ESQUEMA COMPARATIU DE PLAT I DESCARTES
PLAT DESCARTES
Obra extensa, escrita en forma de dileg i
Estil per fer-se entendre sovint va recrrer al
mite i la metfora.
Realitat Dos mns: LIntelligible i el sensible, que
(Metafsica) s una cpia del primer.
Els sentits noms serveixen pel
coneixement de laparena. La ra s la
Coneixement que ens condueix al mn vertader. El
coneixement s propi de lnima, s
record.
Realitat extramental, immaterial, eterna i
invariable, que s el fonament i model dels
objectes sensibles. Nhi ha de quatre tipus:
Idea de les coses, matemtiques, de valors i la
Idea de B, que s la mare, la causa de la
resta dIdees (Connexi amb ltica
platnica).
Dualista: Home compost dnima (MI) i cos
Antropologia (MS), una uni antinatural, el cos s la
pres de lnima (Carro alat).
nima tripartida, depenent de la part que
ens domini tenim una funci social dins de
Psicologia
la Repblica (artesans, guerrers o filsofs
reis).
El demirg platnic t la funci dordenar,
inspirant-se en el MI crea el temps
generant el MS sobre la jora (espai). Tot i
Teologia aix la representant de la divinitat en la
filosofia platnica ms que el demirg
(que s una metfora) seria la Idea de B
(causa i fonament de la resta dIdees).
Els temes tics i poltics sn els ms
importants (la metafsica t la funci de
Finalitat justificar el seu model dEstat). Tota la
seva filosofia est encarada a justificar la
Repblica.
http://filoselectivitat.wordpress.com/
Obra seguint el model cientfic; vol crear un
mtode universal i segur; es tracta de
reflexionar sobre veritats evidents.
Tres substncies diferenciades: Du, Jo i el
Mn.
Dubtem dels sentits ja que les coses que em
mostren sn confuses i obscures; el
coneixement clar i evident noms ve donat
per la ra que segueix un mtode basat en
unes regles segures.
Representaci mental. Nhi ha de tres classes:
adventcies (provenen de lexperincia),
factcies (construm nosaltres combinant
altres idees) i les innates (el pensament les
posseeix per ell mateix). A partir de les Idees
innates demostra lexistncia de Du.
Dualista: Home compost per dues substncies
(pensament i extensi) connectades per la
glndula pineal.
La caracterstica fonamental de lnima, el jo,
s el pensament (res cogitans). No ho
relaciona amb funcions socials dins dun Estat.
Du, la res infinita, s la substncia ms
important. Tot i que en lordre del
coneixement (ordo cognoscendi) la
descubreixo en segon lloc, en lordre de les
essncies (ordo essendi) s creadora de les
altres dues (jo i el mn).
Davant de la decadncia de la filosofia vigent,
ens hem de desprendre del saber tradicional,
la idea s fonamentar el coneixement a partir
del seu mtode. No t teoria tica (moral
provisional) ni poltica.