Professional Documents
Culture Documents
Bibliografa
Bibliografa
445
446
BIBLIOGRAFA
ALBIACH, R.; MARN, C.; PASCUAL, G.; PI, J.; RIBERA, A.; ROSSELL, M. y SANCHIS, A. (1998):
La cermica de poca de Augusto procedente del relleno de un pozo de Valentia (Hispania Tarraconensis). Actes du Congrs dIstres de la SFECAG en Gaule. Marsella: 139-166.
ALBORE LIVADIE, C. (1978): Sur les amphores de type trusque des ncropoles archaques
de Nuceria: aspects et problmes de ltruscisation de la Campanie. Rivista di Studi Liguri 44. Bordighera: 71-135.
ALMAGRO, M. (1953): Las necrpolis de Ampurias. I. Introduccin y necrpolis griegas. Monografas Ampuritanas III. Barcelona.
(1955): Las necrpolis de Ampurias. II Necrpolis romanas y necrpolis indgenas.
y AMORS, L.R. 1953-1954: Excavaciones en la necrpolis romana de Can Fanals de Pollentia (Alcudia, Mallorca). Ampurias XV-XVI: 237-278.
y LAMBOGLIA, N. (1959): La estratigrafa del Decumano A de Ampurias. Ampurias XXI.
Barcelona: 1- 26.
ALMAGRO GORBEA, M. y LORRIO, A. (1989): Segobriga III. La muralla norte y la puerta principal. Cuenca.
ALMEIDA, R.R. y MORN, J. (2012): Rasero de Lujn. Las producciones cermicas en el territorio segobricense. MArqAudema. Serie poca Romana/Antigedad Tarda. Madrid.
(2012a): nforas Tipo Segobriga/Oberaden 74 similis? Bases para una produccin singular en la Tarraconense interior. Cermicas hispanorromanas. Un estado de la cuestin II: 279-290.
(2012b): Colmenas cermicas en el territorio de Segobriga. Nuevos datos para la apicultura en poca romana en Hispania. Cermicas hispanorromanas. Un estado de la
cuestin II: 63-81.
LPEZ FRAILE, F.J. y MORN, J. (e.p.a): El horno romano de Torrejn de Velasco. VI Jornadas de Patrimonio Arqueolgico de la Comunidad de Madrid.
y AGUST, E., BENITO, L. y LPEZ FRAILE, F.J. (e.p.b.).: Casas de Lujn, Los Vallejos y Rasero de Lujn (Saelices, Cuenca). Aportaciones a la produccin y distribucin cermica
en el territorio de Segobriga. I Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios de
la Cermica Antigua en Hispania. Hornos, talleres y focos de produccin alfarera en
Hispania (Cdiz, 3-4 Marzo de 2011).
(e.p.b): La Pea II. Una unidad de transformacin rural en el entorno de Segbriga (Saelices, Cuenca). De vino et Oleo Hispaniae. reas de produccin y procesos tecnolgicos del vino y del aceite en la Hispania Romana. Museo Arqueolgico de Murcia.
ALONSO, D. y PINEDO, J. (2008): Notas sobre las nforas adriticas del pecio de Escombreras 2 (Cartagena). V Jornades dArqueologia Subaqutica. Comercio, redistribucin y
fondeaderos. La navegacin a vela en el Mediterrneo. (Gandia, 2006): 221-230.
LVAREZ, N.; BALLESTER, C.; ESP, I; MAEZ, J.; MARN, C.; PASCUAL, G.; RIBERA, A. y ROSSELL, M. (2003): La cermica de tres nuevos depsitos votivos de fundacin de las excavaciones de lAlmoina (Valencia). SFECAG. Actes du Congrs de Saint- Romaine-enGal. Marsella: 369-395.
AMARE, T. (1988): Lucernas romanas en Aragn. Zaragoza.
AMOURETTI, M. C. y BRUN, J. P. (eds.) (1993): La production du vin et de lhuile en Mditerrene. BCH Suppl. 26 (Aix-en-Provence/Toulon, 1991) Atenas.
447
448
ARRIBAS, A. y LLABRS, J. (1983): Una necrpolis romana del ager Pollentinus. En A. Arribas
(ed.): Pollentia 3. Estudio de los Materiales. I. Sa Portella, Excavaciones 1957-1963. Palma de Mallorca: 303-365.
BIBLIOGRAFA
y TRAS G., CERD D. y DE HOZ J. (1987): El barco de El Sec (costa de Calvi, Mallorca),
estudio de los materiales. Palma de Mallorca
ARX, X. (1982): Les llnties tardo-republicanes dEmpries. Barcelona.
ASENSIO, D. y PRINCIPAL, J. (2006): Relaciones econmicas Roma-Hispania. La Hispania Citerior en el siglo II a.C. Segeda y su contexto histrico. Entre Catn y Nobilior (195 al
153), Estudios Celtibricos 2. Mara: 117-140.
ATRIN, P. (1967): Restos de una alfareria romana en Rubielos de Mora. Teruel 38. Teruel:
195-208.
AUBET, M. E. (1987): Tiro y las colonias fenicias de Occidente. Ediciones Bellaterra. Barcelona.
BADENAS, A. y OLMOS, R. (1998): La nomenclatura de los vasos griegos en castellano. Propuestas de uso y normalizacin. Archivo Espaol de Arqueologa, 61. Madrid: 61-80
BALLAND, A. (1969): Cramique trusco-campanienne vernis noir. Fouilles de lcole franaise de Rome Bolsena (Poggio Moscini) III, 1. Mlanges dArchologie et dHistorie
supp. 6. Pars.
BARBER, J.; NOLLA, J. M. y MATA, E. (1993): La cermica grisa emporitana. Cuadernos de
Arqueologa 6. Barcelona.
BARRA BAGNASCO, M. (1989): Locri Epizefiri III, cultura materiale e vita quotidiana. Studi e
materiali di Archeologia 2. Florencia.
BARRANTES, V. (1877): Barros Emeritenses. Estudio sobre los restoes de cermica romana que
suelen hallarse en las ruinas de Mrida. Madrid.
BARROSO, R.; CARROBLES, J. y MORN, J. (2012a): Rasero de Lujn, Casas de Lujn y Vallejos. Vas y caminos en el entorno de la ciudad romana de Segobriga. MArqAudema. Serie poca Romana/Antigedad Tarda. Madrid.
(2012b): La Quebrada II, La Pea I y Llanos de Pinilla. El sistema hidrulico de abastecimiento de aguas a la ciudad de Segobriga. MArqAudema. Serie poca Romana/Antigedad Tarda. Madrid.
BARTOLONI, P. (1985): Anfore fenice e ceramiche etrusche in Sardegna. Cuaderno del Centri di Studio per lArcheologia Etrusco-Italica, 9. Il Comercio Etrusco Arcaica. Atti dellIncontro 1983. Roma: 103-118.
(1988): Le anfore fenicie e puniche di Sardegna. Studia Punica 4. Roma
BATS, M. (1976): La cramique a vernis noir dOlbia de Provence: vases de latelier des petites estampilles. Revue Archologique de Narbonnaise 9. Paris: 63-80.
(1986): Le vin italien en Gaule aux IIe-Ier s. av. J.C.: problmes de chronologie et de distribution. Dialogues dHistoire Ancienne 12. Besanon: 391-430.
(1988): Vaisselle et alimentation Olbia de Provence (v.350 - v.50 av. J.C.). Modles culturels et catgories cramiques. Revue Archologique de Narbonnaise, supplement 18.
Paris.
(1990): La diffusion des amphores massalites en Provence orientale. Les amphores
de Marseille grecque. tudes massalites 2. Lattes-Aix-en-Provence: 207-216.
BAYO, S. (2010): El yacimiento ibrico de El Tossal de la Cala. Nuevo estudio de los materiales depositados en el MARQ correspondientes a las excavaciones de Jos Belda y Miquel Tarradell. Trabajos de Arqueologa 1. Alicante.
449
450
BIBLIOGRAFA
y SEZ, A. (2008): Operculos y nforas romanas en el Crculo del Estrecho. Precisiones
tipolgicas, cronolgicas y funcionales. RCRF Acta 40: 455-472
y RIBERA, A. (eds.) (2008): Cermicas hispanorromanas. Un estado de la cuestin. Universidad de Cdiz. Cdiz.
y RIBERA, A. (eds.) (2012): Cermicas hispanorromanas. II, Producciones regionales.
Universidad de Cdiz. Cdiz.
BERNI, P. (1998): Las nforas de aceite de la Btica y su presencia en la Catalua romana.
Barcelona.
(2008): Epigrafa anfrica de la Btica. Nuevas formas de anlisis. Barcelona.
BERRY, J. (1998): Sotto i Lapilli. Studi nella Regio I di Pompei. SAP. Electa. Npoles.
BERTUCCHI, G. (1992): Les amphores et le vin de Marseille, VIe s. avant J.-C.-IIe s. aprs J.C.
Sup.25 la Revue Archologique du Narbonnaise. Pars.
BEZECZKY, T. (2004): Early roman food import in Ephesus: Amphorae from the Tetragonos
Agora. Transport Amphorae and Trade in the Eastern Mediterranean (Atenas 2002).
Monographs of the Danish Institute at Athens 5. Aarhus: 85-98
BISI, A. M. (1970): La cermica punica. Aspetti e problemi. Npoles.
(1989): Associazioni di anfore puniche Maa C1=Uzita 3 e di greco-italiche in contesti punici della Sicilia e del Nord-Africa. Amphores romaines et Histoire Economique, dix
ans de Recherche. Ecole Franaise a Rome 114. Roma: 594-596.
(1993): Le anfore puniche e di tradizione punica di Pompei: problemi e prospettive della ricerca. Ercolano 1738-1988. 250 anni di ricerca archeologica: 529-536.
BLANCO, J. F. (1993): La cermica Celtibrica de imitacin de vasos metlicos en el Valle del
Duero: propuesta de sistematizacin y problemtica en torno a su origen. Boletn del
Seminario de Arte y Arqueologa LIX. Valladolid: 113-139.
(2001): La cermica celtibrica gris estampillada en el centro de la Cuenca del Duero.
Las producciones de Coca (Segovia). Cuadernos de Prehistoria y Arqueologa Universidad Autnoma de Madrid 27. Madrid: 23-62.
BLZQUEZ MARTNEZ, J. M. y REMESAL RODRGUEZ, J. (eds.) (1980): Produccin y comercio
de aceite en la Antigedad. I Congreso Internacional (Madrid, 1980). Madrid.
(eds.) (1983): Produccin y comercio de aceite en la Antigedad, II Congreso Internacional (Sevilla, 1982). Madrid.
(eds.) (1998): Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma), vol. I. Barcelona.
(eds.) (2001): Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma), vol. II. Barcelona
(eds.) (2003): Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma), vol. III. Barcelona
(eds.) (2007): Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma), vol. IV. Barcelona
(eds.) (2010): Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma), vol. V. Barcelona
y RODRGUEZ ALMEIDA, E. (1994): Excavaciones arqueolgicas en el Monte Testaccio
(Roma). Memoria de la campaa de 1989. Madrid.
BLOND, F. (1999): Lampes tournes hellnistiques du Muse grco-romaine dAlexandrie:
problemes et methode. Commerce et artisanat dans lAlexandrie Hellnistique et Romaine. B.C.H. Supplement 33. Atenas: 307-325.
451
452
BULGARELLI, F. y TORRE, E. (2009): Produzione e commercio di alcune classe di cermica comune nel territorio Vado Ligure (SV) (I-III sec. d.C.). Les ceramiques comunes de Campanie et de Narbonnaise. Strutture produtive, typologie et contextes indits II sicle av.
