Professional Documents
Culture Documents
RESUM: Les tropes franquistes havien establert un cap de pont a Sers, a la riba esquerra
del Segre. El 7 de novembre de 1938, lexrcit republic creu el Segre a Sers des del
marge esquerre i aconsegu sorprendre les tropes nacionals, les quals es replegaren a
les serralades properes. Sestabl una sagnant batalla que va acabar el dia 22 amb la
victria de lexrcit nacional. Els republicans van reconixer les causes del seu fracs,
especialment el fet de confiar la direcci de les seves forces a homes sense competncia
militar. En el treball estudiem la batalla i lorganitzaci sanitria per atendre els ferits en
les poblacions de Sers, Aitona, Soses i Torres de Segre.
Paraules clau: Baix Segre, Sers, Soses, Arbeca. Guerra Civil (1936-1939).
RESUMEN: Las tropas franquistas haban establecido una cabeza de puente en Sers,
en el margen izquierdo del Segre. El 7 de noviembre de 1938, el ejrcito republicano
cruz el Segre en Sers desde dicho margen y consigui sorprender a las tropas
nacionales, las cuales tuvieron que retirarse en las lomas cercanas. Se estableci una
batalla atroz que acab el da 22 con la victoria del ejrcito nacional. Los republicanos
reconocieron las causas de su fracaso, especialmente la de haber confiado la direccin
de sus fuerzas a hombres sin competencia militar. Estudiamos la batalla y la organizacin
sanitaria para atender a los heridos de Sers, Aitona, Soses y Torres de Segre.
Palabras clave: Bajo Segre, Sers, Soses, Arbeca. Guerra Civil (1936-1939).
*
I. ANTECEDENTS
tropes franquistes establiren un cap de pont a la riba esquerra del riu, aprofitant que el
pont no havia estat volat com els altres pels republicans en la seva retirada.
A Lleida li va correspondre, com en totes les altres guerres sofertes per la ciutat en el
decurs de la seva histria, ser el sac dels cops en ser partida pel riu en dues parts, una
en cada bndol i per tant, indiscriminadament matxucada i convertida com en tantes i
tantes ocasions, en un munt de runa.
Loperaci sinici a les 0,15 h. del dia 25 de juliol, creuant les forces republicanes el riu
Ebre a la vegada per setze punts distints entre Mequinena i Fai. La batalla principal es
lliur a Gandesa.
II. LA BATALLA
Amb la intenci dobligar a les tropes nacionals a distreure part de les forces que tenien
destinades en aquell sector, el comandament republic amb la seva frontera establerta
al marge esquerre del Segre, decid iniciar una operaci datac. A la vegada, aconseguirien
aix allar les forces nacionals del cap de pont de Sers.
A les 0,15 h. del 7 de novembre de 1938, aprofitant que era una nit de lluna plena amb
una intensa boira, els republicans creuaren el riu per tres punts diferents aconseguint
sorprendre les tropes nacionals, les forces de les quals, pertanyents a la 40 Divisi, es
van replegar rpidament a les serralades prximes que ja venien formant la seva segona
lnea de defensa.
El cinqu Batall Gerona, en lnea sobre el marge dret del riu des del pont de Sers fins a
la confluncia del Segre amb el Cinca, va organitzar provisionalment un front defensiu
capa de rebutjar els forts atacs republicans en les hores segents. Van arribar com a
refor a les 9 del mat, el Batall Toledo i el primer Tabor de Melilla de la Divisi 13, establint-
se el primer a Brisa i el segon a Montfret. A les 22 h. ho va fer el Batall de Melilla de la
En aquesta ofensiva es va fer presoner al tinent coronel i cap del sector de Sers,
Enrique Surez lvarez, quan al sortir per veure la magnitud de lofensiva, acompanyat
duna mnima escorta, va ser interceptat per soldats republicans que acabaven de tallar
la carretera que anava fins al pont.
Les forces republicanes que operaven a la zona pertanyien a les 16, 24, 34 i 56 Divisi,
213 Brigada Mixta, segon batall de blindats, Sanitat, C.P.I. i C.P.A.
Les forces nacionals van ser totalment envoltades en el cap de pont de Sers a la Costa
de la Barca, on resistiren el setge durant els 15 dies que quedaren allades. Les forces
de la 40 Divisi es retiraren a les muntanyes properes.
