You are on page 1of 186

Num. 5562 / 24.07.

2007 30402

Conselleria dEducaci Conselleria de Educacin


DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el
sestablix el currculum de lEducaci Secundria Obliga- que se establece el currculo de la Educacin Secundaria
tria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717] Obligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717]

LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53, El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en el artculo
disposa que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regula- 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu-
ci i administraci de lensenyament en tota la seua extensi, nivells lacin y administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles y
i graus, modalitats i especialitats, sense perju del que disposen larti- grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen
cle 27 de la Constituci Espanyola i les Lleis Orgniques que, dacord el artculo 27 de la Constitucin Espaola y las Leyes Orgnicas que,
amb lapartat 1 de larticle 81 daquella, el despleguen, de les facultats de acuerdo con el apartado 1 del artculo 81 de aquella, lo desarrollan,
que atribux a lEstat el nmero 30 de lapartat 1 de larticle 149 de la de las facultades que atribuye al Estado el nmero 30 del apartado 1
Constituci Espanyola, i de lalta inspecci necessria per al seu com- del artculo 149 de la Constitucin Espaola, y de la alta inspeccin
pliment i garantia. necesaria para su cumplimiento y garanta.
La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que t carcter La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que tiene
bsic, determina en larticle 6.2 que s competncia del Govern fixar carcter bsico, determina en su artculo 6.2 que es competencia del
els objectius, les competncies bsiques, els continguts i els criteris Gobierno fijar los objetivos, competencias bsicas, contenidos y crite-
davaluaci que constituiran les ensenyances mnimes, a fi de garantir rios de evaluacin que constituirn las enseanzas mnimas, con el fin
una formaci comuna a tot lalumnat i la validesa dels ttols correspo- de garantizar una formacin comn a todo el alumnado y la validez de
nents en tot el territori espanyol. Lapartat 4 del mateix article precisa los ttulos correspondientes en todo el territorio espaol. El apartado 4
que les administracions educatives competents establiran el currcu- del mismo artculo precisa que las Administraciones educativas com-
lum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual formaran petentes establecern el currculo de las distintas enseanzas reguladas
part els aspectes bsics assenyalats en els apartats anteriors, i que ser en la Ley, del que formarn parte los aspectos bsicos sealados en los
desplegat i completat pels centres docents fent s de la seua autono- apartados anteriores, y que ser desarrollado y completado por los cen-
mia. Lapartat 3, aix mateix, especifica que els continguts bsics de tros docentes en uso de su autonoma. El apartado 3, asimismo, especi-
les ensenyances mnimes requeriran el 55% dels horaris escolars per a fica que los contenidos bsicos de las enseanzas mnimas requerirn
les comunitats autnomes, com la Comunitat Valenciana, que tinguen el 55% de los horarios escolares para las Comunidades Autnomas,
llengua cooficial. como la Comunitat Valenciana, que tengan lengua cooficial.
La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, ds i Ense- La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso y
nyament del Valenci, en els articles 18 i 19, disposa que sha dincor- Enseanza del Valenciano, en los artculos 18 y 19, dispone que se
porar a les matries prescrites per a leducaci secundria pel Reial incorporar a las materias prescritas para la educacin secundaria por
Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ense- el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se estable-
nyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria, cen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secun-
lensenyana del valenci, perqu en acabar letapa lalumnat estiga daria Obligatoria, la enseanza del valenciano, para que al terminar
capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valenci en igualtat amb dicha etapa el alumnado est capacitado para utilizar oralmente y por
el castell. escrito el valenciano en igualdad con el castellano.
Una vegada fixats els aspectes bsics del currculum que consti- Una vez fijados los aspectos bsicos del currculo que constituyen
tuxen les ensenyances mnimes, amb la finalitat dassegurar una for- las enseanzas mnimas, con el fin de asegurar una formacin comn
maci comuna i garantir la validesa dels ttols corresponents pel Reial y garantizar la validez de los ttulos correspondientes, por el Real
Decret 1631/2006, de 29 de desembre, cal establir el currculum de Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, procede establecer el currcu-
leducaci secundria obligatria per a lmbit de la Comunitat Valen- lo de la educacin secundaria obligatoria para el mbito de la Comuni-
ciana. tat Valenciana.
En desplegament deste mandat, el present decret inclou els objec- En desarrollo de este mandato, el presente Decreto incluye los
tius, els continguts i criteris davaluaci corresponents a cada una de objetivos, contenidos y criterios de evaluacin correspondientes a cada
les matries que integren leducaci secundria obligatria, aix com una de las materias que integran la educacin secundaria obligatoria,
fa referncia a les competncies bsiques o als aprenentatges que es as como hace referencia a las competencias bsicas o aprendizajes
consideren imprescindibles, que figuren en lannex I del Reial Decret que se consideran imprescindibles, que figuran en el anexo I del Real
1631/2006, de 29 de desembre, que lalumnat ha daconseguir en fina- Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, que el alumnado debe alcan-
litzar esta etapa. zar al finalizar dicha etapa.
Per a aix, sha tingut en compte, en primer lloc, el doble carc- Para ello, se ha tenido en cuenta, en primer lugar, el doble carcter
ter desta etapa, que amb leducaci primria constitux lensenyana de esta etapa, que con la educacin primaria constituye la enseanza
bsica, obligatria i gratuta. Orientada, duna banda, a proporcionar bsica, obligatoria y gratuita. Orientada, por una parte, a proporcio-
a lalumnat el bagatge necessari per a la incorporaci al mn laboral nar al alumnado el bagaje necesario para la incorporacin al mundo
i, duna altra, a preparar amb garanties daprofitament i superaci laboral y, por otra parte, a preparar con garantas de aprovechamiento
lalumnat que continue estudis, cosa que exigix una combinaci de y superacin al alumnado que vaya a continuar sus estudios, lo que
rigor cientfic i flexibilitat suficient per a fer front a ambds reptes. En exige una combinacin de rigor cientfico y flexibilidad suficiente para
segon lloc, sha tingut en compte levoluci i els grans canvis que es hacer frente a ambos retos. En segundo lugar, se ha tenido en cuenta la
donen a estes edats, que augmenten la complexitat intrnseca de leta- evolucin y los grandes cambios que se producen a estas edades, que
pa i obliguen a conciliar la formaci comuna amb latenci a la diver- aumentan la complejidad intrnseca de la etapa y obligan a conciliar
sitat i la necessitat doferir varietat dopcions a uns jvens als quals la formacin comn con la atencin a la diversidad y la necesidad de
cal iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el comproms amb ofrecer variedad de opciones a unos jvenes a los que hay que iniciar
les decisions preses, com a objectius essencials de tot procs educatiu en la libertad, en la responsabilidad y en el compromiso con las deci-
i com a preparaci per a lexercici dels seus drets i obligacions en la siones tomadas, como objetivos esenciales de todo proceso educativo
vida com a ciutadanes i ciutadans. y como preparacin para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en
la vida como ciudadanas y ciudadanos.
Aix, amb la finalitat daconseguir eixa cultura general que ve As pues, con la finalidad de alcanzar esa cultura general que
determinada pel doble carcter a qu acabem de referir-nos, de manera viene determinada por el doble carcter a que acabamos de referirnos,
que tot lalumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la de modo que todo el alumnado acceda a los conocimientos imprescin-
Num. 5562 / 24.07.2007 30403

seua incorporaci a la societat o per a continuar, intensificar i especi- dibles para su incorporacin a la sociedad o para continuar, intensi-
alitzar els seus estudis, leducaci secundria obligatria ha dimpli- ficar y especializar sus estudios, la educacin secundaria obligatoria
car una progressi respecte a letapa anterior, completar els territoris debe suponer una progresin con respecto a la etapa anterior, comple-
conceptuals delimitats en leducaci primria i advertir, a travs de tar los territorios conceptuales delimitados en la educacin primaria
la reflexi sobre les informacions rebudes, les lnies mestres i verte- y advertir, a travs de la reflexin sobre las informaciones recibidas,
bradores de cada matria. Ha de garantir-se que lalumnat domine no las lneas maestras y vertebradoras de cada materia. Debe garantizar-
sols les destreses fonamentals del clcul matemtic, els fonaments del se que el alumnado domine no slo las destrezas fundamentales del
desenrotllament tecnolgic o les llenges, sin que tamb obtinga un clculo matemtico, los fundamentos del desarrollo tecnolgico o las
coneixement suficient sobre qu sn les Cincies, les Matemtiques, la lenguas, sino que haya obtenido un conocimiento suficiente sobre qu
Msica, la Literatura, la Histria, la Geografia, etc., les seues refern- son las Ciencias, las Matemticas, la Msica, la Literatura, la Historia,
cies essencials, particularment aplicades a la Comunitat Valenciana, a la Geografa, etctera, sus referencias esenciales, particularmente apli-
Espanya, a Europa i al mn. Una formaci terica que puga anar incre- cadas a la Comunitat Valenciana, a Espaa, a Europa y al mundo. Una
mentant al llarg de la vida, guiada per la curiositat intellectual com a formacin terica que pueda ir incrementando a lo largo de la vida,
estmul per a laprenentatge permanent. Laccs de lalumnat a bons guiada por la curiosidad intelectual como estmulo para el aprendizaje
nivells de coneixement en les diferents disciplines permetr construir permanente. El acceso del alumnado a buenos niveles de conocimiento
una actitud intelligent i crtica davant dels reptes del futur. en las diferentes disciplinas permitir construir una actitud inteligente
y crtica ante los retos del futuro.
La consecuci destos objectius no pot fer-se sense considerar les La consecucin de estos objetivos no puede hacerse sin conside-
diferents actituds i necessitats dels jvens a eixes edats, aix com la rar las diferentes actitudes y necesidades de los jvenes a esas edades,
seua varietat dinteressos a lhora de triar el futur. Per tant, la inter- as como su variedad de intereses a la hora de escoger el futuro. Por
venci educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de tanto, la intervencin educativa ha de contemplar como principio la
lalumnat, i garantir-ne el desenrotllament personal de tot lalumnat, al diversidad del alumnado, garantizando el desarrollo personal de todo
temps que una atenci individualitzada en funci de les necessitats de el alumnado, as como una atencin individualizada en funcin de las
cada alumna i alumne. Per aix, des de linici de letapa, la conselleria necesidades de cada alumna y alumno. De ah que desde el inicio de la
competent en matria deducaci ha desforar-se per posar a disposi- etapa, la conselleria competente en materia de educacin ha de esfor-
ci de lalumnat tots els recursos possibles per a inculcar el sentit de la zarse por poner a disposicin del alumnado todos los recursos posibles
responsabilitat sobre el seu rendiment i comprometrel en les decisions para inculcar el sentido de la responsabilidad sobre su rendimiento y
sobre el seu recorregut com a estudiants, tant en forma dincorporaci comprometerlo en las decisiones sobre su recorrido como estudian-
a grups de refor i suport com en lexistncia de vies diferenciades, de tes, tanto en forma de incorporacin a grupos de refuerzo y apoyo,
manera que les ensenyances comunes inicials desemboquen, a mesura como en la existencia de vas diferenciadas, de modo que las ensean-
que savana en letapa, en una trajectria personalitzada i lliurement zas comunes iniciales desemboquen, conforme se avanza en la etapa,
assumida, potenciada a travs de processos orientadors basats en les en una trayectoria personalizada y libremente asumida, potenciada
reflexions prvies dels equips docents. mediante procesos orientadores basados en las reflexiones previas de
los equipos docentes.
Per a este fi servixen la diversitat de programes i opcions que la A este fin, sirven la diversidad de programas y opciones que la Ley
Llei Orgnica dEducaci ha disposat, com els programes de diver- Orgnica de Educacin ha dispuesto, como los programas de diversi-
sificaci curricular, que impliquen una adaptaci a grups reduts dels ficacin curricular, que implican una adaptacin a pequeos grupos de
continguts de les matries fonamentals, perqu lalumnat que ha pre- los contenidos de las materias fundamentales, para que el alumnado
sentat algun tipus de dificultats daprenentatge al llarg de la seua vida que haya presentado dificultades de aprendizaje a lo largo de su vida
destudiant puga aconseguir les competncies bsiques; els programes de estudiante pueda alcanzar las competencias bsicas; los programas
de qualificaci professional inicial, que obrin una possibilitat de pre- de cualificacin profesional inicial, que abren una posibilidad de pre-
paraci per al mn laboral, permeten aconseguir la titulaci i continuar paracin para el mundo laboral, permiten alcanzar la titulacin y con-
posteriorment cap a la formaci professional, de manera que proporci- tinuar posteriormente hacia la formacin profesional, proporcionando
ona noves oportunitats a lalumnat; els programes especfics destinats as nuevas oportunidades al alumnado; los programas especficos des-
a lalumnat amb greus insuficincies de partida o en el moment de la tinados al alumnado con graves carencias de partida o en el momen-
seua incorporaci al sistema educatiu espanyol; lagrupaci de mat- to de su incorporacin al sistema educativo espaol; la agrupacin de
ries en quart curs, dirigida a facilitar una primera elecci dopcions materias en cuarto curso, dirigida a facilitar una primera eleccin de
o ditineraris i la posterior continuaci destudis. En tots els casos, es opciones o de itinerarios y la posterior continuacin de estudios. En
tracta de camins diferenciats per a obtindre objectius bsics i iguals todos los casos, se trata de caminos diferenciados para obtener objeti-
per a tots, que permeten igualment lobtenci del corresponent ttol, vos bsicos e iguales para todos, que permitan por igual la obtencin
aix com ladquisici dactituds i valors com lestimaci del treball del correspondiente ttulo, as como la adquisicin de actitudes y valo-
com a valor per al progrs en la vida; el respecte als altres; lestima res, como: la estimacin del trabajo como valor para el progreso en la
per la cultura i la creativitat, o el domini dels coneixements impres- vida; el respeto a los dems; el aprecio por la cultura y la creatividad,
cindibles per a lexercici de la ciutadania i per a lelecci amb plena o el dominio de los conocimientos imprescindibles para el ejercicio de
llibertat del seu futur. la ciudadana y para la eleccin con plena libertad de su futuro.
Lensenyana de les llenges estrangeres ha sigut tamb especial- La enseanza de las lenguas extranjeras ha sido tambin especial-
ment considerada, tant per la ciutadania comuna, la construcci de la mente considerada, tanto por la ciudadana comn, cuya construccin
qual s un objectiu prioritari de la Uni Europea, com per larribada es un objetivo prioritario de la Unin Europea, como por la llegada
de poblaci immigrant amb altres llenges i costums. La intercomuni- de poblacin inmigrante con otras lenguas y costumbres. La interco-
caci i lactitud dobertura a realitats diferents que implica el coneixe- municacin y la actitud de apertura a realidades diferentes que supone
ment de llenges estrangeres actua com un incentiu per a aprendre-les el conocimiento de lenguas extranjeras, acta como un incentivo para
i per a facilitar la incorporaci de lalumnat nouvingut; aix mateix, su aprendizaje y para facilitar la incorporacin del alumnado recin
incidix en el fet que els nous ciutadans senten en la comunitat dacolli- llegado; asimismo, incide en que los nuevos ciudadanos sientan en la
da inters i respecte per les caracterstiques daltres nacions i llenges. comunidad de acogida inters y respeto por las caractersticas de otras
I alhora, eixe sentiment destima, juntament amb laccs al valenci i naciones y lenguas. Y a su vez, ese sentimiento de aprecio, junto al
al castell, que la conselleria competent en matria deducaci ha de acceso al valenciano y al castellano, que la conselleria competente en
posar a la seua disposici, resultar denorme valor per a impulsar la materia de educacin debe poner a su disposicin, resultar de enor-
integraci dels que sincorporen a la Comunitat Valenciana, a Espa- me valor para impulsar la integracin de los que se incorporan a la
nya i a Europa, des del respecte al nostre marc legal i als valors de la Comunitat Valenciana, a Espaa y a Europa, desde el respeto a nuestro
democrcia i la llibertat. marco legal y a los valores de la democracia y la libertad.
Num. 5562 / 24.07.2007 30404

A ms, a la Comunitat Valenciana, laprenentatge escolar de les Adems, en la Comunitat Valenciana, el aprendizaje escolar de las
dos llenges cooficials dins del currculum ha de convertir-se en dos lenguas cooficiales dentro del currculo ha de convertirse en un
un instrument daprenentatge en el marc del programa o programes instrumento de aprendizaje en el marco del programa o programas de
deducaci plurilinge que apliquen els centres, danlisi i busca de la educacin plurilinge que apliquen los centros, de anlisis y bsqueda
realitat, dadquisici duna conscincia didentitat, de pertinena a una de la realidad, de adquisicin de una conciencia de identidad, de perte-
cultura i dassumpci de normes i valors compartits. nencia a una cultura y de asuncin de normas y valores compartidos.
Este decret establix el currculum de leducaci secundria obli- Este decreto estable el currculo de la educacin secundaria obli-
gatria a la Comunitat Valenciana, aix com els criteris davaluaci, gatoria en la Comunitat Valenciana, as como los criterios de evalua-
promoci i titulaci i la realitzaci de les proves extraordinries de cin, promocin y titulacin y la realizacin de las pruebas extraordi-
setembre, amb la flexibilitat necessria perqu els centres docents, en narias de septiembre, con la flexibilidad necesaria para que los centros
ls de la seua autonomia, puguen concretar el currculum en el seu docentes, en uso de su autonoma, puedan concretar el currculo en su
projecte educatiu, adaptant-lo a les caracterstiques del seu alumnat i a proyecto educativo, adaptndolo a las caractersticas de su alumnado y
lentorn socioeconmic i cultural. al entorno socioeconmico y cultural.
Aix mateix, cont elements suficients per a permetre una acci Asimismo, contiene elementos suficientes para permitir una accin
coherent i progressiva, de manera que els equips docents puguen adop- coherente y progresiva, de forma que los equipos docentes puedan
tar les decisions relatives a la seqenciaci i estructuraci en unitats adoptar las decisiones relativas a la secuenciacin y estructuracin en
didctiques que es reflectiran en les programacions docents. unidades didcticas que quedarn reflejadas en las programaciones
docentes.
El present decret autoritza la conselleria competent en matria El presente Decreto autoriza a la conselleria competente en materia
deducaci per a la realitzaci davaluacions externes que garantisquen de educacin para la realizacin de evaluaciones externas que garanti-
lobjectivitat dels resultats, orienten sobre les necessitats del sistema i cen la objetividad de los resultados, orienten sobre las necesidades del
es constitusquen, desta manera, en ferramenta indispensable per a la sistema y se constituyan, de esta manera, en herramienta indispensable
millora de la qualitat de les nostres ensenyances. para la mejora de la calidad de nuestras enseanzas.
Per tot aix, amb linforme previ del Consell Escolar Valenci, a Por todo ello, previo informe del Consejo Escolar Valenciano, a
proposta del conseller dEducaci, conforme amb el Consell Jurdic propuesta del conseller de Educacin, conforme con el Consell Jurdic
Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Con-
Consell, en la reuni del dia 20 de juliol de 2007, sell, en la reunin del da 20 de julio de 2007,

DECRETE DECRETO

Article 1. Objecte i mbit daplicaci Artculo 1. Objeto y mbito de aplicacin


1. El present decret constitux el desplegament per a leducaci 1. El presente Decreto constituye el desarrollo para la educacin
secundria obligatria del que disposa el ttol I, captol III, de la Llei secundaria obligatoria de lo dispuesto en el ttulo I, captulo III, de
Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com larticle 6 del la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como en el
Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les artculo 6 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que
ensenyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obliga- se establecen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin
tria. Secundaria Obligatoria.
2. A lefecte del que disposa este decret, sentn per currculum de 2. A los efectos de lo dispuesto en este decreto se entiende por
leducaci secundria obligatria el conjunt dobjectius, competncies currculo de la educacin secundaria obligatoria el conjunto de obje-
bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci desta tivos, competencias bsicas, contenidos, mtodos pedaggicos y crite-
etapa educativa. rios de evaluacin de esta etapa educativa.
3. Este decret sha daplicar en els centres docents pblics i en els 3. Este decreto ser de aplicacin en los centros docentes pblicos
centres privats de la Comunitat Valenciana que, degudament autorit- y en los centros privados de la Comunitat Valenciana que, debidamen-
zats, impartisquen ensenyances deducaci secundria obligatria. te autorizados, impartan enseanzas de educacin secundaria obliga-
toria.

Article 2. Principis generals Artculo 2. Principios generales


1. Letapa de leducaci secundria obligatria forma part de len- 1. La etapa de la educacin secundaria obligatoria forma parte de la
senyana bsica. Per tant, dacord amb el que establix larticle 27.4 de enseanza bsica. Por tanto, de acuerdo con lo que establece el artculo
la Constituci Espanyola, t carcter obligatori i gratut. 27.4 de la Constitucin Espaola, tiene carcter obligatorio y gratuito.
2. Leducaci secundria obligatria comprn quatre cursos aca- 2. La educacin secundaria obligatoria comprende cuatro cursos
dmics que shan de seguir, ordinriament, entre els 12 i els 16 anys acadmicos que se seguirn ordinariamente, entre los 12 y los 16 aos
dedat. de edad.
3. Lalumnat podr accedir al primer curs lany natural en qu 3. El alumnado podr acceder al primer curso en el ao natural en
complisca 12 anys. el que cumpla 12 aos.
4. Amb carcter general, lalumnat t dret a estar escolaritzat en 4. Con carcter general, el alumnado tendr derecho a permanecer
rgim ordinari fins als 18 anys, complits lany en qu finalitze el curs. escolarizado en rgimen ordinario hasta los 18 aos de edad, cumpli-
dos en el ao en que finalice el curso.
5. Leducaci secundria obligatria sorganitza en matries dife- 5. La educacin secundaria obligatoria se organiza en materias
renciades, tenint en compte tant la finalitat duna educaci comuna diferenciadas, teniendo en cuenta tanto la finalidad de una educacin
com la necessria atenci a la diversitat de lalumnat. Per a aix, la comn como la necesaria atencin a la diversidad del alumnado. Para
conselleria competent en matria deducaci, dacord amb el que dis- ello, la conselleria competente en materia de educacin, de acuerdo
posa larticle 12 del Real Decret 1631/2006, de 29 de desembre, regu- con lo dispuesto en el artculo 12 del Real Decreto 1631/2006, de 29
lar les mesures organitzatives i curriculars datenci a la diversitat de diciembre, regular las medidas organizativas y curriculares de
que els centres adoptaran dacord amb el seu projecte educatiu. atencin a la diversidad que los centros adoptarn de acuerdo con su
proyecto educativo.
6. En esta etapa, sha de prestar especial atenci a la tutoria perso- 6. En esta etapa, se prestar especial atencin a la tutora personal
nal de lalumnat, aix com a la seua orientaci educativa, psicopedag- del alumnado, as como a su orientacin educativa, psicopedaggica y
gica i professional. profesional.
Num. 5562 / 24.07.2007 30405

7. Els centres docents han de desplegar i completar, si s el cas, el 7. Los centros docentes desarrollarn y completarn, en su caso, el
currculum de leducaci secundria obligatria establit en el present currculo de la educacin secundaria obligatoria establecido en el pre-
decret i en les normes que el despleguen. El resultat desta concreci sente Decreto y en las normas que lo desarrollen. El resultado de esta
formar part del projecte educatiu del centre. concrecin formar parte del proyecto educativo del centro.
8. La conselleria competent en matria deducaci afavorir lela- 8. La conselleria competente en materia de educacin favorecer
boraci de projectes dinnovaci, aix com de models de programaci la elaboracin de proyectos de innovacin, as como de modelos de
docent i de materials didctics que faciliten al professorat el desenrot- programacin docente y de materiales didcticos que faciliten al pro-
llament del currculum. fesorado el desarrollo del currculo.
9. La conselleria competent en matria deducaci establir lho- 9. La conselleria competente en materia de educacin establece-
rari setmanal per a cada una de les matries de leducaci secund- r el horario semanal para cada una de las materias de la educacin
ria obligatria, respectant lhorari que figura en lannex III del Reial secundaria obligatoria, respetando el horario que figura en el anexo
Decret 1631/2006, de 29 de desembre. Este horari ha de garantir el III del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. Dicho horario
dret de tot lalumnat a rebre lensenyana del valenci i en valenci, garantizar el derecho de todo el alumnado a recibir la enseanza del
tal com disposa larticle 6.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat valenciano y en valenciano, tal como dispone el artculo 6.2 del Esta-
Valenciana. tut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.
10. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han destar 10. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin estarn
integrades en el currculum, dacord amb el que disposa larticle 19.2 integradas en el currculo, de acuerdo con lo que dispone el artculo
de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 19.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.

Article 3. Finalitat Artculo 3. Finalidad


Dacord amb el que establix larticle 2 del Reial Decret 1631/2006, De acuerdo con lo que establece el artculo 2 del Real Decreto
de 29 de desembre, la finalitat de leducaci secundria obligatria 1631/2006, de 29 de diciembre, la finalidad de la educacin secunda-
consistix a aconseguir que lalumnat adquirisca els elements bsics ria obligatoria consiste en lograr que el alumnado adquiera los elemen-
de la cultura, especialment, en els seus aspectes humanstic, artstic, tos bsicos de la cultura, especialmente, en sus aspectos humanstico,
cientfic i tecnolgic; que desenrotlle i consolide hbits destudi i de artstico, cientfico y tecnolgico; que desarrolle y consolide hbitos
treball; preparar lalumnat per a la incorporaci als estudis posteriors de estudio y de trabajo; preparar al alumnado para su incorporacin
i per a la inserci laboral, i formar-lo per a lexercici dels seus drets i a estudios posteriores y para su insercin laboral, y formarlo para el
deures en la vida com a ciutadanes i ciutadans. ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y
ciudadanos.

Article 4. Objectius de letapa Artculo 4. Objetivos de la etapa


Leducaci secundria obligatria ha de contribuir a desenrotllar La educacin secundaria obligatoria contribuir a desarrollar en
en les i els alumnes les capacitats que els permeten: las alumnas y los alumnos las capacidades que les permitan:
a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els a) Conocer, asumir responsablemente sus deberes y ejercer sus
seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerncia, la coopera- derechos en el respeto a los dems, practicar la tolerancia, la coopera-
ci i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el dileg, cin y la solidaridad entre las personas y grupos, ejercitarse en el di-
refermant els drets humans com a valors comuns duna societat plu- logo, afianzando los derechos humanos como valores comunes de una
ral, oberta i democrtica, i preparar-se per a lexercici de la ciutadania sociedad plural, abierta y democrtica, y prepararse para el ejercicio
democrtica. de la ciudadana democrtica.
b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi i b) Adquirir, desarrollar y consolidar hbitos de disciplina, estudio
treball individual i en equip com a condici necessria per a una rea- y trabajo individual y en equipo como condicin necesaria para una
litzaci efica dels processos de laprenentatge i com a mitj de desen- realizacin eficaz de los procesos del aprendizaje y como medio de
rotllament personal. desarrollo personal.
c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbits c) Fomentar actitudes que favorezcan la convivencia en los mbi-
escolar, familiar i social. tos escolar, familiar y social.
d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Cons- d) Valorar y respetar, como un principio esencial de nuestra Cons-
tituci, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb titucin, la igualdad de derechos y oportunidades de todas las perso-
independncia del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol dis- nas, con independencia de su sexo, y rechazar los estereotipos y cual-
criminaci. quier discriminacin.
e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la e) Fortalecer sus capacidades afectivas en todos los mbitos de la
personalitat i en les seues relacions amb els altres, aix com rebutjar la personalidad y en sus relaciones con los dems, as como rechazar la
violncia, els prejus de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i violencia, los prejuicios de cualquier tipo, los comportamientos sexis-
resoldre pacficament els conflictes. tas y resolver pacficamente los conflictos.
f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts din- f) Desarrollar destrezas bsicas en la utilizacin de las fuentes de
formaci per a adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquirir informacin para, con sentido crtico, adquirir nuevos conocimientos.
una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les Adquirir una preparacin bsica en el campo de las tecnologas, espe-
de la informaci i la comunicaci. cialmente las de la informacin y la comunicacin.
g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que g) Concebir el conocimiento cientfico como un saber integrado
sestructura en distintes disciplines, aix com conixer i aplicar els que se estructura en distintas disciplinas, as como conocer y aplicar
mtodes per a identificar els problemes en els diversos camps del los mtodos para identificar los problemas en los diversos campos del
coneixement i de lexperincia. conocimiento y de la experiencia.
h) Desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, h) Desarrollar el espritu emprendedor y la confianza en s mismo,
la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per la participacin, el sentido crtico, la iniciativa personal y la capacidad
a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir respon- para aprender a aprender, planificar, tomar decisiones y asumir respon-
sabilitats, aix com valorar lesfor amb la finalitat de superar les difi- sabilidades, as como valorar el esfuerzo con la finalidad de superar
cultats. las dificultades.
i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges com- i) Comprender y expresar con correccin textos y mensajes com-
plexos, oralment i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les pos- plejos, oralmente y por escrito, en valenciano y en castellano. Valorar
sibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comu- las posibilidades comunicativas del valenciano como lengua propia de
Num. 5562 / 24.07.2007 30406

nitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, la Comunitat Valenciana y como parte fundamental de su patrimonio
aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llengua cultural, as como las posibilidades comunicativas del castellano como
comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacio- lengua comn de todas las espaolas y los espaoles y de idioma inter-
nal. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la lectura i lestudi de la nacional. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento, la lectura y el estu-
literatura dambds llenges. dio de la literatura de ambas lenguas.
j) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de j) Comprender y expresarse en una o ms lenguas extranjeras de
manera apropiada. manera apropiada.
k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i k) Conocer los aspectos fundamentales de la cultura, la geografa y
la histria de la Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respec- la historia de la Comunitat Valenciana, de Espaa y del mundo; respe-
tar el patrimoni artstic, cultural i lingstic; conixer la diversitat de tar el patrimonio artstico, cultural y lingstico; conocer la diversidad
cultures i societats a fi de poder valorar-les crticament i desenrotllar de culturas y sociedades a fin de poder valorarlas crticamente y desa-
actituds de respecte per la cultura prpia i per la dels altres. rrollar actitudes de respeto por la cultura propia y por la de los dems.
l) Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar les l) Conocer y aceptar el funcionamiento del cuerpo humano y res-
diferncies. Conixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut petar las diferencias. Conocer y apreciar los efectos beneficiosos para
dels hbits dhigiene, aix com de lexercici fsic i de ladequada ali- la salud de los hbitos de higiene, as como del ejercicio fsico y de la
mentaci, incorporant la prctica de lesport i leducaci fsica per a adecuada alimentacin, incorporando la prctica del deporte y la edu-
afavorir el desenrotllament personal i social. cacin fsica para favorecer el desarrollo personal y social.
m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament m) Analizar los mecanismos y valores que rigen el funcionamiento
de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de de las sociedades, en especial los relativos a los derechos, deberes y
les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar jus i actituds personals res- libertades de las ciudadanas y los ciudadanos, y adoptar juicios y acti-
pecte a estos. tudes personales respecto a ellos.
n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el n. Valorar crticamente los hbitos sociales relacionados con
consum responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, i con- la salud, el consumo responsable, el cuidado de los seres vivos y el
tribuir-ne aix a la conservaci i millora. medio ambiente, contribuyendo a su conservacin y mejora.
o) Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llen- o) Valorar y participar en la creacin artstica y comprender el len-
guatge de les distintes manifestacions artstiques, utilitzant diversos guaje de las distintas manifestaciones artsticas, utilizando diversos
mitjans dexpressi i representaci. medios de expresin y representacin.
p) Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans de comunica- p) Analizar y valorar, de forma crtica, los medios de comunica-
ci escrita i audiovisual. cin escrita y audiovisual.

Article 5. Competncies bsiques Artculo 5. Competencias bsicas


1. Les competncies bsiques, com a elements integrants del curr- 1. Las competencias bsicas, como elementos integrantes del
culum, sn les fixades en lannex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 currculo, son las fijadas en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, de
de desembre. En les distintes matries de letapa es presta una atenci 29 de diciembre. En las distintas materias de la etapa, se prestar una
especial al desenrotllament destes competncies, iniciat en leduca- atencin especial al desarrollo de dichas competencias, iniciado en la
ci primria, que lalumnat haur dhaver adquirit en finalitzar lense- educacin primaria, que el alumnado deber haber adquirido al finali-
nyana bsica. zar la enseanza bsica.
2. La lectura constitux un factor primordial per al desenrotlla- 2. La lectura constituye un factor primordial para el desarrollo de
ment de les competncies bsiques. Els centres hauran de garantir en las competencias bsicas. Los centros debern garantizar en la prctica
la prctica docent de totes les matries un temps dedicat a la lectura en docente de todas las materias un tiempo dedicado a la lectura en todos
tots els cursos de letapa. los cursos de la etapa.

Article 6. Organitzaci dels tres primers cursos Artculo 6. Organizacin de los tres primeros cursos
1. Las matries dels tres primers cursos de leducaci secundria 1. Las materias de los tres primeros cursos de la educacin secun-
obligatria sn les segents: daria obligatoria sn las siguientes:
Cincies de la naturalesa Ciencias de la naturaleza
Cincies socials, Geografia i Histria Ciencias sociales, Geografa e Historia
Educaci fsica Educacin fsica
Educaci per a la ciutadania i els drets humans Educacin para la ciudadana y los derechos humanos
Educaci plstica i visual Educacin plstica y visual
Castell: llengua i literatura Castellano: lengua y literatura
Valenci: llengua i literatura Valenciano: lengua y literatura
Llengua estrangera Lengua extranjera
Matemtiques Matemticas
Msica Msica
Tecnologies Tecnologas
2. Dacord amb el que disposa en larticle 24.6 de la Llei Org- 2. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 24.6 de la Ley Org-
nica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci i larticle 4.5 del Reial Decret nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y en el artculo 4.5 del Real
1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las
mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria, en cada enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secundaria
un dels cursos primer i segon lalumnat ha de cursar un mxim de dos Obligatoria, en cada uno de los cursos primero y segundo el alumnado
matries ms que en lltim cicle de leducaci primria. cursar un mximo de dos materias ms que en el ltimo ciclo de la
educacin primaria.
3. En cada un dels tres primers cursos de letapa, tot lalumnat ha 3. En cada uno de los tres primeros cursos de la etapa, todo el
de cursar les matries segents: alumnado cursar las siguientes materias:
Cincies de la naturalesa Ciencias de la naturaleza
Cincies socials, Geografia i Histria Ciencias sociales, Geografa e Historia
Educaci fsica Educacin fsica
Castell: llengua i literatura Castellano: lengua y literatura
Num. 5562 / 24.07.2007 30407

Valenci: llengua i literatura Valenciano: lengua y literatura


Llengua estrangera Lengua extranjera
Matemtiques Matemticas
4. A ms de les matries indicades en lapartat anterior, tot lalum- 4. Adems de las materias indicadas en el apartado anterior, todo
nat ha de cursar: Educaci plstica i visual, en els cursos primer i el alumnado cursar: Educacin plstica y visual, en los cursos prime-
tercer; Msica, en segon i tercer; Tecnologies, en primer i tercer; en ro y tercero; Msica, en segundo y tercero; Tecnologas, en primero
segon, Educaci per a la ciutadania i els drets humans, en la qual es y tercero; en segundo, Educacin para la ciudadana y los derechos
prestar especial atenci a la igualtat entre dones i hmens. humanos, en la que se prestar especial atencin a la igualdad entre
mujeres y hombres.
5. En el curs tercer, les ensenyances de la matria Cincies de la 5. En el curso tercero, las enseanzas de la materia Ciencias de
naturalesa sorganitzaran en dos matries (Biologia i Geologia, i Fsica la naturaleza se organizarn en dos materias (Biologa y Geologa y
i Qumica), i mantindran el seu carcter unitari a lefecte de promoci. Fsica y Qumica), manteniendo su carcter unitario a los efectos de
promocin.
6. La conselleria competent en matria deducaci ordenar lofer- 6. La conselleria competente en materia de educacin ordenar la
ta de les matries optatives al llarg dels tres primers cursos de leta- oferta de las materias optativas a lo largo de los tres primeros cursos
pa, nestablir el currculum i les condicions per a la ser elegides per de la etapa, establecer su currculo y las condiciones para su eleccin
lalumnat. En tot cas, esta oferta haur dincloure una segona Llengua por parte del alumnado. En todo caso, dicha oferta deber incluir una
estrangera, Cultura clssica i Informtica. segunda Lengua extranjera, Cultura clsica e Informtica.
7. Lensenyana de la religi sha dimpartir en cada un dels tres 7. La enseanza de la religin se impartir en cada uno de los tres
primers cursos de letapa i sha dajustar al que establix la disposici primeros cursos de la etapa y se ajustar a lo establecido en la disposi-
addicional segona del present decret. cin adicional segunda del presente Decreto.
8. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la 8. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita,
comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la comunicaci i la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la comunica-
de la informaci shan de treballar en totes les matries. cin y de la informacin, se trabajarn en todas las materias.
9. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, sha 9. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, se
de potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducaci potenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educa-
en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de cin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolu-
conflictes. cin de conflictos.

Article 7. Organitzaci del quart curs Artculo 7. Organizacin del cuarto curso
1. Dacord amb el que establix larticle 25 del Reial Decret 1. De acuerdo con lo que establece el artculo 25 del Real Decreto
1631/2006, de 29 de desembre, en el quart curs tot lalumnat ha de 1631/2006, de 29 de diciembre, en el curso cuarto todo el alumnado
cursar les matries de: cursar las materias de:
Cincies socials, Geografia i Histria Ciencias sociales, Geografa e Historia
Educaci eticocvica Educacin tico-cvica
Educaci fsica Educacin fsica
Castell: llengua i literatura Castellano: lengua y literatura
Valenci: llengua i literatura Valenciano: lengua y literatura
Matemtiques Matemticas
Primera llengua estrangera Primera lengua extranjera
2. En les condicions que establisca la conselleria competent en 2. En las condiciones que establezca la conselleria competente en
matria deducaci, la matria de Matemtiques de quart curs sorga- materia de educacin, la materia de Matemticas de cuarto curso se
nitzar en dos opcions, de les quals lalumnat nhaur de cursar una. organizar en dos opciones, de las que el alumnado cursar una. La
Lopci A t carcter terminal i lopci B, carcter propedutic. Els opcin A tendr carcter terminal y la opcin B carcter propedutico.
currculums respectius sinclouen en lannex deste decret. Los respectivos currculos se incluyen en el anexo de este decreto.
3. A ms de les matries indicades en lapartat primer, en el quart 3. Adems de las materias indicadas en el apartado primero, en
curs tot lalumnat ha de cursar tres matries entre les segents: el cuarto curso todo el alumnado cursar tres materias de entre las
siguientes:
Biologia i Geologia Biologa y Geologa
Educaci plstica i visual Educacin plstica y visual
Fsica i Qumica Fsica y Qumica
Informtica Informtica
Llat Latn
Msica Msica
Segona llengua estrangera Segunda lengua extranjera
Tecnologia Tecnologa
4. Este quart curs t carcter orientador, tant per als estudis posto- 4. Este cuarto curso tendr carcter orientador, tanto para los estu-
bligatoris com per a la incorporaci a la vida laboral. Per aix, els cen- dios postobligatorios como para la incorporacin a la vida laboral. Por
tres hauran doferir totes les matries a qu es referix lapartat anteri- ello, los centros debern ofrecer todas las materias a las que se refiere
or, agrupades per opcions que configuren vies formatives coherents, el apartado anterior, agrupadas por opciones que configuren vas for-
dacord amb els criteris pedaggics i organitzatius que establisca la mativas coherentes, de acuerdo con los criterios pedaggicos y orga-
conselleria competent en matria deducaci. nizativos que establezca la conselleria competente en materia de edu-
cacin.
5. Esta mateixa conselleria ordenar loferta de matries optatives 5. Esta misma conselleria ordenar la oferta de materias optativas
de quart curs i lelecci destes per part de lalumnat. de cuarto curso y la eleccin de las mismas por parte del alumnado.
6. Lensenyana de la religi en este curs sha dajustar al que esta- 6. La enseanza de la religin en este curso de la etapa se ajus-
blix la disposici addicional segona del present decret. tar a lo establecido en la disposicin adicional segunda del presente
Decreto.
Num. 5562 / 24.07.2007 30408

7. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la 7. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita,
comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la comunicaci i la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la comunica-
de la informaci shan de treballar en totes les matries. cin y de la informacin, se trabajarn en todas las materias.
8. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, sha 8. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, se
de potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducaci potenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educa-
en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de cin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolu-
conflictes. cin de conflictos.

Article 8. Objectius, continguts i criteris davaluaci de les matries Artculo 8. Objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de las
materias
El currculum de les matries de leducaci secundria obligatria El currculo de las materias de la educacin secundaria obligatoria
per als centres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formen para los centros docentes de la Comunitat Valenciana, del que forman
part les ensenyances mnimes fixades en el Reial Decret 1631/2006, parte las enseanzas mnimas fijadas en el Real Decreto 1631/2006,
de 29 de desembre, s el que figura en lannex del present decret, en de 29 de diciembre, es el que figura en el anexo del presente Decreto,
el qual sestablixen els objectius, els continguts i els criteris davalua- en el que se establecen los objetivos, contenidos y criterios de evalua-
ci de cada matria, aix com la seua contribuci a ladquisici de les cin de cada materia, as como su contribucin a la adquisicin de las
competncies bsiques. competencias bsicas.

Article 9. Avaluaci dels aprenentatges Artculo 9. Evaluacin de los aprendizajes


1. Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de leduca- 1. La evaluacin del proceso de aprendizaje del alumnado de la
ci secundria obligatria ha de ser contnua i diferenciada segons les educacin secundaria obligatoria ser continua y diferenciada segn
distintes matries del currculum. las distintas materias del currculo.
2. El professorat avaluar el seu alumnat tenint en compte els dife- 2. El profesorado evaluar a su alumnado teniendo en cuenta los
rents elements del currculum. diferentes elementos del currculo.
3. Els criteris davaluaci de les matries sn el referent fonamen- 3. Los criterios de evaluacin de las materias sern el referente
tal per a valorar el grau dadquisici de les competncies bsiques i el fundamental para valorar el grado de adquisicin de las competencias
de consecuci dels objectius. bsicas y el de consecucin de los objetivos.
4. Lequip docent, constitut pel conjunt del professorat de lalum- 4. El equipo docente, constituido por el conjunto del profesorado
nat coordinat per la professora tutora o el professor tutor, ha dactuar del alumnado coordinados por la profesora tutora o el profesor tutor,
de manera collegiada al llarg del procs davaluaci i en ladopci de actuar de manera colegiada a lo largo del proceso de evaluacin y en
les decisions que en resulten, en el marc del que establisca la conselle- la adopcin de las decisiones resultantes del mismo, en el marco de lo
ria competent en matria deducaci. que establezca la conselleria competente en materia de educacin.
5. En el procs davaluaci contnua, quan el progrs duna alum- 5. En el proceso de evaluacin continua, cuando el progreso de
na o alumne no siga ladequat, shan destablir mesures de refor edu- una alumna o alumno no sea el adecuado, se establecern medidas de
catiu. Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del curs, tan refuerzo educativo. Estas medidas se adoptarn en cualquier momento
prompte com es detecten les dificultats, i estaran dirigides a garantir del curso, tan pronto como se detecten las dificultades y estarn diri-
ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el pro- gidas a garantizar la adquisicin de los aprendizajes imprescindibles
cs educatiu. para continuar el proceso educativo.
6. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat 6. El profesorado evaluar tanto los aprendizajes del alumnado
com els processos densenyana i la seua prpia prctica docent. como los procesos de enseanza y su propia prctica docente.

Artcle 10. Promoci Artculo 10. Promocin


1. Lalumnat passar de curs quan supere els objectius de les mat- 1. El alumnado promocionar de curso cuando haya superado los
ries cursades o tinga avaluaci negativa en dos matries com a mxim; objetivos de las materias cursadas o tenga evaluacin negativa en dos
repetir curs quan tinga avaluaci negativa en tres o ms matries. materias como mximo; repetir curso cuando tenga evaluacin nega-
Excepcionalment, podr autoritzar-se que passe de curs lalumnat tiva en tres o ms materias. Excepcionalmente, podr autorizarse la
amb avaluaci negativa en tres matries quan lequip docent consi- promocin del alumnado con evaluacin negativa en tres materias
dere que la naturalesa destes matries no li impedix seguir amb xit cuando el equipo docente considere que la naturaleza de las mismas
el curs segent, que t expectatives favorables de recuperaci i que no le impida seguir con xito el curso siguiente, que tiene expectativas
esta promoci beneficiar la seua evoluci acadmica. La conselleria favorables de recuperacin y que dicha promocin beneficiar su evo-
competent en matria deducaci elaborar els documents correspo- lucin acadmica. La conselleria competente en materia de educacin
nents, de conformitat amb el que establix larticle 16 del Reial Decret elaborar los documentos correspondientes, de acuerdo con lo estable-
1631/2006, de 29 de desembre. cido en el artculo 16 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre.
2. Amb la finalitat de facilitar, a lalumnat, la recuperaci de les 2. Con el fin de facilitar al alumnado la recuperacin de las mate-
matries amb avaluaci negativa, la conselleria competent en mat- rias con evaluacin negativa, la conselleria competente en materia de
ria deducaci regular les condicions perqu els centres organitzen educacin regular las condiciones para que los centros organicen en
en cada un dels cursos, al mes de setembre, les proves extraordinries cada uno de los cursos, en el mes de septiembre, las oportunas pruebas
oportunes. extraordinarias.
3. Els qui passen de curs sense haver superat totes les matries 3. Quienes promocionen sin haber superado todas las materias,
han de seguir els programes de refor que establisca lequip docent, seguirn los programas de refuerzo que establezca el equipo docente,
dacord amb el que determine la conselleria competent en matria de acuerdo con lo que determine la conselleria competente en materia
deducaci, i hauran de superar les avaluacions corresponents a estos de educacin y debern superar las evaluaciones correspondientes a
programes de refor. Esta circumstncia sha de tindre en compte a dichos programas de refuerzo. Esta circunstancia ser tenida en cuenta
lefecte de superar les matries pendents, aix com de passar de curs i, a los efectos de superacin de las materias pendientes, as como de los
si s el cas, dobtindre de la titulaci prevista en larticle segent. de promocin y, en su caso, obtencin de la titulacin prevista en el
artculo siguiente.
4. Lalumnat pot repetir el mateix curs noms una vegada i dos 4. El alumnado podr repetir el mismo curso una sola vez y dos
vegades com a mxim dins de letapa. Quan esta segona repetici veces como mximo dentro de la etapa. Cuando esta segunda repeti-
haja de fer-se en lltim curs de letapa, es prolongar un any el lmit cin deba producirse en el ltimo curso de la etapa, se prolongar un
Num. 5562 / 24.07.2007 30409

dedat a qu es referix larticle 2 deste decret. Excepcionalment, es ao el lmite de edad al que se refiere el artculo 2.4 de este decreto.
pot repetir una segona vegada en quart curs si no sha repetit en els Excepcionalmente, se podr repetir una segunda vez en cuarto curso si
cursos anteriors de letapa. no se ha repetido en los cursos anteriores de la etapa.
5. En tot cas, les repeticions es planificaran de manera que les con- 5. En todo caso, las repeticiones se planificarn de manera que las
dicions curriculars sadapten a les necessitats de lalumnat i que esti- condiciones curriculares se adapten a las necesidades del alumnado y
guen orientades a la superaci de les dificultats detectades. estn orientadas a la superacin de las dificultades detectadas.

Article 11. Ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria Artculo 11. Ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligato-
ria
1. Lalumnat que, en acabar leducaci secundria obligatria, haja 1. El alumnado que al terminar la educacin secundaria obligatoria
aconseguit les competncies bsiques i els objectius de letapa, obtin- haya alcanzado las competencias bsicas y los objetivos de la etapa
dr el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria. obtendr el ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria.
2. Este ttol permet accedir al batxillerat, a la formaci professio- 2. Este ttulo permitir acceder al bachillerato, a la formacin pro-
nal de grau mitj, als cicles de grau mitj darts plstiques i disseny, a fesional de grado medio, a los ciclos de grado medio de artes plsti-
les ensenyances esportives de grau mitj i al mn laboral. cas y diseo, a las enseanzas deportivas de grado medio y al mundo
laboral.
3. Aquells que superen totes les matries de letapa obtindran este 3. Quienes superen todas las materias de la etapa obtendrn dicho
ttol. Aix mateix, podran obtindrel aquells que, desprs de la prova ttulo. Asimismo, podrn obtenerlo quienes, tras la prueba extraordi-
extraordinria de setembre, hagen finalitzat el curs amb avaluaci naria de septiembre, hayan finalizado el curso con evaluacin negati-
negativa en una o dos matries, i excepcionalment en tres, sempre que va en una o dos materias, y excepcionalmente en tres, siempre que el
lequip docent, assessorat pel departament dorientaci o per qui rea- equipo docente asesorado por el departamento de orientacin o quien
litze les seues funcions, en el marc del que establisca la conselleria realice sus funciones, de acuerdo con lo que establezca la conselleria
competent en matria deducaci, considere que la naturalesa i el pes competente en materia de educacin, considere que la naturaleza y el
destes matries en el conjunt de letapa no els haja impedit aconseguir peso de las mismas en el conjunto de la etapa no les haya impedido
les competncies bsiques i els objectius de letapa. Sha de ponderar alcanzar las competencias bsicas y los objetivos de la etapa. Se pon-
de manera especial el Valenci: llengua i literatura, el Castell: llengua derar de forma especial el Valenciano: lengua y literatura, el Caste-
i literatura i les Matemtiques, matries instrumentals bsiques. llano: lengua y literatura y las Matemticas, materias instrumentales
bsicas.
4. Lalumnat que curse leducaci secundria obligatria i no nob- 4. El alumnado que curse la educacin secundaria obligatoria y no
tinga el ttol rebr un certificat descolaritat en qu consten els anys i obtenga el ttulo recibir un certificado de escolaridad en el que cons-
matries cursats. ten los aos y materias cursadas.

Article 12. Atenci a la diversitat Artculo 12. Atencin a la diversidad


1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure latenci 1. Las diferentes actuaciones educativas debern contemplar la
a la diversitat de lalumnat, compatibilitzant el desenrotllament de tots atencin a la diversidad del alumnado, compatibilizando el desarrollo
amb latenci personalitzada a les necessitats de cada un. de todos con la atencin personalizada de las necesidades de cada uno.
2. Dacord amb el que disposa larticle 12 del Reial Decret 2. De acuerdo con lo que dispone el artculo 12 del Real Decreto
1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matria 1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materia
deducaci establir les mesures curriculars i organitzatives per a aten- de educacin establecer las medidas curriculares y organizativas para
dre tot lalumnat i, en particular, a qui presente dificultats especials atender a todo el alumnado y, en particular, al que manifieste dificulta-
daprenentatge o dintegraci en lactivitat ordinria dels centres, a qui des especiales de aprendizaje o de integracin en la actividad ordinaria
presente necessitats educatives especials, a lalumnat dalta capacitat de los centros, al que presente necesidades educativas especiales, al
intellectual i a lalumnat amb incorporaci tardana al nostre sistema alumnado de alta capacidad intelectual y al alumnado con incorpora-
educatiu. cin tarda en nuestro sistema educativo.

Article 13. Programes de diversificaci curricular Artculo 13. Programas de diversificacin curricular
1. Dacord amb el que establix larticle 13 del Reial Decret 1. De acuerdo con lo que establece el artculo 13 del Real Decreto
1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matria 1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materia
deducaci inclour, entre les mesures datenci a la diversitat a qu de educacin incluir, entre las medidas de atencin a la diversidad
es referix larticle 12 deste decret, programes de diversificaci cur- a que se refiere el artculo 12 de este decreto, programas de diversi-
ricular per tal que lalumnat que ho requerisca, desprs de lavaluaci ficacin curricular para que el alumnado que lo requiera, tras la opor-
oportuna, puga aconseguir els objectius de letapa i el ttol de Graduat tuna evaluacin, pueda alcanzar los objetivos de la etapa y el ttulo
en Educaci Secundria Obligatria, amb una metodologia especfica de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria, con una metodolo-
a travs duna organitzaci de continguts, activitats prctiques i mat- ga especfica a travs de una organizacin de contenidos, actividades
ries diferent a lestablida amb carcter general. prcticas y materias diferente a la establecida con carcter general.
2. Lalumnat podr participar en estos programes des de tercer curs 2. El alumnado podr participar en estos programas desde tercer
deducaci secundria obligatria. Tamb podr participar-hi lalum- curso de educacin secundaria obligatoria. Asimismo, podr participar
nat que haja cursat segon en les condicions establides en larticle 13.2 el alumnado que haya cursado segundo, en las condiciones estableci-
del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. das en el artculo 13.2 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciem-
bre.
3. La conselleria competent en matria deducaci establir el cur- 3. La conselleria competente en materia de educacin establecer
rculum destos programes, les condicions dincorporaci de lalum- el currculo de estos programas, las condiciones de incorporacin del
nat, aix com els procediments i els criteris davaluaci, promoci i alumnado, as como los procedimientos y criterios de evaluacin, pro-
obtenci del ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria. mocin y obtencin del ttulo de Graduado en Educacin Secundaria
Obligatoria.

Article 14. Programes de qualificaci professional inicial Artculo 14. Programas de cualificacin profesional inicial
1. La conselleria competent en matria deducaci organitzar 1. La conselleria competente en materia de educacin organizar y
i regular els programes de qualificaci professional inicial, dacord regular los programas de cualificacin profesional inicial, conforme a
Num. 5562 / 24.07.2007 30410

amb el que establixen els apartats 1 i 6 de larticle 30 de la Llei Org- lo establecido en los apartados 1 y 6 del artculo 30 de la Ley Orgnica
nica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i nestablir els procediments 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y establecer los procedimientos
i criteris davaluaci, promoci i obtenci del ttol de Graduat en Edu- y criterios de evaluacin, promocin y obtencin del ttulo de Gradua-
caci Secundria Obligatria. do en Educacin Secundaria Obligatoria.
2. Els programes de qualificaci professional inicial hauran de 2. Los programas de cualificacin profesional inicial debern res-
respondre a un perfil professional expresat a travs de la competncia ponder a un perfil profesional expresado a travs de la competencia
general, les competncies personals, socials i professionals, i la relaci general, las competencias personales, sociales y profesionales, y la
de les qualificacions professionals i, si s el cas, les unitats de compe- relacin de cualificaciones profesionales y, en su caso, unidades de
tncia de Nivell 1 del Catleg Nacional de Qualificacions Professio- competencia de Nivel 1 del Catlogo Nacional de Cualificaciones Pro-
nals incloses en el programa. fesionales incluidas en el programa.

Article 15. Autonomia dels centres Artculo 15. Autonoma de los centros
1. Dacord amb el que disposa larticle 120 de la Llei Orgnica 1. De acuerdo con lo que dispone el artculo 120 de la Ley Orgni-
2/2006, de 3 de maig, dEducaci, la conselleria competent en mat- ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, la conselleria competente en
ria deducaci facilitar lautonomia pedaggica i organitzativa dels materia de educacin facilitar la autonoma pedaggica y organiza-
centres, afavorir el treball en equip del professorat i la seua activitat tiva de los centros, favorecer el trabajo en equipo del profesorado y
investigadora a partir de la prctica docent. Aix mateix, establir la su actividad investigadora a partir de la prctica docente. Asimismo,
normativa perqu els centres pblics puguen disposar dautonomia en establecer la normativa para que los centros pblicos puedan dispo-
la gesti econmica. A ms, vetlar perqu el professorat reba el trac- ner de autonoma en su gestin econmica. Adems, velar para que el
te, la consideraci i el respecte que corresponen a la importncia social profesorado reciba el trato, la consideracin y el respeto acordes con la
de la seua professi i la realitat de la seua tasca diria. importancia social de su profesin y la realidad de su tarea diaria.
2. Els centres docents han de desplegar i completar el currculum 2. Los centros docentes desarrollarn y completarn el currcu-
establit en este decret, aix com les mesures datenci a la diversitat lo establecido en este decreto, as como las medidas de atencin a la
establides per la conselleria competent en matria deducaci, adap- diversidad establecidas por la conselleria competente en materia de
tant-les a les caracterstiques de lalumnat i a la realitat educativa, a fi educacin, adaptndolas a las caractersticas de su alumnado y a su
datendre tant lalumnat que t dificultats daprenentatge com el que t realidad educativa, con el fin de atender tanto al que tiene mayores
ms capacitat o motivaci per a aprendre. Esta concreci sha dincor- de aprendizaje como al que tiene mayor capacidad o motivacin para
porar al projecte educatiu de centre. aprender. Dicha concrecin quedar incorporada en el proyecto educa-
tivo de centro.
3. A fi de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de les 3. Con el objeto de respetar y potenciar la responsabilidad funda-
famlies en esta etapa, els centres han de cooperar estretament amb mental de las familias en esta etapa, los centros cooperarn estrecha-
estes i han destablir mecanismes per a afavorir que participen en el mente con ellas y establecern mecanismos para favorecer su partici-
procs educatiu de les filles i els fills, i refermar lautoritat del pro- pacin en el proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la auto-
fessorat en lexercici de la seua tasca docent i educadora. Aix mateix, ridad del profesorado en el ejercicio de su labor docente y educadora.
han destablir mecanismes de cooperaci amb lalumnat per a facilitar Asimismo, establecern mecanismos de cooperacin con el alumnado
el seu progrs educatiu. para facilitar su progreso educativo.
4. Per a afavorir el dret a lestudi de tot lalumnat, el claustre, 4. Para favorecer el derecho al estudio de todo el alumnado, el
lequip directiu i tots els membres de la comunitat educativa propici- claustro, el equipo directivo y todos los miembros de la comunidad
aran un clima ordenat i cooperatiu, dacord amb el pla de convivncia educativa propiciarn un clima ordenado y cooperativo, de acuerdo
del centre. con el plan de convivencia del centro.
5. Els centres, en lexercici de la seua autonomia, podran adoptar 5. Los centros, en el ejercicio de su autonoma, podrn adop-
experimentacions, plans de treball, formes dorganitzaci o ampliaci tar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organizacin o
de lhorari escolar en els termes que establisca la conselleria compe- ampliacin del horario escolar en los trminos que establezca la con-
tent en matria deducaci, sense que, en cap cas, shi imposen aporta- selleria competente en materia de educacin, sin que, en ningn caso,
cions de les famlies ni exigncies per a esta conselleria. se impongan aportaciones de las familias ni exigencias para esta con-
selleria.

Article 16. Avaluaci de letapa Artculo 16. Evaluacin de la etapa


1. Lavaluaci de diagnstic, regulada en larticle 29 de la Llei 1. La evaluacin de diagnstico, regulada en el artculo 29 de la
Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que ha de realitzar tot Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que realizar todo
lalumnat en finalitzar el segon curs de leducaci secundria obliga- el alumnado al finalizar el segundo curso de la educacin secundaria
tria sobre les competncies bsiques aconseguides, no tindr efectes obligatoria sobre las competencias bsicas alcanzadas, no tendr efec-
acadmics, tindr carcter formatiu i orientador per als centres, i infor- tos acadmicos, tendr carcter formativo y orientador para los cen-
matiu, per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa. tros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad
educativa.
2. Aix mateix, la conselleria competent en matria deducaci, 2. Asimismo, la conselleria competente en materia de educacin,
dacord amb el seu propi pla davaluaci, podr realitzar avaluacions conforme a su propio plan de evaluacin, podr realizar evaluaciones
externes a tot lalumnat en finalitzar qualsevol dels cursos de leduca- externas a todo el alumnado al finalizar cualquiera de los cursos de la
ci secundria obligatria. educacin secundaria obligatoria.
3. Els centres utilitzaran els resultats destes avaluacions per a, 3. Los centros utilizarn los resultados de estas evaluaciones para,
entre altres fins, organitzar mesures i programes dirigits a millorar entre otros fines, organizar medidas y programas dirigidos a mejorar la
latenci de lalumnat i a garantir que aconseguisca les competncies atencin del alumnado y a garantizar que alcance las correspondientes
bsiques corresponents. competencias bsicas.
4. Les avaluacions de letapa permetran, junt amb lavaluaci dels 4. Las evaluaciones de la etapa permitirn, junto con la evaluacin
processos densenyana i la prctica docent, analitzar, valorar i reori- de los procesos de enseanza y la prctica docente, analizar, valorar y
entar, si s procedent, les distintes actuacions educatives. reorientar, si procede, las distintas actuaciones educativas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30411

DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en Primera. Enseanzas del sistema educativo espaol impartidas en len-
llenges estrangeres guas extranjeras
1. La conselleria competent en matria deducaci podr autoritzar 1. La conselleria competente en materia de educacin podr auto-
la implantaci de programes deducaci plurilinge, els quals perme- rizar la implantacin de programas de educacin plurilinge, que
tran als centres docents impartir una part de les matries del currcu- permitir a los centros docentes impartir una parte de las materias
lum en llengua estrangera, sense que aix supose cap modificaci dels del currculo en lengua extranjera, sin que ello suponga modificacin
aspectes bsics del currculum regulats en el Reial Decret 1631/2006, de los aspectos bsicos del currculo regulados en el Real Decreto
de 29 de desembre. Aix mateix, facilitar la formaci corresponent al 1531/2006, de 29 de diciembre. Asimismo, facilitar la correspon-
professorat dels centres sostinguts amb fons pblics. Al llarg de leta- diente formacin al profesorado de los centros sostenidos con fondos
pa lalumnat ha dadquirir la terminologia bsica de les matries en les pblicos. A lo largo de la etapa el alumnado adquirir la terminologa
llenges del programa. bsica de las materias en las lenguas del programa.
2. Estos centres, autoritzats per a impartir una part de les mat- 2. Estos centros, autorizados para impartir una parte de las mate-
ries del currculum en llenges estrangeres, han daplicar, en tot cas, rias del currculo en lenguas extranjeras, aplicarn, en todo caso, para
per a ladmissi de lalumnat, els criteris establits en la Llei Orgnica la admisin del alumnado, los criterios establecidos en la Ley Orgni-
2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com la normativa prpia de la ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como la normativa propia
Comunitat Valenciana. de la Comunitat Valenciana.

Segona. Ensenyana de la religi Segunda. Enseanza de la religin


1. Lensenyana de la religi sha dajustar al que establix la dis- 1. La enseanza de la religin se ajustar a lo establecido en la dis-
posici addicional segona de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, posicin adicional segunda de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo,
dEducaci. de Educacin.
2. La conselleria competent en matria deducaci ha de garan- 2. La conselleria competente en materia de educacin garantiza-
tir que, a linici de letapa, les mares i els pares o els tutors puguen r que, al inicio de la etapa, las madres y los padres o tutores pue-
manifestar la voluntat que les seues filles i els seus fills reben, o no, dan manifestar la voluntad de que sus hijos reciban o no enseanzas
ensenyances de religi. Esta decisi pot ser modificada al principi de de religin. Dicha decisin podr ser modificada al principio de cada
cada curs acadmic. Aix mateix, sha de garantir que estes ensenyan- curso acadmico. Asimismo, se garantizar que dichas enseanzas se
ces simpartisquen en horari lectiu i en condicions de no-discriminaci impartan en horario lectivo y en condiciones de no discriminacin
horria. horaria.
3. Els centres docents, de conformitat amb els criteris que deter- 3. Los centros docentes, de conformidad con los criterios que
mine la conselleria competent en matria deducaci, posaran en determine la conselleria competente en materia de educacin, desa-
marxa mesures organitzatives perqu lalumnat, les mares, els pares rrollarn medidas organizativas para que el alumnado, cuyas madres,
o els tutors dels quals no hagen optat per lensenyana de religi, reba padres o tutores no hayan optado por las enseanzas de religin, reci-
ladequada atenci educativa, de manera que lelecci duna opci o ba la debida atencin educativa, de modo que la eleccin de una u otra
de laltra no hi comporte cap discriminaci. Estes mesures shan din- opcin no suponga discriminacin alguna. Estas medidas se incluirn
cloure en el projecte educatiu del centre, per tal que siguen conegudes en el proyecto educativo del centro para que sean conocidas por la
per la comunitat educativa. comunidad educativa.

Tercera. Educaci de persones adultes Tercera. Educacin de personas adultas


1. Dacord amb el que disposa larticle 68.1 de la Llei Orgnica 1. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 68.1 de la Ley Org-
2/2006, de 3 de maig, dEducaci, les persones adultes que vulguen nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, las personas adultas que
adquirir les competncies i els coneixements corresponents a ledu- quieran adquirir las competencias y los conocimientos correspon-
caci secundria obligatria disposaran duna oferta adaptada a les dientes a la educacin secundaria obligatoria, contarn con una oferta
seues condicions i necessitats, que es regir pels principis de mobilitat adaptada a sus condiciones y necesidades que se regir por los princi-
i transparncia, i que podr desenrotllar-se a travs de lensenyana pios de movilidad y transparencia, y que podr desarrollarse a travs
presencial i tamb per mitj de leducaci a distncia. de la enseanza presencial y tambin mediante la educacin a distan-
cia.
2. La conselleria competent en matria deducaci organitzar 2. La conselleria competente en materia de educacin organizar y
i regular de manera especfica estes ensenyances, en el marc de la regular de forma especfica estas enseanzas, en el marco de la dispo-
disposici addicional primera del Reial Decret 1631/2006, de 29 de sicin adicional primera del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciem-
desembre. En este sentit, per a la formaci de persones adultes, con- bre. En este sentido, para la formacin de personas adultas, continuar
tinua vigent el currculum establit pel Decret 220/1999, de 23 de en vigor el currculo establecido por el Decreto 220/1999, de 23 de
novembre, del Consell. noviembre, del Consell.
3. La conselleria competent en matria deducaci organitzar anu- 3. La conselleria competente en materia de educacin organizar
alment proves perqu les persones majors de 18 anys puguen obtindre anualmente pruebas para que las personas mayores de 18 aos puedan
directament el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria, obtener directamente el ttulo de Graduado en Educacin Secundaria
sempre que hagen aconseguit les competncies bsiques i els objectius Obligatoria, siempre que hayan alcanzado las competencias bsicas y
de letapa. los objetivos de la etapa.
4. Aix mateix, continua vigent el Decret 83/2000, de 30 de maig, 4. Asimismo, continuar vigente el Decreto 83/2000, de 30 de
del Consell, pel qual sestablix la prova perqu les persones majors mayo, del Consell, por el que se establece la prueba para que las perso-
de 18 anys dedat puguen obtindre directament el ttol de Graduat en nas mayores de 18 aos de edad puedan obtener directamente el Ttulo
Educaci Secundria a la Comunitat Valenciana. de Graduado en Educacin Secundaria, en la Comunitat Valenciana.

DISPOSICI TRANSITRIA DISPOSICIN TRANSITORIA

nica. Calendari dimplantaci nica. Calendario de implantacin


1. La implantaci de les ensenyances establides en el present 1. La implantacin de las enseanzas establecidas en el presente
Decret tindr lloc lany acadmic 2007/2008 per als cursos primer i Decreto tendr lugar en el ao acadmico 2007/2008 para los cursos
Num. 5562 / 24.07.2007 30412

tercer de leducaci secundria obligatria i lany acadmic 2008/2009 primero y tercero de la educacin secundaria obligatoria y en el ao
en els cursos segon i quart desta etapa educativa. acadmico 2008/2009 en los cursos segundo y cuarto de dicha etapa
educativa.
2. Fins a la implantaci de la nova ordenaci de leducaci secun- 2. Hasta la implantacin de la nueva ordenacin de la educacin
dria obligatria, de conformitat amb el que establix el punt anterior, secundaria obligatoria, de acuerdo con lo dispuesto en el punto ante-
les ensenyances desta etapa shan de regir pel que disposa el Decret rior, las enseanzas de esta etapa se regirn por lo dispuesto en el
47/1992, de 30 de mar, del Consell, pel qual establix el currculum Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Consell, por el que establece
de lEducaci Secundria obligatria a la Comunitat Valenciana; pel el currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la Comunitat
Decret 39/2002, de 5 de mar, del Consell, pel qual es modifica par- Valenciana, por el Decreto 39/2002, de 5 de marzo, del Consell, por el
cialment lanterior Decret; aix com pel que disposa el Reial Decret que se modifica parcialmente el anterior, as como por lo dispuesto en
2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula lEnsenyana de la el Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por el que se regula la
Religi, en all que fa referncia a esta etapa educativa. Enseanza de la Religin, en lo relativo a eswta etapa educativa.

DISPOSICI DEROGATRIA DISPOSICIN DEROGATORIA

nica. Derogaci normativa nica. Derogacin normativa


1. Queda derogat el Decret 47/1992, de 30 de mar, del Consell, 1. Queda derogado el Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Con-
pel qual establix el currculum de lEducaci Secundria obligatria sell, por el que establece el currculo de la Educacin Secundaria Obli-
a la Comunitat Valenciana, aix com el Decret 39/2002, de 5 de mar, gatoria en la Comunitat Valenciana, as como el Decreto 39/2002, de 5
del Consell, pel qual es modifica parcialment lanterior Decret, dacord de marzo, del Consell, por el que se modifica parcialmente el anterior,
amb el que establix la disposici transitria nica deste decret. de acuerdo con lo establecido en la disposicin transitoria nica de
este decreto.
2. Queden derogades les altres normes de rang igual o inferior que 2. Quedan derogadas las dems normas de igual o inferior rango
soposen al que establix el present decret. que se opongan a lo establecido en este decreto.

DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES FINALES

Primera. Desplegament normatiu Primera. Desarrollo normativo


Sautoritza la conselleria competent en matria deducaci per a Se autoriza a la conselleria competente en materia de educacin
dictar totes les disposicions que siguen necessries per a la interpreta- para dictar cuantas disposiciones sean precisas para la interpretacin,
ci, laplicaci i el desplegament deste decret. la aplicacin y el desarrollo de este decreto.

Segona. Entrada en vigor Segunda. Entrada en vigor


El present decret entrar en vigor lendem de la seua publicaci El presente Decreto entrar en vigor el da siguiente al de su publi-
en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. cacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Valencia, 20 de juliol de 2007. Valencia, a 20 de julio de 2007.


El president de la Generalitat, El presidente de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ FRANCISCO CAMPS ORTIZ

El conseller dEducaci, El conseller de Educacin,


ALEJANDRO FONT DE MORA TURN ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

Valenci: Llengua i Literatura Castellano: Lengua y Literatura


Castell: Llengua i Literatura Valenciano: Lengua y Literatura

La finalitat de lEducaci Secundria Obligatria s el desenrot- La finalidad de la Educacin Secundaria Obligatoria es el desa-
llament integral i harmnic de la persona en els aspectes intellectuals, rrollo integral y armnico de la persona en los aspectos intelectuales,
afectius i socials. Un component fonamental deste desenrotllament afectivos y sociales. Un componente fundamental de este desarrollo
el constitux leducaci lingstica i literria, entesa la primera com lo constituye la educacin lingstica y literaria, entendida la prime-
la capacitat per a usar la llengua en les diverses esferes de lactivi- ra como la capacidad para usar la lengua en las diversas esferas de
tat social incloses ladquisici i transmissi del coneixement i la la actividad social incluidas la adquisicin y transmisin del cono-
segona com el conjunt dhabilitats i destreses necessries per a llegir cimiento y la segunda como el conjunto de habilidades y destrezas
de manera competent els textos literaris significatius del nostre mbit necesarias para leer de forma competente los textos literarios significa-
cultural. A ms, la millora de la competncia en les habilitats lingsti- tivos de nuestro mbito cultural. Adems, la mejora de la competencia
ques s un factor determinant per a aconseguir els objectius especfics en las habilidades lingsticas es un factor determinante para conseguir
de cada matria no lingstica. los objetivos especficos de cada materia no lingstica.
Lobjectiu desta matria s, com en lEducaci Primria, desen- El objetivo de esta materia es, como en Educacin Primaria, desa-
rotllar la competncia comunicativa en les dos llenges oficials, s a rrollar la competencia comunicativa en las dos lenguas oficiales, es
dir, un conjunt de coneixements sobre la llengua i de procediments decir, un conjunto de conocimientos sobre la lengua y de procedimien-
ds necessaris per a interactuar satisfactriament en diferents mbits tos de uso necesarios para interactuar satisfactoriamente en diferentes
socials. Estos sabers es referixen als principis i a les normes socials mbitos sociales. Estos saberes se refieren a los principios y normas
que presidixen els intercanvis, a les formes convencionals dels textos sociales que presiden los intercambios, a las formas convencionales
en la nostra cultura, als procediments que articulen les parts del text en de los textos en nuestra cultura, a los procedimientos que articulan las
un conjunt cohesionat, a les regles lexicosintctiques que permeten la partes del texto en un conjunto cohesionado, a las reglas lxico-sintc-
construcci denunciats amb sentit i gramaticalment acceptables, i a ticas que permiten la construccin de enunciados con sentido y grama-
les normes ortogrfiques. ticalmente aceptables, y a las normas ortogrficas.
Leducaci literria participa del conjunt daprenentatges anteriors, La educacin literaria participa del conjunto de aprendizajes ante-
per implica unes competncies especfiques que obexen a les carac- riores, pero implica unas competencias especficas que obedecen a las
Num. 5562 / 24.07.2007 30413

terstiques especials de la comunicaci literria, a les convencions pr- caractersticas especiales de la comunicacin literaria, a las conven-
pies de ls literari de la llengua i a les relacions del text literari amb ciones propias del uso literario de la lengua y a las relaciones del texto
el seu context cultural. literario con su contexto cultural.
Els objectius de les matries de Valenci: Llengua i Literatura i Los objetivos de las materias de Valenciano: Lengua y Literatura
Castell: Llengua i Literatura en esta etapa marquen una progressi y Castellano: Lengua y Literatura en esta etapa marcan una progresin
respecte als establits per a lEducaci Primria, dels quals caldr partir. con respecto a los establecidos para la Educacin Primaria, de los que
Esta progressi implica ampliar la diversitat de prctiques discursives i habr que partir. Esta progresin supone ampliar la diversidad de prc-
fer-les ms complexes, augmentar la importncia de ls de la llengua ticas discursivas y hacerlas ms complejas, acrecentar la importancia
en lmbit acadmic, subratllar el paper de les convencions literries i del uso de la lengua en el mbito acadmico, subrayar el papel de las
del context histric en la comprensi dels textos literaris, assignar un convenciones literarias y del contexto histrico en la comprensin de
paper ms rellevant a la reflexi sobre el funcionament de la llengua, los textos literarios, dar un papel ms relevante a la reflexin sobre
sobre les seues normes ds i la seua variaci considerant tamb ls cmo funciona la lengua, sobre sus normas de uso y su variacin,
social i les actituds que es generen, aix com la sistematitzaci dels considerando tambin su uso social y las actitudes que se generan, as
coneixements lingstics explcits. como la sistematizacin de los conocimientos lingsticos explcitos.
Per tant, la consideraci del llenguatge com una activitat les funci- Por tanto, la consideracin del lenguaje como actividad cuyas fun-
ons bsiques de la qual sn la comunicaci i la representaci de la rea- ciones bsicas son la comunicacin y la representacin de la realidad
litat fsica i social ha de guiar leducaci lingstica i literria. El llen- fsica y social guiar la educacin lingstica y literaria. El lenguaje
guatge sadquirix i es desenrotlla, a partir de les aptituds humanes per se adquiere y se desarrolla, a partir de las aptitudes humanas para el
a la parla, per mitj dels intercanvis en contextos socials determinats. habla, mediante los intercambios en contextos sociales determinados.
Aix, el llenguatge t una arrel comunicativa i la seua funci primria As pues, el lenguaje tiene una raz comunicativa y su funcin primaria
s la comunicaci. El llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, es la comunicacin. El lenguaje, adems de instrumento de comunica-
s un mitj de representaci del mn. Estes dos funcions estan inter- cin, es un medio de representacin del mundo. Estas dos funciones
relacionades: la comunicaci es produx per la capacitat del llenguat- estn interrelacionadas: la comunicacin se produce por la capacidad
ge per a representar i simbolitzar la realitat, i, a ms, en lintercanvi del lenguaje para representar y simbolizar la realidad, y, adems, en
comunicatiu es creen representacions intersubjectivament comparti- el intercambio comunicativo se crean representaciones intersubjetiva-
des. mente compartidas.
El llenguatge est vinculat al pensament i al coneixement. Per El lenguaje est vinculado al pensamiento y al conocimiento.
mitj de les operacions cognoscitives que constituxen el llenguatge Mediante las operaciones cognoscitivas que constituyen el lenguaje
interior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem proble- interior nos comunicamos con nosotros mismos, analizamos proble-
mes, organitzem la informaci, elaborem plans i iniciem processos de mas, organizamos la informacin, elaboramos planes y emprendemos
decisi. En suma, regulem i orientem la nostra prpia activitat. Daltra procesos de decisin. En suma, regulamos y orientamos nuestra pro-
banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem lactivitat pia actividad. Por otra parte, en los intercambios comunicativos, regu-
de les altres persones, alhora que elles influxen sobre nosaltres, regu- lamos y orientamos la actividad de las otras personas, al tiempo que
lant i orientant la nostra prpia activitat. En este sentit, el llenguatge ellas influyen sobre nosotros, regulando y orientando nuestra propia
complix una funci de representaci i de regulaci del pensament i de actividad. En este sentido, el lenguaje cumple una funcin de repre-
lacci. sentacin y de regulacin del pensamiento y de la accin.
Aprendre una llengua no s nicament apropiar-se dun sistema Aprender una lengua no es nicamente apropiarse de un sistema
de signes, sin tamb dels significats culturals que estos transmeten, de signos, sino tambin de los significados culturales que stos trans-
i, amb estos significats, de les maneres que les persones de lentorn miten, y, con dichos significados, de los modos como las personas del
entenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribux desta manera entorno entienden o interpretan la realidad. El lenguaje contribuye de
a construir una representaci del mn socialment compartida i comu- esta forma a construir una representacin del mundo socialmente com-
nicable, i, amb aix, a la integraci social i cultural de les persones. partida y comunicable, y, con ello, a la integracin social y cultural de
Alguns destos significats culturals que sadquirixen en el procs de las personas. Algunos de estos significados culturales que se adquieren
laprenentatge lingstic constituxen prejus respecte al gnere social, en el proceso del aprendizaje lingstico constituyen prejuicios con
als grups tnics, a la religi, a la procedncia social..., aix com respec- respecto al gnero social, a los grupos tnicos, a la religin, a la pro-
te a les llenges i a les maneres dusar-les. Lescola t com a responsa- cedencia social..., as como en relacin a las lenguas y a los modos
bilitat, en el procs daprenentatge de les llenges, fomentar lanlisi de usarlas. La escuela tiene como responsabilidad, en el proceso de
crtica de les maneres per mitj de les quals el llenguatge transmet i aprendizaje de las lenguas, fomentar el anlisis crtico de los modos
sanciona estos prejus i imatges estereotipades del mn, amb lobjecte mediante los que el lenguaje transmite y sanciona estos prejuicios e
de contribuir a leradicaci dels usos discriminatoris i al foment dac- imgenes estereotipadas del mundo, con el objeto de contribuir a la
tituds de respecte davant de la varietat cultural i lingstica. En este erradicacin de los usos discriminatorios y al fomento de actitudes de
sentit, leducaci ha dafavorir el coneixement i la valoraci positiva respeto ante la variedad cultural y lingstica. En este sentido, la edu-
de la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i dEuropa, aix com cacin ha de favorecer el conocimiento y la valoracin positiva de la
la integraci de lalumnat immigrant. realidad plurilinge y pluricultural de Espaa y de Europa, as como la
integracin del alumnado inmigrante.
Si el llenguatge s un mitj de comunicaci i representaci, ledu- Si el lenguaje es un medio de comunicacin y representacin, la
caci lingstica sha de referir al domini del funcionament de la llen- educacin lingstica se referir al dominio del funcionamiento de la
gua en contextos socials o competncia comunicativa. Esta compe- lengua en contextos sociales o competencia comunicativa. Esta com-
tncia comprn, no sols el coneixement del sistema dunitats i regles petencia comprende, no slo el conocimiento del sistema de unidades
duna llengua, s a dir la seua gramtica, sin tamb la capacitat per y reglas de una lengua, es decir, su gramtica, sino tambin la capaci-
a ancorar el discurs en la situaci i per a adequar-lo als aspectes relle- dad para anclar el discurso en la situacin y para adecuarlo a los aspec-
vants del context social. Situar lensenyana i laprenentatge de la tos relevantes del contexto social. Situar la enseanza y el aprendizaje
llengua en el marc de la competncia comunicativa significa que el de la lengua en el marco de la competencia comunicativa significa que
nucli de lobjecte daprenentatge sn les destreses discursives (con- el ncleo del objeto de aprendizaje son las destrezas discursivas (con-
versa i dileg, comprensi i expressi oral i escrita), el domini de les versacin y dilogo, comprensin y expresin oral y escrita), cuyo
quals requerix laprenentatge de procediments i coneixements expl- dominio requiere el aprendizaje de procedimientos y conocimientos
cits sobre el funcionament del llenguatge en els plans segents: rela- explcitos acerca del funcionamiento del lenguaje en los siguientes
ci dels enunciats amb el context fsic (participants, espai i temps) i planos: relacin de los enunciados con el contexto fsico (participan-
social (papers socials dels participants, relacions entre ells, finalitats...) tes, espacio y tiempo) y social (papeles sociales de los participantes,
en qu es produxen; planificaci i estructuraci dels textos segons relaciones entre ellos, finalidades...) en que se producen; planificacin
Num. 5562 / 24.07.2007 30414

esquemes convencionals; articulaci dels enunciats per mitj de pro- y estructuracin de los textos segn esquemas convencionales; articu-
cediments de cohesi lxica i gramatical; organitzaci de les oracions lacin de los enunciados mediante procedimientos de cohesin lxicos
dacord amb regles lexicosintctiques. y gramaticales; organizacin de las oraciones de acuerdo con reglas
lxico-sintcticas.
Les estratgies que constituxen la competncia comunicativa sen- Las estrategias que constituyen la competencia comunicativa
senyen i saprenen des duna llengua determinada, per no es referixen se ensean y se aprenden desde una lengua determinada, pero no se
exclusivament a saber usar esta llengua concreta, sin a una competn- refieren exclusivamente a saber usar esta lengua concreta, sino a una
cia sobre ls del llenguatge en general. Esta caracterstica de lapre- competencia sobre el uso del lenguaje en general. Esta caracterstica
nentatge lingstic t una gran importncia en el nostre context edu- del aprendizaje lingstico tiene una gran importancia en nuestro con-
catiu, en qu saprenen les dos llenges oficials junt amb una llengua texto educativo, en el que se aprenden las dos lenguas oficiales junto
estrangera a partir del Primer Cicle de Primria. Situar laprenentatge con una lengua extranjera a partir del primer ciclo de Primaria. Situar
en lmbit de la competncia comunicativa significa que els aprenen- el aprendizaje en el mbito de la competencia comunicativa significa
tatges que sefectuen en una llengua sn transferibles a laprenentatge que los aprendizajes que se efectan en una lengua son transferibles al
de les altres, el coneixement de les quals contribux, al mateix temps, aprendizaje de otras, cuyo conocimiento contribuye, a la vez, a acre-
a ampliar esta competncia comunicativa o competncia sobre ls del centar esta competencia comunicativa o competencia sobre el uso del
llenguatge en general. Totes les matries lingstiques han de partici- lenguaje en general. Todas las materias lingsticas deben participar,
par, per tant, dun marc de referncia com i aconseguir acords bsics por tanto, de un marco de referencia comn y alcanzar acuerdos bsi-
sobre metallenguatge, metodologia, criteris didctics, etc., coherents i cos sobre metalenguaje, metodologa, criterios didcticos, etc., cohe-
respectuosos amb lespecificitat de cada disciplina. rentes y respetuosos con la especificidad de cada disciplina.
Leducaci lingstica entesa com a desplegament de la competn- La educacin lingstica entendida como desarrollo de la compe-
cia comunicativa requerix la prctica sistemtica de producci i inter- tencia comunicativa requiere la prctica sistemtica de produccin e
pretaci de textos pertanyents als diversos mbits ds. Este treball es interpretacin de textos pertenecientes a los diversos mbitos de uso.
referix tant al discurs oral com a lescrit. La comunicaci oral i les- Este trabajo se refiere tanto al discurso oral como al escrito. La comu-
crita soposen, principalment, per la naturalesa dels signes i del canal nicacin oral y la escrita se oponen, principalmente, por la naturale-
utilitzat i pel carcter diferit o no diferit de lintercanvi, la qual cosa za de los signos y el canal utilizado y por el carcter diferido o no
afecta la copresncia dels participants i el fet que es compartisca, o no, diferido del intercambio, lo que afecta a la co-presencia de los parti-
el context espacial i temporal. Estes diferncies reclamen estratgies cipantes y a que se comparta, o no, el contexto espacial y temporal.
especfiques en lensenyana i laprenentatge de lun i laltre s. No Estas diferencias reclaman estrategias especficas en la enseanza y
obstant aix, en un nivell formal i planificat, ls oral i lescrit tenen el aprendizaje de uno y otro uso. Sin embargo, en un nivel formal y
molts aspectes comuns (tema prefixat, planificaci del contingut, planificado, el uso oral y el escrito tienen muchos aspectos comunes
explicitaci sintctica i lxica, subjecci a una norma estndard...). A (tema prefijado, planificacin del contenido, explicitacin sintctica
ms, hi ha nombroses situacions de comunicaci que combinen diver- y lxica, sujecin a una norma estndar...). Adems, hay numerosas
sos usos, per exemple una exposici oral basada en un gui o les con- situaciones de comunicacin que combinan varios usos, por ejemplo,
clusions dun debat que es fixen per escrit. Estos aspectes comuns en una exposicin oral que se apoya en un guin o las conclusiones de
el nivell formal permeten relacionar ambds aprenentatges i refermar un debate que se fijan por escrito. Estos aspectos comunes en el nivel
lun sobre laltre. En lEducaci Secundria Obligatria els continguts formal permiten relacionar ambos aprendizajes y apoyar uno en otro.
relatius a ls oral es referixen al nivell formal i planificat. Laprenen- En la Educacin Secundaria Obligatoria los contenidos en torno al uso
tatge deste nivell formal sha de realitzar, bviament, dins de les situ- oral se refieren al nivel formal y planificado. El aprendizaje de este
acions dinteracci comunicativa que oferix el context de laula i el nivel formal se ha de realizar, obviamente, dentro de las situaciones de
del centre escolar en general. Ls oral informal ls espontani entre interaccin comunicativa que ofrece el contexto del aula y el del cen-
interlocutors amb tracte freqent i familiar ser objecte dobserva- tro escolar en general. El uso oral informal el uso espontneo entre
ci i danlisi a fi de reconixer les normes sociocomunicatives que interlocutores con trato frecuente y familiar(ser objeto de observacin
regixen lintercanvi en diferents contextos socials, per a observar les y anlisis con el fin de reconocer las normas socio-comunicativas que
estratgies que posen en funcionament els parlants a fi daconseguir rigen el intercambio en diferentes contextos sociales, para observar
una comunicaci satisfactria i per a reconixer i criticar els estere- las estrategias que ponen en funcionamiento los hablantes con el fin
otips i prejus, tant socials com sociolingstics. Quant a ls escrit, de lograr una comunicacin satisfactoria y para reconocer y criticar
laprenentatge de la lectura i de lescriptura, que sha dhaver iniciat i los estereotipos y prejuicios, tanto sociales como sociolingsticos. En
desenrotllat en les etapes anteriors, continua en lEducaci Secundria cuanto al uso escrito, el aprendizaje de la lectura y de la escritura, que
Obligatria i cal buscar nivells de ms complexitat en la planificaci i se habr iniciado y desarrollado en las etapas anteriores, contina en la
estructuraci dels textos i una diversificaci ms gran quant als con- Educacin Secundaria Obligatoria y se debe buscar mayores niveles
textos en qu se situa el discurs que es produx o sinterpreta. de complejidad en la planificacin y estructuracin de los textos y una
mayor diversificacin de los contextos en que se sita el discurso que
se produce o se interpreta.
En lEducaci Secundria Obligatria adquirix rellevncia el dis- En la Educacin Secundaria Obligatoria adquiere relevancia el
curs acadmic, s a dir, lusat en exmens, treballs, recensions, arti- discurso acadmico, es decir, el usado en exmenes, trabajos, recen-
cles, comentaris de textos... s un tipus de discurs que requerix a ms siones, artculos, comentarios de textos... Es un tipo de discurso
de les estratgies habituals de lexpressi escrita un conjunt dha- que requiere adems de las estrategias habituales de la expresin
bilitats especials, com saber aplegar, classificar, analitzar, sintetitzar, escrita(un conjunto de habilidades especiales, como saber recoger,
interpretar i adaptar informacions procedents dexplicacions, discus- clasificar, analizar, sintetizar, interpretar y adaptar informaciones
sions a classe, apunts, lectures complementries, manuals, etc.; aix procedentes de explicaciones, discusiones en clase, apuntes, lecturas
mateix, saber obtindre i organitzar informaci a partir de diccionaris complementarias, manuales, etc.; asimismo, saber obtener y organizar
o dInternet, localitzar referncies bibliogrfiques, saber donar compte informacin a partir de diccionarios o de Internet, localizar referencias
destudis realitzats (experiments, observacions, enquestes), saber ana- bibliogrficas, saber dar cuenta de estudios realizados (experimentos,
litzar i interpretar correctament les dades... A ms, sha de consolidar observaciones, encuestas), saber analizar e interpretar correctamente
el domini de les tcniques grfiques i la disposici del text en la pgi- los datos... Adems, se debe consolidar el dominio de las tcnicas gr-
na. ficas y la disposicin del texto en la pgina.
Este vessant de leducaci lingstica ls i producci de textos Esta vertiente de la educacin lingstica el uso y produccin de
amb funci predominantment documental, o laproximaci a qualse- textos con funcin predominantemente documental, o la aproximacin
vol text des desta perspectiva t una gran importncia en el curr- a cualquier texto desde esta perspectiva(tiene una gran importancia en
culum, ja que ls de la llengua per a ladquisici i organitzaci de el currculo, ya que el uso de la lengua para la adquisicin y organiza-
Num. 5562 / 24.07.2007 30415

coneixements est estretament vinculat a les activitats densenyana- cin de conocimientos est estrechamente vinculado a las actividades
aprenentatge en totes les matries. Per aix, s necessari garantir a la de enseanza-aprendizaje en todas las materias. Por ello, es necesario
llengua minoritzada este mbit ds, que tradicionalment li ha sigut garantizar a la lengua minorizada este mbito de uso, que tradicional-
negat, com a nic cam per a aconseguir un tractament adequat dels mente se le ha negado, como nico camino para conseguir un trata-
continguts deste tipus. miento adecuado de los contenidos de este tipo.
Adquirix relleu en esta etapa, en relaci amb les activitats de pro- Adquiere relieve en esta etapa, en relacin con las actividades de
ducci i interpretaci de textos orals i escrits, la reflexi sistemtica produccin e interpretacin de textos orales y escritos, la reflexin sis-
sobre el llenguatge: els factors del context a qu sha dadequar el dis- temtica sobre el lenguaje: los factores del contexto a los que se ha
curs, els esquemes textuals convencionals que servixen de model tant de adecuar el discurso, los esquemas textuales convencionales que sir-
per a la producci com per a la interpretaci del discurs, el funciona- ven de modelo tanto para la produccin como para la interpretacin
ment dunes certes unitats lingstiques com a elements de cohesi del del discurso, el funcionamiento de ciertas unidades lingsticas como
text, les regularitats lexicosintctiques de loraci i els mecanismes per elementos de cohesin del texto, las regularidades lxico-sintcticas
a la formaci de paraules. Esta reflexi sobre el llenguatge i les seues de la oracin y los mecanismos para la formacin de palabras. Esta
condicions ds ha de desembocar en lestructuraci dels coneixe- reflexin sobre el lenguaje y sus condiciones de uso ha de desembo-
ments en un sistema conceptual bsic i dun metallenguatge que facili- car en la estructuracin de los conocimientos en un sistema conceptual
te la comunicaci en laula dins del procs daprenentatge i que servis- bsico y de un metalenguaje que facilite la comunicacin en el aula
ca de suport per a laprenentatge daltres llenges. Lestudi de les uni- dentro del proceso de aprendizaje y que sirva de apoyo para el apren-
tats del sistema lingstic en relaci amb les seues condicions ds en dizaje de otras lenguas. El estudio de las unidades del sistema lings-
la relaci del text amb el context, en lestructuraci i cohesi del text, tico en relacin con sus condiciones de uso en la relacin del texto
i en la construcci doracions i paraules s un requisit imprescindible con el contexto, en la estructuracin y cohesin del texto, y en la cons-
per a incorporar lavaluaci i la correcci de les prpies produccions truccin de oraciones y palabras(es un requisito imprescindible para
al procs descriptura, a fi dafavorir laprenentatge autnom. incorporar la evaluacin y la correccin de las propias producciones al
proceso de escritura, con el fin de favorecer el aprendizaje autnomo.
La lectura i interpretaci de textos literaris requerixen ladquisi- La lectura e interpretacin de textos literarios requieren el desa-
ci dunes competncies especfiques, ja que la comunicaci en qu rrollo de unas competencias especficas, ya que la comunicacin en la
interv el discurs literari t caracterstiques diferents de la comuni- que interviene el discurso literario tiene caractersticas diferentes de la
caci habitual. Lobra literria est destinada a la fruci, s a dir, a comunicacin habitual. La obra literaria est destinada a la fruicin,
produir en el lector un plaer buscat conscientment i activament. Esta es decir, a producir en el lector un placer buscado consciente y activa-
finalitat del text se satisf si es crea una situaci de comunicaci en mente. Esta finalidad del texto se satisface si se crea una situacin de
qu la lectora o el lector acudix a lencontre de lobra i allunyat del comunicacin en la que la lectora o el lector acude al encuentro de la
context espacial, temporal i cultural en qu lobra es va escriure crea obra y alejado del contexto espacial, temporal y cultural en el que la
un context nou, a partir dels propis repertoris de significats individuals obra se escribi(crea un contexto nuevo, a partir de los propios reper-
i socioculturals. torios de significados individuales y socioculturales.
En etapes anteriors, cal haver propiciat en les i els estudiants expe- En etapas anteriores, se habr propiciado en las y los estudiantes
rincies plaents amb la lectura i recreaci de textos literaris, sobretot experiencias placenteras con la lectura y recreacin de textos litera-
per mitj dels jocs verbals oferits per la literatura: embarbussaments, rios, sobre todo, mediante los juegos verbales ofrecidos por la literatu-
rimes, dramatitzaci dun text narratiu, etc. Este objectiu ha de con- ra: trabalenguas, rimas, dramatizacin de un texto narrativo, etc. Este
tinuar actuant com a eix de lEducaci Secundria Obligatria. Per objetivo contina como eje de la Educacin Secundaria Obligatoria.
en esta etapa, a ms, la literatura ha datraure pel seu poder per a Pero en esta etapa, adems, la literatura debe atraer por su poder para
representar i interpretar simblicament tant lexperincia interior com representar e interpretar simblicamente tanto la experiencia interior
la collectiva. Les alumnes i els alumnes saficionaran a la literatura como la colectiva. Las alumnas y los alumnos se aficionarn a la lite-
si descobrixen en les obres ms destacades i fins i tot si exploren ratura si descubren en las obras ms destacadas e incluso si exploran
les produccions prpies esta capacitat per a simbolitzar les prpies en sus propias producciones(esta capacidad para simbolizar las propias
experincies. Per a aix, s necessari desenrotllar en les alumnes i els experiencias. Para ello, es necesario desarrollar en las alumnas y en los
alumnes una competncia literria que els proporcione instruments alumnos una competencia literaria que les proporcione instrumentos
especfics per a interpretar i recrear el discurs literari, per mitj de la especficos para interpretar y recrear el discurso literario, mediante la
lectura activa i la producci de textos. Estos instruments es referixen, lectura activa y la produccin de textos. Estos instrumentos se refieren,
duna banda, al coneixement de les convencions literries estructures por una parte, al conocimiento de las convenciones literarias estruc-
de gnere i procediments retrics i, duna altra, a laplicaci dinfor- turas de gnero y procedimientos retricos(y, por otra, a la aplicacin
macions sobre el context lingstic, histric, cultural i ideolgic en qu de informaciones acerca del contexto lingstico, histrico, cultural e
shan produt les obres literries, en la mesura que estes dades siguen ideolgico en el que se han producido las obras literarias, en la medida
significatives per a la interpretaci del text i dacord amb les expecta- en que estos datos sean significativos para la interpretacin del texto y
tives duna lectora o un lector desta etapa escolar. de acuerdo con las expectativas de una lectora o un lector de esta etapa
escolar.
A ms, sha de considerar la literatura com un mitj per a conixer Adems, se debe considerar la literatura como un medio para cono-
i interpretar crticament lexperincia collectiva, la qual cosa afavorix cer e interpretar crticamente la experiencia colectiva, lo que favorece
la inserci de lindividu en la tradici del seu mbit cultural. Aix, el la insercin del individuo en la tradicin de su mbito cultural. As, el
coneixement de la literatura produda en la prpia llengua i en rela- conocimiento de la literatura producida en la propia lengua y en rela-
ci amb la histria, la cultura i la tradici de la comunitat a qu un cin con la historia, la cultura y la tradicin de la comunidad a la que
pertany actua com un poders mitj de socialitzaci. Leducaci lite- se pertenece, acta como un poderoso medio de socializacin. La edu-
rria, finalment, inclou la capacitat crtica per a avaluar un conjunt de cacin literaria, finalmente, incluye la capacidad crtica para evaluar
factors externs a lobra mateixa que en condicionen la recepci: els un conjunto de factores externos a la obra misma que condicionan su
prejus quant al gnere social, la llengua i la cultura dels escriptors, la recepcin: los prejuicios en cuanto al gnero social, la lengua y la cul-
crtica, la publicitat, les modes, etc. tura de los escritores, la crtica, la publicidad, las modas, etc.
En conclusi, el desenrotllament de la competncia literria t uns En conclusin, el desarrollo de la competencia literaria tiene
objectius i uns aprenentatges especfics, per requerix, daltra banda, unos objetivos y unos aprendizajes especficos, pero requiere, por su
el desenrotllament de la competncia lingstica i discursiva, objec- parte, el desarrollo de la competencia lingstica y discursiva, objeto
te daprenentatge en el conjunt de la matria. Alhora, la interpretaci de aprendizaje en el conjunto de la materia. A su vez, la interpreta-
reflexiva del discurs literari potencia laprenentatge lingstic i dis- cin reflexiva del discurso literario potencia el aprendizaje lingsti-
cursiu general, ja que els textos literaris representen tota la varietat co y discursivo general, ya que los textos literarios representan toda
Num. 5562 / 24.07.2007 30416

