Sciencies Bite 3 Eso

www.science-bits.
com
La relació
humana
Aquest fascicle constitueix la versió en paper d’una unitat
d’aprenentatge multimèdia de Science Bits.
El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

disponible a www.science-bits.com i el seu objectiu és
complementar els continguts digitals amb un format físic
en paper per facilitar el treball en aules sense un ordinador
per a cada alumne.
Crèdits fotogràfics
Azafak Çakir, ©123rf.com (mà, pàg. 1-6-7); Valerii Stoika, ©123rf.com (il•lusió òptica, pàg. 8); Deyan Georgiev, ©123rf.com (receptors dels sers humans, pàg. 9);
Wernerimages ©123rf.com (salutació, pàg. 9); Optical illusion grid lines by AnonMoos, Wikimedia Commons (il•lusió òptica, pàg. 9); Roman Milert, ©123rf.com
(lectura Braille, pàg. 10); Jesse Fiorino, ©123rf.com (xiulet per gossos, pàg. 10); Andriy Popov, ©123rf.com (tauleta tàctil, pàg. 12); Sergey Khamidulin, ©123rf.com
(dona escoltant, pàg. 13); Eraxion, ©iStock.com (sang, pàg. 14); Pan Xunbin, ©123rf.com (ull, pàg. 14); daverose259, www.flickr.com (gimnasta, pàg. 14); sergein,
©123rf.com (nas noi, pàg. 16); Antonio Guillem, ©123rf.com (llengua, pàg. 17); Shubhangi Kene, ©123rf.com (esquema 3D del sentit del tacte, pàg. 18); dotshock,
©123rf.com (tenista, pàg. 19); Wavebreak Media Ltd, ©123rf.com (adult menjant, pàg. 19); Cathy Yeulet, @123rf.com (dormint, pàg. 23); Vitalii Nesterchuk, ©123rf.
com (saltant, pàg. 23); subbotina, @123rf.com (embaràs, pàg. 23); Randy Son Of Robert, ©flickr.com (muntanya russa, pàg. 24); Manaemedia, ©iStock.com video
(persona plorant, pàg. 25); Wehrwolf, ©iStock.com video (violinista, pàg. 25); StockFilmdotCOM, ©iStock.com video (nen bavejant, pàg. 25); Bebimil, ©iStock.com
video (nen agafant dit, pàg. 26); Alexpunker, ©iStock.com video (nena menjant síndria, pàg. 26); Stephen Mcsweeny, ©123rf.com (corredora, pàg. 26); Creative
Commons (micrografia d’os esponjós, pàg. 27); ©CGShape.com (3D d’esquelet, articulacions i ossos, pàg. 26-27); Andriy Popov, ©123rf.com (aldolescent, pàg.
27); ©CGShape.com (3D de muscle esquelètic, pàg. 28); atic12, ©123rf.com (alteracions genètiques, pàg. 28); bsmurray, ©123rf.com (doctora i nen, pàg. 28);
Andriy Popov, ©123rf.com (ancià, pàg. 28); Andriy Popov, ©123rf.com (control de sucre, pàg. 29); Alexander Raths, ©123rf.com (minusvàlid, pàg. 29); Alexandre
Nunes, ©123rf.com (anàlisi de sang, pàg. 29); kameel, ©123rf.com (metges i pacient, pàg. 29); 9nong, ©123rf.com (depressió, pàg. 29); Leah-Anne Thompson,
©123rf.com (peu trencat, pàg. 29); Wathanasing, ©123rf.com (dolor lumbar, pàg. 29); sabphoto, ©123rf.com (cigarreta, pàg. 30); Donato Fiorentino, ©123rf.com
(begudes alcohòliques, pàg. 30); Sherry Yates Young, ©123rf.com (drogues narcòtiques, pàg. 30); My Make OU, ©123rf.com (cafè, pàg. 30); Jiri Vaclavek, ©123rf.
com (al·lucinogen, pàg. 30); maridav, ©123rf.com (bambes i batut, pàg. 31); Louisa Howard, Dartmouth College Electron Microscope Facility (glòbul blanc, pàg.
31); Vicente Barcelo Varona, ©123rf.com (tractament diabetis, pàg. 32); victor69, ©123rf.com (verdures i nivell de sucre, pàg. 33); Josef Muellek, ©123rf.com
(muntanya russa, pàg. 34); maridav, ©123rf.com (mal de cap, pàg. 35); Michael Simons, ©123rf.com (joves conversant, pàg. 37); Qi Feng, ©123rf.com (ballar,
pàg. 38); yanlev, ©123rf.com (córrer, pàg. 38); Helder Almeida, ©123rf.com (saludar, pàg. 38); Monika Gniot, ©123rf.com (bufar, pàg. 38); Ferli Achirulli, ©123rf.
com (suar, pàg. 38); djedzura, ©123rf.com (moviments intestinals, pàg. 38); Dmitriy Shironosov, ©123rf.com (batecs del cor, pàg. 38); Elenathewise, ©iStock.
com (produir saliva, pàg. 38); Santiago Ramón i Cajal, Wikimedia Commons (dibuix de les cèl·lules del cerebel, pàg. 42); Lisa Young, ©123rf.com (senyal de
tràfic, pàg. 44); Katarzyna Bialasiewicz, ©iStock.com (fer mocs, pàg. 45); Fotosmurf03, ©iStock.com (suar, pàg. 45); Jeerasak Soonrai, ©123rf.com (gestos facials,
pàg. 45); bmcent1, ©iStock.com (parpellejar, pàg. 45); Josef Muellek, ©123rf.com (descàrrega d’adrenalina, pàg. 45); Vladimir Mucibabic, ©123rf.com (apartar
la mà després de punxar-se el dit, pàg. 45); Elenathewise, ©iStock.com (secreció de suc gàstric, pàg. 45); Pavel Chernobrivets, ©123rf.com (amanida, pàg. 47);
PaylessImages©123rf.com (noia llegint, pàg. 47); spaxia©123rf.com (noi llegint, pàg. 47); Cathy Yeulet, ©123rf.com (amics rient, pàg. 47); Valerii Sidelnykov,
©123rf.com (persona avorrida al sofà, pàg. 47); Andriy Popov, ©123rf.com (imatges de noi a l’ordinador, pàg. 47); Hongqi Zhang, ©123rf.com (escales, pàg. 47);
georgerudy, ©123rf.com (ascensor, pàg. 47); strelok, ©123rf.com (hamburguesa, pàg. 47); Pavel Chernobrivets, ©123rf.com (amanida, pàg. 47).
Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

les següents condicions simultànies:
- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

- El seu ús quedarà restringit a l’àmbit escolar i educatiu.
- En cas de distribució, es realitzarà de forma gratuïta.
- En cap cas es modificarà el seu contingut.
Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

pública o transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars del copyright.
Copyright: International Science Teaching Foundation & Science Bits S.L., 2015
International Science Teaching Foundation Science Bits, S.L.

Tower Bridge House, St Katharine’s Way Torrent de l’Olla 220, 2n 4a
London E1W 1AA (United Kingdom) 08012 Barcelona (Espanya)
Ciències de la Vida
Unitat
La relació
humana
Estructura de la unitat
Portada
Apareix destacat el títol de la unitat i es
presenten els objectius d’aprenentatge. A
més, es proporciona un índex dels contin-
guts organitzats segons el model cons-
tructivista de les 5E. En la versió digital, la
portada ofereix una activitat que permet
repassar els coneixements necessaris per
abordar la lliçó.
Engeguem
En aquest apartat s’ofereix una activitat
associada a un vídeo disponible a la
versió digital. Igualment, es proporciona
un resum del mateix a la primera pàgina.
A partir del vídeo es desenvolupen una
sèrie d’activitats. Algunes d’elles poden
ser interactives en la versió digital, però
sempre apareixeran preguntes de respos-
ta oberta.
Explorem
Es tracta d’una activitat exploratòria i de
descobriment per a mobilitzar els conei-
xements previs i comparar-los amb els
resultats obtinguts a partir de l’experiència.
L’ objectiu és realitzar un aprenentatge
intuïtiu dels conceptes més destacats de
la unitat. La versió digital ofereix recursos
multimèdia que resulten indispensables
per a desenvolupar aquesta activitat: simu-
ladors, vídeos, interactivitats, etc.
4 www.science-bits.com
Estructura de la unitat
Expliquem
S’exposen de manera sistemàtica i formal
tots els conceptes clau de la unitat. La
versió digital ofereix una gran quantitat de
recursos multimèdia que faciliten la com-
prensió de les idees exposades. En aquesta
versió imprimible s’inclouen els elements
gràfics que resulten indispensables i les
referències dels recursos digitals disponi-
bles. La versió digital també pot incloure
activitats d’ampliació o de reforç.
Elaborem
En aquest apartat s’ofereix l’oportunitat
de demostrar els aprenentatges adquirits
mitjançant la seva aplicació pràctica. Per
això, es proposa una tasca que consisteix
en una activitat-problema a resoldre. La
proposta exigeix l’aplicació dels conceptes,
actituds i procediments apresos en la uni-
tat. La versió digital pot proporcionar eines
multimèdia, com simuladors o vídeos, per
al seu desenvolupament.
Exercicis
Cadascun dels conceptes desenvolupats
a l’apartat «Expliquem» compta amb
exercicis interactius o de resposta oberta
que tenen com a objectiu la consolidació
dels aprenentatges mitjançant la pràcti-
ca. Aquesta versió imprimible inclou tots
aquells que no corresponen a ampliaci-
ons o reforços, organitzats exactament
igual que els continguts de la secció
«Expliquem».
www.science-bits.com 5
La relació human
Índex
· Engeguem
· Falses percepcions ..............................................................08
· Explorem
· Explorem la percepció ........................................................10
· Expliquem
· La relació amb l’entorn ......................................................14
· Captació d’estímuls
· Els receptors ....................................................................14
· El sentit de la vista ...........................................................15
· El sentit de l’oïda ..............................................................15
· El sentit de l’olfacte .........................................................16
· El sentit del gust ..............................................................17
· El sentit del tacte .............................................................18
· La coordinació ......................................................................18
· El sistema nerviós
· Estructura del sistema nerviós ......................................19
· L’impuls nerviós ..............................................................20
· Les neurones ....................................................................21
· El sistema endocrí ................................................................. 21
· La regulació hormonal ...................................................22
· Les respostes ........................................................................ 23
· El comportament humà ...................................................... 23
· L’aparell locomotor ............................................................... 24
· El sistema esquelètic .......................................................24
· El sistema muscular .........................................................25
· Alteracions en el procés de relació .................................... 26
· Drogues ...........................................................................28
· Pautes per mantenir la salut ..........................................29
· La resposta immunitària ...................................................... 29
· Elaborem
· Units contra la diabetis .........................................................30
· Exercicis ................................................................................... 32
En aquesta unitat aprendràs:

Com l’organisme humà aconsegueix respondre Qui regula i controla els múltiples processos que
als canvis que es produeixen al seu entorn i al seu tenen lloc al nostre organisme sense que ens
interior. n’adonem.
Quin tipus de cèl·lules i estructures permeten que Què són les hormones.
els òrgans dels sentits detectin aquests canvis.
Quins mecanismes es posen en marxa perquè pu-
Per què a vegades els sentits «ens enganyen». guem moure’ns.
Per què sempre tardem un temps a reaccionar da- Com afecten les drogues la nostra capacitat per re-
vant d’un estímul. lacionar-nos amb l’entorn.
Com viatja la informació pel sistema nerviós i quin Quines malalties i alteracions poden afectar la ma-
és el paper del cervell en tot això. nera com ens relacionem amb l’entorn.
na
Engeguem
Falses percepcions
Vídeo Els éssers humans disposem d’òrgans sensorials que ens permeten per-
cebre què succeeix al nostre voltant.
Però la nostra percepció té límits.
A diferència d’altres animals, no podem percebre determinats fenòmens

que ens envolten com els camps magnètics, o la llum infraroja perquè
no tenim els sentits necessaris.
Tampoc no som capaços de percebre estímuls que els nostres sentits

haurien de captar quan no tenen prou intensitat. Lleus estímuls que al-
tres animals sí que poden advertir.
Però no s’acaba aquí…
Moltes vegades ni tan sols percebem el que els nostres sentits estan
captant.
O bé és possible que els percebem d’una manera diferent de com són

en realitat. Fes-ne la prova. Mira com avancen aquests rectangles en el
vídeo de la versió digital.
Diries que es mouen a deshora, oi? Doncs mira què succeeix si els traiem
el fons.
Ara fixa’t en el cercle fet de punts en el vídeo de la versió digital. Diries

que els punts són de color rosa, oi? Observa ara fixament el centre de la
imatge. De quin color veus el punt que es mou?
Què fa que no vegem les coses tal com són?
Qüestions
a. Quin tipus d’estímuls captem els éssers humans

i a través de quins receptors?
b. Per què no podem captar estímuls com els

camps magnètics o la radiació infraroja?
c. Malgrat que captem el mateix tipus d’estímuls,

l’olfacte d’un gos i el d’un ésser humà no tenen la
mateixa sensibilitat. Proposa exemples de diferències
sensorials amb gossos o altres animals del teu entorn.
d. Segurament et deus haver adonat que, entre

els éssers humans, la sensibilitat dels òrgans dels
sentits és molt variable. Per exemple, en general
la capacitat auditiva de les persones grans és me-
nor que la de les persones joves. Com expliques
aquestes diferències?
Receptors del éssers humans.
e. Imagina que vas passejant pel carrer i veus una

persona coneguda. Amb tota seguretat, la teva
reacció serà aturar-te i saludar-la. Què succeeix en
el teu organisme entre que veus aquesta persona i
reacciones per saludar-la?
f. És possible que alguna vegada t’hagis confós i

hagis saludat algú que en realitat no coneixies.
Per què ens succeeixen aquestes coses?
g. En què s’assembla la confusió descrita a la pre-

gunta anterior amb el que experimentes davant
de les il·lusions òptiques que apareixen en el
vídeo de la versió digital?
9
Exploramos
Explorem
Explorem la percepció
La capacitat de detectar estímuls, interpretar-los i respondre-hi de ma-
nera adequada ens permet relacionar-nos amb el nostre entorn. Per
captar estímuls externs al nostre cos disposem dels òrgans dels sentits.
Tanmateix, els nostres sentits no detecten tots els estímuls del

nostre entorn i, a vegades, no interpretem de manera adequada
els estímuls que captem.
En aquesta activitat explorarem algunes de les limitacions dels nostres

