Gimbernat, 2008 (**), 50, 69-84

LA BATALLA DEL BAIX SEGRE (1938). ASPECTES SANITARIS

CAMPS I CLEMENTE, Manuel

CAMPS I SURROCA, Manuel

RESUM: Les tropes franquistes havien establert un cap de pont a Sers, a la riba esquerra
del Segre. El 7 de novembre de 1938, lexrcit republic creu el Segre a Sers des del
marge esquerre i aconsegu sorprendre les tropes nacionals, les quals es replegaren a
les serralades properes. Sestabl una sagnant batalla que va acabar el dia 22 amb la
victria de lexrcit nacional. Els republicans van reconixer les causes del seu fracs,
especialment el fet de confiar la direcci de les seves forces a homes sense competncia
militar. En el treball estudiem la batalla i lorganitzaci sanitria per atendre els ferits en
les poblacions de Sers, Aitona, Soses i Torres de Segre.

Paraules clau: Baix Segre, Sers, Soses, Arbeca. Guerra Civil (1936-1939).

RESUMEN: Las tropas franquistas haban establecido una cabeza de puente en Sers,
en el margen izquierdo del Segre. El 7 de noviembre de 1938, el ejrcito republicano
cruz el Segre en Sers desde dicho margen y consigui sorprender a las tropas
nacionales, las cuales tuvieron que retirarse en las lomas cercanas. Se estableci una
batalla atroz que acab el da 22 con la victoria del ejrcito nacional. Los republicanos
reconocieron las causas de su fracaso, especialmente la de haber confiado la direccin
de sus fuerzas a hombres sin competencia militar. Estudiamos la batalla y la organizacin
sanitaria para atender a los heridos de Sers, Aitona, Soses y Torres de Segre.

Palabras clave: Bajo Segre, Sers, Soses, Arbeca. Guerra Civil (1936-1939).

*
I. ANTECEDENTS

El 3 dabril de 1938 les tropes franquistes en deturar inexplicablement la seva, en aparena

imparable, ofensiva contra Catalunya i deixar el riu Segre com a frontera entre els dos
bndols, tots els pobles situats en ambds marges, pel fet destar compresos en la
primera lnea de foc, es despoblaren. Al Baix Segre, Torres de Segre rest integrat en el
bndol republic i Alcarrs, Soses, Aitona i Sers, en el nacional. En aquest darrer, les

Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718 69

Manuel Camps i Clemente - Manuel Camps i Surroca

tropes franquistes establiren un cap de pont a la riba esquerra del riu, aprofitant que el
pont no havia estat volat com els altres pels republicans en la seva retirada.

A Lleida li va correspondre, com en totes les altres guerres sofertes per la ciutat en el
decurs de la seva histria, ser el sac dels cops en ser partida pel riu en dues parts, una
en cada bndol i per tant, indiscriminadament matxucada i convertida com en tantes i
tantes ocasions, en un munt de runa.

Ja en un altre front i amb Valncia en perill de caure en mans nacionals, el 12 de juliol de

1938, el president Negrn, per consell del general Rojo, inici una operaci consistent en
travessar el riu Ebre per diversos punts i simultniament, per aix restablir la connexi
perduda entre Catalunya i la resta del territori republic i obligar lenemic a distreure
forces del citat front valenci.

Loperaci sinici a les 0,15 h. del dia 25 de juliol, creuant les forces republicanes el riu
Ebre a la vegada per setze punts distints entre Mequinena i Fai. La batalla principal es
lliur a Gandesa.

Les forces republicanes, desprs de perdre les estratgiques i fortificades serres de

Cavalls i Pndols, del front de lEbre, es van veure obligades a batres en retirada.

II. LA BATALLA

Amb la intenci dobligar a les tropes nacionals a distreure part de les forces que tenien
destinades en aquell sector, el comandament republic amb la seva frontera establerta
al marge esquerre del Segre, decid iniciar una operaci datac. A la vegada, aconseguirien
aix allar les forces nacionals del cap de pont de Sers.

A les 0,15 h. del 7 de novembre de 1938, aprofitant que era una nit de lluna plena amb
una intensa boira, els republicans creuaren el riu per tres punts diferents aconseguint
sorprendre les tropes nacionals, les forces de les quals, pertanyents a la 40 Divisi, es
van replegar rpidament a les serralades prximes que ja venien formant la seva segona
lnea de defensa.

