Angles t1 (Mac)

Disseny assistit per
Prova 1 Unitat 1 ordinador. Libre CAD

Nom: Autoavaluació Nota:
Data: Grup:
Primera activitat [6 punts]
Dibuixa el plànol de la figura.
Desa el dibuix al teu llapis de memòria o on t’indiqui el professor o professora amb el nom de sala.
Abans de començar a fer un dibuix amb el LibreCAD, s’han de definir

els paràmetres del dibuix (les unitats de treball, la mida de paper,
la graella, l’escala del dibuix, etc.). Entra al libreCAD i al menú
Editar | Propiedades del dibujo actual defineix els paràmetres
següents:
0,5 1 1,5 2
– Full: A4, vertical.
– Unitats: mil·límetres.
– Graella: mostrar la graella i auto.
– Cotes i Splines: els que hi ha per defecte.
Dibuixa:
- Les parets de l’habitació.
0,5 1 1,5 2
- La porta i les finestres.
- La taula i les cadires.
Acota la figura tal com apareix en el dibuix. 0,5 1 1,5 2
Segona activitat [4 punts]
Dibuixa el bolígraf de la figura, sabent que cada quadrat de la reixeta fa 2,5 mm de costat.
Desa el dibuix al teu llapis de memòria o on t’indiqui el professor o professora amb el nom de bolígraf.
El dibuix està complet. 0,25 0,5 0,75 1

Les mides són correctes. 0,25 0,5 0,75 1
S’ha ombrejat correctament. 0,25 0,5 0,75 1
Hi ha el text del bolígraf. 0,25 0,5 0,75 1
Fotocopiable © Editorial Teide TECNOLOGIA
9095_05_fichas_prue_evalua.indd 1 17/12/15 12:32

PLÀNOL D’UNA HABITACIÓ
Dibuix per a la primera activitat.
BOLÍGRAF
Dibuix per a la segona activitat.
ALUMINIS ALUMAR
2,5 mm
2,5 mm

Prova 2a Unitat 2 Estructures
Data: Grup:
1. Contesta breument les preguntes següents: [2 punts]
a) Per a què serveixen les estructures?
Per suportar pesos i proporcionar consistència i estabilitat.
b) Per què es triangulen les estructures?
Perquè quedin rígides, ja que el triangle és la figura més difícil de deformar.
c) Què és una estructura estable?
És una estructura que se sosté per si mateixa i per tombar-la cal una força exterior.
d ) Què és una paret mestra?
La paret que, a més de servir de separació, suporta una part d’una estructura entramada.
2. Indica a quin tipus d’esforç estan sotmesos els elements següents: [1 punt]
a) El suport d’una tecla d’ordinador. Compressió.
b) L’eix del pom d’una porta. Torsió.
c) La biga d’un pont. Flexió.
d ) El tirant d’un pont. Tracció.
3. Explica per quin motiu les bigues de formigó armat contenen més ferro a la part inferior que no pas
a la superior. En la teva explicació pots fer servir dibuixos. [1 punt]
Quan una biga suporta un pes, està sotmesa a un esforç de flexió; per això tendeix a corbar-se.
Quan es corba, la part superior de la biga es comprimeix i la inferior s’estira, de manera que està
sotmesa a compressió per la part superior i a tracció per la inferior. El formigó suporta molt bé la
compressió, però molt malament la tracció; per això cal reforçar-ne la part inferior.

4. Observa les quatre barres de les dues figures i indica a quin tipus d’esforç estan sotmeses. [1 punt]
b
c
a
d
a) compressió c) tracció
b) tracció d ) compressió
5. Relaciona els elements de l’estructura entramada indicant si pertanyen a l’estructura horitzontal o a

l’estructura vertical. [1 punt]
Elements de l’estructura Tipus d’estructura

entramada
jàssera vertical
nus
paret mestra
forjat horitzontal
6. Què és el vinclament d’un pilar? [1 punt]
En general, el vinclament és la curvatura de la part central d’un element llarg i estret quan es troba
sotmès a compressió.
7. Contesta les preguntes següents, relacionades amb les estructures triangulades: [1 punt]
a) Què és un tirant?
És un element que suporta bigues o altres elements de l’estructura per donar-hi més consis-
tència.
b) De quina manera es poden unir les barres d’acer?
Amb rebladures, cargols o soldadures.

