You are on page 1of 74

UAB

2016-17

LExploraci
El propsito del diagnstico es guiar al fisioterapeuta en
determinar el pronstico i la estrategia ms apropiada de
intervencin/tratamiento para los pacientes y el intercambio de
informacin con ellos.

Description of physical therapy

Estratgia:
ens ha de permetre aconseguir els objectius establerts o
pactats amb el pacient
EXPLORACION PACIENTE
AVALUACI PACIENT

F Conde (2002): Encuentros y desencuentros entre la perspectiva cualitativa y la cuantitativa en la historia de la medicina. Revista espaola de Salud Publica, 76, 5395-408.
CONCEPTES GENERALS

Objectius:

Obtenir un mnim de dades per donar resposta a les demandes


del pacient/subjecte. Identificar els problemes daquests i el nivell
funcional

Elaborar/planificar un programa teraputic segons aquestes dades

Avaluar els resultats daquest programa teraputic establert


Dificultats de l EXPLORACI
Fiabilitat:

Interanalitica versus Intranalitica,

Validesa, en quan que lobservaci sigui apropiada a all que volem


mesurar

Sensibilitat, es la capacitat que te el test per detectar els subjectes que


pateixen un problema, pel que estem passant aquest test, especfic per la
malaltia.

Especificitat

Evitar les distorsions de les nostres observacions, que poden ocasionar-se


per la nostra opini, sentiments, situaci emocional, dificultats de
comunicaci, intuici
CONCEPTES GENERALS

Aquest procediment el realitzem:

En un primer contacte amb el pacient

Com a control de levoluci del pacient

Davant de modificacions de la planificaci teraputica.

En el tancament de lepisodi o resoluci de la demanda.

Proposta de possibles HIPTESIS


ANAMNESIS

Identificaci del pacient

Caracterstiques del pacient (laborals, personals, ...)

Hbits i oci

Demanda o motiu de consulta

Nivell funcional previ a la lesi

Entorn proper fsic, social i familiar


AJUDES TECNIQUES I
ADAPTACIONS

foto amb opcions de terapia ocupacional


AJUDES TECNIQUES I
ADAPTACIONS
MOTIU DE CONSULTA

Concretar demanda del consultant o pacient

Que li passa?

Des de quan li passa?

Si ocurreix durant una tasca, un gest, en quin horari?

Quina explicaci li dona?

Quines son les dificultats que li ocasiona


DESCRIPCI CUALITATIVA
DEL DOLOR
A CONSIDERAR:
Nivell cognitiu

Malalties associades

Motivaci

Nivell nutricional

Necessitats dinformaci

Situaci Sociofamiliar
ACTUACIONS MEDIQUES
METODOLOGIA

Motiu de consulta

Exploraci general

Postura / deformitats / moviments quotidians

Pell / Contorns i relleus ossis

Coloraci mucoses

Signes especfics / altres.


DEFORMACIONS REUMTIQUES

Boutoniere

Dedo en martillo

Semiologa de las enfermedades reumticas. Sociedad Espaola de Reumatologia. Edit Mdica Panamericana. Madrid, 2006.
INSPECCI ARTICULAR
Trastorns dalineaci

Atrfies

Tumefaccions

Deformitats

Aspecte de la pell

Palpaci

Punts dolorosos

Edemes i vessaments
Rodrigo, M. D., Perena, M. J., Serrano, P., Pastor, E., & Sola, J. L. (2000).
Sndrome de dolor regional complejo. Rev Soc Esp Dolor, 7(Supl II), 78-97.
Aspectes de gnere, morfotip,
Estat o nivell de fitness,
Nivell dhidrataci
Inspecci de la pell
Alteracions fneres cutnies, presncia de
cicatrius o ferides, ...)
Presncia deformitats
Avaluaci de la simetria
Evidncia dalteracions osteomusculars

EXPLORACI FSICA
PECTUM EXCAVATUM/
PECTUS CARINATUM
Pectus excavatum (o infundibuliforme) y pectus carinatum (o pecho de paloma):
constituyen la deformidad por hundimiento o protrusin, respectivamente, del esternn, respecto
de la parrilla costal.
DEFECTES ESTERNALS

Sue
segu
de h
sifo

Texto Hay
exte
men
crec
cart
uno
prod
desp
com
pero
la ca

Ado
arqu
dors

www.reeme.arizona.edu
EL PROCES DAVALUACI:

Nomes te la finalitat de fer una bona recollida de dades?

Aquesta recollida de dades es la base del nostre


tractament i que aquest sigui efectiu?

