You are on page 1of 8

 Pregar Temps durant l’any

Diumenge 4t
la Paraula 1 de febrer de 2015

Pregària inicial
Pare, tu que ets font de vida, dóna’ns la gràcia de respondre a la crida del
teu Fill Jesús que ens ha fet amics seus. Fes que seguint-lo a Ell, el nostre
mestre i pastor, visquem el seu manament nou i ens mantinguem en el
camí de la veritat. Per Jesucrist, el teu Fill i Senyor nostre.

Llegeixo la Paraula Marc 1,21-28


A Cafar-Naüm Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent
s’estranyava de la seva manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els
mestres de la llei, sinó amb autoritat. En aquella sinagoga hi havia un home
posseït d’un esperit maligne que es posà a cridar:
— «¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a
destruir-nos? Ja sé prou qui ets: ets el Sant de Déu».
Però Jesús el reprengué i li digué:
— «Calla i surt d’aquest home».
Llavors l’esperit maligne sacsejà violentament el posseït, llançà un gran
xiscle i en va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells:
— «¿Què vol dir això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot
mana als esperits malignes, i l’obeeixen».
I aviat la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

Entenc la Paraula
Som el primer dia d’activitat de Jesús. El seu primer contacte amb la gent
s’esdevé a la sinagoga. És un signe que la primera intenció de Jesús va ser
redreçar la religiositat del poble que havia estat tergiversada per una in-
terpretació opressora de la Llei.
Dues vegades en el relat es fa referència a l’ensenyament de Jesús, però no
es diu res del que ensenya. Es parla de l’obra. El que Jesús fa és alliberar un
home d’un poder opressor, l’esperit maligne (contrari a l’esperit sant).
La clau és que Jesús allibera, quan parla i quan actua. La bona notícia que
anuncia Marc, és l’alliberament, en dues direccions: de les forces del mal
(esperit maligne); i de la força opressora de la Llei, explicada d’una manera
alienant pels fariseus i mestres de la llei (no com els mestres de la llei).
La intenció de Marc és que la gent es faci la pregunta clau: Qui és Jesús?
El que acabem de llegir i tot el que segueix en aquest evangeli, serà la res-
posta.
Avui «parlar amb autoritat» seria parlar des de l’experiència personal i no
d’oïdes. L’única cosa que fem, també avui, és aprendre de memòria una
doctrina i unes normes morals, que després transmetem com a cotorres,
com es transmeten la llista dels reis gots.
Això és el que no funciona. En religió, l’única manera vàlida d’ensenyar és
la vivència que es transmet per contagi, per osmosi i no per aprenentatge.
D’aquí ve que la nostra religió sigui avui completament artificial i buida,
que no ens comprometi a res perquè l’hem buidada de tot contingut vi-
vencial.
“Esperit maligne” seria avui tot el que impedeix una autèntica relació amb
Déu i amb els altres. Fixeu-vos fins a quin punt estem tots posseïts per
l’esperit maligne. Aquestes forces les trobem tant en el nostre interior
com en l’exterior. Mai, a través de la història, hi ha hagut tantes ofertes
falses de salvació, com avui.
Una de les tasques més urgents de l’ésser humà, és descobrir els seus pro-
pis dimonis; perquè només quan es desemmascara aquesta força malè-
fica, s’estarà en condicions de superar-la. Amb aquesta perspectiva veu-
rem que la tasca fonamental de Jesús és lliurar a l’home del maligne.
Calla i surt d’aquest home. L’expulsió del “esperit maligne” reflecteix des
del principi, el plantejament de l’evangeli com una lluita entre el poder del
bé i el poder del mal. En el ben entès que “mal” és tota mena d’esclavatge
que priva l’home ser ell mateix.
Adonem-nos que en el relat evangèlic ningú se sorprèn del “exorcisme”,
que era cosa corrent en aquella època. El que els crida l’atenció és la su-
perioritat que manifesta Jesús en fer-ho, demostrant així qui és. Jesús no
pronuncia fórmules màgiques ni fa cap signe estrafolari. Simplement amb
l’autoritat de la seva paraula realitza la curació.
El que acaben de veure els suscita la pregunta: Què és això? L’evangeli de
Marc és la resposta a una sola pregunta: Qui és Jesús?
Medito la Paraula
La paraula de Jesús va ser sempre una paraula autoritzada, plena de veri-
tat i de vida; per això expulsava dimonis i alliberava els oprimits pel mal.
 Som verdaders deixebles del nostre Mestre? La nostra paraula, vol
ser com la seva?: una paraula autoritzada i eficaç, que engendra
llibertat, justícia, pau, esperança, amor i vida als germans més ne-
cessitats?
Tots i cada un dels membres de la comunitat hem de realitzar la missió
que el Senyor ens encomana; casats o solters, l’important és respondre a
la seva crida i no utilitzar aquesta condició per establir categories entre
nosaltres:
 Com col·laboro jo, amb els dons que el Senyor m’ha donat, a la
construcció d’una Comunitat rica per la seva varietat? Com col·la-
boro a la implantació del Regne entre nosaltres?
Jesús actuava de tal manera que ningú no quedava indiferent davant seu;
uns l’admiraven, d’altres no podien suportar la seva llibertat i la seva pro-
ximitat a Déu Pare.
 La meva actuació, la de la meva comunitat, interpel·la la gent que
ens veu i ens envolta? Impressiona, qüestiona, fa reflexionar?