8. En la fotografia que hi ha a continuació, pots observar-hi un edifici en construcció. Identifica-hi els
elements següents: [1 punt]
• estructura triangulada
• estructura entramada
• estructura laminada
estructura triangulada
estructura laminada estructura entramada
9. Explica com aconseguiries aixecar un bolígraf amb un full de paper i una sola mà. Quin tipus
d’estructura hauries de fer servir? [1 punt]
Abans d’aixecar-lo, caldria augmentar la resistència del full corbant-lo donant-hi forma d’acor-
dió.
Formaríem una estructura laminar.

Prova 2b Unitat 2 Estructures
Data: Grup:
1. Contesta breument les preguntes següents: [2 punts]
a) En quins dos grans grups podem classificar les estructures que podem trobar?
En estructures naturals i artificials.
b) Què indica la fletxa en una biga?
La distància màxima que hi ha entre la curvatura de la biga sotmesa a esforç i la biga completa-
ment horitzontal.
c) Què és una estructura estable?
És una estructura que se sosté per si mateixa i per tombar-la cal una força exterior.
d ) Què és una jàssera?
És una biga grossa que serveix de suport a altres bigues.
2. Indica a quin tipus d’esforç estan sotmesos els elements següents: [1 punt]
a) La punta d’un llapis quan escrivim. Compressió
b) Una cartolina en tallar-la. De tall.
c) La corda d’una politja. Tracció.
d ) El tap d’una ampolla quan l’obrim. Flexió.
3. Explica detalladament com són els esforços en una biga quan suporta un pes. En l’explicació pots
fer servir dibuixos. [1 punt]
Quan una biga suporta un pes, està sotmesa a un esforç de flexió (a); per això tendeix a corbar-
se. En corbar-se, la part superior de la biga es comprimeix i la inferior s’estira, de manera que està
sotmesa a compressió (c) per la part superior i a tracció (b) per la inferior.
Finalment, els punts on recolzen les bigues estan sotmesos a un esforç de tall (d).

4. Observa les quatre barres de les dues figures i indica a quin tipus d’esforç estan sotmeses. [1 punt]
a
d
b
c
a) tracció c) compressió
b) compressió d ) tracció
5. Relaciona els elements de l’estructura entramada indicant si pertanyen a l’estructura horitzontal o a

l’estructura vertical. [1 punt]
Elements de l’estructura Tipus d’estructura
entramada
encavallada vertical
cartel·la
pilar
embigat horizontal
6. Què és el vinclament d’un pilar? [1 punt]
En general, el vinclament és la curvatura de la part central d’un element llarg i estret quan es troba
sotmès a compressió.
7. Contesta les preguntes següents, relacionades amb les estructures triangulades: [1 punt]
a) Què és un nus?
És la unió entre les diferents barres.
b) Què són els perfils?
Són les diferents formes que presenten les seccions de les barres.

8. En la fotografia que hi ha a continuació, pots observar-hi un edifici en construcció. Identifica-hi els
elements següents: [1 punt]
• estructura triangulada
• forjat
• tornapunta
• pilar estructura triangulada estructura triangulada
estructura triangulada estructura triangulada
9. Explica com aconseguiries aixecar un bolígraf amb un full de paper i una sola mà. Quin tipus
d’estructura hauries de fer servir? [1 punt]
Abans d’aixecar-lo, caldria augmentar la resistència del full corbant-lo o bé donant-hi forma d’acordió.
Formaríem una estructura laminar.

