Professional Documents
Culture Documents
15, 16 i 17 d'abril
de
1999
Actes de les Jornades d'arqueologia sobre intervencions a la ciutat antiga i al seu territori
3
DOCUMENTS D'ARQUEOLOGIA CLSSICA
TARRAGONA,
2000
Ajuntament de
TARRAGONA
de Tarragona
E V
O'H l S T R l A
R R .\ CO O N A
m Generalitat de Catalunya
W Departament de Cultura
Seivei d'Arqueologia
Edicions EI Mdol
Cartagena 15 A
43004 Tarragona
Dipsit legal: T-1664 l 2000
ISBN: 84-95559-11-0
Fotografia de la coberta: emblema de mosaic parietal amb la musa Talia, procedent de la villa romana dels Munts (Altafulla, Tarragons). Arxiu fotogrfic
del MNAT.
PRESENTACI
'l
l!
l
l
Per a l'Ajuntament de Tarragona s una satisfacci que aquest balan hagi estat
coordinat per una comissi de la que han pres part representats de les distintes institu
cions implicades en l'estudi i conservaci del patrimoni arqueolgic de la nostra ciutat:
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Museu Nacional Arqueolgic de
Tarragona, Museu d'Histria de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili, amb el recol
zament de Ja Reial Societat Arqueolgica Tarraconense.
Esperem que tant l'investigador com el lector interessats trobin en aquest volum que
recull les actes de Ja reuni una descripci succinta per rigorosa d e tantes i tantes nove
tats sobre Ja ciutat antiga i el seu territori. Com a tinent d'alcalde de Patrimoni vull agrair,
per ltim, el treball de la comissi organitzadora integrada per J. V. M. Arbeloa, J. M.
Carret, M. Genera, R. Mar, M. T. Mir, J. Ruiz de Arbulo (editor d'aquest volum) i R. Ten.
Esperem que el treball engegat sigui tan sols l'inici d'un nou model de collaboraci entre
els arquelegs professionals, responsables dels treballs d'excavaci, i els professors, con
servadors, tcnics i investigadors integrats a les distintes institucions pbliques. Al treball
de tots ells recau la responsabilitat, i tamb el mrit, de poder conixer i valorar en la seva
justa mesura la importncia del nostre patrimoni arqueolgic.
'
M. Merc Martorell
Tinent d'alcalde de Patrimoni
Ajuntament de Tarragona
INTRODUCCI
A tota Europa occidental, les intervencions sobre el patrimoni arqueolgic sn cada
vegada menys un assumpte dels investigadors per a implicar a poltics, tcnics de l'admi
nistraci, promotors privats i professionals liberals organitzats com empreses d'arqueolo
gia. Prospeccions i excavacions arqueolgiques, finanades tradicionalment amb fons
pblics i realitzades fins els inicis dels anys 80 per un petit collectiu d'investigadors inte
grats a Universitats i Museus, han passat a realitzar-se, prcticament en la seva majoria,
sota les premisses de la denominada arqueologia d'urgncia o d'intervenci: l'actuaci
prioritria de prospecci, seguiment i excavaci en aquells jaciments amenaats de des
trucci per la intensa activitat constructora a les ciutats histriques, i en general, per tot el
territori. Unes actuacions en bona part "privatitzades", s a dir, de costos assumits pels
promotors dels projectes arquitectnics o urbanstics que les generen i encomanades a un
nou collectiu empresarial d'arquelegs professionals.
Si fa set anys, amb la nova Llei del Patrimoni Cultural Catal (9 /1993), Catalunya es
dotava finalment d'un marc legislatiu de referncia per a protegir, conservar, investigar i
difondre el seu patrimoni cultural, haurem, no obstant, de reconixer que l'apartat que ha
contemplat una evoluci menys positiva durant els darrers anys ha estat el referent a la
investigaci d'aquest patrimoni. A la forta limitaci dels projectes d'investigaci per falta
de finanament especfic, hem d'afegir el greu i principal problema de la nostra incapaci
tat com a collectiu professional per assumir cientficament els resultats de les nombroses
noves intervencions. s cert que el procediment administratiu de la concessi de permi
sos d'excavaci regula de forma suficient I' entrega a l'Administraci dels preceptius infor
mes i memries, juntament amb els inventaris de materials apareguts, i assegura la seva
custdia al Museu corresponent. No obstant aix, cap mecanisme s'ha previst per a la
difusi i publicaci cientfica d'aquests treballs. I sense la publicaci de noves dades, la
cincia no pot avanar.
Conscients de la situaci, aquest volum s el resultat d'una primera iniciativa de les
diferents administracions pbliques implicades en la protecci del patrimoni arqueolgic
de Tarragona per a conixer, debatre i publicar les importantssimes novetats assolides
durant els darrers anys a la investigaci arqueolgica de la Tarragona romana, englobant
en ella tant la ciutat com el seu territorium circumdant. S'ha continuat, d'alguna manera,
una iniciativa posada ja en marxa els darrers anys en diverses comunitats autnomes i que
a les comarques de Girona es va repetint amb excellents resultats durant els darrers sis
anys: la presentaci anual de les novetats a tot el collectiu professional d'investigadors,
invitant als responsables de les excavacions realitzades a presentar de forma sinttica les
dades obtingudes en les darreres campanyes.
La reuni, denominada Trraco 1999. Jornades d'arqueologia sobre intervencions a
la ciutat antiga i al seu territori (1993-1999), es va celebrar a Tarragona els dies 15, 16 i
d'actes del MNAT i el paranimf de la URV. En coordinaci amb les Jornades, es va inau
gurar tamb al MNAT, l'exposici "Recuperant la nostra histria: divuit anys d'interven
cions arqueolgiques (1981-1999)", organitzada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat.
La comissi organitzadora de la reuni ha estat integrada per J. V. M. Arbeloa,
arqueleg territorial de Tortosa, J. M. Carret, director del MNAT (fins a l'octubre de 1999),
M. Genera, cap de secci del Servei d'Arqueologia de la Generalitat, R. Mar, professor
la colnia i el seu entorn, el teatre i la faana porturia, l'espai suburb des de la doble ves
sant funerria i d'hbitat, i per ltim, el territori des de Ja perspectiva de les infrastructu
res, Ja residncia i la producci. Tamb s'han realitzat sengles balanos dels treballs realit
zats els darrers anys des del punt de vista del Servei d'Arqueologia i s'han presentat els
nous projectes museogrfics i els programes de gesti del patrimor arqueolgic urb.
El secretariat de la reur ha estat assumida per la URV i coordinada des de l'Insti
tut d'Arqueologia per J. Ruiz de Arbulo amb la collaboraci de N. Ruiz i un grup d'estu
diants del Graduat Superior d'Arqueologia: M. Aguil, R. Ciprs, M. Ciuraneta, X. Caris,
I. Fiz, S. Martorell i I. Serres que es van ocupar del recolzament audiovisual durant les ses
sions i d'atendre amb eficcia a participants i pblic. De Ja bona marxa de la reuni en
dna testimoni la xifra de 142 persones inscrites.
El grup de recerca de la URV "Seminari de Topografia Antiga" ha actuat com a edi
tor de les presents Actes que han comptat amb el recolzament econmic de diverses Ins
titucions. Que totes elles tinguin constncia del nostre agrament. Per sobretot aquest
agraiment va dedicat als autors dels diferentes treballs, acostumats a desenvolupar Ja seva
feina sempre en condicions difcils.
NDEX
. .
. .
Intervenciones del Servei Arqueolgic de la URV en el sector oeste de la plaza de representacin del fora
provincial de Tdrraco
Isabel Pea
...
............. 1 7
La plaza de representacin de Tdrraco: intervenciones arqueolgicas en la plaza del Forum y la calle d'En Compte
Csar Augusta Pocia, Josep Anton Remol............................. .. .. ......... .. . . . .. ..........................
.
..................... ........ 27
..
Excavacions a l'rea del frum provincial: plaa del Rei nm. 4 i Casa-Museu Castellarnau
Albert Vilaseca, Jordi Diloli....... .................................................
.......... 53
...................... ................
................. ............ .
. ..
.. ...............
61
L'assentament ibric de Tarragona. L'excavaci de Manuel Berges al carret dels Caputxins l'any 1978
...........................
....... 71
. ... ..... .
.. .
. . ..
.. .. ... ............ . ..
.
..
. .
........ .. . . . .. . .. .
.....
. . ....
..
... .
....................... 83
..
107
Les termes pbliques de Tarragona: excavacions en el carrer de Sant Miquel, nm. 33. Estudi preliminar
Moiss Daz, Montserrat Garcia, Josep Maria Macias. ..... ... .......... . . .
.... . .. . .... ....... ..... . .. . ........................... 111
.
. ...
..
... .
... .
...
L'hbitat suburb portuari de l'antiga Trraco. Excavacions al sector afectat pel PERI 2 (Jaume I - Tabacalera)
Maria Adserias, Csar Augusta Pocia, Josep Anton Remol................................ ...................
.. .................. 137
Dues necrpolis del segle V d. n. e. a Tarragona: excavacions al carrer de Prat de la Riba i al Mas Rimbau
....... . .. .. ...... ...
David Bea, Albert Vilaseca.
. ..
..
..
................................................................................... ..........................
J 55
Noves intervencions a les necrpolis tardoantigues del marge esquerre del riu Francol
Montserrat Garcia, Josep Anton Remol......................................
........ ........
.
..................... 165
..
..
...
......... . .
.... ...
. ....
..
191
........
........
... 100
. .....-............. ..
- ..
-- 207
Excavaci de noves estructures a la villa romana de Paret Delgada (la Selva del Camp, Baix Camp)
Andreu Oll i Josep Vallverd_...... ___.... _,
.. _ ... _ . _ ... .
..........
. . -..- -
.. . .. . .. 231
----- ..
. . ...
..
...
--....-
--.. --_..__
-- . .
------
..
fundus
243
del territorio
257
El centre de producci cermica de les Planes del Roqus, Reus (Baix Camp)
Albert Vilaseca, Pilar Adiego ____.... ___.. _______.. _____
.......... _ ..
_..........
__
_....... _. 275
Angel Rif
..... .
_. .
... .----
. ...
_. - .
......
______.. ... . .
..
--
. ..
_ . . . __.......... ___.... __ .
_....
. . _.
. ....
.... _. _
--
..
-- .. ---..
------
_____......__
--........--....---- .
-.. 287
.. 291
- ..---
__
..__... _,,____ .
-............ _ .. __
--.... _.
. .-.... _-.- ..
. .
.. - - ..--------- --......---- ..
.. .
295
1.
Introducci
renovat
boom de
Anlisi zonal
TRRACO 99
Intervencions arqueolgiques
a Tarragona distribudes per rees
20
18
16
14
12
10
6
93
LJ
l'il
1.Partalta
94
Jll
lill]
95
97
96
7. Z<ina nord-oest
98
99
ciut:it
ARQUEOL
A LA CIUTAT INTERVENCIONS
DE TRRACO 1993-1999,
UNGIQUES
BALAN
expropiat
un
nou
solar
als
carrers
de Sant
Valoraci
JHll1
1111
Restes arqueo
lgi
ques
Restes ar
queoJgiques
.
Prospecc1o
. ns amb
ncia d
InexLst
1993 - 19 99
resulrar n
egat iu
e restes arq
ueolog1q
' . ue s
13
l Sobre esta intervencin arqueolgica, ver como estudio monogriifico Pea, Dfoz, 1996, 191-226.
2 En esta excavacin tambin participaran Reis Fabregat, Hctor Mir y scar Curulla.
3 Parte de los resulta dos de esta intervencin han sido presentados recientemente el 1' Congrs d'Arqueologia Medieval i Moderna, celebrada en Igualada
en noviembre de 1998, estando en prensa su publicacin. Tambin intervinieron como arquelogos en la cxcavacin Hctor Mir y scar Curulla.
4 Los datos sobre esta intervencin los hemos extraido de la Memoria de Excavacin depositada en el Departament de Cultura de la Generalitat y que an
no ha sida publicada, }unto con Manel Gell participaran tambin en esta intervencin arqueolgica Isabel Pea y Olga Tobas.
5 Plinio, NH, Ill, 4,30; "El augusta emperador Vespasiano concedi a toda Hispania el derecho latino, desprestigiada a causa de las tormentosas agitaciones
civiles y sociales" (trad. V. Bejarano, FHA,VII, Barcelona 1987).
17
dentes.
El gran complejo arquitectnico del fora pro
vincial de Tarraco se edific a dos niveles o terrazas
en la parte mas elevada de la ciudad. En la terraza
superior se situ la zona religiosa de la capital de la
provincia con el recinto de cuito imperial, una gran
edificacin de planta rectangular de 156 por 136
metros que formaba un porticada de 14 metros,
envolviendo una plaza central. La misma estructu
racin se repiti en la segunda terraza o terraza
intermedia, donde se situ la plaza de representa
cin. Una gran plaza porticada de planta rectangu
lar, con unas medidas de 318 por 176 metros. La
unin y los accesos entre ambas terrazas se realiz
mediante una monumental escalinata central, dos
torres en los angulos de contacto entre ambas cons
trucciones y, segurame11te, otras escaleras o rampas
de las cuales no se han encontrada evidencias
arqueolgicas.
La composicin de este complejo de cuito y
gobierno provincial le convierte en un caso nica
en la arquitectura romana de las grandes plazas
pblicas. Su origen ha de buscarse en la arquitectu
ra religiosa helenstica,6 cuyo diseo se extenda no
tan slo al edificio de cuito sin tambin a su entor
no'. Esto significaba a menudo ajardinamientos y
terrazas, recintos porticados y escalinatas monu
mentales, todos ellos dispuestos a lo largo de enor
mes ejes.
Los dos principios que regan estas grandes
construcciones eran la sucesin panorrnica y la
unidad arquitectnica, es decir, la presentacin de
una serie de cuadros que permita, a medida que el
espectador se mova siguiendo un eje predetermi
nada, unas pa11orimicas progresivamente mas
espectaculares y que, dado su diseo uniforme que
ensombreca las partes, podian abarcarse de una
sola vez. El recinto del tempto propiamente dicho,
al final de la secuencia, poda tener la forma abier
ta de una herradura o de la letra griega, o de algu6 Martin 1971 Lauter 1986 Pollit 1986, 359-365, Kostoff 1988, 301-356.
18
INTERVENC!ONES
ARQUEOLGIC
LA URV
EN EL SECTOR
DE LA PLAZADELDESERVEI
REPRESENTACIN
DELDEFORO
PROVINCIAL
DE Tfi.ROESTE
RACO
Nogus,
da y a la provincia.
La plaza de representacin, ubicada en la
7 Esta
1989.
1989
en una intervendn arqueolgica realizada por el TED' A en el n11 2.0 de la calle de Ferrers. Ver TED'A
19
ISABEL PEA
RODRGUEZ
TRRAC099
notcias m.s antiguas que tenemos de esta const ruccin es un grabado de 1643 donde se ve el "Castell del Patriarca" entre los principales edi
ficios que ocupaban la parte alta de la ciudad en aquel momento. E l plano se conserva en la Biblioteca Nacional de Pars y fue publicada en 1987 en el B ut
puede apreciar bastante bien esta construccin en un grabado de Pere-Pau Montanya que ofrece una vista de la ciu
20
LA
INTERVEN
EN EL SECTOR OESTE
[ UEOLGIC DEF URV
DE LAONES
PLAZADELDESERVE
REPREsARQ
ENTACIN DEL ORO PROVINCIAL DETARRACO
Cl
conservada
Hernandez Sanahuja:
cia
U. R.
V. con la
ciones flavias.
22
'
l
,___,_.-<---l
23
: ::(''
!. -...
.... -: '
Fig. 7. Detalle del sillar almohadillado por dos caras que corres
ponde a la esquina noroeste de la torre romana.
24
Fig. 8. Parte del arquitrabe del muro de fondo del porticada con
servada en el jardn de "Ca l'Agapito" (plaza del Pallol).
25
BIBLIOGRAFIA
Corts, R., Gabriel, R., 1985, Tarraco: recull de dades arque
olgiques, Barcelona.
Dupr, X., Carret, J.M., 1993, La Antiga Audincia>;: un
acceso al foro provincial de Tarraco, EAE, 165, Madrid.
Mar, R., Mir, H., Piol, L., "El Forn de cermica medieval
de l'Antiga Audincia de Tarragona", Prfrner Congrs
d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Igualada,
13-15 Novembre de 1998), (en premsa).
Gimeno, E., 1991, Estudios de arquitectura y urbanisnio de
las ciudades del Nordeste de Hispania, Madrid.
Gros, P., 1996, L'Arquitecture Ron1aine, 1. Les n1on11rnents
publics, Paris.
Gell, M ., 1995, Me1nria d'excavaci arqueolgica del NrI 44
de Cl Major de Tarragona (Tarragons), Dep. de Cultura
de la Generalitat, Tarragona (indito ).
Hernandez Sanahuja, B., Torres, j. M., 1867, El indicador
arqueolgico de Tarragona, Tarragona.
Hemfudez Sanahuja, B., 1877, Recuerdos n1onu1ne11tales de
Tarragona, Tarragona (manuscrita).
26
.
i
:
l
C. A. POCIA LPEZ
J. A. REMOL VALLVERD
CODEX-Arqueologia l Patrimoni
1. Introduccin
La historia de la investigacin arqueolgica
referida a este monumento ya ha sido objeto de una
(Fig.
l):
1883).
planteamiento original.
1Vanse la edicin comentada del manuscrita original en catalrin, a cargo de E. Duran (Duran 1984), la segunda edicin (Pons 1883) o la reedicin de la pri
mera edkin en castellana (Lleida, 1572) a carga de J. Scnchez Real (Pons 1981).
2 "Delante del Circo estaua el palacio dicho de Cesar Augusta el qual era tan largo o mas queel dicho Circa porque tena dende el peso que es agora deia
harina [plaza del Pallol] hasta el castillo del rey [edifido del "Pretorio", sito en la plaza del Rei] , y del castillo del rey hasta el cabo de la casa de Phelipe
Monserrate notaria, y dende all passaua siguiendo toda la calle de la Merceria y plaa delas Coles y calle de duaderia hasta cerca del muro dela ciudad
donde debaxo de tierra, en vna cisterna que se ha hecho en una casilla he vista yo vna puerta del palada , y de alli derecho se tornaua ha cerrar con el lugar
donde es el peso dela harina. Y de todo este circuito se hal!an muy daros fundamentos y vestigios de paredes y bouedas dentro de las casas que estan alli
edificadas agora, y de largo tenia este palada CCCCXXV. varas, y de ancho CCXXV. Era todo de piedras picadas muy grandes y la obra era dorica, con pilas
tras basa, chapitel, architraba, freso y corniza todo al rededor a la parte de dentro , y de pilastra a pilastra ay tres baras y media segun se vee en el dicho cas
tillo del rey ,y la casa de Magin de Monserrate [patio interior del ex-convento de Sant Domnec en la plaza del Pallol?, Recasens 1966, 190]. Y por todo el
circuito deste palada passaua un aquaduto y otro delante la puerta de mi casa [calle d'En Riudecols?, Salvat 1959, 190] de donde he sacada yo vnas piedras
muy grandes debaxo de tierra, y por la una de ellas y por la otra passaua el agua descurriendo por todo el palada" (Pons 1883, capitulo XXVllI).
3 "Assi que pues por las dichas piedras escriptas se entiende que en Tarragona auia foro donde ponian las estatuas y figuras al natural, tropheos, aroos,
columnas y otras memorias, se puede dezir que el foro estaua dentro del sobredicho circuyto: porque no hay lugar do se muestren vestigios que mas para
ella conuengan. Y solianse edificar algunas vezes foros cerca de los palacios ( ... ) y assi podia ser el fora todo lo que es foro deia came y del pescada hasta
la calle dengranada(. . . )" (Pons 1883, captula XXIX).
,,.. . corresponden los restos que aunse conservan, no al palacio segun opin [Pons d'kart], pero s al Foro ( ... ). ste era cuadrilongo y cntrico entre el pala
cio y el arce capitolio, comenzando al parecer, en el Hamada castillo de Pilatos y plaza del Rey, siguiendo por la calle de Santa Ana, yendo a formar angu
la con la de Santa Tecla en la casa homo de Salas (...). Desde este en lnia recta por la Merceria, escalera de la Catedral y calle de la Civaderia se describe
otro iingulo con la calle de las Moscas (... ) y de aqu sigue la lnea ( . . ) cerrando en la plaza del Pallol Almodn..." (Albiana/Bofarull 1849).
5Entre atros, Hauschild 1974, Hauschild 1984, Corts/Gabriel 1985, TED'A 1989 y 19B9b, Dupr/Carret 1993, Aquilu 1993 y Mar (ed.) 1993.
6Koppel/Rod 1996, AlfOldy 1973.
7 Como estudios actualizados de los datos disponibles, vase Dupr 1990 y Max/Mir /Piol 1996.
cin (Fig.
l),
comentada.
3), y por
cadas equidistanternente a
menticium.
opus cae
28
FRUM
3.
14 Resulta curiosa la referencia de Hernindez Sanahuja (1877, citado en Piol 1993, nota 2): "Ya en el mes de noviembre de 1872, deseando el dueo de la
casa n!! 15 de la calle Merceria, panadera de oficio, construir un horno subterr;ineo, encontr a tres metros de profundidad y adesada a un fragmento de los
antiqusimos muros ciclpeos transversales, un paredn de mamposteria". Esta cita describe perfectamente, aunque con una interpretadn errnea, el relle
no de grandes bloques ("fragmento de los antiqusimos muros cidpeos") y el muro de opus rnemcnticium del podio ("paredn de mampostera"). Otro punto
donde se document este relleno de bloques fue la excavacin de la calle de la Merceria, nmero 11 (Piol 1993).
15 Para todas las evidencias que describimos a continuacin resulta especialmente instructiva el trabajo de Adam 1984, 23 ss.
16Una disposicin idntica a la observada en el tramo del mismo muro, aunque desplazado unos tres metros hacia el interior de la plaza, documentada en
el patia de Ja Casa Castellarnau (excavacin dirigida por A. Vilaseca y J. Diloli). Los responsables de la excavacin consideraran que este paramento debe
ra relacionarse con una remodelacin de poca visigoda, una hiptesis que los datos actuales no permiten avalar: ''Aquest mur de carreus d'poca baix
imperial, forma un llarg parament fet amb carreus disposats verticalment presentant una relaci estratigrfica fora complexa que cal especificar ja que s
l'element que ens permet datar--lo. En primer lloc el trobem cobert per la primera muralla medieval integrant-se dins del seu parament, ssent per tant ante
rior a la muralla. En segon lloc, observem l'existncia d'una srie de forats de viga just al nivell on hem trobat el paviment medieval, fet que implica una
construcci de 2 pisos, del qual el pis inferior el trobem reomplert per un nivell amb materials d'poca visigoda. En tercer lloc, trobem que el mur t una
porta tapiada a la qual s'hi adossen nivells i pavimentacions medievals dels segles XII-XIII. Sintetitzant aquestes dades, i tenint en compte que histrica
ment a Tarragona els segles VIIl-IX sn quasi b inexistents en quant a vestigis arqueolgics, datem el mur en poca visigoda, en un moment no posterior
al segle VIn (LAUf 1992, Excavacions a la CasaMuseu Castellarnau, memoria de excavacin indita). Vase ahora el trabajo presentada por ambos autores en
esta misma reunin.
17 Intervencin arqueolgica dirigida, en distintas fases, pr M. Adserias, J.M. Puche y C. Benet (CODEX-Arqueologia i Patrimoni) con la participacin de
una de los autores y L Teixell. Vase la correspondiente memoria de excavacin entregada al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
29
bin en los
(Fig.
podia
1996)
21).
trabajo.
terioridad al
18).
(Kyma reversa)
18 Son Jas circunstancias, unas solventables y otras no, que acompaan las intervenciones arqueolgicas en medio urbana.
19 Combinacin de grandes sillares (1,30 x 0,58 m, 1,54 x 0,62 m, 1,62 x 0,57 m) con otros de menares dimensiones (0,78/0,82 x 0,60 m).
20 En el tramo del m.ismo muro identificada en el patia de la Casa Castellarnau (MHT), la hilada de cimentacin sobsale entre 0,15 y 0,18 m respecto a la
vertical de la lnea de sillares que soporta.
21 Junta a producciones cerimicas de caricter manifiestamente residual, hemos de destacar la presencia de TS ltclica y Sudgalica, ceramicas de paredes
finas, de codna y cnforas de origen tarraconense (Dressel 2-4 y, posiblemente, Dressel 7-11) y oriental. Los elementos de datacin mas significativos son la
TS Sudgclica marmorata (la producdn se inicia en tomo al 40 dC y no va mas alia del 60 dC), la TS Sudgalica decorada de las formas 29(b?) y JO{b?) (sur
gen a partir del 40 dC), la forma stia 11, fig. 303 en cerimica de cocina africana (20-100 dC) y, especialmente, un fragmento posiblemente clasificable den
tro del tipo lOB (frecuente ya a finales del sigla I dC). La cronologa de este ltimo tipo ha sida objeto de una reciente controversia (vase Aquilu 1995).
Tanta los autores del Lattara 6 (1993) como el mismo X. Aquilu (1995) situan el inicio de esta forma a partir de poca Havia {posterior al 70 dC). Para C.
Aguarod (1991), por contra, la produccin de este tipo se inicia ya en poca de Oaudio. Una propuesta, esta ltima, que no se corresponde con las eviden
cias, tanta publicadas como inditas, a las que hemos tenido acceso. De ser acertada la datacin m<s ampliamente aceptada, este fragmento constituiria un
argumento mas en favor de la ya conocida cronologia flavia de este conjunto arquitectnico.
22 De dimensiones variables (0,66 x 0,74 m, el mas pequeo, y 1,50 x 0,74 m, el mas grande).
23 Tambin de dimensiones variables (l x 0,24 m, el bloque mas pequeo, y 1,50 x 0,26 m, el mcs grande). Unas medidas similares (1,64 x 0,28/30 x 0,90 m)
24 De dimensiones mas regulares que las precedentes (1,02 x 0,64 x 60, el sillar mas pequeo, y 1,56 x 0,68 el mas grande). La anchura de los sillares, visible
en los puntos donde haba desaparecido el resto del muro, es de 0,60 m. Medidas similares a Jas d.Jcumentadas en la plaza del Rei (1,28 x 0,68 x 0,70 m}
(Gell el alii 1993, 185).
25 Con unas medidas de entre 0,56 a 0,68 m de ancho y una altura de 1,75/ 1,80 m.
26 El podia que delimita la arena estaba formada, segn la restitucin del TED'A (1990), por una banqueta de opus vittatum, una hilada horizontal de silla
res, una serie de ortostatos (1,45 x 0,80/0,90 m), una linea horizontal de sillares, las losas que cubran el pasadizo perimetral y el balteus que coronaba la
estructura.
30
opus caementicium,27
ladera.
Con Jos datos disponibles en ese memento, en
especial los obtenidos en la excavacin de la calle
de la Merceria nmero
0,24 m y serva as de
plaza del Rei (Gell et alii 1993, 190, fig. 11): ban
queta de cimentacin en opus caementicium, lnea de
19
2B de la calle d'En
12 de la plaza del Pallol)29 y la
Compte (nmero
de un placada de marmol.
La solucin constructiva documentada en los
del nmero
1993).
27 No se procedi a la excavacin de toda la secuencia estratigrifica, por lo que no conocemos la altura de la banqueta de opus caemeuticium. Sin embargo,
a partir del sondeo realizado por el TED'A {1989 b) en la misma plaza del Rei, sabemos que superaba los dos metros de profundidad.
28 "Fs tracta d'un bloc nic de marbre treballat de 1,18 m. de llargada per 34 cm. d'amplada i 26 cm. d'alada. Presenta primerament, una superfcie supe
rior plana de 12 cm. d'amplada on s'observen diversos forats d'espiga que la unirien amb el placat de marbre superior. ( . . . ) Aquest superfcie plana es tren
ca amb un tal recte de 17 cm. d'amplada que enllaaria mitjanant un llistell de 2 cm. d'alada, amb un quart de bocell de 5 cm d'amplada i 8 d'alada.
(Piol 1993, 264). La seccin de dicha moldura era muy similar a la documentada en la calle d'En Compte 12-14.
29 Intervencin realizada por CODEX-Arqueologia i Patrimoni. Vase Ja correspondiente memoria de excavacin entregada al Servei d'Arqueologia de la
Generalitat de Catalunya.