de situacions de comunicaci, dactes de parla, de registres, de tons la variedad de situaciones de comunicacin, de actos de habla, de
i destils, i impliquen una anlisi del llenguatge en lacte mateix de registros, tonos y estilos, y suponen un anlisis del lenguaje en el acto
funcionament. mismo de funcionamiento.
En qualsevol situaci dintercanvi comunicatiu estan presents els En cualquier situacin de intercambio comunicativo estn presen-
prejus, les actituds i els estereotips discriminatoris, que tamb incidi- tes los prejuicios, las actitudes y los estereotipos discriminatorios, que
xen en els coneixements sociolingstics i sociocomunicatius previs. tambin inciden en los conocimientos sociolingsticos y socio-comu-
La instituci escolar en conjunt, i les matries de Valenci: Llengua i nicativos previos. La institucin escolar en su conjunto, y las mate-
Literatura i Castell: Llengua i Literatura en concret, han de ser sensi- rias de Valenciano: Lengua y Literatura y Castellano: Lengua y Lite-
bles a qualsevol discriminaci i, especialment a la discriminaci per ratura en concreto, deben ser sensibles a cualquier discriminacin y,
motiu de gnere, ja que esta se superposa a totes les altres i deixa una especialmente, a la discriminacin por motivos de gnero, ya que sta
empremta especfica en el fet lingstic. se superpone a todas las dems y deja una impronta especfica en el
hecho lingstico.
Quant a la valoraci discriminatria cap a les llenges i, per tant, En cuanto a la valoracin discriminatoria hacia las lenguas y, por
cap als seus parlants, i quant a les actituds que esta valoraci compor- lo tanto, hacia sus hablantes, y en cuanto a las actitudes que sta con-
ta, una educaci lingstica satisfactria haur de contribuir a valorar lleva, una educacin lingstica satisfactoria deber contribuir a valo-
tota llengua com igualment apta per a exercir les funcions de comu- rar toda lengua como igualmente apta para desempear las funciones
nicaci i de representaci. En el nostre mbit lingstic i cultural, els de comunicacin y de representacin. En nuestro mbito lingstico y
prejus lingstics i les actituds discriminatries procedixen duna cultural, los prejuicios lingsticos y actitudes discriminatorias proce-
realitat sociolingstica caracteritzada per la convivncia, en situaci den de una realidad sociolingstica caracterizada por la convivencia,
de conflicte, duna llengua minoritzada i una altra de ms prestigiada en situacin de conflicto, de una lengua minorizada y otra ms presti-
socialment, amb un repartiment desigual dusos i funcions, en lescola giada socialmente, con un reparto desigual de usos y funciones, en la
i en la societat. Els prejus sociolingstics generats per esta situaci escuela y en la sociedad. Los prejuicios sociolingsticos generados
poden ser un obstacle important per a laprenentatge, i eradicar-los no por esta situacin pueden ser un obstculo importante para el aprendi-
depn nicament de la labor que es realitze en esta matria, sin que zaje, y erradicarlos no depende nicamente de la labor que se realice
requerix que la llengua minoritzada funcione com a llengua de comu- en esta materia, sino que requiere, que la lengua minorizada funcione
nicaci formal, que sutilitze com a instrument daprenentatge en les como lengua de comunicacin formal y se utilice como instrumento
distintes disciplines del currculum, i, en definitiva, que impregne tots de aprendizaje en las distintas disciplinas del currculo, y, en definiti-
els mbits de lactivitat escolar. va, impregne todos los mbitos de la actividad escolar.
Una altra font important de prejus i actituds discriminatries la Otra fuente importante de prejuicios y actitudes discriminatorias
constituxen la variaci geogrfica i els usos socials menys valorats la constituyen la variacin geogrfica y los usos sociales menos valo-
culturalment. Si esta valoraci discriminadora duns usos sobre els rados culturalmente. Si esta valoracin discriminadora de unos usos
altres es fa en lmbit escolar, el resultat s laparici de barreres soci- sobre otros se produce en el mbito escolar, el resultado es la aparicin
olingstiques entre lalumnat i el sistema educatiu. de barreras sociolingsticas entre el alumnado y el sistema educativo.
El punt de partida per a leducaci lingstica ha de ser ls de la El punto de partida para la educacin lingstica debe ser el uso
llengua que lalumnat ha adquirit en el medi familiar i que s funcio- de la lengua que el alumnado ha adquirido en el medio familiar y que
nalment adequada per a lintercanvi en eixe context. A ms, hem de es funcionalmente adecuada para el intercambio en ese contexto. Ade-
tindre en compte que, a vegades, esta educaci lingstica ha de ser ms, debemos tener en cuenta que, en ocasiones, esta educacin lin-
impartida a alumnat de procedncia molt diversa, fet que comporta, gstica tiene que ser impartida a alumnado de procedencia muy diver-
dentrada, unes competncies desiguals respecte a les llenges que sa, hecho que comporta, de entrada, unas competencias desiguales con
configuren el currculum. Es tracta dalumnat que arriba als centres respecto a las lenguas que configuran el currculo. Se trata de alumnas
educatius amb una llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal y alumnos que llegan a los centros educativos con una lengua familiar
i amb unes experincies culturals diferents, que han anat adquirint en o habitual, con un repertorio verbal y con unas experiencias cultura-
les seues interaccions amb altres parlants a casa o en lentorn imme- les diferentes, que han ido adquiriendo en sus interacciones con otros
diat. Aix mateix, poden tindre un coneixement en potncia sobre els hablantes en casa o en el entorno inmediato. Asimismo, pueden tener
diferents tipus de discursos o textos, diferent en cada cas, segons el un conocimiento en ciernes sobre los diferentes tipos de discursos o
major o menor contacte amb lalfabetitzaci o amb els mitjans de textos, diferente en cada caso, segn el mayor o menor contacto con
comunicaci que haja tingut en lentorn social de procedncia. Aix, la alfabetizacin o con los medios de comunicacin que haya tenido
trobarem alumnat monolinge, bilinge i plurilinge, tant nascut a la en su entorno social de procedencia. De esta manera, encontraremos
nostra Comunitat, com procedent de territoris amb llenges o cultures alumnas y alumnos monolinges, bilinges y plurilinges, tanto naci-
diferents. dos en nuestra Comunitat, como procedentes de territorios con lenguas
o culturas diferentes.
El paper de lescola en letapa de lEducaci Secundria Obligat- El papel de la escuela en la etapa de la Educacin Secundaria
ria consistix a ampliar la competncia lingstica i comunicativa dels Obligatoria ser ampliar la competencia lingstica y comunicativa de
estudiants en les dos llenges oficials perqu puguen interactuar en els los estudiantes en las dos lenguas oficiales para que puedan interactuar
diversos mbits socials en qu es veuran immersos i preparar-los per- en los diversos mbitos sociales en los que se van a ver inmersos y
qu puguen participar de manera activa en un procs continu de canvi prepararlos para que puedan participar de forma activa en un continuo
de la realitat social i sociolingstica, ampliant efectivament els usos proceso de cambio de la realidad social y sociolingstica, ampliando
de la llengua minoritzada, amb lobjectiu que esta abaste una plena efectivamente los usos de la lengua minorizada, con el objetivo de que
normalitat. Per a ms, en el cas de lalumnat nouvingut, cal ampliar sta alcance una plena normalidad. Pero adems, en el caso del alum-
la seua competncia lingstica i comunicativa inicial de manera que nado inmigrante, ser necesario ampliar esta competencia lingstica y
siguen capaos dinteractuar, tamb, en els diversos mbits socials en comunicativa inicial de modo que sean capaces, tambin, de interac-
qu es veuran immersos. Destos, shan de seleccionar aquells que es tuar en los diversos mbitos sociales en los que se van a ver inmersos.
consideren ms apropiats per al context escolar: el de les relacions De stos se deben seleccionar aqullos que se estiman ms apropiados
socials que conformen la vida quotidiana en laula i en el centre, el para el contexto escolar: el de las relaciones sociales que conforman
dels mitjans de comunicaci, el literari i, de manera privilegiada, lm- la vida cotidiana en el aula y en el centro, el de los medios de comuni-
bit acadmic. En estos mbits sinterpreten i produxen els diversos cacin, el literario y, de manera privilegiada, el mbito acadmico. En
textos i s on cal treballar les diferents habilitats lingstiques. dichos mbitos se interpretan y producen los distintos textos y en ellos
se deben desarrollar las diferentes habilidades lingsticas.
Per tant, els objectius de laprenentatge de llenges, propis de Por lo tanto, los objetivos del aprendizaje de lenguas, propios de la
leducaci plurilinge, han de ser comuns per a totes les alumnes i els educacin plurilinge, tienen que ser comunes para todas las alumnas
Num. 5562 / 24.07.2007 30417

alumnes, independentment de la seua procedncia geogrfica, lings- y los alumnos, independientemente de su procedencia geogrfica, lin-
tica i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famlies. gstica y cultural, y del nivel social y cultural de sus familias.
Desta manera, el respecte per la diversitat dusos s compatible De este modo, el respeto por la diversidad de usos es compatible
amb el component normatiu necessari en lensenyana de la llengua con el componente normativo necesario en la enseanza de la len-
pel fet que les alumnes i els alumnes han daprendre a comunicar-se gua por el hecho de que las alumnas y los alumnos deben aprender
en la llengua estndard, per ser lapropiada socialment per a tractar a comunicarse en la lengua estndar, al ser la apropiada socialmente
uns certs temes en situacions determinades. para tratar de ciertos temas en situaciones determinadas.
En resum, leix de leducaci lingstica ha destar constitut pels En resumen, el eje de la educacin lingstica estar constituido
procediments encaminats al desplegament de les capacitats dexpres- por los procedimientos encaminados al desarrollo de las capacidades
si i comprensi oral i escrita, en les dos llenges oficials, en contex- de expresin y comprensin oral y escrita, en las dos lenguas oficia-
tos socials significatius, aix com en lmbit de la comunicaci lite- les, en contextos sociales significativos, as como en el mbito de la
rria. Estos procediments requerixen una reflexi planificada sobre el comunicacin literaria. Estos procedimientos requieren una reflexin
funcionament del llenguatge i sobre les caracterstiques formals de la planificada sobre el funcionamiento del lenguaje y sobre las caracte-
llengua ls de la qual sest aprenent, coneixement que sorganitza en rsticas formales de la lengua cuyo uso se est aprendiendo, conoci-
forma de conceptes gramaticals. A ms, laprenentatge de la llengua miento que se organiza en forma de conceptos gramaticales. Adems,
implica laprenentatge de significats culturals impregnats de valora- el aprendizaje de la lengua implica el aprendizaje de significados cul-
cions socials i sociolingstiques que requerixen el desenrotllament turales impregnados de valoraciones sociales y sociolingsticas que
dactituds crtiques sobre la manera que el llenguatge els transmet i requieren el desarrollo de actitudes crticas acerca del modo como el
sanciona. lenguaje los transmite y sanciona.
Per tant, lobjecte daprenentatge en les matries de Valenci: llen- Por tanto, el objeto de aprendizaje en las materias de Valenciano:
gua i literatura i Castell: llengua i literatura en lEducaci Secundria lengua y literatura y Castellano: lengua y literatura en la Educacin
Obligatria comprn el conjunt dels components del procs comuni- Secundaria Obligatoria abarca el conjunto de los componentes del pro-
catiu: ceso comunicativo:
a) Lapropiaci pel parlant dels factors del context fsic i soci- a) La apropiacin por el hablante de los factores del contexto fsi-
al susceptibles de deixar empremta en els enunciats, aix com de les co y social susceptibles de dejar huella en los enunciados, as como
regles comunicatives per mitj de les quals sadequa el discurs al con- de las reglas comunicativas mediante las que se adecua el discurso al
text. contexto.
b) El coneixement i ls reflexiu del codi lingstic, pel que fa tant b) El conocimiento y uso reflexivo del cdigo lingstico, en lo
al pla oracional com al textual i atenent les realitzacions orals i escri- que respecta tanto al plano oracional como al textual y atendiendo a
tes. sus realizaciones orales y escritas.
c) Actitud afavoridora duna comunicaci satisfactria, aix com c) Actitud favorecedora de una comunicacin satisfactoria,
desenrotllament dactituds crtiques respecte a les formes per mitj de as como desarrollo de actitudes crticas con respecto a las formas
les quals el llenguatge reflectix prejus i estereotips socials i sociolin- mediante las que el lenguaje refleja prejuicios y estereotipos sociales
gstics. y sociolingsticos.
Lobjecte daprenentatge aix definit orientar la selecci de con- El objeto de aprendizaje, as definido, orientar la seleccin
tinguts per a lensenyana i laprenentatge de les dos llenges inclo- de contenidos para la enseanza y el aprendizaje de las dos lenguas
ses en les matries de Valenci: llengua i literatura i Castell: llengua incluidas en las materias de Valenciano: lengua y literatura y Caste-
i literatura en esta etapa educativa. Al mateix temps, establix un marc llano: lengua y literatura en esta etapa educativa. Al mismo tiempo,
per a laprenentatge com amb les etapes anteriors de la mateixa mat- establece un marco para el aprendizaje comn con etapas anteriores de
ria i amb la matria de Llenges Estrangeres. Este marc com aconse- la misma materia y con la materia de Lenguas Extranjeras. Este marco
lla adoptar una orientaci didctica igualment compartida. comn aconseja adoptar una orientacin didctica igualmente compar-
tida.
Leix del currculum sn les habilitats i estratgies per a parlar i El eje del currculo son las habilidades y estrategias para hablar y
escoltar incloent-hi la interacci, escriure i llegir en mbits signi- escuchar incluyendo la interaccin, escribir y leer en mbitos signi-
ficatius de lactivitat social. Estos aprenentatges sarrepleguen en tres ficativos de la actividad social. Estos aprendizajes se recogen en tres
dels blocs de continguts del currculum: 1. Comunicaci. 4. Educaci de los bloques de contenidos del currculo: 1. Comunicacin. 4. Edu-
literria. 5. Tcniques de treball. Relacionats amb els tres blocs anteri- cacin literaria. 5. Tcnicas de trabajo. En relacin con ellos, los blo-
ors, el bloc 2. Llengua i societat i el 3. Coneixement de la llengua reu- ques 2. Lengua y sociedad y 3. Conocimiento de la lengua, renen los
nixen els continguts que fan referncia a la capacitat de lalumnat per contenidos que se refieren a la capacidad de las alumnas y los alumnos
a observar el funcionament de la llengua i per a parlar-ne, als conei- para observar el funcionamiento de la lengua y para hablar de ella, a
xements explcits sobre la llengua i les seues formes ds que es deri- los conocimientos explcitos sobre la lengua y sus formas de uso deri-
ven de la diversitat geogrfica, social i destil, aix com de les actituds vadas de la diversidad geogrfica, social y de estilo, as como de las
adoptades pels usuaris de les llenges oficials. actitudes adoptadas por los usuarios de las lenguas oficiales.
Lorganitzaci dels continguts del currculum en estos blocs no t La organizacin de los contenidos del currculo en estos bloques
com a finalitat establir lorde i lorganitzaci de les activitats dapre- no tiene como finalidad establecer el orden y la organizacin de las
nentatge en laula. Els blocs de continguts exposen, duna manera ana- actividades de aprendizaje en el aula. Los bloques de contenidos expo-
ltica, els components de leducaci lingstica i literria, i nassenya- nen, de un modo analtico, los componentes de la educacin lingsti-
len els nivells assolibles en cada curs. Aix, per exemple, en el bloc 1. ca y literaria, sealando los niveles alcanzables en cada curso. As, por
Comunicaci, a ms daspectes com els elements de la comunicaci, ejemplo, en el bloque 1. Comunicacin, adems de aspectos como los
les funcions del llenguatge o les tipologies textuals, shan separat els elementos de la comunicacin, las funciones del lenguaje o las tipolo-
continguts referits a ls oral i escrit en subapartats distints, a fi dex- gas textuales, se han distinguido los contenidos referidos al uso oral
posar amb ms claredat els aprenentatges especfics dels dos mbits. y escrito en subapartados distintos, con el fin de exponer con mayor
Els gneres orals i escrits sn diferents, i responen a funcions socials claridad los aprendizajes especficos de ambos mbitos. Los gneros
distintes, ra per la qual requerixen estratgies daprenentatge espe- orales y escritos son diferentes, y responden a funciones sociales dis-
cfiques per a la seua recepci i la seua producci. Per la necessi- tintas, razn por la cual requieren estrategias de aprendizaje especfi-
tat dexposar de manera diferenciada els continguts no ha docultar la cas para su recepcin y su produccin. Pero la necesidad de exponer
interconnexi que hi ha entre ls oral formal i lescrit ni la interrela- de modo diferenciado los contenidos no debe ocultar la interconexin
ci que es dna en moltes activitats socials entre usos orals i escrits: que hay entre el uso oral formal y el escrito ni la interrelacin que
sescriu lorde del dia duna reuni; sala acta duna sessi; sescriu se da en muchas actividades sociales entre usos orales y escritos: se
el gui dun programa de rdio o duna exposici oral; etc. s per aix escribe el orden del da de una reunin; se levanta acta de una sesin;
Num. 5562 / 24.07.2007 30418

que pareix oport integrar els aprenentatges dels dos blocs tant en les se escribe el guin de un programa de radio o de una exposicin oral;
programacions com en les seqncies dactivitats que es porten a lau- etc. Por ello, parece oportuno integrar los aprendizajes de los dos blo-
la. ques al elaborar las programaciones y al llevar al aula las secuencias
de actividades.
Els mduls de continguts dedicats a les habilitats lingstiques Los mdulos de contenidos dedicados a las habilidades lingsti-
escoltar, parlar i conversar, llegir i escriure situen estos aprenentatges cas escuchar, hablar y conversar, leer y escribir sitan estos aprendi-
en diversos mbits ds de cada una de les dos llenges oficials: el de zajes en diversos mbitos de uso de cada una de las dos lenguas oficia-
les relacions interpersonals i dins de les institucions, el dels mitjans les: el de las relaciones interpersonales y dentro de las instituciones, el
de comunicaci i lmbit acadmic. La concreci de les habilitats lin- de los medios de comunicacin y el mbito acadmico. La concrecin
gstiques en diferents mbits ds obex al fet que la comprensi i la de las habilidades lingsticas en diferentes mbitos de uso obedece
composici de textos orals i escrits requerixen habilitats i estratgies al hecho de que la comprensin y la composicin de textos orales y
especfiques segons la classe dintercanvi comunicatiu, lmbit social escritos requieren habilidades y estrategias especficas segn la clase
en qu este es realitza i la classe de text que utilitza. En el cas de les- de intercambio comunicativo, el mbito social en que ste se realiza y
criptura, shi han diferenciat entre els continguts referits a la compren- la clase de texto que se utiliza. En el caso de la escritura, se han distin-
si llegir i a la composici escriure, ja que impliquen habilitats i guido los contenidos referidos a la comprensin leer y a la composi-
estratgies diferents. cin escribir, ya que implican habilidades y estrategias diferentes.
Tot i aix, cal destacar el fet que parlar i escoltar, igual com llegir An as cabe destacar el hecho de que hablar y escuchar, lo mismo
i escriure, sn molt sovint activitats interrelacionades: es busca infor- que leer y escribir, son en muchas ocasiones actividades interrelacio-
maci per a elaborar un treball acadmic; es torna a llegir un text propi nadas: se busca informacin para elaborar un trabajo acadmico; se
per a revisar-lo; es prenen notes duna conferncia per a escriuren una relee un texto propio para revisarlo; se toman notas de una conferencia
crnica, etc. Esta interrelaci indica, novament, la convenincia din- para escribir una crnica de este acto, etc. Esta interrelacin indica,
tegrar elements dels dos aspectes de ls lingstic, la comprensi i la de nuevo, la conveniencia de integrar elementos de las dos vertientes
producci, en la seqncia dactivitats daprenentatge. del uso lingstico, la comprensin y la produccin, en la secuencia de
actividades de aprendizaje.
La gradaci dels aprenentatges destos mduls al llarg dels qua- La gradacin de los aprendizajes de estos mdulos a lo largo de
tre cursos de letapa es basa en estos criteris: ms o menys proximitat los cuatro cursos de la etapa se basa en estos criterios: mayor o menor
de les prctiques discursives a lexperincia lingstica i cultural de proximidad de las prcticas discursivas a la experiencia lingstica y
lalumnat; ms o menys complexitat de lorganitzaci interna dels tex- cultural de las alumnas y los alumnos; mayor o menor complejidad de
tos; progressi en la busca dun nivell ptim de competncia lingsti- los textos en cuanto a su organizacin interna; progresin en la bs-
ca en valenci i castell; diversificaci de les finalitats que sassignen queda de un nivel ptimo de competencia lingstica en valenciano y
a la recepci o composici dels textos. castellano; diversificacin de los fines que se asignan a la recepcin o
composicin de los textos.
El bloc 2. Llengua i societat inclou continguts aplicables al El bloque 2. Lengua y sociedad incluye contenidos aplicables al
valenci i al castell referits a la variaci i als factors que expliquen valenciano y al castellano referidos a la variacin y a los factores que
dialectes, registres i usos socials; la relaci de ls de la llengua amb explican dialectos, registros y usos sociales; la relacin del uso de la
lentorn social de lalumnat, el qual haur de ser capa dapreciar-ne lengua con el entorno social del alumnado, quien habr de ser capaz
les diferents varietats lingstiques i observar els trets caracterstics de de apreciar las diferentes variedades lingsticas y observar los rasgos
la resta de llenges constitucionals. En este sentit, leducaci ha dafa- caractersticos del resto de lenguas constitucionales. En este sentido,
vorir que es conega i es valore positivament la realitat plurilinge i la educacin debe favorecer que se conozca y valore positivamente la
pluricultural de la societat espanyola, aix com la identificaci de la realidad plurilinge y pluricultural de la sociedad espaola, as como
modalitat lingstica prpia i la de lalumnat daltres procedncies la identificacin de la modalidad lingstica propia y la del alumna-
geogrfiques. Tamb conv valorar de manera positiva el plurilingis- do de otras procedencias geogrficas. Tambin resulta conveniente
me en lentorn pluricultural dEuropa. Laprenentatge de la llengua ha valorar de manera positiva el plurilingismo en el entorno pluricultu-
de considerar, a ms, la reflexi sobre els fenmens derivats del con- ral de Europa. El aprendizaje de la lengua debe considerar, adems, la
tacte entre les llenges, que inclouen la presncia de prejus i actituds reflexin sobre los fenmenos derivados del contacto entre las lenguas,
discriminatries. que incluyen la presencia de prejuicios y actitudes discriminatorias.
Daltra banda, el bloc 3. Coneixement de la llengua integra els Por su parte, el bloque 3. Conocimiento de la lengua, integra los
continguts relacionats amb la reflexi sobre la llengua i amb ladquisi- contenidos relacionados con la reflexin sobre la lengua y con la
ci duns conceptes i una terminologia gramatical. La presncia deste adquisicin de unos conceptos y una terminologa gramatical. La pre-
bloc es justifica pel fet que ladquisici de les habilitats lingisticoco- sencia de este bloque se justifica por el hecho de que la adquisicin
municatives implica ls reflexiu sobre diferents aspectes de la llen- de las habilidades lingstico-comunicativas implica el uso reflexi-
gua: les formes lingstiques que indiquen en el text la presncia dels vo sobre diferentes aspectos de la lengua: las formas lingsticas que
factors del context; els procediments que contribuxen a cohesionar el indican en el texto la presencia de los factores del contexto; los pro-
text; les diverses possibilitats sintctiques utilitzables per a expressar cedimientos que contribuyen a cohesionar el texto; las diversas posi-
un mateix contingut; els procediments gramaticals per a integrar dife- bilidades sintcticas utilizables para expresar un mismo contenido; los
rents proposicions en un enunciat cohesionat; els mecanismes per a la procedimientos gramaticales para integrar diferentes proposiciones en
formaci de paraules; la norma gramatical i ortogrfica, etc. un enunciado cohesionado; los mecanismos para la formacin de pala-
bras; la norma gramatical y ortogrfica, etc.
La interrelaci deste bloc amb la resta obliga a justificar la pro- La interrelacin de este bloque con el resto, obliga a justificar la
gramaci de les activitats relacionades amb el seu contingut des del programacin de las actividades relacionadas con su contenido, desde
punt de vista de la seua rellevncia per a la millora de les habilitats en el punto de vista de su relevancia para la mejora de las habilidades en
ls de les llenges. Aix mateix, este criteri guiar lestabliment del el uso de las lenguas. Asimismo, este criterio debe guiar el estableci-
grau de complexitat amb qu saborden els continguts. miento del grado de complejidad con que se abordan los contenidos.
Els continguts relacionats amb leducaci literria sagrupen en Los contenidos relacionados con la educacin literaria se agrupan
el bloc 4. La lectura i interpretaci de textos literaris requerixen uns en el bloque 4. La lectura e interpretacin de textos literarios requieren
aprenentatges especfics que shauran iniciat en lEducaci Primria unos aprendizajes especficos que se habrn iniciado en la Educacin
amb la recitaci, la prctica de jocs retrics, lescolta de textos pro- Primaria con el recitado, la prctica de juegos retricos, la escucha
pis de la literatura oral o les dramatitzacions. Desta manera, shaur de textos propios de la literatura oral o las dramatizaciones. De este
aconseguit un primer acostament a les convencions literries bsiques modo, se habr conseguido un primer acercamiento a las convenciones
i a les relacions entre les obres i el context histric, en la mesura que literarias bsicas y a las relaciones entre las obras y el contexto hist-
Num. 5562 / 24.07.2007 30419

estes dades siguen significatives per a la interpretaci del text. Junt rico, en la medida en que estos datos sean significativos para la inter-
amb tot aix, shauran afavorit experincies plaents amb la lectura i pretacin del texto. Junto a todo ello, se habrn favorecido experien-
la recreaci de textos literaris. Esta orientaci de leducaci literria cias placenteras con la lectura y la recreacin de textos literarios. Esta
continua en lEducaci Secundria Obligatria, aix es consoliden els orientacin de la educacin literaria contina en la Educacin Secun-
hbits de lectura, samplien les experincies en els camps de la lectura daria Obligatoria, de modo que se consoliden los hbitos de lectura,
i de la recreaci de textos, adequant-les a les noves necessitats de sim- se amplen las experiencias en los campos de la lectura y recreacin
bolitzaci de lexperincia i de lexpressi dels sentiments, se sistema- de textos, adecundolas a las nuevas necesidades de simbolizacin de
titzen les observacions sobre les convencions literries i sestablix, de la experiencia y de la expresin de los sentimientos, se sistematicen
manera ms sistemtica tamb, la relaci entre les obres i els contextos las observaciones sobre las convenciones literarias y se establezca, de
histrics corresponents. forma ms sistemtica tambin, la relacin entre las obras y sus con-
textos histricos.
En el bloc 5, dedicat a les Tcniques de treball, sintegren i sis- En el bloque 5, dedicado a las Tcnicas de trabajo, se integran y
tematitzen les estratgies necessries que consoliden el domini de sistematizan las estrategias necesarias que consolidan el dominio de
les diferents habilitats. Shi destaca ls i maneig del diccionari, les las diferentes habilidades. Se destaca el uso y manejo del diccionario,
tcniques de lectura comprensiva, danlisi i sntesi de la informaci, las tcnicas de lectura comprensiva, de anlisis y sntesis de la infor-
aix com els procediments per a la presentaci descrits i treballs aca- macin, as como los procedimientos para la presentacin de escritos y
dmics i ladquisici dhbits que manifesten actituds dinters per la trabajos acadmicos y la adquisicin de hbitos que manifiesten acti-
presentaci adequada i correcta dels textos escrits. Les tecnologies de tudes de inters por la presentacin adecuada y correcta de los textos
la informaci i la comunicaci sincorporen a laula com a instrument escritos. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin se incor-
vlid per a desenrotllar els continguts i com a recurs til per a bus- poran al aula como instrumento vlido para desarrollar los contenidos
car informaci i presentar treballs, a ms destratgia motivadora per a y herramienta til para buscar informacin y presentar trabajos, ade-
lalumnat i molt ben valorada per la societat actual. ms de estrategia motivadora para la alumna y el alumno y valorada
positivamente por la sociedad actual.
En sntesi, leix del currculum en les matries de Valenci: Llen- En sntesis, el eje del currculo en las materias de Valenciano:
gua i Literatura i Castell: Llengua i Literatura sn els procediments Lengua y Literatura y Castellano: Lengua y Literatura son los proce-
encaminats a desenrotllar les habilitats lingisticocomunicatives, s a dimientos encaminados a desarrollar las habilidades lingstico-comu-
dir, per a lexpressi i la comprensi oral i escrita en contextos socials nicativas, es decir, para la expresin y comprensin oral y escrita en
significatius, aix com en lmbit de la comunicaci literria. Ladqui- contextos sociales significativos, as como en el mbito de la comuni-
sici i el desenrotllament destes habilitats implica reflexionar sobre cacin literaria. La adquisicin y desarrollo de estas habilidades impli-
els mecanismes de funcionament de la llengua i les seues condicions ca reflexionar sobre los mecanismos de funcionamiento de la lengua y
ds, i tamb adquirir una terminologia que permeta la comunicaci sus condiciones de uso, y tambin la adquisicin de una terminologa
sobre la llengua. Aix mateix, leducaci literria comporta laplicaci que permita la comunicacin sobre la lengua. Asimismo, la educacin
de coneixements sobre el context historicocultural a la lectura i inter- literaria supone la aplicacin de conocimientos sobre el contexto his-
pretaci de textos literaris. trico-cultural a la lectura e interpretacin de textos literarios.
La relaci de continguts de les matries de Valenci i Castell hi La relacin de contenidos aparece diferenciada para las materias
apareix diferenciada, per a atendre els aspectes formals, histrics, soci- de Valenciano y Castellano, para atender los aspectos formales, hist-
als i literaris especfics de cada llengua. No obstant aix, la distribuci ricos, sociales y literarios especficos de cada lengua. No obstante, la
dels continguts en cada bloc permet lenfocament integrat de lapre- distribucin de los contenidos en cada bloque permite el enfoque inte-
nentatge lingstic i literari de lalumnat. grado del aprendizaje lingstico y literario del alumnado.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
El currculum desta matria, en tindre com a meta el desenrot- El currculo de esta materia, al tener como meta el desarrollo de la
llament de la capacitat per a interactuar de forma competent per mitj capacidad para interactuar de forma competente mediante el lenguaje
del llenguatge en les diferents esferes de lactivitat social, contribux en las diferentes esferas de la actividad social, contribuye de un modo
duna manera decisiva al desenrotllament de tots els aspectes que con- decisivo al desarrollo de todos los aspectos que conforman la compe-
formen la competncia en comunicaci lingstica. A ms, les habi- tencia en comunicacin lingstica. Adems, las habilidades y estrate-
litats i estratgies per a ls duna llengua determinada i la capacitat gias para el uso de una lengua determinada y la capacidad para tomar
per a prendre la llengua com a objecte dobservaci, encara que sad- la lengua como objeto de observacin, aunque se adquieren desde una
quirixen des duna llengua, es transferixen i apliquen a laprenentatge lengua, se transfieren y aplican al aprendizaje de otras. Este aprendiza-
daltres. Este aprenentatge amplia, al seu torn, esta competncia sobre je acrecienta, a su vez, esta competencia sobre el uso del lenguaje en
ls del llenguatge en general. general.
Saprn a parlar i a escoltar i a llegir i a escriure, per a la interacci Se aprende a hablar y a escuchar y a leer y a escribir, para la inte-
comunicativa, per tamb per a adquirir nous coneixements: el llen- raccin comunicativa, pero tambin para adquirir nuevos conocimien-
guatge, a ms dinstrument de comunicaci, s un mitj de representa- tos: el lenguaje, adems de instrumento de comunicacin, es un medio
ci del mn i est en la base del pensament i del coneixement. Laccs de representacin del mundo y est en la base del pensamiento y del
al saber i a la construcci de coneixements per mitj del llenguatge es conocimiento. El acceso al saber y a la construccin de conocimien-
relaciona directament amb la competncia bsica daprendre a apren- tos mediante el lenguaje se relaciona directamente con la competencia
dre. Aix mateix, els continguts de reflexi sobre la llengua arreple- bsica de aprender a aprender. Asimismo, los contenidos de reflexin
guen un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i sobre la lengua recogen un conjunto de saberes conceptuales (metalen-
procedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir guaje gramatical) y procedimentales (capacidad para analizar, contras-
enunciats per mitj de ls conscient duns certs mecanismes gramati- tar, ampliar y reducir enunciados mediante el uso consciente de ciertos
cals, substituir elements de lenunciat per altres gramaticalment equi- mecanismos gramaticales, sustituir elementos del enunciado por otros
valents, usar diferents esquemes sintctics per a expressar una mateixa gramaticalmente equivalentes, usar diferentes esquemas sintcticos
idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que sadquirixen en relaci para expresar una misma idea, diagnosticar errores y repararlos, etc.)
amb les activitats de comprensi i composici de textos i que es reuti- que se adquieren en relacin con las actividades de comprensin y
litzen per a optimitzar laprenentatge lingstic, s a dir, per a aprendre composicin de textos y que se reutilizan para optimizar el aprendizaje
a aprendre llengua. lingstico, es decir, para aprender a aprender lengua.
Daltra banda, aprendre a usar la llengua s tamb contribuir al Por otra parte, aprender a usar la lengua es tambin contribuir al
desenrotllament de lautonomia i la iniciativa personal. Saprn a ana- desarrollo de la autonoma e iniciativa personal. Se aprende a analizar
litzar i a resoldre problemes, traar plans i iniciar processos de decisi, y resolver problemas, trazar planes y emprender procesos de decisin,
Num. 5562 / 24.07.2007 30420

ja que una de les funcions del llenguatge s regular i orientar la nostra ya que una de las funciones del lenguaje es regular y orientar nuestra
prpia activitat. Per aix, ladquisici dhabilitats lingstiques contri- propia actividad. Por ello, la adquisicin de habilidades lingsticas
bux a progressar en la iniciativa personal i en la regulaci de la prpia contribuye a progresar en la iniciativa personal y en la regulacin de la
activitat amb progressiva autonomia. propia actividad con progresiva autonoma.
La matria contribux al tractament de la informaci i competn- La materia incide en el tratamiento de la informacin y competen-
cia digital ja que t, com una de les seues metes, proporcionar conei- cia digital al tener como una de sus metas proporcionar conocimientos
xements i destreses per a buscar i seleccionar informaci rellevant y destrezas para la bsqueda y seleccin de informacin relevante de
dacord amb diferents necessitats, aix com per a reutilitzar-la en la acuerdo con diferentes necesidades, as como para su reutilizacin en
producci de textos orals i escrits propis. Buscar i seleccionar moltes la produccin de textos orales y escritos propios. La bsqueda y selec-
destes informacions requerir, per exemple, ls adequat de bibliote- cin de muchas de estas informaciones requerir, por ejemplo, el uso
ques i laprofitament de la tecnologies de la informaci i la comuni- adecuado de bibliotecas y el aprovechamiento de las tecnologas de la
caci. La realitzaci guiada destes busques constituir un mitj per a informacin y la comunicacin. La realizacin guiada de estas bsque-
desenrotllar de la competncia digital. A aix contribux tamb el fet das constituir un medio para desarrollar la competencia digital. A ello
que el currculum incloga ls de suports electrnics en la composici apunta tambin el hecho de que el currculo incluya el uso de soportes
de textos, de manera que saborden ms eficament algunes operaci- electrnicos en la composicin de textos, de modo que se aborden ms
ons que intervenen en el procs descriptura (planificaci, execuci eficazmente algunas operaciones participantes en el proceso de escri-
del text, revisi) i que constituxen un dels continguts bsics desta tura (planificacin, ejecucin del texto, revisin) y que constituyen
matria. Tamb poden contribuir al desenrotllament desta competn- uno de los contenidos bsicos de esta materia. Tambin pueden con-
cia ls en esta matria dels nous mitjans de comunicaci digitals que tribuir al desarrollo de esta competencia el uso en esta materia de los
impliquen un s social i collaboratiu de lescriptura i dels coneixe- nuevos medios de comunicacin digitales que implican una utilizacin
ments. social y colaborativa de la escritura y de los conocimientos.
Laprenentatge de la llengua concebut com a desenrotllament de El aprendizaje de la lengua concebido como desarrollo de la
la competncia comunicativa contribux decisivament a desenrotllar competencia comunicativa contribuye decisivamente a desarrollar
la competncia social i ciutadana, entesa com un conjunt dhabilitats la competencia social y ciudadana, entendida como un conjunto de
i destreses per a les relacions, la convivncia, el respecte i lenteni- habilidades y destrezas para las relaciones, la convivencia, el respe-
ment entre les persones. En efecte, aprendre llengua s aprendre a to y el entendimiento entre las personas. En efecto, aprender lengua
comunicar-se amb els altres, a comprendre el que estos transmeten i es aprender a comunicarse con los otros, a comprender lo que stos
a aproximar-se a altres realitats. Daltra banda, leducaci lingstica transmiten y a aproximarse a otras realidades. Por otra parte, la educa-
t un component estretament vinculat a esta competncia: la consta- cin lingstica tiene un componente estrechamente vinculado con esta
taci de la varietat dels usos de la llengua i de la diversitat lingstica, competencia: la constatacin de la variedad de los usos de la lengua
i la valoraci de totes les llenges com igualment aptes per a exercir y la diversidad lingstica, y la valoracin de todas las lenguas como
les funcions de comunicaci i de representaci. Tamb saporta des de igualmente aptas para desempear las funciones de comunicacin y
la matria a esta competncia en la mesura que sanalitzen els modes de representacin. Tambin se aporta desde la materia a esta compe-
per mitj dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejus i imatges tencia en la medida en que se analizan los modos mediante los que el
estereotipades del mn, amb lobjecte de contribuir a leradicaci dels lenguaje transmite y sanciona prejuicios e imgenes estereotipadas del
usos discriminatoris del llenguatge. mundo, con el objeto de contribuir a la erradicacin de los usos discri-
Dins desta matria, la lectura, interpretaci i valoraci de les minatorios del lenguaje.
obres literries contribuxen de manera rellevant al desenrotllament Dentro de esta materia, la lectura, interpretacin y valoracin de
duna competncia artstica i cultural, entesa com a aproximaci a un las obras literarias contribuyen de forma relevante al desarrollo de una
patrimoni literari i a uns temes recurrents que sn expressi de preocu- competencia artstica y cultural, entendida como aproximacin a un
pacions essencials del ser hum. La seua aportaci ser ms rellevant patrimonio literario y a unos temas recurrentes que son expresin de
en tant que es relacione la valoraci de les manifestacions literries preocupaciones esenciales del ser humano. Su aportacin ser ms sig-
amb altres manifestacions artstiques, com la msica, la pintura o el nificativa en tanto se relacione el aprecio de las manifestaciones litera-
cine. Tamb es contribux a esta competncia procurant que el mn rias con otras manifestaciones artsticas, como la msica, la pintura o
social de la literatura (autors, crtics, accs a biblioteques, llibreries, el cine. Tambin se contribuye a esta competencia procurando que el
catlegs o la presncia dall literari en la premsa) adquirisca sentit mundo social de la literatura (autores, crticos, acceso a bibliotecas,
per a lalumnat. libreras, catlogos o la presencia de lo literario en la prensa) adquiera
sentido para el alumnado.
Objectius Objetivos
Lensenyana de la llengua i la literatura, tant en valenci com en La enseanza de la lengua y la literatura, tanto en valenciano como
castell, en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les en castellano, tendr como objetivo en esta etapa el desarrollo de las
segents capacitats: siguientes capacidades:
1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos 1. Comprender discursos orales y escritos en los diversos contex-
de lactivitat social i cultural. tos de la actividad social y cultural.
2. Utilitzar el valenci i el castell per a expressar-se oralment i 2. Utilizar el valenciano y el castellano para expresarse oralmen-
per escrit, de manera coherent i adequada en cada situaci de comu- te y por escrito, de forma coherente y adecuada en cada situacin de
nicaci i en els diversos contextos de lactivitat social i cultural, per a comunicacin y en los diversos contextos de la actividad social y cul-
prendre conscincia dels propis sentiments i idees, i per a controlar la tural para tomar conciencia de los propios sentimientos e ideas, y para
prpia conducta. controlar la propia conducta.
3. Utilitzar la llengua oral en lactivitat social i cultural de manera 3. Utilizar la lengua oral en la actividad social y cultural de forma
adequada a les distintes funcions i situacions de comunicaci, adoptant adecuada a las distintas funciones y situaciones de comunicacin,
una actitud respectuosa i de cooperaci. adoptando una actitud respetuosa y de cooperacin.
4. Reconixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues 4. Reconocer las diversas tipologas de los textos escritos, inclui-
estructures formals, per mitj dels quals es produx la comunicaci das sus estructuras formales, mediante los que se produce la comuni-
amb les institucions pbliques, les privades i les de la vida laboral, aix cacin con las instituciones pblicas, privadas y de la vida laboral, as
com fer-ne un s correcte. como el uso correcto de los mismos.
5. Utilitzar el valenci i el castell per a adquirir nous coneixe- 5. Utilizar el valenciano y el castellano para adquirir nuevos cono-
ments, aix com per a buscar, seleccionar i processar informaci de cimientos, para buscar, seleccionar y procesar informacin de manera
manera efica en lactivitat escolar i per a redactar textos propis de eficaz en la actividad escolar y para redactar textos propios del mbito
lmbit acadmic. acadmico.
Num. 5562 / 24.07.2007 30421

6. Conixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la 6. Conocer y valorar como patrimonio de todos los espaoles la
riquesa lingstica i cultural dEspanya, i considerar, adequadament i riqueza lingstica y cultural de Espaa, y considerar, adecuadamente
amb respecte, les diferents situacions que originen les llenges en con- y con respeto, las diferentes situaciones que originan las lenguas en
tacte en les comunitats bilinges. contacto en las comunidades bilinges.
7. Apreciar les possibilitats extraordinries que oferix el castell 7. Apreciar las extraordinarias posibilidades que ofrece el castella-
com a llengua comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i no como lengua comn para todas y todos los espaoles y para las ciu-
per a les ciutadanes i els ciutadans dels pasos de parla castellana, com dadanas y ciudadanos de los pases de habla castellana, en tanto que
a vehicle de comunicaci i vertebraci duna de les comunitats cultu- vehculo de comunicacin y vertebracin de una de las comunidades
rals ms importants del mn. culturales ms importantes del mundo.
8. Conixer les diferents manifestacions i varietats del castell, 8. Conocer las diferentes manifestaciones y variedades del caste-
derivades de la seua expansi per Espanya i Amrica, i valorar la uni- llano, derivadas de su expansin por Espaa y Amrica, valorando la
tat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de lidioma. unidad esencial de la lengua comn para todos los hablantes del idio-
ma.
9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat 9. Comprender y valorar, a partir del conocimiento de la realidad
sociolingstica, la necessitat de recuperar un s normalitzat del valen- sociolingstica, la necesidad de recuperar un uso normalizado del
ci, smbol didentitat cultural i mitj irrenunciable per a entendre la valenciano, smbolo de identidad cultural y medio irrenunciable para
realitat de lentorn i accedir al patrimoni cultural propi. entender la realidad del entorno y acceder al patrimonio cultural pro-
pio.
10. Analitzar els diferents usos socials del valenci i del castell 10. Analizar los diferentes usos sociales del valenciano y del cas-
per a evitar els estereotips lingstics que impliquen jus de valor i pre- tellano para evitar los estereotipos lingsticos que suponen juicios de
jus classistes, racistes o sexistes. valor y prejuicios clasistas, racistas o sexistas.
11. Apreciar les possibilitats que oferix el valenci, llengua prpia 11. Apreciar las posibilidades que ofrece el valenciano, lengua
de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicaci i de verte- propia de la Comunitat Valenciana, como vehculo de comunicacin y
braci. de vertebracin.
12. Conixer els principis fonamentals de la gramtica del valenci 12. Conocer los principios fundamentales de la gramtica del
i del castell, i reconixer les diferents unitats de la llengua i les seues valenciano y del castellano, reconociendo las diferentes unidades de la
combinacions. lengua y sus combinaciones.
13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la 13. Aplicar con cierta autonoma, los conocimientos sobre la len-
llengua i les normes de ls lingstic per a comprendre textos orals gua y las normas del uso lingstico para comprender textos orales y
i escrits i per a escriure i parlar amb adequaci, coherncia, cohesi i escritos y para escribir y hablar con adecuacin, coherencia, cohesin
correcci, tant en valenci com en castell. y correccin, tanto en valenciano como en castellano.
14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre 14. Comprender textos literarios utilizando los conocimientos
les convencions de cada gnere, els temes i motius de la tradici liter- sobre las convenciones de cada gnero, los temas y motivos de la tra-
ria i els recursos estilstics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives dicin literaria y los recursos estilsticos. Apreciar sus posibilidades
per a la millora de la producci personal. comunicativas para la mejora de la produccin personal.
15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patri- 15. Aproximarse al conocimiento de muestras relevantes del patri-
moni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar lexperincia monio literario y valorarlo como un modo de simbolizar la experiencia
individual i collectiva en diferents contextos historicoculturals. individual y colectiva en diferentes contextos histrico-culturales.
16. Conixer i distingir les principals poques artstiques i lite- 16. Conocer y distinguir las principales pocas artsticas y litera-
rries, els seus trets caracterstics, les obres, i les autores i els autors rias, sus rasgos caractersticos y las autoras y los autores y obras ms
ms representatius de cada poca. Conixer les obres i els fragments representativos de cada una de ellas. Conocer las obras y fragmentos
representatius de les literatures de les llenges oficials de la Comunitat representativos de las literaturas de las lenguas oficiales de la Comuni-
Valenciana. tat Valenciana.
17. Interpretar i utilitzar la lectura i lescriptura com a fonts de 17. Interpretar y emplear la lectura y la escritura como fuentes de
plaer, denriquiment personal i de coneixement del mn, i consolidar placer, de enriquecimiento personal y de conocimiento del mundo y
hbits lectors per mitj de textos adequats a ledat. consolidar hbitos lectores mediante textos adecuados a la edad.
18. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la infor- 18. Aprender y utilizar tcnicas sencillas de manejo de la informa-
maci: busca, elaboraci i presentaci amb lajuda dels mitjans tradi- cin: bsqueda, elaboracin y presentacin, con ayuda de los medios
cionals i laplicaci de les noves tecnologies. tradicionales y de las nuevas tecnologas.
19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comu- 19. Utilizar con progresiva autonoma los medios de comunicacin
nicaci social i les tecnologies de la informaci per a obtindre, inter- social y las tecnologas de la informacin para obtener, interpretar y
pretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents. valorar informaciones de diversos tipos y opiniones diferentes.
Primer curs Primer curso
Continguts Contenidos
Valenci: Llengua i Literatura Valenciano: lengua y literatura
Bloc 1. Comunicaci Bloque 1. Comunicacin
Elements de la comunicaci. Elementos de la comunicacin.
Observaci de diferncies rellevants, contextuals i formals, entre Observacin de diferencias relevantes, contextuales y formales,
comunicaci oral i escrita i entre els usos colloquials i formals, espe- entre comunicacin oral y escrita y entre los usos coloquiales y forma-
cialment els propis de lmbit escolar. les, especialmente, los propios del mbito escolar.
Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y
Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden com- escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no
prendres de forma directa. pueden comprenderse de forma directa.
Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, dileg i con- Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, dilogo
versa. y conversacin.
1. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar 1. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar
Comprensi de notcies dactualitat prximes als interessos de Comprensin de noticias de actualidad prximas a los intereses
lalumnat procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual. del alumnado procedentes de los medios de comunicacin audiovisual.
Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico
especial atenci a la presentaci de treballs i a les instruccions per a atendiendo, especialmente, a la presentacin de tareas e instrucciones
Num. 5562 / 24.07.2007 30422

fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions de para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin de
documentals procedents dels mitjans de comunicaci. informaciones de documentales tomados de los medios de comunica-
cin.
Exposici dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de Exposicin de informaciones de actualidad tomadas de los
comunicaci. medios de comunicacin.
Narraci oral, a partir dun gui preparat prviament, de fets Narracin oral, a partir de un guin preparado previamente, de
relacionats amb lexperincia, presentada de forma seqenciada i amb hechos relacionados con la experiencia, presentada de forma secuen-
claredat, en qu sincloguen descripcions senzilles i tamb sentiments ciada y con claridad, en el que aparezcan descripciones sencillas y
i valoracions respecte al que sexposa, amb ajuda de mitjans audiovi- sentimientos y valoraciones en relacin con lo expuesto, ayudados
suals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la
comunicacin.
Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del
lmbit acadmic, especialment en la petici daclariments davant mbito acadmico, especialmente en la peticin de aclaraciones ante
duna instrucci, en les propostes sobre la manera dorganitzar les tas- una instruccin, en propuestas sobre el modo de organizar las tareas,
ques, en la descripci de seqncies senzilles dactivitats realitzades, en la descripcin de secuencias sencillas de actividades realizadas, en
en lintercanvi dopinions i en lexposici de conclusions. el intercambio de opiniones y en la exposicin de conclusiones.
Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendiza-
compartit. je compartido.
Coneixement i s de les estratgies i les normes per a linter- Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-
canvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn cambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del
de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la
comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-
experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y
atenci a les frmules de cortesia. los otros, y atencin a las frmulas de cortesa.
Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixe- Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conoci-
ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia
mateix. conducta.
1b. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits 1b.Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara ciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado,
instruccions ds, normes i avisos. como instrucciones de uso, normas y avisos.
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, tenint en Comprensin de textos de los medios de comunicacin, aten-
compte lestructura del peridic (seccions i gneres) i els elements diendo a la estructura del peridico (secciones y gneros) y a los ele-
paratextuals, amb atenci especial a les notcies relacionades amb la mentos paratextuales, con especial atencin a las noticias relacionadas
vida quotidiana i amb la informaci de fets. con la vida cotidiana y la informacin de hechos.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci espe- Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin,
cial als de carcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer especialmente, a los de carcter expositivo y explicativo a las instruc-
treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i ciones para realizar tareas a la consulta, en diversos soportes, de dic-
altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educa- cionarios, glosarios y otras fuentes de informacin, como enciclope-
tives. dias y pginas web educativas.
Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponi-
davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin,
incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos.
1c. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits 1c. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escri-
tos
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com car- ciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado,
tes, notes i avisos. como cartas, notas y avisos.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, espe- Composicin de textos propios de los medios de comunicacin,
cialment notcies, destinats a un suport imprs i digital. especialmente, noticias, destinados a un soporte impreso y digital.
Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del
lmbit acadmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossa- mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones sencillas,
ris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats. glosarios y conclusiones sobre tareas y aprendizajes efectuados.
Inters per la composici escrita com a font dinformaci i Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y
daprenentatge, com a forma de comunicar les experincies, les idees, aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias, ideas, opinio-
les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la nes y conocimientos propios, y como forma de regular la conducta
conducta.
Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad
La variaci lingstica. La variacin lingstica.
Usos formals i informals de la llengua. Usos formales e informales de la lengua.
Els usos discriminatoris de la llengua. Los usos discriminatorios de la lengua.
Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comu-
Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo
de cultura. necesario de cultura.
Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el
valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana.
Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la
per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms per- lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromi-
sonal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. so personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica.
Num. 5562 / 24.07.2007 30423

Realitat plurilinge dEspanya i dEuropa. Coneixement general Realidad plurilinge de Espaa y de Europa. Conocimiento
de la diversitat lingstica i de la distribuci geogrfica de les llenges general de la diversidad lingstica y de la distribucin geogrfica
dEspanya i dEuropa. Valoraci del plurilingisme com a font denri- de las lenguas de Espaa y de Europa. Valoracin del plurilingismo
quiment personal i collectiu. como fuente de enriquecimiento personal y colectivo
Respecte pels sentiments, les experincies, les idees, les opinions Respeto por los sentimientos, las experiencias, las ideas, las opi-
i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges. niones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras len-
guas.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les dife- Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-
rncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. rencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llen- Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguas
ges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere; por razones de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero; y
i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre
els seus parlants. sus hablantes.
Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural exis- Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural exis-
tent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la tente en el contexto social y escolar, como manifestacin enriquecedo-
qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para
graci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases,
cultures. sociedades y culturas.
Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua
3. Fontica i ortografia 3. Fontica y Ortografa
Correspondncia entre sons i grafies. Lalfabet i els dgrafs. Correspondencia entre sonidos y grafas. El alfabeto y los dgra-
Vocals obertes i tancades. fos. Vocales abiertas y cerradas.
La sllaba. Principals esquemes sillbics. Diftongs, triftongs i La slaba. Principales esquemas silbicos. Diptongos, triptongos
hiats. e hiatos.
Nocions bsiques daccentuaci i puntuaci. s de la diresi. Nociones bsicas de acentuacin y puntuacin. Uso de la dire-
sis.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, reconei- Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su
xement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los
lingstica en els escrits. escritos.
3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua
Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en Observacin de los diferentes registros y de los factores que inci-
ls de la llengua en distints mbits socials. den en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales.
Reconeixement de les principals normes fontiques. Reconocimiento de las principales normas fonticas.
Qestions morfolgiques: larticle (lapstrof, les contraccions, Cuestiones morfolgicas: el artculo (el apstrofo, las contrac-
larticle personal), el gnere i el nombre. ciones, el artculo personal), el gnero y el nmero.
Lectura en veu alta: lenunciat. Dicci, entonaci, intensitat i Lectura en voz alta: el enunciado. Diccin, entonacin, intensi-
pausa. dad y pausa.
Lxic: barbarismes i vulgarismes. Lxico: barbarismos y vulgarismos.
3c. Gramtica 3c Gramtica
Classes de paraules. El substantiu i ladjectiu (caracterstiques). Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (caractersticas).
El pronom (classificaci). El determinant (classificaci). El verb: la El pronombre (clasificacin). El determinante (clasificacin). El
conjugaci. Ladverbi. La preposici. La conjunci. La interjecci. verbo: la conjugacin. El adverbio. La preposicin. La conjuncin. La
interjeccin.
Estructura de loraci simple. La concordana. Estructura de la oracin simple. La concordancia.
Reconeixement del funcionament sintctic de verbs ds fre- Reconocimiento del funcionamiento sintctico de verbos de uso
qent a partir del seu significat, identificaci del subjecte i dels com- frecuente a partir de su significado, identificar el sujeto y los comple-
plements del verb, i constataci de lexistncia de complements neces- mentos del verbo, y constatar la existencia de complementos necesa-
saris o argumentals i dels no necessaris o circumstancials; comprensi rios o argumentales frente a los no necesarios o circunstanciales; com-
duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte, verb i comple- prensin de una terminologa sintctica bsica: oracin; sujeto, verbo
ments; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal. y complementos; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado
verbal.
Coneixement de les modalitats de loraci i dels modes del verb Conocimiento de las modalidades de la oracin y de los modos
com a formes dexpressar les intencions dels parlants. del verbo como formas de expresar las intenciones de los hablantes.
Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, amb Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales,
especial atenci als temporals, explicatius i dorde, i dalguns meca- con especial atencin a los temporales, explicativos y de orden, y de
nismes de referncia interna, tant gramaticals (pronoms personals, pos- algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (pro-
sessius i demostratius) com lxics (repeticions, sinnims i ellipsis). nombres personales, posesivos y demostrativos) como lxicos (repeti-
ciones, sinnimos y elipsis).
Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en los
amb especial atenci als temps de pretrit en la narraci. La distinci textos, con especial atencin a los tiempos de pretrito en la narracin.
entre el passat simple i el passat perifrstic. La distincin entre el passat simple y el passat perifrstic.
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil Uso de procedimientos para componer los enunciados con un
cohesionat, especialment la inserci en loraci dexpressions amb estilo cohesionado, especialmente, la insercin en la oracin de expre-
valor explicatiu, com laposici, ladjectiu i loraci de relatiu. siones con valor explicativo, como la aposicin, el adjetivo y la ora-
cin de relativo.
Distinci entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement Distincin entre palabras flexivas y no flexivas; reconocimiento
de les diferents categories gramaticals. de las diferentes categoras gramaticales.
Identificaci i s de les formes lingstiques de la dixi personal Identificacin y uso de las formas lingsticas de la deixis per-
(pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals sonal (pronombres personales, posesivos y terminaciones verbales) en
i escrits com cartes i normes. textos orales y escritos como cartas y normas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30424

3d. Lxic 3d. Lxico


Estructura de la paraula. Estructura de la palabra.
Reconeixement dels mecanismes de formaci de paraules: com- Reconocimiento de los mecanismos de formacin de palabras:
posici i derivaci. s del guionet. composicin y derivacin. Uso del guionet.
Bloc 4. Educaci literria Bloque 4. Educacin literaria
Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatu- Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura
ra com a font de plaer i de coneixement del mn i del patrimoni cultu- como fuente de placer y de conocimiento del mundo y del patrimonio
ral valenci. cultural valenciano.
Lectura de diverses obres adequades a ledat. Lectura de varias obras adecuadas a la edad.
Introducci als gneres literaris a travs de la lectura comentada Introduccin a los gneros literarios a travs de la lectura comen-
de fragments representatius dobres adequades a ledat. Anlisi dels tada de fragmentos representativos de obras adecuadas a la edad. An-
seus trets ms caracterstics. lisis de sus rasgos ms caractersticos.
El llenguatge literari. Identificaci dels recursos lingstics pro- El lenguaje literario. Identificacin de los recursos lingsticos
pis dels textos de carcter literari. propios de los textos de carcter literario.
Lectura comentada, recitaci de poemes i audici de poemes Lectura comentada, recitado de poemas y audicin de poemas
musicats de la nostra tradici, reconeixent els elements bsics del musicados de nuestra tradicin, reconociendo los elementos bsicos
ritme, la versificaci i les figures semntiques ms rellevants. del ritmo, la versificacin y las figuras semnticas ms relevantes.
Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de Lectura comentada de relatos breves, como mitos y leyendas de
diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua diferentes culturas, reconociendo los elementos del relato literario y su
funcionalitat. Lectura comentada de rondalles, tot reconeixent la fun- funcionalidad. Lectura comentada de rondalles, reconociendo la fun-
ci i les caracterstiques de les narracions orals. cin y las caractersticas de las narraciones orales.
Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus, o de Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves, o de
fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral. fragmentos, reconociendo los aspectos formales del texto teatral.
Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de lite-
literatura juvenil i general ms rellevants de la prpia cultura i de la ratura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cul-
cultura universal, tant clssica com moderna. tura universal, tanto clsica como moderna.
Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors Fomento de la lectura mediante el contacto con autoras y autores
en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actua-
actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de
brefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las preferen-
les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir cias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros, y gusto
sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia
lectora.
Bloc 5. Tcniques de treball Bloque 5. Tcnicas de trabajo
Iniciaci a ls del diccionari, les enciclopdies, els correctors Iniciacin al uso del diccionario, enciclopedias, correctores orto-
ortogrfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta. grficos sobre textos en soporte digital y otras obras de consulta.
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcio- Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcio-
nen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente
sobre classes de paraules, relacions semntiques del lxic (polismia, sobre clases de palabras, relaciones semnticas del lxico (polisemia,
homonmia, sinonmia, antonmia...) i normativa. homonimia, sinonimia, antonimia...) y normativa.
Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la
presa danotacions. toma de anotaciones.
Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums, mapes con- Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes,
ceptuals. mapas conceptuales.
Utilitzaci dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques Utilizacin dirigida de la biblioteca del centro, de bibliotecas
virtuals i, en general, de les tecnologies de la informaci i la comuni- virtuales y, en general, de las tecnologas de la informacin y la comu-
caci, com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. nicacin, como fuente de informacin y de modelos para la composi-
cin escrita.
Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de tex-
(I). tos (I).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en
de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfi- soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,
ques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos,
etc.).
Castell: Llengua i Literatura Castellano: lengua y literatura
Bloc 1. Comunicaci Bloque 1. Comunicacin
Elements de la comunicaci. Elementos de la comunicacin.
Observaci de diferncies rellevants, contextuals i formals, entre Observacin de diferencias relevantes, contextuales y formales,
comunicaci oral i escrita i entre els usos colloquials i formals, espe- entre comunicacin oral y escrita y entre los usos coloquiales y forma-
cialment els propis de lmbit escolar. les, especialmente, los propios del mbito escolar.
Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y
Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden com- escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no
prendres de forma directa. pueden comprenderse de forma directa.
Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, dileg i con- Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, dilogo
versa. y conversacin.
1. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar 1. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar
Comprensi de notcies dactualitat prximes als interessos de Comprensin de noticias de actualidad prximas a los intereses
lalumnat procedents dels mitjans de comunicaci audiovisual. del alumnado procedentes de los medios de comunicacin audiovisual.
Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico
especial atenci a la presentaci de treballs i a les instruccions per a atendiendo, especialmente, a la presentacin de tareas e instrucciones
Num. 5562 / 24.07.2007 30425

fer-los, a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions de para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin de
documentals procedents dels mitjans de comunicaci. informaciones de documentales tomados de los medios de comunica-
cin.
Exposici dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de Exposicin de informaciones de actualidad tomadas de los
comunicaci. medios de comunicacin.
Narraci oral, a partir dun gui preparat prviament, de fets Narracin oral, a partir de un guin preparado previamente, de
relacionats amb lexperincia, presentada de forma seqenciada i amb hechos relacionados con la experiencia, presentada de forma secuen-
claredat, en qu sincloguen descripcions senzilles i tamb sentiments ciada y con claridad, en el que aparezcan descripciones sencillas y
i valoracions respecte al que sexposa, amb ajuda de mitjans audiovi- sentimientos y valoraciones en relacin con lo expuesto, ayudados
suals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la
comunicacin.
Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del
lmbit acadmic, especialment en la petici daclariments davant mbito acadmico, especialmente en la peticin de aclaraciones ante
duna instrucci, en les propostes sobre la manera dorganitzar les tas- una instruccin, en propuestas sobre el modo de organizar las tareas,
ques, en la descripci de seqncies senzilles dactivitats realitzades, en la descripcin de secuencias sencillas de actividades realizadas, en
en lintercanvi dopinions i en lexposici de conclusions. el intercambio de opiniones y en la exposicin de conclusiones.
Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendiza-
compartit. je compartido.
Coneixement i s de les estratgies i les normes per a linter- Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-
canvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn cambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del
de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la
comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-
experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y
atenci a les frmules de cortesia. los otros, y atencin a las frmulas de cortesa.
Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixe- Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conoci-
ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia
mateix. conducta.
1b. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits 1b. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara ciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado,
instruccions ds, normes i avisos. como instrucciones de uso, normas y avisos.
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, tenint en Comprensin de textos de los medios de comunicacin, aten-
compte lestructura del peridic (seccions i gneres) i els elements diendo a la estructura del peridico (secciones y gneros) y a los ele-
paratextuals, amb atenci especial a les notcies relacionades amb la mentos paratextuales, con especial atencin a las noticias relacionadas
vida quotidiana i amb la informaci de fets. con la vida cotidiana y la informacin de hechos.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci espe- Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin,
cial als de carcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer especialmente, a los de carcter expositivo y explicativo, a las instruc-
treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i ciones para realizar tareas, a la consulta, en diversos soportes, de dic-
altres fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educa- cionarios, glosarios y otras fuentes de informacin, como enciclope-
tives. dias y pginas web educativas.
Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponi-
davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin,
incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos.
1c. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits 1c. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escri-
tos
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com car- ciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado,
tes, notes i avisos. como cartas, notas y avisos.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, espe- Composicin de textos propios de los medios de comunicacin,
cialment notcies, destinats a un suport imprs i digital. especialmente noticias, destinados a un soporte impreso y digital.
Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del
lmbit acadmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossa- mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones sencillas,
ris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats. glosarios y conclusiones sobre tareas y aprendizajes efectuados.
Inters per la composici escrita com a font dinformaci i Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y
daprenentatge, com a forma de comunicar les experincies, les idees, aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias, ideas, opinio-
les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la nes y conocimientos propios, y como forma de regular la conducta
conducta.
Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad
La variaci lingstica. La variacin lingstica.
Usos formals i informals de la llengua. Usos formales e informales de la lengua.
Els usos discriminatoris de la llengua. Los usos discriminatorios de la lengua.
Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comu-
Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo
de cultura. necesario de cultura.
Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el
valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana.
Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la
per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms per- lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromi-
sonal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. so personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica.
Num. 5562 / 24.07.2007 30426

Realitat plurilinge dEspanya i dEuropa. Coneixement general Realidad plurilinge de Espaa y de Europa. Conocimiento
de la diversitat lingstica i de la distribuci geogrfica de les llenges general de la diversidad lingstica y de la distribucin geogrfica
dEspanya i dEuropa. Valoraci del plurilingisme com a font denri- de las lenguas de Espaa y de Europa. Valoracin del plurilingismo
quiment personal i collectiu. como fuente de enriquecimiento personal y colectivo
Respecte per les sensacions, les experincies, les idees, les opini- Respeto por las sensaciones, las experiencias, las ideas, las opi-
ons i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges. niones y los conocimientos expresados por los hablantes de otras len-
guas.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les dife- Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-
rncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. rencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llen- Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguas
ges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, por razones de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero, y
i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre
els seus parlants. sus hablantes.
Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural exis- Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural exis-
tent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la tente en el contexto social y escolar como manifestacin enriquecedo-
qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para
graci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases,
cultures. sociedades y culturas.
Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua
3. Fontica i ortografia 3. Fontica y ortografa
Correspondncia entre sons i grafies. Lalfabet i la sllaba. Correspondencia entre sonidos y grafas. El alfabeto y la slaba.
La sllaba. Principals esquemes sillbics. Diftongs, triftongs i La slaba. Principales esquemas silbicos. Diptongos, triptongos
hiats. e hiatos.
Nocions bsiques daccentuaci i puntuaci. s de la diresi. Nociones bsicas de acentuacin y puntuacin. Uso de la dire-
sis.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, reconei- Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su
xement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los
lingstica en els escrits. escritos.
3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua
Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en Observacin de los diferentes registros y de los factores que inci-
ls de la llengua en distints mbits socials. den en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales.
Reconeixement de les principals normes fontiques. Reconocimiento de las principales normas fonticas.
Qestions morfolgiques: larticle (les contraccions), el gnere i Cuestiones morfolgicas: el artculo (las contracciones), el gne-
el nombre. ro y el nmero.
Lectura en veu alta: lenunciat. Dicci, entonaci, intensitat i Lectura en voz alta: el enunciado. Diccin, entonacin, intensi-
pausa. dad y pausa.
Lxic: barbarismes i vulgarismes. Lxico: barbarismos y vulgarismos.
3c. Gramtica 3c. Gramtica
Classes de paraules. El substantiu i ladjectiu (caracterstiques). Clases de palabras. El sustantivo y el adjetivo (caractersticas).
El pronom (classificaci). El determinant (classificaci). El verb: la El pronombre (clasificacin). El determinante (clasificacin). El
conjugaci. Ladverbi. La preposici. La conjunci. La interjecci. verbo: la conjugacin. El adverbio. La preposicin. La conjuncin. La
interjeccin.
Estructura de loraci simple. La concordana. Estructura de la oracin simple. La concordancia.
Reconeixement del funcionament sintctic de verbs ds fre- Reconocimiento del funcionamiento sintctico de verbos de
qent a partir del seu significat, identificaci del subjecte i dels com- uso frecuente a partir de su significado, identificando el sujeto y los
plements del verb, i constataci de lexistncia de complements neces- complementos del verbo, constatando la existencia de complementos
saris o argumentals i dels no necessaris o circumstancials; comprensi necesarios o argumentales frente a los no necesarios o circunstancia-
duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte, verb i comple- les; comprensin de una terminologa sintctica bsica: oracin; suje-
ments; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal. to, verbo y complementos; sujeto y predicado; predicado nominal y
predicado verbal.
Coneixement de les modalitats de loraci i dels modes del verb Conocimiento de las modalidades de la oracin y de los modos
com a formes dexpressar les intencions dels parlants. del verbo como formas de expresar las intenciones de los hablantes.
Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, amb Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales,
especial atenci als temporals, explicatius i dorde, i dalguns meca- con especial atencin a los temporales, explicativos y de orden, y de
nismes de referncia interna, tant gramaticals (pronoms personals, pos- algunos mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales (pro-
sessius i demostratius) com lxics (repeticions, sinnims i ellipsis). nombres personales, posesivos y demostrativos) como lxicos (repeti-
ciones, sinnimos y elipsis).
Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en los
amb especial atenci als temps de pretrit en la narraci. textos, con especial atencin a los tiempos de pretrito en la narracin.
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil Uso de procedimientos para componer los enunciados con un
cohesionat, especialment la inserci en loraci dexpressions amb estilo cohesionado, especialmente la insercin en la oracin de expre-
valor explicatiu, com laposici, ladjectiu i loraci de relatiu siones con valor explicativo, como la aposicin, el adjetivo y la ora-
cin de relativo.
Distinci entre paraules flexives i no flexives; reconeixement de Distincin entre palabras flexivas y no flexivas; reconocimiento
les diferents categories gramaticals. de las diferentes categoras gramaticales.
Identificaci i s de les formes lingstiques de la dixi personal Identificacin y uso de las formas lingsticas de la deixis per-
(pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals sonal (pronombres personales, posesivos y terminaciones verbales) en
i escrits com cartes i normes. textos orales y escritos como cartas y normas.
3d. Lxic 3d. Lxico
Estructura de la paraula. Estructura de la palabra.
Num. 5562 / 24.07.2007 30427

Reconeixement dels mecanismes de formaci de paraules. Com- Reconocimiento de los mecanismos de formacin de palabras.
posici i derivaci. Composicin y derivacin.
Bloc 4. Educaci literria Bloque 4. Educacin literaria
Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatu- Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura
ra com a font de plaer i de coneixement del mn i del patrimoni cultu- como fuente de placer y de conocimiento del mundo y del patrimonio
ral valenci. cultural valenciano.
Lectura de diverses obres adequades a ledat. Lectura de varias obras adecuadas a la edad.
Introducci als gneres literaris a travs de la lectura comentada Introduccin a los gneros literarios a travs de la lectura comen-
de fragments representatius dobres adequades a ledat. Anlisi dels tada de fragmentos representativos de obras adecuadas a la edad. An-
seus trets ms caracterstics. lisis de sus rasgos ms caractersticos.
El llenguatge literari. Identificaci dels recursos lingstics pro- El lenguaje literario. Identificacin de los recursos lingsticos
pis dels textos de carcter literari. propios de los textos de carcter literario.
Lectura comentada i recitaci de poemes i reconixer els ele- Lectura comentada y recitado de poemas, reconocimiento de los
ments bsics del ritme, la versificaci i les figures semntiques ms elementos bsicos del ritmo, la versificacin y las figuras semnticas
rellevants. ms relevantes.
Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes Lectura comentada de relatos breves, como mitos y leyendas de
de diferents cultures, tot reconeixent els elements del relat literari i la diferentes culturas, reconocimiento de los elementos del relato litera-
seua funcionalitat. Reconeixement de la funci i les caracterstiques de rio y su funcionalidad. Reconocimiento de la funcin y caractersticas
la narraci oral. de la narracin oral.
Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus, o de Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves, o de
fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral. fragmentos, reconociendo los aspectos formales del texto teatral.
Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de lite-
literatura juvenil i general ms rellevants de la prpia cultura i de la ratura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cul-
cultura universal, tant clssica com moderna. tura universal, tanto clsica como moderna.
Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors Fomento de la lectura mediante del contacto con autoras y auto-
en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres res en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras
actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- actuaciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones
brefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic de libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las pre-
les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir ferencias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros y
sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. gusto por compartir sentimientos y emociones suscitados por la expe-
riencia lectora.
Bloc 5. Tcniques de treball Bloque 5. Tcnicas de trabajo
Iniciaci a ls del diccionari, les enciclopdies, els correctors Iniciacin al uso del diccionario, enciclopedias, correctores orto-
ortogrfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta. grficos sobre textos en soporte digital y otras obras de consulta.
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcio- Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcio-
nen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente
sobre classes de paraules, relacions semntiques del lxic (polismia, sobre clases de palabras, relaciones semnticas del lxico (polisemia,
homonmia, sinonmia, antonmia...) i normativa. homonimia, sinonimia, antonimia...) y normativa.
Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la
presa danotacions. toma de anotaciones.
Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums, mapes con- Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes,
ceptuals. mapas conceptuales.
Utilitzaci dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques Utilizacin dirigida de la biblioteca del centro, de bibliotecas
virtuals i, en general, de les tecnologies de la informaci i la comuni- virtuales y, en general, de las tecnologas de la informacin y la comu-
caci com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. nicacin como fuente de informacin y de modelos para la composi-
cin escrita.
Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de tex-
(I). tos (I).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en
de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfi- soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,
ques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos,
etc.).
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de 1. Captar las ideas esenciales y las intenciones de textos orales, de
diferent tipus i distint nivell de formalitzaci, i reproduir el contingut diferente tipo y distinto nivel de formalizacin, y reproducir su conte-
en textos orals o escrits. nido en textos orales o escritos.
2. Utilitzar el valenci i el castell per a expressar-se oralment i 2. Utilizar el valenciano y el castellano para expresarse oralmente
per escrit de la forma ms adequada en cada situaci de comunicaci. y por escrito de la forma ms adecuada en cada situacin de comuni-
cacin.
3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, 3. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espont-
respectant les normes de la comunicaci: usar el torn de paraula, orga- neas, respetando las normas de la comunicacin: usar el turno de pala-
nitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. bra, organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de
los dems.
4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo pro- 4. Valorar el valenciano como vehculo de comunicacin y usarlo
gressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar el
a tots els mbits ds de la llengua, especialment a lmbit acadmic, valenciano a todos los mbitos de uso de la lengua, especialmente, al
com a vehicle daprenentatge. mbito acadmico como vehculo de aprendizaje.
5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci 5. Hacer uso de la mediacin para asegurar el xito de la comuni-
oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no cacin oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocuto-
poden comprendres de manera directa. res que no pueden comprenderse de forma directa.
Num. 5562 / 24.07.2007 30428

6. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos 6. Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textos
i les seues estructures formals. Conixer els principis fonamentals de y sus estructuras formales. Conocer los principios fundamentales de la
la gramtica; reconixer les diferents unitats de la llengua i les seues gramtica; reconocer las diferentes unidades de la lengua y sus com-
combinacions. binaciones.
7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de ls 7. Aplicar los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso
lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals lingstico para solucionar problemas de comprensin de textos orales
i escrits, i per a la composici i la revisi dirigida dels textos propis y escritos, y para la composicin y la revisin dirigida de los textos
deste curs. propios de este curso.
8. Reconixer el propsit i la idea general en textos orals dmbits 8. Reconocer el propsito y la idea general en textos orales de
socials prxims a lexperincia de lalumnat i de lmbit acadmic; mbitos sociales prximos a la experiencia del alumnado y en el mbi-
captar la idea global dinformacions sentides en rdio o en televisi to acadmico; captar la idea global de informaciones odas en radio o
i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques daprenen- en televisin y seguir instrucciones poco complejas para realizar tareas
tatge. de aprendizaje.
9. Realitzar oralment narracions dexperincies viscudes de mane- 9. Realizar oralmente narraciones de experiencias vividas de forma
ra ordenada, clara i ben estructurada, a partir dun pla o gui previ; ordenada, clara y bien estructurada, a partir de un plan o guin previo;
seguir un orde lgic en la presentaci dinformacions i arguments; seguir un orden lgico en la presentacin de informaciones y argumen-
adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situaci comunicativa, tos; adecuar el lenguaje utilizado al contenido y a la situacin comuni-
amb lajuda de mitjans audiovisuals; mantindre latenci del receptor. cativa, con la ayuda de medios audiovisuales; mantener la atencin del
receptor.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, 10. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos expo-
identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secund- sitivos, identificar sus intenciones, diferenciar las ideas principales y
ries, reconixer possibles incoherncies o ambigitats en el contingut i secundarias, reconocer posibles incoherencias o ambigedades en el
aportar una opini personal. contenido y aportar una opinin personal.
11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un 11. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobre
tema, a fi delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les un tema, con el fin de elaborar un texto de sntesis en el que se reflejen
informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista tanto las informaciones principales y los puntos de vista encontrados
propi. como el punto de vista propio.
12. Extraure informacions concretes i identificar el propsit en 12. Extraer informaciones concretas e identificar el propsito en
textos escrits dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat; textos escritos de mbitos sociales prximos a la experiencia del alum-
seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en qu el tema nado; seguir instrucciones sencillas; identificar los enunciados en los
general apareix explcit i distingir les parts del text. Aplicar tcniques que el tema general aparece explcito y distinguir las partes del texto.
dorganitzaci didees, com ara esquemes jerrquics o mapes concep- Aplicar tcnicas de organizacin de ideas como esquemas jerrquicos
tuals. o mapas conceptuales.
13. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el 13. Narrar, exponer y resumir en soporte papel y digital; usar un
registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaar els enun- registro adecuado; organizar las ideas con claridad; enlazar los enun-
ciats en seqncies lineals cohesionades; respectar els criteris de cor- ciados en secuencias lineales cohesionadas; respetar los criterios de
recci gramatical i ortogrfica; valorar la importncia de planificar i correccin gramatical y ortogrfica. Valorar la importancia de la plani-
revisar el text. ficacin y revisin del texto.
14. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, la realitat plurilin- 14. Conocer la diversidad lingstica de Europa, la realidad pluri-
ge i pluricultural dEspanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar linge y pluricultural de Espaa y de la Comunitat Valenciana. Valorar
esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Con- esta diversidad como un patrimonio que nos enriquece. Considerar las
siderar les diferents situacions que plantegen les llenges en contacte. diferentes situaciones que plantean las lenguas en contacto.
15. Identificar els trets lingstics propis de distints usos geogr- 15. Identificar los rasgos lingsticos propios de distintos usos
fics, socials i estilstics de la llengua, per mitj de lobservaci directa geogrficos, sociales y estilsticos de la lengua, mediante la observa-
i la comparaci de produccions diverses. cin directa y la comparacin de producciones diversas.
16. Conixer i utilitzar les normes lingstiques, amb especial 16. Conocer y emplear las normas lingsticas, con especial aten-
atenci a les ortogrfiques. cin a las ortogrficas.
17. Iniciar el coneixement duna terminologia lingstica bsica en 17. Iniciar el conocimiento de una terminologa lingstica bsica
les activitats de reflexi sobre ls. en las actividades de reflexin sobre el uso.
18. Conixer i comprendre les principals formes i gneres de la 18. Conocer y comprender las principales formas y gneros de la
tradici literria. Identificar el gnere a qu pertany un text literari lle- tradicin literaria. Identificar el gnero al que pertenece un texto lite-
git en la seua totalitat, reconixer-ne els elements estructurals bsics, rario ledo en su totalidad, reconocer los elementos estructurales bsi-
els grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. cos, los grandes tipos de recursos lingsticos y emitir una opinin
personal.
19. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra com- 19. Exponer una opinin sobre la lectura personal de una obra
pleta adequada a ledat; reconixer-ne el gnere i lestructura global; completa adecuada a la edad; reconocer el gnero y la estructura glo-
valorar de manera general ls del llenguatge; diferenciar contingut bal; valorar de forma general el uso del lenguaje; diferenciar conteni-
literal i sentit de lobra; relacionar el contingut amb la prpia experi- do literal y sentido de la obra; relacionar el contenido con la propia
ncia. experiencia.
20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valo- 20. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la
raci de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la valoracin de textos breves o fragmentos, atendiendo a los temas y
tradici, les caracterstiques bsiques del gnere, els elements bsics motivos de la tradicin, a las caractersticas bsicas del gnero, a los
del ritme i ls del llenguatge, amb especial atenci a les figures elementos bsicos del ritmo y al uso del lenguaje, con especial aten-
semntiques ms generals. cin a las figuras semnticas ms generales.
21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a 21. Componer textos, en soporte de papel y digital, tomando como
model un text literari dels llegits i comentats en laula, o realitzar-hi modelo un texto literario de los ledos y comentados en el aula, o rea-
alguna transformaci senzilla. lizar alguna transformacin sencilla en esos textos.
22. Incorporar la lectura i lescriptura com a mitjans denriquiment 22. Incorporar la lectura y la escritura como medios de enriqueci-
personal. miento personal.
Num. 5562 / 24.07.2007 30429

23. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la infor- 23. Aprender y utilizar tcnicas sencillas de manejo de la informa-
maci: busca, elaboraci i presentaci, amb ajuda dels mitjans tradi- cin: bsqueda, elaboracin y presentacin, con ayuda de los medios
cionals i laplicaci de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, tradicionales y la aplicacin de las nuevas tecnologas. Planificar y lle-
individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i var a cabo, individualmente o en equipo, la consulta de diccionarios
obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills dinvesti- especializados y obras de consulta diversas, en el marco de trabajos
gaci. Utilitzar els processadors de textos i ser capa daplicar-los a sencillos de investigacin. Manejar los procesadores de textos y ser
treballs senzills dinvestigaci, fent s dels mitjans informtics com- capaz de aplicarlos a trabajos sencillos de investigacin, utilizando los
plementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.). medios informticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-
ROM, etc.).
24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que 24. Identificar en textos orales y escritos imgenes y expresiones
denoten alguna forma de discriminaci (de gnere, social, relacionada que denoten alguna forma de discriminacin (de gnero, social, rela-
amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge com a cionada con el grupo tnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizar
mitj de resoluci de conflictes. el lenguaje como medio de resolucin de conflictos.
Segon curs Segundo curso
Continguts Contenidos
Valenci: Llengua i Literatura Valenciano: lengua y literatura
Bloc 1. Comunicaci Bloque 1. Comunicacin
Funcions del llenguatge. Funciones del lenguaje.
Reconeixement de les diferncies contextuals i formals relle- Reconocimiento de las diferencias contextuales y formales rele-
vants entre comunicaci oral i escrita, entre els usos colloquials i for- vantes entre comunicacin oral y escrita, entre los usos coloquiales y
mals, en els discursos aliens i en lelaboraci dels propis. formales, en los discursos ajenos y en la elaboracin de los propios.
Reconeixement dalguns significats contextuals que poden Reconocimiento de algunos significados contextuales que pue-
adquirir les modalitats de loraci. den adquirir las modalidades de la oracin.
Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escri- Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y
ta. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no
comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral, pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpretacin
fent resums de la llengua de lemisor, quan el receptor no comprn el oral, haciendo resmenes de la lengua del emisor, cuando el receptor
missatge original. no comprende el mensaje original.
Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, argumenta- Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, argu-
ci, conversa i dileg. mentacin, conversacin y dilogo.
1. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar 1. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar
Comprensi dinformacions dactualitat procedents dels mitjans Comprensin de informaciones de actualidad procedentes de los
de comunicaci audiovisual. medios de comunicacin audiovisual.
Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico
especial atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los, atendiendo, especialmente, a la presentacin de tareas e instrucciones
a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin de
de comunicaci en informatius i documentals. informaciones de los medios de comunicacin en informativos y docu-
mentales.
Exposici dinformacions tretes de diversos mitjans de comuni- Exposicin de informaciones tomadas de distintos medios de
caci posant en relleu les diferncies observades en la manera de pre- comunicacin, y puesta de relieve de las diferencias observadas en el
sentar uns mateixos fets. modo de presentar unos mismos hechos.
Presentaci dinformacions, prviament preparades, sobre temes Presentacin de informaciones, previamente preparadas, sobre
dinters per a lalumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de temas de inters del alumnado de forma ordenada y clara, con ayuda
mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comuni- de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la
caci. comunicacin.
Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del
lmbit acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dor- mbito acadmico, especialmente en las propuestas sobre el modo de
ganitzar lactivitat, en laportaci dinformacions tils per al treball en organizar la actividad, en la aportacin de informaciones tiles para
com i en lexposici dinformes breus sobre les tasques realitzades. el trabajo en comn y en la exposicin de breves informes sobre las
tareas realizadas.
Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendiza-
compartit. je compartido.
Coneixement i s de les estratgies i les normes per a linter- Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-
canvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn cambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del
de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la
comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-
experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y
atenci a les frmules de cortesia. los otros, y atencin a las frmulas de cortesa.
Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixe- Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conoci-
ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia
mateix. conducta.
1b. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits 1b. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara ciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado,
normes, avisos i comunicacions. como normas, avisos y comunicaciones. Instrucciones de uso y circu-
lares
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, especialment Comprensin de textos de los medios de comunicacin, especial-
dinformaci sobre fets, notcies i crniques, tot considerant lestruc- mente de informacin sobre hechos, noticias y crnicas, atendiendo a
tura del peridic, en suport de paper i digital (seccions i gneres), i els la estructura del peridico, en soporte de papel y digital (secciones y
elements paratextuals. gneros), y a los elementos paratextuales.
Num. 5562 / 24.07.2007 30430

Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci espe- Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin
cial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a especialmente a los expositivos y explicativos; a las instrucciones para
la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts realizar tareas; a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glo-
dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives. sarios y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas
web educativas.
Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponi-
davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin,
incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos.
1c. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits 1c. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escri-
tos
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relaci- Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
ons socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, amb espe- ciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado,
cial atenci a la participaci en frums i a les cartes de sollicitud. con especial atencin a la participacin en foros y a las cartas de soli-
citud.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, espe- Composicin de textos propios de los medios de comunicacin,
cialment crniques, destinats a un suport imprs i digital, a udio o a especialmente crnicas, destinados a un soporte impreso y digital, a
vdeo. audio o a vdeo.
Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del
lmbit acadmic, especialment resums, exposicions i explicacions mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones y explica-
senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats. ciones sencillas, glosarios e informes de tareas y aprendizajes efectua-
dos.
Inters per la composici escrita com a font dinformaci i apre- Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y
nentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-
ments propis, i com a forma de regular la conducta. mientos propios, y como forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad
La variaci geogrfica, social i estilstica. La variacin geogrfica, social y estilstica.
Lestndard. El estndar.
Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comu-
Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo
de cultura. necesario de cultura.
Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el
valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana.
Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la
per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms per- lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromi-
sonal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. so personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-
les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants dal- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los
tres llenges. hablantes de otras lenguas.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les dife- Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-
rncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. rencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llen- Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguas
ges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, por razones de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero, y
i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre
els seus parlants. sus hablantes.
Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural exis- Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural exis-
tent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la tente en el contexto social y escolar, como manifestacin enriquecedo-
qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para
graci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases,
cultures. sociedades y culturas.
Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua
3. Fontica i ortografia 3. Fontica y Ortografa
Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques (I). Sonidos y grafas. Principales normas fonticas y ortogrficas (I).
s de laccent grfic i la diresi en combinacions vocliques Uso del acento grfico y la diresis en combinaciones voclicas
(diftongs, triftongs, hiats). (diptongos, triptongos, hiatos).
La puntuaci. s dels signes dexclamaci i interrogaci. s del La puntuacin. Uso de los signos de exclamacin e interroga-
gui, la ratlla, les cometes i el parntesi. cin. Uso del guionet, la raya, las comillas y el parntesis.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su
valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los
escrits. escritos.
3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua
Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en Observacin de los diferentes registros y de los factores que inci-
ls de la llengua en distints mbits socials; valoraci de la importn- den en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales, valoracin de
cia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situaci la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias de
comunicativa. la situacin comunicativa.
Pronunciaci dels grups cultes. Pronunciacin de los grupos cultos.
Pronoms personals tnics i tons. Pronombres personales tnicos y tonos.
Interrogatius. Interrogativos.
Lectura en veu alta: pargrafs de distinta estructura. Funci dis- Lectura en voz alta: prrafos de distinta estructura. Funcin dis-
tintiva de la dicci, lentonaci, la intensitat i la pausa. tintiva de la diccin, la entonacin, la intensidad y la pausa.
Lxic: dialectalismes. Lxico: dialectalismos.
Num. 5562 / 24.07.2007 30431

3c. Gramtica 3c. Gramtica


Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. La oracin simple. Sujeto y predicado. Tipos de complementos.
Classes doracions. Clases de oraciones.
Reconeixement del funcionament sintctic del verb a partir del Reconocimiento del funcionamiento sintctico del verbo a partir
seu significat; identificaci del subjecte i dels complements del verb, de su significado; identificar el sujeto y los complementos del verbo,
distingint entre argumentals i no argumentals; transformaci dora- distinguiendo entre argumentales y no argumentales; transformar ora-
cions per a observar diferents papers semntics del subjecte (agent, ciones para observar diferentes papeles semnticos del sujeto (agente,
causa, pacient); utilitzaci duna terminologia sintctica bsica: ora- causa, paciente); utilizacin de una terminologa sintctica bsica: ora-
ci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, cin; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; suje-
verb i complements; agent, causa i pacient. to, verbo y complementos; agente, causa y paciente.
Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, com els Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales,
dorde, explicatius i de contrast, i dalguns mecanismes de referncia como los de orden, explicativos y de contraste, y de algunos mecanis-
interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lxics, espe- mos de referencia interna, tanto gramaticales (sustituciones pronomi-
cialment lellipsi i ls dhipernims de significat concret. nales) como lxicos, especialmente la elipsis y el uso de hipernimos
de significado concreto.
Coneixement i s coherent de les formes verbals en els textos, Conocimiento y uso coherente de las formas verbales en los tex-
amb especial atenci als distints valors del present dindicatiu. tos, con especial atencin a los distintos valores del presente de indi-
cativo.
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil Uso de procedimientos para componer los enunciados con un
cohesionat, especialment la inserci dexpressions explicatives i la uti- estilo cohesionado, especialmente la insercin de expresiones explica-
litzaci de construccions de participi i de gerundi. tivas y el empleo de construcciones de participio y de gerundio.
Identificaci i s de les formes de dixi personal, temporal i espa- Identificacin y uso de las formas de deixis personal, temporal y
cial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits. espacial (demostrativos, adverbios de tiempo y lugar) en textos orales
y escritos.
3d. Lxic 3d. Lxico
Polismia, homonmia, sinonmia i antonmia. Polisemia, homonimia, sinonimia y antonimia.
Bloc 4. Educaci literria Bloque 4. Educacin literaria
Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatu- Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura
ra com a font de coneixement del patrimoni cultural valenci i daltres como fuente de conocimiento del patrimonio cultural valenciano y de
cultures. otras culturas.
Els gneres literaris. Trets caracterstics. Diferenciaci dels prin- Los gneros literarios. Rasgos caractersticos. Diferenciacin de
cipals subgneres literaris a travs de la lectura comentada de diverses los principales subgneros literarios a travs de la lectura comentada
obres adequades a ledat. de varias obras adecuadas a la edad.
La lrica: el ritme i la rima. Mtrica. Versos i estrofes. Lectu- La lrica: el ritmo y la rima. Mtrica. Versos y estrofas. Lectura
ra comentada i recitaci de poemes, posant atenci al valor simblic comentada y recitado de poemas, con atencin al valor simblico del
del llenguatge potic i al sentit dels recursos retrics ms importants, lenguaje potico y al sentido de los recursos retricos ms importan-
reconeixent els procediments de la versificaci i valorar la funci de tes, reconociendo los procedimientos de la versificacin y valorar la
tots estos elements en el poema. funcin de todos estos elementos en el poema.
La narrativa: estructura. Lpica, el conte i la novella. Lectura La narrativa: estructura. La pica, el cuento y la novela. Lectura
comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la his- comentada de relatos, comparar y contrastar temas y elementos de la
tria, formes dinici, desenrotllament cronolgic, desenllaos... historia, formas de inicio, desarrollo cronolgico, desenlaces...
El teatre: text i representaci. Aspectes generals de la tragdia i El teatro: texto y representacin. Aspectos generales de la trage-
de la comdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments dobres dia y de la comedia. Lectura comentada y dramatizada de fragmentos
teatrals; reconixer alguns subgneres; posar atenci a lestructura i de obras teatrales; reconocer algunos subgneros; prestar atencin a
als components del text teatral i a les possibilitats de plasmaci en una la estructura y componentes del texto teatral y a las posibilidades de
representaci teatral. plasmacin en una representacin teatral.
Composici de textos dintenci literria utilitzant alguns dels Composicin de textos de intencin literaria por medio de algu-
aprenentatges adquirits en les lectures comentades. nos de los aprendizajes adquiridos en las lecturas comentadas.
Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de lite-
literatura juvenil i general ms rellevants de la prpia cultura i de la ratura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cul-
cultura universal, tant clssica com moderna. tura universal, tanto clsica como moderna.
Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors Fomento de la lectura mediante el contacto con autoras y auto-
en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres res en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras
actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- actuaciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones
brefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic de libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las prefe-
les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir rencias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros, gusto
sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia
lectora.
Bloc 5. Tcniques de treball Bloque 5. Tcnicas de trabajo
s de diccionaris especialitzats (sinnims, refranys, locucions, Uso de diccionarios especializados (sinnimos, refranes, locu-
dubtes, etc.) i de correctors ortogrfics sobre textos en suport digital. ciones, dudas, etc.) y de correctores ortogrficos sobre textos en sopor-
te digital.
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcio-
els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre nan los diccionarios escolares, especialmente sobre clases de palabras,
relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, sobre relaciones semnticas del lxico (polisemia, homonimia, sinoni-
antonmia...) i sobre normativa. mia, antonimia...) y sobre normativa.
Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la
presa danotacions. toma de anotaciones.
Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums i mapes Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes y
conceptuals. mapas conceptuales.
Num. 5562 / 24.07.2007 30432

Utilitzaci progressivament autnoma de les biblioteques (del Utilizacin progresivamente autnoma de las bibliotecas (del
centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informaci i la comuni- centro, virtuales, etc.) y de las tecnologas de la informacin y la
caci, com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. comunicacin, como fuente de informacin y de modelos para la com-
posicin escrita.
Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de tex-
(II). tos (II).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en
de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfi- soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,
ques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos,
etc.).
Castell: Llengua i Literatura Castellano: lengua y literatura
Bloc 1. Comunicaci Bloque 1. Comunicacin
Funcions del llenguatge. Funciones del lenguaje.
Reconeixement de les diferncies contextuals i formals relle- Reconocimiento de las diferencias contextuales y formales rele-
vants entre comunicaci oral i escrita, entre els usos colloquials i for- vantes entre comunicacin oral y escrita, entre los usos coloquiales y
mals, en els discursos aliens i en lelaboraci dels propis. formales, en los discursos ajenos y en la elaboracin de los propios.
Reconeixement dalguns significats contextuals que poden Reconocimiento de algunos significados contextuales que pue-
adquirir les modalitats de loraci. den adquirir las modalidades de la oracin.
Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escri- Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y
ta. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no
comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral, pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpreta-
fent resums de la llengua de lemisor, quan el receptor no comprn el cin oral, haciendo resmenes de la misma lengua, cuando el interlo-
missatge original. cutor no comprende el mensaje original.
Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, argumenta- Tipologas textuales: exposicin, narracin, descripcin, argu-
ci, conversa i dileg. mentacin, conversacin y dilogo.
1. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar 1. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar
Comprensi dinformacions dactualitat procedents dels mitjans Comprensin de informaciones de actualidad procedentes de los
de comunicaci audiovisual. medios de comunicacin audiovisual.
Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmico
especial atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los, atendiendo, especialmente, a la presentacin de tareas e instrucciones
a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin de
de comunicaci en informatius i documentals. informaciones de los medios de comunicacin en informativos y docu-
mentales.
Exposici dinformacions tretes de diversos mitjans de comuni- Exposicin de informaciones tomadas de distintos medios de
caci posant en relleu les diferncies observades en la manera de pre- comunicacin, y puesta de relieve de las diferencias observadas en el
sentar uns mateixos fets. modo de presentar unos mismos hechos.
Presentaci dinformacions, prviament preparades, sobre temes Presentacin de informaciones, previamente preparadas, sobre
dinters per a lalumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de temas de inters del alumnado de forma ordenada y clara, con ayuda
mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comu- de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la
nicaci. comunicacin.
Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de Participacin activa en situaciones de comunicacin propias del
lmbit acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dor- mbito acadmico, especialmente en las propuestas sobre el modo de
ganitzar lactivitat, en laportaci dinformacions tils per al treball en organizar la actividad, en la aportacin de informaciones tiles para
com i en lexposici dinformes breus sobre les tasques realitzades. el trabajo en comn y en la exposicin de breves informes sobre las
tareas realizadas.
Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendiza-
compartit. je compartido.
Coneixement i s de les estratgies i les normes per a linter- Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-
canvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn cambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del
de paraula; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la
comentaris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-
experincies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y
atenci a les frmules de cortesia. los otros, y atencin a las frmulas de cortesa.
Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixe- Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conoci-
ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia
mateix. conducta.
1b. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits 1b. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara ciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado,
normes, avisos i comunicacions. como normas, avisos y comunicaciones. Instrucciones de uso y circu-
lares
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, especialment Comprensin de textos de los medios de comunicacin, espe-
dinformaci sobre fets, notcies i crniques, tot considerant lestruc- cialmente de informacin sobre hechos, noticias y crnicas, atendien-
tura del peridic, en suport de paper i digital (seccions i gneres), i els do a la estructura del peridico, en soportel papel y digital (secciones
elements paratextuals. y gneros), y a los elementos paratextuales.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial aten- Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin
ci als expositius i explicatius, a les instruccions per a fer treballs; a especialmente a los expositivos y explicativos; a las instrucciones para
la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts realizar tareas; a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glo-
dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives. sarios y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas
web educativas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30433

Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponi-
davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin,
incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos.
1c. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits 1c. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escri-
tos
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relaci- Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
ons socials en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, amb espe- ciones sociales en mbitos prximos a la experiencia del alumnado,
cial atenci a la participaci en frums i a les cartes de sollicitud. con especial atencin a la participacin en foros y a las cartas de soli-
citud.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, espe- Composicin de textos propios de los medios de comunicacin,
cialment crniques, destinats a un suport imprs i digital, a udio o a especialmente crnicas, destinados a un soporte impreso y digital, a
vdeo. audio o a vdeo.
Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios del
lmbit acadmic, especialment resums, exposicions i explicacions mbito acadmico, especialmente resmenes, exposiciones y explica-
senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats. ciones sencillas, glosarios e informes de tareas y aprendizajes efectua-
dos.
Inters per la composici escrita com a font dinformaci i apre- Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y
nentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-
ments propis i com a forma de regular la conducta. mientos propios, y como forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad
La variaci geogrfica, social i estilstica. La variacin geogrfica, social y estilstica.
Lestndard. El estndar
Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comu-
Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo
de cultura. necesario de cultura.
Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el
valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana.
Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la
i per a quaqlsevol funci comunicativa, en un procs de comproms lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromi-
personal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. so personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-
les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants dal- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los
tres llenges. hablantes de otras lenguas.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les dife- Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-
rncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. rencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llen- Actitud de rechazo ante los usos discriminadores de las lenguas
ges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, por razones de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de gnero, y
i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsticas y sobre
els seus parlants. sus hablantes.
Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural exis- Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural exis-
tent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la tente en el contexto social y escolar, como manifestacin enriquecedo-
qual saporta i de la qual es participa, condici necessria per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para
graci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases,
cultures. sociedades y culturas.
Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua
3. Fontica i ortografia 3. Fontica y Ortografa
Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques (I). Sonidos y grafas. Principales normas fonticas y ortogrficas (I).
s de laccent grfic en combinacions vocliques (diftongs, trif- Uso de la tilde en combinaciones voclicas (diptongos, tripton-
tongs, hiats). gos, hiatos).
La puntuaci. s dels signes dexclamaci i interrogaci. s del La puntuacin. Uso de los signos de exclamacin e interroga-
gui, la ratlla, les cometes i el parntesi. cin. Uso del guin, la raya, las comillas y el parntesis.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques; reconei- Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, apre-
xement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma ciando su valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica
lingstica en els escrits. en los escritos.
3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua
Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en Observacin de los diferentes registros y de los factores que inci-
ls de la llengua en distints mbits socials; valoraci de la importn- den en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales, valoracin de
cia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situaci la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias de
comunicativa. la situacin comunicativa.
Pronunciaci dels grups cultes. Pronunciacin de los grupos cultos.
Pronoms. Pronombres.
Interrogatius. Interrogativos.
Lectura en veu alta: pargrafs de distinta estructura. Funci dis- Lectura en voz alta: prrafos de distinta estructura. Funcin dis-
tintiva de la dicci, lentonaci, la intensitat i la pausa. tintiva de la diccin, la entonacin, la intensidad y la pausa.
Lxic: dialectalismes. Lxico: dialectalismos.
3c. Gramtica 3c. Gramtica
Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. La oracin simple. Sujeto y predicado. Tipos de complementos.
Classes doracions. Clases de oraciones.
Reconeixement del funcionament sintctic del verb a partir del Reconocimiento del funcionamiento sintctico del verbo a partir
seu significat; identificaci del subjecte i dels complements del verb, de su significado; identificar el sujeto y los complementos del verbo,
Num. 5562 / 24.07.2007 30434

distingint entre argumentals i no argumentals; transformaci dora- distinguiendo entre argumentales y no argumentales; transformar ora-
cions per a observar diferents papers semntics del subjecte (agent, ciones para observar diferentes papeles semnticos del sujeto (agente,
causa, pacient); utilitzaci duna terminologia sintctica bsica: ora- causa, paciente); utilizacin de una terminologa sintctica bsica: ora-
ci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, cin; sujeto y predicado; predicado nominal y predicado verbal; suje-
verb i complements; agent, causa i pacient. to, verbo y complementos; agente, causa y paciente.
Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, com els Identificacin y uso reflexivo de algunos conectores textuales,
dorde, explicatius i de contrast, i dalguns mecanismes de referncia como los de orden, explicativos y de contraste, y de algunos mecanis-
interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lxics, espe- mos de referencia interna, tanto gramaticales (sustituciones pronomi-
cialment lellipsi i ls dhipernims de significat concret. nales) como lxicos, especialmente la elipsis y el uso de hipernimos
de significado concreto.
Coneixement i s coherent de les formes verbals en els textos, Conocimiento y uso coherente de las formas verbales en los tex-
amb especial atenci als distints valors del present dindicatiu. tos, con especial atencin a los distintos valores del presente de indi-
cativo.
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil Uso de procedimientos para componer los enunciados con un
cohesionat, especialment la inserci dexpressions explicatives i la uti- estilo cohesionado, especialmente la insercin de expresiones explica-
litzaci de construccions de participi i de gerundi. tivas y el empleo de construcciones de participio y de gerundio.
Identificaci i s de les formes de dixi personal, temporal i espa- Identificacin y uso de las formas de deixis personal, temporal y
cial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits. espacial (demostrativos, adverbios de tiempo y lugar) en textos orales
y escritos.
3d. Lxic 3d. Lxico
Polismia, homonmia, sinonmia i antonmia. Polisemia, homonimia, sinonimia y antonimia.
Bloc 4. Educaci literria Bloque 4. Educacin literaria
Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatu- Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura
ra com a font de coneixement del patrimoni cultural valenci i daltres como fuente de conocimiento del patrimonio cultural valenciano y de
cultures. otras culturas.
Els gneres literaris. Trets caracterstics. Diferenciaci dels prin- Los gneros literarios. Rasgos caractersticos. Diferenciacin de
cipals subgneres literaris a travs de la lectura comentada de diverses los principales subgneros literarios a travs de la lectura comentada
obres adequades a ledat. de varias obras adecuadas a la edad.
La lrica: el ritme i la rima. Mtrica. Versos i estrofes. Lectu- La lrica: el ritmo y la rima. Mtrica. Versos y estrofas. Lectura
ra comentada i recitaci de poemes, posant atenci al valor simblic comentada y recitado de poemas, con atencin al valor simblico del
del llenguatge potic i al sentit dels recursos retrics ms importants, lenguaje potico y al sentido de los recursos retricos ms importan-
reconeixent els procediments de la versificaci i valorar la funci de tes, reconocimiento de los procedimientos de la versificacin y valorar
tots estos elements en el poema. la funcin de todos estos elementos en el poema.
La narrativa: estructura. Lpica, el conte i la novella. Lectura La narrativa: estructura. La pica, el cuento y la novela. Lectura
comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la his- comentada de relatos, que compare y contraste temas y elementos de
tria, formes dinici, desenrotllament cronolgic, desenllaos... la historia, formas de inicio, desarrollo cronolgico, desenlaces...
El teatre: text i representaci. Aspectes generals de la tragdia i El teatro: texto y representacin. Aspectos generales de la trage-
de la comdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments dobres dia y de la comedia. Lectura comentada y dramatizada de fragmentos
teatrals; reconixer alguns subgneres; posar atenci a lestructura i de obras teatrales; reconocer algunos subgneros; prestar atencin a
als components del text teatral i a les possibilitats de plasmaci en una la estructura y componentes del texto teatral y a las posibilidades de
representaci teatral. plasmacin en una representacin teatral.
Composici de textos dintenci literria utilitzant alguns dels Composicin de textos de intencin literaria por medio de algu-
aprenentatges adquirits en les lectures comentades. nos de los aprendizajes adquiridos en las lecturas comentadas.
Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de lite-
literatura juvenil i general ms rellevants de la prpia cultura i de la ratura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cul-
cultura universal, tant clssica com moderna. tura universal, tanto clsica como moderna.
Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors Fomento de la lectura mediante el contacto con autoras y autores
en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actua-
actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de
brefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las preferen-
les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir cias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros, y gusto
sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia
lectora.
Bloc 5. Tcniques de treball Bloque 5. Tcnicas de trabajo
s de diccionaris especialitzats (sinnims, refranys, locucions, Uso de diccionarios especializados (sinnimos, refranes, locu-
dubtes, etc.) i de correctors ortogrfics sobre textos en suport digital. ciones, dudas, etc.) y de correctores ortogrficos sobre textos en sopor-
te digital.
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcio-
els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre nan los diccionarios escolares, especialmente sobre clases de palabras,
relacions semntiques del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, sobre relaciones semnticas del lxico (polisemia, homonimia, sinoni-
antonmia...) i sobre normativa. mia, antonimia...) y sobre normativa.
Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la Anlisis: estrategias para una lectura correcta y tcnicas para la
presa danotacions. toma de anotaciones.
Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums i mapes Sntesis: prctica en la elaboracin de esquemas, resmenes y
conceptuals. mapas conceptuales.
Utilitzaci progressivament autnoma de les biblioteques (del Utilizacin progresivamente autnoma de las bibliotecas (del
centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informaci i la comuni- centro, virtuales, etc.) y de las tecnologas de la informacin y la
caci, com a font dinformaci i de models per a la composici escrita. comunicacin, como fuente de informacin y de modelos para la com-
posicin escrita.
Num. 5562 / 24.07.2007 30435

Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de tex-
(II). tos (II).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en
de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfi- soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,
ques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos,
etc.).
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de 1. Captar las ideas esenciales y las intenciones de textos orales, de
diferent tipus i distint nivell de formalitzaci, i reproduir-ne el con- diferente tipo y distinto nivel de formalizacin, y reproducir su conte-
tingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous nido en textos orales o escritos. Utilizar la lengua para adquirir nuevos
coneixements. conocimientos.
2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les nor- 2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano y el castellano y
mes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de las normas del uso lingstico para solucionar problemas de compren-
textos orals i escrits i per a compondre i revisar, de manera progressi- sin de textos orales y escritos y para la composicin y revisin, pro-
vament autnoma, els textos propis deste curs. gresivamente autnoma, de los textos propios de este curso.
3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, 3. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espon-
respectant les normes de la comunicaci: usar el torn de paraula; orga- tneas, respetando las normas de la comunicacin: turno de palabra;
nitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los
dems.
4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo pro- 4. Valorar el valenciano como vehculo de comunicacin y usarlo
gressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar el
a tots els mbits ds de la llengua, especialment a lmbit acadmic valenciano a todos los mbitos de uso de la lengua, especialmente al
com a vehicle daprenentatge. mbito acadmico como vehculo de aprendizaje.
5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci 5. Hacer uso de la mediacin para asegurar el xito de la comuni-
oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no cacin oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocu-
poden comprendres de manera directa. Utilitzar la interpretaci oral, tores que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizar la inter-
fent resums de la llengua de lemisor, quan el receptor no comprn el pretacin oral, haciendo resmenes de la lengua del emisor, cuando el
missatge original. receptor no comprende el mensaje original.
6. Reconixer en un text les diferents funcions del llenguatge. 6. Reconocer en un texto las diferentes funciones del lenguaje.
7. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos 7. Reconocer y ser capaz de utilizar los diferentes tipos de textos
(expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i (expositivos, narrativos, descriptivos, argumentativos, conversaciona-
dialogats) i les seues estructures formals. les y dialogados) y sus estructuras formales.
8. Reconixer, junt amb el propsit i la idea general, idees, fets 8. Reconocer, junto al propsito y la idea general, ideas, hechos
o dades rellevants en textos orals dmbits socials prxims a lexpe- o datos relevantes en textos orales de mbitos sociales prximos a la
rincia de lalumnat i de lmbit acadmic; captar la idea global i la experiencia del alumnado y en el mbito acadmico; captar la idea
rellevncia dinformacions sentides en rdio o en televisi i seguir ins- global y la relevancia de informaciones odas en radio o en televisin
truccions per a realitzar autnomament tasques daprenentatge. y seguir instrucciones para realizar autnomamente tareas de aprendi-
zaje.
9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen inters 9. Realizar exposiciones orales sencillas sobre temas que sean del
per a lalumnat i que siguen prxims al seu entorn, amb lajuda de inters del alumnado y prximos a su entorno, con la ayuda de medios
mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comu- audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la comunica-
nicaci, de manera ordenada i fluida, ajustant-se a un pla o gui previ; cin, de forma ordenada y fluida, ajustndose a un plan o guin pre-
seguir un orde lgic en la presentaci dinformacions i arguments; vio; seguir un orden lgico en la presentacin de las informaciones y
adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situaci comunicativa; argumentos; adecuar el lenguaje utilizado al contenido, a la situacin
mantindre latenci del receptor. comunicativa; mantener la atencin del receptor.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits exposi- 10. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos expo-
tius i argumentatius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees sitivos y argumentativos, identificar sus intenciones, diferenciar las
principals i secundries, reconixer possibles incoherncies o ambigi- ideas principales y secundarias, reconocer posibles incoherencias o
tats en el contingut i aportar una opini personal. ambigedades en el contenido y aportar una opinin personal.
11. Elaborar el resum duna exposici o argumentaci oral sobre 11. Elaborar el resumen de una exposicin o argumentacin oral
un tema especfic i conegut, reflectint els principals arguments i punts sobre un tema especfico y conocido, reflejando los principales argu-
de vista dels participants. mentos y puntos de vista de los participantes.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un 12. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobre
tema, a fi delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les un tema, con el fin de elaborar un texto de sntesis en el que se refle-
informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista jen tanto las principales informaciones y puntos de vista encontrados
propi. como el punto de vista propio.
13. Extraure informacions concretes i identificar el propsit en 13. Extraer informaciones concretas e identificar el propsito
textos escrits dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat; en textos escritos de mbitos sociales prximos a la experiencia del
seguir instruccions de certa extensi en processos poc complexos; alumnado; seguir instrucciones de cierta extensin en procesos poco
identificar el tema general i els temes secundaris; i distingir com est complejos; identificar el tema general y temas secundarios; distinguir
organitzada la informaci. Aplicar tcniques dorganitzaci didees, cmo est organizada la informacin. Aplicar tcnicas de organizacin
com ara esquemes jerrquics o mapes conceptuals. de ideas, como esquemas jerrquicos o mapas conceptuales.
14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de 14. Narrar, exponer, explicar, resumir y comentar en soporte papel
paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb cla- y digital; utilizar el registro adecuado, organizar las ideas con claridad;
redat; enllaar els enunciats en seqncies lineals cohesionades; res- enlazar los enunciados en secuencias lineales cohesionadas; respetar
pectar les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques. Valorar la las normas gramaticales, ortogrficas y tipogrficas. Valorar la impor-
importncia de planificar i revisar el text. Redactar crniques periods- tancia de la planificacin y revisin de los textos. Redactar crnicas
tiques breus organitzant la informaci de manera jerrquica. periodsticas breves organizando la informacin de forma jerrquica.
15. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, la realitat plurilin- 15. Conocer la diversidad lingstica de Europa, la realidad pluri-
ge i pluricultural dEspanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar linge y pluricultural de Espaa y de la Comunitat Valenciana. Valorar
Num. 5562 / 24.07.2007 30436

esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Con- esta diversidad como un patrimonio que nos enriquece. Considerar las
siderar les diferents situacions que plantegen les llenges en contacte. diferentes situaciones que plantean las lenguas en contacto.
16. Identificar els trets lingstics propis de distints usos geogr- 16. Identificar los rasgos lingsticos propios de distintos usos
fics, socials i estilstics de la llengua, per mitj de lobservaci directa geogrficos, sociales y estilsticos de la lengua, mediante la observa-
i la comparaci de produccions diverses. cin directa y la comparacin de producciones diversas.
17. Conixer una terminologia lingstica bsica en les activitats 17. Conocer una terminologa lingstica bsica en las actividades
de reflexi sobre ls. Conixer i aplicar correctament les normes de reflexin sobre el uso. Conocer y aplicar correctamente las normas
daccentuaci vigents. Conixer lestructura de loraci i les diferents de acentuacin vigentes. Conocer la estructura de la oracin y las dife-
classes doraci. Esbrinar les principals relacions de significat. rentes clases de oracin. Averiguar las principales relaciones de signi-
ficado.
18. Incorporar la lectura i lescriptura com a mitjans denriquiment 18. Incorporar la lectura y la escritura como medios de enriqueci-
personal. miento personal.
19. Conixer els gneres literaris. Identificar el gnere a qu per- 19. Conocer los gneros literarios. Identificar el gnero al que per-
tany un text literari llegit en la seua totalitat, reconixer-ne els ele- tenece un texto literario ledo en su totalidad, reconocer los elemen-
ments estructurals bsics, els grans tipus de recursos lingstics i eme- tos estructurales bsicos, los grandes tipos de recursos lingsticos y
tre una opini personal. Aprendre a classificar els textos llegits per emitir una opinin personal. Aprender a clasificar los textos ledos por
gneres literaris. gneros literarios.
20. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra com- 20. Exponer una opinin sobre la lectura personal de una obra
pleta adequada a ledat; reconixer lestructura de lobra i els elements completa adecuada a la edad; reconocer la estructura de la obra y los
del gnere; valorar ls del llenguatge i el punt de vista de lautor; elementos del gnero; valorar el uso del lenguaje y el punto de vista
diferenciar contingut literal i sentit de lobra, i relacionar el contingut de la autora o autor; diferenciar contenido literal y sentido de la obra,
amb la prpia experincia. y relacionar el contenido con la propia experiencia.
21. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valo- 21. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la
raci de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la valoracin de textos breves o fragmentos, atendiendo a los temas y
tradici, la caracteritzaci dels subgneres literaris, la versificaci, ls motivos de la tradicin, a la caracterizacin de los subgneros litera-
del llenguatge i la funcionalitat dels recursos retrics en el text. rios, a la versificacin, al uso del lenguaje y a la funcionalidad de los
recursos retricos en el texto.
22. Compondre textos, en suport de paper i digital, prenent com a 22. Componer textos, en soporte papel y digital, tomando como
model textos literaris llegits i comentats en laula, o realitzar-hi algu- modelo textos literarios ledos y comentados en el aula, o realizar
nes transformacions. Conixer el procs que porta del text dramtic a algunas transformaciones en esos textos. Conocer el proceso que lleva
la representaci teatral. del texto dramtico a la representacin teatral.
23. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la infor- 23. Aprender y utilizar tcnicas sencillas de manejo de la informa-
maci: busca, elaboraci i presentaci, amb ajuda dels mitjans tradi- cin: bsqueda, elaboracin y presentacin, con ayuda de los medios
cionals i laplicaci de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, tradicionales y de las nuevas tecnologas. Planificar y llevar a cabo,
individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i individualmente o en equipo, la consulta de diccionarios especiali-
obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills dinvesti- zados y obras de consulta diversas, en el marco de trabajos sencillos
gaci. Utilitzar els processadors de textos i ser capa daplicar-los a de investigacin. Manejar los procesadores de textos y ser capaz de
treballs senzills dinvestigaci, fent s dels mitjans informtics com- aplicarlos a trabajos sencillos de investigacin, utilizando los medios
plementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de tex- informticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM,
tos, etc.). procesadores de textos, etc.)
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que 24. Identificar, en textos orales y escritos, imgenes y expresiones
denoten alguna forma de discriminaci (de gnere, social, relacionada que denoten alguna forma de discriminacin (de gnero, social, rela-
amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge com a cionada con el grupo tnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizar
mitj de resoluci de conflictes. el lenguaje como medio de resolucin de conflictos.
Tercer curs Tercer curso
Continguts Contenidos
Valenci: Llengua i Literatura Valenciano: lengua y literatura
Bloc 1 Comunicaci Bloque 1. Comunicacin
Els mitjans de comunicaci: la premsa, la rdio i la televisi Los medios de comunicacin: la prensa, la radio y la televisin
(gneres informatius). (gneros informativos).
Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escri- Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y
ta. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no
comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral i la pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpreta-
traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua cin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y
de lemisor quan el receptor no comprn el missatge original. parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el
mensaje original.
1. Estructures formals del text 1. Estructuras formales del texto
Estructures narratives (conte, novella, notcia, crnica, reportat- Estructuras narrativas (cuento, novela, noticia, crnica, reporta-
ge, etc.). je, etc.).
Estructures descriptives (descripci cientfica, literria, etc.). Estructuras descriptivas (descripcin cientfica, literaria, etc.).
Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, Estructuras conversacionales y dialogadas (entrevista, encuesta,
teatre, etc.). teatro, etc.).
Estructures expositives i explicatives (exposici oral, esquemes, Estructuras expositivas y explicativas (exposicin oral, esque-
resums, mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convo- mas, resmenes, mapas conceptuales, proyectos, informes, documen-
catries, reglaments, actes, etc.). tales, convocatorias, reglamentos, actas, etc.)
1b. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar 1b. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar
Comprensi de textos procedents dels mitjans de comunicaci Comprensin de textos procedentes de los medios de comunica-
audiovisual, com ara reportatges i entrevistes. cin audiovisual, como reportajes y entrevistas.
Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmi-
especial atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los, co, atendiendo especialmente a la presentacin de tareas e instruccio-
Num. 5562 / 24.07.2007 30437

a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans nes para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin
de comunicaci en informatius, documentals, reportatges o entrevistes. de datos relevantes de los medios de comunicacin en informativos,
documentales, reportajes o entrevistas.
Exposici de la informaci treta dun mitj de comunicaci Exposicin de la informacin tomada de un medio de comunica-
sobre un tema dactualitat, respectant les normes que regixen la inte- cin acerca de un tema de actualidad, respetando las normas que rigen
racci oral. la interaccin oral.
Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prvia- Explicaciones orales sencillas de forma ordenada y clara, previa-
ment preparades, sobre fets dactualitat social, poltica o cultural, que mente preparadas, sobre hechos de actualidad social, poltica o cultu-
siguen dinters per a lalumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i ral, que sean del inters del alumnado, con ayuda de medios audiovi-
de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. suales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin.
Intervenci activa en situacions de comunicaci prpies de lm- Intervencin activa en situaciones de comunicacin propias del
bit acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dorga- mbito acadmico, especialmente en las propuestas sobre el modo de
nitzar lactivitat, en laportaci dinformacions tils per al treball en organizar la actividad, la aportacin de informaciones tiles para el
com i en lexposici dinformes sobre les tasques realitzades. trabajo en comn y la exposicin de informes sobre las tareas reali-
zadas.
Coneixement de les diferncies entre usos orals informals i for- Conocimiento de las diferencias entre usos orales informales y
mals de la llengua; conscincia de les situacions comunicatives en qu formales de la lengua; conciencia de las situaciones comunicativas en
resulta adequat cada s. que resultan adecuados cada uno de ellos.
Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendiza-
compartit. je compartido.
Coneixement i s de les estratgies i les normes per a linter- Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-
canvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de cambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del
parau; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comen- turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la
taris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experin- impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-
cies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y
les frmules de cortesia. los otros, y atencin a las frmulas de cortesa.
Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixe- Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conoci-
ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia
mateix. conducta.
1c. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits 1c. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials, com ara convocatries i ordes del dia, actes de reunions ciones sociales, como convocatorias y rdenes del da, actas de reunio-
i reglaments. nes y reglamentos.
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, reconeixent Comprensin de textos de los medios de comunicacin, recono-
les diferncies entre informaci i opini en crniques, reportatges i ciendo las diferencias entre informacin y opinin en crnicas, repor-
entrevistes. tajes y entrevistas.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial aten- Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin
ci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres especialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glo-
fonts dinformaci. sarios y otras fuentes de informacin.
Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponi-
davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin,
incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos.
1d. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits 1d. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escri-
tos
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials, com ara participaci en frums, diaris personals, regla- ciones sociales, como participacin en foros, diarios personales, regla-
ments o circulars. mentos o circulares.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, com Composicin de textos propios de los medios de comunicacin,
ara reportatges o entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a como reportajes o entrevistas, destinados a un soporte escrito o digital,
udio o a vdeo. a audio o a vdeo.
Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de Composicin, en soporte papel y digital, de textos propios del
lmbit acadmic, especialment textos expositius i explicatius elabo- mbito acadmico, especialmente textos expositivos y explicativos
rats a partir de la informaci obtinguda i organitzada per mitj des- elaborados a partir de la informacin obtenida y organizada mediante
quemes, mapes conceptuals i resums, aix com elaboraci de projectes esquemas, mapas conceptuales y resmenes, as como elaboracin de
i informes sobre tasques i aprenentatges. proyectos e informes sobre tareas y aprendizajes.
Inters per la composici escrita com a font dinformaci i apre- Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y
nentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-
ments propis, i com a forma de regular la conducta. mientos propios, y como forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad
Origen i evoluci del valenci. Origen y evolucin del valenciano.
Breu introducci a la histria de les llenges constitucionals. Breve introduccin a la historia de las lenguas constitucionales.
El bilingisme: caracterstiques generals. Situaci actual de la El bilingismo: caractersticas generales. Situacin actual de la
Comunitat Valenciana. Comunitat Valenciana.
Els fenmens de contacte de llenges. Los fenmenos de contacto de lenguas.
Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comu-
Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo
de cultura. necesario de cultura.
Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el
valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana
Num. 5562 / 24.07.2007 30438

Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la
per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms per- lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromi-
sonal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. so personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-
les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants dal- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los
tres llenges. hablantes de otras lenguas.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les dife- Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-
rncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. rencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llen- Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguas
ges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, por razones sociales de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de
i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre gnero, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsti-
els seus parlants. cas y sobre sus hablantes.
Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural exis- Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural exis-
tent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la tente en el contexto social y escolar como manifestacin enriquecedo-
qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la inte- ra, a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para
graci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases,
cultures. sociedades y culturas.
Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua
3. Fontica i ortografia 3. Fontica y Ortografa
Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques (II). Sonidos y grafas. Principales normas fonticas y ortogrficas (II).
Particularitats de laccentuaci (monosllabs, paraules compos- Particularidades de la acentuacin (monoslabos, palabras com-
tes, interrogatius i exclamatius). Laccentuaci diacrtica. puestas, interrogativos y exclamativos). La acentuacin diacrtica.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su
valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los
escrits. escritos.
3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua
Identificaci dels diferents registres i dels factors que incidixen Identificacin de los diferentes registros y de los factores que
en ls de la llengua en distints mbits socials, i valoraci de la impor- inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales, y valora-
tncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situa- cin de la importancia de usar el registro adecuado segn las circuns-
ci comunicativa. tancias de la situacin comunicativa.
Qestions morfolgiques i sintctiques: el substantiu, ladjectiu. Cuestiones morfolgicas y sintcticas: El sustantivo, el adjetivo.
Combinaci de pronoms personals tons (I). Combinacin de pronombres personales tonos (I).
El verb. Les perfrasis verbals. El verbo. Las perfrasis verbales.
Les preposicions. Les conjuncions. Las preposiciones. Las conjunciones.
Lectura en veu alta: dilegs. La funci expressiva de les pauses Lectura en voz alta: dilogos. La funcin expresiva de las pausas
en el vers i la prosa. en el verso y la prosa.
Lxic: neologismes. Lxico: neologismos.
3c. Gramtica 3c. Gramtica
Categories i funcions. Distinci entre la forma (categoria grama- Categoras y funciones. Distincin entre la forma (categora gra-
tical) i la funci de les paraules, aix com coneixement dels procedi- matical) y la funcin de las palabras, as como conocimiento de los
ments lxics (afixos) i sintctics per al canvi de categoria. procedimientos lxicos (afijos) y sintcticos para el cambio de cate-
gora.
Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en los
amb especial atenci als valors aspectuals de les perfrasis verbals. textos, con especial atencin a los valores aspectuales de perfrasis
verbales.
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcio-
els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente
el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius) i les rela- sobre el comportamiento sintctico de los verbos (transitivos e intran-
cionades amb el registre i amb la normativa. sitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa.
Reconeixement i s dels significats contextuals que poden adqui- Reconocimiento y uso de los significados contextuales que pue-
rir les modalitats de loraci i la perfrasi verbal de carcter modal. den adquirir las modalidades de la oracin y la perfrasis verbales de
carcter modal.
Identificaci i s de les variacions (frmules de confiana i de Identificacin y uso de las variaciones (frmulas de confianza y
cortesia) que adopten les formes dctiques en relaci amb la situaci. de cortesa) que adoptan las formas decticas en relacin con la situa-
cin.
Identificaci i s reflexiu de connectors textuals, amb especial Identificacin y uso reflexivo de conectores textuales, con espe-
atenci als distributius, dorde, de contrast, dexplicaci i de causa, i cial atencin a los distributivos, de orden, contraste, explicacin y
dels mecanismes de referncia interna, tant gramaticals com lxics, causa, y de los mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales
especialment les nominalitzacions i els hipernims de significat abs- como lxicos, especialmente las nominalizaciones y los hipernimos
tracte com fenomen, element o caracterstica. de significado abstracto como fenomen, element o caracterstica.
Comparaci dels diferents comportaments sintctics dun mateix Comparacin de los diferentes comportamientos sintcticos de un
verb en algunes de les seues accepcions; identificaci del subjecte i mismo verbo en algunas de sus acepciones; identificacin del sujeto y
dels diferents complements verbals, incloent en estes funcions les que de los diferentes complementos verbales, incluyendo entre estas funcio-
tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adver- nes las que tienen forma oracional (subordinadas sustantivas, adjetivas y
bials), i s de la terminologia sintctica necessria en les activitats: adverbiales) y uso de la terminologa sintctica necesaria en las activi-
enunciat, frase i oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predi- dades: enunciado, frase y oracin; sujeto y predicado; predicado nomi-
cat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; ora- nal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente, causa y
ci activa i oraci passiva; oraci transitiva i intransitiva; complement paciente; oracin activa y oracin pasiva; oracin transitiva e intransiti-
directe, indirecte, de rgim, circumstancial, agent i atribut; oracions va; complemento directo, indirecto, de rgimen, circunstancial, agente y
subordinades substantives, adjectives i adverbials. atributo; oraciones subordinadas sustantivas, adjetivas y adverbiales.
Num. 5562 / 24.07.2007 30439

Loraci composta: coordinaci i subordinaci. La oracin compuesta: coordinacin y subordinacin.


s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil Uso de procedimientos para componer los enunciados con un
cohesionat, especialment per mitj de la transformaci doracions estilo cohesionado, especialmente mediante la transformacin de ora-
independents, coordinades o juxtaposades, en subordinades adverbials ciones independientes, coordinadas o yuxtapuestas, en subordinadas
o en oracions subordinades per mitj de les quals sexpressen diferents adverbiales o en oraciones subordinadas mediante las que se expresan
relacions lgiques: causals, consecutives, condicionals i concessives. diferentes relaciones lgicas: causales, consecutivas, condicionales y
concesivas.
Coneixement de les funcions sintctiques caracterstiques de les Conocimiento de las funciones sintcticas caractersticas de las
classes de paraules i anlisi de la seua forma (flexi, afixos...), especi- clases de palabras y anlisis de su forma (flexin, afijos...), especial-
alment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa. mente en lo que se refiere a los aspectos relacionados con la norma-
tiva.
3d. Lxic 3d. Lxico
Processos fonamentals de la formaci de paraules: derivaci i Procesos fundamentales de la formacin de palabras: derivacin
composici. y composicin.
Significat i sentit. Camps semntics i associatius. Famlies lxi- Significado y sentido. Campos semnticos y asociativos. Fami-
ques. El canvi semntic. lias lxicas. El cambio semntico.
Bloc 4. Educaci literria Bloque 4. Educacin literaria
Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatu- Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura
ra com a font de plaer i de coneixement daltres temps i cultures. como fuente de placer y de conocimiento de otros tiempos y culturas.
Lectura de textos de les literatures de les llenges constitucionals Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constituciona-
i de la literatura occidental. les y de la literatura occidental.
Lectura dobres o fragments adequats a ledat i relacionades amb Lectura de obras o fragmentos adecuados a la edad y relaciona-
els perodes estudiats. das con los periodos estudiados.
Composici de textos dintenci literria i elaboraci de treballs Composicin de textos de intencin literaria y elaboracin de
senzills sobre lectures. trabajos sencillos sobre lecturas.
Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de lite-
literatura juvenil i general ms rellevants de la prpia cultura i de la ratura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cul-
cultura universal, tant clssica com moderna. tura universal, tanto clsica como moderna.
Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors Fomento de la lectura a travs del contacto con autoras y autores
en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actua-
actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de
brefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las preferen-
les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir cias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros, y gusto
sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia
lectora.
Coneixement de les caracterstiques generals dels grans perodes Conocimiento de las caractersticas generales de los grandes
de la histria de la literatura des de lEdat Mitjana fins al segle XVIII i periodos de la historia de la literatura desde la Edad Media hasta el
aproximaci a alguns autors i obres rellevants. siglo XVIII y acercamiento a algunas autoras y autores y obras rele-
vantes.
Lectura comentada i recitaci de poemes, comparaci del tracta- Lectura comentada y recitado de poemas, comparacin del tra-
ment de certs temes recurrents en distints perodes literaris; valoraci tamiento de ciertos temas recurrentes en distintos periodos literarios;
de la funci dels elements simblics i dels recursos retrics i mtrics valoracin de la funcin de los elementos simblicos y de los recursos
en el poema. retricos y mtricos en el poema.
Lectura comentada de relats; observar la transformaci de la nar- Lectura comentada de relatos; observar la transformacin de la
rativa des de les primeres produccions literries medievals a la narra- narrativa desde las primeras producciones literarias medievales a la
ci moderna en prosa, i de lheroi al personatge de novella. narracin moderna en prosa y del hroe al personaje de novela.
Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus i frag- Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves y
ments representatius del teatre anterior al segle XIX, tot reconeixent fragmentos representativos del teatro anterior al siglo XIX, recono-
algunes caracterstiques temtiques i formals. ciendo algunas caractersticas temticas y formales.
La literatura medieval. Caracterstiques generals. La literatura medieval. Caractersticas generales.
La lrica. La poesia trobadoresca. La lrica. La poesa trovadoresca.
La prosa. Les crniques. La prosa. Las crnicas.
El teatre. El Misteri dElx. El teatro. El Misteri dElx.
El Segle dOr. Caracterstiques generals. El Siglo de Oro. Caractersticas generales.
La lrica. Ausis March. La lrica. Ausis March.
La prosa humanista. La prosa humanista.
La novella. Tirant lo Blanch. La novela. Tirant lo Blanch.
Ros de Corella. Ros de Corella.
La literatura de lEdat Moderna. Renaixement, Manierisme i La literatura de la Edad Moderna. Renacimiento, Manierismo y
Barroc. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi i Llus Galiana. Barroco. Joan de Timoneda, Joaquim Aierdi y Llus Galiana.
Bloc 5. Tcniques de treball Bloque 5. Tcnicas de trabajo
Tcniques per a buscar informaci en suports tradicionals (fitxes, Tcnicas de bsqueda de informacin en soportes tradicionales
biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Inter-
net, etc.).
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcio-
els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente
el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius) i les rela- sobre el comportamiento sintctico de los verbos (transitivos e intran-
cionades amb el registre i amb la normativa. sitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa.
Num. 5562 / 24.07.2007 30440

Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial aten- Comprensin de textos del mbito acadmico, atendiendo espe-
ci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres cialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosa-
fonts dinformaci. rios y otras fuentes de informacin.
Utilitzaci autnoma de les biblioteques (del centre, de lentorn Utilizacin de forma autnoma de las bibliotecas (del centro, del
i virtuals) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de entorno y virtuales) y de las tecnologas de la informacin y la comu-
manera autnoma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinfor- nicacin de forma autnoma para la localizacin, seleccin y organi-
maci. zacin de informacin.
s autnom de diccionaris i de correctors ortogrfics sobre tex- Uso autnomo de diccionarios y de correctores ortogrficos
tos en suport digital. sobre textos en soporte digital .
Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de tex-
(III). tos (III).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits, tant en suport Inters por la buena presentacin de los textos escritos, tanto en
de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfi- soporte de papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,
ques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos,
etc.).
Castell: Llengua i Literatura Castellano: lengua y literatura
Bloc 1. Comunicaci Bloque 1. Comunicacin
Els mitjans de comunicaci: la premsa, la rdio i la televisi Los medios de comunicacin: la prensa, la radio y la televisin
(gneres informatius). (gneros informativos).
Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escri- Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y
ta. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no
comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral i la pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpreta-
traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua cin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y
de lemissor quan el receptor no comprn el missatge original. parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el
mensaje original.
1. Estructures formals del text 1. Estructuras formales del texto
Estructures narratives (conte, novella, notcia, crnica, reportat- Estructuras narrativas (cuento, novela, noticia, crnica, reporta-
ge, etc.). je, etc.).
Estructures descriptives (descripci cientfica, literria, etc.). Estructuras descriptivas (descripcin cientfica, literaria, etc.).
Estructures conversacionals i dialogades (entrevista, enquesta, Estructuras conversacionales y dialogadas (entrevista, encuesta,
teatre, etc.). teatro, etc.).
Estructures expositives i explicatives (exposici oral, esquemes, Estructuras expositivas y explicativas (exposicin oral, esque-
resums, mapes conceptuals, projectes, informes, documentals, convo- mas, resmenes, mapas conceptuales, proyectos, informes, documen-
catries, reglaments, actes, etc.). tales, convocatorias, reglamentos, actas, etc.).
1b. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar 1b. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar
Comprensi de textos procedents dels mitjans de comunicaci Comprensin de textos procedentes de los medios de comunica-
audiovisual, com ara reportatges i entrevistes. cin audiovisual, como reportajes y entrevistas.
Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb Comprensin de textos orales utilizados en el mbito acadmi-
especial atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los, co, atendiendo especialmente a la presentacin de tareas e instruccio-
a les exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans nes para su realizacin, a breves exposiciones orales y a la obtencin
de comunicaci en informatius, documentals, reportatges o entrevistes. de datos relevantes de los medios de comunicacin en informativos,
documentales, reportajes o entrevistas.
Exposici de la informaci treta dun mitj de comunicaci Exposicin de la informacin tomada de un medio de comuni-
sobre un tema dactualitat, respectant les normes que regixen la inte- cacin acerca de un tema de actualidad, con respeto a las normas que
racci oral. rigen la interaccin oral.
Explicacions orals senzilles de forma ordenada i clara, prvia- Explicaciones orales sencillas de forma ordenada y clara, previa-
ment preparades, sobre fets dactualitat social, poltica o cultural, que mente preparadas, sobre hechos de actualidad social, poltica o cultu-
siguen dinters de lalumnat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de ral, que sean del inters del alumnado, con ayuda de medios audiovi-
les tecnologies de la informaci i la comunicaci. suales y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin.
Intervenci activa en situacions de comunicaci prpies de lm- Intervencin activa en situaciones de comunicacin propias del
bit acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dorganit- mbito acadmico, especialmente en las propuestas sobre el modo de
zar lactivitat, laportaci dinformacions tils per al treball en com i organizar la actividad, la aportacin de informaciones tiles para el
lexposici dinformes sobre les tasques realitzades. trabajo en comn y la exposicin de informes sobre las tareas realiza-
das.
Coneixement de les diferncies entre usos orals informals i for- Conocimiento de las diferencias entre usos orales informales y
mals de la llengua; conscincia de les situacions comunicatives en qu formales de la lengua; conciencia de las situaciones comunicativas en
resulta adequat cada s. que resultan adecuados cada uno de ellos.
Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendiza-
compartit. je compartido.
Coneixement i s de les estratgies i les normes per a linter- Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-
canvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de cambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del
parla; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comen- turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la
taris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experin- impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-
cies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y
les frmules de cortesia. los otros, y atencin a las frmulas de cortesa.
Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixe- Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conoci-
ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia
mateix. conducta.
1c. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits 1c. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos
Num. 5562 / 24.07.2007 30441

Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials, com ara convocatries i ordes del dia, actes de reunions ciones sociales, como convocatorias y rdenes del da, actas de reunio-
i reglaments. nes y reglamentos.
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, reconeixent Comprensin de textos de los medios de comunicacin, recono-
les diferncies entre informaci i opini en crniques, reportatges i ciendo las diferencias entre informacin y opinin en crnicas, repor-
entrevistes. tajes y entrevistas.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial aten- Comprensin de textos del mbito acadmico, con atencin
ci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres especialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glo-
fonts dinformaci. sarios y otras fuentes de informacin.
Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponi-
davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin,
incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos.
1d. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits 1d. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escri-
tos
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials, com ara participaci en frums, diaris personals, regla- ciones sociales, como participacin en foros, diarios personales, regla-
ments o circulars. mentos o circulares.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, com Composicin de textos propios de los medios de comunicacin,
ara reportatges o entrevistes, destinats a un suport escrit o digital, a como reportajes o entrevistas, destinados a un soporte escrito o digital,
udio o a vdeo. a audio o a vdeo.
Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios
lmbit acadmic, especialment textos expositius i explicatius elabo- del mbito acadmico, especialmente textos expositivos y explicativos
rats a partir de la informaci obtinguda i organitzada per mitj des- elaborados a partir de la informacin obtenida y organizada mediante
quemes, mapes conceptuals i resums, aix com elaboraci de projectes esquemas, mapas conceptuales y resmenes, as como elaboracin de
i informes sobre tasques i aprenentatges. proyectos e informes sobre tareas y aprendizajes.
Inters per la composici escrita com a font dinformaci i apre- Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y
nentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-
ments propis, i com a forma de regular la conducta. mientos propios, y como forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad
Origen i evoluci del castell. Origen y evolucin del castellano.
Breu introducci a la histria de les llenges constitucionals. Breve introduccin a la historia de las lenguas constitucionales.
El bilingisme: caracterstiques generals. Situaci actual de la El bilingismo: Caractersticas generales. Situacin actual de la
Comunitat Valenciana. Comunitat Valenciana.
Els fenmens de contacte de llenges. Los fenmenos de contacto de lenguas.
Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comu-
Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo
de cultura. necesario de cultura.
Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el
valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana.
Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la
per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms per- lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromi-
sonal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. so personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-
les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants dal- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los
tres llenges. hablantes de otras lenguas.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les dife- Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-
rncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. rencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llen- Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguas
ges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, por razones sociales de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de
i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre gnero, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsti-
els seus parlants. cas y sobre sus hablantes.
Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural exis- Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural exis-
tent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la tente en el contexto social y escolar como manifestacin enriquecedo-
qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la inte- ra, a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para
graci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases,
cultures. sociedades y culturas.
Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua
3. Fontica i Ortografia 3. Fontica y Ortografa
Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques (II). Sonidos y grafas. Principales normas fonticas y ortogrficas (II).
Particularitats de laccentuaci (monosllabs, paraules compos- Particularidades de la acentuacin (monoslabos, palabras com-
tes, interrogatius i exclamatius). Laccentuaci diacrtica. puestas, interrogativos y exclamativos). La acentuacin diacrtica.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu Conocimiento y uso reflexivo de las normas ortogrficas, su
valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els valor social y la necesidad de ceirse a la norma lingstica en los
escrits. escritos.
3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua
Identificaci dels diferents registres i dels factors que incidixen Identificacin de los diferentes registros y de los factores que
en ls de la llengua en distints mbits socials, i valoraci de la impor- inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales, y valora-
tncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situa- cin de la importancia de usar el registro adecuado segn las circuns-
ci comunicativa. tancias de la situacin comunicativa.
Num. 5562 / 24.07.2007 30442

Qestions morfolgiques i sintctiques: el substantiu, ladjectiu. Cuestiones morfolgicas y sintcticas: El sustantivo, el adjetivo.
Combinaci de pronoms. Combinacin de pronombres.
El verb. El verbo.
Les preposicions. Les conjuncions. Las preposiciones. Las conjunciones
Lectura en veu alta: dilegs. La funci expressiva de les pauses Lectura en voz alta: dilogos. La funcin expresiva de las pausas
en el vers i la prosa. en el verso y la prosa.
Lxic: neologismes. Lxico: neologismos.
3c. Gramtica 3c. Gramtica
Categories i funcions. Distinci entre la forma (categoria grama- Categoras y funciones. Distincin entre la forma (categora gra-
tical) i la funci de les paraules, aix com coneixement dels procedi- matical) y la funcin de las palabras, as como conocimiento de los
ments lxics (afixos) i sintctics per al canvi de categoria. procedimientos lxicos (afijos) y sintcticos para el cambio de cate-
gora.
Reconeixement i s coherent de les formes verbals en els textos, Reconocimiento y uso coherente de las formas verbales en los
amb especial atenci als valors aspectuals de perfrasis verbals. textos, con especial atencin a los valores aspectuales de perfrasis
verbales.
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcio-
els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente
el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius) i les rela- sobre el comportamiento sintctico de los verbos (transitivos e intran-
cionades amb el registre i amb la normativa. sitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa.
Reconeixement i s dels significats contextuals que poden adqui- Reconocimiento y uso de los significados contextuales que pue-
rir les modalitats de loraci i la perfrasi verbal de carcter modal. den adquirir las modalidades de la oracin y la perfrasis verbales de
carcter modal.
Identificaci i s de les variacions (frmules de confiana i de Identificacin y uso de las variaciones (frmulas de confianza y
cortesia) que adopten les formes dctiques en relaci amb la situaci. de cortesa) que adoptan las formas decticas en relacin con la situa-
cin.
Identificaci i s reflexiu de connectors textuals, amb especial Identificacin y uso reflexivo de conectores textuales, con espe-
atenci als distributius, dorde, de contrast, dexplicaci i de causa, i cial atencin a los distributivos, de orden, contraste, explicacin y
dels mecanismes de referncia interna, tant gramaticals com lxics, causa, y de los mecanismos de referencia interna, tanto gramaticales
especialment les nominalitzacions i els hipernims de significat abs- como lxicos, especialmente las nominalizaciones y los hipernimos
tracte com fenmeno, elemento o caracterstica. de significado abstracto como fenmeno, elemento o caracterstica.
Comparaci dels diferents comportaments sintctics dun mateix Comparacin de los diferentes comportamientos sintcticos de
verb en algunes de les seues accepcions; identificaci del subjecte i un mismo verbo en algunas de sus acepciones; identificacin del suje-
dels diferents complements verbals, incloent en estes funcions les que to y de los diferentes complementos verbales, incluyendo entre estas
tenen forma oracional (subordinades substantives, adjectives i adver- funciones las que tienen forma oracional (subordinadas sustantivas,
bials), i s de la terminologia sintctica necessria en les activitats: adjetivas y adverbiales) y uso de la terminologa sintctica necesa-
enunciat, frase i oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predi- ria en las actividades: enunciado, frase y oracin; sujeto y predicado;
cat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; ora- predicado nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complemen-
ci activa i oraci passiva; oraci transitiva i intransitiva; complement tos; agente, causa y paciente; oracin activa y oracin pasiva; oracin
directe, indirecte, de rgim, circumstancial, agent i atribut; oracions transitiva e intransitiva; complemento directo, indirecto, de rgimen,
subordinades substantives, adjectives i adverbials. circunstancial, agente y atributo; oraciones subordinadas sustantivas,
adjetivas y adverbiales.
Loraci composta: coordinaci i subordinaci. La oracin compuesta: coordinacin y subordinacin.
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil Uso de procedimientos para componer los enunciados con un
cohesionat, especialment per mitj de la transformaci doracions estilo cohesionado, especialmente mediante la transformacin de ora-
independents, coordinades o juxtaposades, en subordinades adverbials ciones independientes, coordinadas o yuxtapuestas, en subordinadas
o en oracions subordinades per mitj de les quals sexpressen diferents adverbiales o en oraciones subordinadas mediante las que se expresan
relacions lgiques: causals, consecutives, condicionals i concessives. diferentes relaciones lgicas: causales, consecutivas, condicionales y
concesivas.
Coneixement de les funcions sintctiques caracterstiques de les Conocimiento de las funciones sintcticas caractersticas de las
classes de paraules i anlisi de la seua forma (flexi, afixos...), especi- clases de palabras y anlisis de su forma (flexin, afijos...), especial-
alment pel que fa als aspectes relacionats amb la normativa. mente en lo que se refiere a los aspectos relacionados con la norma-
tiva.
3d. Lxic 3d. Lxico
Processos fonamentals de la formaci de paraules: derivaci i Procesos fundamentales de la formacin de palabras: derivacin
composici. y composicin.
Significat i sentit. Camps semntics i associatius. Famlies lxi- Significado y sentido. Campos semnticos y asociativos. Fami-
ques. El canvi semntic. lias lxicas. El cambio semntico.
Bloc 4. Educaci literria Bloque 4. Educacin literaria
Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatu- Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura
ra com a font de plaer i de coneixement daltres temps i cultures. como fuente de placer y de conocimiento de otros tiempos y culturas.
Lectura de textos de les literatures de les llenges constitucionals Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constituciona-
i de la literatura occidental. les y de la literatura occidental.
Lectura dobres o fragments adequats a ledat i relacionades amb Lectura de obras o fragmentos adecuados a la edad y relaciona-
els perodes estudiats. das con los periodos estudiados.
Composici de textos dintenci literria i elaboraci de treballs Composicin de textos de intencin literaria y elaboracin de
senzills sobre lectures. trabajos sencillos sobre lecturas.
Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de lite-
literatura juvenil i general ms rellevants de la cultura prpia i de la ratura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cul-
cultura universal, tant clssica com moderna. tura universal, tanto clsica como moderna.
Num. 5562 / 24.07.2007 30443

Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors Fomento de la lectura a travs del contacto con autoras y autores
en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actua-
actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de
brefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector, formar amb sentit crtic libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector, formar las preferen-
les preferncies personals en la selecci de llibres, i gust per compartir cias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros, y gusto
sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia
lectora.
Coneixement de les caracterstiques generals dels grans perodes Conocimiento de las caractersticas generales de los grandes
de la histria de la literatura des de lEdat Mitjana fins al segle XVIII i periodos de la historia de la literatura desde la Edad Media hasta el
aproximaci a alguns autors i obres rellevants. siglo XVIII y acercamiento a algunas autoras y autores y obras rele-
vantes.
Lectura comentada i recitaci de poemes, comparaci del tracta- Lectura comentada y recitado de poemas, comparacin del tra-
ment de certs temes recurrents en distints perodes literaris; valoraci tamiento de ciertos temas recurrentes, en distintos periodos literarios;
de la funci dels elements simblics i dels recursos retrics i mtrics valoracin de la funcin de los elementos simblicos y de los recursos
en el poema. retricos y mtricos en el poema.
Lectura comentada de relats; observar la transformaci de la nar- Lectura comentada de relatos; observar la transformacin de la
rativa des de lpica medieval en vers a la narraci moderna en prosa, narrativa desde la pica medieval en verso a la narracin moderna en
i de lheroi al personatge de novella. prosa, y del hroe al personaje de novela.
Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus i frag- Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves y
ments representatius del teatre clssic espanyol, reconeixent-hi algu- fragmentos representativos del teatro clsico espaol, reconociendo
nes caracterstiques temtiques i formals. algunas caractersticas temticas y formales.
Lectura comentada i dramatitzada dobres teatrals breus i frag- Lectura comentada y dramatizada de obras teatrales breves y
ments representatius del teatre del segle XVIII, tot reconeixent-hi fragmentos representativos del teatro del siglo XVIII, reconociendo
algunes caracterstiques temtiques i formals. algunas caractersticas temticas y formales.
La literatura medieval. Caracterstiques generals. La literatura medieval. Caractersticas generales.
La lrica. La lrica.
Lpica: el Poema del Mio Cid. La prosa: El Conde Lucanor. La pica: El Poema del Mo Cid. La prosa: El Conde Lucanor.
El Segle dOr. Caracterstiques generals. Los Siglos de Oro. Caractersticas generales.
La lrica: Garcilaso de la Vega, Luis de Gngora, Francisco de La lrica: Garcilaso de la Vega, Luis de Gngora, Francisco de
Quevedo. Quevedo.
La prosa: El Lazarillo i el Quixot. La prosa: El Lazarillo y El Quijote.
El teatre: Lope de Vega, Guillem de Castro i Caldern de la El teatro: Lope de Vega, Guilln de Castro y Caldern de la
Barca. Barca.
El segle XVIII. Caracterstiques generals. La illustraci valen- El Siglo XVIII. Caractersticas generales. La ilustracin valen-
ciana. ciana.
El teatre i la prosa del segle XVIII. El teatro y la prosa del siglo XVIII.
Bloc 5. Tcniques de treball Bloque 5. Tcnicas de trabajo
Tcniques per a buscar informaci en suports tradicionals (fitxes, Tcnicas de bsqueda de informacin en soportes tradicionales
biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, internet, etc.). (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Inter-
net, etc.).
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcio-
els diccionaris escolars i altres obres de consulta, especialment sobre nan los diccionarios escolares y otras obras de consulta, especialmente
el comportament sintctic dels verbs (transitius i intransitius) i les rela- sobre el comportamiento sintctico de los verbos (transitivos e intran-
cionades amb el registre i amb la normativa. sitivos) y las relacionadas con el registro y con la normativa.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial aten- Comprensin de textos del mbito acadmico, atendiendo espe-
ci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres cialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosa-
fonts dinformaci. rios y otras fuentes de informacin.
Utilitzaci autnoma de les biblioteques (del centre, de lentorn Utilizacin de forma autnoma de las bibliotecas (del centro, del
i virtuals) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de entorno y virtuales) y de las tecnologas de la informacin y la comu-
manera autnoma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinfor- nicacin de forma autnoma para la localizacin, seleccin y organi-
maci. zacin de informacin.
s autnom de diccionaris i de correctors ortogrfics sobre tex- Uso autnomo de diccionarios y de correctores ortogrficos
tos en suport digital . sobre textos en soporte digital .
Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de tex-
(III). tos (III).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits, tant en suport Inters por la buena presentacin de los textos escritos, tanto en
de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfi- soporte de papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,
ques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos,
etc.).
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Captar les idees essencials de textos orals, de diferent tipus i 1. Captar las ideas esenciales de textos orales de diferente tipo y
distint nivell de formalitzaci i reproduir el contingut en textos escrits. distinto nivel de formalizacin, y reproducir su contenido en textos
escritos.
2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les nor- 2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano y el castellano y
mes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de las normas del uso lingstico para solucionar problemas de compren-
textos orals i escrits, i per a la composici i la revisi dirigida dels sin de textos orales y escritos, y para la composicin y la revisin
textos propis deste curs. dirigida de los textos propios de este curso.
3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, 3. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espont-
respectant les normes de la comunicaci: usar el torn de paraula; orga- neas, respetando las normas de la comunicacin: turno de palabra; orga-
nitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. nizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los dems.
Num. 5562 / 24.07.2007 30444

4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo pro- 4. Valorar el valenciano como vehculo de comunicacin y usarlo
gressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar el
a tots els mbits ds de la llengua, especialment a lmbit acadmic valenciano a todos los mbitos de uso de la lengua, especialmente al
com a vehicle daprenentatge. mbito acadmico como vehculo de aprendizaje.
5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci 5. Hacer uso de la mediacin para asegurar el xito de la comuni-
oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no cacin oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocuto-
poden comprendres de manera directa. Utilitzar la interpretaci oral i res que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizar la interpre-
la traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua tacin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y
de lemissor quan el receptor no comprn el missatge original. parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el
mensaje original.
6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure 6 Entender instrucciones y normas dadas oralmente; extraer ideas
idees generals i informacions especfiques de reportatges i entrevis- generales e informaciones especficas de reportajes y entrevistas;
tes; seguir el desenrotllament de presentacions breus relacionades amb seguir el desarrollo de presentaciones breves relacionadas con temas
temes acadmics i plasmar-ho en forma desquema i resum. acadmicos y plasmarlo en forma de esquema y resumen.
7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, 7. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos narrati-
descriptius i dialogats, de diferent tipus (incloent-hi els propis de la vos, descriptivos y dialogados, de diferente tipo (incluyendo los pro-
premsa escrita) i distint nivell de formalitzaci; identificar-ne les pios de la prensa escrita) y distinto nivel de formalizacin: identificar
intencions; diferenciar les idees principals i secundries; reconixer- sus intenciones; diferenciar las ideas principales y secundarias; reco-
hi possibles incoherncies o ambigitats en el contingut; aportar una nocer posibles incoherencias o ambigedades en el contenido; aportar
opini personal. una opinin personal.
8. Fer explicacions orals senzilles sobre fets dactualitat social, 8. Realizar explicaciones orales sencillas sobre hechos de actuali-
poltica o cultural, que siguen dinters per a lalumnat, de manera dad social, poltica y cultural, que sean de inters para el alumnado, de
ordenada, ajustant-se a un pla o gui previ, amb lajuda de mitjans manera ordenada, ajustndose a un plan o guin previo, con la ayuda
audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci; de medios audiovisuales y de las tecnologas de la informacin y la
adequar el tema a la situaci comunicativa; mantindre latenci del comunicacin; adecuar el tema a la situacin comunicativa; mantener
receptor. la atencin del receptor.
9. Elaborar el resum duna exposici o debat oral sobre un tema 9. Elaborar el resumen de una exposicin o debate oral sobre un
especfic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista tema especfico y conocido; reflejar los principales argumentos y pun-
dels participants. tos de vista de los participantes.
10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el 10. Extraer y contrastar informaciones concretas e identificar el
propsit en els textos escrits ms usats per a actuar com a membres de propsito en los textos escritos ms usados para actuar como miem-
la societat; seguir instruccions en mbits pblics i en processos dapre- bros de la sociedad; seguir instrucciones en mbitos pblicos y en pro-
nentatge duna certa complexitat; inferir el tema general i els temes cesos de aprendizaje de cierta complejidad; inferir el tema general y
secundaris; distingir com sorganitza la informaci. temas secundarios; distinguir cmo se organiza la informacin.
11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i 11. Crear textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos
dialogats) en suport de paper i digital; adequar el registre a la situaci y dialogados) en soporte papel y digital; adecuar el registro a la situa-
comunicativa; utilitzar-ne lestructura organitzativa per a ordenar les cin comunicativa; utilizar su estructura organizativa para ordenar las
idees amb claredat; enllaar els enunciats en seqncies lineals cohesi- ideas con claridad; enlazar los enunciados en secuencias lineales cohe-
onades respectar els criteris de correcci gramatical i ortogrfica, amb sionadas; respetar los criterios de correccin gramatical y ortogrfica,
un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcci gramatical, con un vocabulario rico y variado: respetar los criterios de correccin
ortogrfica i tipogrfica. Valorar la importncia de planificar i revisar gramatical, ortogrfica y tipogrfica. Valorar la importancia de la pla-
el text. nificacin y revisin del texto.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un 12. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobre
tema, a fi delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les un tema, con el fin de elaborar un texto de sntesis en el que se reflejen
informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista tanto las principales aportaciones y puntos de vista encontrados como
propi. el punto de vista propio.
13. Comprendre lorigen i evoluci del castell i del valenci, 13. Comprender el origen y evolucin del castellano y del valen-
identificar i localitzar els fenmens de contacte entre les distintes llen- ciano, identificar y localizar los fenmenos de contacto entre las dis-
ges constitucionals i conixer les caracterstiques fonamentals del tintas lenguas constitucionales y conocer las caractersticas fundamen-
bilingisme. tales del bilingismo.
14. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, dEspanya i de la 14. Conocer la diversidad lingstica de Europa, de Espaa y de
Comunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que la Comunitat Valenciana; valorar esta diversidad como un patrimonio
ens enriquix a tots i a totes. que nos enriquece.
15. Identificar els trets lingstics propis de distints usos geogr- 15. Identificar los rasgos lingsticos propios de distintos usos geo-
fics, socials i estilstics del valenci i del castell, per mitj de lobser- grficos, sociales y estilsticos del valenciano y del castellano, median-
vaci directa i la comparaci de produccions diverses. te la observacin directa y la comparacin de producciones diversas.
16. Conixer la terminologia lingstica necessria per a la reflexi 16. Conocer la terminologa lingstica necesaria para la reflexin
sobre ls. sobre el uso.
17. Reconixer les diferents unitats de la llengua, les seues combi- 17. Reconocer las diferentes unidades de la lengua, sus combina-
nacions i, si s el cas, la relaci entre estes i els seus significats. Apli- ciones y, en su caso, la relacin entre ellas y sus significados. Aplicar
car els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingstico para
per a resoldre problemes de comprensi de textos orals i escrits, i per a resolver problemas de comprensin de textos orales y escritos, y para
compondre i revisar els textos de manera progressivament autnoma. la composicin y revisin progresivamente autnoma de los textos.
18. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra com- 18. Exponer una opinin sobre la lectura personal de una obra
pleta, adequada a ledat i relacionada amb els perodes literaris estudi- completa adecuada a la edad y relacionada con los periodos literarios
ats; avaluar lestructura i ls dels elements del gnere, ls del llen- estudiados; evaluar la estructura y el uso de los elementos del gne-
guatge i el punt de vista de lautor; situar bsicament el sentit de lobra ro, el uso del lenguaje y el punto de vista de la autora o autor; situar
en relaci amb el seu context i amb la prpia experincia. bsicamente el sentido de la obra en relacin con su contexto y con la
propia experiencia.
Num. 5562 / 24.07.2007 30445

19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valo- 19. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la
raci de textos breus o fragments, considerant la presncia de certs valoracin de textos breves o fragmentos, atendiendo a la presencia de
temes recurrents, el valor simblic del llenguatge potic i levoluci ciertos temas recurrentes, al valor simblico del lenguaje potico y a la
dels gneres, de les formes literries i dels estils. evolucin de los gneros, de las formas literarias y de los estilos.
20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides 20. Mostrar el conocimiento de las relaciones entre las obras ledas
i comentades, el context en qu apareixen, i les autores i els autors ms y comentadas, el contexto en que aparecen, y las autoras y autores ms
rellevants de la histria de la literatura; fer un treball personal dinfor- relevantes de la historia de la literatura; realizar un trabajo personal de
maci i de sntesi, o dimitaci i recreaci, en suport de paper i digital. informacin y de sntesis o de imitacin y recreacin, en soporte papel
y digital.
21. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la 21. Identificar el gnero al que pertenece un texto literario ledo
seua totalitat. Reconixer-ne els elements estructurals bsics, els grans en su totalidad. Reconocer sus elementos estructurales bsicos, los
tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. Utilitzar grandes tipos de recursos lingsticos y emitir una opinin personal.
estos coneixements en la producci de textos dintenci literria. Utilizar estos conocimientos en la produccin de textos de intencin
literaria.
22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que consti- 22. Establecer relaciones entre obras, autoras y autores y movi-
tuxen un referent clau en la histria de la literatura fins al segle XVIII mientos que constituyen un referente clave en la historia de la literatu-
incloent-hi els de les llenges constitucionals i els elements ms ra hasta el siglo XVIII incluidos los de las lenguas constitucionales(y
destacats del context cultural, social i histric en qu apareixen. los elementos ms destacados del contexto cultural, social e histrico
en que aparecen.
23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta 23. Planificar y llevar a cabo, individualmente y en equipo, la con-
de diverses fonts dinformaci tant en suports tradicionals (per mitj sulta de diversas fuentes de informacin tanto en soportes tradiciona-
de ls dndexs, de fitxes i daltres sistemes de classificaci de fonts), les (mediante el manejo de ndices, fichas y otros sistemas de clasifi-
com els que proporcionen les tecnologies de la informaci i la comu- cacin de fuentes), como en los que proporcionan las tecnologas de
nicaci, en el marc de treballs senzills dinvestigaci. Utilitzar els la informacin y la comunicacin, en el marco de trabajos sencillos
processadors de textos i ser capa daplicar-los a treballs senzills din- de investigacin. Manejar los procesadores de textos y ser capaz de
vestigaci, fent s dels mitjans informtics complementaris (Internet, aplicarlos a trabajos sencillos de investigacin, utilizando los medios
bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.). informticos complementarios (Internet, bases de datos, CD-ROM,
DVD, etc.).
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que 24. Identificar en textos orales y escritos, imgenes y expresiones
denoten alguna forma de discriminaci (de gnere, social, relacionada que denoten alguna forma de discriminacin (de gnero, social, rela-
amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge com a cionada con el grupo tnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizar
mitj de resoluci de conflictes. el lenguaje como medio de resolucin de conflictos.
25. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de 25. Identificar los principales recursos utilizados por los medios
comunicaci per a elaborar i difondre informacions i opinions. de comunicacin para la elaboracin y difusin de informaciones y de
opiniones.
Quart curs Cuarto curso
Continguts Contenidos
Valenci: llengua i literatura Valenciano: lengua y literatua
Bloc 1. Comunicaci Bloque 1. Comunicacin
Els mitjans de comunicaci: la premsa, la rdio i la televisi Los medios de comunicacin: la prensa, la radio y la televisin
(gneres argumentatius). (gneros argumentativos).
Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escri- Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y
ta. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no
comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral i la pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpreta-
traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua cin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y
de lemissor quan el receptor no comprn el missatge original. Utilit- parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el
zaci dels elements no verbals de la comunicaci per a la comprensi mensaje original. Utilizacin de los elementos no verbales de la comu-
perfecta de qualsevol interlocutor. nicacin para la comprensin perfecta de cualquier interlocutor.
1. Estructures formals del text 1. Estructuras formales del texto
Estructures expositives (conferncia, currculum, instncia, carta, Estructuras expositivas (conferencia, currculum, instancia, carta,
correu electrnic, disposicions legals, contractes, correspondncia ins- correo electrnico, disposiciones legales, contratos, correspondencia
titucional, fullets, mapes conceptuals, etc.). institucional, folletos, mapas conceptuales, etc.).
Estructures argumentatives (reclamaci, recurs, editorial, colum- Estructuras argumentativas (reclamacin, recurso, editorial,
na dopini, debat, correspondncia comercial, etc.). columna de opinin, debate, correspondencia comercial, etc.).
Reconeixement i utilitzaci dalgunes formes dexpressi de la Reconocimiento y utilizacin de algunas formas de expresin de
subjectivitat en textos de carcter expositiu i argumentatiu. la subjetividad en textos de carcter expositivo y argumentativo.
Identificaci i s de les variacions que adopten les formes dcti- Identificacin y uso de las variaciones que adoptan las formas
ques en relaci amb les situacions de comunicaci. decticas en relacin con las situaciones de comunicacin.
1b. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar 1b. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar
Comprensi de textos procedents dels mitjans de comunicaci Comprensin de textos procedentes de los medios de comuni-
audiovisual, com ara debats en rdio o televisi i opinions dels oients. cacin audiovisual, como debates en radio o televisin y opiniones de
los oyentes.
Comprensi de presentacions, exposicions o conferncies rea- Comprensin de presentaciones, exposiciones o conferencias
litzades en lmbit acadmic relacionades amb continguts de diferents realizadas en el mbito acadmico relacionadas con contenidos de
matries. diferentes materias.
Exposici de la informaci treta de diversos mitjans de comu- Exposicin de la informacin tomada de varios medios de comu-
nicaci sobre un mateix tema dactualitat, amb contrastaci dels dife- nicacin acerca de un mismo tema de actualidad, contraste de los dife-
rents punts de vista i de les opinions expressades pels dits mitjans, i rentes puntos de vista y las opiniones expresadas por dichos medios,
amb respecte per les normes que regixen la interacci oral. respetando las normas que rigen la interaccin oral.
Num. 5562 / 24.07.2007 30446

Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relaci- Presentaciones orales claras y bien estructuradas sobre temas
onats amb lactivitat acadmica o lactualitat social, poltica o cultural, relacionados con la actividad acadmica o la actualidad social, poltica
que admeten diferents punts de vista i diverses actituds davant destos, o cultural que admitan diferentes puntos de vista y diversas actitudes
utilitzant el suport de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la ante ellos, con el apoyo de medios audiovisuales y de las tecnologas
informaci i la comunicaci. de la informacin y la comunicacin.
Intervenci activa en les situacions de comunicaci prpies de Intervencin activa en las situaciones de comunicacin propias
lmbit acadmic, especialment en les propostes de planificaci de les del mbito acadmico, especialmente en las propuestas de planifica-
activitats i en la presentaci dinformes de seguiment i avaluaci dels cin de las actividades y en la presentacin de informes de seguimien-
treballs. to y evaluacin de los trabajos.
Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendiza-
compartit. je compartido.
Coneixement i s de les estratgies i les normes per a linter- Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-
canvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de cambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del
parau; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comen- turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la
taris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experin- impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-
cies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y
les frmules de cortesia. los otros, y atencin a las frmulas de cortesa.
Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixe- Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conoci-
ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia
mateix. conducta.
1c. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits 1c. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las
cions socials, com ara disposicions legals, contractes, fullets i corres- relaciones sociales como disposiciones legales, contratos, folletos y
pondncia institucional i comercial. correspondencia institucional y comercial.
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, amb especial Comprensin de textos de los medios de comunicacin, con
atenci als gneres dopini, com ara editorials o columnes. atencin especialmente a los gneros de opinin, como editoriales o
columnas.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial aten- Comprensin de textos del mbito acadmico, atendiendo espe-
ci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres cialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosa-
fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives, rios, y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas
incloent-hi fragments dassaig. web educativas, incluyendo fragmentos de ensayos.
Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponi-
davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin,
incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos.
1d. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits 1d. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escri-
tos
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials, com ara participaci en frums, sollicituds i instncies, ciones sociales, como participacin en foros, solicitudes e instancias,
reclamacions, currculum vitae i fullets. reclamaciones, currculum vitae y folletos.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, espe- Composicin de textos propios de los medios de comunicacin,
cialment cartes al director i articles dopini com els editorials i les especialmente cartas al director y artculos de opinin como editoriales
columnes, destinats tant a un suport escrit com digital. y columnas, destinados tanto a un soporte escrito como digital.
Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios
lmbit acadmic, especialment textos expositius, explicatius i argu- del mbito acadmico, especialmente textos expositivos, explicativos
mentatius, elaborats a partir de la informaci obtinguda de diverses y argumentativos, elaborados a partir de la informacin obtenida en
fonts i organitzada per mitj desquemes, mapes conceptuals i resums, diversas fuentes y organizada mediante esquemas, mapas conceptuales
aix com lelaboraci de projectes daprenentatge i informes sobre tas- y resmenes, as como la elaboracin de proyectos de aprendizaje e
ques. informes sobre tareas.
Inters per la composici escrita com a font dinformaci i apre- Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y
nentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-
ments propis i com a forma de regular la conducta. mientos propios y como forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad
Coneixement de la diversitat lingstica dEspanya (llenges i Conocimiento de la diversidad lingstica de Espaa (lenguas y
dialectes). dialectos).
Situaci actual del valenci. Situacin actual del valenciano.
Trets principals de les varietats geogrfiques. Rasgos principales de las variedades geogrficas.
Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comu-
Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo
de cultura. necesario de cultura.
Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el
valenci i el castell a la Comunitat Valenciana valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana.
Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la
per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms per- lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromi-
sonal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. so personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-
les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants dal- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los
tres llenges. hablantes de otras lenguas.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les dife- Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-
rncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. rencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.
Num. 5562 / 24.07.2007 30447

Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llen- Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguas
ges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, por razones sociales de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de
i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre gnero, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsti-
els seus parlants. cas y sobre sus hablantes.
Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural exis- Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural exis-
tent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la tente en el contexto social y escolar, como manifestacin enriquecedo-
qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para
graci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases,
cultures. sociedades y culturas.
Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua
3. Fontica i ortografia 3. Fontica y Ortografa
Abreviatures, acrnims i sigles. Abreviaturas, acrnimos y siglas.
s reflexiu de les normes ortogrfiques. Uso reflexivo de las normas ortogrficas.
Coneixement de les normes ortogrfiques, utilitzaci dels termes Conocimiento de las normas ortogrficas, empleo de los trmi-
apropiats en lexplicaci sobre ls (sllaba tnica, accent diacrtic, nos apropiados en la explicacin sobre el uso (slaba tnica, tilde dia-
etc.). Valoraci del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la crtica, etc.). Aprecio por su valor social y la necesidad de ceirse a la
norma lingstica en els escrits. norma lingstica en los escritos.
3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua
Coneixement dels diferents registres i dels factors que incidixen Conocimiento de los diferentes registros y de los factores que
en ls de la llengua en distints mbits socials, i valoraci de la impor- inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales. Valoracin
tncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situa- de la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias
ci comunicativa. de la situacin comunicativa.
Principals problemes sintctics i morfolgics. Els relatius. Com- Principales problemas sintcticos y morfolgicos. Los relativos.
binaci de pronoms personals tons (II). Combinacin de pronombres personales tonos (II).
La concordana i lorde. La concordancia y el orden.
Lectura en veu alta: el vers. Pauses, entonaci i expressivitat. Lectura en voz alta: el verso. Pausas, entonacin y expresividad.
Lxic: prstecs. Lxico: prstamos.
3c. Gramtica 3c. Gramtica
Text i discurs. s dels principals marcadors. Texto y discurso. Uso de los principales marcadores.
Reconeixement dels esquemes semntic i sintctic de loraci, Reconocimiento de los esquemas semntico y sintctico de la
construcci i transformaci denunciats dacord amb estos esquemes; oracin, construccin y transformacin de enunciados de acuerdo con
s de la terminologia sintctica necessria en les activitats: enunciat, estos esquemas. Uso de la terminologa sintctica necesaria en las
frase i oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; actividades: enunciado, frase y oracin; sujeto y predicado; predica-
subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oraci imperso- do nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente,
nal; oraci activa i oraci passiva; oraci transitiva i intransitiva; com- causa y paciente; oracin impersonal; oracin activa y oracin pasi-
plement directe, indirecte, de rgim, circumstancial, agent i atribut; va; oracin transitiva e intransitiva; complemento directo, indirecto,
oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials. de rgimen, circunstancial, agente y atributo; oraciones subordinadas
sustantivas, adjetivas y adverbiales.
Identificaci i s reflexiu de distints procediments de connexi Identificacin y uso reflexivo de distintos procedimientos de
en els textos, amb especial atenci a connectors de causa, conseqn- conexin en los textos, con especial atencin a conectores de causa,
cia, condici i hiptesi, i dels mecanismes gramaticals i lxics de refe- consecuencia, condicin e hiptesis, y de los mecanismos gramatica-
rncia interna, afavorint lautonomia en la revisi dels mateixos tex- les y lxicos de referencia interna, favoreciendo la autonoma en la
tos. revisin de los propios textos.
Reconeixement i s coherent de la correlaci temporal en la Reconocimiento y uso coherente de la correlacin temporal en la
coordinaci i subordinaci doracions, i en el discurs relatat (pas des- coordinacin y subordinacin de oraciones, y en el discurso relatado
til directe a indirecte). (paso de estilo directo a indirecto).
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil Uso de procedimientos para componer los enunciados con un
cohesionat i s dels termes segents: aposici; adjectiu i oraci de estilo cohesionado y empleo de los siguientes trminos: aposicin;
relatiu explicatius; construcci de participi i de gerundi; oraci coordi- adjetivo y oracin de relativo explicativos; construccin de participio
nada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oraci subordi- y de gerundio; oracin coordinada copulativa, disyuntiva, adversativa
nada causal, consecutiva, condicional i concessiva. y consecutiva; oracin subordinada causal, consecutiva, condicional y
concesiva.
3d. Lxic 3d. Lxico
Formaci del lxic: veus patrimonials, prstecs i neologismes. Formacin del lxico: voces patrimoniales, prstamos y neolo-
gismos.
Locucions i frases fetes. Locuciones y frases hechas.
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcio-
els diccionaris de la llengua (gramaticals, semntiques, de registre i de nan los diccionarios de la lengua (gramaticales, semnticas, de registro
normativa). y normativa).
Bloc 4. Educaci literria Bloque 4. Educacin literaria
Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci per la litera- Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura
tura com a font de plaer i de coneixement daltres mons, temps i cul- como fuente de placer y de conocimiento de otros mundos, tiempos y
tures. culturas.
Lectura de textos de les literatures de les llenges constitucionals Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constituciona-
i de la literatura occidental. les y de la literatura occidental.
Coneixement de les caracterstiques generals dels grans perodes Conocimiento de las caractersticas generales de los grandes
de la histria de la literatura des del segle XIX fins a lactualitat. periodos de la historia de la literatura desde el siglo XIX hasta la
actualidad.
Num. 5562 / 24.07.2007 30448

Aproximaci a alguns autors rellevants de les literatures de les Acercamiento a algunas autoras y autores relevantes de las lite-
llenges constitucionals i de la literatura europea des del segle XIX raturas de las lenguas constitucionales y de la literatura europea desde
fins a lactualitat. el siglo XIX hasta la actualidad.
Lectura comentada i recitaci de poemes contemporanis, amb Lectura comentada y recitado de poemas contemporneos, con
especial atenci a les aportacions del simbolisme i les avantguardes al especial atencin a las aportaciones del simbolismo y las vanguardias
llenguatge potic; valoraci de la funci dels elements simblics i dels al lenguaje potico. Valoracin de la funcin de los elementos simbli-
recursos retrics i mtrics en el poema. cos y de los recursos retricos y mtricos en el poema.
Lectura comentada de novelles i relats escrits des del segle XIX Lectura comentada de novelas y relatos escritos desde el siglo
fins a lactualitat, que oferisquen distintes estructures i veus narratives. XIX hasta la actualidad, que ofrezcan distintas estructuras y voces
narrativas.
Lectura comentada i dramatitzada de peces teatrals breus con- Lectura comentada y dramatizada de breves piezas teatrales
tempornies o de fragments, de carcter divers; constataci dalgunes contemporneas o de fragmentos, de carcter diverso; constatacin de
innovacions en els temes i en les formes. algunas innovaciones en los temas y las formas.
Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de lite-
literatura juvenil i general ms rellevants de la cultura prpia i de la ratura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cul-
cultura universal, tant clssica com moderna. tura universal, tanto clsica como moderna.
Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors Fomento de la lectura a travs del contacto con autoras y autores
en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actua-
actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de
brefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector. Formar amb sentit crtic libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector. Formar las preferen-
les preferncies personals en la selecci de llibres i gust per compartir cias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros y gusto
sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia
lectora.
Composici de textos dintenci literria i elaboraci de treballs Composicin de textos de intencin literaria y elaboracin de
sobre lectures. trabajos sobre lecturas.
La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Caracters- La literatura del siglo XIX: Romanticismo y Realismo. Caracte-
tiques generals i particulars. rsticas generales y particulares.
La poesia de la Renaixena. Teodor Llorente. Constant Llom- La poesa de la Renaixena. Teodor Llorente. Constant Llom-
bart. bart.
La narrativa realista. El teatre culte i popular. Eduard Escalante. La narrativa realista. El teatro culto y popular. Eduard Escalante
El segle XX. Caracterstiques generals i particulars. El Siglo XX. Caractersticas generales y particulares.
Modernisme, noucentisme i avantguardisme. Modernismo, Novecentismo y Vanguardismo.
La poesia. Vicent Andrs Estells. La poesa. Vicent Andrs Estells.
Levoluci en la novella i el conte. Enric Valor. La evolucin en la novela y el cuento. Enric Valor.
El teatre. Text i espectacle. El teatro. Texto y espectculo.
Lassaig. Joan Fuster. El ensayo. Joan Fuster.
Bloc 5. Tcniques de treball Bloque 5. Tcnicas de trabajo
Tcniques per a buscar informaci en suports tradicionals (fitxes, Tcnicas de bsqueda de informacin en soportes tradicionales
biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Inter-
net, etc.).
Utilitzaci de les biblioteques (del centre, de lentorn i virtuals) Utilizacin de las bibliotecas (del centro, del entorno y virtua-
i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de manera aut- les) y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma
noma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinformaci. autnoma para la localizacin, seleccin y organizacin de informa-
cin.
s autnom de diccionaris i correctors ortogrfics sobre textos Uso con autonoma de diccionarios y correctores ortogrficos
en suport digital. sobre textos en soporte digital.
Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de tex-
(IV). tos (IV).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits, tant en suport Inters por la buena presentacin de los textos escritos tanto en
de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfi- soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,
ques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos,
etc.).
Castell: lengua i literatura Castellano: lengua y literatura
Bloc 1. Comunicaci Bloque 1. Comunicacin
Els mitjans de comunicaci: la premsa, la rdio i la televisi Los medios de comunicacin: la prensa, la radio y la televisin
(gneres argumentatius). (gneros argumentativos).
Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escri- Mediacin para asegurar el xito de la comunicacin oral y
ta. Actuaci com a intermediari entre els interlocutors que no poden escrita. Actuacin como intermediario entre los interlocutores que no
comprendres de manera directa. Utilitzaci de la interpretaci oral i la pueden comprenderse de forma directa. Utilizacin de la interpreta-
traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua cin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y
de lemissor quan el receptor no comprn el missatge original. Utilit- parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el
zaci dels elements no verbals de la comunicaci per a la comprensi mensaje original. Utilizacin de los elementos no verbales de la comu-
perfecta de qualsevol interlocutor. nicacin para la comprensin perfecta de cualquier interlocutor.
1. Estructures formals del text 1. Estructuras formales del texto
Estructures expositives (conferncia, currculum, instncia, carta, Estructuras expositivas (conferencia, currculum, instancia, carta,
correu electrnic, disposicions legals, contractes, correspondncia ins- correo electrnico, disposiciones legales, contratos, correspondencia
titucional, fullets, mapes conceptuals, etc.). institucional, folletos, mapas conceptuales, etc.).
Estructures argumentatives (reclamaci, recurs, editorial, colum- Estructuras argumentativas (reclamacin, recurso, editorial,
na dopini, debat, correspondncia comercial, etc.). columna de opinin, debate, correspondencia comercial, etc.).
Num. 5562 / 24.07.2007 30449

Reconeixement i utilitzaci dalgunes formes dexpressi de la Reconocimiento y utilizacin de algunas formas de expresin de
subjectivitat en textos de carcter expositiu i argumentatiu. la subjetividad en textos de carcter expositivo y argumentativo.
Identificaci i s de les variacions que adopten les formes dcti- Identificacin y uso de las variaciones que adoptan las formas
ques en relaci amb les situacions de comunicaci. decticas en relacin con las situaciones de comunicacin.
1b. Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar 1b. Habilidades lingsticas. Escuchar, hablar y conversar
Comprensi de textos procedents dels mitjans de comunicaci Comprensin de textos procedentes de los medios de comuni-
audiovisual, com ara debats en rdio o televisi i opinions dels oients. cacin audiovisual, como debates en radio o televisin y opiniones de
los oyentes.
Comprensi de presentacions, exposicions o conferncies rea- Comprensin de presentaciones, exposiciones o conferencias
litzades en lmbit acadmic relacionades amb continguts de diferents realizadas en el mbito acadmico relacionadas con contenidos de
matries. diferentes materias.
Exposici de la informaci treta de diversos mitjans de comu- Exposicin de la informacin tomada de varios medios de comu-
nicaci sobre un mateix tema dactualitat, amb contrast dels diferents nicacin acerca de un mismo tema de actualidad, contraste de los dife-
punts de vista i de les opinions expressades pels dits mitjans, i amb rentes puntos de vista y las opiniones expresadas por dichos medios,
respecte per les normes que regixen la interacci oral. con respeto a las normas que rigen la interaccin oral.
Presentacions orals clares i ben estructurades sobre temes relaci- Presentaciones orales claras y bien estructuradas sobre temas
onats amb lactivitat acadmica o lactualitat social, poltica o cultural, relacionados con la actividad acadmica o la actualidad social, poltica
que admeten diferents punts de vista i diverses actituds davant destos, o cultural que admitan diferentes puntos de vista y diversas actitudes
utilitzant el suport de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la ante ellos, con el apoyo de medios audiovisuales y de las tecnologas
informaci i la comunicaci. de la informacin y la comunicacin.
Intervenci activa en les situacions de comunicaci prpies de Intervencin activa en las situaciones de comunicacin propias
lmbit acadmic, especialment en les propostes de planificaci de les del mbito acadmico, especialmente en las propuestas de planifica-
activitats i en la presentaci dinformes de seguiment i avaluaci dels cin de las actividades y en la presentacin de informes de seguimien-
treballs. to y evaluacin de las tareas.
Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge Actitud de cooperacin y de respeto en situaciones de aprendiza-
compartit. je compartido.
Coneixement i s de les estratgies i les normes per a linter- Conocimiento y uso de las estrategias y las normas para el inter-
canvi comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de cambio comunicativo: escucha atenta, exposicin clara, respeto del
parau; participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comen- turno de palabra; participacin mediante aportaciones, control de la
taris orals i ju personal respectuosos amb les sensacions, les experin- impulsividad, comentarios orales y juicio personal que respete las sen-
cies, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenci a saciones, experiencias, ideas, opiniones y conocimientos de las otras y
les frmules de cortesia. los otros, y atencin a las frmulas de cortesa.
Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixe- Utilizacin de la lengua para tomar conciencia de los conoci-
ments, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun mientos, las ideas y los sentimientos propios y para regular la propia
mateix. conducta.
1c. Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits 1c. Habilidades lingsticas. Leer. Comprensin de textos escritos
Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Comprensin de textos propios de la vida cotidiana y de las
cions socials, com ara disposicions legals, contractes, fullets i corres- relaciones sociales como disposiciones legales, contratos, folletos y
pondncia institucional i comercial. correspondencia institucional y comercial.
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, amb especial Comprensin de textos de los medios de comunicacin, con
atenci als gneres dopini, com ara editorials o columnes. atencin especialmente a los gneros de opinin, como editoriales o
columnas.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb especial aten- Comprensin de textos del mbito acadmico, atendiendo espe-
ci a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres cialmente a la consulta, en diversos soportes, de diccionarios, glosa-
fonts dinformaci, com ara enciclopdies i pgines web educatives, rios, y otras fuentes de informacin, como enciclopedias y pginas
incloent-hi fragments dassaig. web educativas, incluyendo fragmentos de ensayos.
Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible Actitud reflexiva y crtica con respecto a la informacin disponi-
davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, ble ante los mensajes que supongan cualquier tipo de discriminacin,
incloent-hi la manifestaci de prejus lingstics. incluida la manifestacin de prejuicios lingsticos.
1d. Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits 1d. Habilidades lingsticas. Escribir. Composicin de textos escri-
tos
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les rela- Composicin de textos propios de la vida cotidiana y de las rela-
cions socials, com ara participaci en frums, sollicituds i instncies, ciones sociales, como participacin en foros, solicitudes e instancias,
reclamacions, currculum vitae i fullets. reclamaciones, currculum vitae y folletos.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, espe- Composicin de textos propios de los medios de comunicacin,
cialment cartes al director i articles dopini com els editorials i les especialmente, cartas al director y artculos de opinin como editoria-
columnes, destinats tant a un suport escrit com digital. les y columnas, destinados tanto a un soporte escrito como digital.
Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de Composicin, en soporte de papel y digital, de textos propios
lmbit acadmic, especialment textos expositius, explicatius i argu- del mbito acadmico, especialmente textos expositivos, explicativos
mentatius elaborats a partir de la informaci obtinguda en diverses y argumentativos, elaborados a partir de la informacin obtenida en
fonts i organitzada per mitj desquemes, mapes conceptuals i resums, diversas fuentes y organizada mediante esquemas, mapas conceptuales
aix com lelaboraci de projectes daprenentatge i informes sobre tas- y resmenes, as como la elaboracin de proyectos de aprendizaje e
ques. informes sobre tareas.
Inters per la composici escrita com a font dinformaci i apre- Inters por la composicin escrita como fuente de informacin y
nentatge, com a forma de comunicar les experincies i els coneixe- aprendizaje, como forma de comunicar las experiencias y los conoci-
ments propis i com a forma de regular la conducta. mientos propios y como forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat Bloque 2. Lengua y sociedad
Coneixement de la diversitat lingstica dEspanya (llenges i Conocimiento de la diversidad lingstica de Espaa (lenguas y
dialectes). dialectos).
Situaci actual del castell en el mn. Lespanyol dAmrica. Situacin actual del castellano en el mundo. El espaol de Amrica.
Num. 5562 / 24.07.2007 30450

Principals fenmens lingstics de les variants geogrfiques del Principales fenmenos lingsticos de las variantes geogrficas
castell: seseo, ceceo, ieisme, voseo, etc. del castellano: seseo, ceceo, yesmo, voseo, etc.
Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Consideracin del valenciano como idioma propio de la Comu-
Valenciana, apte per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari nitat Valenciana, apto para todo tipo de usos funcionales y vehculo
de cultura. necesario de cultura.
Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el Aceptacin de la conveniencia y la necesidad de dominar el
valenci i el castell a la Comunitat Valenciana. valenciano y el castellano en la Comunitat Valenciana.
Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i Incorporacin del valenciano en todos los mbitos de uso de la
per a qualsevol funci comunicativa, en un procs de comproms per- lengua y para toda funcin comunicativa, en un proceso de compromi-
sonal en la recuperaci cultural i la normalitat lingstica. so personal en la recuperacin cultural y la normalidad lingstica.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, Respeto por las sensaciones y por los sentimientos, las experien-
les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants dal- cias, las ideas, las opiniones y los conocimientos expresados por los
tres llenges. hablantes de otras lenguas.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les dife- Uso de un lenguaje no discriminatorio y respetuoso con las dife-
rncies lingstiques, culturals, tniques o de gnere. rencias lingsticas, culturales, tnicas o de gnero.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminatoris de les llen- Actitud de rechazo ante los usos discriminatorios de las lenguas
ges per raons de classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, por razones sociales de clase, lingsticas, culturales, tnicas o de
i davant destereotips i prejus sobre les varietats lingstiques i sobre gnero, y ante estereotipos y prejuicios sobre las variedades lingsti-
els seus parlants. cas y sobre sus hablantes.
Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural exis- Conciencia positiva de la diversidad lingstica y cultural exis-
tent en el context social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la tente en el contexto social y escolar, como manifestacin enriquecedo-
qual saporta i de la qual es participa; condici necessria per a la inte- ra a la que se aporta y de la que se participa; condicin necesaria para
graci adequada de les persones procedents daltres pasos, societats i la adecuada integracin de las personas procedentes de otros pases,
cultures. sociedades y culturas.
Bloc 3. Coneixement de la llengua Bloque 3. Conocimiento de la lengua
3. Fontica i ortografia 3. Fontica y Ortografa
Abreviatures, acrnims i sigles. Abreviaturas, acrnimos y siglas.
s reflexiu de les normes ortogrfiques. Uso reflexivo de las normas ortogrficas.
Coneixement de les normes ortogrfiques, utilitzaci dels termes Conocimiento de las normas ortogrficas, empleo de los trmi-
apropiats en lexplicaci sobre ls (sllaba tnica, accent diacrtic, nos apropiados en la explicacin sobre el uso (slaba tnica, tilde dia-
etc.). Valoraci del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la crtica, etc.). Aprecio por su valor social y la necesidad de ceirse a la
norma lingstica en els escrits norma lingstica en los escritos.
3b. Norma culta de la llengua 3b. Norma culta de la lengua
Coneixement dels diferents registres i dels factors que incidixen Conocimiento de los diferentes registros y de los factores que
en ls de la llengua en distints mbits socials. Valoraci de la impor- inciden en el uso de la lengua en distintos mbitos sociales. Valoracin
tncia dusar el registre adequat segons les circumstncies de la situa- de la importancia de usar el registro adecuado segn las circunstancias
ci comunicativa. de la situacin comunicativa.
Principals problemes sintctics i morfolgics. Principales problemas sintcticos y morfolgicos.
La concordana i lorde. La concordancia y el orden.
Lectura en veu alta: el vers. Pauses, entonaci i expressivitat. Lectura en voz alta: el verso. Pausas, entonacin y expresividad.
Lxic: prstecs. Lxico: prstamos.
3c. Gramtica 3c. Gramtica
Text i discurs. s dels principals marcadors. Texto y discurso. Uso de los principales marcadores.
Reconeixement dels esquemes semntic i sintctic de loraci, Reconocimiento de los esquemas semntico y sintctico de la
construcci i transformaci denunciats dacord amb estos esquemes. oracin, construccin y transformacin de enunciados de acuerdo con
s de la terminologia sintctica necessria en les activitats: enunciat, estos esquemas. Uso de la terminologa sintctica necesaria en las
frase i oraci; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; actividades: enunciado, frase y oracin; sujeto y predicado; predica-
subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient; oraci imperso- do nominal y predicado verbal; sujeto, verbo y complementos; agente,
nal; oraci activa i oraci passiva; oraci transitiva i intransitiva; com- causa y paciente; oracin impersonal; oracin activa y oracin pasi-
plement directe, indirecte, de rgim, circumstancial, agent i atribut; va; oracin transitiva e intransitiva; complemento directo, indirecto,
oracions subordinades substantives, adjectives i adverbials. de rgimen, circunstancial, agente y atributo; oraciones subordinadas
sustantivas, adjetivas y adverbiales.
Identificaci i s reflexiu de distints procediments de connexi Identificacin y uso reflexivo de distintos procedimientos de
en els textos, amb especial atenci a connectors de causa, conseqn- conexin en los textos, con especial atencin a conectores de causa,
cia, condici i hiptesi, i dels mecanismes gramaticals i lxics de refe- consecuencia, condicin e hiptesis, y de los mecanismos gramatica-
rncia interna, afavorint lautonomia en la revisi dels mateixos tex- les y lxicos de referencia interna, favoreciendo la autonoma en la
tos. revisin de los propios textos.
Reconeixement i s coherent de la correlaci temporal en la Reconocimiento y uso coherente de la correlacin temporal en
coordinaci i subordinaci doracions, i en el discurs relatat (pas des- la coordinacin y subordinacin de oraciones y en el discurso relatado
til directe a indirecte). (paso de estilo directo a indirecto).
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil Uso de procedimientos para componer los enunciados con un
cohesionat i s dels termes segents: aposici; adjectiu i oraci de estilo cohesionado y empleo de los siguientes trminos: aposicin;
relatiu explicatius; construcci de participi i de gerundi; oraci coordi- adjetivo y oracin de relativo explicativos; construccin de participio
nada copulativa, disjuntiva, adversativa i consecutiva; oraci subordi- y de gerundio; oracin coordinada copulativa, disyuntiva, adversativa
nada causal, consecutiva, condicional i concessiva. y consecutiva; oracin subordinada causal, consecutiva, condicional y
concesiva.
3d. Lxic 3d. Lxico
Formaci del lxic: veus patrimonials, prstecs i neologismes. Formacin del lxico: voces patrimoniales, prstamos y neolo-
gismos.
Locucions i frases fetes. Locuciones y frases hechas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30451

Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen Interpretacin de las informaciones lingsticas que proporcio-
els diccionaris de la llengua (gramaticals, semntiques, de registre i de nan los diccionarios de la lengua (gramaticales, semnticas, de registro
normativa). y normativa).
Bloc 4. Educaci literria Bloque 4. Educacin literaria
Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la litera- Desarrollo de la autonoma lectora y aprecio por la literatura
tura com a font de plaer i de coneixement daltres mons, temps i cul- como fuente de placer y de conocimiento de otros mundos, tiempos y
tures. culturas.
Lectura de textos de les literatures de les llenges constitucionals Lectura de textos de las literaturas de las lenguas constituciona-
i de la literatura occidental. les y de la literatura occidental.
Coneixement de les caracterstiques generals dels grans perodes Conocimiento de las caractersticas generales de los grandes
de la histria de la literatura des del segle XIX fins a lactualitat. periodos de la historia de la literatura desde el siglo XIX hasta la
actualidad.
Aproximaci a alguns autors rellevants de les literatures de les Acercamiento a algunas autoras y autores relevantes de las lite-
llenges constitucionals i de la literatura europea des del segle XIX raturas de las lenguas constitucionales y de la literatura europea desde
fins a lactualitat. el siglo XIX hasta la actualidad.
Lectura comentada i recitaci de poemes contemporanis, amb Lectura comentada y recitado de poemas contemporneos, con
especial atenci a les aportacions del simbolisme i les avantguardes al especial atencin a las aportaciones del simbolismo y las vanguardias
llenguatge potic; valoraci de la funci dels elements simblics i dels al lenguaje potico; valoracin de la funcin de los elementos simbli-
recursos retrics i mtrics en el poema. cos y de los recursos retricos y mtricos en el poema.
Lectura comentada de novelles i relats escrits des del segle XIX Lectura comentada de novelas y relatos escritos desde el siglo
fins a lactualitat, que oferisquen distintes estructures i veus narratives. XIX hasta la actualidad, que ofrezcan distintas estructuras y voces
narrativas.
Lectura comentada i dramatitzada de peces teatrals breus con- Lectura comentada y dramatizada de breves piezas teatrales con-
tempornies o de fragments, de carcter divers; constataci dalgunes temporneas, o de fragmentos, de carcter diverso; constatando algu-
innovacions en els temes i en les formes. nas innovaciones en los temas y las formas.
Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de Contacto, a travs de la lectura, con las autoras y autores de lite-
literatura juvenil i general ms rellevants de la cultura prpia i de la ratura juvenil y general ms relevantes de la propia cultura y de la cul-
cultura universal, tant clssica com moderna. tura universal, tanto clsica como moderna.
Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors Fomento de la lectura a travs del contacto con autoras y autores
en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres en visitas al centro, lectura de reseas y participacin en otras actua-
actuacions danimaci lectora (presentacions de llibres, sessions de lli- ciones de animacin lectora (presentaciones de libros, sesiones de
brefrum, etc.) per a consolidar lhbit lector. Formar amb sentit crtic libro-frum, etc.) para consolidar el hbito lector. Formar las preferen-
les preferncies personals en la selecci de llibres i gust per compartir cias personales, con sentido crtico, en la seleccin de libros y gusto
sentiments i emocions suscitats per lexperincia lectora. por compartir sentimientos y emociones suscitados por la experiencia
lectora.
Composici de textos dintenci literria i elaboraci de treballs Composicin de textos de intencin literaria y elaboracin de
sobre lectures. trabajos sobre lecturas.
La literatura del segle XIX: romanticisme i realisme. Caracters- La literatura del siglo XIX: Romanticismo y Realismo. Caracte-
tiques generals i particulars. rsticas generales y particulares.
La literatura romntica: Jos de Espronceda i Gustavo Adolfo La literatura romntica: Jos de Espronceda y Gustavo Adolfo
Bcquer. Bcquer.
La narrativa realista: Benito Prez Galds, Leopoldo Alas Clarn La narrativa realista: Benito Prez Galds, Leopoldo Alas Clarn
i Vicent Blasco Ibez. y Vicente Blasco Ibez.
El segle XX. Caracterstiques generals i particulars. El Siglo XX. Caractersticas generales y particulares.
Modernisme i generaci del 98. Rubn Daro. Modernismo y generacin del 98. Rubn Daro.
La generaci del 27. La generacin del 27.
Miguel Hernndez. Miguel Hernndez.
Els exilis: Max Aub, Juan Gil-Albert i Juan Chabs. Los exilios: Max Aub, Juan Gil-Albert y Juan Chabs.
La literatura contempornia. La literatura contempornea.
Bloc 5. Tcniques de treball Bloque 5. Tcnicas de trabajo
Tcniques per a buscar informaci en suports tradicionals (fitxes, Tcnicas de bsqueda de informacin en soportes tradicionales
biblioteques, etc.) i en nous suports (CD-ROM, DVD, Internet, etc.). (fichas, bibliotecas, etc.) y en nuevos soportes (CD-ROM, DVD, Inter-
net, etc.).
Utilitzaci de les biblioteques (del centre, de lentorn i virtuals) Utilizacin de las bibliotecas (del centro, del entorno y virtua-
i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de manera aut- les) y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin de forma
noma per a la localitzaci, selecci i organitzaci dinformaci. autnoma para la localizacin, seleccin y organizacin de informa-
cin.
s autnom de diccionaris i correctors ortogrfics sobre textos Uso con autonoma de diccionarios y correctores ortogrficos
en suport digital. sobre textos en soporte digital.
Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos Presentacin de la informacin. Tratamiento informtico de tex-
(IV). tos (IV).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits, tant en suport Inters por la buena presentacin de los textos escritos, tanto
de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfi- en soporte papel como digital, con respeto a las normas gramaticales,
ques i tipogrfiques (titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.). ortogrficas y tipogrficas (titulacin, espacios, mrgenes, prrafos,
etc.).
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades 1. Captar y extraer las ideas esenciales, las intenciones y los datos
rellevants de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalit- relevantes de textos orales, de diferente tipo y distinto nivel de forma-
zaci, com ara presentacions duna certa extensi o conferncies no lizacin, como presentaciones de una cierta extensin o conferencias
massa extenses; identificar el propsit, la tesi i els arguments de decla- no muy extensas; identificar el propsito, la tesis y los argumentos de
Num. 5562 / 24.07.2007 30452

racions o de debats pblics en mitjans de comunicaci o en el marc declaraciones o de debates pblicos en medios de comunicacin o en
escolar; reproduir-ne el contingut en textos escrits. el marco escolar; reproducir su contenido en textos escritos.
2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les nor- 2. Aplicar los conocimientos sobre el valenciano y el castellano y
mes de ls lingstic per a solucionar problemes de comprensi de las normas del uso lingstico para solucionar problemas de compren-
textos orals i escrits, i per a la composici i la revisi autnoma dels sin de textos orales y escritos, y para la composicin y la revisin
textos. autnoma de los textos.
3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, 3. Participar en situaciones de comunicacin, dirigidas o espon-
respectant les normes de la comunicaci: usar el torn de paraula; orga- tneas, respetando las normas de la comunicacin: turno de palabra;
nitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres. organizar el discurso, escuchar e incorporar las intervenciones de los
dems.
4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo pro- 4. Valorar el valenciano como vehculo de comunicacin y usarlo
gressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valenci progresivamente en situaciones formales e informales. Incorporar el
a tots els mbits ds de la llengua, especialment a lmbit acadmic valenciano a todos los mbitos de uso de la lengua, especialmente al
com a vehicle daprenentatge. mbito acadmico como vehculo de aprendizaje.
5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci 5. Hacer uso de la mediacin para asegurar el xito de la comuni-
oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no cacin oral y escrita. Actuar como intermediario entre los interlocuto-
poden comprendres de manera directa. Utilitzar la interpretaci oral i res que no pueden comprenderse de forma directa. Utilizar la interpre-
la traducci escrita, aix com saber fer resums i parfrasis de la llengua tacin oral y la traduccin escrita, as como saber hacer resmenes y
de lemissor quan el receptor no comprn el missatge original. Utilit- parfrasis de la lengua del emisor cuando el receptor no comprende el
zar els elements no verbals de la comunicaci per a la comprensi per- mensaje original. Utilizar los elementos no verbales de la comunica-
fecta de qualsevol interlocutor. cin para la comprensin perfecta de cualquier interlocutor.
6. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de dife- 6. Sintetizar oralmente el sentido global de textos escritos, de dife-
rent tipus i distint nivell de formalitzaci, identificar-ne les intencions, rente tipo y distinto nivel de formalizacin, identificar sus intencio-
diferenciar les idees principals i les secundries, reconixer-hi possi- nes, diferenciar las ideas principales y secundarias, reconocer posibles
bles incoherncies o ambigitats en el contingut, i aportar una opini incoherencias o ambigedades en el contenido, y aportar una opinin
personal. personal.
7. Elaborar el resum duna exposici o debat oral sobre un tema 7. Elaborar el resumen de una exposicin o debate oral sobre un
especfic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista tema especfico y conocido; reflejar los principales argumentos y pun-
dels participants. tos de vista de los participantes.
8. Fer presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades, 8. Realizar presentaciones orales claras, ordenadas y bien estructu-
sobre temes relacionats amb lactivitat acadmica o lactualitat soci- radas sobre temas relacionados con la actividad acadmica o la actua-
al, poltica o cultural, que admeten diferents punts de vista i diver- lidad social, poltica o cultural que admitan diferentes puntos de vista
ses actituds sobre estos, amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les y diversas actitudes ante ellos, con la ayuda de medios audiovisuales y
tecnologies de la informaci i la comunicaci. Ajustar-se a un pla o de las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Ajustarse a un
gui previ, seguir un orde lgic en la presentaci de les informacions i plan o guin previo, seguir un orden lgico en la presentacin de las
arguments. Adequar el llenguatge utilitzat a la situaci comunicativa i informaciones y argumentos. Adecuar el lenguaje utilizado a la situa-
al contingut, i mantindre latenci del receptor. cin comunicativa y al contenido, con el fin de mantener la atencin
del receptor.
9. Identificar i contrastar el propsit en textos escrits de lmbit 9. Identificar y contrastar el propsito en textos escritos del mbito
pblic i dels mitjans de comunicaci; comprendre instruccions que pblico y de los medios de comunicacin; comprender instrucciones
regulen la vida social i processos daprenentatge complexos; inferir el que regulan la vida social y procesos de aprendizaje complejos; inferir
tema general i els temes secundaris; distingir com sorganitza la infor- el tema general y temas secundarios; distinguir cmo se organiza la
maci; contrastar explicacions i arguments i valorar leficcia dels informacin; contrastar explicaciones y argumentos y juzgar la efica-
procediments lingstics usats. cia de los procedimientos lingsticos usados.
10. Elaborar missatges en qu sintegren el llenguatge verbal i 10. Elaborar mensajes en los que se integren el lenguaje verbal y
llenguatges no verbals (icnic, gestual i musical), tenint en compte la lenguajes no verbales (icnico, gestual y musical), teniendo en cuenta
situaci de comunicaci i comparar els procediments expressius des- la situacin de comunicacin y comparar los procedimientos expresi-
tos llenguatges. vos de estos lenguajes.
11. Identificar, en textos orals i escrits de distint tipus, imatges i 11. Identificar en textos orales y escritos de distinto tipo, imgenes
expressions que denoten alguna forma de discriminaci (sexual, soci- y expresiones que denoten alguna forma de discriminacin (sexual,
al, relacionada amb el grup tnic, etc.); explorar alternatives que eviten social, relacionada con el grupo tnico, etc.); explorar alternativas que
este s i utilitzar estes alternatives en les produccions prpies. eviten el uso de las mismas y utilizar dichas alternativas en las produc-
ciones propias.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un 12. Integrar informaciones procedentes de diferentes textos sobre
tema, amb la finalitat delaborar un text de sntesi en qu es reflectis- un tema, con el fin elaborar un texto de sntesis en el que se reflejen
quen tant les principals informacions i punts de vista trobats com el tanto las principales informaciones y puntos de vista encontrados
punt de vista propi. como el punto de vista propio.
13. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, 13. Crear textos escritos de diferente tipo (narrativos, descriptivos,
expositius i argumentatius), en suport de paper i digital; adequar el expositivos y argumentativos), en soporte de papel y digital; adecuar el
registre a la situaci comunicativa; utilitzar-ne lestructura organitzati- registro a la situacin comunicativa; utilizar su estructura organizativa,
va per a ordenar les idees amb claredat i de manera coherent; enllaar para ordenar las ideas con claridad y de forma coherente; enlazar los
els enunciats en seqncies lineals cohesionades, amb un vocabulari enunciados en secuencias lineales cohesionadas, con un vocabulario
ric i variat; respectar els criteris de correcci gramatical i ortogrfica. rico y variado; respetar los criterios de correccin gramatical y orto-
Valorar la importncia de planificar i revisar el text. grfica. Valorar la importancia de planificacin y revisin del texto.
14. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, dEspanya i de la 14. Conocer la diversidad lingstica de Europa, de Espaa y de
Comunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que la Comunitat Valenciana; valorar esta diversidad como un patrimonio
ens enriquix a tots i a totes. Identificar i localitzar les varietats dialec- que nos enriquece a todos y a todas. Identificar y localizar las varieda-
tals actuals del castell (incloent-hi lespanyol dAmrica) i del valen- des dialectales actuales del castellano (incluido el espaol de Amrica)
ci. Identificar i localitzar les llenges constitucionals. y del valenciano. Identificar y localizar las lenguas constitucionales.
Num. 5562 / 24.07.2007 30453

