You are on page 1of 8

Pregar Temps de Quaresma

Diumenge 1
la Paraula 14 de febrer de 2016

Pregària inicial
Oh Déu i Pare nostre!, fes créixer en nosaltres la voluntat de caminar amb
les bones obres cap a la trobada del Crist que ve, per tal que Ell ens cridi al
seu costat per a posseir a la glòria el regne dels cels. Amén.

Llegeixo la Paraula Lc 4,1-13


En aquell temps, Jesús, ple de l'Esperit Sant, se'n tornà del Jordà, i durant
quaranta dies l'Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Du-
rant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li
digué: "Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa". Jesús li va
respondre: «Diu l'Escriptura que l'home no viu només de pa». Després el
diable se l'endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la
terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d'aquests reialmes;
tot m'ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora'm i tot serà teu».
Jesús li respongué: «L'Escriptura diu: "Adora el Senyor, el teu Déu, dóna
culte a ell tot sol"». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa
del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix des d'aquí; l'Escriptu-
ra diu que "ha donat ordre als seus àngels de guardar-te" i que "et duran a
les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pe-
dres"». Jesús li respongué: «Diu l'Escriptura: "No temptis el Senyor, el teu
Déu"».
Esgotades les diverses temptacions, el diable s'allunyà d'ell, esperant que
arribés l'oportunitat.

Entenc la Paraula
La primera observació que hem de fer sobre el relat, és que al comença-
ment s’esmenta dues vegades de l’Esperit. Ple de l’Esperit Sant vol dir ple
de Déu. Jesús és un ésser humà en el qual Déu ho és tot i que actua com el
mateix Déu actuaria.
El temps de desert és precisament un temps en què aquesta presència del
diví s’activa i es potencia, perquè res del que és sensible, caduc, terrenal,
tingui la força suficient per no deixar actuar en ell allò que és diví. Si deixem
actuar a l’Esperit, la victòria està assegurada.
Que les temptacions siguin tres, no és casual. Es tracta d’un resum perfecte
de totes les relacions que pot desenvolupar un ésser humà. La temptació
consisteix a situar-nos en una relació equivocada amb nosaltres mateixos,
amb els altres i amb Déu. Una relació humana autèntica amb els altres, que
és el que es manifesta en la nostra vida real, depèn, vulguem-ho o no, d’una
adequada relació amb nosaltres mateixos i amb Déu.
PRIMERA TEMPTACIÓ: posar la part superior del nostre ésser al servei de la infe-
rior.
«Si ets Fill de Déu...» No s’ha d’entendre des dels conceptes dogmàtics en-
cunyats al segle IV. No fa referència a la segona persona de la Trinitat. Signi-
fica fill en el sentit semita. Jesús no és fidel a Déu perquè és Fill, sinó que és
Fill perquè és fidel...
«Digues a aquesta pedra que es torni pa.» La temptació permanent és dei-
xar-se portar pels instints, sentits, desigs. És a dir, fer a tot moment allò que
et ve de gust. És negar-se a seguir evolucionant i a superar-se a si mateix,
perquè això exigeix esforç.
«L’home no viu només de pa.» El pa és necessari, però, ni és l’únic necessari
ni és el més important. Per a l’animal, sí que és suficient. El nostre hedonis-
me quotidià demostra que no hem acceptat encara aquestes paraules de
Jesús.
L’antídot d’aquesta temptació és el dejuni. Privar-nos voluntàriament d’allò
que és bo per al cos, és la millor manera d’entrenar-nos perquè arribat el
moment, no cedim davant allò que és dolent.
SEGONA TEMPTACIÓ: Si m’adores, tot serà teu. Oblida’t de Déu i adora a l’ídol.
Per ell aconseguiràs complir els teus desitjos de domini i poder.
Adorar Déu i donar-li culte no vol dir anar a la recerca del déu exterior que
necessita encens i lloança. Es tracta de descobrir allò que de Déu hi ha en
nosaltres i potenciar-ho, conrear-ho fins que es faci visible a través de tots
els porus del nostre ésser.
L’antídot és l’almoina. Per no caure en la temptació d’aprofitar-nos dels
altres, hem de fer exercicis de donació voluntària d’allò que tenim i som.
TERCERA TEMPTACIÓ: Tira’t daltabaix. Fes un acte veritablement espectacular,
que tothom vegi com n’ets de gran. Demostra que t’has ficat Déu a la but-
xaca i que ets més que ningú. Tots t’enaltiran i la teva (vana) glòria arribarà
al límit.
La resposta és que a Déu, el deixis ser Déu. Tu, accepta la teva condició de
criatura i des d’aquesta condició aconsegueix la veritable plenitud.
Déu no ha de donar-te res. Molt menys podrà tenir privilegis amb ningú. Ja
ho ha donat tot a tots. Ets tu el qui has de descobrir les possibilitats que
tens de ser... sense deixar de ser criatura.
L’antídot és la pregària. Quan diem pregària no volem dir «resos» sinó me-
ditació profunda. El fet de descobrir el Déu veritable, em preservarà
d’utilitzar el déu ídol.