El cinqu Batall Gerona, en lnea sobre el marge dret del riu des del pont de Sers fins a
la confluncia del Segre amb el Cinca, va organitzar provisionalment un front defensiu
capa de rebutjar els forts atacs republicans en les hores segents. Van arribar com a
refor a les 9 del mat, el Batall Toledo i el primer Tabor de Melilla de la Divisi 13, establint-
se el primer a Brisa i el segon a Montfret. A les 22 h. ho va fer el Batall de Melilla de la

70 Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718

 La batalla del Baix Segre

Divisi quarta de Navarra i a les 23 h. el Batall C de les Navas de la mateixa Divisi.

Al cap de pont de Sers, advertit el cap de la guarnici de la intenci de lenemic datacar-

lo per la reraguarda, es dispos que uns quants efectius (no superiors a una secci)
establissin un altre petit cap de pont al marge dret del riu per poder rebutjar amb ms
eficcia els forts atacs enemics que es produren durant tot el dia, tot i que con gran
quebranto por su parte.

El parte de guerra de lexrcit republic corresponent a aquell dia, deia:

En el sector del Bajo Segre, nuestras fuerzas cruzaron el ro por varios
lugares, avanzando, despus de vencer todas las resistencias, por la margen
derecha del mismo. Han conquistado y rebasado los pueblos de Soses,
Aytona y Sers y han cortado la carretera de Zaragoza a Lrida entre esta
ltima plaza y Fraga. Se han capturado muchos prisioneros y recogido gran
cantidad de material cuyo recuento y clasificacin contina. Los soldados
espaoles prosiguen a la hora de redactar este parte su victorioso avance.
Los aviones republicanos cooperaron brillantemente al xito de las
operaciones con eficaces bombardeos de las lneas enemigas. En combate
areo fueron derribados dos schmidt.

Per la seva part, el dels nacionals deia:

Al comenzar el da rechaza el Batalln del Regimiento Gerona fuerte
ataque que realiza el enemigo con el amparo de densa niebla, cogindole
no obstante algunos prisioneros y teniendo solamente por nuestra parte
cinco bajas. Es rebasado el Batalln por el flanco derecho, entablando
pequeos combates y escaramuzas en una de las cuales se cogen al
enemigo tres muertos y nueve prisioneros.

Desbordado el Batalln Gerona por ambos flancos, se retiran combatiendo

a las alturas situadas al N. de Sers.

En aquesta ofensiva es va fer presoner al tinent coronel i cap del sector de Sers,
Enrique Surez lvarez, quan al sortir per veure la magnitud de lofensiva, acompanyat
duna mnima escorta, va ser interceptat per soldats republicans que acabaven de tallar
la carretera que anava fins al pont.

Les forces republicanes que operaven a la zona pertanyien a les 16, 24, 34 i 56 Divisi,
213 Brigada Mixta, segon batall de blindats, Sanitat, C.P.I. i C.P.A.

Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718 71

Manuel Camps i Clemente - Manuel Camps i Surroca

Les forces nacionals van ser totalment envoltades en el cap de pont de Sers a la Costa
de la Barca, on resistiren el setge durant els 15 dies que quedaren allades. Les forces
de la 40 Divisi es retiraren a les muntanyes properes.

El General Moscard, veient que la ruptura del front de vint quilmetres podia tenir
conseqncies molt negatives i fins i tot capgirar lavan nacional, sollicit lenviament
urgent de diversos batallons que operaven a lEbre i a la part de Corbins, el que els
permetria recuperar poc a poc les posicions del marge dret del Segre que havien perdut.
Per la seva part, els republicans centraren els seus esforos en conquerir el cap de pont
de Sers.

Dietari de les operacions

Dia 8. Van arribar les forces enviades pel general Moscard: 51 Divisi del CEA, sis
batallons de la 53, 3 batallons de la Divisi 13 i el Batall 17 de metralladores i dues
companyies de tancs. A ms hi envi una divisi delit, la 152 .

A la tarda siniciaren els atacs franquistes sobre les tropes republicanes infiltrades,
aconseguint evitar que es mantinguessin en les posicions que havien ocupat, impedint
consolidar lavan republic fins a Fraga.

