Professional Documents
Culture Documents
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Repàs
• Les fitxes de repàs inclouen activitats que recorren els continguts fonamen-
tals de tota la unitat.
• Poden utilitzar-se per a consolidar definitivament aquests continguts una
vegada acabat l’estudi de la unitat. Per exemple, es poden repartir entre els
alumnes com a pas previ a l’examen.
Reforç
• Les fitxes de reforç estan focalitzades en els aspectes de més dificultat de
cada una de les unitats didàctiques.
• Inclouen activitats que aborden els continguts bàsics des de diferents punts
de vista, i així, es fan accessibles a un nombre més gran d’alumnes.
Ampliació
• Les fitxes d’ampliació proposen activitats que van un pas més enllà del que
s’ha vist a classe.
• Estan plantejades amb un cert caràcter lúdic, de manera que l’alumne que de
veritat puga fer més, es motive per a fer aquest tipus d’activitats.
• Permeten aprofundir en continguts ja treballats.
Totes aquestes fitxes i els solucionaris corresponents estan disponibles en Sabadigi-
tal. Si vol, el mestre podrà assignar-los des d’allí directament als alumnes que consi-
dere oportú.
Estrela
Planeta
Satèl·lit
4 Indica amb quina estació es correspon cada imatge i quin mes comença.
Estació:
Mes:
Estació:
Mes:
Estació:
Mes:
Estació:
Mes:
1 Completa les oracions que apareixen a continuació amb els termes dels requadres.
2 Uneix cada mes amb l’estació de l’any que comença aquest mateix mes.
desembre primavera
març tardor
juny hivern
setembre estiu
1. 2
2.
3
3.
4
4.
2 Indica si les afirmacions següents són verdaderes (V) o falses (F) i escriu correctament les falses.
A) La representació a escala de la Terra o d’una part d’aquesta s’anomena mapa.
C) En girar, una part de la Terra rep els raigs del Sol i una altra queda a les fosques.
1.
2.
3.
4.
A través de les coordenades geogràfiques podem situar qualsevol punt sobre la superfície te-
rrestre. Per això, n’hi haurà prou amb saber quin paral·lel i quin meridià s’encreuen sobre aquest
punt, i això ens donarà una latitud i una longitud expressades en graus.
pol Nord
meridià 0
equador
pol Sud
La latitud va des de 0° a l’equador fins a 90° als La longitud va des de 0° fins a 180°, i pot ser
pols, i pot ser nord o sud, segons l’hemisferi on est o oest segons si es localitza a una banda del
es trobe el punt que hem de localitzar. meridià 0° o a l’altra (també anomenat meri-
dià de Greenwich).
1 Observa aquest mapa. Segons les dades oferides, intenta esbrinar amb quina de les ciutats represen-
tades es corresponen les coordenades geogràfiques que s’ofereixen a continuació.
180º 160º O 140º O 120º O 100º O 80º O 60º O 40º O 20º O 0º 20º E 40º E 60º E 80º E 100º E 120º E 140º E 160º E 180º
90º N
80º N
70º N
B 60º N
Moscou
50º N
OCEÀ
40º N
Los Ángeles AT L À N T I C OCEÀ
30º N
PACÍFIC
20º N
10º N
OCEÀ
0º
10º S
PACÍFIC A OCEÀ
20º S
OCEÀ ÍNDIC
30º S
Buenos Aires A T L À N T I C Sidney
40º S
50º S
60º S
1 Assenyala el nom dels següents instruments i indica què mesuren (quantitat d’aigua, temperatura...).
Temps atmosfèric
Clima
Calfament global
Temperatures (ºC)
Precipitacions (mm) b. Quan fa més fred?
70 Nápoles 140
ºC
60
(Italia) mm
120
50 100
c. Q
uina quantitat de pluja es recull durant l’any?
40 80
En quina època plou més?
30 60
20 40
10 20
0 0 d. A
quin clima dels que hi ha a Espanya penses
G F M A M J J A S O N D
que pertany? Per què?