Es basa en el rigor i la sistematitzaci?


A CONSIDERAR:

http://www.psicosocial.net/grupo-accion-comunitaria/centro-de-documentacion-gac/psiquiatria-psicologia-clinica-y-psicoterapia/manuales-y-textos-basicos/849-la-entrevista-en-atencion-
primaria-de-salud/file
A CONSIDERAR:

http://www.psicosocial.net/grupo-accion-comunitaria/centro-de-documentacion-gac/psiquiatria-psicologia-clinica-y-psicoterapia/manuales-y-textos-basicos/849-la-entrevista-en-atencion-
primaria-de-salud/file
A CONSIDERAR:

http://www.psicosocial.net/grupo-accion-comunitaria/centro-de-documentacion-gac/psiquiatria-psicologia-clinica-y-psicoterapia/manuales-y-textos-basicos/849-la-entrevista-en-atencion-
primaria-de-salud/file
A CONSIDERAR:

http://www.psicosocial.net/grupo-accion-comunitaria/centro-de-documentacion-gac/psiquiatria-psicologia-clinica-y-psicoterapia/manuales-y-textos-basicos/849-la-entrevista-en-atencion-
primaria-de-salud/file
A CONSIDERAR:
"El secreto de la atencin del paciente, est en interesarse por el." Peabody
A CONSIDERAR:
RESUM (ARTICLE)
cuidadors:
concepte de la malaltia
aspectes etiopatognics
posologa y recomendacions sobre el
tractament
adherencia teraputica

professionals:
informaci referent a desmitificaci
correcci de concepcions previes,
possibles complicacions
riscos
efectes adversos iatrogenia
suport emocional cuidadors
RESUM (ARTICLE)
El grado de evolucin de la
enfermedad (escala GDS, Escala del
deterioro Global) fue un factor
significativamente asociado con la
discordancia profesional-cuidador
(p = 0,002). Conclusiones: Se
apreciaron diferencias de
p e rc e p c i n e n t re m d i c o s y
cuidadores de pacientes con EA
para numerosos aspectos
informativos, evidenciando la
necesidad de mejorar el proceso
comunicativo para optimizar su
calidad.
QUE SESCAPA DE LA
NOSTRA OBSERVACI?
http://www.pnas.org/content/111/2/646.full
ENS ENGANYEN ELS SENTITS?
LES ESCALES FUNCIONALS
EL PERQUE CAL USAR
ESCALES FUNCIONALS
Avaluaci funcional:

El grau de deterior funcional no es estimable segons els


diagnstics mdics.

El deterior de la capacitat funcional constitueix un factor


de risc per la comorbilitats, la mortalitat i la
institucionalitzaci.

Molt tils en pacients en llindar de fragilitat


COM CAL USAR ESCALES
FUNCIONALS

Per estimar el nivell funcional:

Cal preguntar sobre les activitats realitzades el mateix


dia.

Siapreciem deterior cognitiu cal confirmar-ho amb el


seu entorn proper.

Avaluar la mobilitat del pacient en nostra presncia.


TEST
OBJECTIUS DE LES ESCALES
FUNCIONALS
Enriquiment del diagnstic

descripcin de levoluci.

grau de dependencia de les cures

predicci de la mortalitat

risc de ser institucionalitzat

detectar quines capacitats estan conservades i quins son deficitaris.

Individualitzaci tractament
REPTES COM A
PROFESSIONALS
El major obstacle per millorar la nostra vida, es que
volem canviar, sense canviar.

Aristteles

Si trates a una persona, com es, es mantindr com es,


pero si la tractem com el que deu i pot ser,
es converitr en lo que deu i pot ser

J W. Von Goethe
int Ext

DAFO
Todos los seres humanos, incluyendo aquellos
con discapacidad, tienen un potencial real sin
explorar" Kabat.
Debilitats Amenaces
negati

positiv
Fortaleces Oportunitats
La Palpaci
La estimulacin cutnea en sus variadas formas, que tanto el
recin nacido como el nio recibe, es de fundamental
importancia para su desarrollo fsico y psicolgico.