J.C.-III sicle ap. J.C. Centre Jean Brard 30. Npoles: 331-341.
BIBLIOGRAFA
BURCH, J. y SAGRERA, J. (2009): Excavacions arqueolgiques a la muntanya de Sant Julia de
Ramis. 3. Els Sitjars. Girona.
y CASAS, J.; COSTA, A.; NOLLA, J.M.; PALAHI, L.; ROJAS, A.; SAGRERA, J.; VIV, D; VIV, J.
y SIMN, J. 2010: La sntesi. En J.M. Nolla; L. Palia y J. Vivo (ed.): De loppidum a
la ciuitas. La romanitzaci inicial de la Indigcia. Universitat de Girona. Girona: 5-188.
BURILLO, F.; CANO, M. A. y SAIZ, M. E. (2008): La cermica celtibrica. Cermicas Hispanorromanas. Un estado de la cuestin. Cdiz: 171-187.
BUSTAMANTE, M. (2009): Un fragmento de Drag. 29 del taller de Montans en Augusta Emerita (Mrida, Badajoz). Boletn de la Sociedad de Estudios de la Cermica Antigua en
Hispania.
(2011a): Nuevas consideraciones cronolgicas en torno a la produccin de paredes finas emeritenses. Zephyrus LXVII. Salamanca: 161-170.
(2011b): La cermica altoimperial de Emerita Augusta. Entre la importacin y la exportacin. Ataecina 7. Mrida.
y CORDERO, T. (e.p.): Exportacin vitcola en el territorio emeritense? Consideraciones
sobre la produccin local de nforas del tipo Haltern 70. Actas de la Conferencia Patrimonio cultural de la vid y el vino. Almendralejo.
y HERAS, F.J. (e.p.): Produccin anfrica en Augusta Emerita (Mrida, Badajoz) y los
nuevos hallazgos del solar de la Escuela de Hostelera. Actas del I Congreso de la SECAH, Marzo 2011. Cdiz.
y HUGUET, E. 2008: Las cermicas tipo Peaflor.Cermicas hispanorromanas. Un estado de la cuestin. Cadiz: 297-307.
y FAGA, I.; HUGUET, E.; KRASJEK, J.: RAMN, A.; RIBERA, A. SALAVERT, J. V. y SCHINDELRKAUDELKA, E. (2011): Un contexto cerrado de mediados del siglo I d.C. de la casa de
Ariadna de Pompeya. Actes du Congrs dArles. S.F.E.C.A.G.:Marsella: 517-546.
y GIJN, M.E. y OLMEDO, A. (2011): A new terracotta mould in Augusta Emerita. XI Coloquio Internacional de Arte Romano Provincial. Roma y los modelos de difusin. Mrida.
BUXEDA, J. y CAU, M.A. (1998): Possibilitats i limitacions en lestudi arqueomtric de produccions cermiques ebusitanes. Pyrenae 29. Barcelona: 97-115.
CABELLA, R. (2008): Anfore e laterizi adriatici: dati tipologici, epigrafici e archeometrici a confronto. Rei Crestariae Romanae Fautorum Acta 40. Abingdon: 373-378.
CABRERA, P. (2001): El comercio jonio arcaico en la pennsula ibrica. Monografies Emporitanes 11. Cermiques jnies dpoca arcaica: centres de producci i comercialitzaci al
Mediterrani Occidental. Barcelona: 165-176.
(2004): Vasos cermicos de importacin de lujo del Mediterrneo oriental y occidental. La vajilla ibrica en poca helenstica (siglos IV-III al cambio de Era). (Madrid
2001), Collection de la Casa de Velzquez 89. Madrid: 5-18.
y SNCHEZ, C. (1994): Importaciones griegas en el Sur de la Meseta. Huelva Arqueolgica XIII, 1. Huelva: 355-376.
y SANTOS, M. (coords) (2001): Cermiques jnies dpoca arcaica: centres de producci
i comercialitzaci al Mediterrani Occidental. Monografies Emporitanes 11. Barcelona.
CALLENDER, M. H., (1965): Roman Amphorae, with and Index of Stamps. Londres.
453
454
BIBLIOGRAFA
y GANDA, E. (1913-14): La estratificacin de la cermica en Ampurias y la poca de sus
restos. Institut dEstudis Catalans. Anuari 1913-14 any 5. Barcelona: 657-686.
CEBRIN, R. (2009): "La produccin latericia en Segbriga. Nuevos hallazgos (2002-2009)",
Lucentum, 28. Alicante: 169-182.
CELIS, R. (2005): Las lucernas. Introduccin al estudio de la cermica romana. Una breve
gua de referencia. M. Roca y I. Fernndez (coors): Monogrfico 1 de CVDAS. Mlaga:
405-464.
CERD, D. (1999): El vi en lAger Pollentinus i en el seu entorn. Collecci la Deixa 3. Palma de
Mallorca.
CERDEO, M.L.; SANMART GREGO, E. y GARCA HUERTA, R. (1999): Las relaciones comerciales de los celtberos. IV Simposio sobre los Celtberos. Economa (Daroca 1997). Zaragoza: 263-299.
CHABRET, A. (1888): Sagunto. Su historia y sus monumentos. Barcelona.
CHARLIN, G.; GASSEND, J. M. y LEQUEMENT, R. (1978): Lpave antique de la bahie de Cavalire (Le Lavandou, Var). Archaeonautica, 2. Pars: 9-94.
CHIOSI, E. (1996): Cuma: una produzione di ceramica a vernice rossa interna. Les ceramiques comunes de Campanie et de Narbonnaise. La vaisselle de cuisine et de table. Centre Jean Brard. Npoles: 225-233.
CIBECCHINI, F. (2004): Affinit e divergenze nella diffusione dei materiali ceramici tra siti terrestri e relitti; alcuni problemi di interpretazione dei dati provenienti da relitti e dei flussi di distribuzione in et republicana. Mditerrane occidentale Antique: les echanges.
Soveria Manneli: 57-74.
(2008): Tonnellaggi e rotte in et repubblicana. Il contributo dei relitti del Mediterraneo
occidentale. V Jornades dArqueologia Subaqutica. Comercio, redistribucin y fondeaderos. La navegacin a vela en el Mediterrneo. (Gandia, 2006). Valencia: 483-499.
y BERNARD, H.; BONAIUTI, R. y DRAP, P. (2007): Il relitto medio-repubblicano di Cala
Rossa (Porto Vecchio, Corsica). Primi resultati delle campagne di scavo. Archeologia
Maritima Mediterranea. An International Journal on Underwater Archaeology 3.
PisaRoma: 13-41.
y PRINCIPAL, J. (2002): Alcune considerazioni sulla presenza commerciale romano-italica nella peninsola iberica prima della seconda guerra punica. LAfrica Romana 14. Lo
spazio marittimo del Mediterraneo occidentale: geografia storica ed economia. Roma:
653-664.
y PRINCIPAL, J. (2004): Per chi suona la campana B?. En E.C. De Sena, H. Dessales
(eds.): Archaeological Methods and Approaches: Industry and Commerce in ancient
Italy. BAR International Series 1262. Oxford: 159-172.
CINTAS, P. (1950): Cramique punique. Tnez.
CIPRIANO, M. T. y CARRE, M. B. (1989): Production et typologie des amphores sur la Cte
Adriatique de lItalie. Amphores romaines et Histoire Economique, dix ans de
Recherche. Ecole Franaise a Rome 114. Roma: 67-104.
CLINKENBEARD, B.G. (1986): Lesbian and Thasian wine amphoras: questions concerning collaboration. Recherches sur les amphores grecques, BCH, supp. XIII. Paris-Athnes: 353361.
455
456
BIBLIOGRAFA
CUADRADO, E. (1977-1978): Unguentarios ceramicos en el mundo ibrico: aportacion cronolgica. Archivo Espaol de Arqueologia 50-51. Madrid: 389-404.
(1986-1989): Cubiletes romanos de paredes finas en El Cigarralejo. Empries 48-50.
Barcelona: 264-269.
CUOMO DI CAPRIO, N. (1992): Fornaci e officine da Vasaio Tardo-ellenistiche (Previuosly announced: Late Helenistic Potters Kilns and Workshops). Morgantina Studies 3. Princeton
University. Princeton.
CURA, M. (2000): "Sobre les produccions relacionables amb la cermica de Gnathia localitzades
al jaciment prerrom del Mol d'Espgol de Tornabous i la problemtica de les cermiques
de verns negre a finals del segle III a.C.". Saguntum-PLAV 32. Valencia: 115-122.
y PRINCIPAL, J. (1995): "La producci de les tres palmetes radials amb roseta central o
"3+1"". Quaderns de Prehistria i Arqueologia de Castell 16. Castelln: 173-188.
DAMBROSIO, A. y S. DE CARO (1989): "Un contributo allarchitettura e allurbanistica di Pompei in et ellenistica. I saggi nella casa VII , 4, 62", Annali di Archeologia e Storia Antica, 11, 173-215.
DARMS, J. H. y KOPFF, E.C. (1980) (eds.): The Seaborne Commerce of Ancient Rome: Studies
in Archaeology and History. Memmoris of the American Academy at Rome 36. Roma.
DE CARO, S. (1994): La villa rustica in localit di Villa Regina a Boscoreale. Roma.
DE CAROLIS, E. (1996): Ceramica comune da mensa e da dispensa de Ercolano. Les ceramiques comunes de Campanie et de Narbonnaise. La vaisselle de cuisine et de table.
Centre Jean Brard. Npoles: 121-128.
y GRIFA, C.; LANGELLA, A.; MORRA, V. y SORICELLI, G. (2009): Ceramiche tardo antiche
da Pompei. Les ceramiques comunes de Campanie et de Narbonnaise. Strutture produtive, typologie et contextes indits II sicle av. J.C.-III sicle ap. J.C. Centre Jean Brard
3. Npoles: 651-521.
DE FILIPPIS, A. (2007): La ceramica figurata di Teanum Sidicinum tra IV e III sec. a.C. In
Itinere. Ricerche di Archeologia in Campania. Cava de Tirreni: 123-145.
DE SENA, E.C. (2005): An assessment of wine and oil production in Romes hinterland. Ceramic, literary, art. Historical and modern evidence. Roman villas around the Urbs: 135149.
DEL AMO, M. (1970): La cermica campaniense de importacin y las imitaciones campanienses en Ibiza. Trabajos de Prehistoria 27. Madrid: 201-256.
DELLAGLIO, A. y LIPPOLIS, E. (1989): Il comercio del vino rodio a Taranto. Amphores Romaines et Historie Economique: dix ans de recherche. Ecole Franaise a Rome 114. Roma:
544-547.
DENARO, M. (2008): La ceramica romana a pareti sottili in Sicilia. Documenti di Archeologia
46, SAP, Mantova.
DESANTIS, P. (1991-1992): Le anfore della necropoli di Spina-Valle Trebba. Studi sulla necropoli di Spina in Valle Trebba. Ferrara: 157-180.
DESBAT, A.; GENIN, M. y LASFARGUES, J. (dir.) (1996) : Les productions des ateliers de potiers
antiques de Lyon. Premire partie : les ateliers prcoces. Gallia 53. Pars: 1-294.
457
458
BIBLIOGRAFA
(1879): Di un grande deposito di anfore romane rinvenuto nel Nuovo quartiere del Castro Pretorio. Bulletino della Commissione Archeologica Comunale di Roma 7. Roma:
36-112 y 143-195.
(1899): Corpus inscriptionum latinarum XV, instrumentum domesticum urbis Romae.
Berln.
DUCREY, P. y DUCREY, N. (1973): Les supplicis de Fourni. tudes Dliennes. BCH, supplment I. Atenas: 173-181.
