EDITORIAL

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTER

SEGONA POCA / NM. 45 / HIVERN 2013/2014
CANVI DE MODEL PRODUCTIU?
d i r e c tor: Antoni Furi
c ap d e r e da c c i :
Gustau Muoz
EUROPA:
consell de redacci: UN PASSAT QUE MAI NO HAURIA DE TORNAR
Neus Campillo, Ferran
Garcia-Oliver, Josep-Llus Gmez
Mompart, Enric Marn, LEuropa actual, lorientaci de la seua poltica i la cons-
Vicent Olmos, Juli Peret, trucci de lentramat institucional de la Uni Europea, el
Francesc Prez Moragn, Maria
Josep Pic, Faust Ripoll, Simona Parlament Europeu, fins a arribar a la uni monetria, no
krabec, Pau Viciano es pot entendre sense la mirada histrica i reflexiva sobre
consell assessor:
Clia Amors, Joan Becat, el passat. I concretament sobre un passat prxim i auto-
Manuel Borja-Villel, Eudald destructiu que tingu tres fites majors: la guerra de 1914-
Carbonell, Narcs Comadira,
Manuel Costa, Alfons Cuc (), 18, la Gran Depressi dels anys trenta i la Segona Guerra
Mart Domnguez, Franois Mundial. La histria de la segona meitat del segle xx ha
Dosse, Antoni Espasa, Ramon
Folch, Mario Garcia Bonaf, estat, en bona mesura, inspirada en la voluntat explcita
Salvador Giner, Josep Fontana, de superar les grans errades i les insuficincies, o les con-
David Jou, John Keane, Giovanni
Levi, Isabel Martnez Benlloch, tradiccions, que provocaren la gran catstrofe europea.
Joan Francesc Mira, Javier Cal dir que aquest ha estat un esfor reeixit, que la coope-
Muguerza, Dami Pons, Josep
Ramoneda, Ferran Requejo, raci i la superaci pacfica de conflictes han estat durant
Vicen Rossell, Xavier Rubert dcades la nota dominant. Que avui resulta molt difcil
de Vents, Pedro Ruiz Torres,
Vicent Salvador, Josep-Maria dimaginar una tibantor pugna i bellicista com la que va
Terricabras, Vicent Todol, Enzo propiciar els grans drames que van assolar el continent.
Traverso, Josep Antoni Ybarra
Avui les coses es plantegen duna altra manera. Europa
Edita: Universitat de Valncia
i Edicions Tres i Quatre
ha perdut centralitat en el mn, per causes econmiques
Redacci, administraci i subscripcions: i demogrfiques evidents, per ha estat i s un continent
Publicacions de la
Universitat de Valncia pacfic, amb institucions democrtiques i amb un mo-
c/ Arts Grfiques, 13 46010 Valncia.
Tel.: 963 864 115 Fax: 963 864 067
del social en termes relatius envejable. Fins i tot una
a/e: lespill@uv.es seqela lateral daquella deriva autodestructiva, com fou
http://www.uv.es/lespill
Disseny grfic: Enric Solbes la partici en dos del continent, ha estat en bona part su-
Maquetaci: Inmaculada Mesa perada amb la incorporaci a leconomia i les institucions
Impressi: Guada Impressors, SL
Distribuci: Gea Llibres (961 665 256) / comunes dels pasos de lEuropa oriental.
Gaia (965 110 516) /
Midac Llibres (937 464 110) / s clar que no sn tot flors i violes i que la crisi econ-
Palma Distribucions (971 289 421)
ISSN: 0210-587 X
mica iniciada el 2008 ha esberlat moltes de les seguretats
Dipsit legal: V-2686-1979 associades a les afirmacions anteriors. I que sha obert un
Preu daquest nmero: 9 euros
LEspill s membre de:
desnivell dramtic entre el nord i el sud dEuropa. Que la
gesti de la crisi del deute i de la prima de risc, la crisi de
leuro en definitiva, ha estat desafortunada i ha acumulat
un volum considerable de desconfiana. De sobte les ten-
sions i els ressentiments que sestenen en unes societats
que semblen parcialment amnsiques han agafat com a
diana el projecte europeu. Leuroescepticisme sescampa i
el desprestigi de les institucions europees augmenta. Proli-
feren els partits que proposen respostes simplistes fora del
marc europeu. I tenen un cert xit i ress, almenys en les
enquestes i en determinades eleccions.
Els cercles ms poderosos, els idelegs neoliberals, els
lobbies i els representants dels grans interessos, europeus i
extraeuropeus, haurien de saber que la recepta de la des
igualtat extrema, la desprotecci i lexclusi social ja fou as-
sajada, amb resultats catastrfics. Les poblacions haurien de
recordar que la intolerncia i la xenofbia ja foren assajades,
i afortunadament venudes, a un cost hum terrible. Els
pasos europeus, en general, haurien de tenir present que la
lgica egoista dels nacionalismes destat i de la imposici,
dels camins a banda i de lacci unilateral, ja estigu vigent
i don com a resultat un terrabastall sense precedents.
Per aix resulta preocupant lalegria i la desimboltura
amb qu sovint sexpressen les posicions euroescptiques
o antieuropeistes, que semblen haver oblidat o no haver
aprs com cal les llions dun passat letal. Res del que es
pot considerar raonablement negatiu o desajustat en lEu-
ropa actual ni el pes excessiu dels interessos nrdics o
alemanys, ni el predomini del big business, ni les insufi
cincies burocrtiques o tecnocrtiques, ni el relatiu dficit
democrtic, ni la nefasta gesti de la crisi, ni la impotncia
exhibida davant conflictes sagnants a la porta de casa (com
el de Sria, especialment, o el dUcrana) pot fer oblidar el
valor pedaggic i la gran significaci actual de les llions
del passat. Dun passat massa prxim en el temps, i docu-
mentat fins al detall. Un passat que per res del mn hauria
de tornar a fer-se present. Ni parcialment, ni com a farsa.
La commemoraci de la Primera Guerra Mundial que
sinicia el 2014 s, sens dubte, una bona ocasi per a esti-
mular seriosament una reflexi profunda sobre el que va
passar, sobre els complicats viaranys de la transformaci so-
cial i la lgica del xoc desconsiderat i virulent dinteressos,
que quasi anorre Europa. I que ha matisat a bastament la
idea de la civilitzaci, la cultura o els valors europeus.
Jean Dieuzaide, Vestits de gala (Sevilla, 1951)
SUMARI
1 Editorial
6 Records de Walter Benjamin
Gershom Scholem
11 Frmules de regeneraci urbana
Josepa Cuc
19
El paper dels sants culturals en els estats naci
europeus
Jn Karl Helgason
25 Lescriptura del flneur
Eduard Cairol
38 Travessant lespill. Notes sobre Josep Palcios
Salvador Ortells
45 Una cultura a prova dAuschwitz? Cronologia
55 El racisme explicat a un nvol
Arnau Pons
94 De la crtica vertiginosa
Antoni Mora
106 Lafer Heidegger no existeix
Franois Rastier
110 Lantisemitisme dels Quaderns Negres de Heide-
gger. Entrevista a Emmanuel Faye
Iris Radisch
 H I S T R I A , I D E O LO G I A , P O L T I C A
AL VOLTANT DEL SIMPOSI ESPANYA CONTRA CATALUNYA

110 El simposi i la ra destat
Joan Ramon Resina
125 La histria al servei de la naci?
Antoni Rico
132 Falsificaci, disbarat i bestiesa
Pau Viciano
137 El tractament del simposi a la premsa de la caverna
lex Gutirrez
141 Inquisici preventiva
Antoni Furi

Converses
151 Joan Fuster, converses inacabades
Toni Moll

211 F u l l s d e d i e t a r i : Ferran Garcia-Oliver

I n m e m o r ia m
222 Manuel Ardit (1941-2013)
227 Miquel Barcel (1939-2013)

Ll i b r e s
230 Una defensa dels valors humanistes / Enric Balaguer
233 Una histria del pensament biolgic a travs
de Lucreci / Carmel Ferragud
6
Records de Walter Benjamin
V aig conixer Benjamin arran dun de-
bat sobre una conferncia de Kurt Hiller,
que tingu lloc a Berln el 1915, en el qual
va participar molta gent, entre altres Walter
Benjamin, Werner Kraft i jo mateix. Sem
va adrear i digu que volia continuar par-
lant amb mi personalment. Com a conse-
qncia, vaig anar a veurel i des daleshores
tingurem tracte, al principi ms aviat dis-
tant i desprs cada vegada ms personal i
ms proper.
Entre 1916 i 1923, any en qu vaig
marxar cap a Palestina, vaig mantenir un
contacte molt estret i prolongat amb Ben-
jamin. El vaig visitar durant dies a Munic
i ens trobvem molt sovint a Berln, parti-
cularment lhivern de 1917, abans del seu
casament; posteriorment vam reprendre el
contacte personal desprs duna prolonga-
Gershom Scholem (Berln, 1987 - Jerusalem, 1982) fou
un gran amic de Walter Benjamin. Gran erudit en
temes de judaisme, fou durant molts anys professor de
cabalstica a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Re-
flect la seua relaci amb lautor de Lobra dels passat-
ges al llibre Walter Benjamin, histria duna amistat.
El present text aparegu inicialment a la revista Der
Monat 216 (1966) i al llibre ber Walter Benjamin.
Mit Beitrgen von Theodor Adorno u. a. (Frankfurt,
Suhrkamp, 1968), i fou incls don lhem pres a
Gershom Scholem, Walter Benjamin und sein Engel
(Frankfurt, Suhrkamp, 1992) Suhrkamp Verlag.
Gershom Scholem
da correspondncia, quan la primavera de
1918 vaig anar a Sussa, on ell shavia esta-
blert un any abans, i vam conviure un any
i mig a Berna, com a vens una temporada i
sempre en un contacte extraordinriament
estret amb ell i la seua dona. Desprs del re-
torn a Alemanya lhivern del 1919 ens vam
trobar molt sovint, els anys 1920-1923, a
Berln, a Munic, vam fer viatges plegats,
tamb vam trobar-nos plegats amb diferents
persones, sobretot perqu Benjamin tenia
el projecte en 1921-1922 de publicar una
revista que havia de dir-se Angelus Novus,
amb la qual esperava que podria difondre
de manera adequada les seues idees. El 1923
vaig estar amb ell durant mesos a Frank-
furt, quan maldava per encarrilar la seua
habilitaci a la Universitat. Desprs vaig
marxar a Palestina i des daquell moment
ens vam trobar personalment dues vegades,
un cop sis setmanes a Pars el 1927, en qu
estigurem junts molt de temps, i laltre el
1938, que vaig passar cinc dies amb ell a
Pars. Aquesta fou la darrera vegada que el
vaig veure en persona. Tots aquells anys,
des del 1915 fins al 1940, mantingurem
una correspondncia que fou de vegades
extraordinriament intensa.
Al principi de la nostra relaci els temes
de conversa eren de tipus filosfic-metafsic.
Posteriorment, als anys de Munic i de

Sussa, parlvem molt sobre judaisme, del
qual comenava jo a ocupar-me de manera
intensiva aquells anys, i sobre tota mena de
qestions de caire intellectual que li inte-
ressaven llavors; del seu treball ms que no
del meu. Com que Benjamin no era cap
expert en hebreu, no podem tractar direc-
tament sobre aquestes coses, per jo mhi
vaig interessar fora en els seus treballs. Ben
sovint em llegia poemes, perqu escrivia
poesia, havia confegit un gran cicle de 50
sonets dedicats al seu amic Heinle (que es va
sucidar quan va esclatar la Primera Guerra
Mundial), i men llegia. Li agradava molt,
en general, llegir en veu alta les seues tra-
duccions del francs, per exemple i era un
lector molt bo. Tamb Pndar llegia sovint
grec en veu alta: el text de Pndar en grec
i les corresponents versions de Borchardt i
Hlderlin o daltres traductors.
Era una relaci molt afectuosa. A partir
del 1921 ja ens parlvem de tu, i vam tenir
un contacte molt i molt estret al llarg de
tots aquests anys.
Benjamin feia una impressi fora espe-
cial quan hom el coneixia. Era duna edu
caci extrema. Sovint, quan en parle, dic
que mostrava una cortesia xinesa en la re
laci amb la gent, i alhora hi havia un fort
element de reserva en ell, que noms es
dissolia poc a poc en el tracte amb les per-
sones. Era molt sensible i suspica davant
les preguntes personals. Aix va anar min-
vant posteriorment, que es va consolidar la
nostra amistat, per era molt reservat i no
acostumava mai o gaireb mai, amb el pas
dels anys a parlar daltres persones que ell
coneixia. Acostumava a mantenir separats,
a no barrejar, els seus conegut i amics, fins
i tot en el cas damics molt propers.
Hagueren de passar anys fins que em
present algun amic seu de joventut, en el
7
cas que encara hi mantingus relaci, com
ara Ernst Schoen. Al llarg de cinc anys ens
vam tractar sense que arribs a veure mai
cap daquests amics seus, i no era tan sols
amb mi, sin tamb amb altres i encara amb
ms fora, que imposava aquesta discreci
absoluta en tots els seus afers personals,
cosa que de tota manera quedava una
mica compensada o alleugerida en el meu
cas pel fet que aquells anys tenia una gran
amistat amb Benjamin i amb la seua dona
alhora, ra per la qual hi havia molta ms
confiana.
Benjamin parlava de manera molt in
tensa, i ho va fer ja en la nostra primera con-
versa, que dur unes quantes hores. Quan
ens vam trobar la tardor de 1916 a Munic,
a Seehaupt, on ell hi passava uns dies amb
qui fou desprs la seua dona, tingurem
converses inacabables sobre qestions filo-
sfiques i jueves. En la conversa es pot dir
que temptejava. Parlava directament, men-
tre mirava amb els ulls esbatanats. Quan
hi havia ms gent, mirava a la paret i no
esguardava ning, cosa que passava sobre-
tot quan parlava davant un cercle ampli
de persones.
En tots aquells anys, des del mateix
moment que el vaig conixer, feia una gran
impressi, tant per la seua personalitat com
per la seua manera de raonar, pel seu pensa-
ment, que era molt singular i gens conven-
cional. Gaireb mai discorria, en converses
sobre temes seriosos, per les vies o el tipus
de raonament que haurien sigut els previ-
sibles. Abordava les qestions a partir dun
punt de vista totalment original i inesperat,
i temptejava. La seua conversa tot i que es
notava aquest tempteig era alhora extra-
ordinriament rigorosa. Construa molt b
les frases i de vegades, fins i tot, el que deia
podria haver anat directament a impremta.
8
Daltra banda, tenia molta tendncia a par-
lar assentant tesis. El seu pensament em va
impressionar tot duna, ja dentrada, em va
subjugar i em va influir poderosament. Cal
comptar que jo era cinc anys ms jove. Sens
dubte ens vam influir fora mtuament,
cada un a la seua manera. Mai podr oblidar
o menystenir la profunda influncia que
va exercir Benjamin en la meua orientaci
i les meues idees en laspecte filosfic. Vaig
llegir amb ell textos filosfics, quan em
vaig traslladar el 1918 a Sussa i vam viure
plegats en un petit poble, Muri bei Bern,
en cases que estaven una al costat de laltra.
All vam estudiar els treballs de Herman
Cohen sobre lobra de Kant, sobre la teoria
kantiana de lexperincia. Assistem junts a
algunes classes a Berna i anvem el seminari
del seu mestre, amb el qual feia llavors la
tesi de doctorat. En 1918-1919 anvem
tamb a seminaris filosfics, sobretot un
que tractava dAristtil. Benjamin shi
captenia amb total seriositat. En canvi, a les
classes dhistria de la literatura alemanya o
a les de filosofia fiem una mica de barrila,
perqu eren ms aviat avorrides.
Ben al principi, jo ja esperava molt dels
treballs de Benjamin. Quan el vaig conixer
era encara un esperit dorientaci sistem-
tica, i tenia lambici delaborar un sistema
filosfic, una metafsica, objectiu per al qual
va redactar tota mena de projectes. Lenginy
metafsic era el seu tret ms important i el
talent o la mostra de geni ms destacat que
tenia. Els seus treballs en aquest terreny es
van veure barrats, com ja sabem, pel fet
que als anys de la gran inflaci perd el seu
patrimoni o, ms ben dit, els seus pares
perderen el patrimoni, i desprs del fracs
de lhabilitaci universitria a Frankfurt es
va veure forat a guanyar-se la vida amb la
ploma, ra per la qual no tenia el temps
necessari per a plantejar-se treballs de gran
abast, com el tenen els investigadors aca-
dmics que compten amb ingressos asse-
gurats. Benjamin no tingu aquest temps.
I per aix, per exemple, de les seues obres
noms arrib a assolir forma acabada el seu
nic gran llibre, Els orgens del drama bar-
roc alemany, mentre que les circumstncies
de la seua vida el van impellir a lassagisme,
a la producci dassaigs en part molt subs-
tancials i plens de contingut, i tamb a tre-
balls menors i molt menors, en els quals ex-
posava el seu pensament de les formes ms
diverses i variades. La seua voluntat hauria
estat sens dubte dur a terme alguns dels seus
grans projectes en el camp de la filosofia
del llenguatge o de la filosofia de la hist-
ria, per desprs, quan deix de banda la
dedicaci a la filosofia sistemtica, deriv
cap a lescriptura de fragments filosfico-
literaris. Per b que la seua escriptura frag-
mentria tenia tamb una lnia sistemtica,
es tracta de tota manera dun pensament
fragmentari i prismtic, com el va definir
una vegada Holz. Quan, passat el temps,
aix es va consolidar, la seua producci
prengu un caire molt singular, que ha me-
nat sovint al malents segons el qual Ben-
jamin era un escriptor, un literat i no un
filsof, quan en realitat sembla ben clar que
tota la seua producci sha de contemplar
en el seu nucli central des del punt de vis-
ta filosfic i com a producci filosfica.
Posteriorment, quan saproxim ms i ms
a la concepci marxista i materialista de
la histria, o almenys tract dassumir-la
i fer-la seua, tot i que amb grans reserves,
com una mena de principi heurstic, com
un mtode temptatiu, els seus amics pren-
gueren posicions molt diferenciades pel
que fa a la seua producci. Jo mateix no
vaig compartir de cap manera aquest tomb

i vaig mantenir sovint discussions amb ell,
el 1927 a Pars, i tamb per carta, i la dar-
rera vegada que ens vam trobar tingurem
una gran controvrsia sobre la qesti del
marxisme en els seus escrits. Ell intentava
expressar el seu pensament de manera que
saproxims al mxim a les categories mar-
xistes, cosa sobre la qual hi hauria molt a dir
i s difcil parlar-ne en unes quantes frases.
En qualsevol cas, vaig esperar dell fins al
final una materialitzaci dels seus projectes
en el camp de la filosofia del llenguatge i de
la filosofia de la histria eren les qestions
que ms li havien interessat i esperava que
potser forniria aquests resultats en el gran
llibre que havia estat preparant al llarg de 13
anys. El 1927 volia escriure un assaig ms
o menys llarg sobre els passatges que hi ha
entre els grans bulevards de Pars, aquests
carrers interns plens de botigues, i amb el
temps, daquest assaig, que cada vegada el
tenia ms atrapat, en va fer una cosa molt
gran, que va condicionar del tot la seua pro-
ducci els darrers anys. No va acabar mai
el llibre, en bona part com a conseqncia
de la seua situaci personal, i encara ms
desprs de 1933, quan Hitler va arribar al
poder a Alemanya. Arran de lestabliment
del rgim de Hitler va marxar de seguida a
lestranger, de primer a Espanya, a les Illes
Balears, desprs a Pars, on va aconseguir,
a la Biblioteca Nacional, una quantitat im-
mensa de material per al llibre en el qual es-
tava treballant i que titulava llavors Pars,
capital del segle xix. La dedicaci a aques-
tes coses va determinar dalguna manera
tota la seua vida a partir de 1927. Fou en
gran part per aix, per exemple, que mai va
dur a la prctica tot i que sovint hi va estar
molt a prop el pla de venir a Palestina, on
potser hi hauria roms i tal vegada, si sha-
gus installat aqu, hauria sobreviscut. En
9
qualsevol cas, el desig de culminar aquest
treball segons el projecte que tenia al cap
el va aturar sempre. De vegades rebia un
telegrama seu on em deia: Arribo l1 de
desembre daquest any, per via martima,
a Palestina. No hi aparegu mai. A dir
veritat, tampoc no lesperava, perqu sabia
fins a quin punt el seu treball discorria per
dreceres ben singulars i que aquestes qes-
tions el lligaven tant que difcilment hau-
ria sabut alliberar-sen del tot, com de fet
va passar fins al final dels seus dies, de ma-
nera que avui comptem amb un llegat
extraordinriament extens de treballs pre-
paratoris per a aquest llibre, per el llibre
com a tal no existeix.
De sempre, des que en vaig tenir notcia,
s a dir, ja des de la seua joventut, als anys
1913-14, en qu ja sen sentia a parlar, lano-
menada de Benjamin era molt gran en un
petit cercle, diguem-ne esotric, de perso
nes. Sel considerava un esperit extraordi
nriament profund i seris, tamb malen
conis, que prometia grans coses, per
amb un tarann, una personalitat, difcil,
complicada, molt singular. Desprs, quan
jo ja havia marxat dAlemanya, tingu una
certa presncia en els cercles literaris de
Berln a travs de la seua tasca al Literarische
Welt de Haas o per la seua collaboraci
amb el grup al voltant de Bertolt Brecht i,
a poc a poc, es va anar guanyant en aquells
ambients i entre els entesos, que tampoc no
eren tants, la fama que li esqueia, s a dir,
la de ser el crtic ms important de llengua
alemanya daleshores. Detractors tampoc
no lin van faltar, perqu lescriptura de
Benjamin, que s de la mxima precisi i
concentraci, tamb era difcil i sens dubte
tingu lhabilitat de fer-se no pocs enemics
per la seua manera descriure, cosa que
vista des davui, quan rellegim i meditem
10
aquestes coses, potser costa dentendre.
Trobe que Benjamin, particularment quan
explicitava el seu pensament, era duna gran
lucidesa, tamb en coses que a primer cop
dull semblen altament paradoxals i mouen
a la contradicci. Per la fama que tenia era
duna mena molt especial.

Traducci de Gustau Muoz


Frmules de regeneraci urbana
Valncia a la llum de Barcelona i Bilbao
L a satisfacci que em produeix aquest
acte acadmic s doblement profunda: en
primer lloc perqu suposa el meu ingrs
pblic en lInstitut dEstudis Catalans, que
s tamb la nostra acadmia nacional, i en
segon lloc perqu, excepcionalment, aques-
ta sessi dingrs t lloc a la Universitat de
Valncia, que ha sigut sempre i s la meua.
COORDENADES GENERALS
QUE EMMARQUEN LES MEUES
REFLEXIONS I ANLISIS
Dalgunes ciutats es pensa que han tingut
un tipus de transformaci exemplar. Aquest
s el cas de Barcelona i Bilbao. Amb punts
de partida distints, encara que aplicant fr-
mules semblants, cadascuna ha esdevingut
un model de progressi reeixida en qu el
Josepa Cuc i Giner s catedrtica dAntropologia Social a
la Universitat de Valncia i membre de lInstitut dEs-
tudis Catalans. Aquest text correspon a la versi lle
gida, i per tant molt resumida, del discurs de recepci
com a membre numerria de liec, Secci de Filosofia
i Cincies Socials, pronunciat el 24 de setembre de
2013 a lAula Magna de la Universitat de Valncia.
El text ntegre ha estat publicat per liec al setembre
de 2013.
11
Josepa Cuc
balan entre els aspectes positius i negatius
es decanta pels primers. Els processos de
transformaci urbana que distingeixen
ambdues ciutats shan difs internacional-
ment com a exemple de bones prctiques
urbanstiques i patrons a seguir per altres
metrpolis interessades en un aggiornamen-
to ms o menys integral.
Valncia en representa el contrapunt,
entre altres coses perqu el seu renom est
fortament gravat per imatges contradict
ries, car la visi que sen t ha passat amb
rapidesa del blanc al negre, del crdit admi-
ratiu al descrdit ms profund. La mira
da admirativa naix de la combinaci de
poltiques urbanes efectistes amb un dis
curs hbilment difs, que sha arrogat lex-
clusivitat dun futur de modernitat i can-
vi. Aquesta imatge per es va esvair amb
prestesa quan comenaren a eixir a la llum
dades de balafiament curosament amagades
i una corrupci soterrada que ja feia temps
que cavalcava sobre diverses institucions i
mbits de govern valencians.
Valncia constitueix precisament leix
de la meua dissertaci, una ciutat que ob-
servar des de la contrapart comparativa de
Barcelona i Bilbao, amb una profunditat
temporal de vint o vint-i-cinc anys. Min-
teressa, tanmateix, rememorar alguns dels
processos que impactaren amb anterioritat
12
sobre les ciutats esmentades, afaionant els
seus trets constitutius de manera notable i
relativament homognia, i estructurant de
forma semblant la seua evoluci diacrnica.
Un dells s evidentment el franquisme,
que pertot arreu deix darrere seu un seguit
de barris en situaci ms que precria, de
lluites venals per satisfer unes carncies que
dificultaven en extrem una vida en dignitat,
a les quals se sumaven els combats ciutadans
per la consecuci de les llibertats, lamnistia
i lestatut dautonomia. s per aix que
lesfor prioritari dels primers ajuntaments
democrtics es va orientar de manera quasi
unnime a cobrir els buits generats durant
la llarga etapa anterior.
Situe un altre moment important all
per la meitat dels anys vuitanta, quan es
revela insuficient la tasca quasi domstica
dendrear la ciutat i se sent, en canvi, la
necessitat de donar nous passos per trans-
formar-la. Llavors, ms prompte o ms tard,
seguint una tendncia que ja salbira domi
nant, els governs locals comencen a aplicar
unes poltiques urbanes indites en el con-
junt espanyol, per que ja havien estat prac-
ticades amb anterioritat en altres ciutats
dAmrica del Nord i dEuropa. Barcelona,
la ms matinera de totes, aprofita locasi
dels Jocs Olmpics de 1992 per renovar-se
a fons. I una cosa semblant fa Bilbao, que
aconseguir esborrar la vella imatge de
ciutat industrial a partir dunes poltiques
urbanes que tenen com a mascar de proa el
Museu Guggenheim. Valncia, per la seua
banda, comenar a treballar sobre leix
de lantic llit del riu Tria, a les vores del
qual apareixeran successivament livam, el
Palau de la Msica i la Ciutat de les Arts i
les Cincies (cac).
En el rerefons de tots els canvis esmen-
tats es troba la globalitzaci neoliberal, que
provoca una profunda reestructuraci dels
sistemes urbans i afecta amb especial inten-
sitat les ciutats. Resulta important situar
els casos de Barcelona, Valncia i Bilbao
dintre del marc esmentat perqu llavors
els models de transformaci urbana que
cadascuna sembla que representa perden
irremeiablement part de la seua originalitat.
No obstant aix, tot i que les frmules que
shi apliquen siguen semblants, el que no
ho s tant sn les equacions resultants. Les
ciutats es globalitzen, per ho fan en sin-
gular. A favor de lheterogenetat de les so-
lucions escollides i de la variabilitat dels re-
sultats hi ha un munt de factors locals, des
del context econmic i identitari fins a la
cultura poltica i urbanstica, passant bvi-
ament pels interessos i la forma dactuar de
les elits en el poder i dels moviments socials.
Per tal de copsar la singularitat dels trets
i processos que distingeixen la ciutat de Va-
lncia, treballar en un moviment que ens
portar del general al particular, de les ca-
racterstiques i tendncies comunes com-
partides per les tres urbs als elements que
particularitzen el cas valenci. Espere,
mitjanant aquest doble gir, copsar una
mica ms les entreteles del cap i casal del
Pas Valenci.
EL QUE RESULTA
DUNA SUCCINTA COMPARANA
Ms enll de les diferncies descala que se-
paren els casos de Barcelona i Bilbao, vull
destacar dos aspectes que considere espe
cialment significatius. El primer fa refe
rncia a les similituds existents entre els
processos de transformaci urbana de les
dues ciutats: plantejaments semblants;
preocupaci generalitzada per la qualitat

dels projectes; concert entre les diverses
instncies poltiques entre nivells de poder
(local, autonmic i estatal) i entre partits, i
duraci del consens, cosa que permet acabar
denllestir els projectes iniciats. Tamb sn
pareguts alguns dels efectes perversos i de
les reaccions en contra: contra els excessos
arquitectnics, les dinmiques gentrifica-
dores o el manteniment de les desigualtats
socials, salcen en una i altra ciutat veus cr-
tiques i moviments ciutadans que aspiren a
aturar conseqncies danyoses o a capgirar
els plans del govern municipal.
Valncia mostra, en contrast, un pano
rama discordant del qual sols escapen, dis-
sortadament, els efectes negatius de les po
ltiques urbanes. Entre les discordances es
troba la dificultat de considerar el seu cas
com un model reeixit, el malbaratament de
les oportunitats per transformar la ciutat,
la major preocupaci per lespectaculari-
tat que no per la qualitat dels projectes, la
continuada manca de consens entre el go-
vern municipal i la resta de partits poltics
i organitzacions ciutadanes i, finalment, un
lideratge pblic exercit gaireb en solitari,
en el qual han estat secundaris els objectius
digualtat i de justcia social urbana.
El segon aspecte a destacar de la com-
paraci apunta tant a la discordana de les
tendncies evolutives de les tres ciutats com
a certes diferncies de base de caire sociopo-
ltic i identitari que les separen. En aquest
sentit, observem que les solucions urbanes
adoptades a Barcelona i Bilbao presenten
una dimensi ms humana i creativa que
no pas a Valncia.
La dimensi ms humana fa referncia tats. Contrriament, la creativitat de Bilbao
als mfasis dels governs municipals en la
millora de la qualitat de vida dels barris o
en una redistribuci ms equitativa i justa
de les infraestructures i serveis. En general,
13
dintre del conjunt espanyol, el compliment
daquesta tendncia sembla guanyar terreny
a mesura que savana en la primera dcada
dels anys dos mil, quan comena a baixar la
febre dels megaprojectes i dels megaesde-
veniments. Enfront dun cert esgotament
del model urb que ambds fenmens
representen, tendeixen a incrementar-se
les micropoltiques centrades en els barris
i els serveis de proximitat, en especial a les
ciutats governades per lesquerra. s llavors
quan es detecta una major discrepncia en
els temes prioritzats per les agendes urbanes
de les ciutats que ens ocupen: mentre que
Valncia dna preferncia a les poltiques
econmiques, a Barcelona i Bilbao sobserva
un major equilibri entre aquestes i les de
caire social i mediambiental.
Daltra banda, la creativitat de qu par-
le s aquella que apareix com un instrument
de les estratgies de mrqueting de lur-
banisme neoliberal, que promou per tot el
mn un model de ciutat creativa on pre-
dominen les 3T mencionades per Richard
Florida (tecnologia, talent i tolerncia).
Encara que sembla difcil escapar a latrac-
ci daquesta mena de creativitat, sobserva
que el seu influx no obra per igual en totes
les ciutats ni produeix tampoc resultats
semblants. La creativitat que acompanya la
frmula de transformaci urbana que sha
aplicat a Valncia, a ms de poc original, ha
donat com a resultat un creixement defectes
demolidors, tant per al conjunt del sistema
urbanstic com per a la vessant ms social
daquest, en qu lacci urbanstica sentn
com un servei pblic, corrector de desigual-
i Barcelona sembla haver caminat per una
altra via. I aix per dues raons: 1) perqu
lmfasi en la ciutat creativa va acompa-
nyat duna major sensibilitat social, que es
14
concreta en una major intervenci pblica
sobre els barris desfavorits; i 2) pel carcter
innovador del model de neoliberalisme
urb que shi ha practicat, que caractersti-
cament agrega un plus localista i social
a les solucions neoliberals.
En referncia a lesmentat plus, la ge
grafa Sara Gonzlez apunta una idea fora
suggeridora: estem massa acostumats afir-
ma que lenfocament de lurbanisme neo
liberal emane de les ciutats britniques i
nord-americanes i, des dall, sescampe a la
resta del mn. Enfront daquesta tendncia
fins ara pensada com a dominant, defensa
que s a ciutats com Barcelona i Bilbao,
amb alts nivells dautonomia poltica i
financera i amb lders carismtics, on estan
sorgint solucions neoliberals creatives que
es corresponen amb el que ella conceptua-
litza com a neoliberalisme social localista, que
sembla especfic daquelles regions espanyo-
les amb forta identitat i autonomia poltica.
Algunes daquestes iniciatives han sorgit
de governs locals nacionalistes (Bilbao) o
duna coalici desquerres (Barcelona), que
han sabut compaginar en les seues agendes
poltiques projectes de signe distint: alhora
que sembarcaven en projectes internacio-
nals competitius, mantenien prctiques de
govern autoritries i protegien interessos
privats, els seus ajuntaments desenrotllaven
projectes locals que beneficiaven a la pobla-
ci i reinterpretaven lemprenedorisme com
un repte local i autonmic front al govern
central espanyol.
A Valncia, per, no es detecta cap in-
dici daquest doble plus afegit suara esmen-
tat, de lequaci en qu, recordem, el primer
terme (social) era indicatiu dun urbanisme
que aspira a corregir les desigualtats, mentre
que el segon (localista) feia referncia a una
forta identitat collectiva. Les dites absnci-
es, unides a la incidncia daltres importants
factors de caire local han coadjuvat a pre-
cipitar a la ciutat de Valncia una variant
ms descarnada i bastant menys original de
lurbanisme empresarial. En aquest sentit,
la frmula urbanstica que shi ha aplicat es-
dev ms comprensible quan sexposa com
a resultat dun procs contradictori en el
qual, junt amb els processos globalitzadors,
intervenen diversos conjunts de factors de
grafia local, dels quals en destacar dos: la
influncia de la cultura poltica hegemni-
ca, i el carcter i eficcia de les narratives
dels diferents agents socials.
LA INFLUNCIA DE LA CULTURA
POLTICA HEGEMNICA
A la base de la cultura poltica dominant,
la que ha conreat el pp des de la seua ar-
ribada al poder valenci al govern de la
ciutat de Valncia i al govern autonmic,
1991 i 1995 respectivament, trobem tres
fenmens complementaris: populisme,
clientelisme i corrupci.
El populisme sha construt grcies al
concurs dels mitjans de comunicaci de
masses i de laplicaci destratgies de gran
impacte com ara sn: 1) la reiteraci i la
simplicitat simblica, 2) la construcci
duna identitat poltica ms emotiva que
argumental, i 3) la consolidaci de lnies
de fractura verticals, de caire identitari. En
aquest sentit, lefectivitat del pp valenci
sha basat en gran manera en la capacitat
denllaar amb sentiments collectius reite-
radament repetits al llarg del segle xx, de
construir lenemic amb poques per efec-
tives pinzellades, i de forjar la identificaci
entre el pp i la defensa de lo valenciano. La
mencionada requisa identitria ha situat

el pp en una posici privilegiada que uneix
amb fortssims lligams afectius una part
de lelectorat amb el pp, reconegut com el
partit que defensa els interessos valencians,
amb la fidelitat subsegent del vot; i relega a
un estat de sospita patritica la resta de for-
ces poltiques, en particular les desquerra,
que solen emetre els seus discursos en una
clau ms argumentativa que no emocional.
Leficcia daquest populisme sha po-
tenciat grcies a una extensa i atapeda xarxa
clientelar, construda i alimentada durant
quasi vint anys. La trama sociopoltica, que
t com a finalitat principal pescar i retenir
vots, reposa sobre lafinitat dinteressos,
els lligams de dependncia i la reciprocitat
shi intercanvien de continu regals, bns
i favors. La poltica de subvencions a en-
titats de la societat civil representa, entre
altres, un destacat dispositiu de captaci
clientelar. Pel que fa a Valncia ciutat, es co-
neix la utilitzaci de prestacions i serveis
socials com un instrument per a teixir,
consolidar i nodrir una xarxa clientelar
dorganitzacions cas de les associacions
de majors, de mestresses de casa, dimmi-
grants, comissions falleres, etc. que, quan
sn requerides, saboquen en el suport de la
poltica municipal i constitueixen el pblic
fidel dels banys de multituds populistes
de lalcaldessa Rita Barber.
El llindar amb la corrupci dels meca-
nismes emprats per concitar lleialtats no
sempre est clar i alimenta sovint la sospita
i el seguiment judicial. De fet, els llaos de
la solidaritat invisible teixits pel partit que
governa les institucions valencianes tenen
una dimensi fosca i boirosa en la qual, re-
petidament, esclaten bombolles delictives,
a la base de les quals es troba la concessi
de favors, ladjudicaci de concessions i
contractes, el pagament de comissions i els
15
sobrecostos dels projectes iniciats. A la ciu-
tat de Valncia es troben en aquesta situaci
el Bioparc, la cac, el circuit urb del Gran
Premi de Frmula 1, la Marina Reial, etc.
LES NARRATIVES
SOBRE LA CIUTAT
Parlar ara del carcter i eficcia de les nar-
ratives que sobre la urbs de Valncia emeten
els distints agents socials que, recordem,
s un altre dels elements que donen un to
especfic a la frmula de transformaci ur-
bana daquesta ciutat. Distingir ac tres
tipus de narratives: les que practiquen les
elits poltiques i econmiques valencianes,
les del com dels habitants de la ciutat, i
les dels crtics i detractors de les poltiques
municipals
1. E ls discursos hegemnics
Per promoure la transformaci urbana
desitjada, les elits valencianes han desen-
volupat un model discursiu que cont tant
una nova visi de futur per a la ciutat com
litinerari precs per a fer-la efectiva. Aquest
tipus de narraci no solament categoritza
els fets socials, sin que afecta lexplicaci
dels problemes, la cerca de solucions i la
potenciaci o blocatge daltres possibilitats
dintervenci.
Per mitj de logos, de narracions i di
matges han construt una Valncia virtual
(terme emprat per Josep Sorribes) que ha si-
gut pregonada als quatre vents pels mitjans
de comunicaci i les agncies de turisme.
Daquesta manera, sha aconseguit col
locar en limaginari collectiu de propis i
estranys el mapa de la ciutat que la prpia
elit ha dissenyat i en el qual sn invisibles
16
els problemes, els dficits i les necessitats.
Com a smbol emblemtic del seu discurs,
la Ciutat de les Arts i les Cincies ha arribat
a assolir el carcter de metfora mobilitza-
dora que, com a tal, ha adquirit la capacitat
dapropiar-se dels significats positius i de
la legitimitat que vehiculen certs smbols
clau per al poder, com sn la modernitat,
linters pblic i el futur.
Conv afegir immediatament que el
discurs generat pel govern de la ciutat ha
tingut xit, molt dxit, i que els mecanis-
mes i les estratgies destinats a promocio-
nar-lo han sigut, com a mnim, eficaos.
Grcies a les imatges, narracions i logos
que ha generat i que han estat martellejats
pels mitjans de comunicaci, publicitats
per guies i agncies turstiques i repetits pels
visitants, autctons i forasters, que sapro-
paven a la ciutat, sha aconseguit collocar
en limaginari collectiu el mapa de lurbs
que lelit poltica i econmica ha dissenyat.
En part, leficcia reposa en lhabilitat
del pp valenci per a construir un discurs
econmic comprensible i fcilment recog-
noscible i enllaar-lo amb dos elements de
gran pes: certs sentiments de forta arrel
collectiva i la dinmica de la globalitzaci.
Aix, el govern de la ciutat ha aconseguit
apropiar-se en exclusiva de tots aquells
elements urbans que fan olor a modernitat,
i nha desterrat les prctiques i els discursos
generats per altres actors socials amb inte-
ressos distints o enfrontats.
2. E ls discursos dels ciutadans
Que bonica est Valncia, que moder- mica i la crisi estan amortint les lloances i
na, quant ha canviat, sn frases habituals
que han quedat profundament gravades en
la conscincia dels habitants de la ciutat
de Valncia, de les percepcions dels quals
mocupar tot seguit. En la manera com
els vens i venes representen el gran canvi
experimentat pel cap i casal planeja la
imatge de la terciaritzaci i el rpid gir cap
al turisme. Sorprn, tanmateix, la rapidesa
de la transformaci de les icones de repre-
sentaci. A principis dels 90, Josep V. Boira
destacava que la imatge de Valncia que es
feien llavors els seus habitants tenia poc
durb i molt de tpica (barraca, horta,
Micalet i flors). Uns 10 anys desprs, la
redefinici del perfil turstic de Valncia
ja estava en marxa i, amb ella, el procs
de transici de limaginari urb. Alesho-
res, segons Pau Raussell, cap element, ni
tangible ni intangible, destacava ja sobre
els altres com a identificador de la ciutat.
Junt amb aquesta representaci mltiple,
destaca laparici dun nou element, la
cac, considerat per alguns collectius com
un important referent, capa de suscitar un
grau didentificaci molt semblant al que
provoquen les icones de la Valncia mo-
numental i histrica (el Micalet, el Mercat
Central, la Llotja). Cap al 2011, el procs
ja shavia culminat. En eixe moment, els
habitants de Valncia valoren positivament
la nova vocaci i les noves imatges de la ciu-
tat (de bell nou la cac), les quals, pensen,
han perms situar-la en el mapa dun mn
globalitzat i, el que s tant o ms important,
en un pla dexcellncia.
El grau de satisfacci ja s elevat, encara
que sobserva que el to laudatori s molt
ms acusat entre els forasters que entre els
autctons, i que la desacceleraci econ-
augmentant els detractors.
Tanmateix, la mirada enlluernada no
ms ho s en part, perqu els discursos

dels vens i venes de Valncia matisen de
manera constant les suposades virtuts del
canvi. Trobem aix una visi de lurbs que
pot definir-se com bipolar, en la mesura
que largumentaci emprada es revela tan
contradictria com crtica: duna banda, es
reconeixen els xits de les inversions realit-
zades; de laltra, es reclama all que s essen-
cial per a b habitar la ciutat: inversi social,
infraestructures, en definitiva, qualitat de
vida. El discurs dels actors socials pivota
constantment entre oposats, buscant su-
bratllar aix les diferncies i desigualtats del
model de metrpoli instaurat: sinverteix
molt en el turisme per no en nosaltres,
safirma; es defineix Valncia com la ciutat
de lopulncia, construda a la mesura dels
altres, dels rics i els turistes delit, una ciutat
on tenen poca cabuda els barris i les gents
que els habiten, les carncies i necessitats
dels quals no es tenen massa en compte.
Per malgrat la freqent i sovint contun
dent censura, s la proposta hegemnica la
que nix victoriosa. Perqu daquest discurs
ciutad, contradictori i bipolar, sorprn
labsncia de fractures poltiques, i aix
que es reconeix i es parla de malversaci,
dapropiaci indeguda o de falta de trans-
parncia, de poltics corruptes i de sistemes
que deixen fora els ciutadans. La manca
denfrontament poltic sacompanya duna
suposici no menys significativa i perillosa:
les fissures democrtiques detectades for-
men part dun sistema normalitzat on, en
el fons, no importa qui governe, perqu el
resultat no variar massa. La transcendn-
cia dassumir aquests postulats dificulta la
presa de posicions per part de la ciutadania
per tal dinvertir frmules poltiques i rede-
finir un paradigma urb ms participatiu,
igualitari i democrtic.
17
3. E ls crtics i detractors
de les poltiques municipals
Junt amb les esmentades visions conviu un
tercer bloc de percepcions sobre la ciutat
que, malgrat la diversitat interna, mant un
contingut relativament homogeni en qu
preval la crtica de lstatus quo. Dos conjunts
dactors socials, entre els quals hi ha una
interacci generalment constant i fluida,
sustenten aquest tipus de narraci: un est
integrat pels intellectuals i/o professionals
compromesos; laltre per les associacions i
plataformes urbanes amb un carcter rei-
vindicatiu ms o menys acusat.
Les censures i denncies sarticulen en-
torn de dos eixos principals. El primer
apunta al que es pensa com el primer i
gran problema de Valncia: la seua classe
dirigent, que es distingeix per la incul-
tura (en el sentit de falta o menyspreu
per la cultura culta i les persones que la
generen), per preferir ms copiar daltres
que pensar per si mateixa, i per moures
noms pel benefici, tret que per cert no es
considera gens original. Sassenyala, a ms,
que la classe polticament i econmicament
dominant es troba dissociada, i no poques
vegades enfrontada, amb les elits culturals,
intellectuals i acadmiques de la ciutat, una
ra que explicaria el fet que lactual govern
del municipi les ignore sistemticament per
a qualsevol qesti o consulta (mediambi-
ental, urbanstica, cultural, etc.).
El segon se centra en els problemes que
arrossega la ciutat, que es contempla des
duna triple perspectiva: a) la del seu ca-
rcter metropolit: s un fet que Valncia,
com a capital de la comarca de lHorta, no
ha sabut o no ha volgut liderar des de fa
ms de 20 anys. b) La de quan sobserva
18
la ciutat com un tot. Llavors ix a la llum a lalcaldessa ms inversi pblica. Dun
un conjunt de qestions per sota de les altre, la crisi ha propiciat que caigus en
quals bateguen els desequilibris interns i desgrcia, i amb rapidesa meterica, la
la desigualtat, doblement agreujats per les poltica dels projectes faranics i dels grans
poltiques urbanes de lAjuntament actual esdeveniments, provocant una lluita dins
i per la crisi. c) La tercera qesti afecta els del mateix partit en el poder.
barris i els pobladors. Aqu el llistat de pro-
blemes s immens, les crtiques diferencien, Aquests sn, en resum, alguns dels bas-
per, dos tipus de problemtiques referents timents sobre els quals sha construt la
respectivament als barris vells i als barris frmula urbanstica de la ciutat de Valncia,
nous. No sinverteix en els barris vells i, on es troben indestriablement barrejats
amb lexcusa que tot est molt consolidat factors de caire local amb els grans pro-
i no hi ha espai per ubicar-los, no es doten cessos i tendncies globals. Labsncia del
tampoc de ms serveis; aix, els seus terri- doble plus afegit social + local present en
toris van descuidant-se i degradant-se fins els casos de Barcelona i Bilbao (recordem
que es converteixen en un camp abonat per que es tracta, respectivament, duna ma-
a lespeculaci. Els nous barris tampoc ixen jor intervenci pblica sobre els collectius
ben parats: molts habitatges nous, edificis i barris desfavorits i duna forta identitat i
de luxe amb piscina i jard privats, per autonomia poltica), unida a la incidncia
serveis pblics no en tenen prcticament dimportants factors relacionats amb la
cap (escoles, centres de salut, xarxes de cultura poltica, la ideologia i lactuaci i
transport, etc.). carcter dels agents socials, han coadjuvat
Com era desperar, la crisi ha agreujat a precipitar a Valncia una variant ms
tots aquests problemes, deixant al descobert descarnada, ms injusta i bastant menys
les greus deficincies de la gesti urbana i un original de lurbanisme neoliberal.
aclaparador dficit. Ha augmentat tamb la
quantitat dels collectius i ciutadans desa-
fectes a les poltiques del govern municipal.
I ha obert noves fissures i ha eixamplat les
bretxes existents entre les diverses faccions
de les elits en el poder, facilitant que aflo-
raren les tensions i contradiccions internes.
Dun costat, shan multiplicat els senyals
de distanciament entre les parts privada
i pblica de la coalici en el poder. Com
a mostra dir que ja fa uns anys que els
promotors immobiliaris abandonaren el
consorci que mantenien amb lAjuntament
en el polmic projecte de prolongaci fins
a la mar de lavinguda de Blasco Ibez,
que afecta el barri del Cabanyal; o que els
empresaris dhostaleria i comer exigeixen

El paper dels sants culturals
en els estats naci europeus
D es de la perspectiva tradicional de la
histria cultural i literria, la canonitzaci
dun escriptor o dun artista sol ser vista
com una confirmaci que les seves obres
tenen qualitats esttiques o ideolgiques
exemplars o, si ms no, que en ser creades
van ser en cert sentit renovadores o excep-
cionals (cf. Sheffy, 1990: 511-512). Des de
la perspectiva de la histria social, aquesta
mena de canonitzaci normalment vol dir
que la persona en qesti assumeix una fun-
ci semitica especial dins duna societat:
ell o ella sn idolatrats, institucionalitzats i
fins i tot mobilitzats a lhora de donar forma
a realitats sociopoltiques.
Aquesta mena daccions poden ser ana-
litzades en relaci amb el plantejament per
Jn Karl Helgason s professor dIslands i dEstudis
culturals comparats a la Universitat dIslndia. s un
dels responsables del projecte Cultural Saints of Euro-
pean Nation States (https://vefir.hi.is/culturalsaints/).
Aquest article fou publicat, amb el ttol The Role
of Cultural Saints in European Nation States, dins
Rakefet Sela-Sheffy i Gideon Toury (eds.): Culture
Contacts and the Making of Cultures: Papers in Ho-
mage to Itamar Even-Zohar (Tel-Aviv, Unit of Culture
Research, Tel Aviv University, 2011, pp. 245-251).
Hi ha un altre article ms extens de lautor sobre el
tema: Relics and Rituals: The Canonization of Cul-
tural Saints from a Social Perspective, Primerjalna
knjievnost, 34.1 (2011): 165-189.
19
Jn Karl Helgason
part dItamar Even-Zohar de dos conceptes
bsics pel que fa a la cultura cultura com
a bns (culture-as-goods) i cultura com a
eines (culture-as-tools). En el primer cas, la
cultura s concebuda com un conjunt i una
reserva de bns avaluables, la possessi del
quals significa riquesa, estatus alt i prestigi
(Even-Zohar, 2010: 9); en el segon cas,
la cultura s concebuda com un conjunt
deines per a lorganitzaci de la vida, tant
a nivell collectiu com a nivell individual
(2010: 12). Lexemple dels poetes escldics1
a la cort noruega en lpoca medieval s
illustratiu de tots dos aspectes. Per una
banda es considerava els poetes propietats
o bns culturals: significaven la riquesa i
el poder del rei (Even-Zohar, 1994). Al
mateix temps, per, eren instruments tils
en la implementaci de la ideologia i el
llegat del rei, almenys en la mesura que els
oients podien arribar a comprendre la seva
complexa dicci potica.
En els darrers segles, el fet de convertir
autors i artistes individuals en dols pstums
ha tingut lloc a Europa per vies interessants.
Poetes, novellistes, dramaturgs, acadmics,
compositors i artistes visuals han estat indi-
vidualitzats com a lders representatius de
la seua cultura nacional, atorgant-los un es-
tatus que abans tenien les autoritats rgies
i els sants religiosos. En aquest article no
20
refarem la complexa histria daquest canvi
de prioritats, per des del punt de vista de
la teoria de sistemes, el canvi pot ser descrit
fent referncia a la manera en qu les ins-
titucions democrtiques i el nacionalisme
cultural han desafiat les dinasties reials i
lesglsia cristiana en aquestes societats (cf.
Leerssen). Pot ser revelador referir-nos a
aquests herois nacionals simplement com
a sants culturals i analitzar-ne el llegat en
relaci amb conceptes tradicionalment
reservats per a la discussi de fenmens
religiosos. El terme canonitzaci s ja prou
suggestiu en aquest sentit. En les pgines
que segueixen em centrar a descriure de
quina manera els sants culturals poden ser
vistos com a relquies (bns), valuoses per
a la societat, i com a rituals (eines), instru-
mentals per a lorganitzaci de la vida en
aquesta societat.
NOMS DE SANTS I DEDICACIONS
Un pas habitual en la beatificaci dun
sant cultural s donar el seu nom a un lloc
o esdeveniment pblics. Aquesta s una
tradici nascuda en el primer cristianisme
i que sha mantingut al llarg del temps,
com testimonien la baslica de Sant Pere
a Roma, Sant Petersburg a Rssia o la St.
Peters School a York. El rebateig dels carrers
de Pars la darrera dcada del segle xvii
exemplifica la funci dels sants culturals eu-
ropeus. En el deixant de la Revoluci Fran-
cesa de 1789, els revolucionaris van voler
disminuir la influncia simblica de la cort
reial i de lesglsia en la societat: els sants
catlics van ser esborrats de lalmanac i les
esttues religioses van ser tretes de lespai
pblic. Tamb es van canviar els noms dels
carrers: El 1791, el marqus de Villette, a
la casa del qual el 1778 havia mort Voltaire,
va sollicitar aprovaci formal per canviar
el nom del carrer on hi havia la seva casa
de Teatins (per lorde religis establert all
a prop) al de Voltaire. (...) Lentusiasme de
Villette va inflamar el daltres. La reialesa i
els sants van ser escombrats per autntics
sants republicans (...) i virtuts republicanes
(Ferguson, 1997: 26).
Podem trobar exemples similars en
altres pasos. La plaa Preeren al centre de
Ljubljana, dedicada al poeta romntic Fran-
ce Preeren,2 es deia originalment de Santa
Maria, en referncia a lesglsia franciscana
de lAnunciaci de Maria que all salava.
Els aniversaris dun escriptor o dun
artista inspiren els oficials municipals o es-
tatals per batejar o canviar el nom dun car-
rer, edifici, parc o instituci, o per establir
un premi en el seu honor. Un dels carrers
principals al centre de Copenhaguen, Vestre
Boulevard, per exemple, va ser rebatejat
lany 1955 com a H. C. Andersens Boule-
vard, en el cent-cinquant aniversari de la
mort de lescriptor dans. La idea daquestes
tries s mantenir la memria del sant el
nom pot ser vist com una de les relquies
dun difunt, per alhora el rebateig t una
dimensi ritual: la gent que travessa o que
condueix per H. C. Andersens Boulevard a
Copenhaguen pot ser vista com si estigus
seguint simblicament les passes de les-
criptor. De forma similar, els eslovens que
reben el Gran Premi Preeren a Eslovnia
pels seus assoliments extraordinaris en el
camp de les arts, o els islandesos que reben
el Premi Jnas Hallgrmsson per haver
enriquit o dalguna manera haver servit la
causa de la llengua islandesa, tots plegats
commemoren el sant duna manera no pas
diferent a la dels catlics que reben el nom
dun sant quan sn batejats.

ICONES I TOTEMISME
Un altre pas en la beatificaci dun sant
cultural s la reproducci de la seva cara,
cap o cos en un espai pblic, o la dissemi-
naci en societat per altres mitjans. Aquesta
tradici imita la forma en qu les imatges
de governants i de personalitats religioses
han esdevingut una part clau de la cultura
europea durant molt de temps, tot guarnint
esglsies, places, monedes, bitllets de banc
i segells. En temps moderns, trobem tants
monuments en viles i ciutats dEuropa que
esdev necessari prendren en consideraci
les histries i les localitzacions. Una subs-
cripci nacional per erigir un monument a
un autor o artista al centre de la capital de
la naci s, certament, una indicaci que
la persona en qesti s elegible per al
paper de sant o santa cultural. Hi va haver
una subscripci per a lesttua de France
Preeren erigida a la Plaa Preeren, a Lju-
bljana, el 1905, i nhi va haver per a les-
ttua de Jnas Hallgrmsson que va ser in-
augurada al centre de Reykjavk lany 1907.
El nombre i la densitat dels monuments
poden ser tamb significatius. Hi ha, per
exemple, dues esttues cntriques de Hans
Christian Andersen a Odense, el lloc on
va nixer, i dues ms a la capital danesa,
Copenhaguen, una al Parc Reial, a prop del
castell Rosenborg, laltra a la plaa princi-
pal, al costat de lAjuntament. Retrats tant
dAndersen com de Preeren han illustrat
bitllets de banc. Avui no estan en circula-
ci, per una imatge de Preeren apareix
a lactual moneda eslovena de dos euros.
Les icones dels sants culturals poden
ser considerades relquies visuals que la
societat considera important preservar i
exhibir, per tamb poden ser vistes com
un equivalent modern dels ttems i els
21
emblemes herldics (cf. Durkheim, 2008:
113). I els retrats de sants culturals en bit-
llets i en monedes poden, encara, ser vistos
com a referncies a un patr-or semitic del
sistema monetari, conservat en biblioteques
i museus, ms que no sota les voltes dun
banc central (Helgason).
SANTUARIS I PELEGRINATGES
Un altre pas en la beatificaci dun sant
cultural t a veure amb la preservaci de
les seves despulles, les seves pertinences
o la seva casa, i amb el fet que sencoratgi
la gent perqu les vegi. Aquesta forma de
remembrana s un parallel de la tradici
religiosa i poltica de santuaris i pelegri-
natges, inclosos tant el Sant Sudari de Tor
com el mausoleu de Lenin a Moscou. Una
collecci de manuscrits i dobres dautors
i artistes pot ser sens dubte comparada a les
relquies religioses, i certes seccions de bi-
blioteques i museus poden exercir de forma
semblant la funci de santuari. De tota ma-
nera, tal com ho assenyalen alguns exemples
anglesos i francesos, lanalogia entre rel-
quies religioses i culturals no s merament
simblica. Diversos reis, reines i bisbes
jauen enterrats a la Collegiate Church de la
catedral de Sant Pere, a Londres, alada pel
rei-sant Eduard el Confessor, per tamb el
Poets Corner ns el lloc del descans final
dun grapat descriptors i artistes, inclosos
Spencer, Dryden, Johnson, Tennyson,
Dickens, Kipling i Hardy. El primer poeta
que va ser dut a aquesta part de lesglsia
va ser Geoffrey Chaucer el 1556. Essent
traslladat a una tomba millor, en el santuari
ms important de lAnglaterra catlica i
cristiana, hom li est atorgant el tractament
que correspon a un sant o a una persona
22
venerable (Pearsall, 1995: 64). El Pante
de Pars va ser originalment dissenyat com
a esglsia dedicada a Santa Genoveva,
per durant la Revoluci Francesa el van
convertir en mausoleu per als francesos
distingits. Aqu han estat enterrats Voltaire,
Rousseau, Hugo, Dumas, Zola i Malraux,
per citar alguns noms. Val a dir que els
ossos de Ren Descartes mai no van anar
al Pante, per ja lany 1666 una part del
seu esquelet va ser repatriat des dEstocolm
sota la supervisi de cartesians illustres i
tornat a enterrar lany segent a lesglsia
de Sainte-Genevive-du-Mont, a Pars; el
model el tractament catlic dels ossos i
les relquies sagrats va ser copiat tan al
peu de la lletra que fins i tot es pot parlar
del reenterrament com a cooptaci laica
dun esdeveniment religis, com un intent
de dur la perspectiva cientfica a un mn
determinat per la conscincia religiosa
(Shorto, 2008: 70).
El lloc de naixement o la casa dun es-
criptor o dun artista preservats o reconstru-
ts sn una altra mena de santuari. Aquesta
mena de llocs no tan sols poden conservar
relquies importants, com ara un bressol,
un parell de sabates, manuscrits o una
taula de treball, sin que sovint sn tamb
presentats com a relquies en ells mateixos,
tot i que llur autenticitat pugui ser qes-
tionable. Hans Cristian Andersen rebutj
categricament la idea que hagus nascut
a la casa que es presenta com el seu lloc
de naixement i que s el nucli del museu
Andersen a Odense (Olrik, 1945: 20-39).
De forma similar, el lloc de naixement de
Shakespeare a Stratford s una imaginativa
reconstrucci dun edifici histric en el qual
William Shakespeare podria no haver-hi
nascut (Rosenthal, 2008: 36). Tot i aix,
aquests dos llocs atrauen cada any milers de
pelegrins, gent que vol establir un contacte
ms proper amb els seus dols culturals. Fins
i tot si els santuaris dels sants culturals sn
rarament vistos com a llocs de miracles o
guariments, poden ser instrumentals per a
lencantament de poltics nacionalistes, i
poden inspirar pertinena, esperit, adora-
ci dels ancestres i la circulaci del tresor
cultural (Verdery, 1999: 26).
DIES DELS SANTS I LITRGIES
Una forma ms de beatificar un sant
cultural s la incorporaci del dia del seu
naixement o de la seva mort, o dun dia im-
portant de la seva vida, al calendari oficial
de lestat. Els models religiosos i dinstics
inclouen en aquest cas la festa de Nadal, la
Setmana Santa i les celebracions del dia de
diversos sants, fins i tot el nom mateix dels
mesos de juliol i agost. Quan considerem els
sants culturals europeus des daquest punt
de vista, lexemple de France Preeren torna
a ser dinters, donat que en la data de la
seva mort (el 8 de febrer) sha celebrat des
de 1944 el Dia de la Cultura a Eslovnia.
En les ltimes dues dcades, a ms, el dia
ha estat festa nacional. Un altre exemple s
el Da das Letras Galegas, el 17 de maig,
que se celebra a Galcia des de 1963. Va
ser escollit en referncia al 17 de maig de
1863, data de la publicaci dels Cantares
gallegos de Rosala de Castro, llibre clau de
la literatura gallega moderna. De forma
similar, el Ministeri de Cultura dIslndia
va decidir ara fa una quinzena danys que
el 16 de novembre, dia del naixement del
poeta Jnas Hallgrmsson, se celebrs el Dia
de la Llengua Islandesa. No s festa oficial,
per un bon nombre dinstitucions cultu-
rals i descoles islandeses marquen el dia

amb programes especfics relacionats amb
la llengua i amb el llegat de Hallgrmsson.
En tots aquests exemples, el rol del sant
cultural no es limita a ajudar a organitzar el
temps sin que tamb inspira litrgies so- models de realitat, els quals al seu torn gover-
cials diverses relacionades amb qestions de
naci, cultura i llengua. Els dies dels sants
sn una magnfica oportunitat per al lliura-
ment de premis, el rebateig de carrers, per
posar flors en monuments, per inaugurar
obres o exposicions en qu se celebra el
llegat del sant cultural. En ocasions com
aquestes pot ser que es combinin i sarticu-
lin de diferents maneres les diverses formes
de beatificaci plantejades en aquest article.
CONCLUSI
Quan sala una esttua dun escriptor o
un artista, quan la seva casa es converteix
en museu o b sescull el seu rostre per a
un bitllet de banc, aquests poden ser o
no passos importants cap a la beatificaci
daquella persona com a sant cultural.
Aquests processos de canonitzaci sn com-
plexos i poden variar dun pas a un altre i
dun temps a un altre temps. Cal tenir en
compte a quantes formes de beatificaci s
sotms lindividu en qesti i fins a quin
punt est essent formalment canonitzat per
les institucions pbliques. El paper dels
sants culturals europeus, tal com ha estat
descrit ms amunt, pot ser comparat al dest
de les obres literries canonitzades en una
cultura. Al seu Polysystem Studies, Itamar
Even-Zohar assenyala que aquestes obres
gaireb mai no circulen en el mercat com a
textos integrals: un cop han estat arxivades
al cnon histric, sn sovint distribudes
en forma de fragments textuals, com ara
citacions, parboles breus i episodis. Un
23
acostament semitic a aquests fragments,
explica Even-Zohar, no els considerar sim-
plement com un estoc neutral, sin com
un que ajuda la societat a mantenir els seus
nen els models dinteracci interpersonal.
Aquests models, doncs, representen una
font per a la mena dhabitus que prevalen en
els diferents nivells de la societat, i ajuden a
preservar-la i a estabilitzar-la (Even-Zohar,
1990: 44).
Traducci de Jaume Subirana (UOC)
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Durkheim, mile (2008): The Elementary
Forms of the Religious Life. Traducci de
Joseph Ward Swain. Mineola, Nova York,
Dover Publications Inc.
Even-Zohar, Itamar (2010): Culture as
Goods, Culture as Tools, dins Papers in
Culture Research, Tel Aviv, Unit of Culture
Research, pp. 9-14 [e-book, accessible a
http://www.even-zohar.com].
(1994): La funcin de la literatura en la cre-
acin de las naciones de Europa, dins Daro
Villanueva (ed.): Avances en teora de la li
teratura: esttica de la recepcin, pragmtica,
teora emprica y teora de los Polisistemas,
Santiago de Compostela, Universidade
de Santiago de Compostela, pp. 357-377.
[En angls: The Role of Literature in the
Making of the Nations of Europe, Applied
Semiotics/Smiotique appligue, 1/1 (1996):
39-59.]
(1990): Polysystem Studies, Poetics Today
11/1: 1-268 [versi electrnica a http://
www.even-zohar.com].
Ferguson, Priscilla Parkhurst (1997): Paris as
Revolution. Writing the Nineteenth-Century
24
City, Berkeley, Los Angeles, Oxford, Uni-
versity of California Press.
Helgason, Jn Karl (1995): Tknrnn gu-
llftur slenskrar selatgfu, Skrnir 169 2. El poeta France Preeren (1800-1849), representant
(Spring): 211-222.
Leerssen, Joep (2006): Nationalism and
the Cultivation of Culture, Nations and
Nationalism 12/ 4: 559-578.
Olrik, H. G. (1945): Hans Christian Ander-
sen. Undersgelser og kroniker 1925-1944,
Kbenhavn, H. Hagerup.
Pearsall, Derek (1995): Chaucers Tomb:
The Politics of Reburial, Medium Aevum
64: 51-73.
Rosenthal, Michael (2008): Shakespeares
Birthplace at Stratford. Bardolatry Recon-
sidered, dins Harald Hendrix (ed.): Writers
Houses and the Making of Memory, Oxon i
Nova York, Routledge.
Sheffy, Rakefet (1990): The Concept of
Canonicity in Polysystem Theory, Poetics
Today 11/3 (Fall): 511-522.
Shorto, Russell (2008): Descartes Bones. A
Skeletal History of the Conflict between Faith
and Reason, Nova York, Vintage Books.
Verdery, Katherine (1999): The Political Lives
of Dead Bodies. Reburial and Postsocialist
Change, Nova York, Columbia University
Press.
1. Es diu poesia escldica la poesia oral cortesana produ-
da a Noruega i ms tard a Islndia entre els segles
ix i xiv. Es contraposa a la poesia ddica (de caire
popular). Lescald (skld) era poeta i guerrer (n. del t.).
emblemtic del romanticisme europeu, s consi-
derat un dels grans noms de la literatura eslovena.
Preeren (que public dos anys abans de morir
el seu nic poemari, Poesies) era mal vist per les
autoritats austraques en tant que lliurepensador
(en qestions damor i religi) i sobretot pels seus
poemes de conscienciaci nacional: el que ara s
lhimne dEslovnia, Zdravljica (Brindis), va ser
censurat en ledici original de Poesies. La seva figura
va tornar a guanyar rellevncia nacional els ltims
anys de la monarquia austrohongaresa: el 1905,
lalcalde de Ljubljana, Ivan Hribar, va fer erigir el
monument al poeta a la plaa central de la capital
eslovena, fet que va ser criticat com a populista
per part del principal escriptor i pensador poltic
de lpoca, Ivan Cankar. El 1941, el dia que les
tropes italianes ocupaven Ljubljana, Hribar (amb
noranta anys, llavors ja retirat de la vida pblica) es
va sucidar saltant al riu amb una bandera iugoslava
i les Poesies de Preeren al pit (n. del t.).

Lescriptura del flneur
De Josep Pla a Jordi Ibez
I (del verb grec peripaten, passejar enrao-
Pensar amb els peus s la meva manera de
caminar. Vet aqu una de les moltes sen-
tncies fulgurants atribudes al geni de Pa-
blo Picasso. Per, deixant ara de banda lau-
tenticitat o no de latribuci, es tracta duna
mostra del geni del pintor o ms aviat duna
simple boutade? s possible, doncs, pen-
sar amb els peus? O, ms ben dit, hi ha
alguna relaci entre el pensar i el caminar?1
Si sha de jutjar pels testimonis hist-
rics, s; aquesta relaci existeix. I, a ms,
est testimoniada des de fa molt de temps,
com a mnim des de la Grcia clssica. En
efecte, qui no recorda la clebre ancdota,
referida per Digenes Laerci (I, 34), segons
la qual el filsof Tales, membre de lescola
de Milet, va anar a parar al fons dun pou
quan caminava, pensars, observant les es-
trelles en el cel? Per, ja el mateix Aristtil,
conegut durant segles simplement com el
filsof, s considerat per aquest mateix autor
com el fundador de lescola dels peripattics
Eduard Cairol es llicenciat en Dret i doctor en Filosofia
per la uab. s professor del Departament dHuma-
nitats de la Universitat Pompeu Fabra i autor de
Maragall i Novalis: Poesia i experincia mstica (Claret,
2000) aix com editor i traductor al catal dobres de
Novalis i Rilke.
25
Eduard Cairol
nant), a causa del seu proverbial costum
de filosofar en companyia de deixebles tot
al llarg del peristil existent aleshores en el
Liceu, un antic gimns. I, en fi, dacord
amb aquesta mateixa font, els filsofs aix
anomenats cnics (de kynos, gos en grec)
vivien errants, sense domicili fix, com
autntics gossos abandonats, vagant dac
dall, tot practicant una filosofia igual-
ment ingrata per a bons burgesos i per a
pensadors sistemtics. Aix, doncs, lexercici
del pensament sembla anar lligat des dels
mateixos orgens a Occident al vagareig
distret o b a un ocis passejar. Ara b, tal i
com ens recorda Rebecca Solnit, si b s cert
que molts filsofs han caminat, en canvi
els pensadors que han reflexionat sobre el
caminar resulten ms aviat escassos.2 Aix
s, entre aquests darrers hi figuren casos ben
illustres, com ara els de Rousseau, Thoreau,
Nietzsche i, ja al segle xx, Walter Benjamin
o Guy Debord.3
I narradors i poetes? Quina relaci han
mantingut la narraci i la poesia de lOcci-
dent amb el caminar, i quins discursos shan
elaborat des de les diverses modalitats i els
diversos gneres literaris a propsit daques-
ta relaci? Hi ha, certament, tamb aqu
els casos augustos de lhumanista Petrarca,
amb la seva illuminadora ascensi a peu
26
al Mont-Ventoux, i la frmula amb qu
introdueix les seves divagacions durant el
perode del seu retir a Provena, a Fontaine
de Vaucluse: vagando et cogitando... Amb
Petrarca es pot donar per acabat, tamb en
aquest domini restringit, un autntic per-
ode obscur que coincideix amb la reprovaci
medieval de tota manifestaci i expansi de
la corporalitat; una actitud, aquesta, que
explicaria fets com ara que la regla de sant
Benet consideri els monjos que van vagant
de monestir en monestir o girvags com
una casta avorrible (Regula Monachorum,
I, 10-11). Sobre, aix, de la m duna pro-
gressiva conquesta del paisatge natural per
part de la sensibilitat literria, una llarga
poca de prestigi creixent del passeig entre
els escriptors; poca que culmina amb el
Romanticisme. Sn paradigmtiques da
questa nova consideraci del passeig en un
entorn natural les clebres excursions del
poeta britnic William Wordsworth, gene-
ralment en companyia de la seva germana
Dorothy.4 Aquesta lnia, que arriba fins al
cas llegendari de Robert Walser, el narrador
sus mort durant una de les seves llargues
passejades per la naturalesa verge i proba-
blement el cas en qu ms estretament es
contaminen mtuament lafici al vagareig
i la producci literria, es creua amb la
que, coincidint amb leclosi de les ciutats
modernes a partir de 1850, trasllada el pas-
seig i la divagaci literria corresponent a
un horitz urb. Aqu destaquen amb llum
prpia els casos del nord-americ Edgar
A. Poe i el seu traductor (i nima bessona,
segons prpia confessi), linsigne poeta
francs Charles Baudelaire. Es tracta duna
lnia que es prolonga, en aquest cas, fins als
poetes situacionistes, i que t en laustrac Pe-
ter Handke (La tarda dun escriptor, 1987)
un dels seus epgons ms insignes.
II
Aquesta ltima lnia, s a dir, la que es
remunta a Poe i Baudelaire i a travs de
Franz Hessel, autor de Passejades per Berln
arriba fins a Handke, t a favor seu, ultra
la destacadssima producci literria que
origina, el fet de comptar amb una decan-
taci conceptual de la seva prpia prctica,
a saber, la categoria del flner, amb els seus
derivats flneur i flnerie.
Com ha demostrat de manera impe-
cable Laurent Turcot al seu documentat
estudi sobre el tema, la figura del flneur t
el seu origen en la introducci progressiva
del passeig entre els ciutadans de Pars, ja
durant el segle xviii, per raons de salut
pblica i de civilitat alhora; el passeig pels
parcs de la ciutat o per la tot just urbanitza-
da avinguda dels Camps Elisis constitueix,
a la vegada, un ritual social i una disciplina
higienista.5 Fins a ben entrat el segle xix, el
passeig a linterior de la ciutat o per les seves
immediacions constitueix essencialment
un ritual de bona educaci, una forma de
civilitat. Regit des del comenament per
una estricta etiqueta que es va suavitzant
a poc a poc, ens caldr esperar fins al
perode de creixement de les grans ciutats
europees i nord-americanes per tal que els
carrers i les avingudes esdevinguin com a
conseqncia de radicals intervencions ur-
banstiques que enderroquen barris sencers
de carrers medievals de traat laberntic,
per fi, lespai atractiu, ple de reclams per al
consum i la simple observaci del badaire,
que sn encara avui en dia.6 Tanmateix,
els primers casos de caminants urbans,
una mica abans daquest moment crucial
i de transformaci, ja donen testimoni
de la prioritat de la contemplaci per a
la disciplina del flneur. Aix, en el relat

allucinat fet per Thomas De Quincey el
1822 de la seva travessia nocturna pels
carrers de Londres, la ciutat es converteix
en una mena de panorama per on desfilen
tipus humans inslits i arquitectures dignes
de la imaginaci de Piranesi, inaccessibles
per al bon burgs recls en la intimitat
de casa seva. Molt similar resultar el cas de
Charles Dickens. I tamb el de lescriptor
francs Rtif de la Bretonne, davant els ulls
estupefactes del qual sorgeix, en plena nit,
un Pars amb una fauna humana riqussima
i insospitada, i que no dubta a presentar-se a
si mateix com un mussol lliurat a lobserva-
ci atenta de tot all que passa desapercebut
per a la majoria dels seus conciutadans.
Ara b, aquests primers relats de pas-
sejades urbanes ja posen, aix mateix, en
evidncia una altra de les principals caracte-
rstiques de la flnerie, a saber, la falta duna
destinaci prefixada. Ja sigui a causa de la
seva radical indigncia, com en el cas de De
Quincey, el seu insomni contuma, en el
de Dickens, o una curiositat gaireb malal-
tissa, alimentada per la marginalitat, en el
de Rtif de la Bretonne, el flneur invaria-
blement no t res a fer i, en conseqncia,
tampoc no es dirigeix enlloc. La falta dob-
jectiu resulta absolutament essencial per a
lexistncia de la flnerie. Qui va a la recerca
duna cosa o dun lloc determinats s ben
lluny de vagar per la ciutat.7 En aquest
ltim cas, el vianant camina amb presses,
delers per assolir el seu objectiu, amb la
ment i la imaginaci fixats en aquest, tancat
a qualsevol mena de dilacions i distraccions,
que no serien per a ell res ms que uns
entrebancs empipadors i enutjosos. Tot al
contrari, noms la manca duna finalitat
determinada pot alliberar lespai necessari
per tal que apareguin dues de les altres ca-
racterstiques de la flnerie. Es tracta, per un
27
costat, del seu ritme peculiar, de la seva len-
titud. I s que, en una ciutat moderna com
ara el Londres de De Quincey i Dickens,
el Pars de Rtif i Baudelaire o el Berln de
Benjamin o Hessel, la manca de pressa
resulta altament significativa, per no dir
sospitosa. En efecte, ja Georg Simmel, un
dels primers socilegs de la modernitat, va
afirmar que la vida a les grans metrpolis es
caracteritza per la gran abundncia i varietat
destmuls sensorials, aix com per la varia-
bilitat.8 La resistncia o impermeabilitat a
aquest ritme vertigins, desenfrenat, s un
smptoma dinadaptaci o, directament,
dexclusi social, de desclassament, i per
tant converteixen en sospits aquell qui en
fa gala, com li passa al mateix Hessel entre
les aqueferades vianants berlineses, que li
adrecen mirades plenes de desconfiana a
causa de la seva parsimnia.9
Per, precisament, aquesta lentitud re
sulta ser, al capdavall, el preludi o lavant-
cambra del descobriment, si no de la reve-
laci mateixa. Ho va poder constatar aix
ja Walter Benjamin, de ben petit, quan es
quedava ressagat tot creuant la ciutat amb
la seva famlia, i els seus ulls podien desco-
brir aleshores aspectes inslits del Berln de
principis de segle, que van constituir per a
ell veritables iniciacions a la vida adulta.10
I s que la falta dun objectiu concret deixa
lliure la mirada del flneur, i li permet do
rientar-se cap a indrets que, en qualsevol
altre cas, li passarien desapercebuts. Vet
aqu aquella segona caracterstica a qu ens
referem fa un moment. En efecte, la del
flneur s una caminada amb la trajectria
oberta, una passejada sense rumb fix i que,
per tant, es mostra receptiva a les suggesti-
ons i a tota mena destmuls procedents del
carrer, des de sensacions (visuals, olfactives,
auditives, etc.) fins a associacions mentals
28
de qualsevol gnere.11 Aquesta s gaireb
una definici perfecta de la flnerie o del
passeig urb. Flner s, segons aix, vagar o
caminar sense rumb, a latzar de les incita-
cions procedents de la ciutat mateixa. Aix
ho ha afirmat expressament Hessel. Per aix,
el flneur rebutjar amb tanta contundn-
cia seguir una ruta turstica, amb escales
fixades prviament en monuments de su-
posat inters. Per al flneur, en efecte, no
hi ha ms brixola que la prpia sensibili-
tat, ni cap altre Nord que latracci exercida
per determinats llocs. Aix, tamb sha pogut
dir, amb ra, que per al flneur s de vital
importncia aprendre a perdres en la ciutat
prpia, cosa que no significa equivocar-se
de cam, sin provocar un efecte destranya-
ment, pel qual tornar a veure la prpia ciu-
tat com si es tracts de la primera vegada.12
III
La mirada del flneur apunta, doncs, en
ltim terme, cap a una experincia de
coneixement, en el sentit ms estricte del
terme. Efectivament, ja des dels mateixos
orgens, la interrogaci filosfica ha estat
relacionada directament amb la perplexitat
o amb lestupor. Per qu hi ha alguna cosa,
en lloc de no res? Aquesta pregunta podria
ser el punt de partida de tota la histria de
la filosofia. Es tracta del clebre thaumazen,
lestupefacci que neix en nosaltres quan,
tot sostraient-nos a la rutina i al costum,
contemplem les coses en el seu misteri i
la seva meravella, com si fos per primera
vegada. Per, tal i com acabem de veure, la
passejada del flneur est destinada tamb
a provocar aquest efecte destranyament
com a conseqncia del qual totes les coses
apareixen sota una llum inhabitual.
Ara b, de Josep Pla podria molt ben
dir-se, tamb, que tota la seva obra s el
fruit dun radical i prolongat en el temps
thaumazen o estupor filosfic davant de
la bellesa i la riquesa inesgotables del mn
sensible, del mn de les aparences. Segons
que sens diu ja en una de les seves Notes
sobre Pars: El mn s ple de meravelles,
de prodigioses meravelles, petites i grans.
I hi passem per davant sense ni fixar-nos-
hi....13 I a qu s degut, aix? Doncs jus-
tament a la gran velocitat amb qu passen
totes les coses, en particular a la nostra vida
moderna a les grans ciutats. I no hi ha altra
manera de fer front a aquesta rapidesa de
vertigen que alentir el ritme de la nostra
vida, fer com un pas enrere i contemplar les
coses en la seva singularitat i pregonesa. Per
tot plegat no resulta gens estrany que Pla
hagi declarat repetidament enfront de la
pressa que suposa el compliment de les obli-
gacions... la seva inclinaci a restar des-
ocupat, desvagat, sense res en concret a fer.
Una inclinaci que es concreta feliment
en el badar i el rodar dun lloc a un altre:
Magrada de rodar. De badar, daparixer
i desaparixer, caminar, enraonar amb el
primer que es presenta....14 Fixem-nos que,
aqu, els termes rodar i badar sn equiparats
a un errtic anar amunt i avall (aparixer
i desaparixer) sense objectiu prefixat, elu-
dint tota mena de constricci professional
o de lordre que sigui. Per aix tampoc no
resulta sorprenent que Pla hagi expressat
el seu contundent rebuig al turisme, com
lequivalent del deure i de lobligaci en
el terreny del viatge. s trist afirma fer
de turista. Heu de seguir les esglsies, els
convents, els monuments de les diverses
poques.15 En canvi, com s dagradable
badar, deixar crrer la vista sense objectius
ni plans determinats, sense cap llista de

monuments per veure o esglsies per visi-
tar. Tal i com succeeix, per exemple, quan
mirem ociosos i despreocupats a travs de la
finestra dun tren en marxa; o, directament,
asseures a veure passar la vida per davant a
la terrassa dun caf, a Mil, a linterior de
les famoses galeries que uneixen la plaa de
la Scala i la plaa de la catedral, el Duomo.
Pla anomena aquest recurs fer de badoc
exttic.16 I de manera fora misteriosa
afirma que tal cosa representa per a ell un
descobriment que concerneix a la superfi-
cialitat de la visualitat pura.17 Sens dubte
s molt enigmtic, tot plegat; per no ens
recorda potser aquella prioritat de la sen-
saci visual a qu feia referncia Rtif de la
Bretonne a propsit de la flnerie urbana o
al passeig pels carrers de la ciutat?
I en tot cas, badar, el plaer de simple-
ment badar, suposa per a Pla tot un seguit
de caracterstiques que concorden curiosa-
ment amb les que hem vist que eren atri-
budes per tota una tradici a la passejada
o flnerie per la ciutat. En primer lloc, i
aix en part ja ho hem pogut comprovar,
una indiferncia absoluta pels monuments
turstics, pels racons que figuren a les pos-
tals. Aix, a Itlia, Pla es complau a passejar
per la vila de Liorna perqu, tal i com ens
diu ell mateix, en aquesta ciutat no hi
ha gaires coses a veure.18 Aleshores, qu?
Doncs que, a falta duna ruta prefixada, li
s possible perdres, lliurar-se a laventura de
vagar sense rumb fix, all que Pla anomena
prpiament rodar. s el que fa, per exemple,
a Pars, pel grans bulevards. Fixem-nos-hi
molt b. De vegades diu camino cap
amunt, de vegades cap avall. En realitat,
s igual. Rodar. Pars s una prodigiosa
ciutat per a no anar enlloc concretament
per a rodar.19 Rodar s, doncs, per a Pla,
lequivalent del terme flner en Baudelaire,
29
Hessel, Benjamin i molts altres, en tant que
sinnim de caminar sense dest, a latzar,
pels carrers duna ciutat preferiblement po
pulosa, moderna. Vegem-ne una altra pro-
va, encara: Com que no tenia res urgent
a fer, em vaig dedicar una estona a rodar
sense objecte per aquell laberint de carrers
tan plens dhistria.20 No hi ha dubte.
Rodar s passejar per la ciutat sense rumb.
Aix s el que Pla fa, al Barri Llat, tamb a
Pars. Tal i com confessa lautor, magrada
perdrem pels seus carrerons i per les seves
avingudes.21 A Itlia, a Bari, Pla tamb
posa en prctica aquesta mateixa estratgia,
tpica del flneur. I s que, tal com passava
a Liorna, en aquestes ciutats en qu no
hi ha res a veure, s possible perdres pels
carrers.22 Perdres, rodar, badar... I: quin s
el guany de tot plegat? Doncs deixar de fer
el turista per confondres o gaireb amb
la poblaci autctona. Aix, a les ja citades
Liorna i Bari, shi t la sensaci de viure
amb els italians.23 I aix, no ens recorda
aquella voluntat de veure-hi filosficament
o veure-hi clar?
Pla sap quantes coses se li escapen quan
passeja per les ciutats exercint simplement
com a turista. Per aix, fuig de les multi-
tuds, dels llocs on es congria una gran mu-
ni de gent, o de les hores en qu els carrers
sn ocupats per una gernaci de vianants.
En aix, certament, no sassembla gens a
Baudelaire, que en un dels seus poemes
en prosa ms coneguts considera el fet
de submergir-se entre la multitud com
un dels plaers ms sofisticats i ms grans
que existeixen. Per a Pla aix no s aix. I
s que, a ell, les multituds li impedeixen
de badar. A Roma estant, escriu: La gent
mempeny i no em deixa badar.24 Sentn
perfectament. Les masses, de turistes o de
gent del pas, no permeten que el flneur
30
tal i com Pla el concep es lliuri a aquella
psicologia o geografia sensorial, per la
qual segueix nicament latzar de les seves
suggestions ms personals a lhora de vagar
pels carrers. A ms a ms, les masses, en
una gran ciutat, generalment adelerades o
circulant amb pressa per una o altra ra,
fan impossible la lentitud que Pla exigeix
per al flneur i que, per altra banda, era una
de les caracterstiques daquesta modalitat
urbana del passeig des dels temps de la seva
fundaci. Efectivament, per a Pla resulta
vital al costat, doncs, de la soledat que
el passeig es realitzi ben a poc a poc. A Pars,
per exemple, aquesta era precisament la seva
manera preferida de passejar pels bulevards:
Em passejo pels bulevards, generalment
sol. A poc a poc.25 I tamb a Roma, on, ni
que sigui ara a dalt dun carruatge, queda
ben clarament establerta la relaci dim-
plicaci mtua entre badar i anar a poc a
poc. Vegem-ho: Fou un trajecte delicis,
perqu el carruatge anava tan a poc a poc i
permetia badar.26
IV
En fi, tenim, doncs, que Josep Pla, tot i no
haver elaborat mai cap teoria explcita sobre
el tema, s que ens permet deduir tota una
concepci coherent quant a la categoria del
passeig en la seva modalitat urbana. Per a
Pla, en efecte, passejar per una ciutat no s
una prctica gratuta, ans una veritable ex-
perincia de coneixement; per aix sempre
que es realitzi sota unes determinades con-
dicions. Aix, el passeig no ha de tenir cap
objectiu, ni professional ni turstic tampoc.
Tot al contrari, passejar suposa perdres. Per
aix, no es va a la percaa de monuments
famosos. I per aix, tamb, cal defugir la
multitud. I per aix, perqu no persegueix
cap finalitat, el passeig s lent, ben lent.
Noms aix sens permet alguna cosa ms
que no passar per sobre de les coses sense
aturar-se en cap; noms aix s una prctica
filosfica que permet veure all que altra-
ment ens hauria passat desapercebut. Ente-
sa en aquests termes, la caminada urbana de
Pla resulta ben similar, per no dir idntica, a
la flnerie dautors clssics com Baudelaire,
Hessel o Benjamin. En Pla, tanmateix, tot i
la importncia fonamental que sens dubte
posseeixen, totes aquestes qestions no
apareixen tractades expressament. Podrem
dir que es queden a lombra, com aquella
trama del taps que mai no acabava de fer-
sens visible. Per, curiosament, hi ha una
obra molt posterior en el temps on aquesta
qesti del passeig pels carrers duna ciutat
moderna assoleix un rang de centralitat
absoluta; i, aix, en un teixit de considera-
ble densitat filosfica i gaireb desprovet
de qualsevol acompanyament anecdtic.
Es tracta de lestranya per inslita en el
nostre panorama literari novella (ents
el terme en un sentit molt ampli) de Jordi
Ibez Fans (Barcelona, 1962) titulada
Una vida al carrer, publicada lany 2004, i
que des del mateix ttol enuncia ja la seva
original vocaci: presentar una flanerie com
a nica matria narrativa, a la manera dun
llarg poema en prosa baudelairi, per ara
sobre Barcelona.
Ara b, els models de la novella dIbez,
llicenciat en Filologia Germnica i doctor
en Filosofia, sn, ben clarament, dos escrip-
tors contemporanis en llengua alemanya: es
tracta de Thomas Bernhard i Peter Handke.
Ms concretament, el Bernhard dinacaba-
bles monlegs com El nebot de Wittgenstein
o Mestres antics, entre daltres, i el Handke
de Tarda dun escriptor, per posar tan sols un

exemple entre molts, amb la seva inconfusi-
ble barreja de reflexi filosfica, meditaci
moral i autoanlisi, impregnades tothora
per una ironia i per una autoconscincia
lingstica igualment corrosives. Per,
aquest no s el lloc demetre una valoraci
esttica de lobra dIbez, sin ms aviat el dubte, una reflexi sobre la flnerie o sobre
de centrar-nos en la rellevncia que t per
al nostre tema. I s que Una vida al carrer
transcorre durant el passeig que fa un
individu (que sidentifica amb lautor del
text) des de la part alta de la Rambla de Ca-
talunya, de Barcelona, just davant de le
difici de la Diputaci, en la confluncia
amb lavinguda de la Diagonal, fins a la
cantonada amb el carrer Consell de Cent,
a tocar de lalada de la Gran Via. Tal com
ja ens indica el ttol, tot al llarg daquesta
singular singladura urbana, una vida sen-
cera, amb els seus episodis ms destacats,
desfila alhora per la memria del narrador
i per les pgines del llibre, que consisteix
bsicament en el monleg interior del
protagonista, farcit amb encontres fortuts
per que esdevenen significatius a travs de
la seva integraci en el conjunt. Tot aix
t lloc molt estretament lligat als accidents
concrets duna geografia urbana fcilment
identificable pel ciutad orind de Barcelo-
na, que va trufant el curs de la novella amb
illuminacions profanes desencadenades per
un seguit delements que van duna deter-
minada botiga a un rtol o una placa en una
escala, duna botiga de queviures o un esta-
bliment de restauraci a un quiosc de diaris,
duna cerveseria a una galeria dart. Lantic
Dria, les botigues Groc o Sargadelos, el
bar-restaurant Capitn Cook, Pronovias,
els cellers Qulez, la galeria Joan Prats o la
cerveseria DOr constitueixen alguns dels
punts de referncia en aquesta navegaci de
cabotatge. Tot plegat, el decurs de lobra/
31
la passejada va dibuixant un pintoresc
paisatge urb, sobre el qual es projecta la
mirada dun flneur en tota regla: el mateix
narrador. Lobra, en efecte, tot i el seu to
dintrospecci ms que no pas descriptiu
de llocs o de fets exteriors, s tamb, sens
el passeig urb com a forma de coneixe-
ment. I, aix, prenent com a models ms
llunyans, a ms de la jornada dublinesa de
lUlisses, de Joyce, la Comdia, del Dant, el
narrador inicia la seva particular davallada
als inferns de la interioritat amb una escena
plena de ressonncies: com un auguri mo-
dern, escrutant els dibuixos casuals fets en
el psit del seu caf, sapareix a si mateix
en una mena de dantesc mezzo del camin
di questa vita,27 i atrapat igualment entre
animals emblemtics que no sn, aquest
cop, sin lescultura de la girafa que es drea
al capdamunt de la Rambla, per una banda,
i el bou situat a la confluncia amb la Gran
Via i que li fa de parella, per laltra.
En tot cas, i ja mentre baixa per la
Rambla de Catalunya que no pas en va,
com sens recorda expressament, s una
antiga via de riuades, el narrador experi-
menta el plaer, tan caracterstic de tot genu
flneur, de resistir-se a limpuls vertigins
del corrent i de fer front al riu cabals de la
multitud, que davalla pel carrer avall: s
delicis aturar-se en sec enmig de gent que
avana, que et toquen i et diuen de tot, et
fan girar com una baldufa.28 Ibez fa seu,
en aquest punt, un dels trets ms propis de
la flnerie, unnimement reconegut per tot
els passejants urbans. Efectivament, tal i
com hem vist ja en Hessel o en Benjamin,
entre daltres, el flneur camina a un ritme
diferent del de la resta dels vianants, a un
ritme molt ms lent que aquells que van
a un lloc concret, sigui quin sigui. No t
32
res a fer, i camina a poc a poc, amb plena
conscincia, observant al seu voltant, en
ocasions detalls imperceptibles per a la resta
de vianants. I, naturalment, per tal que la
revelaci es pugui produir, resulta impres-
cindible que el vianant no segueixi, tampoc,
cap ruta prefixada. Vet aqu, com ja sabem,
un altre dels elements indispensables per a
lexistncia duna autntica flnerie, tal i
com ens certifiquen mltiples testimonis.
Mai no ho he sabut, de fet, on em portava,
aquest carrer.29 Per, s justament grcies
a aix, que el narrador confessa haver aca-
bat sempre en un lloc on de fet no tenia
conscincia destar anant.30 I noms aix es
poden produir els descobriments de terres
desconegudes! Potser per aix, pel saber
no expressament formulat daquesta llei,
el narrador ha estat un conspicu lector i
colleccionista de les ms variades histries
de... naufragis!31 Solitaris, en el lmit de les
prpies forces, els nufrags es deixen dur,
talment com fan els flneurs, completament
a la deriva, i aix poden arribar a costes on
els esperen revelacions impagables. Un cas
exemplar s el del nostre narrador davant
laparador de Groc, ple de peces de vestir
capaces de proporcionar al com de les
persones daquesta ciutat all que anomena
una dimensi objectiva del plaer. Davant
daix, lautor sestima ms arribar-se fins
a laparador de Sargadelos, uns metres ms
enll, davant del qual se sent com enfrontat
a leternitat.32 La ciutat, doncs, s font de
revelacions per al narrador, li permet orien-
tar-se en el garbuix de la seva vida, distingir
amb claredat quin s i quin ha estat, fins
aleshores, el seu cam; un cam, certament,
ben diferent del de la majoria: una cursa cap
enfora, cap a all que es podria anomenar
en les paraules de lautor outside, cap a
lexterior, all perifric o marginal per a la
majoria, per que s, en realitat, el centre
de gravetat de lexistncia, en la ms pura
tradici clssica de la filosofia: el saber de
si mateix.33
V
Aquest s, efectivament, dacord amb la
nostra hiptesi inicial, el gran tema del
llibre dIbez: el coneixement. O, ms
ben dit, una certa forma de coneixement,
refractria al discurs i que tan sols sens fa
avinent a travs duna mena depifanies de
marcat carcter visual o, per dir-ho ras i
curt, a travs dimatges. All que Ibez, al
seu text, anomena expressament veure-hi
clar.34 Ara b: veure-hi clar no significa pas,
ni molt menys, tenir les coses clares, en el
sentit que atribum habitualment a aquesta
expressi. Tot al contrari, veure-hi clar, en
el sentit que aqu li dna lautor, implica
ms aviat una certa mena de comprensi
que t lloc sense acabar dentendre-ho del
tot b, o en realitat entenent-ho menys que
mai.35 Que es tracta, potser, duna mena
dentender no entendiendo com aquell al que
es refereixen invariablement els mstics de
totes les tradicions?
Lautor ens diu que no, que no es tracta
de cap visi de tipus mstic, sin de tipus
molt ms prosaic. Ara b, ja Massimo Car
boni, en un llibre dall ms suggerent, ens
adverteix que una de les caracterstiques
ms prpies del sublim modern (en Hof
mannsthal, en Wittgenstein, en Duchamp,
etc.) consisteix precisament a haver-se re-
fugiat en all ms vulgar, en els objectes
ms prosaics, tot adoptant la forma duna
perplexa estupefacci davant de les coses,
del seu mer aparixer.36 All sublim no s,
al capdavall, per a Carboni, res ms que la