30 Excavaciones como la realizada en la calle d'En Compte muestran una altura del podia superior a los tres metros, lo que no coincide con la afi.rmacin
de que "los dos lados mas cortos tenan un prtico, ligeramente elevada respecto al nivel de la plaza..." (Gell et rr/ii 1993, 158). El podia se dispone no slo
en los laterales sino tambin en el frontal.
31
;[
TRRAC0 99
ejemplos,
la propia
Urbs,
divus lulius).
del
14 metros de ancho,
toria de Roma.
importa aqu, es la siguiente: se dispone en dos de
de ancho delimitado por altos muros de cierre del
:it
siempre teniendo en cuenta que la anchura del prtico en este caso es de unos 5-6 metros.
todo de piedras picadas muy grandes y la obra era drica, con pilastras, basa, chapitel, architraba, freso i corniza todo al rededor a la parte de den
tro, y de pilastra a pilastra ay tres baras y media, segn se ve en el dicho castillo del Rey, y la casa de Magn de Montserrate" (Pons 1883, 164-165).
35 As se constata en el callejn del Arc d'En Toda. Vecise el alzado restitulivo en Costa 1993.
J6 Como sucede, por ejemplo, en el porticada perimetral del templa de Bel en Palmyra, donde se apredan cambios de ritlno en las esquinas del prtico
34 "Era
(Palmyra 1975).
31Entre atros, Gros 1996, 2.16 y Zanker 1984. Las restituciones de los alzados estan efectuadas segn las reconstruccianes de Bauer 1985.
32
'
'
3,50
3,5
4,50
3,5
Tarraco
14
3,70
3,50
Foro de Augusto
14
Foro de Trajano
14
38 Cf. Amici 1982, Gros 1996. Para las reconstrucciones, extradas de los trabajos de Gismondi hemos trabajado sobre las secciones de Meneghini 1992.
39 Hemos de advertir, sin embargo, que no es nuestro objetivo un ctllculo exacta de estas proporciones y medidas, si110 que tan solo lo utilizaremos para
solventar esta posible "subjetividad".
40 Este hecho plantea problemas, ya que no necesariamente el espacio entre columnas ha de coincidir con las pilastras, conocindose casos en que existe una
columna mas en el espado entre dos pilastras. Por otro lado, el espado entre las pilastras de Tcirraco no es hon1ognco, por lo que adoptaremos una medi
da media.
41 Las dimensiones estan tomadas de las obras antes citadas, y stas mayoritariamente de los dibujos de Gismondi, por lo que son aproximativas. No obs
tante, son lo sufientemente fiables para nuestro estudio de las proporciones biisicas.
la proporcin seria del doble a favor del ancho. Asi, 3,5 + 3,5
metros. Para igualar Ja proporcin habra que pensar en un entablamento de 7 metros, que entonces quedaria daramente en desproporcin con la altura de
la columna.
33
triplex,
extremadamente
extremos.
Una
en Roma o el
en Caria.
Sebasteion/Augusteum
El denominada
Transitorimn
de Aphrodisias
Forum Transitorium49
(Fig.
25)
domus flavia,51
ligeramente ante
volmenes.52
1996, 169. El paralelo de Avenches en concreto es citada por Mar 1993, 124 como modelo
para los porticados de Ti.rraco.
46Sobre esta tendencia a cambiar las proporciones cannicas helensticas, cabe remarcar Ward Perkins 1989, 55 ss.
47 Precisamente los paralelos mas cercanos en modulacin para Jas pilastras de T<'irraco son las pilastras de fachada del anfiteatro de Nimes, de cronologa
similar (Gimeno 1991, 408).
4s En relacin con esta idea, podramos citar el empleo de decoracin aplicada para aligerar un muro de fondo del fora de Ass (Gros/Theodorescu 1985).
49
sa
Entre atros, Anderson 1984, Meneghini 1991, Darwall Smith 1996, 115 ss. Para una restitucin de la planta, Bauer 1977.
Pese a esta, fue Nerva el que complet el programa, con la dedicacin del templa de Minerva en el 97.
31 Concretamente en la denominada Aula Rt!gia. Cfr. Ward Perkins 1989, 73 y Darwall Smith 1996, 187 ss.
52Sobre este tema, cfr. Ward Perkins 1989, 56 y 73. Este juego de volmenes es lo que el autor denomina "desmaterializacin".
34
PLAZADELDEFRUM
REPRESENTACIN
DE TARRACO
INTERVENCJONES ARQlJEOLG!CAS EN LALAPLAZA
Y LA CALLE D'EN COMT E
53 Desgraciadamente, no hemos podido acceder a bibliografia sobre el tema, y nos tenemos que ceir a una descripcin a partir de una foto, de una obra
divulgativa.
54 La construccin de esta plaza, y sobre todo la magnitud de la obra, implica la reafirmacin de la nueva dinastia flavia, pretendida por Vespasiano (tien
ne 1958, 448).
55 Sobre estas cuestiones existe una fuerte controversia, que a nuestro juido es mas terminolgica que real. As, Trillmich (1993} niega Ja identificacin tra
dicional como foro para este conjunto en base a una ausencia de la tenninologa empleada (foro provincial) en las fuentes, opinin matizada y rechazada
por D. Fishwick (1995).
56 Como ya viera R. Mar (1993), con un abundante apoyo de paralelos arquitectnicos de fundonalidad similar.
57 Ceremonia que debi de ser anual y coincidiendo con el concilium provinciae Hispauiae citerioris (Ruiz de Arbulo 1993, 98).
58 lites mwticipales hisp<nicas que se haban beneficiada arnpliamente de las reformas flavias (Guichard 1993; tienne 1958, 451).
59 En estas mismas Jomadas, la contribucin de Isabel Pea.
60 Si atribuimos los frisos de bucraneos (Pensabene 1993, 83ss; Gimeno 1991, 1168 ss) ni tempto que preside el cornplejo, h1 iconografia all representada es
propia de la ma.s alta divinidad. As, el tipo de vctimas sacrificadas, el albogaleius con apex de lana que cubrira al flamen, etc. No hay que olvidar la casi
segura inspiradn de este friso en modelos anteriores, entre los que destacaria sobremanera el interior del
de Augusta, y la fuerte vinculacin con
las representadones del culta imperial (Mar 1993, 134).
61 Sobre este aspecto, tienne 1958.
Aia Pads
35
. - .J
l
i ,:'
/l
li
/!
//
'
1.
1' /
----
-"------h....
-..
F ,
'
i .
1
,,'
/. d
l . . l!J
'
! IS,
'
' l
/
l
/!
J/
l
l
i/
l
/
/
/ l
"
.....
----
-----::.:.-)
!L
36
Fig. 4. Detalle del muro de fondo del podia con pilastras que
delimitaba la plaza de representacin.
37
38
-1'
i'
-\ .
--
--
,..:.:...
'
. ,,,
Fig. 15. Alzado del podia en sillera mostrando el zcalo, la moldura de base y las hiladas horizontales y verticales de ortostatos.
39
s
/ "
40
INTERVENC!ONES ARQUEOLG!CAS EN
LA
lOM
Fig. 22. Restihicin esquemitica de las estructuras que limitaban la gran plaza de representacin: gran podia perimental, muro decora
da con pilastras y criptoprticos traseros superpuestos.
C/O'Enoorni., 12-14
"'
Cos:iCastcll1111100
"
58-- '
"
"
"
n.nn.1.1on1..
"+
61+
Pl1? dr.!Rd
{Goldl 1993)
C/Mcrmi. l l
(Picl 1991)
F""'tal
"+
61+
oo+
00 +
"+
1+
n+
s;+
n+
n+
41
Fig. 25. Planta de los foros imperiales segn Anderson 1984. A la izquierda, el fora de Trajano. En el centro los foros de Julio Csar y
Au.gusto. A la derecha, el Jorum trm1sitoriu111.
15
Fig. 26. Comparativa entre e l podia d e Tarraco {A) y los prticos del foro de Augusta {B) y del foro de Trajano (C).
42
Fig. 27. Restitucin del prtico del fora de Julio Csar, segtin
Amid 1991.
,\ :
t
t
43
BIBLIOGRAFA
Adam, J.P. 1984, L'arte di costruire pressa i roman (edicin
italiana), Milan.
Albiana1 J.E/ Bofarull, A. de 18491 Tarragona Monu111en
tal, 6 sea, Descripcion hist6rica y artstica de todas sus
antigiiedades y monurnentos, Tarragona.
AlfOldy, G. 1973, Flanlines provinciae Hispaniae citerioris,
Anejos de Archivo Espaol de Arqueologa VI,
Madrid.
Aguarod, C., 1991, Certfmica romana importada de cocina en
la Tarraconense, Zaragoza.
Amid, C.M. 1982, /l fora di Traiano: Basilica e Biblioteche,
Roma.
Amici, C. M. 1991, /l fora di Cesare, Florencia.
Anderson, J.C. 1984, Tlie historical topography of the impe
rial fora, Bruselas.
Aquilu, X. 1985, Algunas consideraciones sobre el
comercio africana. Tres facies caractersticas de la
cer.3.mica comn de poca alto-imperial, En1pries 47,
Barcelona, 210-222.
Aquilu, X. 1993, La seu del Collegi d'Arquitectes, Tarrago
na.
Aquilu, X. 1995, La cer.3.mica comn africana, Cerndca
con1u11a ro1nana d'poca Alto-lnperial a la Pennsula Ib
rica. Estat de la qesti, Monografies Emporitanes VII!,
Empries, 61-74.
Bauer, H. 1977, Il foro transitorio e il Tempio de Giano,
RPAA, 49, 117-150.
Bauer, H. 1985, Ricerche sul muro perimetrale e sul por
tico del Foro di Augusta, Roma, archeologia nel centro,
l, Roma, 229 ss.
Berges, P. M. 1974, "Columnas romanas y cruces visigti
cas en la plaza Rovellat, de Tarragona", Misceldnea
Arqueolgica, l, Instituto de Prehistoria y Arqueologa
de la Diputacin Provincial de Barcelona, Barcelona,
153-167.
Corts, R. l Gabriel, R. 1985, Tarraco: recull de dades arqueo
lgiques, Barcelona.
Costa, J. 1993, Noves dades entom al mur de pilastres del
Frum Provincial, Els monuments provincials de Trra
co, Tarragona, 191-195.
Darwall Smith, R.H. 1996, Emperors and architecture: A
study of Flavian Rome, Bruselas.
Dupr, X. 1990, Un gran complejo provincial de poca
flavia en Tarragona: Aspectes cronolgicos, Stadtbild
und Ideologie, Baviera, 319-325.
Dupr, X./ Carret, J.M. 1993, La Antiga Audincia. Un
acceso al /oro provincial de Tarraco, Excavaciones Ar
queolgicas en Espaa 165, Madrid.
Duran, E. 1984, Llus Pon d'Icard i el "Llibre de les Grande
ses de Tarragona", Barcelona.
tienne, R., 1958, Le culte impriale dans la Pnin.sule Ibri
que d'Auguste a Diocletien, Bibliothque des coles
d'Athenes et de Rome 191, Paris.
Fishwick, D. 1995, "Provincial Forum" and "municipal
Forum": fiction or fact?, Anas 7-B, Mrida, 169-186.
44
45
iJ
11
1 Totes les mesures i distncies que oferim en aquest treball procedeixen del treball topogrfic in situ sobre totes les restes visibles del Frum Provincial.
48
4. Interpretaci
Com ja hem vist en altres apartats, els pero
des histrics documentats a travs de l'estratigrafia
i dels paraments recuperats en l'excavaci efectua
da a la Casa-Museu Castellarnau cobreixen un
espectre cronolgic de gaireb dos mil anys. Durant
tot aquest espai de temps hem pogut detectar
diversos moments d'ocupaci amb ms o menys
precisi, amb poques de gran activitat constructi
va. Tal com era de preveure, el perode ms antic
documentat correspon a la construcci d'un gran
parament de carreus relacionat amb les estructures
del gran complex monumental de la Part Alta de la
ciutat. Els treballs arqueolgics han perms docu
mentar un paviment adossat al parament altoimpe
rial, situat a 58,2 metres s.n.m., i un nivell de roca al
voltant dels 57 metres. El parament trobat in situ
porta una direcci nord-oest/ sud-est, i correspon al
basament d'una columnata o d'un podi correspo
nent possiblement a part d'un porticat. s interes
sant remarcar que la cara vista d'aquest basament
2 Dataci basada en inscripcions epigrfiques, Darrerament, per, una excavaci realitzada per CODEX al carrer d'En Compte ha perms confirmar aques
ta dataci.
49
Fig. l. Vista del podi de carreus del Frum Provincial sota els paraments d'poca tardana i post-antiga a la intervenci de la plaa del
Rei, nm. 4.
50
//'///,'//,N'O/
'
--
..
-'- '8
'
"
'''
-, ..
l
()
C>
'
....,.... .
. J
'
..
:
1
Fig. 4. Alat del parament altimperial i les seves transformacions documentat a la intervenci en la Casa-Museu Castellarnau.
51
.:1
l
j _: '
ALBERTVILASECA i CANALS
JORDI DILOU i
FONS
TRRACO 99
BIBLIOGRAFIA
Alfoldy, G. 1973, Flamines provinciae Hispaniae citerioris,
Madrid.
Dupr, X.; Carret, J.M. 1993: La "Antiga Audincia". Un
acceso al foro provincial de Tarraco, E.A.E. 165. Ministe
rio de Cultura. Madrid.
Gell, M., Pea, !., Tobias, O., Tubilla, M. 1993: "La resti
tucin arquitectnica de la Plaza de representacin",
Mar, R. (ed.), Els monuments provincials de Trraco.
Noves aportacions al seu coneixement, Documents d'Ar
queologia Clssica, l, Tarragona, 1993, 157-190.
TED'A 1989a: "Un abocador del segle V d. C. al frum
provincial de Trraco", Memries d'Excavaci, 2.
Tarragona.
il
'![
11
;s
11
l
"'
52
ij'
1f
1. Localitzaci
El circ rom de Tarragona es troba ubicat en la
part alta de l'actual ciutat la seva faana se situaria
en el costat meridional de l'edifici i seguiria una
mica retreta el traat de l'actual Rambla Vella.
Aquesta faana consisteix en una successi de 48
arcs de mig punt subratllats mitjanant motllures
formant una triple franja i, entre arc i arc, una falsa
pilastra coronada per un capitell possiblement de
marbre, del qual no s'ha pogut identificar cap
exemplar fins al moment.'
El costat septentrional est delimitat a grans
trets pel traat dels actuals carrers dels Ferrers i de
l'Emajolat i es recolzava directament sobre el mur
de tancament de la gran plaa de representaci del
frum provincial.
Les carceres del circ es trobarien en el costat
occidental del monument tancant, ms o menys, a
l'alada dels nmeros senars del carrer de les Sali
nes. Entre elles i la muralla hi quedaria un espai
destinat a preparar els carros i cavalls per a la cursa.
Una porta oberta a la muralla tardorepublicana
facilitaria l'accs a l'interior d'aquest espai.
En l'extrem oriental trobarem els peus de
l'edifici. En aquest punt el circ s'adossa a la mura
lla seguint el traat del passeig de Sant Antoni.
De dins a fora, l'edifici s'estructurava de la
segent manera. L'espai central estava ocupat per
l'arena o pista on es desenvolupava la cursa.
Aquesta presenta una pavimentaci de terra batu
da de color groguenc. L'arena esta dividida en dos
sectors per l' euripus o barrera de separaci, sobre el
qual se situaven els marcadors de voltes, aix com
obeliscs i petits temples. Tamb hi havia dip
sits l piscines amb aigua que permetien, en un
l La primera fase d'excavaci es realitz entre els mesos de febrer i mar del 1994 i fou dirigida per Llus Piol i Olga Tobas. Els treballs consistiren en l'o
bertura d'un total de 8 sondeigs situades en diversos dels mbits. La importncia de les troballes motiv la realitzaci d'una segona campanya, aquest cop
dins el marc dels Camps de Treball de Joventut de la Generalitat de Catalunya. L'excavaci es va dur a terme durant la segona quinzena del mes de juliol
del mateix any. Les tasques realitzades en aquest moment es van centrar nicament i exclusiva en la galeria situada sota l'actual carrer de l'Enrajolat. La
intervenci consist en l'obertura d'un sondeig i tres rases per tal de recuperar el nivell de circulaci d'poca romana. La seva direcci va recaure en Llus
Piol. Piol, L.-Tobas, O. 1996, Memria de les intervencions al circ rom/Pretori de Tarragona, memria lliurada al Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, Tarragona. Indita.
2 Piol, L. 1995, El circ rom de Tarragona: noves i11terve11cio11s arqueolgiques. Estudi histric i arquitecti'inic de l'edifici, tesi de Llicenciatura, Tarragona. Indita.
3 Les intervencions es realitzaren al llarg dels mesos de maig i juny de 1998 i foren dirigides per Llus Piol i Isabel Pea.
4 Dupr, X.- Mass, M.J.- Palanques, M.LI.- Verduchi, P.A. 1988, El circ rom de Tarragona. I. Les voltes de Sant Ermenegild, Barcelona, 45-47 i 75-76.
53
metae
linea i la lnia
carce
l'alba
res.
guda com a
funcions.
imperials.
ci (fig.
3).
100 m, en el costat
115 m en l'occidental. L'arena tindria una
llargada aproximada de 290 m i una amplada de 67
2. Cronologia
tics. El
pulvinar
77 m A l'euripus se li suposa
190 m.7
carceres,
5 Durant l'any 1997 es va documentar un mur que tancaria l'espai entre la torre de l'Audincia i la muralla, fet que ha modificat substancialment les dades
sobre les que fins ara treballvem. Aquest fet, juntament amb la manca de portes en la muralla en tot el recorregut des de la part alta de la Baixada del Roser
fins aquest punt, ens porten a plantejar la molt possible existncia d'una porta a l'alada de l'actual carrer de les Salines. Mitjanant aquest accs es con
nectaria, passant entre la muralla i el espai reservat als competidors darrera les carceres, la porta localitzada per Hemindez Sanahuja en el nmero 2 del
carrer de les Salines -porta oberta en la muralla situada vora a la torre d'en Tintorer, a l'avinguda de l'Imperi- amb la porta romana conservada a l'actual
plaa del Pallol. Per a ms informaci sobre el nou mur de tancament foral: Piol, LI. 1998, Memria de I'i11ferue11ciri arqueolgica a l'edifici de l'A11figa A11di11cia (voltes A i 8), memria lliurada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tarragona. Indita; Curulla, 0.-Mir, H.-Piol, L. e11 premsa, El
forn medieval de l'Antiga Audincia de Tarragona, a Actes del I Congrs d'arq11eologia medieval i moderna a Catalunya (Igualada, 13-15 de novembre de 1998), Per
a dades sobre la porta situada en el carrer de les Salines 2, veure les descripcions d'Hemindez Sanahuja: Hemindez, B./Torres, J. M. de 1867, EI indicador
urqueolrigica de Tarragona. Tarragona, 14; Hemindez, B. 1877, Recuerdos monumenfales de Tarragona, manuscrit indit, Tarragona, 71 i 77; Hemindez, B. 1888,
El Pretorio de Augusta en Tarrlgona. Estudio hislririco arq11eolrigico e i11dagad11 de los principafos acontecimie11tos ocurridos en s11 recinto desde s11 fimdaci11 llasta la
i11vasiri11 de los Arabes. Tarragona, 14; Hernindez, B. 1892, Historia de Tarragona desde los remotos tiempas llasta la poca de la restauracin cristiana, editada, ano
tada i continuada per E. Morera Llaurad, Tarragona, apndix l, 6. Aix mateix, les notcies que es tenen sobre aquesta porta es troben recollides a; Corts,
R.- Gabriel, R. 1985, Trraco. Recull de dades arqueolgiq11es. Barcelona, 32, nm. 105; Dupr, X.- Mass, M.J.- Palanques, M. L.- Verduchi, P.A.: op. cit. 4, 1988,
75.
6 Per ms informaci i bibliografia, vegeu: TED' A 1989, EI Fora provincial de Tirraco, un complejo arquitectnico de poca flavia, a AEspA, 62, Madrid, 141191; Mar, R. 1993, El recinte de cuito imperial de Ta:rraco y la arquitectura flavia, Mar, R. (ed.), Els Monuments provincials de Trraco. Noves aportacions al se11
coneixement, DAC, l, Tarragona, 107-156; aix com els articles especfics sobre aquest tema inclosos en aquest volum.
7 Dupr, X.- Aquilu, X.- Mass, M.J.- Ruiz de Arbulo, J. 1990, Le cirque romain de Tarragone, Le cirque Romai11 (catleg de l'exposici), Tolosa de Llengua
doc, 68.
54
8 Dupr, X.- Mass, M.J.- Palanques, M.LI.- Verduchi, P.A., Op. Cit. 4, 1988, 80-81, notes 12 i 14.
9 Identificada per Hernil:ndez Sanahuja com la porta Libitinaria, fou excavada a inicis dels anys 90. Les estructures visibles se'ns mostren molt afectades per
les destruccions franceses del 1813. Actualment es conserva a la vista la primera filada de carreus del lateral sud de la porta i dos carreus del lateral nord.
Vegeu Menchon, J. et alii 1994, El circ rom de Tarragona. Intervencions dels anys 1990-1992, Acft.'s del XIV Congrs I11ter11acio11a/ d'Arqueologia Clssica {Tarra
gona, 1993), vol TI, Tarragona, 275.
10 Les dades que actualment tenim de la porta occidental oberta en la muralla se'ns remunten a les descripcions realitzades per Hermndez Sanahuja durant
el segle XIX. Per tant, no sabem actualment si es tracta d'una estructura de nova construcci o per contra ens trobem davant les restes d'una porta d'poca
anterior reutilitzada en el moment de construir-se el circ. Hernil:ndez ens la ubica al nm. 2 del carrer de les Salines. D'ella ens diu, entre altres coses, que
s'apreciaven las robustsimas dovelas que constituan el arco en semicrculo (Hernil:ndez 1877, 71). Per altra banda en els dibuixos que Anton Van den
Wingaerde va fer de la ciutat l'any 1563, la porta se'ns mostra representada amb un arc de mig punt. Per a informaci sobre la porta, vegeu la nota 5. Els
dibuixos d'Anton Van den Wyngaerde van ser publicats a Kagan, R.L 1986, Ciudades dd sigla de Oro. Lns vistas espmiolns de Anton Van den Wyngaerde, Torre
jn de Ardoz, 179,
11 Avui es corieix amb seguretat un total de tres portes de comunicaci entre el circ i la gran plaa de representaci del frum provincial. Dues d'aquestes
es troben situades en els calaixos d'escala que flanquegen a costat i costat aquesta plaa, s a dir, en la torre del Pretori i de l'Audincia. La tercera se situa
molt prxima a la torre de l'Audincia, ms concretament al nm. 2 del carrer dels Ferrers. Per a ms informaci, vegeu Dupr, X.- Carret, J.M. 1993: La
Antiga Audincia. Un acceso al /oro provincial de Tarraco. E.A.E., 165; Dupr, X.- Carret, J.M.1993, Portae et fenestrae al frum provincial de Tarragona,
Empries, I, Barcelona, 290-299; TED'A, op. cit. 5, 1989, 173; Corts, R.- Gabriel, R., op. cit. 7, 1985, 25, nm. 52. Vegeu tamb la descripci d'Hemil:ndez Sanahu
ja, op. cit. 7, 1967, 13.
55
12 La presnda d'un porticat intern parallel a la faana es va constatar en les excavacions realitzades al nm. 29 de la plaa de la Font. Per a ms informa
ci, vegeu Dupr, X. 1993,Circ rom. Plaa de l a Font, 29, A111mri d'i11terve11cio11s arqueolgiques a Catalunya. poca rommra!mitiguitat tardrma. Campa11yes de 19821989, Anuaris d'lntervendons Arqueolgiques a Catalunya, 1. Barcelona, 236; Dupr, X.- Aquilu, X.- Mass, M. J.- Ruiz de Arbulo, J., op. cit. 8, 1990, 69.
13 Dupr, X.- Mass, M. J.- Palanques, M. L.- Verduchi, P. A., op. cit. 4, 1988, 74 i 52-53, fig. 25-31.
14 Dupr, X.- Mass, M. J.- Palanques, M. L.- Verduchi, P. A., op. cit. 4, 1988, 47-52, lm. IIb i Ill, fig. 19-21 i 23.
15 Molt interessant s una planta de les voltes de substrucci de la part septentrional de l'edifici' corresponent al sector dels carrer de l'Enrajolat i del Trin
quet Vell, realitzada per Hernilndez Sanahuja. En el citat plnol l'autor fa esment en una riota, escrita en el propi disseny, de la presncia per sobre de les
voltes de fonamentaci del pulvium de gradas de mirmol del pas descubiertas en rliciembre de
Espoy del Gotzo (actual carrer del Trinquet Vell,
2)
1858
y parte del podium. Per plnol i descripci, vegeu A. Nogus. Plano parcial de las bvedas del circo
romano. Aix mateix, en diverses publicacions ens descriu la troballa de restes pertanyents al pulvi11ar. Vegeu Herniindez Sanahuja, op. cit.
op. cit.
Part del p11/vi11ar ha estat excavat i estudiat en els darrers anys. Vegeu TED' A, op.
seguiment de les obres d'arre11g1mun1t i excavaci nrq11eolgicn d'11rg&11cia al carrer Fer,ers, memria lliurada al Departament de Cultura de la Generalitat de Cata
lunya, Tarragona; Dupr, X.
1993, Circ rom de Tarragona. Carrer dels Ferrers, 20 i carrer del Trinquet Vell, 2, 4 i 4
a Catalunya. poca rnmm111/a11fig11ifat tardana. Campanyes de 1982-1989, Anuaris d'Intervencions Arqueolgiques a Catalunya,
56
4. Simbologia i singularitat
Per tal d'entendre les peculiaritats que presen
ta el circ rom de Tarragona, i ms concretament la
seva estructuraci i articulaci interna, s estricta
ment necessari intentar conixer les motivacions
que portaren a l'Estat rom a construir un edifici
d'aquestes dimensions i caracterstiques en un
espai intramurs, just en un moment histric -finals
del segle I- en qu la ciutat estava, a nivell urbans
tic, plenament desenvolupada. s a dir, per qu es
va construir el circ rom dins de ciutat i no pas fora
muralles, en una rea prxima al nucli urb i fcil
ment accessible, com va succeir uns anys ms tard
amb l'amfiteatre?
En la seva construcci influren decisivament
dos fets: les caracterstiques precedents de l'rea i
l'element simblic. Aquests fets, que a primera
vista poden resultar irrellevants, sn de transcen
dental importncia per al monument ja que con
duren a sacrificar alguns dels parmetres funcio
nals propis d'edificis d'aquest gnere per tal de pri
mar el seu carcter globalitzador.
Les motivacions que impulsaren anys ms
tard la construcci del circ, cal cercar-les en els
esdeveniments que convulsionaren l'Imperi a par
tir de l'any 69 dC. La crisi oberta amb l'assassinat
de Ner es resolgu desprs d'un perode de guer
ra civil i d'agitaci poltica amb l'arribada al poder
de Vespasi. Aquest, pocs anys desprs, entorn al
73 dC, concedia l'Ius Latii a les provncies hispanes.
Els nuclis urbans, que mantenien encara els vincles
especfics amb Roma sorgits en el moment de la
conquesta de la Pennsula, esdevingueren munici
pis amb tot el que aix suposava: creaci d'una
organitzaci municipal a la romana amb les obli
gacions fiscals que es derivaven d'aquesta nova
situaci. A rvell general es mantenia l'estructura
macroterritorial sorgida amb la divisi provincial
d'August l'any 27 aC, amb l'Urbs com a centre rec
tor de l'Imperi i la divisi en provncies imperials i
senatorials. Ara b, a nivell interprovincial, i pel
que fa a les provncies hispniques, es creava i
donava forma a una estructura piramidal simplifi
cada que barrejuva elements heretats de l'admirs-
20 L'e11dpus pot ser una estructura que forma un bloc o estar subdividit generalment en tres parts, deixant entre la primera i la tercera un petit espai dis
57
de culte imperial i
culte imperial.
de l'Emperador a la provncia,
i, al mateix temps,
plebs sn a nivell
22 Aquilu, X.- Dupr, X., Reflexions entorn a la Titrraco e11 pocn tardo-republicana, Frum, 1, 1986, 1-20.
23 Dupr, X./Subias, E., Els precedents de l'anomenat Pretori de Tarragona, Homenatge a Miquel Tarradcll, Barcelona, 1993
24 Aqui!u, X.: Aportacions al coneixement de la Terrassa Superior de Tarraco a l'poca alto-imperial, B. A., p. V, nm.4-5 (1982-1983), Tarragona, 1987,
pgs. 165-186; Aquilu, X.: La seu del colleg d'Arquitectes. U11n interve11ci6 arqueolgica en el centre histric de Tarragona, Collegi d'Arquitectes de Catalunya,
Tarragona, 1993; Piol, L., Intervencions arqueolgiques al carrer Merceria, 11. Noves aportacions al coneixement del Frum Provincial de 'frraco, a R.
