Els Horts Urbans Comunitaris de Barcelon PDF

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA
Espais socials dapropiaci venal i de reproducci i transmissi de

prctiques culturals a la ciutat contempornia
INFORME FINAL
Ttol de la recerca: ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE

BARCELONA
Espais socials dapropiaci venal i de reproducci
i transmissi de prctiques culturals a la ciutat
contempornia
Entitat contractant de la recerca: IPEC-2012
Coordinadors de la recerca: Marco Luca Stanchieri/ Giuseppe Aric

(Grup de Treball en Etnografia dels Espais Pblics,
GTEEP-ICA)
Investigador becat: Marco Luca Stanchieri
Data de presentaci: 31 de desembre de 2012

En memria de Pato
ndex
NOTA DELS AUTORS.........................................................pag. 1
I- Persones que han intervingut en la recerca...................pag. 3
II- Tasques realitzades.........................................................pag. 3
TREBALL DE CAMP:
- Exploratori....................................................................pag. 4
- Observacional...............................................................pag. 5
- Intensiu..........................................................................pag. 6
Entrevistes..............................................................pag. 7
Document de cessi de entrevistes........................pag. 8
Material fotogrfic.................................................pag. 8
Fitxes informatives................................................pag. 9
Fitxers de bases de dates........................................pag. 9
Mapes topogrfiques..............................................pag. 9
III- Desajustos respecte al pla de treball...........................pag. 9

IV- Conclusions....................................................................pag.10
VALOR AMBIENTAL.................................................................pag. 15
VALOR SOCIAL........................................................................pag. 25
V- Annexos......................................................................pag.49
ENTREVISTA ESTRUCTURADA 1 ....................................................pag.49
ENTREVISTA ESTRUCTURADA 2....................................................pag. 50
FITXA INFORMATIVA HORTS COMUNITARIS..............................pag. 51
VI- Bibliografia consultada......................................................pag. 59

Espais socials dapropiaci venal i de reproducci i transmissi de prctiques culturals a la ciutat contempornia
NOTA DELS AUTORS

Aquest informe representa el producte final duna collaboraci recproca entre
investigadors i persones que han estat i segueixen estant involucrades en els processos
de creaci i expansi dels horts urbans comunitaris i autogestionats a la ciutat de
Barcelona. Els resultats produts arran daquesta collaboraci es presenten amb la
finalitat de recuperar a la memria de la ciutat buits histrics duna forma de vida social
actualment suspesa entre passat i present, per sobretot atrapada entre precarietat i
illegalitat. A banda de constituir un treball dinvestigaci til per al desenvolupament
duna metodologia de cooperaci i interdisciplinarietat en les recerques cientfiques
sobre patrimoni etnolgic als territoris urbans de Catalunya, aquesta recerca ha perms
la participaci activa de cientfics, no professionals, exponents de moviments socials i
gent gran en la producci de continguts pensats per ser difs com a coneixement per a la
comunitat cientfica i per a la collectivitat.
Finalment, abans de passar a la descripci dels elements constitutius del valor
patrimonial que posseirien els horts urbans comunitaris de Barcelona, ens importa
especificar que la recerca, que ha comprs el treball etnogrfic com eix metodolgic
principal, no pretn en cap cas liquidar lestudi socioantropolgic dels horts urbans
comunitaris en general, ni molt menys proposar uns resultats exhaustius sobre aquest
tema. La realitat histrica i cultural dels horts urbans comunitaris sobrepassa la nostra
capacitat d'entendre el seu espai fsic i social, ja que els fenmens i carcters espacials
que es donen al seu interior i al seu voltant sempre seran, en ltima instncia, ms rics
que la nostra prpia interpretaci dels fets i esdeveniments observats.
Barcelona, 21 desembre 2012
1
2
I- Persones que han intervingut en la recerca:

Les persones que han intervingut en la recerca sn els coordinadors de la mateixa:
Marco Luca Stanchieri i Giuseppe Aric, cadascun amb les seves respectives funcions.
Marco Luca Stanchieri ha seguit com a observador participant el procs de formaci de
lHort de Vallcarca i els seus primers sis mesos de vida; s'ha ocupat d'idear l'estructura
de les entrevistes estructurades i semiestructurades realitzades als diferents informants
dels horts que han representat lobjectiu danlisis daquesta recerca; de redactar part de
les fitxes de les mateixes entrevistes i part de les fitxes del material fotogrfic obtingut
durant la recerca. Aix mateix, ha exercit el paper d'entrevistador principal i redactor de
part d'aquest informe.
Giuseppe Aric ha seguit com a observador participant les primeres fases del procs de
creaci de lHort de Vallcarca; sha ocupat de contactar els diferents informants dels
horts analitzats, denregistrar i editar en format audiovisual les entrevistes realitzades, i
de redactar part de les fitxes de les mateixes entrevistes i part de les fitxes del material
fotogrfic obtingut durant la recerca. Aix mateix, s'ha ocupat de realitzar els mapes dels
horts urbans comunitaris i redactar part d'aquest informe.
II- Tasques realitzades:

La recerca que hem dut a terme sha desenvolupat al llarg de deu mesos, des del
plantejament del tema al febrer de 2012,1 fins a lescriptura daquest informe al
desembre de 2012, que recull les conclusions finals de la recerca i assoleix el
comproms establert amb lOSIC al moment de concessi de la beca. Desprs dun
primer plantejament, de la recerca bibliogrfica2 i finalment de la redacci del projecte
que inclou els objectius i les hiptesis de partida, hem dividit el treball de recerca en tres
fases que podrem esquematitzar daquesta manera:
FASE 1 - Treball de camp

1.1 Exploratori: localitzaci, inventari i contacte amb els horts urbans
comunitaris i els municipals de Barcelona.
1.2 Observacional: observaci participant del procs de formaci, gesti i
organitzaci dels horts urbans comunitaris analitzats.
1
Vegeu projecte de recerca presentat al maig de 2012.
2
Vegeu la secci Bibliografia.
3
1.3 Intensiu: enregistrament dentrevistes audiovisuals, realitzaci de fitxes

informatives i fotografies dels horts comunitaris analitzats; mapatge
cartogrfic dels horts comunitaris de Barcelona.
FASE 2 - Anlisi, preparaci i elaboraci del material per lliurar
FASE 3 - Redacci de linforme final
A continuaci, ens limitarem a donar informaci noms sobre la FASE 1 (Treball de

camp), desenvolupada entre el maig i el desembre de 2012, desglossant en detall
cadascuna de les tres parts que la componen per tal de proporcionar una visi ms
ordenada i orgnica de les tasques realitzades al llarg de la recerca.
1.1 Exploratori (maig - juliol, 2012)
En primer lloc cal remarcar que lmbit destudi ha sigut el context exclusivament urb
de la ciutat de Barcelona, ja que el nostre subjecte de recerca eren els horts anomenats
urbans, sigui comunitaris o municipals. El coneixement de dues diferents tipologies
d'horts urbans a Barcelona, en un cas els municipals i en l'altre els comunitaris, ha estat
possible grcies a una mplia consulta bibliogrfica i d'arxiu sobre aquest fenomen.
Mitjanant diferent tipus de documentaci provinent darxius particulars i pblics, com
fotografies, cartells publicitaris, pagines web i premsa local hem intentat reconstruir els
contexts en que shan desenvolupat i es desenvolupen ambdues tipologies dhorts
urbans. A partir de les dades recollides al llarg de aquesta consulta, hem realitzat un
inventari general dels horts urbans de la ciutat incloent tant els actualment actius com
els que han deixat d'existir per causes diferents. Segons el nostre inventari, l'entramat
urb, interurb i periurb de Barcelona recull un total de 42 horts entre els comunitaris i
els municipals.3 El pas segent ha estat la localitzaci fsica dels horts al territori
exclusivament urb de la ciutat, lo que ens ha portat a localitzar un total de noms 30
horts urbans: 12 municipals i 18 comunitaris.4
En un primer moment, hem intentat posar-nos en contacte amb els horts municipals
pertanyents a la Xarxa d'Horts Urbans de Barcelona mitjanant el portal web de l'rea
3
Per conixer la ubicaci aproximativa de les diferents tipologies dhorts urbans que hem localitzat,
vegeu: http://goo.gl/maps/OLcvi
4
Per conixer la ubicaci exacta dels horts urbans municipals, vegeu la secci espai verds i
biodiversitat a la pagina de Medi Ambient i Serveis Urbans de lAjuntament de Barcelona:
http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/; pel que fa a la ubicaci exacta dels horts urbans
comunitaris, podeu consultar les mapes topogrfiques lliurats amb aquest informe.
4
de Medi Ambient i Serveis Urbans de lAjuntament de Barcelona.5 Tot i aix,

cadascuna de les nostres temptatives de contacte directe amb els usuaris dels horts
municipals es va revelar del tot infructuosa per tot un seguit de causes que explicarem
millor al apartat segent. Per tant, no hem aconseguit establir algun tipus de contacte
til a les finalitats de la recerca amb cap dels horts municipals. En un segon moment, a
traves del bloc Huertos Urbanos de Barcelona creat per Stefanie Fock,6 hem obtingut
contactes amb alguns horts comunitaris. A partir de les direccions fsiques i
electrniques obtingudes, hem comenat una doble feina: duna banda ens hem
desplaats per la ciutat individuant els horts actualment existents, i daltra banda hem
buscat una comunicaci electrnica amb les primeres persones que ens contestaven des
de aquestes horts. Els primers correus de resposta ens invitaven a participar de les
assemblees que cada hort tenia de manera setmanal, quinzenal o mensual. Vam
participar a varies assemblees dhorts comunitaris, tant a les particulars de cada hort
com a les assemblees organitzades per la Xarxa dHorts Urbans Comunitaris, on vam
decidir exposar el nostre projecte de recerca. Aix ens ha perms entrar a fer part del
mailing list dalguns dels horts i de la mateixa Xarxa, i estar informats sobre les
activitats que des dels horts es proposaven i es difonien a traves dun correu electrnic
que vam crear per aquest propsit. Finalment, vam decidir fer circular en el mailing list
de la Xarxa el nostre projecte perqu el major numero de persones des dels horts
comunitaris sinteressessin a la recerca i ens manifestessin la voluntat de participar.
Amb larribada de les primers respostes positives vam comenar a fer visites als horts
comunitaris per fer-nos conixer personalment, mantenir converses informals amb els
nostres informants i crear la confiana necessria abans de realitzar les entrevistes ms
formals. Tot i aix, dels 18 horts comunitaris localitzats i contactats per correu
electrnic, hem aconseguit accedir noms a 7 dells: Hort Pienc, Hort del Xino, Hortet
del Forat, Hort de Vallcarca, Hort B, Hort Indignat del Poblenou (o Hort #1), HortSec.
1.2 Observacional (maig desembre, 2012)
Al llarg de les nostres visites als 7 horts comunitaris on sha desenvolupat la recerca,
hem anat produint notes de camp de manera constant i metdica per tal de reconstruir la
situaci actual de l'horticultura urbana comunitria i autogestionada a Barcelona, i
conixer a fons els projectes de la Xarxa i les modalitats de gesti i organitzaci
5
Vegeu: http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/
6
Vegeu: http://huertosurbanosbarcelona.wordpress.com/
5
collectiva del horts comunitaris que en fan part. Cal senyalar que durant aquesta fase, el
cas de lHort de Vallcarca va resultar el ms significatiu pel que fa als objectius de la
nostra recerca. Al final de maig de 2012 vam participar a una primera assemblea
informal de la qual va sortir lidea de fer un hort a Vallcarca. Ens vam involucrar en la
recerca fins al punt de participar a lapropiaci comunitria del lloc establert, i treballar
amb les persones del barri per netejar i adaptar el lloc per al cultiu. A partir del juny i
fins al desembre de 2012, en Marco Luca Stanchieri va participar a moltes de les
activitats i assemblees de lhort de Vallcarca no noms com a investigador sin sobre
tot com a ve del barri, establint contactes molts propers amb les persones que hi
participaven i amb les practiques concretes que es desenvolupaven dins i al voltant de
lhort com a espai social: dinars populars, construccions destructures, tasques agrcoles,
festes, projeccions de pellcules, converses, trobades, jocs amb nens, conflictes amb el
venat, conflictes interns a lhort i resoluci dels mateixos.
Aquesta experincia, i la observaci participant aplicada a cadascun dels horts
comunitaris que vam visitar, ens va portar a entendre els mateixos no noms com a
espais naturals de creaci i trobada on aprendre i practicar tcniques tradicionals de
cultiu, reciclatge o intercanvi, sin tamb com a espais espontanis de lapropiaci i
lautogesti dins d'un entramat urb cada cop ms urbanitzat, compacte i regulat. Es a
dir, espais on l'esperit ecolgic s'integra a la lluita social per i per a la ciutat. Arran
daquesta perspectiva, es va tornar imprescindible adoptar un model analtic per esbrinar
si el propi procs de formaci i desenvolupament dels horts comunitaris pot veures
avui com a un fenomen de resistncia urbana en contra de les lgiques neoliberals de la
ciutat contempornia. Desprs d'haver comprovat el gran valor ambiental dels horts
comunitaris, vam avanar en la recerca amb la intenci de entendre els significats
socials i poltics que aquests espais tenen per aquelles persones que els organitzen i
mantenen.
1.3 Intensiu (novembre desembre, 2012)
Grcies a les notes de camp i les dades recollides durant el procs dobservaci
participant i prolongada als horts comunitaris analitzats, vam poder contrastar i fins i tot
reformular les nostres hiptesis de partida. Per aix, i considerant les diferents realitats
scio-espacials daquestes 7 horts comunitaris, vam decidir realitzar entrevistes, fitxes i
altre material informatiu noms durant els ltims mesos de la recerca per tal de produir
6
uns resultats finals que fossin el ms fiables i complets possible. A continuaci,

detallem amb precisi tot tipus de material produt i inventariat durant aquesta fase del
treball de camp:
ENTREVISTES
La recerca es va desenvolupar a 7 horts urbans comunitaris on vam realitzar un total de
16 entrevistes enregistrades en suport audiovisual. A aquest nombre d'entrevistes hi hem
d'afegir-li altres dues entrevistes en profunditat, fetes a casa dun informant clau, sobre
la historia dels horts urbans comunitaris a Barcelona durant els ltims 30 anys. En total
hem realitzat 18 entrevistes audiovisuals en profunditat i temtiques, alguna delles
collectiva o grupal, i repartides en 3 DVD diferents en arxius amb format MP4. Per tal
de donar la mateixa importncia tant al valor ambiental com al valor social dels horts
comunitaris, vam decidir idear dos diferents tipus de entrevista donant a cadascuna un
gui propi i una finalitat especifica:
Tipus A entrevista estructurada (s i organitzaci de lespai)7

Tipus B entrevista semiestructurada (Funcions i valor de lespai)8
A traves del Tipus A, hem pogut recollir informaci bsica sobre els horts comunitaris
actualment actius a la ciutat pel que fa a les seves orgens i caracterstiques tcniques i
espacials. Aix mateix, hem obtingut dates molt valuoses sobre la organitzaci fsica i
social, els diferents tipus de usuaris i participants, la varietat de activitats que shi
realitzen i els cultius i tcniques de treball que shi practiquen. A traves del Tipus B,
hem determinat el marc legal i jurdic en qu es desenvolupen aquestes practiques
comparant coincidncies i diferncies entre els horts comunitaris i els municipals. A
ms, hem verificat fins a quin punt les diferents tipologies de gesti dels horts urbans
afavoreixen o exigeixen una organitzaci tcnica, social i econmica especfica, basada
en l'autonomia i lautogesti en un cas, o en el control i la reglamentaci del espai
pblic en laltre. Cal remarcar que aquest tipus de entrevista tamb se'ns ha revelat molt
til a l'hora de comprovar si l'organitzaci tcnica, social i econmica dels horts
comunitaris, a banda de la utilitat funcional vinculada a la producci hortcola, es
vincula a uns ideals especfics de comunitat o societat. Finalment, hem preguntat si,
segon els propis usuaris, els horts comunitaris poden tenir un valor patrimonial en tant
7
Vegeu annex 1.
8
Vegeu annex 2.
7
que espais d'intervenci, participaci, autogesti i transformaci social; i fins qu punt

les prctiques i relacions socials desplegades en aquests espais recolzen i reivindiquen
una forma alternativa de re-producci del propi espai urb. A la graella que apareix a
continuaci, detallem quin tipus dentrevista vam realitzar als 7 horts urbans
comunitaris on hem desenvolupat la recerca, i el nombre dels informants que van
participar en cadascuna della:
# ENTREVISTA TIPUS HORT LLOC # INFORMANTS
001 A Hort Pienc Barri del Fort Pienc 1 persona
002 B Hort Pienc Barri del Fort Pienc 1 persona
003 B Hort Pienc Barri del Fort Pienc 1 persona
004 A Hort del Xino Barri del Raval 2 persones
005 B Hort del Xino Barri del Raval 2 persones
006 A Hortet del Forat Barri Santa Caterina 1 persona
007 B Hortet del Forat Barri Santa Caterina 1 persona
010 A/B Hort de Vallcarca Barri de Vallcarca 7 persones
011 A Hort B Barri del Carmel 1 persona
012 B Hort B Barri del Carmel 1 persona
013 B --- Casa del informant 1 persona
014 B --- Casa del informant 1 persona
015 A Hort Indignat del Barri del Poblenou 2 persones
Poblenou, o Hort #1
016 B Hort Indignat del Barri del Poblenou 2 persones
Poblenou, o Hort #1
017 A HortSec Barri del Poble Sec 1 persona
018 B HortSec Barri del Poble Sec 2 persones
DOCUMENT DE CESSI DENTREVISTA
Cadascuna de les entrevistes realitzades va acompanyada per un document

dautoritzaci de cessi en exclusiva i de forma gratuta, signat per part de cadascun
dels informants entrevistats. Hem recollit un total de 15 autoritzacions que hem
inventariat en format PDF.
MATERIAL FOTOGRFIC
A marge de les entrevistes enregistrades en vdeo hem realitzat i inventariat 152
fotografies en format TIFF que retraten paisatges, persones i objectes representatius dins
dels horts urbans comunitaris visitats.
8
FITXES INFORMATIVES
Per cada hort comunitari hem elaborat, conjuntament amb els nostres informants, una
fitxa informativa.9 Hem inventariat en format PDF un total de 7 fitxes informatives que
donen informaci sobre el projecte dhort comunitari, la seva organitzaci collectiva, la
gesti dels recursos, els objectius i les finalitats del projecte-hort.
FITXERS DE BASES DE DATES

Seguint les pautes establertes per lIPEC, hem emplenat dues diferents fitxers de bases
de dates en format ACCDB, que contenen tota la informaci completa i detallada sobre
el material fotogrfic i les entrevistes realitzades.
MAPES TOPOGRFIQUES
Per tal de descriure i realitzar una reconstrucci cartogrfica dels horts urbans
comunitaris que hi ha actualment a Barcelona, aix com els que hi havia en el passat,
vam elaborar 6 mapes topogrfiques que cobreixen el entramat urb de la ciutat on hem
subratllat la ubicaci dels 18 horts comunitaris localitzats durant la recerca. La nostra
elaboraci sha realitzat sobre mapes topogrfiques de lInstitut Cartogrfic de
Catalunya (ICC), on la informaci topogrfica s obtinguda mitjanant restituci amb
estacions fotogramtriques analtiques digitals a partir dimatges aries. La escala s de
1:5000.
III- Desajustos respecte al pla de treball:

A diferencia del que vam proposar al pla de treball presentat, no vam fer cap entrevista
als horts urbans municipals. Tal com vam plantejar al projecte inicial, era nostra
intenci entrevistar als usuaris dels horts comunitaris parallelament a aquells dels horts
municipal, i algun responsable de lAjuntament que treballs a l'rea de Medi Ambient
i Serveis Urbans o estigus relacionat amb la Xarxa dHort Urbans de Barcelona. Per
tant, del juny al setembre de 2012 vam fer visites a alguns dels horts municipals de la
ciutat. Tot i aix, cadascuna de les nostres temptatives de contacte directe amb els
usuaris dels horts municipals es va revelar del tot infructuosa. Noms vam poder arribar
a estar literalment - a les portes de lHort de San Pau del Camp (barri del Raval), de
lHort del Turull i de lHort de lAvi (ambdues al barri de Vallcarca). De fet, l'accs a
9
Vegeu annex 3.
9
aquesta tipologia d'horts est perms noms als seus usuaris oficials,10 i les excepcions
passen per un procediment burocrtic i administratiu molt llarg que trastoqus el ritme
del treball de camp ja en curs perjudicant el propi desenvolupament de la recerca
respecte al pla te treball presentat al projecte inicial. Per aix no representa la nica ra
que ens ha portat a la decisi de no realitzar les entrevistes als horts municipals, i
centrar, en canvi, les mateixes noms als horts comunitaris.
Aquesta elecci va sortir tamb del fet que el procs dapropament als usuaris dels horts
comunitaris va ser lent i laboris. Com sha dit abans, per poder fer entrevistes als horts
comunitaris vam haver de agafar la confiana de les persones implicades en projectes
que en molts dels casos es fonamentaven en una ocupaci illegal de sol privat. Aquesta
circumstancia ha fet s que les decisions de participaci al nostre projectes shavien de
debatre varies vegades dins de les assemblees peridiques dels horts. Vam entendre el
seguiment daquest aspecte com imprescindible per poder donar compte de la vida i les
practiques socials dels horts urbans comunitaris. Encara que aquesta tasca impliqus
una falta objectiva de temps material per ocupar-nos directament dels horts municipals,
aix no ha significat no poder fer-ho de una forma indirecta. Com explicarem millor a
les conclusions, durant larticulaci de les entrevistes realitzades als horts comunitaris
tots els informants entrevistats es van enfrontar al dilema que representa la creaci dun
hort autogestionat de cara a un hort supervisat per part de lAjuntament, apuntant al fet
que avui la mera existncia dun hort comunitari es tradueix sistemticament en un
acte dillegalitat condemnat per les institucions i perseguit per les autoritats.
IV- Conclusions:
En la ms immediata postguerra, a Barcelona com en moltes altres ciutats, la penria i
el racionament desvetllaven frmules imaginatives per treballar la terra i treuren
productes que fructifiquessin estacionalment (Stix, 1996; Zaar, 2011). Era una qesti
de supervivncia i manutenci, per era tamb una qesti tellrica, darrels molt
profundes i de ressonncies antropolgiques atviques (Ingold, 2000), i podrem afegir-
hi tamb una voluntat natural dexpandir-se i evadir del rebombori urb, i de retrobar en
loci i el treball de la terra un contacte directe amb la natura. Des de sempre, totes
aquestes raons es troben en la massiva ocupaci pacfica dels anomenats espais
intersticials de la ciutat contempornia (De Sol Rubi et alt., 1995; Tonnelat, 2008),
10
Profunditzarem ms aquest aspecte al apartat IV- Conclusions.
10
els descampats desaprofitats dels entorns urbans i periurbans, els sobrants de via
pblica, els darreres de les vies dels trens, o les lleres frtils dels rius (Smith & Nasr,
1992; Abdalla & Kelsey, 1996). De fet, la difusi i practica informal dels horts urbans
ha representat histricament un fenomen social molt difs que, encara que amb ideals i
finalitats diferents, s'ha mantingut viu i actiu fins avui a les ciutats reproduint una
estructura organitzativa rigorosament autogestionada (Tang, 1992). Pel que fa el cas de
Barcelona, cal senyalar que des de l'any 1996 el seu Ajuntament comena a reglamentar
la creaci, el funcionament i l'accs a aquesta tipologia informal d'horts urbans que
anaven naixent tant en ple centre com a les vores de la ciutat. A partir de l'any segent,
s'institucionalitza la Xarxa d'Horts Urbans de Barcelona, un programa de participaci
de l'rea de Medi Ambient destinat a les persones ms grans de 65 anys de la ciutat,
amb l'objectiu d'incorporar-les a activitats de millora ambiental a travs del conreu
d'hortalisses seguint els principis de l'agricultura biolgica.11 Es formalitza aix una
nova tipologia d'horts urbans, els municipals, amb les seves prpies bases d'accs i un
s de lespai profundament normativitzat que es contraposa clarament a la informalitat i
espontanetat que havia caracteritzat els horts urbans fins llavors. Tot i aix, aquest
model racional perseguit per lAjuntament no arribaria mai a satisfer la creixent
demanda despais per a prctiques de cultius, ni molt menys a imposar-se fcilment
sobre lamplia i incontrolable necessitat humana de fer hort a la ciutat amb una visi
profundament relacional i comunitria.
Avui, ms que mai, aquesta necessitat es materialitza en el context urb mitjanant una
forta relaci entre lapropiaci despais abandonats o en dess - en molt casos solars
fruit denderrocs o terrenys destinats a lampliaci urbana - i prctiques socials
relacionades amb tcniques dhorticultura que tenen arrels antigues. Aquesta conjunci
dna vida i forma a nous espais socials autogestionats, els horts urbans comunitaris, que
integren un renovat esperit ecolgic a les reivindicacions ms prpies de aquells
moviments socials que lluiten per un model de ciutat diferent (Aragay Esmerats, 2010).
Tal com hem comprovat durant la investigaci, actualment la gran majoria dels
projectes d'horts urbanes comunitaris, a ms de no comptar amb cap tipus de
reconeixement per part de les institucions, es veu criminalitzada perqu no coincideix
amb la poltica mediambiental promoguda per lAjuntament de Barcelona. Linevitable
11
Mitjanant aquest programa s possible tenir a disposici un hort a cada districte, amb ms de 220
parcelles repartides por un total de 12 horts; vegeu la normativa completa a:
http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/
11
conseqncia daix es que molts dells acaben sent objecte de desallotjament per part
de les autoritats o d'aband a causa dels escassos recursos pel seu sosteniment. Tot i
aix, la investigaci ha revelat que els seus promotors intenten mantenir viu el valor tant
ecolgic com a social, histric i, moltes vegades, poltic d'aquests espais mitjanant
xarxes organitzatives informals que neixen de forma espontnia als diferents barris de
Barcelona. En aquest sentit, el ms recent fenomen de difusi dels horts urbans
comunitaris no representa noms una prctica productora i transmissora dantics sabers
populars que ha de ser preservada pel seu gran valor ambiental, sin tamb la
materialitzaci fsica y simblica de tota una srie de reivindicacions que han
acompanyat al llarg dels ltims 30 anys el ms ample malestar social causat per un
controvertit model neoliberal de fer ciutat.
La nostra hiptesis de partida es que justament la combinaci daquestes dues factors
donaria als horts urbans comunitaris el seu valor altament patrimonial, ja que es
configuren com llocs plens de memria histrica (Nora, 1984), aix com de practiques i
retriques que es consoliden en la
memria mateixa fixant significats
socials, culturals i poltics (Candau,
2005). El conjunt daquestes
elements, que representarien les
propietats constitutives del gran valor
ambiental i social dels horts
comunitaris, ha d'entendre's com a tal
dins del marc empric-teric que Exemple de consolidaci de la memria a l'Hortet del
defineix el concepte de patrimoni Forat, on es va plantar un gessam i fixar una placa
commemorativa en record a Marta Boada, membre de
cultural immaterial (Blake, 2007). lAssemblea del Casc Antic (Imatge 0078).
Aquest concepte, desenvolupat durant la segona meitat del segle XX, es va afermar
definitivament lany 2003 amb laprovaci de la Convenci per a la Salvaguarda
del Patrimoni Cultural Immaterial. La UNESCO en fa la segent definici: Sentn per
patrimoni cultural immaterial els usos, les representacions, les expressions, els
coneixements i les tcniques que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els
individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.
Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generaci en generaci, s
recreat constantment per les comunitats i els grups en funci del seu entorn, la seva
12
interacci amb la naturalesa i la seva histria, els infon un sentiment didentitat i

continutat i contribueix, per tant, a promoure el respecte a la diversitat cultural i la
creativitat humana.12 Com vrem a continuaci, aquesta descripci representaria
immillorablement la naturalesa intrnseca a cadasc dels horts comunitaris actualment
presents a Barcelona. Encara que la seva regulaci per la legislaci estatal i autonmica
dista d'oferir models acabats, aquesta immaterialitat no constituiria cap obstacle
perqu els horts comunitaris puguin veures i analitzar-se com a espais socials
immillorables per comprendre aspectes rellevants de la nostra societat, tant com ho fa
l'estudi de monuments o objectes patrimonials de carcter merament material. Tot i
aix, cal subratllar que en cap moment de la recerca hem deixat dentendre els horts
comunitaris tamb com a llocs fsics, tangibles, espais del conflicte i de les resistncies
socials en contra de les actuals poltiques de mercat que governen la ciutat, i denunciant
la cobdcia de l'especulaci urbanstica. Analitzar els horts urbans comunitaris com a
patrimoni cultural immaterial de la ciutat ens ha perms identificar tota una srie
delements que determinen el gran valor ambiental i social daquests espais, i el paper
que aquests valors juguen dins la inevitable reflexi sobre que s patrimoni i que no
(Folch i Moncls, 2009).
Per tal de donar a cadasc de aquests valors la rellevncia que es mereix, hem decidit
repartir aquestes conclusions en dos subapartats diferents per al mateix temps
estrictament relacionats i indivisibles. Creiem que posar en relleu el valor tant ambiental
com social dels horts urbans comunitaris sigui indispensable per poder entendre els
mateixos com a espais urbans emergents per a la re-producci de un nou tipus de
relacions socials a la ciutat. Seria exactament aquest procs social de re-producci, que
t literalment lloc en un espai fsic, el que determina el valor patrimonial del horts
comunitaris com a ben cultural collectiu. Des duna perspectiva ms prpia de les
cincies socials, les distintes realitats que caracteritzen els actuals horts urbans
comunitaris constituirien el camp d'experimentaci d'una nova autogesti urbana (Zaar,
2011), que ha heretat prctiques de lantagonisme histric construint noves prctiques
de treball en xarxa i collaboraci. Els mateixos espais residuals o marginals on es
troben, que durant molts anys s'han considerat errors en la planificaci, deixalles de la
urbanitzaci, espais desaprofitats o, en el millor dels casos, superfcies edificables, estan
12
Per llegir el text complet de la convenci, vegeu: http://www.unesco.org
13
coneixent avui una fase de consideraci i potencial urb sense antecedents. Les
mateixes prctiques d'apropiaci espacial que caracteritzen la prpia creaci dels horts
comunitari, es donen en peculiars espais urbans que tendeixen a quedar-se fora del
control poltic oficial, o al seu marge. Al mateix temps, representen espais que es
mantenen sistemticament insubordinats a les normes establertes per l'ordenana cvica
vigent produint formes locals de resistncia que sautoreprodueixen constantment
(Clastres, 2010). Tot i aix, no s la nostra intenci oferir ara un relat de la reconquesta
de la ciutat per la naturalesa o pels moviments socials, sin documentar la histria del
procs dinteracci entre l'sser hum i el sl urb que s'articula entre altres, mitjanant
aquestes prctiques socioculturals d'apropiaci i resistncia espacial que produeixen
nous espais urbans a la ciutat assumint la forma dhorts comunitaris (Smit & Nasr,
1992). Per a aquest propsit, hem anat esbrinant amb atenci qui fossin els diferents
protagonistes dels horts comunitaris de Barcelona que donen vida als seus racons
oblidats i desaprofitats, quin significat tinguessin per ells aquests espais, i quines
histries i memries custodiessin. El principal resultat daquesta aproximaci al objecte
destudi de la recerca, i que cal explicitar abans de tot, es que els horts urbans
comunitaris de Barcelona representen espais tan heterogenis com els seus habitants, ja
que revelen i determinen diferents usos de lespai pblic de la ciutat. Cadasc dels horts
comunitaris que hem visitat sha revelat intrnsecament diferent respecte a tots els altres,
encara que tots presenten, d'una forma ms o menys objectiva, determinats aspectes
sobre els quals s possible generalitzar amb les degudes cauteles.
Per tal devitar una extensi excessiva daquest informe, hem optat per no descriure en
detall les nombroses caracterstiques tcniques i estructurals que defineixen les
diferencies pel que fa a ls i lorganitzaci espacial de cadasc dels 7 horts comunitaris
analitzat.13 En canvi, a partir daquestes mateixes diferencies organitzatives, i a traves
de lanlisi conceptual de les entrevistes realitzades, ens limitarem a descriure un altre
tipus de diferencies que considerem substancials. Es tracta, per una banda, daquelles
diferencies pel que fa a les motivacions ambientals i finalitats socials que posseeix cada
hort comunitari; potser imperceptibles per fortament significatives a lhora de
determinar tota una srie de qestions i elements que atribuirien a aquesta tipologia
dhorts urbans el gran valor ambiental i social que sels hauria de reconixer a nivell
patrimonial. Per laltra banda, ens referim a les diferncies entre la re-apropiaci
13
Per a una visi detallada daquestes caracterstiques , vegeu lannex 3.
14
espontnia d'espais urbans aprofitats pel cultiu i el repartiment controlat de parcelles

per part de lAjuntament, es a dir, entre el control institucional i lapoderament
collectiu (Tang, 1992). La comparaci de les practiques i experincies dels horts
comunitaris amb la realitat dels horts municipals ens permet identificar aquelles
dinmiques poltiques i econmiques que avui posen en risc una forma alternativa de
viure la i a la ciutat. A ms, ens dona la ocasi de conixer els lmits i les possibilitats
de desenvolupament i reproducci dun estil de vida social actualment relegat a la
clandestinitat o illegalitat, i en costant perill de desaparici per intervencions des de
dalt o per falta de recursos.
Cartell explicatiu dels elements constitutius de l'Hort Indignat del Poblenou penjat al costat de
lentrada a lhort i visible des de el carrer (Imatge 0132).
VALOR AMBIENTAL:
Lluny de qualsevol intenci de generalitzar, podem afirmar objectivament que tots els
horts urbans presents a Barcelona, siguin municipals o comunitaris, posseeixen un gran
valor ambiental donat per les propietats ecolgiques que les dues tipologies reuneixen i
reprodueixen en el seu interior. En el cas especfic dels horts urbans comunitaris, creiem
que aquestes propietats son molt ms significatives respecte als horts municipals perqu
assumeixen una importncia i una potencialitat exclusiva en relaci al context exterior
on aquests es troben: la ciutat. Aquesta exclusivitat la podem comprendre's noms a la
llum d'un significat ms ampli del que solem atribuir al concepte de "ecologia".
Documentar el valor ambiental dels horts comunitaris significa descriure no noms els
15
processos d'una producci agrcola rigorosament ecolgica, sin sobretot les

interaccions i relacions dels individus entre si i amb l'entorn fsic i social en qu viuen
(Ingold, 2001). Adoptar aquest doble enfocament ens ha perms determinar un llarg
sens fi de caracterstiques ambientals que definirien les diferents propietats ecolgiques
que reuneixen els 7 horts comunitaris analitzats, i que hem decidit repartir en les
segents temtiques principals: 1) lagricultura practicada, 2) les reivindicacions scio-
ambientals, 3) la gesti de la producci i repartici dels aliments, 4) la idea de
comunitat, 5) els recursos naturals, econmics i humans, 6) els processos de reciclatge.
Un dels imperatius que
fonamenten lessncia mateixa
d'un hort comunitari s la practica
dun tipus d'agricultura
denominada ecolgica, en
ocasions coneguda tamb com a
orgnica o biolgica. Es tracta
d'un sistema per conrear la terra
que no preveu l's de productes
qumics de sntesis, ni de
pesticides, organismes
Exemple de permacultura a lHort del Xino amb la tcnica
genticament modificats (OGMs), de cultiu de plantes aromtiques "a espiral" (imatge 042).
o llavors transgniques. Malgrat les dificultats que pugui implicar la practica de una
agricultura realment sana i sostenible en un context urb usant noms preparats
autoproduts, tant per eliminar plagues com per abonar el terreny, els usuaris dels horts
comunitaris aconsegueixen obtenir aliments orgnics alhora que es conserva la fertilitat
de la terra i es respecta el medi ambient. Tot aix de manera sostenible i totalment
equilibrada, ja que el sistema es basa en la utilitzaci ptima dels recursos naturals:
Intentem que sigui una agricultura ecologia, ...en alguna ocasi sha tirat algun producte que ha
estat objecte de discussi en el grup per saber si fer servir-ho o que, perqu tenem cargols o
tenem plagues, i llavors..., clar, a la ciutat es molt difcil tenir un ecosistema que sautoreguli... es
un sistema desequilibrat i llavors qualsevol plaga que tarribi tho fa fora tot, no? ...per igualment
intentem que sigui ecolgic tot, al mxim, tamb per tal de recrear i mantenir un ecosistema
natural i equilibrat.14
s important assenyalar que en molts horts comunitaris la practica de l'agricultura

