VAN GOGH

. Guia didctica per al professorat

. Material adreat a lalumnat

Fitxa Tcnica

TTOL VAN GOGH

DURADA 158
NACIONALITAT i ANY Frana, 1991
DIRECTOR Maurice Pialat
ACTORS i ACTRIUS Jacques Dutronc (Vincent)
Alexander London
Bernard Le Coq (Theo)
Grard Sty
Elsa Zylberstein (Cathy)

GUI Maurice Pialat

PRODUCCI Erato Films, Studio Canal Plus, Films

A2, Films du Livratois.

MUNTATGE Yann Dedet

MSICA Arthur Honegger, A.Bernot, J.M.,

Bourguet, J.Dutronc, P.Revedy
FOTOGRAFIA Gilles Henry
DIRECCI ARTSTICA Maurice Pialat

1
Sinopsi:

La pellcula narra els ltims 67 dies de Van Gogh abans de la seva mort.
Desprs del seu internament en una psiquitric, el pintor es trasllada a Auvers-
sr-Oise al nord de Pars, per passar-hi lestiu. Recomanat pel seu germ
Theo, sallotja a casa del Doctor Gachet molt amant de lart i protector de
diversos pintors.

GUIA DIDCTICA PER AL PROFESSORAT

Etapa recomanada: Secundria

Tema principal i possibles subtemes que tracta la pellcula :

- Limpressionisme i el neoimpressionisme.
- Les formes dobservar i representar la realitat.
- La pintura com a referent cinematogrfic.
- Van Gogh i la recreaci biogrfica daquest artista.

Relacions que es poden establir

En aquesta pellcula sobre Van Gogh, Pialat ha defugit de realitzar una

biografia de lartista, tal com daltres realitzadors han fet, sin que intenta
retratar a la persona. No fa una evocaci de lartista ni cau en els elements que
han construt el seu mite, com sn la bogeria i la incomprensi de la seva obra.
Podem dir que humanitza el mite i ens el mostra com una persona normal amb
els seus alts i baixos, el seu treball, les seves relacions... La pellcula ens pot
servir per parlar de Van Gogh i tamb per abordar qestions referents a la
construcci de la figura mtica de lartista a travs dels relats que ens ha deixat
la historiografia o el mateix cinema. Per a tal finalitat cal veure tota la pellcula i
incidir en aspectes biogrfics de Van Gogh.

Les activitats que es detallen en aquesta guia per, no pretenen tractar aquest
tema ni visualitzar tota la pellcula. Es proposa tan sols utilitzar extrets de la
mateixa per treballar-los conjuntament amb obres pictriques. La pellcula,
ms enll de narrar els ltims dies de la vida de Van Gogh, s gaireb una
transposici dels parmetres de limpressionisme a la pantalla i aquesta s la
qesti que ens interessa aprofitar. La visi de la natura que sens mostra
saproxima a les pintures impressionistes o neoimpressionistes. Els
enquadraments de molts dels plans sn acurats, com si de quadres es tracts, i
els jocs de llums, ombres i colors mostra un ambient canviant i fluctuant. Tot
aix ens permet fer una acostament a aquestes dues tendncies pictriques i
entendre els parmetres que utilitzaven per a observar i representar la realitat.
Els fragments de pellcula ens han dajudat a veure i interpretar nous aspectes
en les obres dart.

Lligat amb aquest tema tamb veiem com pinta Van Gogh i quines pintures
produeix, per tant tenim ms elements per imaginar-nos i entendre d on surten

2
els seus quadres i quines eren les seves idees sobre la pintura i la forma de
retratar la realitat.

Es proposa doncs fer un treball combinat entre visionat dextrets de la pellcula,

visionat i recerca dobres dart, recerca dinformaci sobre lartista i els estils
pictrics de lpoca i finalment, lelaboraci de treballs de creaci dels alumnes.

Objectius formatius

Comprendre que hi ha diferents maneres dobservar i representar la

realitat.

Entendre les bases de limpressionisme i el neoimpressionisme i el

context de gestaci dels dos estils pictrics.

Veure com la pintura pot esdevenir un referent cinematogrfic.

Entendre alguns dels parmetres cinematogrfics que permeten recrear

formes, colors, llum i elements que canvien del paisatge.

Utilitzar la fotografia i el dibuix per observar lentorn immediat.

Conixer una mica ms Vincent Van Gogh i desmitificar el mite que sha
generat al voltant del pintor.