òrgans dels sentits i de la nostra capacitat per interpretar els estímuls
que capten.
Interval d’audició
Començarem explorant les limitacions de l’orella, el nostre òrgan especi-
alitzat en la detecció d’estímuls sonors.
L’orella humana no capta tots els sons. Existeixen, per exemple, xiulets
que generen sons extremament aguts als quals els gossos responen
però que són inaudibles per nosaltres.
Vídeo
Com més agut és un so, més alta és la seva freqüència. La freqüència és
una característica de les ones sonores i es mesura en hertzs (Hz).
A la versió digital hi trobaràs un reproductor que emet un so continu la

Alerta! freqüència del qual augmenta progressivament d’1 a 20.000 Hz.
Assegura’t que el volum
del reproductor i dels a. Activa el reproductor i, sense augmentar el volum, apunta l’interval de
altaveus no està al freqüències que pots sentir.
màxim.

Situa els dos volums a
valors intermedis. b. Compara el teu interval d’audició amb el de la resta de companys i el del
teu professor o professora. Quines diferències observes i a què creus que

És normal que no sentis
res durant els primers
són degudes?
segons. No apugis el
volum de manera brusca.
Els receptors de la pell
La pell és un òrgan sensorial i, com a tal, disposa de receptors que cap-
Imatge
ten, entre d’altres, estímuls mecànics. Per percebre el tacte d’un objecte,
aquests receptors han de detectar una pressió. regle graduat
a. Diries que aquests receptors de pressió es troben distribuïts per la pell de

manera homogènia? plastilina
Justifica la resposta.
escuradents
b. Organitzeu-vos per parelles i construïu un dispositiu com el que mostra

la imatge.
Aquest dispositiu, que permet generar pressió de manera simultània sobre dos
punts de la pell a distàncies variables, ens servirà per estudiar la distribució dels
receptors tàctils sobre la pell.
c. Per poder detectar dos contactes a la pell com a dos fenòmens diferents,
cal estimular dos receptors de pressió diferents.
Pressiona amb el dispositiu les diferents parts del cos del teu company enu- Taula
merades a la taula i apunta la distància mínima a la qual és capaç de distin-
gir dos contactes (distància mínima sensible). Alumne/a 1 Alumne/a 2
Distància Distància
Part del mínima sensible mínima sensible
d. Repetiu l’acció invertint els papers. cos (mm) (mm)
e. Quina relació hi ha entre la distància mínima sensible i la densitat de Dits .......... ..........
receptors mecànics a la pell? Palmell .......... ..........
Avantbraç .......... ..........
Com menys distància mínima sensible, [més gran / més petita] és la Braç .......... ..........
quantitat de receptors en una superfície determinada de pell. Esquena .......... ..........
Cama .......... ..........
f. A quines zones la pell és més sensible al tacte?
Galta .......... ..........
Llavis .......... ..........
.......... .......... ..........
Model de taula per apuntar-hi les

g. Què indiquen aquests resultats pel que fa a la distribució dels receptors dades experimentals.
de la pell?
Interactivitat
Temps de reacció Intent Temps Mitjana
Un cop hàgim captat un estímul per mitjà dels nostres receptors, podem 1 ..........
procedir a interpretar-lo i a respondre a l’estímul. Ara bé, aquest procés 2 ..........
no és instantani: el temps de reacció és el temps que passa entre que 3 .......... ..........
captem l’estímul i executem la resposta. 4 ..........
5 ..........
a. Utilitza el joc de la versió digital per determinar el teu temps de reacció.
1. Clica el botó Activa i de seguida apareixerà 2. Quan vegis el cercle, clica’l. El comptador 3. Repeteix l’acció quatre vegades més, fins
un cercle verd. Presta atenció perquè el temps indicarà el temps que has trigat i el valor es a completar la taula. A l’última columna s’hi
que transcorre entre que actives el joc i apa- registrarà a la taula. calcularà automàticament el teu temps de
reix el cercle no és sempre el mateix. reacció mitjà.
b. Què creus que succeeix durant aquest temps?
c. Agafant un temps mitjà de resposta de 0,267 s, i suposant que els nervis

que connecten el dit i els ulls amb el cervell tenen una longitud aproxi-
mada d’1,2 m, a quina velocitat circula la informació pel teu cos? Escriu la
resposta amb un decimal de precisió.
Circula a .......... m/s.
d. La segona versió del joc és una mica més complexa. Ara apareixeran
cercles de diferents colors, però només els hauràs de clicar quan siguin
verds.
Interactivitat Si prems el botó quan el cercle és d’un altre color, el joc es reiniciarà.
Intent Temps Mitjana Juga amb aquesta nova versió del joc a la versió digital i determina el teu
1 .......... nou temps de reacció.
2 ..........
.......... e. Com és aquest nou temps de reacció respecte al de la primera versió
3 ..........
4 ..........
del joc? Per què?
5 ..........
f. La tercera versió del joc encara és més complicada. Ara s’ha de prémer el
botó quan a la pantalla hi aparegui escrita la paraula verd.
Intent Temps Mitjana
1 .......... Si es prem el botó quan a la pantalla hi apareix una altra paraula, el joc
2 .......... es reiniciarà.
3 .......... ..........
Juga amb aquesta nova versió del joc a la versió digital i determina el teu
4 ..........
nou temps de reacció.
5 ..........
g. Com és aquest nou temps de reacció respecte als de les versions ante-
riors? Per què?
Interactivitat
Il·lusions òptiques
Com més complexa és una situació, més temps triga el nostre cervell a
interpretar els estímuls que els òrgans dels sentits detecten i li transme-
ten a través dels nervis.
A més, el nostre cervell no sempre interpreta correctament el que cap-
ten els nostres sentits…
a. A la imatge del recurs s’hi mostra un tauler amb caselles de diversos

colors. Observa les caselles 1 i 2. Quina de les dues caselles és més fosca?
b. Utilitza el simulador de la versió digital per comparar el color de les ca-

selles amb una mostra de color de referència mòbil. Què opines ara sobre
les caselles 1 i 2?
La casella 2 és més fosca que la 1.

q
La casella 1 és més fosca que la 2.
q
Les dues caselles són del mateix color.
q
c. En aquesta nova imatge veiem tres nois en una sala. Ordena els tres nois
segons la seva mida. Interactivitat
d. Utilitza el simulador de la versió digital per moure els nois i comparar les
seves mides. En moure els nois no se’n modifica la mida.
Quina percepció tens ara de la mida dels tres nois?
El noi 2 és el més gran.

q
q
Els tres nois tenen la mateixa mida.
q
q
e. En aquesta imatge hi veiem unes rectes vermelles verticals tallades per

unes línies negres en ziga-zaga.
Observa les línies vermelles i indica si són paral·leles o si, contràriament, es
creuarien si fossin prou llargues.
Interactivitat
f. Utilitza el simulador de la versió digital per ocultar les línies negres i despla-
çar les rectes vermelles.
Indica ara si les rectes són paral·leles o no.
Són paral·leles.
q
No són paral·leles.
q
g. Per què creus que t’has confós en veure les tres imatges que hem presen-
tat en aquesta secció?
Conclusions
Ens relacionem amb el nostre entorn gràcies Finalment, en el cas de les il·lusions òptiques,
a la nostra capacitat de detectar estímuls, in- comprovem que el nostre cervell pot come-
terpretar-los i respondre-hi adequadament. tre errors en la interpretació de la informació
Ara bé, aquesta capacitat està limitada per que rep i preparar respostes incorrectes.
diversos factors.
D’una banda, els nostres òrgans dels sentits

detecten només una part dels estímuls que
ens envolten. De l’altra, l’interval que capten
depèn de factors genètics, comportamen-
tals, de salut, etc.
A més, un cop s’ha captat un estímul, tardem

un determinat temps a respondre-hi ade-
quadament: el nostre sistema nerviós trans-
porta la informació fins als centres nerviosos
—com el cervell— que interpreten aquesta
informació i envien un senyal de resposta.
Explicamos
Expliquem
La relació amb l’entorn

Esquema
Els éssers humans vivim en relació amb el medi i els éssers vius que
ens envolten. Aquests dos elements constitueixen el nostre entorn.
Vine!
A través dels processos de relació, detectem els canvis en les condicions
del nostre entorn i del nostre interior, i hi responem de manera adequa-
da per assegurar la nostra supervivència i poder-nos reproduir.
En els processos de relació hi distingim tres etapes:
1.
Captació de l’estímul per estructures o òrgans receptors.
2.
Transmissió i interpretació de l’estímul per part dels sistemes de
coordinació, que elaboren una resposta.
3.
Execució de la resposta per estructures o òrgans efectors.
Les tres etapes de tot procés de rela-
ció amb l’entorn.
Captació d’estímuls
Els receptors
Els receptors són les estructures amb què els éssers humans
captem els estímuls.
Galeria
Segons on estan localitzats, els receptors es classifiquen en:
Interoceptors Exteroceptors Propioceptors

Els interoceptors, o receptors interns, obte· Els exteroceptors, o receptors externs, ens Els propioceptors informen, d’una banda, de
nen informació sobre les condicions inter· proporcionen informació sobre el nostre l’orientació del cos i de l’estat de moviment, i
nes del nostre organisme. Es troben situats entorn, per la qual cosa estan localitzats a la de l’altra, de la posició relativa de les parts del
en el medi intern i capten fonamentalment superfície del cos. Els òrgans dels sentits són cos. Aquests receptors es troben, respectiva·
estímuls químics. exteroceptors. ment, al vestíbul de l’orella interna i a l’aparell
locomotor (músculs, tendons i articulacions).
El nivell d’oxigen en sang és detectat Els ulls contenen receptors que capten
per interoceptors. estímuls lumínics de l’entorn. Els propioceptors informen de la posi-
ció relativa i l’estat de cada múscul.
En els humans, com en la major part dels animals, els exteroceptors es-
tan agrupats en òrgans dels sentits, estructures especialitzades a cap-
tar els estímuls externs i transmetre la informació al sistema nerviós.
El sentit de la vista
El sentit de la vista és el mecanisme fisiològic amb què percebem

els estímuls lumínics.
L’ull és l’òrgan de la vista. Conté fotoreceptors: cèl·lules especialitza-

des a detectar estímuls lumínics i transformar-los en impulsos nervio-
Interactivitat
sos, que són transmesos al sistema nerviós.
Retina. És el teixit fotosensible Pupil·la. És l’obertura per la Pupil·la

