EL PENSAMENT I

EL CONEIXEMENT SOCIAL
Tema 1
Introducció: les nocions de percepció social i cognició social

1. El judici social

2. La categorització social

3. El conservadurisme cognitiu

4. El pensament egocèntric

Epíleg: un enfocament pragmàtic de la cognició social

INTRODUCCIÓ
PERCEPCIÓ SOCIAL: LES PECULIARITATS DE
PERCEBRE PERSONES
 LA PERCEPCIÓ DE PERSONES

SEMBLANCES AMB LA PERCEPCIÓ D’OBJECTES

ESTRUCTURACIÓ BÚSQUEDA ATRIBUCIÓ DE

ACTIVA D’INVARIÀNCIA SIGNIFICAT

Agrupem els Interpretem els

Busquem allò que
elements en elements
no canvia perque
categories en informatius i les
és allò que
funció de la donem
permet predir
situació coherència
LA PERCEPCIÓ DE PERSONES

DIFERÈNCIES AMB LA PERCEPCIÓ D’OBJECTES

AUTO-
GRAU DE COMPLEXITAT INTERACTIVITAT
REFERENCIALITAT

Les nostres Les persones

Les persones són
pròpies podem controlar
més variables i les
característiques o les impressions:
valorem sobre
posicions són el existeix
atributs no
referent de possibilitat
tangibles
comparació d’engany
INTRODUCCIÓ
LA NOCIÓ DE COGNICIÓ SOCIAL
 LA NOCIÓ DE COGNICIÓ SOCIAL

TRES ACEPCIONS DE LA COGNICIÓ SOCIAL

COGNICIÓ AMB COGNICIÓ AMB COGNICIÓ AMB

ORIGEN SOCIAL OBJECTE SOCIAL SUBJECTE COL·LECTIU

Estudien la manera Estudien la manera Estudien la manera en

en que en que que
el CONTEXT i la processem es generen i difonen
INTERACCIÓ informació sobre creences
SOCIAL NOSALTRES COMPARTIDES
afecten els MATEIXOS i els seus
processos cognitius i els ALTRES CONTINGUTS
 LA NOCIÓ DE COGNICIÓ SOCIAL

TRADICIONS I TEMES EN COGNICIÓ SOCIAL

COGNICIÓ AMB COGNICIÓ AMB COGNICIÓ AMB

ORIGEN SOCIAL OBJECTE SOCIAL SUBJECTE COL·LECTIU

Estimació de la mida Representació de la

de les monedes Trets de personalitat psicoanàlisi (Moscovici,
(Bruner y Goodman, (Asch, 1946) 1961)
1947)
PERSONES GRUPS REPRESENTACIONS
INFERÈNCIA ACTES SOCIALS
JUDICI TEORIES IMPLÍCITES
CATEGORITZACIÓ
1 EL JUDICI SOCIAL
1 EL JUDICI SOCIAL
INTRODUCCIÓ: LA NOCIÓ D’ANCORATGE
1. ELS EFECTES DE CONTEXT
2. L’HEURÍSTICA DEL JUDICI
LA NOCIÓ D’ANCORATGE
LA NOCIÓ D’ANCORATGE

LA TASCA DELS JUTGES DE THURSTONE

o L’ANCORATGE és el punt de referència que

emprem per al judici
o Els judicis socials són sempre comparatius
1.1 ELS EFECTES DE CONTEXT
1. L’EFECTE DE CONTRAST
2. L’EFECTE DE PREDISPOSICIÓ [PRIMING]
3. L’EFECTE D’EMMARCAMENT [FRAMING]
 EFECTE DE CONTRAST
1.1.1

o A 1974, en el seu estudi sobre els ‘Nens de la gran

depressió’, Elder trobava que aquesta generació
manifestava una satisfacció amb la seua vida actual
major que l’americà mitjà.
o L’efecte de contrast és l’accentuació de les
diferències por comparació amb el referent
o És la base de les estratègies de ventes que usen un
‘reclam’
 EFECTE DE PREDISPOSICIÓ [PRIMING]
1.1.2

o Consisteix en l’activació mental d’una certa idea o

referent que incideix en el judici subsegüent
o Es basa en la dinàmica de l’accessibilitat: a la hora
de jutjar, tirem mà d’allò que ens ve al cap més
fàcilment
o La visibilitat i freqüència de cert tipus de notícies
en els mitjans ens indueix a jutjar la realitat en
eixos termes… i viceversa
 EFECTE D’EMMARCAMENT [FRAMING]
1.1.3

o Et sotmetries a una operació que té un 90% de

probabilitats d’èxit?
o I a una operació que té un 10% de probabilitats de
fracàs?

