas de of the most significant of Gaudí’s works.
volte complesse di paraboloidi iperbolici, hiperbòlics, és considera una de les obres parabolòides iperbòlicos, est cunsiderada
la chiesa è considerata una delle opere più més emblemàtiques de Gaudí. una de sas òperas prus emblemàticas de
emblematiche di Gaudí. Gaudí.

41
Barcellona, città moderna, Barcelona, ciutat moderna, Barcellona tzitade Barcelona, a modern,
cosmopolita e di progresso cosmopolita i de progrés moderna, cosmopòlita e cosmopolitan and
de progressu progressive city
Verso la fine del XIX secolo e l’inizio del XX Cap a la fi del segle XIX i l’inici del segle
secolo, la Catalogna vive uno dei momenti XX, Catalunya viu un dels moments més Acabende su de XIX sèculos e a s’inghitzu Between the late 19th and the early 20th
più significativi della sua storia artistica significatius de la seva història artística de su de XX sèculos, sa Catalogna bivet century, Catalonia experienced one of the
moderna grazie al dilagare del Modernismo. moderna gràcies al boom del Modernisme. unu de sos momentos prus de significu de most significant periods of its modern art
Considerato lo stile di un’epoca e di una Considerat l’estil d’una època i d’una s’istòria sua artìstica moderna pro more de history: the Modernist movement. Considered
generazione intera, la sua manifestazione entera generació, la seva manifestació i s’ampulada de su Modernismu. Cunsideradu to be the style of an epoch and of a whole
e il suo sviluppo vengono sorretti da varie el seu desenvolupament se sostenen per s’istile de un’època e de una generatzione generation, its birth and development were
motivazioni, sia sociali, sia economiche e diverses motivacions, tant socials, com intrea, sa manifestatzione e s’isvilupu suo prompted by various social, economic and
artistiche. Il consenso è tale che prende econòmiques i artístiques. El consens sunt acotzados dae unas cantas movitivas, artistic factors. The modern movement was
piede in modo significativo tra la popolazione, és tal que guanya terreny de manera siat sotziales, siat econòmicas e artìsticas. very popular, spreading significantly among
lasciando un segno indelebile nel paesaggio significativa entre la població, romanent per Su cunsensu est gasi mannu chi s’ispàrghinat
catalano. Il Modernismo in architettura è sempre inseparable del paisatge català. El the population and marking indelibly the
in sa populatzione apitzighende si pro semper
contraddistinto da proposte costruttive Modernisme en arquitectura es distingeix Catalan landscape.
a su paesàgiu catalanu. Su Modernismu in
innovative e azzardate e dall’ingegnoso per les noves propostes constructives, Modernism in architecture was distinguished
architetura si distinghet pro sas propostas
adattamento di elementi decorativi, in cui arriscades, i l’enginyós arranjament costrutivas, aconcaditzas, e s’adatamentu by new, daring design solutions and the
prevalgono elementi vegetali stilizzati e d’elements decoratius, amb elements ingeniosu de elementos decorativos, sende ingenious adaptation of decorative elements,
curve sinuose. Rivestono importanza anche vegetals estilitzats i corbes sinuoses com sos elementos istilizados e sas curvas the most common being stylised plant
gli elementi goticizzanti, in versione rivista a elements més emprats. Tenen també colobrinas sos elementos chi torrant de prus. elements and sinuous lines. Inspiration was
e ammodernata, come tributo allo splendore importància els elements d’estil gòtic, Leant importu mannu fintzas sos elementos also drawn from Gothic architecture, revised
di un’epoca ormai trascorsa. Barcellona è il en versió revisada i modernitzada, com a gotitzizantes, torrados a bìdere e annoados, and modernised, paying homage to the
capofila della grande produzione modernista tribut a l’esplendor d’una època ja passada. comente tributu a sa galania de un’època splendour of days long gone. Barcelona was
in Spagna, sia quantitativamente che Barcelona és el líder de la gran producció comomai passada. Bartzellona est sa ghia the leading centre of modernist production
qualitativamente. L’architettura ha un ruolo modernista a Espanya, tant quantitativa com de sa produtzione modernista ampra in in Spain, as to both quantity and quality.
rilevante nel paesaggio urbano e fa di qualitativament. L’arquitectura té un paper Ispànnia, siat pro cantidade chi pro calidade. Architecture played a key role in shaping the
questa città una delle più importanti a livello rellevant en el paisatge urbà i converteix S’architetura tenet unu ruolu de importu in su urban landscape and made it one of the most
mondiale. Tra i numerosi e più importanti la ciutat en una de les més importants a paesàgiu urbanu e faghet de sa tzitade una important cities worldwide.
autori spiccano architetti come Lluís nivell mundial. Entre els nombrosos i més de sas prus primorosas a livellu mundiale. Among the many important architects we
Domènech i Montaner (1849-1923) o Josep importants autors destaquen arquitectes Intre de sos paritzos e prus famados might mention Lluís Domènech i Montaner
Puig i Cadafalch (1867-1956) che progettano com Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) autores si denotant architetos che a Lluís (1849-1923) and Josep Puig i Cadafalch
edifici caratterizzati dall’innovazione, o Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) amb Domènech i Montaner (1849-1923) o Josep (1867-1956) whose innovative buildings
basati sulla tradizione, ma che optano, edificis caracteritzats per la innovació, Puig i Cadafalch (1867-1956) cun fràigos chi coupled tradition with modernity and
allo stesso tempo, per la modernità, basats en la tradició, però que opten, al si distinghent pro s’annoamentu, fundadu assigned a fundamental role to the decorative
accordando un ruolo fondamentale alle mateix temps, per la modernitat i on les arts subra de sa traditzione, ma chi sèberant, a arts. In this latter, hectic part of the century,
arti decorative. In quest’ultima e agitata decoratives juguen un paper fonamental. su matessi tempus, sa modernidade e ue
Gaudí designed many buildings which moved
porzione di secolo, Gaudí progetta diversi En aquesta última i agitada porció de sas artes decorativas tenent unu ruolu de
away from Modernism and determined
edifici che si allontanano dal Modernismo segle, Gaudí projecta diversos edificis que fundamentu. In custa ùrtima parte treulada
de sèculu, Gaudí progetat paritzos fràigos the development of its style. In the centre
e che determinano lo sviluppo del suo stile. s’allunyen del Modernisme i que determinen of Barcelona he built the Calvet House
chi s’istèsiant dae su Modernismu e chi
Al centro di Barcellona costruisce la Casa el desenvolupament del seu estil. Al centre (1898-1900), having an ornate façade and top
apostìvigant s’isvilupu de s’istile. In su
Calvet (1898-1900), dalla facciata e dal de Barcelona construeix la Casa Calvet gable and, in the northern part of the city, the
tzentru de Bartzellona fràigat a sa Casa
coronamento elaborati, e al nord della città, (1898-1900), amb façana i coronament Bellesguard Tower (1900-1903), with original
Calvet (1898-1900), cun s’acarada e su
la Torre di Bellesguard (1900-1903), con elaborats, i al nord de la ciutat, la Torre de structural and construction solutions. Both
coronamentu elaborados, e in su nord de sa
soluzioni strutturali e costruttive originali. Bellesguard (1900-1903), amb solucions works were marked by sobriety of form, the
tzitade, sa Turre de Bellesguard (1900-1903),
Entrambi gli edifici si distinguono per la estructurals i constructives originals. cun solutziones istruturales e de fràigu distribution of spaces, the use of light and the
sobrietà delle forme, la distribuzione degli Ambdues construccions es distingeixen per originales. Ambos sos fràigos si distinghent great presence of the decorative arts.
spazi, la ricezione della luce e la grande la sobrietat de les formes, la distribució dae sas formas abrandadas, s’assentu de Outside the city, on the coast at nearby
presenza delle arti decorative. dels espais, la recepció de la llum i la gran sos ispàtzios, sa retzida de sa lughe e sa Sitges, Gaudí was assisted by his collaborator
Fuori città, sulla costa della vicina villa di presència de les arts decoratives. presèntzia ampra de sas artes decorativas. Francesc Berenguer (1866-1914) in building
Sitges, Gaudí assistito dal collaboratore Fora de la ciutat, en la costa de la propera Foras de sa tzitade, in su ghetu de sa villa the Bodegas Güell (1895-1901), a winery and
Francesc Berenguer (1866-1914) costruisce le vila de Sitges, Gaudí junt amb el seu de Sitges acanta a in ie, a Gaudí l’agiudat wine cellars for Eusebi Güell. Gaudí created
Bodegas Güell (1895-1901), delle cantine per col·laborador Francesc Berenguer (1866- su collaboradore Francesc Berenguer a pyramidal-section building, and, as was his
la lavorazione e la conservazione del vino che 1914) construeixen Cellers Güell (1895-1901), (1866-1914) pro fraigare sas Bodegas Güell wont, he built it using local stone, in harmony
Eusebi Güell produce in quella stessa zona. uns cellers per l’elaboració i la conservació (1895-1901), magasinos ue traballare e with the surrounding rocky landscape.
Gaudí crea un edificio a sezione piramidale del vi que Eusebi Güell produeix en aquella chistire su binu chi Eusebi Güell produit in
e, come di consueto, lo realizza utilizzando mateixa zona. Gaudí crea un edifici a secció cussos chirros. Gaudí creat unu edifìtziu a
pietre locali, in armonia con il paesaggio piramidal i, com de costum, el construeix setzione piramidale e, comente fiat avesu, lu
roccioso nel quale è immerso. amb pedres de la zona, en harmonia amb el fràigat cun pedras de in ie, in armonia cun su
paisatge rocós en què està immers. paesàgiu rocàrgiu chi l’afùrriat.

42
1. L’architetto Josep Puig 1. L’arquitecte Josep Puig 1. S’architetu Josep Puig 1. Architect Josep Puig 1 2
costruisce la Casa Amatller construeix la Casa Amatller fràigat sa Casa Amatller built the Amatller House
(1898-1900), accanto alla (1898-1900), al costat de (1898-1900), acanta a (1898-1900), next to the Batlló 3 4
Casa Batlló, seguendo il la Casa Batlló, seguint el Casa Batlló, sighende House, following his personal
suo interesse personale per seu interès personal per s’interessu suo personale pro interest for Northern-
l’architettura nordeuropea e l’arquitectura nord-europea i s’architetura nordeuropea e European architecture and the
5
per il gotico catalano. pel gòtic català. pro su gòticu catalanu. Catalan Gothic.
Ramon Manent. Ramon Manent. Ramon Manent Ramon Manent.

2. Il Palazzo della Musica 2. El Palau de la Música 2. Su Palatzu de sa Mùsica 2. The Catalan Music
Catalana (1905-1908) è Catalana (1905-1908) és la Catalana (1905-1908) est sa Palace (1905-1908) is the
la sala dei concerti della sala de concerts de la coral sala de sos cuntzertos de sa concert hall of the Orfeó
corale Orfeó Català, una Orfeó Català, una de les més corale Orfeó Català, una de Català choir, one of the most
delle più prestigiose del prestigioses del món. L’edifici, sas prus numenadas de su prestigious in the world.
mondo. L’edificio, costruito da construït per Lluís Domènech, mundu. S’edifitzu, fraigadu The building, built by Lluís
Lluís Domènech, è ritenuto es considera el màxim dae Lluís Domènech, est Domènech, is considered
il massimo esempio di exemple de integració total leadu a cunsideru s’esempru the highest example of total
integrazione totale delle arti de les arts en el Modernisme. prus mannu de integratzione integration of the arts in
nel Modernismo. Pere Vivas – Ricard Pla. totale de sas artes in su Modernism.
Pere Vivas – Ricard Pla. Triangle Postals Modernismu. Pere Vivas – Ricard Pla.
Triangle Postals Pere Vivas – Ricard Pla. Triangle Postals
Triangle Postals

3. La Casa Calvet di Gaudí 3. La Casa Calvet de Gaudí 3. Sa Casa Calvet de Gaudí 3. Gaudí’s Calvet House is
segue la caratteristica segueix la característica sighit sos piessinnos de based on the characteristic
tipologia delle case tipologia de les cases de s’Eixample, ma s’architetu la type of building in the
dell’Eixample, ma l’architetto l’Eixample, però l’arquitecte distinghet dende moimentu a Eixample, but the architect
la contraddistingue dando la distingeix donant moviment s’acarada pro mèdiu de una distinguishes it by adding
movimento alla facciata per a la façana mitjançant tribuna, de passadissos e de movement to the façade,
mezzo di una tribuna, dei una tribuna, balcons i el su coronamentu. Premiada by means of a gallery, the
balconi e del coronamento. coronament. Premiada el in su 1899 dae sa Comuna balconies and the top gable. In
Premiata nel 1899 dal Comune 1899 per l’Ajuntament de de Bartzellona comente su 1899 it received the Barcelona
di Barcellona come migliore Barcelona com al millor edifici mègius fràigu pro abitatzione, city award as the best
edificio per abitazioni, è per habitatges, és encara avui est galu oe in die propriedade residential building. It is still
ancora oggi proprietà privata. propietat privada. privada. privately owned.
Institut Amatller d’Art Institut Amatller d’Art Institut Amatller d’Art Institut Amatller d’Art
Hispànic. Arxiu Mas Hispànic. Arxiu Mas Hispànic. Arxiu Mas Hispànic. Arxiu Mas

4. Nella zona nord di 4. En la zona nord de 4. In sa parte nord de 4. In the northern area of
Barcellona Gaudí costruisce la Barcelona Gaudí construeix la Bartzellona Gaudí fràigat sa Barcelona, Gaudí built the
Torre di Bellesguard, e la mette Torre de Bellesguard, i la posa Turre de Bellesguard, e la ponet Bellesguard tower, matching
in armonia con l’ambiente en harmonia amb l’ambient in armonia cun s’ambiente a it harmoniously with the
circostante utilizzando l’ardesia del voltant utilitzant la pissarra indùrriu impreende sa pedra surrounding environment by
locale. L’edificio, esposto ai local. L’edifici, exposat als bàina de su logu. Su fràigu, using local slate. The building,
quattro venti, è ancora una casa quatre vents, és encara una postu a sos bator bentos, est exposed to the four winds, is
privata. casa privada. galu una domo privada. still a private house.
Institut Amatller d’Art Hispànic. Institut Amatller d’Art Hispànic. Institut Amatller d’Art Hispànic. Institut Amatller d’Art Hispànic.
Arxiu Mas Arxiu Mas Arxiu Mas Arxiu Mas

5. Le Cantine Güell si 5. Els Cellers Güell es 5. Sos Magasinos Güell 5. The Güell winery is
distinguono per il generoso distingeixen per l’ús generós si distinghent pro s’impreu marked by the generous use
utilizzo dell’arco parabolico de l’arc parabòlic i d’elements mannu de s’arcu parabòlicu e of parabolic arches and by
e di elementi progettati projectats expressament, com de sos elementos progetados expressly designed elements,
espressamente, come un un campanar esvelt, xemeneies a craru, comente campanile such as a slender bell tower,
campanile slanciato, camini amb decoracions naturalistes longu, zimineras cun ondras chimneys with naturalistic
con ornamenti naturalistici e i fusteria en ferro forjat. Van naturalìsticas e serramentas decorations and wrought iron
serramenti in ferro battuto. ser utilitzades com a cellers in ferru. Los aiant impitados railings.
Furono adoperate come cantine durant molts anys i després comente magasinos pro paritzos The winery was in operation
per molti anni e poi cedute a un cedides a un altre propietari; annos e posca dados a un’àteru for a number of years, was
altro proprietario; attualmente en l’actualitat allotgen un mere; como b’at unu ristorante. subsequently sold and currently
ospitano un ristorante. restaurant. hosts a restaurant.

43
1 2

1. Il Park Güell a maggio 1. El Parc Güell al maig 1. Su Park Güell in 1. Il Park Güell in
del 1914, subito dopo del 1914, immediatament maju 1914, a pustis de su May 1914, right after
l’abbandono dei lavori di després d’abandonar els disamparu de sos traballos abandonment of construction
costruzione. L’immagine treballs de construcció. La de fràigu. S’immàgine works. The photo shows the
mostra i marciapiedi imatge mostra les voreres mustrat sos marciapees undulated plan pavements
a pianta ondulata e le de planta ondulada i les a pranta ondulada e sos and the main buildings in the
principali edificazioni del principals edificacions del fràigos prus de importu in su complex. Arxiu Històric de la
complesso. complex. Arxiu Històric de cumplessu. Ciutat de Barcelona.
Arxiu Històric de la Ciutat de la Ciutat de Barcelona. Arxiu Arxiu Històric de la Ciutat de Arxiu Fotogràfic
Barcelona. Arxiu Fotogràfic Fotogràfic Barcelona. Arxiu Fotogràfic

2. La funzione originaria 2. The original function of 2. Sa funtzione originària 2. The original function of
del Chalet di Catllaràs era the Chalet of Catllaràs was de su Chalet di Catllaràs the Chalet of Catllaràs was
quella di ospitare gli as housing for the engineers fiat cussa de ospitare sos as housing for the engineers
ingegneri e i tecnici della and technicians of the ingennieris e sos tècnicos de and technicians of the
“Compañía de Cementos y “Compañía de Cementos y sa “Compañía de Cementos “Compañía de Cementos y
Asfaltos ASLAND”, la prima Asfaltos ASLAND”, the first y Asfaltos ASLAND”, sa Asfaltos ASLAND”, the first
fabbrica di cemento portland Portland cement factory in prima fàbrica de tzimentu Portland cement factory in
in Spagna, proprietà di Spain, property of Eusebi Portland in Ispànnia, Spain, property of Eusebi
Eusebi Güell e sita nei Güell and located in the propriedade de Eusebi Güell Güell and located in the
Pirenei catalani. Oggi, dopo Catalan Pyrenees. Today, e posta in sos Pireneos Catalan Pyrenees. Today,
notevoli rifacimenti, è una after substantial renovation, catalanos. Oe, a pustis de after substantial renovation,
casa per colonie. it has been turned into a paritzos acontzos, est una it has been turned into a
holiday camp residence. domo pro colònias. holiday camp residence.

3. L’ospedale di Santa 3. The hospital of Santa 3. S’ospidale de Santa 3. The hospital of Santa
Creu i Sant Pau (1901-1912) Creu i Sant Pau (1901-1912) Creu i Sant Pau (1901-1912) Creu i Sant Pau (1901-1912)
fu costruito da Lluís was built by Lluís Domènech fraigadu dae Lluís Domènech was built by Lluís Domènech
Domènech come ospedale as a civic hospital for comente ospidale tzìvicu as a civic hospital for
civico della Barcellona modern Barcelona. It is built de sa Bartzellona moderna. modern Barcelona. It is built
moderna. Sorge su una on a 140,000 m2 area, which Est in una superfitze de on a 140,000 m2 area, which
superficie di 140.000 m, also has pavilions and other 140.000m, ue bi sunt also has pavilions and other
dove sorgono padiglioni e facilities surrounded by padilliones e àteros facilities surrounded by
altri servizi circondati da gardens. servìtzios afurriados dae gardens.
giardini. A. Roisin. Arxiu Històric de giardinos. A. Roisin. Arxiu Històric de
A. Roisin. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. A. Roisin. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
la Ciutat de Barcelona. Arxiu Fotogràfic la Ciutat de Barcelona. Arxiu Fotogràfic
Arxiu Fotogràfic Arxiu Fotogràfic

44
La natura come La natura com Sa natura comente Nature as a space
spazio di creazione a espai de creació ispàtziu de creatzione of creation

Durante gli ultimi anni de XIX secolo, Durant els últims anys del segle XIX, In sos ùrtimos annos de su de XIX In the last years of the 19th century, the
l’aumento della popolazione delle grandi l’augment de la població en les grans sèculos, s’ismanniada de sa populatzione population growth in the large cities
città genera nuove esigenze sociali: si ciutats comporta noves exigències en la in sas tzitades mannas cajonat bisòngios brought to light new needs, such as the
consolidano i modelli urbani incentrati societat consolidant els models urbans noos in sa sotziedade afortiende sos planning of urban expansion models
su importanti assi viari e di distribuzione d’importants eixos viaris i de distribució modellos urbanos de asses viàrios de based on a pattern of main streets and
dei distretti, sia secondo la pianificazione de districtes, tant segons la planificació importu e de derramadura de distretos, the distribution of neighbourhoods,
circolare, come a Parigi, o sulla base circular, com a Paris, com la quadriculació siat segundu sa pianificatzione a chircu, following either a circular scheme, as
della quadrettatura reticolare omogenea, reticular homogènia, com a Buenos Aires, comente in Parigi, o sa cuadretadura a in Paris, or a grid pattern as in Buenos
come a Buenos Aires, Chicago, Kyoto Chicago, Kyoto o Barcelona, ciutat que retza parìvile, comente in Buenos Aires, Aires, Chicago, Kyoto or Barcelona, a city
o Barcellona, città che si espande s’expandeix ràpidament. Chicago, Kyoto o Bartzellona, tzitade chi which expanded rapidly.
rapidamente. El creixement urbana no té a veure només s’ismànniat a sa lestra. Urban growth was marked by the
La crescita urbana non riguarda solo amb els habitatges sinó també amb les Sa crèschida urbana non pertenet development not only of housing, but also
gli alloggi, ma anche le infrastrutture infraestructures, com mercats, hospitals feti a sas domos ma fintzas a sas of facilities such as markets, hospitals
come i mercati, gli ospedali o le chiese. o esglésies. Per tant l’especulació dels infrastruturas, che a mercados, ospidales or churches. Land speculation became
La speculazione edilizia si diffonde, terrenys esdevé una praxi i la diferència o crèsias. Duncas s’ispeculatzione de sos a widespread practice, making the
accentuando ulteriormente le evidenti entre les classes un fet evident. terrinos divenit una costumàntzia fitiana difference between the classes all the
differenze di classe. Proprio in questo Precisament en aquest context Eusebi e sa diferèntzia intre de sas classes more evident. It was in this context that
contesto Eusebi Güell commissiona a Güell encarrega a Gaudí una ciutat amb una cosa ladina. In custu cuntestu etotu Eusebi Güell commissioned Gaudí to build
Gaudí una città dal carattere privato, caràcter privat, segons el gust anglosaxó Eusebi Güell cummissionat a Gaudí una a private city, according to the Anglo-
secondo il gusto anglosassone delle de les “ciutats jardí”. Es tracta del Parc tzitade a caràtere privadu, segundu su Saxon taste for “garden cities”. This was
“città giardino”. Si tratta del Parque Güell (1901-1914), una ciutat dins la gustu anglosàssone de sas “tzitades the Güell Park (1901-1914), a city within
Güell (1901-1914), una città dentro la ciutat, un lloc privilegiat envoltat per la giardinu”. Est su Park Güell (1901-1914), the city, a privileged place immersed in
città, un luogo privilegiato circondato natura i lluny del soroll de les fàbriques, una tzitade in intro de sa tzitade, unu nature and far from the din of factories,
dalla natura e lontano dal rumore accessible només per a una minoria logu serradu afurriadu dae sa natura reserved for a privileged group of sixty
delle fabbriche, accessibile solo a una seleccionada de 60 famílies. En el seu e dae su fracassu de sas fàbricas, families. Gaudí’s project provided for
minoranza selezionata di 60 famiglie. Nel projecte, Gaudí preveu tots els serveis ue bi podent intrare feti una minoria all necessary services: viaducts, small
suo progetto, Gaudí prevede tutti servizi necessaris: viaductes, placetes, carrers, seletzionada de 60 famìlias. In su progetu squares, streets, boundary walls, porter’s
necessari: viadotti, piazzette, vie, muri muralles, pavellons per a la porteria, suo, Gaudí pensat a totu sos servìtzios: pavilions, access steps, a large square, a
di cinta, padiglioni per la portineria, una escalinata d’accés, una gran plaça, un viadotos, pratzigheddas, bias, muros, market, a water reservoir... Although the
scalinata d’accesso, una grande piazza, mercat, reserva d’aigua... Malgrat que padilliones, iscalinas pro intrare, una Güell Park was not in the end completed
un mercato, la riserva d’acqua, ecc. Il el Parc Güell no es va realitzar tal i com pratza manna, unu mercadu, reserva according to its original design, it is
parco Güell non verrà mai realizzato havia estat projectat per problemes de abba. Mancari chi su Park Güell non marked by the integration of architecture
così com’era stato progettato per econòmics, aquest conjunt es caracteritza siat fatu gasi comente progetadu pro with nature. The architect used viaducts
problemi economici, però rappresenta un per la integració de l’arquitectura en la neghe de problemas econòmicos, totu over uneven parts of the terrain, and
pregevole esempio dell’inserimento di natura. L’arquitecte utilitza els viaductes custu si distinghet pro s’insertada in sa used the stone from excavations to
un insieme architettonico nella natura. per fer front als desnivells naturals i natura. S’architetu impitat sos viadotos create architectural elements. For this
L’architetto utilizza i viadotti per far explota les pedres de les excavacions per pro abrandare sos dislivellos naturales e large-scale project, Gaudí also used
fronte ai dislivelli naturali e sfrutta le a realitzar elements arquitectònics. Per disfrutat sas pedras de sos isfossos pro prefabricated elements he created
pietre degli scavi per realizzare elementi a aquest ampli projecte, Gaudí fa servir fàghere elementos architetònicos. Pro himself.
architettonici. Per questo ampio progetto, també d’elements prefabricats creats per custu progetu mannu, Gaudí disfrutat Other works he produced in the same
Gaudí si avvale anche di elementi ell. Coincideixen, en període i projecció, de elementos prefabricados creados years and in similar style are the Jardines
prefabbricati da lui creati. els Jardins Artigas (1905) creats per dae issu. Cointzident comente perìodu Artigas (1905), built at La Pobla de Lillet,
Coincidono, come periodo e Gaudí a La Pobla de Lillet, als Pirineus de progetatzione, sos Jardines Artigas in the Catalan Pyrenees and the Chalet
progettazione, i Jardines Artigas (1905) catalans, i el Xalet de Catllaràs (1905), (1905) creados dae Gaudí a La Pobla de de Catllaràs (1905), which he built for
creati da Gaudí a La Pobla de Lillet, nei que construeix per a Eusebi Güell en la Lillet, in sos Pireneos catalanos, e su Eusebi Güell in the same locality, whose
Pirenei catalani, e il Chalet de Catllaràs mateixa localitat, amb parets que formen Chalet de Catllaràs (1905), chi fràigat walls form a continuous ogive uniting the
(1905), che costruisce per Eusebi Güell una ogiva continua que uneix la façana i pro Eusebi Güell in ie etotu, cun pinnas facade with the roof.
nella stessa località, con pareti che el teulat. chi formant un’ogiva sighida chi aunit
formano un’ogiva continua che unisce la s’acarada a sa bòvida.
facciata e il tetto.

45
La chiesa L’església Sa crèsia in sa The church
nella società civile en la societat civil sotziedade tzivile in civil society

Pervaso da un profondo spirito religioso, Coneixent la litúrgia catòlica de la Bíblia, Connoschende sa liturgia catòlica de sa Gaudí’s catholic faith is expressed in
Gaudí evoca spesso i paesaggi biblici Gaudí evoca sovint els paisatges en les Bìblia, Gaudí ammentat a s’ispissu sos many of his works. For instance in the
nella sue opere, come avviene con il seves obres. Açò és el que succeeix al paesàgios in sas òperas suas. Custu est Colegio de las Teresianas or in the Church
progetto del Collegio Teresiano o della Col·legi de les Teresianes o a l’Església su chi acuntesset pro su Colegio de las of the Güell Colony. He also designed
chiesa della Colonia Güel o con i progetti de la Colònia Güell. Afectarà, a més, els Teresianas o in sa Crèsia de sa Colonia works of a marked religious and symbolic
caratterizzati da uno spiccato carattere projectes caracteritzats per un marcat Güell. At a pertocare in prus sos progetos nature: the monument dedicated to
religioso e simbolico: il monumento caràcter religiós i simbòlic: el monument cun unu piessinnu religiosu e simbòlicu the Primer Misterio de la Gloria of the
dedicato al Primer Misterio de Gloria dedicat al Primer Misteri de Glòria del forte: su monumentu dedicadu a su Monumental Rosary at Montserrat (1900-
del rosario monumentale di Montserrat rosari monumental de Montserrat (1900- Primer Misterio de Gloria de su rosàriu 1907) and the renovation of the Cathedral
(1900-1907) e il restauro della cattedrale 1907) i la restauració de la catedral de monumentale de Montserrat (1900- of Palma de Mallorca (1903-1914). In
di Palma di Maiorca (1903-1914). Palma de Mallorca (1903-1914). Pel que 1907) e s’acontzu de sa sea de Palma de the first case, Gaudí incorporated the
Nel caso di Montserrat, Gaudí integra fa al primer cas, Gaudí integra el seu Mallorca (1903-1914). Pro su chi atenet a project within the natural landscape by
il suo progetto nel paesaggio naturale projecte en el paisatge natural perforant su primu casu, Gaudí arressat su progetu perforating the rock of the mountain of
inserendo l’edificio nella roccia della la roca de la muntanya de Montserrat, suo in su paesàgiu naturale istampende Montserrat, a spiritual symbol where
montagna di Montserrat, luogo in cui símbol espiritual on va ser descoberta la sa roca de su monte de Montserrat, the Patron Saint of Catalonia was
fu scoperta la statua della Moreneta, patrona de Catalunya, que converteix en sìmbulu ispirituale ue aiant iscobertu sa found, which he turned into a place of
patrona della Catalogna, luogo di culto lloc de culte i reflexió. patrona de sa Catalùnia, chi fùrriat a logu worship and meditation. In the Cathedral
e riflessione. Pel que fa al segon cas, intervé en la de cultu e meledu. Pro su chi atenet a of Mallorca, Gaudí’s intention was to
Per quanto riguarda il secondo caso, restauració del temple mallorquí amb su segundu casu, intervenit in s’acontzu return the building to its original spatial
egli interviene nel restauro del tempio la finalitat de restablir la magnificència de su tèmpiu mallorchinu cun sa punna magnificence. Using his style and without
maiorchino per restituirgli la magnificenza espacial que li pertocava en l’origen i, de torrare a dare sa mannifighèntzia imitating the Gothic, he modified the
spaziale che lo caratterizzava in amb el seu estil i sense imitar el gòtic, ispatziale chi teniat a cumintzos e, cun interior space to make it more functional
origine e, imprimendogli il suo stile dona un nou arranjament a l’espai per s’istile suo e sena imitare su gòticu, dat and adapt it to the requirements of the
senza travalicare in imitazioni gotiche, fer-lo més funcional i per adaptar-lo a les unu disponimentu a s’ispàtziu pro lu new liturgy.
conferisce un nuovo assetto allo spazio exigències de la nova litúrgia. fàghere funtzionale e pro l’adatare a sos
per renderlo più funzionale e adattarlo bisòngios de sa liturgia noa.
alle esigenze della nuova liturgia.

46
1 2

1. Il Primo Mistero della 1. El Primer Misteri de 1. 1. Su Primu Misteru 1. The First Mystery of
Gloria come lo lasciò la Glòria com el va deixar de sa Glòria comente l’aiat the Glory as left by Gaudí
Gaudí nel 1907, quando si Gaudí el 1907, quan es lassadu Gaudí in su 1907, in 1907, when funding
esaurirono i fondi. van exhaurir els fons. El cando fiat acabadu su dried up. The complex was
Il complesso fu completato complex es va completar dinari. Su cumplessu l’aiant completed some years later
alcuni anni dopo in una alguns anys després en acabadu unos cantos annos in a simplified version by
versione semplificata una versió simplificada de a pustis in una versione Jeroni Martorell, and was
di Jeroni Martorell, e Jeroni Martorell, i va ser semplificada de Jeroni officially opened in 1916.
inaugurato nel 1916. inaugurat el 1916. Arxiu Martorell, e inchingiadu in Arxiu Històric de la Ciutat
Arxiu Històric de la Ciutat Històric de la Ciutat de su 1916. de Barcelona.
de Barcelona. Barcelona. Arxiu Històric de la Ciutat Arxiu Fotogràfic
Arxiu Fotogràfic Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Arxiu Fotogràfic

2. Il restauro della 2. La restauració de 2. 2. S’acontzu de sa 2. The main changes


cattedrale di Palma di la catedral de Palma sea de Palma de Maiorca Gaudí brought to the Palma
Maiorca porta Gaudí a de Mallorca porta ispinghet a Gaudí a fàghere de Mallorca Cathedral
svolgere vari lavori, come Gaudí a desenvolupar paritzos traballos, comente included the relocation of
lo spostamento delle diverses obres, com ara su tramudu de sas palas de the Gothic and Baroque
pale d’altare gotiche e el desplaçament de les altare gòticas e barocas, retablos, the relocation of
barocche, il cambiamento pales d’altar gòtiques i sa mudadura de logu de the choir stalls, the opening
di posto del coro, l’apertura barroques, el canvi de lloc su coro, s’abertura de sa of the Trinity Chapel, new
della cappella della del cor, l’obertura de la capella de sa Trinidade, pulpits, the restoration of
Trinità, la sistemazione di capella de la Trinitat, la s’assentada de sa trona, large gothic windows, the
nuovi pulpiti, l’apertura col·locació de nous púlpits, s’abertura de sas ventanas provision of stained-glass
di finestroni gotici, il l’obertura de finestrals gòticas, s’assètiu de windows, a baldachin,
montaggio di vetrate, gòtics, el muntatge de bidrieras, s’installatzione decoration of the interior
l’installazione di un vitralls, la instal·lació d’un de unu dosèliu, sa walls and the design of
baldacchino, la decorazione baldaquí, la decoració dels decoratzione de sos muros furniture.
dei muri interni e la murs interns i la fabricació internos e sa fabricatzione
fabbricazione degli arredi. dels ornaments. de sos arredos.