ecolgica tendeix a seguir els principis bsics de la permacultura, un tipus d'agricultura
14
Extracte de lentrevista 001, realitzada a lHort Pienc.
16
natural que busca l'equilibri amb l'ecosistema proposant-se com un sistema agrcola
sostenible, reproduble i permanent que s'ha mantingut al llarg del temps en diferents
regions del mn.15 Mitjanant ls de velles tcniques tradicionals aplicades en el ms
complet respecte de la naturalesa, la permacultura busca satisfer la demanda d'aliment
natural i nutritiu a les persones i els animals, de manera que el agro-ecosistema
mantingui inalterat el seu equilibri natural:
Lhort, crec, s tamb un plantejament que ens ajuda a tenir una conscincia dalimentaci sana.
Aix et fa pensar lo que est be cultivar, quins tipus de llavors usemens plantegem quin tipus de
menjar es troba pel mn i quins tipus de menjar recollim nosaltres. I aix crea una conscincia
dalimentaci, de cura del teu cos, a part de tot all que implica el hort: cura entre la gent, cura de
la terra, cura de les plantes, de les persones.16
Aqu, por ejemplo, se van sembrando cosas resistentes a los animales, a las gallinas y tal, para
que sin proteccin, ni mucho riego, ni mucho cuidado pues... tambin nos de algo a nosotros, a los
animales y al suelo: es un equilibrio... bueno, es una agricultura sin usar qumicos, ecolgicas...
usando preparados naturales que podemos hacer nosotros, trayendo mucho compost, sobre todo de
casa, de la cocina, y aqu por el parque es fcil encontrar hojas, pajas, caca de caballo por all, que
puedes coger paja y caca de caballo, y cosas as [...] a veces hacemos biofertilizante liquido
tambin [...], en fin, agricultura ecolgica, s... y un poco de permacultura tambin.17
En aquest sentit, els principals objectius de l'agricultura ecolgica als horts comunitaris
sn l'obtenci d'aliments saludables, de major qualitat nutritiva, i obtinguts mitjanant
procediments sostenibles. Conjuntament a aquests objectius, la temptativa s tamb
donar visibilitat als autntiques processos de producci dels aliments, denunciant al
mateix temps els riscos dels aliments transgnics i sensibilitzant el venat a un tipus de
consum i alimentaci diferent:
[Nuestra idea] va un poco con los usos de la tierra... y un poco tambin va con la filosofa de la
gente que es parte del huerto o sea, nosotros tenemos una visin de mira, de tenemos que
darle vuelta a esta situacin en que tenemos un mundo muy contaminado, estamos abusando de los
recursos no renovables y entonces la cantidad de basura que se genera per cpita, y esto no es
solo huerto, tenemos una motivacin social de concienciar a las personas tambin sobre el
consumo, no? Que por ejemplo, en lugar de ir a los supers, se estn creando cooperativas de
consumo, comocooperativas ecolgicas [que promueven] el comercio local y que la gente
consume sabiendo la diferencia entre un tomate de aqu, que lo hemos hecho este verano pasado
[], y uno que coges de una frutera que vienen de cmaras, madurados en cmaras o fuera de
cmaras, pero no tienen sabor, no tienen olor uno de aqu en cambio es diferente, tocarlo incluso
es tan diferente que yo haca aos que personalmente no recordaba que saba de otra manera. 18
Aquesta filosofia de que ens parla un informat de lHort Indignat del Poblenou, la
podem trobar repartida, de una forma ms o menys incisiva per sempre present, per
tots els horts comunitaris de la ciutat. En ocasions, com en el cas de l'Hortet del Forat
15
La paraula permacultura (en angls permaculture) expressa un doble sentit ja que s una contracci de
agricultura permanent, com aix tamb de cultura permanent.
16
Extracte de lentrevista 010, realitzada a lHort de Vallcarca.
17
Extracte de lentrevista 017, realitzada a lHortSec.
18
Extracte de lentrevista 015, realitzada a lHort Indignat del Poblenou.
17
per exemple, la importncia que se li dona a aquesta visi es reflecteix en pancartes o

cartells, permanentment visibles des de el carrer, que compleixen la funci simblica de
traspassar les barreres fsiques dels horts comunitaris i reivindicar el seu valor ambiental
i ecolgic cap a l'exterior:
Se trata de la autonoma, la posibilidad de ejercer con libertad una autorregulacin, que es el

modelo que defendemos tambin, o sea es una filosofa finalmente, una visin. Y es que
insisto, mucha gente creo que estas cosas las minimiza pero es una visin tremendamente poderosa
porque est en la cspide de nuestra manera de actuar en la vida, entonces esto se traspasa a lo
mejor al huerto, pero se traspasa a tu vida, se traspasa a tu manera de estar en el mundo.19
Aquest tipus de reivindicaci, que els

usuaris dels diferents horts comunitaris
intenten difondre entre els vens dels
respectius barris on es troben els horts, i
la collectivitat en general, es nodreix de
les idees constitutives de la sobirania
alimentria. Aquest concepte expressa la
facultat de cada poble per definir les
seves prpies poltiques agrries i
alimentries d'acord amb objectius de
desenvolupament sostenible i seguretat
alimentria (Zaar, 2011): una estratgia
que vol trencar amb les poltiques
agrcoles neoliberals imposades per
lOrganitzaci Mundial del Comer, el
Banc Mundial i el Fons Monetari Exemple de pancartes reivindicatives a l'Hortet
del Forat (Imatges 076 i 077)
Internacional. Aix implica promoure la
protecci del mercat domstic contra els productes excedentarios que es venen ms
barats al mercat internacional; un aspecte que t com a consecuencia lobligaci de
vendre els productes locals per sota dels costos de producci. Denunciant fermament
l'oligopoli i els riscos del control exercit per les multinacionals sobre els productes
alimentaris, la sobirania alimentria incideix tamb en la importncia de la manera de
producci dels aliments i el seu origen, ressaltant la relaci que t a escala global la
importaci d'aliments barats en el debilitament de producci i poblaci agrria locals
19
Extracte de lentrevista 007, realitzada a lHortet del Forat.
18
(Duch, 2011). A nivell local, tal com diu la informant de lHortet del Forat, aquestes
reivindicacions de carcter scio-ambientals es traslladen als horts comunitaris de la
ciutat. Aix es manifesta mitjanant ls actiu potser militant - dun llarg conjunt de
sabers, tcniques i practiques que donen vida a un tipus dagricultura articulada segons
un sistema intrnsecament comunitari de gesti de la producci i repartici dels
aliments. Es interessant notar com als horts comunitaris aquest sistema de gesti es
desenvolupi de una forma coherent i natural, a vegades potser incerta per al cap i al fi
es torna sempre inevitable ja que respon a una necessitat humana bsica:
Hi havia dues coses que al principi ens feien molt de por: una era que la gent entressis a robar,
eina, producci, ...lo que fos, i laltra era, be..., tenim molt bon rotllo, per quan arribi la producci
serem capaos de mantenir aquest rotllo i de no tal...? I per culpa daquesta por, vam intentar com
fer diferents idees per repartir-nos la producci. Com que vam veure que tot era molt complicat, al
final algun dia vam dir en assemblea, oye! ...i si deixem de parlar-ne i simplement qui va, recull i
tal? I joder, aix va ser la millor manera, no? Tu agafaves, i si havies agafat el dilluns, i el
dimecres tornaves a anar i hi havia ms gent per all, primer que agafessis laltra gent. Era tan fcil
com aix!.20
Como es un huerto comunitario,

hay que definir una manera de
repartir los productos que sea la
ms coherente con este enfoque
entonces se reparte tambin a
travs de comidas colectivas,
comidas populares que se
organizan una vez al mes. La
ltima fue en otoo, con la cosecha
de otoo claro, entonces se
organiza junto con otras entidades
de aqu de la red del barrio
generalmente se hace en red una
actividad cultural y que adems
incluya una comida popular a
medioda que la podemos hacer
entre los que tenemos intereses en
Un cartell a l'Hortet del Forat que expressa part de la
participar entonces generalmente
filosofia constitutiva dels horts urbans comunitaris (Imatge
hacemos paella con verduras
0072).
cosechadas de aqu. Entonces es
una manera [] de visibilizar lo
que se hace aqu y abrir las puertas al que quiera participar sin sin mayores requisitos,
sabes?.21
Una de las prioritats s la comunicaci amb el barri. Tot s comunitari, tots els bancals sn de
tothom, tot el que es planta s de tots []. Sobre eso de la recogida tampoco es que si uno viene
y quiere un tomate que se lleve un tomate. No hace falta venir de noche para coger un tomate.
Hacemos esas cosas de que cuando la gente viene y nos trae alguna cosa, alguna herramienta, le
decimos llvate una lechuga o lo que sea. El otro da uno vino y nos trajo un martillonos traen
20
Extracte de lentrevista 011, realitzada a lHort B.
21
19
de todo y hacemos intercambio, como forma de solidaridad entre nosotras. Nos traen herramientas
y cosas para trabajar y nosotros, que tenemos? pues, el fruto de nuestro trabajo.22
Aquest sistema de gesti comunitria, a ms de contemplar l'aspecte ecolgic, inclou en

la filosofia dels horts comunitaris el millorament de les condicions de vida dels seus
usuaris a traves de lajuda mtua, i la dinamitzaci collectiva dels barris on es troben
promovent la idea de compartir la seva producci amb tota la comunitat en general:
Yo creo que el sistema de cultivo y de produccin es comunitario, esto de entrada por lo tanto
ya vas ejercitando un sentimiento colectivo ms democrtico, ms del compartir y finalmente es
una cultura distinta, una manera de relacionarse que supera lo individual, a pesar de que esto es
una experiencia puntual de nuestras vidas, y que estamos inmersos en una cultura individualista
pero s es un ejercicio concreto de alcanzar otros niveles de colaboracin.23
Tamb sestan donant dins de la comunitat situacions de precarietat, amb lo qual, a part de les
plantes i de lalimentaci, donem un suport a persones del barri que tenen dificultats debutes a la
crisi, com falta de casa, falta de recursos bsic Aix tamb entra dins de lhort.24
Des del punt de vista ambiental, doncs, els horts comunitaris es configuren com a espais
privilegiats de cara als respectius barris no noms per lalternativa alimentaria que
ofereixen, sin tamb per la dinamitzaci de les relacions comunitries que recullen al
interior i al voltant delles com a llocs productius de ajuda mtua, per tamb de difusi
de saber i aprenentatge comunitari:
[Al hort] hi ha un moviment diari dintercanvi

cultural... o sigui, jo per mi aquest hort es un taller
constant perqu per mi no es redueix a fer un taller de
dues hores de una formaci delimitada, sin que
aquells que estem aqu treballant cada dia ens trobem
amb la necessitat daprendre coses. I llavors, des
daqu, si per exemple en un moment necessitem
lajuda dun agrnom o dun arquitecte, doncs... es
crida, aquesta persona ve i tots els que hi som i hi
participem fem part daquest taller, no?.25
Otra de las cosas aqu, es un invernadero que []

ha llevado un tiempo y ha sido muy participativo por
parte de la gente del huerto, no? el proyecto es de
una persona pero hemos colaborado muchos en l. Es
un invernadero geodsico, tiene una forma un poco
peculiar y ha llevado tiempo en hacer las molduras y
todo es reciclado, de pals, ha sido en madera de pals Lhivernacle geodsic construt a lHort
reciclado y muy bien [] al cabo de meses la verdad Indignat del Poblenou (Imatge 0119).
es que est acabado, est hecho y est estupendo [] y
ahora hay unas plantas, unas hortalizas que estn plantadas dentro, hay una temperatura de unos
34, 30 i tanto grados dentro y se mantiene. Intentamos que sirva de semillerobsicamente.26
22
23
24
25
26
20
Lidea de comunitat que caracteritza la reproducci de les relacions socials als horts
comunitaris no es materialitza noms a traves de un sistema de producci participatiu
que, a partir dels recursos de caire ms prpiament humans, converteix sabers i
experincies individuals en collectives, sin tamb mitjanant ls ecolgic de tot mena
de recursos ambientals i materials:
Nosotros hemos hecho aqu jornadas de intercambio, pero intercambio no slo ecolgico sino
tambin de objetos, y normalmente ponemos un puesto y lo dedicamos al intercambio de semillas
y hacemos un treque con gente que nos trae semillas que sean orgnicas. As, cada uno de nosotros
que va y participa a una actividad tambin por su cuenta involucra tambin a los dems a nivel
colectivo y tambin individual se da esto.27
Amb lajuda dun ve que era simpatitzant nostre, vam muntar un sistema de recollida daigua
pluvial des del seu terrat. Ell t dues terrasses: de la primera laigua baixava a la segona i de la
segona tenia un tub que baixava directe al carrer i se perdia pel carrer. Aleshores, en aquest tub
hem empalmat un colze de PVC que entrava a lhort, i aleshores, omplia un primer bid...
successivament nhi havia tres o quatre ms una mica ms baixos, i llavors somplia el primer,
desprs el segon, desprs el tercer i desprs el quart, no? I clar, quan plovia, si plovia una mica...
tenem mil litres daigua amb una bona ploguda, saps? I aix anava de conya, sin? ...viatges a la
fon!.28
A la llum d'aquests testimoniatges, es possible

entendre com els horts urbans comunitaris de
Barcelona reflecteixin el valor ambiental que
posseeixen en la seva prpia organitzaci tant
espacial com a social, reproduint una
sostenibilitat alternativa que suposa una
aproximaci holstica als sistemes agrcoles
(Fukuoka, 1987). Tot i que aquesta sostenibilitat,
a vegades, necessiti de recursos merament
econmics, en la gran majoria dels casos
aconsegueix mantenir-se efica grcies a amples
xarxes relacionals de carcter informal i
independent que minimitzen al mxim ls de
Sistema de recollida d'aigua pluvial amb
bidons a l'Hort Sec (Imatge 0143).
diners:
Todo va de forma desinteresada y tal, como siempre

buscamos la cuestin de la autogestin y que las cosas sean de intercambio y no con dinero
intentamos usar el dinero lo menos posible, y si es necesario, bueno, sacamos algo de las
donaciones y tal y vamos sacando parte de los gastos que podamos tener. Cuando hacemos actos
de esos, las comidas y tal ponemos un bote y las personas saben que se ha puesto un dinero y
27
28
Extracte de lentrevista 011, realitzada a lHort B
21
bueno, [] son muy conscientes de ayudar en este sentido. Tambin hay donaciones de otros
huertos, de los huertos de la red de Barcelona.29
Necessitats econmiques... com es que jugvem amb aix de demanar, reutilitzar i tal, nhi havia
molts poques. Aleshores, en aquest any, crec que un parell de vegades per comprar planters vam
fer una aportaci... no se si de dos o cinc euros cadasc... i en dues ocasions per a un sopar que
vam organitzar a la Festa Major del Guinard, i el concert del primer aniversari, pues vam fer ... el
dinar aquest a la voluntat, i desprs vam vendre quatre coses que havem fet de menjar nosaltres, o
la cervesa artesanal de Can Piella, o coses daquestes... [...] no tenem moltes necessitats
econmiques, la veritat.30
Casi todo se hace con casi nada. Alguna vez se ha montado algn evento, alguna comida popular,
o algo as, para sacar un poco de dinero para comprar una herramienta, algunas semillas, lo que
sea. Hay necesidades mnimas que se gestionan as. A veces tambin sale de los bolsillos, ha
salido de los bolsillos de nosotras. Por ejemplo con los materiales para los talleres de nios: haba
materiales y cositas que tenamos que ir solucionandoy ponamos del bolsillos de nosotras
que tampoco era mucho, pero hasta que se hizo un bote. Hicimos una actividad muy guapa en
Can Masdeu, donde participamos todos y montamos un da entero de talleres, [], comidas, y es
lo guapo de hacer algo entre todos.31
Portem dues anys en aix, i els diners que hem necessitats son molt pocs, lo que hem buscat son
els recursos que tenim a nivell de barri. Estem donant un us al material que acaba en les
deixalleries, i a partir daquestes coses estem fent educaci, donant possibilitats a la gent perqu
utilitzen una mica de creativitat amb lo que ja hi es... No estem demanant diners per acabar en la
dinmica de demanar a lAjuntament que es faci una feina que nosaltres necessitem, sin que
estem dient: mira, estem veient que hi ha possibilitats, que hi ha materials, i aix es pot fer sense
gaire esfor, a part del que la gent hi posa, ...no estem fent un forat en el pressupost del barri sin
que ho estem complimentat i ho estem enriquint.32
Aquest ltim testimoniatge ens porta a prendre en consideraci la potser ms

imprescindible de les propietats ecolgiques que defineixen el valor ambiental dels
horts comunitaris. Ens referim a la integraci de del concepte d'habitatge amb el
concepte de paisatge (Mollison & Holmgren, 1978), una tasca que es realitza mitjanant
lestalvi de materials i la producci de menys deixalles possibles alhora que es sustenta
la conservaci dels recursos naturals del mateix hort. Es tracta dintegrar el disseny
d'hbitats humans sostenibles als principis essencials dels sistemes agro-culturals,
imitant les relacions que es troben en els patrons de la naturalesa:
Pel que fa als materials, intentem que sigui tot reciclat, perqu les fustes que estan per a delimitar
les parcelles, o els plstics de lhivernacle, ...o ara que volem fer el cobert... tot aix ho van treure
de les deixalleries o dels punts verds. Tenim contacte dins amb quins ens ho pot treure [...], ...i
com tenim aquesta possibilitat, pues es molt fcil, no? Desprs, si trobem un palet o alguna cosa
que creiem que pugui ser til per lhort tamb ho portem. La idea es... reciclar com ho fa la natura,
no? ...que recicla tots els materials, pues nosaltres tamb.33
29
30
31
Extracte de lentrevista 004, realitzada a lHort del Xino.
32
33
Extracte de lentrevista 001, realitzada a lHort Pienc
22
Tal com senyala aquest informant de lHort Pienc, els processos de reciclatge que
sactiven als horts comunitaris segueixen els ensenyaments de la naturalesa, posant en
practica una estratgia que resulta altament significativa per crear i mantenir els horts
com a espais autosuficients. No es gens casual que aquests espais shagin anat
configurant per acumulaci i per sedimentaci en un procs espontani i autogestionat
daprofitament i reciclatge de tota mena delements impropis:
Nosotros vamos haciendo segn lo que tenemos,

