1. Fes una classicaci de les mquines elctriques.

Generadors: transformen lenergia mecnica en energia elctrica.

Motors: transformen lenergia elctrica en mecnica.
Transformadors: varien les caracterstiques de lenergia elctrica per
facilitar-ne el transport i la distribuci.
2. Quines sn les causes de les prdues del ferro de les mqui- nes
elctriques?
Sn les prdues que es produeixen en el circuit magntic a causa del cicle
dhistresi i dels corrents parsits o de Foucault.
3. Quina diferncia hi ha entre la potncia absorbida i la po-
tncia til duna mquina elctrica?
La potncia absorbida s la que se subministra a la mquina per al seu
funcionament, i la potncia til s la que ens subministra la mquina.

4. Qu sentn per potncia nominal duna mquina elctrica?

s la mxima potncia til que ens pot proporcionar de manera permanent sense
que lescalfament sobrepassi el valor lmit a partir del qual es poden deteriorar
els seus allaments.
5. Classica les dinamos dacord amb el tipus dexcitaci.
Vegeu Dinamos. Tipus dexcitaci.
6. Classica les parts principals duna dinamo, i indica si for- men part
de lestator o del rotor.
A lestator: pols inductors o principals, pols auxiliars, bobinatge inductor, culata,
escombretes i caixa de borns. En el rotor: nucli de lindut, bobinatge de lindut,
collector, eix i coixinets.
7. De qu depn la FEM () generada en una dinamo? Com es pot
variar?
De les seves caracterstiques constructives, nombre de conduc- tors de lindut,
nombre de pols de linductor, nombre de bran- ques en parallel a lindut, del ux
que crea linductor i de la velocitat de lindut. Es pot variar la FEM induda
modicant el ux i la velocitat del rotor.
10. Quines sn les principals diferncies entre la dinamo i lal-
ternador?
Les dinamos sn generadors de CC, el seu indut forosament est en el rotor,
necessiten collector, funcionen dins duns marges de velocitat i poden ser
autoexcitades.
Els alternadors sn generadors de CA, lindut pot estar a lesta- tor o en el rotor
(normalment a lestator), necessita anells fre- gants, ha de funcionar a la velocitat
de sincronisme i necessita una excitatriu per alimentar linductor.
15.En qu es fonamenta el motor elctric?
En la reversibilitat del fenomen de la inducci, que el podem denir com: si un
conductor situat dins dun camp magntic s recorregut per un corrent, s
sotms a una fora que lintenta desplaar fora del camp.
16.Qu sentn per fora contraelectromotriu dun motor? s important en
el seu funcionament?
s la FEM que es genera en els conductors de lindut quan el rotor gira dins del
camp magntic creat per lestator, i que s de sentit contrari a la tensi
aplicada VL. s molt important per qu limita el corrent que absorbeix el motor.
17. Esmenta les principals caracterstiques dels motors de CC en
srie: velocitat, parells, estabilitat, etc.
Vegeu Motors de corrent continu (CC). Motor en srie. T una bona regulaci de
velocitat i un parell dengegada molt bo, per s molt inestable.
21.En qu es fonamenten els motors asncrons?
 Vegeu Motors dinducci trifsics. Principi de funcionament.
En la generaci dun camp magntic giratori, a causa dels cor- rents que circulen
pel sistema inductor, el qual crea un corrent indut en els bobinats del rotor,
dacord amb la llei de Lenz, aquest corrent indut soposa a la causa que el crea,
per tant es posar a girar en el mateix sentit que el camp magntic giratori.

22.Raona per qu el rotor dun motor dinducci no pot girar a la velocitat

de sincronisme.

Perqu si el rotor girs a la velocitat de sincronisme no estaria sotms a variaci

de ux, per tant no generaria corrent indut i en conseqncia tampoc generaria
parell.
25.Quin s el principal inconvenient dels motors dinducci mo- nofsics?
Com se soluciona?
Que el rotor no es pot posar a girar noms amb lacci del camp magntic creat
per linductor, ja que aquest no genera un camp magntic giratori sin que s
alternatiu, i el rotor t massa inrcia per seguir-lo. Se soluciona amb la
collocaci a lestator dun bobinatge auxiliar darrencada, de manera que
produeixi un camp desplaat 90 respecte del principal.
26. Quines diferncies hi ha entre el transformador ideal i el
real?

En els transformadors reals els circuits elctrics tenen resistn-

cia hmica, en els circuits magntics hi ha dispersi del ux i tenen prdues per
histresi i per corrents de Foucault, s a dir, tenen prdues del coure i del ferro.

1. La potncia til duna mquina elctrica s igual que:

a) Potncia nominal Potncia perduda
2. En les dinamos lindut est collocat:
a) Forosament en el rotor, ja que per obtenir un CC en els seus borns,
ha destar connectat al collector de lamelles que en contacte amb les
escombretes rectica el corrent generat.
3. Una dinamo s autoexcitada quan:
a) Hi ha connexi elctrica entre lindut i linductor, de manera que
aprota tot el corrent generat a lindut o una part per crear el
camp magntic inductor.
4. Una dinamo t un funcionament estable quan:
a) En augmentar el corrent que subministra disminueix la tensi als
seus borns.
5. Per invertir el sentit de gir en els motors de CC:
a) Sha de canviar el sentit del corrent a lindut o a lin- ductor.
6. Un motor elctric t un funcionament estable quan:
a) En augmentar la velocitat disminueix, el parell motor, i a linrevs,
en reduir la velocitat augmenta, el parell motor.
7. Els motors dinducci sn:
a) Motors asncrons, perqu si anessin a la velocitat de sin- cronisme
no es generaria parell motor en el rotor i el motor saturaria.
8. En un transformador reductor real:
a) La potncia de sortida s ms petita que la dentrada, perqu hi
ha prdues en el circuit magntic i en els elctrics.
 9. Qu sentn per lliscament en els motors asncrons de CA?
El lliscament o velocitat de lliscament nr dun motor asncron s la diferncia entre la
velocitat de sincronisme ns i la velocitat del rotor n.
10. Quina s la principal aplicaci dels motors de CA monofsics?
Sutilitzen principalment en les installacions elctriques domstiques com a
element motriu per a laccionament dels elec- trodomstics.
11. Qu s un transformador? Quina s la seva principal aplicaci? Per
qu?

El transformador s una mquina esttica que permet variar el voltatge i la

intensitat del corrent altern, mantenint-ne la freqncia.
Sutilitza principalment en el transport i distribuci de lenergia elctrica, ja que en
ser una mquina esttica t un funciona- ment molt able amb escs
manteniment i elevat rendiment.