Recomanacions per a visualitzar la pellcula a laula

Com ja hem esmentat, no es proposa veure tota la pellcula sencera ni

treballar tot el seu contingut. Es volen utilitzar algunes escenes per treballar els
objectius especificats. Els extrets sutilitzaran conjuntament amb obres
pictriques o fotografies i dibuixos que desprs faran els alumnes.

Seria interessant que el docent hagus vist tota la pellcula per poder explicar
als alumnes aspectes generals de la histria o detalls dels fragments. Abans de
comenar lactivitat seria interessant fer-los una descripci de la pellcula i
deixar clar que noms es treballar amb extrets ja que el que ens interessa s
entendre, reflexionar i posar en prctica aspectes concrets del llenguatge
pictric.

3
Proposta dactivitats:

1. Abans de veure la pellcula:

Abans de veure la pellcula es proposa fer un treball de recerca dinformaci
sobre Vincent Van Gogh, buscar imatges de les seves obres, observar-les i
comentar-ne les caracterstiques. Cal explicar que la pellcula no ens vol
mostrar la biografia de lartista sin el seu treball i vivncies quotidianes durant
els ltims mesos de vida.

Tamb es proposa observar alguns dels autoretrats que es va fer Van Gogh i
intentar, a partir d ells, treure conclusions de com devia ser realment i de com
pintava.
Els retrats que es proposen sn:

1 2

3 4

4
 1. Vincent van Gogh, Autoretrat amb barret de feltre, 1887-88, 44,3x37,5.
2. Vincent van Gogh, Autorretrat amb barret de palla, 1887, 34x26,7, Detroit
Institute of Arts Detroit.
3. Vincent van Gogh, Autorretrat, 1888, 59,5x48,3, Fogg Art Museum
Cambridge.
4. Vincent van Gogh, Autorretrat, 1889, 65x54, Musee Orsay, Pars.

2. Formes de veure i representar la realitat: limpressionisme i el

neoimpressionisme.

Com ja hem explicat extrets de la pellcula ens han de servir per observar els
quadres de Van Gogh i daltres autors impressionistes i neoimpressionistes, i
aix tenir ms elements per a poder comprendrels i fer-ne una interpretaci.
Tamb ens interessa observar quins sn els elements caracterstics dalgunes
escenes de la pellcula sobretot els que en determinen la fotografia. Finalment
es pretn que els alumnes posin en joc els aspectes observats. Aix les activitat
proposades es divideixen en tres blocs:

-Els quadres de Vincent Van Gogh, on sobservaran quadres de Van

Gogh.

-La recreaci cinematogrfica del paisatge, on incidim en les

caracterstiques de les escenes de la pellcula i les comparem amb
quadres impressionistes i neoimpressionistes.

-Lobservaci i la representaci del paisatge, on es proposen dues

activitats de representaci del paisatge una amb mitjans grfics i laltra
fotogrficament.

Les obres de Van Gogh utilitzades les podeu trobar a:

http://www.vggallery.com/international/catalan/index.html

3.1. Els quadres de Vincent Van Gogh

En aquesta primera activitat es pretn veure quatre fragments de la pellcula

que mostren com Van Gogh pinta els seus quadres. Primer sha de veure el
quadre real a travs duna reproducci, seguidament cal explicar i
contextualitzar el fragment i desprs veurel, finalment es discutir sobre el que
hem vist que feia Van Gogh i sobservaran i sinterpretaran els quadres.
Lactivitat s una primera introducci a Van Gogh i a les seves obres. Caldria
que el docent fes:

- Fer una descripci de la pellcula i dels personatges que ens trobarem.

- Fer una introducci a la figura de Van Gogh. Seria interessant que els
mateixos alumnes en busquessin informaci.

5
Visionat del FRAGMENT [183 fins 29]
Van Gogh a casa Gachet fent un retrat a la seva filla Marguerite
Van Gogh parla amb el doctor Gachet i miren les pintures que aquest t
penjades. Marguerite es posa un vestit blanc per fer-se fer el retrat. Desprs es
colloca al piano i Van Gogh lobserva. Van Gogh fa el retrat des de fora, al
darrera de la finestra. Es pot allargar la imatge fins al final quan el quadre est
acabat i a ella no li acaba dagradar perqu no sassembla a la realitat.

