ELS IBERS (S.

V )

- 1º gran civilitazacio de la costa Mediterrania

- Tenen alfabet propi
- A terres valencianes han trobat abundants inscripciones iberiques

((**)) LA ROMANITZACIO (S.II – S XIII)

- Es el proces de colonitzacio romana en Europa

- Va començar a la ciutat de Tarraco pe a després conquerir les terres valencianes
- Amb el pas dels anys va desapareixer la llengua i costums dels ibers
- Les llengues romániques (catala, Castella, galec…) proceden del llatí vulgar. El
llatí vulgar era diferent totalmente a les normes gramaticals del llati classic que
utilitzaven els escriptors romans.
- Ñ’origen del catalá parlat data del s VIII pero estar plenamente format al s. X
- En la formacio de la llengua valenciana no sols influís el llati, també el lexic
visigot i arab.
Germanismens, son paraules derivades del lexic visigot y arabismes paraules
derivades del lèxic àrab.

((**)) ELS PRIMERS TEXTS DE LA ROMANITZACIO

- Els texts catalans mes antics son del s.XIII.

- A partir d’entonces la llengua catalana comenta a substituir al llatí, tot aixó
gracies a Ramón Llull, altres autors medievals i a la Cancillería Reial.

DEL S. XV AL S. XVIII

S. XV.. Máxim esplendor de la Nostra llengua

- Valencia es convertís en un important port marítim per al comerç i aixó fa que

augmente la población.
- Els Papes Borja parlaven el valenciá, i destaquen escriptors com Joanot
Martorell, Aussias March….
- Peró també s’inicia una gradural catellanització a la Cort i a l’aristocracia,
perque comnçá a reinar en la Corona d’Aragó la dinastia dels Trastámara que
eren de llengua castellana.

S. XVI, XVII Y XVIII.. Decadéncia de la llengua valenciana.

- Hi ha un procés de substitución de la llengua valenciana per la castellana debido

a la Guerres de les Germaníes que enfrontava l’aristocracia (defensaba la llengua
castellana) amb els llaurador i clases burgueses (defensaven la catalana)
- Altre motiu d’aquesta castellanització va ser l’anomenat “Siglo de Oro” de la
literatura castellana. Máxim esplendor de la lengua española.
Aquesta situación provoca una DISGLOSSIA: La literatura culta s’escriu en castellá
y algunes obres d’ambit popular siescriurán en valenciá.
 ((**)) - Al s. XVIII es produix la mort del rei espanyol Carles IV sense
descendencia. Y dona lloc a la Guerra de Sucessió.
Les clases populars (Maulets) donen suport a Carles d’Hasburg (Casa dels Hasburgs) i
les classes privilegiades (Botiflers) a Felip de França (Casa dels Borbons).
Els borbons (castellano parlants) van derrotar als Hasburgs (valenciano parlants) a la
Batalla d’Almansa. Felip V de Borbó va abolir totes les institucions valencianes i va
prohibir l’ús de la llengua valenciana de forma oficial (es mantendría de forma
col.loquial)

- A fins del s. XIX alguns escriptors de la Renixença començaren a recuperar la

Nostra llengua.
 LA RENAIXENÇA: LA POESIA

EL ROMANTICISME ( final s. XVIII)

Moviment artístic que donava gran importancia al individu i als seus sentiments. També
a la llibertat
Aqueste moviment concidix amb la decadencia de la llengua valenciana.

((**)) LA RENAIXENÇA (S. XIX)

Movimen artistic que començá a recuperar la Nostra llengua.

S’inicia a 1833 amb la publicación en la revista VAPOR del poema LA PATRIA de
Bonaventura Carles Aribau.
La poesia fou el génere preferit dels escriptors de la Renaxença.
Una de les iniciatives per a potenciar la poesia foren els JOCS FLORALS. Eren
concursos de poesia que tractaren temes com la patria, la fe i el amor. Aquests
concursos van afavorir l’aparició de nous escriptors i el reforçament de la Nostra
historia i cultura valenciana.

LA RENAIXENÇA VALENCIANA

Hi ha 2 grups d’autors diferenciats:

- Poetes de guant,
Eren de classe social burguesa i alta que utilitzava la llengua Llemosí (catalana i
balear).
Cantava a una patria idealitzada.
Autor: Teodor Llorente

- Poetes d’espardenya.
Eren de classe social humil, popular, sense formación literaria. Utilitzaven la llengua
col.loquial, el valenciá que hui parlem.
Cantaven a la realitat social castellanitzada i disglóssica.
Autor: Eduard Escalante i Constanti Llombart

((**)) TEODOR LLORENT

- Poeta mes important de la Renaixença valenciana

- Mantinedor dels Joscs Florals de Valencia y Barcelona i guanyador de la Flor
Natural en 3 certámens
- En els seus poemas destaca la descripción idealitzada dels paisatges valencians
- Utilitzen estrofes decasil.labes de 4+6, tipic de la literatura medieval valenciana
- Obres: Lllibret de versos, Nou llibret de versos
- Es fundador de Lo Rat Penat (asociacio valencianista) i fundador del periodic
“Las Provincias”
 LA RENAIXENÇA: EL TEATRE

Hi ha dues tendencies:

TEATRE CULTE

- Basat en les idees del Romanticisme

- Temes: l’amor i el afan de lllibertat
- Autors:
Frederic Soler: Autor molt prolific. Les primeres obres tenen un to de parodia (risa) i
critica als ideals burguesos. Posteriorment son drames romantics (pe) “Les joies de
la Roser”

Angel Guimera: Escrivia drames realistes sobre contes pasionals: Maria Rosa, La
filla del mar, L’aranya

((**)) TEATRE POPULAR

Amb molt d’exit entre la classe popular

Reproduia la vida cuotidiana
Usaba la llengua col.loquial plena de vulgarismos i castellanismos, com parlava la gent
del carrer
El genere mes frequent era “El Sainet” que es una peça breve, d’un act i criticava amb
humor als personatges de la epoca.

Sainetistes mes importants:

Josep Bernat i Baldoví. Advocat, jutge i alcalde de Sueca.

Obra: L’aguelo pollastre (parodia de D. Juan Tenorio)

Eduard Escalante. En els seus sainets es pot apreciar la varietat llinguistica que hi havia
en Valencia. També utilitza incorrectamente el castellá (fenomeno anomenat
COENTOR) pera donar comicitat a l’obra.
Obres: Bufar en caldo gelat i Tres forasters de Madrid