You are on page 1of 59

Departamento de Ingeniería Mecánica

ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES


Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

Conducción, convección y radiación


Laboratorio de Máquinas Térmicas – P1

Domingo, 14 de octubre de 2018

Grupo – 1 del LUNES


Llevat Jover, Lluís
Conca Pallerols, Marc
Amenos Benítez, Jesús
Benabarre Córcoles, Pol
Badia Barragan, Josep Ramon
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

Índice
1. Introducción .......................................................................................................... 2
2. Objetivos ............................................................................................................... 2
3. Entorno de trabajo ................................................................................................ 3
4. Banco de ensayo ET-100 de Deltalab...................................................................... 3
5. Materiales del ensayo ........................................................................................... 5
6. Métodos de transferencia de calor......................................................................... 7
6.2. Conducción ................................................................................................................. 9
6.2.2. Ejemplo de los cálculos en conducción ..................................................................................... 9
6.2.3. Análisis de los resultados en conducción ................................................................................ 11

6.3. Convección ............................................................................................................... 12


6.3.2. Ejemplo de los cálculos en convección ................................................................................... 12
6.3.3. Análisis de los resultados en convección ................................................................................ 18

6.4. Radiación .................................................................................................................. 21


6.4.2. Ejemplo de los cálculos en radiación ...................................................................................... 21
6.4.3. Análisis de los resultados en radiación ................................................................................... 23

7. Conclusión ........................................................................................................... 24
8. Bibliografía y webgrafía ...................................................................................... 25
9. Simbología .......................................................................................................... 26
10. Anexos............................................................................................................... 27

1
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

1. Introducción
En el estudio de la termodinámica, aquella parte de la física que estudia la acción mecánica del
calor y las restantes formas de energía, hemos aprendido que se puede transferir energía
mediante solicitaciones de un cuerpo con su entorno. Esta interactuación entre el cuerpo y su
entorno se denomina trabajo y calor.

La intención de este texto es ampliar el análisis del estudio de la transferencia de calor por
conducción, radiación y convección. Así determinaremos la conductividad térmica del
polietileno expandido y el caucho (materiales aislantes). Obtendremos la correlación del
coeficiente de transferencia de calor por convección natural de una superficie plana en
diferentes orientaciones, vertical y horizontal, actuando en paralelo. Finalmente,
determinaremos la emisividad de una superficie brillante. Para acabar, realizaremos un análisis
de los datos obtenidos.

Este informe pertenece a la asignatura Laboratorio de Máquinas Térmicas del Grado de


Ingeniería Mecánica perteneciente a la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Química de la
Universidad Rovira i Virgili. Su coordinador y también profesor Don Mahmoud Bourouis Chebata
acompañado del profesor Don Francisco Oliva Cano.

Los experimentos que realizaremos para obtener los resultados se han realizado en el
Laboratorio 306 que pertenece a la Facultad de Química en el Campus Sescelades de la
Universidad Rovira i Virgili. Supervisado por el profesor Don Francisco Oliva Cano.

2. Objetivos
Para cumplir nuestro objetivo, primero, estudiaremos algunas de las diferentes formas de
transferencia de calor como son la conducción, la convección y la radiación.

El objetivo es determinar la conductividad térmica, obtener el calor desprendida por la placa


negra a través del polietileno expandido y el corcho.

Otro objetivo es determinar la convección térmica, obteniendo el calor desprendido por la placa
negra al ambiente en dos posiciones: horizontal y vertical.

El último objetivo es determinar el factor de emisividad térmica, obteniendo el calor


desprendida por la placa brillante al ambiente en dos posiciones: horizontal y vertical.

2
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

3. Entorno de trabajo
El entorno de trabajo en el que se realizan los experimentos se ha realizado en el Laboratorio
306 de la Facultad de Química en el Campus Sescelades de la Universidad Rovira i Virgili.

Dentro de este laboratorio no se han podido controlar las condiciones de trabajo necesarias
para poder realizar los experimentos en las mejores condiciones posibles como son la
temperatura, los flujos y circulación de aire, el movimiento de los operarios dentro del
laboratorio, el calor desprendido por los ordenadores portátiles de los alumnos y el impacto del
entorno sobre la sala.

Cada una de estas condiciones afecta a los resultados obtenidos.

Lo ideal sería trabajar en unas condiciones óptimas, como en un laboratorio certificado por
AENOR, en el que las condiciones con las que se experimentan sean iguales que las hipótesis
realizadas para los cálculos.

4. Banco de ensayo ET-100 de Deltalab


El banco de ensayo ET-100 de Deltalab es un dispositivo que permite estudiar los diferentes
modos de transferencia de calor.

El método consiste en el uso de una placa de calentamiento flexible, de baja inercia y


temperatura controlada. La medición de potencia de calentamiento requerida para obtener eta
placa a una temperatura establecida elegida permite determinar el intercambio de calor.

Dentro de lo que es la experimentación nos permite determinar la influencia de la inclinación


de una placa plana en la transmisión de calor por convección natural o forzada. La determinación
de la conductividad térmica de diferentes materiales, el estudio del efecto chimenea en
convección libre o forzada y el estudio de la radiación de una placa negra y una placa gris, así
como la determinación del factor de emisividad.

3
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

Fotografía 1. Toma del Banco de Ensayo ET-100.

Consta con una fuente de alimentación a 220 V, 50 Hz monofásica.


Tiene unas dimensiones de 400x450x1000 mm.
Peso neto de 12 Kg.

El aparato se compone de:

- Dos placas calefactoras flexibles, de baja inercia térmica, reguladas en temperatura.


Uno tiene una cara negra mate y el otro lado brillante y el otro no está cubierto. La
potencia de calentamiento de las placas es de aproximadamente 50 W.
- Un conjunto de placas de diferentes materiales aislantes para el estudio de la
conducción.
- Un soporte basculante sobre el cual se colocan los fogones y las diferentes placas de
materiales para estudiar.
- Un conducto tubular hecho de material aislante para el estudio del efecto de la
chimenea.
- Un ventilador para la demostración de la convección forzada.
- Una unidad electrónica compuesta por un control de todo o nada, dos contadores con
rearme medios para determinar la potencia requerida para mantener la temperatura
de calentamiento de la placa, un voltímetro, un amperímetro y un termómetro digital
con una sonda
- Un marco que soporta la caja electrónica y el soporte de la placa.
- Un boletín técnico
- El aparato debe montarse en una mesa (no suministrado) y
protegerse de corrientes de aire y cambios de temperatura.

4
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

5. Materiales del ensayo


Los materiales de ensayo a los que hemos tenido acceso para la elaboración del experimento
ha sido de izquierda a derecha, una lámina de madera, dos láminas de poliestireno expandido
y finalmente otra lámina de corcho respectivamente.

Fotografía 2. Lamina de madera, poliestireno expandido y corcho.

Para el ensayo de conducción utilizamos el poliestireno expandido y el caucho.

Poliestireno expandido Corcho

Fotografía 3 y 4. Lámina de poliestireno expandido y corcho respectivamente.

En cuanto al Poliestireno expandido hemos obtenido sus propiedades de conductividad térmica


a través de NETZSCH, una empresa que se dedica al desarrollo y fabricación de instrumentos de
alta precisión para el análisis térmico y medida de las propiedades termofísicas.

5
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

En el siguiente grafico se muestran los datos obtenidos de un ensayo de control de calidad de


un material de poliestireno (EPS 040); diez muestras del mismo lote se prueban a 24ºC de
acuerdo con DIN-EN 13163 a 10ºC, entre las muestras hay una desviación inferior al 1%.
Finalmente, la conductividad térmica del poliestireno expandido la determinan como 0,03808
W/(m*K).

Grafica 1. Thermal Conductivity V.S. Sample Number.

En cuanto al material que nosotros disponemos en el laboratorio, debemos señalar que no


ensayamos sobre poliestireno expandido puro como en los datos de referencia obtenidos por
los fabricantes, sino que a diferencia de la lámina sobre la que se ensaya, tiene sobre el
poliestireno expandido, una lámina adicional como recubrimiento por las dos caras de un
material desconocido que se asemeja a el cartón plastificado.

Para el corcho hemos obtenido la información de la conductividad térmica de BARNACORK, S.L.


Empresa que se dedica a la fabricación y comercialización de productos derivados del corcho
para los sectores de la construcción y la industria. Obtienen un coeficiente de conducción
térmica entre 0,037-0,040 W/(m*ºC).

6
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

6. Métodos de transferencia de calor


La manera más sencilla de plantear este apartado es mediante una pregunta: ¿Qué es la
transferencia de calor? La transferencia de calor, o calor (q), es la energía que intercambia un
cuerpo con otro gracias a una diferencia de temperaturas. Por lo tanto, siempre que haya una
diferencia de temperaturas entre un cuerpo o entre varios cuerpos debe ocurrir una
transferencia de calor.

Cuando hay un gradiente de temperatura (ΔT) en medio estacionario, ya sea a través un sólido
o un fluido, el método de transferencia de calor es conocida como conducción. Por otra parte,
nos referimos a la convección como el intercambio de temperatura sucede entre una superficie
y un fluido en movimiento cuando están a diferentes temperaturas. El último método se conoce
como la radiación, en el que suponemos una superficie con temperatura infinita emiten energía
en forma de ondas electromagnéticas. Esto produce que en ausencia de un medio la
transferencia de calor sea neta entre dos superficies a diferentes temperaturas.

Imagen 2. Métodos de transferencia de calor: conducción, convección y radiación.

Los tres principios de la termodinámica definen cantidades físicas fundamentales temperatura,


energía y entropía) que caracterizan a los sistemas termodinámicos. Las leyes describen cómo
se comportan bajo ciertas circunstancias, y prohíben ciertos fenómenos (como el móvil
perpetuo).

7
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

Los cuatro principios de la termodinámica son:

Principio cero de la termodinámica: Si dos sistemas están en equilibrio térmico


independientemente con un tercer sistema, deben estar en equilibrio térmico entre sí. Este
principio nos ayuda a definir la temperatura.

Primer principio de la termodinámica: Un sistema aislado puede intercambiar energía con su


entorno en forma de trabajo y de calor, acumulando energía en forma de energía interna. Este
principio es una generalización del principio de conservación de la energía.

Segundo principio de la termodinámica: La entropía del universo siempre tiende a aumentar.


