Anglès Pre-Intermediate

Anglès
pre-intermediate
50 hores

Gramàtica
Mireia Bosch Galceran
Miquel Llobera Canaves
María Cruz Oliveros Martín-Varés
Maria Dolors Solé Vilanova
P2/0018
© Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya • P2/00118 3 Gramàtica
Índex
1. Adjectives ....................................................................................... 7
1.1. Forma
1.2. Formes del comparatiu i el superlatiu
1.3. Comparatiu d’igualtat
2. Adverbs ........................................................................................... 9
2.1. Adverbis de freqüència
2.2. Adverbis de manera
2.3. Adverbis de temps
2.4. Already / yet / still
2.5. Adverbis de lloc
2.6. Adverbis de grau
2.7. Adverbis de moviment
3. A lot of / lots of - many - much - little - few ....................... 11

3.1. A lot of / lots of
3.2. Many / much
3.3. Little / few
3.4. Formes comparatives i superlatives
4. Articles .......................................................................................... 12
4.1. Article indefinit
4.2. Article definit
4.3. Usos
5. Both / neither............................................................................... 13
6. Demonstratives............................................................................. 13
6.1. Demostratius de proximitat
6.2. Demostratius de llunyania
7. Emphatic forms............................................................................ 14
7.1. Auxiliar
7.2. What
7.3. So
8. If clauses......................................................................................... 14
8.1. Tipus I
8.2. Tipus II
9. Linking words .............................................................................. 15
10. Nouns............................................................................................. 15
10.1. Forma
10.2. Plural
10.3. Comptables i incomptables
10.4. Casos especials
11. Numerals ...................................................................................... 17

11.1. Nombres cardinals
11.2. Nombres ordinals
11.3. Fraccions
12. Possessives .................................................................................... 18

12.1. Forma
12.2. Genitiu saxó
13. Prepositions................................................................................. 19
13.1. Preposicions de temps
13.2. Preposicions de lloc
13.3. Preposicions de moviment
13.4. Preposicions darrere de verbs
13.5. Since / for
14. Pronouns ...................................................................................... 21

14.1. Pronoms subjecte i complement
14.2. Combinacions de pronoms
14.3. One
14.4. Pronoms reflexius
14.5. Pronoms relatius
14.6. Pronoms relatius en oracions
15. Question tags .............................................................................. 24
16. Question words........................................................................... 24
17. Reply questions .......................................................................... 25
18. Reported speech ......................................................................... 25
19. Some - any - no ........................................................................... 27

19.1. Ús
19.2. Compostos
20. So / neither.................................................................................. 28
21. Too / enough ............................................................................... 29

21.1. Too
21.2. Enough
22. Verbs: gerund / infinitive ....................................................... 30

22.1. Gerundi
22.2. Infinitiu
23. Verbs: irregular verbs ............................................................... 31
24. Verbs: modal verbs .................................................................... 31

24.1. Habilitat
24.2. Necessitat
24.3. Obligació
24.4. Suposició
24.5. Permís
24.6. Consell
24.7. Peticions
24.8. Suggeriments
24.9. Oferiments
24.10. Estat o hàbit en el passat
25. Verbs: past continuous ............................................................ 34

25.1. Ús
25.2. Forma
26. Verbs: past perfect .................................................................... 35

26.1. Ús
26.2. Forma
27. Verbs: phrasal verbs .................................................................. 35
28. Verbs: present continuous ...................................................... 35

28.1. Ús
28.2. Forma
28.3. Ortografia
29. Verbs: present perfect .............................................................. 37

29.1. Ús
29.2. Forma
30. Verbs: past simple ..................................................................... 38

30.1. Ús
30.2. Forma
30.3. Ortografia
30.4. Pronunciació
31. Verbs: present simple ............................................................... 39

31.1. Ús
31.2. Forma
31.3. Pronunciació i ortografia de la 3a persona singular
32. Verbs: the future ........................................................................ 41

32.1. Will + infinitiu
32.2. Present continuous
32.3. Going to
33. Verbs: the imperative ............................................................... 42
34. Verbs: the passive ....................................................................... 42
35. Verbs: there + be......................................................................... 42
36. Verbs: be ....................................................................................... 43
37. Verbs: do ....................................................................................... 43
38. Verbs: have (got) ........................................................................ 44

38.1. Forma
38.2. Auxiliar
38.3. Altres significats
38.4. Causative have
39. Word order .................................................................................. 45

39.1. Frases afirmatives
39.2. Preguntes
39.3. Frases negatives
Gramàtica
1. Adjectives
1.1. Forma
L’adjectiu es col·loca davant del substantiu i té la mateixa forma per al sin-

gular i plural, masculí i femení.
Ex. a new book some new books
Quan un substantiu s’utilitza com a adjectiu, va sempre en singular.

Ex. a cigarette machines a five-peseta coins
Alguns substantius es converteixen en adjectius afegint-hi el sufix -ed.

Ex. a blue-eyed girl (= a girl with blue eyes)
Per a les mesures es fa servir l’estructura be + mesura + adjectiu.

Ex. He’s 10 years old. She’s 1.80 m tall.
It’s 20 cm long.
Hi ha adjectius relacionats (l’arrel és la mateixa però la terminació és -ing

o -ed), com ara boring, que fa referència a la causa, i bored, que fa referèn-
cia a la persona afectada.
Ex. The book was boring. Mary was bored when she read it.
En aquest cas el català no fa aquesta distinció amb l’adjectiu, sinó que fa

servir un verb diferent: ser o estar.
Ex. És avorrit (He’s boring). Està avorrit (He’s bored).
1.2. Formes del comparatiu i el superlatiu
a) Els adjectius d’una síl·laba afegeixen -er a la forma positiva per a formar
el comparatiu i -est per a formar el superlatiu.
Ex. tall → Bob is taller than Ann.
Jim is the tallest in the class.
b) Els adjectius de tres síl·labes formen el comparatiu amb more i el super-

latiu amb most, davant de l’adjectiu.
Ex. interesting → This book is more interesting than that one.
It’s the most interesting book I’ve read this year.
c) La majoria dels adjectius de dues síl·labes formen el comparatiu i el

superlatiu com els de tres síl·labes, excepte els acabats en -y.
Ex. tiring → His job is more tiring than mine.
His job is the most tiring.
happy → Paul is happier than his sister.
Paul is the happiest.
d) La forma comparativa i superlativa d’alguns adjectius és irregular.

Ex. good - better - best bad - worse - worst
e) Canvis en la grafia
– Els adjectius que acaben en -y canvien la y per i abans d’agafar el sufix
de comparatiu o superlatiu.
Ex. happy - happier - happiest
– Els monosíl·labs amb una vocal seguida d’una consonant doblen la con-
sonant final abans d’agafar el sufix de comparatiu o superlatiu.
Ex. big - bigger - biggest
f) Els verbs get i become s’usen amb les formes comparatives per a expres-
sar la idea de canvi o d’augment.
Ex. It will get colder tomorrow.
g) L’estructura del comparatiu és adjectiu comparatiu + than i l’estructu-

ra del superlatiu és the + adjectiu superlatiu.
Ex. Ann is younger than Jim. Ann is the youngest.
h) Per a donar més èmfasi a la forma del superlatiu s’afegeix in the world
o of all darrere de la forma superlativa de l’adjectiu.
Ex. This car is the most expensive in the world.
1.3. Comparatiu d’igualtat
a) Quan dues coses o persones són iguals, s’usa l’estructura as + adjectiu + as.
Ex. This house is as big as mine.
b) Per a altres comparacions s’utilitzen les estructures same … as i dif-

ferent from.
Ex. He has the same colour of eyes as his brother.
This book is totally different from the other one.
2. Adverbs
2.1. Adverbis de freqüència
a) Els adverbis de freqüència són always, usually, sometimes, often,

rarely, never, ever.
b) Amb el verb be els adverbis de freqüència es col·loquen darrere el verb,

però amb els altres verbs es col·loquen davant del verb.
Ex. He is always late.
He always goes there.
I never go to the theatre.
c) Ever s’usa normalmente en preguntes, però no es pot fer servir en afir-

macions en comptes d’always.
Ex. Have you ever been in London?
On Sundays I always go to the cinema. ("On Sundays I ever go to the cinema.")
2.2. Adverbis de manera
Els adverbis de manera es formen quasi tots afegint el sufix -ly a l’adjectiu
i són equivalents als acabats en -ment en català.
Ex. bad → badly
sad → sadly
Alguns adverbis, però, tenen la mateixa forma que els adjectius.