Prova 3a Unitat 3 Màquines
Data: Grup:
Fórmules
Força Treball Potència Potència útil Rendiment Palanques
La força que cal El treball que es fa La potència d’una La potència útil El rendiment
fer per aixecar un en portar una màquina és la d’una màquina és d’una màquina
pes ve donada càrrega d’un lloc a capacitat que té la diferència entre potència útil i
per l’expressió: un altre ve donat per fer un treball i la potència potència total:
per l’expressió: ve donada per: absorbida o total i
la perduda:
F=m·g
(N) = (kg) · W=F·d P=W/t Ptotal = Pperduda + η = (Ptotal / Ptotal) Fa · da = Fc · dc
· 9,8 (m/s2) (J) = (N) · (m) (W) = (J) / (s) + Pùtil 10
1. Identifica les màquines de les fotografies i respon. [2 punts]

a) Quines transformacions energètiques tenen lloc a les màquines?
b) Classifica-les segons els tres criteris estudiats.
a) Elèctrica Mecànica
b) 1. Segons la transformació: energètica.
2. Segons el lloc d’aplicació: a la llar o a la restauració.
3. Segons el moviment: dinàmica.

2. Enumera totes les parts que apareixen segons les parts que es descriuen al llibre. [1 punt]
Estructura: subjectar i protegir els elements de la màquina.
Motor: generar el moviment de la màquina.
Elements transmissors: transmetre moviment i força.
Elements de control: posar en marxa i regular la màquina.
3. Una persona empeny manualment una caixa i la desplaça 5 metres. [2 punts]

a) Quin treball ha dut a terme si fa una força de 200 N?
b) Quina és la seva potència si triga 5 segons a desplaçar-la?
c) Quant trigarà a desplaçar la caixa d’un motor de 1 000 W?
d) Quin és el rendiment del motor si la potència absorbida és de 1 200 W?
a) W = F × D = 200 × 5 = 1 000 J
W 1000
b) P = = = 25
t 5
W W 1 000
c) P = →t= = = 500 W
t P 2
Pútil 1 000
d ) η = 100 = 100 = 83,33 %
Ptotal 1 200
4. Calcula la força necessària per aixecar una caixa de 15 kg de massa. Calcula també el treball
necessari per pujar aquesta caixa a 4 pisos d’altura si cada planta té 2,5 metres d’altura.
[2 punts]
F = m · g = 15 · 9,8 = 147 N
W = F · d = 147 · 10 = 1 470 J
d = 4 · 2,5 = 10 m

5. La palanca de la il·lustració mesura 2 m i el punt de suport és a 70 cm de la càrrega. A quina
distància del punt de suport s’ha de col·locar aquesta persona, si pesa 500 N, per aixecar
la càrrega, que pesa 800 N? La palanca tindrà prou longitud per poder aixecar la càrrega?
[1 punt]
a) Fa · da = Fa · dc
500 · da = 800 · 0,7

800 · 0,7
da = = 1,12 m
500
b) 1,12 + 0,7 = 1,82 m

La palanca tindrà prou longitud perquè mesura 2 m i només es necessiten 1,82 m.
6. Enumera les cinc màquines simples i explica les característiques més significatives de ca-
dascuna. [2 punts]
La rampa, la roda, la politja, la palanca i el cargol.
Per exemple, en el cargol es defineix:
El pas, que és la distància entre les dents.
La mètrica, que és el nombre que indica el diàmetre en mm del cargol.

Prova 3b Unitat 3 Màquines
Data: Grup:
Fórmules
la perduda:
F=m·g
· 9,8 (m/s2) (J) = (N) · (m) (W) = (J) / (s) + Pùtil 10
1. Identifica la màquina de la fotografia i respon. [2 punts]

a) Quines transformacions energètiques es produeixen?
Energia química – Energia tèrmica – Energia mecànica
b) Classifica-la segons els tres criteris estudiats.

– Transforma energia.
– S’utilitza per al transport.
– És dinàmica.
c) Enumera totes les parts que apareixen segons les parts descrites al llibre.
La motocicleta té:
– estructura
– motor
– elements de transmissió de moviment
– elements de control

2. Calcula la força necessària per aixecar una caixa de 15 kg de massa. Calcula també el treball
necessari per pujar aquesta caixa a 4 pisos d’altura si cada planta té 2,5 metres d’altura.
[2 punts]
F = m · g = 15 · 9,8 = 147 N
W = F · d = 147 · 10 = 1 470 J
d = 4 · 2,5 = 10 m
3. Una persona empeny manualment una caixa i la desplaça 5 metres. [2 punts]

a) Quin treball ha de realitzar si fa una força de 100 N?
W = F · d = 100 · 5 = 500 J
b) Quina és la seva potència si triga 5 segons a desplaçar-la?