Mar (ed.): Els 11101111me11ts provincials de Tilrraco. Noves aportacions al seu coneixement. DAC, l, 1993, 259-261.
25 Gebell, P.- Piol, L.: Intervencions arqueolgiques a la part alta de Tarragona, Trib1ma d'Arqueologin 1996-1997, 99-116,
58
/f
'
- - --- - - -
--
- - - -
"
"
,,
,,
,,
,,
"
,,
"
ff"--1.!
. -
Fig. 2. Distribuci dels accessos d'espectadors del costat septentrional del circ.
A. Escalinata monumental d'uni entre el pulvinar i la gran plaa de representaci.
l. Carrer del Trinquet Vell, 12.
2. Plaa dels Sedassos, 26 (possible).
3. Carrer del Trinquet Vell, 16.
4. Plaa dels Sedassos, 14.
5. Final de la volta llarga del carrer de Sant Ermenegild, sota l'actual Pretori.
6. Carrer dels Ferrers, 13 a 17 (possible).
59
Fig. 3. Axonometria de l'escala d'accs a la plataforma superior en el sector de S. Ermenegild (tipus C). (Segons Dupr, Mass, Palan
ques i Verduchi, 1988)
Fig. 4. Planta i axonomtrica del sistema d'escales d'accs a la praecintio entre la i1nma i la sumnia caven documentades al carrer del Trin
quet Vell, 16 (3) i a la plaa dels Sedassos (4).
60
DIVERSOS AUTORS*
Introducci
La Plaa de la Font de Tarragona es localitza
en la part inferior del nucli antic de Tarragona.
Ocupa una extensi de 3.312 metres quadrats, amb
un suau desnivell de 80 cm entre la faana de l' A
juntament i el carrer del Portalet. La plaa de la
Font assumeix un important paper en la vida urba
na de Tarragona. Juntament amb els portals de Sant
Antoni i del Roser vertebren les comunicacions d'a
quella part de la ciutat.1
Aquesta zona era ocupada d'antic per l'arena
del circ de Trraco, construcci monumental d'po
ca flvia destinada a les curses de carros i que for
mava part del gran complexe arquitectnic que era
la seu del concili provincial de la Hispnia Citerior.
Encara avui, les seves importants restes arquitect
niques condicionen la topografia d'aquesta zona de
la ciutat.
Molts sn els investigadors que han aportat
noves dades sobre l'edifici al llarg del temps.'
Coneixem, aix, que les voltes de la graderia meri
dional del circ de Trraco han estat reaprofitades
per les edificacions actuals de tal manera que els
murs que separen les diferents propietats coinci
deixen, gaireb sempre, amb les estructures roma
nes. La graderia septentrional, adossada al mur
d' aterrasament de la plaa del frum provincial,
est conservada quasi completament, la qual cosa
ha determinat el desnivell existent entre els carrers
dels Ferrers i de l'Enrajolat (localitzats sobre les
voltes) i el del Trinquet Vell, situat uns tres metres
per sobre de l'arena, seguint l'alineaci del podi.
El sector occidental, on hi havia les carceres, es
vei afectat per la construcci del convent dels
Dominics, actualment seu de l'Ajuntament, i
.. El present article s un estracte de la memria d'excavaci arqueolgica presentada al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el setembre
de 1998. Arqueleg director: Pere Gebell. Arquelegs: Jordi Lpez, Gerard Mart, Isabel Pea, Llus Piol, Olga Tobas, Mercedes Tubilla. Dibuixants: scar
Curulla, Moiss Daz.
l Tal'raco. Guia Arqueolgica. 1991, 71-72.
Tarragona I. 1986; Tarrag, 1993, 269-295.
3 Blanch 1951, vol. I. 90-91.
4 Feliu de la Pea 1709, 52.
5 Pons d'kart 1983 ed. original de 1572, cap. XXVII.
6 El Corral s la denominaci que rep l'rea del circ rom des del segle XIII fins al XVI.
7 Salvat 1961, 27.
8 Salvat 1961, 28.
2 El circ tom de
61
DIVERSOS AUTORS
TRRACO 99
FASE I
La primera fase estaria representada pels can
vis soferts per la zona al llarg de l'poca republica
na. Els nivells estratigrfics documentats no aparei
xen d'una manera uniforme a tota la plaa, sin que
es concentren en punts molt localitzats sense anar
associats a cap tipus de construcci. Els primers
nivells identificats ens ofereixen un context situat
entre els anys 150-50 a.C. Al costat d'aquests va
aparixer un canal orientat en direcci SE-NE, pre
sumiblement de la mateixa poca. En el procs d'ex
cavaci vam poder documentar uns estrats de
reornplirnent formats, bsicament, per restes de
taps redipositat. Els materials recuperats ens sug
gereixen una data de formaci del 50-25 a.C. La
gran quantitat de produccions de ver!s negre ens
fa pensar en una dataci tardorepublicana del con
junt. La data d'aparici de la forma de sigillata itli
ca documentada en aquest estrat s del 40 a.C., molt
similar a la data d'aparici de les mfores Pascual 1
tarraconenses. La disposici dels nivells a una cota
ms baixa que els primers estrats republicans (en
alguns punts ms de tres metres) i el fet que la cer
mica estigus acompanyada de restes de terreny
natural, ens fa interpretar aquests estrats corn el
reornplirnent d'un dipsit d'argiles exhaurit.
Desconeixem si l'espai que actualment
ocupa la plaa de la Font era en poca republica
na un campament militar. Es fa difcil de relacio
nar els nostres petits nivells amb una zona de
campament militar de la qual desconeixem els
lmits reals. Possiblement haurem de relacionar
aquests nivells amb estrats de regularitzaci del
terreny d'un mbit artesanal o corn a senzills
nivells de freqentaci.
Hem de tenir en compte l'extremada irregu
laritat topogrfica de la zona excavada. Si b no
excloem aquesta possibilitat, creiem que la utilit
zaci d'aquest espai com un dipsit d'argiles
explicaria encara ms els retalls de la roca i altres
extraccions de la terra documentades en poques
posteriors.
Els sectors industrials excavats no es devien
veure afectats per lleis com la Lex Ursonensis, unes
lleis que limitaven, entre altres aspectes, les dimen
sions de lesfiglinae dins de ciutat a una extensi de
300 tegules, 11 ja que aquest espai probablement mai
no fou concebut corn a zona d'hbitat. A inicis del
segle I d.C., el pas d'una via per dins de la ciutat12
marcaria els lmits de la zona d'hbitat amb la zona
industrial, si b la troballa en el solar nm. 16 de la
62
EXCAVACIONS.
ARQUE.
oq:iGIQtjs
A LA PLAA
DE LAFONT
DE TARR,GNA
FASE !I
En el darrer quart del segle I a.C. es rebleixen
/aleres
sigillata
FASE V
Es correspon a una reedificaci espaia! que
abasta tot el solar objecte de l'excavaci que va fer
se entre els anys 60 i els 80-90 d.C
Prviament a la construcci dels nous ele
ments, es proced a reanivellar els estrats de la fase
N. Les noves estructures que tenim en aquesta fase
es corresponen a uns murets de fbrica pobre i en
molt mal estat de conservaci, d'uns 18 metres de
llargria per l metre d'amplada i s'assenten sobre
63
DIVERSOS AUTORS
TRRAC099
EXCAVACIONS ARQUEOLGIQUES
A LA PLAA DE LA FONT DE TARRAGONA
FASE
IX
XV- es
realitzen en la zona
65
DIVERSOS AUTORS
TRRAC099
Fig. 6. Carreus que podrien formar part d'una grua per cons
truir el circ rom. (Servei Arqueolgic URV)
66
EXCAVACIONS ARQUEOLGIQUES
A LA PLAA DE LA FONT DE TARRAGONA
BIBLIOGRAFIA
Aquilue, X; Dupr, X. 1986, Reflexions entorn de Trraco en
poca tardorepublicana, Frum l, Tarragona.
Aquilu, X. et alii 199lb, La cronologia de les muralles de
Tarraco, Revista d'Arqueologia de Ponent, Lleida, 1991.
Blanch, 1951, Arxiepiscopologi, Vol I, Tarragona.
Casas et alii, 1995, El nzn rural d'poca ronzana a Catalun
ya. L'exemple del N-E. Centre d'Investigacions Arque
olgiques de Girona, 15, Girona.
Cuomo, 1985, La cerandca in archeologia. An.tiche tecniche di
lavoracione e moderni 111etodi d'indagine. Roma.
Dupr, X; Carret, J. M., 1993, La "Antigua Audincia ". Un
acceso al fora provincial de Tal'raco. Excavaciones
Arqueolgicas en Espaa, Madrid.
Dupr, X, 1988, El circ rom de Tarragona l. Les voltes de
Sant Ernzenegild, Excavacions Arqueolgiques a Cata
lunya nm 8, Barcelona.
Fogue!, G; Lpez, J, 1993, Alguns aspectes de l'urbanis
me rom de Trraco: delimitaci d'espais monumen
tals i residencials a la llum de les darreres excava
cions, Actes del XIV Congrs Internacional d'Arqueologia
Clssica (Tarragona 1993), Tarragona.
Gisbert, 1991, El alfar romana de l'Almadrava (Setla
Mirarosa-Miraflor) y la produccin de <!lforas en el
territorio de Dianiunz, Saguntunz y el n1ar, Generalitat
Valencianar Valncia.
Hemfudez, B; Torres, J. M. de, 1867, El indicador arqueo
lgico de Tarragona,Tarragona.
Hernandez, B, 1876, Historia de Tarragona, Tom I, li!. part,
Tarragona.
67
MIREIA CIURANETA
SAGRARI MARTORELL
PEDRO OTIA
Collaboradors del Grup de Recerca "Seminari de Topografia Antiga" de la URV
Histria de la investigaci
L'existncia d'un assentament ibric a la ciutat
de Tarragona ha estat postulat per diversos investi
gadors al llarg dels ltims cent cinquanta anys.
Durant molt temps, la base terica per considerar
l'existncia d'un nucli ibric anterior a Yarribada
dels romans a Tarragona eren nicament els textos
clssics i la muralla de la ciutat. Avi, Titus Livi,
Polibi, Plini o Ptolemeu ens parlen de diferents
topnims situats al nord de !'Ebre que han creat
una interessant discussi respecte a la identificaci
de Kesse, capital de la Cessetnia ibrica.
Aix, doncs, arqueolgicament, fins al segle
X!X, l' nica estructura suposadament ibrica era la
muralla de la part alta de Tarragona. Aquesta supo
sici partia del potent parament ciclopi sobre el
qual es va acabar d'aixecar l'estructura i per la
presncia de signes ibrics en alguns dels carreus
l Els autors volem agrair al Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona, i molt especialment al senyor Jaume Mass, totes les facilitats prestades en el
moment de la consulta del material dipositat en dita instituci, aix com la seva collaboraci en la transcripci del manuscrit de M. Berges.
2 El text original es troba escrit en castell. Evidentment, el coneixement de Ja cultura ibrica ha evolucionat molt des dels artys trenta fins als nostres dies,
d'aqu l'ambigitat de les paraules de Serra i Vilar, que s'han d'entendre dins del coneixement de l'poca.
71
DAVID ASENSIO
MIREIA CIURANETA
SAGRARI MARTORELL
PEDROOTIA
TRRACO 99
- La documentaci co11servada
comenaments del
- Memria d'excavaci
Berges Soriana va realitzar un petit diari o,
ms b, una breu memria d'excavaci sobre quar
tilles, escrites a m, on ens descriu part de la inter
<;
;jj(
ii:$'u
L'ASSENTAMENT
L'EXCAVACI ARQUEOLGICA AL CARRER DELS CAPtrricJ N'Si
- Planimetria
Pel que fa a la planimetria, com comentvem
anteriorment, la va fer Llus Papiol. Totes les sec
cions van ser realitzades a escala 1:20, mentre que
la planta general va ser realitzada a escala 1:100
degut a la grandria del solar. Tots els sondeigs es
troben dibuixats i perfectament situats sobre la
planta general. En diverses ocasions, les seccions
porten anotacions, la qual cosa facilit la seva com
prensi (fig. 2 i 4).
Els materials recuperats
DAVID ASENSIO
MIREIA CIURANETA
SAGRARI MARTOREL,L
PEDROOTIA
TRRAC099
74
L'ASSENTAi;,lB
L'EXCAVACI ARQUEOLGICA AL CARRER DELS cAfTX.N's,
DAVID ASENSIO
MIREIA CIURANETA
SAGRARI MARTORELL
PEDROITTllil'A
TRRAC099
..
Fig. 1. Plnol de situaci del jaciment del carrer dels Caputxins, nm. 24.
DAVID ASENS!O
MIREIA CIURANE1i\
SAGRARI MARTORELL
PEDRO ITTIA
TRRAC099
'
t7
r------1
o
:
1______
___
Fig. 2. Planta general de les restes trobades al jaciment del carrer dels Caputxins, nm. 24. Dibuix fet per Llus Papiol.
Fig. 3. Planta dels murs ibrics del carrer dels Caputxins, nm. 24. Dibuix fet per Llus Papiol.
78
Cata.B
"
o
l/i l ,
, l
/, l@&?J
- -
...
Fig. 4. Estratigrafies de les cales 5, 7, 11 i 8 del carrer dels Caputxins, nm. 24. Dibuixos fets per Llus Papiol.
'
" D
07
'
a1
l .,
"
'
WI
'
q1)
9 cm.
79
DAVID ASENSIO
MIREIA CIURANETA
SAGRARI MAR1URELL
PEDRO ITTIA
TRRAC0 99
,-
'"' )
(
\.
(
- '.' .'.
, ,,
IQcm,
(
!
"
rn
"
"
BIBLIOGRAFIA
Adserias, M.; Ramn, E. 1991, Excavacions al Carrer de
Pere Martell-Eivissa: Noves aportacins al coneixe
ment arqueolgic del sector sud-occidental de Tarra
gona, Acta Arqueolgica de Tarragona, TV, 47-53.
Adserias, M.; Burs, L.; Mir, M. T.; Ramn, E. 1993, L'as
sentament pre-rom de Tarragona, Revista d'Arqueolo
gia de Ponent, 3, 177-227.
Allu, E; Martorell, S; Molera, S; Oll, A; Otia, P; Vall
verd,}; Vergs, JM 1997, Memria de l'excavaci realit
zada a la plaa de Sant Andreu. La Selva del Camp (Baix
Camp), lliurada al Departament de Cultura de la
Generalitat, Tarragona, indita.
Aquilu, X.; Dupr, X.; Mass, J.; Ruiz de Arbulo, J. 1991,
La cronologia de les muralles de Trraco, Revista
d'Arqueologia de Ponent, 1, 271-298.
Arribas, A.; Trias, G.; Cerd, D., de Hoz, J. 1987, El barca
de El Sec (costa de Calvi, Mallorca). Estudio de los mate
riales. Mallorca.
Asensio, D. 1995, Les mfores i cernliques co111unes d'irn
portaci del poblat ibric d'Alorda Park (Calafell, Baix
Peneds), Memria de llicenciatura indita, Universi
tat de Barcelona.
Asensio, D. 1996, Les mfores d'importaci de la ciuta
della ibrica d'Alorda Park o les Toixoneres (Calafell,
Baix Peneds, Tarragona), Revista d'Arqueologia de
Ponent, 6, 35-79.
80
81
l Les conclusions efectuades han estat possible grcies a les dades indites proporcionades per diferents arquelegs de la ciutat. Cal agrair les informacions
amablement facilitades pels Srs. Andreu Dasca, Moiss Daz, Manel Gell, Joan Menchon, Pedra Otia, Rosa Palau
constar l'ajut i les observacions dispensades pels Srs. Jaume Mass, Joaqun Ruiz de Arbulo i Francesc Tuset.
2 L'nica excepci s la reduda rea urbana que es conserva al costat de la baslica del frum de la ciutat i que es va preservar del creixement urbanstic de
3 Tot plegat, es configur una situaci perfectament descrita per E. Riu: "La investigaci arqueolgica del vuit-cents a Catalunya no va arribar a dotar-se
mai d'una mnima estructuraci, (... ) Les dificultats en la producci i la transmissi del saber foren molt considerables, atesa l'absncia d'uns slids aparells
institucionals i la manca de presncia acadmica. Aquestes circumstncies donaren uns resultats escassos i puntuals, fruit d'iniciatives quasi sempre perso
nals i per tant autnomes, marcades totes elles per un escarransit bagatge analtic i conceptual. Aix, sumat a la prctica impossibilitat d'articular projectes
collectius, va impedir tant l'aparici d'obres de sntesi o compilacions temtiques (... ) " (Riu 1992, 25).
4 Per una descripci de la gesti del patrimoni de Tarragona en els darrers anys, vegeu Mir 1997
83
12, no es va arribar a
1991
1986;
Mar,
cils d'urbanitzar.
realitzades.
taca el teatre.
5 Existeix una mplia bibliografia caracteritzada per breus articles amb perioditzacions cronolgiques, per mancats de planimetria i de descripcions estra
tigrfiques i ceramolgiques exhaustives: Bermdez 1988, 1989 i 1993; Excavacions 1989, i lllteruencians 1994. Tamb s de lamentar la no realitzaci de la pre
ceptiva memria d'intervenci arqueolgica del solar nm. 9 del carrer de la Uni, una de les excavacions que ha obtingut ms dades per al coneixement
de l'evoluci urbana de Trraco.
6 "[...] les excavacions efectuades a l'rea (especialment al carrer Fortuny i Uni, 9) permeten definir importants trams d'una retcula que comena a entre
veure's i que denota un traat regular amb una certa tendncia a l'ortogonalitat, amb una similitud rellevant amb aquell que presenta l'eixample del segle
XIX, sense que ara puguem concretar la gnesi i l'evoluci," (Bermdez 1993, 91).
7 Aquesta proposta de restituci urbana de la ciutat fou exposada en e! marc de les jornades el dia 16 d'abril de 1999. Posteriorment ha aparegut un altre
treball (Mar, Roca 1999), que presenta punts coincidents i que avana impacientment algunes de les conclusions obtingudes arran de l'excavaci del solar
nm. 32 del carrer del Gasmetre, la documentaci grfica de la qual s'havia cedit, exclusivament, per a una publicaci de difusi ciutadana editada pel
Museu d'Histria de Tarragona i coordinada pel Dr. Ricardo Mar. Malgrat que en aquest treball s'afirma que: "Con ello se puede proponer por primera
vez una reconstruccin completa de la planta de la plaza pblica basada sobre indicios materiales" (Mar, Roca 1999, 121), es pot veure un petit avan de
les conclusions del carrer del Gasmetre en la mateixa publicaci que l'obra esmentada (Un aqeducte soterrani 1999, 185, fig. 2). Aix n1ateix, una infor
maci ms detallada sobre la reconstrucci del frum a partir dels treballs del carrer del Gasmetre pot obtenir-se en la corresponent memria d'inter
venci (CODEX 1997).
B Encara continua sent illustrativa, per apreciar l'orografia de Trraco, la perspectiva-croquis efectuada per Th. Hauschild (1983, 44).
9 Les excavacions efectuades als peus d'aquest penya-segat detecten una primera urbanitzaci a partir del segle I dC. Vegeu el treball sobre les termes pbli
ques de Trraco en aquest mateix volum.
84
10 Algunes d'aquests irregularitats poden apreciar-se en imatges antigues de la ciutat editades en obres com Caixa!, Virgili 1975, 63 i passim; Benaiges, Calle
1989, 60-61 Tarragona 1990, 59-60, i Ferrer, Dasca i Rovira1994, 256-257.
11 Majoritriament, es tracta de resultats obtinguts en excavacions arqueolgiques efectuades per l'empresa CODEX. Els escassos resultats es poden con
sultar en les corresponents memries d'intervenci lliurades al Servei d'Arqueologia.
12 A tall d'exemple, la part ms alta de la ciutat romana es troba en la Rambla Vella -actualment a 46,50 msnm-, i el punt ms baix en la plaa del General
Prim -17 msnm.
13 Dels treballs del CAUT, en qu s'exhumaren la major part de les restes, consta una memria d'intervenci lliurada al Servei d'Arqueologia. Agram als
autors d'aquesta memria, Sr. A. Dasca i Sra. Rosa Palau (1991), que ens hagin perms la seva consulta.
14 Les primeres evidncies arquitectniques d'aquest indret se situen aproximadament a partir de mitjan s. li aC. Es tracta fonamentalment dels nivells de
preparaci del vial tardorepublic, preparacions dels sls d'alguna casa i material cermic obtingut en les rases de les canalitzacions.
85
15 Els treballs del CAUT tamb permeteren constatar una srie de reparacions consistents en pegots molt durs de morter de cal i pedra per tal de tapar els
forats entre les lloses i els clots produts pel trencament d'aquestes.
86
16 Veure treballs especfics sobre la transformaci urbana de Trraco al s. rv i els contextos cermics Crresponents:
87
opus caementicium
ci de les
(Mir 1988).
tabernae
recinte forense.
tor
tardorepublic
esmentat
anteriorment.
El
tabernae
89
90
jan anys
nm.
3 del
1941). A mit
50,
20
m. d'un mur de
L'any
20,
insula romana
(Serra
1932,
fig.
26,
mbits I, J, K, L,
LL, M i N).
1979,
ca en el solar nm.
La segona de les
Roca
1999, 119).
i M. Miquel en el nm.
va
12 i 14
1991, el Centre d'Arqueolo
moble nm.
(1932,
fig.
24).
L'em
1999
1940,
92
L'urbanisme de Trraco
Amb totes aquestes dades s'ha plantejat la res
tituci de la trama urbana de la ciutat de Trraco a
partir de la planimetria efectuada en les actuacions
arqueolgiques esmentades. Aquesta tasca es
caracteritza per l'escassetat de les dades conserva
des o difoses. En part perqu la localitzaci de res
tes arqueolgiques de tipus viari no ha estat abun
dant i tamb perqu no sempre s'ha efectuat una
documentaci grfica satisfactria.
La planimetria coneguda per l'autor s'ha reu
nit en un model parcellari urb a escala l l 500, que
ha servit de base de referncia per a la ubicaci de
les restes arqueolgiques. La planimetria gaudeix
del marge de credibilitat o precisi que atorga l'es
cala disponible i, a ms, compta amb la dificultat
d'elaborar informticament una modulaci
geomtrica que no ha de correspondre, necessria
ment, a la parcellaci efectuada pels agrimensors
romans. Les dades actuals no permeten apreciar si
l'ortogonalitat de la trama urbana fou executada
amb exactitud o si exist una variabilitat -incons
cient o voluntria- en la parcellaci de la ciutat
romana.
S'ha optat per un mdul d'amplada de 35 m
per a les nsules romanes i de 6 m. per als carrers.
L'amplada de les nsules s'obt de l'illa documen
tada per Serra i Vilar i correspon a l actus -120
peus romans. Les dimensions dels carrers parteixen
23 Aquest carrer tamb ha estat denominat antigament com cam nou del Port o carrer de la Uni del Port.
93
insulae preveient, a
intervallum.
1983,
muralla
1999).
1990
continutat histrica.26
d'amplada per
el colgament d'rees
rum
per a cada
-27 / 28
d'insulae.
D'altra
156 per 74 m i de
sulae situades
al sud del
decumanus
descobert per
Serra i Vilar.
24 Tamb s una modulaci semblant a la d'altres ciutats catalanes fundades en poca tardorepublicana. La ciutat d'Iluro presenta un mdul d'l per 1,3 nctus
25 Cai tenir present que al nord de les estructures dels solars nm. 32 i 36 del carrer del Gasmetre s'han localitzat evidncies d'poca tardorepublicana,
sobreposades a la roca en el seu estat natural, i que foren colgades per les obres de terraplenament del Frum augusta!. Aix indica l'existncia d'habitat
ges enderrocats i coberts per tal de procedir a \'edificaci del nou recinte forense.
26 "En el contexto urbanstica tarraconense de inicios del sigla l dC tenernos que considerar que todas estas cuestiones, tanta las relativas a la coloma como
las propias del ca1111eut11s o las provinciales, debieron ir superponindose en un mismo espado pblica: el fora de la colonia. ste se situ, como dijimos ante
riorrnente, sobre la plaza central republicana, presidiendo desde una alta carena la actividad portuaria" (Ruiz de Arbulo 1999, 44).
94
paniae citerioris,
confirmaci arqueolgica.
capital de la
Tarraconensis,
l'orientaci anormal
La cronologia
27 No hi ha prou dades per determinar si aquesta porta pertany a la segona fase del recinte emmurallat o s una obertura expressament efectuada durant
l'ampliaci altoimperial del frum. Cal tenir en compte, per, que les dades arqueolgiques indiquen una profunda remodelaci extran1urs de la xarxa vi
ria en poca augusta! (CODEX 1990, i Macias, Puche 1997), A ms, el traat d'aquest vial de connexi entre el frum i l'exterior de la ciutat no coincideix
amb la retcula urbana inicial. Per aquests motius s de suposar que aquesta porta no fou contemplada en el projecte inicial d'ordenaci urbana i del traat
del permetre defensiu. Respecte a la porta, disposem d'una breu descripci del segle XVI: " [.. .] salvo que ay dos torres que de la una a la otra no ay sina
quinze varas, que segn estan cerca la una de la otra, a respecto de las otras, clan a entender que entre ellas avia alguna puerta de la ciudad principal" (Pons
d'kart 1572, 91).
28 L'excavaci ms mplia a la Part Alta s'ha efectuat en la plaa de la Font, dins l'arena del circ. Fou un actuaci de gran extensi que no document cap
espai residencial anterior a l'edificaci del circ (Gebell, P"iol 1998).
29 "Com a possible accs queda, a la part nord, s a dir, vers l'interior del pas, el lloc avui ocupat pel baluard de Sta. Brbara. Amb aix, la possible porta
estaria situada al nivell de la terrassa del frum gran" (Hauschild 1983, 46). Sota d'aquest baluard podria existir una quarta torre de la primera fase emmu
rallada coneguda, en poca medieval, com la torre de l'Escol o de Montoliu i amb una porta d'accs a l'interior (Menchon, Mass 1990, 63).
30 L'any 1893, en reedificar-se la casa nm. 2 del carrer de la Portella, "hubieron de descubrirse los restos de una magnfica puerta romana, igual a del Soco
rro, de las mismas dimensiones que aquella, y sin otra diferencia que la de que su arco no abrazaba todo lo ancho de la muralla, sina el grueso de la paret
de su cara interior, de manera que en el exterior aparecan dos cuerpos salientes, sin duda dos torres romanas para su defensa"(Morera 1894, 23).
95
1958
lu, Dupr
1993;
Piol
Dupr i Carret
aquesta poca es
m d'alada
ment ibric
l'entorn dels
(Excavacions 1995).
m d'alada i
1,70
d'amplada. A
nm.
Tarraco,
bana del recinte ibric situat als peus i per sobre del
la ciutat.
La cronologia de finals de segle li o inicis del
parici de la
dipolis
xarxa
de
collectors
clavegueres,
ms
la
31 Per aquesta dataci s'han emprat 253 fragments cer.mics-no tots indiciaris cronolgicament-, i que s'han obtinguts en diversos estrats excavats en qua
tre intervencions arqueolgiques efectuades per equips diferents. Val a dir, per, que tamb s'han emprat per datar la muralla les dades procedent d'inter
vencions properes amb contextos cermics ms quantiosos (en especial Aquilu 1993).
32 L'estudi del context cermic recuperat en ['estratigrafia constructiva del collector roman encara indit. Agram als seus autors, Srs. M. Daz i J. M. Puche,
que ens hagin facilitat la seva cronologia.