4 Pinta aquest mapa i la llegenda, i completa les cartel·les, d’acord amb els climes que es donen a Espanya.
Oceànic
Mediterrani interior
Mediterrani litoral
Subtropical
De muntanya
Galícia
Catalunya
Andalusia
Canàries
i l’
3 Uneix amb fletxes cada instrument de mesurament atmosfèric amb l’element que mesura.
1 Observa el mapa i indica amb quines zones climàtiques es correspon cada regió.
OCEÀ GLACIAL OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
ÀRTIC
60° N Cercle polar àrtic 60° N Cercle polar àrtic
OCEÀ
AT L À N T I C
30° N 30° N
Tròpic de Càncer Tròpic de Càncer
OCEÀ
PACÍFIC
OCEÀ
Equador Equador
PACÍFIC
OCEÀ OCEÀ
AT L À N T I C ÍNDIC
Tròpic de Capricorn Tròpic de Capricorn
30° S 30° S
OCEÀ GLACIAL
A N TÀ R T I C
1 Observa el mapa i indica amb quin clima d’Espanya es correspon cada cartel·la.
Oceànic
Mediterrani interior
Mediterrani litoral
Subtropical
De muntanya
Precipitacions
El temps atmosfèric és el resultat de la situació meteorològica produïda per les condicions de pressió
i temperatura de l’atmosfera, i que provoquen que l’oratge siga més estable o menys en funció dels
següents factors.
b. H
i ha alguna borrasca? Quina n’és la
mínima isòbara?
Municipi ● ● Diputació
Província ● ● Govern autonòmic
Comunitat autònoma ● ● Ajuntament
4 Observa les dues fotografies i respon a les preguntes que es fan a continuació.
a. Quina de les dues localitats creus que té una densitat de població major?
5 Completa les taules amb les llengües que es parlen a les següents comunitats autònomes.
Galícia
Castella i Lleó
País Basc
Catalunya
Comunitat Valenciana
Illes Balears
Aragó
ST
I
S
L G B C N R
O C
C E S
C N C
terol
sevilla
Alacant
Badajoz
Toledo
Burgos
Las Palmas
Tarragona
1 Relaciona cada un dels tres poders de l’Estat espanyol amb la funció que compleix.
3 Pinta amb retoladors la bandera i l’escut d’Espanya. A continuació, respon a les preguntes.
80
4
70
3
60
2
50
1 40
30
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2012 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2012
e. Quina era l’esperança de vida en nàixer de les dones espanyoles l’any 2012?
2 Construeix un gràfic amb dades sobre quantes persones viuen a casa d’alguns dels teus companys. Per a
fer-lo, segueix els passos següents.
a. En un full de paper quadriculat, dibuixa un eix vertical i situa-hi el nombre de persones (d’1 a 8).
b. D
ibuixa l’eix horitzontal i posa
la inicial dels teus companys.
Pots triar els 8 companys més
pròxims.
c. R
egistra les dades que et
done cada un d’ells per mitjà
de barres.
d. Després, pinta les barres.
e. F
inalment, indica quin és el
nombre de persones més
habitual entre les famílies
dels teus companys.
La piràmide de població és un tipus de gràfic utilitzat per a estudiar la població d’un lloc, habitual-
ment un país. S’hi registra la distribució de població per sexe i edat. En la meitat esquerra de la pirà-
mide es representen els hòmens i en la dreta, les dones. L’eix horitzontal assenyala el nombre d’individus
o persones, i el vertical les edats, agrupades de cinc anys en cinc.
Segons l’estructura demogràfica d’un país, la piràmide de població té una forma o una altra.
Anys Anys
85 o + 85 o +
80 - 84 80 - 84
75 - 79 75 - 79
70 - 74 70 - 74
65 - 69 65 - 69
60 - 64 60 - 64
55 - 59 55 - 59
50 - 54 50 - 54
45 - 49 45 - 49
40 - 44 40 - 44
35 - 39 35 - 39
30 - 34 30 - 34
25 - 29 25 - 29
20 - 24 20 - 24
15 - 19 15 - 19
10 - 14 10 - 14
5-9 5-9
0-4 0-4
600 400 200 0 0 200 400 600 2500 2000 1500 1000 500 0 0 500 1000 1500 2000 2500
milers de persones milers de persones milers de persones milers de persones
Les piràmides de població als països menys des- Les piràmides de població als països desenvolu-
envolupats concentren la població en la base. La pats tenen la base més estreta, perquè naixen
major part dels habitants són jóvens perquè nai- menys xiquets. A més, la part superior de la pirà-
xen molts xiquets i l’esperança de vida en nàixer és mide s’eixampla, perquè augmenta l’esperança de
baixa, i la part superior és estreta. vida en nàixer.