Marguerite Gachet al piano

Auvers-sur-Oise, juny 1890. 102.6 x 50.0 cm. Oli sobre tela. Kunstmuseum
Basel.
Podeu trobar lobra a: http://www.vggallery.com/painting/p_0772.htm

Desprs de veure com Van Gogh prepara i pinta el quadre qu opineu

del resultat?
Quins elements us sorprenen ms?
Qu creieu que li interessa a Van Gogh del que ha vist realment mentre
la noia posa?

6
Van Gogh tamb va pintar dos retrats del doctor Gachet. Ara que coneixem de
quina manera a la pellcula han friccionat aquest personatge, observeu b com
s el retrat de Gachet:

Qu direu que li interessa ms a Van Gogh laspecte fsic del

personatges o el seu estat anmic i emocional.
Com direm que s Gachet si lhagussim de jutjar pel retrat?
Per qu? Quins sn els elements del quadre que fan que fem aquesta
lectura?
Descriviu una mica com Van Gogh ha fet totes les parts del quadre
(labric, la taula, el fons, la cara...).

Retrat del Doctor Paul Gachet

Auvers-sur-Oise, juny 1890. 68.0 x 57.0 cm. Oli sobre tela. Paris, Muse
d'Orsay
Podeu trobar lobra a: http://www.vggallery.com/painting/p_0754.htm

Van Gogh va fer molts retrats al llarg de la seva trajectria, per el paisatge s
laltre gnere que domina en la seva producci. A la pellcula podem veure

7
moltes escenes de paisatge, que ens mostren com s la zona en la qual Van
Gogh va viure els seus ltimes dies.

Visionat del FRAGMENT [1h 0620 fins 1h 0738]

Van Gogh acaba el quadre de Marguerite al jard i observa els camps de
blat
Veiem que Van Gogh ha acabat de pintar el quadre de Marguerite al jard.
Desprs el veiem al costat del blat observant-lo i finalment una vista general
dun camp.

Com representa Van Gogh el paisatge?

Qu destacareu del seu tra?
Qu destacareu dels colors?
Sembla el paisatge un elements viu o sembla que sempre estigui igual?
Si hagussim dinventar una histria que passs en aquests tres
paisatges qu hi passaria? Per qu ens pot suggerir un tipus dhistria i
no una altra?

Marguerite Gachet al jard

Auvers-sur-Oise, juny de 1890. 46.0 x 55.0 cm. Oli sobre tela. Paris, Muse
d'Orsay
Podeu trobar lobra a: http://www.vggallery.com/painting/p_0756.htm

8
 Camp de blat amb turons al fons.
Arles, juny de 1888. 54.0 x 65.0 cm. Oli sobre tela. msterdam, Van Gogh
Museum.
Podeu trobar lobra a: http://www.vggallery.com/painting/p_0411.htm

Camp de blat amb xiprers

Saint-Rmy, cap al setembre de 1889. 72.5 x 91.5 cm. Oli sobre tela. London:
National Gallery
Podeu trobar lobra a: http://www.vggallery.com/painting/p_0615.htm

9
 Cases amb teula de palla a Cordeville.
Auvers-sur Oise, juny de 1890. 72x91 cm. Oli sobre tela. Pars, Muse dOrsay.
Podeu trobar lobra: http://www.vggallery.com/painting/p_0792.htm

Plana prop de Auvers

Auvers-sur-Oise, juliol de 1890. 73.3 x 92.0 cm. Oli sobre tela. Munich, Neue
Pinakothek
Podeu trobar lobra a: http://www.vggallery.com/painting/p_0782.htm

Visionat del FRAGMENT [17]

Van Gogh pintant el retrat dun noi
Veiem al pintor escampant la pintura per la tela. Est al mig dun camp i se li
acosta un noi perqu li faci un retrat.

Qu trobem de semblant en la manera com Van Gogh pinta els

paisatges de la manera com ha fet el retrat daquest noi?
Qu creieu que t dinteressant la manera de pintar i de veure les coses
que t Van Gogh?

10
 Noi jove amb flor del blat de moro.
Auvers-sur-Oise, juny de 1890. 39.0 x 30.5 cm. Oli sobre tela. Dallas, collecci
privada.
Podeu trobar lobra a: http://www.vggallery.com/painting/p_0787.htm

11
3.2. La recreaci cinematogrfica del paisatge

Com ja hem explicat la pellcula s gaireb una transposici dels parmetres

de limpressionisme a la pantalla: les composicions, la presncia de la llum i les
ombres, la seva variabilitat constant, la no continutat lumnica entre algunes
escenes, la presncia delements que es transformen amb la llum (aigua,
capades dels arbres...), els contrastos de colors entre el paisatge i els
personatges, entre daltres, configuren lesttica fotogrfica de la pellcula. Tots
aquests elements poden ajudar a entendre una mica ms les obres dels
impressionistes. Es proposa fer una lectura comparada de fragments i obres de
Renoir i Seurat, per veure com sn referents per a Pialat i tamb per entendre
els parmetres pictrics de representaci del paisatge daquestes obres.