El General Moscard, veient que la ruptura del front de vint quilmetres podia tenir
conseqncies molt negatives i fins i tot capgirar lavan nacional, sollicit lenviament
urgent de diversos batallons que operaven a lEbre i a la part de Corbins, el que els
permetria recuperar poc a poc les posicions del marge dret del Segre que havien perdut.
Per la seva part, els republicans centraren els seus esforos en conquerir el cap de pont
de Sers.
A la tarda siniciaren els atacs franquistes sobre les tropes republicanes infiltrades,
aconseguint evitar que es mantinguessin en les posicions que havien ocupat, impedint
consolidar lavan republic fins a Fraga.
Els republicans intentaren assaltar el cap de pont quatre o cinc vegades, fracassant en
totes elles, amb el resultat de ms dun centenar de ferits i una quarantena de morts,
entre ells els capitans Alloza i Manrique, el comissari Suri i un sanitari.
Dia 9. Aprofitant la nit, se situ a Massalcoreig un comboi per al cap de pont amb
lequipament, municions i queviures per a 1.000 homes, suficients per a cinc dies.
Un altre intent docupaci per les forces republicanes de lrea del cap de pont fracass
novament amb el resultat de que dun dels batallons que van intervenir en quedaren
noms 126 homes.
Dia 10. A les 9,30 h. les forces nacionals iniciaren la seva contraofensiva destinada a
recuperar la bossa de terreny ocupada per les republicanes. Amb aquesta intenci
distriburen els seus elements en tres agrupacions:
Durant la nit es va reforar la guarnici del cap de pont amb efectius del tercer Batall
dArag, aconseguint fer passar un mdul complet de municions i queviures portats a
lesquena pels soldats que travessaren el riu, deixant-les al mol Roca on serien recollides
pels assetjats del cap de pont.
Dia 11. A les 7 h. els republicans realitzaren un violentssim atac contra el cap de pont
amb intensos bombardeigs que es repetiria a les 11,45 h. Van ser rebutjats tots dos.
Segons el parte republic:
Dia 12. Les forces franquistes continuaren estrenyent el cintur sobre Sers. Un intent
davanar i ocupar el tossal Red va ser frenat pels republicans, obligant-les a replegar-
se a la posici anterior.
A les 20 h. Va ser rebutjat latac iniciat pel quart Batall de Galcia. Tamb ho va ser el
que els republicans feren al Cap de pont.
El parte republic deia: En el sector del Segre el enemigo atac violentamente algunas
posiciones recientemente conquistadas en la margen derecha del ro. Las tropas
Dia 13. A darrera hora de la tarda, dos nous intents per part de les tropes republicanes
datacar el cap de pont fracassaren.
El parte deia:
Dia 14. Es produ foc intens en tot el front. Segons el parte republic:
Segons la Hoja Informativa del CEA corresponent als dies 9-14 de novembre, les lluites
foren aferrissades, tal com demostra el gran nombre de presoners dambds bndols.
Deia:
Dia 15. Les forces republicanes, veient que els reiterats intents de reduir el cap de pont
fracassaven una i altra vegada, concentraren dues brigades i quinze tancs, aconseguint
ultrapassar diverses posicions franquistes. Es lluit a les mateixes trinxeres, per foren altre
cop rebutjades. El nombre de baixes fou molt elevat, realitat que no reprodu el laconisme del
parte republic ja que deia que: En el sector del Segre la actividad careci de importancia.
Dia 16. Els atacs contra el cap de pont continuaren, malgrat la inutilitat dels anteriors per
aconseguir la seva ocupaci. Les prdues havien estat dunes 500 baixes i dun centenar
de presoners. El resultat daquells reiterats fracassos va fer que fos destitut el cap de la
Divisi, Miguel Garca Vivancos.