6 5 4 3 2 1 0 % 0 1 2 3 4 5 6
d. S
uma els percentatges de les barres superiors a 65 anys i
Font: INE indica quin és el tant per cent de població anciana.
1 Situa en el mapa físic d’Europa els nombres dels següents accidents geogràfics.
30° 20° 10° Oest 70° 0 10° Est 20° 30° 40° 70° Nord 50° 60° 70° 60°
60°
30°
70°
50°
20°
50°
60°
40° Nord
40° Nord
10° Oest
16° Oest
30°
28° Nord 0 10° Este 20° 30° 40°
6. Riu Rin 7. Riu Loira 8. Sicília 9. Mar Bàltic 10. Mar Negre
3 Llig les següents frases i marca amb un clic totes les coses que pots fer com a ciutadà de la Unió Europea.
4 Completa la taula indicant quins països formen part de la Unió Europea i l’any de la seua incorporació.
Irlanda
Federació Russa
França
Espanya
Alemanya
Polònia
Suïssa
30° 20° 10° Oest 70° 0 10° Est 20° 30° 40° 70° Nord 50° 60° 70° 60°
60°
R
I_ _ _N_ _ _
30° U_ _LS
70°
R_ _ R_ _ R_ _ V_ _ _ _
50°
20°
50°
60°
C_ _C_ _
P_R _ _ _ _S
40° Nord
40° Nord
10° Oest
M _ _ N _GR_
16° Oest
A__S R_ _ D_N_ _ _
30°
28° Nord 0 10° Este 20° 30° 40°
C_ _P_T_
6. Islàndia 7. Riu Rin 8. Riu Danubi 9. Riu Volga 10. Mar Negre
1 Completa el següent mapa amb els noms dels països membres de la Unió Europea.
M X
2 Completa les fases d’ampliació de la Unió Europea amb la data en què es va produir i els països que s’hi
van unir en cada una.
Països fundadors:
1a ampliació:
2a ampliació:
3a ampliació:
4a ampliació:
5a ampliació:
6a ampliació:
7a ampliació:
Europa és un continent xicotet, però amb una gran diversitat climàtica i paisatgística, ja que hi ha des
de climes i paisatges subtropicals fins a regions amb climes i paisatges polars.
rc OCEÀ
Ce
Climes temperats le
po GLACIAL ÀRTIC
Oceànic la
r Kolgujev
àr
tic Mar de R.
Continental Pe
I. Vesterålen Barentsz č or
Mediterrani a
Islàndia I. Lofoten L. Inari
Estepari Mar
Blanc ep . D
R
S
Climes freds Mar de te v in
nt a
Noruega rio
na
R.
Polar l
I. Fèroe
Ka
a
D’alta muntanya L. Onega
m
on
a
uh
I. Shetland
S
Climes càlids
R.
L. Ladoga
olga
Desèrtic I l les I. Åland R. V
Britàniques
Tropical sec Mar al
al
R. D nt
del Nord v i n a O cci d e Ur
Irlanda
Gran Mar R.
Bretanya Bàltic R. Niem
R. D
R. I. Frisones en
Tàm
esi R . Vístula
on
R. R
R.
R. V
R.
olg
Elb
Od
R. D a
in
. Sen nièp
a
er
R
R. Loir er
OCEÀ R . Dn
a
a ié
Mar R. Danubi
AT L À N T I C Mar Mar
ste ut
R.
Cantàbric d’Azov Caspi
Pr
e
r
R. Roin
R. S
R. Po ava
i
R. D R. Kura
ub
uero R . D an
R.