Existen dos enunciados equivalentes. Enunciado de Clausius: No es posible un proceso cuyo
único resultado sea la transferencia de calor de un cuerpo de menor temperatura a otro de
mayor temperatura. Enunciado de Kelvin-Planck: No es posible un proceso cuyo único resultado
sea la absorción de calor procedente de un foco y la conversión de este calor en trabajo.

Tercer principio de la termodinámica: La entropía de un sistema se aproxima a un valor


constante, así como la temperatura se aproxima al cero absoluto. Con la excepción de los sólidos
no cristalinos (vidrio) la entropía del sistema en el cero absoluto es típicamente cercano al cero,
y es igual al logaritmo de la multiplicidad de los estados cuánticos fundamentales.

8
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

6.2. Conducción
La conducción se considera como la transferencia de energía de las partículas más enérgicas a
las menos enérgicas de una sustancia debido a las interacciones entre las mismas. No hay ningún
intercambio de materia. La propiedad inversa de la conductividad térmica es la resistividad
térmica, que es la capacidad de los materiales para oponerse al paso del calor.

Imagen 3. Ejemplo de la transferencia de calor por conducción.

6.2.2. Ejemplo de los cálculos en conducción


Tras disponer sobre el soporte la placa negra, el retablo de poliestireno expandido y la sonda
encima de éste, el dispositivo de DetaLab ET-100 nos proporciona los siguientes datos a 45℃,
55℃ y 65℃:

𝑡#$#%& (𝑠) 𝑦 ∆𝑡#-%./0-1$./0& (𝑠)


𝑇3&/4- (℃)

La relación entre estos dos tiempos nos permitirá obtener la potencia mediana para mantener
la placa a la temperatura de consiga teniendo en cuenta la potencia máxima. Realizamos una
serie de muestras, en la que excluimos valores que no sean significativos hasta encontrar que
las muestras se estabilizan.

∆𝑡#-%./0-1$./0& 5,2 𝑠
𝛼6 = = = 0,23529412
𝑡#$#%& 22,1 𝑠

Tras obtener el coeficiente 𝛼′ de varias muestras realizaríamos el promedio de estas. Y de la


misma manera calculamos la temperatura promedio
/
6
1
𝛼A = C 𝛼$ = 0,226986491
𝑛
$DE
9
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

A continuación, y mediante las muestras de la temperatura que leíamos gracias a la sonda


calculamos la temperatura promedio.
/
1
𝑇A = C 𝑇$ = 38,575 (℃)
𝑛
$DE

Calculamos el calor máximo con el que trabajamos en el dispositivo DeltaLab ET-100.

𝑞1-J = 𝑈 𝐼 = 215 𝑉 ∗ 0,45 𝐴 = 96,75 𝑊

Q , calcularemos el calor promedio


Una vez calculado el calor máximo, y mediante el coeficiente 𝛼′
que hemos estado obteniendo en el banco de ensayo.


6
𝑞 = 𝑞1-J 𝛼 = 96,75 𝑊 ∗ 0,23529412 = 21,961 𝑊

Tras esto, calculamos el coeficiente de conducción térmica, pero para ello obtenemos el valor
del área de intercambio de placa con la que ensayamos.

𝐴RSTU VWR.Y Z[º] = 𝐿 ∗ 𝑙 − 𝐵 ∗ 𝑏 = 0,299 ∗ 0,299 − 0,052 ∗ 0,095 = 0,084461 𝑚d

𝑞∗𝑒 21,965 𝑊 ∗ 0,003 𝑚 𝑊


𝑘RSTU VWR. Y Z[º] = = = 0,1214
𝐴 ∗ (𝑇 − 𝑇A) 0,084461 𝑚d ∗ (45 − 38,575)℃ 𝑚∗𝐾

Finalmente, para cada proceso de ensayo a 45ᴼC, 55ᴼC y 65ᴼC con el poliestireno expandido y
el corcho obtenemos los siguientes resultados.

POLIESTIRENO EXPANDIDO
T (ᴼC) Conductividad térmica, k (W/mK)
45 0,121406765
55 0,131028712
65 0,121372737

CORCHO
T (ᴼC) Conductividad térmica, k (W/mK)
45 0,061023315
55 0,056613473
65 0,04829101

10
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

6.2.3. Análisis de los resultados en conducción


En los resultados podemos observar que el poliestireno obtiene valores de la conductividad
térmica que se mantienen entre 0,12 y 0,13 [W/(m*K)] como anteriormente hemos comentado
el material con el que nosotros hemos trabajado no era poliestireno cien por cien, sino que es
un material compuesto en el que el poliestireno está recubierto como por dos láminas de cartón
y estas por una fina capa de plástico; teniendo también en cuenta que el poliestireno expandido
tiene burbujas de aire en su interior que favorecen la conducción. Por ese motivo hay que tener
en cuenta que, estamos comparando valores de conducción de poliestireno puro con los de una
lámina compuesta y por lo tanto no obtenemos unos resultados como los previstos
teóricamente [0,03808 W/(m*K)].

Con el material compuesto podemos observar que el material mejora en cuánto a la propiedad
que estamos estudiando.

Si calculamos el error en esta operación podemos ver será el siguiente:

𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙 − 𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑡𝑒ó𝑟𝑖𝑐𝑜 0.12140677 − 0.03808


𝐸𝑟𝑟𝑜𝑟 = ∗ 100 = ∗ 100 = 218.82%
𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑡𝑒ó𝑟𝑖𝑐𝑜 0.03808

Mediante este cálculo podemos observar que el poliestireno compuesto aisla algo más del doble
que el poliestireno puro.

En los resultados del corcho podemos observar que a más temperatura la conductividad térmica
se acerca al valor que habíamos previsto con anterioridad a 0,040 [W/(m*K)].

𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙 − 𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑡𝑒ó𝑟𝑖𝑐𝑜 0.04829101 − 0.04


𝐸𝑟𝑟𝑜𝑟 = ∗ 100 = ∗ 100 = 20.73%
𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑡𝑒ó𝑟𝑖𝑐𝑜 0.04

Creemos que este error puede venir por desconocer con exactitud qué tipo de corcho estamos
comparando.

Finalmente, hemos comprobado que el error es mayor en el poliestireno expandido ya que es


una lámina compuesta por dos materiales distintos, con lo cual no sabemos exactamente el su
valor real. Si comparamos las dos placas podemos ver que el poliestireno expandido es mejor
conductor térmico que el corcho, por lo tanto, si queremos hacer un proyecto donde nos
importe reducir el intercambio el calor en un espacio cerrado como una casa, utilizaríamos el
corcho.

También, los valores obtenidos en las lecturas de la toma de banco de ensayo no son del todo
ciertas ya que a la hora de realizar los cálculos partimos de la hipótesis en el que las condiciones
climáticas y de ensayo son perfectas, pero no es así. En nuestro laboratorio estas condiciones
no se dan, ya que no tenemos un control de estas.

11
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

6.3. Convección
El modo de transferencia de calor por convección se compone de dos mecanismos. Además de
la transferencia de energía debida al movimiento molecular aleatorio (difusión), la energía
también se transfiere mediante movimiento global, o microscópico del fluido. El movimiento del
fluido se socia con el hecho de que, en cualquier instante, grandes números de moléculas se
mueven de forma colectiva o como agregados. Tal movimiento, en presencia de un gradiente
de temperatura, contribuye a la transferencia de calor.

Imagen 4. Ejemplo de la transferencia de calor por convección.

6.3.2. Ejemplo de los cálculos en convección


Tras disponer la placa negra sobre el soporte y la sonda sobre la mesa, el dispositivo de DetaLab
ET-100 nos proporciona los siguientes datos a 45℃, 55℃ y 65℃ para la posición horizontal y
vertical:

𝑡#$#%& (𝑠) 𝑦 ∆𝑡#-%./0-1$./0& (𝑠)


𝑇3&/4- (℃)

La relación entre estos dos tiempos nos permitirá obtener la potencia mediana para mantener
la placa a la temperatura de consiga teniendo en cuenta la potencia máxima. Realizamos una
serie de muestras, en la que excluimos valores que no sean significativos hasta encontrar que
las muestras se estabilizan.

∆𝑡#-%./0-1$./0& 4,8 𝑠
𝛼6 = = = 0,201680672
𝑡#$#%& 23,8 𝑠

12
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

Tras obtener el coeficiente 𝛼′ de varias muestras realizaríamos el promedio de estas. Y de la


misma manera calculamos la temperatura promedio
/
1
6
𝛼A = C 𝛼$ = 0,204820147
𝑛
$DE

A continuación, y mediante las muestras de la temperatura que leíamos gracias a la sonda


calculamos la temperatura promedio.
/
1
𝑇A = C 𝑇$ = 29,55 (℃)
𝑛
$DE

Calculamos el calor máximo con el que trabajamos en el dispositivo DeltaLab ET-100.

𝑞1-J = 𝑈 𝐼 = 215 𝑉 ∗ 0,45 𝐴 = 96,75 𝑊

Q , calcularemos el calor promedio


Una vez calculado el calor máximo, y mediante el coeficiente 𝛼′
que hemos estado obteniendo en el banco de ensayo.


6
𝑞 = 𝑞1-J 𝛼 = 96,75 𝑊 ∗ 0,204820147 = 19,816 𝑊

A partir de este punto tenemos que el calor previamente obtenida es producto de la suma entre
el calor generado por radiación y por convección. Al ser una placa negra, suponemos que el
factor de emisividad es uno.


𝑞 = 𝑞s-4$-#$ó/ + 𝑞#&/u.##$ó/
𝜀=1

Para hallar el coeficiente de convección, primero, necesitamos calcular una serie de parámetros
como el Grashof y el Rayleigh.

𝑅𝑎T = 𝑃/ ∗ 𝐺/
𝑔 ∗ 𝛽 ∗ (𝑇$ − 𝑇| ) ∗ 𝐿}#
𝐺𝑟T =
𝜐d

Primero, calculamos el Grashof y obtenemos el Pr mediante tablas. Acto seguido calculamos


Rayleight.

1
9,81 ∗ •300€ ∗ (318 − 300) ∗ 0,06875}
𝐺𝑟TYZ[º] = = 443796,2896
0,00002076d
PrZ[º] = 0,697

𝑅𝑎TYZ[º] = 0,697 ∗ 443796,2896 = 309326,0138


13
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

A continuación, calculamos el calor por radiación.