47
1 2

3 1. Nella Casa Batlló 1. En la Casa Batlló Gaudí 1. In sa Casa Batlló Gaudí 1. In the Batlló House,
Gaudí arreda l’abitazione decora l’habitatge dels arredat sa domo de sos Gaudí furnished the owners’
dei proprietari, al primo propietaris, al primer pis. meres in su primu pianu. apartment on the first floor.
piano. Costruisce pareti e Construeix parets i sostres Fraigat pinnas e bòvidas in He built walls and ceilings
soffitti senza soluzione di sense solució de continuïtat fila a pare e progetat parquet, without breaks in continuity,
continuità e progetta parquet, i projecta parquet, baranes, parapetos, ghennas de and designed the parquet
parapetti, porte di varie portes de varies dimensions, mannària diferente, bidrieras floors, parapets, and doors
dimensioni, vetrate e mobili, vitralls i mobles, entre els e mòbiles, intre de sos cales of various sizes, glass panels
tra cui spiccano le sedie e le quals destaquen les cadires i si distinghent sas cadiras e and furniture, notably the
cassapanche della sala da els caixabancs del menjador, sas arcas de s’aposentu de chairs and settles of the
pranzo, che si adattano que s’adapten amb precisió a papare, chi s’adatant bene a living room, which are
con precisione all’anatomia l’anatomia humana. s’anatomia umana. precisely adapted to human
umana. Institut Amatller d’Art Institut Amatller d’Art anatomy.
Institut Amatller d’Art Hispànic. Hispànic. Arxiu Mas Institut Amatller d’Art
Hispànic. Arxiu Mas Arxiu Mas Hispànic. Arxiu Mas

2. Nel 1906 Gaudí progetta 2. El 1906 Gaudí projecta 2. In su 1906 Gaudí 2. In 1906 Gaudí designed
un modello di mattonella un model de rajola per a la progetat unu modellu de a model of tile for the Escofet
per la fabbrica di pavimenti fàbrica de terres Escofet, de arregiola pro sa fàbrica floor tile factory, of pale
Escofet, di colore blu pallido color blau clar i en relleu, a de pamentos Escofet, de blue colour and with reliefs,
e in rilievo, da cui si formano partir de la qual es formen colore brau e in rilievu, dae forming three new designs
tre disegni nuovi quando tres nous dissenys quan està ue si formant tres disinnos when surrounded by six more
è circondata da altre sei envoltada d’altres sis rajoles noos cando est afurriada identical tiles.
mattonelle uguali. iguals. dae àteras ses matonellas Ramon Manent
Ramon Manent Ramon Manent uguales.
Ramon Manent

3. La Casa Batlló mostra 3. La Casa Batlló mostra 3. Sa Casa Batlló 3. The Batlló House clearly
chiaramente che Gaudí clarament que Gaudí entenia mustrat a craru chi Gaudí shows that Gaudí saw
intendeva l’architettura e la l’arquitectura i la decoració pensaiat s’architetura e architecture and decoration
decorazione come un tutt’uno com un tot inseparable. sa decoratzione comente as an inseparable whole. The
inseparabile. La facciata La façana en trencadís de unu totu unu chi non si facade in ceramic mosaic
in trencadís maiolicato, la majòlica, l’especial tribuna podiat partzire. S’ acarada (trencadís), the naturalistic
particolare tribuna dalle amb formes naturalistes i in trencadìs maiocoladu, form of the gallery and the
forme naturalistiche e lo l’extraordinari coronament sa tribuna particulare cun extraordinary roof make it
straordinario coronamento en fan una de les creacions formas naturalìsticas e su one of the most ambitious
ne fanno una delle creazioni artístiques més ambicioses coronamentu ispantosu artistic works of the time.
artistiche più ambiziose de l’època. nde faghent una de sas Institut Amatller d’Art
dell’epoca. Institut Amatller d’Art creatziones artìsticas prus Hispànic. Arxiu Mas
Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas manniosas de s’època.
Hispànic. Arxiu Mas Institut Amatller d’Art
Hispànic. Arxiu Mas

48
L’opera della maturità La seva obra S’òpera sua a mannu Gaudí’s later works
en edat madura
Se il XIX secolo è teatro di grande Si su de XIX sèculos fiat istadu teatru de While the 19th century had seen
progresso scientifico e tecnologico, Si el segle XIX va ser teatre de gran unu progressu iscientìficu e tecnològicu great scientific and technological
all’inizio del XX secolo si assiste a una progrés científic i tecnològic, a principis mannu, a inghitzu de su de XX sèculos developments, in the early 20th
maggiore diffusione e accessibilità di tali del segle XX eixos descobriments cussas iscobertas s’ispàrghinant in sa century those discoveries became more
scoperte, per quanto talune continuino a esdevenen més accessibles per a la sotziedade, nointamas sigant a essire accessible to society, although inventions
rimanere riservate alla borghesia, quali societat, tot i que continuen difonent-se a pìgiu inventziones reservadas a sa reserved for the middle class continued
la bicicletta, l’automobile, la macchina invencions reservades a la burgesia, burghesia, che a sa bitzicleta, sas veturas, to be develop, such as the bicycle, cars,
fotografica o il grammofono, solo per com ara la bicicleta, l’automòbil, la sa màchina fotogràfica o su grammòfonu, the camera or the gramophone, and
citarne alcune. Sono di questo periodo càmera fotogràfica o el gramòfon, entre intre de sas àteras cosas. Sa sièntzia others. Science contributed with new
altre invenzioni, come la radio, il diodo, d’altres. La ciència contribueix amb nous contribuit cun iscobertas noas che a sa discoveries, such as the radio, the diode,
la bachelite, i raggi X o la scoperta descobriments, com ara la radio, el díode, ràdiu, su dìodu, sa bachelite, sos rajos X o bakelite, X-rays or insulin, together
dell’insulina, insieme allo sviluppo la baquelita, els raigs X o la insulina, junt s’insulina, paris a s’isvilupu de sistemas de with the development of means of
di sistemi di comunicazione, come la amb el desenvolupament de sistemes de comunicatzione, comente a sa telegrafia communication such as the radio or the
telegrafia senza fili o il telefono. comunicació, com ara la telegrafia sense sena filos o a su telèfonu. telephone.
Gaudí è testimone di tutti questi fils o el telèfon. Gaudí bivet totu custos passos a mannu. Gaudí experienced these advancements
progressi tecnologici nella maturità. Gaudí viu tots aquests passos endavant A 50 annos retzit s’incàrrigu de acontzare during his maturity. Aged 50, he received
All’età di 50 anni riceve l’incarico di durant la seva maduresa. A l’edat de e annoare unu fraigu destinadu a domo, a commission to refurbish and modernise
restaurare e modernizzare un edificio 50 anys rep l’encàrrec de restaurar connotu oe in die comente Casa Batlló an apartment building, currently known
adibito ad abitazioni, attualmente i modernitzar un edifici destinat a (1904-1906). Bi ponet sa geometria sua as Casa Batlló (1904-1906). He applied
conosciuto come Casa Batlló (1904- habitatges, actualment conegut com cun creatividade, geometria chi afùrriat his geometry creatively, with flowing,
1906). Vi applica la propria geometria a Casa Batlló (1904-1906). Hi aplica cun formas flùidas, colobrinas e cun forms, sinuous undulations and surprising
con creatività, geometria che avvolge la pròpia geometria amb creativitat, finiduras ispantosas. su fraigu torrat a decorative details. The building reflects
con forme fluide, sinuose ondulazioni geometria que embolcalla amb sos cànones de època moderna, non feti the canons of modernity of the time,
e sorprendenti finiture decorative. formes fluides, sinuoses ondulacions in referèntzia a s’impostatzione formale as to formal and aesthetic approach,
L’edificio risponde ai canoni di modernità i sorprenents acabaments decoratius. e estètica, ma fintzas a sa resolutzione but also in the arrangement of spaces,
dell’epoca, non solo in riferimento L’edifici respon als cànons de modernitat sua de sos ispàtzios chi Gaudí illùminat e which Gaudí provided with light and
all’impostazione formale ed estetica, de l’època, no sols en referència al aerat e chi, in prus, frunit de mobìlia, cun ventilation, and furnished with ergonomic
ma anche alla risoluzione degli spazi plantejament formal i estètic, sinó també progetos ergonòmicos chi, oe in die, sunt furniture which foreshadowed today’s
che Gaudí illumina e ventila e che, a la resolució dels espais que Gaudí cunsiderados antetzipadores de su design contemporary designs. His main goal was
oltretutto, arreda, con elementi il·lumina i ventila i que, sobretot, dota cuntemporàneu. to increase the comfort of those living in
ergonomici considerati ancora oggi i de mobles, amb projectes ergonòmics Totu pro favorèssere su discansu de sos the building.
precursori del design contemporaneo in considerats avui en dia com a precursor meres de sa domo. Unu pamentu idràulicu Gaudí also proposed for this building
vista del maggior comfort possibile per i del disseny contemporani. Tot açò per fatu pro mèdiu de una matonella sìngula a hydraulic floor consisting of a single
proprietari dell’edificio. afavorir el confort dels propietaris. cun profilu esagonale chi, afurriada dae hexagonal tile surrounded by a further
Il pavimento idraulico è realizzato con Un terra hidràulic realitzat mitjançant àteras ses matonellas che pare, dat forma six identical tiles, forming three sea
mattonelle dal profilo esagonale che, una única rajola amb perfil hexagonal a tres elementos marinos: s’alga, sa elements: the seaweed, the sea shell
circondate da altre sei mattonelle que, rodejada per altres sis rajoles and the starfish. However, in the end this
tzòcula e s’isteddu de mare est un’àtera
identiche, danno forma a tre elementi idèntiques, dóna forma a tres elements floor would be inserted in a later building.
de sas propostas de Gaudí pro custu
marini: l’alga, la chiocciola e la stella marins: l’alga, el cargol i l’estrella Nevertheless, given its attractiveness,
fraigu, mancari chi a s’acabu, a intregare
marina: questa è un’altra delle proposte marina és una altra de les propostes the Escofet company decided to produce
su pamentu a unu fraigu fatu tempus in
di Gaudí per questo edificio, anche se alla de Gaudí per a aquest edifici, malgrat this tile and on account of its exceptional
antis. Nointames custu, bidu su piessinnu
fine questo pavimento sarà posato in un que, a la fi, destinarà el terra a un edifici design the Barcelona city council decided
atrativu, s’impresa Escofet produit custa
altro edificio realizzato successivamente. realitzat posteriorment. Tot i això, donat to use it to pave paseo de Gracia, the
matonella chi, de parte sua, pro more
Considerandola particolarmente el caràcter atractiu, l’empresa Escofet city’s main street.
de su disinnu ispantosu, la seberat sa
interessante, l’impresa Escofet mette produeix aquesta rajola que, alhora, Comuna de Bartzellona pro pamentare
in produzione questa mattonella che, pel seu excepcional disseny, es triada su paseo de Gracia, sa carrera prus de
in virtù dell’eccezionalità della forma, per l’Ajuntament de Barcelona per a importu de sa tzitade.
viene scelta dal Comune di Barcellona pavimentar el passeig de Gràcia, el carrer
per pavimentare il paseo de Gracia, la via principal de la ciutat.
principale della città.

49
L’era dei grattacieli L’era dels gratacels S’era de sos gratatzelos The era of skyscrapers
Nei primi decenni del XX secolo, En els primers decennis del segle XX, Inghitzende su de XX sèculos, in sas In the early decades of the 20th century
nelle città più sviluppate proliferano en les ciutats més desenvolupades tzitades prus isvilupadas creschent skyscrapers started to mushroom in
i grattacieli, in particolar modo negli proliferen els gratacels, especialment sos gratatzelos, mescamente cussos the most developed cities around the
Stati Uniti. La densità di popolazione als Estats Units. La densitat de població in sos Istados Unidos. Sa densidade de world, especially in the United States.
impone che si edifichino costruzioni che obliga a realitzar construccions que populatzione òbligat a fàghere fràigos Population density made it necessary to
svettano verso l’alto, sfida che viene s’erigeixen cap amunt, situació de la qual chi andant cara a artu, situatzione chi expand construction vertically: architects
colta dagli architetti per mettere alla els arquitectes aprofiten per a desafiar el ispinghet sos architetos a isfidare sos took advantage of this by pushing human
prova i limiti umani e le possibilità della límits i les possibilitats de la tecnologia. lìmites umanos e sa tecnologia. Edifìtzios limits and exploring the possibilities
tecnologia. Edifici come il Flatiron (Daniel Edificis com el Flatiron (Daniel Burnham, comente Flatiron (Daniel Burnham, 1902) offered by technology. Buildings such as
Burnham, 1902) o il Chrysler (Van Alen, 1902) o el Chrysler (Van Alen, 1928) a o su Chrysler (Van Alen, 1928) in New the Flatiron (Daniel Burnham, 1902) or the
1928) a New York, sono contemporanei Nova York, són contemporanis a altres York, sunt cuntemporàneos a àteras Chrysler (Van Alen, 1928) in New York,
ad altre proposte dall’altezza modesta propostes amb una alçada modesta propostas de artària minore ma cun sa were contemporary with other projects,
ma dalla concezione azzardata, come il però amb una concepció atrevida, com cuntzetzione aconcaditza, comente su less tall but with daring designs, such as
Palacio Stoclet (Josef Hoffmann, 1905) el Palau Stoclet (Josef Hoffmann, 1905) Palacio Stoclet (Josef Hoffmann, 1905) Palacio Stoclet (Josef Hoffmann, 1905) in
a Bruxelles o la fabbrica di turbine di a Brussel·les o la fàbrica de turbines in Bruxelles o sa fàbrica de turbinas de Brussels or the AEG turbine factory (Peter
AEG (Peter Behrens, 1908) e la Casa d’AEG (Peter Behrens, 1908) i la Casa AEG (Peter Behrens, 1908) e sa Casa Behrens, 1908) and the Sommerfeld
Sommerfeld (Walter Gropius – Adolf Sommerfeld (Walter Gropius – Adolf Sommerfeld (Walter Gropius – Adolf House (Walter Gropius – Adolf Meyer,
Meyer, 1921) a Berlino. Meyer, 1921) a Berlín. Meyer, 1921) in Berlino. 1921) in Berlin.
Gaudí pare non essere estraneo a tali Gaudí no sembla aliè a aquestes Gaudí paret chi non siat foras de custas Gaudí was certainly aware of these
proposte; riceve l’incarico di progettare propostes i li encarreguen un gratacel propostas e li commissionant unu developments, and he also received
un grattacielo per la città di New York, per a la ciutat de Nova York, conegut gratatzelu pro sa tzitade de New York, a commission to design a skyscraper
noto come Hotel Attraction (1908), mai com a Hotel Attraction (1908), que no connotu comente Hotel Attraction (1908), to be built in New York city, the Hotel
portato a termine. Di questo progetto es va dur a terme mai, tot i que ens han chi non fiat acabadu mai, mancari si sunt Attraction (1908). However, the project
ci sono pervenuti dei disegni del suo arribat dissenys del seu col·laborador chistidos disinnos de unu collaboradore was never implemented, although
collaboratore (1893-1977), secondo cui (1893-1977), el qual va declarar que suo (1893-1977), chi aiat declaradu chi we have received drawings from his
due imprenditori americani avevano dos empresaris americans havien duos imprendidores americanos aiant collaborator (1893-1977), who declared
incaricato Gaudí di costruire un encarregat un edifici a Gaudí que havia incarrigadu unu fraigu a Gaudí chi depiat that the two US businessmen had
edificio che rappresentasse lo spirito de representar l’esperit empresarial rapresentare s’ispìritu imprenditoriale commissioned Gaudí to design a building
imprenditoriale americano. americà. americanu. which would represent the American
In quegli anni Gaudí è comunque En canvi en aquells anys Gaudí està Mancari gasi in cussos annos Gaudí est entrepreneurial spirit.
impegnato nella costruzione della ocupat en la construcció de la Casa impinnadu in su fraigu de sa Casa Milà In those years, however Gaudí was
Casa Milà (1905-1910), un edificio Milà (1905-1910), un edifici monumental (1905-1910), unu edifitzu monumentale working on the Milà House (1905-1910), a
monumentale residenziale dove la curva d’habitatges on la corba se’n du la part de domos ue sa curva est sa chi monumental apartment building marked
fa “la parte da leone”, realizzato con del lleó i que realitza amb un llenguatge primìtziat e acumprit cun unu limbàgiu by curved lines and whose language was
un linguaggio non scevro da una certa que demostra una certa ruptura per a chi demustrat un’iscòrriu pro s’època. quite novel for those times. The building
rottura con i canoni dell’epoca. L’edificio l’època. En aquest edifici contempla In custu fraigu bi ponet siat paritzas includes both several regular geometry
propone svariate soluzioni provenienti tant variades solucions de la geometria solutziones de geometria regulare, siat solutions and naturalistic elements.
dalla geometria regolare, ma anche regular, com elements de caràcter elementos de caràtere naturalìsticu. Noteworthy elements include the pillar
elementi di carattere naturalistico. naturalista. Destaquen tant la particular Si distinghent s’istrutura a pilastros e structure, the parabolic arches in the
Spiccano tanto la particolare struttura a estructura a pilars i la configuració cussa de su palcu cun arcos parabòlicos attic and the interior furniture. The house
pilastri e la configurazione del soppalco del sostremort amb arcs parabòlics cantu s’arredamentu de sos internos. was completed in the years preceding
con archi parabolici quanto l’arredamento com la decoració dels interiors. El seu S’acumprida sua torrat che pare cun World War I, a time which would soon
degli interni. Il suo completamento acabament coincideix amb l’atmosfera s’atmosfera in antis de sa gherra chi at usher in new architectural styles.
coincide con gli anni che precedono la prebèl·lica que portarà Europa a la a giùghere s’Europa a sa Prima Gherra
Prima guerra mondiale e che vedranno Primera Guerra Mundial i al naixement de Mundiale e a sa nàschida de solutziones
nascere in Europa nuove soluzioni noves solucions estilístiques. istilìsticas noas.
stilistiche.

50
1 2 3

1. La Casa Milà è 1. La Casa Milà és 1. Sa Casa Milà est 1. Casa Milà was 5
l’ultima opera civile di l’última obra civil de s’ùrtima òpera tzivile Gaudí’s last work of
Gaudí, che non concluse Gaudí, el qual no va de Gaudí, chi no aiat civil architecture, which
la parte finale del concloure la part final congruidu sa parte de he did not complete
progetto per i contrasti del projecte per les acabu de su progetu pro due to disagreements
sorti con i proprietari diferències sorgides amb unas cantas peleas cun with the owners over
a causa dell’elevato els propietaris a causa sos meres pro neghe the high costs of the
costo dei lavori. Il buono de l’elevat cost de les de su costu artu de sos work. The house is
stato di conservazione obres. El seu bo estat traballos. Sende chistida well preserved, making
permette di vedere il de conservació permet bene si podet bìdere su it possible to admire
lavoro realizzato da veure el treball realitzat traballu acumpridu dae Gaudí’s architectural
lui, sia nella parte per ell, tant en la part isse, siat in sa parte and decorative work. It
architettonica sia in arquitectònica com en la architetònica siat in sa belongs to a bank, which
quella decorativa. decorativa. Pertany a un parte decorativa. Est keeps it open to the
Appartiene a un istituto institut de crèdit que la como de unu istitutu public.
di credito che la tiene manté oberta al públic. de crèditu chi la lassat Ramon Manent
aperta al pubblico. Ramon Manent aberta a su pùblicu.
Ramon Manent Ramon Manent

2. Interno della Casa 2. Intern de la Casa 2. Internu de sa Casa 2. Interior of Casa


Milà nel 1914, poco dopo Milà el 1914, poc després Milà in su 1914, deretu Milà in 1914, soon after
la fine dei lavori, che d’acabar-se les obres, acabados sos traballos, the conclusion of works,
permette di osservare cosa que permet observar chi permitit de bìdere making it possible to
l’arredamento originale la decoració original s’arredamentu originale observe the original
degli spazi e la loro dels espais i la seva de sos ispàtzios e furniture and decorations.
ambientazione interna. ambientació interna. s’ambientatzione interna Institut Amatller d’Art
Institut Amatller d’Art Institut Amatller d’Art issoro. Hispànic. Arxiu Mas
Hispànic. Arxiu Mas Hispànic. Arxiu Mas Institut Amatller d’Art
Hispànic. Arxiu Mas

3. Edificio Fuller o 3. Edifici Fuller o 3. Fraigu Fuller o 3. The Fuller or Flatiron


Flatiron, di Daniel H. Flatiron, de Daniel H. Flatiron, de Daniel H. building, by Daniel H.
Burnham (New York, Burnham (Nova York, Burnham (New York, Burnham (New York,
1902) 1902) 1902) 1902)

4. Fabbrica di turbine 4. Fàbrica de turbines 4. Fàbrica de turbinas 4. AEG’s turbine


AEG, di Peter Behrens AEG, de Peter Behrens AEG, de Peter Behrens factory, by Peter Behrens
(Berlino, 1908-1909) (Berlín, 1908-1909) (Berlino, 1908-1909) (Berlin, 1908-1909)

5. L’Hotel Attraction, 5. L’Hotel Attraction, 5. S’Hotel Attraction, 5. The Hotel Attraction,


un progetto per New un projecte per Nova unu progetu pro New a project for New York
York attribuito a Gaudí, York atribuït a Gaudí, York atribuidu a Gaudí, attributed to Gaudí,
consisteva in un grandioso consistia en un grandiós fiat unu fraigu manniosu consisted of a grandiose
edificio polifunzionale di edifici polifuncional de polifuntzionale de 360 multi-functional building,
360 metri di altezza che 360 metres d’alçada que metros chi depiat èssere for a height of 360 m,
sarebbe dovuto essere il hauria d’haver estat el su prus artu de sa which should have
più alto della metropoli, e més alt de la metròpoli, metròpoli, e chi naschiat been the highest in the
che nasceva dal desiderio i que naixia del desig dae su disìgiu de fraigare city, springing from the
di costruire strutture de construir estructures istruturas mannas. desire to build enormous
gigantesche. gegantesques. Reial Càtedra Gaudí. UPC structures.
Reial Càtedra Gaudí. UPC Reial Càtedra Gaudí. UPC Reial Càtedra Gaudí. UPC

51
1 2 1. Nello studio situato di fronte 1. En l’estudi situat enfront 1. In s’istùdiu postu a in antis a 1. In his studio in front of the
al tempio Gaudí aveva installato del temple Gaudí havia su tèmpiu Gaudí aiat aposentadu church, Gaudí had set up the
l’ufficio di direzione dei lavori, instal·lat l’oficina de direcció s’ufìtziu de diretzione de sos works’ management office, some
3 4
alcuni laboratori per i plastici d’obra, alguns tallers per a les traballos, unos cantos laboratòrios workshops for the models and
e uno per le prove fotografiche. maquetes i un per a les proves pro sos plàsticos e unu pro sas one for photographic trials. The
I modelli in gesso costruiti fotogràfiques. Els models en provas fotogràficas. Sos modellos gypsum model he built served
al suo interno gli servivano per guix construïts al seu interior in ghìsciu fraigados in intro de to observe the volumes and
osservare i volumi scultorei e li servien per a observar els custu li serbiant pro castiare sos resolve the problems posed by
risolvere i problemi della volums escultòrics i resoldre volùmenes iscultòreos e resòrvere the project’s complex geometry.
complessa geometria della els problemes de la complexa sos problemas de sa geometria Institut Amatller d’Art Hispànic.
costruzione. Institut Amatller geometria de la construcció. cumplessa de su fràigu. Arxiu Mas
d’Art Hispànic. Arxiu Mas Institut Amatller d’Art Hispànic. Institut Amatller d’Art Hispànic.
Arxiu Mas Arxiu Mas

2. Nei primi anni del secolo 2. Els primers anys del segle 2. In sos primos annos de su 2. In the early years of the 20th
le trasformazioni sociali ed les transformacions socials i sèculu sas mudaduras sotziales e century, social and aesthetical
estetiche si fanno sentire estètiques es fan sentir també en estèticas si faghent a intèndere changes started to be felt in
anche nell’architettura, che cerca l’arquitectura, que busca noves fintzas in s’architetura chi chircat architecture too, which sought
nuove forme di espressione. formes d’expressió. Després formas noas de espressada. new forms of expression. After
Dopo una campagna in difesa d’una campanya en defensa de A pustis de una campagna in a campaign defending public
dell’istruzione pubblica, viene l’educació pública, es posa en defensa de s’istrutzione pùblica, education, a teaching reform was
avviata una riforma pedagogica marxa una reforma pedagògica inghitzat una reforma pedagògica started, to improve the provision
con l’obiettivo di migliorare amb l’objectiu de millorar cun sa punna de megiorare of education. Imbued as he was
l’insegnamento. Intriso dello l’ensenyament. Impregnat s’insinnamentu. In mesu de with the noucentist spirit of the
spirito noucentista dell’epoca, de l’esperit noucentista de s’ispìritu noucentista de s’època, time, architect Josep Goday built
l’architetto Josep Goday l’època, l’arquitecte Josep s’architetu Josep Goday fràigat the school complex of Ramón
costruisce il complesso scolastico Goday construeix el complex su cumplessu iscolàsticu Ramón Llull (1918-1921) in Barcelona,
Ramón Llull (1918-1921) escolar Ramón Llull (1918-1921) Llull (1918-1921) de Bartzellona, drawing on classicist elements
di Barcellona, con elementi de Barcelona, amb elements cun elementos classitzistas deeply rooted in Catalan culture.
classicisti molto radicati classicistes molt arrelats en raighinados meda in àmbitu
nell’ambito catalano. l’àmbit català. catalanu.

3. La fotografia del cantiere 3. La fotografia del taller de 3. Sa fotografia de su cantieri 3. A photo of the Sagrada
della Sagrada Família, nel la Sagrada Família, el 1904, de sa Sagrada Família, in su Família worksite in 1904,
1904, permette di osservare il permet observar el procediment 1904, cunsentit de castiare sa showing the construction process
procedimento costruttivo seguito constructiu seguit per Gaudí. fa faina de fràigu sighida dae followed by Gaudí. Arxiu Històric
da Gaudí. Arxiu Històric de la Ciutat de Gaudí. Arxiu Històric de la Ciutat de la Ciutat de Barcelona.
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. de Barcelona. Arxiu Fotogràfic
Barcelona. Arxiu Fotogràfic Arxiu Fotogràfic Arxiu Fotogràfic

4. Nell’edificio delle Scuole 4. En l’edifici de les Escoles 4. In su fràigu de sas Iscolas 4. In the provisional school
provvisorie della Sagrada Família Provisionals de la Sagrada provisòrias de sa Sagrada Família of the Sagrada Família we can
si può notare la maestria di Gaudí Família es pot notar la mestria si podet denotare s’abilesa de appreciate Gaudí’s mastery in
nella costruzione di superfici de Gaudí en la construcció de Gaudí in su fraigu de superfìtzes building curved surfaces made
curve in mattoni. superfícies corbes en rajola. curvas in matones. of bricks. Junta Constructora del
Junta Constructora del Temple de Junta Constructora del Temple de Junta Constructora del Temple de Temple de la Sagrada Família
la Sagrada Família la Sagrada Família la Sagrada Família

52
il Noucentisme, El Noucentisme, Su Noucentisme, Noucentisme,
un nuovo stile artistico un nou estil artístic unu istile artìsticu nou a new art movement

Nel 1923 Gaudí porta a termine la El 1923 Gaudí du a terme la primera In su 1823 Gaudí acabat sa prima de In 1923 Gaudí completed construction of
prima delle quattro torri che devono de les quatre torres que han de sas bator turres chi depent intramare the first of the four towers marking the
configurare la Facciata della Natività del configurar la façana del Naixement del s’acarada de su Nacimiento del Templo Nativity façade of the Expiatory Church
Tempio espiatorio della Sagrada Família Temple expiatori de la Sagrada Família espiatorio della Sagrada Família (1883- of La Sagrada Família (1883-1926). He
(1883-1926). Tale edificio gli era stato (1883-1926). Aquest edifici li havia 1926). Custu fràigu l’aiat cumandadu had been offered this commission when
commissionato all’età di 31 anni; Gaudí estat encarregat quan tenia 31anys i cando teniat 31 annos e b’at a intregare he was 31 and would devote the rest of
vi dedicherà il resto della sua vita. La sua hi dedicarà la resta de la seva vida. La totu sa vida. Sa morte sua no l’at his life to it. His death did not prevent
morte non ha impedito il proseguimento seva mort no ha impedit la continuació impeigadu a sighire cun sos traballos e a, continuation of works, and the church
dei lavori e lo stato attuale in cui si de les obres i l’estat actual en què es oe in die, galu fraighende·lu, no adduit de is currently still under construction,
trova, ancora in costruzione, ci consente troba, encara en fase de construcció, ens apretziare sa mannària de su progetu chi giving us an idea of the great size of the
di apprezzare le grandi dimensioni del permet apreciar les grans dimensions at a lòmpere a 170 metros de artària. project, which will reach a height of 170
progetto, che raggiungerà i 170 metri di del projecte que arribarà als 170 metres S’edifitzu remonit s’essèntzia de sa m. The building expresses the essence
altezza. L’edificio raccoglie l’essenza della d’alçada. L’edifici recull l’essència connoschèntzia de Gaudí e s’esperièntzia of Gaudí’s knowledge and his experience
conoscenza di Gaudí e la sua esperienza del coneixement de Gaudí i la seva sua de fraigadore. De sutalineare sunt as a builder. Some of the most striking
di costruttore. Da sottolineare sono le experiència de constructor. Cal destacar sas colunnas de sa navada tzentrale e sa elements are the tree-shaped columns of
colonne della navata centrale e la loro les columnes de la nau central i la seva forma che àrbore chi poderat sas voltas the central supporting hyperboloid vaults,
forma arborescente che regge volte con forma arborescent que sosté voltes de cun base iperbòlica, gasi comente sas and the geometric glass windows of the
base iperbolica, così come le vetrate base hiperbòlica, com també el vitralls de bidrieras cun formas geomètricas de sos bell towers.
dalle forme geometriche delle torri formes geomètriques dels campanars. campaniles.
campanarie. In su latu nord-est de su tèmpiu e pro On the north-eastern side of the church
Al costat nord-est del temple i per ghiare sos traballos, Gaudí aposentat and to direct the works, Gaudí set up
Sul lato a nord-est del Tempio Gaudí dirigir les obres, Gaudí munta un taller unu cantieri ue fraigat plàsticos e faghet a worksite where he built models and
stabilisce un cantiere da cui dirigere on construeix maquetes i realitza esperimentos de geometrias, colores, carried out experiments with geometries,
i lavori: qui costruisce dei plastici e experiments de geometries, colors, formas e sonos. A costàgios de su tèmpiu colours, forms and sounds. To the side of
realizza esperimenti di geometrie, formes i sons. Al costat del temple progetat sas Escuelas Provisionales de la the temple, he designed the Provisional
colori, forme e suoni. Accanto al Tempio projecta les Escoles Provisionals de la Sagrada Família (1909), unu fraigu piticu School of the Sagrada Família (1909), a
progetta le Scuole provvisorie della Sagrada Família (1909), un edifici amb ma poderosu, cun pinnas e sa cobertura small-size yet sturdy building, with brick
Sagrada Família (1909), un edificio dalle dimensions reduïdes però alhora poderós, de matones, cun sa cale faghet nàschere walls and roof, with strong undulating
dimensioni ridotte ma al contempo amb parets i sostre de rajola, amb el sa forma ondulada chi resistit meda e cun walls, and which was quite simple and
poderoso, dalle pareti e dal tetto di qual dona origen a una forma ondulada s’acumprida simple e econòmica. inexpensive to build. It was in those
mattoni, con il quale dà origine ad una molt resistent i la realització del qual és Est in cussos annos chi acabende su primu years, at the end of the first decade of the
forma ondulata molto resistente e dalla simple i econòmica. En aquells anys, a deghènniu de su de XX sèculos, istupat 20th century, that a new art movement,
realizzazione semplice ed economica. la fi del primer decenni del segle XX, és una currente artìstica noa oposta a su opposed to Modernism came into being.
È in quegli anni che, alla fine del primo quan germina una nova corrent artística Modernismu. Est sa currente chi ismànniat This movement propounded traditional
decennio del XX secolo, germoglia una oposada al Modernisme. Es tracta d’una sos balores traditzionales, che a sa famìlia, values, such as the family, rural
nuova corrente artistica opposta al corrent que exalta els valors tradicionals, sos costùmenes rurales e s’ausèntzia de customs and the essence of the most
Modernismo. Si tratta di una corrente com ara la família, els costums rurals s’eredidade clàssica mediterrànea. Custu Mediterranean classic tradition. This new
che esalta i valori tradizionali, quali la i l’essència de l’herència clàssica més istile nou, tzerriadu Noucentisme aturat in style, called Noucentisme, was limited to
famiglia, i costumi rurali e l’essenza mediterrània. Aquest nou estil, anomenat àmbitu catalanu, siat in sas artes chi in sas Catalonia, and covered the arts, literature
dell’eredità classica più mediterranea. Noucentisme, es limita a l’àmbit català, lìteras e in architetura. and architecture.
Questo nuovo stile, chiamato tant en les arts com en les lletres i
Noucentisme, si limita all’ambito l’arquitectura.
catalano, sia nelle arti sia nelle lettere ed
in architettura.