15. Identificar els trets lingstics propis de distints usos geogr- 15. Identificar los rasgos lingsticos propios de distintos usos geo-
fics, socials i estilstics del valenci i del castell, per mitj de lobser- grficos, sociales y estilsticos del valenciano y del castellano, median-
vaci directa i la comparaci de produccions diverses. te la observacin directa y la comparacin de producciones diversas.
16. Conixer i usar una terminologia lingstica adequada en les 16. Conocer y usar una terminologa lingstica adecuada en las
activitats de reflexi sobre ls. actividades de reflexin sobre el uso.
17. Reconixer les diferents unitats de la llengua, les seues combi- 17. Reconocer las diferentes unidades de la lengua, sus combina-
nacions i, si s el cas, la relaci entre estes i els seus significats. Apli- ciones y, en su caso, la relacin entre ellas y sus significados. Aplicar
car els coneixements sobre la llengua i les normes de ls lingstic los conocimientos sobre la lengua y las normas del uso lingstico para
per a resoldre problemes de comprensi de textos orals i escrits, i per a resolver problemas de comprensin de textos orales y escritos, y para
compondre i revisar els textos de manera autnoma. la composicin y revisin autnoma de los textos.
18. Identificar el gnere a qu pertany un text literari llegit en la 18. Identificar el gnero al que pertenece un texto literario ledo en
seua totalitat; reconixer-ne els elements estructurals bsics i els grans su totalidad; reconocer los elementos estructurales bsicos y los gran-
tipus de recursos lingstics; emetre una opini personal; utilitzar estos des tipos de recursos lingsticos; emitir una opinin personal; utilizar
coneixements en la producci de textos dintenci literria. estos conocimientos en la produccin de textos de intencin literaria.
19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valo- 19. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la
raci de textos breus o fragments, amb especial atenci a les innovaci- valoracin de textos breves o fragmentos, atendiendo especialmente
ons dels gneres i de les formes (en la versificaci i en el llenguatge) a las innovaciones de los gneros y de las formas (versificacin y len-
en la literatura contempornia. guaje) en la literatura contempornea.
20. Exposar una opini ben argumentada sobre la lectura personal 20. Exponer una opinin bien argumentada sobre la lectura perso-
de relats duna certa extensi i de novelles des del segle XIX fins a nal de relatos de cierta extensin y novelas desde el siglo XIX hasta la
lactualitat; avaluar-ne lestructura i ls dels elements del gnere, del actualidad; evaluar la estructura y el uso de los elementos del gnero,
llenguatge, del punt de vista i de lofici de lautora o autor; relacionar el uso del lenguaje, el punto de vista y el oficio de la autora o autor;
el sentit de lobra amb el seu context i amb la prpia experincia. relacionar el sentido de la obra con su contexto y con la propia expe-
riencia.
21. Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el 21. Explicar relaciones entre las obras ledas y comentadas, el con-
context histric i literari en qu apareixen i les autores i els autors ms texto histrico y literario en que aparecen y las autoras y autores ms
rellevants des del segle XIX fins a lactualitat, per mitj dun treball relevantes desde el siglo XIX hasta la actualidad, mediante un trabajo
personal dinformaci i de sntesi, en qu sexpose una valoraci per- personal de informacin y de sntesis, exponiendo una valoracin per-
sonal, o dimitaci i recreaci, en suport de paper i digital. sonal, o de imitacin y recreacin, en soporte de papel y digital.
22. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valo- 22. Utilizar los conocimientos literarios en la comprensin y la
raci de textos breus o fragments, atenent especialment a les innovaci- valoracin de textos breves o fragmentos, atendiendo especialmente
ons dels gneres i de les formes (en la versificaci i en el llenguatge) a las innovaciones de los gneros y de las formas (versificacin y len-
en la literatura contempornia. guaje) en la literatura contempornea.
23. Establir relacions entre obres, autores i autors, i moviments 23. Establecer relaciones entre obras, autoras y autores, y movi-
que constituxen un referent clau en la histria de la literatura dels mientos que constituyen un referente clave en la historia de la litera-
segles XIX i XX incloent-hi els de les llenges constitucionals i de la tura de los siglos XIX y XX incluidos los de las lenguas constitucio-
literatura occidental i els elements ms destacats del context cultural, nales y de la literatura occidental y los elementos ms destacados del
social i histric en qu apareixen. contexto cultural, social e histrico en que aparecen.
24. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta 24. Planificar y llevar a cabo, individualmente y en equipo, la
de diverses fonts dinformaci, per mitj de ls dndexs, de fitxes i consulta de diversas fuentes de informacin, mediante el manejo de
de diversos sistemes de classificaci de fonts, aplicant mitjans tradici- ndices, fichas y diversos sistemas de clasificacin de fuentes, aplican-
onals i noves tecnologies de la informaci i la comunicaci, en el marc do medios tradicionales y nuevas tecnologas de la informacin y la
de treballs dinvestigaci. Utilitzar els principis fonamentals del funci- comunicacin en el marco de trabajos de investigacin. Manejar los
onament dels processadors de textos i ser capa daplicar-los a treballs principios fundamentales del funcionamiento de los procesadores de
senzills dinvestigaci, fent s dels mitjans informtics complementa- textos y ser capaz de aplicarlos a trabajos sencillos de investigacin,
ris (internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.). utilizando los medios informticos complementarios (Internet, bases
de datos, CD-ROM, DVD, etc.).
25. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que 25. Identificar en textos orales y escritos imgenes y expresiones
denoten alguna forma de discriminaci (de gnere, social, relacionada que denoten alguna forma de discriminacin (de gnero, social, rela-
amb el grup tnic, etc.), evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge com a cionada con el grupo tnico, etc.), evitar el uso de las mismas y utilizar
mitj de resoluci de conflictes. el lenguaje como medio de resolucin de conflictos.
26. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de 26. Identificar los principales recursos utilizados por los medios
comunicaci per a elaborar i difondre informacions i opinions. de comunicacin para la elaboracin y difusin de informaciones y de
opiniones.
Cincies de la naturalesa Ciencias de la naturaleza
En la societat actual, la cincia s un instrument indispensable per En la sociedad actual, la ciencia es un instrumento indispensable
a comprendre el mn que ens envolta i els avanos tecnolgics que es para comprender el mundo que nos rodea y los avances tecnolgicos
produxen contnuament i que, a poc a poc, van transformant les nos- que se producen continuamente y que, poco a poco, van trasformando
tres condicions de vida, aix com per a desenrotllar actituds responsa- nuestras condiciones de vida, as como para desarrollar actitudes res-
bles sobre aspectes lligats a la vida, a la salut, als recursos naturals i ponsables sobre aspectos ligados a la vida, a la salud, a los recursos
al medi ambient. Per aix, els coneixements cientfics sintegren en el naturales y al medio ambiente. Por ello, los conocimientos cientficos
saber humanstic, que ha de formar part de la cultura bsica de totes se integran en el saber humanstico, que debe formar parte de la cultu-
les ciutadanes i ciutadans. ra bsica de todas las ciudadanas y ciudadanos.
Els coneixements sobre Cincies de la naturalesa, adquirits en Los conocimientos sobre Ciencias de la naturaleza, adquiridos en
lEducaci Primria shan de refermar i ampliar durant letapa de la Educacin Primaria deben afianzarse y ampliarse durante la etapa
Secundria Obligatria, i shan dincorporar tamb activitats prcti- de Secundaria Obligatoria, incorporando tambin actividades prcticas
ques obligatries, prpies del treball del naturalista i de la Fsica i Qu- obligatorias, propias del trabajo del naturalista y de la Fsica y Qumi-
mica, enfocades a la recerca dexplicacions. Les activitats prctiques ca, enfocadas a la bsqueda de explicaciones. Las actividades prcti-
shan de convertir en autntics continguts prctics, imprescindibles en cas deben convertirse en autnticos contenidos prcticos, imprescindi-
estes matries. bles en estas materias.
Num. 5562 / 24.07.2007 30454

Els continguts que es treballen en esta assignatura han destar ori- Los contenidos que se trabajan en esta asignatura han de estar
entats a adquirir per part de lalumnat les bases prpies de la cultura orientados a adquirir por parte del alumnado las bases propias de la
cientfica, en especial, en la unitat dels fenmens que estructuren el cultura cientfica, en especial, en la unidad de los fenmenos que
mn natural, en les lleis que els regixen i en lexpressi matemtica estructuran el mundo natural, en las leyes que los rigen y en la expre-
deixes lleis, de la qual cosa sobt una visi racional i global del nos- sin matemtica de esas leyes, de lo que se obtiene una visin racional
tre entorn que servisca de base per a abordar els problemes actuals y global de nuestro entorno que sirva de base para abordar los proble-
relacionats amb la vida, la salut, el medi i les aplicacions tecnolgi- mas actuales relacionados con la vida, la salud, el medio y las aplica-
ques. ciones tecnolgicas.
En el currculum que es presenta, shan englobat en lassignatura En el currculo que se presenta, se han englobado en la asignatura
de les Cincies de la naturalesa les matries de Biologia i Geologia, de las Ciencias de la naturaleza las materias de Biologa y Geologa,
i Fsica i Qumica en els dos primers cursos desta etapa, amb la qual y Fsica y Qumica en los dos primeros cursos de esta etapa, con lo
cosa es crea una unitat curricular i es mant aix una aproximaci de que se crea una unidad curricular y se mantiene as una aproximacin
conjunt al coneixement dels fenmens naturals, integrant conceptes i de conjunto al conocimiento de los fenmenos naturales, integrando
subratllant les relacions i connexions entre si. Es pretn que lalumnat conceptos y subrayando las relaciones y conexiones entre los mismos.
descobrisca lexistncia de marcs conceptuals i procediments dinda- Se pretende que el alumnado descubra la existencia de marcos concep-
gaci, comuns als diferents mbits del saber cientfic. En tercer i quart tuales y procedimientos de indagacin, comunes a los diferentes mbi-
curs, atenent a la maduresa de lalumnat, se separen les dos matries tos del saber cientfico. En tercer y cuarto curso, dada la madurez del
per a aprofundir duna manera ms especialitzada en els continguts. alumnado, se separan las dos materias para profundizar de un modo
ms especializado en los contenidos.
Els continguts seleccionats en els diferents cursos obexen a un Los contenidos seleccionados en los diferentes cursos obedecen a
orde creixent de complexitat i, per tant, van associats a la formaci de un orden creciente de complejidad y, por tanto, van asociados a la for-
lalumnat a qui van destinats. Els procediments que sintroduxen sn macin del alumnado al que van destinados. Los procedimientos que
aspectes de laprenentatge estretament relacionats amb els conceptes i, se introducen son aspectos del aprendizaje estrechamente relacionados
per consegent, verdaders continguts prctics del currculum. Tamb con los conceptos y, por consiguiente, verdaderos contenidos prcticos
es considera necessari desenrotllar, de forma transversal, el mtode del currculo. Tambin se considera preciso desarrollar, de forma trans-
cientfic destudi de la naturalesa, aix com de les implicacions que se versal, el mtodo cientfico de estudio de la naturaleza, as como de las
ninferixen amb la tecnologia i la societat. implicaciones que de l se infieren con la tecnologa y la sociedad.
Lestudi de la Terra en lunivers configura el primer curs. Desprs El estudio de la Tierra en el Universo configura el primer curso.
de comenar amb una visi general de lUnivers shi situa la Terra Tras comenzar con una visin general del Universo se sita en l a
com a planeta i sestudien les caracterstiques de la matria que la la Tierra como planeta y se estudian las caractersticas de la materia
constitux per a seguir amb la introducci al coneixement de la geosfe- que la constituye para seguir con la introduccin al conocimiento de la
ra i iniciar lestudi de la diversitat dels sers vius que hi habiten. geosfera e iniciar el estudio de la diversidad de los seres vivos que en
ella habitan.
En el segon curs s lEnergia el nucli principal, entorn del qual En el segundo curso es la Energa el ncleo principal, en torno
sestructuren els continguts, les seues diverses formes de transfern- al cual se estructuran los contenidos, sus diversas formas de transfe-
cia; sestudia la calor, la llum i el so, aix com els problemes associ- rencia, estudiando el calor, la luz y el sonido, as como los problemas
ats a lobtenci i s dels recursos energtics. Saborda la transferncia asociados a la obtencin y uso de los recursos energticos. Se aborda
denergia interna produda en la Terra, per a estudiar a continuaci les la transferencia de energa interna producida en la Tierra, para estu-
caracterstiques funcionals dels sers vius i les relacions entre si i amb diar a continuacin las caractersticas funcionales de los seres vivos y
el medi fsic. Tamb sestudia lactivitat geolgica deguda a lenergia las relaciones entre ellos y con el medio fsico. Tambin se estudia la
externa al planeta, la importncia del qual en la superfcie terrestre la actividad geolgica debida a la energa externa al planeta, cuya impor-
convertix en el marc de referncia fonamental i dinmic on tenen lloc tancia en la superficie terrestre la convierte en el marco de referencia
aquelles interaccions. fundamental y dinmico donde tienen lugar aquellas interacciones.
Aix mateix, sincorpora un nou bloc de continguts en ambds Asimismo, se incorpora un nuevo bloque de contenidos en ambos
cursos: LEntorn natural, de manera que en primer, lalumnat ha de cursos: El Entorno natural, de manera que en primero, el alumnado
conixer les caracterstiques del seu entorn natural ms prxim, i en el debe conocer las caractersticas de su entorno natural ms prximo, y
segon curs, el de la Comunitat Valenciana. en el segundo curso, el de la Comunitat Valenciana.
Desprs destudiar les Cincies de la naturalesa des dun punt de Despus de estudiar las Ciencias de la naturaleza desde un punto
vista general, en els cursos tercer i quart, a fi daprofundir en lestudi de vista general, en los cursos tercero y cuarto, con el fin de profundi-
daspectes concrets, es considera necessari separar la Fsica i Qumica zar en el estudio de aspectos concretos, se considera necesario separar
de la Biologia i Geologia. la Fsica y Qumica de la Biologa y Geologa.
Els blocs de continguts de la matria de Fsica i Qumica shan Los bloques de contenidos de la materia de Fsica y Qumica se
distribut de manera asimtrica entre els dos cursos. Aix, tenint en han distribuido de forma asimtrica entre los dos cursos. As, teniendo
consideraci els coneixements matemtics que possex lalumnat, en el en consideracin los conocimientos matemticos que posee el alum-
tercer curs predominaran els conceptes de qumica sobre els de fsica i nado, en el tercer curso predominarn los conceptos de qumica sobre
en quart, els de fsica sobre els de qumica, per a aconseguir al final de los de fsica y en cuarto, los de fsica sobre los de qumica, para lograr
letapa un coneixement compensat i homogeni dambds. al final de la etapa un conocimiento compensado y homogneo de
ambas.
En concret, en tercer saborda el mtode i el treball cientfic. Ses- En concreto, en tercero se aborda el mtodo y el trabajo cientfi-
tudia lestructura de la matria macroscpicament i microscpicament, co. Se estudia la estructura de la materia macro y microscpicamen-
com els principals elements de la reactivitat qumica. Es fa insistncia te, como los principales elementos de la reactividad qumica. Se hace
en la considerable repercussi que esta cincia t en la societat actual. especial hincapi en la considerable repercusin que esta ciencia tiene
La fsica que sestudia en este curs cont conceptes energtics, especi- en la sociedad actual. La fsica que se estudia en este curso desarrolla
alment relacionats amb lelectricitat, per ser senzills i amb mltiples conceptos energticos, especialmente relacionados con la electricidad,
aplicacions en lentorn. por ser sencillos y con mltiples aplicaciones en su entorno.
En este mateix curs, la Biologia i Geologia introduxen un nucli En este mismo curso, la Biologa y Geologa introducen un ncleo
referent al coneixement teric i prctic de la matria mineral, precedit referente al conocimiento terico y prctico de la materia mineral,
dun altre previ que relaciona tots els processos geolgics cclicament. precedido de otro previo que relaciona todos los procesos geolgi-
A continuaci, sestudia lestructura i funci del cos hum que, des cos cclicamente. Seguidamente, se estudia la estructura y funcin
de la perspectiva de leducaci per a la salut, establix la importn- del cuerpo humano que, desde la perspectiva de la educacin para la
Num. 5562 / 24.07.2007 30455

cia de les conductes saludables i assenyala la relaci de cada sistema salud, establece la importancia de las conductas saludables y seala la
orgnic amb la higiene i prevenci de les seues principals malalties. relacin de cada sistema orgnico con la higiene y prevencin de sus
Aix mateix, es proposa una visi integradora del ser hum amb el seu principales enfermedades. Asimismo, se propone una visin integrado-
entorn, per mitj de lestudi de les interaccions i interdependncies ra del ser humano con su entorno, mediante el estudio de las interac-
entre les persones i el medi ambient. ciones e interdependencias entre las personas y el medio ambiente.
En quart curs, es pretn que lalumnat aconseguisca una prepara- En cuarto curso, se pretende que el alumnado alcance una prepara-
ci cientfica ms general i cultural, suficient per a moures de manera cin cientfica ms general y cultural, suficiente para desenvolverse de
adequada en el mn del segle XXI. manera adecuada en el mundo del siglo XXI.
El currculum de Fsica engloba els conceptes i aplicacions de for- El currculo de Fsica engloba los conceptos y aplicaciones de
ces i moviments, i sestudien a ms les energies mecnica, calorfica fuerzas y movimientos, y se estudian adems las energas mecnica,
i ondulatria. La Qumica aborda, sobretot, els canvis qumics, aix calorfica y ondulatoria. La Qumica aborda, sobre todo, los cambios
com una introducci dels compostos del carboni. Finalment, el bloc qumicos, as como una introduccin de los compuestos del carbono.
La contribuci de la cincia a un futur sostenible, permet analitzar i Por ltimo, el bloque La contribucin de la ciencia a un futuro sos-
prendre posici davant dalgun dels grans problemes globals amb qu tenible, permite analizar y tomar posicin ante alguno de los grandes
senfronta la humanitat. problemas globales con los que se enfrenta la humanidad.
Pel que fa a Biologia i Geologia, en quart curs, es tracta amb detall En lo referente a Biologa y Geologa, en cuarto curso, se trata con
la dinmica terrestre, amb particular insistncia en el paradigma de la detalle la dinmica terrestre, con particular insistencia en el paradig-
tectnica global, i saprofundix en aspectes de citologia i ecologia; aix ma de la tectnica global, y se profundiza en aspectos de citologa y
mateix, sintroduxen la gentica mendeliana i alguns temes relatius al ecologa; asimismo, se introducen la Gentica mendeliana y algunos
coneixement dels ecosistemes, i a la detecci i prevenci de problemes temas relativos al conocimiento de los ecosistemas, y a la deteccin y
mediambientals. prevencin de problemas medioambientales.
En tots els cursos sarrepleguen conjuntament, els continguts que En todos los cursos se recogen conjuntamente, los contenidos que
tenen a veure amb les formes de construir la cincia i de transmetre tienen que ver con las formas de construir la ciencia y de transmitir la
lexperincia i el coneixement cientfic. experiencia y el conocimiento cientfico.
A lhora delaborar les programacions didctiques, es fa impres- A la hora de realizar las programaciones didcticas, se hace
cindible la coordinaci entre les matries de Biologia i Geologia i les imprescindible la coordinacin entre las materias de Biologa y Geolo-
de Fsica i Qumica, i destes amb Matemtiques. ga y las de Fsica y Qumica, y de stas con Matemticas.
Pel que fa a la metodologia, s important transmetre la idea que la En lo referente a la metodologa, es importante transmitir la idea
cincia s una activitat en permanent construcci i revisi, amb impli- de que la ciencia es una actividad en permanente construccin y revi-
cacions amb la tecnologia i amb la societat; plantejar qestions tant sin, con implicaciones con la tecnologa y con la sociedad; plan-
teriques com prctiques, a travs de les quals lalumnat comprenga tear cuestiones tanto tericas como prcticas, a travs de las cuales
que un dels objectius de la cincia s donar explicacions cientfiques el alumnado comprenda que uno de los objetivos de la ciencia es dar
dall que ens envolta. explicaciones cientficas de aquello que nos rodea.
La realitzaci dactivitats prctiques adaptades a cada nivell den- La realizacin de actividades prcticas adaptadas a cada nivel de
senyana en letapa posar lalumnat enfront del desenrotllament real enseanza en la etapa, pondr al alumnado frente al desarrollo real de
dalguna de les fases del mtode cientfic, li proporcionar mtodes alguna de las fases del mtodo cientfico, le proporcionar mtodos de
de treball en equip, li permetr desenrotllar habilitats experimentals i trabajo en equipo, le permitir desarrollar habilidades experimentales
li servir de motivaci per a lestudi. Esta formaci s indispensable y le servir de motivacin para el estudio. Esta formacin es indis-
per a tots els jvens, siga quina siga la seua orientaci futura, perqu pensable para todas y todos los jvenes, cualquiera que vaya a ser su
shaur daplicar a tots els camps del coneixement, fins i tot als que no orientacin futura, pues tendr que aplicarse a todos los campos del
es consideren habitualment com a cientfics. conocimiento, incluso a los que no se consideran habitualmente como
cientficos.
Finalment, cal tindre present incloure tant els temes puntuals com Por ltimo, hay que tener presente incluir tanto los temas puntuales
els grans programes actuals que la cincia est abordant. Pel que fa a como los grandes programas actuales que la ciencia est abordando. A
este tema, s important la recerca dinformaci, per mitj de la utilit- este respecto, es importante la bsqueda de informacin, mediante la
zaci de les fonts adequades, sense oblidar les noves tecnologies de la utilizacin de las fuentes adecuadas, sin olvidar las nuevas tecnolo-
informaci i la comunicaci, en la mesura que els recursos de lalum- gas de la informacin y la comunicacin, en la medida en la que los
nat i el centre ho permeten, aix com el seu tractament organitzat i recursos del alumnado y el centro lo permitan, as como su tratamiento
coherent. organizado y coherente.
Els criteris davaluaci establits es corresponen amb els blocs de Los criterios de evaluacin establecidos se corresponden con los
continguts que sindiquen a continuaci per a cada curs, ms aquells bloques de contenidos que a continuacin se indican para cada curso,
que les professores i els professors consideren oportuns, dacord tamb ms aqullos que las profesoras y profesores consideren oportunos, de
amb lexercici dactivitats prctiques i valors a qu es pretenga donar acuerdo tambin con el desarrollo de actividades prcticas y valores a
prioritat. los que se pretenda dar prioridad.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
La major part dels continguts de Cincies de la naturalesa incidix La mayor parte de los contenidos de Ciencias de la naturaleza
directament en ladquisici de la competncia en el coneixement i la incide directamente en la adquisicin de la competencia en el cono-
interacci amb el mn fsic. Precisament el millor coneixement del cimiento y la interaccin con el mundo fsico. Precisamente el mejor
mn fsic requerix aprendre els conceptes i procediments essencials de conocimiento del mundo fsico requiere aprender los conceptos y pro-
cada una de les cincies de la naturalesa i manejar les relacions entre cedimientos esenciales de cada una de las ciencias de la naturaleza y
si: de causalitat o dinfluncia, qualitatives o quantitatives, i requerix manejar las relaciones entre ellos: de causalidad o de influencia, cua-
aix mateix lhabilitat per a analitzar sistemes complexos, en els quals litativas o cuantitativas, y requiere asimismo la habilidad para anali-
intervenen diversos factors. Per esta competncia tamb exigix els zar sistemas complejos, en los que intervienen varios factores. Pero
aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els esta competencia tambin exige los aprendizajes relativos al modo de
fenmens naturals. Cal per a aix familiaritzar-se amb el treball cien- generar el conocimiento sobre los fenmenos naturales. Es necesario
tfic, per al tractament de situacions dinters, i amb el seu carcter para ello familiarizarse con el trabajo cientfico, para el tratamiento
temptatiu i creatiu: des de la discussi sobre linters de les situaci- de situaciones de inters, y con su carcter tentativo y creativo: desde
ons proposades i lanlisi qualitativa, significativa destes, que ajude la discusin acerca del inters de las situaciones propuestas y el an-
a comprendre i a delimitar les situacions plantejades, passant pel plan- lisis cualitativo, significativo de las mismas, que ayude a comprender
Num. 5562 / 24.07.2007 30456

tejament de conjectures i inferncies fonamentades i lelaboraci des- y a acotar las situaciones planteadas, pasando por el planteamiento de
tratgies per a obtindre conclusions, incloent-hi, si s el cas, dissenys conjeturas e inferencias fundamentadas y la elaboracin de estrategias
experimentals, fins a lanlisi dels resultats. para obtener conclusiones, incluyendo, en su caso, diseos experimen-
tales, hasta el anlisis de los resultados.
Alguns aspectes desta competncia requerixen, a ms, una aten- Algunos aspectos de esta competencia requieren, adems, una
ci precisa. s el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i atencin precisa. Es el caso, por ejemplo, del conocimiento del pro-
les relacions entre els hbits i les formes de vida i la salut. Tamb ho pio cuerpo y las relaciones entre los hbitos y las formas de vida y la
sn les implicacions que lactivitat humana i, en particular, determi- salud. Tambin lo son las implicaciones que la actividad humana y,
nats hbits socials i lactivitat cientfica i tecnolgica tenen en el medi en particular, determinados hbitos sociales y la actividad cientfica
ambient. En este sentit cal evitar caure en actituds simplistes dexal- y tecnolgica tienen en el medio ambiente. En este sentido es necesa-
taci o de rebuig del paper de la tecnocincia, i afavorir el coneixe- rio evitar caer en actitudes simplistas de exaltacin o de rechazo del
ment dels grans problemes a qu senfronta actualment la humanitat, papel de la tecnociencia, favoreciendo el conocimiento de los gran-
la recerca de solucions per a avanar cap a lxit dun desenrotllament des problemas a los que se enfrenta hoy la humanidad, la bsqueda de
sostenible i la formaci bsica per a participar, fonamentadament, en soluciones para avanzar hacia el logro de un desarrollo sostenible y la
la necessria presa de decisions al voltant dels problemes locals i glo- formacin bsica para participar, fundamentadamente, en la necesaria
bals plantejats. toma de decisiones en torno a los problemas locales y globales plan-
teados.
La competncia matemtica est ntimament associada als apre- La competencia matemtica est ntimamente asociada a los
nentatges de les Cincies de la naturalesa. La utilitzaci del llenguatge aprendizajes de las Ciencias de la naturaleza. La utilizacin del len-
matemtic per a quantificar els fenmens naturals, per a analitzar cau- guaje matemtico para cuantificar los fenmenos naturales, para ana-
ses i conseqncies i per a expressar dades i idees sobre la naturalesa lizar causas y consecuencias y para expresar datos e ideas sobre la
proporciona contextos nombrosos i variats per a posar en joc els con- naturaleza proporciona contextos numerosos y variados para poner en
tinguts associats a esta competncia i, amb aix, dna sentit a eixos juego los contenidos asociados a esta competencia y, con ello, da sen-
aprenentatges. Per es contribux des de les Cincies de la naturalesa tido a esos aprendizajes. Pero se contribuye desde las Ciencias de la
a la competncia matemtica en la mesura que sinsistisca en la utilit- naturaleza a la competencia matemtica en la medida en que se insis-
zaci adequada de les ferramentes matemtiques i en la seua utilitat, ta en la utilizacin adecuada de las herramientas matemticas y en su
en loportunitat del seu s i en lelecci precisa dels procediments i utilidad, en la oportunidad de su uso y en la eleccin precisa de los
formes dexpressi adequats amb el context, amb la precisi reque- procedimientos y formas de expresin acordes con el contexto, con la
rida i amb la finalitat que es perseguisca. Daltra banda, en el treball precisin requerida y con la finalidad que se persiga. Por otra parte en
cientfic es presenten sovint situacions de resoluci de problemes de el trabajo cientfico se presentan a menudo situaciones de resolucin
formulaci i soluci ms o menys obertes, que exigixen posar en joc de problemas de formulacin y solucin ms o menos abiertas, que
estratgies associades a esta competncia. exigen poner en juego estrategias asociadas a esta competencia.
El treball cientfic t tamb formes especfiques per a la recerca, El trabajo cientfico tiene tambin formas especficas para la bs-
recollida, selecci, processament i presentaci de la informaci que queda, recogida, seleccin, procesamiento y presentacin de la infor-
sutilitza a ms en molt diferents formes: verbal, numrica, simblica macin que se utiliza adems en muy diferentes formas: verbal, num-
o grfica. La incorporaci de continguts relacionats amb tot aix fa rica, simblica o grfica. La incorporacin de contenidos relacionados
possible la contribuci destes matries al desenrotllament de la com- con todo ello hace posible la contribucin de estas materias al desarro-
petncia en el tractament de la informaci i competncia digital. Afa- llo de la competencia en el tratamiento de la informacin y competen-
vorix ladquisici desta competncia la millora en les destreses asso- cia digital. Favorece la adquisicin de esta competencia la mejora en
ciades a la utilitzaci de recursos freqents en les matries com sn els las destrezas asociadas a la utilizacin de recursos frecuentes en las
esquemes, mapes conceptuals, etc., aix com la producci i presentaci materias como son los esquemas, mapas conceptuales, etc., as como
de memries, textos, etc. Daltra banda, en la faceta de competncia la produccin y presentacin de memorias, textos, etc. Por otro lado,
digital, tamb es contribux a travs de la utilitzaci de les tecnologi- en la faceta de competencia digital, tambin se contribuye a travs de
es de la informaci i la comunicaci en laprenentatge de les cincies la utilizacin de las tecnologas de la informacin y la comunicacin
per a comunicar-se, demanar informaci, retroalimentar-la, simular i en el aprendizaje de las ciencias para comunicarse, recabar informa-
visualitzar situacions, per a lobtenci i el tractament de dades, etc. Es cin, retroalimentarla, simular y visualizar situaciones, para la obten-
tracta dun recurs til en el camp de les cincies de la naturalesa i que cin y el tratamiento de datos, etc. Se trata de un recurso til en el
contribux a mostrar una visi actualitzada de lactivitat cientfica. campo de las ciencias de la naturaleza y que contribuye a mostrar una
visin actualizada de la actividad cientfica.
La contribuci de les Cincies de la naturalesa a la competncia La contribucin de las Ciencias de la naturaleza a la competencia
social i ciutadana est lligada, en primer lloc, al paper de la cincia en social y ciudadana est ligada, en primer lugar, al papel de la cien-
la preparaci de futures i futurs ciutadans duna societat democrtica cia en la preparacin de futuras y futuros ciudadanos de una sociedad
per a la seua participaci activa en la presa fonamentada de decisions; democrtica para su participacin activa en la toma fundamentada de
i aix pel paper que juga la naturalesa social del coneixement cientfic. decisiones; y ello por el papel que juega la naturaleza social del cono-
Lalfabetitzaci cientfica permet la concepci i tractament de proble- cimiento cientfico. La alfabetizacin cientfica permite la concepcin
mes dinters, la consideraci de les implicacions i perspectives ober- y tratamiento de problemas de inters, la consideracin de las impli-
tes per les investigacions realitzades i la presa fonamentada de decisi- caciones y perspectivas abiertas por las investigaciones realizadas y la
ons collectives en un mbit de creixent importncia en el debat social. toma fundamentada de decisiones colectivas en un mbito de creciente
importancia en el debate social.
En segon lloc, el coneixement de com shan produt determinats En segundo lugar, el conocimiento de cmo se han producido deter-
debats essencials per a lavan de la cincia contribux a entendre minados debates esenciales para el avance de la ciencia, contribuye a
millor qestions importants per a comprendre levoluci de la societat entender mejor cuestiones importantes para comprender la evolucin de
en poques passades i analitzar la societat actual. Si b la histria de la la sociedad en pocas pasadas y analizar la sociedad actual. Si bien la his-
cincia presenta ombres que no han de ser ignorades, el millor desta toria de la ciencia presenta sombras que no deben ser ignoradas, lo mejor
ha aportat a la llibertat del pensament i a lextensi dels drets humans. de la misma ha aportado a la libertad del pensamiento y a la extensin de
Lalfabetitzaci cientfica constitux una dimensi fonamental de la los derechos humanos. La alfabetizacin cientfica constituye una dimen-
cultura ciutadana, garantia, al seu torn, daplicaci del principi de pre- sin fundamental de la cultura ciudadana, garanta, a su vez, de aplica-
cauci, que es basa en una creixent sensibilitat social enfront de les cin del principio de precaucin, que se apoya en una creciente sensibi-
implicacions del desenrotllament tecnocientfic que puguen comportar lidad social frente a las implicaciones del desarrollo tecnocientfico que
riscos per a les persones o el medi ambient. puedan comportar riesgos para las personas o el medio ambiente.
Num. 5562 / 24.07.2007 30457

La contribuci desta matria a la competncia en comunicaci La contribucin de esta materia a la competencia en comunicacin
lingstica es produx a travs de dos vies. Duna banda, la configu- lingstica se realiza a travs de dos vas. Por una parte, la configura-
raci i la transmissi de les idees i informacions sobre la naturalesa cin y la transmisin de las ideas e informaciones sobre la naturaleza
posa en joc un mode especfic de construcci del discurs, dirigit a pone en juego un modo especfico de construccin del discurso, dirigi-
argumentar o a fer explcites les relacions, que noms sadquiriran des do a argumentar o a hacer explcitas las relaciones, que slo se adquiri-
dels aprenentatges destes matries. Latenci en la precisi dels ter- rn desde los aprendizajes de estas materias. El cuidado en la precisin
mes utilitzats, en lencadenament adequat de les idees o en lexpressi de los trminos utilizados, en el encadenamiento adecuado de las ideas
verbal de les relacions far efectiva esta contribuci. Daltra banda, o en la expresin verbal de las relaciones har efectiva esta contribu-
adquirir la terminologia especfica sobre els sers vius, els objectes i cin. Por otra parte, adquirir la terminologa especfica sobre los seres
els fenmens naturals fa possible comunicar adequadament una part vivos, los objetos y los fenmenos naturales hace posible comunicar
molt rellevant de lexperincia humana i comprendre prou el que altres adecuadamente una parte muy relevante de la experiencia humana y
expressen sobre esta. comprender suficientemente lo que otras y otros expresan sobre ella.
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el Los contenidos asociados a la forma de construir y transmitir el
coneixement cientfic constituxen una oportunitat per a desenrotllar conocimiento cientfico constituyen una oportunidad para desarrollar
la competncia per a aprendre a aprendre. Laprenentatge al llarg de la competencia para aprender a aprender. El aprendizaje a lo largo de
la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint a la vida, en el caso del conocimiento de la naturaleza, se va producien-
lincorporar informacions provinents en unes ocasions de la prpia do al incorporar informaciones provenientes en unas ocasiones de la
experincia i en altres de mitjans escrits o audiovisuals. La integraci propia experiencia y en otras de medios escritos o audiovisuales. La
desta informaci en lestructura de coneixement de cada persona es integracin de esta informacin en la estructura de conocimiento de
produx si shan adquirit en primer lloc els conceptes essencials lli- cada persona se produce si se han adquirido en primer lugar los con-
gats al nostre coneixement del mn natural i, en segon lloc, els proce- ceptos esenciales ligados a nuestro conocimiento del mundo natural
diments danlisi de causes i conseqncies habituals en les Cincies y, en segundo lugar, los procedimientos de anlisis de causas y conse-
de la naturalesa, aix com les destreses lligades al desenrotllament del cuencias habituales en las ciencias de la naturaleza, as como las des-
carcter temptatiu i creatiu del treball cientfic, la integraci de conei- trezas ligadas al desarrollo del carcter tentativo y creativo del trabajo
xements i recerca de coherncia global, i lauto i interregulaci dels cientfico, la integracin de conocimientos y bsqueda de coherencia
processos mentals. global, y la auto e interregulacin de los procesos mentales.
Lmfasi en la formaci dun esperit crtic, capa de qestionar El nfasis en la formacin de un espritu crtico, capaz de cues-
dogmes i desafiar prejus, permet contribuir al desenrotllament de lau- tionar dogmas y desafiar prejuicios, permite contribuir al desarrollo
tonomia i iniciativa personal. s important, en este sentit, assenyalar el de la autonoma e iniciativa personal. Es importante, en este sentido,
paper de la cincia com a potenciadora de lesperit crtic en un sentit sealar el papel de la ciencia como potenciadora del espritu crtico en
ms profund: laventura que suposa enfrontar-se a problemes oberts, un sentido ms profundo: la aventura que supone enfrentarse a proble-
participar en la construcci temptativa de solucions, en definitiva, mas abiertos, participar en la construccin tentativa de soluciones, en
laventura de fer cincia. Quant a la faceta desta competncia rela- definitiva, la aventura de hacer ciencia. En cuanto a la faceta de esta
cionada amb lhabilitat per a iniciar i dur a terme projectes, es podr competencia relacionada con la habilidad para iniciar y llevar a cabo
contribuir a travs del desenrotllament de la capacitat danalitzar situ- proyectos, se podr contribuir a travs del desarrollo de la capacidad
acions i valorar els factors que hi han incidit i les conseqncies que de analizar situaciones y valorar los factores que han incidido en ellas
poden tindre. El pensament hipottic propi del quefer cientfic es pot, y las consecuencias que pueden tener. El pensamiento hipottico pro-
aix, transferir a altres situacions. pio del quehacer cientfico se puede, as, transferir a otras situaciones.
Objectius Objetivos
La ensenyana de les Cincies de la naturalesa en esta etapa tindr La enseanza de las Ciencias de la naturaleza en esta etapa tendr
com a objectiu el desenrotllament de les segents capacitats: como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Comprendre i expressar missatges amb contingut cientfic uti- 1. Comprender y expresar mensajes con contenido cientfico uti-
litzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, aix com argumentar lizando el lenguaje oral y escrito con propiedad, as como argumentar
i donar explicacions entre altres en lmbit de la cincia. Interpretar y dar explicaciones entre otros en el mbito de la ciencia. Interpretar y
i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, grfi- construir, a partir de datos experimentales, mapas, diagramas, grficas,
ques, taules i altres models de representaci, i formular conclusions. tablas y otros modelos de representacin, y formular conclusiones.
2. Utilitzar la terminologia i la notaci cientfica. Interpretar i for- 2. Utilizar la terminologa y la notacin cientfica. Interpretar y
mular els enunciats de les lleis de la naturalesa, i tamb els principis formular los enunciados de las leyes de la naturaleza, asimismo los
fsics i qumics, a travs dexpressions matemtiques senzilles. Mane- principios fsicos y qumicos, a travs de expresiones matemticas
jar amb desimboltura i sentit crtic la calculadora. sencillas. Manejar con soltura y sentido crtico la calculadora.
3. Comprendre i utilitzar les estratgies i conceptes bsics de les 3. Comprender y utilizar las estrategias y conceptos bsicos de las
Cincies de la naturalesa per a interpretar els fenmens naturals, i per ciencias de la naturaleza para interpretar los fenmenos naturales, y
a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenrotlla- para analizar y valorar las repercusiones de las aplicaciones y desarro-
ments tecnocientfics. llos tecnocientficos.
4. Aplicar, en la resoluci de problemes, estratgies coherents amb 4. Aplicar, en la resolucin de problemas, estrategias coherentes
els procediments de les cincies, com ara la discussi de linters dels con los procedimientos de las ciencias, tales como la discusin del
problemes plantejats, la formulaci dhiptesis, lelaboraci destra- inters de los problemas planteados, la formulacin de hiptesis, la
tgies de resoluci i de dissenys experimentals, lanlisi de resultats, elaboracin de estrategias de resolucin y de diseos experimentales,
la consideraci daplicacions i repercussions de lestudi realitzat i la el anlisis de resultados, la consideracin de aplicaciones y repercu-
busca de coherncia global. siones del estudio realizado y la bsqueda de coherencia global.
5. Descobrir, reforar i aprofundir en els continguts terics, per 5. Descubrir, reforzar y profundizar en los contenidos tericos,
mitj dactivitats prctiques relacionades amb estos continguts. mediante actividades prcticas relacionadas con estos contenidos.
6. Obtindre informaci sobre temes cientfics utilitzant les tecno- 6. Obtener informacin sobre temas cientficos utilizando las
logies de la informaci i la comunicaci i altres mitjans i utilitzar-la; tecnologas de la informacin y la comunicacin y otros medios y
valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre emplearla; valorar su contenido, para fundamentar y orientar los traba-
temes cientfics. jos sobre temas cientficos.
7. Adoptar actituds crtiques fonamentades en el coneixement per 7. Adoptar actitudes crticas fundamentadas en el conocimiento
a analitzar, individualment o en grup, qestions cientfiques i tecnol- para analizar, individualmente o en grupo, cuestiones cientficas y tec-
giques. nolgicas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30458

8. Desenrotllar hbits favorables a la promoci de la salut personal 8. Desarrollar hbitos favorables a la promocin de la salud per-
i comunitria, facilitant estratgies que permeten afrontar els riscos de sonal y comunitaria, facilitando estrategias que permitan hacer frente
la societat actual en aspectes relacionats amb lalimentaci, el consum, a los riesgos de la sociedad actual en aspectos relacionados con la ali-
les drogodependncies i la sexualitat. mentacin, el consumo, las drogodependencias y la sexualidad.
9. Comprendre la importncia dutilitzar els coneixements pro- 9. Comprender la importancia de utilizar los conocimientos pro-
vinents de les Cincies de la naturalesa per a satisfer les necessitats venientes de las ciencias de la naturaleza para satisfacer las necesida-
humanes i participar en la necessria presa de decisions entorn de pro- des humanas y participar en la necesaria toma de decisiones en torno a
blemes locals i globals als quals ens enfrontem. problemas locales y globales a los que nos enfrentamos.
10. Conixer i valorar les interaccions de la cincia i la tecnologia 10. Conocer y valorar las interacciones de la ciencia y la tecnolo-
amb la societat i el medi ambient amb atenci particular als problemes ga con la sociedad y el medio ambiente con atencin particular a los
a qu senfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicaci de problemas a los que se enfrenta hoy la humanidad y la necesidad de
solucions, subjectes al principi de precauci, per a avanar cap a lxit bsqueda y aplicacin de soluciones, sujetas al principio de precau-
dun futur sostenible. cin, para avanzar hacia el logro de un futuro sostenible.
11. Entendre el coneixement cientfic com una cosa integrada, que 11. Entender el conocimiento cientfico como algo integrado, que
es compartimenta en disciplines diferents per a aprofundir en els dife- se compartimenta en distintas disciplinas para profundizar en los dife-
rents aspectes de la realitat. rentes aspectos de la realidad.
12. Descriure les peculiaritats bsiques del medi natural ms pr- 12. Describir las peculiaridades bsicas del medio natural ms
xim, quant als seus aspectes geolgics, zoolgics i botnics. prximo, en cuanto a sus aspectos geolgicos, zoolgicos y botnicos.
13. Conixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les 13. Conocer el patrimonio natural de la Comunitat Valenciana, sus
seues caracterstiques i elements integradors; valorar la necessitat de la caractersticas y elementos integradores; valorar la necesidad de su
seua conservaci i millora. conservacin y mejora.
Primer curs Primer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes
Familiaritzaci amb les caracterstiques bsiques del treball cien- Familiarizacin con las caractersticas bsicas del trabajo cient-
tfic, per mitj de: plantejament de problemes, discussi del seu inte- fico, por medio de: planteamiento de problemas, discusin de su inte-
rs, formulaci de conjectures, experimentaci, etc., per a comprendre rs, formulacin de conjeturas, experimentacin, etc., para comprender
millor els fenmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi mejor los fenmenos naturales y resolver los problemas que su estudio
planteja. plantea.
Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i les tecnologies de la Utilizacin de los medios de comunicacin y las tecnologas de
informaci per a seleccionar informaci sobre el medi natural. la informacin para seleccionar informacin sobre el medio natural.
Interpretaci de dades i informacions sobre la naturalesa i la seua Interpretacin de datos e informaciones sobre la naturaleza y su
utilitzaci per a conixer-la. utilizacin para conocerla.
Reconeixement del paper del coneixement cientfic en el desen- Reconocimiento del papel del conocimiento cientfico en el
rotllament tecnolgic i en la vida de les persones. desarrollo tecnolgico y en la vida de las personas.
Utilitzaci cuidadosa dels materials i instruments bsics dun Utilizacin cuidadosa de los materiales e instrumentos bsicos
laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori. de un laboratorio y respeto por las normas de seguridad en el mismo.
Bloc 2. La Terra en lUnivers Bloque 2. La Tierra en el Universo
LUnivers i el Sistema Solar. El Universo y el Sistema Solar.
Lobservaci de lUnivers: planetes, estreles i galxies. La observacin del Universo: planetas, estrellas y galaxias.
La Via Lctia i el Sistema Solar. La Va Lctea y el Sistema Solar.
Caracterstiques fsiques de la Terra i dels altres components del Caractersticas fsicas de la Tierra y de los otros componentes del
Sistema Solar. Sistema Solar.
Els moviments de la Terra: les estacions, el dia i la nit, els eclip- Los movimientos de la Tierra: las estaciones, el da y la noche,
sis i les fases de la Lluna. los eclipses y las fases de la Luna.
Utilitzaci de tcniques dorientaci. Observaci del cel dirn i Utilizacin de tcnicas de orientacin. Observacin del cielo
nocturn. diurno y nocturno.
Evoluci histrica de les concepcions sobre el lloc de la Terra a Evolucin histrica de las concepciones sobre el lugar de la Tie-
lUnivers: el pas del geocentrisme a lheliocentrisme com primera i rra en el Universo: el paso del geocentrismo al heliocentrismo como
gran revoluci cientfica. primera y gran revolucin cientfica.
Les capes de la terra: nucli, mantell, escora, hidrosfera, atmos- Las capas de la tierra: ncleo, manto, corteza, hidrosfera, atms-
fera i biosfera. fera y biosfera.
La matria en lUnivers. La materia en el Universo.
Propietats generals de la matria constitutiva de lUnivers: defi- Propiedades generales de la materia constitutiva del Universo:
nici de superfcie, volum, massa i densitat. Unitats (SI). definicin de superficie, volumen, masa y densidad. Unidades (SI).
Estats en els quals es presenta la matria en lUnivers: caracte- Estados en los que se presenta la materia en el Universo: caracte-
rstiques i relaci amb la temperatura. Canvis destat. Temperatura de rsticas y relacin con la temperatura. Cambios de estado. Temperatura
fusi i debullici duna substncia. de fusin y de ebullicin de una sustancia.
Reconeixement de situacions i realitzaci dexperincies senzi- Reconocimiento de situaciones y realizacin de experiencias sen-
lles en qu es manifesten les propietats elementals de slids, lquids i cillas en las que se manifiesten las propiedades elementales de slidos,
gasos. lquidos y gases.
Identificaci de substncies pures i mescles. Homogenetat i hete- Identificacin de sustancias puras y mezclas. Homogeneidad y
rogenetat. Concepte de dissoluci. Exemples de materials dinters i heterogeneidad. Concepto de disolucin. Ejemplos de materiales de
la seua utilitzaci en la vida quotidiana. inters y su utilizacin en la vida cotidiana.
Utilitzaci de tcniques de separaci de substncies. Utilizacin de tcnicas de separacin de sustancias.
toms i molcules. Smbols i frmules. tomos y molculas. Smbolos y frmulas.
Els elements que formen lUnivers. Lhidrogen i lheli. Los elementos que forman el Universo. El hidrgeno y el helio.
Bloc 3. Materials terrestres Bloque 3. Materiales terrestres
Latmosfera. La atmsfera.
Num. 5562 / 24.07.2007 30459

Composici i propietats de latmosfera. Nitrogen i oxigen: abun- Composicin y propiedades de la atmsfera. Nitrgeno y oxge-
dncia i propietats. Dixid de carboni i oz: implicacions mediambi- no: abundancia y propiedades. Dixido de carbono y ozono: implica-
entals. Variacions en la composici de laire. ciones medioambientales. Variaciones en la composicin del aire.
Reconeixement del paper protector de latmosfera, de la impor- Reconocimiento del papel protector de la atmsfera, de la impor-
tncia de laire per als sers vius i per a la salut humana i de la necessi- tancia del aire para los seres vivos y para la salud humana y de la
tat de contribuir a la seua atenci. necesidad de contribuir a su cuidado.
Fenmens atmosfrics. Variables que condicionen el temps Fenmenos atmosfricos. Variables que condicionan el tiempo
atmosfric. Distinci entre temps i clima. atmosfrico. Distincin entre tiempo y clima.
Maneig dinstruments per a mesurar la temperatura, la pressi, la Manejo de instrumentos para medir la temperatura, la presin, la
velocitat i la humitat de laire. velocidad y la humedad del aire.
Contaminants atmosfrics: naturalesa, fonts i dispersi. Contaminantes atmosfricos: naturaleza, fuentes y dispersin.
Relaci entre laire i la salut. Relacin entre el aire y la salud.
La hidrosfera. La hidrosfera.
Laigua a la Terra (origen, abundncia i importncia) i en altres El agua en la Tierra (origen, abundancia e importancia) y en otros
planetes. planetas.
Laigua a la Terra en les formes lquida, slida i gasosa. El agua en la Tierra en sus formas lquida, slida y gaseosa.
La molcula daigua: abundncia, propietats i importncia. Estu- La molcula de agua: abundancia, propiedades e importancia.
di experimental de les propietats de laigua. Estudio experimental de las propiedades del agua.
Laigua del mar com a dissoluci. Sodi, potassi i clor: abundn- El agua del mar como disolucin. Sodio, potasio y cloro: abun-
cia. dancia.
Laigua en els continents. El agua en los continentes.
El vapor daigua en latmosfera. El vapor de agua en la atmsfera.
El cicle de laigua a la Terra i la seua relaci amb el Sol com a El ciclo del agua en la Tierra y su relacin con el Sol como fuente
font denergia. de energa.
Reserves daigua dola a la Terra: importncia de la seua conser- Reservas de agua dulce en la Tierra: Importancia de su conserva-
vaci. cin.
Laigua i la salut: la contaminaci de laigua i la seua depuraci. El agua y la salud: la contaminacin del agua y su depuracin.
Laigua a la Comunitat Valenciana. El agua en la Comunitat Valenciana.
La geosfera. La geosfera.
Estructura interna de la Terra. Estructura interna de la Tierra.
Lescora terrestre: la seua superfcie, composici qumica i ele- La corteza terrestre: su superficie, composicin qumica y ele-
ments geoqumics. mentos geoqumicos.
Composici qumica i petrolgica de les capes de la Terra. Composicin qumica y petrolgica de las capas de la Tierra.
Els minerals i les roques: concepte de mineral i roca. Los minerales y las rocas: concepto de mineral y roca.
Tipus de roques: sedimentries, magmtiques i metamrfiques. Tipos de rocas: sedimentarias, magmticas y metamrficas.
Importncia i utilitat de les roques. Observaci i descripci de les Importancia y utilidad de las rocas. Observacin y descripcin de las
roques ms freqents. rocas ms frecuentes.
Utilitat, importncia i abundncia relativa dels minerals. Obser- Utilidad, importancia y abundancia relativa de los minerales.
vaci i descripci dels minerals ms freqents. Observacin y descripcin de los minerales ms frecuentes.
Utilitzaci de claus senzilles per a identificar minerals i roques. Utilizacin de claves sencillas para identificar minerales y rocas.
Explotaci de minerals i roques. Explotacin de minerales y rocas.
Observaci i posterior reconeixement dels minerals i roques ms Observacin y posterior reconocimiento de los minerales y rocas
representatius de lentorn immediat. ms representativos del entorno inmediato.
Les roques ms importants de la Comunitat Valenciana. Las rocas ms importantes de la Comunitat Valenciana.
Bloc 4. Els sers vius i la seua diversitat Bloque 4. Los seres vivos y su diversidad
Factors que fan possible la vida a la Terra. Factores que hacen posible la vida en la Tierra.
Els elements bioqumics. Los elementos bioqumicos.
Caracterstiques i funcions comunes dels sers vius. Caractersticas y funciones comunes de los seres vivos.
La diversitat dels sers vius: ambients, grandries, formes i modes La diversidad de los seres vivos: ambientes, tamaos, formas y
dalimentar-se. modos de alimentarse.
La teoria cellular. La teora celular.
La diversitat com resultat del procs evolutiu. Els fssils i la his- La diversidad como resultado del proceso evolutivo. Los fsiles
tria de la vida. y la historia de la vida.
Classificaci dels sers vius. Clasificacin de los seres vivos.
Els cinc regnes. Los cinco reinos.
Introducci a la taxonomia. Introduccin a la taxonoma.
Utilitzaci de claus senzilles didentificaci de sers vius. Utilizacin de claves sencillas de identificacin de seres vivos.
Virus, bacteris i organismes unicellulars eucaritics. Virus, bacterias y organismos unicelulares eucariticos.
Fongs. Hongos.
El regne vegetal; principals filum. El reino vegetal; principales filum.
El regne animal; principals filum. El reino animal; principales filum.
Utilitzaci de la lupa i el microscopi ptic per a lobservaci i Utilizacin de la lupa y el microscopio ptico para la observacin
descripci dorganismes unicellulars, plantes i animals. y descripcin de organismos unicelulares, plantas y animales.
Valoraci de la importncia de mantindre la diversitat dels sers Valoracin de la importancia de mantener la diversidad de los
vius. Anlisi dels problemes associats a la seua prdua. seres vivos. Anlisis de los problemas asociados a su prdida.
La biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Situaci actual i La biodiversidad de la Comunitat Valenciana. Situacin actual y
perspectives. perspectivas.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Explicar lorganitzaci del Sistema Solar i les caracterstiques 1. Explicar la organizacin del Sistema Solar y las caracters-
dels moviments de la Terra i la Lluna i les seues implicacions, aix ticas de los movimientos de la Tierra y la Luna y sus implicaciones,
Num. 5562 / 24.07.2007 30460

com algunes de les concepcions sobre el sistema planetari al llarg de as como algunas de las concepciones sobre el sistema planetario a lo
la histria. largo de la Historia.
2. Situar i descriure les capes internes i externes del nostre planeta 2. Situar y describir las capas internas y externas de nuestro plane-
explicant la importncia de cada una. ta explicando la importancia de cada una de ellas.
3. Establir procediments per a descriure les propietats de la mat- 3. Establecer procedimientos para describir las propiedades de la
ria que ens envolta, com ara la massa, el volum, la densitat, els estats materia que nos rodea, tales como la masa, el volumen, la densidad,
en qu es presenten i els seus canvis. Valorar el maneig de linstru- los estados en los que se presentan y sus cambios. Valorar el manejo
mental cientfic. Utilitzar models grfics per a representar i comparar del instrumental cientfico. Utilizar modelos grficos para representar
les dades obtingudes. y comparar los datos obtenidos.
4. Fer correctament clculs senzills que incloguen la utilitzaci de 4. Hacer correctamente clculos sencillos que incluyan la utiliza-
les diferents unitats del SI, i manejar les diferents unitats del sistema cin de las diferentes unidades del SI, y manejar las diferentes unida-
mtric decimal. des del sistema mtrico decimal.
5. Relacionar propietats dels materials amb ls que sen fa i dife- 5. Relacionar propiedades de los materiales con el uso que se hace
renciar entre mescles i substncies, grcies a les propietats caracters- de ellos y diferenciar entre mezclas y sustancias, gracias a las pro-
tiques destes ltimes i a la possibilitat de separar aquelles per proces- piedades caractersticas de estas ltimas y a la posibilidad de separar
sos fsics com la filtraci, decantaci, cristallitzaci, etc. aprofitant les aquellas por procesos fsicos como la filtracin, decantacin, cristali-
propietats que diferencien cada substncia de les altres. zacin, etc. aprovechando las propiedades que diferencian a cada sus-
tancia de las dems.
6. Diferenciar entre elements i compostos, toms i molcules, sm- 6. Diferenciar entre elementos y compuestos, tomos y molculas,
bols i frmules. Conixer les caracterstiques de les partcules fona- smbolos y frmulas. Conocer las caractersticas de las partculas fun-
mentals de ltom. damentales del tomo.
7. Explicar ltom segons el model planetari i establir el criteri de 7. Explicar el tomo segn el modelo planetario y establecer el cri-
matria neutra. terio de materia neutra.
8. Elaborar i interpretar grfics i models senzills sobre lestructura 8. Elaborar e interpretar grficos y modelos sencillos sobre la
i dinmica atmosfriques, i establir relacions entre les variables que estructura y dinmica atmosfricas, estableciendo relaciones entre las
condicionen el clima i els principals fenmens meteorolgics. variables que condicionan el clima y los principales fenmenos meteo-
rolgicos.
9. Reconixer la importncia de latmosfera per als sers vius, i 9. Reconocer la importancia de la atmsfera para los seres vivos,
considerar-ne les repercussions de lactivitat humana. considerando las repercusiones de la actividad humana.
10. Explicar, a partir del coneixement de les propietats de laigua, 10. Explicar, a partir del conocimiento de las propiedades del agua,
el cicle de laigua en la naturalesa i la seua importncia per als sers el ciclo del agua en la naturaleza y su importancia para los seres vivos,
vius, considerant les repercussions de les activitats humanes en relaci considerando las repercusiones de las actividades humanas en relacin
amb la seua utilitzaci. Conixer i valorar la problemtica de laigua con su utilizacin. Conocer y valorar la problemtica del agua en la
en la Comunitat Valenciana. Comunitat Valenciana.
11. Conixer lestructura interna de la Terra i els components qu- 11. Conocer la estructura interna de la Tierra y los componen-
mics de les seues capes, i diferenciar clarament els conceptes de mine- tes qumicos de sus capas, y diferenciar claramente los conceptos de
ral i roca. mineral y roca.
12. Identificar les roques i els minerals ms freqents, en espe- 12. Identificar las rocas y los minerales ms frecuentes, en especial
cial els que es troben en lentorn prxim, utilitzant claus senzilles i los que se encuentran en el entorno prximo, utilizando claves senci-
reconixer les seues aplicacions ms freqents. Conixer i valorar la llas y reconocer sus aplicaciones ms frecuentes. Conocer y valorar la
importncia i els usos habituals de les roques en la Comunitat Valen- importancia y los usos habituales de las rocas en la Comunitat Valen-
ciana. ciana.
13. Establir els criteris que servixen per a classificar els sers vius 13. Establecer los criterios que sirven para clasificar a los seres
i identificar els principals models taxonmics a qu pertanyen els ani- vivos e identificar los principales modelos taxonmicos a los que per-
mals i plantes ms comunes, i relacionar la presncia de determinades tenecen los animales y plantas ms comunes, relacionando la presen-
estructures amb la seua adaptaci al medi. cia de determinadas estructuras con su adaptacin al medio.
14. Conixer de manera operativa el concepte de biodiversitat. 14. Conocer de forma operativa el concepto de biodiversidad.
Valorar la importncia de la biodiversitat a escala mundial, a Espanya Valorar la importancia de la biodiversidad a escala mundial, en Espaa
i a la Comunitat Valenciana. y en la Comunitat Valenciana.
15. Explicar les funcions comunes a tots els sers vius, tenint en 15. Explicar las funciones comunes a todos los seres vivos, tenien-
compte la teoria cellular. do en cuenta la teora celular.
16. Realitzar correctament experincies de laboratori, respectant 16. Realizar correctamente experiencias de laboratorio, respetando
les normes de seguretat. las normas de seguridad.
Segon curs Segundo curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes
Familiaritzaci amb les caracterstiques bsiques del treball Familiarizacin con las caractersticas bsicas del trabajo cien-
cientfic, per mitj del plantejament de problemes, discussi del seu tfico, por medio de planteamiento de problemas, discusin de su
inters, formulaci de conjectures, dissenys experimentals, etc., per a inters, formulacin de conjeturas, diseos experimentales, etc., para
comprendre millor els fenmens naturals i resoldre els problemes que comprender mejor los fenmenos naturales y resolver los problemas
el seu estudi planteja. que su estudio plantea.
Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i les tecnologies de la Utilizacin de los medios de comunicacin y las tecnologas de
informaci i la comunicaci per a obtindre informaci sobre els fen- la informacin y la comunicacin para obtener informacin sobre los
mens naturals. fenmenos naturales.
Interpretaci dinformaci de carcter cientfic i la seua utilitza- Interpretacin de informacin de carcter cientfico y su utiliza-
ci per a formar-se una opini prpia i expressar-se adequadament. cin para formarse una opinin propia y expresarse adecuadamente.
Reconeixement de la importncia del coneixement cientfic per a Reconocimiento de la importancia del conocimiento cientfico
prendre decisions sobre els objectes i sobre un mateix. para tomar decisiones sobre los objetos y sobre uno mismo.
Utilitzaci correcta dels materials i instruments bsics dun labo- Utilizacin correcta de los materiales e instrumentos bsicos de
ratori i respecte-ne les normes de seguretat. un laboratorio y respeto por las normas de seguridad.
Num. 5562 / 24.07.2007 30461

Bloc 2. Matria i energia Bloque 2. Materia y energa


Sistemes materials. Sistemas materiales.
Composici de la matria. toms i molcules. Elements i com- Composicin de la materia. tomos y molculas. Elementos y
postos. compuestos.
Formulaci de compostos binaris. Formulacin de compuestos binarios.
Escales dobservaci macro i microscpica (unitats representati- Escalas de observacin macro y microscpica (unidades repre-
ves: mega, any llum, micro). sentativas: mega, ao luz, micro).
Els canvis de posici en els sistemes materials. Los cambios de posicin en los sistemas materiales.
Moviment rectilini uniforme i uniformement variat. Concepte Movimiento rectilneo uniforme y uniformemente variado. Con-
dacceleraci. cepto de aceleracin.
Representaci grfica de moviments senzills. Representacin grfica de movimientos sencillos
Les forces i les seues aplicacions. Las fuerzas y sus aplicaciones.
Les forces com a causa del moviment, els equilibris i les defor- Las fuerzas como causa del movimiento, los equilibrios y las
macions (equaci i unitats en el SI). deformaciones (ecuacin y unidades en el SI).
Massa i pes dels cossos. Atracci gravitatria. Masa y peso de los cuerpos. Atraccin gravitatoria.
Estudi qualitatiu del principi dArquimedes. Aplicacions senzi- Estudio cualitativo del principio de Arqumedes. Aplicaciones
lles. sencillas.
Lenergia en els sistemes materials. La energa en los sistemas materiales.
Lenergia com a concepte fonamental per a lestudi dels canvis. La energa como concepto fundamental para el estudio de los
Canvi de posici, forma i estat. Valoraci del paper de lenergia en les cambios. Cambio de posicin, forma y estado. Valoracin del papel de
nostres vides. la energa en nuestras vidas.
Treball i energia: anlisi qualitativa i interpretaci de transforma- Trabajo y energa: anlisis cualitativo e interpretacin de trans-
cions energtiques de processos senzills quotidians. formaciones energticas de procesos sencillos cotidianos.
Principi de conservaci de lenergia. Tipus denergia, cintica i Principio de conservacin de la energa. Tipos de energa, cinti-
potencial. Energia mecnica. ca y potencial. Energa mecnica.
Anlisi i valoraci de les diferents fonts denergia, renovables i Anlisis y valoracin de las diferentes fuentes de energa, renova-
no renovables. bles y no renovables.
Problemes associats a lobtenci, transport i utilitzaci de lener- Problemas asociados a la obtencin, transporte y utilizacin de la
gia. energa.
Presa de conscincia de la importncia de lestalvi energtic. Toma de conciencia de la importancia del ahorro energtico.
Bloc 3. Transferncia denergia Bloque 3. Transferencia de energa
Calor i temperatura. Calor y temperatura.
Interpretaci de la calor com a forma de transferncia denergia. Interpretacin del calor como forma de transferencia de energa.
Distinci entre calor i temperatura. Els termmetres. Distincin entre calor y temperatura. Los termmetros.
La calor com a agent productor de canvis. Reconeixement de El calor como agente productor de cambios. Reconocimiento de
situacions i realitzaci dexperincies senzilles en qu es manifesten situaciones y realizacin de experiencias sencillas en las que se mani-
els efectes de la calor sobre els cossos. fiesten los efectos del calor sobre los cuerpos.
Propagaci de la calor. Allants i conductors. Propagacin del calor. Aislantes y conductores.
Valoraci de les aplicacions i repercussions de ls de la calor. Valoracin de las aplicaciones y repercusiones del uso del calor.
Llum i so. Luz y sonido.
La llum i el so com a models dones. La luz y el sonido como modelos de ondas.
Llum i visi: els objectes com a fonts secundries de llum. Luz y visin: los objetos como fuentes secundarias de luz.
Propagaci rectilnia de la llum en totes direccions. Reconeixe- Propagacin rectilnea de la luz en todas direcciones. Recono-
ment de situacions i realitzaci dexperincies senzilles per a posar-la cimiento de situaciones y realizacin de experiencias sencillas para
de manifest. Ombres i eclipsis. ponerla de manifiesto. Sombras y eclipses.
Estudi qualitatiu de la reflexi i de la refracci. Utilitzaci des- Estudio cualitativo de la reflexin y de la refraccin. Utilizacin
pills i lents. de espejos y lentes.
Descomposici de la llum: interpretaci dels colors. Descomposicin de la luz: interpretacin de los colores.
So i audici. Propagaci i reflexi del so. Sonido y audicin. Propagacin y reflexin del sonido.
Valoraci del problema de la contaminaci acstica i lumnica. Valoracin del problema de la contaminacin acstica y lumni-
ca.
Bloc 4. Transformacions geolgiques degudes a lenergia interna Bloque 4. Transformaciones geolgicas debidas a la energa inter-
de la Terra na de la Tierra
Lenergia interna del planeta. La energa interna del planeta.
Les manifestacions de lenergia interna de la Terra: erupcions Las manifestaciones de la energa interna de la Tierra: erupciones
volcniques i terratrmols. volcnicas y terremotos.
Interpretaci del comportament de les ones ssmiques i la seua Interpretacin del comportamiento de las ondas ssmicas y su
contribuci al coneixement de linterior de la Terra. contribucin al conocimiento del interior de la Tierra.
Distribuci de terratrmols i volcans i descobriment de les pla- Distribucin de terremotos y volcanes y descubrimiento de las
ques litosfriques. placas litosfricas.
Moviments dels continents. Movimientos de los continentes.
Valoraci dels riscos volcnic i ssmic i de la seua predicci i pre- Valoracin de los riesgos volcnico y ssmico y de su prediccin
venci. y prevencin.
Manifestacions volcniques i ssmiques en la Comunitat Valen- Manifestaciones volcnicas y ssmicas en la Comunitat Valencia-
ciana. na.
Estudi del cicle de les roques. Estudio del ciclo de las rocas.
La formaci de roques magmtiques i metamrfiques. Identifica- La formacin de rocas magmticas y metamrficas. Identifica-
ci de tipus de roques i relaci entre la seua textura i origen. La seua cin de tipos de rocas y relacin entre su textura y origen. Su localiza-
localitzaci en la Comunitat Valenciana. cin en la Comunitat Valenciana.
Num. 5562 / 24.07.2007 30462

Interpretaci del relleu terrestre com a resultat de lacci de les Interpretacin del relieve terrestre como resultado de la accin de
forces internes i externes del planeta. Els sistemes muntanyosos de la las fuerzas internas y externas del planeta. Los sistemas montaosos
Comunitat Valenciana. de la Comunitat Valenciana.
Bloc 5. La vida en acci Bloque 5. La vida en accin
Les funcions vitals. Las funciones vitales.
El descobriment de la cllula. El descubrimiento de la clula.
Observaci de cllules al microscopi. Observacin de clulas al microscopio.
Les funcions de nutrici: obtenci i s de matria i energia pels Las funciones de nutricin: obtencin y uso de materia y energa
sers vius. por los seres vivos.
Nutrici auttrofa i hetertrofa. Nutricin auttrofa y hetertrofa.
La fotosntesi i la seua importncia en la vida de la Terra. La fotosntesis y su importancia en la vida de la Tierra.
La respiraci en els sers vius. La respiracin en los seres vivos.
Les funcions de relaci: percepci, coordinaci i moviment. Las funciones de relacin: percepcin, coordinacin y movimiento.
Les funcions de reproducci: la reproducci sexual i asexual. Las funciones de reproduccin: la reproduccin sexual y asexual.
El manteniment de lespcie. La reproducci animal i vegetal: El mantenimiento de la especie. La reproduccin animal y vege-
analogies i diferncies. tal: analogas y diferencias.
Observaci i descripci de cicles vitals en animals i vegetals. Observacin y descripcin de ciclos vitales en animales y vege-
tales.
Bloc 6. El medi ambient natural Bloque 6. El medio ambiente natural
Conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistema. Conceptos de biosfera, ecosfera y ecosistema.
Identificaci dels components dun ecosistema. Identificacin de los componentes de un ecosistema.
Influncia dels factors bitics i abitics en els ecosistemes. Influencia de los factores biticos y abiticos en los ecosistemas.
Ecosistemes aqutics daigua dola i marins. Ecosistemas acuticos de agua dulce y marinos.
Ecosistemes terrestres: els biomes. Ecosistemas terrestres: los biomas.
El paper que exercixen els organismes productors, consumidors i El papel que desempean los organismos productores, consumi-
descomponedors en lecosistema. Cadenes i xarxes trfiques. dores y descomponedores en el ecosistema. Cadenas y redes trficas.
Realitzaci dindagacions senzilles sobre algun ecosistema de Realizacin de indagaciones sencillas sobre algn ecosistema del
lentorn. entorno.
Ecosistemes caracterstics en la Comunitat Valenciana. Ecosistemas caractersticos en la Comunitat Valenciana.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Interpretar els sistemes materials com a parts de lUnivers de 1. Interpretar los sistemas materiales como partes del Universo
molt distintes escales, als quals la cincia delimita per al seu estudi, i de muy distintas escalas, a los que la ciencia delimita para su estudio,
destacar lenergia com una propietat inseparable de tots estos, capa y destacar la energa como una propiedad inseparable de todos ellos,
doriginar canvis. capaz de originar cambios.
2. Definir magnituds com: velocitat, acceleraci i fora; relacio- 2. Definir magnitudes como: velocidad, aceleracin y fuerza; rela-
nar-les amb una expressi matemtica i unes unitats prpies. cionarlas con una expresin matemtica y unas unidades propias.
3. Definir els conceptes i magnituds que caracteritzen el movi- 3. Definir los conceptos y magnitudes que caracterizan el movi-
ment. Resoldre problemes senzills. miento. Resolver problemas sencillos.
4. Identificar les forces en contextos quotidians com a causa dels 4. Identificar las fuerzas en contextos cotidianos como causa de
canvis en els moviments i de les deformacions, aix com el seu paper los cambios en los movimientos y de las deformaciones, as como su
en lequilibri dels cossos. papel en el equilibrio de los cuerpos.
5. Definir el concepte de pes com una fora i diferenciar-lo del de 5. Definir el concepto de peso como una fuerza y diferenciarlo del
massa. Distingir amb exactitud i diferenciar els conceptes denergia de masa. Distinguir con exactitud y diferenciar los conceptos de ener-
cintica i potencial, aix com els de calor i temperatura. ga cintica y potencial, as como los de calor y temperatura.
6. Utilitzar el concepte qualitatiu denergia per a explicar el seu 6. Utilizar el concepto cualitativo de energa para explicar su papel
paper en les transformacions que tenen lloc en el nostre entorn; reco- en las transformaciones que tienen lugar en nuestro entorno; reconocer
nixer la importncia i repercussions per a la societat i el medi ambi- la importancia y repercusiones para la sociedad y el medio ambiente
ent de les diferents fonts denergia renovables i no renovables. de las diferentes fuentes de energa renovables y no renovables.
7. Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el 7. Resolver problemas sencillos aplicando los conocimientos sobre
concepte de temperatura i la seua mesura, lequilibri i desequilibri tr- el concepto de temperatura y su medida, el equilibrio y desequilibrio
mic, els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de propa- trmico, los efectos del calor sobre los cuerpos y su forma de propa-
gaci. gacin.
8. Explicar fenmens naturals referits a la transmissi de la llum i 8. Explicar fenmenos naturales referidos a la transmisin de la
del so, i reproduir-ne alguns tenint en compte les seues propietats. luz y del sonido, y reproducir algunos de ellos teniendo en cuenta sus
propiedades.
9. Reconixer i valorar els riscos associats als processos geolgics 9. Reconocer y valorar los riesgos asociados a los procesos geol-
terrestres i les pautes utilitzades en la seua prevenci i predicci. Ana- gicos terrestres y las pautas utilizadas en su prevencin y prediccin.
litzar la importncia dels fenmens volcnics i sismolgics en el pas- Analizar la importancia de los fenmenos volcnicos y sismolgicos
sat i en el present de la Comunitat Valenciana, aix com la necessitat en el pasado y en el presente de la Comunitat Valenciana, as como la
de planificar la prevenci de riscos futurs. necesidad de planificar la prevencin de riesgos futuros.
10. Analitzar la incidncia dalgunes actuacions individuals i soci- 10. Analizar la incidencia de algunas actuaciones individuales y
als relacionades amb lenergia en el deteriorament i millora del medi sociales relacionadas con la energa en el deterioro y mejora del medio
ambient. ambiente.
11. Relacionar el vulcanisme, els terratrmols, la formaci del 11. Relacionar el vulcanismo, los terremotos, la formacin del
relleu i la gnesi de les roques metamrfiques i magmtiques amb relieve y la gnesis de las rocas metamrficas y magmticas con la
lenergia interna del planeta, tot arribant a situar en un mapa les zones energa interna del planeta, llegando a situar en un mapa las zonas
on estes manifestacions sn ms intenses i freqents. Valorar lexten- donde dichas manifestaciones son ms intensas y frecuentes. Valorar
si dels afloraments de materials metamrfics i ignis en la Comunitat la extensin de los afloramientos de materiales metamrficos e gneos
Valenciana. en la Comunitat Valenciana.
Num. 5562 / 24.07.2007 30463

12. Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels 12. Interpretar los aspectos relacionados con las funciones vitales
sers vius a partir de distintes observacions i experincies realitzades de los seres vivos a partir de distintas observaciones y experiencias
amb organismes senzills; comprovar lefecte que tenen determinades realizadas con organismos sencillos; comprobar el efecto que tienen
variables en els processos de nutrici, relaci i reproducci. determinadas variables en los procesos de nutricin, relacin y repro-
duccin.
13. Definir els conceptes de nutrici cellular i respiraci aplicant 13. Definir los conceptos de nutricin celular y respiracin apli-
els coneixements sobre lobtenci denergia. cando los conocimientos sobre la obtencin de energa.
14. Diferenciar els mecanismes que han dutilitzar els sers pluricel- 14. Diferenciar los mecanismos que tienen que utilizar los seres
lulars per a realitzar les seues funcions, distingint entre els processos pluricelulares para realizar sus funciones, distinguiendo entre los pro-
que produxen energia i els que la consumixen, arribant a distingir cesos que producen energa y los que la consumen, llegando a distin-
entre nutrici auttrofa i hetertrofa, i entre reproducci animal i vege- guir entre nutricin auttrofa y hetertrofa, y entre reproduccin ani-
tal. mal y vegetal.
15. Distingir entre els conceptes de biosfera i exosfera explicant, 15. Distinguir entre los conceptos de biosfera y exosfera explican-
per mitj dexemples senzills, el flux denergia en els ecosistemes. do, mediante ejemplos sencillos, el flujo de energa en los ecosiste-
mas.
16. Identificar i quantificar els components bitics i abitics dun 16. Identificar y cuantificar los componentes biticos y abiticos
ecosistema prxim, valorar la seua diversitat i representar grficament de un ecosistema cercano, valorar su diversidad y representar grfi-
les relacions trfiques establides entre els sers vius deste. camente las relaciones trficas establecidas entre los seres vivos del
mismo.
17. Caracteritzar els ecosistemes ms significatius de la Comunitat 17. Caracterizar los ecosistemas ms significativos de la Comuni-
Valenciana. Identificar els espais naturals protegits en la nostra Comu- tat Valenciana. Identificar los espacios naturales protegidos en nuestra
nitat i valorar algunes figures de protecci. Comunitat y valorar algunas figuras de proteccin.
18. Realitzar correctament experincies de laboratori, respectant 18. Realizar correctamente experiencias de laboratorio, respetando
les normes de seguretat. las normas de seguridad.
Tercer curs Tercer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1 (Com). Introducci a la metodologia cientfica Bloque 1 (Comn). Introduccin a la metodologa cientfica
Utilitzaci destratgies prpies del treball cientfic com el plan- Utilizacin de estrategias propias del trabajo cientfico como el
tejament de problemes i discussi del seu inters, la formulaci i posa- planteamiento de problemas y discusin de su inters, la formulacin
da a prova dhiptesis i la interpretaci dels resultats. Linforme cien- y puesta a prueba de hiptesis y la interpretacin de los resultados. El
tfic. Anlisi de dades organitzades en taules i grfics. informe cientfico. Anlisis de datos organizados en tablas y grficos.
Busca i selecci dinformaci de carcter cientfic per mitj de Bsqueda y seleccin de informacin de carcter cientfico
les tecnologies de la informaci i comunicaci i altres fonts. mediante las tecnologas de la informacin y comunicacin y otras
fuentes.
Interpretaci dinformaci de carcter cientfic i utilitzaci Interpretacin de informacin de carcter cientfico y utilizacin
desta per a formar-se una opini prpia, expressar-se amb precisi i de sta para formarse una opinin propia, expresarse con precisin y
argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notaci argumentar sobre problemas relacionados con la naturaleza. La nota-
cientfica. cin cientfica.
Valoraci de les aportacions de les cincies de la naturalesa per a Valoracin de las aportaciones de las ciencias de la naturaleza
donar resposta a les necessitats dels sers humans i millorar les condici- para dar respuesta a las necesidades de los seres humanos y mejorar
ons de la seua existncia, aix com per a apreciar i gaudir de la diver- las condiciones de su existencia, as como para apreciar y disfrutar de
sitat natural i cultural, participant en la seua conservaci, protecci i la diversidad natural y cultural, participando en su conservacin, pro-
millora. teccin y mejora.
Utilitzaci correcta dels materials, substncies i instruments Utilizacin correcta de los materiales, sustancias e instrumentos
bsics dun laboratori. Carcter aproximat de la mesura. Sistema inter- bsicos de un laboratorio. Carcter aproximado de la medida. Sistema
nacional dunitats. El respecte per les normes de seguretat en el labo- internacional de unidades. El respeto por las normas de seguridad en
ratori. el laboratorio.
Fsica i qumica Fsica y qumica
Bloc 2. Energia i electricitat Bloque 2. Energa y electricidad
El concepte denergia. El concepto de energa.
Energies tradicionals. Energas tradicionales.
Fonts denergia. Fuentes de energa.
Energies alternatives. Energas alternativas.
Conservaci i degradaci de lenergia. Conservacin y degradacin de la energa.
Electricitat. Electricidad.
Fenmens electrosttics. Fenmenos electrostticos.
Les crregues elctriques i la seua interacci: les forces elctri- Las cargas elctricas y su interaccin: las fuerzas elctricas.
ques.
Camp elctric. Flux de crregues. Conductors i allants. Campo elctrico. Flujo de cargas. Conductores y aislantes.
Lenergia elctrica. Generadors i corrent elctric. Circuits elc- La energa elctrica. Generadores y corriente elctrica. Circuitos
trics senzills. elctricos sencillos.
Lelectricitat a casa. Lestalvi energtic. La electricidad en casa. El ahorro energtico.
Bloc 3. Diversitat i unitat destructura de la matria Bloque 3. Diversidad y unidad de estructura de la materia
La matria, elements i compostos. La materia, elementos y compuestos.
La matria i els seus estats dagregaci: slid, lquid i gass. La materia y sus estados de agregacin: slido, lquido y gaseoso.
Teoria cintica i canvis destat. Teora cintica y cambios de estado.
Substncies pures i mescles. Mtodes de separaci de mescles. Sustancias puras y mezclas. Mtodos de separacin de mezclas.
Dissolucions. Substncies simples i compostes. Disoluciones. Sustancias simples y compuestas.
toms, molcules i cristalls. tomos, molculas y cristales.
Estructura atmica: partcules constituents. Estructura atmica: partculas constituyentes.
Num. 5562 / 24.07.2007 30464

Utilitzaci de models. Utilizacin de modelos.


Nombre atmic. Nmero atmico.
Introducci al concepte delement qumic. Introduccin al concepto de elemento qumico.
Unions entre toms: molcules i cristalls. Uniones entre tomos: molculas y cristales.
Frmules i nomenclatura de les substncies ms corrents segons Frmulas y nomenclatura de las sustancias ms corrientes segn
les normes de la IUPAC. las normas de la IUPAC.
Masses atmiques i moleculars. Istops: concepte i aplicacions. Masas atmicas y moleculares. Istopos: concepto y aplicacio-
nes.
Bloc 4. Canvis qumics i les seues aplicacions Bloque 4. Cambios qumicos y sus aplicaciones
Les reaccions qumiques. Las reacciones qumicas.
Perspectives macroscpica i atomicomolecular dels processos Perspectivas macroscpica y atmico-molecular de los procesos
qumics. qumicos.
Representaci simblica. Representacin simblica.
Concepte de mol. Concepto de mol.
Equacions qumiques i el seu ajust. Ecuaciones qumicas y su ajuste.
Conservaci de la massa. Conservacin de la masa.
Clculs de massa en reaccions qumiques senzilles. Clculos de masa en reacciones qumicas sencillas.
Realitzaci experimental dalguns canvis qumics. Realizacin experimental de algunos cambios qumicos.
La qumica en la societat. La qumica en la sociedad.
Elements qumics bsics en els sers vius. Elementos qumicos bsicos en los seres vivos.
La qumica i el medi ambient: efecte hivernacle, pluja cida, des- La qumica y el medioambiente: efecto invernadero, lluvia cida,
trucci de la capa doz, contaminaci daiges i terres. destruccin de la capa de ozono, contaminacin de aguas y tierras.
Petroli i derivats. Petrleo y derivados.
Energia nuclear. Energa nuclear.
Medicaments. Medicamentos.
Biologia i geologia Biologa y geologa
Bloc 5. Les persones i la salut Bloque 5. Las personas y la salud
Promoci de la salut. Sexualitat i reproducci humanes. Promocin de la salud. Sexualidad y reproduccin humanas.
El concepte dorganisme pluricellular. Lorganitzaci general del El concepto de organismo pluricelular. La organizacin general
cos hum: la cllula, teixits, rgans, sistemes i aparells. del cuerpo humano: la clula, tejidos, rganos, sistemas y aparatos.
El concepte de salut i el de malaltia. El concepto de salud y el de enfermedad.
Principals agents causants de malalties infeccioses. Principales agentes causantes de enfermedades infecciosas.
La lluita contra estes malalties. Sistema immunitari. Vacunes. La lucha contra dichas enfermedades. Sistema inmunitario. Vacu-
nas.
Malalties no infeccioses. Causes, remeis i prevenci. Enfermedades no infecciosas. Causas, remedios y prevencin.
Primers auxilis. Primeros auxilios.
Estudi de factors i hbits relacionats amb la salut en la Comuni- Estudio de factores y hbitos relacionados con la salud en la
tat Valenciana. La promoci de la salut i destils de vida saludables. Comunitat Valenciana. La promocin de la salud y de estilos de vida
saludables
El trasplantament i donaci de cllules, rgans i sang. El trasplante y donacin de clulas, rganos y sangre.
La reproducci humana. La reproduccin humana.
Canvis fsics i psquics en ladolescncia. Cambios fsicos y psquicos en la adolescencia.
Els aparells reproductors mascul i femen. Los aparatos reproductores masculino y femenino.
El cicle menstrual. El ciclo menstrual.
Relaci amb la fecunditat. Relacin con la fecundidad.
Fecundaci, embars i part. Fecundacin, embarazo y parto.
Mtodes anticonceptius. Mtodos anticonceptivos.
Noves tcniques de reproducci i la seua valoraci tica i social. Nuevas tcnicas de reproduccin y su valoracin tica y social.
Les malalties de transmissi sexual. Las enfermedades de transmisin sexual
La resposta sexual humana. Sexe i sexualitat. Salut i higiene La respuesta sexual humana. Sexo y sexualidad. Salud e higiene
sexual. sexual.
Alimentaci i nutrici humanes. Alimentacin y nutricin humanas.
Les funcions de nutrici. Las funciones de nutricin.
Aparells que intervenen en la nutrici. Aparatos que intervienen en la nutricin.
Anatomia i fisiologia de laparell digestiu. Anatoma y fisiologa del aparato digestivo.
Principals malalties. Principales enfermedades.
Alimentaci i salut. Alimentacin y salud.
Dietes saludables i equilibrades. Dietas saludables y equilibradas.
Prevenci de les malalties provocades per malnutrici. Prevencin de las enfermedades provocadas por malnutricin.
La conservaci, manipulaci i comercialitzaci dels aliments. La conservacin, manipulacin y comercializacin de los alimen-
tos.
Les persones i el consum daliments. Las personas y el consumo de alimentos.
Laparell respiratori. El aparato respiratorio.
Hbits saludables. Hbitos saludables.
Malalties ms freqents. Enfermedades ms frecuentes.
Laparell circulatori: anatomia i fisiologia. El aparato circulatorio: anatoma y fisiologa.
Estils de vida per a una salut cardiovascular. Estilos de vida para una salud cardiovascular.
Malalties ms freqents. Enfermedades ms frecuentes.
Anatomia i fisiologia de laparell excretor. Prevenci de les Anatoma y fisiologa del aparato excretor. Prevencin de las
malalties ms freqents. enfermedades ms frecuentes.
Num. 5562 / 24.07.2007 30465

Les funcions de relaci: percepci, coordinaci i moviment. Las funciones de relacin: percepcin, coordinacin y movi-
miento.
La percepci: els rgans dels sentits i distints nivells dintegraci La percepcin: los rganos de los sentidos y distintos niveles de
nerviosa; la seua cura i higiene. integracin nerviosa; su cuidado e higiene.
La coordinaci i el sistema nervis: organitzaci i funci. La coordinacin y el sistema nervioso: organizacin y funcin.
El sistema endocr. El sistema endocrino.
El control intern de lorganisme. El control interno del organismo.
Glndules i principals hormones. Glndulas y principales hormonas.
Lequilibri hormonal. El equilibrio hormonal.
Malalties ms freqents. Enfermedades ms frecuentes.
Laparell locomotor. Anlisi de les lesions ms freqents i la El aparato locomotor. Anlisis de las lesiones ms frecuentes y
seua prevenci. Importncia de lexercici fsic. su prevencin. Importancia del ejercicio fsico.
Els actes involuntaris. Els actes voluntaris. Los actos involuntarios. Los actos voluntarios.
Factors que repercutixen en la salut mental en la societat actual. Factores que repercuten en la salud mental en la sociedad actual.
Les substncies addictives: el tabac, lalcohol i altres drogues. Las sustancias adictivas: el tabaco, el alcohol y otras drogas.
Problemes associats. Problemas asociados.
Actitud responsable davant de conductes de risc per a la salut. Actitud responsable ante conductas de riesgo para la salud.
Bloc 6. Lactivitat humana i el medi ambient Bloque 6. La actividad humana y el medio ambiente
Els recursos naturals: definici i classificaci. Los recursos naturales: definicin y clasificacin.
Les fonts denergia renovables i no renovables. Las fuentes de energa renovables y no renovables.
Importncia de ls i gesti sostenible dels recursos hdrics. Importancia del uso y gestin sostenible de los recursos hdricos.
La potabilitzaci i els sistemes de depuraci. La potabilizacin y los sistemas de depuracin.
Utilitzaci de tcniques senzilles per a conixer el grau de conta- Utilizacin de tcnicas sencillas para conocer el grado de conta-
minaci i depuraci de laire i de laigua. minacin y depuracin del aire y del agua.
Els residus i la seua gesti. Valoraci de limpacte de lactivitat Los residuos y su gestin. Valoracin del impacto de la activi-
humana en els ecosistemes. Anlisi crtica de les intervencions huma- dad humana en los ecosistemas. Anlisis crtico de las intervenciones
nes en el medi. humanas en el medio.
Principals problemes ambientals de lactualitat. Problemtica Principales problemas ambientales de la actualidad. Problemtica
ambiental en la Comunitat Valenciana. ambiental en la Comunitat Valenciana.
Valoraci de la necessitat de cuidar del medi ambient i adoptar Valoracin de la necesidad de cuidar del medio ambiente y adop-
conductes solidries i respectuoses amb este. tar conductas solidarias y respetuosas con l.
Bloc 7. Transformacions geolgiques degudes a lenergia externa Bloque 7. Transformaciones geolgicas debidas a la energa exter-
na
Lactivitat geolgica externa del planeta Terra. El cicle geolgic. La actividad geolgica externa del planeta Tierra. El ciclo geo-
lgico.
Lenergia solar en la Terra. Latmosfera i la seua dinmica. Inter- La energa solar en la Tierra. La atmsfera y su dinmica. Inter-
pretaci de mapes del temps senzills. El relleu terrestre i la seua repre- pretacin de mapas del tiempo sencillos. El relieve terrestre y su repre-
sentaci. Els mapes topogrfics: lectura i interpretaci. sentacin. Los mapas topogrficos: lectura e interpretacin.
Alteracions de les roques produdes per laire i laigua. La mete- Alteraciones de las rocas producidas por el aire y el agua. La
oritzaci. meteorizacin.
Processos geolgics externs: erosi, transport i sedimentaci. Procesos geolgicos externos: erosin, transporte y sedimenta-
cin.
Els torrents, els rius i les aiges subterrnies com a agents geol- Los torrentes, ros y aguas subterrneas como agentes geolgi-
gics. La sobreexplotaci daqfers. Lacci geolgica del gel i el vent. cos. La sobreexplotacin de acuferos. La accin geolgica del hielo y
Dinmica marina. el viento. Dinmica marina.
El cicle litolgic. El ciclo litolgico.
La formaci de les roques sedimentries: la diagnesi. Classifi- La formacin de las rocas sedimentarias: la diagnesis. Clasifica-
caci de les roques sedimentries. Lorigen i la utilitat del carb, del cin de las rocas sedimentarias. El origen y utilidad del carbn, del
petroli i del gas natural. Valoraci de les conseqncies de la seua uti- petrleo y del gas natural. Valoracin de las consecuencias de su utili-
litzaci i esgotament. zacin y agotamiento.
Localitzaci i importncia econmica de les roques sedimentri- Localizacin e importancia econmica de las rocas sedimenta-
es a la Comunitat Valenciana. rias en la Comunitat Valenciana.
El relleu de la Comunitat Valenciana: agents i processos externs El relieve de la Comunitat Valenciana: agentes y procesos exter-
caracterstics. nos caractersticos.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1 (com). Determinar els trets distintius del treball cientfic a tra- 1 (comn). Determinar los rasgos distintivos del trabajo cientfico
vs de lanlisi contrastada dalgun problema cientfic o tecnolgic a travs del anlisis contrastado de algn problema cientfico o tecno-
dactualitat, aix com la seua influncia sobre la qualitat de vida de les lgico de actualidad, as como su influencia sobre la calidad de vida
persones. de las personas.
2 (com). Realitzar correctament experincies de laboratori propo- 2 (comn). Realizar correctamente experiencias de laboratorio
sades al llarg del curs, respectant les normes de seguretat. propuestas a lo largo del curso, respetando las normas de seguridad.
3 (com). Descriure les interrelacions existents en lactualitat entre 3 (comn). Describir las interrelaciones existentes en la actualidad
societat, cincia i tecnologia. entre sociedad, ciencia y tecnologa.
Fsica i qumica Fsica y qumica
4. Descriure les caracterstiques dels estats slid, lquid i gass. 4. Describir las caractersticas de los estados slido, lquido y
Explicar en qu consistixen els canvis destat, utilitzant la teoria cin- gaseoso. Explicar en qu consisten los cambios de estado, empleando
tica, incloent la comprensi de grfiques i el concepte de calor latent. la teora cintica, incluyendo la comprensin de grficas y el concepto
de calor latente.
5. Diferenciar entre elements, compostos i mescles, aix com 5. Diferenciar entre elementos, compuestos y mezclas, as como
explicar els procediments qumics bsics per al seu estudi. Descriure explicar los procedimientos qumicos bsicos para su estudio. Descri-
Num. 5562 / 24.07.2007 30466

les dissolucions. Efectuar correctament clculs numrics senzills sobre bir las disoluciones. Efectuar correctamente clculos numricos senci-
la seua composici. Explicar i usar les tcniques de separaci i purifi- llos sobre su composicin. Explicar y emplear las tcnicas de separa-
caci. cin y purificacin.
6. Distingir entre toms i molcules. Indicar les caracterstiques de 6. Distinguir entre tomos y molculas. Indicar las caractersticas
les partcules components dels toms. Diferenciar els elements. Calcu- de las partculas componentes de los tomos. Diferenciar los elemen-
lar les partcules components dtoms, ions i istops. tos. Calcular las partculas componentes de tomos, iones e istopos.
7. Formular i anomenar algunes substncies importants. Indicar les 7. Formular y nombrar algunas sustancias importantes. Indicar sus
seues propietats. Calcular les seues masses moleculars. propiedades. Calcular sus masas moleculares.
8. Discernir entre canvi fsic i qumic. Comprovar que la conserva- 8. Discernir entre cambio fsico y qumico. Comprobar que la con-
ci de la massa es complix en tota reacci qumica. Escriure i ajustar servacin de la masa se cumple en toda reaccin qumica. Escribir y
correctament equacions qumiques senzilles. Resoldre exercicis num- ajustar correctamente ecuaciones qumicas sencillas. Resolver ejerci-
rics en qu intervinguen mols. cios numricos en los que intervengan moles.
9. Enumerar els elements bsics de la vida. Explicar quins sn els 9. Enumerar los elementos bsicos de la vida. Explicar cules son
principals problemes mediambientals de la nostra poca i les seues los principales problemas medioambientales de nuestra poca y sus
mesures preventives. medidas preventivas.
10. Explicar les caracterstiques bsiques de compostos qumics 10. Explicar las caractersticas bsicas de compuestos qumicos de
dinters social: petroli i derivats, i frmacs. Explicar els perills de ls inters social: petrleo y derivados, y frmacos. Explicar los peligros
inadequat dels medicaments. Explicar en qu consistix lenergia nucle- del uso inadecuado de los medicamentos. Explicar en qu consiste la
ar i els problemes que sen deriven. energa nuclear y los problemas derivados de ella.
11. Demostrar una comprensi cientfica del concepte denergia. 11. Demostrar una comprensin cientfica del concepto de energa.
Raonar avantatges i inconvenients de les diferents fonts energtiques. Razonar ventajas e inconvenientes de las diferentes fuentes energti-
Enumerar mesures que contribuxen a lestalvi collectiu o individual cas. Enumerar medidas que contribuyen al ahorro colectivo o indivi-
denergia. Explicar per qu lenergia no pot reutilitzar-se sense lmits. dual de energa. Explicar por qu la energa no puede reutilizarse sin
lmites.
12. Descriure els diferents processos delectritzaci de la matria. 12. Describir los diferentes procesos de electrizacin de la materia.
Classificar materials segons la seua conductivitat. Realitzar exercicis Clasificar materiales segn su conductividad. Realizar ejercicios utili-
utilitzant la llei de Coulomb. Indicar les diferents magnituds elctri- zando la ley de Coulomb. Indicar las diferentes magnitudes elctricas
ques i els components bsics dun circuit. Resoldre exercicis num- y los componentes bsicos de un circuito. Resolver ejercicios num-
rics de circuits senzills. Saber calcular el consum elctric en lmbit ricos de circuitos sencillos. Saber calcular el consumo elctrico en el
domstic. mbito domstico.
13. Dissenyar i muntar circuits de corrent continu respectant les 13. Disear y montar circuitos de corriente continua respetando las
normes de seguretat en qu es puguen dur a terme mesuraments de la normas de seguridad en los que se puedan llevar a cabo mediciones de
intensitat de corrent i de diferncia de potencial, indicant-ne quantitats la intensidad de corriente y de diferencia de potencial, indicando las
dacord amb la precisi de laparell utilitzat. cantidades de acuerdo con la precisin del aparato utilizado.
Biologia i geologia Biologa y geologa
14. Descriure els rgans i aparells humans implicats en les funci- 14. Describir los rganos y aparatos humanos implicados en las
ons vitals, establir relacions entre les diferents funcions de lorganisme funciones vitales, establecer relaciones entre las diferentes funciones
i els hbits saludables. del organismo y los hbitos saludables.
15. Explicar els processos fonamentals de la digesti i assimilaci 15. Explicar los procesos fundamentales de la digestin y asimila-
dels aliments, utilitzant esquemes i representacions grfiques, i justifi- cin de los alimentos, utilizando esquemas y representaciones grficas,
car, a partir destes, els hbits alimentaris saludables, independents de y justificar, a partir de ellos, los hbitos alimenticios saludables, inde-
prctiques consumistes inadequades. Analitzar el consum daliments pendientes de prcticas consumistas inadecuadas. Analizar el consumo
en la Comunitat Valenciana. de alimentos en la Comunitat Valenciana.
16. Explicar la missi integradora del sistema nervis davant de 16. Explicar la misin integradora del sistema nervioso ante dife-
diferents estmuls, descriure el seu funcionament, enumerar alguns rentes estmulos, describir su funcionamiento, enumerar algunos fac-
factors que lalteren i reflexionar sobre la importncia dhbits de vida tores que lo alteran y reflexionar sobre la importancia de hbitos de
saludable. vida saludable.
17. Explicar la funci integradora del sistema endocr, conixer les 17. Explicar la funcin integradora del sistema endocrino, conocer
causes de les seues alteracions ms freqents i valorar la importncia las causas de sus alteraciones ms frecuentes y valorar la importancia
de lequilibri entre tots els rgans del cos hum. del equilibrio entre todos los rganos del cuerpo humano.
18. Localitzar els principals ossos i msculs que integren laparell 18. Localizar los principales huesos y msculos que integran el
locomotor. aparato locomotor.
19. Descriure els aspectes bsics de laparell reproductor, diferen- 19. Describir los aspectos bsicos del aparato reproductor, diferen-
ciant entre sexualitat i reproducci. ciando entre sexualidad y reproduccin.
20. Conixer i comprendre el funcionament dels mtodes de con- 20. Conocer y comprender el funcionamiento de los mtodos de
trol de natalitat i valorar ls de mtodes de prevenci de malalties de control de natalidad y valorar el uso de mtodos de prevencin de
transmissi sexual. enfermedades de transmisin sexual.
21. Reconixer que en la salut influxen aspectes fsics, psicol- 21. Reconocer que en la salud influyen aspectos fsicos, psico-
gics i socials; valorar la importncia dels estils de vida per a previndre lgicos y sociales; valorar la importancia de los estilos de vida para
malalties i millorar la qualitat de vida, aix com les contnues apor- prevenir enfermedades y mejorar la calidad de vida, as como las con-
tacions de les cincies biomdiques. Analitzar la influncia dalguns tinuas aportaciones de las ciencias biomdicas. Analizar la influencia
estils de vida sobre la salut, amb especial referncia a la Comunitat de algunos estilos de vida sobre la salud, con especial referencia a la
Valenciana. Comunitat Valenciana.
22. Recopilar informaci procedent de fonts documentals i dIn- 22. Recopilar informacin procedente de fuentes documentales y
ternet sobre la influncia de les actuacions humanes sobre diferents de Internet acerca de la influencia de las actuaciones humanas sobre
ecosistemes: efectes de la contaminaci, desertitzaci, disminuci de diferentes ecosistemas: efectos de la contaminacin, desertizacin,
la capa doz, esgotament de recursos i extinci despcies; analitzar disminucin de la capa de ozono, agotamiento de recursos y extincin
esta informaci i argumentar possibles actuacions per a evitar el dete- de especies; analizar dicha informacin y argumentar posibles actua-
riorament del medi ambient i promoure una gesti ms racional dels ciones para evitar el deterioro del medio ambiente y promover una
Num. 5562 / 24.07.2007 30467

recursos naturals. Estudiar algun cas dincidncia notable en la Comu- gestin ms racional de los recursos naturales. Estudiar algn caso de
nitat Valenciana. incidencia notable en la Comunitat Valenciana.
23. Relacionar els processos geolgics externs i interns per mitj 23. Relacionar los procesos geolgicos externos e internos median-
de lexplicaci del cicle litolgic i la seua representaci esquemtica. te la explicacin del ciclo litolgico y su representacin esquemtica.
24. Identificar les accions dels agents geolgics externs en lorigen 24. Identificar las acciones de los agentes geolgicos externos en
i modelatge del relleu terrestre, aix com en el procs de formaci de el origen y modelado del relieve terrestre, as como en el proceso de
les roques sedimentries. formacin de las rocas sedimentarias.
25. Identificar les principals roques sedimentries, relacionar el 25. Identificar las principales rocas sedimentarias, relacionar su
seu origen amb la seua estructura i textures, amb especial atenci a la origen con su estructura y texturas, con especial atencin a la Comuni-
Comunitat Valenciana. tat Valenciana.
Quart curs Cuarto curso
Fsica i qumica Fsica y qumica
Continguts Contenidos
Bloc 1. Introducci al treball experimental Bloque 1. Introduccin al trabajo experimental
Les magnituds i com mesurar-les. El Sistema Internacional Las magnitudes y su medida. El Sistema Internacional de unida-
dunitats. Carcter aproximat de la mesura. Notaci cientfica. Arre- des. Carcter aproximado de la medida. Notacin cientfica. Redon-
doniment. deo.
Aparells de mesura. Mesura de masses: balances. Mesures de Aparatos de medida. Medida de masas: balanzas. Medidas de
volum. Mesures de longitud: regle i calibrador. Mesures de temps: volumen. Medidas de longitud: regla y calibrador. Medidas de tiempo:
cronmetre. cronmetro.
El treball en el laboratori. Formulaci dhiptesis i dissenys El trabajo en el laboratorio. Formulacin de hiptesis y diseos
experimentals. Anlisi i interpretaci de resultats experimentals. experimentales. Anlisis e interpretacin de resultados experimentales.
La comunicaci cientfica: linforme cientfic. Regles i exem- La comunicacin cientfica: el informe cientfico. Reglas y ejem-
ples. plos.
Bloc 2. Forces i moviment Bloque 2. Fuerzas y movimiento
Iniciaci a lestudi del moviment. Iniciacin al estudio del movimiento.
Moviment i sistema de referncia. Trajectria i posici. Despla- Movimiento y sistema de referencia. Trayectoria y posicin. Des-
ament i espai recorregut. Velocitat i acceleraci. plazamiento y espacio recorrido. Velocidad y aceleracin.
Estudi del moviment rectilini i uniforme. Estudi del moviment Estudio del movimiento rectilneo y uniforme. Estudio del movi-
rectilini i uniformement accelerat. miento rectilneo y uniformemente acelerado.
Anlisi dels moviments quotidians. Anlisis de los movimientos cotidianos.
Les forces i lequilibri. Las fuerzas y el equilibrio.
Interaccions entre els cossos: forces. Tipus. Interacciones entre los cuerpos: fuerzas. Sus tipos.
Composici i descomposici de forces de la mateixa direcci i Composicin y descomposicin de fuerzas de la misma direccin
angulars. y angulares.
Equilibri de forces. Equilibrio de fuerzas.
Forces en els fluids. Concepte de pressi. Pressions hidrosttica i Fuerzas en los fluidos. Concepto de presin. Presiones hidrostti-
atmosfrica. Aplicacions. ca y atmosfrica. Aplicaciones.
Principi de Pascal i la multiplicaci de la fora. Principio de Pascal y la multiplicacin de la fuerza.
El principi dArquimedes i la flotaci de vaixells i globus. Tensi El principio de Arqumedes y la flotacin de barcos y globos.
superficial. Tensin superficial.
Les forces i el moviment. Las fuerzas y el movimiento.
Les lleis de la Dinmica i la superaci de la fsica del sentit Las leyes de la Dinmica y la superacin de la fsica del sentido
com. comn.
Tractament qualitatiu de la fora de fregament. Tratamiento cualitativo de la fuerza de rozamiento.
La llei de la Gravitaci universal i la culminaci de la primera La ley de la Gravitacin universal y la culminacin de la primera
de les revolucions cientfiques. El pes dels cossos i la seua caiguda. El de las revoluciones cientficas. El peso de los cuerpos y su cada. El
moviment de planetes i satllits. movimiento de planetas y satlites.
Bloc 3. Energia, treball i calor Bloque 3. Energa, trabajo y calor
Treball, potncia i energia mecnica. Trabajo, potencia y energa mecnica.
Concepte de treball. Unitats. Treball mecnic. Aplicaci a mqui- Concepto de trabajo. Unidades. Trabajo mecnico. Aplicacin a
nes i ferramentes. Concepte de potncia. mquinas y herramientas. Concepto de potencia.
Lenergia mecnica i les formes que t. El treball com a transfe- La energa mecnica y sus formas. El trabajo como transferencia
rncia denergia mecnica. Principi de conservaci de lenergia mec- de energa mecnica. Principio de conservacin de la energa mecni-
nica. ca.
Calor i energia trmica. Calor y energa trmica.
Concepte de temperatura. Energia trmica. Concepto de temperatura. Energa trmica.
Transferncia denergia per efecte de diferncies de temperatura. Transferencia de energa por efecto de diferencias de temperatura.
Conservaci i degradaci de lenergia. Efectes de la calor sobre Conservacin y degradacin de la energa. Efectos del calor sobre
els cossos. los cuerpos.
Lenergia de les ones: llum i so. La energa de las ondas: luz y sonido.
Concepte dona. Tipus i caracterstiques de les ones. Concepto de onda. Tipos y caractersticas de las ondas.
Transferncia denergia sense transport de matria. Transferencia de energa sin transporte de materia.
La llum i el so. Propietats de la seua propagaci. Espectre lum- La luz y el sonido. Propiedades de su propagacin. Espectro
nic i espectre acstic. lumnico y espectro acstico.
Bloc 4. Estructura i propietats de les substncies Bloque 4. Estructura y propiedades de las sustancias
Ltom i les propietats de les substncies. El tomo y las propiedades de las sustancias.
Lestructura de ltom. La estructura del tomo.
La taula peridica dels elements qumics. El sistema peridico de los elementos qumicos.
Num. 5562 / 24.07.2007 30468