Medito la Paraula
Comença la quaresma i hem de prendre consciència del que això suposa per
a la nostra vida espiritual. Encara que hem de superar el sentit luctuós que
ha tingut durant massa temps, podem continuar descobrint un sentit que
ens pot fer molt de bé en la nostra religiositat.
No hem d’insistir en l’aspecte de «sacrifici», però sí en la necessitat que tots
tenim de retirar-nos al desert per conèixer millor el nostre vertader ser i
d’aquesta manera obrir noves rutes que omplin de sentit la nostra existèn-
cia.
Jesús va ser temptat com nosaltres, perquè la temptació no és alguna cosa
que vingui de fora, sinó que és inherent a tot ésser humà. El perill més gran
que tenim a l’hora d’interpretar les temptacions de Jesús és pensar que era
un extraterrestre. El mateix evangeli ens diu que el diable se’n va anar «fins
a una altra ocasió».
Els evangelistes situen les temptacions en un moment i lloc determinats,
però deixen ben clar que van ser una constant en la seva vida, com ho són
en tots i cadascun dels homes i dones. Ni Jesús ni nosaltres necessitem que
vingui ningú a temptar-nos. La lluita és contra el nostre fals ego.
Sens dubte aquest relat és el millor pòrtic per entrar a la quaresma. Ens
obliga a plantejar els tres temes que caracteritzen aquest temps litúrgic:
 dejuni (relació amb el teu veritable jo),
 oració (relació amb Déu),
 almoina (relació amb els altres).
No hem de plantejar-nos la lluita contra el mal des del voluntarisme, sinó
des d’un millor coneixement de la persona, de la realitat i de Déu.

Prego amb la Paraula


El teu camí és el camí de tots
Gràcies, Pare, per l'exemple de Crist en el desert:
és un estímul per vèncer amb ell la nostra feblesa,
i una crida a la conversió a l’inici de la Quaresma.
Vivim en «deserts urbans», Senyor,
però són idèntiques les temptacions que hi sofrim:
ens proposen de triomfar a la nostra vida
seguint uns camins contraris als camins de Jesús.
Dóna'ns, Senyor, la força que necessitem
per no seguir camins errats en els nostres deserts,
i per poder superar amb Crist les temptacions
que ens ronden constantment a la vida de cada dia.
Que aquesta quaresma ens sigui un desert vertader
on ens trobem a nosaltres mateixos,
on descobrim la immensitat del teu amor
i on comprenguem l’encert dels teus camins.
Són els camins que Jesús no va abandonar
quan en el desert li proposaren camins diferents:
són camins d’amor i de servei als germans.
Com el seu, són camins que passen pel Calvari,
però tenen en la Pasqua el seu destí final.

Altres paraules m’ajuden


«Si vols ser, perdona que t'ho digui, t’has d'alliberar, abans de res,
de l'excés de posseir que tant t'omple, de cap a peus; que no et dei-
xa més lloc a tu mateix i encara menys a Déu.
Per lliurar-te de tu mateix, fes un pont més enllà de l'abisme de la
solitud que el teu egoisme ha creat. Intenta veure més enllà de tu
mateix. Intenta escoltar algú altre, i sobretot prova d’esforçar-te per
estimar en comptes d'estimar-te només a tu...» (HÉLDER CÁMARA: El
desert fèrtil).
Orar Tiempo de Cuaresma
Domingo I
la Palabra 14 de febrero de 2016

