MacMillan Instrumental - Compressed

TAOCATunitat02.
qxd 3/6/08 10:17 Pgina 25
Unitat 2 - El pacient-client 25
2 >> Ergonomia
Lergonomia s la disciplina que tracta doptimitzar leficcia, la
seguretat i la comoditat en lentorn laboral.
Etimolgicament, la paraula ergonomia prov del grec ergon, que signi-
fica activitat, treball, i nomos, principis, llei.
Treballador
Saplica per disseny i per adaptar el lloc de treball al dentista, al personal
auxiliar i al pacient, amb la finalitat devitar problemes de salut i daug-
mentar leficincia (Figura 2.3).
Els objectius de lergonomia dental sn:
Augmentar leficcia de lequip professional desenvolupant tcniques Disseny
que redueixin la fatiga fsica. Lloc del
de lloc de
Organitzar i planificar els procediments a realitzar amb la finalitat treball treball
daugmentar leficcia del professional dental.
Disminuir la fatiga mental evitant situacions destrs que poden pro-
duir tensi i donar lloc a un menor rendiment en el treball i a una dis-
2.3. Esquema dergonomia.
minuci en la seva salut.
Minimitzar el risc de malalties professionals, que en el camp odontol-
gic estan relacionades amb patologies posturals que afecten el sistema
vascular i el sistema msculo-esqueltic.
Millorar el benestar i el rendiment del treball augmentant el confort.
Les relacions agradables en un treball coordinat i organitzat contribuei- Web
xen a una major eficcia de lequip professional.
En la segent pgina web: www.odon-
tomarketing.com/ergonomia/02.htm
podem trobar diferents definicions
dergonomia.
2.4. Lergonomia saplica per adaptar el lloc de treball al dentista, lauxiliar i el pacient,
amb la finalitat devitar problemes i augmentar leficincia.
TAOCATunitat02.qxd 10/6/08 17:58 Pgina 26
26
2.1 > rees de treball en el gabinet bucodental

Posici dequilibri Sn aquelles en qu treballa lequip de salut bucodental que est
en contacte directe amb el pacient-client.
La posici dequilibri es denomina posi-
ci 0 i es correspon amb les dotze hores LOrganitzaci Internacional dEstandarditzaci (ISO) representa aquestes
de lesfera del rellotge. zones o rees de treball en lesfera dun rellotge, situant el cap del pacient
en el centre de lesfera i els seus peus a les 6.00 hores.
A partir daquest punt, sestableixen zones prpies dactuaci per al den-
tista i lauxiliar i una altra zona compartida per ambds, com representa
la Figura 2.5.
Ms endavant, farem referncia a professionals de lequip de salut buco-
dental dretans degut a la seva major freqncia respecte dels professionals
esquerrans.
Tot i aix, en aquests ltims, les posicions sn les simtriques a les expo-
sades.
Seguint aquesta premissa, classifiquem lrea de treball en les segents
zones:
Zona del dentista. Es collocaria
entre les 8.00 i les 12.00 hores. De
tota manera, aquest xifres poden
12 variar segons criteri dautors dal-
11 1
tres llibres, donant intervals que en
altres casos poden ser de 8.00 fins a
Zona 11.00 h o 11.30 h.
compartida Zona del personal auxiliar. s la com-
2
presa entre la 1.00 i les 4.00 hores de
10
lesfera del rellotge. En aquesta zona,
Zona del es colloca el material i linstrumen-
dentista
tal per traspassar al dentista.
Zona de transferncia de material i
Zona instrumental. Seria la zona compre-
9 de 3
lauxiliar
sa entre les 4.00 i les 8.00 hores.
Zona compartida pels dos compo-
nents de lequip dental. s la zona
compresa entre les 12.00 i la 1.00
hores i sestableix, durant curts per-
8 4 odes de temps, una zona compartida
per tots dos, depenent de la tcnica
Zona de que utilitzi el dentista.
transferncia
Zona de materials i instrumental.
7 5
Situada entre les 4.00 i les 8.00 hores
per facilitar laccs a linstrumental
6 pel dentista i el personal auxiliar.
Aquesta maniobra contribueix a
facilitar el treball i aconseguir una
major eficincia en la tcnica odon-
2.5. Esquema del rellotge en el treball dental.
tolgica.
2.2 > Postura equilibrada

Es defineix com la postura en qu el dentista realitza els procedi -
ments amb major precisi i menor fatiga fsica, amb moviments
descassa amplitud.
Les caracterstiques de la postura equilibrada de referncia sn:
Cap en la posici ms relaxada possible.
Espatlles i braos relaxats en posici vertical. Web
Avantbraos formant un angle entre 45 i 90 amb les mans.
En la pgina web:
Canell alineat amb lavantbra.
www.sdpt.net/par/cuatromanos.htm
Esquena mantenint la curvatura natural de la columna vertebral. podem trobar informaci.
Cuixes separades inclinades lleugerament cap avall.
Peus lleugerament separats i recolzats completament al terra.
Els membres de lequip de treball realitzaran les tcniques asseguts, sem-
pre que sigui possible. Per aix, la butaca ha de ser anatmica i els tambo-
rets amb rodes que possibilitin el desplaament en lrea de treball. Aix
mateix, han de tenir mecanismes que permetin el seu ascens i descens.
Postura ergonmica del dentista
El dentista mantindr la postura equilibrada de referncia. s important
que el cap no es trobi forat per no produir una hipertensi. Es recomana
una distncia mnima de 40 cm entre el cap de loperador i el del pacient.
Els colzes es colloquen el ms enganxats possible al cos i els avantbraos
formant un angle de 90 entre si. La columna vertebral romandr en posi-
ci dreta (Figura 2.6).
2.6. Postura equilibrada de lodontleg.

28
Postura ergonmica del personal auxiliar

Posici de lhigienista Un cop posicionat el dentista, el personal auxiliar adoptar una posici
bucodental ms elevada que aquest (aproximadament 15 cm) i sasseur en el tambo-
En algunes tcniques odontolgiques, ret dental, de forma que els seus peus estigui recolzats a terra o al suport
lhigienista dental ocupa la zona del del tamboret i la seva esquena al respatller. Si el tamboret no tingus res-
dentista, mentre que lauxiliar no varia patller, haur de mantenir lesquena el ms dreta possible. Per collocar
la seva posici. el tamboret a lalada adequada de treball, el personal auxiliar se situa de
peu al costat i eleva la cadira fins que arriba a lalada del cap del seu
peron.
Postura ergonmica del pacient

El pacient es colloca en la butaca dental en posici de decbit sup a lal-
ada que el professional indiqui, per dur a terme la tcnica odontolgica
de la manera ms ergonmica possible. Si durant lacte odontolgic es pre-
cisa variar la posici, savisar prviament el pacient, tant si els movi-
ments sn dascens o descens del seient de la butaca o exclusius del repo-
sacaps.
2.3 > Moviments que es realitzen durant els procediments

odontolgics
Realitzarem moviments amb poca amplitud en el pla horitzontal per aug-
mentar leficcia del treball, disminuir la fatiga fsica i realitzar menor
treball muscular. Els moviments es duen a terme rotant al voltant del
colze i mai amb el bra ests.
La zona de treball se situar lleugerament ms alta que la cama del den-
Moviments classe VI tista i la zona de la boca del pacient, a una distncia de treball que perme-
ti una visi cmoda.
Alguns autors consideren els moviments
de classe VI com els que realitza el Lequip de salut bucodental realitza, en les tcniques o procediments, els
dentista quan no actua en la butaca segents moviments:
dental.
Moviments de classe I. Es mobilitzen exclusivament els dits de la m.
Moviments de classe II. Mobilitzaci dels dits i el canell.
Moviments de classe III. Moviments dels dits, canell i colze.
Moviments de classe IV. Moviments del bra des de lespatlla.
3
4 Moviments de classe V. Moviments del bra i lesquena.
2
5 Els moviments de les tres primeres classes sn els ms recomanats per a

lequip de treball perqu produeixen menys fatiga i es realitzen en un
temps menor.
1 2.4 > Codificaci numrica dels dits de la m

El sistema de codificaci dels dits de la m ens facilita la representaci de
la tcnica de trasps de moviments.
A cada dit de la m li correspon un codi numric preestablert. Assignem
el nm. 1 al polze, el 2 a lndex, el 3 al mitj, el 4 a lanular i el 5
2.7. Codificaci numrica dels dits al dit petit (Figura 2.7). Aquesta terminologia facilita nombrar la manera
de la m.
adequada dagafar linstrumental dental.
2.5 > Transferncia dinstrumental