- Abans de parlar del paisatge comenarem comentant tres fotogrames per a

veure com Pialat t cura dels enquadraments, gaireb com si fossin quadres, i
per entendre com les imatges cinematogrfiques es construeixen a partir de la
llum.

Observeu aquests tres fotogrames de la pellcula:

12
 Com ja hem vist amb els extrets visionats, Pialat t molta cura amb els
enquadraments. Cada vegada que colloca la cmera sembla que pensi
que est fent un quadre. Sempre sn enquadraments que donen sensaci
destabilitat i de calma. Cada pla dura fora estona, no canvia constantment
i no hi ha domini dels plans curts, sempre ens movem entre els plans
generals, els plans conjunts i les escenes amb els personatges vistos de pla
mig.

Per qu direu que Pialat ha escollit posar la cmera com ho ha fet en

cada un daquests tres plans?

Un dels elements dels quals Pialat tamb t cura s de la llum. La llum t

molta importncia en cinematografia. Diferents condicions de llum poden
fer-nos veure una escena de manera molt diferent. En moltes pellcules no
ens nadonem gaire dels jocs de llums o dels canvis daquesta entre
escenes. Pialat per, vol que la llum sigui un element explcit de la pellcula,
com si fos un personatge ms.

Don ve la llum en cada un dels tres fotogrames?

Qu provoca la llum sobre lespai i els personatges de lescena?
Quines idees o significats ens suggereix el tipus de llum de cada
escena?

-Un cop comentats els fotogrames ampliarem les qestions observades

visionant extrets del paisatge per relacionar-los amb les obres dels
impressionistes. Tamb es demana que es busqui informaci sobre
limpressionisme. Finalment sincideix tamb amb aspectes ms socials, per a
entendre la societat i els significats del paisatge que sestan retratant.

Al llarg de la pellcula podem veure moltes escenes del paisatge del

costat de lOise el riu que passa per Auvers. s un espai molt aprofitat
per la gent del poble: hi van a passejar, a berenar, a passar la tarda,
tamb hi naveguen amb petites barques de rems i hi fan algunes festes.
Observeu atentament aquests fragments de la pellcula. Fixeu-vos

13
 sobretot amb el que hem estat comentant anteriorment sobre la llum i
tamb amb com s el paisatge que sens mostra.

Visionat del FRAGMENT [3110 fins 3150]

Van Gogh i Cathy passegen al costat del riu.
Aquest fragment s opcional, nhi ha prou amb els altres dos, sobretot amb
lltim. Veiem a Van Gogh amb Cathy enmig de la vegetaci del costat del riu.
En la mateixa seqncia tamb podem veure el grup de prostitutes amb els
seus vestits, passejant o estirades al costat del riu.

Visionat del FRAGMENT [3830]

Van Gogh i Marguerite passegen al costat del riu.
Veiem a Marguerite i Van Gogh passejant pel costat de lOise i asseguts a la
vora de laigua.

Visionat del FRAGMENT [5035]

La famlia Gachet i Van Gogh ballen i passegen al costat del riu.
Veiem ambdues famlies passejar pel costat del riu fins al ball. Al ball hi ha
molts contrast de llums provocats per les ombres dels arbres, per laire ple de
pols que aixeca la gent pel moviment del ball. Tamb podem veure clarament
lambient dists de la gent, els vestits, etc. Al fons sempre hi ha la imatge del riu
amb les barques. Desprs Van Gogh passejar amb la seva cunyada per la
vora del riu, sempre emmarcats amb el fons variable de laigua, les barques i
els seus reflex i les ombres de les fulles dels arbres.

Qu heu observat en aquest fragments que us hagi sorprs?

14
 Qu podem dir de la llum?
Com s el paisatge que sens mostra?
I la gent? Quin tipus de gent s?

Pialat no sinventa la manera de filmar aquests paisatges al costat de lOise,

pren referents de la pintura de lpoca de Van Gogh o dels anys precedents.
Observeu aquest quadre i feu-ne un comentari:

Quines similituds trobeu entre els quadres i les imatges de la pellcula?

