 Pregar Temps de Pasqua

Diumenge 3r
la Paraula 19 d’abril de 2015

Pregària inicial
Pare, tu que ets font de vida, dóna'ns la gràcia de respondre a la crida del teu
Fill Jesús que ens ha fet amics seus. Fes que seguint-lo a Ell, el nostre mestre i
pastor, visquem el seu manament nou i ens mantinguem en el camí de la veri-
tat. Per Jesucrist, el teu Fill i Senyor nostre.

Llegeixo la Paraula Lc 24,35-48

En aquell temps, els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com
havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d'això, Jesús mateix
es presentà enmig d'ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres». Ells, esglaiats,
van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «¿Per què us alarmeu? ¿Per
què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo ma-
teix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo
en tinc». I mentre deia això, els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sor-
presos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «¿No
teniu aquí res per a menjar?» Ells li donaren un tall de peix a la brasa, i se'l
menjà davant d'ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us ha-
via dit que s'havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei
de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms». Llavors els obrí els ulls perquè
comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Es-
criptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts el tercer
dia, i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la
conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis».

Entenc la Paraula
Tots els evangelistes narren l'aparició als onze però cadascú l’explica a la seva
manera. Un relat com cal el trobem només en Lluc i Joan. Recordem que són
els dos darrers a escriure el seu evangeli, i per això ens transmeten relats molt
elaborats teològicament.
«Esglaiats». No sembla que tingui gaire lògica aquesta por… I això vol dir que
no deuria ser fàcil comprendre que la Vida pot vèncer a la mort. També ens fa
veure que això no pot ser una invenció dels deixebles, perquè no estaven gens
predisposats a esperar tot que va passar en la persona de Jesús. És curiós, en
Joan, els deixebles reunits tenen por dels jueus. En Lluc, tenen por del mateix
Jesús que se'ls apareix. Vet aquí una subtil diferència que ens ha de fer pensar.
«Van creure que veien un esperit». El text vol tant si com no que ens adonem
com va ser de difícil de reconèixer Jesús. Els que acaben d'arribar d’Emmaús
van fan uns quants quilòmetres amb ell i sopen amb ell sense conèixer-lo. Fins
i tot Magdalena es va pensar que era l'hortolà. Què ens volen dir aquests exem-
ples? Era Jesús, però no era ell, no era com abans.
«Quan encara era amb vosaltres». Com s’entén això: és que en aquest mo-
ment ja no era amb ells? Aquestes incongruències ens han d'obrir els ulls. No
és tan senzill descobrir el que els textos ens volen dir, més enllà de la simple
narració d'un succés.
«Quan encara era amb vosaltres»: indica amb tota claredat que ara no està amb
ells físicament, com estava abans. Aquestes són les pistes en què ens hem de fixar
per no caure en el parany d'una interpretació literal.
Jesús està present enmig de la comunitat. La seva presència és objecte d'expe-
riència personal, però els onze no cauen en la temptació de creure que és la
mateixa presència de què van gaudir quan vivia amb ells. Jesús és el mateix,
però no està amb ells com abans. Està amb ells, menja amb ells es relaciona
amb ells, però no de la mateixa manera que ho feia quan caminava pels camins
de Galilea.
Tampoc pensem que aquesta presència és d'inferior categoria. Aquesta pre-
sència de Jesús enmig de la comunitat és molt més real que abans. Ara és quan
descobreixen l’autèntic Jesús.
«Mireu-me les mans i els peus... Palpeu-me i mireu bé». Les mans i els peus,
prova de la seva mort per amor en la creu; i prova que aquest Jesús que ara es
deixa veure, és el mateix que va ser crucificar. Característica d'aquest relat és
la insistència en la materialitat. És important deixar clar que no es tracta de
fantasies o il·lusions dels deixebles.
«Així ho diuen les Escriptures». Una altra característica de Lluc és la seva insis-
tència en el fet que s'han de complir les Escriptures. Això és molt interessant,
perquè tots els salms que parlen de «Servidor sofrent», acaben amb la inter-
venció de Déu que es posa de part seva i reivindica la seva justícia. No són els
enemics de Jesús els que s'han sortit amb la seva, sinó que el pla de salvació de
Déu es compleix a través dels esdeveniments per molt adversos que es puguin
presentar.