Part
El dentista t un costat actiu costat dret per als dretans i un costat pas- activa
siu costat esquerre, una m dominant amb la qual realitza les tcniques
i una m no dominant. El personal auxiliar t un costat actiu esquerre Tija
i un de passiu dret.
Els instruments dentals tenen una o diverses parts actives (s a dir, la part
amb qu es realitza la funci per a la qual han estat dissenyats) i altres que
no ho sn, com per exemple el mnec, la part posterior de linstrument,
etc. (Figura 2.8).
Existeixen diverses formes dagafar un instrument:
1 Llapisser. Linstrument se subjecta amb el capcir dels dits 1, 2 i 3. Mnec
2 Llapisser modificat. Linstrument se subjecta amb el capcir dels dits 1
i 2, recolzant la tija en el dit 3 o en un punt ms baix del mnec.
3 Palmar. Linstrument se situa en el palmell de la m per recollir o per
lliurar.
4 Tisora. Linstrument es retira de la m del dentista amb els dits 4 i 5,
com es mostra a la Figura 2.9.
La primera precauci a tenir en compte s que linstrumental no ha de
traspassar-se a lalada dels ulls del pacient, ni ha de ser mostrat a labast
de la seva vista tot el material o instrumental capa de provocar-li tensi o
2.8. Parts de linstrumental.
temor.
1 2
3 4
2.9. Formes dagafar un instrument (llapisser, llapisser modificat, palmar i tisora).

30
Lauxiliar agafa linstrument de la safata amb la m esquerra i el diposi-

Web ta a la m dreta de loperador. Linstrumental es colloca a la safata, situa-
da al costat dominant del dentista, en lordre en qu han de ser utilit-
En la pgina web www.webodontolo-
zats.
gica.com/asis_info_tecnica.asp troba-
rs informaci sobre la transferncia
dinstrumental.
2.6 > Tcnica a quatre mans
Aquesta tcnica augmenta leficcia i disminueix la tensi muscular.
El personal auxiliar collabora amb el dentista i presta ajuda al pacient.
s una tcnica que es realitza en equip, amb moviments curts i con-
trolats per aconseguir un alt rendiment i una menor fatiga fsica i
mental.
Funcions del personal auxiliar durant la tcnica a quatre mans
Preparar i organitzar el material i instrumental en safates, seguint el protocol de la tcnica programada. Es

1
colloquen en primer lloc els instruments que sutilitzaran abans.
Proporcionar al pacient acomodaci collocant la butaca a lalada de ms fcil accs per al pacient.
2
Collocar elements que protegeixin el pacient, com pitets, mocadors, etc. (Figura 2.10).
Illuminar la cavitat oral orientant el feix de llum per no danyar els ulls del pacient i reorientant el feix de
3
llum a demanda de loperador durant tota la tcnica.
Ordenar el camp operatori per augmentar la visibilitat de lrea operatria, amb depressors linguals, miralls
4
intraorals, etc.
5 Transferir linstrumental i preparar els materials demandats per lodontleg durant la tcnica.
6 Observar el pacient i ajudar-lo en la incorporaci de la butaca en finalitzar la tcnica.
Un cop finalitzat el procediment, recollir el material i instrumental utilitzat i procedir a la seva desinfecci,
7
neteja o esterilitzaci segons el protocol establert.
8 Preparar el gabinet per rebre el prxim pacient.
2.10. Lauxiliar colloca el pitet al pacient.

Tcnica
Transferncia dun sol instrument

Descripci: transferir linstrument amb la tcnica a quatre mans. Material: safata dinstru-
Protocol: mental i instruments.
1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.

2. Prendre amb pina 1, 2, 3 linstrument de la safata pel ter ms
allunyat de la part activa.
3. Atansar linstrument a la zona de transferncia (a 5 cm de la boca del pacient).
4. Dipositar linstrument en la m dominant del dentista, amb la part activa orientada cap a la boca del
pacient. El dentista ho rep collocant els dits en els dos teros restants de linstrument.
5. Un cop utilitzat linstrument, el dentista nindica la retirada de forma verbal, amb moviments curts,
suaus i repetitius o separant linstrument de la boca del pacient.
6. Retirar linstrument de la m de loperador amb pina 1, 2, 3 i dipositar-lo a la safata.
Observacions:
- Els moviments durant la tcnica sn curts, suaus i controlats per minimitzar el temps, disminuir la fatiga
fsica i optimitzar leficcia de la tcnica.
- Dos instruments junts (mirall i sonda dexploraci) es transfereixen al mateix temps, loperador colloca
el primer a la seva m no dominant i el segon s transferit en la dominant.
- La retirada es fa individualment.
Existeix una tcnica de trasps dinstrumental menys freqent que es

denominat trasps creuat i consisteix en el fet que lintercanvi es fa trans-
ferint des de la m dreta del tcnic en cures dinfermeria a la m dreta del
dentista i viceversa.
Un altre mtode de retirada de linstrumental de la m del dentista s en
pina 4, 5. Es rota amb l1 (polze) de la mateixa m, es colloca en pina 1,
2, 3 i es recolloca a la safata. Aquest mtode tamb sutilitza quan linstru-
ment t doble part activa i el dentista sollicita laltra part activa, no utilit-
zada, del mateix instrument.
2.11. Tcnica a quatre mans.

32
Abans de realitzar la tcnica de transferncia dinstrumental, sha de pre-

parar linstrumental i els materials, distribuir les safates ja classificades a
labast del tcnic en cures auxiliars dinfermeria i ordenar els instruments
al seu lloc un cop utilitzats, procurant que no contactin mai els contami-
nats amb els no contaminats.
Tcnica
Intercanvi de dos instruments

Descripci: intercanviar els instruments amb la tcnica a quatre Material: safata dinstru-
mans. mental i instruments.
Protocol:
2. Lliurar el primer instrument com en el cas anterior.
3. El dentista avisa del canvi dinstrument i en sollicita un de nou.
4. Agafar el segon instrument de la safata dinstrumental amb pina 1, 2, 3.
5. Aproximar linstrument a la m del dentista i collocar-lo parallelament a linstrument que t el dentis-
ta. Amb pina 4, 5, retirar el primer instrument i lliurar el segon amb la part activa orientada.
6. Tornar a collocar el primer instrument al seu lloc en la safata dinstrumental.
7. Retirar el segon instrument amb pina 1, 2, 3 quan ho indiqui el dentista.
Observacions:
En transferir dos instruments, lestril i el contaminat no han de contactar.
Tcnica
Intercanvi dinstruments rotatoris

mans. mental i instrumental
rotatori.
Protocol:
2. La connexi de linstrument a la mnega ha de ser correcta.
3. Verificar el bon funcionament de linstrument accionant-lo en lescopidora.
4. Agafar amb la m esquerra linstrument rotatori orientant la part activa cap a la boca del pacient.
5. Lliurar linstrument al dentista i retirar-lo prvia indicaci seva.
6. Retirar linstrument amb la m esquerra i collocar-lo en la unitat dental.
Observacions:
Linstrumental rotatori es transfereix sense estar funcionant. Abans de lliurar linstrumental rotatori, cal
assegurar-se dhaver retirat qualsevol instrument que tingui el dentista a la m.
Es tracta dinstruments ms pesats que els instruments de m, per la qual cosa cal prendre precaucions
per evitar caigudes accidentals de linstrumental.
Tcnica
Intercanvi dinstrumental articulat

mans. mental i instrumental arti-
culat.
Protocol:
1. Rentar-se les mans.
2. Posar-se els guants.
3. Els instruments articulats sagafen de la safata dinstrumental per larticulaci, la seva part activa queda
orientada cap a lauxiliar dinfermeria i se subjecten amb pina 1, 2, 3 (Figura 2.12).
4. Linstrument es lliura al dentista collocant el mnec de linstrument al seu palmell i la part activa orien-
tada cap a la boca del pacient.
5. Es recull prvia indicaci del dentista.
Observacions:
- Si es tracta de frceps, es considera instrumental especial en la transferncia, ja que sn especfics de
cada arcada i es lliuren de forma que la seva part activa sadreci a larcada corresponent.
- El dentista, en aquest cas, rep linstrumental amb el palmell de la m adreat a larcada que correspon-
gui. Per exemple, si es tracta de larcada superior, lodontleg rep linstrumental amb el palmell cap
amunt.
- Els botadors sagafen de la safata amb la part activa cap al palmell de la m i es lliuren adreats a lar-
cada en qu han de ser utilitzats.
2.12. Intercanvi dinstrumental articulat.