W 500
P= = = 100 W
t 5
c) Quant trigarà a desplaçar la caixa un motor de 500 W de potència útil?

W W 500
P= →t= = =1s
t P 200
d) Quin és el rendiment del motor si la potència que absorbeix és de 600 W?

P 500
η = útil 100 = = 83,33 %
Ptotal 600

4. La palanca de la il·lustració mesura 2 m i el punt de suport és a 70 cm de la càrrega. A quina distàn-
cia del punt de suport s’ha de col·locar aquesta persona, si pesa 500 N, per aixecar la càrrega, que
pesa 800 N? La palanca tindrà prou longitud per poder aixecar la càrrega? [1 punt]
a) Fa · da = Fc · de
500 · da = 800 · 0,7
800 · 0,7
da = = 1,12 m
500
b) 1,12 + 0,7 = 1,82 m
La palanca tindrà prou longitud perquè mesura 2 m i només es necessiten 1,82 m.
5. Si en fer 3 voltes la rosca d’un cargol, aquesta es desplaça 9 mm, quin és el pas de la rosca?
[1 punt]
desplaçament 9
pas = = = 3 mm
nre. de voltes 3
6. Explica què és un polispast i el seu funcionament. [2 punts]
– És un sistema de politges escalonades que té politges fines i mòbils.
– Com més politges tingui, menys força s’haurà de fer, però més corda s’haurà d’utilitzar.

Prova 4a Unitat 4 Mecanismes
Data: Grup:
Fórmules
la perduda:
F=m·g
· 9,8 (m/s2) (J) = (N) · (m) (W) = (J) / (s) + Pùtil 10
1. Respon les qüestions següents: [1,5 punts]

a) Què vol dir que un mecanisme és reversible?
Que la roda motriu pot ser qualsevol de les que el formen.
b) Classifica els mecanismes següents segons que siguin reversibles o no:
1. Pinyó-cremallera 4. Politja i corretja
2. Cargol sense fi 5. Lleva
3. Cargol i rosca 6. Engranatge cònic
Reversibles: 1, 4 i 6
No reversibles: 2, 3 i 5
2. La figura representa el sistema de direcció del
cotxe en què es pot observar un mecanisme.
Identifica’l i fes una descripció del funcionament,
explicant com es transmeten els moviments.
[1,5 punts]
Es tracta d’un mecanisme de pinyó-cremallera. En
girar el volant es transmet el gir a l’eix del pinyó.
Aquest fa que la cremallera es mogui en un sentit
o en un altre, de manera que les rodes giren.

3. Dibuixa un cadell mecànic i explica per a què serveix i com funciona. [1 punt]
El cadell mecànic és un mecanisme que permet el gir d’una roda dentada en un sol sentit.
El cadell encaixa entre les dents de la roda gràcies a la força d’una molla. La roda de la figura
només pot girar en sentit horari.
4. Com aconseguiries que una roda girés fàcilment sobre un eix que no gira? [1 punt]
Posant un coixinet entre la roda i l’eix.
5. En un mecanisme de cargol sense fi, la roda dentada té 50 dents. Quina és la relació de

transmissió i a quant gira la roda dentada si el cargol va a 500 rpm? [1 punt]
1 1
Rt = =
Z 50
1
ncond = nmotriu · Rt = 500 · = 10 r.p.m
50
6. La bomba d’aigua de la figura té un sistema de

transmissió per politjes en què la motriu és la de
l’esquerra i la conduïda, la de la dreta. Si la politja
motriu té 7 cm de diàmetre i la politja conduïda té
14 cm: [1 punt]
a) Calcula la relació de transmissió.
b) Calcula la velocitat de la politja conduïda si el
motor gira a 600 rpm.
Dmotriu 7 1
Rt = = =
Dcond 14 2
1
ncond = nmotor · Rt = 600 · = 300 rpm
2

