 Pregar Temps de quaresma

Diumenge 4t
la Paraula 15 de març de 2015

Pregària inicial
Esperit de veritat, enviat per Jesús per a conduir-nos a la veritat completa,
obre la nostra ment a la intel·ligència de les Escriptures. Fes que com Maria
aprenguem a escoltar amb cor bo i perfecte la Paraula que Déu ens envia en
la vida i en l’Escriptura, per a custodiar-la i fer fruit amb la nostra perseve-
rança.

Llegeixo la Paraula Jn 3,14-21

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem:
«Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l'home ha de ser
enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna.
Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú
dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món
gràcies a ell. Els qui creuen en ell, no seran condemnats.
Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del
Fill únic de Déu.
Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat
més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal.
Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè
la llum descobriria com són les seves obres.
Però els qui viuen d'acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum, i que
tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu».

Entenc la Paraula
«Com Moisès, en el desert, enlairà la serp» És una clara al·lusió a la crucifixió,
però en dir «enlairat», va molt més allà d'una al·lusió a la serp. La creu és la
manifestació suprema de l'amor i la lleialtat de Déu. És el moment de l'exal-
tació definitiva de Jesús.
«Perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna». La conseqüència de
«ser enlairat», és donar plenitud de Vida. L'Esperit que ens comunicarà, serà
la veritable font de Vida per a tots els que li acceptin.
«Déu estima tant el món». No s’adreça només als cristians, sinó al món. Jesús
és el do de Déu a la humanitat.
«Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món
gràcies a ell». Per a Juan, Jesús és enviat al món, Per als sinòptics, és l’enviat
a Israel. La salvació es per a tots. No només al poble escollit, sinó a totes les
nacions.
El que li presta adhesió no està subjecte a sentència; el que es nega a pres-
tar-la-hi ja té la sentència. No hi cap la indiferència. O es presta adhesió o es
nega aquesta adhesió. Vet aquí una dada importantíssima per entendre la
manera d'actuar (o de no actuar) de Déu. Tant la sentència negativa com la
positiva, no és conseqüència d'un acte extern de Déu. És el resultat d'una ac-
titud permanent de cadascú identificada amb el mateix acte d'adhesió.
Els homes «s'han estimat més la foscor que la llum». »El seu comportament»
fa referència a la conducta habitual, no a un acte puntual.
En el pròleg de l’evangeli Joan ens havia dit: "i la Vida era la llum dels homes".
No és la llum la que dóna Vida (com a mestre), sinó a l'inrevés, és la Vida la
que t'il·luminarà. Sense Vida no es pot acceptar la llum. La falta de Vida com-
porta el rebuig de la llum.
El qui és còmplice de la mort, no aguanta la Vida. La considera com una agres-
sió. No es trien les tenebres pel valor que puguin tenir en si, sinó per odi a la
llum. No són les doctrines (llum) les que separen de Déu, sinó les conductes
(Vida). El qui amb la seva manera d'obrar danya l'home, s'oposa a l'amor-
vida. Rebutjant la llum, creu que pot continuar fent el mal sense ser desco-
bert.
«Busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons
Déu». L'acostament a la llum, es fa per amor a la llum, no perquè es vegin les
obres. No obres fetes tal com Déu vol, sinó una mica més. Obres en les quals,
amb l'activitat de l'home, es veu la de Déu revelant en elles la seva glòria-
amor. «Creure» va unit a les obres bones. La incredulitat acompanya les obres
dolentes. Jesús evidencia el que és un home.
Medito la Paraula
Veient com el Pare ens estima i fins a on ha arribat el seu amor cap a nosaltres,
vegem de quina manera estem vivint la nostra vida, per veure si correspon o
no el projecte d'amor que Déu té per a cadascun de nosaltres.
• La meva fe en Déu, és una fe de conceptes o de vida?, quin lloc ocupa
Déu en la meva vida?,
• quina importància li dono a Ell, puc dir que Ell és el meu Déu, que ho
tinc com el meu Senyor, com el sentit de la meva vida?
Tenint en compte fins a on va arribar l'amor del Pare cap a nosaltres que va
enviar al seu propi Fill per donar-nos la seva vida, JO,
• de quina manera busco correspondre l'amor que Déu té cap a mi, que
no solament va morir per donar-nos la seva vida, sinó que a mi per-
sonalment em va regalar el do d'existir, de ser cristià, de conèixer-lo
i de tenir la possibilitat d'identificar-me amb Ell?,
• miro Jesús en tot moment i busco fer vida els seus ensenyaments?
L'evangeli ens diu: “…la llum va venir al món, i els homes van preferir les te-
nebres a la llum…” (3,19):
• en quines circumstàncies jo faig la mateixa opció, de rebutjar la llum
i buscar la foscor, és a dir, negar a Déu amb la meva vida i seguir déus
falsos?,
• Hi ha alguna cosa a la meva vida que sigui negació de Déu, rebuig del
seu projecte d'amor?, què?
Il·luminats per la llum de la veritat que ens porta Jesús,
• quines coses haig de canviar en la meva vida?,
• què és allò que m'allunya de Déu, que m'aparta del seu amor?, què
puc fer sobre aquest tema?