𝑞s-4$-#$ó/ = 𝜀 ∗ 𝜎 ∗ 𝐴 ∗ (𝑇$ − 𝑇| ) = 1 ∗ 5,669 ∗ 10Y„ ∗ 0,075625 ∗ (318Z − 302,5Z )


𝑞s-4$-#$ó/ = 7,942730316 𝑊

Ahora, igualamos a la ecuación inicial de la suma de calor. Obteniendo 𝑞#&/u.##$ó/ y a partir de


este valor calcularemos el coeficiente de convección ℎ†S‡UˆS‰Š‹TYZ[º] .

𝑞 = 𝑞s-4$-#$ó/ + 𝑞#&/u.##$ó/


19,816 = 7,942 + 𝑞#&/u.##$ó/


𝑞#&/u.##$ó/ = 11,874 𝑊


𝑞#&/u.##$ó/ = ℎ ∗ 𝐴 ∗ (𝑇$ − 𝑇| )


11,874 = ℎ ∗ 0,075625 ∗ (318 − 302,5)


𝑊
ℎ†S‡UˆS‰Š‹TYZ[º] = 11,07 ( d )
𝑚 𝐾

Una vez encontrado el coeficiente de convección ya podemos calcular el Nusselt.

ℎA#&/u 𝐿
𝑁𝑢 = = 𝐶(𝑃𝑟𝐺𝑟)/ = 𝐶𝑅𝑎T /
𝑘
Q•‘’“ T
• EE,•–∗•,d–[
𝑁𝑢 = ”
= •,•}••}
; 𝑁𝑢 = 100,802

Ahora, calculamos el valor de Prandtl. utilizamos los valores de “𝜇” y “𝑐š ” según las condiciones
ambientales en las que se encontraba el laboratorio para el ensayo.

𝑚d
𝜇Z[℃ = 2,075 ∗ 10Y[ ( )
s
𝐽
𝑐šYZ[℃ = 1,009 ( )
𝐾
𝜇 𝑐š
𝑃𝑟 =
𝑘
d,•–[∗E••ž ∗E,••Ÿ
𝑃𝑟 = •.•}••}
; 𝑃𝑟 = 0.697
14
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

Una vez tenemos el número de Nusselt deberemos encontrar el valor de las incógnitas C y n.
Para ello, utilizamos la siguiente expresión de Nusselt.

𝑁𝑢 = 𝐶𝑅𝑎T /

Esta ecuación la podemos manipular para que se asemeje a la ecuación de una recta en la que
tenemos los valores de Nusselt y Rayleigh conocidos para 45℃, 55℃, y 65℃. Con ‘C’ y ‘n’ como
incógnitas con la intención de que, tras introducir la ecuación en la Hoja Excel obtengamos los
valores de las constantes ‘a’ y ‘b’ de la ecuación de la recta a modo de valor ‘C’ y ‘n’. Por lo tanto
empezamos con la manipulamos la ecuación:

ln(𝑁𝑢) = ln(𝐶𝑅𝑎T / )

ln(𝑁𝑢) = ln(𝐶) ∗ ln (𝑅𝑎T / )

ln(𝑁𝑢) = ln(𝐶) ∗ 𝑛 ∗ ln (𝑅𝑎T )

Si lo vemos a semejanza de la ecuación de la recta queda definido tal que:

𝑦(𝑥) = 𝑎𝑥 + 𝑏

𝑦(𝑥) = ln (𝑁𝑢)
𝑎 = 𝑛
𝑥 = ln(𝑅𝑎T )
𝑏 = ln (𝐶)

Para la formación de la recta introducimos los tres valores que disponemos de Nu y Ra para
45℃, 55℃, y 65℃.

𝒚(𝒙) = 𝐥𝐧 (𝑵𝒖) 𝒙 = 𝐥𝐧(𝑹𝒂𝑳 )

4,530021591 12,64215106

4,292054741 13,08398381

4,253086946 13,38936546

15
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

Finalmente, para cada proceso de ensayo obtenemos los siguientes resultados.

Con estos seis valores realizamos la gráfica.

In Nu=n*ln Ra + ln C
4,55
4,5
4,45 y = -0,3826x + 9,3467
4,4
4,35
4,3
4,25
4,2
12,6 12,8 13 13,2 13,4 13,6

Como se puede observar por encima de la recta azul obtenemos su ecuación.

𝑦(𝑥) = −0,3862𝑥 + 9,3467

𝑦(𝑥) = 𝑎𝑥 + 𝑏

𝑦(𝑥) = ln(𝑁𝑢)
𝑎 = 𝑛 = −0,3862
𝑏 = ln(𝐶) = 9,3467

Finalmente, y para arreglar al resultado final tenemos que:

ln(𝐶) = 9,3467
𝑒 «¬(]) = 𝑒 Ÿ,}Z-–

C = 𝑒 Ÿ,}Z-–

16
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

Finalmente, para cada proceso de ensayo a 45ᴼC, 55ᴼC y 65ᴼC tanto para la placa en horizontal
como en vertical obtenemos los siguientes resultados.

PLACA EN HORIZONTAL
T (ᴼC) Convección térmica, k (W/mK)
45 10,12945358
55 7,984327238
65 7,679179694

In Nu=n*ln Ra + ln C
4,55
4,5
y = -0,3826x + 9,3467
4,45
4,4
4,35
4,3
4,25
4,2
12,6 12,8 13 13,2 13,4 13,6

PLACA EN VERTICAL
T (ᴼC) Convección térmica, k (W/m2K)
45 11,00766863
55 10,42320969
65 9,278934138

In Nu= n*In Ra + In C
4,65
y = -0,2212x + 8,3413
4,6
4,55
4,5
4,45
4,4
16,6 16,8 17 17,2 17,4 17,6

17
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

6.3.3. Análisis de los resultados en convección


Los resultados de las pruebas de convección nos han dado unas constantes muy similares en los
dos casos (vertical y horizontal)

Teóricamente las constantes de la placa en vertical tendrían que ser superiores a las de la
horizontal ya que el flujo de aire es ascendiente y para la radiación la placa en vertical tiene una
posición más favorable respecto a la placa en horizontal. En nuestro caso hemos podido
comprobar que esto hecho a la práctica también se da.

También en los resultados de este apartado de la práctica vemos que como mayor sea la
temperatura las constantes disminuyen.

Si comparamos los valores obtenidos con la conductividad térmica del aire podremos obtener
un error. En la siguiente tabla vemos el valor que hemos tomado de haire (2-25):

Hacemos un promedio entre 2 y 25:

2 + 25
𝑥= = 13,5
2
Entonces este valor lo podremos compara con las nuestras h y obtener un error:

𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑡𝑒ó𝑟𝑖𝑐𝑜 − 𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙 13.5 − 11.00766863


𝐸𝑟𝑟𝑜𝑟 𝑎 45ᴼ = ∗ 100 = ∗ 100 = 18,46%
𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑡𝑒ó𝑟𝑖𝑐𝑜 13.5

𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑡𝑒ó𝑟𝑖𝑐𝑜 − 𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙 13.5 − 10.42320969


𝐸𝑟𝑟𝑜𝑟 𝑎 55ᴼ = ∗ 100 = ∗ 100 = 22,79%
𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑡𝑒ó𝑟𝑖𝑐𝑜 13.5

𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑡𝑒ó𝑟𝑖𝑐𝑜 − 𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑒𝑥𝑝𝑒𝑟𝑖𝑚𝑒𝑛𝑡𝑎𝑙 13.5 − 9.278934138


𝐸𝑟𝑟𝑜𝑟 𝑎 65ᴼ = ∗ 100 = ∗ 100 = 31,27%
𝑣𝑎𝑙𝑜𝑟 𝑡𝑒ó𝑟𝑖𝑐𝑜 13.5

Podemos observar que cuanto más subimos de temperatura más error se generará.

18
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

Si comparamos los datos teóricos con los experimentales para la posición vertical y teniendo en
cuenta que nos encontramos en un caso de convección natural podemos afirmar la correcta
realización del experimento ya que según nuestros cálculos el número de Rayleight es del órden
x10^(7) y por lo tanto nos encontramos dentro de flujo turbulento comprendido entre x10^(4)
y x10^(9). Nos reafirmamos comparando el valor ‘n’ teórico y el experimental donde vemos que
n experimental = 0,22 y n teórico = ¼ = 0,25.

Imagen 5. Apuntes de teoría Térmica II, muestra intervalo de Ra.

Gráfica en la que se muestra la obtención de parámetros ‘n’ y ‘C’ para posición vertica.

Imagen 6. Tabla correspondencia Ra-Nu.

19
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

Igual que en el caso anterior, comparando los datos teóricos y experimentales para la placa en
posición horizontal y sabiendo que nos encontramos en un caso de convección natural podemos
afirmar y justificar que según nuestros cálculos, y para esta posición de la placa la cara caliente
es la superior el orden del Rayleight es de x10^(6) y por lo tanto inicialmente nos encontraríamos
en un intervalo de flujo turbulento. No obstante, cuando comparamos los valores de la ‘n’
encontramos discrepancias entre ellos. Teóricamente si nos encontramos en la zona de flujo
turbulento n = ¼ = 0,25 y nuestro valor n = 0,38 así que se aproxima más al valor de ‘n’ para flujo
laminar. Esta discordancia entre los valores teóricos y los experimentales puede venir dada por
los diferentes factores que impiden realizar el experimento en las condiciones óptimas
necesarias, como evitar corrientes de aire, el calor generado por las demás máquinas en el
laboratorio, tener cerca cinco portátiles trabajando por el grupo de estudiantes, etc.

Gráfica en la que se muestra la obtención de parámetros ‘n’ y ‘C’ para posición horizontal.

20
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

6.4. Radiación
La radiación térmica es la energía emitida por la materia que se encuentra a una temperatura
finita. Aunque centraremos nuestra atención en la radiación de superficies sólidas también
puede provenir de líquidos y gases. Sin importar la forma de la materia, la radiación se atribuye
a cambios en las configuraciones electrónicas de los átomos o moléculas constitutivos. La
energía del campo de la radiación es transportada por ondas electromagnéticas (o
alternativamente, fotones). Mientras la transferencia de energía por conducción o convección
requieren la presencia de un medio material, la radiación no lo precisa.

Imagen 7. Ejemplo de la transferencia de calor por radiación.