DUNCAN, G. C. (1964): A Roman Pottery near Sutri. En Papers of the British School at Rome
XXXII. Roma: 38-88.
DUPONT, P. (1982): Amphores commerciales archaques de la Grce de lEst. La Parola del
Passato 37. Npoles: 193-209.
DURN, R. (1991-1992): El uso del ladrillo en la arquitectura de Augusta Emerita. En M. Bendala, CH. Rico y L. Roldn (eds.): El ladrillo y sus derivados en poca romana. Madrid:
205-220.
(1998), La ltima etapa del teatro romano de Mrida. La versura oriental y los sellos latericios, Cuadernos Emeritenses, 14, Mrida.
EISEMAN, C.J. y RIDGWAY, B.S. (1987): The Porticello shipwreck. A Mediterranean Merchant
Vessel of 415-385 B.C. The Nautical Archaeology Series 2. Texas A&M University Press.
EMPEREUR J.Y. (1998): "Les amphores compltes du Muse dAlexandrie: importations et productions locales". Commerce et artisanat dans lAlexandrie hellnistique et romaine,
BCH Suppl. 33, Paris: 393-397.
y HESNARD, A. (1987): Les amphores Hellnistiques du Bassin Occidental de la Mditerrane. Cramiques Hellnistiques et Romaines II. Besanon: 24-71.
y PICON, M. (1986): A la recherche des fours damphores. Recherches sur les amphores grecques, BCH, sup.13. Atenas: 103-141.
EQUIP DEXCAVACI DE POLLENTIA (1993): Un conjunt de materials dpoca tardo-republicana de la ciutat romana de Pollentia (Alcdia, Mallorca). Pyrenae 24. Barcelona: 227267.
ESCRIV, V.; MARN. C. y RIBERA, A. (1992): Unas producciones minoritarias de barniz negro
en Valentia durante el s. II a. JC.. En Estudios de Arqueologia ibrica y romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester. Trabajos Varios del S.I.P 89. Valencia: 443-468
ESCRIV, I. (e.p.): Cermica y arquitectura romana. Los das de Pompeya. [catlogo Exposicin]. Valencia.
ESTARELLAS, M. M.; TORRES, F. y LPEZ MULLOR, A. (2002): Cermica clssica i vidre de dues
colleccions conservades al Museu de Mallorca. En Homenage a Guillem Rossell Bordoy. Palma de Mallorca: 385-407.
ESTVEZ, J.A. (1998): Aplicacin de la metodologa arqueomtrica al estudio de cermicas:
teora y desarrollo prctico. El caso de un grupo de cermicas localizadas en Mrida.
Mrida. Excavaciones Arqueolgicas, 1998. Memoria 4. Mrida: 583-609.
(1999): Caracterizacin de cermicas comunes romanas de Extremadura. Caesaraugusta 73. Zaragoza: 67-76.
459
460
BIBLIOGRAFA
(2001b): Politique et commerce Rhodes au II s. a.C.: le tmoignage des exportations
damphores. En A. Bresson, R. Descat (eds.) : Les cits dAsie Mineure occidentale au
IIe sicle a.C. Burdeos: 181-196.
(2004): Corpus et catalogues des timbres amphoriques rhodiens. Epigrafa Anfrica.
Instrumenta 17. Barcelona: 55-66.
(2006): Production et commerce des amphores hellnistiques: rcipients, timbrage et
mtrologie. Approches de lconomie hellnistique. Entretiens dArchologie et dHistoire 7: 17-34.
FIORENTINI, P. (1963): Prime osservazioni sulla cermica campana nella valle del Po. Rivista di Studi Liguri XXIX. Bordighera: 8-51
FIRMATI, M. (1992): Il relitto della nave romana di Punta Scaletta, a Giannutri (Gr). Ann. Fac.
Lettere Siena 13. Florencia: 12-33.
FOERSTER, F. y PASCUAL, R. (1970): La nave romana de Sa Nau Perduda. (Cabo Bagur, Gerona.). Rivista di Studi Liguri XXXVI. Bordighera: 273-306.
FOLCH I TORRES, J. (1911-12): Troballa de motllos de cermica sigillata roja (Solsona) . Institut dEstudis Catalans. Anuari 1911-12 any 4. Barcelona: 683-684.
FONT OBRADOR, B. (1972), Historia de Llucmajor, I, Palma de Mallorca.
FORMENTI, F. (1989): Analyse de traces organiques dans les amphores. Amphores Romaines et
Historie Economique: dix ans de recherche, Ecole Franaise a Rome 114. Roma: 562-563.
(1991): Recherche de rsine dans les amphores. Gallia 48. Pars: 260.
y HESNARD, A. y TCHERNIA, A. (1978): Note sur le contenu dune amphore Lamboglia
2 de lpave de la Madrague de Giens. Archaeonautica 2. Paris: 95-100.
FORTI, L. (1962): Gli unguentari del primo periodo ellenistico, Rendiconti dellAccademia di
Archeologia, Lettere e Belle Arti di Napoli, vol. XXXVII. Npoles: 143-157.
(1965): La ceramica di Gnathia. Monumenti antichi della Magna Grecia 2. Npoles.
FRERE, D. (2009): Un programme de recherches archologiques et archometriques sur des
huiles et crmes parfumes dans lantiquit. Parfums et odeurs dans lantiquit.
Rennes: 205-215.
FROTHINGHAN, A.W. (1937): Sigillate Potery of the Roman Empire. From excavations in Spain,
made chieftly by the President of the Hispanic Society at Italica. Hispanic Society of
America. Nueva York.
GALLO, A. (1994): La casa di Lucio Elvio Severo a Pompei. Accademia di Arqueologia, Lettere
e Belle Arti. Monumenti IX. Npoles.
GARABITO, T. (1978): Los alfares romanos riojanos. Produccin y comercializacin. Biblioteca
Prehistorica Hispana XVI. Madrid.
GARCA, B. (2002-2003): Enterramientos de tradicin indgena en Corduba. Anales de Arqueologa Cordobesa 13-14. Cordoba: 251-278.
GARCA, J. (1992): La cermica ibrica en els contextos republicans de la Laietnia litoral. Les
cermiques de tcnica ibrica a la Catalunya romana (segles II a.C. I d.C.). Societat
Catalana dArqueologia. Barcelona: 21-32.
GARCA CANO, C.; GARCA CANO, J.M. y RUIZ, E. (1989): Las cermicas campanienses de la Necrpolis Ibrica del Cabecico del Tesoro (Verdolay, Murcia). Verdolay 1. Murcia: 117-188.
461
462
BIBLIOGRAFA
GIANFROTTA, P.A. (2008): Il commercio marittimo in et tardo-repubblicana: merci, mercanti, infrastrutture. En J. Prez Ballester, G. Pascual Berlanga (eds): Comercio, redistribucin y fondeaderos. Navegacin a vela en el Mediterrneo, V Jornadas Internacionales
de Arqueologa Subacutica (Gandia, 8 a 10 de noviembre de 2006). Valencia: 65-78.
GIARDINO, L. (1990): Heraclea, necropoli meridionale. Le sepolture di II e I sec. a.C.. Emergenze e problemi archeologici, Manduria, Taranto, Heraclea. Manduria: 73-125.
GIJN, M. E. (2004): Las terracotas figuradas del Museo Nacional de Arte Romano de Mrida. Mrida.
y BUSTAMANTE, M. (2010): Los sellos romanos de panadero: una aproximacin a su estudio a partir de los depositados en el Museo Nacional de Arte Romano (Mrida). Huelva en su Historia, Vol. 13. Huelva: 15-30.
GIL DORREGARAY, J. (1876): Museo Espaol de Antigedades: bajo la direccin del doctor
Don Juan de Dios de la Rada y Delgado: Tomo VII - Ao 1876. Madrid.
GIMENO, R. (1990): El alfar romano de Melgar de Tera. Primer Congreso de Historia de Zamora, vol. II. Zamora : 587-610.
GISBERT, J. (1998): mfores i vi al territorium de Dianium (Dnia). Dades per a la sistematitzaci de la producci amforal al Pas Valenci. I Colloqui Internacional dArqueologia
Romana. El vi a lantiguitat. Economia, producci i comer al Mediterrani Occidental.
Monografies Badalonines 14. Badalona: 383-418.
GMEZ, J. (1995): Instrumenta Coquorum. Els estris de la cuina dApici (amb testimonis des
de Plaute a Isidor de Sevilla). Cermica comuna romana dpoca Alto-imperial a la Pennsula Ibrica. Estat de la qesti. Monografies Emporitanes VIII. Girona: 25-39.
GMEZ BELLARD, C. (1991): La expansin cartaginesa en Sicilia y Cerdea. La cada de Tiro
y el auge de Cartago. V Jornadas de Arqueologa Fenicio-Pnica (Ibiza 1990).Conselleria de Cultura, Educaci i Esports. Govern Balear. Eivissa: 47-57.
y GURREA, R. (1985): Algunas formas de la cermica de cocina pnica-ebusitana. Archivo Espaol de Arqueologa 58. Madrid: 139-154.
GMEZ PANTOJA, J. y MORALES, F. (2002): Sertorio en Numancia: una nota sobre los campamentos de La Gran Atalaya, I Congreso de Arqueologa Militar en Hispania (Segovia
1998). Anejos de Gladius 5. Madrid: 303-310.
GONZALEZ LPEZ, M.A. (2005): La vajilla de barniz negro Campaniense C. En M. Roca y I.
Fernndez (coords): Introduccin al estudio de la cermica romana. Una breve gua de
referencia. Monogrfico 1 de CVDAS. Mlaga: 63-80.
GONZALEZ PRATS, A. (1981): En torno a la cermica de cocina del mundo ibrico. Materiales
del Castillo del Ro (Aspe). Instituto de estudios Alicantinos 33. Alicante: 7-22.
GONZLEZ RUIBAL, A. (2006-07): Galaicos. Poder y comunidad en el nordeste de la Pennsula Ibrica (1200 a.C.-50 d.C.). Brigantium 18. Museo Arqueolgico de A Corua.
y RODRIGUEZ, R.; ABOAL, R, y CASTRO, V. (2007): Comercio mediterrneo en el castro
de Montealegre (Pontevedra, Galicia). Siglo II a.C. - inicios del s. I d.C.. Archivo Espaol
de Arqueologa 80. Madrid: 43-74.
GORGES, J.G. (1979): Les villas hispano-romaines. Inventaire et problemathique archelogiques. Pars.
463
464
BIBLIOGRAFA
HAYES, J.W. (1972): Late Roman pottery. British School at Rome. Londres.
(1985): Sigillate orientali, Atlante delle forme ceramiche II, Ceramica fine romana nel
bacino mediterraneo (tardo ellenismo e primo Impero). Roma: 1-96.
(2001): Les sigills orientales. Cramiques Hellnistiques et Romaines III. Besanon:
145-160.
(2008): Roman pottery. Fine-ware imports. The Athenian Agora. Results of excavations
conducted by The American School of Classical Studies at Athens XXXII. Princeton.
HERAS, F.J. (2010): Paisaje militarizado en Extremadura. Secuencia arqueolgica en los primeros tiempos de la romanizacin. En V. Mayoral y S. Celestino (eds): Simposia 1. Los
paisajes rurales de la romanizacin. Arquitectura y explotacin del territorio. Madrid:
115-140.
HERMET, F. (1934): La Graufesenque (Condatomago). I. Vases sigilles. II. Graffites. Pars.
HERNNDEZ, M. (1983): Yacimiento ibrico. Can Badell. Bigues-Riells del Fay. Valls Oriental.
Barcelona. Formas cermicas. Barcelona.