53
Un’eredità universale Una herència universal Un’eredade universale A world heritage

Dopo aver vissuto per due anni nel Després d’haver viscut durant dos anys A pustis àere bìvidu pro duos annos in After living for two years in the Güell
Parque Güell, Gaudí trascorre gli ultimi al Parc Güell, Gaudí transcorre els últims su Park Güell, Gaudí colat sos ùrtimos Park, Gaudí spent the last months of his
mesi della sua vita nel cantiere della mesos de la seva vida al taller de la meses de sa vida sua in su cantieri de sa life at the Sagrada Família worksite, the
Sagrada Família, dove da dieci anni si Sagrada Família, on des de feia deu Sagrada Família, ue dae deghe annos si project he had been devoting all of his life
dedica esclusivamente alla costruzione anys es dedicava exclusivament a la intregaiat a su fràigu ebbia de su tèmpiu. to for the past ten years. He continued
del tempio. In questo periodo continua construcció del temple. En aquell període In custu perìodu sighit a retzire dischentes to receive architecture students: he
a ricevere studenti di architettura ai continua rebent estudiants d’arquitectura de architetura a sos cales ispiegat, pro explained to them, using models, the
quali spiega, attraverso dei plastici, le als quals explica, mitjançant les mèdiu de sos plàsticos, sas setziones de parts of the church still to be built and
sezioni del tempio ancora da costruire e maquetes, les seccions del temple que su tèmpiu galu de fraigare e cussas giai those already constructed, and then he
quelle già realizzate, e che in un secondo encara s’han de construir i les que ja fatas, e chi in unu segundu momentu at led them on visits to the church. Thanks
momento mostrerà loro. Grazie ai plastici s’han realitzat, i que posteriorment els a fàghere bisitare a issos. Pro more de to the models, he promoted fundraising
dà impulso alla raccolta di donazioni farà visitar. Gràcies a les maquetes anima plàsticos incoragit a collire donatziones which ensured the continuation of works,
che consentano il proseguimento dei la recollida de donacions que permetran chi cunsentant de sighire sos traballos, which at times appeared threatened by
lavori, a volte messi in discussione per la continuació de les obres, de vegades a bias postos in duda pro farta de dinari. the lack of money.
l’insufficienza di fondi. posades en discussió per la insuficiència Su 7 de trìulas 1926, unu tram l’investit On 7 July 1926, Gaudí was hit by a
Il 7 luglio 1926, Gaudí viene investito de fons. e lu ferit a manera grave. Tramudadu a streetcar and seriously injured. He was
da un tram e rimane gravemente ferito; El 7 de juliol de 1926, Gaudí és atropellat s’ospidale tzentrale at a mòrrere tres taken to the central hospital where he
trasferito all’ospedale centrale, morirà per un tramvia i és ferit greument. És dies a pustis. Su 12 de su matessi mese died three days later. On 12 July he was
tre giorno dopo. Il 12 dello stesso mese conduit a l’hospital central on morirà tres l’interrant in sa capella de su Carme de buried in the Carmen chapel of the crypt
è sepolto nella cappella del Carme della dies després. El 12 d’eixe més és soterrat sa cripta de sa Sagrada Família. Duos of the Sagrada Família.
cripta della Sagrada Família. en la capella del Carme de la cripta de la annos a pustis, in su 1928, s’architetu Le Two years later, in 1928, architect Le
Due anni dopo, nel 1928, l’architetto Le Sagrada Família. Corbusier (1887-1965) bisitat a Bartzellona Corbusier (1887-1965) visited Barcelona
Corbusier (1887-1965) visita Barcellona Dos anys després, el 1928, l’arquitecte e s’interessat a s’òpera de Gaudí, acisadu and was struck by Gaudí’s work, in
e si interessa all’opera di Gaudí, attratto Le Corbusier (1887-1965) visita Barcelona dae sas formas costrutivas e dae sas particular its construction forms and the
dalle forme costruttive e dalle soluzioni i s’interessa per l’obra de Gaudí, atret solutziones acumpridas, annoadoras meda solutions, advanced for the times, and
realizzate, avanzate per l’epoca, e che per les formes constructives i per les pro s’època, e chi definint unu amostu de which he defined as a true prodigy of
definisce un vero prodigio di innovazione solucions realitzades, avançades per a annoamentu geomètricu. In su diàriu de geometric innovation. In his travel notes,
geometrica. Nel suo diario di viaggio, l’època, i que defineix un veritable prodigi biàgiu, Le Corbusier torrat a pintare cosas Le Corbusier drew several sketches of
Le Corbusier riproduce diversi schizzi d’innovació geomètrica. Al seu diari de de s’època chi bidet in giru, comente a Gaudi’s works, such as the Escuelas
inerenti all’opera che osserva, come viatge, Le Corbusier reprodueix diversos sas Escuelas provisionales de sa Sagrada provisionales de la Sagrada Família,
le Scuole provvisorie de la Sagrada esbossos inherents a l’obra que observa, Família, chi bantat e a sas cales intregat which he commended and to which he
Família, che elogia e alle quali dedica com les Escoles Provisionals de la una frase famada « semus lòmpidos a dedicated the famous sentence «we
la nota frase “siamo arrivati allo stesso Sagrada Família, que elogia i a les quals su matessi puntu mancari chi colende have come to the same point though
punto pur percorrendo strade diverse”. dedica la coneguda frase «hem arribat al in bias diferentes.» Mancari gasi, custu by different routes.» However, his
Tuttavia, questa ammirazione non è stata mateix punt tot i haver recorregut camins ammiru no est istadu semper dae parte de admiration was not always universally
sempre unanime: si dovrà aspettare la diferents». Tot i això, aquesta admiració totus e fintzas a su mesu de de sos annos shared, and it was only in the mid 1950s
metà degli anni cinquanta prima che no va ser sempre unànime i fins a la chimbanta no inghitzat unu movimentu de that a movement for the appreciation
prenda piede un movimento di recupero meitat dels anys cinquanta no s’inicia un recùperu e atzetada de s’òpera de Gaudí, and protection of Gaudí’s work started,
e accettazione dell’opera di Gaudí, che moviment de recuperació i acceptació chi arribat a sa parte prus àrta in su 1984, culminating in 1984, when some of his
raggiunge il suo apice nel 1984, quando de l’obra de Gaudí, que assoleix el cando unos cantos de sos fràigos suos works were inscribed in the UNESCO
alcune delle sue costruzioni vengono seu cim el 1984, quan algunes de les sunt declarados Benes Culturales de su World Heritage list. His importance was
dichiarate Patrimonio dell’umanità seves construccions són declarades confirmed in 2002, by the “International
Patrimòniu Mundiale de s’UNESCO e chi
dall’UNESCO; riconoscimento riaffermato Bens Culturals del Patrimoni Mundial Year of Gaudí”, a celebration which
s’afirmat torra in su 2002 cando li dedicant
anche nel 2002, quando gli viene de l’UNESCO i que es referma el 2002, spurred the application to UNESCO to
s’Annu Internatzionale de Gaudí, una
dedicato l’”Anno Internazionale di Gaudí”, quan se li dedica l’”Any Internacional include all of Gaudí’s work in the World
alabàntzia chi oferit s’intzidu cumpridu pro
una celebrazione che rappresenta un de Gaudí”, una celebració que ofereix Heritage list.
pedire a custu organismu internatzionale
rinnovato stimolo per far richiedere l’input definitiu per a sol·licitar a aquest
chi totu sas òperas gaudianas siant
a questo organismo internazionale di organisme internacional que el conjunt
cunsideradas Patrimòniu de s’Umanidade.
dichiarare l’insieme delle opere gaudiane de les obres gaudinianes sigui considerat
Patrimonio dell’ Umanità. Patrimoni de la Humanitat.

54
1 2

3 4

1. Schizzo disegnato da Le 1. Esbós dibuixat per Le 1. Pintada disinnada dae Le 1. A sketch by Le Corbusier in
Corbusier nel suo quaderno di Corbusier al seu quadern de Corbusier in su cuadernu de his travel diary.
viaggio. viatge. Le Corbusier © FLCVEGAP biàgiu suo. Le Corbusier © FLCVEGAP
Le Corbusier © FLCVEGAP Le Corbusier © FLCVEGAP

2. Gaudí nel cantiere della 2. Gaudi' en la obra de 2. Gaudí in su cantieri de sa 2. Gaudí in the worksite of the
Sagrada Família, e dietro di la Sagrada Fami'lia i darrere de el Sagrada Família e in palas suas Sagrada Família. Behind him, a
lui uno studio di resistenza ai un estudi de resistència de unu istùdiu de resistèntzia a sos study on load-bearing strength.
carichi. càrrega. càrrigos.

3. Edificio della Bauhaus, 3. Edifici de la Bauhaus, 3. Fràigu de sa Bauhaus, 3. The Bauhaus building,
di Walter Gropius (Dessau, de Walter Gropius (Dessau, de Walter Gropius (Dessau, by Walter Gropius (Dessau,
1925-1926) 1925-1926) 1925-1926) 1925-1926)

4. La Sagrada Família in 4. La Sagrada Família en una 4. Sa Sagrada Família in una 4. The Sagrada Família soon
un’immagine presa poco dopo la imatge presa poc després la immàgine leada luego a pustis after Gaudí’s death.
morte di Gaudí. mort de Gaudí. Arxiu Històric mortu Gaudí. Arxiu Històric de la Ciutat de
Arxiu Històric de la Ciutat de de la Ciutat de Barcelona. Arxiu Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Arxiu Fotogràfic
Barcelona. Arxiu Fotogràfic Fotogràfic Barcelona. Arxiu Fotogràfico

55
1 2

1. Antoni Gaudí i Cornet 1. Antoni Gaudí i Cornet 1. Antoni Gaudí i Cornet 1. Antoni Gaudí i Cornet
(1852-1926) all’età di 26 (1852-1926) a l’edat de 26 (1852-1926) a s’edade de (1852-1926) aged 26, when
anni, quando consegue la anys, quan es llicència en 26 annos, cando leat sa he graduated from the
laurea in Architettura. Arquitectura. laùrea in Architetura. Architecture.
Institut Municipal de Institut Municipal de Institut Municipal de Institut Municipal de
Museus Reus Museus Reus Museus Reus Museus Reus

2. Antoni Gaudí, nella 2. Antoni Gaudí, en la 2. Antoni Gaudí, in sa 2. Antoni Gaudí, in the
processione del Corpus processó del Corpus Domini professone de Corpus Corpus Domini procession
Domini (1824) (1824) Domini (1824) (1824)
Brangulí. Arxiu Nacional de Brangulí. Arxiu Nacional de Brangulí. Arxiu Nacional de Brangulí. Arxiu Nacional de
Catalunya Catalunya Catalunya Catalunya

3. Presenza di Antoni 3. Presència d’Antoni 3. Presèntzia de Antoni 3. Antoni Gaudí at the


Gaudí all’Esposizione Gaudí a l’Exposició Gaudí in s’Espositzione 1888 Barcelona Universal
Universale di Barcellona Universal de Barcelona del Universale de Bartzellona Exposition
del 1888 1888 de su 1888

56
Simbolo, geometria e statica
nella Sagrada Família di Gaudí
Maria Antonietta CRIPPA

Simbolo, geometria e Símbol, geometria i Sìmbulu, geometria e Symbols, geometry


statica nella Sagrada estàtica en la Sagrada istàtica in sa Sagrada and statics in Antoni
Família di Antoni Gaudí Família d’Antoni Gaudí Famìlia de Antoni Gaudì Gaudì’s Sagrada Família

Dal’architetto catalano Antoni Gaudí De l’arquitecte català Antoni Gaudí Semus a tesu dae s’architetu catalanu Although almost a century now divides us
(1852-1926) ci separa ormai quasi un (1852-1926) ens separa ja quasi un segle, Antoni Gaudì (1852-1926) de belle unu from the Catalan architect Antoni Gaudì
secolo, eppure la sua produzione, le sue malgrat que la seva producció, les seves sèculu. Mancari gasi sa produtzione sua, (1852-1926), his work, his geometrical
invenzioni geometriche e il loro legame invencions geomètriques i el seu lligam sas imbentziones geomètricas suas e su inventions and their connection to the
con il mondo vegetale e animale, con amb el món vegetal i animal, amb la ligàmene issoro cun su mundu vegetale plant and animal world and to nature,
la natura, non finiscono ancora oggi di natura, no acaben mai de sorprendre, e animale, cun sa natura, no agabbant never cease to amaze, giving one
stupire, suscitando la percezione non solo tot suscitant la percepció no sols d’una galu oe de nos ispantare, faghende·nos the sensation not only of a creative
di una esuberanza creativa senza paragoni exuberància creativa sense comparació en intèndere non petzi una muta sena exuberance, unparalleled for the last two
negli ultimi due secoli, ma anche di una els dos darrers segles, sinó també d’una paragones in sos ùrtimos duos sèculos, centuries, but also of a significant and
novità espressiva e costruttiva ancora novetat expressiva i constructiva que ma fintzas una novidade in s’espressada e constructive novelty not yet assimilated
da assimilare, forse persino ancora da encara s’ha d’assimilar, fins el punt que in su fràigu galu de suspire, fortzis fintzas and perhaps still to be fully understood.
comprendere nelle sue ragioni profonde. encara no s’han acabat de comprendre les galu de cumprèndere in sas resones suas The recent consecration of the Sagrada
La recente consacrazione della cattedrale, seves raons més profundes. prus fungudas. Família cathedral, now a basilica minor, by
ora basilica minor, della Sagrada Família La recent consagració de la catedral, Sa cunsagratzione de sa sea fata de pope Benedict XVI renewed the interest
da parte di papa Benedetto XVI ha ara basilica minor, de la Sagrada reghente, como basilica minor, de sa for the work of this great architect, more
rinnovato l’interesse per la produzione del Família per part del papa Benet XVI ha Sagrada Famìlia dae su Papa Beneitu XVI specifically for his most important work,
grande architetto a partire dall’opera che renovat l’interès per la producció del at torradu a bogare a campu s’interessu also considered the most difficult to
costituisce la struttura portante di tutta la gran arquitecte a partir de l’obra que pro sa faina de su grandu architetu appraise because left incomplete at his
sua attività, quella più difficile da valutare, constitueix la columna vertebral de tota comintzende dae s’òpera chi est s’istrutura death and yet continued to this day despite
perché rimasta largamente incompleta la seva activitat, aquella més difícil de ue s’assentat totu s’atividade sua, cussa contrasts and endless controversies,
alla sua morte e perché continuata fino valorar, perquè ha quedat incompleta a prus mala a avalorare, ca est abarrada thanks to whom, sharing Gaudì’s
ad oggi, passando attraverso polemiche la seva mort i perquè s’ha continuat fins sena acumprida cando si nch’est mortu e intentions, brought his genius into the light
e contrasti continui, per merito di chi, avui, superant les diverses polèmiques ca at sighidu finas a oe, colende in mesu for us all to see.
condividendo le intenzioni di Gaudí, ha i disputes contínues que l’han envoltat, a cuntierras e brigas fitianas, pro more de The continuation of the cathedral, as
voluto farne emergere a tutto tondo il gràcies al mèrit d’aquells que, tot chie, cumpartzende sa punna de Gaudì, at faithful to Gaudì’s project as possible, is
genio, perché tutti potessimo conoscerlo. compartint les intencions de Gaudí, han chertu bogare a pìgiu su gèniu suo, gasi de a sign of contradiction in today’s cultural
La prosecuzione della cattedrale, fedele volgut que emergís amb força tot el lu pòdere connòschere totu cantos. context, increasingly steered towards
quanto più è stato possibile al progetto seu geni, per a què tots els poguéssim Su fràigu sighidu de sa sea, fidele pro all that is ephemeral, precarious and
gaudiniano, è un segno di contraddizione conèixer. su chi podiat a su progetu gaudianu, extremely individualistic. Just like every
in un contesto culturale come l’attuale, La prossecució de la catedral, fidel est unu sinnu de cuntradditzione in unu sign of contradiction, it may attract
sempre più orientato all’effimero, al tant com ha estat possible al projecte cuntestu culturale che a su de oe, semper but also puzzle, it may excite but also
precario, all’individualismo esasperato. gaudinià, és un signe de contradicció prus cara a s’efìmeru, a su precàriu, a provoke aversion, all in relation to what
Come ogni segno di contraddizione, en un context cultural com l’actual, s’individualismu estremu. Comente cada one believes and what one lives for. I
attira oppure sconcerta, entusiasma cada cop més orientat a l’efímer, al sinnu de cuntradditzione, o atirat o aturdit, believe it is worth trying to understand
oppure suscita avversione, in rapporto a provisional, a l’individualisme exagerat. o agradat o nche colòviat, in relata cun the reasons, the means and the forms of

57
ciò che si crede e a ciò per cui si vive. è Com cada símbol de contradicció, atreu o cussu chi si creet e cun cussu pro su cale this project, the construction of which has
mia convinzione che comunque per tutti bé desconcerta, entusiasma o bé suscita si vivet. Deo so cumbinta semper e cando allowed focus on and clarify the talent of
valga la pena di comprendere le ragioni, rebuig, tot posant-se en relació amb allò chi totus devant cumprèndere sas resones, its creator, a result that would have been
i modi e le forme di questo progetto, la en què es creu o allò pel qual es viu. És la sas maneras de nàrrere e sas formas de otherwise impossible to achieve.
cui costruzione fino ad oggi ha consentito meva convicció, certament, que per tots custu progetu, cun unu fràigu chi at fatu The young Antoni Gaudì came to Barcelona
una messa a fuoco e una precisazione paga la pena comprendre les raons, les cumprèndere su talentu de chie l’at ideadu in 1868 to become an architect and was
del talento del suo ideatore altrimenti del maneres i les formes d’aquest projecte, la e chi si nono non si podiat mesurare. drawn into the Neo-gothic universe
tutto impossibile. construcció del qual, fins el dia d’avui, ha In pitzinnia a Antoni Gaudì, lòmpidu and into the romantic dream of beauty
Il giovane Antoni Gaudí, giunto a permès de posar damunt de la taula amb chi fiat in Bartzellona pro si fàghere evoked by the great European medieval
Barcellona per divenire architetto nel tota la seva precisió el talent del seu autor, architetu in su 1868, l’aiat atiradu cathedrals that the Catalan surroundings
1868, venne attratto nell’universo que de cap altra manera no hagués estat luego s’universu neogòticu, in su bisu and European culture had to offer. He
neogotico, nel romantico sogno di bellezza possible. romànticu de sa bellesa bogadu a campu carved out his own personal space of
evocato dalle grandi cattedrali medievali El jove Antoni Gaudí, que va marxar a dae sas seas medievales europeas, reflection and he submerged himself into
europee, che l’ambiente catalano e la Barcelona per convertir-se en arquitecte chi l’oferiat s’ambiente catalanu e sa it, populating it with a strong flowering of
cultura europea gli offrivano. In esso l’any 1868, fou atret per un univers cultura europea. In intro de custu nd’aiat images, into which two elements flowed
ricavò un proprio spazio di riflessione neogòtic, en el romàntic somni de bellesa buscadu un’ungroneddu totu suo de together: an intentional continuity of
e vi si immerse popolandolo con una evocat per les grans catedrals medievals meledu e, intradu in ie, l’aiat populadu meanings and forms, belonging to the
potente fioritura di immagini, nella europees, que l’ambient català i la cultura de una froridura losana de immàgines, ue Western art tradition, and an inexhaustible
quale confluivano la voluta continuità, di europea li oferien. D’ells va obtenir un s’addobiaiant e sighiant sos significos e ability for figurative and structural
significati e forme della tradizione artistica espai de reflexió i es va immergir habitant- sas formas de sa traditzione artìstica de innovation.
occidentale, e una capacità di novità, lo amb una potent explosió d’imatges, en s’otzidente, e un’abilesa noa, figurativa His sense of space, inherited from his
figurativa e strutturale, inesauribili. la qual confluïen la voluntat de continuïtat, e istruturale, sena agabbu e fundu. Su family’s mastery of arstisanal work; his
Il senso dello spazio, ereditato dalla de significats i de formes de la tradició sensu de s’ispàtziu, eredadu dae sa reflexive temperament, which made him
conoscenza del lavoro artigianale della artística occidental, i una capacitat connoschèntzia de su traballu artesanale an insightful observer of nature and of
famiglia; il temperamento riflessivo, che de novetat, figurativa i estructural, de sa famìlia; su naturale meledoso, chi the shapes of trees, flowers and animals;
lo aveva reso perspicace osservatore inexhauribles. nd’aiat fatu de isse unu osservadore the subjects he assimilated throughout
della natura, delle forme di alberi, fiori El sentit de l’espai, heretat del ispibillu e abbistu de sa natura, de sas his university career or by visiting the
e animali; le discipline assimilate nella coneixement del treball artesanal de formas de sas àrbores, de sos frores most important architectural studios in
formazione universitaria o apprese nella la família; el temperament reflexiu, e de sos animales; sas disciplinas Barcelona and the association with the
frequentazione sia dei più importanti studi que l’havia convertit en un perspicaç suspidas in sa formatzone universitària most illustrious names in the cultural
d’architettura barcellonesi, sia delle molte observador de la natura, de les formes o imparadas abitende siat sos istùdios scene throughout his work, all take part
personalità di cultura, via via incontrate dels arbres, flors i animals; les disciplines prus de primore de Bartzellona, siat sas in forming the complex foundation that
nel corso dell’attività, costituiscono assimilades en la formació universitària personalidades de sa cultura, addobiadas supported Gaudì’s creativity in all of his
il fondamento complesso sul quale la o apreses en la freqüentació tant dels in s’àndala de s’atividade sua, sunt su projects.
creatività di Gaudí si appoggiò per ogni més importants estudis d’arquitectura fundamentu cumplessu subra de su cale At the time, Barcelona was a booming
progetto. de Barcelona, com de moltes de les sa creatividade de Gaudì aiat assentadu city; in 1859 the city was empowered
Barcellona al suo tempo era città in personalitats del món cultural, amb qui cale si siat progetu. by a new plan of urban development,
piena espansione; a partire dal 1859 s’anava trobant al llarg de la seva activitat, Bartzellona in cussos tempos resurtaiat called Ensanche, conceived by engineer
venne investita dal piano di nuova van constituir el complex fonament sobre una tzitade chi fiat ismanniende meda; Ildefonso Cerdà, who pursued the idea of a
urbanizzazione, detto Ensanche, el qual la creativitat de Gaudir es va poder printzipiende dae su 1859 aiant fatu unu unlimited urban development according to
dell’ingegnere Ildefonso Cerdà, che recolzar per a cada projecte. pianu de urbanizatzione nou, mutidu groundbreaking geometrical, demographic
perseguì l’idea di crescita urbana illimitata La Barcelona del seu temps era una ciutat Ensanche, de s’ingennieri Ildefonso and sociological logics. Thanks to Cerdà,
secondo innovative logiche geometriche, en plena expansió; a partir del 1859 fou Cerdà, chi aiat sighidu s’idea de crèschida urban planning became a modern science
demografiche e sociologiche. Con lui impulsada per un pla de nova urbanització, urbana sena agabbu segundu lògicas and Barcelona the European exemplum
iniziò l’urbanistica come scienza moderna, anomenat Eixample, de l’enginyer geomètricas, demogràficas e sotziològicas of it. During the same time, Barcelona’s
Barcellona ne divenne l’exemplum Ildefons Cerdà, que perseguia la idea d’un annoadoras. Cun isse aiat comintzadu cultural world paid special attention to
europeo. In questi stessi anni il mondo creixement il·limitat de la ciutat, segons s’urbanìstica comente iscèntzia moderna, the city of Paris and admired not only its
culturale di Barcellona prestò attenzione lògiques geomètriques, demogràfiques e Bartzellona de custa nde fiat s’esempru solid artistic preeminence over the rest of
privilegiata a Parigi; ne ammirò la i sociològiques innovadores. Amb ell es europeu. In custos annos etotu su mundu Europe and the Western world, but also its
consolidata preminenza artistica sul va iniciar la urbanística com a ciència culturale de Bartzellona abbaidaiat strong inclination toward rationality.
resto d’Europa e dell’Occidente, nonché moderna i Barcelona esdevé l’exemple mescamente a Parigi; ammiraiat de issa The Catalan were also open to the
la forte propensione alla razionalità. I europeu. En aquests mateixos anys el sa primatzia artìstica subra de su restu influence coming from overseas, from

58
catalani erano però aperti anche agli món cultural de Barcelona va prestar una de s’Europa e de s’Otzidente, in prus de America, to which they were granted
influssi provenienti da oltre oceano, atenció privilegiada a París; en va admirar sa ratzionalidade forte. Sos catalanos the permission to emigrate by the
dalle Americhe verso le quali è stato loro la seva consolidada preeminència artística fiant però abertos fintzas a influèntzias Spanish royal Crown towards the end
concesso di emigrare, verso la fine del sobre la resta d’Europa i d’Occident, chi lompiant dae ultra otzèanu, dae sas of XVIII century. The exodus towards
XVIII secolo, dalla corona di Spagna. Il malgrat la seva forta propensió a la Amèricas chi los aiat acollidos dae sa the colonies was massive. The most
loro esodo verso le colonie fu massiccio. racionalitat. Els catalans, però, estaven Corona de Ispànnia congruende su de popular destination was Cuba. The World
La meta preferita era Cuba. L’Esposizione oberts també als influxos prevenients de XVIII sèculos. Cussu disterru fache a Exhibition that took place in Barcelona in
Universale che ebbe sede, nel 1888, in l’enllà de l’oceà, de les Amèriques a les sas colònias fiat istadu mannu a beru. 1888 was organized on the model of the
Barcellona venne organizzata sul modello quals els fou permès d’emigrar, cap a les Su prus de sa gente seberaiat a Cuba. 1875 French exhibition but it marked the
di quella francese del 1875, ma segnò il acaballes del segle XVIII, per la corona S’Espositzione Universale chi aiant fatu in beginning of a brilliant and independent
lancio di una fase brillante e autonoma espanyola. El seu èxode cap a les colònies Bartzellona in su 1888, l’aiant ammaniada phase of Catalan culture which remained
della cultura catalana, che, tra alti e bassi, fou considerable. La destinació preferida sighende su modellu de cussa frantzesa de strongly active through ups and downs
si conservò fortemente attiva fino agli anni va ser Cuba. L’Exposició Universal que su 1875, ma aiat sinnadu s’inghitzu de unu until the Twenties/Thirties of the XX
Venti/Trenta del XX secolo, dunque per es va celebrar a Barcelona, l’any 1888, tempus lugorosu e autònomu de sa cultura century, therefore throughout the entire
tutto il periodo di attività di Gaudí. fou organitzada basant-se en el model catalana, chi, in bonas e in malas, aiat period of Gaudì’s activity.
In questo clima egli diventa architetto. Si de la francesa del 1875, però també va aguantadu fintzas sos annos Binti/Trinta de It was in this climate that he became an
sa molto poco della sua vita personale. significar el punt de partença d’una fase su de XX sèculos, est a nàrrere pro totu su architect. Not much is known about his
Si conosce un suo momento di crisi o brillant i autònoma de la cultura que, perìodu de atividade de Gaudì. personal life. What we do know is that
forse di maturazione religiosa, all’età di entre pujades i davallades, es va mantenir Est in custu clima chi divenit architetu. when he was 41 he experienced a moment
quarantuno anni, segnalato da penitenze fortament activa fins la dècada dels vint i Ischimus pagu de sa vida sua. of crisis or perhaps a process of religious
nella settimana quaresimale tanto radicali els trenta del segle XX, això és, durant tot Connoschimus unu mamentu suo de crisi maturation, indicated by radical life-
da metterne in serio pericolo la vita. Si el període d’activitat de Gaudí. o de crèschida religiosa, cando teniat threatening penances he endured during
sa del sodalizio con il mecenate e amico En aquest context Gaudí esdevé baranta annos, sinnadu dae penitèntzias the last week of Lent. We also know
Eusebi Güell i Bacigalupi, oltre che con arquitecte. Se sap poca cosa de la seva de sa chida de carèsima tostas meda about the fellowship with his patron friend
molti membri della borghesia catalana e vida personal. Es coneix algun moment chi belle·belle arriscaiat sa vida sua Eusebi Güell i Bacigalupi and with many
con figure ecclesiastiche eminenti. de crisi o, potser, de maduració religiosa, etotu. Connoschimus fintzas sa relata other members of the Catalan bourgeoisie
È importante aver presente che il cantiere quan tenia 41 anys, marcat per penitències cun su metzenate e amigu Eusebi Güell and eminent ecclesiastic personalities.
della Sagrada Família è stata la sede per en la setmana de quaresma tan radicals i Bacigalupi, in prus de àteros membros It is important to remember that the
l’elaborazione di tutti i suoi progetti dal que, fins i tot, van posar en perill la seva de sa burghesia catalana e cun figuras construction site of the Sagrada Família
1883 fino alla morte. Per comprendere il vida. Se sap de l’ amistat amb el mecenes eclesiàsticas de primore. was also where he elaborated all of his
suo senso del costruire, occorre ricordare Eusebi Güell i Bacigalupi, a més de molts Tocat de ischire chi su cantieri de sa projects from 1883 until his death. In order
anche che egli si trovò a dirigerne il altres membres de la burgesia catalana i Sagrada Famìlia est istadu sa sede pro to comprehend his sense of construction,
cantiere giovanissimo, a soli 31 anni, e amb figures eclesiàstiques eminents. s’elaboratzione de totu sos progetos one must also keep in mind that he was
che, nel corso del tempo, questo cantiere És important tenir present que les obres dae su 1883 fintzas a sa morte sua. Pro very young when he became director
lo stimolò a ripensare di continuo tutte le de la Sagrada Família han estat la seu per atinare a su sensu de fràigu suo, tocat de of the construction work, only 31, and
componenti artistiche e tecnologiche da lui l’elaboració de tots els seus projectes des ammentare fintzas chi isse aiat ghiadu that this same experience spurred him
sviluppate in progetti di minori dimensioni del 1883 fins la seva mort. Per comprendre giai dae pitzinnu meda su cantieri, petzi a to continuously rethink all the artistic
e comunque tutti di eccelsa qualità. la seva concepció de com construir, convé 31 annos, e chi, in s’andare de su tempus, and technological components he had
La prosecuzione della costruzione della recordar que també ell es va trobar dirigint a custu cantieri l’aiat dadu impèllida developed in his minor projects, all of
cattedrale fino ad oggi va collocata les obres quan era molt jove, amb només pro torrare a pensare fatu·fatu totu sas which are of excellent quality.
nell’orizzonte di una diretta connessione 31 anys, i que, amb el pas del temps, cumponentes artìsticas e tecnològicas The progression of the cathedral’s
tra modernità e medioevo, grande tema aquestes obres el van estimular a repensar isvilupadas dae isse etotu in progetos construction to this day must be seen
ottocentesco interpretato con assoluta contínuament tots els components artístics minores e semper e cando de calidade within a perspective of a direct connection
originalità da Gaudí. Ritengo ragionevole i tecnològics que ell havia desenvolupat en arta. between modernity and the Middle
ipotizzare che la Sagrada Família sia altres projectes de dimensions menors i, Tocat de assentare su fràigu chi ant Ages, a popular topic of the XIX century
espressione di un modo di immaginare, en qualsevol cas, d’excelsa qualitat. sighidu sos àteros fintzas a oe in cussa that Gaudì interpreted with absolute
quindi di progettare e costruire, che La prossecució de la construcció de la crobadura intre sa modernidade e su originality. It is reasonable to assume that
implica una paradossale penetrazione catedral fins avui s’ha de situar en l’horitzó medioevu, tema mannu de s’otighentos the Sagrada Família is the expression of a
della cultura medievale in quella d’una connexió directa entre modernitat interpretadu a manera originale dae way of imagining, therefore of designing
contemporanea sia sul piano simbolico che i edat mitjana, gran tema vuitcentista Gaudì. Penso chi li deghet a sa Sagrada and building, that implies a paradoxical
per le logiche geometriche e costruttive. interpretat amb absoluta originalitat per Famìlia de la tènnere in cunsideru penetration of medieval elements into
Il tempio porta questo nome perché Gaudí. Considero raonable suposar que comente espressada de una manera the contemporary culture both on a

59
dedicato a Gesù Cristo e ai suoi genitori la Sagrada Família és l’expressió d’una de immaginare, duncas de progetare symbolic level and in the geometrical and
terreni, Giuseppe e Maria, che insieme forma d’imaginar, per tant de projectar i e de fraigare, chi tenet in intro de sesi constructive logics.
compongono il modello ideale della de construir, que implica una paradoxal sa suspida de sa cultura medievale chi The temple is dedicated and therefore
famiglia cristiana. Assumendo l’incarico penetració de la cultura medieval s’ammesturat cun cussa cuntemporànea named after Jesus Christ and his earthly
di direttore del cantiere già iniziato, en la cultura contemporània, tant en siat pro su simbolismu chi pro sas lògicas parents, Giuseppe and Maria, who are the
gradualmente e con prudenza, Gaudí el pla simbòlic com per les lògiques geomètricas e de fràigu. ideal model of the Christian family.
rielaborò il progetto del predecessore, geomètriques i constructives. Su tèmpiu tenet custu nùmene ca est After gradually and cautiously taking on
l’architetto Paula del Villar i Lozano. El temple porta aquest nom perquè està dedicadu a Gesus Cristos e a su babu e the task of directing the already-begun
Accentuò la verticalità della costruzione e dedicat a Jesús Crist i als seus pares sa mama in sa Terra, Giusepe e Maria, construction work, Gaudì revised the
caratterizzò la pianta a larga croce latina terrenals, Josep i Maria, que junts formen chi unu paris a s’àteru sunt su modellu project conceived by his predecessor,
chiusa entro un porticato quadrilatero el model ideal de la família cristiana. Tot ideale de sa famìlia cristiana. Leende architect Paula del Villar I Lozano.
- l’aula ha cinque navate, il transetto assumint l’encàrrec de director de l’obres s’incàrrigu de su diretore de su cantieri In his revision, he accentuated
tre, il presbiterio è profondo e con ja iniciades, de forma gradual i amb molta giai printzipiadu, a bellu·a bellu e cun the verticality of the building and
deambulatorio - con tre facciate importanti prudència, Gaudí va refer el projecte del prudèntzia, Gaudì aiat torradu a elaborare characteristically enclosed the Latin cross
come a Chartres, su ognuna delle quali seu predecessor, l’arquitecte Francesc de su progetu de chie bi fiat istadu in antis de plan in a four-sided colonnade – the
collocò due imponenti torri-campanili Paula del Villar i Lozano. isse, s’architetu Paula del Villar i Lozano. church hall has 5 naves, the transept has
con scale a chiocciola all’interno. Coprì lo Va accentuar la verticalitat de la Aiat dadu prus tretu a sa verticalidade three, the presbytery is deep and features
spazio nel quale la navata longitudinale construcció i va caracteritzar la de su fràigu e aiat disinnadu sa pianta a a deambulatory – with three important
incrociava il transetto con una grande planta de creu llatina tancada dins d’un crughe larga latina serrada intro de una facades like Chartres, each topped by two
volta sovrastata da una possente torre, quadrilàter porticat –la sala té cinc naus, el lògia a forma de cuadrilàteru – s’àula steeple-towers with spiral staircases on
o cimborio, conclusa da una croce-faro creuer tres, el presbiteri és profund i amb cun chimbe navadas, su transetu cun the inside. The space where the transept
spaziale, con quattro braccia trasversali deambulatori, amb tres façanes importants tres, su presbitèriu est profundu e cun crossed the longitudinal nave was
uguali, collocata a 170 metri di altezza. com a Chartres, en cadascuna d’elles va deambulatòriu – cun tres acaradas de covered with a great vault dominated by
Attorno ad essa collocò quattro torri col·locar dos imponents torres amb escales importu gasi comente in Chartres, in cada a mighty tower, or cimborio, and topped
più piccole, che rappresentano i quattro de caragol al seu interior. Va cobrir l’espai una de sas cales aiat postu duas turres- with a spatial lighted cross featuring four
evangelisti attorno a Cristo, anch’esse en què la nau longitudinal travessava el campaniles cun iscalas elicoidales in intro. identical arms, placed at a height of 170m.
irradianti luce dal vertice. Decorò la creuer amb una gran volta dominada per Aiat cobertu s’ispàtziu in ue sa navada He then surrounded this with four smaller
torre-campanile collocata sopra l’abside, una robusta torre, o cimbori, acabada per longitudinale rugraiat su transetu cun una spires, also designed to radiate light from
dedicata alla Madre di Dio, con una corona una creu-far espacial, amb quatre braços bòveda manna suta de una turre poderosa, the top, to symbolize the four Evangelists
di dodici stelle. transversals idèntics, col·locada a 170 o tzimbòriu, congruida cun una crughe-faru around Christ. He decorated the spire
Ritenendo questo edificio il più metres d’alçària. Flanquejant el cimbori ispatziale, cun bator bratzos trasversales positioned above the apse, dedicated to
rappresentativo di un popolo credente, va situar quatre torres més petites, que uguales, posta a 170 metros de artària. A the Mother of God, with a crown of 12
volle attuarvi la sintesi dell’immaginario representen els quatre Evangelistes fùrriu de custa aiat assentadu bator turres stars.
simbolico cristiano, assimilato nella en torn al Salvador, que també irradien prus minores, chi rapresentant sos bator He intended this building to be the
consuetudine alla partecipazione alla llum des del vèrtex. Va decorar la torre- evangelistas a indùrriu de Cristos, fintzas most representative of all those who
liturgia cattolica e alle devozioni popolari. campanar, situada sobre l’àbsida, dedicada custas boghende lughe dae pitzu. Aiat believe, and as such he wanted to realize
Sono due e di natura squisitamente a la Mare de Déu, amb una corona de ondradu sa turre-campanile posta subra a synthesis of the Christian symbolic
geometrica i principi fondamentali dotze estrelles. de s’àbside, dedicada a sa Mama de Deus, imagination, assimilated in the customary
della logica costruttiva e della statica Tot considerant aquest edifici com el més cun una corona de dòighi isteddos. participation to the Catholic liturgy and in
dell’edificio: la curva parabolica representatiu d’un poble creient, va voler Cunsiderende custu fràigu su prus popular devotion.
delle sezioni verticali, che consente posar en pràctica la síntesi de l’imaginari rapresentativu de unu pòpulu credente, The basic principles of the constructive
lo slancio dello spazio interno verso simbòlic cristià, assimilat en l’hàbit a la aiat chertu fàghere sa sìntesi de logic and statics of the building are two,
l’alto; la conformazione del pilastro, participació a la litúrgia catòlica i a les s’immaginàriu simbòlicu cristianu, suspidu and are both exquisitely geometrical: the
inclinato perché disposto lungo tale devocions populars. in sa partetzipatzione fitiana de sa liturgia parabolic curve of the vertical sections
curva parabolica e scomposto in più Són dos i de naturalesa exquisidament catòlica e de sa devotzione populare. that allows the internal space to rise
ramificazioni, cioè pilastri anch’essi geomètrica els principis fonamentals de Sunt duos e de natura petzi geomètrica upwards; the conformation of the pillar,
inclinati e di più ridotte sezioni che la lògica constructiva i de l’estàtica de sos printzìpios de fundamentu de sa lògica positioned along the parabolic curve and
sostengono le volte della chiesa, aperte al l’edifici: la corba parabòlica de les seccions de su fràigu e de s’istàtica sua: sa curva therefore inclined and broken down in
culmine in modo da lasciar vedere il cielo verticals, que permet l’embranzida de parabòlica de sas setziones verticales, several ramifications, that is to say in other
attraverso grandi oculi. l’espai intern cap amunt; la conformació chi cunsentit un’ampulada de s’ispàtziu inclined pillars and several other reduced
Questi due principi, geometrici e statici al de la pilastra inclinada disposada al llarg de intro fache a s’artu; sa cunformatzione sections that bear the church vaults, which
tempo stesso, furono elaborati a partire d’aquesta corba parabòlica i descomposta de su pilastru, inclinada ca est postu are left open at the apex to enable a view

60
1 2

1. Reus nel 1852 1. Reus el 1852. 1. Reus in su 1852. 1. Reus in 1852.


Fototeca Municipal Reus Fototeca Municipal Reus Fototeca Municipal Reus Fototeca Municipal Reus

2. La Borsa di Barcellona è 2. La Borsa de Barcelona és 2. Sa Bursa de Bartzellona 2. The Barcelona stock


uno dei principali centri d’affari un dels principals centres de est unu de sos tzentros exchange was one of the major
durante la febbre dell’oro, e negocis durant la febre de l’or, printzipales de afàrios a su centres of business activity
anche il luogo dove sorsero i també el lloc on van sortir i es tempus de sa frea de s’oro, during the ‘gold fever’ period,
e si persero grandi fortune perderen grans fortunes. e finas su logu in ue si fiant a place where great fortunes
pesadas e si fiant pèrdidas were made and lost.
fortunas mannas.