[] pues tenemos la suerte de que haba mucho
material aqu de la casa quemada que haban
varias vigas que se haban cado, algn rbol que
se haba cado por aqu, y bueno, pues eso, incluso
reciclamos los clavos y tal, torcidos, o de madera
quemada, los reciclamos y con eso y un techo que
nos encontramos por la calle ya tenemos una casita
seca para recoger el agua. Los depsitos estaban
aqu mismo ya, los reusamos, y vamos trayendo
pals, ya haba pero hemos trado muchos ms,
y siempre van bien obtienes listones de madera
para hacer los caminos, para levantar estructuras,
para tener clavos, para quemar si hace falta.
Despus queramos hacer un invernadero y fuimos
reciclando telas de plsticos de colchones y cosas
que te encontrabas por la calle y tal y despus
bueno, tambin hicimos el intento de hacerlo con
garrafas de 8 litros sobre todo, de plstico, pues las
bamos encajando con una caa por dentro y
vamos levantando arcos o paredes. Y esto, bueno,
juntndolo con material que encontrbamos en la
calle placas de plstico de la construccin y tal,
pues ya tenemos un invernadero, y bueno as
todo. Con las botellas de cristal bamos haciendo
Detall duna de les parets de l'hivernacle autoconstrut
tambin caminos de aqu de la montaa del a l'Hort Sec amb garrafes de plstic reciclades i canyes
Montjuic intentamos coger madera para quemar (Imatge 0145).
Y s, intentamos darle uso a todo lo que
podemos.34
Somiers, mobles en general, fusta, matalassos, ampolles de vidre, llaunes, cobertes de

plstic, bidons reutilitzats, recipients heterogenis de plstic multicolor, aix com volums
disconformes de tot tipus de material, emergncies i excrecions de la terra, acaben sent
re-utilitzats per a la construcci de la arquitectura fsica, ecolgica i social del horts
comunitaris:
[La runa] vam decidir portar-la en viatges al punt verd, i la que podem la vam tirar aqu... just a
100 metres de lhort hi ha un descampat on aparquen els cotxes que estava ple de forat i de... be,
estava molt malament, i vam decidir pues intentar aprofitar aquests forats per deixar la nostra runa,
millorar el prquing i treure la runa, no? Amb un altra part de la runa que era ms aprofitable, que
era tipus totxo, o totxanes aix daquestes denses i tal, ho vam aprofitar i vam construir macetes,
34
Extracte de lentrevista 017, realitzada a lHortSec.
23
vam construir un armari... be, un company que sabia fer una mica de barreja de fang... va fer un
armari per les eines.35
A banda de ser una estratgia immillorable per no participar passivament al balafiament

i les dinmiques de consum capitalista, el reciclatge representa un mtode molt efica i
senzill per estalviar diners a traves dun procs de transformaci en ocasions artstica -
de les deixalles en recursos tils i valuosos:
Todo lo que la gente nos trae, que encontramos en la callela gente viene, lo trae aqu y lo que
hacemos es trabajarlo, cortarlo y transformarlo en cosas tiles para el huerto []. Aqu un buen
ejemplo de este huerto es que prcticamente todo est hecho con cosas recicladas. Cunto hemos
gastado en siete meses? Prcticamente nada. No necesitamos un presupuesto de cincuenta mil
euros para que, prcticamente, se vean los resultados. La compostera a m me cost una hora de
trabajo, nada msy a gustoy sin dinero. 36
Finalment, la implementaci i els beneficis objectius dels processos de reciclatge posen

al descobert les contradiccions inherents al sistema institucional de recollida de les
deixalles, i les seves ambigitats administratives:
Posem el exemple dels fems: [...] aix antigament estava ben gestionat a nivell de que el pags
que portava laliment pels cavalls sen duia als fems i els feia servir per integrar-ho en lhort que
generava aquest aliment. Amb la nova regularitzaci de les deixalles... aquest cercle tancat sobra, i
en compte de tenir un be duna dinmica tancada que saprofita, tenim un espai ms per gestionar-
ho i demandar-li a una empresa externa que ens ho faci servir.37
Quedant-se al marge de les

normatives en matria ambiental
promogudes per les institucions, i
lluny de qualsevol model
dordenaci reglada i
normativitzada establerta per
lurbanisme oficial, els hort urbans
comunitaris integren en la prpia
conformaci fsica totes les
relacions socioculturals associades La compostadora autoconstruda a l'Hort de Vallcarca
mitjanant el reciclatge de palets (Imatge 0103).
o associables al seu principi ms
important: procurar que tot sigui reciclat, sustentable i reproduble. Com veurem en el
proper apartat, aquest mn multicolor i residual, fet de relacions i experincies
immediates, no s fcil dordenar, de regular, de controlar per part de les institucions.
35
36
37
24
Lnic ordre que hi ha es de caire relacional, produt activament i mantingut viu grcies
a les practiques ecolgiques i socioculturals que es despleguen dia desprs de dia amb la
passi i l'esfor dels seus promotors. En definitiva, el valor ambiental dels horts
comunitaris es troba en lafecte i la determinaci amb que els seus usuaris
aconsegueixen la sostenibilitat del seu sistema de producci agrcola a nivell integral, es
a dir, constituir-se com un agrosistema social, ecolgic i econmicament sostenible pel
que fa als diferents recursos ambientals, materials, econmics i humans que necessita
per autoreproduir-se a la ciutat contempornia.
VALOR SOCIAL:
El gran valor ambiental dels horts urbans comunitaris revela clarament que la
organitzaci tcnica, fsica i econmica dels mateixos, a banda de la utilitat funcional
vinculada a la producci hortcola, es vincula a uns ideals especfics de comunitat i de
societat. A partir daix, es fa necessari considerar els horts comunitaris no noms com
a espais ecolgics i naturals, llocs de creaci i trobada on aprendre i practicar tcniques
tradicionals de cultiu, reciclatge o intercanvi, sin tamb com a espais espontanis de
lapropiaci i lautogesti comunitries dins d'un entramat urb cada cop ms
urbanitzat, compacte i regulat. Cada cop ms sovint i potenciat per les condicions de
precarietat social generades en una poca de recessi econmica filla duna crisi de
lalta finana capitalista - s'engeguen projectes socials dautogesti que produeixen
horts urbans comunitaris com a espais on recuperar el saber sobre l'origen del menjar, la
tradici agrcola, les tcniques de cultiu, i tamb la possibilitat de creaci de contextos
de venat que reforcen les relacions socials a traves de lajuda recproca, laprenentatge i
la transmissi de les arts del saber fer.
En altres termes, aquests projectes comunitaris constituen espais socials i culturals on
sespleten practiques de producci de la mateixa vida urbana produint obres i relacions
socials (Lefebvre, 1974) que garanteixen all que Michael de Certau (2000) va
anomenar linvention du quotidien. El conjunt daquestes practiques constituiria el propi
valor social dels horts comunitaris, que es reflecteix explcitament o implcitament -
en els significats socials i poltics que aquests espais tenen per aquelles persones que els
organitzen i mantenen. A partir de lanlisi daquests significats, sha tornat
indispensable entendre el propi procs de creaci i expansi dels horts comunitaris com
a un fenomen de resistncia urbana en contra de les lgiques neoliberals que
25
determinen la manera de fer i viure la ciutat contempornia. No es tracta noms de

resistir a aquestes lgiques mitjanant duna lluita dirigida a convertir la quotidianitat
consumista en productora, tant de cultius com de cultura popular, sin de una lluita molt
ms amplia per i per a la ciutat mateixa. El valor social dels horts comunitaris, de fet, es
pot entendre realment noms si ho analitzem en relaci al context on aquests espais es
generen i tenen literalment lloc, es a dir en relaci a la ciutat i al seu element constitutiu:
el conflicte (Park & Burgess, 1925). A partir daquestes argumentacions, creiem que el
valor social dels horts urbans comunitaris de Barcelona est determinat per lexistncia
de una srie de caracterstiques no observables als horts urbans municipals, i que alhora
defineixen les diferencies substancials que una tipologia presenta de manera transversal
en comparaci amb laltra. Pel que fa als 7 horts comunitaris analitzats, els elements que
constitueixen aquestes caracterstiques es trobarien en els segents aspectes principals:
1) la presencia dobjectius comuns, 2) laglutinaci venal, 3) la espontanetat i
informalitat relacional, 4) lheterogenetat sociocultural i lassemblearisme, 5)
lapoderament personal i collectiu, 6) lapropiaci espacial.
Tot i que el conjunt de raons
que porten a la creaci d'un
hort comunitari pugui diferir
dun a laltre, aquelles
motivacions que sustenten la
seva presncia al territori urb
semblen confluir cap finalitats i
objectius idntics. Es cert que
aquests objectius, siguin de
caire social, ambiental, ldic,
etc., es declinen diferentment Dues venes de diferents edats s'apropen a veure l'Hort de
Vallcarca (Imatge 079).
en relaci al context histric,
poltic i econmic que caracteritza els respectius barris que acullen un hort comunitari,
per en general les finalitats explicites daquests espais oscillen de lautoconsum i
lautoproducci a loci i la voluntat de mantenir el contacte amb la natura. Lligat a aix,
hi troben tamb un altre objectiu que potser sigui el ms implcit i importat: la idea de
fer barri. Es a dir, de trobar-se, parlar, i relacionar-se entre venes i vens en un espai
urb que afavoreix una aglutinaci venal molt potent i activa:
26
[Los objetivos y finalidades sociales del huerto] nunca son tan explcitos, pienso yo, son ms bien
implcitos como la idea de integrar, integrar en un espacio hecho de encuentro, un espacio para
relacionarse de otra manera, para generar una cultura ms colaborativa, para favorecer la
convivencia esto a nivel social, no a nivel poltico, pero creo que siempre tiene esta finalidad
que el huerto en s es un medio para alcanzar este objetivo de fondo que sea un barrio ms
cohesionado, ms solidario, con ms voz tambin frente frente al mercado, frente a la
poltica algo que sea capaz de movilizarse por sus propios objetivos, sea capaz de ponerse en
accin, que despierte.38
Tal com suggereix la opini daquesta informat de lHortet del Forat, el poder dun hort
comunitari consisteix en engegar tot un conjunt denergies i voluntats individuals que es
troben al barri per fer-les convergir cap objectius comunes. La importncia daquesta
idea de cohesi social, que es genera a traves de lentusiasme collectiu i es mant
activa grcies a les relacions dajuda mtua i la solidaritat, ens la confirmen, entre
altres, tamb els testimoniatges recollits a lHort del Xino i a lHort Indignat del
Poblenou:
Los que vienen aqu aportan un poco de entusiasmo y de energa. Cada uno tiene sus motivos
para venir al huerto. Como colectivo lo que tiene que generar es cierto entusiasmo, ciertas
propuestas que sean activas, porqu sino es un sitio muy fcil para venir y contar muchas penas.
Es un sitio que no te pide nada, solo te pide que le pongas entusiasmo sino es fcil que el colectivo
se venga abajo.39
Es un espacio de solidaridad, espacio de ayuda mutua, espacio de conocimiento, y espacio de

amistad entre la gente que formamos parte de esto y que nos vamos conociendo. Las diferentes
formas de vivir que puede haber, aqu empiezan a disolverse No s si tiene mucho que ver con
el tema de la tierra: el hecho de que t ves crecer en armona cosas que has ido plantando as
pequeitas y se han ido desarrollando y hasta que no den fruto y tal,y no te pide nada a cambio.
Y esto es un ejemplo de la manera de vivir y hacerlo. 40
s interessant notar com en

aquests dos diferents
testimoniatges, ambds
informants hagin remarcat de
forma explicita el fet que lhort
comunitari del que parlen
respectivament es percep com a
un espai "que no et demana res a
canvi", sin una mica
dentusiasme personal i, com Un cartell a lHortet del Forat que expressa la voluntat de
cuidar de lespai on es troba lhort (Imatge 074).
vrem en altres ocasions, d'afecte
38
39
40
27
i de cura del propi espai urb del barri. Dir que lhort no et demana res a canvi
significa que l's i la practica del seu espai fsic i social no requereixen als seus usuaris
cap criteri ni condici especifica per accedir-hi. Labsncia duna especificitat implica
labsncia duna formalitat. Es a dir, aquests espais es regeixen per les seves prpies
lleis, que son implcites: les de la informalitat i la espontanetat de les relacions socials
que shi generen. Com senyalava linformant de lHort Indignat del Poblenou, aquestes
lleis fan s que dins de lhort les possibles diferencies entre els seus usuaris es
dissolguin. Els principis de la informalitat i espontanetat que caracteritzen de forma
substancial els horts comunitaris, es poden entendre a fons noms a traves de la
comparaci daquests amb la normativa que regula laccs i ls dels horts municipals:
Pel que jo se, els horts municipals estan dirigits bsicament a una poblaci que es la gent major
de 65 anys, persones jubilats, i llavors clar...aix exclou molta... una gran part de la poblaci, no?
...que tamb pot tenir inters en participar en fer un hort... Llavors aqu, pues, ...son gents de
diferents edats, des de la nena de 6 anys fins a la gent ms gran... i entren i surtin quan..., o sigui
que la gent pot entrar i sortir sense que li demanin el carnet de... quina edat te, no?.41
Un dels principals aspectes que diferencia

amplament les dues tipologies dhorts
urbans s la prpia presencia duna
normativa formal que estableix quines
persones poden o no poden tenir accs als
horts municipals. Un aspecte que, com diu
el informant de lHort Pienc, acaba per
excloure gran part de la poblaci que pot
tenir inters en participar i gaudir de les
possibilitat que ofereix un hort urb al seu
barri. Es tracta de una limitaci que no Un cartell de benvinguda a lentrade de l`Hort Indignat
del Poblenou (Imatge 0133).
trobem en ning dels horts comunitaris
presents a la ciutat, on domina limperatiu de lobertura i la benvinguda generalitzada.
En aquest sentit, s interessant saber que tots els horts comunitaris analitzats, i sobretot
aquelles que no sn molt visibles des de lexterior, no deixen mai de buscar visibilitat
cap al seus barris. Lobertura i la informalitat que vehicula la presencia de lHortet del
Forat, per exemple, que gaudeix de una gran visibilitat dins de la plaa central del seu
41
28
barri, permeten que la gent que ve lhort des de fora, passejant pel carrer, sinteressi pel
que est passant al seu interior i hi entri sense ning comproms:
Yo creo que aqu, la gracia que tiene [es] como esta plaza congrega tanta gente, sobre todo por la
tarde [] que espontneamente los nios se acercan y entran, muchos, porque pasan solos los
nios que viven por aqu. Como que los padres los arrojan los mandan a jugar por la plaza, y
entonces el huerto tambin les llama la atencin y empiezan a entrar, y [] es muy normal que
los nios entren y que empiecen a acompaarte. Y entonces t all vas haciendo una especie de
taller informal de educacin ambiental. Adems de los formales, estn estas instancias de
encuentro que son informales, que son quiz mucho ms potentes incluso, que se dan tanto
prcticas cotidianas del cuidado del espacio, del cuidado de la apropiacin del espacio al final.42
Lespontanetat que regula i defineix les relacions socials dins dels horts comunitaris
dona una visi mes orgnica de lample ventall de funcions que els mateixos ofereixen
com a espai social als respectius barris. Al mateix temps, aquesta visi ajuda a difondre
pels imaginaris ciutadans les realitats dels horts comunitaris com a exemple i alternativa
possibles:
Me gustara que el huerto se mantenga, que funcione como funciona y que crezca conseguir
ms gente cada vez y cubrir todos los turnos para aprovechar mucho ms y abrir mucho ms al
barrio, y a todo el mundo, vaya, que lo sepa usar con un poco de cario y tal. Despus lo
interesante sera que no fuera slo esto un gueto, sino que se extendiera y provocara mucho ms
huertos por all, o que no provocara sino colaborar nosotros con otros huertos y que sean un
modelo para extender a toda la ciudad, no para quedarse como un reducto que, quiz, no sirven
para nada. Pero sobre todo eso que siga abrindose a la gente y se mantenga, y que lo acaben
queriendo los vecinos, no? para que se pueda mantener el espacio.43
No s casual que cadasc dels horts comunitaris de la ciutat es concebi per part dels
seus usuaris com un espai per a tothom, que funciona com un lloc de producci i
relaci socials entre vens i venes de diferents edat, gnere i formaci social i poltica.
El nostres informants de lHort Indignat del Poblenou descriuen de forma immillorable
aquesta peculiar heterogenetat que caracteritza els horts comunitaris:
Nosotros sentimos que en los huertos pueden venir variedades de personas, de todas edades, de
gente joven, mediana, chavales, jubilados, hombre, mujer, personas con sillas de ruedas todos
pueden ponerse a trabajar y hacerlo bien.44
Aquest tipus de reivindicaci la podem trobar repartida per tots els horts comunitaris de
Barcelona, on els seus usuaris reclamen que tota la gent de qualsevol lloc, gnere i edat
interessada en loferta tant ambiental com social que donen aquests espais hi pugui tenir
lliure accs, ja que no es tracta d'una oportunitat reservada per a un exclusiu grup de
persones com passa en el cas dels horts municipals.
42
43
Extracte de lentrevista 017, realitzada a lHort Sec.
44
Extracte de lentrevista 016, realitzada a lHort Indignat de Poblenou.
29
Com hem esmentat abans,

lAjuntament de Barcelona, a
travs del departament de
Medi Ambient, treballa des del
1996 per regular i controlar els
horts municipals presents a
cada districte de la ciutat. A la
pgina web de l'Ajuntament, el
projecte s'anuncia com a
participatiu, donant
importncia al gran valor El cultiu d'hortalisses com a practica compartida a l'Hort de
Vallcarca (Imatge 085).
social per els seus participants i
per a l'intercanvi entre generacions pel que fa a la possibilitat de l'educaci
mediambiental que es pot oferir a la canalla. Aix mateix, es promociona l'alt valor
ambiental que els hort municipals tindrien a la ciutat, ja que esdevenen nous espais
verds pblics en els quals l'horta s la protagonista.45 Malgrat aix, hem comprovat que
aquesta tipologia dhorts s'adrea nicament a gent gran i empadronada al districte on hi
ha l'hort, i es basa en una rgida normativa que preveu la imposici de pautes
dorganitzaci i gesti formalitzats a nivell espacial i temporal:
Els horts municipals tenen... donen una parcella individual a una persona que cuida daquella
parcella, i et la donen per 5 anys, et la deixen a ls per 5 anys... i no pot sortir dall... i aqu en
canvi lhort es de totes les persones que venim i el cuidem entre tothom, no? ...i no se quant dura
aix per ja portem dos anys i durar fins que no ens cansem dels horts urbans perqu ja tenim
altres coses, no se... per no hi ha un lmit en el temps, no? Son... diferencies ...o sigui...
substancials, les diferents maneres de plantejar les coses, tots dues tipus es diuen horts per sn
diferents.46
Hay diferencias entre un huerto comunitario y el huerto, por ejemplo, que est administrado por
el Ayuntamiento huertos que pertenecen a Parcs i Jardins, me parece, que gestiona este tipo de
huertos, y lo hacen para personas jubiladas bsicamente y con un tiempo, o sea que puedes
estar 5 aos y a los 5 aos tienes que marchar y dejar ese sitio a otro. Entonces nosotros, desde
aqu del Huerto Indignado, no compartimos esa idea porque es una gran diferencia tienen un
carcter individualista, de propiedad privada, por un periodo de tiempo este espacio te pertenece y
est cercado, con acceso restringido no es un espacio para todos, es un espacio slo para el que
fue beneficiado con esta situacin.47
Per als nostres informants, la prohibici de laccs als joves i adults menors de 65 anys,
la parcellitzaci individual, ls restringit en el temps i la falta dautogesti de lespai,
45
Vegeu: http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/.
46
47
30
representen elements que creen individualitat i competitivitat, i produeixen forts

processos dhomogenetat dins dels horts municipals. La suposada finalitat de b
collectiu i el valor social que des de lAjuntament es pretn conferir a aquests horts
queden com un concepte confinat dins de la seva prpia ambigitat, ja que representen
mines de saber tradicional atrapat dins de les tanques que les delimiten. En altres
termes, la manca dun sentiment de collectivitat i duna participaci realment
heterognia i transgeneracional dins dels horts municipals implica que la seva potencial
producci sociocultural difcilment es pugui transmetre al conjunt de la societat, perqu
tant les seves finalitats com la seva gesti no contemplen el desenvolupament duna
prctica quotidiana compartida:
Durante 5 aos esta persona, pues puede sentirse a gusto all, pero no comparte con otras
personas, bueno solamente la cosa del huerto, no?, pero no en el sentido que nosotros
planteamos, que tu entras aqu y tienes una manera de hacer las cosas []. Pues eres una personas
que te vas all a dedicarle tus horas al huerto, y te vas p casa y a la hora de las cosechas te
recoges tus cosas y ya [], sta la diferencia entre huertos okupados, que le das un uso social, al
huerto que es administrado desde la altura, mandado, con un reglamento y con una serie de
limitaciones []. La otra cara de la moneda es lo que tenemos aqu, no? la apertura que
tenemos, que no hay nadie fijo aqu todo el tiempo sino que cuando tiene otra cosa, o se traslada
de sitio, este sitio es ocupado por otra persona que est en lista de espera.48
A banda daquestes limitacions objectives, els horts municipals presentarien aspectes