Oración inicial
Espíritu Santo, que suscitas en nuestro interior un diálogo de búsqueda de
Cristo, el que nos amó hasta entregarse por nosotros. Sostén en nosotros
esta búsqueda, dirige nuestra mirada y nuestros pasos a Él que es la Palabra
viva que el Padre nos entregó para que todos tuviéramos vida abundante.
Amén

Leo la Palabra Lc 4,1-13


En aquel tiempo, Jesús, lleno del Espíritu Santo, volvió del Jordán y, durante
cuarenta días, el Espíritu lo fue llevando por el desierto, mientras era tenta-
do por el diablo. Todo aquel tiempo estuvo sin comer, y al final sintió ham-
bre. Entonces el diablo le dijo: «Si eres Hijo de Dios, dile a esta piedra que se
con-vierta en pan.» Jesús le contestó: «Está escrito: "No sólo de pan vive el
hombre".» Después, llevándole a lo alto, el diablo le mostró en un instante
todos los reinos del mundo y le dijo: «Te daré el poder y la gloria de todo
eso, porque a mí me lo han dado, y yo lo doy a quien quiero. Si tú te arrodi-
llas delante de mí, todo será tuyo.» Jesús le contestó: «Está escrito: "Al Se-
ñor, tu Dios, adorarás y a él solo darás culto".» Entonces lo llevó a Jerusalén
y lo puso en el alero del templo y le dijo: «Si eres Hijo de Dios, tírate de aquí
abajo, porque está escrito: "Encargará a los ángeles que cuiden de ti", y
también: "Te sostendrán en sus manos, para que tu pie no tropiece con las
piedras".» Jesús le contestó: «Está mandado: "No tentarás al Señor, tu
Dios".» Completadas las tentaciones, el demonio se marchó hasta otra oca-
sión.

Entiendo la Palabra
La primera observación que debíamos hacer sobre el relato, es que al em-
pezar se hace mención por dos veces del Espíritu. Lleno del Espíritu Santo
quiere decir lleno de Dios. Jesús es un ser humano en el que Dios lo es todo
y que actúa como lo haría el mismo Dios.
El tiempo de desierto es precisamente un tiempo en que esa presencia de lo
divino se activa y se potencia, para que nada de lo sensible, caduco, te-
rreno, tenga la fuerza suficiente para no dejar actuar lo divino en él. Si de-
jamos actuar al Espíritu, la victoria está asegurada.
Que las tentaciones sean tres, no es casual. Se trata de un resumen perfecto
de todas las relaciones que puede desarrollar un ser humano. La tentación
consiste en entrar en una relación equivocada con nosotros mismos, con
los demás y con Dios. Una auténtica relación humana con los demás, que es
lo que se manifiesta en nuestra vida real, depende, querámoslo o no, de
una adecuada relación con nosotros mismos y con Dios.
PRIMERA TENTACIÓN: poner la parte superior de nuestro ser al servicio de la
inferior.
Si eres Hijo de Dios... No se debe entender desde los conceptos dogmáticos
acuñados en el siglo IV. No hace referencia a la segunda persona de la Trini-
dad. Significa hijo en el sentido semita. Jesús no es fiel a Dios porque es
Hijo, sino que es Hijo porque es fiel...
Di que esta piedra se convierta en pan. La tentación permanente es dejarse
llevar por los instintos, sentidos, apetitos. Es decir, hacer en todo momento
lo que te apetece. Es negarse a seguir evolucionando y superarse a sí mis-
mo, porque eso exige esfuerzo.
No sólo de pan vive el hombre. El pan es necesario, pero, ni es lo único ne-
cesario ni es lo más importante. Para el animal sí es suficiente. Nuestro he-
donismo cotidiano demuestra que no hemos aceptado aún estas palabras
de Jesús.
El antídoto de esta tentación es el ayuno. Privarnos voluntariamente de
aquello que es bueno para el cuerpo, es la mejor manera de entrenarnos
para no ceder, en un momento dado, a lo que es malo.
SEGUNDA TENTACIÓN: Si me adoras, todo será tuyo. Olvídate de Dios y adora al
ídolo. Por él conseguirás cumplir tus deseos de dominio y poder.
Adorar a Dios y darle culto no significa ir en busca del dios exterior que ne-
cesita incienso y alabanza. Se trata de descubrir lo que de Dios hay en noso-
tros y potenciarlo, cultivarlo hasta que se haga visible a través de todos los
poros de nuestro ser.
El antídoto es la limosna. Para no caer en la tentación de aprovecharnos de
los demás, debemos hacer ejercicios de donación voluntaria de lo que te-
nemos y de lo que somos.
TERCERA TENTACIÓN: Tírate de aquí abajo. Realiza un acto verdaderamente
espectacular, que todo el mundo vea lo grande que eres. Demuestra que
tienes a Dios en el bolsillo y que eres más que nadie. Todos te ensalzarán y
tu (vana) gloria llegará al límite.
La respuesta es que dejes a Dios ser Dios. Acepta tu condición de criatura y
desde esa condición alcanza la verdadera plenitud.
Dios no tiene que darte nada. Mucho menos podrá tener privilegios con
nadie. Ya se lo ha dado todo a todos. Eres tú el que debes descubrir las po-
sibilidades de ser que tienes sin dejar de ser criatura.
El antídoto es la oración. Al decir oración no queremos decir «rezos» sino
meditación profunda. Descubrir al verdadero Dios, me librará de utilizar al
dios ídolo.