Mar Negre
M
Eb
ar
R. Ta Còrsega
jo
re
uadiana Mar
Ad
R. G
Sardenya de
Guadalqu iv i r
rià
I. Madeira R. Màrmara
tic
Mar
I. Balears Tirré Mar R. eres
M ar Mar Egeu end
Jònic M
M
I. Canàries e d Sicília
ite Rodes
Malta rra
ni Xipre 0 250 500 km
Creta
1 Compara el mapa de climes i paisatges amb un mapa polític d’Europa i completa la taula següent:
Federació Russa
Grècia
Islàndia
Regne Unit
Suïssa
França
Polònia
L’any 1992 es va signar el tractat de Maastricht, pel qual es va crear la Unió Europea. Aquest tractat,
a més, va donar lloc a l’aparició de la Unió Monetària Europea, que significà la posada en marxa d’una
moneda única, l’euro. Però no tots els països de la UE utilitzen l’euro com a moneda.
1 Observa el mapa i respon a les preguntes que es fan a continuació sobre la Unió Europea.
a. Quins membres de la UE des de 1973 no utilitzen l’euro com a moneda pròpia, no es troben a la zona?
b. Q
uin any es van incorporar a la UE la majoria de països que encara no usen l’euro? Hi ha alguns països
incorporats aquest any a la UE que sí que tenen l’euro com a moneda? Quins?
d. Viatjaràs amb cotxe des d’Espanya fins a Grècia. Per quins països passaràs que no usen l’euro?
1 Completa les dates i els esdeveniments de la següent línia del temps sobre l’edat mitjana.
711 : 1212 :
c. Què lliura el rei al seu vassall? Quin nom rebia aquesta part de
la cerimònia?
1.
2.
3.
4.
4 Observa aquestes tres fotografies i indica quin és un edifici andalusí, quin és romànic i quin és gòtic.
A. B. C.
B) L’edifici B és per
C) L’edifici C és per
Burgés
Soc
Marca Hispànica
7 Observa el dibuix i completa els noms de les parts principals de la ciutat musulmana.
1 Completa els mapes sobre l’evolució dels regnes cristians i indica amb quina època es correspon cada un
d’aquests.
A) Una part dels que van fugir dels musulmans fundaren el regne d’
3 Uneix amb fletxes els conceptes que estiguen relacionats entre si.
4 Completa el grup social amb el qual relacionaries cada un dels dibuixos següents i assenyala si pertanyia
als estaments privilegiats o no privilegiats.
Privilegiat
No privilegiat
Privilegiat
No privilegiat
Privilegiat
No privilegiat
1 Indica si les següents afirmacions són verdaderes (V) o falses (F) i escriu correctament les falses.
Des del segle vii es va formar un imperi musulmà a Aràbia que es va estendre per Europa.
Amb el nom d’al-Àndalus es coneix el territori de la península Ibèrica que va ser ocupat pels musul-
mans.
L’any 711, els cristians van derrotar els musulmans en la batalla de Guadalete.
2 Ordena, de més antigues a més recents, les diferents etapes de la història d’al-Àndalus.
1.
2.
3.
4.
3 Uneix amb fletxes la utilitat dels següents espais a les ciutats musulmanes.
Protegia la ciutat.
Muralla Mesquita
Era el lloc d’oració i estudi.
Soc Alcàsser
Les diferents manifestacions artístiques fetes en un determinat lloc i en una època històrica concreta
ens permeten conéixer millor els qui van viure en aquesta època. Comprova-ho.
1 Llig les característiques dels diferents estils d’art medieval a la península Ibèrica. Després, relaciona cada
edifici amb el seu estil i indica tres característiques que et permeten identificar-lo.
ART VISIGOT
Les esglésies eren
xicotetes i estaven
decorades amb motius
geomètrics o vegetals.
ART ROMÀNIC
Les esglésies presentaven
murs gruixuts i finestres
xicotetes amb formes
arredonides. Les parets es
decoraven amb pintures i
escultures de colors.
ART GÒTIC
Alhambra de Granada, segle xiv Catedral de Burgos, segle xiii
S’edificaren grans cate-
Estil: drals amb finestres amples, Estil:
apuntades i decorades amb
Característiques: vidrieres. Característiques:
1 Completa les dates i els esdeveniments de la següent línia del temps sobre l’edat moderna.
OCEÀ
EUROPA
AMÈRICA
DEL NORD
b. Qui va ser el protagonista d’aquest fet?
AT L À N T I C
AMÈRICA
d. P
er què als habitants del Nou Món se’ls va ano-
DEL SUD
menar “indis” o “indígenes”?