profundament contradictoris en relaci amb el suposat valor ambiental que les
institucions atribuen als mateixos per justificar la seva presencia a la ciutat. Segon un
informant de lHort de Vallcarca, semblaria que alguns dels horts municipals del barri
presenten una infraestructura innecessria, o sigui que no contemplen una estratgia de
sostenibilitat que reprodueix els recursos materials mitjanant el reciclatge:
Yo el nico que he visitado es aqu, los huertos del Turull, que son municipales. Entr, o sea,
entr porqu me col, porqu la puerta est cerrada, o sea, si no tienes la llave no puedes
entrarpero buenosalt y, dije, voy a ver qu pasa aqu. La diferencia que vi, o sea la
infraestructura es bestial: hay muchsimo dinero invertido y no se bien para qu. De huertos que se
estuvieran trabajandoyo vique sesi hay quince huertoshaba tres. Haba cosas plantadas,
pero de dedicacin tampoco se le vea. Y la infraestructura bestial. Por ejemplo cada huerto tena
una compostera,me acuerdo que Oscar lo estuvo mirando, vala trecientos eurosy aqu lo
hemos hecho con pales reciclados.49
Si analitzem aquest aspecte des de la perspectiva ambiental seguida pels horts

comunitaris on el concepte decologia sentn a partir dun enfocament holstic a
lagricultura urbana que minimitza o anulla els recursos econmics i materials ,
obtindrem un exemple de com els horts municipals tendeixen a no complir amb els
48
dem.
49
31
criteris mnims de sostenibilitat que fonamenten un real valor ambiental. Aquesta

important contradicci, conjuntament a un tipus dorganitzaci que reglamenta la
restricci de l'accs noms per a un determinat sector de la poblaci i la concessi de
una parcella individual limitada a 5 anys, pot arribar a generar un gran dilema tamb
per als propis usuaris dels horts municipals. Al barri del Raval per exemple, hi ha
constncia de que alguns vens, al terminar els 5 anys de concessi de la parcella que
tenien assignada a lhort municipal del carrer San Pau, es van traslladar directament a
lHort del Xino. No es casual que hi hagi ocasions en que el trasllat a un hort comunitari
es dona amb tota la famlia:
Lzaro era un abuelo de aqu de toda la vida,

que se ve que tuvo una parcelita en el huerto
de aqu de San Pau, de la Xarxa dHorts. Tuvo
su parcelita durante cinco aos y bueno, se le
acab. [] Era parte de su vidilla, de jubilado
y de todo. Empez a venir por aqu, y est su
nieta que tiene varios hijosvienen en
familia. En el otro huerto haban problemas,
porqu en el otro huerto las familias no pueden
participar directamente de la actividad. Est
cerrado para jubilados y jubiladas.50
En definitiva, la formalitat que domina

lorganitzaci dels horts municipals
defineix les contradiccions, i alhora les
limitacions, del valor social que aquests
Espai organitzat com a rea per a nens i nenes a espais podrien tenir a la ciutat. Per
l'Hort de Vallcarca (Imatge 0091).
tamb perjudica la espontanetat de les
relacions entre els seus usuaris, i no permet aconseguir lampla heterogenetat que
singularitza la diferenciaci relacional dels horts comunitaris, on es pot trobar qualsevol
tipus de persona que tingui ganes daprendre i compartir experincies sempre diferents.
Moltes vegades, per exemple, la gent que es troba a un hort comunitari no ve
exclusivament del mon de lagricultura, sin de interesses diferenciats relacionats amb
la musica, la sociologia, lart en general, leducaci, etc. Aquest aspecte permet que les
temtiques mes prpies de lecologia poden solapar-se amb moltes ms qestions
socials, generant nous interesses i dinamitzant la diversitat de les relacions que shi
donen:
50
32
Creo que los huertos, por lo menos aqu en el Xino, engloban gente con intereses muy diversos.
Por ejemplo yo de agricultura no tena mucho inters, pero me interesaba mucho el aspecto social
de este lugar, del como poder colaborar con mis conocimientos en un espacio en que creo, y
creo que es positivo. Hay gente con muchos intereses diversos que tambin hace que sea ms
enriquecedor.51
En aquest sentit, els horts comunitaris representen espais polivalents a nivell social,
cultural i educatiu, que es mantenen constantment actius grcies a practiques
comunitries que traspassen les diferencies, fomenten la transversalitat generacional i de
gnere i reforcen els vincles socials en contexts de venat. Lluny de crrer el risc de
l'homogenetat, els usuaris dels horts comunitaris saben fer confluir tota la seva
heterogenetat en un nic espai que es percep com collectiu i sarticula segent un sens
fi didees diferents i dusos i creacions de lespai sempre variades i possibles:
Aqu no venimos a hacer una cosa. Aqu venimos a hacer muchas o nada. Potencialmente se
puede hacer de todo. Un da conversando con Renanse le ocurre hacer por primera vez un horno
de barro, que l haba visto en Bolivia hacer muchos, pero nunca lo haba hechohastano s, yo
que tena la ilusin de volver a vivir una tmbolaeso no se puede hacer en cualquier parte.52
Fomentant l'aprenentatge collectiu i

lintercanvi comunitari dexperincies,
els horts comunitaris es configuren com
a un laboratori constant i ric de
potencialitats per a la producci tant
material com cultural de la comunitat.
Aquests espais no es redueixen noms al
cultiu dhortalisses o al desenvolupament
dels tallers o dels menjars populars, sin
que tenen la finalitat de difondre al propi
barri un model de vida ms sostenible i
equilibrat des de un punt de vista
ambiental i social:
El repte ms gran per nosaltres era com fer

que la gent que en principi no compartia les
nostres formes de treballar i de organitzar-
nos... fer-li entendre que aquesta era una bona
manera de organitzar-se, explicant-li... i que
El forn de fang autoconstrut a lHort del Xino
sents que era aix... una bona manera de
(Imatge 0053).
treballar. I quan et dic daquesta gent gran
que [...] ve del mn del camp i que havia
51
dem.
52
dem.
33
tingut la seva horta als marges del riu o no se que... tota aquesta gent dhort en sabia molt, per de
relacionar-se entre elles i de deixar de competir i de ...produir al mxim, i tot aix... daix no en
sap, no? I llavors tenem molta voluntat de veure que es podia fer.53
Aquesta manera dorganitzar-se de que ens parla el nostre informant del Hort B,
basada en lautogesti i feta de relacionalitat, es basa en lidea compartida de fer part
duna collectivitat que sautoregula mitjanant el principis constitutius de
lassemblearisme. Als horts comunitaris, de fet, una de les maneres de prendre decisions
a nivell collectiu s l'assemblea, per aquesta noms representa una de les instncies
possibles ja que tamb nhi ha altres que es donen de manera ms informal.
Lassemblea ofereix les ocasions millors per debatre una proposta, aprovar una idea o
engegar un projecte, per tamb constitueix el lloc idoni per solucionar problemes i
buidar inquietuds. Tot aix es realitza a traves del dileg recproc, s a dir simplement
parlant entre els diferents membres de lhort per tal darribar a una soluci comuna:
Dins de lhort, la manera de solucionar els problemes es parlar-ho tot plegats i intentar que ning
vagi a la seva i tampoc imposar un punt de vista, no? Intentar parlar-ho i arribar a un acord, parlar-
ho expressant els diferents punts de vista i arribar a una soluci comuna. Lhort es de tothom i
intentem que les decisions les prenem entre tothom. 54
Segons els nostres informants, lassemblea s la eina ms important que posseeix

qualsevol hort comunitari per tal de transformar tota potencialitat individual en
collectiva. Aquest dispositiu de transformaci suposa la elaboraci del concepte de
democrcia, enforteix lidea de comunitat i produeix un sentiment de pertinena i
defensa del espai:
Por ejemplo las decisionesla manera de el ejercicio de la democracia! [] que podemos

tener un proceso de deliberacin, de debate, de discusin y de toma de decisin entre los que
vamos a estar involucrados en el barrio de aqu o sea que no venga una persona externa a
regular lo que tiene que ocurrir en tu espacio y en tu territorio.55
Tal com posa en evidncia la nostra informant de lHortet del Forat, l'assemblea genera
la participaci activa de la gent del barri, i no noms dels seus usuaris. A diferncia del
que passa als horts municipals, aquesta promiscutat participativa possibilita que les
problemtiques del propi barri traspassin simblicament els limitis fsics d'un hort
comunitari:
Mediante el asamblea puedes hablar libremente de cosas que pasan en el barrio, no solamente en
el huerto hay veces en que se transmiten cosas del barrio y en esos sitios del Ayuntamiento
53
54
55
34
[los huertos municipales] este tipo de cosas no se suelen plantear porque no hacen la asamblea,
no funcionan como asamblea, ni funcionan tampococomo autogestionarios.56
Linformant de lHort Indignat del Poblenou ens indica que, una vegada ms, els lmits
establerts per la formalitat dels horts municipals determinen les dificultats de les
institucions per oferir un model de participaci actiu i real a la collectivitat. s
justament a travs de la reflexi sobre aquest aspecte, i fent un parallelisme molt
interessant entre el Consell de Barri del Fort Pienc i lHort Pienc, que un informant
daquest hort comunitari detecta la manca duna participaci ciutadana real pel que fa al
procs de la presa de decisions per part de les institucions:
El Consell de Barri i lhort son espais molt diferents, no? El Consell de Barri es: lAjuntament
posa les qestions que et dona el barri en una direcci, i desprs les persones de aquell barri
reclamen els seus punts de vista en un altra direcci, i aqu sacaba el tema, no? No hi ha un
aclariment de punts de vista i intentar arribar a un acord [...], jo ho veig com a la manera que te
lAjuntament de explicar-se i de rebre una mica de feedback, per no hi ha una participaci
ciutadana real. Alg dins de lAjuntament diu que es fa i no es fa i... no hi ha una negociaci, un
debat.57
En els testimoniatges d'altres informants, la reivindicaci per a una participaci

ciutadana real es fa encara ms incisiva i reveladora. Seguint el mateix parallelisme que
acabem de veure, entre horts comunitaris i institucions, la nostra informant de lHortet
del Forat marca una distinci molt suggeridora entre dos models de presa de decisions,
un vertical i un altre horitzontal:
La empresa que est subcontratada por el Ayuntamiento es la que gestiona el Casal,significa

que es la que planifica las actividades... pero no dira yo que la planifique tan unilateralmente
porque s hay un el Casal funciona porque hay grupos, entidades o personas que a ttulo
individual ofrecen cierto servicio o ciertas actividades, y entonces van y se la ofrecen a la oficina
de esta empresa y esta empresa ve si las puede incorporar en la programacin de actividades del
Casal. A mi juicio faltara una instancia colectiva, como de o bien de asamblea, no s, una
figura parecida, donde se tomaran las decisiones en conjunto, en colectivo porque hasta el
momento esto es slo algo como bilateral de oferta-demanda de servicios culturales es como
que se limita un poco a esto. No hay una instancia [] que sea una instancia colectiva y desde el
barrio, no intermediada, para que se tomen esas decisiones comunes. Hay gente que no le ve la
diferencia, claro no perciben que [] la diferencia en quien lidera, quien prescribe la agenda,
como se articulan los actores, que canales existen para poder participar le da lo mismo, es un
tema de poder [] que queda concentrado en cierta instancias o que es vertical o horizontal. 58
Segons la informant, la planificaci de les activitats desenvolupades en el Casal del

Barri de Sant Pere seguiria un model decisional de caire vertical, s a dir, des de les
institucions cap al barri. Encara que es doni de forma bilateral i procuri acollir loferta
individual per cobrir una demanda que es presumeix collectiva, aquest model no deixa
56
Extracte de lentrevista 016, realitzada a lHort del Poblenou.
57
58
35
de donar veu a unes necessitats mitjanades i filtrades pel voler institucional. En

contraposici amb aquesta verticalitat institucional i institucionalitzadora, la informant
subratlla implcitament el potencial valor de lassemblearisme als horts comunitaris com
un model alternatiu estructurat horitzontalment, on la presa de decisions va des del barri
cap al barri. Aquesta mateixa preocupaci cap a la tendncia de les institucions de
controlar, mitjanar, regular i uniformar tot tipus de iniciativa ciutadana que ve des de
baix la podem trobar tamb en les paraules dun informant de lHort B:
No se... actualment per fer qualsevol cosa hi ha dhaver una persona responsable o una entitat
que tempari jurdicament per fer aquella cosa, per tal que shi passa alguna cosa es pugui
expressar una responsabilitat cap alg contret. Aquesta forma dorganitzaci talla les ales, i a mi
no magrada gens [...] I aleshores, pues que fa la gent? ...la gent te un cuc a dintre i la gent
sorganitza daltres maneres. El que passa es... la inquietud, no? ...que a mi a vegades em ve, com
podem expandir aix, i que aquests canvis socials que sestan donant es duguin de forma ms
massiva?.59
Un cartell en contra de la "uniformitat" a l'Hort de Vallcarca (Imatge 0097).
Es interessant notar com, de cara a la realitat administrativa que acaben de descriure els
nostres informants, lalternativa possible sembla ser noms una: lautogesti. Com
apuntava la informant de lHortet del Forat, es tracta de un tema de poder, en la
mesura que aquest quedi centralitzat i jerarquitzat en mans institucionals, o b que la
gent comenci a apoderar-se d'ell. Quan la iniciativa collectiva tendeix a ser
responsabilitzada, o sigui normativitzada i, per extensi, homogenetzada per un control
institucional que talla les ales, llavors la gent sorganitza daltres formes. Com hem
59
36
comprovat en el cas dels horts comunitaris, aquestes formes dorganitzaci alternativa

responen a la emergncia i la necessitat dengegar projectes comunitaris basats en la
immediatesa de les relacions i de la presa de decisions. Es tracta de projectes socials que
no tenen que ser entesos necessriament com una mera expressi danarquia collectiva
en contra dels poders institucionals, sin como una forma inevitable de resistncia
social que es posa al marge daquests poders i que prescindeix sistemticament dells.
En aquesta direcci, un dels principals elements que constitueixen el valor social dels
horts comunitaris es justament el concepte dapoderament, ents tant a nivell personal
com collectiu:
El valor principal dels horts comunitaris es lapoderament personal, est clarssim! ...no se
perqu, per a vegades tenim la sensaci que no som capaos ...i projectes aix ens demostrem que
amb ganes i energia... sense diners, sense espais, sense coneixements, noms amb ganes i energies
i comunitat es poden fer un munt de coses. Aleshores, potser per mi el valor ms important dun
hort urb comunitari o de qualsevol projecte autogestionat que es dugui a terme... lapoderament
personal i collectiu, clarssim.60
En altres paraules, als horts comunitaris l'apoderament es configuraria com un ample

procs de carcter social on, mitjanant el lideratge collectiu, lidea de comunitat,
lassemblearisme i la practica de lautogesti, els seus usuaris reemplacen l'estructura
piramidal mecanicista per una ms horitzontal. En aquesta estructura horitzontal, la
participaci real de tots i cadascun dels individus dins de lhort comunitari formen part
activa del control del mateix amb la finalitat de fomentar la riquesa i el potencial del seu
capital hum, que posteriorment es veur reflectit no solament en l'individu sin tamb
en la prpia organitzaci collectiva. Sens dubte, podem afirmar que aquestes
argumentacions valen per a la gran majoria de horts comunitaris actualment presents al
territori barcelon, per creiem que en aquells que han nascut ms recentment a la ciutat
aquesta visi va ms enll. En horts comunitaris com, per exemple, lHort Indignat del
Poblenou i, sobretot, lHort de Vallcarca, el procs d'apoderament collectiu propicia
que tant els seus usuaris com el seu respectiu venat incrementin el seu poder, es a dir,
que accedeixin a l's i control dels recursos materials i simblics, guanyin influncia i
participin en el canvi social que es dona o es desitja donar al propi barri. En aquests
dues horts comunitaris hem comprovat clarament com el fenomen de lapoderament, a
banda denfortir y preservar la identitat social dels barris on es troben, porta amb si
tamb un procs pel qual les persones es consciencin dels seus propis drets, capacitats i
interessos, i de com aquests es relacionen amb els interessos d'altres persones amb la
60
dem.
37
finalitat de participar des d'una posici ms slida en la presa de decisions i estar en

condicions d'influir en elles:
El barrio de Poblenou es un barrio muy humilde y la gente haba perdido esto de un espacio de
comunicacin, y luego del movimiento del 15M la gente est haciendo nuevamente se est
dinamizando ytratando de hacer una vida de barrio, de comunicacin, de reencuentro que es
complicado en una ciudad como Barcelona donde hay un trnsito una ciudad que la han
enfocado al turismo, es importante no perder esta identidad del barrio. 61
Ara b, considerant que la identitat d'una ciutat no es pot plantejar des de dalt, ni est
caracteritzada noms per la seva arquitectura material i formalitzada, creiem que la
expansi dels horts comunitaris a Barcelona com a practica comunitria i
autogestionada representa de manera paradigmtica una part de la lluita de molts dels
actuals moviments socials i poltics. Aquesta lluita naixeria en el si i en contra
d'aquelles dinmiques poltiques i econmiques que tendeixen a excloure determinats
collectius o grups socials de les possibilitats de construcci duna ciutadania real i
activa, entesa arran dels conceptes de participaci i apoderament. Al llarg de les
ltimes dcades, aquests processos d'exclusi han estat aguditzats per violentes
poltiques urbanstiques de cort classista, promogudes per fi de perpetuar determinades
maneres de viure, pensar i habitar la ciutat en termes neoliberals. Es tracta, simplificant,
d'aquelles formes de fer ciutat dirigides a plasmar les experincies subjectives dels
usuaris de l'espai en termes d'obedincia poltica i consum comercial formalitzat (Varela
& lvarez-Ura, 1989). Aquesta manera de concebre la ciutat acaba reproduint
veritables prctiques i representacions de la mateixa ciutat en si, on tot el que no
produeix diners, com els horts comunitaris, no t cabuda alguna:
[El sistema capitalista] es excloent, el problema es que ens exclouen com a... com a.. o sigui, en
el moment en que pensem a fer una estadstica sobre que necessita una ciutat resultaria que sest
excloent tota aquesta part humana, no?... i part humana significa tot lo que no sigui diners... [...] i
llavors clar, jo crec que lAdjuntament necessita aquestes solucions que ven de part de la gent, i el
mateix Adjuntament te problemes a la hora de absorbir-les perqu les lleis que shan quedat per
regular-les no permeten aquesta flexibilitat ni aquesta inserci, adaptaci de recursos; al reves: son
un problema. Doncs, des dels horts em sembla que estem anant a un punt molt... molt... important:
que ja no estem demanant una cosa concreta, estem mirant una mica ms al problema dorigen
perqu realment aquestes coses es puguin donar, amb riquesa, no? ...que es puguin aprofitar. I aix
ja no es ...jardineria, aix es cultura.62
Dir aix ja no s jardineria, aix es cultura significa reivindicar el valor social dels
horts urbans comunitaris de cara a l'actual lgica de mercat a la qual el poder poltic ha
sotms la ciutat contempornia i el seu espai urb. Aix implica que el paper social i
61
62
38
poltic que els horts comunitaris juguen en el desenvolupament dels actuals moviments
de re-apropiaci venal de lespai pblic s torna fonamental:
Fins ara la idea era estar feli, treballar, consumir i ja esta, poca cosa ms, no? [...] jo veig que, al
cab i al fi, lo que estem fent es poltica. Diferents persones juntes per un objectiu en com, portant
un model de participaci ciutadana actiu, fent barri i proponent el canvi social... reclamant el espai
ciutad, ...pensant com a grup.63
Parece como si de repente ha habido un conciencia social de que las cosas se pueden hacer
diferentes. Para m es un poco como si en el contexto urbano la gente est recuperando su derecho
a la ciudad, a usarla y a que es suya, por una parte esto, por otra la concienciacin del verde, de
tener practicas ms sanas, ms saludables.64
Nosaltres tenim un espai a la ciutat, la nostra casa, per hi ha una part de la nostra casa que sens
oblida i que es la part compartida, que es el carrer, es a dir tot el espai de intercanvi que hi ha fora
del espai privat. Llavors que passa? Que aix, que es super important i que aqu sempre ha estat
necessari, o sigui una necessitat bsica per a la supervivncia de la gent, pues a la ciutat es va
perdre, no? [..] Llavors passa que la gent es torna a apropiar-se de aquestes espais, els horts urbans,
on no noms pot crear el seu menjar sin que seduca, es troba i sho passa be [...] ...lo que hauria
de passar a les places esta passant als horts. 65
La comparaci dels horts comunitaris