HERNNDEZ, N. (2008): La cermica de importacin tardorrepublicana del barrio iberorromano de Libisosa: el Departamento 79. Verdolay 11. Murcia: 143-177.
HERREROS, C.; SANTAPAU, M.C. y SANFELIU, D. (2006): Vajilla y alimentacin en los campamentos numantinos. Acerca de las pautas disciplinarias introducidas por Publio Cornelio Escipin Emiliano (Africanus Minor). En A. Morillo (ed.): Arqueologa militar romana en Hispania II: Produccin y abastecimiento en el mbito militar. Len: 369-375.
HESNARD, A. (1986): Imitations et raisonnement archologique, propos des amphores de
Rhodes et de Cos. Recherches sur les amphores grecques, BCH, sup.13. Atenas: 69-79.
(2004): Recueil de timbres sur amphores romaines, rflexions autor de la cration dun
site Internet. Epigrafa Anfrica. Instrumenta 17. Barcelona: 75-88.
y GIANFROTA, P. (1989): Les bouchons damphore en pouzzolane, Amphores Romaines et
Historie Economique: dix ans de recherche, Ecole Franaise a Rome 114. Roma: 393-441.
y LEMOINE, Ch. (1981): Les amphores du Ccube et du Falerne: prospections, typologie, analyses. Melanges de lEcole Franaise a Rome. Antiquit 93: 243-295.
y A.; RICQ, M.; ARTHUR, P.; PICON, M. y TCHERNIA, A. (1989): Aires de Production des
Grco-Italiques et des Dr. 1, Amphores Romaines et Historie Economique: dix ans de
recherche, Ecole Franaise a Rome 114. Roma: 21-65.
HORVAT, J. (1997): Sermin. A Prehistoric and Early Roman Settlement in Northwestern Istria.
Ljubljana.
HOWLAND, R. (1958): Greek Lamps and their Survivals. The Atenian Agora. Vol IV. Princeton.
HBNER, G. (2006): Hellenistic and Roman unguentaria. Function-related aspects of the
shapes. Old pottery in a New Century. Innovating perspectives on Roman pottery studies. Atti del Convegno Internazionale di Studi (Catania 2004). Catania: 27-40.
HUGUET, E. (2006a): La cermica comn. Informe de excavacin Pompeya 2006. Investigaciones sobre la Casa de Ariadna (VII, 4, 51-31) y el vicolo Storto. Valencia: 283-322.
(2006b): La cermica comuna de labocador de la Plaa del Negret (Valncia). Estudio
del Ayuntamiento de Valencia. Valencia.
465
466
BIBLIOGRAFA
KIBRI ALAOUI, M. (2007): Revisando Kuass (Alsilah, Marruecos). Talleres cermicos en un enclave fenicio, pnico y mauritano. Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueologa de
Valencia. Extra 7. Universitat de Valencia. Valencia.
KNORR, R. (1919): Tpfer und fabriken verzierter terra sigillata des ersten jahrhunderts.
Sttugart.
KOEHLER, C. G. (1978): Evidence around the Mediterranean for Corinthian export of wine and
oil. The Proceedings of the 9th conference on underwater archaelogy, 3. Austin: 231239.
(1979): Corinthian A and B transport amphoras. Microfilm, Michigan.
(1981): Corinthian developments in the study of trade in the fifth century. Hesperia 50.
Princeton: 97-100 y 449-458.
LABROUSSE, M. (1948): Les fouilles de Gergovie (1946-1947). Gallia 6. Pars: 31-95,
LAFORGIA, E. (1997): Lofficina cermica di campana A di S. Marcellino. Tracce. Sotto le strade di Napoli. Soprintendenza Archeologica di Napoli e Caserta. Npoles.
LAFUENTE, A. (1992): La producci cermica ibrica del taller de Fontscaldes. Les cermiques de tcnica ibrica a la Catalunya romana (segles II a.C. I d.C.). Societat Catalana dArqueologia. Barcelona: 47-77.
LAGOSTENA, L.; BERNAL, D. y ARVALO, A. (eds) (2007): Cetariae 2005. Salsas y salazones de
pescado en Occidente durante la Antigedad. B.A.R. International Series 1686. Oxford.
LAKE, A. K. (1934): Campana supellex (The pottery deposit at Minturnae). Bolletino della Associazione Internazionale Studi Mediterranei V. Roma: 97-114.
LAHI, B. (2008): Ein Drainage-System in Apollonia (Albanien). Vorlufige Ergebnisse. R.C.R.F.
Acta 40. Abingdon: 29-35.
LAMBOGLIA, N. (1938): Nouve scavi nella necropoli di Albintimilium. Rivista Ingauna e Intemelia IV. Albenga: 201-218.
(1943): Rezensioni: Simonett, Ch., Tessiner Grberfelder. Ausgrabungen des Archologischen Arbeitsdienstes in solduno, Locarno-Muralto, Minusio un Stabio, 1936 un 1937,
Monographien zu Ur-und Frhgeschicte der Schweiz, Basel, 1941. Rivista di Studi Liguri IX. Bordighera: 163-194.
(1950): Gli scavi di Albintimilium e la cronologia della ceramica romana. Parte prima.
Campagne di scavo 1938-1940. Coll. di Monografie Preist. e Archeol. I y II. Istituto di
Studi Liguri. Bordighera.
(1952a): Per una classificazione preliminare della ceramica campana. Atti del Ier. Congreso Intern. di Studi Liguri (Bordighera, 1950). Bordighera: 139-206.
(1952b): La nave romana di Albenga. Rivista di Studi Liguri XVII, 3-4. Bordighera: 131236.
(1954): La cermica precampana de la Bastida. Archivo de Prehistoria Levantina 5.
Valencia: 105-139
(1955): Sulla cronologia delle anfore romane di et republicana (II-I secolo a.C.), Rivista di Studi Liguri XXI Bordighera: 241-270.
(1960): Polemiche Campane. Rivista. di Studi Liguri XXVI. Bordighera: 292-304.
467
468
BIBLIOGRAFA
y POMEY, P. (1985): Informations archologiques : recherches sous-marines. Gallia 43,
fascicule 2. Paris: 547-576.
LIPPOLIS, E. (1990): La necropoli ellenistica di Taranto. Emergenze e problemi archeologici,
Manduria, Taranto, Heraclea. Manduria: 15-71.
(1994): La necropoli ellenistica: problemi di classificazione e cronologia dei materiali.
En E. Lippolis (ed.): Catalogo del Museo Nazionale Archeologico di Taranto III, 1. Taranto: la necropoli: aspetti e problemi della documentazione archeologica tra 7. e 1. sec. a.
C. Tarento: 239-281.
LLABRS, J. (1975): Una necrpolis rural de la ciudad romana de Pollentia (Mallorca). Palma
de Mallorca.
LOESCKCHE, S. (1909): Keramiche Funde in Haltern. Ein Beitrag zur Geschichte der Augusteichen Kultur in Deutschland. Mitteilungen der Altertums-Kommision fr Westfalen V.
Mnster: 101-271.
LONG, L. (1985): Lpave antique Bagaud 2. VI Congreso Internacional de Arqueologa Submarina. Madrid: 93-98.
(1987): Les paves du Grand Conglou. Etude du journal de fouille de Fernand Benoit.
Archaenautica 7. Pars: 9-36.
(1990): Amphores massalites: objets isols et gisements sousmarins du littoral franais
mditerranen. Les amphores de Marseille grecque, Etudes Massalites, 2. Lattes: 27-70.
y MIRO, J. y VOLPE, G. (1992): Les paves archaques de la pointe Lequin (Porquerolles, Hyres, Var), des donnes nouvelles sur le commerce de Marseille la fin du VIe et
dans la premire moiti du Ve s.. Marseille grecque et la Gaule, Etudes Massalites 3.
Aix-en-Provence: 199-234.
y XIMENES, S. (1988): Lpave Riou 3 Marseille, un chargement damphores Dressel
1 estampills en grec et de cramique campanienne A tardive. Cahiers dArchologie
Subaquatique 7. Saint Raphael: 159-183.
LPEZ CASTRO, J.L. (1991): Cartago y la Pennsula Ibrica: Imperialismo o hegemona?. V
Jornadas de Arqueologa Fenicio-Pnica (Ibiza 1990).Conselleria de Cultura, Educaci i
Esports. Govern Balear: Eivissa: 73-86.
LPEZ, I.; MARN, C.; MARTNEZ, R. y MATAMOROS, C. (1990): Troballes arqueolgiques al Palau de les Corts, Corts Valencianes. Valencia.
LPEZ MULLOR, A. (1977): Cronologa de unas tazas de paredes finas en Ampurias. XIV Congreso Nacional de Arqueologa, Vitoria 1975. Zaragoza: 943-956.
(1985): Excavaciones en la villa romana del Roser de Calella (El Maresme, Barcelona).
Campaas de 1981 y 1982. Empries 47. Barcelona: 162-208.
(1986): Produccin e importacin de cermicas de paredes finas en Catalua. Actes du
Congres de Toulouse. SFECAG. Marsella: 57-72.
(1989): Las cermicas romanas de paredes finas en Catalua. Quaderns Cientfics i Tcnics 2. Diputaci de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectnic. Barcelona.
(1990): Las cermicas romanas de paredes finas en Catalua. Libros Prtico, Zaragoza.
(2000): La cermica romana de parets fines. Investigacions al voltant de lexcavaci
del solar de Correus de Ciutadella. Publicacions des Born. Treballs de la Secci dEstudis 7. Ciutadella de Menorca: 151-165.
469
470
BIBLIOGRAFA
(2000): Transport Amphorae as Evidence of Exportation of Italian Wine and Oil to the
Eastern Mediterranean in the Hellenistic Period. In Honour of P.J. Riis. J. Lund , P. Pentz
(eds.): Between Orient and Occident Studies. Copenhagen: 77-99.
LYDING-WILL, E. (1982): Greco-italic amphoras. Hesperia 51, 3. Princeton: 338-356.
(1989): Relazione mutue tra le amfore romane. I ritrovamenti in Orienta alla luce dei
dati ottenuti nellOccidente. Amphores Romaines et Historie Economique: dix ans de recherche, Ecole Franaise a Rome 114. Roma: 297-309
MACAS, J.M. (2007): La cermica. poca imperial. La villa romana dels Hospitals. El Morell,
Tarragona. Un assentament de la via De Italia in Hispanias, Hic et Nunc 1. Institut Catal dArqueologia Clssica, Universidad Rovira i Virgili, Repsol YPF. Tarragona: 127-142.
MAJOR, M. (2002): Actuacin: Cuesta de la Virgen, 7. Mstoles. Anuario de Actuaciones Arqueolgicas de la Comunidad de Madrid. http://213.4.104.210/anuario CAM/actuaciones/MOST001.pdf
MALFITANA, D. (2006a): Economia, territorio ed officine ceramiche nella Sicilia tardo ellenistica. Alcune riflessioni su identit, integrazione ed innovazione. Territorio e produzioni
ceramiche. Paesaggi, economia e societ in et romana. Instrumenta 2. Pisa: 153-164.
(2006b): Dalla tipologia alliconologia. Nuovi percorsi interpretativi nell studio delle ceramiche decorate a rilievo. Old pottery in a New Century. Innovating perspectives on
Roman pottery studies. Atti del Convegno Internazionale di Studi (Catania 2004). Catania: 27-40.
(2011): The view from the material culture assemblage of Late Republican Sicily. En F.
Colivicchi (ed.): Local cultures of South Italy and Sicily in the Late Republican period:
between Hellenism and Rome. JRA Supplementary Series 83. Portsmouth: 185-202.
POBLOME, J. y LUND, J. (2005): Eastern Sigillata A in Italy: a socio-economic evaluation.
