5

FORMATO DE PÁGINA

Ejercicios prácticos
 FORM A T O   D E  PÁGI N A  ­ 3  D E  8

El   objetivo   de   esta   práctica   es   obtener   dos   documentos  p5­ej­prac­texto1­

final.odt  y  p5­ej­prac­texto2­final.odt  partiendo   de   los   textos  p5­ej­prac­
texto1.odt y p5­ej­prac­texto2.odt que hay en la web. Para ello se aplicarán los  
diferentes formatos estudiados. Se puede ver la solución final de los documentos  
en   la   web   en   los   ficheros  p5­ej­prac­texto1­final.pdf  y  p5­ej­prac­texto2­
final.pdf

 Ejercicio 1

Abrir un nuevo documento (la alternativa es bajarse el fichero de la web).
Copiar el siguiente texto utilizando el tipo de letra Times New Roman y tamaño 12  
(que es el que hay en la “mayoría” del documento) y guardarlo con el nombre p5­ej­
prac­texto1.odt.
LLICENCIATURA EN TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ
QUÈ ÉS?
La car re ra d e Tra d ucció i Inte r p re t ació és u n a llicenciat u r a q ue p r o p o rciona a
l’est u dian t els coneixe m e n t s, h a bilita t s, d e s t re se s i ac tit u d s nece s s à ries p e r a
t r a n s m e t re q u alsevol t ext p r o d uï t e n u n a llengua a m b els m i tj a n s d’una alt ra
llengua. A m é s a m é s, s’ha d e tin d r e e n co m p t e q ue el t r a d uc t or realit z a a q ue s t
acte d e co m u nicació e n u n con text s ocial i a m b u n a finalitat m ol t d e t e r mi na de s
q ue p o de n s e r se m bla n t s a les d el t ext original p e r ò t a m bé difere n t s la q ual cosa
im plica q ue el t r a d uc t o r h a d e s a be r reco néixer t o t s els ele m e n t s q u e intervene n
e n a q ue s t p r océs i t o te s les caracterís tiq ue s d el t ext q ue t ra d ueix p e r q uè siga
ca paç d e t r o ba r - ne l’equivalent m é s ido ni.
La for m ació re b u d a p e r m e t r à l’est u dia n t es pecialit z a r - se e n d o s itinera ris bà sics
co m ple m e n t a ris:
La t r a d ucció. Se cen t ra e n els t ext os q ue es ba se n, fona m e n t al m e n t, e n el codi
escrit. L’est u dia n t t re ballarà a m b t r a d uccion s ge ner als, científico - tèc niq ue s,
literà ries, econò miq ue s, jurí dico - a d mi nis t ra tives i a u diovis uals (cine m a i
t elevisió).
La inter p re t ació. Se cen t ra e n els t ext os q ue es ba se, fona m e n t al me n t, en el co di
o ral. L’est u dia n t t re ballarà la t r a d ucció a la vist a, la inter p r e t ació d’enllaç (a m b
p re s a d e n o t e s) i la si m ul tà nia (en cabina). A t o te s les h a bilita t s p r ò pies d e la
t r a d ucció, l’intè r p re t h a d’afegir la d el d o mi ni d e l’expre s sió or al e n les llengüe s
d e t re ball.
Es t r act a d' u n Pla d'Est u dis m ol t innova do r q ue e s tà es t r uc t u r a t al volta n t d' u n s
itinera ris d'e s pecialit zació: es p a nyol - ca talà, inte r p r e t ació, literà ria, j urídica,
t èc nica i a u diovis ual. Aque s t a co nce pció és el re s ul ta t d e la p r e ocu p ació p e r
p re pa ra r el n o s t re alu m n a t p e r a la vida p r ofe s sional.
Pla d'Es t u dis p u blicat al BOE n ú m. 1 1 8 d e 1 8 d e m aig d e 1 9 9 4. Dist rib ució d e
crè dit s:
Matèrias 1 r Cicle 2 n Cicle 1r 2n 3r 4t
Tro ncals 48 4 50 20
Obligatò ries 1 5,5 50 2 38
Op t a tives 7 11 9 17
Lliure Configur ació 6,5 9 6 9
Total d e crè dit s en la carre ra: 3 0 2.
Els es t u dia n t s h a n d e cur s a r d ue s llengüe s es t r a ngeres (llengua B i C) i la llengua
A.
A es pa nyol i Cat alàLa llengua m a t e r na d e l'es t u dia n t.
B Anglès Cal conèixer - la ja e n iniciar
els es t u dis.
No m b re Apellidos Fecha

C Ale m a ny o Francès No s e n'exigeixen

co neixe me n t s p r evis.