Ex. She drove fast.
He works hard.
2.3. Adverbis de temps
a) Els adverbis de temps són now, then, yesterday, already, yet, still, etc.
b) Adverbis com yesterday i tomorrow s’usen en combinació amb altres

paraules en expressions de temps:
Ex. tomorrow morning / afternoon / evening / night
yesterday morning / afternoon / evening / (però, en canvi, es diu last night)
the day before yesterday in the morning / in the afternoon / in the evening
the day after tomorrow in the morning / in the afternoon / in the evening
Referit a avui es diu this morning / this afternoon / this evening, però,
en canvi, es diu tonight.
2.4. Already / yet / still
a) Already i yet s’utilitzen en present perfect en anglès britànic i en past

simple en anglès americà. Tots dos es poden fer servir en preguntes.
Ex. Have you closed the door already?
Have you closed the door yet?
b) Already s’usa en frases afirmatives i yet, en frases negatives.

Ex. I’ve already seen this film.
I haven’t seen this film yet.
c) Still fa referència a una situació que va començar en el passat i que

encara continua o que no ha canviat.
Ex. I’m still waiting.
I still work here.
d) La distribució del sentit d’aquests adverbis és diferent en català; per

tant, no recorris a traduccions literals del català.
ja = yet/already
encara (af.) = still
encara no (neg.) = yet
2.5. Adverbis de lloc
Alguns exemples d’adverbis de lloc són here, there, etc.

Ex. She was here at eight o’clock.
The ball is over there.
2.6. Adverbis de grau
Alguns exemples d’adverbis de grau són quite, rather, very, etc. Fixa’t en
la posició d’aquests adverbis i expressions adverbials en la frase.
Ex. This book is quite interesting. (+ adjectiu)
I quite/rather like this book. (+ verb)
I like this book very much. (No "I like very much this book ")
I don’t like this book at all. (Com en el cas de very much, va al final de la frase)
2.7. Adverbis de moviment
Alguns adverbis de moviment són back, forward, ahead, along, back-

wards, down, up, etc.
Ex. He went back to the kitchen.
3. A lot of / lots of - many - much - little - few
3.1. A lot of / lots of
A lot of i lots of s’usen en frases afirmatives tant amb substantius comp-

tables com no comptables.
Ex. I have a lot of food and drinks. / I have lots of food and drinks.
3.2. Many / much
a) Many s’utilitza amb substantius comptables, normalmente en pregun-

tes i frases negatives.
Ex. I don’t have many drinks.
b) Much es fa servir amb substantius no comptables, normalmente en pre-

guntes i frases negatives.
Ex. I don’t have much food.
c) Tant much com many poden anar precedits de too, so i very.

Ex. There are too many cars. There are so many things to do!
I like it very much.
3.3. Little / few
a) Little s’usa amb substantius no comptables en frases afirmatives, gene-

ralment acompanyat de very, so, too, etc.
Ex. I have very little time.
b) Few es fa servir amb substantius comptables en frases afirmatives.

Ex. I have very few books.
c) A little / a few impliquen en petita quantitat o en nombre limitat, però

tenen un sentit més positiu que no pas little i few. Es pot comparar amb
la diferència que hi ha en català entre una mica i poc (a little i little) o uns
quants i pocs (a few i few).
3.4. Formes comparatives i superlatives
a) A lot/many/much, more, most

Ex. There are a lot of books on the table.
There are more books on the table than on the shelf.
This table has the most books of all.
b) Few/little, less, least

Ex. There are few exercises in this unit. There’s little paper in this drawer.
There are less exercises in this unit. There’s less paper in this drawer.
This unit has the least exercises. This drawer has the least paper.
c) També es pot usar l’estructura as … as.

Ex. Eat as much fruit as you like.
4. Articles
4.1. Article indefinit
a) Davant d’un so consonàntic s’usa l’article indefinit a.

Ex. a cat a hotel
a university (davant de la u es pronuncia el so /j/ com la y de you)
b) Davant d’un so vocàlic s’usa l’article indefinit an.

Ex. an engineer
c) Davant d’un substantiu plural s’hi posa some o res.

Ex. some books
4.2. Article definit
L’article definit the té la mateixa forma tant per al singular com per al plu-
ral i es pronuncia:
– /ðə/ davant d’un so consonàntic.
Ex. the school
– /ði/ davant d’un so vocàlic.
Ex. the exam
4.3. Usos
a) En anglès davant del nom d’una professió o ofici s’usa l’article indefinit.
Ex. She’s an architect.
b) Sovint l’article definit s’omet davant de school, work, church, uni-

versity, class, home, bed, hospital, etc.
Ex. I was at school.
Quan s’usa l’article, el significat pot variar.

Ex. He’s in hospital. (= Està malalt)
He’s in the hospital. (= Hi treballa o hi és a veure algú)
c) L’article s’omet:
– abans dels dies de la setmana.
Ex. On Tuesday.
– abans de next.
Ex. We are leaving next week.
– abans dels noms comptables en plural o abans dels no comptables quan
es fan generalitzacions.
Ex. I like old films. I love tea.
S’ha de tenir en compte, però, que l’article no s’omet en casos com ara
I like the cinema o I like the theatre.)
d) Darrere de verbs com clean, wash, put on, l’objecte (hands, face, coat)
va precedit d’un adjectiu possessiu quan en català faríem servir l’article.
Ex. I wash my hands.
5. Both / neither
Both i neither s’utilitzen per a referir-se a dues persones o objectes a la vegada.
a) Both s’usa en frases afirmatives i duu el verb en plural.

Ex. Both are blond. Both of them are blond.
Both have blond hair. Both brothers are blond.
b) Neither té un sentit negatiu, però s’usa en frases amb el verb afirma-

tiu i en singular.
Ex. Neither is blond. Neither of them is blond.
Neither has got blond hair. Neither brother is blond.
6. Demonstratives
6.1. Demostratius de proximitat
Tant per al masculí com per al femení, per a referir-se a algú o alguna cosa
que és a prop de qui parla, s’usa this per al singular i these per al plural.
Singular This /ðs/ (aquest/a) Plural These /ðiz/ (aquests/es)
6.2. Demostratius de llunyania
Tant per al masculí com per al femení, per a referir-se a algú o alguna cosa
que és lluny de qui parla, s’usa that per al singular i those per al plural.
Singular That /ð t/ (aquell/a) Plural Those /ðəυz/ (aquells/es)
7. Emphatic forms
7.1. Auxiliar
Es pot posar èmfasi en l’acció expressada pel verb col·locant l’auxiliar