Bulletin Antieke Beschaving 80. Leiden 199-212.
MANACORDA, D., (1976-1977): Testimonianze sulla produzione e il consumo dellolio tripolitano nel III secolo. Dialoghi di Archeologia IX-X. Roma: 42-601.
(1977): Le anfore, Ostia IV, Studi Miscellanei, 23. Roma: 16-266 y 359-383.
(1983): Prosopografa e anfore tripolitane, nuove osservazione. En J. M. Blzquez y J.
Remesal (eds.): Produccin y Comercio del aceite en la antigedad, II Congreso Internacional, Sevilla, 1982. Madrid: 483-500.
(1986): A proposito delle amfore cosidette greco-italiche: una breve nota. Recherches
sur les amphores grecques, BCH, sup.13. Atenas-Roma: 581-586.
(1989): Le anfore dellItalia repubblicana: aspetti economici e social. Amphores romaines et histoire economique, C.E.F.R. 114. Roma: 443-467.
y OLCESE, G. y PATTERSON, H. (1994): Le anfore di Giancola (BR): archeologia, archeometria, storia. Ceramica romana e archeometria lo stato degli studi. Florencia: 277284.
(1998): Il vino del Salento e le sue anfore. II Colloqui Internacional dArqueologia Romana. El vi a lantiguitat. Economia, producci i comer al Mediterrani Occidental. Monografies Badalonines 14. Badalona: 319-331.
(2001): Le fornaci di Giancola (Brindisi): archeologia, epigrafia, archeometria. En F. Laubenheimer (ed.): 20 ans de recherches Sallles-dAude. Pars: 229-240.
471
472
BIBLIOGRAFA
MARTN HERNNDEZ, E. (2008a): Cermica romana de paredes finas de poca julioclaudia
en el campamento de la legio VI victrix en Len. Los materiales del Polgono de la Palomera. Coleccin de Arqueologa Leonesa II. Serie Len II. Len.
(2008b): La cermica romana de paredes finas en el noroeste peninsular. Produccin
local e importaciones. SFECAG Actes du congrs dEmpries - LEscala. Marsella: 219236.
y RODRGUEZ MARTN, G. (2008): Paredes finas de Lusitania y del cuadrante noroccidental. En D. Bernal y A. Ribera (coords.): Cermicas hispanorromanas. Un estado de
la cuestin.Universidad de Cdiz. Cdiz: 385-407.
MARTNEZ, A. (2004): La cermica de poca romana en el Pas Vasco. EKOB Coleccin Patrimonio Cultural Vasco. Vitoria-Gasteiz.
MARTNEZ, F. (1989): Sobre un conjunto de vasitos funerarios procedentes de la necrpolis
romana de La Dehesa (Riotinto, Huelva). Cuadernos del Suroeste. Huelva: 22-30.
MARTY, F. (2006): Sigills orientales tardo-hellenistiques et du Haut Empire dans le port antique de Fos (Bouches-du-Rhne). S.F.E.C.A.G. Actes du Congrs de Pzenas. Marsella:
611-616.
MAS, J. (1969-70): La nave romana de Punta Algas. Noticiario Arqueolgico Hispnico XIIIXIV. Madrid: 402-427.
(1985): Excavaciones en el yacimiento submarino de San Ferreol (Costa de Cartagena). VI Congreso Internacional de Arqueologa Submarina (Cartagena, 1982). Madrid:
189-224.
MASSA, M. (1992): La ceramica hellenistica con decorazione a rilievo della bottega di Efestia.
LErma di Bretschneider. Roma.
MATA, C. (1991): Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia). Origen y evolucin de la Cultura Ibrica. Trabajos Varios del Servicio de Investigacin Prehistrica 88. Valencia.
y BONET, H. (1992): La cermica ibrica: ensayo de tipologa. Trabajos Varios del Servicio de Investigacin Prehistrica 89. Valencia: 117-173.
y BURRIEL, J. (2001): Importaciones de los siglos VI-V a.C. en el centro y norte del Pas Valenciano. Monografies Emporitanes 11. Cermiques jnies dpoca arcaica: centres de producci i comercialitzaci al Mediterrani Occidental. Barcelona: 233-256.
y PREZ JORD, G. y VIVES-FERRNDIZ, J. (eds.) (2010): De la Cuina a la Taula. IV Reuni dEconomia en el Primer Millenni a.C. Saguntum-PLAV Extra 9. Valencia
MATAS, B. (2005): Apici. Llibre de cuina. La Mangrana. Introduccin, traduccin y notas de B.
Matas.
MATTINGLY, H.B. (1981): Coins and Amphoras-Chios, Samos and Thasos in the Fith Century
B.C.. Journal of Hellenic Studies 101. Londres: 78-86.
MATTINGLY, D. (1988a): Oil for export? A comparison of Libyan, Spanish and Tunisian olive oil
production in the Roman Empire. Journal of Roman Archaeology, 1. Ann Arbor: 33-56.
(1988b): The Olive Boom. Oil Surpluses, Wealth and Power in Roman Tripolitania. Lybian Studies, 19. Londres: 21-42.
(1993): Olive Production and the Roman Economy: the Case for Intensive Growth in the
Roman Empire. En M. C. Amouretti y J.P. Brun (eds.): La production du vin et de lhuile
en Mditerrene BCH Suppl. 26 (Aix-en-Provence/Toulon, 1991). Atenas: 499-503.
473
474
BIBLIOGRAFA
MIRAMN, C. 2010: La capacitat de les olles de cuina ibriques al Camp de Tria. Proposta
Metodolgica i primers resultats. De la cuina a la Taula. IV Reuni dEconomia en el Primer Millenia C. Saguntum PLAV Extra-9. Valencia: 271-276.
MIR, J. (1986): Une inscription peinte avec date consulaire sur une amphore Dressel IB de
loppidum de Burriac (Cabrera de Mar, Barcelone). Documents du Archologie Mridionel 9. Lambesc: 201-205.
(1989): nforas arcaicas en el litoral catalan. Un estudio acerca de las primeras importaciones de vino en Catalua (625-500 a.C.). Archivo Espaol de Arqueloga 62. Madrid:
21-70.
MOLINA, J. (1997): La dinmica comercial romana entre Italia e Hispania Citerior (siglos II
a.C. - II d.C.). Publicaciones de la Universidad de Alicante. Alicante.
(1998): Produccin y distribucin de vinos de baja calidad altoimperiales: la Hirtiola. II
Colloqui Internacional dArqueologia Romana. El vi a lantiguitat. Economia, producci i
comer al Mediterrani Occidental. Monografies Badalonines 14. Badalona: 461-464.
MOLT, J. (1990): La plstica ibrica en arcilla de la provincia de Alicante. Ayudas a la investigacin del Instituto Juan Gil Albert 1986-87. Arqueologa, Arte y Toponimia. Alicante.
MONSALUD, MARQUS DE (1907): Epigrafa romana de Extremadura. Marcas de alfareros y
grafitos. Boletn de la Real Academia de la Historia 50. Madrid: 450-462.
MONSIEUR, P. y DE PAEPE, P. (2002): Amphores de Cos et amphores italiques a Pessinonte:
croiser les donnes archologiques et ptrographiques . Anatolia Antiqua X. Paris: 155175.
MORALES, F. (1995): Carta arqueolgica de Soria. La altiplanicie soriana. Soria.
(2000): Una reinterpretacin de la circunvalacin escipinica de Numancia. Revista
dArqueologia de Ponent, 10. Lleida: 227-241.
(2005): Los campamentos y fuertes romanos del asedio de Numancia. En C. PrezGonzlez y E. Illarregui (coords.): Arqueologa militar romana en Europa. Salamanca:
251-258.
(2009): El trazado de la circunvalacin de Numancia: pasado y presente de la investigacin. En A. Morillo, N. Hanel y E. Martn (eds.): Limes XX. XX Congreso Internacional
de Estudios sobre la Frontera Romana. Anejos Gladius 13.I. Madrid: 329-338.
y M. DOBSON (2005): Why La Rasa was not a camp of the Scipionic siege of Numantia. Madrider Mitteilungen, 46. Madrid: 104-111.
MORN, M. y PAY, X. (2007): La vaixella de taula engalbada de la ciutat romana dIlerda i el
fenomen de les imitacions durant el perode tardorrepublic i altimperial. En M. Roca y
J. Principal (ed.): Les imitacions de vaixella fina importada a la Hispania Citerior (segles
I a.C. I d.C.), Documenta 6. Institut Catal dArqueologia Clssica. Tarragona: 187-234.
MOREL, J.P. (1963): Note sur la cramique trusco-campanienne, vases a vernis noir de Sardaigne et Arezzo. Mlanges de lcole Franaise de Rome 75. Roma: 7-58.
(1965): Cramique vernis noir du forum romain et du Palatin. Mlanges dArchologie et dHistoire supp. 3, Pars.
(1968): Cramique vernis noir du Maroc. Antiquits Africaines 2. C.N.R.S. Pars: 55-76.
(1969): tudes de cramique campanienne, I. Latelier des petites estampilles. Mlanges de lcole Franaise de Rome. Antiquit LXXXI. Roma: 59-117.
475
476
(2004): Les amphores importes Carthage punique. En J. Sanmart, D. Ugolini, J. Ramon y D. Asensio (eds.): La circulaci dmfores al Mediterrani occidental durant la Pro-
BIBLIOGRAFA
tohistria (segles VIII-III aC): aspectes quatitatius i anlisi de continguts. Arqueomediterrnia 8. Barcelona: 11-23.
(2006): Les trusques en Mediterrane nord-occidentale: rsultats et tendances des recherches rcentes. Gli Etruschi da Genova ad Ampurias. Atti del XXIV Convegno di Studi Etruschi ed Italici. Pisa Roma: 23-46.
y PICON, M. (1994): Les cramiques trusco-campaniennes: recherches en laboratoire.
En G. Olcese (ed): Ceramica romana e archeometria: lo stato degli studi. Florencia: 23-46.
MORILLO, A. (1999): Lucernas romanas en la regin septenrional de la Pennsula Ibrica.
Contribucin al conocimiento de la implantacin romana en Hispania. Monographies
dInstrumentum 8. Montagnac.
(2003): Los establecimientos militares temporales: conquista y defensa del territorio en
la Hispania republicana. En A. Morillo, F. Caidou y D. Hourcade (coords.): Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto (Espacios urbanos y rurales, municipales y provinciales). Madrid: 41-80.
(2006): Abastecimiento y produccin local en los campamentos romanos de la regin
septentrional de la Pennsula Ibrica. En A. Morillo (ed.): Arqueologa militar romana
en Hispania II. Produccin y abastecimiento en el mbito militar. Len: 33-74.
(2008):Producciones cermicas militares en Hispania. Cermicas hispanorromanas.
Un estado de la cuestin. Cadiz: 275-293.
y GARCA, V. (2001): Producciones cermicas militares de la poca augusteo-tiberiana
en Hispania. Rei Cretariae Romanae Favtorum Acta 37. Abingdon: 147-155.
MORN, J. (2012a): La Pea II. Una unidad de transformacin vitivincola en el territorio de
Segobriga. MArqAudema. Serie poca Romana/Antigedad Tarda. Madrid.
(2012b): Los Vallejos. Una villa en el territorio segobricense. MArqAudema. Serie poca Romana/Antigedad Tarda. Madrid.
y ALMEIDA, R.R. (2012): Las Lagunas. La produccin de miel en poca romana en el territorio de Segobriga. MArqAudema. Serie poca Romana/Antigedad Tarda. Madrid.
MULDER, G. de; DESCHIETER, J. y VANSTRYDONC, M. (2007): La cramique romaine du site
cultuel de Son Mas (Majorque, Espagne). SFECAG Actes du Congrs de Langres. Marsella: 353-366.