Retina
que recobreix l’interior de l’ull. qual la llum penetra a l’ull.
Actua com una pantalla sobre la Iris
- Quan la il·luminació és escas-
qual s’hi projecten els rajos de sa, l’iris es contrau i la pupil·la
llum, prèviament enfocats per la es dilata: augmenta de mida i
còrnia i el cristal·lí. Conté dos tipus permet que entrin més ones de
de cèl·lules que capten ones de llum a l’ull.
llum i les transformen en estímuls
- Quan la il·luminació és exces-
nerviosos: els bastons —detec·
siva, l’iris s’expandeix i la pupil·la
ten la intensitat lumínica i poden
es contrau: la seva mida dismi·
funcionar en condicions de baixa
nueix per reduir l’entrada de llum Nervi
lluminositat— i els cons —ens òptic
a l’ull.
proporcionen la visió detallada i
en color.
Còrnia
Cristal·lí
Iris. És la membrana circular i Còrnia. És la membrana trans· Cristal·lí. És una lent convergent Nervi òptic. El nervi òptic
pigmentada que envolta la pupil· parent que protegeix l’iris i la que, a causa de l’acció dels músculs transporta l’impuls nerviós
la. Es tracta d’una estructura pupil·la i delimita un espai que ciliars, pot canviar la seva curvatura generat a les cèl·lules foto·
proveïda de musculatura que es està ple de líquid. Actua com en un procés anomenat acomoda- sensibles de la retina cap al
pot contraure o expandir, modi· una primera lent que ajuda a ció. L’objectiu de l’acomodació és cervell, on els estímuls són
ficant el diàmetre de la pupil·la enfocar els rajos que provenen que els rajos de llum que travessen integrats i interpretats.
i, d’aquesta manera, regular la de les fonts de llum. la pupil·la convergeixin sobre la
quantitat de llum que penetra a retina, de manera que hi projectin
l’ull. imatges enfocades.
Orella externa
El sentit de l’oïda
Orella interna
El sentit de l’oïda ens permet captar el so.
L’orella és l’òrgan que permet captar les ones sonores,

ja que té mecanoreceptors: cèl·lules sensibles a les vi-
bracions del medi.
A l’orella interna hi trobem el sistema vestibular, que

conté els propioceptors que participen en el sentit de
l’equilibri.
Orella mitjana
Interactivitat
Orella externa Orella mitjana Orella interna

La part més externa de l’orella actua A l’orella mitjana la vibració de l’aire A l’orella interna les vibracions són
com una antena receptora que inter- es transfereix a un sistema format per transformades per les cèl·lules senso-
cepta les ones sonores i les dirigeix una membrana i uns ossos molt petits. rials en impulsos nerviosos que es di-
cap a l’orella mitjana. rigeixen al cervell per ser interpretats.
Sistema
Pavelló auricular vestibular
Ossos de
l’orella Nervi auditiu
Timpà
Conducte auditiu
Còclea
Trompa
d’Eustaqui
Pavelló auricular. El pavelló auricular és Timpà. El timpà és una membrana elàstica que Sistema vestibular. El vestíbul no participa
una pantalla que intercepta les ones sonores i vibra quan les ones sonores que provenen del en la percepció del so. És l’òrgan de l’equilibri,
les canalitza cap al conducte auditiu. Per de· canal auditiu impacten sobre la seva superfície atès que allotja els propioceptors que detecten
tectar millor un so, movem el cap per orientar externa. l’orientació del cos i el seu estat de movmient.
el pavelló cap a la font sonora.
Ossos de l’orella. El timpà està connectat a Còclea. La còclea allotja milers de petites cèl·
Conducte auditiu. El conducte auditiu és una cadena de tres ossos molt petits, que vibren lules sensorials dotades de cilis. L’estrep trans·
un canal estret, de molt pocs centímetres amb les vibracions del timpà. De fora cap endins, met la vibració al líquid intern de la còclea i,
de longitud, que connecta el pavelló amb els tres ossos s’anomenen martell, enclusa i d’aquesta manera, fa que vibrin els cilis d’aques·
el timpà. Les ones sonores es propaguen per estrep. El martell està en contacte amb el tim· tes cèl·lules, que transformen la vibració en im·
aquest canal. pà, i l’estrep connecta amb l’orella interna. pulsos nerviosos.
Trompa d’Eustaqui. La trompa d’Eustaqui és Nervi auditiu. El nervi auditiu transporta l’im·
un conducte que connecta l’orella mitjana amb puls nerviós generat a les cèl·lules ciliades de
les fosses nasals. L’existència d’aquest canal per· la còclea cap al cervell, on l’estímul és integrat
met regular la pressió que l’aire exerceix sobre i interpretat.
les cares interna i externa del timpà.
El sentit de l’olfacte
El sentit de l’olfacte és la capacitat fisiològica de detectar les

substàncies dissoltes a l’aire.
Les cèl·lules receptores dels estímuls olfactius són quimioceptors que

es troben a l’interior de les fosses nasals, formant part de la mucosa
olfactòria.
Nervi olfactori
Mucosa olfactòria. La mucosa olfactòria és la mucosa que recobreix la part
superior de les fosses nasals. Allotja les cèl·lules quimioceptores, que es
Bulb olfactori
troben connectades a diverses terminacions nervioses procedents del bulb ol·
factori. Les cèl·lules receptores transformen els estímuls químics en impulsos
nerviosos. Mucosa olfactòria
Bulb olfactori. El bulb olfactori recull els impulsos elèctrics que les termi·
nacions nervioses transporten des de la mucosa olfactòria i els canalitza cap
fossa nasal
al nervi olfactori.
Nervi olfactori. El nervi olfactori transporta els impulsos nerviosos cap al

orifici nasal
cervell, on són integrats i interpretats.
El sentit del gust
El sentit del gust ens permet detectar determinades substàncies

dissoltes en els líquids que hi ha a la cavitat bucal.
Les cèl·lules receptores del gust són quimioceptors que es distribuei- Interactivitat
xen per la superfície de la llengua en agrupacions anomenades papil·les
gustatives.
Cèl·lules
gustatives
Terminacions
nervioses
cavitat bucal
llengua
Papil·les
gustatives nervi
sensitiu
Papil·les gustatives. Les papil·les gustatives són pe· Cèl·lules gustatives. Les cèl·lules gustatives són els quimioceptors que de·
tits bonyets que recobreixen la superfície superior de la tecten la presència de substàncies dissoltes a la saliva o als líquids que s’intro·
llengua. A les papil·les s’hi allotgen les cèl·lules gustati· dueixen a la cavitat bucal, i que converteixen aquests estímuls en impulsos
ves i terminacions nervioses. nerviosos, de naturalesa elèctrica.
Terminacions nervioses. Són les terminacions dels nervis sensitius que trans·
porten la informació des de les papil·les gustatives fins al cervell. Reben l’impuls
nerviós generat a les cèl·lules gustatives, amb què estan en contacte.
Interactivitat
El sentit del tacte
Terminacions
lliures El sentit del tacte capta els estí-
pèl
muls provocats pel contacte físic
Corpuscles
epidermis amb els elements de l’entorn.
de Meissner
Els receptors del tacte es distribueixen
Corpuscles dermis per la pell. Els canvis de pressió i les
de Krause vibracions són detectades per meca-
noreceptors, mentre que els canvis de
Corpuscles de
glàndula
Pacini temperatura són detectats per termo-
sudorípara receptors. També existeixen els anome-
glàndula Corpuscles nats nociceptors, receptors específics
sebàcia de Ruffini per al dolor.
Terminacions lliures. Aquestes Corpuscles de Krause. Aquests

terminacions nervioses actuen com a termoreceptors s’activen quan detec·
nociceptors, receptors del dolor. ten descensos de temperatura.
Corpuscles de Ruffini.
Aquests termoreceptors
Corpuscles de Meissner. s’activen quan detecten
Aquests mecanoreceptors augments de temperatura.
detecten canvis lleus de
pressió, com els que causa el
frec d’una ploma.
Corpuscles de Pacini.
Aquests mecanoreceptors
detecten grans canvis de
pressió, com els que pot
ocasionar un cop.
La coordinació
Els éssers humans necessitem que totes les nostres cèl·lules, teixits i
òrgans funcionin de forma organitzada i coordinada.
Només així és possible donar respostes adequades als canvis del nostre
entorn i del nostre interior.
Els sistemes coordinadors són els responsables de:
1.
Rebre la informació dels receptors.
2.
Interpretar la informació rebuda i elaborar una resposta adequada.
3.
Activar els òrgans efectors necessaris per dur a terme aquesta resposta.
En el nostre organisme hi ha dos sistemes coordinadors que, alhora, es
regulen mútuament:

El sistema nerviós està format pels nervis i els centres nervio-
sos. Processa la informació que obté dels receptors —interns i
externs— i elabora respostes ràpides i d’efectes poc duradors. La
informació es transmet ràpidament per mitjà d’impulsos nervi-
osos.

El sistema endocrí està format per les glàndules endocrines Gràcies al sistema nerviós podem
que, quan són estimulades, secreten hormones al corrent san- veure la pilota i colpejar-la amb la
raqueta en el moment precís. El sis-
guini. La sang transporta aquests senyals químics fins a teixits i
tema endocrí secreta les hormones
òrgans diana, on desencadenen respostes més lentes i d’efectes necessàries per regular el nostre ni-
més duradors. vell de sucre a la sang.
El sistema nerviós
Estructura del sistema nerviós
El sistema nerviós processa la informació captada pels receptors, ela-
bora una resposta i coordina l’activitat dels òrgans efectors, que l’exe-
cuten. Al sistema nerviós humà hi distingim una part central i una part
perifèrica. Interactivitat
Sistema nerviós central

El sistema nerviós central està format per l’encèfal i la medul·la espi-
Encèfal
nal. Aquests òrgans, on s’hi concentren un gran nombre de neurones,
s’encarreguen de rebre i processar la informació captada pels receptors
—interns i externs— i elaborar respostes adequades.

La medul·la espinal és un cordó d’uns 45 cm de longitud que Medul·la espinal
està protegit per la columna vertebral. De la medul·la surten i a la
medul·la arriben els nervis motors i sensitius que innerven el tronc
i les extremitats. A través de la medul·la, aquests nervis connecten
amb l’encèfal, que és l’òrgan que coordina la majoria de respostes.
Tanmateix, la medul·la activa directament algunes respostes, que
anomenem reflexos.

L’encèfal és una acumulació de més de 100.000 milions de neuro-
nes, connectada per la seva base a la medul·la espinal i protegida
pel crani. És el centre principal del sistema nerviós, i hi distingim
tres parts: el cervell, el cerebel i el tronc de l’encèfal.
Sistema nerviós central.
Cervell
Cervell. És l’òrgan encarregat d’interpretar la informació que prové dels sen·
tits, controlar el moviment voluntari dels músculs i possibilitar les habilitats
cognitives complexes, com el llenguatge, el raonament, les emocions o la
memòria.
Tronc de l’encèfal. Controla moltes de les accions involuntàries del nostre
cos, com la respiració, el ritme cardíac, o el cicle del son i la vigília.
Cerebel. És l’òrgan encarregat de coordinar l’acció de la musculatura. Tot i que
no inicia el moviment —ho fa el cervell— la seva acció és imprescindible per
Tronc de l’encèfal coordinar-lo.
Cerebel
Sistema nerviós perifèric
El sistema nerviós perifèric és la xarxa de nervis que recorre el nostre or-
ganisme. Els nervis són feixos de neurones que transmeten la informació,
a través d’impulsos elèctrics, des dels receptors fins al sistema nerviós cen-
Interactivitat tral i des d’aquí fins als òrgans efectors, encarregats d’executar les respos-
tes. Distingim dos tipus de sistema nerviós perifèric: autònom i somàtic.

