Microeconomia (20605)

EXERCICIS TEMA 1. ELECCIÓ DEL CONSUMIDOR

1. En Pau, d’acord amb la moda actual, s’ha comprat un telèfon mòbil i s’ha
acollit a la tarifa freqüent que ofereix l’empresa Fonotel. Aquesta tarifa suposa
el pagament d’una quota mensual de 15€, que inclou els 20 primers minuts de
conversa telefònica. Els 100 minuts següents es paguen a 0,40€/minut i els
següents a 0,20€/minut. En Pau disposa de 67€ al mes per gastar-se entre
minuts de telefonades i bitllets d’autobús. El preu del bitllet d’autobús és d’1€.
a) Dibuixa la restricció pressupostària d’en Pau. Quin és el temps màxim
que pot xerrar per telèfon en un mes?
b) Parlarà més o menys de 120 minuts per telèfon? Per què?

2. Na Joana disposa de 90€ cada semestre per anar a concerts i al cinema. El

preu d’un concert és de 18€ i el de l’entrada del cinema de 6€.
a) Quines són les combinacions de concerts i pel·lícules de cinema
assequibles per a na Joana?
b) És possible que na Joana triï anar a dos concerts i veure tres pel·lícules?
Hi ha qualque combinació que li suposi una major satisfacció?
c) Quin és el pendent de la seva restricció pressupostària?
d) Quin és el cost d’oportunitat dels concerts en termes de pel·lícules de
cinema?
e) Si el preu dels concerts baixa a 15€, dibuixa la nova restricció
pressupostària. Si na Joana no va al cinema, a quants concerts pot anar
ara? Quins són els preus relatius?
f) Què passa si el preu puja a 22,50€?
g) Com canvia la restricció pressupostària si s’incrementen els preus i la
renda en un 25%?
h) Imagina que el Govern ha posat un impost del 25% sobre les pel·lícules
de cinema. Quina seria la restricció pressupostària? I la nova taxa
d’intercanvi? Representa-ho gràficament.
i) Suposem que s’estableix un impost de 2€ per concert. Quina seria la
restricció pressupostària? I la nova taxa d’intercanvi?

3. Durant un període de sequera es decideix imposar la política de preus

següent per a l’aigua: cada habitatge podrà adquirir 500 m3 d’aigua a 0,10€
el m3. A partir d’aquest volum de consum es pagarà el m3 addicional a 0,2€.
a) Dibuixa i escriu la restricció pressupostària d’una família entre m3 d’aigua i
senalles d’aliments (preu = 20 €/senalla). Suposa una renda familiar
mensual de 700€.
b) Calcula el cost d’oportunitat de l’aigua.

4. Un consumidor decideix instal·lar un telèfon en el seu domicili. El fet de

connectar-lo suposa el pagament d’un cànon de E €. Dins aquest cànon, s’hi
troben incloses les 20 primeres telefonades. A partir d’aquestes, la telefonada
addicional és de P1 €. Representa la restricció pressupostària per a telefonades
(T) i altres béns (B).
En una situació de congestió, a cada consumidor només se li permet fer 35
telefonades. Modifica la restricció pressupostària per reflectir aquest fet.

1
5. Imagina que la relació de preus dels bitllets de tren i dels bitllets d’autocar
per anar des de la ciutat A a la ciutat B és de 2, és a dir, el preu del bitllet de
tren és el doble que el bitllet d’autocar. Suposem que na Rosa pot triar entre
les combinacions següents: A (5,30), B (10,20) i C (15,10). Sabem que la relació
marginal de substitució en cada una de les combinacions anteriors és de 4, 2 i
1 respectivament. És a dir, en el punt A, ateses les preferències de na Rosa,
està disposada a renunciar a un bitllet de tren si en rep 4 d’autocar, i així
successivament.
a) Quina combinació triarà, tenint en compte que les tres combinacions es
troben sobre la seva restricció pressupostària?
b) Per què no triarà les altres dues?

