TEORIA D’ERIKSON-

UF1 U1
La teoria d’Erikson potser és la més rellevant pel que fa al
desenvolupament psicosocial humà, i és de les poques que intenta
descriure la totalitat del cicle vital humà, des del naixement fins a la
mort.

- Erikson remarca els esforços adaptatius de la persona; posa atenció al

paper de les influències ambientals. També considera que el
desenvolupament de la personalitat dura tota la vida.

- La teoria d’Erikson té un marcat caràcter psicosocial i explica els

canvis i l’evolució de la persona al llarg del cicle vital.

TEORIA WALLON
– Wallon dóna importància a la sociabilitat per damunt de la
individualitat. Mostra fins a quin punt moltes vegades apareix el
desenvolupament afectiu abans que el desenvolupament intel·lectual.
Descriu per primer cop un estadi emocional i aprofundeix en el paper de
l’emoció en l’origen del desenvolupament.

- L’emoció, segons Wallon, és l’intermedi genètic entre el nivell fisiològic

amb només respostes reflexes i el nivell psicològic, que permet a l’ésser
humà adaptar-se al món extern que va descobrint.

- L’emoció que inicialment està provocada per impressions posturals és

al mateix temps la base de la postura (gestos, mímica) que l’infant
emprarà més endavant per expressar-se amb l’entorn. Segons Wallon
l’infant que sent va camí de l’infant que pensa.
– Períodes del desenvolupament de la personalitat segons H.
Erikson
– Taula
Etapes del
Període Comentari
jo
Equilibri: assolir confiança en la mare,
Confiança
Període oral l’entorn i si mateix.
bàsica
i dels
enfront
sentits: 0-2 Crisi: deslletament físic i psicològic
desconfianç
anys. (permetre que la mare s’allunyi del seu
a.
costat).
Període Autonomia Equilibri: aconseguir l’autonomia: la marxa,
 control d’esfínters i llenguatge. L’autonomia
no és una autoafirmació per oposició a l’altre
sinó una estimació, respecte mutu i
anal- enfront de
reciprocitat.
muscular: 2- vergonya i
4 anys. dubte.
Crisi: Si no es regula (per molt o per poc)
pot comportar sentiment de vergonya i
dubte.
Equilibri: el domini del llenguatge permet a
l’infant fer plans, actuar amb intencionalitat,
prendre decisions. Incorporació a la vida
comunitària. Aquesta fase de preparació per
a la vida serà superada si ha pogut fer les
Període de Iniciativa
coses per si mateix. S’identifica amb el
genitalitat: 4- enfront
genitor del mateix sexe i té curiositat per les
6 anys. culpa.
diferències sexuals.

Crisi: L’acceptació d’aquest interès per part

dels pares li assegurarà una vida sexual
plena i li evitarà sentiment de culpa.
–
– Estadis del desenvolupament segons la teoria de Wallon
– Taula
Edat Estadis
Dominen les funcions fisiològiques, és un estadi centrípet,
d’indiferenciació. La resposta motora als diferents estímuls
interoceptius, propioceptius i exteroceptius, és una
Estadi
resposta reflexa.
impulsiu
El nadó, que viu en un estat d’indiferenciació entre el jo i el
0-6 mesos
no-jo, té unes relacions amb l’entorn, en particular amb la
mare, de naturalesa simbiòtica. Durant els tres primers
mesos aquesta simbiosi és fisiològica.
És un estadi d’orientació centrípeta, representa el pas
Estadi d’allò fisiològic a allò psíquic. Es caracteritza per reaccions
emocional emocionals expressives, signes d’expressió: gestos,
(3/6-12 actituds, postures, mímiques, que constitueixen un
mesos) llenguatge no verbal entre l’infant i l’entorn. Passa de la
necessitat biològica a la necessitat psicològica de la mare.
Estadi Estadi sensoriomotor (1-2 anys)
sensoriomot Durant aquest estadi, el coneixement de l’objecte passa
 per l’acte motor. L’activitat sensoriomotriu és incialment
instintiva i espontània i després evoluciona vers la invenció
de noves conductes que obren el camp al descobriment de
noves experiències. L’infant s’orientarà vers interessos
objectius i descobrirà el món dels objectes. La marxa i el
llenguatge són dues activitats sensoriomotrius que
exerceixen un paper important en l’evolució de l’infant.
or i
Estadi projectiu (2-3 anys)
projectiu
L’activitat motriu estimula l’activitat mental. Sent la
(1-3 anys)
necessitat de projectar-se en les coses per percebre’s a si
mateix. Sense moviment, sense expressió motora, no sap
captar el món exterior. L’acte fet sobre l’objecte és
l’acompanyament indispensable de la representació.
Comença a diferenciar-se i a prendre posició amb relació
als altres. La sociabilitat encara és sincrètica, s’assimila a
l’altre i no es diferencia d’ell.
Capacitat de situar-se amb relació als altres. Adquireix una
“consciència de si mateix”. Es construeix el seu jo
autònom, és capaç de tenir formada una imatge de si
mateix, una representació que s’afirmarà amb el
Estadi del negativisme i la crisi d’oposició (2 i mig - 3 anys): l’infant
personalism s’oposa constantment a l’altre, diu que no, s’obstina,
e (3-6 anys) desobeeix. Rebutja l’ajuda: vol fer-ho tot sol. Busca
afermar-se com a individu autònom, tractant de cridar
l’atenció amb la seva oposició o “fent rucades”, després,
en un període “graciós” intentarà ser seductor: vol fer-se
estimar i admirar.
–