Medito la Paraula
• Què significa per a mi creure en la resurrecció del Senyor? És solament
creure una dada històrica o va més enllà?
• On i com reconec els signes de la presència del Ressuscitat en la meva vida
i en els esdeveniments de cada dia?
• Jesús ressuscitat no és un fantasma, sinó aquell que viu i està present en les
nostres vides. Estàs convençut d'això? De quins «fantasmes» hauríem d'allibe-
rar-nos per viure a fons el missatge d'esperança de la Pasqua?
• Experimento l'alegria dels deixebles d'Emmaús i conto als meus germans
com el Senyor es manifesta en la meva vida, de panera particular en la
«Fracció del Pa», en la Celebració del Memorial, en l'Eucaristia?
• Enmig dels meus conflictes i dificultats deixo que el Senyor de la Pasqua
m'ompli de la seva Pau?
• Accepto que el Messies ressuscitat i gloriós havia de passar per la mort? Té
res a veure això amb la meva vida?
• En nom d’ell calia predicar… la conversió i el perdó dels pecats. Com hauríem
de traduir avui aquesta missió reconciliadora que neix de la Pasqua?
• No estem sols en tasca de construir el Regne. Comptem amb la força de
l'Esperit de Déu. Sents aquesta presència? De quina manera t'anima a se-
guir endavant?

Prego amb la Paraula

«Llavors els obrí els ulls...»
Jesús, Senyor ressuscitat,
tu vas haver d’obrir els ulls als teus deixebles
perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures.
Avui comprens la dificultat que tenim
per distingir la teva presència enmig de nosaltres.
 Allò que aleshores vas fer amb aquells seguidors
fes-ho també avui amb nosaltres, Senyor:
perquè comprenguem el sentit de l’Escriptura.
Obre’ns els ulls i el cor a la teva Paraula
perquè puguem reconèixer avui la teva presència
allí on tu et vols manifestar.
Obre’ns els ulls i el cor perquè et vegem present
i et sentim vivent en cadascú de nosaltres,
perquè et sapiguem reconèixer i estimar
en el cor dels nostres germans i germanes
sobretot en el cor adolorit dels qui sofreixen.
Així podrem ser testimonis joiosos
de tot el que haurem «vist i sentit».

La imatge

Pregària final
Et donem gràcies, Senyor, perquè hem pogut contemplar la Paraula que ens
parla de la teva gloriosa Resurrecció. Sabem que estàs amb el Pare i també al
costat nostre amb una presència propera i gloriosa alhora. Confiem en la teva
proximitat per seguir els teus passos i proclamar amb les nostres obres que tu
ets el que dóna veritable sentit a la vida. Ajuda'ns amb la teva gràcia
  Orar Tiempo de Pascua
Domingo III
la Palabra 19 de abril de 2015

Oración inicial
Padre, tú que eres fuente de vida, danos la gracia de responder al llamado de tu
Hijo Jesús que nos ha hecho sus amigos. Haz que siguiéndole a Él, nuestro maestro
y pastor, vivamos su mandamiento nuevo y permanezcamos en el camino de la
verdad. Por Jesucristo tu Hijo y Señor nuestro.

Leo la Palabra Lc 24,35-48

En aquel tiempo, contaban los discípulos lo que les había pasado por el camino
y cómo habían reconocido a Jesús al partir el pan. Estaban hablando de estas
cosas, cuando se presenta Jesús en medio de ellos y les dice: «Paz a vosotros.»
Llenos de miedo por la sorpresa, creían ver un fantasma. Él les dijo: «¿Por qué
os alarmáis?, ¿por qué surgen dudas en vuestro interior? Mirad mis manos y
mis pies: soy yo en persona. Palpadme y daos cuenta de que un fantasma no
tiene carne y huesos, como veis que yo tengo.» Dicho esto, les mostró las ma-
nos y los pies. Y como no acababan de creer por la alegría, y seguían atónitos,
les dijo: «¿Tenéis ahí algo de comer?» Ellos le ofrecieron un trozo de pez asado.
Él lo tomó y comió delante de ellos. Y les dijo: «Esto es lo que os decía mientras
estaba con vosotros: que todo lo escrito en la ley de Moisés y en los profetas y
salmos acerca de mí tenía que cumplirse.» Entonces les abrió el entendimiento
para comprender las Escrituras. Y añadió: «Así estaba escrito: el Mesías pade-
cerá, resucitará de entre los muertos al tercer día, y en su nombre se predicará
la conversión y el perdón de los pecados a todos los pueblos, comenzando por
Jerusalén. Vosotros sois testigos de esto.»