Els republicans intentaren assaltar el cap de pont quatre o cinc vegades, fracassant en
totes elles, amb el resultat de ms dun centenar de ferits i una quarantena de morts,
entre ells els capitans Alloza i Manrique, el comissari Suri i un sanitari.

El parte de guerra republic no reflectia aquesta situaci sin ben al contrari:

En las operaciones militares en la zona del Segre. Consolidacin y limpieza

del terreno conquistado por los soldados de la Repblica.

En la zona del Segre las fuerzas espaolas se han dedicado a la

consolidacin de la zona conquistada y limpieza de la zona conquistada
rechazando totalmente algunos contraataques enemigos sobre la misma.
Entre los prisioneros capturados cuyo nmero rebasa el de 650 figuran un
jefe de media brigada y otros muchos jefes y oficiales. Tambin ha
proseguido la recogida del abundante material de todas clases: caones,
ametralladoras, morteros, fusiles, un camin cargado de bombas, gran
nmero de municin y vehculos.

Dia 9. Aprofitant la nit, se situ a Massalcoreig un comboi per al cap de pont amb
lequipament, municions i queviures per a 1.000 homes, suficients per a cinc dies.

72 Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718

 La batalla del Baix Segre

Aprofitant lespessa boira que hi havia, el Batall Granada va ser lencarregat de

transportar tot aquell material fins a lentrada del pont.

Un altre intent docupaci per les forces republicanes de lrea del cap de pont fracass
novament amb el resultat de que dun dels batallons que van intervenir en quedaren
noms 126 homes.

Dia 10. A les 9,30 h. les forces nacionals iniciaren la seva contraofensiva destinada a
recuperar la bossa de terreny ocupada per les republicanes. Amb aquesta intenci
distriburen els seus elements en tres agrupacions:

Agrupaci A. Comanada pel coronel lvarez Entrona.

Forces implicades:
Infanteria: 7 unitats ms les forces dels batallons de Zamora, Gerona i
Granada de la Divisi 40. Artilleria: Tres bateries. Antitancs: 4 peces.
Sapadors: Dos companyies. Transmissions: Dos seccions. Elements
dIntendncia i Sanitat de Fraga.
Se situaria des de la confluncia dels rius Segre i Cinca fins al sud-oest de
la Serra de Ros on enllaaria amb lAgrupaci B.

Agrupaci B. Comanada pel general Monasterio. Situada des de lextrem

del deplegament de la cavalleria fins el barranc de Bufarra.
Forces implicades:
Infanteria: 5 unitats. Cavalleria: 1 brigada. Carros de combat: Dos
companyies. Artilleria: 4 grups. Transmissions: Els elements de la Divisi
de Cavalleria reforats per una Secci de la Divisi 53.

Agrupaci C. Comanada pel general Barrn. Situada des del barranc de

Bufarra fins el Segre, al sud dAlcarrs.
Forces implicades:
Infanteria: 4 unitats (dos de la Divisi 13 i dos de la Divisi 40). Cavalleria:
Una brigada. Artilleria: 4 bateries.

La maniobra o objectiu consistia en trencar el front enemic mitjanant les forces de

lAgrupaci B que ocuparien el poble de Soses i el tossal Red. LAgrupaci C reforaria
lacci i lAgrupaci A ocuparia el vrtex Folies i el cementiri i poble de Sers. Loperaci
sinici a les 9,30 h.

Durant la nit es va reforar la guarnici del cap de pont amb efectius del tercer Batall
dArag, aconseguint fer passar un mdul complet de municions i queviures portats a

Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718 73

Manuel Camps i Clemente - Manuel Camps i Surroca

lesquena pels soldats que travessaren el riu, deixant-les al mol Roca on serien recollides
pels assetjats del cap de pont.

El parte republic deia:

En el sector del Segre, el enemigo contraatac fuertemente apoyado por

aviacin y tanques nuestras posiciones de la margen derecha del ro
siguiendo la lucha a la hora de redactar este parte.

Dia 11. A les 7 h. els republicans realitzaren un violentssim atac contra el cap de pont
amb intensos bombardeigs que es repetiria a les 11,45 h. Van ser rebutjats tots dos.
Segons el parte republic:

Las fuerzas al servicio de la invasin han proseguido durante la jornada

de hoy sus violentsimos ataques, apoyados por la artillera y los tanques
extranjeros y en las cabezas de Puente del Segre y del Ebro las tropas
espaolas resisten heroicamente, causando al enemigo muchas bajas.