Classificaci de les substncies segons les seues propietats. Estu- Clasificacin de las sustancias segn sus propiedades. Estudio
di experimental. experimental.
Lenlla qumic: enllaos inics, covalent i metllic. El enlace qumico: enlaces inico, covalente y metlico.
Interpretaci de les propietats de les substncies. Interpretacin de las propiedades de las sustancias.
Introducci a la formulaci i nomenclatura inorgnica segons les Introduccin a la formulacin y nomenclatura inorgnica segn
normes de la IUPAC. las normas de la IUPAC.
Les reaccions qumiques. Las reacciones qumicas.
Tipus de reaccions qumiques. Tipos de reacciones qumicas.
Relacions estequiomtriques i volumtriques en les reaccions Relaciones estequiomtricas y volumtricas en las reacciones
qumiques. qumicas.
Calor de reacci. Concepte dexotrmia i endotrmia. Calor de reaccin. Concepto de exotermia y endotermia.
Velocitat duna reacci qumica. Factors que hi influxen. Velocidad de una reaccin qumica. Factores que influyen.
Bloc 5. Iniciaci a lestructura dels compostos de carboni Bloque 5. Iniciacin a la estructura de los compuestos de carbono
La qumica dels compostos del carboni. La qumica de los compuestos del carbono.
El carboni com a component essencial dels sers vius. El carboni i El carbono como componente esencial de los seres vivos. El car-
la gran quantitat de compostos orgnics. Caracterstiques dels compos- bono y la gran cantidad de compuestos orgnicos. Caractersticas de
tos de carboni. los compuestos de carbono.
Descripci dels compostos orgnics ms senzills: hidrocarburs i Descripcin de los compuestos orgnicos ms sencillos: hidrocar-
la seua importncia com a recursos energtics. Alcohols. cids org- buros y su importancia como recursos energticos. Alcoholes. cidos
nics. orgnicos.
Polmers sinttics. Polmeros sintticos.
Fabricaci i reciclatge de materials plstics. Fabricacin y reciclaje de materiales plsticos.
Macromolcules: importncia en la constituci dels sers vius. Macromolculas: importancia en la constitucin de los seres
Valoraci del paper de la qumica en la comprensi de lorigen i vivos.
desenrotllament de la vida. Valoracin del papel de la qumica en la comprensin del origen
Bloc 6. La contribuci de la cincia a un futur sostenible y desarrollo de la vida.
El desafiament mediambiental. Bloque 6. La contribucin de la ciencia a un futuro sostenible
El problema de lincrement de lefecte hivernacle: causes i mesu- El desafo medioambiental.
res per a la prevenci. El problema del incremento del efecto invernadero: causas y
Canvi climtic. medidas para su prevencin.
Contaminaci sense fronteres. Cambio climtico.
Esgotament de recursos. Contaminacin sin fronteras.
Reducci de la biodiversitat. Agotamiento de recursos.
Contribuci del desenrotllament cientificotcnic a la sostenibi- Reduccin de la biodiversidad.
litat. Contribucin del desarrollo cientfico-tcnico a la sostenibilidad.
Importncia de laplicaci del principi de precauci i de la parti- Importancia de la aplicacin del principio de precaucin y de la
cipaci ciutadana en la presa de decisions. participacin ciudadana en la toma de decisiones.
Energies netes. Energas limpias.
Gesti racional dels recursos naturals. Gestin racional de los recursos naturales.
Valoraci de leducaci cientfica de la ciutadania com a requisit Valoracin de la educacin cientfica de la ciudadana como
de societats democrtiques sostenibles. requisito de sociedades democrticas sostenibles.
La cultura cientfica com a font de satisfacci. La cultura cientfica como fuente de satisfaccin.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Aplicar correctament les principals equacions, explicar les dife- 1. Aplicar correctamente las principales ecuaciones, explicar las
rncies fonamentals dels moviments MRU, MRUA i MCU. Distingir diferencias fundamentales de los movimientos MRU, MRUA y MCU.
clarament entre les unitats de velocitat i acceleraci, aix com entre Distinguir claramente entre las unidades de velocidad y aceleracin,
magnituds lineals i angulars. as como entre magnitudes lineales y angulares.
2. Identificar les forces pels seus efectes esttics. Compondre i 2. Identificar las fuerzas por sus efectos estticos. Componer y
descompondre forces. Manejar les nocions bsiques de lesttica de descomponer fuerzas. Manejar las nociones bsicas de la esttica de
fluids i comprendren les aplicacions. Explicar com actuen els fluids fluidos y comprender sus aplicaciones. Explicar cmo actan los flui-
sobre els cossos que suren o que hi estan submergits aplicant el princi- dos sobre los cuerpos que flotan o estn sumergidos en ellos aplicando
pi dArquimedes. el Principio de Arqumedes.
3. Identificar les forces que actuen sobre un cos, generen o no 3. Identificar las fuerzas que actan sobre un cuerpo, generen o no
acceleracions. Descriure les lleis de la dinmica i aportar a partir des- aceleraciones. Describir las leyes de la Dinmica y aportar a partir de
tes forces una explicaci cientfica als moviments quotidians. Deter- ellas una explicacin cientfica a los movimientos cotidianos. Deter-
minar la importncia de la fora de fregament en la vida real. Dibuixar minar la importancia de la fuerza de rozamiento en la vida real. Dibu-
les forces que actuen sobre un cos en moviment, justificar lorigen de jar las fuerzas que actan sobre un cuerpo en movimiento, justificar el
cada una, i indicar les possibles interaccions del cos en relaci amb origen de cada una, e indicar las posibles interacciones del cuerpo en
altres cossos. relacin con otros cuerpos.
4. Identificar el carcter universal de la fora de la gravitaci i vin- 4. Identificar el carcter universal de la fuerza de la gravitacin y
cular-ho a una visi del mn subjecta a lleis que sexpressen en forma vincularlo a una visin del mundo sujeto a leyes que se expresan en
matemtica. forma matemtica.
5. Diferenciar entre treball mecnic i treball fisiolgic. Explicar 5. Diferenciar entre trabajo mecnico y trabajo fisiolgico. Expli-
que el treball consistix en la transmissi denergia dun cos a un altre car que el trabajo consiste en la transmisin de energa de un cuerpo
per mitj duna fora. Identificar la potncia amb la rapidesa amb qu a otro mediante una fuerza. Identificar la potencia con la rapidez con
es realitza un treball i explicar la importncia desta magnitud en la que se realiza un trabajo y explicar la importancia de esta magnitud en
indstria i la tecnologia. la industria y la tecnologa.
6. Relacionar la variaci denergia mecnica que ha tingut lloc en 6. Relacionar la variacin de energa mecnica que ha tenido lugar
un procs amb el treball amb qu sha realitzat. Aplicar de forma cor- en un proceso con el trabajo con que se ha realizado. Aplicar de forma
Num. 5562 / 24.07.2007 30469

recta el principi de conservaci de lenergia en lmbit de la mecni- correcta el principio de conservacin de la energa en el mbito de la
ca. mecnica.
7. Identificar la calor com una energia en trnsit entre els cossos a 7. Identificar el calor como una energa en trnsito entre los cuer-
diferent temperatura i descriure casos reals en qu es posa de manifest. pos a diferente temperatura y describir casos reales en los que se pone
Diferenciar la conservaci de lenergia en termes de quantitat amb la de manifiesto. Diferenciar la conservacin de la energa en trminos
degradaci de la seua qualitat a mesura que s utilitzada. Aplicar-ho a de cantidad con la degradacin de su calidad conforme es utilizada.
transformacions energtiques relacionades amb la vida real. Aplicar lo anterior a transformaciones energticas relacionadas con la
vida real.
8. Descriure el funcionament teric duna mquina trmica i cal- 8. Describir el funcionamiento terico de una mquina trmica y
cular-ne el rendiment. Identificar les transformacions energtiques calcular su rendimiento. Identificar las transformaciones energticas
produdes en aparells ds com (mecnics, elctrics i trmics). producidas en aparatos de uso comn (mecnicos, elctricos y trmi-
cos).
9. Explicar les caracterstiques fonamentals dels moviments ondu- 9. Explicar las caractersticas fundamentales de los movimientos
latoris. Identificar fets reals en els quals es manifeste un moviment ondulatorios. Identificar hechos reales en los que se manifieste un
ondulatori. Relacionar la formaci duna ona amb la propagaci de la movimiento ondulatorio. Relacionar la formacin de una onda con la
pertorbaci que lorigina. Distingir les ones longitudinals de les trans- propagacin de la perturbacin que la origina. Distinguir las ondas
versals i realitzar clculs numrics en qu interv el perode, la fre- longitudinales de las transversales y realizar clculos numricos en los
qncia i la longitud dones sonores i electromagntiques. que interviene el periodo, la frecuencia y la longitud de ondas sonoras
y electromagnticas.
10. Indicar les caracterstiques que han de tindre els sons per a ser 10. Indicar las caractersticas que deben tener los sonidos para ser
audibles. Descriure la naturalesa de lemissi sonora. audibles. Describir la naturaleza de la emisin sonora.
11. Utilitzar la teoria atmica per a explicar la formaci de noves 11. Utilizar la teora atmica para explicar la formacin de nue-
substncies a partir daltres preexistents. Representar per mitj dequa- vas sustancias a partir de otras preexistentes. Representar mediante
cions estes transformacions i observar-hi el principi de conservaci de ecuaciones dichas transformaciones, y observar en ellas el principio de
la matria. conservacin de la materia.
12. Diferenciar entre processos fsics i processos qumics. Escriure 12. Diferenciar entre procesos fsicos y procesos qumicos. Escri-
i ajustar correctament les equacions qumiques corresponents a enun- bir y ajustar correctamente las ecuaciones qumicas correspondientes a
ciats i descripcions de processos qumics senzills i analitzar les reacci- enunciados y descripciones de procesos qumicos sencillos y analizar
ons qumiques que intervenen en processos energtics fonamentals. las reacciones qumicas que intervienen en procesos energticos fun-
damentales.
13. Explicar les caracterstiques dels cids i de les bases i realitzar- 13. Explicar las caractersticas de los cidos y de las bases y reali-
ne la neutralitzaci. s dels indicadors per a esbrinar el pH. zar su neutralizacin. Empleo de los indicadores para averiguar el pH.
14. Explicar els processos doxidaci i combusti, i analitzar-ne la 14. Explicar los procesos de oxidacin y combustin, y analizar su
incidncia en el medi ambient. incidencia en el medio ambiente.
15. Explicar les caracterstiques bsiques dels processos radioac- 15. Explicar las caractersticas bsicas de los procesos radiactivos,
tius, la seua perillositat i les seues aplicacions. su peligrosidad y sus aplicaciones.
16. Escriure frmules senzilles dels compostos de carboni i distin- 16. Escribir frmulas sencillas de los compuestos de carbono y
gir entre compostos saturats i insaturats. distinguir entre compuestos saturados e insaturados.
17. Conixer els principals compostos del carboni: hidrocarburs, 17. Conocer los principales compuestos del carbono: hidrocarbu-
petroli, alcohols i cids. ros, petrleo, alcoholes y cidos.
18. Justificar la gran quantitat de compostos orgnics existents aix 18. Justificar la gran cantidad de compuestos orgnicos existen-
com la formaci de macromolcules i la seua importncia en els sers tes as como la formacin de macromolculas y su importancia en los
vius. seres vivos.
19. Enumerar els elements bsics de la vida. Explicar quins sn 19. Enumerar los elementos bsicos de la vida. Explicar cules
els principals problemes mediambientals de la nostra poca i la seua son los principales problemas medioambientales de nuestra poca y su
prevenci. prevencin.
20. Descriure algunes de les principals substncies qumiques apli- 20. Describir algunas de las principales sustancias qumicas apli-
cades en diversos mbits de la societat: agrcola, alimentari, construc- cadas en diversos mbitos de la sociedad: agrcola, alimentario, cons-
ci i industrial. truccin e industrial.
Biologia i geologia Biologa y geologa
Continguts Contenidos
Bloc 1. La metodologia cientfica Bloque 1. La metodologa cientfica
Actuaci dacord amb el procs de treball cientfic: plantejament Actuacin de acuerdo con el proceso de trabajo cientfico: plan-
de problemes i discussi del seu inters, formulaci dhiptesis, estra- teamiento de problemas y discusin de su inters, formulacin de
tgies i dissenys experimentals, anlisi i interpretaci i comunicaci hiptesis, estrategias y diseos experimentales, anlisis e interpreta-
de resultats. cin y comunicacin de resultados.
Busca i selecci dinformaci de carcter cientfic per mitj de Bsqueda y seleccin de informacin de carcter cientfico
les tecnologies de la informaci i comunicaci i altres fonts. mediante las tecnologas de la informacin y comunicacin y otras
fuentes.
Interpretaci dinformaci de carcter cientfic i la seua utilit- Interpretacin de informacin de carcter cientfico y su utili-
zaci per a formar-se una opini prpia, expressar-se amb precisi i zacin para formarse una opinin propia, expresarse con precisin y
prendre decisions sobre problemes relacionats amb les cincies de la tomar decisiones sobre problemas relacionados con las ciencias de la
naturalesa. naturaleza.
Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb Reconocimiento de las relaciones de la biologa y la geologa
la tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles con la tecnologa, la sociedad y el medio ambiente, considerando las
aplicacions de lestudi realitzat i les seues repercussions. posibles aplicaciones del estudio realizado y sus repercusiones.
Utilitzaci correcta dels materials i instruments bsics dun labo- Utilizacin correcta de los materiales e instrumentos bsicos de
ratori i respecte per les normes de seguretat en este. un laboratorio y respeto por las normas de seguridad en el mismo.
Bloc 2. La Terra, un planeta en continu canvi Bloque 2. La Tierra, un planeta en continuo cambio
La histria de la Terra. La historia de la Tierra.
Num. 5562 / 24.07.2007 30470

Lorigen de la Terra. El temps geolgic: idees histriques sobre El origen de la Tierra. El tiempo geolgico: ideas histricas sobre
ledat de la Terra. Principis i procediments que permeten reconstruir- la edad de la Tierra. Principios y procedimientos que permiten recons-
ne la histria. Utilitzaci de lactualisme com a mtode dinterpreta- truir su historia. Utilizacin del actualismo como mtodo de interpre-
ci. tacin.
Els fssils, la seua importncia com a testimoni del passat. Els Los fsiles, su importancia como testimonio del pasado. Los pri-
primers sers vius i la seua influncia en el planeta. meros seres vivos y su influencia en el planeta.
Reconeixement dels fssils guia ms importants. Reconocimiento de los fsiles gua ms importantes.
Histria geolgica de la Terra: les eres geolgiques. Ubicaci Historia geolgica de la Tierra: las eras geolgicas. Ubicacin de
dels esdeveniments geolgics i biolgics ms significatius. los acontecimientos geolgicos y biolgicos ms significativos.
Identificaci dalguns fssils caracterstics. Identificacin de algunos fsiles caractersticos.
Reconstrucci elemental de la histria dun territori a partir duna Reconstruccin elemental de la historia de un territorio a partir
columna estratigrfica senzilla. de una columna estratigrfica sencilla.
La tectnica de plaques i les seues manifestacions. La tectnica de placas y sus manifestaciones.
El problema de lorigen de les serralades: algunes interpretacions El problema del origen de las cordilleras: algunas interpretacio-
histriques. El cicle de les roques. nes histricas. El ciclo de las rocas.
Distribuci geogrfica de terratrmols i volcans. Wegener i la Distribucin geogrfica de terremotos y volcanes. Wegener y la
deriva continental. Lexpansi del fons ocenic. Proves de la tectnica deriva continental. La expansin del fondo ocenico. Pruebas de la
de plaques. tectnica de placas.
Les plaques litosfriques. Vores de placa. La formaci de serrala- Las placas litosfricas. Bordes de placa. La formacin de cordi-
des: tipus i processos geolgics associats. lleras: tipos y procesos geolgicos asociados.
Fenmens geolgics associats al moviment de les plaques: els Fenmenos geolgicos asociados al movimiento de las placas:
terratrmols. El pla de Benioff. Vulcanisme terrestre. Les dorsals oce- Los terremotos. El plano de Benioff. Vulcanismo terrestre. Las dor-
niques. Les fosses submarines. La subducci. Les estructures tectni- sales ocenicas. Las fosas submarinas. La subduccin. Las estructuras
ques: plecs, falles i mantells de corriment. tectnicas: pliegues, fallas y mantos de corrimiento.
La tectnica de plaques, una revoluci en les Cincies de la Terra. La tectnica de placas, una revolucin en las Ciencias de la Tie-
Utilitzaci de la tectnica de plaques per a la interpretaci del relleu i rra. Utilizacin de la tectnica de placas para la interpretacin del
dels esdeveniments geolgics. relieve y de los acontecimientos geolgicos.
Valoraci de les conseqncies de la dinmica de linterior terres- Valoracin de las consecuencias de la dinmica del interior terres-
tre en la superfcie del planeta. tre en la superficie del planeta.
Bloc 3. La vida en el planeta Bloque 3. La vida en el planeta
La cllula, unitat de vida. La clula, unidad de vida.
La teoria cellular i la seua importncia en Biologia. La cllula La teora celular y su importancia en Biologa. La clula como
com a unitat estructural i funcional dels sers vius. unidad estructural y funcional de los seres vivos.
Reproducci cellular. Mitosi i meiosi. Caracterstiques diferenci- Reproduccin celular. Mitosis y meiosis. Caractersticas diferen-
als i importncia biolgica de cada una. ciales e importancia biolgica de cada una.
Estudi de lADN: composici, estructura i propietats. Valoraci Estudio del ADN: composicin, estructura y propiedades. Valo-
del seu descobriment en levoluci posterior de les cincies biolgi- racin de su descubrimiento en la evolucin posterior de las ciencias
ques. biolgicas.
Los niveles de organizacin biolgicos. Inters por el mundo
Els nivells dorganitzaci biolgics. Inters pel mn microscpic. microscpico.
Utilitzaci de la teoria cellular per a interpretar lestructura i el Utilizacin de la teora celular para interpretar la estructura y el
funcionament dels sers vius. funcionamiento de los seres vivos.
Lherncia i la transmissi dels carcters. La herencia y la transmisin de los caracteres.
Gentica. Les lleis de Mendel. Gentica. Las leyes de Mendel.
Gentica humana. Lherncia del sexe. Lherncia lligada al sexe. Gentica humana. La herencia del sexo. La herencia ligada al
Estudi dalgunes malalties hereditries. sexo. Estudio de algunas enfermedades hereditarias.
Aproximaci al concepte de gen. El codi gentic. Les mutacions. Aproximacin al concepto de gen. El cdigo gentico. Las muta-
Resoluci de problemes senzills de gentica. ciones.
Resolucin de problemas sencillos de gentica.
Enginyeria i manipulaci gentica: aplicacions, repercussions i Ingeniera y manipulacin gentica: aplicaciones, repercusiones
desafiaments ms importants. Els aliments transgnics. La clonaci. y desafos ms importantes. Los alimentos transgnicos. La clonacin.
El genoma hum. El genoma humano.
Implicacions ecolgiques, socials i tiques dels avanos en bio- Implicaciones ecolgicas, sociales y ticas de los avances en bio-
tecnologia gentica i reproductiva. tecnologa gentica y reproductiva.
Origen i evoluci dels sers vius. Origen y evolucin de los seres vivos.
Lorigen de la vida. Principals teories. El origen de la vida. Principales teoras.
Levoluci: mecanismes i proves. Aparici i extinci despcies. La evolucin: mecanismos y pruebas. Aparicin y extincin de
especies.
Teories evolutives. Gradualisme i equilibri puntuat. Teoras evolutivas. Gradualismo y equilibrio puntuado.
Valoraci de la biodiversitat com a resultat del procs evolutiu. Valoracin de la biodiversidad como resultado del proceso evolu-
El paper de la humanitat en lextinci despcies i les seues causes. tivo. El papel de la humanidad en la extincin de especies y sus cau-
sas.
Estudi esquemtic del procs de levoluci humana. Estudio esquemtico del proceso de la evolucin humana.
Bloc 4. La dinmica dels ecosistemes Bloque 4. La dinmica de los ecosistemas
Anlisi de les interaccions existents en lecosistema: les relaci- Anlisis de las interacciones existentes en el ecosistema: las rela-
ons trfiques. Cicle de matria i flux denergia. Identificaci de cade- ciones trficas. Ciclo de materia y flujo de energa. Identificacin de
nes i xarxes trfiques en ecosistemes terrestres i aqutics. Cicles bio- cadenas y redes trficas en ecosistemas terrestres y acuticos. Ciclos
geoqumics. biogeoqumicos.
Autoregulaci de lecosistema: les plagues i la lluita biolgica. Autorregulacin del ecosistema: las plagas y la lucha biolgica.
Num. 5562 / 24.07.2007 30471

Les successions ecolgiques. La formaci i la destrucci de sls. Las sucesiones ecolgicas. La formacin y la destruccin de
Impacte dels incendis forestals i importncia de la prevenci. suelos. Impacto de los incendios forestales e importancia de su pre-
vencin.
La modificaci dambients pels sers vius i les adaptacions dels La modificacin de ambientes por los seres vivos y las adapta-
sers vius a lentorn. Els canvis ambientals de la histria de la Terra. ciones de los seres vivos al entorno. Los cambios ambientales de la
historia de la Tierra.
Atenci i respecte pel manteniment del medi fsic i dels sers vius Cuidado y respeto por el mantenimiento del medio fsico y de
com a part essencial de la protecci del medi natural. los seres vivos como parte esencial de la proteccin del medio natural.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Reconixer en la naturalesa o per mitj de models (fotos, diapo- 1. Reconocer en la naturaleza o mediante modelos (fotos, diaposi-
sitives o vdeos), indicadors de processos erosi, transport i sedimen- tivas o vdeos), indicadores de procesos erosin, transporte y sedimen-
taci en el relleu, i indicar lagent causant. tacin en el relieve, e indicar el agente causante.
2. Explicar les principals manifestacions de la dinmica interna de 2. Explicar las principales manifestaciones de la dinmica interna
la Terra (sismes, volcans, serralades, plecs, falles) a la llum de la de la Tierra (sesmos, volcanes, cordilleras, pliegues, fallas) a la luz
Tectnica global. de la Tectnica Global.
3. Realitzar mapes mundials i zonals on sindique la situaci de les 3. Realizar mapas mundiales y zonales donde se indique la situa-
plaques litosfriques i els fenmens geolgics ms importants associ- cin de las placas litosfricas y los fenmenos geolgicos ms impor-
ats al seu moviment. tantes asociados a su movimiento.
4. Indicar les diverses unitats temporals de la histria de la Terra, 4. Indicar las diversas unidades temporales de la historia de la Tie-
i explicar la importncia dels fssils com a testimonis estratigrfics i rra, y explicar la importancia de los fsiles como testimonios estrati-
paleobitics. grficos y paleobiticos.
5. Identificar i descriure fets que mostren la Terra com un planeta 5. Identificar y describir hechos que muestren a la Tierra como un
canviant, conixer i situar alguns dels canvis ms notables de la seua planeta cambiante, conocer y situar algunos de los cambios ms nota-
llarga histria utilitzant models temporals a escala. bles de su larga historia utilizando modelos temporales a escala.
6. Aplicar els postulats de la teoria cellular a lestudi de distints 6. Aplicar los postulados de la teora celular al estudio de distintos
tipus de sers vius. tipos de seres vivos.
7. Identificar les estructures caracterstiques de la cllula proca- 7. Identificar las estructuras caractersticas de la clula procariti-
ritica, eucaritica, vegetal i animal, relacionar cada un dels elements ca, eucaritica, vegetal y animal, relacionar cada uno de los elementos
cellulars amb la seua funci biolgica. celulares con su funcin biolgica.
8. Descriure la reproducci cellular, assenyalar les diferncies 8. Describir la reproduccin celular, sealar las diferencias princi-
principals entre meiosi i mitosi, aix com la finalitat dambds. pales entre meiosis y mitosis, as como la finalidad de ambas.
9. Resoldre problemes senzills de transmissi de carcters heredi- 9. Resolver problemas sencillos de transmisin de caracteres here-
taris, incloent-hi els relacionats amb malalties en lhome, aplicant els ditarios, incluyendo los relacionados con enfermedades en el hombre,
coneixements de les lleis de Mendel. aplicando los conocimientos de las leyes de Mendel.
10. Interpretar el paper de la diversitat gentica (intraespecfica i 10. Interpretar el papel de la diversidad gentica (intraespecfica e
interespecfica) i les mutacions a partir del concepte de gen; valorar interespecfica) y las mutaciones a partir del concepto de gen; valorar
crticament les conseqncies dels avanos actuals de lenginyeria crticamente las consecuencias de los avances actuales de la ingeniera
gentica. gentica.
11. Exposar raonadament algunes dades sobre les quals recolza la 11. Exponer razonadamente algunos datos sobre los que se apoya
teoria de levoluci, aix com les controvrsies cientfiques, socials i la teora de la evolucin, as como las controversias cientficas, socia-
religioses que va suscitar esta teoria. les y religiosas que suscit esta teora.
12. Relacionar levoluci i distribuci dels sers vius, destacar les 12. Relacionar la evolucin y distribucin de los seres vivos, des-
seues adaptacions ms importants amb els mecanismes de selecci tacar sus adaptaciones ms importantes con los mecanismos de selec-
natural, que actuen sobre la variabilitat gentica de cada espcie. cin natural, que actan sobre la variabilidad gentica de cada especie.
13. Explicar com es produx la transferncia de matria i energia 13. Explicar como se produce la transferencia de materia y energa
al llarg duna cadena o xarxa trfica; identificar en un ecosistema els a lo largo de una cadena o red trfica; identificar en un ecosistema los
factors desencadenants de desequilibris i reconixer les estratgies per factores desencadenantes de desequilibrios y reconocerlas estrategias
a restablir-ne lequilibri. para restablecer el equilibrio del mismo.
14. Analitzar algunes actuacions humanes sobre diferents ecosiste- 14. Analizar algunas actuaciones humanas sobre diferentes ecosis-
mes i exposar les actuacions individuals, collectives i administratives temas y exponer las actuaciones individuales, colectivas y administra-
per a evitar el deteriorament del medi ambient. tivas para evitar el deterioro del medio ambiente.
15. Determinar les caracterstiques ecolgiques dalguns aigua- 15. Determinar las caractersticas ecolgicas de algunos humeda-
molls de la Comunitat Valenciana i valorar la importncia de la seua les de la Comunitat Valenciana y valorar la importancia de su protec-
protecci i conservaci. cin y conservacin.
16. Realitzar correctament experincies de laboratori, respectant 16. Realizar correctamente experiencias de laboratorio, respetando
les normes de seguretat. las normas de seguridad.
Cincies socials, geografia i histria Ciencias sociales, geografa e historia
La Geografia i la Histria sn dos pilars fonamentals de les Cin- La Geografa y la Historia son dos pilares fundamentales de las
cies socials, la qual cosa obex tant a la seua perspectiva generalista, Ciencias sociales, lo que obedece tanto a su perspectiva generalista,
sobre lespai i el temps, respectivament, com a la seua mplia tradici sobre el espacio y el tiempo, respectivamente, como a su amplia tradi-
pedaggica. Acostar-se al coneixement del passat i de lespai habitat cin pedaggica. Acercarse al conocimiento del pasado y del espacio
pels sers humans s tasca totalment imprescindible per a entendre el habitado por los seres humanos es tarea de todo punto imprescindible
present, base, al seu torn, de la construcci del futur. Dac la impor- para entender el presente, base, a su vez, de la construccin del futuro.
tncia que tenen la Geografia i la Histria, disciplines que contribu- De ah la importancia que tienen la Geografa y la Historia, disciplinas
xen a facilitar en les alumnes i els alumnes una comprensi organit- que contribuyen a facilitar en las alumnas y alumnos una comprensin
zada del mn i de la societat, per que, al mateix temps, els inicien organizada del mundo y de la sociedad, pero que, al mismo tiempo, les
en lexplicaci de la realitat en qu viuen. La Geografia i la Histria inician en la explicacin de la realidad en que viven. La Geografa y la
oferixen una visi global del mn, al mateix temps que impulsen el Historia ofrecen una visin global del mundo, a la vez que impulsan el
desenrotllament de valors que induiran els escolars a adoptar una acti- desarrollo de valores que inducirn a los escolares a adoptar una acti-
tud tica i compromesa en una societat plural i solidria. tud tica y comprometida en una sociedad plural y solidaria.
Num. 5562 / 24.07.2007 30472

Basant-se en aix, lassimilaci intellectual dels fets histrics i Sobre esta base, la asimilacin intelectual de los hechos histricos
geogrfics a distintes escales es convertix en un aspecte bsic a lhora y geogrficos a distintas escalas se convierte en un aspecto bsico a
dentendre la realitat que envolta lalumnat, des de la visi ms gen- la hora de entender la realidad que rodea al alumnado, desde la visin
rica fins a la ms concreta i especfica. Aconseguir este encast, sense ms genrica hasta la ms concreta y especfica. Lograr este engar-
perdre el sentit de la coherncia i de larticulaci, tant conceptual com ce, sin perder el sentido de la coherencia y de la articulacin, tanto
interpretativa, s, sens dubte, un dels majors desafiaments de tot pro- conceptual como interpretativa, es, sin duda, uno de los mayores desa-
jecte educatiu modern i sensible. La Geografia i la Histria han de fos de todo proyecto educativo moderno y sensible. La Geografa y la
respondre satisfactriament a eixe propsit, a fi doferir a les alum- Historia deben responder satisfactoriamente a ese propsito, con el fin
nes i els alumnes un encadenament lgic de les qestions, que ajude a de ofrecer a las alumnas y alumnos un encadenamiento lgico de las
comprendre de quina manera els esdeveniments histrics i tot all que cuestiones, que ayude a comprender de qu modo los acontecimientos
succex en lespai no sn producte de latzar o de la casualitat, sin histricos y cuanto sucede en el espacio no son producto del azar o de
la manifestaci de la resposta oferida en cada moment per la societat, la casualidad, sino la manifestacin de la respuesta ofrecida en cada
dacord amb els seus objectius, estructures i necessitats. momento por la sociedad, en consonancia con sus objetivos, estructu-
ras y necesidades.
Lestudi de la Histria ha de proporcionar a les alumnes i els El estudio de la Historia debe proporcionar a las alumnas y alum-
alumnes de lEducaci Secundria Obligatria un coneixement de nos de la Educacin Secundaria Obligatoria un conocimiento de la
levoluci de les societats humanes al llarg del temps, necessari per evolucin de las sociedades humanas a lo largo del tiempo, necesa-
a comprendre el seu procs de canvi i transformaci, la noci de per- rio para comprender el proceso de cambio y transformacin de las
manncia i les mltiples interrelacions dels factors que els determinen. mismas, la nocin de permanencia y las mltiples interrelaciones de
La Geografia servir per a localitzar i interpretar estos processos en los factores que los determinan. La Geografa servir para localizar
lespai, entitat que estudiar en totes les seues dimensions. Finalment, e interpretar dichos procesos en el espacio, entidad que estudiar en
laproximaci particular a les manifestacions artstiques ser necess- todas sus dimensiones. Por ltimo, la aproximacin particular a las
ria per a significar lesfor creatiu del ser hum a travs del temps i, manifestaciones artsticas ser necesaria para significar el esfuerzo
consegentment, per a valorar en la seua riquesa i varietat el patrimoni creativo del ser humano a travs del tiempo y, consiguientemente, para
cultural. valorar en su riqueza y variedad el patrimonio cultural.
De tot aix es desprn que estes disciplines servixen no sols per De todo ello se desprende que estas disciplinas sirven no slo para
a lestudi dels seus corresponents continguts propis, sin per a trans- el estudio de sus correspondientes contenidos propios, sino para trans-
metre una srie de valors que permetr a les alumnes i els alumnes mitir una serie de valores que permitir a las alumnas y alumnos com-
comprendre el mn en qu viuen. Entre ells mereixen especial atenci prender el mundo en que viven. Entre ellos merecen especial atencin
alguns tan fonamentals com la solidaritat, el respecte a altres cultures, algunos tan fundamentales como la solidaridad, el respeto a otras cul-
la tolerncia, la llibertat o la prctica didees democrtiques. turas, la tolerancia, la libertad o la prctica de ideas democrticas.
Tots estos plantejaments sexpressen en els objectius de lassigna- Todos estos planteamientos se expresan en los objetivos de la asig-
tura, la majoria dels quals integren al mateix temps les finalitats edu- natura, la mayora de los cuales integran a la vez las finalidades edu-
catives prpies de la Histria, Geografia i Histria de lArt, aix com cativas propias de la Historia, Geografa e Historia del Arte, as como
daltres Cincies socials, sobre la base de lEducaci Secundria Obli- de otras Ciencias sociales, sobre la base de la Educacin Secundaria
gatria com a etapa propedutica i terminal. Obligatoria como etapa propedutica y terminal.
Els continguts shan exposat en tots els temes de forma ober- Los contenidos se han expuesto en todos los temas de forma abier-
ta, perqu la prctica de classe sadapte a la realitat concreta de cada ta, para que la prctica de clase se adapte a la realidad concreta de cada
grup. Shan incls, no obstant aix, tots aquells que es consideren grupo. Se han incluido, no obstante, todos aqullos que se consideran
imprescindibles en cada curs i sense els quals no saconseguirien ade- imprescindibles en cada curso y sin los cuales no se alcanzaran ade-
quadament els objectius de la matria. cuadamente los objetivos de la materia.
Primer dESO es dedica, pel que fa a la Geografia, a lestudi de la Primero de ESO se dedica, por lo que a la Geografa se refiere,
Terra i els mitjans naturals, amb especial atenci a la relaci entre el al estudio de la Tierra y los medios naturales, con especial atencin
ser hum i lespai fsic. Lestudi de les societats al llarg del temps se a la relacin entre el ser humano y el espacio fsico. El estudio de las
centra en la seua evoluci histrica des dels seus orgens fins a ledat sociedades a lo largo del tiempo se centra en su evolucin histrica
antiga, amb la finalitat que lalumna i lalumne comprenguen la con- desde sus orgenes hasta la edad antigua, con la finalidad de que la
figuraci de les primeres civilitzacions. En un mbit espacial mundial alumna y el alumno comprendan la configuracin de las primeras civi-
i particularment europeu, sinserix la caracteritzaci de la histria del lizaciones. En un mbito espacial mundial y particularmente europeo,
nostre pas. se inserta la caracterizacin de la historia de nuestro pas.
En segon dESO sinclou lestudi de les caracterstiques i ten- En segundo de ESO se incluye el estudio de las caractersticas y
dncies de la poblaci, en especial lespanyola i leuropea, la seua tendencias de la poblacin, en especial la espaola y la europea, su
estructura i diversitat, i es pretn valorar el significat de les diferncies estructura y diversidad, y se pretende valorar el significado de las
socials i demogrfiques en lorganitzaci de lespai. Al mateix temps, diferencias sociales y demogrficas en la organizacin del espacio.
en este curs sanalitza lEdat Mitjana, prestant especial atenci a la A la vez, en este curso se analiza la Edad Media, prestando especial
configuraci plural del territori peninsular, i lEdat Moderna, en qu atencin a la configuracin plural del territorio peninsular, y la Edad
es dna especial rellevncia a la monarquia hispnica, la colonitzaci Moderna, en la que se da especial relevancia a la monarqua hispnica,
dAmrica i a la lluita per lhegemonia a Europa. la colonizacin de Amrica y a la lucha por la hegemona en Europa.
En tercer dESO predominen els aspectes geopoltics i econmics. En tercero de ESO predominan los aspectos geopolticos y eco-
La major part dels continguts saborden des de lanlisi de lorganitza- nmicos. La mayor parte de los contenidos se abordan desde el an-
ci poltica i lespai geogrfic dels grans mbits del mn, de la Uni lisis de la organizacin poltica y el espacio geogrfico de los grandes
Europea i dEspanya, aix com les transformacions i problemes dun mbitos del mundo, de la Unin Europea y de Espaa, as como las
mn interdependent i de la creixent globalitzaci, amb important refe- transformaciones y problemas de un mundo interdependiente y de la
rncia a les desigualtats en el desenrotllament hum. Es conclou amb creciente globalizacin, con importante referencia a las desigualdades
lanlisi de lespai geogrfic europeu i espanyol, amb especial atenci en el desarrollo humano. Se concluye con el anlisis del espacio geo-
a la diversitat geogrfica dEspanya. grfico europeo y espaol, con especial atencin a la diversidad geo-
grfica de Espaa.
Finalment, en quart dESO se sintetitzen les bases histriques de la Por ltimo, en cuarto de ESO se sintetizan las bases histricas
societat actual i les transformacions econmiques, poltiques i socials de la sociedad actual y las transformaciones econmicas, polticas y
produdes des del segle XVIII fins a lactualitat. Es fa, a ms, insistn- sociales producidas desde el siglo XVIII hasta la actualidad. Se hace,
cia en la histria contempornia espanyola, singularment en la con- adems, hincapi en la historia contempornea espaola, singularmen-
Num. 5562 / 24.07.2007 30473

figuraci de lestat democrtic a Espanya i en la seua pertinena a la te en la configuracin del Estado democrtico en Espaa y en su perte-
Uni Europea. nencia a la Unin Europea.
Els criteris davaluaci es relacionen amb els objectius i els con- Los criterios de evaluacin se relacionan con los objetivos y los
tinguts i tenen en compte el desenrotllament mental de les alumnes i contenidos y tienen en cuenta el desarrollo mental de las alumnas y
els alumnes i la seua evoluci psicopedaggica. alumnos y su evolucin psicopedaggica.
Les alumnes i els alumnes que, desprs de superar els criteris Las alumnas y alumnos que, despus de superar los criterios de
davaluaci que sacompanyen, continuen la seua educaci en cada evaluacin que se acompaan, continen su educacin en cada una de
una de les modalitats de Batxillerat, tindran la base suficient per a las modalidades de Bachillerato, tendrn la base suficiente para aco-
escometre lestudi de tots els aspectes relacionats amb la matria. meter el estudio de todos los aspectos relacionados con la materia.
Els continguts dHistria resulten necessaris per a la correcta for- Los contenidos de Historia resultan necesarios para la correcta for-
maci en el Batxillerat, ja que des del primer curs desta etapa podran macin en el Bachillerato, ya que desde el primer curso de esta etapa
abordar Histria del Mn Contemporani. Aix mateix, la formaci que podrn abordar Historia del Mundo Contemporneo. Asimismo, la for-
han rebut en Histria dEspanya permet abordar els continguts desta macin que han recibido en Historia de Espaa permiten abordar los
mateixa matria en Batxillerat. contenidos de esta misma materia en Bachillerato.
Altre tant pot dir-se per a la Geografia i per a la Histria de lArt Otro tanto puede decirse para la Geografa y para la Historia del
de Batxillerat, ateses prioritriament en els continguts de lEducaci Arte de Bachillerato, atendidas prioritariamente en los contenidos de
Secundria Obligatria. Ambds disciplines cobren gran importn- la Educacin Secundaria Obligatoria. Ambas disciplinas cobran gran
cia dins de les coordenades de les diverses comunitats autnomes, el importancia dentro de las coordenadas de las diversas comunidades
patrimoni artstic i natural de les quals representa una de les majors autnomas, cuyo patrimonio artstico y natural representa una de las
riqueses que pot oferir al conjunt nacional espanyol, aix com un dels mayores riquezas que puede ofrecer al conjunto nacional espaol, as
seus instruments de desenrotllament en el context europeu. como uno de sus instrumentos de desarrollo en el contexto europeo.
Encara que no hi ha disciplines especfiques de Geografia, Histria Aunque no existen disciplinas especficas de Geografa, Historia
i Histria de lArt en els cicles formatius de grau mitj, les ensenyan- e Historia del Arte en los ciclos formativos de grado medio, las ense-
ces rebudes en lEducaci Secundria Obligatria proporcionen una anzas recibidas en la Educacin Secundaria Obligatoria proporcionan
base adequada de coneixements per a poder desenrotllar amb garanties una base adecuada de conocimientos para poder desarrollar con garan-
este tipus destudis. tas este tipo de estudios.
La metodologia idnia per a lassignatura es basa en la construc- La metodologa idnea para la asignatura se apoya en la construc-
ci dels coneixements de manera progressiva. Satorga un protagonis- cin de los conocimientos de manera progresiva. Se otorga un prota-
me especial a la prctica directa per mitj de la utilitzaci de recursos gonismo especial a la prctica directa mediante la utilizacin de recur-
didctics especfics, a fi que lalumna i lalumne observen i interpre- sos didcticos especficos, con el fin de que la alumna y el alumno
ten els fets geogrfics, histrics i artstics a travs de textos, imatges, observen e interpreten los hechos geogrficos, histricos y artsticos a
mapes o informacions estadstiques. Tots estos aspectes han sigut travs de textos, imgenes, mapas o informaciones estadsticas. Todos
reforats amb la inclusi en cada curs dun bloc de continguts comuns. estos aspectos han sido reforzados con la inclusin en cada curso de
un bloque de contenidos comunes.
Des del punt de vista didctic, pot ser bon mtode condicionar Desde el punto de vista didctico, puede ser buen mtodo acondi-
laula amb la dotaci de recursos bibliogrfics, cartogrfics i audio- cionar el aula con la dotacin de recursos bibliogrficos, cartogrficos
visuals propis de les distintes branques de la matria, per a ladequat y audiovisuales propios de las distintas ramas de la materia, para el
desenrotllament de les distintes propostes educatives. adecuado desarrollo de las distintas propuestas educativas.
Ser el Departament de Geografia i Histria de cada centre el que Ser el Departamento de Geografa e Historia de cada centro el
decidisca lorganitzaci de les activitats daula ms adequades. El seu que decida la organizacin de las actividades de aula ms adecuadas.
professorat coneix el context concret de cada grup dalumnat i t la Su profesorado conoce el contexto concreto de cada grupo de alumnas
responsabilitat directa en la selecci de continguts, la seua estructura- y alumnos y tiene la responsabilidad directa en la seleccin de conteni-
ci, la fixaci dels ritmes didctics de desenrotllament i la valoraci de dos, su estructuracin, la fijacin de los ritmos didcticos de desarro-
laprenentatge de tot el plantejament curricular ac exposat. llo y la valoracin del aprendizaje de todo el planteamiento curricular
aqu expuesto.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
El carcter integrador de la matria de Cincies socials, geogra- El carcter integrador de la materia de Ciencias sociales, geogra-
fia i histria, fa que el seu aprenentatge contribusca a ladquisici de fa e historia, hace que su aprendizaje contribuya a la adquisicin de
diverses competncies bsiques. varias competencias bsicas.
La competncia social i ciutadana est estretament vinculada La competencia social y ciudadana est estrechamente vinculada
al propi objecte destudi. Pot dir-se que tot el currculum contribux al propio objeto de estudio. Puede decirse que todo el currculo contri-
a ladquisici desta competncia, ja que la comprensi de la realitat buye a la adquisicin de esta competencia, ya que la comprensin de
social, actual i histrica, s el propi objecte daprenentatge, per ho la realidad social, actual e histrica, es el propio objeto de aprendizaje,
far realment des de la perspectiva que el coneixement sobre levolu- pero lo har realmente desde la perspectiva de que el conocimiento
ci i organitzaci de les societats, dels seus xits i dels seus problemes, sobre la evolucin y organizacin de las sociedades, de sus logros y
ha de poder utilitzar-se per lalumnat per a deseixir-sen socialment. de sus problemas, debe poder utilizarse por el alumnado para desen-
Contribux bviament a entendre els trets de les societats actuals, la volverse socialmente. Contribuye obviamente a entender los rasgos de
seua pluralitat, els elements i interessos comuns de la societat en qu las sociedades actuales, su pluralidad, los elementos e intereses comu-
es viu, i participa aix a crear sentiments comuns que afavorixen la nes de la sociedad en que se vive, y participa as en crear sentimientos
convivncia. comunes que favorecen la convivencia.
Tamb ajuda a ladquisici dhabilitats socials. Duna banda, la Tambin ayuda a la adquisicin de habilidades sociales. Por una
comprensi de les accions humanes del passat o del present, exigix parte, la comprensin de las acciones humanas del pasado o del pre-
que estes siguen vistes per lalumnat des de la perspectiva dels propis sente, exige que stas sean vistas por el alumnado desde la perspec-
agents del seu temps amb el que safavorix el desenrotllament de la tiva de los propios agentes de su tiempo con lo que se favorece el
capacitat de posar-se en el lloc de laltre, s a dir, lempatia. Daltra desarrollo de la capacidad de ponerse en el lugar del otro, es decir, la
banda, es contribux a esta competncia quan esta comprensi pos- empata. Por otro lado, se contribuye a esta competencia cuando dicha
sibilita la valoraci i lexercici del dileg com a via necessria per a comprensin posibilita la valoracin y el ejercicio del dilogo como
solucionar els problemes o el respecte cap a les persones amb opinions va necesaria para solucionar los problemas o el respeto hacia las per-
distintes. A ms, es preveu lexercici deixos valors per mitj del tre- sonas con opiniones distintas. Adems, se prev el ejercicio de esos
Num. 5562 / 24.07.2007 30474

ball en collaboraci o els debats en qu sexpressen les prpies idees i valores mediante el trabajo colaborativo o los debates en que se expre-
sescolte amb respecte les dels altres. Lacostament a diferents realitats sen las propias ideas y se escuche con respeto las de los dems. El
socials, actuals o histriques, o la valoraci de les aportacions de dife- acercamiento a diferentes realidades sociales, actuales o histricas, o
rents cultures ajuda, encara que siga ms indirectament, a desenrotllar la valoracin de las aportaciones de diferentes culturas ayuda, aunque
les habilitats de tipus social. sea ms indirectamente, a desarrollar las habilidades de tipo social.
En ladquisici de la competncia coneixement i la interacci amb En la adquisicin de la competencia conocimiento y la interaccin
el mn fsic la contribuci s, aix mateix, rellevant. Esta competncia con el mundo fsico la contribucin es, asimismo, relevante. Dicha
inclou, entre altres aspectes, la percepci i el coneixement de lespai competencia incluye, entre otros aspectos, la percepcin y conoci-
fsic en qu sexercix lactivitat humana, tant en grans mbits com en miento del espacio fsico en que se desarrolla la actividad humana,
lentorn immediat, aix com la interacci que es produx entre amb- tanto en grandes mbitos como en el entorno inmediato, as como la
ds. Estes constituxen un dels principals eixos de treball de la geogra- interaccin que se produce entre ambos. stas constituyen uno de los
fia: comprendre lespai dels fets socials i la prpia vida de lalumna o principales ejes de trabajo de la geografa: comprender el espacio de
alumne, s a dir, la dimensi espacial. Es contribux a la competncia los hechos sociales y la propia vida de la alumna o alumno, es decir,
en la mesura que sassegure que esta dimensi impregna laprenentat- la dimensin espacial. Se contribuye a la competencia en la medida
ge dels continguts geogrfics. Per a aix, adquirixen protagonisme els en que se asegure que dicha dimensin impregna el aprendizaje de los
procediments dorientaci, localitzaci, observaci i interpretaci dels contenidos geogrficos. Para ello, adquieren protagonismo los proce-
espais i paisatges, reals o representats. dimientos de orientacin, localizacin, observacin e interpretacin de
los espacios y paisajes, reales o representados.
Una altra aportaci, no menys significativa, es possibilita des del Otra aportacin, no menos significativa, se posibilita desde el
coneixement de la interacci ser hum-medi i lorganitzaci del ter- conocimiento de la interaccin ser humano-medio y la organizacin
ritori resultant. La matria oferix espais per a analitzar lacci del ser del territorio resultante. La materia ofrece espacios para analizar la
hum en la utilitzaci de lespai i dels seus recursos, no sols els pro- accin del ser humano en la utilizacin del espacio y de sus recursos,
blemes que a vegades genera, sin tamb aquelles accions que, des no slo los problemas que a veces genera, sino tambin aquellas accio-
dun s responsable, busquen assegurar la protecci i latenci del nes que, desde un uso responsable, buscan asegurar la proteccin y el
medi ambient. cuidado del medio ambiente.
La contribuci a la competncia expressi cultural i artstica es La contribucin a la competencia expresin cultural y artstica
relaciona principalment amb el seu vessant de conixer i valorar les se relaciona principalmente con su vertiente de conocer y valorar las
manifestacions del fet artstic. Esta competncia es facilitar si es con- manifestaciones del hecho artstico. Esta competencia se facilitar si
templa una selecci dobres dart rellevants, b siga pel seu significat se contempla una seleccin de obras de arte relevantes, bien sea por su
en la caracteritzaci destils o artistes o per formar part del patrimo- significado en la caracterizacin de estilos o artistas o por formar parte
ni cultural, i si al mateix temps, es dota lalumnat de destreses per a del patrimonio cultural, y si al mismo tiempo, se dota al alumnado de
observar i comprendre aquells elements tcnics imprescindibles per destrezas para observar y comprender aquellos elementos tcnicos
a la seua anlisi. Des dac safavorix lapreciaci de les obres dart, imprescindibles para su anlisis. Desde aqu se favorece la apreciacin
sadquirixen habilitats perceptives i de sensibilitzaci, es desenrotlla la de las obras de arte, se adquieren habilidades perceptivas y de sensibi-
capacitat democionar-se amb elles, a ms dajudar-se tamb a valorar lizacin, se desarrolla la capacidad de emocionarse con ellas, adems
el patrimoni cultural, a respectar-lo i a interessar-se per la seua conser- de ayudarse tambin a valorar el patrimonio cultural, a respetarlo y a
vaci. interesarse por su conservacin.
Es contribux a la competncia en el tractament de la informaci i Se contribuye a la competencia en el tratamiento de la informa-
competncia digital per la importncia per a comprendre els fenmens cin y competencia digital por la importancia para comprender los
socials i histrics de comptar amb destreses relatives a lobtenci i fenmenos sociales e histricos de contar con destrezas relativas a la
la comprensi dinformaci, element imprescindible duna bona part obtencin y comprensin de informacin, elemento imprescindible de
dels aprenentatges de la matria. Saporta, de manera particular, en la una buena parte de los aprendizajes de la materia. Se aporta, de mane-
recerca, obtenci i tractament dinformaci procedent de lobservaci ra particular, en la bsqueda, obtencin y tratamiento de informacin
directa i indirecta de la realitat, aix com de fonts escrites, grfiques, procedente de la observacin directa e indirecta de la realidad, as
audiovisuals, tant en suport de paper com digital. Establir criteris de como de fuentes escritas, grficas, audiovisuales, tanto en soporte de
selecci de la informaci proporcionada per diverses fonts des de lob- papel como digital. Establecer criterios de seleccin de la informacin
jectivitat i pertinncia, distingir entre els aspectes rellevants i els que proporcionada por diversas fuentes desde la objetividad y pertinencia,
no ho sn, relacionar i comparar fonts o integrar i analitzar la infor- distinguir entre los aspectos relevantes y los que no lo son, relacionar
maci de forma crtica sn algunes de les aportacions fonamentals a y comparar fuentes o integrar y analizar la informacin de forma cr-
ladquisici desta competncia. tica son algunas de las aportaciones fundamentales a la adquisicin de
esta competencia.
Daltra banda, el llenguatge no verbal utilitzat en nombroses oca- Por otra parte, el lenguaje no verbal utilizado en numerosas oca-
sions per a comprendre la realitat contribux al coneixement i la inter- siones para comprender la realidad contribuye al conocimiento e inter-
pretaci de llenguatges icnics, simblics i de representaci. s el cas pretacin de lenguajes icnicos, simblicos y de representacin. Es el
del llenguatge cartogrfic i de la imatge. caso del lenguaje cartogrfico y de la imagen.
El pes de la informaci en esta matria singularitza les relacions El peso de la informacin en esta materia singulariza las relaciones
entre esta competncia i la competncia en comunicaci lingstica, entre esta competencia y la competencia en comunicacin lingstica,
ms enll dutilitzar el llenguatge com a vehicle de comunicaci en ms all de utilizar el lenguaje como vehculo de comunicacin en el
el procs densenyana-aprenentatge. A ms, es faciliten les habilitats proceso de enseanza-aprendizaje. Adems, se facilitan las habilidades
ds de diferents variants del discurs, concretament, la descripci, la de uso de diferentes variantes del discurso, concretamente, la descrip-
narraci, la dissertaci i largumentaci i es collabora a adquirir voca- cin, la narracin, la disertacin y la argumentacin y se colabora a
bulari especfic que hauria de formar part del llenguatge habitual de adquirir vocabulario especfico que debera formar parte del lenguaje
lalumnat o formar amb clar valor funcional en la matria. habitual del alumnado o formar con claro valor funcional en la mate-
ria.
Es contribux tamb, en certa manera, a adquirir la competncia Se contribuye tambin, en cierta manera, adquirir la competencia
matemtica. El coneixement dels aspectes quantitatius i espacials de matemtica. El conocimiento de los aspectos cuantitativos y espaciales
la realitat ho permet en la mesura que la matria incorpora operacions de la realidad lo permite en la medida en que la materia incorpora ope-
senzilles, magnituds, percentatges i proporcions, nocions destadstica raciones sencillas, magnitudes, porcentajes y proporciones, nociones
bsica, s descales numriques i grfiques, sistemes de referncia o de estadstica bsica, uso de escalas numricas y grficas, sistemas de
reconeixement de formes geomtriques, aix com criteris de mesura- referencia o reconocimiento de formas geomtricas, as como criterios
Num. 5562 / 24.07.2007 30475

ment, codificaci numrica dinformacions i la seua representaci gr- de medicin, codificacin numrica de informaciones y su representa-
fica. La utilitzaci de totes estes ferramentes en la descripci i anlisi cin grfica. La utilizacin de todas estas herramientas en la descrip-
de la realitat social amplien el conjunt de situacions en qu les alum- cin y anlisis de la realidad social amplan el conjunto de situaciones
nes i els alumnes perceben la seua aplicabilitat i, amb aix, fan ms en las que las alumnas y alumnos perciben su aplicabilidad y, con ello,
funcionals els aprenentatges associats a la competncia matemtica. hacen ms funcionales los aprendizajes asociados a la competencia
matemtica.
La competncia per a aprendre a aprendre suposa comptar amb La competencia para aprender a aprender supone contar con herra-
ferramentes que faciliten laprenentatge, per tamb amb una visi mientas que faciliten el aprendizaje, pero tambin con una visin
estratgica dels problemes i saber preveure i adaptar-se positivament estratgica de los problemas y saber prever y adaptarse positivamen-
als canvis que es produxen. A tot aix contribuxen, des de les seues te a los cambios que se producen. A todo ello contribuyen, desde
possibilitats per a aplicar raonaments de distint tipus, el fet de buscar sus posibilidades para aplicar razonamientos de distinto tipo, el bus-
explicacions multicausals i predir efectes dels fenmens socials es pro- car explicaciones multicausales y predecir efectos de los fenmenos
porcionen coneixements de les fonts dinformaci i de la seua utilitza- sociales se proporcionan conocimientos de las fuentes de informacin
ci per mitj de la recollida i classificaci de la informaci obtinguda y de su utilizacin mediante la recogida y clasificacin de la informa-
per diversos mitjans i sempre que sen faa una anlisi. Tamb es con- cin obtenida por diversos medios y siempre que se realice un anlisis
tribux a la competncia quan safavorix el desenrotllament destrat- de sta. Tambin se contribuye a la competencia cuando se favorece
gies per a pensar, per a organitzar, memoritzar i recuperar informaci, el desarrollo de estrategias para pensar, para organizar, memorizar y
com ara resums, esquemes o mapes conceptuals. recuperar informacin, tales como resmenes, esquemas o mapas con-
ceptuales.
Perqu esta matria contribusca a lautonomia i iniciativa personal Para que esta materia contribuya a la autonoma e iniciativa per-
s necessari afavorir iniciatives de planificaci i execuci, aix com sonal es necesario favorecer iniciativas de planificacin y ejecucin,
processos de presa de decisions, presents ms clarament en debats i as como procesos de toma de decisiones, presentes ms claramente
treballs individuals o en grup ja que impliquen idear, analitzar, plani- en debates y trabajos individuales o en grupo ya que implican idear,
ficar, actuar, revisar all que sha fet, comparar els objectius previstos analizar, planificar, actuar, revisar lo hecho, comparar los objetivos
amb els aconseguits i extraure conclusions. previstos con los alcanzados y extraer conclusiones.
Objectius Objetivos
Lensenyana de les Cincies socials, geografia i histria en La enseanza de las Ciencias sociales, geografa e historia en esta
esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades:
segents:
1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets soci- 1. Identificar los procesos y mecanismos que rigen los hechos
als i les interrelacions entre fets poltics, econmics i culturals i utilit- sociales y las interrelaciones entre hechos polticos, econmicos y
zar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes expli- culturales y utilizar este conocimiento para comprender la pluralidad
catives de levoluci de les societats actuals, el paper que hmens i de causas explicativas de la evolucin de las sociedades actuales, el
dones exercixen en elles i els seus problemes ms rellevants. papel que hombres y mujeres desempean en ellas y sus problemas
ms relevantes.
2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements 2. Identificar, localizar y analizar, a diferentes escalas, los elemen-
bsics que caracteritzen el medi fsic, les interaccions donades entre tos bsicos que caracterizan el medio fsico, las interacciones dadas
ells i les que els grups humans establixen a lutilitzar lespai i els seus entre ellos y las que los grupos humanos establecen al utilizar el
recursos, i valorar les conseqncies de tipus econmic, social, poltic espacio y sus recursos, valorar las consecuencias de tipo econmico,
i mediambiental. Conixer la problemtica especfica que planteja uti- social, poltico y medioambiental. Conocer la problemtica especfica
litzar els recursos de la Comunitat Valenciana. que plantea utilizar los recursos de la Comunitat Valenciana.
3. Comprendre el territori com el resultat de la interacci de les 3. Comprender el territorio como el resultado de la interaccin de
societats sobre el medi en qu es desenrotllen i que organitzen. las sociedades sobre el medio en que se desenvuelven y que organizan.
4. Conixer, localitzar i comprendre les caracterstiques bsiques 4. Conocer, localizar y comprender las caractersticas bsicas de
de la diversitat geogrfica del mn i de les grans rees socioeconmi- la diversidad geogrfica del mundo y de las grandes reas socioecon-
ques, culturals i poltiques, aix com els trets fsics i humans dEuropa micas, culturales y polticas, as como los rasgos fsicos y humanos de
i Espanya, fent referncia especfica a la Comunitat Valenciana. Europa y Espaa, haciendo referencia especfica a la Comunitat Valen-
ciana.
5. Identificar i localitzar en el temps i en lespai els processos i 5. Identificar y localizar en el tiempo y en el espacio los procesos
esdeveniments histrics rellevants de la histria del mn, dEuropa i y acontecimientos histricos relevantes de la historia del mundo, de
dEspanya per a adquirir una perspectiva global de levoluci de la Europa y de Espaa para adquirir una perspectiva global de la evolu-
Humanitat amb un marc cronolgic precs i elaborar-ne una interpre- cin de la Humanidad con un marco cronolgico preciso y elaborar
taci que facilite la comprensi de la pluralitat de comunitats socials a una interpretacin de la misma que facilite la comprensin de la plura-
qu es pertany. lidad de comunidades sociales a las que se pertenece.
6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte 6. Valorar la diversidad cultural manifestando actitudes de respeto
i tolerncia cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen y tolerancia hacia otras culturas y hacia opiniones que no coinciden
amb les prpies, sense renunciar per aix a un parer sobre elles. con las propias, sin renunciar por ello a un juicio sobre ellas.
7. Adquirir una visi histrica que permeta elaborar una interpre- 7. Adquirir una visin histrica que permita elaborar una interpre-
taci personal del mn, a travs duns coneixements bsics dHistria tacin personal del mundo, a travs de unos conocimientos bsicos
universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autnoma Valenciana, de Historia universal, europea, espaola y de la Comunitat Autnoma
amb respecte i valoraci dels aspectes comuns i els de carcter divers, Valenciana, con respeto y valoracin de los aspectos comunes y los de
a fi de facilitar la comprensi de la possible pertinena simultnia a carcter diverso, a fin de facilitar la comprensin de la posible perte-
ms duna identitat collectiva. nencia simultnea a ms de una identidad colectiva.
8. Valorar i respectar el patrimoni natural, histric, lingstic, 8. Valorar y respetar el patrimonio natural, histrico, lingstico,
cultural i artstic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat cultural y artstico espaol, y de manera particular, el de la Comunitat
Valenciana, aix com assumir les responsabilitats que suposa la seua Valenciana, as como asumir las responsabilidades que supone su con-
conservaci i millora. servacin y mejora.
9. Conixer i valorar les especials caracterstiques de la identitat 9. Conocer y valorar las especiales caractersticas de la identidad
lingstica, cultural i histrica de la Comunitat Valenciana i la seua lingstica, cultural e histrica de la Comunitat Valenciana y su rela-
relaci amb les altres comunitats autnomes de lEstat Espanyol. cin con las otras comunidades autnomas del Estado Espaol.
Num. 5562 / 24.07.2007 30476

10. Comprendre els elements tcnics bsics caracterstics de 10. Comprender los elementos tcnicos bsicos caractersticos de
les manifestacions artstiques en la seua realitat social i cultural per las manifestaciones artsticas en su realidad social y cultural para valo-
a valorar i respectar el patrimoni natural, histric, cultural i artstic, rar y respetar el patrimonio natural, histrico, cultural y artstico, asu-
assumint la responsabilitat que suposa la seua conservaci i apreciant- miendo la responsabilidad que supone su conservacin y aprecindolo
ho com a recurs per a lenriquiment individual i collectiu. como recurso para el enriquecimiento individual y colectivo.
11. Adquirir i usar el vocabulari especfic de les Cincies socials 11. Adquirir y emplear el vocabulario especfico de las Ciencias
perqu en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisi en sociales para que al incorporarlo al vocabulario habitual aumente la
ls del llenguatge i millore la comunicaci. precisin en el uso del lenguaje y mejore la comunicacin.
12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informaci verbal, 12. Buscar, seleccionar, comprender y relacionar informacin ver-
grfica, icnica, estadstica i cartogrfica, procedent de fonts diver- bal, grfica, icnica, estadstica y cartogrfica, procedente de fuentes
ses, inclosa la proporcionada per lentorn fsic i social, els mitjans de diversas, incluida la proporcionado por el entorno fsico y social, los
comunicaci i les tecnologies de la informaci, tractar-la dacord amb medios de comunicacin y las tecnologas de la informacin, tratarla
el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel- de acuerdo con el fin perseguido y comunicarla a los dems de manera
ligible. organizada e inteligible.
13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogrfiques per a 13. Utilizar las imgenes y las representaciones cartogrficas para
identificar i localitzar objectes i fets geogrfics, i explicar la seua dis- identificar y localizar objetos y hechos geogrficos, y explicar su dis-
tribuci a distintes escales, amb especial atenci al territori espanyol. tribucin a distintas escalas, con especial atencin al territorio espaol.
Utilitzar, aix mateix, fonts geogrfiques dinformaci: textos escrits, Utilizar, asimismo, fuentes geogrficas de informacin: textos escritos,
sries estadstiques, grfics i imatges, i elaborar croquis i grfics apro- series estadsticas, grficos e imgenes, y elaborar croquis y grficos
piats. apropiados.
14. Conixer el funcionament de les societats democrtiques, 14. Conocer el funcionamiento de las sociedades democrticas,
apreciar els seus valors i bases fonamentals, aix com els drets i lliber- apreciar sus valores y bases fundamentales, as como los derechos y
tats com un xit irrenunciable i una condici necessria per a la pau, libertades como un logro irrenunciable y una condicin necesaria para
denunciant actituds i situacions discriminatries i injustes i mostrant- la paz, denunciando actitudes y situaciones discriminatorias e injustas
se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus y mostrndose solidario con los pueblos, grupos sociales y personas
drets o dels recursos econmics necessaris. privados de sus derechos o de los recursos econmicos necesarios.
15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud 15. Realizar tareas en grupo y participar en debates con una acti-
constructiva, crtica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions tud constructiva, crtica y tolerante, fundamentando adecuadamente las
i valorant el dileg com una via necessria per a solucionar els proble- opiniones y valorando el dilogo como una va necesaria para solucio-
mes humans i socials. nar los problemas humanos y sociales.
Primer curs Primer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes
Lectura i interpretaci dimatges i mapes de diferents escales i Lectura e interpretacin de imgenes y mapas de diferentes esca-
caracterstiques. Percepci de la realitat geogrfica per mitj de lob- las y caractersticas. Percepcin de la realidad geogrfica mediante la
servaci directa o indirecta. Interpretaci de grfics i elaboraci des- observacin directa o indirecta. Interpretacin de grficos y elabora-
tos a partir de dades. cin de stos a partir de datos.
Valoraci de la diversitat de mitjans naturals de la Terra com a Valoracin de la diversidad de medios naturales de la Tierra
riquesa que cal conservar. como riqueza que hay que conservar.
Coneixement dels mtodes bsics destudi utilitzats per la Geo- Conocimiento de los mtodos bsicos de estudio empleados por
grafia i la Histria. la Geografa y la Historia.
Valoraci de les fonts histriques per al coneixement del passat. Valoracin de las fuentes histricas para el conocimiento del
Obtenci dinformaci a travs de fonts documentals, arqueolgiques pasado. Obtencin de informacin a travs de fuentes documentales,
i dobres dart; classificaci del tipus dinformaci que proporcionen i arqueolgicas y de obras de arte; clasificacin del tipo de informacin
elaboraci escrita de la informaci obtinguda. Utilitat de les tecnologi- que proporcionan y elaboracin escrita de la informacin obtenida.
es de la informaci i la comunicaci per a lestudi de la Histria. Utilidad de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para
el estudio de la Historia.
Coneixement del concepte de perioditzaci en la Histria: noci- Conocimiento del concepto de periodizacin en la Historia:
ons elementals de temps histric. Cronologia i perioditzaci. Localit- nociones elementales de tiempo histrico. Cronologa y periodizacin.
zaci en el temps i en el passat de perodes i esdeveniments histrics i Localizacin en el tiempo y en el pasado de periodos y acontecimien-
identificaci de processos devoluci i canvi. Representaci grfica de tos histricos e identificacin de procesos de evolucin y cambio.
seqncies temporals. Representacin grfica de secuencias temporales.
Identificaci de causes i conseqncies de fets i processos hist- Identificacin de causas y consecuencias de hechos y procesos
rics; diferenciaci destes segons la seua naturalesa. histricos; diferenciacin de las mismas segn su naturaleza.
Interpretaci dels elements bsics que caracteritzen les manifes- Interpretacin de los elementos bsicos que caracterizan las
tacions artstiques ms rellevants en el seu context histric. manifestaciones artsticas ms relevantes en su contexto histrico.
Valoraci de lherncia cultural i del patrimoni artstic com a Valoracin de la herencia cultural y del patrimonio artstico
riquesa que cal preservar i collaborar en la seua conservaci como riqueza que hay que preservar y colaborar en su conservacin
Bloc 2. La Terra i els mitjans naturals Bloque 2. La Tierra y los medios naturales
La Terra, un planeta del Sistema Solar La Tierra, un planeta del Sistema Solar
Els moviments de la Terra i els seus efectes Los movimientos de la Tierra y sus efectos
La representaci de la Terra. Aplicaci de tcniques dorientaci La representacin de la Tierra. Aplicacin de tcnicas de orienta-
geogrfica. cin geogrfica.
La Terra: composici i estructura. Les plaques tectniques: distri- La Tierra: composicin y estructura. Las placas tectnicas: distri-
buci i dinmica. bucin y dinmica.
Caracteritzaci i distribuci en lespai de continents, oceans, Caracterizacin y distribucin en el espacio de continentes, oca-
mars, unitats del relleu i rius en el mn, a Europa i a Espanya. El relleu nos, mares, unidades del relieve y ros en el mundo, en Europa y en
dels fons ocenics. Espaa. El relieve de los fondos ocenicos.
Latmosfera i els fenmens atmosfrics. La atmsfera y los fenmenos atmosfricos.
Num. 5562 / 24.07.2007 30477

El clima: elements, factors, caracterstiques i distribuci. Aiges i El clima: elementos, factores, caractersticas y distribucin.
formacions vegetals. Els riscos climtics en la Comunitat Valenciana. Aguas y formaciones vegetales. Los riesgos climticos en la Comuni-
tat Valenciana.
Localitzaci i caracteritzaci dels principals mitjans naturals, Localizacin y caracterizacin de los principales medios natura-
amb especial atenci al territori espanyol i europeu les, con especial atencin al territorio espaol y europeo
Parcs naturals i reserves marines de la Comunitat Valenciana. Parques naturales y reservas marinas de la Comunitat Valencia-
Observaci i interpretaci dimatges representatives destos. na. Observacin e interpretacin de imgenes representativas de los
mismos.
Els grans espais naturals del mn. Regions polars i subpolars, Los grandes espacios naturales del mundo. Regiones polares y
serralades alpines, espais tropicals, zona temperada. subpolares, cordilleras alpinas, espacios tropicales, zona templada.
La varietat natural de lespai europeu. La configuraci del relleu, La variedad natural del espacio europeo. La configuracin del
els climes i els paisatges vegetals, les xarxes hidrogrfiques. El medi relieve, los climas y los paisajes vegetales, las redes hidrogrficas. El
fsic espanyol en el context natural dEuropa, amb particular refern- medio fsico espaol en el contexto natural de Europa, con particular
cia a la Comunitat Valenciana. referencia a la Comunitat Valenciana.
Els grups humans i la utilitzaci del medi: anlisi de les seues Los grupos humanos y la utilizacin del medio: anlisis de sus
interaccions interacciones
Riscos naturals, degradaci i poltiques correctores. Riesgos naturales, degradacin y polticas correctoras.
Problemtica de la Comunitat Valenciana. Problemtica de la Comunitat Valenciana.
Presa de conscincia de les possibilitats que el medi oferix i dis- Toma de conciencia de las posibilidades que el medio ofrece y dis-
posici favorable per a contribuir al manteniment de la biodiversitat i posicin favorable para contribuir al mantenimiento de la biodiversi-
a un desenrotllament sostenible. dad y a un desarrollo sostenible.
Bloc 3. Societats prehistriques, primeres civilitzacions i edat anti- Bloque 3. Sociedades prehistricas, primeras civilizaciones y edad
ga antigua
El procs dhominitzaci. La prehistria: perioditzaci i concep- El proceso de hominizacin. La Prehistoria: periodizacin y con-
te cepto
Caadors i recollectors. Cazadores y recolectores.
Canvis produts per la revoluci neoltica. Ledat dels metalls. Cambios producidos por la revolucin neoltica. La edad de los
metales.
Aspectes significatius de la prehistria a la Pennsula Ibrica. Aspectos significativos de la Prehistoria en la Pennsula Ibrica.
La presncia humana a la Pennsula Ibrica: Atapuerca. La presencia humana en la Pennsula Ibrica: Atapuerca.
Lart prehistric. Lart rupestre llevant. La Valltorta. El arte prehistrico. El arte rupestre levantino. La Valltorta.
Les primeres civilitzacions urbanes. Egipte i Mesopotmia. Art Las primeras civilizaciones urbanas. Egipto y Mesopotamia.
i cultura. Arte y cultura.
El mn clssic: Grcia i Roma El mundo clsico: Grecia y Roma
Grcia: fonaments de la cultura europea. Grecia: fundamentos de la cultura europea.
La polis. La democrcia atenesa. La polis. La democracia ateniense.
LHellenisme. Art i cultura: anlisi de manifestacions artstiques El Helenismo. Arte y cultura: anlisis de manifestaciones artsti-
significatives. cas significativas.
La civilitzaci romana: la unitat del mn mediterrani La civilizacin romana: la unidad del mundo mediterrneo
La Repblica i lImperi. La Repblica y el Imperio.
El cristianisme. El cristianismo.
Els pobles brbars. Los pueblos brbaros.
Fi de lImperi rom i fraccionament de la unitat mediterrnia. Fin del Imperio romano y fraccionamiento de la unidad medite-
rrnea.
Art i cultura: anlisi de manifestacions artstiques significatives. Arte y cultura: anlisis de manifestaciones artsticas significati-
vas.
Pobles preromans: la cultura ibrica en el territori de lactual Pueblos prerromanos: la cultura ibrica en el territorio de la
Comunitat Valenciana. actual Comunitat Valenciana.
La Hispnia romana La Hispania romana
Conquista i romanitzaci. Conquista y romanizacin.
La ciutat i la forma de vida urbana. La ciudad y la forma de vida urbana.
La romanitzaci. La presncia romana en terres valencianes. La romanizacin. La presencia romana en tierras valencianas.
Origen i expansi del cristianisme. Origen y expansin del cristianismo.
Les invasions germniques i el fi de lImperi rom. Las invasiones germnicas y el fin del Imperio romano.
Art rom a Hispnia: manifestacions artstiques significatives. Arte romano en Hispania: manifestaciones artsticas significati-
vas.
La Hispnia visigoda. El regne visigot. Lart visigot: anlisi de La Hispania visigoda. El reino visigodo. El arte visigodo: anlisis
manifestacions artstiques significatives. de manifestaciones artsticas significativas.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Conixer el planeta Terra: forma, dimensions i condicions 1. Conocer el planeta Tierra: forma, dimensiones y condiciones
essencials que fan possible la vida. esenciales que hacen posible la vida.
2. Localitzar llocs o espais en un mapa utilitzant dades de coorde- 2. Localizar lugares o espacios en un mapa utilizando datos de
nades geogrfiques i obtindre informaci sobre lespai representat a coordenadas geogrficas y obtener informacin sobre el espacio repre-
partir de la llegenda i la simbologia. sentado a partir de la leyenda y la simbologa.
3. Localitzar en un mapa els elements bsics que configuren el 3. Localizar en un mapa los elementos bsicos que configuran el
medi fsic de la Comunitat Valenciana, dEspanya, dEuropa i del pla- medio fsico de la Comunitat Valenciana, de Espaa, de Europa y del
neta (oceans i mars, continents, unitats de relleu, zones climtiques i planeta (ocanos y mares, continentes, unidades de relieve, zonas cli-
rius) i caracteritzar els trets que predominen en un espai concret. mticas y ros) caracterizando los rasgos que predominan en un espa-
cio concreto.
Num. 5562 / 24.07.2007 30478

4. Comparar els trets fsics que configuren els grans mitjans natu- 4. Comparar los rasgos fsicos que configuran los grandes medios
rals del planeta, amb especial referncia a Europa, Espanya i la Comu- naturales del planeta, con especial referencia a Europa, Espaa y la
nitat Valenciana, localitzant-los en lespai i relacionant-los amb les Comunitat Valenciana, localizndolos en el espacio y relacionndolos
possibilitats que oferixen als grups humans. con las posibilidades que ofrecen a los grupos humanos.
5. Identificar alguns casos en qu lacci humana provoca impac- 5. Identificar algunos casos en que la accin humana provoca
tes sobre el medi natural reconeixent, a escala mundial, a Europa, a impactos sobre el medio natural reconociendo, a escala mundial, en
Espanya i en la Comunitat Valenciana, problemes rellevants relacio- Europa, en Espaa y en la Comunitat Valenciana, problemas relevan-
nats amb el medi ambient, explicar les seues causes i efectes, i aportar tes relacionados con el medioambiente, explicando sus causas y efec-
propostes dactuacions que poden contribuir a la seua millora. tos, y aportando propuestas de actuaciones que pueden contribuir a su
mejora.
6. Utilitzar les unitats cronolgiques i les nocions devoluci i 6. Utilizar las unidades cronolgicas y las nociones de evolucin
canvi, aplicar-les a fets i processos referits a la prehistria i histria y cambio, aplicarlas a hechos y procesos referidos a la prehistoria e
antiga del mn i de la Pennsula Ibrica, amb especial referncia a historia antigua del mundo y de la Pennsula Ibrica, con especial refe-
lmbit de lactual Comunitat Valenciana. rencia al mbito de la actual Comunitat Valenciana.
7. Comprendre el procs dhominitzaci i levoluci cultural de la 7. Comprender el proceso de hominizacin y la evolucin cultural
humanitat fins a laparici de lescriptura. Conixer i destacar el signi- de la Humanidad hasta la aparicin de la escritura. Conocer y destacar
ficat de lart rupestre llevant. el significado del arte rupestre levantino.
8. Explicar els canvis que va suposar la Revoluci Neoltica en 8. Explicar los cambios que supuso la Revolucin Neoltica en la
levoluci de la humanitat i valorar la seua importncia i les seues evolucin de la humanidad y valorar su importancia y sus consecuen-
conseqncies en comparar-los amb els elements que van conformar cias al compararlos con los elementos que conformaron las sociedades
les societats anteriors. anteriores.
9. Conixer els trets que caracteritzen les primeres civilitzacions 9. Conocer los rasgos que caracterizan las primeras civilizaciones
histriques, i destacar la seua importncia cultural i artstica. histricas, y destacar su importancia cultural y artstica.
10. Analitzar els aspectes originals de la civilitzaci grega, aix 10. Analizar los aspectos originales de la civilizacin griega, as
com les seues aportacions a la civilitzaci occidental. como sus aportaciones a la civilizacin occidental.
11. Caracteritzar els trets de la civilitzaci romana. Distingir i 11. Caracterizar los rasgos de la civilizacin romana. Distinguir y
situar en el temps i en lespai les cultures que es van desenrotllar a la situar en el tiempo y en el espacio las culturas que se desarrollaron
Pennsula Ibrica durant lAntiguitat i valorar la transcendncia de la en la Pennsula Ibrica durante la Antigedad y valorar la trascenden-
romanitzaci i les pervivncies del seu llegat a Espanya, amb especial cia de la romanizacin y las pervivencias de su legado en Espaa, con
referncia a lmbit de lactual Comunitat Valenciana. especial referencia al mbito de la actual Comunitat Valenciana.
12. Analitzar lart clssic i aplicar este coneixement a lanlisi 12. Analizar el arte clsico y aplicar este conocimiento al anlisis
dalgunes obres i autores o autors representatius. de algunas obras y autoras o autores representativos.
13. Identificar els aspectes bsics dels principals pobles, societats 13. Identificar los aspectos bsicos de los principales pueblos,
i cultures que es van desenrotllar en lmbit de lactual Comunitat sociedades y culturas que se desarrollaron en el mbito de la actual
Valenciana durant la Prehistria, les colonitzacions mediterrnies i el Comunitat Valenciana durante la Prehistoria, las colonizaciones medi-
perode clssic grecorom. terrneas y el perodo clsico grecorromano.
14. Adquirir una comprensi bsica del perode visigot com a pont 14. Adquirir una comprensin bsica del periodo visigodo como
entre la Hispnia romana i lEdat Mitjana. puente entre la Hispania romana y la Edad Media.
15. Obtindre i usar informacions rellevants sobre els temes estudi- 15. Obtener y emplear informaciones relevantes sobre los temas
ats. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a expli- estudiados. Relacionar las informaciones, valorarlas y combinarlas
car fets histrics i espacials. Consultar les diverses fonts disponibles i para explicar hechos histricos y espaciales. Consultar las diversas
utilitzar les noves tecnologies de la informaci. fuentes disponibles y utilizar las nuevas tecnologas de la informacin.
16. Conixer les principals manifestacions artstiques i culturals 16. Conocer las principales manifestaciones artsticas y culturales
per a valorar el seu significat com a patrimoni histric, especialment para valorar su significado como patrimonio histrico, especialmente
les que es referixen a lmbit de lactual Comunitat Valenciana. las que se refieren al mbito de la actual Comunitat Valenciana.
17. Elaborar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals 17. Elaborar, individualmente o en grupo, trabajos y exposiciones
sobre temes de la matria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correc- orales sobre temas de la materia, utilizando el vocabulario pertinente y
ci formal adequada. la correccin formal adecuada.
18. Utilitzar, interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, 18. Utilizar, interpretar y elaborar distintos tipos de mapas, cro-
grfics i taules estadstiques, i servir-sen com a font dinformaci i quis, grficos y tablas estadsticas, y servirse de ellos como fuente de
mitjans danlisi i sntesi. informacin y medios de anlisis y sntesis.
Segon Curs Segundo Curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes
Interpretaci dels factors que expliquen les dinmiques demo- Interpretacin de los factores que explican las dinmicas demo-
grfiques al llarg del temps, la seua diversitat espacial, els contrastos grficas a lo largo del tiempo, su diversidad espacial, los contrastes
estructurals i els processos dintegraci sociocultural. estructurales y los procesos de integracin sociocultural.
Lectura i interpretaci de dades i grfics demogrfics; transfor- Lectura e interpretacin de datos y grficos demogrficos; trans-
maci dinformaci estadstica en informaci grfica. formacin de informacin estadstica en informacin grfica.
Localitzaci en el temps i en lespai de perodes i esdeveniments Localizacin en el tiempo y en el espacio de periodos y acon-
histrics. Identificaci de nocions de simultanetat i evoluci. Repre- tecimientos histricos. Identificacin de nociones de simultaneidad y
sentaci grfica de seqncies temporals. evolucin. Representacin grfica de secuencias temporales.
Estudi de causes i conseqncies en els fets i processos histrics Estudio de causas y consecuencias en los hechos y procesos his-
distingint la seua naturalesa. Identificaci de la multiplicitat causal en tricos distinguiendo la naturaleza de las mismas. Identificacin de la
els fets socials. Anlisi del paper social dels hmens i de les dones en multiplicidad causal en los hechos sociales. Anlisis del papel social
la histria. de los hombres y de las mujeres en la historia.
Obtenci dinformaci de fonts documentals i iconogrfiques i Obtencin de informacin de fuentes documentales e iconogrfi-
elaboraci escrita daquella. cas y elaboracin escrita de aquella.
Coneixement delements bsics que configuren els estils artstics Conocimiento de elementos bsicos que configuran los estilos
i interpretaci dobres significatives. artsticos e interpretacin de obras significativas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30479

Valoraci de lherncia cultural i del patrimoni artstic com a Valoracin de la herencia cultural y del patrimonio artstico
riquesa que cal preservar i amb la conservaci del qual cal collaborar. como riqueza que hay que preservar y con cuya conservacin hay que
colaborar.
Busca de la relaci entre processos histrics de lpoca medieval Bsqueda de la relacin entre procesos histricos de la poca
o moderna i el temps present. medieval o moderna y el tiempo presente.
La importncia del patrimoni documental per a lestudi de la La importancia del patrimonio documental para el estudio de la
Histria: els grans arxius histrics nacionals. Historia: los grandes archivos histricos nacionales
Bloc 2. Poblaci i societat Bloque 2. Poblacin y sociedad
La poblaci La poblacin
Creixement, rgims demogrfics, moviments migratoris i distri- Crecimiento, regmenes demogrficos, movimientos migratorios
buci. y distribucin.
Aplicaci dels conceptes bsics de demografia a la comprensi de Aplicacin de los conceptos bsicos de demografa a la compren-
les tendncies actuals del creixement de la poblaci. Anlisi i valora- sin de las tendencias actuales del crecimiento de la poblacin. An-
ci de les seues conseqncies en el mn i a Espanya, amb referncia lisis y valoracin de sus consecuencias en el mundo y en Espaa, con
especfica a la Comunitat Valenciana. referencia especfica a la Comunitat Valenciana.
Les estructures demogrfiques. Diferncies segons nivells i Las estructuras demogrficas. Diferencias segn niveles y mode-
models de desenrotllament. los de desarrollo.
La poblaci espanyola. Evoluci i distribuci. Contrastos regio- La poblacin espaola. Evolucin y distribucin. Contrastes
nals. La poblaci de la Comunitat Valenciana. regionales. La poblacin de la Comunitat Valenciana.
Les societats actuals Las sociedades actuales
Estratificaci social. Estratificacin social.
La diversitat cultural dels grups humans. La diversidad cultural de los grupos humanos.
Processos de canvi i conflicte social. Procesos de cambio y conflicto social.
Caracteritzaci de la societat europea i espanyola, amb especial Caracterizacin de la sociedad europea y espaola, con especial
referncia a la Comunitat Valenciana. referencia a la Comunitat Valenciana.
Immigraci i integraci. Anlisi i valoraci de les diferncies cul- Inmigracin e integracin. Anlisis y valoracin de las diferen-
turals. cias culturales.
Lespai urb El espacio urbano
Urbanitzaci del territori en el mn actual i jerarquia urbana. Urbanizacin del territorio en el mundo actual y jerarqua urbana.
Funcions i identificaci espacial de lestructura urbana. Funciones e identificacin espacial de la estructura urbana.
Forma de vida i problemes urbans. Forma de vida y problemas urbanos.
Les ciutats espanyoles: creixement demogrfic i transformacions Las ciudades espaolas: crecimiento demogrfico y transforma-
espacials. Anlisi de les ciutats dAlacant, Castell i Valncia. ciones espaciales. Anlisis de las ciudades de Alicante, Castelln y
Valencia.
Bloc 3. Les societats preindustrials Bloque 3. Las sociedades preindustriales
Edat Mitjana Edad Media
Bizanci. LIslam i lexpansi del mn islmic. LImperi de Carle- Bizancio. El Islam y la expansin del mundo islmico. El Impe-
many. El naixement dEuropa. Art i cultura. rio de Carlomagno. El nacimiento de Europa. Arte y cultura.
La societat, leconomia i el poder en lEuropa feudal: senyors, La sociedad, la economa y el poder en la Europa feudal: seo-
clergues i llauradores i llauradors. El ressorgir de la ciutat i de linter- res, clrigos y campesinas y campesinos. El resurgir de la ciudad y del
canvi comercial. Burgesia i organitzaci gremial. El paper de lEsgl- intercambio comercial. Burguesa y organizacin gremial. El papel de
sia. la Iglesia.
Europa del segle XI al XV. Lexpansi (segles XI al XIII). La Europa del siglo XI al XV. La expansin (siglos XI al XIII). La
crisi (segles XIV al XV). El pensament medieval: monestirs i universi- crisis (siglos XIV al XV). El pensamiento medieval: monasterios y
tats. Lart romnic i lart gtic. universidades. El arte romnico y el arte gtico.
La Pennsula Ibrica en lEdat Mitjana: Al-Andalus. Evoluci La Pennsula Ibrica en la Edad Media: Al-Andalus. Evolucin
poltica, econmica i social: emirat, califat i regnes de taifes. Els reg- poltica, econmica y social: emirato, califato y reinos de taifas. Los
nes de taifes en lmbit de lactual Comunitat Valenciana. Cultura i art. reinos de taifas en el mbito de la actual Comunitat Valenciana. Cultu-
La forma de vida en les ciutats musulmanes. ra y arte. La forma de vida en las ciudades musulmanas.
La Pennsula Ibrica en lEdat Mitjana. La configuraci dels reg- La Pennsula Ibrica en la Edad Media. La configuracin de los
nes cristians peninsulars: panormica general i evoluci territorial. reinos cristianos peninsulares: panormica general y evolucin terri-
Reconquista i repoblaci. Les institucions poltiques. Jaume I i Jaume torial. Reconquista y repoblacin. Las instituciones polticas. Jaime I
II. El Regne de Valncia. Lart preromnic espanyol. Art romnic i y Jaime II. El Reino de Valencia. El arte prerromnico espaol. Arte
gtic a Espanya. El gtic valenci. La forma de vida en les ciutats cris- romnico y gtico en Espaa. El gtico valenciano. La forma de vida
tianes. Lart mudjar. Les tres cultures: cristiana, musulmana i jueva. en las ciudades cristianas. El arte mudjar. Las tres culturas: cristiana,
musulmana y juda.
Edat Moderna Edad Moderna
LEstat Modern a Europa. Lenfortiment del poder reial. Renaixe- El Estado Moderno en Europa. El fortalecimiento del poder real.
ment i Reforma. Humanisme i crisi religiosa. Renacimiento y Reforma. Humanismo y crisis religiosa.
Evoluci poltica i econmica en la Pennsula Ibrica. La monar- Evolucin poltica y econmica en la Pennsula Ibrica. La
quia dels Reis Catlics. El Regne de Valncia en el segle XV. Lex- monarqua de los Reyes Catlicos. El Reino de Valencia en el siglo
pansi europea: les Illes Canries. El descobriment i la colonitzaci XV. La expansin europea: las Islas Canarias. El descubrimiento y
dAmrica i el seu impacte econmic. colonizacin de Amrica y su impacto econmico.
LEspanya del segle XVI. LEuropa de Carles V. La monarquia La Espaa del siglo XVI. La Europa de Carlos V. La monarqua
hispnica de Felip II. Art i cultura en el segle XVI. hispnica de Felipe II. Arte y cultura en el siglo XVI.
La lluita per lhegemonia i el relleu del poder poltic: LEuropa La lucha por la hegemona y el relevo del poder poltico: La
del barroc. Transformacions poltiques i econmiques. LEuropa de Europa del Barroco. Transformaciones polticas y econmicas. La
Westflia. El Regne de Valncia entre les germanies i lexpulsi dels Europa de Westfalia. El Reino de Valencia entre las germanas y la
moriscos. La crisi de la monarquia dels ustria. El Segle dOr: art i expulsin de los moriscos. La crisis de la monarqua de los Austrias.
cultura. El Siglo de Oro: arte y cultura.
Num. 5562 / 24.07.2007 30480

La colonitzaci americana: organitzaci territorial, transformaci- La colonizacin americana: organizacin territorial, transforma-
ons econmiques i socials. Art i cultura en lAmrica Hispana. ciones econmicas y sociales. Arte y cultura en la Amrica Hispana.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Descriure els factors que condicionen levoluci duna poblaci, 1. Describir los factores que condicionan la evolucin de una
identificar les variables i les tendncies demogrfiques predominants poblacin, identificar las variables y las tendencias demogrficas pre-
en el mn, i aplicar este coneixement a lanlisi de la poblaci de la dominantes en el mundo, y aplicar este conocimiento al anlisis de la
Comunitat Valenciana i dEspanya, aix com les seues conseqncies. poblacin de la Comunitat Valenciana y de Espaa, as como sus con-
secuencias.
2. Conixer la distribuci de la poblaci en el mn, diferenciant 2. Conocer la distribucin de la poblacin en el mundo, diferen-
regions, amb referncia especfica a la Comunitat Valenciana, i estats ciando regiones, con referencia especfica a la Comunitat Valenciana,
per la densitat de poblaci, la seua dinmica i la seua estructura. Apli- y estados por la densidad de poblacin, su dinmica y su estructura.
car els conceptes de superpoblaci, migraci i envelliment a distintes Aplicar los conceptos de superpoblacin, migracin y envejecimiento
escales. Interpretar mapes temtics sobre poblaci. Elaborar grfics a distintas escalas. Interpretar mapas temticos sobre poblacin. Ela-
referents a fets demogrfics. borar grficos referentes a hechos demogrficos.
3. Analitzar les formes de creixement de les rees urbanes, la dife- 3. Analizar las formas de crecimiento de las reas urbanas, la dife-
renciaci funcional dels espais urbans i els problemes que shi plan- renciacin funcional de los espacios urbanos y los problemas que se
tegen, aplicar este coneixement a exemples representatius de ciutats plantean en ellos, aplicar este conocimiento a ejemplos representativos
espanyoles, especialment a Alacant, Castell i Valncia. de ciudades espaolas, especialmente a Alicante, Castelln y Valencia.
4. Destacar la transcendncia de la ruptura de la unitat del mn 4. Destacar la trascendencia de la ruptura de la unidad del mundo
mediterrani i la configuraci de tres models diferents de civilitzaci: mediterrneo y la configuracin de tres modelos distintos de civiliza-
Bizanci, Islam i la Cristiandat occidental. cin: Bizancio, Islam y la Cristiandad occidental.
5. Identificar i descriure els aspectes socioeconmics, poltics i 5. Identificar y describir los aspectos socioeconmicos, polticos e
ideolgics de lEuropa feudal i la seua evoluci fins a laparici de ideolgicos de la Europa feudal y su evolucin hasta la aparicin del
lEstat modern. Estado moderno.
6. Distingir i situar en el temps i en lespai les diverses unitats 6. Distinguir y situar en el tiempo y en el espacio las diversas uni-
poltiques que es van succeir o van coexistir en la Pennsula Ibrica dades polticas que se sucedieron o coexistieron en la Pennsula Ib-
durant lEdat Mitjana, analitzant els seus aspectes comuns i les seues rica durante la Edad Media, analizando sus aspectos comunes y sus
peculiaritats, referint-se especficament a lmbit de lactual Comuni- peculiaridades, refirindose especficamente al mbito de la actual
tat Valenciana. Comunitat Valenciana.
7. Comprendre la transcendncia dels aspectes culturals de lEdat 7. Comprender la trascendencia de los aspectos culturales de
Mitjana i analitzar els estils artstics i la seua contribuci a la riquesa la Edad Media y analizar los estilos artsticos y su contribucin a la
del patrimoni historicoartstic, amb referncia explcita al gtic valen- riqueza del patrimonio histrico-artstico, con referencia explcita al
ci. gtico valenciano.
8. Interpretar els canvis de mentalitats que caracteritzen la moder- 8. Interpretar los cambios de mentalidades que caracterizan la
nitat i, en concret, descriure els trets bsics del Renaixement i de la Modernidad y, en concreto, describir los rasgos bsicos del Renaci-
Reforma. miento y de la Reforma.
9. Distingir els principals moments en la formaci i evoluci de 9. Distinguir los principales momentos en la formacin y evolu-
lEstat modern i destacar els fets ms rellevants de la monarquia his- cin del Estado moderno y destacar los hechos ms relevantes de la
pnica, amb especial referncia a lmbit de lactual Comunitat Valen- monarqua hispnica, con especial referencia al mbito de la actual
ciana. Comunitat Valenciana.
10. Valorar la importncia de lampliaci del mn conegut i subrat- 10. Valorar la importancia de la ampliacin del mundo conocido y
llar el protagonisme dels pobles ibrics en la gesta americana. subrayar el protagonismo de los pueblos ibricos en la gesta america-
na.
11. Conixer les caracterstiques generals de la monarquia espa- 11. Conocer las caractersticas generales de la monarqua espaola
nyola dels segles XVI i XVII i incidir en lorganitzaci territorial his- de los siglos XVI y XVII e incidir en la organizacin territorial hisp-
pnica i de limperi. nica y del Imperio.
12. Analitzar lart del renaixement i del barroc i aplicar este conei- 12. Analizar el arte del Renacimiento y del Barroco y aplicar este
xement a lanlisi dalgunes obres i autores o autors representatius. conocimiento al anlisis de algunas obras y autoras o autores represen-
tativos.
13. Conixer les principals manifestacions artstiques i culturals 13. Conocer las principales manifestaciones artsticas y culturales
per a valorar el seu significat com a patrimoni histric. para valorar su significado como patrimonio histrico.
14. Valorar el patrimoni documental dEspanya, amb especial refe- 14. Valorar el patrimonio documental de Espaa, con especial refe-
rncia a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, des- rencia a la Comunitat Valenciana. Localizar los principales archivos,
tacant la seua projecci en la vida cultural de la Comunitat Valenciana, destacando su proyeccin en la vida cultural de la Comunitat Valen-
dEspanya i del mn. ciana, de Espaa y del mundo.
15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals 15. Realizar, individualmente o en grupo, trabajos y exposiciones
sobre temes de la matria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correc- orales sobre temas de la materia, utilizando el vocabulario pertinente y
ci formal adequada. la correccin formal adecuada.
16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, grfics 16. Interpretar y elaborar distintos tipos de mapas, croquis, grfi-
i taules estadstiques, i utilitzar-los com a font dinformaci i mitjans cos y tablas estadsticas, y utilizarlos como fuente de informacin y
danlisi i sntesi. medios de anlisis y sntesis.
Tercer curs Tercer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns a tots els blocs Bloque 1. Contenidos comunes a todos los bloques
Obtenci i processament dinformaci, explicita i implcita, a Obtencin y procesamiento de informacin, explcita e implcita,
partir de lobservaci de la realitat geogrfica i de documents visuals, a partir de la observacin de la realidad geogrfica y de documentos
cartogrfics i estadstics, inclosos els proporcionats per les tecnologies visuales, cartogrficos y estadsticos, incluidos los proporcionados por
de la informaci i la comunicaci. Comunicaci oral o escrita de la las tecnologas de la informacin y la comunicacin. Comunicacin
informaci obtinguda. oral o escrita de la informacin obtenida.
Num. 5562 / 24.07.2007 30481

