Estudi Bblic i Pregria

Notcies i activitats
Els divendres a les 19:30 h., a la casa
Reuni de Consells (EEC)
Dissabte 18 de novembre a les 10:30 h., al
El Full Protestant
pastoral. nostre Temple, desprs de la conferncia
Pensaments, noticies i activitats de la 1era Esglsia Protestant a Rub
compartirem una paella. Inscripcions a na Novembre de 2017
Consell
Esther Corts.
El divendres 3 de novembre a les 17 h. De conflictes poltics i fe cristiana
Culte dacci de grcies
Mesa del Presbiteri (EEC) Vull compartir amb vosaltres Molt abans que els canons
26 de novembre a les 11 h., al nostre
Dissabte 11 de novembre a les 10 h., al un article que llegia laltre dia al
carrer Tallers.
Temple, amb dinar comunitari. fossin disparats sobre Fort
Christianity Today, que he tradut i
actualitzat una mica, ja que era de fa
Sumter, la guerra civil ja
Quadre de novembre uns quants anys. havia esclatat a les esglsies
dels Estats Units. Tres de les
Penso que s molt interessant fer una
Dia Predicaci Litrgia mirada al passat de persones que com denominacions protestants
5 Jonathan Navarro Jonathan Navarro Sant Sopar nosaltres professaven la fe cristiana ms grans del pas van ser
12 Joel Corts Esther Corts des desglsies protestants, i que els esquinades per la qesti de
hi va tocar viure grans conflictes
19 Jonathan Navarro Josep Casanovas Sant Sopar poltics.
lesclavitud o per problemes
26 Jonathan Navarro Marta Omaa Culte dAcci de grcies Vull dir tamb que no cal que
relacionats.
busquem gaires parallelismes amb Qu va causar els trencaments?
1era Esglsia Protestant a Rub Carrer del Descobridor Colom, 6 la situaci que estem vivint ara a Abans de 1830, lesclavitud era una
Cultes diumenges a les 11h. Estudi Bblic i Pregaria divendres a les 20 h. Catalunya, la situaci s tant diferent part acceptada de la vida americana.
www.esglesiarubi.org - eer1881secretari@gmail.com que no permet gaires comparacions, Per durant els prxims quinze anys,
ms enll de que podem veure que es convertir en un tema tan fort i
El manteniment de la nostre esglsia s un privilegi i una responsabili- el creient encara que no s del mn, poders que serrar als cristians en
tat de tots els membres, pots colaborar fent una aportaci mensual en com que hi viu al mn no pot fugir dues parts. Per qu?
els segents nmeros de compte bancari: del conflicte poltic. Per potser La producci de cot, que depenia
si que hauria de poder exercir la del treball esclau, es va tornar cada
Ofrenes: ES90 2100 3082 9021 0091 0402 ciutadania poltica amb empremta vegada ms rendible i essencial per a
Ajut social: ES43 2100 3082 9422 0019 2007 cristiana. leconomia, especialment al sud.
Van aconseguir-ho els nostres Durant la dcada de 1830, el fams
La 1era Esglsia Protestant a Rub, s membre de lEsglsia germans i germanes de Nord pastor presbiteri revivalista Charles
Evanglica Espanyola, de tradici metodista i presbiteriana Amrica? Us convido a que Finney va convertir a milers de
(Presbiteri de Catalunya-EEC), del Consell Mundial reflexioneu sobre aquesta complicada persones (es calcula que 500.000),
dEsglsies, de la Conferncia dEsglsies Europees, del i apassionant histria, sempre podrem molts dels quals es van unir a la
Consell Mundial Metodista i de la Comuni Mundial de
aprendre de la histria croada contra lesclavitud.
Esglsies Reformades.
 El 1831, un esclau de Virgnia,
Nat Turner, va liderar una violenta
revolta que va matar a 57 blancs.
Al Sud temien profundament
els intents dalliberar els milions
desclaus que els envoltaven.
Aquell mateix any, el periodista, i
abolicionista ardent, William Lloyd
Garrison va comenar a publicar
The Liberator. Els seus atacs
escalfats a lesclavitud noms van
endurir les actituds del sud.
Cap a 1837 (24 anys abans de la
guerra), les societats antiesclavistes
que havien existit al llarg del territori
del sud havien desaparegut. Els
abolicionistes del sud van fugir cap al
nord per a salvaguardar la seva prpia
seguretat.
Els lders de les esglsies del sud
van comenar a desenvolupar
una forta defensa bblica de
lesclavitud. Van atacar als
abolicionistes del nord pel seu
racionalisme i infidelitat (a les
Escriptures) i esperit tafaner.