34
Precaucions que cal tenir en compte a lhora de transferir instruments:

Evitar que dos instruments contactin entre si per no respectar la tcni-
ca de parallel.
No transferir instruments abans de ser sollicitats.
Agafar i retirar els instruments amb fermesa per evitar caigudes.
Tcnica
Intercanvi de xeringa danestsia

Descripci: intercanviar la xeringa danestsia seguint les indicacions Materials:
de la tcnica a quatre mans.
Safata dinstrumental.
Protocol: Xeringa danestsia i
carpule (vial amb anes-
1. Rentar-se les mans.
tsic).
2. Posar-se els guants.
3. Preparar la xeringa danestsia i la medicaci, i carregar la xerin-
ga.
4. Collocar lagulla sense treure el protector, dipositar-la en una safata i oferir-li al dentista orientada de
forma que els crcols de lempunyadura de lmbol estiguin cap al dentista i lagulla quedi orientada cap
a nosaltres.
5. La xeringa danestsia es transfereix agafant-la al palmell de la m per portar-la des de la safata por-
tainstruments fins on hagi de ser transferida (Figura 2.13).
6. El dentista es quedar amb la xeringa per si necessita tornar-la a utilitzar.
7. Un cop utilitzada, el dentis-
ta encaputxa la xeringa
abans del lliurar-la o la
deixa a la safata de la unitat
dental perqu sigui encaput-
xada i recollida posterior-
ment pel TCAE.
Observacions:
La xeringa es lliura i es
recull encaputxada.
No manipular mai lagulla
danestsia els dos membres
de lequip al mateix temps,
ja sigui per encaputxar-la o
desencaputxar-la, ja que
aix podria ocasionar punxa-
des.
Un cop utilitzada la xeringa,
el tcnic en cures dinfer-
meria procedir a lelimina-
ci de la xeringa tot llen-
ant-la al corresponent con-
2.13. Transferncia de xeringa danestsia.
tenidor de residus.
Tcnica
Intercanvi de pinces preparades amb material

Descripci: trasps de pinces preparades en tcnica a quatre mans. Materials: safata dinstru-
Protocol: mental, pinces de dissecci
i boletes de cot.
2. Agafar la pina amb la crrega amb els capcirons dels dits polze,
ndex i mitj (pina 1, 2, 3), orientant la part activa cap al palmell
de la m i subjectant-la amb fora per impedir que caigui el material de la pina.
3. Per indicaci del dentista, atansar la pina cap a la seva m dominant, adreant la part activa cap a la
boca del pacient. Si el dentista tingus un altre instrument a la m dominant, retirar-li primer amb la
pina 4 i 5, i oferir linstrument amb la m, sense retirar-la fins que el dentista el subjecti fermament.
4. La retirada de linstrument es fa en pina 1, 2, 3.
Observacions: en lintercanvi, no contaminar la part activa.
Tcnica
Transferncia de materials dentals

Descripci: lliurar el material prviament preparat. Materials: materials dentals, gases,
Protocol: esptules i dical.

2. Manipular i preparar els materials immediatament abans de lliurar-los al dentista.
3. Atansar amb la m dreta el material dental amb els elements complementaris per manipular-los (lesp-
tula, el dical, etc.), segons les indicacions de la casa comercial.
4. Aproximar-lo guardant una distncia de seguretat de 5 cm de la boca del pacient.
5. La m esquerra queda reservada per a intercanvis dinstrumental o per a intervenir en la neteja dins-
trumental durant el seu s.
Observacions: lauxiliar manipular i preparar el material dental seguint les indicacions de la casa comer-
cial i tindr en compte els temps de presa.
2.7 > Sistemes daspiraci de fluids

Durant lacte doperatria dental, la boca del pacient somple de fluids
orals o daigua procedent dels instruments rotatoris. Cal evacuar aquests
lquids mitjanant els sistemes daspiraci incorporats a la butaca dental.
Aquests elements es posen en funcionament en separar les mnegues del
suport en qu estan ancorades.
La tcnica daspiraci de fluids la realitza el personal auxiliar amb aspi-
radors dalt i baix poder daspiraci provets de cnules amples. Per aix,
subjecta la cnula daspiraci amb el palmell de la m dreta i lenvolta La cnula daspiraci
amb els dits ndex, mitj, anular i petit, mentre el polze es dirigeix cap a Es colloca el ms prxima possible a la
la mnega en direcci oposada a la cnula. pea dental en qu actua loperador.
36
Si es tracta dun ejector de saliva element de baixa aspiraci, lauxiliar

haur de fer-lo servir subjectant-lo amb pina 1, 2, 3 i els dits en forma de
llapisser (Figura 2.14).
Les cnules daspiraci sactiven en retirar-les del suport.
2.8 > Tcnica operatria a sis mans

Per realitzar aquesta tcnica, lequip bucodental ha destar format de tres
professionals, generalment un dentista i dos auxiliars.
Com en la tcnica a quatre mans, les funcions del personal

auxiliar sn
1 Preparar el material i instrumental per a la tcnica operatria.
2 Rebre el pacient i acomodar-lo en la butaca dental.
Transferir linstrumental i el material demandat per loperador durant

3
la realitzaci de la tcnica.
Recollir linstrumental, el material i el gabinet en finalitzar la tc-

4
2.14. Forma de subjectar laspiraci. nica.
Activitats proposades
2 Elabora un esquema dels principis dergonomia en un consultori dental que dissenyis.

3 Identifica les rees de treball de lequip de salut dental i representa-les en un esquema que simuli
lesfera dun rellotge.
4 Consulta aquesta pgina web www.sdpt.net/par/cuatromanos.htm i relaciona les figures de postures
equilibrades de loperador i lauxiliar.
5 Simuleu, entre tres alumnes, les postures ergonmiques del pacient, lauxiliar dinfermeria i el den-
tista a la butaca dental.
6 En grups de tres alumnes, representeu cada un el paper del pacient, el dentista i lauxiliar dinferme-
ria, respectivament. Senyalitzeu, en el gabinet dental, lrea corresponent a cada professional.
7 Visita la pgina web www.ancar-dental.com i, en lapartat dequips dentals, observa si coincideixen
amb els que tenim a laula, pel que fa a caracterstiques ergonmiques de seguretat, materials, funciona-
litat, etc. Indican les diferncies.
8 Realitza els moviments de classe I, II, III, IV i V amb un instrument dental (per exemple, un mirall den-
tal).
9 Realitza la prctica dels diferents tipus de subjecci dels instruments dentals.
10 En grups de tres alumnes, realitzeu lintercanvi dinstrumental dental seguint els protocols de les
tcniques vistes anteriorment.
11 Identifica, a la butaca dental, els dos sistemes daspiraci de fluids i realitza la simulaci daspira-
ci dalta i baixa velocitat.
12 Busca informaci sobre les esmentades tcniques i en quins casos sutilitzen.
Unitat 6 - Instrumental dental I 115
1 >> Introducci
El maneig i el coneixement de linstrumental ds dental s imprescindi-
ble en la prctica clnica diria.
El personal auxiliar lha de preparar abans del seu requeriment per part
del dentista, de tal forma que en sigui fcil laccs en funci de la tcnica
1
que es tingui prevista de realitzar.
Per aquest motiu, s convenient que es dissenyin formes dorganitzaci de
1
linstrumental, ja sigui en safates prviament estructurades i esterilitza-
des amb tot linstrumental que es necessiti per a cada tcnica o b mitjan-
ant bosses amb linstrumental estril i individualitzat, identificades i
preparades abans de la realitzaci de qualsevol tractament.
2
1.1 > Concepte dinstrument ds dental