Els nostres judicis i valoracions depenen de la

manera en que es defineix la qüestió i d’allò en el
que centrem l’atenció
ELS EFECTES DE CONTEXT

Hyman i Sheatsley (1950) feren dues preguntes, per a un grup la

primera pregunta abans i per a l’altre en l’ordre invers.
Els efectes de context ocupen un paper clau en els resultats de
l’enquesta:
1. Creu vostè que Estats Units hauria de
36% permetre als reporters comunistes d’altres
73%
països entrar aquí i enviar als seus periòdics
les notícies tal com las veuen?

2. Creu vostè que un país comunista com

66%
Rússia hauria de permetre entrar als
90%
periodistes americans i enviar les notícies
a Amèrica tal com les veuen?
1.2 L’HEURÍSTICA DEL JUDICI
1. L’HEURÍSTIC DE REPRESENTATIVITAT
2. L’HEURÍSTIC D’ACCESSIBILITAT O DISPONIBILITAT
3. L’HEURÍSTIC D’ACTITUD
 HEURÍSTIC DE REPRESENTATIVITAT
1.2.1

VERSEMBLANT O VERTADER?

o És la tendència a basar-se en la similitud per

emetre judicis
o És basa en el supòsit de que ‘allò similar va junt o
està relacionat’
o Explica la fal·làcia de la conjunció
 HEURÍSTIC DE REPRESENTATIVITAT
1.2.1

EXEMPLES DE REPRESENTATIVITAT HEURÍSTICA

o Els fenòmens complexos i multidimensionals tenen

causes complexes i multidimensionals
o Els actes perversos procedeixen de persones
perverses
o Ingerir oli greixa les articulacions
o Els bibliotecaris són introvertits
 HEURÍSTIC D’ACCESSIBILITAT
1.2.2

Què hi ha més en castellà?

Noms propis que comencen per R o

noms propis que tenen la R en tercer lloc?
 HEURÍSTIC D’ACCESSIBILITAT
1.2.2

EL PRIMER QUE EM VE AL CAP

És la tendència a sobreestimar la probabilitat,

relleu o freqüència d’allò que és fàcil recuperar
de la memòria o dur a la consciència
[alta accessibilitat o disponibilitat]
 HEURÍSTIC D’ACCESSIBILITAT
1.2.2

CONDICIONS QUE AUGMENTEN L’ACCESSIBILITAT

o La recència [efecte de predisposició o priming]

o La saliència [efecte sols, casos extrems]
o La autorrelleu
o La familiaritat
o La informació recuperable segons el criteri de
codificació
 HEURÍSTIC D’ACTITUD
1.2.3

És la tendència a utilitzar la pròpia actitud com a

guia per emetre judicis sobre un objecte

Qui va tenir millors notes a l’institut, Pablo

Iglesias o Rajoy?
2 LA CATEGORITZACIÓ SOCIAL
2 LA CATEGORITZACIÓ SOCIAL
1. ELS PROCESSOS DE CATEGORITZACIÓ
2. ELS EFECTES DE LA CATEGORITZACIÓ
2.1 ELS PROCESSOS DE CATEGORIZACIÓ
 PROCESSOS DE CATEGORITZACIÓ
2.1

o Una CATEGORIA és un concepte en funció del

qual tractem com a equivalents a un conjunt de
persones o objectes
o Una categoria és un CONJUNT DIFÚS: no hi ha un
conjunt d’atributs necessari i suficient per delimitar
inequívocament la pertinença
o La pertinença d’una persona o un objecte a una
categoria s’estableix pel seu major o menor
similitud amb un PROTOTIPUS exemplar [‘aire de
família’]
2.2 ELS EFECTES DE CATEGORITZACIÓ
1. ELS EFECTES D’ACCENTUACIÓ
2. ELS BIAIXOS INTERGRUPALS
3. LA CORRELACIÓ IL·LUSÒRIA
 ELS EFECTES D’ACCENTUACIÓ
2.2.1