Comprobar  que   el   texto  resultante  es   idéntico   al   siguiente   (p5ej­prac­texto1­

final.pdf):
Hay que fijarse que el texto del encabezado y del pie de página, así como el de la  
nota al pie no aparecen en la muestra. La Tabla se explicará en el siguiente tema.

Nu m p ágina
 FORM A T O   D E  PÁGI N A  ­ 5  D E  8

LLICENCIATURA EN TRADUCCIÓ I
INTERPRETACIÓ

Q UÈ ÉS?
La car rer a d e Tra d ucció i Interpretació és u n a llicenciat u r a q u e p r o p o rcio n a
a l’es t u dia n t els coneixe m e n t s, h a bilita ts, d e s t r e se s i actit u d s n eces sà ries p e r a
t r a n s m e t r e q u alsevol text p r o d uït e n u n a lleng ua a m b els mi tja n s d’una altr a
lleng u a. A m é s a m é s, s’ha d e ti n d r e e n co m p t e q ue el t r a d uc t or realit z a a q u es t
acte d e co m u nicació e n u n con t ext s ocial i a m b u n a finalitat m ol t d e te r mi na de s
q u e p o d e n se r s e m bla n t s a les d el t ext original p e r ò t a m b é difere n t s la q u al cosa
im plica q u e el t r a d uc to r h a d e s a ber reco néixer t o t s els ele m e n t s q u e interve ne n
e n a q u e s t p r océs i t o te s les caracterís tiq ue s d el text q u e t r a d u eix p e r q uè siga
ca p aç d e t r o ba r - n e l’equivalen t m é s ido ni.
La f ormació rebuda p erm etrà l’estudiant e s p e cialit zar - s e e n d o s itin eraris
bà sic s c o m ple m e ntaris:
La traducció. Se ce n t r a e n els La interpretació. Se ce n t r a e n els
tex to s q u e es ba se n, fo na m e n t al me n t, textos q ue es ba se, fon a m e n t al m e n t,
e n el co di escrit. L’est u dia n t t r e ballarà e n el co di o r al. L’est u dia n t t r eballarà
a m b t r a d uccio n s ge ner als, cien tífico - la t r a d ucció a la vis ta, la inter p r e tació
tècniq u e s, literàries, eco n ò mi q ue s, d’enllaç (a m b p r e s a d e n o te s) i la
ju rí dico - a d mi nist r a tives i si m ultà nia (en cabina). A t o te s les
a u diovis u als (cine m a i televisió). h a bilita ts p r ò pie s d e la t r a d ucció,
l’intèr p r e t h a d’afegir la d el d o mi ni d e
l’expres sió or al e n les llengüe s d e
t r e ball.

E s t r ac ta d' u n Pla d'Est u dis m olt in nova d o r q ue es tà es t r uct u r a t al volta n t d' u n s

itiner a ris d'es p ecialit z ació: es p a nyol - català, inter p r e tació, liter ària, jurí dica,
tècnica i a u diovis ual. Aques ta conce pció és el re s ulta t d e la p r eoc u p ació p e r
p r e p a r a r el n o s t r e alu m n a t p e r a la vida p r ofes sio nal.
Pla d'Estudi s publicat al BOE nú m. 1 1 8 d e 1 8 d e maig d e 1 9 9 4. Distribució d e crèdit s:
Matèrias 1r Cicle 2 n Cicle
1r 2n 3r 4t
Troncal s 48 4 50 20
Obligatòrie s 1 5,5 50 2 38
Optati v e s 7 11 9 17
Lliure Configuració 6,5 9 6 9
Total d e crèdits e n la carrera: 3 0 2.
Els es t u dia n t s h a n d e cur s a r d ue s llengüe s es t r a ngeres (llengua B i C) i la llengua A.
A es p a nyol i Català La llengua m a t e r na d e l'es t u dia n t. 1
B Anglès Cal conèixer - la ja en iniciar els e s t u dis.
C Ale m a ny o Francè s No se n'exigeixen coneixe m e n t s p r evis.