amb les places de la ciutat no es casual,
sin extremadament representativa de
la tendncia amb que molts horts
comunitaris reprodueixen simblica i
fsicament al seu espai interior lidea de
gora en el sentit etimolgic del
terme. Les reivindicacions que es

generen als horts comunitaris, de fet, no
noms expressen la voluntat d'aprendre
i conservar els coneixements per a una
bona collita o de reproduir un ambient
sostenible, sin la emergncia de
reapropiar-se despais pblics on
practicar formes diferents de fer ciutat
que promouen lorganitzaci Dos exemples de com l'espai central de l'Hort Pienc
i de l'Hort Indignat del Poblenou reprodueix l'idea
autogestionada i la gesti comunitria: de plaa (Imatges 0036 i 0129).
63
64
65
Extracte de lentrevista 003, relitzada a lHort Pienc.
39
Jo crec que cada hort en si te el valor de crear comunitat, de reapropiar-se de lespai,... de

reclamar-lo i fins i tot pues aix, reapropiar-se de lespai i de la ciutat... per als propis vens i
venes, de fer... de crear maneres de fer diferencies realitats dautogesti i gesti comunitria. Jo
crec que la ciutat esta dissenyada, i ms Barcelona que esta de cara al turisme i... que es una postal
prcticament i cada cop privatitzen ms els espais ...nomes cal veure que a la ciutat cada bar te la
seva parcella de terrassa que esta a la vorera, no? ...i la vorera es lespai per transitar que tenen els
vianants, i ara ja hi ha llocs privatitzats [...], es la manera de veure com es pot treure amb el negoci
el espai ciutad, no?.66
Parafrasejant les paraules del nostre informant de lHort Pienc, la ra de fons de cada
hort urb comunitari s resistir i lluitar en contra d'una lgica de poder generada i
alimentada mitjanant un procs pel qual es produeixen meres plusvlues. Aquest
procs s'articula simblica i fsicament amb l'espai urb,67 que seria mobilitzat,
regenerat i transformat per un urbanisme que pretn afinar-ho a les necessitats
d'acumulaci del capital (Rabinow 2003; Harvey, 1992). Per poder entendre millor
aquest aspecte, s indispensable descartar la imatge dall social i dall econmic com
dues esferes exemptes la una de l'altra (Wolf, 1982), i comenar a veure el propi espai
urb en termes de mer valor de canvi (Harvey, 1982 i 2007; Lefebvre, 1974). Es a dir,
lespai es torna una mercaderia molt valuosa a la merc d'aquesta lgica neoliberal que
s'articularia seguint un ordre espacial racionalitzador que anulla tota relacionalitat
(Weber, 2002). Necessitat imprescindible per a aquest ordre s configurar-se mitjanant
una geografia del capital, s a dir, generar un paisatge fsic creat a la seva prpia imatge
i semblana on puguin tenir literalment lloc els propsits de producci i reproducci del
sistema d'acumulaci (Harvey, 1985; Martnez Veiga, 1991). L'espai urb, llavors, ha de
ser comprs com part integrant de tal geografia, com l'espai fsic i simblic on aquesta
pren forma i es reprodueix. El tipus durbanisme que ordena aquesta geografia seria el
producte dun conjunt de coneixements tcnics i retriques inopinables per part de la
collectivitat, organitzats per part dinstncies de poder que confereixen a l'espai la
mobilitat entesa en termes econmics - necessria per assegurar i mantenir la seva
condici de mercaderia. Una condici que sempre ms sovint saconsegueix ignorant
sistemticament la realitat social, histrica i cultural que constitueixen la identitat dun
66
67
Cal remarcar que el concepte de espai urb ha d'entendre's a la llum d'un marc teric que requeriria
ser desenvolupat mpliament. Per raons d'espai, ens limitarem ara a assenyalar que quan parlem d'espai
urb ens referim ms prpiament a un espai de la sociabilitat fet d'espontanetat i relacions (Lefebvre,
1976), ents com l'esfera on esdev la vida social (Jacobs, 1973; Joseph, 1988) per tamb com a espai
d'enfrontament i conflicte. Per sobretot com un espai concebut de manera globalitzadora: en les seves
facetes interferents i interdependents d'espai de les relacions de producci i espai arquitectnic (Herin,
1988).
40
barri, i sense prendre en mnima consideraci els elements que permeten la reproducci
espacial de les relacions socials del seu venat:
Gente de la oficina viene a trabajar sus 8 o 10 horas, marchan p sus casa y no tienen relacin
con el vecindario ni nada. Y esta es la propuesta del 22@: tener oficinas para que el empresario
venga en coche, llegue, estacione, y se vaya o sea, olvidando al barrio, olvidando el entorno. No
es un proyecto que tiene en consideracin a la gente, no la integra, no es un proyecto participativo,
para nada. Por ejemplo, en este solar est previsto hacer planta baja y pisos, y parquin con lo
cual se iba a un tipo de vivienda para una clase pudiente, cualquiera no poda venir aqu, no? lo
cual contrastaba con el resto del barrio de esta zona de por aqu que son viviendas ms bien
humildes, viviendas de trabajadores y trabajadoras. Y esto pues era crear aqu una isla de personas
que normalmente no suelen integrarse con vecinos de al lado son otro tipo de clase un poco
clase media pudiente.68
Darrere del llenguatge tcnic i pericial de l'urbanisme neoliberal, s'oculta una retrica
indispensable per desplegar l'acci administrativa i el control racionalizador sobre
l'espai mitjanant intervencions urbanstiques que es pretenen urbanes. Es tracta, en
realitat, d'una eina indissolublement associada als processos de higienitzaci i
normativitzaci dels individus, que es justifiquen a traves de discursos i representacions
arbitraries de la collectivitat. Ens referim a aquella conceptualitzaci idealitzada d'un
espai pblic de qualitat gratutament privat de tota estructuraci jerrquica, i on les
institucions pretenen donar literalment lloc a qualsevol ideal de democrcia, civisme o
ciutadania (Delgado, 2011). Aquesta retrica obstinada pretendria revelar els suposats
beneficis dun espai harmnic, pacificat, sense conflicte; un espai on noms cap la pau i
la tranquillitat dunes relacions socialment estrils, abstractes de qualsevol tipus de
practica de dominaci i control institucional. Es configuraria aix un espai illusori que
no contempla les inquietuds, les contradiccions i les necessitats dels seus usuaris, ni
molt menys la conflictivitat i inquietud intrnseca a cada ciutat. Aquest tipus despai
estaria concebut noms per a una ciutadania obedient i passiva, que gaudiria de forma
despreocupada d'una ciutat que consagra els seus carrers nicament a l'oci i al consum
massiu.69 Avui dia, la suposada igualtat de relacions que implicaria aquest
fantasmagric concepte d'espai pblic es veu desacreditada per una especulaci
immobiliria sense precedents histrics, un procs de gentrificaci que sapropa a la
utopia social, i un control social ests sobre cada tipus de relaci humana. Levidencia
daix s la repressi de cada alternativa no noms possible sin propiciable, un domini
68
69
Aquesta noci de espai pblic representa un concepte avui dia llargament estandarditzat que deu el
seu succs a l's que d'ell han fet molts poltics, arquitectes i urbanistes de prestigi internacional al llarg
de l'ltim quart de segle. Per una visi critica del carcter idealitzat que se li sol atribuir, vegeu, per
exemple, Delgado (2011).
41
institucionalitzat de tota iniciativa collectiva, i una ms mplia explotaci capitalista

sense escrpols de la vida humana en general.
En una societat capitalista on la lluita de classes representa encara una realitat
quotidiana innegable - malgrat tota temptativa dinvisibilitzar-la -, la practica i la
representaci idealitzada d'un espai pblic com all harmonis, neutral, idllic i lliure
d'inquietud i agitaci social arriba a ser una mera fallcia. A partir d'aquestes
argumentacions, tot tipus d'espai pblic sempre que aquest existeixi realment haur
de entendre's en primer lloc com un espai intrnsecament i inevitablement urb, o sigui
incessantment heterogeni i conflictiu; espai del moviment, del canvi i de la
transformaci social; sempre ser l'espai de, per, i per al conflicte (Garnier, 2006). En
aquest sentit, els processos de creaci i difusi de molts dels horts urbans comunitaris
de Barcelona impliquen el reconeixement de l'existncia dexperincies collectives de
l'espai, que engeguen l'elaboraci de models d'apropiaci espacial antagnics dirigits a
trencar amb la dicotomia oci/consum per la que sarticula lurbanisme neoliberal:
Yo creo que espacios como este rompen la dicotoma con que vivimos en la ciudad. Hoy da el
espacio pblico est tan reglado que este tipo de iniciativas no se pueden llevar a cabo y es difcil
conectarse con gente que te ayude a hacer esto posible. En espacio como este generalmente la
gente est dispuesta a hacer esto, a romper ese esquema: trabajo, familia, consumo, ocio. Aqu hay
un poco de todo y segn las necesidades vitales de cada uno, uno se va adaptando. Creo que este
es lo ms bonito que tiene autogestionarse un espacio como este. Romper con la dicotoma
perversa con que nos han vendido que tiene que ser la ciudad.70
La gent que vivim a la ciutat i no compartim aquesta visi, i que tenim inquietuds de fer vida
comunitria i entendre la vida de una manera diferent en la que calen relaciones humanes i
relaciones amb la natura... doncs... aquells que busquem aquesta relaci necessitem espais que la
ciutat per si no dona, no? La ciutat no els dona per s que hi ha llocs on poder-ho fer, si no tels
donen pues tels ha de crear. Jo crec que es aquesta la ra per la que la... el boom que hi ha hagut
[...] o aquesta florida de horts que hi ha hagut ltimament.71
La falta despais a la ciutat, on poder relacionar-se realment i desenvolupar qualsevol

projecte comunitari que sescapi a lgiques espacials establerts des de dalt, porta
automticament a la necessitat de crear els mateixos des de baix, generant formulacions
alternatives dall urb. En aquest sentit, el fet que durant els ltims anys shagi disparat
la demanda dhorts comunitaris a Barcelona no es un fenomen casual, sin que est
relacionat amb lmplia disponibilitat de espais buits72 produda pels processos de
70
71
72
Amb aquesta expressi ens referim a la controvertida conceptualitzaci que la lgica urbanstica
neoliberal fa d'aquells espais de la ciutat que no considera productius o rendibles en termes de mercat
immobiliari. Un bo exemple d'aix s lanomenat Pla Buits (Pla Buits Urbans amb Implicaci Territorial i
Social), un recent pla urbanstic promogut pel departament dHbitat Urb de lAjuntament de Barcelona
sobre una vintena de solars de la ciutat; vegeu: http://w110.bcn.cat/portal/site/HabitatUrba/
42
renovaci urbanstica de la ciutat. Aquests espais son sobretot solars pblics o privats
que en la majoria dels casos es troben totalment abandonats, configurant intermedis
territorials oblidats per la intervenci o a la seva espera, [] llocs amnsics als quals la
ciutat no ha arribat o dels quals s'ha retirat i que encarnen b una representaci fsica
immillorable del buit absolut com a absoluta disponibilitat (Delgado, 2003: 13-14).73
Aquesta absoluta disponibilitat, que els solars abandonats de la ciutat on solen nixer
els horts comunitaris ofereixen a la collectivitat en tant que espais lliures de control
social i duna estructura urbanstica formalitzada, funciona com a un catalitzador
denergies, idees i inquietuds urbanes que reclamen una possibilitat real
dautogestionar-se i relacionar-se:
Todos los talleres que salen son de gente que necesita espacios para poder llevar a cabo sus
inquietudes, sus cosillas que quieren hacer. El hecho de abrir espacios para la colectividad es un
poco la base del movimiento que llama okupa. Si el Ayuntamiento los cediera no habra
necesidad de okupar, pero, coo, no nos los ceden! O sea, el pueblo tiene unos intereses y unas
inquietudes, que por muchos que se les dice: oye, mira, quiero hacer esto No! O sea, burocracia
que no te deja hacerlo. Entoncesbuenola tierra es de todos, no? El espacio es pblico, se
supone. Aunque lo pblico acaba siendo privado, y en mano de cuatro que lo manejan, y no es
realmente del pblico y del pueblo, que es lo que lo pide y que lo necesita. Si no nos lo dan, habr
que cogrnoslo [], y hacemos lo mismo que puede hacer un centro social por el barrio, por
Barcelona, tambin. [] Ofrecemos cosas al barrio y a la sociedad que no se pueden ofrecer en
otros espacios al aire libre. Ofrecer alternativas que el sistema o el Ayuntamiento tampoco te da y
que la gente pide. Nosotros somos los primeros que lo piden, por eso estamos aqu.74
Als horts comunitaris, l'espai deixa necessriament de ser consumat i ents com una
mercaderia esttica atrapada en la seva forma arquitectnica, i comena a ser usat i
viscut com un procs social intrnsecament dinmic que es reprodueix mitjanant les
relacions que shi donen al seu interior i es transmeten al seu exterior. Al llarg del
desenvolupament daquest procs social, assistim a la configuraci espontnia d'un
espai de la desobedincia, conformat per usos no consentits de lespai pbic que
trastoquen de manera immediata les lgiques racionalitzadores de l'urbanisme neoliberal
i les tecnologies institucionalitzades del control social. En altres paraules, l'espai fsic i
social que, literalment, ocupen els horts comunitaris a la ciutat contempornia pren vida
mitjanant la reproducci ampliada de prctiques i relacions socials que no noms
recolzen i reivindiquen lemergncia duna forma alternativa de re-producci dall
urb, sin que necessiten i exigeixen la seva re-apropiaci espacial:
73
Traducci i cursives nostres.
74
43
Nuestra motivacin, que surge

del movimiento del 15M es
reivindicar los espacios los
espacios urbanos apropiarnos
de ellos y el lema es solar
abandonado, solar okupado. Lo
que pasa es que bueno, en el
Poblenou, aqu, hubo un plan
urbanstico, el 22@ que surgi en
pocas de bonanza, de vacas
gordas, y claro era para oficinas
de alto standing, hoteles y en
este plan no se toma en
consideracin la gente del barrio.
Se derrumbaron muchos edificios,
de mucho tipo, fabricas casi
Part del solar on sorgeix l'Hort Indignat del Poblenou pensando en que se iban a hacer
(Imatge 0110). de oro, no? ...con la especulacin
que hubo en su momento y tal, y
tras los aos, resulta que ha venido la crisis del ladrillo y todo eso, y resulta que estos solares
donde en teora tenan que dar un fruto grande de negocios y de dinero pues esto no es posible,
con lo cual han quedado abandonados, en el sentido que no le dan vida a aquello hay un
propietario o varios, y empresas y bancos, que muchos de ellos son los propios bancos los
dueos pues resulta que [los solares] estn muertos de risas. Los vallaron lo primero que han
hecho es derrumbar el edificio que haba para que no sea ocupado, por lo cual muchas personas
que estn en la calle no pueden entrar en estos sitios. Una de las cosas era esta, y el otro es dejarlo
con escombros, porque muchos de estos edificios no los limpiaron siquiera. Sigue habiendo hierba
de todo tipo, escombros, ratas [] y yo creo que las personas que estamos en el movimiento de
de bueno, de extender la cuestin de los huertos urbanos pues estamos en derecho de okupar un
espacio que no tiene vida y nosotros cambiamos esto dndole vida, no deterioramos el sitio, al
contrario lo enriquecemos, y los vecinos agradecen esto. 75
Des dun punt de vista simblic, mitjanant la creaci dhorts comunitaris s'ocupen
espais oblidats i abandonats de la ciutat per denunciar les prctiques especulatives que
caracteritzen un determinat tipus durbanisme. Per tamb per donar vida a espais que
es consideren morts a traves de la seva transformaci en llocs comunitaris i
autogestionats per a la comunitat, que pot aprofitar dels seus valors ambientals i socials
recuperant una forma que histricament sha demostrat possible de viure i habitar la
ciutat:
Es un enriquecimiento para la ciudad que haya estos espacios de convivencia, e incluso de