7. A partir del sistema d’engranatges de la figura, calcula: [2 punts]
a) La relació de transmissió entre els engranatges A i B, i
la relació de transmissió entre els engranatges C i D.
b) La relació de transmissió del sistema.
c) Si el motor gira a 1 200 rpm, a quina velocitat gira la
roda dentada D?
d) Si l’engranatge A gira en sentit horari, en quin sentit
gira l’engranatge B?
A = 12 dents
Z 12 1 B = 36 dents
a) Rt(a → b) = a = =
Zb 36 3 C = 12 dents
D = 48 dents
Zc 12 1
Rt (c → d) = = =
Zd 48 4
1 1 1
b) Rttotal = Rt(a → b) · Rt (c → d) = · =
3 4 12
1
c) ncond = nmotr · Rt = 1 200 · = 100 rpm
12
També girarà en sentit horari.
8. Què és un pinyó? [0,5 punts]

És la roda dentada amb el mínim nombre de dents.
9. Com s’expressa la velocitat d’un moviment circular? [0,5 punts]

No es pot dir «de dreta a esquerra o viceversa», per això s’ha de dir sentit «horari o antiho-
rari» segons que coincideixi o no amb el gir de les agulles del rellotge.

Prova 4b Unitat 4 Mecanismes
Data: Grup:
Fórmules
la perduda:
F=m·g
· 9,8 (m/s2) (J) = (N) · (m) (W) = (J) / (s) + Pùtil 10
1. Respon les qüestions següents: [1,5 punts]

a) En què es diferencien els sistemes de transmissió de moviment i els sistemes de trans-
formació de moviment?
En el fet que els de transmissió no varien el tipus de moviment.
b) Classifica els següents mecanismes segons que siguin de transmissió de moviment o de
transformació de moviment:
1. Transmissió per cadena 4. Engranatges
2. Biela. Manovella 5. Cargol sense fi
3. Lleva 6. Transmissió per corretja
Reversibles: 1, 4, 5 i 6
No reversibles: 2 i 3
2. La figura representa una màquina de filar on es poden ob-

servar dos mecanismes. Identifica’ls i fes una descripció del
funcionament de la filadora explicant com es transmeten els
moviments. [1,5 punts]
El cercle de color vermell indica un mecanisme de biela-
manovella i el de color verd, el de corriola. El peu realitza un
moviment lineal que es transmet a la roda gran de la politja.
Gràcies a la corretja fa girar la petita a més velocitat.

3. Com aconseguiries que un engranatge giri en un sol sentit? [1 punt]
Amb un mecanisme auxiliar de cadell mecànic.
4. Quina és la funció dels coixinets? Quants tipus n’hi ha? [1 punt]

La funció dels coixinets és unir una part que gira amb una que no gira. Hi ha coixinets de
boles i de rodetes.
5. Què és un mecanisme reversible? Posa’n un exemple. [1 punt]

És un mecanisme en què la matriu pot ser qualsevol. Les politges d’una rentadora o qual-
sevol sistema que tingui engranatges rectes.
6. La figura representa el mecanisme de gir d’una renta- politja connectada

al tambor
dora. Si la politja del tambor té 45 cm de diàmetre i la
politja del motor 9 cm: [1 punt]
b) Calcula la velocitat del tambor si el motor gira a 450
rpm.
corretja trapezoïdal
Dmotriu 9 1
a) Rt = = =
Dcond 45 5
1
b) ncond = nmotriu · Rt = 450 · = 90 rpm
5

7. Un ciclista utilitza un plat de 54 dents i un pinyó de 18 dents. [1 punt]
b) Si el ciclista pedala a 30 rpm, a quina velocitat circula la roda?
Zmotriu 54
a) Rt = = =3
Zcond 18
1
b) ncond = nmotriu · Rt = 1 200 · = 100 rpm
12
8. A partir del sistema d’engranatges de la figura, calcula:

[2 punts]
a) La relació de transmissió entre els engranatges A i B,
i la relació de transmissió entre els engranatges C i D.
b) La relació de transmissió del sistema.
c) Si el motor gira a 1 200 rpm, a quina velocitat gira la
roda dentada D?
d) Si l’engranatge A gira en sentit horari, en quin sentit
gira l’engranatge B?
A = 12 dents
B = 36 dents
Za 12 1
a) Rt1 = = = C = 12 dents
Zb 36 3
D = 48 dents
Zc 12 1
Rt 2 = = =
Zp 48 4
1 1 1
b) Pt = Rt1 · Rt 2 = · =
3 4 12
1
c) ncond = nmotriu · Rt = 1 200 · = 100 rpm
12
d ) També girarà en el sentit horari.