1 l'estudiant tria quina és la llengua AI, però totes dues són obligatòries.
No m b re Apellidos Fecha

 Ejercicio 2

Abrir un nuevo documento (la alternativa es bajarse el fichero de la web).
Copiar el siguiente texto  utilizando  el tipo de letra  Arial  y tamaño  11  (que es el  
que hay en la “mayoría” del documento) y guardarlo con el nombre  p5­ej­prac­
texto2.odt.
Quec h ua
(Runa si mi o Kichwa)
El Runa si mi o Quec h ua (ru na = h o m b re; si mi =i dio m a) . Fue el idio m a oficial d el
Im pe rio Inca o Tawa n tins uyu.
Hoy es la lengua n a tiva a m e rica na m á s exte n di da. Le sigue n el ay m a r a y el
guara ní. Se ha bla e n la z o n a occide n t al d e Suda m é rica y e s idio m a oficial e n Perú
y Bolivia, ju n t o con el cas t ella no y el ay m a ra.
Se calcula el n ú m e r o d e q uec h u a ha bla n te s e n m á s d e 1 3 millones.
Hist oria
El q uec h u a d e scien de d el p r o t o q uec h u a, lengua q ue se h a bló en la cos t a y sier ra
cen t ral del a n tiguo Per ú y q ue luego se fue expa n dien d o h acia el s u r. Cua n d o los
incas se es t a bleciero n e n el Cusco a d o p t a ro n es t a lengua, si bien ellos ha blaba n el
p u q ui na.
Dist rib ución
Esta lengua s e ha bla e n el Perú,en el s u r de Colo m bia, e n la sierra y a m a z o nía
ecua t o riana, e n Bolivia, al n o roe s te d e Arge n tina y en algu n o s s ect ore s del n o r t e
d e Chile.
Eti m ología
Quec h ua n o es u n a p ala bra n a tiva a m e ricana. Es u n a m ala t r a n sc ri pción es pa ñ ola
d e la p alab ra qis hwa, q ue significa "zona te m pla da". La p alab ra n a tiva p a r a el
idio m a es r u n a si mi (ru na:ho m b r e; si mi:ha bla, lengua) o sea, h a bla h u m a n a.
Por s u a n tigüe d a d y s u a nces t ral agrafía h a s t a la mi t a d d el siglo XX, la lengua
tiene 4 6 dialecto s difere n te s u bica do s e n d o s ra m a s ge né ticas: Quech u a I (o
Waywas h) y Quec h ua II (o Wan p'uy), la cual a s u ve z s e divide en t re s s u b - ra m a s:
A (Yunkay), B (Chinc hay) y C (Meridional).
Ra m a Subra m a Dialecto Clasificación
Waywas h n.e Ancas h - Huá n uco I
Waywas h n.e Tar m a - Huá n uco I
Wan p' uy Yunkay Jauja - Hua nca IIA
Wan p' uy Yunkay Caña ris - Caja m a rca IIA
Wan p' uy Chinchay Chacha p oya s - Lama s IIB
Wan p' uy Chinchay Ecua do r Colo m bia IIB
Wan p' uy Chinchay Ayacucho - Cu zco - Bolivia IIC
En q uech ua s e u s a siete p r o n o m b r e s. Tiene, a de m á s, la p a r ticularida d d e p o seer
d o s p r o n o m b re s pl u rales d e la p ri m e ra p e r s o n a (nos o t r o s, en es pa ñ ol) lla m a d o s
incluyen t e ,cua n d o s e con si der a a la p e r s o n a con la q ue se es t á ha bla n d o
(nos ot r o s y t ú), y excluyen t e , cua n d o n o se le con si de ra (nos ot r o s sin ti). Es
caracterís tico, a de m á s, agrega r a los ot r o s d o s p r o n o m b r e s si ngulare s el s ufijo
- ku n a p a ra pl u raliza rlos
Nú m e r o Singular Plural
Pers o na Pri m er a Nuqa Nuqa nc his (incluyen t e)
Nuqayku (excluyen te) Segun d a Qan Qan k u n a Tercera Pay
Payk u n a
p ro n o m b re s q uech ua.