El sistema nerviós autònom és el conjunt de nervis que innerven
la musculatura llisa —present en molts òrgans interns—, la mus-
culatura cardíaca i les glàndules, i controlen processos involunta-
ris de l’organisme, com el batec del cor, la digestió o els moviments
intestinals.
Autònom
Somàtic glàndules musculatura musculatura

cardíaca llisa

El sistema nerviós somàtic és el con-
junt de nervis que innerven els músculs
esquelètics, i en regulen el funciona-
ment, tant en actes voluntaris com en
actes reflexos.
musculatura
esquelètica
Sistema nerviós perifèric.
L’impuls nerviós
La informació viatja a gran velocitat pel sistema nerviós, en forma d’un
senyal elèctric que anomenem impuls nerviós.
L’impuls nerviós es propaga a velocitats que poden anar d’uns 3 m/s fins
a uns 120 m/s.
L’impuls nerviós es transmet entre les neurones, les cèl·lules prin-

cipals del sistema nerviós.
1.
L’impuls nerviós viatja dels receptors al sistema nerviós central per
mitjà de nervis sensitius.
2.
En el sistema nerviós central, els impulsos són conduïts a les àre-
es responsables d’elaborar un impuls nerviós de resposta.
3.
Aquest nou impuls nerviós viatja fins als òrgans efectors a través de
nervis motors.
En la major part del seu recorregut per l’organisme, els nervis mo-
tors i sensitius estan agrupats en nervis mixtos.
encèfal
nervis sensitius
Vídeo
nervis motors
estímul
Els receptors de l’orella interna de- El cervell interpreta els impulsos nervio-
tecten els estímuls sonors i els trans- sos rebuts i elabora un impuls nerviós
formen en impulsos nerviosos que de resposta. Aquest impuls es transmet
circulen pel nervi auditiu, un nervi a la medul·la espinal, i d’aquesta, als
sensitiu, fins a una àrea determinada nervis motors que el condueixen fins
del cervell. als músculs del braç, que executen la
resposta.
Les neurones
Les neurones són cèl·lules especialitzades en l’elaboració i trans-

missió d’impulsos nerviosos.
Podem distingir tres tipus de neurones:
Sensorials: capten els estímuls i els transformen en impulsos ner-

viosos.
D’associació: es connecten amb altres neurones formant xarxes
neuronals a la medul·la i a l’encèfal, on s’elaboren les respostes.
Motrius: envien les respostes dels centres nerviosos cap als òrgans
efectors.
Les neurones tenen un cos cel·lular —soma— que conté el nucli, i

diverses prolongacions filamentoses —axons i dendrites— amb les
quals es connecten a altres neurones o altres cèl·lules, establint unes
unions anomenades sinapsis.
En el sistema nerviós també hi trobem cèl·lules glials, que s’encarre-

guen del manteniment de les neurones. Interactivitat
En el soma o cos cel·lular d’una neurona hi trobem el seu nucli. Sinapsi

L’axó és la prolongació més llarga de la cèl·lula. És l’única
prolongació que condueix impulsos nerviosos de sortida, és a
dir, que viatgen cap a altres neurones o cèl·lules efectores.
Les dendrites són prolongacions curtes que, generalment,

condueixen impulsos nerviosos d’entrada, és a dir, que arriben a Soma
la neurona des d’altres neurones.
Les sinapsis són les connexions entre l’axó d’una neurona

i una altra neurona o cèl·lula efectora. A l’extrem de l’axó,
l’impuls nerviós provoca l’alliberament de neurotransmis-
sors , substàncies que transmeten l’impuls entre les cèl·lules. Dendrita Axó
El sistema endocrí
El sistema endocrí és un sistema de coordinació que actua per

mitjà de missatgers químics que s’anomenen hormones.
Disposem d’unes 70 hormones diferents. Cada una es caracteritza per

les cèl·lules sobre les quals actua —cèl·lules diana— i per la resposta
que desencadena.
Mitjançant les hormones, el sistema endocrí:

Controla el metabolisme de les nostres cèl·lules.

Manté les condicions internes del nostre organisme (homeòstasi).

Regula el creixement, el desenvolupament sexual i la reproducció.
Interactivitat Les glàndules endocrines produeixen les hormones i les alliberen al

corrent sanguini, que les distribueix a totes les nostres cèl·lules. Tan-
mateix, una hormona només desencadenarà respostes en aquelles
Glàndules del sistema endocrí.
que siguin les seves cèl·lules diana.
Dona Hipotàlem Home

Hipotàlem
Hipòfisi Hipòfisi
Tiroide Tiroide
Glàndula pineal Glàndula pineal Paratiroides
Paratiroides
Glàndules Glàndules
suprarenals suprarenals
Pàncrees Pàncrees
Ovaris
Testicles
El sistema endocrí femení. El sistema endocrí masculí.
Hipotàlem: l’hipotàlem és el punt de trobada entre el sistema

nerviós i el sistema endocrí. Produeix hormones que regulen el
funcionament de la glàndula pituïtària i, per extensió, altres glàn-
dules endocrines.
Hipòfisi (pituïtària): la hipòfisi o glàndula pituïtària produeix

hormones que regulen multitud de processos endocrins. En certa
manera, doncs, dirigeix el sistema endocrí. A més, regula directa-
ment els processos de creixement i maduresa sexual, i controla la
pressió sanguínia i el balanç d’aigua de l’organisme.
Glàndula pineal: aquesta petita glàndula, que forma part de
l’encèfal, és estimulada o no segons els nivells de llum detectats
pels fotoreceptors de la retina. Produeix melatonina, l’hormona
responsable d’adaptar el nostre metabolisme al cicle dia-nit.
Tiroide: aquesta glàndula, una de les més grans del nostre cos, se-
creta hormones que regulen el metabolisme i el creixement. Les
hormones tiroïdals actuen pràcticament sobre totes les cèl·lules
de l’organisme, activant la despesa d’energia i regulant la síntesi
de proteïnes i la sensibilitat a altres hormones.
Paratiroides: aquestes petites glàndules, allotjades a l’interior de

la glàndula tiroide, secreten l’hormona paratiroïdal, que regula el
La melatonina és l’hormona respon-
nivell de calci en sang, i actua sobre els ossos, el ronyó i l’absorció sable d’adaptar el nostre metabolis-
intestinal d’aquest nutrient. me al cicle dia-nit.
Glàndules suprarenals (o adrenals): aquestes glàndules secreten

diferents hormones, entre elles els corticosteroides i l’adrenalina.
Els corticosteroides regulen el metabolisme cel·lular de glúcids,
lípids i proteïnes, així com el balanç d’aigua i sals a l’organisme;
l’adrenalina és responsable de l’augment del ritme cardíac i la
pressió arterial en les situacions en què percebem perill.
Pàncrees: el pàncrees forma part de l’aparell digestiu i el sistema

endocrí. La part endocrina del pàncrees secreta dues hormones
amb un paper clau en la regulació dels nivells de glucosa en
sang: la insulina i el glucagó, que, respectivament, impedeixen
que la concentració de glucosa en sang augmenti o disminueixi en
excés.
L’adrenalina és responsable de
Ovaris: els ovaris produeixen estrògens i progesterona, les hor- l’augment del ritme cardíac i la pres-
mones sexuals femenines. Els estrògens regulen el funciona- sió arterial en les situacions de perill.
ment de l’aparell reproductor femení i controlen l’aparició dels
caràcters sexuals secundaris que té lloc durant la pubertat. La
progesterona regula el cicle menstrual i participa també en
l’embaràs.
Testicles: els testicles produeixen testosterona, l’hormona se-

xual masculina. Aquesta hormona controla l’aparició dels caràc-
ters sexuals secundaris que té lloc durant la pubertat i també la
producció d’espermatozoides.
La progesterona regula el cicle

menstrual i participa també en
l’embaràs.
Activitat d’ampliació per entendre el mecanisme pel qual una hormona trans-
+ met el seu senyal a les cèl·lules diana.
Sobre les cèl·lules diana

Totes les cèl·lules tenen a les seves membranes unes proteïnes que anome-
nem receptors de membrana. Quan aquests receptors entren en contacte
amb una hormona concreta, desencadenen —a través d’una sèrie de canvis
químics— tot tipus de respostes en les cèl·lules.
Una cèl·lula que té receptors específics per a una hormona és una

cèl·lula diana d’aquesta hormona.
Una mateixa cèl·lula pot tenir diferents tipus de receptors de membrana i

ser, per tant, diana de diverses hormones.
Podem imaginar el contacte entre l’hormona i el receptor de membrana com
l’encaix de dues peces d’un trencaclosques.
La regulació hormonal
Les glàndules endocrines estan en contacte amb el sistema circulatori.
N’hi ha algunes que s’activen quan detecten canvis en els nivells de de-
terminades substàncies a la sang.
Quan el pàncrees detecta un excés de glucosa en sang, secreta insu-

lina, que provoca que cèl·lules dels músculs i del fetge captin glucosa
de la sang.
El sistema nerviós coordina l’acció de les glàndules endocrines a través

de l’hipotàlem.
L’hipotàlem actua directament sobre algunes glàndules, però la seva acció

se centra sobretot a la hipòfisi. Això és així perquè la hipòfisi produeix hor-
mones que actuen sobre la resta de les glàndules endocrines.
Coordinació directa de l’hipotàlem. Quan l’hipotàlem, Coordinació mitjançada per la hipòfisi. Quan l’hipotàlem de·
que integra informació dels òrgans dels sentits, identifica una tecta que les cèl·lules de l’organisme necessiten consumir més ener·
situació de risc, envia un impuls nerviós a les glàndules su- gia, envia una hormona a la hipòfisi. Aquesta respon enviant una
prarenals, que comencen a produir adrenalina. Aquesta hor· altra hormona —anomenada TSH— a la glàndula tiroide, la qual
mona provoca, entre altres efectes, l’augment del ritme cardíac. allibera l’hormona tiroxina a la sang, que fa augmentar la despesa
energètica cel·lular.
Les respostes
Les respostes són els canvis que experimenta l’organisme arran de la re-
cepció d’estímuls i la interpretació que en fan els sistemes coordinadors.
Aturar-nos quan algú ens crida, secretar sucs gàstrics a l’hora de

menjar, passar a un metabolisme de repòs quan dormim o els
canvis del nostre cos a la pubertat són exemples de respostes.
Els efectors són òrgans, teixits o cèl·lules que executen respostes.

Vídeos
Distingim dos tipus de respostes, segons si són executades per mús-
culs o per glàndules:
Motores. Consisteixen en moviment i els òrgans efectors que les Secretores. Consisteixen en la producció i la secreció de subs·
realitzen són els músculs, bé siguin de l’aparell locomotor o de tàncies. Els òrgans efectors que les duen a terme són glàndules,
les vísceres. bé siguin endocrines o exocrines.
El parpelleig, el batec del cor o el moviment de les extremitats Produir llàgrimes, suor, saliva, i segregar adrenalina o insulina
són respostes motores. al corrent sanguini són respostes secretores.
El comportament humà
El comportament és el conjunt de respostes que l’ésser humà

ofereix davant dels estímuls.
A causa de l’extraordinari desenvolupament del nostre sistema nervi-

ós, el comportament és molt complex i divers. Malgrat aquesta com-
plexitat, si analitzem els comportaments, podem identificar-hi aspec- Vídeos
tes adquirits i aspectes innats.
Comportament adquirit. És el comportament que desenvolupem després de relacionar-nos

amb l’entorn. Requereix un aprenentatge basat en l’experiència i és modificable.
Comportament innat. És el comportament que heretem biològicament, —com qualsevol tret

físic o fisiològic propi de l’espècie humana— i es manifesta sense que s’hagi après.
Vídeos
Alhora, dins del comportament innat distingim reflexos i instints:
Reflexos. Són respostes automàtiques, involuntàries i immediates coordinades pel sistema

nerviós, i que en molts casos són processades per la medul·la espinal.
Instints. Són respostes innates i complexes davant de determinats estímuls, que requerei·
xen una acció prolongada de l’individu perquè es produeixin.
L’aparell locomotor
El conjunt d’estructures i òrgans que executen les respostes mo-

tores constitueixen l’aparell locomotor.
L’aparell locomotor està format per dos sistemes que, actuant en con-
junt, fan possible el moviment del nostre cos:

El sistema esquelètic, compost pels ossos i les articulacions, que
proporciona suport a l’organisme i protecció als òrgans interns.

El sistema muscular, format pels músculs, que actua sobre l’es-
quelet i determinats òrgans, i que fa possibles els moviments vo-
luntaris i involuntaris.
El sistema esquelètic
El sistema esquelètic és el conjunt dels ossos de l’organisme, que
s’uneixen i formen les articulacions. La part de l’esquelet que correspon
al tronc i al cap s’anomena esquelet axial, mentre que la part que cor-
respon a les articulacions és l’esquelet apendicular.
Immòbils
Interactivitat
Semimòbils
Articulacions
Mòbils
Les articulacions són els llocs on

dos o més ossos entren en contac·
te. Hi ha tres tipus d’articulacions,
segons el seu grau de mobilitat:
mòbils, semimòbils i immòbils.
Articulacions immòbils. En Articulacions semimòbils. En aquestes Articulacions mòbils. En aquestes articu·
aquestes articulacions, els ossos articulacions, els ossos estan units mitjan· lacions, els ossos estan units mitjançant lliga-
formen unions rígides, de tal ma· çant teixit cartilaginós. Això atorga certa ments, uns cordons elàstics molt resistents però
nera que no és possible realitzar rigidesa en la unió, però permet, a la vegada, que permeten realitzar moviments grans en uns
cap moviment. Les articulacions moviments petits. Les articulacions que unei· plans concrets. També hi trobem discos de car-
que uneixen els ossos del crani xen les vèrtebres de la columna vertebral són tílag, que eviten el fregament entre els ossos. El
són immòbils. articulacions semimòbils. genoll és un exemple d’articulació mòbil.
crani
mandíbula
Ossos. L’esquelet humà consta de 206 ossos. Els
omòplat
clavícula ossos són òrgans durs i resistents, les cèl·lules dels
quals estan envoltades d’una matriu de carbonat
húmer estèrnum de calci. Hi distingim una escorça exterior com·
pacta, amb la matriu molt densa, i una part inter·
cúbit costelles na esponjosa on trobem la medul·la òssia, que
radi produeix les cèl·lules de la sang.
vèrtebres
Ossos
falanges
ili
fèmur os sacre
peroné
falanges
tíbia
Micrografia d’un os esponjós.
El sistema muscular
El sistema muscular està format pel conjunt de músculs de l’organis-
me. Actua sobre l’esquelet —al qual s’uneix per mitjà de tendons— i Interactivitat
determinats òrgans interns, portant a terme moviments voluntaris i
involuntaris.
Múscul cardíac. Aquest múscul es Múscul cardíac

troba únicament al cor. El múscul car·
díac es contrau i es relaxa rítmicament, Múscul
i així impulsa la sang pel sistema circu· esquelètic
latori. El seu moviment és involuntari.
Múscul llis
músculs
tendons
Múscul esquelètic. És el tipus de múscul que emprem per moure Múscul llis. Trobem capes de múscul llis dins de les parets del
els ossos. S’hi uneixen a través d’uns cordons de teixit connec· tub digestiu —esòfag, estómac i intestins—, dels vasos
tiu molt resistents, els tendons. Quan els músculs esquelètics es sanguinis, de les vies respiratòries i de la bufeta de l’orina,
contrauen o es relaxen, tiben els ossos i generen moviments. Són així com a l’iris, per exemple. Quan aquests músculs es contrau·
els únics músculs que podem moure de forma voluntària. en i es relaxen, fan possibles els moviments interns i involunta·
ris que es produeixen a l’organisme.
Alteracions en el procés de relació

Els òrgans implicats en el procés de relació poden patir alteracions:
Interactivitat Òrgans dels sentits

Alteracions genètiques. Algunes persones neixen amb òrgans sensorials no fun·
cionals —com les persones que pateixen ceguesa, sordesa o anòsmia congèni·
tes— o amb un funcionament alterat —com les persones que necessiten utilitzar
ulleres per corregir defectes de visió com la miopia o la hipermetropia, i les
persones que no poden distingir els colors a causa del daltonisme.