96
33 En especial destaquen les ciutats d'Empries (Aquilu 1998), Isona (Primeres 1994 planimetria cedida pel Museu de la Conca Dell), Guissona (Guitart,
Pera 1994), Badalona (Aproximaci a l'esquema 1994) i Sigarra (Pera 1997).
34 La ciutat romana d'Empries tenia una extensi de 22,5 Ha, Isona unes 3,7 Ha, Guissona entre 18 i 20 Ha, Badalona entre 7,5 i 10 Ha i Matar entre 5 i 6
Ha (Iluro 1994).
35 Alguna d'aquestes es trobaria ocupada pel recinte forense tardorepublic.
97
..
l .
"
.. . . . .. . . . . .. : )
.
. .
'
..
.
.
. .
'
. . ..
-----i
-:
L------:;:::
i.
:
--0
-=r,;;;m
"'!tl
98
z\
'
/(,'
\ ...
<.
,
ll s
Fig. 3. Planta general del carrer del Gasmetre, nm. 32. Plani
metria CODEX.
RllStes Estre.tlgrlt:fiques
Dipsit elevat
Aca!s Aqeducte
'
e
Restes Es1111tigdfiques
poca Tardo-republicana
Aa::s Aqileductc
IY
poca Flvia
Ja
Refonnes s. li dC.
50m
99
100
Fig. 9. Vista de dues tabernac amb l'exedra posterior. S'aprecia el retall d'espoli de la pilastra original apro
fitada en la fonamentaci de l'exedra.
101
'N
l
ts;)
r
l
(
l
l
l
l
l
J
'
'
'
'
'
'
200 m
102
,,-,,>- -,-C
__,-,
Fig. 13. Restituci hipottica del recinte forense a finals del s. I dC.
A
Gasmetre 32
- [36,5m].-
- [46,S m,J -
34
33
Basilica
Plaa
- ?m.-
34
33
Prtic '!
32
32
31
31
30
30
29
29
28
27
28
- 6 m. o
27
4m
Tabi:ma
26 msnm,
Plaa Forense
4m
Plaa comen::iai
Fig. 14. A: Secci transversal frum de la colonia. B: Hiptesi tancament meridional del frum. Mesures aproximades.
103
TRRAC0 99
BIBLIOGRAFIA
Aeso 1994, Pay, X., Puig, F., Reyes, T., Prhneres data
cions dels nivells fundacionals d'Aeso, Revista d'Ar
queologia de Pol!ent, 4, Lleida, 151-172.
Aleu, M. 1983, Cloacas de la Tarragona romana, Diario
Espmol de Tarragona (10/3/83), Tarragona.
Baetu1o 1994, Guitart, J., Padrs, P., Fonell, A., Aproxi
maci a l'esquema urbanstic fundacional de la ciutat
romana de Baetulo (Badalona), La ciutat en el 111n
ron1, Actes del XIV Congrs Internacional d'Arqueologia
Clssica de Tarragona (1993), vol. 2, Tarragona, 188191.
Aquilu , X. 1993, La seu del Collegi d'Arquitectes. Una
intervenci arqueolgica en el centre histric de Tarragona,
Tarragona.
Aquilu, X. 1998, Empries republicana, Arce, J., Ensoli,
S., La Rocca, E. (ed), Hispania Roniana. Da terra di Con
quista a provincia dell'lnzpero, Roma, 44-49.
Aquilu, X., Dupr, X. 1986, Reflexions entorn de Tarraco en
poca tardo-republicana, Frum, l, Tarragona.
Aranegui, C., Hernandez, E., Lpez, M. 1987, El Foro de
Sagunt11111, La planta arquitectnica, Los Foros ron1anos de
las provincias occide11tales (Valncia 1986), Madrid, 7397.
Ario, E., Gurt, J.M. 1994, La articulacin de los catastros
rurales con las ciudades romanas en Hispania, La ciu
tat en el nin roin, Actes del XIV Congrs Internacional
d'Arqueologia Clssica (Tarragona 1993), vol. 2, Tarra
gona, 32-34.
Barruol, G. Marichal, R. 1987, Le Forum de Ruscino, Los
Foros roinanos de las provincias occidentales (Valncia
1986 ), Madrid, 45-54.
Bedon, R., Chevallier, R., Pinon, 1988, Architecture et urba
nisnte en Gaule ronzane, Pars.
Benages, J., Calle, R 1989, Tarragona segle XX a travs de les
postals. Rambla Nova i Passeig del Balc, 1890-1954,
Tarragona.
Berges, M., Ferrer, M. 1982, Excavaciones en la calle
Comandante Rivadulla, Noticiaria Arqueolgico Hispd
llico, 5, Madrid, 227-234.
Bermdez Mdel, A. 1993, L'rea d'hbitat intramurs de
l'antiga Trraco, Tribuna d'Arqueologia 1991-1992, Bar
celona, 87-96.
Bermdez, A. 1988, Habitat intramuros en T<irraco. la
zona centrooccidental. Estado de la cuestin y pro
blemctica de la topografa urbana del <rea central
intramuros en poca romana, Acta Arqueolgica de
Tarragona l (1987-88), Tarragona, 31-48.
Bermdez, A. 1991, El Centre d'Arqueologia Urbana de
Tarragona, Primer balance, Acta Arqueolgica de Tarra
gona !V (1990-1991), Tarragona, 31-46.
Bonet Gar, L. 1941, Excavaciones en Tarragona, Anipurias, Ill, Barcelona, 141-145.
Boon, G.C. 1957, Roman Silchester, London.
Caixa!, E., Virgili, J. 1975, Tarragol!a 1900, Tarragona.
CODEX 1994, Memria dels treballs realitzats ell el carrer
Apodaca de Tarragona (Tarragons), Tarragona.
104
105
106
UNIN, S. L. Malgrat
signinum
cament meridional.'
Com en el solar nm. 32, noms s'han conser
vat restes arqueolgiques en la part posterior del
d'opus
caernenticiurn
d'opus
opus signinum
La transformaci 1997).
nae
destaca un paviment
d'opus tessellatum
realitzat
} L'excavaci arqueolgica fou dirigida per Moiss Daz i s'efectu amb posterioritat a la celebraci d'aquestes jornades. La importncia de les restes i la
!$eva relaci amb una de les ponncies presentades -carrer del Gasmetre nm. 32- han aconsellat d'incloure aquesta excavaci en les actes. Els antecedents
d'aquesta rea arqueolgica i les conclusions de tipus urbanstic que permeten definir es troben en l'article referent a les excavacions a l'entom del frum
107
Estructures modernes
Criptoprtic
Fig.
108
l.
DEL
GASMETRE, NM. 36
-----
'\
,
111""--'l!I
----
JJ_ ,---
l
:l
l
l
l
Baslica
"
Pl. Ponent
/Cnptop
'
rt1c
.
= = = =
l
l
l
==/
J:-r-..,.....,rll'--u--r-- Tabernae
/
-
= ==
l
l
l
l
11
Cl del Gasmetre
l
l
l
l
l
l
l
l
109
BIBLIOGRAFIA
110
Arqueologia i Patrimoni
Introducci
Les
excavacions
desenvolupades
en
els
catalitzador.
Posteriorment, a inicis de l'any 1998 es va
111
33
en aquest espai.
l Entre aquest solar i l'rea arqueolgica del teatre existeixen una srie d'immobles -antigues naus porturies- amb una potencialitat arqueolgica similar
a la que oferia inicialment el nm. 33. Per tant, la decisi de la Direcci General defineix un gran espai d'inters arqueolgic, actualment lliure d'edificis
d'habitatge i susceptible de convertir-se en una rea museogrfica.
2 Ha estat necessria l'aportaci de 1720 m3 de graves rentades i de gra fi del tipus gra d'arrs. Aquest material garanteix l'estabilitat arquitectnica de les
restes, minimitza l'aparici de vegetaci i facilita la permeabilitat fins a la capa fretica. A ms, s un material que no es compacta i, per tant, no dificultar
la seva extracci quan es tomin a descobrir les restes arqueolgiques.
112
3 "vengo a presumir que el dicho edificio del huerto de Soldevilla que es al puerto, que era el Templo de Venus, o de Marte, o de Vulcano, segn Vitrubio,
porque estaban fuera del circuito de la ciudad, empero atendiendo a lo que dize Marliano conviene miis dezir que era el Templo del dios Neptuno porque
era el dios del mar (... ) El edificio del huerto de Gaspar de Biura, que estava junta del puerto por lo que de sobre esta dicho avra de ser el Templa de la dios
Venus, hija de Ja espuma del mar" (Pons d'Icart 1572, 221)
4 "M. Flrez nos da noticia de un templa consagrada a Neptuno, e[ que, c lo que parece, se levantaba ii carta distancia de la actual balsa del molino del puer
to. En 1757 se hizo el descubriento; su pavimento era de mosaica, y por falta de cuidada en 1762 ya no quedaba fragmento de la pinhtra que representaban
la divinidad a que se haba consagrada" (Herncndez, Morera 1892, 42 anex "Templos").
5 "En la casa de don Sebasti<in Cardona, calle de Sant Miguel, nm. 37, aparecieron varias ruinas de obras romanas y entre ellas los restos de aquel mosai
co de Nephlno, a que se refiere el P. Flrez (... ) quedando tan slo una faja de un metro de ancho y unos cinco seis metros de largo, en donde se ven dibu
jadas todava las piernas de Neptuno, desde las rodilla a los pies, de tamao natural, colorido y dibujo admirables y correcta ejecucin. Las piemas desnu
das de la divinidad estan metidas en el agua, que le llega hasta sobre los tobillos, con una verdad asombrosa, observ<indose dentro del agua Jas figuras de
varios peces, de diversos colores (...). Sin duda el templa relatada por el P. Flrez es el mis1no que seala Pons de kart, en terrencs que denomina de Gas
par Viure, aunque atribudo a otra divinidad. A corta distancia del anterior templa y en terrencs de So\devilla, hoy casa de Compte, en la misma calle, haba
el mismo Pons de kart, otro templa" (Hern<indez, Morera 1892, 42 anex "Templos"). El mateix Hermndez dna notcia de l'aparici de non1broses restes mosaics, columnes estriades, etc.- durant la construcci dels fonaments dels edificis nm. 25 a 37 del carrer de Sant Miquel.
6 "El P.M. Florez parla d'un mosic rectangular de 4 m. de llargria x S o 6 m. d'amplria, desenrunat \'any 1757 prop la bassa del mol fariner del Port i del
Rec major (...) no lluny dels recremats i rosegats penyals del Port roma; paviment, sens dubte, del temple o de qualque anexe su, erigit al gran du Nept,
fill de Saturn i de Rea. Esllavissat en part, a l'esplanar els terrenys de conreu, aparegueren estimbades en 1856 a la casa nmero 37 del carrer de Sant Miquel
del Port, les tres quartes parts superiors del mosic. Una estreta llenca de l m. de llargria x S o 6 m d'amplria no s'escorregu rost avall ( ... ) en ella pod
en contemplar-se les cames de marcades fornies, aigua a tormell i restos de la forcvola fitora del genn de Jovis i de Plut, tamany ntural i d'una admmi
rable i pulcra veritat en el colorit i en el dibuix, i qualques peixos d'argentats i tornassolats matitzos" (Gibert 1916, 90).
7 "Un fragmento de n1osaico de tesela de l cm. de lado, aproximadamente, formando un sencillo dibujo geomtrico en blanca y negra {... ) un trozo de fuste
de columna acanalada muy destrozado (Hallazgos recientes, 1950, 42).
Els treballs d'extracci d'aquest mosaic han perms la recuperaci de diverses monedes, actualment conservades en el MNAT. En destaca especialment
una d'Adri datada entre els segles 11 i Tii i recuperada per sota del mosaic. Per sobre es trobaren monedes de Graci i de Constanci U, amb una dataci de
mitjan i tercer quart del segle IV.
9 Veure Gibert 1916; Hern<indez, Morera 1892; Corts/Gabriel 1985, i Prez 1991.
113
10 En el lmit septentrional de la piscina termal, el paviment musivari est trencat i permet apreciar un paviment inferior d'Dpus signinum que, terica
ment, podria correspondre a aquest edifici.
11 Les mesures que donem dels diferents mbits termals correspondran, sempre, al costat N-S i a l'E-W, respectivament.
114
33.
'
12 Aquest fet constructiu tamb es documentat en el mur que limita elfrigidarimn pel costat est, concretament el situat al sud del mosaic del laberint.
13 Cai tenir en compte que aquests sectors s'han documentat a nivell de fonamentaci i que, per trobar-se en la part inferior de l'espadat, han estat arrasats
durant la creaci dels marges agrcoles (v. apartat d'antecedents).
')4 Els diferents paviments conservats presenten un greu problema d'estabilitat, ja manifestat en poca romana. Els sls recolzen directament sobre els nivells
e graves dipositats durant la primera fase constructiva. El nivell fretic ha penetrat en aquesta capa de graves i, al llarg del temps, s'han produt escrrecs
moviments deixant espais buits que han afavorit l'enfonsament de determinades parts de les pavimentacions. Aquest s el motiu perqu els paviments
el conjunt termal no presenten una cota uniforme, i en molts indrets estan enfonsats o inclinats.
5 A partir de les cotes que tenim del paviment d'opus secfilc de la sala d'accs a la 11atatio i
115
piscina Jrigidaria,
concretament en l'angle
praefumium que
escalfava el
caldarium.
caldarium
(a/veus)
pilae
bipedales
d'opus signi
num que marcava la cota de circulaci del calda
rium. En l'extrem septentrional s'obria l'alveus absi
de
lateres
l'opus vittatum,
parament d'opus
de carreus.
El mur de carreuons de pedra de tipus Mdol
correspon a un
praefurnium,
donat que per sota dels solars nm. 31, 35 i 37, aix
16 Un exemple d'aquest sistema amb la tcnica de l'opus uittafum el trobem en les tennes de Mirobrign (Nielsen 1990, fig. 20), on de fonna regular, en uns
orificis deixats en el parament, s'insereixen carreuons de forma transversal, sobresortint uns quants centmetres, de manera que s'hi pugui recolzar una falsa
paret, que deixa entremig una cambra d'aire que escalfa l'habitaci.
17 Cal ressaltac que aquesta estructura d'opris uittaturn presentava una coloraci enrogida, fet que evidencia que els carreuons de pedra del Mdol -grocs en
estat original- van ser sotmesos a altes temperatures.
18 Un parallel de la utilitzaci d'aquest tipus d'estructura corn a lmit de conjunt termal el tenim en les Termes de Nept a stia, un conjunt de planta quasi
quadrada (80 x 70 m aprox.), que en el costat meridional presenta una srie de petits dipsits d'uns S m quadrats, definits pec un mur de contraforts.
116
19 Vegeu els nms. 7 i 12 de la fig. 36 del recull tipolgic presentat per Yegl (1992).
20 I la presncia de finestres en els absis, com s el cas d'aquest conjunt termal, s un recurs freqent que trobem en nombrosos edificis com les termes del
frum d'stia, els Banys Nord d'Arelafe (Arle) o els Banys Centrals de Cales, per citar algun exemple (Nielsen 1990, Yegl 1992).
21 Tenim exemples a stia -termes del frum, de Porta Marina, del Far, de Nephi- als Banys d'Heliocaminus de la Villa Adriana (Tibur), als Banys del
Capitoli de Florentia, als Banys Occidentals de Gerasa o als Banys Pblics de Masada (Nielsen 1990).
22 Per a qestions relatives a la terminologia arquitectnica, vegeu Pensabene 1973, 9-11; Recasens 1979, 47-50, i Boruteville 1980.
l17
23 Els motius decoratius del nostre capitell s'adscriuen als corrents itlics (Recasens 1979, 61-62, 131, i Gutirrez 1992, 144-145, 239, fig. 15. 2). Tanmateix, les
seves caracterstiques formals ens remeten a una interpretaci local. Aix, doncs, la seva cronologia se sihlaria en un moment no anterior al s. III dC, dins el
marc d'una tendncia general en qu es manifesta una "dcsvinculncin de insfarmns itfllicns, en pm de te11dencias /ocales mucho mds ace11t11ndas. El/o se intensifica
rd lo largo del sig/o IV d. C." (Recasens 1984, 321).
24 En destaquen dos procedents del teatre (an1b una cronologia complexa, que se situaria amb posterioritat a la remodelaci de l'edifici, produda entorn el
s II dC (Gimeno 1991, II, 835-836, nm. 1241-1242, fig. 149). En aquesta ciutat, tamb n'han aparegut d'altres similars al nostre, datables en el s. III dC (Reca
sens 1979, l m. 26-28, i Gutirrez 1992, nm. 629).
25 Gutirrez 1992, 145, nms. 562-564, 598, 600, 616, 618-620, 631.
26 Com l'exemplar G. 12 de la Forma 7 (actualment emplaat als ]nrdines de Murillo), amb una cronologia del s III d. C (Daz 1985, 125).
27 Aquest s el cas de la pea identificada com a G. 14 de la Forma 8 (conservat en el Museu Provincial de Belles Arts), datat en la primera meitat del s IU
dC (Daz 1985, 125-126).
118
de
Piazza Armerina
adscrites als
1971, 218-219,
86-89).
92-94).
1992,
1986, 287-304,
i Guti
1992, 147).
Un altre dels capitells correspon al darrer dels
(TSM-33-98-1505-1).
1973,
tav. XXXV).
El segent element s la meitat aproximada
indeterminada. Mesura
d'amplada a l'bac i
30
cm a la base. La part ms
(1991, 363}amb
una
dilatada
que
se
situa,
28 Com per exemple el temple B del santuari de La Encarnacin -Caravaca de la Cruz-, de complexa dataci entorn la primera meitat del s II aC (Ramallo
1992, 63). Tamb es troba en el temple de Barcino -darrer quart del s. I aC- (Gimeno 1991, 364; Gutirrez 1992, 102; Ramallo 1992, 57, i Mirquez 1998, 116);
en el teatre i la baslica de Tnrraco (Gimeno 1991, 364) i en la Necrpolis del Francol de la mateixa ciutat amb una cronologia tardorepublicana i una reuti
litzaci posterior (Gimeno 1991, 74-75, i Gimeno 1991, lm. 27, fig. 27). Tamb s'ha documentat en el Temple de Diana de Mrida (Alvarez 1992, 89-90; Rama
llo 1992, 57, i Mirquez 1998, 116), a Canno -Car1nona- i Carlefrl -El Rocadillo, San Roque- Qimnez 1975, 284-285 M.:rquez 1998, 116). Finalment, en diver
sos edificis de la ciutat romana de Baelo-Claudia (Bolnia) (Jimnez 1975, 285) com la fase neroniana de la baslica (Ramallo 1992, 58, i Sillires 1997, 106-114,
fig. 52, 56) i el Temple d'Isis construt a l'entom de l'any 70 dC (Sillires 1997, 99-102, fig. 42).
29 Alguns parallels s'han identificat en el mausoleu dels Iulii a Saint-Rmy, al temple de Viemic _amb una dataci de canvi d'Era- Gimnez 1975, 287-288,
i Gros 1979, 56) i a'l'arc de Gla11um construt entre els anys 10-20 dC i amb base tica sense plint que recolza sobre l'estilobat (Gros 1979, 67 passim, fig. 9).
30 Tamb al temple de Jpiter de Terrachla d'poca de Sulla, en el temple de Vesta a Tivoli -s. I aC- Qimnez 1975, 280-281), a l'arc de Aosta (Gros 1979, 57
i fig. 2), al peristil de la casa dels Vefii a Pompeia, i n In villa dels Misteris Gimnez 1975, 281282).
31 Per 12xemple la Porta Nigra de Trveris -s. IV d. C-, el temple d'Elst o el santuari de Minerva Sulis u Bath-s. I dC- Gimnez 1975, 288-289).
119
:L
.J,;;ii:!
32 A la Narbonesa, fins i tot, aquesta modalitat de base no es constat en els edificis pblics fins als darrers moments del regnat d'August o inicis del de
Tiberi (Gutirrez 1992b, 97).
33 En aquest sentit, esmentarem la troballa d'un element arquitectnic d'aquestes caracterstiques en el decurs de l'excavaci realitzada a la vil/a de Torre
Andreu (Lleida), amb una cronologia que se situa entom dels segles 11111 dC (Gonz<ilez, Rafel 1993, 206)
34 Aquesta modalitat, denominada per J. Gimeno "Tipus Imperial" possiblement s'introdu en el marc del procs de monumentalitzaci urbana que es va
produir coetniament a la mannoritzaci dels espais de poder de la ciutat (Gimeno 1991, l, 363 ss). A aquest context s'adscriu una base tica amb plint de
procedncia desconeguda -segona meitat del s. I dC s. lI dC- (Gimeno 1991, 165, nm. 154, i Pensabene 1993, 68, nm. 6 1 ). De la mateixa ciutat, tot i que
de cronologia posterior, procedeix una altra basa tica amb plint localitzada en el carrer Adri (Gimeno 1991, I, 365, nm. 157).
35 Com, per exemple, al temple del carrer de Claudio Marcelo de Crdoba Gimnez 1992, lm. 1-2, i M<irquez 1998, 117, nota 20) i al teatre de Sagunt, que
fou objecte d'una remodelaci en el s. HI dC, perode al qual s'adscriurien les bases amb plint del proscnenium.
una morfologia molt similar a la nostra pea. La seva cronologia constructiva i la de les estances adjacents se situaria entorn els anys
Armerina
30()..330 dC
(Piazza
37 Aquests models inicials corresponen a Pon1peia (Balil 1962, 67; Ramalla 1985, 137, i Sanz 1987, 58) Els ms paradigmtics sn els emplaats a la Casa del
1974, 170), al tridi11ium de la Casa del/r! Nozze d'Argento i a la Casa dei Dioscuri -en la variant de les flors constitudes per sis ptals
(Morricone 1973, 506).
120
33.
38 Entre ells, destacarem el localitzat al carrer del Governador Gonzalez de Tarragona (Berges, Navarro 1974; Barral, Navarro 1975, 506 i lm. II, l, i J<irrega
1993, 279). D'altres similars apareixen en el Mosaic de les Tres Grcies -de finals del s. li a la fi del s. Ill/ inicis s. IV- (Barral 1978, 44-47, n.B, l m. XV-XVII;
Gurdia 1992, 47, lm. 10; J<irrega 1993, 279); a l'atri11m de la villn de Torre Llauder -finals del s. l/ inicis del s. IIJ dC- (Barral 1978, 104-105, n.102-102, lms.
LIX,l i LXI, 1; Sanz 1987, 58; Prevosti, Clariana 1988, 19-29; Maanes 1992, 57; Jiirrega 1993, 279); a la villa de Montfull -a partir del s. II dC- (Montfull
1989, 99); a la del Pla de l'Horta (Sarri de Ter) -finals del s !I/inicis del segle segent o mitjan/ finals del s. V- (Nolla, Sagrera 1993, 147, nm. 3.2, fig. 4 i 5);
Can Pau Birol (Girona)-s. III dC-(Can Pau Birol 1993, 22-23, 41, 147, nm. 3.2). De la resta de Ja Pennsula Ibrica, destacarem el mosaic del triomf de Bacus
d'Itlica -poca severiana- (Bliizquez, Mezquriz 1985, 42; Sanz 1987, 58), i el de la Plnza de la Corndern (Sevilla) -primera meitat del s. III dC- (Biazquez
l982b, 25-26, nm. 9, l m. 11).
39Aquest formava part dels mosaics que decoraven una unitat estructural -amb independncia de la .reva funcionalitat-, per tamb podia sser utilitzat
en les rees de transici, com per exemple en les pollegueres (Biazquez, Mezquriz 1985, 55).
40 Aix es constata a partir de les nombroses representacions documentades a Grcia, Sussa, Frana, frica del Nord (Berges, Navarro 1974, 169-170) i
tamb, a Ja Pennsula Ibrica. Entre elles, esmentarem l'exemplar del carrer del Governador Gonzilez de Tarragona -finals del s I/mitjan del s. II dC- (Ber
ges, Navarro 1974, Barral, Nuvarro 1975, 506, lm. II, 1, i Jiirrega 1993, 279), el del carrer Buenos Aires de Caldes de Montbui -s. II dC- (Barral 1978, nm.
158, pl. CIII, pl. CIV, i Barral, Navarro 1975, 506, l m, I 1 i 2} i el del carrer de la Curia de Pamplona -segona meitat del s. II dC.
121
41 Un mosaic circular amb orla murria amb merlets en "T" i amb un laberint es troba emplaat en una rea d'un vestJ'bul de les termes pbligucs romanes
de Verdes (Loir-cr-Clier) -datat a finals del perode antonini- (Marec 1962: 1108, nota 2; Daszewski 1977, 34, 42, 57, 108-109, pl. 46 a i b).
42 Com es constata a partir de la localitzaci de diversos exemplars com, per exemple, el mosaic del Palnzzo Impera/e d'stia -perode antonini (BecatH
1961, 166, nm. 307, tav. XV; Angiolillo 1990, 100, fig. 6) i el de la ciutat de Cremona (Daszewski 1977, 42, pl. 14).
43 Paviment de Caerleo11 -inicis del s. Ill dC- (Marec 1962, 1095; Rainey 1973, 32; Oaszewski 1977, 35, 109-110, nm. 21, pl. 43).
44 El parallel ms proper geogrficament prov de la villa dels Munts amb una cronologia -estrictament estilstica- de primera meitat del s. III dC (S<in
chez Real 1949, 224 i lm. II. 4; Parlasca 1959, 118; Berges 1969-1970, 140-141; Berges, Navarro 1974, 170; Barral. Navarro 1975, 508; Daszewski 1977, 36, nm.
13).
Tamb s'han localitzat d'altres similars a Alcolea, Crdoba, -segona meitat del s. JI/s III dC- (Daszewski 1977, 36, 106, n1n. 10, pl. 11; Blazquez 1981, 46,
nm. 24, l m. 35, fig. 14; Mosnicos Hispanorromanos 1986, 111; Duran 1993, 112, 114); a la Casa del Laberint o de Nept. Itlica, -mitjan s. U/inicis del s. IlI dC
(Daszewski 1977, 36, 106, nm. 11 i pl. 22; Duran 1993, 42-43); a La Almunia de Doa Godina, Saragossa, -datat a comenament del s. Ill dC- (Duran 1993,
329, nm. 113, fig. 53; Fern<indez 1987, 28, l m. 16) i a Pamplona -mitjan segle II dC- (Mosaicos Hispnnorrommros 1986, 111; Duran 1993, 328-329).
A Portugal tamb es tracta d'un motiu recorrent, documentant-se en el sector occidental del peristilmn de la Casa dels Jocs d'Aigua de Co11i111brign -amb una
dataci imprecisa entre Ja fi del s. U dC/mitjan del s. III/IV- (Daszewski 1977, 35, 121, nm. 47 i pl. 40b; Lpez 1990, 201202, fig. 2; Bairrao 1992, 29; Duran
1993, 171-172, 392, nm. 37, l m. XX), en el sector intramurs de la ciutat amb una cronologia adscrita a la segona meitat del s 11 i tercer quart del s. Ill dC
(Barral, Navarro 1975, 514, nm. 5 i lm. III, l Daszewski 1977, 35, 120, nm. 46 i pl. 40a; Bairrao 1992, 80, 81, l m. 25 i 56. 6) i a la villa de Torre di Palma
poca antoniniana/fi del s. HI dC (Bairrao 1951, 47-52; Daszewski 1977, 35, 121, nm. 48, pl. 26 i 27).
45 S'adscriuen a aquest perode exemplars procedents d'Esparta -s III dC- (Daszewski 1977, 36, 110; pl. 59a, b), de Kato Paphos -antiga Nen Pnplws, Xipre, i
realitzat a la fi del s. III i amb reparacions del s. IV dC (Daszewski 1977, 14-29, 104-105, pl. lb-9), de Stolac -Iugoslvia, inicis del s. IV dC- (Daszewski 1977,
128, pl. 41), de Cherchel i Dellys -Algria, final del s. II dC/ comenament de la centria segent-(Marec 1962, 1107, pl. CCX, fig. 5; Daszewski 1977, 101102, pl. 10, pl. 19), de Cyrene -Lbia, fi del s. II dC/ inicis del s. Ill dC- (Daszewski 1977, 118-119, pl. 23), de Henchir Kasbat -Tfru/mrbo Maius, segona meitat
del s. Ill dC (Marec 1962, 1103-1106, pl. CCXI, fig. 6; Daszewski, 1977, 124, pl. 20), de Sousse -Hndrr1met11m, primera meitat del s. Ill dC-) (Daszewski 1977,
125-126, pl. 38a), El Djem -ant. Thysdrus, Tunsia, finals del s. II d. C /primer quart del s. III dC- (Daszewski 1977, 126, pl. 54a, i Slim 1980).