6.4.2. Ejemplo de los cálculos en radiación


Tras disponer sobre la placa brillante sobre el soporte y la sonda encima de la mesa, el
dispositivo de DetaLab ET-100 nos proporciona los siguientes datos a 45℃, 55℃ y 65℃ tanto en
la posición horizontal como en vertical:

𝑡#$#%& (𝑠) 𝑦 ∆𝑡#-%./0-1$./0& (𝑠)


𝑇3&/4- (℃)

La relación entre estos dos tiempos nos permitirá obtener la potencia mediana para mantener
la placa a la temperatura de consiga teniendo en cuenta la potencia máxima. Realizamos una
serie de muestras, en la que excluimos valores que no sean significativos hasta encontrar que
las muestras se estabilizan.

∆𝑡#-%./0-1$./0& 4,3 𝑠
𝛼6 = = = 0,117486339
𝑡#$#%& 36,6 𝑠

Tras obtener el coeficiente 𝛼′ de varias muestras realizaríamos el promedio de estas. Y de la


misma manera calculamos la temperatura promedio
/
6
1
𝛼A = C 𝛼$ = 0,135034595
𝑛
$DE
21
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

A continuación, y mediante las muestras de la temperatura que leíamos gracias a la sonda


calculamos la temperatura promedio.
/
1
𝑇A = C 𝑇$ = 29,5 (℃)
𝑛
$DE

Calculamos el calor máximo con el que trabajamos en el dispositivo DeltaLab ET-100.

𝑞1-J = 𝑈 𝐼 = 215 𝑉 ∗ 0,45 𝐴 = 96,75 𝑊

Q , calcularemos el calor promedio


Una vez calculado el calor máximo, y mediante el coeficiente 𝛼′
que hemos estado obteniendo en el banco de ensayo.


6
𝑞 = 𝑞1-J 𝛼 = 96,75 𝑊 ∗ 0,135034595 = 13,06459711 𝑊

Con el valor de conducción térmica ℎ†S‡UˆS‰Š‹TYZ[º] planteamos la suma de calores por


convección y radiación, dejando como incógnita la emisividad para su obtención posterior.

ℎ†S‡UˆS‰Š‹TYZ[º] = 11,07

𝑞 = 𝑞s-4$-#$ó/ + 𝑞#&/u.##$ó/

𝑞 = 𝜀 ∗ 𝜎 ∗ 𝐴 ∗ (𝑇$ − 𝑇| ) + ℎ ∗ 𝐴 ∗ (𝑇$ − 𝑇| )


13,0646 = 𝜀 ∗ 5,669 ∗ 10Y„ ∗ 0,075625 ∗ (318Z − 302,5Z ) + 11,07 ∗ 0,075625 ∗ (318 − 302,5)

𝜀†S‡UˆS‰Š‹TYZ[℃ = 0,1499

Finalmente, para cada proceso de ensayo a 45ᴼC, 55ᴼC y 65ᴼC para la placa en horizontal
obtenemos los siguientes resultados.

PLACA EN VERTICAL
T (ᴼC) Emisivdad térmica, e
45 0,149945698
55 0,099119383
65 0,07911825

22
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

6.4.3. Análisis de los resultados en radiación


En la prueba de la radiación esperábamos que la emisividad aumentara en función de la
temperatura, es decir, a más temperatura más emisividad. En nuestro caso hemos visto que esta
la linealidad no se cumple y es totalmente contrario a la teoría.

Esta contrariedad puede ser debida a las condiciones de trabajo del laboratorio ya que no son
las ideales y se produce esta discrepancia en los resultados teóricos y los prácticos.

Según los resultados obtenidos podemos asemejar un material que compone la placa brillante,
en este caso nosotros creemos que se trata de una placa fina de Plomo gris oxidado ya que a 40
°C su emisividad es de 0,28ε.

23
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

7. Conclusión
En esta practica, de manera inmediata, hemos podido aprender la diferencia que hay en trabajar
en unas condiciones adecuadas, en cuanto a banco de ensayo y laboratorio, y la repercusión tan
grande que tiene de los resultados.

En el ensayo de la conducción hemos podido identificar el intercambio de calor entre la placa


calefactora y el ambiente, cual era el material más conductivo y qué diferencias hay con respecto
a los materiales teóricos si son o no compuestos y como fluctúan entre estos. También que
sabiendo que una lamina es de un material, y conocemos su conductividad si le añades otras
laminas de diferente material, las propiedades de ese objeto varían en gran cantidad.

De la convección podemos decir que aún que hemos encontrado una gran semejanza con
respecto de los teóricos, pero nuevamente el factor ambiental es fundamental, las corrientes
de aire dentro del laboratorio, los portátiles generando calor cerca de las sondas, la puerta del
laboratorio abierta, los estudiantes que no paran de moverse… no es el mejor sitio para realizar
este ensayo y así lo muestran los valores.

En la radiación, si comparamos nuestros resultados con los teóricos no concuerdan nuevamente


creemos por las condiciones en las que se realiza un ensayo tan delicado.

Finalmente, en esta práctica hemos podido comprobar que para obtener unos resultados que
se parezcan lo máximo posible a los resultados teóricos las condiciones en las que se trabaja en
el laboratorio son vitales para determinar unos valores certeros que puedan compararse con los
teóricos, de aquí a la aparición de unos errores tan destacables. destacables.

24
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

8. Bibliografía y webgrafía
Incropera, Farnk. P. Fundamentos de Transferéncia de Calor. PRETICE HALL, México, 1999.

Joel Gonzales Marroquin. Determinación experimental de coeficientes de transferencia de calor


para convección libre y forzada, UNIVERSIDAD AUTONOMA DE NUEVO LEÓN, FACULTAD DE
INGENIERÍA MECÁNICA Y ELÉCTRICA, DIVISIÓN DE ESTUDIOS DE POST-GRADO. León. 1998.

J. Francisco, Luis P. Lombard, Dpto. de Ingeniería Energética, Grupo Termotecnia. Colección de


tablas, gráficas y ecuaciones de transmisión de calor. Universidad de Sevilla. Sevilla. 2016.

Agustín Martín Domingo. Apuntes de transmisión de calor. Universidad Politécnica de Madrid.


Madrid. 2011.

Juan Carlos Ramoz González. Fórmulas, tablas y figuras de transferencia de calor. Universidad
de Navarra. Navarra. 2007.

SRC. Tabla de emisividad para infrarojos. Estados Unidos. 2017.

JM. Corberán y R. Royo. Convección forzada. Universidad Politécnica de Valencia. 2015.

NETZSCH. Poliestireno expandido – Conductividad térmica. (https://www.netzsch-thermal-


analysis.com/es/materiales-aplicaciones/aislantes-termicos/poliestireno-expandido-
conductividad-termica/ ). Barcelona. 2018.

BCK BARNACORK, S.L. Aglocork térmico.


(http://www.barnacork.com/aislamientos/aislamientos-termicos-de-
corcho1/aislamientos/aislamientos-t%C3%A9rmicos/aglocork-t%C3%A9rmico.html ).
Barcelona. 2018.

25
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

9. Simbología
T – Temperatura
ΔT – Gradiente de temperatura
q – Calor
k – Conductividad térmica
h – Coeficiente de convección térmica
ɛ – Factor de emisividad térmica
𝛼 - Relación entre el tiempo de calentamiento y el tiempo de ciclo.
L – Lado mayor del costado la placa (m)
l – Lado menor del costado de la placa (m)
B – Lado mayor de la base de la placa (m)
b – Lado menor de la base de la placa (m)
C – Valor que se obtiene en función del número de Reynolds. Determina la geometría.
n – Valor que se obtiene en función del número de Reynolds. Determina la geometría.
𝜐 – Viscosidad (N*s/m^2)
𝜎 – Constante de Stefan-Boltzmann (W/m2K4)
𝜇 – Viscosidad dinámica (Pa*s)
𝐺𝑟T – Grashof
𝑅𝑎T – Rayleigh
Pr – Prandlt
Nu – Nusselt
𝑐š – Capacidad calorífica
g – Gravedad (m/s^2)
𝛽–
𝐿𝑐 – Longitud corregida (m)
W – Trabajo (W)

26
Departamento de Ingeniería Mecánica
ETSEQ – Universidad Rovira i Virgili Grupo – 1 LUNES
Laboratorio de Máquinas Térmicas Práctica – 1

10. Anexos
10.2. Programa de Seguridad en los Laboratorios de Docéncia de la Facultad de
Química
10.3. Normas específicas de seguridad en los Laboratorios de Docéncia por el
Departamento de Ingeniería Mecánica, ETSEQ, URV.
10.4. Estudios de los modos de transmisión de calor. Reference: ET100. DELTALAB.

27
 

Programa de Seguretat als Laboratoris de


Docència de la Facultat de Química
 
 

Facultat de Química 
v.3.0 (Aprovació per Junta de Facultat: 17/12/2014) 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Introducció 
 

La Seguretat en un Laboratori de Docència és un tema bàsic, tant pels estudiants que han 
de desenvolupar aquelles pràctiques, com pels professors responsables de l’activitat. 

Amb  aquest  Programa,  la  Facultat  de  Química  es  vol  dotar  d’un  model  per  treballar 
aspectes relacionats amb la Seguretat i prevenció d’accidents dirigit als estudiants de Grau  
per  a  que  els  puguin  aplicar  en  la  seva  activitat  diària  als  Laboratoris  de  Docència  del 
nostre  centre.  Aquest  programa  vol  ésser  també  una  acció  formativa  que  potenciï  els 
aspectes de seguretat en el currículum dels estudiants. Al mateix temps, vol proporcionar 
evidències  documentals  als  professors  responsables  de  l’activitat  sobre  el  grau 
d’assoliment d’aquests coneixements per part dels estudiants així com fer co‐partíceps als 
alumnes de la identificació i protecció davant els riscos que existeixen en un laboratori de 
pràctiques,  responsabilitzant‐los  de  la  utilització  dels  mitjans  de  seguretat  apropiats.  El 
Programa també generarà un seguiment de les incidències de seguretat que es produeixin 
en cadascun dels laboratoris. 