Prova 5 Unitat 5 Màquines tèrmiques
Data: Grup:
1. Indica si les màquines següents són de combustió interna o de combustió externa, i si són alterna-
tives o rotatives: [1,5 punts]
a) El motor d’una moto.
Màquina de combustió interna i alternativa.
b) La turbina d’una central elèctrica.
Màquina de combustió externa i rotativa.
c) El motor de reacció d’un avió.
Màquina de combustió interna i rotativa.
d ) El motor d’un camió.
Màquina de combustió interna i alternativa.
2. Observa la figura següent i contesta les qüestions: [2,5 punts]
cilindre roda
distribuïdor
rotació
translació
èmbol biela
mecanisme de
combustió motor
transformació del moviment
caldera manovella
a) Escriu les parts més importants de la màquina als llocs indicats.
manovella – roda – èmbol – caldera – biela – cilindre
b) Quines transformacions energètiques es produeixen en una màquina de vapor?
L’energia química del combustible es transforma en energia tèrmica quan es crema, i aquesta, al
seu torn, es transforma en energia mecànica (cinètica).

c) Per a què serveix el distribuïdor que tenen les màquines de vapor?
Per fer que el vapor entri al cilindre alternativament.
d ) Explica breument el funcionament de la caldera a partir dels dibuixos inferiors.
entrada de vapor
sortida de vapor
Fase a. Fase b.
Fase a. El vapor entra per l’orifici d’entrada i, gràcies al distribuïdor, arriba a la part dreta del ci-
lindre. L’èmbol és desplaçat cap a l’esquerra i expulsa el vapor de la part esquerra, que surt per
l’orifici de sortida.
Fase b. Quan el distribuïdor canvia de posició, el vapor que continua penetrant per l’orifici
d’entrada arriba a l’esquerra del cilindre i empeny l’èmbol cap a la dreta.
3. A continuació hi ha els noms de les parts del motor d’explosió. Escriu cadascun d’aquests noms en
el lloc de la il·lustració corresponent. [1 punt]
cigonyal – cambra de compressió – vàlvula d’escapament

pistó – biela – vàlvula d’admissió – bugia
bugia
vàlvula vàlvula
d’admissió d’escapament
cambra de
pistó
compressió
biela cigonyal

4. La figura de la dreta mostra un temps d’un motor de quatre temps. In-
dica quina fase del funcionament del motor representa i com has arribat a
aquesta conclusió. [1 punt]
Es tracta de la fase d’admissió, ja que la vàlvula d’admissió és oberta i el

pistó està baixant. Aleshores, la cambra de compressió i el cilindre s’omplen.
5. Indica dos aspectes en què el funcionament del motor dièsel es diferenciï

del funcionament del motor d’explosió. [1 punt]
− No porta bugia, ja que la guspira elèctrica no és necessària.

− Només entra aire a la cambra de compressió en la fase d’admissió.
− El carburador és substituït per injectors.
− Els cilindres són més grossos, ja que necessiten més relació de compressió.
6. Respon les preguntes següents: [2 punts]
a) Què és una turbina de vapor?
És una màquina capaç de generar energia mecànica quan és travessada per vapor d’aigua a
gran pressió.
b) Quines són les dues parts d’una turbina de vapor i en què es fonamenta el seu funcionament?
Hi una part fixa, anomenada distribuïdor, i una de mòbil, anomenada rodet.
La turbina gira gràcies a la força del vapor a pressió, que es genera en escalfar-se aigua per la
combustió d’algun combustible o per la reacció de materials nuclears.
7. Amb l’ajut de la figura, descriu el funcionament d’un motor de reacció. [1 punt]
Aquests motors tenen a la part del davant una gran hèlix, que, en girar, introdueix aire al motor. L’ai-
hèlix compressors injectors turbina tub d’escapament
cambra de combustió
re es troba amb un compressor que n’augmenta la pressió en comprimir-lo. A continuació, l’aire