TAJFEL i WILKES, 1963

o Quan a una sèrie d’elements que varien en una

dimensió continua se les imposa una categorització,
es produeix una doble distorsió:
• Es minimitzen les diferències dins de cada categoria
[assimilació intracategorial]
• S’accentuen les diferències entre categories
[diferenciació intercategorial]
La distorsió es major quant més valor donem al
criteri de classificació
 ELS BIAIXOS INTERGRUPALS
2.2.2

o Aplicació del coneixement estereotipat

o Favoritisme endogrupal i devaluació exogrupal

o Efecte d'homogeneïtat exogrupal

RAZRAN, 1950
 LA CORRELACIÓ IL·LUSÒRIA
2.2.3

o L’estudi de Hamilton i Gifford (1979)

o L'exercici il·lustra una CORRELACIÓ ILUSÒRIA:

• la percepció d’una relació que no existeix, o
percepció de una relació més forta que l’existent
• … en altres paraules: una impressió falsa de que
dues variables correlacionen
 LA CORRELACIÓ IL·LUSÒRIA
2.2.3

PER QUÈ PASSA?

L’ocurrència conjunta de dos successos distintius
• pertinença a una minoria [Grup B]
• succés distintiu [conducta negativa]
probablement va atraure més atenció i provocà
impressions errònies
 LA CORRELACIÓ IL·LUSÒRIA
2.2.3

EFECTES
o La correlació il·lusoria pot ser un dels motius dels
nostres prejudicis
o La investigació ha mostrat que els estadounidencs
blancs sobreestimen la taxa d’arrests dels
estadounidencs negres (Hamilton i Sherman, 1996)
• Negres = minoria
• Taxa d’arrests = succés distintiu
 LA CORRELACIÓ IL·LUSÒRIA
2.2.3

EXEMPLES
• Sempre plou els caps de setmana
• Sempre plou després de rentar el cotxe
• Sempre sona el telèfon quan estàs a la dutxa
• Els bibliotecaris són tranquils
• Els metges són rics
3 EL CONSERVADURISME COGNITIU
3 EL CONSERVADURISME COGNITIU
1. LA CONSTÀNCIA PERCEPTUAL
2. ELS PROCESSOS D’ASSIMILACIÓ
3. ELS BIAIXOS CONFIRMATORIS
4. EL BIAIX RETROSPECTIU
3.1 LA CONSTÀNCIA PERCEPTUAL
 LA CONSTÀNCIA PERCEPTUAL
3.1

Què quadrat és més fosc, l’A o el B?

ADELSON, 1995
 LA CONSTÀNCIA PERCEPTUAL
3.1

El nostre cervell ‘corregeix’ les variacions

o de forma

o de grandària

o de color

o d’ubicació

degudes a cavis en l’angle de perspectiva, en la

distància o en les condicions d'il·luminació
Així aconseguim identificar els objectes en
condicions variables
3.2 ELS PROCESSOS D’ASSIMILACIÓ
 ELS PROCESSOS D’ASSIMILACIÓ
3.2

o L’assimilació és la distorsió que imposem a la

informació o a les dades per ajustar-los als
nostres esquemes preexistents

o És un procés que afecta a la percepció, a la

memòria i al judici
3.3 ELS BIAIXOS CONFIRMATORIS
1. LA PERSEVERANÇA COGNITIVA
2. LES ESTRATÈGIAS DE CONFIRMACIÓ D’HIPÒTESIS
3. LA CONFIRMACIÓ CONDUCTUAL
 LA PERSEVERANÇA COGNITIVA
3.3.1

BRUNER i POTTER (1964) RECTIFICAR, NO ÉS DE SABIS?

o La identificació correcta
tarda més si es comença
pel primer pas que si es
comença por un pas
posterior

o Semblem aferrar-nos a la
primera impressió, que pot
Estudi d’identificació ser errònia
d'imatges
 LA TASCA DE SELECCIÓ DE WASON
3.3.2
Cadascuna d’aquestes cartes duu al seu anvers una lletra i pel seu
revers un número. I ens asseguren que
SI UNA CARTA DUU A L’ANVERS UNA VOCAL, AL REVERS
DUU UN NÚMERO PARELL

E K 4 7
Quina carta o cartes hauríem d’alçar per a comprovar si es
compleix o no la norma?
 LA CONFIRMACIÓ CONDUCTUAL
3.3.3

Les nostres expectatives no només seleccionen

la informació a que atenem, sinó que amb
freqüència creen el fenomen que prediuen

CONDUCTA
EXPECTATIVA [major interacció]
[professor càlid]

REACCIÓ
[conducta més
relaxada]
3.4 EL BIAIX RETROSPECTIU
 EL BIAIX RETROSPECTIU
3.4

L’EFECTE DE ‘JA HO SABIA’

Hagueres pogut predir…

…que el PSOE guanyaria les eleccions després de l’11-M?
…que el TSCV arxivaria el cas contra Camps?