inadequaci constitutiva entre llenguatge i
realitat, o la incommensurabilitat entre la
paraula i la cosa.37 Per, tamb el narrador
dIbez declara haver-se sentit, en els es-
tranys moments dilluminaci en qu hi
veia clar, davant dall visible indicible.38
I tamb per al nostre narrador, en efecte,
lnica certesa que es desprn, al cap i a la fi,
de les seves illuminacions urbanes s que
la vida sempre es redueix a aix, que la vida
noms s pensable com laix, laix que
sempre sens escapa.39 La singular forma de
coneixement de qu sens parla ara i ads a
la novella, doncs, no ens sembla pas subs-
tancialment diferent de les illuminacions
profanes descrites per Rilke o Hofmannsthal
en textos com ara Vivncia o la imaginria
Carta de Lord Chandos, respectivament. En
totes elles, davant la intensitat de lexperin-
cia, la paraula fa fallida, i ens deixa lliurats a
la merc de les coses, dhuc a les ms banals,
en la seva transcendncia immanent.
s per aix, sens dubte, que la modalitat
de coneixement o de revelaci a qu ens
estem referint suposa lingrs conscient i
deliberat en una escola del veure-hi clar,
en una molt determinada escola de la mi-
rada, per dir-ho en les paraules dIbez.40
I quina s la mena de disciplina en qu
som iniciats, en aquesta singular escola de
la mirada, aix que lautor anomena tamb
una educaci dels ulls?41 Segons ell, des
dara lobjectiu no haur de ser un altre que
entendre el dibuix de la vida.42 Es tractaria
de comprendre el sentit dels dibuixos que
fan les vides: com si agafessis un llapis al
moment del naixement, i no el deixessis cau-
re fins al moment de la mort;43 o, talment,
com si ens fos possible de veure i de seguir,
igual que les ratlles que fan els patinadors
sobre el gel, aquestes giragonses de la vida
des que comena fins que sacaba.44 Veri-
33
tablement, la imatge s sensacional; per, es
tracta duna idea una idea de paisatge o un
paisatge amb forma didea,45 segons sens
diu que trobem ja en Walter Benjamin,
i concretament a la primera versi de les
seves memries dinfantesa a Berln, titulada
Crnica berlinesa i redactada cap al 1930.
Si ms no, molt aproximadament. All
hi podem llegir: Ja fa temps, anys per ser
exactes, que li estic donant voltes a la pos-
sibilitat dorganitzar biogrficament lespai
de la vida en un mapa.46 Es tractaria tamb,
igual com en el cas del nostre narrador, de
deixar constncia dels llocs, de les amistats,
dels camins rutinaris i les rutes habituals
en cada poca de la prpia vida sobre la su-
perfcie dun plnol. Una mena, ms que
dautobiografia, dauto-topografia, el resultat
de la qual seria una cosa semblant a un
esquema grfic de la meva vida,47 segons
el mateix Benjamin. En tot cas, laprenen-
tatge de la visualitat que Ibez ens proposa
implica un exercici rigorosament asctic,
un ascetisme del mirar. Es tracta dall que
lautor denomina el cam de labstracci.48 I
en qu consisteix aquest cam? Segons que
ens diu, ni ms ni menys que en aix: Volia
simplement veure la diversitat de les figures,
la infinita diversitat abocada a la infinita
impossibilitat dentendre res si no era per
la via de la visualitat.49 Curiosament, Pla
havia parlat, tal i com hem vist, tamb duna
experincia o dun descobriment relacionat
amb la visualitat. I, dacord amb el que sens
diu a continuaci, aix no significa sin as-
sajar qu es podia veure no pas a partir del
convencionalment visible, sin a partir [...]
del que es deixa entreveure sense voler.50
Una mena, per tant, de suspensi del judici
com o depoj fenomenolgica; un pur
mirar sense la intervenci del pensament,
com volia tamb el pintor Czanne.
34
El cam de labstracci suposa, doncs,
anar contra el sentit com; o, ms ben dit,
contra els hbits de percepci arrelats per
obra de la nostra rutina, per obra del cos-
tum. No ens recorda aix molt poderosa-
ment aquella voluntat, expressada eloqent
ment per Franz Hessel i desprs represa
decididament per Benjamin en el conjunt
de tota la seva obra, tocant a tornar a veu-
re la prpia ciutat com si fos per primera
vegada? En efecte, la rigorosa disciplina de
labstracci, seguida a lescola de la mirada
del nostre narrador, implica un despulla-
ment radical. En el decurs daquest procs
s com si [les imatges] sem desfessin sota
una pluja daiguarrs o de dissolvent.51 Les
imatges se li apareixen, doncs, al protago-
nista, com una aquarella fresca sota una
dutxa;52 i, al seu torn, les formes de les co-
ses li semblaven figures de cera desfent-se
en un incendi.53 Per, sens dubte, aquest
i no cap altre s el darrer nivell de lescola
del veure-hi clar: Noms labstracci per-
met veure el que s. Noms labstracci,
permet que les coses aflorin com el que
sn.54 I qu s, comptat i debatut, all que pot recordar les darreres pgines de la
que resta desprs de la retirada de les formes?
Doncs, no pas tant la seva estructura com,
ms aviat, el seu sentit, el sentit daquestes
formes.55 O sigui, res desttic, ans com
una mena dorientaci sobre all on van
les formes quan desapareixen i sobre qu
fer amb el lloc buit, amb lempremta o
amb el gir de memria que deixen.56 La
penosa operaci que hem realitzat sobre les
formes ha estat, de fet, una operaci de des
enfocament. Vet aqu una petita catstrofe.
Per, segons afirma lautor, desenfocar s,
ni ms ni menys, all que ens permet fer el
pas des dall convencionalment visible fins a
all que es deixa entreveure sense voler.57 En
definitiva, doncs, per a Jordi Ibez, veure-
hi clar equival a desenfocar. Les coses sn
el que sn quan apareixen desenfocades.58
Desenfocar s all que ens franqueja laccs
a la via de la visualitat; al fet de simplement
que complicat, per! veure.59
VI
I qu succeeix, aleshores? Quin aspecte t,
aquest mn vist sub specie aeternitatis, sota
la perspectiva de la visualitat pura? Segons
el narrador, all que sesdev en aquest mo-
ment s que la ciutat com a laberint de mi-
sries i de fam espiritual, desapareix davant
dels seus ulls.60 s ben b com si de cop i
volta shagus evaporat all que podrem
anomenar la ciutat moral i ens trobssim,
de sobte, passejant per una altra ciutat.61
La gent que baixa Rambla avall ja no se li
apareix ara al flneur com a bona ni mala
gent, o sigui, investida de qualitats morals;62
sin que simplement passen o passaven i
formen loneig del riu que empeny aquest
flneur.63 s una visi, aquesta del riu,
novella de Hermann Hesse Siddhartha,
quan sens descriu, justament, la visi del
protagonista de lobra un cop ha consumat
la seva iniciaci, ja traspassat el llindar de
la Saviesa.64 Tamb sabem que en totes les
tradicions espirituals, la condici de lhome
Sant, del Savi o de lhome perfecte, de fet,
es troba ms enll de les normes morals i
dhuc de la distinci entre el b i el mal,
per sorprenent que pugui semblar. s potser
tamb all que sens vol indicar a la novella
amb la referncia fonamental a la mxima
de sant Agust: Ama et fac quod vis!
En fi, all que sorgeix davant dels ulls
de lhome que ha assolit aquesta mena dil
luminaci profana no s, tanmateix, altra

cosa que aquests carrers, aquesta llum de
setembre, fins i tot aquesta gent.65 Els
mateixos llocs i les mateixes persones, els
mateixos paisatges de sempre, doncs? S i
no... Ben igualment al que succeeix en la
parbola budista del bou ensinistrat, el pro-
tagonista de la qual acaba tornant al mercat,
a beure i a menjar, a riure com abans amb
els vilatans, etc., al terme del seu aprenen-
tatge, tamb el protagonista de la novella
observa novament la seva ciutat, que s la
mateixa de sempre i alhora sha convertit en
una altra. En efecte, all que ell veu ara s
la ciutat, de sobte convertida en una ciutat
qualsevol, ja no (per fi) en la meva ciutat,
i jo convertit en una mena de visitant, ja
no (finalment) en un ciutad daquesta
ciutat.66 Tot plegat, un entorn sobtada-
ment abstracte.67 El resultat de la disciplina
asctica de labstracci s, doncs, un desen-
focament respecte de la mirada rutinria,
habitual; un des-acostumament, en virtut del
qual les coses sens apareixen, novament, en
la seva pura i simple manifestaci, s a dir:
talment com si ms enll de tot prejudici
i tota opini formada les contemplssim
de nou per primera vegada (convertits en els
visitants ocasionals duna ciutat qualsevol).
s, exactament, el mateix que hem vist ja
en el cas de Hessel i de Benjamin. Tornar
a veure com per primer cop. I, com sabem
tamb, aix est molt estretament lligat a
lart del flanieren, a la disciplina del flneur.
Es tracta duna autntica hermenutica de
la ciutat, o duna forma de lectura del
carrer escriu F. Hessel en qu les cares
de les persones, les superfcies de cristall, els
aparadors, les terrasses-caf, els ferrocarrils,
els autombils i els arbres es converteixen en
lletres [que] plegades donen lloc a paraules,
frases i pgines dun llibre que s sempre
nou.68 Lepifania, per tant, el veure-hi
35
clar, tenen com a condici de possibilitat
el nostre estranyament, en virtut del qual
ara veiem lautntica naturalesa de les coses.
I, tanmateix, qu s all que ens re-
velen, tot just ara, aquests carrers, aquesta
llum de setembre, etc., en la seva nuesa i
abstracci? I quin s el dibuix que ens apa-
reix quan com vol Ibez hem resseguit
tot el recorregut duna vida sense aixecar el
llapis del paper fins al final, fins a la mort?
Perqu, en efecte, totes les lnies, tots els
gargots conflueixen en lenigma del dibuix,
de la imatge prpiament dita.69 I s que,
segons el narrador, hi ha una imatge que
es desprn de tot, un emblema, un enigma,
com si digussim.70 En aquest cas, es tracta
de la imatge dun arbre, dun garrofer. La
imatge, colpidora, escollida per lautor ens
fa venir a la memria larbre que es drea
al so de la msica en un dels Sonets a Or-
feu, de Rilke, o fins i tot aquell altre arbre
recolzat en el qual aquest mateix poeta txec
en llengua alemanya va tenir la seva visi
dall Obert, lmbit en qu totes les coses,
interiors i exteriors, confluen. O tamb
larbre de Joan Mir, que saixeca al mig de
La masia per que reapareix, tamb, a Terra
llaurada i, molt esquematitzat, al Paisatge
catal de 1923. El lignum vitae de la tradici
alqumica, i tamb lArbor Scientiae de la
filosofia medieval. Larbre, en definitiva,
de la Saviesa, del Coneixement del B i del
Mal. Comptat i debatut, doncs, la visi
daquell arbre convertit en un immens
dibuix duna vida.71 Vet aqu la soluci de
lenigma, la incgnita de la Suprema, de la
Darrera Equaci. Aix s, una imatge que
no es deixa mai fixar, tal i com correspon a la
seva condici dimatge ltima; un emblema
que, quan el veus, ja es pot ben dir que ja
no el veus.72 All visible indicible, segons
ja hem vist abans. Tot al contrari que una
36
imatge ntida, fixada per sempre ms, ans
una mena de pintura dacci, salvatge i
delirant,73 laix com linefable.74
* * *
Resulta ben curis que Josep Pla, laltre
gran flneur catal les passejades per Pars
i Itlia del qual hem revisat en aquestes
mateixes pgines, hagi situat tamb la imat-
ge al centre de la seva recerca; una imatge,
tanmateix, que tampoc no es deixa mai fi-
xar. Aix, a Liorna, enmig de la gent (preci-
sament com aquell qui va Rambles avall...!),
escriu, reveladorament:
A dins del formiguer daquests carrers, tot-
hora plens de gent, daquest bullici hum,
sem susciten totes les sensacions que Itlia
mha donat, reflectides en imatges. Si em
fos possible de fixar, com aquell que col
lecciona papallones, aquestes imatges!75
Per tamb, finalment, per a Walter
Benjamin, la imatge s lobjectiu, el terme
de tota rememoraci. Tal i com ens diu
a Excavar i recordar, la imatge s el tresor
enterrat en la terra del records, en el subsl
de la memria. Extreta laboriosament, ella
sens apareix al capdavall com lobjecte ms
valus de les cambres de la nostra compren-
si, talment com un tors en la galeria del
colleccionista.76
1. Aquest article reformula all exposat al X Congrs
Internacional de laisc (Associazione Italiana di
Studi Catalani), celebrat a Verona del 23 al 25 de
febrer de 2012.
2. R. Solnit, Wanderlust. A History of Walking, Londres-
Nova York, Verso, 2002, p. 16.
3. Sobre la relaci entre els filsofs i el caminar, vegeu
F. Gros, Marcher, une philosophie, Pars, Carnets
Nord, 2009. Tamb E. Cairol, Philosophenweg.
Paseos filosficos: de Rousseau a Benjamin, Revista
de Occidente, 370 (2012), pp. 33-50.
4. Sobre Wordswoth, podeu veure F. Gaillet-de-Cheze-
lles, Wordsworth et la marche. Parcours potique et
esthtique, Grenoble, Ellug, 2007.
5. L. Turcot, Le promeneur Paris au XVIIIe sicle, Pars,
Gallimard, 2007, pp. 25-131.
6. Solnit, Wanderlust, pp.177-179.
7. D. Le Breton, Elogio del caminar, Madrid, Siruela,
2012, p. 120.
8. G. Simmel, Las grandes urbes y la vida del espritu,
a El individuo y la libertad, Barcelona, Pennsula,
2001, p. 376.
9. F. Hessel, Paseos por Berln, Madrid, Tecnos, 1997,
p. 33.
10. W. Benjamin, Infancia en Berln hacia el 1900, Ma-
drid, Abada, 2011, pp. 25-26.
11. Le Breton, Elogio, p. 121.
12. Hessel, Paseos, p. 33.
13. J. Pla, Sobre Pars i Frana, Barcelona, Destino, 2004a,
pp. 174-175.
14. Ibdem, p. 249.
15. J. Pla, Cartes dItlia, Barcelona, Destino, 2009, p.
198.
16. Ibdem, p. 242.
17. Pla, Pars, p. 13.
18. Pla, Cartes, p. 89.
19. Pla, Pars, p. 65.
20. Ibdem, p. 137.
21. Ibdem, p. 139.
22. Pla, Cartes, p. 160.
23. Ibdem, p. 89.
24. J. Pla, Itlia i el Mediterrani, Barcelona, Destino,
2004b, p. 301.
25. Pla, Pars, p. 64.
26. Pla, Itlia, p. 299.
27. J. Ibez Fans, Una vida al carrer, Barcelona, Tus-
quets, 2004, p. 11.
28. Ibdem, p. 93.
29. Ibdem, p. 37.
30. Ibdem.
 37
31. Ibdem.
32. Ibdem, p. 47.
33. Ibdem, p. 68.
34. Ibdem, p. 50.
35. Ibdem, p. 18.
36. M. Carboni, Il sublime ora. Saggio sulle estetiche
contemporanee, Roma, Cooper & Castelvecchi,
2003, pp. 29-30.
37. Ibdem.
38. Ibez, Una vida, p. 18.
39. Ibdem, p. 164.
40. Ibdem, p. 52.
41. Ibdem.
42. Ibdem, p. 51.
43. Ibdem, p. 16.
44. Ibdem.
45. Ibdem.
46. W. Benjamin, Personajes alemanes, Barcelona, Paids,
1995, p. 23.
47. Ibdem, p. 47.
48. Ibez, Una vida, p. 91.
49. Ibdem, p. 155.
50. Ibdem.
51. Ibdem, p. 73.
52. Ibdem.
53. Ibdem, p. 72.
54. Ibdem.
55. Ibdem, p. 74.
56. Ibdem.
57. Ibdem, p. 155.
58. Ibdem, p. 154.
59. Ibdem, p. 155.
60. Ibdem, p. 157.
61. Ibdem.
62. Ibdem.
63. Ibdem.
64. H. Hesse, Siddhartha, Barcelona, Edhasa, 1989, pp.
148-151.
65. Ibez, Una vida, p. 157.
66. Ibdem, p. 158.
67. Ibdem.
68. Hessel, Paseos, p. 121.
69. Ibez, Una vida, pp. 17-18.
70. Ibdem, p. 18.
71. Ibdem, p. 157.
72. Ibdem, p. 18.
73. Ibdem, p. 184.
74. Ibdem.
75. Pla, Cartes, pp. 90-91.
76. W. Benjamin, Denkbilder. Epifanas en viajes, Buenos
Aires, El cuenco de plata, 2011, p. 128.
38
Travessant lespill
Notes sobre Josep Palcios
E ncara que li ha valgut una absncia
significativa dels escassos debats generats
al nostre clos literari, lobstinaci de Josep
Palcios per forjar-se una trajectria liter-
ria radicalment original no ha decaigut en
les darreres dcades. Sovint, la desatenci
de la crtica, i del pblic lector en general,
envers la seua obra ha estat justificada pels
canals de difusi de difcil accs amb qu
ha donat a conixer les seus incursions, es
parses i selectes, en el camp de les lletres.
De fet, el 1988, quan Palcios ja havia
donat mostres ms que suficients de la
seua qualitat literria amb la publicaci
de Frontissa i Alfabet, Josep Lozano addua
aquest argument per a explicar-ne el ress
insuficient obtingut fins aleshores:
El fet que lobra literria de Palcios no siga
nombrosa i que haja estat publicada duna
manera esparsa, discontnua, per institu-
cions, en opuscles o en belles i acurades
edicions, aix com la grisor impenitent del
Salvador Ortells Miralles ha escrit narracions i poesia. s
llicenciat en Filologia Catalana i a hores dara prepara
una tesi sobre la poesia de Joan Fuster. Ha publicat
diversos articles de crtica literria al Quadern dEl
Pas i a Carcters, revista de llibres.
Salvador Ortells
nostre pas (per dir-ho duna forma venial),
li han vedat la difusi, la reconeixena i el
ress que, per la seua indubtable qualitat, en
bona llei li pertocava (Lozano, 1988: 47).
Largument no s nou, ni tampoc incert,
per tan sols deixa a la vista una part, i no
la major, del moll de la qesti. En canvi,
Francesc Prez Moragn, sense negar la va-
lidesa argumental de les paraules de Lozano,
ha assenyalat amb ms precisi la causa
principal de la recepci limitada de Palcios
quan declara que:
mincomoda haver vist durant tants anys
com Palcios anava escrivint i donant a co-
nixer els seus textos sense que el fet geners
una quantitat apreciable de comentaris,
elogiosos o negatius, que al meu parer me-
reixien. s ben cert que eixien de les im
premtes amb parsimnia i ho s igualment
que gaireb sempre shan editat en publica-
cions inaccessibles per a un pblic ampli,
per aix no excusa els silencis amb qu shan
vist acompanyats. Ni els explica.
[...] s possible que la causa ms pro-
funda daquesta trajectria es trobe en la si-
tuaci social de la llengua, en el fet que molts
escriguen pensant en un lector tipus que no
vulga plantejar-se problemes dintellecci.
O que no puga, per manca de recursos lin-

gstics. Un pblic, en definitiva, menor
dedat com a tal, per ms adult que siga,
al qual tot se li ha de donar a punt per ser
mastegat, engolit i pat sense excessives
dificultats (Prez Moragn, 2013: 13-14).
No cal dir que, malgrat les circumstn-
cies citades per Prez Moragn, Palcios
ha comptat sempre amb la complicitat i el
reconeixement duns happy few, per no
s menys cert que, en algunes ocasions, ha
estat o b objecte de lloances injustifica-
dament hiperbliques i complaents, o b
vctima del recurs fcil a lencasellament en
el calaix de sastre dels outsiders. Siga com
vulga, lescriptor suec, ali a lenrenou de
les modes imperants i a les fatutats del mn
literari, ha dreat una obra inclume amb
les niques armes del silenci i la perseve-
rana. Afortunadament, Publicacions de
la Universitat de Valncia ha tret a la llum
La Imatge, dos volums bellament editats
que posen a labast dels lectors actuals una
mostra representativa de la producci de
Palcios triada per ell mateix. La densitat
dels volums i lespai limitat de larticle no
em permetran realitzar-ne un estudi tan
exhaustiu com desitjaria, per no renun
ciar a esbossar, si ms no, alguns dels trets
essencials que singularitzen la seua pro
posta literria. Advertesc, dantuvi, que sn
simples notes de lectura que han anat re-
ordenant-se dacord amb uns determinats
centres dinters. Lnica finalitat que es
proposen noble, per s la dincitar els
lectors a endinsar-se en lunivers laberntic
de Palcios, que no s poca cosa.
39
UNA REESCRIPTURA
AD INFINITUM
Refeu amb infinita pacincia:
no us deixeu apressar pel durador.
Seixanta-nou ms dos dstics morals
Per un arbre tort, jo tallaria un bosc.
El laberint
Labisme que separa la urgncia de qui ha
de vendre larticle pro pane lucrando de la
pacincia de qui reescriu meticulosament
un text s, certament, insalvable. B que ho
sabia Fuster, i b que ho sap, tamb, Pal
cios. Tanmateix, tant la urgncia com la
pacincia poden oferir fruits igualment ex-
quisits en segons quins casos, com ara els
dels escriptors citats. Ara b, la urgncia no
est tan allunyada com es podria pensar a
priori de lacte obsessiu de reescriure. De
fet, tota obsessi comporta, en major grau
o menor, una urgncia associada a la recer-
ca incansable de la perfecci i a la certesa
que, tard o dhora, acabar imposant-se la
finitud inherent a tota acci humana. Ms
encara quan lautor ens recorda que escriu
tots els seus textos dins la imminncia
de la mort.
Per, en el cas de Palcios, all que real-
ment ens interessa de la reescriptura no s
tant lafany per aconseguir la perfecci com
la capacitat darticular un corpus orgnic
en constant reequilibri o desequilibri,
segons com es mire. Aix ho ha assenyalat
Jaume Prez Montaner en comparar la seua
obra a un text obert a rectificacions, am-
pliacions i nous suggeriments, com una
mena de work in progress sempre preparat
per a possibles canvis, un escrit potencial-
ment inacabat, amb la conscincia danar
creant-lo i, lnia a lnia, en cada moment,
40
destruint-lo (2013: 33). En efecte, La
Imatge s un palimpsest dinrcies creatives
i destructives a la recerca dun equilibri que
mai no arriba a assolir-se. Amb tot, la pulsi
indmita que empeny Palcios a revisar
perptuament els textos, i que constitueix
el centre neurlgic de la seua literatura, s
contrarestada per un impuls integrador que
investeix lobra duna unitat de sentit. Per
aquesta ra, els textos aplegats en La Imatge
no segueixen una seqncia cronolgica
descriptura, sin un ordre arquitectnic
capa dharmonitzar les parts del tot. Aix,
lobra de Palcios sajusta a una estructura
basada en un joc despills en qu cada text
ocupa un espai destinat a illuminar, o b
enfosquir, els textos contigus. No s, per
tant, aleatori que el primer volum sarticu-
le, metafricament, com els ventalls dun
dptic enmig dels quals hi ha les frontisses,
ni que el segon volum contrapose, amb una
simetria explcita, les dues seccions centrals
que el conformen.
LES DISFRESSES DE LASSAIG
Qu s un assaig?
Ha dajustar-se a algunes condicions
o normatives per a ser-ho?1
En la nota preliminar al segon volum de
La Imatge, Palcios confessa que havia
considerat el ttol Assaigs per a designar el
conjunt de la seua obra. Pretenia aix, se-
gons afirma, exemplificar la seua concepci
del gnere assagstic, una concepci arrelada
en la provisionalitat, la fragmentarietat i el
rebuig frontal a la certesa lliure de dub-
te, que preconitzava Adorno en Lassaig
com a forma. Tots tres aspectes sadiuen a
la perfecci amb la literatura de Palcios,
en tant que obra oberta, sempre en marxa,
autocrtica i, en conseqncia, revisable. En
definitiva, tal com b ha remarcat Antoni
Furi, les diverses manifestacions literries
de Palcios, independentment del gnere
esmerat, tendeixen a compartir els trets
principals de lassaig:
i qu ha fet Josep Palcios tota la vida, de
nit i de dia, sin assajar-se, assajar-se cont-
nuament, escrivint sobre si mateix, que s
la manera descriure de tot, com postulava
i practicava Michel Eyquem, el creador del
gnere assagstic? [...] Josep Palcios s la
matria de tots els seus llibres, tant si sn
en vers com en prosa, perqu tot s, amb
independncia de la forma literria utilitza-
da, pur assaig (Furi, 2013: 85).
En aquest sentit, els assaigs de Palcios
prenen la disfressa dels altres gneres li-
teraris a convenincia seua. Aix, La Imatge
cont una multiplicitat textual que no se
sotmet en cap moment a lortodxia rgida
dunes normes prefixades i inalterables. De
fet, limpuls creador original s lautntic
detonant que engega el procs de mutaci
de lassaig en narraci, aforisme o poema.
Des daquesta perspectiva, no seria foras-
senyat afirmar que Ocells miralls, Ot, El
pou i el pndol i algunes peces dAlfabet sn
assaigs novellats, o que Mol de Matada
admet leptet dautobiogrfic. Igualment
cert s que El punt dins el moviment, El
laberint, Cops de daus i Grans de polsim as-
sagen un hbrid complex entre el monleg
interior, el flux de conscincia, laforisme
llampant i incisiu i lintent de cisellar frases
lapidries. Fins i tot, si tibvem la corda en
excs, acceptarem la nomenclatura das-
saigs potics per a la majoria dels textos de
la secci Frontisses.

No hi ha dubte, per tant, que lambigi-
tat formal s una caracterstica definitria
dels escrits de Palcios, i que, a ms, projecta
el seu correlat semntic en lample ventall
dallusions deliberadament subreptcies que
travessen bona part de les seues creacions.
No debades, com ens adverteix en La lnia
de la mar, mai no ha aspirat a ser ents pels
altres, ni tampoc a entendres del tot a si
mateix. Paradoxalment, en altres indrets de
la seua obra dir el contrari, per s el joc i el
foc de la seua literatura: dir-se i contradir-se
simultniament. Siga com siga, daquesta
afirmaci, i tamb de la seua negaci, emana
la llibertat de qui no escriu constret per un
nord imposat, perqu quan escriu, encara
que avana sense un rumb premeditat, ho fa
a la deriva de les seues prpies paraules. s en
lexhibici daquesta originalitat irreductible
de lsser, en la megalomania dun jo que
sinterroga en successives temptatives, on
descansa la concepci assagstica de Pal
cios. Si ms no, aix ho podem inferir de la
definici dassaig que proposa:
Potser realment aquesta s la millor de-
finici de lassaig: lassaig fra laplicaci aquest cas Poe. Amb tot, potser la variant
del dubte a tota especulaci, sense que aca
bem combregant amb la prpia resposta.
I fer-nos, aix mateix, una nomenclatura
personal, original vet aqu un altre terme
exigible, sobre lassaig i la seva necessitat
daclarir-se, dexposar-se a si mateix i de ser
original (Furi i Palcios, 2011: 7).
ORIGINALITAT I TRADICI
Un cnon?
Faci qui el faci, la qesti s trencar-lo.
Quina estupidesa, un cnon!
El laberint
41
Finalitzvem lapunt anterior referint-nos
a la recerca de loriginalitat per part de les-
criptor, una recerca que atia un combat
entre la veu prpia, sempre en construcci,
i les veus dels predecessors, que saixequen
en mltiples direccions des del passat. Fins
i tot, en Les meves veus contra mi mateix,
Palcios insinua que el combat tamb es
lliura entre lautor i la seua prpia veu. s
ben conegut que, en la seua teoria potica,
Harold Bloom encuny aquest combat de
veus sovint subterrani, per mai inno-
cent amb el sintagma anxiety of influence.
Encara que sumriament, seria interessant
desbrinar com ha gestionat Palcios lhe-
rncia dels escriptors que lhan precedit.
Dentre les frmules emprades per a dialo-
gar amb la tradici, nhi ha tres que sobre-
surten: el plagi confs, la referncia velada
al passatge duna obra determinada i la sub-
versi de lordre establert pel cnon literari.
Quant al plagi confs, El pou i el pndol
en seria el paradigma. No debades, ja des
del ttol, i en aix ens recorda Pierre Me-
nard, lautor mostra les cartes i no defuig la
connexi explcita amb lautor plagiat, en
ms interessant del plagi confs sn les
notes complementries a les narracions de
la segona versi dAlfabet. En elles, Palcios
obri de bat a bat les portes de la rebotiga i
fa partcip el lector de les seues maniobres
entre bambolines. A propsit de les notes
esmentades, Isabel Robles comenta que:
No hi ha misteri a lhora de les referncies
literries en Josep Palcios, perqu lautor s
precs a assenyalar-les. A les Notes dalfa-
Bet, per exemple, s ben freqent lallusi
al text i a lautor que ha motivat el relat cor-
responent, quan es dna el cas, ja siga per
a reescriurel, plagiar-lo aix s, a la seua
42
manera, tot i que de vegades ell assegure
que al peu de la lletra o com a motiu
dinspiraci (Robles, 2013: 65).
Joan Tod, que apunta en la mateixa di
recci que Isabel Robles, matisa, a ms, que
no es pot parlar de plagi en sentit estricte
en aquest cas especfic:
Ben mirat, el plagi no ho s si el propi au-
tor, Josep Palcios, ens lassenyala, tot desacti-
vant el possible frau, i per aix tot aquell plagi
que, sabent-se plagi, se sap tradici, deixa de
ser plagi; per alhora s Palcios mateix qui
empra profusament el terme, gaireb amb
una delectaci morbosa (Tod, 2013: 73).
Ara b, encara que segons Isabel Robles,
Palcios acostuma a deixar indicis del seu
fer i desfer literari, en una mena dadrea-
ment directe al lector i la lectora sense fer-
los cap concessi, per, per tal que aquests
si s que volen ser realment cmplices i
lectors atents puguen entrar i transitar per la
seua obra (Robles, 2013: 54), no totes les
referncies sn tan explcites. Hi trobarem,
diguem-ho aix, gradacions. En ocasions,
les intertextualitats sn tan ambiges i her-
mtiques que es fan ben difcils de desxifrar,
per nhi ha daltres menys enigmtiques,
com ara linici del poema Recitatiu per a
tots els combats, en qu el lector no tardar
a identificar el passatge bblic de lexpulsi
dAdam i Eva del Parads. En lextrem
oposat de lespectre se situa lancdota que
origina la narraci F de Foix, J. V. de la
segona versi dAlfabet.2
En ltima instncia, les subversions de
lordre establert manifesten la dialctica
agosarada i iconoclasta sovint nihilista
que Palcios mant amb la tradici. Una de
les seues predileccions s dinamitar el cnon
literari amb tot tipus de recursos estilstics
i formals, sobretot amb la contundncia
de les sentncies lapidries, que esdevenen
mines explosives que ressonen cclicament a
mesura que ens endinsem en la lectura. Ara
b, el lector crtic i per tant, cmplice ha
de mostrar-se predisposat a encaixar la m
que li ofereix lescriptor i acceptar de grat les
seues provocacions. Tot seguit noferim un
tast breu, per illustratiu, de les vctimes
illustres de Palcios:
En aquest moment, no recordo el nom de
cap bon escriptor. Nhi ha? Homer, Dante,
Cervantes, Goethe... es compten entre
els bons? Encara? Sn grans escriptors o
tpics? No estan massa, jo no marriscaria
a dir llegits, vists? Sn noms citats? Per a
llegir-los, en qualsevol cas, es necessita una
certa pacincia. I moltes ajudes (Palcios,
2013a: 255-256).
Tal com hem comprovat, no realitza
genuflexions devotes davant la solemnitat
del cnon literari occidental, i menys encara
amb els ttems de la literatura catalana,
als quals no sest de llanar-los diatribes
feridores com les segents:
Pedrolo, i poso un nom directe, ha assajat
totes les maneres de no interessar-me (Pa-
lcios, 2013a: 225).
Fa ja alguns anys i com passen!, barroquit-
zo, una amiga del ram de la lletra [...] sem
va empipar, reverencialment, faig constar
amb gust el detall, per haver dit que, quant
a la literatura catalana, amb un trimestre
jo ja en tenia prou. (Palcios, 2013a: 256)
Es gracis, per la veritat s que no em re-
conec influncies de cap escriptor en catal,

sin, solament, dels seus diccionaris (Pal-
cios, 2013a: 256).
Temeu els poetes baixets. Riba, Estells...
Volen ser alts! I els alts. No veuen res arran
de terra! (Palcios, 2013a: 257)
No minteressa ning, cap literat del meu
rac lingstic (Palcios, 2013b: 277).
Amb tot, parapetat en la distncia ne-
cessria que atorguen la ironia i el sarcasme,
tamb sap convertir-se ell mateix en diana
per als seus dards enverinats:
Els escriptors purs, com diuen que sc jo
sense saber qu es diuen, donen la imatge
de lescriptor, perqu, per una banda, som
uns escriptors frustrats, encara que conti-
nuem escrivint, i, per laltra, uns escriptors
fracassats, encara que ens sigui indiferent
la glria (Palcios, 2013a: 85).
LA POTICA DE LA DEVASTACI
Aix s el que vull: indicar el cam
de la destrucci, com el senyal net
duna autopista. Sense escapatria,
sense possibilitat de redempci.
El punt dins el moviment
La insistncia de Palcios en el fenomen
de la devastaci la seua literatura est feta
dinsistncies, admet, si ms no, un doble
nivell interpretatiu. En primer lloc, la de-
vastaci com a pas propedutic per a una
nova forma de creaci, com ara la supressi
o lafegit dun mot, una coma, un personat-
ge o un deix didea que es reformula sota
un prisma diferent en una temptativa pos-
43
terior. Sn esbossos que naixen i pereixen
al ritme que marca lestira i arronsa entre la
creaci i la destrucci, lescriptura i la rees-
criptura. En segon lloc, la devastaci que
esborra tot indici de creaci prvia, lani-
hilament total, la Bellesa estimbant-se per
labisme del buit en un salt sucida, lab-
sncia de la llum i de lobscuritat, el silenci
final, el no-res. La primera forma de devas-
taci s un mitj, la segona, el principi i la fi.
Devastaci de Ticromart, per exemple, es
correspon amb la destrucci creativa, la que
permet a un escriptor reinventar-se, encara
que mai des del principi. Per ms que sen
refacen els ciments, res de creat pot ser des-
trut i creat de nou. Aix ho reconeix el jo
de Devastaci de Ticromart quan sadverteix
a si mateix: No caiguis en la trampa de la
nostlgia: / res no et ser ofert de nou, des
del principi (Palcios, 2013b: 39). Ara
b, sobre les runes del passat saixequen els
pilars del futur. En aquest sentit, ens tro-
bem davant dun poema fundacional en
lobra de Palcios, que li serveix per a so-
terrar els poemes anteriors i obrir el solc pel
qual transitaran les creacions posteriors. En
canvi, lafany inhum per engendrar una
imatge equiparable a la creaci de Du la
Imatge Mxima menar lautor a la des-
trucci absoluta. s la paradoxa de lescrip-
tor que, sent un du, tamb s un decida.
En Palcios, aquesta forma de destrucci
est determinada pel tel de fons de la mort
i la presncia abassegadora de Du, un Du
ms existencial que no mitolgic o literari,
al qual intenta eclipsar amb la bellesa de la
seua creaci literria. La partida, malgrat
estar perduda dantuvi, ofereix el testimoni
de lescriptor que, tal com feien els salmis-
tes, s capa de tutejar a Du, i fins i tot de
rebaixar-lo a la condici de servent dun
ideal de bellesa humana. Aix ho podem
44
llegir en la sentncia magnfica amb qu
sinicia El laberint:
Una catedral buida, neta, sense imatges,
i Du interpretant a lorgue msica de
Bach. Jo, loficiant del No-res (Palcios,
2013a: 75).
Amb ms fortuna o menys, creiem haver
roms fidels al propsit desbossar uns pocs
no gaire aspectes nuclears de la literatura
de Palcios. El tinter, per, ha quedat curull
danotacions per vessar al paper. Pense ara,
una mica apressadament, en el tema del
narcisisme i la impossibilitat daccedir a
lalteritat, en les reflexions sobre la secreta
complexitat que cal atnyer per a construir
un estil propi, en lobscuritat concebuda
com un mbit frtil de despullament inte-
rior, en els lligams ntims entre el crit i el
silenci, en la imaginaci com a expressi
mxima de la intelligncia... En efecte, el
tinter encara s ple a vessar, i el poc que
hem deixat escrit hauria de ser augmentat
i corregit, per aix ja correspon als futurs
lectors de La Imatge. Travesseu, doncs, les-
pill. Una mirada us espera a laltra banda.
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Furi, A. (2013): Solament la bellesa pot
redimir-ho tot, LAiguadol, 40.
Furi, A. i J. Palcios (2011): Assajo ergo
existeixo?, dins J. Fuster: Assaigs, 1, oc 2,
Barcelona, Edicions 62 / Universitat de
Valncia.
Lozano, J. (1988): Lesparsa perfecci, dins
A. Furi (ed.): Dibuixos i escrits fets per a
Josep M. Palcios, Sueca, Ajuntament de
Sueca.
Palcios, J. (2002): Les meues veus contra mi
mateix, dins M. Boix, El rostre i J. Palcios,
Les meues veus contra mi mateix, Sueca,
Ribera del Xquer.
(2013a): La Imatge, I, Valncia, puv.
(2013b): La Imatge, II, Valncia, puv.
Prez Moragn, F. (2013): Quatre notes
(potser cinc) entorn dels escrits de Josep
Palcios, LAiguadol, 40.
Prez Montaner, J. (2013): La literatura
com a mesura de totes les coses, LAigua-
dol, 40.
Robles, I. (2013): AlfaBet o la creaci com a
destrucci, LAiguadol, 40.
Tod, J. (2013) Enterrar els mestres: el plagi
en Josep Palcios, LAiguadol, 40.
1. La citaci est treta de la introducci al volum segon
de lObra Completa de Joan Fuster, que porta per
ttol Assajo ergo existeixo?, i que est signada
conjuntament per Josep Palcios i Antoni Furi.
2. Reportem laclariment dIsabel Robles sobre lancdo-
ta citada: En conversa privada, lany 1994, Josep
Palcios comenta a Jaume Prez Montaner que la
narraci F de Foix, J. V. dalfaBet, consisteix en el
prleg del mateix Foix a la primera edici de Terra
en la boca de Joan Fuster, (1953: 9-12), per just a
linrevs pargraf a pargraf (2013: 67).

Una cultura a prova dAuschwitz?
Cronologia
S i creiem en la singularitat de tot ge-
nocidi, si el genocidi jueu va ser el qui va
donar lloc al concepte de crims contra la
humanitat en els judicis de Nuremberg, si
a ms a ms aquest genocidi ha generat un
debat ric i complex entre els mateixos jueus
i tamb entre no jueus sobre les seves pos-
sibilitats i impossibilitats de representaci,
aix com sobre els fracassos i els riscos de
la seva apellaci, aleshores no hi ha dubte
que el tractament dAuschwitz en el si duna
cultura que es presenta sovint i amb ra
com a perseguida i no prou reconeguda,
per tamb com a singular i universal
(Fira del Llibre de Frankfurt 2007), pot ser
un indicador excellent del seu sentit crtic.
Aix doncs, presentem a continuaci la
rplica que Antoni Mora i Arnau Pons han
escrit per separat a larticle Cacera de brui-
xes en la cultura catalana. Notes al marge
dEscriure desprs, de Jordi Marrugat (Els
Marges, 99). Dir noms que Escriure desprs
(2012) s, duna manera general, un llibre
collectiu amb qu un grup de persones de
dins i de fora de Catalunya van voler pren-
dre posici arran duna polmica a la prem-
sa catalana que, segons ells, va nixer viciada
i que es va tancar en fals. No es tracta en
cap cas dun afer poltic, en el sentit estricte
de lordre poltic, sin cultural. Confiem
contribuir aix a la llibertat dexpressi en
45
un debat que considerem enriquidor. I
incloem tot seguit un memorndum dels
fets ms significatius perqu el lector shi
pugui situar de seguida.
FETS I DATES
Maig 2006. Abel Cutillas publica el llibre
daforismes Viure mata (Juneda, Fonoll,
2006). Heus-ne aqu uns quants:
LHolocaust fou, en certa manera, un ho-
menatge als jueus: sels va reconixer com a
poble escollit (p.13).
La tortura s un dels modes possibles de
les relacions humanes. A ms, s un mode
reeixit, ja que normalment assoleix lobjec-
tiu (p.16).
La resposta masculina al fet dona s le
recci (p.16).
Auschwitz fou la culminaci de les cincies
socials. [Benjamin, Adorno...] (p.27).
El coit t un residu: la criatura (p. 47).
Lesclau, noms que li permeteu copiar els
gestos de lamo, ja se sent lliure (per aix
46
mateix les dones volen dirigir empreses, els
homosexuals casar-se...) (p.55).
Obligat a confondre la prpia parella amb
el gnere dona, i a focalitzar tot all que
voldria follar-me en els seus tristos forats
(p.76).
En lepleg del llibre, Laforisme com
a forma, Abel Cutillas declara que lafo-
risme pretn bufetejar el record (p.99).
Per tamb el lector: Aqu linstant de la- 9 agost 2006. La historiadora i assagista
forisme s linstant de la bufetada, mentre
la galta sensorra i la mandbula es desencai-
xa. Heus aqu la fotografia de la sorpresa
(p.100). En aquest text programtic, la
violncia serigeix com un mitj privilegiat
de relaci amb els altres i amb el mn.
Nietzsche i Heidegger sn els autors citats
per a una tal comesa.
10 maig 2006. Vilaweb Lletres dna notcia
del llibre amb el ttol: Editorial Fonoll
trenca les fronteres locals. En citem un pa-
rgraf: Des daquesta perspectiva, el pri-
mer ttol de la Biblioteca Global ja s una
declaraci de principis: un recull daforis-
mes, Viure mata, entre lassaig i la literatura,
dun filsof i historiador, Abel Cutillas, que
sestrena amb aquest volum. Jordi Quer ha
definit Viure mata com un cop de puny a
les conscincies i el primer bon llibre dau-
toajuda de la histria, encara que lautor
parli dun llibre dautodesajuda.
Juny 2006. La revista Benzina, editada amb
el patronatge del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya, dedica una
doble pgina a Viure mata. Shi recullen
algunes opinions de lautor i tamb sen
citen algunes perles aforstiques, com ara la
de lHolocaust, els jueus i el poble es-
collit (lex Gutirrez, Putrefactokanti,
Benzina, nm.4, juny 2006, pp.62-63).
14 juny 2006. Mrius Serra publica en el
seu web Verblia una elogiosa ressenya de
Viure mata en qu compara els aforismes
dAbel Cutillas amb els de Franz Kafka.
Est reproduda ntegrament a Vilaweb:
<http://www.vilaweb.cat/www/verbalia/
recomanacions/fitxa?p_idcmp=1980459>
israeliana Idith Zertal, aleshores professora
dHistria contempornia a la Universitat
de Basilea, publica a La Vanguardia larticle
No necesitamos vuestros homenajes, tra-
dut del francs per Yael Langella i Arnau
Pons, i adreat a Abel Cutillas. A ms de
comentar laforisme sobre lHolocaust,
els jueus i el poble escollit, Zertal asse-
gura que darrere daquest suposat afalac
als jueus, shi amaguen difcilment motius
antisemites i fins i tot feixistes. Hi parla des
de lexperincia dhaver perdut avis, oncles
i cosins als camps dextermini. Setmanes
abans de publicar aquest article, Idith
Zertal havia passat uns dies a Barcelona
per presentar-hi ledici catalana del seu
llibre La naci i la mort (Palma, Lleonard
Muntaner Editor, 2006), sobre la Xo en
el discurs i la poltica dIsrael.
2 setembre 2006. El professor dHistria
contempornia a la Universitat de Barcelo-
na, Agust Colomines i Companys, alesho-
res director dUnescocat, publica a lAvui un
article titulat Lescala de discriminacions
en qu critica Idith Zertal per haver-se dei-
xat manipular per Arnau Pons en la lectura
de laforisme de Cutillas sobre lHolo-
caust ja que li faltaria el coneixement de
la llengua i del context catal per poder-lo

valorar adequadament. DAbel Cutillas,
qui va ser alumne seu, apunta: els asseguro
que no s cap feixista ni antisemita. I tot
seguit suggereix a Zertal que es llegeixi un
altre aforisme del mateix llibre que, al seu
parer, encara tindria un impacte superior:
Auschwitz fou la culminaci de les cincies
socials. [Benjamin, Adorno...]. Que una
israeliana gosi opinar sobre un aforisme
escrit en catal, la fa mereixedora, segons
Colomines, del qualificatiu de turista in
tellectual, i compara la seva manera de
fer amb la ignorncia i la negligncia dun
periodista japons que hauria estat benvol
amb el rgim de Saddam Hussein, pel fet
que hauria protegit els gitanos iraquians.
8 febrer 2007. Arnau Pons i Idith Zertal
repliquen a Agust Colomines amb larticle
Lart del camuflatge, publicat a lAvui.
Febrer 2007. La Fundaci Baruch Spinoza,
la Comunitat Jueva atid de Catalunya i la
Comunitat Jabad Lubavitch de Barcelona
adrecen una carta a la Direcci General
dAfers Religiosos de la Generalitat de Ca
talunya en senyal de protesta pel fet que
Agust Colomines hagi defensat pblica-
ment lautor dun aforisme que representa
un ultratge a les vctimes de la Xo, a
ms duna denigraci de lesdeveniment
histric ms rellevant de la nostra societat
moderna. Lescndol no vindria tant de
lacceptaci dun estirabot macabre en
un determinat context literari com del fet
que el director de la instituci catalana
encarregada de promoure el dileg inter-
religis [Unescocat] pot aprofitar tant el
seu crrec com el prestigi de la instituci
per transmetre una visi esbiaixada de la
realitat histrica.
47
16 febrer 2007. Vilaweb Lletres dna la
notcia que lEditorial Fonoll i LAven
organitzen un recital potic daforismes de
Rusiol i Cutillas en qu participaran En-
ric Casasses i Abel Cutillas. Lobjectiu da-
quest acte s de reivindicar i difondre la li-
teratura aforstica catalana. I conclou: El
filsof i collaborador dEl mat de Catalu-
nya Rdio Abel Cutillas (Vinaixa, 1976)
aplega a Viure mata quatre-cents aforismes
que reflecteixen una manera lcida, estripa-
da i sarcstica de veure i entendre els homes
i el mn. Del llibre, que ha tingut una bona
recepci crtica, Editorial Fonoll nacaba de
publicar la segona edici.
Per la seva banda, lHoriginal informa
de lesdeveniment en el seu blog de lHo-
rinal: <http://horinal.blogspot.com.es/
2007/02/aforismats.html>.
15 mar 2007. Abel Cutillas publica a
lAvui larticle El pitjor dels insults en
resposta a larticle dArnau Pons i dIdith
Zertal. Hi rebla la tesi de Colomines segons
la qual Idith Zertal hauria estat manipu
lada per mossn Pons, i es val dArendt
i dAdorno per justificar el seu aforisme i
tamb per explicar que sel titlli dantise
mita. A ms, situa la seva empresa daquesta
manera: He intentat traspassar la lnia roja
que suposa per a nosaltres el genocidi jueu.
Segons Abel Cutillas, hi hauria doncs,
duna banda, un nosaltres i, de laltra
banda, els jueus amb el seu genocidi.
28 mar 2007. Xavier Antich, en una co-
lumna titulada Filos nazis, publicada a
La Vanguardia, recapitula lafer pas a pas,
i en fa una valoraci personal desprs que
Enric Casasses hagi entrat tangencialment
en la polmica amb un article publicat al
48
Quadern dEl Pas, titulat Prejudicis po-
bletans perversos (22 mar 2007). Tot
partint dun poema de Miquel Bau sobre
la gran asimetria ontolgica entre la cats-
trofe jueva i la catstrofe catalana, Casasses
explica que Per Bau la guerra espanyola
fou pitjor que les matances hitlerianes: de
jueus en van matar molts, per no foren
exterminats: encara hi sn, i ben puixants.
2 abril 2007. Agust Colomines publica a
lAvui una rplica a larticle dArnau Pons i
dIdith Zertal titulada Per dir la vida. La
tesi bsica ve resumida en lepgraf: Lho-
locaust es va gestar en la nostra societat ra-
cional. Colomines cerca en lobra de Zyg
munt Bauman una manera de legitimar
laforisme de Cutillas sobre lHolocaust,
ja que, segons ell, la ra occidental hauria
menat directament als camps dextermini.
A ms, demana un respecte mxim envers
aquest esdeveniment.
14 abril 2007. La Vanguardia publica una
carta al director, signada per Agust Colo-
mines, que du el ttol Sobre Filos nazis,
en la qual el director dUnescocat es pre-
senta com a vctima duna conxorxa que
lhauria arrossegat cap a una polmica que
ell no ha provocat i que tampoc no es me-
reix, dacord amb la seva provada trajectria
filojueva.
2009. Antoni Artigues, professor de la
Universitat de les Illes Balears, publica a
la collecci acadmica LArjau de Lleo seguit lavia al web del Taller Lluntic per
nard Muntaner Editor les contribucions
de les jornades dedicades a Miquel Bau
(Poesia s el discurs), celebrades a la seu
cultural de Sa Nostra (Palma) al novembre
de 2005 i organitzades per la uib amb la
collaboraci de lAssociaci dEscriptors en
Llengua Catalana, el pen Catal, el Consell
de Mallorca i la Instituci de les Lletres
Catalanes. Hi participen Antoni Artigues,
Jordi Coca, Manuel Carbonell, Arnau Pons,
Llus Sol, Jaume Munar, Carles Hac Mor,
Enric Casasses, Xavier Folch, Josep M. Fo-
nolleras, ngel Terron i Antnia Arbona. El
volum inclou el pamflet filonazi del Taller
Lluntic (Josep Albert i Bartomeu Cabot)
titulat Acte onanista davant els nostres
pares indefensos i despullats, que ja va ser
repartit en fotocpies entre els assistents
de les jornades. Al costat de declaracions
dadmiraci per Hitler, hi llegim:
Per si encara cal demostrar que els clans gi-
tanos sn uns fills de puta, i que actuen sota
un mateix model, aquesta Unin Roman
de Andaluca mereixedora daquell tracte
suau, exquisit amb qu els va obsequiar el
magnnim Partit Nacional-Socialista Ale-
many s una encobridora de totes les xacres
que el seu puta poble de superxeria arrossega
des de temps immemorial (p.174).
Arnau Pons s lnic participant que
denuncia en el seu text el repartiment da
quest pamflet racista entre els assistents de
les jornades.
Per la seva banda, Lleonard Muntaner fa
una nota deditor per a lActe onanista en
qu explica per qu les imatges amb drets
dautor (de Leni Riefenstahl, per exemple)
no shan reprodut, no fos cas que el lector
es penss que hi ha hagut censura, i tot
a la seva visualitzaci.
2009. Maria Muntaner publica Lescriptu
ra soterrada. La prctica interartstica en
lobra de Josep Albert (Biblioteca Miquel
dels Sants Oliver, nm. 33, Edicions uib,

Publicacions de lAbadia de Montserrat).
Es tracta de lactualitzaci del seu treball
de recerca en el doctorat de Teoria de la
Literatura i Literatura Comparada, defensat
a la Universitat Autnoma de Barcelona,
el juny del 2008, i dirigit per la professora
Margalida Pons (uib).
Muntaner compon una tesi segons la
qual la producci del Taller Lluntic seria
el resultat duna prctica interartstica con-
tracultural prpia del context balear post-
franquista. Per justificar-ho es val de les re-
flexions dalguns pensadors de lEscola de
Frankfurt (Adorno, Horkheimer, Ben-
jamin), per oblida relacionar els textos
citats amb la violncia nazi que els autors
van patir en el moment de la seva redacci,
una violncia que el Taller Lluntic torna a
posar al dia amb lenaltiment del nazisme,
la banalitzaci dels crims nazis i la deni-
graci de les vctimes jueves per mitj de la
pornografia. Muntaner tamb deixa de ban-
da el carcter eminentment crtic de les
obres daquests pensadors, cosa que les fa
incompatibles amb loperaci de legiti-
maci que ella posa en prctica en aquest
assaig. s a dir, que per tal de sostenir
tericament lobra insostenible del Taller
Lluntic, Muntaner recorre per exemple a
la Dialctica de la Illustraci tot separant-la
del seu context histric i obviant-ne la part
fonamental dedicada a lanlisi de lantise-
mitisme.
3 setembre 2009. El Diario de Mallorca
dna cobertura a la denncia pblica que
lAssociaci de Gitanos de Catalunya adrea
alhora a Lleonard Muntaner Editor i a la
Universitat de les Illes Balears per haver do-
nat difusi i legitimitat literria al pamflet
racista del Taller Lluntic:
49
El presidente de la Asociacin de Gitanos
de Catalua, Jos Santos, expres ayer su
indignacin ante el hecho de que la uni-
versidad balear d espacio y cobertura a un
grupo racista y que alienta el neonazismo.
Cmo se atreven a ofender a todo un pue
blo asegurando que los nazis hicieron un
favor exterminando a los gitanos?, aadi.
[...] El editor Lleonard Muntaner asegur,
recin lanzado a la calle el libro, no buscar
la polmica. Antoni Artigues me plante la
publicacin. Yo desconoca el contenido.
Per la seva banda, Xavier Torrens, pro
fessor de Cincies Poltiques i de lAdminis
traci de la Universitat de Barcelona, espe-
cialista en educaci sobre la Xo i en anti-
semitisme, se suma a la denncia.
5 setembre 2009. El Diario de Mallorca
dna comptes de la reacci immediata de
la Universitat de les Illes Balears davant la
denncia que el mateix diari ha publicat
el 3 de setembre. Segons el seu vicerector,
la universitat balear no va convidar el Ta-
ller Lluntic a les Jornades Bau, per b
que la publicaci Poesia s el discurs ho
desmenteix, aix com tamb desmenteix el
fet que Lleonard Muntaner no conegus el
contingut del pamflet racista.
9 setembre 2009. Sebasti Vidal-Joan,
director del Centre dEducaci de Persones
Adultes Son Canals de Palma, escriu un
article en el seu blog cultural Des de Qubia,
titulat Preservem els bars, segons quins,
signat amb el seu pseudnim, Mart de
Garriga, en qu pren posici pblica sobre
lafer del Taller Lluntic:
Els maricons, en canvi, podrien ser encar-
nats per un personatget com Arnau Pon(a)
50
Cohen. El vaig conixer com a festejador
de dones, desprs va resultar que festejava
homes i finalment, per acabar de cridar
latenci, es va fer jueu o xueta o hebreu o
sionista, tant me fa.
Ara tamb sha destapat com a acuseta
o delator policial.
23 octubre 2009. sos Racisme de Catalu-
nya envia una carta de protesta a la rectora
de la Universitat de les Illes Balears per
haver convidat el Taller Lluntic un grup
de coneguda trajectria antisemita (cf.Sab
fluix de camp de concentraci, publicat el
1998) a les Jornades Bau i per haver
perms la inclusi del seu pamflet racista
en una publicaci acadmica:
En concret volem denunciar la ponncia
Acte onanista davant els nostres pares in-
defensos i despullats, signada per Josep
Albert i Bartomeu Cabot, que conformen
el grup Taller Lluntic. En alguns passatges
daquest text es fa una clara exaltaci del
nazisme, aix com una manifestaci expressa
contra el collectiu gitano fomentant lhos-
tilitat cap a aquest grup.
Volem exposar que, com a associaci que
defensa el drets humans i denuncia qualse-
vol acte de racisme i xenofbia, no volem
entrar en un debat sobre la llibertat literria
o dexpressi, ni en la capacitat daquesta
llibertat per generar una reflexi potica,
social o daltre mbit, servint-se de la pro-
vocaci com a eina de discussi. Ms aviat
considerem que la provocaci exposada en
aquest text no dna peu a cap tipus de re-
flexi, sin que transmet un posicionament
clar que no deixa cap marge a la reflexi ni
a la crtica constructiva.
La carta recorda, a ms a ms, que el
codi penal vigent recull com a delicte els
casos segents:
Article 510
1. Els qui provoquin a la discriminaci,
a lodi o a la violncia contra grups o asso-
ciacions, per motius racistes, antisemites o
altres motius referents a la ideologia, religi
o creences, situaci familiar, la pertinena
dels seus membres a una tnia o raa, el seu
origen nacional, el seu sexe, orientaci se-
xual, malaltia o minusvalidesa, han de ser
castigats amb la pena de pres dun a tres
anys i multa de sis a dotze mesos.
2. Shan de castigar amb la mateixa pe-
na els qui, sabent-ne la falsedat o amb
menyspreu temerari cap a la veritat, difon-
guin informacions injurioses sobre grups o
associacions en relaci amb la seva ideologia,
religi o creences, la pertinena dels seus
membres a una tnia o raa, el seu origen
nacional, el seu sexe, orientaci sexual,
malaltia o minusvalidesa.
Dins dels delictes de genocidi, la se-
gona part de larticle 607 diu:
2. La difusi per qualsevol mitj didees o
doctrines que neguin o justifiquin els delic-
tes tipificats en lapartat anterior daquest
article, o pretenguin la rehabilitaci de r-
gims o institucions que emparin prctiques
generadores daquells.
Per la qual cosa, sos Racisme demana
un posicionament pblic sobre el tema
per part del deganat de la universitat i la
retirada del llibre del circuit comercial.
17 novembre 2009. El Diario de Mallorca
informa de la denncia de sos Racisme i

adverteix que lactual codi penal tipifica el
pamflet del Taller Lluntic com a delicte.
11 febrer 2010. Davant la resposta evasiva
de la rectora de la uib, sos Racisme de
Catalunya li envia una nova carta per tal
que prengui una posici ferma i pblica
davant de lafer del Taller Lluntic:
la denncia que hem adreat a la uib no s
tant que hagi recolzat aquesta publicaci,
sin el fet que sigui la mateixa Universitat
la que promogui lorganitzaci daquestes
jornades en qu es dna difusi a idees que
fan una clara exaltaci del nazisme, aix com
una manifestaci expressa contra el col-
lectiu gitano fomentant lhostilitat cap a
aquest grup. El mateix llibre en qesti in-
clou el cartell daquestes jornades on figura
la uib i tamb la carta dinvitaci al Taller
Lluntic tramesa pel departament de Filolo-
gia Catalana i Lingstica General de la uib.
s per aix que creiem que la qesti s
prou greu i seriosa com per sollicitar el seu
posicionament pblic i sense ambigitats so-
bre aquest afer per part de lrgan de decisi
pertinent de la Universitat de les Illes Balears.
11 febrer 2010. sos Racisme de Catalu-
nya envia una carta de protesta a Lleonard
Muntaner Editor en qu li demana la
retirada del llibre.
8 abril 2010. Lescriptor Sam Abrams pu-
blica un article al diari Avui, intitulat No
tot shi val.
12 juny 2010. El poeta Pere Perell publica
un article al Diari de Balears, intitulat Ad
hoc trinar (a propsit dun article de Sam
Abrams), que replica crticament a larticle
dAbrams. El destacat de premsa diu: En
51
qestions de pensament i cultura no hi ha
dhaver lloc per a ladoctrinament ni per a
la censura.
2010. Leditorial del nm. 91 de la revista
acadmica Els Marges tamb replica, per
sense signar, a larticle de Sam Abrams
amb una nota titulada Si hi s, shi val
i amb una citaci de Hegel en alemany a
lencapalament: Was vernnftig ist, das
ist wirklich; und was wirklich ist, das ist
vernnftig [El que s racional s real; i el
que s real s racional], Hegel. Per tant,
la revista pren posici amb relaci a aquest
afer, sense condemnar mai la producci
racista i filonazi del Taller Lluntic.
2012. Es publica el llibre collectiu Es-
criure desprs. Formes de racisme refinat,
banalitzaci erudita dAuschwitz (Palma,
Lleonard Muntaner Editor), coordinat per
Arnau Pons. En una primera part, amb el
ttol Lafer Cutillas: Els documents, sa-
pleguen tots els textos de lafer que han
estat assenyalats fins aqu, amb lexcepci
dels dAgust Colomines, qui no ho va per-
metre (de manera que al lloc on els tocaria
aparixer shi indiquen les adreces web
dels diaris en qu es poden localitzar). La
segona part del llibre du el ttol Les reac
cions (textos fins ara indits) i cont con-
tribucions dArnau Pons, Idith Zertal,
Adri Chavarria, Louise L. Lambrichs,
Tim Trzaskalik, Antoni Mora, Andr Laks,
Rosa Planas, Ferran Aguil, Josep Maria
Llur, Llibert Tarrag, Heinz Wismann,
Fina Biruls, Felip Mart-Jufresa, Franois
Rastier, Rossella Saetta Cottone, Simona
krabec, Jean Bollack i Emmanuel Faye.
Finalment, en forma dannex shi inclouen
textos dHenri Meschonnic, Enric Casasses
i Arnau Pons.
52
Tres dels autors que participen en el lli-
bre han tingut familiars que han patit en
carn prpia la poltica nazi dels camps de
concentraci i dextermini (Andr Laks,
Llibert Tarrag i Idith Zertal).
Val a dir que en el seu text de lannex,
titulat Autocrtica, Enric Casasses corre-
geix el que va escriure: s un error greu, i
ms en coses en qu hi va implicat tant de
dolor hum, i en demano perd, si s que
en t. s lnic dels implicats que decideix
esmenar pblicament la seva actuaci i
demanar disculpes.
Tan aviat com el llibre surt al carrer,
Lleonard Muntaner Editor deixa de fer-
ne difusi i la major part dels autors no
el reben, tampoc la premsa ni les revistes
especialitzades, encara que el demanin per
fer-ne una ressenya.
Primavera 2012. Joan Cusc i Claras
publica la ressenya Elogi de la paraula
(desprs dAuschwitz) a la revista Carc-
ters, nm.59, p.18. Segons Cusc: Escriure
desprs s un llibre que fuig de lestirabot,
el despropsit i la fatiga intellectual. Que
cerca la mxima llibertat de pensament amb
el mxim rigor. I que, com diu Fina Biruls,
parteix duna certesa senzilla: laforisme
tracta daprofundir un tema en qu lopini
comuna es mostra superficial.
6 maig 2012. Matthew Tree, a la seva
columna dEl Punt Avui, Lendem del
dissabte, celebra la publicaci del llibre
segons ell, una immensa festa filosfica
i assenyala que, a Catalunya, Auschwitz sha
convertit en poc menys que una abstracci.
10 maig 2012. Montse Serra informa a
Vilaweb de laparici del volum collectiu
Escriure desprs. El seu article, titulat De
xenofbia refinada i de polmiques tan-
cades abans dhora, dna comptes de la
complicada gnesi del llibre, aix com del
debat que va tenir lloc a La Central del Ra-
val amb Josep Maria Llur, Antoni Mora,
Simona krabec i Llibert Tarrag, autors
dEscriure desprs.
7 juny 2012. Sam Abrams publica larticle
Els arbres i el bosc, a El Punt Avui, en
el qual qualifica Escriure desprs dactual,
incisiu i necessari, i explica: El llibre tracta
a fons duna srie de qestions que sn
decisives per a la nostra societat en aquests
moments, qestions com ara la funci de
la universitat, lHolocaust, la llibertat dex-
pressi i els seus lmits, la capacitat de
dileg, lalteritat, la responsabilitat tica i
cultural, la tolerncia i la intolerncia, lir-
racionalisme, la violncia, la discriminaci,
lodi, el perill de la mitificaci, la reificaci,
la banalitzaci, el rigor, el negacionisme,
el collaboracionisme, el ressentiment, la
reflexi i lactitud crtica, lautocrtica, el
relativisme, la indstria cultural, la lectura
i la deslectura, el valor de la histria, la
conscincia i la inconscincia, el cinisme,
el derrotisme, la decepci....
21 juny 2012. Francesc Sers ressenya per
al Quadern dEl Pas el llibre Escriure
desprs amb larticle titulat Elogi de la
prudncia. Hi assenyala com shan anat
erosionant els textos de pensament a cpia
descriure assaigs que no passaven de ser
pamflets, pamflets que no arribaven a ma-
nifestos, manifestos prescindibles i insults
disfressats daforismes.
14 agost 2012. Enric Vila, professor de
periodisme a la Universitat Ramon Llull,
publica larticle Antisemita, tu a El Punt

Avui. Considera que laforisme de Cutillas
s el resum de la histria de la humanitat
que jo hauria volgut fer. Segons Vila: s
trist que lholocaust shagi convertit en una
especialitat de dones i mariques, i conclou:
veient el partit que es treu de lholocaust
jo diria que a Catalunya lextermini dels
jueus, en el fons, fa molta enveja.
7 setembre 2012. Enric Vila publica en el
seu blog literari el comentari segent:
s trist que mossn Pons sencaparri a viure
de lantisemitisme i per tant hagi dinven-
tar-se antisemites. Sentn que fer de profe
de qumica no cobreix les seves aspiracions
materials. En fi, un Torquemada lamentable
i malcarat, un rosegaaltars de poble insular,
per no dir una altra cosa, ranci i antiptic,
intolerant i insuportable. Qu es pensa, que
s lnic a qui han operat de fimosi? Ja nhi ha
prou daquests virtuosos pagats de si mateixos
(i pel lobby) i les seves caceres de bruixes!
8 setembre 2012. Es publica a la secci
El lector escriu, dEl Punt Avui, el text
titulat Sobre la banalitzaci de la Xo,
dIsaac Querub, president de la Federaci
de Comunitats Jueves dEspanya, que re-
plica a larticle dEnric Vila, Antisemita,
tu publicat al mateix diari:
Ens dol constatar i ens ofn que hi hagi
persones que escriguin que nosaltres, els
jueus, hgim de ser els elegits perqu un
ter de la nostra poblaci va ser brutalment
assassinada, i que certs professors com ara
Enric Vila, el 14 dagost passat utilitzin ex-
pressions denigrants respecte a lHolocaust
i als seus estudiosos.
Revisant la histria recent constatem
que les derives totalitries van comenar
53
amb el discurs i que, de vegades, les idees es
plasmen de manera letal a la vida.
22 setembre 2012. A la secci dopini
dEl Punt Avui, un grup de persones publi-
quen En resposta a larticle Antisemita,
tu dEnric Vila, i diuen: Ens neguem a
quedar-nos callats quan es publiquen bar-
baritats semblants amb tota impunitat. Ho
signen: Marc Cerd, Mart Sales, Felip
Mart-Jufresa, Manel Oll, Marina Espa-
sa, Blanca Llum Vidal, Joan Ducrs, Sam
Abrams, Sebasti Perell, Fina Llorca,
Eduard Escoffet, Ricard Ripoll, Nria Mar-
tnez Vernis, Misael Alerm, Antoni Claps,
Llibert Tarrag, Xavier Riu, Brbara Obra-
dor, Josep Maria Caban, Catalina Girona,
Manel Guerrero, Simona krabec, Manuel
Molins, David Cao, Francesc Abad, Car-
me Arenas, Claudia Kalsz, Marc Romera,
Anna Martnez Biayna, Joan Cusc, Matt-
hew Tree, Dami Gallardo, ngela Lorena
Fuster, Gustau Muoz, Eullia Sariola, Biel
Mesquida, Carles Torner, Edgardo Dobry,
Xavier Antich, Nily Schorr, Annie Bats,
Antoni Mora, Francesc Miravitlles, Andreu
Subirats, Teresa Peafiel, David Stoleru,
Andreu Gomila i Xavier Bassas Vila.
Hivern 2013. Jordi Marrugat publica la
ressenya titulada Cacera de bruixes en la
cultura catalana. Notes al marge dEscriure
desprs, Els Marges, nm.99, pp.92-118.
Signa el text com ho fa habitualment, com
a acadmic vinculat a la Universitat Aut-
noma de Barcelona.
28 febrer 2013. Bernat Puigtobella dna
comptes a la revista digital Nvol de lapa-
rici de larticle de Jordi Marrugat a Els
Marges, i ho fa amb aquest ttol: Som
antisemites els catalans?. Simultniament,
54
Vilaweb destaca aquesta notcia al seu web.
En el seu text, Puigtobella es fa ress dal-
gunes de les acusacions que Jordi Marrugat
adrea a Arnau Pons en particular (com ara
la dincitar a lodi contra els catalans), per
tamb als autors estrangers dEscriure
desprs en general (com ara que han opinat
sobre un llibre escrit en catal, tot i desco-
nixer el context catal).
29 juny 2013. Nvol publica Deferncia
i repetici, la rplica dArnau Pons a Jordi
Marrugat, un text escrit per al catleg de
lartista Francesc Abad, Estratgia de la
precarietat (ACVic / Eumogrfic, 2013).
El text ve acompanyat de dues imatges de
Sab fluix de camp de concentraci (1998),
del Taller Lluntic.
1 juliol 2013. Bernat Puigtobella informa a
Arnau Pons que el seu text ser despublicat,
ja que es tracta dun article molt interes-
sant en tot el seu plantejament inicial, per
massa insultant en les conclusions.
2 de juliol. La pgina web de lassociaci
cultural jueva Mozaika publica Deferncia
i repetici dArnau Pons, acompanyat de
dues imatges de Sab fluix de camp de con-
centraci (1998) del Taller Lluntic.
3 de juliol. Bernat Puigtobella publica a
Nvol Aix no, on explica els motius que
lhan portat a despublicar el text dArnau
Pons.
4 de juliol. Bernat Puigtobella publica a
Nvol Despublicar, on pretn rebatre
les crtiques que alguns lectors han escrit a
lespai adreat als comentaris dAix no,
i els cita amb nom i cognoms.
29 doctubre. Bernat Puigtobella anuncia
un primer debat sobre antisemitisme a
Nvol i dedica tres articles al documental
Lestigma?, de Mart Sans, que aquell dia es
presenta a la Filmoteca de Catalunya. For-
men part del debat un text de presentaci
del mateix autor Mart Sans, un article de
Gustavo D. Perednik, La judeofbia espa-
nyola, a ms dun altre article de Bernat
Puigtobella, Escriure abans, en qu con-
tinua donant voltes entorn de la polmica
que ha provocat Escriure desprs. Puigtobella
envia aquesta informaci a Arnau Pons i el
convida a opinar.
28 de novembre. Nvol publica un article
de Matthew Tree titulat Lantisemitisme i
lesquerra catalana.
14 de desembre. Bernat Puigtobella publica
tres nous articles que han sorgit al voltant
de la discussi de lantisemitisme a Nvol.
Es tracta dun article de Llus Sol, Israeli-
ans, palestins, kurds, qutxues, aix com de
la rplica dArnau Pons a la despublicaci
del seu text: Tornem-ho a provar. (Carta
oberta a Bernat Puigtobella), junt amb
la resposta immediata del mateix Bernat
Puigtobella: Tens veu i has de parlar.
 55

El racisme explicat a un nvol

Arnau Pons

A Carles Torner, per una pedagogia de la memria

Pour moi, avec la licence du physiologue, jaimerais mieux

dire obscurement les choses utiles tous les hommes,
quand mme personne ny comprendrait rien, plutt
que composer avec les opinions reues pour recueillir la
louange qui tombe drue de la bouche de la plupart.
Epicur, sentncia 29, en la versi de Jean Bollack

Guardo con locchio

dunimmagine gli addetti al linciaggio.
...
Passivo come un uccello che vede
tutto, volando, e si porta in cuore
nel volo in cielo la coscienza
che non perdona.
Pier Paolo Pasolini, Poesie mondane (21 juny 1962)

COMENAR DE ZERO continua actuant avui dia de manera tena.

Aix comena El racisme, lassaig ja clssic
dAlbert Memmi, en la seva edici revisada
i publicada el 1994:
Hi ha una cosa sorprenent i paradoxal en
aquest afer, a ms a ms de trgica. Ning,
o gaireb ning, no vol ser percebut com
a racista i tanmateix el discurs del racisme
Arnau Pons s poeta, assagista i traductor.
Quan li busquen les pessigolles, el racista
ho nega tot i es fa foneds: Racista, ell? De
cap de les maneres! Linsulteu si hi insistiu.1
Aix s. Encara que el discurs racista si-
gui percebut majoritriament com a nociu
i caduc, encara que hagi estat refutat manta
vegada per cientfics i experts, encara que
any rere any seditin llibres per a infants i
adults amb lobjectiu directe o indirecte
deradicar-lo, el discurs racista continua
sotjant a cada cantonada. Els qui avui dia
56
defensen de bat a bat una jerarquia bio-
lgica o sociolgica racial solen estar ben
identificats; entre altres coses, perqu ells
mateixos o els seus seguidors es fan iden-
tificables amb les seves accions violentes.
Daltres, per interessos poltics, aprofiten
el seu lloc o la seva figura per introduir el
discurs del racisme en la societat mitjanant
lestigmatitzaci de tot un grup hum, a qui
acusen de desestabilitzador, i recorren a la
por, a lodi o a la sospita per fer adeptes.
El problema sens presenta, per, sota una
forma molt ms relliscosa quan el racisme
ja no es fa tan perceptible, quan es torna
subtil i difs i salta all on menys ens les-
perem, de vegades duna manera ambigua
i subreptcia, daltres ms hipcrita i refi-
nada, o fins i tot paradoxal. s a dir, quan
irromp all on mai no haurem dit que ho
faria i malgrat els esforos que shan fet en
contra seva en mbits com ara la universitat
i la cultura. Per qu? Albert Memmi apunta
un fet incontrovertible:
El racisme ens pot temptar a quasi tots; s.
Hi ha en nosaltres un terreny adobat que
pot acollir i fer germinar les llavors del ra-
cisme, per poc que no prenguem les mesures
necessries per evitar-ho. Correm el risc de
comportar-nos com a racistes cada vegada
que ens sentim amenaats, ja sigui en els
nostres privilegis, en els nostres bns o en
la nostra seguretat. Ens comportem com a
racistes quan volem restablir un equilibri
que creiem perdut o a punt de perdres. La
temptaci s constant, efectivament, i el
racisme s, sense cap mena de dubte, una
de les respostes ms esteses del mn hum.
Est en les nostres mans de no caure-hi;
desbandir la por, danalitzar lamenaa,
tan sovint illusria, de defensar-nos duna
altra manera que no sigui amb la fabulaci
destructora de laltre. Per no guanyarem
res, certament, si tanquem els ulls davant
daquest aspecte de la realitat humana. Ben
al contrari, s fent-ne un inventari detallat
que podem esperar reeixir.2
Per la seva banda, Emmanuel Levinas
remarcava aix en una entrevista:
Efectivament: lantisemitisme s un senti-
ment molt ests arreu del mn! A ms a ms,
no el podria determinar des dun punt de
vista estadstic. Perqu hi ha un altre tipus
dantisemitisme que encara s molt ms
detestable: aquell que no s mai anomenat.
s no cal dir-ho el ms prfid, el ms
nociu i el ms perills. En una paraula: el
ms execrable!3
Ara em toca a mi de fer aquest inven-
tari detallat de qu parla Albert Memmi i
dassenyalar tamb el cam que mena cap
a aquest altre antisemitisme que costa tant
danomenar segons Levinas, ja que ning
no en parla mai, tot i ser evident o que,
quan s assenyalat i denunciat, tot duna s
negat per una majoria connivent. I si en-
cara cal que distingeixi el racisme de lan-
tisemitisme, dir el que ja sha dit: que el
segon s simplement una variant del primer
i que la seva especificitat resideix en el fet
que el jueu est inscrit tan profundament
en lideari occidental per la teologia, per
la histria, per la llengua, per la cultura,
pel folklore que al cap i a la fi encarna
una mena dalteritat primignia que lan-
tisemita sesfora per rebaixar o destruir, ja
que la viu obsessivament com una amenaa
constant per a lhegemonia de la seva prpia
identitat.
El fet s que ens trobem davant dun cas
molt particular de racisme i dantisemitisme

en la cultura catalana actual que sallarga i
creix i senvitricolla simptomticament ms
del compte. Els motius sn diversos, per
hi ha, per damunt de tot, ms enll dels
interessos personals que tamb hi sn,
una curiosa barreja dorgull irresponsable
i dincapacitat per a la reflexi, de manera
que s impossible, de moment, qualsevol
mena de debat racional. Perqu una vegada
es perd de vista la relaci, o s, la relacio-
nalitat amb laltre, tot neda. No dubto gens
que moltes de les coses que ja he dit i que
encara dir no sn sin obvietats en altres
llocs. Nhe fet lexperincia molts cops.
Obvietats que aqu no fan forat, malaurada-
ment. I si no fan forat, s que aleshores sha
produt una curiosa separaci en la manera
de viure i de fer viure el fet literari amb re-
laci a altres cultures. Per aix sc del parer
que cal obrir al mxim aquesta polmica,
presentar-la a tota mena de sensibilitats i
tamb en altres llocs. Pel que fa a mi, mai
no em donar per venut perqu tamb,
com Albert Memmi, penso que la lluita
contra el racisme exigeix una pedagogia
contnua des de la infncia fins a la mort.4
Per aix no faig comptes de claudicar; ben
al contrari. Cal posar en evidncia aquells
que no volen escoltar per racisme i que ara
mateix satrinxeren en una actitud racista,
una vegada i una altra, ja sigui en mitjans
acadmics, en llibres que es presenten a
lentreforc de la literatura i de la filosofia,
o sota la forma de pamflets presumptament
subversius i finalment integrats al sistema
literari. Si ells imposen finalment la seva
visi de la literatura amb el menyspreu i la
violncia envers els altres, els diferents o els
dissidents, com a elements necessaris no
ser perqu ens hgim mantingut callats.
Cada vegada haurem maldat perqu se senti
un Aix no.
57
Aix doncs, davant de tots aquells que
acaben per defensar, duna manera o duna
altra, amb subterfugis o sense, laforisme
de Cutillas sobre el genocidi jueu com a
homenatge i senyal duna elecci Agust
Colomines (ub), Enric Vila (url, una uni-
versitat que es defineix com a cristiana), Jor-
di Marrugat (uab), i davant de tots aquells
que intervenen, amb piruetes o sense, en la
legitimitzaci intellectual i lassimilaci ar-
tstica del Taller Lluntic desprs que shagi
destapat amb coses com Sab fluix de camp
de concentraci, amb imatges escabroses que
denigren el patiment dels muselmnner,5 o
com lActe onanista davant dels nostres pares
indefensos i despullats, amb crides a eliminar
els gitanos andalusos de Mallorca, tal com
van fer els nazis Maria Muntaner, Antoni
Artigues i Margalida Pons (uib), Lleonard
Muntaner Editor i les pam (tamb cristia-
nes), Jaume C. Pons Alorda i Pau Vadell,
Jordi Marrugat (uab), nhi ha prou amb
citar aquesta constataci dAlbert Memmi:
Alguns racistes no li desitgen una mort
violenta, al negre o al colonitzat: ms aviat
els troben divertits. Per la seva mort i el
seu patiment els fa riure ms que no pas
compadir-sen: no sn ben b ssers hu-
mans, amb una mare o amb fills, sin una
espcie danimals; s ms fcil considerar la
desaparici, leradicaci danimals que no
pas de persones.6
s el que ja venia a dir Idith Zertal quan
explicava que, per a Cutillas, no hi ha cap
mort ni cap patiment concrets darrere de
la paraula Holocaust ja que s noms una
paraula, una abstracci, aix com tampoc
no hi ha cap humanitat concreta darrere de
la paraula jueus. Ara b, la cosa agafa enca-
ra un to molt ms macabre amb el Taller
58
Lluntic, perqu ells s que tenen al cap un
grup hum especfic quan demanen lelimi-
naci dels gitanos andalusos de Mallorca i
fan una referncia explcita a un tracta-
ment especial, o quan fan mofa de lestat
de mxima degradaci dels presoners jueus
dels camps nazis amb caricatures pornogr-
fiques. Per conv assenyalar que entre tots
dos casos hi ha algunes similituds, ja que
en el fons els qualificatius dhomenatge
(Cutillas) i de tracte suau i exquist (Taller
Lluntic), associats a un genocidi, no sn
sin el producte duna mateixa mentalitat.
No dubto que totes les persones que estan
implicades directament o indirectament en
aquestes formes de racisme refinat alarien
la veu si aquesta mena de violncia es fes
contra els catalans, i encara lalarien molt
ms si els artfexs no fossin catalans ja que
difcilment hi veurien un art subversiu o
una variant de la llibertat dexpressi. No
s aix, el racisme? I no el tenim molt ben
installat, aqu, i tamb molt ben tolerat,
ben assimilat i fins i tot ben protegit?
EL CAS ESTRANY
DEL DR. JEKYLL I MR. HYDE
La postmodernitat no hauria de ser mai
lexcusa per a practicar el cinisme intellec
tual o el terrorisme crtic. s cert que pre-
conitza una relativitzaci de certes idees i
teories, i una desconfiana envers alguns
corrents del pensament occidental, i per
aix mira de negociar sovint entre pensa-
dors oposats, per tal de tendir a lamalgama.
Tamb s cert que moltes vegades permet
lentrada duna nova forma dirracionalitat,
o duna racionalitat irracional si sen pot dir
aix. En aquest sentit, Jordi Marrugat seria
un cas lmit daquesta prctica eclctica. Es
fa estrany de veure el llibre de Zeev Stern-
hell, Les anti-Lumires, citat positivament
per un postmodern i ms encara per alg
com ell.7 Perqu si en lmbit de la crtica
Marrugat ens assegura que camina per dins
el solc que han deixat Descartes i Kant, per
contra, quan escriu a fons sobre poesia, no
fa sin adoptar una actitud heideggeriana
destar per casa, emper sense negociar mai,
ni enlloc, entre aquestes dues vies antagni
ques, de manera que escenifica un desdo-
blement del tipus Dr. Jekyll i Mr. Hyde,
per en el qual Jekyll, sense canviar mai
daparena ni de costums, acaba per parlar
la llengua de Hyde. No s que es produeixi
en ell una escissi problemtica entre cata-
lanitat i cosmopolitisme, ms aviat s que
Descartes i Kant sn noms dues paraules al
servei duna nova forma pseudoillustrada
dirracionalisme tnic.
Aix doncs, segons largumentaci
que Marrugat exposa a la seva Cacera de
bruixes en la cultura catalana,8 la paraula
Holocaust no pot dir el mateix per a Cuti-
llas que per a Zertal, ja que per a Cutillas
s noms una paraula cosa que ja havia
constatat Zertal, de fet,9 amb la qual juga
simplement duna manera provocativa per
tal de fer literatura. (Dacord, Marrugat.
Per s important tenir present en quina
frase sinsereix aquesta paraula, a qui va
adreada i amb quina finalitat. A ms a ms,
aquesta no s, ni de bon tros, lexplicaci
que en fa el mateix Cutillas quan exposa la
seva empresa aforstica: He intentat tras-
passar la lnia roja que suposa per a nosaltres
el genocidi jueu).10 En canvi concedeix
Marrugat, s comprensible que Zertal es
trasbalsi amb laforisme de Cutillas perqu
en fa una lectura diferent, de tipus poltic,
en tant que jueva tocada personalment per
aquest esdeveniment histric, per b que es

tracta duna lectura en el fons desencerta-
da, ja que no t en compte que laforisme
en qesti pertany a lespai literari catal,
que Zertal no coneix, com va remarcar
Agust Colomines a la seva manera (turis
ta intellectual), un desconeixement que
ella comparteix amb la resta dautors es-
trangers dEscriure desprs, ja que ells tam-
b desconeixen la literatura i el context ca
talans, com assegura i repeteix Marrugat.
I tanmateix Marrugat no sest de pre-
sentar la polmica duna manera ara reduda,
ads amputada i desprs escamotejada, per-
qu s noms aix que pot fer creure que hi
replica. s la seva tcnica de sempre. Tampoc
no sest de tergiversar a lengrs, com quan
assegura que jo qualifico de nazi o de racista
tota persona que discrepi del que jo he dit.
Ja vaig advertir aleshores, contra les lectures
vertiginoses: I amb aix no dic el que segu-
rament es dir que he dit: que Els Marges s
una revista nazi, sin que la semblana de
fons mereix de ser remarcada, per tal de ser
pensada fins ben endins.11 Daltra banda, no
deixar mai de pensar que aquell que excusa
o defensa un racista s perqu s tamb un
racista. I ms encara en un afer com aquest
dara, en qu hi ha un grapat dentitats im-
plicades en denncies de racisme.
Marrugat passa per alt i ho fa ben a
posta que Agust Colomines no pas a t-
tol personal sin havent signat el seu text
com a professor dhistria a la ub i tam-
b com a director dUnescocat, i per tant
valent-se daquestes dues acreditacions
va vexar Zertal a lAvui amb un qualificatiu
de connotacions populistes, i tamb esca-
moteja que no va deixar reproduir els propis
textos a Escriure desprs. No diu tampoc
que Colomines va comparar Zertal tamb
professora dhistria contempornia com
ell i per tant collega amb un periodista
59
japons que hauria escrit positivament so-
bre el rgim de Saddam Hussein arran del
seu tracte benvol amb els gitanos dIraq
(unes associacions fora problemtiques i
comprometedores, pel que sen desprn en-
tre lnies). I tampoc no dna fe del to mo-
feta emprat pel professor universitari en la
seva rplica, aix com de la seva banalitzaci
del genocidi jueu, una banalitzaci que
desprs va voler esmenar a tot preu amb
uns textos hipcrites i confusionaris,12 bo i
escudant-se darrere de lassaig de Zygmunt
Bauman sobre lHolocaust13 (un autor
de moda, criticat precisament per Zeev
Sternhell a Les anti-Lumires, el mateix
Sternhell que Marrugat cita en un altre lloc
per denunciar alguns escriptors catalans
irracionals que ell detesta, cosa que posa
en evidncia el seu s irresponsable i inco-
herent dels autors que cita com a autoritat,
amb una rnega remissi a peu de pgina
i sense argumentar res).14
Per tant, segons la presentaci que fa
Marrugat de la nostra polmica, Colomi-
nes simplement hauria discrepat del que va
escriure Zertal per tal de demostrar que
aquell aforisme era simplement literatura.
Ens haurem de preguntar, dentrada, si
alg (com Cutillas) que a la solapa del seu
llibre es presenta com a historiador i filsof,
i que, a ms a ms, se serveix de Nietzsche
i de Heidegger (en lepleg daquest mateix
llibre) per explicar de quina manera pretn
abordar el mn (o s: destruint-lo), fa
exactament literatura. O si fa noms litera-
tura. Sn un detalls de gnere i de contingut
que no pot menystenir un defensor de Des-
cartes i Kant i sobretot de Sternhell! quan
exerceix de crtic en un afer que arrenca tot
just a partir dun aforisme antisemita que
ha estat escrit per un heideggeri embalat
dltima fornada.
60
Quin sentit pot tenir, a ms a ms, per
a un crtic seguidor de Kant com Marru
gat aquest per a nosaltres de Cutillas
quan diu: He intentat traspassar la lnia
roja que suposa per a nosaltres el genocidi
jueu? Qu s una literatura que afirma ser
feta exclusivament per a nosaltres? I qui
lencarna, daltra banda, aquest nosaltres?
Quin seria aleshores el sentit i lobjectiu
duna literatura feta per a un nosaltres
des duna provocaci que no afecta aquest
nosaltres i mitjanant la banalitzaci de
lassassinat de sis milions de persones que
no arriben ni tan sols a ser elles i ells?
Pot una cosa que s noms una paraula
provocar, si no remet a res? Com funcio-
na, aleshores, la provocaci? Qu designa,
en definitiva, un terme que s noms
una paraula, com ara Holocaust, un cop
embotit dins una provocaci que implica
malgrat tot uns individus que ja no poden
protestar perqu van ser assassinats i que
va adreada en primer lloc al poble al qual
pertanyen (o al qual sels va fer pertnyer
mitjanant una racialitzaci) i en virtut de
la qual es pretn fer una literatura exclusiva
per als catalans? La literatura s all que es
fa amb paraules evacuades de sentit, sense
referent? Existeix enlloc una literatura que
noms pot ser llegida correctament per un
nosaltres? I si de deb est escrita per a defensa del que ell considera amenaat (la
nosaltres, aix leximeix de ser criticada
per nosaltres, els autors dEscriure desprs?
s Marrugat tan kanti com diu que s, o
s senzillament alg que es destapa clara-
ment com a racista quan veu que en podr
treure algun profit, com sol passar sovint,
tal com demostra la Histria ms recent?
O s que ell no critica mai la literatura de
la prpia tribu? Per qu Escriure desprs ha
de ser, doncs, un llibre fraticida15 i no ho
sn tamb les seves crtiques vertiginoses16
contra un bon grapat descriptors catalans
que ell no sest dinsultar i de desqualificar
cada vegada que els esmenta? s lacadmia
catalana el lloc privilegiat en qu es deci-
deix la naturalesa de la crtica i el significat
nic dels textos escrits en catal? I si les
coses ara per ara sn aix, no s aleshores
lexpressi cacera de bruixes una ridcula
catacresi en la ploma de Jordi Marrugat?
I ara lltima pregunta: si alguns autors
estrangers dEscriure desprs han demostrat
una slida trajectria hermenutica hi
figura per exemple el fundador de lEscola
de Lilla i a ms a ms coneixen de primera
m alguns dels autors tamb estrangers que
Cutillas cita en el seu llibre, i a sobre es dna
el cas que coneixen tamb prou b quin s
el context catal en el qual sha escrit Viure
mata, la repulsa de Marrugat no t, doncs,
inequvocament, un carcter tnic?
En lloc de retreure-li, a Cutillas, que
hauria dhaver tingut en compte les possi
bles lectures de tipus poltic i per tant an-
ti-antisemita, dacord amb la seva doble
formaci dhistoriador i de filsof, i dacord
tamb amb la lnia tribal del seu llibre; en
lloc de retreure-li, a ms, que shagi deixat
emportar pel racisme quan ha sortit a la
palestra per justificar la seva empresa,17
Marrugat prefereix tirar pel dret en la seva
universitat, la catalanitat, nosaltres) per
culpa dun llibre ple destrangers desubi-
cats i de falsos intellectuals, i fa valdre,
ampullosament, com a garant, el nom de
la Universitat Autnoma de Barcelona per
rubricar la seva crtica dEls Marges, tal com
va fer Colomines amb la Universitat de Bar-
celona i la Unescocat. Per enlloc no hi
ha, ni en lun ni en laltre, una veritable ar-
gumentaci, sin un reduccionisme i una
hipocresia que aclaparen, i que sn utilitzats

per a la defensa cega duna identitat que es
veuria qestionada per unes reflexions em-
pipadores, en bona part vingudes des de
lestranger. I vinga cortines de fum.
Per afegit, Marrugat afirma que jo hau-
ria trobat en una desavinena entre dues
lectures divergents la possibilitat de cons
truir-[me] pblicament com el defensor de
ltica i la justcia en una societat racis-
ta.18 Si llegim lencapalament amb fets i
dates que presenta i contextualitza el text
dAntoni Mora i el meu en aquesta revista,
veiem que la publicaci de laforisme sobre
lHolocaust, aix com la seva promoci
per la revista Benzina (feta amb el patro-
natge del Departament de Cultura de la
Generalitat) i el debat posterior entre Zer-
tal i Colomines (en tant que director dUnes-
cocat) a lAvui, va donar lloc a una carta de
protesta (molt ferma) adreada a la Genera-
litat per part de tres entitats jueves catalanes
que no sen podien avenir, de veure com
intellectuals i institucions del pas bana-
litzaven manifestament la destrucci dels
jueus dEuropa als mitjans pblics. I com
que la cosa encara es va embolicar ms, el
professor Xavier Antich tamb hi va haver
dintervenir amb un text que duia un ttol
inequvoc: Filos nazis, reprodut tamb
dins Escriure desprs.
Hi ha gaire pasos, a Europa, en qu pro-
fessors universitaris i acadmics protegei-
xin i fomentin el racisme duna manera tan
desacomplexada? Hi ha gaire pasos, a Eu
ropa, en qu les associacions que denuncien
aquest racisme, aix com les entitats jueves
i gitana que protesten en sentir-se vexades,
sn menystingudes duna manera tan fla-
grant, com ha passat amb Els Marges i
com ha estat el cas de Nvol si ms no al
principi, en qu tamb sha reprodut la- desprs, jo mhe posat a brandar lespasa
forisme de Cutillas sense dir mai explcita-
61
ment un Aix no? Hi ha gaire pasos, a
Europa, amb universitats que donarien una
credibilitat artstica a la pornografia nazi?
Que quedi clar que parlo de cultura i
no pas de poltica. Aqu no em centro en
Plataforma per Catalunya, el partit dAn-
glada, ni en les declaracions de Garca Al-
biol, lalcalde de Badalona, sobre els gitanos
romanesos. Hi ha certament un racisme
poltic i un ascens preocupant de lextrema
dreta a tot Europa, amb Marine Le Pen a
Frana i lAurora Daurada a Grcia, per
exemple.19 Catalunya no s, ni de bon tros,
pitjor que altres llocs, en aquest sentit. El
que intento exposar aqu s que quedi
clar un problema exclusivament cultural.
Encara que pesi a Jordi Marrugat, jo no
mhe empescat res, sin que es tracta dun
veritable afer i em sobrepassa dun tros
llarg. Perqu un any abans de lafer Cutillas
ja shavia produt laltre afer, el del Taller
Lluntic a la Universitat de les Illes Balears,
amb la repulsa pblica duna associaci gi-
tana i tamb de sos Racisme quan les Jor-
nades Bau es varen publicar el 2009 a
Lleonard Muntaner Editor. I curiosament,
en tots dos casos, amb la projecci duna
lectura prou mal pada de Miquel Bau
(un escriptor que, convertit en mite neces-
sari, sha tornat inqestionable per molt
problemtic que sigui, com si se li fes un
favor amb silenciar el seu racisme).20
s aquest dogmatisme orgulls, amb
aquesta negativa impertrrita a llegir de
veritat, all que ha acabat per fer-se un
lloc en la universitat i en els mitjans espe
cialitzats. Perqu hi ha una actitud autista,
en tot aquest afer, que du a negar qualsevol
evidncia, per aclaparadora que sigui. Per
exemple, Marrugat sost que, a Escriure
del codi civil (civil, s, pobret), quan el
62
fet s que va ser sos Racisme qui, en ca-
dascuna de les cartes de protesta, va copiar
els articles del codi penal actual que han
estat visiblement vulnerats per la uib i per
Lleonard Muntaner Editor amb la difusi
de lActe onanista del Taller Lluntic repartit
a les Jornades Bau. I el que conv saber
tamb s que aquests mateixos articles del
codi penal han estat reformats a fi de fer-
los molt ms ferms i intransigents amb
qualsevol forma de racisme, de xenofbia,
dantisemitisme i dhomofbia, i contra
aquells que banalitzen el genocidi gitano
i jueu, o que enalteixen el nazisme i els
seus crims cosa que ha estat possible amb
lacord de tots els grups parlamentaris i
amb el vistiplau de moltes associacions,
com ara la Comissi de Convivncia21 i els
collectius lgtb, de manera que, quan
saprovi, aquest afer ja prou embolicat ser
encara legalment molt ms espins. I aix
no sc jo, lArnau Pons, qui ho ha decidit o
qui ho ha impulsat. Jo noms constato, una
vegada i una altra, lescissi profunda que hi
ha entre la societat i la universitat catalanes,
i lanomia que sha emparat duns quants
escriptors i acadmics del nostre pas.
Emper, per al nostre crtic, tot es re-
dueix a un llibre pervers i fraticida que
ha estat concebut per inventar calmnies,
provocar odis i buscar enfrontaments, un
llibre que cau en el racisme cultural, les-
tigmatitzaci, la generalitzaci, lexagera-
ci, linsult, la calmnia, lagressi i lame- noms sestabilitza amb el joc del reconei-
naa.22 s ben simptomtic tamb, amb
tot aquest panorama, que el poeta que sen-
carrega de fer activitats al pen Catal sobre
la llibertat dexpressi i sobre els escriptors
empresonats i perseguits, escrigui un poe-
ma intitulat El fals profeta en qu fa una
crida a lagressi fsica dun individu amb
el qual es tractaria de discrepar, encara que
fos amb vehemncia. Convido els lectors
sagaos a destapar lenigma daquest profeta
vituperat. Pau Vadell no noms se suma
amb aquest poema (de deb s un poema?)
a un linxament allegric. Diria que, com
Marrugat i Colomines, ell tamb va una
mica ms enll.
PER UNA LITERATURA TNICA?
Una defensa de laforisme de Cutillas com
la que fan Colomines i Marrugat, per la
via dun suposat relativisme interpretatiu
basat no tant en el gnere literari com en la
identitat, ens mena de dret cap a una frag-
mentaci del gnere hum. Perqu si se-
guim els arguments dels nostres dos aca-
dmics i de lautor de laforisme fins a les
ltimes conseqncies, hi hauria una es-
pecificitat essencial en lacte perceptiu i
cognitiu hum que dependria de lorigen
i la histria de lindividu, cosa que mena
a un desacord tens en la concepci del
que seria el fet literari, i aix tindria unes
conseqncies indites fins ara, tant en el
camp de lhermenutica com en el de lan-
tropologia. En el fons, el que fa Marrugat
s eliminar lalteritat, sense adonar-se que,
com ha escrit Heinz Wismann, un altre
autor dEscriure desprs, la proposici din-
dividuaci que s feta en el discurs sempre
va adreada a un mateix temps a un altre i
xement.23 Ja que lautoafirmaci infinita
de lindividu equival a esdernegar-ne la
individualitat. I daqu ve la pertinncia
dun cara a cara.24
Daltra banda, amb Marrugat seria im-
possible reconixer per exemple, com va fer
Malinowski i com va remarcar Benveniste,25
la solidaritat de llenguatge que es produeix

entre la quotidianitat i el subjecte, o entre
lalteritat i la identitat i no noms per la
seva hermenutica etnicista, sin tamb
pel seu marcat heideggerisme potic, com
veurem ms endavant.
Arribats en aquest punt, potser val la
pena posar de relleu una certa equivalncia
dafectes i defectes entre lhermenutica
filosfica de Gadamer i lhermenutica de
tipus etnicista defensada per Marrugat,
quan totes dues se les tenen amb un text
que implica un esdeveniment histric com
s la destrucci dels jueus dEuropa. Perqu
si per a Gadamer un poema de Celan parla
duna experincia comuna i duns temes
generals i universals,26 ja que lintrpret no
t en compte la particularitat del subjecte
ni la seva histria singular27 s a dir, ja que
s incapa de veure que tots els poemes de
Celan giren al voltant dAuschwitz encara
que no sembli evident,28 per a Marrugat
un aforisme concret de Cutillas sobre
lHolocaust es trenca internament, quant
al sentit que expressa, en funci de la identi-
tat nacional o tnica del lector, amb la qual
cosa la referncia a lesdeveniment histric
tamb sesfuma perqu lHolocaust diu tot. El lapsus de Marrugat s ms que expl-
s noms una paraula, sense referent,
com ha passat altrament amb Gadamer
comentant Celan.29 s a dir que amb Ga-
damer la referncia a Auschwitz desapareix
mitjanant una fusi de tipus cristi entre
el jo de lautor i el tu del lector, mentre que
amb Marrugat Auschwitz desapareix com a
significat en un significant com Holocaust
a causa de la separaci tnica entre autor i
lector quan pertanyen a nacions i llenges
diferents, ja que Cutillas ha explicat el seu
objectiu de manera inequvoca: He inten-
tat traspassar la lnia roja que suposa per
a nosaltres el genocidi jueu (la cursiva s
meva).30
63
Per tant, ja no s que Esprit, Geist i Mind
comportin matisos diferents,31 sin que
una paraula que sutilitza habitualment per
designar un genocidi concret en diferents
llenges i que en tots els casos ve tant del
grec com del llat (holcaustos, holocastum)
molt probablement no dir pas la mateixa
cosa segons ltnia daquell que lutilitzi.
Dic tnia i no pas cultura perqu en el seu
epleg a Viure mata Cutillas torna a fer
servir el nosaltres quan parla dels nos-
tres avis i dels nostres avantpassats (en
un lloc en qu justament cita Heidegger),
en comptes de fer referncia a la diversitat
irreductible de la cultura i en comptes
dadrear-se tamb a una radical alteritat.
Com si el catal no la pogus deduir, o com
si no shi pogus acarar.
Meravella de veure que aix ho defensa
un crtic que, a ms de presentar-se com
a homosexual i catal, pretn intervenir
en la construcci de la cultura catalana i,
per tant, europea i humana.32 I sobta
que en aquesta frase seva el qualificatiu
dhumana vagi deslligat i en darrer ter-
me, com si catalana ja no limpliqus del
cit, ja que no hi ha dubte que en comptes
dhumana volia escriure universal. Per
tant, en el seu fur intern, catalana diu al-
guna cosa deminentment essencial i sepa-
rada del que seria prpiament la resta de
la humanitat.
I s, Cutillas fa literatura, efectivament,
per es tracta duna literatura que no pot
llegir com a tal ni Idith Zertal ni molta ms
gent. No cal ser jueu per a sentir-sen pro-
fundament trasbalsat, i aix evidencia el
racisme del nostre crtic. I si el que pretenia
Cutillas era fer una crtica de labs que pot
implicar la paraula Holocaust cosa que ni
tan sols imagina Marrugat, aleshores Hen-
64
ri Meschonnic, un dels autors dEscriure
desprs, el qual ja havia criticat al seu torn
ls dHolocaust i tamb el de Xo, lhauria tica discursiva que sn universalistes sense
capit a la primera.33 Ja que tot rau tot
labs de Cutillas, sentn en la mena de
connexi que sestableix entre lHolocaust
i la paraula homenatge, i, tot seguit, amb
el concepte de poble escollit. Aquesta
delimitaci tan concreta dun poble, mit-
janant un recurs emprat histricament pels
antisemites, i de la seva tragdia en un to
tan macabre, no pot ser mai per una bona
causa. Ara b, quan sha de promocionar
en espanyol al web de poesia de la unam,
Marrugat acut a la seva aparena plcida i
serena per tal de fer-se estimar: la literatura
[...] permite que crezcamos como personas
comprensivas, sabias y buenas.34 s clar!
Sn la comprensi, la saviesa i la bondat
all que el du a defensar a capa i espasa
lantisemitisme de Cutillas i la producci fi-
lonazi del Taller Lluntic. De portes enfora,
lapacible doctor Jekyll. De portes endins,
el ferotge Hyde. (Aquesta conjuminaci
perversa, Celan ja la va exposar a la seva
Fuga de mort.)
Si Marrugat critica a la seva Cacera de
bruixes en la cultura catalana que jo faci
servir la paraula tica quan entro en conflic-
te amb textos i actituds racistes que aparei-
xen en la meva cultura, jo em pregunto si hi
ha res de ms flonjo i hipcrita que la mena
de moral beata a la qual apella ell en el web
potic de la unam, on es guarda dexposar
tanmateix aquest cas de racisme cultural
extremat. Daltra banda, per qu no puc fer
servir la paraula tica quan decideixo ana-
litzar aquesta polmica? Havent llegit Seyla
Benhabib, em pregunto legtimament si s
possible tamb aqu un estudi de ltica en
el context duna teoria crtica de la societat
i de la cultura.35 Tamb voldria que davant
de tot aix fos possible destacar, emfasitzar
i fins i tot radicalitzar aquells aspectes duna
ser racionalistes [dacord amb John Rawls],
que cerquen la comprensi entre els ssers
humans, mentre que consideren el consens
de tots ells com una irrealitat illusria, i
que sn sensibles a diferncies didentitat, a
necessitats i a maneres de raonar sense ha-
ver-les de recolzar sobre una idea dauto-
nomia moral racional uniforme.36 Hi ha,
daltra banda, alguna disposici a raonar
des del punt de vista de laltre,37 en Jordi
Marrugat, quan aquest comenta laforisme
de Cutillas des de la perspectiva dIdith
Zertal?
El fet s que no podem esperar, bvia-
ment, que lesdeviment dels camps dex-
termini tingui la mateixa significaci per a
un palest que per a un jueu, per s que
haurem de tenir lesperana que, tant per
a lun com per a laltre, tingui el mateix
sentit.38 Edward Said i Judith Butler en sn
un bon exemple. Jordi Marrugat, en canvi,
en defensar una producci literria tancada
en ella mateixa i en la qual ltnia preval
per damunt de tot, obre la possibilitat de
denigrar a travs de la literatura els geno-
cidis de la histria en virtut de la identitat
blindada de lautor. No negar pas el dolor
o el trasbals que aix pugui provocar en el
lector for si est afectat tnicament per
aquella violncia, per li advertir que es
tracta duna literatura feta per alg duna
altra naci o tnia i per a uns lectors que
li sn germans, de manera que aquella li-
teratura no parlar per a ell de la mateixa
manera sin duna altra. No s que sentit
i significaci es distingeixin, sin que el
sentit mateix dels mots diferir, a partir
dara, en virtut de la naturalesa identitria.