2. Finalitat i objectius 

La finalitat del present Programa de Seguretat als Laboratoris de Docència de la Facultat de 
Química és proporcionar eines de protecció als estudiants respecte a possibles incidències 
en el Laboratori, i al mateix temps responsabilitzar‐los de les accions que duen a terme. El 
programa  també  pretén  esdevenir  una  acció  formativa  que  permeti  incorporar  al 
recorregut  curricular  dels  estudiants  els  aspectes  fonamentals  de  seguretat  en  un 
laboratori  químic.  El  programa  també  preveu  proveir  als  professors  responsables  de 
l’activitat  de  proves  documentals  que  verifiquin  aquest  grau  de  coneixement  i  de 
responsabilització  dels  estudiants  envers  les  Pràctiques  de  Laboratori  que  han  de  dur  a 
terme. 

El Programa de Seguretat als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química s’articula 
en base als següents objectius: 

 
‐ Facilitar informació als estudiants de Grau de la Facultat de Química sobre aspectes de 
Seguretat en un Laboratori de Docència de la Facultat. 
‐ Permetre a l’alumne comunicat si pateix alguna sensibilitat especial que requereixi una 
mesura preventiva addicional per al correcte desenvolupament de les pràctiques. 
‐ Facilitar una gestió correcta dels residus per minimitzar el risc. 
‐ Obtenir la conformitat de l’estudiant sobre el coneixement de les Normes de Seguretat 
als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química. 
‐ Obtenir la declaració de responsabilitat de l’estudiant sobre el coneixement dels riscos 
derivats de l’acció que executa als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química. 
‐ Obtenir  la  declaració  responsable  de  l’estudiant  respecte  a  fer  un  ús  correcte  dels 
equips  de  protecció  individuals  i  col∙lectius  i  tenir‐los  en  funcionament  quan  es  trobi 
en un Laboratori de Docència de la Facultat de Química. 
‐ Obtenir la declaració responsable de l’estudiant a comunicar els accidents i/o incidents 
que es produeixin durant l’activitat docent al professor o professors que es trobin en 
aquell moment en el Laboratori de Docència de la Facultat de Química. 
‐ Obtenir  el  compromís  de  l’estudiant  de  col∙laboració  durant  l’emergència  que  pugui 
sorgir,  o  durant  els  simulacres  programats  pel  centre,  seguint  les  indicacions  del  
professor o del personal d’emergències. 
‐ Obtenir  el  compromís  de  l’estudiant  a  seguir  les  Normes  descrites  al  Manual  de 
Seguretat en  tot moment. 
‐ Incorporar als Dossiers de Pràctiques de Laboratori un apartat de Seguretat específic 
de les pràctiques que es desenvoluparan en aquella assignatura. 
‐ Incorporar  al  guió  de  cada  pràctica  de  laboratori  informació  específica  sobre  els 
potencials  riscos,  així  com  les  mesures  preventives  i  actuacions  de  primers  auxilis 
associades a la Seguretat que aquella pràctica comporta. 
‐ Indicar a totes les portes dels Laboratoris de Docència de la Facultat de Química que 
no es pot entrar sense bata ni ulleres de seguretat. 
‐ Indicar  a  totes  les  portes  dels  Laboratoris  de  Docència  de  la  Facultat  de  Química  el 
protocol a seguir en cas d’accident. 
‐ Implementar  als  Laboratoris  de  Docència  de  la  Facultat  de  Química  un  Full 
d’Incidències  on  es  reportin  tots  els  accidents  i/o  incidents  que  tinguin  lloc  en  el 
Laboratori. 
 
 
3. Destinataris 
 
 
Els  destinataris  d’aquest  Programa  de  Seguretat  als  Laboratoris  de  Docència  de  la 
Facultat de Química són: 
 
‐ Els estudiants de Grau. 
‐ Els professors responsables dels diferents torns de pràctiques de Laboratori. 
‐ Els  professors  que  es  trobin  realitzant  tasques  de  docència  en  els  Laboratoris  de 
Docència de la Facultat de Química. 
‐ El Personal d’Administració i Serveis que realitzi tasques de preparació i suport en els 
Laboratoris de Docència de la Facultat de Química. 
 
 
4. Actuacions 
 
 
El  Programa  de  Seguretat  als  Laboratoris  de  Docència  de  la  Facultat  de  Química  es 
fonamenta en tres actuacions articulades en un determinat nombre d’accions. 
 
Actuació 1. Informar sobre aspectes de Seguretat en un Laboratori de Docència de la 
Facultat durant les Jornades d’Iniciació a la vida Universitària als estudiants de nou 
accés de Grau de la Facultat de Química, i avaluar‐ne l’assoliment. 
 
Acció  1.1.  Impartir  seminaris  sobre  aspectes  de  Seguretat  i  de  Gestió  de 
Residus en el Laboratori: Tal i com ja es ve fent des de fa uns cursos,  la impartició de 
seminaris  introductoris  a  aspectes  de  Seguretat  en  un  Laboratori  de  Pràctiques  de 
Docència de la Facultat de Química prèvia a l’entrada dels estudiants al laboratori per 
primera  vegada  s’ha  constatat  com  una  eina  eficaç  per  facilitar  el  coneixement  als 
estudiants sobre aquestes pràctiques, així com temes sobre la Gestió de Residus en el 
Laboratori per minimitzar el risc. 
 
Acció 1.2. Establir un Manual de Seguretat i de Gestió de Residus al Laboratori: 
A  banda  de  la  informació  que  es  faciliti  als  estudiants  en  els  seminaris  al  respecte, 
també s’elaborarà un Manual de Seguretat als Laboratoris de Docència de la Facultat 
de Química que serà accessible a tots els estudiants, professors i tècnics de laboratori 
associats a la docència. 
 
Acció  1.3.  Realitzar  una  prova  escrita  mitjançant  la  qual  l’estudiant  pugui 
demostrar que ha assolit aquells coneixements sobre Seguretat i Gestió de Residus al 
Laboratori.  Es  garantirà  que  l’estudiant  pugui  repetir  la  prova  escrita  tantes  vegades 
com  sigui  necessari  per  tal  que  la  superi  abans  d’accedir  als  Laboratoris  de  Docència 
per  primer  cop.  Si  finalment  l’estudiant  no  superés  la  prova  malgrat  haver  tingut 
múltiples  oportunitats  per  fer‐ho,  el  professorat  responsable  dels  Laboratoris  de 
Pràctiques  impedirà  l’accés  de  l’estudiant  al  Laboratori.  Els  resultats  d’aquesta  prova 
es conservaran a l’Oficina de Suport al Deganat durant 4 anys, corresponents al temps 
en que teòricament un estudiant hauria d’assolir els estudis de Grau. 
 
Acció  1.4.  Obtenir  la  declaració  signada  per  part  de  l’estudiant  en  que 
manifesta haver rebut, llegit i entès les normes de Seguretat i de Gestió de Residus al 
Laboratori,  haver  rebut  i  entès  la  informació  sobre  els  elements  de  seguretat  del 
Laboratori,  haver  rebut  i  haver  entès  la  informació  sobre  els  fulls  MSDS  i  com  es 
gestionen, i la gestió bàsica dels residus químics al laboratori. 
Obtenir  el  compromís  signat  per  part  de  l’estudiant  de  seguir  les  normes 
descrites en el manual de seguretat en tot moment. 
Aquesta  acció  s’assolirà  a  través  de  la  declaració  que  figura  a  l’Annex  I.  El 
professorat responsable dels Laboratoris de Pràctiques impedirà l’accés de l’estudiant 
als  Laboratoris  de  Pràctiques  si  l’estudiant  es  nega  a  signar  aquesta  declaració.  La 
declaració signada pels estudiants serà conservada i custodiada a l’Oficina de Suport al 
Deganat  durant  4  anys,  corresponents  al  temps  en  que  teòricament  un  estudiant 
hauria d’assolir els estudis de Grau. 

 
Actuació 2. Indicar aspectes de Seguretat als Dossiers de Pràctiques de Laboratori de 
Docència de la Facultat de Química. 
 
Acció  2.1.  Vetllar  per  què  els  Dossiers  de  Pràctiques  de  Laboratori  incorporin 
un apartat de Seguretat específic de les pràctiques que es desenvoluparan en aquella 
disciplina  i/o  part  de  l’assignatura,  i  informació  específica  sobre  els  potencials  riscos 
que cada pràctica comporta. Així mateix es recomana, en el seminari introductori de 
cada  sessió  de  pràctiques,  fer  un  recordatori  de  les  Normes  Bàsiques  de  Seguretat, 
incidint en les que són específiques d’aquella disciplina i/o part de l’assignatura. 
 
Acció 2.2. Obtenir la declaració signada per part de l’estudiant respecte a haver 
rebut,  llegit  i  entès  les  normes  de  seguretat  específiques  per  aquell  Laboratori  en 
particular  i  per  cada  pràctica  específica  abans  de  començar  el  treball,  haver  rebut  i 
entès la informació sobre els elements de seguretat del Laboratori i haver comprovat 
on es troben.  
Obtenir  la  declaració  signada  per  part  de  l’estudiant  en  la  que  es 
responsabilitza de conèixer els riscos derivats de l’activitat que executa i de l’entorn on 
la  duu  a  terme,  sol∙licitant  l’ajuda  al  professor  quan  ho  consideri  important;  de 
protegir‐se  efectivament  i  utilitzar  els  equips  de  protecció  individual  i  col∙lectius 
indicats  pel  professor;  de  fer  un  ús  correcte  de  les  proteccions  i  tenir‐les  en 
funcionament; de comunicar al professor els accidents i/o incidents que es produeixin 
durant l’activitat al laboratori; de col∙laborar durant l’emergència que es pugui produir 
o durant el simulacre  programat pel Centre, seguint  les indicacions del professorat o 
del personal d’emergència. 
Aquesta actuació s’assolirà a través de la declaració que figura a l’Annex II. El 
professorat responsable dels Laboratoris de Pràctiques impedirà l’accés de l’estudiant 
als Laboratoris de Pràctiques si aquest es nega a signar aquesta declaració. El personal 
tècnic  a  càrrec  dels  Laboratoris  de  Docència  vetllarà  per  la  conservació  d’aquestes 
declaracions en el mateix laboratori durant cada curs, de forma que sigui accessible al 
professorat responsable de cada torn de pràctiques si és necessari.  

Actuació  3.    Indicar  els  aspectes  de  Seguretat  de  forma  visible  als  Laboratoris  de 
Docència de la Facultat de Química. 
 