Ashley Montague (1978)


Karen Lewit (1994):Palpation therefore embraces the
sense of touch and the sense of motion and position
(proprioception) and in addition produces interaction
(feedback) with the patient.This is the reason why it is
so difficult to reproduce (objectivize)
Autor importat 22/10/2014, 19.38

Palpacin por lo tanto, comprende el


sentido del tacto y la sensacin de
movimiento y posicin (propiocepcin) y,
adems, produce la interaccin (feedback)
con el patiente. Esta es la razn por qu es
tan difcil de reproducir (objetivar)
La palpaci compren tres processos:

la detecci
lamplificaci
la interpretaci

La palpacin solo se puede aprender palpando. ( Frymann, 1963)


Relaci entre funci i estructura:
Es indiscutible que lestructura determina la
funci i/o viceversa.
Qualsevol cosa que modifiqui lestructura,
provocar un canvi de la funci.
En canvi, qualsevol canvi en la funci
repercutir en un canvi estructural.
La palpaci hauria daportar-nos la informaci
sobre les modificacions estructurals, poden
intuir o pronosticar la repercussi funcional.
Palpaci i observaci son dos entitats
inseparables.
El terapeuta ha de respondre segons Beal, a
tres criteris:
la percepci, la capacitat de sentir impresions
tactils, per tant te que entrenar la ma.
La transmissi daquestes impressions tactils
mitjanant la propiocepci del terapeuta.
La interpretaci de la informaci obtinguda a
traves de la palpaci, que suposa:
atenci
objectivitat
experiencia
Resulta evident, que tot professional que fa us de les
seves mans com a eines de correcci, han de ser
capaos de:
sentir
valorar
jutjar amb certa precisi
tot plegat caracteritzat per una certa
agilitat
lestat de diversos processos, aix com els parmetres
fisiolgics o patolgics.
La palpaci pot estar referida a:
les prpies estructures palpades
a estructures relacionades amb les que
estem palpant.
La palpaci ens pot donar diversa informaci segons
lenfoc del terapeuta:
1.amplitud articular
2.sensaci de joc articular
3.grau dinduraci
4.grau dedema (tipus edema, presncia fvea..)
5.tensi teixits
6.presncia dolor en punts de rellevncia clnica
7.presncia deformitats

Karel Lewit (1987) exposa: que la palpacin es una


de nuestras principales tcnicas diagnsticas, a pesar
de ello, es extremadamente difcil expresar con
exactitud, con palabras, la informacin que nos
proporciona.
TECNICA DE LA PALPACI

PALPACI SUPERFICIAL
PALPACI PROFUNDA

PALPACI ESTTICA
PALPACI DINNMICA

TCNIQUES ESPECFIQUES:
TCNICA DE LA PINA RODADA (DE KIBLER)
FRICCIO DEL TEIXIT CONJUNTIU
Tcnica per la palpaci:

Segons la intensitat de la palpaci, rebrem


informaci de diferents estructures de lorganisme:
textura e irregularitats de lepidermis
4/6gr-Temperatura de la pell
6/8gr-Irregularitats superficials
8/10gr-desplaament superficial sobre pla gras
(zones de menor tensi epidrmica)
10/20grDeformitats superficials i desplaament
superficial sobre pla fascial
20/50gr- relleus de la musculatura superficial
100-250gr-Deformitats en pla fascial
500/1500gr- Maniobres de pressi deslliant i fricci
superficial
2000gr- pressi deslliant profunda
Tcnica per la palpaci:
llavors consisteix mitjanant el contacte amb la
superfcie corporal del pacient, recollir dades
sobre:
1. resistncia
2. mobilitat
3. temperatura
4. humitat
5. asperesa
Aquesta palpaci es possible grcies a les
terminacions nervioses de pressi o tctils
(paccini) i els rgans propioceptius.
Que observem tamb:

Fenmen de la barrera:
que es descriu com la resistncia final que
percebim quan efectuem un desplaament sobre
els teixits tous, inicialment es permet fins que
apareix aquest barrera.

Alteracions de la sensibilitat, presentant zones


hiperlgiques, disestsiques o be anestsiques.
Llavors es necessari duna exploraci addicional.
Conclusions de la palpacio

us de la pressi i el reacci sensorial i


moviment lexperincia

informaci
FACILITADORS SOCIALS??
SITUACI SOCIAL I SALUT

article
diari sobre la expectativa de vida i la zona social de
barcelona
LLEGIBILTAT
LEGIBILITAT

LECT = 206.84 0.60 P 1.02 F


P = promedio de nr slabas/100 palabras
F = promedio conjunto de frases/100 palabras
Fernandez Huerta, J ( 1959)
LEGIBILITAT
LEGIBILITAT
LEGIBILITAT

Hoja de evaluacin SAM

1. Contenido;
2. Nivel educativo requerido;
3. Grfica;
4. Claridad de presentacin y tipografa,
5. Estimulacin del aprendizaje y motivacin; y
6. Adecuacin cultural.

You might also like