Prego amb la Paraula


Allibera’ns del dimoni de la por...
Senyor, Déu i Pare,
quan a la Sinagoga de Cafar-Naüm,
el teu Fill expulsa aquell esperit maligne
ja estava anunciant –i alhora mostrant–
la seva victòria sobre el mal i la mort...
Gràcies, perquè amb el gest de Jesús
ens dius com vols que siguem
els homes i dones del Regne:
homes i dones alliberats del pecat
i senyors del nostre propi destí.
Gràcies, perquè amb el gest de Jesús
ens dius què vols que fem
els homes i dones del Regne:
que ajudem també les persones
a alliberar-se dels dimonis del tenir,
de l’egoisme i de la insolidaritat.
Allibera’ns de la por, que no ens deixa
posar-nos al servei del teu Regne.

Altres paraules m’ajuden


El medi diví
Pierre Teilhard de Chardin
«A mesura que em vaig analitzant més a fons, descobreixo aquesta veri-
tat psicològica: que no hi ha cap home que mogui ni el dit menut per la
més petita obra si no és empès per la convicció, més o menys vaga, que
està treballant a escala infinitesimal (almenys de forma indirecta) per
l’edificació de quelcom Definitiu, és a dir, en la teva mateixa obra, Déu
meu. Això pot sonar a cosa estranya i desmesurada a aquells qui obren
sense analitzar-se críticament fins a l’extrem. I, tanmateix, vet aquí una
llei fonamental de llur acció. Manca ni més ni menys l’atracció d’això que
en diem l’Absolut, manques ni més ni menys tu mateix, per a posar en
funcionament la fràgil llibertat que ens has concedit.»

Pregària final
Senyor Jesús, et donem gràcies per la teva Paraula que ens ha fet veure
més clarament la voluntat del Pare. Fes que el teu Esperit il·lumini les nos-
tres accions i ens comuniqui la força per seguir el que la teva Paraula ens
ha fet veure. Fes que nosaltres com María, la teva Mare, puguem no sola-
ment escoltar, sinó també posar en pràctica la Paraula. Tu que vius i reg-
nes amb el Pare en la unitat de l’Esperit Sant per tots els segles dels segles.
Amén.
 Orar Tiempo Ordinario
Domingo IV
la Palabra 1 de febrero de 2015

Oración inicial
Padre, tú que eres fuente de vida, danos la gracia de responder al llamado
de tu Hijo Jesús que nos ha hecho sus amigos. Haz que siguiéndole a Él,
nuestro maestro y pastor, vivamos su mandamiento nuevo y permanezca-
mos en el camino de la verdad. Por Jesucristo tu Hijo y Señor nuestro.