3. Gaudí dimostra un precoce 3. Gaudí demostra un precoç 3. Gaudí dimustrat un’aficu 3. Gaudí revealed a precocious
interesse artistico con i disegni interès artístic amb els dissenys artìsticu primidiu cun sos interest in art with his drawings
realizzati per la rivista realitzats per a la revista disinnos realizados pro sa for the handwritten magazine
manoscritta El Arlequín, un manuscrita El Arlequín, un rivista manuscritta El Arlequín, El Arlequín, a part serious, part
periodico serio-umoristico di diari seri-humorístic de difusió unu periòdicu sériu-umorìsticu humorous periodical published in 3. Presenza di Antoni 3. Presència d’Antoni 3. Presèntzia de Antoni 3. Antoni Gaudí at the
diffusione limitata a Reus. limitada a Reus. IMMReus connotu solu a Reus. small numbers in Reus. Gaudí all’Esposizione Gaudí a l’Exposició Gaudí in s’Espositzione 1888 Barcelona Universal
IMMReus Institut Municipal de Institut Municipal de Museus IMMReus Institut Municipal de Institut Municipal de Museus Universale di Barcellona Universal de Barcelona del Universale de Bartzellona Exposition
Museus Reus Reus Museus Reus Reus del 1888 1888 de su 1888

61
dallo studio condotto dall’architetto sul en diverses ramificacions, és a dir pilastres sighende cussa curva parabòlica e partzidu of the sky through wide oculi.
modello stereostatico a fili e contrappesi també elles inclinades i de seccions in prus rampos, est a nàrrere àteros These two principles, at the same time
costruito per la chiesa di Santa Coloma més reduïdes que sostenen les voltes pilastros fintzas issos inclinados e prus geometrical and static, were based on the
de Cervelló. Il sistema costruttivo della de l’església, obertes a la culminació de minores chi mantenent sas bòvedas de architect’s research of the stereostatic
Sagrada Família è arricchito, rispetto manera que deixen veure el cel a través de sa crèsia, abertas in sas partes prus artas model built with cords and small sacks of
a quello ideato per la chiesa di Santa grans òculs. a manera de lassare bìdere su chelu peri pellets, originally developed for the church
Coloma, dalla messa a punto della Aquests dos principis, geomètrics i duos òculos mannos. of Saint Coloma de Cervellò.
struttura arborescente dei piloni, della estàtics alhora, van ser elaborats a partir Custos duos printzìpios, geomètricos e Compared to the constructive system
geometria a superfici rigate delle volte e de l’estudi dut a terme per l’arquitecte istàticos in su matessi tempus, los aiat conceived for the church of Saint Coloma,
dal rapporto tra la prima e le seconde. sobre el model estereostàtic amb fils i elaborados printzipiende dae s’istùdiu the system intended for the Sagrada
A causa della complessità dell’insieme, contrapesos construïts per l’església de fatu dae isse etotu subra de su modellu Família was enriched by the arborescent
Gaudí realizzò numerosi modelli a diverse Santa Coloma de Cervelló. El sistema stereostàticu a filos e cuntrapesos structure of the pillars, by the geometry of
scale delle sue parti, mirando a una constructiu de la Sagrada Família és més fraigadu pro sa crèsia de Santa Coloma the striped surfaces of the vaults and by
trasfigurazione del gotico, conclusione e ric, en comparació d’aquell ideat per de Cervellò. Su sistema de fràigu de sa the connection of these two elements.
superamento dell’avventura dei grandi a l’església de Santa Coloma, degut a Sagrada Famìlia est irrichidu, cunforma Because of the complexity of the project,
costruttori dell’Europa medievale, l’estructura arborescent dels pilars, a la a cussu ideadu pro sa crèsia de Santa Gaudì developed several models of
consacrata dalla storiografia specialistica geometria amb superfícies rugoses de les Coloma, dae s’istrutura a forma de àrbore the parts of the church in different
come momento di eccezionale innovazione voltes i de la relació entre totes dues. de sos pilones, dae sa geometria cun scales aiming at a transfiguration of the
tecnologica e figurativa sul continente. A causa de la complexitat del conjunt, superfìtzes rigadas e dae sa relata intre de Gothic. This represented the conclusion
Nel progetto di Gaudí venne alla luce Gaudí va realitzar nombrosos models sa prima e sas segundas. and supersession of the period of the
una logica geometrica che assomiglia a diverses escales de les seves Pro more de sa cumplessidade de totu great European medieval constructors,
sorprendentemente alle logiche frattali parts, mirant cap a una transfiguració custu, Gaudì aiat fatu paritzos modellos consecrated by specialized historiography
rese note, nel 1975, dal matematico Benoît del gòtic, conclusió i superació de in iscalas diferentes, punnende a as a moment of exceptional technological
Mandelbrot. l’aventura dels grans constructors de una trasfiguratzione de su gòticu, chi and figurative innovation for the continent.
In sintesi si può affermare che Gaudí l’Europa medieval, consagrada per est sa congruida e sa barigada de Gaudì’s project contains a geometrical
dedicò al progetto e alla costruzione della la historiografia especialitzada com s’aventura de sos fraigadores famados logic that is surprisingly similar to the
Sagrada Família tutta la propria energia, un moment d’excepcional innovació de s’Europa medievale, cunsagrada dae fractal logics disclosed by mathematician
vi condensò la propria immaginazione, il tecnològica i figurativa en tot el continent. s’istoriografia ispetzalìstica comente Benoit Mandelbrot in 1975.
proprio genio geometrico e costruttivo, El projecte de Gaudí va donar a llum mamentu de primore de annoadura To sum up, we can say that Gaudì
la propria fede. A partire dal 1914 una lògica geomètrica que s’assembla tecnològica e figurativa in su continente. channeled all his energy towards the
abbandonò ogni altra attività per lasciare, sorprenentment a les lògiques fractals In su progetu de Gaudì essit a campu project and construction of the Sagrada
ai successori nella direzione dei lavori, descobertes, a l’any 1975, pel matemàtic una lògica geomètrica chi assimìgiat de Família, not to mention all his imagination,
indicazioni sufficienti per concluderla. Benoît Mandelbrot. manera ispantosa a sas lògicas fratales his geometrical and constructive genius
Una impresa di tali dimensioni e di tale En síntesi es pot afirmar que Gaudí va fatas connòschere in su 1975 dae su and his faith. In 1914 he abandoned every
originalità non poteva che chiedere tempi dedicar al projecte i a la construcció de la matemàticu Benoît Mandelbrot. other activity in order to leave sufficient
lunghi per essere portata a termine. Alla Sagrada Família tota la seva energia, hi va Resumende si podet nàrrere chi Gaudì instructions on how to complete the work
morte di Gaudí, gli successe alla direzione condensar tota la seva imaginació, el seu aiat intregadu a su progetu e a su fràigu to those succeeding him in the direction of
del cantiere l’architetto Doménech geni geomètric i constructiu, la seva fe. A de sa Sagrada Famìlia totu sas fortzas the construction.
Sugranyes già suo collaboratore, che partir del 1914, va abandonar qualsevol suas, aiat dadu forma a s’immaginatzione An enterprise of that size and originality
completò entro il 1930 il coronamento altra activitat per deixar als successors, en sua, a su gèniu geomètricu e costrutivu could only require a long time to be
delle torri-campanili della Facciata della la direcció de l’obra, indicacions suficients suo, a sa fide sua. Moende dae su 1914 completed. At Gaudì’s death, the direction
Nascita e molte sculture. Nel luglio del per poder-la concloure. aiat sessadu onni àtera faina pro lassare, of the construction site was entrusted
1936 la furia iconoclasta dei protagonisti Una gesta d’aquesta dimensió i d’aquesta a chie deviat ghiare a pustis de issu to his collaborator, architect Doménech
della guerra civile incendiò la cripta e originalitat no podia sinó requerir períodes sos traballos, inditos bastantes pro la Sugranyes, who in 1930 gave the finishing
distrusse il laboratorio di Gaudí. Vennero extensos per ésser duta a terme. A la mort congruire. touches to the spires of the Facade of Birth
bruciati molti disegni; rovinata la maggior de Gaudí, el va succeir en la direcció de Un’impresa de custa mannària e de custa and many other sculptures.
parte dei modelli in gesso e legno, l’obra l’arquitecte Doménech Sugranyes, originalidade est istada istentosa meda. In July 1936, the iconoclastic fury of the
direttamente modellati dall’architetto. col·laborador seu, que va completar abans Mortu chi fiat Gaudì, a ghiare su cantieri civil war’s main characters set the crypt on
Alla morte nel 1938 di Sugranyes il del 1930 el coronament de les torres- fiat tocadu a s’architetu Doménech fire and destroyed Gaudì’s laboratory. Many
cantiere venne affidato all’architetto campanari de la Façana del Naixement Sugranyes giai collaboradore suo, chi of his designs were burnt; the majority of
Francesc Quintana, che ricostruì la cripta i moltes escultures. Al juliol de 1936, aiat acumpridu intro de su 1930 su his plaster and wood models, personally
del tempio; avviò il restauro dei modelli la fúria iconoclasta dels protagonistes coronamentu de sas turres-campaniles molded by the architect, were destroyed.

62
in gesso; costruì, infine, la parete con il de la guerra civil, va incendiar la cripta de s’Acarada de sa Nàschida e àteras At Sugranyes’ death in 1938, the direction
finestrone neogotico, nel braccio est del i va destruir el laboratori de Gaudí. Es isculturas. In su mese de trìulas de su of the construction site was handed over
transetto. cremaren molts dissenys; i va fer malbé 1936 pro neghe de sa fùria iconoclasta to architect Francesc Quintana, who rebuilt
Nel 1954, a seguito di pressioni da parte la gran part dels models en guix i fusta, de sos de sa gherra tzivile aiant postu the temple crypt; he started the restoration
di personalità di varie parti del mondo directament modelats per l’arquitecte. fogu a sa cripta e aiant destruidu su of the plaster models and finally, built the
che ammiravano l’opera dell’architetto A la mort el 1938 de Sugranyes, l’obra va laboratòriu de Gaudì. Sas pampas aiant wall with the full-length Gothic window, in
catalano, la Junta Constructora del Templo passar a mans de l’arquitecte Francesc brusiadu paritzos disinnos; arruinadu su the east wing of the transept.
decise, pur tra contrasti, di avviare la Quintana, que va reconstruir la cripta del prus de sos modellos de ghìsciu e linna In 1954, under the pressure of many
costruzione della facciata della Passione. temple; va endegar la restauració dels chi lis aiat dadu forma s’architetu. Mortu worldwide personalities that admired the
Si organizzarono raccolte di fondi per la models en guix; i va construir, per fi, la chi fiat in su 1938 Sugranyes su cantieri work of the Catalan architect, the Junta
continuazione dei lavori, guidati in un paret amb el finestró neogòtic, en l’ala est l’aiant intregadu a Francesc Quintana, su Constructora del Templo (the Construction
primo tempo da Francesc Quintana, poi del transsepte. cale aiat torradu a fraigare sa cripta de su Board of the Temple) decided to start
da Isidre Puig Boada, infine da Lluis Bonet L’any 1954, com a conseqüència de les tèmpiu; aiat inghitzadu s’acontzu de sos the construction of the Passion Facade,
Garì. Entro il 1976 l’architettura dell’intera pressions de part de diverses personalitats modellos de ghìsciu; aiat fraigadu, in fines, despite many contrasts.
facciata, compresi i quattro campanili ma mundials que admiraven l’obra de sa pinna cun su ventanale neogòticu, in su In order to continue the work, many
senza le sculture, era conclusa. I lavori l’arquitecte català, la Junta Constructora bratzu orientale de su transetu. fundraisers were organized, initially by
proseguirono sotto la direzione di Puig del Temple va decidir, tot i les polèmiques, In su 1954, sighende sas rechestas de Francesc Quintana and later on by Isidre
Boada e Bonet Garì, fino a quando, nel d’iniciar la construcció de la Façana de paritzas personalidades chi ammiraiant Puig Boada, followed by Lluis Bonet Garì.
1981, questi passarono l’incarico, perché la Passió. S’organitzaren recollides de s’òpera de s’architetu catalanu, sa Junta By 1976 the architecture of the whole
ormai ottuagenari, a Francesc Cardoner. fons per a la continuació dels treballs, Constructora del Templo aiat seberadu, facade, including the four spires, was
Del 1985 fino ad oggi è progettista capo dirigits en un primer moment per Francesc mancari chi cun cuntierras, de printzipiare completed although without their statues.
l’architetto Jordi Bonet i Armengol, che si Quintana, després per Isidre Puig Boada su fràigu de s’acarada de sa Passione. The construction continued under the
è impegnato a rinsaldare le fondazioni su i, a la fi, per Lluis Bonet Garí. Abans Aiant regortu dinari pro sighire sos direction of Puig Boada and Bonet Gaudì
cui insiste la chiesa, a costruire le pareti del 1976, l’estructura de tota la façana, traballos, a sa prima ghiados dae Francesc until 1981 when, both octogeniarians,
che delimitano le navate, a innalzare inclosos els quatre campanars sense les Quintana, posca dae Isidre Puig Boada, gave way to Francesc Cardoner.
le colonne arborescenti, a chiudere lo escultures, estava acabada. Les obres e a pustis dae Lluis Bonet Garì. Intro de Since 1985 the project manager has
spazio perché possa essere utilizzato per prosseguiren sota la direcció de Puig su 1976 s’architetura de totu s’acarada, been Jordi Bonet I Armengol who has
il culto. L’équipe - di ingegneri, architetti, Boada i Bonet Garí, fins que, el 1981, incluidos sos bator campaniles sena committed himself to reinforcing the
artigiani, artisti, modellisti, disegnatori essent ja octogenaris, aquests donaren però sas isculturas, fiat agabbada. Sos foundations on which the church stands,
e operai - che collabora con lui partecipa l’encàrrec a Francesc Cardoner. traballos aiant sighidu suta sa ghia de Puig to the construction of walls that delimit
a una avventura unica al mondo, a una Del 1985 fins avui és el cap de projecte Boada e Bonet Garì, fintzas a cando, in su the naves, to the elevation of arborescent
esperienza di cantiere nella quale la l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol, que 1981, custos aiant intregadu s’incàrrigu a columns and to closing the open space to
sapienza degli antichi costruttori e le più s’ha entestat a refermar els fonaments Francesc Cardoner ca issos nche teniant allow the practice of worship. The team
innovative tecnologie moderne concorrono sobre els quals descansa l’església, a giai unos otanta annos. of engineers, architects, artisans, artists,
all’unico esito di dar forma alle idee di construir els murs que delimiten les naus, Dae su 1985 fintzas a oe su progetista statue carvers, designers and workers
Gaudí. a enlairar les columnes arborescents, capu est s’architetu Jordi Bonet i that collaborate with him are taking part
a tancar l’espai perquè pugui ésser Armengol, chi s’est impinnadu a afortiare in a unique adventure, a construction
utilitzat per al culte. L’equip –d’enginyers, sas fundatziones chi cheret sa crèsia, site experience in which the knowledge
arquitectes, artesans, artistes, modelistes, fraighende sas pinnas chi làcanant sas of ancient constructors and the most
dissenyadors i operaris – que col·labora navadas, artziende sas colunnas a forma innovative modern technologies combine
amb ell, participa en una aventura única de àrbores, serrende s’ispàtziu a tales together to give shape to Gaudì’s ideas.
al món, en una experiència d’obra en la chi potzat èssere impitadu pro su cultu.
qual el saber dels antics constructors i les Su grupu de traballu – cun ingennieris,
més innovadores tecnologies modernes architetos, artesanos, artistas, modellistas,
conflueixen en l’únic resultat, que és el de disinnadores e operàios – chi est a
donar forma a les idees de Gaudí. costàgios de isse in una aventura ùnica in
su mundu, leat parte a un’esperièntzia de
cantieri ue sa sabidoria de sos fraigadores
antigos e sas tecnologias modernas prus
annoadoras andant a manu tenta fache
a una punna ebbia chi est cussa de dare
forma a sas ideas de Gaudì.

63
1

64
Gaudí e la Natura Jordi CussÓ Angles
Modellista della Sagrada Família

L’infanzia La infantesa Sa infantesa Gaudí ’s


di Gaudí de Gaudí de Gaudí childhood

Antoni Gaudí i Cornet nasce nel 1852 Antoni Gaudí i Cornet va néixer l’any 1852 Antoni Gaudí i Cornet est nàschidu in Antoni Gaudí i Cornet was born in 1852
nel comprensorio rurale di Baix Camp a l’entorn rural del Baix Camp. Nasqué s’annu 1852 in sas partes acanta a Baix in the rural setting of El Baix Camp, near
(Tarragona) e, fin da piccolo, soffre di una amb la salut molt feble i de ben petit els Camp (Tarragona). Dae piticu, sufriat Tarragona. He was born in very poor health
salute cagionevole per i continui attacchi continus atacs de reumatisme l’apartaren de salude dèbile e de dolos fitianos de and as a young boy continual bouts of
di reumatismi che lo costringono a tenersi del joc dels infants i retardaren el seu reumatismos chi l’aiant istesiadu dae sos rheumatism kept him out of children’s
in disparte dai giochi dei suoi coetanei, ingrés a l’escola elemental. La seva giogos de sos pipios e aiant fatu istentare games and delayed his start at
ritardando anche il suo ingresso alla mare passava moltes hores amb ell i el s’intrada sua a s’iscola elementare. Sa primary school. His mother spent many
scuola elementare. La madre passa molte distreia amb passejades pel camp i amb mama colaiat paritzas oras cun isse e lu hours with him and entertained him
ore con il piccolo Antoni, distraendolo l’observació de la natura. isbeliaiat cun passigiadas in sos campos with walks in thecountryside and the
con passeggiate in campagna, che egli Recordant la seva infantesa, Gaudí, ja de e ammostrende·li sa natura. observation of nature.
trascorre nell’osservazione della natura. gran, va escriure: Ammentende sa pitzinnia sua, Gaudí, Looking back on his childhood, Gaudí, now
Ricordando la sua infanzia, Gaudí già Amb els testos de flors, voltat de vinyes comomai mannu, aiat iscritu: an old man, wrote:
adulto scrive: i oliveres, animat amb el cloquejar de Cun sos matzuleddos de frores, giradu With the flowerpots, surrounded by
Con i vasi di fiori, circondato dalle vigne l’aviram, el piular dels ocells i el zumzeig intre bìngias e olivàrgios, animadu dae sas vineyards and olive groves, cheered by the
e dagli ulivi, allietato dal chiocciare delle dels insectes, i amb les muntanyes de boghes de sos animales, su tziulare de sos clucking of the hens, the song of the birds
galline, dal cinguettio degli uccelli e dal Prades al fons, vaig copsar les més pures pugiones e su zùmiu de sos insetos, e cun and the buzzing of the insects, and with
ronzare degli insetti, e con le montagne i plaents imatges de la Natura, aquesta sos montes de Padres a palas, aia retzidu the mountains of Prades in the distance,
di Prades in lontananza, ho catturato le Natura que sempre és la meva Mestra. sas prus lìmpias e dolianas immàgines I captured the purest and most pleasant
immagini più pure e gradevoli della natura, Amb aquesta cita entenem que els de sa Natura, sa Natura chi semper est images of nature, that nature that is ever
quella natura che è da sempre la mia primers anys de la vida de Gaudí maistra mia. our Mistress.
maestra. foren claus en el seu camí cap a una Custa mentovada nos mustrat chi sos From this quote we see that the early
Questa citazione che dimostra come i arquitectura increïblement singular, primos annos de vida de Gaudí fiant years of Gaudí’s life were crucial in his
primi anni di vita di Gaudí siano stati naturalista i orgànica. craes in su caminu cara a una architetura path towards an incredibly singular,
fondamentali nel suo percorso verso una singulare a manera increibile, naturalista naturalistic and organic style of
architettura incredibilmente singolare, e orgànica. architecture.
naturalista e organica.

1. Mas de la Calderera a Riudoms 1. Mas de la Calderera a Riudoms 1. Mas de la Calderera en Riudoms 1. Mas de la Calderera a Riudoms
L’edificio attuale, costruito nel 1922, sorge nello stesso posto in Edificació actual, construïda l’any 1922, al mateix lloc d’ubicació Fràigu atuale, fatu in s’annu 1922, in su matessi logu ue bi fiat sa Edificació actual, construïda l’any 1922, al mateix lloc d’ubicació
cui si trovava la fattoria dell’infanzia di Gaudí, un edificio molto più del maset d’infantesa de Gaudí, una construcció, molt més reduïda domo rurale de sa pitzinnia de Gaudí, unu fraigu prus piticu cun del maset d’infantesa de Gaudí, una construcció, molt més reduïda
piccolo, ad un solo piano i d’una sola planta unu pianu ebbia. i d’una sola planta

2. Campagna di Baix Camp 2. Entorn rural del Baix Camp 2. Indùrriu rurale de su Baix Camp 2. Entorn rural del Baix Camp

65
Esuberanza naturalistica Exuberància naturalista Esuberàntzia Naturalistic exuberance
nei suoi primi anni da als primers anys naturalista in sos in his early years
architetto d’arquitecte primos annos suos as an architect
comente architetu
Nel 1878 Gaudí si laurea in architettura e El 1878 Gaudí es graduà com arquitecte In 1878 Gaudí graduated as an architect,
comincia a elaborare un nuovo approccio i començà a desenvolupar una arquitectura In su 1878 Gaudí si fiat laureadu comente and began to develop an architectural
all’architettura, originale e in costante nova, original i en constant diàleg amb la architetu e aiat cumentzadu a isvilupare style new, innovative, original, in constant
dialogo con la natura, un’architettura natura, una arquitectura que amb els anys un’architetura noa, originale e in diàlogu dialogue with nature, architecture that in
che, con gli anni, sarà la cifra del suo esdevindria un estil molt personal. fitianu cun sa natura, un’architetura chi, the years to come would develop into a
personalissimo stile. in sos annos, at a divenire unu istile very personal style.
Quan vaig anar a prendre les mides del personale.
Quando sono andato a fare il rilievo solar, estava totalment cobert d’unes When I went to take the measurements of
dell’area da edificare, ho visto che era floretes grogues, que són les que vaig Cando aia leadu sas mesuras de sa domo, the site, it was totally covered in yellow
completamente coperta da fiorellini adoptar com a tema ornamental en la fiat totu tutada de frorigheddos grogos, chi flowers, which I adopted as the
gialli, quelli che ho adottato come tema ceràmica. sunt sas chi apo impitadu comente a tema ornamental theme for the ceramic work.
ornamentale delle ceramiche. ornamentale in tzeràmica.
També hi vaig trobar una exuberant I also found there an exuberant European
Ho anche trovato un’esuberante palma palmera margalló, les palmetes de la Aia fintzas agatadu una parma margallón, fan palm tree, whose leaves, cast in iron,
nana le cui foglie, fuse nel ferro, riempiono qual, foses en ferro, omplen la quadrícula sas parmas de sa cale, fundidas in su fill the squares featured on the railings and
le geometrie del corrimano e del cancello del reixat i de la porta d’entrada a la casa. ferru, prenant su cuadradu de s’inferriada the entrance gate of the house.
d’ingresso della casa. e sa ghenna de intrada de sa domo.

1 - 2. Casa Vicens della calle de Les Carolines a Barcellona 1-2. Casa Vicens del carrer de les Carolines a Barcelona 1- 2. Casa Vicens dae sa carrera de Les Carolines de Bartzellona 1-2. Casa Vicens in Carrer de les Carolines, Barcelona

3. Calendula (Calendula officinalis) 3. Boixac (Calendula officinalis) 3. Caléndula (Calendula officinalis) 3. Marigold (Calendula officinalis)
Fiori e foglie riprodotte sulle piastrelle della facciata della Casa Flors i fulles reproduïdes en les rajoles de la façana Frores e fògias reproduidas in sas matonellas de s’acarada de sa Flowers and leaves reproduced on the tiles on the front
Vicens. de la Casa Vicens Casa Vicens. of Casa Vicens.

4-5. Calendula (Calendula officinalis) 4-5. Rajoles. Boixac (Calendula officinalis) 4-5 Caléndula (Calendula officinalis) 4-5. Marigold (Calendula officinalis) ornamental tiles from Casa
Piastrelle ornamentali della Casa Vicens. Rajoles d’ornamentació de la Casa Vicens. Matonellas de ornamentu de Casa Vicens. Vicens

66
1 2

3 4

67
5
1

La croce La creu Sa grughe de bator The four-armed


a quattro braccia de quatre braços bratzos cross

In molte delle opere di Gaudí troviamo En moltes obres de Gaudí trobem la In medas òperas de Gaudí agatamus sa In many of Gaudí’s works we find the
la caratteristica croce a quattro bracci, característica creu de quatre braços, grughe a bator bratzos caraterìstica, characteristic four-armed cross, possibly
presumibilmente ispirata dal frutto del possiblement inspirada en els fruits pro su prus ispirada a sos frutos de su inspired by the fruit of the cypress, the
cipresso, l’ “albero della vita”. Secondo il del xiprer, l’arbre de la vida. Segons el tzipressu “s’àrbore de sa vida”. Segundu tree of life. According to the plan left by
progetto lasciato da Gaudí, questo tipo di projecte deixat per Gaudí aquest tipus su progetu lassadu dae Gaudí, custa Gaudí this type of cross would also crown
croce deve ergersi anche a coronamento de creu també coronarà la torre més genia de grughe depet fintzas coronare the highest tower dedicated to Jesus, on
della torre più alta, dedicata a Gesù, nel alta dedicada a Jesús en el Temple de la sa turre prus arta dedicada a Gesus in su the Temple of the Sagrada Família.
Tempio della Sagrada Família. Sagrada Família. Tèmpiu de sa Sagrada Família.

1. Disegno di Lluís Bonet i Galí del coronamento della torre dedicata 1. Dibuix de Lluís Bonet i Galí del coronament de la torre dedicada a 1. Disinnu de Lluís Bonet i Galí de su coronamentu de sa turre dedicada 1 Drawing by Lluís Bonet i Galí of the top of the tower dedicated to
a Gesù Jesús a Gesus Jesus

2. Pinnacolo della Casa Bellesguard. 2. Pinacle de la Casa Bellesguard 2. Pinnáculu de sa Casa Bellesguard. 2 Pinnacle on Casa Bellesguard

3. Pinnacolo della Casa Batlló. 3. Pinacle de la Casa Batlló 3. Pinnáculu de sa Casa Batlló. 3 Pinnacle on Casa Batlló

68
2

69
70
Abside del tempio della Àbsis del temple Àbside de su Tèmpiu de sa Apse of the temple
Sagrada Família de la Sagrada Família Sagrada Família of the Sagrada Família

Gaudí studiava i germogli, le spighe dei Gaudí estudiava les poncelles, espigues Gaudí istudiaiat sos portzeddos, sas Gaudí studied the buds, spikes of cereals
cereali e le erbe che crescevano attorno de cereals i herbetes que creixien pels ispigas de sa laorera e sas erbigheddas and grasses that were growing around
al Tempio, realizzando i modelli che in voltants del Temple; en feia fer models chi creschiant acanta a su Tèmpiu; daiat the Temple; he had enlarged models of
seguito sarebbero stati scolpiti nella pietra engrandits que després s’esculpirien en incàrrigu de acumprire modellos a manos them made that would later be sculpted
per diventare le balaustre e i pinnacoli che pedra per convertir-se en baranes i de custos e a pustis si picaiant in sa in stone to become the rails and pinnacles
ornano oggi la Sagrada Família. pinacles que avui podem veure a la pedra pro divenire barandìglias e sos that we can see today on the Sagrada
Sagrada Família. pinnàculos chi oe in die bidimus in sa Família.
Sagrada Família.

Sul muro absidale, di stile neogotico, En el mur absidal, d’estil neogòtic, In su muru absidale, de istile neogòticu, On the wall of the apse, neo-Gothic in
Gaudí adottò come elementi decorativi Gaudí adoptà com elements decoratius Gaudí aiat adotadu comente elementos style, Gaudí adopted as decorative
dei doccioni tutta una selezione di a les gàrgoles tota una selecció de decorativos de sas incastras unu sèberu de elements on the gargoyles a wide variety
gasteropodi, anfibi e rettili tipici gasteròpodes, amfibis i rèptils propis gasteròpodes, anfìbios e rètiles tìpicos de of gastropods, amphibians and reptiles,
dell’habitat mediterraneo. de la mediterrànea. su mediterràneu characteristic of the Mediterranean region.

71
1 2

3 4

72
Fregio con simboli di Sanefa amb símbols Fasca cun sìmbulos de Frieze with symbols
Maria, Gesù e Giuseppe de Maria, Jesús i Josep Maria, Gesùs e Giusepe of Mary, Jesus and Joseph

Sulla parte bassa delle pareti laterali della A la part baixa dels laterals de la Façana In sa parte bassa de sos laterales de sa At the bottom of the side walls of the
facciata della Natività, ispirandosi alle del Naixement, recordant les formes de les Fachada del Nacimiento, ammentende Nativity Façade, recalling the shapes
forme delle piante rampicanti che formano plantes enfiladisses que es caragolen sas formas de sas prantas apilicadoras of the climbing plants that form spiral
spire elicoidali, Gaudí disegnò un fregio en hèlix, Gaudí dissenyà una sanefa que chi s’arrepeddant in èlica, Gaudí aiat helices, Gaudí designed a frieze with the
che rappresenta le iniziali di Maria, Gesù e presentava les inicials de Maria, Jesús i disinnadu una fasca chi rapresentat sas initials of Mary, Jesus and Joseph the
Giuseppe, simboli della Sacra famiglia. Josep, els símbols de la Sagrada Família. initziales de Maria Gesus e Giusepe, sos symbols of the Holy family.
sìmbulos de sa Sagrada Família.

La geometria della natura La geometria de la natura Sa geometrìa de la The geometry of nature


nell’architettura: en l’arquitectura: natura in sa architetura: in architecture:
poligoni polígons polìgonos polygons

Le forme poligonali, tanto comuni in Les formes poligonals, tan habituals Sas formas poligonales, gasi fitianas The polygonal shapes so habitual in nature
natura, sono utilizzate da Gaudí come en la natura, són utilitzades per Gaudí in sa natura, sunt impitadas dae Gaudí are used by Gaudí as decorative and
elementi decorativi e strutturali. com elements decoratius i estructurals. comente elementos decorativos e structural elements.
istruturales.