Acció  3.1.  Vetllar  per  què  a  les  portes  dels  Laboratoris  de  Docència  de  la 
Facultat de Química un cartell que prohibeixi l’accés al laboratori sense bata ni ulleres 
de  seguretat,  d’acord  amb  el  model  que  es  troba  a  l’Annex  III.  El  personal  tècnic  a 
càrrec dels Laboratoris de Docència vetllarà pel compliment i manteniment d’aquesta 
acció. 
Acció 3.2. Vetllar per què als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química 
un pòster indiqui el procediment a seguir en cas d’accident, d’acord amb el model que 
es troba a l’Annex IV. El personal tècnic a càrrec dels Laboratoris de Docència vetllaran 
pel compliment i manteniment d’aquesta acció. 
Acció 3.3. Implementar als Laboratoris de Docència de la Facultat de Química 
un Full d’Incidències on es reportin tots els accidents i/o incidents que tinguin lloc en el 
Laboratori.  Aquest  Full  d’Incidències  haurà  de  reflectir  la  data  en  que  ha  succeït 
l’accident  i/o  incident,  una  descripció  del  mateix,  i  el  responsable  de  l’activitat  en 
aquell moment, així com la signatura del professor responsable de l’activitat, d’acord 
amb el Full d’Incidències que es troba a l’Annex V. Aquest Full d’Incidències haurà de 
trobar‐se  en  un  lloc  visible  i  fàcilment  accessible  del  Laboratori,  i  tot  el  professorat 
implicat  en  el  treball  en  aquell  Laboratori  haurà  d’estar  assabentat  de  la  seva 
localització i de com omplir‐lo. El personal tècnic a càrrec dels Laboratoris de Docència 
vetllarà  pel  compliment  i  manteniment  d’aquesta  acció,  i  arxivarà  els  Fulls 
d’Incidències durant un període de 4 anys, corresponent al temps en que teòricament 
un estudiant hauria d’assolir els estudis de Grau. 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ànnex I 
 
 
 

Grau:……………………………………………………………………………………………………………………………………………. 

L’estudiant..........................................................................amb DNI:.............................................. 

DECLARO QUE: 

 He rebut, he llegit i he entès les normes de seguretat al laboratori.  
 He rebut i he entès la informació sobre: 
‐ què són els fulls MSDS (fitxes de seguretat dels reactius) i com es gestionen. 
‐ gestió bàsica dels residus químics al laboratori. 
 No sóc coneixedor/a de patir cap sensibilitat especial rellevant que hagi de ser comunicada al profesor i si 
en un futur en sóc coneixedor ho comunicaré prèviament a l’inici de les practiques. 
 
             Tinc una sensibilitat especial que considero que ha de ser comunicada al profesor 
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐ (indica quina és aquesta sensibilitat especial) 
 

i EM COMPROMETO a seguir les normes descrites en el manual de seguretat en tot moment. 

Signatura: 

Data:  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ànnex II 
 
   
 
Assignatura:…………………………………………………………………….Grau:…………………………………………………  

L’estudiant..........................................................................amb DNI:.............................................. 

Disposo de l’assegurança:         Escolar Obligatòria   Obligatòria Addicional 

 No sóc coneixedor/a de patir cap sensibilitat especial rellevant que hagi de ser comunicada al profesor i si en un 
futur en sóc coneixedor ho comunicaré prèviament a l’inici de les practiques. 

 Tinc una sensibilitat especial que considero que ha de ser comunicada al profesor 
‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐ (indica quina és aquesta sensibilitat especial) 
 

DECLARO QUE: 

 He rebut, he llegit i he entès les normes de seguretat al laboratori.  
 He rebut i he entès la informació sobre els elements de seguretat següents, he comprovat on es troben al 
laboratori i sé com utilizar‐los: 
‐ extintors d’incendi i verificació de quin tipus són i quin tipus de foc poden apagar 
‐ sortides d’emergència 
‐ farmaciola i contingut 
‐ clau / botó general d’electricitat del laboratori 
‐ manta ignífuga 
‐ rentaulls 
‐ dutxa 
‐ telèfons a utilitzar en cas d’emergència 
 He rebut i he entès la informació sobre: 
‐ què són els fulls MSDS (fitxes de seguretat dels reactius) i com es gestionen. 
‐ gestió bàsica dels residus químics al laboratori. 
EM RESPONSABILITZO DE: 

a) Conèixer els riscos derivats de l’activitat que executo i de l’entorn on la duc a terme. Sol∙licitar ajuda al professor 
quan ho consideri oportú.  
b) Protegir‐me eficaçment i utilitzar els equips de protecció individual i col∙lectius indicats pel professor. 
c) Fer un ús correcte de les proteccions i tenir‐les en funcionament.  
d) Comunicar al professor els accidents i/o incidents que es produeixin durant l’activitat docent. També les 
sensibilitats especials que consideri que ha de conèixer el professor per protegir‐les. 
e) Col∙laborar durant l’emergència o el simulacre, seguint les indicacions del professor o del personal d’emergència. 
i EM COMPROMETO a seguir les normes descrites en el manual de seguretat en tot moment. 

Signatura: 

Data:   
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ànnex III 
 
 
PER LA TEVA SEGURETAT ÉS 
OBLIGAT ESTAR AL LABORATORI 
ESTAR AL LABORATORI
AMB BATA, ULLERES DE 
,
SEGURETAT I SABATES TANCADES.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ànnex IV 
 
 
Protocol en cas d’accidents
Accident greu
 Trucar al 112: demanar assistència mèdica i el trasllat de
l’accidentat a l’Hospital Joan XXIII

Hospital Joan XXIII

 Trucar a la Consergeria de la Facultat de Química (telf. 8600) i


comunicar l’incident i la localització per facilitar l’accés al personal
mèdic.
mèdic

Accident lleu
 Depèn del tipus d’assegurança de l’alumne:
Declaració signada / dades de matrícula / Secretaria de la Facultat de Química (telf. 9516)

 Si només disposa de l’Assegurança Escolar Obligatòria pot triar ser atés a:

 Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Rambla Vella, 14, telf. 977 259 900)
 Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (977 295 800)

Nota: Si l’estudiant no disposa d’assegurança personal de la Seguretat Social es recomana que sigui atés a l’Hospital de Sant Pau
i Santa Tecla per poder fer el posterior seguiment ambulatori en cas necessari, que serà responsabilitat de l’estudiant. L’Hospital
Joan XXIII NO OFEREIX el posterior seguiment ambulatori.

Diameter: 70 nm

 Si també disposa de l’Assegurança Escolar Obligatòria Addicional pot triar ser atés a:

 Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Rambla Vella, 14, telf. 977 259 900)
 Activa Mutua (Pi i Soler, 12-14, telf. 977 233 012)
 La Fraternitat (Pl. Generalitat, 2, telf. 977 230 198)

Nota: En aquest cas cal portar el certificat d’assegurança d’Allianz número 033174164.
L’estudiant l’ha de descarregar de l’apartat Informació d’Interès de l’Intranet, en la secció Assegurances, o a través de l’APP de la
Catalyst drops
pòlissa.
Cal comunicar a GRUP BATLLE COBERTIS (telf. 93 488 34 87) en horari d’oficina (pot ser després de l’incident), indicar que és
estudiant URV ALLIANZ i facilitar
200 nm el número de pòlissa 033174164)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ànnex V 
 
 
 
Full d’incidències de Seguretat del Laboratori ……………………………………………………………… 

Data i hora  Descripció de la incidència  Alumne implicat  Professor responsable 


Nom  Signatura 

         

         

         

         

         

         

         

         

         

         
DEPARTAMENT D’ENGINYERIA MECÀNICA, ETSEQ, URV

NORMES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT ALS LABORATORIS DE DOCÈNCIA

Introducció
Aquest document descriu el conjunt de normes generals d’actuació (funcionament, seguretat i conducta) per a
totes aquelles persones que participin en les pràctiques docents de les assignatures assignades al
Departament d’Enginyeria Mecànica de la URV.
En cap cas substitueix el Manual de Prevenció de Riscos Laborals propi de la URV (MPRL) de compliment
obligatori per a tots els membres de la comunitat universitària, sinó que s’ha d’entendre com a un Procediment
Específic elaborat pel propi Departament d’acord al que mana el MPRL:
“ Cada unitat haurà d’elaborar aquells procediments específics i necessaris propis de
la seva activitat.”

Pel que fa a la resta de laboratoris de recerca és recomanable que cada grup de recerca estableixi els seus
propis Procediments Específics i que els Directors de cada grup garanteixin en tot moment el compliment del
MPRL.

L’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals (OPRL) té entre d’altres la tasca d’assessorar a la correcta
implementació del MPRL.

1. Objectius
Garantir la seguretat dels alumnes i resta d’usuaris, prevenint possibles accidents. Facilitar i mantenir el
correcte desenvolupament de les pràctiques. Disposar de les eines necessàries per minimitzar els danys, en
cas d’accident.
2. Àmbit d’aplicació
Personal implicat: 1. Alumnes.
2. PAS de suport als laboratoris docents.
3. Professors responsables de les pràctiques.
4. Personal de suport a la docència.
Espais implicats: Tots els laboratoris docents adscrits al DEM, excepte els laboratoris d’informàtica .

3. Obligacions
3.1. Alumnes.
 Tenir sempre present i complir en tot moment la Normativa d’ús obligatori als laboratoris (annex 1).
 Donar conformitat de seguiment de les normes mitjançant la signatura del compromís d’acompliment
d’aquestes. El responsable del laboratori donarà el document a l’alumne i un cop signat el lliurarà al
professor o bé al personal de suport a la docència per a ser arxivat. Aquest document es lliurarà a
l’alumne en totes les assignatures que contemplin pràctiques de laboratori el primer dia de pràctiques
(annex 2).
 Fer-se responsable del material utilitzat en les pràctiques, comprometent-se a tornar-lo al final en
condicions d’ús correctes per a altres persones.
 Comunicació immediata de qualsevol incidència que es produeixi.
 Considerar algunes circumstàncies personals que poden fer-lo més susceptible o sensible davant de
possibles riscos (ex. embaràs, al·lèrgies,...) i comunicar-ho al responsable del laboratori. Per aquest
motiu en cadascun dels laboratoris es lliurarà a l’alumne el document de sensibilitat especial (annex
3).
3.2. PAS
 Comprovar el bon estat de les instal·lacions, aparells i resta de material abans de les pràctiques.
 Gestionar la classificació, separació i eliminació dels residus segons els procediments normalitzats de
treball establerts.
 Atendre els avisos d’avaries dels aparells i de les instal·lacions.
 Col·laborar amb els docents en vetllar per la seguretat dels alumnes i en el bon ús de les
instal·lacions.
 Es compromet a assistir, quan se’l convoqui, als cursos de formació en prevenció que organitza
l’OPRL.