Lesions i malalties infeccioses. Les lesions i les malalties infeccioses greus en els
òrgans dels sentits i les estructures nervioses que tenen a prop poden provocar al·
teracions en la percepció. Per exemple, la fantòsmia i la disgèusia consisteixen,
respectivament, en la percepció olfactiva i gustativa de substàncies que en realitat no
hi són. Així mateix, les infeccions greus de l’orella mitjana (otitis) poden comportar la
perforació del timpà i produir sordesa.

Malalties degeneratives. Amb el pas dels anys, els òrgans dels sentits perden
progressivament part de la seva capacitat. La presbícia —dificultat per enfocar
objectes propers—, les cataractes —l’opacitat del cristal·lí— o la sordesa pro-
gressiva són exemples d’alteracions degeneratives que afecten en més o menys
grau bona part de les persones de la tercera edat.
Sistemes coordinadors

Malalties endocrines. La diabetis és la malaltia endocrina més comuna, cau·
sada per la síntesi insuficient d’insulina en el pàncrees o pel mal funcionament
d’aquesta hormona. Impedeix a les persones que la pateixen mantenir els nivells
de glucosa en sang per sota dels límits saludables. L’hipotiroïdisme i l’hiperti-
roïdisme són alteracions causades pel mal funcionament de la tiroide. Les alte-
racions dels ritmes de creixement i desenvolupament també són malalties
d’origen endocrí.

Lesions medul·lars. Els traumatismes greus poden generar lesions a la medul·
la espinal, i arribar a seccionar-la. Aquestes lesions impedeixen que l’encèfal es
comuniqui amb els nervis motors que innerven les extremitats, i poden produ·
ir paraplegia —immobilitat de les cames— si afecten la part inferior de la
medul·la o tetraplegia —immobilitat de les quatre extremitats— si afecten
la part superior.

Malalties infeccioses. Les malalties infeccioses són produïdes per microorganis·
mes com virus, bacteris o fongs, i són contagioses. Es prevenen evitant l’exposició
a aquests microorganismes o mitjançant vacunes. La meningitis és una infecció
especialment greu que comporta la inflamació de les meninges, els teixits que re·
cobreixen el sistema nerviós central.

Malalties neurodegeneratives. Les malalties neurodegeneratives estan causa·
des per un augment del ritme al qual moren les cèl·lules neuronals, i que comporta
canvis en la conducta. L’Alzheimer és la malaltia més freqüent d’aquest tipus,
afecta especialment persones grans i consisteix en la pèrdua progressiva de les
capacitats cognitives, especialment la memòria. La segueix el Parkinson, una
malaltia que provoca problemes de mobilitat i en certes capacitats cognitives com
l’expressió d’emocions.

Trastorns psíquics. A més dels trastorns físics existeixen trastorns psíquics, com
l’ansietat, la depressió, l’esquizofrènia o l’estrès, que poden afectar greu·
ment el nostre comportament i la manera en què ens relacionem amb les persones
que ens envolten.
Òrgans efectors

Lesions. Les lesions són produïdes per traumatismes o males postures corporals.
Les més freqüents són: les fractures dels ossos; els esquinços —distensions o
trencaments— en els lligaments que sostenen una articulació; les luxacions,
que es produeixen quan un os es descol·loca; les contractures, que són con·
traccions involuntàries i mantingudes dels músculs; o els trencaments de les
fibres musculars.

Malalties degeneratives. Les malalties degeneratives, que tenen principalment
causes genètiques, són alteracions que apareixen amb el pas del temps. Les més fre·
qüents són: l’artrosi, que és un desgast progressiu del cartílag, el teixit que protegeix
els ossos del fregament d’una articulació; l’osteoporosi, que és la descalcificació
dels ossos, que es tornen més fràgils; o les miopaties, que són malalties que afecten
la capacitat dels músculs de respondre als senyals del sistema nerviós.
Drogues
Anomenem droga qualsevol substància tòxica que, a més, causa

alteracions en el sistema nerviós.
El consum de drogues produeix addicció, la necessitat psicològica i fisi-

ològica de tornar a consumir-les.
El consum prolongat d’una droga causa també tolerància, que és la
necessitat de consumir dosis cada vegada més altes per aconseguir els
mateixos efectes.
Galeria Segons el tipus d’alteració que causen en el sistema nerviós, classifi-
quem les drogues en:
Depressores. Aquestes substàncies alenteixen el funciona· Narcòtiques. Aquestes substàncies inhibeixen la transmissió
ment del sistema nerviós central i redueixen els nivells d’acti· dels impulsos nerviosos associats al dolor. A més de mitigar el
vitat motriu i cognitiva. dolor, provoquen somnolència i estupor, i causen addiccions ex·
tremadament intenses.
L’alcohol i els tranquil·litzants són drogues depressores.
La morfina i l’heroïna són drogues narcòtiques.
Estimulants. Es tracta de substàncies que estimulen el sis· Al·lucinògenes. Aquestes substàncies actuen sobre el sistema
tema nerviós central, produeixen eufòria i retarden l’aparició nerviós central i produeixen falses percepcions i al·lucinacions.
de la fatiga. L’addicció i la tolerància que produeixen són in· El seu consum s’associa a l’aparició d’alteracions de la personali·
tenses. tat, depressió i trastorns mentals.
La cafeïna, la nicotina, la cocaïna i l’èxtasi són estimulants. El cànnabis i l’LSD són drogues al·lucinògenes.
El consum de drogues sense control mèdic constitueix una con-

ducta que posa en perill la nostra salut.
Pautes per mantenir la salut
Tenir cura dels òrgans i sistemes implicats en el procés de relació és
la millor manera d’evitar futures alteracions en aquest procés vital. En
aquest sentit, és recomanable seguir les pautes següents:

Dur un estil de vida físicament i mentalment actiu.

Evitar el consum de drogues.

Seguir una dieta equilibrada que ens aporti tots els nutrients essen-
cials en les proporcions adequades.

Dormir les hores suficients.

Mantenir una postura corporal adequada.

Mantenir la higiene dels nostres òrgans dels sentits.

Cuidar els òrgans dels sentits, evitant forçar-los, com per exemple
escoltant música a un volum excessiu o llegint amb il·luminació in-
suficient.
La resposta immunitària Imatge

El cos humà també està preparat per respondre davant
l’entrada de substàncies estranyes i microorganismes que
poden ser perjudicials.
Aquesta resposta s’anomena resposta immunità-

ria i la porta a terme el sistema immunitari.
El sistema immunitari està format, principalment, per dife-

rents tipus de glòbuls blancs i altres estructures i compo-
nents que participen en:
1.
La detecció a l’organisme d’elements estranys i potenci-
alment perjudicials, provinents de l’exterior o generats
internament.
2.
L’execució d’una resposta adequada que permeti eli- Glòbul blanc o limfòcit vist a través del microscopi
minar aquests elements. electrònic de rastreig.
Elaborem
Units contra la diabetis

Imatge La insulina és una de les hormones que regulen el nivell de sucre a la
sang (glucèmia). La diabetis mellitus, o simplement diabetis, és una
malaltia crònica que apareix quan el pàncrees no produeix prou insuli-
na o quan l’organisme no utilitza eficaçment la insulina que produeix.
El principal efecte de la diabetis no controlada és la hiperglucèmia,
l’augment excessiu de la concentració de sucre a la sang. Amb el
temps, la hiperglucèmia danya greument molts òrgans i sistemes, es-
pecialment els nervis i els vasos sanguinis.
La diabetis és una de les deu causes principals de mort segons

l’Organització Mundial de la Salut (OMS). S’estima que al voltant
del 9% de la població adulta mundial pateix aquesta malaltia.
El cercle blau és el símbol internaci-
onal de la diabetis.
Al llarg d’aquesta activitat, investigareu la regulació del nivell de glu-
cosa a la sang, la diabetis i les mesures per prevenir-la. Amb aquesta
informació preparareu un fulletó informatiu per a l’alumnat i el profes-
sorat del vostre centre.
En aquesta activitat treballareu per parelles i us caldrà buscar informació.
És important mantenir una actitud crítica quan es busca i selecciona

informació. No tota la informació que hi ha a la nostra disposició és
rigorosa i completa.
És recomanable consultar fonts d’informació variades, identi-

ficar-les per valorar-ne la fiabilitat i contrastar les informacions
que s’obtinguin.
Podeu recórrer, per exemple, a les pàgines d’organismes internacionals

Emblema de l’Organització Mundial
de la Salut (OMS). com l’OMS o la Federació Internacional de Diabetis (FID).
Tasca
Nivells de glucosa en sang

La digestió dels aliments i la posterior absorció intestinal dels nutrients fan
que, poc després de menjar, els nutrients arribin a la nostra sang.
El sistema circulatori s’encarrega de distribuir-los per tot el cos i fer-los arri-
bar a totes les cèl·lules. Entre aquests nutrients hi trobem la glucosa, el sucre
que les nostres cèl·lules consumeixen com a font principal d’energia. La re-
gulació de la concentració de glucosa a la sang depèn de dues hormones
secretades pel pàncrees: la insulina i el glucagó.
Busqueu informació sobre com aquestes dues hormones regulen els nivells
de glucosa en sang i elaboreu un esquema que n’il·lustri el procés.
La diabetes mellitus
Existeixen diversos tipus de diabetis mellitus. Nosaltres ens centrarem en les
diabetis de tipus 1 i tipus 2.
a. Busqueu informació sobre la diabetis mellitus i redacteu un text breu per
a cada tipus de diabetis que expliqui:
Quins són els seus símptomes.
uins són els factors principals que les causen.
Q
Quin és el tractament més comú.

Cada membre de la parella es pot encarregar de redactar el text d’un dels

tipus de diabetis i de revisar el text redactat pel seu company.
b. A partir de tota la informació que hàgiu recopilat, redacteu una llista de

mesures de prevenció de la diabetis que s’haurien de promoure entre la
població.
c. Elaboreu un esquema sobre la regulació hormonal del nivell de glucosa

en sang per representar:
Aquest procés en malalts de diabetis dels tipus 1 i 2.