1. Viticcio di passiflora. Viticci attorcigliati elicolidali. Sullo sfondo, 1. Circell de passionera. Circells caragolats en forma d’hèlix. De 1. Bentzìlliu de pasionaria. Bentzìlliu imboligados in forma de 1. Passion fruit tendril. Tendrils spiralling like helices. Background,
disegno attribuito a Gaudí, di un ramo di passiflora fons, dibuix atribuït a Gaudí, d’una branca de passionera èlica. Sutta, disinnu atribuidu a Gaudí, de unu rambu de pasionària drawing attributed to Gaudí, of a branch of the passion
(Passiflora edulis). Nella parte bassa del disegno, si può distinguere (Passiflora edulis). En la part baixa del dibuix, hi trobem (Passiflora edulis). In sa parte bassa de su disinnu, denotamus fruit (Passiflora edulis). At the bottom of the drawing we see
l’anagramma di Gesù, con una croce molto simile a quella della l’anagrama de Jesús, amb una creu molt similar a la de l’escultura s’anagramma de Gesus, cun una grughe chi assimìgiat meda a cussa the anagram of Jesus, with a cross very similar to the sculpture
scultura del fregio della Facciata della Natività. de la sanefa de la Façana del Naixement de sa iscultura de sa fasca de sa Fachada del Nacimiento. on the frieze on the Nativity Façade

2. Fregio della Sagrada Família. 2. Sanefa de la Sagrada Família. 2. Sa fasca de sa Sagrada Família. 2. The frieze of the Sagrada Família.

3. Favo d’api con cellette esagonali. 3. Bresca d’abelles amb cèl·les hexagonals 3. Pannellu de abes con tzellas esagonales. 3. Beehive with hexagonal cells

4. Bozzetto di Gaudí del mosaico della Casa Milà 4. Croquis de Gaudí del mosaic de la Casa Milà 4. Disinnu de Gaudí de su mosàicu de sa Casa Milà 4. Gaudí’s model of the mosaic in Casa Milà

73
La geometria della natura La geometria de la natura Sa geometrìa de la natura The geometry of nature
nell’architettura: en l’arquitectura: in sa architetura: in architecture:
spirali espirals ispirales spirals

Grande osservatore della natura, Gaudí Com a gran observador de la natura, Osservadore mannu de sa natura, Gaudí As a great observer of nature, Gaudí was
sapeva che movimenti cosmici, uniti alla Gaudí era coneixedor de com els connoschiat sos movimentos còsmicos, Famíliar with the way that cosmic
forza di gravità, generano nella terra moviments còsmics units a la força de la unidos a sa fortza de gravidade, chi movements together with the power
tutta una serie di movimenti a spirale, gravetat, generen en la Terra un seguit generant in sa Terra totu una filera de of gravity generate a series of spiral
riprodotti anche nel regno animale e de moviments en espiral que també es movimentos a ispirale e lompent fintzas a movements on the Earth that are also
in quello vegetale. Attratto da questi troben en el regne animal i vegetal. Atret sos rennos animales e vegetales. found in the animal and vegetable
fenomeni, Gaudí utilizzo la spirale per per aquests fenòmens, Gaudí va utilitzar Atiradu dae custos fenòmenos, kingdoms. Attracted by these
progettare strutture e decorazioni della l’espiral en estructures i decoracions en Gaudí aiat impitadu s’ispirale in istruturas phenomena, Gaudí used the spiral in
maggior parte delle sue opere. la majoria de les seves obres. e decoratziones in sa majoria de sas structures and decorations on most of
òberas suas. his works.

Curve coniche Corbes còniques Curvas cònicas Conical curves

Le curve che generano le superfici rigate, Les corbes còniques, com les Sas curvas cònicas, gasi comente sas Conical curves, such as circumferences,
come le circonferenze, le ellissi, le circumferències, les el·lipses, les tzircunferèntzias, sas ellisses, sas ellipses, parabolas and hyperbolas, are
parabole e le iperboli son sezioni di diversi paràboles i les hipèrboles, són seccions paràbolas e sas ipèrboles, sunt setziones crosssections of different planes of the
piani del cono. de diversos plans del con i també de les de pianos diversos de su cono e fintzas de cone and also of ruled surfaces.
Questo tipo di curva, molto vicino alla superfícies reglades. sas superfitzes regulares. This type of curve, almost like the
catenaria, si può incontrare in tutte Aquest tipus de corba, molt propera a la Custu tipu de curva, acanta meda a sa catenary, can be found in all Gaudí’s
le opere di Gaudí, specialmente la catenària, el podem trobar en totes les catenària, lu podimus atobiare in totu works and especially the parabola used
parabola utilizzata come arco, date le sue obres de Gaudí, especialment la paràbola sas òperas de Gaudí, mescamente sa as an arch, for its excellent mechanical
ineguagliate proprietà meccaniche e per la usada com a arc, per les immillorables paràbola usada comente arcu, bidas sas properties and also for its aesthetic
sua valenza estetica. propietats mecàniques i també per la seva propiedades mecànicas suas mègius e beauty.
bellesa estètica. fintzas sa bellesa estètica sua.

1. Guscio di lumaca 1. Closca de cargol 1. Carapatzu de còtzula 1. Snail shell

2. Scala a spirale. 2. Escala de cargol 2. Iscalera de caracol. 2. Spiral staircase

3. Archi parabolici del Collegio Teresiano. 3. Arcs parabòlics del Col·legi de les Teresianes 3. Arcos parabólicos de su Colegio de las Teresianas. 3. Parabolic arches in the Teresianes College

4. Archi parabolici. Colonne portanti della vetrata della navata 4. Arcs parabòlics. Columnes de suport del finestral de la Nau 4. Arcos parabòlicos Colunnas de poderiu de sa Navada Tzentrale. 4. Parabolic arches Columns supporting the large window in the
centrale. Central Central Nave

74
1 3

75
1

76
Geometria rigata Geometria reglada Geometria regulada Ruled geometry

I pianoidi o falsi piani son quelle superfici Els planoides o falsos plans, com Sos planòides o pianos falsos, gasi Planoids, or false planes, as Gaudí called
ritorte generate da linee rette che Gaudí els anomenava Gaudí, són aquelles comente los tzerriaiat Gaudí, sunt cussas them, are curved surfaces generated by
chiamava “forme svirgolate”. superfícies guerxes generades pel superfitzes curvadas generadas dae su the movement of a straight line.
Già durante gli anni da studente, Gaudí moviment d’una recta. movimentu de una reta. Right from his years as a student, Gaudí
aveva visto un grande potenziale Ja des dels anys d’estudiant, Gaudí veié Giai dae sos annos de dischente, Gaudí saw great potential in ruled surfaces and
nelle superfici rigate e cominciò a un gran potencial en les superfícies aiat bidu unu potentziale mannu in sas began to carry out an intensive study of
studiare intensamente tali superfici, reglades i començà a fer un estudi superfitzes regulares e aiat inghitzadu them, comparing them to the geometry
paragonandole alla geometria che intensiu d’aquestes, tot comparant-les unu istùdiu atentu de custas, ponende·las that he was discovering in nature. All this
andava scoprendo nella natura e che lo amb la geometria que ell descobria en la in cumparàntzia cun sa geometria chi encouraged him to apply them to his
indusse a tradurre queste forme nella sua natura. Tot això, l’esperonà a aplicar-les buscaiat in sa natura. Custu l’aiat ispintu architecture.
architettura. en la seva arquitectura. a las bortare in architetura.
The fact that they have not been applied
Mi ha dato molto da pensare il fatto che M’ha fet pensar molt que no hagin estat M’at fatu meledare meda chi non l’as before and that I am the first to do so has
queste forme non fossero state utilizzate aplicades abans i que hagi d’ésser jo aiant aplicadas in antis e chi depo èssere made me think a lot. This would be the
prima e che dovessi essere io il primo a el primer de fer-ho. Això seria l’única deo a lu fàghere pro primu. Custu diat only thing that, in any case, would
farlo. Questa era la sola cosa, ad ogni cosa que, en tot cas, em faria dubtar. èssere, a su mancu, su chi mi podet make me hesitate. Nevertheless, I believe
modo, che mi potesse far dubitare. Això no obstant, crec que, convençut del pònnere dudas. Nointames, creo chi, that, convinced as I am of the perfection
Nonostante ciò, e convinto com’ero della perfeccionament que suposen, tinc el cumbintu de su perfetzionamentu chi they represent, it is my duty to apply them.
perfezione che rappresentano, ritenevo deure d’aplicar-les. suponent, mi tocat de las aplicare.
che fosse mio dovere utilizzarle. The conoid is the surface generated by
El conoide és la superfície engendrada Su conòide est sa superfitze generada the straight line resting on a curve and a
Il conoide è la superficie generata da una per una línia recta que es mou dae una lìnea reta chi si moet straight and remaining
linea retta che si muove appoggiandosi recolzantse en una corba i una recta, acotzende·si a una curva e unu reta, e chi parallel to a plane.
su una curva e una retta, e si mantiene i mantenintse paral·lela a un pla. si mantenet parallela a su pianu.
parallela ad un piano.

1. Magnolia (Magnolia grandiflora). Foglia di magnolia di forme 1. Magnòlia (Magnolia grandiflora). Fulla de magnòlia amb unes 1. Magnòlia (Magnolia grandiflora). Fògia de magnòlia de formas 1. Magnolia (Magnolia grandiflora). Magnolia leaf with shapes very
molto simili a quelle dei conoidi delle coperture della fabbrica formes molt similars a les dels conoides de les cobertes de l’edifici simigiantes meda a sas de sos conòides de sas cobertas de su fràigu similar to the conoids of the roof of the schools building
delle Scuole. de les Escoles de sas Escuelas.
2. The Schools. Gaudí decided to apply conoids to the Sagrada
2. Le scuole. Gaudí decise di utilizzare la forma dei conoidi per 2. Escoles. Gaudí decidí aplicar els conoides a la Sagrada Família 2. Iscolas. Gaudí aiat detzididu de aplicare sos conòide a sa Família on two provisional buildings set aside for services. On the
la costruzione di due opere provvisorie della Sagrada Família, en dues obres provisionals destinades a serveis. En la primera, Sagrada Família in duas òperas provisòrias intregadas a servìtzios. first the conoid was used as the roof of the storeroom of his study,
destinate ai servizi. Nella prima, il conoide è stato utilizzato come el conoide s’utilitzà com a coberta del magatzem del seu estudi, In sa prima, su conòide l’aiat impitadu comente coberta de su de built in 1899. The other application was on the roof and the outside
copertura del deposito del suo studio, costruito nel 1899, mentre construït l’any 1899. L’altra aplicació fou a la coberta i als murs de su magasinu de s’istùdiu suo, fraigadu in s’annu 1899. S’àtera walls of the Provisional Schools
l’altra applicazione si ritrova nella copertura e nei muri di cinta delle tancament de les Escoles Provisionals aplicatzione fiat istada in sa coberta e sos muros de serrada de sas
Scuole provvisorie. Escuelas Provisionales.

77
Iperboloide di una Falda Hiperboloide d’una fulla Iperbolòide de una atza Hyperboloid of one sheet

L’iperboloide a una falda è la superficie L’hiperboloide d’una fulla és la superfície Su iperbolòide de una atza est sa The one sheet hyperboloid is the ruled
rigata prodotta dalla rivoluzione generata reglada de revolució, generada per la superfitze regulare de revolutzione surface of revolution, generated by the
dalla rotazione di un’iperbole o da una rotació d’una hipèrbola o d’una recta generada dae su rodiamentu de una rotation of a hyperbola or an inclined
retta inclinata attorno a un asse di inclinada al voltant d’un eix de simetria. ipèrbole o de una reta inclinada acanta a straight around an axis of symmetry.
simmetria. A les voltes de les naus del Temple, hi unu asse de simmetria. On the vaults of the naves in the Temple,
Negli archi delle navate del Tempio, trobem hiperboloides “plens” com a In sas bòvedas de sas navadas de su we find “full” hyperboloids as capitals
troviamo iperboloidi “pieni” come i capitells de les columnes, mentre que Tèmpiu, atobiamus iperbolòides “prenos” of the columns, whilst on the ceiling the
capitelli delle colonne, oppure sul soffitto al sostre els hiperboloides buits són els comente capitellos de sas colunnas, empty hyperboloids are the collarinos
gli iperboloidi “vuoti” come i collarini collarins per on es filtrarà la llum natural mentras chi, in sa cobertura, sos through which filters natural light in
da cui filtrerà la luce naturale durante il de dia i artificial de nit. iperbolòides bòidos sunt sos collarinos daytime and artificial light at night.
giorno e quella artificiale la notte. at a intrare sa lughe naturale a de die e
Els paraboloides, hiperboloides i cussa artifitziale su de note. Paraboloids, hyperboloids and helicoids,
I paraboloidi, iperboloidi ed elicoidi, helicoides, variant constantment la constantly varying the effect of the light,
variando costantemente l’incidenza incidència de la llum, tenen una riquesa Sos parabolòides, iperbolòides e have their own wealth of nuances.
della luce, hanno una loro ricchezza di pròpia de matisos. elicòides, mudende a fitianu sa
sfumature. intzidèntzia de sa lughe, tenent una By intersecting hyperboloids, Gaudí
Tot interseccionant hiperboloides, Gaudí richesa issoro de isfumaduras. began to transform the neo-Gothic
Facendo intersecare gli iperboloidi, començà a transformar els finestrals windows in the nave and aisles of the
Gaudí cominciò a trasformare le vetrate neogòtics de les naus de la Sagrada Intersetzionende iperbolòides, Gaudí Sagrada Família into a more naturalistic
neogotiche delle navate della Sagrada Família en una estructura més aiat inghitzadu a mudare sos ventanales structure, at the same time improving the
Família in una struttura più naturalistica naturalista, que, alhora millorava neogòticos de sas navadas de sa Sagrada passage of light.
che, al contempo, facilitava il passaggio el pas de la llum. Família in una istrutura prus naturalista,
della luce. chi a bias, agiudaiat s’intrada de sa lughe.

1. Microfotografia di un radiolario 1. Microfotografia de radiolari 1. Microfotografia de radiolàriu. 1. Micro-photograph of radiolarian


Scheletro di radiolario, dell’ordine dei protozoi marini, della classe Esquelet de radiolari, de l’ordre dels protozous marins, de la classe Ischèletru de radiolario, de s’òrdine de sos protozoos marinos, de Skeleton of radiolarian, of the order of marine protozoa, class of
dei rizopodi, con piccoli forellini iperbolici. Si fa osservare che nelle dels rizòpodes, amb foradets hiperbòlics. En les interseccions, sa classe de sos rizòpodes, cun istampigheddos iperbòlicos. In sas the Rhizopods, with small hyperbolic holes. At the intersections,
intersezioni si possono notare dei piccoli denti molto simili a quelli podem veure unes dents molt similars a les que tenen els intersetziones, podimos bìdere unas cantas dentes simigiantes meda we can see teeth very similar to those of the hyperboloids on the
che hanno gli iperboloidi degli archi delle navate. hiperboloides de les voltes de les naus. a sos chi tenent sos iperbolòides de sas bòvedas de sas navadas. vaults of the naves

2. Vetrata della Facciata del Chiostro 2. Finestral de la Façana del Claustre 2. Ventanale de sa Fachada del Claustro. 2. Window in the cloister wall
Sulla Facciata del Chiostro del Tempio, il rosone triangolare presenta En la Façana del Claustre del Temple, un rosetó triangular conté 10 In sa Fachada del Claustro de su Tèmpiu, unu rosone triangulare In the wall of the temple cloister, a triangular rosette contains ten
10 aperture iperboliche che si sezionano formando degli esagoni. obertures hiperbòliques que es seccionen formant hexàgons tenet 10 aberturas iperbòlicas chi si setzionant formande esàgonos hyperbolic apertures that are sectioned to form hexagons

3. Oculo ellittico della vetrata della navata centrale del tempio della 3. Òcul el·líptic del finestral de la Nau Central del Temple de la 3. Òculu ellìticu de su ventanal de la Navada Tzentrale de su Tèmpiu 3. Elliptical oculus in the large window in the Central
Sagrada Família Sagrada Família. de sa Sagrada Família. Nave of the Temple of the Sagrada Família

78
1
3

79
1 2

80
Il Paroboloide Iperbolico El Paraboloide Hiperbòlic Su Parabolòide Iperbòlicu The Hyperbolic Paraboloid

Superficie generata da linee rette Superfície generada per línies rectes Superfitze generada dae lìneas retas Surface generated by straight lines
appoggiate su altre due poste su un altro recolzades sobre dues altres, que no acotzadas in àteras duas, chi no istant in resting on another two, not in the
piano. estan en el mateix pla. Els paletes su matessi pianu. same plane. To build a wall, bricklayers
Per costruire un muro, i muratori hanno per fer una paret, necessiten dos regles Sos mastros de muru, pro pesare una need two rulers and a piece of string.
bisogno di due righe e di un filo a piombo, i un cordill, però si els dos regles o pinna, cherent duas règulas e una corda, However, if the two rulers or guides are
ma se le due righe o direttici non sono directius no són paral·lels, l’operari creu ma si sas duas règulas o diretritzes non not parallel, the bricklayer will think he
parallele, l’operaio crede di erigere una que fa una superfície plana, però li surt sunt parallelas, e su manivale creet chi is making a flat surface but it will turn
superficie piana, mentre in realtà la sta enguerxida, o sigui, un paraboloide. faghet una superfitze prana, ma prus out to be curved - in other words, a
costruendo curva, vale a dire come un ampulat e prus est alveoladu, est a paraboloid.
paraboloide. L’estructura que tindrà la Sagrada Família nàrrere, unu parabolòide.
la vaig provar primer a la Colònia Güell. The structure that the Sagrada Família
La struttura che avrà la Sagrada Família, la Sense aquest assaig previ no m’hauria S’istrutura chi at a tènnere sa Sagrada will have, I tried for the first time at the
provai prima con la Colonia Güell. Senza atrevit a adoptar-la per al Temple. Família, l’aia proada a primu in sa Colonia Colònia Güell (industrial village). Without
questa prima prova non mi sarei azzardato Güell. Sena de custa proa non mi fia this prior trial I would not have dared use
ad adottarla nel Tempio. atrividu a a l’adotare in su Tèmpiu. it for the Temple.

1. Archi e capitelli dei portici della chiesa della Colonia Güell. 1. Voltes i capitells dels porxos de l’església de la Colònia Güell. 1. Voltas e capitellos de sa crèsia de sa Colonia Guell, su 1. Vaults and capitals on the porches of the Colònia Güell church.
Il paraboloide iperbolico è una delle superfici rigate più utilizzate El paraboloide hiperbòlic és una de les superfícies reglades més parabolòide iperbòlicu est una de sas superfitzes reguladas prus The hyperbolic paraboloid is one of the ruled surfaces most used
da Gaudí. Dopo averla applicata con successo per il progetto della usades per Gaudí. Després d’assajar-la amb èxit a la Colònia Güell, impitadas dae Gaudí. A pustis de sa proa inoghe l’at proada in sa by Gaudí, and after trying them successfully at the Colònia Güell
Colonia Güell, egli decise di utilizzarla con la Sagrada Família. decidí emprar-la a la Sagrada Família Sagrada Família. industrial village he decided to use them on the Sagrada Família

2. Kapok (Ceiba pentandra). Albero di grandi dimensioni, originario 2. Ceiba (Ceiba pentandra). Arbre de grans dimensions, originari 2. Ceiba (Ceiba pentandra) àrbore mannu originàriu de s’Amèrica 2. Kapok (Ceiba pentandra). Huge tree, from Central America, with
dell’America centrale, che presenta uno sviluppo parabolico. d’Amèrica Central, amb arrencaments parabòlics Tzentrale, cun arrancamentos parabòlicos. parabolic branches

3. Disegno di Gaudí della Facciata della Passione 3. Dibuix de Gaudí de la Façana de la Passió 3. Disinnu de Gaudí de sa Fachada de sa Passione 3. Drawing by Gaudí of the Passion façade

81
a b

82
1 2 3 4

1. Abelia grandiflora (Abelia Chinensis Goucher) vista da dietro. 1. Planta de (Abelia Chinensis Goucher). En algunes branques 1. Pranta (Abelia chinensis Goucher) bida dae subra 1. Abelia (Abelia chinensis Goucher). On some abelia branches the
Su alcuni rami dell’abelia crescono le foglie a gruppi di tre, formando d’abèlia creixen les fulles en grups de tres, formant triangles In unos cantos rampos de abelia creschent sas fògias in grupos leaves grow in groups of three, forming equilateral triangles, that
dei triangoli equilateri che compiono una rotazione di 60º con un equilàters, que van girant 60º en un moviment helicoïdal ascendent de tres, formende triàngulos equilàteros, chi andant moliende revolve 60° in a twoway ascending helicoidal movement to make
movimento elicoidale ascendente in senso orario e antiorario in en doble sentit per assegurar rebre la màxima llum vertical del sol, 60º in unu movimentu elicoidale ampuladore de sentidu dòpiu pro sure they receive the maximum amount of vertical sunlight all over
modo da ricevere la massima luce zenitale proveniente dal sole su en tota la seva superfície assegurare de retzire sa lughe verticale massima de su sole in totu their surface
tutta la superficie. sa superfìtzie sua.
2. Model original del creixement dels vegetals. Aquest model 2. Original model of plant growth. This model for studying plant
2. Modello originale della crescita dei vegetali. d’estudi del creixement dels vegetals fou clau per desenvolupar la 2. Modellu originale de sa crèschida de sos vegetales growth was crucial to developing the definitive form of the “Gaudí
Questo modello di studio della crescita dei vegetali fu la chiave per solució definitiva de la “Columna Gaudí” Custu modellu de istùdiu de sa crèschida de sos vegetales fiat sa Column”
lo sviluppo della soluzione definitiva della “colonna Gaudí”. crae pro isvilupare sa solutzione definitiva de sa “Columna Gaudí“.
3. Reproducció del model de Gaudí. En la part seccionada a la meitat 3. Reproduction of Gaudí’s model.
3. Riproduzione del modello di Gaudí. Sulla parte suddivisa a metà di d’un tambor hi apareix un hexàgon regular, resultat de la intersecció 3. Reprodutzione de su modellu de Gaudí. In sa parte setzionada in In the part sectioned halfway along a tambour we see a regular
un tamburo appare un esagono regolare risultante dall’intersezione de les superfícies generades pel creixement helicoïdal en doble sa mesidade de un tamburru aparit un’esàgonu regulare chi resurtat hexagon resulting from the intersection of the surfaces generated
delle superfici generate dallo sviluppo elicoidale in senso orario e sentit del triangle d’inici dae s’intersetzione de sas superfìtzies ingendradas dae sa crèschida from the two-way helicoidal growth of the initial triangle
antiorario del triangolo iniziale elicoidale de sentidu dòpiu de su triàngulu de inghitzu.
4. Dibuix d’una branca de passionera atribuït a Gaudí. 4. Drawing of a passion fruit branch attributed to Gaudí In the detail
4. Disegno di un ramo di passiflora, attribuito a Gaudí. En el detall d’aquest dibuix de passionera (Passiflora Edulis) es pot 4. Disinnu de unu rampu de passionera atribuidu a Gaudí of this drawing of a passion fruit (Passiflora edulis), we can see a
Nel dettaglio di questo disegno di passiflora (Passiflora edulis) si può observar com un triangle emmarca tres fulles In su detàlliu de custu disinnu de passionera (Passiflora edulis) si triangle framing three leaves
osservare come il triangolo caratterizzi le tre foglie. podet osservare comente unu triàngulu incuadrat tres fògias.

a. Colonna ad otto punte della Navata Centrale. Per la colonna a. Columna de vuit puntes de la Nau Central. Per la columna de a. Colunna a oto puntas de la Navada Tzentrale a. Eight-pointed column in the central nave. For the supporting
portante della Navata Centrale e di parte di quelle laterali, Gaudí suport de la Nau Central i part de les laterals, Gaudí optà pel polígon Pro sa colunna de suportu de sa Navada Tzentrale e de parte de sas columns of the central nave and part of the side aisles, Gaudí opted
scelse un poligono stellato ad otto punte, usando parabole concave estrellat de vuit puntes utilitzant paràboles còncaves i convexes per laterales, Gaudí aiat optadu pro su polìgonu isteddadu a oto puntas for the eight-pointed starshaped polygon, using concave and convex
e convesse per arrotondare i bordi e appianare gli spigoli interni. arrodonir les arestes i omplir els angles interiors. e aiat impreadu paràbolas còncavas y convessas pro atundare sos parabolas, to round off the groins and fill the inner angles. Following
Seguendo la logica del doppio giro, man mano che la colonna si Seguint la lògica del doble gir, a mida que la columna creix en ispuntones e prenare sos àngulos interiores. Sighende sa lógica the logic of the double twist, as the column grows in height the
sviluppa in altezza, si duplicano le facce e i lati del poligono (32, alçada, s’aniran duplicant les cares i arestes (32, 64, 128…) fins de su giru dòpiu, a medida chi sa colunna creschet en altària, faces and groins will be duplicated (32, 64, 128…) to reach a
64, 128, ecc.) fino ad ottenere un poligono molto vicino a una arribar a un polígon molt proper a la circumferència andant duplichende·si sas caras e ispuntones (32, 64, 128...) finas a polygon very close to the circumference
circonferenza. lòmpere a unu polìgonu a curtzu meda a sa tzircunferèntzia.
b. Dibuix de la columna de la Nau Central, amb les diferents b. Drawing of the column in the central Nave, with
b. Disegno della colonna della Navata Centrale, con le varie sezioni seccions poligonals b. Disinnu de sa colunna de sa Navada Tzentrale, cun sas setziones different polygonal cross sections
poligonali poligonales diferentes.

La ricerca La recerca de Sa chirca The quest for


della colonna ideale la columna ideal de sa colunna ideale the ideal column

Dopo molti anni di ricerca sull’evoluzione Després de molts anys de recerca al A pustis de annos meda de istùdiu subra After many years of research into the
elicoidale dei vegetali, una delle voltant del creixement hel·licoidal dels sa creschida elicoidale de sos vegetales, helicoidal growth of plants, one of Gaudí
innovazioni più singolari di Gaudí fu vegetals, una de les innovacions més una de sas innovatziones prus singulares ’s most unusual innovations was to adopt
quella di adottare tale movimento di singulars de Gaudí va ser la d’adoptar de Gaudí fiat de adotare su naradu this movement of growth for the columns
crescita per le colonne dei suoi edifici. aquest moviment de creixement per a les movimentu de crèschida pro sas colunnas of his buildings.
columnes dels seus edificis. de sos edifìtzios suos.

Gaudí realizza Gaudí aconsegueix Gaudí cunsighit Gaudí creates


una nuova colonna una columna nova una colunna noa a new column

Risolta la generazione della nuova Resolta la generació de la nova columna, Issolta sa generatzione de sa colunna With the generation of the new column
colonna, Gaudí sperimentò vari bozzetti Gaudí assajà diferents plantilles d’inici noa, Gaudí aiat isperimentadu mollos resolved, Gaudí tried out different
all’inizio, seguendo la crescita elicoidale seguint el creixement helicoïdal de doble diferentes de inghitzu sighende sa initial templates, following the two-way
a doppio giro. sentit. crèschida elicoidale de dòpiu sentidu. helicoidal growth.

83
L’interno del Tempio L’interior del Temple Su de intro de su tèmpiu The inside of the Temple
assomiglia a un grande és com un gran bosc s’assimìgiat a unu padente is like a huge forest
bosco mannu

Come riconosceva anche lo stesso Gaudí, Com reconeixia Gaudí, l’estructura que Comente reconnoschiat Gaudí, s’istrutura As Gaudí acknowledged, the structure
la struttura portante dell’interno delle sosté l’interior de les naus del Temple chi sustenet su de intro de sas navadas that holds up the inside of the Temple
navate del Tempio assomiglia a un albero, és igual a un arbre, amb el tronc, les de su Tèmpiu s’assimìgiat a un’àrbore, naves is like a tree, with the trunk, the
con il tronco, i rami e un mare di foglie branques i un tou de fulles com a sostre: cun su truncu, sos rampos e unu muntone branches and a canopy of leaves as the
per tetto: La construcció té per objecte lliurar-nos de fògias a cobertura: ceiling.
La costruzione ha lo scopo di riparare del sol i de la pluja; és imitada de l’arbre, Su fràigu tenet pro ogetu de nos amparare The purpose of the building is to shelter
dal sole e dalla pioggia; essi imita la puix aquest és un arreplegador del dae su sole e dae s’abba chi proet; ìmitat us from the sunshine and rain; it imitates
funzione delle fronde di un albero, che sol i de la pluja. La imitació arriba fins a sa de s’àrbore, postu chi custu est unu the tree, as this shelters us from the
egualmente raccoglie il sole e la pioggia. als elements, puix les columnes foren regollidore de su sole e de s’abba pròida. sunshine and rain. The imitation touches
Tale imitazione concerne gli elementi de primer arbres; i després veiem els S’imitatzione lompet a sos elementos, the elements, as columns were trees
costruttivi, in quanto le colonne sono state capitells ornar-se amb fulles. gia chi sas colunnas a s’inghitzu fiant first; then we see capitals decorated with
all’inizio degli alberi e poi, i capitelli, ornati Això és una justificació més de l’estructura àrbores; e luego bidimus sos capitellos leaves. This is yet more justification
di foglie. Tutto ciò spiega ancora una volta de la Sagrada Família. imbellende·si cun fògias. Totu custu est for the structure of the Sagrada Família.
la struttura della Sagrada Família. una giustificatzione in prus de s’istrutura
La forma ramificada de les columnes i el The ramified shape of the columns
de sa Sagrada Família.
La forma ramificata delle colonne e il seu gran nombre donaran als assistents and their great number will give the
gran numero provocheranno nei visitatori de ser talment a dins d’un bosc. Sa forma a rampos de sas colunnas e su congregation the feeling of truly being in
l’impressione di trovarsi realmente dentro nùmeru mannu ant a dare s’impressione a forest architecture.
un bosco. a sos visitadores de s’agatare de veras a
intro de unu padente. The great geometric forest of the Temple
Il gran bosco geometrico del Tempio In the final resolution of the nave and
Nell’ultima soluzione progettata per le Su padente mannu geomètricu de su aisles, we have the summary of the
navate, emerge la sintesi della ricerca Tèmpiu. In sa solutzione ùrtima de sas quest for organic architecture, using
di un’architettura organica. L’architetto navadas, tenimus su suntu de sa chirca curved forms with helicoids due to
ricorre alle forme sinuose con elicoidi de un’architetura orgànica. S’ impreant the generation of the columns and
per generare le colonne e i paraboloidi e sas formas unchinadas cun elicoides pro paraboloids and hyperboloids on the
iperboloidi dei muri e delle volte. s’ ingendradura de sas colunnas e sos walls and vaults.
parabolòides e iperbolòides de sos muros
e bòvedas.

1. Fogliame di un bosco di platani. 1. Fullatge d’un bosc de plàtans. 1. Fogiàmene de unu padente de bananos. 1. Foliage of a forest of plane trees.

2. Platano “ Platanus x hispanica “ Questo albero presenta molte 2. Plàtan (Platanus x hispanica) Aquest arbre té molta similitud amb 2. Plàtanu (Platanus x hispanica) Custu àrbore assimìgiat a su grupu 2. Plane tree (Platanus x hispanica)
similitudini con il gruppo di colonne delle navate laterali. el grup de columnes de les naus laterals de colunnas de sas navadas a costàgios. This tree is very similar to the group of columns in the side aisles

3. Il grande bosco geometrico del Tempio. 3. El gran bosc geomètric del Temple. En la darrera solució de les 3. Su padente geomètricu mannu e su Tèmpiu. In s'ùrtima solutzione 3. The great geometric forest of the Temple In the final resolution
Nell'ultima soluzione delle navate abbiamo un riassunto di naus, tenim el resum de la recerca d’una arquitectura orgànica. de sas navadas tenimus unu resumu de una chirca orgànica. of the nave and aisles, we have the summary of the quest for
una ricerca organica. Si utilizzano le forme curve con iperboloidi per S’utilitzen les formes enguerxides amb helicoides per la generació S'impitant sas formas curvas cun iperbolòides pro sestare sa forma organic architecture, using curved forms with helicoids due to the
la creazione delle forma della colonna e i paraboloidi e gli de les columnes i els paraboloides i hiperboloides en els murs de sa colunna e sos parabolòides e sos iperbolòides pro sas pinnas generation of the columns and paraboloids and hyperboloids on the
iperboloidi per i muri e le volte. i voltes e sas bòvedas. walls and vaults

4. Colonne portanti delle navate laterali. Esse sono come i rami degli 4. Columnes de suport de les naus laterals Són com branques dels 4. Colunnas de acotzu de sas navadas a costàgios 4. Columns supporting the side aisles.
alberi di questo grande bosco. arbres d’aquest gran bosc Sunt che a rampos de custu bete àrbore. They are like branches of the trees in this great forest.

5. Volta delle navate laterali. Volta su cui sono praticate una serie di 5. Volta de les naus laterals. Volta amb tota una sèrie d’obertures 5. Bòveda de sas navadas de costàgiu. Bòveda cun una filera de 5. Vault of the side aisles. Vault with a series of hyperbolic
aperture iperboliche, illuminata dalla luce naturale del sole. hiperbòliques, il·luminades per la llum natural del sol. aberturas iperbòlicas, iscraradas dae sa lughe naturale de su sole. apertures, illuminated by the natural light of the sun.

6. Volta della navata centrale. 6. Volta de la nau central. 6. Bòveda de sa navada central. 6. Vault of the middle aisles.