3.3. Professors responsables de l’assignatura i personal docent de suport


 Es compromet a assistir, quan se’l convoqui, als cursos de formació en prevenció que organitza
l’OPRL. En el cas de professors associats, no és necessari assistir als curs de de formació en
prevenció si poden acreditar que si ja tenen la formació en prevenció de riscos laborals bàsica a
càrrec de l'empresa principal.
 El professor responsable garanteix que coneix les normes de seguretat i assumeix que és
responsable de complir-les i fer-les complir. Aquest compromís serà signat i arxivat juntament amb els
documents signats pels alumnes(annex 4).
 Tanmateix com a responsable ha d’informar al personal de suport assignat del compromís que
adquireix i de les seves obligacions pel que fa al compliment de la normativa.
 Cal que sàpiga com actuar davant una emergència (annex 5: Què feu en cas de...), o en cas de petit
accident que requereixin una actuació immediata (annex 6: Actuacions de Primers Auxilis).
 Informar i donar a conèixer als alumnes quins són els equips de protecció individual necessaris (EPI) i
com utilitzar-los així com dels riscos per a la seva salut que suposen les pràctiques a realitzar, i
circumstàncies personals que poden potenciar aquests riscos. Aquesta informació es donarà en la
sessió inicial de cada laboratori.
 Instruir els alumnes sobre la manipulació dels productes, els equips i la gestió dels residus de les
pràctiques.
 Vetllar per la seguretat dels alumnes fent ús, en cas necessari, de la seva autoritat per tal de que
compleixin les normes.
 Sota cap circumstància, el professor responsable deixarà el laboratori sense un docent responsable.
 Quan el responsable del laboratori recomani a l’alumne que acudeixi a un centre mèdic si ha patit cap
ferida, encara que sigui lleu, està obligat a acompanyar-lo. En cas que l’alumne rebutgi la petició del
professor de ser atès pels serveis mèdics, haurà de signar el formulari corresponent de renúncia
voluntària (annex 7).
 El professor té la potestat de tancar el laboratori si la gravetat de l’incident ho requereix. En cas
d’evacuació del laboratori el professor està obligat a informar al centre de control explicant el motiu de
l’evacuació.
 Qualsevol incident/accident ha de ser notificat a l’OPRL mitjançant el formulari específic (annex 8). A
aquest document s’hi adjuntarà l’informe mèdic si, com a resultat de l’ incident/accident, ha estat
necessària la intervenció dels serveis mèdics.

4. Accés
L’accés als laboratoris només està autoritzat a: professors, PAS, personal de serveis i alumnes, que tinguin
motivacions adequades, i hagin firmat el compromís d’acompliment d'aquestes Normes. A discreció de la
Direcció, professors i PAS, es permetrà l’accés a altres persones acompanyades, que compliran les
condicions marcades per als visitants.

4.1. Alumnes
 En iniciar-se la sessió de pràctiques només poden entrar als laboratoris quan hi ha el personal docent
responsable.
 Només es permesa la presència d’alumnes al laboratori sense la supervisió del professor o PAS
responsable del laboratori a les sales d’ordinadors dels laboratori 202 i 203 i en el cas d’estudiants de
màster realitzant el treball final de màster, sempre però amb l’autorització del professor responsable.

4.2. Visitants
 Mentre s'estiguin realitzant pràctiques, els visitants estan obligats a portar els medis de protecció
individual obligatoris
 Fora de l’horari de pràctiques si no hi ha cap experiment en funcionament o reactius oberts, els
visitants poden prescindir de portar els equips de protecció individuals obligatoris, sempre i quan
segueixin les instruccions del professor acompanyant.
 Les visites de grups han de tenir lloc sempre fora de l’horari de pràctiques.

4.3. Professors responsables de l’assignatura i personal de suport


 Han de vetllar per que en acabar la sessió de pràctiques el laboratori quedi tancat i sense alumnes.
4.4. Altres membres del Departament
 Qualsevol membre del Departament que vulgui utilitzar de manera continuada equips o espais dels
laboratoris docents ha de comunicar-ho a la Direcció i omplir el formulari (annex 2). En tot moment
han de complir la normativa i han de comunicar al PAS responsable del laboratori el seu accés i
l’activitat a realitzar.

5. Annexos
5.1 Normes d’ús obligatori als laboratoris (annex 1).

5.2 Signatura normes alumnes (annex 2).

5.3 Sensibilitat especial (annex 3).

5.4 Signatura normes professor (annex 4).

5.5 Actuacions en cas d’emergència (annex 5).

5.6 Actuacions de primers auxilis (annex 6).

5.7 Renúncia voluntària (annex 7).

5.8 Notificació Incident/Accident (annex 8).

5.9 Sol·licitud per accedir als laboratoris de docència fora de les hores lectives.
ANNEX 1: NORMES D’US OBLIGAT AL LABORATORI
 

L’alumne ha de signar conforme ha rebut, ha llegit i accepta les normes d’ús del laboratori en totes les assignatures 
de laboratori que realitzi en els nostres laboratoris. Si pateix unes condicions mèdiques especials, ha de comunicar‐ho 
al responsable, a més ha d’indicar‐ho clarament en el full de comunicació de sensibilitat especial.  

L’alumne ha seguir en tot moment les instruccions orals i escrites donades pels responsables dels laboratoris. En cas 
de dubte, preguntar sempre abans de procedir.  

1. Elements de seguretat
La primera vegada que els alumnes entren al laboratori cal que identifiquin, localitzin i es familiaritzin amb
tots els elements de seguretat de que disposa el laboratori (vitrines, rentaulls, dutxes d’emergència,
mantes antifoc, extintors, sortides i farmaciola).

2. Zona de treball
Cal mantenir-la sempre neta i endreçada, sense llibres ni abrics, bosses, líquids vesats, equipament
innecessari i coses inútils. El desordre a les zones de treball equival a risc.

3. Hàbits personals i higiene


3.1. Per entrar al laboratori cal portar bata, sabates tancades i ulleres de seguretat. No utilitzeu lents de
contacte. Per aquests casos es recomana l’ús d’ulleres graduades o ulleres de seguretat tancades. No us
toqueu mai els ulls sense rentar-vos bé les mans. Només es pot treure algun d’aquests elements de
protecció individual (EPI) si així ho indica el guió de la pràctica.
3.2. No fumeu ni manipuleu encenedors, llumins, etc.
3.3. Dueu recollits els cabells llargs i eviteu els objectes (collarets, penjolls, etc.) que es puguin enganxar o
arrossegar pels muntatges, equips, etc.
3.4. No introduïu cap tipus d'aliment ni beguda al laboratori,
3.5. Heu de tenir en tot moment una conducta correcte dins el laboratori.

4. Hàbits de treball

“Veniu preparats al laboratori, llegiu tots els procediments detingudament


abans de començar cap pràctica.”

4.1. No treballeu sols. Cap alumne pot entrar al laboratori sense la presència del professor o PAS
responsable del laboratori. Tampoc, sense permís exprés del responsable, l'alumne pot marxar de la
zona de treball (taula de laboratori/equip) quan hi ha un assaig o equip en operació. En el cas
d’estudiants de màster, que necessiten accedir al laboratori docent per la realització del Treball Final de
Màster, poden treballar sols al laboratori si prèviament han signat l’acceptació de les normes de seguretat
de l’alumne (annex 2) i en tot moment saben on localitzar un professor o PAS responsable del laboratori.
4.2. El material assignat a cada pràctica no es pot moure del seu lloc corresponent. No agafeu material
destinat a pràctiques diferents a les que s'estan fent.
4.3. No toqueu cap element calefactor (resistència elèctrica, plat calefactot...) sense estar segurs que són
freds. Si és necessari agafar-ho, abans apropeu el dors de la mà sense tocar per assegurar-vos que esta
fred.
4.4. No porteu a la butxaca material de vidre, productes químics o material de rebuig.
4.5. No retorneu un reactiu no usat a l’envàs original. Preneu sempre les quantitats mínimes i tracteu el que
sobri com a residu. Consulteu el professor.
4.6 No orienteu làsers al ulls
4.8. Utilitzeu guants aïllants i les pinces per manipular objectes calents i assegureu-vos que s'han refredat
abans d'agafar-los amb la mà.
4.9. Qualsevulla anomalia en un equip notifiqueu-la al responsable del laboratori. No intenteu fer cap
reparació per iniciativa pròpia.
4.10. En finalitzar una tasca o operació, recolliu el material per evitar acumulacions.
4.11. En acabar cada sessió de pràctiques comproveu la desconnexió d'equips, aigua, gas etc.
4.13. Deixeu tot el material/equips i el lloc de treball nét i en ordre abans de sortir del laboratori. Per facilitar la
tasca del servei de neteja no deixeu res a la taula de laboratori fora dels equips que utilitzeu.
4.14. Deixeu les zones de pas lliures d'obstacles. Poseu els tamborets sota la taula de treball quan no
s'utilitzen.

5. Manipulació d’equips i aparells


5.1. Abans de posar-se a treballar, cal estar informat del procediment normalitzat de treball de cada equip. No
els utilitzeu sense conèixer perfectament el seu funcionament i els elements de protecció (EPI)
necessaris.
5.2. Davant qualsevol dubte o problema en la seva utilització, consultar al professor responsable.
5.3. No manipular mai els equips amb les mans humides o si s’hi ha vessat líquid. No connectar a la xarxa
elèctrica cables o connexions en mal estat ni desendolleu estirant el cable.
5.4. Informeu immediatament de qualsevulla anomalia que observeu dels aparells elèctrics. No utilitzeu
aparells elèctrics defectuosos.

6. Residus
6.1. Els residus es dipositaran en els llocs assenyalats segons el tipus de producte i segons la normativa de la
URV.
6.2. Les teles i papers impregnats de productes químics tòxics, inflamables, etc. han de ser tractats com
residus especials.
6.4. Està totalment prohibit llençar vidre trencat, residus o qualsevol objecte amb punta, a les papereres.