Podeu esmentar detalls concrets?
Qu direu que interessa als pintors del paisatge del costat del riu?
Com han pintat els quadres? Quines caracterstiques formals hi veieu?

Seurat, Un bany a Asnires, detall 1883-1884.

201x300 cm. Oli sobre tela.

15
 Auguste Renoir, Els remers a Chatou, 1879.
81x100, Oli sobre tela.

Van Gogh, Banc de lOise a Auvers. Auvers-sur-Oise, juliol de 1890.

73,3x93,7 cm. Oli sobre tela. The Detroit Institute of Arts.

Georges Seurat, Una tarda de diumenge a la illa de la Grande Jatte. 1884-

1886.
(fragment) Oli sobre tela. The Art Institute of Chicago.

Tornem a mirar el fragment de la festa i la passejada pel costat del riu i nous
quadres.

16
Visionat del FRAGMENT [5035]

Quines relacions trobeu entre el fragment i els quadres que veureu a

continuaci i que tamb representen moments de descans i doci.

Feu una interpretaci escrita dels dos quadres explicant molt b tot el
que hi veieu i el que us suggereix.

Auguste Renoir, El dinar dels remers. 1881.

129.5 x 172.7 cm. Oli sobre tela. Phillips Collection. Washington

17
 Auguste Renoir, Moulin de la Galette. 1876.
131 x 175. Oli sobre tela. Muse d'Orsay, Pars.

A partir daqu es proposa que sexpliqui qui sn aquests pintors que formen
part del cercle dels impressionistes i dels neoimpressionistes. Tamb cal
explicar els parmetres de limpressionisme per entendre els quadres i el que
ha estat fent Pialat amb la seva pellcula. Els alumnes poden buscar informaci
al respecte. A part dels elements pictrics i de la representaci del paisatge
seria interessant entendre el tipus de societat en la qual es produeix aquest
moviment. Per informaci es recomana:

-http://www.impressionism.org/intro/introIndex.html
Aquest web s un petit recorregut que permet conixer qui eren els pintors
impressionistes i quines eren les seves intencions i manera de pintar. Les explicacions,
en angls o en francs, sn senzilles i molt pedaggiques. Si els alumnes tenen prou
nivell dangls seria interessant mirar aquest web.
-http://ca.wikipedia.org/wiki/Impressionisme
Definici i caracterstiques de limpressionisme.
-http://cv.uoc.es/~982_04_005_01_web/fitxer/impres.htm
Context i caracterstiques de limpressionisme.

18
3.3. Lobservaci i la representaci del paisatge

En aquest apartat es proposen dues activitat de creaci.

Variacions sobre un mateix paisatge

Aquesta s una activitat en la qual es pretn posar en joc algunes de les qestions
pictriques que shan estat observant i discutint. s una activitat eminentment prctica,
que vol que els alumnes observin i tradueixin a elements pictrics el que han observat,
experimentant amb els recursos que empraven els impressionistes i els
neoimpressionistes.

Es proposa fer una srie de variacions sobre un mateix paisatge per explorar totes les
variables significatives i expressives que podem arribar a construir sobre una mateixa
realitat o referent. Aquestes variacions han de permetre experimentar recursos grfics i
parmetres esttics. Limpressionisme ens ser el punt de partida, tot i que ampliarem
el registre de possibilitats amb daltres recursos no propis de limpressionisme.

Es dna una limitaci o uns parmetres tcnics que shan de seguir i lalumne ha de
trobar la manera daplicar-los en el paisatge escollit. Amb anterioritat els alumnes han
dhaver treballat amb pintura i tenir un mnim domini i coneixement del mitj. Es pot
treballar amb un paisatge real o fer-ne una fotografia i desprs treballar a classe o a
casa tranquillament. Ha de ser un paisatge senzill amb no massa elements. Es
recomana treballar en format de din-A5 de cartolina o paper una mica gruixut.

Propostes per a les variacions:

- Blanc sobre negre:
- Pintura sobre negre:
- Traos curts empastats:
- Lnies sinuoses.
- Pintura diluda.
- Puntillisme:
- Destacar un element:
- Plans de colors resseguits de negre.

19
Exemples:

Paula Garca. IES Castell dEstela, curs 2004-2005.

Nria Hernndez. IES Castell dEstela, curs 2004-2005.