84
1 2

3 4

5 6

85
1 2

86
Capitello della colonna Capitell de la columna Capitellu de sa colunna de Capital of the column
della Navata Centrale de la Nau Central sa Navada Tzentrale in the Central Nave

1. Nodo di un platano (Platanus x hispanica). 1. Nus d’un plàtan (Platanus x hispanica). 1. Nughe de unu plátanu (Platanus x hispanica) 1. Capital of plane tree (Platanus x hispanica) To heal the wound
Per rimarginare la ferita prodotta dal taglio di un ramo di un albero, Per curar la ferida produïda en tallar una branca d’un arbre, neix Pro sanare sa ferta fata seghende unu rampu de un’àrbore, produced when cutting off a tree branch, a scar forms, which Gaudí
si forma una sporgenza, che Gaudí incorporò nel disegno dei capitelli una revora, que Gaudí incorporà en el disseny dels capitells de les istupat un’òrulu, chi Gaudí aiat incorporadu in su capitellu de sas incorporated into the design of the capitals of the columns in the
delle colonne che compongono la navata principale del Tempio, columnes de la Nau Principal del Temple, com a element naturalista colunnas de sa navada printzipale de su Tèmpiu, comente elementu Temple’s main nave, as a naturalistic element of this great forest
quale elemento naturalistico di questo grande bosco. d’aquest gran bosc naturalìsticu de su padente mannu mentovadu.
2. Capital of the column in the Central Nave The capital of the
2. Capitello della colonna della Navata centrale. 2. Capitell de la columna de la Nau Central. 2. Capitellu de sa colunna de sa Navada Tzentrale. column in the central nave is the element of transition between the
Il capitello o nodo della colonna della Navata centrale è l’elemento El capitell o nus de la columna de la Nau Central es l’element de Su capitellu de sa Navada Tzentrale est s’elementu de colada intre trunk and the branches of this great “tree”.
di passaggio fra il tronco e i rami di questo grande “albero”. traspàs entre el tronc i les branques d’aquest gran “arbre”. de su truncu e sos rampos de custu “àrbore” mannu. A manera Geometrically it is resolved with a principal ellipsoid on which
Dal punto di vista geometrico, esso si risolve con un ellissoide Geomètricament, està solucionat amb un el·lipsoide principal on s’hi geomètrica, est acumpridu cun unu elissòide printzipale a su cale si are superimposed other smaller ones, some of them in negative,
principale, al quale si vanno a sovrapporre altri più piccoli, alcuni in sobreposen d’altres mes petits, alguns d’ells en negatiu, produint subraponent àteros prus piticos, unos cantos de cussos in negativu, producing intersections in the form of small paraboloids.
negativo, producendo intersezioni a forma di piccoli paraboloidi. unes interseccions en forma de petits paraboloides. produinde una cantas intersetziones in forma de parabolòides These superimpositions of different geometric shapes are known as
Tali sovrapposizioni di diverse figure geometriche sono note col Aquestes superposicions de diverses figures geomètriques es minores. Custas superpositziones de figuras geomètricas diferentes maclacions (twinned crystals)
nome di “maclaciones” (geminazioni). coneixen amb el nom de maclacions sunt connotos cun su nùmene de maclaciones.

87
Geminazioni Maclacions Geminatziones Twinnet crystalls

Nei suoi studi sulla natura, Gaudí analizzò En els seus estudis de la natura, Gaudí In sos istùdios suos a pitzu de sa natura, From his study of nature Gaudí analysed
la cristallizzazione di diversi materiali analitzà la cristal·lització de diversos Gaudí aiat analizadu sa cristallizatzione the crystallization of different minerals,
quali la galena, la pirite, la fluorite minerals, com la galena, la pirita, la de sos diversos minerales, comente such as galena, pyrite, fluorite and so on,
eccetera, che cristallizzano formando un fluorita, etcètera, que cristal·litzen en el sa galena, sa pirite, sa fluorite, e gasi which crystallize in the regular polyhedral
sistema di forme regolari poliedriche. sistema regular polièdric. sighende, chi cristallizant in su sistema system. For the design of the capitals
Per il progetto dei nodi di coronamento Pel disseny dels nusos de coronament regulare polièdricu. Pro su disinnu de sas crowning the towers of the Temple, Gaudí
delle torri del Tempio, Gaudí scelse di de les torres del Temple, Gaudí optà per nughes de coronamentu de sas turres opted to work with twinned crystals of
lavorare sulle geminazioni di varie forme treballar amb maclacions de diverses de su Tèmpiu, Gaudí aiat seberadu de diverse polyhedral forms.
poliedriche. formes polièdriques. traballare cun maclaciones de formas
poliédricas diferentes.

Per il progetto relativo ai nodi dei Pel disseny dels nusos dels coronaments Pro su disinnu de sas nughes de sos For the design of the capitals of the
coronamenti delle torri sulle tre facciate, de les torres de les tres façanes, coronamentos de sas turres de sas tops of the towers on the three façades,
Gaudí scelse dei poliedri geminati, Gaudí optà pels políedres maclats, tres acaradas, Gaudí aiat seberadu Gaudí chose twinned polyhedrons, the
quale risultato dei suoi studi sulla a conseqüència de l’estudi de la sos poliedros geminados, comente result of the study of the crystallization
cristallizzazione dei minerali. Allo stesso cristal·lització dels minerals. També cunsighèntziia de s’istùdiu suo de sa of minerals. He also twinned the ruled
modo egli fece geminare le superfici va maclar les superfícies reglades, cristallizatzione de sos minerales. Gasi surfaces, as we can see on the pinnacles
rigate, come si può vedere nei pinnacoli com podem veure en els pinacles dels etotu, aiat geminadu sas superfitzes of the windows at the top of the walls
dei finestroni superiori della facciata finestrals superiors de la façana de regulares, gasi comente podimus bìdere of the naves, superimposing several
delle navate, sovrapponendo svariati les naus, tot sobreposant diversos in sos pinnàculos de sos ventanales paraboloids.
paraboloidi. paraboloides. superiores de s’acarada de sas navadas,
apigende paritzos parabolòides.

I pinnacoli del Tempio: Els pinacles del Temple: Sos pinnàculos The pinnacles of
tutto un simbolo della tot un símbol de la ciutat de su Tèmpiu: totu unu the Temple: a symbol
città di Barcellona de Barcelona sìmbulu de sa tzitade of the city of Barcelona
de Bartzellona
Pochi mesi prima di morire, Gaudí poté Pocs mesos abans de morir, Gaudí va A few months before he died, Gaudí was
vedere terminato il pinnacolo della torre poder veure acabat el pinacle del Pagos meses in antis de si nche mòrrere, able to see the pinnacle of the bell tower
campanaria della Facciata della Natività, campanar de la Façana del Naixement, Gaudí aiat pòdidu bìdere acabadu su on the Nativity Façade finished,
decorato con mosaici veneziani policromi. decorat amb mosaics venecians de pinnàculu de su campanàriu de sa decorated with colourful Venetian
Di questo pinnacolo Gaudí disse: colors. D’aquest pinacle Gaudí en digué: Fachada del Nacimiento, ondradu cun mosaics. About the pinnacle, Gaudí said:
mosàicos venetzianos de colores. Dae
Guardalo finito...! Non pare forse che la Miri aquest final...! No és veritat que custu pinnàculu Gaudí aiat naradu: Look at the top! Is it not true that it seems
Terra si incontri con il Cielo? sembla que uneixi la Terra amb el Cel? to unite Heaven and Earth? This burst of
Questo trionfo di mosaici è il primo Aquest esclat dels mosaics és la primera Càstia custu acabu...! No est beridade chi mosaics is the first thing that sailors will
che vedranno i naviganti quando si cosa que veuran els navegants en paret chi aunat sa Terra cun su Chelu? see when approaching Barcelona; it will
avvicineranno a Barcellona e sarà per loro aproparse a Barcelona; serà una radiant Custu iscòpiu de sos mosàicos est su be a radiant welcome.
un raggiante benvenuto. benvinguda. primu chi ant a bìdere sos navigantes
cando s’ant a acostiare a Bartzellona, at a
èssere unu bene bènnidos lugorosu.

1. Nodo o anello del pinnacolo della Facciata della Natività 1. Nus o anell del pinacle de la Façana del Naixement 1. Nughe o aneddu de su pinnáculu de sa Fachada del Nacimiento 1. Capital of the column of the pinacle on the Nativity Façade

2. Pinnacolo del finestrone. 2. Pinacle del finestral. 2. Pinnàculu de su ventanale 2. Pinnacle of window
Pinnacolo che forma un gruppo geometrico di otto paraboloidi Pinacle formant un cistell geomètric de vuit paraboloides maclats Pinnàculu chi format una corbe geomètrica de oto parabolòides Pinnacle forming a geometric basket of eight paraboloids twinned
geminati o sovrapposti, traboccante di frutta naturalista, colorata o sobreposats, curull de fruita naturalista, acolorida amb ceràmica maclados o apigiados, prenu de frùtora naturalista, colorada cun or superimposed, a naturalistic cone full of fruit, coloured with
con ceramica veneziana. veneciana tzeràmica venetziana. Venetian ceramics

88
1 2

89
90
Sperimentazione Triangle Postals

LA COLONNA COLUMNA DE DOBLE GIR SA COLUNNA THE DOUBLE TWISTED


A DOPPIO GIRO La columna de les A GIRU DÒPIU COLUMN
La colonna delle colonne columnes Sa colunna de sas colunnas The ultimate column

La colonna viene utilizzata da Gaudí per La columna li serveix a Gaudí com a Gaudí impreat sa colunna pro averguare Gaudí used the column as an element
verificare soluzioni tecniche ed estetiche element per a provar solucions tècniques solutziones tècnicas e estèticas de to verify the technical and aesthetical
di sua sperimentazione. i estètiques. Constitueixen exemples imbentu suo. Sunt unu esempru de custos solutions he experimented with.
Costituiscono un esempio di tali d’aquests assajos les columnes esperimentos sas colunnas inclinadas Examples of these experiments are the
esperimenti le colonne inclinate della inclinades de l’església de la Colònia de sa crèsia de sa Colonia Güell, cussas slanted columns in the church of the
chiesa della Colonia Güell, quelle del Güell, les del Parc Güell, les hiperbòliques de su Parque Güell, sas iperbòlicas de su Güell Colony, those of the Güell Park,
Parque Güell, le iperboliche del palazzo del Palau Güell i, especialment, palatzu Güell, e mescamente, cussas a the hyperbolic columns of the Güell
Güell, e soprattutto, quelle a doppio giro les de doble gir del Temple de giru dòpiu de su Tèmpiu de sa Sagrada Palace, and especially the double twisted
del Tempio della Sagrada Família. la Sagrada Família. Família. Cun sa solutzione de sas columns of the Sagrada Família.
Con la soluzione delle colonne a doppio En aquestes columnes de doble gir, colunnas a giru dòpiu, Gaudí acumprit sa With the double twisted columns, Gaudí
giro, Gaudí realizza la transizione fra le Gaudí aconsegueix la transició entre colada intre de sas setziones poligonales achieved the transition between the
sezioni poligonali di un numero variato seccions poligonals de diferent nombre de unu nùmeru variadu de cùcuros polygonal sections of a varied number
di apici mantenendo al contempo la de vèrtexs, mantenint la continuïtat mantenende a su matessi tempus sa of apexes, while preserving visual
continuità visiva, cioè senza introdurre visual, val a dir, sense introduir torsions continuidade visiva, est a nàrrere sena continuity, i.e. without introducing
torsioni nella verticalità del fusto. en la verticalitat del fust. introduire tortogiadas in sa verticalidade torsions in the vertical shape of the shaft.
de su fustu.

91
GLI ARCHI CATENARI ARCS CATENARIS SOS ARCOS CADENÀRIOS CATENARY ARCHES
I più equilibrati Els més equilibrats de tots Sos prus echilibrados de The most balanced of all
di tutti gli archi els arcs totu sos arcos arches.

Sospendendo una catena che deve Pengem una cadena de dos punts. Si Suspendende una cadena chi depet By hanging a chain which must only bear
reggere solo il proprio peso alle due només ha de suportar el seu propi pes, poderare petzi su pesu suo a sos estremos, its own weight from its two extremities,
estremità, si ottiene una catenaria. adopta forma de catenària. s’otenet una cadenària. Si su càrriugu a catenary arch is obtained. If the
Se il carico da sostenere è uniforme sul Si la càrrega que ha de suportar és de sustènnere est parìvile in su pianu weight to be supported is uniform on
piano orizzontale, la forma assunta dalla horitzontalment uniforme, la forma que orizontale, sa forma chi leat sa cadena est the horizontal plane, the chain will take
catena è quella di una parabola, mentre adopta és una paràbola. Si suporta cussa de una paràbola, mentras si depet the shape of a parabola, whereas if it
se deve sostenere vari carichi distribuiti diferents càrregues puntuals, la forma és sustènnere càrrigos vàrios distribuidos must support various loads distributed in
in punti precisi, la forma che assume è la d’un polígon funicular. in puntos pretzisos, sa forma chi leat precise points, it will take the form of a
quella di un poligono funicolare. Amb fils, cadenes i saquets, Gaudí est cussa de unu polìgonu funiculare. funicular polygon.
Utilizzando fili, catene e sacchetti, elabora unes maquetes suspeses. Impreende filos, cadenas e sachitos, By using ropes, chains and weights,
Gaudí costruisce dei modellini sospesi. Invertides mitjançant miralls o Gaudí fraigat modelleddos suspesos. Gaudí built suspended models. By
Capovolgendo l’immagine del modellino fotografies, determinen la construcció Furriende conca a bassu s’immàgine de inverting the image of the model by
tramite specchi o fotografie, egli ottiene d’uns arcs equilibrats, solució que per su modelleddu pro mèdiu de isprigos means of mirrors or photographs, he
la costruzione di archi equilibrati, les seves qualitats estructurals i formals o fotografias, isse otenet su fràigu de obtained balanced arches, a solution
soluzione che per le sue qualità aplica en moltes de les seves obres. arcos echilibrados, solutzione chi pro with great structural and formal qualities
strutturali e formali si applica a molte sas calidade suas istruturales e formale which he applied to many of his works.
delle sue opere. s’àplicat a medas de sas òperas suas.

I CONOIDI CONOIDES SOS CONÒIDES CONOIDS


Superfici ondulanti Superfícies ondulants i Superfitzes ondulantes e Undulating and resistant
e resistenti resistents resistentes surfaces

La forma sinuosa dei soffitti e delle La forma sinuosa del sostre i de les Sa forma colobrina de sa bòvedas e The sinuous form of the ceilings and
pareti di alcuni edifici di Gaudí non si parets d’alguns edificis de Gaudí no de sas pinnas de unos cantos fràigos walls of some of Gaudí’s buildings does
sviluppa liberamente, ma corrisponde respon a una idea gratuïta, sinó al de Gaudí, non s’isvilupat a sa sola, ma not develop freely, but corresponds to
al movimento ondulante di una retta moviment ondulant d’una recta que corrispundet a su movimentu ondulante the undulating movement of a straight
che si appoggia su un’altra di direzione es recolza en una altra de direcció de una reta chi s’acotzat subra de line which rests on another having a
perpendicolare. perpendicular. Aquesta proposta li un’àtera de diretzione perpendiculare. perpendicular direction. This solution
Questa proposta consente di ottenere permet aconseguir un disseny econòmic, Custa proposta cunsentit de otènnere makes it possible to obtain an economic,
un progetto economico, facile e di rapida fàcil i de ràpida construcció que unu progetu econòmicu, fàtzile e de easy and rapidly executable project,
esecuzione, conferendo al contempo la proporciona la màxima resistència amb el fatura lestra, dende a su matessi tempus providing at the same time the highest
massima resistenza strutturale con il mínim de materials. unu bete de aguantu istruturale cun pagu structural strength with the minimum use
minimo dei materiali. materiale. of materials.

92
93
VOLTE CONVESSE VOLTES CONVEXES BÒVEDAS CUNVESSAS CONVEX VAULTS
L’arte di utilizzare L’art d’invertir voltes S’arte de impreare sas The art of using vaults
le volte bòvedas

Le volte dei portici della cripta della Les voltes dels porxos de la cripta de Sa bòvedas de sos pòrticos de sa The vaults of the porticoes in the crypt
Colonia Guell sono costituite da segmenti la Colònia Güell estan formades per cripta de sa Colònia Guell sunt fatas de of the Guell Colony consist of triangular
triangolari di di paraboloidi iperbolici. Il segments triangulars de paraboloide segmentos triangulares de parabolòides sections of hyperbolic paraboloids. The
paraboloide iperbolico è una superficie hiperbòlic. El paraboloide hiperbòlic iperbòlicos. Su parabolòide iperbòlicu est hyperbolic paraboloid is a ruled surface,
rigata, cioè generabile da rette e, és una superfície reglada –val a dir, una superfitze rigada, est a narrere chi i.e. it can be formed by straight lines, and
pertanto, di facile riproduzione. generable per rectes- i, per tant, es pot si podet generare dae retas e, duncas, is therefore easily reproducible. However,
Tuttavia, la stessa superficie può replantejar fàcilment en obra. de reproduida fàtzile. Mancari gasi, sa the same surface can also be generated
essere generata anche dal movimento Però la mateixa superfície es pot generar matessi superfitze podet èssere generada by a parabola moving along the directrix
di una parabola che si sposta fintzas dae su movimentu de una paràbola of another, having opposite curvature and
també pel moviment d’una paràbola que
chi s’ispostat colende peri una diretritze
percorrendo la direttrice di un’altra, di es desplaça recorrent-ne una altra, de lying on a plane perpendicular to the first.
de un’àtera, de curvadura oposta, posta
curvatura opposta, situata su un piano curvatura oposada, situada en un pla This explains the apparently convex form
subra unu pianu perpendiculare a sa
perpendicolare alla prima . Ciò spiega perpendicular al de la primera. of these vaults.
prima. Custu ispiegat sa cunvessidade
l’apparente convessità di tali volte. Açò explica l’aparent convexitat The double curvature of the hyperbolic
de custas bòvedas.Sa curvadura dòpia
La doppia curvatura del paraboloide d’aquestes voltes. paraboloid ensures the formation
de su parabolòide iperbòlicu garantit
iperbolico garantisce la formazione La doble curvatura del paraboloide sa formatzione de setzione còncavas ( of concave sections (resistant to
di sezioni concave (resistenti alla hiperbòlic assegura seccions còncaves chi aguantant a sa cumpressione) subra compression) on the transverse direction
compressione) sulla direzione (resistents a compressió) en la direcció sa diretzione trasversale de sa bòveda, of the vault, generating at the same
trasversale della volta, generando al transversal de la volta, al temps que generende a su matessi tempus setziones time convex sections in the longitudinal
contempo sezioni convesse in direzione genera seccions convexes en direcció cunvessas in diretzione longitudinale. direction. This double curvature and the
longitudinale. Tale doppia curvatura longitudinal. Aquesta curvatura doble i el Custa curvadura dòpia e su tàlliu triangular cut of the surface, defining
e il taglio triangolare della superficie, tall triangular de la superfície, dibuixant triangulare de sa superfitze, delineende convex parabolas in some of the limits
delineando parabole convesse in paràboles convexes en alguns dels límits paràbolas cunvessas in unos cantos and making it difficult to perceive the
alcuni dei limiti e rendendo difficile la i dificultant la percepció de les direccions lìmites e istrobbende sa pertzetzione de longitudinal and transverse directions,
percezione delle direzioni longitudinale e longitudinal i transversal, provoquen la sas diretziones longitudinale e trasversale, gives the observer the feeling of
trasversale, provoca all’osservazione la sensació de voltes penjades. cajonat a s’osservatzione unu sensu de suspended vaults.
sensazione di volte sospese. bòvedas suspesas.

94
95
96
LA GEMINAZIONE MACLA DE GEOMETRÍES SA GEMINATZIONE DE THE GEMINATION OF
DELLE GEOMETRIE Un collage SAS GEOMETRIAS GEOMETRIES
Un collage de formes i volums Unu collage de formas A collage of forms and
di forme e volumi e de volùmenes volumes

Geminare significa produrre intersezioni, Maclar és fer interseccions, combinar de Geminare cheret nàrrere a prodùere Geminating means producing
combinare in modo complesso corpi forma complexa cossos geomètrics. intersetziones, crobare in manera intersections, combining geometric
geometrici. Gaudí, que es definia a si mateix com cumplessa corpos geomètricos. bodies in a complex manner.
Gaudí, che definiva se stesso un a “geòmetra”, manifesta una gran Gaudí, chi si naraiat a issu etotu Gaudí, who saw himself as an expert
“geometra”, esprime una grande fascinació pels elements geomètrics, “geòmetra”, espressat unu grandu in geometry, was always fascinated
fascinazione per gli elementi geometrici, que combina de totes les maneres ammaju pro sos elementos geomètricos, by geometrical elements, which he
che combina in tutti i modi possibili per possibles per a crear volums construïbles, chi crobat in cada manera pro creare combined in all possible manners to
creare volumi edificabili, funzionali e di funcionals i de formes molt suggerents. volùmenes chi si podent fraigare, create architectural volumes that are
forme molto suggestive. funtzionales e de formas galanas meda. both functional and fascinating.

Volte IPERBOLICI VOLTES HIPERBÒLIQUES BÒVEDAS IPERBÒLICOS THE HYPERBOLIC VAULTS


Forme al servizio Formes al servei de la llum, Formas a servìtziu de sa Forms at the service of
della luce, del suono el so i les càrregues lughe, de su sonu e de sos light, sound and loads
e dei carichi càrrigos

Quando una retta si sviluppa nello spazio Quan una recta gira en l’espai, paral·lela Cando una reta s’isvilupat in s’ispàtziu in When a straight line develops in space
su un percorso circolare parallelamente a un eix, genera un cilindre. unu percursu a inghìriu paris cun s’asse, on a circular path parallel to an axis, it
ad un asse, essa genera un cilindro, Quan ho fa sense paral·lelisme genera un custa ingendrat unu tzilindru, ma si sighit generates a cylinder, but if it follows
ma se segue lo stesso percorso senza hiperboloide d’una fulla. Mig hiperboloide su matessi percursu sena parallelismu, the same route without being parallel, a
parallelismo, viene generato un és la forma òptima d’una campana. naschet unu iperbolòide e una falda. Unu hyperboloid of one sheet is generated.
iperboloide a una falda. Aquestes superfícies suaus i amables, no semi-iperbolòide rapresentat sa forma A semi-hyperboloid is the optimum shape
Un semi-iperboloide rappresenta la forma utilitzades anteriorment en l’arquitectura mègius de una campana. of a bell.
ottimale di una campana. tradicional, satisfan a Gaudí perquè Custas superfitzes, moddes e praghìbiles These surfaces, soft and aesthetically
Queste superfici, morbide e gradevoli afavoreixen una bona distribució de la e mai impreadas in antis in s’architetura pleasing and never before used in
e mai utilizzate prima nell’architettura llum, del so i de les càrregues; traditzionale, li deghent a Gaudí, ca traditional architecture were favoured by
tradizionale, sono congeniali a Gaudí, per aquest motiu, les utilitza sovint, tant favoressent una isparghinadura bona de Gaudí, as they improved the distribution
in quanto favoriscono una buona en forma de columna, cúpula, capitell, sa lughe, de su sonu e de sos càrrigos; of light, sound and loads; for this reason,
distribuzione della luce, del suono e dei claraboia o campana. pro custa resone, issu las impitat a he often used them to design columns,
carichi; per questa ragione, egli vi ricorre s’ispissu, pro progetare colunnas, cupolas, capitals, skylights or bells.
spesso, per progettare colonne, cupole, cùpolas, capitellos, puntos lughe o
capitelli, lucernari o campane. campanas.

97
Composizione di forme
La Sagrada Família
di Jordi Faulí Oller
Architetto, vicedirettore delle Opere del Tempio della Sagrada Família

Le navate Les naus de la Sagrada Sas navadas The naves


della Sagrada Família Família de sa Sagrada Família of the Sagrada Família
Antoni Gaudí worked 43 years on
Antoni Gaudí lavorò 43 anni al Tempio Antoni Gaudí treballà 43 anys al Temple Antoni Gaudí aiat traballadu 43 annos construction of the Temple of the
della Sagrada Família. Negli ultimi 12 de la Sagrada Família. Els últims 12 s’hi in su Tèmpiu de sa Sagrada Família. In Sagrada Família. In the last 12 years
anni vi si dedicò in maniera esclusiva, dedicà d’una manera exclusiva, car entre sos ùrtimos 12 annos b’aiat dedicadu de of his life he devoted all of his time to
poichè fra il 1912 e il 1914 decise di el 1912 i el 1914 decidí de esmerçar-hi tot su totu, ca intre su 1912 e su 1914 aiat it, since between 1912 and 1914 he
impiegare tutto il suo tempo tanto el seu temps tant en la construcció de la detzìdidu de impreare totu su tempus decided to dedicate himself full-time to
alla costruzione della Facciata della Façana del Naixement com en el projecte suo siat a su fràigu de s’Acarada de su construction of the Nativity Façade and
Natività quanto alla progettazione de noves parts. Així volia assegurar Naschimentu siat a sa progetatzione to designing new parts of the complex.
di nuove parti del complesso. Egli que en el futur es pogués completar la de partes noas de su cumplessu. Isse He did so to ensure that the works for
voleva assicurarsi in tal modo che cheriat èssere seguru gasi de pòdere the construction of the large Church
gran església que havia proposat. El
potessero in futuro concludersi i lavori congruire in su tempus benidore sos he had in mind would be completed. In
1912 estava construint la Façana del
di costruzione della grande chiesa traballos de sa crèsia manna chi aiat 1912, while he was building the Nativity
che aveva proposto. Nel 1912, mentre Naixement i ja havia realitzat el dibuix propostu. In su 1912, cando fraigaiat
de la porxada i els models dels pinacles Façade, Gaudí had already prepared the
costruiva la Facciata della Natività, s’Acarada de su Naschimentu, Gaudí aiat project for the portico and the models
Gaudí aveva già realizzato il progetto de les torres de la Façana de la Passió. giai acumpridu su progetu de su pòrciu for the pinnacles of the towers of the
del portico e i modellini dei pinnacoli Els seus deixebles construïren la porxada e sos plàsticos de sos pinnàculos de Passion Façade. Between 1954 and
delle torri della Facciata della Passione. inferior i les torres d’aquesta façana sas turres de s’Acarada de sa Passione, 1977, construction of the lower portico
fra il 1954 e il 1977, la realizzazione del entre el 1954 i el 1977. El programa de intre su 1954 e su 1977, s’acumprida de and of the towers of this façade was
portico inferiore e delle torri di questa construcció establert per Gaudí havia su pòrciu inferiore e de sas turres de continued by Gaudí’s pupils, according to
facciata fu proseguita dagli allievi di fet possible que dues generacions custa òpera l’aiant mandada a in antis a works schedule established by Gaudí
Gaudí, secondo un programma dei lavori diferents construïssin una façana cada sos dischentes de Gaudí, sighende unu himself, who had foreseen that at least
stabilito dallo stesso Gaudí, il quale una i convertissin la Sagrada Família en programma de traballos apostivigadu two generations would have to work on
aveva previsto che ci volessero almeno un cas únic en el món d’edifici amb dues dae Gaudí etotu. Isse aiat prevididu a it, each building one façade, and turning
due generazioni, che avrebbero costruito monumentals façanes de més de cent b’èssere a su nessi duas generatziones, the Sagrada Família into a world-
una facciata ciascuna, trasformando metres d’altura que donaven a un espai chi diant àere dèpidu fraigare un’acarada unique building with two monumental
la Sagrada Família in un caso unico buit. El dia 7 de novembre de 2010 el Sant onniuna, faghende de sa Sagrada Família facades rising to more than one hundred
al mondo di edificio con due facciate Pare Benet XVI dedicà l’espai interior de unu casu ùnicu in su mundu de edifìtziu metres, overlooking an empty space.
monumentali alte più di centro metri che l’església, 4500 m2 d’una extraordinària cun duas acaradas monumentales artas On 7 November 2010 Pope Benedict
si affacciavano su uno spazio vuoto. prus de chentu metros, chi si acaraiant XVI celebrated the mass consecrating
arquitectura. També probablement Gaudí
Il 7 novembre 2010 il papa Benedetto fache a un’ispatziu bòidu. Su 7 de the interior of the Basilica, 4500 m2 of
decidí dedicar la darrera part de la seva
XVI ha celebrato la messa di dedicazione santandria 2010 su papa Beneitu XVI extraordinary architecture.
dello spazio interno della chiesa, 4500 m2 vida a la Sagrada Família perquè es veia at naradu sa missa de dedicatzione in
amb la responsabilitat i amb la capacitat Probably Gaudí decided to devote the
di architettura straordinaria. s’ispàtziu internu de sa crèsia, 4500 m2 last part of his life to the Sagrada Família
Probabilmente Gaudí aveva deciso di de crear un espai de culte diferent, adient de architetura desemplada. because he felt he had both the duty and
dedicare l’ultima parte della sua vita alla a la sensibilitat dels nous temps i d’acord A manera dàbile Gaudí aiat detzididu de the ability to create a different place of
Sagrada Família perchè si attribuiva sia amb l’observació de la naturalesa. intregare s’ùrtima parte de sa vida sua worship, meeting modern sensibilities
la responsabilità, sia la capacità della Amb la Sagrada Família Gaudí tenia un a sa Sagrada Família ca si leaiat siat sa and in harmony with the laws of nature.
creazione di uno spazio di culto diverso, encàrrec singular: un edifici que s’havia responsabilidade, siat sa capatzidade With the Sagrada Família Gaudí played
adeguato alla sensibilità dei nostri tempi de construir després de la seva mort, un de sa creatzione de un’ispàziu de cultu a particular and entirely novel role for
e in armonia con l’osservazione della fet inhabitual en la tasca de l’arquitecte. diferente, in cunforma a sa sensibilidade him: manage a construction project that
natura. Con la Sagrada Família Gaudí Per a fer possible la futura construcció de sos tempos nostros e in armonia cun would be concluded after his death. For
si trovò a dover svolgere un compito plantejà el programa de construcció per s’osservatzione de sa natura. this purpose, he prepared a construction
singolare e del tutto inconsueto per lui: parts i seguí l’estratègia següent per Cun sa Sagrada Família Gaudí aiat dèpidu plan by subsequent stages, providing
occuparsi di un edificio la cui costruzione definir prou el projecte perquè pogués acumprire unu còmpitu singulare e sufficient details to enable continuation

98
99
100
si sarebbe conclusa dopo la sua morte. ser seguit en el futur: Primer, a inicis del particulare pro isse: a s’impitare de unu of works as follows:
A tal fine, Gaudí sviluppò il programma segle XX definí el conjunt del projecte fràigu de acabare a pustis mortu isse. firstly, in the early 20th century, he
di costruzione per fasi successive, en plànols generals (dibuixos de planta, Pro custa resone, Gaudí aiat isvilupadu broke up the project into several general
definendo il progetto in modo tale seccions i alçats), per dedicar-se després su programma de fràigu in fases subprojects (drawings for the ground
da fornire gli elementi sufficienti per a concretar al detall en grans maquetes imbenientes, definende su progetu a plans, sections and façades); then he
proseguire l’opera futura in questo modo: de guix parts molt importants, que tales de frunire sos elementos bastantes developed the details by building large
in primo luogo, all’inizio del XX secolo també havien de servir com a model pro podere sighire s’òpera benidora in gypsum models for the most important
egli ripartì l’insieme del progetto in tanti per a altres parts. En els plànols de custa manera: a primìtzios, inghitzende parts, which would also provide guidance
sottoprogetti generali (disegni delle su de XX sècolos isse aiat partzidu totu for the other parts.
conjunt definí un espai interior ampli,
piante, sezioni e prospetti) per potersi su progetu in sutaprogetos generales In the general ground plans, he defined
amb la percepció de tot el conjunt des de
dedicare quindi a realizzare i dettagli (disinnos de sas piantas, setziones e a large internal space, where the whole
qualsevol punt, gràcies a proposar la nau design can be perceived from any point;
costruendo grandi modellini in gesso per prospetos) pro si pòdere afainare a sos
le parti più importanti, che sarebbero principal i els transseptes més amples particulares fraighende plàsticos mannos this effect was obtained thanks to the
serviti anche come modello per altre que els del projecte de l’arquitecte que de ghìsciu pro sas partes prus de importu, fact that in his proposal, the main nave
parti. Nelle piante generali, egli definì uno inicià l’edifici –i del que és habitual en chi diant essere bisongiadas finas and the transepts were larger than in the
spazio interno ampio, dove tutto l’insieme plantes de creu llatina- i a proposar els comente modellu pro àteras partes. project of the architect who had originally
è percepibile da qualsiasi punto; questo espais amb altures creixents des de In sas piantas generales, isse aiat been commissioned to design the church
effetto è ottenuto grazie al fatto che la l’entrada principal fins a l’absis, on a 75 definidu un’ispàtziu internu ampru, in – based on the standard Latin cross
navata principale e i transetti nella sua metres d’altura hi ha una gran lluerna ue totu si podet isperiare dae calesisiat design – to propose spaces with growing
proposta erano più ampi rispetto a quelli hiperbòlica amb una representació de puntu; custu efetu s’otenet pro more de heights starting from the main entrance
del progetto dell’architetto cui era stata Déu Creador que es veu un cop superat sa navada printzipale e sos transetos to the highest point above the apse,
affidata inizialmente la progettazione el Portal Major de la Façana principal o chi in sa proposta sua fiant prus ampros where the ceiling reaches 75 metres,
dell’edificio – comune nelle costruzioni Façana de la Glòria. La nau principal té cunforma a cuddos de su progetu de and where a great hyperbolic lantern
con la pianta a croce latina – per proporre dues naus laterals a cada banda i una s’architetu chi l’aiant dadu a s’inghitzu sa opens, with a representation of God the
degli spazi con altezze crescenti a partire nau central. Les primeres naus laterals progetatzione de s’edifìtziu – a cumone creator, which becomes suddenly visible
dall’ingresso principale fino al culmine de cada banda contenen a mitja altura el in su fràigu cun sa pianta a grughe after passing the main portal of the main
al di sopra dell’abside, che raggiunge cor o “cantoria”, una graderia amb una latina – pro propònnere unos cantos façade, known as the Glory Façade. The
i 75 metri d’altezza, dove si apre un ispàtzios cun artàrias chi creschent main body of the Church has a central
capacitat per a 700 cantaires.
grande lucernario iperbolico con una moende dae s’intrada printzipale finas nave and two side naves on either side of
Les dimensions d’aquests espais
rappresentazione di Dio Creatore che a su puntu agudu a chirru de subra de it. The first side nave to each side of the
segueixen un senzill sistema de central nave has an upper portion for the
appare all’improvviso una volta superato s’àbside. Custu lompet a 75 metros de
il Portale maggiore della facciata proporcions, basat en el mòdul de 7.5 artària, in ue s’aberit una làntia manna choir or “cantoria”, which can host up to
principale, detta anche Facciata della metres, que sorgeix de la divisió per 12 iperbòlica cun una rapresentatzione de 700 choir singers.
Gloria. La navata principale consta di de la longitud de l’interior del Temple, Deus Creadore chi cumparit de repente The dimension of these spaces follow a
due navate laterali su ogni parte e di 90 metres. Les naus laterals fan 7.5 passadu su Portale magiore de s’acarada precise system of proportions, based on
una navata centrale. Le prime navate metres d’amplada cada una i 30 metres printzipale, narada finas Acarada de the 7.5 m module, obtained by dividing
laterali di ciascu lato presentano d’altura. El cor s’inicia a 15 metres sa Glòria. Sa navada printzipale est by 12 the length of the interior of the
una parte soprelevata dove si trova d’altura. La nau central fa 15 metres acostagiada dae duas navadas laterales Church, which is 90 m; the side naves are
il coro o “cantoria”, che può ospitare d’amplada i 45 d’altura, la mateixa a onni parte e dae una navada tzentrale. each 7.5 m wide and 30 m high. The choir
fino a 700 cantori. Le dimensioni di dimensió de l’amplada de la nau principal. Sas primas navadas laterales a onni ala is at a height of 15 m, the central nave
tali spazi seguono un preciso sistema El creuer arriba als 60 metres, que és presentant una parte subraelevada in ue is 15 m wide and 45 m high, and 45 m is
di proporzioni, basato sul modulo da també la longitud de l’espai de creuer s’agatat su coro o “cantoria”, chi podet also the width of the main nave.
7,5 metri, ottenuti dividendo per 12 la i transseptes. Antoni Gaudí elaborà un càbere finas 700 cantores. At the crossing, the height reaches 60
lunghezza dell’interno del Tempio, che è model o maqueta de guix a escala 1:10 Sas dimensiones de custos ispàtzios m, which is the sum of the length of the
pari a 90 metri; le navate laterali sono de la nau principal, maqueta que ha estat sighint unu sistema pretzisu de space of the crossing and of the transept.
larghe 7,5 metri ciascuna e alte 30 metri. la base per a la seva construcció, i que proportziones, basadu a pitzu de Antoni Gaudí created a gypsum model
Il coro si trova a 15 metri d’altezza, su mòdulu da 7,5 metros, otènnidu of the main nave on a 1:10 scale, which
ha estat també el model estructural i
la navata centrale misura 15 metri di partzende pro 12 sa longària de s’internu was used as a basis for construction
formal per al projecte detallat dels espais
larghezza e 45 d’altezza, corrispondente de su Tèmpiu, chi est parivile a 90 works and also provided the structural
del creuer i absis que l’arquitecte definí and formal model for the detailed project
alla stessa larghezza della navata metros; sas navadas laterales sunt
principale. La crociera raggiunge i 60 en els dibuixos generals. Gaudí projectà largas 7,5 metros onniuna e artas 30 of the crossing and the apse, which he
metri, sommando la lunghezza dello la nau principal amb una estructura metros. Su coro s’agatat a 15 metros de had defined in his general drawings.
spazio della crociera e dei transetti. lògica i equilibrada, i amb formes només artària, sa navada tzentrale medit 15 Gaudí designed the main nave with a
Antoni Gaudí elaborò un modellino di geomètriques i a la vegada naturalistes. metros de largària e 45 de artària, chi logic and balanced structure, and with
gesso della navata principale in scala Així, el projecte de la nau principal conté currispundet a sa matessi largària de sa exclusively geometric and at the same
1:10, modellino che è stato la base tot un mètode de projectació basat en navada printzipale. Sa grughera lompet time naturalistic forms. The main nave
per la sua costruzione, è che è stato unes lleis clares, que s’han aplicat al a 60 metros, summende sa longària design, based on a design method defined
anche il modello strutturale e formale creuer i a l’absis. de s’ispàtziu de sa grughera e de sos by clear rules, would make it possible to
del progetto dettagliato della crociera L’any 1936 a l’inici de la Guerra Civil transetos. later apply the same rules to construction