Quin és l’efecte del tractament en cada cas.
Cada membre de la parella es pot encarregar d’un esquema i després podeu
compartir-lo.
El fulletó informatiu
Arribats a aquest punt, ja disposeu de tota la informació necessària per
elaborar un fulletó informatiu: els esquemes que expliquen el procés de
regulació de la glucosa en sang, la descripció de la malaltia i les mesures de
prevenció. Amb l’ajuda d’un processador de textos, dissenyeu i elaboreu el
fulletó. Tingueu en compte aquestes recomanacions.
1. Format del fulletó 3. Format dels textos i distribució a les pàgines

El fulletó pot ser un full de mà, un tríptic o un llibret, en funció de la quantitat La distribució dels textos ha de facilitar la lectura i fer-la agradable. Penseu
d’informació que contingui. Penseu bé quin format funcionarà millor i com dis- en el color i la mida de la lletra, la disposició del text a la pàgina, etc.
tribuireu els esquemes i els textos.
4. Estratègies per destacar els continguts principals
2. Títol i imatge de portada Convé que les idees més rellevants del fulletó siguin fàcilment identifica-
El títol i la imatge de portada han de ser clars, directes i atractius perquè els lec- bles. Seleccioneu aquestes idees i trieu una manera de destacar-les sobre
tors entenguin ràpidament de què tracta el fulletó i tinguin ganes de llegir-lo. el text general.
EXERCICIS
La relació amb l’entorn
1. Els elements del procés de relació

Identifica cadascun dels elements del procés de relació en les situacions següents.
«Vaig sortir corrent quan va sonar l’alarma.» «Aquesta calor m’està fent suar.»
Utilitza aquestes opcions per respondre: [sistema Utilitza aquestes opcions per respondre: [pell / suar
nerviós / ossos i músculs / alarma / córrer / orella]. / calor / sistema nerviós / glàndules sudorípares].
Estímul: .......... Estímul: ..........
Receptor: .......... Receptor: ..........
Coordinador: .......... Coordinador: ..........
Efector: .......... Efector: ..........
Resposta: .......... Resposta: ..........
Els receptors
2. Estímuls i tipus de receptors

Indica quin tipus de receptor està captant els estí-
muls que donen peu a algú a pronunciar aquestes
frases: Escull una d’aquestes opcions per respon-
dre: [exteroceptors / interoceptors / propiocep-
tors].
«Tinc molta set»: ..........
«M’encanta aquesta cançó»: ..........
«Puc notar com es mou l’autobús malgrat no
estar mirant per la finestra»: ..........
«Em fa mal l’estómac»: ..........
«L’avió està guanyant altura amb molta rapi-
desa»: ..........
«Aquesta truita és massa salada»: ..........
«No suporto l’olor de col bullida»: ..........
«La sopa està massa calenta»: ..........
3. Sobre els receptors

Indica si les afirmacions següents són certes o
falses.
Els propioceptors permeten conèixer la postura Els éssers humans disposem de receptors que
del propi cos. ens informen sobre l’estat del nostre organisme.
Els interoceptors recullen la informació captada Els éssers humans som l’única espècie que
pels òrgans dels sentits. disposa de propioceptors.
Els òrgans dels sentits pertanyen al grup dels Els òrgans dels sentits permeten conèixer l’es-
exteroceptors. tat intern de l’organisme.
Els òrgans dels sentits només capten estímuls
externs.
EXERCICIS
4. Per què ens maregem?
Si llegeixes en un cotxe en marxa és molt possible
que et maregis. Succeeix el mateix quan vas al
cinema a veure una pel·lícula en què hi ha molts
moviments de càmera.
Partint dels estímuls que capten els receptors del
nostre cos en aquestes situacions, per què diries
que ens maregem?
Si cal, busca informació.
El sentit de la vista
5. L’ull és una càmera

El funcionament d’una càmera fotogràfica és similar al d’un ull. Completa l’esquema següent que compara
un ull humà i una càmera fotogràfica. Utilitza aquestes opcions per a la columna de l’ull [pupil·la / cristal·lí /
iris / retina] i per a la columna de la càmera [lent / sensor d’imatge / diafragma / obertura].
Ull Càmera
.......... ..........
.......... ..........
.......... ..........
.......... ..........
6. Cons i bastons
a. Completa el text següent sobre els cons. b. Completa el text següent sobre els bastons.
Si cal, busca informació. Si cal, busca informació.
Els cons són les cèl·lules encarregades de detectar Els bastons són les cèl·lules encarregades de
[la intensitat / el color] de la llum. Existeixen tres percebre [la intensitat / el color] de la llum. Poden
tipus de cons, cada un especialitzat a detectar funcionar en condicions [d’alta / de baixa] llumi-
principalment un dels colors primaris de la llum: nositat.
[vermell, blau i verd / magenta, cian i groc].
7. L’ull humà b. Escriu ara el nom de cadascuna de les parts de

a. Relaciona cadascun dels elements de l’esquema l’ull humà indicades a l’esquema.
amb la frase corresponent.
3
2
Conté unes cèl·lules anomenades bastons i
cons: ..........
És la membrana transparent que protegeix l’iris 1
i la pupil·la: ..........
Transmet l’impuls nerviós de l’ull al cervell: ..........
Posseeix musculatura per modificar el seu dià- 4
metre i regular la llum que penetra a l’ull: ..........
És l’obertura per la qual la llum entra a l’ull: .......... 6
5
És una lent convergent que canvia de forma
gràcies als músculs ciliars: .......... Esquema de l’ull humà.
EXERCICIS
El sentit de l’oïda
8. L’orella humana
a. Relaciona cadascun dels elements de l’esquema b. Escriu ara el nom de cadascuna de les parts de
amb la frase corresponent. l’orella humana indicades a l’esquema.
Intercepta ones sonores: ..........
Conté les cèl·lules sensorials ciliades: ..........
És una membrana que vibra per efecte de la pres-
sió que hi exerceixen les ones sonores: ..........
Condueix les ones sonores fins a l’orella mitjana:
..........
Transmeten la vibració del timpà a la còclea:
..........
Permet regular la pressió a un costat i a l’altre del
timpà: ..........
Transporta l’impuls nerviós de l’orella al cer-
vell: .......... Esquema de l’orella humana.
El sentit de l’olfacte
9. El nas humà 3
a. Relaciona cadascun dels elements de l’esquema
amb la frase corresponent. 2
Transporta els impulsos nerviosos cap al cer- 1
vell: ..........
Conté cèl·lules receptores que capten substàn-
cies químiques dissoltes a l’aire: ..........
És una membrana que recull els impulsos
nerviosos: ..........
b. Escriu ara el nom de cadascuna de les parts del Esquema del
sentit de l’olfacte indicades a l’esquema. nas humà.
El sentit del gust
10. La llengua humana

a. Relaciona cadascuna de les parts de l’esquema amb la frase
corresponent.
Esquema d’una
Transporta els impulsos nerviosos cap al cervell: .......... papil·la gustativa.
Capten substàncies químiques dissoltes a la saliva o els
líquids que hi ha a la boca: ..........
Són petits bonyets que recobreixen la superfície superior
de la llengua: ..........
b. Escriu ara el nom de cadascuna de les parts del sentit del
gust indicades a l’esquema.
EXERCICIS
El sentit del tacte
11. La pell humana

a. Relaciona cadascuna de les parts de l’esquema
amb la frase corresponent.
Detecten dolor: ..........
Detecten temperatures baixes: ..........
Detecten temperatures elevades: ..........
Detecten contactes superficials: ..........
Detecten pressions intenses: .........
b. Escriu ara el nom de cadascuna de les parts del

sentit del tacte indicades a l’esquema. Esquema de la pell humana.
12. Estímuls diferents, receptors diferents Sentir el Sol escalfant-nos la pell: ..........
La nostra pell percep estímuls de naturalesa molt
Notar la brisa a la cara: ..........
diversa. Per això, disposa de receptors de diferents
tipus especialitzats en estímuls diferents. Notar el terra sota els peus: ..........
Percebre la temperatura de la neu: ..........
Indica quin receptor de la pell és el responsable de
captar els estímuls descrits a les frases següents. Notar la punxada d’una agulla: ..........
Rebre un pessic: ..........
Utilitza aquestes opcions per respondre: [termina-
cions lliures / corpuscles de Meissner / corpuscles Sentir el tacte d’una ploma: ..........
de Krause / corpuscles de Ruffini / corpuscles de Cremar-se amb una safata acabada de treure
Pacini]. del forn: ..........
La coordinació
13. Sobre els sistemes coordinadors

Indica a quin sistema coordinador es refereixen les afirmacions següents:
[sistema nerviós / sistema endocrí / tots dos / cap dels dos].
Les respostes que coordina aquest sistema es
transmeten als efectors amb gran rapidesa: ..........
És l’encarregat d’executar les respostes: ..........
Els seus senyals es transmeten a través de la
sang: ..........
Interpreta la informació rebuda i elabora la res-
posta: ..........
Les respostes que coordina aquest sistema es
transmeten amb menor rapidesa i solen tenir
efectes duradors: ..........
Els seus senyals es transmeten a través d’impulsos
nerviosos: ..........
Activa els òrgans efectors necessaris per executar
la resposta:..........
EXERCICIS
Estructura del sistema nerviós
14. Els elements del sistema nerviós

Identifica els elements del sistema nerviós representats a l’esquema:
[nervis / medul·la espinal / encèfal / cervell / cerebel / tronc de l’encèfal].
..........
..........
..........
..........
.......... ..........
15. Somàtic o autònom?

Indica si les respostes següents estan coordinades pel sistema nerviós somàtic o pel sistema nerviós autònom.
Suar Produir saliva Saludar Bufar
Ballar Córrer Batecs del cor Moviments intestinals
16. La geografia del pensament

Llegeix aquest text amb atenció i contesta les pre- aquesta separació, els dos hemisferis es comuni-
guntes que es plantegen a les pàgines següents. quen l’un amb l’altre a través d’una extensió gruixu-
da de fibres nervioses situada a la base de l’escletxa.
El cervell es troba a la part superior de l’encèfal Encara que pugui semblar que els dos hemisferis
i és la font de l’activitat intel·lectual. Conté els són idèntics entre si, no ho són.
records: et permet fer plans, imaginar i pensar.
També et permet reconèixer els amics, llegir Per exemple, la capacitat de formar paraules
llibres i jugar a jocs. es troba principalment a l’hemisferi esquerre,
mentre que l’hemisferi dret s’encarrega de mol-
El cervell està dividit en dues meitats, o hemisferis, tes de les habilitats de raonament abstracte.
separades per una escletxa profunda. Malgrat
EXERCICIS
Per alguna raó encara desconeguda, gairebé tots posen a treballar. Són els lòbuls occipitals, que
els senyals que es dirigeixen de l’encèfal al cos, i processen les imatges que els teus ulls veuen i les
viceversa, es creuen en les seves anades i vingudes relacionen amb les que tens emmagatzemades a
de l’encèfal. Això significa que l’hemisferi cerebral la memòria. És per això que les lesions en els lòbuls
dret controla principalment la part esquerra del occipitals poden produir ceguesa.
nostre cos, mentre que l’hemisferi esquerre s’ocupa
de la part dreta. Per aquest motiu, quan una regió Lòbuls temporals
de l’encèfal pateix una lesió, el costat afectat del Finalment, acabem aquest tour pels dos hemis-
cos és l’oposat. feris cerebrals amb els lòbuls temporals, situats
davant de les àrees visuals i allotjats a sota dels
Per exemple, un vessament cerebral a l’hemis- lòbuls parietal i frontal. Quan et delectes amb
feri dret pot provocar la paràlisi del braç i la una simfonia o una peça de rock és perquè
cama esquerres. l’encèfal està responent a l’activitat d’aquests dos
lòbuls. A la part superior dels lòbuls temporals
Cada hemisferi cerebral es divideix en seccions o
hi ha l’àrea responsable de rebre la informació
lòbuls que s’especialitzen en diverses funcions. Per
provinent de l’orella.
entendre millor cada lòbul i la seva especialitza-
ció, farem un recorregut pels hemisferis cerebrals, La part inferior de cada lòbul temporal té un paper
començant pels dos lòbuls frontals localitzats just clau en la formació i la recuperació dels records,
darrere del front. incloent-hi aquells relacionats amb la música.
Unes altres parts d’aquest lòbul semblen especia-
Lòbuls frontals litzar-se en la integració de records i sensacions del
Quan fas plans, t’imagines el futur o utilitzes gust, l’oïda, la vista i el tacte.
arguments raonats, són principalment els lòbuls
frontals els que es posen en funcionament. National Institute of Neurological Disorders and
Aquests lòbuls poden actuar com a centres Stroke. «Know your brain», http://www.ninds.
d’emmagatzematge a curt termini, permetent nih.gov/disorders/brain_basics/know_your_
que una idea romangui a la ment mentre se’n brain.htm [Data de consulta: 8 de novembre del
consideren d’altres. 2015]. (Text adaptat)
A l’extrem posterior de cada lòbul frontal hi ha

l’àrea motora que ajuda a controlar el moviment
involuntari. A prop d’aquesta àrea hi trobem l’àrea
de Broca, al lòbul frontal esquerre, que és el lloc on
els pensaments es converteixen en paraules.
Lòbuls parietals
Darrere dels lòbuls frontals hi ha dues seccions,
els lòbuls parietals, que et permeten gaudir d’un
bon àpat: apreciar el sabor, aroma i textura dels
aliments. Les àrees sensorials primàries es troben a
la part de davant d’aquests lòbuls, just darrere de
les àrees motores. Aquestes àrees reben la infor-
mació que el cos envia sobre la temperatura, el
gust, el tacte i el moviment. Els lòbuls del cervell.
La lectura i l’aritmètica són dues funcions més que

duen a terme els lòbuls parietals.
a. Què és el cervell?
Lòbuls occipitals
q
La part més gran de l’encèfal.
Quan observes, per exemple, les paraules i la imat-
ge que hi ha en aquesta mateixa pàgina, dues q
El sistema nerviós central.
àrees localitzades a la part posterior de l’encèfal es q
El mateix que l’encèfal, són paraules sinònimes.
EXERCICIS
b. Com s’anomenen les dues parts en què es divi- e. Indica a quin lòbul trobem l’àrea del cervell
deix el cervell? que s’activa en cadascuna d’aquestes situacions.
q
Hemisferi sud i hemisferi nord. Utilitza aquestes opcions per respondre: [lòbul
q emisferi dret i hemisferi esquerre.
H frontal / lòbul parietal / lòbul occipital / lòbul
q
Hemisferi superior i hemisferi inferior. temporal].
c. Què podria succeir a una persona amb una lesió Organitzes una cita amb els teus amics a la
a l’hemisferi esquerre del cervell? pizzeria: ..........
q
Podria perdre la mobilitat de la mà esquerra. Llegeixes el menú de la pizzeria: ..........
q
Podria perdre la mobilitat de la mà dreta. Tries la pizza que demanaràs mentre recordes
q
Podria perdre la mobilitat de totes dues mans. l’amanida que vols de primer plat: ..........
d. Com s’estructuren els dos hemisferis del cervell? Dius al cambrer què vols menjar: ..........
q En àrees especialitzades que realitzen funci- Gaudeixes d’una saborosa pizza: ..........
ons diferents. Imagines com seria treballar en una pizzeria: ..........
q En àrees que realitzen les mateixes funcions
Veus una persona a la taula del costat que et
sobre costats oposats del cos.
recorda un conegut: ..........
q En àrees que realitzen les mateixes funcions
sobre el conjunt del cos. Gaudeixes de la música de tarantel·la: ..........
L’impuls nerviós
17. Els nervis com a intermediaris A.