MUSTI, D. (1980): Il commercio degli schiavi e del grano: il caso di Puteoli. Sui rapporti tra
leconomia italiana della tarda repubblica e le economie ellenistiche. Memmoirs of the
American Academy at Rome XXXVI. Roma: 197-215.
NEGUERUELA, I. (2001-2002): Mazarrn-2: el barco fenicio del siglo VII a.C. Campaa de noviembre-1999/marzo 2000. Estudios Orientales 5-6. El mundo pnico. Religin, antropologa y cultura material. Murcia: 453-484.
NIEMEYER, H.G.; DOCTER, R.F. y SCHMIDT, K. (1993): Die Grabung unter dem Decumanus
Maximus von Karthago. Vorbericht ber die Kampagnen 1986-1991. Mitteilungen des
Deutschen Archologischen Institut Rmische Abteilung 100. Roma Berlin: 201-244.
(eds.) (2007): Karthago. Die Ergebnisse der Hamburger Grabung unter dem Decumanus Maximus. Hamburger Forschungen zur Archologie 2. Maguncia.
NIETO, X. y SANTOS, M. (2009): El vaixell grec arcaic de Cala Sant Vicen. Monografies del
CASC 7. Barcelona.
477
478
BIBLIOGRAFA
PICON, M. y THIERRIN, G. (1996): Il quartiere ceramico sotto la chiesa di Santa Restituta a
Lacco Ameno dIschia e la produzione di anfore e di ceramica in et ellenistica. Bolletino di Archeologia 39-40. Roma: 7-29.
OLCINA, M. (1990): Lucernas. Tossal de Manises (Albufereta, Alicante). Fondos antiguos. Catalogo de fondos del Museo Arqueolgico III. Alicante.
OLMER, F. (2003): Les amphores de Bibracte - 2. Le commerce du vin chez les duens daprs
les timbres damphores. Catalogue des timbres de Bibracte 1984-1998. Catalogue des
timbres de Bourgogne. Glux-en-Glenne.
(2008): Laristocratie romaine, le vin et le march gaulois. En Y. Roman, J. Dalaison
(eds.): Lconomie antique, une conomie de march, Actes des deux tables rondes tenues Lyon (4 fevrier et 30 novembre 2004). Paris: 215-234.
OATE, P. (e.p.): Un centro de produccin industrial en el yacimiento de Loranca (Fuenlabrada). VI Jornadas de Patrimonio Arqueolgico de la Comunidad de Madrid.
y BARRANCO, J.M.; ALONSO, M. y VERA, A. (2009): Conjunto industrial del yacimiento
romano de Loranca 8P.P.I.3. El Bauelo, Fuenlabrada. Actas de las Terceras Jornadas de
Patrimonio Arqueolgico de la Comunidad de Madrid. Madrid: 433-436.
ORFILA, M. (1988): La necrpolis de Sa Carrotja y la romanizacin del Sur de Mallorca. BAR
397. Oxford.
(2005): La vajilla de barniz negro y la ciudad romana de Pollentia (Alcudia, Mallorca).
Verdolay 9. Murcia: 127-140.
OSWALD, F y PRICE, T.D. (1920): An introduction to the study of terra sigillata. Londres.
OX, A. (1933): Arretinische reliefgefsse vom Rhein. Frankfurt.
PAGANO, M. (2004): Ufficio Scavi di Stabia. Rivista di Studi Pompeiani XV. Roma: 198-203.
PAGE, V. (1984): Imitaciones de influjo griego en la cermica ibrica de Valencia, Alicante y
Murcia. Iberia Graeca, Serie Arqueolgica 1. Madrid.
PAGENSTECHER, R. (1909): Die Calenische Reliefkeramik. Jahrbusch de Kaiserlich Deustchen
Arch. Institut, Egnzungsheft VIII. Berlin.
PAILLER, J.M. (1983): Les pots casss des Bacchanales (la couche dincendie dun santuaire de
Volsinii et la chronologie de la cramique campanniene). M.E.F.R.A. 95, 1. Roma: 7-54.
PALANQUES, M.L. (1992): Las lucernas de Pollentia. The William L. Bryant Foundation. Palma
de Mallorca.
PALAZZO, P. (1988): Aspetti tipologici delle produzioni di anfore brindisine. La Puglia in et
repubblicana. Mesagne: 109-118.
(1989): Le anfore di Apani (Brindisi). Anfore romane e storia economica: dieci anni di
ricerche, Atti del Colloquio di Siena (22-24 maggio1986). Roma: 548-553.
PALERMO, L. (1998): Contributo alla conoscenza della ceramica aretina a vernice nera: i materiali dello scavo di Chiusi, Orto del Vescovo. Indagini archeometriche relative alla ceramica a vernice nera: nuovi dati sulla provinienza e la diffusione. Como: 119-130.
PALLARS, F. (1983): La nave romana di Spargi. Relazione preliminare delle campagne 19771980. Rivista di Studi Liguri XLV. Bordighera: 145-182.
PALLECCHI, S. (2004): I bolli sulle anfore di Gianicola (Brindisi): identificazione e riconstruzione dei punzoni. Epigrafa anfrica. Instrumenta 17. Barcelona: 265-274.
479
480
BIBLIOGRAFA
y ALESSI, D., BIANCHINI, S., CIBECCHINI, F., CHERUBINI, L., DEL RIO, A., MENCHELLI, S.,
SPINESI, P., VALLEBONA, M., CAPELLI, C. (1998): Ceramica a vernice nera dallEtruria
settentrionale costiera. Primo contributo alla caraterizzazione delle produzioni locali e
delle importazioni. Indagini archeometriche relative alla ceramica a vernice nera: nuovi dati sulla provinienza e la diffusione. Como: 101-118.
y MENCHELLI, S. (1999): The landscape and economy of the territories of Pisae and
Volaterrae (coastal North Etruria). Journal of Roman Archaeology 12: 122-141.
PASSELAC, M. (1993): Cramique parois fines. En M. Py (dir.) : Dicocer. Dictionnaire des
cramiques antiques (VIIe a. av. n.-VIIe s. de n.) en Mditerrane nord-occidentale
(Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6. Lattes: 511-521.
(2001): Deux fours de potiers augustens du Vicus Eburomagus (Bram, Aude). 20 ans
de recherches Sallles dAude. Presses universitaires de Franche-Comt. Besanon:
143-162.
PASTOR, A. (1998): Los materiales de La casa del cura en el poblado ibrico de la Illeta dels
Banyets (El Campello, Alicante). Recerques del Museu dAlcoi 7. Alcoi: 131-160.
PAVIS DESCURAC, H., (1976): La prefecture de lannone service administrative imperial dAuguste Constantin, Roma
PAVOLINI, C. (2002): La publication de la cramique commune dOstia: synthse des rsultats. Ostia, porto et porte de la Rome antique. Muse Rath Genve. Ginebra: 212-220.
PEACOCK, D. P. S. (1977): Pompeian red Ware. Pottery and early Commerce. Characterization and trade in Roman and later Ceramics. London: 147-162.
(1982): Pottery in the Roman World: an etnoarchaeological approach. Longman Archaeology Series. Londres.
y WILLIAMS, D.F. (1986): Amphorae and the Roman economy. An introductory guide.
Longman Archaeology Series. Londres - Nueva York.
PEDRONI, L. (1986): Ceramica a vernice nera da Cales. Liguori Editore. Npoles.
(1990): Ceramica a vernice nera da Cales 2. Liguori Editore. Napoles.
(2000): Produzione e diffusione della ceramica calena media: problemi e ipotesi di
lavoro. La cermica de verns negre dels segles II i I a.C.: centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Peninsula Ibrica. Matar: 345-362.
(ed.) (2001): Ceramica calena a vernice nera. Produzione e diffusione. Petruzzi Editore. Citt
di Castello.
(2002): La colonia latina de Cales. En J L. Jimnez y A. Ribera (eds.): Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania. Grandes Temas Arqueolgicos 3. Valencia: 49-56.
PELAGATTI, P. (1970): Akrai (Siracusa), Ricerche nel territorio. Notizie degli Scavi di Antichit
XXIV. Roma: 436-523.
(1989): Ceramica laconica in Sicilia e a Lipari. Materiali per una carta di distribuzione.
Bollettino dArte 54. Roma: 1-62.
PREZ, C. y ILLARREGUI, E. (1995): Algunos vasos cermicos fabricados en Hispania en poca Julio-Claudia. II Congreso de Historia de Palencia. Tomo I: Prehistoria, Arqueologa
e Historia Antigua. Palencia: 415-430.
481
482
BIBLIOGRAFA
PICAZO, M y SANMART, E. (1985): Cermiques gregues i helenstiques a la Pennsula Ibrica.
Taula Rodona amb motius del 75e aniversari de les excavacions dEmpries. Barcelona.
PICON, M. (1990): Pour une histoire des cramiques communes et particulirment culinaires. Rivista di Archeologia XXII. Roma: 145-151.
y OLCESE, G. (1995): Per una classificazione in laboratorio delle ceramiche comuni. Ceramica romana e archeometria. Florencia: 105-115
PIEROBON, R. (1974): Lagynos: funzione e forma. Rivista di Studi Liguri XLV. Bordighera: 2750.
(1986): La ceramica e la vita delle citt: le coppe a relievo ellenistiche. Studi su Iasos
di Caria. Bolletino dArte 31-32. Roma: 83-92.
PINEDO, J. y ALONSO, D. (2004): El yacimiento submarino de la Isla de Escombreras, Scombraria. La Historia Oculta bajo el mar. Arqueologa Submarina en Escombreras. Cartagena. Murcia: 128-151.
PINNA, M. (1986): La ceramica a pareti sottili del Museo di Cagliari Studi Sardi. Sassari: 239302.
PIZZO, A. (2010): El opus testaceum en la arquitectura pblica de Augusta Emerita, Archivo
Espaol de Arqueologa, 83: 47-174.
PONSICH, M. (1968): Alfarerias de poca fenicia y pnico mauritana en Kouass (Arcila, Marruecos). Papeles del Laboratorio de Arqueologa de Valencia 4. Valencia.
(1974): Implantation Rurale Antique sur le Bas Guadalquivir, I. Madrid.
(1979): Implantation Rurale Antique sur le Bas Guadalquivir, II. Madrid.
(1987): Implantation Rurale Antique sur le Bas Guadalquivir, III. Madrid.
(1991): Implantation Rurale Antique sur le Bas Guadalquivir, IV. Madrid.
POUX, M. (2004): Lge du vin. Rites de boisson, festins et libations en Gaule indpendante.
Montagnac.
POVEDA, A. (1998): Una perspectiva de la proyeccin econmica de Roma en la formacin
de la Hispania Citerior: la comercializacin del barniz negro. III Congreso Hispano-Italiano, Italia e Hispania en la crisis de la repblica romana. Madrid: 149-166.
PRADOS, F. (2010): Una propuesta de caracterizacin de las llamadas regiae ibricas. Comercio, religin y control territorial a partir de un modelo arquitectnico. Lucentum XXIX.
Alicante: 57-80.
PREVOST, M. y MARTIN, A. (eds) (2009): El vi tarraconense i laiet: ahir i avui. Documenta 7.
Tarragona.
PRINCIPAL, J. (1998a): Tarraco, las cermicas del grupo Hercleo y el comercio romano-itlico anterior a la II Guerra Pnica. Journal of roman Archaeology 11. Ann Arbor: 233-244.
(1998b): Las importaciones de vajilla fina de barniz negro en la Catalua occidental
durante el siglo III a.C. Comercio y dinmica de adquisicin en las sociedades indgenas. B.A.R. International Series 729. Oxford.