101
e dell’abside che l’architetto aveva espanyola la maqueta de Gaudí fou Antoni Gaudí aiat elaboradu unu plàsticu of the crossing and the apse.
definito nei suoi disegni generali. Gaudí destrossada, però se’n conservaren molts de ghìsciu de sa navada printzipale in In 1936, at the start of the Spanish civil
progettò la navata principale con una fragments. iscala 1:10, plàsticu chi est istadu sa war, Gaudí’s model was destroyed,
struttura logica ed equilibrata e con A partir dels anys 40 els arquitectes base pro sa costrutzione sua, e chi est although many fragments survived.
forme esclusivamente geometriche e al col·laboradors i deixebles de Gaudí istadu finas su modellu istruturale e Starting from the 1940s the architects
contempo naturalistiche. In tal modo il (Quintana, Puig Boada, Bonet Garí) formale de su progetu detalliadu de sa who had collaborated with Gaudí
progetto della navata principale, basato reconstruïren models originals i grughera e de s’àbside chi s’architetu (Quintana, Puig Boada, Bonet Garí) and
su un metodo di progettazione definito realitzaren un nou model complet de aiat definidu in sos disinnos generales his pupils remade the original models
da regole chiare, avrebbe permesso la la nau principal amb l’aplicació de les suos. Gaudí aiat progetadu sa navada
and made a new complete model of the
loro applicazione anche in seguito, per la printzipale cun una istrutura lògica
explicacions que havien rebut de Gaudí main nave, applying Gaudí’s notes on its
realizzazione della crociera e dell’abside. e echilibrada e cun formas a manera
sobre les geometries i les lleis de la seva geometry and on the rules of combination
Nel 1936, agli esordi della Guerra civile esclusiva geomètricas e a su matessi
spagnola, il modellino di Gaudí andò combinació i composició. Després, a tempus naturalìsticas. A custa manera su and composition. Subsequently, starting
distrutto, per quanto se ne conservino partir de l’any 1987 durant l’elaboració progetu de sa navada printzipale, basadu from 1987 and during preparation of the
ancora molti frammenti. del projecte definitiu per a la construcció a pitzu de unu mètodu de progetatzione final project, under the management
A partire dagli anni ‘40 gli architetti sota la direcció de l’arquitecte Jordi definidu pro mèdiu de règulas craras, of architect Jordi Bonet, new studies
che avevano collaborato con Gaudí Bonet, noves investigacions del projecte diat àere permitidu s’aplicatzione issoro on the original project (based on the
(Quintana, Puig Boada, Bonet Garí) original (dels fragments conservats finas a pustis, pro sa realizatzione surviving fragments and photographs of
e i suoi allievi ricostruirono i modelli i de les fotografies de la maqueta de sa grughera e de s’àbside. In su
the original model) made it possible to
originali e realizzarono un nuovo modello original) permeteren completar les lleis 1936, a printzìpiu de sa Gherra tzivile
completo della navata principale, geomètriques i de proporcions utilitzades ispagnola, su plàsticu de Gaudí s’est complete the geometric and proportion
applicando le spiegazioni stilate da per Gaudí per definir el projecte. pèrdidu, finas si nd’at abarradu carchi rules established by Gaudí for the project.
Gaudí sulle geometrie e le leggi della cantu. A partire dae sos annos ‘40 sos
sua combinazione e composizione. In architetos chi aiant collaboradu cun
seguito, a partire dal 1987 e durante Gaudí (Quintana, Puig Boada, Bonet Garí)
l’elaborazione del progetto definitivo con e sos dischentes suos aiant torradu a
il cantiere diretto dall’architetto Jordi fraigare sos plàsticos originales e aiant
Bonet, nuovi studi sul progetto originario realizadu unu modellu nou cumpletu de
sa navada printzipale, aplichende sas
(a partire dai frammenti conservati e
ispiegatziones apostivigadas dae Gaudí
dalle fotografie del modello originale) a pitzu de sas geometrias e sas leges
hanno permesso di completare le norme de sa combinatzione e compositzione
geometriche e proporzionali dettate da sua. Posca, moende dae su 1987 e in
Gaudí per la realizzazione del progetto. s’interis de s’elaboratzione de su progetu
definitivu cun su cantieri diretu dae
La struttura s’architetu Jordi Bonet, istùdios noos a The structure
L’estructura pitzu de su progetu originàriu ( moende
dae sos cantos cunservados e dae sas
La struttura che Gaudí propose per L’estructura que Gaudí proposa per a fotografias de su modellu originale) ant The structure proposed by Gaudí for the
le navate si basa su un sistema di les naus es basa en un sistema d’arbres permitidu de cumpletare sas normas naves is based on a tree-like structural
arborescenze strutturali, l’ultima estructurals, la darrera evolució de geomètricas e proportzionales detadas elements, the latest evolution of the
les estructures equilibrades amb què dae Gaudí pro s’acumprida de su progetu. balanced structures which are the
evoluzione delle strutture equilibrate
projectà els seus edificis. Un conjunt hallmark of his original projects. A
che sono la cifra dell’originalità dei
de columnes inclinades es bifurquen a series of slanted columns branch at
suoi progetti. Un insieme di colonne S’istrutura various heights to support the weight
inclinate che si diramano a varie altezze diferents altures per suportar els pesos
of the vaults, the ceilings and the
per sostenere il carico delle volte, delle de voltes, cobertes i torres i comunicar el
S’istrutura chi Gaudí aiat propostu towers, uniformly distributing weight
coperture e delle torri distribuendo seu pes als fonaments. La inclinació de on the foundations of the building.
les columnes és l’adient per recollir amb pro sas navadas si basat subra de
uniformemente il peso sulle fondamenta unu sistema de istruturas a forma de Inclination of the columns makes it
eficàcia el pes superior i per això els seus possible to efficiently distribute weight,
dell’edificio. L’inclinazione delle colonne àrbore, s’ùrtima evolutzione de sas
diàmetres són ajustats a les càrregues; with diameters appropriate to the
permette di ripartire efficacemente istruturas echilibradas chi sunt sa tzifra
per aquest motiu, les àrees dels elements de s’originalidade de sos progetos suos. loads to be borne; for this reason, the
il peso superiore ottenendo diametri suportants són molt inferiors a les Unas cantas colunnas inclinadas chi surfaces of load-bearing elements are
adeguati ai carichi da sostenere; per estructures de les catedrals gòtiques. s’ispàrghinant cara artàrias diferentes considerably reduced compared with
questo motivo, le superfici degli elementi L’arbre de la nau central, a 15 metres Gothic cathedrals. The tree of the central
pro sustènnere su càrrigu de sas
portanti sono molto inferiori a quelle es divideix en dues branques. Més nave, at a height of 15 m divides into
bòvedas, de sas coberturas e de sas
delle strutture delle cattedrali gotiche. amunt, la posterior se subdividirà en turres cumpartzende a manera parìvile two branches. At about mid-length, the
L’albero della navata centrale, a 15 metri quatre columnes per suportar les voltes i su pesu in sas fundamentas de s’edifitzu. posterior one divides into four columns
si divide in due rami. A circa metà, quello cobertes de la nau lateral i els finestrals S’inclinatzione de sas colunnas permitit supporting the vaults and ceilings of

102
103
104
posteriore si suddivide in quattro colonne de la nau central. La branca principal de partzire su pesu de subra otenende the side nave and the large windows of
a sostegno delle volte e delle coperture o anterior, a 30 metres es subdivideix diàmetros cunforma a sos càrrigos de the central nave. The main or anterior
della navata laterale e dei finestroni en dues columnes de suport de les sustènnere; pro custu, sas superfitzes branch, divides at a height of 30 m into
della navata centrale. Il ramo principale voltes i cobertes de la nau central. de sos elementos portantes sunt prus two columns supporting the vaults and
Semblantment, l’arbre del centre del minores de cussas de sas istruturas de the ceilings of the central nave. Similarly,
o anteriore, all’altezza di 30 metri si
creuer, a 25 metres se subdivideix en sas seas gòticas. S’àrbore de sa navada the tree located at the centre of the
suddivide in due colonne di sostegno
dues branques: la posterior formada per tzentrale, a 15 metros si partzit in duos crossing divides into two branches at a
delle volte e delle coperture della navata rampos. Belle a metade, cussu de segus height of 25 m: the back one consisting
centrale. Allo stesso modo, l’albero dues columnes que suporten la quarta
part d’una torre dels evangelistes, i la si partzit in bator colunnas a sustennu de of two columns supporting part of one
che si trova al centro della crociera, sas bòvedas e de sas coberturas de sa of the towers of the Evangelists, and
principal o anterior que se subdivideix
all’altezza di 25 metri si suddivide in due navada de costàgios e de sas ventanas de the main or anterior one which, after
a 45 metres en les quatre columnes de
rami: quello posteriore formato da due sa navada tzentrale. Su rampu printzipale reaching a height of 45 m divides into
suport de la quarta part de les voltes del o de a in antis, a s’artària de 30 metros si four columns supporting the cross vaults
colonne che sostengono parte di una creuer i de la torre central o de Jesucrist
delle torri degli evangelisti, e la principale partzit in duas colunnas de sustennu de of the crossing and of the central tower
que atenyerà els 170 metres d’altura. sas bòvedas e de sas coberturas de sa (Tower of Jesus Christ) which reaches a
o anteriore che raggiunti i 45 metri si
navada tzentrale. A sa matessi manera, height of 170 m.
ripartisce nelle quattro colonne portanti s’àrbore chi s’agatat in su tzentru de
delle volte della crociera e della torre sa grughera, a s’artària de 25 metros
centrale o di Gesù Cristo che raggiunge i si partzit in duos rampos: cussu de
170 metri d’altezza. segus formadu dae duas colunnas chi
sustenent parte de una de sas turres de
sos evangelistas, e sa printzipale o de a
in antis chi lòmpida a sos 45 metros si
Le colonne Les columnes partzit in sas bator colunnas portantes de The columns
sas bòvedas de sa grughera e de sa turre
Per dare forma agli alberi, Gaudí Per donar forma als arbres, Gaudí crea tzentrale o de Gesus Cristos chi lompet a To shape the trees, Gaudí created an
una columna nova en la història de 170 metros de artària. entirely novel type of column, the double-
crea una colonna nuova nella storia
twisted column, which he obtained using
dell’architettura, la colonna a doppio giro, l’arquitectura: la columna de doble gir,
the section of a polygon having so many
che lui trasforma partendo dalla sezione que es transforma des de la secció inicial sides as to be similar to a circle. From a
iniziale in un poligono dotato di così tanti a un polígon de molts costats i, per Sas colunnas geometrical viewpoint, this column is the
lati da essere prossimo al cerchio. Dal tant, proper al cercle. Geomètricament intersection in space of two barley-sugar
la columna és la intersecció a l’espai Pro dare forma a sos àrbores, Gaudí
punto di vista geometrico, la colonna è or Solomonic columns sharing the same
creat una colunna noa in s’istòria de
l’intersezione nello spazio di due colonne de dues columnes helicoïdals o base but developing in two opposite
s’architetura, sa colunna a giru dòpiu, chi
tortili o salomoniche con la medesima salomòniques amb la mateixa base però directions. The column in the central
isse mudat moende dae sa setzione de
base ma che si sviluppano in senso de girs inversos. La columna de la nau nave starts from a star-shaped octagon
cumentzu in unu polìgonu chi tenet gasi
central parteix d’un octàgon estrellat with parabolic vertices which by twisting
inverso l’una all’altra. meda latos chi paret unu chircu. Dae su helicoidally respectively to the right and
La colonna della navata centrale parte amb els vèrtexs parabòlics que, en girar puntu de bista geomètricu, sa colunna the left, at the height of 8 m becomes
da un ottagono stellato con i vertici helicoïdalment a la dreta i a l’esquerra, a est s’intersetzione in s’ispàtziu de duas a regular section with 16 vertices. Four
parabolici che, girando in modo elicoidale vuit metres s’ha convertit en una secció colunnas tòrtiles o salomònicas cun sa metres higher, it will have 32 vertices,
a destra e a sinistra, all’altezza di otto regular de 16 vèrtexs. Quatre metres més matessi base ma chi s’isvilupant una a and after a further fourteen metres, 64
amunt, serà de 32 vèrtexs, i als catorze s’imbesse de s’àtera. Sa colunna de sa
metri si trasforma in una sezione regolare vertices. With an endless number of
navada tzentrale partit dae unu otàgonu
da 16 vertici. metres, de 64. Amb un nombre infinit de turns, the circle shape would be reached.
isteddadu cun vèrtitzes parabòlicos chi,

105
Quattro metri più in alto, essa conterà girs s’arribaria al cercle. Aquesta columna girende a manera elicoidale a dereta The column has an internal diameter –
32 vertici, e dopo i successivi quattordici té un diàmetre interior –constant en tota e a manca,a s’artària de oto metros si constant along its whole length – of 140
metri, 64. Con un numero infinito di giri la seva altura- de 140 cm i una altura de mudat in una setzione regulare de 16 cm and a height of 14 m, i.e. a height/
si arriverebbe al cerchio. Questa colonna 14 metres, és a dir, una esveltesa d’1:10. vèrtitzes. Bator metros prus in artu, diameter ration of 1:10.
ha un diametro interno – costante su Totes les columnes de les ramificacions custa at a tènnere 23 vèrtitzes, e posca
All the columns in the tree structure
tutta l’altezza – di 140 cm con un’altezza es creen amb la mateixa generació: sos imbenientes batordighi metros, 64. follow the same generation principle:
di 14 metri, vale a dire con un rapporto parteixen de bases diferents Cun unu nùmeru infinidu de giros si diat starting from different bases (regular
di altezza/diametro pari a 1:10. Tutte (polígons regulars, estrellats regulars, a arribare a su chircu. Custa colunna polygons, star-shaped polygons,
le colonne delle’arborescenza seguono combinacions de polígons) i s’acaben tenet unu diàmetru internu – costante in combinations of polygons) always end
lo stesso principio di generazione: sempre en un polígon regular de s’artària sua- de 140 cm cun un’artària de with a regular polygon approximating
partendo da basi differenti (poligoni molts costats, proper al cercle. Les 14 metros, est a nàrrere cun unu raportu a circle. The columns in the tree
regolari, stellati regolari, combinazioni columnes de les ramificacions creades de artària/diàmetru che pare a 1:10. structure so created intersect each other
di poligoni) terminano sempre con un amb aquest sistema s’enllacen d’una Totu sas colunnas de custa arborada continuously, as if they were natural
structures, as in the union between the
poligono regolare da tutti i lati, prossimo manera contínua, talment com si fossin sighint su matessi printzìpiu de
hand and the fingers.
al cerchio. Le colonne dell’arborescenza estructures naturals, com en la unió entre generatzione: moende dae bases
creata con questo sistema si intersecano la mà i els dits. diferentes (polìgonos regulares,
in modo continuo, come se fossero isteddados regulares, cumbinatziones
strutture naturali, come nell’unione fra le de polìgonos) acabant semper cun unu
mano e le dita. polìgonu regulare dae totu sos latos,
acanta meda a su chircu. Sas colunnas
de s’arborada creada cun custu sistema
s’intretzint a manera contìnua, comente
chi esserent istruturas naturales,
comente in s’unione intre de manos e
pòddighes.

106
107
108
I finestroni e le volte Els finestrals i les voltes Sas ventanas e sas bòvedas The windows and the vaults

Grazie alla struttura arborescente Gràcies a l’estructura d’arbres Pro more de una istrutura arborada Thanks to the load-bearing tree-like
istruturale, sas acaradas de sas navadas columns, the fronts of the naves are
strutturale, le facciate delle navate estructurals, les façanes de les naus
relieved from structural functions and
restano libere dalle funzioni strutturali e resten alliberades de funció resistent i aturant lìeras dae sas funtziones
many windows open in the available
negli spazi disponibili si aprono un gran estan formades per una gran quantitat istruturales e in sos ispàtzios a spaces. On the ceilings, between the
numero di finestre. Sui soffitti, fra le de finestres. Als sostres, Gaudí crea disponimentu s’aberint unu nùmeru load-bearing columns, Gaudí inserted
colonne portanti Gaudí inserisce molti entre les columnes de suport una gran mannu de ventanas. In sas bòvedas, intre many lantern windows which lighten the
lucernari che alleggeriscono il peso delle quantitat de lluernes que alleugereixen de sas colunnas portantes Gaudí insertat weight of the vaults and let zenith light
volte e permettono l’ingresso della luce el pes de les voltes i permeten l’entrada medas puntos de lughe chi illèbiant su in. He did this to obtain, in his words,
zenitale. In tal modo, egli intendeva de llum zenital. Així volia aconseguir el pesu de sas bòvedas e permitint s’intrada “the Temple of harmonious light”, the
ottenere quello che egli stesso definiva que ell anomenava “el Temple de la llum de sa lughe zenitale. Mediterranean light he so loved.
“il Tempio della luce armoniosa”, della harmoniosa”, de la llum mediterrània que De custa manera, isse cheriat otènnere Gaudí felt that the geometric form most
luce mediterranea che tanto apprezzava. ell tant valorava. cussu chi isse etotu definiat “su Tèmpiu suited to let light into the building was
Gaudí considerà que la forma geomètrica de sa lughe armoniosa”, de sa lughe the hyperboloid of one sheet, a ruled
Gaudí riteneva che la forma geometrica adient per a les entrades de llum era mediterrànea chi l’agradaiat meda. structure generated by a hyperbole
più idonea per far penetrare la luce l’hiperboloide d’un full, una superfície developing around a vertical axis or
nell’edificio fosse l’iperboloide a una reglada generada per una hipèrbole que Gaudí pensaiat chi sa forma geomètrica by means of slanted straight lines
falda, una superficie rigata generata gira al voltant d’un eix vertical o per línies prus adata pro fàghere arribare sa lughe developing clockwise or anticlockwise
da un’iperbole che si sviluppa attorno rectes inclinades que giren al voltant d’un in s’edifìtzu esseret s’iperbolòide e una around a circle or an ellipse. Gaudí
ad un asse verticale o per linee rette cercle o una el·lipse en sentit horari i falda, una superfitze rigada ingendrada created the hyperboloids following
dae un’ipèrbole chi s’isvilupat a fùrriu star-shaped forms defined by these
inclinate che si sviluppano attorno ad antihorari. Gaudí retalla els hiperboloides
de un’asse verticale o peri lineas retas slanted lines and turned the windows
un cerchio o un’ellisse in senso orario e segons formes estrellades definides per
inclinadas chi s’isvilupant a fùrriu de and the vaults into intertwined star-
antiorario. Gaudí realizzo gli iperboloidi aquestes línies inclinades i converteix
unu chircu o una ellisse in sensu oràriu
seguendo forme stellate definite da tali els finestrals i les voltes en un entramat shaped hyperboloids united only at
e antioràriu. Gaudí aiat acumpridu sos
linee inclinate e trasformò i finestroni e d’hiperboloides estrellats units pels seus the vertices. To join the hyperboloids,
iperbòlides sighende formas isteddadas
le volte in un intreccio di d’iperboloidi vèrtexs. Per enllaçar els hiperboloides, he placed between the star-shaped or
definidas dae cussas lìneas inclinadas
stellati uniti ai soli vertici. Per unire gli situa entre els estrellats o bé plans e aiat mudadu sas ventanas e sas triangular planes another ruled surface,
iperboloidi, egli situò fra gli stellati o triangulars o bé una altra superfície bòvedas in unu intritzu de iperbòlides the hyperboloid. By combining these
piani triangolari, o un’altra superficie reglada de segon grau, el paraboloide. isteddados aunidos a sos vèrtitzes. Pro two shapes and adopting various formal
rigata di secondo grado, l’iperboloide. Amb aquestes dues formes combinades aunire sos iperbòlides, isse aiat postu solutions, he was able to establish links
Con la combinazione di queste due forme segons diferents solucions formals intre de sos isteddados e sos pianos between the windows, the lantern
e seguendo diverse soluzioni formali, resol les unions entre les finestres, les triangulares, o un’àtera superfitze rigada windows and the capitals of the
egli potè conseguire i collegamenti lluernes i els capitells de les voltes, que de segundu gradu, s’iperbolòide. Cun sa vaults which are massive star-shaped
fra le finestre, i lucernari e i capitelli són hiperboloides estrellats massissos cumbinatzione de custas duas formas e hyperboloids placed at the apex of the
delle volte, che sono iperboloidi stellati situats al damunt del quasi-cercle final de sighende solutziones formales diferentes, final half-circle of the columns.
massicci situati all’apice dell’emicerchio les columnes. isse aiat pòdidu cunsighire sos The vaults of the side nave are of
finale delle colonne. Les voltes de la nau lateral han estat cullegamentos intre de sas ventanas, sos reinforced concrete cast on site, whereas
Le volte della navata laterale sono state construïdes amb formigó in-situ i la gran puntos de lughe e sos capitellos de sas most of the other vaults are in brickwork,
bòvedas, chi sunt iperbòlides isteddados according to the “Catalan method”, with
costruite in cemento armato gettato in part de la resta amb voltes de maó de
grussos postos in s’àpitze de s’emichircu rows of bricks following the straight lines
situ, mentre gran parte delle restanti pla o volta a la catalana, amb filades de
de acabu de sas colunnas.

109
volte è stata realizzata con mattoni rajola que ressegueixen les línies rectes Sas bòvedas de sa navada de costàgios of the hyperboloids tangent to the circle,
ricorrendo alla cosiddetta “volta alla dels hiperboloides, tangents al cercle, sunt istadas fraigadas in tzimentu armadu filling the in-between spaces with green
catalana”, con serie di laterizi che omplerts els espais entre les filades ghetadu in su giassu, mentras bona parte and golden triangles representing the
seguono le linee rette degli iperboloidi per triangles de colors verds i daurats de sas bòvedas abarradas est istada palm fronds with which Gaudí wanted
tangenti al cerchio, riempiendo gli spazi que representen les fulles de palmera acumprida cun matones impitende sa to decorate the vaults. Gaudí felt that
nel mezzo con triangoli verdi e dorati che que Gaudí volia a les voltes. Les formes chi tzèrriant “bòveda catalana”, cun una ruled three-sided geometrical shapes
rappresentano le foglie di palma con cui geomètriques reglades triades per filera de laterìtzios chi sighint sas lìneas guided and facilitated production and
Gaudí intendeva decorare le volte. Le Gaudí guien i faciliten els processos de retas de sos iperbolòides tangentes construction processes.
producció i construcció. a su chircu, prenende sos ispàtzios in
forme geometriche rigate triadiche per Each type of vault has different
Cada tipus de volta tindrà les seves mesu cun triàngulos birdes e dorados chi
Gaudí guidano e agevolano i processi di characteristics according to the form and
característiques pròpies segons la rapresentant sas fògias de parma cun
produzione e costruzione. limits of space and the situation, and to
sas cales Gaudí cheriat a ondrare sas
Ogni tipo di volta avrà delle forma i límits de l’espai i la situació the number of columns. The vaults of the
bòvedas. Sas formas geomètricas rigadas
caratteristiche proprie sulla base della i nombre de columnes. Presideix les crossing have a great hyperboloid with
triàdicas pro Gaudí ghiant e agiudant sos
forma e dei limiti dello spazio e della voltes del creuer un gran hiperboloide golden rays, which will be part of the
protzessos de produtzione e fràigu.
situazione, oltre che del numero di amb rajos radials daurats, que formarà Onni tipu de bòveda at a tènnere future representation of the heavenly
colonne. Sulle volte della crociera, si part de la futura representació de la caraterìsticas suas subra sa base de Jerusalem, surrounded by two circles
staglia un grande iperboloide con raggi Jerusalem celestial, envoltat per dos sa forma e de sos lìmites de s’ispàtziu consisting of twelve hyperboloids each.
radiali dorati, che sarà parte della futura cercles de dotze hiperboloides cada un. e de sa situatzione, in prus chi de su In the great hyperboloid of the apse,
rappresentazione della Gerusalemme En el gran hiperboloide de l’absis, que nùmeru de colunnas. In sas bòvedas de which lets light into the presbytery, the
celestiale, circondata da due cerchi il·lumina el presbiteri, els triangles són sa grugheras, si pesat unu iperbolòide triangles have bluish hues, and the rows
composti da dodici iperboloidi ciascuno. de tons blavosos, i al centre les filades mannu cun rajos radiales dorados, chi at of bricks coming from different directions
Nel grande iperboloide dell’abside de rajola dels dos sentits s’entrecreuen a èssere parte de sa rapresentatzione meet at the centres to represent God
che consente di far arrivare la luce per formalitzar la representació de Déu benidora de sa Gerusalemme tzelestiale, the creator, forming a triangle formed by
al presbiterio, i triangoli hanno toni creador, un triangle format de rombs afurriada dae duos chircos cumpostos golden rhombi and by a circle.
azzurrognoli, con al centro le file di daurats i un cercle. dae dòighi iperbolòides cada unu. In The naves of the Sagrada Família are
laterizi provenienti da due diverse Les naus de la Sagrada Família són una s’iperbolòide mannu de s’àbside chi a extraordinary contribution to 10th
direzioni che si incrociano per conseguire extraordinària aportació a l’arquitectura cunsentit de fàghere arribare sa lughe and 21st century architecture. Gaudí’s
del segle XX i XXI i la proposta a su presbitèriu, sos triàngulos tenent proposal made it possible to create a
la rappresentazione del Dio creatore,
gaudiniana per a un espai de culte del tonos fache a s’asulu, cun in su tzentru place of worship belonging to our time,
formando un triangolo composto da rombi
nostre temps, on són protagonistes la sas filas de lateritzos chi arribant dae whose main elements are light and tree
dorati e da un cerchio.
duas alas diferentes chi s’atopant pro forms - creating an atmosphere of peace,
Le navate della Sagrada Família llum i les formes arbòries –síntesi de
cunsighire sa rapresentatzione de lightness and spirituality, conducive to
rappresentano un contributo natura, estructura i geometria-, per crear
Deus creadore, formende unu triàngulu religious experience and a feeling of
straordinario all’architettura dei secoli XX una atmosfera de quietud, esveltesa,
cumpostu dae rombos dorados e dae communion with God.
e XXI e la proposta gaudiniana consente elevació, on l’home i la dona es trobin a unu chircu. Sas navadas de sa Sagrada
di realizzare uno spazio di culto del nostro prop de Déu i predisposats a la pregària i Família rapresentant unu contributu
tempo, in cui la fanno da protagonisti a la celebració eucarística. ispantosu pro s’architetura de sos sèculos
la luce e le forme arborescenti – sintesi XX e XXI e sa proposta gaudiniana
della natura, della struttura e della cunsentit de acumprire un’ispàtziu de
geometria – per creare un’atmosfera cultu de su tempus nostru, in ue sunt
di quiete, snellezza, elevazione in cui protagonistas sa lughe e sas formas
l’uomo e la donna si trovano vicino a Dio arboradas – sìntesi de sa natura, de
e si predispongono alla preghiera e alla s’istrutura e de sa geometria – pro
celebrazione eucaristica. creare un’atmosfera de pasu, lebiesa,
ampulada in ue s’òmine e sa fèmina
s’agatant acanta a Deus e s’ammàniant
a sa pregadoria e a sa tzelebratzione
eucarìstica.

110
111
Lavoro di progetto e ricerca
del Prof. Arch. Mark Burry
e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll
Responsabile dell’Equipe di progettazione
dell’Opera del Tempio
della Sagrada Família

112
Lavoro di progetto e ricerca
del Prof. Arch. Mark Burry
e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll
Responsabile dell’Equipe di progettazione
dell’Opera del Tempio
della Sagrada Família

113
Lavoro di progetto e ricerca
del Prof. Arch. Mark Burry
e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll
Responsabile dell’Equipe di progettazione
dell’Opera del Tempio
della Sagrada Família

114
Lavoro di progetto e ricerca
del Prof. Arch. Mark Burry
e dell’Arch. Jordi Coll Grifoll
Responsabile dell’Equipe di progettazione
dell’Opera del Tempio
della Sagrada Família

115
La Sagrada Família
Interni e arredi

Il presbiterio
116
Le navate
117
L’altare

118
Il baldacchino

119
L’ambone

Il leggio
120
La sede ~ L’organo
121
122
Le vetrate
Joan VILA GRAU
Artista

123
La vetrata della Luce El vitrall de la Llum Sa bidrera de sa Lughe The window of Light

Questa vetrata è composta da un’ellisse Conjunt integrat per una el·lipsi central Est fatu dae un’ellisse tzentrale e bator This is composed of a central oval
centrale e da quattro “oculi”, sui quali si i quatre òculs on es pot llegir la llegenda òculos dae ue si podet lèghere sa window and four circular windows. The
può leggere l’iscrizione “Io sono la luce”, “Jo sóc la llum”, inserida en els dos òculs paristòria “Deo so sa lughe”, insertada in two lower circular windows bear the
inserita nei due oculi inferiori. inferiors. L’orientació d’aquest vitrall cap sas duas aberturas tundas de bassu. inscription “I am the light”. The south-
L’orientamento della vetrata verso sud è al migdia va ser determinant a l’hora S’orientamentu de custa bidreria cara a facing orientation of the large window
stato decisivo al momento della scelta dei d’optar pels colors grocs, vermellosos, mesudie est istada determinante cando was decisive in the choice of the yellow,
colori (giallo, con sfumature rossastre e terrosos, que, en un ritme ascendent, de si deviant seberare sos colores grogos, reddish and brownish grey colours, the
brune), tonalità che diventano sempre più fosc a clar, componen aquest finestral, rujastros, mùrinos, chi, in su ritmu fache tones of which become progressively
chiare man mano che l’occhio si sposta en què la llum d’aquest moment del dia a susu dae iscuru a craru, cumponent lighter as the eye moves upwards, and
verso l’alto; in tal modo di compone una realça els colors càlids. Aquests colors, custu ventanale, dae ue sa lughe de custu the midday light enhances their warmth.
vetrata che, con l’intensificarsi della luce especialment els grocs, responen, tal com momentu de sa die pesat a sos colores As Gaudí explained, these colours,
del mezzogiorno, mette in risalto i colori explicava Gaudí, a la idea de la llum. caentes. Custos colores, mescamente especially the yellows, seek to convey the
caldi. Questi colori, specialmente i gialli, sos grogos, respondent, gasi comente idea of light.
corrispondono all’idea della luce così ispiegaiat Gaudí, a s’idea de lughe.
come la concepiva Gaudí.