Aquesta informació arriba [al cervell / al cere-
a. Quin tipus de nervis transporten la informació bel / a la medul·la espinal / als nervis], que ela-
sobre els estímuls cap als sistemes coordinadors? bora un senyal de resposta.
B.
Els receptors de la pell capten la sensació de
b. Quin tipus de nervis transporten la informació
dolor i envien un senyal al sistema nerviós cen-
sobre les respostes als sistemes efectors?
tral per mitjà dels nervis [motors / sensitius].
c. Completa les frases següents i ordena-les per C.
El senyal és transmès als sistemes efectors per
explicar com el nostre cos realitza una acció com mitjà dels nervis [motors / sensitius].
aquesta: «De seguida que vaig notar la punxada D.
Els òrgans efectors executen la resposta —un
vaig apartar la mà». reflex— i la mà s’aparta de l’objecte punxant.
Les neurones
18. Les parts de la neurona

a. Identifica els elements indicats en aquest esque- ..........
ma: [Axó / Soma / Dendrita / Sinapsi].
b. Completa les afirmacions següents.
Generalment, .......... són les encarregades de rebre
els impulsos nerviosos d’altres neurones.
.......... és l’encarregat de transmetre l’impuls nerviós ..........
cap a d’altres cèl·lules. ..........
La transmissió de l’impuls nerviós entre cèl·lules es
realitza mitjançant .......... .
La connexió entre dues neurones s’anomena .......... . ..........
En .......... de les neurones hi trobem el seu nucli.
EXERCICIS
19. Dos temperaments oposats: Golgi i Cajal Aquesta teoria neuronal contrastava amb la
Llegeix aquest text amb atenció i respon les pre- reticular que defensava Golgi.
guntes que es plantegen a continuació.
Els estudis de Camillo Golgi, que van permetre
conèixer els elements histològics i anatòmics
El 1906, Camillo Golgi i Santiago Ramón y Cajal en l’estructura del sistema nerviós, van marcar
van rebre de manera conjunta el premi Nobel una època amb els seus preparats tintats amb
de Fisiologia i Medicina pels seus estudis sobre la «reacció negra». El científic italià és reconegut
l’organització del sistema nerviós. no només per la invenció d’aquest mètode, sinó
Era la primera vegada que el Comitè Nobel per les seves moltes aportacions a l’àmbit de la
concedia aquest guardó de manera conjunta. biologia cel·lular. Per la seva banda, Santiago
Cadascun tenia la seva pròpia concepció del Ramón y Cajal va introduir un nou concepte
sistema nerviós: Golgi creia que el sistema ner- neuroanatòmic i és considerat un dels pares de
viós consistia en una xarxa irregular contínua, la neurobiologia moderna.
mentre que Cajal defensava la individualitat de
Lorenzo Lorusso, «Different character: Golgi and
la cèl·lula nerviosa. En conseqüència, els seus
Cajal», Neuroscience by Caricature in Europe
discursos a la cerimònia de lliurament del premi
throughout the ages, http://neuro-caricatures.
van ser pronunciaments en defensa de les seves
eu/golgi-cajal-caricatures [Data de consulta: 3
teories respectives —la doctrina reticular i la
de novembre del 2015]. (Text adaptat)
neuronal.
Golgi va descobrir el primer i únic mètode de a. De què tracta el text?
tinció de cèl·lules nervioses. El va batejar com a e les desavinences personals entre Camillo
qD
reacció negra, tot i que posteriorment va passar Golgi i Santiago Ramón y Cajal.
a anomenar-se el mètode de Golgi. Basant-se
q
De l’amistat entre Cajal i Golgi.
en les seves observacions, Golgi va proposar una
teoria reticular segons la qual les cèl·lules nervi- q
De com els progressos de Golgi van ajudar
oses es fonien en una xarxa difusa de nervis que Ramón y Cajal a elaborar la seva nova teoria.
s’estenia per tot el sistema nerviós. q
De com els progressos de Ramón y Cajal van
ajudar Golgi a elaborar la seva nova teoria.
Quinze anys més tard, Cajal va proposar una
nova teoria nerviosa basant-se en el mètode de b. Qui és considerat un dels fundadors de la neu-
Golgi. Segons el científic espanyol, el sistema ner- robiologia moderna?
viós estava format per cèl·lules individuals, com
q
Santiago Ramón y Cajal
succeeix amb qualsevol altre teixit. El 1887 Cajal
va iniciar un estudi sistemàtic de preparacions de q
Camillo Golgi
teixit nerviós tenyides amb el mètode de Golgi, c. Indica si les afirmacions següents sobre les hipò-
cosa que alhora servia per confirmar la utilitat tesis reticular i neuronal són certes o falses.
de l’aportació del científic italià. Així, Cajal va
estudiar com els axons d’unes petites cèl·lules La hipòtesi reticular proposa que les cèl·lules
estrellades es col·locaven a sobre del soma de les del sistema nerviós estan foses entre elles i
cèl·lules veïnes, i establien connexions entre elles. generen una sola xarxa neuronal difusa.
Un altre fenomen rellevant que va descobrir Ca- Camillo Golgi defensava la hipòtesi reticular.
jal va ser el de la polarització: les dendrites d’una La hipòtesi neuronal es va elaborar sense utilitzar
neurona reben un impuls nerviós que es trans- el mètode de tinció inventat per Golgi.
met al cos cel·lular i a l’axó, i a través d’aquest
Santiago Ramón y Cajal defensava la hipòtesi
darrer, abandona la neurona i és transmès a una
neuronal.
altra cèl·lula. D’aquesta manera Cajal va predir
la direcció en la qual circula l’impuls nerviós pel Actualment, la hipòtesi neuronal no és accepta-
sistema nerviós. da per la comunitat científica internacional.
La teoria neuronal de Cajal estava en línia amb La hipòtesi neuronal proposa la individualitat de
la teoria de la individualitat neuronal, que avui les cèl·lules nervioses, i que aquestes es connec-
en dia és acceptada per la comunitat científica. ten amb les altres mitjançant axons.
EXERCICIS
d. A què es refereix aquest fragment del text?
«Així, Cajal va estudiar com els axons d’unes
petites cèl·lules estrellades es col·locaven a so-
bre del soma de les cèl·lules veïnes, i establien
connexions entre elles.»
El fragment es refereix al fet que Ramón y Cajal va
estudiar [els axons / les dendrites / els nuclis de les
neurones / les sinapsis].
e. Segons el text, quines contribucions va fer Santi-
ago Ramón y Cajal a la ciència?
Va descobrir que els impulsos nerviosos no-
més viatgen en un sentit.
Va desacreditar el mètode de Golgi.
Va formular la hipòtesi neuronal.
Va inventar un mètode de tinció cel·lular.
Va postular que la neurona és una cèl·lula Dibuix de les cèl·lules del cerebel d’un colom fet
individual. per Cajal el 1899.
El sistema endocrí
20. Glàndules del sistema endocrí

Indica el nom de les glàndules que apareixen a l’esquema següent del sistema endocrí:
[glàndula pineal / hipotàlem / hipòfisi / testicles / tiroide / paratiroides / glàndules suprarenals / pàncrees /
ovaris].
..........
.......... ..........
..........
..........
..........
..........
..........
..........
21. Processos que regulen les hormones humanes

a. Busca informació i associa una hormona a cada procés:
[melatonina / vasopressina / calcitonina / adrenalina / gastrina / somatotropina / insulina / prolactina /
testosterona / estradiol].
Activa la captació de glucosa per part de les cèl· Incrementa la freqüència cardíaca, contrau els
lules del fetge, els músculs i el teixit gras: ......... vasos sanguinis i dilata les vies respiratòries:
.........
Causa la son: .........
Activa la producció de llet a les mames: .........
Estimula el creixement de l’organisme: .........
Indueix la captació de calci per part dels ossos:
Estimula el desenvolupament dels caràcters
.........
sexuals femenins: .........
Provoca la secreció d’àcids a l’estómac: .........
Estimula el desenvolupament dels caràcters
sexuals masculins: ......... Promou la retenció d’aigua al ronyó: .........
EXERCICIS
b. Indica ara quina és la principal glàndula productora de les hormones de l’apartat anterior. Utilitza
aquestes opcions per respondre: [hipòfisi / glàndula pineal / pàncrees / ovaris i testicles / tiroide / glàndu-
les suprarenals / paratiroides].
Adrenalina: ......... Melatonina: .........
Calcitonina: ......... Prolactina: .........
Estradiol: ......... Somatotropina: .........
Gastrina: ......... Testosterona: .........
Insulina: ......... Vasopressina: .........
La regulació hormonal
22. Diferents regulacions c. Ara, ordena el procés hormonal gràcies al qual

a. Ordena la seqüència de processos a través dels s’evita que la concentració de glucosa en sang
quals el nostre organisme fa augmentar el consum disminueixi en excés.
energètic de les cèl·lules.
A.
El pàncrees secreta l’hormona glucagó al
A.
L’hipotàlem allibera una hormona que estimu- corrent sanguini.
la la hipòfisi.
B. El pàncrees detecta que el nivell de glucosa
B. L’hipotàlem detecta que el consum energètic en sang és massa baix.
de les cèl·lules és massa baix.
questa glàndula allibera una hormona que C.
Les cèl·lules del fetge que reben glucagó
C. A
responen alliberant glucosa a la sang.
estimula la tiroide.
questa glàndula s’activa i secreta tiroxina al
D. A d. Quin òrgan regula la síntesi de glucagó que
corrent sanguini. realitza el pàncrees?
E. Les cèl·lules que reben la tiroxina estimulen el q
L’hipotàlem, directament.
seu metabolisme i generen així més energia. q
L’hipotàlem, a través de la hipòfisi.
b. Quin òrgan regula el funcionament de la glàn- q
El mateix pàncrees.
dula tiroide?
q
L’hipotàlem, a través de la hipòfisi.
q L a mateixa glàndula tiroide.
q
L’hipotàlem, directament.
23. L’entorn estimula la producció d’hormones

La melatonina és una hormona secretada per la glàndula pineal que participa en el control del ritme
circadiari al nostre organisme. El ritme circadiari és el conjunt de canvis en els processos metabòlics del
nostre organisme que ens permeten adaptar-nos al cicle dia-nit.
a. Aquesta gràfica mostra els nivells de melatonina en sang d’una persona al llarg de 72 hores. Entre quines
hores es mantenen constants els nivells de melatonina? Entre les ............ [a.m. / p.m.] i les ............ [a.m. / p.m.].
120
Melatonina (pg/mL)
90
60
30
0
08 12 16 20 24 04 08 12 16 20 24 04 08 12 16 20 24 04
Hora
Nivells de melatonina en sang al llarg de tres dies.
EXERCICIS
b. Tenint en compte la gràfica i la resposta que
120
has donat a l’apartat anterior, quines oracions són
certes i quines són falses?
Melatonina (pg/mL)
90
La melatonina es manté alta de nit.
60
La melatonina prepara el cos per a l’activitat.
En fer-se de dia, els nivells de melatonina 30
pugen.
0
La melatonina és una hormona que participa en 08 12 16 20 24 04 08
el son. Hora
Nivells de melatonina en sang al llarg d’un dia.
c. Com és possible que l’organisme «sàpiga» que
s’ha fet de nit? e. Tenint en compte els apartats anteriors, resu-
meix el procés per mitjà del qual el nostre orga-
d. Com arriba la informació que és de dia o de nisme capta informació sobre l’entorn, i executa la
nit des dels ulls fins a la glàndula pineal? resposta de secreció de melatonina.
24. La regulació negativa