(2000): Vajilla de barniz negro de los campamentos del cerco numantino (Garray, Soria). En X. Aquilu, J. Garca Rosell y J. Guitart (eds.): La cermica de verns negre dels
segles II i I a.C.: centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Peninsula Ibrica. Matar: 269-279.
483
484
BIBLIOGRAFA
(1993c): Unguentariums. DICOCER, Dictionnaire des Cramiques Antiques (VII me s.
av. n..- VII me s. de.n.), Mditerrane nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan). Lattara, 6. Lattes: 581-584.
y SOURISSEAU, J.C. (1993): Amphores grecques. DICOCER, Dictionnaire des Cramiques Antiques (VII me s. av. n..- VII me s. de.n.), Mditerrane nord-occidentale
(Provence, Languedoc, Ampurdan), Lattara, 6. Lattes: 34-45.
PY, F. y PY, M. (1974): Les amphores trusques de Vaunage et de Villevieille, Gard. MEFRA,
86. Roma: 141-254.
QUEVEDO, A. (e.p.): La cermica reductora de cocina en Carthago Noua (Cartagena, Espaa), ss. II-III d.C.. Congreso Internacional de Estudios Cermicos. Homenaje a Mercedes
Vegas. Cdiz.
y GARCA-ABOAL, M. V. (2008): Los niveles de abandono de la curia de Carthago Nova
(s. II dC). SFECAG Actes du Congrs de LEscala-Empries. Marsella: 627-632.
RAMALLO, S. (1989): La ciudad romana de Carthago Nova: documentacin arqueolgica. La
Ciudad Romana de Carthago Nova 2. Murcia.
RAMN, J. (1981a): La produccin anfrica pnico-ebusitana. Delegacin del Ministerio de
Cultura. Eivissa.
(1981b): Ibiza y la circulacin de nforas fenicias y pnicas en el Mediterrneo Occidental. Trabajos del Museo Arqueolgico de Ibiza 5. Eivissa.
(1991): Cartago, su fundacin y su carcter inicial. La cada de Tiro y el auge de Cartago. V Jornadas de Arqueologa Fenicio-Pnica (Ibiza, 1990). Conselleria de Cultura,
Educaci i Esports. Govern Balear. Eivissa: 29-45.
(1995): Las nforas fenicio-pnicas del Mediterrneo Central y Occidental. Col.lecci
Instrumenta 2. Universitat de Barcelona, Barcelona.
(1997): FE-13. Un taller alfarero de poca pnica en Ses Figueretes (Eivissa). Treballs
del Museu Arqueolgic dEivissa i Formentera 39.
(2008): El comercio pnico en occidente en poca tardorrepublicana (siglos II/I a.C.).
Una perspectiva actual segn el trafico de productos envasados en nforas. En J. Uroz,
J.M. Noguera i F. Coarelli (eds.): Iberia e Italia. Modelos romanos de integracin territorial. Murcia: 67-100.
(2010): El sector alfarero de la ciudad pnica de Ibiza. Yoserim. La produccin alfarero fenicio-pnica en Occidente: XXV Jornadas de Arqueologa Fenicio-pnica (Eivisa,
2010). Ibiza: 165-220.
RAMOS FOLQUS, A. (1990): Cermica ibrica de La Alcudia (Elche, Alicante). Alicante.
RANCOULE, G. (1970): Ateliers de potiers et cramique indigne au ler sicle av. J.C.. Revue
Archologique de Narbonnaisse III. Paris: 33-70.
(1973): La Lagaste-Camp del Ker, Communes de Pomas et de Rouffiac dAude. Campagnes de fouilles 1967 et 1969-70. Bulletin de la Socit dtudes Scientifiques de
lAude LXXIII. Carcassone: 117-137.
RAUH, N. H. (1999): Rhodes, Rome, and the eastern Mediterranean wine trade, 166 - 88 BC.
En V. Gabrielsen, P. Bilde, T. Engberg-Pedersen, L. Hannestad y J. Zahle (eds): Hellenistic
Rhodes: politics, culture and society. Aarhus: 162-186.
485
486
BIBLIOGRAFA
y MARIN, C. (2003): Las importaciones itlicas del nivel de fundacin (138 a.C.) de la
ciudad romana de Valentia. R.C.R.F, Acta 38 (Roma 2002).Abingdon: 287-294.
y MARN, C. (2003-2004): Las cermicas del nivel de destruccin de Valentia (75 a.C.)
y el final de Azaila. Kalathos 22-23. Teruel: 271-300.
y MARN, C. (2005): El contexto histrico de los hornos romanos de Valentia. Recientes investigaciones sobre produccin cermica en Hispania. Valencia: 17-39.
y TSANTINI, E. (2008): Las nforas del mundo ibrico. Cermicas hispanorromanas. Un
estado de la cuestin. En D. Bernal y A. Ribera (eds. cients.): Cdiz: 617-634.
RICCI, A. (1985): Ceramica a pareti sottili. Atlante delle forme ceramiche II. Ceramica fina romana nel bacino Mediterraneo (tardo Ellenismo e primo Impero). Enciclopedia dellArte Antica, Classica e Orientale. Roma: 231-357.
RICCI, M. (1974): Per una cronologia delle lucerne tardo-republicane. Rivista di Studi Liguri,
XXXIX, 2-4. Bordighera: 168-234.
RILEY, J.A. (1976): Amphoras from the early roman levels. En J. Humphrey (eds.): Excavations
at Carthage 1975 conducted by the University of Michigan, vol. I. Ann Arbor: 108-114.
RITTERLING, E. (1901): Die rmische Niederlassung bei Haltern, B: Die Fundstcke. Mitt. Der
Altertumskommission fr Westfalen II. Mnster: 107-174.
RIVET, L. (2004): Lampes huile et cramiques parois fines de latelier de potiers gallo-romain de lagglomration portuaire de Fos-sur-Mer (Bouches-du-Rhne). Revue Archologique de Narbonnaise 37: 233-257.
RIZZO, M.A. (1990): Le anfore da trasporto e il commercio etrusco arcaico, I, complessi tombali dallEtruria meridionale. Roma.
RIZZO, G. (2003): Instrumenta Urbis I. Ceramiche fine da mensa, lucerne ed anfora a Roma
nei primi due secoli dellimpero. Roma.
ROBINSON, H. (1959): Pottery of the Roman Period. The Athenian Agora V. American School
of Classical Studies at Athens. Princeton.
ROCA, M. y PRINCIPAL, J. (eds.) (2007): Les imitacions de vaixella fina importada a la Hispania Citerior (segles I a.C. - I d.C.). Documenta 6. Tarragona.
ROCHE-TRAMIER, A. (2011): Evolution de la cramique dans les sepultures Arles aux Ier sicles avant et aprs J.C.: La cramique marqueur du processus de romanisation. Actes
du Congrs dArles. S.F.E.C.A.G. Marsella: 23-35.
RODERO, A. (1980): Coleccin de cermica pnica de Ibiza. Museo Arqueolgico Nacional.
Madrid.
RODRGUEZ, A. (2003): La cermica de la costa catalana a Ullastret. Ullastret.
RODRGUEZ ALMEIDA, E. (1984): Il Monte Testaccio. Ambiente, storia, materiali. Roma.
(1989): Los tituli picti de las nforas olearias de la Btica. Madrid.
RODRGUEZ MARTN, G. (1996a): La cermica de paredes finas de los talleres emeritenses.
Mlanges de la Casa de Velzquez 32. Madrid: 139-180.
(1996b): Materiales de un alfar emeritense: paredes finas, lucernas, sigillatas y terracotas, Cuadernos Emeritenses 11, MNAR. Mrida.
(2002): Lucernas romanas del Museo Nacional de Arte Romano, Monografas Emeritenses, 7. Mrida.
487
488
BIBLIOGRAFA
(2010): Comercio, procesado y consumo. Anlisis evolutivo de algunas familias cermicas gadiritas de poca pnica y tardopnica. De la cuina a la taula. IV Reuni dEconomia en el primer millenia C. Saguntum Extra-9. Valencia: 303-312.
(2011): Alfarera en el extremo occidente fenicio. Del renacer tardoarcaico a las transformaciones helensticas. Yoserim. La produccin alfarero fenicio-pnica en Occidente:
XXV Jornadas de Arqueologa Fenicio-pnica (Eivisa, 2010). Eivissa: 49-105.
y DAZ, J.J. (2007): La produccin de nforas de tipo Griego y Grecoitlico en Gadir y el
rea del Estrecho. Cuestiones tipolgicas y de contenido. Zephyrus, 60. Salamanca:
198-208.
SAGONA, A. (1982): Levantine storage jars of the 13th to the 4th century BC. Opuscula Atheniensia XIV 7. Estocolmo: 73-110
SALA, F. (1998): Los problemas de caracterizacin del siglo III a.C. en los yacimientos de la
Contestania. Arqueomediterrnia 4, Les fcies cermiques dimportaci a la costa ibrica, les Balears i les Pitises durant el segle III a.C. i la primera meitat del segle II a.C.
Barcelona: 29-48.
y GRAU, I., OLCINA, M. y MOLTO, J. (2004): El comer dmfores en poca protohistrica ibrica a les terres de la Contestania. En J. Sanmart, D. Ugolini, J. Ramn i D. Asensio (eds.): Arqueomediterrania 8. La circulaci dmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistoria (segles VIII-III a.C.): aspectes quantitatius i anlisi de continguts.
Actes de la II Reuni Internacional dArqueologia de Calafell (2002). Barcelona: 229252.
y MOLT, J.; OLCINA, M.; GILABERT, A. (2007), Las imitaciones de vajilla de mesa de los
siglos I a.C. y I d.C. del sector BC de Lucentum, Roca, M.; Principal, J. (ed.), Les imitacions de vaixella fina importada a la Hispnia Citerior (segles I aC - I dC), Srie Documenta, 6, Institut Catal dArqueologia Clssica, Tarragona: 133-150.
SNCHEZ, M. A. (1992a): Importaciones de cermica romana de cocina en el Bajo Guadalquivir. Tesis Doctoral. Madrid.
(1992b): Cermica comn romana de Mrida. Series de Arqueologa extremea 3. Cceres.
(1995): Producciones importadas de vajilla culinaria romana del Bajo Guadalquivir. Cermica comuna romana dpoca Atlo-Imperial la Pennsula Ibrica. Estat de la quesito.
Girona: 251-275.
SNCHEZ, P.D. y ALBA, M.A. (1998): Intervencin arqueolgica en el vial c/Anas. Restos de
una instalacin agrcola e industrial en el rea suburbana de Augusta Emerita. Mrida.
Excavaciones Arqueolgicas, 1996. Memoria 2. Mrida: 211-237.
SNCHEZ-LA FUENTE, J. (1990): Terra sigillata de Segbriga y ciudades del entorno: Valeria,
Complutum y Ercvica. Tesis Doctorales de la Universidad Complutense de Madrid,
210/90. Madrid.
SANFELI, D. y CEBRIN, R. (2006): Un taller de terra sigillata en Segobriga (Saelices, Cuenca). Lucentum 25. Alicante: 159-175.
SANGUINO, J. y DELGADO, M.E. (2009): Yacimiento arqueolgico Arroyo de Prado Viejo. Torrejn de la Calzada (Madrid). VI Jornadas de Patrimonio Arqueolgico de la Comunidad de Madrid. Madrid: 445-448.
489
490
BIBLIOGRAFA
SCHINDLER, M. (1986): Die Schwarze Sigillata des Magdalensberges 2; Neufunde seit
1965. Magdalensberg. Bericht 15. Klagenfurt: 345-390.
SCHINDLER-KAUDELKA, E. (1975): Die Dnnwandige Gebrauchskeramik vom Magdalensberg. Klagenfurt.