comprimit entra a gran pressió a la cambra de combustió, on, a través d’uns injectors, s’introdueix
el combustible (querosè).
En aquesta cambra es produeix una combustió contínua, i els gasos que se n’obtenen, a altíssimes
temperatures, s’expandeixen i surten per la part posterior a gran velocitat. Així impulsen l’avió cap
endavant.

Comunicacions
Prova 6 Unitat 6 a distància
Data: Grup:
1. Els elements que componen una comunicació són l’emissor, el receptor i el canal. Explica per a què
serveix cadascun. [1 punt]
Emissor: element que transmet el missatge.
Receptor: element que rep el missatge.
Canal: mitjà que uneix l’emissor i el receptor.
2. Què és l’alfabet Morse? Per a què es fa servir? [1 punt]
És un codi format per combinacions de punts i ratlles.
L’alfabet Morse es fa servir per transmetre missatges amb el telègraf.
3. Observa l’esquema de funcionament del telègraf i contesta les qüestions que tens a continuació:
[1 punt]
punxó
polsador
electroimant
bateria
cinta de paper
terra terra
CENTRAL EMISSORA LÍNIA DE TELÈGRAF CENTRAL RECEPTORA
a) Escriu en l’esquema de funcionament del telègraf el nom de les parts indicades.
b) Explica el funcionament del telègraf.
Quan s’accionava el polsador d’una central telegràfica (1), es permetia el pas del corrent elèctric
durant un interval de temps determinat. Aquest corrent quedava anul·lat quan es deixava de
prémer el polsador.
El receptor, un electroimant, movia una agulla, que al seu torn marcava una cinta de paper, on
quedava enregistrat el missatge.

4. Digues si les afirmacions següents són veritables (V) o falses (F): [1 punt]
a) La velocitat de les ones sonores depèn del medi. En el cas de l’aire, és de 340 m/s. V
b) Les ones sonores arriben a distàncies molt més llunyanes que no pas les electromagnètiques. F
c) La transmissió per cable es pot dur a terme de dues maneres, mitjançant fibra òptica i per satèl·lit.
d ) En la transmissió per fibra òptica és necessària una font de llum, que supleix l’energia elèctrica
quan es transmet la informació per cable elèctric. V
5. Observa el dibuix i anomena els elements assenyalats. A quin tipus de transmissió per cable corres-
pon? [1 punt]
micròfon
auricular
grànuls de carbó
diafragma
electroimant diafragma
font d’energia
Correspon a una comunicació per telèfon.
6. Quina relació hi ha entre les tres ones representades als dibuixos? [1 punt]
a = 1 Hz
a
b = 2 Hz
b c = 4 Hz
A
La freqüència de cadascun dels casos és el doble de la del cas anterior. Així, si al primer dibuix la
freqüència és d’1 Hz, al segon cas és de 2 Hz i al tercer cas és de 4 Hz. t

7. Representa una ona amb les característiques següents: [1 punt]
Amàx = 3 unitats
f = 4 Hz
8. Què s’entén per modulació d’amplitud? I per modulació de freqüència? A quines bandes de ràdio
correspon cadascuna? [1 punt]
• En la modulació d’amplitud, les ones radioelèctriques canvien la seva amplitud en funció de les
variacions de freqüència i amplitud de les ones de so.
• En la modulació de freqüència, l’ona portadora canvia la seva freqüència en funció de la variació
de la freqüència del senyal de so.
• Les primeres corresponen a la banda d’AM, i les segones, a la banda de FM.
9. Descriu la composició i funcionament del sistema de transmissió per televisió. [1 punt]
Com tot sistema de comunicació, està format pel sistema emissor, compost d’aquests elements:
• Càmera: captura la imatge.
• Micròfon: captura el so.
• Emissora: barreja la informació rebuda i la transforma per enviar-la.
• Antena emissora: envia les ones amb la informació.
I pel sistema receptor, format per:
• Antena receptora: rep el missatge i el transmet a la televisió.
• Televisió: transforma l’ona en so i imatge perquè es pugui veure i sentir.