Realitzaci de debats, anlisi de casos o resoluci de problemes Realizacin de debates, anlisis de casos o resolucin de proble-
sobre alguna qesti dactualitat fonamentant les opinions, argumen- mas sobre alguna cuestin de actualidad fundamentando las opiniones,
tant les propostes, respectant les dels altres i utilitzant el vocabulari argumentando las propuestas, respetando las de los dems y utilizando
geogrfic adequat. el vocabulario geogrfico adecuado.
Elaboraci de treballs de sntesi o dindagaci utilitzant infor- Elaboracin de trabajos de sntesis o de indagacin utilizando
maci de fonts variades i presentaci correcta destos, combinant dife- informacin de fuentes variadas y presentacin correcta de los mismos
rents formes dexpressi, incloses les possibilitats proporcionades per combinando diferentes formas de expresin, incluidas las posibilida-
les tecnologies de la informaci i la comunicaci. des proporcionadas por las tecnologas de la informacin y la comu-
nicacin.
Bloc 2. Activitat econmica i espai geogrfic Bloque 2. Actividad econmica y espacio geogrfico
Laprofitament econmic del medi fsic: relacions entre naturale- El aprovechamiento econmico del medio fsico: relaciones
sa, desenrotllament i societat entre naturaleza, desarrollo y sociedad
Lactivitat econmica. Necessitats humanes i bns econmics. La actividad econmica. Necesidades humanas y bienes econ-
micos.
Conceptes i institucions bsiques per a comprendre el funcio- Conceptos e instituciones bsicas para comprender el funciona-
nament de lactivitat econmica en una economia de mercat i la seua miento de la actividad econmica en una economa de mercado y su
repercussi en el desenrotllament econmic i en les unitats familiars. repercusin en el desarrollo econmico y en las unidades familiares.
Canvis en el mn del treball. Cambios en el mundo del trabajo.
Les activitats agrries i les transformacions en el mn rural. Las actividades agrarias y las transformaciones en el mundo
Lactivitat pesquera i la utilitzaci del mar. Les fonts denergia i rural. La actividad pesquera y la utilizacin del mar. Las fuentes de
la importncia de les energies renovables. Lactivitat industrial i els energa y la importancia de las energas renovables. La actividad
espais industrials. industrial y los espacios industriales.
Diversitat i importncia creixent dels servicis en leconomia Diversidad e importancia creciente de los servicios en la econo-
actual. Observaci i identificaci dels paisatges geogrfics resultants. ma actual. Observacin e identificacin de los paisajes geogrficos
resultantes.
Presa de conscincia del carcter limitat dels recursos, de la Toma de conciencia del carcter limitado de los recursos, de la
necessitat de racionalitzar el seu consum i de limpacte de lactivitat necesidad de racionalizar su consumo y del impacto de la actividad
econmica en lespai. El problema del canvi climtic. econmica en el espacio. El problema del cambio climtico.
Localitzaci i caracteritzaci de les principals zones i focus dac- Localizacin y caracterizacin de las principales zonas y focos
tivitat econmica, amb especial referncia al territori espanyol i euro- de actividad econmica, con especial referencia al territorio espaol y
peu. Agricultura, indstria i servicis en la Comunitat Valenciana. europeo. Agricultura, industria y servicios en la Comunitat Valenciana.
Bloc 3. Organitzaci poltica i espai geogrfic Bloque 3. Organizacin poltica y espacio geogrfico
Lorganitzaci poltica de les societats La organizacin poltica de las sociedades
LEstat com a entitat poltica i geogrfica. El Estado como entidad poltica y geogrfica.
Funcions i tipus de rgims poltics. Identificaci dels principis i Funciones y tipos de regmenes polticos. Identificacin de los
institucions dels rgims democrtics. principios e instituciones de los regmenes democrticos.
Organitzacions supraestatals. El paper de lOrganitzaci de les Organizaciones supraestatales. El papel de la Organizacin de
Nacions Unides. las Naciones Unidas.
Lorganitzaci poltica i administrativa dEspanya i de la Uni La organizacin poltica y administrativa de Espaa y de la
Europea Unin Europea
Funcionament de les institucions espanyoles i europees. Funcionamiento de las instituciones espaolas y europeas.
El model autonmic espanyol. La Comunitat Valenciana. El modelo autonmico espaol. La Comunitat Valenciana.
Bloc 4. Transformacions i desequilibris en el mn actual Bloque 4. Transformaciones y desequilibrios en el mundo actual
El mn contemporani El mundo contemporneo
Interdependncia i globalitzaci. Desenrotllament i subdesenrot- Interdependencia y globalizacin. Desarrollo y subdesarrollo
llament Desarrollo humano desigual. Rechazo de las desigualdades entre
Desenrotllament hum desigual. Rebuig de les desigualtats entre las personas y los pueblos del mundo. Polticas de cooperacin y soli-
les persones i els pobles del mn. Poltiques de cooperaci i solidaritat. daridad. Las grandes reas geopolticas, geoeconmicas y culturales
Les grans rees geopoltiques, geoeconmiques i culturals del mn. La del mundo. La comunidad iberoamericana. La situacin de Espaa en
comunitat iberoamericana. La situaci dEspanya en el mn. el mundo.
Tendncies i conseqncies dels desplaaments de poblaci en Tendencias y consecuencias de los desplazamientos de poblacin
el mn actual. Les migracions contempornies: migraci econmica i en el mundo actual. Las migraciones contemporneas: migracin eco-
poltica. nmica y poltica.
Riscos i problemes mediambientals. Mesures correctores i polti- Riesgos y problemas medioambientales. Medidas correctoras y
ques de sostenibilitat. Disposici favorable per a contribuir, individu- polticas de sostenibilidad. Disposicin favorable para contribuir, indi-
alment i collectivament, a la racionalitzaci en el consum i al desen- vidual y colectivamente, a la racionalizacin en el consumo y al desa-
rotllament hum de forma equitativa i sostenible. rrollo humano de forma equitativa y sostenible.
Lespai geogrfic europeu i espanyol El espacio geogrfico europeo y espaol
Lespai geogrfic europeu. La Uni Europea en el mn actual: El espacio geogrfico europeo. La Unin Europea en el mundo
tendncies demogrfiques, econmiques i estratgies de desenrotlla- actual: tendencias demogrficas, econmicas y estrategias de desarro-
ment. llo.
La diversitat geogrfica dEspanya. Les activitats agrries i pes- La diversidad geogrfica de Espaa. Las actividades agrarias y
queres a Espanya. El desenrotllament rural. La indstria i els espais pesqueras en Espaa. El desarrollo rural. La industria y los espacios
industrials espanyols. La producci energtica i minera. La terciarit- industriales espaoles. La produccin energtica y minera. La terciari-
zaci de leconomia espanyola: el comer i el turisme. El desenrotlla- zacin de la economa espaola: el comercio y el turismo. El desarro-
ment de les noves tecnologies. Larticulaci del territori: infraestruc- llo de las nuevas tecnologas. La articulacin del territorio: infraestruc-
tures de transport i telecomunicacions. El procs durbanitzaci i el turas de transporte y telecomunicaciones. El proceso de urbanizacin
sistema urb espanyol. Els impactes de lactivitat humana en el medi y el sistema urbano espaol. Los impactos de la actividad humana en
fsic. El problema de laigua. Els desequilibris regionals. Estudi geo- el medio fsico. El problema del agua. Los desequilibrios regionales.
grfic de la Comunitat Valenciana. Estudio geogrfico de la Comunitat Valenciana.
Num. 5562 / 24.07.2007 30482

Criteris davaluaci Criterios de evaluacin


1. Identificar els principals agents i institucions econmiques aix 1. Identificar los principales agentes e instituciones econmicas
com les funcions que exercixen en el marc duna economia cada vega- as como las funciones que desempean en el marco de una economa
da ms interdependent, i aplicar este coneixement a lanlisi i valora- cada vez ms interdependiente, y aplicar este conocimiento al anlisis
ci dalgunes realitats econmiques actuals, amb referncia especfica y valoracin de algunas realidades econmicas actuales, con referen-
a lagricultura, la indstria i els servicis de la Comunitat Valenciana. cia especfica a la agricultura, industria y servicios de la Comunitat
Valenciana.
2. Conixer, identificar i valorar els aspectes geogrfics de lentorn 2. Conocer, identificar y valorar los aspectos geogrficos del entor-
i de la Comunitat Valenciana, com a resultat de les interaccions entre no y de la Comunitat Valenciana, como resultado de las interacciones
el medi natural i lactivitat humana. entre el medio natural y la actividad humana.
3. Analitzar indicadors socioeconmics de diferents pasos i utilit- 3. Analizar indicadores socioeconmicos de diferentes pases y
zar eixe coneixement per a reconixer els desequilibris espacials en la utilizar ese conocimiento para reconocer los desequilibrios espaciales
distribuci de la riquesa; explicar els factors que originen les desigual- en la distribucin de la riqueza; explicar los factores que originan las
tats en el mn i les seues conseqncies. desigualdades en el mundo y sus consecuencias.
4. Valorar la importncia dels desplaaments migratoris contempo- 4. Valorar la importancia de los desplazamientos migratorios con-
ranis, analitzar les seues causes i els seus efectes. temporneos, analizar sus causas y sus efectos.
5. Identificar els trets caracterstics de la societat espanyola actual 5. Identificar los rasgos caractersticos de la sociedad espaola
i la seua estructura social, analitzar les desigualtats que li sn prpies. actual y su estructura social, analizar las desigualdades que le son pro-
pias.
6. Identificar i localitzar, a travs de la representaci cartogrfi- 6. Identificar y localizar, a travs de la representacin cartogrfica,
ca, els estats i les rees geoeconmiques i culturals del mn. Conixer los Estados y las reas geoeconmicas y culturales del mundo. Cono-
lorganitzaci politicoadministrativa de la Uni Europea i dEspanya, cer la organizacin poltico-administrativa de la Unin Europea y de
amb referncia especfica a la Comunitat Valenciana. Espaa, con referencia especfica a la Comunitat Valenciana.
7. Distingir els principals tipus de recursos naturals i la seua dis- 7. Distinguir los principales tipos de recursos naturales y su dis-
tribuci en el mn. Valorar la seua importncia social i comprendre la tribucin en el mundo. Valorar su importancia social y comprender la
necessitat dexplotar-los racionalment. Percebre i descriure els efectes necesidad de explotarlos racionalmente. Percibir y describir los efec-
mediambientals de les activitats humanes, particularment a Europa i tos medioambientales de las actividades humanas, particularmente en
a Espanya, amb especial atenci a la Comunitat Valenciana. Coni- Europa y en Espaa, con especial atencin a la Comunitat Valenciana.
xer els plantejaments i les mesures en defensa del medi ambient, en Conocer los planteamientos y medidas en defensa del medio ambien-
els mbits europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, aix com te, en los mbitos europeo, espaol y de la Comunitat Valenciana, as
manifestar inters i respecte pel medi. como manifestar inters y respeto por el medio.
8. Identificar i localitzar les grans rees geopoltiques, econ- 8. Identificar y localizar las grandes reas geopolticas, econmi-
miques i culturals del mn, amb especial atenci a la Uni Europea cas y culturales del mundo, con especial atencin a la Unin Europea
i Iberoamrica. Analitzar els efectes de la integraci dEspanya en la e Iberoamrica. Analizar los efectos de la integracin de Espaa en la
Uni Europea. Explicar la posici dEspanya en el sistema de relaci- Unin Europea. Explicar la posicin de Espaa en el sistema de rela-
ons internacionals. ciones internacionales.
9. Caracteritzar els principals sistemes dexplotaci agrria exis- 9. Caracterizar los principales sistemas de explotacin agraria exis-
tents en el mn, localitzar alguns exemples representatius destos, i tentes en el mundo, localizar algunos ejemplos representativos de los
utilitzar eixa caracteritzaci per a analitzar alguns problemes de lagri- mismos, y utilizar esa caracterizacin para analizar algunos problemas
cultura espanyola, en especial, de la Comunitat Valenciana. de la agricultura espaola, en especial, de la Comunitat Valenciana.
10. Conixer les caracterstiques que definixen els espais industri- 10. Conocer las caractersticas que definen los espacios industria-
als, comercials i turstics i la seua distribuci geogrfica, i destacar la les, comerciales y tursticos y su distribucin geogrfica, y destacar la
de la Comunitat Valenciana. de la Comunitat Valenciana.
11. Situar els principals eixos de transport i comunicacions i els 11. Situar los principales ejes de transporte y comunicaciones y
fluxos dintercanvi comercial, amb especial atenci a Europa, a Espa- los flujos de intercambio comercial, con especial atencin a Europa, a
nya i a la Comunitat Valenciana. Espaa y a la Comunitat Valenciana.
12. Apreciar la magnitud dels impactes de lacci humana sobre el 12. Apreciar la magnitud de los impactos de la accin humana
medi ambient i valorar la importncia de la sostenibilitat. sobre el medio ambiente y valorar la importancia de la sostenibilidad.
13. Comparar els trets geogrfics comuns i diversos que caracte- 13. Comparar los rasgos geogrficos comunes y diversos que
ritzen Espanya, fent referncia explcita a la geografia de la Comunitat caracterizan Espaa, haciendo referencia explcita a la geografa de la
Valenciana. Identificar i explicar lorganitzaci politicoadministrati- Comunitat Valenciana. Identificar y explicar la organizacin poltico-
va de lEstat Espanyol i la diversitat de les comunitats autnomes, en administrativa del Estado Espaol y la diversidad de las comunidades
especial, la de la Comunitat Valenciana. Analitzar els desequilibris ter- autnomas, en especial, la de la Comunitat Valenciana. Analizar los
ritorials espanyols i les seues causes. desequilibrios territoriales espaoles y sus causas.
14. Obtindre i utilitzar informacions rellevants sobre temes geo- 14. Obtener y utilizar informaciones relevantes sobre temas geo-
grfics de fonts variades progressivament ms complexes. Relacionar grficos de fuentes variadas progresivamente ms complejas. Relacio-
les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets soci- nar las informaciones, valorarlas y combinarlas para explicar hechos
als i espacials. Adquirir autonomia per a prendre notes, consultar fonts sociales y espaciales. Adquirir autonoma para tomar notas, consultar
escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tec- fuentes escritas y acceder a bases de datos aprovechando las posibili-
nologies de la informaci. dades de las tecnologas de la informacin.
15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals 15. Realizar, individualmente o en grupo, trabajos y exposiciones
sobre temes de la matria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correc- orales sobre temas de la materia, utilizando el vocabulario pertinente y
ci formal adequada. la correccin formal adecuada.
16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, grfics 16. Interpretar y elaborar distintos tipos de mapas, croquis, grfi-
i taules estadstiques, i utilitzar-los com a font dinformaci i mitjans cos y tablas estadsticas, y utilizarlos como fuente de informacin y
danlisi i sntesi. medios de anlisis y sntesis.
Quart curs Cuarto curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes
Num. 5562 / 24.07.2007 30483

Localitzaci en el temps i en lespai dels esdeveniments i pro- Localizacin en el tiempo y en el espacio de los acontecimien-
cessos histrics ms rellevants. Identificaci dels factors que interve- tos y procesos histricos ms relevantes. Identificacin de los factores
nen en els processos de canvi histric, diferenciaci de causes i conse- que intervienen en los procesos de cambio histrico, diferenciacin de
qncies i valoraci del paper dels hmens i de les dones, individual i causas y consecuencias y valoracin del papel de los hombres y las
collectivament, com a subjectes de la histria. mujeres, individual y colectivamente, como sujetos de la historia.
Identificaci dels components econmics, socials, poltics, cul- Identificacin de los componentes econmicos, sociales, polti-
turals, que intervenen en els processos histrics i comprensi de les cos, culturales, que intervienen en los procesos histricos y compren-
interrelacions que es donen entre ells. sin de las interrelaciones que se dan entre ellos.
Busca i selecci dinformaci de fonts escrites, diferenciant els Bsqueda y seleccin de informacin de fuentes escritas, dife-
fets de les opinions i les fonts primries de les secundries. Contrast renciando los hechos de las opiniones y las fuentes primarias de las
dinformacions contradictries o complementries a propsit dun secundarias. Contraste de informaciones contradictorias o complemen-
mateix fet o situaci. Anlisi i treball amb textos histrics despeci- tarias a propsito de un mismo hecho o situacin. Anlisis y trabajo
al rellevncia; valorar la importncia del patrimoni documental per a con textos histricos de especial relevancia; valorar la importancia del
lestudi de la Histria i el significat dels grans arxius histrics. patrimonio documental para el estudio de la Historia y el significado
de los grandes archivos histricos.
Anlisi de fets o situacions rellevants de lactualitat amb inda- Anlisis de hechos o situaciones relevantes de la actualidad con
gaci dels seus antecedents histrics i de les circumstncies que els indagacin de sus antecedentes histricos y de las circunstancias que
condicionen. los condicionan.
Valoraci dels drets humans i rebuig de qualsevol manera de dis- Valoracin de los derechos humanos y rechazo de cualquier
criminaci o de domini. Assumpci duna visi critica cap a les situ- forma de discriminacin o de dominio. Asuncin de una visin critica
acions injustes i estima del dileg i la busca de la pau en la resoluci hacia las situaciones injustas y estima del dilogo y la bsqueda de la
dels conflictes. paz en la resolucin de los conflictos.
Reconeixement dels elements bsics que configuren els princi- Reconocimiento de los elementos bsicos que configuran los
pals estils o artistes rellevants de lpoca contempornia, contextualit- principales estilos o artistas relevantes de la poca contempornea,
zant-los en la seua poca i interpretaci dobres artstiques significa- contextualizndolos en su poca e interpretacin de obras artsticas
tives. Aplicaci deste coneixement a lanlisi dalgunes obres relle- significativas. Aplicacin de este conocimiento al anlisis de algunas
vants. obras relevantes.
Bloc 2. Bases histriques de la societat actual Bloque 2. Bases histricas de la sociedad actual
LEstat absolut El Estado absoluto
Despotisme Illustrat i parlamentarisme angls. Despotismo Ilustrado y parlamentarismo ingls.
La Illustraci. La Illustraci valenciana. La Ilustracin. La Ilustracin valenciana.
La Guerra de Successi espanyola i el final del foralisme valen- La Guerra de Sucesin espaola y el final del foralismo valen-
ci. ciano.
Reformisme borbnic a Espanya i Amrica. Reformismo borbnico en Espaa y Amrica.
Lart del segle XVIII: el Barroc i el Neoclassicisme. Lart barroc El arte del siglo XVIII: el Barroco y el Neoclasicismo. El arte
valenci. barroco valenciano.
Transformacions poltiques i econmiques en lEuropa de lAn- Transformaciones polticas y econmicas en la Europa del Anti-
tic Rgim. La independncia dEUA. La Revoluci Francesa. guo Rgimen. La independencia de EEUU. La Revolucin Francesa.
Transformacions poltiques i socioeconmiques en el segle XIX Transformaciones polticas y socioeconmicas en el siglo XIX
Liberalisme i nacionalisme: Restauraci i revolucions liberals. Liberalismo y nacionalismo: Restauracin y revoluciones libera-
les.
Lemancipaci de lAmrica hispana. La emancipacin de la Amrica hispana.
Lauge de la Revoluci industrial. Transformacions econmiques El auge de Revolucin industrial. Transformaciones econmi-
i tecnolgiques. Lexpansi econmica valenciana de finals del segle cas y tecnolgicas. La expansin econmica valenciana de finales del
XIX. siglo XIX.
La nova societat: velles i noves elits; les classes populars. Formes La nueva sociedad: viejas y nuevas lites; las clases populares.
de vida en la ciutat industrial. Formas de vida en la ciudad industrial.
Crisi de lAntic Rgim i construcci de lEstat liberal en lEs- Crisis del Antiguo Rgimen y construccin del Estado liberal en
panya del segle XIX. La Guerra de la Independncia i la revoluci de la Espaa del siglo XIX. La Guerra de la Independencia y la revolu-
Cadis. La construcci de lEstat liberal. Art i cultura en el segle XIX. cin de Cdiz. La construccin del Estado liberal. Arte y cultura en el
El modernisme valenci i la pintura impressionista siglo XIX. El modernismo valenciano y la pintura impresionista
Lpoca de lImperialisme i lexpansi colonial a finals del segle La poca del Imperialismo y la expansin colonial en los finales
XIX. del siglo XIX.
Grans canvis i conflictes en la primera mitat del segle XX. La Grandes cambios y conflictos en la primera mitad del siglo XX.
Gran Guerra i el nou mapa dEuropa. La Revoluci Russa. El crack La Gran Guerra y el nuevo mapa de Europa. La Revolucin Rusa. El
del 29 i la depressi econmica. Lascens dels totalitarismes. La Sego- crack del 29 y la depresin econmica. El ascenso de los totalitaris-
na Guerra Mundial. mos. La Segunda Guerra Mundial.
Transformacions i crisi de lEstat liberal a Espanya. La Restaura- Transformaciones y crisis del Estado liberal en Espaa. La Res-
ci, la crisi del 98 i el regnat dAlfons XIII. La Segona Repblica. La tauracin, la crisis del 98 y el reinado de Alfonso XIII. La Segunda
Guerra Civil i les seues conseqncies. Repblica. La Guerra Civil y sus consecuencias.
Bloc 3. El mn actual Bloque 3. El mundo actual
Lorde poltic i econmic mundial en la segona mitat del segle El orden poltico y econmico mundial en la segunda mitad del
XX: blocs de poder i models socioeconmics. La Guerra Freda i la siglo XX: bloques de poder y modelos socioeconmicos. La Guerra
descolonitzaci. Relacions entre pasos: el paper dels organismes Fra y la descolonizacin. Relaciones entre pases: el papel de los
internacionals. organismos internacionales.
El franquisme a Espanya i la seua evoluci. Lexili i loposici a El franquismo en Espaa y su evolucin. El exilio y la oposicin
la dictadura. a la dictadura.
La transici poltica a Espanya. La configuraci de lEstat demo- La transicin poltica en Espaa. La configuracin del Estado
crtic. La Constituci de 1978. LEstatut dAutonomia de la Comuni- democrtico. La Constitucin de 1978. El Estatut dAutonomia de la
tat Valenciana. Comunitat Valenciana.
Num. 5562 / 24.07.2007 30484

El procs de construcci de la Uni Europea: les etapes de lam- El proceso de construccin de la Unin Europea: las etapas de la
pliaci. Espanya i la Uni Europea en lactualitat. ampliacin. Espaa y la Unin Europea en la actualidad.
Canvis en les societats actuals. El mn occidental. La crisi del Cambios en las sociedades actuales. El mundo occidental. La
mn comunista. El paper de la Xina. El mn islmic. Globalitzaci i crisis del mundo comunista. El papel de China. El mundo islmico.
nous centres de poder. Globalizacin y nuevos centros de poder.
Els nous moviments socials. Els mitjans de comunicaci i la Los nuevos movimientos sociales. Los medios de comunicacin
seua influncia. La societat de la informaci. y su influencia. La sociedad de la informacin.
Conflictes i focus de tensi en el mn actual. El desafiament del Conflictos y focos de tensin en el mundo actual. El desafo del
terrorisme. terrorismo.
Art i cultura en el segle XX. La cultura en la Comunitat Valenci- Arte y cultura en el siglo XX. La cultura en la Comunitat Valen-
ana en el segle XX. ciana en el siglo XX.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Analitzar les transformacions del segle XVIII, especialment les 1. Analizar las transformaciones del siglo XVIII, especialmente las
del reformisme borbnic a Espanya i Amrica, amb referncia explci- del reformismo borbnico en Espaa y Amrica, con referencia expl-
ta al final del foralisme valenci. cita al final del foralismo valenciano.
2. Distingir els canvis poltics que conduxen a la crisi de lAn- 2. Distinguir los cambios polticos que conducen a la crisis del
tic Rgim i a les revolucions liberals, aix com la seua repercussi a Antiguo Rgimen y a las revoluciones liberales, as como su repercu-
Espanya. sin en Espaa.
3. Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals 3. Comprender los rasgos fundamentales de las revoluciones libe-
burgeses i assenyalar, a travs dexemples representatius, els grans rales burguesas y sealar, a travs de ejemplos representativos, los
processos de transformaci que va experimentar el mn occidental en grandes procesos de transformacin que experiment el mundo occi-
el segle XIX. dental en el siglo XIX.
4. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de levoluci pol- 4. Identificar y caracterizar las distintas etapas de la evolucin
tica i econmica dEspanya durant el segle XIX, amb especial refern- poltica y econmica de Espaa durante el siglo XIX, con especial
cia a lexpansi econmica valenciana de finals del segle XIX. referencia a la expansin econmica valenciana de finales del siglo
XIX.
5. Comprendre les transformacions socioeconmiques de la Revo- 5. Comprender las transformaciones socioeconmicas de la Revo-
luci industrial, aix com els esdeveniments ms rellevants que expli- lucin industrial, as como los acontecimientos ms relevantes que
quen el protagonisme dEuropa durant lpoca de limperialisme, les explican el protagonismo de Europa durante la poca del imperialis-
seues conseqncies i el seu declivi. mo, sus consecuencias y su declive.
6. Analitzar el procs de consolidaci de lEstat liberal i del sis- 6. Analizar el proceso de consolidacin del Estado liberal y del sis-
tema capitalista en el mn, relacionant-ho amb lexpansi colonial i tema capitalista en el mundo, relacionndolo con la expansin colonial
identificar les seues peculiaritats a Espanya. e identificar sus peculiaridades en Espaa.
7. Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments 7. Sealar las conexiones entre los principales acontecimientos
mundials i conflictes de la primera mitat del segle XX. mundiales y conflictos de la primera mitad del siglo XX.
8. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de levoluci pol- 8. Identificar y caracterizar las distintas etapas de la evolucin
tica i econmica dEspanya durant el segle XX, els avanos i retroces- poltica y econmica de Espaa durante el siglo XX, los avances y
sos fins a aconseguir la modernitzaci econmica, la consolidaci del retrocesos hasta lograr la modernizacin econmica, la consolidacin
sistema democrtic i la pertinena a la Uni Europea. del sistema democrtico y la pertenencia a la Unin Europea.
9. Caracteritzar i situar cronolgicament i geogrficament les 9. Caracterizar y situar cronolgica y geogrficamente las grandes
grans transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en la transformaciones y conflictos mundiales que han tenido lugar en la
segona mitat del segle XX i aplicar este coneixement a la comprensi segunda mitad del siglo XX y aplicar este conocimiento a la compren-
dalguns dels problemes internacionals ms destacats de lactualitat. sin de algunos de los problemas internacionales ms destacados de la
actualidad.
10. Conixer les caracterstiques essencials dels principals estils 10. Conocer las caractersticas esenciales de los principales estilos
artstics des del segle XVIII al XX, amb particular atenci a Espanya. artsticos desde el siglo XVIII al XX, con particular atencin a Espa-
Conixer les principals caracterstiques de lart barroc valenci, la a. Conocer las principales caractersticas del arte barroco valencia-
illustraci valenciana, el modernisme valenci i la pintura expressio- no, la ilustracin valenciana, el modernismo valenciano y la pintura
nista, aix com les principals manifestacions culturals en la Comunitat expresionista, as como las principales manifestaciones culturales en
Valenciana en el segle XX. la Comunitat Valenciana en el siglo XX.
11. Identificar les causes i conseqncies de fets i processos hist- 11. Identificar las causas y consecuencias de hechos y procesos
rics significatius, establir connexions entre elles i reconixer la causa- histricos significativos, establecer conexiones entre ellas y reconocer
litat mltiple que comporten els fets socials. la causalidad mltiple que comportan los hechos sociales.
12. Valorar el patrimoni documental dEspanya, amb especial refe- 12. Valorar el patrimonio documental de Espaa, con especial refe-
rncia a la Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, i rencia a la Comunitat Valenciana. Localizar los principales archivos, y
destacar la seua projecci en la vida cultural espanyola i internacional. destacar su proyeccin en la vida cultural espaola e internacional.
13. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals 13. Realizar, individualmente o en grupo, trabajos y exposiciones
sobre temes de la matria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correc- orales sobre temas de la materia, utilizando el vocabulario pertinente y
ci formal adequada. la correccin formal adecuada.
14. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, grfics 14. Interpretar y elaborar distintos tipos de mapas, croquis, grfi-
i taules estadstiques, i utilitzar-los com a font dinformaci i mitjans cos y tablas estadsticas, y utilizarlos como fuente de informacin y
danlisi i sntesi. medios de anlisis y sntesis.
15. Comentar i analitzar textos despecial rellevncia histrica, 15. Comentar y analizar textos de especial relevancia histrica, as
aix com obres artstiques significatives. como obras artsticas significativas.

Educaci Fsica Educacin fsica


El desenrotllament harmnic i integral del ser hum comporta El desarrollo armnico e integral del ser humano conlleva ineludi-
ineludiblement la inclusi en la formaci dels jvens daquelles ense- blemente la inclusin en la formacin de los jvenes de aquellas ense-
nyances que potencien el desenrotllament de les capacitats i habilitats anzas que potencian el desarrollo de las capacidades y habilidades
motrius, aprofundint en el significat que adquirixen en el comporta- motrices, profundizando en el significado que adquieren en el compor-
Num. 5562 / 24.07.2007 30485

ment hum, i assumint actituds, valors i normes relatives al cos i al tamiento humano, y asumiendo actitudes, valores y normas relativas al
moviment. cuerpo y al movimiento.
LEducaci fsica no sols ha de contribuir a desenrotllar les capaci- La Educacin fsica no slo debe contribuir a desarrollar las capa-
tats instrumentals i a generar hbits de prctica continuada de lactivi- cidades instrumentales y a generar hbitos de prctica continuada de
tat fsica en lEducaci Secundria Obligatria, sin que, a ms, ha de la actividad fsica en la Educacin Secundaria Obligatoria, sino que,
vincular aquella a una escala de valors, actituds i normes, i al conei- adems, debe vincular aquella a una escala de valores, actitudes y nor-
xement dels efectes que esta t sobre el desenrotllament personal, de mas, y al conocimiento de los efectos que sta tiene sobre el desarrollo
manera que contribusca aix a lxit dels objectius generals de letapa. personal, contribuyendo de esta forma, al logro de los objetivos gene-
rales de la etapa.
Lenfocament desta matria t un carcter integrador i inclou una El enfoque de esta materia, tiene un carcter integrador e incluye
multiplicitat de funcions: cognitives, expressives, comunicatives i de una multiplicidad de funciones: cognitivas, expresivas, comunicativas
benestar. Duna banda, el moviment s un dels instruments cognitius y de bienestar. Por una parte, el movimiento es uno de los instrumen-
fonamentals de la persona, tant per a conixer-se a si mateixa com per tos cognitivos fundamentales de la persona, tanto para conocerse a s
a explorar i estructurar el seu entorn immediat. Per mitj de lorganit- misma como para explorar y estructurar su entorno inmediato. Por
zaci de les seues capacitats sensoperceptivomotrius, es pren consci- medio de la organizacin de sus capacidades senso-perceptivo motri-
ncia del propi cos i del mn que lenvolta, per a ms, per mitj del ces, se toma conciencia del propio cuerpo y del mundo que le rodea,
moviment, es millora la prpia capacitat motriu en diferents situacions pero adems, mediante el movimiento, se mejora la propia capacidad
i per a distints fins i activitats, i es permet fins i tot demostrar destre- motriz en diferentes situaciones y para distintos fines y actividades,
ses, superar dificultats i competir. permitiendo incluso demostrar destrezas, superar dificultades y com-
petir.
Daltra banda, en la mesura que la persona utilitza el seu cos i el Por otro lado, en tanto que la persona utiliza su cuerpo y su movi-
seu moviment corporal per a relacionar-se amb els altres, no sols en el miento corporal para relacionarse con los dems, no slo en el juego y
joc i lesport, sin en general en qualsevol classe dactivitats fsiques, el deporte, sino en general en toda clase de actividades fsicas, la Edu-
lEducaci fsica afavorix la consideraci dambds com a instruments cacin fsica favorece la consideracin de ambos como instrumentos
de comunicaci, relaci i expressi. de comunicacin, relacin y expresin.
Igualment, a travs de lexercici fsic es contribux a la conserva- Igualmente, a travs del ejercicio fsico se contribuye a la con-
ci i millora de la salut i lestat fsic, a la prevenci de determinades servacin y mejora de la salud y el estado fsico, a la prevencin de
malalties i disfuncions i a lequilibri psquic, en la mesura que les per- determinadas enfermedades y disfunciones y al equilibrio psquico, en
sones, a travs daquell, alliberen tensions, realitzen activitats doci, la medida en que las personas, a travs del mismo liberan tensiones,
i gaudixen del seu propi moviment i de la seua eficcia corporal. Tot realizan actividades de ocio, y disfrutan de su propio movimiento y
aix resulta fins i tot ms necessari ats el seu paper per a compensar de su eficacia corporal. Todo ello resulta incluso ms necesario dado
les restriccions del medi i el sedentarisme habitual de la societat actu- su papel para compensar las restricciones del medio y el sedentarismo
al. LEducaci fsica actua en este sentit com a factor de prevenci de habitual de la sociedad actual. La Educacin fsica acta en este senti-
primer orde. do como factor de prevencin de primer orden.
El cos i el moviment sn, per tant, els eixos bsics en qu se centra El cuerpo y el movimiento son, por tanto, los ejes bsicos en los
lacci educativa en la nostra matria. Es tracta, duna banda, de ledu- que se centra la accin educativa en nuestra materia. Se trata, por un
caci del cos i el moviment en el sentit de la millora de les qualitats lado, de la educacin del cuerpo y el movimiento en el sentido de la
fsiques i motrius i amb aix de la consolidaci dhbits saludables. I mejora de las cualidades fsicas y motrices y con ello de la consoli-
dun altra, de leducaci a travs del cos i el moviment per a adquirir dacin de hbitos saludables. Y por otro, de la educacin a travs del
competncies de carcter afectiu i de relaci, necessries per a la vida cuerpo y el movimiento para adquirir competencias de carcter afecti-
en societat. vo y de relacin, necesarias para la vida en sociedad.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
La matria dEducaci fsica contribux de manera directa i clara La materia de Educacin fsica contribuye de manera directa y
a la consecuci de dos competncies bsiques: la competncia en el clara a la consecucin de dos competencias bsicas: la competencia en
coneixement i la interacci amb el mn fsic i la competncia social i el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico y la competencia
ciutadana. El cos hum constitux una pea clau en la interrelaci de la social y ciudadana. El cuerpo humano constituye una pieza clave en
persona amb lentorn, i lEducaci fsica est directament comprome- la interrelacin de la persona con el entorno y la Educacin fsica est
sa amb ladquisici del mxim estat de benestar fsic, mental i social directamente comprometida con la adquisicin del mximo estado de
possible, en un entorn saludable. bienestar fsico, mental y social posible, en un entorno saludable.
Respecte a la competncia en el coneixement i la interacci amb Respecto a la competencia en el conocimiento y la interaccin
el mn fsic, lEducaci fsica proporciona coneixements i destreses con el mundo fsico, la Educacin fsica proporciona conocimientos
sobre determinats hbits saludables que acompanyaran els jvens ms y destrezas sobre determinados hbitos saludables que acompaarn
enll de letapa obligatria. A ms, aporta criteris per al manteniment a los jvenes ms all de la etapa obligatoria. Adems, aporta criterios
i millora de la condici fsica, sobretot daquelles qualitats fsiques para el mantenimiento y mejora de la condicin fsica, sobre todo de
associades a la salut: resistncia cardiovascular, fora-resistncia i fle- aquellas cualidades fsicas asociadas a la salud: resistencia cardiovas-
xibilitat. Daltra banda, collabora en un s responsable del medi natu- cular, fuerza-resistencia y flexibilidad. Por otra parte, colabora en un
ral a travs de les activitats fsiques realitzades en la naturalesa. uso responsable del medio natural a travs de las actividades fsicas
realizadas en la naturaleza.
LEducaci fsica planteja situacions especialment favorables a La Educacin fsica plantea situaciones especialmente favorables a
ladquisici de la competncia social i ciutadana. Les activitats fsi- la adquisicin de la competencia social y ciudadana. Las actividades fsi-
ques sn un mitj efica per a facilitar la integraci i fomentar el res- cas son un medio eficaz para facilitar la integracin y fomentar el respe-
pecte, al mateix temps que contribuxen al desenrotllament de la coo- to, a la vez que contribuyen al desarrollo de la cooperacin, la igualdad
peraci, la igualtat i el treball en equip. La prctica i lorganitzaci de y el trabajo en equipo. La prctica y la organizacin de las actividades
les activitats esportives collectives exigix la integraci en un projecte deportivas colectivas exige la integracin en un proyecto comn, y la
com, i lacceptaci de les diferncies i limitacions dels participants, aceptacin de las diferencias y limitaciones de los participantes, siguien-
seguint normes democrtiques en lorganitzaci del grup i assumint do normas democrticas en la organizacin del grupo y asumiendo cada
cada integrant les seues prpies responsabilitats. El compliment de les integrante sus propias responsabilidades. El cumplimiento de las normas
normes i reglaments que regixen les activitats esportives collaboren y reglamentos que rigen las actividades deportivas colaboran en la acep-
en lacceptaci dels codis de conducta propis duna societat. tacin de los cdigos de conducta propios de una sociedad.
Num. 5562 / 24.07.2007 30486

LEducaci fsica ajuda de manera destacable a la consecuci dau- La Educacin fsica ayuda de forma destacable a la consecucin
tonomia i iniciativa personal, fonamentalment en dos sentits. Duna de autonoma e iniciativa personal, fundamentalmente en dos sentidos.
banda, si satorga protagonisme a lalumnat en aspectes dorganitzaci Por un lado, si se otorga protagonismo al alumnado en aspectos de
individual i collectiva de jornades i activitats fsiques i esportives o organizacin individual y colectiva de jornadas y actividades fsicas
de ritme, i en aspectes de planificaci dactivitats per a la millora de y deportivas o de ritmo, y en aspectos de planificacin de activida-
la seua condici fsica. Daltra banda, ho fa en la mesura que enfronta des para la mejora de su condicin fsica. Por otro lado, lo hace en
lalumnat a situacions en qu ha de manifestar autosuperaci, perse- la medida en que enfrenta al alumnado a situaciones en las que debe
verana i actitud positiva davant de tasques duna certa dificultat tc- manifestar autosuperacin, perseverancia y actitud positiva ante tareas
nica o en la millora del propi nivell de condici fsica, responsabilitat de cierta dificultad tcnica o en la mejora del propio nivel de condi-
i honestedat en laplicaci de les regles i capacitat dacceptaci dels cin fsica, responsabilidad y honestidad en la aplicacin de las reglas
diferents nivells de condici fsica i dexecuci motriu dins del grup. y capacidad de aceptacin de los diferentes niveles de condicin fsica
y de ejecucin motriz dentro del grupo.
Contribux tamb a ladquisici de la competncia cultural i arts- Contribuye tambin a la adquisicin de la competencia cultural y
tica. A lapreciaci i comprensi del fet cultural hi contribux per mitj artstica. A la apreciacin y comprensin del hecho cultural lo hace
del reconeixement i la valoraci de les manifestacions culturals de la mediante el reconocimiento y la valoracin de las manifestaciones
motricitat humana, com ara els esports, els jocs tradicionals, les activi- culturales de la motricidad humana, tales como los deportes, los jue-
tats expressives o la dansa i la seua consideraci com a part del patri- gos tradicionales, las actividades expresivas o la danza y su conside-
moni cultural dels pobles. A lexpressi didees o sentiments de forma racin como parte del patrimonio cultural de los pueblos. A la expre-
creativa, hi contribux per mitj de lexploraci i utilitzaci de les pos- sin de ideas o sentimientos de forma creativa contribuye mediante
sibilitats i recursos expressius del cos i el moviment. A ladquisici la exploracin y utilizacin de las posibilidades y recursos expresivos
dhabilitats perceptives, hi collabora especialment des de les experi- del cuerpo y el movimiento. A la adquisicin de habilidades percepti-
ncies sensorials i emocionals prpies de les activitats de lexpressi vas, colabora especialmente desde las experiencias sensoriales y emo-
corporal. Daltra banda, el coneixement de les manifestacions ldi- cionales propias de las actividades de la expresin corporal. Por otro
ques, esportives i dexpressi corporal prpies daltres cultures ajuda a lado, el conocimiento de las manifestaciones ldicas, deportivas y de
ladquisici duna actitud oberta cap a la diversitat cultural. expresin corporal propias de otras culturas ayuda a la adquisicin de
una actitud abierta hacia la diversidad cultural.
En un altre sentit, la matria dEducaci fsica est compromesa En otro sentido, la materia de Educacin fsica est comprometi-
amb ladquisici duna actitud oberta i respectuosa davant del feno- da con la adquisicin de una actitud abierta y respetuosa ante el fen-
men esportiu com a espectacle, per mitj de lanlisi i la reflexi crti- meno deportivo como espectculo, mediante el anlisis y la reflexin
ca davant de la violncia en lesport o altres situacions contrries a la crtica ante la violencia en el deporte u otras situaciones contrarias a la
dignitat humana que shi produxen. dignidad humana que en l se producen.
LEducaci fsica ajuda a la consecuci de la competncia per a La Educacin fsica ayuda a la consecucin de la competencia
aprendre a aprendre, ja que oferix recursos per a la planificaci de para aprender a aprender al ofrecer recursos para la planificacin de
determinades activitats fsiques a partir dun procs dexperimenta- determinadas actividades fsicas a partir de un proceso de experi-
ci. Tot aix permet que lalumnat siga capa de regular el seu propi mentacin. Todo ello permite que el alumnado sea capaz de regular
aprenentatge i prctica de lactivitat fsica en el seu temps lliure, de su propio aprendizaje y prctica de la actividad fsica en su tiempo
manera organitzada i estructurada. Aix mateix, desenrotlla habilitats libre, de forma organizada y estructurada. Asimismo, desarrolla habi-
per al treball en equip en diferents activitats esportives i expressives lidades para el trabajo en equipo en diferentes actividades deportivas
collectives i contribux a adquirir aprenentatges tcnics, estratgics i y expresivas colectivas y contribuye a adquirir aprendizajes tcnicos,
tctics que sn generalitzables per a diverses activitats esportives. estratgicos y tcticos que son generalizables para varias actividades
deportivas.
A ladquisici de la competncia en comunicaci lingstica lEdu- A la adquisicin de la competencia en comunicacin lingstica la
caci fsica contribux, com la resta, oferint una varietat dintercanvis Educacin fsica contribuye, como el resto, ofreciendo una variedad
comunicatius i a travs del vocabulari especfic que aporta. de intercambios comunicativos y a travs del vocabulario especfico
que aporta.
Objectius Objetivos
Lensenyana de lEducaci fsica en esta etapa tindr com a La enseanza de la Educacin fsica en esta etapa tendr como
objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Participar i collaborar de manera activa, amb regularitat i efi- 1. Participar y colaborar de manera activa, con regularidad y efi-
cincia, en les activitats programades, amb independncia del nivell ciencia, en las actividades programadas, con independencia del nivel
dhabilitat i capacitat personal i valorant els aspectes de relaci que de habilidad y capacidad personal y valorando los aspectos de relacin
fomenten; mostrant una actitud de respecte i tolerncia cap a tots els que fomentan; mostrando una actitud de respeto y tolerancia hacia
membres de la comunitat educativa. todos los miembros de la comunidad educativa.
2. Conixer i valorar els efectes beneficiosos, riscos i contradicci- 2. Conocer y valorar los efectos beneficiosos, riesgos y contradic-
ons que presenta la prctica habitual i sistemtica de lactivitat fsica ciones que presenta la prctica habitual y sistemtica de la actividad
al llarg de la vida, en el desenrotllament personal i en la millora de les fsica a lo largo de la vida, en el desarrollo personal y en la mejora de
condicions de qualitat de vida i salut, individual i collectiva. las condiciones de calidad de vida y salud, individual y colectiva.
3. Augmentar les prpies possibilitats de rendiment motor per 3. Aumentar las propias posibilidades de rendimiento motor
mitj de la millora de les capacitats, tant fsiques com motrius, desen- mediante la mejora de las capacidades, tanto fsicas como motrices,
rotllant actituds dautoexigncia i superaci personal. desarrollando actitudes de autoexigencia y superacin personal.
4. Millorar les capacitats dadaptaci motriu a les exigncies de 4. Mejorar las capacidades de adaptacin motriz a las exigencias
lentorn i a la seua variabilitat. del entorno y a su variabilidad.
5. Planificar activitats que permeten satisfer les necessitats perso- 5. Planificar actividades que permitan satisfacer las necesidades
nals en relaci amb les capacitats fsiques i habilitats especfiques a personales en relacin a las capacidades fsicas y habilidades especfi-
partir de la valoraci del nivell inicial. cas a partir de la valoracin del nivel inicial.
6. Conixer el cos i les seues necessitats, adoptar una actitud cr- 6. Conocer el cuerpo y sus necesidades, adoptar una actitud cr-
tica i conseqent enfront de les activitats dirigides a la millora de la tica y consecuente frente a las actividades dirigidas a la mejora de la
condici fsica, la salut i la qualitat de vida, fent un tractament diferen- condicin fsica, la salud y la calidad de vida, haciendo un tratamiento
ciat de cada capacitat. diferenciado de cada capacidad.
Num. 5562 / 24.07.2007 30487

7. Reconixer, valorar i utilitzar el cos com a mitj de comunica- 7. Reconocer, valorar y utilizar el cuerpo como medio de comu-
ci i expressi creativa; dissenyar i practicar activitats rtmiques amb i nicacin y expresin creativa; disear y practicar actividades rtmicas
sense una base musical. con y sin una base musical.
8. Reconixer el medi natural com a espai idoni per a lactivitat 8. Reconocer el medio natural como espacio idneo para la activi-
fsica, i discriminar aquelles prctiques que poden causar-li qualsevol dad fsica, y discriminar aquellas prcticas que pueden causarle cual-
tipus de deteriorament. quier tipo de deterioro.
9. Recuperar i comprendre el valor cultural dels jocs i esports 9. Recuperar y comprender el valor cultural de los juegos y depor-
populars, tradicionals i recreatius, com a elements caracterstics de la tes populares, tradicionales y recreativos, como elementos caractersti-
Comunitat Valenciana que cal preservar; practicar-los amb indepen- cos de la Comunitat Valenciana que hace falta preservar; practicarlos
dncia del nivell dhabilitat personal i collaborar amb lorganitzaci con independencia del nivel de habilidad personal y colaborar con la
de campionats i activitats de divulgaci. Especialment, la pilota valen- organizacin de campeonatos y actividades de divulgacin. Especial-
ciana en les seues diferents modalitats. mente, la Pelota Valenciana en sus diferentes modalidades.
10. Mostrar habilitats i actituds socials de respecte, treball en equip 10. Mostrar habilidades y actitudes sociales de respeto, trabajo
i esportivitat en la participaci en activitats, jocs i esports, indepen- en equipo y deportividad en la participacin en actividades, juegos y
dentment de les diferncies culturals, socials i dhabilitat. deportes, independientemente de las diferencias culturales, sociales y
de habilidad.
11. Conixer les possibilitats que lentorn oferix (espais, equipa- 11. Conocer las posibilidades que el entorno ofrece (espacios,
ments i installacions) per a la prctica dactivitat fsica esportiva. equipamientos e instalaciones) para la prctica de actividad fsica
deportiva.
12. Conixer i utilitzar tcniques bsiques de respiraci i relaxa- 12. Conocer y utilizar tcnicas bsicas de respiracin y relajacin
ci com a mitj per a reduir desequilibris i alleujar tensions produ- como medio para reducir desequilibrios y aliviar tensiones producidas
des durant lactivitat quotidiana i/o en la prctica dactivitats fsiques durante la actividad cotidiana y/o en la prctica de actividades fsicas
esportives. deportivas.
13. Conixer i practicar activitats i modalitats esportives indivi- 13. Conocer y practicar actividades y modalidades deportivas indi-
duals, collectives i dadversari; aplicar els fonaments reglamentaris, viduales, colectivas y de adversario; aplicar los fundamentos regla-
tcnics i tctics en situacions de joc, amb progressiva autonomia en la mentarios, tcnicos y tcticos en situaciones de juego, con progresiva
seua execuci. autonoma en su ejecucin.
14. Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci com 14. Utilizar las tecnologas de la informacin y la comunicacin
a recurs de suport a la matria. como recurso de apoyo a la materia.
Primer curs Primer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Condici fsica i salut Bloque 1. Condicin fsica y salud
El calfament. Concepte. Fases. El calentamiento. Concepto. Fases.
Condici fsica. Concepte. Capacitats fsiques relacionades amb Condicin fsica. Concepto. Capacidades fsicas relacionadas
la salut. con la salud.
Efectes de lactivitat fsica sobre lorganisme i la salut: beneficis Efectos de la actividad fsica sobre el organismo y la salud:
i riscos. beneficios y riesgos.
Execuci dexercicis daplicaci al calfament general. Ejecucin de ejercicios de aplicacin al calentamiento general.
Condicionament general de les capacitats fsiques relacionades Acondicionamiento general de las capacidades fsicas relaciona-
amb la salut. das con la salud.
Prctica de resistncia aerbica, de fora general, flexibilitat i Prctica de resistencia aerbica, de fuerza general, flexibilidad y
velocitat. velocidad.
Prctica dexercicis de manteniment de les posicions corporals Prctica de ejercicios de mantenimiento de las posiciones corpo-
en situacions dassegut i en lalament i el transport de crregues pesa- rales en situaciones de sentado y en el levantamiento y el transporte de
des. cargas pesadas.
Relaxaci muscular progressiva que permeta la distinci entre Relajacin muscular progresiva que permita la distincin entre
estats de tensi i relaxaci muscular contribuint al benestar i la pau estados de tensin y relajacin muscular contribuyendo al bienestar y
amb els altres i amb un mateix. la paz con los dems y con uno mismo.
Valoraci del calfament general com a mitj de prevenci de Valoracin del calentamiento general como medio de prevencin
lesions en qualsevol activitat fsica. de lesiones en cualquier actividad fsica.
Discriminaci de les conductes positives i negatives (sedentaris- Discriminacin de las conductas positivas y negativas (sedenta-
me, drogodependncies...), i valoraci dhbits. rismo, drogodependencias...), y valoracin de hbitos.
s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para
obtindre informaci sobre la salut i la condici fsica. obtener informacin sobre la salud y la condicin fsica.
Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals Bloque 2. Juegos y deportes. Cualidades motrices personales
Laprenentatge motor. El aprendizaje motor.
El moviment coordinat: equilibri i agilitat. El movimiento coordinado: equilibrio y agilidad.
Classificaci dels jocs esportius: jocs convencionals, tradicionals Clasificacin de los juegos deportivos: juegos convencionales,
i recreatius. tradicionales y recreativos.
Justificaci de la necessitat de regles i normes en la prctica de Justificacin de la necesidad de reglas y normas en la prctica de
jocs i esports. juegos y deportes.
Habilitats bsiques gimnstiques globals: bots, equilibris, exerci- Habilidades bsicas gimnsticas globales: saltos, equilibrios,
cis descalada, etc. ejercicios de escalada, etc.
Prctica de jocs regulats i adaptats, convencionals i modificats, Prctica de juegos regulados y adaptados, convencionales y
populars i tradicionals, que faciliten laprenentatge dels fonaments tc- modificados, populares y tradicionales, que faciliten el aprendizaje de
nics/tctics i les estratgies datac i defensa comuna als esports indivi- los fundamentos tcnicos/tcticos y las estrategias de ataque y defensa
duals, dadversari i collectius. comunes a los deportes individuales, de adversario y colectivos.
Realitzaci dactivitats cooperatives i competitives encaminades Realizacin de actividades cooperativas y competitivas enca-
a laprenentatge dels fonaments tcnics i tctiques dun esport indivi- minadas al aprendizaje de los fundamentos tcnicos y tcticas de un
dual, dadversari i collectiu. deporte individual, de adversario y colectivo.
Num. 5562 / 24.07.2007 30488

Participaci activa en els diferents jocs i altres activitats espor- Participacin activa en los diferentes juegos y otras actividades
tives. deportivas.
Descobriment vivencial i crtic de la necessitat i el sentit de les Descubrimiento vivencial y crtico de la necesidad y el sentido
normes per a configurar els jocs. de las normas para configurar los juegos.
Valoraci de la importncia del desenrotllament motor personal i Valoracin de la importancia del desarrollo motor personal y dis-
disposici favorable a laprenentatge en este mbit. posicin favorable al aprendizaje en este mbito.
Acceptaci del repte que suposa competir amb els altres sense Aceptacin del reto que supone competir con los dems sin que
que aix implique actituds de rivalitat, entenent loposici com una eso implique actitudes de rivalidad, entendiendo la oposicin como
estratgia del joc i no com una actitud contra els altres. una estrategia del juego y no como una actitud contra los dems.
Acceptaci i valoraci de les normes. Aceptacin y valoracin de las normas.
Bloc 3. Expressi corporal Bloque 3. Expresin corporal
El cos com a instrument dexpressi i comunicaci. El cuerpo como instrumento de expresin y comunicacin.
El temps i el ritme. El tiempo y el ritmo.
Prctica dactivitats expressives i rtmiques encaminades a acon- Prctica de actividades expresivas y rtmicas encaminadas a con-
seguir la dinmica de grup. seguir la dinmica de grupo.
Experimentaci dactivitats dirigides a trencar els bloquejos i les Experimentacin de actividades dirigidas a romper los bloqueos
inhibicions personals. y las inhibiciones personales.
Experimentaci dactivitats en qu es combinen distints ritmes i Experimentacin de actividades en las que se combinan distintos
es manegen diversos objectes. ritmos y se manejan diversos objetos.
Prctica dactivitats de benestar en qu sexecuta el moviment al Prctica de actividades de bienestar en que se ejecuta el movi-
ritme de la respiraci. miento al ritmo de la respiracin.
Prctica de jocs i danses com a mitj per a interioritzar les bases Prctica de juegos y danzas como medio para interiorizar las
del ritme i del ball (danses populars, tradicionals). bases del ritmo y del baile (danzas populares, tradicionales).
Disposici favorable a la desinhibici. Disposicin favorable a la desinhibicin.
Valoraci del ritme com un element present en totes les accions Valoracin del ritmo como un elemento presente en todas las
que realitzem. acciones que realizamos.
Bloc 4. Activitats en el medi natural Bloque 4. Actividades en el medio natural
Possibilitats que oferix el nostre medi natural per a dur a terme Posibilidades que ofrece nuestro medio natural para llevar a cabo
activitats fsiques esportives: terra, aire, aigua. actividades fsicas deportivas: tierra, aire, agua.
Adquisici de tcniques bsiques de manipulaci delements en Adquisicin de tcnicas bsicas de manipulacin de elementos
el medi natural. en el medio natural.
Identificaci de senyals de rastreig i realitzaci dun recorregut Identificacin de seales de rastreo y realizacin de un recorrido
pel centre i els seus voltants, prviament marcat. por el centro y sus alrededores, previamente marcado.
Recerca despais prxims per a realitzar activitats en la natura- Bsqueda de espacios prximos para realizar actividades en la
lesa. naturaleza.
Activitats senzilles dorientaci. Actividades sencillas de orientacin.
Acceptaci i respecte de les normes per a la conservaci i millo- Aceptacin y respecto de las normas para la conservacin y
ra del medi urb i natural. mejora del medio urbano y natural.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Recopilar activitats, jocs, estirades i exercicis de mobilitat arti- 1. Recopilar actividades, juegos, estiramientos y ejercicios de
cular apropiats per al calfament i realitzats en classe. movilidad articular apropiados para el calentamiento y realizados en
clase.
2. Identificar els hbits higinics i posturals saludables relacionats 2. Identificar los hbitos higinicos y posturales saludables rela-
amb lactivitat fsica i amb la vida quotidiana. cionados con la actividad fsica y con la vida cotidiana.
3. Incrementar les qualitats fsiques relacionades amb la salut, tre- 3. Incrementar las cualidades fsicas relacionadas con la salud, tra-
ballades durant el curs en el seu nivell inicial. bajadas durante el curso en su nivel inicial.
4. Millorar lexecuci dels aspectes tcnics fonamentals dun 4. Mejorar la ejecucin de los aspectos tcnicos fundamentales de
esport individual, i acceptar el nivell aconseguit. un deporte individual, y aceptar el nivel alcanzado.
5. Realitzar lacci motriu oportuna segons la fase de joc que es 5. Realizar la accin motriz oportuna en funcin de la fase de
desenrotlle, atac o defensa, en el joc o esport collectiu proposat. juego que se desarrolle, ataque o defensa, en el juego o deporte colec-
tivo propuesto.
6. Elaborar un missatge de manera collectiva, per mitj de tcni- 6. Elaborar un mensaje de forma colectiva, mediante tcnicas
ques com el mim, el gest, la dramatitzaci o la dansa i comunicar-lo a como el mimo, el gesto, la dramatizacin o la danza y comunicarlo al
la resta de grups. resto de grupos.
7. Seguir les indicacions dels senyals de rastreig en un recorregut 7. Seguir las indicaciones de las seales de rastreo en un recorrido
pel centre o els seus voltants. por el centro o sus inmediaciones.
8. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma 8. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de
cooperativa i amb sentit crtic per a obtindre informaci relaciona- forma cooperativa y con sentido crtico para obtener informacin rela-
da amb lEducaci fsica i per a establir intercanvi dopinions amb cionada con la Educacin fsica y para establecer intercambio de opi-
lalumnat daltres centres docents. niones con el alumnado de otros centros docentes.
Segon curs Segundo curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Condici fsica i salut Bloque 1. Condicin fsica y salud
El calfament general i especfic. Objectius. Pautes per a prepa- El calentamiento general y especfico. Objetivos. Pautas para
rar-lo. prepararlo.
Capacitats fsiques relacionades amb la salut: resistncia aerbi- Capacidades fsicas relacionadas con la salud: resistencia aerbi-
ca i flexibilitat. ca y flexibilidad.
Control de la intensitat de lesfor per mitj de la freqncia car- Control de la intensidad del esfuerzo mediante la frecuencia car-
daca: presa de pulsacions i clcul de la zona dactivitat. daca: toma de pulsaciones y clculo de la zona de actividad.
Num. 5562 / 24.07.2007 30489

Recopilaci i prctica dexercicis aplicats al calfament general. Recopilacin y prctica de ejercicios aplicados al calentamiento
general.
Condicionament de la resistncia aerbica. Acondicionamiento de la resistencia aerbica.
Condicionament de la flexibilitat. Acondicionamiento de la flexibilidad.
Presa de conscincia de la prpia condici fsica i predisposici Toma de conciencia de la propia condicin fsica y predisposi-
a millorar-la amb un treball adequat. cin a mejorarla con un trabajo adecuado.
Valoraci positiva del fet de tindre una bona condici fsica com Valoracin positiva del hecho de tener una buena condicin fsi-
a mitj per a aconseguir un nivell ms alt de qualitat de vida i salut. ca como medio para alcanzar un nivel ms alto de calidad de vida y
salud.
Reconeixement i valoraci de la relaci que hi ha entre ladopci Reconocimiento y valoracin de la relacin que hay entre la
duna postura correcta en el treball diari de classe i la realitzaci dac- adopcin de una postura correcta en el trabajo diario de clase y la rea-
tivitats fsiques com a mitj de prevenci. lizacin de actividades fsicas como medio de prevencin.
Valoraci de la relaci entre respiraci, postura corporal, relaxa- Valoracin de la relacin entre respiracin, postura corporal,
ci muscular, flexibilitat, tonificaci i benestar general. relajacin muscular, flexibilidad, tonificacin y bienestar general.
s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para
obtindre informaci sobre la salut i la condici fsica. obtener informacin sobre la salud y la condicin fsica.
Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals Bloque 2. Juegos y deportes. Cualidades motrices personales
El joc com a marc daprenentatge i desenrotllament personal. El juego como marco de aprendizaje y desarrollo personal.
Implicacions en els mbits fsics, psquics i socioafectius. Implicaciones en los mbitos fsicos, psquicos y socioafectivos.
Les habilitats especfiques. Las habilidades especficas.
Caracterstiques bsiques i comunes de les habilitats esportives: Caractersticas bsicas y comunes de las habilidades deportivas:
normes, regles, aspectes tcnics i tctics. normas, reglas, aspectos tcnicos y tcticos.
Execuci de distintes combinacions dhabilitats gimnstiques i Ejecucin de distintas combinaciones de habilidades gimnsticas
acrobtiques. y acrobticas.
Prctica de jocs regulats i adaptats, convencionals i modificats, Prctica de juegos regulados y adaptados, convencionales y
populars i tradicionals, que faciliten laprenentatge dels fonaments tc- modificados, populares y tradicionales, que faciliten el aprendizaje de
nics/tctics i les estratgies datac i defensa comuna als esports indivi- los fundamentos tcnicos/tcticos y las estrategias de ataque y defensa
duals, dadversari i collectius. comunes a los deportes individuales, de adversario y colectivos.
Realitzaci dactivitats cooperatives i competitives encaminades Realizacin de actividades cooperativas y competitivas enca-
a laprenentatge dels fonaments tcnics i tctiques dun esport indivi- minadas al aprendizaje de los fundamentos tcnicos y tcticas de un
dual, dadversari i collectiu. deporte individual, de adversario y colectivo.
Coneixement i prctica de jocs i esports populars i tradicionals Conocimiento y prctica de juegos y deportes populares y tradi-
de la Comunitat Valenciana. cionales de la Comunitat Valenciana.
Prctica dactivitats ldiques i esportives individuals i col- Prctica de actividades ldicas y deportivas individuales y colec-
lectives, doci i recreaci: els esports ldics, els jocs populars, els jocs tivas, de ocio y recreacin: los deportes ldicos, los juegos populares,
cooperatius, els jocs de confiana. los juegos cooperativos, los juegos de confianza.
Respecte i acceptaci de les normes i els reglaments. Respeto y aceptacin de las normas y los reglamentos.
Valoraci dels jocs i esports populars i tradicionals de la Comu- Valoracin de los juegos y deportes populares y tradicionales de
nitat Valenciana, amb especial atenci a la pilota valenciana en les la Comunitat Valenciana, con especial atencin a la Pelota Valenciana
seues modalitats ms senzilles, dexecuci i prctica, com a part dun en sus modalidades ms sencillas, de ejecucin y prctica, como parte
patrimoni cultural que cal preservar. de un patrimonio cultural que hace falta preservar.
Valoraci de les possibilitats ldiques del joc i lesport per a la Valoracin de las posibilidades ldicas del juego y el deporte
dinamitzaci de grups i el gaudi personal. para la dinamizacin de grupos y el disfrute personal.
Bloc 3. Expressi corporal Bloque 3. Expresin corporal
El cos i el ritme. El cuerpo y el ritmo.
Aspectes socioculturals i artstics de les danses de la Comunitat Aspectos socioculturales y artsticos de las danzas de la Comuni-
Valenciana. tat Valenciana.
Experimentaci dactivitats encaminades al domini, al control Experimentacin de actividades encaminadas al dominio, al con-
corporal i a la comunicaci amb els altres: els gestos i les postures. trol corporal y a la comunicacin con los dems: los gestos y las pos-
turas.
Prctica dels components del gest. Prctica de los componentes del gesto.
Combinaci de moviments de distints segments corporals amb Combinacin de movimientos de distintos segmentos corporales
desplaaments seguint una seqncia rtmica. con desplazamientos siguiendo una secuencia rtmica.
Execuci de passos senzills de danses collectives. Ejecucin de pasos sencillos de danzas colectivas.
Prctica de balls tradicionals de la Comunitat Valenciana. Prctica de bailes tradicionales de la Comunitat Valenciana.
Expressi de sentiments per mitj del cos i el moviment. Expresin de sentimientos mediante el cuerpo y el movimiento.
Creaci i prctica de coreografies que responguen a linters de Creacin y prctica de coreografas que respondan al inters del
lalumnat. alumnado.
Acceptaci de les diferncies individuals i respecte davant de les Aceptacin de las diferencias individuales y respeto frente a las
execucions dels altres. ejecuciones de los dems.
Valoraci dels balls tradicionals de la Comunitat Valenciana com Valoracin de los bailes tradicionales de la Comunitat Valencia-
a part dun patrimoni cultural que cal preservar. na como parte de un patrimonio cultural que hace falta preservar.
Bloc 4. Activitats en el medi natural Bloque 4. Actividades en el medio natural
Nocions sobre supervivncia i acampada: normes de seguretat, Nociones sobre supervivencia y acampada: normas de seguridad,
elecci del terreny i precaucions que han de tindres en compte a lho- eleccin del terreno y precauciones que tienen que tenerse en cuenta a
ra de muntar tendes. la hora de montar tiendas.
El senderisme: en qu consistix? Tipus de camins, material i ves- El senderismo: en qu consiste? Tipos de caminos, material y
timenta necessaris. vestimenta necesarios.
Comprensi de lentorn i introducci de mesures de seguretat i Comprensin del entorno e introduccin de medidas de seguri-
primers auxilis bsics. dad y primeros auxilios bsicos.
Num. 5562 / 24.07.2007 30490

Adquisici i posada en prctica de tcniques bsiques per al Adquisicin y puesta en prctica de tcnicas bsicas para el mon-
muntatge de tendes de campanya per a desplaar-se i estar en condici- taje de tiendas de campaa para desplazarse y estar en condiciones de
ons de seguretat en el medi natural. seguridad en el medio natural.
Realitzaci dun recorregut per un cam per a completar un iti- Realizacin de un recorrido por un camino para completar un
nerari. itinerario.
Identificaci i prevenci de les contingncies prpies del medi Identificacin y prevencin de las contingencias propias del
natural. medio natural.
Presa de conscincia dels usos i abusos que es fan del medi urb Toma de conciencia de los usos y abusos que se hacen del medio
i naturals. urbano y naturales.
Adquisici duna actitud autnoma per a desenrotllar-se dins Adquisicin de una actitud autnoma para desarrollarse dentro
dun mitj no habitual. de un medio no habitual.
Formaci crtica respecte de les pressions i agressions en el medi Formacin crtica respecto de las presiones y agresiones en el
natural. medio natural.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Incrementar la resistncia aerbica i la flexibilitat respecte al 1. Incrementar la resistencia aerbica y la flexibilidad respecto a
seu nivell inicial. su nivel inicial.
2. Reconixer, a travs de la prctica, les activitats fsiques que es 2. Reconocer a travs de la prctica, las actividades fsicas que se
desenrotllen en una franja de la freqncia cardaca beneficiosa per a desarrollan en una franja de la frecuencia cardiaca beneficiosa para la
la salut. salud.
3. Conixer, practicar i valorar els jocs, esports i balls populars i 3. Conocer, practicar y valorar los juegos, deportes y bailes popu-
tradicionals de la Comunitat Valenciana. lares y tradicionales de la Comunitat Valenciana.
4. Mostrar autocontrol en laplicaci de la fora i en la relaci amb 4. Mostrar autocontrol en la aplicacin de la fuerza y en la relacin
ladversari, davant de situacions de contacte fsic en jocs i activitats de con el adversario, ante situaciones de contacto fsico en juegos y acti-
lluita. vidades de lucha.
5. Manifestar actituds de cooperaci, tolerncia i esportivitat tant 5. Manifestar actitudes de cooperacin, tolerancia y deportividad
quan sadopta el paper de participant com el despectador en la prcti- tanto cuando se adopta el papel de participante como el de espectador
ca dun esport collectiu. en la prctica de un deporte colectivo.
6. Resoldre situacions de joc redut dun o ms esports collectius, 6. Resolver situaciones de juego reducido de uno o varios deportes
aplicant els coneixements tcnics, tctics i reglamentaris adquirits. colectivos, aplicando los conocimientos tcnicos, tcticos y reglamen-
tarios adquiridos.
7. Crear i posar en prctica una seqncia harmnica de movi- 7. Crear y poner en prctica una secuencia armnica de movimien-
ments corporals a partir dun ritme triat. tos corporales a partir de un ritmo escogido.
8. Realitzar de manera autnoma un recorregut de senda complint 8. Realizar de forma autnoma un recorrido de sendero cumplien-
normes de seguretat bsiques i mostrar una actitud de respecte cap a la do normas de seguridad bsicas y mostrar una actitud de respeto hacia
conservaci de lentorn en qu es du a terme lactivitat. la conservacin del entorno en el que se lleva a cabo la actividad.
9. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma 9. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de
cooperativa i amb sentit crtic per a obtindre informaci relaciona- forma cooperativa y con sentido crtico para obtener informacin rela-
da amb lEducaci fsica i per a establir intercanvi dopinions amb cionada con la Educacin fsica y para establecer intercambio de opi-
lalumnat daltres centres docents. niones con el alumnado de otros centros docentes.
Tercer curs Tercer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Condici fsica i salut Bloque 1. Condicin fsica y salud
El calfament especfic. Caracterstiques. Pautes per a preparar- El calentamiento especfico. Caractersticas. Pautas para prepa-
lo. rarlo.
Capacitats fsiques relacionades amb la salut: resistncia, fora, Capacidades fsicas relacionadas con la salud: resistencia, fuer-
velocitat i flexibilitat. za, velocidad y flexibilidad.
Classificaci i mtodes de millora de les capacitats fsiques. Clasificacin y mtodos de mejora de las capacidades fsicas.
Efectes del treball de resistncia aerbica i flexibilitat sobre el Efectos del trabajo de resistencia aerbica y flexibilidad sobre el
concepte de salut. concepto de salud.
Els processos dadaptaci a lesfor. Los procesos de adaptacin al esfuerzo.
Fonaments bsics per a una dieta equilibrada i la seua planifica- Fundamentos bsicos para una dieta equilibrada y su planifica-
ci. cin.
Preparaci i posada en prctica de calfaments especfics. Preparacin y puesta en prctica de calentamientos especficos.
Aplicaci de sistemes especfics de millora de la resistncia Aplicacin de sistemas especficos de mejora de la resistencia
general. general.
Aplicaci de sistemes especfics de millora de la flexibilitat. Aplicacin de sistemas especficos de mejora de la flexibilidad.
Prctica dactivitats gimnstiques suaus. Prctica de actividades de gimnasias suaves.
Anlisi dels hbits propis de lalimentaci. Anlisis de los hbitos propios de la alimentacin.
Elaboraci de dietes equilibrades i saludables. Elaboracin de dietas equilibradas y saludables.
Reconeixement de lefecte positiu que la prctica de lactivitat Reconocimiento del efecto positivo que la prctica de actividad
fsica t sobre lorganisme. fsica tiene sobre el organismo.
Valoraci positiva de les repercussions que lactivitat fsica t Valoracin positiva de las repercusiones que la actividad fsica
sobre la prpia imatge corporal. tiene sobre la propia imagen corporal.
Valoraci dels efectes dactivitats gimnstiques suaus. Valoracin de los efectos de actividades de gimnasias suaves.
Anlisi crtica dels hbits alimentaris. La dieta mediterrnia. Anlisis crtico de los hbitos alimentarios. La dieta mediterr-
nea.
s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para
obtindre informaci sobre la salut i la condici fsica. obtener informacin sobre la salud y la condicin fsica.
Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals Bloque 2. Juegos y deportes. Cualidades motrices personales
Num. 5562 / 24.07.2007 30491

El factor qualitatiu del moviment: els mecanismes de percepci, El factor cualitativo del movimiento: los mecanismos de percep-
decisi i execuci. cin, decisin y ejecucin.
Aspectes tcnics, tctics i reglamentaris dels esports que han de Aspectos tcnicos, tcticos y reglamentarios de los deportes que
practicar-se. tienen que practicarse.
Els jocs i esports populars i tradicionals de la Comunitat Valen- Los juegos y deportes populares y tradicionales de la Comunitat
ciana. Valenciana.
Realitzaci dactivitats cooperatives i competitives dirigides a Realizacin de actividades cooperativas y competitivas dirigidas
laprenentatge dels fonaments tcnics i tctiques dun esport collectiu. al aprendizaje de los fundamentos tcnicos y tcticas de un deporte
colectivo.
Prctica dactivitats encaminades a laprenentatge dun esport Prctica de actividades encaminadas al aprendizaje de un depor-
individual, dadversari o collectiu. te individual, de adversario o colectivo.
Resoluci de conflictes per mitj de tcniques de dinmica de Resolucin de conflictos mediante tcnicas de dinmica de
grup. grupo.
Investigaci, coneixement i prctica dels jocs i esports populars i Investigacin, conocimiento y prctica de los juegos y deportes
tradicionals a la Comunitat Valenciana. Prctica correcta de modalitats populares y tradicionales en la Comunitat Valenciana. Prctica correc-
de pilota valenciana, com el raspall i prctica amb paret, per ser ms ta de modalidades de Pelota Valenciana, como el raspall y prctica con
senzilles. Concepte correcte de les restants modalitats. pared, por ser ms sencillas. Concepto correcto de las restantes moda-
lidades.
Prctica de jocs del mn en relaci amb els jocs populars i tradi- Prctica de juegos del mundo en relacin con los juegos popula-
cionals de la Comunitat Valenciana. res y tradicionales de la Comunitat Valenciana.
Reconeixement del propi nivell de competncia en diferents acti- Reconocimiento del propio nivel de competencia en diferentes
vitats esportives respecte dun entorn de referncia. actividades deportivas respecto de un entorno de referencia.
Tolerncia i esportivitat per damunt de la recerca desmesurada Tolerancia y deportividad por encima de la bsqueda desmesura-
de resultats. da de resultados.
Valoraci del joc i lesport com a marc de relaci amb els altres i Valoracin del juego y el deporte como marco de relacin con
de foment de lamistat i camaraderia en lmbit personal, social i cul- los dems y de fomento de la amistad y compaerismo en el mbito
tural. personal, social y cultural.
Disposici favorable amb lautoexigncia i la superaci de les Disposicin favorable para con la autoexigencia y la superacin
prpies limitacions. de las propias limitaciones.
Bloc 3. Expressi corporal Bloque 3. Expresin corporal
Coneixement de diferents manifestacions expressives: balls, dan- Conocimiento de diferentes manifestaciones expresivas: bailes,
ses, dramatitzacions. danzas, dramatizaciones.
Prctica dirigida a la presa de conscincia dels diferents espais Prctica dirigida a la toma de conciencia de los diferentes espa-
utilitzats en lexpressi corporal. cios utilizados en la expresin corporal.
Realitzaci de moviments globals i segmentaris amb una base Realizacin de movimientos globales y segmentarios con una
rtmica. base rtmica.
La relaxaci. Prctica de diferents mtodes. La relajacin. Prctica de diferentes mtodos.
Realitzaci dactivitats rtmiques, destacant el valor expressiu. Realizacin de actividades rtmicas, destacando el valor expre-
sivo.
Prctica de les danses del mn, en intercanvi cultural amb les Prctica de las danzas del mundo, en intercambio cultural con
danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. las danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana.
Prctica de diferents manifestacions expressives. Prctica de diferentes manifestaciones expresivas.
Prctica dels balls de sal i danses modernes. Prctica de los bailes de saln y danzas modernas.
Actitud oberta, desinhibida i comunicativa en les relacions amb Actitud abierta, desinhibida y comunicativa en las relaciones con
els altres. los dems.
Valoraci de la dansa com a element de relaci amb persones Valoracin de la danza como elemento de relacin con personas
daltres cultures del mn. de otras culturas del mundo.
Bloc 4. Activitats al medi natural Bloque 4. Actividades en el medio natural
Nocions bsiques especfiques sobre orientaci. Nociones bsicas especficas sobre orientacin.
Normes de seguretat necessries per a la realitzaci de recorre- Normas de seguridad necesarias para la realizacin de recorridos
guts dorientaci al medi urb i naturals. de orientacin en medio urbano y naturales.
Impacte de lactivitat fsica dins del medi natural: activitats que Impacto de la actividad fsica dentro del medio natural: activida-
causen deteriorament o contaminaci i les que respecten lentorn. des que causan deterioro o contaminacin y las que respetan el entor-
no.
Adquisici de tcniques bsiques dorientaci: lectura de mapes Adquisicin de tcnicas bsicas de orientacin: lectura de mapas
i realitzaci de recorreguts dorientaci. y realizacin de recorridos de orientacin.
Aplicaci de les tcniques de primers auxilis al medi natural. Aplicacin de las tcnicas de primeros auxilios en el medio natu-
ral.
Identificaci del paisatge de lentorn i de la Comunitat Valencia- Identificacin del paisaje del entorno y de la Comunitat Valen-
na, a partir de la toponmia. ciana, a partir de la toponimia.
Acceptaci de les normes de seguretat i protecci en la realitza- Aceptacin de las normas de seguridad y proteccin en la reali-
ci dactivitats dorientaci. zacin de actividades de orientacin.
Valoraci del paisatge i de la toponmia com a part de la singula- Valoracin del paisaje y de la toponimia como parte de la singu-
ritat del patrimoni natural i cultural de la Comunitat Valenciana. laridad del patrimonio natural y cultural de la Comunitat Valenciana.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Relacionar les activitats fsiques amb els efectes que produxen 1. Relacionar las actividades fsicas con los efectos que producen
en els diferents aparells i sistemes del cos hum, especialment amb en los diferentes aparatos y sistemas del cuerpo humano, especialmen-
aquells que sn ms rellevants per a la salut. te con aquellos que son ms relevantes para la salud.
2. Incrementar els nivells de resistncia aerbica, flexibilitat i fora 2. Incrementar los niveles de resistencia aerbica, flexibilidad y
resistncia a partir del nivell inicial, en participar en la selecci de les fuerza resistencia a partir del nivel inicial, al participar en la seleccin
Num. 5562 / 24.07.2007 30492

activitats i exercicis dacord amb els mtodes dentrenament propis de de las actividades y ejercicios en funcin de los mtodos de entrena-
cada capacitat. miento propios de cada capacidad.
3. Realitzar exercicis de condicionament fsic atenent criteris dhi- 3. Realizar ejercicios de acondicionamiento fsico atendiendo
giene postural com a estratgia per a la prevenci de lesions. a criterios de higiene postural como estrategia para la prevencin de
lesiones.
4. Reflexionar sobre la importncia que t per a la salut una ali- 4. Reflexionar sobre la importancia que tiene para la salud una ali-
mentaci equilibrada a partir del clcul de la ingesta i la despesa cal- mentacin equilibrada a partir del clculo de la ingesta y el gasto cal-
rica, basant-se en les racions diries de cada grup daliments i de les rico, en base a las raciones diarias de cada grupo de alimentos y de las
activitats diries realitzades. actividades diarias realizadas.
5. Resoldre situacions de joc redut dun o ms esports collectius, 5. Resolver situaciones de juego reducido de uno o varios deportes
entre els quals els populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana, colectivos, entre ellos, los populares y tradicionales de la Comunitat
aplicant els coneixements tcnics, tctics i reglamentaris adquirits. Valenciana, aplicando los conocimientos tcnicos, tcticos y regla-
mentarios adquiridos.
6. Realitzar balls, incloent-hi les danses tradicionals de la Comuni- 6. Realizar bailes, incluyendo las danzas tradicionales de la Comu-
tat Valenciana, per parelles o en grup, amb respecte i desinhibici. nitat Valenciana, por parejas o en grupo, con respeto y desinhibicin.
7. Completar una activitat dorientaci, respectant les normes de 7. Completar una actividad de orientacin, respetando las normas
seguretat, preferentment al medi natural de lentorn i de la Comunitat de seguridad, preferentemente en el medio natural del entorno y de la
Valenciana, amb lajuda dun mapa. Comunitat Valenciana, con la ayuda de un mapa.
8. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma 8. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de
cooperativa i amb sentit crtic per a obtindre informaci relaciona- forma cooperativa y con sentido crtico para obtener informacin rela-
da amb lEducaci fsica i per a establir intercanvi dopinions amb cionada con la Educacin fsica y para establecer intercambio de opi-
lalumnat daltres centres docents. niones con el alumnado de otros centros docentes.
Quart curs Cuarto curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Condici fsica i salut Bloque 1. Condicin fsica y salud
El calfament especfic. Efectes. El calentamiento especfico. Efectos.
Capacitats fsiques relacionades amb la salut: fora, resistn- Capacidades fsicas relacionadas con la salud: fuerza, resisten-
cia, velocitat i flexibilitat. Concepte. Manifestacions bsiques. Tipus cia, velocidad y flexibilidad. Concepto. Manifestaciones bsicas. Tipo
dexercicis. de ejercicios.
La postura corporal en les activitats quotidianes. Anlisi dels La postura corporal en las actividades cotidianas. Anlisis de los
mals hbits i manera de corregir-los . malos hbitos y manera de corregirlos .
Efectes del treball de fora sobre lestat de salut. Efectos del trabajo de fuerza sobre el estado de salud.
Els espais per a la prctica de lactivitat fsica: lentorn i la Los espacios para la prctica de la actividad fsica: el entorno y
Comunitat Valenciana. Espais, equipaments i installacions. la Comunitat Valenciana. Espacios, equipamientos e instalaciones.
Nocions bsiques sobre els principals sistemes de millora de les Nociones bsicas sobre los principales sistemas de mejora de las
capacitats fsiques. capacidades fsicas.
Preparaci i posada en prctica de calfaments, amb anlisi prvia Preparacin y puesta en prctica de calentamientos, previo anli-
de lactivitat fsica que es realitza. sis de la actividad fsica que se realiza.
Condicionament de la fora, resistncia, velocitat i flexibilitat. Acondicionamiento de la fuerza, resistencia, velocidad y flexibi-
Elaboraci dun repertori dexercicis de fora, resistncia, velocitat i lidad. Elaboracin de un repertorio de ejercicios de fuerza, resistencia,
flexibilitat. velocidad y flexibilidad.
Preparaci i posada en prctica dun pla de treball de la resistn- Preparacin y puesta en prctica de un plan de trabajo de la
cia i la flexibilitat. resistencia y la flexibilidad.
Investigaci dels espais, els equipaments i les installacions de Investigacin de los espacios, los equipamientos y las instalacio-
lentorn. nes del entorno.
Planificaci, realitzaci i control dun programa dentrenament Planificacin, realizacin y control de un programa de entrena-
autogen personal. miento autgeno personal.
Determinaci del nivell de condici fsica respecte a un entorn Determinacin del nivel de condicin fsica con respecto a un
de referncia en les diferents capacitats per mitj del coneixement i la entorno de referencia en las diferentes capacidades mediante el cono-
utilitzaci de proves de test. cimiento y la utilizacin de pruebas de test.
Presa de conscincia de la importncia devitar actituds posturals Toma de conciencia de la importancia de evitar actitudes postu-
inadequades. rales inadecuadas.
Presa de conscincia del propi nivell de condici fsica a fi des- Toma de conciencia del propio nivel de condicin fsica con el
tablir les prpies necessitats i possibilitats de desenrotllament. fin de establecer las propias necesidades y posibilidades de desarrollo.
Vigilncia dels riscos que t lactivitat fsica, prevenci i segu- Vigilancia en torno a los riesgos que tiene la actividad fsica,
retat. prevencin y seguridad.
Valoraci de les activitats de benestar per al descans adequat del Valoracin de las actividades de bienestar para el descanso ade-
cos i de la ment, lestat saludable del cos i lalliberament de tensions. cuado del cuerpo y de la mente, el estado saludable del cuerpo y la
liberacin de tensiones.
s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a Uso de las tecnologas de la informacin y la comunicacin para
obtindre informaci sobre la salut i la condici fsica. obtener informacin sobre la salud y la condicin fsica.
Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals Bloque 2. Juegos y deportes. Cualidades motrices personales
Els esports dins de la societat actual: aspectes sociolgics, cultu- Los deportes dentro de la sociedad actual: aspectos sociolgicos,
rals i econmics. culturales y econmicos.
El joc i lesport en el temps doci. El juego y el deporte en el tiempo de ocio.
La competici dins de la prctica esportiva: el valor recreatiu La competicin dentro de la prctica deportiva: el valor recreati-
afegit. vo aadido.
Realitzaci dactivitats encaminades a laprenentatge i al perfec- Realizacin de actividades encaminadas al aprendizaje y al per-
cionament de lesport individual, dadversari o collectiu. feccionamiento del deporte individual, de adversario o colectivo.
Num. 5562 / 24.07.2007 30493

Planificaci de propostes dactivitats aplicables als esports que Planificacin de propuestas de actividades aplicables a los depor-
es practiquen, i portar-les a la prctica de manera autnoma. tes que se practican, y llevarlas a la prctica de manera autnoma.
Prctica dactivitats individuals i collectives doci i recreaci. Prctica de actividades individuales y colectivas de ocio y
recreacin.
Planificaci i organitzaci de campionats esportius. Planificacin y organizacin de campeonatos deportivos.
Realitzaci dun treball crtic sobre el tractament meditic de les Realizacin de un trabajo crtico sobre el tratamiento meditico
diferents modalitats esportives, gnere i lesport o altres temes dinte- de las diferentes modalidades deportivas, gnero y el deporte u otros
rs sociolgic. temas de inters sociolgico.
Resoluci de conflictes en situacions reals de joc per mitj de Resolucin de conflictos en situaciones reales de juego mediante
tcniques de relaxaci i de dinmica de grup. tcnicas de relajacin y de dinmica de grupo.
Cooperaci i acceptaci de les funcions atribudes dins duna Cooperacin y aceptacin de las funciones atribuidas dentro de
tasca dequip. una tarea de equipo.
Valoraci del joc i lesport com a mitjans daprenentatge i desen- Valoracin del juego y el deporte como medios de aprendizaje y
rotllament de qualitats fsiques, psicomotrius i socioafectives. desarrollo de cualidades fsicas, psicomotrices y socioafectivas.
Apreciaci de les repercussions que la prctica habitual dactivi- Apreciacin de las repercusiones que la prctica habitual de acti-
tats fsiques i esportives tenen sobre la salut i qualitat de vida. vidades fsicas-deportivas tienen sobre la salud y calidad de vida.
Inters per la procedncia del material esportiu utilitzat en el Inters por la procedencia del material deportivo utilizado en el
marc del comer just. marco del comercio justo.
Coneixement i prctica de les diferents modalitats de pilota Conocimiento y prctica de las diferentes modalidades de Pelota
valenciana, amb especial atenci a les modalitats ms complexes de Valenciana, con especial atencin a las modalidades ms complejas de
realitzaci dins de les prctiques desports populars i tradicionals de la realizacin dentro de las prcticas de deportes populares y tradiciona-
Comunitat Valenciana, com un mitj de gaudi i conservaci del patri- les de la Comunitat Valenciana, como un medio de disfrute y conser-
moni cultural de la nostra Comunitat. vacin del patrimonio cultural de nuestra Comunitat.
Bloc 3. Expressi corporal Bloque 3. Expresin corporal
Directrius que han de seguir-se per a lelaboraci de dissenys Directrices que tienen que seguirse para la elaboracin de dise-
coreogrfics. os coreogrficos.
Prctica dactivitats rtmiques amb una base musical. Prctica de actividades rtmicas con una base musical.
Creaci duna composici coreogrfica collectiva amb el suport Creacin de una composicin coreogrfica colectiva con el
duna estructura musical, incloent-hi els diversos elements: espai, apoyo de una estructura musical, incluyendo los diferentes elementos:
temps, intensitat. espacio, tiempo, intensidad.
Prctica de mtodes de millora de la relaxaci no treballats en el Prctica de mtodos de mejora de la relajacin no trabajados en
curs anterior. el curso anterior.
Participaci en el treball en grup. Participacin en el trabajo en grupo.
Bloc 4. Activitats en el medi natural Bloque 4. Actividades en el medio natural
Aspectes generals que han de considerar-se en lorganitzaci Aspectos generales que tienen que considerarse en la organiza-
dactivitats en el medi natural. cin de actividades en el medio natural.
Relaci entre lactivitat fsica, la salut i el medi natural. Relacin entre la actividad fsica, la salud y el medio natural.
La seguretat com a premissa en la prctica dactivitats en el medi La seguridad como premisa en la prctica de actividades en el
natural: materials i elements tcnics. medio natural: materiales y elementos tcnicos.
Perfeccionament i aplicaci de les tcniques dorientaci. Loca- Perfeccionamiento y aplicacin de las tcnicas de orientacin.
litzaci de controls seguint la simbologia internacional. Localizacin de controles siguiendo la simbologa internacional.
Utilitzaci correcta dels materials i dels elements tcnics en acti- Utilizacin correcta de los materiales y de los elementos tcnicos
vitats doci i recreaci en el medi natural. en actividades de ocio y recreacin en el medio natural.
Presa de conscincia de limpacte que tenen algunes activitats Toma de conciencia del impacto que tienen algunas actividades
fsiques i esportives sobre el medi natural. fsicas-deportivas sobre el medio natural.
Valoraci de la seguretat fonamentada en el coneixement de les Valoracin de la seguridad fundamentada en el conocimiento
contingncies i els protocols de rescat, aix com en la bona condici de las contingencias y los protocolos de rescate, as como en la buena
fsica. condicin fsica.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Planificar i posar en prctica calfaments autnoms respectant 1. Planificar y poner en prctica calentamientos autnomos respe-
pautes bsiques per a la seua elaboraci i atenent les caracterstiques tando pautas bsicas para su elaboracin y atendiendo a las caracters-
de lactivitat fsica que es realitzar. ticas de la actividad fsica que se realizar.
2. Analitzar els efectes beneficiosos i de prevenci que el treball 2. Analizar los efectos beneficiosos y de prevencin que el trabajo
regular de resistncia aerbica, de flexibilitat i de fora resistncia regular de resistencia aerbica, de flexibilidad y de fuerza resistencia
comporten per a lestat de salut. suponen para el estado de salud.
3. Dissenyar i dur a terme un pla de treball duna qualitat fsica 3. Disear y llevar a cabo un plan de trabajo de una cualidad fsica
relacionada amb la salut, incrementant el propi nivell inicial, a partir relacionada con la salud, incrementando el propio nivel inicial, a partir
del coneixement de sistemes i mtodes dentrenament. del conocimiento de sistemas y mtodos de entrenamiento.
4. Resoldre supsits prctics sobre les lesions que es poden pro- 4. Resolver supuestos prcticos sobre las lesiones que se pueden
duir en la vida quotidiana, en la prctica dactivitat fsica i en lesport, producir en la vida cotidiana, en la prctica de actividad fsica y en el
aplicant unes primeres atencions. deporte, aplicando unas primeras atenciones.
5. Manifestar una actitud crtica davant de les prctiques i valora- 5. Manifestar una actitud crtica ante las prcticas y valoraciones
cions que es fan de lesport i del cos a travs dels diferents mitjans de que se hacen del deporte y del cuerpo a travs de los diferentes medios
comunicaci. de comunicacin.
6. Resoldre situacions en diferents jocs i esports, especialment 6. Resolver situaciones en diferentes juegos y deportes, especial-
de les modalitats ms complexes de la pilota valenciana, aplicant els mente de las modalidades ms complejas de la Pelota Valenciana, apli-
coneixements tcnics, tctics i reglamentaris adquirits. cando los conocimientos tcnicos, tcticos y reglamentarios adquiri-
dos.
7. Participar en lorganitzaci i posada en prctica de tornejos en 7. Participar en la organizacin y puesta en prctica de torneos
els quals es practicaran esports i activitats fsiques realitzades al llarg en los que se practicarn deportes y actividades fsicas realizadas a
Num. 5562 / 24.07.2007 30494

de letapa, incloent-hi els jocs i esports populars de la Comunitat lo largo de la etapa, incluyendo los juegos y deportes populares de la
Valenciana. Comunitat Valenciana.
8. Participar de manera desinhibida i constructiva en la creaci i 8. Participar de forma desinhibida y constructiva en la creacin y
realitzaci dactivitats expressives collectives amb suport musical. realizacin de actividades expresivas colectivas con soporte musical.
9. Utilitzar els tipus de respiraci i les tcniques i mtodes de rela- 9. Utilizar los tipos de respiracin y las tcnicas y mtodos de rela-
xaci com a mitj per a la reducci de desequilibris i lalleugeriment jacin como medio para la reduccin de desequilibrios y el alivio de
de tensions produdes en la vida quotidiana. tensiones producidas en la vida cotidiana.
10. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de 10. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de
forma cooperativa i amb sentit crtic per a obtindre informaci relaci- forma cooperativa y con sentido crtico para obtener informacin rela-
onada amb lEducaci fsica i per a establir intercanvi dopinions amb cionada con la Educacin fsica y para establecer intercambio de opi-
lalumnat daltres centres docents. niones con el alumnado de otros centros docentes.