Prego amb la Paraula

«És la mirada el que salva» (Simone Weil)
Oh Déu nostre, Pare de misericòrdia,
et donem gràcies pel gran amor
que ens has manifestat en Jesucrist.
 Beneït siguis perquè Jesús ens ha dit
que Tu, Pare del cel, ets sobretot
un Déu de vida i no de mort,
un Déu de salvació i no de condemna.
Sabem que ens mires amb amor infinit
i esperes que alcem vers Tu la mirada,
per poder creuar la teva amb les nostres
i omplir-nos d’amor, de llum i de vida.
Confiats, ens adrecem a Tu, Senyor:
fes-nos veure la claror de la teva mirada,
per tal que plens de la teva llum i veritat,
puguem avançar segurs pels camins de la vida.

La imatge

Pregària final
Senyor Jesús, et donem gràcies per la teva Paraula que ens ha fet veure millor
la voluntat del Pare. Fes que el teu Esperit il·lumini les nostres accions i ens
comuniqui la força per continuar allò que la teva Paraula ens ha fet veure. Fes
com María, la teva Mare, no sols escoltem, sinó que també posem en pràctica
la Paraula. Amén.
  Orar Tiempo de cuaresma
Domingo IV
la Palabra 15 de marzo de 2015

Oración inicial
Espíritu de amor, enviado por Jesús para conducirnos a la verdad plena, abre
nuestra mente y nuestro corazón a la inteligencia de las Escrituras. Haz que
aprendamos como María a escuchar con corazón bueno y obediente la Pala-
bra que Dios nos envía en la vida y en la Escritura, para custodiarla y producir
fruto con nuestra perseverancia.

Leo la Palabra Jn 3,14-21

En aquel tiempo, dijo Jesús a Nicodemo:
«Lo mismo que Moisés elevó la serpiente en el desierto, así tiene que ser ele-
vado el Hijo del hombre, para que todo el que cree en él tenga vida eterna.
Tanto amó Dios al mundo que entregó a su Hijo único para que no perezca
ninguno de los que creen en él, sino que tengan vida eterna. Porque Dios no
mandó su Hijo al mundo para juzgar al mundo, sino para que el mundo se
salve por él.
El que cree en él no será juzgado; el que no cree ya está juzgado, porque no
ha creído en el nombre del Hijo único de Dios.
El juicio consiste en esto: que la luz vino al mundo, y los hombres prefirieron
la tiniebla a la luz, porque sus obras eran malas.
Pues todo el que obra perversamente detesta la luz y no se acerca a la luz,
para no verse acusado por sus obras. En cambio, el que realiza la verdad se
acerca a la luz, para que se vea que sus obras están hechas según Dios.»