Els burcrates de lEsglsia van
intentar mantenir lesclavitud
fora del debat i portar la pau amb el
silenci. Per vuit anys desprs, les tres
grans denominacions (Metodistes,
Presbiterians i Baptistes) shavien
dividit. Daix lhistoriador Sydney
E. Ahlstrom escriu que, persones
honorables, tiques i temoroses de
Du ... eren dambdues parts [sic].
Quines conseqncies van
suposar els trencaments
El fams senador de Kentucky,
Henry Clay, va declarar que les
divisions de lesglsia eren la
principal font de perill per al nostre
pas.
Abans del 1844, lEsglsia Metodista
era lorganitzaci ms gran del pas
(sense incloure el govern federal).
Quan es va dividir, es va tallar un
cord fort que adheria al nord amb el
sud. De fet, segons lhistoriador C.C.
Goen, el 94 per cent de les esglsies
del nord pertanyien a una dels tres
grans esglsies que es van trencar. De
sobte, en un sentit religis, el Sud va
comenar la seva deriva de la Uni.
Civil War Times Illustrated explica que
les divisions de lesglsia ajudaven
a trencar la delicada Uni dEstats
Units en dues parts: ... Al tallar els
llaos religiosos entre el nord i el sud,
el cisma va reforar la forta inclinaci
del sud cap a la secessi de la Uni.
El cisma tamb va ajudar a produir
una ruptura en els partits poltics
nacionals, que es van dividir en
faccions ... I la destrucci dels partits
va provocar la ruptura de la prpia
Uni .
Les esglsies dividides tamb van
reformar el cristianisme nord americ.
Es van formar noves denominacions
importants, com la Convenci
Baptista del Sud. I el cristianisme en
el Sud i la seva contrapart al nord es
van dirigir en diferents direccions.
Els creients del sud, que havien
fet servir una lectura literal de la
Bblia per defensar lesclavitud,
van promoure cada vegada ms
la lectura ntima i literal de les
Escriptures. Els nord-americans,
que havien subratllat els principis
subjacents de les Escriptures, com
lamor de Du per la humanitat, van
promoure cada vegada ms les causes
socials.
El cristianisme americ segueix avui
mostrant rpliques duna guerra que
va acabar fa 150 anys.
Algunes dades:
Presbiterians, passos de la divisi
1837: Presbiterians Old School i New
School es divideixen en qestions
teolgiques. Aix precedeix i fomenta
desprs, la divisi nord-sud de forma
completa.
Situaci final de la Nova Escola (ms
forta al nord): interpretaci moderada de
la teologia calvinista; obertura a les aliances
interdenominacionals; inclinaci cap a
labolici.
Situaci final de lEscola Vella (ms
forta al sud): teologia calvinista tradicional;
oposici a les Societats Voluntries (que
promouen, per exemple, labstinncia
alcohlica i labolici) perqu debiliten
lesglsia local; oposici a labolici.
Metodistes, passos a la divisi
1836: els activistes antiesclavistes presenten
la legislaci a la Conferncia General;
saccepta que lesclavitud s malvada, per
labolicionisme modern va ser rebutjat
completament.
1840: la Delegaci contra lesclavitud
no aconsegueix que esclavatge sigui una
qesti de disciplina.
1843: 22 ministres abolicionistes i 6,000
membres abandonen lEsglsia Metodista
i formen una nova denominaci-Esglsia
Metodista Wesleyana.
1844: Debat ferotge en la Conferncia
General sobre el bisbe del sud James O.
Andrew, que s propietari desclaus. La
resoluci declara que ha dabandonar el seu
crrec de bisbe. Els delegats del sud enutjats
treballen un pla de separaci pacfica; a
lany segent formen lEsglsia Episcopal
Metodista, al sud.
Situaci final al Nord Lesclavitud entra
de la disciplina eclesistica; abolici.
Situaci final al Sud Accepten que
els lders de lesglsia siguin esclavistes;
oposici a labolici.
Baptistes, passos a la divisi
1839: La Junta de Missions Exteriors es
declara neutral sobre lesclavitud.
1840: La nova CBA contra lesclavitud
denuncia lesclavitud; Els del sud amenacen
amb deixar de fer donacions a les agncies
baptistes.
1845: a Alabama demanen a la Junta de
Missions designar a un esclavista com a
missioner; la Mesa controlada pel nord
es nega; Els surenys formen una nova
Convenci Baptista del Sud separada.
Situaci final al Nord Negativa a
nomenar cap missioner esclavista; rebuig
de lesclavitud; desig duna estricta
independncia congregacional.
Situaci final al Sud Libertat per dur
a terme treballs missioners sense tenir
en compte el problema de lesclavitud;
llibertat per promoure lesclavitud; desig
de connexions centralitzades entre les
esglsies.