UPC

Índex

4.1 Càlcul de primitives de funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

ETSEIAT

Integrals immediates usuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Càlcul I

Integració per descomposició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Integració per canvi de variable . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Integració per parts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Integració de funcions racionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Integració de funcions trigonomètriques i

hiperbòliques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

JJ Integrals irracionals senzilles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

II

Imp.

Sortir

1 / 26
 UPC
4.1 Càlcul de primitives de funcions

Segons el mètode d’integració que utilitzem podrı́em fer la classificació següent:

• Immediates
ETSEIAT
Càlcul I

– Directament → a partir de les primitives elementals.

– Per descomposició → desglosant convenientment la integral inicial
– Per canvi de variable → senzill
• Per parts. Utilitzem la Fórmula d’integració per parts:
Z Z
u dv = uv − v du
R R
És clar que aquest mètode serà eficaç quan v du sigui més senzilla de calcular que u dv.
Les podem classificar en:

– No cı́cliques → després del procés obtenim la primitiva

JJ – Cı́cliques → després del procés obtenim la integral inicial dins d’una equació
II

J • Racionals
– Elementals → immediates, o bé completant quadrats
I
– Generals → descomposició en fraccions simples
Imp.
• Trigonomètriques i hiperbòliques → ús de relacions trigonomètriques o canvi de variable trigo-
Sortir nomètric (ı́dem amb hiperbòlic)
• Irracionals → canvi de variable trigonomètric o hiperbòlic
2 / 26
 UPC
Integrals immediates usuals

f r+1 f0
Z Z
0 r
f · f dx = +C (r 6= −1) dx = ln | f | +C
r+1 f
ETSEIAT

af
Z Z
Càlcul I

f 0 · e f dx = e f +C 0 f
f · a dx = +C (a ∈ (0, ∞) − {1})
ln a
Z Z
0
f · cos f dx = sin f +C f 0 · sin f dx = − cos f +C
f0 f0
Z Z
dx = tg f +C dx = −cotg f +C
cos2 f sin2 f
f0 −f0
Z Z
p dx = arcsin f +C p dx = arccos f +C
1− f2 1− f2
f0
Z Z
JJ dx = arctg f +C f 0 · cosh f dx = sinh f +C
1+ f2
II f0
Z Z
0
f · sinh f dx = cosh f +C dx = tgh f +C
J cosh2 f
f0 f0
Z Z
I dx = −cotgh f +C dx = arg sinh f +C
sinh2 f
p
f2+1
Imp.
f0 f0
Z Z
Sortir dx = arg cosh f +C dx = arg tgh f +C
1− f2
p
f2−1
3 / 26
 UPC
Integració per descomposició

En general, el mètode de descomposició consisteix a transformar o descompondre

l’integrand en suma o resta d’altres, de manera que la integració d’aquestes és més
ETSEIAT

senzilla:
Càlcul I

Z Z Z
[α f (x) + βg(x)]dx = α f (x)dx + β g(x)dx, on α, β ∈ R

Exemples 4.1
√
x5 − 3 x + 4
Z
(1) dx
JJ x
II
Z
J (2) tg 2 x dx
I

Imp.
dx
Z
Sortir (3)
sin2 x · cos2 x
4 / 26
 UPC
Integració per canvi de variable

Exemples 4.2

e3x
Z
ETSEIAT

√
Càlcul I

(1) dx =?
e6x + e3x + 2
e3x t 1 dt
Z Z Z
√ dx = √ dt = √ = (∗) I, ob-
e6x + e3x + 2 (e3x =t) 3t t 2 + t + 2 3 t2 + t + 2
servant que
2
7 (2t + 1)2 + 7

2 1
t +t +2 = t + + =
2 4 4
tindrem
√1  
2 dt 2 1 2t + 1
Z Z
JJ 7
(∗) = p = r dt = arg sinh √ +C
II 3 (2t + 1)2 + 7 3 2t+1
2 3 7
√ +1
7
J
Finalment:
I
e3x
 3x 
1 2e + 1
Z
Imp. √ dx = arg sinh √ +C.
e6x + e3x + 2 3 7
Sortir

5 / 26
 arcsin(x/3)
UPC
Z
(2) √ dx =?
9 − x2
arcsin(x/3) 3t cost t2  x 2
Z Z Z
√ dx = p dt = t dt = = arcsin +C.
9 − x2 (arcsin 3x =t) 2 3
ETSEIAT

9 − 9 sin2 t
Càlcul I

JJ

II

Imp.