LA LITERATURA
COM A COARTADA PER TAL
DE COARTAR LA LITERATURA.
O DE COM FRIVOLITZAR
AMB UNA COSA TAN SERIOSA
COM S LA MORT DE PERSONES
EN NOM DEL FET LITERARI
Desprs del que Marrugat sost a Cacera
de bruixes en la cultura catalana, es fan
difcils dentendre els arguments que ell ma-
teix fa servir en un altre lloc39 quan critica el
poeta Joan Margarit per les seves idees sobre
el sucidi dels escriptors, ja que li retreu de
frivolitzar amb una cosa tan seriosa com
s la mort de persones.40 La primera reac-
ci de Marrugat davant daquesta remarca
meva, la podem imaginar: Margarit, quan
diu aix, no fa literatura, noms opina.
Per, i si Margarit escrivs aix mateix sota
la forma dun aforisme i intituls el llibre El
sucidi sempre mata? Marrugat es quedaria
callat, potser? Potser. s ben b aquest el pa
que shi dna. I aquest s ben b el futur que
ens espera, perqu Marrugat est disposat
a fer forat. (Ara mateix, a la Universitat de
Barcelona, per exemple, es commina els
estudiants a fer treballs de recerca amb un
ttol asptic com ara aquest: La recepci
crtica del noucentisme. Del primer article
de Josep Murgades a Els Marges (1976) al
de Jordi Marrugat (2010).)
El rumb s aquest. I lopini dun poeta
sobre el sucidi (un acte lliure) mereixer
una reprovaci pblica, emper sexonerar
el racisme que traspua en la banalitzaci
literria de dos genocidis concrets, el jueu
i el gitano. Amb Marrugat i Els Marges, la
literatura es converteix, ja definitivament,
en labocador de la nostra societat. Amb la
coartada de la llibertat dexpressi i de les
meres paraules. Tret, s clar, que els poetes o
65
els acadmics catalans siguin objecte duna
crtica i tret, s clar, que aquesta crtica la
formuli Marrugat, perqu llavors es tracta
de catalanofbia. Parallelament, qualsevol
s abusiu del nazisme amb relaci al fet
catal ser denunciat de manera immediata
pertot. Tamb al Polnia.
QUINA VIDA? QUINA MORT?
Ens podem fregar els ulls uns quants cops:
Escriure la vida i la mort s el ttol dun
assaig de Jordi Marrugat sobre poesia.41 A
ning no li passar per alt que aquest ttol
t una vinculaci inevitable amb lafer que
ens ocupa i tamb amb el ttol Escriure des-
prs. De quina mort es tracta, per, per a
Marrugat, en el seu llibre? Ja de bon co-
menament ens fa saber aix:
La poesia s lnica forma descriptura que
pot escriure silencis, nits, vertgens, linex-
pressable: la vida i la mort.42
Aquesta grcia que Marrugat diposita
damunt la poesia em du a pensar per fora
si els testimoniatges de sobrevivents com
Primo Levi, Robert Antelme, Jean Amry,
Amat-Piniella i Varlam Xalmov, pel fet de
no haver estat escrits en forma de poemes,
acaben reeixint en la seva gesti de lindici-
ble utilitzo exprs la frmula de Michael
Pollak, el deixeble de Bourdieu, en el seu
llibre Lexprience concentrationnaire (2000),
on exposa el cas de tres dones jueves que
van sobreviure i que ell mateix va entrevistar
a fi dajudar-les a expressar linexpressable
duna experincia extrema, en la qual la vida
i la mort es relacionaven, en una zona de
mort, duna manera fortuta i brutal. Mai
no em deixar de sorprendre aquest gest
66
emftic de Marrugat envers la poesia, so-
bretot desprs de la connotaci que t
linexpressable per a una generaci com la
nostra si s que es vol mantenir desperta.
I constato tamb labisme que hi ha entre
Marrugat tot Marrugat i la ponncia que
Franois Rastier, un altre autor dEscriure
desprs, va fer a Berln, intitulada Testi-
moniatges inadmissibles, en una sessi en
qu vam debatre al voltant de tres autors
que van deixar un testimoniatge literari de
la seva estada als camps: Robert Antelme
(de la m de Martin Crowley), Primo Levi
(de la m de Franois Rastier) i Amat-
Piniella (de la m de Josep-Maria Llur,
un altre autor dEscriure desprs).43
Rastier va comenar la seva intervenci
posant de manifest el poc inters que en ge-
neral t lacadmia a tractar els testimoni-
atges concentracionaris com un fet literari,
ja que prefereix treballar textos en qu pre-
valen la fascinaci per la violncia, el seu
irracionalisme ple de desig i el gust per
tot all que sigui extrem.44 s per aix
que amb les seves obres Levi, Antelme,
Amry i Xalmov acusen les llacunes po-
tiques universitries. El cas s que Rastier,
amb aquesta remarca, tenia al cap un llibre
dxit com Les benignes, de Jonathan Littell.
Ara b, ning negar que Les benignes s
tanmateix literatura. El problema sagreuja
quan lacadmia sentossudeix a posar una
pseudoliteratura en el lloc de la literatura, o
quan uns pamflets racistes sn considerats
productes artstics interdisciplinaris pel sim-
ple fet que els seus autors han collaborat,
en els seus orgens, amb artistes reconeguts
o de renom internacional. Aix doncs, Ras-
tier no ha dubtat a qualificar Sab fluix de
camp de concentraci, del Taller Lluntic, de
pornografia nazi quan li he ensenyat les
pgines escanejades daquest opuscle. Tant
el contingut com les imatges de Sab fluix
es troben molt lluny duna amalgama com
la que va fer Liliana Cavani a Il portiere di
notte (1974), una pellcula bella i falsa en
paraules de Primo Levi. Seria desperar que
Marrugat digus, en aquest cas, que Levi fa
una lectura poltica daquesta pellcula, i
que s ben comprensible la seva reacci en
tant que sobrevivent dAuschwitz, per no
shauria destar dafegir si vol ser coherent
pertot que Levi no t en compte que es
tracta simplement dimatges en moviment i
que Cavani no ha fet altra cosa que cinema.
I seria, una vegada ms, la tpica separaci
entre tica i esttica plena de cinisme en
el cas de Marrugat.
Per el que minteressa destacar s el
comentari de Primo Levi davant loperaci
de Liliana Cavani en aquesta pellcula,
que consisteix a intercanviar els papers de
la vctima i del botx en una relaci sado-
masoquista:
confondre [els botxins] amb les seves vc-
times s una malaltia moral, una extrava-
gncia esteticista o un sinistre senyal de
complicitat; i sobretot s un precis servei
fet (volgudament o no) als que neguen la
veritat.45
s seguint aquesta mateixa observaci
de Levi perqu crec que noms aix lart
i la literatura sn capaos de caminar amb
les persones que vaig escriure el meu text
de cloenda, Tard i pregon, per a Escriure
desprs. Encara ara penso, doncs, que re-
crrer a la Dialctica de la Illustraci de
Horkheimer i Adorno per donar una p
tina terica al carcter interdisciplinari
del Taller Lluntic s hi insisteixo una
aberraci, ja que la pornografia nazi que fa
aquest grup no s sin un sinistre senyal de

complicitat envers els botxins, a ms dun
un precis servei fet als negacionistes. Ho
repetir tantes vegades com calgui. Perqu
s a fora derosionar intellectualment la
veritat dels camps nazis amb lhumor negre
del Taller Lluntic o dAbel Cutillas que
els negacionistes van prenent embranzida
i sescuden, com el mateix Taller Lluntic
i Cutillas, en la lgica pervertida de la lli-
bertat dexpressi. Per aix torno a copiar
el que ja vaig escriure al seu moment:
Tot i aix, sha de tenir en compte que el que
fan aquests investigadors i professors quan
es vanten danar de la m del Taller Lluntic
o dAbel Cutillas no s ben b negacionis-
me ni tampoc revisionisme que s el cas
de Varela. En realitat s molt pitjor, ja que,
tot i reconixer la veritat a qu es refereix
Pierre Vidal-Naquet, sexciten de veure com
alg lesclafa o la ridiculitza impunement i
subversivament en nom del llenguatge potic,
de limpacte i de la llibertat dexpressi. I ra-
tifiquen, daquesta manera, la primera part
de la famosa frase dAdorno segons la qual
escriure tot aix desprs dAuschwitz s un
acte de barbrie. I val a dir que Adorno tenia
al cap una poesia certament ms inncua i
sobretot molt ms elaborada.46
Ning no hauria de consentir que la
universitat sempars daquesta desvirtuaci
dels estudis literaris, o que simpliqus tan
activament en la defensa del racisme i de
lantisemitisme literaris. I el que em sembla
tamb molt greu s que el fet dexpressar
aix ja no sigui vist simplement com el que
s: un s legtim del sentit crtic en una
cultura que es vol plural i democrtica, o
com lexercici del dret a la llibertat dex-
pressi en un afer en qu ja hi ha hagut
diverses denncies com per exemple la de
67
sos Racisme, una entitat que t tota una
trajectria al darrere en aquest sentit i que
s la que ha portat a collaci larticle 510
del codi penal actual, aix com la segona
part del 607. Que ara un crtic academicista
i etnicista com Jordi Marrugat surti a dir,
sota el paraigua de la uab, que amb aquestes
denncies indegudes, segons ell, i fora
de lloc no es fa sin caure en el racisme
cultural, lestigmatitzaci, la generalitzaci,
lexageraci, linsult, la calmnia, lagressi
i lamenaa, s dun cinisme i duna hipo-
cresia que aclaparen. O s que ja no han
agredit prou, que encara han dagredir ms?
Aix doncs, segons Marrugat, com que
Cutillas i el Taller Lluntic fan literatura, s
en virtut de la seva condici de literatura
quelcom intocable des del punt de vista
tic que ni jo ni ning no podr criticar-la
quan es rabeja en el racisme. De fet, sembla
ser que els nics que mai no poden caure
en el racisme sn els escriptors catalans en
tant que catalans, s a dir, en tant que his-
tricament perseguits. Per tant, la llibertat
dexpressi ser un b sagrat, excepte per a
Arnau Pons, com ja ha passat a Nvol, tot
i les disculpes i els arguments posteriors del
seu director.47 El panorama s aquest. s a
dir que denunciar el racisme on pertoca
implica ser qualificat, al seu torn, de racista
i dofensiu. Es pot ser ms previsible? s el
que sempre passa quan alg ja no t argu-
ments i lnica cosa a qu pot recrrer s la
renyada o lexabrupte com lAntisemita,
tu del professor Enric Vila (url).48
En el seu prefaci a Precarious Life (2004)
i tamb en diversos textos de crtica al si-
onisme i a la violnca de lEstat israeli,49
Judith Butler ha mostrat com aquest s el
recurs que utilitzen sempre els qui volen
coartar la llibertat de pensament en nom
del patriotisme o de tot el poble com quan
68
en un debat necessari i urgent sintrodueix,
abans de tota altra cosa, un terme de la mo-
ral o del militarisme que no pertany a la
ra del debat, com ara la paraula tradors en
lmbit de la sociolingstica,50 amb la qual
cosa es coacciona la naturalesa mateixa del
debat ja de bon comen. I per tant constato,
una vegada ms, la pertinncia daquesta
reflexi de Hannah Arendt:
Si un no s capa de mantenir aquesta im-
parcialitat, perqu declara estimar tant el
seu poble que constantment lha dafalagar,
aleshores no es pot fer res. Jo sc de lopini
que aquesta gent no sn patriotes.51
Afalagar, s, i alhora coaccionar els qui
malgrat tot sobstinen a pensar per un ma-
teix i a dissentir. El que sol passar sovint
amb aquesta mena de patriotes s que sn
ells, tan sols, els qui custodien les essncies
del pas, i per aix mateix no sestan datacar
qui sigui quan ho creuen necessari. Les-
sencialitzaci que fa Jordi Marrugat de la
poesia a Escriure la vida i la mort concorda
perfectament amb la trria que mostra en-
vers poetes tan populars com Joan Mar-
garit o Enric Casasses, sense recrrer mai,
per, al born potic,52 tot i defensar que la
crtica literria s una forma dart. Al cap i
a la fi, tots els cabdills sassemblen. A falta
despurna, lnica dria que tenen s que
el poble sigui allionat per ells, ja que sn
ells els nics que coneixen b les essncies
de la veritable poesia. Daqu ve el seu
nerviosisme quan alg els qestiona el lloc
de ladoctrinament.
No dubto que si Maria Muntaner ha-
gus tingut present la Trilogia dAuschwitz,
de Primo Levi, o lassaig de Jean Amry
sobre la tortura, Ms enll del crim i del
cstig, shauria llegit amb uns altres ulls
la Dialctica de la Illustraci, dAdorno i
Horkheimer, i per tant nhauria fet un s
molt ms sensat en el seu treball de recerca.
Tot indica, per, que ni el nacionalisme ni
lamor per la llengua no els duen a llegir
Amat-Piniella, sin a defensar el Taller
Lluntic, un grup filonazi que es dedica a
fustigar la presumpta feblesa daquells ca
talans que no serien prou nacionalistes, i
ho fa a cpia dinsults, dagressions i de xa-
farderies, i a cpia de banalitzar tamb els
crims del nazisme, quan no lenalteix ja
dentrada.
Per, com diu Rastier, malgrat les estra-
tgies utilitzades per edulcorar la seva fora
crtica, les obres daquests sobrevivents
actualment honoren la literatura, s a dir,
all que Marrugat defineix com a paraules.
En el fons, larrel del problema est en una
separaci que no s gens nova. Rastier hi
apunta quan exposa el seu plantejament:
Sense contemplacions pel que fa a dis-
tincions inadequades com ara loposici
entre ficci i no-ficci, abordarem els seus
testimoniatges relacionant la qesti dels
gneres literaris amb la del comproms tic i
esttic, tot i que la separaci de ltica i les-
ttica, a la base de lesteticisme nietzsche,
continua essent un dogma constantment
reafirmat per la crtica.53
La separaci entre tica i esttica que
Marrugat propugna en donar per fet que
Holocaust s noms una paraula i que Cu-
tillas fa simplement literatura es tradueix,
com s de suposar, en una incompatibilitat
total entre Escriure la vida i la mort i Escriure
desprs. Sn dues maneres inconciliables
dentendre el fet literari la poesia inclosa i
menen a una incompatibilitat total en la
concepci de lensenyament de la literatura

i de la prctica de la crtica literria. s des
daquesta incompatibilitat que minteressa
qestionar la universitat, no noms per de-
fensar lexercici duna sana dissidncia que
necessita tota cultura per a ser, sin sobre-
tot per tot all que en surt: no pas poques
incoherncies, que altrament ning, o gai-
reb ning, ja no qestiona.54 s obvi que
la universitat no s un bloc monoltic, per
em preocupa que no shi sentin moltes ms
veus discordants, ms posicions contrries
a aquestes formes de barbrie.55
I amb tot, ja en aquelles sessions de
Berln un cert context catal va poder ser
explicitat a Franois Rastier i a Martin
Crowley, sobretot amb relaci a all que
Cutillas anomena tortura, per tamb
Holocaust, una paraula, aquesta ltima,
que no podem mai no devem mai res-
tringir als jueus, encara que els jueus hagin
tingut un tractament especial en lesde-
veniment que aquesta paraula designa. I s
justament la continutat en altres mbits
i sota noves formes daquest tracta-
ment especial destinat als jueus all que
Meschonnic posa en evidncia a Escriure
desprs quan es planta davant de laforisme
de Cutillas un tractament especial que
Marrugat perllonga al seu torn quan li ve
a retreure, a Idith Zertal, de no entendre
aquell fet literari provocador.
No puc deixar de remarcar que la nega-
tiva de Marrugat que s tamb la de tota
aquella gent que ell representa i en nom
de la qual ell parla a Cacera de bruixes
(no hem de menystenir les seves capacitats
de ninot de ventrilquia), la negativa de
Marrugat a acceptar una lectura del fet
literari que, per a fer-se, necessita trencar
les cotilles del fet identitari, es dna en un
moment poltic especial, en qu sembla que
la societat catalana vol, duna manera majo-
69
ritria, expressar amb les urnes el seu dret a
decidir. Per tant si sassoleix lobjectiu dun
Estat propi com si no, no es pot perdre mai
de vista que un Estat s simplement un marc
de convivncia encara que nhi hagi que,
en la paraula convivncia, hi vegin noms
una paraula. I per aix mateix, una vegada
constitut, un Estat ha de fer front, sempre,
a un cert esberlament de la identitat.56 Per
poder explicar-me millor, remeto a aquesta
frase de Judith Butler, extreta de la seva
introducci a Parting Ways. Jewishness and
the Critique of Zionism (2012):
La relacionalitat [la relaci amb laltre]
desplaa lontologia [el fet de ser o de tenir
una identitat determinada], i aix s, tamb,
una bona cosa.57
I per qu s bona? Doncs perqu s
grcies a la relaci complicada amb lalte-
ritat que podem donar un sentit real a ter-
mes com igualtat i justcia, de manera que
s tamb grcies a aquesta relaci amb lal-
tre que sens fa comprensible la necessitat
imperiosa de ltica. A Marrugat sembla
que no li agrada gens el racisme contra els
catalans. A mi tampoc, i puc assegurar que
tampoc a cap dels autors dEscriure desprs.
El fet s que ell confon duna manera la
mentable crtica (una cosa necessria) i ra-
cisme (una cosa execrable), tot i que s me-
sell al racisme cultural catal quan aquest
es presenta i fa una violncia explcita als
gitanos, les dones, els homosexuals i els
jueus (en Cutillas i en el Taller Lluntic tot
aix hi s). s a dir, que aix que Marrugat
repelleix (i els seus textos crtics en sn
una bona mostra), la paraula tica, s molt
ms que una paraula i que una disposici,
perqu s sobretot una prctica relacional
que respon a una obligaci vinguda de
70
lexterior del subjecte, i s per aix que
qestiona les nocions de sobirania del sub-
jecte i de pretensi ontolgica didentitat
a un mateix.58 I s, a ms a ms, una
relaci tal que, sense ser singular, condueix
a la superaci obligada de la identitat i de
la naci com a marcs constitutius.59 Aix
s el que Marrugat i els seus collegues no
han ents. I s justament aquesta obtusa
incomprensi el que ha fet que, fins i tot
quan ha sortit de larmari, Marrugat hagi
estat ticament tan problemtic.60
Per hi ha una altra cosa que encara
conv pensar i s aquesta distinci que fa
Marrugat de la poesia en qualitat de gnere
ideal, capa dexpressar el que els altres g-
neres no poden fer, com ara la mort, i que
s, de retruc, una sublimaci que ell projec-
ta a altres mbits. Perqu si la poesia gau-
deix dun privilegi tan alt, evidentment lin-
dividu que la conrea tamb:
El poeta esdev lhome o la dona capa
demprar una eina daparena pobra com
s la llengua comuna per escriure all que
hi ha de ms inefable, la vida indestriable
de la mort.61
S, s una frase ben buida, sobretot el
final, que ja grinyola amb all que hi ha
de ms inefable, la vida indestriable de la
mort. La idea que defensa Marrugat s
que els mots ens remeten tota lestona a la
mort, a la nostra naturalesa perible. I que
el poeta s lescollit per a suggerir-nos tot
aix fent-nos una pessigolla profunda amb
el poema. Tot plegat, una variant tova de
langoixa heideggeriana de lsser-per-a-
la-mort (sser i temps). Lencimbellament
del poeta tamb ve de Heidegger els qui
pensen i els qui poetitzen guarden la casa
de lsser (resumeixo de la Carta sobre lhu-
manisme), i, concretament, del Heidegger
lector de Hlderlin: all que perdura ho
funden els poetes (tamb la mort, s clar).
Per la fotocpia de fotocpies que s
Marrugat ja ens ha arribat molt esvada
(no me limagino llegint Heidegger; el seu
heideggerisme ve ms aviat duna trans-
missi no qestionada ni pensada, gaireb
osmtica). Com s de suposar, tamb hi
trobarem la separaci heideggeriana entre
llengua comuna i llengua potica. Per
explicar-ho, Marrugat recorre al Gnesi b-
blic, que s on apareix el primer poeta, el
poeta dels orgens, una manera suada de
tractar mticament el subjecte que escriu:
Davant duna llengua arbitrria i morta
[sic] el poeta recorregu a un du: va posar
aquella llengua en boca daquest du per tal
que esdevingus sagrada, per tal dextreure-
la dels abusos desmesurats [sic] que sofria
diriament [sic].62
S, Marrugat diu ben b aix. Pobra
llengua comuna! Trepitjada dia a dia per
les converses maldestres i intranscendents
duna plebs ignorant! Sort en tenim, dels
poetes, que sn els qui saben com tractar-la
per tal que shi faci lepifania:
Milers danys ms tard, aquesta continua
essent lalqumia secreta de la poesia: la
capacitat dextreure la llengua del nostre
menyspreu quotidi per insuflar-hi al de
vida, per ressuscitar-hi el du de la llum
viva.63
Que narriba a ser, de cursi, el crtic
quan sexplica aix per falta dinventiva. Pot
ser ms pla i ms ras, potser? Per a Mar-
rugat, la quotidianitat ser aquesta cosa
menyspreable, el lloc embrutidor en qu la

llengua es veu obligada a fer les seves trans-
accions vulgars i tils. Daqu que es torni
una llengua abusiva, morta, sense centella,
tamb arbritrria i daparena pobra. La
poesia, en canvi, ser lal de vida insuflat
pel poeta, que hi ressuscita aix el du de la
llum viva. s ben b aquest el heideggeris-
me de vol gallinaci que travessa lespai de la
nostra cultura. Aix doncs, tot sencadena:
la devaluaci de la llengua comuna amb la
devaluaci del qotidi, i amb la devaluaci
de lalteritat, i amb la devaluaci de la mort
si no s una mort potica o mtica.
Tot aix casa perfectament amb el
menyspreu profund envers la mort abjecta
en els camps dextermini, tal com passa en
Heidegger. Perqu hi ha, de fet, una nica
mort lescrita pel poeta que ens acosta a
la veritat del Dasein. Com que Cutillas no
s poeta i Holocaust s noms una paraula
i per tant noms ens pot remetre a la
nostra existncia efmera en aquest mn,
la lectura de Zertal est doblement con-
demnada al fracs. Daltra banda, la mort
collectiva a la qual ella fa referncia s un
afer poltic, i per aix mateix no s, en cap
cas, la mort nica i sola, la que compta de
deb, la mort que sesdev en linefable, la
que llegim, duna manera o duna altra, en
els poetes catalans que Marrugat ha decidit
de nimbar per a nosaltres.
Per tant, hi hauria una mort que s ms
mort, ms sobirana, ms plena i total, ms
majscula, tant per a Heidegger com per
a la seva derivaci que s Jordi Marrugat.
I aquesta ens frega noms quan llegim po-
esia. Perqu el poeta s lnic sser que la
pot donar.
s a partir daquestes idees inflades i
essencialitzadores que es va comenar a em-
bolicar la troca de largot de lautenticitat,
com el va anomenar Adorno. El cito en un
71
passatge que em recorda molt la manera de
fer de Marrugat:
Largot, objectivament un sistema, utilitza
com a principi dorganitzaci la desorga-
nitzaci, la descompsici del llenguatge en
paraules en si.
O aquest altre:
Conseqentment, el carcter de largot se
ria extremadament formal; aquest carcter
vetlla perqu all que vol dir en la seva ex-
posici sigui en gran manera experimentat i
acceptat sense tenir en compte el contingut
de les paraules.64
s ben lgic que Heidegger sorts des-
prs amb la seva idea del no-morir en els
camps dextermini (el seu fams Sterben
sie? o s: Moren?). Tot aix, el lector
ho trobar comentat en detall per Henri
Meschonnic a lannex dEscriure desprs,65
ja que Cutillas hi t, tamb, alguna cosa
a veure.
Amb tot, Gnther Anders va saber
demostrar molt b, en un text breu, que
el Dasein de Heidegger sapropiava abu-
sivament de la mort en assumir-se com a
sser-per-a-la-mort.66 s exactament el
que fa Marrugat quan diu:
lsser hum intenta una i una altra vegada
abastar lexistncia a travs de lescarceller
insubornable, el llenguatge. Vol explicar-se
la vida, trobar-hi sentit. Desesperadament.
Per en lloc daquesta, els mots li duen la
mort.67
Els mots noms ens diuen la mort. La
literatura s noms paraules. Heus aqu
latzucac dels estudis literaris a qu ens
72
condueix Marrugat. Amb la vida indestri-
able de la mort. Un autisme a perpetutat.
De manera que ja no sabrem identificar
la mort quan apareix sota una de les seves
formes ms indignants, com s la negaci
real de laltre per mitj dun aniquilament
sistemtic i programat. Una tesina sobre
el Taller Lluntic tindr ben b aquesta
mateixa factura. Daqu ve la nostra m-
tua incomprensi. No parlem la mateixa
llengua i no llegim tampoc de la mateixa
manera. Aquesta s la paradoxa tnica. I s
grcies a aquesta paradoxa que la unitat del
gnere hum en surt reafirmada i reforada.
Per aix Meschonnic etziba: Mostram
el que fas amb la llengua comuna i et dir
qu fas amb la poesia.68 Crec que la poesia
no es pot llegir tal com pretn Marrugat en
aquest llibre premiat, o s, entrelligant di-
ferents discursos potics fins a marfondrels
en un tou de significacions generalitzadores
i amb el rau-rau de la mort que ens ha
demportar a tots. Marrugat evita de pensar
les conseqncies del fet que, segons ell,
noms puguin parlar de la mort els poetes,
i que, conseqentment, tal com es desprn
de la seva Cacera de bruixes en la cultura
catalana, la paraula tica sigui tamb una
paraula desafortunada en lmbit de la
literatura tnica.
Al cap i a la fi, el concepte rebaixador de
llengua comuna s una mena dessencia-
litzaci que degrada els moltssims aspectes
de loralitat, les possibilitats dinvenci en el
dileg, la vena de la xerrameca, els lapsus i
lafsia, els embarbussaments i el quequeig
tan necessaris per al Mandelstam lector del
Dant, la vigilncia daquell que shi mira
quan parla o limmens diccionari obert que
s aquella persona viva. I evita de pensar,
doncs, la diferncia entre llengua i discurs.
s una manera danullar per tant les moltes
formes dindividualitat i dindividuaci
en el llenguatge omplint-se la boca amb
paraules escumoses, com sn poeta dels
orgens, al de vida, du i escumo-
ses perqu el discurs en qu apareixen s
escums.69
s ben b contra aquesta idea alqumica
de la poesia, ja tan suada, que Celan va
escriure la seva Fuga de mort, per denun-
ciar aquest neguit tan ari de puresa i de
purificaci. Com si el concepte de la llengua
comuna no fos ja una generalitzaci ben
desafortunada i estigmatitzadora. Marru-
gat noms arriba a parlar dels usos lings
tics especials que donen lloc al poema. I
ja no arriba ms amunt. Per aix noms el
punyir una mort sublim, poetitzada, pel
fet que aquesta el dur a pensar en la prpia
mort. s legotisme de Heidegger: no veure
ms que la prpia mort, la prpia vida. El
que importa de deb s que la Histria
esdevingui la meva histria, i llavors, t-
nicament, la nostra histria. Per escriure
la Fuga de mort implica escriure la mort,
per a Jordi Marrugat? Desprs del que ha
sostingut, tenim tot el dret de dubtar-ne,
encara que hi hagi un poeta al darrere. Al
bell mig, hi batega el problema de lesttica
quan se separa de ltica. I aix Marrugat
no ho suporta.
LA BEFA COM A FORMA
Marrugat no en t prou de befar-se dHenri
Meschonnic a qui anomena, amb la seva
mala bava habitual, el gran expert en cul-
tura catalana actual Henri Meschonnic;70
tamb ha dobviar que Cutillas, a lepleg
final de Viure mata, intitulat Laforisme
com a forma, hi cita solament tres autors
i que cap dels tres no s catal: Baudelaire,

Nietzsche i Heidegger. Marrugat ha de fer
creure al lector que tot lafer recolza sobre
un llibre (Viure mata) adreat al pblic cata-
l i que noms es pot entendre correctament
des del context catal. Poc importa que
aquests tres autors hagin estat comentats a
bastament per Meschonnic en moltes de les
seves obres, tal com fa amb Heidegger a Es-
criure desprs. El lector ha de creure all que
li diuen sota la rbrica de la uab i des dEls
Marges, una revista acadmica vinculada al
nom de Carles Riba, per tant, gent seriosa,
experts, persones a qui la literatura ha con-
vertit en comprensives, svies i bones. El
missatge ha dentrar a fora de ser repetit:
que Escriure desprs s un llibre racista, escrit
contra els catalans, que lincitador daquest
odi s lArnau Pons, i que a dintre hi ha
un grapat destrangers atrevits que tenen la
barra de criticar lAbel Cutillas, un autor
nostre, nostrat i dels nostres, que sap fer
poble enmig del bosc i que ens fa riure de
bona gana amb la seva filosofia escrita per
reforar aquest ego tan necessari. Els amos
per als quals treballa Marrugat li han donat
una missiva molt clara. s evident.
I s que, com s de suposar, Baudelaire,
Nietzsche i Heidegger hauran de tenir per
fora un sentit i una significaci diferents
per a un catal que per a un francs. La idea
duna possible entesa entre els uns i els altres
segurament posaria en perill lexistncia de
ltnia tal com ells la volen. Per aix tam-
poc no treu cap enlloc que Bollack pugui
escriure sobre laforisme de Cutillas que
fa responsables les cincies socials dhaver
arribat a Auschwitz tot vinculant-hi els
noms de Benjamin i dAdorno,71 encara que
siguin dos autors tamb llegits i comentats
per ell.72
La veritat s que sha de ser capa de
qualsevol cosa (intellectualment, sentn)
73
quan es pretn defensar la postmodernitat
i alhora exigir la necessitat imperiosa duna
prova emprica. Marrugat afirma, a la
valenta, i sense proves empriques (aix
que ell demana en els seus textos crtics),73
que els autors estrangers dEscriure desprs
no coneixen el context catal ni la seva li-
teratura. Que jo spiga, noms nhi ha un
que hagi confessat no conixer la realitat
catalana i s amb aquest desconeixement
que ha volgut orientar el seu article: Tim
Trzaskalik. Hi ha dos altres autors que
confessen no haver llegit mai res dAbel
Cutillas i asseguren que no hi tornaran:
Louise L. Lambrichs i Franois Rastier.
Per hi ha moltes proves que demostren
que Jean Bollack s que coneixia el context
catal, per exemple. Certament no serveix
de res, per a la cosa emprica, que jo digui
que li vaig regalar llibres dautors catalans
(Ausis March, Merc Rodoreda, Joan Vi-
nyoli, Gabriel Ferrater) i que en vam parlar
moltes vegades, dells i dels seus contextos.
Tampoc no serveix de res saber que Bollack
va assistir, a primera fila, a la presentaci
del llibre de Ramon Farrs sobre Antoni
Pous, Lobra essencial, que va tenir lloc a
La Central del Raval, i que va seguir amb
atenci les intervencions de Ricard Torrents
i de Joaquim Molas (de les quals em va
fer anlisis molt fines). O que Andr Laks
hagi fet conferncies a Barcelona i que hagi
tingut una certa relaci amb el departament
de grec de la ub. O fins i tot que Emmanuel
Faye sigui especialista en Ramon Sibiuda74
i que hagi participat en un debat sobre
Heidegger a Barcelona amb Joan Ramon
Resina i Manuel Carbonell i, posats a fer
(i per si no en t prou), convido el nostre
crtic a llegir la rplica de Emmanuel Faye
a Manuel Carbonell, i, ms concretament,
a llegir el que li remarca del seu prleg a
74
ledici dels textos poltics de J.V. Foix, de
la qual Carbonell va ser curador.75 Per qu
ens ha de fer tanta por que els estrangers
entrin a debatre els nostres autors amb nos-
altres? Qu amaga, en el fons, aquesta por?
DESINHIBICIONS
Per molt que en el seu assaig, Lescriptura
soterrada, sobre la poesia de Josep Albert,
en el qual tamb comenta la prctica in-
terartstica del Taller Lluntic, Maria
Muntaner exposi que els lluntics recor-
ren sovint al racisme, i que, a ella, moltes
daquestes imatges li fan aclucar els ulls de
manera instintiva,76 aquesta repulsi no
li arriba a ser prou forta per prendre una
distncia necessria que li permeti de pensar
per ella mateixa i valorar all que t a les
mans enterament, sin que veu en aquell
racisme excessiu i obsessiu una coherncia
terica i aberrant que lestimula a treballar
precisament all, amb lobjectiu final de
legitimar-ho com una forma interartstica i
contracultural. Per qu dedicar-hi una tesi-
na com aquella, si no? Igual que Colomines
amb Cutillas, Muntaner amb Pau Vadell,
Pons Alorda i altres exalumnes de la uib
deu pensar que lart i la literatura sonden
de vegades aquesta mena de pous negres. Ni
tan sols imagina el malestar social que pro-
voca amb la seva exoneraci, ja que sembla
mesella al dolor, a la decepci o a la repulsa
que la seva collaboraci pugui provocar.
Ara b, sembla que ella ha estat la primera a
sentir-se atacada quan se li ha criticat el seu
treball de promoci del Taller Lluntic: una
forma prou infantil de sobredimensionar el
mal propi i de menystenir lali. Que potser
no est acostumada a treballar amb tota
mena dagressions i dexabruptes? Si ser
danyat significa que un t loportunitat de
reflexionar sobre el dany,77 quina reflexi
ha nascut, en ella i della cap a nosaltres, ar-
ran daquesta polmica? El cas s que quan
sos Racisme va enviar una carta de protesta
a leditorial en qu treballa i tamb a la uib,
en la qual citava els articles del codi penal
vulnerats tant pel Taller Lluntic com per la
uib, Muntaner va ser incapa de prendre la
paraula per tal dexplicar on hi hauria hagut
una empipadora confusi. I tampoc no va
dir res, en tant que experta en llunatisme,
quan lAssociaci de Gitanos de Catalunya
va protestar. s aquest silenci que cal atiar,
i tamb el silenci que Marrugat fa gravitar
sobre aquest silenci. I quan avui llegeixo a
Vilaweb, en una notcia destacada, la de-
claraci de la batllessa de Quijorna (un
poble de Madrid) davant duna exposici
feixista i filonazi en un collegi pblic (No
tenem el sentiment dhaver fet res dolent),
madono que aquesta frase tamb li podria
haver servit perfectament per sortir del pas.
Si Maria Muntaner i Margalida Pons
haguessin prets desconstruir el llenguatge
de lodi del Taller Lluntic o reduir-lo a
una abstracci, no noms shaurien explicat
luna i laltra sobre aquesta empresa tan
aviat com es van produir algunes denncies
pbliques, sin que tamb ho hauria fet el
tribunal de la uab que va avaluar la tesina
de Muntaner, ja que el greu malents hauria
merescut un aclariment.
En el seu llibre Excitable Speech. A
politics of the Performative (1997), sobre el
discurs irritable o s, susceptible dirritar i
de ser irritat, que s la seva manera de par-
lar del discurs de lodi i de lagenciament78
a qu pot donar lloc per defensar-sen, Ju-
dith Butler reconeix que no sempre es pot
trencar amb el context en qu el llenguatge
emergeix:

Estic bastant dacord amb la crtica de Bour-
dieu a algunes posicions desconstructivistes
que afirmen que lacte de discurs trenca,
en virtut dels seus poders interns, amb el
context en qu emergeix. Aquest no s ma-
nifestament el cas, i per a mi s clarssim,
especialment pel que fa als discursos de
lodi, en qu els contextos depenen de certs
actes de discurs duna manera tal que es fa
molt difcil deslligar-los-en.79
El cas del Taller Lluntic s ben para-
digmtic en aquest sentit. Duna banda
hi ha la Universitat de les Illes Balears i
Lleonard Muntaner Editor amb la seva
promoci; de laltra, sos Racisme i lAs-
sociaci de Gitanos de Catalunya amb la
seva denncia. Per qu aquesta desavinena
tan manifesta? Tamb Judith Butler ens pot
ajudar a entendre el silenci o la perplexitat
que segueix aquesta pregunta:
Respondre algunes preguntes s considerat
perills i aix s aix perqu vivim en una
poca en qu el treball intellectual s infra-
valorat en la vda pblica, i en qu lanti-
intellectualisme afecta una part important
de lambient universitari.80
Potser hi ha alguna cosa transferible de
la seva experincia nord-americana, a pesar
de la diferncia de contextos. I potser hi
ha alguna cosa de lordre de la traducci
cultural que incumbeix a ltica i tamb a
la poltica.81 Potser.
LA M FEREIX EL COS,
LA LLENGUA ARRIBA A LOS
Qu s i qu fa el discurs de lodi? La dita
popular, La m fereix el cos, la llengua
75
arriba a los, no pot ser ms instructiva. El
llenguatge de lodi dins del qual sinclouen
el discurs racial i linsult homfob podria
provocar una espcie de dolor viu i intens,
com el de lobjecte punxant en la carn. En
el seu llibre sobre el discurs de lodi, Judith
Butler fa aquesta consideraci:
sembla que no hi ha un llenguatge espec-
fic per al problema del dany lingstic, de
manera que ens veiem obligats a fer servir el
vocabulari del dany fsic. En aquest sentit,
la connexi metafrica entre vulnerabilitat
fsica i lingstica s essencial en la descrip-
ci de la mateixa vulnerabilitat lingstica.
[...] aquesta dimensi somtica pot ser
important per a entendre el dolor ling-
stic. Algunes paraules o algunes maneres
dadrear-se a alg actuen no tan sols com
a amenaces contra el seu benestar fsic, sin
que tamb el seu cos pot veures alternativa-
ment fortificat o amenaat per les diferents
maneres dadrear-shi.82
A Escriure desprs, Rossella Saetta Cot-
tone ja recorria a aquest llibre de Butler
per assenyalar que els efectes sn tamb els
duna descollocaci, duna desorientaci,
duna prdua del lloc. Copio la seva citaci:
ser ferit per un discurs s patir una manca
de context, s no saber on ss. Potser fins
i tot el mal que fa un discurs resideix en el
carcter no anticipat de lacte injuris, en el
seu poder de posar el destinatari fora de con-
trol. La capacitat de delimitar-ne la situaci
es veu, doncs, afectada en el moment de la
injria. Quan alg sens adrea de manera
injuriosa, no noms som davant dun futur
desconegut, sin que patim encara ms
pel fet de no conixer el lloc ni lhora de
la injria: a conseqncia daquest discurs,
76
patim una desorientaci. All que es revela
en el moment dun trastorn com aquest s
precisament la fugacitat del nostre lloc en el
si de la comunitat dels locutors.83
Tot aix, per tal de constatar que en
Abel Cutillas hi ha una convergncia entre
lagressi fsica i lescriptura aforstica, com
ell mateix ha explicat:
Aqu linstant de laforisme s linstant
de la bufetada, mentre la galta sensorra i
la mandbula es desencaixa. Heus aqu la
fotografia de la sorpresa.84
Marrugat menyst aquest aclariment i
aix el fa aparixer tal com s: no noms com
un lector poc atent a la matria que tracta,
sin tamb com un crtic irresponsable.
Laforisme sobre el genocidi jueu (escrit per
a nosaltres de manera provocativa) pretn
ser simplement una bufetada als jueus. s
impossible llegir-ho duna altra forma. I aix
explica lentusiasme dAgust Colomines i
dEnric Vila quan el varen llegir. I tamb
dEls Marges, s clar. s el hooliganisme de la
nostra cultura. No els uniria el cervell sin
les tripes, com solia dir Bollack.
Judith Butler, a diferncia daltres com
Mari Matsuda, per exemple, que s parti-
dria de limitar la llibertat dexpressi en
el cas del discurs de lodi, opta per veure
en el discurs de lodi la possibilitat dun
contradiscurs. Les paraules insultants (ma-
rica, xueta, acuseta) poden ser capgirades,
igual que linsult queer,85 per mitj dun
agenciament amb el qual el subjecte es pot
constituir i reafirmar contra lagressi.86 El
fet s que, per a Butler:
[...] no s possible arribar a un consens
respecte de si hi ha una relaci clara entre
les paraules enunciades i la seva suposada
capacitat de fer mal.87
I s justament la manca duna relaci
concreta o determinada entre lacte de
parla i la producci duna ferida all que
obre la possibilitat dun contradiscurs, un
tipus de resposta, segons Butler, que seria
impossible si la relaci entre acte de parla
i ferida fos molt ms estreta.88 I afegeix:
Per tant, lespai que separa lacte de parla
dels seus efectes futurs t implicacions pro-
metedores: inaugura una teoria de lagen-
ciament lingstic que proporciona una
alternativa a la recerca incessant dun remei
legal.89
Aquesta ha estat la meva forma dactuar
de sempre. Daqu ve la meva rplica a
Jordi Marrugat, Deferncia i repetici,
que no cont sin algunes de les paraules
(problemtiques o no)90 que ell mateix fa
servir per criticar Escriure desprs, en la seva
Cacera de bruixes en la cultura catalana
un ttol calcat, per cert, duna nota cida
dEnric Vila en el seu blog literari, escrita
arran de la polmica. Noms hi ha, de fet,
un concepte nou en el meu text: el de post-
humanitat, que s utilitzat tant en lmbit
de la ciberntica com en el duna certa
filosofia,91 i que podem trobar en qualsevol
de les seves dues variants: posthumanitat92 i
posthumanisme de la mateixa manera que
trobem postmodernitat i postmodernisme,
un terme, val a dir-ho, que, a ms de dur
una nota explicativa en el meu text, va ser
percebut com un insult ofensiu per Bernat
Puigtobella vint-i-quatre hores desprs
dhaver-mel publicat, la qual cosa demostra
que en el nostre pas, a ms dhaver-hi un
retard endmic en qestions de pensament

i de terminologia, el dret a lofensa i la in-
terpretaci de lofensa sn dues coses que
estan en mans duns pocs, i que per tant hi
ha tota una srie dindividus que no som
percebuts de la mateixa manera que els
altres, s a dir, que som, en lmbit de la
paraula i del dret a la llibertat dexpressi
i de rplica, ciutadans de segona, segura-
ment per motius diversos. Potser perqu
no serem prou catalans, o potser perqu no
pertanyem als diversos establishments. Pot-
ser per totes dues coses alhora.
El fet s que, per donar difusi a larticle
de Jordi Marrugat Cacera de bruixes en la
cultura catalana. Notes al marge dEscriure
desprs el director de Nvol va pensar
que havia de donar comptes de lafer duna
manera un xic provocativa, amb un ttol
que era, de fet, una pregunta molt prpia
del temps en qu vivim, s a dir, una mena
dinvectiva a tot el pas, pel broc gros: Som
antisemites els catalans?, i va pensar que
havia dacompanyar la notcia amb la meva
fotografia i amb algunes frases que havia
extret i retallat, sense avisar, dels nostres
missatges de correu electrnic bescanviats
el dia anterior, quan em va avisar de la
publicaci de larticle de Jordi Marrugat a
Els Marges. Es tracta, per, dun cas dan-
tisemitisme nacional? De deb sn tots els
catalans, els acusats com a collectivitat,
en el volum collectiu Escriure desprs, tal
com suggereix Puigtobella? Som realment
una tnia i una societat tan uniformes? Una
vegada llanada la pregunta acusadora i
grandiloqent (difosa tamb per Vilaweb
en les seves notcies destacades, junt amb
la meva fotografia), sembla que Nvol va
donar barra lliure als comentaris, tant sig-
nats com annims, en una mena de catarsi
collectiva. I no noms aix: Puigtobella
va decidir que havia denviar per correu
77
electrnic aquesta notcia a tots els signants
de la nota de protesta que va ser tramesa a
El Punt Avui contra larticle dEnric Vila,
Antisemita, tu. Comptat i debatut, una
manera prou intencionada dobrir lescletxa
del dubte en el cas que les acusacions de
Marrugat tinguessin alguna pertinncia.
Perqu, pel que fa a aquest afer, Puigtobella
ha ballat per damunt de la corda fluixa de
lambigitat, sense qestionar veritable-
ment les actituds racistes, ben al contrari:
deixant entendre de bon comen que tot s
producte de meres suposicions i, per tant,
duna espiral dialctica en la qual es fa molt
difcil ser objectiu.
QUI T DRET A LOFENSA I QUI NO.
QU ES POT DIR I QU NO
Jordi Marrugat s un exemple manifest de
com certes formes de dolor sn reconegudes
i amplificades nacionalment o tnica-
ment i tamb culturalment, mentre que
daltres es tornen no noms impensables i
indolores, sin tamb irrisries. Pel que fa
al concepte de rostre en Emmanuel Levinas,
Judith Butler fa laclariment segent: Tot
el que significa una possibilitat de ser ferit
pot ser incls en la categoria de rostre.93
Aix vol dir que hi hauria persones amb
rostre i persones sense rostre94 (tant si apa-
reixem en una foto com si no).95 En aquest
sentit, Marrugat tindria un rostre immens.
Per tamb una barra immensa. Si a Es-
criure la vida i la mort atorga a la poesia la
capacitat de dir-ho tot, per contra, quan
se sent atacat per un poeta que detesta, no
noms li treu, a la poesia, el dret de rplica
i la possibilitat de posar-se al servei del joc
en la contesa, sin que a ms a ms es pre-
senta a si mateix, en el seu deliri eglatra,
78
com lnica vctima expiatria i alhora com
lencarnaci de la cultura en si:
Per el crtic [sic, genric], en lloc de ser
desmentit, rebatut, criticat, continua essent
simplement caricaturitzat, desacreditat,
ridiculitzat des de la impotncia de qui no
pot contraargumentar culturalment [sic]:
Mhe fet gran pensant que el dec ser jo el
noi de la mare,
jo que he nascut vora els tions del foc a
terra.
El buit mai mha arrugat amb les seves
ganyotes.
...................
Tornada: crtic caire, la cirera que remenes
de tan madura te diventa empasto,
doncs pasta aquesta pasta, modela un
ninot, saps qu:
que tira-li lal, bufa-hi esperitat, i mira,
malo.96
En una imatge vcua, a la qual pot recrrer
tothom a veure qui s ms guapo en el
propi mirall i es troba alat ms amunt per
si mateix, el poeta sautopresenta com una
mena de du que sala contra qualsevol
crtica [que no volia, Marrugat, un poeta-
du?]. La mateixa contracoberta del llibre
defineix aquest poema com un gap o can
de fatxenda. Lautor reconeix aix que empra
la literatura com un senzill acte dafirmaci
jerrquica del propi jo sense argument ni
raciocini [sic], segons la llei de la selva [sic].
I el fet que sescudi en el joc literari amb la
tradici trobadoresca no sembla una justi-
ficaci suficient per aquest descrdit de la
crtica [sic] i de la mateixa cultura [sic], que
a aquestes alades no necessita ser convertida
en una simple baralla de fatxendes.97
La megalomania del personatge t
aquest gruix. De cop i volta, per a Marrugat,
la literatura ja no sn noms paraules, sin
que la cosa ofn, fa mal, fereix (s, pobret!),
de la mateixa manera que, per a Puigtobella,
que es va llegir larticle de Marrugat contra
Escriure desprs i en va voler donar comptes
a la seva revista amb un to ben curis, la
meva rplica a Marrugat ja no s una rplica
legtima davant dun esplet de calmnies i
de reiteracions racistes, sin, de cop i volta,
un article escrit des de lofuscaci i la vo-
ciferaci cosa que li fa dir Aix no per
mai Aix no (i resulta que noms hi cau,
per, un dia desprs dhaver-me publicat el
text i quan ja mha advertit, entusiasmat,
que Deferncia i repetici s larticle ms
llegit de Nvol). Que potser no nhi ha per
a llogar-hi cadiretes?
El fet s que la ra i les raons, gaireb
sempre les tindran totes ells: la de lofensa,
la del que s legtim i qu no, la de qui
pot parlar i qui no, la del que es pot dir i
qu no, la de quin to escau i quin ja no, i,
conseqentment, la de qui s plenament
hum i qui no. Ells sn els designadors
duna identitat modlica, i fins i tot els qui
tenen lltima paraula. I aix explica que
Puigtobella es veis obligat a escriure un
segon article que fes de falca a Aix no,
intitulat Despublicar, en el qual va haver
de citar amb noms i cognoms algunes de
les persones que havien escrit un comentari
crtic a lespai destinat a lopini, dessota
del seu text. I no sadona que en actuar aix
fa com el mestre a lescola quan amonesta
un alumne i el fa pujar a la tarima perqu
el vegi tota la classe.98 Una manera molt
sui generis de preparar-se per exercir la in-
dependncia en tots els mbits i en tots els
sentits. I tamb dencoratjar-la.

FORA DE LLEI
Hannah Arendt feia la remarca segent
a Ceterum Censeo... una de les seves
primeres contribucions a la revista Aufbau,
lrgan dexpressi dels exiliats jueus ale-
manys a Nova York, poc ms dun any
abans que tingus lloc la Conferncia de
Wannsee, en la qual es va decretar la so-
luci final al problema jueu:
Per s noms a la lluna que un pot estar
segur davant de lantisemitisme; el fet s que
la famosa declaraci de Weizmann, segons
la qual la resposta a lantisemitisme est en
la construcci de Palestina [com a Estat
jueu], ha resultat ser una illusi perillosa.99
Segons Arendt era ms necessari que els
jueus formessin un exrcit per lluitar contra
Hitler que no pas que sesforcessin per crear
un Estat a Palestina, ja que un Estat no els
oferiria mai una total garantia per a la seva
supervivncia i en canvi la lluita contra
Hitler s que els ajudaria en gran manera.
El llibre de David Grossman, La mort com
a forma de vida (2003), fa palesa la seva
lucidesa i la seva clarividncia.
Noms a la lluna un pot estar segur da-
vant de lantisemitisme. Ara b, s a la terra,
s a dir, en el mn sublunar, que el jueu ha
de fer la seva vida. Judith Butler ha explicat
com entn el fet de ser jueu en aquest mn:
Ser jueu s experimentar tothora la sepa-
raci dun mateix, ser expulsat al mn del
no-jueu, obligat ticament a obrir-se un
cam tic i poltic precisament all, en un
mn duna heterogenetat irreversible.100
En destaco lheterogenetat irreversi-
ble, aix amb qu Marrugat t serioses di-
79
ficultats de relaci. O s que Escriure desprs
no pertany a la cultura catalana, tot i comp-
tar amb la presncia destrangers? Qu s
una cultura que demonitza alhora la crtica
quan ve de fora i lautocrtica perqu ve de
dins? Els catalans, no ens podem permetre
de criticar-nos perqu aix ens debilita?
Aleshores per qu Marrugat no s el primer
de posar-ho en prctica?
Arendt acaba el seu text amb aquesta
altra remarca, que posa en cursiva:
Si els jueus de Palestina viuen en virtut del dret
i no pas de la tolerncia, aleshores s noms en
virtut del dret que el seu treball els ha portat
fins all, i aix dia rere dia.101
Aquesta frase em fa pensar en tot all
que ens fa viure en virtut del dret, sense
que la tolerncia hi estigui assegurada. Si se
suposa que els jueus poden arribar a viure
sans i estalvis del perill que representa lan-
tisemitisme perqu tindrien un Estat jueu
que els en protegiria, vol dir que aquesta
seguretat es dna noms en virtut del dret,
per no pas del respecte ni de la tolerncia
dels seus vens o conciutadans no-jueus. s
una seguretat que emana de laparat dun
Estat i que per tant no neix duna convi-
vncia pacfica ni dun reconeixement. Per
tant, hi ha tot un seguit de preguntes que
se mimposen: Els jueus, han de veure res-
pectada la realitat del seu genocidi a Europa
en virtut de la llei o per un respecte envers
aquest esdeveniment, amb lobjectiu dAix
mai ms? Es pot inferir que la preservaci
de la realitat del genocidi jueu s necessria
per a evitar nous brots de violncia contra
aquest collectiu, i fins i tot contra altres
grups. De totes maneres, s un debat obert.
Hi ha, amb tot, una diferncia palpable en-
tre la paraula agressiva i lacte dagressi
80
fsica. De totes maneres, la qesti del dret
s sempre problemtica. s com si ens pre tamb de certs grups de rap afroameric que
guntssim si les dones, per exemple, han
de veure respectada la seva integritat fsica
i psquica en virtut de la llei o precisament
per qui sn. T sentit una tipificaci penal
contra la violncia de gnere o nhi ha prou
amb una llei contra la violncia que una
persona exerceixi contra una altra? Es po-
dria parlar duna llei contra la possessivitat
i la dominaci violentes?
Amb tot, de moment les lnies que ses-
tan traant a Europa, en aquest sentit, sem-
bla que vagin totes cap a la penalitzaci de la
negaci o de la banalitzaci dels crims nazis,
aix com de lenaltiment del nazisme.102 I
lacord sembla majoritari. Judith Butler s
ms aviat contrria a dipositar en lEstat
tot un aparat de lleis que regulin les nostres
vides, o la nostra manera dactuar, s a dir, a
donar a lEstat ms poder de lestrictament
necessari. Com Ruwen Ogien,103 Butler
tamb pensa que lEstat ha dintervenir
com menys millor en les vides dels seus
ciutadans:
En lloc dapellar a un control per part de
lEstat que censuri o limiti lemissi de
discursos dodi (racistes, homfobs, etc.),
Butler plantejar una estratgia molt di-
ferent en assenyalar el potencial subversiu
duna reapropiaci daquests mateixos codis
insultants.104
Aix doncs, Butler creu que si dipositem
el control del discurs de lodi o ofensiu en
mans de lEstat, s com donar-li el privi-
geli duna apropiaci incorrecta,105 ja que
aquest en podr fer la seva prpia lectura en
un moment determinat,106 com ha estat el
cas dalgunes exposicions de lobra de Ro
bert Mapplethorpe als eua, censurades pel
fet dhaver estat considerades obscenes, o
utilitzen insults i paraules agressives en el
seu agenciament de la violncia.107 Ja que la
reapropiaci agressiva del discurs injuris es
converteix en lespai que permet de reviure
altrament la injria traumtica. s justa-
ment aix el que Nvol em va negar. I s
justament aix el que Marrugat i Els Marges
tamb neguen a les persones que es puguin
sentir atacades o ferides per Abel Cutillas,
o pel Taller Lluntic. o s: el simple s de
la llibertat dexpressi i de rplica.
Cal, amb tot, fer una remarca important.
Judith Butler t els ulls posats en lobra dun
artista homosexual que va morir de sida en
un moment en qu la malaltia implicava
una autntica estigmatitzaci del grup. Per
tamb en la msica de carrer duna minoria
marginada i en la seva fora per contrarestar
la violncia social. Tots dos casos sn con-
siderats formes dagenciament. Hi ha res
daix, tanmateix, en Abel Cutillas i en el
Taller Lluntic? O estan tots dos ms aviat
del costat de la violncia masclista i feixista?
Quin agenciament es fa identificable en els
seus productes? No s aquesta manca de
lectura all que sos Racisme precisament
va denunciar?
En la seva nota Antisemita, tu, el
professor Enric Vila deia el que deia perqu
sofengus qui shavia dofendre. Per tant,
tenia clarament la intenci de lofensa al
cap.108 Aquells que volen realment exercir
la llibertat dexpressi i condemnen la
intervenci de lEstat en la regulaci dels
actes lingstics, aleshores han de donar
una possibilitat a la resposta crtica. De qu
tenen por? O s que es volen en una posici
repressiva, de manera que ells mateixos
esdevenen la prefiguraci duna poltica
estatal repressora? Valenta llibertat.

Un exemple daquesta posada en prcti-
ca duna llibertat desacomplexada, el tenim
en un poema de Lucia Pietrelli, del seu
llibre Violacions (2011):
Bfids
El treball us far lliures
Auschwitz
un cos analfabet
sagna
contra el filferro
de lentrada:
Lamor us far lliures.
No hi ha dubte que Auschwitz sha con
vertit en una autncia (i fosca) Matire de
Bretagne de la m de les noves generacions
descriptors, que hi veuen un impacte infal
lible i un xit assegurat. No s que Ausch-
witz hagi de ser, com pretn Cutillas,109 un
mal sagrat que els sacerdots que vivim a ca-
vall del seu dolor hem de protegir, sin que
potser fra bo que ens esforcssim descoltar
b aquells que han escrit des duna vincu-
laci directa amb aquest esdeveniment, de
manera que aix segurament percebrem la
part de nosaltres mateixos que s connivent
amb un esdeveniement daquestes caracte-
rstiques. s el mal de la sordesa selectiva.
Associada al menyspreu.
Per la pregunta que cal fer-se s: a qui
parla, Pietrelli, en aquest poema, i de qu?
Ens diu potser que ella s una experta en
el plaer sexual i es plany dels acomplexats,
dels frgids, dels inexperts (els analfabets)
que sagnen volent fugir de la llibertat de
plaer total que es refusen? Escriu potser
perqu aquells que han viscut lexperin-
cia dAuschwitz o els seus familiars, si li
llegeixen el poema, se sentin representats,
81
venjats, compresos? s conscient del mal
gust que hi ha en labs del parallelisme?
s de deb un parallelisme?110 O s que
potser els cossos electrificats a les filferrades
dels camps pertanyien a individus ganduls,
que no volien treballar?
Qu llegim al capdavall a El senyor dels
holocausts de Pons Alorda, Bfids de Lu-
cia Pietrelli i El fals profeta de Pau Vadell?
PER UNA MORALITAT TNICA,
TAMB?
Albert Memmi, lautor dEl racisme, es de
clara del tot contrari a qualsevol mena de
censura. Per a ell, el racisme verbal entra
dins de la categoria de les opinions. Per
aix diu:
Prohibir una opini, fins i tot si s injusta,
ja dna peu a una injustcia. Sempre es corre
el risc, en aquests casos, de sortir del foc per
caure a les brases.
Aleshores qu cal fer? Avui diria aix: a
lopini, cal oposar-hi opini.
Quan Bernat Puigtobella va decidir
despublicar a Nvol Deferncia i repeti-
ci, perqu al cap de vint-i-quatre hores i
escaig va arribar a la conclusi que era un
text impropi, per ofensiu i ofuscat, i va
brandar un Aix no, sense brandar, per,
un Aix no s a dir, sense dir aix no
al Taller Lluntic, a laforisme de Cutillas
sobre el genocidi jueu o al racisme su-
breptici de Marrugat, i tamb en donar
lenlla del meu text a travs del web de
Mozaika, que de seguida mel public,111
venia a dir, implcitament, que aquest afer
s en el fons un afer jueu i que ell no volia
participar ni donar plataforma a lofensa
82
la que jo poso en prctica all contra un
catal. s impossible que Puigtobella pugui
mantenir-se neutral en aquesta polmica.
O sest amb el racisme, o sest contra
ell. Aquesta no s, en absolut, una dria
personal de la mena o sest amb mi, o
contra mi, tal com pretn Marrugat en
el seu article dEls Marges. A ms a ms,
sha de tenir en compte que Puigtobella
va assessorar Cutillas quan aquest escrivia
La mort de Miquel Bau (2009), el poeta
de letnicitat per excellncia a partir dEl
Canvi (1998). Per tant, no sadona que, en
obnubilar-se daquesta manera, ell mateix
es presenta com un defensor dels racistes.
La censura s una forma productiva de
poder: no s una cosa merament privativa,
s tamb formativa.112 Sembla, doncs, que
Puigtobella vetlli per aquesta formaci, amb
el seu Aix no. s un posat moralista,
per, al mateix temps, ple de duplicitat,
perqu esdev inevitablement una morali-
tat tnica. s el que va remarcar Bartomeu
Mestre (lies Balutxo) quan Puigtobella li
va escriure un missatge de correu electrnic
per insistir en el fet que, la ra, la tenia ell
ja que Bartomeu Mestre tamb li havia
criticat leliminaci del meu text, amb una
nota a lespai destinat als comentaris dAix
no. Si he tingut accs a la resposta que, al
seu torn, li va escriure Mestre, s perqu
Puigtobella la hi volia publicar a Nvol, i
s per aix que Mestre, abans, men va vo-
ler parlar. El cas s que, finalment, la res-
posta no va aparixer perqu la condici
era que el text aparegus no pas en lespai
dels comentaris que s on li esqueia,
sin amb una foto de Mestre mateix i com
un article independent que se sumava a la
polmica. Ara la reprodueixo tota (amb el
consentiment de lautor), perqu sho val:
Benvolgut Bernat,
em sap greu que el meu primer comen-
tari penjat hagi estat recriminatori, abans
de fer avinent la qualitat general del que he
pogut llegir en ocasions anteriors.
S, he llegit larticle Despublicar i tam-
poc no mha convenut. El meu posiciona-
ment s conegut arreu com a ultradefensor
de la llibertat dopini i dexpressi que
consagra la Declaraci Universal dels Drets
Humans. Per a mi, no hi ha lmits en ls de
les paraules. He reivindicat, fins i tot, el dret
a linsult, a lescarni, a la befa. All que alg
ha dit per escrit, no sha deliminar, ni reti-
rar, ni despublicar mai. Si alg considera
que lautor parla des de lofuscaci i amb
un mal to, se li recrimina i punt.
A Mallorca, tenim grans polemistes que,
amb encerts i errors, han fet avanar el mn
de les idees. Antoni Maria Alcover, amb en-
certs i errors, va fer ms per a la normalitat
del catal amb les seves batusses que amb
les seves conferncies. Igual que Moll, els
anys setanta del segle passat, en fomentar
la famosa polmica den Pep Gonella.
Amb moderaci i seny no es camina gaire.
El mn camina grcies a la imprudncia (la
prudncia ens fa esttics).
No he entrat en el contingut dels escrits.
NArnau t la seva manera de dir les coses,
dins del marc de la literatura de combat
catalana. Aix no obstant, per a mi, all que
s s molt ms greu que el to o escriure
en estat dofuscaci s que all que va
amollar Cutillas no mereixi, de part vostra,
una condemna clara i taxativa, sin, ben al
contrari, una simple reproducci sense cap
comentari. Un recordatori, com si fos una
frase histrica asptica.
En definitiva, crec que en despublicar
un article que constitueix una nova rplica,

sense fer cap esment crtic al qui inici el
debat amb un exabrupte tan brutal com
dir que LHolocaust fou, en certa manera,
un homenatge als jueus, em sembla que
desqualifica totalment la vostra actuaci i
encara sempobreix ms amb les justificaci-
ons dels dos darrers escrits Aix no! (qui
decideix com?) i el Despublicar, perqu antisemites. Afortunadament, en tot aquest
actueu com a jutge i part i, a ms, des de la
trinxera ms abjecta i equivocada.
Professionalment em vaig dedicar du-
rant ms duna dcada a impartir cursos
(i fer-ne aplicatius prctics) sobre soluci
positiva de conflictes. Les primeres pautes
aconsellen separar les paraules de les perso-
nes que les ha dit, duna banda, i sobretot
evitar el clssic error hisp de creure que
els missatges desapareixen matant el mis-
satger.
Creieu-me que despublicar noms
aboca a la caverna, no s bo per a ning i
mai no aporta solucions. Ja que defenseu
el silenci, em permeto servir-vos de franc
un altre aforisme (aquest s meu): sempre
s covard el silenci i, molt sovint, tamb
trador.
Salutacions cordials,
Bartomeu Mestre
Per qu Bernat Puigtobella de sobte
volia publicar una carta que el collocava de
manera manifesta en el costat ms abjecte?
Penso que s perqu Bartomeu Mestre li
va parlar en clau catalana (Alcover, Moll,
literatura catalana de combat...), i aix s
que, finalment, ho va entendre. Ara Lucia
Pietrelli podria molt b reconvertir el seu
poema i exposar de quina manera sagna el
cervell identitari quan queda atrapat a les
filferrades dun camp que a lentrada diu:
Pensar us far lliures.
83
SENTIMENTS
Ara toca parlar de sentiments. Puigtobella
hi alludeix en la seva resposta a la meva
carta oberta. Diu: A la teva carta matri-
bueixes una neutralitat que em convertiria
en cmplice daquells que tu consideres
afer em guio ms pels sentiments que per
les teoritzacions.113 Afortunadament per a
qui? em pregunto jo. De fet, el que vinc a
dir a la meva carta si sem llegeix b s que
la neutralitat, en aquest afer, s impossible.
El que li retrec, doncs, s que pretengui pre-
sentar-se com a neutral i objectiu en un
afer en qu aix s impossible, ja que tot va
comenar amb diversos tipus dagressi i de
connivncia davant de les mofes macabres.
Per tant, una operaci daquest tipus no
pot desembocar sin en la duplicitat i en la
hipocresia, en un nedar entre dues aiges,
com se sol dir. A ms, no he estat lnic
que ha fet aquesta observaci, i em sorprn
que Puigtobella ho faci recaure gaireb tot
damunt de la meva persona, una vegada i
una altra. Prou me nhe guardat, jo, de posar
tothom al mateix sac. Perqu una cosa s la
voluntat manifesta dultratjar les vctimes
dels camps o de banalitzar els crims nazis,
com s el cas del Taller Lluntic amb Sab
fluix de camp de concentraci o amb lActe
onanista, i una altra cosa s fer que aquest
grup pretesament subversiu i que diverteix
(en sc testimoni) esdevingui grcies a la
uib, la uab i les pam un objecte destudi
interessant pel seu poder transgressor, per
la seva interdisciplinarietat i per la seva con-
traculturalitat (per la seva qualitat literria
s impossible), amb un s aberrant de la
bibliografia, i sobretot a partir de lamistat.
s un fet que Margalida Pons, Antoni
84
Artigues i Lleonard Muntaner senten un
afecte indiscutible per Josep Albert. Per
tant, a partir dels sentiments aquests ele-
ments imprescindibles que ens menarien,
si seguim Puigtobella, a ponderar b i a no
extralimitar-nos ni arriscar-nos mai en les
nostres seques teoritzacions. O potser cal
dir que els sentiments noms actuen tal
com els fa actuar Puigtobella quan ens les
havem amb determinades persones. Ja que
els sentiments sn aix: desiguals, variables,
capriciosos, tot i que tenen sempre un
camp dacci prou circumscrit. Ja se sap
que cadasc t els seus predilectes i prefe-
rits. I aix sha fet cada cop ms visible en
lmbit de la poltica. En som testimonis
cada dia. Per no podem amagar el cap sota
lala quan aix passa tamb a la universitat.
s per aix que els meus textos secament
terics i mancats de sentiments, i encami-
nats a analitzar tota aquesta desvirtuaci
de ledici acadmica i dels estudis crtics,
sn implacables amb aquelles persones que
tenen una responsabilitat universitria.
Crec que sha de ser intransigent amb tot
aquest preferentisme descarat i amb aquest
amiguisme cofoi que est disposat a justi-
ficar i aplaudir qualsevol aberraci terica
o qualsevol estirabot racista sempre que la
cosa no vagi adreada contra els catalans
en general i contra els propis amics en
particular. Aix s el que Puigtobella no
sap veure o fa veure que no sap veure,
guiat pels sentiments. A dir veritat, els
sentiments als quals ell apella han campat
sempre molt b en els conflictes identitaris.
I s aix el que li fa dir: les vegades que
he parlat amb el Jordi Marrugat o el Toni
Artigas [sic] o la Margalida Pons o la Maria
Muntaner no mha semblat que puguin
subscriure les idees [sic] que els atribueixes.
Es tracta didees o duna manera de fer que
s reprovable perqu s irresponsable? Els
critico per haver escrit llibres antisemites o
per promocionar els seus amics del Taller
Lluntic? Per a Puigtobella, sembla que
una conversa privada i els bons sentiments
que lacompanyen puguin reemplaar uns
textos denunciables i denunciats, aix com
el treball crtic a qu han donat lloc de
manera profusa i variada. Amb aquest ar-
gument seu, basat en lafectivitat, qualsevol
que no shagi llegit Escriure desprs, o que
se lhagi llegit de pressa i transversalment,
es pensar, doncs, que els atribueixo idees
exterminadores, prpies dantisemites im-
pertrrits, o de nazis, com assegura sem
pre tan didcticament Jordi Marrugat, amb
el seu habitual reduccionisme. Com si tot es
pogus reduir a un conflicte entre nazis i
caanazis. Quines poques ganes de pensar
i de filar prim!
Sembla, doncs, que Puigtobella no hagi
percebut que a Escriure desprs insisteixo a
demarcar les responsabilitats de cadasc. I
tamb em pregunto qu deu haver passat
perqu en algunes universitats catalanes
(ub, uab, uib, url) hi puguem detectar
aquesta barreja dorgull i de connivncia
amb la barbrie, dincapacitat per al debat
racional i de refs de la crtica i finalment
dallrgia envers la diferncia. El fet que
professors i directors de centres educatius i
fins i tot autors mhagin volgut denigrar
arran daquesta polmica amb una tirallon-
ga deptets (com ara mossn, sacerdot a
cavall del dolor dAuschwitz, maricn i
marica, xueta, jueu sionista, acuse
ta, delator policial, el senyor dels ho-
locausts, el fals profeta, antisemita,
Torquemada, parsit, matanazis i in-
circumcisos en general, inquisidor, ope-
rat de fimosi, pagat pel lobby, fratici-
da, etc.) posa damunt la taula un proble-

ma seris, que farem b de considerar. s
interessant de veure, si ms no, la manera
com repliquen a la crtica determinades
persones que es dediquen a fer filologia, a
ensenyar llengua i literatura catalanes, a fer
classes de teoria literria o de periodisme, a
escriure poesia, notes a la premsa o a revistes
com Els Marges. I com que Puigtobella fa
prevaldre els sentiments per damunt de la
teoritzaci, tamb deu ser normal que ses-
veri amb els insults que ha rebut Matthew
Tree per haver escrit a Nvol sobre lanti-
semitisme i lesquerra catalana, i que en
canvi no simmuti gaire amb els insults que
fins ara mhan adreat tamb de manera
annima a la seva prpia revista. En uns
quants dells hi ha un antisemitisme i una
homofbia explcits. Tamb una indifern-
cia total davant de la realitat dels camps. I
em sobta que ni laelc ni el pen Catal,
dels quals sc membre, no hagin ems
encara cap comunicat de repulsa davant
daquest deler collectiu de denigraci con-
tra alg que tan sols aplica una cosa tan
bsica i innegociable com s la llibertat de
pensament i dexpressi en una societat
democrtica i plural. Perqu salta als ulls
lacarnissament amb qu actuen davant de
la dissidncia tots aquests que es vanten de
ser tan transgressors i de baladrejar per la lli-
bertat de la paraula. Aix com el silenci rere
el qual samaguen els promotors acadmics
del Taller Lluntic quan es fan denncies
pbliques des dassociacions concretes.
Puigtobella no entra mai a debatre ni
tan sols comenta de passada el fet que a
Escriure desprs tamb hagi volgut reflexio-
nar sobre les raons que shan esgrimit per tal
de fer entrar en el cnon114 un grup format
per dues persones que, a ms de ser amics
dels seus promotors universitaris, tenen una
edat i un gruix dobra duna qualitat tal que
85
difcilment es mereixen una tesina apun-
talada amb cites de lEscola de Frankfurt
i publicada per una editorial histrica
(com les pam), aix com una edici prpia
en una collecci acadmica destinada a
tesis doctorals (com lArjau, de Lleonard
Muntaner Editor). El que hi denuncio,
doncs, no s noms com es desprn de
la seva darrera reacci lantisemitisme
que destilla tot plegat, sin tamb tot all
que el fa possible en uns indrets en qu no
hauria de donar-se mai dos fets que no sn
simplement ideolgics, a ms daquesta
manera inslita de fer teoria crtica i de fer
treballar els alumnes acrticament. A costa,
sempre, duna violncia a la Histria.
LOBRILLS
DAVANT DUNS ULLS
QUE SEGURAMENT
JA NO SOBRIRAN
Amb Tens veu i has de parlar, Bernat
Puigtobella mha obert de nou les portes
de Nvol. La meva opini crtica hi torna a
ser benvinguda. Crec tanmateix que el mi-
llor que podria fer per a la salubritat de la
nostra discussi s restituir els textos que
shan escrit entorn daquesta polmica, tant
el seu Som antisemites els catalans? com
el meu Deferncia i repetici, i tant si
hi rellisquem dalguna manera com si no.
Aquest buit no fa sin corcar per dins la
realitat dun debat llarg, complex i malgrat
tot necessari.
No dubto que aquesta histria deu ha-
ver desconcertat i no noms per la seva
raresa. El context en qu sha donat la
publicaci dEscriure desprs, concebut ini
cialment per replicar a lafer Cutillas, no
pot ser ms rocambolesc, ja que inclou a
86
ms a ms lafer del Taller Lluntic. Podia
ser duna altra manera?
Amb tot, molt abans que aquest llibre
sorts a la llum, vaig provar de fer valdre
lelement ms preuat a Bernat Puigtobella:
els sentiments. Feia anys que treballava a
Lleonard Muntaner Editor com a assessor,
traductor i editor, tant de poesia estrangera
com de llibres de pensament crtic. Ho feia
duna manera prou independent, escollint
determinades obres que em sembla que fem
b dintegrar a la nostra cultura dacord
amb la nostra histria (com ara La naci
i la mort, dIdith Zertal; les Converses amb
Hannah Arendt, a cura dAdelbert Reif;
lElogi de la desobedincia, dEyal Sivan i
Rony Brauman; El cas Handke, de Louise
L. Lambrichs; Histria, memria, testimoni-
atge: un llegat per a Europa, de Josep Maria
Llur; les Llions de Frankfurt, dIngeborg
Bachmann o La Palestina com a metfora,
de Mahmud Darwix). Tamb ho vaig fer
bra a bra amb Maria Muntaner aix que
es va incorporar a leditorial del seu pare, i
a qui vaig oferir per exemple la possibilitat
de reeditar Crist de 200.000 braos, dAgust
Bartra, o a qui vaig proposar Infncia a
Berln cap al 1900, de Walter Benjamin, per
a la seva collecci Debiaix, per no par-
lar daltres autors en altres colleccions de
leditorial i que van de Vctor Faras a Valre
Novarina, de Rodolf Llorens a Joan Mir.
Emper malauradament qualsevol intent
de dileg va ser en va. De cop i volta, tot
lesfor per introduir una nova manera de
llegir gaireb a contracorrent era minat
de dins mateix i no noms per una nega-
tiva a dialogar al voltant duns pamflets
racistes i problemtics, o a debatre sobre
quina direcci emprenem. Temps desprs
vaig rebre Lescriptura soterrada a casa, com
una invitaci a llegir el llibre (post festum,
com solia dir Bollack). Lleonard Muntaner
ja havia publicat lActe onanista del Taller
Lluntic amb largument ambigu segons
el qual tamb donava lloc a la meva dis-
sidncia, alhora que manimava a replicar.
I a poc a poc la normalitzaci del Taller
Lluntic sanava afermant amb lentusiasme
daltres exalumnes de la uib, duna banda, i
les denncies de sos Racisme, duna altra.
Com llegim? Per qu editem el que edi-
tem? Per qu tradum el que tradum? Sn
preguntes que tornen i que tornaran sem-
pre. No fa gaire Antoni Claps va enviar per
correu electrnic la notcia de la publicaci
de la seva traducci de Philippe Jaccottet,
A la llum de lhivern, a la collecci Lobri-
lls, que vaig crear a Lleonard Muntaner
Editor i que ara han decidit apropiar-se
plenament, sense consultar-me res i eli-
minant-me dels crdits del llibre; per tant,
sense plantejar-se ni tan sols un canvi de
nom, ja sigui per decncia o per decrum,
o potser per falta dinventiva. Diria que no
en tenen prou amb promoure la barbrie.
A pesar dhaver viscut tamb una expe-
rincia de bandejament editorial, Antoni
Claps, que ha seguit tota aquesta polmica
des del comenament, responia al meu
missatge de sorpresa agraint-me dentrada
lexistncia de Lobrills i dient-me tot
seguit que aviat tamb trauria a Jardins de
Samarcanda el Rquiem del mateix Jaccot-
tet, un clam durssim contra la barbrie
nazi. Em pregunto quin sentit t aquest
clam durssim i de qu serveix realment
la poesia que fa aquesta mena de clams en
poques de misria com la nostra. Potser
s que per a ell tamb sn noms paraules
com tot el que el lector haur llegit en el
meu article dara. Noms aix pot explicar,
al meu parer, determinades conductes entre
poetes i intellectuals davui dia, ms de vint

anys desprs de la publicaci de les cartes
entre Karl Jaspers i Hannah Arendt, o sis
anys desprs de la publicaci de les cartes
entre Paul Celan i Ingeborg Bachmann.
BIBLIOGRAFIA SELECTA
Adorno, Theodor W. i Max Horkheimer:
Dialektik der Aufklrung. Philosophische
Fragmente. Gesammelte Schriften, vol.3.
Edici de Rolf Tiedemann. Frankfurt,
Suhrkamp, 2003.
Adorno, Theodor W.: Negative Dialektik.
Jargon der Eigentlichkeit. Zur deutschen
Ideologie. Gesammelte Schriften, vol.6.
Frankfurt, Suhrkamp, 2003.
Anders, Gnther: Sur la pseudo-concrtude
de la philosophie de Heidegger. Traducci i
epleg de Luc Mercier. Pars, Sens&Tonka,
2006.
Arendt, Hannah: Vor Antisemitismus ist man
nur noch auf dem Mond sicher. Beitrge fr
die deutsche-jdische Emigrantenzeitung
Aufbau 1941-1945. Edici de Marie Luise
Knott. Zuric, Piper, 2004.
Converses amb Hannah Arendt, a cura dA
delbert Reif. Traducci de Ramon Farrs.
Palma, Lleonard Muntaner Editor, col.
Traus, 2006.
Bauman, Zygmunt: Modernidad y Holocausto.
Traducci dAna Mendoza. Madrid, Sequi-
tur, 4aed. 2008.
Benhabib, Seyla: Situating the Self. Gender,
Community, and Postmodernism in Con-
temporary Ethics, Nova York, Routledge /
Londres, Polity Press, 1992.
El Ser y el Otro en la tica contempornea.
Feminismo, comunitarismo y posmodernismo.
Traducci de Gabriel Zadunaisky. Barcelo-
na, Gedisa, 2006.
87
Benveniste, mile: Problmes de linguistique
gnrale, vol. ii. Pars, nrf Gallimard, 1974.
Bollack, Jean: Piedra de corazn. Un poema
pstumo de Paul Celan. Edici revisada i
augmentada per Arnau Pons i lautor. Ma-
drid, Arena Libros, 2001.
Poesa contra poesa. Celan y la literatura.
Edici revisada i augmentada per Arnau
Pons i lautor. Madrid, Trotta, 2005.
Au jour le jour, Pars, puf, 2013.
Butler, Judith: Le Pouvoir des mots. Discours
de la haine et politique du performatif.
Traducci de Charlotte Nordmann. Pars,
Amsterdam, 2004.
Vida precaria. El poder del duelo y la violen-
cia. Traducci de Fermn Rodrguez. Buenos
Aires, Paids, 2009.
Lenguaje, poder e identidad. Traducci i
prleg de Javier Sez i Beatriz Preciado.
Madrid, Sntesis, 2009.
Marcos de guerra. Las vidas lloradas. Traduc-
ci de Bernardo Moreno. Madrid, Paids,
2010.
Parting Ways. Jewishness and the Critique of
Zionism. Columbia University Press, 2012.
Vers la cohabitation. Judit et critique du
sionisme. Traducci de Gildas Le Dem.
Pars, Fayard, 2013.
Casasses, Enric: Bes nagana. Barcelona, Edi-
cions de 1984, 2011.
Celan, Paul: Gesammelte Werke in fnf Bnden.
Edici a cura de Beda Allemann i Stefan
Reichert, amb la collaboraci de Rolf
Bcher. Frankfurt, Suhrkamp, 1986.
Gadamer, Hans-Georg: Quin soy yo y quin
eres t? Comentario a Cristal de aliento.
Traducci dAdan Kovacsics. Barcelona,
Herder, 1999.
Habermas, Jrgen; Charles Taylor, Judith
Butler i Cornel West: El poder de la
religin en la esfera pblica. Edici i intro-
88
ducci dEduardo Mendieta i Jonathan
VanAntwerpen. Epleg de Craig Calhoun.
Traducci de Jos Mara Carabante i Rafael
Serrano. Madrid, Trotta, 2011.
Heidegger, Martin: Ser y tiempo. Traducci,
prleg i notes de Jorge Eduardo Rivera
Cruchaga. Santiago de Xile, Editorial Uni-
versitaria, 1997.
Carta sobre el Humanismo. Traducci dHe-
lena Corts i Arturo Leyte. Madrid, Alianza,
2000.
Levi, Primo: Trilogia dAuschwitz. Prleg de
Philip Roth. Traducci de Francesc Mira-
vitlles. Barcelona, Edicions 62, 2005.
Levinas, Emmanuel: Altrit et transcendance.
Pars, Le Livre de Poche, col. Biblio Essais,
2006.
Difficile libert. Essais sur le judasme. Pars,
Albin Michel, 2006.
Llur, Josep-Maria (coord.): Histria, mem-
ria, testimoniatge. Un llegat per a Europa.
Palma, Lleonard Muntaner Editor, 2011.
Marrugat Domnech, Jordi: Escriure la
vida i la mort. Funci i sentit de lalqumia
potica en el mn actual. Lleida, Pags Edi-
tors, 2012.
Cacera de bruixes en la cultura catalana.
Notes al marge dEscriure desprs, Els Mar-
ges, nm.99, hivern 2013.
Memmi, Albert, Le racisme. Pars, Gallimard,
col. Folio, 1994.
Meschonnic, Henri: Le langage Heidegger.
Pars, puf, 1990.
Per posar fi duna vegada a la paraula Xo.
Traducci de Yael Langella i Arnau Pons,
Segell, nm. 2, revista jueva de cultura.
Palma, Lleonard Muntaner Editor (gener-
juny 2006).
Ogien, Ruwen: La vie, la mort, ltat. Le dbat
biothique. Pars, Grasset, 2009.
Orozco, Teresa: Platonische Gewalt. Gadamers
politische Hermeneutik der NS-Zeit. Ham-
burg, Argument Verlag, 1995.
Pollak, Michael: Lexprience concentrationnai-
re. Essai sur le maintien de lidentit sociale.
Pars, Mtaili, 2000.
Pons, Arnau: Celan lector de Freud. Palma,
Lleonard Muntaner Editor, 2006.
(coord.): Escriure desprs. Formes de racisme
refinat, banalitzaci erudita dAuschwitz.
Palma, Lleonard Muntaner Editor, col.
Mnjuc, 2011.
Rastier, Franois: La postcultura, a partir de
George Steiner, traducci dArnau Pons
(LEspill, nm. 17, tardor 2004); text ntegre
a la revista digital texto: <http://www.revue-
texto.net/Inedits/Rastier/Rastier_Apres-
culture_es.pdf>.
Sand, Shlomo: Comment le peuple juif fut
invent. Traducci de Sivan Cohen-Wie-
senfeld i Levana Frenk. Pars, Fayard, 2008.
Schiffer, Daniel Salvatore: Dialogues du sicle.
Pars, Wern, 1997.
S ternhell , Zeev: Les anti-Lumires. Du
XVIIIme sicle la guerre froide. Pars,
Fayard, 2006.
Wismann, Heinz: Penser entre les langues. Pars,
Albin Michel, 2012.
Zertal, Idith: La naci i la mort. La Xo en
el discurs i la poltica dIsrael. Traducci de
Roser Lluch. Palma, Lleonard Muntaner
Editor, col. Traus, 2006.