Un instrument ds dental s el que sagafa amb la m i que s
necessari per a la realitzaci de les diferents tcniques bucodentals.
Pot ser de diferents tipus.
En tots els instruments ds dental, es diferencien dues parts:
6.1. Sonda periodontal.
Part activa. s la que sutilitza per a la realitzaci de la funci per a la
qual ha estat dissenyat linstrument. Depenent del tipus dinstrument,
en variar la forma. 1
Part inactiva o mnec. s aquella per la qual se subjecta linstrument.
Vocabulari
Sol tenir unes marques per fer-lo rugs i evitar aix que patini, a ms de
millorar tamb la prensi. 2 (Figura 6.1).
Fresa: petit instrument de forma
1.2 > Classificaci dels instruments ds dental variable que es colloca sobre linstru-
mental rotatori. s utilitzat per elimi-
Els instruments ds dental poden ser de m o rotatoris: nar teixit dentari.
Instrumental de m. s el que no va unit a lequip dental i que usa el
dentista agafant-lo amb la m. Es pot subdividir en:
Instruments rgids. Sn els que no tenen sistema dobertura i tanca-
ment. Per exemple, la sonda dexploraci. 1 2 3
Instruments articulats. Sn els que presenten un sistema dobertura i Acer
tancament que es denomina articulaci. Per exemple, els frceps per
a extraccions.
Instrumental rotatori. s el que, unit a les mnegues de lequip dental i
accionat per aquest, efectua moviments rotatoris a diferents velocitats
amb la finalitat de moure una fresa collocada al seu extrem.
Classificaci dels tipus de freses

Pel tipus dinstrument rotatori al qual sapliquen (Figura 6.2):
Fresa de contraangle (t osca). 1
Fresa de pea de m (no t osca). 2
Fresa de turbina (no t osca). 3

Carbur de Pols de
Per la composici de la seva part activa: tungst diamant
Freses de pols de diamant.

6.2. Diferents tipus de freses.
Freses dacer i de carbur de tungst.
116
Per la forma de la seva part activa, nexisteixen molts tipus, en funci de

Vocabulari la tcnica a realitzar. Entre altres, cal destacar:
Xmfer: forma de terminaci en bisell Freses rodones.
per a una millor adaptaci de les coro- Freses de pera.
nes de metall-porcellana. Freses xmfer.
Per la seva longitud:
Freses curtes. Susen en turbina i contraangles.
Freses llargues. Susen en peces de m.
Sabies que...
Existeixen diferents tipus de conne- 1.3 > Instrumental rotatori
xions segons quin sigui el fabricant dels
Dins de linstrumental rotatori, podem considerar els segents instru-
equips dentals i el de linstrumental
ments:
rotatori. Aix, hi ha connexions Borden
de 2 o 3 orificis (Figura 6.3) i conne- Turbina. Instrument rotatori dalta velocitat, que arriba entre 100 000 i
xions Midwest, entre altres. 500 000 rpm. Aquesta velocitat s til per eliminar els teixits durs de la
dent, com lesmalt, en els processos de tractament de cries. T una
forma lleugerament angulada per permetre un fcil accs a la dent. Es
divideix en cap i cos:
El cap s el lloc on es colloca la fresa mitjanant un sistema de subjec-
ci que varia depenent del fabricant. Tamb shi troba un sistema de
sortida daigua (variable segons els models) que serveix per irrigar la
fresa i disminuir la generaci de calor en realitzar el tractament i el
consegent dany a la polpa dentria.
El cos s la zona de prensi i la seva superfcie s rugosa per facilitar-
ne la subjecci. A la seva zona final, hi ha un dispositiu que suneix
amb la mnega de lequip dental per rebre les connexions i els retorns
daire i aigua. A vegades, quan els terminals dels dos sn diferents, fa
falta ls dadaptadors.
Micromotor. s un sistema rotatori de baixa velocitat, per la qual cosa el
seu s queda reservat per als teixits semidurs de la dent, com s el com-
plex dentino-pulpar. Com en el cas de la turbina, va unit a les mnegues
de lequip dental amb un sistema de connexi variable. Tenen un regu-
6.3. Connexions Borden. lador de la velocitat i el sentit de rotaci. Sobre seu es poden collocar
dos tipus diferents dinstrumental:
Contraangle. Anomenat aix perqu presenta un angle caracterstic
respecte de lhoritzontal amb la finalitat dafavorir laccs a la boca.
Sabies que... Shi distingeix un cap i un mnec.
Les mnegues de lequip dental reben - Al cap hi va collocada la fresa i presenta un sistema de subjecci
diferent pressi segons estiguin desti- variable segons el model del fabricant i un dispositiu de sortida dai-
nades per a turbina o micromotor, gua.
essent major la de la turbina. - El mnec va unit al micromotor, essent aquest el responsable del seu
moviment. Utilitza freses dacer o de carbur de tungst, que sn
Vocabulari menys abrasives i tenen menor capacitat de tallar que les de diamant,
usades habitualment amb les turbines.
Les tcniques implantolgiques: - Existeixen contraangles reductors que disminueixen la velocitat de
sn les que susen per a la collocaci rotaci transmesa pel micromotor i susen en tcniques implantol-
dels implants dentals en boca. giques i quirrgiques amb la finalitat de disminuir la generaci de
calor provocada per les caracterstiques de la tcnica.
Pea de m. A diferncia de lanterior, s recta i, per tant, el seu s

en boca est limitat, excepte en cirurgies de tercers molars incloses
dins de los. Principalment, susa per a retocar prtesis dentals. Com
els anteriors, t dues parts: el cap, on es colloca la fresa, que cont el
sistema dirrigaci; i el cos, amb superfcie rugosa per facilitar
la prensi, unit a lequip per un sistema de mnega. Les freses que
susen per a la pea de m sn les llargues i dacer o de carbur de
tungst.
Tcnica
Collocaci de freses en la turbina

Descripci: collocar la fresa adequada en la turbina abans de la seva Material: turbina i freses
utilitzaci. de turbina adequades.
Protocol:
1. Rentar-se les mans i collocar-se els guants no estrils.
2. En turbines de bot, subjectar fermament la turbina amb una m i pressionar el bot situat a la part
posterior del cap de la turbina.
3. Inserir la fresa fins que faci topall girant-la suaument. A continuaci, deixa anar el bot pressionat ante-
riorment.
4. Comprovar la correcta inserci de la fresa estirant-la lleugerament cap endavant. Si la fresa no surt s
que est ben collocada.
5. Collocar la turbina en la mnega de la unitat dental.
6. Accionar la turbina en la salivadora per verificar-ne el correcte funcionament.
7. En turbines que tenen adaptador manual:
- Agafar la fresa per la seva part inactiva i introduir-la en lorifici de la turbina.
- Amb la part central de ladaptador, pressionar la part activa de la fresa fins que sintrodueixi per com-
plet.
- Comprovar la seva inserci estirant-la amb fermesa.
- Collocar la turbina en la mnega de lequip dental.
- Comprovar el seu funcionament accionant-la sobre la salivadora.
- Per eliminar la fresa, introduir la tija metllica de ladaptador per lorifici posterior del cap de la tur-
bina i pressionar. La fresa sortir sola.
8. Si el dentista sollicita la turbina, es realitza la transferncia daquesta segons el protocol estudiat a la
unitat 2.
9. Un cop utilitzat linstrument, el dentista nindica la retirada de forma verbal, amb moviments curts i
repetitius o separant linstrument de la boca del pacient.
10. Lauxiliar retira linstrument de la m de loperador i el colloca a la unitat dental per si es necessita
una altra vegada. Normalment, s el dentista el que colloca la turbina en la unitat dental.
Observacions:
El tcnic en cures auxiliars dinfermeria sencarrega de la collocaci i la retirada de les turbines i freses
per a la seva posterior neteja, desinfecci i esterilitzaci.
Es retira la fresa prement el bot de la part posterior del cap o b empenyent la fresa amb ladapta-
dor.
Les cases comercials adjunten amb els seus models de turbina les instruccions i els accessoris per inserir
les freses. En aquest cas, cal seguir les recomanacions de cada fabricant.
118
Tcnica
Collocaci de freses en el contraangle i en la pea de m