46 Amb una cronologia que se situa a partir del s. IV dC, el laberint est present en diversos mosaics europeus i nord-africans. Com a paradigmes, esmen
tarem el de la baslica d'Orlnnsville (Marec 1962, 1112), en alguns enterraments de tradici cristiana d'Hippane (Marec 1962, 1112). Cronolgicament assimi
lables a l'poca medieval, tamb trobem diversos edificis on es constata la presncia del laberint com a element ornamental. Per exemple, les catedrals d'A
miens (1288), Chatres, Bnye11r,Poiticrs (Marec1962, 1111, nota l; Daszewski 1977, 32; nota 17), l'esglsia de Santa Sabina de Piace11za (s XI), Santa Marirt in Tras
tevere (Roma) (s. XII), i la Catedral de Lucca, entre altres (Daszewski 1977, 32 i nota 17).
122
Tarraco.
paviment d'opus
Conclusions
Les troballes efectuades en aquesta part de la
47 Destaca la presncia de Porrasanta br11m1 (Chios, sia Menor), Africmw (Teos, sia Menor), Bresca colaria (es constata la seva presncia a la Pennsula Ib
rica a partir del s. Ill dC), Cipolli110 (Eubea, Grcia), Grecco Scritf (Kp Bone, Tunisia).
48 Es tracta d'una tcnica en qu es constata, per una banda, la presncia de models iconogrfics clarament definits i, de l'altra, l'existncia d'una des
tacable xarxa comercial de peces prefabricades (Prez 1996, 289). En aquest sentit, esmenturem la troballa d'un element arquitectnic d'aquestes carac
terstiques en el decurs de l'excavaci realitzada a la vil/a de Torre Andreu (Lleida), amb un21 cronologi21 que se situa entorn els segles II-III dC (Gonza
lez, Rafel 1993, 206).
123
TRRAC0 99
124
''
Cl Zamenhcff
.,,/"
Cl Castaflos 1
Cl SI. Miquii:I 33
"
125
126
l
l
' /,
l-- -
cmm
Mura documen1ata
rm
AlinnciD111 tertquee
c:u Conduccions
Fig. 10. Vista de l'rea central termal, amb els diferents pavi
ments i la piscina.
127
Fig. 14. Detall del mosaic del laberint envoltat d'una muralla,
mbit L
XI
llllleill MuroOooummll
r'::;' A!1neaOIC!\O teCdquOi
128
129
Fig. 21. Detall dels carreuons rubefactats del praefuniium del cal
dari, mbit X.
Fig. 24. Capitell corinti asitic.
Fig. 22. Vista de les reformes de l'edifici termal, amb el nou pla
cat i paviment de crustae.
130
BIBLIOGRAFIA
Alfldy, G. 1975, Die Romische11 lnschrifte11 van Tarraco,
Berl.
Alf61dy, G. 1991, Tarraco, Frum 8, Tarragona.
Alvarez, A. 1983, Los materiales lapdeos y su significa
cin cronolgica, XVI Congreso Nacional de Arqueologa
(Mrcia 1982), Saragossa, 833-836.
Alvarez, A. 1984, Estudio de los materiales lapdeos, pre
sentes en la epigrafia de Catalua, pigraplzie hispnni
que. Problmes de mthode et d'dition, Pars, 87-116.
Alvarez, J. M'. 1992, El templa de Diana, S. F. Ramalla
(dir.), Tenzplos rontanos de Hispania, Cuaden1os de
Arquitectura Romana, l, Mrcia, 83-93.
Angiolillo, S. 1994, Una raffigurazione di Paro a Porto
Conte (Alghero)?, IV Coloquio I11ternacio11a/ sobre
Mosaica Antiguo (Palncia-Mrida 1990), Guadalajara,
97-102.
Bairrao Oleiro, J. M. 1951, Materiales Arqueolgicos de
Conimbriga. El mosaica del laberinto, Archivo Espaol
de Arqueologa, XXN, Madrid, 47-52.
Bairrao Oleiro, J. M. 1992, Conimbriga. Casa dos Repu
xos, Corpus de niosaicos ro111anos de Portugal, Conventus
Scallabitanus I, Conmbriga.
Balil, A. 1962, Mosaicos ornamentales romanos de Barce
lona, Archivo Espa1iol de Arqueologa, XXXV, Madrid,
36-69.
Balil, A. 1963, Las escuelas ntusivarias del Co1rvent1ts Tarra
conensis, CMGR, I, Paris, 29-39.
Bargellini, P. 1991, Le Tenne Centrali di Ponzpei, Les Thennes
Rontains, Collection de l'cole Franaise de Rome,
142, 115-128.
Barral, X. 1978, Les 1nosaques ro1naines et mdivales de la
Regia Laietana, Barcelona.
Barral, X. 1980, Repertori grfic en catal de la decoraci
geomtrica dels mosaics antics, Fonanients, Prehistria
i Mn Antic als Pasos Catalans, 2, Barcelona, 131-234.
Barral X., Navarro, R. 1975, Un motivo de orla itlico.
Las representaciones de murallas en los mosaicos
romanos de Hispania, Boletn del Seminario de Estudios
de Arte y Arqueologa, XL-XLI, Valladolid, 503-522.
Becatti, G. 1961, Scavi di Ostia, TV. Mosaici e paviinenti n1ar
n1orei (tavole), Roma.
Becatti, G. 1963, Alcune caratteristiche del mosaica bianco
nero in Italia, La 111osaque grco-ro11iaine, I, Paris, 15-28.
Berges, M. 1970, Informe sobre "Els Munts", Boletn
Arqueolgico, LXIX-LXX, Tarragona, 140-152.
Berges, M., Navarro, R. 1974, Un mosaica con tema de
muralla en Tarragona, Pyrenae, 10, Barcelona, 165-172.
Blake, M. E. 1930, The Pavements of the Roman Buil
dings of the Republic and Early Empire, Menioirs of
Acade1ny Anzerican at Ron1e, VIII, Roma, 7-159.
Blazquez, J. M , Mezquriz, M. A. 1985, Mosaicos ro111anos
de Navarra, Corpus de mosaicos romanos de Espaa,
Fase. VII, Madrid.
Blzquez, J. M . 1981, Mosaicos romanos de Crdoba, Jan y
Mdlaga, Corpus de mosaicos romanos de Espaa,
Fase. Ill, Madrid.
131
132
1. Introducci
2. Antecedents
CODEX-Arqueologia i Patrimoni.2
grosso modo,
per la
de diverses
ta/Tarrats 1993).
Just al davant de la Casa del Mar, en el solar
en
de Francesc Bastos.3
l Un PERI (Pla Especial de Reforma Interior) s un pla d'ordenaci urbanstica que t per objecte la realitzaci en sl urb d'operacions,_:rtes a la millo
ra d'una determinada zona urbana. El PERI 2 va ser publicat l'any 1989 (DOG 15-9-89) i desenvolupa urbansticament una mplia zon mpsa entre l'a
vinguda Ramn y Cajal, els carrers de Francesc Bastos, d'Eivissa, de Jaume I (concretament per la part de darrera de les cases cort
senars), Reial. de Pere Martell, la via frria i el Passeig de la Independncia.
2 Relaci dels arquelegs vinculats a CODEX-Arqueologia i Patrimoni que han participat fins al moment en les excavacions del P
Artigues, C. Ferrer, M. Garcia, J. M. Macias, J. Menchon, C, A. Pocia, J. M. Puche, J. A. Remol i L Teixell. Des de 1996 la coordina
1
a cnec de J. A. Remol.
3 Vegeu la corresponent memria d'excavaci.
137
138
a"
f
segle
banda.
7 L'any 1952, en obrir-se la fonamentaci de la faana dels magatzems que ocupen els nmeros 3-7 del carrer de Mallorca, va aparixer un ;:ietit segment
d'una via enllosada de sis metres d'amplada. Tot i les dificultats de situar la troballa dins de la trama urbana actual, J. S<inchez Real assenytl 3ue es diri
gia aproximadament vers la Plaa de Bous. Aquest comentari i el croquis que publica, on la via s oblqa a la faana de l'edifici en constru {?;-suggerei
xen que aquest vial tamb seguiria una disposici radial (Sclnchez 1973, 178-181). Aquesta dada es completaria amb el milli ue,_!i'ff: M!tf;fifJHndez ,O:
Sanahuja (1892, Tom I, part 2, p. 120-121, nota 2), va aparixer durant la construcci de la Plaa de Bous. Un altre petit trarn v1an es va_,d9ITT1, p;v -en les
a.1951- ' -_-,
excavacions del sector d'enterraments localitzat en la cruilla del carrer de Prat de la Riba i l'avinguda de Ramn y Cajal {Foguet/Vilasec
8 Vegeu en aquest mateix volum la contribuci de J. M. Macias sobre les excavacions al carrer del Gasmetre.
'?:
pati interior.12.
tat (Fig.
5-{ ).
tricliniiun
11 Una discussi sobre la tenninologia (lmrre11, granaria, cdlac, portic11s) pot trobar-se a Gros 1996, 465.
12 " ... le schma quadrangulaire, avec les salles de manutention et de dpt rparties la priphrie d'une aire centrale elle--mme dlimite par les colon
nes d'un quadriportique { . . . ). Certes, les variants sont nombreuses, mme si le parti architectural de base se maintient: la dimension du carr, ou plus sou
vent du rectangle, osdlle beaucoup, et l'intrieur celle de l'espace quadrangulaire libre" {Gros 1996, 470). Existeix, tamb a stia, un segon tipus de magat
zem en qu els mbits s'obren a banda i banda d'un corredor axial, especialment freqents en les regions I i III.
13 Molt similar al documentat en la baslica identificada per Serra i Vilar a la Necrpolis Paleocristiana.
14 s especialment destacable la representaci d'una escena de cacera on un cnid empaita un grup de crvols. Un motiu similar {especialment la rosolud del
cnid en actitud de persecuci) el trobem en el mur situat entre les columnes del peristil de la casa de Menandre a Pompeia (Barbet 1985, fig. 133). Sobre el tema
de la cacera en mosaics, vegeu tamb Blazquez/Lpez 1990. A partir de la utilitzaci de colors clars com a fons de l'escena es pot suggerir una cronologia a par
tir de la segona meitat avanada del segle II dC. Per les seves caracterstiques, aquesta decoraci pictrica s, possiblement, obra d'un artista local.
15 Aquesta associaci entre el larari i la figura d'un gall dindi, smbol d'eternitat, es documenta, per exemple, a la Caupona del Pavone on, en un dels angles
del pati, es troba " ... un Iarario a nicchia con la pittura del pavone, simbolo d'immortalit" (Pavolini 1989, 196). "Parece que entre los romanos el pavo tuvo
significacin religiosa desde un principio. Al menos en Pompeya slo aparece en los lararios y nunca en decoradones profanas (. . . ). El pavo lo trajo Dini
sos de Egipto, como smbolo de sus campaas; es irunortal y sirnboliza, com el ave fnix, el cielo, la apoteosis y la inrnortalidad. Para el difunta comenzaba
una nueva y eterna primavera, de la que el pavo era smbolo" (Abad 1982, 363).
140
,-jj"
'nr
.:. ;
L'HBITAT SUBURB PORTUARI AL SECTa'
,,,-;
mera evidncia documentada d'aquest riou:ed.
s una habitaci rectangular de 3,15 x 1,86 mett:f
revestida interiorment amb una capa d'opus signi-
num. Posteriorment, aquest revestiment hidrulic
es substitut per un placat de marbre. La densitl!.t
de les estructures posteriors no permet relacionar
aquesta habitaci amb altres mbits i, per tant, la
interpretaci com a part d'uns banys s absoluta
ment hipottica. Durant la fase segent es defineix
clarament una estructura termal. L'habitaci ante
rior s farcida per una plataforma d'opus caementi
cium que serveix de base a les pilae d'un hipocaus
tunz associat a nous murs perimetrals que creen un
mbit de majors dimensions. A ms d'aquest
mbit calent s'han documentat dues exedres i
diversos mbits pavimentats amb opus signinum.
En el mur oriental s'obren dues boques correspo
nents al praefurnium. La interpretaci final d'a
quests banys est supeditada a l'excavaci de la
resta del conjunt.
En la parcella 31 es construeix un edifici
residencial, del qual en coneixem els banys privats,
i un recinte funerari (Fig. 26 i 27). Ambdues edifi
cacions ocupen, de forma total o parcial, els traats
viaris precede11ts en una nova vialitat de carcter
substancialment ms precari. Els mbits fins ara
identificats dels banys privats corresponen a un
frigidarium de planta rectangular amb una piscina
frigidaria quadrangular en un dels costats curts. En
un dels costats llargs s'obre una porta que con
dueix, mitjanant uns esglaons, a la part calefacta
da dividida en dos mbits quadrangulars en bate
ria, culminats per dues exedres que serien ocupa
des per les banyeres d'aigua calenta. Sembla que,
inicialment, la calentor era produda per un o dos
forns situats en les exedres que, posteriorment,
tamb a nivell hipottic, sn substituts per un forn
de majors dimensions que ocupava parcialment la
via que limitava aquest edifici pel sud. Proper a
aquest trobem un recinte funerari de planta proba
blement rectangular (Fig. 25 i 26 ), on es disposen
diversos enterraments coberts per una fina capa
d'opus signinum que indica la seva presncia.
Noms han estat excavats aquells enterraments
que no conservaven l'indicador extern. Destaca la
presncia d'inhumacions dins d'mfores caracte
rstiques de la segona meitat del segle IV i la pri
mera del V, en un sarcfag monoltic en pedra del
Mdol i en caixes fetes amb materials cermics de
do, nactisque in tempore mmigiis, pars in usque Africam permearet (De Caes. 33.3).
m/IP''II'f;eltl
eti_anrs ib
11ovum, hoc enim nunc per biennium il/ud, quod hostilis gladi11s saevis sustillere a barbaris, quod pr:r docenlos q11011dam mmos passaejuerant a Roma11is, quod
Gallie110 imperalore per amtos propemod11111 duocecim Germanis excepenmt (VII,
41, 2).
'
4. Cloenda
Noms la importancia de les restes identifi
cades justifica la imprudncia de tractar una qes
ti tan complexa amb unes dades tan manifesta
ment preliminars. En alguns casos, el processa-
20 En un dels enterran1ents amb caixa de frgulne, objecte d'un intent d'expoli per part dels soldats francesos durant el setge de 1811, es van observar diver
ses teg11lae amb segell orbicular del centre productor itlic de L. Bn1tfidius Augustalis (OPVS DOLIAR L. BRVTIDI AVGVTALI, motiu central: nux pinea). Sobre
aquesta qesti vegeu Bloch 1967 1968. Vegeu tamb Garcia/ Remol, en aquest mateix volum.
21 Pel que fa als enterraments, vegeu en aquest mateix volun1 la contribuci de Garcia / Remol.
22 Aquests contextos, caracteritzats per l'absncia de TS Africana, contenien mfores procedents de l'rea tunisenca (Keay 61, 62, SA, Cartago 58, Murial
do 1995, fig. 2.10 i contenidors globulars de possible origen afric) i de la zona oriental (LRA l, 2, 4 i 5 i tipus de la Cisterna de Samos), aix com cermica
comuna d'origen oriental. Per ms informaci vegeu Macias/Remol en premsa.
23 Tradicionalment, s'havia considerat l'ocupaci musulmana (713/718) com la causa principal de l'abandonament institucional i demogrfic de la ciutat
(Recasens 1966), de la mateixa manera que tamb s'havia proposat una relaci entre el clima de transformaci de la ciutat a inicis del segle V i el replega
ment urb de la Trraco tardana i visigoda . . . cap al sector ms enlairat, abandonant parcialment o totalment la zona baixa, propera al port. (TED'A 1989,
448). Ambdues propostes, plenament coherents amb la documentaci disponible fa uns anys, sn en aquests moments susceptibles de ser modificades 0, si
ms no, matisades .
142
L'HBITAT SUBURB PORTUARI AL SECTOR AFECTAT PEL PERJ '.! (JAUME 1 - TABACALERAJ
i!:M'A'.\wsIUAS-SANS
SAR AbGUSTO POCIA LPEZ
JOSEP ANTON REMOL VALLVERD
TRRAC099
144
'
\ /
""---. .
EB
Fig. 2. Plnol parcellari del PERI 2.
'
.,
l '
..
'
..
l
/.
---=-----=---
'
.
. ._
. ';
5 "'
-
145
: >
<
. _,_ . : . . :.'.
+>
c:._"ll!ll[::_
10m
146
SO m
i
lo
147
- ',
k:vP
'
e:
'i
\
\
l
l
o
=
' "
''
J.,
148
:l
'
...... ... {!
----.::' m
: ,,
Parcel.In 30b
i:
l
l
,_
Fig. 18. Parcella 30: pintura mural amb representaci d'un gall
dindi.
149
MAADSERIAS SANS
CESARAUGUSTO POC!A LPEZ
M
JOSEP ANTON RE OLA VALLVERD
TRRAC0 99
"
"\
\
!
'
. '
'
'
.. . ' '
'
'
l
'
'
,,
'
'
l
' l
"
l l
' l
l l
l l
l l
l
l
' l
l l
' '
' l
l l
' l
' '
1 '
\\
-.'/
\_,.\..
,,.
. --.--,...
,,._
...: .
,,
l'
'
; .
. .
..
..
..
' l
'
.
F1g. 21. Parcella 31 . planta esquemfica de la fase alto"imperial.
150
\ \
l l
; .
.
.
. ..
. .
. .
"
..
. . .
'
..
.
"
'
'
. .
- -
'
'
.
.
.\
- .-
_ _
:;1r .
_ _ _ _
1
" " Abccador?
1
:., '.d
152
L'HBITAT SUBURB PORTUARI AL SECTOR Al'ECTAT PEL PER! '.! (JAUME 1 - TABACALERA)
BIBLIOGRAFIA
Abad, L., 1982, La pintura ro111ana en Espa1a, Sevilla.
Adserias, M., Arbeloa, J. V .M., Dupr, X., Len, A. M.,
Mass, M. J., Palanques, Ll. Sol, X. 1995, Les excava
cions realitzades a Tarragona durant el Pla de Solida
ritat amb l'Atur l'any 1984, Tribuna d'Arqueologia
1984-1985, Barcelona, 35-52.
Adserias, M., Burs, L., Mir, M. T., Ramn, E. 1994a,
L'assentan1ent pre-rom de Tarragona, Revista d'Ar
queologia de Ponent, 3 (1993), Lleida, 177-223.
Adserias, M., Burs, Mir, M., L., Ramn, E. 1994b, L'as
sentament pre-rom i el seu paper dins l'evoluci de
la ciutat de Trraco, La ciutat en el 1non ro111. Actes del
XIV Congrs Internacional d'Arqueologia Clssica (Tarra
gona 1993), Tarragona, 15-16.
Adserias, M., Burs, L., Ramn, E. 1994c, L'evoluci del
sector sud-occidental de Tarraco (segle li aC - V dC):
Excavacions en un solar del carrer de Pere Martell, La
ciutat en el 1non ro111. Actes del XIV Congrs Interna
cional d'Arqueologia Clssica (Tarragona 1993), Tarrago
na, 17-18.
Adserias, M., Burs, L., Ramn, E. 1995, Excavacions al
carrer de Pere Martell de Tarragona. 1000 anys d'evo
luci urbana (del segle V aC al V dC), Tribuna d'Ar
queologia 1993-1994, Barcelona, 75-85.
Adserias, M., Len, A. M. 1993, Carrer de Pere Martell 35,
Tarragona, Anuari d'Intervencions Arqueolgiques a
Catalunya, 1, Barcelona, 225.
Adserias, M., Ramn, E., 1991, Excavacions al Carrer
Pere Martell-Eivissa: Noves aportacions al coneixe
ment arqueolgic del sector sud-occidental de Tarra
gona, Acta Arqueolgica IV, Tarragona, 47-53.
Alf6ldy, G. 1975, Die rOniischen Inschriften van Tarraco,
Madrider Forschungen, 10, Berln.
Aquilu, X., Dupr, X. 1986, Reflexions entorn de Trraco en
poca tardo-republicana, Forum l, Tarragona.
Amo, M. D. del 1973, La necrpolis de Pere Martell, Bole
tn Arqueolgico, fase. 113-120, Tarragona, 103-171.
Amo, M. D. del 1979, Estudio Critico de la Necrpolis Pale
ocristiana de Tarragona, Tarragona.
Amo, M. D. del, Barriac, F. 1976, Hallazgos arqueolgicos
en el cam de la Fonteta, Boletn Arqueolgica, fase.
129-132 (1975), Tarragona, 107-111.
Barbet, A. 1985, La peinture mura/e, Paris.
Blazquez, J. M . /Lpez, G. 1990, Iconografa de la vida
cotidiana: temas de caza, Mosaicos romanos. Estudios
sobre iconografia (Guadalajara, 27-28 de abril de 1990),
Guadalajara.
Bloch, H. 1967, The Roman brickstamps not published in vol.
XV oj the Corpus Inscriptionum latinarum)) including
indices to the rontan brick-stanzps, Roma.
Bloch, H. 1968, I bolli lateriz e la storia edilizia ro1nana. Con.
tributi all'archeologia e alla storia ronzana, Roma.
Corts, R., Gabriel, F. 1985, Tarraco: recull de dades arqueo
lgiques, Barcelona.
Fernndez, C., Zarzalejos, M. 1996, Tcnicas constructi
vas en las termas romanas de Campo Valds (Gijn):
154
l.l Introducci
que
ens
trobem
davant
d'algun
tipus
de
155
tipus de tombes:
tes per
imbrices.
excavat.
e) Enterrament mixt de
tegulae i mfora.
tegulae,
tegulae i lloses.
exemplars.
156
2.1 Introducci
Durant el mes de gener de 1997 s'encarreg a
"Collectiu Cota 64, SCCL" la realitzaci de la
prospecci i la intervenci arqueolgica preceptiva
al solar del Mas Rimbau/Mas Mallol, Illa Q
C/Joan Antnio i Gurdias PP4 (Tarragona 2) de
Tarragona (Tarragons). El treball de camp es rea
litz entre gener i mar de 1997 i va ser dirigit per
David Bea.
2.2 Antecedents arqueolgics de la zona
L'existncia de restes arqueolgiques era des
coneguda fins que a principis de la dcada de 1990
es plantej construir un complex residencial. Efec
tuats els primers sondejos arqueolgics, es localit
zaren diversos enterraments, fet que provoc l' ex
cavaci en extensi dels espais afectats per l' edifi
caci de les cases. El resultat fou la localitzaci
d'una necrpolis tardoimperial de considerables
dimensions.
El sector de necrpolis excavat abans de la
i1ostra intervenci representa ms de tres quartes
parts del total conegut de la necrpolis. Contrria
ment a la gran homogenetat tipolgica dels enter
raments excavats per nosaltres, les primeres exca
vacions del sector funerari havien documentat una
gran diversitat de tipus d'enterrament. Aquesta
diversitat incloa un sarcfag de pedra, tats de
fusta, mfores, tombes mixtes de tegulae i lloses,
tegulae en doble vessant, tegulae en posici horit
zontal, lloses irregulars, lloses regulars, coberta de
pedres i fossa simple.
Els investigadors que excavaren aquest sec
tor distingiren dues rees clares a la necrpolis,
amb cronologies diferents. Per una banda, una
zona amb caracterstiques similars al nivell infe
rior de la Necrpolis Paleocristiana de Tarragona,
amb datacions situables entre mitjan segle !V i
mitjan segle V d. n. e., i per l'altra una zona equi
parable al nivell superior de la Necrpolis Paleo
cristiana, amb cronologies emmarcables entre mit
jan segle V i finals del segle VI o inicis del VII d. n.
e., poca en la qual haurem de centrar l'anlisi del
sector funerari excavat per nosaltres, sobretot,
com es veur, pel que fa al segle V o primer quart
del VI d. n. e. (Remol; Macias; Vilaseca; Navajas
1994).
capalera. Alfildy
post quam
Conclusions
L'absncia prcticament total de dipsits
funeraris s absolutament habitual en les necrpo
lis cronolgicament paralleles. Cal destacar el cas
aixovar -el
5%
dataci
post quam
159
160
161
l
---<
... -i. . 1
l
,<j
L.
0"
,
i)
\
\
'
J
162
S t m.
""'""""
,.,
o
:ji
BIBLIOGRAFIA
120 GROUP. 1987: Dinmica d'utilitzaci de la Cova 120 per
l'honie en els darrers 6000 anys. Srie Monogrfica, 7.
C.I.A.G. Girona.
A1f6dy, G. 1975: Die ri:imischen lnschriften van Tarraco.
Deutsches Archiiologisches Institut. Berln.
Delamo, M.D. 1979: Estudio crtica de la necrpolis Paleo
cristiana de Tarragona. Tarragona.
Foguet, G. y Vilaseca, A. 1995: "Els enterraments del
carrer Prat de la Riba/Ramon y Cajal: un nou sector
excavat de la necrpolis del Francol", Citerior I. L'Ar
queologia de la Mort. El ntn fu.nerari a l'Antiguitat a la
Catalunya 1neridional. Tarragona.
Gilles, R. 1975: "L'habitat du Nolithique final des Bruy
res (base va!le de l'Ardche)'', tudes Preistoriques, 12.
Edo, M. y Blasco, A. 1991: "Un nou punt de coincidncia
amb l'arqueologia experimental: les estructures neol
tiques d'emmagatzament de Can Sadurn, Begues",
Estat de la investigaci sobre el Neoltic a Catalunya. 9
Colloqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerd. Puig
cerd.
Macias, J. M. ; Remol, J. A. 1995: "L'rea funerria baix
imperial de Mas Rimbau (Tarragona): Anlisi tipol-
164
M. GARCA NOGUERA
J. A. REMOL VALLVERD
CODEX - Arqueologia i Patrimoni
1. Introducci
En el darrer lustre, les excavacions arqueol
giques realitzades en el sector occidental de la ciu
tat de Tarragona han perms obtenir nous testimo
nis materials relatius a Ja seva organitzaci cemen
tirial durant el perode tardoantic.1 Ens centrarem
31
15 del carrer
del PERI-2
de la ciutat romana.
Topogrficament, s una zona amb un mode
0,30
Ill dC
(Amo
1998
2. Intervencions arqueolgiques
2.1 Carrer de Pere Martell,
15
15 del
l Per una relaci actualitzada de les dades existents fins a 1987 vegeu TED'A 1987 i, ms recentment, l'apartat corresponent en el volum Del Rom al Rom
2 Realitzades per Codex - Arqueologia i Patrimoni entre els anys 1997/1999 i dirigides per M. Garcia i C. A. Pocia, amb la participaci de M. Gara i J.A.
Remol.
3 L'anlisi preliminar de Ja composici cermica de l'estrat li indica una matriu, formada per materials propis de finals del segle 1-11 dC, que incorpora tant
materials residuals (campanianes A i B, TS itlica, TS sud-gllica, ... ) com un petit component que es data amb posterioritat a inicis del segle Ill dC. De tota
manera, tant en el text com en les seccions publicades s'aprecia que no van ser identificades totes les fosses que tallaven l'estrat II (tot i que l'autora era per
fectament conscient de Ja relaci fsica de les fosses quan diu que els enterraments sn "...posteriores con respecto a Ja formadn del estrato II. . ) (Amo
1973, 170). Per tant, resulta difcil determinar quins materials procedeixen d'aquest estrat i quins es poden associar al moment d'activitat funerria.
4 En l'alat, eren visibles les empremtes dels encofrats utilitzats en la seva construcci. El primer mur va aparixer en l'extrem nord-occir;lenttl qel:- J \
_ c '
l:!li'.
(molt a prop del lmit del mateix amb el Parc de la Ciutat) i presentava una orientaci aproximada, en sentit W-E. EI segon estava situat en l'rea cen
not'dnen-'
l'extrem
en
localitzat
sser
va
mur
dental del solar i tenia una disposici divergent a l'anterior Ga que es estava orientat en sentitN-S). El darrer
tal de la parcella i presentava una orientaci idntica al mur anterior, en sentit N-S.