1. Le racisme, p. 19.
2. Ibdem, p. 39.
3. D. S. Schiffer, Luvre de lme, Dialogues du sicle,
p. 168.
4. Le racisme, p. 160.
5. Amb aquest terme, Muselmann, ignoro per quina
ra els veterans del camp designaven els dbils,
els ineptes, els destinats a la selecci. Nota de
Primo Levi a Els enfonsats i els salvats, Trilogia
dAuschwitz, p.99. Em pregunto si Maria Munta-
ner shavia llegit Si aix s un home de Primo Levi,
K.L.Reich dAmat-Piniella o Lespcie humana de
Robert Antelme, quan es va posar a treballar amb
el material filonazi del Taller Lluntic. A Escriure
desprs Llibert Tarrag apunta aix: ja s que no
s la regla general, per un dels meus nebots, de 29
anys, ara universitari, no ha rebut mai cap classe
sobre la Guerra Civil espanyola al llarg de la seva
escolaritat (p.201). Es pretn que els universitaris
treballin sobre certes coses (damics, potser?) quan,
molt probablement, encara no han passat per unes
lectures i per unes reflexions que els haurien hagut
de fer madurar com a persones. I llavors, si sexposa
aquesta disfunci del sistema educatiu, surt el crtic
Marrugat a esverar-nos amb lespantall que Escriure
desprs incita a lodi contra els catalans. No hi deu
haver en ell com en Cutillas la mateixa mancana,
potser? No sn tots dos duna generaci que neix
just desprs de la mort de Franco i que es forma en
lamnsia de la transici i en el gest feli del passar-
pgina? I all que han escrit, no s la constataci
que el sistema pel qual han passat no acaba danar
b? Sn de deb nacionalistes, aquesta gent? Si lany
1933 Hermann Broch publicava El mal en el sistema
de valors de lart on safirma que el problema de
lart en si sha convertit en un problema tic, s
que all i en aquell precs moment alguna cosa
tamb va fer ull.
6. Le racisme, p. 128.
7. Jordi Marrugat, Crtica i cultura en el sistema literari
catal actual, LEspill, nm.38, tardor 2011, p.58,
n.96. Ja fa ms de vint anys que Seyla Benhabib va
voler tenir en compte les aportacions duna certa
postmodernitat encara que ella mateixa va reco-
nixer que els noms dels autors de qu es valia per
emmarcar-la (Foucault, Derrida i Lyotard) no ho
feien sin duna manera molt vaga (i val a dir que
fora problemtica des duna perspectiva filosfica
mnimament seriosa) i ja aleshores va remarcar
que el discurs acadmic de les darreres dcades,
89
en particular sota letiqueta del postmodernisme,
ha produt un clima intellectual profundament es-
cptic envers els ideals morals i poltics de la moder-
nitat, la Illustraci i la democrcia liberal. Vegeu
el seu llibre Situating the Self: Gender, Community,
and Postmodernism in Contemporary Ethics (1992),
p. 2 (dara endavant: El Ser y el Otro en la tica
contempornea, p. 14).
8. Jordi Marrugat, Cacera de bruixes en la cultura
catalana. Notes al marge dEscriure desprs, Els
Marges, nm.99, pp.92-118. Vegeu tamb Escriure
desprs. Formes de racisme refinat, banalitzaci erudi-
ta dAuschwitz, Palma, Lleonard Muntaner Editor,
2012.
9. Jordi Marrugat, Cacera de bruixes en la cultura
catalana, p. 99.
10. La cursiva s meva; vegeu El pitjor dels insults, Avui
(15 mar 2007), dins Escriure desprs, pp. 47-49.
Llegiu el comentari que en fa Tim Trzaskalik en
el mateix volum collectiu, Per un turisme intel
lectual, Escriure desprs, pp. 111-120.
11. Arnau Pons, Tard i pregon, Escriure desprs, p. 395.
12. Vegeu lanlisi que en fa Antoni Mora a Funny
Games, ibdem, pp. 121-156.
13. Zygmunt Bauman, Modernidad y Holocausto. No s
cap casualitat que aquest llibre hagi estat analitzat
crticament per Ferran Aguil a Escriure desprs,
una altra dada que Marrugat decideix esbandir.
14. Zeev Sternhell, Les anti-Lumires, p.573, n.4.
Per a Zygmunt Bauman diu Sternhell, la Il
lustraci hauria posat els fonaments no solament
dAuschwitz i del gulag, sin tamb de les desgrcies
de Ruanda o del Timor oriental. Ara b, en tant
que seguidor de Sternhell, Marrugat no veu cap
fissura en largumentaci de Colomines.
15. Jordi Marrugat, Cacera de bruixes en la cultura
catalana, p. 118.
16. Vegeu ms avall De la crtica vertiginosa, la rplica
dAntoni Mora a la Cacera de bruixes en la cultura
catalana, de Jordi Marrugat.
17. Hi torno: He intentat traspassar la lnia roja que
suposa per a nosaltres el genocidi jueu (la cursiva s
meva). Vegeu tamb lanlisi que fa Tim Trzaskalik
de la naturalesa daquest nosaltres a Per un
turisme intellectual, Escriure desprs, pp.111i ss.
18. Jordi Marrugat, Cacera de bruixes en la cultura
catalana, p. 99.
19. No fa gaire ha sortit a la premsa el cas, a Frana,
de la deportaci duna adolescent gitana kosovar
(junt amb tota la famlia), mentre aquesta feia una
activitat escolar, cosa que ha provocat un allau de
90
protestes del professorat i dels estudiants. I aix que
el ministre de lInterior, Manuel Valls, s socialista.
Tamb sha sabut que lassassinat, a Grcia, dun
jove raper antifeixista ha estat a mans dun afiliat
dAurora Daurada, i recentment els diputats del
partit han perdut la immunitat poltica.
20. La prototica de Miquel Bau a la qual sha referit
Joan Toms Martnez Grimalt en comentar El
crepuscle encn estels, durant la taula rodona La
poesia i la vida de Miquel Bau a la Casa de
Cultura de Felanitx (aelc, XXX Premis Cavall
Verd), t alguna continutat ms enll de 1992?
Cap a on shaur obert i desplegat aquest proto? s
aquesta mena dtica germinal el que li fu escriure
a El Canvi: Grozny: Quina enveja, ens hauria de
fer!? Si Bau est disconforme amb la flaccidesa
nacional dels catalans, ha dutilitzar els civils morts
txetxens per fer un acudit picant? O s que Grozny
s noms una paraula?
21. Vegeu la notcia La Comissi de Convivncia propo-
sa la modificaci de larticle 510 del Codi Penal al
web de lAjuntament de Sabadell: <http://sabadell.
cat/ca/noticies-municipals/20114-la-comissio-de-
la-convivencia-proposa-la-modificacio-de-larticle-
510-del-codi-penal>.
22. Vegeu la Conclusi de Cacera de bruixes en la
cultura catalana, p. 118.
23. Heinz Wismann, Penser entre les langues, p. 69.
24. Ibdem, p. 75.
25. mile Benveniste, Lappareil formel de lnoncia-
tion (1970), a Problmes de linguistique gnrale,
vol. ii, pp. 87 i ss.
26. Hans-Georg Gadamer, Quin soy yo y quin eres t?
Comentario a Cristal de aliento de Paul Celan.
27. Vegeu el captol Biografismos de Poesa contra poesa,
de Jean Bollack.
28. En la seva defensa del poeta, Peter Szondi va escriure:
Per a un poeta amb pares assassinats als camps
alemanys i que afirma la seva judetat tal com ho fa
Celan, ni Auschwitz ni els horrors nazis sn, com
pensa Holthusen, un tema que seria tractat en un
poema i en un altre no. Celan contradiu la frase
tan sovint citada dAdorno segons la qual desprs
dAuschwitz ja no es poden escriure poemes, i ho
fa amb una obra lrica en qu Auschwitz s present
fins i tot all on Holthusen no veu el tema tractat
duna manera expressa. Vegeu Piedra de corazn,
de Jean Bollack.
29. Teresa Orozco ha analitzat lhermenutica poltica
de Gadamer en la seva lectura acadmica de Plat
sota el nazisme a Platonische Gewalt (1995).
30. El pitjor dels insults, dins Escriure desprs, pp.47-49.
31. Heinz Wismann, Penser entre les langues, p. 14.
32. Jordi Marrugat, Cacera de bruixes en la cultura
catalana, p. 118.
33. Henri Meschonnic, Per posar fi duna vegada a la
paraula Xo, Segell, nm. 2, 2006.
34. Vegeu lentrevista que li fa Andreu Navarra al web del
Peridico de Poesa de la unam: <http://www.perio
dicodepoesia.unam.mx/index.php?option=com_
content&task=view&id=2412&Itemid=77>.
35. Seyla Benhabib, El Ser y el Otro en la tica contem-
pornea, p. 20.
36. Ibdem.
37. Ibdem, 21.
38. Arnau Pons, Celan, lector de Freud.
39. Crtica i cultura en el sistema literari catal actual,
LEspill, nm. 38, p. 41.
40. Vegeu ms avall la rplica dAntoni Mora, De la
crtica vertiginosa.
41. Jordi Marrugat Domnech, Escriure la vida i la mort.
Funci i sentit de lalqumia potica en el mn actual,
Lleida, Pags Editors, 2012. (XXXIV Premi Sant
Miquel dAngolasters dassaig literari; Andorra,
2011.)
42. Ibdem, p. 14.
43. Aquest debat s recollit en el volum collectiu coor-
dinat per Josep-Maria Llur: Histria, memria,
testimoniatge: un llegat per a Europa (2011), i inclou
les taules rodones que lInstitut Ramon Llull va or-
ganitzar lany 2008 a lInstituto Cervantes de Berln
amb motiu duna exposici de Francesc Abad al
voltant de Walter Benjamin. (No em puc estar de
constatar que dos dels autors catalans dEscriure
desprs un llibre que, segons Marrugat, exerciria
un racisme cultural contra els catalans tamb
hagin participat amb el volum Histria, memria,
testimoniatge: un llegat per a Europa en un esfor
de visibilitzaci de la histria catalana en un context
europeu.)
44. Testimoniatges inadmissibles, ibdem, pp.97i ss.
45. Ho diu en el segon captol dEls enfonsats i els salvats,
La zona grisa, a Trilogia dAuschwitz, p. 424.
46. Tard i pregon, Escriure desprs, pp. 364 i ss.
47. Vegeu aquests dos textos complementaris: Arnau
Pons, Tornem-ho a provar. (Carta oberta a Ber-
nat Puigtobella) (http://www.nuvol.com/opinio
/carta-oberta-a-bernat-puigtobella); i Bernat Puig
tobella, Tens veu i has de parlar (http://www.
nuvol.com/opinio/tens-veu-i-has-de-parlar).
48. Enric Vila vol obviar deliberadament, com tamb
Cutillas i Marrugat, que la persona que va fer

servir la paraula antisemita per primer cop va ser
Idith Zertal i no pas jo. Cito la frase de Zertal, amb
relaci a laforisme de Cutillas sobre lHolocaust: 58. Vers la cohabitation, p. 18.
darrere daquest suposat afalac als jueus, shi
amaguen difcilment motius antisemites i fins i
tot feixistes; vegeu Escriure desprs, p. 38.
49. El mateix captol 4 de Precarious Life: Ser acusat
dantisemita: Israel, els jueus i el risc de la crtica
pblica. Tamb: El judaisme, s sionisme?, en 61. Jordi Marrugat, Escriure la vida i la mort, p. 12.
espanyol dins lopuscle El poder de la religin en
la esfera pblica, a cura dEduardo Mendieta i
Jonathan Vanantwerpen, reeditat com a captol 5
de Parting Ways. Jewishness and the Critique of Zio-
nism (2012). Algun dia els nostres crtics etnicistes
shaurien dadonar del profit que en poden treure,
els catalans, de pensar-se davant de les reflexions
alienes, ja que de vegades la problemtica aliena s
molt similar a la prpia. En aquest sentit, Butler
ens ofereix un marc de reflexi pertinent.
50. Vegeu lentrevista a Vilaweb de Roger Cassany a
Josep Murgades, Que la prudncia no ens faci
tradors: <http://www.vilaweb.cat/noticia/
4046795/20121012/josep-murgades-propi-ga
ranteix-supervivencia-llengua.html>.
51. Qu queda? Queda la llengua materna. (Conversa
amb Gnter Gaus), a Converses amb Hannah
Arendt, a cura dAdelbert Reif, p.36.
52. La meva proposta en aquest sentit s Nissaga dabolits
i tamb Rfol de Khlbnikov.
53. Testimoniatges inadmissibles, Histria, memria,
testimoniatge. Un llegat per a Europa, p. 98.
54. Heinz Wismann explica com Bollack li va ensenyar
que era possible lluitar contra la cincia institucio
nalitzada amb els mateixos mitjans de la cincia.
No es tractava pas doposar a la cincia la intuci,
el gest esttic o fins i tot una creena, sin de girar
la cincia contra ella mateixa per tal datacar-ne les
parts esclerotitzades; vegeu Penser entre les langues,
pp. 53 i ss.
55. Des daqu agraeixo a Manel Oll (upf) que shagi
posicionat a LAven (nm. 393, setembre 2013)
desprs que la revista Nvol em publiqus la rplica 71. Apunts sobre alguns aforismes dAbel Cutillas,
a Jordi Marrugat, Deferncia i repetici, i me la
despubliqus tot seguit, bo i exposant una curiosa
lli de moral: Aix no i Despublicar.
56. Remeto a les reflexions de Josep Anton Fernndez
en la seva entrevista a Nvol: En una Catalunya
independent no hi haur catalans normals.
57. La traducci francesa s ms taxativa: La relationna-
lit destitue lontologie et cest, aussi, une bonne
91
chose (Vers la cohabitation. Judit et critique du
sionisme, p. 13).
59. Ibdem, p. 13.
60. Vegeu el meu text despublicat per Nvol: Deferncia
i repetici, dins del catleg de Francesc Abad, Es-
tratgia de la precarietat (ACVic / Eumogrfic, 2013),
pp.69-78; tamb disponible al web de Mozaika.
62. Ibdem.
63. Ibdem.
64. Theodor W. Adorno, Jargon der Eigenlichkeit (1964).
Sn citacions extretes de la introducci (vol.6 dels
Gesammelte Schriften, pp.417 i 418).
65. Henri Meschonnic, Per una potica i una poltica
del pensament del llenguatge, Escriure desprs,
pp.287-332. Cutillas hi s citat a la p.327.
66. Gnther Anders, Sur la pseudo-concrtude de la phi-
losophie de Heidegger, remeto el lector a lannex del
traductor Luc Mercier, p. 106.
67. Jordi Marrugat, Escriure la vida i la mort, p. 9.
68. Henri Meschonnic, Le langage Heidegger, p. 192.
69. El subttol del llibre s Funci i sentit de lalqumia
potica en el mn actual. Pot ser ms argtic amb
aix de funci i sentit? s per tal de caure en
aquesta mena de clixs que Marrugat llegeix poesia?
70. Cacera de bruixes en la cultura catalana, p. 101.
Marrugat menyst molt aviat, com sol fer sovint,
labast de les lectures de Meschonnic, sobretot des-
prs que aquest hagus tingut un contacte directe
amb el fet catal, ja que va fer tot lesfor de qu
va ser capa, a pesar de la seva leucmia, per venir
a Barcelona quan Ramon Farrs el va convidar a
participar en un seminari sobre traducci literria
organitzat per la Instituci de les Lletres Catalanes.
Tot aix no el qualifica per comentar un assaig en
catal sobre un o diversos autors catalans, per
encara que no hagus posat mai el peu a Catalunya
s que t tot el dret de comentar un llibre dafo-
rismes [sic] com el de Cutillas, en qu Baudelaire,
Nietzsche, Blanchot, Adorno, Foucault i Heidegger
hi sn citats, ads represos, ads deformats.
Escriure desprs, pp. 275-281, concretament
pp.278-280. Jean Bollack ha volgut reprendre un
fragment daquests apunts en el seu dietari Au jour
le jour (2013), nota del 7-8 de maig de 2007, p.
339.
72. Val a dir que Bollack va conixer Adorno per la me-
diaci de Szondi, i tots dos es van trobar diverses
vegades, alguna daquestes per la mediaci de
92
Scholem. Evidentment, haver conegut un autor
no implica res, per en lafer que ens ocupa no es
pot deixar de considerar lesfor de tots dos homes
per abordar lesdeveniment histric a qu alludeix
Cutillas, aix com les possibilitats de la literatura
desprs daquest.
73. Heus aqu una frase que podem aplicar perfectament
a Marrugat, per que ell ha escrit per criticar tres
poetes catalans que, tot i ser prototpicament post-
moderns (la cosa bona), serien alhora antiillustrats
(la cosa dolenta) aix que es posen a fer crtica:
En casos com aquest que, a ms, quan volen de-
senvolupar una escriptura crtica, deriven sempre
en la inquisici que eludeix largument i la prova
emprica, tot i tractar-se de manifestacions proto-
tpicament postmodernes, tamb pot parlar-se, en
efecte, duna actitud antimoderna o, potser millor,
antiillustrada. Lestil s ben b deutor del mag
don ha sortit. El fragment pertany a Crtica i
cultura en el sistema literari catal actual, LEspill,
nm. 38.
74. Vegeu, per exemple, aquesta notcia acadmica: Lec-
ture by Emmanuel Faye: The Influence of Catalan
Thought (R. Llull, R. Sibiuda) on the Philosophy
of the French Renaissance (<http://cgi.stanford.
edu/~dept-dlcl/web/node/1362>).
75. LEspill, nm. 32, 2009.
76. Escriure desprs, pp. 29 i 348.
77. Judith Butler, Vida precaria, p. 14.
78. Amb agenciament intento donar lagency de Butler
(capacitat dactuaci, poder dactuaci o de rplica).
79. He recorregut a dues traduccions del llibre Excitable
Speech, que sn: Le pouvoir des mots. Discours de
haine et politique du performatif (p.212) i Lenguaje,
poder e identidad (p.258).
80. Ibdem, trad. fr. p. 213; trad. cast. p. 259.
81. Vegeu lapartat Ltica, la poltica i la tasca de la
traducci dins la introducci a Parting Ways (Vers
la cohabitation, p. 18).
82. Lenguaje, poder e identidad, pp. 20 i ss. Le pouvoir des
mots, p. 25.
83. Rossella Saetta Cottone, Laforisme, la bufetada,
linsult, Escriure desprs, p. 249, n. 34. La citaci
pertany a Le pouvoir des mots. Discours de haine et
politique du performatif, pp. 23 i ss.
84. Abel Cutillas, Viure mata, p. 100.
85. Per exemple: tica marica, lassaig de Paco Vidarte, un
dels traductors espanyols de Derrida. No em veig
amb cor, de moment, dencetar el llibre Pensar let-
nicitat xueta, dAlbert Bonnn; el ttol em fa rau-rau
i ja en vaig tenir prou amb el Manifest nacionalista,
dUlises Moulines. Davant de les derives tniques,
sempre aconsello el llibre de Shlomo Sand: Com va
ser inventat el poble jueu.
86. Teresa Forcades explica molt b aquesta operaci en
una entrevista filmada per Vilaweb: <http://www.
vilaweb.cat/noticia/4020579/20120615/teresa-
forcades-contundent-vaga- general-vaga-general-
indefinida.html>.
87. Judith Butler, Lenguaje, poder e identidad, p. 33.
88. Ibdem, pp. 35 i ss.
89. Ibdem, p. 36.
90. Jueu, homosexual, dona, marica, bruixa/bruixes.
91. Vegeu, per exemple, Sloterdijk, Agamben y Nietz-
sche: Biopoltica, posthumanismo y biopoder,
dAdolfo Vsquez Rocca, disponible al web de
la revista Observaciones filosficas: <http://www.
observacionesfilosoficas.net/sloterdijkagambenyni-
etzsche.htm>.
92. s la forma que utilitzo en la traducci del text de
Franois Rastier, La postcultura, a partir de Geor-
ge Steiner (LEspill, nm. 17, tardor 2004); vegeu
el text ntegre a la revista digital texto: <http://www.
revue-texto.net/Inedits/Rastier/Rastier_Apres-
culture_es.pdf>.
93. Judith Butler, Vers la cohabitation, p. 20.
94. Des daqu em vull fer ress de la polmica que
sha produt a Frana arran de la interpretaci
que Judith Butler ha fet, a Parting Ways, dunes
declaracions de Levinas sobre la qesti palestina,
de les quals es desprendria una absncia de rostre
en els enemics (s a dir, en aquells que ens volen
matar o que volen matar el prosme); cf.Vers
la cohabitation, pp. 40 i ss. La remarca crtica
va ser formulada per Bruno Chaouat al blog de
Le monde: <http://laphilosophie.blog.lemonde.
fr/2013/03/13/debat-judith-butler-ou-levinas-
trahi/>; de seguida va venir la resposta de Judith
Butler, Levinas trahi?: <http://laphilosophie.
blog.lemonde.fr/2013/03/21/levinas-trahi-la-
reponse-de-judith-butler/>; i, finalment, un
aclariment molt pertinent dric Fassin en favor
de Butler: <http://laphilosophie.blog.lemonde.
fr/2013/03/22/levinas-butler-eric-fassin-du-bon-
usage-des-guillemets/>.
95. Potser perqu es va adonar que havia provocat una
mica ms del compte amb la seva notcia, al cap
duns dies Bernat Puigtobella va treure la meva foto
de Som antisemites els catalans? i la va canviar
per la fotografia de lentrada del camp dextermini
dAuschwitz. La substituci t el seu qu.
 93
96. Enric Casasses, Balada nova de lhaver fet marso, 109. El pitjor dels insults, Escriure desprs, pp. 48 i ss.
Bes nagana, pp. 162 i ss. 110. A Paraules en llibertat, Simona krabec posa de
97. Crtica i cultura en el sistema literari catal actual, manifest i tamb analitza labs de la comparaci
art. cit. en Miquel Bau; vegeu Escriure desprs, p.262.
98. A Blanca Llum Vidal, el seu posicionament en aquest 111. Heus aqu una altra dada rocambolesca que se suma
afer, li ha suposat convertir-se, ella tamb, en el a aquesta histria: Agust Colomines, esverat
blanc duna broma de mal gust, en veure com per la seva aparici en el web de Mozaika (citat
el seu llibre Homes i ocells esdevenia Docells i concretament en una nota redactada per Vctor
llops, de la m del crtic Carles Cabrera quan Sorenssen, que introdueix el meu text Defe-
aquest ressenyava la darrera novella de Guillem rncia i repetici, i en qu es fa ress de tota la
Frontera, tamb publicada per Club Editor. I s polmica desprs dhaver llegir Escriure desprs),
que no saben argumentar ni raonar, i per aix va aconseguir que Mozaika lincorpors en el
han dactuar tal com actuen. Ni tan sols no els seu darrer nmero en paper, en lapartat den-
serveix de res haver llegit. Cabrera, a ms de ser trevistes, tot aprofitant la desorientaci de Carles
el director de la revista Lluc, ara dirigeix una Basteiro-Bertol, un dels artfexs de la revista.
collecci Teatre a Lleonard Muntaner Editor. Lobjectiu s poder demostrar a tot preu que ell
99. Hannah Arendt, Ceterum Censeo... (26. Dezem- no s antisemita. Una curiosa forma desmenar-se
ber 1941), Vor Antisemitismus ist man nur auf des del protagonisme.
dem Monde sicher, p.30. 112. Judith Butler, Responder al censor, Lenguaje, poder
100. Vers la cohabitation, p. 28. e identidad, p. 219.
101. Hannah Arendt, Ceterum Censeo..., Vor Antise- 113. Bernat Puigtobella, Tens veu i has de parlar, a
mitismus ist man nur auf dem Monde sicher, p. 35. Nvol: <http://www.nuvol.com/opinio/tens-
102. Per si encara hi ha algun dubte, cito aquesta nota del veu-i-has-de-parlar>.
diari Ara (5 mar 2013): Estrasburg, en canvi, 114. Merc Picornell, Dacadmics i distincions. Estudis
no dna la ra al demandant [Pedro Varela] en la literaris i dinmiques de canonicitat, a El cnon
seva queixa per la vulneraci dels seus drets a la literari i la transmissi de la tradici, revista Cul-
llibertat de conscincia i dexpressi, que Varela tura, nm. 6, pp. 198-22. Vegeu tamb lanlisi
havia recorregut sense xit davant del Tribunal que en faig a Escriure desprs, pp. 350 i ss.
Constitucional.
103. A La vie, la mort, ltat. Le dbat biothique (2009),
Ruwen Ogien proposa la mxima neutralitat ti-
ca de lEstat (s a dir, el mnim intervencionisme)
per tal de preservar i garantir la seva diversitat.
104. Vegeu el prleg de Javier Sez i Beatriz Preciado, els
traductors, a Lenguaje, poder e identidad, p. 12.
105. Ibdem, p. 168.
106. La meva formulaci s la segent: lEstat produeix el
llenguatge de lodi, pel fet de situar-lo i definir-lo;
ibdem, p. 134.
107. Ibdem, p. 131.
108. Si llegim el seu blog, ens adonem que hi ha una
mena de marica que se li fa insuportable. Per
tant, el que cal pensar s per qu aquesta franca
repulsi es barreja duna manera tan natural amb
el seu objecte del desig (la dona), convertida, al
seu torn, en els tristos forats que Abel Cutillas
es veu obligat a follar. Hi ha una convergncia
manifesta entre aquests dos personatges: aquesta
barreja de fstic i datracci, en una rara conju-
minaci. Cal fer-ne una diagnosi? No sn potser
dos casos de manual?
94
De la crtica vertiginosa
U n llibre es pot llegir de moltes mane
res. Ara ha aparegut un crtic que nha aga-
fat un de collectiu, compost per una srie
de textos de diferents autors i, tractant-lo
com si lhagus escrit un sol individu, ha
intentat sistematitzar-ne els continguts en
una esforada per no dir forosa barre-
jadissa, per tal de retreuren tot seguit les
contradiccions del conjunt (o sigui, dels
diferents punts de vista). No deixa de ser
una aportaci a una mena de crtica relati-
vament indita.
Escriure desprs s un bon llibre, fins i
tot excepcional, o no tant, o potser molt
dolent tot ell, aix ho dir cada lector que
lhagi llegit de veritat, per ning no podr
negar que t les pgines que t, exactament
430, o que ha estat escrit per un nombre
determinat de persones, una vintena, ca-
dascuna autora del seu propi text. Posats a
entrar en ms detalls externs, i una crtica
mnimament informada no deixar de
fer-ho, es pot afegir que aquests autors
sn de variades procedncies (uns quants
francesos, un francoalemany, una italiana,
una eslovena, una israeliana i uns quants
catalans), que pensen i que poden escriure
en diferents llenges (en el llibre, han estat
Antoni Mora s un dels autors del llibre Escriure desprs.
Antoni Mora
traduts del francs la major part de textos
que originalment no estaven escrits en ca-
tal), de diferents edats (diria a ull que van
des duns que ronden la trentena a daltres
que ja han entrat en la vuitantena), tots ells
intellectuals (aclareixo de seguida aques-
tes cometes de llepafils), que es dediquen a
les feines i disciplines ms variades (no tots
treballen a lacadmia).
Una crtica literria pot ser tan drstica
i tan negativa com vulgui i pugui qui
lescriu, per no acabar de ser ni una cosa
ni laltra si no respon davant del lector per
all que realment s el llibre de referncia,
abans de saltar a fer-ne les valoracions que
cregui convenients. Jordi Marrugat comen-
a la seva amb una retrica del tot inflada,
dient que es disposa a criticar un llibre que
es desqualifica tot sol (cosa que, de creure-la
de veritat, li hauria estalviat descriure una
rplica de 27 pgines), i malgrat que dna
la dada que es tracta duna obra sorgida
duna polmica produda en dos diaris ca
talans, en canvi amaga deliberadament el fet
que el mateix llibre recull en una primera
part els textos daquesta polmica. s a dir,
tots els textos precedents hi han estat in-
corporats, tret dels dun dels polemistes,
Agust Colomines, que ho va impedir ex
pressament, i per aix sindiquen en el lloc
corresponent del llibre les adreces web on
poden ser consultats. Marrugat no ho diu,

i falseja les dades que ofereix ell mateix
quan a la primera nota a peu de pgina del
seu text escriu que el llibre cont articles
de..., escamotejant-hi el nom dAbel Cu-
tillas, lautor de laforisme que encengu
tot lafer i dun text de contestaci als seus
crtics, publicat a lAvui i recollit, com dic,
a Escriure desprs. Val a dir que Cutillas, en
permetre la inclusi del seu text, ha estat
molt ms conseqent en exercir dintel
lectual que no pas Colomines, que sembla
que sha acovardit de veure el gruix que ha
anat prenent un debat en qu havia entrat
per fer el manefla i nha sortit tan escaldat
que ara en voldria esborrar totes les petges.
Aquesta manera docultar les dades ms
objectives posa en evidncia que Marrugat
ha escrit el seu article crtic amb la ferma
intenci de no deixar-hi res dempeus, enca-
ra que sigui a costa de fer un poti-poti amb
els molt diferents textos que componen el
llibre. Aix el du a mostrar uns tics retrics
que emprats una vegada poden resultar
un indici dinexactitud, per que repetits
ja denoten una rotunda falsedat. Ns un
cas exagerat quan assegura que els autors
del llibre Escriure desprs es presenten ells
mateixos com a intellectuals. Ho escriu
aix, entre cometes. Introdueix la qesti, es
veu que per a ell molt important, daquesta
manera: El llibre fa referncia complaguda
als seus autors com a intellectuals (...).
Ells mateixos satorguen la categoria i, amb
aquesta, el dret exclusiu de parlar en nom
dels morts, ltica i la justcia universal
(103).1 La veritat s que ells mateixos, els
autors, no satorguen enlloc aquesta catego-
ria dintellectuals, ni cap altra, i menys per
parlar en nom de ning ni amb la pomposa
xerrameca que pretn el crtic. Per aix
Marrugat noms pot remetre una vegada
a una sola pgina del llibre on sha emprat
95
aquesta denominaci aplicada als seus au-
tors, per part de qui coordina lobra i dit
en primera persona: vaig proposar a uns
quants intellectuals....2 Per el crtic va re-
petint al llarg del seu text, a la manera duna
mofa, que els autors es fan lintellectual
(104), es presenten com a intellectuals
(110), sautoconsideren intellectuals
(112), etc., sempre entre unes cometes ad-
vertidores de qui sap qu. Altrament, tamb
caldria veure quin s el problema, ja que
tots els autors del llibre, pel fet descriure-
hi, exerceixen dintellectuals, i han criticat
al seu torn tant Cutillas com Colomines
per haver-los reconegut, precisament, en
qualitat dintellectuals, sense cometes, com
Marrugat mateix tamb nexerceix en fer la
seva crtica a Els Marges. Un intellectual no
s res de laltre mn.
Tamb clama pel context fins a pressu
posar que tot el llibre s un exercici de des-
contextualitzaci. Aix, retreu que algun
autor reconegui no tenir especials coneixe-
ments de la cultura catalana tot i que del
que es parla s dun aforisme burleta sobre
Auschwitz, per menysprea aquells altres
que no fan altra cosa que contextualitzar
laforisme i els qui labonen. Llavors el crtic
es queixa que es facin generalitzacions, per
b que ell mateix es dedica a agafar passatges
dels diferents textos que configuren el llibre,
connectant-los de vegades amb raonaments
que no tenen gaire a veure amb el que shi
diu. Descontextualitzar i generalitzar s,
en realitat, una cosa que Jordi Marrugat
fa constantment en la seva crtica. No sen
pot estar.
Descontextualitza quan cita unes pa-
raules dalgun lloc del llibre per demostrar
que amb elles sacusa indiscriminadament
certs collectius, per ho fa amb tanta poca
atenci que les expressions citades, suposa-
96
dament generalitzadores sobre el feixisme
que sapropa i sobre el crim futur, en
lindret exacte del llibre on sn emprades
es refereixen a uns autors i a uns textos
molt concrets: luna a Cutillas i laltra a
Colomines i, finalment, de nou a Cutillas.3
Tamb pontifica que no es pot unifi-
car tota una instituci i tot un collectiu
a partir del que diu o fa algun dels seus
membres (99-100). I aix per sostenir
que en el llibre es parla insistentment de
la universitat catalana. Si es comproven els
onze textos als quals es remet, indicant-ne
el nmero de pgina, i que se suposa que
demostren que tot el llibre i insistent-
ment es posiciona contra la universitat
catalana, el lector objectiu es trobar que
en realitat noms corresponen als textos
de dos autors, els dos nics que realment
parlen de la universitat en tot el llibre (en
concret, Arnau Pons i Josep M. Llur). No
sembla que un llibre compost de diferents
textos escrits per una vintena dautors pugui
caracteritzar-se pel que noms diuen i te-
matitzen dos dells. Per a sobre resulta que
un daquests dos autors, Llur en concret,
en una daquestes pgines a les quals sha
rems Marrugat, contesta per endavant a un
generalitzador com aquest (hi ha arquetips
que sn aix de previsibles) i escriu unes pa-
raules aclaridores que el desmenteixen i que
potser el crtic va passar per alt, en la seva
lectura velo. Escriu Llur: Cal dir, per,
que aquestes esferes institucionals [acaba
desmentar la universitat entre elles] no
sn tan compactes com el meu comentari
pot donar a entendre. Aquestes paraules
inicien una llarga nota a peu de pgina que
matisa molt tot all que se li escapa al crtic
abassegador.4 Se li hauria de dir, al crtic que
pretn fer una crtica demolidora, que tam-
b cal llegir aquestes notes a peu de pgina
i que van en una lletra ms menuda. En fi,
demolidor o no, per criticar un llibre sha
de llegir sencer i segons all que shi diu.
El cas s que la hiprbole s un recurs
insistent de la manera com ha estat enfo
cada aquesta crtica, ja des del seu ttol cri-
daner. Destacar-ne algunes, encara que no-
ms siguin les ms grinyolants, comporta
el risc dacabar per reproduir el text sencer,
de tan farcit que nest. Diu coses com que
el llibre intenta crear un estat dopini
general contra uns determinats collectius
catalans per tal que siguin exclosos de la
societat (97); o que els seus autors donen
suport a lodi i es presenten com a vcti-
mes innocents i defensores de ltica i de
la justcia (97). Pretn que amb el llibre
sha creat duna manera artificial tot un
corrent dopini (111), i que lnic que
pot provocar, diu al final, s atiar lodi i la
divisi i (e)ngegar una cacera de bruixes
imparable i fratricida (118). Sn moltes
coses, expressions que pretenen ser molt
gruixudes, en una escalada de grandilo-
qncies desproporcionades i inapellables
que no permeten ni el desmentit, tot just el
silenci bocabadat, o el riure sec i congelat,
davant de tanta vacutat i tanta afectaci.
Tot sovint sembla endut per la pressa,
de manera que arriba a confondre coses
molt elementals, si s que les havia distingit
mai. s el cas de la referncia al codi penal,
feta en algun dels textos del llibre, i que el
crtic confon amb el codi civil. La primera
vegada es pot atribuir a una badada, tot i
que parla expressament de la interpretaci
abusiva i legalment no vlida del codi civil
que es fa segons ell en algun text del llibre
(104). Per la segona, unes pgines ms
avall, ja permet de veure que senzillament
no arriba a distingir qu s civil i qu penal.
I aix malgrat que aquesta segona vegada

comenta unes paraules dArnau Pons, que
esmenta i cita inequvocament el codi pe-
nal vigent, paraules que sn citades al seu
torn per Marrugat i comentades tot seguit,
per llavors per dir que Pons branda el
codi civil (115). Ben mirat, que en el seu
confs pesquis sintercanvin tan fcilment
els mbits civil i penal em sembla ben expli-
cable, ja que, per molt gesticuladorament
constructiu que pretengui ser amb la crtica,
resulta que sesllavissa contnuament cap
a la censura i la repressi, s a dir, resulta
ser no gens cvic i molt insistentment
penalitzador. Tamb s veritat que quan
intenta forar un to edificant li surt una
vena ben figaflor, per exemple quan declara
aparatosament considerar-se del mateix
bndol dels autors del llibre i dels que hi
sn criticats, que s, al cap i a la fi, el de tots
els altres catalans i ssers humans (111), o
quan deixa anar una proclama a la manera
de gran final, que li fa dir que ell malda per
intervenir en la construcci de la cultura
catalana i, per tant, europea i humana, i
aix acaba el text, amb una caiguda rpida
de tel (118). I s que lhiperblic Marrugat
desentona fins i tot quan es posa tou.
Don surt una crtica com aquesta, tan
desequilibrada, tan desinformada i desin
formadora dall que critica? s duna f-
ria tan exagerada, tan pretesament absoluta
i total, que demana buscar alguna moti-
vaci externa. I, de fet, aquesta crtica es
deixa anar tan sovint en el seu propi verti-
gen dexclamacions i de desqualificacions
que en un moment donat, si sem permet
parafrasejar una memorable escena duna
comdia de Joan Oliver, el seu autor sembla
congestionar-se, senravenxina, sen surt del
paper i acaba essent no el crtic que escriu
lenfurismat article contra el llibre Escriure
desprs, sin el portaveu de la revista Els
97
Marges, greument atacada diu en aquest
llibre.5 I s que Marrugat, tan capficat a
desemmascarar suposades estigmatitzacions
de collectius sencers en aquell llibre, de cop
en denuncia una despecfica contra les-
mentada revista. Aqu s que, per una ve
gada, deixa de generalitzar, ja que en el
conjunt del llibre ning ms no shi refereix,
i enfoca una contestaci a un autor concret,
Arnau Pons. Per tan aviat ho comena a
fer perd les maneres (les estilstiques, si ms
no) i es posa a parlar en primera persona
del plural (preguntem, afirmem, sens
acusa, no hem dit, digussim...). Fa un
estrany efecte de ventrilquia que invita a
sospitar que larticle sencer s una contes-
taci enrevenxinada i congestionada co-
mandada per la mateixa revista. Li dedica
estratgicament les cinc ltimes pgines
del seu article, just abans del colof final
(113-118), per demostrar all que no havia
estat en qesti en cap moment: que no s
una revista sectria i racista. Per s Mar-
rugat qui embolica la troca: agafa la famosa
citaci de Hegel, que articulava leditorial
dEls Marges que havia citat Arnau Pons, i
a base de simplificar-la rebaixa el sentit de
leditorial mateix al conservadorisme ms
primari i tosc.
Per seria una distorsi massa gran
deduir que la crtica noms s una reacci
per lhonor ultratjat de la revista. Per aix
crec que cal buscar ms elements externs
de la crtica per explicar-la. Perqu potser
se li entravess aquest llibre en concret,
sn coses que passen, i en altres ocasions
ha pogut ser el crtic ms lcid, equnime
i desenfadat del mn. Shauria de veure, a fi
de contrastar aix que assegura de la funci
de la crtica literria, que ha de suposar,
realment i sens dubte, llegir argumenta-
dament i comprensiva (110). Sens dubte.
98
UNA MENA DE CRTICA
De fet, Marrugat ha publicat fa poc, a la
premsa diria, un article dedicat a la crtica
literria. La defensa com a creaci, cosa que
no s duna gran originalitat, per que no
molesta. En dissenya un ideal en quatre
trets: Crtica s comprensi, s un dileg em refereixo s la vulgata postmoderna
basat en la reflexi i largumentaci, s
coneixement, s autocrtica.6 Desprs
de conixer la crtica que ha fet dEscriure
desprs, tot aix sona a flors i violes. No s
el tipus de text que buscava, ja que es tracta
dun mer autoafalac, per no mha costat
trobar-ne un altre amb ms continguts, ja
que est publicat en aquesta mateixa revista
on escric ara. El ttol s prometedor Cr-
tica i cultura en el sistema literari catal ac-
tual i de seguida veig que fa una proposta
terica de com entn la crtica i ja la posa
en prctica en el mateix article.7 Hi afegeixo
dues crtiques ms, aquestes dedicades a fer
la recensi de dos llibres en concret.8 Em
sembla que amb aix ja tinc elements per
formar-me una idea ms exacta del crtic,
i deixo una estona entre parntesi les seves
notes al marge sobre Escriure desprs.
Resulta que Jordi Marrugat s, per de-
claraci prpia, un postmodernista. Per
qu pot ser, avui, un postmodernista? El fet
s que als tres textos en els quals em centro
ara, publicats entre 2009 i 2011, insisteix
molt a criticar una muni descriptors i de
crtics catalans que encara no shan assaben-
tat que vivim en plena postmodernitat, si s
que no els desemmascara directament com
a antipostmoderns.
No s qui ms pot dir-se avui postmo-
dernista. s cert que Michel Maffesoli ha
tret no fa gaire un llibre amb aquesta eti-
queta en el ttol, per jo no li ho tindria en
compte. I Fredric Jameson no nha deixat
de parlar mai, dacord, per sempre per
referir-se a la cultura que correspon al capi-
talisme en avanat estat de descomposici.
ltimament s una etiqueta que es troba en
la crtica de cuina. Desprs ja ve Marrugat.
La base terica que exhibeix i repeteix dun
text a laltre almenys en aquests a qu ara
que va fer el seu soroll al llarg dels anys vui-
tanta, ms al principi que al final, del se-
gle passat. Marrugat cita i fa seus tots els
clixs dels lectors ms saltimbanquis i ms
saltataulells que llavors va tenir el fams i
senzillet informe de Lyotard (1979), tot
ignorant completament que el filsof sen
va desdir de seguida tant com va poder, de
manera que va aplegar una srie dinterven-
cions posteriors conferncies i articles en
un llibre que ja en el ttol pretenia ser ins-
tructiu per a tots els Marrugats que prolife-
raven aleshores i tamb per evitar ladhesi
dalgun despistat de darrera hora, molts
anys ms tard cosa que evidentment no
ha pogut ser: La postmodernitat explicada
als infants (1986).9
Prop de trenta anys desprs apareix,
doncs, Marrugat, encara amb aquella mur-
ga, i diu que sha de ser postmodern, si no
es vol estar fora del temps actual (modern?).
I ho fa amb aquell to seu: sec i agre, im-
peratiu i de vegades ampullosament con-
descendent. De passada, mostra la manera
com maneja les fonts textuals. Dentrada,
a Lyotard el fa servir daquesta manera es
capada que dic, i no sest desmentar tot
seguit Habermas, com si tots dos filsofs es-
tiguessin en una mateixa lnia sobre aquesta
qesti (o alguna altra). De fonts, en larti-
cle publicat a LEspill, en cont una quan
titat inusitada: ms i ms referncies bibli-
ogrfiques sense control, sense estar-sen
de citar les frases ms comunes i repetides,

per escolarment documentades, com si
fos el primer a fer-ho. Valgui lexemple
de la tesi de Marx sobre la interpretaci/
transformaci del mn per part dels filsofs,
que encara ha de crrer a dir don lha treta
per resulta que remet a una mera antolo-
gia de textos i a sobre en angls. I hi ha notes
amb remissions bibliogrfiques que sembla
que reparteixi a latzar. Aix sexplica que per
desacreditar ledici recent dun diccionari
(el nou Diccionari de la literatura catalana,
dirigit per lex Broch, el 2008) es despatxi
amb una frivolitat molt considerable: que
lequivalent postmodern de lEncyclopdie
s un buscador dInternet. Per ja s aix,
perqu aquesta s la font principal del crtic
que bo i convertint la postmodernitat en
un dogma dobligat compliment ha fet una
rotunda declaraci danacronisme.10
Potser per contrarestar aquesta manca
tan rotunda de criteri, que frega lanalfabe-
tisme, fa la curiosa cabriola dassegurar que
el seu pensament crtic es basa en Des-
cartes i Kant, i fins i tot en fa unes explica-
cions tot escolars que no exclouen les cites
literals.11 Per quan passa a la prctica fa
tota una altra cosa: pretn retreure duna
manera sistemtica la ignorncia dels altres,
i ho fa insultant duna manera continuada
molts escriptors i crtics. Del director del
diccionari que acabo desmentar assegura,
entre altres coses, que no ha renovat mai
els seus coneixements (Els Marges, 2009,
114). De Bru de Sala, nassenyala el seu
problema bsic de coneixements cultu-
rals (LEspill, 31), i en una mateixa pgina
el desqualifica com a irresponsable (els
discursos irresponsables com el que exem-
plifica Xavier Bru de Sala). Alguns cops,
sembla que per fer via, reuneix una colla de
noms Enric Casasses, David Castillo, Sergi
Pmies, Joan Margarit i molts altres escrip-
99
tors i els denigra en grup: han fet gala no
noms duna incapacitat crtica, sin de la
ms lamentable i en alguns casos nociva
incultura (LEspill, 39). I no li importa
ser redundant tant com sigui possible: de
Margarit diu que intenta justificar la seva
posici potica en funci dun discurs crtic
basat, tanmateix, en la incultura i el desco-
neixement (LEspill, 39-40), i que parla de
les avantguardes amb una deformaci fruit
de la incultura (id., 40). O es refereix dues
vegades al poeta, en la mateixa pgina, in-
sistint en la seva incapacitat comprensiva
(id., 41). I qualsevol altre escriptor, el tracta
de pedant, dirresponsable o afirma que t
una irrefrenable voluntat de fer-se veure.
De tot aix, en diu crtica personalis
ta. Per no cal pensar en Mounier ni en
Maritain. El fet s que es refereix al perso-
nalisme en tant que crtica a les persones
ho diu obertament. Tant li fa que shagi
apuntat a la mort de lautor de Barthes
(escolarment citat i situat al lloc que li
pertoca, LEspill, p. 47, i tamb nota 73 de
la p. 57, que remet, amb una impostada
erudici, a un volum concret de les uvres
compltes de lescriptor). Aquest autodeno-
minat postmodernista que fa una crtica a
cpia dinsults i de desqualificacions, diu
que (l)a crtica a les persones sha de fer
amb respecte envers aquestes, i assegura
que ho fa amb lobjectiu desmenar els er-
rors dels altres (article dEls Marges, 2009,
p. 100). Ni ms ni menys.
Amb Joan Margarit, shi recrea duna
manera tan obsessiva que acaba per fer-se
estranya. No noms linsulta, sin que ms
dun cop estraf manipula i exagera
qualsevol comentari seu per fer-ne extra-
polacions que arriben a ser grotesques.
Per exemple, quan el poeta havia parlat
negativament del sucidi de certs escriptors,
100
el critica per frivolitzar amb una cosa tan
seriosa com s la mort de persones (id. 41).
I arriba a perdre tant loremus que acusa el
poeta dadoptar una retrica clssicament
feixista (id. 42).12 De Joan Margarit, sen
podran dir moltes coses i es podran criticar
els seus llibres un a un amb el criteri que
sigui, que nhi ha molts, per sostenir que
el poeta tingui a veure alguna cosa amb el
feixisme s, es miri com es miri, un disbarat
dunes proporcions molt grans. s, de fet,
una manera no noms de demostrar que
pretn desacreditar com sigui el poeta, sin
tamb que no ha ents qu s el feixisme, i
aix pot trobar-se amb un aforisme antise-
mita i no adonar-se que ns del tot.
En qualsevol cas, constato que la pre-
cipitaci vertiginosa de la prctica acrtica
de Marrugat no s una cosa fortuta que li
va passar noms amb Escriure desprs. Ell
es planta davant dun text per crivellar-lo,
per no el veu, perqu llegeix sense real-
ment llegir.13
PARAULES, PARAULES, PARAULES
Marrugat no deixa de tenir tota la ra quan
afirma la importncia que t la crtica lite-
rria, ms enll de la que es fa en els diaris,
avui tan minsa, perqu s molt probable
que una determinada obra acabi tenint en
la ressenya que en faci un especialista en una
revista especialitzada el seu nic estudi inte-
ressant.14 Per aix la tasca del crtic literari
ha de tenir una major responsabilitat. Per
com que sembla que qualsevol pot fer una
crtica literria, un llibre pot tenir la mala
sort que lnica recensi que sen publiqui
en una revista especialitzada vingui dun
baliga-balaga, mogut per quatre consignes
que li han estat assenyalades, i que ell orienta
amb els seus petits prejudicis i una singular
capacitat per perdre el mn de vista, fent
duna acumulaci de malpensades una com-
pacta manera de pensar malament. Seria una
llstima que el Diccionari de la literatura
catalana o La literatura catalana en la crulla,
per esmentar els altres dos llibres que han
caigut en unes mans crtiques tan ineptes,
no hagin tingut cap altra ressenya crtica. I
compte, que si el crtic arrogant sassabenta
que alg nha fet una de positiva, ell mateix
ja sencarregar de desqualificar-la. Perqu
ell no noms es proposa demolir integral-
ment un llibre, sin que tamb ho pretn fer
de totes les crtiques positives que se nhagin
pogut fer. Aix explica que en la seva crtica
dEscriure desprs shagi mostrat molest per
lxit relatiu que ha tingut el llibre, cosa
que atribueix a les males condicions en qu
es troba avui dia la crtica. Dacord amb
aix, Marrugat no deixa de dedicar una
part del seu article a malparlar daquestes
altres crtiques. s ms, assegura que sha
vist forat a escriure la seva crtica per
desmentir les que el precedeixen, vist que
han estat fetes a partir de boiroses vaguetats
genriques i mai de lluminosos raonaments
concrets (92). I quan es troba amb una
crtica basada en raonaments tan concrets
i lluminosos com aquell que ha dit que s
trist que lholocaust shagi convertit en una
especialitat de dones i mariques,15 ell no ho
desmenteix pas, perqu li sembla concret
i llumins considerar com a insult no ja
marica, cosa que sentn en una tpica
mentalitat de reprimit sexual, sin dona.
Raonaments concrets i lluminosos caldria
repetir-ho infinitament que ell assumeix i
copia amb obedincia, tot i que puntualitza
que aquest llenguatge li sembla certament,
desencertat (no pas el raonament, doncs,
que el veu ben concret i llumins).
 101
De fet, la conjuminaci dona/marica li fet histric al qual fa referncia la va afectar
ha servit, a Marrugat, per fer uns quants profundament (98-99). s aix de simple:
pargrafs ms amunt una curiosa sortida Idith Zertal ha llegit com una declaraci
de larmari, duna manera ms aviat la- poltica all que es presentava com a lite-
mentable. Havent remarcat que Simona ratura. Al lector noms li falta concloure:
krabec, autora del llibre, s assegura perqu s jueva. Com si laforisme no po-
eslovena i heterosexual, se li acudeix gus molestar-me profundament a mi, que
de treure profit daquestes dues identitats no ho sc. Quin valor tenen les paraules,
amb lobjectiu de blasmar-la (simplement per a aquest crtic literari, i quin concepte
perqu krabec ha fet mans i mnigues per de la literatura t? Noms paraules.
defensar un llibre antiracista),16 i per aix Al principi del text, Marrugat ja ha
recorre a la inversi dun doble greuge com- deixat proclamat val a dir que en un signi-
paratiu que, hipotticament, se li hauria ficatiu to de disculpa que Cutillas ha escrit
pogut fer a ell en tant que crtic marginat uns aforismes lingstics i culturals (94).
pel fet de ser catal i homosexual (108). Aqu ja es pot deduir quin s el concepte de
Perqu si el llenguatge del periodista sexista literatura daquest crtic literari: un munt
(o potser sexleg) Enric Vila s certament, de paraules sense vincles. I queda clar que
desencertat, de seguida Marrugat ho apro- ni tan sols ha acabat de capir el sentit del
fita per fer una nova inversi i concloure llibre de Cutillas. Perqu tots els aforismes
que ning no pot negar que aquestes sn lingstics i culturals. Amb aix no
paraules no haurien estat escrites si abans ha dit absolutament res. Per a Cutillas, per
Escriure desprs no nhagus abusat (112). criticar-lo, fins i tot positivament, se lha
Com que les paraules, en el context, noms dentendre, i en rebre el seu llibre sha de
poden ser dona i marica, les busco a Escriure saber veure que en la intenci, en la forma
desprs i comprovo, com era desperar, que i en lestil pertany duna manera molt evi-
no hi han estat escrites ni una sola vegada, dent a una tradici literria prou coneguda
tret dalguns pocs passatges del llibre, i no- descriptura breu: la de sentncies morals i
ms amb la idea devidenciar com presenta poltiques. El crtic ho podria haver aprs en
Cutillas les dones en alguns dels seus aforis- ms dun text dEscriure desprs, on queda
mes (per exemple, en diu el fet dona).17 explicat. Perqu en aquest llibre, malgrat
Paraules. El cas s que quan Marrugat no ser de crtica literria, shi exerceix una
ref el cam de la polmica torna a la posici crtica variadament apamada i rumiada, i
de Colomines: burlar-se dels jueus morts a en diversos dels textos que inclou es fa un
Auschwitz no s racista. Es fa el comprensiu esfor per entendre el llibre que contenia
amb Idith Zertal per la seva condici de aquell aforisme que ha motivat tot lafer. I
jueva: La seva reacci s comprensible i Cutillas, amb elements lingstics i cultu-
prou sensata, i disculpa Cutillas perqu s rals s a dir, amb paraules: amb qu, si
catal i per a ell Holocaust s noms una no?, escriu els seus textos per plantar-se
paraula, sense adonar-se que ell mateix ja amb la seva moral i la seva poltica. I a
comena a relliscar en el fang del racisme. partir daqu el lector que realment llegeixi
En canvi, per a Zertal aquesta paraula t el llibre, el valorar, el jutjar i es plantar
un contingut emocional durssim, ja que el al seu torn davant de les idees que cont.
102
La paraula Holocaust i parlant de parau-
les, aquesta ns una no poc problemtica,
emprada i repetida duna manera del tot
irreflexiva no s mai noms una paraula.
Cutillas sap molt b de qu parla quan
empra aquesta paraula (i qualsevol altra)
i sap com fer-la anar. Si desprs surt per
dir que ell noms es dedica a provocar, es
mant fidel amb una part daquella tradici
descriptura breu que dic, feta a base de
sentncies i fletxes (com deia un dels seus
evidents models) que volen dir i provocar
coses, a partir duna srie de paraules acu-
radament escollides.
El racisme es practica de moltes mane-
res, i la majoria de vegades per mitj noms
de paraules tot i que tamb hi ha una
slida tradici dagressions principalment
fsiques, per fins i tot aquestes no van sin
precedides de les verbals.
No resulta fcil parlar de racisme sen-
se que de seguida et surti alguna veu dis-
cordant amb to autosuficient, dun supo
sat estar de tornada de moltes coses, acu-
sant-te de practicar la correcci poltica.
La incorrecci poltica, en canvi, t el seu
prestigi, tot i que noms ns el revers irre
flexiu que salta automticament, amb un
ensurt previsible. s una vella histria: el
pensament de la diferncia, que tingu
tota una embranzida alliberadora, unes
dcades enrere, sha anat pervertint amb el
discurs dels diferents, units interiorment
igualats per la seva condici dagreujats. I
la diferncia, dgil i desafiadora, ha passat
a ser domesticada i homologada, avorrida
i engarrotada, i ben prpia daquest mn
conformista, quan no directament conser-
vador, que domina en tots els mbits. Ha
estat un procs de successius capgiraments.
Simples tombarelles. Ja no hi ha discursos
de laltre per atendre, tot sn paraules pa-
raules, paraules... sense cap valor. Insults
sense continguts (per qualsevol lingista ja
diu que un insult no s una predicaci cons-
tatativa): el pobre reprimit sexual que espe-
ra que amb les seves paraules noms shauria
de sentir insultat aquell que sho me-
reix (dacord amb les seves especulacions),
en qualificar de dones i mariques els au
tors dun llibre que li molesta tant, si penss
noms un segon en all que ha dit, amb
aquests dos insults conjugats, sadonaria
que simplement ha destapat davant tot-
hom la seva trista cohibici sexual, a ms
dels seus fantasmes ms ntims. Per a ell,
antisemita, o semita, tamb sn paraules,
noms paraules, de manera que les intueix
com a insults i aix les torna, perqu es
creu que serveixen com a bufetades. Per
a ell, Antisemita, tu equival a lescolar
marica lltim!.
Marrugat ha aprs aquesta barroera
lli al peu de la lletra: com si hagus rebut
unes instruccions molt precises daquest
llibre no nha de quedar res dempeus, i
com que les paraules no valen res (noms
sn literatura), practica de qualsevol
manera un sistemtic Antisemita, tu.
Amb laforisme-burla dAuschwitz, fa com
Colomines, cita el text, el copia obedient,
sense entrar en el seu contingut (meres
paraules). En distreu la qesti, la reenfo-
ca envers aquell que shi ha posicionat en
contra i dispara. No li costa gens, perqu
noms se serveix de paraules que per a ell
no volen dir res al cap i a la fi, coses de
jueus, i ho adoba amb aquella expressi
tan fava, i tan impostada, del contingut
emocional durssim. La seva aportaci
a lhermenutica s interessant: ensenya
com es pot llegir un text sense realment
llegir-lo. Ja ho he assenyalat dun altre escrit
seu: sembla no saber el significat real de la

paraula feixista, per com que ha vist que t
una gran eficcia desqualificadora, laplica
a Joan Margarit sense ms ni ms. El fet s
que no coneix el sentit de feixista i no coneix
tampoc el sentit de penal.
Colomines havia dit, respecte de Cu-
tillas, els asseguro que no s cap feixista
ni antisemita18 (servint-se de la senzilla i
tan practicada retrica del mentider: els
asseguro que a lIraq hi ha armes de des-
trucci en massa). Marrugat prefereix
protestar: demana proves que demostrin
que el text s antisemita (dades empriques,
demostracions: aquesta terminologia, que
repeteix molt, ja indica la seva dria pena-
lista inconscient que he dit abans).19 Com
que el contingut del text no importa, i ell
practica una crtica que anomena perso-
nalista, mira de desacreditar els autors,
ja que s lnica cosa que sap fer. Una eti-
queta molt usada per ell s la destranger
(xenos, per si el nostre filleg encara no hi
havia caigut), reprenent all del turista
intellectual de Colomines. No pensa no
podria que la befa feta a lestranger que
tafaneja en afers locals com quan parla
del gran expert en cultura catalana actual
Henri Meschonnic (101)20 basteix molt
pobrament un discurs que en el millor dels
casos s provinci. Noms aix pot dir una
cosa tan estranya com que Escriure desprs
simplement aconsegueix dur a terme una
cacera de bruixes imparable i fratricida.
Fratricida? Si ja fa angnia preguntar
qui sn els germans daquest provinci de
llogarr, resulta del tot esgarrifs posar-se
a imaginar qui en deu ser el pare.
103
1. Com que minteressa fer sovint la cita literal de la
rplica de Marrugat, mhi remeto daquesta ma-
nera en el cos del text, posant entre parntesi el
nmero de la pgina; sempre per a la referncia:
Jordi Marrugat, Cacera de bruixes en la cultura
catalana. Notes al marge dEscriure desprs, Els
Marges, nm.99, hivern 2013, pp. 92-118.
2. Arnau Pons, Cal mirar-se tota aquesta histria
amb una mica de filosofia, introducci a Escriure
desprs, Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner
Editor, 2012, p. 10.
3. Remissions del llibre a les pgines 149 i 156 (per
cert, ambdues pertanyents al mateix text), que
Marrugat fa a la 97 del seu article, indicades com
a exemples de la suposada generalitzaci. s un
de tants casos en qu cita textos literalment, i les
pgines corresponents del llibre, per canviant-ne
el sentit, o labast que t en el seu context.
4. J. M. Llur, Calitja, boira o potser fum, dins
Escriure desprs, ed. cit., p. 179.
5. Vaig citar lescena de Primera representaci en un
article que vaig tenir el gust que sem publiqus a
lesmentada revista: A. Mora, Lany de la mort de
Pere Quart, Els Marges, nm. 81, hivern 2007, p.
69.
6. J. Marrugat, Una defensa de la crtica, El Punt Avui,
21 de juny de 2013.
7. J. Marrugat, Crtica i cultura en el sistema literari
catal actual, LEspill, nm. 38, tardor 2011, pp.
30-58. Per agilitzar les citacions, mhi refereixo en
el cos del text, entre parntesi, indicant el nom de
la revista, lany i el nmero de pgina.
8. J. Marrugat, La literatura catalana entre la crulla i
la postmodernitat: Notes al marge de La literatura
catalana en la crulla (1975-2008), Revista de
Catalunya, nm. 252, juliol-agost 2009, pp. 9-32;
J. Marrugat, Penes destudi perdudes. Notes al
marge del nou Diccionari de la literatura catalana,
Els Marges, nm. 89, tardor 2009, pp. 98-126.
Igualment, com indico a la nota anterior, cito
aquests articles en el cos del text, indicant entre
parntesi el nom de la revista, lany i el nmero de
pgina.
9. Marrugat tamb cita ledici de textos de diversos
autors compilats per Hal Foster, La posmodernidad,
en ledici espanyola de 1985, i no diu, segurament
perqu tampoc no ho sap, que no gaire anys ms
tard, si el mateix Foster tornava a letiqueta, era per
preguntar-se, en un text molt conegut, I qu sen
fu, de la postmodernitat? (1996).
104
10. Per estalviar-se de dir coses com ara que el terme
postmodernitat s avui tan necessari i interna-
cionalment consensuat (Revista de Catalunya,
127), Marrugat es podria haver llegit un text molt
ajustat sobre qu va ser la postmodernitat, que
est incls en un llibre del qual, curiosament, ell
mateix ns coeditor. Segurament no sel degu
llegir o, com ha passat amb Escriure desprs, ho fu
de qualsevol manera. Em refereixo al text de Vctor
Martnez-Gil, Els escriptors com a intellectuals
postmoderns, dins R. Panyella i J. Marrugat (eds.),
Lescriptor i la seva imatge, Barcelona, LAven,
2006, pp. 299-322. Si Marrugat no ha llegit o
no ho ha fet amb profit textos que tericament
ell mateix ha editat, potser tampoc no sha adonat
de lequilibrada interpretaci que tamb ha fet
Martnez-Gil de la postmodernitat en lobra de
Quim Monz, en un text publicat en un llibre en
qu igualment hi ha una collaboraci de Marrugat:
V. Martnez-Gil, Benzina de Quim Monz o el
temps trgic de la modernitat, dins R. Panyella
(ed.), Concepcions i discursos sobre la modernitat
en la literatura catalana dels segles xix i xx, Lleida,
Punctum&GELCC, 2010, pp. 261-283. Val a dir
que aquest treball sobre Monz i la postmodernitat
es dna bufetades amb lanlisi que sobre el mateix
escriptor i etiqueta ha fet Marrugat en unes pgines
ditirmbiques i desorbitades, en el ja citat assaig
publicat a LEspill, Crtica i cultura en el sistema
literari catal actual. Perqu cal dir-ho: Marrugat
no t mida quan critica negativament un text o
un autor, per quan afalaga encara pot resultar
tragicmicament pitjor.
11. Tenir Descartes i Kant com a referents majors duna
manera particular dentendre la crtica literria
(article a LEspill, pp. 31-32) pot ser un signe de
genialitat, per desprs shaur de notar el geni.
Amb les explicacions de carquinyoli que fa dels
dos filsofs, que semblen extretes de qualsevol
manual de filosofia densenyament mitj, no en
podia treure cap rendiment. s el mateix que passa
amb la cita de Hegel que vertebrava aquell editorial
de la revista Els Marges al qual ja mhe referit ms
amunt. El maldestre crtic en feia una explicaci i
acaba per aconseguir-ne una lectura grotescament
prehegeliana.
12. Les paraules de Margarit, extretes del prleg al seu
llibre Els primers freds, diuen: un mal poema no s
neutral, sin que contribueix a embrutar, a desor-
denar el mn, igual que un bon poema contribueix
dalguna manera a lordre i a la higiene del mn
(cita de Marrugat, LEspill, 42). Sn unes paraules
fins i tot ingnues, prpies de la visi dun poeta, i
discutibles com les de qualsevol altre, per que no
permeten una interpretaci tan sobredimensiona-
dament grollera. Val la pena citar tot el comentari
de Marrugat, que sesvalota ms i ms, a mesura
que avana: Margarit, suposem que traint-se
inconscientment, adopta una retrica clssicament
feixista i, mal que li pesi, prxima a laspecte
del futurisme que li hem vist criticar: recordeu el
marinetti la guerra, sola higiene del mn: cal
imposar un ordre al mn, sotmetrel a higiene, en
funci, s clar, del propi principi dautoritat ja
que no argumenta mai qu s un mal poema o
un bon poema o un poema que no sentn, i ni
tan sols admet que aquests valors sn relatius. Les
bases sobre les quals aquesta autoritat reposa sn
rebatudes per la simple existncia daltres poemes
daltres esttiques que, com que li fan nosa perqu
el qestionen, Margarit considera que caldria ne-
tejar del mn perqu lembruten. Un cop ms, la
persecuci inquisitorial substitueix el pensament
crtic, la cultura i la intelligncia (ibid.).
13. He de fer avinent, per si alg no ho hagus notat, que
les meves referncies a una crtica vertiginosa no
sn gens alienes a les lcides i minucioses reflexions
i classificacions que ha fet Carlos Pereda en alguns
dels seus llibres, sobretot a Vrtigos argumentales:
una tica de la disputa, Barcelona, Anthropos, 1994.
Per al filsof uruguai-mexic en una anlisi que
val perfectament per descriure les arts i larteria de
Marrugat, qui es deixa arrossegar per un vertigen
argumental acaba endut per un dispositiu de repeti-
ci que tendeix a emprar-se sistemticament per: a)
prolongar la discusin en cierta direccin, y slo en
ella, sin atender argumentos alternativos pertinentes
e ignorando cualquier exploracin; / b) reafirmar
los presupuestos bsicos de la direccin ya tomada,
sin admitir un serio cuestionamiento de ellos; / c)
inmunizarse frente a los ataques no cooperadores
que se introduzcan en la discusin (C. Pereda, op.
cit., pp. 107-108). El mateix filsof s autor dun
assaig que tamb descriu un altre tret que illustra
perfectament la feina del nostre crtic, duna manera
que ja queda clara en el mateix ttol: C. Pereda,
Crtica de la razn arrogante, Mxic, Taurus, 1999.
14. J. Marrugat, Penes destudi perdudes. Notes al marge
del nou Diccionari de la literatura catalana, lloc cit.,
p. 115.
15. Enric Vila, Antisemita, tu, El Punt. Avui, 14 dagost
de 2012.
16. El lector trobar un comentari daquest fet a De-
ferncia i repetici dArnau Pons, dins el catleg

de Francesc Abad, Estratgia de la precarietat
(ACVic / Eumogrfic, 2013), pp.69-78.
17. Un daquests aforismes de Cutillas diu: Obligat a
confondre la prpia parella amb el gnere dona,
i a focalitzar tot all que voldria follar-me en els
seus tristos forats (A. Cutillas, Viure mata, Juneda:
Fonoll, p. 76). Aquesta mena daforismes, o el dona/
marica que he esmentat de la columna periodstica,
fan pensar que la famosa revoluci sexual, al cap
de les dcades, ha quedat indita entre determinats
segments dintellectuals catalans ms recents, que a
certa edat ganpia els surt un perfil sexual reprimit
que fa angnia de llegir. I sobta encara ms de
constatar com lobjecte de la mofa (el marica) i
lobjecte de desig (la dona) es confonen en el mag
del veritable mascle.
18. A. Colomines, Lescala de discriminacions, Avui, 2
setembre 2006.
19. Exemples: acusacions no provades de racisme i
filonazisme (93), acusa de racista sense donar
105
proves (id), com que no shi demostra... (97),
un prejudici que no prova (116). Tamb en un
sentit positiu, quan se laplica a si mateix: proves
no en falten (93). La traca final resulta memorable:
a les ltimes ratlles del seu article, el crtic ja se
sent tranquil Ara que almenys sha comprovat la
falsedat de bona part del que shi afirma, ara que
queda demostrat labisme mistificador que separa
acusacions i acusats i es creu capacitat i autoritzat
per comminar els autors i comentaristes del llibre
a retractar-se ben honestament si s aix com volen
intervenir en la construcci de la cultura catalana
i, per tant, europea i humana (118).
20. Segurament tria Meschonnic perqu havia mort el
2009 i per tant ja no li podia replicar. La brometa
no deixa de tenir el seu to macabre. I ms si tenim
en compte que Meschonnic s lnic autor que va
decidir no entrar en la polmica sin integrar-la en
les seves reflexions sobre la judeofbia (daqu ve
que estigui en un annex final en el llibre).
106
Lafer Heidegger no existeix
D en dun article de Herbert Marcuse,
del 1933, el carcter nazi de la filosofia hei-
deggeriana ha estat objecte de moltssimes
anlisis tan penetrants com intempestives,
i en les quals shi han volgut veure afers
difamatoris. Lobra dEmmanuel Faye,
Heidegger - Lintroduction du nazisme dans
la philosophie, ja en feia el 2005 una sntesi
convincent, que recolzava sobre nous docu-
ments. Amb la publicaci dels Quaderns
negres (Schwarzen Hefte), que contenen el
diari que Heidegger va mantenir entre 1930
i 1970, aquestes anlisis comencen a rebre,
per part del mateix mestre, confirmacions
pstumes per irrefutables, que creen un
fort malestar entre els seus deixebles (cf. ga,
vols. 93 i 94, publicaci el mar del 2014).
Certament, desprs de la guerra, Hei-
degger va reescriure els seus textos menys
equvocs i es va embolcallar amb un cert her-
metisme. La famlia i els seus editors van
prohibir, fins al dia davui, laccs als seus
arxius. Per ell havia planificat abans de la
seua mort la publicaci de les seues Obres
completes tot preparant una radicalitzaci
progressiva. Aparegu aix el 2001 un text
que cridava a lextermini total de lenemic
Franois Rastier s director de recerca al CNRS (Pars).
Franois Rastier
interior. Ara, per tal de cloure lobra, sa
nuncien nou volums que recolliran aquests
Quaderns negres. Els fragments que se
nhan fet pblics el passat desembre del
2013 reprenen en els mateixos termes les
tesis de Hitler i de Rosenberg quant a la
dominaci jueva mundial.
Curiosament, per, leditor dels Qua-
derns negres, Peter Trawny, director
de lInstitut Martin Heidegger, sembla
distanciar-sen quan escriu que aquesta
dominaci s imaginria noms a mitges
(Le Monde, 21 de gener 2014), una manera
discreta dafirmar que almenys s certa a
mitges. Els fragments citats sn antisemites
sense cap mena de dubte, per pel fet de tri-
ar-los com un avanament editorial sembla
que Trawny vulgui fer certes concessions pel
que fa a aquest antisemitisme (aparentment
banalitzat i venial), amb la intenci devitar
afrontar directament la qesti del nazisme.
I tanmateix, larbre antisemita, pot amagar
el bosc nazi?
Paradoxalment, Heidegger sobrepassa
el hitlerisme per la dreta, amb una radica-
litzaci metafsica de lantisemitisme. La
imatge dramatitzada que presenta del mn
contemporani i de la modernitat cientfica i
tcnica est lligada essencialment a la seua
concepci dels jueus i de la dominaci del
judaisme mundial (Weltjudentum). Si

Trawny, en la seua curiosa apologia, no
sest de fer una comparaci entre el que
diu Heidegger i els Protocols dels Savis de
Si, aquesta dominaci ja no samaga dins
la fosca dun complot, sin que es desplega
duna manera ben ostensible en el mateix
progrs tecnocientfic.
Fins ara shavia pogut identificar en les
denncies heideggerianes, com per exemple
de les preses que desfiguren el Rin alemany,
una prolongaci banal del Kulturpessimis-
mus de lpoca bismarckiana, per Hei-
degger encara hi introdueix un mats quan
estableix que la condici del mn modern
s el resultat duna dominaci jueva. Ge-
neralitza daquesta manera la teoria del
mercantilisme, lligat al mn dels negocis,
al commercium (cf. Sein und Zeit, 27).
El mn judatzat es mant en loblit de
lsser, no noms perqu els jueus, aptri-
des i cosmopolites, estan mancats de Dasein
(literalment, sser-aqu), s a dir, no sn
denlloc i resten, doncs, privats de mn
(Weltlos), sin perqu la modernitat s
dominada per la seva facultat de clcul
i el mercadeig, el seu do destacat per la
comptabilitat, la seva tena habilitat de
comptar, el seu clcul buit.1 El tema
medieval de lusurer calculador, absort en
el recompte dels seus denaris de Judes, s
traslladat a les cincies i a les tcniques
contempornies, en la mesura que aquest
mn de clcul pressuposa les matemtiques
i recolza sobre els seus models, i fins i tot es
concreta en la terrorfica tecnocincia ci-
berntica. Daqu que nhi hagi prou amb
lamplificaci extrema dun estereotip dodi
per a condemnar el mn modern i per a
afirmar que la cincia no pensa2 (perqu
lencarnen i tecnologitzen els jueus). La
indiferncia relativa de Heidegger envers
el racisme biolgic t a veure amb aix;
107
la biologia s una cincia tan judatzada
i infectada de racionalitat com les altres.3
El 1949, en la conferncia Das Ge-stell
(el suport, lartefacte) Heidegger suggereix
que, en estendre la seua empremta sobre el
mn, la tecnocincia tamb fou respon-
sable de lextermini. Per els jueus no van
ser morts, la seva desaparici no mereix la
dignitat de la mort. Heidegger va repetint
la pregunta Moren? (Sterben sie?). A ms,
com que romanen en el domini dels ens,
manquen de relaci amb lsser, i per tant
no viuen: sn, dalguna manera, accidents
sense substncia. Per sobretot la tcnica s
responsable de la seua desaparici, i daqu
ve la imatge reiterada de la industrialitzaci
(motorisierte, Fabrikation, cf. ga, 79, p.
27), que satisf el desig heideggeri segons
el qual el judaisme sexclou de si mateix
(en la traducci de Franois Fdier), com
a efecte collateral de la Machenschaft (el
regne de leficincia) de la qual s el res-
ponsable principal.
Poderosssima, la metfora industrial,
repetida dArendt a Agamben, ha retardat
fins i tot la historiografia de lextermini, fins
al punt que durant gaireb mig segle es va
deixar a lombra el que sha anomenat la
Xo a trets de pistola. Tot i ser desagra
dable ja que assassinar no s produir cad-
vers, la metfora ha avalat el tpic segons
el qual la modernitat tecnocientfica fou
responsable de lextermini.4
No hi ha dubte que Heidegger con-
tinua essent celebrat com un pensador
profund de la tcnica, i per aix les re-
ferncies laudatries van sorgint arreu,
en aquest sentit. Per pensar, s potser
condemnar tot abstenint-se de prendre
una distncia crtica? Format en un pe-
rode en qu la filosofia acadmica temia
veures desposseda dels seus objectes per
108
part de les cincies, Heidegger retorna a
les tradicions escolstiques de la histria
de lsser i de la diferncia ontolgica,
per per fer-hi el buit, amb el projecte an-
tihumanista deliminar ltica, lantro-
pologia filosfica, i els objectes de les
cincies socials, com tamb la diversitat
de llenges i cultures (amb lalemany nhi
ha prou per a dir-ho i pensar-ho tot), i,
finalment, les cincies de la natura i de la
vida, aix com evidentment les disciplines
logicoformals. En aquest projecte, els au-
tors jueus, rabs, llatins, cristians (tret del
predicador antisemita Abraham a Sancta
Clara), materialistes, o simplement racio-
nalistes, no hi tenen lloc i sn exclosos del
corpus de lelaboraci filosfica. Aquesta
purificaci que pretn ser exemplar re
dueix tanmateix la filosofia al monleg
duna ideologia.
Si aquest enclaustrament brutal ha afa-
vorit lobscurantisme de les adhesions sec-
tries, el que sha anomenat la filosofia hei-
deggeriana del Mateix recolza bsicament
en tautologies ontolgiques buides i delata
una obsessi identitria fins en les seues
repeticions. Ara b, mancada dobjecte per
tal com exclou qualsevol mena dalteritat,
noms t un nic objectiu, que s desplegar
lodi identitari que esclata avui dia, tant en
lobra del mestre com en la nostra realitat
quotidiana. Podem sospitar que si ha estat
defensada secretament en el passat per
aquesta ra, dara endavant pugui ser-ho
amb tota naturalitat.
Trawny considera que les idees antise-
mites estaven molt esteses en aquella poca
(per qui, per?, aquesta idea no equival,
potser, a una ptina vintage?) i que, tanma-
teix, el fet que Heidegger volgus publicar
les seues demostra la seva remarcable
llibertat de pensament. Sembla ser que
Heidegger finalment shauria oposat al
nazisme suposem que s, per les reserves
que se li atribueixen es poden resumir en
crtiques de dreta que ens recorden les dels
ambients esotrics de lAlemanya secreta:
ras i curt, que els hitlerians no haurien anat
tan lluny com calia.
Disculpat daquesta manera, Heideg-
ger continua essent, s clar, un dels ms
grans pensadors del segle xx. Els heideg-
gerians francesos, que ho repeteixen una i
altra vegada, se les tenen tanmateix contra
Trawny, un grimpador que noms va dient
una bajanada (segons Franois Fdier). A
Frana, les traduccions tranquillitzadores i
els comentaris prestigiosos han fet de Hei-
degger un autor dinevitable referncia. La
divergncia, per, s noms tctica: mentre
que els francesos shan tancat durant molt
de temps en la negaci, Trawny ha ents
perfectament que Heidegger, quan va
preveure la culminaci de les seues Obres
completes amb la publicaci de nou volums
obertament ultranazis, pensava no sense
ra ai las! que en un futur vindrien com
lanell al dit, i per aix va apostar per la
superaci dun hitlerisme caduc i venut
en favor dun ultranazisme actualitzat i des
acomplexat. Desprs del temps ja esgotat
del negacionisme, ara ve el nou temps de
lafirmacionisme.
Si hem de jutjar per les primeres reac-
cions, la repercussi ser gran en el mn
acadmic a escala internacional. Lantira-
cionalisme militant, el rebuig de ltica i la
sobrevaloraci de lesttica, el menyspreu
per la tcnica i el pensament cientfic, tot
plegat ha sedut els radicalismes universi-
taris de dretes i desquerres que fa dcades
que es troben en el programa heideggeri
de lAbbau, la destrucci, coneguda sota
leufemisme de la desconstrucci.
 109
Com que Heidegger desplega un estil Collecci
oracular, pomps i hbilment hipntic,
que recodifica en el lxic de lontologia les
categories del nazisme, no sha sabut o no
sha volgut veure-hi el doble llenguatge que
Sobre la traducci
ell tanmateix reivindicava en privat. Lafer Paul Ricoeur
Heidegger no haur estat sin lencegament Traducci i introducci de Guillem Calaforra
de vegades cmplice de diversos ambients
Lassassinat ents com una de les belles arts
acadmics i de diversos intellectuals de Thomas De Quincey
renom. Traducci i introducci dAlbert Mestres
Ara b, una filosofia que fa una crida
Micromgas. Una histria filosfica
a lhomicidi, qu s sin una ideologia Voltaire
perillosa? De fet, ultranacionalistes russos Traducci i introducci de Mart Domnguez
influents com ara Alexandre Douguine o
Brevssima relaci de la destrucci de les ndies
islamistes com Omar Ibrahim Vadillo es Bartolom de Las Casas
recolzen fa molt de temps en Heidegger per Traducci de Pau Viciano
preconitzar la superioritat racial i la guerra Estudi preliminar de Meritxell Bru
Prleg de Miquel Barcel
total. En la pitjor de les hiptesis, tal com
Heidegger lhavia programada, la radica- Contra els galileus
litzaci inscrita en el seu projecte editorial Juli Emperador, dit lApstata
Traducci i introducci de Joan F. Mira
pot servir llavors destmul, perqu exala
un antisemitisme renovat, un ultranazisme Assaigs
Victor Klemperer
radicalitzat i filosficament legitimat.
Traducci de Marc Jimnez
Introducci dAntoni Mart Monterde
Traducci de Jaume Soler
Lisboa. Llibre de navegaci
Jos Cardoso Pires
Traducci i introducci de Vicent Berenguer

La lluita per la vida

Charles R. Darwin / Alfred R. Wallace
Traducci de Juli Peret
Introducci de Manuel Costa i Juli Peret

En una cambra i mitja

Joseph Brodsky
1. Dacord amb les traduccions dHadrien France- Traducci dAnna Torcal i Salvador Company
Lanord, France-Cultures 7/12/13. Introducci dAntoni Munn
2. Die Wissenschaft denkt nicht, a Was heisst denken?,
4a ed., Tubinga, Niemeyer, 1984, p. 4. Juli despatxat de les portes del cel
3. Heidegger nexceptua la doctrina racial (Rassenkun- Erasme de Rotterdam
de) alemanya, per a la qual exigia com a rector la Traducci i introducci dAntoni Seva
creaci duna ctedra a la seva mateixa universitat.
4. I ms en general la racionalitat. Jo mateix fins i tot
he sentit un rector de la Sorbona concloure un col
loqui afirmant que Aristtil havia estat responsable
de la Xo.
110
Lantisemitisme
de Heidegger
Entrevista a Emmanuel Faye*
Iris Radisch Vost defensa des de fa temps
la tesi segons la qual les implicacions de la
filosofia de Heidegger amb el nacionalsocia
lisme no es limiten a uns quants indrets
marginals, sin que afecten el cor mateix de
lobra. La publicaci dels Quaderns Negres
est prevista per al 2014. Creu que aquests
Quaderns ofereixen una vegada ms una
nova percepci de Heidegger?
Emmanuel Faye La primavera passada
vaig assabentar-me que els primers Schwar-
zen Hefte (Quaderns Negres), que apa-
reixeran al mar, contenien reflexions
(berlegungen) antisemites del tot explcites
i duna gran radicalitat. El que hem sentit
a Frana en una emissi recent de France
Culture no ha fet ms que confirmar p-
blicament all que ja sabia. s evident que
no podrem jutjar aquests textos fins que no
hagin aparegut. Per ja s extremadament
inquietant saber que Heidegger va pro-
gramar ell mateix la publicaci daquestes
proposicions antisemites a les seves Obres
completes (Gesamtausgabe) i com a ltima
pea. Si, tal com ell diu, les seves Obres
completes representen camins, no pas
Iris Radisch s responsable de les pgines culturals del
setmanari alemany Die Zeit.
dels Quaderns Negres
Iris Radisch
obres (Wege, nicht Werke), aleshores aquest
antisemitisme radical apareix com un objec-
tiu volgut, potser fins i tot el tlos daquests
camins. Ja sabem, per exemple, que parla
de labsncia de mn (Weltlosigkeit) del
judaisme. Aquesta absncia expressaria la
tena habilitat de comptar, de calcular, dels
jueus. A ms de reprendre lestereotip anti-
semita del jueu calculador, es pot dir que es
tracta duna radicalitzaci. Els jueus ja no
sn considerats noms com a aptrides, per
a Heidegger sn definitivament sense mn.
Cal recordar potser que labsncia de mn
s una expressi que Heidegger ni tan sols
no utilitza per als animals, dels quals diu
que sn pobres en mn (weltarm) (Ge-
samtausgabe 29/30, 45 sq) en el seu curs
de 1929 sobre els Conceptes fonamentals
de la metafsica? En aquesta deshumanit-
zaci completa del judaisme, els jueus ja
no tenen lloc en el mn o, ms aviat, mai
no nhi han tingut. Descobrim aix, daltra
banda, que el concepte existencial hei-
deggeri de lsser-en-el-mn (In-der-Welt-
Sein) ve a ser, al capdavall, un terme dis-
criminatori, amb una intenci antisemita.
No poden ser-en-el-mn aquells que per
essncia estan desprovets de sl, de mn
i de tota arrel que els relligui a lsser.
Heidegger, de fet, qestiona igualment,
en aquests Quaderns, el desarrelament

(Entwurzelung) de tot ens que est fora de
lsser i que caracteritzaria, segons ell, el
judaisme mundial (Weltjudentum).
Heidegger mateix va fer sovint la distinci
entre un nacionalsocialisme espiritual i un
nacionalsocialisme primari. Qu significa
aquesta distinci?
Efectivament, Heidegger es veu com
lavantguarda del moviment. Menysprea
aquells que, com lescriptor Guido Kol-
benheyer, es queden en una biologia li
beral envellida, heretada del darwinisme
anglosax, i eleva el racisme vlkisch a lal-
ada dun dest metafsic que respon a la heideggeritzat, safebleix a mesura que van
necessitat de la histria de lsser (Seins-
geschichte). Al mateix temps, sap prendre
les mesures ms concretes, com quan la
bril del 1934, essent el rector de la Univer-
sitat de Friburg, recorda al ministeri que
ja fa uns quants mesos que reclama una
plaa densenyament [...] per a la doctri-
na racial i la biologia hereditria (eines
Lehrstuhles [...] fr Rassenkunde und Erb-
biologie).
Els defensors de Heidegger poden sostenir, amb
ra, que els diaris ntims formen part de la
vida privada. El que s decisiu s la filosofia
de Heidegger, la seva obra. Est disposat a
acceptar aquesta separaci?
Com que Heidegger ha volgut publicar
aquests Quaderns Negres al final de les
seves Obres completes, s evident que en
formen part.
Les primeres citacions dels Quaderns Negres
que circulen a Frana han desencadenat un
terrabastall entre els heideggerians de Pars.
Per qu Heidegger t un paper comparativa-
ment ms gran per als francesos que per als
intellectuals alemanys?
111
De deb creu que la influncia de Hei-
degger s realment ms important a Frana
que a Alemanya? Derrida i els seus deixe-
bles, per exemple, tenen ms pes a Frana
que Gadamer i els seus a Alemanya? Que
cadasc jutgi per ell mateix. s cert que a
Frana podem trobar situacions que sor-
prenen, com per exemple que hi hagi un
corrent heideggeri que paradoxalment se
situa a lesquerra, encara que tamb hi
ha, com a Alemanya, heideggerians molt
conservadors, o situats encara molt ms a
la dreta. Podem constatar que el heideg-
gerisme desquerra, igual que el marxisme
apareixent les Obres completes amb el seu
paquet de revelacions. Observem, a ms,
que a diferncia dels Arxius Husserl de
Blgica, els de Pars contenen, al costat de
veritables fenomenlegs husserlians, autors
certament ms heideggerians que husser-
lians. Quan llegim el que Heidegger diu de
Husserl a les seves cartes a Lwith, a Jas-
pers, o pitjor encara, en els seus Quaderns
Negres on el considera incapa dassolir
el pensament, no deixem de sorprendrens
davant daquesta evidncia.1 I de manera
ms general podem reconixer la impor-
tncia que tenen els heideggerians en la
vida acadmica i editorial a Frana. s cert,
daltra banda, que Pars continua essent un
lloc on es produeixen moltes discussions
intellectuals que de seguida tenen un ress
internacional. Pel que fa a la qesti que
ens ocupa, en aquests moments el debat es
trasllada per exemple a Itlia, on un article
de Livia Profeti, publicat a Left el 28 de
desembre del 2013, respon a una entrevista
amb la vicepresidenta de lAssociaci Hei-
degger, Donatella di Cesare, publicada a La
Repubblica el 18 de desembre. Per s sem-
pre a la Universitat de Friburg, a Mekirch
112
amb lAssociaci Heidegger, a Frankfurt
amb leditorial Klostermann, i des de no fa
gaire a Wuppertal on Peter Trawny ha creat
lInstitut Martin Heidegger, que trobem
els centres acadmics i editorials amb la
responsabilitat de la difusi mundial de
lobra de Heidegger. Responsabilitat molt
ms gran pel fet que a Alemanya el context
s molt ms conegut, on la comprensi dels
textos no es veu dificultada, com a Frana,
per lestranyesa de les traduccions i el seu
carcter sovint illegible.
Quines sn les obres de Heidegger, segons vost,
que estan marcades pel feixisme? Trobem en
Heidegger quimeres antisemites que van fins
al punt de desitjar laniquilaci? Desitja
Heidegger un mn sense jueus? O b vol, cosa
que ja seria prou espantosa, purificar la
mentalitat alemanya del pensament jueu
i messinic?
En el seu curs del semestre destiu del
1934, Heidegger exala la trobada a Vencia
de Hitler i Mussolini, i els representa, dos
anys ms tard, en un curs sobre Schelling,
com si lun i laltre haguessin iniciat un
contracorrent necessari per al nihilisme
europeu. Ara b, per ser precisos, no sel pot
considerar feixista, sin nacionalsocialista.
Noms cal tenir en compte, per exemple,
que en el seu curs De lessncia de la veritat
de lhivern del 1933-34 fa un elogi de la
visi del mn nacionalsocialista (nati-
onalsozialistische Weltanschauung) com a
transformaci total (Gesamtwandel), com
a projecte mundial (Weltentwurf) les
cursives sn de Heidegger, a partir dels
quals el nacionalsocialisme apareix com la
transformaci fonamental del mn alemany
i [...] europeu (Vom Wesen der Wahrheit, ga
36/37, p.225). Com veiem, el concepte de
mn est sempre al centre del seu discurs...
s en aquest mateix curs que Heidegger
exhorta els seus estudiants a treballar amb
lobjectiu dexterminar totalment (mit
dem Ziel der vlligen Vernichtung) lenemic
que pot haver-se incrustat en larrel ms
profunda del Dasein dun poble (in der
innersten Wurzel des Daseins eines Volkes
sich festgesetzt haben). Malauradament no
es tracta pas duna fantasia, sin ben b
duna preparaci mental per al pitjor, ja que
s qesti, precisa Heidegger, diniciar un
atac de llarga durada (den Angriff auf weite
Sicht anzusetzen) (ga 36/37, p.91). Podem
dir, segons els termes que ell mateix utilitza
den del 1929 en una carta a Viktor
Schwoerer, publicada per primer cop a Die
Zeit, que combat lenjuevament creixent
en sentit estricte i en sentit ampli (der wach-
senden Verjudung in weiteren und engeren
Sinne). Duna banda, lluita contra tot el que
sorgeix daquest enjuevament (Verjudung)
en sentit ampli: lindividualisme anome-
nat liberal, el pensament universalista i
racional, i, ms explcitament, contra el
que anomena, a principis del seu curs del
semestre destiu del 1932, el cristianisme
jueu (jdische Christentum ga 35, p.1).
De laltra, ataca persones concretes, com
per exemple quan el seu informe implica
lexpulsi del filsof Richard Hnigswald
de la Universitat de Munic.
De manera ms general, cal recordar que
lantisemitisme teolgico-poltic s molt
present tant en Hitler com en Rosenberg?
A ms a ms, leliminaci completa de la
mentalitat jueva, es pot deslligar duna
violncia real envers els individus existents?
Com es pot separar el desig de tenir un mn
sense la influncia de la mentalitat jueva, de
lassassinat de jueus concrets? La histria del
segle xx ens ha mostrat a bastament que es
tracta de dues coses indissociables.