Amb quin grau de confiança?

FISCHHOFF, 1975
 EL BIAIX RETROSPECTIU
3.4

o En retrospectiva, els esdeveniments ens semblen

més coherents i, por tant, més predibles del que
eren en el moment en que succeïren

o És fruït d’un procés de reconstrucció i de

racionalització a posteriori
4 EL PENSAMENT EGOCÈNTRIC
4 EL PENSAMENT EGOCÈNTRIC
1. EL FALS CONSENS
2. LA IL·LUSIÓ DE CONTROL
3. LA IL·LUSIÓ DE PROTAGONISME
4. LA IL·LUSIÓ DE TRANSPARÈNCIA
4.1 EL FALS CONSENS
 EL FALS CONSENS
4.1

o Els subjectes estimaven

que el 65% dels seus
companys farien la mateixa
elecció que ells
o Tendim a sobreestimar la
freqüència o ‘normalitat’ de
les nostres preferències i
eleccions
o Emprem inadequadament
la informació de consens

ROSS, GREENE i HOUSE, 1977

4.2 LA IL·LUSIÓ DE CONTROL
 LA IL·LUSIÓ DE CONTROL
4.2

A ‘Leviathan’, Hobbes descriu allò que es diu ‘l’estat de naturalesa’ que existiria si
el govern i la societat s’enderrocaren i regnara la llei de la selva. Jo no sé si
Beirut és un perfecte ‘estat de naturalesa’ hobbesià, però segurament és el més
proper que existeix avui dia.
Thomas Friedman. Corresponsal al New York Times. Beirut, 1982
 LA IL·LUSIÓ DE CONTROL
4.2

Quasi mai vaig sentir a cap beirutí admetre que la

violència que l’envoltava era completament atzarosa i
que la única cosa que li mantenia viu era la sort... que
era la veritat. En lloc d’això, sentia a la gent dir sobre
un veí que acabava de morir per una granada perduda:
‘Bo, vivia en el costat dolent del carrer. És molt més
perillós que el nostre’. O bé, ‘No hauria d’haver eixit
quinze minuts després de l’alt el foc; hauria d’haver
esperat vint minuts... tothom ho sap això’.

Thomas Friedman
Corresponsal al New York Times en Beirut a 1982
 LA IL·LUSIÓ DE CONTROL
4.2

o A alguns subjectes se les va permetre triar el seu propi bitllet

de loteria, i a altres se les donà un bitllet que altre havia triat
per a ells
o Després se les donà als participants l’opció de canviar el seu
bitllet per altre per a una loteria amb més probabilitats de
premi
o Malgrat que canviar el bitllet augmentava les seues
probabilitats de premi, els que havien triat e seu bitllet
personalment no volgueren canviar-lo
o Actuaven com si l’acció de triar el bitllet les donara cap
control sobre el resultat de la loteria

LANGER, 1975
4.3 LA IL·LUSIÓ DE PROTAGONISME
 LA IL·LUSIÓ DE PROTAGONISME
4.3

QUAN 2 + 2 = 7

o Es demanava a matrimonis, a participants en un

debat o a col·laboradors científics que estimaren
en quina proporció havien contribuït a l’empresa
col·lectiva [les tasques de la llar, la discussió, l’article
publicat]
o A tots els casos el subjecte jutjava la seua
aportació major que la de la resta, i en tots els
casos la suma de les respostes superava el 100%

ROSS i SICOLY, 1979

 LA IL·LUSIÓ DE PROTAGONISME
4.3

o Tendim a pensar que la nostra incidència en el

nostre entorn és major del que realment és
o Tendim a pensar que la resta es fixen en nosaltres
més del que realment ho fan: és el ‘spotlight effect’
(Gilovich, 1999)
o Tendim a pensar que la resta actua amb la finalitat
d’agradar-nos o de molestar-nos en major mesura
del que és raonable
4.4 LA IL·LUSIÓ DE TRANSPARÈNCIA
 LA IL·LUSIÓ DE TRANSPARÈNCIA
4.4

o Pensem que el nostre pensament o sentiment és

més transparent per a la resta del que és realment
o És un fenomen relacionat amb ‘la maledicció del
coneixement’: la creença de que tots saben tant
com nosaltres sabem (Camerer et al., 1989)
o Se deu a una dificultat par al descentrament, per
adoptar la perspectiva subjectiva de l’altre
 Realment som
un desastre raonant?
EPÍLEG
DELS MODELS DE RACIONALITAT LÒGICA…
 DUES CONCEPCIONS DE LA RACIONALITAT DEL SER HUMÀ