Descripci: collocar la fresa adequada en el micromotor amb con- Material: micromotor, con-
traangle abans de la seva utilitzaci. traangle o pea de m
recta i fresa adequada
Protocol: (Figura 6.4).
1. Rentar-se les mans i collocar-se guants no
estrils.
2. Ajustar el contraangle o la pea de m en el
micromotor comprovant que la seva
collocaci s correcta.
3. Subjectar fermament amb una m el con-
traangle i pressionar el bot localitzat en la
part posterior el bot localitzat en la part
posterior del cap o retirar la pina danco-
ratge.
2 3
4. Inserir la fresa fins que es faci topall girant-
la suaument perqu encaixi la seva part
ranurada. Quan ha entrat, es deixa anar el 4
1
bot o es tanca la pina dancoratge segons
el model del contraangle. 6.4. Turbina (1), contraangle (2), micromotor (3) i pea de m
5. Comprovar la correcta inserci de la fresa (4).
estirant-la lleugerament.
6. Adaptar el micromotor en la mnega de la unitat dental.
7. Accionar el micromotor en la salivadora per verificar-ne el correcte funcionament.
8. Si el dentista sollicita el micromotor, lauxiliar dinfermeria realitzar el trasps segons la tcnica con-
vencional.
9. Un cop utilitzat linstrument, el dentista nindica la retirada de forma verbal, amb moviments curts i
repetitius o separant linstrument de la boca del pacient.
10. Lauxiliar retira linstrument de la m de loperador i el colloca a la unitat dental, per si es necessita
una altra vegada. Normalment, s el dentista el que colloca el micromotor en la unitat dental.
Observacions:
El tcnic en cures auxiliars dinfermeria realitza la collocaci i la retirada dels micromotors, contraan-
gles, peces de m i freses per a la seva posterior neteja, desinfecci i esterilitzaci.
El micromotor, el contraangle i la pea de m shan de desmuntar abans de procedir a la seva neteja, de-
sinfecci i esterilitzaci.
1 Selecciona, entre el material que tens a laula de prctiques, tres instruments rgids i tres darticu-
lats.
2 Escull, entre el material que tinguis a laula, algun dels elements rotatoris anteriorment descrits i ana-
litzan les seves parts.
2 >> Organitzaci de linstrumental

ds odontolgic
Linstrumental ds odontolgic ha destar organitzat i preparat per usar-
se amb rapidesa en les diferents tcniques dentals.
Vocabulari
2.1 > Safata dexploraci Lexploraci periodontal: s un

tipus dexploraci intraoral en qu sa-
Sutilitza per realitzar lexploraci intrabucal. Ha de tenir els segents ele- nalitza lestat de salut i malaltia del
ments (Figura 6.5): periodont.
Pina portacotons. s una pina de prensi digital, colzada i amb una Periodont: s el teixit que suporta i
part activa estriada per aconseguir una major retenci. 1 envolta les dents.
Sonda dexploraci. Pot ser duna o de dues parts actives. Sutilitza per
detectar cries. 2
Mirall dexploraci. Serveix per a lexploraci intraoral, ja que permet la
visi en zones compromeses i millora la illuminaci daltres zones en
reflectir la llum de lequip. A ms, serveix per separar i protegir els tei-
xits bucals. Pot ser de plstic no reutilitzable o dacer inoxidable, en qu
la part activa va cargolada sobre el mnec. 3
Sonda periodontal. No s til en les exploracions generals, encara que s
en les periodontals. Per aquest motiu, no s imprescindible la seva pre-
sncia en aquesta safata, llevat que es prevegi que shagi de realitzar
aquest tipus dexploraci. Nexisteixen de molts tipus, encara que la ms
coneguda i acceptada s la sonda de lOMS, amb una part activa roma.
Est marcada cada 3 mm amb un codi de colors (negre i gris) que per- 1 2 3
met una fcil visualitzaci de la profunditat de la bossa periodontal.

Tamb existeixen sondes electrniques, que transmeten la informaci
directament a la fitxa informatitzada del pacient, per que sn ms
exclusives de tcniques especfiques periodontals.
6.5. Safata dinstrumental.
2.2 > Safata danestsia
Abans de procedir a cap tractament dental, s necessari assegurar el con-
fort del pacient per mitj de ls de frmacs anestsics. Hi ha diverses for-
mes daplicaci de lanestsia: Vocabulari
Anestsia sense punci de la mucosa. Es denomina tamb anestsica
tpica i susa en situacions de temor a la punci o per minimitzar-ne les Anestesiar: privar totalment o par-
cialment de la sensibilitat per mitj de
molsties. Comercialment, ve presentada en forma de cremes amb
frmacs anestsics.
sabors afruitats (pltan, maduixa, etc.) o com a esprais que aconseguei-
xen lefecte anestsic per fred (crioanestsia). El seu efecte s ms psico-
lgic que real, per la qual cosa es pot fer servir com a placebo. A ms, el
seu s no evita el de lanestsia clssica.
En lactualitat, shan comercialitzat sistemes danestsia amb xeringa,
per sense agulla, que s que aconsegueixen efectes anestsics suficients
per a la realitzaci de la tcnica dental.
Anestsia amb punci de la mucosa. s aquella en qu cal fer servir un
sistema injectable per dipositar el frmac anestsic i aix aconseguir-ne
lefecte. Per aix, cal preparar el segent instrumental:
Xeringa. Nexisteixen diversos tipus en funci de la tcnica elegida i el
material de qu estigui feta.
120
El ms habitual s que siguin xeringues metlliques, en qu el cartutx

anestsic es carrega en la part central de diverses formes i lagulla es
colloca a la part superior. Aquestes han destar completament estrils
abans de ser usades amb el pacient. Tamb hi ha xeringues no reutilit-
zables, dun sol s, que porten lagulla inclosa. Tamb es poden classi-
Xeringa danestsia
ficar en funci de la forma de collocar el cartutx anestsic (xeringues
revlver, amb obertura central), en funci de la seva capacitat daspi-
Carpules raci (xeringues autoaspirables o no), en funci del tipus danestsia a
usar (xeringues per anestsia intralligamentosa).
Cartutxos anestsics. Sn de vidre, amb una forma estndard que per-
met el seu s en qualsevol tipus de xeringa. Tenen una goma en la seva
part inferior per unir-se a la xeringa i una altra en la part superior que
suneix a lagulla. Al seu interior, es troba el frmac anestsic.
Agulles de punci. Estan preparades en recipients estrils que sn
Agulles danestsia
similars entre si. El seu gruix i longitud s variable en funci de la tc-
nica anestsica a realitzar i, per aquest motiu, es divideixen en agulles
per a tcniques anestsiques infiltratives (curtes i ultracurtes) i per a
6.6. Safata danestsia.
tcniques anestsiques tronculars (llargues i ms gruixudes).
Tcnica
Collocaci del cartutx anestsic i agulla en la xeringa

Descripci: collocar la fresa adequada en el micromotor amb con- Material: xeringa danest-
traangle abans de la seva utilitzaci. sia, carpule i diferents
tipus dagulla de punci.
Protocol:
1. Rentar-se les mans i collocar-se guants.
2. Si la xeringa es carrega pel lateral, es retrau lmbol; si s de crrega inferior, sinclina el cos.
3. Inserir el carpule danestsia en el cos de la xeringa, tenint la precauci de collocar-lo amb el tap de
goma cap a la zona dinserci de lagulla.
4. Fixar el carpule amb lextrem de lmbol.
5. Seleccionar lagulla depenent de la tcnica que shagi de realitzar.
6. Retirar el protector de la zona dinserci de lagulla en el cos de la xeringa.
7. Pressionar o enroscar lagulla per perforar el tap de goma del carpule.
8. Deixar la xeringa en la safata de la unitat dental protegida amb el tap. El dentista lutilitzar i ser qui
en tragui el tap quan ho necessiti.
9. Un cop utilitzada la xeringa, el dentista la diposita a la unitat dental.
10. Les agulles es protegeixen amb el caputx quan aquest es troba a la safata dinstrumental. Per enca-
putxar lagulla, no shan de mantenir enfrontats lagulla en una m i el caputx en laltra. Si es fa, el
risc daccident s molt alt.
11. Fent servir una sola m, sintrodueix la part ms distal de lagulla en el caputx. Aquesta tindr el seu
desplaament limitat pels extrems de la safata i els dos teros restants es cobriran amb el caputx
recolzant-lo contra les parets de la safata fins que quedi tapada completament.
Observacions: actualment, existeixen en el mercat xeringues que, un cop utilitzades, sencaputxen auto-
mticament. Tamb hi ha aparells que incineren la part de lagulla, evitant daquesta manera accidents. De
la mateixa manera, existeixen xeringues dun sol s i dencaputxat automtic. No shan de llenar a les dei-
xalles generals ni lagulla ni el carpule. Es dipositen en el contenidor de residus punxants.
2.3 > Safata dallament