Dia 12. Les forces franquistes continuaren estrenyent el cintur sobre Sers. Un intent
davanar i ocupar el tossal Red va ser frenat pels republicans, obligant-les a replegar-
se a la posici anterior.

A les 20 h. Va ser rebutjat latac iniciat pel quart Batall de Galcia. Tamb ho va ser el
que els republicans feren al Cap de pont.

Lexrcit franquista, amb la intenci de reconduir i accelerar laven, inici una

contraofensiva, dividint el front en tres sectors amb la intervenci de les forces ja
esmentades. Per la seva part, els republicans augmentaren els seus efectius, els quals
aleshores eren:
12 brigades, 2 batallons de metralladores, 1 regiment de cavalleria, 1 batall
de sapadors i 18 carros de combat, a ms de 6 bateries contra les lnies
situades dAlcarrs a Sers, 3 davant del cap de pont i 5 antiaries.

La maniobra franquista consistia en ocupar la lnia delevacions que anaven des de

vrtex Folies a Sers i des de all, com a base doperacions, ocupar una nova lnia des de
Serra Llarga al riu Segre i successivament anar reduint la bossa republicana de sud a
nord.

El parte republic deia: En el sector del Segre el enemigo atac violentamente algunas
posiciones recientemente conquistadas en la margen derecha del ro. Las tropas

74 Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718

 La batalla del Baix Segre

espaolas lo rechazaron enrgicamente capturando a prisioneros. La aviacin

republicana bati con gran eficacia lneas y concentraciones derribando en combate
dos Fiat.

Dia 13. A darrera hora de la tarda, dos nous intents per part de les tropes republicanes
datacar el cap de pont fracassaren.

El parte deia:

El enemigo sufri ayer duro quebranto en sus ataques contra las

posiciones de la orilla derecha del ro siendo obligadas a retroceder sus
diezmadas fuerzas. El nmero de prisioneros se elev a sesenta. Nuestros
soldados enterraron los cadveres de un teniente y un alferez de
nacionalidad italiana cuya documentacin se recogi.

Dia 14. Es produ foc intens en tot el front. Segons el parte republic:

En el sector del Segre nuestras fuerzas rechazaron enrgicamente dos

golpes de mano. Los cazas republicanos ametrallaron desde escasa altura
en repetidas pasadas una importante concentracin de fuerzas en el sector
del Segre causando en ellas muchas bajas.

Segons la Hoja Informativa del CEA corresponent als dies 9-14 de novembre, les lluites
foren aferrissades, tal com demostra el gran nombre de presoners dambds bndols.
Deia:

solamente da cuenta de los 700 republicanos que cayeron en su poder,

silenciando los 800 nacionales que segn Noticiero Universal el 10-11-
1938 cayeron en poder republicano.

Dia 15. Les forces republicanes, veient que els reiterats intents de reduir el cap de pont
fracassaven una i altra vegada, concentraren dues brigades i quinze tancs, aconseguint
ultrapassar diverses posicions franquistes. Es lluit a les mateixes trinxeres, per foren altre
cop rebutjades. El nombre de baixes fou molt elevat, realitat que no reprodu el laconisme del
parte republic ja que deia que: En el sector del Segre la actividad careci de importancia.

Dia 16. Els atacs contra el cap de pont continuaren, malgrat la inutilitat dels anteriors per
aconseguir la seva ocupaci. Les prdues havien estat dunes 500 baixes i dun centenar
de presoners. El resultat daquells reiterats fracassos va fer que fos destitut el cap de la
Divisi, Miguel Garca Vivancos.

Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718 75

Manuel Camps i Clemente - Manuel Camps i Surroca

Per substituir-lo va ser nomenat el tinent coronel Manuel Trueba, el qual manifest que
es veia capa de conquerir el cap de pont de Sers encara que fos a cops de bombes de
m. Per no va ser aix, ja que lnic que va aconseguir en el seu frustrat intent va ser
sumar mil morts ms a la ja de per si llarga llista de baixes.

Dia 17. Els republicans atacaren per altres punts per foren rebutjats. Tement un possible
intent republic dun nou creuament del riu Segre entre Sers i Avinganya, el
comandament nacional va fer que fos reforada aquella zona pel Batall 73.