Sortir

6 / 26
 UPC
Integració per parts

Exemples 4.3
Z
ETSEIAT

(1) (3x2 − 2x + 4)e3x dx =?

Càlcul I

e3x
Fent u = 3x2 − 2x + 4, dv = e3x dx obtenim du = (6x − 2)dx, v = 3 per tant,

e3x 1
Z Z
2 3x 2
(3x − 2x + 4)e dx = (3x − 2x + 4) − e3x (6x − 2)dx =
3 3 (u=6x−2, dv=e3x dx)
e3x 1 e3x 6e3x
 Z 
2
= (3x − 2x + 4) − (6x − 2) − dx =
3 3 3 3
 
4x 16
= x2 − + e3x +C.
JJ 3 9
II

Imp.

Sortir

7 / 26
 Z
UPC
(2) arctg x dx =?

1
Fent u = arctg x, dv = 1 · dx obtenim du = 1+x2
dx, v = x per tant,
ETSEIAT

x
Z Z Z
Càlcul I

arctg x dx = 1 · arctg x dx = xarctg x − dx =

1 + x2
1 2x
Z
= xarctg x − dx =
2 1 + x2
1
= xarctg x − ln(1 + x2 ) +C.
2

JJ

II

Imp.

Sortir

8 / 26
 UPC
L’exemple següent és un model d’integral anomenada cı́clica.
Z
(3) ex cos x dx =?
ETSEIAT

Fent
Càlcul I

u = ex , dv = cos xdx obtenim du = ex dx, v = sin x

per tant:
Z Z  Z 
x x x x x x
e cos x dx = e sin x − e sin x dx = e sin x − −e cos x + e cos x dx
(u=ex , dv=sin x dx)
Z
x x
= e sin x + e cos x − ex cos x dx
| {z }
I
d’on en resulta l’equació
JJ
I = ex (sin x + cos x) − I ⇐⇒ 2I = ex (sin x + cos x)
II
1
J I = ex (sin x + cos x) +C
2
I i finalment,
Imp.
1
Z
Sortir ex cos x dx = ex (sin x + cos x) +C.
2
9 / 26
 UPC
Integració de funcions racionals

P(x)
Z
Volem integrar expressions de la forma , on P(x) i Q(x) són polinomis
Q(x)
ETSEIAT

amb coeficients reals. Els models principals els podem distribuir en dos blocs:
Càlcul I

elementals i generals.
(a) Elementals
A
Z
• dx = A ln |x − a| +C
x−a
A A
Z
• r
dx = (x − a)1−r +C
(x − a) 1−r
A
Z
• dx
ax2 + bx + c
Ax + B
Z
JJ
• dx
II ax2 + bx + c
on el denominador ax2 + bx + c no té arrels reals.
J

I Vegem com calcular aquestes dues últimes.

Imp.
3x − 2
Z
Sortir Exemple 4.4 dx =?
x2 + x + 1
10 / 26
 UPC
Com que x2 + x + 1 no té arrels reals, completant quadrats obtenim
1 2 3 (2x + 1)2 + 3
 
2
x +x+1 = x+ + = .
2 4 4
ETSEIAT

També podem arribar a l’expressió anterior tenint en compte que les arrels del denominador són:
Càlcul I

√ √
1 3 1 3
x1 = − 2 + 2 i i x2 = − 2 − 2 i per tant,

1 2 3 (2x + 1)2 + 3
 
2
x + x + 1 = (x − x1 )(x − x2 ) = x + + = .
2 4 4

Llavors
3x − 2 3x − 2
Z Z
dx = =
x2 + x + 1 x 2+x+1
x dx
Z Z
=3 2
dx − 2 2
dx =
JJ x +x+1 x +x+1 (x2 +x+1)0 =2x+1
3 2x + 1 − 1 dx
Z Z
II = dx − 2 dx =
2 Z x2 + x + 1 x 2+x+1
J 3 2x + 1
Z
dx
= dx − 14 dx =
I 2 x2 + x + 1 (2x + 1)2 + 3
Imp. = ···
 
3 7 2x + 1
Sortir = ln |x2 + x + 1| − √ arctg √ +C.
2 3 3
11 / 26
 UPC
(b) Generals Distingirem dos casos depenent dels graus de P i de Q.
• Si el grau P(x) ≥ grau Q(x), dividim els polinomis
P(x) Q(x) ·C(x) + R(x) R(x)
= = C(x) +
ETSEIAT

Q(x) Q(x) Q(x)

Càlcul I

sent grau R(x) < grau Q(x) i, per tant, podem considerar el cas següent.