s legtim collocar Heidegger al costat dels
idelegs del nacionalsocialisme com per exem-
ple Alfred Rosenberg?
Heidegger i Rosenberg competien per
la direcci espiritual del moviment. Alfred
Bumler molt proper de Heidegger den
del 1928 i que el 1933 va escriure lelogi de
Sein und Zeit ms ditirmbic que es pugui
llegir a partir del 1934 va decidir donar
suport a Rosenberg, cosa que va accentuar
les tensions que hi havia al voltant del llegat
i de la recuperaci de Nietzsche i dels seus
arxius. Heidegger va acceptar tanmateix
de participar al costat dAlfred Rosenberg
i de Julius Streicher en la Comissi de Fi
losofia del Dret de lAcadmia del Dret
Alemany, fundada per Hans Franck, i que
va treballar en la legitimaci de les lleis
racials de Nuremberg.
Per ara anem a veure qu diuen els tex-
tos. En el llibre collectiu intitulat Heideg-
ger, le sol, la communaut, la race, publicat
per les edicions Beauchesne, hi ha estudis
precisos que documenten la qesti de la
semblana entre lantisemitisme heideg-
geri i lantisemitisme nacionalsocialista.2
Per tant, em permeto de remetre-hi, per
afegir la dada segent. En els seus Qua-
derns Negres, Heidegger eleva el suposat
desarrelament del judaisme mundial a
nivell duna qesti metafsica. Ara b, racteritza moltes publicacions heidegge-
aquesta manera de promoure els objectius
fonamentals de la visi del mn nacio-
nalsocialista a nivell duna, diguem-ne,
metafsica, s igualment caracterstica
del Mite del segle xx, dAlfred Rosenberg.
Aquest considera que en la mesura que
Alemanya crea dins Europa un espai vital
per a 100 milions de persones, la poltica
es retroba amb la metafsica.3 Hi ha una
proximitat manifesta entre el que Rosen-
berg anomena a la mateixa pgina la
113
crida cap a lespai propi (Ruf nach eigenem
Raum), i lafirmaci de Heidegger en el
seu seminari de lhivern del 1933-34 se-
gons la qual la naturalesa del nostre espai
alemany es manifestaria sens dubte a un po-
ble eslau duna manera diferent que a nosal-
tres; al nmada semita, no se li manifestar
segurament mai.4 La principal diferncia
s que avui en dia ning no es pren seriosa-
ment els textos en qu Rosenberg parla de
metafsica. De seguida sels considera una
mera ideologia. Mentre que Heidegger, en
canvi, com que inscriu el seu discurs en el
registre de la filosofia acadmica i com que
ha sabut forjar una llengua densa i sugge
rent, tot i que en realitat maltracta la llen-
gua alemanya, sel pren seriosament, i es
considera com a filosfiques unes posicions
que continuen essent les mateixes que les
de la nationalsozialistische Weltanschauung.
Els editors del Diccionari Heidegger, publicat
recentment a Pars, sostenen que en cap dels
84 volums de les Obres completes no shi
troba ni una sola frase antisemita. Ja es va
voler impedir la publicaci del Discurs del
rectorat a Pars. En qu es basen aquestes
reaccions a Frana?
Fa b de posar en evidncia aquesta ne-
gaci de la realitat histrica i textual que ca-
rianes a Frana. Aquesta manera de fer
prov directament de la manera amb qu
Heidegger ha oposat el dest histric del
Dasein o com a vegades es tradueix a
Frana, historial (geschichtliche Schick-
sal) al coneixement histric (historische
Wissenschaft). Aquesta oposici ha fet que
moltes generacions de filsofs no es pren-
guessin seriosament la histria en si.
En aix tamb hi t a veure la falsifica-
ci que Heidegger ha fet dels seus propis
114
textos. A partir dels manuscrits originals
conservats a Marbach, Sidonie Kellerer ha
mostrat com Heidegger va modificar el text
de la seva conferncia del 1938, Die Zeit
des Weltbildes, quan el va publicar lany
1950 dins dels Holzwege. Dun manifest
nacionalsocialista, en va fer un text pre-
tesament crtic envers el nacionalsocia
lisme.5
A ms a ms, puc mostrar un exem-
ple de falsificaci ms gran i encara des-
conegut: en el terrible curs de lhivern del
1933-34 on es parla daniquilaci total
(vlligen Vernichtung), editat lany 2001
en el volum 36/37 de les Obres completes,
leditor, Hartmut Titjen, ha inserit una
crtica contra lescriptor nazi Guido Kol-
benheyer. Fent servir com a prova una fra-
se manuscrita de Heidegger, aquesta cr
tica s presentada com si lhagus pronun-
ciada el 30 de gener del 1934, en ocasi
de la Jahresfeier der nationalsozialisti-
schen Revolution. Curiosament, per, el
Mitschrift Hallwachs que ha servit de base
per a ledici, inventariat encara el 1995
en els arxius de Marbach, actualment es
considera perdut. Noms es pot consultar
el fragment de manuscrit amb la crtica
a Guido Kolbenheyer. Ara b, un altre
Mitschrift, molt explcit, ens informa que
aquell dia Heidegger va arribar 40 minuts
tard al seu curs, perqu havia volgut escol-
tar tot sencer el discurs del Fhrer que va
durar ms de tres hores. Molt animat, el
rector Heidegger comena per afirmar als
seus estudiants de filosofia que prendria
les mesures adients perqu dara endavant
el conjunt destudiants i de professors
tinguessin la possibilitat descoltar col
lectivament la paraula del Fhrer dins la
mateixa universitat (Ich werde in Zukunft
dafr sorgen, da die gesamte Studentensc-
haft und Dozentenschaft innerhalb der Uni-
versitt eine Gelegenheit findet, gemeinsc-
haftlich das Wort des Fhrers zu hren).
Continua un discurs entusiasta a favor del
nou rgim: Avui s el primer aniversari
del dia en qu lEstat alemany anterior
ha hagut dabandonar el seu propi sser i ha
estat traslladat a una nova realitat del po-
ble [...] El moviment nacionalsocialista s,
den daquest dia, el fonament portador
i el domini veritablement rector de lEs-
tat alemany (Heute jhrt sich zum ersten
Male der Tag, da der vormalige Deutsche
Staat sein eigenes Sein aufgeben mute und
versetzt wurde in eine neue Wirklichkeit des
Volkes [...]Die nationalsozialistische Bewe-
gung ist seit diesem Tage der tragende Grund
und das eigentlich fhrende Bereich fr den
Deutschen Staat geworden). Ras i curt: les
paraules del rector Heidegger no tenen res
de crtic: projecten, al contrari, la conti-
nutat del poder nacionalsocialista en un
futur lluny. Daqu que Heidegger afir-
mi que no es tracta simplement de cons-
truir alguna cosa per als anys que vindran,
tamb hem de poder assegurar encara en
els prxims 50 i 100 anys un adveniment
com i histric del nostre poble. Per acon-
seguir-ho caldran les forces intactes de
tota una generaci (Es handelt sich nicht
darum, nur fr die nchsten Jahre etwas zu
bauen, sondern wir mssen auch noch in 50
und 100 Jahren ein gemeinsames geschicht-
liches Geschehen unseres Volkes sichern. Dies
verbraucht unverbrauchte Krfte einer Ge-
neration).6 Veiem, doncs, fins a quin punt
el curs que Heidegger va pronunciar efec-
tivament el 30 de gener del 1934 s di-
ferent del que ha estat editat a les Obres
completes, i des daleshores citat amb fre-
qncia, sobretot en el diccionari al qual
vost es refereix, i que sutilitza com a pro-

va duna suposada distncia de Heidegger
envers el nacionalsocialisme, cosa que ja
constitueix un greu error dapreciaci. En
definitiva, els retrets que Heidegger expres-
sa contra Kolbenheyer sn circumstan - volia sotmetre. Ara que sabem on volen
cials i limitats, i no constitueixen cap cr-
tica al rgim nazi. Amb aquest exemple es
veu clarament quins efectes negadors de la
realitat pot tenir la manipulaci dun text
amb finalitats autoexculpatries.
Desprs de la publicaci dels Quaderns
Negres, caldr reescriure la histria de la
filosofia?
Encara que Heidegger tingus la pre-
tensi de recapitular tot el pensament en
una histria de lsser mitificada, ell no
representa pas tota la filosofia, ni per des-
comptat tota filosofia alemanya. Per tant,
no cal reescriure tota la histria de la fi-
losofia! El que s realment nou s que els
darrers textos coneguts de Heidegger ens
confirmen que els seus conceptes ms cen-
trals, com ara el sl, el mn o la historici-
tat, tenen un contingut ms directament
poltic que no pas filosfic. I quan veiem
la mena de rebuig metafsic del judais
me mundial que pretn desenvolupar, no
podem sin tornar-nos molt ms reservats
envers els usos successius del terme me-
tafsica. s, doncs, previsible que la rela
ci apologtica amb Heidegger, que ha
dominat durant tants anys, doni pas pro-
gressivament a una relaci molt ms cr-
tica envers els seus textos. A partir daqu
ser possible reconsiderar, amb unes noves
bases, la histria de la recepci, tornant a
avaluar sobretot les primeres temptatives
de crtica filosfica de Heidegger. A mitjan
1960, per exemple, Hans Blumenberg va
saber mostrar, en La legitimaci de lEdat
Moderna: [...] lnica cosa que la histria
115
de lsser reserva a lhome: la submissi.7
El context de lpoca i els textos de Hei-
degger aleshores publicats no li permetien
de dir de manera ms explcita a qu ens
anar a parar els seus camins, podem tro-
bar els mitjans filosfics per alliberar-nos
daquesta submissi.
Traducci del francs de Blanca Llum Vidal
*
Entrevista realitzada el 19 i 20 de desembre del 2013, de
la qual es va extreure la versi resumida i publicada
el 27 de desembre del 2013 a Die Zeit sota el ttol:
Die Krnung der Gesamtausgabe. Iris Radisch ha
donat el seu vistiplau per a una publicaci integral o
ms completa de la nostra entrevista (nota dE.F.).
1. Heidegger escriu a Lwith, el 20 de febrer del 1923:
Husserl no ha estat mai filsof ni un instant de la
seva vida. Citat per Enrico Donaggio, Karl Lwith
et la philosophie. Une sobre inquitude. Pars, Payot,
2013, p.29.
2. Emmanuel Faye (ed.), Heidegger, le sol, la communau-
t, la race. Pars, Beauchesne, 2014.
3. Deutschland selbst wird dann endlich die M-
glichkeit erlangen, in Europa seinen 100 Millionen
genug Lebensraum zu verschaffen, wobei hier die
Politik wieder zu Metaphysik zurckfuhrt..., Al-
fred Rosenberg, Der Mythus des 20. Jahrhunderts.
Eine Wertung der seelisch-geistigen Gestaltenkmpfe
unserer Zeit. Munic, Hoheneichen Verlag, 1935,
p.676.
4. Einem slavischen Volke wrde die Natur unseres
deutschen Raumes bestimmt anders offenbar
werden als uns, den semitischen Nomaden wird sie
vielleicht berhaupt nie offenbar. s en la segona
edici del meu llibre Heidegger. Lintroduction du
nazisme dans la philosophie. Pars, LGF, 2007,
pp.20 i 334, que aquesta frase ha estat feta pblica
per primera vegada. Aqu en faig una transcripci i
una traducci ms precises. La frase ha estat represa
en lEntrevista de Jean-Luc Nancy amb Frdric
Postel, a Heidegger, politique et philosophie. Cahiers
philosophiques, nm. 111, octubre 2007, p.95.
Postel no indica la font del seu manlleu, encara que
116
reprodueix sense cap canvi la primera traducci que
en faig a la p.20 del meu llibre, de manera que lany
segent tornem a trobar la meva traducci que du
com a nica remissi lentrevista Nancy/Postel en
larticle de Nicolas Tertulian, Lontologie chez
Heidegger et chez Lukacs. Phnomnologie et Manual de
dialectique, Heidegger. Quappelle-t-on le lieu? Les
supervivncia
Temps Modernes, juliol-octubre 2008, nm. 650,
p.288. Mentrestant, el seminari en qesti ha
en el debat
estat editat integralment. Vegeu Martin Heidegger, transgnic
ber Wesen und Begriff von Natur, Geschichte und
Staat, bung aus dem Wintersemester 1933/34, a
Heidegger und der National-sozialismus. Dokumente,
Heidegger Jahrbuch 4, a cura dAlfred Denker i de
Holger Zaborowski. Friburg-Munic, Verlag Karl
Alber, 2009, pp.53-88 i 82. Tamb sha tradut a
langls americ, i els editors shan recolzat sobre
la transcripci de Klaus Stichweh, en alguns punts
ms completa i precisa que la dAlfred Denker, la
qual ha servit de referncia a ledici alemanya. Una visi
Vegeu Martin Heidegger, Natur, History, State, integradora,
1933-1934, traducci i edici de Gregory Fried i ms rica i
Richard Polt. Amb assaigs de Robert Bernasconi, plural del
Peter E. Gordon, Marion Heinz, Theodore Kisiel,
fenomen
i Slavoj Zizek. Londres-Nova York, Bloomsbury,
2013. Nhi ha igualment una traducci italiana. A evolutiu
Frana, de moment, no hi ha res anunciat.
5. Sidonie Kellerer, Heideggers Maske. Die Zeit
des Weltbildes Metamorphose eines Textes,
Zeitschrift fr Ideengeschichte, Quadern V/2 (2011)
p.109-120. Una versi desenvolupada daquest
estudi i redactada en francs constitueix el captol
IV de lobra sobre Heidegger, le sol, la communaut,
Una
la race.
6. Aquesta important descoberta, la presentar i lanalit- perspectiva
zar el professor Frank Jolles en un estudi publicat biolgica i
a German Life and Letters. Agraeixo al professor evolutiva de
Jolles dhaver-me autoritzat a parlar-ne en aquesta la llibertat
entrevista. Actualment preparo la publicaci en
humana
francs duna versi ms llarga daquest estudi
fonamental en un segon llibre que vindr desprs
del primer volum destudis crtics publicats per
Beauchesne.
7. ... was Seinsgeschichte allein dem Menschen
offenhlt: Unterwerfung. Hans Blumenberg,
Die Legitimitt der Neuzeit. Frankfurt, Erneuerte
Ausgabe, Suhrkamp, 1997, p.220.
 117

a f ers
fulls de recerca i pensament

Revista fundada per Sebasti Garcia Martnez

Director: Manuel ardit Lucas
Cap de redacci: Vicent S. OLMOs i taMarit
Consell de redacci: Ferran archiLs i cardOna, Joan Bada i
eLias, Evarist caseLLes i MOnjO, Agust cOLOMines i cOMpanys,
Josep Ferrer i Ferrer, Pere FuLLana i puiGserver, Joan iBOrra
i GastaLdO, scar jan i checa, Joan peytav i deixOna,
Antoni Quintana i tOrres, Queralt sOL i Barjau, Josep M.
tOrras i riB, Josep tOrr i aBad, Pau vicianO i navarrO

XXVIII:76 (2013) Joan Ros de Corella. Noves aportacions

Antoni FerrandO Francs: Joan Ros de Corella: context, obra i transmissi.
Noves aportacions / Agustn ruBiO veLa: El context histric de Joan Ros de
Corella. Trptic documental sobre el seu entorn / Abel sOLer: Joan Ros de
Corella enfront dalguns problemes socials i poltics del seu temps / Antoni
FerrandO Francs: Les relacions literries de Joan Ros de Corella / Vicent
Martines: Els elements plstics en lobra de Joan Ros de Corella. Pintar amb
paraules els amors de Lender i Heros / Joan Maria Furi: All que Corella
ha corregit, smenat y ben examinat en el Cartoix. Contribuci a lestudi
de la traducci a partir del Ter / Josep Martines peres: El verb estimar i
lamor heres i Joan Ros de Corella. Un acostament segons la pragmtica
diacrnica / Rafael rOca ricart: Linici de la recuperaci de Joan Ros de
Corella / Vicent Josep escart: La posteritat de lobra de Corella: de lxit
a loblit i del rebuig a ladmiraci
Miscellnia: August raFaneLL: Del matuet al francs. Mirades sobre un
trencament cultural / Pablo GiOri: Catalanisme cultural. Reptes i possibilitats
de construir una naci en democrcia
Recensions: Vicent FLOr, Giovanni C. cattini, Jess navarrO, Javier
esteve Mart, Julin sanz hOya, Ignasi Fernndez terricaBras, Antoni
FerrandO Francs

a
Resums Publicacions rebudes

editorial afers
Informaci i subscripcions: Editorial Afers, s.l. / Apartat de correus 267
46470 Catarroja (Pas Valenci) / tel. 961 26 93 94
e-mail: afers@editorialafers.cat / http://www.editorialafers.cat
118
HISTRIA, IDEOLOGIA, POLTICA
al voltant del simposi espanya contra catalunya

PRESENTACI

Al desembre de 2013 tingu lloc el simposi Espanya contra Catalunya, una mirada histrica
(1714-2014), convocat i organitzat pel Centre dHistria Contempornia de Catalunya i lIns-
titut dEstudis Catalans. Era una reuni de factura impecablement acadmica, a la qual estaven
convocats historiadors i investigadors reconeguts. Es tractava danalitzar els efectes a llarg termini,
al llarg de tres segles, de la supressi de les constitucions i llibertats de Catalunya i altres territoris de
la Corona dArag, com el Pas Valenci, arran de la desfeta en la Guerra de Successi, entre 1707
(Batalla dAlmansa) i 1714 (caiguda de Barcelona). El simposi semmarcava en el programa dactes
que commemoraran el tricentenari de lacte final daquella desfeta. I obea a una lgica normal i
habitual al mn civilitzat. A tot arreu es fan simposis i congressos acadmics per avaluar processos
histrics, aportar noves lectures i resultats de la recerca, debatre entre especialistes, i enriquir la
visi del passat. Naturalment, aquesta mena de convocatries sinscriuen en una certa i inevitable
poltica de la memria, en un inconfusible s pblic de la histria, que centra latenci en uns
temes i no en altres, que vol enfocar determinades qestions, destacar-les, aprofundir-hi. Ning se
namaga, i no hi ha raons per escandalitzar-se.
Per aquell simposi va ser especial per lallau de desqualificacions que li van ploure per terra,
mar i aire, a crrec de la dreta espanyolista ms intolerant, per tamb de mitjans que en principi
fan bandera dactituds ms temperades. Uns mitjans que no van dubtar a blasmar amb tot deptets
un simposi que situaven en lrbita no del debat acadmic, sin del nacionalisme excloent. I que
tampoc no van dubtar a mobilitzar els collaboradors habituals, els ocasionals i fins i tot alguns
historiadors de renom per sistematitzar una operaci de desprestigi que semblava talment el preludi
duna cacera de bruixes.
Sovint es va adduir i prendre com a pretext el ttol mateix del simposi, perqu la desqualificaci
fou preventiva i apriorstica, anterior al coneixement de les ponncies i intervencions dels historiadors
que hi participaven. Per el ttol, com tants altres, volia ser lleument provocador, tenir una mica
de grapa i cridar latenci. No nhi havia per a tant. A ning li ha escandalitzat mai, per exemple,
el ttol dun llibre ben conegut dun investigador valenci que indagava les diverses variants del
nacionalisme espanyol promogut pel franquisme (Espaa contra Espaa).
Tot plegat ofer una lli prctica i panormica de com sorganitza la desqualificaci duna
determinada poltica (en aquest cas el procs sobiranista que es viu a Catalunya) per simposi acad
mic interposat, fent s de tota mena de mitjans pblics i privats (inclosa fins i tot una pintoresca
denncia als jutjats). Al servei, s clar, dun bloc monoltic, se suposa que no nacionalista, amb
epicentre a Madrid. Histria, ideologia i poltica, vet ac els elements que shi van barrejar de manera
inextricable. Al present dossier saporten anlisis i interpretacions duna deriva que es presenta, si
ms no, com a escassament dialogant, poc rigorosa, ms aviat desguitarrada. Preocupant. En poc
temps shavia passat de la displicncia a lanatema. I la cosa continua. Perqu, com anem veient,
sha obert la veda.

El simposi i la ra destat
E l ms curis del simposi Espanya
contra Catalunya, una mirada histrica
(1714-2014), organitzat pel Centre dHis-
tria Contempornia de Catalunya fou la
polmica que lenvolt ja des dabans de la
inauguraci. Lagror de les invectives contra
lentitat organitzadora i la desqualificaci
cega dels participants, la majoria dells amb
una reconeguda trajectria professional, po-
s en evidncia la nulla disposici a la com-
prensi o al debat legtim. I el fet que aques-
tes reaccions sortissin, sobretot, del govern
de lestat i dels seus mitjans oficials i oficio-
sos manifestava un cop ms lexhauriment
de la democrcia que, amb ms o menys
dificultat, Espanya ha assajat durant els
darrers trenta anys i escaig. Lexperiment,
visiblement, ha fracassat. No faig una de
claraci amb intenci polmica. s la trista
constataci dun deteriorament que est
arribant a les darreres conseqncies i es
manifesta rutinriament a les capaleres
dels diaris. Les males notcies sobre la salut
democrtica dEspanya ja gaireb no sor-
prenen ning. Fins a aquest punt ens han
habituat a la degradaci dun ideal poltic.
Joan Ramon Resina s catedrtic de Cultures Ibriques
i Llatinoamericanes, i de Literatura Comparada,
a la Stanford University, on s tamb director del
Programa dEstudis Ibrics.
119
Joan Ramon Resina
I s que, sense disposici a escoltar les
raons de laltre o negant dantuvi que en
pugui tenir, la democrcia s impossible.
No nhi ha sense capacitat per refredar les
passions i deixar una escletxa a la persuasi.
Ni on manca la voluntat de negociar la ve-
ritat a partir dels fets. Aleshores, usurpar-ne
el nom sense complir-ne els requisits com-
porta una doble vergonya: la del dogma-
tisme de la fora i la de disfressar-lo amb
protestaci de principis que la mateixa for-
a, traduda en arrogncia, ofn a cada pas.
Amb les reaccions de ministres i perso-
natges pblics al simple anunci del simposi,
quedava pals que a Espanya, si ms no en
aquests medis, no hi ha disposici a escol-
tar. Cap daquestes persones ha fet gala de
cautela, ni de prudent expectativa davant
el comproms implcit dels conferenciants
a substanciar la tesi proposada. I si aix s
greu en qualsevol cas, en aquest ho s enca-
ra ms perqu dinamita els ponts del di-
leg i esgarria la llibertat dexpressi. Ja no
es pot seguir dissimulant. Lactual govern
ha liquidat la democrcia. Ho ha tornat a
demostrar en aquest afer per boca dels mi-
nistres drees centrals a la maquinria de
lestat, els quals, sense dignar-se a participar
en el debat didees, han prets guanyar-lo
expeditivament desacreditant ladversari. I
dic adversari perqu aix s com el govern
va decidir tractar una instituci prestigiada
120
i uns professionals que, amb la circumspec-
ci prpia daquests frums, hi presentaven
el fruit de la seva erudici.
Hauria dalarmar-nos ms lintervencio-
nisme estatal en cada cop ms terrenys de la
vida de les persones. Ja era prou feixuc que
un ministeri que actua amb carcter de mo-
nopoli determins els principis formatius
dels futurs ciutadans. Don li ve a un minis-
tre posat per un partit poltic el dret a triar
els continguts, trepitjant quan cal, i tamb
quan no cal, la voluntat de les comunitats
educatives? Em refereixo, en primera lnia
descndol, a aquelles que, pel fet de tenir
una llengua i una histria diferenciades,
disposen nominalment de competncies
exclusives en matria didctica. s saviesa
popular que feta la llei, feta la trampa, i
segurament la dita sigui aplicable univer-
salment. Per a pocs pasos es veur que el
primer a enginyar la trampa contra la llei
sigui el mateix poder legislatiu. A Espanya,
i ara parlo de la que sovint sexala com a
estat de dret, la llei fou burlada ben aviat
amb ls alternatiu de la maquinria legal
i la perversi del llenguatge. Qu vol dir
competncies i qu vol dir exclusives, matreviria a dir que irrebatible en els fets
quan lestat promulga normatives per re-
cuperar-les, que no troben un topall en els
estatuts autonmics ni un criteri dissuasiu
en el Tribunal Constitucional? Per aquest
cam, encetat ben aviat pels socialistes amb
la loapa, sarriba en pendent involutiva a
la llei promulgada pel senyor Wert. Si aix
ja era greu, el mal saprofundeix quan un
govern viola repetidament i a conscincia la
segregaci de poder teric i poder executiu
prpia dels rgims illustrats. Una con-
cepci pre-illustrada de la cultura com a
branca ideolgica de lestat explica les de-
claracions fetes a cremadent pels ministres
dExteriors i de Justcia en referncia al
simposi dhistoriadors. Abans que se cele-
brs, Jos Manuel Garca-Margallo dicta-
min que el simposi era una flagrant falsi-
ficaci de la histria i els historiadors que
hi participaven uns pseudohistoriadors
nacionalistes excloents. Alberto Ruiz Ga
llardn, pronosticant amb la mateixa traa,
afirmava que tot plegat s un retrocs in-
tellectual histric. Aix, dit en referncia
a professionals de la talla de Jaume Sobre
qus, Josep Fontana o Antoni Furi. I, re
cordem-ho encara, etzibat sense respectar
persones o arguments.
Jo no entrar en el detall de les inter-
vencions dels historiadors, en primer lloc
perqu no en sc, i en segon lloc perqu shi
pot accedir per internet i cal esperar que
aviat es publiquin en paper imprs. Qui
sinteressi pel tema, podr fer el que no
han fet els senyors ministres: informar-se i
jutjar serenament, per aquest ordre. Sense
entrar doncs en el detall ni atrevir-me a ra
tificar lexactitud de cada informaci, puc
dir honestament que les conferncies que
vaig poder seguir a la xarxa em semblaren
duna erudici impecable, documentada, i
tant com en les conclusions. Caldria afegir
que aquestes ni comporten cap novetat ni
provoquen sorpresa a un lector mnima-
ment informat. Per poc que hom conegui la
histria de Catalunya i de Valncia (deixem
lexpressi Pasos Catalans per al dia que
els valencians prenguin conscincia del que
els estan fent i es retrobin amb la seva his-
tria), sap que la Guerra de Successi, una
guerra dequilibris en el domin europeu,
era, en el pla peninsular, la lluita per la
pervivncia o la supressi de les sobiranies
dels antics estats de la corona dArag.
Que un cop venuts, aquests estats fossin
assimilats a una nica sobirania de matriu

castellana no sembla interpretable en el
sentit duna liberalitzaci o un progrs, com
repeteixen historiadors compromesos amb
la lgica centralista (historiadors que sn
nacionalistes, per no per aix pseudohis
toriadors). En tot cas, hauria estat un pro-
grs per al centralisme i per a labsolutisme,
aix com per a la burocrcia estatal, que no
sols es racionalitzava, sin que ampliava
el clientelisme burocrtic de la cort en eli-
minar les traves destrangeria per als crrecs
pblics i lidioma catal per als usos legals.
Exactament les condicions que encara
avui, i malgrat la cooficialitat de la llengua,
nimpedeixen ls en la funci pblica que
depn de lestat i converteixen els territoris
assimilats ara fa tres segles en dest duna
classe funcionarial sense comprensi del
pas on exerceixen els seus crrecs sovint
amb mentalitat de corregidores.
Que la guerra no era una simple qesti
de famlies dinstiques sin entre concep-
cions de lestat, ho deia difanament el
mateix decret de Nova Planta del 1707 per
a Valncia i Arag. Felip V hi redua aquests
regnes a les lleis de Castella, on la paraula
reduir tenia el significat metafric de
sotmetre i el literal dempetitir, i el que
sempetitia fins desaparixer eren les lli-
bertats i lautogovern duns estats que al
comenar el segle xviii subsistien en una
relaci de pactes bilaterals amb la corona.
El setembre de 1714, amb locupaci de
Barcelona i labolici de les institucions
catalanes, el duc de Berwick va instituir
una Junta per governar el Principat dacord
amb les lleis de Castella. Amb la desaparici
de la monarquia horitzontal, basada en
la coordinaci de diverses sobiranies, i la
seva substituci per una monarquia ver-
tical, absoluta, es creava lEstat espanyol.
Sorgia lEspanya centralitzada i basada en
121
institucions castellanes, tal com lentenen
avui la major part dels poltics, historia-
dors, juristes i, decisivament, els membres
del Tribunal Constitucional. Tots ells sn
els gossos guardians duna concepci de
lestat marcada a ferro en el cos social i en
el subconscient dels ciutadans. Aquesta
idea de lestat, concebuda a partir de la
subjugaci duns territoris, la consagra una
constituci que, no debades, fou acombo-
iada per lexrcit vencedor de la Guerra
Civil. s en aquest document, solemnitzat
i festivat amb onomstica prpia, que els
hereus daquella victria pretenen fundar la
convivncia futura a imatge de la passada.
Aquesta idea dEspanya no era exclusi-
vament borbnica. Al segle xvii ja lhavia
concebut i intentat executar el comte duc
dOlivares, provocant una altra guerra del
regne de Castella contra Catalunya en
nom de la monarquia comuna. Si es com-
prn i els fets ho avalen que per instau-
rar aquella idea duna Espanya sota do-
mini castell calia derogar Catalunya com
a entitat poltica i cultural, aleshores sha
dadmetre que el ttol del simposi era
just. No hi ha cap excusa per resistir-shi.
La idea dEspanya, o ms exactament de
rgim monrquic, que defensaven els aus-
triacistes catalans i valencians no era la de
lestat nacional, les bases del qual posarien
precisament els decrets de Nova Planta. Res
ms fals doncs que afirmar que la Guerra
de Successi no passava de ser un conflicte
dinstic entre espanyols. Catalans, arago-
nesos, valencians i mallorquins shi jugaven
la sobirania i les constitucions davant una
Castella que, amb locupaci militar i el
previ desballestament del dret i les insti-
tucions daquells territoris, sapropiava de
la noci territorial dEspanya i la posava al
seu servei. Fins ara.
122
Torno a dir que no em competeix ana-
litzar els continguts de les ponncies, ni
tampoc veig la utilitat de fer-ho. Nhi ha
prou amb constatar-ne lortodxia dins el
marc de la prestigiada historiografia catala-
na, tant si el referent s lanomenada (amb
mala intenci) historiografia romntica de
Ferran Soldevila com la que sinspirava en
lescola francesa dels Annales, amb Vicens
i Vives al capdavant, com leconomicista,
que reb un gran impuls amb els planteja-
ments marxistes de Pierre Vilar i que, pel
que fa a la Guerra de Successi, produ
estudis de consideraci com els dErnest
Lluch. Tot plegat aboc, pel mtode i la
competncia, a una historiografia de gran
nivell, magnficament representada en el
simposi. Que aquesta historiografia rara-
ment coincideixi amb la historiografia es-
panyola ni en rebi el reconeixement apro-
piat, s un fort indicador que els terrenys
respectius estan acotats. Una tal diferncia
historiogrfica obeeix a diferncies polti-
ques, efectivament, per ens equivocarem
si cregussim, com els ministres citats, que
es tracta de poltiques puntuals, referides
a miops estratgies de partit. Al contrari,
la visi histrica daquesta pennsula est
dominada per poltiques de llarg recorre-
gut, que tenen els seus orgens respectius
en aquella guerra que fou lorigen de lEs-
panya estat i la fi (provisional?) dels estats
catalans, o si ho prefereixen, dels regnes
de Valncia, de Mallorca, i del Principat de
Catalunya. Dit duna altra manera, si la
Guerra de Successi hagus acabat en vic-
tria austriacista, Espanya no shauria fet
contra Catalunya. Probablement ni tan sols
existiria en el sentit que li donen els que la
invoquen com a estructura nacional.
No sc tan ills, per, per creure que
pugui argumentar-se una veritat histrica
a partir de la pura virtualitat, o que valgui
la pena esmerar ni un minut a especular
sobre el que hauria pogut sser i no ha estat
(aquella Espaa que no pudo ser, a la qual de-
dic un llibre lhistoriador Antoni Jutglar).
Per amb el mateix sentit de la realitat cal
reconixer que lEspanya realment existent
no ha estat mai ni s ara una comunitat de
convivncia que unes insensates minories
nacionalistes catalans i bascos, bsica-
ment posen en perill. No, la convivncia
lha impedida sempre una mirada vertical
i reduccionista sobre aquestes realitats, una
mirada que des de fa tres segles construeix
la seva visi unitria i la seva ortodxia de
superioritat histrica (ara tamb moral)
damunt la reducci fsica i lanorreament
poltic dunes entitats prviament existents.
Des de la seva perspectiva ha de semblar
evident que lobstacle a la convivncia s la
insistncia duns pobles, que haurien destar
definitivament assimilats, a conservar el que
han pogut de la seva memria histrica,
malgrat els cstigs exemplars, les succes-
sives destruccions de documentaci i la
substituci de la histria prxima i viscuda
per una de remota i construda. s natural
que aquesta memria irriti els qui havien
apostat per extingir-la, perqu exposa les
seves mentides oficials a la llum solar de la
ra escrupolosament documentada, una ra
que, a ms, t la fora dactualitat dels fets
presents o recents i en memria de tothom.
Diguem-ho tot. El drama de Catalunya
ha estat ser una pea poc preuada damunt
lescaquer internacional, un pe a cremar
en ares duna partida ms ambiciosa. No
cal remuntar-se a Felip IV i el tractat dels
Pirineus, que cedia a Frana la Catalunya
interpirinenca, i que amb la prdua de Por-
tugal desbaratava per sempre ms la inte-
gritat peninsular que encara invoca la dreta

espanyola. Nhi ha prou amb recordar que
la sort de Catalunya la decid latzar de la
mort de lemperador Josep I dustria i
el sobtat accs al tron de larxiduc Carles,
que decant Anglaterra a favor dun espai
borbnic europeu. Anglaterra fu finta de
salvaguardar el futur de Catalunya en el
Tractat dUtrecht, per no mogu pea
quan Felip dAnjou, ja definitivament Fe-
lip V dEspanya, abol les constitucions,
desencaden una ferotge repressi dels ter-
ritoris que declar rebels assentant un omi-
ns precedent i deshonr els protocols de
la guerra de lpoca, torturant, fent arrosse-
gar per un cavall, decapitant i esquarterant
pblicament el cos del general Moragues,
i exposant-ne el cap durant dotze anys en
una gbia de ferro al Portal de Mar. Aix es
marcava a foc lenemistat reial en la me-
mria dels catalans, erigint aquella calavera
en macabre monument del cstig infligit.
Dotze anys duna ferida oberta i exposada a
la inclemncia dels elements s prou temps
perqu la carn shi podreixi. I efectivament,
la podridura daquella victria va entrar tot
seguit en el flamant Estat espanyol de nova
planta i ha podrit desprs totes i cada una de
les victries subseqents. Cada vegada que
Espanya creu bastir un Nuevo Estado, ja
sigui amb la Repblica, amb la Restauraci,
amb el franquisme, o amb el constitucio-
nalisme monrquic, la voluntat de reduir
Catalunya, descapar-ne les possibilitats,
de limitar-ne la influncia, hi entra ms o
menys dissimuladament. I sempre arriba
un moment que la ferida supura, les bones
paraules es demostren buides, i lestat que
havia de ser definitiu es tora i entra en des-
composici. Ni podr ser duna altra ma-
nera mentre a la base de cada refundaci
hi hagi el cap purulent del general Mora-
gues, esdevingut smbol de moltes altres
123
iniquitats. Aquell cap, tan eloqent de les
intencions daquell monarca, lesttua del
qual, amb idntica eloqncia, presideix
la Plaa Major de Madrid, avui parla per
boca de la histria, i el seu testimoni no s
grat als qui encara triomfen amb aquella
decapitaci.
No mentretindr a discutir amb els que,
incapaos de rebatre els fets, han atacat
el simposi sortint, com diuen ells, por los
cerros de beda. Ignoro si a beda hi ha els
esmentats accidents geogrfics. En canvi,
s que s que deslegitimar el carcter cien-
tfic (aquest adjectiu tan inapropiat en
cincies socials sols linvoco aqu com a
reflex mimtic de largot ministerial) del
simposi criticant que shi parls duna
realitat histrica canviant com s Espanya
s un subterfugi vergonyant, dhistoriador
amb mala conscincia. I encara ms quan
qui el practica s lautor dun llibre que
personalitza i fins i tot santifica la naci en
qesti en el ttol mateix, per ms irnic
que es pretengui. Entenguem-nos. Els qui
fan valer el nom dEspanya per defensar
interessos de tota mena en el concert in-
ternacional de les nacions; els qui escriuen
histries daquesta entitat poltica; els qui
la invoquen per fer prevaldre un inters dit
general per sobre dels interessos daltres seg-
ments dhumanitat forosament enquadrats
dintre daquella suposada generalitat din-
teressos; els qui, en definitiva, justifiquen
de paraula o tcitament lexercici del poder
en nom duna continutat histrica que
precisament els catalans han combatut en
diverses conjuntures, tots aquests i daltres
que no anomeno per no allargar ms un
pargraf prou llarg, no estan autoritzats ni
ticament ni intellectualment a invocar la
inestabilitat de la histria i la permuta dels
seus actors per desactivar la responsabilitat
124
inherent a un mot tan efica socialment i
polticament com ho s el nom duna naci.
Al cap i a la fi, si persones tan doctes ens
oposen als pobres mortals la seva inexpug-
nable coneixena de les causes histriques,
nosaltres sempre podrem respondre que el
que de veritat ens importa sn els efectes
que en patim.
Una instituci acadmica digna daquest
adjectiu ha de regir-se pels protocols univer-
sals en aquest mbit. I el mateix cal exigir
als poltics que shi aventurin. El protocol
ms bsic requereix escoltar lexposici
del pensament ali abans de plantejar les
objeccions del cas, fonamentant-les amb
raonaments o informacions comprovades.
No sn acceptables les intervencions ira-
des, els atacs contra la persona, bescantar
les qualificacions o menystenir els mrits
com a alternativa a debatre les idees. Que
representants de lestat es personin de dos
en dos, com la gurdia civil, practicant
lintervencionisme ms descordat dna fe
de la tendncia irrefrenable daquest estat
a caure en el totalitarisme. El que aquestes
intervencions aconsegueixen s patentitzar
ms enll de les paraules all que aquestes
voldrien negar. Perqu si lestat sent la ne-
cessitat dinvocar la seva legalitat per con-
trolar un suposat desordre acadmic, no pot
evitar posar en evidncia que sense atacar
unes determinades institucions no s capa
dimposar-se. I aleshores confirma all ma-
teix que malda per desmentir. En realitat,
lestat agafa el rave per les fulles, perqu
si creu que podr restablir la convivncia
sense fer justcia a la histria, es troba al
capdavall que lordre que pugui imposar a
contracor de les voluntats no li serveix per
governar.

La histria al servei de la naci?
N o descobrim res si afirmem que la
histria com a disciplina acadmica s un
caramel per a qualsevol plantejament po-
ltic. I, evidentment, juga un paper fona-
mental en la construcci del relat nacional.
Aix s, de totes i cadascuna de les nacions.
Els historiadors ens hem vist sovint atrapats
per plantejaments poltics aliens a la nostra
feina que no han ajudat a poder-la desen-
volupar amb les garanties cientfiques i
objectives que qualsevol recerca reclama. El
paper que la histria va jugar durant els se-
gles xix i xx en la justificaci de lexistncia
dels estats naci moderns fou fonamental.
Ms que duna histria de carcter cientfic,
hem de parlar duna mena dhistoricisme
que analitzava la naci com una realitat que
ja existia de manera tangible des de temps
medievals i que donava cobertura a la idea
destat naci existent o en procs de creaci
(Hroch, 2011). No hi ha cap daquestes
estructures de poder que no haja necessitat
de la justificaci histrica per a reafirmar
la seua existncia. Com tamb la necessi-
ten aquells moviments nacionalistes que
Antoni Rico s historiador, professor a la Universitat de
Girona. Recentment ha publicat No tots els mals vnen
dAlmansa (2013).
125
Antoni Rico
aspiren a dia davui a la creaci dun estat
naci propi. No podem negar, doncs, que el
catalanisme com a moviment nacionalista
ha necessitat, i necessita, la histria per a
justificar lexistncia duna naci catalana
diferent de lespanyola. Per no fa el mateix
el nacionalisme espanyol?
Des del final de la dictadura, el relat del
nacionalisme espanyol ha estat el de cons-
truir-se a si mateix com a no nacionalista.
Lespanyolisme el representava la dictadura
i, per tant, la democrcia no podia embol-
callar-se duna retrica que durant molts
anys es va percebre com a antidemocrtica.
A aquest plantejament, cal afegir que en
el discurs del nacionalisme espanyol els
nacionalistes sn els altres, aquells que no
volen ser espanyols i que viuen en la peri-
fria. Per el nacionalisme espanyol exis-
teix. I, malauradament, la seua existncia
continua pivotant bastant, per activa o per
passiva, al voltant dels parmetres essencia-
listes que la dictadura va potenciar i que en
certa manera ja eren herncia decimonni-
ca. Perqu el pas del nacionalcatolicisme al
patriotisme democrtic s molt ms ambigu
del que el nacionalisme espanyol tracta de
fer-nos creure (Muoz, 2012).1 Hi ha un
psit important dessencialisme en totes
les cultures poltiques espanyoles i en la
concepci nacional que tenen dEspanya
126
i lespanyolitat. Aquest fet el vam poder
observar a finals de 2013 arran del simposi
Espanya contra Catalunya organitzat
pel Centre dHistria Contempornia de
Catalunya.
Abans dentrar a analitzar el que es va
dir des de fora de Catalunya, crec que s
obligat comenar dient que, segurament,
el ttol del simposi no era el ms encertat
des dun punt de vista acadmic. No estic
dacord amb les afirmacions que el director
del chcc Jaume Sobrequs va fer com a
cloenda del simposi, reafirmant-se en len-
cert del ttol. Des dun punt de vista poltic
i sobretot periodstic, el ttol va aconseguir
els seus objectius: ress, debat de pitjor
o millor qualitat i portades. Des duna
visi acadmica, per, crec que ja donava
unes conclusions clares i namagava daltres.
Ls del terme Espanya i no, per exemple,
Estat espanyol que ajudaria a identificar
ms clarament quin s el subjecte instituci-
onal que va contra Catalunya, no ajudava a
centrar el debat en el terreny acadmic don
no hauria dhaver eixit. Com afirmava l11
de desembre de 2013 al diari El Pas lhis-
toriador Ricardo Garca Crcel, dEspanyes
nhi ha moltes i diverses, i des duna ptica
histrica cal assenyalar clarament i contex-
tualitzar en cada moment de quina estem
parlant. A ms, el ttol obviava la dimensi
social i poltica dels conflictes entre lEstat
i Catalunya, posant mfasi bsicament
en un terreny nacionalista esbiaixat cap a
la vessant identitria de la discussi. Ara
b, s evident que s que hi ha hagut una
repressi per part de lEstat espanyol, de la
monarquia que lha representat els darrers
tres-cents anys, les institucions aparegudes
i desaparegudes i, fins i tot, els rgims que
tot i fonamentar-se en els valors republicans
de llibertat i democrcia, en el fons no van
ser capaos de superar la naci imaginada
espanyola que es fomentava i creava des del
centralisme peninsular. Una idea centralista
dEspanya que van abraar tant laristocr-
cia com la burgesia liberal, conservadora,
moderada o progressista, que protagonitz
les revolucions i canvis poltics del xix. Per
tamb les organitzacions obreres, revolucio-
nries o reformistes, del canvi de centria.
La idea del Madrid capital i naci radial va
impregnar tot lespectre poltic espanyol i
daqu es cre una relaci amb Catalunya
basada en anar acumulant greuges fins a
lactualitat. No veure aix o traure-li tot el
contingut nacional al conflicte s voler fer
derivar el problema cap al cant de la justi-
ficaci duna naci espanyola que, tot i que
retricament es projecta com a plural, acaba
moltes vegades confluint en una proposta
on les anomenades nacionalitats hi tenen
poca cabuda en un pla digualtat amb la
mater castellana.
Per com diem, ms enll de les cr-
tiques de carcter ms acadmic que po-
dem fer al simposi des de Catalunya o els
Pasos Catalans, la gran majoria del debat
va provenir daltres indrets de lEstat.
Aquestes crtiques les podem dividir en tres
mbits: les de carcter acadmic de pretesa
objectivitat, les estrictament poltiques i,
finalment, les que es troben dins del que
anomenem futbolitzaci de la poltica.
Les dues primeres categories les podrem
emmarcar dins del paradigma que Michael
Billig va anomenar nacionalisme banal.
LES CRTIQUES BANALS
Com afirma Michael Billig, en un mn
destats naci, el nacionalisme no es pot
confinar a les perifries (Billig, 2006: 23).

Efectivament, aix s el que ha intentat fer
el nacionalisme espanyol de la Transici
en, en totes les seues expressions po-
ltiques. I un bon reflex pot ser el debat
que des de lmbit poltic i acadmic es va
obrir per a qestionar el simposi Espanya
contra Catalunya. El diari El Pas ha estat,
segurament, un dels portals on millor shan
vist reflectides les crtiques ms revestides de
racionalitat i pretesa objectivitat contra el
simposi. Diversos historiadors i acadmics
dinqestionable prestigi van fer servir el
diari madrileny com a altaveu de les seues
crtiques. Tot plegat adobat duna certa aura
de superioritat moral i intellectual que, al
cap i a la fi, no feia altra cosa que amagar
el rerefons nacionalista espanyol del discurs
anti-simposi. Un dels elements que desacre-
dita els crtics s lintent, precisament, de
descrdit dels participants. Llegint diversos
articles i crniques tant daquells dies com
dels previs i posteriors, observem com un
dels axiomes fonamentals del relat anti-
simposi era que no tots els que parlaven
en el simposi eren historiadors. Daquesta
manera sintentava traure cientificitat i fo-
naments acadmics al contingut de la troba-
da. Ricardo Garca Crcel arribava a afirmar
que los historiadores que participan no
representan al gremio de los historiadores.
Hay mucho socilogo y mucho poltico.
B, si noms com Josep Fontana, Antoni
Furi, Josep Maria Sol i Sabat o el mateix
Jaume Sobrequs, no representen el gre-
mio de los historiadores, no s ben b qui
ha de representar aquesta societat gremial
no constituda formalment. Si b s cert
que no tothom era historiador, tamb ho
s que molts s que ho eren i, tamb, que
aquells que no es dediquen a fer histria
sn acadmics i cientfics dinqestionable
reputaci en les seues respectives profes-
127
sions, ja siga la de socileg, economista o
pedagog. Qui millor que Salom Marqus,
professor emrit dHistria de lEducaci
de la Universitat de Girona, per a parlar
de Lespanyolitzaci del mn educatiu?
Desautoritzar, doncs, els participants de
la manera com es va fer aquells dies, fins i
tot per collegues de professi dimportant
reputaci, va fer baixar molt la qualitat de
la crtica. s ms, crec que aquesta actitud
desacredita el crtic.
Des del punt de vista del concepte na-
cionalisme banal, per, els atacs al simposi
que ms estaven marcats per aquesta pretesa
objectivitat no nacionalista foren els que ja
molts mesos abans protagonitzaren els his-
toriadors Eduardo Manzano Moreno i Juan
Sisinio Prez Garzn, tamb a les pgines
dEl Pas. En un article publicat el 10 de
juliol de 2013 amb el ttol Dinamitando
puentes ja tota una declaraci program-
tica en favor del no trencament de lEstat
naci espanyol mostraven el seu desacord
amb el simposi distanciant-se del rerefons
nacionalista, tant daquest com daltres que
shavien fet amb la pretensi de justificar
una naci espanyola gaireb eterna. Aquesta
posici portava els autors a situar-se en una
mena de pedestal neutral que els allunyava
duns i altres nacionalistes. Per era real-
ment aix? Com hem dit, el ttol ja s una
declaraci programtica: davant la situaci
actual plantejada pel procs catal, cal
actuar de manera dialogada per evitar, no
que els catalans des dun pla discursiu pu-
guen expressar el desig dexercir lliurement
el seu dret a decidir, sin perqu aquest no
es puga realment dur a terme i, aix, poder
mantenir lEstat naci espanyol. La llunya-
nia respecte del nacionalisme espanyol que
tendeix a tibar la corda cap a un extrem no
s tan gran com els autors del text creuen o
128
pretenen fer-nos creure. Evidentment que
una actitud de dileg i de tendir ponts
amb laltre s fonamental per a resoldre els
problemes i conflictes plantejats. Per, en
quins termes es vol resoldre el problema? En
els de reconixer el dret democrtic de tots
els pobles o nacions a decidir el seu futur,
o els dintentar establir un dileg el final
del cam del qual ja est marcat: el man-
teniment de la integritat territorial de lEs
tat naci espanyol actual? Al cap i a la fi,
darrere dels plantejaments de Manzano
i Prez Garzn tamb hi ha un planteja-
ment nacional, per aquest s el que passa
desapercebut en el nostre, o seu, dia a dia.
s el de bandera en edifici oficial. s el
nacionalisme banal.
Moltes de les crtiques que es van fer
aquells dies i els previs al simposi, noms
tenien com a fonament el ttol, sense tenir
en compte els continguts de les conferncies
i comunicacions. Aquest element de crtica
apriorstica ja ens diu molt sobre el que
realment samagava rere largumentaci.
Ja hem comentat que probablement el
ttol no era gaire afortunat des dun punt
de vista acadmic. Ara b, utilitzar-lo per
a arribar a afirmar que al simposi noms
havien estat convidats els historiadors
disposats a defensar les tesis favorables a
uns plantejaments poltics concrets i que a
ms, com feia Jos lvarez Junco tamb a
les pgines dEl Pas, dir que supongo que
nadie ha presentado una comunicacin en
el congreso contraria a la misma. Y si lo ha
hecho, la habrn rechazado, era si ms no
atrevit i ms propi dalg que el que pretn
no s dialogar sin criminalitzar. En una
lnia semblant sexpressava lhistoriador
catal Andreu Mayayo el qual recriminava
als participants del congrs haver mantin-
gut el ttol de determinades ponncies. I
no noms aix, Mayayo arribava a afirmar
que la historia la hacen los historiadores y
la academia, no las instituciones. Se puede
ayudar para la realizacin de congresos y
reuniones, pero no liderarlos, como en este
caso. Lafirmaci no deixa de ser sorpre-
nent si tenim en compte que el fet que les
institucions i determinats poltics financen
o vulguen eixir a la foto desdeveniments
acadmics no s cap novetat a Catalunya,
ni a Espanya, i mai abans shavia criticat
amb tanta rotunditat. Durant els governs
de lanomenat tripartit, per exemple, el
govern i concretament un dels partits que
en formaven part, ic-v, encapal lano-
menat Memorial democrtic i aix no
va sorprendre ning. De fet, es va arribar
al punt que el director del Memorial fou
el professor de la ub de Cincia Poltica
Miquel Caminal, molt proper al partit eco-
socialista, i la inauguraci oficial la van fer
laleshores president Montilla i el conseller
Saura. Per no parlar de la commemoraci
de la Constituci de Cadis en 2012 on
lactual president espanyol va realitzar un
fantstic exercici de presentisme, no tan
criticat com el simposi, potser per formar
part de la banalitat en qu es mou el nor-
malitzat i integrat nacionalisme espanyol.
El diari madrileny El Mundo tamb va
dedicar diversos articles al simposi. De tot
el reguitzell de pgines daquest mitj la
majoria no des dun nacionalisme banal
sin essencialista sn interessants les que
publicaren el 12 de desembre de 2013.
Fonamentalment el reportatge tractava de
mostrar lopini, en la mateixa lnia que El
Pas aquells dies, dhistoriadors contraris
al simposi amb alguna petita dosi dhisto-
riadors no contraris per s crtics amb el
ttol i determinats continguts. En general,
lopini dhistoriadors com Luis Antonio

Ribot, Fernando Garca de Cortzar, Juan
Carlos Losada, Julio Gil Pecharromn o
Flix Ovejero girava al voltant del descrdit
acadmic dels participants amb acusacions
de tan poc fonament com titllar-los dide-
legs o, arribant a lextrem, com el cas de
Gil Pecharromn, afirmar que el simposi
podra parecer una broma si no tuviera
un trasfondo goebbelsiano.
Per la seua part, la crtica des duns plan-
tejaments de nacionalisme banal no noms
la van dur a terme historiadors contraris
al procs poltic obert a Catalunya sin
tamb aquells partits espanyols que ms
belligerants shi han mostrat. En aquest
sentit, es va arribar a lesperpent quan el
Partit Popular que t el govern de lEstat,
upyd i Ciutadans, van decidir portar el
simposi davant la fiscalia perqu, segons
ells, sincitava a lodi. Parafrasejant Goya
podrem dir que el sueo de la espaolidad
produce monstruos. Els plantejaments de
tots tres partits es mouen entre el naciona-
lisme banal i lessencialisme caracterstic
de lespanyolisme hereu del franquisme.
La visi tancada duna naci espanyola
que perd els seus orgens en la histria s
un dels trets caracterstics de formacions
com el pp o upyd. El cas de Ciutadans s
diferent. Si b s cert que mantenen una
base electoral semblant, tamb ho s que
el discurs poltic del partit intenta defugir
lessencialisme nacionalista per erigir-se
com a mxims representants del patriotis-
me constitucional, justificant aix els seus
plantejaments nacionalistes en favor de
lEstat naci espanyol actual. Siga com siga,
tots tres partits sn els encarregats de donar
cobertura al que podem qualificar com a
futbolitzaci de la poltica, la potenciaci
dunes tertlies i editorials ms properes al
surrealisme que a la ra.
129
LA FUTBOLITZACI
DE LA POLTICA
La proliferaci els darrers anys de mit-
jans de comunicaci que utilitzen el terme
tertlia poltica per a referir-se a una
mena de xou televisiu de crits i paraules
buides ha estat una constant. Principalment
s un format que ha triomfat en els canals
de televisi que conformen el que alguns
anomenen la tdt Party, en clara referncia
als ultraconservadors nord-americans del
Tea Party. El format sol estar marcat per
una tertlia on el moderador s un opi-
nador ms i la resta de companys de taula
es troben majoritriament inclinats cap a
postures ideolgicament dretanes i dun
carcter nacionalista espanyol exacerbat.
Molts dels participants solen ser periodistes,
articulistes i responsables de diaris com abc,
La Razn o El Mundo. Els continguts i re-
flexions daquests mitjans tenen poc inters
per al debat ms acadmic i intellectual,
no noms per la forma, sin tamb per la
feblesa argumental. Un exemple pot ser
leditorial del diari monrquic espanyol abc
del 12 de desembre de 2013 on safirmava
que la querencia a la mentira, la falsifica-
cin y el engao de los separatistas catalanes
no conoce lmites. No conformes con el
congreso de la infamia que maana arranca
en Barcelona (Espaa contra Catalua),
pagado con dinero pblico y plagado de
patraas historicidas, tambin se falsea el
presente e incluso el futuro. El recurs als
qualificatius subjectius com a argument de
pes del relat ens mostra un periodisme, unes
reflexions, molt marcades per la manca de
ra i solidesa. El punt culminant daquesta
manera danalitzar la realitat que envoltava
aquells dies el simposi fou lentrevista que
Jaume Sobrequs va concedir al programa
130
de televisi El cascabel al gato de 13TV
on el tertuli Herman Tertsch va arribar a
insultar lhistoriador catal en directe.
Dins daquest hooliganisme poltic, per,
la punta de liceberg fou la proposta del
Partit Popular de convocar el que ells van
batejar com a Foro de la verdad. Si el ttol
del simposi no era ladequat, el daquest
foro sobrepassava els lmits de la respon-
sabilitat acadmica per tamb poltica. La
pretensi de voler fer creure que en matria
histrica existeix la veritat ja diu molt de
les intencions dels convocants. s de su
posar que aquesta trobada no es produir
mai o, si ms no, no ser acollida per cap
membre del gremi dhistoriadors. Tot i
aix cal recordar que les fundacions i insti-
tucions properes als conservadors espanyols
han estat les encarregades els darrers anys de
qestionar la feina feta des de la universitat
en matria dhistria, especialment per als
perodes de la II Repblica, la Guerra Ci-
vil o la dictadura franquista. Amb aquests
precedents, doncs, no podem descartar res.
LA BATALLA DE LA HISTRIA
El paper de la histria, doncs, quan se li
atorga una responsabilitat poltica, tendeix
a lelaboraci dun relat acabat i no de
cincia en estat constant de construcci.
I aquest s segurament el drama de la
intromissi de la poltica en el treball dels
historiadors. El problema principal, per,
s que difcilment es pot desenvolupar
una anlisi histrica des de lacadmia en
un pas, pasos o estat on encara bateguen
els problemes de la identitat i la naci en
els mateixos termes de la modernitat. I el
ms curis de tot s que en el conjunt de
lEstat espanyol sn les universitats dels
Pasos Catalans les que ms han avanat
en les anlisis cientfiques al voltant de la
identitat, la naci i les categories poltiques
que es relacionen amb tots dos conceptes.
El ttol del fams simposi probablement
no era el ms adequat ja que li mancava un
interrogant i potser calia especificar a qu
es referien els convocants quan parlaven
dEspanya. Ara b, la resposta que es va do-
nar des de la resta de lEstat crec que va
ser totalment desproporcionada i en molts
casos esperpntica.
La batalla de la histria, per, no acaba
aqu. El govern espanyol en boca del seu
polmic ministre Wert ja ha anunciat la
voluntat de canviar el currculum de la ma-
tria dhistria en secundria amb la inten-
ci de tendir cap a una homogenetzaci
curricular. El titular que Wert donava a la
premsa el passat 16 de gener s ben clar:
No tena sentido una Historia de Espaa
no compartida por todas las comunida-
des. La idea dEspanya s una i ha danar
acompanyada dun nic relat que la justi-
fique. s exactament el mateix que ja van
intentar els conservadors espanyols durant
el govern de Jos Maria Aznar. Aleshores,
la comunitat educativa, i especialment els
historiadors gaireb en bloc, van advertir de
la perillositat de la proposta i les autnti-
ques intencions uniformitzadores i pol-
tiques que amagava. Ara ho tornen a inten-
tar. La pregunta s: estarem tot el gremio
de historiadores a laltura i serem capaos
de superar en tots els territoris de lEstat es-
panyol les pressions poltiques a qu estem
sotmesos? Aviat ho sabrem.

BIBLIOGRAFIA CITADA
Billig, M. (2006): Nacionalisme banal, Catar-
roja-Valncia, Afers-Universitat de Valncia.
Hroch, M. (2011): Per a qu necessitem
la naci, encara, a Europa?, dins LEspill,
segona poca, nm. 37, primavera 2011.
Muoz, J. (2012): La construccin poltica de
la identitad espaola: del nacionalcatolicismo
al patriotismo democrtico?, Madrid, Centro
de Investigaciones Sociolgicas.
1. El politleg valenci Jordi Muoz ha treballat a fons
el tema i arriba a afirmar pel que fa la dreta que
sera errneo identificar este nacionalismo con
131
un nacionalismo puramente cvico o poltico o
ver en l una adaptacin genuina del modelo de
patriotismo constitucional de Habermas o Stern-
berger. Hay, al menos, tres elementos que lo alejan
de estos modelos: una relacin ambigua con el
rgimen autoritario anterior, el papel de la lengua
en la definicin de la identidad nacional y una
concepcin esencialista de la historia de Espaa.
Mentre que pel que fa a lesquerra Muoz afirma
que aquesta ha articulado un discurso nacionalista
que justifica la preservacin de la unidad esencial
mente sobre la base de la solidaridad interterri-
torial y la igualdad radical de derechos y deberes
entre todos los ciudadanos. La modernizacin y
la integracin en Europa, as como el mito de la
Transicin, son igualmente pilares fundamentales
de este nacionalismo. Pero tambin cuenta con
elementos culturales, lingsticos e historicistas
muy relevantes (Muoz, 2012: 57-67).

Nova web de L'ESPILL

www.uv.es/lespill

Tota la informaci
Continguts de la primera poca
Continguts en pdf de la segona poca fins al nm. 40
Sumaris de tots els nmeros

Un nou instrument al vostre servei!

132
Falsificaci, disbarat i bestiesa
La reacci de les elits poltiques espanyoles
davant un simposi histric
A les darreries de lany 2013, va tenir
lloc, en aquesta perifria meridional i cas-
tigada dEuropa, una particular modalitat
de guerra dels historiadors, que va ser,
com sempre, molt ms que una simple dis-
cussi entre acadmics. El simposi Espa
nya contra Catalunya va concentrar durant
setmanes, si no mesos, latenci dels mitjans
de comunicaci, de les escarotades xarxes
socials i, en general, de lespai dopini
pblic i privat. Els professionals de la his-
tria, com s ben lgic, hi van dir la seua,
normalment, en el cas dels diguem-ne
unionistes o federalistes, per a expressar
les seues reserves davant una reuni que,
sense qestionar la vlua cientfica dels
participants, veien massa escorada polti-
cament. Tant de predicar contra els abusos
de la histria i ara un grapat dinvestigadors
reconeguts es prestaven els feien el favor
de suposar que era per ingenutat o per
un emprenyament passatger a sumar-se
a lrdago separatista dArtur Mas. No cal
Pau Viciano s doctor en Histria. Entre els seus llibres
es troben Senyors, camperols i mercaders. El mn rural
valenci al segle xv (Editorial Afers, 2007), Els peus
que calciguen la terra. Els llauradors valencians a la fi
de ledat mitjana (Premi Ferran Soldevila, puv, 2012)
i De Llorente a Marx. Estudis sobre lobra cvica de Joan
Fuster (puv, 2012).
Pau Viciano
dir que la incomoditat i la desconfiana cap
als usos poltics del passat constitueixen
un reflex instintiu ben justificat. Tamb
des del sector sobiranista van sorgir veus
autoritzades que qestionaven loportunitat
del ttol, per excessivament sensacionalista
i, al capdavall, simplificador. El mateix
Josep Fontana, un dels participants ms
prestigiosos, va expressar en el seu moment
dubtes sobre la idonetat del ttol, per no
fins al punt de qestionar loportunitat de
lencontre ni, evidentment, la seua destaca-
da participaci com a conferenciant inau-
gural. Daltres veus, des de les dues bandes
de lespai poltic, consideraven que hauria
estat ms rigors parlar dEstat espanyol
o dels Borbons en lloc dEspanya, perqu
aquest topnim suggeria un enfrontament
entre societats o pobles. No cal dir que
moltes daquestes observacions eren ben
raonables, per no sembla que poguessen
desqualificar globalment lencontre dhisto-
riadors. Menys justificat era largument que
es tergiversava el passat al reduir la relaci
histrica entre Espanya i Catalunya als
aspectes conflictius o desagradables. Aix
seria tant com desautoritzar unes jornades
sobre la repressi franquista allegant que
seria una visi reduccionista de tota una
poca de la histria dEspanya. O, en un
altre sentit, qestionar que no es pogus

debatre sobre les vctimes del nazisme sense
parlar tamb de tots els crims semblants,
sobretot dels estalinistes.
No cal caure en el cinisme: tots els
participants en el simposi sabien en quin
context poltic tenia lloc i quina n era la
dimensi extra-acadmica: la histria
no s una cincia freda, per ha de tractar
de ser objectiva en els arguments i en les
evidncies empriques. I, vist el desenvolu-
pament de lacte, i com era de preveure per
la trajectria acadmica dels participants,
no es pot dir que es creuassen aquestes
lnies vermelles. De fet, les crtiques que
van sorgir del mn universitari van ser
ms aviat genriques. Per cortesia, pudor
o clcul, pocs satreveixen a desqualificar
obertament uns collegues que cohabiten en
un mateix ecosistema acadmic, dOviedo
a Sevilla i de Salamanca a Barcelona, amb
tota mena de coincidncies i complicitats
professionals. De crtiques, nhi ha, per
en els passadissos, en les cafeteries de les
facultats, en els dinars dels congressos. De
Josep Fontana, per exemple, un tertuli
televisiu dextrema dreta podria dir que
s un rojo-separatista o nazi, si li ve de
gust!, per dun catedrtic dHistria de ms contundents va ser Juan Manuel Gar-
la Complutense com Jos lvarez Junco
pot esperar-se ms ponderaci: Fontana
deia es un historiador respetable y res-
petado, que quiz tenga alguna tendencia
a planteamientos maniqueos, que si antes
abraz el marxismo rgido, ahora est ms
bien en posiciones nacionalistas. Un mar
xista (rgido)-nacionalista no s exactament
un rojo-separatista, per alguna cosa hi
tenen a veure. Ara b, entre collegues, so
bretot entre els de la mateixa especialitat
historiogrfica, les declaracions no pujarien
molt ms de to. Dels articulistes i tertulians,
en canvi, podia esperar-se qualsevol cosa, i
133
evidentment no van decebre. Fins al punt
que, en llegir-los i escoltar-los, un no sabia
si riure o plorar, eixir al carrer indignat o
anar-sen a casa a fer les maletes. Per ms
illustratiu ha estat veure com sesquinaven
les vestidures les elits poltiques espanyoles
davant un acte acadmic relativament
modest.
Entre aquestes elits poltiques, den-
trada, tenim els representants del poder
executiu. No menys de tres ministres han
expressat pblicament la seua condemna
del simposi. Curiosament, el titular dEdu-
caci i Cultura, Jos Ignacio Wert, el qui t
alguna cosa a veure amb les universitats i la
cincia, sha mantingut en un perfil baix.
s cert que prou feina tenia ja espanyolit-
zant els xiquets catalans per ocupar-se dels
historiadors adults, per la seua discreci
i la loquacitat daltres ministres de pes el
dAfers Estrangers i el de Justcia posen en
evidncia si encara calia que el problema,
a ulls de lestablishment, no era tant acad-
mic o cientfic com poltic. I malgrat aix,
un dels arguments principals que tothom
feia servir per desacreditar el simposi era la
seua manca de contingut cientfic. Un dels
ca-Margallo, ministre dAfers Estrangers i
de Cooperaci del Regne dEspanya. Amb
lavinentesa de pronunciar a la Universitat
Pontifcia de Comillas una conferncia so-
bre La influncia dEspanya en lescenari
internacional, va declarar, en primer lloc,
que desde el punto de vista intelectual
comparto la opinin de Elliott de que es
un autntico dislate. I afegia que era lo
menos cientfico que havia vist, ats que
la conclusi de lencontre anava implcita
en el ttol. Tot es redua a una flagrante
falsificacin de la Historia ordida per una
colla de pseudohistoriadores nacionalistas
134
excluyentes. La desqualificaci de len-
contre historiogrfic, doncs, no podia ser
ms rotunda ni ms temerria. Perqu el
ministre Garca-Margallo sentenciava com
tothom, daltra banda sense cap ms pro-
va que el ttol de simposi i de les seues sec-
cions. Agafar-se a un hispanista reconegut
com John Elliott com a criteri dautoritat
no podia afegir gaire legitimitat al seu dic-
teri, ja que aquest historiador tampoc podia
haver jutjat sobre la qualitat dunes ponn-
cies encara no presentades.
No calia ser molt espavilat per adonar-se
que les intervencions remarcarien lopressi
de lEstat espanyol contra Catalunya, per
negar-se a considerar que aquesta visi per
ms parcial que fos podia ser argumentada
amb dades objectives, cientfiques, era
fruit duna ofuscaci i duna suprbia que
noms pot qualificar-se de nacionalista, en
el pitjor sentit que habitualment li donen
a aquest concepte. Noms aix sentn que
un ministre puga proclamar que un grup
dhistoriadors universitaris que cobren la
nmina de les arques pbliques es dediquen
a perpetrar un flagrante falsificacin de
la Historia, simplement perqu, poltica- sentit dEstat que comparteixen els par-
ment, pensa que no li agradaran les con-
clusions del seu treball. En desqualificar els
assistents al simposi com a pseudohistoria-
dores el ministre dAfers Estrangers desle-
gitimava el conjunt del sistema universitari
espanyol. Al capdavall, tots aquests catedr-
tics i professors universitaris sn funcionaris
pblics que han passat les seues oposicions
i han vist el seu treball de recerca avaluat
per les agncies pertinents, les que acrediten
lexcellncia cientfica dels historiadors i la
resta dinvestigadors de lEstat i Regne que
representa el senyor Garca-Margallo. Per
aix no hi tenia res a veure: la motivaci
ideolgica de tot plegat es feia evident quan
afegia a pseudohistoriadores les qualifi-
cacions de nacionalistas excluyentes, que
en la cultura poltica espanyola sassocien
a la xenofbia i la violncia. Falsaris i peri-
llosos, doncs.
Al ministre dAfers Estrangers safeg el
de Justcia, quan les crtiques al simposi en-
traren en la via judicial. Alberto Ruiz Ga
llardn, declarava en els passadissos del
Congrs dels Diputats que el que anava a
tractar-se pels (pseudo)historiadors no eren
ms que mentiras, ja que volien convertir
una historia de convivencia y prosperi-
dad de Catalunya i Espanya en una cosa
vergonyosa, i advertia que Se asume una
enorme responsabilidad por manipular
los sentimientos y tergiversarlos, sobretot
quan es busca el enfrentamiento entre es-
paoles. Aix, confessava, li produa una
profunda tristeza per la pobra gent que
pueda caer en ese engao. Tot plegat, per
a aquest ministre clerical que no hauria
dubtat a condemnar Galileu, constitua un
retroceso intelectual histrico. En aquesta
mena de valoracions, el govern no estava
sol. Des de loposici oficial, fent gala del
tits dinstics daquesta Segona Restauraci
que ara fa aiges, Alfredo Prez Rubalcaba
triava nous mots pejoratius per llenar-los
contra el simposi: despropsito i disparate.
Largument era el mateix: des del punt de
vista poltic parece pensado para enfrentar
a Catalua con el resto de Espaa i, sobre-
tot, calia rebutjar-lo per acientfico, ja que,
coincidint amb opinants dalta graduaci
com Garca-Margallo, parteix duna con-
clusin ya predeterminada en el ttulo. Ara
b, loposici no estava disposada a seguir
el partit del govern i els grups espanyolistes
situats encara ms a la dreta en la via de la
denncia judicial, que els semblava una

conducta oportunista, que noms servia per
a conseguir un titular. I s que, en aquests
moments de lafer, les desqualificacions ver-
bals ja no semblaven suficients per conjurar
aquest mena de contuberni rojo-separatista i
sapellava va la m inflexible de la justcia.
En efecte, pocs dies abans de la celebra-
ci del simposi, el pp, Ciutadans i upyd,
competint per lespai electoral ms espa-
nyolista, safanyaven a denunciar-lo, per
separat, davant la Fiscalia de Delictes dOdi
i Discriminaci per la seua suposada incita-
ci a lodi i la xenofbia. Per boca de la seua
lder, Alicia Snchez-Camacho, els populars
regionals shavien afegit a denunciar la
manca de rigor cientfic de lencontre, per
atribuint directament la responsabilitat al
mateix govern dArtur Mas, que hi pretenia
revisar la historia, cambiar la historia por
falsedades, como es una gran falsedad y
una ofensa este simposio de Espaa contra
Catalua. Snchez-Camacho exigia la sus-
pensi de la trobada dhistoriadors per
impulsar el odio y la hispanofobia. I, po-
sada a historiadora, proclamava la seua
visi evidentment cientfica, no com lal-
tra dels lligams hispanocatalans: lo nico
que ha hecho Espaa siempre es ayudar a
los catalanes y formar parte con ellos de
toda Espaa. Ha llegado el momento
reblava de decir basta ya a las mentiras
del independentismo cataln.
Al seu torn, Enric Millo, portaveu del pp
al Parlament, satrevia a afirmar, sense cap
enquesta a la m, que el simposi pisa los
sentimientos de la mayora de los catalanes
i genera hispanofobia, s a dir, es limita a
insultar y a fomentar el odio contra el resto de
los espaoles. Per ms estravagants que po-
guessen parixer aquestes desqualificacions,
venint dun partit amb responsabilitats de
govern, en realitat la iniciativa de recrrer
135
a la justcia provenia de formacions ms
extremistes encara: Ciutadans i, sobretot,
upyd. Rosa Dez no sestava de res, fins i tot
de caure en la banalitzaci de lHolocaust
per criminalitzar el simposi, que considerava
un escndalo, un sarao que no tenia altra
intenci que educar a sus ciudadanos en
el odio y en la mentira. I afegia: Echar la
culpa de todo lo que ocurre a unos es algo
que en la historia de Europa ya se ha vivido.
Lo hicieron los nazis con los judos y todos
sabemos cmo termin aquello. Dez no
sols deixava anar la bilis magenta acusant un
destacat grup dexperts universitaris destar
pervirtiendo la historia, sin que els com-
parava amb els nazis, cosa que, a ms de ser
un insult inadmissible per als participants en
el simposi, rebaixava el genocidi dels jueus al
nivell duna polmica historiogrfica sobre
interpretacions del passat. Tamb des de les
files de Ciutadans, Jordi Caas reclamava
una investigaci del ministeri pblic, per
veure si hi havia delicte tipificat en el Codi
Penal, i demanava que la Fiscala solicite a
los organizadores los textos de las ponencias,
porque nos parece gravsimo la idea que
trata de llevar del Estado espaol como un
estado opresor. Una mesura de censura
prvia, ja que les ponncies, bviament, no
shavien fet pbliques abans de la celebraci
de lacte que es pretenia prohibir. Amb tot,
sha de reconixer que era lnica interven-
ci que sinteressava pel contingut dall que
shi diria, quan la majoria dels crtics nha-
vien tingut prou amb el ttol del simposi.
Finalment, quan ja shavia celebrat el temut
encontre, la denncia fou arxivada, ja que
el fiscal del cas no hi va veure delicte, tot i
que posant-se tamb a historiador no ses-
tava de qualificar-lo destafa intellectual a
causa de la palmaria exageracin del ttulo
i la parcialidad de los contenidos.
136
El recurs a la justcia i en aix tenia ra
Rubalcaba noms havia servit perqu els
denunciats es penjassen les medalles despa-
nyolitat, per estava lluny de ser una inicia
tiva inncua. Significava que, a lhora de
reprimir el que consideren una maniobra
sobiranista, no hi ha lnies vermelles: es
pot arribar a manipular grollerament uns
mecanismes jurdics que haurien de ser ex-
cepcionals, que estan pensats precisament per
combatre el nazisme i la xenofbia veritables.
Posar en marxa aquesta via judicial contra un
encontre acadmic, no de revisionistes in-
documentats, sestiga o no dacord amb el
seu plantejament de fons, constitueix una
banalitzaci irresponsable que noms pot
beneficiar la impunitat social dels moviments
dextrema dreta xenfoba. Daltra banda,
tamb podrem preguntar-nos si el govern
espanyol perseguir en els tribunals interna-
cionals els historiadors no catalans que ana-
litzen els efectes devastadors de la colonitza-
ci dAmrica o la repressi espanyola con-
tra els Pasos Baixos. Per lapellaci a la cin
cia histrica com a argument contra el tre-
ball dinvestigadors universitaris reconeguts
encara esdev ms cnica si es t en compte
que governs del pp, com el valenci, soposen
frontalment a la cincia en aquest cas la
filologia quan diu el que no volen sentir. I,
finalment, hi ha alguna cosa encara ms tr-
bola que sinsinua en les reaccions crispades
de lelit poltica espanyola. Les referncies a
nacionalistas excluyentes i lexpressi bas-
ta ya! tenen una clara connotaci en lespai
meditic espanyol: estan lligades al discurs
sobre la violncia poltica al Pas Basc. Potser
la prxima vegada la Fiscalia de Delictes de
lOdi sels quede curta, i que a alg, en la
competici de veure qui s ms espanyolista
(constitucional, s clar), no li passe pel cap
acudir a la legislaci antiterrorista.
 137
El tractament del simposi a la premsa
de la caverna
Un periodisme emocional i sense opci al contrast
U n dels problemes amb qu es troba el
procs sobiranista catal s la impossibilitat
dexplicar-se i fer arribar els seus arguments
a la resta de lEstat. Els mitjans de comu-
nicaci de Madrid controlen frriament el
relat. No s noms una qesti de filtratge
darguments. s, tamb i sobretot, una mo-
dulaci de lestat dnim meditic que ten-
deix en la majoria de casos a la crispaci i
el ressentiment. I com que sn hegemnics
i, per tant, influents en lopini pblica, la
resposta poltica en queda ben condicio-
nada, ja que els partits no poden prendre
decisions poltiques sense tenir en compte
aquest estat dnim compartit.
A la premsa de Madrid hi ha una certa
diversitat ideolgica, entre les posicions
desquerra moderada a El Pas, de centre
dreta a El Mundo i de dreta desacomple-
xada a abc i La Razn. Per totes quatre
capaleres comparteixen la mateixa opo-
sici a permetre que el poble catal pugui
expressar a les urnes quin s lestatus poltic
que prefereix.
En aquest article analitzarem com han
tractat els diaris abc i La Razn el simposi
dhistoriadors titulat Espanya contra Ca-
talunya, que es va celebrar a Barcelona a
lex Gutirrez s periodista del diari ara.
lex Gutirrez
principis de desembre de 2013. Per abans
de comenar a llegir portades i titulars, val
la pena partir duna prvia. Els diaris de
Madrid, sobretot els ms extrems, tendei-
xen a sobredimensionar qualsevol tema
relacionat amb el catalanisme. I aquest cas
no va ser una excepci. El simposi tenia
un abast limitat, ja que estava orientat a la
comunitat cientfica i als historiadors, ms
que a un pblic massiu o general. Per els
diaris de Madrid, en canvi, en van parlar
a bastament. Molt ms, de fet, que no els
de Barcelona.
s un efecte paradoxal: les capaleres
que ms estan posant a les seves portades
lindependentisme com a tema sn, preci
sament, les que menys diaris venen a Ca-
talunya. Conv tenir present que els diaris
dabast estatal, en adrear-se a un mercat
de dimensions ms grans, solen disposar
dun pressupost ms folgat. El que perden
en capacitat de proximitat ho guanyen,
sovint amb escreix, en capacitat de compra
de continguts cars, daquells que noms
sn rendibles a partir duna determinada
difusi. Per podem constatar com els dia-
ris estatals, sobretot els ms radicals amb
la qesti catalana, no aconsegueixen te-
nir una penetraci significativa a Catalu-
nya. No s noms que venguin poc com-
parant-ho amb les capaleres editades a
138
Barcelona (la qual cosa hauria de permetre
sospitar que el seu relat sobre el pas no est
gaire afinat o, com a mnim, no s perce-
but com a tal per la poblaci autctona):
s que, proporcionalment, tampoc venen
gaire a Catalunya si es mira el conjunt de
la seva tirada.
Posem-hi xifres. En aquest article,
quan es parla de vendes de diari se sumen
els exemplars servits a quiosc i les subscrip
cions individuals. Sexclouen en canvi
altres conceptes com les subscripcions
collectives i les vendes en bloc que les
empreses de premsa fan servir per engreixar
la seva difusi i que no sempre obeeixen a
lxit comercial del rotatiu. Aix, El Mundo
t unes vendes ordinries a Catalunya de
9.152 exemplars diaris (mitjana de gener
a novembre de 2013). Tenint en compte
que al conjunt de lEstat colloca 154.439
exemplars, sen desprn que noms un
5,9% dels seus exemplars venuts ho sn
a Catalunya; lluny per tant del 17% del
seu pes demogrfic. En el cas de La Razn,
el percentatge s similar: un 6,9%, ja que
es queden a Catalunya 4.245 diaris dels
60.853 que aconsegueix vendre. Les xifres
de labc encara sn ms dures: noms el
2,6% de les seves vendes corresponen a
Catalunya.
Curiosament, el diari de Madrid que s
percebut aqu com a ms moderat, El Pas,
aconsegueix un 9,9% de distribuci a Ca-
talunya: 25.059 exemplars sobre un total
de 251.912 diaris venuts.
Aix doncs, queda clar que la insistncia
en tractar assumptes catalans a la portada
no sadrea a captar el lector autcton, sin
que fonamentalment alimenta el lector de
fora de Catalunya. I ho fa amb lavantatge
que aquest lector de la resta de lEstat est
exposat a uns mitjans que sistemticament
silencien els arguments de la causa sobira-
nista. Resulta evident que, si ells bloquegen
la pluralitat darguments, el seu lector t
molts nmeros de no poder contrastar les
seves informacions. O les seves manipu-
lacions.
I, efectivament, els dos nics diaris que
van posar en portada el simposi van ser
abc i La Razn. Precisament els dos que
menys venen a Catalunya, tal i com hem
comprovat abans.
Era La Razn qui ms convertia lafer en
un casus belli. El dia 8 de desembre obria
amb una portada gaireb monogrfica. Shi
veia la silueta ombrejada de Mas talment
la figura dun Nosferatu del cine expres-
sionista alemany sobre un fons vermell
sangons encs. El titular era: Setmana de
lodi a Espanya. s interessant constatar
que s un titular incomprensible, si no sen
tenen els antecedents. O, dit duna altra
manera, s un titular per als iniciats. Ms
explcitament: per als cmplices. El diari
no fa una aposta informativa, aportant en
el ttol una dada o un fet, sin que usa el
que en podrem dir periodisme emocional.
El que no busca aportar coneixement, sin
refor de les prpies creences. Ja abans
dexplicar qu passa, el diari en condiciona
la valoraci.
Superat el titular sensacionalista (en el
sentit ms estrictament literal del terme)
trobem un subttol que pretesament
aporta la part informativa. Diu: Els grans
historiadors alerten de la greu manipulaci
del Congrs Espanya contra Catalunya
que dem presenta la Generalitat. Curiosa
manera de guanyar la batalla dialctica: par-
la duns grans historiadors un terme im-
precs, un comod enfront la manipulaci.
De nou, el subttol no contrasta una dada
o un fet: noms demana que el lector faci

un acte de fe. Els historiadors que tenen la
ra sn els nostres. Els grans historiadors.
A dins, les generalitzacions eren valgui
la redundncia encara ms generalitzado-
res: Lesbiaixat perfil daquesta trobada ha
despertat inquietud entre els historiadors.
Tots han ressaltat la interessada tergiversa-
ci del passat. On tots vol dir tots els que
nosaltres hem preguntat, i que sn harm-
nics, com s previsible, a una nica corda. A
leditorial, soferia la clau de volta del diari
per explicar qu passa a Catalunya: tothom
est manipulat. La manipulaci histrica a
Catalunya arrenca des de la mateixa escola
pblica. Els alumnes catalans estudien en la
llengua cooficial matries com la repressi
lingstica, els sentiments catalanistes o
fets histrics tergiversats com la derrota
de 1714. s interessant consignar ls de
les cometes a la repressi lingstica. s
una manera de marcar al lector que ells no
creuen que aix hagi existit mai, per que
escriuen perqu aix ho diuen els prfids
mestres descola. Com deia aquell, monarca
per a ms senyes, mai va ser la nostra llen-
gua dimposici. Una frase, per cert, a la
qual se li ha de reconixer el mrit de poder
ofendre a lesquerra i a la dreta de lAtlntic
duna sola tacada. Avall que fa baixada.
Dos dies ms tard, La Razn obria por
tada amb Els ponents de lodi a Espanya
cobren de lrbita de Mas. Daquest titu
lar val la pena retenir com crea marca i la
consolida. Els ponents de lodi altre cop
apella a la complicitat. I ms odi tamb,
a la portada del dia segent: Homs po-
dria ser condemnat a pres pel congrs de
lodi a Espanya. Altre cop no sinforma
de cap fet. Ning ni tan sols ha denunciat
el conseller de Presidncia catal. Per el
diari ja especula des de la portada amb unes
teriques conseqncies que, gens sorpre-
139
nentment, no van arribar. I encara una
quarta portada, mentre la premsa catalana
informava daltres afers. El Senat debatr
una moci de rebuig al congrs de lodi a
Espanya, que comena avui a Barcelona.
Lendem, ciu, erc, icv i cup pactaven
la pregunta i, s clar, el tema del simposi
passava, periodsticament, a millor vida a
les portades de la caverna.
Labc no va jugar de manera tan oberta
la carta emocional, per el tractament tam-
b era maniqueu i els titulars prejutjaven:
Un simposi de la Generalitat sinventa 300
anys de repressi dEspanya a Catalunya.
De nou, el titular reclama la credibilitat del
lector sense oferir-li cap prova a canvi. No
demostra en cap dels elements de titulaci
el presumpte falsejament. Senzillament d-
na per fet que els participants del congrs
han engiponat una fabulosa histria de la
Catalunya reprimida.
El diari, setmanes ms tard, iniciar una
srie darticles dominicals adreats a oferir
la seva versi de la histria del tricentenari.
No cal dir-ho, parteix duna visi apriors-
tica: es ven als lectors com un desmuntatge
sistemtic dels mites i mentides del catala-
nisme. s una histria en qu no sexplica
res que no afavoreixi linters espanyolista.
El guany daquesta erosi s evident: treure
una de les possibles legitimacions la his-
trica a la reivindicaci sobiranista. Per
tamb disseminar una imatge dels catala
nistes com a mentiders contumaos. Si
sinventen la histria, b es poden inventar
tamb els greuges actuals. La demolici del
simposi, de retruc, ataca sibillinament tots
els arguments que queden sota el paraiges
batejat probablement sense massa visi
estratgica Espanya ens roba.
Tamb labc troba espai per fer un s
creatiu de les cometes punitives. Aix, quan
140
parla dels historiadors espanyols ho fa sense lder de la ultradreta espanyola, en el qual
cap marca, per en un dels elements de titu- es qualificava Franco amb el simptic apel
laci escriu historiadors secessionistes. latiu del capit de la nostra joventut. La
s a dir, nega lestatus dhistoriadors als comparaci amb el nazisme s una xacra
participants del simposi. En aquest cas, les que els catalans no podem espolsar-nos, dia
cometes diuen al lector: b, aix dhistoria- s, dia tamb, en aquests mitjans.
dors ho posem perqu ells sen consideren. El segon exemple s de La Razn i el
Leditorial del diari suggeria que el simposi firma Pedro Narvez: el congresset dHoms
apellava lorgull de clan, lodi al ve i la ha unit dreta i esquerra enfront del circ
ms rncia autarquia econmica. nacionalista i el senyor Mas, atiador da
Un cop les portades han fixat el to b- quest odi, sobreactuava ahir com els actors
sic i els editorials nhan marcat el discurs, del cinema mut, noms que en catal. Com
arriba all que, en termes castissos, podrem el fals intrpret de la llengua de signes del
batejar com el pasello. Es tracta dagafar funeral de Mandela, podria abduir episodis
tots i cadascun dels opinadors dun diari desquizofrnia per mantenir el disbarat de
i que vagin opinant sobre el tema. Lnica manipular la histria. En aquest cas, lexer-
pluralitat s que uns diuen que est molt cici de denigraci personal arriba a lextrem
malament i els altres diuen que est pitjor. de frivolitzar amb una malaltia mental.
Ressenyar tot el que sha escrit sota el La lectura dels diaris ms empedrets
paraiges de la premsa anomenada de demostra, setmana rere setmana, que treba-
la caverna ompliria la resta de la revista. llen de manera apriorstica. Que tenen una
Per dos exemples serviran per illustrar el posici fixada i mai faran una concessi a
tipus darguments que shan fet circular. El la part contrria, que consideren enemiga.
primer el signa Mercedes Monmany, per a I que informen, amb la impunitat de con-
abc: s lobstinada utilitzaci de smbols, trolar en rgim doligopoli, sobre qu passa
la necessitat dimatges i profusi de bande- a Catalunya a la resta de lEstat. Per fer-ho,
res amb les quals identificar-se, ja sigui en no dubten a conculcar algunes de les ms
perillosos moviments com el partit Jobbik elementals premisses amb qu funciona el
dHongria, lfrp dultradreta noruec, que periodisme. Com ara la de donar veu a la
acaba dentrar en el govern desprs de les pluralitat dopinions, per deixar que el lec-
ltimes eleccions, en la formaci neonazi tor es compongui la seva prpia conclusi.
Alba Daurada o en les recents manifesta Lnica esperana s que, en aquesta era de
cions catalanes, sense anar ms lluny. Imat- multiplicitat de plataformes, els arguments
ges inquietants, de molt mal record en el que aqu es bloquegen sistemticament
nostre continent europeu, sobretot en els apareguin a daltres finestres. I que aix
anys 30 del segle passat. faci qestionar els lectors dels diaris de la
Sobta tota aquesta prevenci pels mo- caverna si, ms enll de la coincidncia
viments dultradreta per part dun diari ideolgica lcita, noms faltaria aquests
que no va passar cap nsia per publicar un rotatius els estan servint un periodisme just,
geners obituari en la mort de Blas Piar, digne i obert al contrast.