El parte republic daquell dia manifestava:

Han sido totalmente rechazados por los soldados espaoles algunos

golpes de mano en la zona del Segre.

Dia 18. Intens foc dartilleria i infanteria a la tarda. A les 22 h. un fort atac republic a la
zona del sector de Sers va ser rebutjat amb el resultat dun gran nombre de baixes.

Dia 19. En aquest dia comen la segona i veritable contraofensiva nacional. Davant la notcia
que un gran nombre de forces republicanes shavien concentrat a la zona del cementiri de
Sers, determinaren atacar-les, a la vegada que altres ho farien al vrtex Folies.

Aix, es dicta per part del comandament nacional lordre general doperacions, succeint
a la Serra de Matacanyes i sobretot al tossal de Folies els combats ms acarnissats.
A la sortida del sol, els republicans contraatacaren amb lajuda dalmenys 20 carros de
combat i avions, els quals ametrallaron con gran eficacia la concentracin de fuerzas
enemigas.

Els reforos enviats pel general Moscard iniciaren el contraatac, amb lluites cos a cos al
tossal de Folies, fent retrocedir el republicans, ja de nit, a la Serra Llarga. Seria el principi
de la fi. A les 13,55 h. havien comenat els intensos atacs, aconseguint ocupar les dues
posicions.

Dia 20. Amb el fracs de recuperar el tossal Folies i Sers, les forces republicanes es van
veure obligades a retrocedir i abandonar llurs posicions amb el resultat de sofrir gran
nombre de baixes.

Linforme franquista daquell dia manifestava que: El enemigo a las 14,30 horas, seala
el momento en que ha repasado el Segre con sus principales elementos, volando el
puente y pasarela qua haban tendido. Al anochecer an vuela otro puente en Granja de
Escarpe.

76 Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718

 La batalla del Baix Segre

Dia 21. Les tropes nacionals continuaren laven ocupant Serra Llarga i La Vall i el 22
feren desallotjar les tropes republicanes dAitona, acabant prcticament aix loperaci
del Baix Segre.

El parte franquista del dia 22 afegia:

El enemigo ante el fracaso rotundo de su intento de defensa en la orilla

derecha... comenz a trasponer el Segre con algunos elementos en la
tarde del dia 19 y perdida totalmente su moral, abandon totalmente
nuestra orilla en la madrugada del da 22.

Desprs de successius atacs i contraatacs amb prdua i recuperaci dels principals

punts estratgics, les forces republicanes allades en aquell sector i molt inferiors en
nmero, foren venudes.

La Batalla del Segre havia acabat.

La valoraci que de la campanya del Baix Segre va fer el Comit Nacional de la Secci de
Defensa republicana en analitzar els motius del fracs de lofensiva, va ser en primer
lloc, no saber aprofitar lxit que va representar la rpida ruptura inicial del front i daturar
lavan quan no shavia de fer, donant temps a la rpida recuperaci de les forces
nacionals, atribuint-ho a ms a la manca total de lligam i cooperaci entre els distints
comandaments i per suposat que el resultat hagus estat un altre si la direcci de les
forces hagus estat confiada a homes amb competncia militar.

A ms, lEstat Major del XIII Cos dExrcit va demostrar un desconeixement absolut del
potencial enemic, tant en el de primera lnia com en el de la reserva.

Tamb titll de catastrfic el resultat dels repetits i intils intents docupar el cap de pont
de Sers, als defensors del qual sels creia incomunicats de la resta de les forces quan
la realitat no era aix, fet que els permetia continuar rebent tota mena dauxilis i
avituallaments.

Com a mesures disciplinries van ser destituts els caps de la 24 Divisi, Miguel Garca
Vivancos i el del dotz Cos dExrcit, tinent coronel Vega.

Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718 77

Manuel Camps i Clemente - Manuel Camps i Surroca

III. ASPECTES SANITARIS

Conscients de la importncia que tenia que els ferits de guerra rebessin atenci mdica
amb la mxima urgncia possible, lassistncia sanitria al front de batalla estava
organitzada en aquest sentit.