10. Per què quan parlem de telefonia mòbil dibuixem el mapa de Catalunya de la manera següent?
[1 punt]
Perquè l’àrea geogràfica de Catalunya es divideix en superfícies més petites anomenades cel·les,
ateses per una petita emissora de ràdio que disposa d’un conjunt de freqüències.

Angles t1 (Mac)

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Angles t1 (Mac)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Disseny assistit per

Prova 1 Unitat 1 ordinador. Libre CAD

Primera activitat [6 punts]

Dibuixa el plànol de la figura.

Abans de començar a fer un dibuix amb el LibreCAD, s’han de definir

Segona activitat [4 punts]

El dibuix està complet. 0,25 0,5 0,75 1

Fotocopiable © Editorial Teide TECNOLOGIA

9095_05_fichas_prue_evalua.indd 1 17/12/15 12:32

Dibuix per a la primera activitat.

Dibuix per a la segona activitat.

Fotocopiable © Editorial Teide TECNOLOGIA

9095_05_fichas_prue_evalua.indd 2 17/12/15 12:32

Nom: Autoavaluació Nota:

1. Contesta breument les preguntes següents: [2 punts]

a) Per a què serveixen les estructures?

Per suportar pesos i proporcionar consistència i estabilitat.

b) Per què es triangulen les estructures?

Perquè quedin rígides, ja que el triangle és la figura més difícil de deformar.

c) Què és una estructura estable?

d ) Què és una paret mestra?

a) El suport d’una tecla d’ordinador. Compressió.

b) L’eix del pom d’una porta. Torsió.

c) La biga d’un pont. Flexió.

d ) El tirant d’un pont. Tracció.

Fotocopiable © Editorial Teide TECNOLOGIA

9095_05_fichas_prue_evalua.indd 3 17/12/15 12:32

5. Relaciona els elements de l’estructura entramada indicant si pertanyen a l’estructura horitzontal o a

Elements de l’estructura Tipus d’estructura

6. Què és el vinclament d’un pilar? [1 punt]

b) De quina manera es poden unir les barres d’acer?

Amb rebladures, cargols o soldadures.

Fotocopiable © Editorial Teide TECNOLOGIA

9095_05_fichas_prue_evalua.indd 4 17/12/15 12:32

estructura laminada estructura entramada

Formaríem una estructura laminar.

Fotocopiable © Editorial Teide TECNOLOGIA

9095_05_fichas_prue_evalua.indd 5 17/12/15 12:32

Nom: Autoavaluació Nota:

1. Contesta breument les preguntes següents: [2 punts]

En estructures naturals i artificials.

b) Què indica la fletxa en una biga?

c) Què és una estructura estable?

d ) Què és una jàssera?

És una biga grossa que serveix de suport a altres bigues.

a) La punta d’un llapis quan escrivim. Compressió

b) Una cartolina en tallar-la. De tall.

c) La corda d’una politja. Tracció.

d ) El tap d’una ampolla quan l’obrim. Flexió.

Fotocopiable © Editorial Teide TECNOLOGIA

9095_05_fichas_prue_evalua.indd 6 17/12/15 12:32

b) compressió d ) tracció

5. Relaciona els elements de l’estructura entramada indicant si pertanyen a l’estructura horitzontal o a

6. Què és el vinclament d’un pilar? [1 punt]

És la unió entre les diferents barres.

b) Què són els perfils?

Fotocopiable © Editorial Teide TECNOLOGIA

9095_05_fichas_prue_evalua.indd 7 17/12/15 12:32

• pilar estructura triangulada estructura triangulada

estructura triangulada estructura triangulada

Formaríem una estructura laminar.

Fotocopiable © Editorial Teide TECNOLOGIA

9095_05_fichas_prue_evalua.indd 8 17/12/15 12:32

Nom: Autoavaluació Nota:

Primera activitat [6 punts]

Segona activitat [4 punts]