pacifismo tambin ya que no se plantean cosas violenta dentro de stos quiz la violencia se
pueda ver por la okupacin, pero a veces nos obligan a hacer este tipo de cosas, no? Porque estos
espacios abandonados, y que pasan 5 aos y no se le da un servicio, esto es violento tambin, qu
es ms violento dira? [] Dejarlos as, todo cerrado y tal, tirando todos los edificios que estn
firme y estn bien y tal? porque para que no los okupen hay que tirarlos al sueloEntonces esto
es, sera violento, no? O cmo se le llama a eso? Porque la propiedad de quin es la
propiedad? Cmo llegamos a hacer una propiedad de las cosas, si todo era una cosa universal, de
todos, pblico? Cmo se ha ido eliminando al campo? ya que ha habido ciudad que se han ido
75
44
extendiendo, extendiendoY la propiedad nace de una cosa que era de todos, era pblica, no?
Con lo cual, creo yo, estamos reivindicando algo lo cual nos ha pertenecido antes.76
Aqu estem a la Clota, i es segurament un barri que per un arquitecte de lAjuntament, o per qui
es dediqui a lurbanisme, ser un barri desurbanitzat o... lleig o tal, ...i en canvi per nosaltres
passejar per aquest barri que sembla una mica desorganitzat, que hi ha cases baixes i antigues, i hi
ha jardins i camps... pues, joder, ens aporta una tranquillitat dins la ciutat impressionant.
Aleshores, canviar un espai que era un descampat i convertir-ho en un hort on es poguessin donar
unes interaccions entre la terra i entre les persones, pues era algo molt valus tamb que ens
apanya fer-ho.77
Una pancarta a l'Hort de Vallcarca que expressa immillorablement la principal finalitat del
fenomen de lapropiaci espacial dels solars abandonats a la ciutat (Imatge 0098).
Aquesta interacci concreta entre individu i territori (Garca, 1976) denota una forta
tendncia que caracteritza tots els hort comunitaris actualment presents al territori
barcelon, illustrant les possibilitats d'acci i reestructuraci que dinamitzen els espais
abandonats dins d'un entorn urb cada vegada ms controlat. Es tracta dun procs de
dinamitzaci que genera prctiques, tcniques i relacions que, duna banda,
constitueixen possibilitats reals per a les persones de desvincular-se de la globalitat
mitjanant lexercici dun saber-fer quotidi sobre espais que sescapen al control i que
permeten dissenyar itineraris alternatius. Mentre que daltra banda, representen formes
de vida alternatives que estan constantment en perill de desaparici a causa de
plantejaments urbanstics de radical transformaci del territori, o de la imposici dun
control rgid sobre ls dun espai urb que es forma de manera informal y resisteix dins
dun marc jurdic que ho criminalitza i ho reprimeix:
El miedo que se puede tener es a un plan urbanstico, a un desalojo, a que el propietario lo venda
o cambie de manos, que le interese darle otro uso de l que es eso es lo que ms miedo da, todo
lo dems puede tener solucin. Despus, que entren y rompan y roban lo asumimos S, lo que da
76
dem.
77
45
miedo es perder el espacio, como espacio donde nosotros nos juntamos los vecinos, nos vamos
conociendo y hacemos cosas juntos y espacio para toda la diversidad que hay aqu, que es
diferente de lo que puede haber en el asfalto, en la calle o en un parque. Es un espacio ms estilo
boque, porque no es todo una huerta intensiva y as, y hay animales hay frutas, y vienen muchos
pjaros de fuera y es un buen sitio para la vida aqu Que sea un buen espacio para el barrio y el
medio ambiente, digamos.78
Com sha dit abans, el capital necessita del desplegament d'un ordre soci-espacial on
tant el seu s com el seu consum requereixen la identificaci social i poltica dels
individus en termes substancials, racionals i homogenetzadors, i exigeixen la seva
responsabilitat per a el correcte funcionament de la societat. Aquest ordre requereix
necessriament la interioritzaci de la norma, i s aqu, en el moment exacte que el
subjecte practica l'espai, quan s'estableix la distinci entre la norma, o comportaments
integrats i que s'ajusten a l'ordre soci-espacial imperatiu, i els illegalismes, ms proclius
al desordre i allunyats de la norma establerta (Lpez Snchez, 1990). En aquest sentit,
s fcil entendre com la precarietat que caracteritza l'existncia de la gran majoria dels
horts urbans comunitaris de Barcelona estigui directament determinada per un marc
jurdic-legislatiu que defineix com a illegal, a-legal o tolerable l'apropiaci de l'espai on
aquests es troben:
Nosaltres tenim la okupaci tolerada, per els altres horts estan directament ocupant un solar
privat o municipal... i llavors en qualsevol moment lAjuntament o el propietari del terreny els pot
fer fora, no? Aqu, pues aix, tenim un rotllo amb lAjuntament i ens deixen estar aqu, per be,
amb aix no es diu que dem o de aqu a un any ens diguin no, us sha acabat el xollo i fem ...o la
pista deportiva o fem pisos ...ara ja no, ...per vs-te a saber! Qualsevol cosa se li ocorri venen
aqu i ens trobarem algun dia les maquines que ho arrasen tot i construeixen el que sigui. Per aix
no tenim garantia de ...res [...] es que la cosa es molt precria, estim a un terreny que no es nostre i
el propietari un dia pot dir que el vol fer servir i llavors la maquinaria estatal far el que vulgui. 79
Este es un espacio okupado y es una okupacin que est un poco permitida. Aqu no hay un
propietario que est interponiendo acciones judiciarias contra este colectivo, como ha pasado en
otros huertos en Barcelona. Pero, bueno, est en la okupacin, en un punto que no sabemos qu
pasa si esto se desaloja? Qu pasa con toda la energa vital que se ha invertido? Realmente no hay
una poltica pblica que se est poniendo los pantalones en este sentido. 80
Com confirmen les preocupacions dels nostres informants, la multiplicitat de prctiques

i relacions socials antropolgicament observables als horts comunitaris apareixerien
jurdicament i urbansticament fora de lloc, idealment inexistents entre les convencions
cviques disponibles o concebibles, irremeiablement abstractes del que avui dia es
presumeix socialment acceptable. s a dir, els poders institucionals i les lgiques
urbanstiques transcendeixen de les prctiques socials que aquests espais alberguen i re-
78
Extracte de lentrevista 017, realitzada a lHort Sec.
79
80
46
produeixen, induint la substituci d'una apropiaci espontnia de l'espai amb una

normativitzada i controlable. Aix suposa la manca de un reconeixement real i digne
cap als horts comunitaris, que alhora implica la seva deslegitimaci de cara al model
socialment acceptable que els horts municipals encarnen en tant que jurdicament
controlables i responsables:
Que passa? ...que tot aix te un valor real, que desprs, a la hora danar amb un Adjuntament,
casi no dona suport a la hora de... de... donar-te una seguretat o una viabilitat durable. Perqu te
estan deixant fer per no te estan reconeixent dignament la feina i el servei que ests fent pel barri,
no? I llavors clar, la gent del barri ens hem de fer consciencia de la nostra responsabilitat per
lAjuntament o el Govern ha de reconixer la nostra feina... per molt que no sigui ...una empresa
econmica [...]. LAjuntament pot girar-se desquena i fer que no vull veure aquest realitat, per
des de que jo recordo, aqu a Barcelona els horts han estat un be: agafar-se un tren i que a les
afores estigui plena dhorts es un tresor [que] no sha tingut en compta com a be cultural. I llavors
s, penso que ara es una emergncia perqu abans potser aix va patir una rebaixada per ara ens
trobem que a cada barri hi ha ms dun espai generat per iniciativa ciutadana amb aquesta
dedicaci. I llavors aqu ...es pot dir que sest obviant la realitat, per tant no es que ho cregui, es
que hi ha una mancana. Per mi comena a ser una cosa que fa coixejar el sistema en si. 81
No reconixer la feina que els horts comunitaris fen per a la ciutat significa no voler
reconixer oficialment aquelles manifestacions de carcter social i cultural susceptibles
de ser patrimonialitzades; significa ocultar i obviar una realitat social absolutament
indispensable per al manteniment del equilibri ambiental i social de la ciutat:
Quan jo dic reconeixement, no dic pues et donem un paper i et deixem estar, saps? Sin que la
feina que ests fent pugui anar-se integrant a la realitat, no? ...al programa, a la economia de la
ciutat, que a ms jo penso que aix es la economia real de la ciutat. O sigui, desprs es poden crear
empreses que fan un altre tipus de economia, que se gestiona amb el diner... per nosaltres des dels
horts estem parlant de gestionar la cultura, la educaci, la alimentaci, la salut, el benestar, que son
coses que son bsiques per la vida de una casa... perqu si penses a la ciutat com a una cas gran...
totes aquestes coses a nivell governamental no sestan gestionant com a be de masses, sestan
gestionant com a be empresarial, i llavors queden coses penjades per el cam. 82
Immersos en un procs de desmantellament de l'Estat del benestar que transfereix a

l'mbit del local la gesti residual de les creixents desigualtats, vivim en una societat
totalment sotmesa a la lgica del capital, on les configuracions espacials i les poltiques
sobre els espais i els seus individus s'adapten a la mercantilitzaci generalitzada de la
vida urbana i al control dur o tou que exerceix el poder (Garnier, 1974). Tot i aix,
la ciutat contempornia ha d'entendre's tamb i ms ara la ciutat neoliberal - com a
camp d'experimentaci i consolidaci de les tcniques disciplinries i de control social
igual que com a lloc per a la deserci i la rebelli (Snchez Lopez, 1990; Harvey,
2012). De fet, l'obstinada renovaci i la profusi incessant de les poltiques
81
dem.
82
dem.
47
urbanstiques sobre all urb confirmen d'alguna manera que els processos socials
incardinats a les ciutats no sempre s'ajusten als requisits considerats essencials per
l'ordre social i espacial imperatiu. Paradoxalment, els vasts esforos destinats a la
regulaci de la ingovernabilitat social sn, al mateix temps, el record de la presncia
d'una incessant recreaci de maneres alternatives, marginals i parallels d'existncia, tan
capaces de resistir com de sostreure's al poder, quan el saber intenta penetrar-los i el
poder apoderar-sen. Doncs b, el control social podr aguditzar-se i la maquinria
estatal far el que vulgui, per la incidncia i el recobriment de la ciutat neoliberal
sobre els comportaments individuals i collectius apellen tamb a la potncia i el valor
de les resistncies:
[Los huertos comunitarios son] un bien social de muchsimo valor que es necesario visibilizar
para que se reconozcan, quizs a otras instancias y un nivel ms masivo tambin. Porque se cree
que esto es una cosa residual, casi como extica, pero resulta que es un espacio para prcticas
sociales que deberan ser colectivizadas tambin, y protegidas [] Yo creo que ms all de la
legalidad hay derecho a la okupacin en el fondo yo lo defiendo completamente, o sea s, una
okupacin que genera este tipo de espaciorespetmosla y dejmosla vivir, y quizs el
Ayuntamiento podra, como en el caso de aqu, apoyar algunos de los recursos que s es muy
difcil de conseguir de otro modo, como el agua que es clave de conseguir Quizs apoyarlo,
pero que sea una mnima intervencin, y que sobretodo que no los acose, que no los persigas, que
no los intente destruir porque es algo necesario para la ciudad que no mate la cultura de la
okupacin y de la autogestin, de alguna manera.83
Explorar i conixer els horts urbans comunitaris de Barcelona significa, doncs,

aproximar-se a una de les moltes prctiques autnomes que, des de la seva
desobedincia, tamb donen forma a la ciutat contempornia i enriqueixen la varietat
histrica i social del seu patrimoni cultural immaterial.
83
48
ANNEX 1
ENTREVISTA ESTRUCTURADA n 1
Horts Urbans Comunitaris De Barcelona
S I ORGANITZACI DE L'ESPAI
1. Com es diu aquest hort i quan va nixer?
2. Que hi havia abans en aquest espai?
3. Quina s la superfcie aproximada de lhort i com est dissenyat el seu espai fsic?
4. A part de lespai destinat al cultiu, hi ha altres espais o infraestructures amb un s especfic?
5. Quin tipus dagricultura es practica?
6. Quin tipus de qualitat t el sl i quins sn les aportacions per millorar-ne la fertilitat (fems,
compost, etc.)?
7. Si shi posen compost: a partir de qu est fet, don surt, i com es gestiona?
8. Quins materials sutilitzen per a la confecci dels diferents espais i infraestructures de lhort
(tipus i procedncia)?
9. Quin tipus de llavors, planter, eines, etc. feu servir (quantitats, procedncia, etc.)?
10. En qu cal invertir diners i don surten?
11. Don prov laigua per al reg i com es rega?
12. A part de treballar la terra, es fan altres activitats entorn a lhort?
13. Quina s la edat mitjana de la gent que freqenta aquest espai i/o treballa a lhort?
14. Com esteu organitzats pel que fa a la producci de lhort (quantitats, repartiment, gesti,
etc.)?
49
ANNEX 2
ENTREVISTA ESTRUCTURADA n 2
Horts Urbans Comunitaris De Barcelona
FUNCIONS I VALOR DE L'ESPAI

1. Per quins motius esteu realitzant un hort comunitari i quins en sn els principals objectius i les
finalitats socials (ocupaci, apropiaci, autoconsum, oci, educaci, canvi social, etc.)?
2. Quines practiques socials, tcniques tradicionals i saber fer feu servir per a produir, organitzar
i mantenir aquest espai?
3. Quins temes i activitats en torn a lhort es tracten de forma comunitria i/o sorganitzen
conjuntament amb altres horts?
4. Sha produt algun tipus de conflicte al voltant i/o dins de lhort (amb els vens; associacions;
altres horts; el Ajuntament; les autoritats), i en el cas que nhi hagi- com safronten i
solucionen?
5. Quins sn les principals diferncies, avantatges i desavantatges entre un hort comunitari

autogestionat i un hort municipal gestionat per lAjuntament (autonomia/autogesti Vs.
control/reglamentaci del espai pblic)?
6. Quins sn els trets caracterstics, les funcions i els usos socials mes importants del vostre hort
(espai social, poltic i ambiental)?
7. A banda de la utilitat funcional vinculada a la producci hortcola, el vostre projecte es vincula

a uns ideals especfics de comunitat o de societat?
8. Fins a quin punt els horts urbans comunitaris representen i posseeixen un valor patrimonial
en tant que espai de trobada, participaci collectiva, intervenci venal, autogesti ciutadana
i transformaci social?
50
ANNEX 3
FITXA INFORMATIVA HORT PIENC (BARRI DEL FORT PIENC)

DADES INFORMATIVES SOBRE EL PROJECTE
Nom de lhort: HORT DEL FORT PIENC (HORT PIENC)
Data dinici del projecte: JULIOL 2010
Adrea: C/ALI BEI, 120
Contacte: hortfortpienc@gmail.com Bloc: hortfortpienc.blogspot.com
Horari: ESTIU: DM, DV (TARDES); HIVER: DC, DG (MIGDIAS)
Tipologia de lespai (cessi, lloguer, masoveria, ocupaci, etc.): OCUPACI TOLERADA (EN PROCS DE CESSI)
Situaci fsica i arquitectnica de lespai (obert, tancat, barrat, etc.): BALLAT PERO VISIBLE DES DE LEXTERIOR
2
Superfcie total de lespai (en m ): 403M2
DADES INFORMATIVES SOBRE LA ORGANIZACI COLLECTIVA

Forma dorganitzaci i periodicitat: ASSAMBLEARIA, INFORMAL, COOPERATIVA
Requisit per formar part del projecte: GANES DE PARTICIPAR I DISPONIBILITAT PER COMPARTIR
Incorporaci dels membres (obert, tancat, lliure, limitat, etc.): OBERT
Mida aproximativa del grup: 10 ACTIUS, 10 ESPORADICS
Mitjana de les edats dels membres del grup: 30 MEMBRES
DADES INFORMATIVES SOBRE LA GESTI DELS RECURSOS

2
Superfcie cultivada (en m ): 300M2
Gesti i repartici de la terra (comunitria, parcellada, mixta, etc.): COMUNITARIA, COOPERATIVA
Tipus de cultiu i agricultura: CULTIU ECOLGIC; HORTALISSA, ARMATICA, MEDICINALS, FLORS, FRUITERS, ARBRES
Tipus de recursos i accs als mateixos:

AIGUA: ACCS DIRECTE A LA XARXA
FEMS: RECOLLIDA DE FEMS CABALLERISSES A LA GUARDIA URBANA
COMPOST: ORGANICA DE CASA; VERMICOMPOSTADORA; ORGANICA DE LHORT
LLAVORS: PROPIS; INTERCANVI; COMPRA
PLANTER: PROPIS; INTERCANVI; COMPRA
EINES: MANUALS; MOTCHILA FUMIGADORA; SERRA ELECTRICA; CARRETONS; DONACIONS
ALTRES: PETIT MAGATZEM; BIDONS; CAPSES DE PLASTICS; COMPOSTADORES
Gesti econmica (necessitats econmiques, don surten els diners, pressupost anual, etc.):
APORTACI PUNTUAL DELS MEMBRES; TALLERS; REGIM DE BESTRETA; MINIMITZACI DE LES NECESSITATS ECONMIQUES GRACIES A LES APORTACIONS
DELS MEMBRES I AGENTS COLLABORADORS
Activitats culturals/socials i periodicitat: PROGRAMACI DE PORTES OBERTES UN COP A LA SETMANA
Necessitats: RECONEIXEMENT LEGAL I INSTITUCIONAL
DADES INFORMATIVES SOBRE ELS OBJECTIUS I FINALITATS DEL PROJECTE

Objectius i finalitats socials del projecte: ESDEVENIR UN EQUIPAMENT COMUNITARI DEL BARRI
51
ANNEX 3
FITXA INFORMATIVA HORT DEL XINO (BARRI DEL RAVAL)

Nom de lhort: HORT DEL XINO
Data dinici del projecte: JUNY 2009
Adrea: C/REINA AMLIA, 11
Contacte: horteradelxino@gmail.com
Horari: ESTIU: TOTES LES TARDES (A PARTIR DE 16:00 H); HIVERN: DIUMENGES (A PARTIR DE 12:OOH)
Tipologia de lespai (cessi, lloguer, masoveria, ocupaci, etc.): OCUPACI
Situaci fsica i arquitectnica de lespai (obert, tancat, barrat, etc.): DESCAMPAT TANCAT
2

Forma dorganitzaci i periodicitat: ASSAMBLEARIA, UNA VEGADA CADA MES
Requisit per formar part del projecte: NO HI HA RES DEFINIT EXEPTE AFINITAT I PARTICIPACI
Mida aproximativa del grup: 15 MEMBRES
Mitjana de les edats dels membres del grup: 20 60 ANYS

2
Superfcie cultivada (en m ): 200M2 HORTALISSES; 200M2 ORNAMENTAL
Gesti i repartici de la terra (comunitria, parcellada, mixta, etc.): COMUNITARIA
Tipus de cultiu i agricultura: AGROECOLOGIA EXPERIMENTAL URBANA (A CAUSA DE LA CONTAMINACI DEL SL AMB METALLS PESATS)

AIGUA: FONT DEL CARRER
FEMS: VARIS; INTERCANVI; DONACI
COMPOST: VARIS; INTERCANVI; DONACI
LLAVORS: VARIS; INTERCANVI; DONACI
PLANTER: COMPRA ESPORADICA
EINES: DONACI
ALTRES: TAULAS; BANCALS; CAIXES; RECICLATGE
ACTIVITATS DIFERENTS; FESTES; ESPECTACLES AUTOGESTIONATS PEL COLLECTIU DE LHORT
Activitats culturals/socials i periodicitat: TALLERS DE DIFERENT TIPUS
Necessitats: TERRA PEL CULTIU EN RECIPIENTS

Objectius i finalitats socials del projecte:
ESPAI SOCIAL PER AL BARRI ON, A TRAVS DE L'AUTOGESTI COMUNITRIA, S'APRENGUIN TCNIQUES I INCORPORIN VALORS DE LAGROECOLOGIA
52
ANNEX 3
FITXA INFORMATIVA HORTET DEL FORAT (BARRI DE SANT PERE)

Nom de lhort: HORT DEL FORAT DE LA VERGONYA (LHORTET DEL FORAT)
Data dinici del projecte: 2001
Adrea: C/POU DE LA FIGUERA
Contacte:
Horari: TOTS ELS DIES A QUALSEVOL HORA
Tipologia de lespai (cessi, lloguer, masoveria, ocupaci, etc.): ESPAI EN CESSI PER LAJUNTAMENT
Situaci fsica i arquitectnica de lespai (obert, tancat, barrat, etc.): TANCAT AMB ACCS LLIURE
2

Forma dorganitzaci i periodicitat: GRUPS DE TREBALL; JORNADA SETMANAL; ASSAMBLEA MENSUAL
Requisit per formar part del projecte: GANES DE PARTICIPACI
Incorporaci dels membres (obert, tancat, lliure, limitat, etc.): LLIURE
Mida aproximativa del grup: 8 MEMBRES
Mitjana de les edats dels membres del grup: 30 ANYS

2
Superfcie cultivada (en m ): 160M2
Tipus de cultiu i agricultura: AGRICULTURA AGROECOLGICA; MEDICINALS; HORTALISSES

AIGUA: ACCS DIRECTE A LA XARXA
FEMS: NO
COMPOST: PROPI
LLAVORS: COMPRA; INTERCANVI
PLANTER: PROPI
EINES: COMPRA; CESSI
ALTRES: LLIBRES
PETITA SUBVENCI ANUAL DE L'AJUNTAMENT
Activitats culturals/socials i periodicitat: TALLERS DE PLANTES MEDICINALS; MENJARS POPULARS; PARTICIPACI EN ACTIVITATS DEL BARRI
Necessitats: ACTIVITATS DE FORMACI

INTEGRAR LA DIVERSITAT DE VENS I ACTORS SOCIALS DEL BARRI;
CONFORMAR UN ESPAI D'EXPERIMENTACI DE NOVES ALTERNATIVES DE PRODUCCI AGRCOLA I SOCIAL EN UNA PERSPECTIVA ECOLGICA I DEMOCRATICA
53
ANNEX 3
FITXA INFORMATIVA HORT DE VALLCARCA (BARRI DE VALLCARCA)

Nom de lhort: HORT DE VALLCARCA; LA HUERTA DE LA ESKINA; LHORT DE LA FARIGOLA
Data dinici del projecte: MAIG 2012
Adrea: C/ARGENTERA AMB C/FARIGOLA
Contacte:
Horari: OBERT
Situaci fsica i arquitectnica de lespai (obert, tancat, barrat, etc.): OBERT
2
Superfcie total de lespai (en m ): 350 M2

Forma dorganitzaci i periodicitat: ASSEMBLEA SETMANAL (DIUMENGE)
Requisit per formar part del projecte: CAP
Mida aproximativa del grup: 15-20 PERSONES I OBERT A TOTHOM
Mitjana de les edats dels membres del grup: TOTES LES EDATS

2
Superfcie cultivada (en m ): 300 M2
Gesti i repartici de la terra (comunitria, parcellada, mixta, etc.):COMUNITARIA
Tipus de cultiu i agricultura: MIXTA

AIGUA: FONT PBLICA
FEMS: CAVALL
COMPOST: RESTES DERBA I DE MENJAR
LLAVORS: DE TOT SEGON TEMPORADA
PLANTER: COMPRATS I AUTOPRODUCCI
EINES: COMUNITARIES
ALTRES: RECICLATGE
COMUNITARI
Activitats culturals/socials i periodicitat: TALLERS DAUTOAPRENANTATGE
Necessitats: QUE ENS DEIXIN EN PAU

REFORAR LA XARXA COMUNITARIA DEL BARRI
54
ANNEX 3
FITXA INFORMATIVA HORT B (BARRI DEL CARMEL)

Nom de lhort: HORT B (CARMEL)
Data dinici del projecte: ABRIL 2011 FINS AL SETEMBRE 2012
Adrea: C/SERRALONGA 11
Contacte: hortbe@gmail.com
Horari: DIMARTS DIJOUS - DIUMENGE
Situaci fsica i arquitectnica de lespai (obert, tancat, barrat, etc.): BARRAT
2

Forma dorganitzaci i periodicitat: ASSEMBLEA SETMANAL
Mida aproximativa del grup: 10-15PERSONES
Mitjana de les edats dels membres del grup: 25 ANYS APROX.