Era el metge de batall lencarregat dorganitzar tot els serveis dauxili als ferits des de
la primera lnea de foc fins a la seva evacuaci, quan calia, a lhospital de reraguarda.
El primer punt datenci es procurava situar-lo el ms prop possible de la lnia de foc,
aprofitant qualsevol lloc resguardat com ara una balma, una cabana o una simple roca
que ofers aquesta protecci. Traslladat el ferit a aquest refugi se li practicava la primera
cura durgncia per des dall derivar-lo generalment a lhospital de campanya, situat al
lloc ms proper possible del camp de batalla.

A lhospital de sang o de campanya, els ferits eren classificats segons la gravetat de les
seves ferides, amb la finalitat de derivar-los o no a un altre dest.

En el front del Baix Segre, per lescassetat de lliteres de qu es disposava, els ferits
solien ser traslladats al primer punt de socors, quan no podien fer-ho pels seus propis
mitjans, a coll dun altre soldat.

Quan era possible, aquest lloc es procurava que disposs dalgun cam que facilits el
posterior trasllat dels ferits a lhospital de sang, cosa que es feia segons la distncia que
els separava, en llitera o en qualsevol vehicle habilitat com a ambulncia.

Els principals hospitals de sang van establir-se a Soses i Sers. A Torres de Segre tamb
nhi havia, per menys important.

Lhospital de campanya de Soses es va establir en una casa del carrer del Portal, aprofitant
que disposava duna molt mplia sala.

Des dall, per una improvisada trinxera devacuaci, els ferits eren traslladats en
ambulncia a travs duna passarella per creuar el riu Segre, a Torres de Segre i des
daqu, la majoria feien cap a lhospital divisionari dArbeca.

Els morts, per la mateixa trinxera, sels duia a soterrar als afores del poble, en el lloc
conegut com Bancal del Pairada.

A Sers, a causa dels reiterats combats per conquerir el reducte nacional del seu cap de
pont, s on va ser ms gran el nombre de ferits i morts. No hi podia mancar el corresponent

78 Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718

 La batalla del Baix Segre

hospital de sang situat en aquella ocasi en una balma i cabana habilitades com a tal
per estar a resguard de les bales enemigues, al Barranc de Bovalar.

Lelevat nombre de morts que es produ als combats de Sers, va obligar que a ms que
molts dels enterraments es feren en qualsevol indret daquell entorn (encara ara
apareixen restes humanes en el lloc ms inesperat), shagu dobrir vries fosses
comunes, com la de Matacanyes, on hi ha soterrats, barrejats, soldats republicans amb
musulmans del bndol nacional. Al cementiri de Fraga shi van enterrar molts militars
dambds bndols morts a lhospital militar al novembre i al desembre de 1938.

Com a Hospital Divisionari dArbeca, on eren ingressats molts dels ferits de la Batalla del
Segre, va ser habilitat el casal de lantic Centre Republic, actual Casa de la Vila. Es van
destinar la planta baixa i les dues mplies sales de la primera planta.

De lassistncia als ferits en tenien cura tres cirurgians, sota la direcci dun comandant
metge. Els cadvers eren sepultats en una fossa oberta en un pati situat a la vora del
cementiri. Aquest hospital va estar en servei des de labril de 1938 al gener de 1939.

A Arbeca hi havia tamb un hospital per a malalts ubicat en el que va ser Centre
Independent. En aquest centre s on van ser ingressats els malalts paldics procedents
de la greu epidmia que a partir de mitj agost sinici entre les tropes de la zona de
Vilanova de la Barca, lorigen de la qual semblaven ser soldats procedents del Delta de
lEbre, regi en la qual la malaltia era endmica. Aviat el nombre de malalts va ser tan alt
que va ser necessari derivar-los tamb a lhospital de les Borges Blanques.

Com a mesura preventiva es va procedir a eliminar tota mena de tolls daigua estancada
existents en aquelles voreres del Segre i a administrar profilcticament quinina als soldats,
mesura a la qual eren en general rebecs per considerar-la perjudicial per a la seva salut,
especialment perqu es creia que atacava el cor. Els soldats intentaven tota mena de
subterfugis per escapolir-sen, malgrat ser-los-hi subministrada i obligats a prendre-la
durant el repartiment del ranxo.

Els morts i ferits durant la campanya

s impossible conixer el nombre real de morts i ferits que es produren en lespecialment

sagnant Batalla del Baix Segre.

La relaci que va facilitar lexrcit nacional s la segent: 3 capitans,8 tinents,15 alferes,

23 suboficials i 214 elements de tropa.

Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718 79

Manuel Camps i Clemente - Manuel Camps i Surroca

Quant als ferits:1 tinent coronel, 1 comandant, 13 capitans, 39 tinents (entre ells ho va
ser el tinent metge Francisco Artero Soteras, del regiment Villarobledo, de Cavalleria), 64
alferes provisionals, 93 suboficials i 2.990 elements de tropa. Van ser fets 616 presoners.
Total general: 3.396.

Aquesta xifra, tot i la seva importncia, no sembla que represents ms que la meitat de
les baixes reals.

Moltes de les vctimes del cap de pont de Sers del bndol nacional van ser enterrades
al cementiri dAlpicat, ja que la ciutat de Lleida, com hem dit, es va dividir en dues zones
en ser lnea de front, quedant la riba esquerra, i per tant el cementiri, en mans republicanes,
juntament amb els barris de Cap Pont i la Bordeta; la resta de la ciutat, situada a la riba
dreta, va quedar en mans franquistes. Aquesta contingncia va obligar a que els morts
haguessin de ser enterrats al cementiri ms proper, en aquest cas el dAlpicat.

Dun total de 146 militars enterrats entre abril de 1938 i abril de 1939, la majoria foren
soldats dinfanteria. Dells, 47 moriren a lHospital Militar de Lleida com a conseqncia de
les ferides rebudes al front i 14 consten com a morts al combat del front de Sers (novembre
de 1938), quantificant-se aix com el grup ms nombrs de vctimes les produdes en les
lluites aferrissades daquell cap de pont. Les vctimes relacionades pertanyen totes al
bndol franquista, arribades des del front dArag per a defensar la nova lnea del Segre.
Entre els morts, nhi figuren dos de lexrcit republic (una mort al front i laltre ajusticiat).1

Les defuncions sanotaven als corresponents llibres parroquials, on hi figuren anotacions

molt interessants: filiaci, causa de la mort, lloc on se va produir, rang i companyia, lloc
on es van recuperar els cossos, etc. En el cas dun soldat republic hi va anotar: cadver
de un soldado que perteneci al ejrcito rojo que falleci en Lrida el da anterior a
resultas de las heridas recibidas en el frente de Sers. Se llamaba Salvador. Soldado de
la parte contraria. Era casi imberbe, vctima del bombardeo. 2

La prdua de bona part de la documentaci republicana fa impossible conixer amb

exactitud el nombre de morts i ferits que van sofrir les seves tropes.

Van ser soterrats 526 cadvers i es varen fer 2.790 presoners, per la seva xifra, com la
de morts, degu ser molt ms elevada.

Efectivament, un document del Comit Nacional de Defensa Republicana va fer aquesta

referncia sobre el resultat de lofensiva: Dos Brigadas desorganizadas y con un millar
de bajas aproximadamente. Sobre els segents atacs deia que: lo nico que se ha
conseguido es sumar mil muertos ms a la ya de por si larga lista de bajas.

80 Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718

 La batalla del Baix Segre

IV. EPLEG

La transcendncia de la batalla del Baix Segre en el si de la Guerra Civil, va ser ms gran

del que se li ha atribut.

La derrota va provocar la desmoralitzaci dunes tropes republicanes que van comprendre

la impossibilitat dassolir la victria dun exrcit indisciplinat comanat per militars no
professionals enfront dun altre ben estructurat i organitzat.

La tossuderia en voler ocupar la bossa que les forces franquistes havien establert al cap
de pont de Sers, va representar a ms duna gran prdua dhomes i material, el no
poder actuar amb leficcia deguda en altres operacions ms transcendentals.

Va ser excessiu i desproporcionat el nombre de baixes que aquell breu perode de lluita
va suposar per als dos bndols.

V. APNDIX

I. FORCES CONTENDENTS

Forces republicanes
16 Divisi, comanada pel major Sebasti Zamora: Brigades 23, 24 i 149.
34 Divisi ( tinent coronel Snchez Balibrea). Brigades 68, 94 i 218.
24 Divisi (tinent coronel Garca Vivancos). Brigades 3, 56 i 179.
72 Divisi (major Sanz). Brigades 38, 93 i 213.
56 Divisi (havia intervingut a Vilanova de la Barca amb el nom de Divisi Mixta).