Educaci per a la ciutadania Educacin para la ciudadana


LEducaci per a la ciutadania en lEnsenyana Secundria Obli- La Educacin para la ciudadana en la Enseanza Secundaria Obli-
gatria continua la tasca comenada per la seua homnima en Prim- gatoria contina la labor comenzada por su homnima en Primaria. Se
ria. Sorganitza a travs de dos matries: lEducaci per a la ciutadania organiza a travs de dos materias: la Educacin para la ciudadana y
i els drets humans que simpartir en 2n de lESO, i lEducaci etico- los derechos humanos que se impartir en 2 de la ESO, y la Educa-
cvica, que simpartir en 4t de lESO. cin tico-cvica, que se impartir en 4 de la ESO.
La democrcia liberal s una forma dorganitzaci poltica que La democracia liberal es una forma de organizacin poltica que se
sha decantat a travs dun llarg i convuls procs histric. Sha mos- ha decantado a travs de un largo y convulso proceso histrico. Se ha
trat al mateix temps forta i persuasiva davant dels totalitarismes que mostrado a la vez fuerte y persuasiva ante los totalitarismos que han
han intentat derrotar-la, perqu ha sabut incorporar en el seu si pobles intentado derrotarla, pues ha sabido incorporar en su seno a pueblos
i cultures molt diferents daquells en qu va tindre el seu origen. La y culturas muy diferentes de aquellos en los que tuvo su origen. Su
seua capacitat dadaptaci a situacions histriques diverses testimonia capacidad de adaptacin a situaciones histricas diversas testimonia su
la seua fortalesa. Les democrcies shan ests per tot el mn i, amb fortaleza. Las democracias se han extendido por todo el mundo y, con
estes, el poder de les ciutadanes i ciutadans per a decidir el seu propi ellas, el poder de las ciudadanas y ciudadanos para decidir su propio
futur. futuro.
No obstant aix, el pluralisme poltic i ideolgic caracterstic de Sin embargo, el pluralismo poltico e ideolgico caracterstico de
les democrcies liberals, un dels seus trets fonamentals, no pot menys- las democracias liberales, uno de sus rasgos fundamentales, no puede
cabar un consens valoratiu bsic que garantisca el comproms ciutad menoscabar un consenso valorativo bsico que garantice el compromi-
amb el seu sistema de govern. Sense este comproms, cap rgim pot so ciudadano con su sistema de gobierno. Sin tal compromiso, ningn
subsistir a llarg termini. Eixa tasca s especialment complexa en un rgimen puede subsistir a largo plazo. Esa tarea es especialmente com-
rgim democrtic, en el qual s molt difcil de traar la frontera entre pleja en un rgimen democrtico, en el que es muy difcil de trazar
els valors majoritaris en una societat, els dependents de les majories de la frontera entre los valores mayoritarios en una sociedad, los depen-
govern de torn i els constitutius de la prpia forma de govern. dientes de las mayoras de gobierno de turno y los constitutivos de la
propia forma de gobierno.
Per aix, les lleis noms poden imposar com a mnims all que els Por ello, las leyes slo pueden imponer como mnimos aquellos
ciutadans shan donat a travs del procs constituent que legitima el que los ciudadanos se han dado a travs del proceso constituyente que
model poltic espanyol actual: la Constituci Espanyola de 1978. Els legitima el modelo poltico espaol actual: la Constitucin Espaola
referents ineludibles duna educaci cvica per a tots els espanyols sn de 1978. Los referentes ineludibles de una educacin cvica para todos
les institucions que hi apareixen, els valors que shi defenen, aix com los espaoles son las instituciones que all aparecen, los valores que en
els processos de transformaci institucional i poltica que esta acull. ella se defienden, as como los procesos de transformacin institucio-
nal y poltica que ella misma acoge.
No obstant aix, una Educaci per a la ciutadania no residix exclu- Sin embargo, una Educacin para la ciudadana no reside exclu-
sivament a conixer lordenament poltic i jurdic de la nostra naci, sivamente en conocer el ordenamiento poltico y jurdico de nuestra
tot i ser coneixement imprescindible, sin que ha danar ms enll i nacin, con ser este conocimiento imprescindible, sino que debe ir
aprofundir en els trets fonamentals caracterstics de les societats demo- ms all y profundizar en los rasgos fundamentales caractersticos de
crtiques: els drets individuals que han de respectar-se per les majories las sociedades democrticas: los derechos individuales que deben res-
contingentment en el poder, la divisi de poders, que actua com a con- petarse por las mayoras contingentemente en el poder, la divisin de
traps contra la possible temptaci de despotisme per qualsevol destos poderes, que acta como contrapeso contra la posible tentacin de des-
i les eleccions lliures, on les ciutadanes i ciutadans poden organitzar- potismo por cualquiera de ellos y las elecciones libres, donde las ciu-
se polticament tant per a ser triats com per a triar aquells que creguen dadanas y ciudadanos pueden organizarse polticamente tanto para ser
que representen millor els seus interessos i aspiracions. s ineludible, elegidos como para elegir a quienes crean que mejor representan sus
tamb, conixer les tradicions filosfiques sobre les quals sassenta. intereses y aspiraciones. Es ineludible, tambin conocer las tradiciones
Algunes institucions canvien i, no obstant aix, no pot desaparixer la filosficas sobre las que se asienta. Algunas instituciones cambian, sin
discussi racional com a forma de dirimir els conflictes poltics en una embargo, no puede desaparecer la discusin racional como forma de
societat dhmens lliures. I cap disciplina ha contribut tant a aix com dirimir los conflictos polticos en una sociedad de hombres libres. Y
la Filosofia. ninguna disciplina ha contribuido tanto a ello como la Filosofa.
El vigor de la societat democrtica depn de les seues ciutadanes i El vigor de la sociedad democrtica depende de sus ciudadanas y
ciutadans. s un producte complex de molts elements. Les institucions ciudadanos. Es un producto complejo de muchos elementos. Las insti-
socials intermdies sn fonamentals. Mitjans de comunicaci, sindi- tuciones sociales intermedias son fundamentales. Medios de comuni-
cats, esglsies, associacions empresarials i ciutadanes, totes poden col- cacin, sindicatos, iglesias, asociaciones empresariales y ciudadanas,
laborar tant com a canalitzadores de les iniciatives ciutadanes com a todas ellas pueden colaborar tanto como canalizadoras de las iniciati-
impulsores destes. Per aix no s prou, s necessari que els individus vas ciudadanas como impulsoras de stas. Pero ello no es suficiente, es
no posen els seus interessos particulars per damunt de les conviccions necesario que los individuos mismos no pongan sus intereses particu-
democrtiques, per molt legtims que estos interessos puguen ser. Ac lares por encima de las convicciones democrticas, por muy legtimos
s on leducaci juga un paper imprescindible. que tales intereses puedan ser. Aqu es donde la educacin juega un
papel imprescindible.
Des de fa dcades, les professores i professors contribuxen activa- Desde hace dcadas, las profesoras y profesores contribuyen acti-
ment a educar en democrcia el nostre alumnat. Els valors de la igual- vamente a educar en democracia a nuestras alumnas y alumnos. Los
Num. 5562 / 24.07.2007 30495

tat, del respecte a la diferncia i la llibertat individual es viuen diri- valores de la igualdad, del respeto a la diferencia y la libertad indivi-
ament en totes les aules dEspanya. Per s important que lalumnat dual se viven diariamente en todas las aulas de Espaa. Pero es impor-
dedica unes hores a reflexionar sobre tot aix. tante que las alumnas y los alumnos dediquen unas horas a reflexionar
sobre todo ello.
Es tracta que, a travs dels diferents objectius proposats i dels con- Se trata de que, a travs de los diferentes objetivos propuestos y
tinguts que es desenrotllen per aconseguir-los, lalumnat aprengua a de los contenidos que se desarrollen para alcanzarlos, las alumnas y
exposar les seues opinions i jus amb arguments raonats i amb capaci- los alumnos aprendan a exponer sus opiniones y juicios con argumen-
tat per a acceptar les opinions dels altres. Aix noms pot aconseguir- tos razonados y capacidad para aceptar las opiniones de los otros. Ello
se per mitj de la prctica efectiva del dileg, que es mostrar com la slo puede lograrse mediante la prctica efectiva del dilogo, que se
millor estratgia per a abordar els conflictes de forma no violenta. mostrar como la mejor estrategia para abordar los conflictos de forma
no violenta.
Lalumnat haur daprendre que les opinions poden canviar en el El alumnado deber aprender que las opiniones pueden cambiar en
procs de dileg i dinformaci. Una ciutadana o ciutad democrtic el proceso de dilogo y de informacin. Una ciudadana o ciudadano
no s noms qui millor argumenta, qui ms disposat est a canviar de democrtico no es slo el que mejor argumenta, sino el que ms dis-
posici, sempre que els arguments dels altres i la informaci dispo- puesto est a cambiar de posicin siempre que los argumentos de los
nible aix li ho exigisca. Per a aix, la preparaci i la realitzaci de dems y la informacin disponible as se lo exige. Para ello, la prepa-
debats sobre aspectes rellevants de la realitat pot ser una magnfica racin y realizacin de debates sobre aspectos relevantes de la realidad
estratgia de treball en laula, a ms de lanlisi comparativa i lava- puede ser una magnfica estrategia de trabajo en el aula, adems del
luaci crtica de la informaci a qu tenen accs sobre un mateix fet o anlisis comparativo y evaluacin crtica de la informacin a la que
qesti dactualitat. tienen acceso sobre un mismo hecho o cuestin de actualidad.
LEducaci eticocvica de 4t dESO es concep com a una reflexi La Educacin tico-cvica de 4 de ESO se concibe como una
ms filosfica sobre els valors, institucions i reptes de la democrcia reflexin ms filosfica sobre los valores, instituciones y retos de la
liberal a Espanya i al mn. Una tica cvica no ha de derivar en un democracia liberal en Espaa y el mundo. Una tica cvica no debe
nihilisme o en un relativisme que dissolga tots els valors. Els valors derivar en un nihilismo o en un relativismo que disuelva todos los
del respecte a laltre i del reconeixement de la diferncia no equiva- valores. Los valores del respeto al otro y del reconocimiento de la
len a lacceptaci acrtica de tota idea o prctica que siga contrria als diferencia no equivalen a la aceptacin acrtica de toda idea o prcti-
drets humans. La seua defensa s una tasca quotidiana de totes i tots, ca que sea contraria a los derechos humanos. Su defensa es una tarea
en lmbit privat i immediat i en lespai pblic. cotidiana de todas y todos, en el mbito privado e inmediato y en el
espacio pblico.
A ms, adoptar la perspectiva de la filosofia moral ajuda de mane- Adems, adoptar la perspectiva de la filosofa moral ayuda de
ra especfica a situar els problemes eticopoltics i eticojurdics en un modo especfico a situar los problemas tico-polticos y tico-jur-
nivell duniversalitat i dabstracci racional, la qual cosa permet des- dicos en un nivel de universalidad y de abstraccin racional, lo que
enrotllar en lalumnat la capacitat crtica i argumentativa duna mane- permite desarrollar en las alumnas y alumnos la capacidad crtica y
ra eminent, i evitar aix qualsevol forma dadoctrinament. En este sen- argumentativa de un modo eminente, y evitar as cualquier forma de
tit resulta imprescindible proporcionar a lalumnat una fonamentaci adoctrinamiento. En este sentido resulta imprescindible proporcionar a
filosfica de lespecificitat moral dels sers humans i el coneixement las alumnas y alumnos una fundamentacin filosfica de la especifici-
dalguns conceptes claus de la moralitat humana (llibertat, autonomia, dad moral de los seres humanos y el conocimiento de algunos concep-
valor, norma, dret, deure, etc.) i, junt amb aix, una breu introducci a tos claves de la moralidad humana (libertad, autonoma, valor, norma,
les principals teories tiques del mn occidental. derecho, deber, etc.) y junto a ello una breve introduccin a las princi-
pales teoras ticas del mundo occidental.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
LEducaci per a la ciutadania i els drets humans i lEducaci eti- La Educacin para la ciudadana y los derechos humanos y la
cocvica es relacionen directament amb la competncia social i ciuta- Educacin tico-cvica se relacionan directamente con la competencia
dana; per, a ms, contribuxen a desplegar alguns aspectes destacats social y ciudadana; pero, adems, contribuyen a desarrollar algunos
daltres competncies bsiques. aspectos destacados de otras competencias bsicas.
En relaci amb la competncia social i ciutadana, safronta lm- En relacin con la competencia social y ciudadana, se afronta el
bit personal i pblic implcit en esta: propicia ladquisici dhabilitats mbito personal y pblico implcito en ella: propicia la adquisicin de
i virtuts cviques per a viure en societat i per a exercir la ciutadania habilidades y virtudes cvicas para vivir en sociedad y para ejercer la
democrtica. Contribux a reforar lautonomia, lautoestima i la iden- ciudadana democrtica. Contribuye a reforzar la autonoma, la autoes-
titat personal; afavorix el desenrotllament dhabilitats que permeten tima y la identidad personal; favorece el desarrollo de habilidades que
participar, prendre decisions, triar la forma adequada de comportar-se permiten participar, tomar decisiones, elegir la forma adecuada de
en determinades situacions i responsabilitzar-se de les decisions adop- comportarse en determinadas situaciones y responsabilizarse de las
tades i de les conseqncies sen deriven, i ajuda a millorar les relaci- decisiones adoptadas y de las consecuencias derivadas de las mismas,
ons interpersonals en formar lalumnat perqu prenga conscincia dels y ayuda a mejorar las relaciones interpersonales al formar al alumnado
seus pensaments, valors, sentiments i accions. para que tome conciencia de los propios pensamientos, valores, senti-
mientos y acciones.
Es desplega tamb la competncia a partir de ladquisici del Se desarrolla tambin la competencia a partir de la adquisicin del
coneixement dels fonaments i els modes dorganitzaci dels estats i de conocimiento de los fundamentos y los modos de organizacin de los
les societats democrtiques i daltres continguts especfics, com levo- estados y de las sociedades democrticas y de otros contenidos espec-
luci histrica dels drets humans i la forma en qu es concreten i es ficos, como la evolucin histrica de los derechos humanos y la forma
respecten o es vulneren en el mn actual, particularment, en casos de en que se concretan y se respetan o se vulneran en el mundo actual,
conflicte. particularmente, en casos de conflicto.
Es contribux directament a la dimensi tica de la competncia Se contribuye directamente a la dimensin tica de la competencia
social i ciutadana afavorint que lalumnat reconega els valors de carc- social y ciudadana favoreciendo que las alumnas y alumnos reconoz-
ter moral i, al mateix temps, puga avaluar-los i comportar-se coherent- can los valores de carcter moral y, a la vez, puedan evaluarlos y com-
ment amb estos quan es pren una decisi o safronta un conflicte. Els portarse coherentemente con ellos al tomar una decisin o al afrontar
valors universals i els drets i els deures continguts en la Declaraci un conflicto. Los valores universales y los derechos y deberes conte-
Universal dels Drets Humans i en la Constituci Espanyola constitu- nidos en la Declaracin Universal de los Derechos Humanos y en la
xen el referent tic com, aix com els continguts en lEstatut dAu- Constitucin Espaola constituyen el referente tico comn, as como
Num. 5562 / 24.07.2007 30496

tonomia constituxen el referent especfic per a les valencianes i els los contenidos en el Estatut dAutonomia constituyen el referente
valencians. especfico para las valencianas y los valencianos.
La inclusi, com continguts especfics de la matria, dels relacio- La inclusin, como contenidos especficos de la materia, de los
nats amb el coneixement de la pluralitat social, aix com del carcter relacionados con el conocimiento de la pluralidad social, as como del
de la globalitzaci i de les seues implicacions per als ciutadans, faci- carcter de la globalizacin y de sus implicaciones para las y los ciu-
litar a lalumnat instruments per a construir, acceptar i practicar nor- dadanos, facilitar a las alumnas y alumnos instrumentos para cons-
mes de convivncia dacord amb els valors democrtics, exercitar els truir, aceptar y practicar normas de convivencia acordes con los valo-
drets i les llibertats, assumir les responsabilitats i els deures cvics i, en res democrticos, ejercitar los derechos y libertades, asumir las res-
definitiva, participar activament i plenament en la vida cvica. ponsabilidades y deberes cvicos y, en definitiva, participar activa y
plenamente en la vida cvica.
LEducaci per a la ciutadania contribux a desplegar la compe- La Educacin para la ciudadana contribuye a desarrollar la com-
tncia daprendre a aprendre fomentant la conscincia de les prpi- petencia de aprender a aprender fomentando la conciencia de las pro-
es capacitats. Aix mateix, lestmul de les virtuts i habilitats socials, pias capacidades. Asimismo, el estmulo de las virtudes y habilidades
limpuls del treball en equip, la participaci i ls sistemtic de largu- sociales, el impulso del trabajo en equipo, la participacin y el uso sis-
mentaci, la sntesi de les idees prpies i alienes, la confrontaci orde- temtico de la argumentacin, la sntesis de las ideas propias y ajenas,
nada i crtica de coneixement, informaci i opini afavorixen tamb la confrontacin ordenada y crtica de conocimiento, informacin y
els aprenentatges posteriors. opinin favorecen tambin los aprendizajes posteriores.
Des dels procediments de la matria safavorix la competncia Desde los procedimientos de la materia se favorece la competencia
bsica autonomia i iniciativa personal perqu es desenrotllen inicia- bsica autonoma e iniciativa personal porque se desarrollan iniciati-
tives de planificaci, presa de decisions, participaci i assumpci de vas de planificacin, toma de decisiones, participacin y asuncin de
responsabilitats. El currculum atn especialment largumentaci, la responsabilidades. El currculo atiende especialmente a la argumenta-
construcci dun pensament propi, lestudi de casos que suposen una cin, la construccin de un pensamiento propio, el estudio de casos
presa de postura sobre un problema i les possibles solucions. El plan- que supongan una toma de postura sobre un problema y las posibles
tejament de dilemes morals, propi de lEducaci eticocvica de quart soluciones. El planteamiento de dilemas morales, propio de la Educa-
curs, contribux al fet que lalumnat construsca un ju tic propi basat cin tico-cvica de cuarto curso, contribuye a que las alumnas y alum-
en els valors i prctiques democrtiques. nos construyan un juicio tico propio basado en los valores y prcticas
democrticas.
Ls sistemtic del debat aporta a la competncia en comunicaci El uso sistemtico del debate aporta a la competencia en comu-
lingstica, doncs, exigix exercitar-se en lescolta, lexposici i largu- nicacin lingstica, porque exige ejercitarse en la escucha, la expo-
mentaci. Daltra banda, la comunicaci de sentiments, idees i opini- sicin y la argumentacin. Por otra parte, la comunicacin de senti-
ons, imprescindibles per a aconseguir els objectius destes matries, mientos, ideas y opiniones, imprescindibles para lograr los objetivos
en lutilitzar tant el llenguatge verbal com lescrit, la valoraci crtica de estas materias, al utilizar tanto el lenguaje verbal como el escrito,
dels missatges explcits i implcits en fonts diverses tamb ajuden a la valoracin crtica de los mensajes explcitos e implcitos en fuentes
ladquisici desta competncia. Aix mateix afavorixen lenriquiment diversas tambin ayudan a la adquisicin de dicha competencia. Asi-
del vocabulari, el coneixement i ls de termes i conceptes propis de mismo favorecen el enriquecimiento del vocabulario, el conocimiento
lanlisi del social. y el uso de trminos y conceptos propios del anlisis de lo social.
Educaci per a la ciutadania i els drets humans Educacin para la ciudadana y los derechos humanos
Objectius Objetivos
Lensenyana de lEducaci per a la ciutadania i els drets humans La enseanza de la Educacin para la ciudadana y los derechos
en esta etapa tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats humanos en esta etapa tendr como objetivo el desarrollo de las
segents: siguientes capacidades:
1. Reconixer la condici humana en la seua dimensi individual 1. Reconocer la condicin humana en su dimensin individual y
i social. social.
2. Reconixer la relaci existent entre la llibertat i la responsabili- 2. Reconocer la relacin existente entre la libertad y la responsabi-
tat individuals. lidad individuales.
3. Conixer i valorar la igualtat essencial dels sers humans. 3. Conocer y valorar la igualdad esencial de los seres humanos.
4. Desenrotllar i expressar les actituds necessries per a crear un 4. Desarrollar y expresar las actitudes necesarias para crear un
bon clima de convivncia en lescola, en la famlia i amb els amics. buen clima de convivencia en la escuela, en la familia y con los ami-
gos.
5. Conixer la Declaraci Universal dels Drets Humans, la seua 5. Conocer la Declaracin Universal de los Derechos Humanos, su
histria, els problemes a qu senfronta la seua implantaci i el seu historia, los problemas a los que se enfrenta su implantacin y su valor
valor com a projecte moral. como proyecto moral.
6. Reconixer els drets de les dones, valorar la diferncia de sexes 6. Reconocer los derechos de las mujeres, valorar la diferencia de
i la igualtat de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejus que sexos y la igualdad de derechos entre ellos y rechazar los estereotipos
suposen discriminaci. y prejuicios que supongan discriminacin.
7. Conixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes 7. Conocer y apreciar los principios que fundamentan los sistemas
democrtics, les institucions i el funcionament de la Generalitat, de democrticos, las instituciones y el funcionamiento de la Generalitat,
lEstat espanyol i de la Uni Europea. del Estado espaol y de la Unin Europea.
8. Conixer i valorar la Constituci Espanyola i lEstatut dAuto- 8. Conocer y valorar la Constitucin Espaola y el Estatut
nomia de la Comunitat Valenciana, i identificar els valors que els fona- dAutonomia de la Comunitat Valenciana, e identificar los valores que
menten. los fundamentan.
9. Valorar la importncia de la participaci en la vida poltica i 9. Valorar la importancia de la participacin en la vida poltica y
social. social.
10. Assumir el principi de correlaci entre deures i drets i reconi- 10. Asumir el principio de correlacin entre deberes y derechos y
xer les virtuts cviques. reconocer las virtudes cvicas.
11. Promoure el coneixement i la valoraci de les principals nor- 11. Promover el conocimiento y la valoracin de las principales
mes de circulaci. normas de circulacin.
12. Valorar la seguretat viria. 12. Valorar la seguridad vial.
Segon curs Segundo curso
Continguts Contenidos
Num. 5562 / 24.07.2007 30497

Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes


Exposici dopinions i jus propis amb arguments raonats. El Exposicin de opiniones y juicios propios con argumentos razo-
dileg. nados. El dilogo.
Preparaci i realitzaci de debats sobre aspectes rellevants de la Preparacin y realizacin de debates sobre aspectos relevantes
realitat. de la realidad.
Anlisi comparativa i avaluaci crtica dinformacions propor- Anlisis comparativo y evaluacin crtica de informaciones pro-
cionades per diverses fonts sobre un mateix fet o qesti dactualitat. porcionadas por diversas fuentes sobre un mismo hecho o cuestin de
Fets i opinions. actualidad. Hechos y opiniones.
Bloc 2. Relacions interpersonals i participaci Bloque 2. Relaciones interpersonales y participacin
Lautonomia personal. La autonoma personal.
Llibertat i responsabilitat. Libertad y responsabilidad.
La igualtat essencial de tots els sers humans. La no-discrimina- La igualdad esencial de todos los seres humanos. La no discrimi-
ci. Crtica als prejus socials. nacin. Crtica a los prejuicios sociales.
Les relacions humanes. La famlia en el marc de la Constituci. Las relaciones humanas. La familia en el marco de la Constitu-
cin.
La convivncia en lescola. La convivencia en la escuela.
La solidaritat. Latenci a les persones dependents. Lajuda als La solidaridad. El cuidado a las personas dependientes. La ayuda
qui estan en situaci desfavorida. a quienes estn en situacin desfavorecida.
La participaci en el centre educatiu. rgans de participaci. La participacin en el centro educativo. rganos de participa-
cin.
Les activitats de voluntariat. Las actividades de voluntariado.
Bloc 3. Drets i deures ciutadans Bloque 3. Derechos y deberes ciudadanos
Els drets humans i la seua histria: la Declaraci de 1948. Pactes Los derechos humanos y su historia: la Declaracin de 1948.
i convenis internacionals. La protecci dels drets humans enfront de Pactos y convenios internacionales. La proteccin de los derechos
les seues violacions. Els tribunals internacionals. humanos frente a sus violaciones. Los tribunales internacionales.
Lextensi dels drets humans: un repte del mn actual. La extensin de los derechos humanos: un reto del mundo
actual.
Igualtat de drets i pluralisme. Les llibertats individuals. Les opci- Igualdad de derechos y pluralismo. Las libertades individuales.
ons personals dels ciutadans. Las opciones personales de los ciudadanos.
La conquista dels drets de les dones i la seua situaci en el mn La conquista de los derechos de las mujeres y su situacin en el
actual. mundo actual.
Bloc 4. Les societats democrtiques del segle XXI Bloque 4. Las sociedades democrticas del siglo XXI
LEstat de Dret: el seu funcionament. El Estado de Derecho: su funcionamiento.
El model poltic espanyol: la Constituci Espanyola i lEstat de El modelo poltico espaol: la Constitucin Espaola y el Estado
les Autonomies. LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. de las Autonomas. El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valencia-
La Uni Europea. na. La Unin Europea.
Les societats democrtiques com a societats plurals i obertes. Las sociedades democrticas como sociedades plurales y abier-
tas.
Les democrcies representatives. El Parlament. La participaci Las democracias representativas. El Parlamento. La participa-
dels ciutadans. Les eleccions. Lopini pblica. cin de los ciudadanos. Las elecciones. La opinin pblica.
La seguretat nacional: funcions de lexrcit i de les forces dorde La seguridad nacional: funciones del ejrcito y de las fuerzas de
pblic. orden pblico.
La contribuci dels ciutadans a travs dels impostos al sosteni- La contribucin de los ciudadanos a travs de los impuestos al
ment dels servicis dinters general. sostenimiento de los servicios de inters general.
El consum. Drets i deures de les consumidores i consumidors. El consumo. Derechos y deberes de las consumidoras y consu-
La publicitat i la seua influncia en la societat actual. midores. La publicidad y su influencia en la sociedad actual.
La protecci civil. Catstrofes naturals i provocades. La proteccin civil. Catstrofes naturales y provocadas.
La circulaci viria i la responsabilitat ciutadana. Accidents de La circulacin vial y la responsabilidad ciudadana. Accidentes
circulaci: causes i conseqncies. de circulacin: causas y consecuencias.
Bloc 5. La ciutadania en un mn global Bloque 5. La ciudadana en un mundo global
Els conflictes en el mn actual: terrorisme, estats fallits, fanatis- Los conflictos en el mundo actual: terrorismo, estados fallidos,
me religis i nacionalisme excloent. Accions individuals i collectives fanatismo religioso y nacionalismo excluyente. Acciones individuales
en favor de la pau, seguretat i llibertat. El paper dels organismes inter- y colectivas en favor de la paz, seguridad y libertad. El papel de los
nacionals. Dret internacional humanitari. organismos internacionales. Derecho internacional humanitario.
La pobresa en el mn i les seues causes. La lluita contra la La pobreza en el mundo y sus causas. La lucha contra la pobreza
pobresa i lajuda al desenrotllament. y la ayuda al desarrollo.
Cap a un mn ms interdependent. La globalitzaci com a motor Hacia un mundo ms interdependiente. La globalizacin como
del desenrotllament: leliminaci de les traves a la comunicaci, els motor del desarrollo: la eliminacin de las trabas a la comunicacin,
desplaaments i el comer. Internet, el mn en una pantalla. los desplazamientos y el comercio. Internet, el mundo en una pantalla.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Valorar la llibertat com a projecte de construcci personal. 1. Valorar la libertad como proyecto de construccin personal.
2. Descobrir els sentiments propis i els dels altres en les relacions 2. Descubrir los sentimientos propios y los de los dems en las
interpersonals. relaciones interpersonales.
3. Raonar les motivacions de les conductes i eleccions tant prpies 3. Razonar las motivaciones de las conductas y elecciones tanto
com alienes. propias como ajenas.
4. Participar en la vida del centre i usar el dileg per a superar els 4. Participar en la vida del centro y usar el dilogo para superar los
conflictes en les relacions escolars i familiars. conflictos en las relaciones escolares y familiares.
5. Identificar i rebutjar tota forma de discriminaci. Respectar les 5. Identificar y rechazar toda forma de discriminacin. Respetar
diferncies personals i mostrar autonomia de criteri. las diferencias personales y mostrar autonoma de criterio.
Num. 5562 / 24.07.2007 30498

6. Identificar els principis bsics de les declaracions internacionals 6. Identificar los principios bsicos de las declaraciones interna-
dels drets humans i la seua evoluci. cionales de los derechos humanos y su evolucin.
7. Distingir i rebutjar situacions de violaci dels drets humans. 7. Distinguir y rechazar situaciones de violacin de los derechos
humanos.
8. Reconixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particu- 8. Reconocer y rechazar las desigualdades de hecho y de derecho,
lar les que afecten les dones. en particular las que afectan a las mujeres.
9. Reconixer els principis democrtics, les institucions fonamen- 9. Reconocer los principios democrticos, las instituciones funda-
tals, lorganitzaci, funcions i formes delecci dels rgans de govern mentales, la organizacin, funciones y formas de eleccin de los rga-
municipals, de la Comunitat Valenciana i de lEstat espanyol, dacord nos de gobierno municipales, de la Comunitat Valenciana y del Estado
tot aix amb la Constituci Espanyola i lEstatut dAutonomia de la espaol, de acuerdo todo ello con la Constitucin Espaola y el Estatut
Comunitat Valenciana. dAutonomia de la Comunitat Valenciana.
10. Valorar la importncia fonamental de la participaci en la vida 10. Valorar la importancia fundamental de la participacin en la
poltica. vida poltica.
11. Reconixer les funcions que la Constituci assigna a les Forces 11. Reconocer las funciones que la Constitucin asigna a las Fuer-
Armades i als cossos de seguretat de lEstat. zas Armadas y a los cuerpos de seguridad del Estado.
12. Conixer les arrels de la pobresa, els diferents tipus de conflic- 12. Conocer las races de la pobreza, los diferentes tipos de con-
tes a qu senfronta el mn actual i els problemes que planteja la seua flictos a los que se enfrenta el mundo actual y los problemas que plan-
soluci. tea su solucin.
13. Conixer els trets principals de la globalitzaci i valorar la seua 13. Conocer los rasgos principales de la globalizacin y valorar su
capacitat per a generar desenrotllament. capacidad para generar desarrollo.
14. Conixer les principals causes i conseqncies dels accidents 14. Conocer las principales causas y consecuencias de los acciden-
de circulaci. tes de circulacin.
15. Identificar els principals senyals i normes de circulaci. 15. Identificar las principales seales y normas de circulacin.
16. Distingir i valorar els conceptes de seguretat activa i passiva 16. Distinguir y valorar los conceptos de seguridad activa y pasiva
en els diversos mbits de la circulaci. en los diversos mbitos de la circulacin.
Educaci eticocvica Educacin ticocvica
Objectius Objetivos
Lensenyana de lEducaci eticocvica en esta etapa tindr com a La enseanza de la Educacin tico-cvica en esta etapa tendr
objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Conixer i comprendre els trets especfics que fonamenten la 1. Conocer y comprender los rasgos especficos que fundamentan
moralitat humana; valorar el significat de la dignitat personal, de la lli- la moralidad humana; valorar el significado de la dignidad personal,
bertat, del b i de la veritat; reflexionar sobre els principis que orienten de la libertad, del bien y de la verdad; reflexionar sobre los principios
la conducta. que orientan la conducta.
2. Comprendre la gnesi dels valors i de les normes morals, plan- 2. Comprender la gnesis de los valores y de las normas morales,
tejant el problema de la seua fonamentaci, amb especial referncia als planteando el problema de su fundamentacin, con especial referencia
valors que arrepleguen la Declaraci Universal dels Drets Humans, la a los valores que recogen la Declaracin Universal de los Derechos
Constituci Espanyola i lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valen- Humanos, la Constitucin Espaola y el Estatut dAutonomia de la
ciana. Comunitat Valenciana.
3. Conixer les principals teories tiques, tractant de comprendre 3. Conocer las principales teoras ticas, tratando de comprender
les seues aportacions originals i les seues propostes sobre els princi- sus aportaciones originales y sus propuestas sobre los principales pro-
pals problemes morals de la nostra poca. blemas morales de nuestra poca.
4. Identificar i analitzar els principals conflictes morals del mn 4. Identificar y analizar los principales conflictos morales del
actual en qu es manifesten tesis antropolgiques i tiques diferents. mundo actual en los que se manifiestan tesis antropolgicas y ticas
diferentes.
5. Analitzar el pluralisme cultural i moral de les societats moder- 5. Analizar el pluralismo cultural y moral de las sociedades moder-
nes, i identificar les raons en qu es recolzen els distints plantejaments nas; identificar las razones en que se apoyan los distintos planteamien-
tics que hi conviuen. tos ticos que conviven en ellas.
6. Identificar i analitzar les diferents formes dorganitzaci poltica 6. Identificar y analizar las diferentes formas de organizacin pol-
de les societats actuals, sobretot el sistema democrtic i lEstat social tica de las sociedades actuales, sobre todo el sistema democrtico y el
de dret, valorar crticament els seus xits, les seues deficincies i el Estado social de derecho, valorar crticamente sus logros, sus deficien-
seu horitz tic de busca de justcia i llibertat. cias y su horizonte tico de bsqueda de justicia y libertad.
7. Adquirir una independncia de criteri i ju crtic, per mitj de la 7. Adquirir una independencia de criterio y juicio crtico, mediante
reflexi racional dels problemes tics, i valorar ladquisici dhbits la reflexin racional de los problemas ticos, y valorar la adquisicin
de conducta moral que planifiquen la prpia vida. de hbitos de conducta moral que planifican la propia vida.
Quart Curs Cuarto Curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes
Utilitzaci del dileg i del debat en el plantejament dels conflic- Utilizacin del dilogo y del debate en el planteamiento de los
tes i dilemes morals, estimulant la capacitat argumentativa. conflictos y dilemas morales, estimulando la capacidad argumentativa.
Anlisi comparativa i avaluaci crtica dinformacions proporci- Anlisis comparativo y evaluacin crtica de informaciones pro-
onades per diverses fonts sobre un mateix fet o qesti dactualitat. porcionadas por diversas fuentes sobre un mismo hecho o cuestin de
actualidad.
Reconeixement i valoraci de les violacions de drets humans i Reconocimiento y valoracin de las violaciones de derechos
de llibertats i de les injustcies en el mn contemporani. humanos y de libertades y de las injusticias en el mundo contempo-
rneo.
La llibertat i la justcia com a objectius de les nostres formes de La libertad y la justicia como objetivos de nuestras formas de
vida. vida.
Participaci en projectes que impliquen solidaritat dins i fora del Participacin en proyectos que impliquen solidaridad dentro y
centre. fuera del centro.
Bloc 2. Identitat i alteritat. Educaci afectivoemocional Bloque 2. Identidad y alteridad. Educacin afectivo-emocional
Num. 5562 / 24.07.2007 30499

Identitat personal, llibertat i responsabilitat. Identidad personal, libertad y responsabilidad.


La persona com subjecte moral. La persona como sujeto moral.
La resposta tica als interrogants del ser hum. La respuesta tica a los interrogantes del ser humano.
La dignitat humana. El respecte a cada ser hum, amb indepen- La dignidad humana. El respeto a cada ser humano, con inde-
dncia de qualsevol condici o circumstncia personal o social. pendencia de cualquier condicin o circunstancia personal o social.
La persona com a ser social. Lobertura als altres. Les relacions La persona como ser social. La apertura a los dems. Las rela-
interpersonals. La violncia com a mal moral. ciones interpersonales. La violencia como mal moral.
Les emocions: la seua expressi i el seu control. Las emociones: su expresin y su control.
La convivncia. Actituds socials i criteris morals. El reconeixe- La convivencia. Actitudes sociales y criterios morales. El reco-
ment dels drets i el compliment dels deures com a condici imprescin- nocimiento de los derechos y el cumplimiento de los deberes como
dible de la convivncia. condicin imprescindible de la convivencia.
Bloc 3. Teories tiques Bloque 3. Teoras ticas
Ltica com a reflexi racional sobre lacci humana. Fonamen- La tica como reflexin racional sobre la accin humana. Funda-
taci de la vida moral. mentacin de la vida moral.
Heteronomia i autonomia. Valors i normes morals. Heteronoma y autonoma. Valores y normas morales.
Trets fonamentals de les principals teories tiques. tiques dels Rasgos fundamentales de las principales teoras ticas. ticas de
fins i tiques del deure. los fines y ticas del deber.
tica, dret i poltica. tica, derecho y poltica.
Bloc 4. tica i poltica. La democrcia. Els valors constitucionals Bloque 4. tica y poltica. La democracia. Los valores constitucio-
nales
Ltica i la poltica. El problema dels fins i els mitjans. Violncia La tica y la poltica. El problema de los fines y los medios. Vio-
legtima i violncia illegtima. lencia legtima y violencia ilegtima.
El poder. Lautoritat i la seua legitimaci. El poder. La autoridad y su legitimacin.
La democrcia liberal. El govern de la majoria i el respecte als La democracia liberal. El gobierno de la mayora y el respeto a
drets individuals. los derechos individuales.
Les institucions democrtiques. La separaci de poders. El Par- Las instituciones democrticas. La separacin de poderes. El
lament com a dipositari de la sobirania nacional; el govern democrtic Parlamento como depositario de la soberana nacional; el gobierno
i el seu control; el poder judicial i el Tribunal Constitucional. democrtico y su control; el poder judicial y el Tribunal Constitucio-
nal.
Lordenament jurdic com a instrument de regulaci de la convi- El ordenamiento jurdico como instrumento de regulacin de la
vncia. Dret i justcia. convivencia. Derecho y justicia.
Els valors superiors de la Constituci: la igualtat en dignitat i Los valores superiores de la Constitucin: la igualdad en dig-
drets. Les llibertats bsiques i el pluralisme poltic. Els drets de les nidad y derechos. Las libertades bsicas y el pluralismo poltico.
valencianes i dels valencians en lEstatut dAutonomia. Los derechos de las valencianas y de los valencianos en el Estatut
dAutonomia.
Bloc 5. Drets humans i reptes del mn actual Bloque 5. Derechos humanos y retos del mundo actual
Els drets humans. Fonamentaci tica. Evoluci, interpretacions Los derechos humanos. Fundamentacin tica. Evolucin, inter-
i defensa activa dels drets humans. Les discriminacions i violacions pretaciones y defensa activa de los derechos humanos. Las discrimina-
dels drets humans en el mn actual. ciones y violaciones de los derechos humanos en el mundo actual.
La globalitzaci. Seguretat jurdica, llibertat i economia de mer- La globalizacin. Seguridad jurdica, libertad y economa de
cat com a motors del desenrotllament. La cooperaci internacional. El mercado como motores del desarrollo. La cooperacin internacional.
desenrotllament hum sostenible. El desarrollo humano sostenible.
La democrcia en el mn contemporani. Lextensi de la demo- La democracia en el mundo contemporneo. La extensin de
crcia. Els totalitarismes del segle XX: dictadures feixistes, comunis- la democracia. Los totalitarismos del siglo XX: dictaduras fascistas,
tes i fonamentalistes. comunistas y fundamentalistas.
La ciutadania global enfront de les amenaces del nacionalisme La ciudadana global frente a las amenazas del nacionalismo
excloent i del fanatisme religis. Els conflictes armats i lactuaci de excluyente y del fanatismo religioso. Los conflictos armados y la
la comunitat internacional en defensa de la pau, llibertat i seguretat. actuacin de la comunidad internacional en defensa de la paz, libertad
La promoci de la pau, la llibertat i la justcia. y seguridad. La promocin de la paz, la libertad y la justicia.
Bloc 6. La igualtat entre hmens i dones Bloque 6. La igualdad entre hombres y mujeres
La comuna i la mateixa dignitat de la persona, igualtat en lliber- La comn e igual dignidad de la persona, igualdad en libertad y
tat i diversitat. diversidad.
Situacions de discriminaci de les dones en el mn. Causes i fac- Situaciones de discriminacin de las mujeres en el mundo. Cau-
tors. Igualtat de drets i de fet. sas y factores. Igualdad de derechos y de hecho.
La lluita contra la discriminaci i la busca de la igualtat. Preven- La lucha contra la discriminacin y la bsqueda de la igualdad.
ci de la violncia contra les dones, i la seua protecci integral. Prevencin de la violencia contra las mujeres, y proteccin integral de
stas.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Conixer els trets propis de la moralitat humana i els conceptes 1. Conocer los rasgos propios de la moralidad humana y los con-
bsics de lestructura moral dels sers humans, com ara la dignitat per- ceptos bsicos de la estructura moral de los seres humanos, tales como
sonal, el valor, la norma, el deure i la responsabilitat moral. dignidad personal, valor, norma, deber y responsabilidad moral.
2. Conixer i exposar de manera adequada les principals teories 2. Conocer y exponer de modo adecuado las principales teoras
tiques. Distingir les diferncies i similituds que existixen entre elles. ticas. Distinguir las diferencias y similitudes que existen entre ellas.
3. Identificar i expressar de manera fonamentada els principals 3. Identificar y expresar de modo fundamentado los principales
conflictes morals del mn actual en qu es presenten duna manera conflictos morales del mundo actual en los que se presentan de un
clara posicions tiques diferents o oposades. modo claro posiciones ticas diferentes u opuestas.
4. Reconixer els drets humans com a la principal referncia tica 4. Reconocer los derechos humanos como principal referencia
i identificar levoluci dels drets cvics, poltics, econmics, socials i tica e identificar la evolucin de los derechos cvicos, polticos, eco-
culturals. nmicos, sociales y culturales.
Num. 5562 / 24.07.2007 30500

5. Conixer i expressar de manera correcta i raonada la noci de 5. Conocer y expresar de modo correcto y razonado la nocin de
sistema democrtic i de lEstat social de dret com a forma dorganitza- sistema democrtico y del Estado social de derecho como forma de
ci poltica a Espanya i en el mn. organizacin poltica en Espaa y en el mundo.
6. Conixer i expressar adequadament els principals nuclis con- 6. Conocer y expresar adecuadamente los principales ncleos con-
ceptuals dalguns sistemes tics occidentals que ms han contribut al ceptuales de algunos sistemas ticos occidentales que ms han contri-
reconeixement de les llibertats i els drets de les persones en tot el mn. buido al reconocimiento de las libertades y los derechos de las perso-
nas en todo el mundo.
7. Analitzar les causes que provoquen els principals problemes de 7. Analizar las causas que provocan los principales problemas de
naturalesa social i poltica del mn actual. Reconixer la falta de lli- naturaleza social y poltica del mundo actual. Reconocer la falta de
bertat, seguretat i justcia com a factors determinants en laparici de libertad, seguridad y justicia como factores determinantes en la apari-
la discriminaci i la pobresa. cin de la discriminacin y la pobreza.
8. Analitzar els conflictes ms rellevants del mn actual. Identi- 8. Analizar los conflictos ms relevantes del mundo actual. Identi-
ficar les amenaces a la llibertat i a la pau (totalitarismes, fanatismes, ficar las amenazas a la libertad y a la paz (totalitarismos, fanatismos,
nacionalismes agressius i excloents, etc.). nacionalismos agresivos y excluyentes, etc.).
9. Analitzar el cam recorregut cap a la igualtat de drets de les 9. Analizar el camino recorrido hacia la igualdad de derechos de
dones, rebutjar tota possible discriminaci i violncia contra elles. las mujeres, rechazar toda posible discriminacin y violencia contra
ellas.
10. Utilitzar el dileg com a mitj adequat per a justificar les pr- 10. Utilizar el dilogo como medio adecuado para justificar las
pies posicions tiques i per a refutar les alienes. propias posiciones ticas y para refutar las ajenas.
Educaci plstica i visual Educacin plstica y visual
LEducaci plstica i visual es fa imprescindible en lEducaci La Educacin plstica y visual se hace imprescindible en la Edu-
Secundria a partir de la necessitat de lalumnat de desenrotllar les cacin Secundaria a partir de la necesidad del alumnado de desarrollar
capacitats dexpressi, anlisi, crtica, apreciaci i creaci dimatges. las capacidades de expresin, anlisis, crtica, apreciacin y creacin
Este desenrotllament es convertix en ms necessari a mesura que aug- de imgenes. Este desarrollo se convierte en ms necesario a medida
menta la seua relaci amb tot lentorn social i cultural que lenvolta, que aumenta su relacin con todo el entorno social y cultural que lo
un entorn sobresaturat dinformaci visual, fins al punt de ser caracte- rodea, un entorno sobresaturado de informacin visual, hasta el punto
rstic de la nostra poca. de ser caracterstico de nuestra poca.
Esta matria ha experimentat durant els ltims decennis uns can- Esta materia ha experimentado durante los ltimos decenios unos
vis espectaculars, no tant en la quantitat de nous continguts, com en cambios espectaculares, no tanto en la cantidad de nuevos contenidos,
levoluci de noves tcniques i nous mitjans, a travs dels quals es como en la evolucin de nuevas tcnicas y nuevos medios, a travs
desenrotlla. Laccs al mn de les imatges, les seues possibilitats de de los cuales se desarrolla. El acceso al mundo de las imgenes, sus
manipulaci a travs de mitjans informtics cada dia ms globalitzats, posibilidades de manipulacin a travs de medios informticos cada
la facilitat en la creaci de noves formes, la popularitzaci de nous da mas globalizados, la facilidad en la creacin de nuevas formas, la
instruments per a la creaci artstica, com sn lordinador, la fotogra- popularizacin de nuevos instrumentos para la creacin artstica, como
fia digital, la cmera de vdeo, etc., fa que tant els objectius i els con- son el ordenador, la fotografa digital, la cmara de vdeo, etc., hace
tinguts, com tamb la metodologia de treball, siguen susceptibles de que tanto los objetivos y los contenidos, como tambin la metodologa
canvis continus. de trabajo, sean susceptibles de cambios continuos.
s indispensable prendre conscincia de la necessitat de treba- Es indispensable tomar conciencia de la necesidad de trabajar a
llar a partir de lentorn de lalumnat, el mn quotidi dimatges que partir del entorno del alumnado, el mundo cotidiano de imgenes que
li proporciona la naturalesa i lactivitat i creaci humanes a travs le proporciona la naturaleza y la actividad y creacin humanas a travs
de la pintura, la publicitat, larquitectura, el disseny grfic i industri- de la pintura, la publicidad, la arquitectura, el diseo grfico e indus-
al, lescultura, etc., com tamb les imatges visuals cada vegada ms trial, la escultura, etc., como tambin las imgenes visuales cada vez
absorbents(transmeses pels distints mitjans: Internet, cine, vdeo, foto- ms absorbentes(transmitidas por los distintos medios: Internet, cine,
grafia i, evidentment, televisi. La referncia bsica sobre la qual tre- vdeo, fotografa y, evidentemente, televisin. La referencia bsica
ballar ha de ser que el nostre alumnat assimile tot este entorn amb una sobre la que trabajar ha de ser que nuestras alumnas y alumnos asi-
actitud reflexiva i crtica, i que siga capa, a partir dac, delaborar milen todo este entorno con una actitud reflexiva y crtica, y que sean
noves propostes de treball, de crear i experimentar. capaces, a partir de aqu, de elaborar nuevas propuestas de trabajo, de
crear y experimentar.
Com qualsevol altre llenguatge, el llenguatge plasticovisual neces- Como cualquier otro lenguaje, el lenguaje plstico-visual necesi-
sita dos nivells interrelacionats de comunicaci: saber veure per a ta de dos niveles interrelacionados de comunicacin: saber ver para
comprendre i saber fer per a expressar-se, amb la finalitat de comu- comprender y saber hacer para expresarse, con la finalidad de comuni-
nicar-se, produir i crear, conixer millor la realitat i a un mateix per a carse, producir y crear, conocer mejor la realidad y a uno mismo para
transformar-la i transformar-se. En definitiva, per a humanitzar la rea- transformarla y transformarse. En definitiva, para humanizar la reali-
litat i al mateix ser hum com a eix central desta. dad y al propio ser humano como eje central de la misma.
Saber veure per a comprendre implica la necessitat deducar en la Saber ver para comprender implica la necesidad de educar en la per-
percepci, suposa ser capa davaluar la informaci visual que es rep cepcin, supone ser capaz de evaluar la informacin visual que se recibe
basant-se en una comprensi esttica que permeta arribar a conclusi- basndose en una comprensin esttica que permita llegar a conclusiones
ons personals dacceptaci o rebuig, segons la prpia escala de valors personales de aceptacin o rechazo segn la propia escala de valores y,
i, a ms, poder emocionar-se a travs de la immediatesa de la percep- adems, poder emocionarse a travs de la inmediatez de la percepcin
ci sensorial per a analitzar desprs la realitat, tant natural com social, sensorial para analizar despus la realidad, tanto natural como social, de
de manera objectiva, raonada i crtica. Adquirir estos coneixements ha manera objetiva, razonada y crtica. Adquirir estos conocimientos ha de
de servir perqu es creen mecanismes analtics que servisquen de filtre servir para que se creen mecanismos analticos que sirvan de filtro a todo
a tot all que abans era assimilat de manera irreflexiva i inconscient. aquello que antes era asimilado de manera irreflexiva e inconsciente. En
En un segon nivell, permetr afavorir la seua sensibilitat esttica i gau- un segundo nivel, permitir favorecer su sensibilidad esttica y disfrutar
dir de tot all que li oferix lentorn visual i plstic. Lobjectiu per al de todo aquello que le ofrece el entorno visual y plstico. El objetivo para
nostre alumnat s la capacitat de gaudir de tot aix, ja que ens perme- nuestras alumnas y alumnos es la capacidad de disfrutar de todo esto, ya
tr poder estimular-lo a ladquisici de conceptes senzills o daltres que nos permitir poder estimularles a la adquisicin de conceptos senci-
de ms complexos. Al mateix temps, la plstica ha dincidir en la for- llos o de otros ms complejos. Al mismo tiempo, la plstica ha de incidir
maci de codis tics, que preparen lalumnat com a futurs ciutadans i en la formacin de cdigos ticos, que preparen a la alumna y al alumno
ciutadanes en ls correcte en la comunicaci audiovisual. como futuro ciudadano en el uso correcto en la comunicacin audiovisual.
Num. 5562 / 24.07.2007 30501

Saber fer per a expressar-se necessita el saber anterior i pretn que Saber hacer para expresarse necesita del saber anterior y pretende
lalumnat desenrotlle una actitud dindagaci, producci i creaci. que el alumnado desarrolle una actitud de indagacin, produccin y
Han de ser capaos de realitzar representacions objectives i subjectives creacin. Han de ser capaces de realizar representaciones objetivas y
per mitj duns coneixements imprescindibles, tant conceptuals com subjetivas mediante unos conocimientos imprescindibles, tanto con-
procedimentals, que els permeten expressar-se i desenrotllar el propi ceptuales como procedimentales, que les permitan expresarse y desa-
potencial creatiu. rrollar el propio potencial creativo.
Totes estes consideracions generals han de relacionar-se, en la Todas estas consideraciones generales deben relacionarse, en
mesura que siga possible, amb el patrimoni cultural i artstic de la la medida de lo posible, con el patrimonio cultural y artstico de la
Comunitat Valenciana i de lEstat espanyol, amb les manifestacions de Comunitat Valenciana y del Estado espaol, con las manifestaciones
lart popular i de lartesania prpies del nostre poble. del arte popular y de la artesana propias de nuestro pueblo.
Durant lEducaci Primria, esta matria sha treballat de forma Durante la Educacin Primaria, esta materia se ha trabajado de
intutiva i ha donat resposta a propsits de caire explorador com ara forma intuitiva y ha dado respuesta a propsitos de cariz explorador
aprendre a veure, descobrir lentorn o expressar-se personalment. como aprender a ver, descubrir el entorno o expresarse personalmen-
Enllaant amb este nivell, i duna forma progressiva, en lEducaci te. Enlazando con este nivel, y de una forma progresiva, en la Edu-
Secundria Obligatria es consideren fonamentals dos tipus daccions: cacin Secundaria Obligatoria se consideran fundamentales dos tipos
les que instrumentalitzen els continguts de la matria com a llenguatge de acciones: las que instrumentalizan los contenidos de la materia
i atenen a situacions especfiques de comunicaci i expressi, i aque- como lenguaje y atienden a situaciones especficas de comunicacin
lles altres accions que dinamitzen una part del coneixement, i des- y expresin, y aquellas otras acciones que dinamizan una parte del
enrotllen aptituds creatives, enginy, imaginaci, intuci, actituds de conocimiento, y desarrollan aptitudes creativas, ingenio, imagina-
reflexi i dautonomia. Resumint, lEducaci plstica i visual, tractar cin, intuicin, actitudes de reflexin y de autonoma. Resumiendo,
de desenrotllar unes capacitats bsiques: observaci, atenci retentiva, la Educacin plstica y visual, tratar de desarrollar unas capacidades
memria visual, i dadquirir coneixements fonamentals dels llenguat- bsicas: observacin, atencin retentiva, memoria visual, y de adquirir
ges visuals: punt, lnia, pla, textura, composici, color, traats geom- conocimientos fundamentales de los lenguajes visuales: punto, lnea,
trics fonamentals i tcniques instrumentals. plano, textura, composicin, color, trazados geomtricos fundamenta-
les y tcnicas instrumentales.
El llenguatge visual, ms universal que el verbal, s actualment El lenguaje visual, ms universal que el verbal, es hoy crucial
crucial com a mitj de comunicaci en la nostra cultura de la imatge. como medio de comunicacin en nuestra cultura de la imagen. Los
Els nous sistemes de comunicaci multidimensional requerixen una nuevos sistemas de comunicacin multidimensional requieren de una
imaginaci visual que fa imprescindible aprendre este llenguatge. Este imaginacin visual que hace imprescindible aprender este lenguaje.
coneixement ha de permetre assimilar lentorn visual i plstic amb Este conocimiento ha de permitir asimilar el entorno visual y plstico
una actitud crtica i reflexiva. Laccs amb profunditat a la realitat i la con una actitud crtica y reflexiva. El acceso con profundidad a la rea-
capacitat de distanciament crtic respecte desta possibilitaran, en ltim lidad y la capacidad de distanciamiento crtico respecto de esta posi-
terme, interpretar i elaborar missatges de caire subjectiu i objectiu, per bilitarn, en ltimo trmino, interpretar y elaborar mensajes de cariz
a distingir la realitat del que s meditic. Lapreciaci i el gaudi dels subjetivo y objetivo, para distinguir lo real de lo meditico. La apre-
valors esttics del patrimoni natural i cultural podran aconseguir-se ciacin y el disfrute de los valores estticos del patrimonio natural y
des del desenrotllament tic daptituds creatives, enginy, imaginaci, cultural podrn alcanzarse desde el desarrollo tico de aptitudes crea-
intuci i actituds de reflexi i autonomia. tivas, ingenio, imaginacin, intuicin y actitudes de reflexin y auto-
noma.
La percepci visual i la creaci dimatges, la lectura de formes i La percepcin visual y la creacin de imgenes, la lectura de for-
imatges i la producci dobres de creaci, saber veure per a compren- mas e imgenes y la produccin de obras de creacin, el saber ver
dre i saber fer per a expressar-se sn les dos lnies que configuren la para comprender y el saber hacer para expresarse son las dos lneas
nostra matria. Saber veure implica dos processos: la percepci visual que configuran nuestra materia. El saber ver implica dos procesos: la
immediata i la comprensi conceptual o interioritzaci del que es per- percepcin visual inmediata y la comprensin conceptual o interiori-
cep. Mentre que saber fer implica igualment altres dos processos: la zacin de aquello percibido. Mientras que el saber hacer implica igual-
representaci i lexpressi, els quals necessiten la instrumentaci, la mente otros dos procesos: la representacin y la expresin, los cuales
lectura, lanlisi, la interpretaci i lelaboraci dimatges. necesitan la instrumentacin, la lectura, el anlisis, la interpretacin y
la elaboracin de imgenes.
Estos processos permeten sistematitzar els continguts de la mat- Estos procesos permiten sistematizar los contenidos de la mate-
ria. Segons els tres eixos que interrelacionen: la sintaxi dels llenguat- ria. Segn los tres ejes que interrelacionan: la sintaxis de los lengua-
ges visuals i plstics; lexploraci, lanlisi i lapreciaci de lentorn jes visuales y plsticos; la exploracin, el anlisis y la apreciacin del
visual i plstic i la utilitzaci i lanlisi de tcniques i procediments entorno visual y plstico y la utilizacin y el anlisis de tcnicas y pro-
expressius. cedimientos expresivos.
La sintaxi dels llenguatges visuals i plstics fa referncia bsica- La sintaxis de los lenguajes visuales y plsticos hace referencia
ment al coneixement dels elements del codi visual. Conv comenar bsicamente al conocimiento de los elementos del cdigo visual. Con-
per lestudi i la comprensi dels elements que configuren el llenguatge viene empezar por el estudio y la comprensin de los elementos que
visual i plstic per a arribar desprs a articular-lo en distintes compo- configuran el lenguaje visual y plstico para llegar despus a articular
sicions amb una finalitat expressiva o descriptiva, i a lanlisi estruc- ste en distintas composiciones con una finalidad expresiva o descrip-
tural dels distints missatges visuals transmesos per diferents mitjans tiva, y al anlisis estructural de los distintos mensajes visuales trans-
dexpressi i de comunicaci. mitidos por diferentes medios de expresin y de comunicacin.
Quant a lexploraci, anlisi i apreciaci de lentorn visual i pls- En cuanto a la exploracin, anlisis y apreciacin del entorno
tic, conv partir de lexploraci i anlisi de determinats aspectes de visual y plstico, conviene partir de la exploracin y anlisis de deter-
lentorn natural i cultural de lalumnat. Lartesania i la imatge personal minados aspectos del entorno natural y cultural del alumnado. La arte-
han de ser punt de partida per a millorar gradualment la prpia per- sana y la imagen personal sern punto de partida para mejorar gra-
cepci de la realitat fins a arribar a una anlisi i apreciaci, de carcter dualmente la propia percepcin de la realidad hasta llegar a un anlisis
ms general, dels valors emotius i funcionals de les imatges i les for- y apreciacin, de carcter ms general, de los valores emotivos y fun-
mes. cionales de las imgenes y las formas.
La utilitzaci i lanlisi de tcniques i procediments expressius La utilizacin y el anlisis de tcnicas y procedimientos expresi-
comencen amb lexperimentaci manual amb materials, que sunixen vos empezarn con la experimentacin manual con materiales, que se
a procediments danlisi de les distintes tcniques i els distints materi- unir a procedimientos de anlisis de las distintas tcnicas y los distin-
als de lexpressi plstica i visual. tos materiales de la expresin plstica y visual.
Num. 5562 / 24.07.2007 30502

Els continguts es presenten conjuntament en conceptes, procedi- Los contenidos se presentan conjuntamente en conceptos, proce-
ments i actituds, valors i normes. No obstant aix, pel fet de ser una dimientos y actitudes, valores y normas. No obstante, por el hecho de
matria procedimental, el desenrotllament i laprenentatge dels con- ser una materia procedimental, el desarrollo y el aprendizaje de los
ceptes sha de dur a terme per mitj dels procediments (instrumentaci conceptos se llevar a cabo por medio de los procedimientos (instru-
i tcniques) i dels aspectes actitudinals. mentacin y tcnicas) y de los aspectos actitudinales.
El currculum s continu al llarg de letapa, de tal manera que en El currculo es continuo a lo largo de la etapa, de tal forma que
cada curs shan de revisar continguts del curs anterior, i sha destablir en cada curso se revisarn contenidos del curso anterior, y se estable-
al mateix temps una escala gradual de complexitat. En el primer curs, cer al mismo tiempo una escala gradual de complejidad. En el pri-
sinicia el procs de sensibilitzaci cap al contingut plstic i lacos- mer curso, se iniciaran el proceso de sensibilizacin hacia el contenido
tament al significat dels missatges visuals. Es tracta que lalumna i plstico y el acercamiento al significado de los mensajes visuales. Se
lalumne comencen a diferenciar i reconixer els elements bsics del tratar de que la alumna y el alumno comiencen a diferenciar y reco-
codi visual i adquirisca certes habilitats en ls dels distints mitjans nocer los elementos bsicos del cdigo visual y adquiera ciertas habi-
expressius o destreses del llenguatge plstic. Durant el tercer curs, lidades en el uso de los distintos medios expresivos o destrezas del
lalumnat ha de progressar en els coneixements sobre la percepci, lenguaje plstico. Durante el tercer curso, el alumnado progresar en
analitzar el seu entorn natural i cultural i sintetitzar els elements cons- los conocimientos sobre la percepcin, analizar su entorno natural y
titutius, en un procs creatiu personal. En el quart curs, les alumnes i cultural y sintetizar los elementos constitutivos, en un proceso creativo
els alumnes han daprofundir en els continguts dels cursos anteriors personal. En el cuarto curso las alumnas y alumnos profundizaran en
i valorar el significat esttic i cultural de les distintes manifestacions los contenidos de los cursos anteriores y valoraran el significado est-
plstiques de lentorn. tico y cultural de las distintas manifestaciones plsticas del entorno.
Finalment, el desenrotllament dels continguts de la matria, en les Finalmente, el desarrollo de los contenidos de la materia, en sus
seues dos lnies de saber veure per a comprendre i de saber fer per a dos lneas del saber ver para comprender y del saber hacer para expre-
expressar-se, no t com a objectiu final la formaci dartistes, ni una sarse, no tiene como objetivo final la formacin de artistas, ni una for-
formaci acadmica molt especialitzada, que s lobjectiu destudis macin acadmica muy especializada, que ser el objetivo de estudios
posteriors, per s que ha de contribuir al desenrotllament daquelles posteriores, pero s que contribuir al desarrollo de aquellas capaci-
capacitats de les alumnes i els alumnes que els permeten una formaci dades de las alumnas y los alumnos que les permitan una formacin
professional de base dins del camp de lexpressi plstica, i en tot el profesional de base dentro del campo de la expresin plstica, y en
seu ventall de possibilitats: publicitat, cmic, televisi, cine, fotogra- todo su abanico de posibilidades: publicidad, cmic, televisin, cine,
fia, disseny, dibuix, pintura, escultura i arquitectura. fotografa, diseo, dibujo, pintura, escultura y arquitectura.
LEducaci plstica i visual connecta lalumnat amb lextens La Educacin plstica y visual conecta al alumnado con el extenso
mbit de la cultura de la imatge, lart, els mitjans de comunicaci i les mbito de la cultura de la imagen, el arte, los medios de comunicacin
tecnologies audiovisuals. El llenguatge visual i plstic ha de constituir y las tecnologas audiovisuales. El lenguaje visual y plstico ha de
un mitj de comunicaci que lalumnat ha dutilitzar des de qualsevol constituir un medio de comunicacin que el alumnado utilizar desde
matria de treball, tant en lescola com, posteriorment, en activitats cualquier materia de trabajo, tanto en la escuela como, posteriormente,
laborals. en actividades laborales.
Daltra banda, els criteris davaluaci establixen els tipus i el grau Por otro lado, los criterios de evaluacin establecen los tipos y el
daprenentatge que sespera que haja aconseguit respecte a les capaci- grado de aprendizaje que se espera que haya alcanzado respecto a las
tats expressades pels objectius generals desta matria. capacidades expresadas por los objetivos generales de esta materia.
Estos criteris sn, per tant, un instrument per a lavaluaci for- Estos criterios son, por lo tanto, un instrumento para la evaluacin
mativa, perqu oferixen al professorat indicadors de levoluci en els formativa, porque ofrecen al profesorado indicadores de la evolucin
successius nivells daprenentatge del seu alumnat, amb la consegent en los sucesivos niveles de aprendizaje de sus alumnas y alumnos, con
possibilitat daplicar mecanismes correctors sobre les insuficincies la consiguiente posibilidad de aplicar mecanismos correctores sobre
advertides. las insuficiencias advertidas.
Al mateix temps, constituxen una pauta orientadora davaluaci Al mismo tiempo, constituyen una pauta orientadora de evaluacin
de tipus general, aix com una referncia bsica per a concretar en les de tipo general, as como una referencia bsica para concretar en las
programacions didctiques. programaciones didcticas.
Amb tot, estos criteris sn un referent fonamental de tot el procs Con todo, estos criterios son un referente fundamental de todo
interactiu densenyana i aprenentatge. A travs destes ferramentes el proceso interactivo de enseanza y aprendizaje. A travs de estas
es valora la utilitat de tots els elements que incidixen en el mencionat herramientas valoraremos la utilidad de todos los elementos que inci-
procs. den en el mencionado proceso.
Per tot aix, sindica la convenincia de preveure una primera fase Por todo eso, se indica la conveniencia de prever una primera fase
de diagnstic que tendisca a identificar la situaci inicial de lalum- de diagnstico que tienda a identificar la situacin inicial del alum-
nat en relaci amb les capacitats que es pretenen desenrotllar. A partir nado en relacin con las capacidades que se pretenden desarrollar. A
deste punt inicial, es procedix a estudiar i interpretar totes aquelles partir de este punto inicial, se procede a estudiar e interpretar todos
altres dades i informacions que permeten entendre i valorar levoluci aquellos otros datos e informaciones que permitan entender y valorar
experimentada en els esquemes de coneixement deste alumnat, duna la evolucin experimentada en los esquemas de conocimiento de este
manera contnua i diferenciada. alumnado, de una manera continua y diferenciada.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
LEducaci plstica i visual contribux, especialment, a adquirir la La Educacin plstica y visual contribuye, especialmente, a adqui-
competncia artstica i cultural. En esta etapa es posa lmfasi a ampli- rir la competencia artstica y cultural. En esta etapa se pone el nfasis
ar el coneixement dels diferents codis artstics i en la utilitzaci de les en ampliar el conocimiento de los diferentes cdigos artsticos y en la
tcniques i els recursos que els sn propis. Lalumnat aprn a mirar, utilizacin de las tcnicas y los recursos que les son propios. El alum-
veure, observar i percebre i, des del coneixement del llenguatge visual, nado aprende a mirar, ver, observar y percibir y, desde el conocimiento
a apreciar els valors esttics i culturals de les produccions artstiques. del lenguaje visual, a apreciar los valores estticos y culturales de las
Daltra banda, es contribux a esta competncia quan sexperimenta i producciones artsticas. Por otra parte, se contribuye a esta competen-
investiga amb diversitat de tcniques plstiques i visuals i ss capa cia cuando se experimenta e investiga con diversidad de tcnicas pls-
dexpressar-se a travs de la imatge. ticas y visuales y se es capaz de expresarse a travs de la imagen.
LEducaci plstica i visual collabora en ladquisici dautonomia La Educacin plstica y visual colabora en la adquisicin de auto-
i iniciativa personal, ats que tot procs de creaci suposa convertir noma e iniciativa personal dado que todo proceso de creacin supone
una idea en un producte. Ajuda estretament a desenrotllar estratgies convertir una idea en un producto. Ayuda estrechamente a desarrollar
Num. 5562 / 24.07.2007 30503

de planificaci, de previsi de recursos, danticipaci i avaluaci de estrategias de planificacin, de previsin de recursos, de anticipacin y
resultats. En resum, situa lalumnat davant dun procs que lobliga a evaluacin de resultados. En resumen, sita al alumnado ante un pro-
prendre decisions de manera autnoma. Tot este procs, junt amb les- ceso que le obliga a tomar decisiones de manera autnoma. Todo este
perit creatiu, lexperimentaci, la investigaci i lautocrtica fomen- proceso, junto con el espritu creativo, la experimentacin, la inves-
ten la iniciativa i autonomia personal dins de ltica de la plstica i la tigacin y la autocrtica fomentan la iniciativa y autonoma personal
comunicaci. dentro de la tica de la plstica y la comunicacin.
Esta matria constitux un bon vehicle per a desenrotllar la com- Esta materia constituye un buen vehculo para desarrollar la com-
petncia social i ciutadana. En aquella mesura en qu la creaci artsti- petencia social y ciudadana. En aquella medida en que la creacin
ca supose un treball en equip, shan de promoure actituds de respecte, artstica suponga un trabajo en equipo, se promovern actitudes de res-
tolerncia, cooperaci, flexibilitat, i sha de contribuir a ladquisici peto, tolerancia, cooperacin, flexibilidad y se contribuir a la adquisi-
dhabilitats socials. Daltra banda, el treball amb ferramentes prpies cin de habilidades sociales. Por otra parte, el trabajo con herramien-
del llenguatge visual, que induxen al pensament creatiu i a lexpressi tas propias del lenguaje visual, que inducen al pensamiento creativo y
democions, vivncies i idees, proporciona experincies directament a la expresin de emociones, vivencias e ideas, proporciona experien-
relacionades amb la diversitat de respostes davant dun mateix estmul cias directamente relacionadas con la diversidad de respuestas ante un
i lacceptaci de les diferncies. mismo estmulo y la aceptacin de las diferencias.
A la competncia per a aprendre a aprendre es contribux en la A la competencia para aprender a aprender se contribuye en la
mesura que safavorisca la reflexi sobre els processos i lexperimen- medida en que se favorezca la reflexin sobre los procesos y la expe-
taci creativa, ja que implica la presa de conscincia sobre les prpies rimentacin creativa, ya que implica la toma de conciencia sobre las
capacitats i recursos, aix com lacceptaci dels propis errors com a propias capacidades y recursos as como la aceptacin de los propios
instrument de millora. errores como instrumento de mejora.
La importncia que adquirixen en el currculum els continguts La importancia que adquieren en el currculo los contenidos rela-
relatius a lentorn audiovisual i multimdia expressa el paper atorgat tivos al entorno audiovisual y multimedia expresa el papel otorgado a
a esta matria per a adquirir la competncia en tractament de la infor- esta materia para adquirir la competencia en tratamiento de la infor-
maci i, en particular, al mn de la imatge que esta informaci incor- macin y, en particular, al mundo de la imagen que dicha informacin
pora. A ms, ls de recursos tecnolgics especfics no sols suposa una incorpora. Adems, el uso de recursos tecnolgicos especficos no slo
ferramenta potent per a produir creacions visuals sin que, al seu torn, supone una herramienta potente para producir creaciones visuales sino
collabora en la millora de la competncia digital. que, a su vez, colabora en la mejora de la competencia digital.
LEducaci plstica i visual contribux a ladquisici de la compe- La Educacin plstica y visual contribuye a la adquisicin de la
tncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic per mitj de competencia en el conocimiento y la interaccin con el mundo fsico
procediments relacionats amb el mtode cientfic, com lobservaci, mediante procedimientos relacionados con el mtodo cientfico, como
lexperimentaci i el descobriment i la reflexi i lanlisi posterior. la observacin, la experimentacin y el descubrimiento y la reflexin
Aix mateix, introdux valors de sostenibilitat i reciclatge pel que fa a y el anlisis posterior. Asimismo introduce valores de sostenibilidad y
ls de materials per a la creaci dobres prpies, anlisi dobres alie- reciclaje en cuanto al uso de materiales para la creacin de obras pro-
nes i conservaci del patrimoni cultural. pias, anlisis de obras ajenas y conservacin del patrimonio cultural.
Finalment, aprendre a moures amb comoditat a travs del llen- Por ltimo, aprender a desenvolverse con comodidad a travs del
guatge simblic s objectiu de la matria, aix com aprofundir en el lenguaje simblico es objetivo de la materia, as como profundizar
coneixement daspectes espacials de la realitat, per mitj de la geo- en el conocimiento de aspectos espaciales de la realidad, mediante la
metria i la representaci objectiva de les formes. Les capacitats des- geometra y la representacin objetiva de las formas. Las capacidades
crites anteriorment contribuxen que lalumnat adquirisca competncia descritas, anteriormente, contribuyen a que el alumnado adquiera com-
matemtica. petencia matemtica.
Tota forma de comunicaci possex uns procediments comuns i, Toda forma de comunicacin posee unos procedimientos comunes
com a tal, lEducaci plstica i visual permet utilitzar uns recursos y, como tal, la Educacin plstica y visual permite utilizar unos recur-
especfics per a expresses idees, sentiments i emocions, al mateix sos especficos para expresas ideas, sentimientos y emociones, a la vez
temps que permet el llenguatge plstic i visual amb altres llenguatges que permite el lenguaje plstico y visual con otros lenguajes y, con
i, amb aix, enriquir la comunicaci. ello, enriquecer la comunicacin.
Objectius Objetivos
Lensenyana de lEducaci plstica i visual en esta etapa tindr La enseanza de la Educacin plstica y visual en esta etapa tendr
com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Observar, percebre, comprendre i interpretar crticament la 1. Observar, percibir, comprender e interpretar crticamente la
comunicaci a travs de les imatges i les formes del seu entorn natural comunicacin a travs de las imgenes y las formas de su entorno
i cultural i ser sensibles a les seues qualitats evocadores, plstiques, natural y cultural y ser sensibles a sus cualidades evocadoras, plsti-
esttiques i funcionals. cas, estticas y funcionales.
2. Apreciar els valors culturals i esttics, identificant, interpretant 2. Apreciar los valores culturales y estticos, identificando, inter-
i valorant els seus continguts; entendrels com a part de la diversitat pretando y valorando sus contenidos; entenderlos como parte de la
cultural, contribuint al seu respecte, conservaci i millora. diversidad cultural, contribuyendo a su respeto, conservacin y mejo-
ra.
3. Interpretar les relacions del llenguatge visual i plstic amb altres 3. Interpretar las relaciones del lenguaje visual y plstico con otros
llenguatges i buscar la manera personal i expressiva ms adequada per lenguajes y buscar la manera personal y expresiva ms adecuada para
a comunicar les troballes obtingudes amb el signe, el color i lespai. comunicar los hallazgos obtenidos con el signo, el color y el espacio.
La interpretaci correcta de la comunicaci publicitria davant dun La interpretacin correcta de la comunicacin publicitaria ante un con-
consum responsable. sumo responsable.
4. Desenrotllar la creativitat i expressar-la, preferentment, amb la 4. Desarrollar la creatividad y expresarla, preferentemente, con
subjectivitat del seu llenguatge personal, utilitzant els codis, la termi- la subjetividad de su lenguaje personal, utilizando los cdigos, la ter-
nologia i els procediments del llenguatge visual i plstic, amb la finali- minologa y los procedimientos del lenguaje visual y plstico, con la
tat denriquir estticament les seues possibilitats de comunicaci. finalidad de enriquecer estticamente sus posibilidades de comunica-
cin.
5. Utilitzar el llenguatge plstic per a representar emocions i sen- 5. Utilizar el lenguaje plstico para representar emociones y senti-
timents, vivncies, sentiments i idees, contribuint a la comunicaci, mientos, vivencias, sentimientos e ideas, contribuyendo a la comuni-
reflexi crtica i respecte entre les persones. cacin, reflexin crtica y respeto entre las personas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30504

6. Apreciar les possibilitats expressives que oferix la investiga- 6. Apreciar las posibilidades expresivas que ofrece la investiga-
ci amb diverses tcniques plstiques i visuals i les tecnologies de la cin con diversas tcnicas plsticas y visuales y las tecnologas de la
informaci i la comunicaci; valorar lesfor de superaci que com- informacin y la comunicacin; valorar el esfuerzo de superacin que
porta el procs creatiu. comporta el proceso creativo.
7. Representar cossos i espais simples per mitj del domini de la 7. Representar cuerpos y espacios simples mediante el dominio
perspectiva, les proporcions i la representaci de les qualitats de les de la perspectiva, las proporciones y la representacin de las cualida-
superfcies i el detall, de manera que siguen eficaos per a la comuni- des de las superficies y el detalle, de manera que sean eficaces para la
caci. comunicacin.
8. Planificar i reflexionar, de forma individual i cooperativament, 8. Planificar y reflexionar, de forma individual y cooperativamen-
sobre el procs de realitzaci dun objecte partint duns objectius pre- te, sobre el proceso de realizacin de un objeto partiendo de unos obje-
fixats i revisar i valorar, al final de cada fase, lestat de la seua conse- tivos prefijados y revisar y valorar, al final de cada fase, el estado de
cuci. su consecucin.
9. Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de 9. Relacionarse con otras personas y participar en actividades de
grup, adoptant actituds de flexibilitat, responsabilitat, solidaritat, inte- grupo, adoptando actitudes de flexibilidad, responsabilidad, solidari-
rs i tolerncia, superant inhibicions i prejus i rebutjant discriminaci- dad, inters y tolerancia, superando inhibiciones y prejuicios y recha-
ons o caracterstiques personals o socials. zando discriminaciones o caractersticas personales o sociales.
10. Contribuir activament al respecte, la conservaci, la divulgaci 10. Contribuir activamente al respeto, la conservacin, la divulga-
i la millora del patrimoni europeu, espanyol i de la Comunitat Valenci- cin y la mejora del patrimonio europeo, espaol y de la Comunitat
ana, com a senyals de la prpia identitat. Valenciana, como seas de la propia identidad.
11. Conixer, valorar i gaudir del patrimoni artstic i cultural de la 11. Conocer, valorar y disfrutar del patrimonio artstico y cultural
Comunitat Valenciana, com a base de la prpia identitat i idiosincrsia de la Comunitat Valenciana, como base de la propia identidad e idio-
i contribuir activament a la seua defensa, conservaci i desenrotlla- sincrasia y contribuir activamente a su defensa, conservacin y desa-
ment, acceptant la convivncia amb valors artstics propis daltres cul- rrollo, aceptando la convivencia con valores artsticos propios de otras
tures que coexistixen amb la nostra, per a fer de la diversitat un valor culturas que coexisten con la nuestra, para hacer de la diversidad un
enriquidor i integrador. valor enriquecedor e integrador.
12. Respectar, apreciar i aprendre a interpretar altres maneres dex- 12. Respetar, apreciar y aprender a interpretar otras maneras de
pressi visual i plstica diferents de la prpia i de les formes domi- expresin visual y plstica distintas de la propia y de las formas domi-
nants en lentorn, superant estereotips i convencionalismes, i elaborar nantes en el entorno, superando estereotipos y convencionalismos, y
jus o adquirir criteris personals que permeten a lalumnat actuar amb elaborar juicios o adquirir criterios personales que permitan al alum-
iniciativa responsable. nado actuar con iniciativa responsable.
13. Acceptar i participar en el respecte i seguiment dels valors i les 13. Aceptar y participar en el respeto y seguimiento de los valores
normes que regulen el comportament en les diferents situacions que y las normas que regulan el comportamiento en las diferentes situacio-
sorgixen en les relacions humanes i en els processos comunicatius, nes que surgen en las relaciones humanas y en los procesos comuni-
reconixer-los com a partcips duna formaci global i integrar-los en cativos, reconocerlos como partcipes de una formacin global e inte-
lexpressi didees a travs de missatges visuals. grarlos en la expresin de ideas a travs de mensajes visuales.
Primer curs Primer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. El llenguatge visual Bloque 1. El lenguaje visual
Identificaci dels distints llenguatges visuals: canals de comu- Identificacin de los distintos lenguajes visuales (canales de
nicaci de masses (premsa, televisi, disseny grfic, arts plstiques i comunicacin de masas: prensa, televisin, diseo grfico, artes pls-
noves tecnologies). ticas y nuevas tecnologas).
Finalitats dels llenguatges visuals: informativa, comunicativa, Finalidades de los lenguajes visuales: informativa, comunicativa,
expressiva i esttica. expresiva y esttica.
La percepci visual. Relaci forma/entorn. Relacions de formes La percepcin visual. Relacin forma/entorno. Relaciones de
entre si. formas entre s.
Reconeixement dels elements bsics del codi sgnic visual. Reconocimiento de los elementos bsicos del cdigo sgnico
visual.
Utilitzaci de manera comprensiva del valor semntic dels ele- Utilizacin de forma comprensiva del valor semntico de los ele-
ments bsics del codi visual. mentos bsicos del cdigo visual.
Anlisi dels elements comuns en els llenguatges visuals espec- Anlisis de los elementos comunes en los lenguajes visuales
fics. especficos.
Interpretaci de missatges presents en lentorn prxim. Interpretacin de mensajes presentes en el entorno prximo.
Estudi i interpretaci de representacions plstiques de lentorn Estudio e interpretacin de representaciones plsticas del entor-
natural prxim. no natural prximo.
Elaboraci de formes visuals i plstiques a partir dels mateixos Elaboracin de formas visuales y plsticas a partir de los propios
mitjans. medios.
Exploraci de possibles significats de la imatge, segons el seu Exploracin de posibles significados de la imagen, segn su con-
context: expressiu/emotiu i referencial. texto: expresivo/emotivo y referencial.
Anlisi de les relacions entre formes i destes amb lentorn. Anlisis de las relaciones entre formas y de stas con el entorno.
Apreciaci de la contribuci dels llenguatges visuals a augmen- Apreciacin de la contribucin de los lenguajes visuales a
tar les possibilitats de comunicaci. aumentar las posibilidades de comunicacin.
Inters a fer un s personal i creatiu dels llenguatges visuals. Inters en hacer un uso personal y creativo de los lenguajes
visuales.
Rebuig davant de la utilitzaci en la publicitat de formes i con- Rechazo ante la utilizacin en la publicidad de formas y conteni-
tinguts que mostren discriminacions de gnere, racials o socials. dos que muestren discriminaciones de gnero, raciales o sociales.
Bloc 2. Elements configuratius del llenguatge visual Bloque 2. Elementos configurativos del lenguaje visual
La lnia i el punt com a elements configuradors de les formes. La lnea y el punto como elementos configuradores de las formas.
La textura: identificaci de la forma per mitj de la textura. Tex- La textura: identificacin de la forma por medio de la textura.
tures naturals i artificials. Textures visuals i tctils. Textures digitals. Texturas naturales y artificiales. Texturas visuales y tctiles. Texturas
digitales.
Num. 5562 / 24.07.2007 30505

El color. Sntesi partitiva. Colors primaris i secundaris. El cercle El color. Sntesis partitiva. Colores primarios y secundarios. El
cromtic. Gammes cromtiques. Metodologia prctica de les mescles crculo cromtico. Gamas cromticas. Metodologa prctica de las
partitives a partir dels colors utilitzables en laula. mezclas partitivas a partir de los colores utilizables en el aula.
Els colors com a mitj dexpressi. Els colors com a representa- Los colores como medio de expresin. Los colores como repre-
ci i el color com a sistema codificat. sentacin y el color como sistema codificado.
s de distints instruments utilitzats en la representaci grafico- Uso de distintos instrumentos utilizados en la representacin
plstica. grafico-plstica.
Utilitzaci de la lnia i el pla com a element expressiu de la Utilizacin de la lnea y el plano como elemento expresivo de la
representaci de formes. representacin de formas.
Observaci, descobriment, representaci i interpretaci plstica Observacin, descubrimiento, representacin e interpretacin
de distintes formes naturals i artificials per mitj de grafismes. Trames plstica de distintas formas naturales y artificiales mediante grafismos.
grfiques. Tramas grficas.
Observaci, descobriment i representaci de formes per mitj de Observacin, descubrimiento y representacin de formas por
la textura. medio de la textura.
Diferenciaci de textures visuals i tctils i el seu perfil o contorn Diferenciacin de texturas visuales y tctiles y su perfil o contor-
visual. Qualitats expressives. no visual. Cualidades expresivas.
Obtenci de textures tctils: materials del modelatge i qualitats Obtencin de texturas tctiles: materiales del modelado y cuali-
expressives. dades expresivas.
Iniciaci al simbolisme del color: el color en la naturalesa i en Iniciacin al simbolismo del color: el color en la naturaleza y en
els objectes. los objetos.
Investigaci experimental de mescles de color, com tamb de Investigacin experimental de mezclas de color como tambin
textures. de texturas.
Anlisi i aplicaci de la simbologia del color i lestudi del color Anlisis y aplicacin de la simbologa del color y el estudio del
com a sistema codificat. color como sistema codificado.
Alteraci en la saturaci del color per mitj de mescles per a Alteracin en la saturacin del color mediante mezclas para con-
aconseguir diferents tons. seguir diferentes tonos.
Coneixement dels colors fonamentals, de les gammes fredes i Conocimiento de los colores fundamentales, de las gamas fras y
clides i dels tons alts i baixos a partir de mescles. clidas y de los tonos altibajos a partir de mezclas.
Observaci, descobriment i anlisi de gammes de color i textures Observacin, descubrimiento y anlisis de gamas de color y tex-
en obres dart. turas en obras de arte.
Estudi i observaci de la utilitzaci de la lnia, la textura i el Estudio y observacin de la utilizacin de la lnea, la textura y el
color en la representaci de paisatges i entorns naturals prxims. color en la representacin de paisajes y entornos naturales prximos.
Curiositat i inters per descobrir el valor subjectiu del color en Curiosidad e inters por descubrir el valor subjetivo del color en
alguns missatges graficoplstics. algunos mensajes grafico-plsticos.
Curiositat i inters per descobrir el valor del color i les textures Curiosidad e inters por descubrir el valor del color y las textu-
en les obres dart. ras en las obras de arte.
Tendncia a explorar per a obtindre matisos en el color i en les Tendencia a explorar para obtener matices en el color y en las
textures naturals i artificials. texturas naturales y artificiales.
Inters per descobrir aspectes visuals significatius de lentorn Inters por descubrir aspectos visuales significativos del entorno
natural prxim. natural prximo.
Inters per la utilitzaci de la textura i el color en la representa- Inters por la utilizacin de la textura y el color en la representa-
ci de lentorn prxim amb finalitats expressives. cin del entorno prximo con finalidades expresivas.
Atenci per a elaborar representacions grfiques i plstiques que Cuidado para elaborar representaciones grficas y plsticas que
denoten orde i neteja. denoten orden y limpieza.
Bloc 3. Representaci de formes. Formes planes Bloque 3. Representacin de formas. Formas planas
Observaci de formes i de les direccions implcites. Observacin de formas y de las direcciones implcitas.
Observaci i representaci de formes: formes naturals i formes Observacin y representacin de formas: formas naturales y for-
artificials. mas artificiales.
Traat correcte de formes geomtriques planes. Trazado correcto de formas geomtricas planas.
Traats geomtrics elementals: paralleles, angles, bisectrius, Trazados geomtricos elementales: paralelas, ngulos, bisectri-
perpendiculars i mediatrius. ces, perpendiculares y mediatrices.
Coneixement i aplicaci del teorema de Thales. Conocimiento y aplicacin del teorema de Thales.
Les escales grfiques. Transport de mesures concepte de propor- Las escalas grficas. Transporte de medidas concepto de propor-
cionalitat. cionalidad
Representaci en el pla de figures simples: triangles i quadril- Representacin en el plano de figuras simples: tringulos y cua-
ters. drilteros.
Traat i divisi de la circumferncia. Trazado y divisin de la circunferencia.
Construcci de polgons regulars inscrits. Construccin de polgonos regulares inscritos.
Aplicaci dels conceptes digualtat i de semblana en la creaci Aplicacin de los conceptos de igualdad y de semejanza en la
de formes geomtriques senzilles. creacin de formas geomtricas sencillas.
s dels distints instruments utilitzats en la representaci grafico- Uso de los distintos instrumentos utilizados en la representacin
plstica. grafico-plstica.
Valoraci de la precisi, el rigor i la neteja en la realitzaci de Valoracin de la precisin, el rigor y la limpieza en la realizacin
representacions que aix ho requerisquen. de representaciones que as lo requieran.
Bloc 4. Espai i volum Bloque 4. Espacio y volumen
Concepte espacial. Percepci i representaci. Relacions prop/ Concepto espacial. Percepcin y representacin. Relaciones
lluny entre formes planes: per canvi de grandria, per superposici i cerca/ lejos entre formas planas: por cambio de tamao, por superposi-
per contrast. cin y por contraste.
Num. 5562 / 24.07.2007 30506

Perspectiva cnica vertical o perspectiva lineal: angular i paral- Perspectiva cnica vertical o perspectiva lineal: angular y para-
lela i perspectiva lliure: lnia de terra, lnia de lhoritz, punt de vista i lela y perspectiva libre: lnea de tierra, lnea del horizonte, punto de
punts de fuga. vista y puntos de fuga.
Incidncia de la llum en la percepci espacial. Valor expressiu i Incidencia de la luz en la percepcin espacial. Valor expresivo y
representatiu de la llum en formes i ambients. representativo de la luz en formas y ambientes.
Anlisi de la distribuci de les formes en lespai. Anlisis de la distribucin de las formas en el espacio.
Planificaci dexperincies en la variaci de les grandries rela- Planificacin de experiencias en la variacin de los tamaos
tives en relaci amb la forma. relativos en relacin con la forma.
Representaci en un suport bidimensional de sensacions de Representacin en un soporte bidimensional de sensaciones de
volum i distncia utilitzant relacions espacials. volumen y distancia utilizando relaciones espaciales.
Representaci de lespai a partir dagrupacions per contrast o Representacin del espacio a partir de agrupaciones por contras-
analogia de formes, diferncia de dimensi, superposicions i transpa- te o analoga de formas, diferencia de dimensin, superposiciones y
rncies de plans. transparencias de planos.
Utilitzaci del clarobscur per a suggerir espai i volum. Utilizacin del claroscuro para sugerir espacio y volumen.
Observaci de la llum: natural i artificial. Posici i incidncia en Observacin de la luz: natural y artificial. Posicin e incidencia
els objectes. en los objetos.
Estudi dombres i del clarobscur. Estudio de sombras y del claroscuro.
Estudi del clarobscur en lart. Estudio del claroscuro en el arte.
Realitzaci de variacions en ambients i formes per mitj de la Realizacin de variaciones en ambientes y formas mediante la
manipulaci de la llum. manipulacin de la luz.
Representaci de lespai natural prxim a partir de lestudi de la Representacin del espacio natural prximo a partir del estudio
llum i de la seua incidncia en les modulacions de lambient. de la luz y de su incidencia en las modulaciones del ambiente.
Representaci de lespai a partir de la perspectiva cnica: situ- Representacin del espacio a partir de la perspectiva cnica:
aci de la lnia dhoritz i el punt de fuga. Representaci de lnies de situacin de la lnea de horizonte y el punto de fuga. Representacin
fuga utilitzant obres plstiques i fotogrfiques. Representaci dele- de lneas de fuga utilizando obras plsticas y fotogrficas. Representa-
ments arquitectnics prxims senzills. cin de elementos arquitectnicos prximos sencillos.
Aplicaci en configuracions bidimensionals de representacions Aplicacin en configuraciones bidimensionales de representacio-
de lespai ple i lespai buit. nes del espacio lleno y el espacio vaco.
Observaci de lespai i realitzaci dapunts del natural de paisat- Observacin del espacio y realizacin de apuntes del natural de
ges i dobjectes per mitj de la perspectiva cnica. paisajes y de objetos mediante la perspectiva cnica.
Disposici favorable per a realitzar representacions de manera Disposicin favorable para realizar representaciones de manera
precisa, ordenada i neta. precisa, ordenada y limpia.
Confiana en les prpies possibilitats. Confianza en las propias posibilidades.
Curiositat davant dillusions visuals de formes, colors i dimen- Curiosidad ante ilusiones visuales de formas, colores y dimen-
sions observades en distints contextos. siones observadas en distintos contextos.
Curiositat per descobrir el valor configurador i expressiu del cla- Curiosidad por descubrir el valor configurador y expresivo del
robscur. claroscuro.
Sensibilitzaci davant de les variacions visuals produdes per Sensibilizacin ante las variaciones visuales producidas por
canvis lumnics. cambios lumnicos.
Valoraci de la repercussi dels canvis de distncia, orientaci, Valoracin de la repercusin de los cambios de distancia, orien-
etc., en els valors emotius i daparena en volums i ambients. tacin, etc., en los valores emotivos y de apariencia en volmenes y
ambientes.
Esfor per a desenrotllar les capacitats espacials a fi de visualit- Esfuerzo para desarrollar las capacidades espaciales con el fin de
zar i representar formes tridimensionals. visualizar y representar formas tridimensionales.
Bloc 5. Procediments i tcniques utilitzats en els llenguatges visu- Bloque 5. Procedimientos y tcnicas utilizados en los lenguajes
als visuales
Coneixement del lxic propi de la matria. Conocimiento del lxico propio de la materia.
Utilitzaci de distints mitjans dexpressi graficoplstics: lla- Utilizacin de distintos medios de expresin grfico-plsticos:
pis de grafit, llapis de colors, retoladors, pastels blans, clari i crayn lpiz de grafito, lpices de colores, rotuladores, pasteles blandos, tiza
Cont, carbonet, ploma i tinta, pinzell i tinta, ceres, pintures al tremp, y crayn Cont, carboncillo, pluma y tinta, pincel y tinta, ceras, pintu-
laquarella, el guaix, pintura a loli i collage. ras al temple, la acuarela, el gouache, pintura al leo y collage.
Aproximaci experimental a distints tipus de suports graficopls- Aproximacin experimental a distintos tipo de soportes grfico-
tics: paper, fusta, cart, etc. plsticos: papel, madera, cartn, etc.
Introducci a la diversitat de tcniques i instruments en la repre- Introduccin a la diversidad de tcnicas e instrumentos en la
sentaci graficoplstica. representacin grfico-plstica.
Organitzaci del treball plstic i dels materials necessaris i ela- Organizacin del trabajo plstico y de los materiales necesarios
boraci dun pla amb el procs que sha de seguir. y elaboracin de un plan con el proceso que se ha de seguir.
s i maneig dels instruments adequats a cada tcnica. Uso y manejo de los instrumentos adecuados a cada tcnica.
Exploraci de les possibilitats dels nous mitjans tecnolgics. Exploracin de las posibilidades de los nuevos medios tecnol-
gicos.
Participaci en processos de producci collectiva. Participacin en procesos de produccin colectiva.
Gaudi en el procs de producci artstica. Disfrute en el proceso de produccin artstica.
Respecte per les normes ds i conservaci dinstruments, mate- Respeto por las normas de uso y conservacin de instrumentos,
rials i espais. materiales y espacios.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Reconixer els distints llenguatges visuals en les imatges de 1. Reconocer los distintos lenguajes visuales en las imgenes del
lentorn i classificar-los segons la seua finalitat. entorno y clasificarlos segn su finalidad.
2. Distingir els elements figuratius dels llenguatges visuals. 2. Distinguir los elementos figurativos de los lenguajes visuales.
Num. 5562 / 24.07.2007 30507

3. Descriure grficament i plsticament una forma donada, iden- 3. Describir grfica y plsticamente una forma dada, identificando
tificant els seus elements constitutius: la configuraci estructural, les sus elementos constitutivos: la configuracin estructural, las texturas y
textures i el color. el color.
4. Diferenciar la varietat de textures visuals i tctils que poden pro- 4. Diferenciar la variedad de texturas visuales y tctiles que pue-
duir-se per mitj de la manipulaci de tcniques i materials diversos. den producirse mediante la manipulacin de tcnicas y materiales
diversos.
5. Utilitzar el color i la textura com a mitjans dexpressi. 5. Utilizar el color y la textura como medios de expresin.
6. Descriure grficament formes, identificant lorientaci espacial 6. Describir grficamente formas, identificando la orientacin
i la relaci entre les seues direccions. espacial y la relacin entre sus direcciones.
7. Dibuixar formes geomtriques simples. 7. Dibujar formas geomtricas simples.
8. Representar amb formes planes sensacions espacials, utilitzant 8. Representar con formas planas sensaciones espaciales, utilizan-
canvis de grandria, superposicions i contrastos. do cambios de tamao, superposiciones y contrastes.
9. Representar un espai de lentorn, utilitzant com a recurs expres- 9. Representar un espacio del entorno utilizando como recurso
siu el contrast lumnic. expresivo el contraste lumnico.
10. Conixer distints mitjans dexpressi graficoplstica. 10. Conocer distintos medios de expresin grfico-plstica.
11. Valorar les qualitats esttiques dentorns, objectes i imatges de 11. Valorar las cualidades estticas de entornos, objetos e imge-
la vida quotidiana. nes de la vida cotidiana.
12. Apreciar i valorar les qualitats esttiques del patrimoni artstic 12. Apreciar y valorar las cualidades estticas del patrimonio arts-
i cultural de la Comunitat Valenciana i daltres cultures diferents de la tico y cultural de la Comunitat Valenciana y de otras culturas distintas
prpia. de la propia.
13. Expressar idees per mitj de missatges visuals respectant els 13. Expresar ideas por medio de mensajes visuales respetando los
valors i les normes de les societats democrtiques. valores y las normas de las sociedades democrticas.
Tercer curs Tercer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. El llenguatge visual Bloque 1. El lenguaje visual
La imatge com a mitj dexpressi, comunicaci i coneixement. La imagen como medio de expresin, comunicacin y conoci-
miento.
Lectura dimatges. Estructura formal. Maneres dexpressi. Lectura de imgenes. Estructura formal. Maneras de expresin.
Smbols i signes en els llenguatges visuals i plstics. Anagrames, Smbolos y signos en los lenguajes visuales y plsticos. Anagra-
logotips, marques i pictogrames. Signes convencionals: senyals. Signi- mas, logotipos, marcas y pictogramas. Signos convencionales: seales.
ficants i significats. La simbologia del color. Significantes y significados. La simbologa del color.
Aprofundiment en la percepci visual i plstica: entorn, contorn Profundizacin en la percepcin visual y plstica: entorno, din-
interior i contorn. Observaci analtica i funcional, observaci defec- torno y contorno. Observacin analtica y funcional, observacin de
tes visuals. efectos visuales.
Aprofundiment en la comprensi del llenguatge i en la comuni- Profundizacin en la comprensin del lenguaje y en la comuni-
caci visual. cacin visual.
Estudi del grafisme en lexpressi plstica: dibuix, tipus de tra, Estudio del grafismo en la expresin plstica: dibujo, tipo de
esbs, apunt del natural, estils. trazo, boceto, apunte del natural, estilos.
Estudi de lestructura, les qualitats i la classificaci de la forma. Estudio de la estructura, las cualidades y la clasificacin de la
forma.
Estudi de la intencionalitat i el significat de les imatges: missat- Estudio de la intencionalidad y el significado de las imgenes:
ge visual analgic, simblic, abstracte. mensaje visual analgico, simblico, abstracto.
Estudi de la funci de les imatges: descriptiva, informativa, est- Estudio de la funcin de las imgenes: descriptiva, informativa,
tica. esttica.
Elaboraci de signes i smbols. La utilitzaci del color en la sim- Elaboracin de signos y smbolos. La utilizacin del color en la
bologia i en els signes. simbologa y en los signos.
Anlisis de les informacions visuals i plstiques presents en la Anlisis de las informaciones visuales y plsticos presentes en la
realitat prxima. realidad prxima.
Anlisi dels missatges esttics de lentorn, amb la intenci de Anlisis de los mensajes estticos del entorno, con la intencin
diferenciar elements propis daltres provinents daltres cultures. de diferenciar elementos propios de otros provenientes de otras cultu-
ras.
Distinci entre imatge i realitat per mitj de la comprensi de Distincin entre imagen y realidad por medio de la comprensin
conceptes. de conceptos.
Diferenciaci dels distints estils i tendncies de les arts visuals. Diferenciacin de los distintos estilos y tendencias de las artes
visuales.
Anlisi i interpretaci dillusions ptiques en la relaci reversi- Anlisis e interpretacin de ilusiones pticas en la relacin rever-
ble figura/fons i en la representaci de figures impossibles. sible figura/fondo y en la representacin de figuras imposibles.
Valoraci crtica de la publicitat davant de laugment dalgunes Valoracin crtica de la publicidad ante el aumento de algunas
necessitats de consum i la utilitzaci que fa de continguts i formes que necesidades de consumo y la utilizacin que hace de contenidos y for-
denoten una discriminaci de gnere, social o racial. mas que denotan una discriminacin de gnero, social o racial.
Valoraci dels llenguatges visuals per a augmentar les possibili- Valoracin de los lenguajes visuales para aumentar las posibili-
tats de comunicaci. dades de comunicacin.
Curiositat per les noves tendncies de disseny que milloren la Curiosidad por las nuevas tendencias de diseo que mejoran la
qualitat de vida. calidad de vida.
Inters a conixer qualsevol manifestaci artstica. Inters en conocer cualquier manifestacin artstica.
Valoraci de les influncies artstiques i culturals daltres cultu- Valoracin de las influencias artsticas y culturales de otras cul-
res que coexistixen amb la nostra en la configuraci de la cultura pr- turas que coexisten con la nuestra en la configuracin de la cultura
pia, especialment en el que concernix els valors artstics i esttics. propia, especialmente en lo que concierne a los valores artsticos y
estticos.
Num. 5562 / 24.07.2007 30508

Valoraci de lesfor que requerix lelaboraci. Processos indus- Valoracin del esfuerzo que requiere la elaboracin. Procesos
trials i processos artesans. industriales y procesos artesanos.
Inters per trobar, observar i analitzar illusions visuals en dife- Inters por encontrar, observar y analizar ilusiones visuales en
rents contextos. diferentes contextos.
Bloc 2. Elements configuratius dels llenguatges visuals Bloque 2. Elementos configurativos de los lenguajes visuales
El punt, la lnia i la taca com a elements expressius. El punto, la lnea y la mancha como elementos expresivos.
La textura: qualitats expressives. Textures orgniques i geom- La textura: cualidades expresivas. Texturas orgnicas y geom-
triques. tricas.
El color. El color com a fenomen fsic i visual: mescles additives El color. El color como fenmeno fsico y visual: mezclas adi-
i subtractives. Colors primaris i secundaris. Colors complementaris. La tivas y substractivas. Colores primarios y secundarios. Colores com-
mescla partitiva. Valor expressiu, representatiu i codificat. plementarios. La mezcla partitiva. Valor expresivo, representativo y
codificado.
Estudi de les qualitats emotives i expressives del punt, de la Estudio de las cualidades emotivas y expresivas del punto, de la
lnia, la taca i la textura i les seues aplicacions en lart. lnea, la mancha y la textura y las aplicaciones de stas en el arte.
Investigaci experimental a partir de lobtenci de matisos de Investigacin experimental a partir de la obtencin de matices de
color mescles additives, subtractives i partitives, i de lobtenci de color mezclas aditivas, substractivas y partitiva, y de la obtencin
textures naturals i artificials. de texturas naturales y artificiales.
Percepci visual del color: dinmica i visibilitat dels colors. Percepcin visual del color: dinmica y visibilidad de los colo-
res.
Estudi de les qualitats del color: to, valor i saturaci. Teories Estudio de las cualidades del color: tono, valor y saturacin.
classificatries del color dOstvald i de Hichetkier. Teoras clasificatorias del color de Ostvald y de Hichetkier.
Estudi del color en lart. Estudio del color en el arte.
Elaboraci de mescles binries: harmonies i contrastos. Les mes- Elaboracin de mezclas binarias: armonas y contrastes. Las
cles ternries; grisos i terrosos. mezclas ternarias; grises y pardos.
Exploraci dels grisos cromtics i valors emotius del color i de Exploracin de los grises cromticos y valores emotivos del
la llum. color y de la luz.
Identificaci de la forma per mitj de lexpressivitat de la textu- Identificacin de la forma por medio de la expresividad de la
ra. textura.
s de tcniques visuals complexes. Uso de tcnicas visuales complejas.
Experimentaci amb gammes de colors. Experimentacin con gamas de colores.
Utilitzaci dels matisos de color en la representaci de paisatges Utilizacin de los matices de color en la representacin de paisa-
i entorns naturals prxims. jes y entornos naturales prximos.
Experimentaci grfica a partir dels elements bsics dexpressi. Experimentacin grfica a partir de los elementos bsicos de
expresin.
Sensibilitat davant de les manifestacions del color i la llum en Sensibilidad ante las manifestaciones del color y la luz en obje-
objectes, en la naturalesa i en ambients urbans prxims. tos, en la naturaleza y en ambientes urbanos prximos.
Reconeixement del valor expressiu de la textura. Reconocimiento del valor expresivo de la textura.
Busca de solucions personals en enfrontar-se a representacions Bsqueda de soluciones personales al enfrentarse a representa-
grfiques i plstiques. ciones grficas y plsticas.
Bloc 3. Anlisi i representaci de formes Bloque 3. Anlisis y representacin de formas
Formes geomtriques i formes orgniques. Axiomes geomtrics. Formas geomtricas y formas orgnicas. Axiomas geomtricos.
Fonamentals i bases de la geometria. Fundamentales y bases de la geometra.
Estructura de la forma. Formes poligonals. Construcci de pol- Estructura de la forma. Formas poligonales. Construccin de
gons: mtodes particulars donat el costat i mtodes generals donat el polgonos: mtodos particulares dado el lado y mtodos generales
costat i el rdio. dado el lado y el radio.
Formes corbes en la naturalesa i en lart. Tangncies. Proporci. Formas curvas en la naturaleza y en el arte. Tangencias. Propor-
cin.
Repetici i ritme: concepte de mdul. Estructures modulars. Xar- Repeticin y ritmo: concepto de mdulo. Estructuras modulares.
xes poligonals: formes modulars bidimensionals bsiques. Redes poligonales: formas modulares bidimensionales bsicas.
Utilitzaci de formes geomtriques poligonals en la realitzaci Utilizacin de formas geomtricas poligonales en la realizacin
de motius decoratius. de motivos decorativos.
Relaci de conceptes geomtrics senzills amb les seues aplicaci- Relacin de conceptos geomtricos sencillos con sus aplicacio-
ons en objectes simples, en lornamentaci, en elements urbanstics o nes en objetos simples, en la ornamentacin, en elementos urbansti-
en la naturalesa. cos o en la naturaleza.
Observaci de la naturalesa i realitzaci dapunts del natural de Observacin de la naturaleza y realizacin de apuntes del natural
formes orgniques. de formas orgnicas.
Estudi de formes corbes en lart. Tangncies bsiques. Corbes Estudio de formas curvas en el arte. Tangencias bsicas. Curvas
tangencials daparena matemtica. tangenciales de apariencia matemtica.
Estudi de la proporci en les formes: Teoremes de Thales. Per- Estudio de la proporcin en las formas: Teoremas de Thales.
cepci de mesures i escales, igualtat, semblana, simetria, translaci i Percepcin de medidas y escalas, igualdad, semejanza, simetra, tras-
rotaci. lacin y rotacin.
Aplicaci de la proporci en lestudi de la figura humana. Aplicacin de la proporcin en el estudio de la figura humana.
Anlisi de la proporci dun objecte. Anlisis de la proporcin de un objeto.
Establiment de les relacions de proporci entre les distintes parts Establecimiento de las relaciones de proporcin entre las distin-
duna mateixa forma. tas partes de una misma forma.
Realitzaci de composicions plstiques aplicant conceptes de Realizacin de composiciones plsticas aplicando conceptos de
ritme. Trames. ritmo. Tramas.
Estudi del mdul com a unitat de mesura i aplicaci en xarxes Estudio del mdulo como unidad de medida y aplicacin en
poligonals bsiques. redes poligonales bsicas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30509

Organitzaci geomtrica del pla a partir destructures modulars Organizacin geomtrica del plano a partir de estructuras modu-
bsiques. lares bsicas.
Realitzaci de composicions modulars a partir dun mdul. Realizacin de composiciones modulares a partir de un mdulo.
Aplicaci de ritmes en estructures decoratives. Aplicacin de ritmos en estructuras decorativas.
Reconeixement de la importncia dordenar formes de diferents Reconocimiento de la importancia de ordenar formas de diferen-
camps visuals. tes campos visuales.
Esfor per a presentar els treballs de manera rigorosa, ordenada Esfuerzo para presentar los trabajos de manera rigurosa, ordena-
i precisa. da y precisa.
Esfor per a superar estereotips i convencionalismes en la repre- Esfuerzo para superar estereotipos y convencionalismos en la
sentaci de la figura humana. representacin de la figura humana.
Bloc 4. La composici Bloque 4. La composicin
Organitzaci de la forma i el seu entorn en el pla. Organizacin de la forma y su entorno en el plano.
Estudi dels diferents tipus de ritmes visuals: continu, discontinu, Estudio de los diferentes tipos de ritmos visuales: continuo, dis-
altern, ascendent i descendent. continuo, alterno, ascendente y descendente.
Realitzaci de composicions tenint en compte la proporci, les- Realizacin de composiciones teniendo en cuenta la proporcin,
cala i el ritme. la escala y el ritmo.
Estudi de criteris bsics per a compondre: simetria, equilibri, pes Estudio de criterios bsicos para componer: simetra, equilibrio,
visual de massa i color. peso visual de masa y color.
Anlisi de diverses propostes compositives dobres dart. Anlisis de diversas propuestas compositivas de obras de arte.
Descripci i identificaci dels elements compositius de diferents Descripcin e identificacin de los elementos compositivos de
tipus i comentari personal sobre estos. diferentes tipos y comentario personal sobre stos.
Inters a conixer els criteris bsics de composici. Inters en conocer los criterios bsicos de composicin.
Disposici oberta per a la realitzaci dexperincies de compo- Disposicin abierta para la realizacin de experiencias de com-
sici. posicin.
Participaci en situacions dintercanvi dopinions sobre elements Participacin en situaciones de intercambio de opiniones sobre
bsics de la composici dobres dart. elementos bsicos de la composicin de obras de arte.
Inters a identificar lorganitzaci interna de missatges grafico- Inters en identificar la organizacin interna de mensajes grfi-
plstics o visuals. co-plsticos o visuales.
Valoraci de la importncia de la mesura de les formes en les Valoracin de la importancia de la medida de las formas en las
composicions. composiciones.
Bloc 5. Espai i volum Bloque 5. Espacio y volumen
Representaci objectiva de formes tridimensionals. La projecci. Representacin objetiva de formas tridimensionales. La proyec-
Classes de projeccions: cilndriques i cniques. Sistema tancat. Inter- cin. Clases de proyecciones: cilndricas y cnicas. Sistema acotado.
pretaci de plans tancats. Sistema didric: vistes de slids senzills. Interpretacin de planos acotados. Sistema didrico: vistas de slidos
sencillos.
Perspectiva cnica. Fonaments del sistema. Perspectiva cnica. Fundamentos del sistema.
Anlisi dels fonaments del sistema didric i les seues aplicaci- Anlisis de los fundamentos del sistema didrico y sus aplica-
ons. ciones.
Realitzaci de dibuixos analtics de planta, alat i vistes laterals. Realizacin de dibujos analticos de planta, alzado y vistas late-
rales.
Anlisi dels fonaments del sistema cnic i les seues aplicacions. Anlisis de los fundamentos del sistema cnico y sus aplicacio-
nes.
s de la perspectiva cnica en la representaci de formes geo- Uso de la perspectiva cnica en la representacin de formas
mtriques simples, de la sensaci despai. geomtricas simples, de la sensacin de espacio.
s de la perspectiva cnica en la representaci delements arqui- Uso de la perspectiva cnica en la representacin de elementos
tectnics de lentorn prxim. arquitectnicos del entorno prximo.
Estudi de les aplicacions de la representaci objectiva de la Estudio de las aplicaciones de la representacin objetiva de la
forma. forma.
Inters a descobrir els valors daparena i emotivitat en ambi- Inters en descubrir los valores de apariencia y emotividad en
ents, quan es modifica lorientaci, la distncia i el punt de vista. ambientes, cuando se modifica la orientacin, la distancia y el punto
de vista.
Esfor per desenrotllar les capacitats espacials per a visualitzar Esfuerzo por desarrollar las capacidades espaciales para visuali-
formes tridimensionals. zar formas tridimensionales.
Valoraci de la representaci objectiva de la forma. Valoracin de la representacin objetiva de la forma.
Bloc 6. Tcniques i procediments utilitzats en els llenguatges visu- Bloque 6. Tcnicas y procedimientos utilizados en los lenguajes
als visuales
Coneixement i utilitzaci de les tcniques graficoplstiques: tc- Conocimiento y utilizacin de las tcnicas grfico-plsticas: tc-
niques seques i humides. nicas secas y hmedas.
Identificaci i utilitzaci de distints suports, segons les intenci- Identificacin y utilizacin de distintos soportes, segn las inten-
ons expressives i descriptives de la representaci. ciones expresivas y descriptivas de la representacin.
Planificaci del treball segons la tcnica seleccionada. Planificacin del trabajo segn la tcnica seleccionada.
Realitzaci dexperincies per mitj de materials diversos. Realizacin de experiencias mediante materiales diversos.
Identificaci en obres grfiques i plstiques del suport sobre el Identificacin en obras grficas y plsticas del soporte sobre el
qual estan realitzades i el tipus de material. cual estn realizadas y el tipo de material.
Experimentaci amb diversos materials i combinaci amb finali- Experimentacin con diversos materiales y combinacin con
tats expressives. finalidades expresivas.
Tendncia a classificar els treballs. Selecci segons les seues Tendencia a clasificar los trabajos. Seleccin segn sus caracte-
caracterstiques, les tcniques, els instruments i els materials necessaris. rsticas, las tcnicas, los instrumentos y los materiales necesarios.
Gust per realitzar experincies dinvestigaci amb materials Gusto por realizar experiencias de investigacin con materiales
diversos. diversos.
Num. 5562 / 24.07.2007 30510