corresponent davant del verb en una frase afirmativa. En aquest cas l’au-
xiliar es pronuncia amb més força o més accentuat.
Ex. I do like it. (Sí que m’agrada. / I tant que m’agrada,)
He did come. (Sí que va venir. / I tant que va venir.)
7.2. What
En frases amb verbs com like, want o need es pot posar més èmfasi en
l’objecte que agrada, es necessita, etc. amb what + subjecte + verb (like,
want, etc.) + verb be.
Ex. I like a comfortable hotel.
What I like is a comfortable hotel.
Ex. I need a good rest.
What I need is a good rest.
7.3. So
També es pot donar èmfasi a l’adjectiu col·locant-hi so a davant, en cas que

no vagi acompanyat de substantiu. So es pronuncia amb més força dins la
frase.
Ex. He’s so kind! (Que n’és, d’amable! / És tan amable!)
8. If clauses
8.1. Tipus I
Les if clauses de tipus I serveixen per a expressar la dependència d’una o

més accions respecte a una altra de prèvia. La forma és If + verb en present
simple + will / can + infinitiu.
Ex. If it rains, we’ll go to the cinema.
If it rains, we can go to the cinema.
L’acció esmentada a la segona part de l’oració, que inclou will o can,

depèn sempre del fet que es compleixi la condició expressada a la prime-
ra part, cosa que el parlant considera probable.
8.2. Tipus II
Les if clauses de tipus II sempre expressen hipòtesis. La forma és If + verb

en passat + would / could + infinitiu
Ex. If I had enough money, I would retire.
If I had enough money, I could retire.
L’acció també depèn del fet que es compleixi la condició o hipòtesi, però
en aquest cas la persona que parla sap que és improbable perquè la realitat
és que no té prou diners.
En estil formal i en l’expressió If I were you ... (jo, de tu...) es fa servir

were en lloc de was.
9. Linking words
Els linking words són paraules que connecten idees dins un text per
a ajudar a fer més clar el missatge i la funció. Hi ha linking words per a
diferents funcions:
a) per a afegir: and, also, besides, etc.
b) per a expressar seqüència: first, then, later, next, after that, finally, etc.
c) per a expressar contrast: but, whereas, however, etc.
d) per a expressar causa/raó: because, etc.
e) per a expressar conseqüència: so, therefore, etc.
10. Nouns
10.1. Forma
La majoria de substantius no tenen formes diferenciades per al masculí i

per al femení. No obstant això, hi ha excepcions.
Ex. actor → actress
waiter → waitress
10.2. Plural
a) El plural es forma afegint una s al singular, però quan la paraula acaba

en ss, sh, ch, x s’afegeix es.
Ex. book → books
watch → watches
b) Casos especials:
Ex. knife → knives wife → wives
tomato → tomatoes potato → potatoes
factory → factories
c) Plurals irregulars:
Ex. man → men policeman → policemen
woman → women businesswoman → businesswomen
tooth → teeth foot → feet
child → children
10.3. Comptables i incomptables
Els substantius comptables (countable nouns), que tenen singular i plural,

tenen forma de singular i forma de plural.
Ex. book books
Els substantius no comptables (uncountable nouns) no tenen forma de

plural.
Ex. water
Es pot dir a book, però no es pot dir "a water ". S’ha de dir some
water. Si es vol especificar la quantitat, s’ha d’usar a glass/a drop/a litre
of water.
Ex. A glass of water
A litre of water
Casos que funcionen diferent que en català:

– People, que duu el verb en plural.
Ex. People are happy.
– News i advice, que no són comptables i que, per tant, no tenen forma
de plural i duen el verb en singular. Per a quantificar news o advice es
poden fer servir expressions com a piece of.
Ex. The news is good.
– Les paraules que acaben en -ics (politics, etc.) duen el verb en singular.
Ex. Politics has never interested me.
10.4. Casos especials
Els substantius de parells (trousers, glasses, socks, scissors ...) tenen forma
de plural. Per a especificar-ne la quantitat s’ha de dir a pair of ..., two
pairs of ...
Ex. A pair of socks
Dos substantius poden anar plegats, de manera que el primer faci funció
d’adjectiu.
Ex. bus stop
taxi driver
11. Numerals
11.1. Nombres cardinals
1 one 11 eleven 21 twenty-one 31 thirty-one, etc.

2 two 12 twelve 22 twenty-two 40 forty
3 three 13 thirteen 23 twenty-three 50 fifty
4 four 14 fourteen 24 twenty-four 60 sixty
5 five 15 fifteen 25 twenty-five 70 seventy
6 six 16 sixteen 26 twenty-six 80 eighty
7 seven 17 seventeen 27 twenty-seven 90 ninety
8 eight 18 eighteen 28 twenty-eight 100 a hundred
9 nine 19 nineteen 29 twenty-nine 1,000 a thousand
10 ten 20 twenty 30 thirty 1,000,000 a million
a) La paraula per a designar la xifra 0 és nought (en anglès britànic) o

zero (en anglès americà). La xifra 0 es diu o pronuncia de maneres dife-
rents segons els casos següents:
– zero: en mesures.
Ex. Four degrees below zero
– /əυ/(com la lletra o): quan es diu el número de telèfon.
Ex. Three two nine, one o, seven three
– nil (BrE) i zero (AmE): en puntuacions / marcadors.
Ex. Cologne four; Milan nil
– love: en tennis.
Ex. In tennis, love is a score of zero.
b) Un billion en anglès és mil milions. No ho confonguis amb bilió, que

en català equival a un milió de milions.
c) Entre les centenes i la resta del nombre es col·loca and.

Ex. 510 five hundred and ten
5,405 five thousand four hundred and five
300,612 three hundred thousand six hundred and twelve
d) Les paraules hundred, thousand i million no duen plural en les xifres

exactes.
Ex. Two hundred people
Forty thousand letters
Ten million inhabitants
e) Els milers i els milions se separen amb una coma (,) i els decimals, amb
un punt (.).
Ex. 12,456,879
10.50 (ten point fifty)
11.2. Nombres ordinals
first eleventh twenty-first thirty-first, etc.

second twelfth twenty-second fortieth
third thirteenth twenty-third fiftieth
fourth fourteenth twenty-fourth sixtieth
fifth fifteenth twenty-fifth seventieth
sixth sixteenth twenty-sixth eightieth
seventh seventeenth twenty-seventh ninetieth
eighth eighteenth twenty-eighth hundredth
ninth nineteenth twenty-ninth thousandth
tenth twentieth thirtieth millionth
L’ordinal fifth es pronuncia /ffθ/ i no "/fafθ/ ".
11.3. Fraccions
En les fraccions es fan servir els nombres ordinals.

Ex. 3/8 (three eighths). (Però per a 1/2 es diu a half i per a 3/4, three quarters)
12. Possessives
12.1. Forma
Adjectius Pronoms
Singular my mine
your yours

his his
her hers
its its
Plural our ours

your yours
their theirs
your = teu/teva, seu/seva (de vostè)

his = seu/seva (d’ell)
her = seu/seva (d’ella)
Ex. This is my book.

This book is mine.
c) Recorda que la durada en anglès s’expressa amb:

– present perfect (si l’acció arriba fins al present o continua).
Ex. I’ve worked in this firm for ten years. (I still work here)
– past simple (si l’acció va acabar o ha acabat en el passat).
Ex. I worked in this firm for ten years. (Now I’m working in another firm)
d) En anglès no es pot expressar durada amb el present simple. No facis

traduccions literals del català com per exemple "I work here since last
year ".
e) Per a identificar un període del principi al final, usa from … to o from …

till, però no pas "since … to ".
Ex. I have tennis from nine to ten.
14. Pronouns
14.1. Pronoms subjecte i complement
Subjecte Complement
Singular I me
you you

he him
she her
it it
Plural we us
you you
they them
En català els pronoms que fan de subjecte sovint s’ometen, però en anglès
sempre precedeixen el verb.
Ex. It’s very nice (no "is very nice ").
Els pronoms que fan de complement poden representar el complement

directe, l’indirecte i altres. Si hi ha preposicions van darrere.
Ex. Take it.
Give her this book.
Go with them.
14.2. Combinacions de pronoms
Verb complement directe to + complement indirecte
Give it to her.
Show them to us.