Inquisici preventiva
N i Espanya, ni Catalunya ni el Pas
Valenci sn entitats immanents que es re-
munten a la nit dels temps. Sn productes
histrics, construccions histriques, que
shan anat creant i modificant al llarg dels
segles, com ho sn tamb i han anat can-
viant igualment les idees o els conceptes
que en tenim. Vull dir que no sols Espanya
o Catalunya sn productes de la histria i,
com a tals, realitats canviants, realitats hist-
ricament determinades, sin que tamb ho
sn les representacions que ens en fem, les
idees que tenim dEspanya o de Catalunya.
Ni lEspanya ni la Catalunya davui sn
les mateixes que les de fa tres-cents anys,
ni tampoc les idees en plural, perqu nhi
ha ms duna que en tenim avui sn les
mateixes de fa tres-cents anys, cent o noms
cinquanta. Les realitats histriques, per
tamb les idees i els conceptes que ens fem
daquestes realitats, sn construccions can
viants, que lhistoriador ha de desconstruir i
interpretar a la llum del seu context histric.
Aix, que s o hauria de ser una obvietat,
o almenys figurar en les beceroles de la
formaci de qualsevol historiador, resulta
que no ho s tant, si ms no en la historio-
Antoni Furi s catedrtic dHistria Medieval a la Uni-
versitat de Valncia.
141
Antoni Furi
grafia espanyola recent, on no s rar trobar
ttols tan rotunds com Historia de Espaa.
De Atapuerca al euro, de Fernando Garca
de Cortzar (2002), o Historia de Espaa:
800.000 a.C. - 2002 d.C., de Ricardo de
la Cierva (2001). Ni tan sols don Amrico
Castro ni don Claudio Snchez Albornoz, en
aquelles dues obres fonamentals de lessen
cialisme hispnic (Espaa en su historia: cris-
tianos, moros y judos, 1948; Espaa, un enig-
ma histrico, 1957), gosaren anar tan lluny i
situaren lorigen dEspanya en ledat mitja-
na, lun en el contacte entre tres cultures (cris-
tians, jueus i musulmans) i laltre en la Recon-
quista. s clar que Castro i Snchez Albor-
noz eren historiadors professionals, acad-
mics, i Ricardo de la Cierva i Garca de Cor-
tzar no sn sin publicistes espavilats que
han fet de la histria dEspanya alhora un ar-
ma ideolgica al servei del franquisme i del
neofranquisme, respectivament, i un negoci
editorial ben rendible. Com han fet tamb
tota una caterva de literats fantasiosos i doc-
trinaris de dreta i dextrema dreta, de Po Moa
a Csar Vidal i Federico Jimnez Losantos.
Espanya contra Catalunya, el ttol del sim-
posi que ha alat tanta polseguera i, sobre-
tot, que ha generat tanta inquietud, incom
prensi i hostilitat a linterior de la penn-
sula, no volia ser tant almenys no era aix
com estava pensat i com lentengurem els
142
qui hi participrem la relaci dun enfron xviii, amb els canvis menors, pel que fa a
tament entre dues entitats immanents i ahis-
triques, ni tan sols lafirmaci duna naci
enfront duna altra, com una invitaci a pen-
sar histricament la construcci dambdues
realitats histriques i, molt en particular, a
examinar com la construcci dEspanya en
els tres ltims segles com lEspanya davui,
que s hereva del nou ordre poltic i consti-
tucional instaurat al segle xviii i de les seues
seqeles posteriors sha fet en gran part
contra Catalunya i contra el Pas Valenci,
que era el ttol de la meua intervenci,
contra les Espanyes venudes, que en deia
Ernest Lluch. LEspanya que simpos el
1707-1714 o la que consagra la Constituci
de 1978 no sn lnica Espanya possible,
lnica manera dorganitzar la convivncia
al si de la pennsula Ibrica. Hi havia i hi
ha daltres maneres, des del multiestatalis-
me de ledat mitjana al model confederal de
la monarquia dels ustria o lexperincia,
encara indita, duna repblica federal. O
un nou multiestatalisme del segle xxi: al
capdavall, on al final de ledat mitjana hi ha-
via cinc estats (Portugal, Castella, Navarra,
Corona dArag i Granada), avui nhi ha
dos. Com podria haver-ne tres o ms.
El simposi, i ms en general lefemride
de la Guerra de Successi, haurien pogut
podrien encara, de fet ser una oportuni-
tat per a la reflexi i el debat. Per a pensar
histricament el model dEspanya que im-
pos la victria borbnica, amb els decrets
de Nova Planta que abolien lantic ordre
constitucional dels regnes venuts, i que
ha condicionat la ulterior evoluci poltica
i institucional fins avui. De les moltes Espa-
nyes possibles, lactual, en la seua versi ms
unitria durant el franquisme o en la des-
centralitzada de lEstat de les autonomies,
s hereva directa de la configurada al segle
la concepci poltica, lorganitzaci territo-
rial, els materials identitaris i el relat histric
i nacional introduts pels successius rgims
poltics. Ni la Transici, ni la Constituci ni
els estatuts han modificat substancialment
ni lordre poltic i institucional heretat, ni
la idea dEspanya que el sustenta. Una idea
que els qui la comparteixen els qui la re-
produeixen i la reforcen amb els seus escrits
i els qui lhan adoptat passivament, natu-
ralment troben natural i bvia; com les
muntanyes, els rius i laire que es respira. Es-
panya, com el Mediterrani, els Pirineus o la
serra Calderona, s una realitat donada, una
evidncia emprica i sensible que podem
veure, tocar, perqu est aqu, perqu hi
vivim, i perqu els nostres pares i els nostres
avis tamb hi han viscut i que la histria
almenys la histria que sensenya a les es
coles i als manuals, i que segons Esperanza
Aguirre encara no s suficient perllonga
cap enrere en el temps, li dna profundi-
tat, densitat temporal. Per aix, qualsevol
altra idea dEspanya, i ms encara la que
la contempla noms en termes geogrfics,
com un espai en qu sn possibles diverses
formes de construcci i organitzaci pol-
tica, diversos estats i no sols lespanyol, s
percebuda i atacada, criminalitzada im-
mediatament com antinatural i perversa. I,
aix, aquesta visi, impregna tant la dreta
com lesquerra espanyoles, poltics i intel-
lectuals, liberals i conservadors, progres-
sistes i reaccionaris. Perqu no sha intentat
mai analitzar crticament, pensar histri-
cament, Espanya (i ara em referesc espec
ficament a Espanya com a construcci po-
ltica, a lEspanya actual i dels tres ltims se-
gles; de fet, lnica Espanya polticament
existent, perqu lanterior era un concepte
geogrfic i lentitat poltica era una uni

dinstica de regnes i corones dins lanome-
nada monarquia hispnica dels ustria).
Perqu no sha intentat mai analitzar les ar-
rels histriques, poltiques i ideolgiques
de lEspanya davui, que hauria perms de
constatar la continutat dels materials iden-
titaris, dels ingredients nacionals, que con-
figuren la noci dEspanya, ms enll de la
forma poltica que aquesta adopte. En tot
cas, els historiadors ms ben intencionats,
com Juan Sisinio Prez Garzn o Eduardo
Manzano, shan concentrat a estudiar i
denunciar el nacionalisme espanyol i els
seus excessos (Historiografa y nacionalismo
espaol, 1834-1868, Madrid, 1985; La
gestin de la memoria: la historia de Espaa
al servicio del poder, Barcelona, 2000;
Espaa: nacionalismo de Estado, nacio
nalismo cultural y alternativas polticas,
2003; Espaa: de nacionalismo de Estado
a esencia cultural, 2007), per deixant
indemnes, sense ni tan sols adonar-sen, els
pressupsits o prejudicis ideolgics, his-
trics, identitaris amb qu se sost la idea
dEspanya, la necessitat histrica dEs- Madrid i expresidenta de la Comunidad de Madrid,
panya. El que s pervers i cal combatre s
el nacionalisme espanyol, per no la naci
espanyola en ella mateixa, que s o b una
realitat natural o un imperatiu histric; en
tot cas, res de qestionable o impugnable.
Dac la seua sincera perplexitat i la de
molts altres historiadors igualment ben
intencionats quan veuen que el que es
qestiona, el que es vol analitzar histrica
ment, no s ja el nacionalisme espanyol
sin la naci espanyola, la idea mateixa
dEspanya, que per a ells s una dada do-
nada, natural, bvia.
En tot cas, la seua actitud emptica,
de voluntat de comprensi dels altres, dels
catalans en aquest cas, tot i la impertinent
condescendncia amb qu s expressada,
143
contrasta fora amb la virulncia daltres
historiadors que, si durant anys lhan
dissimulat, no dubten avui a reivindicar
un nacionalisme espanyol desacomplexat,
enfront dels desafiaments que suposen els
anomenats nacionalismes perifrics. Per a
Juan Pablo Fusi, Andrs de Blas Guerrero,
Ricardo Garca Crcel, Jos Alvarez Junco,
Javier Varela, Fernando Garca de Cortzar,
Santos Juli i altres autors del volum His-
toria de la nacin y del nacionalismo espaol
(Barcelona, 2013; una obra concebida
desde el rigor acadmico y sin intereses
polticos, segons els seus editors, Galaxia
Gutenberg i la Fundacin Jos Ortega y
Gasset-Gregorio Maran, presidida per
Jos Varela Ortega), ja no es tracta noms
de defensar la naci espanyola enfront
daquells desafiaments, sin dafirmar un
nacionalisme espanyol rehabilitat, poten-
ciat, rearmat.1 El llibre pretendria, segons
1. El llibre va ser presentat a Madrid el 24 doctubre
de 2013, en un acte presidit per la presidenta del pp de
Esperanza Aguirre, i Juan Jos Laborda, conseller dEstat
i expresident socialista del Senat. Esperanza Aguirre, que
sempre sha mostrat preocupada per lensenyament de la
histria (Espaa es una gran nacin con 3.000 aos de
historia. Eso lo tienen que saber los nios, 2010), contava
en un article publicat ahir (La enseanza de la historia,
abc, 24 de febrer de 2014) com havia encarregat, quan
era ministra dEducaci i Cultura, lelaboraci dels plans
destudi dHistria en la eso i el Batxillerat a la Fundaci
Ortega y Gasset, al frente de la cual estaban dos historia
dores de la categora de Juan Pablo Fusi y de Jos Varela
Ortega, i com loposicin radical de los nacionalistas, als
quals suniren comunistas y socialistas, va aconseguir que
aquel trabajo de los mejores humanistas espaoles tuviera
que ser retirado y no entrara nunca en vigor. En lopini
de lexpresidenta madrilenya, los nacionalistas se opusieron
porque no estaban dispuestos a admitir que en las aulas de
sus comunidades autnomas se explicara otra cosa que el
canon nacionalista y sectario en el que, como se ha visto
despus, sustentan sus pretensiones nacionalistas o secesio
nistas. No se li passa pel cap que el llibre fabricat entre altres
per Fusi i Varela, i apadrinat per ella i per Laborda, puga
explicar una altra cosa que el cnon nacionalista i sectari
144
els editors de lobra, fundamentar una
ciudadana que no existe con la solidez de-
bida sin el conocimiento histrico. Fo-
namentar una ciutadania i fer-ho des del
coneixement histric hauria estat una em-
presa intellectual i poltica lloable, a la ma-
nera del patriotisme constitucional propug-
nat i argumentat per Habermas i altres
autors, sobretot en una Espanya postfran-
quista que, com lAlemanya sorgida de la
Segona Guerra Mundial, havia patit una
experincia histrica traumtica. Tanma-
teix, aquest nou patriotisme que es vol c-
vic o poltic, ni s nou ni s noms cvic o
poltic, sin que continua albergant, repro-
duint acrticament, un alt component de
material identitari, dessencialisme nacional
i nacionalista. A part que, al contrari que la-
lemany, no ha fet cap autocrtica del passat
recent i en aquest sentit la Transici, amb
la seua amnsia o desmemria foroses,
voluntries, va ser una oportunitat perduda
i aix, avui, mentre que a Alemanya o It-
lia no hi ha cap carrer ni cap monument
dedicat a Hitler o Mussolini, ni ning no
satreviria a reivindicar-ne el bon nom, a
Espanya no sols Franco continua present
en la toponmia i lestaturia urbanes, sin
que es rebaixa el carcter feixista i criminal
del seu rgim, presentant-lo com a auto-
ritari, o es lloen les seues virtuts, sobretot
en matria social, i a part tamb que se
lha utilitzat com a arma de xoc enfront del
sobiranisme, primer a Euskadi i ara a Cata-
lunya, el prets patriotisme cvic o cultural
s, si ms no, tan identitari i essencialista
com els nacionalismes antagnics que com-
bat i vol desacreditar. En aix, el llibre no
en el qual sustenten les seues pretensions nacionalistes i
unitaristes. s el que t el nacionalisme banal, que no
es percep, que es troba natural, sobretot si s el propi.
sols no deixa lloc a cap mena de dubte sin
que sexpressa amb claredat meridiana: la
negaci de la naci espanyola o, sobretot,
la reducci al mnim de la seua densitat his-
trica haurien portat, en el llenguatge pol-
tic, a substituir freqentment el terme Espa-
nya pel dEstat espanyol, com si casi todas
las opciones ideolgicas hubiesen asumido
la vieja tesis perifrica de que Espaa no es
una nacin sino un Estado, quan Espaa,
tal es la respuesta que este libro ofrece, es
una nacin vieja y continua, cuyas races se
encuentran en la Edad Media, sin olvidar
lo que supusieron como precedentes la
creacin por Roma de un mbito cultural
y por los visigodos de un espacio poltico
peninsulares. De nou lEspanya de sempre,
lEspanya eterna, la del gui desenvolupat
per larquebisbe de Toledo, Rodrigo Jim
nez de Rada, al segle xiii, que feia remuntar
Espanya a Tbal, el nt de No, i que ara,
per cautela i por al ridcul, es fa retrocedir
noms fins a lpoca romana. I una Espanya,
una naci espanyola, que ni s merament
subjectiva ni els editors vacillen a lhora
de proclamar-ne el carcter immemorial i
la continutat temporal, millenria: Cree-
mos, en fin, que la nacin no es meramente
una construccin, una invencin, una
comunidad imaginada... Las naciones
son, as, si es que nos referimos a nacio-
nes viejas y continuas, comunidades inme-
moriales y evolutivas que hunden sus races
en una larga historia de vnculos y lealtades
compartidas. Aix s, en definitiva, Es-
panya: una nacin vieja y continua, una
comunidad inmemorial y evolutiva, que
enfonsa les seues arrels en la nit dels temps.
En aquest sentit, el ttol del simposi, b
que provocatiu per aix no s cap tara
ni condiciona o prejutja el contingut de
les intervencions, em sembla doblement

justificat perqu no sols Espanya lEspa-
nya actual, nascuda dels decrets de Nova
Planta al segle xviii i sense grans canvis en
la seua complexi constitucional, malgrat
els canvis de rgim poltic; i no les altres
Espanyes possibles sha construt contra la vella dita Pus parla catal, Du lin do
Catalunya, contra les Espanyes no castella-
nes, sin que tamb la idea nacional que la
sustenta lEspanya nacin vieja y conti-
nua, de matriu centralista i castellana sha
desenvolupat i es continua desenvolupant
realimentant, reforant contra Catalunya
i les altres Espanyes.
El simposi, o almenys les comunica
cions que shi havien de presentar, haurien
pogut ser una oportunitat i uns arguments
per al debat. Un debat que mai no ha tingut
lloc, ni durant la Transici ni desprs, mi-
nimitzat o escamotejat per una concepci
dEspanya i de la histria dEspanya domi-
nant als mbits acadmics, intellectuals i
poltics, que no sols se sabia lnica veritable
i rigorosa, cannica, sin que presentava
qualsevol altra visi dissident o antagnica
com a sediciosa, sospitosa en la seua inten-
cionalitat poltica, i falsa o tramposa en el
terreny acadmic, mancada com estaria de
tot rigor, fonament i racionalitat. El dileg
resultava, i ha resultat, impossible.
I no necessriament per part dels orga
nitzadors del congrs, que estaven en el seu
dret dinvitar a qui volguessen, de la matei-
xa manera que els editors del llibre Historia
de la nacin y del nacionalismo espaol han
invitat a participar-hi als qui han volgut, o
que la Sociedad Estatal de Conmemoracio-
nes Culturales ha seleccionat al seu gust els
collaboradors en els actes que ha organitzat
(i dic aix perqu alguns dels crtics del
simposi, dlvarez Junco a Garca Crcel,
shan queixat sobretot de no haver-hi estat
invitats, com si aix ans de soi o no hi
145
hagus ponents ms adequats i necessaris).
Es podria haver esperat a veure o millor
a escoltar o llegir qu es el que es deia en
el simposi, i desprs, si era el cas, rebatre-
ho, contradir-ho. Joan Fuster transform
glria en la molt ms prudent i assenyada
Pus parla catal, vejam qu diu. Aix po-
drien haver fet els crtics del simposi: veure
qu shi deia. Per han preferit els uns els
historiadors i els intellectuals i els altres
els poltics i els tertulians aplicar una
mena dinquisici preventiva, desacreditant
els collegues que hi participaven o dema-
nant directament la suspensi del congrs
i el processament dels intervinents. Per
incitaci a lodi.
Que el dileg no era possible, que els
ponts fa temps que comenaren a ser dina-
mitats, es podia intuir ja el 2005 quan, a la
convocatria de personalitats espanyoles a
lAteneu de Madrid que va fer la Generalitat
del tripartit per a explicar lEstatut, noms
va acudir Santiago Carrillo i algun altre ms.
O quan, finalment, la castraci qumica
(paraules dAlfonso Guerra) a qu el va sot-
metre el Tribunal Constitucional, desprs
duna campanya de recollida de firmes en
contra per tot Espanya impulsada pel pp, no
va merixer per part de la majoria dels intel
lectuals espanyols ms que la complaena,
la derisi o, en el millor dels casos, la ms
completa indiferncia. Ni una veu en con-
tra, ni un posicionament crtic, cap article
Dinamitando puentes, aleshores.
La reacci al simposi semmarca en
aquest context dincomprensi o ms aviat
de manca de voluntat de comprensi,
danimadversi i dhostilitat, i ha situat les
relacions entre els intellectuals espanyols i
catalans en el seu punt ms baix des de fa
dcades. En lescalada de desqualificacions
146
i condemnes de la reuni cientfica, tan
deplorables han estat les declaracions dels
historiadors com lactuaci dels mitjans
de comunicaci que les han instigades i
orquestrades, en particular el diari El Pas,
que ha creuat totes les lnies vermelles de
la deontologia periodstica. Dos anys abans
del simposi, i a penes dos mesos desprs de
la primera gran celebraci massiva de l11
de Setembre a favor de la independncia, el
diari de Juan Luis Cebrin redact un text
contra el creciente secesionismo a Catalu
nya, que negava que aquesta sofrs cap ex
polio por parte de Espaa i alertava contra
la idea de convertir aquesta ltima en el
chivo expiatorio sobre quien cargar todos
los malestares; desprs el va fer firmar a di
versos intellectuals ms o menys relacionats
amb el peridic alguns shi negaren, i per
aix ho s i finalment el present com a
notcia el 3 de novembre de 2012, sota el
ttol Intelectuales y profesionales salen al
paso de la oleada soberanista de Mas.2 El
mateix diari creava la notcia i desprs la
donava. Dos dies desprs, El Mundo treia
el seu propi manifest Con Catalua, con
Espaa, signat per la seua prpia nmina
dintellectuals i professionals, ms escorats
a la dreta, per molts dells perfectament
intercanviables amb els dEl Pas i, de fet,
alguns, collaboradors daquest ltim, com
Antonio Elorza, Flix de Aza, Fernando
Savater o Mario Vargas Llosa.
s el que ha tornat a passar dos anys
desprs. El Pas ha obert la veda i de seguida
tots els altres mitjans, amb les seues prpies
2. El subttol afirmava: Cientos de personalidades
respaldan un manifiesto por el federalismo y el consenso.
I el text comenava: Escritores, abogados, polticos, cine
astas o economistas han suscrito un manifiesto a favor del
federalismo frente a la ola secesionista alimentada desde ciu
y el Gobierno cataln que preside Artur Mas.
penyes dhistoriadors, intellectuals i hooli-
gans shan sumat a la cacera o shan apuntat
al bombardeig, a veure qui tirava ms fort
o la deia ms grossa. El mateix dia que es
feia pblica la convocatria del simposi, el
6 de juny de 2013, El Pas feia dir a un
John Elliott que noms en coneixia el ttol
per la mateixa periodista que lentrevistava
per telfon, que es muy poco histrico y
no tiene rigor ninguno. Es un disparate,
mentre que en el mateix reportatge lvarez
Junco, que vinculava el fet de no haver-hi
estat invitat a no ser molt nacionalista
A m no me han invitado. No soy muy
nacionalista. Ms bien soy antinacionalista
espaol, cosa que no li ha impedit parti
cipar en el llibre vindicatiu de la naci i el
nacionalisme espanyol i en la guerra his
toriogrfica preventiva contra el simposi,
afirmava sense cap rubor que Lo que hubo
entonces eran guerras internacionales y de
dinastas entre los Borbones y los Habsbur
gos, que tenan el apoyo de Inglaterra. Y eso
no tiene nada que ver con los catalanes.
Tan poc tenia a veure que Barcelona va ser
bombardejada, com uns anys abans Xtiva
va ser cremada, i Catalunya i el Pas Valen
ci van perdre les seues lleis i institucions,
substitudes per les de Castella. Lafirmaci
que la Guerra de Successi va ser noms un
conflicte dinstic, sostingut per exrcits es
trangers i que no tiene nada que ver con los
catalanes, que es faria moneda corrent en
els dies, setmanes i mesos posteriors, noms
es pot interpretar com un insult a la ra o,
pitjor encara, com un exercici innoble de
cinisme o de mala fe. Com s tamb el cas
de larticle de lhistoriador, per altra part
estimable i amic, Julin Casanova, Usos
y abusos de la historia, en lespecial que
dedic El Pas la vespra de la inauguraci
del simposi, que concloa sentenciant: Por

eso slo generan polmicas y fuertes dis-
putas polticas y mediticas los congresos
de historiadores donde est en juego un
relato en el que el pasado se hace presente,
aunque solo en las partes que cumplen la
funcin deseada. El resto de los congresos,
como sabemos muy bien los historiadores,
pasan, afortunadamente, visto lo visto,
desapercibidos. Com si la notorietat que
havia guanyat el simposi no shagus degut,
en gran mesura, a latenci meditica, en
negatiu i amb intenci desqualificadora,
que li havia prestat des del primer moment
el diari en qu ell mateix publicava el seu
article, ben possiblement sollicitat, com a
autor de la casa, per a locasi.
No val la pena resseguir una a una totes
les intervencions que shan prodigat sobre/
contra el simposi, en prcticament tots els
mitjans i sempre amb el mateix carcter din-
quisici preventiva, de descrdit del congrs
i dels seus participants, sobre la base noms
del ttol i de les presumptes intencions dels
organitzadors, de falsificaci de la histria
i de sembra de lodi contra Espanya i all
espanyol. Prova del carcter artificis de
tot plegat s que latenci meditica cess
sobtadament a migdia del primer dia del
congrs, quan es van fer pbliques la data i
la pregunta del referndum. Els periodistes
i els tertulians ja tenien una altra presa, un
altre os per a rosegar, i de la tromba de re-
porters, fotgrafs i cmeres que havien en-
cerclat Josep Fontana quan es disposava
a donar la seua conferncia inaugural, ja
no en quedava ni rastre lendem, quan
intervingurem els ltims. El simposi ha-
via deixat de ser notcia. Perqu nhi havia
daltres que lhavien substitut en els titulars
i tamb perqu sestava celebrant, perqu
finalment estaven parlant els historiadors,
sestaven dient coses. Discutibles, impug-
147
nables, sens dubte, per amb fonament i
rigor. Per aix no importava, perqu el
que realment havia importat era exercir
una inquisici preventiva, impedir que els
historiadors poguessen parlar o desqualifi-
car de bell antuvi el que poguessen dir, per
la via expeditiva de desacreditar el congrs
i els congressistes, negant-los fins i tot la
condici dhistoriadors.
En el moment que el lector llegir aquest
nmero de LEspill hauran passat ja tres
mesos del simposi. Les actes estan a punt de
ser publicades, tot i que el contingut de les
intervencions va estar a labast de tothom
als pocs dies, fins i tot a les poques hores de
la celebraci, grcies a la previsi i lhabilitat
dels organitzadors, que les transmeteren en
directe per Internet i desprs les penjaren
en la web de lInstitut dEstudis Catalans.
Ning no nha parlat desprs, per. Ara que
podien analitzar i entrar a fons en el que
realment shi va dir i no limitar-se a con-
jecturar sobre el que shi diria. Per aix ja
no interessa. No s el debat historiogrfic,
intellectual o poltic el que interessa. El
que realment importava era desautoritzar i
fins i tot criminalitzar laltre, en aquest cas
els historiadors catalans participants en el
congrs. Desproveir-los de tota ra, de tota
capacitat explicativa, negar-los com a histo-
riadors, sotmesos com estan a interessos es-
puris. En aquest episodi, molts historiadors
espanyols, com molts intellectuals i poltics
en general, shan cobert de glria amb els
seus insults i les seues desqualificacions,
algunes de les quals sn dignes de figurar
en la histria universal de la infmia.
Tot i aix, s cert que no podem conti-
nuar dinamitant ponts, no podem deixar
que continue eixamplant-se labisme que
ara mateix separa les historiografies espa-
nyola i catalana. No perqu polticament
148
o nacionalment la uni siga preferible a la
secessi, que aix hauria de poder ser dis-
cutible i decidible en un altre terreny, el
de la poltica, sin per un imperatiu histo-
riogrfic. Tant si en el futur som membres
dun mateix estat com si no, continuarem
sent vens i, en el cas dels historiadors, col
legues, amb un passat en com a estudiar i
a explicar. Noms per aix, per la pura ra
historiogrfica i per la pura ra a seques, i
tamb per una convivncia pacfica i respec-
tuosa, democrtica, cal fer un esfor, tots,
per desmobilitzar la histria.
Collecci Assaig
24. Els mercats assassins.
Estudis culturals, mitjans
de comunicaci i conformisme
Greg Philo i David Miller
25. De lxit a la crisi.
Pamflet sobre poltica valenciana
Manuel Alcaraz
26. Ecologia viscuda
Jaume Terradas
27. Lofici de raonar. Societat, economia,
poltica, valencianisme.
Articles de premsa, 1997-2010
Vicent Soler

28. Assumptes pendents.

Set qestions filosfiques davui
Antoni Defez

29. Un somni europeu.

Histria intellectual de la Literatura
Comparada
Antoni Mart Monterde

30. Del nord i del sud. Diari dun professor

deconomia
Josep M. Jordan

31. Valencianisme, laportaci positiva.

Cultura i poltica al Pas Valenci
(1962-2012)
Francesc Viadel

32. Incitacions
Enric Sria

33. A manera de tasc.

Notes sobre literatura
Vicent Alonso
34. La invenci de lespai.
Ciutat i viatge
Enric Bou
35. Mentre parlem
Enric Sria

36. Vista parcial

Tobies Grimaltos
149
150

El darrer Fuster.
Sueca, 1992. Fotografia de Francesc Vera.
 CONVERSES
151

Joan Fuster. Converses inacabades

Toni Moll

El ms fructus i natural exercici del nostre esperit s, a parer meu, la conversaci.

Jo en trobo la prctica ms dola que cap altra acci de la nostra vida; i aquesta s
la ra per la qual, si a hores dara em veia forat a escollir, consentiria ms aviat,
crec, a perdre la vista que no loda o la paraula.
Michel de Montaigne (1588)

Lhome de cultura, jo el conec immediatament davant el llibre. Ni em cal saber

la seva manera dentendrel ni solament la seva manera de llegir-lo. Em basta
veure com el pren amb les mans.
Eugeni dOrs (1921)

Tots els avenos importants de la histria humana, des de temps immemorials,

sn deguts a individus la majoria dels quals hagueren denfrontar-se amb una
virulent oposici pblica.
Bertrand Russell (1959)

Joan Fuster s un home jove. En el moment descriure aquestes ratlles, ha fet

quaranta anys. La seva obra s ja considerable. I ho s sobretot perqu Fuster
representa un to nou en la nostra literatura. La seva formaci humanstica s
perfectament compatible amb una admirable i fonamentada llibertat de judici i
de valoraci. Per, per si aix no fos prou, Fuster representa una nova mentalitat.
No s un valenci estricte, ni un catal de Valncia, ni un valenci catalanitzat:
Fuster s un element normal de la totalitat de la nostra rea lingstica, per un
element no passiu, somniador i romntic, com algunes persones aix sanomenaren,
sin actiu i actuant. Aquest s un fenomen extremament important, implica una
mentalitat fins avui desconeguda, s un estat desperit que, si les coses han de seguir
el seu cam positiu, ser, en el futur, el pensament general.
Josep Pla (1962)

JUSTIFICACI

Aquesta s una conversa inacabada. He de comenar aix per ser sincer amb el lector, amb
la memria de Joan Fuster i amb mi mateix.
152
Ning no sha denganyar, per tant. El llibre que ara us fem a mans no s una conversa-
resum de la vida i lobra de Joan Fuster, ni t tampoc cap pretensi dentrevista definitiva
amb valor de darreres voluntats testamentals. Es tracta duna entrevista, duna conversa o
millor, dunes entrevistes, dunes converses.
El llibre, lhavem dissenyat ja fa ms dun any, a la darreria del 1991. Fuster nhavia apro-
vat el programa de treball i el previsible contingut que hi recollirem. Durant els set primers
mesos del 1992, havem denraonar davant del micrfon al voltant de set grans temes, a ra
dun tema per ms. Durant lestiu, li donarem forma literria i al setembre lenllestirem.
El projecte editorial era publicar el llibre resultant pel Nadal del 1992.
La mort inesperada de Fuster ha canviat substancialment el projecte.
Dentrada, shan quedat dues converses pendents. I aix vull fer-ho saber explcitament.
Luna que shavia dhaver produt la mateixa setmana de la mort de Fuster amb la his-
tria de la cultura com a tema nuclear. Laltra, la del juliol, sobre lidioma, la seua histria
social i la situaci sociolingstica actual.
En la primera, havem de xarrar, entre altres coses, dels clssics catalans No tot en
els clssics s arqueologia: dAusis Marc, de Joanot Martorell, Mart Joan de Galba i el
Tirant, del Curial e Gelfa, de Joan Ros de Corella, etctera; de lanomenada Decadncia,
dels Borja, del Poder (amb majscules) i de lAmor Lamor ens permet de ser imbcils
impunement, del Renaixement Ac, de Renaixement, deixem-ho estar. Tot el que hi
ha s purament medieval i de Maquiavel; dels Vives, dErasme de Rotterdam Qu
en perdura avui, dErasme? i de lHumanisme; dels Maians, la Illustraci i un altre llarg
etctera. Fuster mhavia proms, per exemple, que ens entretindrem enraonant sobre la
darrera autoria del Tirant lo Blanc: Hi ha motius suficients histrics i lingstics per
a pensar que en el text fic la seua santa m ms duna persona.
Per la meua banda, minteressava especialment contrastar, en un mateix captol, els Vives
i els Borja, no tant com a recurs erudit, sin com a fenmens socials tan diferents. Joan
Llus Vives: jueu convers, lescriptura en llat, la seua recomanaci a les dones dabstenir-se
de llegir el Tirant, la Inquisici com a fenomen de purificaci religiosa i com a primera
governaci unificadora dels regnes peninsulars, etctera. Els Borja, per la seua banda,
valencians universals, papes illustres i determinants per a la histria de la cristiandat:
Alfons de Borja Calixt III i Roderic de Borja Alexandre VI, tan controvertits
i incomdes encara. Fuster, com els millors historiadors de la cultura Miquel Batllori,
per exemple, nhavia parlat de la llegenda negra, per reclamava una valoraci ms justa
i objectiva daquesta famlia clan del Renaixement que actu sota el lema Aut Caesar, aut
nihil (O el poder, o el no-res).
Laltre tema que sha quedat ajornat per sempre ms era, com dic, la situaci social de
lidioma. Fuster havia estat un lcid estudis de la sociolingstica avant la lettre i havia
anat acumulant els materials necessaris per a una Histria social de la llengua catalana. s,
ms que cap altra, lobra que ens ha quedat a deure. Les remarques de Fuster, disperses ac i
all de manera fragmentria, sn imprescindibles per a explicar la panormica del procs de
 153
substituci lingstica als Pasos Catalans. Mhauria agradat, complementriament, recollir
les seues darreres opinions sobre la inversi del procs: sobre la normalitzaci lingstica.
El resultat podia haver estat una posada al dia, taquigrfica per essencial, de lAra o mai
del 1981, desprs de ms de 10 anys de poltiques lingstiques institucionals, desprs de la
generalitzaci dels mitjans audiovisuals, desprs del redisseny del mapa dEuropa.
El buit s, consegentment, immens. El resultat final del nostre projecte resulta in-
sistesc diferent al projectat. Ha canviat, fins i tot, la forma literria que jo mateix havia
pensat donar al llibre. La meua idea era organitzar el material a la manera dun monleg
travat i articulat. Fuster, tot sha de dir, no ho acabava de veure: Ja tho fars, ja tho fars.
Ara, per, el material s el que hi ha, sense ms. La meua opini, lgicament, ja no pot ser
estrictament literria ni formal.
Joan Fuster ha mort. I jo, per desgrcia, en tinc un material indit. Aquest ns per
qu mhe denganyar? un valor afegit. La pregunta que sem plantejava era qu fer-ne?
Les possibilitats eren diverses. La soluci escollida ha estat, crec, la ms respectuosa: publicar
noms all que hi ha enregistrat i que formava part explcita i planificada del projecte inicial.
El material que ara faig servir s, per tant, exclusiu i de primera m.
Noms en dues ocasions puntuals he utilitzat un material compartit i perqu aix
estava pactat, de bestreta, amb el mateix Joan Fuster. Del primer, nhe extret un parell de
detalls sobre Josep Pla referits per Fuster a Bellreguard (21-IV-92) amb motiu de la inau-
guraci duna exposici sobre lescriptor empordans. El segon s una part de lentrevista
concedida per Joan Fuster al periodista Josep-Ramon Lluch el dia 14 de maig a les cinc de
la vesprada. Ho faig, tamb, amb el vistiplau de J. R. Lluch, per descomptat. Per a tots dos,
per a Josep-Ramon Lluch i per a mi, nestic segur, aquella vesprada ser sempre un insistent
record agredol. Vam compartir la nostra darrera conversa amb lhumanista de Sueca.
En fi, el factor decisiu de la tria i la mateixa organitzaci del material podia haver estat
qualsevol altre, no cal dir-ho. Per, al capdavall, he pensat que lautenticitat hi insis-
tesc nera el valor darrer. Crec que he fet b. I que Fuster estaria dacord amb mi. Vull
pensar-ho, almenys.
Aix he fet. I aix us faig a mans. He transcrit, duna manera tan fidel com he pogut, all
que Fuster em va dir mentre enraonvem. Per descomptat, lentrevista qualsevol entre-
vista s un gnere elaborat on la postproducci tamb hi compta. Per puc assegurar-vos
que ha estat noms ho remarque lestrictament imprescindible.
Les preguntes, posem per cas, no sajusten literalment a la conversa real, com s natural
en les entrevistes dites literries o de personalitat. s ms comprensible encara en el cas de
Fuster personatge impossible per a lentrevista-test. Una conversa, daltra banda, no s
no ha de ser mai un interrogatori. Els qestionaris inicials, com s natural, noms van
servir com a marc referencial de les converses.
Teniu a mans, per tant, un material elaborat al voltant dunes converses ms o menys
colloquials i ms o menys espontnies, noms mediatitzades per la tcnica de la cinta mag-
netofnica que hi feia de testimoni.
154
Els vuit captols del llibre tampoc no responen a altres tantes converses independents.
El discurs de Fuster destructura clarament colloquial, ple dincisos i de divagacions
laterals tampoc ho afavoria. La meua tasca ha consistit, precisament, en lordenaci, ms
o menys temtica, dels materials.
Lgicament, la temtica escollida i lorganitzaci final del llibre publicat s responsabilitat
estrictament meua. I lassumesc totalment com a exigncia del gui. Els temes b que
ho s tamb podien haver estat uns altres. Fuster era culturalment polifactic: enamorat
de la literatura, apassionat de lidioma, practicant de lespeculaci assagstica, militant del
racionalisme, etctera.
Les converses cinc, en total han tingut lloc sempre dijous, a les cinc de la vesprada
com a hora de comenament puntual. I totes elles, tamb, a Sueca, a la casa mateixa de
Joan Fuster al carrer de Sant Josep, 10. Invariablement: all mateix, assegut literalment
enfonsat en aquella butaca immemorial, al fons daquella preciosa entrada de carro dantic
llaurador ric, rodejat textualment de llibres i paperots.
Vull agrair ac la diligncia de Toni Domingo per concretar sempre els detalls dels encontres.
Lescriptor Manuel Vicent va descriure Joan Fuster com la intelligncia asseguda al
tendur: Es Joan Fuster un solitario de mesa camilla, un volteriano de caf educado en la
socarronera arrocera, que ha despertado la conciencia de un pueblo en un circuito cultural
y ha destapado pasiones violentas del rosario de la aurora. La figura metafrica de Vicent
s fcilment imaginable per qui ha conegut personalment Joan Fuster. Qualsevol persona
que lhaja visitat el recorda, de seguida, en aquella cadira de braos, a la vora daquella llar
de foc taponada pels paperots, amb el pijama i el bat reglamentari: sempre tan digne.
Fuster no era un home de lespectacle: tenia lelegncia de la naturalitat.
Jo coneixia b el Fuster escriptor. Per el Fuster de la conversa el Fuster oral que sempre
ha reivindicat un altre sant laic: Vicent Ventura mha impressionat fora mida. Joan Fuster
Joan, en el tracte quotidi; senyor Fuster, per exigncia del gnere de lentrevista, ha
estat un conversador incansable, un xarrador empedret. De fet, a casa Fuster se sabia quan
shi entrava, per no mai quan se neixia. Les converses amb Fuster aquestes i altres han
arribat a ser eternes, en tots els sentits del mot: habituals, constants, perdurables, immor-
tals. Daltra banda, el sentit com de Joan Fuster el menys com dels sentits, que diria
el savi era dun radicalisme que esborronava. La seua capacitat dobservaci, danlisi, de
sntesi i dexposici didctica, alhora, el convertiren, als meus ulls, en un interlocutor sense
comparana. s el Fuster que ara vull reivindicar amb aquest llibre: el Fuster conversador,
el Fuster de lapassionat colloqui.
No s la meua intenci fer una biografia una autobiografia, hauria estat en realitat, ni
tampoc un llibre amb pretensions assagstiques, sin que he intentat, noms, una radiografia
panormica si puc dir-ho aix de lintellectual suec per mitj dun gnere periodstic
habitual, com s lentrevista. No he buscat, per tant, la declaraci novedosa, puntual ni
explosiva de titular de premsa, ni encara loriginalitat que, daltra banda, tampoc seria
cap obligaci per a un home de 70 anys.
 155
Malgrat tot aix, crec que el resultat de les converses s fresc, globalitzador i, en gran part,
s: noveds. Per aix matrevesc a oferir-vos-el. Els darrers captols, per exemple, responen
a una temtica dactualitat de qu Fuster, lgicament, no ha parlat per escrit: Els nics que
sn alguna cosa a Europa sn els alemanys. [...] El socialisme real ha fracassat, per supose
que el capitalisme continua tenint les mateixes contradiccions i crisis ccliques de qu sempre
han parlat els marxistes. La lucidesa de lanlisi demostra que Fuster fou, fins a la darrera
hora, un intellectual atent a la marxa del mn de cada dia: Home, per entretenir-me!.
Les reflexions sobre el futur del marxisme com a mtode dinterpretaci social i com a
ideologia Qui ha llegit Marx? Qui lha llegit com Du mana?, com tamb les seues
aplicacions poltiques eleven el llist dun intellectual a qui lobra nacionalista, de vegades,
ha confinat a mbits massa parroquials: Ser nacionalista, avui, tamb s un anacronisme.
Noms que, en el fons, hi ha pobles que encara no poden ser ms que aix. s absurd.
Tristament absurd.
La seua contribuci assagstica general, les seues obres de pensament, els seus estudis sobre
histria de la cultura i, en fi, tantes i tantes facetes del gran escriptor, han quedat, efectiva-
ment, mig amagades per la seua dedicaci militant i conjuntural a la causa. Aquest mateix
fet confirma el seu diagnstic: Valncia, el Pas Valenci, no alimenta els seus intellectuals.
Fuster ha estat, sense cap mena de dubtes, un pensador europeu de primera lnia. Noms
la seua condici dorgulls catalanista li ha impedit una major projecci. Lanlisi, tamb
radiogrfica, de la intelliguntsia del Pas Valenci s duna clarividncia allionadora.
A banda de tot plegat, els orgens familiars, la descoberta de la llengua literria, les pri-
meres inquietuds valencianistes, els referents intellectuals, lamistat amb Josep Pla una
conversa que va durar anys, la poltica i el pas, els darrers esdeveniments ocorreguts al
mn... eren comentari obligat.
Vull recordar ac, tamb, a manera de petit homenatge personal, el nostre primer encontre,
a Sueca, amb aquell primer arrs a banda i aquella primera botella de whisky, comparti-
da afectuosament amb Salvador Jfer i Marisa Bolta. Al cap i a la fi, fou el pecat original
daquestes converses inacabades.
Era un temps en qu tot just acabvem de descobrir les paraules perestroika i glasnost i,
daix ho recorde vivament, en vam fer tema incitic de conversa. Desprs passrem,
obligatriament, al mur de Berln i de Berln, clar, a Josep Renau i de Renau a Andreu
Alfaro Quan Alfaro em parla de Goethe, que no s sant de la meua devoci, crec que s
preferible tenir un Alfaro a tenir un Goethe. Ara per ara. I dAlfaro a Kandinski la for-
mulaci ms exacta i lcida de lesttica no figurativa en pintura, a Joan Mir, a Picasso,
a Manolo Boix, a Saura. I Dal i Josep Pla, evidentment aparellats: A Pla, li agradava Dal,
probablement, perqu era de lEmpord. I sha acabat. I dac a Raimon. I de Raimon a
sant Vicent: Sempre ho he dit i valga la boutade: sant Vicent Ferrer i Raimon ms
el cantant que el predicador, mass media entremig sn els catalans que han obtingut per
al catal la major audincia universal fins ara constatada. Com que, per a mi, sant Vicent i
Raimon sn com de la famlia, el petit detall memociona. Qu volen que els diga! Tamb
156
tinc dret a ser una mica sentimental... i fins i tot localista, punyeta!. I dac una altra volta
a la Nova Can, als Setze Jutges, a Llus Llach. I de Llach a la televisi la dac i la dall:
la necessitat de guanyar-la, etctera. De la televisi, de retorn, a la literatura: al Tirant, als
Assaigs de Montaigne el meu estimat Montaigne, al Glossari de don Eugeni dOrs
lnic llibre que he robat en la meua vida, a La muntanya mgica de Thomas Mann, a
Pessoa, a Carles Riba, a Cortzar, a Joan Brossa, a Vargas Llosa, a Pedrolo, a Garca Mrquez,
a Joyce, a don Miguel de Unamuno algo as como una Conchita Bautista de la cultura.
Etctera. El remat, com sempre de tornada a Sueca, desprs de ben dinats i ben beguts
a Cullera, a lidioma apassionat: el dels llibres el plural de ju s juins i no jus, xe!
I fes el favor de no fer com Manolo Sanchis que en les gramtiques deia coses que desprs
ell no aplicava...; i tamb el de la televisi: Cristo, lnic pecat mortal sn les faltes
dortografia!. I enmig de tot, de sainet, el comentari de la poltica valenciana: Home, molt
divertida no s, per, si vols, parlem-ne. I, finalment, linevitable Nosaltres els valencians:
Jo, si hagus de triar, no s el llibre que triaria ara, entre altres coses perqu sc incapa de
rellegir-lo... Per lesquema bsic, els fonaments, la formulaci central i en tot all que ara
men recorde del llibre, ho continue mantenint totalment.
Vull remarcar-ho, aix darrer: ...lesquema bsic... el continue mantenint. Massa gent
sha afanyat alguns sense coneixements, daltres sense vergonya a soterrar amb lhome,
lobra, la ideologia.
Ell mateix solia repetir, malgrat tot, que aquesta part de la seua obra dorientaci cvico-
poltica i de temtica valenciano-catalana ha estat ms discutida que no llegida, sobretot
per les classes dirigents del pas.
Per aix, el millor homenatge a lassagista desaparegut seria, ara, la lectura atenta, crtica,
per racional, dun intellectual que noms les circumstncies socials i poltiques de la so-
cietat valenciana i els interessos dels sectors ms immobilistes han convertit, amb insistent
i malaltissa freqncia, en boc emissari de frustracions diverses. Tots som jueus respecte
dalg altre, solia repetir parafrasejant Jean-Paul Sartre.
Ens trobem davant dun cas excepcional dintellectual comproms amb la seua societat
i el seu temps fins al punt que s difcil de distingir-ne lobra de la vida. Vicent Ventura,
un dels seus millors amics, ha dit, i amb ra, que Joan Fuster ha estat per al Pas Valenci,
una xamba gentica.
Ara ens queden els llibres, s. Per vull, tamb, salvar ac la memria immensa, el record
del dileg afable, la crtica aguda i suggeridora, lescepticisme militant dun Fuster de clida
conversa. Llegir Fuster s un desinfectant com per a ell ho era llegir Bertrand Russell:
Creieu-me, que s una recomanaci feta de tot cor. Llegiu Bertrand Russell. No s un filsof,
s un desinfectant. Per escoltar Fuster era tot un deliri: aquell gest elegant i dol dobligat
patriarca, aquella veu pausada, per clara i jove dillustrat humanista, tot aix forma part
tamb del solatge daquestes converses inacabades.
s tamb aquest el Fuster que ara evoque de manera ms immediata, encara al tall mateix
duna mort inesperada. s el Fuster que magradaria salvar amb lletres de motle. Aquest
 157
Fuster, impossible per als fusterians que vindran, ha influt en aquest pas tant com el Fuster
de lassaig ms reivindicatiu. Ho va dir Rafael-Llus Ninyoles ja fa algun temps i tenia tota
la ra del mn: Fuster no ha estat noms un intellectual dinqestionable vigor, sin que
ha estat lintellectual de fora del sistema que ms poder fctic ha arribat a acumular al llarg
de les ltimes dcades. Fuster no s un Aranguren qualsevol o un intellectual, diguem-ne,
incontaminat. Lanlisi daquest poder extrasistema en la configuraci dopcions havia de
comptar amb la seua dimensi dhome-organitzaci (El Temps, nm. 138). Les tertlies,
les converses a ca Fuster han estat la ctedra permanent del mestre, el despatx del promotor
cultural, la consulta de lamic escriptor, el divan del psiquiatre nacional. Les llions que shi
han impartit! Els projectes que shi han gestat!
En fi, mai no han de mancar els llibres de Fuster a les aules ni a les biblioteques. Per el
Fuster conversador, el Fuster comprensiu del darrer whisky A mi, lalcohol em fa ms
comprensiu, tamb tenim lobligaci de preservar-lo per la immensitat dels temps.
Aquest s, al meu entendre, el valor primer del llibre que ara teniu les mans. Sn, com
dic, converses inacabades, fatalment inacabades.
Llegiu-les, almenys, amb tanta estima com jo les vaig escoltar.

ELS MEUS AMICS JA SABEN COM EM TROBARAN...

Ja coneixeu el clebre aforisme grec:

Joan Fuster s la mesura de totes les coses.

Morir-se massa jove s un error. Morir-se massa vell, tamb.

En general, morir-se s sempre un error.

I morir-se deu ser deixar descriure.

Toni Moll: Qu li sembla si comencem?

Joan Fuster: Home, si no hi ha ms remei, anem all. Com ms prompte ho comencem,
ms prompte ho acabarem. Jo no sc un torero o una senyoreta daquelles de lespectacle
per a estar fent entrevistetes i collonades daquestes. Per, au, vinga, si sha de fer, engega
aix i anem al tall.

A gosades que ens ha costat convncer-lo...

Per qu dius aix, xe? Ma casa sempre ha estat oberta per als amics.
Simplement que ara jo ja no faig el mateix horari que feia abans i, per tant, ja no puc
atendre tanta gent. Encara no fa massa, des del migdia fins a la matinada podia venir ac la
gent i enraonvem sobre totes les coses humanes i divines que sens passaven pel cap. Ara,
el meu cos ja no aguanta tant. O s que jo tampoc tinc dret a fer-me vell, cristo?
158
No s que mhaja de cuidar ara perqu cuidar-me no mhe cuidat mai per el cos, per
ledat i per la forma en qu he viscut, ja va ressentint-sen. Ara visc prcticament tot el dia en
pijama, llevat que haja deixir per algun comproms daquells que no pots dir que no. Malce
ms aviat tardet i, a ms, per a la vida que faig, doncs no cal vestir-se. Tinc un parell de pijames,
un bat i unes sabatilles i vaig aguantant. Per ac noms vnen quatre amics, de manera que
ja saben com em trobaran: com sempre. Si ve alg, doncs enraonem; si no, doncs em pose
a llegir normalment, a rellegir qualsevol cosa, mengegue la rdio perqu la musiqueta
em faa companyia i sha acabat. Si em ve al cap alguna collonada que considere dinters i
mabelleix, doncs lanote. Quan em canse de llegir, em mire la premsa del dia i, all a boqueta
de nit, en compte de continuar la tertlia, com feia abans, o dhaver de posar-te a la mquina
per a escriure larticlet per a la premsa o el llibre dencrrec, doncs em gite i comence a fer el
zapping amb el comandament a distncia, a veure si trobe una pelliculeta de la meua poca
que em distraga. Ara ja no vaig tampoc al cinema, perqu s molt complicat anar a Alzira o a
Valncia i, per tant, em dedique a veure les pellcules que passen per la televisi. Mira, aix
del zapping s un gran invent, perqu ja no has dalar-te cada vegada a canviar de canal. Ara,
aix, s molt ms cmode. Quan comencen a donar la llauna amb aquelles tertlies que parlen
de poltica o de no s qu, que sn coses que no minteressen gens, doncs pitges el bot i a
la millor tens sorteta i apareix una pelliculeta antiga, que sempre et fa grcia tornar a trobar
aquells actors i aquelles actrius, o una pellcula de loest que tamb em distrauen bastant.

I no escriu, senyor Fuster?

Poc, ms aviat poc, llevat daquestes llibretetes que tinc ac al prestatge on apunte les
collonades. Per ara escric, sobretot, autgrafs a la gent de bona fe que passa per ac.

Quina msica escolta?

Qualsevol. Sobretot, si vols que et diga la veritat, msiques ms aviat antigues tam-
b. Em fan ms grcia. Msica barroca, msica del Renaixement, msica romntica. I tamb,
s clar, fins a un cert punt, la msica del segle xx.

Quins autors?
Vivaldi, Mozart i Beethoven sn noms que no sacaben mai. Tamb Bach, clar.

El 23 de novembre del 1992, dia de laniversari de la Llei ds i Ensenyament del Valenci,

vost far setanta anys...
Que et semblen pocs? Jo crec que en sn prou i massa, massa, s, massa. Per a qu vols
viure tant? Per al que sha de veure... A mi, lnica cosa que em queda per fer s aguantar
i resistir. Resistir i esperar que Du nostre senyor se memporte a la Glria celestial o vs a
saber a on, perqu els que som agnstics no tenim dret a esperar el miraclet, lgicament.
Si la llei aquella fa nou o deu o quinze anys, s igual, aix no t gens dimportncia.
Tenia la pregunta alguna altra intenci?
 159
Diuen que la coincidncia daniversaris va ser un detall simblic de lexconseller de Cultura
Cipri Ciscar amb vost...
Ah! No ho sabia, no mho havien dit mai, no mho havien dit mai. Si s aix, doncs estic
molt content. No hi tinc res ms a dir. Per no calia tampoc tanta coincidncia. Qu ms
vols que et diga?

Com valora ls social del catal al Pas Valenci des de laplicaci daquella llei?
No faig una valoraci massa positiva quant a ls social de la llengua, no. Tots esper-
vem la interrupci del procs de castellanitzaci. I em fa lefecte que, aix, encara no sha
interromput.
s veritat que ja no es poden utilitzar certs arguments contra la llengua, per exemple
aquells segons els quals el catal era una llengua de llauradors i dincultes. Ni es pot dir ja
que el castell s una llengua ms fina. Per les coses podien haver anat una miqueta millor,
una miqueta ms rpides. Almenys, aix s el que alguns espervem.

Als setanta anys, senyor Fuster, es t por de la mort?

No. Jo no en tinc gens. Lnica cosa que demane s morir-me com don Adolf Pizcueta:
sense que se nassabente ning. Sobretot, sense que se nassabente qui jo em s, perqu s
capa de venir, quan ja estar de cos present, a tocar-me la xuflaina i a posar-me la percalina.

I qui s?
Deixa-ho crrer, deixa-ho crrer. I canvia de tema, va.

Per vost, encara que agnstic, per si de cas, ha acabat fent-se amic de la jerarquia eclesistica,
del cardenal Tarancn...
Home, si vols dir-ho aix... Crec que noms hem coincidit un parell de vegades o tres
all al Consell de Cultura aquell i mira que jo hi vaig poc, perqu el considere un consell
intil. Daltra banda, jo crec que el cardenal de Borriana i jo devem haver creuat dues dot-
zenes de paraules, a tot estirar. Una altra cosa s que ens tinguem un respecte escrupols,
sobretot per all de la famosa diplomcia vaticana. Per no crec que el cardenal tinga massa
coses bones a dir de mi.
De totes formes, jo no he tingut una bona relaci amb lesglsia ni tampoc amb la jerar-
quia eclesistica. El que s que he mantingut ha estat una bona relaci amb alguns capellans,
com ara mossn Espasa, que era duna pasta especial. Ens solem reunir a casa de Vicent
Ventura a sopar i fiem, tots tres, bones tertlies. Desprs de ben sopats, passvem lestona
enraonant sobre lexistncia de lEsperit Sant o sobre el que es presents. A mi, magradava
molt posar-li objeccions a veure com les solucionava.

I com les resolia?

I com volies, tu, que les resolgus? Amb la fe, que per alguna cosa era capell.
160
s veritat que el duia a fer exercicis espirituals?
A mi? Per qui tha contat aquestes histries? Cristo, no emboliques les coses, tu, ara. Em
va fer anar una vegada a fer una conferncia amb motiu de la inauguraci del nou Collegi de
Sant Toms, per el tema de la conferncia va ser, precisament, sant Toms de Villanueva, a
base de quatre fitxetes que jo tenia sobre el temps que el sant havia estat darquebisbe per ac.
Ara: s que s veritat que jo coneixia els seus alumnes ms espavilats i anvem xarrant, de
tant en tant, sobre els temes que ens podien interessar mtuament. Per res ms.

Sap que la primera volta que vam enraonar, vost i jo fa uns anys, em va dir que era una
conversa pstuma?
s fcil, s. En un moment determinat, que jo no s ara datar exactament, vaig decidir
morir-me i em vaig morir. No tenia cap inters de continuar viu. Ja tho he dit: per al que
sha de veure, jo ja ho he vist tot.
La veritat s que arriba un moment en qu ja no tenia massa inters a continuar viu. Una
miqueta de cansament fsic i una altra miqueta, tamb, de cansament moral, si vols dir-ho
aix. Ho sumes tot sumat i ja ho tens: et mors i sha acabat tot. Sha acabat de collaborar
en la premsa, shan acabat les entrevistetes, i comences laltra vida.
Tamb s veritat que s un moment en qu tampoc no tens la necessitat material de
guanyar-te les pessetes i que tabelleix fer unes altres coses i, llavors. et retires a les teues coses.
Et canvien els interessos i, a ms, els seixanta-i-tants anys s una bona edat per a morir-te.
En qualsevol cas, aquella mort no va implicar la inactivitat en cap sentit. Va ser noms el
trasps a una altra vida. Vaig deixar de fer unes coses i en vaig comenar unes altres. Daltra
banda, durant aquests anys, he continuat fent les classes all a la Universitat de Valncia cada
dilluns; mhe dedicat, diguem-ne, a lerudici i he preparat alguns papers com els Llibres i
problemes del Renaixement, mhe mirat coses del Tirant lo Blanc. Etctera.
Encara he fet massa coses per a estar mort!

Perdone, per alguns dubtaven que fra una mort natural. Insinuaven, ms aviat, que es tractava
duna mena de segrest, que li havien pagat el silenci...
Pagar-lo? Qui? Aquesta s que s bona.

Lexconseller Cipri Ciscar?

El senyor Ciscar? Pobre home! Per si s la persona ms discreta del mn! El senyor
Ciscar ni tan sols shauria atrevit personalment a dir-me res. Deixat estar de romanos!
La Conselleria aquella de Cultura, lnica cosa que ha fet en aquesta vida s donar-me
maldecaps, res ms. Que si el Consell aquell que et deia, que si jurat de no s qu, que si el
dinar del patronat del Guarner, que si...
Mira, dem, precisament, he danar a dinar amb els del Patronat del Guarner all a
Benifair de les Valls, cosa que vol dir que mhaur dalar a no s quina hora, que haur
daguantar el viatge fins all, que haur daguantar la reuni del jurat i, desprs, el dinarot
 161
aquell que sol pagar la Caixa de Sagunt. I, en acabar, torna-ten a Sueca. De manera que
veges tu: una jornada ben completa.

No el faran beure tamb un vi dolent en aquells dinars?

No, no, aix s que no! Em fa lefecte que no...

Vol dir que, en aix, no sn nacionalistes?

No, no gens, fins aqu no arriben. Aquells dinars, amb lexcusa del Guarner, solen ser
dinars fastuosos. Lltim va ser una barbaritat: vinga de marisc, vinga de carn, vinga de
peix. I el vi no s de Requena. Rioja i Peneds, per descomptat. No tenganyes: la gent,
quan sasseu a taula, deixa de ser patriota i passa a ser comensal. Per qu thas dexposar a
menjar o beure certes coses? Per qu sn del pas, cristo? A mi, com a tothom, magrada
que les coses siguen bones i que estiguen ben fetes. Si sn del meu pas, millor; si no ho
sn, pacincia.

Que em deia del Consell Valenci de Cultura?

No res, no res. Mira, la primera vegada que men van nomenar membre, van tenir,
diguem-ne, la discreci davisar-me. La segona vegada que men van nomenar, ni tan sols
aix. Com que, a ms, jo considere que aix s una instituci que no veig que tinga massa
sentit, doncs simplement no hi vaig, no acostume a anar a les reunions.

Vost era un puntal intellectual, cvic i fins i tot poltic molt important, i sens mor precisament
en lpoca del desencs, quan potser ms el necessitvem...
Home, jo no mhavia comproms a ser eternament el pare de la ptria.
De totes formes, en aquella poca, no solament em vaig morir jo. Hi hagu un buit de
persones i de possibilitats i ms de possibilitats que de persones. Pensa que ac no hi ha
hagut possibilitats dintervenci, diguem-ne, industrials i pense, sobretot, en el llibre.
En conseqncia, els projectes es moren. A Barcelona, malgrat tot, la gent est ms unida,
es comunica ms, encara que es veja menys. Hi ha una vida social diferent a la de Valncia.
Desprs de la generaci de lEstells i la meua espervem el fruit duna generaci
molt bona. I, damunt, era una generaci, una colla, que estava molt b. Gent que no
sn deixebles meus, atenci, perqu, quan jo els vaig conixer, ja sho sabien quasi tot.
I hi havia historiadors, socilegs, advocats, de tot. s, sobretot, el grup dels jesutes, en
primer lloc: lEliseu Climent, el Llus-Vicent Aracil, el Rafael-Llus Ninyoles, Josep-
Vicent Marqus, el Manolo Ardit i lAlfons Cuc, etctera. Encara que no s del grup,
hi pots afegir tamb el Joan-Francesc Mira i altres. El Quico Mira ha donat molt de
joc, per exemple. LAracil i el Ninyoles, que tenen tantssimes possibilitats intellectuals,
i que podien haver influt ms directament, doncs shan dedicat a les seues coses. I no
dic que hagen fet malament, eh? Senzillament, han fet un paper diferent, com et deia,
al de Quico Mira, per exemple.
162
Mai no hi havia hagut ac una generaci amb tantes possibilitats intellectuals. Tingues
en compte que la gent del pas que escrivia abans de la guerra produa uns textos que feien
pena i no em referesc als literats, sin als qui escrivien altres coses, al diguem-ne valen
cianisme de lpoca de preguerra. B, feien pena, per feien el que podien, els pobres homes.
Per tenien molt poc nivell. Amb aquesta generaci de qu et parle, en canvi, el pas podia
haver tingut una consistncia molt important.
Que qu collons ha passat perqu tot aix no qualls com alguns espervem? Doncs
no ho s, la veritat. Alguns shan refugiat en la seua especialitat o en la poltica com s el
cas de lArdit i del Cuc, que sn historiadors, altres, com el Marqus supose que per
necessitat econmica han descriure de culs en els diaris, i aix tot.
Si tho mires amb distncia, era un grup impressionant. Per quan es produeix una
cosa com aquesta en una societat concreta, si no hi ha plataformes que aglutinen, la gent es
dispersa, cosa que ha passat sempre a Valncia, des de la darreria del segle xvi, o abans. La
ciutat de Valncia no alimenta els seus intellectuals.
El Joanot Martorell tenia quatre fanecades i lAusis Marc tamb. Un altre era capell i
laltre frare, per aix podien dedicar-se a les seues coses. En el moment que aix falla, qu
ha de fer el personal? Qu fa el senyor Azorn? Doncs anar-sen a Madrid. Qu fa el senyor
Vicent Blasco lbez? Doncs aposta per la poltica, com altres han fet desprs. I un dia agafa
la maleta i fot el camp, com altres tamb. Qui es queda ac? Don Teodor Llorente, perqu
t un diari. La resta? La resta, per a poder quedar-se al pas, havien de fer de mestres descola
o del que calgus. Els mestres descola sempre han estat sensibles al problema de la llengua,
perqu arribaven a un poble i all es parlava valenci: qu havien de fer ells? Doncs parlar
valenci, collons. Eren el Thous, el Carles Salvador, el Soler i Godes. Tu compta que en aix
de la cultura valenciana, abans de la guerra llevat del grup de Castell de la Plana tots
eren mestres descola.

Tornem al grup des jesutes?

S: la vida els porta a dedicacions molts diferents, per en aquella primera poca van
fer una funci molt rellevant. Tingues en compte que no es tractava noms descriure i de
publicar. Calia tamb anar pels pobles i fer la conferencieta i parlar amb aquest i amb aquell
altre. Es van fer moltes coses. I, s clar, tot aix ha fet que simpregns el pas de dalt a baix.
Tamb hi han influt, com sempre, les relacions personals. Que, si no sn fluides, doncs
sesclerotitzen. Si alg se nha anat a Barcelona, doncs sha retirat al seu despatx o a la seua
aula i, normalment, ha perdut els contactes i noms troba els companys un dia a lany, en
aquell sopar, en aquell premi o en aquella conferncia.
Ara: sense tot all, ara no hi hauria res de res. A mi em fa grcia que alg parle del fra-
cs del nacionalisme al Pas Valenci. Per, home: si hi ha un collectiu independentista a
Benaguasil! Qu ms vol vost? No tenganyes: en certes zones del pas, els resultats sn
ms que bons. Una altra histria s, evidentment, la ciutat de Valncia. Segurament no es
va treballar convenientment, per no s per qu ni com.
 163
Si tu penses en el desastre de la guerra, partem de zero. I els supervivents no podien fer
altra cosa que intentar que algun jovenet sapunts a la maniobra, almenys en la tradici
literria, ja no et parle dels aspectes poltics, que, daix, ni parlar-ne.
Aquests supervivents, com el Carles Salvador o el Xavier Casp, noms buscaven algun
xiquet que fes versos en valenci, per exemple. I anaven darrere de la gent que escrivia en
castell, per convncer-los, perqu escrivissen en catal, com s el cas de Maria Beneyto.

Li deia, senyor Fuster, que vost va decidir morir-se quan era un referent...
Mhan fet referent, cosa que jo no he buscat mai. Per, com que jo he sigut tota la vida
molt burro, no he sabut mai dir que no a res i aix mha anat la cosa. Que si els Premis
Octubre, que si ara has de fer aix, que si has descriure all. Vols que et diga una cosa?
Al final de la correguda, mhe vist obligat a escriure massa coses que jo, pel meu inters
intellectual o per la meua curiositat, no hauria escrit mai. En qualsevol cas, jo tampoc no
sc apstol de cap congregaci. He fet el que he cregut que havia de fer en cada moment i
prou, sha acabat.

Diuen les llenges esmolades que la seua mort tamb va coincidir amb un emprenyament amb
lEliseu Climent...
Home, jo em vaig emprenyar amb un dels seus periodistes, Vicent Mart, que em va
tocar els collons. En van venir a casa uns quants a enraonar, per mai els vaig donar perms
perqu publicassen tot all. I ho van publicar.
LEliseu? Jo, lEliseu, el conec des de fa mil anys. Aleshores, la meua actitud amb ell
ha sigut de confiana. Ell membolicava en tot i jo sempre li deia que s. Jo, per exemple,
encara sc president dAcci Cultural del Pas Valenci i, que jo spia, no t cap intenci
delegir-ne un altre quan, segons els estatuts, ja deuen haver passat quatre o cinc eleccions,
com a mnim. Lltima volta que vam parlar, li vaig dir que all ja feia riure a la gent, per
em va dir, com sempre, que mespers una miqueta ms. I s que, segurament, no troba la
persona que puga fer aquell paper.
Per, all de lentrevisteta fou un abs de confiana. I sha acabat.

No van tenir cap diferncia, diguem-ne ideolgica?

Mira, jo no crec que lEliseu haja tingut lnies ideolgiques ni coses per lestil. Ell ha anat
navegant per veure com tirava endavant els seus tinglados i sha acabat.

Per qu va decidir ressuscitar precisament lany 1991, a les portes del mtic 92?
No li pegues voltes, ni en tragues conclusions fora de lloc. No ho he decidit jo. Ha estat
una xamba. Mhavia negat sistemticament a les entrevistes des de feia un temps, per no
s com se les arreglaren entre els uns i els altres i, per culpa dels del diari La Vanguardia, que
els vaig dir que s, doncs ac em tens.
164
HI DEVIA HAVER UNES MOTIVACIONS ESPECIALS
PER A ESCRIURE EN CATAL...

Lheterodxia s, sempre, soledat.

O viceversa: la soledat s, sempre, heterodxia.

Escriure fer literatura s tot aix que vosts diuen, i de ms a ms, una forma de venjana.

La meva posteritat ser de paper.

Toni Moll: Senyor Fuster, supose que no deu haver estat fcil conjugar la vida agrcola de
Sueca amb el pensament abstracte...
Joan Fuster: A mi, tot aix mha estat igual, no mha afectat. A mi, el que passa de les
portes de casa cap a fora, mha influt tant com jo he volgut que minflus. Clar, jo visc ac i
ac tinc els amics, i faig la vida de qualsevol ve del poble. Per quan tanque la porta, aquesta
casa s el meu mn.

Per qu shi ha quedat a viure?

Bsicament, per comoditat. I tamb per qestions econmiques, evidentment. Jo podia
anar a Barcelona, de tant en tant, perqu no havia danar a un hotel. Sempre hi havia algun
amic o altre que em posava habitaci i que em parava taula per dinar o per sopar. Desprs,
els viatges a lestranger, entre uns anys que no vaig tenir passaport perqu me lhavia retirat
el govern espanyol i uns quants anys que vaig tenir mon pare malalt a casa... doncs no he
fet tants viatges com hauria dhaver fet. He anat a uns quants llocs, per no ha estat aix de
la gent dara que us naneu pel mn un mes de vacances i us nassabenteu de qu passa per
all. En aquests aspectes, jo he estat ms sedentari i llibresc que una altra cosa.

Ha passat necessitat econmica?

Home, en casa vam passar necessitat econmica durant la guerra perqu mon pare no
tenia faena i, desprs, va estar alguns mesos a la pres. I, damunt, hi havia, lgicament, la
penria general de lpoca. Per, ms tard, ja no. No s que haja tingut mai diners i amb
els pocs duros que tenia, sempre havia de comprar algun llibre o algun disc o havia danar
al cinema. No he pogut mai estalviar ni un sol duro, per he viscut al dia.
Mon pare tenia un talleret on es dedicava a fer sants i decoracions de cases, per no hi va
tenir mai ms de dos aprenents. I el dia que es va fer obligatori pagar all de les assegurances
socials, hagu de tancar.
Mon pare era carl, per el seu pare el meu avi ni era carl ni era res. Era un simple
llogat, un proletari rural, si vols dir-ho aix, que anava al camp i el dia que no li eixia faena,
se nanava a pescar tenques a les squies. Compta, per tant, el negoci que en podia fer.
 165
El pare de ma mare que vivia ac en aquesta casa era un empleat del dac al costat,
que era un senyor ric que es dedicava a comprar i a vendre cavalleries als hostals. I el meu
avi era, precisament, el que anava pels hostals a portar les cavalleries cap ac per vendre-les
als llauradors. Quan va morir el meu avi, que devia ser lany 30, va ser quan vingurem a
viure ac. Jo no vaig nixer ac, com alguns han escrit, sin al carrer de la Punta.
Aquesta casa dara, com tu la veus, era molt diferent. Hi havia corrals i quadra, amb
lentrada danimals. Com que la propietria era viuda i no tenia parents molt acostats, al
final, uns campets i algunes cases que tenia, ho va repartir entre uns i altres. I a nosaltres,
afortunadament, ens va tocar aquesta casa, que, mira, aprofita per a tenir els llibres, per
exemple. I perqu quan ploga no et banyes i coses per lestil.
Jo vaig poder estudiar per la senzilla ra que mon pare, a banda de fer sants, feia tamb
classe de dibuix en una escola i, aleshores, els fills dels professors no pagaven. Clar: vaig
fer el batxillerat. I desprs de la guerra, quan mon pare ja guanyava algun duret perqu era
lpoca de fer els sants que shavien cremat i coses daquestes diguem que havia augmentat
la demanda dall que oferia mon pare, les coses ja van anar una miqueta millor.
Llavors, vaig haver de triar carrera. I, clar, hi ha unes carreres que tenen molta eixida i
unes altres que en tenen poca. Medicina, per exemple, en tenia molta. Dret, tamb. Per, clar,
la medicina no era una cosa que mentusiasms. I vaig triar dret. Vaig fer la carrera pensant
sempre en les eixides, com tots els estudiants de totes les poques: notari, advocat, etctera.
Vaig acabar els estudis i per indicaci del pare dun amic em vaig comprar el totxo
corresponent de respostes per a preparar unes oposicions a secretaria dajuntament. Per la veritat
s que de seguida vaig pensar: i aix mho he daprendre jo de memria? I mho vaig deixar.

Shavia aprs el Codi Penal i no es podia aprendre aix?

No, no, en absolut. El Codi Penal no mel vaig aprendre mai. Tot i que tenia un catedrtic
de penal que, al pobre home, els alumnes el vam matar, literalment, a disgustos. Era un gran
penalista i feia unes classes brillants. La qesti s que lhome tenia el costum daprovar a
tots sense fer cap examen. I un any, els animals aquells del seu, li van dir: Shan de fer ex-
mens. I exmens que vam tenir. Jo no em vaig presentar a juny, per en van suspendre ms
de la meitat. I lhome agaf tal cosa que el van haver de portar una temporada al manicomi.
Al setembre quan ja estava una mica ms calmat ens va aprovar fcilment. Desprs,
ja va ser lltim curs que va estar a Valncia: el van portar directament a una casa de salut,
on mor.

Com recorda aquella poca destudiant?

Home, tu compta que jo arribe a Valncia, des de Sueca, per estudiar lany 41 o 42. Arribe
i em colloquen en una pensi, al carrer de la Mar, 51, en una casa que ja ha desaparegut,
que era del campaner de Sant Toms.
La veritat s que aquella pensi estava molt b, perqu hi havia dues plantes. En la
primera, hi havia un menjador gran i les habitacions de la famlia dels amos. I en la segona
166
planta havien fet envans i habitacions. Aix, dic que estava molt b perqu has de tenir
en compte que era una poca en qu no portaves claus i, per a entrar a mitjanit, havies de
pegar tres palmades i venia el sereno a obrir-te la porta del carrer. Aleshores, pujaves dalt i
tenies la clau al pany. Clar, aix et donava molta independncia i llibertat de moviments.
No era daquelles pensions o residncies en qu havies de fitxar a tal hora. Aix estava molt
b, efectivament.
Les meues primeres relacions a Valncia van ser, per tant, amb els de la pensi. All hi
havia Josep Bauset, per exemple, que desprs sha dedicat a lensenyament i que continua
escrivint al diari Levante les seues croniquetes de pilota valenciana, sempre en catal. La
qesti s que, en acabant de dinar, els de la pensi anvem a prendre caf a un establiment
que es deia no s qu dOr, que s on hi ha avui el Cercle de Belles Arts. All fiem una
tertulieta de tres hores cada dia mentre consumem un caf daquells antics.
A mi, en principi, em cost una mica fer-me amb ells perqu jo sc un tant reservat;
per, a poc a poc no s ara com degueren anar rodades les coses em vaig ficar al grup.
Fora daquell grup? Doncs amb Xavier Casp, per exemple, la relaci la vaig establir per
mitj de Paco Burguera. Clar, a Paco, el coneixia dac, rem amics del poble, de Sueca.
La qesti s que Paco havia estudiat amb els jesutes i sen recordava dun professor molt
afable que hi havia tingut, que era catal i que feia versos: el pare Bertran. Mho va dir i un
dia all que ens nanrem a fer-li una visita. Aquella visita fou molt fructfera perqu el tal
pare Bertran estava relacionat amb tot el mn intellectual el poc que hi havia, clar de
Valncia. El pare Bertran, a partir daquella situaci, ens va presentar Xavier Casp. I en
aquella circumstncia vaig conixer tamb lArturo Zabala, el Rafael Ferreres, Reig, i el pare
daquell xicot que pinta i fa cosetes daquelles, el Mariscal Herrando.
Clar, mentrestant, degu conixer un dia el Vicent Ventura, un altre dia lAlfaro i un altre
no s qui, que sn els meus amics encara.
Aquells primers anys de la postguerra era desolador. Totes aquestes persones que et
dic Zabala, el Ferreres, Reig, el periodista Carlos Sents i algun altre ms es reunien
amb una certa freqncia i feien una miqueta de vida social i literria, per jo en aix no
vaig participar massa. Desprs ja em vaig ficar una mica ms en la tertlia de Xvier Casp,
perqu rem gent ms homognia i, sobretot, perqu ens unia la qesti de la llengua i
la literatura.
Desprs, a poc a poc, vas entrant i un dia descobreixes aquest llibre, laltre coneixes aquella
persona. Per exemple, per aquella poca el senyor Casacuberta, de leditorial Barcino, venia
puntualment a Valncia tots els anys i parlava amb aquest i amb laltre. Tot aix va anar
creant una xarxa de relacions molt important, evidentment.

Em deia que havia preparat oposicions a secretari dajuntament...

S, per en veure que la cosa no funcionava, vaig treballar una temporada per a una com-
panyia dexportaci de taronges cosa que va estar molt b per a conixer de prop la gent
 167
del ram. Per tamb era una cosa sense sentit. Mho vaig deixar i vaig intentar establir-me
pel meu compte, per lxit tampoc fou res de laltre mn. Perqu jo no tinc carcter per a
atendre el client ni per a anar pegant-los palmadetes a lesquena i per a perdre el temps en
els jutjats i coses daquestes.
En aquella poca, com que ja havia comenat a fer alguna collaboraci a la premsa i
havia guanyat alguna pesseta, doncs em vaig decidir, em vaig deixar all i vaig tirar avant
escrivint. I fins ara, que no sn quatre dies.

La llengua va ser un problema afegit? Larra deia que escribir en Madrid era llorar. Qu
devia ser escriure a Valncia, o a Sueca, i en catal?
Clar que era un problema afegit i tan gros. Com ho s ara, encara, no tenganyes. Per hi
devia haver unes motivacions especials per a escriure en catal. Com nhi ha ara, sense dubte.
Per si ara em preguntaves: com vaig triar lidioma?, la veritat s que thauria de dir
que no ho s; si ms no, que no men recorde. Jo recorde que, durant la guerra, llegia els
llibres que em deixaven els amics perqu a casa, prcticament no nhi havia i als quals,
segurament, els havia deixats algun oncle o coses per lestil. I sembla que, per aquella poca,
caigueren a les meues mans algunes coses de Jacint Verdaguer i altres, vs ara a saber de qui,
en catal. Clar, aix et pica la curiositat i continues buscant.
Aix de Larra, qu vols que et diga? Aix ha passat i continuar passant. Tu compta la
gran quantitat daficionats a escriure en aquest pas, la gran quantitat de xics i xiques amb
el ttol de periodista: on cristo han descriure? O ms ben dit: on collons han de publicar,
si noms tenim un parell o tres de diaris? El problema sempre s el mateix: on colloques
larticle? I, atenci, si pot ser: on el colloques duna manera regular, perqu tassegure uns
ingressos tamb regulars? Jo vaig estar molt de temps fent un article setmanal per a La Van-
guardia. Aix eren unes pessetes segures al mes i, a ms, sabies que all que produes, tho
publicaven, que s laltre drama de lescriptor: veure lobra publicada. Que la publiquen i
que te la paguen.
Ara: si has danar pel mn cada dia buscant que et publiquen un paperet, malament anir
la cosa. Has de ser realista. Si has de viure dall que escrius i que publiques, en primer lloc
has de calcular quants diners necessites a lany per a passar casa. Pensa que una editorial et
donar, a tot estirar, el 10% del preu de venda del llibre i, si en fan una edici de butxaca,
el 5%. Compta: quants milers dexemplars has de vendre a lany? I aleshores: quanta i
quina gent ha de comprar els teus llibres? La soluci, lgicament, s la premsa. No es pot
viure pensant en els drets dautor, mai de la vida.

Vost no ha tingut prou amb els drets dautor per a passar casa?
A quin sant, home! A quin sant! No mai, no mai de la vida. Amb els drets dautor ni he
tingut per a viure ni per a res. Si vols que et diga la veritat, no mhe parat mai ni a mirar-ho.
Quan marriba el paperet, firme la factureta, porte el talonet al banc i sha acabat.
168
Nosaltres els valencians, per exemple? Efectivament, en nombre dedicions, en sn mol-
tes, s. Per sn edicions molt curtes, no tenganyes. Has de tenir en compte sempre que
la classe de llibres que jo he fet no sn llibres que es venen com les novelletes o coses per
lestil. Home, sempre nhi ha hagut algun que sha venut b, evidentment. Per exemple, el
manualet aquell de la Literatura catalana contempornia sha venut bastant, perqu lhan
utilitzat molt com a llibre de text a les universitats i, clar, aix va sumant sumant. I algun
altre per lestil, poca cosa.
Per, darrerament, s quan he guanyat algun duret anmal, atenci, anmal perqu
el diari El Observador ha regalat algun llibret meu i, clar, eren tiratges de ms de 30.000
diaris durant deu dies, doncs compta. Encara que en aquest cas leditorial es queda una part
important dels drets perqu li toquen segons contracte evidentment es tracta dunes
pessetetes que no havies esperat mai de la vida. Has de tenir en compte, a ms, que els
llibres, per regla general, tenen una vida curta. La majoria dels meus primers llibres estan
fora de circulaci ja.

Al final, li han donat premis, medalles, diplomes i distincions. Lha pagat aix?
Home, aix ha vingut rodat, no ho he buscat jo. A mi, aquestes coses, no mhan agradat
massa. All danar all perqu et penjassen la medalleta, sempre mha pillat una miqueta
costera amunt. Per no em puc queixar, si vols dir-ho aix. Ni de Barcelona ni dac.
Fer-me illusi, vols dir? Home, nhi ha hagut algunes que, ms o menys anecdtica-
ment, han estat profitoses per a mi, com va ser guanyar un concurs de versos que convocava
el diari Levante. A partir daix, el director del diari em va demanar de fer collaboracions
al mateix peridic. I, clar, van ser els primers articles de diari que vaig publicar. O tamb
quan em donaren el premi dassaig Josep Ixart amb el llibre Figures de temps, perqu em va
permetre publicar un llibre en una collecci prestigiosa de lpoca que era la Selecta i
entrar, per tant, en un cert nivell de normalitat com a escriptor. Llavors, havies de publicar
en Raixa o en Barcino, que eren molt serioses, per ms restringides.
Clar, el premi i la publicaci tajuden a obrir-te pas. Per, a partir duna certa edat,
doncs ja no et presentes a concursos i, consegentment, els altres premis que mhan donat,
mels han donat perqu han volgut, no perqu mhaja ficat all al mig, a veure si sonava
la flauta.

Vost ha fet molt poca vida social...

Mira, aix de comparixer en societat s una cosa que mha horripilat sempre. El simple
fet de parlar en pblic i aix, ho he hagut de fer prou voltes ja em molesta. I em mo-
lesta tant que quan ho feia perqu ara intente no haver de fer-ho mai sempre portava
el paperet escrit. Jo, les paraules, volia tenir-les pensades i calculades davant de la mquina
descriure. I en arribar all, pam, pam i pam. Amb ledat i, sobretot, per lexperincia dhaver
 169
fet classe aquests darrers anys, doncs ja has perdut diguem-ne el respecte a lauditori. Per,
malgrat tot, encara em molesta haver de parlar en pblic.
Jo crec, per exemple, que no he anat mai a un debat. A banda, clar, perqu, en la meua
poca, els tals debats no existien. Desprs, mhan telefonat un parell de voltes de la Televisi
Espanyola per a aquell programa de La Clave i coses daquestes, per sempre els he dit que
jo no em clavava en aquells canyarets i que a ms a ms, no tenia res a dir.

I per qu duia els papers escrits?

Que per qu duia els papers escrits? Per inseguretat, si vols dir-ho dalguna manera.
Mira, s com ara les entrevistes i totes aquestes collonades. En primer lloc, et fan una
pregunta i tu has de contestar de seguida i, clar, a vegades, o sempre, doncs contestes com
pots. Laltre tu, per exemple quan ho transcriu, escriu el que ell entn o el que
vol que normalment no s el que tu has dit o has volgut dir. I, al final, apareix publicat
vs a saber qu. Per aix, portar les coses per escrit s la garantia, com a mnim, que dirs
all que volies dir: aquella paraula, aquell sinnim, etctera. En canvi, si improvises, vas
deixant-te endur i acabes dient vs a saber qu. Que no mha agradat mai, i sha acabat.
Qu vols que et diga ms?

Ads em comentava que havia descobert la llengua literria en els llibres dels amics...
S, efectivament. A banda daix, recorde que, espordicament, anava a Valncia i mirava
per ac per all, a veure si trobava alguna coseta. Lany 40, en el quiosc que hi ha a la canto-
nada del carrer dEn Llop, al costat de la cafeteria San Patricio, hi havia penjat un llibre que
em va cridar latenci: La llengua dels valencians, de Manuel Sanchis Guarner; al seu costat,
hi havia una Ortografia, de Carles Salvador i, un poc ms enll, El Pas Valenci de Mateu i
Llopis. Mho vaig comprar tot de seguideta i mho vaig engolir rpidament. Sn daquelles
primeres coses que sempre he recordat amb molt dafecte.
Aquella casualitat fou la primera notcia que jo vaig tenir de Manolo Sanchis. Desprs,
quan el vaig conixer personalment, li vaig dir, de seguida, que aquell llibre shavia de
reeditar. Ell el va reescriure i jo vaig buscar els mitjans per a fer-ne ledici i aix vam fer
la segona edici de La llengua dels valencians. Manolo i jo vam ser grans amics durant uns
quants anys, fins que es va morir, el pobre. Fou un home que va fer un gran paper a aquest
pas nostre. Ens en fan falta molts com ell, amb aquella capacitat per a lestudi i el treball,
i tamb per al dileg.
Desprs, ja en lpoca destudiant, anava molt per les llibreries de vell costum que
he mantingut de ms gran i en una daquelles llibreries vaig trobar el primer diccio-
nari catal-castell. Fou una altra descoberta important. A poc a poc, anava trobant en
aquestes llibreries les poques coses que quedaven per Valncia en catal dabans de la
guerra dEspanya.
170
CONVICCIONS, SE NHAN DE TENIR,
PER POQUES...

Els moralista s un home que t

una experincia decepcionada dels altres homes.

Totes les meves idees sn provisionals,

per que conste que no ho dic amb orgull.

Les persones que, com ara jo, som prcticament escptiques

estem condemnades a trobar b tot el que fan els altres
i a suportar que sempre hi hagi alg que trobi malament tot all que fem.

Toni Moll: Perdone que insistesca, senyor Fuster. Per al marge del seu rellevant valor com
a escriptor, vost ha estat un exemple de manual de sociologia del coneixement pel que fa a la
funci social dels intellectuals...
Joan Fuster: Tot el que tu vulgues, grcies. Per el problema s que jo no mhe cregut mai
tota aquesta funci social que els atribuu als intellectuals. O millor dit, me nhe cregut la
funci, per no la gran eficcia que, en general, la gent simagina. I no s que la gent corrent
sho imagine, sin que sho imaginen els mateixos clients dels intellectuals, que tamb sn
intellectuals: al cap i a la fi, els quatre que llegeixen diaris i llibres.
Per si penses quanta gent llegeix el diari, veurs que no hi ha tampoc per a tant. Si vols,
pensars que els deu que llegeixen el diari tamb transmetran opinions i tot aix. Doncs, b.
Aix s propi de tots els fenmens culturals de totes les poques. Lhumanisme, per exemple:
com penses que es transmetia? Perqu, no tenganyes: dhumanistes, a Europa, nhi havia, en
el seu moment, dotze que fossen capaos de llegir Cicer que, daltra banda, no s per qu
lhavien de llegir, perqu s el personatge ms sinistre de la histria de la cultura occidental.
La resta, ni aix, perqu no sabien llat. I com es transmetia? Doncs, molt fcil: com la
sfilis, per contagi. Hi havia un senyor que s que sabia llat, que havia llegit Cicer i que era
un humanista i que, desprs, arribava a la tertlia dels Mdici o de qui fra, i que explicava
all les seues coses. Els altres, que no llegien els papers, sempre donaven all per bo. Aquest
s el mecanisme normal de transmissi dopinions, dabans i de lactualitat.
Ara, clar, sobretot davant de cert fets, potser els intellectuals volen recuperar una certa
influncia, per jo no crec que compten massa. Tu, ara pensa, per exemple, en la influncia
del senyor Marx o del senyor Ortega, dEugeni dOrs o de qui vulgues. En cada cas, haurem
de pesar les circumstncies histriques. Influncia? Home, la gent, alguna gent, continua
llegint el senyor Ortega o fullejant les pgines dEl capital, per res ms.
 171
I que lha mogut a escriure tant, llavors?
Home, no et calfes massa el cap, que aix no s cap originalitat. Jo vaig comenar a
escriure com comena qualsevol altre senyor. Tries els temes que tinteressen i que penses
que interessaran ms al lector. I sha acabat. Qu ms vols que et diga? En aix, sempre
hi ha un joc implcit: tu que escrius i els altres que et llegeixen. I els altres que et llegeixen,
evidentment, no sn cap abstracci. Sn els quatre que compren el diari i els subscriptors
de tal revisteta, o els dos que sn capaos danar a la llibreria i comprar-se un llibre dun
senyor que es diu tal.
Al marge daix, evidentment, un escriu tamb per conviccions, per certes conviccions.
Jo sempre he dit que conviccions se nhan de tenir, per poques: les estrictament necessries
per a anar pel mn. La resta ha de ser un cert marge de llibertat.

Per, al marge de la influncia immediata i directa, els intellectuals van impregnant la societat,
a poc a poc, amb un cert missatge. La ideologia espanyola que recupera el psoe a partir del 1982
deu molt a Ortega, posem per cas.
Tu, el que has de fer s donar-li temps al temps, efectivament. Per, tot depn tamb de
com encaixa un determinat missatge en una determinada societat.
Posa, per exemple, el senyor Unamuno. El senyor Unamuno s un senyor frentic i mis-
ticoide i, clar, una societat amb tendncies a la secularitzaci i el lacisme per dir-ho dal-
guna manera, doncs, s, pot llegir el senyor Unamuno parle de lUnamuno-Unamuno,
de lUnamuno de Del sentimiento trgico de la vida i coses per lestil, no del que parlava de
poltica, doncs, s, es pot llegir, per ja no interessa massivament, ja no pot influir massa.
Posa Ortega. Doncs b, Ortega, dins de la lnia diguem-ne conservadora, era un liberal
en el sentit actual i, per tant, continua sent ms assimilable. La seua influncia actual?
Home, tot aix que tu dius, no s que siga exclusivament Ortega, per, s, Ortega ns un
dels ingredients principals.
Mira, un llibre s important; per, ms que limpuls inicial del llibre, all que realment
incideix en la societat s all que es desencadena al seu voltant: que serveix de mediaci
entre el llibre i el senyor que no llegeix ni el diari. Parle dun determinat model de societat,
no ho oblides.
Clar, ara hi ha una altra manera daccedir a la gent, que s aix de la televisi. Proba-
blement, pots dir que aquells que fan la televisi tamb estan contaminats pels llibres; aix
s evident, clar. Ara b, la repercussi tamb s diferent. I el mitj, probablement, tamb
condiciona el missatge. s all del McLuhan. Els pblics tamb sn diferents, probablement.
El paper imprs tobliga a alguna mena de reflexi sempre. Una cosa s mirar el televisor i
una altra s mirar un diari o un llibre, efectivament.

Vost ha tingut, a ms, molta influncia sobre determinades forces poltiques i socials del pas...
Si es deixaven influir, s clar. Enraonvem i, si es deixaven influir per la meua modesta
opini, doncs, aix era cosa dells, no meua. Per, s igual: venien per ac, xarrvem i sha
172
acabat. En acabant, sempre feien, com s natural, el que els donava la gana els uns i
els altres, clar.

Per aquesta casa ha passat molt de poder...

I continuar passant, supose. Ara no en vnen tants com abans, perqu tot ha canviat
una miqueta i, sobretot, he canviat jo, en el meu sistema de vida.
Molt de poder? Home, sense exagerar: quatre amics i, alguna vegada, algun ministre.
Saps per a qu serveix un ministre? Doncs, una vegada, jo buscava uns llibres i no hi ha-
via manera de trobar-los; en aix, que van venir a casa uns amics i van portar amb ells un
ministre. I jo que em dic, aquesta s la meua: li comente al senyor ministre all dels llibres
i no res, als quatre dies, tenia els llibres a casa. Qu tha paregut?

Illustrat del xviii, moralista, humanista, racionalista, escptic i, tanmateix, comproms...

Per aix sn coses que diuen per simplificar i tamb per donar una imatge molt esque-
mtica al lector.
Moralista? S, si la paraula moralista ac sentn en el sentit francs del terme; s a dir,
tota la gent que ha escrit sobre les coses humanes i divines sense limitar-se a una ortodxia
i ms de les humanes que de les divines, s clar.
Desprs, hi ha aix dels illustrats, doncs s, si vols dir-ho aix. Com a lector, jo he tin-
gut sempre una certa preferncia pels escriptors francesos del segle xvii. Quan llegeixes un
determinat autor i trobes certes afinitats, penses: aix mhauria agradat escriure-ho a mi. I
aix s el que em passa amb aquests senyors francesos. Que aix haja repercutit en la meua
actitud o no, doncs supose que s.
A banda daix, com sempre, hi ha, evidentment, el fonament bsic del mn i de la
vida que cadasc es fa, clar. Ara: letiqueta s letiqueta, com podien haver-men penjat una
altra, i sha acabat.
Racionalista? Doncs tamb: jo sempre mhe apuntat, efectivament, a un cert racionalis-
me. He intentat racionalitzar les coses i he intentat que els enfocaments dels temes de qu
he parlat fossen racionals: racionals i raonables, ambdues coses, s.
Escptic? Doncs, tamb escptic; tamb, perqu no hi ha ms remei. Comproms, dius?
Home, lescepticisme no conv agafar-sel radicalment del tot. Ja the dit abans que has de
tenir un parell o tres de conviccions. Amb aix ja vas b, ja.

Per qu diu que s escptic perqu no t ms remei?

Per aix mateix: perqu no hi ha ms remei i perqu s molt higinic. I tamb per all
de no em fotrs.

Michel de Montaigne...
Efectivament, Montaigne s un autor que sempre mha encantat i que, de tant en tant,
encara bric els Essais i llegesc alguna cosa. No s all de rellegir-lo sistemticament, perqu
 173
no s qesti de fer aix ara, per vas repassant-lo quan tens ganes. I no s perqu jo em
senta identificat amb les idees del senyor Montaigne, que, evidentment, sn les idees dun
senyor del segle xvi, per hi trobes un espectacle intellectual molt interessant que, en
definitiva, s el primer que sha de buscar en un llibre. Per, s, tinc set o vuit edicions dels
Essais i encara mels mire molt a gust.
Mira, hi ha uns autors que et poden interessar per all que diuen, uns altres per all que
suggereixen, i uns altres tinteressen per la forma de plantejar el tema, per la manera descriu-
re, pel seu valor estrictament literari. A mi, en principi, minteressen tots els escriptors, per
dir-ho aix. Don Vicent Blasco o Azorn, posem per cas, tenen el valor de ser del pas, aquell
altre t no s quin altre aspecte que tinteressa, etctera. Desprs ja selecciones. Don Miguel
de Unamuno, per exemple, s un autor que sempre he llegit perqu parlava duna srie de
qestions que et fan pensar i et fan prendre posicions: a favor o en contra. Li vaig dedicar
algun paper i tot. Jo he estat prcticament sempre en contra de tot el que deia Unamuno,
per mhe llegit tot el que ha produt i ha caigut en les meues mans.
Tamb s cert que, a vegades, has tardat a descobrir un autor, per vs a saber quina ra,
per daquella poca en qu ets ms pors a les influncies, si mho demanes, jo destacaria,
evidentment, Montaigne, Voltaire, La Rochefoucauld i algun altre dels dits moralistes
francesos.

Bertrand Russell?
Home, i tant! S, s, per descomptat. s un altre autor que mha interessat molt tota la
vida. Jo he dit en alguna ocasi que Bertrand Russell no s un escriptor, sin un desinfec-
tant. Ho mantinc totalment. Qualsevol llibre seu que ha caigut a les meues mans, de segui-
deta lhe llegit. Mhe quedat, clar, a la frontera de la seua filosofia, que s ms difcil de
deglutir.

Precisament Beltrand Russell es queixava que la gent sacostava a la seua obra amb una idea feta
dall que hi trobaria, la qual cosa els impedia dentendre el que hi volia dir. Ha sentit alguna
cosa semblant?
S, efectivament: jo sempre he dit que la meua obra almenys, una part de la meua
obra sha discutit ms que no sha llegit.
De totes formes, supose que tu deus estar pensant en aquella part de la meua obra
dorientaci, diguem-ne, politico-cvica o de temtica valenciana o catalana. Esteu massa
obsessionats amb aix. La resta que s la part ms important de la meua obra ha passat
ms inadvertida encara.
Mira, si jo hagus de triar, a ltima hora sempre preferir els altres llibres, diguem-ne
normals, que shan venut ms o menys, per que no sn especials per res, com ara Diccio-
nari per a ociosos o Indagacions i propostes, al Nosaltres els valencians o coses per lestil. Sn
precisament els llibres de temtica valenciana, o catalana, que estan ms discutits que no
174
llegits. Laltra part? Doncs, mira: han circulat ms o menys, tal com circulen en aquest
pas els llibres dassaig i sha acabat. Per els preferesc perqu sn llibres que no apassionen
ning, per que poden divertir-te o fer-te pensar o qualsevol altra cosa per lestil. Aquesta
era la meua intenci i aquesta s, al meu entendre, la pretensi de qualsevol llibre. A mi,
personalment, minteressen els petits assajos, el treball sobre el pensament concs, la frase
curta i, si pot ser, aguda i suggerent.
Daltra banda i no tenganye jo ara seria incapa de rellegir Nosaltres els valencians.
Tanmateix, el Diccionari per a ociosos, per exemple, s un llibre que encara magrada i que
encara mel mire, perqu encara mhi reconec.

El descrdit de la realitat?
Home s un llibre ja vell i sobre un tema que continua interessant-me. I que estaria b
de reprendre, per aix s molt complicat. Crec que no s un llibre per a reeditar, perqu
caldria posar-lo al dia.

Continua seguint les arts plstiques?

Tant com puc, que s bsicament el que apareix en catlegs i en llibres. Aix danar a les
exposicions s, ara, per a mi, tan complicat com anar al cinema o a un concert.

Tornem a Russell i el racionalisme. A tots dos, sels ha retret un cert menyspreu del paper de les
passions humanes per a explicar el comportament hum...
Qui? B, s, s probable, s igual. Per no tenganyes: no crec que ning haja negat
les passions humanes. Per descomptat, ni el senyor Russell ni jo, ni el ms racionalista del
mn. Les passions humanes estan ac i classifica-les com vulgues, per estan ac. Classifica-
les a la manera de sant Toms dAquino, a la manera de Descartes o a la manera de qui tu
vulgues. Estan ac i sha acabat. Ara: una altra cosa s que pensem qu passa i qu farem en
el mn. Llavors, hi haurem daplicar la ra, cosa que tampoc significa que siguem neutrals,
evidentment. Supose que la ra de cadasc t el seu component passional o irracional,
com vulgues anomenar-lo. Per sn coses ben diferents.