En la major part dels procediments dentals, sha de realitzar un alla-
ment de les dents per aconseguir labsncia dhumitat en els teixits den-
Dic de
tals i evitar que la humitat comprometi el tractament a realitzar. Tamb Estabilitzador
goma
de dic
s imprescindible ls dallaments en endodncies, en qu a lanterior
cal sumar la protecci per evitar accidents endodntics, com pot ser la
Perforador
prdua de llimes. La safata dallament est format pels segents ele- de dic
ments (Figura 6.7):
Clamps
Dic de goma. s un plstic elstic, de diferents gruixos, que es perfora
per collocar-lo sobre la pea corresponent. No es tracta dun material
que shagi de preparar estril, ja que simplement va situat sobre la pea Seda
dental
dentria. En lactualitat, nhi ha alguns que estan preparats per a una
aplicaci ms senzilla (sistema Optadam) (Figura 6.8). Pina per
clamps
Clamps. Anomenats tamb grapes, serveixen per subjectar el dic de
goma a la pea sobre la qual es collocar. Tenen formes i mides dife-
rents, en funci del lloc on es collocaran i fins i tot del grau derupci
de la pea. s caracterstica la presncia duns orificis pels quals se sub- 6.7. Safata dallament.
jecta per ser portat a la pea dentria. Aquests s que han destar estrils,
ja que se situen sobre la dent (Figura 6.9).
6.8. Dic de goma perforat i clamp

amb ales.
6.9. Taula de clamps.

122
Perforador de dics. s una pina articulada amb un mecanisme que per-

met foradar el dic de goma amb el gruix que es necessiti.
Pina portaclamps . Es tracta duna pina colzada i angulada en la seva
part activa que serveix per portar el clamp, sol o amb dic de goma, a la
dent.
Altres elements. No sn imprescindibles, per s prudent ls de vaseli-
na per evitar lesquin del dic i de seda o cinta de dics per passar-lo per
sota del punt de contacte de les dents.
Tcnica
Allament absolut del camp operatiu

Descripci: realitzaci de la tcnica per part del dentista. La funci Material: dic de goma,
de lauxiliar dinfermeria s la preparaci del material i lintercanvi de pina portaclamps,
linstrumental i material quan sigui sollicitat. perforador de dic,
vaselina, clamp i arc
Protocol: de Young.
2. Perforar el dic en el punt que el dentista indiqui, amb el perforador
de dic.
3. Aplicar vaselina en la zona perforada per evitar la ruptura del dic de goma.
4. Collocar el clamp seleccionat pel dentista en lorifici realitzat.
5. Transferir larc de Young i instrumental segons sigui demanat pel dentista.
6. Un cop finalitzada la tcnica, recollir el material i linstrumental.
7. Anotar la tcnica i les incidncies, si nhi ha, en la fitxa clnica del pacient.
Observacions: el tcnic en cures auxiliars dinfermeria pot collocar el clamp en el dic i traspassar-lo o
traspassar el clamp i el dic per tal que sigui collocat pel dentista. Aquesta tcnica pretn mantenir el camp
operatori lliure de saliva i fluids orals, facilitar laccs dels instruments i evitar el risc daspiraci de mate-
rial o instrumental per part del pacient (Figura 6.10).
6.10. Allament absolut del camp operatiu.

Hi ha una altra forma daconseguir allament, que s lanomenat alla -

ment relatiu. Consisteix en la collocaci de rodets de cot en la proximi-
tat de la pea per tal que quedin impregnats de saliva i aix la pea es
mant seca. Tot i aix, no s un bon mtode perqu no aconsegueix una
sequedat absoluta de la pea i tampoc evita la possibilitat de patir acci-
dents durant la tcnica odontolgica.
Tcnica
Allament relatiu del camp operatiu

Descripci: realitzaci de la tcnica per part del dentista. La funci Material: rotlles dentals
de lauxiliar dinfermeria s la preparaci del material i lintercanvi de de cot, pinces de dissecci
linstrumental i material quan li sigui sollicitat. colzades, tisores, mirall
Protocol: dexploraci, pitets i
mocadors.
2. Realitzar un tall al centre del rotlle de cot per adaptar-lo al fre
labial.
3. Transferir el mirall dexploraci i la pina amb el rotlle de cot quan ho solliciti el dentista.
4. Un cop finalitzada la tcnica, recollir el material i instrumental.
5. Anotar la tcnica i les incidncies, si nhi hagus, en la fitxa clnica del pacient.
Observacions: el rotlle de cot es colloca en el solc vestibular i a la zona posterior a nivell de la segona
molar. En larcada inferior, es colloquen sota la llengua, en zona vestibular i lingual. Actualment, existei-
xen elements de fixaci dels rotlles de cot a la cavitat bucal.
2.4 > Safates doperatria dental

Loperatria dental s la part de lodontologia que es dedica a la
reparaci i la reconstrucci de peces que han patit algun procs de
prdua o lesi de tota la seva estructura o duna part.
Les obturacions es realitzen tradicionalment amb dos tipus de materials
dobturaci: amalgama de plata i compsit.
Instrumental per a les obturacions damalgama de plata. Lamalgama de
plata es ret a la dent de forma mecnica. Cal preparar el segent mate-
rial:
Instrumental dexploraci, dallament i safata danestsia.
Instrumental per a la realitzaci de la cavitat. Inclou: Sabies que...
- Instrumental rotatori. Turbina, micromotor i contraangle. G.V. Black va ser un odontleg angls
- Freses especfiques. Les ms usades sn la de pera de diamant i la de que va donar nom a un instrument pre-
con invertit de contraangle. parat per rascar el teixit dentari
- Mandr o cullereta de Black. s un instrument doble de m amb unes malalt.
parts actives que serveixen per eliminar rascant el teixit malalt de
forma manual.
- Retalladors de marge gingival. Sanomena marge gingival al marge
de la cavitat. Els retalladors sn dos instruments de m amb dues
parts actives que sn les superfcies de tall.
124
Aquestes sn diferents segons susin en el costat mesial o en el distal.

Eliminen els vidres desmalt que han quedat sense suport dentinari
per evitar la seva fractura posterior.
Amalgamador. Instrumental en qu es procedeix a la mescla i a la
vibraci dels components de lamalgama de plata (plata i mercuri). La
velocitat i el temps utilitzat depenen de les formes del fabricant.
Safata de matrius. En aquelles cavitats en qu no es conserven les parets
dentries, s necessari usar un sistema dencofrat que permeti poder
reconstruir lestructura dentria. Per aix, es fan servir les matrius.
Aquestes poden ser de diferents tipus, entre les quals destaquen les
segents:
- Matrius metlliques tipus Toflemire.
- Matrius metlliques tipus Automatrix.
- Matrius metlliques tipus Palodent (Figura 6.11).
6.11. Matrius tipus Palodent.
- Per emmotllar les matrius a la forma de la pea dentria, es fan ser-
vir falques de fusta de taronger amb una mida que ve codificada per
un codi de colors.
Safata dobturaci. s la que es fa servir, un cop que el dentista ha
realitzat la cavitat, per tancar-la. T els segents elements (Figura
1
6.12):
- Portaamalgames. Instrument, nic o doble, de plstic o metall, que
serveix per recollir lamalgama preparada i omplir-la a la cavitat.
2
- Condensador o atacador damalgama. Com que lamalgama est en
3 un estat plstic, s necessari condensar-la contra els extrems de la
4 cavitat. Aquests atacadors sn instruments dobles i metllics de
5 superfcie plana i fesa.
6 - Vas Dapen metllic. s un petit recipient on es colloca lamalgama
un cop batuda i des don es recull per portar-la amb el portaamalga-
7
mes a la cavitat. Pot ser de vidre, per aleshores es pot trencar amb
8 major facilitat.
9 - Instrument de bola. s un instrument de m amb una bola petita que
10 serveix, si s necessari, per emplenar la base cavitria, que sol ser
hidrxid de calci, al fons de la cavitat.
- Conformadors de solcs. Instruments dobles de m, amb una part acti-
6.12. Safata dobturaci damalgama
de plata.
va de forma piramidal i que serveixen per aixafar lamalgama, enca-
ra en fase plstica, i aix conformar els solcs dentaris.
- Brunyidors. Instruments amb forma de bola que es fan servir quan
1 Vas Dappen.
lamalgama ha adquirit una consistncia ms dura i amb els quals es
2 Conformador de solcs.
brunyeix la seva superfcie. Amb aquest brunyiment saconsegueix
3 Brunyidor doble.
extraure una gran quantitat de mercuri de laliatge i remarcar els
4 Atacador. solcs realitzats.
5 Hollenback. - Retalladors dexcessos damalgama. Com que s necessari emplenar
6 Porta-amalgames. molt la cavitat amb lamalgama de tal forma que se sobreobturi, cal
7 Cleoide-discoide.
eliminar posteriorment aquests excessos. En aquesta fase, en la qual
lamalgama est en forma plstica, aix resulta fcil de fer. Per aix,
8 Retallador de marge gingival.
susen dos tipus dinstrumental de m que sn el cleoide-discoide i
9 Esptula plstica.
Hollenback. El primer t dues parts actives, una darrodonida i una
10 Brunyidor simple. altra de lanceolada amb capacitat de tall.
El segon s pla i tamb t dues parts actives. Ls dun o de laltre depn