En una estufa
Avui dia, la majoria d’estufes disposen d’un
termòstat, un sistema de control simple que
connecta o desconnecta l’estufa en funció de la
temperatura que detecta.
Ordena els passos següents per explicar com una
estufa amb el termòstat fixat a 21 °C escalfa una
habitació just fins a assolir aquesta temperatura.
A.
El termòstat connecta l’estufa, que es posa a
transformar electricitat en calor.
B. E
l sensor del termòstat detecta que la tempe-
ratura a l’habitació està per sota dels 21 °C.
C. El sensor del termòstat detecta que la tempera-
Ordena els passos següents per explicar com el pàn-
tura a l’habitació ha arribat als 21 °C.
crees evita una pujada del nivell de glucosa en sang:
D. L
a temperatura de l’habitació augmenta
progressivament. A.
El pàncrees comença a alliberar insulina a la
sang.
E. L
a temperatura deixa d’augmentar i no supera
els 21 °C. B. Els quimioceptors del pàncrees detecten que
el nivell de glucosa en sang és massa alt.
F. E
l termòstat desconnecta l’estufa, que es para.
C. Els quimioceptors del pàncrees detecten que
En el nostre organisme el nivell de glucosa en sang torna a ser el
Les glàndules endocrines disposen d’un mecanis- correcte.
me semblant de regulació negativa que evita D. La insulina arriba als òrgans diana, que respo-
que segueixin produint una hormona quan el seu nen retirant glucosa de la sang.
efecte ja no és positiu per a l’organisme. Aquest
és el cas de la insulina, hormona que estimula el E.
Sense insulina, els òrgans diana deixen de
fetge, els músculs i el teixit adipós perquè retirin retirar glucosa.
glucosa de la sang. F.
El pàncrees deixa d’alliberar insulina a la sang.
EXERCICIS
Les respostes
25. Motores o secretores?

Classifica aquestes respostes com a motores o secretores.
Moquejar Suar Gestos facials Parpallejar
Descàrrega d’adrenalina Apartar la mà en punxar-te Secreció de suc gàstric
26. Les respostes del cos

Completa les frases següents.
Els .......... són òrgans, teixits i cèl·lules encarregats d’executar respostes.
Si aquestes respostes són executades per un .........., sigui esquelètic, llis o cardíac, diem que són respos-
tes .......... . Aquestes respostes impliquen sempre el moviment d’una o més parts del cos.
Si aquestes respostes són executades per una ..........endocrina o exocrina, es tractarà de respostes .......... .
Impliquen sempre la producció i secreció de .......... .
El comportament humà
27. Voluntària o involuntària?

Indica si les respostes següents són voluntàries o involuntàries.
Xutar una pilota: .......... Córrer ..........
Secretar sucs gàstrics: ......... L’augment del ritme cardíac en córrer: ...........
Créixer: .......... Tancar els ulls en esternudar: ..........
Saludar un conegut: .......... Tancar la boca en mastegar: .........
La coagulació de la sang en una ferida: .........
28. Innat o adquirit?

Indica quins d’aquests comportaments de l’ésser humà són innats o adquirits.
Rentar-se les mans: ......... Esternudar: .........

Cridar en sentir dolor: .......... Obrir una porta: .........
Apartar-se d’un precipici: .......... Riure davant una cosa graciosa: ..........
Travessar un carrer amb el semàfor verd: ........... Comunicar-se amb un altre ésser humà: ..........
Encaixar les mans amb un amic: .......... Pelar una taronja: ..........
Posar-se menjar a la boca: .......... Escriure: .........
EXERCICIS
29. De l’estímul a la resposta
a. Observa el vídeo a la versió digital i ordena els
processos que experimenta la persona que rep el
regal, des que obre la capsa.
A.
El nervi òptic transmet la informació al cervell
en forma d’impuls nerviós.
B.
Els ulls perceben el que li han regalat.
C.
El cervell rep la informació i la interpreta.
’acord amb això, el cervell elabora una
D. D c. Els moviments que s’efectuen en aquesta res-
resposta. posta són [voluntaris / involuntaris].
E. La informació arriba als diversos músculs, que d. Indica quin rol tenen cadascun dels òrgans
executen la resposta coordinada. següents.
F.
El cervell envia impulsos nerviosos a través de
nervis motors. Ulls: [receptor / coordinador / efector]
b. El comportament que acabem de descriure és Cervell: [receptor / coordinador / efector]

[innat / adquirit]. Músculs: [receptor / coordinador / efector]
El sistema esquelètic El sistema muscular
30. Els ossos del cos 32. Què es mou?

Classifica els ossos següents segons si pertanyen Assigna un tipus de musculatura a les descrip-
a l’esquelet axial o a l’esquelet apendicular. cions següents. Escull una d’aquestes opcions
per respondre: [musculatura llisa / musculatura
Clavícula: ......... Húmer: .........
esquelètica / musculatura cardíaca].
Estèrnum: ......... Sacre: .........
Fèmur: ......... Falanges: .........
Peroné: ......... Omòplat: .........
Vèrtebres: ......... Costelles: .........
31. Les articulacions

Indica si les articulacions assenyalades a l’esquema
són mòbils, semimòbils o immòbils.
..........
Bomba la sang a través del sistema circulatori: ..........
Permet el moviment de les extremitats: .........
..........
Fa possibles els moviments intestinals: ..........
..........
Està innervada per nervis del sistema nerviós
somàtic: ..........
Fa petites les pupil·les quan hi ha massa llum:
.........
..........
Ens permet seure: ..........
.......... Dilata les vies respiratòries: ..........
Contrau els ventricles: .........
EXERCICIS
Alteracions en el procés de relació a. Les proves realitzades amb un vehicle concret
demostren que l’acceleració de frenada, en condici-
ons òptimes, és de –5,6 m/s2. Quant temps trigarà
33. Quin sistema afecten?
la persona que condueix aquest automòbil —en
Indica a quin tipus d’òrgans o sistemes afecten les
condicions òptimes— a aturar un vehicle del mateix
alteracions següents:
model que circula a 81 km/h des que divisa un
[receptors / coordinadors / efectors].
imprevist al seu camí?
Hipermetropia: .......... Tetraplegia: ..........
Considera que el temps de reacció d’aquesta per-
Alzheimer: .......... Artrosi: .......... sona és d’0,8 s. Escriu la resposta amb un decimal
Sordesa: .......... Ansietat: .......... de precisió.
Luxació: .......... Otitis: ..........
b. Les persones que han consumit alcohol veuen
Esquizofrènia: .......... Meningitis: .......... reduïda la seva capacitat d’atenció i resposta davant
dels estímuls. Així doncs, el temps de reacció d’una
34. Símptomes i malalties persona que ha consumit alcohol augmenta. Per
Indica a quina malaltia o alteració de la salut asso- aquest motiu, és especialment perillós consumir al-
cies cada un dels símptomes següents: cohol abans de conduir un vehicle. Torna a calcular
[miopia / anòsmia / paraplegia / Parkinson / de- el temps que es trigaria a aturar el mateix vehicle
pressió / fractura / artrosi / hipermetropia]. de l’apartat anterior si el temps de reacció de la
Dificultat per veure objectes llunyans: .......... persona que el condueix s’hagués triplicat a causa
del consum d’alcohol.
Immobilitat de les cames: ..........
Trastorn de l’estat d’ànim: .......... Escriu la resposta amb un decimal de precisió.
Desgast del cartílag: ..........
Pautes per mantenir la salut
Problemes de coordinació dels moviments:
.......... 36. Vida saludable
Ruptura d’os: .......... Quina imatge de cada fila mostra una conducta
Impossibilitat de percebre olors: .......... més pròpia d’un estil de vida saludable?
Dificultat congènita per veure objectes de a.
prop: .......... q q
Drogues b.
q q
35. Un imprevist a la carretera
Aturar a temps un vehicle quan un imprevist es
creua al teu camí és crucial per evitar accidents.
El temps que triga un vehicle a aturar-se depèn
c.
de dos components: el temps de reacció i el q q
temps de frenada.
El temps de reacció és el temps que transcor-
re des que la persona que condueix el vehicle
detecta alguna cosa imprevista a la carretera d.
fins que reacciona i activa el sistema de frenada. q q
Aquest temps sol estar, en les persones sanes,
entre 0,5 i 1 segons.
El temps de frenada és el temps que triga el
sistema de frenada a aturar el vehicle. Depèn e.
q q
de molts factors, com la velocitat amb què s’ini-
cia la frenada, l’estat dels frens, els pneumàtics i
l’asfalt, la pluja, etc..
ANOTACIONS
La relació humana
Unitats associades:
La cèl·lula viva La nutrició humana
La reproducció humana Ecologia
www.science-bits.com
www.science-bits.com

Sciencies Bite 3 Eso

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Sciencies Bite 3 Eso

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

www.science-bits.

El seu contingut procedeix d’una obra digital multimèdia

Es permet la còpia i reproducció d’aquesta obra sense necessitat d’autorització sota

- La seva utilització complementarà l’ús legal de la versió digital multimèdia.

Per a qualsevol altre ús, queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació

International Science Teaching Foundation Science Bits, S.L.

En aquesta unitat aprendràs:

Però la nostra percepció té límits.

A diferència d’altres animals, no podem percebre determinats fenòmens

Tampoc no som capaços de percebre estímuls que els nostres sentits

Però no s’acaba aquí…

O bé és possible que els percebem d’una manera diferent de com són

Ara fixa’t en el cercle fet de punts en el vídeo de la versió digital. Diries

Què fa que no vegem les coses tal com són?

a. Quin tipus d’estímuls captem els éssers humans

b. Per què no podem captar estímuls com els

c. Malgrat que captem el mateix tipus d’estímuls,

d. Segurament et deus haver adonat que, entre

e. Imagina que vas passejant pel carrer i veus una

f. És possible que alguna vegada t’hagis confós i

Per què ens succeeixen aquestes coses?

g. En què s’assembla la confusió descrita a la pre-

Tanmateix, els nostres sentits no detecten tots els estímuls del

En aquesta activitat explorarem algunes de les limitacions dels nostres

A la versió digital hi trobaràs un reproductor que emet un so continu la

a. Diries que aquests receptors de pressió es troben distribuïts per la pell de

b. Organitzeu-vos per parelles i construïu un dispositiu com el que mostra

Model de taula per apuntar-hi les

c. Agafant un temps mitjà de resposta de 0,267 s, i suposant que els nervis

a. A la imatge del recurs s’hi mostra un tauler amb caselles de diversos

b. Utilitza el simulador de la versió digital per comparar el color de les ca-

La casella 2 és més fosca que la 1.

El noi 2 és el més gran.

e. En aquesta imatge hi veiem unes rectes vermelles verticals tallades per

D’una banda, els nostres òrgans dels sentits

A més, un cop s’ha captat un estímul, tardem

La relació amb l’entorn

En els processos de relació hi distingim tres etapes:

Interoceptors Exteroceptors Propioceptors

El sentit de la vista és el mecanisme fisiològic amb què percebem

L’ull és l’òrgan de la vista. Conté fotoreceptors: cèl·lules especialitza-

Retina. És el teixit fotosensible Pupil·la. És l’obertura per la Pupil·la

L’orella és l’òrgan que permet captar les ones sonores,

A l’orella interna hi trobem el sistema vestibular, que

Orella externa Orella mitjana Orella interna

El sentit de l’olfacte és la capacitat fisiològica de detectar les

Les cèl·lules receptores dels estímuls olfactius són quimioceptors que

Nervi olfactori. El nervi olfactori transporta els impulsos nerviosos cap al

El sentit del gust

El sentit del gust ens permet detectar determinades substàncies

Terminacions lliures. Aquestes Corpuscles de Krause. Aquests

Els sistemes coordinadors són els responsables de:

Sistema nerviós central

Somàtic glàndules musculatura musculatura

L’impuls nerviós es transmet entre les neurones, les cèl·lules prin-

Les neurones són cèl·lules especialitzades en l’elaboració i trans-

Podem distingir tres tipus de neurones:

Sensorials: capten els estímuls i els transformen en impulsos ner-

Les neurones tenen un cos cel·lular —soma— que conté el nucli, i

En el sistema nerviós també hi trobem cèl·lules glials, que s’encarre-

En el soma o cos cel·lular d’una neurona hi trobem el seu nucli. Sinapsi

Les dendrites són prolongacions curtes que, generalment,

Les sinapsis són les connexions entre l’axó d’una neurona

El sistema endocrí és un sistema de coordinació que actua per

17. Els nervis com a intermediaris A.