Eugeni dOrs?
Molt, mha interessat molt, des de sempre. A nivell diguem-ne local, Eugeni dOrs, que
com Josep Pla estava a les antpodes del meu pensament, mha apassionat molt i mha divertit
molt tamb. El Glossari de lEugeni dOrs s molt suggerent, com tota lobra de Pla, efectiva-
ment. El que passa s que DOrs ha estat una figura controvertida, per aix sn coses que
passen a tot arreu. Ac, com que hi ha molta gent sensibilitzada respecte al fet de lidioma,
el fet que DOrs es passs al castell, no li lhan perdonat mai. De fet, no es que es passs
al castell, es que sen va anar a Madrid i sha acabat. No s quants anys devia tenir quan
se nan a Madrid, per no devia ser encara molt gran perqu en castell tamb va publicar
una obra considerable i important, al meu parer. Daquesta obra en castell, sen pot tenir
 175
la idea que es vulga, per s un fet que podia haver-la feta en catal, si les coses haguessen
rutllat duna altra manera. I aix s el que molts no volen entendre i diuen: aquest senyor
se nan, doncs a la merda. I no s aix, no, aix s una equivocaci. Jo ja fa molts anys que
vaig polemitzar sobre el fet amb uns almogvers daquells que no li perdonaven tot aix.
Per no tenganyes: escriure en castell ha estat la cosa ms freqent del mn. Mira,
tho explicar: hi ha el problema de la llengua i hi ha tamb el problema de lescriptor. I
descriptors, nhi ha de dues classes. Duna banda, aquell escriptor que tendeix a professio
nalitzar-se perqu no t cap altra soluci. I, de laltra, lescriptor que no t cap necessitat de
professionalitzar-se. El senyor Salvador Espriu, posem per cas, no tenia cap necessitat de
professionalitzar-se perqu ja tenia una altra professi que li assegurava el jornal i, per tant,
escrivia fora dhores. s el cas tamb del senyor Carles Riba, que treballava per a la Bernat
Metge: feia all les vuit hores corresponents i, en acabant, en arribar a casa, es posava a fer
versos. Cap dells, lgicament, no tenia cap necessitat descriure en castell. Per, el senyor
Josep Pla, el senyor Sagarra i, en algun moment, el senyor Joan Oliver o alguna altra gent
que, en general, havien de collaborar als diaris per a traure-sen quatre duros doncs
havien descriure en castell i sha acabat. No solament desprs de Franco, abans tamb. El
senyor Pla collaborava en El Sol de Madrid, o en el diari que fos. I el senyor Sagarra tamb.
Lnic cas autnticament excepcional ha estat el senyor Pedrolo que, a base dhores i hores
davant la mquina descriure, ha passat casa en catal. No crec que hi haja molts casos similars.

A Josep Pla, com a Eugeni dOrs, tampoc no li ho han perdonat...

No, no, tampoc no li ho han perdonat, s clar. Per, a banda daix, de Josep Pla, com
era com era, doncs els disgustaven moltes ms coses. Per Pla s un captol a banda, no
tho sembla?

JOSEP PLA, UNA CONVERSA QUE VA DURAR ANYS

Per regla general, la literatura catalana moderna s una literatura

feta per marits satisfets, sedentaris i no enganyats i per capellans.
Daqu que resulti absolutament fada i, sobretot, reiterativa.

Un clcul estadstic, bastant perfecte, fet sobre la massa total de la literatura catalana
produda den de la Renaixena en dna per resultat que, quant a la temtica:
a) el 60 per 100 s una glossa ms o menys acadmica daquells versos de Verdaguer que diuen:

Tot sia per vs,

Jesuset dolcssim;
tot sia per vs,
Jess amors;
176
b) un 30 per 100 tracta de lEmpord; i
c) el 10 per 100 restant socupa dels temes habituals en qualsevol literatura civilitzada.

Toni Moll: Van ser bons amics, el senyor Pla i vost, senyor Fuster...
Joan Fuster: S, s, vam ser amics durant molts anys. Ens viem sovint perqu o b ell
venia cap ac, a Sueca o a Valncia, que degu venir ms duna dotzena de vegades, o b
jo anava a Barcelona o fins i tot al mas de Llofriu, on minstallava un parell de dies. Ms
dun parell de dies, no, perqu ja se sap: hoste i peix menut, al tercer dia put. Ell tamb es
va installar ac a casa alguna vegada, s.
Pla era un gran conversador i aix, a mi, sempre mha apassionat. I, a ms, era un con-
versador que et feia parlar a tu, la qual cosa era molt divertida. Tenem converses autntica-
ment interminables les quals, per a mi, van representar sempre un precis complement de
la lectura, perqu la coneixena personal sempre ajuda molt a la comprensi del personatge.
Era un home en les antpodes del meu pensament ideolgic i, per tant, sempre tenem
tema de qu discutir. Ell em deia que jo era un comunistoide, per s que ell era excessivament
conservador. Un conservadorisme, daltra banda, que no queia b als altres conservadors
de lpoca. El poeta Foix, per exemple, solia dir que Pla era un anarco-conservador. Per,
clar, des del punt de vista de Foix, tot era possible. Pla era conservador, per no va arribar
mai a ser un intellectual orgnic de la Lliga, era ms aviat un camboni. De fet, va escriure
aquella biografia diguem-ne hagiogrfica quasi oficial de Camb.
Ell va fugir de lestat quan all de la Guerra dEspanya, perqu, clar, ni li agradava la
guerra ni, naturalment, la revoluci. Crec que sen va anar a Roma, desprs va fer cap a
Sant Sebasti i, de la m de Manuel Aznar, un periodista que ell havia conegut a El Sol i que
arrib a ser ambaixador de Franco no s on, torn a treballar. De Pla, sha dit, per exemple,
que si fou espia de Franco i, desprs, dels aliats. Jo, la veritat s que, aix, no mho acabe
de creure, per una senzilla ra. Si Pla va ser espia de Franco, encara no mexplique com va
guanyar la guerra el general. Pla era tot excepte una persona discreta. I, daltra banda, les
notcies que donava Pla eren regularment inexactes, si no les copiava.
A propsit daix, se nha dit que va plagiar molt, i s una gran veritat. Hi ha un llibre
dell sobre lurss que es fu fams precisament perqu t pgines i pgines copiades al peu
de la lletra duns papers duna agncia de no s quin pas de lEst. En aquest sentit, Pla no
s de fiar, perqu, com ell mateix solia dir, no tenia cap pretensi notarial. A banda daix,
naturalment, com a bon escriptor i com a bon periodista, era capa de passar tres dies a Nova
York i, desprs, fer-ne un llibre sencer, com s el Weekend a Nova York, que s un llibre molt
entretingut de llegir, molt agut en les seues observacions, per que supose que deu tenir molt
poc a veure amb la realitat daquella ciutat. El plagi no solament el practicava, sin que el
reivindicava. I citava Stendhal, que tamb havia plagiat moltes pgines. Stendhal havia pla-
giat, per exemple, una biografia del msic Rossini i Pla va plagiar una biografia de Santiago
Russinyol duna altra del pintor Utrillo que es conservava a la biblioteca de Sitges. Pla tenia
un concepte de la cultura molt particular: la cultura consisteix a corregir i esmenar, repetia.
 177
Com es van conixer?
Aix va ser molt curis. Jo en coneixia lobra, evidentment. Per, personalment, ens
vam conixer un dia de febrer del 1959, ac, a Sueca. Josep Pla descriu aquell encontre en
lHomenot que em va dedicar. Em fa la impressi com ja the dit daltres aspectes de
Pla que all tampoc es correspon massa amb la realitat. Ell descriu all, per exemple, una
casa que no sassembla gaire a aquesta.
Plovia, aix s, plovia. Ell venia dun viatge pel Golf Prsic i havia desembarcat a Alacant
o a Algesires, ara no ho recorde, i va decidir passar per Sueca. Recorde perfectament que
anava dalt dun taxi i que, per la finestreta, em deia: Anem a dinar senyor Fuster, anem a
dinar, senyor Fuster. I aix va ser, ens en vam anar a dinar i all vam comenar una conversa
que va durar anys.
Aquell dinar ja va ser bastant pintoresc, perqu Pla tenia lobsessi que, quan venia a
Valncia, sempre havia de menjar paella. I sempre demanava la ms cara, la ms cara. Aquell
dia, a lhora de pagar, vaig fer el gest de pagar jo, perqu estava en el meu poble, i em va dir
una daquelles frases genials que tant han sovintejat en la seua obra: Quan vaja a dinar amb
alg, que pague sempre el ms ric, si no, el ms gran, i va pagar ell, que era el ms gran.
Pla era una persona molt ocurrent i, a ms, amb un gran sentit materialista, com a petit
propietari rural que era. De fet, ell sautodefinia com un pags sofisticat pels llibres, i era
una bona definici, efectivament. Jo recorde, per exemple, que deia que el paisatge ms
bonic era el paisatge treballat. O que la rosa seria perfecta, si fos comestible. O aquella
altra sobre el ballet: S deia el ballet pot expresar sentiments sublims, per no crec
que langoixa del propietari quan ha de pagar la contribuci pugui expressar-se aixecant la
cameta. I aix, a milers.

Em deia ads que, de Pla, com era com era, els disgustaven ms coses que lidioma...
Al senyor Pla, per exemple, no li podien perdonar que hagus escrit una histria de la
Segona Repblica Espanyola; que ell mateix, daltra banda, amagava. Ms encara: si en
trobava cap exemplar, el comprava i el cremava. s un llibre que jo no he vist mai.
A ms a ms, el senyor Pla havia treballat per a Camb en temps de guerra.
I tampoc li havien perdonat, evidentment, que fos dideologia conservadora que ho
era, insistesc. I molt, molt!
Per, en fi, si has de jutjar un escriptor per la seua ideologia, doncs vas arreglat. No s
Josep Pla, s Carles Riba i s Sagarra: tots eren conservadors. I el senyor Foix era un feixista.
Si has de passar llista, ja tapanyars. I era lgic, daltra banda. s una gent que senfronta a
una poca determinada i a uns problemes concrets i que s influda per un determinat tipus
descriptors que, en aquest cas, sn els francesos, sobretot.
Qu vols que hi facen? Has de ser comprensiu: tot s normal. Com s normal que els
de la meua edat i els ms joves hagen passat per la pallola marxista. O b apuntant-shi
o b deixant-se influir directament o indirecta. Aix sn coses que van lligades al temps i
a les circumstncies.
178
Quina mania t al senyor Foix?
Jo? No cap, tu. Jo no li tinc cap mania Per qu dius que li tinc mania?

Per res, per res. Tornem a Pla, si li sembla. Mai no van consentir que fra Premi dHonor de les
Lletres Catalanes...
No mai, no mai. I no, evidentment, per raons literries, sin perqu la mateixa convo-
catria del premi era una convocatria molt especial.
Feia un poc de vergonya, amb tots els meus respectes per als que van fer aquella convo-
catria, perqu all deia que calia tenir en compte lobra de lescriptor i quasi quasi les seues
virtuts domstiques. No tant, si vols, per s que shi prenia en consideraci lexemplaritat,
les virtuts poltiques de la persona en qesti. I, clar, has de tenir en compte que, en el
primer jurat del premi, el 1969, en qu es va discutir el destinatari del premi, noms tres
persones vam mantenir la candidatura de Josep Pla: Josep Maria Castellet, Joan Sard i jo.
Si a Josep Maria Castellet anassen a buscar-li la biografia, haurien trobat que la famlia
havia fugit de Barcelona i se nhavia anat a Sant Sebasti i tal i etctera. El Joan Sard havia
estat uns anys per Amrica, per desprs havia estat lhome del Pla dEstabilitzaci, com a
economista. I jo mateix, doncs igual. Qu volen? Doncs, fins als vint anys, supose, que jo
devia ser un fill normal duna famlia catlica de Sueca i, ara no men recorde, per potser
havia estat membre dalguna organitzaci juvenil. I, desprs, clar, vaig ser del seu, perqu
si no eres del seu no podies matricular-te. Comprens?
Els altres? No s qui eren. Per potser devien tenir la sort de poder exhibir un vestit de
primera comuni blanc, impollut.
Per, s, van descartar el Pla de seguida. I encara sort que aquell primer any del premi, lil
van donar al Jordi Rubi. Ara men recorde que alg tamb hi va posar objeccions, perqu
el doctor Rubi havia collaborat amb el Consejo Superior de lnvestigaciones Cientficas.
I, clar, el doctor Rubi era un home que havia estat director de la Biblioteca de Catalunya
i que lhavien destitut en acabar-se la guerra.
On volies tu que ans a parar? Doncs a fer treballs editorials, s clar. On? Potser coneixia
alg all al Consejo aquell i all degu fer cap. Qu vols?
Ara tho penses tot all i arribes a la conclusi que estaven tots bojos. Si alguna persona,
en laspecte de la histria literria, ha fet coses extraordinries al segle xx per a la literatura
catalana, aquest ha estat el Jordi Rubi. En fi, aix sn coses que passen, de manera que...
Tamb s cert que un problema afegit al premi s que cada any noms shi podia distingir
un senyor i, clar, aix significava descartar-ne els altres. Tots els, diguem-ne, equivalents a ell.

Josep Pla ho va digerir?

No ho vam parlar mai. Per no crec que li imports massa.
En canvi, qui va quedar molt disgustat va ser el senyor Carner, i tamb el senyor Ferran
Soldevila. Per clar, en un moment determinat la gent sestimava ms votar el Salvador Es-
priu que no votar Carner, per les raons que fossen. Unes vegades per raons literries, i unes
 179
altres vegades per raons diguem-ne poltiques. LEspriu, en un moment determinat, va ser
representant dunes certes coses. Com el Carner, en un moment determinat, tamb. Per,
per a la gent dac, el Carner, desprs de tants anys dexili, ja no hi comptava.
Per el Pla tamb en fu de les seues, eh? Tu saps per qu no va ser premiada la Merc
Rodoreda amb La plaa del diamant en el primer premi Sant Jordi? Per la intervenci de
Josep Pla, fonamentalment.
Mira, atn: en el jurat aquell, que el presidia el doctor Jordi Rubi, hi havia Gaziel, el
Pla, el nostre pais Martnez Ferrando, el Joan Pon, de Mallorca, i el Joan Petit i jo mateix.
Doncs b: noms el Joan Petit i jo vam presentar la candidatura daquell llibre, que es deia
Colometa; un llibre que ens semblava molt ben escrit i molt ben articulat. La proposta no
va tenir massa xit i va ser totalment rebutjada quan Josep Pla, que no shavia llegit aquell
ni cap altre llibre que shi presents, es va alar i va dictaminar: No podem iniciar aquest
premi literari amb un llibre que t ttol de sardana. Nagaf un altre i va rematar: Aquest
s que s un bon llibre, perqu parla de putes i destraperlistes. Aix s la realitatafeg
encara. No s com sho va fer, per aquell llibre, que es titulava Viure no s fcil, va obtenir
el primer premi Sant Jordi.
Jo, desprs, vaig escriure al meu amic Joan Sales, que va contactar de seguida amb la
Merc Rodoreda, i va publicar el llibre aix, s, canviant-li el nom. s la histria de La
plaa del Diamant. En canvi, el premiat aquell no va tornar a fer res dinters i em fa lefecte
que va acabar malament i tot.

El temps ha fet tamb que Josep Pla shaja valorat com a escriptor ms i ms...
Home, clar. Les noves generacions van llegint i descobrint Josep Pla sense els prejudicis
daquella gent del jurat del Premi dHonor de les Lletres Catalanes. s una qesti de canvi
generacional i, supose que tamb, de mentalitat. Finalment, he de dir-te que supose que era
ms o menys inevitable que el senyor Pla fes all que fu. I sha acabat. De totes maneres,
una cosa s la biografia dun personatge i una altra s la persona com a autor de llibres,
lescriptor: lautor en funci de la seua obra. Aix s, precisament, el que jo vaig intentar
analitzar respecte de Josep Pla en el prleg a les seues Obres Completes.

Com veu la literatura catalana actual?

Home, aquesta mena de valoracions noms es pot fer de manera comparativa. Si penses
en la situaci literria del catal en aquest pas fa 20 o 30 anys, el resultat s impressionant,
extraordinari. Es publiquen ms llibres que mai i la qualitat mitjana ns superior. Ara: aix
no vol dir que ens en podem donar per satisfets.
Aix, si parlem de literatura, que s una cosa especial. Si parlem del llibre, la situaci
s tota una altra. Si parlem de lescriptor, de la llibreria, de leditorial s a dir, del nego
ciet em fa lefecte que aix est ac encara molt verd. Per al llibre en catal i per al llibre
en castell, tamb. Naturalment, per al llibre en catal, pitjor encara.
180
Creu que algun escriptor catal ha assolit el llist dun Nobel?
Home, hi ha molts nobels que no sn gran cosa, tu!

Com qui?
Jo qu s. s igual. Mirat tu mateix la llista i ho veurs de seguida. Don Jacinto Bena-
vente, el senyor don Jos Echegaray, etctera.

Cela?
Home, s igual, no et calfes el cap. Jo no s qu deu pensar de Cela un lector no hispnic.
Per s igual: a mi sempre mha divertit molt el senyor Cela. s un escriptor amb grapa,
que es diu.

En la literatura catalana?
No ho s, no ho s. Algun nhi deu haver, cristo!
Home, si vols que et parle com a lector i tamb, clar, perqu el vaig tractar personal-
ment sempre mha interessat molt Carles Riba. A banda, naturalment, dels escriptors
despeculaci, com DOrs i tamb Pla. Per, nhi ha de bons, nhi ha de bons.

Per, podem tenir un Nobel?

S, supose que s.

ELS UNS ALIMENTEN UNS PREJUDICIS,

ELS ALTRES SINVENTEN UN ENEMIC...

Et discuteixen? Doncs ja comptes amb alguna possibilitat de tenir ra.

Les idees que tens; les idees que et tenen. Aquestes ltimes
i tu no ho saps sn les que practiques.

Idea de la ptria. El vell mot llat, utilitari i seris, diu: Ubi bene, ibi patria.
Huymans, espiritual i devot, diu: Ma patrie cest o je prie bien.
En ltim terme, les dues actituds sequivalen.

Toni Moll: Senyor Fuster, hem de parlar de Nosaltres, els valencians...

Joan Fuster: Parlem del que et done la gana.
Qu vols que et diga? Ja tho he dit en alguna altra ocasi: no s el llibre que jo ms
mestime ara per ara, per s un llibre meu. Tho creurs o no tho creurs, per fou un en-
 181
crrec i el vaig escriure, amb lajuda de Tabacalera i la casa Soberano, en un parell de mesos.
Ho he dit tamb i tho torne a dir: era el llibre que, a mi, mhauria agradat llegir en aquella
poca. No existia i el vaig escriure jo. I, lgicament, el vaig haver descriure amb el material
que tenia a labast i el que em van deixar els amics com el cas de Paco Burguera, que em
deix uns papers indits sobre leconomia valenciana. I el vaig fer, per descomptat, des de
la meua posici ideolgica. Jo, senzillament, volia explicar unes coses i les vaig explicar i
sha acabat.
De totes formes, el llibre ha tingut, almenys, un aspecte positiu. I s el fet dhaver sug-
gerit estudis i investigacions que fins llavors no shavien tocat, com s el cas dalguns treballs
dAlfons Cuc o de Manuel Ardit. El Cuc va preparar all del valencianisme poltic i lArdit
es va mirar el paper dels valencians a les Corts de Cadis. I tants daltres.

En aquell primer moment, el llibre va armar poc de soroll per ac...

Ni poc, ni gens. Per moltes raons. En primer lloc, perqu no el va llegir ning. A la gent
de Valncia, aquests temes no els han interessat mai. Fins i tot quan el llibre es va publicar
en castell, no es va vendre prcticament gens: va continuar venent-se, o poc o molt, ledici
catalana. Potser alg pensava: tota la burrera dac llegir el llibre en castell perqu no sap
catal. Deixat estar de romanos. Si la gent sinteressa seriosament pel tema del pas, no fa
qesti de la llengua. Per a la gent que sinteressa pel pas, la llengua no s mai una barrera.
La gent per a la qual la llengua significa una barrera, significa tamb una barrera tota la resta.
Curiosament, la polmica aquella la va encendre un altre llibre que vaig publicar alhora:
El Pas Valenciano, una inofensiva guia de viatges de leditorial Destino que va escandalitzar
tot cristo. Jo esperava que el Nosaltres dons a parlar, per no va ser aix. Ning no va obrir
la boca. Jo intentava despertar dubtes, almenys en el sector culte del poble valenci perqu
es plantejs els problemes, tant histrics com actuals, que calia qestionar-se. Per sembla
que aix no va interessar a ning. I, a mi, mhauria agradat, s.
Tamb s veritat que, llavors, la premsa estava en mans dunes persones ben concretes i, a
ms, totalment emmordassada. Aleshores, no hi hagu cap repercussi, ni a favor ni en contra.

De totes formes, la polmica ja shavia anat gestant...

S, tot va comenar amb una polemiqueta de premsa amb el senyor Diego Sevilla An-
drs, el qual havia estat professor meu a la Facultat de Dret i que, per cert, mhavia donat
una matrcula dhonor. I que ja ens coneixem de treballar al diari i que ens parlvem de tu.
Aix va ser un dia que el senyor Diego Sevilla es va despenjar al diari Levante amb un
article titulat Burguesa y catalanismo. Hi deia que els catalanistes de Valncia estaven a
sou de la burgesia barcelonina, que eren uns comunistes, que eren nazis, i que eren no s
qu ms. I, s clar, com que, de catalanistes, a Valncia, en aquell moment, nhi havia deu
i dels deu, lnic que escrivia al diari era jo, doncs em vaig animar a contestar-li.
Vaig fer un articlet que vaig titular Mi vela en este entierro i que em va dur hores i
hores de discussi amb el director del diari Adolfo Cmara perqu li rebaixs contingut
182
i maneres. Total que larticlet en qesti va quedar molt retallat, per la qesti s que el
van publicar al diari. La llstima s que no nhe conservat loriginal.
All no li va caure massa b a don Diego Sevilla. I, com que, a banda de professor de
la Universitat de Valncia, era diputat provincial i no s quantes coses ms, va armar un
canyaret increble.
Per no era noms larticlet, clar. Don Diego Sevilla havia mantingut una posici an-
ticatalana tota la vida. Molt suau en lexpressi, per anticatalana. La coincidncia de la
publicaci de larticle i leixida dEl Pas Valenciano, la van aprofitar alguns per a quedar b
amb don Diego Sevilla publicant tota una gran pgina al diari Levante contra aquell innocent
llibre. I ja la tens armada.
La veritat s que aquell home, el Diego Sevilla Andrs, no devia estar massa b. Tu compta
que anava dient que en Valencia ya no se puede hablar en castellano, ja, en aquella poca.
Xe, Diego, per com pots dir aix, xe?! Xe, per si noms hi havia tres o quatre o deu
llibrets en vernacle que havia publicat don Nicolau Primitiu, els dos o tres de leditorial
Torre i para de comptar! I evidentment, llibrets insignificants!
A partir de tot aix, el senyor Ombuena, que ja shavia passat al diari Las Provincias,
ho va aprofitar per a muntar la gresca. I va comenar tot all de les cartes al director i tota
aquesta collonada.
El senyor Ombuena, jo el conec des que vaig comenar a collaborar al diari Levante.
Molts dies, quan anava a dur-li larticle, jo lesperava all fins que tancaven el diari i, al
voltant de les tres de la matinada, anvem a passejar-nos per la ciutat de Valncia. I, clar,
all enraonvem de tot. I men recorde perfectament que, llavors, ell ja respirava daquella
manera antivalencianista. Clar, aleshores, cara a cara, no satrevia a dir aquelles bestieses que
sha atrevit a dir desprs per escrit en el diari Las Provincias. Per, arribava a dir, per exem-
ple, que si no fos per aix de la llengua, ell i jo estarem dacord. Mentida, per s igual. La
qesti s que era molt, molt castellanista en laspecte lingstic.
I aix fins ara mateix, com tu saps.
A ms de tot aix, a Valncia, hi havia el clima anticatalanista que hi ha hagut sempre.
Ara b, no era una fenomen que hagus transcendit al carrer, com va passar desprs als
anys setanta. La discussi era cosa de quatre. Per, clar, amb aquells arguments, no hi havia
matria de polmica possible: que si ets nazi, que si ets comunista... Senyor Sevilla: vost s
catedrtic de dret poltic, expliquem vost, per favor, com sho fa per a compaginar que els
catalanistes de Valncia siguem nazis i comunistes alhora.
I aix tot, fins ara.

Els arguments continuen sent els mateixos, si fa no fa...

Clar, perqu funcionen. Els va utilitzar don Diego Sevilla, els va utilitzar el senyor Om-
buena i els utilitza Lizondo. I funcionen perqu la gent digues-li gent, digues-li massa s
burra, en general. O lhan feta burra, si vols dir-ho aix.
 183
I qu han fet, mentrestant, les minories illustrades? Les immenses minories que han obtingut les
majories electorals ms majories de la histria del pas? Vull dir el psoe, per exemple, format en
gran part per deixebles seus. No creu que la seua posici ha contribut al confusionisme?
Per a comenar, aix de deixebles deixa-ho crrer.
Ha contribut al confusionisme i a ms coses, s. Per tot aix supose que deu tenir
explicacions, en primer lloc, conjunturals. LEstatut dAutonomia, per exemple. Qui el va
fer? Jo no ho s. El que importa s que lEstatut fou una conseqncia directa del pacte entre
el senyor Abril Martorell i el senyor Alfonso Guerra. Els dac? Els dac no tocaven ni un
pito ni una flauta. En segon lloc, hi ha un altre motiu que podia ser de tipus electoral. All
que sha anomenat la mfiance anticatalane, aix ha estat flotant sempre a Valncia, com hi
ha suspiccies dAlacant respecte de Valncia, tamb. I, clar, ells es presenten a les eleccions
per guanyar-les, de manera que tu mateix.

Lhan cremat en una falla, li han posat bombes... qu deu representar perqu lodien tant?
Crec que mhan cremat en ms duna falla, per s igual. Els uns alimenten uns prejudicis,
els altres sinventen un enemic i, pam, ja tenen el culpable de tot. Per cert, encara deuen
estar rient aquells que em foteren les bombes, perqu no els han enganxat mai, que jo spia.
Mira, jo noms mhe dedicat a fer les meues coses i sha acabat. A ms a ms, llevat
daquella temporadeta que em vaig dedicar a insultar el personal des de la guia Que y Donde
de Valncia, la veritat s que no mhe llanat massa a parlar de coses especialment polmiques.
Senzillament, no minteressaven aquestes baralles, tenia uns altres interessos.
Per aquesta gent s aix: et foten una bomba i sha acabat la discussi. Aquelles bombes
em van fer un mal considerable, s. Em van destrossar les dues reixes del carrer i van causar
bastants desperfectes.

Havia pensat mai que la resposta podia arribar a aquest nivell?

Home, si no ho recorde malament, aix de les bombes va ser lany 81. Si vols buscar
correspondncies amb aquells llibres, doncs no ho s. Jo no s si hi deu haver causa-efecte
entre els llibres o les posicions preses i manifestades en els llibres i les bombes: havien passat
molts anys. Jo crec que aix tenia una altra intenci, segurament. Dic jo, no ho s.

Qu va sentir quan el cremaren en una falla?

Home, jo no era present. Per tant, jo no vaig sentir res. El fet em va servir per a escriure
un article que vaig titular Jo, un ninot de falla.
Ac, a Sueca, em van posar tamb en una falla. Mho van dir i vaig anar a veure-la, em
van convidar a uns bunyols i una copeta dans, i ja est.
A mi, tot all no em va afectar massa. Ja tho dic, em va servir per a fer uns comentaris
sobre qu feien els fallers daquella poca i sha acabat, prenent com a excusa els temes que
sn tractats, normalment, en una falla i que, ara per ara, encara deuen ser els mateixos: les
novetats. All es burlen dels biquinis, de la msica moderna i, en fi, de tot all que ve de
184
nou. Per exemple, de la pintura abstracta: all sempre ix el pintor Sorolla burlant-se del
pintor abstracte. I de la msica: sempre ix el mestre Serrano i es burla dels peluts que toquen
la guitarra electrnica. Aquest s una miqueta el fons de la qesti.

Aquest antiintellectualisme sol aparixer lligat a un cert reviscolament del feixisme. De vegades,
no se sap molt b qu s primer lou o la gallina...
Aix ha passat sempre. No crec que en els orgens del feixisme-feixisme o del moviment
nazi hi hagus una cosa molt diferent. Hi pot haver matisos, segons lpoca histrica o el
tipus de societat, per jo crec mirant-ho amb una certa perspectiva que les coses sempre
van de la mateixa manera.
Mira, en una poca determinada es produeix un cert malestar, bsicament econmic. No
cal que siga lamenaa de la misria, basta qualsevol altra cosa ms suau, un cert malestar.
Aix es combina amb altres ingredients i ja la tens armada.
Els moviments populistes funcionen igual: el poujadisme a Frana, o la Falange ac.
Mussolini ho combina amb una certa mitologia, que implicava tornar a lImperi Rom.
Hitler volia fer el Reich millenari. La Falange volia lImperio.
En lactualitat, els fenmens similars aixequen la bandera de la puresa nacional i del perill
dinvasi, com el senyor Le Pen, a Frana, dient que, si les coses van com van, els francesos
es convertiran, a la llarga, de color xocolate i coses per lestil.
I, clar, no tenganyes: aix t una resposta popular sempre. Com la va tenir Hitler. Com
la va tenir Mussolini. I com ac lhauria tinguda la Falange si la Guerra dEspanya no shi
hagus interposat. O com la tingu el franquisme que, encara que no s un fenomen total-
ment homologable, la gent tamb es tirava al carrer i aplaudia el general i anava a votar als
referndums i tot aix. No dic tota la gent, per s una gran part. Ladhesi popular a les
banderetes s molt freqent.
Clar, en aquests contextos, sempre hi ha un poltic que fa la demaggia verbal adequada.
Lenemic? Els jueus, els gitanos, els rabs, els negres o vs a saber qui. Si aix es combina
amb la por al canvi o amb un cert desgast del sistema parlamentari, ja ho tens. La gent sen
fot dall de la poltica rutinria, danar a votar i ja est. El focus irracional de gent, que
no es para a reflexionar ni dos minuts, diu que s davant de la proposta poltica populista.
I, efectivament, tots aquests moviments tenen una base antiintellectual i, sobretot,
antintellectualista total i absoluta.

En gran part, el blaverisme valenci...

Efectivament, s tot aix i s ms coses. El blaverisme crema llibres i tot el que aix sig-
nifica. Llibres o el que siga, la qesti s cremar alguna cosa. Ja ho deia aquell: comencen
cremant llibres i acaben cremant persones, si fa falta.

Senyor Fuster, Nosaltres, els valencians ha fet trenta anys...

I jo en far setanta, cristo! Si Du vol.
 185
No ha tingut la temptaci de revisar-lo, com fu Ortega amb el seu concepte de naci preci-
sament als trenta anys?
No, per una ra molt simple, i no tenganye: jo ara seria incapa de rellegir Nosaltres els
valencians.
Efectivament, han passat trenta anys. I no han passat per al llibre; han passat, tam-
b, sobre la societat valenciana. Lgicament, aquesta societat, en trenta anys, ha canviat
molt. En conseqncia, si ara hagus descriure el llibre, hi ha coses que les diria duna
altra forma. Daltra banda, shan fet alguns estudis puntuals fonamentalment histrics,
sociolgics i econmics que matisarien alguns aspectes del llibret. Per lesquema bsic,
els fonaments, la formulaci central i tot all que jo ara recorde del llibre, ho continue
mantenint totalment.
A banda de tot, insistesc: considere que el llibre sha discutit ms que no sha llegit,
sobretot en el sentit que alguns han arribat a afirmar coses que el llibre no diu i que se les
inventen. Malgrat tot, el llibre es mant b de vendes. Cada dos anys, ms o menys, en fan
una edici nova. I aix s bon senyal.

Senyor Fuster, al Pas Valenci, sha arribat a parlar de fusterianisme i antifusterianisme...

Home, jo no tinc ni idea qu s aix del fusterianisme o fusterisme o vs a saber com.
A mi qu mexpliques?
Supose que deuen ser etiquetes que la gent utilitza per entendres ms fcilment, sense
massa raonaments ni intenci de perfilar les seues posicions. Per aix arriben a dir aquestes
coses. Per ja sho apanyaran ells, tu.

A mi mateix, senyor Fuster, en un article de premsa, dos dels autors del Document 88 macu-
saven de fusteri ortodox...
Ja en som dos.

Vost no pretenia fer escola?

No, ni crec que nhaja fet. Hi ha gent, si vols dir-ho aix, que pot estar ms acostada a la
lnia que jo he mantingut i que mantinc, i lgicament, nhi ha daltres que estan ms allu-
nyats. Home, clar, a mi mhauria agradat, en aquest sentit, que hi haguessen ms fusterians
o fusteristes dels que hi ha, lgicament.

Lhan acusat dessencialista...

Home, dir-ne essencialista, de la meua actitud davant el nacionalisme, em fa lefecte
que s cosa duns senyors que han llegit uns papers molt concrets i nhan tret, de seguida,
unes conclusions. Per la visi global del tema est escampada en set o vuit o deu papers,
els quals, si els veus en conjunt, fan tota una altra impressi.
En primer lloc, essencialista, no. Per una senzilla ra: Du Nostre Senyor, quan va fer el
mn, no va fer les nacions una per una. Per tant, les nacions sn histriques, sn formacions
186
histriques. Per tant, com qualsevol formaci histrica, la naci comena i sacaba. Mentre
existeix, tendeix a ser, per res ms. I daltra banda, vs a saber qu s una naci.
Jo recorde una polmica entre don Eugeni dOrs i no s qui, en la premsa de Madrid
desprs de la guerra, naturalment. I es veu que el contradictor dEugeni dOrs feia algunes
afirmacions sobre la naci daquelles que en diuen essencialistes sobre la naci espanyola,
supose. I citava Paul Valry i un discurs del papa. I DOrs, li contestava amb les segents
paraules: Ni Paul Valry, ni el papa, ni vost ni jo sabem qu s una naci. La frase va fer
molta grcia perqu, realment, s molt certa: com vol definir una naci?
Hi ha un vell paper del Pere Coromines que confronta el nacionalisme basc i el naciona-
lisme catal i diu que sn nacionalismes diferents perqu, mentre que per al nacionalisme
catal tenen molta importncia la llengua i la cultura, per al nacionalisme basc no. Per al
nacionalisme basc parle del nacionalisme de lpoca de don Sabino Arana tenia molta
importncia una cosa que en deien la raa. Mentre que ac, a ning llevat dalguna excla-
maci jocfolkloralesca durant la Renaixena se li ha ocorregut parlar de coses daquelles
de raa, perqu tu em dirs, no? Vas pel carrer i ja es veu, no?
De manera que jo pense que quan als Balcans o a lsia, on ara passa tot all, si ho mirs-
sem de prop, veurem que aquells nacionalismes no sn equivalents a all que, tericament,
s el nacionalisme per a la gent dac.
I, daltra banda, a mi, la paraula nacionalisme tampoc no mha agradat mai; per aix, lhe
intentada evitar sempre que he pogut. Jo, de vegades, he utilitzat la paraula nacionalitari o
nacionalitria en compte de nacionalisme.
Ara, jo sempre he confessat, aix s, que nosaltres, ac, tenim la llengua com a ingredient
collectiu. I sha acabat. Desprs, clar, per a ser un nacionalisme fort o per a donar la base
duna naci forta, hi han dintervenir ms factors: unitat de mercat, no s qu, i tot aix.
Per, aix ja sho apanyaran. En la unitat de mercat, jo ja no hi crec. Daltra banda, no ha
existit mai als Pasos Catalans. I amb ms poca ra ara que hi haur mercat europeu. Ales-
hores: la unitat econmica queda molt difuminada. Altres factors? El factor histric, s.
Per, la gent t molt poc daix que ara en diuen memria histrica. I, si no fos perqu, de
tant en tant, es fan commemoracions i festetes, ja ning no sen recordaria de res. I, tamb,
per a lefecte que tenen...

Rafael-Llus Ninyoles, en un programa de rdio a propsit del 30 aniversari del Nosaltres els
valencians declarava que ning no ha contestat el contingut de lobra, sin lactitud davant el
problema nacional...
S, probablement. Hi estic dacord.

El mateix Ninyoles en un article de premsa (El Temps, 25-XI-1991) titulat La dcada

absent denunciava el buit de lassaig interpretatiu que hi ha hagut al Pas Valenci durant
els anys 80...
 187
Home, jo no sabria dir-te ara... Per hi ha hagut algunes coses de molt dinters, com el
llibre aquell del Josep-Vicent Marqus (Pas perplex) i tota lobra importantssima del
mateix Ninyoles i de lAracil. El Vicent Salvador ha fet un recull de textos dinters daquella
poca (Tebeos per a intellectuals). Pots mirar-tho all.

Tot aix, si no ho recorde malament, s de la dcada dels 70...

Ah, s? Doncs, mirat la resta tu mateix. Jo ara no men recorde de res ms.

Li preguntava per la dcada dels 80...

S, s. Ja the dit que no men recorde. Mira-tho tu, mira-tho tu.

I de la tercera via, que men diu?

Home, tot aix de la tercera via em va fer la impressi que es tractava duns llibres molt
frvols i ms dedicats a fer retrica que a cap altra cosa. Hi ha tamb algunes pgines datacs
personals contra mi que no crec que vinguessen a compte. I res ms.
Jo trobe molt natural que, desprs de trenta anys, i des dptiques evidentment tan
diferents a la meua, alg diga: senyor Fuster, aix no. Ara, en general, el to daquells dos
llibres era molt frvol. Per exemple, aix de la Impura natione. En laltre, que ara no recorde
com es diu, hi ha una part seriosa, que s la de Vicent Franch. Per la resta, que no s ni
qui en sn els autors, s una collonada que no t gens dinters.

De impura natione va ser guardonat amb el premi dassaig Joan Fuster...

S, s igual. Ja sho apanyaran. No tinc gens dinters pel tema. No tinc gens dinters
pel tema.

Un amic llibreter em deia que lefecte ms important de la tercera via s que va reactivar les
vendes del Nosaltres els valencians...
Aix st b. s possible, s possible.

Alguna gent daquesta tercera via, ara, per acabar-ho dadobar propugnen una revisi de la
normativa lingstica...
Aix s una altra collonada. Qu vols que et diga? No hi ha posicions intermdies. Hi
poden haver, com nhi ha i funcionen, actituds de normativitzaci que responen a la
realitat lingstica valenciana cosa que em sembla molt b i que saparten un tant de
la norma fabriana o barcelonina. Tota la resta, em sembla all que diuen en aquest poble
meu: un destarifo. I no crec que hi haja, a ms, la menor possibilitat dacord, de pacte.
188
LA TRANSICI POLTICA COM A AUTOENGANY

Els governants, naturalment, menteixen per por.

No us hi feu illusions: el poder canvia de mans,

per rarament vacilla.

Estat totalitari? No s aix una tautologia?

Toni Moll: Senyor Fuster, ja fa ms de quinze anys de les eleccions postfranquistes...

Joan Fuster: Ah s? Doncs, que siga per molts anys i nosaltres que ho vegem. Ho dius
per alguna cosa?

Vost dir. Quina valoraci en fa? Ha canviat molt la societat valenciana?

Home, supose que s. La societat ha canviat duna manera rpida en la manera de viure
la gent, el mn del treball, lorganitzaci general, leconomia, les relacions socials... Aques-
tes sn les coses que, a mi, em farien repensar algunes de les afirmacions dels meus llibres.

Vost va adjectivar molt durament la Transici...

Molt durament? Home, no exageres tampoc. Supose que ho deus dir per aquella tem-
poradeta que em vaig dedicar, com the dit ja, des de la guia despectacles Que y Donde de
Valncia, a insultar el personal, a comentar algun episodi de la poltica local i coses daquestes.
Ara ja no ho faria. No per res. Perqu no minteressa. En aquell moment, s, perqu era un
moment ms efervescent. Per res ms. Per, insistesc: no exageres, tu, tampoc.

Cite: Ens enganyvem a nosaltres mateixos. Les masses continuaven sense interessar-se per res.
Tots sn uns i els mateixos. LEstatut dAutonomia s un cagall legislatiu, una merdeta.
La Constituci i lEstatut, com a textos pornogrfcs, en conec de millors. Etctera, etctera.
Tot aix va lligat al moment i a lautoengany que va representar viure, en directe i en
persona, aix que tu dius la Transici poltica. Estvem massa obsessionats amb el que passava
a determinat nivell i no mirvem que la gent que les masses continuaven, efectivament,
sense interessar-se per res, com sempre.
Home, si vols, sinteressaven perqu tot el mn volia saber qu collons passaria al seu
ajuntament, per poca cosa ms. Si he de dir-te la veritat, no crec que tinguessen ni puta
idea dall que tractaven el senyor Surez i companyia. Ens pensvem que les coses podien
funcionar duna altra manera perqu, precisament i no s per quina ra pensvem que
aix que en diem les masses havien de respondre i les masses no podien respondre. I no
van respondre.
 189
Si no confivem en les masses, senyor Fuster: en qui haviem de confiar?
Jo no confie en res. I, a ms, jo no sc lEsperit Sant, tampoc, tu, per a donar-te aquesta
classe dexplicacions i de solucions.
Jo, la veritat, s que no mho creia massa, per anava tot lligat al moment i semblava
que tho havies dengolir tot plegat. En aix i en tantes altres coses sc un escptic. Entre
altres coses, perqu anaves als bars i passejaves pel carrer i sabies qu pensava la gent, en
realitat. All s que veies que no hi havia ms cera que la que cremava, com sempre, no
tenganyes.
Hi havia uns militants, aix s, per tenien la influncia social i poltica que tenien i sha
acabat. S que s veritat, naturalment, que un sector de la gent molt ms ampli que lactual
parle de lesquerra se sents motivat a eixir al carrer a pegar quatre crits o a manifestar-se
o a fer una pintada. Dacord, per tot aix ja shan encarregat de desmobilitzar-ho no s
qui, per el fet s que estan molt desmobilitzats.
Tamb s cert que la gent, que no es mama el dit, ara sho creu tot una miqueta menys
que abans. Actualment, la gent vota cada quatre anys i sha acabat. I supose que ms que
programes, la gent hi va per les figures carismtiques que hi ha al capdavant de cada for-
maci poltica.

Malgrat tot, va ser un moment interessant de contrastos, dopinions, de programes...

Aix, s, dacord. Programes? Alternatives? Aix ja no est tan clar. Mira, les alternatives
que hi podia haver, les controlaven els mateixos senyors. Els senyors que van dissenyar, pactar
i dirigir la transici. Que quants neren? No ho s. Deu o dotze, o vint-i-cinc. I sha acabat.
Home, clar, i els capitans generals. I poca cosa ms. Si vols, apunta els bancs. La resta no
crec que compts absolutament per a res.

Per, hi va haver una mobilitzaci impressionant de gent...

S, tot el que tu vulgues. El problema s saber si era una mobilitzaci conjuntural o qu
collons era aix. s veritat: la gent va eixir al carrer, va demanar la llibertat, lamnistia i
lEstatut dAutonomia. I ara aquella gent, ho ha deixat estar tot, probablement.
Que per qu? Molt senzill, home: perqu ja tenen la llibertat que volien i lamnistia que
necessitaven.

I lEstatut dAutonomia...
I lEstatut dAutonomia... Ja sho apanyaran, ja.

El que necessitaven?
Supose que no en necessitaven tant. s la meua idea.
190
Continua pensant que les multituds es revolten o obeeixen, per no raonen?
Home, prova-ho, prova-ho. A veure si raonen... Tho repetir, si vols. El gran mite de
lesquerra, dac i de fora, era precisament creure que les masses podien funcionar dacord
amb uns esquemes ideolgics i poltics establerts de manera racional. Tot aix ja fracass
lany 14: el proletariat alemany es va fer soldat alemany i el proletariat francs es va fer soldat
francs i es mataven els uns als altres. Aix sn les masses i aix deu ser linternacionalisme.
Lesquema sha repetit, amb variacions, al llarg de la histria, no tenganyes.

Vost tamb vota cada quatre anys?

S, jo alguna volta s que vaig i vote. No sempre, depn.

I vota per les figures carismtiques?

I tan carismtiques! Pel meu metge, jo vote pel meu metge.

Parlvem de desmobilitzaci...
Home, tu compta, per exemple, des daquella manifestaci del 77 cap ac.

Senyor Fuster, perdone per vost no va anar a aquella manifestaci...

Com que no hi vaig anar, xe? Tu no em vas veure, per s: i tant que hi vaig anar! s
lnica manifestaci a qu he anat en la meua vida.

Per, si va fer un article dient que no hi aniria...

Tu tamb vols saber-ho tot. S, vaig fer larticle, per el fet s que hi vaig anar.

Parlvem de credibilitat. Creu que la corrupci posa en tela de judici el sistema democrtic?
Home, la corrupci s un desprestigi per als poltics i els poltics, per a subsistir, necessiten
una certa credibilitat. En primer lloc, hi ha dhaver alg que sels crega. Si aquest alg, s
alg que no s corrupte, doncs b, perfecte; per si tamb es troba emmerdat, doncs deixa-
ho crrer perqu, llavors, tots sn de la mateixa famlia i tu ets un foraster.
En segon lloc, potser estan fent trampa i tamb ens estan enganyant, perqu amb aquell
debat ens amaguen alguna cosa. Si tamb fan trampa amb aix, que sho apanyen, que sen
vagen a la merda.
En tercer lloc, la gent comena a sospitar i, la primera cosa que fa, perqu no en pot
fer una altra, s abstenir-se de votar i comenar amb la mateixa can de sempre: que si
el sistema parlamentari cap ac, que all al Parlament noms parlen per parlar, que s un
organisme intil, que el sistema no porta enlloc, que no serveix per a res...
I aix tamb s mentida. Les coses sempre cal relativitzar-les. Ac s que shan fet coses
en aquests quinze anys. Ho veurs, a condici que no et cregues que ac ning estava fent la
 191
revoluci ni coses per lestil, evidentment. Ni crec que ning, ni el partit socialista mateix,
haja tingut mai aquesta pretensi.
Mira, han arreglat quatre carreteres, aix s evident, i sha de reconixer. No tenganyes:
han fet quatre cosetes, que sn dinters. Que els altres que ara sn oposici tamb ho hau-
rien fet? Home, per descomptat, clar que s, segur, perqu no depn noms dells ni dels seus
programes, sn coses que vnen obligades per la mateixa evoluci de la societat, del pas, de
leconomia: sn exigncies. Les han fetes i prou. No s mrit dels uns ni demrit dels altres.
Insistesc: sn coses que shavien de fer, com un dia arribar que ens fotran aquella autopista
que volen fer de Valncia a Madrid i potser a Lisboa, si alg es posa pesat. Ja sho apanyaran.
O potser lautopista a Madrid ser inviable, en el sentit econmic, i llavors diran que no la
fan i ens faran creure que ens conv ms un tren dalta velocitat, que no s tampoc per qu
tantes presses. I aix tot el que tu vulgues.

Segueix lactualitat poltica?

Home, de la major part de les coses que passen, me nassabente o b pels amics que v-
nen per casa o b pels diaris. Per, en realitat, no li pare massa atenci, no la seguesc massa.
Mavorreix bastant, amb tot all de les misries i les pugnes internes de cada partit. Per,
clar, has de llegir el diari i, per tant, vulgues que no, tassabentes dalguna cosa.

Considera avorrida la poltica actual?

Home, molt divertida em sembla que no s.

Parlem de Manuel Broseta?

No hi tinc res a dir. Jo vaig tenir una certa relaci amb ell en lpoca aquella de la transi
ci poltica, quan organitzvem manifestacions i coses daquestes, per, desprs, ja no lhe
tornat a veure mai ms. Per tant, no hi tinc res a dir.

Ell, en aquell moment, va fer un cert paper dins el Congrs de Cultura Catalana...
No. Ell, en aquell moment, no va tenir ms remei que sumar-se, entre altres coses, al
Congrs de Cultura Catalana. Per, ni s hora de remoure res ni minteressa el tema.

Tamb va fer un cert paper, amb lAbril Martorell i lEmilio Attard, en la crispaci social va-
lenciana, en la instrumentalitzaci del blaverisme ms virulent...
S, supose que s. Per, ja the dit que no tinc gens dinters pel tema.

Ara era un home destinat a fer un paper clau en la poltica valenciana...

I segurament lhauria fet, perqu era un home important. Per, no hi tinc res a dir.
192
UN LIBERAL ADDICTE AL MANIFEST COMUNISTA

S, en efecte, el mn est mal fet... Diguem-ho, almenys, de tant en tant.

s lgic que tot marxista sigui ms marxista que Marx.

Sobre el dest de la civilitzaci occidental, etc. No s per qu. Segurament per haver arribat
a un bon grau de saturaci: de saturaci de..., de tot aix, no cal especificar-ho. Per s el cas que
mentren unes ganes violentes descriure un poema que comenci aix:
Oh, Senyor, envieu-nos ja els brbars!
No ens els feu merixer ms!

Toni Moll: Quins anys, els darrers, no?

Joan Fuster: Home, s, mogudets, mogudets.

Qu li sembla si en parlem?
Pregunta tu, pregunta.

El final de la guerra freda i la poltica de blocs, les noves independncies nacionals, el teric fracs
del marxisme, els vells ideals de la vella esquerra, Cuba, Algria...
S que comencem b avui, s.
Home, la veritat s que em planteges tota una srie de qestions que, en realitat, se
mescapen. Jo no tinc ms contacte amb el mn que els canals dinformaci habituals fo-
namentalment, els diaris i algun llibre ms o menys dactualitat que puga llegir. No estic
massa al corrent, per exemple, si el que ha passat a Algria s una maniobra militar enfront
del fonamentalisme o si, per contra, el fonamentalisme s una excusa per a implantar una
dictadura militar, que tot s possible. No ho s, perqu les coses que llegeixes als diaris sem-
pre sn, com s natural, tendencioses. Per un costat o per laltre, que aix s igual: sempre
trobars, vulgues que no, la interpretaci del periodista i la lnia del mitj concret. I com
que no has de llegir vint-i-set diaris jo ja faig prou de mirar-men quatre, doncs tampoc
no pots arribar a grans conclusions. Ara, si vols que parlem de tot aix en lnies generals,
en podem parlar.

Han desaparegut els referents de gran part de la intellectualitat occidental i tradicional.

S, efectivament, s. Hi ha una frase de no s qui, dun poltic francs de la darreria del
segle passat o de principi daquest, que diu all de pas dennemis gauche, s a dir, no
hi ha enemics a lesquerra. Aix que expressa aquesta frase ha contribut molt al fet que,
durant anys i anys, lesquerra intellectuals o no haja tingut com a referncia alg que
 193
se situava ms a lesquerra. Com a respecte, ms que no com a referncia. En conseqncia,
davant dun moment crtic de la poltica internacional sempre es pensava i potser era un
maniqueisme com qualsevol altre que hi havia, duna banda, limperialisme americ i, de
laltra, el projecte socialista de lest dEuropa.
Clar, encara que lintellectual en qesti no fos un marxista, com pass a Frana quan
es descobr tot all dels camps de concentraci de lStalin, lesquerra intellectual no sho
volia creure perqu tot all danyava la imatge duna Uni Sovitica mitificada. Aquells
intellectuals francesos, per exemple, no eren precisament marxistes, per tenien aquesta
manera de mirar la cosa.
B, el fet s que, mentrestant, estvem tots en les mateixes condicions que et deia jo
abans, de mala informaci o dinformaci sectria.
Tot all que nosaltres sabem dels pasos de lEst era lestampeta que donaven i que difo-
nien els partits comunistes occidentals. I, daltra banda, tamb pensaves que, efectivament,
els americans o els proamericans o els anticomunistes, s igual, tamb havien daccentuar
la nota i de deformar la situaci o el problema en contra. I, clar, ni et creies una cosa ni
tacabaves de creure laltra.
El fet s que, a pesar de tot, a pesar daquestes dues tendncies dinformaci que tarri-
baven, la veritat s que no tesperaves tot aix que ha passat. No tho esperaves perqu no
en sabies prou. Ara vas descobrint les coses que passaven a lEst: que si hi havia mfies, que
si hi havia gentola que feia no s qu, que si aix del respecte a les nacionalitats era pura
filfa del Kremlin, que el centralisme era total i absolut i no solament el centralisme del
partit, que s, per cert, una cosa tpicament leninista, sin tamb leconmic, cosa que
provocava que certes zones de lurss estiguessen prcticament en la misria, quan daltres
estaven millor assortides de tot. Tot aix, clar, vas sumant-ho i, efectivament, reflexiones i,
si no ets molt burro, tadones que lurss era un pas que ha viscut, anys i anys, no solament
condicionat per la guerra freda cosa que s certa tamb, sin que ha viscut en una
autntica economia de guerra.
El problema sovitic era, en primer lloc, lherncia de limperi dels tsars. Una part daquella
immensa extensi era, potser, controlable des de Moscou amb una certa planificaci. Dacord.
Per tu pensa, ara, qu collons deuen fer els habitants de les repbliques sovitiques all al
mig de lsia, abandonats de la m de Du i de Moscou?
Damunt, a mi, em fa lefecte que, a banda del desconcert econmic i organitzatiu, hi deu
haver hagut tamb, com s natural, un parasitarisme poltic ben considerable. Tu compta
que, per pocs diputats que puga aportar cada repblica al Soviet suprem, clar, necessites
un estadi. Pagals el viatge i alimentals ben alimentats. Tot aix pesa, lgicament. La classe
poltica de lantiga urss devia ser una bona llosa damunt de la poblaci.
I, en darrer lloc, has de tenir en compte encara una altra cosa. Aquests imperis tan vastos
i complexos i no es tracta de fer comparacions de contextos histrics diferents segura-
ment sempre arriba un dia que sesquarteren necessriament. I aix independentment de les
llenges que shi parlen, de les tnies que hi conviuen, etctera, etctera. Noms perqu els
194
uns viuen duna manera i els altres duna altra. I s que a lurss, diguen el que diguen, ha
passat el que havia de passar. El procs de russificaci no solament lingstic simposava
en totes les estructures: qui donava la cara en lestructura poltica potser era un indgena;
per, el segon, el que tallava el bacall, era un rus. I com aix, tot.
A banda daix, hi ha tot all que et deia de la guerra freda, naturalment. Diguem-ne
guerra freda, de laspecte diplomtic i ideolgic. La conseqncia ms immediata nera una
espcie demulaci armamentstica entre els sovitics i els americans i occidentals, que ha
condicionat levoluci futura de lurss. I tamb una emulaci tecnolgica: a veure qui arri-
bava primer a la Lluna o all on fos. I mil emulacions ms, les quals, daltra banda, alg les
havia de pagar. I les havia de pagar, doncs, el pobre ciutad per mitj dimpostos, per mitj
de la plusvlua, per dir-ho en termes marxistes. Eren diners que es destinaven a pagar els
investigadors i que es llevaven daltres, diguem-ne, partides pressupostries.
Tot aix potser ho sabem en alguna mesura, per hi havia la contrapartida que, men-
trestant, sestava construint una societat nova. I una cosa compensava laltra. Fiem tamb
aquelles tpiques reflexions segons les quals calia sacrificar-se momentniament perqu el
dia de dem la gent visqus millor. Eren tota una srie de coses que, globalment, ajudaven
a aquella idealitzaci del mn de lEst, efectivament.
Desprs, coneixies gent que era comunista per com podia haver-se fet de qualsevol
orde religis, i que nacceptava les conseqncies comenant per la mateixa austeritat de
vida. I coneixies gent que havia visitat lurss i que havia trobat un to mitj de nivell de vida
bastant satisfactori entre la poblaci. I, desprs, encara podies conixer alg daquells que
anava a aquelles platges on el proletariat passava les seues vacances la mar de b en la platja,
cosa que el proletariat dac no podia fer.
En fi, tot aix contribua a la mateixa cosa. I encara hi ajudava un altre aspecte, que era
la confusi ideolgica. Daix, en vaig parlar una miqueta en la introducci a una novella
de lIgnazio Silone. Ignazio Silone va arribar a ser membre del Komiternum, o una cosa
per lestil. Clar, desprs abandon el partit. Havia publicat aquella novelleta que era una
novelleta antifeixista molt simptica i, desprs, els comunistes li negaren el pa i la sal,
perqu, deien, era un trador.
Per la veritat s que tota aquella gent com lAndr Gide, lArthur Koestler, lIgnazio
Silone i la immensa majoria dels intellectuals dels 30 no eren marxistes. Eren, en el cas
ms corrent, uns cristians que havien abandonat la fe, per dir-ho dalguna manera, i que,
en ltima instncia, no havien abandonat aquelles esperances cristianes de la igualtat, la
fraternitat i totes aquelles coses entre els homes. I que trobaven, a ms no en la ideologia
marxista en si, sin en el programa, una manera de realitzar el seu vell somni.
No ho s, per em fa lefecte que ledifici aquell de lurss devia estar molt corcat. No
pareix que leconomia planificada estigus tan ben estructurada com donaven a entendre.
Sembla evident que hi havia una mala estructuraci del sistema econmic, en tant que
producci i distribuci de la riquesa.
 195
Em fa lefecte que si el capitalisme s un caos, la planificaci a lurss tamb ho era, fins
al punt que conten que no hi havia cigarrets en les botigues, per hi havia una fbrica de
paper de fumar que funcionava la mar de b, o una altra de filtres; per que la fbrica que
havia de fer el cigarret no funcionava, o a linrevs. Vull dir-te que la complementaci del
sistema planificat, si falla una sola pea de tota la maquinria, es desajusta.
Daltra banda, ara llegeixes, per exemple, que aquell senyor de la nova Rssia vol pri-
vatitzar les empreses. I tu thas de preguntar de seguida: i qui collons comprar aquelles
empreses? Doncs, si no les compra un alemany o un americ, les comprar, lgicament,
un indgena. I si les compra un indgena, thaurs de preguntar tamb: per qu aquell
indgena t diners per a comprar aquelles empreses, en una societat en la qual havem
convingut que, de moment, aix quedava limitat? Doncs, s, efectivament, resulta que hi
ha un indgena milionari. I, segurament, aquell indgena milionari es deu haver enriquit
en el darrer any, en un percentatge important, a base de la martingala de sempre: que si
el mercat negre, que si lespeculaci, que si el mateix de sempre. Per no thas denganyar
tampoc: segurament hi havia altres milionaris que ja ho eren de temps enrere, pel lloc que
ocupaven en la nomenklatura, o en el partit o vs a saber on. En fi: que disposaven de
recursos i que seran els senyors que, en el futur immediat, es faran crrec de les empreses,
si s que alguna subsisteix.
Amb aix vull dir-te que, segurament, una altra de les causes de la caiguda dels pasos de
lEst ha estat la corrupci. Ara, no tenganyes: la corrupci deu haver existit sempre i a tot
arreu. El fet que, en moments determinats, hi haja una part important de la poblaci o de
lestructura poltica, o de la mateixa premsa, que ja no ho suporta ms, llavors ve lesclafit.
Per tamb hi ha altres moments en qu tot cristo est emmerdat i, llavors, ja no passa
absolutament res, evidentment. En lactualitat, el que destaca s, precisament, laspecte de
la publicitat de la corrupci. La diferncia amb qualsevol altra poca s que, abans, no se
nassabentava ni cristo. Ara, a la primera ocasi, com que hi ha fotocpies, et trauen als
peridics un paperet que acusa els complicats en el negoci. Han augmentat les, diguem-ne,
facilitats tcniques per a les filtracions i tot aix. I, clar, en els temps actuals sempre shan
de guardar una mica les formes perqu veuret en els papers acusat de coses lletges, doncs
s una mica de desprestigi.
Tornant a la crisi de lEst, he de dir-te que ara hauria de venir lanlisi de tot aix, per
no veig que li interesse a ning. Una anlisi marxista, per descomptat de la situaci
sovitica. Se nha parlat com si aix hagus estat un episodi circumstancial. I no, haurien
danar-hi al fons, a veure el perqu de tot el que ha ocorregut all. Les coses en la histria
no es produeixen de la nit al mat, com si no res. Les coses ocorren perqu hi ha hagut un
procs previ. I precisament daquest procs previ, ning no nha parlat, almenys amb la
claredat suficient. I estic dient-te, i torne a insistir, que no estic al corrent dels papers dels
sovietlegs. Es tracta, senzillament, duna reflexi dun espectador de poble.
196
Per si no queden marxistes, senyor Fuster...
Mira, jo insistesc: crec que shauria daprofitar el mateix instrument teric marxista per
a analitzar el que hi ha passat, cosa que em fa lefecte que ning no fa.
Per el problema del marxisme s molt complicat en tots els sentits. En primer lloc, hi
ha el senyor Marx. El senyor Marx escrivia a la llum dun gresol. I, per tant, des daleshores,
han passat moltes coses al mn.
La qesti, a ms a ms, s que aquest marxisme dels llibres del senyor Marx ha quedat
a les mans duna mena descolstica que lha mantingut com a dogma. Daltra banda, segu-
rament hi deu haver hagut un cert marxisme independent daquesta diguem-ne ortodxia
que podia i hauria dhaver-se ests ms. Per aquest marxisme heterodox que el trobes,
curiosament, en algunes revistes americanes o angleses no tenia els canals de difusi que
eren la militncia i la propaganda dels partits comunistes. Al contrari, els partits comunis-
tes homologats miraven molt de rell que alg intents, en nom de Marx o del dimoni,
discrepar de la seua lnia.
En segon lloc, hi ha una altra cosa que, en fi, s plenament marxista, precisament: que
no es pot separar la teoria de la praxi. Es tracta del fet que ja no existeix proletariat en el
sentit que en parlava el senyor Marx. La societat davui sha complicat tant que les classes
han perdut, diguem-ne, definici.
No s que no hi haja proletaris que nhi ha, per descomptat, com tamb hi ha bur-
gesos, o capitalistes, millor dit, per no complicar ms la qesti. Per, entremig, hi ha tota
una gran quantitat de gent que ja no respon com creia Marx que respondria. Les classes
diguem-ne treballadores ja no tenen el sentit reivindicatiu que sels suposava. O que els su-
posava el senyor Carles Marx. I com vols que el tinguen, daltra banda? Llevat de quatre,
que no tenen tampoc lorigen que sels hauria de suposar, segons la teoria del senyor Marx,
curiosament. No ens hem denganyar: els treballadors dara noms protesten quan hi ha
una reconversi siderrgica i sadonen que estan a punt de perdre el lloc de treball. O els
agricultors que veuen que la cee els obliga a no fer vi o a no fer blat, que s el que han fet
tota la vida. Llavors, va latur i darrere el malestar, que tampoc s el malestar que suposava el
senyor Marx. Clar, ell tamb pensava en uns grups de proletaris que sabien llegir i escriure...
Ara, tot ben plegat, desconcerta bastant la posici dun marxisme aplicat.
Hi ha un llibre de Braudel on sexplica una cosa que ja the contat, per que vull que
apuntes b. I s com es va trencar la unitat del proletariat, linternacionalisme del proletariat
que havien estat predicant des de lpoca del senyor Marx. Diu que tres dies abans de de-
clarar-se la guerra, en un caf de Pars, hi havia reunits els representants sindicals socialistes
alemanys i francesos. Qu hi pass? No ho sap ning. Per la qesti s que cadasc sen
torn a sa casa i els partits socialistes i el proletariat liderat per aquells socialistes es van fer
ms patriotes que Du i comenaren a matar-se els uns als altres. s la historieta de linter-
nacionalisme i la conscincia de classe.
Una altra? Ja lhas vista, a Polnia. El proletariat, amb escapularis penjant i a combregar
abans de declarar-li la guerra a lestat socialista.
 197
Qu queda, per tant, del senyor Marx? Segurament, lnica cosa que queda sn les
reivindicacions salarials. En aix sacaben ara les reivindicacions del moviment obrer. Un
moviment que, durant el segle xix, havia estat una fora creixent que arribava a posar en
perill les burgesies. Tot sha acabat. Ara sha oblidat fins i tot el sentit de la paraula proletari.
Recorda all que deia aquell: el 1820, a Alemanya poca gent sabia qu volia dir la paraula
proletari; el 1960 a Alemanya ning no sen recorda qu volia dir la paraula proletari.
Hi ha hagut, efectivament, canvis en el mode de producci que, com the dit, han
repercutit en el llenguatge i en la mentalitat del personal; per, a ms, el protagonista
que somiava el senyor Marx ha deixat prcticament dexistir.

Per lnic que no en t cap culpa s el senyor Carles Marx...

No, quasi segur, no res. De totes formes, tot comena ja amb all de la predicci de
la Revoluci Sovitica, que no es va produir a Alemanya o a Anglaterra, com ell pensava.
Mira, el senyor Marx creia en el proletariat i el proletariat era lobrer industrial,
no ens enganyem, perqu lobrer agrcola sempre ha estat considerat una rmora per la
ideologia marxista. Per moltes raons. Perqu la gent del camp s ms rutinria o vs a
saber qu. I, en bona mesura, el senyor Marx tenia ra en aix: del mn camperol, sen
pot esperar una revolta, com se nhan produt tantes i tantes al llarg de la histria. Per,
probablement, no sen podia esperar una revoluci. La revoluci, si era possible, lhavien
de fer al mn industrial. I aquesta es produ en un pas que no estava massa industria-
litzat, precisament.

I tot aix fa bo laltre sistema?

De segur que ests pensant en aquella simplificaci del Felipe Gonzlez segons la qual
preferia morir en el metro de Nova York a viure a Moscou. Saps que the de dir? Que no
crec que realment valga la pena haver de triar entre el camp de concentraci i el manicomi,
posem per cas. No crec que aix siga una manera lgica de raonar. s noms una manera,
un tant grfica i sobretot molt demaggica, de manifestar la seua tria.
The de dir, tamb, que jo, en realitat, no ho s. Per, mira, les poques pellcules sovi
tiques que hem pogut veure ac han estat apologtiques. I, tanmateix, hi ha una certa part
del cinema americ i ho hem de prendre noms com a referncia, posant entre parntesi
tot all que tu vulgues que sn comedietes o que sn pellcules daquelles de gngsters
o de magistrats corruptes o de policies corruptes. Doncs, b: el cinema americ no para
doferir-te elements de judici sobre la fragilitat del sistema americ. El policia aquell que
alhora s traficant de drogues ns noms un exemple. I, clar, potser aix passa a tot arreu,
perqu tots els policies del mn deuen ser pareguts, com tots els capellans del mn sn
iguals, siguen de la religi que siguen. Etctera.
I, efectivament, sense entrar en el nivell del comentari econmic del que s el capita-
lisme o en altres coses tan fotudes com puga ser lexplotaci duns pasos pobres a les
mans daltres pasos, noms mirant el cinema o les novelletes americanes, ja veus que els
198
ciutadans dels pasos occidentals es veuen enfrontats, en el dia a dia, amb una quantitat de
merda que, probablement, tamb es donava a lurss, per que s ben americana i occidental.
Qu ms vols que et diga?
Ara, tamb hi ha laltre aspecte de la qesti. Aix del socialisme ha desaparegut perqu
no era viable i, en canvi el capitalisme... Home, el capitalisme supose que deu tenir totes les
contradiccions del mn i totes les crisis econmiques ms o menys ccliques, que deien els
marxistes dabans. I aix no ha canviat, que jo spia.
Qui en patir les conseqncies? En primer lloc, els habitants de lantic bloc de lEst.
Aquella pobra gent hagu de patir la sotragada que va representar el pas del feudalisme tsa-
rista al socialisme de la Revoluci del 17. I, clar, aquests canvis sn sempre lents i costosos,
i sempre comporten penalitats. Ara, han de patir tamb una altra transici. En segon lloc,
ho patiran els africans o els sud-americans, que aix tampoc no ha canviat.
En fi, que les raons per les quals els intellectuals i lesquerra han mantingut una certa
actitud anticapitalista continuen ben vigents. Els fets fonamentals, al meu parer, no han
canviat.

Cuba, la Xina, Algria...

Home, jo tampoc seria partidari de confondre les espcies.
En primer lloc, recorda aquell personatge sinistre, francs, que era sagrist i en acabant
es fu moro, i ara no s qu deu ser, i de qui ara o men recorde, ni ganes. Doncs b, el fet s
que aquest senyor, en el moment que era un simple intellectual orgnic del Partit Comunista
francs, deia a propsit daquell fams enfrontament amb Mao: s que els xinesos no poden
entendre Marx perqu no procedeixen de la tradici filosfca dAristtil.
El personatge s sinistre, per simplificant les coses, segurament tenia ra. La qesti,
probablement, s que aquelles temptatives de socialisme islmic i, probablement tamb,
tot all de la Xina no s homologable al concepte que tenim almenys pel que sabem
de lelaboraci doctrinal de la doctrina marxista occidental.
El cas de Cuba s una cosa diferent i, segons com ho mires, ms complicada encara.
Des del primer moment, han hagut de patir el bloqueig aquell dels americans i, clar, aix s
molt difcil reeixir de cap manera. Als americans, no els fa cap grcia tenir un pas slid all
a la vora mateixa. No tant perqu fos socialista o comunista o el que siga a hores dara Fidel
Castro que aix s una altra cosa sin perqu, fins ara mateix aix significava tenir els
sovitics all dins de casa.

Fins els governs occidentals reconeixen que a Cuba hi ha hagut canvis espectaculars des de la
dictadura de Batista...
S, per la gent dac que visitava abans lurss tamb hi veia coses positives i, ara, vs
a saber per qu, resulta que tot era un miratge. O no? Jo no ho s. Sembla que el senyor
Castro ha arreglat les coses, diguem-ne ms elementals, de la vida cubana. Probablement,
tamb hi ha un factor de possibilitats, efectivament. Malgrat lestat de penria ms o menys
 199
general i diguem-ne prpia de lilla. En definitiva, es tracta dun pas petit. Lanimalada
aquesta de lurss, clar, s una cosa geogrficament immensa i tot pren una altra dimensi.

A banda de la falta dautocrtica, senyor Fuster, el que s clar s que el resultat de la desfeta de
lEstat i de la guerra freda ha comportat un mn unipolar tamb perills. De fet, alguns obser-
vadors continuen insistint que aquella tensi era la garantia dun cert equilibri. Com a exemple,
la guerra del Golf o lesclat iugoslau, possiblement, eren impensables quan la diplomcia sovitica
i lexercit roig eren una altra cosa que lactual...
Aix tamb s evident.
La Guerra del Golf ha tingut unes motivacions econmiques molt clares a nivell inter-
nacional. Com tu deus suposar, no es podia deixar fora de control una cosa tan important
com era el petroli. Per tant, si els moros tenen el petroli i es dediquen a fer la punyeta i,
damunt, tenen dinerets i poden comprar mssils o frmules de bombes atmiques o vs a
saber qu, doncs sels ha de controlar, perqu aix no li deu fer gens de grcia al tio Sam
a loncle Sam. Desprs, tira-li tot el que tu vulgues: la por a lislamisme o totes aquestes
coses que shi poden afegir. Tots els factors hi intervenen perqu estan ben travats entre ells
i, per tant, totes les anlisis que sen facen seran parcials, sectorials.

Senyor Fuster, vost continua definint-se com un liberal addicte al Manifest Comunista?
I per qu no? s possible. El Manifest s un llibret molt illustratiu. Conv que la gent
sel mire i que, desprs, adopte lactitud que vulga, no et sembla?

ELS NICS QUE SN ALGUNA COSA A EUROPA

SN ELS ALEMANYS

La guerra, en si, s una categoria allucinant.

Potser, en definitiva, qualsevol guerra sempre s guerra santa.

No estic gaire segur de si els europeus som els avis dels nord-americans,
o si ms aviat en serem els nts.

Toni Moll: Senyor Fuster, laltre dia acabvem parlant de la guerra del Golf Prsic. Com
valora el paper dEuropa en la guerra del Golf?
Joan Fuster: Home, qu shan pensat aquests senyors dEuropa? Dic jo, no ho s. Per
em fa lefecte que els nics que sn alguna cosa a Europa sn els alemanys. I, clar, desprs
de la caiguda daix que en diuen el mur de Berln, ja deuen tenir prou problemes interns.
200
Per lleva-tho del cap: els senyors aquests dEuropa no alcen un gat pel rabo en el context
poltic internacional. S, clar, poden enviar vint-i-set soldats amb cascos blaus a pacificar
El Salvador o tot el que vulguen, per en aix sha acabat el seu poder. Haurem de saber
quina s la potncia bllica que, no ens enganyem, s la determinant de tot Europa.

En aquest context, s ms pattic encara que sapuntaren de comparsa, a matar moros...

Perdona. Mira, el senyor Bush necessitava una legitimaci i li la van oferir en safata. Que
tu qu volies? Clar, ara les coses no sn com abans. Una operaci de cstig que pogus fer
Pars o Londres contra una colnia incmoda, abans no se nassabentava ni cristo fins que
no shavia acabat tot ben acabat i apareixia en la coberta del The Times que havien guanyat.
Ara, aquestes coses shan de mirar ms. I una manera de guanyar-se la legitimitat s que
la comunitat internacional diga que tamb est en contra daquell paio. Es mouen els fils
adequats i sha acabat.
Per cert, acabe de llegir un llibret molt divertit sobre els vaixells espanyols en la guerra
del Golf. Un llibre del capell de la flotilla, que era un senyor catal. Sembla que el gran
problema que hi havia era que el capit de la flotilla volia que el capell li dons a ell la pau
i no a qui lajudava a dir missa. Molt propi, efectivament. Era tot un problema.

Parlant de legitimaci, una de les novetats de la guerra va ser el paper estratgic dels mitjans de
comunicaci...
Aquestes coses sn bvies. No cal que fem massa fantasies sobre el cas. Una vegada en
marxa la guerra, havien de respondre els mecanismes informatius i no informatius per a
intoxicar lopini pblica tot el que calgus, la qual, daltra banda, es troba completament
desarmada davant de la televisi i el paper imprs. Si no s una gent amb el prejudici an-
tiameric molt arrelat, doncs el parany qualla de seguideta. Aix independentment que
lanimal aquell de Saddam Hussein hagus fet totes les putades del mn, com, segurament,
continuar fent-les, daltra banda.

Lanimal aquell, que diu vost, lhavien engreixat entre els uns i els altres...
Home, en totes aquestes coses que passen ara, sobretot al mn no occidental i algunes
vegades a loccidental tamb sempre has de pensar, en primer lloc, qui paga. En acabant,
haurs de pensar tamb que un moro amb perd, i fes el favor de no prendre-mho com
a racisme s incapa de fer, ara per ara, una bomba atmica, si no lin donen la recepta.
Ja ho tens, doncs: qui fa les receptes? Qui els proporciona el material? Molt senzill: qui el
t. Que deu ser alemany, francs o angls, segurament. Et deus recordar de lescndol aquell
que va representar el descobriment daquell angls que es trobava a punt dembarcar caps
de mssil cap all, no? Doncs, ja ho tens.
I si parles de lex-Iugoslvia, el mateix: don trauen els diners per a matar-se? I aquells
que sacacen a tirs per Somlia i Etipia? Mira, el negre aquell que fa quatre dies encara no
sabia qu era un rifle, no ha pogut confeccionar-se tot sol aquelles maquinetes de matar tan
 201
sofisticades. Les deu haver comprades a ibar o a Txecoslovquia o vs a saber on, que s
on les fabriquen. Sn daquelles coses que et deixen autnticament perplex.

Escolte, senyor Fuster, semblava que un dels guanyadors de la guerra del Golf seria Israel. Per,
tal com passa el temps, no sembla tampoc que en resultar massa ben parat...
La qesti dIsrael s una qesti que sinterfereix en tot aix que enraonvem. El
problema dIsrael i el dels palestins s tot un altre problema, per que, efectivament. shi
incrusta de ple.
Jo em supose que els jueus deuen pensar que, si perd lenemic musulm, doncs, ells,
dalguna manera, es trobaran ms segurs.

Per els han obligat a parlar...

Jo supose i ells tamb ho deuen suposar, evidentment que aix de seure a la mateixa
taula, un dia o altre havia de passar. Com en tants conflictes daquest tipus que hi ha pel
mn, no poden durar eternament. Entre altres coses, perqu les dues parts acabaran per
desgastar-se.

Havia pensat alguna vegada que, amb la fundaci de lestat dIsrael, es resoldrien els problemes
del poble jueu...?
No, perqu hi ha massa jueu pel mn i no caben all. I perqu, a ms, manen en una
bona part del mn. El problema dels jueus s un problema irresolt, com nhi ha daltres al
mn, no tenganyes. Thas dacostumar a viure amb aix.

I ha pensat alguna vegada que lestat dIsrael reprodueix davant els rabs lesquema de persecuci
que sels ha aplicat a ells?
S, potser. Em fa lefecte que i no magrada dir-ho aix tot aix forma part de la
mateixa condici humana. s un odi a si mateix. No sha de ser massa optimista sobre el
particular. Ells ara tenen la paella pel mnec i ho faran servir. Lgicament, aix hauria de
tenir la soluci racional del dileg, encara que hi ha massa intoxicacions pel mig que dis-
torsionen ms encara el tema.

Per, de moment, els rabs fan de jueus...

S. Mira, tots som jueus respecte dalg, aix ja ho deia el Sartre. Lantisemita, quan no
troba un jueu, se linventa.

Senyor Fuster, en un mn on americans i sovitics mengen plegats i palestins i israelians enrao-

nen, com s possible que ac a la nostra vora el tema dEuskadi continue tan encs com en plena
Transici poltica?
No ho s, la veritat. Per hi ha el tema dEuskadi i el dIrlanda, efectivament. Cada cas
deu tenir la seua prpia explicaci, per descomptat.
202
En realitat, no sabem qu en pensen les parts. Els uns, peguen tirs i foten bombes i, en
realitat, no ens acaben dexplicar ben b quin s el seu projecte final. I, de laltra banda, hi
ha el tinent coronel que sempre et dir que eso lo arregla l en dos minutos.
Per, clar, tornem a la mateixa dads: els estats democrtics han de guardar certes formes,
perqu si no, tot sen pot anar a la merda. I, evidentment, la soluci del tinent coronel no
s cap soluci.
No sabria dir-te res ms, de moment.

I del tema de les repbliques exiugoslaves?

Mira, aix ha tingut mal remei sempre. Els Balcans han estat, per definici, un dels punts
ms conflictius de la histria. Mentre lImperi Austrohongars ho dominava tot, saguantava.
Per, desfet lImperi, tot torna al seu mateix lloc. Com passa ara tamb a limperi sovitic. Hi
ha sempre un punt en el qual la fora central falla, vacilla per les raons que siga i, llavors,
tota la resta esclafeix i sescampa. Com que, a ms a ms, en tots aquests pasos de lEst no
solament als Balcans hi ha hagut sempre el que jo diria una poltica de complicar la cosa
que sn els desplaaments de gent fets absolutament a posta, sembolica la troca ms encara.
Un exemple: als pasos bltics, els autctons en sn vint-i-quatre i la resta fins a cent sn
russos i forasters. Que per qu? Home, s, en part perqu hi ha sempre uns llocs datracci
dimmigrants, perqu hi ha unes condicions econmiques ms satisfactries i la gent sen
va all. Per, tamb, hi ha casos en qu aquests desplaaments sn deliberats. Hi havia, per
exemple, a lestat sovitic la voluntat de collocar russos, domplir de russos, determinats llocs.
Amb aix, entre altres coses, afebleixen o ofeguen les possibilitats de la reivindicaci nacional.
Desprs qu vols que passe? Qu passa, per exemple, entre Srbia i Crocia? Qu fas
quan a Crocia, posem per cas, tens una regi de majoria srbia?
Que per qu ha passat aix? Home, probablement, la gent no sho preguntar, perqu
la gent no es qestiona quina s larrel dels moviments migratoris, clar. La gent es pregunta
el que vol i de la resta se noblida lendem. I fa b, per descomptat.
Mira, aquestes darreres nits hi havia molt de crit pel carrer perqu no s qui havia mort
quatre gurdies civils. El mateix dia havien mort tamb ms duna vintena de marroquins
que intentaven passar la mar per buscar faena a aquesta banda. Aix darrer sha oblidat de
seguida. I tu ara thas de preguntar: el marroqu fuig del seu pas o lexpulsen? Qu fa i qu
vol el senyor Hassan? Doncs, molt senzill: com ms sen vagen, molt millor. Aix s el que
pensa el senyor Hassan, perqu aix aclareix la situaci. Si es queden all i no tenen ni per
a alimentar-se, problemes tindrem. Si sen vnen ac, ja crearan els problemes ac, si volen.
I la vctima ns el desgraciat que sen puja a la barqueta. Per ning no parla de Hassan.
Ells fugen de la misria, per Hassan els expulsa del seu pas.
Salvant totes les distncies, s el mateix que ha passat ac. Per qu han vingut ac tants
andalusos? Home, s clar, perqu no tenen res a fer a Andalusia. I per qu no hi tenen res
a fer? Qui s el culpable que no hi tinguen ni per a menjar? De segur que un seorito qual-
 203
sevol, o els molts seoritos que hi ha per all, que no han mogut ni un dit per a arreglar els
problemes de la seua gent i del seu pas. Ac, clar: m dobra barata! Per arriba un moment
que el mercat se satura, que s el que passa ja a molts pasos europeus i que s el que ac
vindr al final. Llavors, li colloquen a lemigrant les feines ms baixes i desagradables, clar.
I el proletari indgena b: vull dir el pobre treballador indgena, clar, si pot arrancar-li
quatre pessetes a latur, doncs no anir a recollir el fem. No hi ha cap senyor de Pars, per
exemple, que reculla el fem de la seua ciutat: ja ho fa un nord-afric. Sn coses que han passat,
que passen i que, per desgrcia, continuaran passant. Perqu ara el problema ser exactament
aquest: la gent que vindr de vs a saber on pensant que ac les coses estan arreglades.

Vost no creu en el projecte europeu?

Jo ni crec ni deixe de creure. Jo el que pense s que aquesta unitat s inevitable. Que
per qu? Perqu ara es necessiten certes coses que lantic estat naci ja no els pot satisfer.
El que s evident s que lestat nacional ja no satisf les necessitats de mercat. Malgrat
tot, em fa lefecte que el projecte europeu s un simple exercici de proteccionisme econmic,
que consisteix a desmuntar les actuals fronteres, permetre la lliure circulaci de capitals,
mercaderies i persones i vs a saber amb quins resultats crear una moneda nica. In-
sistesc: tot aix s una simple ampliaci del mateix model nacional. La resistncia, per aix,
s molt natural i no solament per raons culturals, que ja serien suficients. No tenganyes:
mentre els britnics continuen conduint per lesquerra i es resistesquen a usar el sistema
mtric decimal, que els altres sho prenguen amb pacincia aix dEuropa.
Daltra banda, els estats nacionals continuaran, posa-li dos-cents o tres-cents anys ms;
o potser tota la vida. Aquella esperana segons la qual entrar en aquesta Europa significaria
la soluci als problemes de les nacionalitats i tot aix, doncs, deixa-ho crrer.
Qu passar? En primer lloc, que es multiplicar per deu la burocrcia. Desprs? Doncs,
no ho sabem. Per, si ara ens costa pagar la burocrcia espanyola, dac a quinze anys haurem
de pagar, a ms, una quantitat immensa deuroburcrates inevitables que comportar el nou
edifici que ara construeixen. Tingues en compte que no han tingut ni tan sols el mirament
de fer desaparixer les administracions intermdies que semblarien suprflues que s all
que han proposat el senyor Jordi Pujol i el senyor Manuel Fraga. Clar: resulta que hi ha
dhaver una administraci municipal, una de provincial, lautonmica, la de lestat i leuro-
pea, doncs, tira-li, tira-li, que ja va b.

Senyor Fuster, en algun lloc, va escriure que el mal dEuropa s que encara hi ha milions de
jacobins per civilitzar...
S, s una manera de dir-ho, efectivament. Aix, entenent per jacob all que sentenia
abans, que era una paraula molt ms clara que no ara. Els jacobins sn els que van fer Frana.
Clar, ja anava fent-se, lgicament, des dels reis medievals; per aquells, els jacobins, sn els que
van implantar el concepte de la repblica una i indivisible, que encara ara funciona o que
204
ara funciona ms que mai. Cosa que, lgicament, tamb constitueix una rmora per a tot all
dEuropa, perqu el francs t molt assumit all de lorgull nacional. Fins i tot els perifrics.
Ac encara pots trobar un catal o, incls, un valenci, que diga que aix dEspanya,
merda. A Frana, difcilment en trobars cap. No s si cap bret, no ho s, per no mho
crec massa. Els occitans? No en conec cap.
Mira, el Partit Comunista francs es va negar tota la vida a la independncia dAlgria,
per exemple. I fins i tot a lexistncia dun Partit Comunista dAlgria. I el senyor Marchais
diria ara el mateix. Com que sn tan burros, prenen el principi leninista aquell segons el
qual a cada pas li correspon un partit i lapliquen al peu de la lletra i sha acabat. El partit
forma part de lestat, doncs ja nhi ha prou. El francs s francs, nacionalista francs fins a
les ltimes conseqncies. Miterrand, Marchais o qui siga: tots ells tenen la mateixa actitud
davant del tema.

En aquest procs dintegraci superior, creu que la identitat dels pasos de dimensi reduda
siguen els Pasos Catalans, siga Dinamarca corren algun perill de desintegraci?
Home, jo crec que en aquest procs duniformitzaci cultural que sacosta poden passar
dues coses: o que els indefensos desapareguen totalment o que, alguns, els ms ben situats,
tiren endavant. Tu, per exemple, ara em dirs que els danesos ja saben angls i que, per tant,
han iniciat el procs de substituci lingstica. Doncs, no ho s, per em fa lefecte que el
noranta per cent dels danesos noms sap un angls diguem-ne bsic, com el llat que sabien
per ac els vicaris i els notaris. La llengua usual, normal, probablement, continuar sent el
dans. De tota manera, tot aix sn profecies i jo no en sc, de profeta.

I els diferents, els no europeus: els rabs, els negres...?

Home, no tenganyes: alg ha de pagar lacritud i lagressivitat dels temps. En aquest cas,
la pigmentaci i les faccions, els ho posen molt ms difcil.
Potser si arriba un polons i aprn a parlar el francs molt b, sinstalla per all i calla, a
la segona generaci s ja tot un francs. Quan tot all dAlgria, hi havia el clssic manifest
que els intellectuals tenien afici a firmar. Era molt divertit veure les firmes quan publicaven
un manifest pro llibertat dAlgria i un altre a favor del manteniment de lAlgria unida
a Frana. Posa que un 70 o 75% dels intellectuals francesos que demanaven la llibertat
dAlgria tenien cognoms no francesos. En els papers pro francesos, tots eren cognoms
profundament francesos.
Probablement, el foraster integrat llevat que se li note, per la raa a la segona gene-
raci s igual que un autcton.
Per cert, si la teua filla es cass amb un negre, qu passaria?

?
I si es cass amb dos negres? I amb tres negres?
 205
Vost no creu que aquest rebuig de lrab o del negre retroalimenta els integrismes?
s molt probable, s. No nestic massa al corrent. Per, a banda de tot, efectivament, des
que va aparixer en escena aquell animal de la barba blanca, el Khomeyni, el problema de
lintegrisme musulm sha convertit en un problema molt gros, s.
Mira, en primer lloc, hi ha sempre una estructura clerical. Perdona que tinsistesca,
per aix s molt important: les estructures clericals sn iguals a tot arreu. Si no hi ha
un fre, el papa de Roma, el de la sinagoga i el de la mesquita voldrien el mateix: voldrien
instaurar una teocrcia. Al papa de Roma, no el deixen, per es veu que en aquests altres
pasos s. Perqu la sinagoga t molt de pes. I perqu la mesquita t molt de pes, tamb.
Per qu? Vs a saber!
Que hi influesca tamb el factor dhostilitat occidental, supose que s. I tenen, se-
gurament, tota la ra del mn per a reaccionar enfront duna cosa que consideren que
se naprofita i que els occidentals sn els culpables de tots els seus mals. I potser sn els
culpables, de veritat.
Es tracta dun tema molt embolicat. Les dificultats econmiques, la tradici i tot all que
hi va lligat que si lhome s nic, que si la dona sha de quedar a casa amb el vel aquell i
vs a saber quantes coses ms i, damunt, amb unes estructures semifeudals...

Un problema afegit s potser que sels ha volgut aplicar un model de desenvolupament exogen...
Perdona, per s que no podia ser duna altra manera. Qu vols que li fem? De lAlcor,
no en pot eixir una indstria. De la Bblia, probablement, tampoc. Per s del calvinisme
o dalguna altra cosa per lestil. El que s evident s que de lAlcor, no. Ac, damunt del
cristianisme han passat moltes altres coses, no precisament cristianes. All no crec que haja
passat res damunt de lAlcor.
Jo recorde que ja fa alguns anys, en una reuni que hi hagu, ho comentava amb un senyor
que estava al meu costat: els europeus no shan preocupat massa dels rabs ni de lislam. Sen
van anar a Amrica i van fer cristians. Als negrets, tamb els enviaven missioners daquells
de tant en tant. Per no hi ha constncia que el cristianisme haja penetrat gens en el terreny
de lislam. Podien, per exemple, haver tradut Voltaire a lrab, a veure qu passava dic jo.
El meu company em va contestar que simplement podien haver aprofitat els autors rabs
medievals. El fet s que aix no els ha interessat ni als uns ni als altres.

De fet, en algun moment, la cultura arbiga, per ac, va ser lavantguarda cientfica, intellectual...
Mira, aix s un problema histric molt complicat que no podem resoldre en quatre
paraules. Per, en primer lloc, aix que en diuen cultura, per exemple, s tot un mn. Si
mires un llibre que parle dinvents o de novetats cientfiques, veurs que els xinesos, per
exemple, ho havien inventat prcticament tot ja fa mil anys. Per les cultures orientals, en un
moment determinat de la seua histria, es queden parades. Em fa lefecte que lislam s igual.
Es tracta dunes cultures que, originriament, tenen una gran fora, per que sestanquen.
206
Que per qu sestanquen? Si vols que tho diga, jo no tho sabr dir. Et puc recomanar un
llibre, si vols, un llibre molt bonic: La gramtica de las civilizaciones, del Braudel.
Braudel s un historiador molt panormic. Doncs, en aquell llibre fa una repassada a totes
aquelles civilitzacions. La conclusi que en traus s, precisament, aquesta: que les civilitza-
cions arriben a un punt destancament; un punt que, lgicament, aprofiten els occidentals
per introduir-se al Jap, a la Xina, a lndia, etctera.
La civilitzaci occidental s una civilitzaci recent. Si vols, pot arribar als grecs, que, com
qui diu, daix, en fa quatre dies. I amb quatre coses de res, ja estem en lEdat Mitjana, que
s una poca de desolaci a tot Europa. I desprs hi ha una srie de minories que sespavilen,
una mena de cos ideolgic que va imposant-se a poc a poc; que va, en certa mesura, contra
lesglsia i que arriba a un punt diguem, el segle xviii en qu, entre el racionalisme dels
intellectuals i dalgun poders, i que sinventa la mquina de vapor, doncs ja sha acabat.
Sha entrat en una dinmica totalment diferent.
Aix s molt important: hi ha un tio que inventa la mquina de vapor. Jo no s si, a
tu, aix tho explicaven a lescola, per es tracta duna cassola que bull i que la tapa fa
pa, pa, pa, pa, pa.... I ja ho tens: hi ha unes coses que sn les revolucions industrials, que
determinen levoluci de la cultura occidental: la revoluci que es basa en lelectricitat,
la que es basa en lenergia nuclear i encara nhi ha una altra entremig que ara no men
recorde. Sn etapes que es produeixen a Europa i que, naturalment, sexporten a les seues
sucursals transoceniques, a Amrica. Sinventen els trens, que milloren la capacitat de
mobilitat... En fi, hi ha unes transformacions que no es produeixen com a continutat de
les velles civilitzacions.
I hi ha un problema bsic, en aquesta qesti, que s lexcedent de la m dobra. All al
Jap veus gent que porta el carret i que, per tant, no cal el cami. Mentre hi haja desocupats,
amb un grapat darrs van que xuten i no cal que vagen en cotxe. Els japonesos sn uns
senyors que vivien en lEdat Mitjana, llevat de larmament, que era el que els interessava,
fins a les guerres aquelles contra Rssia a la darreria del segle passat i principi daquest. Ara
estan completament occidentalitzats. I has de tenir en compte aquella broma que es gasta:
els japonesos no inventen res, llevat dalguna coseta, clar, sense importncia: noms copien.
Dac aquella por dels americans a importar cotxes japonesos i coses per lestil.

