Gent corrent

14 DE DESEMBRE DEL 2016

A Singapur, els pares

volen fills fora de srie
VALENE NEOH

Els estudiants duna ciutat estat del sud-est

asitic amb una mida similar a lrea metropolitana de Barcelona i cinc milions dhabitants arrasen en el rnquing de lltim
informe PISA. Sn un model a seguir? Antonio Codinach (Barcelona, 1973), un dels
pioners de la colnia catalana a Singapur,
comparteix via Skype el seu coneixement directe daquest sistema educatiu.

Vost a quin grup pertanyia?

No vaig ser mai un bon estudiant. Per
vost recorda res de la classe de geografia?
No.
Les nostres qualitats socials sn principalment les que hem absorbit amb la famlia i amb els amics. Est molt b que a
lescola ensenyin matemtiques, cincies
i llengua, per s molt important que ensenyin a pensar, a solucionar problemes, a
comunicar-se, a tenir intelligncia emocional i cultural, perqu sn aquestes qualitats, i no els msters que tinguis, el que et
permetr tenir un futur millor.

Per qu va triar viure en un pas que poca

gent daqu sabria situar al mapa?
El 2003 em vaig casar i per uns contactes de
la que avui s la meva exdona vam aterrar a
Singapur sense casa ni feina, a laventura. El
2005 vam obrir la que va ser (i segueix sent,
encara que ja no hi tenim res a veure), la primera escola despanyol a Singapur. Segueixo vinculat al sector educatiu, ara en lmbit
de la formaci corporativa en Cegos.
Qu t aquest sistema educatiu per imposar-se al de les grans potncies?
En lescola singapuresa sensenya disciplina i respecte. Les classes comencen a les set
del mat i els alumnes es posen drets quan entra el professor. No s que aix ltim magradi especialment, per ni aix ni la conya que
regna a les aules catalanes i espanyoles.
Disciplina i respecte. No sona precisament
a pedagogia revolucionria.
He comenat per aqu perqu per mi s un
tema molt important, per bviament sn
punters en tecnologia, robtica, programaci... Hi ha moltes altres raons, com lestabilitat poltica, que permet planificar les po-

Digui.
A la meva classe dels jesutes de Sarri hi
havia un grupet de superllestos, una majoria que anava tirant i uns quants que tenien dificultats. A Singapur aix s oficial. A mesura que els alumnes avancen cursos, sels agrupa segons les seves capacitats
i sels assignen professors adequats al seu
nivell. Es denomina meritocrcia.

Antonio
Codinach
Aquest singapurs
dadopci dna la seva
visi del sistema educatiu
ms exits del mn.
PER

Gemma
Tramullas

ltiques educatives, aplicar-les i donar-los

continutat.
Per si en una cosa no s nmero u Singapur
s en qualitat democrtica. Governa el mateix partit... des del 1959!
Aix no s la panacea, s una dictadura
democrtica, i si som capaos dentendre
aquest concepte entendrem el que passa.
Per exemple, si al pas hi ha un 70% de xinesos, un 12% de malais, un 7% dindis i la
resta daltres nacionalitats, el govern obliga les escoles pbliques (menys les musulmanes) a replicar aquests percentatges a
laula. I una altra cosa, que potser agradar menys...

Els residents estrangers com vost porten els seus fills a lescola pblica?
La majoria no. Hi ha un debat entre portar-los a la pblica o a la privada internacional, on tot s molt ms flexible, holstic,
bohemi i carssim. Jo sc un defensor de la
pblica, per tamb t coses negatives. La
soluci ideal seria una combinaci del millor dels dos sistemes.
Qu t de negatiu la pblica?
A Singapur els pares volen fills fora de srie; no sacontenten amb un 9,5, els pressionen perqu treguin un 10 i els sucidis
destudiants estan en boca de tothom. El
Govern est parlant amb les famlies i suavitzant el sistema per no centrar-lo tant en
els exmens. H
gentecorriente@elperiodico.com