Medito la Palabra
Empieza la cuaresma y debemos tomar conciencia de lo que esto significa
para nuestra vida espiritual. Aunque debemos superar el sentido luctuoso
que ha tenido durante demasiado tiempo, podemos seguir descubriendo un
sentido que nos puede hacer mucho bien en nuestra religiosidad.
No debemos insistir en el aspecto de sacrificio, pero sí en la necesidad que
tenemos todos de retirarnos al desierto para conocer mejor nuestro verdade-
ro ser y así abrir nuevas rutas que llenen de sentido nuestra existencia.
Jesús fue tentado como nosotros, porque la tentación no es algo que viene
de fuera, sino que es inherente a todo ser humano. El mayor peligro que
tenemos a la hora de interpretar las tentaciones de Jesús es pensar que era
un extraterrestre. El mismo evangelio nos dice que el diablo se marchó
«hasta otra ocasión».
Los evangelistas tematizan las tentaciones en un momento y lugar determi-
nado, pero dejan bien claro que fueron una constante en su vida, como lo
son en todos y cada uno de los hombres. Ni Jesús ni nosotros necesitamos
que venga nadie a tentarnos. La lucha es contra nuestro falso ego.
Sin duda este relato es el mejor pórtico para entrar en la cuaresma. Nos
obliga a plantear los tres temas que caracterizan este tiempo litúrgico:
 ayuno (relación con tu verdadero yo),
 oración (relación con Dios),
 limosna (relación con los demás).
No debemos plantearnos la lucha contra el mal desde el voluntarismo, sino
desde un mejor conocimiento de la persona, de la realidad y de Dios.

Rezo con la Palabra


Tu camino es camino para todos
Gracias, Padre, por el ejemplo de Cristo en el desierto:
es un estímulo para vencer con él nuestra debilidad,
y es una llamada a la conversión en esta Cuaresma.
Nosotros vivimos en «desiertos urbanos», Señor,
pero son idénticas las tentaciones que sufrimos:
nos proponen triunfar en nuestras vidas
siguiendo unos caminos que no son los de Jesús.
Danos, Señor, la fuerza que necesitamos
para no seguir caminos falsos en nuestros desiertos,
y para poder superar con Cristo las tentaciones
que nos rondan constantemente en la vida de cada día.
Que nos sea esta cuaresma un auténtico desierto
donde nos encontremos a nosotros mismos,
donde descubramos la inmensidad de tu amor
y donde comprendamos el acierto de tus caminos.
Son los caminos que Jesús no abandonó
cuando en el desierto le propusieron caminos distintos:
son los tuyos, caminos de servicio a los hermanos.
Como el suyo, son caminos que pasan por el Calvario,
pero tienen en la Pascua su destino final.

Otras palabras me ayudan


«Si quieres ser, perdona que te lo diga, tienes que librarte ante todo
del exceso de poseer que tanto te llena, de pies a cabeza; que no te
deja más sitio a ti mismo y todavía menos a Dios. Para librarte de ti
mismo, lanza un puente más allá del abismo de la soledad que tu
egoísmo ha creado. Intenta ver más allá de ti mismo. Intenta escu-
char a algún otro, y sobre todo prueba a esforzarte por amar en vez
de amarte a ti solo...» (HÉLDER CÁMARA: El desierto fértil.)

You might also like