124
125
126
La vetrata El vitrall Sa bidrera The window
dell’Acqua de l’Aigua de Abba of Water

La vetrata dell’Acqua è un’autentica El vitrall de l’Aigua és una autèntica Sa bidrera de s’abba est una sinfonia The window of Water is a veritable
sinfonia di colori e sfumature azzurre che simfonia de colors i tons blaus que són mera e sìnchera de colores e de tonos symphony of colours and shades of blue
rappresentano un’allegoria dell’acqua. una al·legoria de l’aigua. asulos chi sunt una allegoria de s’abba. which are an allegory of water. The
Le parole iscritte nella grande vetrata Els mots dibuixats al finestral mateix, Sas paràulas disinnadas in su matessi words inscribed on the large window
stessa: “Io sono fonte di acqua viva”, “Jo sóc la font d’aigua viva”, reforcen ventanale, “Deo so sa mitza de abba itself, “I am the source of living water”,
rafforzano il significato di questa el significat d’aquest vitrall i ens bia”, afòrtiant su significu de custa reinforce the meaning of this window,
vetrata e ci permettono di comprendere permeten entendre la diversitat de tons bidrera, e nos permitit de cumprèndere leading us to understand the diversity of
la diversità di sfumature verdi, gialle, verds, grocs, vermellosos i marronosos sa diversidade de tonos birdes, green, yellow, reddish and brown tones
rossiccie e marroni della parte inferiore de la part baixa del finestral com la grogos, rujastros e marrones de sa in the lower part of the window as the
come l’interpretazione, da parte di Vila- interpretació, per part de Vila-Grau, parte bassa de su ventanale comente interpretation, by Vila-Grau, of the power
Grau, del potere dell’acqua di conferire la del poder de l’aigua per conferir vida s’interpretatzione, dae banda de Vila. of water to give life to all around it.
vita all’ambiente che la circonda. al seu entorn. Grau, de su podere de s’abba de dare vida
a indùrriu suo.

127
La vetrata El vitrall Sa bidrera The Resurrection
della Resurrezione de la Resurrecció de sa Resurretzione window

Vila-Grau ha ideato questa vetrata Vila-Grau concep aquest vitrall com un Vila-Grau pensat custa bidrera comente Vila-Grau conceived this stained
come un’esplosione di luce, che esclat de llum, com una expressió del a unu iscòpiu de lughe, comente a una glass window as an explosion of light,
esprime il trionfo del Cristo sulla morte. triomf de Crist sobre la mort. Seguint espressada de su triunfu de Cristos expressing the triumph of Christ over
Seguendo tale criterio, le vetrate della aquest criteri, els vitralls de la part subra de sa morte. Sighende custu death. In accordance with this criterion,
parte inferiore del finestrone ovale inferior del gran finestral mostren critèriu, sas bidreras de sa parte inferiore the windows in the lower part of the
evidenziano un cromatismo denso, quasi un cromatisme dens, gairebé opac, que de su ventanale mannu mostrant unu large oval window are densely chromatic,
opaco, che suggerisce l’idea di morte e suggereix la idea de mort-enterrament, cromatismu carcu, belle iscuru, chi inditat to the point of being almost opaque,
seppellimento, trasmettendo al contempo alhora que procuren transmetre el sentit s’idea de morte-interru, a su matessi which suggests the idea of death and
il senso di seme sotterrato/vita, evocato de llavor enterrada-vida, suggerit també tempus chi trasmitint su sentidu de burial; at the same time, they seek to
anche da alcuni toni del verde. per alguns tons verdosos. sèmene interrada-vida, inditadu fintzas convey the sense of a buried seed/life,
Alcune vetrate bianche fungono da Alguns vidres blancs actuen com una dae unos cantos tonos birdàntzos. Unos also evoked by some greenish tones.
cesura, consentendoci di “respirare” escletxa que ens permet “respirar” i guia cantos bìdros biancos faghent che una Some white panes act as a breach,
mentre guidano l’occhio fino alla la nostra vista fins al gran esclat de llum, cannidura chi nos permitit de “alenare” allowing us to “breathe” as they guide
grande esplosione di luce, simbolo della símbol de la Resurrecció. e ghiat sa mirada nostra cara a su the eye towards the great explosion of
Resurrezione. iscòpiu mannu de lughe, sìmbulu de sa light, a symbol of the Resurrection.
Resurretzione.

128
129
130
Le finestrone Els finestrals Sos ventanales The large windows
dell’abside de l’absis de s’ábside in the apse

La colorazione delle finestrone delle La coloració dels finestrals de les Sa coloratzione de sos ventanales de sas The large windows of the chapels in the
cappelle nell’abside presenta gamme capelles de l’absis presenta unes capellas de s’àbside bogat a campu unas apse have chromatic ranges to suit their
cromatiche basate sull’orientamento gammes cromàtiques dictades per la cantas gammas cromàticas inditadas orientation, with a preponderance of
dell’edificio, con una preponderanza di seva orientació, amb preponderància de dae s’orientamentu, cun presèntzia warm and bright tones in the windows
toni caldi e luminosi (per compensare le tons càlids i lluminosos (per compensar forte de tonos caentes e lugorosos (pro facing west (to compensate for the
zone carenti di luce) nelle vetrate che zones mancades de llum) en els vitralls cumpensare sos giassos cun prus pagu lack of light in some areas), and a
danno a ponente, mentre nelle vetrate que donen a ponent, i predomini de tons lughe) in sas bidreras fache a ponente, predominance of
orientate a nordest predominano i toni freds verds i blaus en els orientats al e primatzia de sos tonos fridos birdes e cold green and blue tones in the windows
freddi verdi e azzurri. nord-est. asulos in cussas orientadas a nord-est. facing north-east. Although the three
Per quanto le tre vetrate centrali Els tres finestrals centrals, tot i seguir Sos tres ventanales tzentrales, si bident central windows blend in with the
seguano le caratteristiche delle vetrate la tònica general dels vitralls de l’absis, sighende sa tònica generale de sas characteristics of the stained glass
dell’abside, esse accentuano i colori accentuen els colors càlids per crear bidreras de s’àbside, afòrtiant sos colores windows in the apse, warm colours are
caldi per creare un ambiente a sé stante, un àmbit arrecerat, íntim, apropiat per caentes pro creare unu àmbitu amparadu, brought to the forein these in order to
intimo e appropriato per il culto che al culte que diàriament se celebrarà en ìntimu, adatu a su cultu chi die cun die create a sheltered, intimate environment,
si celebra quotidianamente in questo aquest espai. s’at a tzelebrare in custu ispàtziu. suitable for the daily worshipthat will
spazio. take place in this area.

131
La vetrata El vitrall Sa bidrera The window
della Povertà de la Pobresa de sa Poberesa of Poverty

Vila-Grau ha ideato la vetrata della Vila-Grau ha concebut el finestral de Vila-Grau at pensadu custu ventanale In the design of the window of Poverty,
Povertà pensando alla figura di San la Pobresa pensant en la figura de sant de sa Poberesa castiende a sa figura de Vila-Grau evokes the figure of Saint
Francesco d’Assisi, la cui vita è stata una Francesc d’Assís, la vida del qual fou un Frantziscu de Assisi, sa vida de su cale Francis of Assisi, who devoted his life to
testimonianza di costante dedizione ai più bon testimoni d’ajut constant als més fiat istada una testimonia bona de agiudu helping the poor and destitute.
poveri e bisognosi. L’artista applica una pobres i desvalguts. L’artista hi aplica una fitianu a sos prus pòberos e disvàlidos. The artist applies a warm base of yellow
base calda, colori gialli e aranciati per base càlida, de colors grocs i ataronjats, S’artista àplicat sa base caente, de and orangey colours to create an air of
evocare una certa tenerezza e assicurare per evocar una certa tendresa i alhora per colores grogos e aràngiu, pro evocare una tenderness and to ensure chromatic
al contempo armonia cromatica con la tal d’acostar-los cromàticament als del casta de ternura e de s’àteru ghetu pro harmony with
vetrata della Natività. finestral del Naixement. los acostiare a manera cromàtica a sos the Nativity window.
Man mano che lo sguardo percorre le A mesura que els vitralls s’enlairen, els de su ventanale de su Naschimentu. As the windows go up, the green colours
vetrate spostandosi verso l’alto, i colori colors verds i una sèrie de tons blaus Manu manu chi sas bidreras àrtziant, and a series of intense blue tones climb
verdi e una serie di toni azzurri intensi intensos s’enfilen cap amunt i enllacen sos colores birdes e una creze de tonos ever higher to blend chromatically with
si mescolano con sempre maggiore cromàticament amb els vitralls de la nau asulos cotos s’arreppeddant cara a s’artu the windows of the nave that Vila-Grau
intensità per unirsi cromaticamente alle que Vila-Grau ja està dibuixant, per tal e s’acàpiant a manera cromàtica cun sas is already preparing, so that a balance is
vetrate della navata che Vila-Grau sta già que hi hagi un equilibri amb tot el conjunt. bidreras de sa navada chi Vila-Grau est brought to the whole.
preparando per conferire un equilibrio a giai disinnende, a tales chi bi siat unu
tutto l’insieme. echilìbriu cun totu su cungiuntu.

132
133
134
La vetrata El vitrall Sa bidrera The Nativity
della Natività del Naixement de su Naschimentu window

È stato necessario osservare con Va caldre una observació acurada de Fiat netzessària una averguada cuidadosa Careful observation of the effect of the
attenzione l’incidenza della luce nei la incidència de la llum en diferents de sa intzidèntzia de sa lughe in oras light at different times of day was
vari momenti della giornata per poter hores del dia, per intentar solucionar diferentes de sa die pro proare a agatare necessary in order to try and solve the
risolvere il problema rappresentato dalla el problema de l’enorme ombra que una solutzione a su problema de s’umbra problem of the enormous shadow
grande ombra proiettata al centro del projecta, al bell mig de la rosassa, el manna chi proietat, in su tzentru de su that Gaudí’s large cypress on the Nativity
rosone dal grande cipresso di Gaudí della gran xiprer gaudinià de la façana del rosone, su tzipressu gaudianu mannu façade casts onto the centre
Facciata della Natività. Per eliminare Naixement. Per fer-la desaparèixer, de s’acarada de su Naschimentu. Pro la of the rose window. To make it disappear,
questo inconveniente, Vila-Grau ha Vila-Grau va donar preponderància fàghere isparèssere, Vila-Grau aiat dadu Vila-Grau gave prominence
dato priorità ai gialli, colori più luminosi als grocs, colors molt lluminosos que, prus presèntzia a sos grogos, colores to yellows. Thanks to the extreme
che, concentrati nella parte centrale, concentrats al centre, fan gairebé lughentes meda chi, impreados totus in brightness of these colours, concentrated
rendono quasi impercettibile l’ombra imperceptible l’ombra del gran xiprer, s’ala tzentrale, faghent notare pagu a in the centre, the shadow of the large
del grande cipresso, mentre ai lati gli mentre que als costats els blaus s’umbra de su tzipressu mannu, intantu cypress is almost completely hidden,
azzurri apportano l’equilibrio cromatico proporcionen l’equilibri cromàtic chi a costàgios sos asulos proportzionant while at the sides the blue colours
necessario. È importante evidenziare che necessari. s’echilìbriu cromàticu netzessàriu. provide the necessary chromatic balance.
questo finestrone è stato pensato come És important destacar que el finestral Est de importu su de fàghere notare chi It is important to emphasise that the
un tutto unico, in cui ciascuna vetrata es resol com a un sol conjunt, en su ventanale torrat che a unu cungiuntu large window is designed as a single
non può essere vista che nella sua el qual cada vitrall necessita la ebbia, in ue cada bidrera tovat chi siat unit, in which each window needs to be
complementarietà con le altre. complementarietat dels altres. cumplementada cun sa de a pustis. complemented by the others.

135
La vetrata El vitrall Sa bidrera The window
della Vita de la Vida de sa Vida of Life

La vetrata a sud è dedicata alla vita, El finestral del migdia està dedicat a la Su ventanale de mesudie est dedicadu a The large south window is dedicated to
evocata dalla vibrazione della luce che Vida, evocada per la vibració de la llum sa vida, ammentada cun sa vibratzione life, evoked by the vibration of light in the
attraversa la varietà di colori e tessiture en la diversitat dels colors i textures de sa lughe in sa diversidade de sos diversity of the colours and textures of
delle vetrate. In questo caso, Vila-Grau dels vidres. En aquest cas, Vila-Grau ha colores e ordidu de sos bìdrios. In custu the windows. In this case, Vila-Grau has
ha creato delle vetrate che presentano concebut els vitralls amb una gamma casu, Vila-Grau at pensadu a sas bidreras designed the windows with an array of
una gamma di colori che spaziano nella de colors que abasten, a la part baixa comente a una gamma de colores chi colours that range, in the lower part of
parte bassa della vetrata, dai rossi e del finestral, des d’uns vermells o terres abbratzat, in sa parte bassa de su the window, from reds and dark earth
tonalità terrose ai verdi chiarissimi, foscos fins a uns verds molt clars que se ventanale, dae unos cantos rujos o terra colours to some very light greens that
che si aggiungono ai verdi della vetrata sumen als verds del finestral del davant, iscuras fache unos birdes craros meda chi harmonis with the greens in the large
di fronte, dedicata alla povertà, e che dedicat a la pobresa, i que cerquen s’assummant a sos birdes de su ventanale window opposite, dedicated to poverty,
trovano in tal modo un equilibrio con tutto l’equilibri amb tot el conjunt de finestrals a dae in antis, dedicadu a sa poberesa, and which seek tostrike a balance with
l’insieme di vetrate del braccio di levante de l’ala de llevant del transsepte. e chi agatant echilìbriu cun tottu su the whole series of large windows in the
del transetto. La gradazione cromatica La gradació cromàtica ascendent dels cungiuntu de sos ventanales de sa banda east wing of the transept.
ascendente che passa dai caldi e potenti càlids i potents vermellosos fins als verds de levante de su transetu. Sa gradatzione The chromatic gradation moving upwards
rossi fino ai verdi tenui e ai gialli chiari di tendres i els grocs clars de cadmi culmina cromàtica fache a susu dae sos rujastros from the warm and powerful reddish
cadmio culmina nel rosone, che con i suoi a la rosassa, que amb els seus blaus i caentes e potentes cara a sos birdes colours to the soft greens and light
azzurri e azzurro-verdi suggerisce l’idea blaus verdosos suggereix l’albada que abbrandados e a sos grogos craros de cadmium yellows culminates in the rose
dell’alba che illumina la grande vetrata il·lumina el gran finestral del Naixement. su càdmiu chi est in su rosone, chi cun window, whose blues and greeny blues
della Natività. sos asulos e asulos-birdatzos inditat evoke the dawn lighting up the large
s’arbèschere chi illùminat su ventanale Nativity window.
mannu de su Naschimentu.

136
137
Omaggio a Gaudí
Pinuccio SCIOLA

OMAGGIO HOMENATGE Omàggiu HOMAGE


A GAUDÍ A GAUDÍ A GAUDÍ TO GAUDÍ

Non avevo mai pensato ad un rapporto No havia pensat mai en una relació No aia pensadu mai a una relata intre I had never thought about the relationship
tra architettura e musica, anche se, entre arquitectura i música, tot i que, de architetura e mùsica, mancari between architecture and music,
soprattutto con il barocco, tutto si sobretot amb el barroc, tot es reflexa chi, mescamente cun su barocu, totu even though, above all as regards the
rispecchia vicendevolmente. “Prova a recíprocament. “Prova a escriure alguna s’isprigat de pare a pare. “Proa a iscrìere Baroque, they reflect each other. “Why
scrivere qualcosa sull’architettura di cosa sobre l’arquitectura de Gaudí i la carchi cosa a pitzu de s’architetura de don’t you try and write something on
Gaudí e la musica jazz” mi ha suggerito música jazz” m’ha suggerit Paolo Fresu. Gaudí e sa mùsica jazz” m’aiat inditadu Gaudí’s architecture and jazz”, was the
Paolo Fresu. Paolo Fresu. suggestion put to me by Paolo Fresu.
Inicialment m’he quedat un poc perplex
Inizialmente sono rimasto un po’ però, mentre pensava a les sinuoses A comintzos so abarradu unu pagu At the beginning I was somewhat
perplesso ma, mentre pensavo alle arquitectures nascudes de la fantasia de dudosu ma, in s’interis chi meledaia a perplexed but, as I began to think of
sinuose architetture nate dalla fantasia l’arquitecte espanyol, sentia una música sas architeturas colobrinas essidas dae the sinuous architectures born of the
dell’architetto spagnolo, sentivo un de fons perfectament entonada. Era la sa fantasia de s’architetu ispanniolu, fantasy of this Spanish architect, I
sottofondo musicale perfettamente música dels treballadors seguida per les intendia unu sutafundu musicale intonadu started to sense a perfectly attuned
intonato. Era la musica dei lavoratori seves eines. Els paletes, els picapedrers, paris·paris. Fiat sa mùsica de sos musical background. It was the music
scandita dai loro attrezzi. I muratori, els escultors i els obrers recordaven els traballadores tacheddada cun sos trastes made by the stonemasons as they used
gli scalpellini, gli scultori e gli operai, grups dels negres afroamericans que issoro. Sos muradores, sos picapedreris, their tools. The masons, stone-workers,
ricordavano i gruppi dei neri afro- intentaven recuperar la pròpia identitat a sos iscultores e sos operajos, sculptors and labourers reminded me of
americani che cercavano di recuperare través de ritmes tribals i extraordinàries ammentaiant sos grupos de negros the Afro-American bands who tried to
la propria identità attraverso ritmi tribali improvisacions vocals i instrumentals. afro-americanos chi chircaiant de si nde recover their identity through their old
e straordinarie improvvisazioni vocali e torrare a leare s’identidade pro mèdiu tribal rhythms and extraordinary vocal
strumentali. Però la imatge dels treballadors de de ritmos tribales e improvisatziones and instrumental improvisations.
Gaudí que cridaven les arquitectures desempladas a boghe o cun istrumentos.
Ma l’immagine dei lavoratori di Gaudí més estranyes i originals a principis de But the image of Gaudí’s workers who
che urlavano le più strane ed originali segle a Barcelona, era una visió coral: Ma s’immàgine de sos traballadores de shouted the strangest and most original
architetture agli inizi del secolo a tots s’ocupaven del creixement dels seus Gaudí chi abboghinaiant sas architeturas forms of architecture at the beginning
Barcellona, era una visione corale: monuments seguint l’impecable direcció prus curiosas e originales inghitzende of the century in Barcelona, was a
tutti accudivano alla crescita dei suoi orquestrada amb llampecs de genialitat su sèculu in Bartzellona, fiat una bisione choral vision: all of them rallied round to
monumenti seguendo l’impeccabile per l’arquitecte espanyol. Si hi havia corale: totus contivigiaiant sa crèschida assist in the growth of his monuments
direzione orchestrata con lampi di un gran disseny global, la realització de sos monumentos suos sighende sa following the impeccable orchestral
genialità dall’architetto spagnolo. Se era confiada a petits equips i cadascú diretzione pretzisa orchestrada cun direction with its flashes of genius of the

138
c’era un grande disegno globale, la executava amb meticulositat el seu lampos de genialidade dae s’architetu Spanish architect. While there was a
realizzazione era affidata a piccole sector amb aportacions extemporànies, ispanniolu. Sende.bi unu disinnu great global design, its implementation
squadre e ognuna eseguiva con creant una exaltació atmosfèrica dilatant globale, s’acumprida l’intregaiant a was entrusted to small teams, each
meticolosità il suo settore con apporti els volums i enriquint-los amb detalls iscuadras piticas e cada una sighiat working with meticulous precision giving
estemporanei, creando una esaltazione materials i pictòrics. cun pibinchesa su setore cosa sua cun its contribution, creating an atmospheric
atmosferica dilatando i volumi e interventos improvisados, creende una exaltation by dilating volumes and
arricchendoli con particolari materici e Aquesta tècnica expressiva rebutjava esaltatzione atmosfèrica, ismanniende enriching them with material and pictorial
pittorici. qualsevol relació acadèmica. Era gairebé sos volùmenes e irrichende·ddos cun details.
una arquitectura gestual en la qual particulares matèricos e pintòricos.
Questa tecnica ed espressiva rifiutava els sons generats pels picapedrers i Custa tècnica espressiva refudaiat cale This technique and expression shunned
qualsiasi rapporto accademico. Era quasi escultors recordaven els ritmes insistents chi siat relata acadèmica. Fiat belle any form of academic relationship. It
un’architettura gestuale nella quale i dels percussionistes i dels sonadors del un’architetura gestuale in ue sos sonos was almost a gestural architecture in
suoni generati da scalpellini e scultori primer jazz. El 1926, quan a Barcelona chi essiant a pìgiu dae sos picapedreris which the sounds generated by the
richiamavano gli incalzanti ritmi dei moria l’arquitecte Antoni Gaudí, el e sos iscultores ammentaiant sos ritmos stone-masons and sculptors recalled the
percussionisti e dei suonatori del primo jazz arribava a Europa amb els primers tìpidos de sos percussionistas e de sos intoxicating rhythms of the drummers and
jazz. discs com per a rendir homenatge a sonadores de su primu jazz. players of early jazz.
l’artista espanyol, quan els seus equips,
Nel 1926, quando a Barcellona moriva en contiuar treballant per la “Sagrada In su 1926, cando in Bartzellona si nche In 1926, when architect Antoni Gaudí
l’architetto Antoni Gaudí, il jazz arrivava Família”, repetien els gestos i els sons fiat mortu s’architetu Antoni Gaudí, su jazz died in Barcelona, jazz was just
in Europa con i primi dischi quasi a per completar aquella obra que no havia lompiat a s’Europa cun sos primos discos beginning to reach Europe with its first
rendere omaggio all’artista spagnolo, completat la seva fantasia. belle a dare omàgiu a s’artista ispanniolu recordings almost as if to pay homage
quando le sue squadre continuando in s’interis chi sas iscuadras sighiant to this Spanish artist, as his work crews
a lavorare per la “Sagrada Família”, L’atmosfera creada pels espais-volums a traballare pro sa “Sagrada Família”, continued to build the “Sagrada Família”,
ripetevano i gesti e i suoni per non i per l’ús de diversos materials, crea torrende a repìtere sos gestos e sos sonos repeating the gestures and sounds so as
completare quella opera che non aveva una plasticitat gairebé absurda; són les pro non cumpletare cussa òpera chi no not to complete that work whose fantasy
completato la sua fantasia. mateixes atmosferes que es creen quan aiat acabadu in sa fantasia sua. was not complete.
sota l’arquitectura del cel, totes les
L’atmosfera creata dagli spazi-volumi e bandes de jazz del món fan sentir en les S’atmosfera creada dae sos ispàtzios- The atmosphere created by the spaces-
dall’utilizzo di diversi materiali, crea una orelles i en l’ànim les vibracions emotives volùmenes e dae s’impreu de materiale volumes and the use of several different
plasticità al limite dell’assurdo; sono le que ens fan encara somiar. diferente creat una plastitzidade a types of materials, created a plasticity
stesse atmosfere che si creano quando làcanas cun s’assurdu; sunt sas matessi bordering on the absurd; they are the
sotto l’architettura del cielo, tutte le atmosferas chi si creant cando suta same atmospheres which are created
jazz band del mondo fanno sentire nelle de s’architetura de su chelu totu sas when under the architecture of the sky,
orecchie e nell’animo quelle vibrazioni bandas de jazz de su mundu faghent all the jazz bands in the world help us to
emotive che ci fanno ancora sognare. intèndere in sas origras e in s’ànimu feel in our ears and souls those emotional
cussas vibratziones emotivas chi galu nos vibrations which still make us dream.
faghent bisare.

139
Il lascito di Gaudí
Antonio TRAMONTIN

Il lascito El llegat Su chi Gaudí Gaudi’s


di GAUDÍ de Gaudí at lassadu Heritage
Quello attuale è un tempo complicato per Vivim en un temps en què esdevé Cussu de oe in die est unu tempus Ours is a complex time for the study
lo studio dell’architettura, che costruisce complicat l’estudi de l’arquitectura, tostaditzu pro s’istùdiu de s’architetura, of architecture, which constructs the
gli scenari della vita rispecchiando nella que construeix els escenaris de la vida chi fràigat sos iscenàrios de sa vida various settings of life taking the city as
città il suo orizzonte fondamentale. tot reproduint a la ciutat el seu horitzó isprighende in sa tzitade s’orizonte suo its fundamental horizon.
Se si guarda intorno, lo scenario della fonamental. fungudu. If we cast our eyes around, the setting
città è, a dir poco, discontinuo e confuso, Si mirem al nostre voltant, l’escenari Si si castiat a indùrriu, s’iscenàriu de of the city is – at the very least –
un’aggregazione vibrante di edifici e spazi de la ciutat és, si més no, discontinu sa tzitade est discontìnuu e treladu discontinuous and confused, a vibrant
dai contorni vaghi, variabili e fluttuanti i confús, un aglomerat vibrant meda, una crobada de edifitzos e aggregation of buildings and spaces with
con margini di dissolvenze, e poi spazi d’edificis i espais de contorns vagues, ispàtzios e cun làcanas pagu craras, blurred outlines, variable and fluctuating
interstiziali, infrastrutture. variables i fluctuants amb marges de chi mudant e bàntzigant cun màrghines with margins of dissolution, and then
In questo discontinuo arcipelago urbano dissolvència, i encara espais intersticials, de iscrobaduras, e posca ispàtzios interstitial spaces, infrastructures.
dove sono chiamate a confrontarsi le infrastructures. calanchinos, infrastruturas. In custu In this discontinuous urban archipelago,
giovani generazioni di architetti, può En aquest discontinu arxipèlag urbà on artzipèlagu urbanu discontìnuu ue si where the young generations of
essere utile riflettere sulle immagini di han d’obrir-se camí les joves generacions depent acarare sas erètzias noas de architects are called upon to work and
questo catalogo. Che le condividiamo d’arquitectes, pot ser útil reflexionar architetos, est de agìudu a meledare compete, it might be of some use to
o no, ci mostrano qualcosa di insolito. sobre les imatges d’aquest catàleg. Tant subra sas immàgines de custu catàlogu. reflect on the images of this catalogue.
Esse non rappresentano gli schemi si les compartim com si no, ens ensenyen Chi las cumpartzemus o nono, nos Whether or not we approve of them,
stilistici dell’architettura e nemmeno quelcom d’insòlit. No representen els mustrant carchi cosa foras de s’ordinàriu. they do show us something unusual.
le spettacolari invenzioni tecnologiche esquemes estilístics de l’arquitectura Custas non rapresentant sos ischemas They do not represent the stylistic
di grande richiamo. Le costruzioni di ni els espectaculars descobriments istilìsticos de s’architetura e nemancu patterns of architecture nor spectacular
Gaudí, oggi economicamente impossibili, tecnològics d’èxit. Els edificis de Gaudí, sas inventziones tecnològicas ispantosas technological inventions of great appeal.
sono tecnicamente ineseguibili senza avui econòmicament impossibles, no chi atirant sa gente. Sos fràigos de Gaudí, Gaudí’s constructions, which today would
la collaborazione di quella esperta poden ser tècnicament realitzats sense oe in die malos a acumprire pro farta de be too expensive to build, are technically
manodopera artigianale. la col·laboració d’una experta mà d’obra dinari, non si podent fàghere sena de impossible to create without the
Resta il fascino e l’ammirazione per artesanal. cussa manoberàntzia artesanale. collaboration of expert artisan workers.
un’opera intrisa di visione e sensibilità Ens queda la fascinació, l’admiració per Aturat s’ammàghiu e s’ammiru pro There remains fascination and
per i valori plastici, per un’espressione una obra plena de visió i de sensibilitat un’òpera prena de bisione e de admiration for work brimming with
architettonica assolutamente originale. envers els valors plàstics, per una sentidu pro sos valores plàsticos, pro vision and sensitivity for plastic values,
è proprio il metodo di Gaudí, che expressió arquitectònica del tot original. un’espressada architetònica originale de for a completely original architectural
fonde materia e spirito, natura e És precisament el mètode de Gaudí, su totu. Custu est su mètodu de Gaudí, expression. And it is the very method
trasfigurazione, che merita rinnovata que uneix matèria i esperit, natura i chi aunit matèria e ispìritu, natura e of Gaudí, his blending of matter and
attenzione. Le sue architetture erano transfiguració, el que mereix una nova trasmudadura, chi meresset un’atentu spirit, nature and transfiguration,
sentite come organismi dotati di vita, atenció. Les seves arquitectures eren annoadu. Sas architeturas suas sunt which is worthy of renewed attention.

140
non predeterminate, bensì capaci di sentides com a organismes dotats de pensadas comente organismos bios, His architectural forms were felt
svilupparsi e di evolversi nel corso vida, no predeterminades, sinó capaces sena determinazione, antzis capatzas as organisms possessing life, not
dell’opera. Gli edifici, costituendosi de desenvolupar-se i d’evolucionar durant de s’isvilupare e crèschere in s’interi predetermined, but capable of developing
dall’interno verso l’esterno, sembrano la seva realització. Els edificis, formats de s’òpera. Sos edifitzos, moende dae and evolving during the progress of
disporsi per crescita cellulare in un flusso des de l’interior cap a l’exterior, semblen s’internu fache a s’esternu, parent chi works. The buildings, evolving from the
continuo di forme. col·locats en creixement cel·lular dins s’assentent pro crèschere che a tzèllulas interior towards the exterior, seem to
Nella ripetuta ricerca di nuovi metodi d’un flux continu de formes. in flussu sighidu de formas. permit cellular growth in a continuous
costruttivi, nella sua opposizione En la contínua recerca de nous mètodes Torrende a inghitzare sa chirca flow of forms.
all’accademia stilistica, riconosciamo constructius, en la seva oposició a de mètodos costrutivos noos, in In his constant search for new
in Gaudí un grande precursore l’acadèmia estilística, reconeixem en s’opositzione sua contra a s’acadèmia construction methods, in his opposition to
dell’architettura del nostro tempo. Gaudí un gran precursor de l’arquitectura istilìstica, agatamus in Gaudí unu stylistic academe, we recognise in Gaudí
Nella capacità di superare i limiti per del nostre temps. En la capacitat de grandu precursore de s’architetura de a great precursor of the architecture of
affermare la costruzione plastica di spazi superar els límits per assegurar la su tempus nostru. In sa capatzidade de our times. In his capacity to push limits
non confinati, riconosciamo l’uomo di construcció plàstica d’espais discontinus, nche barigare sos lìmites pro firmare su to affirm the plastic construction of
grande fede - in Dio, nella natura, negli reconeixem l’home de gran fe – en Déu, fràigu plàsticu de ispàtzios sena làcanas, non-confined spaces, we recognise a
uomini - a cui tutti vorremmo, inadeguati, en la Natura, en els homes – al qual tots reconnoschimus s’òminede fide manna man of great faith – in God, in nature,
assomigliare. Non certo per imitarlo voldríem, sense mèrit, assemblar-nos. – in Deus, in sa natura, in sos òmines in humanity – whom all of us – alas
nelle soluzioni assolutamente originali, No per tal d’imitar-lo en les solucions – chi totus cantos li diamus chèrrere unworthy – would wish to resemble.
declinate per quel mondo e per quel radicalment originals, pensades per a assimigiare. Non pro lu chèrrere imitare Certainly not to imitate him in his
tempo. Ma animati dalla speranza di aquell món i per a aquell temps; sinó in sas solutziones originales suas, adatas absolutely original solutions, developed
farci degni dello straordinario, infinito que, animats per l’esperança de fer-nos pro cussu mundu e pro cussu tempus. Ma for that world and those times. But
lascito di Gaudí al nostro mondo e al dignes de l’extraordinari, infinit llegat animados dae un’ispera de merèssere spurred on by the hope of becoming in our
nostro tempo, riconosciamo forme di de Gaudí al notre món i al nostre temps, cussu làscitu desempladu e infinidu turn worthy of the extraordinary, infinite
architettura nuovamente capaci di legare reconeixem formes d’arquitectura de Gaudí a su mundu e a su tempus bequest of Gaudí to our world and our
la terra al cielo attraverso il manifestarsi capaces d’acostar de nou la terra al cel a nostru, agatamus formas de architettura times, we recognize forms of architecture
dell’arte. través de l’art. capatzas torra de acapiare sa terra a su once again capable of linking earth to
Soltanto dal grande artista possiamo Només gràcies al gran artista podem chelu pro mèdiu de su essere a campu heaven through the embodiment of art.
mediare tracciati di vita attesi ancorché esperar bocins de vida desitjats i de s’arte. Only from this great artist can we
sconosciuti, perché: desconeguts alhora, perquè: “Gaudí era Petzi dae custu grandu artista podimus mediate outlines of life as yet unknown,
“Gaudí era un grande artista. Vivono e un grande artista. Vivono e vivranno solo buscare àndalas de vida isbetadas e because:
vivranno solo coloro che sanno toccare coloro che sanno toccare davvero il cuore desconnotas, ca: “Gaudí fiat unu grandu “Gaudí was a great artist; only those
davvero il cuore sensibile degli uomini”. sensibile degli uomini” artista. Bivent e ant a bivere petzi cussos who move the sensitive hearts of gentle
(Le Corbusier: Gaudí ed. Gomis - Prats, (Le Corbusier, Gaudí, ed. Gomis, Prats, chi ischint tocare su coro de sos òmines people remain”.
Barcellona 1957) Barcellona 1957). de aberu” (Le Corbusier: Gaudí ed. Gomis - Prats,
(Le Corbusier: Gaudí ed. Gomis - Prats, Barcelona 1957)
Barcellona 1957)

141
142
Gaudí e La Sagrada Família
Parabola e Iperbole dell’architettura

ORGANIZZAZIONE

Regione Autonoma della Sardegna


Assessorato della Pubblica Istruzione, Beni Culturali, Informazione, Spettacolo e Sport
Direzione Generale dei Beni Culturali, Informazione, Spettacolo e Sport

Traduzione dei testi in lingua sarda a cura del


Servizio Lingua e Cultura Sarda

Città di Alghero
Assessorato al Turismo, Grandi eventi, Centro Storico;
Assessorato alla Cultura, Pubblica Istruzione, Università.

Diocesi di Alghero Bosa. Coordinamento Scientifico


Antonio nughes, Angelo ZIRANU
Junta Constructora della Basilica de la Sagrada Família
Curatore mostra e catalogo
Universitat Politècnica de Catalunya Angelo ZIRANU
con la collaborazione di
Fondazione META Joseph GOMEZ SERRANO, Julia GOMEZ Ramiò
Musei, Eventi, Turismo, Alghero.

Progetto grafico e catalogo


Franco Nieddu per Pikacom

Allestimenti Città di Alghero


Assessorato alle Manutenzioni
Alghero in House
Dubs
CROQUIS
Alessandro PIANA

Accoglienza e visite guidate


Ati SMUOVI.

Stampa e allestimento del catalogo


Panoramika Editrice, Alghero

Si ringraziano, per le foto e per i contenuti,


Triangle Postals, Junta Constructora della Basilica de la Sagrada Família,
Rossend Casanova, Daniel Giralt Miracle, Jordi Cussó Angles, Jordi Faulí Oller,
Mark Burry, Jordi Coll Grifoll, Joan Vila Grau

143
Finito di stampare nel mese di aprile 2011

You might also like