de la zona de la pea de la qual shagin deliminar els sobrants damal- Tires de polir interproximals
gama.
Freses de polir
Material de polit. Les amalgames de plata shan de polir quan ha pas-
sat, com a mnim, 24 hores de la seva collocaci. En aquest temps, sha
produt la presa adequada. Sha de preparar el segent instrumental
(Figura 6.13):
Discos de polir
- Instrumental rotatori. Sol ser micromotor i contraangle. Les baixes
velocitats eviten el tall innecessari de la restauraci.
- Freses especfiques. Sn freses dacer i amb poc tall que reben el 6.13. Instrumental per polir.
nom de freses mil fulles.
- Tires de polir interproximals. Presenten diferents graus dabrasivi-
tat.
Tcnica
Preparaci de lamalgama per a obturaci dental

Descripci: lauxiliar dinfermeria fa vibrar lamalgama per a la seva Material: cpsula
posterior utilitzaci pel dentista. damalgama, aparell
vibrador damalgama, vas
Protocol:
Dappen i porta-amalgama.
2. Depenent del tipus damalgama seleccionada pel dentista, progra-
mar el temps (en segons) i/o rpm de laparell vibrador damalgama.
3. Activar la cpsula damalgama segons les indicacions del fabricant (mitjanant gir o pressi) per posar en
contacte els components.
4. Collocar la cpsula en el suport del vibrador damalgama i abaixar la tapa protectora.
5. Posar en funcionament laparell durant els segons i rpm seleccionats.
6. Un cop transcorregut el temps de vibraci, obrir la cpsula i dipositar el contingut en el vas Dappen.
7. Amb el portaamalgama, recollir amalgama i transferir-la, les vegades que siguin necessries, al dentista.
8. Un cop acabada la tcnica, recollir linstrumental i el material.
9. Anotar la tcnica i les incidncies, si nhi ha hagus, en la fitxa clnica del pacient.
Observacions:
No oblidar collocar adequadament la tapa protectora abans de posar en funcionament laparell vibrador
per evitar accidents.
Un dels components de lamalgama s el mercuri (contaminant medioambiental molt txic i que sacumu-
la en la cadena alimentria), per la qual cosa la seva eliminaci sha de realitzar segons el protocol de-
lements contaminants txics i ha de ser retirat per lempresa especialitzada.
Instrumental per a la realitzaci dobturacions amb compsit.

Els compsits o resines compostes constitueixen el material ms usat en
lactualitat pels seus beneficis esttics i per la menor destrucci que cal
fer de teixit dentari per a la collocaci de lobturaci. A ms, els crei-
xents avenos en aquests materials han propiciat una millora de les
seves propietats mecniques i esttiques.
126
Haurem de preparar el segent material:

Safata dexploraci.
Safata danestsia.
Safata dallament. El seu s s bsic per assegurar la fixaci de lobtura-
ci.
Els compsits shan de collocar en absncia dhumitat, ja que si, per
qualsevol ra, shumitegen abans de la seva polimeritzaci, les possibili-
tats que caiguin sn altes.
Instrumental per a la realitzaci de la cavitat. Inclou els segents ele-
ments:
- Instrumental rotatori, tant turbina com micromotor i contraangle.
- Freses especfiques. Les ms usades sn la de pera de diamant i les fre-
ses per bisellar la superfcie de lesmalt.
- Mandr.
Safata de matrius. Encara que el concepte s el mateix que les usades en
les restauracions damalgama de plata, canvia el material, ja que per als
compsits s transparent, tant per a les matrius com per a les falques.
Aix s aix per permetre el pas de la llum per a la polimeritzaci de les
resines.
Safata de gravat cid. Depenent de la tcnica usada, haurem de preparar
lcid, el primer i ladhesiu o els agents autocondicionants.
Safata dobturaci. Ha de tenir els segents elements:
- Compsit elegit. Estan identificats per un codi de color, generalment el
codi VITA (Figura 6.14).
- Instrumental de bola. Per omplir, si s necessari, el fons cavitari de la
cavitat.
- Instrument plstic. s un instrument doble de m amb el qual el den-
tista porta el compsit a la dent i el colloca al seu interior, seguint una
tcnica determinada i sempre en petites quantitats.
6.14. Guia de colors. Lmpada de polimeritzaci. Emet una llum que s capa dactivar una
substncia que presenten els compsits, per aix iniciar la reacci de
polimeritzaci.
El dentista ha de tenir un protector per evitar lesionar la retina.
Material de polit. Les obturacions de compsit tenen com a caractersti-
Atenci
ca principal lesttica i que, a diferncia de les damalgama de plata, es
poden polir en el moment de collocar-les.
Les lmpades de polimeritzar shan du-
Per al polit existeixen nombrosos equips especfics, que es poden resu-
sar amb protecci ocular, ja que la llum
mir en el segent instrumental:
que emeten pot lesionar la retina.
- Instrumental rotatori. Se sol usar micromotor i contraangle.
- Freses. Sn de contraangle i de diferents graus dabrasivitat. Solen venir
codificades en colors.
- Discos de polir. Susen muntats en un mandril. Tamb presenten dife-
rents graus dabrasivitat.
- Tires de polir. Susen per als espais interdentals i tamb tenen diferents
graus dabrasivitat.
2.5 > Safata dendodncia

Una de les tcniques dodontologia conservadora s leendodncia, tcnica
que sutilitza quan el procs caris o destructiu de la pea dentria ha arri-
bat a lesionar el complex dentino-pulpar i ha provocat afectaci pulpar
irreversible, que obliga a lextirpaci i substituci per un material biocom-
patible, com s la gutaperxa. Existeixen diverses formes de tractament
pulpar, segons el tipus de dentici:
Dentici temporal. Susen dues tcniques:
Pulpotomia. Consisteix en eliminar la polpa cameral momificant o
destruint la resta de polpa radicular.
Pulpectomia. Com en lanterior, selimina la polpa cameral, per
tamb la radicular.
Dentici permanent jove. La tcnica s la mateixa que en la dentici
adulta i noms varia depenent de com estigui lpex de la pea. Si est
tancat, el tractament s similar al de ladult, per si no ho est, s neces-
sari tancar-lo abans amb tcniques com ara la apicoformaci, en qu sin-
tenta tancar lpex amb frmacs com lhidrxid de calci. Un cop tancat,
es duu a terme la tcnica convencional dadults. 6.15. Caixa dendodncia.
Dentici permanent adulta. Linstrumental que es necessita s:
Safata dexploraci.
Safata danestsia.
Safata dallament.
Instrumental rotatori i freses. Susen turbines a alta velocitat per acce-
dir a la polpa cameral, amb freses llargues de diamant que asseguren
un rpid accs. Un cop que shi ha arribat, cal localitzar lentrada als
conductes radiculars i, a vegades, ampliar-la. Per aix, susen freses
que no tallen, s a dir, inactives en la seva punta per no en els late-
rals, anomenades freses EndoZ.
Localitzadors dpexs. Sn instruments que detecten lpex de larrel
per medici elctrica.
Llimes dendodncia. Sn instruments que llimen linterior del con-
ducte radicular per eliminar els seus grmens i eixamplar-lo fins a la
mida adequada. Estan codificats mitjanant el codi de colors ISO i es
poden classificar de diferents maneres:
Tipus de llimes dendodncia
- Per la seva longitud: - Pel tipus de trenat:
Llimes curtes: DeepStar o Farside. Llimes K o de Kerr. Sidentifiquen per tenir un quadrat
Llimes llargues: de 21, 25, 28 i 31 mm. en el seu mnec.
Llimes H o llimes Hedstroem. Sidentifiquen per un
cercle.
- Pel material amb qu estan fabricades: - Pel seu s manual o amb instrumental rotatori:
Llimes flexibles o de nquel titani (llimes NiTi). Llimes manuals.