M. GARCA NOGUERA
J.A. REMOL VALLVERD
TRRAC099
5 Corn a conseqncia de l'excavaci de dues trinxeres per part de les tropes franceses durant el setge de 1811. Aquestes rases van seccionar completament
la seqncia estratigrfica preexistent, provocant una alteraci considerable de les restes arqueolgiques subjacents. En els farciments de les trinxeres es van
localitzar nombroses restes constructives i alguns fragments epigrfics i musivaris.
6 Aquest es trobava en un estat de conservaci irregular, ja que tots els enterraments localitzats estaven coberts per estrats cronolgicament adscrits als per
odes modern i contemporani. De manera que, en el decurs de la intervenci, sempre vrem treballar per sota de la cota hipottica dels nivells de pavimen
taci, els quals havien desaparegut en bona part del recinte funerari.
7 Agram a G. AlfOldy les precisions realitzades sobre aquesta pea.
B Ala Necrpolis Paleocristiana de Ja Tabacalera, Serra i Vilar va localitz.a.r un " . .. gran ladrillo [/lipedalis?], que an se halla in situ, en cl scpulcro (1.486) que tiene
marcades los clavos de hierro de la suela de unos calcei" (Serra 1935, 75, L<rn. Vic). Aquest tipus d'empremta s'ha documentat, tamb, en tegulne procedents de
Valria {Fuentes 1989, 207), en els enterraments nm. 28 i nm. 29 de San Miguel del Arroyo (Valladolid) (Palol 1969, 97, 132-133, lm. VI. 3, VIII. 3, X), a la regi
d'Aquitnia (mitjan segle IV d. C.) (Palol 1969, nota 8; Fuentes 1989, 207) i a Cavel/a Atrebatum (Sikhester, Gran Bretanya) (Crarn 1985, 94).
9 Corn, per exemple, a la necrpolis septentrional de la Nepolis d'Empries (segle IV-VTI dC) (Nolla 1995, 103-104) i a la basilica de Santa Maria del Mar de Bar
celona (Ribas 1967, 201).
10 A la necrpolis de l'Alberca (amb una possible cronologia que se situa en el segle VI d. C) (Mergelina 1947, 289-290), la de San Antn (Cartagena) on apa
reixen amb coberta de bipedales i de feg11lae (Laiz/Berrocal 1995b, 173, lamina 3, tipus B) (segle IV-VI d. C).
11 Per exemple, les necrpolis de Albalate-Las Nogueras (Fuentes 1989, 248) (final del segle IVsegle V) (Fuentes 1989, 273) i de San Miguel del Arroyo
(segle IV d. C.) (Palol 1969, 93-94).
12 Tot i que en la majoria dels casos la interpretaci d'aquests elements corn a part d'un tat de fusta s l'opci ms versemblant, tamb s'ha suggerit, en alguns
exemples concrets, la seva possible relaci amb els baiards sobre els quals es transportaven els difunts (Fem<ndez/Oliva/ Puya 1984, 364365, i Cerrillo 1988, 99).
13 Una de les !eguine presentava empremtes de les urpes d'un animal (possiblement un cnid).
14 Plaques de bronze perfilades en escaire i amb tres fileres de daus de 3,5 cm.
166
e)
18)."
En altres casos,
1935;
Mndez / Rascn
1990, 49,
1989, 172;
1984, 365;
Serrano/ Fernandez
i Hernando/ lguacel
1994, 241).
Alguns
Mn. Serra i
de la Ciutat.
198,
fig.
18,
(1944: 197-
(s'aprecien
278 i
mfora d'Empoli),
(Keay
XX,
baslica de l'amfiteatre.
b,
y XXI,
b).
15 La presncia d'evidncies corresponents a teixits ha estat constatada, entre d'altres, a les Jovades de la Concentaina (Llobregat 1977, 258, i Laiz/Berrocal
1995 b, 174), Las Huertas (Pedrera, Sevilla) (Fem<indez/Oliva/Puya 1984, 379), el Alto de la Barilla (Zaragoza) (Beltran 1979, 573; Rascn/Mndez 1989,
171), el Ruedo (Almedinilla, Crdova) i en diverses necrpolis de Frana, com Les Martres-de-Veyre {Puy-de-Dme), Dunes de Poitiers (Vienne), Fin Renard
a Bourges (Cher)-amb restes d'un infant momificat amb una tnica de llana-, Lozay {Charente-Maritime) i el sarcfag cristi de Saiut-Victor de Marsella
(Bo11cl1es-du-Rl111e) (Roche 1993, 55, 153-154, i Carmona 1996, 184).
16 Respecte a la seva el.laboraci, en el Canon LXXV del II Concili de Braga es diu el segent:
"[... ] No est perms a les dones cristianes utilitzar frmules supersticioses en els seus teixits de llana: no est perms a les dones cristianes lliurar-se a algu
na frmula supersticiosa en teixir la llana, sin que invocaran al Senyor auxiliador que les don l'art de teixir [...J {Carmona 1996, 184, nota 7, i Vives 1963,
104).
17 El teixit que sol presentar un millor estat de conservaci s el Ili. En el perode rom, aquest era partiL"ularment valorat pel seu tacte {provinent de la dis
posici de les fibres elementals), el seu poder aillant de les humitats i l'enorme resistncia que presentava en medis secs i humits. Per contra, presentava
una manca d'elasticitat que complicava els treballs de filatura d'aquesta fibra vegetal {Roche 1993, 43),
18 Des d'un punt de vista icongrfic, sn nombroses les representacions d'amortllats (especialment d'infants) en diverses esteles procedents dels museus
de Dijrm i de la Sai11te Croix (Poifiers) (Coulon 1985, 131; Roche 1993, 7-8).
167
M. GARCiA NOGUERA
J.A. REMOL VALLVERD
TRRACU 'J'J
909.
de cap).
(1928, 7)
situava Santa
12),
(1935,
1618,
11
in suburbio civi
19 La posici del crani, orientada cap amunt, no es trobaria vinculada a qestions de carcter ritual o simblic. Probablement es devia a la presncia d'al
gun tipus d'element (venes o tires de teixit) que forava la positura lgica de la caiguda del cap desprs de l'bit, amb ['objectiu de mantenir-lo vertical i
evitar la caiguda de la mandbula inferior (Cerrillo 1988, 101).
20 Per un ms con1plet estat de la qesti, vegeu el capital de precedents incls a TED'A 1987.
21 s esmentada a la donaci feta per l'arquebisbe Bernat Tort a \'esglsia de Sant Pere de Besal (4 de gener de 1155), per no apareix en la relaci que es
fa en la butlla del papa Anastasi IV de les esglsies tarragonines (25 de mar de 1154). D'aquestes dates es dedueix que el santuari va ser edificat entre els
mesos d'abril i desembre de 1154. Segons Pons d'lcart, "del dit temple que vuy s de Sancta Madalena ho legit jo en una carta feta l'any 1153 11154 segons
l'edici castellana}, a 2 de las nonas de jener, que lo archabisbe en Bernat, ab consentiment y voluntat dels canonges, don a la sglsia de Sanet Pere de Besa
l una sgle(sia) fora la ciutat de Tarragona, la qual de all al devant hagus nom Sancta Madalena de Bell-lloch, y que fos monestir de monges de l'orde o
regla de sant Benet. E don'ls trenta passos entom de la sglsia de immunitat y sexanta parroquians, retenint-se lo delme y promeya y que a Psqua y <1 Sin
cogesma aguessen de anar a combregar a !<1 Seu. Don' Is tamb terra, tanta quanta quatre parells de bous poguessen laurar en un any y tamb los don fran
quesa que de la barcha y filats que tenrien no pagassen delme ni dret llg. Y ayx per la dita carta autntica apar crnn dit temple prengu lo nom he invo
cati de Santa Madalena de Be\l-lloch y com s estat monestir de monges y tamb com las barchas que stan de relleu en la torra sn per memria de la fran
quesa que tenan. La qual torre tinc per molt sert se ediffic lesoras" (Duran 1984, 218).
22 En la lletra apostlica d'Alexandre Ill (7 de novembre de 1159), al confirmar els cenobis benedictins, s'esmenta Tarragona.
23 En la lletra apostlica d'Alexlndre TV (13 de juliol de 1255) es manava a l'arquebisbe Benet de Rocabert que dons a l'abadessa i convent de les monges
damianites de Santa Magdalena de Bell-lloc l'esglsia de Sant Miquel del Mar amb les cases annexes.
24 Al prorat i al prior corresponent "don y assign la sglsia, casas y ort de Sancta Madalcna de la ciutat. .. " {Duran 1984, 221).
25 El 20 de juny de 1353, San Lpez d'Ayerbe va atorgar als hortokms de Tarragona el privilegi de constihdr-se en confradia sota ['advocaci de Santa Maria
Magdalena.
26 Amb data 8 de maig de 1421 es parla de l'enderroc de la casa, de Ja fretura de reparaci que tenia l'esglsia i de Ja miseria que passaven els ermitans. En
la visita pastoral de 1449 es fa constar que calia, amb urgncia, reparar l'entrada i la teulada de l'esglsia. Dades extretes de l'article que sobre Santa Mag
dalena de Bell-lloc va publicar San Capdevila al diari La Crtiz, nm. 18, 11 de novembre de 1928, pg. 3.
27 ".. .lo dit honorable consell, atenent e considerant que la dita confradia sempre es stada fundada en la dita sglesia e que la dita confradia ha molt repara
da la dita sglesia de moltes obres ax en lo cos de la sglesia com en la casa de dita sglesia e han ornada la dita sglesia de un singular e bell retaule e [. . . ], per
fou concls e determenat que la dita sglesia e la casa e ho abadia de aquella ab totes les pertinencies sia donada e otorgaren aquella a la dita confradia ...",
Acta Municipal del 12 de novembre de 1504, reproduda per San Capdevila a Scmana Santa e11 Tarragona. 1940, pg. 23.
168
!<>):3j1,",
llililfi l i(]J!:i'
pus incertum
dedores.".
Per Serra i Vilar " . . . podramos suponer que
taci interna.
1618 a la
(1975),
ja que
15
2.2 Parcella
31
del PER! 2
15,
mensa
donits.30
Les
nzensae,
estructures
d'origen
nord
i amb les menwriae (San Martn/ Palol 1972, 454458; Mateos 1993, 137, i Laiz l Berrocal 1995 b, 181 ) .
572),
encara insis
1963,
102; Mateos 1993, 137, i Laiz/ Berrocal 1 9 95b, 181).
1993, 137).
L'excavaci de la parcella
31
entre
107 m2).
la
cista.
En algunes peces
s'han identificat
1985,
28 "Lloc on es trobava el santuari de Santa Magdalena", 'Records en blanc i negre 335', Dinri de TnrmgoHn, dijous 6 de maig de 1999.
29 R. Gabriel va poder observar com el Rec Majorcreauva el carrer de Pere Martell pel nmero 7 d'aquest carrer, s a dir a escassa distncia del nostre solar.
30 La presncia d'una lleugera depressi en un dels extrems suggereix un sistema d'eliminaci de les aiges pluvials.
31 Apareixen documentades a la Pennsula Ibrica dins un marc cronolgic que se situa cap a finals del segle IV-VI dC. S'han localitzat estructures similars
a la Necrpolis Paleocristiana de la Tabacalera (enterrament nm. 1418, de finals del segle IV dC) (Amo 1979, 145 i 150), a la necrpolis de San Antn de
Cartagena (Laiz/Berrocal 1995b,178, lm. 4, fig. 2), a la necrpolis de la Baslica de Santa Eulalia de Mrida {inicis del segle IV dC) {Mateos 1993, 128) i a la
necrpolis de Troia (Portugal) {De Almeida/ Cavaleiro 1982, 261, i Laiz/Berrocal 1995 b, 178). Tamb sembla que apareix, tot i que no es coneix amb preci
si la seva tipologia, a la ciutat d'Itlica (Mateos 1993, 137). Tamb s'han documentat a les necrpolis de la Baslica d'Alexandre (finals del segle IV dC) i de
Sainte-Salse (finals del segle !V /inicis del segle V) de la ciutat de 'lipasa (Mateos 1993, 137-) i a Tebessa ( finals del segle IV/primera meitat del segle V)
(Mateos 1993, 137).
169
M. GARCA NOGUERA
TRRACO 99
Conclusions
Amb una de les intervencions encara en fase
d'estudi (Pere Martell, 15) i l'altra en procs (PERJ3, parcella 31) d'excavaci, les dades exposades
han de ser forosament preliminars i subjectes a
ulteriors verificacions.
El moment de construcci dels dos recintes
funeraris presentats s -fins que no finalitzi l' estu-
32 Exemples similars s'han localitzat, per exemple, a Crmella Afreblltum (Silchester, Gran Bretanya) (Cram 1985, 91-96, i Laubenhaimer 1990, 150) i a Sallles
d' Aude (Laubenhaimer 1990, 150-151, lm. XX-XXI, fig. 131).
33 Aquesta morfologia esdev un tret caracterstic de les peces latercies realitzades a la primera meitat del segle 11 dC (Adam 1984, 67, fig. 145).
34 Segons H. Bloch, el personatge esmentat en la inscripci va sser un officinator a les figl11ae Ocermae, ja en el decurs del regnat de l'emperador Traj (Bloch
1968, 114). La majoria d'epgrafs recollits s'adscriuen al perode adrianeu, moment de mxima expansi dels seus productes.
35 Bloch 1968, 102-103, *6-7.37 6 a l i 105, *24.377b 6.
36 A l Nimfeu del Palau Oriental (Bloch 1968, 1251 81) 373) i al Pretori (Bloch 1968, 140, 362, 26.374).
37 En un enterrament es va localitzar una petita llosa collocada sota el cap, fent la funci de suport.
170
38 A ms de l'extens corpiis d'inscripcions altoimperials sobre lmits i propietat, comptem amb referncies d'ambient cristi, epigrfiques i literries, sobre
la compra-venda d'espais funeraris (per aquesta qesti, vegeu Guyon 1974).
39 " ... the alignements of the various groups of tombs in a single cemetery are [ . . .] sometirnes so different from one another that we can only deduce the
absence of any public control of a cemetery's growth and of any overall rational planning of it as an entity'' (Toynbee 1971, 74).
40 Via Aurelia: cementiri de Sant Calixt (HI milla de la via Aurelia), cementiri de Sant Pancras, . . .
41 Via Ardeafina: cementiri d e Domiti!la; Via Portue11se: cementiri d e Generosa, tot i que n o est clara l a connexi entre e l nom i e l cementiri P. Testini pensa
que " . . . probabilmente fu la proprietaria del luogo, ... " (1980: 191). Via Latina: cementiri d' Aproniano. Via Salada Nova: Cementiri de Massimo.
42 Via Appia: cementiri de Callista (administrador del cementiri de la comunitat).
43 Via Appia: cementiri Ad catacumbas depressi a la dreta de la via Appia, davant del circ de Massenzio, en la III milla. Via Labicmia: cementiri ad duas lau
ros. Via Salaria Vefl1s: cementiri ad clivum Cr1c1m1e1's.
44 Via Nome11fm1a: cementiri major (IN CIMITERV MAJORE), referint-se, potser, a que era el de major extensi de la Nome11ta11a.
45 En aquests moments no tenim dar quins dels dos elements actuaria de lmit meridional. En la primera publicaci de les excavacions en el solar de la
Fbrica de Tabacs s'indica que el lmit coincidiria, aproximadament, amb el traat del cam de la Fonteta: "Al lado norte de dicho camino es en el que han
npareddo los restos, y parece ser que el citado camino era justamente el lmite de la Necrpolis romana-cristiana que se ha encontrada. Al lado sur del repe
tida camino nada se ha hallado, a pesar de haberse abierto 199 pozos de 3,50 metros de profundidad." (Tulla/Beltrcin/Oliva 1927, 5-6). En aquest sentit resul
ta temptador seguir la interpretaci que fan els autors d'una srie de carreus trobats reseguint el lmit septentrional del cam de la Fonteta: "Hitos encon
trades en el subsuelo del camino de la Fonteta, que cruzaba diagonalmente el campo ocupada por la Ftlbric<1, y que limitaba la zona en que se han efectua
da hallazgos arqueolgicos, ... " (Tulla/Beltrcin/Oliva 1927: peu de la fotografia B de la lmina I).
46 Que la denominaci antiga era tum11l11s est fora de dubte: Nos teefaJrmr!bi11111s ossa 11io/is etfro11defreq11c11ti, t1111111Iwnque etfrigida saxa liquido spargemus odore
(Prude11ti11s: Cathemerino11, X, 169-172). Un text de Sant Jeroni sembla referir-se, tamb, a aquesta mena de senyalitzacions funerries: Clerici quibus id officii
eral, cn1e11tum /iirteo cadauer obvolutmt et fossam lmmum lapidib1is construenfes, ex more tumulllm parant (f:pistola l. Ad In11oce11tim11 de muliere septies perctissa, 12).
47 " . . .consistia en una capa de tierra amarilla que, por la diversidad de color, indicaba la situacin del sepulcro ..." (Serra 1944, 191). Un exemple d'aquest
tipus (una Cpa de morter, en aquest cas) pot ser \'enterrament 1133 de la Necrpolis Paleocristiana de la Tabacalera (Serra 1935, Lm. VI.3 i 4).
171
M. GARC{A NOGUERA
J.A. REMOL VALLVERD
TRRAC099
' \\
\ \ \
' '
.\
\l \
Fig. l. Plnol de situaci: (1) Pere Martell, 15 i (2) PER! 2, parcella 31.
48 "A veces un montoncito de tierra, llano, cuadrangular de 2 m por 1 y de 10 a 20 cm de alto, con las paredes indinadas, contenidas a veces con garrones,
era cubierto de una capa de mortero y estuco blanca o roja las m<s de las veces ...; en atros casos el montn esta formada por un bloque de "opus testaceum"
o de obra de fabrica, en lugar de tierra. La mencionada forma plana, como una mesa cuadrangular y tambin oval. . ." (Serra 1944, 191). Tant aquest com
l'anterior sn anomenats per Mn. Serra i Vilar "tmulos pianos o sencillos".
49 Un d'ells, actualment desaparegut, presentava una creu en relleu (Amo 1979, 142).
172
------
-- - - -
OY.
O, Enll:lrliml
lln d<I Frum do b col6No
7. EnlO!TomonLijordi de l CU:dtul
S E111emmon11 P! tic! Filrum
-- Eni.munon!S</ do loMm:
l l. Na:nlpolio Amu'""'
Trnotdo bl mur:dlo
V10!soconm1t1m1111
173
'
11
l
li
,,
M. GARCiA NOGUERA
J.A. REMOL VALLVERD
TRRACO 99
Fig. 6. Vista general de les restes localitzades al nmero 15 del carrer de Pere Martell.
1 74
Afi;'
O
SO cm
""""'=m=:>--==----
Fig. 14. Pere Martell, 15: restituci hipottica del tat de fusta.
Fig. 16. Pere Martell, 15: detall d'un dels fragments de cal, amb
empremtes de la mortalla.
175
M. GARCA NOGUERA
l.A. REMOL VALLVERD
TRRAC099
- - -;
!
'
Fig. 19. PERI 2, parcella 31: planta esquemtica del recinte fune
rari.
Fig. 18. PER! 2, parcella 31: vista general de l'excavaci (a dalt, a la dreta, s'observa
una part del recinte funerari).
176
Fig. 20. PERI 2, parcella 31: detall de l'interior del recinte fune
rari.
Fig. 21. PERI 2, parcella 31: dos dels indicadors tu.mulars loca
litzats.
Attgustalis.
177
M. GARCIA NOGUERA
l.A. REMOL VALLVERD
TRRAC099
BIBLIOGRAFIA
Adam, J. P. 1984, L'arte di costruire presso i romani, Milana.
Alfldy, G. 1975: Die romischen Inschriften von Tarraco,
(RIT), Berlin.
Almeida, F. de l Cavaleiro, J. 1982, Cementerio Paleocris
tiana o Romana Tardo de Troia (Portugal), II Reuni
d'Arqueologia Paleocristiana Hispnica, Barcelona, 259263.
Amo, M. D. del 1969/70: Informe de los trabajos realiza
dos en la necrpolis paleocristiana de Pere Martell
por el Equip de Recerques del Museu Arqueolgic de
Tarragona (E.R.M.A.T.), Boletn Arqueolgico, !V, nm.
69-70 (1969-1970), Tarragona, 134-135.
Amo, M. D. del 1973, La necrpolis de Pere Martell, Bole
i Arqueolgico, rv, nm. 113-120 (1971-1972), Tarra
gona, 103-171.
Amo, M. D. del 1979, Estudio crtica de la Necrpolis Paleo
cristiana de Tarragona, Tarragona.
Argente, J. L. 1975 La Necrpolis visigoda del lugar La Vare
lla-Castellar (Codo-Zaragoza), Excavaciones Arqueol
gicas en Espaa 85, Madrid.
Beltran, M. 1979, Memoria de las excavaciones arqueol
gicas en la necrpolis hispana-visigoda del Alto de la
Barilla (Cuarte-Zaragoza), 1975, Noticiaria Arqueolgi
co Hispdnico 6, Madrid, 543-580.
178
179
l'
M. GARCiA NOGUERA
J.A. REMOL VALLVERD
TRRACO 99
180
181
CTARRAooN)
a
d'opus cae
sacco de la base
menticium a fi i
UF
18:
UF
20:
tegulae en
pedra. Nad.
Copsa en primer lloc l'important percentatge
construcci
d'uns
rari.
te
coberta de
funerari. La UF
18 i 20.
UF 5: enterrament
UF
35
a l'ex
un altre enterrament, UF
33,
tegulae i imbrices
UF
184
sector
700).
via.
L'excavaci arqueolgica de l'interior del
l,
amb un interessant
ad
200).
tegulae.
UF 2: individu adult enterrat en fossa amb cober
ta de tegulae a doble vessant i tub de libacions for
mat per un imbrex.
UF 12: individu adult dins de tat de fusta, en
fossa amb coberta plana de tegulae. Com a aixovar,
dues de diferents.
tegulae
500).
Aquest ha estat parcialment delimitat i es con
da
tegulae en
tegulae i
imbrices
temple
in antis.
terrissa.
UF 9: inhumaci infantil en fossa amb coberta de
tegulae a doble vessant. Com a dipsit funerari, un
biber de TSA/ A.
orientats
funeraris:
adult en tat de
tegulae en sigma,
a la vega
orientacions
dels
enterraments
sn
185
tegulae en sigma.
de fusta.
desconeixem.
doble dipsit
d'opus caementicium
pus signinum.
i arrebossat d'o
una rasa
a sacco, no es
de la via.
Quant a la seva funcionalitat, les caractersti
sol cas). Pel que ara podem dir, en conjun t, els hem
de datar entre els darrers anys del segle I dC - prin
font.
4. Consideracions finals
186
maqbara
de la comunitat
..
l
'
'
,l
l
\
___________
--------'--
- ----------- -- --
--
-
--- --- -- -
-------
--- --------
'--.
i
\ r: l
r i
i i (
l!/
' l i
' l.l ;
_ _ ___
- -- -
'
r-
"
u ,
'/
.:::.- _ .. .
l
' ""
,o
Fig.
188
BIBLIOGRAFIA
l
l
189
I Arqueleg director: Jordi Lpez Vilar. Arquelegs participants: scar Curulla, Moiss Daz, Pere Gebell, Gerard Martf, Cinta Montas, Llus Palah, lsa
bel Pea, Llus Piol, Olga Tobas, Mercedes Tubilla, Josep M! Vergs.
191
(a/veus)
na
cambra de servei, el
praefurnium,
amb el paviment
tegulae,
segles II i m d. C.
'
pus caementiciurn
collegium
magister
d'un
indeterminat.
nurn
d'opus signi
192
La baslica paleocristiana
Es tracta sense dubte de l'edifici ms interes
sant de tota l'excavaci. A grans trets, es pot definir
com una baslica de tres naus y transepte, amb
absis i contrabsis, orientada a l'est, precedida per
un atri amb probable font central. Les seves dimen
sions sn 24 x 16 m per la baslica i 21 x 17 m. per
I' atri.
En l'extrem oriental i presidint l'edifici se
situa un absis quadrangular amb una doble fona
mentaci i junt a aquest, dos petits mbits laterals
que s'han d'interpretar como una sagristia. Tro
bem a continuaci un transsepte que no sobresurt
de la planta, el paviment del qual estava a una cota
ms alta que el de les naus. Dels esglaons que mar
carien aquest desnivell no n'ha quedat el menor
rastre. S s'han conservat, en canvi1 els basaments
de l'arc triomfal que limitaria la nau central i el
transsepte. Es tracta de dos basaments motllurats
procedents d'un edifici d'poca romana imperial.
El cos de la baslica es troba dividit en tres naus: la
central de 6'5 metres d'amplada i les laterals de 3
cada una, amb una longitud de 14,5 metres. Als
peus de la nau central es troba una estructura qua
drangular que constitueix un contrabsis que va
tenir una evident funcionalitat funerria, ats que
cont un sepulcre que, per desgrcia, va trobar-se
buit.
Entre la baslica i el pas de la via se situa un
atri que ofereix unes particularitats especialment
interessants. Consta d'un pati central envoltat per
un ambulacre al qual s'obren en els dos laterals una
srie d'estances. En el centre s'han conservat les
restes d'una fonamentaci. Cal destacar la singula
ritat d'aquest atri1 que constitueix un unicu1n entre
les basliques hispniques i que es veu interromput
pel contrabsis basilical d's funerari abans descrit
en el lateral annex a la baslica.
Les fonamentacions de l'edifici es realitzaren
de dues maneres: fileres de carreus lligats amb
morter de cal per a l'absis, contrabsis i murs late
rals de la baslica; i murs de palets de riu lligats
amb argila per a la resta. Els paviments eren d'opus
signinum, segons proven els escassos testimonis
que han arribat a nosaltres. No s'ha conservat cap
mur en alat. Sobre la situaci dels accessos tenim
tamb molt poques evidncies, tot i que resulta
possible suggerir la presncia d'una porta que
comuniqus l'atri amb la vena via, dos accessos
entre la baslica i l'atri; i una altra porta oberta en la
nau lateral dreta que comuniqus la baslica amb el
gran pati contigu.
....-T
T" .
i
\
'
'
'
' '
l
'
'
' '
,
l '
,
!O
2tl
'
'
, '
'
' '
'
'
'
'
4C
50m
Fig. l. Planta general del conjunt paleocristi del Francol, amb els edificis tardoromans representats. Al sud apareixen la baslica marti
rial de Fructus amb unes dependncies annexes molt mal documentades, entre les quals destaca un baptisteri. Ms a l'oest, dues crip
tes i les restes d'una domus del segle IV. Seguint la via cap el nord es troben, a la dreta, les restes d'un gran mausoleu de planta central
(segle lV). Ms endavant apareix representat el conjunt que hem excavat: a l'esquerra, la villa del segle IV; a la dreta, un grup d'edificis
del segle V entre els queals :ressalta l'edifici basilical (planta, J. Lpez).
194
-----,
'
L-.,
'
".
'
"
''
J
l
''
.
..
iL
i'.
BIBLIOGRAFIA
AAVV: "El conjunto paleocristiana del Francol en Tarra
gona. Nuevas aportaciones", AnTnrd. 14 (1996), pg.
320-324.
Corts, R.; Lpez, J.: "Inscripci de Thecla, verge consa
grada a Crist", catleg de l'exposici Tenips de Mones
tirs, Barcelona, 1999, pg. 119-122.
Del Amo, M. D.: Estudio critico de la Necrpolis Paleocris
tiana de Tarragona. Institut d'Estudis Tarraconenses
Ramon Berenguer IV. 3 vols. Tarragona, 1979, 1981,
1989.
Lpez, J.: "Un nuevo conjunto paleocristiana en las afue
ras de Ttirraco", Revista de Arqueologn, 197 (setembre
1997), pg. 58-64.
196
1. Introducci
Italia in Hispanias.
Les excavacions arqueolgiques en qu es basa
aquest article foren motivades per la construcci, en
aquest indret, d'una fbrica de vidre de l'empresa
VIDEMOSAi tingueren lloc entre els mesos de maig
i agost de l'any 1997. Els treballs es dugueren a
terme, sota la responsabilitat cientfica de CODEX
Arqueologia i Patrimoni, en diferents fases d'inter
venci (prospecci superficial, delimitaci i excava
ci en extensi), a travs de les quals es va poder
concretar quina era l'rea del jaciment afectada per
la nova edificaci i procedir a la corresponent exca
vaci. L'rea final objecte d'excavaci en extensi
fou de 4.400 metres quadrats, tot i que la villa s'es
tn per una zona ms gran no afectada pel projecte
de construcci de la fbrica de vidre.