Leo la Palabra Marcos 1,21-28


En aquel tiempo, Jesús y sus discípulos entraron en Cafarnaún, y cuando el
sábado siguiente fue a la sinagoga a enseñar, se quedaron asombrados de
su doctrina, porque no enseñaba como los escribas, sino con autoridad.
Estaba precisamente en la sinagoga un hombre que tenía un espíritu in-
mundo, y se puso a gritar: «¿Qué quieres de nosotros, Jesús Nazareno?
¿Has venido a acabar con nosotros? Sé quién eres: el Santo de Dios.» Jesús
le increpó: «Cállate y sal de él.» El espíritu inmundo lo retorció y, dando
un grito muy fuerte, salió.
Todos se preguntaron estupefactos: «¿Qué es esto? Este enseñar con au-
toridad es nuevo. Hasta a los espíritus inmundos les manda y le obede-
cen.»
Su fama se extendió en seguida por todas partes, alcanzando la comarca
entera de Galilea.

Entiendo la Palabra
Estamos en el primer día de actividad de Jesús. Su primer contacto con la
gente tiene lugar en la sinagoga. Es un signo de que la primera intención
de Jesús fue enderezar la religiosidad del pueblo que había sido tergiver-
sada por una interpretación opresora de la Ley.
Por dos veces en el relato se hace referencia a la enseñanza de Jesús, pero
no se dice nada de lo que enseña. Se habla de la obra. Lo que Jesús hace
es liberar a un hombre de un poder opresor, el espíritu inmundo (contrario
al espíritu santo).
La clave es que Jesús libera, cuando habla y cuando actúa. La buena noticia
que anuncia Marcos, es la liberación, en dos direcciones: de las fuerzas del
mal (espíritu inmundo); y de la fuerza opresora de la Ley, explicada de una
manera alienante por los fariseos y letrados (no como los letrados).
La intención de Marcos es que la gente se haga la pregunta clave: ¿Quién
es Jesús? Lo que acabamos de leer y todo lo que sigue en este evangelio,
será la respuesta.
Hoy «hablar con autoridad» sería hablar desde la experiencia personal y
no de oídas. Lo único que hacemos, también hoy, es aprender de memoria
una doctrina y unas normas morales, que después transmitimos como co-
torras, como se transmiten la lista de los reyes godos.
Esto es el que no funciona. En religión, la única manera válida de enseñar
es la vivencia que se transmite por contagio, por ósmosis y no por apren-
dizaje. He ahí la razón que explica por qué nuestra religión sea hoy com-
pletamente artificial y vacía, que no nos comprometa a nada porque la
hemos vaciado de todo contenido vivencial.
“Espíritu inmundo” sería hoy todo el que impide una auténtica relación
con Dios y con los otros. Fijaos hasta qué punto estamos todos poseídos
por el espíritu inmundo. Estas fuerzas las encontramos tanto en nuestro
interior como en el exterior. Nunca como hoy, ha habido a través de la
historia, tantas ofertas falsas de salvación.
Una de las tareas más acuciantes del ser humano, es descubrir sus propios
demonios; porque sólo cuando se desenmascara esta fuerza maléfica, se
estará en condiciones de superarla. Con esta perspectiva veremos que la
tarea fundamental de Jesús es entregar al hombre del inmundo.
Cállate y sal de él. La expulsión del “espíritu inmundo” refleja desde el
principio, el planteamiento del evangelio como una lucha entre el poder
del bien y el poder del mal. Bien entendido que “mal” es toda clase de
esclavitud que impide al hombre ser él mismo.
No se nos escapa que en el relato evangélico nadie se asombra del “exor-
cismo”, que era corriente en aquella época. Lo que les llama la atención es
la superioridad que manifiesta Jesús al hacerlo, demostrando así quién es.
Jesús no pronuncia fórmulas mágicas ni hace ningún signo estrafalario. Sim-
plemente con la autoridad de su palabra obra la curación.
Lo que acaban de ver les suscita la pregunta: ¿Qué es esto? El evangelio
de Marcos es la respuesta a una sola pregunta: ¿Quién es Jesús?