Senyor Fuster, Isaiah Berlin declarava no fa gaire que el segle xx havia estat el pitjor dels segles,
sobretot pel que fa a les maldats. Hi est dacord?
Home, aix s sempre una qesti comparativa. Si Genguis Khan en va matar no s
quants i Napole no s quants milers i Hitler no s quants milions i lStalin tants i tants i
vs a saber quants en va matar el senyor Truman amb la bomba dels collons, vs i compta.
Si el clcul que sha de fer s aquest: veure quants nhan mort els uns i els altres i quants
ms sen poden matar desps-dem, doncs s evident que aquestes comparacions no sn
correctes, per la senzilla ra que els instruments de matar sn diferents.
 207
Efectivament, hi ha hagut ms morts al segle xx. Per, home, tamb hi havia ms vius
en aquest segle. Aix s una manera, diguem-ne, poc histrica de fer recompte.
En aquest segle, tamb sha aconseguit que milions i milions de persones que, en les
mateixes condicions, haurien mort en altres segles, hagen sobreviscut grcies a lavan de
la tcnica i de la tecnologia. Gent que abans moria de menuda, ara grcies a la penicil
lina sobreviu encara que, ms tard, es muira de gana.
El que passa s que a la gent de ledat dIsaiah Berlin, els preocupa molt aix de la tcnica
i, diguem-ne, la supervivncia de la gent en el sentit fsic i en el sentit moral.
El problema de la tcnica s que no hi ha prou que un senyor faa una frmula en un
bloc de notes ni que lassage en un laboratori. Daquella frmula i daquell laboratori, en
pot resultar la bomba atmica o tamb la utilitzaci pacfica de lenergia nuclear que, els
agrade o no als ecologistes, s una energia que est ac i que dna molt bon rendiment i que
en podia donar ms encara amb tots els perills, per descomptat.
De perills, nhan tingut totes les fonts denergia. A causa del petroli, tamb ha mort molta
gent. El carb? El carb tamb ha enterrat milions de miners en una explosi daquelles de
gas; i compta encara les malalties que ha provocat. Si tho mires detingudament, convindrs
all del quadre de Sorolla: i encara diuen que el peix s car!
El problema s que no es pot renunciar a lavan de la tcnica i de la tecnologia. s una
situaci ambigua i contradictria i tot el que tu vulgues. Per el que no pots fer s renunciar
als avanos. La contrapartida s tornar a les cavernes en tot. Tu no portaries aquesta camisa,
ni tindries aquest bolgraf, ni les ulleres, ni tarreglaries la barba amb aquella maquineta que
tens a casa, ni tindries el cotxe per a venir a Sueca, ni hi hauria llum elctrica per a enregistrar
aquesta conversa. Deixa-ho crrer i no et calfes el cap, cristo.

Cap temps passat ha estat millor?

No cap, no cap. Jo, aix, no mho he cregut mai de la vida, no mai de la vida. Ni global-
ment, ni individualment. Ni la societat ha estat mai millor que ara, ni jo tampoc. The de
dir que tampoc no mhe cregut mai aquelles histries idlliques que s millor el camp que
la ciutat i totes aquestes collonades. Ni s ni no. Cada cosa t els seus avantatges i tamb els
seus problemes.

Parlem del 92?

Parlem del que vulgues. Tu ets qui controles la maquineta, no? Doncs dispara.

Creu que calia celebrar alguna cosa?

Home, celebrar, celebrar, tot s celebrable, si vols. Pots passar tranquillament dun
centenari i pots celebrar, si en tens ganes, les noces dor de quan es va casar ta mare. Sn
ganes de fer una festeta i prou.
208
Ara, si ho dius per all del V Centanari i tota aquesta collonada, no crec que, de cara
als americans, la festa siga massa oportuna. De cara a la gent dac, com pots comprendre,
ni fu ni fa. Faran quatre cerimnies oficials i la gent tan tranquilla, perqu tot aix dAm-
rica que han volgut commemorar no solament ja no forma part de la memria histrica
de ning, sin que la darrera memria histrica que en resta sn les guerres de separaci,
de la independncia. Que s, tamb, ms o menys, el que els deu passar als americans,
lgicament. Per a ells, Espanya no s la gent que els va portar lalfabet o la civilitzaci oc-
cidental, el rosari i la msica de viol. Per a ells, Espanya s la potncia colonial de la qual
es van desempallegar a la darreria del segle passat. De manera que no crec que siga massa
celebrable tampoc.

I a nivell intern qu celebrem? Lexpulsi dels jueus, potser?

Efectivament, es pot celebrar aix o es pot celebrar el cinc-cents aniversari dun dia que
Isabel la Catlica es va pixar damunt, vaja. O qualsevol cosa que et semble oportuna dinven-
tar-te ara mateix. Ac la intenci no t res a veure amb el fet que diuen que commemoren,
sin la commemoraci en ella mateixa.
Per ac, per exemple, diuen: ara farem una cerimnia que parle de la Valncia de la
darreria del segle xv i sorganitza la festeta, i ja ho tens: lexposici sobre Llus de San
tngel. Es munta una exposici, fan un catleg molt ben fet, per cert, va el senyor
Lerma, inaugura el tinglado i sha acabat. Qu ms vols? O amb Llus Vives: ara li
dedicarem quatre conferencietes i publicarem quatre llibres. Doncs, aix que et trobes,
no et sembla?

I qu deuen pensar de tot aix el senyor Santngel o el senyor Llus Vives?

Doncs, tho pots imaginar, si vols. Per aix s igual, Sobretot el senyor Santngel, clar.
Perqu no crec que el senyor Vives tingus massa bon record del seu pas, desprs que li
exterminaren la famlia. Per tot aix insistesc no hi compta. No et calfes el cap tu ara.
La gent sentret, en van quatre a les conferncies, quatre ms llegim els llibres... i fins lany
que ve, que sinventaran no s quina altra cosa.
Als uns i als altres, als de lAjuntament de Valncia, als de la Generalitat, tant els fa qui
fra aquest o aquell senyor. La qesti, tho torne a dir, no s el motiu, sin la festeta que
es munten. LAjuntament veu que la Generalitat o la Universitat fa no s qu, doncs shi
apunten i fan tamb no s qu. I aix va rodant la cosa.

Vost sha interessat bastant per Vives...

Home, en alguns aspectes, s. En algunes coses concretes, puntuals, perqu no deixa
de ser un home, en general, molt remot de qualsevol lector actual. A mi, em va interessar
especialment el que va ocrrer amb la famlia Vives i quina en fou la transcendncia en els
llibres de Llus Vives. Aix, ho trobars en Llibres i problemes del Renaixement.
 209
NOTA FINAL

La darrera entrevista amb Joan Fuster, el 14 de maig del 1992, va acabar abruptament. Ha-
vien estat diverses hores de conversa ininterrompuda. Fuster es va sentir molt fatigat i em
va demanar de posposar la resta de lencontre a una prxima cita el 25 de juny, segons el
calendari previst. La seua mort, el dia 21 de juny, no ho va permetre.

Reprodum ac el text ntegre del llibre de Toni Moll Joan Fuster. Converses inacabades, bellament editat per Tndem lany
1992. A la Justificaci i la Nota final sexplica amb detall les circumstncies que envoltaren la publicaci original del
llibre i tamb la realitzaci dunes converses amb el darrer Fuster, plenes de contingut interessant, que ens ha semblat
til dincloure a les pgines de LEspill. Agram vivament tant a Toni Moll com a Tndem Edicions lautoritzaci per
fer-ho. (El llibre porta una dedicatria: Finalment, a Marisa).
210
 FULLS DE DIETARI
211

Peces esbarriades del mosaic

Ferran Garcia-Oliver

EXCUSATIO NON PETITA, ACCUSATIO MANIFESTA

El dietari s el meu ioga de la memria. Segons aquest sistema de la filosofia hind, lhome
t un poder div que ha de descobrir, situat a la columna vertebral i unit al centre psquic
que s dins del cap. S que el poder div, si nhi ha, mai no el trobar, per almenys em
conforme a ajornar la decrepitud del cos i la ment. Cal, doncs, lliurar-se a estiraments que
a voltes et fan veure les estrelles. Si fan mal, s un dolor bo, diu la mestra. Lesfor fsic que
requereixen els exercicis ha danar acompanyat duna respiraci serena i, desprs, duna
relaxaci pera poder-te sentir tu mateix. Passen els anys, i amb el dietari el que estire i estire
s la memria, per tal de recuperar trossos del mosaic del passat que altrament shaurien
fos en el no-res. Per mentre que amb el ioga mires de penetrar fins al ms recndit teu
i potser que thi trobes, amb el dietari que ha dormit com dorm un bon vi, ja no tens la
seguretat que aquell que brolla de lapunt pres al vol o deliberadament sigues tu. Tamb el
vi ha experimentat una metamorfosi subtil, primer en el tonell i desprs en lampolla. Aix
no obstant, lnima del qui va escriure lapunt i el qui la recupera, com la del vi, s la
mateixa, o si ms no vull creure que siga la mateixa. Aquell sc jo, per a voltes tan distint
que no acabe de reconixer-lo. Sempre em faltaran tesselles del mosaic.
Recule cap a la darreria de 1990. Han passat, doncs, gaireb vint-i-cinc anys, ms ja de
la quarta part del que pel cap baix sens concedir de sirgar per aquests rodals del mn, si
tot va b. Com que el gener del 91 havia de marxar a Pars per fer-hi una llarga estada, vaig
multiplicar la consignaci al paper de certes peripcies quotidianes. A poc a poc, el volum
transvasat va ser considerable i bastant catic, tot siga dit, que reclam el garbell crtic, una
mica de maquillatge i un toc de perruqueria, desprs dun haraquiri dolors deliminaci de
materials sobrers. De tot plegat en va eixir Pars particular, publicat el 1993. Ara recupere
una part daquells fragments que dins el llibre no haurien cabut sin a colps de colze. Quasi
tots presenten el com denominador de lamistat compartida, sobre la qual vaig abocar,
212
prou que me nadone, un polsim de narcisisme i un pessic dafectaci, inevitable en la salsa
narrativa cuita al foc poders dels sentiments. Ho deixe com est, perqu no s que ara no
ho faria amb la mateixa literatura, s que tamb tot aquell mn feliment expansiu i un pl
ingenu dels 30 anys el temps sha encarregat de segar-lo arran amb la seua dalla implacable.

ltim bany (setembre 23, 1990, Platja de Guardamar)

La xafogor de la vesprada encara roman enganxada a les dunes, darrere de les quals es
perfila la silueta de la Safor. Tot s punxs i ressec, sense una mala gota de pluja des de la
primavera. El ponent ens mortifica fa dies i planxa el llenol de laigua, a instants immbil.
Noms les ones gandules trenen tirabuixons de bromera a la vora, en un esfor postrem. El
rull t lencant de lacrobcia.
LIgnasi i el Vicent es llancen a laigua en una pardia desprint atltic. De tant en tant
llisquen per sobre el matals, breument arrissat quan els seus cossos el sabregen. Una papa-
llona bruna fendeix lespai mitjancer entre els meus ulls escodrinyadors i el xarboteig dels
nadadors. Talment un titella, fa la impressi que la papallona giravolta moguda per un fil
invisible, en un escenari que no es cap guinyol infantil sin la immensitat del Mediterrani.
En la calma, el mar t el color de la pebrella, o del bronze sense llustre, encara que titilla si
per lesquerda de la nuvolada degota un rajol de mel.
Vicent nix el primer i es queda quiet mirant el sol en la posta. Es gira per dir-me alguna
cosa, per calla en adonar-se que prenc notes en un bloc petit, leina que procure dur a la
butxaca perqu mai no s sap amb qu pots trobar-te. A gatamus, com el rptil silencis
que en trama alguna de bona, sacosta lIgnasi. Noms ensenya la testa xopa i la barba de
Nept, la cua la presumim. Ara amenaa amb esgarips ferstecs i, en guanyar larena de la
platja, engega un ball de salts que potser pretenen emular els del gripau. El poeta/amfibi
Ignasi Minyana, en una dualitat indita de les lletres catalanes, provoca rampells inconteni-
bles dhilaritat contagiosa i perplexitat dels pocs estiuejants crepusculars. Per no ser menys,
Vicent Olaso, assenyat arxiver de la maiansiana Oliva, emet onomatopeies desafortunades
delefant, per no ens mostra la trompa. La mona Xita senfila als seus lloms, espaordida
pels brams del batraci pelut, i tots tres, el gripau, lelefant i la mona, acaben en un combat
de gladiadors sobre larena.
Cal lligar aquests instants irrepetibles i ficar-los dins el sac, per a traurels quan ens sentim
ben sols, que la casa s gran i muda. Vinyoli dict les paraules precises:

Cada vegada
que veig aquestes coses
les guardo molt endintre per als dies
de la tristesa i de la fam i de la dejecci.

Olor de mar. Llenges de magrana cap a ponent. Vindr la nit a cau dorella.
 213
Pars, la incgnita (desembre 28, Oliva)
Dins duna setmana pujar al tren cap a Pars. Tinc tants maldecaps universitaris per
enllestir que encara no hi he pensat de veres. Antoni Furi sen ve i jo men vaig, i de fet
habitar el mateix edifici durant tres mesos, el College dEspagne de la Cit Universitaire.
Va ser una sort que ens concediren sengles beques i ara tractar de traure tan bon profit
com el Toni, que sen torna entusiasmat, a ms de lligar curt contactes i amistat amb histo-
riadors i historiadores que han escrit pgines memorables. Noms com els de Georges Duby
o Jacques Le Goff signifiquen molt per a nosaltres, un aprenentatge que inclou fins i tot la
forma descriure la histria.
Per, qu s el que ara mateix podria dir de Pars? Res ms que tpics, superfcies literries
i cinematogrfiques. De la ciutat em falta una geografia viscuda de carrers, una gastronomia
enraonada, murmuris de mercat, intimitats humanes. Alguna cosa com aquelles imatges
dels Prnoms de Paris, del Jacques Brel: Le premier rndez-vous a lIle Saint-Louis cest Paris
qui commence et le premier baiser volaux Tulleries cest Paris la chance.
Des doctubre mantinc converses setmanals amb Seraphine, per millorar el francs que
malparle. Un dia ms, doncs, mha rebut al carrer costerut del Corralet dOliva, on viu amb
el Vicent en pecat. Grcies als Prnoms de Paris, una part dels exercicis davui, he sentit una
certa proximitat, vagament sensual, i tots els ressorts del desig shan accionat per emprendre
el viatge que ja satarda.
Els cabells rossos i els ulls blaus de Seraphine mhan dut, en el recs de la sessi, a les
agradables vesprades literries de fa dos anys, a Piles, en la caseta ran de mar que llog amb
el Vicent. Ella havia escrit un grapat de contes i nhi havia que acusaven el mateix horitz
martim, misteris i imprevisible, que diriament contemplava. Vicent feia provatures duna
novella que no ha tingut forces per continuar. Ignasi i jo ens hi aplegvem en bicicleta per
la senda de la Torre dels Pares. Suats, prenem el bany i desprs els discutem els adjectius.
A voltes llegem Pla i Sagarra a larena, i ens ho passvem dall ms b perqu tot plegat
era cordial i instructiu.
Del viatge que mespera, ja em conforme amb aix: que siga cordial i instructiu, si pot
ser amb mossets de bellesa, per a no tornar amb les butxaques buides.

Grisalla i taronges (gener 5, 1991, Pars)

Nvols baixos i vent que fueteja sense treva les meues exploracions parisenques, en
llargues caminades que em deixen desfet. El sol dahir fou un miratge, una llum exsange
darrere dun vel burell. El preu de les taronges, en canvi, s duna realitat incontrovertible.
Demanen 400 pessetes per un quilo de mandarines que all, a casa, no menjarem ni rega-
lades, mentre que el pare ha venut enguany les navelines a 250 peles larrova de 13 quilos.
Coses del capitalisme mercantil.
214
Santes monges de clausura (gener 11, Pars)
La biblioteca Salchoir es convertir en un dels meus caus de treball preferits. Hi ha tota
lEsglsia medieval entre els seus prestatges. Com un regal del cel hi trobe la referncia a un
manuscrit relatiu a un conflicte que, el 1402, enfront dos bndols per lelecci de labadessa
de la Sadia, el monestir extramurs de la ciutat de Valncia. Una candidata s acusada de
vestir deshonestament, de pintar-se i haver perdut la virginitat. Un fil que ning encara
no ha explotat. Quan torne a Valncia em faltar temps per anar a larxiu de la catedral a
consultar el procs.

Guerra (gener 18, Pars)

Estem una mica temorosos per la guerra de Kuwait. Ahir les sirenes inundaven destridn-
cies els carrers i la policia prenia diversos llocs clau de la ciutat. Els estudiants portaven als
ulls la inquietud de la indignaci, circulaven consignes i animaven la vaga. Lonu ha avalat
latac nord-americ, retransms en directe al mn sencer com qui retransmet un castell de
focs dartifici. En quaranta-vuit hores han caigut 18.000 tones de bombes sobre Bagdad.
El moribund imperi moscovita ho aprofita per a massacrar lituans.

Montsouris (gener 27, Pars)

Tot el cap de setmana enllitat per la grip, cosa que significa tres dies sense Pars, els seus
carrers i museus, el mercat de la Rue Muffetard i les Halles. Avui diumenge mhe sentit una
mica millor i he escrit un munt de cartes als amics. En acabar de dinar gose de fer una curta
passejada per provar forces. Mabrigue de valent i les cames em duen fins al parc de Mont-
souris, a tocar de la Cit Universitaire. Molt poca gent gosa desafiar el fred. Els jardins de
Montsouris sn un escenari glid i en calma. La quietud noms linterromp laleteig frentic
dels necs que suren per laigua de lestany.

Tertlia amb perspectives de futur (febrer 2, Pars)

El Collge s com el balneari aquell del Berghof, fins i tot tenim algun Nafta inquietant
i algun Settembrini pallissa. Al final ens acostumarem a la paella apocalptica dels dimarts i
a les incomoditats de compartir un edifici amb tanta gent. El dia que marxarem no ens en
sabrem estar. Com que ja tinc un mes de veterania i desprenc confiances, desprs de sopar
ens convoquem a una tertlia internacional a la meua cambra, que dem es diumenge i no
cal matinar. Hi ha la Gabriella, una italiana de la part de Npols; el Radjeev, un hind gai
amb la butxaca foradada, dissimula el seu inters pel meu paner, i caldr, doncs, reforar les
defenses; Susanne representa Baviera, i parla un francs amb tant dencant com el seu cos
despiga madura; Ldia s brasilera i fa, com la Susanne, Cincies Poltiques; Jojo s andals,
murri com ell a soles, i Melody prepara una recerca sobre la prostituci medieval anglesa. Les
proposicions que em fa Melody sobre un treball conjunt es fonamenten en acords puntuals
de la carn. La franquesa s una virtut que cal agrair, per a mi magradaria traure un a un
els granets de lespiga de blat.
 215
Poeta de la Drova (febrer 7, Pars)
Aix de tenir amics poetes en la distncia que tenvien cartes t gust dun dolcssim
ver. Cada paraula emmetzina els sentits, i ho saps, per no hi pots fer res. El licor de les
paraules enterboleix els ulls, fatiga la respiraci i, dipositat en algun punt inconcret del
cos, tot i que per les engires del cor, tadorm com tadormiria lhipnotitzador, a poc a poc,
sense oferir resistncia, fins que el beuratge et pren definitivament les pulsacions, el ritme
vital, la voluntat.
Plovisnava ara, i els nvols, com vels vagarosos en dansa contnua, tapaven el Cingle
Verd. Tot tenia aquell to gris clar que transformava la Drova en un ambient medievalesc.
S. Era un daquests dies mgics que t la Drova dhivern, per a trencar la monotonia o fer
ms lluents si cap les jornades lluminoses de gener, les nits transparents de lluna plena. Ara
gotinya aigua-neu i el foc on Marif llegeix a la vora ascla espurnes sonores com si
estiguessen fent monges de dacsa. Per s un tronc de pi, que rema com una traca.
La carta em va arribar ahir. I dem el Pep Piera estar amb mi, per una xamba inespera-
da, un genial embolic dels dus, com ell diu, que lha dut a predicar literatura catalana ac
mateix, al College dEspagne. Pars ser un festa.

El vi i la carn (febrer 13, Pars)

Lscar s un mexic que per la seua manera de vestir i parlar deu ser descendent dal-
gun empelt de noblesa rncia castellana. Hem fet bona garba. Com que havia de fer una
escapada a Florncia, li vaig encomanar que em dugus Il vino e la carne, dAriel Toaff,
un llibre sobre les comunitats jueves de lOmbria italiana, que avui mateix he comenat
a llegir. Fa uns dies em va colpir una crtica devastadora, per just el que li reprotxaven s
el que tamb mire dargumentar per als moros i jueus dels Pasos Catalans: ms enll dels
discursos del poder i les teologies agressives, tant la dels dominicans com la dels rabins, hi
havia mltiples ocasions per a lentesa i lamistat, fins i tot per a les complicitats perilloses
de la carn que podien conduir a la foguera. El frare de Sant Francesc brama contra els jueus
que van clavar Jess en la creu, per no sest de beure el vi esplndid que aquest mateix
jueu fa amb el millor ram del pas.

Somnis dun seductor (febrer 18, Pars)

Tinc un amic que em planteja somnis semblants als dAllan Felix del Play It Again, Sam,
interpretat pel Woody Allen, un pl ms desficaciats i tot. Diu que sen vindr a la capital
de lHexgon per passejar plegats entre la nocturnitat sensual a la recerca darredonits culs
parisencs. No en s cap que siga quadrat, per, toca, farem orni de la imatge. Llavors, amb
els cors agombolats per alcohols usuals, o estomacals, fitarem qualsevol farola que done
llum a la Gunestavern, de la rue Lombards. Dins el local, els fums densos embolcallaran
les nostres converses plurals, imagina el meu amic, que, cal dir, s inconstant, llenegads,
dispers, boira de marjal i semfor sempre intermitent. Mai no est b definitivament enlloc,
aquest tocacampanes embriagat de carns fluvials i anatomies pertorbadores.
216
La farola li tornar la mirada, entre xarrup i xarrup del licor davellana refredat per
glaons sonors, i lavaluar des del tall de cabell estrafolari fins a les sabates de disseny ma-
llorqu, passant, s clar, pel volum de lentrecuix. Aix arribar a la conclusi que s al davant
dun exemplar meridional evolucionat dacord amb les directrius de la moda post-moderna.
Potser hi entrar un afric alt com un sant Pau, de llavis carnosos i repartidor de somriures
que mostren un engraellat de dents perfectes, i sendur la farola cap a la foscor inhspita
de la Gunestavern. Lluny de dur-se per labaltiment, el meu amic intensificar lintercanvi
dexperincies nacionals, ara amb un fanal tamb afric vestit de colors de la selva, perqu
desprs diguen que els independentistes sn una fauna sectria que noms es mira el melic,
quan tot el seu empeny passa per obrir-se a la varietat del mn des del reconeixement de la
diferncia. Lligat curt el fanal de Tombuct, mamenaa que soblidar absolutament de
mi, de la msica i el tocador i a saber quin llit lacollir aquella mateixa nit.
Tota la ra tenia el sant bar Vicent Ferrer quan denunciava les depravades dissipacions
dels seus compatriotes: Ja hui no shi t llei. Tot ho volen tastar: hoc moros e jues, bsties,
hmens ab hmens. No hi ha terme.

Moll Saint-Louis a lalba (febrer 19, Pars)

Dins la boira no acabe de distingir si el vianant s ombra, o lngel dels murmuris, els
murmuris en qu semmiralla la ciutat en rompre el dia. Per dins lle Saint-Louis se sent
un viol. El lament antic del riu. El temps satura en els arbres despullats del moll. Ni un
bri de vent sinterposa entre la meua oda i el balanceig melodis de les notes prodigioses.
Sala la boira i emergeix un home precari i sense merc. Linfidel a si mateix.

Cmics (mar 8, Pars)

La qesti s devorar tot el que ens vinga a dreta m, encara que siga una pea de teatre
de lAnouille a crrec dactors principiants. Jojo, el millor amic que he fet a Pars, ens hi ha
acompanyat, a mi i a la Seraphine, que ha vingut a veure famlia i amics. Diu que conec
millor la ciutat que no ella.
Desprs de la representaci fem una copa amb gent de la companyia, coneguts de la Seraphi-
ne. El director en sap ms que els bisbes, coneix tots els secrets del teatre. Ha eixit breument
en una escena i hi hem vist lactor formidable. Boterut i tinyeta, em confessa la poca fe en el
taller de barri que anima. Quan es trau la gorra de pell, amb gest cansat, mostra uns cabells
platejats. Parla tan de pressa que sem fa difcil seguir-li el monleg. Abans dacomiadar-se,
en un gest de complicitat, massegura que massemble a Txkhov. Aquesta s que s nova!

Passejada (mar 21, Pars)

Tot el dia ha caigut una aigua mansa. A mitjan vesprada he agafat el paraiges, i amb
la carta de lIgnasi, que marriba quan ja prepare la tornada, he fet un tomb pel Pars de
postal. A la Place des Vosges alguns arbres tenen la fulla avanada, per tot encara est
massa despullat i esqueltic. Hem tingut temperatures molt baixes, i just el dia que vingu
 217
el Pep Piera i voltrem amb el Bernardo Atxaga el termmetre marc els setze per davall de
zero i fins les fonts es glaaren. Noms els cirerers, els lils i la fleur jaune saisisia esquerden
el monocromatisme de lhivern i posen sospirs de grcia. Com a refugi contra la pluja que
referma, entre a una sala dexposicions. Picasso degu ser un tipus amb bon humor, una
mica vanits, amb lorgull a laltura del qui se sent un geni. El cap formidable, amb lerm
capillar i les arrugues de la cara, recorda el de Georges Duby.
Dec ser dels escassos visitants del dia. Potser per aix la dona que t cura de la sala se
macosta amb ganes de fer-la petar. De seguida sadona de la meua condici destranger i li
faig cinc cntims del perqu de la meua estada a Pars. Grcies a Du no em pregunta don
sc, tot i que deu endevinar-ho, i aix mestalvie enutjosos matisos nacionals. Li he caigut
dall ms b, altrament no mexplique el regal del catleg, poc volumins per luxs, amb
les fotos dels quadres de petit format exposats de Picasso. s una dona per damunt dels
quaranta anys, rossa i amb aquells ulls parisencs de blau evanescent. Parla suau, per amb
convicci. Lau revoir que pronuncia acompanyat duna temptativa de somriure no s com
prendre-mel.
El fred ha retornat amb la pluja. Encara que no sest gaire b al carrer, cal traure li
punta als ltims dies de Pars. La llum dels fanals, que acaben dengegar-se, destillen una
certa tristesa en laire dels bulevards. Al cap duna bona estona, minstalle en una petita
taula circular dun bar del Marais. Dos homes passen a fregar de la finestra, vestits de negre,
embarretats i enraonant amb gesticulaci poc habitual entre parisencs. Som al barri jueu.
Demane un caf. La veu de Billy Holliday, sol en una ciutat immensa i refractria, s un
ganivet esmolat que et penetra fins al fons de lnima. Susps en lalcoholmia de My Man,
com la mitja dotzena ms de parroquians esquius, trac la carta de lIgnasi, sense data, sense
el seu nom. Ha arribat el moment de llegir-la. Sembla em diu com si tot retornara al
seu pols normal desprs daquest hivern llargussim. Ja sentrelluquen els primers braos nus,
els primers muscles, les despitralades sines en un dia com el dahir, quan la calor comenava
a fer-se sufocant. Vaig passar tota la vesprada passejant dun costat a altre, per la vora de la
mar, pel port, per les zones baixes de les muntanyes prximes, de la manera ms relaxada
possible, procurant que el cos samarara de lalegria i de lescalforeta que menvoltava.
La literatura proporciona de vegades marcs confortables, per no dir idllics, per a
passejades que noms existeixen com un possible exercici potic. En Ignasi les constants
epicries envaeixen el teixit flonjo dels seus escenaris reals. En aquests dos versos fa el seu
propi autoretrat:

Ai, foraviler del vespre,

Vianant de tantes quimeres!

Sempre ser indulgent amb lamic, tot i que a mi em pesen massa en la balana els gens
rurals del dos i dos son quatre i del quan Mondver fa capell, llaurador si ests en lhorta
torna a casa i fes cordell. Sc sovint insuportable i exagerat, i entre extravagncies de lun
218
i exigncies de laltre shan anat esmorteint entusiasmes compartits, quan pentinvem les
albes de lestiu i moltes serres i llunes, entre Aitana i la Mariola, sabien de les nostres can-
ons. Mentrestant, donvem forma al seu poemari que havia de guanyar el premi Senyoriu
dAusias Marc. Ignasi exorcitzava un mn interior permanentment reprimit sota la llosa
de la timidesa. Sols les flames de la llar i les msiques del Pat Metheni i el Toti Soler eren
testimoni de la seua audcia en qu, per fi, trencava el pacte de silenci. Tmid i dubitatiu,
en efecte, ha necessitat gaireb tres mesos per escriurem quatre mots.

Soire arrunada (mar 23, Pars)

Cal reconixer que de vegades duem les militncies lingstiques i culturals massa lluny.
Ens deceben les desercions, ens emprenyen les concessions gratutes, ens atabalen els falsos
cosmopolitismes, i tot plegat fa que sovint arrosseguem un desassossec incmode i malagra-
ds. Ni a dos mil quilmetres de casa no men puc desempallegar daquest corc insistent,
i s quan un de veres enveja els ciutadans de Zamora o Guadalajara, o per qu no tamb?,
de Soissons o Auxerre. Deu ser una delcia alar-se del llit sense lleganyes nacionals, perqu
ser espanyol o francs no s cap anomalia, com la de ser catal o bret, on s necessari una
justificaci, una excusa, circumloquis que van de la psicoanlisi a la histria de romans i
cartaginesos. I s que, fins i tot a Pars, hi ha valencians, en aquest cas valencianes, que no
sestan de donar aquella nota castissa despanyolisme biolgic, darrerament passat pel seds
de la presumpta modernitat del socialisme regnant sota la monarquia borbnica. Convidats
a una petita festa a casa del reputat hispanista Bernard Vincent, una reputada historiadora
de les dones, amb lurc pugna sempre a punt, hi ha dut peces musicals perqu els francesos
coneguen de deb la msica popular que es fa al sud dels Pirineus. I un espera que sonen
Al Tall, Uc, Ozkorri o Lole i Manuel, posem per cas. Per va i ens arrea los Cantores de
Hispalis i peces de moros i cristians com ara Jamalaja, Sc de Marrakesh i limpagable
Paquito el Chocolatero, que ha provocat ms el desconcert que lentusiasme gal. Mhi he
negat en rotund a fer la fil pertinent.

Comiat amb bes (mar 24, Pars)

Res com el poder dun bes inesperat als llavis, com a salutaci cordial i simptica. Si el
gust t aromes napolitans, ens mulla de fragncies mediterrnies, daquella escalforeta que
fa pessigolles de flor de taronger. Grcies, Gabriella. El diumenge de primavera llavors sobri
com una magrana i la rue Muffetard novament meravella amb el trfec hum sense rastre de
turistes i amb les paradetes de fruites i verdures carnoses i brillants, de peix fresc de lAtlntic
i formatges portentosos. Macomiade ja daquest carrer que em far dur tot lenyor de Pars,
ms que cap altre dels seus monuments gloriosos.

Rebuda (mar 29, aeroport de Manises)

Fa dues hores que he dit adu a la ciutat que durant tres mesos mha robat el cor. Les
novetats tenen aquest incentiu, generalment ens proven. La travessia aria dels Pirineus
 219
ha sigut impressionant, un espectacle geolgic darestes, neus i horitzons tacats de nvols
moradencs. Aterrem sense problemes. Quan isc a la sala despera, all hi sn, exhibint les
rialles ms amenaadorament cmplices de lamistat resistent. Mha vingut a rebre tota la
colla, lIgnasi, el Vicent Olaso i el Vicent Arquiola, lAnna, la Maribel, la Berta, la Clara i
la Marieta sense el seu nvio castell. Sentia fluixejar el llagrimall.

Pasqua (abril 6, Margarida)

Ms avall de Pego, que en realitat s ms de la Safor que de la Marina malgrat larbitra-
rietat provincial, el sec sensenyoreix del paisatge. A lAtzvia els garrofers sarrapen pels
marges de pedres, encastades de forma admirable, mentre les figueres perfilen lltim al
de la vesprada. El ponent pentina un cel rutilant, retallat per les cingleres de lAlmirall i la
Penya Foradada. Sabem que Forna i el seu castell queden a la dreta, per no veiem el poble
amagat darrere les muntanyes. No puc mai deixar de pensar que Forna va ser la primera
destinaci de la mare com a mestra, per all els anys quaranta, i com el pare la portava en
bicicleta cada dilluns des de Beniopa. Encara la recorden.
Sense preses, gaudint de la conducci, seguim a frec del Gallinera, que baixa viu i barbu-
llent per les aiges que han caigut espaiadament durant el mes de mar. La Vall de Gallinera
t alguna cosa especial que sedueix. Potser el silenci, els colors austers, les remors esglaiades,
un cert ordre agrari antic, la gravetat duna histria que barreja lempremta islmica amb
la repoblaci mallorquina. Benirrama, Benial, Benitaia, Benissiv, la Carroja, Alpatr,
Benissili i Llombai, a hores dara despoblat: els noms diuen que un dia els moros van ser
amos i arquitectes del pas, per els hem bandejat de la memria desprs de bandejar-los
de la terra, la seua terra.
El cam sempre va de costera, flanquejat per bancals de cirerers. Ara exhibeixen ufano-
sos la flor blanca i tota la vall sembla un jard efmer tret duna poema dIbn Khafaja. Ms
amunt dAlpatr ja sobrex el cim del Benicadell. La pujada conclou a la venta de Margarida,
all on a voltes hem fet un mosset restaurador. Ben a prop, es drea la carrasca que ens va
aixoplugar al meu amic Salveta i a mi quan el ruixat duna altra Pasqua ens va sorprendre
damunt les bicicletes.
La nostra destinaci final sn uns bancals del barranc de Margarida. De pressa i corrents,
abans que la fosca ens sorprenga, muntem les tendes i recollim la llenya per al foc impres-
cindible, sense el qual mancaria el comboi i la comuni amb la nit. Les flames escalfen les
converses de la colla de nou retrobada, mentre que les guitarres es preparen per a les canons
milanta voltes cantades. Com que no hi ha lluna, ms enll del rotgle del foc tot s incertesa,
i calma i presagi, i que em perdone el senyor Mart i Pol. Sota lengraellat formidable des-
trelles, nosaltres som ms petits que un granet darena. Els sorolls dels animals reverberen
com el pas dun fantasma.
Fins que no sextingiran les brases resistirem la son. No hi ha cap urgncia tampoc, per
lentament la conversa afluixa i les paraules llangueixen, mentre la naturalesa imposa el seu
llenguatge de silencis i onomatopeies esparses. Desprs, de la tenda estant, sou el clapoteig
220
de laigua i els raucs de les granotes. Cal que comence una a tocar linstrument perqu totes
shi afegesquen al concert de percussions desmarxades. El rebombori festiu que precedeix
ficar-se dins dels sacs prepara lapropament. La pell s fina i tbia i trmula, i els ulls tracen
un oval xins. Els recorde, espurnejants, la nit de Carnestoltes de Pego amb la disfressa de
fada trapella. Abans de lalba reprenem el joc, ja sense la recana dels recels mutus, quan els
cossos no sn cap entrebanc sin el pany duna intimitat guanyada, a frec duna ferocitat
esbaladora.
Com sempre, sc el primer a alar-me. La fresca dabril a la muntanya encara cou una
mica de matinada, a lespera del sol que se lendur en un tancar i obrir dulls. Prenc notes
sota lametller on, ahir a hora foscant, Ignasi va demanar que el retrataren amb el paper i la
ploma de Narcs. La colla dorm, i no sap daquesta creixena del dia, aquesta fonda trans-
piraci de les argelagues mullades de rosada, ni el guspireig del riu ni el recital de flautes
tocades pels rossinyols, els cucuts i els oriols.
Per a fer el primer bany de la temporada, cal abans una bona suada. Cap a migdia, quan
el sol ja s una brasa, enfile la senda que du fins a dalt de la muntanya. Crrec amb les cames
i amb els ulls. A mesura que guanye altura, el pas mostra el seu perill dhoritzons serrats: la
Mariola, el Benicadell, la Safor all lluny. Al fons de la plana somica Margarida. Del calvari
sols resten enderrocs de desolaci que descriuen la fesomia agnica del poble, amb massa
cases buides, penosament arrunades. Solitud empedreda i flagellant. A dalt de tot sestn
una plana ordenada en bancals, una petita joia agrcola inimaginable. Pels fistons dels cirerers
llambreja un llaurador. Mhi acoste per saludar-lo i parlem una mica de la seua faena. El
seu rostre s dur i bru, per porta els ulls blaus dels eslaus, els mateixos qui sap dels esclaus
guerrers criats a Crdova i que ms tard, foses les llums del Califat, recalaren pel Sarq al-
ndalus per fundar regnes esplendorosos. Al-Azraq, el noble guerrer que es rebell contra
Jaume I, era conegut com el Blau de la Marina, just pel color dels seus ulls.
La baixada s rpida i vaig directament cap a laigua de gel. En llanar-mhi tot duna,
desfaig les vetes olivcies que anguilejaven sota la superfcie planxada del toll. El cor bom-
beja la sang, com quan vaig posar el primer peu a lestaci dAusterlitz de Pars. Meixugue
sobre les roques i tot s encadenar plaers del cos un darrere de laltre. Un voltor sobrevola
en cercle la contrada.
Els ajudants de cuina ja mhan preparat els ingredients de la paella coral, incloses les
mandonguilles i el piment estellesi tallat a tires. Prou que hi aplicar tota la cincia pos-
sible, amb les faves i les carxofes que ahir amb el pare vaig collir de lhort de la marjal. Els
vins sn del Priorat, la gana, bblica. Festegem la Pasqua com Du mana.

Nit de Sant Joan (juny 23, Potries)

A la plaa ja han parat la garbera de llenya vella. Hem vingut tota la colla a fer companyia
a la gent de Potries per celebrar el solstici. De la reixa del bar penja la senyera, que avui toca.
Els smbols, discretament administrats, no tenen perqu fer nosa. Smbol s el foc i smbol
s una ptria tamb discreta i amable i cordial, i smbol en la nit de Sant Joan s el Canig,
 221
on fa mil anys naixien o fermentaven paraules que ara ens fecunden com una pluja destiu
sobre un camp assedegat. Brindem pels Pasos Catalans i perqu un dia esdevinguen tan
lliures com Eslovnia i Crocia, que han assolit la seua independncia. Daquesta alegria,
que s limportant de la vida, emergeix la prpia esperana mai defugida.
Desprs de saltar i ballar entorn de la foguera, fem cap a la mar per dreceres abancalades
que travessen lhorta mullada de lluna. Per la part de la Marina algun poble est de festa
amb les palmeres esveltes i vibrants de les carcasses, bellesa efmera que sempre transporta
tota forma de foc. A la platja fa molt bon estar. Els geps indcils de les ones sn tan petits
que no exhalen cap remor. Ens despullem. Primer els peus per tastar laigua, que vulgues no
vulgues fa una mica de basarda, i desprs el cos sencer. Hi ha en el claustre de la nit llavors
de versos a la percaa del poema.
Lestiu, doncs, i les seues desmesures ja s amb nosaltres, fins que retornaran les serenors
de setembre.

Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, la Safor, 1957) s catedrtic dHistria Medieval a la Universitat de Valncia. A ms destudis
i recerques de carcter histric i acadmic, sempre acurats en laspecte formal i narratiu, entre els quals cal esmentar La
vall de les sis mesquites (puv), s autor duna considerable obra literria, dins de la qual ocupa un lloc molt destacat la
prosa de no ficci i el dietarisme. Ha publicat la novella La Veu dOdil (2004) i els dietaris Oc (1989), Pars particular
(1993), Per espaiar la malenconia (1995) i El vaixell de Genseric (2006). El 2013 va guanyar el Premi Valncia de Narrativa
amb La melodia del desig, una novella que lautor situa en la Valncia del segle xv.
 IN MEMORIAM
222

Manuel Ardit (1941-2013)

Histria, mestratge i comproms
per Vicent Olmos

La historiografia s alguna cosa ms que la reconstrucci asptica i tcnica

del passat, a pesar que tamb s aix [...], consisteix a formular preguntes
al passat des de les preocupacions presents i amb projecci de futur.
Manuel Ardit, Epleg a Heretgies, revoltes i sermons. Tres
assaigs dhistria cultural, de Joan Fuster (Afers, Catarroja i
Barcelona, 2008, p. 225).

El passat 8 de desembre, a 72 anys, va morir a Valncia, la ciutat on havia nascut el 1941,

lhistoriador Manuel Ardit Lucas. Als diaris dels dos o tres dies segents es van publicar,
cosa inevitable, alguns articles rememorant la seua figura, la majoria escrits apressadament.
Miraven de glossar lhistoriador i lamic desaparegut tan sobtadament. Manuel Ardit, a ms
dun gran intellectual, fou un valencianista de pedra picada i forma part daquella generaci
irrepetible dhistoriadors i no noms dhistoriadors que va arribar a la Universitat als
anys seixanta del segle passat i que van protagonitzar en primera lnia poltica i intel
lectual la lluita contra el rgim totalitari del general Franco i per la recuperaci de la
conscincia nacional dels valencians... Va pertnyer a aquell grup de joves universitaris ben
formats que havia demanat Joan Fuster, a qui ells (Manuel Ardit, Sebasti Garcia Martnez,
Alfons Cuc, Joan Francesc Mira, Llus Vicent Aracil, Vicent lvarez, Josep Llus Blasco,
Vicent Pitarch, Josep Vicent Marqus, Eliseu Climent, Jos Manuel Mayer, Raimon i tants
altres) posaren cara i ulls. Molts havien estat companys ja des de lensenyament primari
i el batxillerat, cursats al Collegi dels Jesutes de Valncia, on el catal era un idioma viu
i prestigiat per algun professor que havia vingut de Catalunya. Historiador i comproms,
doncs, amb la lluita contra el franquisme i amb la recuperaci de la dignitat i de la memria
nacional dels valencians.
 223
He volgut comenar per ac, per aquest vessant de la personalitat i de la vida de Manuel
Ardit, perqu als precipitats perfils publicats els dies posteriors a la seua mort s laspecte
que menys sha remarcat, tot i que en molts casos shi insinuava. I tamb perqu potser
LEspill, la revista fundada per Joan Fuster el 1979, s el millor lloc per comenar reivindi-
cant aquesta faceta de Manuel Ardit. Una faceta que ens permet conixer, no noms el seu
posicionament poltic, alineat sempre i des de ben jove en les files del valencianisme del
catalanisme i de lantifranquisme, sin perqu sense aquest vessant, ho mirem com ho
mirem, no podrem entendre la figura de Manuel Ardit: de lArdit historiador, de lArdit
docent, de lArdit ciutad...
Manuel Ardit ingress com a alumne de Dret en la Universitat de Valncia el curs
1957-1958, uns estudis els de dret que, a partir del curs segent, compagin amb els
de Filosofia i Lletres. Com em va confessar ms duna vegada, hauria volgut convertir-se
en arqueleg, especialment per la influncia de Miquel Tarradell, que en aquells anys im-
partia classes a Valncia. Tarradell era un estimable professor i un home comproms amb el
catalanisme, bon amic de Joan Fuster. Com tamb ho fou Joan Regl, un altre historiador,
aquest empordans, alumne de Jaume Vicens Vives, que impart classes dHistria Moderna
al casalot del carrer de la Nau. Tarradell i Regl van ser professors dArdit, com Emili Giralt,
Jos Mara Jover, lAntonio Ubieto que encara no havia caigut en el biaix antivalencianista,
o el gegraf Antoni Lpez Gmez, sense oblidar Joan Fuster que, des de fora de la Univer-
sitat, esdevingu per a molts joves daquella generaci i de les posteriors un mestre que va
inspirar unes quantes tesis de les que es van elaborar i llegir en aquella poca a la Facultat
de Lletres de Valncia i que, ms tard o ms dhora, es convertiren en llibres liminars per
al coneixement de moltes parcelles de la histria valenciana, com ara el dAlfons Cuc, El
valencianisme poltic, 1874-1936 (Lavnia, Valncia, 1971, reeditat per mi a Afers en versi
ntegra, no escurada per la censura com ho havia estat el 1999) o el de Manuel Ardit,
Revolucin liberal y revuelta campesina (Ariel, Barcelona, 1977).
Per avaluar lArdit historiador noms cal resseguir la seua obra extensa i diversa, duna
part de la qual nhe estat editor, tant a leditorial Afers com a Publicacions de la Universitat
de Valncia (puv). Fou autor o coautor de ms duna vintena de llibres que van des dEls
valencians de les Corts de Cadis (Rafael Dalmau, Barcelona, 1968) i lesmentat Revolucin
liberal y revuelta campesina. Un ensayo sobre la desintegracin del rgimen feudal en el Pas Va-
lenciano (1793-1840), productes de la seua tesi doctoral precisament una de les suggerides
per Joan Fuster, fins a obres tan importants com ara La Inquisici al Pas Valencia (Tres i
Quatre, Valncia, 1970), Els homes i la terra al Pas Valenci (segles xvi-xvii) (2 vols., Curial,
Barcelona, 1993), Creixement econmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles
xiii i xix (Afers, Catarroja i Barcelona, 2004), El Pas Valenci en el cens dAranda (1768)
(Universitat de Valncia i Universitat Jaume I, Valncia i Castell, 2001), aquesta vegada
en collaboraci amb Miquel ngel Badenes i Joan Seraf Bernat, o les seues aportacions al
volum quart de la Histria del Pas Valenci (Edicions 62, Barcelona, 1990), que va dirigir;
a la Histria dels Pasos Catalans. De 1714 a 1975 (Edhasa, Barcelona, 1980), juntament
224
amb Albert Balcells, Nria Sales, Josep Maria Salrach i Eullia Duran; o el volum tercer
de la Histria agrria dels Pasos Catalans (Fundaci Catalana per a la Recerca i Universitat de
Barcelona, 2008), dirigida per Emili Giralt. Els seus llibres, articles en revistes ms o menys
especialitzades, captols de llibres, prlegs, comunicacions i ponncies en congressos sn
innombrables i no s ac el lloc on fer-ne la relaci exhaustiva.
En tot cas, cal constatar que van de la histria agrria i la histria social a la demografia
i els estudis sobre historiografia o la histria local i la microhistria; o de lestudi del feuda-
lisme i de les Corts liberals i la revoluci burgesa als treballs sobre la Inquisici, passant per
les aportacions sobre lexpulsi dels moriscos o lerasmisme, sense deixar de banda els seus
darrers projectes. Un que preparava amb Telesforo Hernndez: lestudi amb tota mena de
detalls de les activitats comercials i poltiques, aix com de la provinena de la fortuna de la
famlia Bertran de Lis, i un altre que portava endavant conjuntament amb Enric Guinot:
ledici i estudi global de les cartes de poblaci del Pas Valenci. Els dos treballs estaven
encara en fase de recopilaci de material i, per tant, no podran comptar amb laportaci
final dArdit. Tot plegat, doncs, un corpus impressionant, imprescindible...
Un bon exemple de la importncia de la histria agrria, un dels temes recurrents en la
seua obra i sobre el qual ha deixat moltes i magnfiques pgines escrites, el port a crear, junt
amb Jos Manuel Prez Garca no gaire estimat al Departament dHistria Moderna, tot
siga dit el Seminari dHistria Agrria, lnic realment vertical que hi ha hagut a la Fa-
cultat de Geografia i Histria de la Universitat de Valncia. Abraava de la histria medieval
a la contempornia, passant per la moderna i la geografia i hi assistien regularment, entre
altres, Vicen Maria Rossell, Pedro Ruiz Torres, Joan Mateu, Salvador Calatayud, Telesforo
Hernndez, Ferran Garcia-Oliver, Antoni Furi... Fou una iniciativa important que, dissor-
tadament, no va tenir continutat. Em consta que Manuel Ardit hi dedic molts esforos.
El 1994, el rector Pedro Ruiz Torres el nomen director de Publicacions de la Universitat
de Valncia. Fins al 1997, any en qu el va substituir Antoni Furi, port endavant diverses
iniciatives. Ac noms en destacar un parell: linici de dues colleccions: la dHistria
(1998) i El mn de les nacions (1997), aquesta ltima coeditada amb Afers que, amb un
consell assessor format per Manuel Ardit, Joan Francesc Mira, Alfons Cuc, Gustau Muoz,
Antoni Furi, Agust Colomines i jo mateix, ha aconseguit situar-se com a referent dels
estudis sobre les qestions nacionals i identitries.
La seua inquietud intellectual i potser les meues pressions el portaren a traduir algu-
nes obres que vaig editar a puv, com ara la biografia de Marc Bloch de Carole Fink (Marc
Bloch. Una vida para la historia, 2004) i dos excellents llibres de lhistoriador irlands i bon
amic James Casey, el qual ha fet esplndides aportacions a la histria moderna valenciana
i espanyola (Espaa en la Edad Moderna, 2001, i Familia, poder y comunidad en la Espaa
Moderna, 2009).
A partir del 1987, Manuel Ardit va comenar a dirigir la revista Afers. Fulls de recerca i
pensament, que havem posat en marxa el 1985 a Catarroja uns quants joves historiadors
(Cristfor Aguado, Joan Iborra, Antoni Lpez, Vicent Olmos i Josep Sargues) sota la direc-
 225
ci dun altre malaguanyat amic, Sebasti Garcia Martnez (Villena 1942-Valncia 1986),
i de la qual sc leditor i cap de redacci. Han estat, doncs, gaireb trenta anys de treball
en com i no cal explicar, ara i ac, la quantitat dhores i de converses mantingudes per
preparar els nmeros i per discutir sobre els articles a publicar o que no es publicarien. Em
parlava sobre els estudis de dret i dhistria, que va simultaniejar damagat del seu pare, que
pensava que noms estudiava lleis i es negava en rod que estudis una altra cosa. O sobre
lpoca destudiant als jesutes i a la Universitat, els amics i els professors, lactivisme durant
aquells anys, que anava de la participaci en lelaboraci de les revistes Dileg i Concret, o la
collaboraci en una altra Identity Magazine que feia veure que es publicava a Boston,
Massachusetts, i que en realitat seditava a Valncia de la m de Thomas Glick i altres, amb
diners del govern nord-americ, a la militncia en lAgrupaci Democrtica dEstudiants
Valencians i en la fundaci del Partit Socialista Valenci, el 1962. O de com havia arribat a
moltes conclusions sobre la histria en general i sobre la dels valencians i catalans en con-
cret, o de com havia revisat algunes de les seues propostes per convenir-ne unes altres a la
llum de les noves investigacions. O sobre els historiadors que ms lhavien influt, b com
a professors seus (Miquel Tarradell, Joan Regl, Jos Mara Jover, Emili Giralt, etc.), b a
travs de la seua obra (Pierre Vilar, Marc Bloch, o els britnics de la social history, com ara
Cristopher Hill o Rodney Hilton)... O de la seua faceta musical (Ardit tocava esplndida-
ment la guitarra), com a membre del grup Els Escolans, juntament amb el seu amic Alfons
Cuc: a Catalunya hi havia els Setze Jutges i nosaltres no rem ms que els escolanets de
la Nova Can al Pas Valenci, em deia de vegades explicant-me aquells anys irrepetibles.
O encara, dels viatges a Barcelona i de les iniciatives de la Secci Histrica-Arqueolgica de
lInstitut dEstudis Catalans, de la qual formava part des del 1992.
La mort de Sebasti Garcia Martnez i el nomenament dArdit com a director dAfers
em porta inevitablement perqu no ho vull evitar a comentar un fet sabut per que,
sovint, no sha explicat massa, i que t molt a veure amb la seua biografia: la dun esplndid
investigador, amb una obra impressionant, i un professor dels bons, estimadssim pels seus
alumnes, tant dels instituts densenyament mitj on va impartir classes (Onda i Carlet)
com del Collegi Universitari de Castell, de la uned de Vila-real o de la Universitat de
Valncia. Sc del parer i ho havia parlat amb ell ms duna vegada que una part de
la comunitat universitria no el tract com ho hauria dhaver fet si atenem a la seua vlua
com a historiador. Els nics suports de la Facultat de Geografia i Histria que alguns nhi
va haver vingueren de fora del seu departament. Li va costar un autntic calvari i no
exagere aconseguir finalment, el 1987, guanyar la plaa de professor titular dHistria
Moderna, no sense loposici acarnissada dalguns antics companys que feren mans i m-
nigues per evitar la seua entrada a la Universitat. Una negativa incomprensible si no s per
lintent dimposar lentrada de nous membres al departament o per la mediocritat dels qui
es van oposar a reconixer els seus indiscutibles mrits com a investigador i com a docent,
que ja venien de lluny. Haurien dhaver donat suport a la seua entrada com a professor del
Departament dHistria Moderna per diversos motius: per haver estat collegues i haver
226
coincidit en els anys de carrera, per haver format part del seminari dels dijous que tenia lloc
quan Regl era el seu professor, o, posteriorment, del grup que shavia consolidat al voltant
de la figura de Sebasti Garcia Martnez, per sobretot perqu eren coneixedors de la seua
indiscutible vlua i malgrat aix li la van voler negar.
La revista Afers dedic un volum doble, el iii:5/6 (1987), a Sebasti Garcia Martnez,
que havia mort el 1986, i fou en aquell nmero que Ardit comena a dirigir-la. Hi va ha-
ver moltes collaboracions, per tamb moltes absncies, que en els casos ms assenyalats
coincidien amb els qui es negaven a la seua entrada com a professor de la Universitat de
Valncia. Ardit en donava una pista a la presentaci que li toc redactar en aquell volum
dhomenatge com a nou director de la revista. Acabava el seu escrit dient: potser el lector
avisat sadonar dalgunes absncies significatives. Les petites misries de la nostra vida
universitria en sn la causa. Els qui confonen la fidelitat amb lobedincia no han volgut
barrejar els seus noms amb el qui vos adrea aquestes paraules. Em sembla una molt mala
manera dhomenatjar un home que va fer de la tolerncia leix de la seua conducta. No ens
preocupa gaire, per, als qui hem volgut i pogut participar-hi. Considerem ms important
continuar la feina comenada.
I tant que la va continuar, fins al darrer dia de la seua massa curta vida... Ms duna
vintena de llibres i un centenar darticles en sn bona mostra del gran historiador i del
gran treballador que fou Manuel Ardit... Del magnfic professor estimat pels seus alumnes
i del militant per les llibertats de la gent i del Pas Valenci. Valencianista i antifranquista
comproms que solia repetir i que havia escrit alguna vegada una mxima que lhavia
acompanyat tot al llarg de la seua intensa carrera (a la laudatio que li va dedicar Telesforo
Hernndez en lacte de la seua jubilaci a laula Joan Fuster de la Facultat dHistria de la
Universitat de Valncia, hi consta): la missi de lhistoriador respecte del seu pas no s
anar desgranant lloances sin la dintentar comprendrel.
I per damunt de tot, com ho fou el primer director dAfers, Sebasti Garcia Martnez,
Manuel Ardit fou per a mi un mestre i un excellent amic...

Vicent Olmos, historiador i editor a Afers i a Publicacions de la Universitat de Valncia, s fundador i cap del consell de
redacci de la revista Afers, que ha dirigit Manuel Ardit des de lany 1987.
 227
Miquel Barcel (Felanitx, 1939-2013)
per Pau Viciano

En novembre de lany passat ens arribava de Mallorca la notcia temuda de la mort de

Miquel Barcel, quan feia tot just uns mesos que shavia publicat, en el nmero de primavera
del 2013, el que seria el seu darrer article en LEspill. Si la cultura catalana es veia privada
dun dels historiadors ms originals i incisius, i tamb dun intellectual que projectava la
seua mirada crtica i estimulant ms enll del clos universitari, aquesta revista perdia un
collaborador segur, disposat sempre a suggerir temtiques i autors per incorporar a les
seues pgines i, sobretot, a participar directament amb els seus articles. Ha estat una llarga
i fructfera relaci que es va iniciar amb el primer nmero de la revista, en 1999, ja fa una
quinzena danys, amb un memorable 1898, a Espanya: segles abans i el dia desprs, on
sotmetia a una crtica implacable, per no exempta dironia, les suposades arrels histriques
de lsser dEspanya, un problema que revifava arran de la commemoraci del Desastre. A
lany segent, amb larticle Fer colnies i la historiografia catalana, girava la mirada crtica
cap a la tradici prpia, valorant les mancances que sarrossegava el medievalisme catal i
les noves perspectives rupturistes que, de fet, es derivaven de les incitacions de la seua obra.
En la tardor del 2002, amb Espaa cientfica i altres vaixells errants, tornava a insistir en la
dificultat destablir una narrativa de la histria espanyola, per ms progressista que es volgus,
que no estigus afaionada per un substrat ideolgic nacionalista. Enganya-lull. El guerrer,
el comerciant i la noble causa en la histria medieval de Catalunya, publicat a lhivern del
2005, era una nova revisi crtica de la interpretaci que els historiadors catalans havien fet
de la conquesta dal-Andalus, que posava en evidncia la visi pica de Ferran Soldevila,
per tamb laparentment ms renovadora de Vicens Vives. Lany 2007, en el nmero de
tardor, seguint sempre el solc de les conquestes i destruccions de brbars, amb Laleta del
taur, sendinsava en lobra de Bartolom de Las Casas, lligant lexpansi colonial medieval
i la dels temps moderns. En aquesta mateixa lnia, impuls ledici, el 2008, de la Brevssima
relaci de la destrucci de les ndies, en la collecci Breviaris de puv, traducci catalana de
la polmica obra de Las Casas (que prove dun extens Prleg). Aquestes preocupacions per
limpacte del colonialisme occidental es retrobava tamb en incursions sobre temes actuals,
com mostra larticle Al Qaida: una criatura moderna, aparegut a LEspill 22 (primavera
2006). Es tracta, tot plegat, duna mostra sobretot de la dimensi crtica de lobra de Miquel
Barcel, de la que enllaa lofici dhistoriador amb la vocaci dun veritable intellectual, s a
dir, dun pensador alhora estimulant i incmode, tal com es va manifestar des de les pgines
dels primers anys de LAven o des de la seua tribuna al diari El Pas.
I, en una revista com LEspill, potser no seria sobrer recordar el reconeixement que lhis-
toriador mallorqu va expressar per la figura de Joan Fuster, per la seua impugnaci morda
duna Espanya eterna que no sols alimenta lideari poltic dominant, sin tamb el rerefons
228
de bona part del medievalisme acadmic. La seua contribuci al nmero dedicat, lany 2012,
al mig segle de Nosaltres els valencians, Joan Fuster contra la fantasia armada, posava de
relleu la racionalitat de la visi de lassagista i, encara en el seu darrer article, La vida, a les
colnies, veia la renovaci del medievalisme valenci un resultat inequvocament fusteri.
I encara afegia, referint-se a aquests historiadors, Com magradaria, tot i no ser valenci,
formar part daquesta banda de fusterians obstinats, decidits sempre a passar comptes. No cal
dir que si el terme fusteri vol dir alguna cosa ms enll del dicteri o del clix simplificador,
Miquel Barcel, nera plenament. I, de fet, els avenos historiogrfics que tan generosament
exposava tenien molt a veure amb el seu mestratge, que, sens dubte, pot posar-se al mateix
nivell que la influncia dautors com Pierre Guichard. Una revista cultural, segurament, no
s el lloc adient per fer justcia al que ha significat lobra de Miquel Barcel en el terreny
cientfic de larqueologia i la histria medieval. Ac noms podem esbossar algunes lnies
que puguen oferir-ne, al lector no especialitzar, una semblana necessriament apressada.
Com tot gran historiador, Miquel Barcel va ser alguna cosa ms. La seua trajectria vital
i acadmica ja desvela una originalitat que lallunyava dels currculums rutinaris que assenya-
laven els itineraris previsibles que, en tants historiadors acadmics, anaven marcant el trnsit
des de la llicenciatura a la ctedra universitria. Del Felanitx natal dels anys quaranta, duna
trista postguerra marcada per la por i els silencis, el jove Barcel es veuria immers, als carrers
de Nova York dels anys seixanta, enmig de les manifestacions contra la guerra del Vietnam,
en una societat agitada per les mobilitzacions pels drets civils i en una universitat en ebullici
per lactivisme i el debat didees suscitat per limpacte dun marxisme renovat en el context
anticolonial i antiimperialista. Abans, per, el futur arqueleg havia estat un estudiant de
filologia romnica a Barcelona dels anys cinquanta, on havia freqentat els cercles literaris
amb la intenci desdevenir escriptor. Daquella poca data algun llibre de poemes. Mai no
abandonaria linters per la literatura i, de fet, en els darrers anys havia reprs la seua vocaci
inicial descriptor, ara en el terreny de la narrativa, amb la publicaci devocacions de la Ma-
llorca de la postguerra, amb llibres com El terme de Manacor (2007) i A trenc dalba (2009).
Encara en lmbit de la filologia universitria, tingu loportunitat de fer estades a Gran
Bretanya i, desprs, ja a les darreries dels anys seixanta, a Nova York. Fou llavors, tot just
als trenta anys, quan es va declarar la greu malaltia amb qu hagu de conviure la resta
dels seus dies, i que va precipitar la seua tornada a Barcelona. No sabem quina trajectria
hauria pogut seguir el jove Barcel si hagus continuat als Estats Units, dedicat als estudis
filolgics. En qualsevol cas, sintrodu en lmbit de la histria medieval a travs de lestudi
dels textos cronstics, amb una tesi doctoral, llegida a Valncia sota la direcci dAntonio
Ubieto, sobre el fons ideolgic de les interpretacions de la desfeta del regne visigtic. Les
seues recerques, per, anirien decantant-se cap a la societat dal-Andalus i la seua destrucci
per les conquestes feudals, una lnia de treball que va desenvolupar des de la recentment
creada Universitat Autnoma de Barcelona, com a professor dhistria i, finalment, com
a catedrtic, un veritable mestratge que potser encara s massa aviat per valorar-lo amb la
perspectiva suficient, per que ha inspirat, en cercles concntrics, des del nucli duna escola
 229
cohesionada fins a una perifria ms mplia, tot un seguit de recerques que hom pot comptar
entre les ms remarcables del medievalisme catal i peninsular.
Tal com ell mateix indicava en limpactant prleg del llibre collectiu Arqueologa medieval.
En las afueras del medievalismo (1988), la rellevncia de la seua proposta historiogrfica es pot
formular duna manera enganyosament senzilla: Lobjectiu de larqueologia medieval deia,
restituint el catal en qu el llibre fou pensat i parlat s produir coneixements histrics; s
a dir, produir informacions adequadament contrastades sobre lestructura, funcionament i
canvis en les societats humanes. Tan difan per tan difcil de fer: partir del registre mate-
rial per respondre les mateixes preguntes que es plantegen o shaurien de plantejar els
historiadors que treballen amb documentaci escrita. La arqueologia medieval advertia
Barcel no ha desdevenir un refugi dhistoriadors sense idees. Aix exigia, dentrada, un
rigor teric a lhora de delimitar els conceptes i els problemes que planteja danlisi duna
societat. En aquest marc de preocupacions sexpliquen les incursions de Barcel en el camp
de la teoria social, amb aportacions tan rellevants com la introducci del pensament de Samir
Amin o de les reflexions al voltant de lestructura de la societat andalusina derivades de lobra
de Pierre Guichard. Expliquen tamb el zel amb qu va defensar els conceptes analtics que
havien encunyat ell i els seus collaboradors davant les distorsions i banalitzacions in-
tencionades o no que van sofrir, quan massa sovint el gruix de les seues aportacions eren
menystingudes o acollides amb un silenci glacial per part de certes instncies acadmiques.
Per a dur a terme aquest programa de recerca, centrat en unes societats com la visigoda i
landalusina que han deixat escassa documentaci escrita, calia partir, doncs, de les mateixos
elements materials que larqueologia convencional, com ara la moneda, i sobretot lestudi
del paisatge agrari, desenvolupant una veritable disciplina, larqueologia hidrulica, que li
va permetre reconstruir la lgica social dels espais irrigats andalusins, s a dir, arribar a les
comunitats pageses que constituen la base de tota aquella societat. Llibres collectius com
lesmentat ads i, especialment,El agua que no duerme: fundamentos de la arqueologa hidrulica
andalus (1996) contriburen a sistematitzar les seues aportacions metodolgiques. Ms re-
centment, es reeditava El sol que sali por occidente. Estudios sobre el Estado omeya en al-Andalus
(2010), un recull de treballs que permeten seguir la seua trajectria historiogrfica. Una obra
que, al capdavall, i si shagus de resumir en pocs mots, estaria orientada centrar lexplicaci
histrica en labast i els mecanismes de lestratificaci social. No elegir aquesta explicaci
com a objectiu equival deia a traslladar lexplicaci fora de la histria i situar-la en els
viscosos llimbs on monstruosament cohabiten, immortals, la raa, la desigualtat intrnseca
dels homes, la necessitat que siguin les elits les conductores de la societat humana cap al pro-
grs, les religions i, per suposat, la inescrutabilitat mateixa de la histria. Davant daquesta
amenaa, Miquel Barcel erigia la seua obra com una modestssima contribuci a retardar, en
el seu camp especfic, aquesta deriva cap a lhoritz de la irracionalitat. Una contribuci pot-
ser modesta davant la magnitud del desafiament, per amb tota seguretat imprescindible.

Pau Viciano s historiador, especialitzat en ledat mitjana.

230
Una defensa dels
valors humanistes
Enric Balaguer
La utilitat de lintil. Manifest
Nuccio Ordine
Traducci de Jordi Bayod
168 pp., 2013, Barcelona, Quaderns
Crema
En els darrers temps, coincidint amb
una fase darraconament de les humanitats
en la universitat i la installaci de valors pu-
rament mercantils i pragmtics en ledu-
caci, proliferen apologies sobre les seues
virtuts. Autors com Edgar Morin [Amor,
poesa, sabidura (1997), Tenir el cap clar
(1999)] o George Steiner [Elogio de la
transmisin (2003), Los logcratas (2003)]
en sn alguns dels apstols i ms brillants.
Ms recentment, hem de destacar lobra
de Martha C. Nussbaum, Sense nim de
lucre (2010), una gran aportaci que con-
vindria integrar en el bagatge de qualsevol
intellectual dels nostres dies. En aquest
improvisat inventari, no podem oblidar
lobra de Jos Antonio Marina, tota una re-
ferncia en el camp lligat a leducaci, la
creativitat i els valors socials. El llibre La
prenentatge de la creativitat (2013), escrit
amb Eva Marina, s una de les seus darreres
aportacions, sempre destmuls mltiples
i amb una gran capacitat per fertilitzar la
ment i la interacci social.
s ac, en aquest corrent prohumanista,
on cal situar lobra del professor Nuccio
Ordine, La utilitat de lintil. Estem davant
dun llibre la primera part del qual recorre
poques diverses, des dels clssics grecs fins
a lactualitat, tot buscant arguments que
reforcen la idea motriu: el cultiu personal
i el cultural freturen unes condicions con-
cretes. Es tracta duna atmosfera aliena a la
productivitat, a la utilitat immediata.
De la m de Nuccio Ordine passem de
les idees dAristtil, Ovidi o Dant a les
de Calvino o Cioran, desprs de recordar
les de moltes altres autoritats, com ara les
del benvolgut Montaigne (No hi ha res
dintil, ni tan sols la inutilitat mateixa).
Tots els autors, en un moment o altre de la
seua obra, parlen de la necessitat de man-
tenir un esperit obert, lliure que rima
amb lleure i fora de la recerca de bene-
ficis productius. Sense una actitud tal s
impossible entendre lart. I sense aquest
capteniment no es pot afavorir la persona-
litat creadora; hom alimenta, al contrari, el
robot programat sense esperit especulatiu,
ni visi prpia. I, evidentment, sacosta a la
mquina. El denominador com dels grans
creadors, siguen homes de cincia o artistes,
passa pel fet que les grans idees no vnen
quan estem sobre elles sin fent una altra
cosa: vet ac la utilitat de les coses intils.
La segona part de llibre de Nuccio Or
dine se centra en la universitat, que s la
principal pedra de toc de lactual desman-
tellament humanstic si es vol dir aix.
Assistim, els darrers anys, a un procs de
reconducci de la universitat a esquemes
productius. La universitat sha de gestionar
com una empresa privada. Hom no mira
la qualitat, sin la quantitat, i mesura xits

talment ho fa aquesta: per indicis quantita-
tius. Hom parla de la taxa dxit en funci
del nombre daprovats per classe, per exem-
ple. Amb el benents que un nombre elevat
de suspesos suposa un fracs del professor i
de lentitat. I on s la qualitat? On sn els
indicis dexcellncia integral?
Contrriament al que seria de desitjar, la
universitat sha burocratitzat fins al punt que
els professors sn agents duna gesti quasi
comercial: es passen el temps fent informes,
plans de treballs, responent qestionaris,
preparant projectes, lacompliment dels
quals no ser mai valorat des del punt de
vista dels resultats qualitatius, sin quanti-
tatius. I tot plegat, ali a la idea dexplora-
ci constant, de contribuir a fer ciutadans
autnoms, amb personalitat i pensament
propis. Per descomptat, desterrant el conei-
xement i el saber que sn substituts per la
informaci. Una informaci, a hores dara,
aclaparadora. I potser s el moment de
recordar com ho feia T. S. Eliot: On s el
coneixement que perdem en la informaci?
Una pregunta que ni tan sols es planteja.
Hom vol, si seguim les directrius actuals,
una universitat lligada a la productivitat i on
tot all que no porte a aprendre una pro-
fessi, siga eliminat. La universitat es procla
ma aix com una instituci la finalitat de la
qual s buscar feina als individus. I s ac on
comena i acaba la seua funci: la formaci
professional. Lindividu que es dibuixa en
aquesta realitat, queda aix redut a lofici.
La pregunta que cal fer-se s si un home o
una dona s el seu ofici. El fet cert s que a
hores dara la utilitat laboral regeix qualse-
vol acci i directriu universitria. La resta:
ajudar a formar bons ciutadans, cultivar
persones, lautoconeixement, desvetllar cu-
riositats o despertar creativitat es considera
superflu. No cal dir que relega all que tinga
231
un tast de formaci del pensament crtic,
la comprensi de laltre o el sentit de la jus-
tcia. Tot es regeix per uns criteris prag-
mtics; la paradoxa s que saconsegueixen
bons professionals per persones intils,
tot atrofiant les seues capacitats bsiques,
psicolgiques i humanes. Nuccio Ordine
lliga aquest fet tamb al declivi de la lectura
i el desprestigi del llibre, la desaparici de la
figura del mestre (substituda per la de lex-
pert), el descrdit dels clssics i de la tradici
cultural com a punt dencontre entre les
joves i les velles generacions.
En el tercer captol, lautor incideix en
la idea de possessi, que s ben aliena a la
dsser. Posseir no ens lliura del neguit de
la incertesa vital. I entre tantes incerteses,
lautor proclama una certesa: Si deixem
morir el gratut, si renunciem a la fora
generadora de lintil, si noms escoltem el
mortfer cant de sirenes que ens impelleix
a perseguir el benefici, tan sols serem ca-
paos de formar una collectivitat malalta i
sense memria que, extraviada, acabar per
perdre el sentit de si mateixa i de la vida.
El llibre de Nuccio Ordine inclou en
un apndix el text dAbraham Flexner que
esdev coincident amb la idea central de lau-
tor: La utilitat dels coneixements intils.
Defenso ms aviat la convenincia dabo-
lir la paraula utilitat i dalliberar lesperit
hum, proclama Flexner, per a qui la Uni-
versitat de Princenton i, en concret, lIns-
titute for Advanced Study constitueix un
exemple de fecunditat creativa. Latmosfera
de llibertat, lintercanvi destmuls, el temps
no sotms a cap condicionant dhoraris
productius sn condicions bsiques.
El text de Flexner, tot i que sembla dara
mateix, es va publicar el 1939 i proclama la
tesi motriu: la utilitat dall (aparentment)
intil. Amb una gran exemplificaci en
232
camps de la cincia i de la tcnica, lautor
demostra que all que han estat grans avan-
os i descobriments, foren producte dun
esperit indagador que no es proposava cap
finalitat prctica. Contribucions com les
dEhrlich (en medicina), Faraday (en elec-
tricitat) o Hertz i Maxwell (en el camp de
les ones hertzianes) en sn alguns exemples.
La utilitat immediata s un obstacle per
desenvolupar la curiositat, perqu la limita
i latrofia. O simplement la condiciona, tot
fent-la improductiva.
Considere molt bo i molt oport el
missatge del llibre de Nuccio Ordine. Tot
i que s farcit duna intertextualitat profusa
i, potser, massa reiterativa. (A resultes de
la qual aquest comentari tamb s ple de
redundncies). A banda de pegar-li voltes i
voltes, Ordine reclama molt oportunament
la necessitat de dotar doxigen tant ledu-
caci i laprenentatge com la vida. o s,
dotar de lleure, de llibertat, de curiositat
sense lmits lactivitat vital. Condicions
necessries per a que lesperit crtic puga
desenvolupar la imaginaci i assolir una
conscincia de la realitat des de parmetres
propis. A hores dara, rebem una srie de
missatges on sens diu que la formaci ha
de coincidir amb laprenentatge dun ofici
i la resta no sols s una qesti secundria
sin que potser siga nociva. (Alerta!, pot fer
ciutadans poc manipulables.)
Tamb rebem molts missatges des de
les consoles a les agncies de viatges, passant
per moltes pellcules que ens diuen que
la nostra experincia pot ser substituda
per un conjunt destmuls informtics.
Contra aquest credo s erigeixen les huma-
nitats amb el seu medullar: Coneix-te a
tu mateix. Un procs on lexperincia no
pot ser obviada, ni relegada. On no hi ha
ben b cap altra regla que la de pensar per
un mateix, desenvolupar lempatia amb
laltre, la imaginaci, la conscincia social
i la responsabilitat. Sn qestions bvies i
s prou trist que shagen de recordar. I en
lactual context, defensar.
Vivim un apogeu del pragmatisme i de
lutilitarisme: hom vol que tot sencamine
cap a la productivitat, per cal proveir la
vida tamb desttica, damor, de plaer, dart,
doci reconfortant... Cal assumir reptes com
el de la saviesa, la maduresa humana, lap-
titud per a encarar situacions de dificultat
emotiva. I per a dur a terme tot a cal el
llegat de les humanitats: sentir-se integrants
duna tradici cultural, dedicar temps al co-
neixement de llenges clssiques, a matries
dhistria o de filosofia... I buscar la compen-
saci per a les activitats prctiques i materials
en altres com ara lart, la msica, els jocs, els
viatges... Edgar Morin en diria la part de la
prosa i la part de la poesia de la vida.
Dues qestions per acabar: la producti-
vitat pot ser a curt termini i a llarg termini.
Noms si hom vol resultats certament pro-
funds, sha de treballar per aquesta segona
perspectiva. A la llarga, loci, el lleure, la
llibertat, els temps morts on es convoca
latzar i hom deixa fluir noves perspectives
de les coses sn autnticament productius.
Per tant, cal enunciar la paradoxa que hi ha
una improductivitat productiva. En segon
lloc, lobsessi. Tota obsessi acaba revertint
contra lobjectiu que es persegueix. Lactual
decantament pragmtic de manera tan re-
iterada, abassegadora i absoluta no fa cap
favor en aconseguir all buscat. Res no pot
ser ms sospits que convertir un objectiu
en principi nic. Novament les paradoxes.
Lloren Villalonga escrivia a Mort de dama:
lintegrista senfur de tal manera que
semblava a punt de desintegrar-se. Poques
veritats hi ha tan evidents com aquesta.

Una histria
del pensament
biolgic a travs
de Lucreci
Carmel Ferragud
El somni de Lucreci. Una histria de la
llibertat del pensament
Mart Domnguez
360 pp., 2013, Barcelona, Proa
En 1417, Poggio Bracciolini, un dels hu-
manistes obsedits en la tasca de rescatar tex-
tos clssics, copiats en diferents moments
de lalta edat mitjana i que dormien en les
biblioteques dalguns monestirs europeus,
va rescatar de loblit el De rerum natura de
Lucreci, desprs de trobar-ne un manuscrit
en un cenobi de lactual Sussa. Aquesta
seria la histria tamb de nombrosos textos
clssics recuperats durant el Renaixement.
A la narraci de la troballa del manuscrit
i del seu protagonista hi dedic un relat
apassionat Stephen Greenblatt, al qual pos
per ttol El gir, publicat el 2011. Un ttol
que feia allusi, precisament, a un concepte
lucreci, clinamen, utilitzat pel poeta rom
per referir-se a un viratge impredictible dels
toms i que per extensi podem fer servir
per definir el canvi de rumb de les coses,
tamb en la cincia. Encara ms suggeri-
dor s el subttol de lestudi de Greenblat,
De com un manuscrit oblidat contribu
a crear el mn modern, que com veurem
lliga molt amb la concepci que Mart Do-
233
mnguez t del paper dun fet heroic com
la troballa de Bracciolini per al decurs de
levoluci cientfica.
Per la seua banda, Alison Brown, a El
retorn de Lucreci a la Florncia renaixentista,
publicat lany 2010, explic la recepci
extraordinria i lenorme influncia que
tingu lobra. Valga com a prova de lentusi-
asme suscitat pel text els cinquanta manus-
crits i les trenta edicions impreses que els
humanistes manufacturaren fins el 1600. I,
tanmateix, Lucreci no tingu la fortuna i la
fama dun Ovidi, un Horaci o un Virgili.
Fet i fet, els fets analitzats en aquestes dues
obres de Greenblatt i Brown, han esdevin-
gut les claus que han servit a Mart Do-
mnguez per arrancar el seu primer assaig,
prpiament dit, que li ha perms obtenir
el Premi Carles Rahola, un guard ms en
la llarga nmina que atresora. Aix, lanlisi
t com a eix temporal i temtic central el
Renaixement, tot i que lestudi sinicia en
el segle I abans de Crist, en qu Lucreci va
escriure el poema, i sestira fins als temps
presents, i encara vol advertir-nos sobre el
futur. Perqu els objectius de Domnguez
sn, com es veu al llarg dels disset captols
de lassaig amb ttols molt suggeridors,
fora ms ambiciosos que aproximar-nos a
aquests fets que colpiren, en certa mesura,
molts dels principis del pensament sobre
la naturalesa i el seu funcionament durant
el Renaixement.
En lmbit de la cultura catalana, val a
dir que el poema de Lucreci ha tingut un
lloc distingit. El 1923, De la natura fou
editat en la versi llatina i tradut al catal
pel catedrtic de llengua i literatura llatines
de la Universitat de Barcelona Joaquim
Balcells. Aquest es constituiria al capdavall
en el primer volum dels ms de 370 de la
magnfica collecci de textos dautors grecs
234
i llatins de la fundaci Bernat Metge, pro-
moguda per Francesc Camb i de la qual
Balcells en fou un dels motors. El 1932,
tot aprofitant les edicions dels anys vint
dels manuscrits alemanys i italians de lobra
de Lucreci, Balcells en va preparar una
segona edici, revisada tamb per Carles
Riba. Amb aquesta obra, el doctor Balcells
va assolir un merescut prestigi cientfic i
esdevingu mestre duna notable generaci
de llatinistes i traductors al catal dobres
clssiques. Caldria preguntar-se si la tria
daquesta obra per iniciar la collecci fou
casual. Molt possiblement, la bellesa del
seu contingut va moure a escollir un poema
que s capa de commourens des dels seus
inicis rutilants, adreats a la deessa Venus.
De lautor de tan bell i influent poema,
Titus Lucretius Carus (94-55/51 aC), co-
negut habitualment pel seu nomen, Lucreci,
a penes sen sap res. El que s que s del
tot evident s la seua adhesi apassionada
a lescola filosfica dEpicur, a qui exala
en diferents moments del seu poema. Tan-
mateix, una part del relat biogrfic es troba
entelada per dades apcrifes destinades a
embrutar la seua reputaci, titllant-lo de
boig i sucida, i que foren escampades per
autors com sant Jeroni, conscients del que
De rerum natura suposava per a la religi i,
concretament, per al cristianisme. I s que
si el text de Lucreci havia roms en loblit
durant nou segles fou perqu el seu contin-
gut era extraordinriament perills per al
pensament cristi. Segons Domnguez, la
concepci lucreciana de la naturalesa, com
un domini del tot independent i lliure de
la jurisdicci dels dus, ha estat una de les
forces directives de la revoluci cientfica
del segle xvii que ha arribat fins als nostres
dies. Efectivament, el llarg poema didctic
ordenat en sis llibres i escrit en hexmetres,
anullava la necessitat de Du per a explicar
els fenmens de la naturalesa. Daquesta
forma, Lucreci pretenia donar una expli-
caci raonada de quasi tot. El poeta narra
com els humans, com que no podien donar
explicaci als fenmens de la naturalesa, els
ms temibles dels quals eren produts en el
cel, crearen la imatge dalg que hi habitava
(Tenien com un refugi remetre-ho tot a
les mans dels Dus i fer que tot girs a un
senyal de llur testa... posaren en el cel els
estatges i els palaus dels Dus). La por a
all desconegut (a qui no senrampen els
membres de basarda quan la terra abrusada
sestremeix sota el cop horrible del llamp i
la gran bonior recorre de banda a banda
el cel?) ha fet que els homes cerquen en
les detats all que, com vol demostrar
Lucreci, es pot trobar directament amb la
ra. Com diu categricament: Els dus no
produeixen el llamp. I no s que els dus
no existesquen, s que, segons el poeta,
simplement no tenen cap preocupaci pel
que sesdev a la Terra.
Perqu ens fem una idea de com es po
dia trobar dallunyada bona part de lEuro-
pa dinicis del segle xv dels ideals atomistes,
epicuris i lucrecians, nhi haur prou amb
recordar les intenses i reeixides campanyes
de predicaci de fra Vicent Ferrer. Lanci
dominic recorria aquell any nombroses
viles dOccitnia. Tot just acabat el Cis-
ma dOccident, alg tan antiepicuri com
fra Vicent passejava els camins dEuropa
predicant la conversi, acompanyat duna
corrua de penitents que castigaven les seues
carns amb el flagell, en una performance
dexaltaci mxima del dolor, com a cam
de redempci. Res ms allunyat del clam
dEpicur: la recerca del plaer com el cam
cap a la felicitat. Una recerca del plaer que
ocasion grans debats, ja que mentre uns

la consideraren com la tranquillitat de
lnima i no lestimulaci del cos tal fou distints dels primers.
el cas dun coetani de Vicent Ferrer, com
Gerson per a altres no era ms que una
doctrina absurda i permissiva de tots els
vicis imaginables i que negava la immortali-
tat de lnima. Alguns satreviren a intentar
mitigar lhostilitat vers les idees lucrecianes,
per ensopegaren sempre amb una actitud
contrria de la majoria.
No hem de pensar, efectivament, que
la recepci al Renaixement del De re-
rum natura provoc un trasbals des de la
perspectiva cientfica. Si alguna cosa va
interessar de lepicureisme no fou el seu
rerefons discursiu sobre la filosofia natural,
sin el seu vessant hertic i ateu, que va
suscitar rebuig, censura i prohibici. No
debades, Dant va situar els epicuris en el
sis cercle de lInfern, juntament amb els
heretges. Una anlisi recent de les notes
marginals dels manuscrits conservats amb
el poema feta per Ada Palmer ha donat
a conixer que durant cent cinquanta anys
els propietaris daquests manuscrits noms
estigueren interessats en qestions filolgi-
ques, sovint relacionades amb la reparaci
del text, i escassament filosfiques. Els
lectors daquell temps buscaren una utilitat
literria i moral en lobra lucreciana, perqu
pensaren que convenia per al foment dels
valors cristians, sempre que sobviaren les
qestions espinoses. Ben cert s que alguns
autors quedaren corpresos pel text, com ara
Petrarca, Bocaccio, Valla o Botticelli, per
foren pocs, al capdavall, els influts per la
concepci de la naturalesa que propagava
el poema. A mitjan segle xvi la tendncia
canvia en les marginalia. A poc a poc,
latracci per latomisme va anar creixent
i les anotacions al respecte superaren amb
escreix les filolgiques. Els lectors de Lucre-
235
ci de les acaballes de la centria eren ben
Amb el pas del temps, algunes de les
ments ms preclares de lOccident europeu
foren infludes successivament per De rerum
natura. Maquiavel hi bas bona part de la
seua tica; Bruno an a parar a la foguera
per defensar aferrissadament un univers
en expansi bastit sobre una matria at-
mica; Moro gener una utopia cimentada
en els hexmetres lucrecians; i aix desprs
Montaigne, o Galileu, i els homes de la Il
lustraci, com ara Buffon, Diderot, Goethe
o Voltaire, no pogueren deixar de mostrar
la seua admiraci i deute envers Lucreci.
La nmina de lucrecians s illustre i
repassada per Domnguez. Per si alguna
cosa ens crida latenci s el volum de
pgines dedicat a Darwin i la seua famlia,
una mica ms dun ter del llibre. La gran
admiraci de Domnguez pel naturalista de
Down queda palesa en laferrissada defensa
i reivindicaci que fa del seu pensament
i de la seua obra. Domnguez en alguns
moments sembla voler emular Huxley, en
posar lafamat bileg a recer de les opinions
dalguns estudiosos que han prets rebaixar
la grandesa de la seua obra. No ser jo qui
no estiga admirat pel treball darwini.
Tanmateix, la defensa de Domnguez frega
els lmits en alguns punts. Tot i que certes
particularitats del geni semblen innegables,
com ara la seua arrogncia intellectual, ses-
tigu en canvi de reconixer la influncia del
seu avi, o la de Malthus, i fins i tot a penes
es va fixar en textos tan influents com els
de Mendel. Amb tot, la justificaci daquest
gran inters rau en el fet que Darwin s per
a Domnguez el mxim exponent de les-
perit lucreci. Sense uns principis com els
establerts al poema no hauria estat possible
ladveniment i el triomf de levolucionisme,
236
i tot el que ha suposat posteriorment. No
obstant aix, no hi ha notcies que Darwin
hagus llegit mai Lucreci, com el mateix
Domnguez ens indica.
En tot aquest periple per levoluci del
pensament racional i de la cincia, de la m
de Lucreci, Domnguez ens obsequia amb
una galeria de cientfics, o grans pensadors i
interpretadors dels misteris de la naturalesa,
alguns vells coneguts i pobladors de les se-
ues novelles. Juntament amb Kepler, Des-
cartes, Buffon, von Haller, Leeuwenhoek,
Linn o Cuvier, entre altres, per les pgines
daquest llibre desfilen literats o pensadors
que feren notables incursions en el mn
de la cincia, tan importants com Goethe,
Diderot, Montesquieu o Flaubert, o artistes
de lalada de Botticelli. Aix, el captol
quart, La primavera, esdev un magnfic
exercici literari en el qual Domnguez ens
obsequia amb el seus coneixements de
botnica, dhistria de lart, especialment
en el vessant del simbolisme iconogrfic, i
de literatura, per fer una interpretaci me-
morable del fams llen de Botticelli que
illustra la coberta del llibre, inspirat en
uns versos del De rerum natura.
I en parlar dels illustrats i de la seua
forma descriure particularment del seu
admirat Buffon, Mart Domnguez fa un
allegat en favor duna cincia ben escrita,
un honorable costum que ell mateix practi-
ca des que comen el seu periple literari, i
que tant li agram els seus lectors. A banda
de la importncia donada a lexperincia i
a la crtica, els illustrats buscaren remarca
lautor la uni de la cincia i de la lite- acaballes del segle xiii. Cal tenir present, si
ratura per a fer publicitat duna idea justa
i gosar canviar el mn. s, al capdavall, el
vell mtode de Lucreci, la frtil simbiosi
de la forma i el fons. Si un objectiu aix
s lloable, s ben cert que no ha estat mo-
neda corrent, per tamb ho s que Mart
Domnguez excelleix literriament en
aquesta narraci apassionada on es barreja
la cincia, la literatura i lart, per posar-nos
de manifest que lescissi marcada per la do-
ble cultura, cientfica i humanstica, farem
b de desterrar-la, com ja fa tants segles ens
mostr un gran poeta llat.
Convindria finalment fer algunes refle-
xions sobre diverses percepcions que ens
transmet El somni de Lucreci. No deixem
de tenir la sensaci en llegir aquest llibre,
que lexhumaci de Lucreci a les acaballes
de ledat mitjana supos per fi larribada
de la llum i lalliberament de la ra del
seu calabs. Com si la tradici cientfica
hagus fet un rodeig entre la caiguda de
Roma i el descobriment dAmrica. El
debat sobre la fractura o la continutat
de la cincia entre els temps medievals i
la revoluci del segle xvii, ha estat llarg i
ha mostrat posicions confrontades. Per si
seguim David Lindberg, podem afirmar
que si b s evident que es va produir un
tall profund, sobretot a nivell metodolgic,
tamb s cert que les aportacions del mn
medieval foren clau perqu aquella es po-
gus donar. Aix, el gran esfor intellectual
produt durant ledat mitjana possibilit el
progrs cientfic posterior. Com oblidar la
gran quantitat de traduccions llatines, i la
rpida vernacularitzaci daquests textos,
que afect autors rabs i tamb daltres com
Aristtil, Hipcrates i Gal, per citar-ne
alguns casos notables? Una vernacularitza-
ci que sinici en terres valencianes a les
parlem de la recepci dels textos producte
de les autoritats clssiques, el fet que lluny
dassimilar-se tal i com arribaven, foren
debatuts i criticats. La filosofia aristotlica,
com tamb, posem per cas, el galenisme,

molt inspirat en ella, no romangueren inal-
terables, ans al contrari, evolucionaren a me-
sura que es corregien les seues errades, es
resolien les inconsistncies i saplicaven a
nous problemes. Perqu les crtiques textu-
als i els debats encesos foren constants en els
temps medievals. A ms, en aquell moment
es produ la fusi del pensament clssic amb
el cristi, que romandria durant segles com
el referent per a explicar el funcionament de
la naturalesa. I aix es produiria en el marc
de les escoles i de les universitats, notables
creacions medievals. Les continutats foren
evidents en molts camps, com ara lalqu-
mia, lastrologia-astronomia, la medicina
o la histria natural. Fet i fet, moltes de les
nocions emprades per Galileu per explicar
principis clau del seu pensament cientfic
arranquen del segle xiv.
Possiblement el seguiment dun nic
text i dels seus escassos lectors ens condueix
als miratges o biaixos que provoca la hist-
ria de la cincia quan se centra nicament
en els grans personatges. Perqu la cincia,
com a empresa collectiva que s, resulta un
projecte impensable sense el concurs de mi-
lers de persones que participen de les formes
ms diverses: un traductor, un llibreter, un
colleccionista, el pblic divers... Sense aix,
ni Lucreci, ni Darwin ni ning haurien
pogut fer avanar el coneixement. La cin-
cia s un producte hum, una construcci
altament sofisticada, per inseparable de
la societat que lha produt. La cincia s
la que ha pogut ser en cada moment i no
podem acusar daix la societat que en fou
autora, i la llibertat de pensament el motor
de lavan veritable de la cincia, segons
lautor sempre s relatiu i est sotms a nova perspectiva, segurament, necessitaria
mltiples avatars. Com diu Domnguez
la capacitat proftica del poeta rom s
esbaladora respecte a latomisme o lhe-
237
rncia gentica, per aquestes no es poden
considerar premonitries observacions de
Lucreci. Val a dir que hi hagu ms escoles
datomistes, dantigues i de molt posteriors,
com ara la visi procedent de lalqumia
medieval, estudiada per Newman. Al cap-
davall, les explicacions del poeta rom no
foren sin producte de la seua poca, i cal
entendre, donada la seua llarga persistncia
i la seua accidentada transmissi, que han
estat llegides de molt diverses formes, no
sempre amb intencions modernitzants.
Tamb aquelles ocultacions i recuperacions
posen de manifest que la cincia no avana
inexorablement cap a una realitat triomfal
present.
Lepleg del llibre s una defensa del ma-
terialisme biolgic, dun cert determinisme
si voleu. El res t sentit a la vida si no s
a la llum de levoluci i dels gens, suposa
tamb un clam en favor de la cincia alli-
berada de la religi. Tanmateix, considerar
que la revoluci cientfica va sorgir en bona
mesura de la separaci de cincia i religi,
com fa Domnguez, sembla poc defensable.
Si Galileu a qui el nostre autor fa linjust
retret dhaver-se retractat de lheliocentris-
me fou un creient fervors, que tingu
filles monges, Newton a penes present a El
somni de Lucreci, fou ben conegut per les
seues inclinacions religioses, el seu inters
per la teologia i la seua adhesi a la Bblia.
Limitar aquesta relaci cincia-religi al
conflicte proposat a El miratge de Du per
Dawkins s una mica reduccionista, a la
llum de tot el que sha escrit sobre el tema,
i sobre el que alguns cientfics ateus han
dit sobre aquest darrer llibre. Per aquesta
un altre assaig.
238

BUTLLETA DE SUBSCRIPCI

Nom i cognoms

Adrea Poblaci Codi postal

Telfon c/e
Em subscric a la revista LEspill per 3 nmeros (1 any) a partir del nmero ,
ra per la qual:
Us tramet un xec per valor de 24 euros* a nom de: Universitat de
Valncia. Revista LEspill.
Us envie fotocpia de lingrs de 24 euros*, a nom de la revista LEspill,
en el compte corrent de la Universitat de Valncia (Bankia, Urbana
Sorolla de Valncia: 2038-9651-68-6000262136).
Us autoritze que domicilieu el cobrament de la subscripci anual al
meu compte corrent
(20 dgits) del Banc o Caixa
(En aquest cas la renovaci, si no sindica el contrari, ser automtica.)
* Preu a Europa: 27 euros. Resta del mn: 30 euros.

Data

Signatura

LEspill. Publicacions de la Universitat de Valncia

c/ Arts Grfiques, 13 46010 Valncia
lespill@uv.es