2
Tipus de cultiu i agricultura: BIOLOGICA

AIGUA: RECOLLECCI DELS TERRATS; FONT PBLICA; BIDONS
FEMS: DOVELLA DEL PRAT DE LLOBREGAT
COMPOST: RESIDUS VEGETALS DE LHORT RESIDUS DEL MENJAR
LLAVORS: LOCALS - BIOLOGICS
PLANTER: COMPRATS
EINES: DONACIONS
ALTRES: RECICLATGE MATERIAL DE COSTRUCCI TROBAT AL CARRER
APORTACIONS DEL COLLECTIU I DINARS POPULARS
Activitats culturals/socials i periodicitat: TROBADES DE BARRI I FESTES OCASIONALS
Necessitats: AIGUA

APRENENTATGE COLLECTIU; ESPAI OBERT A LES PERSONES I A LES PROPOSTES; REFORAR EL TEIXIT SOCIAL DEL BARRI
55
ANNEX 3
FITXA INFORMATIVA HORT INDIGNAT DEL POBLENOU (BARRI DEL POBLENOU)

Nom de lhort: LHORT INDIGNAT DEL POBLE NOU HORT #1
Data dinici del projecte: SETEMBRE 2011
Adrea: C/FERNANDO POO, N 42-48
Contacte: horts.poblenou@pimienta.org; FACEBOOK: HORT INDIGNAT DEL POBLENOU
Horari: DIURNO
Situaci fsica i arquitectnica de lespai (obert, tancat, barrat, etc.): BARRAT
2

Forma dorganitzaci i periodicitat: ASSEMBLEA CADA QUINZE DIES
Incorporaci dels membres (obert, tancat, lliure, limitat, etc.): LISTA DESPERA PER AL CULTIU I LLIURE PER PARTICIPAR A LES ACTIVITATS
Mida aproximativa del grup: 30 PERSONES APROX.
Mitjana de les edats dels membres del grup: 40 ANYS

2
Gesti i repartici de la terra (comunitria, parcellada, mixta, etc.): PARCELADA I MIXTA
Tipus de cultiu i agricultura: HORTALISES; PLANTES MEDICINALS I AROMATIQUES; AGRICOLTURA ECOLOGICA

AIGUA: FONT PBLICA; RECOLLIDA AIGUA DE LA PLUJA
FEMS: DE CAVALL
COMPOST: RESTES VEGETALS EXCEPTE CITRICS
LLAVORS: LLAVORS DE TEMPORADA. DONACIONS O INTERCANVI AMB ALTRES HORTS
PLANTER: PLANTERS DE HORTALISES; DONACIONS, INTERCANVI I COMPRATS
EINES: PALES, PICONS. DONACIONS I RECICLATGE
ALTRES: MATERIAL RECICLAT
DONACIONS VOLUNTARIES AL LLARG DE LES ACTIVITATS SOCIALS QUE SORGANITZEN
Activitats culturals/socials i periodicitat: CINE A LA FRESCA; RECITALS DE POESIA; MENJADORS POPULARS; TALLERS; EXPOSICIONS ARTISTIQUES
Necessitats: PUNT DAIGUA; ANALISI DE LA TERRA; TEIXIT PER FER OMBRA

ESPAI LLIURE; AUTOGESTIONAT Y COMUNITARI. LLOC DE TROBADA PEL VEINAT DEL BARRI
56
ANNEX 3
FITXA INFORMATIVA HORT SEC (BARRI DEL POBLE SEC)

Nom de lhort: HORT DEL POBLE SEC
Data dinici del projecte: NOVEMBRE 2011
Adrea: CARRER DE LEXPOSICI AMB CARRER MARGARIT
Contacte:
Horari: DIMECRES I DISSABTE AL MIGDIA
Tipologia de lespai (cessi, lloguer, masoveria, ocupaci, etc.): OCUPACI - EN NEGOCIACI AMB LA PROPIETAT
Situaci fsica i arquitectnica de lespai (obert, tancat, barrat, etc.): TANCAT
2

Forma dorganitzaci i periodicitat: DIMECRES I DISSABTE
Mida aproximativa del grup: 12 MEMBRES APROX.
Mitjana de les edats dels membres del grup: 30 ANYS APROX.

2
Tipus de cultiu i agricultura: AGRICOLTURA BIOLOGICA; PERMACULTURA; EXPERIMENTAL

AIGUA: FONT PBLICA SISTEMA DE RECOLLIDA DAIGUA DE LA PLUJA
FEMS: HPICA DE MONTJUIC GALLINES DE LHORT
COMPOST: PROPI
LLAVORS: PROPIS
PLANTER: NO
EINES: PROPIES
ALTRES:
RECOLETA DE DINERS QUAN FA FALTA
Activitats culturals/socials i periodicitat: POSIBLES TALLERS EN EL FUTUR
Necessitats: AIGUA; ENTRADA DIGNA

TREBALL COMUNITARI; EXPERIMENTACI
57
58
V- Bibliografia consultada:
ABDALLA, Ch. W. & KELSEY, T.W. (1996), "Breaking the impasse: helping
communities cope with change at the rural-urban interface", Journal of Soil and
Water Conservation, 51, 6, p. 462-466.
AJUNTAMENT DE GIRONA (2008), Guia dintegraci paisatgstica: horts urbans i

periurbans, Generalitat De Catalunya - Departament De Poltica Territorial I
Obres Pbliques, Direcci General Darquitectura I Paisatge.
ARAGAY ESMERATS, A. (2010), Les experincies dhorts urbans comunitaris com a

formes dintervenci social i ambiental. Projecte de final de carrera, llicenciatura
de Cincies Ambientals, 2009-2010. Universitat Autnoma de Barcelona
(UAB).
BLAKE, J., (dir.), (2007), Safeguarding Intangible Cultural Heritage: Challenges and
Approaches, Builth Wells: Institute of Art and Law.
CANDAU, J., (2005), Anthropologie de la mmoire, Paris: Armand Colin.
CLASTRES, P., (2010), La sociedad contra el Estado, Barcelona: Virus Editorial.
DE CERTEAU, M., (2000), La invencin de lo cotidiano. Volumen 1: Artes de hacer,

Mxico: Iberoamericana.
DE SOL-MORALES RUBI, I., CAMPBELL, W., LVESQUE, L., (1995),

Urbanit intersticielle, en Inter Art Actuel, n61, pp.27-28.
DELGADO, M., (2003), La no-ciudad como ciudad absoluta, en Sileno, 13, pp. 123-
131.
------------ (2011), El Espacio Pblico como Ideologa, Madrid: La Catarata.
DOUGLAS, M., (1996), Como piensan las instituciones, Madrid: Alianza Editorial.
DUCH, G., (2011), Alimentos bajo sospecha. Recetas para una alimentacin
inteligente, Barcelona: Los libros del Lince.
FAUS, P. (2012), La ciudad jubilada, Barcelona: Eds. Igol.
FOLCH i MONCLS, R. (2005), Treball, pags i gesti de l'aigua en l'espai dels horts
del callet i horts del barcelon de Trrega. URTX, revista Cultural dUrgell,
n.18, IV Trrega, pp. 222-254.
-------------- (2009), Cultura popular, patrimoni i etnologia. La recerca en el marc de

lInventari del Patrimoni Etnolgic de Catalunya. Papers de lInstitut Catal de
Recerca en Patrimoni Cultural, nm. 1. Eds. Institut Catal de Recerca en
Patrimoni Cultural - Parc Cientfic i Tecnolgic de la Universitat de Girona.
FUKUOKA, M., (1987), The Natural Way of Farming: The Theory and Practice of
Green Philosophy, Tokio: Japan Publications.
59
GARCA, J. L., (1976), Antropologa del territorio, Madrid: Taller de Ediciones
Josefina Betancor.
GARNIER, J.P., (1974), Planificacin urbana y neocapitalismo, en Geocrtica, 1(6),

pp. 1-26.
----------- (2006), Contra los territorios del poder. Por un espacio pblico de debates y
decombates, Barcelona: Virus.
GIGLIA, A., (2012), El habitar y la cultura: perspectivas tericas y de investigacin,

Barcelona: Anthropos.
GRGORY, D.; URRY, J., (1985), Social Relations & Spatial Structures, London:
MacMillan.
HARVEY, D., (1982), The Limits to Capital, Oxford: Blackwell.
------------ (1985), The Geopolitics of Capitalism, en GRGORY, D.; URRY, J.,

Social Relations & Spatial Structures, London: MacMillan.
------------ (1992), Urbanismo y desigualdad social, Mxico D.F.: Siglo XXI.
------------ (2007), Breve historia del neoliberalismo, Madrid: Akal.
------------ (2012), Rebel Cities: From the Right to the City to the Urban Revolution,
Londres-Nueva York: Verso.
HERIN, R., (1982), "Herencias y perspectivas en la geografa social francesa", en Geo-

crtica, Barcelona, nm. 41, pp. 26-33.
INGOLD, T. (2001), The Perception of the Environment: Essay and Livelihood,

Dwelling and Skill. London-New York: Routledge.
JACOBS, J. (1973), Vida y muerte de las grandes ciudades, Madrid: Ediciones

Pennsula.
JOSEPH, I., (1988), El Transente y el Espacio Urbano, Barcelona: Gedisa.
KIRSHENBLATT-GIMBLETT, B., (2004), El patrimonio inmaterial como

produccin metacultural, en Museum International, Nmero 221/222, pp. 52-
67.
LEFEBVRE, H., (1969), El derecho a la ciudad, Barcelona: Ediciones Pennsula.
------------ (1974), La production de lespace, Pars: ditions Anthropos.
------------ (1976), Espacio y Poltica: El Derecho a la Ciudad. Barcelona, Pennsula.
LPEZ SNCHEZ, P., (1990), Norma e ilegalismos. El control social y el uso del
territorio en la metrpoli, en CAPEL, H., (Coord.), Los espacios acotados.
Geografa y dominacin social, Barcelona: PPU, pp. 167-210.
60
MARTNEZ VEIGA, U., (1991), Organizacin y percepcin del espacio, en PRAT,
J.; MARTNEZ, U.; CONTRERAS, J.; MORENO, I., (Eds.), Antropologa de
los pueblos de Espaa, Madrid: Taurus, pp.195-255.
MOLLISON, B. C.; HOLMGREN, D., (1978), Permaculture One: A Perennial

Agriculture for Human Settlements, Londres: Transworld Publishers.
MULLINS GARCS, I. (2010), Cosechando experiencias en los huertos urbanos de

Barcelona. Proyecto Final de Mster en Comunicacin y Educacin Ambiental,
Edicin 2009-2010. Universitat de Barcelona (UB).
NORA, P., (dir.), (1984), Les Lieux de mmoire. Pars: Gallimard.
PARK, R. E.; BURGESS, E. W., (1925), The City: Suggestions for the Study of Human
Nature in the Urban Environment, Chicago: University of Chicago Press.
RABINOW, P., (2003), Ordonnance, Discipline, Regulation: Some Reflections on

Urbanism, en LOW, S.M.; LAWRENCE-ZUIGA, D., (Eds.), The
Anthropology of Space and Place. Locating Culture, Oxford: Blackwell, pp.
353-369.
SMIT, J.; NASR, J. (1992), "Urban agriculture for sustainable cities: using wastes and
idle land and water bodies as resources", Environment and Urbanization, 4, 2, p.
141-152.
STIX, G., (1996): "Urbaculture: cities of the developing world learn to feed
themselves", Scientific American.
TANG, S.Y., (1992), Institutions and Collective Action: Self-Governance Irrigation,

San Francisco.
TONNELAT, S., (2008), Out of Frame. The (In)visible Life of Urban Interstices a
Case Study in Charenton-le-Pont, Paris, France, en Ethnography, vol. 9, n. 3,
pp. 291-324.
UNESCO, (2003), Convention for the Safeguarding of the Intangible Cultural Heritage,
[versi en catal consultada a la xarxa el 06/11/2012:
http://www.unesco.org/culture/ich/doc/src/00009-CA-PDF.pdf].
VARELA, J.; LVAREZ-URA, F., (1989), Sujetos frgiles: ensayos de sociologa de

la desviacin, Madrid: Fondo de Cultura Econmica.
WEBER, R., (2002), Extracting value from the city: neoliberalism and urban
redevelopment, en Antipode, Vol.34, nm.3, pp. 519-540.
WOLF, E., (1982), Europe and the People without History, Berkeley: University of
California Press.
ZAAR, M. H., (2011), Agricultura urbana: algunas reflexiones sobre su origen y

expansin, en Biblio 3W. Revista Bibliogrfica de Geografa y Ciencias
Sociales, Vol. XVI, n 944, Barcelona: Universidad de Barcelona [Revista en
lnia, consultada el 21/10/2012: http://www.ub.es/geocrit/b3w-944.htm].
61

Els Horts Urbans Comunitaris de Barcelon PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Els Horts Urbans Comunitaris de Barcelon PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE BARCELONA

Espais socials dapropiaci venal i de reproducci i transmissi de

Ttol de la recerca: ELS HORTS URBANS COMUNITARIS DE

Entitat contractant de la recerca: IPEC-2012

Coordinadors de la recerca: Marco Luca Stanchieri/ Giuseppe Aric

Investigador becat: Marco Luca Stanchieri

Data de presentaci: 31 de desembre de 2012

III- Desajustos respecte al pla de treball...........................pag. 9

VI- Bibliografia consultada......................................................pag. 59

NOTA DELS AUTORS

Barcelona, 21 desembre 2012

I- Persones que han intervingut en la recerca:

II- Tasques realitzades:

FASE 1 - Treball de camp

1.3 Intensiu: enregistrament dentrevistes audiovisuals, realitzaci de fitxes

FASE 2 - Anlisi, preparaci i elaboraci del material per lliurar

FASE 3 - Redacci de linforme final

A continuaci, ens limitarem a donar informaci noms sobre la FASE 1 (Treball de

1.1 Exploratori (maig - juliol, 2012)

de Medi Ambient i Serveis Urbans de lAjuntament de Barcelona.5 Tot i aix,

1.2 Observacional (maig desembre, 2012)

1.3 Intensiu (novembre desembre, 2012)

uns resultats finals que fossin el ms fiables i complets possible. A continuaci,

Tipus A entrevista estructurada (s i organitzaci de lespai)7

que espais d'intervenci, participaci, autogesti i transformaci social; i fins qu punt

DOCUMENT DE CESSI DENTREVISTA

Cadascuna de les entrevistes realitzades va acompanyada per un document

FITXERS DE BASES DE DATES

III- Desajustos respecte al pla de treball:

interacci amb la naturalesa i la seva histria, els infon un sentiment didentitat i

espontnia d'espais urbans aprofitats pel cultiu i el repartiment controlat de parcelles

processos d'una producci agrcola rigorosament ecolgica, sin sobretot les

s important assenyalar que en molts horts comunitaris la practica de l'agricultura

per exemple, la importncia que se li dona a aquesta visi es reflecteix en pancartes o

Se trata de la autonoma, la posibilidad de ejercer con libertad una autorregulacin, que es el

Aquest tipus de reivindicaci, que els

Como es un huerto comunitario,

Aquest sistema de gesti comunitria, a ms de contemplar l'aspecte ecolgic, inclou en

[Al hort] hi ha un moviment diari dintercanvi

Otra de las cosas aqu, es un invernadero que []

A la llum d'aquests testimoniatges, es possible

Todo va de forma desinteresada y tal, como siempre

Aquest ltim testimoniatge ens porta a prendre en consideraci la potser ms

Nosotros vamos haciendo segn lo que tenemos,

Somiers, mobles en general, fusta, matalassos, ampolles de vidre, llaunes, cobertes de

A banda de ser una estratgia immillorable per no participar passivament al balafiament

Finalment, la implementaci i els beneficis objectius dels processos de reciclatge posen

Quedant-se al marge de les

determinen la manera de fer i viure la ciutat contempornia. No es tracta noms de

Es un espacio de solidaridad, espacio de ayuda mutua, espacio de conocimiento, y espacio de

s interessant notar com en

Un dels principals aspectes que diferencia

Com hem esmentat abans,

representen elements que creen individualitat i competitivitat, i produeixen forts

A banda daquestes limitacions objectives, els horts municipals presentarien aspectes

Si analitzem aquest aspecte des de la perspectiva ambiental seguida pels horts

criteris mnims de sostenibilitat que fonamenten un real valor ambiental. Aquesta

Lzaro era un abuelo de aqu de toda la vida,

En definitiva, la formalitat que domina

Fomentant l'aprenentatge collectiu i

El repte ms gran per nosaltres era com fer

Segons els nostres informants, lassemblea s la eina ms important que posseeix

Por ejemplo las decisionesla manera de el ejercicio de la democracia! [] que podemos