Entiendo la Palabra
«Lo mismo que Moisés elevó la serpiente»: Es una clara alusión a la crucifi-
xión, pero al decir “levantado”, va mucho más allá de una alusión a la ser-
piente. La cruz es la manifestación suprema del amor y la lealtad de Dios. Es
el momento de la exaltación definitiva de Jesús.
«Para que todo el que cree en él tenga vida eterna». La consecuencia de “ser
levantado en alto”, es dar plenitud de Vida. El Espíritu que nos comunicará,
será la verdadera fuente de Vida para todos los que le acepten.
«Tanto amó Dios al mundo»: No se dirige sólo a los cristianos, sino al mundo.
Jesús es el don de Dios a la humanidad.
«Dios no mandó su Hijo al mundo para juzgar al mundo, sino para que el
mundo se salve por él». Para Juan, Jesús es enviado al mundo. Para los sinóp-
ticos, a Israel. La salvación está destinada a todos. No sólo al pueblo elegido,
sino a todas las naciones.
«El que cree en él no será juzgado; el que no cree ya está juzgado». No hay
lugar para la indiferencia. O se presta adhesión o se niega esa adhesión. Es
este un dato importantísimo para entender la manera de actuar (no actuar)
de Dios. Tanto la sentencia negativa como la positiva, no es consecuencia de
un acto externo de Dios. Es el resultado de una actitud permanente identifi-
cada con el mismo acto de adhesión.
«Los hombres prefirieron la tiniebla a la luz». "Su modo de obrar" denota el
proceder habitual, no un acto puntual.
En el prólogo se nos había dicho: "y la Vida era la luz de los hombres". No es
la luz la que da Vida (como maestro), sino al revés, es la Vida la que te ilumi-
nará. Sin Vida no se puede aceptar la luz. La falta de Vida lleva consigo el re-
chazo de la luz.
El que es cómplice de la muerte, no aguanta la Vida. La considera como una
agresión. No se eligen las tinieblas por el valor que puedan tener en sí, sino por
odio a la luz. No son las doctrinas (luz) las que separan de Dios, sino las conduc-
tas (Vida). Quién con su modo de obrar daña al hombre, se opone al amor-vida.
Rechazando la luz, cree poder continuar haciendo el mal sin ser descubierto.
«Se acerca a la luz, para que se vea que sus obras están hechas según Dios».
El acercamiento a la luz, se hace por amor a la luz, no para que se vean las
obras. No obras hechas según Dios quiere, sino algo más. Obras en las que,
con la actividad del hombre, se ve la de Dios revelando en ellas su gloria-amor.
Creer va unido a las obras buenas. La incredulidad acompaña a las obras ma-
las. Jesús evidencia lo que es un hombre.
Medito la Palabra
Viendo como el Padre nos ama y hasta donde ha llegado su amor hacia noso-
tros, veamos de qué manera estamos viviendo nuestra vida, para ver si corres-
ponde o no al proyecto de amor que Dios tiene para cada uno de nosotros.
• Mi fe en Dios, ¿es una fe de conceptos o de vida?, ¿qué lugar ocupa
Dios en mi vida?,
• ¿qué importancia le doy a Él, puedo decir que Él es mi Dios, que lo
tengo como mi Señor, como el sentido de mi vida?
Teniendo en cuenta hasta donde llegó el amor del Padre hacia nosotros que
envió a su propio Hijo para darnos su vida, YO,
• ¿de qué manera busco corresponder el amor que Dios tiene hacia
mí, que no solo murió para darnos su vida, sino que a mí personal-
mente me regaló el don de existir, de ser cristiano, de conocerlo y
de tener la posibilidad de identificarme con Él?,
• ¿miro en todo momento a Jesús y busco hacer vida sus enseñanzas?
El evangelio nos dice: “…la luz vino al mundo, y los hombres prefirieron las
tinieblas a la luz…” (3,19),
• ¿en qué circunstancias yo hago la misma opción, de rechazar la luz y
buscar la oscuridad, es decir, negar a Dios con mi vida y seguir a dio-
ses falsos?,
• ¿existe algo en mi vida que sea negación de Dios, rechazo de su pro-
yecto de amor?, ¿qué?
Iluminados por la luz de la verdad que nos trae Jesús,
• ¿qué cosas debo cambiar en mi vida?,
• ¿qué es aquello que me aleja de Dios, que me aparta de su amor?,
¿qué puedo hacer al respecto?

Oro con la Palabra

«Lo que salva es la mirada» (Simone Weil)
Oh Dios nuestro, Padre de misericordia,
te damos gracias por el gran amor
que nos has manifestado en Jesucristo.
 Bendito seas porque Jesús nos ha dicho
que Tú, Padre del cielo, eres sobre todo
un Dios de vida y no de muerte,
un Dios de salvación y no de condena.
Sabemos que nos miras con amor infinito
y esperas que alcemos hacia Ti la mirada,
para poder cruzar la tuya con las nuestras
y llenarnos de amor, de luz y de vida.
Confiados, a Ti nos dirigimos, Señor:
que brille tu rostro sobre nosotros,
para que, llenos de tu luz y tu verdad,
podamos avanzar seguros por la vida.

La imagen

Oración final
Señor Jesús, que has dado tu vida por nosotros, danos cruzar tu mirada con
las nuestras para poder recibir de ella luz, verdad y vida. Transita tú nuestros
caminos, desenmascara nuestras opciones para que sean transformadas por
la fuerza salvadora de tu amor eterno. Que al contemplarte a Ti, el Traspa-
sado, seamos colmados de luz y de gracia. Amén.