• Si el grau P(x) < grau Q(x), determinem les arrels (reals i complexes)
de l’equació Q(x) = 0. Podem obtenir:
1. Arrels reals simples.
2. Arrels reals múltiples.
3. Arrels complexes simples.
JJ 4. Arrels complexes múltiples. (Aquest no el considerarem)
II Exemples 4.5
J

x2 + 2
Z
I
(1) dx =?
Imp. (x − 2)(x + 1)3
Sortir

12 / 26
 UPC
Descomponem la fracció i reduı̈m a denominador comú:
x2 + 2 A B C D
= + + + =
(x − 2)(x + 1)3 x − 2 x + 1 (x + 1)2 (x + 1)3
ETSEIAT

A(x + 1)3 + B(x − 2)(x + 1)2 +C(x − 2)(x + 1) + D(x − 2)

Càlcul I

= .
(x − 2)(x + 1)3
Igualant els numeradors:

x2 + 2 = A(x + 1)3 + B(x − 2)(x + 1)2 +C(x − 2)(x + 1) + D(x − 2) , ∀x ∈ R .

Substituint la x per 2, −1, 1 i 0, obtenim

2 2 1
A= , B=− ,C= i D = −1.
JJ 9 9 3
II Llavors
J
x2 + 2 2 dx 2 dx 1
Z Z Z Z Z
−2
3
dx = − + (x + 1) dx − (x + 1)−3 dx
I (x − 2)(x + 1) 9 x−2 9 x+1 3
Imp. 2 2 1 1 1 1
= ln |x − 2| − ln |x + 1| − + +C.
Sortir 9 9 3 x + 1 2 (x + 1)2
13 / 26
 UPC

8x2 + 6x + 6
Z
(2) dx =?
x3 − 3x2 + 7x − 5
ETSEIAT
Càlcul I

Les arrels del denominador són x1 = 1, x2 = 1 + 2i, x3 = 1 − 2i. Per tant,

x3 − 3x2 + 7x − 5 = (x − 1)(x − (1 + 2i))(x − (1 − 2i)) = (x − 1)((x − 1)2 + 4)
i podem descompondre la fracció de la manera següent:
8x2 + 6x + 6 A Bx +C A(x − 1)2 + 4A + (Bx +C)(x − 1)
= + = ,
x3 − 3x2 + 7x − 5 x − 1 (x − 1)2 + 4 (x − 1)((x − 1)2 + 4)
igualant els numeradors
8x2 + 6x + 6 = A(x − 1)2 + 4A + (Bx +C)(x − 1) , ∀x ∈ R .
JJ Substituint la x per 1, 0 i −1 obtenim
II A = 5, C = 19 i B = 3.
J
Integrant es té
I
8x2 + 6x + 6 dx 3x + 19
Z Z Z
Imp. dx = 5 + dx
x3 − 3x2 + 7x − 5 x−1 (x − 1)2 + 4
Sortir 3 x−1
= 5 ln |x − 1| + ln((x − 1)2 + 4) + 11 arctg +C.
14 / 26 2 2
 UPC
Integració de funcions trigonomètriques i
hiperbòliques

Estudiarem els casos següents:

ETSEIAT
Càlcul I

Z
• sinm x · cosn x dx
dx.
Z
• sin(ax) · cos(bx) dx
dx, i semblants.
Z
• R (sin x, cos x) dx on R és una funció racional en sin x i cos x.
Z
(a) sinm x · cosn x dx
(i) Suposem primer que m o n és senar. Per exemple si m és senar escrivim:
JJ sinm x = sin x · sinm−1 x on m−1 és parell.
II m−1
Utilitzant la igualtat sin2 x + cos2 x = 1 tenim sinm x = sin x · (1 − cos2 x) 2

J i, tot seguit, fem el canvi de variable cos x = t.