7. INCIDENTS/ACCIDENTS
7.1 Els alumnes hauran d'informar de tots els accidents i incidents al professor responsable del laboratori, qui
passarà aquesta informació a la base de dades del Departament. Tots els accidents seran investigats pel
Departament.
7.2 Si es produeix algun foc local s’ha d’avisar al professor responsable. En tot moment haureu de seguir les
indicacions del/de la professor/a que dirigeixi les operacions.
7.3 En cas que algú pateixi una cremada, una lesió produïda als ulls per cossos estranys, productes
químics o productes corrosius sobre la pell veure l’apartat de primers auxilis.
7.4 Tots els laboratoris disposen de tríptics informatius on s’explica què cal fer en cas de petits accidents o a
on recórrer si es necessita la presència de serveis mèdics.
ANNEX 2: FORMULARI SIGNATURA ALUMNE

ACCEPTACIÓ DE LES NORMES DE SEGURETAT ALS LABORATORIS

L’entrada i utilització dels laboratoris de Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat


Rovira i Virgili és condicionada al compliment de les normes establertes per tal de garantir la
seguretat personal i de la resta dels usuaris.

ACCEPTO el material que empraré a les practiques, FENT-ME RESPONSABLE del mateix i
comprometent-me a tornar-lo al final de cada setmana o pràctica, net i en condicions d’ús per a
altres persones.

Les “Normes d’Ús Obligat al Laboratori” estan a disposició en moodle i em comprometo a


seguir-les amb tots els seus punts.

COGNOMS: ________________________________________________________________

NOM: _____________________________________________________________________

ASSIGNATURA: ____________________________________________________________

ENSENYAMENT: ___________________________________________________________

CURS:____________________________________________________________________

DATA:____________________________________________________________________

Signatura
ANNEX 3: FORMULARI SENSIBILITAT ALUMNE

COGNOMS: ______________________________________________________________

NOM: ___________________________________________________________________

ASSIGNATURA: __________________________________________________________

ENSENYAMENT: _________________________________________________________

CURS: _________________________________________________________________

DATA: __________________________________________________________________

Comunico que tinc sensibilitat especial a causa de (marqueu el requadre):

Embaràs

Lactància
Sensibilitat a:

Signatura
ANNEX 4: FORMULARI SIGNATURA PROFESSOR

En/Na ................................................................................................................................................... manifesta que coneix


les Normes de Seguretat de les pràctiques de laboratori de l’assignatura
............................................................................................................................................. i del
laboratori del DEM ....................... on treballa o imparteix docència i assumeix que és
responsable de complir-les i fer-les complir en tot moment com a part indispensable de la seva
funció.

Tarragona, .................. de ................................................ de 20.............

Signat ....................................................................
ANNEX 5: ACTUACIONS EN CAS D’EMERGÈNCIA
ANNEX 6: ACTUACIONS DE PRIMERS AUXILIS

Foc al laboratori
Si el foc és petit i localitzat apagueu-lo utilitzant un extintor adequat, o cobrint-lo amb un recipient que
l'ofegui. Retireu els productes químics inflamables que es trobin al voltant del foc. No utilitzeu mai aigua per
extingir un foc provocat per la inflamació d'un dissolvent. Si el foc és gran i no es pot controlar ràpidament
evacueu l'edifici i aviseu el servei d'extinció d'incendis. CONSERVEU SEMPRE LA CLAMA.

Foc al cos
Si se t’encén la roba CRIDA immediatament PER DEMANAR AJUT. Estira't al terra i roda sobre tu mateix.
No corris ni intentis arribar fins a la dutxa de seguretat si no és que està molt a prop teu. SI ALGÚ S'ESTÀ
CREMANT, AJUDA'L. No utilitzis mai un extintor sobre una persona. Quan el foc estigui apagat, mantenir
la persona ajaguda evitant que es refredi i proporcionar-li assistència mèdica.

Cremades
Tracteu les petites cremades rentant la zona afectada amb aigua freda durant 10-15 minuts. Les cremades
més greus requereixen atenció mèdica immediata. No utilitzeu pomades grasses si la cremada és greu.

Talls
Els talls petits s'han de rentar bé amb força aigua i sabó i tapar-los. Si són grans i no paren de sagnar,
necessiten atenció mèdica immediata.

Productes químics sobre la pell


Rentar la zona afectada amb força aigua corrent, durant uns 15 minuts. Desfer-se de la roba contaminada
tan aviat com sigui possible. Si la ferida és greu proporcionar atenció mèdica.

Corrosió als ulls


En aquest cas cal actuar amb rapidesa, amb menys de 10 segons. Renteu els ulls amb aigua corrent
durant 15 minuts com a mínim i en un rentaulls. Cal mantenir els ulls oberts amb l'ajut dels dits per a
facilitar el rentat sota les parpelles. L'assistència mèdica és absolutament necessària per lleu que sembli la
lesió.

Cos estrany a l’ull


S’ha de rentar l’ull amb aigua abundant i sense fregar-lo. Si és una brossa, s’ha de fer obrir l’ull i intentar
que s’enganxi en tocar-la amb una gassa o amb la punta d’un mocador net. No s’ha de fregar l’ull. No s’ha
d’intentar treure un cos estrany que estigui clavat. No s’han d’aplicar pomades ni col·liris.
Cal anar a un centre sanitari:
 Si pensem que pot estar clavat.
 Si afecta la capacitat visual.
 Si l’agent és un líquid càustic (líquid correctiu, goma d’enganxar).
 En aquests casos s’aconsella el trasllat immediat al servei d’urgències, sempre després de rentar l'ull
amb aigua abundant.

Ingestió de productes químics


Cal demanar atenció mèdica en qualsevol cas. Tapeu la persona afectada perquè no tingui fred. Si es
troba inconscient poseu-la en posició inclinada, amb el cap de costat i traieu-li la llengua cap endavant. Si
està conscient manteniu-la recolzada. No li doneu begudes alcohòliques, generalment l'alcohol augmenta
l'absorció dels productes tòxics. Si el producte que ha ingerit és corrosiu no li provoqueu el vòmit.

Inhalació de productes químics


Portar la persona afectada a un lloc amb aire fresc i corrent. Demaneu assistència mèdica el més aviat
possible. Al menor símptoma de dificultat respiratòria s'ha d'iniciar la respiració artificial boca a boca.

Accident elèctric
Tancar el corrent o apartar l’accidentat amb un aïllant.

Sempre que tinguis un dubte, consulta el professor.


ANNEX 7:

FORMULARI DE RENÚNCIA VOLUNTÀRIA A L’ASSISTÈNCIA MÈDICA  

 
 
En/Na  .....................................................................................................................................................,  major  d’edat  i  alumne  del 
laboratori  de  pràctiques  de  l’assignatura  ................................................................................................................................., 
manifesto  que  de  manera  voluntària  rebutjo  la  recomanació  del  responsable  del  laboratori  de  rebre 
assistència  mèdica.  Amb  aquest  document  eximeixo  al  professor  i  Departament  de  qualsevulla 
responsabilitat que es derivi de la meva decisió.  
 

Tarragona, .................. de ................................................ de 20.............  

Signatura alumne .................................................................... Signatura professor ......................................................................... 
 

ANNEX 8: FORMULARI D’INCIDENT/ ACCIDENT 
ESTUDIOS DE LOS MODOS DE
TRANSMISION DE CALOR

REFERENCE : ET100

Descripción :
Este aparato permite resaltar y estudiar los diferentes modos de
transferencia de calor, a saber, la conducción, la convección y la
radiación libres o forzadas.

El dispositivo se basa en el uso de una placa de calentamiento


flexible, baja inercia y temperatura controlada. La medición de la
potencia de calentamiento requerida para mantener esta placa a una
temperatura establecida elegida permite determinar los diversos
intercambios de calor.
SERVICIO : FUENTE DE ALIMENTACION
(220 V, 50 HZ, MONOFASICA) Posibilidades experimentales
DIMENSIONES : 400 X 450 X 1000 MM
Influencia de la inclinación de una placa plana en la transmisión de
PESO : PESO NETO:12KG
calor por convección natural o forzada.
Determinación de la conductividad térmica de diferentes materiales.
Estudio del efecto chimenea en convección libre o forzada.
Estudio de la radiación de una placa "negra" y una placa "gris" y
determinación del factor de emisividad de esta última superficie.

Especificaciones técnicas :
La unidad viene con dos placas. Uno tiene una cara negra y una cara
brillante; el otro no está cubierto. La comparación de los resultados
obtenidos con estas dos placas permite mostrar los intercambios por
radiación.
Estas placas se colocan en un soporte orientable para estudiar la
convección libre o forzada (por medio de un ventilador) de una placa
plana. Al superponer una placa de uno de los materiales suministrados
en la placa de calentamiento, es posible estudiar la conducción. El
efecto chimenea también se puede abordar colocando una placa
calefactora en un conducto de material aislante.

El aparato se compone de:

Dos placas calefactoras flexibles, de baja inercia térmica, reguladas


en temperatura. Uno tiene una cara negra mate y el otro lado brillante
y el otro no está cubierto. La potencia de calentamiento de las placas
es de aproximadamente 50 W.
Un conjunto de placas de diferentes materiales aislantes para el
estudio de la conducción:
Un soporte basculante sobre el cual se colocan los fogones y las
diferentes placas de materiales para estudiar.
Un conducto tubular hecho de material aislante para el estudio del
efecto de la chimenea.
Un ventilador para la demostración de la convección forzada.
Una unidad electrónica compuesta por un control de todo o nada, dos
contadores con rearme medios para determinar la potencia requerida
para mantener la temperatura de calentamiento de la placa, un
voltímetro, un amperímetro y un termómetro digital con una sonda

DELTALAB SMT - 425 Boulevard Joseph Gay Lussac - 11000 CARCASSONNE


Tel 04 68 24 50 70 - mail : info@deltalab.fr
Siren 799 693 189 - Naf 2299 B
platino para medir la temperatura de la superficie o la temperatura
ambiente.
Un marco que soporta la caja electrónica y el soporte de la placa.
Un boletín técnico
El aparato debe montarse en una mesa (no suministrado) y
protegerse de corrientes de aire y cambios de temperatura.

DELTALAB SMT - 425 Boulevard Joseph Gay Lussac - 11000 CARCASSONNE


Tel 04 68 24 50 70 - mail : info@deltalab.fr
Siren 799 693 189 - Naf 2299 B

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

You might also like