Entiendo la Palabra
La aparición a los once es narrada, por todos los evangelistas, aunque de muy
distinta manera. Un verdadero relato lo encontramos sólo en Lucas y Juan. Re-
cordemos que son los dos últimos en escribir su evangelio, y por eso nos tras-
miten relatos muy elaborados teológicamente.
«Llenos de miedo». No tiene mucha lógica el terror manifestado… Pero esto
quiere decir que no fue fácil comprender que la Vida puede vencer a la muerte.
También nos advierte que no pudo ser una invención de los discípulos, porque
no estaban nada predispuestos a esperar lo que sucedió en Jesús. Es curioso,
en Juan, los discípulos reunidos tienen miedo de los judíos. En Lucas, tienen
miedo del mismo Jesús que se les aparece. Hay aquí una sutil diferencia que
debe hacernos pensar.
«Creían ver un fantasma». El texto se empeña en que tomemos conciencia de
lo difícil que fue reconocer a Jesús. Los que acaban de llegar de Emaús caminan
varios kilómetros con él y cenan con él sin conocerle. Incluso Magdalena pensó
que se trataba del hortelano. ¿Qué nos quieren decir estas acotaciones? Era
Jesús, pero no era él.
«Esto es lo que os decía mientras estaba con vosotros». ¿Es que en ese mo-
mento no estaba con ellos? Estas incongruencias nos tienen que abrir los ojos.
No es tan sencillo descubrir lo que los textos nos quieren decir, más allá de la
simple narración de un suceso.
“Mientras estaba con vosotros”. Indica con toda claridad que ahora no está con
ellos físicamente. Estas son las pistas que tenemos que advertir para no caer
en la trampa de una interpretación literal.
Jesús está presente en medio de la comunidad. Su presencia es objeto de ex-
periencia personal, pero no caen en la tentación de creer que es la misma pre-
sencia de la que disfrutaron cuando vivía con ellos. Jesús es el mismo, pero no
está con ellos como antes. Está con ellos, come con ellos se relaciona con ellos,
pero no de la misma manera que lo hacía cuando andaba por los caminos de
Galilea.
Tampoco pensemos que esta presencia es de inferior categoría. Esta presencia
de Jesús en medio de la comunidad es mucho más real que antes. Ahora es
cuando descubren al verdadero Jesús.
«Mirad mis manos y mis pies, palpadme». Las manos y los pies, prueba de su
muerte por amor en la cruz; y de que ese Jesús que se deja ver ahora, es el
mismo que crucificaron. Característica de este relato es la insistencia en la ma-
terialidad. Es importante dejar claro que no se trata de fantasías o ilusiones de
los discípulos.
«Así estaba escrito». Otra característica de Lucas es la insistencia en que se
tienen que cumplir las Escrituras. Esto es muy interesante, porque en todos los
salmos que hablan de siervo doliente, termina con la intervención de Dios que
se pone de su parte y reivindica su justicia.
No son los enemigos de Jesús los que se han salido con la suya, sino que el plan
de salvación de Dios se cumple a través de los acontecimientos por muy adver-
sos que se puedan presentar.

Medito la Palabra
• ¿Qué significa para mí creer en la resurrección del Señor? ¿Es solo creer
en un dato històrico o va más allá?
• ¿Dónde y cómo reconoces los signos de la presencia del Resucitado en tu
vida y en los acontecimientos de cada día?
• Jesús resucitado no es un fantasma, sino aquel que vive y está presente
en nuestras vidas. ¿Estás convencido de ello? ¿De qué “fantasmas” ten-
dríamos que liberarnos para vivir a fondo el mensaje de esperanza de la
Pascua?
• ¿Experimento la alegría de los discípulos de Emaús y cuento a mis hermanos
cómo el Señor se manifiesta en mi vida, de panera particular en la “Fracción
del Pan”, en la Celebración del Memorial, en la Eucaristía?
• ¿En medio de mis conflictos y dificultades dejo que el Señor de la Pascua
me llene de su Paz?
• ¿Acepto que el Mesías Resucitado y Glorioso debía pasar por la muerte?
¿Tiene algo que ver esto con mi vida?
• En su nombre se anunciará… la conversión y el perdón de los pecados.
¿Cómo deberíamos traducir hoy esta misión reconciliadora que nace de la
Pascua?
• No estamos solos en tarea de construir el Reino. Contamos con la fuerza
del Espíritu de Dios. ¿Sientes esta presencia? ¿De qué modo te anima a
seguir adelante?

Rezo con la Palabra

Entonces les abrió el entendimiento…
Jesús, Señor resucitado,
tú tuviste que abrir los ojos a tus discípulos
para que comprendieran las Escrituras.
Hoy entiendes la dificultad que tenemos
para distinguir tu presencia en medio de nosotros.
 Lo que hiciste entonces con aquellos seguidores
repítelo también hoy con nosotros, Señor:
para que comprendamos las Escrituras.
Óbrenos los ojos y el corazón a tu Palabra
para que podamos reconocer hoy tu presencia
allí donde tú nos la quieres manifestar.
Óbrenos los ojos para que te veamos presente
y te sintamos viviente en cada uno de nosotros,
para que te sepamos reconocer y amar
en el corazón de nuestros hermanos y hermanas
sobre todo en el corazón dolorido de los que sufren.
Así podremos ser testigos gozosos
de todo lo que hemos «visto y experimentado».

La imagen

Oración final
Te damos gracias, Señor, porque hemos podido contemplar tu Palabra que nos
habla de tu gloriosa Resurrección. Sabemos que estás con el Padre y al mismo
tiempo junto a nosotros con una presencia cercana y gloriosa a la vez. Confia-
mos en tu cercanía para seguir tus pasos y proclamar con nuestras obras que
tú eres el que da verdadero sentido a la vida. Ayúdanos con tu gracia.