I (ii) Considerem ara que m i n són parells. De les igualtats
Imp. (
cos2 x + sin2 x = 1
Sortir
cos2 x − sin2 x = cos(2x)
15 / 26
 UPC
sumant i restant les equacions en traiem

sin2 x = 1 − cos(2x)

2
1 + cos(2x)
ETSEIAT

2
cos x =
Càlcul I


2
finalment substituı̈m i integrem.
Z
(b) sin(ax) · cos(bx) dx
dx, i semblants
Utilitzem les fórmules
1
sin A cos B = [sin(A + B) + sin(A − B)]
2
1
cos A cos B = [cos(A + B) + cos(A − B)]
2
−1
JJ sin A sin B = [cos(A + B) − cos(A − B)]
2
II
que ens transformen la integral de partida en suma o diferència d’integrals
J quasi immediates.
Z
I
(c) R (sin x, cos x) dx on R és una funció racional en sin x i cos x
Imp.
(i) En general fem el canvi de variable tg 2x = t i aleshores
Sortir
2t 1 − t2 2 dt
16 / 26
sin x = , cos x = , dx = .
1 + t2 1 + t2 1 + t2
 UPC

1+ t 2
2t
x
ETSEIAT

1- t 2
Càlcul I

Amb aquest canvi la integral sol ser llarga i és per això que estudiem també
diversos casos particulars.
(ii) Si R és imparell en sin x (és a dir, si R (− sin x, cos x) = −R (sin x, cos x)),
fem el canvi: cos x = t.
(iii) Si R és imparell en cos x fem el canvi: sin x = t.
(iv) Si R és parell en sin x i cos x, fem el canvi: tg x = t i aleshores
1 t dt
cos x = √ , sin x = √ , dx = .
1 + t2 1 + t2 1 + t2
JJ

II 1+ t 2
t
J x

I 1

Imp.
Observació 4.6 La integració de funcions hiperbòliques segueix un plantejament
Sortir
del tot anàleg al que hem esmentat per a les funcions trigonomètriques i, per tant,
17 / 26 no el desenvoluparem.
 UPC
Exemples 4.7

cos3 x dx =?
R
(1)
Z Z Z
3 2
cos x dx = cos x · cos x dx = cos x · (1 − sin2 x) dx =
ETSEIAT
Càlcul I

Z
= (cos x − cos x · sin2 x) dx =
sin3 x
= sin x − +C .
3

cos4 x dx =?
R
(2)
1 + cos(2x) 2
Z Z  
4
cos x dx = dx
2
1 
Z
JJ 2

= 1 + 2 cos(2x) + cos (2x) dx
II 4
1 + cos(4x)
J i posant cos2 (2x) = , obtenim
2
I Z  
1 1 cos(4x)
Z
Imp.
cos4 x dx = 1 + 2 cos(2x) + + dx
4 2 2
Sortir 3 sin(2x) sin(4x)
= x+ + +C.
18 / 26 8 4 32
 Z
UPC
(3) sin3 x · cos4 x dx=?
Z Z
3 4
sin x · cos x dx = sin x · (1 − cos2 x) · cos4 x dx
| {z }
ETSEIAT

sin2 x
Càlcul I

Fent el canvi cos x = t, − sin x dx = dt, tenim

Z Z
3 4
sin x cos x dx = − (1 − t 2 )t 4 dt
t5 t7
=− + +C
5 7
cos5 x cos7 x
=− + +C.
5 7
JJ Z
(4) sin(3x) · cos(5x) dx=?
II

J 1
Z Z
sin(3x) · cos(5x) dx = (sin(8x) + sin(−2x)) dx
I 2
Imp. tenint en compte que sin(−2x) = − sin(2x), obtenim
1 1
Z
Sortir
sin(3x) · cos(5x) dx = − cos(8x) + cos(2x) +C .
19 / 26
16 4
 Z
UPC
(5) tg 4 x dx =?