En aquest quadre tens l’ordre més normatiu de la combinació de pronoms.

En la llengua col·loquial algunes persones posen el pronom indirecte
davant del directe.
Ex. Give it to me (col·loquialment Give me it.).
14.3. One
One substitueix un substantiu amb article indeterminat.

Ex. I need a car. I’m going to buy one.
Where can I find a chemist’s? There is one on the corner.
One es fa servir per a evitar la repetició d’un substantiu que aniria darrere:
– d’un adjectiu.
Ex. Do you want the big sheet?
No, give me the small one.
– de which.
Ex. I would like an ice-cream.
Which one do you want?
– de l’article the.
Ex. Which pullover do you want?
I want the one on the table.
– d’un demostratiu.
Ex. What colour do you like?
I like this one.
En cap d’aquests casos no hi ha un equivalent en català. Nosaltres diríem

el petit, quin, el de damunt la taula, aquest, respectivament.
14.4. Pronoms reflexius
Singular Plural
myself ourselves
yourself yourselves

himself
herself themselves
itself
Els pronoms reflexius no són tan freqüents en anglès com en les llengües
d’origen llatí, com ara el català i el castellà.
El verb enjoy va seguit d’un pronom reflexiu si no té complement.

Ex. I enjoyed myself a lot. I enjoyed the film a lot.
14.5. Pronoms relatius
Subjecte Complement Possessiu
Persones who whom*

that that
— whose
Coses which which

that that
—
* Whom és formal, no es fa servir en anglès col·loquial
Pronoms relatius amb funció de subjecte:

Ex. This is the man who/that came yesterday.
This is the house which/that has central heating.
Pronoms relatius amb funció de complement:

This is the man whom / that / —— we met at the party.
This is the man to whom she talked.
This is the man that / —— she talked to.
This is the house which / that / —— they bought.
(Les —— corresponen a l’omissió del pronom quan representa el complement,
cosa que és molt freqüent en anglès parlat.)
Who i that no s’usen darrere preposicions; en aquests casos s’ha d’usar

whom o which.
Ex. This is the man to whom she talked.
Tingues present que és més usual el pronom relatiu where que no pas el
pronom relatiu compost equivalent in which.
Ex. This is the house where we live.
This is the house in which we live.
14.6. Pronoms relatius en oracions
a) Identifying relative clauses (oracions de relatiu determinatives). La

informació de l’oració de relatiu ens ajuda a identificar la persona o la cosa
a la qual fa referència el pronom relatiu.
Ex. The man who was at the door told us the restaurant was full.
b) Non-identifying relative clauses (oracions de relatiu explicatives).

La informació de l’oració de relatiu és addicional i no identifica la per-
sona o cosa.
Ex. Peter, who was getting bored, decided to go for a walk.
Les non-identifying relative clauses són molt freqüents en anglès

escrit però poc freqüents en anglès parlat. Aquest tipus d’oracions es
col·loca entre comes o guionets i només pot dur els pronoms who i
which.
15. Question tags
Les question tags s’usen per a demanar confirmació o acord a l’interlo-

cutor.
Ex. ■ It’s nice, isn’t it?
■ Yes, very nice.
La tag és un afegitó o apèndix a una frase, i es forma amb l’auxiliar do, en

passat o present, si la frase duu un verb lèxic normal (like, go, etc.) o amb el
mateix verb que duu la frase quan també pot ser auxiliar (be, have, can ...)
més el subjecte.
Una frase afirmativa va seguida d’una tag negativa.

Ex. He likes it, doesn’t he?
I una frase negativa va seguida d’una tag afirmativa.

Ex. She isn’t here, is she?
16. Question words
Els interrogatius següents s’utilitzen per a preguntar sobre:
What: accions o coses Why: raó

Who: persones How: mitjans, manera
Which: persones o coses (quan hi ha How far: distància
un nombre limitat de respostes) How long: durada
Where: llocs How often: freqüència
When: temps How much / many: quantitat
Whose: pertinença How + adjectiu / adverbi: grau
a) L’ordre de les paraules a la pregunta és el següent:
Interrogatiu auxiliar subjecte verb complement
Where does she live ––––?
When did they go home?

b) What i who quan s’utilitzen per a fer preguntes sobre el subjecte de

l’acció tenen un ordre diferent i no van seguits de l’auxiliar:
Interrogatiu verb complement
Who came yesterday?
What happened —––?
Compara les preguntes que es fan amb la frase següent:

Ex. James phoned Mary.
Who did James phone? (es pregunta pel complement: Mary)
Who phoned Mary? (es pregunta pel subjecte: James)
c) Les preguntes amb whose poden tenir dues formes:

Ex. Whose book is this? Whose is this book?
d) How is Marta? vol dir Com està la Marta?. Si vols preguntar Com és
la Marta?, has de dir What is Marta like?.
17. Reply questions
Les reply questions s’usen per a expressar interès, sorpresa o altres reac-
cions davant del que diu el nostre interlocutor.
Ex. ■ I’m an artist.
■ Oh, are you?
A diferència de la question tag, la reply question no la fa la mateixa perso-

na que diu la frase, sinó que és la reacció d’una altra persona que contesta.
Com la question tag, la reply question es forma amb l’auxiliar i el sub-

jecte. Però, si la primera frase és afirmativa, la reply question és afirmati-
va. I, si la primera frase és negativa, la reply question també és negativa.
Ex. ■ I like cars. ■ I don’t like cars.
■ Do you? ■ Don’t you?
18. Reported speech
Estil indirecte
a) Quan expliquem una cosa que algú acaba de dir, fem una introducció
a la frase que reproduïm col·locant el verb say en present.
Ex. Tom says (that) he’s coming next week.
Quan en Tom ha parlat, ha dit I’m coming next week. Per a repetir el
que ha dit, s’afegeix Tom says (el that no és obligatori) i es canvia I’m per
he’s. De la mateixa manera, els adjectius possessius relacionats amb les
persones esmentades també varien. Si en Tom hagués dit My car is red,
diríem Tom says (that) his car is red.
b) Quan expliquem una cosa que ens han dit fa un cert temps, fem servir
el passat del verb say o el passat del verb tell + un pronom.
Ex. Tom said (that) he was coming soon.
Tom told me (that) he was coming soon.
Fixa’t que en aquest cas no solament canvia la persona del pronom (I pas-
sa a he), sinó que també canvia el temps del verb de la frase que repetim.
Les variacions que tenen lloc en els temps verbals són les següents:
Frase original Frase en estil indirecte
Present simple Past simple