Per substituir-lo va ser nomenat el tinent coronel Manuel Trueba, el qual manifest que
es veia capa de conquerir el cap de pont de Sers encara que fos a cops de bombes de
m. Per no va ser aix, ja que lnic que va aconseguir en el seu frustrat intent va ser
sumar mil morts ms a la ja de per si llarga llista de baixes.
Dia 17. Els republicans atacaren per altres punts per foren rebutjats. Tement un possible
intent republic dun nou creuament del riu Segre entre Sers i Avinganya, el
comandament nacional va fer que fos reforada aquella zona pel Batall 73.
Dia 18. Intens foc dartilleria i infanteria a la tarda. A les 22 h. un fort atac republic a la
zona del sector de Sers va ser rebutjat amb el resultat dun gran nombre de baixes.
Dia 19. En aquest dia comen la segona i veritable contraofensiva nacional. Davant la notcia
que un gran nombre de forces republicanes shavien concentrat a la zona del cementiri de
Sers, determinaren atacar-les, a la vegada que altres ho farien al vrtex Folies.
Aix, es dicta per part del comandament nacional lordre general doperacions, succeint
a la Serra de Matacanyes i sobretot al tossal de Folies els combats ms acarnissats.
A la sortida del sol, els republicans contraatacaren amb lajuda dalmenys 20 carros de
combat i avions, els quals ametrallaron con gran eficacia la concentracin de fuerzas
enemigas.
Els reforos enviats pel general Moscard iniciaren el contraatac, amb lluites cos a cos al
tossal de Folies, fent retrocedir el republicans, ja de nit, a la Serra Llarga. Seria el principi
de la fi. A les 13,55 h. havien comenat els intensos atacs, aconseguint ocupar les dues
posicions.
Dia 20. Amb el fracs de recuperar el tossal Folies i Sers, les forces republicanes es van
veure obligades a retrocedir i abandonar llurs posicions amb el resultat de sofrir gran
nombre de baixes.
Linforme franquista daquell dia manifestava que: El enemigo a las 14,30 horas, seala
el momento en que ha repasado el Segre con sus principales elementos, volando el
puente y pasarela qua haban tendido. Al anochecer an vuela otro puente en Granja de
Escarpe.
Dia 21. Les tropes nacionals continuaren laven ocupant Serra Llarga i La Vall i el 22
feren desallotjar les tropes republicanes dAitona, acabant prcticament aix loperaci
del Baix Segre.
La valoraci que de la campanya del Baix Segre va fer el Comit Nacional de la Secci de
Defensa republicana en analitzar els motius del fracs de lofensiva, va ser en primer
lloc, no saber aprofitar lxit que va representar la rpida ruptura inicial del front i daturar
lavan quan no shavia de fer, donant temps a la rpida recuperaci de les forces
nacionals, atribuint-ho a ms a la manca total de lligam i cooperaci entre els distints
comandaments i per suposat que el resultat hagus estat un altre si la direcci de les
forces hagus estat confiada a homes amb competncia militar.
A ms, lEstat Major del XIII Cos dExrcit va demostrar un desconeixement absolut del
potencial enemic, tant en el de primera lnia com en el de la reserva.
Tamb titll de catastrfic el resultat dels repetits i intils intents docupar el cap de pont
de Sers, als defensors del qual sels creia incomunicats de la resta de les forces quan
la realitat no era aix, fet que els permetia continuar rebent tota mena dauxilis i
avituallaments.
Com a mesures disciplinries van ser destituts els caps de la 24 Divisi, Miguel Garca
Vivancos i el del dotz Cos dExrcit, tinent coronel Vega.
Conscients de la importncia que tenia que els ferits de guerra rebessin atenci mdica
amb la mxima urgncia possible, lassistncia sanitria al front de batalla estava
organitzada en aquest sentit.
Era el metge de batall lencarregat dorganitzar tot els serveis dauxili als ferits des de
la primera lnea de foc fins a la seva evacuaci, quan calia, a lhospital de reraguarda.
El primer punt datenci es procurava situar-lo el ms prop possible de la lnia de foc,
aprofitant qualsevol lloc resguardat com ara una balma, una cabana o una simple roca
que ofers aquesta protecci. Traslladat el ferit a aquest refugi se li practicava la primera
cura durgncia per des dall derivar-lo generalment a lhospital de campanya, situat al
lloc ms proper possible del camp de batalla.
