El llenguatge algebraic

El llenguatge algebraic permet expressar situacions en què queden relacionats valors

coneguts i també desconeguts, utilitzant només nombres, lletres i operacions.

De la mateixa manera que el llenguatge quotidià està format per paraules, les expressions
algebraiques també estan formades per unes unitats fonamentals.

Aquests elements s’anomenen monomis, i estan formats per un únic producte entre
nombres i lletres elevades a exponents naturals

Parts d’un monomi

És important saber distingir les parts d’un monomi.
• La part numèrica s’anomena coeficient. Quan el coeficient és 1, no s’escriu.
• Anomenem variables les lletres que expressen valors desconeguts.
• El conjunt de les lletres, elevades als exponents corresponents, formen la part literal.
• El grau del monomi és la suma dels exponents de totes les variables.

Tipus de monomis:
Dos monomis són semblants si tenen la mateixa part literal.

Dos monomis són oposats si tenen la mateixa part literal i els coeficients oposats.

La suma i la resta
Amb els monomis també es poden fer operacions, com amb els nombres, però tenint en
compte certes restriccions.

Només poden sumar-se o restar-se monomis semblants. Per fer-ho, cal mantenir la part
literal i sumar o restar els coeficients. En cas que els monomis no siguin semblants,
l’operació es deixa indicada.
Ex.- 11x + 4x = (11 + 4) · x = 15x

Multiplicació de monomis
Per multiplicar dos monomis, s’aplica la propietat associativa del producte. És a dir, d’una
banda, s’agrupen els coeficients i es multipliquen; i de l’altra, s’agrupen les parts literals, que
també es multipliquen, variable a variable, i per separat, emprant les normes de la
multiplicació de potències amb la mateixa base.
Exemples
x · x = x2
2
2x · 3x = (2 · 3) · (x · x) = 6x
2 3 2 3 5
5x · 4x = (5 · 4) · (x · x ) = 20x
3 2 2 3 2 2 5 2
4x · 6x y = (4 · 6) · (x · x ) · (y ) = 24x y

Divisió de monomis
Per dividir dos monomis, també s’agrupen d’una banda els coeficients, i es divideixen; i de
l’altra, les parts literals, que es divideixen igualment, variable a variable, i per separat,
aplicant les normes de la divisió de potències amb la mateixa base.
Exemples:
Els Polinomis
Els polinomis són expressions formades per sumes de monomis que no són semblants
Cadascun dels sumands monomis s’anomena terme del polinomi.
Si un dels termes no té part literal, s’anomena terme independent.
El grau del polinomi és igual al grau del seu monomi de grau més alt.

El valor numèric d’un polinomi és el resultat que s’obté quan les variables se substitueixen
per nombres coneguts.
Si un polinomi és
P(x) = 2x + 1 el seu valor numèric és: P(17) = 2 · 17 + 1 = 35

Polinomis oposats
Dos polinomis són oposats si tots els seus termes són oposats.
Exemples:
4 2 4 2
P(x) = 2x – x + 9x – 12 Q(x) = −2x + x − 9x + 12

Suma de polinomis
Per sumar polinomis, s’han d’agrupar els termes semblants.

Exemples:

Resta de polinomis

Per restar dos polinomis, se suma el primer amb l’oposat del segon.
3 3 3 3
(6x + 2x − 1) − (−2x − 4x) = (6x + 2x − 1) + (2x + 4x)

Multiplicació d’un nombre per un polinomi

Per multiplicar un nombre per un polinomi, s’aplica la propietat distributiva del producte, i el
nombre multiplica tots els termes del polinomi.
3 · (x − 7) = 3 · x − 3 · 7 = 3x – 21

Multiplicació d’un monomi per un polinomi

Per multiplicar un monomi per un polinomi se segueix el mateix procediment: com que el
producte és distributiu, el monomi multiplica tots els termes del polinomi.
2
x · (5x − 9) = x · 5x − x · 9 = 5x − 9x

(4x3 + 5x2 – 6x + 3 ) · 2x=

4x3 + 5x2 – 6x + 3
2x
8x4 +10x3 – 12x2 + 6x

Multiplicació de polinomis
Per multiplicar dos polinomis, es multiplica cada terme d’un dels polinomis per tots els
termes de l’altre, i se sumen els resultats.

El factor comú
El factor comú és un factor que es repeteix en més d’un dels termes que formen el
polinomi. Pot ser tant un nombre com una lletra, o nombres i lletres a la vegada.

Quan un polinomi conté un factor comú, aquest pot extreure’s, utilitzant la propietat
distributiva de la multiplicació a la inversa. D’aquesta manera, s’obté un producte que és
equivalent al polinomi inicial.
Si el factor comú que es vol treure coincideix amb un dels termes del polinomi, després de
l’extracció, i en el seu lloc, queda un 1.

5x3 + x2 = 5x · x2 + 1 · x2 = x2 · (5x + 1)

10x2 − 8x = 5x · 2x − 4 · 2x = 2x · (5x − 4)

IDENTITATS NOTABLES
Quadrat d’una suma: (a + b)2
El quadrat d’una suma és igual al quadrat del primer terme, més el quadrat del
segon terme, més el doble producte dels dos termes.

(a+b)2 = a2 + b2 + 2ab

Quadrat d’una resta: (a - b)2

El quadrat d’una resta és igual al quadrat del primer terme, més el quadrat del
segon terme, menys el doble producte dels dos termes.

(a-b)2 = a2 + b2 - 2ab

Suma per diferència: (a + b) · (a − b)

El producte de la suma de dos monomis per la seva diferència és igual a la
diferència dels seus quadrats.

( a + b ) · ( a – b ) = a2 – b2