Present continuous Past continuous
Past simple Past perfect (o past simple quan es
repeteixen fets que continuen essent
certs. Ex. She said she was tall i no pas
"She said she had been tall. ")
Present perfect Past perfect
Will would
Must had to (o must)
Can could
Els altres modals no varien. Les paraules que sovint canvien quan parlem
en estil indirecte són:
This → that
now → then
here → there
tomorrow → the next day
c) Quan el que reproduïm o transmetem són instruccions, l’estructura és

diferent. Si en Tom diu Come here, please a la Jane, i ella no ho sent,
es pot transmetre la petició dient a la Jane Tom wants you to come, o es
pot explicar a una altra persona.
Ex. Tom wants Jane to come. Tom wants her to come.
És a dir, per a relatar o transmetre instruccions (fixa’t que el verb és en

imperatiu) es fa servir l’estructura want + nom o object pronoun + to +
infinitiu.
d) Fixa’t què pot passar quan ens demanen que passem un missatge:
Ex. Tell Jane that I can’t come. Tell her to call me.
La primera part del missatge és una afirmació. La segona és una petició que
facis alguna cosa. Fixa’t que l’estructura gramatical és diferent en cada cas.
Tell + X + that + afirmació
Tell + X + to + infinitiu
Quan es transmeti el missatge a la Jane, la formulació serà la següent:

Ex. Tom says that he can’t come. He wants you to call him.
L’estructura per a cada cas és:

Say + that + afirmació
Want + objecte + to + infinitiu
Preguntes
Quan volem repetir una pregunta que algú ha fet, fem servir verbs com ask,
want to know, wonder ... per a començar i després repetim la pregunta,
però en forma de frase normal (sense fer la inversió pròpia de les preguntes)
i fent tots els canvis de paraules i de temps verbals que has vist abans.
Interrogatiu auxiliar subjecte infinitiu complement
What time do you begin your class?
interrogatiu subjecte verb complement
He asked me what time I began my class.
Quan la pregunta que es repeteix no té interrogatiu, s’introdueix amb if o

whether.
Ex. She wanted to know if the post office was near here.
She wanted to know whether the post office was near here.
19. Some - any - no
19.1. Ús
a) Some i any són determinants que acompanyen substantius compta-

bles en plural (some books) i substantius no comptables (some water).
– Some s’utilitza en frases afirmatives.
Ex. I’ve got some books.
– Any s’utilitza en frases negatives i preguntes.
Ex. I haven’t got any books. Have you got any books?
– Tots dos determinants es poden usar sense cap substantiu.
Ex. I’d like some. Have you got any?
b) Some s’usa en oferiments i peticions perquè pensem que la resposta

pot ser afirmativa.
Ex. Do you want some water?
Can you give me some water?
c) No té un sentit negatiu, però s’usa en frases amb un verb afirmatiu per-

què en anglès les frases no poden dur dues negacions.
Ex. I’ve got no time.
19.2. Compostos
a) Els compostos de some, any i no són els següents:
Some Any No
Persones someone anyone no-one

somebody anybody nobody
Coses something anything nothing
Llocs somewhere anywhere nowhere
b) Els compostos de some, any i no segueixen les mateixes regles.

Ex. Someone has opened the door.
Is anyone here?
I can see nothing
20. So / neither
a) So i neither s’utilitzen per a evitar repeticions en expressar acord

amb el que diuen altres persones. Tots dos van seguits de l’auxiliar i del
subjecte.
Ex. ■ I like cats.
■ So do I.
■ I don’t like cats.

■ Neither do I.
Compara els exemples anteriors amb els següents, en els quals els interlo-
cutors no estan d’acord i, per tant, no s’usen ni so ni neither.
Ex. ■ I like cats.
■ I don’t.
■ I don’t like cats.

■ I do.
L’auxiliar depèn del temps del verb de la frase del primer interlocutor.
Ex. ■ I can swim.
■ So can I.
■ I’m a student.
■ So am I.
■ I went to Paris.
■ So did I.
■ I have cleaned it.

■ So have I.
b) So s’utilitza per a evitar repeticions en una frase nova. L’estructura és so +

aux. + subjecte.
Ex. He is tall and so is his sister.
Si no es fes servir so, s’hauria de dir:

Ex. He is tall and his sister is tall too.
c) So s’usa darrere d’alguns verbs per a evitar repeticions de frases senceres.

Ex. ■ Is the book good?
■ Yes, I think so. (= I think it’s good.)
■ No, I don’t think so. (= I don’t think it’s good.)
21. Too / enough
21.1. Too
Too + adjectiu indica excés.

Ex. This car is too expensive (for me to buy).
21.2. Enough
Un adjectiu + enough indica suficiència.

Ex. She is good enough (to play in the team).
Enough també s’usa amb substantius comptables i no comptables.

Ex. There are enough tables.
I don’t have enough wine.
Enough normalment vol dir prou en català. No ho confonguis amb força /

bastant(s), que en anglès és quite.
Ex. This book is quite good. (Aquest llibre és força bo.)
22. Verbs: gerund / infinitive
22.1. Gerundi
La forma de gerundi (acabada en -ing) s’usa en els casos següents:
a) En anglès britànic, darrere verbs com like, love, enjoy, hate, start,
stop.
Ex. I like driving fast.
We enjoy going to the cinema.
She loves playing tennis.
El significat de like en l’exemple anterior és semblant al d’enjoy, però

quan el significat de like no és equivalent a enjoy o quan va acompan-
yat de would, s’usa l’infinitiu.
Ex. I like to keep my promises.
I’d like to go to the cinema.
b) Com a subjecte o complement de la frase. (En català s’usa l’infinitiu.)

Ex. Travelling by plane is faster.
c) Darrere de preposicions.
Ex. Before going to school I do some sport.
He’s good at swimming.
It’s for opening tins.
This can be solved by planting new trees.
Instead of crying, do something.
d) Darrere de go i do en expressions idiomàtiques com go shopping /

swimming (coses que fem durant el nostre temps lliure) i do the washing-
up / cleaning, etc. (feina).
Ex. He goes shopping on Monday.
22.2. Infinitiu
a) L’infinitiu amb to s’usa darrere want, plan, intend, hope i would

like.
Ex. I want to go to the park.
She hopes to go to the university next year.
I’d like to go to the cinema.
b) L’infinitiu sense to s’usa darrere de can i must.

Ex. I can go.
I must go.
23. Verbs: irregular verbs
Infinitiu Passat Participi Infinitiu Passat Participi
be (am, is, are) was, were been lend lent lent

beat beat beaten let let let
become became become lie lay lain
begin began begun lose lost lost
bite bit bitten make made made
blow blew blown mean /i/ meant /e/ meant /e/
break broke broken meet met met
bring brought brought pay paid paid
build built built put put put
burn burned burned read /i/ read /e/ read /e/
burnt burnt ride rode ridden
buy bought bought ring rang rung
catch caught caught rise rose risen
choose chose chosen run ran run
come came come say /e/ said /e/ said /e/
cost cost cost (says /ez/)
cut cut cut see saw seen
do (does / /) did done sell sold sold
draw drew drawn send sent sent
dream /i/ dreamed /i/ dreamed /i/ set set set
dreamt /e/ dreamt /e/ shine shone shone
drink drank drunk show showed shown/showed
drive drove driven shut shut shut
eat /i/ ate /et/ eaten /i/ sing sang sung
/et/ (AmE) sink sank sunk
fall fell fallen sit sat sat
feel felt felt sleep slept slept
fight fought fought smell smelt smelt
find found found smelled smelled
fly flew flown speak spoke spoken
forbid forbade forbidden spell spelt spelt
forget forgot forgotten spelled spelled
forgive forgave forgiven spend spent spent
freeze froze frozen stand stood stood
get got got steal stole stolen
give gave given stick stuck stuck
go (goes) went gone stink stank stunk
grow grew grown swell swelled swelled
hang hanged hanged* swollen
hung hung swim swam swum
have (has) had had take took taken
hear /ə/ heard // heard // teach taught taught
hide hid hidden, hid tell told told
hit hit hit think thought thought
hold held held throw threw thrown
hurt hurt hurt understand understood understood
keep kept kept wake woke woken
know knew known waked waked
learn learnt learnt wear wore worn
learned learned win won won
leave left left write wrote written
*Només per a referir-se a la pena de mort.
24. Verbs: modal verbs
En anglès hi ha uns quants verbs auxiliars que es fan servir per a expressar
idees com les que apareixen a continuació.
24.1. Habilitat
El verb per a expressar que se sap o que es pot fer alguna cosa és can.
Ex. She can speak English.
El futur de can és be able (no can) amb l’auxiliar will, que indica futur.
Ex. She’ll be able to speak English. (no pas "will can ")
Per al passat s’usa could o be able en passat (was able).