A lhospital de sang o de campanya, els ferits eren classificats segons la gravetat de les
seves ferides, amb la finalitat de derivar-los o no a un altre dest.
En el front del Baix Segre, per lescassetat de lliteres de qu es disposava, els ferits
solien ser traslladats al primer punt de socors, quan no podien fer-ho pels seus propis
mitjans, a coll dun altre soldat.
Quan era possible, aquest lloc es procurava que disposs dalgun cam que facilits el
posterior trasllat dels ferits a lhospital de sang, cosa que es feia segons la distncia que
els separava, en llitera o en qualsevol vehicle habilitat com a ambulncia.
Els principals hospitals de sang van establir-se a Soses i Sers. A Torres de Segre tamb
nhi havia, per menys important.
Lhospital de campanya de Soses es va establir en una casa del carrer del Portal, aprofitant
que disposava duna molt mplia sala.
Des dall, per una improvisada trinxera devacuaci, els ferits eren traslladats en
ambulncia a travs duna passarella per creuar el riu Segre, a Torres de Segre i des
daqu, la majoria feien cap a lhospital divisionari dArbeca.
Els morts, per la mateixa trinxera, sels duia a soterrar als afores del poble, en el lloc
conegut com Bancal del Pairada.
A Sers, a causa dels reiterats combats per conquerir el reducte nacional del seu cap de
pont, s on va ser ms gran el nombre de ferits i morts. No hi podia mancar el corresponent
hospital de sang situat en aquella ocasi en una balma i cabana habilitades com a tal
per estar a resguard de les bales enemigues, al Barranc de Bovalar.
Lelevat nombre de morts que es produ als combats de Sers, va obligar que a ms que
molts dels enterraments es feren en qualsevol indret daquell entorn (encara ara
apareixen restes humanes en el lloc ms inesperat), shagu dobrir vries fosses
comunes, com la de Matacanyes, on hi ha soterrats, barrejats, soldats republicans amb
musulmans del bndol nacional. Al cementiri de Fraga shi van enterrar molts militars
dambds bndols morts a lhospital militar al novembre i al desembre de 1938.
Com a Hospital Divisionari dArbeca, on eren ingressats molts dels ferits de la Batalla del
Segre, va ser habilitat el casal de lantic Centre Republic, actual Casa de la Vila. Es van
destinar la planta baixa i les dues mplies sales de la primera planta.
De lassistncia als ferits en tenien cura tres cirurgians, sota la direcci dun comandant
metge. Els cadvers eren sepultats en una fossa oberta en un pati situat a la vora del
cementiri. Aquest hospital va estar en servei des de labril de 1938 al gener de 1939.
A Arbeca hi havia tamb un hospital per a malalts ubicat en el que va ser Centre
Independent. En aquest centre s on van ser ingressats els malalts paldics procedents
de la greu epidmia que a partir de mitj agost sinici entre les tropes de la zona de
Vilanova de la Barca, lorigen de la qual semblaven ser soldats procedents del Delta de
lEbre, regi en la qual la malaltia era endmica. Aviat el nombre de malalts va ser tan alt
que va ser necessari derivar-los tamb a lhospital de les Borges Blanques.
Com a mesura preventiva es va procedir a eliminar tota mena de tolls daigua estancada
existents en aquelles voreres del Segre i a administrar profilcticament quinina als soldats,
mesura a la qual eren en general rebecs per considerar-la perjudicial per a la seva salut,
especialment perqu es creia que atacava el cor. Els soldats intentaven tota mena de
subterfugis per escapolir-sen, malgrat ser-los-hi subministrada i obligats a prendre-la
durant el repartiment del ranxo.
Quant als ferits:1 tinent coronel, 1 comandant, 13 capitans, 39 tinents (entre ells ho va
ser el tinent metge Francisco Artero Soteras, del regiment Villarobledo, de Cavalleria), 64
alferes provisionals, 93 suboficials i 2.990 elements de tropa. Van ser fets 616 presoners.
Total general: 3.396.