(1998): Die Dnnwandige Gebrauchskeramik vom Magdalensberg 2. Die pareti sottili
vom Sdhang des Magadalensbergs. Die ausgrabungen auf dem Magdalensberg 1980
bis 1986. Verlag des Geschichtsvereines fr Krten. Klagenfurt: 389-427.
SCHONE, R. (1871): Tituli vasis fictilibus. Corpus Inscriptionum Latinorum vol. 4. Inscriptiones
Parientariae pompaeianae. Berlin.
y MAU, A. (1909): Corpus Inscriptionum Latinorum. Suppl. 2, pars III. Berlin.
SCHUBART, H. y MAAS G. (1976): Trayamar. Los hipogeos fenicios y el asentamiento en la desembocadura del ro Algarrobo. Excavaciones Arqueolgicas en Espaa 90. Madrid.
SCHURBEIN, S. von (1974): Die rmischen Militranlagen bei Haltern: Bericht ber die Forschungen seit 1899. Bodenaltertmer Westfalens 14. Mnster.
SCIALLANO, M. y SIBELLA, P. (1991): Amphores. Comment les identifier?. Edisud. Aix-en-Provence.
SCOTTI, (1984): "Anfore". Bonghi Jovino (ed.) Ricerche a Pompei. L'insula 5 della regio VI dalle origini al 79 d.C." Roma: 270-317.
SEBASTIANI, R. y SERLORENZI, M. (2011): Nuove scoperte dallarea di Testaccio (Roma): techniche costruttive, riuso e smaltimento dei contenitori anforici pertinenti ad horrea e
strutture utilitarie di et imperiale. En J. Arce y B. Goffaux (eds.): Horrea dHispanie et
de la Mditerrane romaine. Colloque Internationale (Junio 2009). Collection de la Casa de Velazquez 125. Madrid: 67-96.
SERRA VILAR, J. (1924): Estacin ibrica, termas romanas y taller de terra sigillata. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigedades, 63. Madrid.
(1925): Cermica en Abella, primer taller de "terra sigillata" descubierto en Espaa. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigedades, 73. Madrid.
SERRANO, E. (1976): La ceramica romana de los hornos de Cartuja (Granada). Cuadernos
de Prehistoria de la Universidad de Granada I. Granada: 215-233.
(1995): Producciones de cermicas comunes locales de la Btica. Cermica comuna
romana dpoca Atlo-Imperial la Pennsula Ibrica. Estat de la quesito. Girona: 227-249.
(2008): El mundo de las cermicas comunes Altoimperiales en Hispania. Cermicas
Hispanorromanas. Un estado de la cuestin. Cdiz: 471-488.
SESMA, J. y GARCA, M. L. (1994): Coscojal. Una villa suburbana y su taller de cermica comn y pigmentada en el valle del Aragn (Navarra). Cuadernos de Arqueologa de la
Universidad de Navarra 2. Pamplona: 219-260.
SIEBERT, G. (1980): Les bols reliefs, une industrie dart lpoque hellnistique. Cramiques hellnistiques et romaines. Besanon: 55-83.
(2001): Llot des Bijoux. Llot des Bronzes. La Maison des Sceaux. 1 Topographie et Architecture. cole Franaise dAthnes.
SIGANIDOU, M. (1993): La periode Hellnistique. La civilisation grecque. Macedoine. Royaume dAlexandre le Grand. Atenas: 243-245.
491
492
BIBLIOGRAFA
STARAC, A. (2008): A deposit of Roman amphorae in Pula (Croatia). A preliminary report.
RCRF. Acta 40, Bonn: 121-129.
STOPPIONI, M.L. (2008): Anfore greco-italiche. Vetus Litus.En L. Malnati, M. L.
Stoppioni(eds.): Archeologia della foce. Una discarica di materiali ceramici del III secolo a.C. alla darsena di Cattolica. Firenze: 131-151
TAILLIEZ, PH. (1961): Travaux de lt 1958 sur lpave du Titan lile du Lvant (Toulon).
Actas del II Congreso Internacional de Arqueologia Submarina (Barcelona). Bordighera: 175-198.
TARRADELL, M. (1974): Terracotas pnicas de Ibiza. Barcelona.
y SANMART, E. 1980: Ltat des tudes sur la cramique ibrique. Annales Littraires
de lUniversit de Bsanon. Pars: 303-330.
TAYLOR, D.M. (1957): Cosa: Black-glaze pottery. Memmoirs of the American Academy at Rome XXV.: 65-193.
TCHERNIA, A. (1968-70): Premiers resultats des fouilles de 1968 sur lpave 3 de Planier.
Etudes Classiques III. Namur: 51-82.
(1983): Italian wine in Gaul at the end of the Republic. Trade in the ancient economy.
Londres: 87-104.
(1986): Le vin de lItalie romaine. Essai dhistoire economique daprs les amphores.
B.E.F.A.R. 261. Roma.
y POMEY, P. y HESNARD, A. (1978): LEpave romaine de La Madrague de Giens (Var).
XXXIV Suplement Gallia. Paris.
THIERRIN-MICHAEL, G. (2000): Amphores grco-italiques de loppidum de Pech-Maho (IIIe s.
av. J.-C.). Dtermination dorigine par ltude ptrographique. Actes du Congrs de Libourne, S.F.E.C.A.G. Marsella: 225-231.
(2003): Classification des amphores vinaires itliques par lexamen macroscopique des
ptes: possibilits et limites. Actes du Congrs de Vienne, S.F.E.C.A.G. Marsella: 319-324.
y MAZA, G. (2002): Amphores grco-italiques et Dressel 1: signification des ptes marbres. Actes du Congrs de Bayeux, S.F.E.C.A.G. Marsella: 457-466.
THOMPSON, H.A. (1977): The stoa of Attalos II in Athens. Excavations of the Athenian Agora.
Picture Books 2. Meriden.
TILLOCA, C. (2001): Bolli anforari rodii dallager populoniensis. Archeologia Classica 52. Roma: 229-254.
TIUSSI, C. (2007): Importazioni vinarie ad Aquileia in et repubblicana. Le anfore rodie. En
G. Cuscito y C. Sacara (eds): Aquileia dalle origini alla costituzione del Ducato longobardo. Territorio, economia, societ. Trieste: 479-496.
TONIOLO, A. (1998): Le greco-italiche e il vino di Adria (Rovigo): IV-I sec. a.C. II Colloqui Internacional dArqueologia Romana. El vi a lantiguitat. Economia, producci i comer al
Mediterrani Occidental. Monografies Badalonines 14. Badalona: 74-80.
(2000): Le anfore di Adria (IV-II secolo a.C.). Sottomarina-Chioggia.
TORDERA, A. (1991): Boles helensticos en relieve en el poblado de el Monastil. Alebus 1. Elda: 9-32.
493
494
BIBLIOGRAFA
VZQUEZ DE PARGA, L. (1934): De terra sigillata. Un vaso indito de Germanus. Anuario del
Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arquelogos 1. Madrid: 105-112.
VEGAS, M. (1953-1954): Dos vasos megricos de Ampurias. Ampurias XV-XVI. Barcelona:
352-355.
(1963): Vorlnfiger Bericht ber Rmische Gebrauchskeramik aus Pollentia (Mallorca).
Bonner Jahrbucher. Bonn: 163.
(1963-1964): Difusin de algunas formas de vasitos de paredes finas. Rei Cretariae Romanae Fautores, Acta V-VI. Abingdon: 61-83.
(1964): Clasificacin tipolgica preliminar de algunas formas de la cermica comn romana. Barcelona.
(1965): Sptkaiserzeitliche Keramik aus Pollentia (Mallorca, Spanien), Bonner
Jahrbucher 165. Bonn: 108-140.
(1973): Cermica comn romana del Mediterrneo Occidental. Universidad de Barcelona. Barcelona.
VENDRELL, E., MERINO, L. y VENDRELL-SAZ, M. (2006): Estudi analtic de les cermiques
PUIG, A.M. Y MARTN, A.: La colnia grega de Rhode (Roses, Alt Empord), Museu de
Catalunya Girona, Srie Monogrfica, 23. 550-560.
VENTO, E. (1985): Coleccin Mart Esteve. Materiales procedentes de Ibiza. Serie Arqueolgica
Municipal 4. Valencia.
VENTURA, J. (1993): El origen de la Crdoba romana a travs del estudio de las cermicas de
barniz negro. Colonia Patricia Corduba, una reflexin arqueolgica. Crdoba: 49-62.
(2000): La cermica de barniz negro de los siglos II - I a.C. en Andalucia Occidental. La
cermica de verns negre dels segles II i I a.C.: centres productors mediterranis i comercialitzaci a la Peninsula Ibrica. Matar: 177-216.
VICENTE, J.; PUNTER, P.; ESCRICHE, C. y HERCE, A. (1991): La Caridad (Caminreal, Teruel) .
La Casa Urbana Hispanorromana, Institucin Fernando el Catlico. Zaragoza: 81-129.
VITALI, D. (ed.) (2007): Le fornaci e le anfore di Albinia. Primi dati su produzioni e scambi dalla costa tirrenica al mondo gallico. Atti del Seminario Internazionale di Ravenna (6-7
maggio 2006). Bologna.
LAUBENHEIMER, F. y BENQUET, L. (2007): La produzione e il commercio del vino nellEtruria romana. Le fornaci di Albinia (Orbetello, Gr). Archeologia della vite e del vino
in Etruria, Atti del Convegno Internazionale di studi (Scansano, 9- 10 settembre 2005).
Siena: 191-200.
VIVAR, G. (2005): La cermica campaniense A. Introduccin al estudio de la cermica romana. Una breve gua de referencia. M. Roca y I. Fernndez (coordinadoras) Monogrfico
1 de CVDAS. Mlaga: 23-46.
VOLPE, G. (1988): Primi dati sulla circolazione delle anfore reppublicane nella Puglia settentrionale. La Puglia in et republicana. Mesagne: 77-90.
VUILLEMOT, G. (1965): Reconnaissances aux chelles puniques dOranie. Muse Rolin. Autun.
WALLACE, M. (2004): Standardization in Greek Amphora Capacities. Transport Amphorae
and Trade in the Eastern Mediterranean (Atenas 2002), Monographs of the Danish Institute at Athens 5. Aarhus: 429-432.
495
496
Lxico
GRIEGO
Chytra: Marmita profunda para hervir producidas en mbito griego y pnico.
Caccab: Cazuela profunda que sustituy a la chytra, puede cocer y hervir.
Lopas: Cazuela poco profunda para cocer y rehogar caractersticas del Mediterrneo
Occidental.
Tagnon: Sartn con asa maciza para frer o rehogar producidas en la zona griega y posteriormente itlica.
Oinokoi: Jarra que serva para mezclar vino durante las comidas.
Lnaks: Grandes recipientes auxiliares que servan para mezclar y no se exponan al
fuego.
LATN
Caccabus: Cazuela poco profunda para cocer y rehogar de produccin romana. Apicio la
utiliza para preparar el pulmentum y es uno de los recipientes de cocina romana por excelencia.
Catinus/-lus: Platos abiertos de mesa para servir la comida.
Dolium: Gran recipiente de forma cerrada de contencin y almacenaje.
Glirarium: Gran recipiente cermico en el que se criaban lirones con fines culinarios.
Mortarium: Morteros para picar triturar y mezclar diferentes salsas. Tambin se utilizan
con fines artesanales.
Nasiterna: Jarras para la contencin de lquido o semislidos que podan estar en la
mesa o en la cocina como recipiente auxiliar.
499
500