Ex. She could speak English. (Ho podia fer.)
She was able to speak English. (Ho podia fer i ho va fer.)
24.2. Necessitat
Per a expressar una necessitat s’usa have to i es conjuga com un verb nor-
mal, amb l’auxiliar do.
Ex. We have to study.
Do you have to go now?
She doesn’t have to work on Sundays.
24.3. Obligació
Per a expressar obligació en el present s’usa must.

Ex. We must finish.
I must leave at six today.
You mustn’t park here.
Per al futur i el passat s’usa have to.

Ex. He will have to stop.
I had to leave.
24.4. Suposició
En deduccions
En afirmacions s’usa must.

Ex. He must be at least 70.
It must be cheap.
La negació es fa amb can’t i no pas amb mustn’t. (mira l’apartat 24.3)

Ex. He can’t be that old!
This can’t be true.
24.5. Permís
Per a sol·licitar i atorgar o denegar permís s’usa can, may (formal), be

allowed.
Ex. Can I smoke?
May I smoke?
You can park here.
You are not allowed to park here.
24.6. Consell
Per a donar consells hi ha diversos auxiliars que equivalen al català hau-

ria(es) de: should, ought to, had better.
Ex. You should to eat less.
You ought to eat less.
You had better to eat less.
24.7. Peticions
Per a formular peticions s’utilitzen els verbs can i could.

Ex. Can you finish this by tomorrow?
Ex. Could you finish this by tomorrow?
24.8. Suggeriments
Per a fer suggeriments s’usa l’auxiliar shall, seguit del pronom plural.
Ex. Shall we go to the cinema?
24.9. Oferiments
Per a fer oferiments s’usa shall, però seguit del pronom en primera perso-
na singular.
Ex. Shall I bring you anything?
24.10. Estat o hàbit en el passat
Per a expresar l’estat o habit en el passat s’utilitza l’auxiliar used to.

Ex. When I was a child I used to play football.
Did you use to study much?
I didn’t use to study much.
Mira l’apartat 39 (word order) per a les preguntes i negacions. Vigila per-
què used to només es pot fer servir referit al passat. Per a parlar d’hàbits en
el present s’utilitza el present simple i un adverbi de freqüència.
Ex. I usually play tennis at weekends.
He usually goes to the cinema.
25. Verbs: past continuous
25.1. Ús
a) El past continuous s’utilitza per a referir-se a una acció que havia

començat i encara no havia acabat en el moment en què va passar una
altra cosa.
Ex. I was filling the bath when the phone rang.
He was watching TV when she arrived.
b) El past continuous també s’utilitza per a referir-se a dues accions

paral·leles que es van prolongar durant un cert temps.
Ex. I was reading while Tom was watching TV.
I was listening to the radio while my husband was cleaning the house.
25.2. Forma
El past continuous es forma amb el passat del verb be + la forma -ing del
verb principal.
Afirmació Negació Interrogació
I was working I wasn’t working Was I working?
You were working You weren’t working Were you working?
He was working He wasn’t working Was he working?
She was working She wasn’t working Was she working?
It was working It wasn’t working Was it working?
We were working We weren’t working Were we working?
You were working You weren’t working Were you working?
They were working They weren’t working Were they working?
Per a saber quins verbs no accepten la forma contínua, consulta l’apar-

tat 28.
26. Verbs: past perfect
26.1. Ús
El past perfect es fa servir per a referir-se a una acció o un esdeveniment

passat que va succeir abans d’un altre, també passat.
Ex. Yesterday I gave John the book that he had lent me the week before.
26.2. Forma
had worked hadn’t worked had … worked?
El past continuous es forma amb el passat de have + el participi del verb

principal.
27. Verbs: phrasal verbs
Els phrasal verbs es formen amb un verb i un adverbi. El verb canvia o

modifica parcialment el significat en afegir-hi l’adverbi.
Ex. turn on / turn off write down
take off come back
put on pick up
get on / get off
A vegades el verb porta un complement. Si el complement és un substan-

tiu, l’adverbi es pot col·locar darrere del complement o davant.
Ex. Turn the light on. Turn on the light.
Si el complement però, és un pronom, l’adverbi va darrere del pronom.

Ex. Turn it on.
28. Verbs: present continuous
28.1. Ús
a) El present continuous s’utilitza per a referir-se al que passa en aquest

moment.
Ex. What are you doing? I’m reading this book.
En català, en aquest cas, diríem “Llegeixo” i en algun context seria possi-

ble “Estic llegint”, però en anglès I read (present simple) només s’utilitza
per a referir-nos a un hàbit o activitat regular, sovint acompanyat de frases
com on Sundays, every night, etc.
b) El past continuous s’usa per a referir-se a un estat temporal de coses,

amb una durada limitada.
Ex. She’s living in London now, but not for long.
c) El past continuous també s’utilitza per a referir-se a plans futurs ja

acordats.
Ex. I’m having lunch with Mary tomorrow.
28.2. Forma
Afirmació* Negació* Interrogació
I’m working I’m not working Am I working?
You’re working You aren’t working Are you working?
He’s working He isn’t working Is he working?
She’s working She isn’t working Is she working?
It’s working It isn’t working Is it working?
We’re working We aren’t working Are we working?
You’re working You aren’t working Are you working?
They’re working They aren’t working Are they working?
* En anglès parlat les formes reduïdes són molt més freqüents (mira l’apartat 36, verb be)
La forma del present continuous és el verb be conjugat + participi present

del verb principal.
Les respostes curtes es formen amb l’auxiliar.

Ex. Yes, I am.
No, I’m not.
28.3. Ortografia
Normalment s’afegeix -ing al verb.

Ex. study studying
take taking
Els monosíl·labs amb una vocal doblen la consonant final abans d’aga-
far -ing.
Ex. swim swimming
Alguns verbs normalment no s’utilitzen en la forma del present continu-

ous; per exemple: see, hear, smell, notice, like, love, hate, want, think,
agree, know, mean, understand, etc.
29. Verbs: present perfect
29.1. Ús
El present perfect s’utilitza per a:
a) referir-se a una acció passada que té un resultat en el present.

Ex. I’ve bought a new car.
b) referir-se, amb just, a un esdeveniment que fa molt poc que ha succeït.

Ex. He’s just arrived.
c) referir-se a esdeveniments o accions que han tingut lloc en un període

de temps que arriba fins al present.
Ex. I’ve already seen this film.
Quan s’esmenta el temps exacte en què una cosa ha succeït, s’usa el past
simple.
Ex. I’ve seen this film. (present perfect)
I saw this film last week. (past simple )
29.2. Forma
a) Per a formar el past continuous s’utilitza l’auxiliar have + el participi de

passat del verb que es conjuga (consulta els verbs irregulars a l’apartat 23).
I’ve worked I haven’t worked Have I worked?
You’ve worked You haven’t worked Have you worked?
He’s worked He hasn’t worked Has he worked?
She’s worked She hasn’t worked Has she worked?
* En anglès parlat normalment s’utilitzen les formes reduïdes (mira l’apartat 38).
It’s worked It hasn’t worked Has it worked?
We’ve worked We haven’t worked Have we worked?
You’ve worked You haven’t worked Have you worked?
They’ve worked They haven’t worked Have they worked?
b) Les respostes curtes es formen amb l’auxiliar.