2. Context
La villa dels Plans d'en Jori es troba en una
zona de pas natural des de Ja costa cap a l'interior,
com queda pals per la presncia de Ja ja esmenta
da via romana o per l'actual carretera N-240. Es
tracta, a ms, d'una zona de frtil plana agrcola
regada pel riu Francol
Diversos sn els jaciments d'poca romana
que es troben en les proximitats i que venen a con
firmar les bones condicions d'aquesta zona per al
poblament rural. Malauradament, per, la major
part d'aquests nuclis sn coneguts nicament per
la presncia de materials cermics en superfcie, tal
com ho era fins al moment el mateix jaciment dels
Plans d'enJori.
3. El jaciment
L'excavaci del jaciment dels Plans d'en Jori
ha perms documentar part d'una villa romana, la
qual es troba, en general, en un nivell d'arrasament
molt alt, de forma que els estrats agrcoles cobrien
sovint directament les graves del terreny natural.
En la majoria de casos, noms es conserven les
fonamentacions excavades en el substrat geolgic i
sn pocs els nivells d's que s'han pogut docu
mentar. En conseqncia, ens hem de moure ms
del que voldrem en el camp de les generalitats i les
hiptesis ja que, freqentment, tant les fases cro
nolgiques com la funcionalitat de les restes sn
impossibles d'establir.
Tot i aix, el fet d'haver posat el descobert la
planta d'una extensi no gens menyspreable ens ha
proporcionat la visi d'una bona part de l'assenta
ment, la qual cosa permet una interpretaci ms o
menys general del conjunt, completada per les
dades ms concretes ofertes per alguns punts en
millor estat de conservaci.
Abans d'iniciar Ja descripci de les restes
prpiament dita, hem de remarcar que la cronolo
gia general abasta des d'poca tardorepublicana o
augusta! fins al segle Ill dC i que es detecten
diverses fases ,] llarg d'aquest perode. Alguns
l L'existncia del jaciment era coneguda pel Sr. Ramon Vidal, collaborador del Museu-Arxiu de Montblanc, el qual va facilitar la informaci a l'equip que
realitz l'IPAC (Inventari del patrimoni Arqueolgic de Catalunya), on es va identificar amb el topnim Mol de Vent, a causa d'u n moli d'aquestes carac
teristiques a les rodalies.
199
TRR.AC099
3.1 Fase 1
Corresponent a una primera fase constructiva,
s'identifica un espai obert porticat (mbit 33) al vol
tant del qual se situen tota una srie d'mbits. Al
nord de l'espai, s'observa una rea sense restes
constructives que podria ser un altre espai obert
envoltat tamb per diverses dependncies, entre les
quals destaquen les del sector nord-oest pel seu
relatiu bon estat de conservaci.
3.1.1 rea del pati porticat
En la planta general destaca, en primer lloc,
un possible pati porticat que apareix com element
al voltant del qual es distribueixen tota una srie
d'mbits. Aquest espai obert s de planta rectan
gular i en ell, malgrat no conservar-se cap nivell
de circulaci, s'hi han pogut identificar tres bases
de columnes que se situen en tres dels angles i a
una distncia similar, en tots els casos, dels murs
que defineixen aquesta rea. Han estat localitza
des dues conduccions, segurament de desgus,
que travessen aquest espai, per malauradament
no se n'ha pogut esbrinar amb certesa ni l'origen
ni el final, tot i que una d'elles sembla recollir un
probable desgus situat a l'angle nord-oest del
pati.
Al voltant del porticat s'hi apunten diversos
mbits, ms clars en uns casos que en altres, sobre
els quals podem fer algunes consideracions:
A l'oest es troba l'mbit 17, el qual destaca per
les dimensions relativament grans i pel fet que s
l'nic en el qual es conserva un clar llindar d'entra
da amb polleguera. En aquesta polleguera hi havia
una moneda d'August perfectament collocada per
tal d'encaixar b l'eix de la porta corresponent. A
l'interior es conservava, de forma fragmentria,
restes d'un paviment de pedres i cal.
Al nord, es dibuixen diversos mbits, els quals
semblen ser de redudes dimensions. S'apunta una
reforma a partir de la juxtaposici de dos murs en
el costat oest de l'mbit 22, per no es poden
extreure ms dades al respecte.
Al costat est es distingeixen, tamb, diversos
mbits i s'intueix alguna reforma, per el mal estat
de conservaci d'aquesta zona no permet concretar
ms. En tot cas, l'mbit 25 podria presentar en ori
gen una certa similitud amb el 17 si prenem les
dimensions com element de referncia.
Al sud, es documenten part d'una claveguera
i d'un mur1 clars indicis de l'existncia de construc
cions en aquest sector. Malauradament, la destruc
ci ocasionada per les estructures de la fase poste
rior n'impossibilita la interpretaci.
200
TRRACO!l9
3.3 Fase 3
L'ltim moment constructiu document a
Plans d'en Jori ve marcat per dos paviments d'opus
signinum que amortitzen, almenys parcialment,
l'mbit l. Cal tenir present que es troben molt mal
mesos, fins al punt que estan clarament marcats
per l'arada del conreu dels camps contemporanis.
En canvi, desconeixem qu s el que passa amb la
resta d'mbits d'aquest sector en aquest moment.
No s'hi ha detectat cap reforma posterior i els
estrats d'aband cobrien directament els pavi
ments de la segona fase, per no podem assegurar
que els treballs agrcoles no hagin destrut restes
superiors.
202
CD
o
MAfil,ADSERJAS SANS
JORDI MORER DE LLORENS
ANTONI RIGO JOVELLS
TRRAC099
- - - l
l
\- -- - - \\
l '-'
.
\.
-
.- ...-
..'d,,
l
l
l
\ _ - - -\
- ,
\,
'
l
. 't
o
'
l
l
l
l
\
\
l
l
l
e
B
15m
204
Fig. 6. mbit 7.
"
:1.
"
"
"
: = = ::= = = =-'
m
"
,.
,.
,,
"
--- -'-\
"
_J
205
'<MAR)).riS'ER'iAs SANS
J()J:,MQRER DE LLORENS
ANTONI RIGO JOVELLS
TRR.AC0 99
BIBLIOGRAFIA
Carreras, T., Nuix, J.M., Enrich, J. 1993, L'Espelt, dena,
Anuari d'Intervencions Arqueolgiques a Catalunya.
poca romana i Antiguitat tardana. Campanyes 19821989, Barcelona, 35-36.
Casas, J. 1992, L'Olivet d'en Pujal i els Tolegassos, Girona.
Descamps, J., Bux, R. 1986, El jaciment rom de Platja
de Fenals (Lloret de Mar, la Selva), Tribuna d'Arqueo
logia 1985-1986, Barcelona, 63-68.
Gurt, J.M., Ferrando, R 1987, La villa de Sentrom
(Tiana) i el conreu de la vinya. Valoraci aproximati
va a la vista de les restes arqueolgiques, I Colloqui
Internacional d'Arqueologia Ro1nana. El vi a l'antiguitat.
Econoniia, producci i cotner a la Mediterrnia Occiden
tal, Badalona.
206
Introducci i antecedents
La villa romana de Callpolis se situa en el
terme municipal de Vila-seca de Solcina (Tarra
gons}, a cavall dels Prats d'Albinyana i de Pon, i
a uns 250 m de Ja costa actual. Els treballs de deli
mitaci del jaciment han perms documentar una
gran villa amb una extensi mnima de 8000 m2 i,
hipotticament, connectada amb la Via Augusta
mitjanant un cam secundari. L'existncia d'aquest
jaciment no fa ms que incrementar el nombrs
conjunt de villes d'poca romana esteses al llarg
del litoral tarragon. Per exemple, en el tram que hi
ha entre Cambrils i Tarragona, destaquen els assen
taments de la Llosa, de l'Esquirol i Cap de Sant
Pere, en el terme municipal de Cambrils; la villa de
la Platja Llarga i del Rac de Salou en el terme de
Salou (CODEX 1996); Callpolis en el de Vila-seca,
i el Mas dels Canonges en el terme de Tarragona
(Sanchez Real 1990).
El nom que identifica aquest jaciment s'ha
pres de la coneguda cita de Rufus Festus Avienus en
la seva Ora Martima,1 on es fa referncia a una ciu
tat situada entre els topnims de Salauris i Tarraco.
Si b aquesta referncia ja era coneguda en el segle
XVI (Pons 1572), els primers intents de localitzaci
de la presumpta ciutat no es produiran fins a la
segona meitat del segle XIX com a conseqncia de
l'esperit romanticista imperant a Europa.
Fou en aquell moment quan es realitzaren les
primeres prospeccions superficials i els primers
assajos de localitzaci al voltant de la zona de la
Pineda, sempre a partir de la identificaci del top
nim de Salauris amb Salou, la localitzaci de restes
arqueolgiques en prospeccions superficials i la
referncia dels aiguamolls de la Pineda (Hernandez
1855, Morera 1894 i Gibert 1900). Ms endavant, E.
Saavedra (1862 i 1892) -i el mateix E. Morera en una
obra posterior (Morera 1910}- situaren Callpolis
l El text s una obra en vers de finals del segle IV dC. on es recullen notcies extretes d'un periple que realitz al llarg del litoral mediterrani, entre Mass
lia i Tartessos, un navegant massaliota en el segle VI aC. Seguint la traducci d'A. Schulten: "...y atravesando los carnpos prximos fluye el rio leo entre
las cimas de dos montes. Y en seguida el monte Sello (ste es el nombre antiguo del monte) elvase hasta las alturas de las nubes. Estaba junta a l la ciu
dad de Lebedoncia en tiempo anterior, ahora campo vaco de hogares cria escondrijos y cubiles de fi.eras. Despus yacen arenas en grande extensi6n, entre
las que estuvo en otro tiempo la ciudad de Salauris y en donde prirnitivamente estuvo tambin la antigua Callpolis, aquella Callpolis que por la alta ele
vaci6n de sus murallas y por sus excelsas tecliumbres se levant por los aires, que con el B:mbito de su vasto solar tocaba por ambos lados una marisma feraz
siempre en peces. Oespus la ciudad de Tarraco y la sede amena de las ricas Barcelonas ..."(Shulten 1955).
207
TRRAC099
2 Fins a l'actualitat han intervingut en les excavacions efectuades en aquesta villa els arquelegs Jaume Cardell, Moiss Daz, Josep M. Macias, Joan J. Men
chon, Ester Ramn, Josep A. Remol, M. Immaculada Teixell i Francesc Tuset.
3 Cal reconixer la sensibilitat que, cap a aquest tema, ha mostrat des d'un bon comenament l'Autoritat Porturia de Tarragona, amb els tres presidents
haguts durant l'execuci dels nostres treballs: Sr. Antoni Pujol, Sr. Josep M. Maceida i Sr. Llus Badia. Tamb volem agrair l'estreta i amable collaboraci
que, en tot moment, ens ha dispensat el Sr. Josep Llus Navarro, cap del Departament de Projecci Exterior.
208
S Per aquest motiu, molts mbits arquitectnics no es poden situar en una determinada fase constructiva.
209
6 La presncia d'aquest material indica, tericament, activitats humanes anteriors que no s'han identificat arquitectnicament.
7 A l'interior d'aquest pati s'han focalitzat restes arqueolgiques aillades pertanyents als moments anterior i posteriors. D'altra banda, s'han identificat escas
ses evidncies localitzades en la perifria del jaciment i que poden respondre a espais de menys importncia i allunyats del centre de l'assentament.
210
LA VILLA
cronologia tardoantiga.8
de l'edifici principal.
opus
signinum. Aquestes
sn de dimensions ms redu
d' opus
signinum
dels segle
TSA C.
!I
planta edificada.
signina
de factura ms
8 L'estratigrafia superposada als paviments ha estat afectada considerablement per remocions agrcoles, tot impedint la conservaci de contextos materials
significatius cara a la definici cronolgica d'aquest procs.
211
9 Al costat meridional d'aquest edifici s'han documentat els fonaments d'uns murs de grans dimensions que delimiten una srie d'estances que encara 110
s'han excavat per trobarse sota d'un cam d's privat. Aquest fet indica l'existncia de ms mbits termals monumentals, que poden pertnyer a la segona
o tercera fase constructiva.
10 Tot i aix, s una soluci arquitectnica ja present en els frigidaris de les termes trajanes de Roma i les antoninianes de Cartago (extret de Gros 1996, 400,
fig. 453 i 466).
212
11 Fonamentalment empremtes de la preparaci de morter en els murs contigus de l'estana que emmarcava el paviment.
12 L'aparici de grans paviments ictiolgics es remunta al segle II dC i s'associa preferentment a espais termals, si b tamb es documenta en fontanes. s
una prctica ms generalitzada durant el segle Ill i l'aparici de peltes contraposades i altres trets especfics sn els elements estilstics que han definit la
cronologia estilstica d'aquest mosaic.
213
TRRACO
99
13 Destaca d'aquest conjunt l'escassetat de material residual i l'alt percentatge de vasos complerts.
214
pilae
segle
Aquilu
Ill
1992b) .
Conclusions finals
90
VI i s' ob
1969;
1992,
VI o ms endavant.
i permet pre
tic
suspensura.
1998).
3 va ser
desmuntada i condiciona-
14 S'han detectat fines repavimentacions de morter de cal cobrint rees originals degradades. L'aparici d'enterraments en aquestes estances implica te
ricament l'aband funcional d'aquest espai, per no han aportat dades cronolgiques.
215
TRRAC099
20 m
40m
l.:.....:....:_
'
'
: :
::
. . . :: : . .
.
.
:
i
: i: : : : : : :
.
. . : : : : i : i: : . . . . . . .
:P
. . . .:
..
: : : ; ; ;
.
::
: : :: : : . .
........
:::::::.
__
. .
... ....
Cmii.(vll
1l 3l:r:1ll._:_
15 Per una visi conjunta i un recull bibliogrfic ms extens veure Chavarra 1996 i 1997.
216
.
. . : 110 ; :
A;; ,;
" ":
..,. l
Fig.
..........
Op. Signium
i .
l
l
l
.
1
1
. . :: :
;j !i :
,: l'' 1
! i
t..
a \i
: :
Camins en servei
"
. . . . .
..
: :
Cafu1 Vell
Fig.
""
..
a
217
\ \
FASE 5
'j.
\
donmn: --]l
MUr
aa aeam11BC11 suu
__
.,
,,_, - - f>j-! nu
/.l
Sltuaci6 1aiica
deia IDrn:s
FASE 3
'
FASE
'
\ Calded
\ari
!!.
f:.l
1 a m '
,, ,
___ __ ___
--
C8tlari
i i
i \
'
Oa Jndatennlnat
218
>m
Fig. 11. Estana amb coberta de volta d'aresta (annex fase 3).
220
Fig. 16. Detall del forn del caldari de la fase 2 (sense excavar) i
de les piscines del caldari de la fase 5.
BIBLIOGRAFIA
Aquilu, X. 1992 a, Relaciones econnzicas, sociales e ideol
gicas entre el Norte de Africa y la Tarraconense en poca
ronzana. Las cerdniicas de produccin africana proceden
tes de la Colonia lulia Urbs Triun1phalis Tarraco, Tesis
doctorals microfitxades 1275, Universitat de Barce
lona.
1992 b, Comentaris entorn a la presncia de les cer
miques d e producci africana de Trraco,
Miscellnia Arqueolgica a Josep M. Recasens, Tarrago
na, p. 25-33.
Ario, E., Gurt, J. M. 1994, La articulacin de los catastros
rurales con las ciudades romanas en Hispania, La ciu
tat en el n1n ronz, Actes del XIV Congrs Internacional
d'Arqueologia Clssica de Tarragona (1993), vol. 2, Tarra
gona, p. 32-34.
Balil, A. 1965, Las escuelas musivarias del Conventus
Tarraconensis, I Colloque de la Mosaque Greco-ro111aine
(Pars 1963), 29-39.
Balil, A., Mondelo, R. 1985, El mosaica con representa
cin de peces hallado en las proximidades de Tarra
gona, Boletin del Seminario de Estudios de Arte y Arque
ologia, !l, Valladolid, 251-256.
Bobadilla, M. 1969, El mosaica de peces de la Pineda
(Tarragona), Pyrenae, 5, Barcelona, 141-153.
Bosch Gimpera, P. 1925, Problemes d'histria antiga i
arqueologia tarragonina, Butllet Arqueolgic, 27,
Tarragona, 31-33.
Chavarra, A. 1996, Transformaciones arquitectnicas de
los establecimientos rurales en el nordeste de la
Tarraconensis durante la Antigedad Tarda, Butllet
de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi,
X, Barcelona, p. 165-202.
1997, Las transformaciones termales en las uillae de la
Antigedad Tarda Hispanica, la uilla de Els Amet
llers en Tossa de Mar (Girona), Termalismo Antiguo (l
Congreso Peninsular), M. J. Prex (ed.), UNED-CV,
Madrid, p. 511-518.
Clariana, J. F., Prevosti, M. 1994, Un exemple de ruralit
zaci a l'antiguitat tardana, La villa de Torrer Llau-
221
''RRAC0 99
222
1.'
1:
li
t.'
.
11
11J:
INTRODUCCI
En el aquest treball presentem els resultats de
l'excavaci d'urgncia realitzada a la villa romana
de Paret Delgada,1 jaciment que es troba al terme
municipal de la Selva del Camp, a uns 50 metres de
la llera de la riera de la Selva, en el seu marge dret,
i a 160 m. s. n. m. (figura l).
La intervenci arqueolgica s'efectu a causa
de la remodelaci de la plaa que hi ha davant de
l'ermita de Paret Delgada. Un cop assabentat el Ser
vei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya
de l'esmentat projecte d'obres, a travs del Centre
d'Estudis Selvatans, s'acord de realitzar un segui
ment arqueolgic durant el moviment de terres.
Des d'un primer moment s'observaren de
forma parcial uns murs que semblaven correspon
dre a una gran construcci hidrulica romana.
Davant d'aquesta evidncia, es paralitz el rebaix
del terreny en aquesta rea i es continu per la zona
ms propera a la carretera, lliure de restes visibles
(figura 2).
Un cop notificats els resultats del seguiment al
Servei d'Arqueologia, es decid de fer-hi una inter
venci d'urgncia, amb l'objecte de documentar de
forma cientfica una de les villes romanes ms
excepcionals i alhora mal conegudes del Camp de
Tarragona. Aquesta excavaci es realitz amb la
participaci d'alumnes d'Histria de la Universitat
Rovira i Virgili.'
ANTECEDENTS
Les primeres notcies referents a la possibilitat
que a Paret Delgada hi haguessin restes romanes
ens les don a finals del segle XIX Mn. J. Pi (Pi
1896). En aquell treball, l'autor esmenta uns ele
ments situats a les immediacions {parets antigues,
fragments cermics, restes de morter... ) que li per-
1 Excavaci d'urgncia realitzada entre els dies 30 de mar i 3 d'abril de 1998, sota la direcci dels autors. Resoluci dictada pel Servei
d'Arqueologia de la Generalitat el dia 30 de mar de 1998 ; memria d'excavaci entregada Hl mateix Servei l'abril de 1999.
2 Participaren a l'excavaci: Sussana Adell, Paloma Aliende, Marta Brull, Aleix Canelles, Neus Capdet, Jess Castillo, Pilar Chana,
Raquel Chaves, Roser Fenindez, Kelma Martnez, Montserrat Font, Ana Garca, Araceli Garca, Patricia Gay, Raquel Gonzilez, Nolia
Guitart, Jess Gutirrez, Merc Iglesias, Amina Maduell, Joan Meix, David Melero, Eva Molina, Arantxa Muoz, Josep Plana, Josep Fran
cesc Roig, lex Soler, Jordi Tinoco, Mnica Torres, Albert Velasco, Joana Vidal, Enric Vilalta i Jaume Vilalta.
223
EXCAVACI DE NOVES ESTRUCTURES A LA VILLA ROMANA DE PARET DELGADA (LA SELVA DEL
CAMP,''BAX::j:'
225
i :;'!;!:i
1'_1;,11_11111;
,;-
-_-,__
LLcAELLAS
JqsEP-\I.LLVERD POCJI
TRRACO 99
.-"
N.
I O M.
Fig. l.
li.
l: Nucli urb de la Selva del Camp.
Fig. 2. Fotografia aria de Paret Delgada realitzada pocs dies abans de l'inici de l'excavaci. A l'es
querra de la plaa que hi ha enfront de l'ermita es pot observar la zona afectada per les obres, aix
com algunes de les estructures que s'excavaren (Foto: A. Oll/C.E.S.)
226
EXCAVACI DE NOVES ESTRUCTURES A LA VILLA ROMANA DE PARET DELGADA (LA SELVA DEL
C:A:
500
SMBOLS
QQg 7
1-----i 1 M.
N.
000 8
Fig. 4. Planta de la intervenci arqueolgica de Paret Delgada 1988. Llegenda: l. Blocs de calcria dolomtica (Muschelkalk); 2. Blocs de
pissarra de contacte (Carbonfer-Devoni); 3. Fragments d'opus cnementicium reutilitzats; 4. Estructura d'opus caementicium (parets del
dipsit); 5. Estructura d'opus signinum (sola del dipsit); 6: Capes diverses de recobriments (opus signinum i altres); 7. Cotes; 8. Unitats
Estratigrfiques.
. .
ANDREU OL CAlilELLAS
JOSEP VALLVERD POCH
TRRAC0 99
l- ----
-!
.
"""""""
Q l 2 J 4 ' ""'
Fig. 10.
U. E. 205. A: T. S. Itlica (Conspectus 17).
B: parets fines (forma 5)
C: T. S. Itlica (Conspectus 11).
D: cermica ibrica oxidada
E: mfora btica (Dressel 7 /11).
(Dibuixos: Aleix Canelles)
"'\
u
F=
'----====- L__
rn
__./
o t 1 l 4 S<111
L J
C
'-
- -- L--::::
-------,
:::
D
<- o
E
Fig. 11.
U. E. 203. A: T. S. Africana D (Hayes 61 a)
B: T. S. Africana D (Hayes 67)
C: T. S. Lucente
D: cermica africana de cuina. Plat-tapadora
E: cermica comuna reduda
(Dibuixos: Aleix Canelles)
228
m=cm
o l 2 l 4 J cio
EXCAVACI DE NOVES ESTRUCTURES A LA VILLA ROMANA DE PARET DELGADA (LA SELVA DEL CAMP, 8.-w{i(i
BIBLIOGRAFIA
Fort, E. 1947, El Santuari de la Mare de Du de Paret Delga
da a la Selva del Camp de Tarragona. Descripci i Histria,
la Selva del Camp, Edicions Analecta Selvatana, 1.
Gorges 1979, Las Villas Hispano-Romaines. Inventaire et
problmatique archeologiques, Publications du Centre
Pierre Paris, 417-418, T-44.
Guitert, J. 1936, Descobriments romans a Paret Delgada,
Butllet Arqueolgic, poca Ill, nm. 5 (gener-mar
1936), 137-141.
Masdeu, J. M. 1995, Polmica entom a la troballa dels
mosaics romans a Santa Maria de Parets-Delgades,
Butllet del Centre d'Estudis Selvatans, 4, la Selva del
Camp, 11-45.
Mass, J. 1990, Notes per a l'estudi del poblament d'po
ca romana en el terme de la Selva del Camp, Butllet
del Centre d'Estudis Selvatans, l, la Selva del Camp,
123-137.
229
I.
Introducci
El jaciment de la Llosa es troba situat a la par
tida homnima dins el nucli urb de Cambrils (Baix
Camp), concretament en la urbanitzaci del mateix
nom. Les seves coordenades geogrfiques sn 41
3' 55" de latitud nord, i a l 2' 58' 5" de longitud est1
(UTM 317-CF-33635481) i es troba a una cota d'en
tre 3 i 9,16 metres sobre el nivell del mar (Figura l).
Aquest jaciment s conegut d'en l'any 1980
quan, arran d'un seguit de moviments de terres i
aplanaments del terreny es pos de manifest l'e
xistncia de restes arquitectniques d'poca roma
na, essent objecte de l'atenci del Centre d'Estudis
Cambrilencs (C. E. C.), que realitzaren diverses
"prospeccions superficials" (Memoria 83-84, 5). Pos
teriorment va ser donat a conixer per l'arqueleg
Jaume Mass, iniciant-se diverses actuacions
arqueolgiques destinades a confirmar i delimitar
l'existncia d'una villa en aquest punt. Un cop con
firmada la seva existncia, l'Ajuntament de Cam
brils va adquirir els terrenys on se situava, decla
rant-los rea de protecci arqueolgica (Figura 2). A
partir d'aquell moment s'inici un seguit d'inter
vencions arqueolgiques que noms varen agafar
una periodicitat anual a partir de 1990, any en qu
es varen iniciar els Camps de Treball de la Direcci
General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.'
Des l'any 1990 (Figura 3) fins a l'actualitat
s'han realitzat diverses actuacions que s'han cen
trat, especialment, en l'excavaci d'un dels sectors
coneguts de la villa, amb la intenci de posar al
descobert la seva totalitat. Aix mateix, tamb es
van realitzar treballs per tal de delimitar l'extensi
real del jaciment, constatant-se que ultrapassa els
lmits de l'rea actualment protegida.
Malgrat conixer noms una reduda part del
conjunt de la villa, els treballs duts a terme al llarg
d'aquest anys permeteren definir l'evoluci i la
seqncia temporal del que seria un dels edificis
que formarien part d'aquest jaciment.
l Mapa Topogr.cfico Nacional de Espaa, escala l: 50000, 2 edicin. Haja 472, Reus
2 Des l'any 1991, les excavacions arqueolgiques han estat realitzades per l'empresa CODEX-Arqueologia i
231
:i:.1 1 1 i1!' ! .
3 A l'oest tindrem l'mbit 1800, que hauria estat ocupat per altres habitacions. No obstant, el fet d'estar a una cota significativament ms elevada que la
resta ha propiciat la desaparici quasi total de les estructures.
232
Santa Tecla).
culina
es pot
aigua i el Iarari.5
1992, 158;
Mostalac 1994, 191; Guiral/Martin 1996, 251-252).
si de pannells rectangulars de
0'38
m d'amplada
cutina on, ms
dolium
o un petit
de prop de
2 metres.
l'mbit
culina.
4 Recordem que aquesta part de l'edifici retalla i rebaixa part del subsl natural per tal d'oferir un pla horitzontal.
5 Encara que no en totes les culinae es donen necessriament els tres elements.
6 Majoritriament, la cocci dels aliments durant l'poca romana es realitzava sobre brases, cuinant-se directament sobre la flama en comptades ocasions.
233
lllllllllll!IJlllll!'Jllllilf fa
7 La seva construcci es va realitzar entre els segles li i inicis del Ill dC.
8 El seu estat general de conservaci s tan precari que la seva excavaci no ha pogut aportar cap dada cronolgica fiable.
234
9 Precisament el lloc on, tericament hi hauria d'haver la resta d'estructures d'aquest tercer cos s una de les ms afectades per les riuades, que no noms
van fer desaparixer tota la estratigrafia existent, sin que fins i tot va obrir un nou canal natural de circulaci d'aigua.
235
' '.!PjL;i1
o' :l:ill:
0ARCIA NOGUERA
'$T,
JOSEP M. PUCHE FONTANILLES
i
TRRAC099
l'aband
ms avingudes de la riera.
aparent
de
les
estructures
termals
Ill. Conclusions
blemtica interna.
A grans trets, ens trobem amb un dels nom
brosos centres d'explotaci agrria coneguts a la
zona que presenta la peculiaritat de trobar-se just a
(Mass
in situ,
aix com
excavades.
ment salaons,
garum
Aquesta hiptesi
signinum, 11
liquanem.
pars urbana
de la villa,
viable
pars urbana
aquesta hiptesi.
conservant-se
culina
10-11 Aquestes estances s'interpretaven com els espais destinats a amarar el peix amb la sal.
12 La funcionalitat establerta per a aquests mbits seria la de neteja del peix.
13 Que actualment s'interpreten com a elements d'unes possibles termes de la Fase I.
236
lJS
\
_ .-1
\ .
- -.