Nu m p ágina
 FORM A T O   D E  PÁGI N A  ­ 7  D E  8

Comprobar   que   el   texto  resultante  es   idéntico   al   siguiente   (p5­ej­prac­texto2­

final.pdf):
Hay que fijarse que el texto del encabezado y del pie de página, así como el de la  
nota al pie no aparecen en la muestra
La Tabla se explicará en el siguiente tema. Si es demasiado compleja se puede  
dejar sin hacer
Q U E C H U A
( R U N A S I M I   O   K I C H W A )

El Runasimi o Quechua (runa=hombre; simi=idioma) . Fue el idioma oficial del Imperio Inca o 
Tawantinsuyu.
Hoy es la lengua nativa americana más extendida. Le siguen el aymara y el guaraní. Se habla en la 
zona occidental de Sudamérica y es idioma oficial en Perú y Bolivia, junto con el castellano y el aymara.
Se calcula el número de quechuahablantes en más de 13 millones.

Historia Distribución Etimología

El   quechua   desciende   del  Esta lengua se habla en el Perú,en el  Quechua   no   es   una   palabra   nativa 
protoquechua, lengua que se habló en la costa  sur   de   Colombia,   en   la   sierra   y   amazonía  americana.   Es   una   mala   transcripción 
y sierra central del antiguo Perú y que luego se  ecuatoriana,   en   Bolivia,   al   noroeste   de  española de la palabra  qishwa, que significa 
fue expandiendo hacia el sur. Cuando los incas  Argentina y en algunos sectores del norte de  "zona   templada".   La   palabra   nativa   para   el 
se establecieron en el Cusco adoptaron esta  Chile. idioma   es   runasimi   (runa:hombre;   simi:habla, 
lengua, si bien ellos hablaban el puquina. lengua) o sea, habla humana. 

A) Por su antigüedad y su ancestral agrafía hasta  la mitad  del siglo XX, la lengua  tiene 46 dialectos diferentes 

ubicados en dos ramas genéticas: Quechua I (o Waywash) y Quechua II (o Wanp'uy), la cual a su vez se divide en 
tres sub­ramas: A (Yunkay), B (Chinchay) y C (Meridional).

Rama Subrama Dialecto Clasificación

Waywash.................n.e.................................................Ancash­Huánuco..................I
Waywash.................n.e...................................................Tarma­Huánuco..................I
Wanp'uy...............Yunkay...................................................Jauja­Huanca..................IIA
Wanp'uy...............Yunkay..........................................Cañaris­Cajamarca..................IIA
Wanp'uy.............Chinchay.....................................Chachapoyas­Lamas ..................IIB
Wanp'uy.............Chinchay..........................................Ecuador Colombia..................IIB
Wanp'uy.............Chinchay...............................Ayacucho­Cuzco­Bolivia§..................IIC

B) En quechua se usa siete pronombres. Tiene, además, la particularidad de poseer dos pronombres plurales de la 
primera persona (nosotros, en español) llamados incluyente ,cuando se considera a la persona con la que se está 
hablando (nosotros y tú), y excluyente , cuando no se le considera (nosotros sin ti). Es característico, además, 
agregar a los otros dos pronombres singulares el sufijo ­kuna para pluralizarlos

§ Incluye Santiago del Estero
No m b re Apellidos Fecha

NÚMERO
Singular Plural
Nuqanchis (incluyente) 
Primera Nuqa
Nuqayku (excluyente)
PERSONA Segunda Qan Qankuna

Tercera Pay Paykuna

pronombres quechua.

Nu m p ágina