AGUST CENTELLES Laura Pajuelo Gutirrez

Agust Centelles i Oss va ser el primer fotoperiodista catal. Va nixer a Valncia el

1909 i tot va comenar quan el seu pare li va regalar una cmera fotogrfica amb 13
anys. El 1923 es va inscriure a lAgrupaci Fotogrfica de Catalunya on va comenar a
collaborar amb el diari El Da Grfico. La qualitat i loportunitat de les seves
fotografies van ser molt reconegudes.
A partir del 1936 va seguir fotografiant esdeveniments des de el cop destat fins linici
de la guerra. Al 1939 es va exiliar a Frana amb ms de 5.000 fotografies que podien
comprometre els defensors de la Repblica. Ho va mentir ocult fins la mort del
dictador. Va passar per diferents camps de concentraci fins que va aconseguir la
llibertat i va poder dedicar-se a treballar en el seu estudi fotogrfic a Carcassona, all
va collaborar amb la resistncia Francesa.
Al 1944 amb 35 anys va tornar a Reus i poc desprs es va installar a Barcelona. Com
va estat inhabilitat per exercir com a fotoperiodista segons el govern franquista, es va
dedicar a la fotografia publicitria i industrial. A partir daqu diferents gremis i la
premsa van comenar a reconixer pblicament la seva obra. Va morir el 1985 a
Barcelona, havent rebut diferents premis, entre ells el Premi Nacional dArts Plstiques
del Ministeri de Cultura.
A continuaci far un comentari de text de una fotografia de cada una de les etapes
que va fotografiar Agust de Centelles, des de la Repblica fins la guerra civil
Espanyola.

REPBLICA (1931-1936)
A la fotografia trobem diferents homes, podem dir
que son de classe baixa o b mitjana per la roba que
porten. Es troben a una plaa i estan celebrant tirant
els barrets cap en dalt. Tenen una expressi de
felicitat al rostre.
Espanya a partir del 1933 va estar governat per la
CEDA, un partit de dretes radical. El seu propsit va
ser tornar enrere totes les reformes aplicades durant
el Bienni Reformista. Tot i que seguia sent una
Repblica, es van donar casos de corrupci, i aix
sumat amb altres fets com la suspensi de lEstatut de Catalunya, lexistent feixisme al
govern, etc.., van provocar una radicalitzaci als carrers que va desembocar en la
convocaci dunes eleccions al febrer de 1936.
El Front popular es defineix com un partit dEsquerres (Republicans, Comunistes i
Socialistes) amb lobjectiu de recuperar el Bienni Reformista i lamnistia dels presos
poltics condemnats injustament per culpa de la dreta.
Tot i que els resultats van estar molt igualats, El Front Popular va triomfar a la majoria
de ciutats i regions litorals, el que va significar la seva victria.
LINICI DE LA GUERRA
En aquesta fotografia trobem a diferents
gurdies dassalts amagats darrere una
barricada feta de cavalls morts. Tots porten
una escopeta i apunten cap a endavant. En
primer pla trobem a un home amb una pistola ms
petita.
Aquesta fotografia fa referencia al cop dEstat
pel que fa a Catalunya. Pertany en el moment
on es va donar el cop dEstat per part de
Franco. En un principi, lobjectiu era un cop rpid per prendre el poder dEspanya.
Franco es va posar al davant amb tropes Africanes.
En un principi, a Catalunya el cop dEstat va ser tot un fracs per diferents raons. A
Catalunya, els governs implicats en el cop tenien molt poca implantaci (Falange,
carlins..). La lliga es mantenia al marge ja que era contraria a la dictadura. A ms a
ms, Catalunya comptava amb la Gurdia dAssalt, que era un cos Espanyol fidel a la
Repblica. Aquests es veuen com sestan defenen de les tropes de Franco. Aquests
elements van donar a que el cop dEstat fos un fracs a Catalunya, tot i que va acabar
sent una guerra civil.

EL FRONT (Milici)

A la fotografia trobem un noi que sembla ser un

milic. Va vestit amb molta roba ja que la
fotografia va ser presa a hivern. Tamb trobem
que porta una arma per defendres dels
franquistes. A la part de darrere trobem un
cartell que ens situa a Terol.
La fotografia pertany a la tercera etapa de la
guerra civil Espanyola, que va des de el
desembre de 1937 fins el Novembre de 1938.
La zona de Terol estava ocupada per
Republicans en un primer moment, per va ser
reconquerida pels franquistes. Terol va ser la
nica capital de provncia que va ser
conquerida pels Republicans, tot i que noms
van ser dues setmanes. La fotografia va ser
presa quan els franquistes ja havien pres la zona de Terol.
RETRATS DEL FRONT (Poltic)
A la imatge trobem a Lluis Companys i Antonio
Ortiz parlant amb una ampolla de xampany al
davant.
Aquesta fotografia es situa durant la segona
etapa de la guerra civil Espanyola al 1937.
Segons la data, podem pensar que va ser presa
durant la batalla de Brunete. Aquesta batalla va
ser una tctica de distracci als franquistes per
alliberar la pressi al nord.
Antonio Ortiz va ser el cap de la CNT, un dels
partits Republicans.
Lluis Companys va ser un dels personatges ms
importants en aquesta poca. Es tracta del
president de la generalitat durant la guerra civil.
Va fer, entre altres coses, proclamar lEstat
catal dins la Repblica. Quan va veure que
Franco estava tenint xit conquerint Espanya va
exiliar-se a Frana.

LA REREGUARDA(militar)

En aquesta fotografia trobem al coronel Jaume

Bosch i al comissari general de les forces
blindades Josep Miret. Tots dos miren cap
endavant.
Degut a que desconeixem la data daquesta
fotografia, es difcil saber amb exactitud el context
histric. Tot i aix podem dir que segurament es
situa al front de la guerra civil espanyola.
Josep Miret i Munt va ser Secretari General de
les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya,
militant de la UGT i dirigent del PSUC. Va formar
part del Comit Central de les Milcies Antifeixistes
de Catalunya. Un cop va acabar la guerra es va
exiliar.
Jaime Milans del Bosch i Ussa (Madrid, 8 juny
1915-ibdem, 26 d juliol de 1997) va ser un militar
espanyol, tinent general de l'Exrcit de Terra i capit general de la III Regi Militar.

CAMP DE CONCENTRACI DE BRAM (exili)

A la imatge trobem una fila de gent fent cua amb
galledes a les mans. Tots porten roba bruta i es
troben desquenes a la cmera.
Aquesta fotografia es situa a la ltima etapa
de la guerra civil al 1939. Moltes persones
(inclusos poltics) van fugir per por a Franco.
Els que van poder marxar van ser acollits a
camps de concentraci. En aquest cas, el
camp es situava en Frana. Les condicions
eren pssimes. Hi havia moltssima fam i
moltes malalties, per tant la mort era una
cosa molt present. Centelles va obtenir
perms per poder entrar en un daquests
camps i documentar la vida dels exiliats.

Com a conclusi del treball, personalment mha agradat molt la idea de poder veure
fotos de tot el que hem estudiat. Daquesta manera ens hem pogut situar ms i ha
estat una forma molt bona dorganitzar les etapes. Almenys, a mi mha ajudat molt.