Ex. Yes, I have. / No I haven’t.
Mira també l’apartat 13 (preposicions) i l’apartat 2 (adverbis yet, already,

ever, never).
30. Verbs: past simple
30.1. Ús
El past simple s’utilitza per a parlar d’esdeveniments en el passat que ja

s’han acabat, especialment quan s’esmenten el temps i el lloc.
Ex. I went to Africa five years ago.
I saw this film last week.
I came this morning.
30.2. Forma
Afirmació Negació* Interrogació
worked didn’t work did ... work?
came didn’t come did ... come?
Tots els verbs regulars afegeixen -ed a l’arrel en totes les persones per a for-
mar el past simple. Per als verbs irregulars mira l’apartat 23.
Fixa’t que l’auxiliar que s’utilitza és did i que després de l’auxiliar el verb
va en infinitiu, no pas en passat.
Les respostes curtes es formen amb l’auxiliar.

Ex. Yes, I did.
No I didn’t.
30.3. Ortografia
a) Els verbs acabats en y la canvien per i abans d’agafar el sufix -ed de passat.
Ex. study studied
Si la y va precedida de vocal es manté.

Ex. play played
b) Els verbs que acaben en vocal accentuada + consonant doblen la con-

sonant final abans d’agafar -ed.
Ex. stop stopped
admit admitted
c) Els verbs acabats en l doblen aquesta consonant.

Ex. travel travelled
30.4. Pronunciació
L’acabament de passat -ed es pronuncia de tres maneres diferents segons el

so que el precedeix:
– /t/ darrere de consonants sordes.
Ex. stopped
– /d/ darrere de vocals i consonants sonores.
Ex. played
– /d/ darrere de d o t.
Ex. waited
31. Verbs: present simple
Aquest apartat es refereix al present dels verbs lèxics normals, no pas al dels
auxiliars o modals.
31.1. Ús
El present simple s’utilitza per a referir-se a:

– esdeveniments habituals o quotidians.
Ex. I work in a shop.
– hàbits.
Ex. I get up early.
– sentiments o actituds.
Ex. I love it.
El present simple no s’utilitza per a referir-se al que succeeix en el moment

de parlar (mira l’apartat 28, present continuous).
31.2. Forma
Afirmació Negació* Interrogació
I work I don’t work Do I work?
You work You don’t work Do you work?
He works He doesn’t work Does he work?
She works She doesn’t work Does she work?
It works It doesn’t work Does it work?
We work We don’t work Do we work?
You work You don’t work Do you work?
They work They don’t work Do they work?
Fixa’t que després del do auxiliar el verb va en infinitiu.
En les respostes curtes s’usa l’auxiliar.

Ex. Yes, I do. / No, I don’t.
Yes, she does. / No, she doesn’t.
31.3. Pronunciació i ortografia de la 3a persona singular
La tercera persona singular del present simple s’escriu afegint -s al verb,

tret que ja acabi en s, x, z, ch o sh, cas en què s’afegeix -es. Tant si s’escriu
d’una manera com de l’altra, es pronuncia:
– /s/ després de consonants sordes.
Ex. drinks
waits
– /z/ després de consonants sonores o vocals.
Ex. feels
means
– /z/ després de s, z, sh, ch i x.
Ex. kisses
washes
watches
Does es pronuncia /dz/ i says, /sez/.

32. Verbs: the future
Hi ha maneres diferents de referir-se al futur en anglès.
32.1. Will + infinitiu
S’usa l’estructura will + infinitiu per a:
a) fer prediccions o parlar de coses que no podem controlar.

Ex. It will rain soon.
b) fer promeses.
Ex. I’m sorry I forgot. I’ll bring it tomorrow.
c) referir-se a una possibilitat, amb perhaps.

Ex. Perhaps I’ll take a holiday.
d) expressar decisions en el moment de prendre-les.

Ex. The phone is ringing. I’ll get it.
La forma és la mateixa per a totes les persones.
will work will not work will … work?
En anglès parlat normalment s’utilitzen les formes reduïdes (mira l’a-

partat 38).
Ex. I’ll work.
I won’t work.
He’ll work.
He won’t work.
En les respostes curtes s’usa l’auxiliar.

Ex. Yes, I will. / No, I won’t.
32.2. Present continuous
S’utilitza el present continuous amb sentit de futur per a parlar de coses

que ja hem concertat o hem decidit fer.
Ex. I’m sorry I can’t go out with you tomorrow:
I’m going to the cinema with a friend.
32.3. Going to
Es fa servir going to per a parlar d’intencions fermes.

Ex. Next summer I’m going to take a holiday.
L’estructura és el present continuous del verb go + to + infinitiu.

Ex. He’s going to get a new job. They’re not going to come again.
33. Verbs: the imperative
La forma de l’imperatiu és la mateixa que la de l’infinitiu per a totes les

persones.
Ex. Go straight on. Come here, please.
La negació de l’imperatiu es forma amb don’t abans de l’infinitiu.

Ex. Don’t go!
L’imperatiu del verb let + el pronom us s’utilitza per a fer suggeriments.

Normalment el pronom es redueix en let’s.
Ex. Let’s go to a concert.
34. Verbs: the passive
La passiva s’usa sovint, especialment en anglès escrit, quan es vol posar

més èmfasi en l’objecte de l’acció que no pas en la persona que la duu a ter-
me. La forma és la següent:
Subjecte passiu verb be participi passat
Computers are used in many places.
The printing press was invented in 1450.
Per a indicar l’agent s’utilitza la preposició by (per).

Ex. The printing press was invented by Gutenberg.
35. Verbs: there + be
There + be es fa servir com l’estructura haver-hi en català. La seva forma

verbal varia en singular i en plural. Per a fer la negació cal afegir-hi not
com en altres verbs.
Afirmació* Negació*
Singular There is a book There isn’t a book
Plural There are some books There aren’t many books
El temps del verb pot variar.

Ex. There were some cars in the street. There will be some new visitors.
L’estructura there + be sol anar acompanyada de some i any, a lot of, etc.
Mira els apartats 3 i 19.
36. Verbs: be
Forma Forma Forma

Reducció Reducció
afirmativa negativa interrogativa
I am I’m I am not I’m not Am I?
You are You’re You are not You aren’t Are you?
He is He’s He is not He isn’t Is he?
She is She’s She is not She isn’t Is she?
It is It’s It is not It isn’t Is it?
We are We’re We are not We aren’t Are we?
You are You’re You are not You aren’t Are you?
They are They’re They are not They aren’t Are they?
Les formes reduïdes del verb be no s’usen en escrits formals ni en frases

afirmatives curtes (com a resposta a alguna pregunta).
Ex. Yes, I am. (no pas "Yes, I’m. ")
El verb be es tradueix a vegades per ser i a vegades per estar.
El verb be s’usa com a verb principal o com a auxiliar en temps compostos.