Medito la Palabra
La palabra de Jesús fue siempre una palabra autorizada, llena de verdad y
de vida; por eso expulsaba demonios y liberaba a los oprimidos por el mal.
 ¿Somos verdaderos discípulos de nuestro Maestro? ¿Es nuestra
palabra, como la suya, una palabra autorizada y eficaz, que en-
gendra libertad, justicia, paz, esperanza, amor y vida a los herma-
nos más necesitados?
Todos y cada uno de los miembros de la comunidad tenemos que realizar
la misión que el Señor nos encomienda; casados o solteros, lo importante
es responder a su llamada y no utilizar esa condición para establecer cate-
gorías entre nosotros.
 ¿Cómo colaboro yo, con los dones que el Señor me ha dado, a la
construcción de una Comunidad rica por su variedad, y a la im-
plantación del Reino entre nosotros?
Jesús actuaba de tal manera que nadie quedaba indiferente ante él; unos
lo admiraban, otros no podían soportar su libertad y su cercanía a Dios
Padre.
 Mi actuación, la de mi comunidad, ¿interpela a la gente que nos
ve y nos rodea, impresiona, cuestiona, hace reflexionar, alegra,
libera, trae paz, justicia y esperanza, o deja indiferentes a los de-
más?

Rezo con la Palabra


Líbranos del demonio del miedo…
Señor, Dios y Padre,
cuando en la Sinagoga de Cafarnaúm,
tu Hijo expulsaba aquel espíritu maligno
estaba ya anunciando –también mostrando–
su victoria sobre el mal y sobre la muerte...
Gracias, porque con el gesto de Jesús
nos dices cómo quieres que seamos
los hombres y mujeres del Reino:
hombres y mujeres liberados del pecado
y señores de nuestro propio destino.
Gracias, porque con el gesto de Jesús
nos dices qué quieres que hagamos
los hombres y mujeres del Reino:
que ayudemos también a las personas
a liberarse de los demonios del tener,
del egoísmo y de la insolidaridad.
Líbranos del miedo, que no nos deja
ponernos al servicio de tu Reino.

Otras palabras me ayudan


El medio divino
Pierre Teilhard de Chardin
"Cuanto más me analizo, más descubro esta verdad psicológica: que nin-
gún hombre levanta el meñique por la menor obra sin que le mueva la
convicción, más o menos oscura, que está trabajando infinitesimalmente
(al menos de manera indirecta) para la edificación de alguna cosa. Defini-
tivamente: Tu misma obra, Dios mío. Eso puede parecer extraño y desme-
surado a los que obren sin analizarse hasta el fondo. Y, sin embargo se
trata de una ley fundamental de su acción. Hace falta ni más ni menos que
la atracción de lo que se llama el Absoluto, y hace falta, ni más ni menos,
que Tú mismo para poner en marcha la frágil libertad que nos has dado."

Oración final
Señor Jesús, te damos gracia por tu Palabra que nos ha hecho ver mejor la
voluntad del Padre. Haz que tu Espíritu ilumine nuestras acciones y nos
comunique la fuerza para seguir lo que Tu Palabra nos ha hecho ver. Haz
que nosotros como María, tu Madre, podamos no sólo escuchar, sino tam-
bién poner en práctica la Palabra. Tú que vives y reinas con el Padre en la
unidad del Espíritu Santo por todos los siglos de los siglos. Amén.

You might also like