Fixem-nos que podem escriure

sin4 x (− sin x)4
ETSEIAT

4
Càlcul I

tg x = =
cos4 x (− cos x)4
i, per tant, tg 4 x és una funció parella en sin x i cos x. Aixı́, apliquem el canvi
dt
tg x = t, x = arctg t, dx =
1 + t2
i tenim
t4
Z  
1
Z Z
tg 4 xdx = dt = t2 − 1 + 2 dt =
1 + t 2 dividint t +1
JJ
t3 tg 3 x
II = − t + arctg t +C = − tg x + x +C.
3 desfent el canvi 3
J
sin3 x
Z
I (6) dx =?
cos2 x
Imp.
(− sin x)3 sin3 x
Sortir Tenim que =− 2 i, per tant, l’integrand és una funció senar en
cos2 x cos x
20 / 26 sin x.
 UPC
Apliquem el canvi

cos x = t, − sin x dx = dt, sin2 x = 1 − t 2

i tenim
ETSEIAT
Càlcul I

sin3 x 1 − t2 1 1
Z Z Z Z
dt = − dt = − dt + dt = + t +C =
cos2 x t2 t2 t
1 1 + cos2 x
= + cos x +C = +C.
cos x cos x

π
dx
Z
3
(7) √ =?
0 cos x + cos2 x
Notem que la funció integrand no és parella ni senar ni en cos x ni en sin x. Ales-
JJ hores farem el canvi general:
II
x x 2dt 1 − t2
J
tg = t =⇒ = arctg t, x = 2 arctg t, dx = , cos x = .
2 2 1 + t2 1 + t2
I Els nous lı́mits d’integració quedaran
Imp. π π 1
x = 0 ,→ t = tg 0 = 0, x= ,→ t = tg = √
Sortir 3 6 3
21 / 26
 UPC
Per tant
dt
π √1 Z √1
dx dt
Z Z
3 3 1 + t 2 3
√ =2 r = 2 √
0 cos x + cos2 x 0 1−t 2
 2 2 0 −2t 2 + 2
ETSEIAT

1−t
+ 1+t 2
Càlcul I

1+t 2

√ 1
2 dt
Z
3
=√ √
2 0 1 − t2
√ √1
= 2 [arcsint]0 3
√
 
1
= 2 arcsin √ − arcsin 0
3
√ 1
JJ
= 2 arcsin √ .
3
II

Imp.

Sortir

22 / 26
 UPC
Integrals irracionals senzilles
Z p
Estudiarem integrals de la forma ax2 + c dx
dx.
ETSEIAT

Considerarem els canvis següents:

Càlcul I

Z p
c − ax2 dx, on a, c > 0; es fa el canvi x = ac sint .
p
•
Z p
pc pc
• ax2 + c dx, on a, c > 0; es fa el canvi x = a sinht o bé x = a tgt
.
Z p
pc
• ax2 − c dx, on a, c > 0; es fa el canvi x = a cosht.

Exemples 4.8
JJ Z p
II (1) x2 − 4 dx =?

J Fem el canvi
I x
x = 2 cosht, =⇒ dx = 2 sinht dt, t = arg cosh ,
Imp.
2

Sortir

23 / 26
 UPC
amb el qual tenim
cosh 2t − 1
Z p Z p Z
2
x2 − 4 dx = 2 sinht · 4 cosh t − 4 dt = 4 dt =
  2
sinh 2t t
ETSEIAT

=4 − +C = sinh 2t − 2t +C = √
Càlcul I

4 2 ( arg cosh u=ln(u+ u2 −1) )

 
1 p 2 x 1p 2
= x x − 4 − 2 ln + x − 4 +C.
2 2 2

dx
Z
(2) p =?
(9 − x2 )3
Fem el canvi
x
JJ x = 3 sint, =⇒ dx = 3 cost dt, t = arcsin
3
II

Imp.

Sortir

24 / 26
 UPC
obtenim
dx 3 cost dt 1 dt 1
Z Z Z
= = = tgt +C =
cos2 t 9
p q
(9 − x2 )3 9
(9 − 9 sin2 t)3
ETSEIAT

1  x
Càlcul I

= tg arcsin +C
9 3

1 sin arcsin 3x
=
+C
9 cos arcsin 3x
1 x
= √ +C.
9 9 − x2

√
2
Considerant que sin(arcsin 3x ) = 3x i cos(arcsin 3x ) = 9−x
3 . En efecte, vegem
aquesta última igualtat:
JJ
 x
r  x  r  x 2 √9 − x2
II cos arcsin = 1 − sin2 arcsin = 1− = .
3 3 3 3
J

Imp.

Sortir

25 / 26