Aquesta xifra, tot i la seva importncia, no sembla que represents ms que la meitat de
les baixes reals.
Moltes de les vctimes del cap de pont de Sers del bndol nacional van ser enterrades
al cementiri dAlpicat, ja que la ciutat de Lleida, com hem dit, es va dividir en dues zones
en ser lnea de front, quedant la riba esquerra, i per tant el cementiri, en mans republicanes,
juntament amb els barris de Cap Pont i la Bordeta; la resta de la ciutat, situada a la riba
dreta, va quedar en mans franquistes. Aquesta contingncia va obligar a que els morts
haguessin de ser enterrats al cementiri ms proper, en aquest cas el dAlpicat.
Dun total de 146 militars enterrats entre abril de 1938 i abril de 1939, la majoria foren
soldats dinfanteria. Dells, 47 moriren a lHospital Militar de Lleida com a conseqncia de
les ferides rebudes al front i 14 consten com a morts al combat del front de Sers (novembre
de 1938), quantificant-se aix com el grup ms nombrs de vctimes les produdes en les
lluites aferrissades daquell cap de pont. Les vctimes relacionades pertanyen totes al
bndol franquista, arribades des del front dArag per a defensar la nova lnea del Segre.
Entre els morts, nhi figuren dos de lexrcit republic (una mort al front i laltre ajusticiat).1
Van ser soterrats 526 cadvers i es varen fer 2.790 presoners, per la seva xifra, com la
de morts, degu ser molt ms elevada.
IV. EPLEG
La tossuderia en voler ocupar la bossa que les forces franquistes havien establert al cap
de pont de Sers, va representar a ms duna gran prdua dhomes i material, el no
poder actuar amb leficcia deguda en altres operacions ms transcendentals.
Va ser excessiu i desproporcionat el nombre de baixes que aquell breu perode de lluita
va suposar per als dos bndols.
V. APNDIX
I. FORCES CONTENDENTS
Forces republicanes
16 Divisi, comanada pel major Sebasti Zamora: Brigades 23, 24 i 149.
34 Divisi ( tinent coronel Snchez Balibrea). Brigades 68, 94 i 218.
24 Divisi (tinent coronel Garca Vivancos). Brigades 3, 56 i 179.
72 Divisi (major Sanz). Brigades 38, 93 i 213.
56 Divisi (havia intervingut a Vilanova de la Barca amb el nom de Divisi Mixta).
Forces nacionals
40 Divisi, des de Lleida fins a Mequinena (coronel Gonzlez Bada). Aquest front estava dividit
en quatre subsectors. Ens interessa en aquest estudi el 2 i el 3 (des de 4 quilmetres aiges
amunt, enfront Alcarrs i Soses, i des daquest poble a la confluncia del Segre amb el Cinca).
Com a reserva del Cos de lExrcit hi havia 12 batallons distributs per tot el front, el
batall 17 de metralladores situat al sector de Lleida i primera i tercera Brigades de
Cavalleria.
Orgnica de lExrcit
Si repassem quina era lorgnica dels exrcits de terra de lpoca veurem la magnitud de
les que van actuar a la batalla del Baix Segre:
BIBLIOGRAFIA
Corretge Blasi, Fabi; Gilart Hernndez, Anna. El front del Segre, UdL, 2006.
Galit, P; Gimeno, M; Pita, R; i J. Tarragona, P. Les Batalles del Segre i la Noguera
Pallaresa. Latac final contra Catalunya, (abril-desembre 1938). Pags Editors. Lleida,
2006.
Hervs C. La sanitat durant la Repblica i la Guerra Civil, Tesi Doctoral indita.
Mezquida, L. M. La Batalla del Segre, Diputaci Provincial de Tarragona, 1972.
Minguella Piol, J. Ma. Notes sobre el Cap de pont de Sers. IEI.
Morea Navarra, V. Recuerdos del Frente de Aragn y la Batalla del Segre, Ed. Ribera i
Rius, 1997.
Servicio Histrico Militar. Monografas de la Guerra de Espaa. N 13. La Batalla del Ebro
Tarrs P. El meu Diari de Guerra (1938-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat,
1987.