Càlcul I-GRETA

Curs 2017–2018
Quadrimestre de Tardor
5 d’octubre de 2017
Exercici 1: Nombres

1. Resoleu l’equació següent: |x + 2| − |x| ≥ 1

Solució
Posem resoldre l’equació gràficament i analı́ticament.
• Resolució gràfica. Podem escriure

|x + 2| − |x| ≥ 1 ⇐⇒ |x + 2| ≥ |x| + 1

i fer un esbós de les gràfiques de |x + 2| i de |x| + 1, aquesta última la dibuixem a partir de |x|, traslladant-la
una unitat en el sentit de les ordenades positives, com veiem a la figura següent:
Y

y=ÈxÈ+1 3

y=Èx+2È 1

X
-3 -2 -1 -0.5 1 2 3

Observem que les dues funcions es tallen en x = − 12 ja que x + 2 = −x + 1 ⇐⇒ x = − 12 i la gràfica de |x + 2|

queda per sobre de la gràfica de |x| + 1 (assenyalat de color verd a la figura) per aquells valors x tals que
x ≥ − 21 .
• Resolució analı́tica. Tenint en compte els intervals on |x + 2| i |x| canvien de signe, vegem que cal
considerar els casos següents:
(a) Si x ≤ −2, llavors
|x + 2| − |x| ≥ 1 ⇐⇒ −x − 2 + x ≥ 1 ⇐⇒ −2 ≥ 1
aquesta desigualtat és falsa, per tant, no hi ha cap nombre x ≤ −2 que satisfaci la desigualtat.
(b) Si −2 < x < 0, llavors
1
|x + 2| − |x| ≥ 1 ⇐⇒ x + 2 + x ≥ 1 ⇐⇒ 2x ≥ −1 ⇐⇒ x ≥ −
2
 1

Aixı́, de moment, el conjunt solució està format per aquells x tals que x ∈ − 2 , 0 .
(c) Si x ≥ 0, llavors
|x + 2| − |x| ≥ 1 ⇐⇒ x + 2 − x ≥ 1 ⇐⇒ 2 ≥ 1
aquesta desigualtat és certa, per tant, tots els x ≥ 0 són solució de la inequació: x ∈ [0, +∞).
Finalment, el conjunt solució total és la unió dels conjunts obtinguts en els tres apartats anteriors, és a dir,
aquells valors x ∈ R tals que x ≥ − 21 .
 Càlcul I-GRETA
Curs 2017–2018
Quadrimestre de Tardor
5 d’octubre de 2017
Exercici 1: Nombres

2. Considereu les equacions

 √3 3
√
3 1
(1) x2 − x + i + i− = 0
2 2 2 2

(2) x4 + 2x3 + 4x2 + 2x + 3 = 0

(a) Comproveu que aquestes dues equacions tenen en comú una arrel complexa no real.
(b) Descomponeu el polinomi x4 + 2x3 + 4x2 + 2x + 3 en factors primers a coeficients reals.

Solució

(a) Resolem (1):

√ r √  √
3 3 1 3 s √ 3 1
+ i± −  − + i

i 1 3

x= 2 2 2 2 2 2
q
amb − i = 1 5π = √
2 2 2 3  3 1
− i


2 2
√
3
D’on obtenim les arrels: i, 2 + 12 i. Si substituı̈m i a l’equació (2) es comprova que n’és una solució.
Per tant, l’arrel en comú és i.
(b) Donat que (2) és un polinomi a coeficients reals la conjugada de i, −i , també en serà solució. Llavors
fent Ruffini, amb i i −i, al polinomi 4 3 2 2
√ x + 2x√ + 4x + 2x + 3, obtenim el polinomi x + 2x + 3 que
només té arrels complexes (−1 + 2 i, −1 − 2 i). Per tant, des del punt de vista de coeficients reals,
ja no es pot descompondre més. Aixı́,

x4 + 2x3 + 4x2 + 2x + 3 = (x2 + 1)(x2 + 2x + 3).