Podeu veure amb ms qualitat aquestes imatges a:

http://www.xtec.cat/iescastelldestela/eso/evp/paisatge/paisatge.htm

20
Observaci i escenificaci en el paisatge

Es proposa utilitzar la fotografia per recrear un moment de diversi o de descans dels

alumnes. Imitarem una mica a Pialat i intentarem buscar composicions acurades,
valorar tots els elements atmosfrics, lumnics i cromtics del lloc que retratem i la
presncia i collocaci dels personatges.

Tot i que es tracta de preparar lescena, aquesta ha de semblar real. Ha dimitar un

moment de lhora del pati o descans dels alumnes. Un moment que estan xerrant entre
ells, esmorzant...

Es pot escollir una hora qualsevol o fer una sortida expressament a un espai
interessant (un parc, una zona desbarjo, el pati de linstitut...).

Es pot treballar amb cmeres digitals i si es creu convenient utilitzar trpode. Si els
alumnes tenen coneixements de fotografia es pot fer un treball ms acurat.

Cal demanar que preparin les composicions i pensi b com faran les fotografies i quins
elements hi apareixen. Es poden aprofitar espais amb ombres, reflex...

Al final es proposa que es faci una petit exposici o que es pengin les fotografies a
internet com si es tracts duna exposici a la xarxa.

21
4. Altres recursos

Altres pellcules sobre Van Gogh:

1948. VAN GOGH, Alain Resnais, Robert Hessens. Francia, Films du Panthon.
Premio de la Biennal de Venecia de 1948 y Oscar de la Academia de Hollywood al
mejor documental en 1950.

1990. VINCENT AND ME, Michael Rubbo. Canad, Les Productions La Fte.

1990. MEMORIES FROM THE GARDEN OF ETTEN (LA VEILLEE), Samy Pavel.
Francia-Blgica, Heliopolis Film/Triplan Production/Alain Keytsman Productions.

1990. VINCENT AND THEO, Robert Altman, Holanda (film y serie de televisin de
cuatro captulos), Central TV/La Sept/Vara TV/Sofica/Valor.

1990 CROWS - AKIRA KUROSAWAS DREAMS, Akira Kurosawa, EUA, Kurosawa

Productions/Amblin Entertainment/Industrial Light and Magic. Oscar Honorfico de la
Academia de Hollywood a Akira Kurosawa.

Lectures sobre Van Gogh, limpressionisme i el neoimpressionisme:

Homenatge a Van Gogh. Exposici del 12 de novembre de 2004 al 9 de gener de

2005. Girona: Fundaci Caixa de Girona, 2004.

Le No-impressionnisme: de Seurat Paul Klee. Catleg de l'exposici celebrada al

Muse d'Orsay del 14 de mar al 10 de juliol de 2005. Paris: Runion des muses
nationaux, 2005.

Un ami de Czanne et Van Gogh : le docteur Gachet. Paris, Galeries nationales du

Grand Palais, 28 janvier-26 avril 1999, New York, The Metropolitan Museum of Art, 17
mai-15 aot 1999, Amsterdam, Van Gogh Museum, 24 septembre-5 dcembre 1999.
Paris: Runion des muses nationaux, 1999.

COROMINAS, Aurora. El gesto del artista. Primeras aproximaciones a la

representacin cinematogrfica de la prctica pictrica de Vincent Van Gogh a:
http://www.iua.upf.es/formats/formats3/cor_e.htm

HERBERT, R. El impresionismo. Arte, ocio y sociedad. Madrid. Alianza, 1989.

REWALD, John. El Postimpresionismo: de van Gogh a Gauguin. Madrid: Alianza,

1982.

REWALD, J. Historia del impresionismo. Barcelona. Seix Barral, 1994.

SALTZMAN, Cynthia. Portrait of Dr. Gachet: the story of a van Gogh masterpiece:
money, politics, collectors, greed, and loss. New York: Penguin, 1999

WALTHER, Ingo F. Vincent Van Gogh 1853-1890: visin y realidad. Kln: Taschen,
2000.

WALTHER, Ingo / F. METZGER, Rainer. Vincent van Gogh: la obra completa

pintura. Kln: Taschen, 1997.

22
Altres espais de recerca dinformaci:

http://www.vggallery.com/international/catalan/index.html
Web amb la majoria dobres de Van Gogh i daltra informaci biogrfica, galeries de fotografies,
entre daltres.

http://www.impressionism.org/intro/introIndex.html
Aquest web s un petit recorregut que permet conixer qui eren els pintors impressionistes i
quines eren les seves intencions i manera de pintar. Les explicacions, en angls o en francs,
sn senzilles i molt pedaggiques.

Autora : Montserrat Planella

23