Ex. She is a student. She is writing.
37. Verbs: do
a) L’auxiliar do s’usa per a fer la negació i la interrogació del present sim-

ple i el past simple en la majoria dels verbs.
Ex. Do you like it? Yes, I do, but Mary doesn’t.
b) Tingues present que l’auxiliar do també es fa servir per fer la negació i

la interrogació del present simple i el past simple del verb do.
Ex. What do you do? I’m a student.
What did you do on Sunday? I didn’t do anything.
38. Verbs: have (got)
38.1. Forma
La forma have got, quan s’utilitza amb el significat de tenir, és més corrent
en anglès britànic que no pas en anglès americà. En anglès britànic, have
es conjuga com un auxiliar (amb inversió verb / subjecte) i en anglès ame-
ricà, com un verb lèxic normal, amb l’auxiliar do.
Afirmació Reducció
I have I’ve
You have You’ve
He has He’s
She has got She’s got
It has It’s
We have We’ve
You have You’ve
They have They’ve
Negació (BrE) Contracció Negació (AmE) Reducció
I have not I haven’t I do not have I don’t have

You have not You haven’t You do not have You don’t have
He has not He hasn’t He does not have He doesn’t have
She has not got She hasn’t got She does not have She doesn’t have
It has not It hasn’t It does not have It doesn’t have
We have not We haven’t We do not have We don’t have
You have not You haven’t You do not have You don’t have
They have not They haven’t They do not have They don’t have
Interrogació (BrE) Interrogació (AmE)
Have I Do I have?
Have you Do you have?
Has he Does he have?
Has she got? Does she have?
Has it Does it have?
Have we Do we have?
Have you Do you have?
Have they Do they have?
38.2. Auxiliar
El verb have també s’usa com a auxiliar en temps compostos.

Ex. They have finished the report. She had been in Berlin before.
38.3. Altres significats
Have es pot usar com un verb lèxic, amb els significats de menjar, prendre,
experimentar, etc. En aquests casos el verb have duu l’auxiliar do en les
formes interrogatives i negatives.
Ex. I have a holiday next week.
Did you have coffee?
He doesn’t have lunch at home.
38.4. Causative have
a) Have amb valor “causatiu” es construeix de la manera següent: have

(en el temps corresponent) + complement + participi d’un altre verb.
Have complement participi
I’m going to have my car repaired.
I want to have my hair cut.
b) Have s’usa per a referir-se a accions que algú fa per tu. És l’equivalent a
la construcció catalana fer fer alguna cosa: Em faré reparar el cotxe, Em
faré tallar els cabells.
39. Word order
39.1. Frases afirmatives
Subjecte verb complement adverbi
I like this place very much.
He went to the cinema yesterday.
She finished the book quickly.
Fixa’t que l’objecte o complement va immediatamente darrere del verb.
39.2. Preguntes
a) Per a fer una pregunta d’una frase afirmativa amb el verb be, s’inverteix
l’ordre normal de la frase i es posa el verb abans del subjecte.
Subjecte verb complement # verb subjecte complement
You are a student. # Are you a student?
b) Per a fer una pregunta d’una frase afirmativa amb un verb auxiliar (o
amb un verb modal), es manté l’ordre normal de la frase, tret de l’auxiliar
o modal que es desplaça i es posa abans del subjecte.
Subjecte auxiliar verb complement # Auxiliar subjecte verb complement
You can spell it. # Can you spell it?
He is working —––. # Is he working ––— ?
You have seen this film. # Have you seen this film?
c) Per a fer una pregunta d’una frase afirmativa en què no hi ha auxiliar, es

manté l’ordre normal de la frase i es posa l’auxiliar do/does (en present) o
did (en passat) abans del subjecte.
Subjecte verb complement # Auxiliar subjecte verb complement
You like it. # Do you like it?
She came to school. # Did she come to school?
Fixa’t que en aquest cas el verb principal de la pregunta va en infinitiu.
39.3. Frases negatives
a) Per a fer la negació del verb be, es posa not darrere del verb.
Ex. They are students. → They are not students. / They aren’t students.
b) Per a fer la negació dels verbs modals i auxiliars, es posa not entre l’au-
xiliar o modal i el verb.
Ex. You can spell it. → You can not spell it. / You can’t spell it.
He is working. → He is not working. / He isn’t working.
I have seen this film. → I have not seen this film. / I haven’t seen this film.
c) Per a fer la negació d’un verb sense auxiliar, es posa l’auxiliar do/does +
not (en present) o did + not (en passat) entre el subjecte i el verb.
Ex. You like it. → You do not like it. / You don’t like it.
I came to school. → I did not come to school / I didn’t come to school.

Anglès Pre-Intermediate

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Anglès Pre-Intermediate

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Anglès

3. A lot of / lots of - many - much - little - few ....................... 11

9. Linking words .............................................................................. 15

11. Numerals ...................................................................................... 17

12. Possessives .................................................................................... 18

14. Pronouns ...................................................................................... 21

15. Question tags .............................................................................. 24

16. Question words........................................................................... 24

17. Reply questions .......................................................................... 25

18. Reported speech ......................................................................... 25

19. Some - any - no ........................................................................... 27

21. Too / enough ............................................................................... 29

22. Verbs: gerund / infinitive ....................................................... 30

23. Verbs: irregular verbs ............................................................... 31

24. Verbs: modal verbs .................................................................... 31

25. Verbs: past continuous ............................................................ 34

26. Verbs: past perfect .................................................................... 35

27. Verbs: phrasal verbs .................................................................. 35

28. Verbs: present continuous ...................................................... 35

29. Verbs: present perfect .............................................................. 37

30. Verbs: past simple ..................................................................... 38

31. Verbs: present simple ............................................................... 39

32. Verbs: the future ........................................................................ 41

33. Verbs: the imperative ............................................................... 42

34. Verbs: the passive ....................................................................... 42

35. Verbs: there + be......................................................................... 42

36. Verbs: be ....................................................................................... 43

37. Verbs: do ....................................................................................... 43

38. Verbs: have (got) ........................................................................ 44

39. Word order .................................................................................. 45

L’adjectiu es col·loca davant del substantiu i té la mateixa forma per al sin-

Quan un substantiu s’utilitza com a adjectiu, va sempre en singular.

Alguns substantius es converteixen en adjectius afegint-hi el sufix -ed.

Per a les mesures es fa servir l’estructura be + mesura + adjectiu.

Hi ha adjectius relacionats (l’arrel és la mateixa però la terminació és -ing

En aquest cas el català no fa aquesta distinció amb l’adjectiu, sinó que fa

1.2. Formes del comparatiu i el superlatiu

b) Els adjectius de tres síl·labes formen el comparatiu amb more i el super-

c) La majoria dels adjectius de dues síl·labes formen el comparatiu i el

d) La forma comparativa i superlativa d’alguns adjectius és irregular.

g) L’estructura del comparatiu és adjectiu comparatiu + than i l’estructu-

1.3. Comparatiu d’igualtat

b) Per a altres comparacions s’utilitzen les estructures same … as i dif-

2.1. Adverbis de freqüència

a) Els adverbis de freqüència són always, usually, sometimes, often,

b) Amb el verb be els adverbis de freqüència es col·loquen darrere el verb,

c) Ever s’usa normalmente en preguntes, però no es pot fer servir en afir-

2.2. Adverbis de manera

Alguns adverbis, però, tenen la mateixa forma que els adjectius.

2.3. Adverbis de temps

b) Adverbis com yesterday i tomorrow s’usen en combinació amb altres

2.4. Already / yet / still

a) Already i yet s’utilitzen en present perfect en anglès britànic i en past

b) Already s’usa en frases afirmatives i yet, en frases negatives.

c) Still fa referència a una situació que va començar en el passat i que

d) La distribució del sentit d’aquests adverbis és diferent en català; per

2.5. Adverbis de lloc

Alguns exemples d’adverbis de lloc són here, there, etc.

2.6. Adverbis de grau

2.7. Adverbis de moviment

Alguns adverbis de moviment són back, forward, ahead, along, back-

3. A lot of / lots of - many - much - little - few

3.1. A lot of / lots of