Forces nacionals
40 Divisi, des de Lleida fins a Mequinena (coronel Gonzlez Bada). Aquest front estava dividit
en quatre subsectors. Ens interessa en aquest estudi el 2 i el 3 (des de 4 quilmetres aiges
amunt, enfront Alcarrs i Soses, i des daquest poble a la confluncia del Segre amb el Cinca).

Sector 2: comandament, tinent coronel Vila Prez.

136 Batall de San Marcial, 192 Batall de Zamora i 3 Batall de Burgos (aquest darrer
en reserva).

Sector 3: comandament, tinent coronel Suarz Alvrez.

1 Batall de la Victoria , 282 Batall de Tenerife, 5 Batall de Granada i 1 de Gerona
(aquest darrer en reserva).

Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718 81

Manuel Camps i Clemente - Manuel Camps i Surroca

Com a reserva del Cos de lExrcit hi havia 12 batallons distributs per tot el front, el
batall 17 de metralladores situat al sector de Lleida i primera i tercera Brigades de
Cavalleria.

La distribuci de forces al sector atacat (cap de pont de Sers ) era:

De la 40 Divisi, entre Alcarrs i Sers:
282 Batall de Tenerife i 192 Batall de Zamora.
Al cap de pont de Sers: Primer Batall de la Victria i una secci de
llanaflames de la Legi i diverses peces antitancs.
Entre el cap de pont i la confluncia dels rius Segre i Cinca, el cinqu
Batall de Granada.
Immediatament desprs de latac arribaren:
13 Divisi: Batall de Toledo, primer Tabor de Melilla.
4 Divisi de Navarra: B. Batall Melilla i C. Batall de las Navas.
Una Bateria 105, una Bateria 100/17
En dies successius anirien arribant ms forces pertanyents a les primeres
Divisions esmentades, desplegades al llarg del Segre en el sector de Lleida-
Corbins-Balaguer.

Orgnica de lExrcit
Si repassem quina era lorgnica dels exrcits de terra de lpoca veurem la magnitud de
les que van actuar a la batalla del Baix Segre:

Exrcit: 2 o 3 Cossos dExrcit amb Unitats de capacitat estratgica

(aproximadament 120.000 homes).
Cos dExrcit: 3 Divisions o 2 Divisions ms altres reforos (aproximadament
50.000 homes).
Divisi: 3 Brigades ms nucli de recolzament divisionari (artilleria, logstica,
enginyers, etc.). ( Aproximadament 12.000 homes).
Brigada: 3 Regiments ms nucli de recolzament de Brigada (artilleria,
logstica, enginyers, etc). (Aproximadament 4.000 homes).
Regiment: 3 Batallons (aproximadament 1.500 homes).
Batall: 3 Companyies ms recolzament de combat i logstics
(aproximadament 500 homes).
Companyia: 3 Seccions (aproximadament 150 homes).
Secci: 3 Pelotones (aproximadament 30 homes).

82 Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718

 La batalla del Baix Segre

II. PLNOL DE LES OPERACIONS

Ofensiva republicana al Baix Segre (7 de novembre de 1938)

BIBLIOGRAFIA

Corretge Blasi, Fabi; Gilart Hernndez, Anna. El front del Segre, UdL, 2006.
Galit, P; Gimeno, M; Pita, R; i J. Tarragona, P. Les Batalles del Segre i la Noguera
Pallaresa. Latac final contra Catalunya, (abril-desembre 1938). Pags Editors. Lleida,
2006.
Hervs C. La sanitat durant la Repblica i la Guerra Civil, Tesi Doctoral indita.
Mezquida, L. M. La Batalla del Segre, Diputaci Provincial de Tarragona, 1972.
Minguella Piol, J. Ma. Notes sobre el Cap de pont de Sers. IEI.
Morea Navarra, V. Recuerdos del Frente de Aragn y la Batalla del Segre, Ed. Ribera i
Rius, 1997.
Servicio Histrico Militar. Monografas de la Guerra de Espaa. N 13. La Batalla del Ebro
Tarrs P. El meu Diari de Guerra (1938-1939), Publicacions de lAbadia de Montserrat,
1987.

Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718 83

Manuel Camps i Clemente - Manuel Camps i Surroca

MATERIAL GRFIC (Autor: Robert Capa)

84 Gimbernat, 2008 (**), vol. 50, pg. 69-84, ISSN: 0213-0718