EL CIENTÍFIC INGENU L’AVAR COGNITIU

Èmfasi en les capacitats Èmfasi en les limitacions

de raonament del raonament
PARADIGMA DE PARADIGMA DE
RACIONALITAT ILIMITADA RACIONALITAT LIMITADA

KELLEY, 1967 TVERSKY i KAHNEMAN, 1974

EL CIENTÍFIC INGENU
LA RECERCA DE L’OBJETIVITAT
EL CIENTÍFIC INGENU

LA RACIONALITAT o La IMATGE
ILIMITADA
Visió idealitzada de l’EXPERT

o La seua FORMA DE PROCEDIR

Raonament SISTEMÀTIC

o Les seues EINES

Normes LÒGIQUES derivades de la
teoria

KELLEY, 1967
EL CIENTÍFIC INGENU

LA RACIONALITAT
ILIMITADA
o El FONAMENT EMPÍRIC
Judici sobre problemes ben especificats
amb tota la informació

o La META del subjecte

Assolir un RESULTAT ÒPTIM

KELLEY, 1967
L’AVAR COGNITIU
LA RECERCA D’ATALLS
L’AVAR COGNITIU

LA RACIONALITAT o La IMATGE
LIMITADA
Visió pesimista del LLEC

o La seua forma DE PROCEDIR

Raonament HEURÍSTIC

o Les seues EINES

Normes INFORMALS fonamentades en
l’experiència

TVERSKY i KAHNEMAN, 1974

L’AVAR COGNITIU

LA RACIONALITAT
LIMITADA
o El FONAMENT EMPÍRIC
Judici en situacions d’incertesa i baix
pressió

o La META del subjecte

ESTALVIAR ESFORÇ cognitiu

TVERSKY i KAHNEMAN, 1974

EPÍLEG
…ALS MODELS DE RACIONALITAT PRAGMÀTICA
 TRES METÀFORES PER A UN PARADIGMA
DE RACIONALITAT PRAGMÀTICA

L’ESTRATEGA EL POLÍTIC EL JURISTA

El tipus de El tipus de
L’atribució de
raonament en raonament en
responsabilitat
funció de les funció de com a objectiu
metes l’audiència
L’ESTRATEGA
LA FLEXIBILITAT TÀCTICA
L’ESTRATEGA

El grau de sistematicitat del raonament

varia en funció de
o les metes de l’actor

[objectivitat front a estalvi d’esforç]

o la motivació conseqüent

FISKE, 1993
EL POLÍTIC
LA CONCILIACIÓ D’INTERESSOS I DEMANDES
EL POLÍTIC

La complexitat integrativa del raonament

varia en funció de
oL’audiència davant la qual hi ha que fer
balanç de les postures i decisions
ola diversitat dels valors a conciliar en
aquestes decisions

TETLOCK, 1991
EL JURISTA
L’ATRIBUCIÓ DE RESPONSABILITAT
EL JURISTA

o Importa menys atribuir causes que

assignar responsabilitats
o Atenem a l’evidència que pot solucionar
la situació problemàtica

WEINER, 1995
LA RACIONALITAT
PRAGMÁTICA
LA IMPORTÀNCIA DEL CONTEXT

Quan es comença a considerar el context social en el

qual té lloc l’activitat cognitiva i s’estudien tasques
significatives de solució múltiple en situacions
quotidianes front a tasques lògiques irrellevants, es
descobreix una flexibilitat estratègica als modes de
processar la informació en funció de les metes i el
context
LA RACIONALITAT PRAGMÀTICA

LA RELATIVITAT DE LA VERITAT

L’enfocament pragmàtic suposa un trencament amb la

teoria normativa [lògic-positivista] de la racionalitat
que servia com a criteri de l’execució real:
oEs valora l’adequació funcional dels productes
cognitius front a la seua exactitud o precisió
oEs concep l’activitat cognitiva com a producte de la
negociació per assolir un equilibri satisfactori entre
valors incompatibles