3 Ordena, de més antic a més recent, els següents reis espanyols i indica en quin segle van regnar.
1. segle
2. segle
3. segle
4. segle
A. B. C.
Renaixement
Il·lustració
Barroc
S
SICÍLIA f. Pinta de roig les ciutats africa-
RIE
CA
NÀ Melilla nes conquerides.
S
LE
IL
1 Marca amb una X quines de les característiques següents són pròpies de l’edat moderna.
noves comercials.
3 Indica a quins tres estils artístics i a quins segles corresponen les imatges següents:
1 Localitza en la següent sopa de lletres els territoris que van pertànyer o van estar sota la influència dels
Reis Catòlics.
B w e f g z a s i o
a o u i n a m a A a
l v r o z a e r Y r
l z g g v o r d N a
E m y a o m i e O g
t g r i m ç c n G o
s r m y b z a y R S
a u s t r i a a O v
c g l a e z e v B o
b. Q
ui va ser el navegant que la va
protagonitzar?
Després del descobriment d’Amèrica, la Corona de Castella va emprendre la conquesta del territori
americà. Mentre que les illes i les costes del mar Carib estaven poblades per grups poc organitzats, a
Amèrica Central i Amèrica del Sud hi havia cultures desenvolupades que van oposar resistència a la
conquesta.
O C E À
IMPERI b. On tenien la capital?
ASTECA
A T L À N T I C
Mérida
Tenochtitlán
c. Q
ui va conquerir aquests territoris per a la Coro-
IMPERI na castellana? Quin any?
MAIA
f. On tenia la capital?
N
O E g. Investiga
quin nom rep aquest territori des
d’aleshores.
S
2 Busca informació en Internet sobre Hernán Cortés o Francisco Pizarro i elabora’n una biografia breu.
Durant l’edat moderna es van succeir tres estils artístics: l’art renaixentista, propi de final del segle
xv i tot el xvi; l’art barroc, que es va estendre al llarg del segle xvii i part del xviii, i l’art neoclàssic,
l’esplendor del qual es va viure durant la segona meitat del segle xviii i l’inici del segle xix.
1 Després de llegir les característiques dels diferents estils, relaciona cada edifici amb un estil concret i
assenyala tres trets que et permeten identificar-los.
3. ART NEOCLÀSSIC
1. ART RENAIXENTISTA 2. ART BARROC
L’art neoclàssic és l’estil
L’estil renaixentista es va L’art barroc abandona l’ordre i la
de la Il·lustració. Es torna a les
inspirar en l’art grec i l’art romà; proporció. La decoració dels
formes clàssiques, encara que
als edificis s’usaven columnes, edificis s’ompli d’un nombre més
els edificis tenen més
arcs de mig punt, cúpules, etc. gran d’elements.
grandiositat.
En escultura i pintura les obres En pintura i escultura, les
En pintura i escultura s’opta
buscaven l’harmonia i la propor- escenes mostren més
per la senzillesa i la geometria
ció de les formes. moviment i dramatisme.
en les escenes.
Museu del Prado, de Juan de Basílica de San Lorenzo, de Fontana di Trevi, de Niccolò
Villanueva; Madrid, segles Filippo Brunelleschi; Florència, Salvi; Roma, primera meitat del
xviii-xix. segle xv. segle xviii.
Autoria
Equip SM
Edició
Miguel García del Río, Arturo Martín Garcés
Il·lustració
GlezBros, Félix Moreno Arrastio / ARCHIVO SM, El Bello Quebrado / Pelorroto, Felipe López Salán,
Ariel Alejandro Gómez, Ariadna Reyes Fernández, RUGOMA CARTOGRAFÍA, Ricardo Salas Loizaga
Fotografia
Sonsoles Prada, José Manuel Navia, Sergio Cuesta / ARXIU SM; Neil Beer / PHOTODISC;
FNMT - FÁBRICA NACIONAL DE MONEDA Y TIMBRE; EFE; ORONOZ; LATINSTOCK; THINKSTOCK;
123RF; AGE FOTOSTOCK / ALBUM
Edició gràfica
Sonsoles Prada San Segundo
Maquetació
Equip SM; Equip I més
Direcció editorial
Aída Moya Librero