6. Indica si és vertadera o falsa l’afirmació següent: «Quan un pressupost es

gasta totalment en dos béns, la pujada del preu d’un necessàriament redueix
el consum dels dos, a no ser que un d’ells sigui inferior a l’altre.»

7. Indica si és vertadera o falsa l’afirmació següent: «El pendent de la corba

d’Engel, que relaciona la renda amb la quantitat demandada d’un bé, és
negatiu en el cas d’un bé normal.»

8. Comenta l’afirmació següent: «Quan puja el preu d’un bé inferior sempre se

n’incrementa el consum i el pendent de la demanda és positiu.»

9. A en Pere li agrada el vermut i el vodka combinats en una proporció d’1 a 5

per fer martinis (és a dir, a cada tassó hi posa una part de vodka i cinc de
vermut).
a) Quina és la funció d’utilitat d’en Pere respecte de les dosis de vermut i de
vodka?
b) Quina quantitat de vermut i de vodka ha de comprar en Pere si disposa de
30 € i les dosis de vermut i de vodka valen 0,50€ cadascuna? Representa
el problema gràficament.
c) Suposa que el vodka puja de preu fins a 1,10 € per dosi, quina quantitat en
comprarà ara en Pere? Com ha variat la proporció de vodka i vermut que
consumeix?
d) Calcula la funció de demanda de vodka i vermut

10. Les preferències d’un consumidor respecte de dues marques de beguda

refrescant A i B es poden representar per la funció d’utilitat següent:
U(A,B)=3A+2B
a) En el mercat A i B es venen al mateix preu, 15€ cada litre, i l’individu
disposa de 60€ al mes per gastar en begudes refrescants. Quants de litres
de A i B comprarà al mes? Representa el problema gràficament.
b) Si els preu de A puja a 30€ i no canvia el preu de B ni la renda de
l’individu, quina és ara l’elecció òptima? Representa el problema
gràficament.
c) Quines són les funcions de demanda d’A i B per a aquest consumidor?

2
11. El senyor Rem desitja formar una bodega a casa seva de vi negre
combinant botelles de vi de Bordeus de 1981 (B) i botelles de vi de la Rioja de
1973 (R). Les seves preferències pel que fa a aquests béns es representen
mitjançant la funció d’utilitat:
U(B,R)=B2/3R1/3
a) Si una botella de Bordeus es ven a 28 € i una de la Rioja a 14 i el senyor
Rem disposa de 4200€ per fer la bodega, quantes botelles de cadascun
pot comprar?
b) Calcula les funcions de demanda per a les dues classes de vi.

12. Les preferències de na Blanca pel cafè i pel te es poden representar

mitjançant la funció d’utilitat següent:
U(C,T)=3C+4T
a) Si la tassa de cafè (C) val 1€, igual que la de te (T), i na Blanca disposa de
12€ a la setmana per consumir aquests dos béns, quantes tasses de
cadascun pot comprar cada setmana? Compara la relació marginal de
substitució amb la relació de preus.
b) Suposa que la tassa de te passa a valer 1,50€. Calcula l’elecció òptima de
na Blanca en aquest cas i representa el problema gràficament.
c) Calcula les funcions de demanda de tasses de cafè i de te

13. Les preferències d’un consumidor sobre les sessions de cinema (C) i les
bosses de patates (P) es poden representar mitjançant la funció d’utilitat:
U(C,P)=min{ 2C , P }
a) Les sessions de cinema valen 5€, les bosses de patates 0,50 € i aquest
individu disposa de 36€ per gastar en aquests béns. Calcula el seu
consum òptim de sessions de cinema i bosses de patates. Representa el
problema gràficament.
b) Si les patates canvien de preu a 2€ mentre que el cinema no canvia i la
renda de l’individu tampoc, quina és la nova elecció òptima?
c) Calcula les demandes de sessions de cinema i bosses de patates.