Llimes dacer. Llimes usades amb instrumental rotatori especfic.
128
Codi de colors ISO de les llimes

Codi de color
Nmero Dimetre
del mnec
06 0,06 Rosa
08 0,08 Gris
10 0,1 Violeta
15 0,15 Blanc
20 0,20 Groc
25 0,25 Vermell
30 0,30 Blau
35 0,35 Verd
40 0,40 Negre
45 0,45 Blanc
50 0,50 Groc
55 0,55 Vermell
60 0,60 Blau
70 0,70 Verd
80 0,80 Negre
90 0,90 Blanc
100 1,0 Groc
110 1,10 Vermell
120 1,20 Blau
130 1,30 Verd
140 1,40 Negre
Estiranervis. Instruments ds manual, similars a les llimes i codifi-

cats amb un sistema de colors semblant al daquestes. La seva funci
no s llimar els conductes, sin eliminar la polpa radicular.
Instrumental dirrigaci. Sn cnules que porten agulles flexibles i en
qu sintrodueix hipoclorit sdic a l . Serveixen per netejar el con-
ducte de grmens i eliminar de la paret radicular les restes que es pro-
dueixen en llimar-la.
Regla millimetrada. Es tracta dun instrument que t un sistema de
mesura per mesurar la llima introduda en el conducte amb la finali-
tat de conixer-ne la longitud.
Corbador de llimes dendodncia. A vegades, el conducte radicular s
corbat. En aquests casos, el dentista ha de precursar la llima abans
dintroduir-la al conducte, la qual cosa es pot realitzar, de forma
manual o mecnica, amb lajuda daquests elements (Figura 6.16).
6.16. Corbador de llimes Instrumental per al farciment dels conductes. La tcnica ms usual s
dendodncia. la de condensaci lateral de la gutaperxa.
Existeixen altres tcniques, com la de gutaperxa calenta o la de condensa-

ci vertical, que sn menys usades en la prctica habitual. Linstrumental
Web
per al farciment dels conductes s el segent:
Si vols ampliar els teus coneixements,
- Paper dassecat. s paper absorbent que ve codificat amb la norma ISO, en aquesta pgina web:
de la mateixa manera que les llimes, i que susa per assecar el conduc- www.infomed.es/rode/index.php?opti
te de les restes dhipoclorit que hagin quedat. on=com_content&task=view&id=83&It
- Puntes de gutaperxa. Susen per emplenar el conducte radicular. emid=1 trobars informaci sobre la
histria de lendodncia.
- Condensadors manuals. Sn instruments manuals, angulats i de
diferents gruixos, encara que predominen els fins. Serveixen per con-
densar les puntes de gutaperxa contra la paret lateral del conducte
radicular.
- Condensadors digitals. Fan el mateix que els anteriors, per susen
subjectant-los amb els dits. Estan codificats amb el codi ISO.
- Encenedor. Serveix per escalfar, al roig viu, linstrumental de tall.
- Instrumental de tall. Com que la gutaperxa s un material termopls-
tic, es talla amb laplicaci de calor. Per aix, sescalfa una esptula al
roig viu i seliminen els excessos de les puntes de gutaperxa que sobre-
surten del conducte radicular.
Tcnica
Collocaci de linstrumental en les safates

Descripci: lauxiliar dinfermeria colloca linstrumental en la safata Material: safata dinstru-
o taula auxiliar del dentista. ments i instruments.
Protocol:
1. Collocar en la taula de la unitat dental, o taula auxiliar, la safata
amb linstrumental que es necessita per a la tcnic que shagi defectuar.
2. Ordenar linstrumental segons shagi dutilitzar: linstrument que sutilitza abans es colloca ms a prop
del lloc que ocupa el dentista i el que sutilitzi ms tard, ms allunyat del dentista.
3. La part activa de linstrument sorientar cap a lesquerra quan shagi de treballar amb la m dreta.
4. Un cop utilitzats, els instruments es dipositen a la safata en el lloc que ocupaven.
Observacions:
El tcnic en cures auxiliars dinfermeria sencarrega de la collocaci de linstrumental, ja que el desor-
dre ocasiona fatiga visual, fallades i temps excessius en la realitzaci de les tcniques.
El correcte seria que el dentista pogus trobar linstrumental que necessita sense mirar a la safata.
El dentista ha de tenir una rutina de treball que sigui coneguda per lauxiliar dinfermeria per tal que lor-
dre de collocaci sigui el correcte en tot moment.
3 Amb el material que tinguis a laula de prctiques, prepara una safata per realitzar una obturaci amb
amalgama de plata.
4 Dibuixa diferents tipus de llimes i estiranervis al teu quadern de prctiques, en funci del material que
tinguis a laula de prctiques.

MacMillan Instrumental - Compressed

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

MacMillan Instrumental - Compressed

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TAOCATunitat02.

qxd 3/6/08 10:17 Pgina 25

2.1 > rees de treball en el gabinet bucodental

2.2 > Postura equilibrada

2.6. Postura equilibrada de lodontleg.

Postura ergonmica del personal auxiliar

Postura ergonmica del pacient

2.3 > Moviments que es realitzen durant els procediments

5 Els moviments de les tres primeres classes sn els ms recomanats per a

1 2.4 > Codificaci numrica dels dits de la m

2.5 > Transferncia dinstrumental

2.9. Formes dagafar un instrument (llapisser, llapisser modificat, palmar i tisora).

Lauxiliar agafa linstrument de la safata amb la m esquerra i el diposi-

Funcions del personal auxiliar durant la tcnica a quatre mans

Preparar i organitzar el material i instrumental en safates, seguint el protocol de la tcnica programada. Es

6 Observar el pacient i ajudar-lo en la incorporaci de la butaca en finalitzar la tcnica.

8 Preparar el gabinet per rebre el prxim pacient.

2.10. Lauxiliar colloca el pitet al pacient.

Transferncia dun sol instrument

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.

Existeix una tcnica de trasps dinstrumental menys freqent que es

2.11. Tcnica a quatre mans.

Abans de realitzar la tcnica de transferncia dinstrumental, sha de pre-

Intercanvi de dos instruments

Intercanvi dinstruments rotatoris

Intercanvi dinstrumental articulat

2.12. Intercanvi dinstrumental articulat.

Precaucions que cal tenir en compte a lhora de transferir instruments:

Intercanvi de xeringa danestsia

Intercanvi de pinces preparades amb material

Transferncia de materials dentals

1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.

2.7 > Sistemes daspiraci de fluids

Si es tracta dun ejector de saliva element de baixa aspiraci, lauxiliar

2.8 > Tcnica operatria a sis mans

Com en la tcnica a quatre mans, les funcions del personal

1 Preparar el material i instrumental per a la tcnica operatria.

2 Rebre el pacient i acomodar-lo en la butaca dental.

Transferir linstrumental i el material demandat per loperador durant

Recollir linstrumental, el material i el gabinet en finalitzar la tc-

2 Elabora un esquema dels principis dergonomia en un consultori dental que dissenyis.

Unitat 6 - Instrumental dental I 115

1.1 > Concepte dinstrument ds dental

Classificaci dels tipus de freses

Fresa de turbina (no t osca). 3

Freses de pols de diamant.

Per la forma de la seva part activa, nexisteixen molts tipus, en funci de

Unitat 6 - Instrumental dental I 117

Pea de m. A diferncia de lanterior, s recta i, per tant, el seu s

Collocaci de freses en la turbina

Collocaci de freses en el contraangle i en la pea de m

Unitat 6 - Instrumental dental I 119

2 >> Organitzaci de linstrumental

2.1 > Safata dexploraci Lexploraci periodontal: s un

met una fcil visualitzaci de la profunditat de la bossa periodontal.

El ms habitual s que siguin xeringues metlliques, en qu el cartutx

Collocaci del cartutx anestsic i agulla en la xeringa

Unitat 6 - Instrumental dental I 121

2.3 > Safata dallament

6.8. Dic de goma perforat i clamp

6.9. Taula de clamps.

Perforador de dics. s una pina articulada amb un mecanisme que per-

Allament absolut del camp operatiu