L_J
o +
___l
'
'
; - - - -- -
----- - -- _L_______ - +
---
- -.
-,.- - - - - - - -
'
L---- :_-_-_-_-_ -1
- + - - - - - - - . .:i-
____ - - ___:! _ -
__'
- - - - -+-
:: - - -
237
-i'J,40NTSERRAT-GARCIA NOGUERA
JOSEP M. PUCHE i FONTANILLES
TRRAC099
238
situ
de la Fase la.
239
"'
,'
'
'-';'MJOSEP
!rir:r$JiRRAT
NOGUERA
PUCHEGARClA
i FONTANILLES
TRRAC099
M.
i!
-----""
--------
l
REA OBl!D.TA
--
REA OBERTA
-N
--
REA OBmt.TA
AREAoBERTA
240
il
i!
/l
l'
LA VILLA ROMANA DE LA
LLOSA(CAi:-a
BIBLIOGRAFIA
BATISTA et alii 1980
R. Batista - A. Lpez - M. Zucchitello: Noves aporta
cions al coneixement de la villa romana dels Atrne
llers/Tossa, Quaderns d'Estudis rossencs, nm. l .
Tossa.
BOBADILLA 1969
M. Bobadilla: ((El mosaica de peces de la Pineda (Tarra
gona)>), Pyrenae, nm. 5, Barcelona, 141 -153.
CARRERAS et alii 1995
N. Carreras, X. Fbrega, C Llobet, C. Puerta, A. Rich, A.
Rigo: Can Balen, Autopistas i arqueologia. Menzria
de les excavacions en la prolongaci de l'autopista A-19,
Barcelona, 57-88.
CASAS i COMAS 1989
T. Casas i M. Comas: ((Nuevas aportaciones para el cono
cimiento de la fufora Laietana 1: cronologia, difusin
y produccin, Anfore ronzane e storia eco1101nica: un
decennio di ricerche. Atti del colloquio di Siena (22-24
maggio 1986), Roma.
CODEX 1991 (CLL)
CODEX: Meniria de la intervenci arqueolgica realitzada a
la villa romana de la Llosa, Cambrils (Baix Camp), Juliol
de 1991, memria indita lliurada al Servei d'Arqueo
logia de la Generalitat de Catalunya.
CODEX 1992 (CLL)
CODEX: Me111ria de la i1ztervenci arqueolgica realitzada a
la villa ro1nana de la Llosa (Ca1nbrils, Baix Carnp) febrer
tnar 1992, memria indita lliurada al Servei d' Ar
queologia de la Generalitat de Catalunya.
CODEX 1993 (CLL)
CODEX: Memria de la intervenci arqueolgica realitzada a
la villa romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp), juliol
1993, memria indita lliurada al Servei dTArqueolo
gia de la Generalitat de Catalunya.
CODEX 1994 (CLL)
CODEX: Memria de la intervenci arqueolgica realitzada a
la villa roniana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp), juliol
1994, memria indita lliurada al Servei d'Arqueolo
gia de la Generalitat de Catalunya.
CODEX 1995 (CLL)
CODEX: Memria de la intervenci arqueolgica realitzada a
la villa romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp), juliol
1995, memria indita lliurada al Servei d' Arqueolo
gia de la Generalitat de Catalunya.
CODEX 1996 (CLL)
CODEX: Memria de la intervenci arqueolgica realitzada a
la villa romana de la Llosa (Cambrils, Baix Camp) juliol
1996, memria indita lliurada al Servei d'Arqueolo
gia de la Generalitat de Catalunya.
CODEX 1997a (CLL)
CODEX: Memria de la intervenci arqueolgica previa al
Camp de Treball de Joventut de la LLosa (Cambrils, Baix
Canzp) mar-abril 1997, memria indita lliurada al
Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
241
TRRAC099
MARTIN 1970
G. Martn: Las pesqueras romanas de la costa de Ali
cante)>, Papeles del Laboratorio de Arqueologa de la Uni
versidad de Valencia, Valencia 1970.
MASS 1985
J. Mass: La Via Augusta al seu pas per la Costa Daura
da. Fixaci del tram Trraco-Tria Cpita>), XXIXX
Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sitges, 111-119.
MASS 1990A
J. Mass: Notas sobre un miliario desaprecido de la Via
Augusta, entre las Mansiones de Tarraco y Oleas
trum, La red viaria en la Hispdnia Ro1nana, Saragossa
347 - 354.
MASS 1990B
J. Mass: El terme de Cambrils a l'antiguitat, Cambrils.
MASS, MAGRI i RAMN 1984
J. Mass, M. Magri i E. Ramn: La villa romana de la
Llosa i la producci de salaons de peix a l'poca
romana en el nostre litoral, La Veu de la Plaa, nm.
2, Cambrils.
MASS, MAGRI i RAMN 1990
J. Mass, M. Magri i E. Ramn: Meniria de les canipan
yes d'excavaci portades a tenne en la villa ronzana de la
Llosa, tenne nzunicipal de Canibrils, Baix Ca1np, memria
indita lliurada al Servei d'Arqueologia de la Genera
litat de Catalunya.
MOSTALAC 1994
Mostalac: "Pinhlra mural y cornisas de la Casa del Acue
ducto", Tiermes TV. La Casa del Acueducto, E. A. E, nm.
167, Madrid.
MOTEADO 1986
C. Guiral, A. Mostalac i M. Cisneros: "Algunas conside
racions sobre la imitacin de marmol moteado en
la pintura romana en Espaa", Boletn del Museo de
Zaragoza, Saragossa, 259-288.
MUOZ 1991
A. Muoz: La intervenci arqueolgica en els jardins de l'Er
mita de la Mare de Du del Ca1n de Ca111brils (Avinguda
242
Arqueocincia, SL
I. Introducci
La intervenci arqueolgica al jaciment del
Mas d'en Gras (Vila-seca, Tarragons), fou un actua
ci realitzada per ARQUEOCINCIA, S. C. P. entre
els dies 19 de setembre i 15 de desembre de 1994,
finanada a travs de al'l % Cultural per les empre
ses G. l. S. A. i AGROMAN. L'equip d'arquelegs
estava format, juntament amb el sotasignant, per M.
Cinta Montas, Goretti Vila, David Olivares i Jordi
Marqus.1 Al present treball s'exposen totes les
dades essencials fruit de la intervenci arqueolgica.
l. La troballa
l Agram la collaboraci ert el treball de camp de Jairo Martin, Judith Sol i Mart Grau.
243
244
EDUARD
SNCHEZ CAMPOY
RAMON
IARREGA
DAVID OLIVARES
TRRACO
(dibuiosJ
99
246
Els banys
Aquests es caracteritzen per no haver estat
construts en un edifici preconcebut sin en el dip
sit quadrat preexistent i reaprofitat. Aix es pot
observar perfectament en la relaci constructiva
entre la distribuci interna dels set mbits dels
banys i els murs perimetrals. Aquests estan cons
truts (a l'igual que el canal de desgus) amb
carreuons lligats amb morter de cal revestits amb
un gruixut arrebossat pintat de vermell. En canvi,
els murs mitgers estan construts amb obra d'enco247
EDUARDJARREGA
Sfi.NCHEZ CAMPOY
RAMON
DAVID OLIVARES (dibui:rns)
TRRAC099
3 Consulteu Arq11eocincia: "Memria de l'excavaci arqueolgica a la pl. Dr. Guardiet. Rub. Valls Occidental", Ajuntament de Rub, febrer de 1996.
248
250
RESTES
<
ARREBOSSATS
Accs-- -....
APODITERIUM
'
. ---,.,,
...
PRAEFURNIUM
Il :
Ji:
...
17 1
"
251
EDUARD SANCHEZCAMPOY
DIBUIXOS DAVID OLIVARES
TRRACO 99
Fig.
Fig.
252
EXCAVACI ARQU
EOLGlCA. A
LA VILLA ROMA
NA DE
del cnldnriu111.
tructiva de la
volta del
caldarium.
/
-
-------- ---- - -
:::
---
--
--
-.:
...
-----
Fig.
--
- -
-- --
- -- --
- - --
--
- --
de la part exca
-- --
---
253
MAS D'EN
ORAS
.n.
&:ZI
ep
al
"
254
10
'
__
(
\
r
4
).
..
o
10
10
255
VCTOR REVILLA
Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia.
Universitat de Barcelona.
l. Introduccin
V!CTOR REVJLLA
TRRACO 99
1'20
nedar de
1'92 metros
1885, 169).
metros de altura y
de
1992).
excavacin de 1883 es,
tesis sobre
de hecho, un buen
novedades.
1967,
1970).
de un
1969-
resultades (Riu
A inicios
ra de
1992, 25).
13).
Estaban
el arqui
por algunas
villae
villa
inters, el ocultamiento
1883
y realizaba un
de
1982,
150
opus signinum
1934, 240-242
y figura
297;
en las paginas
villae
1987, la
metros
1883.
prospeccin de los
almacn de
dolia
l Puig i Cadafakh cita en extenso la descripcin de Pujol i Camps del sector termal sin aventurar conclusiones: queda'l dubte si's tracta de les rui11es d'mr11
1909, 132; mas adelante, en el captula dedicado a la casa romana en Catalunya, define El Vilarenc como una villa; en el mismo contexto
menciona villae suntuosas como Centcelles (Tarragona) y Puig de Cebolla (Valencia).
2 Los estudios de J. Puig i Cadafalch, arquitecta de formacin, muestran algunos de los condicionantes de la arqueologa monumental, parcialmente supe
rados por un gran rigor cientfica; en general, las diversas expresiones de la arquitectura romana en Catalunya, ordenadas por criterios tipolgicos, son ana
lizadas como muestras empobrecidas de un arte colonial importada y ajeno a lo que se defina como el sentir del pais, tanta en la primera publicacin (Arqui
tectura 1909), como en el estudio de 1934 (esta obra es la segunda edicin, ampliada y renovada, de la primera obra, pero mantiene su perspectiva).
vila (Arquitectura
258
1991 se inici
un
tigrafia.
cin (V en el plano de
de
2 a 3
hal!adas en
259
VICTOR REVILLA
TRRAC099
na
0'35
a O' 40 metros
3a
En la excavacin se han
tacin o
zona de la
villa.
II inicios del I a. C.
9).
cin (figura
generales, que la
vil/a
en
sociedades
(Peacock
1982).
mediterrlneas
contemporcneas
vlla.
1.000
0'80
una longitud de
1994, 165).
dolium.
260
6)
lla,
1991).
Italia (Borbein
nes
mentada con
9 m2 de superficie, pavi
11 ) . En
Jugar de
4.2 La fase 2
pilae
261
VICTOR REVILLA
TRRACO 99
I a. C.,
mentos cercmicos.
praefurnium
El
tegu
lae
dolia
adecuados: mortero,
(plomo y hierro).
villa romana.
furnium
(Settefinestre 1985,
vol. IT,
152 y sigs.;
(identificadas como
fornaces)
y los materiale s
12).
(figura
262
cubierto.
Los elementos para datar esta fase son muy
I d. C. Despus de un perio
4 metros de anchura
V rellena con guijarros,
dos edificios.
villa
descubierta en
3 Conviene precisar que, por el memento, no hay evidencias de una ocupacin tardo-republicana del sector sur de la partida de El Vilarenc; sin embargo,
recientemente, se han localizado concentraciones de materiales de un alfar (<inforas y material constructiva) unos 100 metros al suroeste del Edificio II, junta
a la actual va frrea esto indica una ocupacin ms amplia, quiz<i relacionada con el Edificio J, resultado de una distribucin cuidadosa de las actividades
econmicas en el espado.
263
V!CTOR REVILLA
TRRACO \l\l
264
1993, 54-56).
7. La economa de la villa: viticultura e instrumen
tum fundi
Como
villa,
265
VJCTOR REVILLA
TRRACO 99
266
Tarraco.
desplazamiento de la residencia a
Esta
Bennii
de Tarraco
extensin del
pania
villae
cer
nomen
villa
dius Aemilianus
(tegulae y ladri
in situ, con la
CN( ).BEN(
praenomen
nomen
en
Tarraco
Bennius, un
una Bennia
hallazgos.
vo. El
nomen
Caius Clo
L. Bennius Hermes y
Venustina, posiblemente libertos.4
Tarraco
y con
villa
Tarraco,
villae como
nica elemento
villae
de Darr y
del poblamiento del area litoral de EI Peneds Garraf en la antigedad tarda: Reviila, Miret 1995,
Tarraco
(encargados de
praepositiones,
por
4 El primera, AE 1929, 230c:RIT 164, se data entre los flavios y los inicios del siglo 11; Bennia Venustina, CIL II 4186=RIT 235, se situa entre los siglos 11 y Ill
sin mis precisiones; para el nomen (Rnom. 33): Abascal 1994, 96; la marca CN( ).BEN( ) se recoge en CIL 11 4967, 4 y aparece, junto con numerosos ejemplos
de epigrafa sobre instrrmientum damesticum, en dos manuscritos del cannigo Carles Gonzilez de Posada, datades en 1803 y 1807; los manuscrites seran
objeto de una monografia por parte del profesor Jos Remesa! y Josep M. Prez.
5 Es interesante destacar que las inscripciones muestran la relacin con individues bien situades, aunque de modo diversa, en la jerarquia social y admi
nistrativa de T3:rraco: con un duo vir y con un esclavo imperial con la funcin de arknrius.
267
VJCTOR REVILLA
TRRACO 99
Ta rraco
'
P L l\ N O D E
V l T . .I\ T\ E N C H termino
"
"
l
'
l.,
Fig. 2. El Vilarenc: vil1a descubierta en 1883 (C. Pujol i Camps, Boletn de la Real Academia de la Historia, 1885).
268
269
VICTOR REVILLA
TRRAC099
'
. ...
Fig. 6. La villa descubierta en 1883 (Edificio II): excavacin de 1989, plano original y restos actualmente conservados.
'\
o
"
'"(
///
270
271
VICTOR REVILLA
TRRACO
99
BIBLIOGRAFA
Abascal, J. M. 1994, Los nonzbres personales en las inscrip
ln.
sischen Altertumswissenschaft, Suppl. XV, Munich, 570644 (trad. espaola, revisada, en Frum 8, Tarragona).
Aquilu, X., Dupr, X. 1986, Reflexions entor11 de Tarraco en
poca tardo-republicana, Frum l, Tarragona.
Argilera 1984, Sanmart, j., Santacana, j., Serra, R. El jaci
nzent ibric de l'Argilera i el poblan1e11t protohistric al
Baix Peneds, Barcelona.
Arquitectura 1909, Puig i Cadafalch, j., Falguera, A. de,
Goday, J.1 L'arquitectura ro1nnica a Catalunya, vol. I,
Barcelona.
Bali!, A. 1953, La villa romana de El Vilarenc (Calafell),
ibero-romans
de
l' Albornar
(Baix
272
ARQUITECTURA
273
l. Introducci
2. Antecedents historico-arqueolgics
Referint-se en concret a la nostra provncia, la
Tarraconensis, i a la seva producci vinria, podem
fer referncia a algunes fonts escrites que ens sn
molt sugestives. Cal anotar, per, que aquestes
referncies sn molt breus i sovint fetes per autors
en general no contemporanis a la redacci dels tex
tes i que recorren a textos d'autors anteriors. Obser
vem tamb que estableixen gaireb sempre fets
comparatius amb els vins itlics, no detallat-se sis
temes de producci concrets, administraci, varie
tats de vi, etc. Aquests factors, que ens serien de
gran inters per a conixer els sistemes de produc
ci, els trobem en els tractats generals d'agricultura
i, en conseqncia, el seu tractament ha d'estar
regit per una gran cautela. No obstant, per generals
o poc definitries que siguin, sn el reflex d'una
activitat comercial de l'poca.
Algunes d'aquests referncies corresponen a
Plini. A la seva Naturalis Historia indica que men
tre les vinyes laietanes eren famoses per l' abun
dant vi que se n'obtenia, les tarraconeses ho eren
per la seva finor, aix com els vins balerics es
comparaven amb els millors d'Itlia. Marcial, per
la seva part, menysprea el vi laiet alhora que ela-
Descripci
EL CENTRE DE PRODUCCI CERMICA DE LES PLANES DEL ROQUiS, REUS (BAIX CAMP)
la mammata,
(tegulae, tegu
comunes.
praefurnium.
Descripci
Els forns
5).
TRRAC0 99
Fase II
EL CENTRE DE PRODUCCI CERMICA DE LES PLANES DEL ROQUS, REUS (BAIX CAMP)
5. Consideracions finals
Tenint en compte que solament hem excavat
una part del jaciment i que no hem localitzat cap
mics
x l metre, aproximadament.
Com a tret important, assenyalem la localit
279
280
.J
EL CENTRE DE PRODUCCI CERMICA DE LES PLANES DEL ROQUS, REUS !BAIX CAMP!
281
ALBERT
VILASECA
PILAR ADIEOO
ERAl'1CANALS
A
TRRAC099
Fig. 7. mbit de grans dimensions, possiblement destinat a guardar alguns dels productes cuits.
282
EL CENTRE DE PRODUCCI CERMICA DE LES PLANES DEL ROQUIS, REUS {BAIX CAMP)
rp
1o
.-.
,..._,...,
Fig. 9. Nm. l a 7: mfores Dressel 2/ 4 de producci local. Nm. 8: mfora Dressel lb. Nm. 9: mfora Dressel 7/11. Nm. 10: mfora
Dressel 28.
\\.@?
\CW l
- -
.
'
m
.-.
'W
283
BIBLIOGRAFIA
284
V
.
..
NGEL RIF
Servei de Patrimoni Arquitectnic de la Generalitat de Catalunya
l. Introducci
2. Metodologia
Per elaborar una base de dades que permeti
arribar a l'objectiu desitjat, s necessari incorporar
tota la documentaci topogrfica de l'arqueologia
de la ciutat. Aquest procs ha de continuar els tre
balls realitzats pel SICAUT (Sistema d'Informaci
de Cartografia Arqueolgica Urbana de Tarrago
na), alhora que ha d'incorporar la resta de la infor
maci existent en un sistema de gesti inform
tica.
El programa del SICAUT pretenia ser l'eina
per la consecuci de la carta arqueolgica, que no
s altra cosa que el plnol de les restes arqueol
giques, com a primer pas pel desenvolupament
d'una normativa que reguls i controls, especial
ment a partir de les llicncies d'obres, les interven
cions arqueolgiques i alhora garants la salvaguar
da del patrimoni arqueolgic.
s important que la informaci amb qu s'ha
de treballar sigui fruit d'un acurat procs de recer
ca, ja que s el fonament d'una estructura inform
tica que ens permetr aconseguir els millors resul
tats en la realitzaci del Pla Arqueolgic de la ciu
tat de Tarragona.
La metodologia seguida en aquest procs ha
consistit en el buidat i la incorporaci de les dife287
ANGEL RIF
TRRAC099
4. Conclusi
La proposta que presentem s una soluci
senzilla i prctica, alhora que suficient, per poder
classificar el gran potencial d'informaci del Patri
moni de la ciutat de Tarragona, de la gran quantitat
de notcies existents i de la important literatura
cientfica que coneixem sobre l'evoluci arqueol
gica i arquitectnica de la ciutat.
Aquesta eina tamb garanteix la continutat
del treball de classificaci de les dades que s' obtin
dran en el decurs de les futures intervencions, aix
com les dels processos de recerca i investigaci dels
diferents conjunts que formen part del patrimoni
histric i arqueolgic de Tarragona.
El resultat final d'aquest treball s la Base de
Dades Arqueolgiques de Tarragona, eina que,
conjuntament amb el Plnol de Restes Arqueol
giques, ha de ser el primer pas per a la realitzaci
del Pla Arqueolgic de Tarragona, el gual ha de
garantir una dinmica urbanstica que reguli els
mecanismes de protecci del Patrimoni.
s per aix que la nostra proposta t per objec
tiu ser la base d'un futur en qu el potencial ar-
sibles intervencions.
289
ANGELRIF
TRRACO 99
')\j'.J.: "'ll,V;'..:FI
:)l:m:MEM_RIA ' ' -
:Jll?
11J)
,'l<:,;ffl!
:''
,_.
fi:;.)
.1r' :'
,,
'"-'' :.:
:;
ldipLd1 'd;(;;:l:,i_.p. '
"jffi /il
" !i!
1
Fig. L Models de fitxes de registre utilitzades a la base de dades.
!!'';
..
'lf!(:
290
''l
"'
' '
.J i
jl!
',..:
l. Introducci
de
la
1572, 1
cpula
1877.2
Entre
1959
(l'element ms
1991 es va redactar
1978,
un equip de
2. El
projecte de dinamitzaci
24 de novembre de 1998
EI
es va signar un
En el decurs de
1989
1990,
es va portar a terme el
1983
a l'arquitecte Pau
junt arqueolgic.
1 Pons d'Icart, L. 1572, Libm de las Grandezas y cosas me11rombli!s de In Metropolitn11n, Insigne y fnmosn Ci11dnd de Tnrrngonn, Lleida, folis 325v-327.
2 Vegeu Mass, J. 1992, El descobriment de les pintures i el mosaic de la cpula de Centcelles, l'any 1877, segons uns carta d'Antoni Soler, Estudis de Cons
tant, 8, Constant, 59-70.
3 Vegeu la bibliografia citada per Schlunk, H. 1988, Die Mosnikkuppe/ uo11 Ce11tce/lcs (edici a cura d'A. Arbeiter), Madrider Beitrage, 13, Mainz am Rheim (2
volums), i Hauschild, T. & Arbeiter, A. 1993, La Villa Rommrn de Ce11tcelles (edici patrocinada per Repsol, SA), Barcelona.
4 Aquest Patronat es va constituir oficialment el 16 de mar de 1988, d'acord amb el conveni de collaboraci signat a Centcelles el 12 de febrer del mateix
any.
5 Prez i Jov, P., Granell i March, J., Canela i Salvat, J. i Bans i Tella, A. 1991, Edifici de seroeis museogrflfics 11 In villa romana - mausoleu co11stn11tinifl de Ce11t
ce/les, Consfm1t (Tarmgo11s), Servei del Patrimoni Arquitectnic del Departament de Culhlra de la Generalitat de Catalunya. Una cpia d'aquest projecte
(mecanoscrit) es conserva a l'arxiu del MNAT.
6 Quant a la difusi, entre 1991 i 1993 el MNAT va editar un vdeo (Centcel/es, 1991, de 15 minuts, amb versions en catal i en espanyol) i una guia del monu
ment (Tarrats, F. 1992, Centcelles, Tarragona, 84 pgines, amb el text en sis idiomes) i va presentar l'exposici "Monuments a l'abast. Centcelles, 1877-1993"
(oberta a la sala d'exposicions de l'edifici de la plaa del Rei entre el 18 de maig i el 18 de juliol de 1993).
7 Una cpia d'aquest conveni es conserva a l'arxiu del MNAT. s, de fet, una actualitzaci del conveni signat el febrer de 1998 amb Repsol Petrleo, SA.
291
B La seva construcci s'ha fet d'acord amb el que havia projectat l'arquitecte Barril i Sanchez, J.A. 1998, Projecte de construcci d'un 1111di de seroeis pretri ender
a la villa romana de Centcelles), Servei d'Obres i Installacions del Departament de Cultura de fa Generalitat de Cata
lunya. D'aquest projecte (mecanoscrit) n'hi ha una cpia a l'arxiu del MNAT.
292
60 cm i una profunditat
d'uns
seguiment arqueolgic
de juny de
1999.9
8 minuts
13
30 segons, i conclou amb la illuminaci
4. La remodelaci museogrfica
sentades el 28 d'abril de
El 22 de juliol de
9 Vegeu Mass Carballido, J. 1999, Memria del seguiment arqueolgic portat a terme en la villa romana de Centcel/es (Constant, Tarragons) els dies 17 i 20 de maig
de 1999, i Apndix a la memria del seguiment arqueolgic portat a tenne e11 la villa romana de Centcelles (Constant, Tarragons). Juny de 1999, ambds mecanoscrits
lliurats al Servei d'Arqueologia de la Generalitat.
10 Pardo Rodrguez, J. 1998, Nates pern In proposta inicial d'actuaciri nmseogrfica al momm1e11t rom de Cenlcelles (Constant. Camp de Tarragona). D'aquest docu
ment (mecanoscrit) n'hi ha una cpia a l'arxiu del MNAT.
11 En aquest sentit, cal dir que sn desproporcionats, si ms no, els qualificatius negatius utilitzats en l'article d'opini del Dr. Arce, J, 1999, Centcelles: una
agresin al patrimonio, La Vanguardia, Barcelona (suplement "Vivir en Tarragona"), 25 d'agost.
12 Per part d'Ikonos: redacci del projecte, Jordi Pardo; documentaci i assistncia cientfica, Dra. Mar Llorens, i coordinaci museogrfica: Olga Massab.
Per Konic: realtzador, Pep Botey; coordinadora de producci, Rosa Carretera; producci, Marta Vias i Gemma Freixas; ajudants de realitzaci, Jordi Mateu
i Josep M. Rosell; guionista, Ton Lleonart; grafisme, Jordi Akay i Cati Palou; dibuixant, Iv<.n Vczquez; illuminador de sala, Juli Colomer; msica, Jordi
Dalmau; fotgrafs, Gonzalo Santoma i Llus Muoz; banda sonora, POL-ART, i installaci tcnica (DATATON), Quim Martinoy i Josep Fguls.
13 A aquesta remodelaci correspon l'edici -a crrec del MNAT- del fullet "Villa romana de Centcelles. Constant", de la srie Benvinguts,
Barcelona 1999.
293
294
l. Introducci
Entre
Antigedades.3
Aquesta intervenci va deixar al descobert el
conegut i valorat.
El que es planteja s un projecte d'interpreta
visigtica.
Els treballs arqueolgics mostraren que aquest
l En l'aspecte d'intervenci arqueolgica i arquitectnica s'ha exposat EI projecte de recuperaci del Orc rom (A. Abell, R Mar i E. Roca); El Pla Arque
olgic de Tarragona l. La base de dades presentat per A. Rif, hauria de ser una eina til per a la programaci de la investigaci, el desenvolupament de
criteris de conservaci i restauraci, aix com per al plantejament d'actuacions de difusi; per ltim, El Projecte de recuperaci de Centcelles>) planteja,
fonamentalment, qestions de comunicaci.
2 La notcia d'aquestes intervencions es public a Puig i Cadafakh, J. Necrpolis Cristiana de Tarragona. Amiari de l'Institut d'Estudis Catalans VII, 1921-1926,
pgs. 104-110. Tamb a Tulla, Beltr<in, Oliva 1927.
3 Serra i Vilar 1928, 1929, 1930 i 1935.
295
!'!LAR SADA
TRRAC0 9<J
sici
driques, en forma de
11iu11z.
mensa
tricli-
o en forma de
el projecte El
junt.
in situ
cions funerries.
in situ
amb
(1986).
(1987).4
. La darrera intervenci, de la qual surgeix l'actual
tals:
conservades
4 Vegeu Trraco: objecte i imntge. Onze fotgmfs ni M11seu Nacio11nl Arqueolgic de Tarragona , 1987.
5 Vegeu El mn de la mort. Sntesi prefigurativa del Museu i Necrpolis Paleocristia11s de Tarragona, fullet informatiu, editat en catal, castell i angls, que recull
296
nic discurs.
actuacions:
l'heura.
Formalment aquest espai hauria de ser de
gran regularitat i simetria pel que fa a les planta
cions, ja que aquesta era la tradici fonamental del
297
PILAR SADA
TRRAC099
(lugubria);
Elfunus
proposta museogrfica.
A l'edifici s'accedir per les escales o per la
rampa de la faana principal. El seu interior estar
durant
cronolgic
l'poca
romana.
El
marc
713 dC).
El mn de la mort en el cristianisme: El mn de la
3.4.1 Audiovisual
Dins del Museu, el primer espai que visitar el
298
pagans.
in situ
que hi ha actualment,
desprs de la mort:
amb el parads.
El ms enll
Encara que varien molt les opinions dels
l'amfiteatre l'any
ques de Tarragona.
299
PILAR SADA
TRRAC0 99
difunts.
in situ.
necrpolis
tarraconense.
Una
recreac10
que
sub divo (a
cel
1920/ 1930.
tegulae a
res,
300
4. Equip pluridisciplinar
Ar
de la mort.
El mn de
la mort a
301
PJLARSADA
TRRAC099
BIBLIOGRAFIA
302