Valoraci de les possibilitats expressives que aporta la realitzaci Valoracin de las posibilidades expresivas que aporta la realiza-
de treballs en equip. cin de trabajos en equipo.
Bloc 7. Apreciaci del procs de creaci de les arts visuals Bloque 7. Apreciacin del proceso de creacin de las artes visuales
Diferenciaci dels processos expressius de les tcniques grafico- Diferenciacin de los procesos expresivos de las tcnicas grfi-
plstiques. co-plsticas.
Determinaci dels valors plstics i esttics que destaquen en una Determinacin de los valores plsticos y estticos que destacan
obra. en una obra.
Exploraci i anlisi de realitats visuals i plstiques. Exploracin y anlisis de realidades visuales y plsticas.
Observaci i valoraci dobres artstiques de lentorn prxim, del Observacin y valoracin de obras artsticas del entorno prxi-
patrimoni artstic i cultural, com tamb dexpressions contempornies. mo, del patrimonio artstico y cultural, como tambin de expresiones
contemporneas.
s del lxic propi de la matria per a transmetre informacions i Uso del lxico propio de la materia para transmitir informacio-
missatges sobre diferents obres artstiques. nes y mensajes sobre diferentes obras artsticas.
Reconeixement de lesfor que exigix lelaboraci dalgunes Reconocimiento del esfuerzo que exige la elaboracin de algu-
obres artstiques. nas obras artsticas.
Inters a descobrir dimensions esttiques i qualitats expressives Inters en descubrir dimensiones estticas y cualidades expresi-
en lentorn habitual. vas en el entorno habitual.
Apreciaci, valoraci i gaudi del patrimoni artstic i cultural de Apreciacin, valoracin y disfrute del patrimonio artstico y cul-
la Comunitat Valenciana i de lEstat espanyol, aix com contribuci a tural de la Comunitat Valenciana y del Estado espaol, as como con-
la seua defensa, conservaci i desenrotllament. tribucin a su defensa, conservacin y desarrollo.
Acceptaci i valoraci de les influncies que exercixen els valors Aceptacin y valoracin de las influencias que ejercen los valo-
artstics propis daltres cultures que coexistixen amb la nostra. res artsticos propios de otras culturas que coexisten con la nuestra.
Respecte per les obres dels companys i per maneres dexpressi Respeto por las obras de los compaeros y por maneras de
diferents de la nostra. expresin diferentes de la nuestra.
Apreciar i valorar la bona realitzaci del treball, aix com la nete- Apreciar y valorar la buena realizacin del trabajo as como la
ja en la seua execuci. limpieza en su ejecucin.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Analitzar imatges tenint en compte elements bsics constitutius 1. Analizar imgenes teniendo en cuenta elementos bsicos consti-
de la sintaxi visual. tutivos de la sintaxis visual.
2. Seleccionar els elements configuratius de lnia i textura i ade- 2. Seleccionar los elementos configurativos de lnea y textura y
quar-los a la descripci analtica de la forma. adecuarlos a la descripcin analtica de la forma.
3. Diferenciar i representar els matisos de color en la naturalesa i 3. Diferenciar y representar los matices de color en la naturaleza y
en lentorn. en el entorno.
4. Representar geomtricament formes naturals i artificials. 4. Representar geomtricamente formas naturales y artificiales.
5. Dissenyar composicions modulars sobre xarxes poligonals. 5. Disear composiciones modulares sobre redes poligonales.
6. Interpretar composicions buscant distintes alternatives en lor- 6. Interpretar composiciones buscando distintas alternativas en la
ganitzaci de la forma. organizacin de la forma.
7. Descriure una forma tridimensional simple per mitj de la repre- 7. Describir una forma tridimensional simple mediante la repre-
sentaci de les seues vistes fonamentals. sentacin de sus vistas fundamentales.
8. Representar la sensaci espacial en un pla utilitzant com a 8. Representar la sensacin espacial en un plano utilizando como
recurs grfic la perspectiva cnica. recurso grfico la perspectiva cnica.
9. Reconixer distints suports i tcniques dexpressi graficopls- 9. Reconocer distintos soportes y tcnicas de expresin grfico-
tiques. plsticas.
10. Utilitzar adequadament les tcniques grfiques segons les 10. Utilizar adecuadamente las tcnicas grficas segn las inten-
intencions comunicatives. ciones comunicativas.
11. Apreciar i valorar les qualitats esttiques del patrimoni arts- 11. Apreciar y valorar las cualidades estticas del patrimonio arts-
tic i cultural de la Comunitat Valenciana, de lEstat espanyol i daltres tico y cultural de la Comunitat Valenciana, del Estado espaol y de
cultures diferents de la prpia. otras culturas distintas de la propia.
12. Expressar idees per mitj de missatges visuals respectant els 12. Expresar ideas por medio de mensajes visuales respetando los
valors i les normes de les societats democrtiques. valores y las normas de las sociedades democrticas.
Quart curs Cuarto curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. El llenguatge visual Bloque 1. El lenguaje visual
Lectura dimatges. La imatge representativa i simblica: fun- Lectura de imgenes. La imagen representativa y simblica:
ci sociocultural de la imatge en la histria. Aproximaci als mitjans funcin sociocultural de la imagen en la historia. Aproximacin a los
de comunicaci i a les noves tecnologies. Interacci entre els distints medios de comunicacin y a las nuevas tecnologas. Interaccin entre
llenguatges: plstic, musical, verbal i gestual. El dibuix tcnic en la los distintos lenguajes: plstico, musical, verbal y gestual. El dibujo
comunicaci visual: mbit ds dels distints sistemes. tcnico en la comunicacin visual: mbito de uso de los distintos sis-
temas.
Anlisi de la sintaxi dels llenguatges visuals especfics: mitjans Anlisis de la sintaxis de los lenguajes visuales especficos:
de comunicaci de masses. medios de comunicacin de masas.
Anlisi dels trets particulars dels llenguatges i suport en fotogra- Anlisis de los rasgos particulares de los lenguajes y soporte en
fia, vdeo, cinema, televisi, cmic, fotonovella. fotografa, vdeo, cine, televisin, cmic, fotonovela.
Estudi dels elements de la comunicaci visual: relaci entre rea- Estudio de los elementos de la comunicacin visual: relacin
litat i imatges, codis i contextos, formaci sociocultural de les imatges, entre realidad e imgenes, cdigos y contextos, formacin sociocultu-
percepci visual i efectes visuals. ral de las imgenes, percepcin visual y efectos visuales.
Estudi de lexpressi plstica: recursos grfics expressius, trans- Estudio de la expresin plstica: recursos grficos expresivos,
formaci i manipulaci dimatges. transformacin y manipulacin de imgenes.
Interpretaci plstica dobres dart. Interpretacin plstica de obras de arte.
Num. 5562 / 24.07.2007 30511

Estudi dels elements de lart seqencial: imatge i seqncia; llen- Estudio de los elementos del arte secuencial: imagen y secuen-
guatge i elements del cmic; narraci en vinyetes: enquadrament, punt cia; lenguaje y elementos del cmic; narracin en vietas: encuadre,
de vista, elements cintics, gestos, postures, muntatge, gui i art final. punto de vista, elementos cinticos, gestos, posturas, montaje, guin y
arte final.
Realitzaci de narracions grfiques per mitj de laplicaci del Realizacin de narraciones grficas mediante la aplicacin del
concepte de seqncia, enquadrament i punt de vista. El grafit, objec- concepto de secuencia, encuadre y punto de vista. El graffiti, objetivo
tiu i conseqncia social. y consecuencia social.
Estudi i experimentaci de les possibilitats expressives de la Estudio y experimentacin de las posibilidades expresivas de la
fotografia: registre dimatges, illuminaci, enquadrament i aplicaci- fotografa: registro de imgenes, iluminacin, encuadre y aplicaciones
ons tcniques. tcnicas.
Estudi de les estructures del llenguatge del cinema i dels gne- Estudio de las estructuras del lenguaje del cine y de los gneros.
res.
Estudi de la imatge de vdeo i la gravaci magntica. Estudio de la imagen de vdeo y la grabacin magntica.
Estudi de la imatge televisiva: tipus de televisi. Estudio de la imagen televisiva: tipo de televisin.
Estudi dels fonaments del disseny: tipus de disseny. Estudio de los fundamentos del diseo: tipo de diseo.
Estudi de la imatge digital. Estudio de la imagen digital.
Realitzaci dun projecte audiovisual en grup. Realizacin de un proyecto audiovisual en grupo.
Anlisi dels elements ms complexos en alguns llenguatges visu- Anlisis de los elementos ms complejos en algunos lenguajes
als especfics. visuales especficos.
Interpretaci de signes convencionals del codi visual presents en Interpretacin de signos convencionales del cdigo visual pre-
lentorn. sentes en el entorno.
Anlisi duna imatge amb atenci a alguns elements bsics cons- Anlisis de una imagen con atencin a algunos elementos bsi-
titutius de la sintaxi visual. cos constitutivos de la sintaxis visual.
Establiment de relacions entre la imatge i el seu contingut. Establecimiento de relaciones entre la imagen y su contenido.
Utilitzaci de recursos grfics per a la creaci dimatges. Utilizacin de recursos grficos para la creacin de imgenes.
Creaci i manipulaci dimatges amb ordinador. Creacin y manipulacin de imgenes con ordenador.
Utilitzaci dInternet per a la busca dimatges: bancs dimatges. Utilizacin de Internet para la bsqueda de imgenes: bancos de
imgenes.
Exercitaci de la retentiva visual tenint en compte la capacitat Ejercitacin de la retentiva visual teniendo en cuenta la capaci-
perceptiva. dad perceptiva.
Experimentaci amb efectes visuals cintics. Experimentacin con efectos visuales cinticos.
Interpretaci de plans tcnics: arquitectura, mapes i disseny. Interpretacin de planos tcnicos: arquitectura, mapas y diseo.
Anlisi dels factors que incidixen en un producte artstic. Anlisis de los factores que inciden en un producto artstico.
Esfor per a reconixer, utilitzar i respectar adequadament els Esfuerzo para reconocer, utilizar y respetar adecuadamente los
signes de comunicaci visual presents en lentorn. Ltica social en la signos de comunicacin visual presentes en el entorno. La tica social
imatge digital i Internet. en la imagen digital e Internet.
Esfor per a desenrotllar la creativitat en lmbit de lexpressi Esfuerzo para desarrollar la creatividad en el mbito de la expre-
artstica i en el joc amb les imatges. sin artstica y en el juego con las imgenes.
Constncia en els treballs i en el reconeixement de la importn- Constancia en los trabajos y en el reconocimiento de la impor-
cia del procs de creaci en una obra plstica. tancia del proceso de creacin en una obra plstica.
Valoraci dels llenguatges visuals per a augmentar les possibili- Valoracin de los lenguajes visuales para aumentar las posibili-
tats de comunicaci. dades de comunicacin.
Inters per conixer qualsevol manifestaci artstica. Inters por conocer cualquier manifestacin artstica.
Bloc 2. Elements configuratius dels llenguatges visuals. Els ele- Bloque 2. Elementos configurativos de los lenguajes visuales. Los
ments graficoplstics com a vehicle per a lanlisi i la creaci dimat- elementos grfico-plsticos como vehculo para el anlisis y la crea-
ges cin de imgenes
La lnia. La lnia com a element estructurador de la forma: La lnea. La lnea como elemento estructurador de la forma:
encaix. La lnia com a abstracci de la forma. Carcter expressiu del encaje. La lnea como abstraccin de la forma. Carcter expresivo del
tra i el grafisme en la utilitzaci de la lnia. trazo y el grafismo en la utilizacin de la lnea.
Diferncia entre esbs, apunt i encaix. Tres tipus diferents de Diferencia entre boceto, esbozo y encaje. Tres tipos diferentes
dibuix. de dibujo.
La textura. Utilitzaci de tcniques especfiques (trames, planti- La textura. Utilizacin de tcnicas especficas (tramas, planti-
lles). llas).
El color. Simbolisme i psicologia del color. Aplicaci del color El color. Simbolismo y psicologa del color. Aplicacin del color
segons cada camp: industrial, artstic, senyals. Incidncia del color en segn cada campo: industrial, artstico, seales. Incidencia del color
la composici: relativitat i apreciacions objectives i subjectives. El en la composicin: relatividad y apreciaciones objetivas y subjetivas.
color com a configurador dambients. El color como configurador de ambientes.
Exploraci del signe grfic amb distints procediments. Exploracin del signo grfico con distintos procedimientos.
s del llenguatge visual amb fins expressius i descriptius. Uso del lenguaje visual con fines expresivos y descriptivos.
Aprofundiment en lexploraci del color per mitj de diferents Profundizacin en la exploracin del color por medio de diferen-
tcniques i procediments. tes tcnicas y procedimientos.
Elaboraci de textures artificials i geomtriques amb fins expres- Elaboracin de texturas artificiales y geomtricas con fines
sius. expresivos.
Utilitzaci de tcniques apropiades per a la representaci de for- Utilizacin de tcnicas apropiadas para la representacin de for-
mes naturals diferents i experimentaci amb diversos materials. mas naturales diferentes y experimentacin con diversos materiales.
Establiment de les diferncies dels distints matisos de color per Establecimiento de las diferencias de los distintos matices de
mitj dassociacions cromtiques. color por medio de asociaciones cromticas.
Realitzaci de variacions en ambients i formes manipulant el Realizacin de variaciones en ambientes y formas manipulando
color, per a canviar el significat de les imatges. el color, para cambiar el significado de las imgenes.
Estudi de la relaci color i disseny. Estudio de la relacin color y diseo.
Num. 5562 / 24.07.2007 30512

Disposici per a investigar amb materials i textures. Disposicin para investigar con materiales y texturas.
Esfor per a superar estereotips i convencionalismes referits a Esfuerzo para superar estereotipos y convencionalismos referi-
ls del color. dos al uso del color.
Curiositat per descobrir el valor objectiu i subjectiu del color en Curiosidad por descubrir el valor objetivo y subjetivo del color
els missatges graficoplstics i visuals. en los mensajes graficoplsticos y visuales.
Bloc 3. Representaci de formes. Anlisi i representaci de formes Bloque 3. Representacin de formas. Anlisis y representacin de
formas
Estructura de la forma. Estructura de formes naturals complexes: Estructura de la forma. Estructura de formas naturales comple-
ramificaci, translaci i expansi. jas: ramificacin, translacin y expansin.
Comparaci de la forma. Concepte de cnon, mesura o mdul. Comparacin de la forma. Concepto de canon, medida o mdu-
Proporcionalitat i escales. Estudi de proporcionalitat en lart. Possibili- lo. Proporcionalidad y escalas. Estudio de proporcionalidad en el arte.
tats expressives: desproporcions i deformacions. Posibilidades expresivas: desproporciones y deformaciones.
Representaci de la forma. Representaci icnica. Configuraci Representacin de la forma. Representacin icnica. Configura-
abstracta. cin abstracta.
Representaci tcnica de formes planes, polgons regulars i cor- Representacin tcnica de formas planas, polgonos regulares y
bes. curvas.
Estudi de la forma en la naturalesa: estructures vegetals i mine- Estudio de la forma en la naturaleza: estructuras vegetales y
rals. minerales.
Aplicaci de la proporcionalitat a la representaci dobjectes, la Aplicacin de la proporcionalidad a la representacin de objetos,
figura humana, animals i paisatges. la figura humana, animales y paisajes.
Anlisi de la proporci en diverses obres dart. Anlisis de la proporcin en diversas obras de arte.
Exploraci en la representaci icnica i abstracta de la realitat. Exploracin en la representacin icnica y abstracta de la reali-
dad.
Utilitzaci de la lnia com a element descriptiu per mitj del Utilizacin de la lnea como elemento descriptivo por medio del
dibuix cientfic. dibujo cientfico.
Estudi de la figura humana en les obres dart. Cnons en la Estudio de la figura humana en las obras de arte. Cnones en la
representaci de la figura humana a travs de les diferents cultures. representacin de la figura humana a travs de las diferentes culturas.
Inters per la representaci objectiva de la forma. Inters por la representacin objetiva de la forma.
Presentaci dels treballs de manera ordenada, precisa i rigorosa. Presentacin de los trabajos de manera ordenada, precisa y rigu-
rosa.
Rigor en la utilitzaci descales. Rigor en la utilizacin de escalas.
Bloc 4. La composici Bloque 4. La composicin
Criteris de composici. Elements que shan de tindre en compte: Criterios de composicin. Elementos que se han de tener en
pla bsic, centre visual i lleis de composici. cuenta: plano bsico, centro visual y leyes de composicin.
Estudi delements que intervenen en la composici: format, Estudio de elementos que intervienen en la composicin: for-
esquemes compositius, forma i fons, moviment, ritme i influncia de mato, esquemas compositivos, forma y fondo, movimiento, ritmo e
la llum. influencia de la luz.
Anlisi de la composici de diferents obres dart i autores i Anlisis de la composicin de diferentes obras de arte y autoras
autors. y autores.
Estudi de lequilibri simtric i asimtric. Estudio del equilibrio simtrico y asimtrico.
Aplicaci del concepte de simetria en els dibuixos analtics de Aplicacin del concepto de simetra en los dibujos analticos de
formes naturals: simetria radial i axial. formas naturales: simetra radial y axial.
Aplicaci del concepte dequilibri en la realitzaci de composi- Aplicacin del concepto de equilibrio en la realizacin de com-
cions. posiciones.
Creaci de ritmes dinmics: seqncies lineals per associaci o Creacin de ritmos dinmicos: secuencias lineales por asociacin
contrast delements formals. El ritme en el grafitti. La combinatria o contraste de elementos formales. El ritmo en el graffiti. La combina-
dimatge-cartell. toria de imagen-cartel.
Estudi destructures seqencials de muntatge. Estudio de estructuras secuenciales de montaje.
Inters per identificar lorganitzaci interna de missatges grafi- Inters por identificar la organizacin interna de mensajes grafi-
coplstics o visuals. coplsticos o visuales.
Reconeixement de la importncia dordenar formes de diferents Reconocimiento de la importancia de ordenar formas de diferen-
camps visuals. tes campos visuales.
Superaci de conceptes esttics i estereotips en la realitzaci de Superacin de conceptos estticos y estereotipos en la realiza-
composicions. cin de composiciones.
Bloc 5. Espai i volum. Percepci i representaci. El volum Bloque 5. Espacio y volumen. Percepcin y representacin. El
volumen
Volum. Formes tridimensionals. Sistemes de representaci. Sis- Volumen. Formas tridimensionales. Sistemas de representacin.
tema didric. Sistema axonomtric ortogonal: isomtric. Sistema axo- Sistema didrico. Sistema axonomtrico ortogonal: isomtrico. Siste-
nomtric oblic: perspectiva caballera. Sistema cnic: perspectiva cni- ma axonomtrico oblicuo: perspectiva caballera. Sistema cnico: pers-
ca vertical (angular i parallela) i perspectiva lliure. Formes modulars pectiva cnica vertical (angular y paralela) y perspectiva libre. Formas
tridimensionals. modulares tridimensionales.
Representaci dimatges a partir de la planta, lalat i les vistes Representacin de imgenes a partir de la planta, el alzado y las
laterals. vistas laterales.
Utilitzaci de xarxes modulars bidimensionals i tridimensionals Utilizacin de redes modulares bidimensionales y tridimensiona-
aplicades al disseny. les aplicadas al diseo.
Exploraci de ritmes modulars tridimensionals i destructures Exploracin de ritmos modulares tridimensionales y de estruc-
derivades dels mduls. Cossos geomtrics arquimedians. Cossos geo- turas derivadas de los mdulos. Cuerpos geomtricos arquimedianos.
mtrics de revoluci i desenrotllament. Cuerpos geomtricos de revolucin y desarrollo.
Representaci tridimensional del volum a partir de qualsevol Representacin tridimensional del volumen a partir de todo tipo
tipus de materials volumtrics, amb finalitats expressives. de materiales volumtricos, con finalidades expresivas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30513

Realitzaci de construccions espacials o maquetes a partir de Realizacin de construcciones espaciales o maquetas a partir de
plans tcnics. planos tcnicos.
Aplicaci dels diferents sistemes projectius en la representaci Aplicacin de los diferentes sistemas proyectivos en la represen-
de figures volumtriques senzilles. tacin de figuras volumtricas sencillas.
Aplicaci de la perspectiva lliure i la composici en lestudi del Aplicacin de la perspectiva libre y la composicin en el estudio
paisatge urb. del paisaje urbano.
Valoraci dels diferents sistemes projectius per a la representaci Valoracin de los diferentes sistemas proyectivos para la repre-
objectiva i tcnica de formes tridimensionals. sentacin objetiva y tcnica de formas tridimensionales.
Valoraci i reconeixement del mdul en els distints camps del Valoracin y reconocimiento del mdulo en los distintos campos
disseny. del diseo.
Valoraci de la capacitat espacial per a visualitzar formes tridi- Valoracin de la capacidad espacial para visualizar formas tridi-
mensionals. mensionales.
Representaci de lespai arquitectnic prxim per mitj de la Representacin del espacio arquitectnico prximo mediante la
perspectiva cnica prctica. perspectiva cnica prctica.
Presentaci dels treballs de forma ordenada, precisa i rigorosa. Presentacin de los trabajos de forma ordenada, precisa y rigu-
rosa.
Bloc 6. Tcniques i procediments utilitzats en els llenguatges visu- Bloque 6. Tcnicas y procedimientos utilizados en los lenguajes
als visuales
Tcniques i materials graficoplstics (bidimensionals i tridimen- Tcnicas y materiales grfico-plsticos (bidimensionales y tri-
sionals). Els pigments. Els aglutinants. Els dissolvents. La matria en dimensionales). Los pigmentos. Los aglutinantes. Los disolventes. La
la forma volumtrica. materia en la forma volumtrica.
Organitzaci del treball plstic, de lespai de treball i dels mate- Organizacin del trabajo plstico, del espacio de trabajo y de los
rials necessaris. materiales necesarios.
Realitzaci dexperincies amb diversos materials. Realizacin de experiencias con diversos materiales.
Utilitzaci i maneig dinstruments adequats a cada tcnica. Utilizacin y manejo de instrumentos adecuados a cada tcnica.
Construcci de volums i formes expressives volumtriques Construccin de volmenes y formas expresivas volumtricas
amb materials diversos: amb paper, amb materials de modelatge i de con materiales diversos: con papel, con materiales de modelado y de
rebuig. desecho.
Aproximaci al volum realitzat tridimensionalment: construcci Aproximacin al volumen realizado tridimensionalmente: cons-
de maquetes. truccin de maquetas.
Estudi i anlisi de suports qumics, magntics i tcniques de la Estudio y anlisis de soportes qumicos, magnticos y tcnicas
imatge fixa i en moviment. de la imagen fija y en movimiento.
Estudi dels trets particulars dels llenguatges i suport ds ms Estudio de los rasgos particulares de los lenguajes y soporte de
freqent en el cmic, la fotografia, el cinema, la televisi i la publici- uso ms frecuente en el cmic, la fotografa, el cine, la televisin y la
tat. publicidad.
Realitzaci desbossos necessaris per a la realitzaci dobres Realizacin de bocetos necesarios para la realizacin de obras
graficoplstiques. grafico-plsticas.
Invenci i experimentaci amb materials audiovisuals. Invencin y experimentacin con materiales audiovisuales.
Tendncia a classificar els treballs. Selecci segons les seues Tendencia a clasificar los trabajos. Seleccin segn sus caracte-
caracterstiques, les tcniques, els instruments i els materials perti- rsticas, las tcnicas, los instrumentos y los materiales pertinentes.
nents.
Coneixement de programes informtics on es puga posar en Conocimiento de programas informticos donde se pueda poner
prctica el que sha aprs. en prctica lo aprendido.
Gust per la realitzaci dexperincies dinvestigaci amb mate- Gusto por la realizacin de experiencias de investigacin con
rials diversos. materiales diversos.
Reconeixement de les possibilitats expressives dels diversos Reconocimiento de las posibilidades expresivas de los diferentes
materials i processos artstics. materiales y procesos artsticos.
Valoraci de les possibilitats expressives que aporta la realitzaci Valoracin de las posibilidades expresivas que aporta la realiza-
de treballs en equip. cin de trabajos en equipo.
Bloc 7. Apreciaci del procs de creaci de les arts visuals. Procs Bloque 7. Apreciacin del proceso de creacin de las artes visua-
de creaci les. Proceso de creacin
Fases duna obra. Esbs, gui i maqueta. Realitzaci. Acabat. Fases de una obra. Boceto, guin y maqueta. Realizacin. Aca-
bado.
Fases dun projecte tcnic. Croquis. Projecte. Presentaci final. Fases de un proyecto tcnico. Croquis. Proyecto. Presentacin
final.
Realitzaci desbossos i maquetes en el procs de creaci duna Realizacin de bocetos y maquetas en el proceso de creacin de
obra. una obra.
Observaci i reflexi sobre els elements duna obra. Observacin y reflexin sobre los elementos de una obra.
Planificaci de les distintes fases que han de seguir-se per a la Planificacin de las distintas fases que tienen que seguirse para
realitzaci duna obra. la realizacin de una obra.
Realitzaci de croquis, dibuixos tancats i plans finals dun pro- Realizacin de croquis, dibujos acotados y planos finales de un
jecte tcnic. proyecto tcnico.
Aprofundiment en distints camps del disseny: arquitectnic, gr- Profundizacin en distintos campos del diseo: arquitectnico,
fic, industrial. grfico, industrial.
Anlisi dels factors que incidixen en un producte artstic. Anlisis de los factores que inciden en un producto artstico.
Anlisi del procediment expressiu ms adequat a les finalitats Anlisis del procedimiento expresivo ms adecuado a las finali-
dun projecte. dades de un proyecto.
Diferenciaci dels distints estils i tendncies de les arts visuals. Diferenciacin de los distintos estilos y tendencias de las artes
visuales.
Num. 5562 / 24.07.2007 30514

Observaci i valoraci dobres artstiques de lentorn prxim i Observacin y valoracin de obras artsticas del entorno prxi-
del patrimoni artstic i cultural, tamb dexpressions contempornies. mo y del patrimonio artstico y cultural, tambin de expresiones con-
temporneas.
Inters per conixer qualsevol manifestaci artstica. Inters por conocer cualquier manifestacin artstica.
Valoraci de lesfor que requerix lelaboraci dalguns produc- Valoracin del esfuerzo que requiere la elaboracin de algunos
tes artstics. productos artsticos.
Perseverana en la busca de dimensions esttiques i de les quali- Perseverancia en la bsqueda de dimensiones estticas y de las
tats expressives dambients urbans i naturals. cualidades expresivas de ambientes urbanos y naturales.
Apreciaci, gaudi i respecte pel patrimoni histric, cultural i Apreciacin, disfrute y respeto por el patrimonio histrico, cul-
artstic. tural y artstico.
Apreciaci, valoraci i gaudi del patrimoni artstic i cultural de Apreciacin, valoracin y disfrute del patrimonio artstico y cul-
la Comunitat Valenciana i de lEstat espanyol, aix com contribuci a tural de la Comunitat Valenciana y del Estado espaol, as como con-
la seua defensa, conservaci i desenrotllament. tribucin a su defensa, conservacin y desarrollo.
Acceptaci i valoraci de les influncies que exercixen els valors Aceptacin y valoracin de las influencias que ejercen los valo-
artstics propis daltres cultures que coexistixen amb la nostra. res artsticos propios de otras culturas que coexisten con la nuestra.
Respecte per les obres de les companyes i companys i per mane- Respeto por las obras de las compaeras y compaeros y por
res dexpressi diferents de la nostra. maneras de expresin diferentes de la nuestra.
Valoraci crtica de les distintes manifestacions artstiques. Valoracin crtica de las distintas manifestaciones artsticas.
Coneixement de diferents autors per mitj de treballs de recollir Conocimiento de diferentes autores mediante trabajos de recabar
informaci sobre ells (buscar biografies). informacin acerca de ellos (buscar biografas).
Constncia en els treballs i reconeixement de la importncia del Constancia en los trabajos y reconocimiento de la importancia
procs de planificaci per a resoldre problemes satisfactriament. del proceso de planificacin para resolver problemas satisfactoriamen-
te.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Analitzar els elements representatius i simblics duna imatge. 1. Analizar los elementos representativos y simblicos de una ima-
gen.
2. Seleccionar el tipus de lnia i textura i adequar-ho a la finalitat 2. Seleccionar el tipo de lnea y textura y adecuarlo a la finalidad
expressiva de la representaci grfica. expresiva de la representacin grfica.
3. Canviar el significat duna imatge per mitj del color. 3. Cambiar el significado de una imagen por medio del color.
4. Analitzar lestructura de formes de la naturalesa i determinar 4. Analizar la estructura de formas de la naturaleza y determinar
eixos, direccions i proporcions. ejes, direcciones y proporciones.
5. Buscar distintes variables compositives en un determinat camp 5. Buscar distintas variables compositivas en un determinado
visual, tenint en compte els conceptes denquadrament i equilibri entre campo visual, teniendo en cuenta los conceptos de encuadre y equili-
tots els elements constitutius. brio entre todos los elementos constitutivos.
6. Descriure grficament o plsticament objectes tridimensionals i 6. Describir grfica o plsticamente objetos tridimensionales e
identificar els seus elements essencials. identificar sus elementos esenciales.
7. Descriure, per mitj dels distints sistemes de representaci, for- 7. Describir, mediante los distintos sistemas de representacin, for-
mes tridimensionals elementals. mas tridimensionales elementales.
8. Realitzar un projecte, seleccionant, entre els distints llenguatges 8. Realizar un proyecto, seleccionando, entre los distintos lengua-
grfics, plstics i visuals, el ms adequat a les necessitats dexpressi. jes grficos, plsticos y visuales, el ms adecuado a las necesidades de
expresin.
9. Saber manejar els distints materials i instruments adequats a les 9. Saber manejar los distintos materiales e instrumentos adecuados
diverses tcniques grfiques, plstiques i visuals. a las diversas tcnicas grficas, plsticas y visuales.
10. Apreciar i valorar el patrimoni artstic i cultural de la Comu- 10. Apreciar y valorar el patrimonio artstico y cultural de la
nitat Valenciana, de lEstat espanyol i daltres cultures diferents de la Comunitat Valenciana, del Estado espaol y de otras culturas distintas
prpia. de la propia.
11. Expressar idees per mitj de missatges visuals respectant els 11. Expresar ideas por medio de mensajes visuales respetando los
valors i les normes de les societats democrtiques. valores y las normas de las sociedades democrticas.

Histria i cultura de les religions Historia y cultura de las religiones


El fenomen religis ha sigut i s una de les dimensions personals El fenmeno religioso ha sido y es una de las dimensiones perso-
de moltes dones i hmens, al mateix temps que un dels elements fona- nales de muchas mujeres y hombres, a la vez que uno de los elemen-
mentals en la configuraci dels grups humans i de les societats en el tos fundamentales en la configuracin de los grupos humanos y de las
temps i en el mn actual. A ms de constituir un conjunt de creences, sociedades en el tiempo y en el mundo de hoy. Adems de constituir
preceptes i ritus per als fidels que les practiquen, les religions adquiri- un conjunto de creencias, preceptos y ritos para los fieles que las prac-
xen una dimensi cultural per la seua influncia en el mn del pensa- tican, las religiones adquieren una dimensin cultural por su influencia
ment i de lart, per les arrels religioses de moltes estructures, costums en el mundo del pensamiento y del arte, por las races religiosas de
i usos socials actuals, aix com per influir en els codis de conducta muchas estructuras, costumbres y usos sociales actuales, as como por
individual i collectiva derivats de les seues respectives concepcions influir en los cdigos de conducta individual y colectiva derivados de
de lhome i del mn. sus respectivas concepciones del hombre y del mundo.
Esta perspectiva dota el fenomen religis dun paper rellevant en Esta perspectiva dota al fenmeno religioso de un papel relevante
el coneixement de les societats al llarg del temps i de la seua pervivn- en el conocimiento de las sociedades a lo largo del tiempo y de su per-
cia en elements de la cultura present. Ara b, en el mn actual sassis- vivencia en elementos de la cultura presente. Ahora bien, en el mundo
tix, ms que en altres poques, a un pluralisme que afecta tamb les actual se asiste, ms que en otras pocas, a un pluralismo que afecta
creences. Simultniament, es dna una progressiva secularitzaci de la tambin a las creencias. Simultneamente se da una progresiva secu-
societat i un increment del pluralisme religis. Desta manera, la reali- larizacin de la sociedad y un incremento del pluralismo religioso. De
tat contempornia inclou una gran varietat de creences religioses i no este modo, la realidad contempornea incluye una gran variedad de
religioses i un no menor pluralisme religis que mostra, a ms, canvis creencias religiosas y no religiosas y un no menor pluralismo religioso
en el paper i en la importncia de les distintes religions. que muestra, adems, cambios en el papel e importancia de las distin-
tas religiones.
Num. 5562 / 24.07.2007 30515

La matria dHistria i cultura de les religions, que es cursa amb La materia de Historia y cultura de las religiones, que se cursa con
carcter voluntari, concep lestudi de les creences religioses, i ms carcter voluntario, concibe el estudio de las creencias religiosas, y
concretament de les religions organitzades, com un element de la civi- ms concretamente de las religiones organizadas, como un elemento
litzaci. El seu estudi tracta dacostar lalumnat al coneixement de les de la civilizacin. Su estudio trata de acercar al alumnado al conoci-
principals religions i de les seues manifestacions en relaci amb altres miento de las principales religiones y de sus manifestaciones en rela-
realitats socials i culturals, aix com a la comprensi de la influncia cin con otras realidades sociales y culturales, as como a la compren-
que cada religi ha tingut en el pensament, la cultura i la vida social sin de la influencia que cada religin ha tenido en el pensamiento, la
en les distintes poques i espais. cultura y la vida social en las distintas pocas y espacios.
Este coneixement de les caracterstiques fonamentals de les grans Este conocimiento de las caractersticas fundamentales de las gran-
religions emmarca lexpressi religiosa en la seua realitat histri- des religiones enmarca la expresin religiosa en su realidad histrica
ca concreta, amb les seues projeccions positives i negatives, tant en concreta, con sus proyecciones positivas y negativas, tanto en la confi-
la configuraci de les societats en qu sorgixen i es desenrotllen com guracin de las sociedades en las que surgen y se desarrollan como en
en les relacions entre els pobles. Tamb aborda les claus culturals que las relaciones entre los pueblos. Tambin aborda las claves culturales
configuren les manifestacions de la religi i els condicionaments reli- que configuran las manifestaciones de la religin y los condiciona-
giosos que han influt en els fets poltics, socials i culturals de cada mientos religiosos que han influido en los hechos polticos, sociales y
civilitzaci. culturales de cada civilizacin.
La matria fa un estudi de les religions amb un enfocament no La materia hace un estudio de las religiones con un enfoque no
confessional, ni de vivncia religiosa ni dapologia de cap religi en confesional, ni de vivencia religiosa ni de apologa de ninguna de ellas,
particular, ni tampoc des duna defensa de postures agnstiques o tampoco desde una defensa de posturas agnsticas o ateas. Se pretende
atees. Es pretn mostrar a lalumnat el pluralisme ideolgic i religis mostrar al alumnado el pluralismo ideolgico y religioso existente en el
que hi ha en el mn en qu viu, des del coneixement dels trets relle- mundo en que vive, desde el conocimiento de los rasgos relevantes de
vants de les principals religions i la seua presncia en el temps i en les las principales religiones y su presencia en el tiempo y en las sociedades
societats actuals, al mateix temps que es dna importncia a la llibertat actuales, a la vez que se da importancia a la libertad de las conciencias y
de les conscincies i a la llibertat religiosa com a elements essencials a la libertad religiosa como elementos esenciales de un sistema de con-
dun sistema de convivncia. Aix mateix es busca assolir actituds de vivencia. Asimismo se busca desarrollar actitudes de tolerancia hacia las
tolerncia cap a les persones amb creences o sense, de respecte dels personas con creencias o sin ellas, en el respeto de los derechos reco-
drets reconeguts en la Declaraci Universal dels Drets Humans i en el nocidos en la Declaracin Universal de los Derechos Humanos y en el
marc de la Constituci Espanyola. Es tracta, en suma, de proporcionar marco de la Constitucin Espaola. Se trata, en suma, de proporcionar
un millor coneixement de la realitat del mn en qu es viu, al mateix un mejor conocimiento de la realidad del mundo en que se vive, a la vez
temps que safavorix la convivncia en lactual societat pluralista. que se favorece la convivencia en la actual sociedad pluralista.
En els tres primers cursos de letapa es partix de la diversitat de En los tres primeros cursos de la etapa se parte de la diversidad
respostes davant del fet religis i del marc espacial i quantitatiu en la de respuestas ante el hecho religioso y del marco espacial y cuantita-
distribuci de les religions en el mn actual; el nucli fonamental el tivo en la distribucin de las religiones en el mundo actual; el ncleo
constitux la caracteritzaci de les principals religions i el reflex des- fundamental lo constituye la caracterizacin de las principales religio-
tes en les manifestacions artstiques i en el forma de vida. La impor- nes y el reflejo de las mismas en las manifestaciones artsticas y en el
tncia dalgunes religions histriques concretes en la configuraci de modo de vida. La importancia de algunas religiones histricas concre-
la nostra cultura i en la caracteritzaci del mn actual exigix aprofun- tas en la configuracin de nuestra cultura y en la caracterizacin del
dir en les grans religions monoteistes i, en particular, en aquelles que mundo actual exige profundizar en las grandes religiones monotestas
es troben en la base de la majoria de les manifestacions artstiques i y, en particular, en aqullas que se encuentran en la base de la mayora
culturals del mn occidental. de las manifestaciones artsticas y culturales del mundo occidental.
En quart curs saborda lestudi de les religions des duna anlisi En cuarto curso se aborda el estudio de las religiones desde un
que ajude a la comprensi de la influncia que han tingut i tenen en anlisis que ayude a la comprensin de la influencia que han tenido
la vida social, la interrelaci entre les idees religioses i el pensament y tienen en la vida social, la interrelacin entre las ideas religiosas y
cientfic, la posici de la religi en la justificaci o el rebuig de lorde el pensamiento cientfico, la posicin de la religin en la justificacin
social establit i les seues relacions amb el poder en diferents moments o el rechazo al orden social establecido y sus relaciones con el poder
histrics i en lactualitat, diferenciant-hi el carcter dels estats segons en diferentes momentos histricos y en la actualidad, diferenciando el
siga la seua relaci amb la religi o les religions majoritries en el seu carcter de los Estados segn sea su relacin con la religin o reli-
territori i analitzant-hi algunes tensions o conflictes que inclouen entre giones mayoritarias en su territorio y analizando algunas tensiones o
les seues causes una arrel religiosa. Tamb es proposa la reflexi sobre conflictos que incluyen entre sus causas una raz religiosa. Tambin
la relaci de les religions amb els drets humans i amb la Constituci se propone la reflexin sobre la relacin de las religiones con los dere-
Espanyola, que constituxen els referents comuns dels valors compar- chos humanos y con la Constitucin Espaola, que constituyen los
tits per les persones amb unes determinades creences religioses i per referentes comunes de los valores compartidos por las personas con
les que no en tenen. unas determinadas creencias religiosas y por las que no las tienen.
Objectius Objetivos
Lensenyana de la Histria i cultura de les religions en esta etapa La enseanza de la Historia y cultura de las religiones en esta
tindr com a objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: etapa tendr como objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Conixer el fet religis en les seues diferents manifestacions i 1. Conocer el hecho religioso en sus diferentes manifestaciones e
identificar els trets bsics de les grans religions. identificar los rasgos bsicos de las grandes religiones.
2. Comprendre el naixement i formaci de les religions en el con- 2. Comprender el nacimiento y desarrollo de las religiones en el
text poltic, social i cultural en qu van sorgir i es van desenrotllar, i contexto poltico, social y cultural en el que surgieron y se desarrolla-
relacionar-les amb levoluci dels pobles en les diferents facetes de la ron y relacionarlas con la evolucin de los pueblos en las diferentes
seua realitat histrica. facetas de su realidad histrica.
3. Conixer els fets ms significatius de les tres religions que han 3. Conocer los hechos ms significativos de las tres religiones
influt en la histria i la cultura dEspanya i les seues principals apor- que han influido en la historia y la cultura de Espaa y sus principales
tacions a levoluci poltica, cultural i social del nostre pas, fent-hi aportaciones a la evolucin poltica, cultural y social de nuestro pas,
referncia especfica a la Comunitat Valenciana. haciendo referencia especfica a la Comunitat Valenciana.
4. Analitzar els factors que subjauen al fet religis, les realitats, les 4. Analizar los factores que subyacen al hecho religioso, las reali-
aspiracions o els problemes humans que lanimen, i relacionar els fets dades, aspiraciones o problemas humanos que lo animan, y relacionar
religiosos del passat amb les manifestacions actuals de la religi. los hechos religiosos del pasado con las manifestaciones actuales de la
religin.
Num. 5562 / 24.07.2007 30516

5. Conixer i valorar les tradicions religioses, les seues manifesta- 5. Conocer y valorar las tradiciones religiosas, sus manifestaciones
cions culturals i artstiques i el patrimoni sociocultural que han gene- culturales y artsticas y el patrimonio sociocultural que han generado,
rat, fent-hi una referncia especial a la Comunitat Valenciana. con especial referencia a la Comunitat Valenciana.
6. Conixer i valorar les postures ms significatives que, des de la 6. Conocer y valorar las posturas ms significativas que, desde la
filosofia o des daltres manifestacions de la cultura shan mantingut filosofa o desde otras manifestaciones de la cultura se han mantenido
sobre la religi, tant al llarg de la histria com en lactualitat. sobre la religin, tanto a lo largo de la historia como en la actualidad.
7. Analitzar els sistemes morals proposats per les diferents religi- 7. Analizar los sistemas morales propuestas por las diferentes reli-
ons, comparar-ne cada un dels elements, la coherncia que mostren giones, comparar cada uno de sus elementos, la coherencia que mues-
uns elements amb els altres i les implicacions personals i socials que tran entre ellos y las implicaciones personales y sociales que tienen.
tenen.
8. Analitzar els processos histrics, intellectuals, culturals i pol- 8. Analizar los procesos histricos, intelectuales, culturales y pol-
tics, que han convertit la llibertat de conscincia i la llibertat religiosa ticos, que han convertido la libertad de conciencia y la libertad religio-
en el fonament de la civilitzaci occidental. sa en el fundamento de la civilizacin occidental.
Primer curs Primer curso
Continguts Contenidos
Histria de les religions. Les primeres manifestacions religioses. Historia de las religiones. Las primeras manifestaciones religio-
sas.
Art i religi en els pobles prehistrics. Arte y religin en los pueblos prehistricos.
Vestigis prehistrics del fet religis en la Comunitat Valenciana: Vestigios prehistricos del hecho religioso en la Comunitat
llocs de culte, cultes i rituals funeraris de la religiositat ibrica. Valenciana: lugares de culto, cultos y ritual funerario de la religiosidad
ibrica.
La societat de caadors i els cultes totmics: lart rupestre i el seu La sociedad de cazadores y los cultos totmicos: el arte rupestre
significat religis. y su significado religioso.
Els cultes funeraris i la significaci dels soterraments. Los cultos funerarios y significacin de los enterramientos.
Interpretaci del paradigma religis a coves i cavernes durant la Interpretacin del paradigma religioso en cuevas y cavernas
prehistria. durante la prehistoria.
La religi a Mesopotmia i Egipte. La religin en Mesopotamia y Egipto.
Mesopotmia: les ciutats-estat i el seu du. Mesopotamia: las ciudades-estado y su dios.
Les claus de la religi dEgipte: dus, sacerdoci, creences i ritus Las claves de la religin de Egipto: dioses, sacerdocio, creencias
dultratomba. y ritos de ultratumba.
Religions de la tradici indoeuropea: hinduisme i budisme Religiones de la tradicin indoeuropea: hinduismo y budismo.
Hinduisme: lnima humana i el seu alliberament; mltiples dus Hinduismo: el alma humana y su liberacin; mltiples dioses y
i forces de la naturalesa. fuerzas de la naturaleza.
La persona i el cam de Buda. Les quatre Nobles Veritats. La persona y el camino de Buda. Las cuatro Nobles Verdades.
Religi a Grcia i a Roma. Religin en Grecia y en Roma.
Origen dels dus grecs en la tradici indoeuropea. Origen de los dioses griegos en la tradicin indoeuropea.
Mites i dus a Grcia. Mitos y dioses en Grecia.
El pante original rom i la seua referncia a la religi grega. El panten original romano y su referencia a la religin griega.
Creences de la religi romana. Creencias de la religin romana.
Les religions de lAmrica precolombina: els asteques, els maies, Las religiones de la Amrica precolombina: los aztecas, los
els inques. mayas, los incas.
El cristianisme al continent americ. El cristianismo en el continente americano.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Explicar la pluralitat religiosa en el mn i identificar els trets 1. Explicar la pluralidad religiosa en el mundo e identificar los ras-
fonamentals de la distribuci de les grans religions en lactualitat. gos fundamentales de la distribucin de las grandes religiones en la
actualidad.
2. Construir i interpretar esquemes histrics en qu sestablisquen 2. Construir e interpretar esquemas histricos en los que se esta-
referncies paralleles entre les religions dels diferents pobles al llarg blezcan referencias paralelas entre las religiones de los diferentes pue-
de la seua histria. blos a lo largo de su historia.
3. Identificar la pervivncia de les antigues religions politeistes i 3. Identificar la pervivencia de las antiguas religiones politestas y
dels seus mites en determinats elements de la nostra tradici cultural, de sus mitos en determinados elementos de nuestra tradicin cultural,
especialment la Comunitat Valenciana. especialmente la de la Comunitat Valenciana.
4. Reconixer en alguns ritus de diferents religions la concepci 4. Reconocer en algunos ritos de diferentes religiones la concep-
que subjau sobre aspectes significatius relacionats amb la vida de les cin que subyace sobre aspectos significativos relacionados con la
persones, com ara el naixement, el matrimoni o la mort i la pervivn- vida de las personas, tales como el nacimiento, el matrimonio o la
cia destes creences en la tradici cultural dels pobles. muerte y la pervivencia de tales creencias en la tradicin cultural de
los pueblos.
5. Identificar expressions de les diferents cultures i civilitzacions 5. Identificar expresiones de las diferentes culturas y civilizaciones
que facen referncia a esdeveniments religiosos, particularment, de la que hagan referencia a acontecimientos religiosos, particularmente, de
Comunitat Valenciana. la Comunitat Valenciana.
Segon Curs Segundo Curso
Continguts Contenidos
Els components temtics del fenomen religis. Los componentes temticos del fenmeno religioso.
Els grans interrogants. Los grandes interrogantes.
Lorigen de la vida, el patiment i la mort. El origen de la vida, el sufrimiento y la muerte.
Les religions i el sentit de la vida. Las religiones y el sentido de la vida.
La diversitat de respostes davant del fet religis: religiositat, ate- La diversidad de respuestas ante el hecho religioso: religiosidad,
isme, agnosticisme. atesmo, agnosticismo.
Lactitud religiosa: la persona davant del misteri, el temor i la La actitud religiosa: la persona ante el misterio, el temor y la
fascinaci de la religiositat. fascinacin de lo religioso.
Num. 5562 / 24.07.2007 30517

Les mediacions del fet religis. Las mediaciones del hecho religioso.
El mite i els relats. El mito y los relatos.
El ritu i les celebracions. El rito y las celebraciones.
Loraci. La oracin.
La moral. La moral.
Una realitat en dos dimensions: la religiosa i la profana. Una realidad en dos dimensiones: lo religioso y lo profano.
Politeisme i monoteisme. Dus i Du: la transcendncia del ser Politesmo y monotesmo. Dioses y Dios: la trascendencia del
suprem. ser supremo.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Comparar les diferents concepcions i expressions de la divinitat 1. Comparar las diferentes concepciones y expresiones de lo divi-
en les distintes religions i analitzar-hi les semblances i diferncies. no en las distintas religiones y analizar las semejanzas y diferencias
entre ellas.
2. Posar exemples de manifestacions escrites, plstiques o musi- 2. Poner ejemplos de manifestaciones escritas, plsticas o musica-
cals, de diferents poques, vinculades a creences, celebracions, ritus o les, de diferentes pocas, vinculadas a creencias, celebraciones, ritos u
altres expressions religioses, apreciant-ne els valors esttics i valorant- otras expresiones religiosas, apreciando sus valores estticos y valo-
ne la contribuci al patrimoni cultural. rando su contribucin al patrimonio cultural.
3. Identificar els principals elements que constituxen el fenomen 3. Identificar los principales elementos que constituyen el fenme-
religis i les relacions que shi establixen. no religioso y las relaciones que se establecen entre ellos.
4. Aplicar lesquema bsic dels elements clau de la religi a lan- 4. Aplicar el esquema bsico de los elementos clave de la religin
lisi de les diferents religions. al anlisis de las diferentes religiones.
5. Localitzar llocs, persones i accions sagrades de les distintes reli- 5. Localizar lugares, personas y acciones sagradas en las distintas
gions; raonar lorigen i les causes destes realitats. religiones; razonar el origen y las causas de esas realidades.
6. Identificar preguntes sobre el sentit de la vida i indicar els grans 6. Identificar preguntas sobre el sentido de la vida y sealar los
temes a qu es referixen, aix com relacionar-les amb altres preguntes grandes temas a los que se refieren, as como relacionarlas con otras
ms orientades a lmbit cientfic. preguntas ms orientadas al mbito cientfico.
7. Comparar les diferents concepcions i expressions de la divinitat 7. Comparar las diferentes concepciones y expresiones de lo divi-
en les distintes religions, establint-hi les semblances i diferncies. no en las distintas religiones estableciendo las semejanzas y diferen-
cias entre ellas.
8. Establir relacions entre els ritus i les celebracions de les religi- 8. Establecer relaciones entre los ritos y las celebraciones de las
ons amb els cicles i ritmes de la vida humana, identificant-hi les cons- religiones con los ciclos y ritmos de la vida humana identificando las
tants que es presenten en les distintes religions. constantes que se presentan en las distintas religiones.
9. Identificar en oracions de les diferents religions les actituds 9. Identificar en oraciones de las diferentes religiones las actitudes
bsiques duna persona religiosa. bsicas de una persona religiosa.
Tercer Curs Tercer Curso
Continguts Contenidos
Histria de les religions. Les religions monoteistes. Historia de las religiones. Las religiones monotestas.
Judaisme. Judasmo.
El poble dIsrael i la religi jueva. El pueblo de Israel y la religin juda.
La tradici bblica: la Bblia i altres llibres sagrats. La tradicin bblica: la Biblia y otros libros sagrados.
Els rituals en la vida de les persones jueues. Los rituales en la vida de las personas judas.
El calendari i les festes. El calendario y las fiestas.
Espais i smbols religiosos. Espacios y smbolos religiosos.
La situaci actual del judaisme. La situacin actual del judasmo.
Cristianisme. Cristianismo.
La figura de Jess. La figura de Jess.
Dogmes i creences. Dogmas y creencias.
LAntic i el Nou Testament. El Antiguo y Nuevo Testamento.
De Jess als cristians. De Jess a los cristianos.
Organitzaci de lEsglsia cristiana. Organizacin de la Iglesias cristiana.
Els rituals en la vida de les persones cristianes. Los rituales en la vida de las personas cristianas.
Espais sagrats i smbols religiosos. Espacios sagrados y smbolos religiosos.
El calendari i les festes. El calendario y las fiestas.
Evoluci en el temps: ortodoxos, catlics i protestants. Evolucin en el tiempo: ortodoxos, catlicos y protestantes.
El cristianisme en lactualitat. El cristianismo en la actualidad.
Islam. Islam.
La figura de Mahoma. La figura de Mahoma.
Els cinc pilars de lislam. Los cinco pilares del islam.
LAlcor i la llei islmica. El Corn y la ley islmica.
El calendari i les festes. El calendario y las fiestas.
Espais sagrats. Espacios sagrados.
Expansi i evoluci de lislam. Expansin y evolucin del islam.
Lislam en el mn actual. El islam en el mundo actual.
Cristianisme, islamisme i judaisme a la Comunitat Valenciana. Cristianismo, islamismo y judasmo en la Comunitat Valenciana.
Relacions i conflictes. Relaciones y conflictos.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Explicar les relacions que hi ha entre el judaisme, el cristianis- 1. Explicar las relaciones existentes entre el judasmo, el cristianis-
me i lislam, posant-hi de manifest la seua tradici comuna i els seus mo y el islam poniendo de manifiesto su tradicin comn y sus rasgos
trets caracterstics diferencials. caractersticos diferenciales.
2. Valorar la influncia de les tres religions monoteistes en la con- 2. Valorar la influencia de las tres religiones monotestas en la con-
figuraci de la nostra prpia histria i cultura. figuracin de nuestra propia historia y cultura.
Num. 5562 / 24.07.2007 30518

3. Caracteritzar els edificis sagrats identificatius de les diferents 3. Caracterizar los edificios sagrados identificativos de las diferen-
religions, la seua funci i els seus elements ms rellevants, i reconi- tes religiones, su funcin y elementos relevantes, y reconocerlos como
xer-los com a manifestacions del patrimoni artstic. manifestaciones del patrimonio artstico.
4. Identificar els moments fundacionals de les tres grans religions 4. Identificar los momentos fundacionales de las tres grandes reli-
monoteistes a partir de lexperincia dels fundadors que els van donar giones monotestas en torno a la experiencia de los fundadores que les
origen. dieron origen.
5. Examinar els efectes que les tres religions monoteistes han pro- 5. Examinar los efectos que las tres religiones monotestas han
dut al llarg de la histria en les seues relacions mtues, fent-hi refe- producido a lo largo de la historia en sus relaciones mutuas, con refe-
rncia a la seua convivncia a la Comunitat Valenciana, aix com els rencia a su convivencia en la Comunitat Valenciana, as como los
motius i els contextos en qu es van produir. motivos y los contextos en que se produjeron.
Quart Curs Cuarto Curso
Continguts Contenidos
La religi en lEdat Moderna. Humanisme, Reforma i Contrare- La religin en la Edad Moderna. Humanismo, Reforma y Con-
forma. Cristianisme, Illustraci i Liberalisme. trarreforma. Cristianismo, Ilustracin y Liberalismo.
La secularitzaci de la cincia, del pensament i de lEstat. Cin- La secularizacin de la ciencia, del pensamiento y del Estado.
cia i religi en la societat contempornia. Ciencia y religin en la sociedad contempornea.
Totalitarisme i religi en el segle XX. Lateisme dEstat. La Totalitarismo y religin en el siglo XX. El atesmo de Estado. La
catstrofe moral dels totalitarismes. Lantisemitisme i lholocaust. catstrofe moral de los totalitarismos. El antisemitismo y el holocaus-
to.
Les religions en la societat actual: influncia en lorganitzaci Las religiones en la sociedad actual: influencia en la organiza-
social, en els costums i en els ritus socials. cin social, en las costumbres y en los ritos sociales.
La religi i els drets humans. La llibertat religiosa. Les creences La religin y los derechos humanos. La libertad religiosa. Las
religioses en el marc de la Constituci Espanyola. creencias religiosas en el marco de la Constitucin Espaola.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Identificar, a partir de lanlisi de fets histrics o actuals, situ- 1. Identificar, a partir del anlisis de hechos histricos o actuales,
acions dintolerncia o discriminaci cap a les persones per les seues situaciones de intolerancia o discriminacin hacia las personas por sus
creences o no-creences religioses, i mostrar actituds de rebuig davant creencias o no creencias religiosas, y mostrar actitudes de rechazo ante
destes situacions. estas situaciones.
2. Identificar la influncia de la religi en algun aspecte concret de 2. Identificar la influencia de la religin en algn aspecto concreto
lorganitzaci social al llarg del temps. de la organizacin social a lo largo del tiempo.
3. Caracteritzar els tipus dEstat en funci de la seua relaci amb 3. Caracterizar los tipos de Estado en funcin de su relacin con
la religi, posar alguns exemples desta tipologia i explicar-ne la situa- la religin, poniendo algunos ejemplos de dicha tipologa y explicar la
ci dEspanya en el marc de la Constituci. situacin de Espaa en el marco de la Constitucin.
4. Analitzar i valorar levoluci del cristianisme a Espanya i la 4. Analizar y valorar la evolucin del cristianismo en Espaa y su
seua influncia en la vida social i cultural. influencia en la vida social y cultural.
5. Identificar la diversitat de manifestacions culturals i religioses 5. Identificar la diversidad de manifestaciones culturales y religio-
en lactualitat; situar en lespai la gran varietat tnica, lingstica, cul- sas en la actualidad; situar en el espacio la gran variedad tnica, lin-
tural i religiosa que hi ha en el mn. gstica, cultural y religiosa que hay en el mundo.
6. Descriure alguna situaci, actual o histrica, en qu davant dun 6. Describir alguna situacin, actual o histrica, en la que ante un
mateix fet es manifeste divergncia entre el plantejament o la posici mismo hecho se manifieste divergencia entre el planteamiento o la
religiosa i la cientfica, fent-hi explcits arguments que en donen suport posicin religiosa y la cientfica haciendo explcitos argumentos que
a una o a altra. apoyan una u otra.
7. Fer un treball, individual o en grup, sobre alguna situaci de 7. Realizar un trabajo, individual o en grupo, sobre alguna situa-
conflicte, actual o del passat, en la qual es manifeste alguna tensi de cin de conflicto, actual o del pasado, en el que se manifieste tensin
tipus religis, indagar-ne les causes i plantejar-ne els possibles desen- de tipo religioso, indagando sus causas y planteando los posibles des-
llaos, utilitzant fonts dinformaci adequades. enlaces, utilizando fuentes de informacin adecuadas.

Informtica Informtica
Al llarg de lltim segle, la tecnologia ha anat adquirint una impor- A lo largo del ltimo siglo la tecnologa ha ido adquiriendo una
tncia progressiva en la vida de les persones i en el funcionament de importancia progresiva en la vida de las personas y en el funciona-
la societat. Dins de les diverses tecnologies, destaca la informtica, o miento de la sociedad. Dentro de las diversas tecnologas destaca la
tecnologies de la informaci, com a branca que estudia el tractament informtica, o tecnologas de la informacin, como rama que estudia
desta per mitj de ls de mquines automtiques. El seu protagonis- el tratamiento de sta mediante el uso de mquinas automticas. Su
me actual rau a ser dinamitzadora duna tercera revoluci productiva protagonismo actual radica en ser dinamizadora de una tercera revolu-
en qu la informaci ocupa el lloc de lenergia. Els sistemes de comu- cin productiva en la que la informacin ocupa el lugar de la energa.
nicacions han suposat limpuls definitiu han generat un nou entorn tec- Los sistemas de comunicaciones han supuesto el impulso definitivo
nolgic que es caracteritza per la seua interactivitat. La nostra societat han generado un nuevo entorno tecnolgico que se caracteriza por su
sha vist condicionada per tots estos desenrotllaments fins al punt de interactividad. Nuestra sociedad se ha visto condicionada por todos
denominar-se societat de la informaci. estos desarrollos hasta el punto de denominarse sociedad de la infor-
macin.
Ja en 1970 sindicava que els mitjans de producci es desplaa- Ya en 1970 se indicaba que los medios de produccin se desplaza-
ven des dels sectors industrials als sectors de servicis, on destaca la ban desde los sectores industriales a los sectores de servicios, donde
manipulaci i el processament de qualsevol tipus dinformaci. Des destaca la manipulacin y procesamiento de todo tipo de informacin.
del punt de vista econmic, les tecnologies de la informaci es consi- Desde el punto de vista econmico, las tecnologas de la informacin
deren nous motors de desenrotllament i progrs, en un procs que no se consideran nuevos motores de desarrollo y progreso, en un proceso
ha deixat dincrementar-se en les ltimes dcades. que no ha dejado de incrementarse en las ltimas dcadas.
Per no podem perdre de vista el marc sociocultural, on nombro- Pero no podemos perder de vista el marco sociocultural, donde
sos reptes ens condicionen. Duna banda, el creixement de la bret- numerosos retos nos condicionan. Por un lado, el crecimiento de la
xa digital ens ha dimpulsar a analitzar les llums i les ombres deste brecha digital nos debe impulsar a analizar las luces y las sombras
model de societat que, a pesar de dotar-nos de mitjans per a accedir de este modelo de sociedad que, a pesar de dotarnos de medios para
Num. 5562 / 24.07.2007 30519

quasi universalment a la informaci, no aconseguix incorporar tots els acceder casi universalmente a la informacin, no consigue incorporar
membres de la societat humana a este procs. Tamb hem dafegir a la a todos los miembros de la sociedad humana a este proceso. Tambin
nostra reflexi com lenorme flux dinformaci influx en els, cada dia debemos aadir a nuestra reflexin cmo el enorme flujo de informa-
ms comuns, conflictes entre accs lliure i lleis de copyright o drets cin influye en los, cada da ms comunes, conflictos entre acceso
dautor. Finalment, i en especial des del mn de leducaci, hem de libre y leyes de copyright o derechos de autor. Finalmente, y en espe-
considerar que la informaci no s el mateix que el coneixement. Este cial desde el mundo de la educacin, debemos considerar que la infor-
canvi de paradigma sha proposat des de nombroses fonts, ja que el macin no es lo mismo que el conocimiento. Este cambio de paradig-
coneixement s el fruit dun procs de construcci activa, que reque- ma se ha propuesto desde numerosas fuentes, ya que el conocimiento
rix tractar la informaci amb esperit crtic, analitzar-la, seleccionar els es el fruto de un proceso de construccin activa, que requiere tratar la
diferents elements que la componen i incorporar els ms interessants a informacin con espritu crtico, analizarla, seleccionar sus distintos
una base de coneixements. elementos e incorporar los ms interesantes a una base de conocimien-
tos.
Per la seua importncia, es proposa esta matria opcional en quart Por su importancia, se propone esta materia opcional en cuarto
curs dEducaci Secundria Obligatria. No s tan sols una matria curso de Educacin Secundaria Obligatoria. No es tan slo una mate-
instrumental, sin que tamb ha de capacitar per a comprendre un pre- ria instrumental, sino que tambin debe capacitar para comprender un
sent cultural i social. La seua finalitat s, doncs, formar lalumnat en presente cultural y social. Su finalidad es, pues, formar al alumnado en
el coneixement i s responsable de la informtica com a ferramenta de el conocimiento y uso responsable de la informtica como herramien-
treball, de creativitat, de comunicaci, dorganitzaci i doci. ta de trabajo, de creatividad, de comunicacin, de organizacin y de
ocio.
Encara que bona part de continguts lligats a les tecnologies de la Aunque buena parte de contenidos ligados a las tecnologas de la
informaci i la comunicaci shan tractat en la matria de Tecnologi- informacin y la comunicacin se han tratado en la materia de Tecno-
es, ac sen tractaran de manera especfica i detallada alguns, tenint logas, aqu se desarrollarn de forma especfica y detallada algunos
en compte el carcter finalista i orientador de lltim curs dEducaci de ellos, teniendo en cuenta el carcter finalista y orientador del ltimo
Secundria Obligatria. curso de Educacin Secundaria Obligatoria.
Els continguts sarticulen en quatre blocs que tracten de significar Los contenidos se articulan en cuatro bloques que tratan de signifi-
el seu desenrotllament especfic dins de lmbit de les tecnologies: car su desarrollo especfico dentro del mbito de las tecnologas:
1. Sistemes operatius i seguretat informtica. 1. Sistemas operativos y seguridad informtica.
2. Multimdia. 2. Multimedia.
3. Publicaci i difusi de continguts. 3. Publicacin y difusin de contenidos.
4. Internet i xarxes socials virtuals. 4. Internet y redes sociales virtuales.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
Esta matria contribux a ladquisici de la competncia en el Esta materia contribuye a la adquisicin de la competencia en el
coneixement i la interacci amb el medi fsic per mitj del coneixe- conocimiento y la interaccin con el medio fsico mediante el conoci-
ment de lentorn informtic i a travs del desenrotllament de destreses miento del entorno informtico y a travs del desarrollo de destrezas
tcniques per a interactuar amb este en diversos processos i activitats. tcnicas para interactuar con ste en diversos procesos y actividades.
La contribuci a lautonomia i la iniciativa personal es presentar La contribucin a la autonoma e iniciativa personal se desarro-
per mitj duna metodologia activa que, com en altres mbits de ledu- llar mediante una metodologa activa que, como en otros mbitos de
caci tecnolgica, utilitze processos en forma de projectes que perme- la educacin tecnolgica, emplee procesos en forma de proyectos que
ten, en la mesura que siga possible, la necessria aportaci personal. permitan, dentro de lo posible, la necesaria aportacin personal.
El tractament especfic de les tecnologies de la informaci i la El tratamiento especfico de las tecnologas de la informacin y la
comunicaci sintegra en esta matria de forma principal. No sols comunicacin, se integra en esta materia de forma principal. No slo
planteja un coneixement instrumental i tcnic, sin tota la necessria plantea un conocimiento instrumental y tcnico, sino toda la necesaria
reflexi sobre el marc social i cultural que la informtica ha modificat reflexin sobre el marco social y cultural que la Informtica ha modi-
des de la seua irrupci a finals del segle XX. ficado desde su irrupcin a finales del siglo XX.
Ladquisici de la competncia social i ciutadana es construx La adquisicin de la competencia social y ciudadana se construye
tant a partir de les possibilitats de projectes daplicaci que perme- tanto a partir de las posibilidades de proyectos de aplicacin que per-
ten adquirir destreses socials bsiques des de la interacci i presa de mitan adquirir destrezas sociales bsicas desde la interaccin y toma
decisions de lalumnat, com de la imprescindible reflexi sobre les de decisiones del alumnado, como de la imprescindible reflexin sobre
responsabilitats ciutadanes adquirides en ls de les tecnologies de la las responsabilidades ciudadanas adquiridas en el uso de las tecnolo-
informaci. gas de la informacin.
Per a millorar el coneixement de lorganitzaci i el funcionament Para mejorar el conocimiento de la organizacin y funcionamiento
de les societats, es collabora des de lanlisi i ls de la informaci i de las sociedades se colabora desde el anlisis y uso de la informacin
la comunicaci com a fonts de comprensi i transformaci de lentorn y la comunicacin como fuentes de comprensin y transformacin del
social. entorno social.
La contribuci a la competncia en comunicaci lingstica es La contribucin a la competencia en comunicacin lingstica se
realitza a travs de ladquisici de vocabulari especfic en els proces- realiza a travs de la adquisicin de vocabulario especfico en los pro-
sos de cerca, anlisi, selecci, resum i comunicaci dinformaci, i en cesos de bsqueda, anlisis, seleccin, resumen y comunicacin de
totes les activitats que proposen com a finalitat la publicaci i la difu- informacin, y en todas las actividades que proponen como finalidad
si de continguts. la publicacin y difusin de contenidos.
La contribuci a la competncia per a aprendre a aprendre es mate- La contribucin a la competencia para aprender a aprender se
rialitza per mitj destratgies de resoluci de problemes on, desprs materializa mediante estrategias de resolucin de problemas donde,
dadquirir els necessaris coneixements, s imprescindible fer-los signi- tras adquirir los necesarios conocimientos, es imprescindible hacerlos
ficatius per a abordar un projecte. significativos para abordar un proyecto.
Objectius generals Objetivos generales
Lensenyana de la Informtica en esta etapa tindr com a objectiu La enseanza de la Informtica en esta etapa tendr como objetivo
el desenrotllament de les capacitats segents: el desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Aplicar tcniques bsiques de configuraci, manteniment i 1. Aplicar tcnicas bsicas de configuracin, mantenimiento y
millora del funcionament dun ordinador, de forma independent o en mejora del funcionamiento de un ordenador, de forma independiente
Num. 5562 / 24.07.2007 30520

xarxa, i valorar la repercussi que t sobre un mateix i sobre els altres o en red, valorando la repercusin que tiene sobre uno mismo y sobre
la utilitzaci correcta dels recursos informtics. los dems la correcta utilizacin de los recursos informticos.
2. Utilitzar els servicis telemtics adequats per a respondre a 2. Utilizar los servicios telemticos adecuados para responder a
necessitats relacionades, entre altres aspectes, amb la formaci, loci, necesidades relacionadas, entre otros aspectos, con la formacin, el
la inserci laboral, ladministraci, la salut o el comer, i valorar en ocio, la insercin laboral, la administracin, la salud o el comercio,
quina mesura cobrixen les dites necessitats i si ho fan de manera apro- valorando en qu medida cubren dichas necesidades y si lo hacen de
piada. forma apropiada.
3. Buscar i seleccionar recursos disponibles en la xarxa per a 3. Buscar y seleccionar recursos disponibles en la red para incor-
incorporar-los a les seues prpies produccions; valorar la importncia porarlos a sus propias producciones, valorando la importancia del res-
del respecte de la propietat intellectual i la convenincia de recrrer a peto de la propiedad intelectual y la conveniencia de recurrir a fuentes
fonts que autoritzen expressament la utilitzaci destos recursos. que autoricen expresamente su utilizacin.
4. Conixer i utilitzar les ferramentes per a integrar-se en xarxes 4. Conocer y utilizar las herramientas para integrarse en redes
socials, aportar les seues competncies al creixement destes i adoptar sociales, aportando sus competencias al crecimiento de las mismas y
les actituds de respecte, participaci, esfor i collaboraci que possi- adoptando las actitudes de respeto, participacin, esfuerzo y colabora-
biliten la creaci de produccions collectives. cin que posibiliten la creacin de producciones colectivas.
5. Utilitzar dispositius perifrics per a capturar i digitalitzar imat- 5. Utilizar dispositivos perifricos para capturar y digitalizar im-
ges, textos i sons i manejar les funcionalitats principals dels programes genes, textos y sonidos y manejar las funcionalidades principales de
de tractament digital de la imatge fixa, el so i la imatge en moviment los programas de tratamiento digital de la imagen fija, el sonido y la
i la seua integraci per a crear xicotetes produccions multimdia amb imagen en movimiento y su integracin para crear pequeas produc-
finalitat expressiva, comunicativa o illustrativa. ciones multimedia con finalidad expresiva, comunicativa o ilustrativa.
6. Integrar la informaci textual, numrica i grfica per a construir 6. Integrar la informacin textual, numrica y grfica para cons-
i expressar unitats complexes de coneixement en forma de presentaci- truir y expresar unidades complejas de conocimiento en forma de pre-
ons electrniques, aplicant-les en mode local, per a recolzar un discurs, sentaciones electrnicas, aplicndolas en modo local, para apoyar un
o en mode remot, com a sntesi o gui que facilite la difusi dunitats discurso, o en modo remoto, como sntesis o guin que facilite la difu-
de coneixement elaborades. sin de unidades de conocimiento elaboradas.
7. Integrar la informaci textual, numrica i grfica obtinguda 7. Integrar la informacin textual, numrica y grfica obtenida de
de qualsevol font per a elaborar continguts propis i publicar-los en cualquier fuente para elaborar contenidos propios y publicarlos en la
la web, utilitzant mitjans que possibiliten la interacci (formularis, web, utilizando medios que posibiliten la interaccin (formularios,
enquestes, bitcoles, etc.) i formats que faciliten la inclusi delements encuestas, bitcoras, etc.) y formatos que faciliten la inclusin de ele-
multimdia i decidir la forma en qu es posen a disposici de la resta mentos multimedia y decidir la forma en la que se ponen a disposicin
dusuries i usuaris. del resto de usuarias y usuarios.
8. Conixer i valorar el sentit i la repercussi social de les diver- 8. Conocer y valorar el sentido y la repercusin social de las diver-
ses alternatives existents per a compartir els continguts publicats en la sas alternativas existentes para compartir los contenidos publicados en
web i aplicar-los quan es difonguen les produccions prpies. la web y aplicarlos cuando se difundan las producciones propias.
9. Adoptar les conductes de seguretat activa i passiva que possi- 9. Adoptar las conductas de seguridad activa y pasiva que posibi-
biliten la protecci de les dades i del mateix individu en el treball en liten la proteccin de los datos y del propio individuo en el trabajo en
xarxa i en local. red y en local.
10. Valorar les possibilitats que oferixen les tecnologies de la 10. Valorar las posibilidades que ofrecen las tecnologas de la
informaci i la comunicaci i les repercussions que suposa el seu s. informacin y la comunicacin y las repercusiones que supone su uso.
Quart Curs Cuarto Curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Sistemes operatius i seguretat informtica Bloque 1. Sistemas operativos y seguridad informtica
Funcions i configuraci del sistema operatiu i manteniment de Funciones y configuracin del sistema operativo y mantenimien-
perifrics. to de perifricos.
Organitzaci de la informaci. s i creaci de directoris i fitxers. Organizacin de la informacin. Uso y creacin de directorios y
Organitzaci i administraci. archivos. Organizacin y administracin.
Gesti dusuaris, recursos i permisos. Gestin de usuarios, recursos y permisos.
Principals funcions dels sistemes operatius. Entorn grfic i intr- Principales funciones de los sistemas operativos. Entorno grfico
pret dordes. e intrprete de comandos.
Conceptes bsics de les xarxes informtiques. Conceptos bsicos de las redes informticas.
Muntatge i configuraci duna xarxa drea local. Montaje y configuracin de una red de rea local.
Creaci de grups dusuaris, adjudicaci de permisos i intercanvi Creacin de grupos de usuarios, adjudicacin de permisos e
dinformaci i recursos en diferents sistemes operatius. intercambio de informacin y recursos en diferentes sistemas opera-
tivos.
Connexions sense fil entre dispositius. Conexiones inalmbricas entre dispositivos.
Connexi a Internet. Conexin a Internet.
Seguretat en un sistema en xarxa. Mesures de prevenci en har- Seguridad en un sistema en red. Medidas de prevencin en hard-
dware i software per a evitar atacs externs i prdues dinformaci. ware y software para evitar ataques externos y prdidas de informa-
Installaci dantivirus i tallafocs. cin. Instalacin de antivirus y cortafuegos.
Histria i evoluci de la Informtica. Historia y evolucin de la Informtica.
Seguretat i higiene. Precaucions, riscos i ergonomia. Seguridad e higiene. Precauciones, riesgos y ergonoma.
La societat de la informaci. Accs a la informaci per mitj de La sociedad de la informacin. Acceso a la informacin por
la xarxa, aspectes positius i negatius. medio de la red, aspectos positivos y negativos.
Bloc 2. Multimdia Bloque 2. Multimedia
Adquisici dimatge fixa per mitj de perifrics dentrada. Adquisicin de imagen fija mediante perifricos de entrada.
Captura de so i vdeo a partir de diferents fonts. Formats bsics Captura de sonido y vdeo a partir de diferentes fuentes. Forma-
i compressi. Edici i muntatge dudio i vdeo per a la creaci de tos bsicos y compresin. Edicin y montaje de audio y vdeo para la
continguts multimdia. Elaboraci i gravaci en suport fsic. Edici creacin de contenidos multimedia. Elaboracin y grabacin en sopor-
de mens. te fsico. Edicin de mens.
Num. 5562 / 24.07.2007 30521

Tractament bsic de la imatge digital: els formats bsics i la seua Tratamiento bsico de la imagen digital: los formatos bsicos y
aplicaci, modificaci de grandria de les imatges i selecci de frag- su aplicacin, modificacin de tamao de las imgenes y seleccin de
ments, creaci de dibuixos senzills, alteraci dels parmetres de les fragmentos, creacin de dibujos sencillos, alteracin de los parmetros
fotografies digitals: saturaci, lluminositat i brillantor. Grfics rasterit- de las fotografas digitales: saturacin, luminosidad y brillo. Grficos
zats i vectorials. rasterizados y vectoriales.
Procediments de disseny. Elements, traats i figures geomtri- Procedimientos de diseo. Elementos, trazados y figuras geom-
ques fonamentals. El color. Ledici. Recursos informtics per a la tricas fundamentales. El color. La edicin. Recursos informticos para
producci artstica. Maquetaci electrnica. Eixida a diferents suports. la produccin artstica. Maquetacin electrnica. Salida a diferentes
Art final. soportes. Arte final.
Aplicacions interactives multimdia. Botons dacci i lnies tem- Aplicaciones interactivas multimedia. Botones de accin y lneas
porals. temporales.
Bloc 3. Publicaci i difusi de continguts Bloque 3. Publicacin y difusin de contenidos
Elements duna presentaci. Elementos de una presentacin.
Utilitzaci de plantilles i estils per a la creaci de les presenta- Utilizacin de plantillas y estilos para la creacin de las presen-
cions. taciones.
Transicions, animacions i botons dacci Transiciones, animaciones y botones de accin
Integraci i organitzaci delements textuals, numrics, sonors i Integracin y organizacin de elementos textuales, numricos,
grfics en estructures hipertextuals. sonoros y grficos en estructuras hipertextuales.
Elements duna pgina web. Elementos de una pgina web.
Estructura i disseny de les pgines web. Taules, imatges i hipe- Estructura y diseo de las pginas web. Tablas, imgenes e hipe-
renllaos. Editors de pgines web. Similituds amb els processadors de renlaces. Editores de pginas web. Similitudes con los procesadores de
text. Introducci al HTML. texto. Introduccin al HTML.
Creaci, gesti i publicaci dun lloc web. Estndards de publi- Creacin, gestin y publicacin de un sitio web. Estndares de
caci. s del client FTP. publicacin. Uso del cliente FTP.
Accessibilitat de la informaci. Accesibilidad de la informacin.
Bloc 4: Internet i xarxes socials virtuals Bloque 4: Internet y redes sociales virtuales
Histria i fonament tcnic de la xarxa Internet. Integraci de xar- Historia y fundamento tcnico de la red Internet. Integracin de
xes de comunicacions. redes de comunicaciones.
La informaci i la comunicaci com a fonts de comprensi i La informacin y la comunicacin como fuentes de comprensin
transformaci de lentorn social: comunitats virtuals i globalitzaci. y transformacin del entorno social: comunidades virtuales y globali-
Chatrooms, frums, weblogs o blocs, wikis, servicis de notcies news. zacin. Chatrooms, foros, weblogs o blogs, wikis, servicios de noticias
news.
Actitud positiva cap a les innovacions en lmbit de les tecnolo- Actitud positiva hacia las innovaciones en el mbito de las tec-
gies de la informaci i la comunicaci i cap a la seua aplicaci per a nologas de la informacin y la comunicacin y hacia su aplicacin
satisfer necessitats personals i grupals. para satisfacer necesidades personales y grupales.
Accs a servicis dadministraci electrnica i comer electrnic: Acceso a servicios de administracin electrnica y comercio
els intercanvis econmics i la seguretat. Lenginyeria social i la segu- electrnico: los intercambios econmicos y la seguridad. La ingenie-
retat: estratgies per al reconeixement del frau, desenrotllament dac- ra social y la seguridad: estrategias para el reconocimiento del fraude,
tituds de protecci activa davant dels intents de frau. Encriptaci, clau desarrollo de actitudes de proteccin activa ante los intentos de fraude.
pblica i privada. Certificats digitals. Encriptacin, clave pblica y privada. Certificados digitales.
Importncia de ladopci de mesures de seguretat activa i passi- Importancia de la adopcin de medidas de seguridad activa y
va. pasiva.
Accs a recursos i plataformes de formaci a distncia, ocupaci, Acceso a recursos y plataformas de formacin a distancia,
salut i treball de collaboraci. empleo, salud y trabajo colaborativo.
La propietat i la distribuci del software i la informaci: softwa- La propiedad y la distribucin del software y la informacin:
re lliure i software privatiu, tipus de llicncies ds i distribuci. Drets software libre y software privativo, tipos de licencias de uso y distri-
dautor i copyright. bucin. Derechos de autor y copyright.
Adquisici dhbits orientats a la protecci de la intimitat i la Adquisicin de hbitos orientados a la proteccin de la intimidad
seguretat personal en la interacci en entorns virtuals: accs a servicis y la seguridad personal en la interaccin en entornos virtuales: acceso
doci. a servicios de ocio.
Canals de distribuci dels continguts multimdia: msica, vdeo, Canales de distribucin de los contenidos multimedia: msica,
rdio, televisi. vdeo, radio, televisin.
Accs a programes i informaci: descrrega i intercanvi, les Acceso a programas e informacin: descarga e intercambio, las
xarxes P2P i altres alternatives per a lintercanvi de documents. Fona- redes P2P y otras alternativas para el intercambio de documentos. Fun-
ments tcnics. damentos tcnicos.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Installar i configurar els equips i dispositius que formen part 1. Instalar y configurar los equipos y dispositivos que forman parte
duna xarxa informtica. de una red informtica.
2. Installar i configurar aplicacions i desenrotllar tcniques que 2. Instalar y configurar aplicaciones y desarrollar tcnicas que per-
permeten assegurar sistemes informtics interconnectats, aix com la mitan asegurar sistemas informticos interconectados, as como la ges-
gesti dinformaci, recursos, usuaris i permisos. tin de informacin, recursos, usuarios y permisos.
3. Conixer els diferents protocols de comunicaci i utilitzar els 3. Conocer los distintos protocolos de comunicacin y utilizar los
sistemes de seguretat associats per a garantir la privacitat i evitar atacs sistemas de seguridad asociados para garantizar la privacidad y evitar
externs i prdues dinformaci. ataques externos y prdidas de informacin.
4. Interconnectar dispositius sense fil o cablejats per a intercanviar 4. Interconectar dispositivos inalmbricos o cableados para inter-
informaci i dades, tant en una xarxa drea local com en Internet. cambiar informacin y datos, tanto en una red de rea local como en
Internet.
5. Obtindre imatges fotogrfiques (mapa de bits), aplicar-hi tcni- 5. Obtener imgenes fotogrficas (mapa de bits), aplicar tcnicas
ques dedici digital i diferenciar-les de les imatges vectorials genera- de edicin digital a las mismas y diferenciarlas de las imgenes vecto-
des per ordinador. riales generadas por ordenador.
Num. 5562 / 24.07.2007 30522

6. Capturar, editar, tractar i muntar fragments de vdeo amb udio 6. Capturar, editar, tratar y montar fragmentos de vdeo con audio
per a la creaci de continguts multimdia. para la creacin de contenidos multimedia.
7. Dissenyar i elaborar presentacions destinades a donar suport al 7. Disear y elaborar presentaciones destinadas a apoyar el discur-
discurs verbal en lexposici didees i projectes. so verbal en la exposicin de ideas y proyectos.
8. Desenrotllar continguts per a la xarxa aplicant estndards dac- 8. Desarrollar contenidos para la red aplicando estndares de acce-
cessibilitat en la publicaci de la informaci. sibilidad en la publicacin de la informacin.
9. Publicar continguts i gestionar un lloc web constitut per diver- 9. Publicar contenidos y gestionar un sitio web constituido por
ses pgines enllaades. varias pginas enlazadas.
10. Participar activament en xarxes socials virtuals com emissors i 10. Participar activamente en redes sociales virtuales como emiso-
receptors dinformaci i iniciatives comunes, i adquirir les nocions de res y receptores de informacin e iniciativas comunes, adquiriendo las
funcionament de xats, frums, blocs, sistemes wiki, servicis de notci- nociones de funcionamiento de chats, foros, blogs, wikis, servicios de
es i ferramentes de treball de collaboraci. noticias y herramientas de trabajo colaborativo.
11. Identificar els models de distribuci de software i continguts i 11. Identificar los modelos de distribucin de software y conteni-
adoptar actituds coherents amb estos. dos y adoptar actitudes coherentes con los mismos.
12. Conixer les ferramentes habituals que garantixen la privacitat 12. Conocer las herramientas habituales que garantizan la privaci-
i seguretat en la xarxa, funcionament i limitacions. dad y seguridad en la red, su funcionamiento y limitaciones.
13. Conixer els fonaments de les xarxes cooperatives i comprovar 13. Conocer los fundamentos de las redes cooperativas y compro-
el funcionament dalgun dels projectes en curs. bar el funcionamiento de alguno de los proyectos en curso.
14. Conixer les fites ms importants de la histria de la inform- 14. Conocer los hitos ms importantes de la historia de la Infor-
tica. mtica.
15. Conixer i aplicar les normes de seguretat i higiene en el tre- 15. Conocer y aplicar las normas de seguridad e higiene en el tra-
ball amb equips informtics. bajo con equipos informticos.

Llat Latn
El coneixement del Llat obri una via fonamental daccs a un El conocimiento del Latn abre una va fundamental de acceso a
dels grans llegats de la cultura dOccident. Esta matria t un carcter uno de los grandes legados de la cultura de Occidente. Esta materia
diniciaci a la llengua llatina durant lEducaci Secundria Obligat- tiene un carcter de iniciacin a la lengua latina durante la Educacin
ria, ja que ms tard els seus continguts ms especfics es desenrotlla- Secundaria Obligatoria, ya que ms tarde sus contenidos ms especfi-
ran en el Batxillerat. cos se desarrollarn en el Bachillerato.
s coneguda la gran capacitat formativa del Llat: Es conocida la gran capacidad formativa del Latn:
En primer lloc, perqu constitux un mtode molt efica des- En primer lugar, porque constituye un mtodo muy eficaz de
tructuraci mental, grcies a lestudi de lorigen del lxic de totes les estructuracin mental, gracias al estudio del origen del lxico de todas
llenges romniques tamb, en part, de les saxones i les estructures las lenguas romnicas tambin, en parte, de las sajonas(y las estruc-
gramaticals bsiques duna llengua que s lorigen de les llenges que turas gramaticales bsicas de una lengua que es el origen de las len-
es parlen a Espanya i, per tant, de les llenges oficials de la Comunitat guas que se hablan en Espaa y, por tanto, de las lenguas oficiales de
Valenciana. la Comunitat Valenciana.
En segon lloc, perqu permet aprofundir en la interpretaci de En segundo lugar, porque permite profundizar en la interpreta-
les ms diverses terminologies cientfiques i tcniques. cin de las ms diversas terminologas cientficas y tcnicas.
Finalment, i de manera molt especial, perqu oferix la possi- Finalmente, y de manera muy especial, porque ofrece la posibi-
bilitat de posar-se en contacte amb el ric patrimoni literari, cultural, lidad de ponerse en contacto con el rico patrimonio literario, cultural,
jurdic, etc., de lantiga Roma, i amb les nombroses obres literries i jurdico, etc., de la antigua Roma, y con las mltiples obras literarias y
cientfiques de lOccident europeu escrites en Llat durant segles i que cientficas del Occidente europeo escritas en Latn durante siglos y que
constituxen una important herncia, base de la nostra cultura actual. constituyen una importante herencia, base de nuestra cultura actual.
Un dels objectius de lestudi del Llat consistix a familiaritzar Uno de los objetivos del estudio del Latn consiste en familiarizar
lalumnat, sobretot, amb el vocabulari i les estructures llatines, amb els al alumnado, sobre todo, con el vocabulario y las estructuras latinas,
procediments de formaci del vocabulari duna llengua flexional i amb con los procedimientos de formacin del vocabulario de una lengua
les estructures elementals de la frase en este tipus de llenges. Tamb, flexional y con las estructuras elementales de la frase en este tipo de
li donar a conixer levoluci del vocabulari llat clssic i vulgar al de lenguas. Tambin, le dar a conocer la evolucin del vocabulario lati-
les llenges romniques, la qual cosa suposa una ferramenta indispen- no clsico y vulgar al de las lenguas romnicas, lo que supone una
sable per a ladquisici de nou vocabulari. Desta manera, la llengua herramienta indispensable para la adquisicin de nuevo vocabulario.
llatina es convertix en el mitj per a laprenentatge de les llenges que De esta manera, la lengua latina se convierte en medio para el aprendi-
estudien els nostres estudiants. zaje de las lenguas que estudian nuestros estudiantes.
Aix mateix, es pretn que lalumnat reconega linflux que ha Asimismo, se pretende que el alumnado reconozca el influjo que
exercit lestil de vida dels romans sobre els diferents aspectes de la ha ejercido el estilo de vida de los romanos sobre los diferentes aspec-
civilitzaci occidental. tos de la civilizacin occidental.
Tamb s important donar a conixer a lalumnat les caractersti- Tambin es importante dar a conocer al alumnado las caractersti-
ques de la societat en qu viu, la Comunitat Valenciana, lloc de pas per cas de la sociedad en que vive, la Comunitat Valenciana, lugar de paso
a molts pobles de lantiguitat i, en lactualitat, lloc dacollida i troba- para muchos pueblos de la antigedad y, en la actualidad, lugar de aco-
da intercultural. Per aix, els estudiants han dadquirir i desenrotllar gida y encuentro intercultural. Por eso, los estudiantes han de adquirir
actituds solidries i tolerants que ajuden a construir una societat ms y desarrollar actitudes solidarias y tolerantes que ayuden a construir
integradora i respectuosa amb la pluralitat didees i llenges que con- una sociedad ms integradora y respetuosa con la pluralidad de ideas
formen la conca mediterrnia. No podem oblidar que en la Comunitat y lenguas que conforman la cuenca mediterrnea. No podemos olvidar
Valenciana conviuen el valenci i el castell, en la base del qual est que en la Comunitat Valenciana conviven el valenciano y el castella-
el Llat, utilitzats com a instrument de comunicaci. Lestudi del Llat, no, en cuya base est el Latn, utilizados como instrumento de comu-
evidentment, constitux un element bsic en la cohesi lingstica, ja nicacin. El estudio del Latn, evidentemente, constituye un elemento
que facilita el coneixement de les dos llenges oficials. bsico en la cohesin lingstica, ya que facilita el conocimiento de las
dos lenguas oficiales.
Finalment, cal tindre en compte que els criteris davaluaci esta- Por ltimo, hay que tener en cuenta que los criterios de evalua-
blixen els tipus i grau daprenentatge que sespera que lalumnat haja cin establecen los tipos y grado de aprendizaje que se espera que el
Num. 5562 / 24.07.2007 30523

aconseguit respecte de les capacitats que expressen els objectius gene- alumnado haya alcanzado respecto de las capacidades que expresan
rals. los objetivos generales.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
El Llat contribux directament a les competncies bsiques en El Latn contribuye directamente a las competencias bsicas en
comunicaci lingstica, cultural i artstica, daprendre a aprendre, aix comunicacin lingstica, cultural y artstica, de aprender a aprender,
com al tractament de la informaci i competncia digital, i a lautono- as como al tratamiento de la informacin y competencia digital, y a la
mia i iniciativa personal. autonoma e iniciativa personal.
Contribux de manera directa a ladquisici de la competncia en Contribuye de modo directo a la adquisicin de la competencia en
comunicaci lingstica. El coneixement de lestructura de la llengua comunicacin lingstica. El conocimiento de la estructura de la len-
llatina possibilita una millor comprensi de la gramtica de les llen- gua latina posibilita una mejor comprensin de la gramtica de las len-
ges europees dorigen romnic i daltres que, no sent romniques, guas europeas de origen romance y de otras que, no siendo romances,
compartixen amb el llat el carcter flexiu. La interpretaci dels ele- comparten con el latn el carcter flexivo. La interpretacin de los ele-
ments morfosintctics i de vocabulari, aix com la prctica de la tra- mentos morfosintcticos y de vocabulario, as como la prctica de la
ducci i de la retroversi permeten adquirir i desenrotllar lhabilitat traduccin y de la retroversin permiten adquirir y desarrollar la habi-
darreplegar i processar una informaci donada i utilitzar-la apropiada- lidad de recoger y procesar una informacin dada y utilizarla apropia-
ment. Aix mateix, el coneixement dels procediments per a la formaci damente. Asimismo, el conocimiento de los procedimientos para la
de paraules a partir de les arrels, sufixos i prefixos llatins, aix com el formacin de palabras a partir de las races, sufijos y prefijos latinos,
dels fenmens devoluci fontica coadjuven a lampliaci del voca- as como el de los fenmenos de evolucin fontica coadyuvan a la
bulari bsic. El coneixement de les etimologies llatines proporciona la ampliacin del vocabulario bsico. El conocimiento de las etimologas
comprensi i incorporaci dun vocabulari culte i explica el vocabulari latinas proporciona la comprensin e incorporacin de un vocabulario
especfic de termes cientfics i tcnics. culto y explica el vocabulario especfico de trminos cientficos y tc-
nicos.
La contribuci del Llat a la competncia en expressi cultural i La contribucin de Latn a la competencia en expresin cultural
artstica saconseguix per mitj del coneixement de limportant patri- y artstica se logra mediante el conocimiento del importante patrimo-
moni arqueolgic i artstic rom al nostre pas i a Europa. Una bona nio arqueolgico y artstico romano en nuestro pas y en Europa. Una
base cultural a este respecte permet apreciar i disfrutar manifestacions buena base cultural a este respecto permite apreciar y disfrutar mani-
artstiques de qualsevol tipus, i, al mateix temps, fomenta linters per festaciones artsticas de todo tipo, y, a la vez, fomenta el inters por la
la conservaci del nostre patrimoni. Aix mateix, proporcionar refern- conservacin de nuestro patrimonio. Asimismo, proporcionar referen-
cies per a valorar de forma crtica creacions artstiques inspirades en la cias para valorar de forma crtica creaciones artsticas inspiradas en la
cultura i la mitologia llatines. cultura y la mitologa latinas.
Des del Llat es contribux a la competncia en el tractament de la Desde el Latn se contribuye a la competencia en el tratamiento de
informaci i competncia digital, ja que una part de la matria reque- la informacin y competencia digital ya que una parte de la materia
rix la recerca, selecci i tractament de la informaci. Duna altra, en la requiere la bsqueda, seleccin y tratamiento de la informacin. Por
mesura que sutilitzen les tecnologies de la informaci i la comunica- otra, en la medida en que se utilicen las tecnologas de la informacin
ci com a ferramenta per a la comunicaci del coneixement adquirit, y la comunicacin como herramienta para la comunicacin del cono-
es collaborar en ladquisici de la competncia digital. cimiento adquirido, se colaborar en la adquisicin de la competencia
digital.
Lestudi de la llengua llatina contribux a la competncia dapren- El estudio de la lengua latina contribuye a la competencia de
dre a aprendre, en la mesura que propicia la disposici i lhabilitat per aprender a aprender, en la medida en que propicia la disposicin y
a organitzar laprenentatge, afavorix les destreses dautonomia, disci- la habilidad para organizar el aprendizaje, favorece las destrezas de
plina i reflexi, exercita la recuperaci de dades per mitj de la memo- autonoma, disciplina y reflexin, ejercita la recuperacin de datos
ritzaci i situa el procs formatiu en un context de rigor lgic. mediante la memorizacin y sita el proceso formativo en un contexto
de rigor lgico.
La matria contribux a lautonomia i iniciativa personal en la La materia contribuye a la autonoma e iniciativa personal en la
mesura que sutilitzen procediments que exigixen planificar, avaluar medida en que se utilizan procedimientos que exigen planificar, eva-
distintes possibilitats i prendre decisions. El treball en grup i la posada luar distintas posibilidades y tomar decisiones. El trabajo en grupo y la
en com dels resultats implica valorar les aportacions daltres compa- puesta en comn de los resultados implica valorar las aportaciones de
nyes i companys, acceptar possibles errors, comprendre la forma de otras compaeras y compaeros, aceptar posibles errores, comprender
corregir-los i no rendir-se davant dun resultat inadequat. En definiti- la forma de corregirlos y no rendirse ante un resultado inadecuado. En
va, aporta possibilitats de millora i fomenta lafany de superaci. definitiva, aporta posibilidades de mejora y fomenta el afn de supe-
racin.
Objectius Objetivos
Lensenyana del Llat en esta etapa tindr com a objectiu el des- La enseanza del Latn en esta etapa tendr como objetivo el desa-
enrotllament de les capacitats segents: rrollo de las capacidades siguientes:
1. Conixer les arrels i evoluci de la llengua com un instrument 1. Conocer las races y evolucin de la lengua como un instrumen-
que sadapta a les necessitats dels parlants. to que se adapta a las necesidades de los hablantes.
2. Valorar la diversitat lingstica com una mostra de la riquesa 2. Valorar la diversidad lingstica como una muestra de la riqueza
cultural dels pobles. cultural de los pueblos.
3. Explicar les semblances que entronquen les distintes llenges 3. Explicar las semejanzas que entroncan las distintas lenguas
amb un origen com i comparar els elements i estructures de les llen- con un origen comn y comparar los elementos y estructuras de las
ges derivades, cosa que ser especialment enriquidora en les comuni- lenguas derivadas, lo que resultar especialmente enriquecedor en las
tats bilinges, com la Comunitat Valenciana. comunidades bilinges, como la Comunitat Valenciana.
4. Conixer els procediments de formaci del lxic llat en concret, 4. Conocer los procedimientos de formacin del lxico latino en
la derivaci i la composici per a entendre millor els procediments de concreto, la derivacin y la composicin(para entender mejor los pro-
formaci de paraules en les llenges actuals. cedimientos de formacin de palabras en las lenguas actuales.
5. Identificar letimologia i conixer el significat de les paraules 5. Identificar la etimologa y conocer el significado de las palabras
del lxic com del valenci i del castell i, en especial, del vocabulari del lxico comn del valenciano y del castellano y, en especial, del
culte que forma gran part de la terminologia cientfica i tcnica actual. vocabulario culto que forma gran parte de la terminologa cientfica y
tcnica actual.
Num. 5562 / 24.07.2007 30524

6. Comprendre de manera correcta el significat dels llatinismes i 6. Comprender de manera correcta el significado de los latinismos
expressions llatines que shan incorporat directament a la llengua par- y expresiones latinas que se han incorporado directamente a la lengua
lada, valenci i castell, i a la cientfica, en especial a la del dret. hablada, valenciano y castellano, y a la cientfica, en especial a la del
derecho.
7. Desenrotllar les capacitats intellectuals de lalumna i de lalum- 7. Desarrollar las capacidades intelectuales de la alumna y del
ne per mitj de lanlisi dels elements de la llengua llatina que, pel seu alumno mediante el anlisis de los elementos de la lengua latina que,
carcter flexiu, s prototip duna llengua danlisi. por su carcter flexivo, es prototipo de una lengua de anlisis.
8. Propiciar la reflexi i lanlisi del valenci i del castell, aix 8. Propiciar la reflexin y el anlisis del valenciano y del castella-
com de les llenges que sestudien com a segona o tercera llengua, no, as como de las lenguas que se estudien como segunda o tercera
en les estructures lingstiques de la qual es fixar lalumnat amb ms lengua, en cuyas estructuras lingsticas reparar el alumnado con ms
facilitat des de lanlisi de la llatina. facilidad desde el anlisis de la latina.
9. Conixer els aspectes rellevants de la cultura i la civilitzaci 9. Conocer los aspectos relevantes de la cultura y la civilizacin
romanes, utilitzant diverses fonts dinformaci i diversos suports per romanas, utilizando diversas fuentes de informacin y diversos sopor-
identificar i valorar la seua pervivncia en el patrimoni cultural, arts- tes para identificar y valorar su pervivencia en el patrimonio cultural,
tic i institucional de la Comunitat Valenciana i dEspanya. artstico e institucional de la Comunitat Valenciana y de Espaa.
Quart curs Cuarto Curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. El llat com a origen de les llenges romniques Bloque 1. El latn como origen de las lenguas romances
El Llat en la histria El latn en la historia
Lorigen i levoluci del llat. Classificaci de les llenges indo- El origen y la evolucin del latn. Clasificacin de las lenguas
europees. indoeuropeas.
Llat clssic i llat vulgar. La formaci de les llenges romni- Latn clsico y latn vulgar. La formacin de las lenguas roman-
ques. ces.
Diferenciaci entre llengua parlada i llengua escrita. Diferenciacin entre lengua hablada y lengua escrita.
La formaci dels dominis lingstics de la pennsula Ibrica. La formacin de los dominios lingsticos de la pennsula Ibrica.
Levoluci fontica La evolucin fontica
Canvis fontics bsics. Cambios fonticos bsicos.
Termes patrimonials i cultismes. Trminos patrimoniales y cultismos.
Relaci semntica entre paraules duna mateixa arrel llatina i Relacin semntica entre palabras de una misma raz latina y
evoluci fontica diferent. evolucin fontica diferente.
Laportaci lxica del Llat a les llenges modernes que no sen La aportacin lxica del Latn a las lenguas modernas no deriva-
deriven. Lectura de textos en llenges no romniques i identificaci en das de l. Lectura de textos en lenguas no romnicas e identificacin
estes de termes dorigen llat. en ellas de trminos de origen latino.
Valoraci de lorigen com de les principals llenges europees, Valoracin del origen comn de las principales lenguas europeas,
inters per ladquisici de nou vocabulari, respecte per les altres llen- inters por la adquisicin de nuevo vocabulario, respeto por las dems
ges i acceptaci de les diferncies culturals de la gent que les parlen. lenguas y aceptacin de las diferencias culturales de la gente que las
hablan.
Bloc 2. Sistema del lxic Bloque 2. Sistema del lxico
Principals procediments de formaci del lxic llat: composici i Principales procedimientos de formacin del lxico latino: com-
derivaci. La seua continutat en les llenges romniques. posicin y derivacin. Su continuidad en las lenguas romances.
Composici lxica: anlisi i reconeixement dels components ms Composicin lxica: anlisis y reconocimiento de los compo-
productius provinents del llat i del grec (lexemes, sufixos i prefixos). nentes ms productivos provenientes del latn y del griego (lexemas,
Definici de paraules a partir dels seus tims. sufijos y prefijos). Definicin de palabras a partir de sus timos.
El vocabulari de la cincia i de la tcnica. Etimologia del voca- El vocabulario de la ciencia y de la tcnica. Etimologa del voca-
bulari cientfic i tcnic: de les cincies, del dret, de les humanitats i bulario cientfico y tcnico: de las ciencias, del derecho, de las huma-
de la tecnologia. Els cultismes en la llengua cientfica: hellenismes i nidades y de la tecnologa. Los cultismos en la lengua cientfica: hele-
llatinismes. nismos y latinismos.
Llatinismes i locucions ds corrent en les llenges oficials de la Latinismos y locuciones de uso corriente en las lenguas oficiales
Comunitat Valenciana. de la Comunitat Valenciana.
Bloc 3. El sistemes de la llengua llatina. Els seus elements bsics Bloque 3. El sistema de la lengua latina. Sus elementos bsicos
La llengua llatina La lengua latina
Labecedari llat i la seua pronunciaci. El abecedario latino y su pronunciacin.
Laccentuaci. La acentuacin.
Lectura de textos en llat i reconeixement de termes transparents. Lectura de textos en latn y reconocimiento de trminos transpa-
rentes.
Introducci general a la morfologia Introduccin general a la morfologa
Morfema i paraula. Morfema y palabra.
Gramtica i lxic. El significat gramatical i el significat lxic. Gramtica y lxico. El significado gramatical y el significado
lxico.
Classes de paraules. Clases de palabras.
Accidents gramaticals: gnere, nombre i cas. Concordana. Accidentes gramaticales: gnero, nmero y caso. Concordancia.
Reconeixement de les diferncies i similituds bsiques entre les- Reconocimiento de las diferencias y similitudes bsicas entre la
tructura de la llengua llatina i la de les llenges oficials de la Comuni- estructura de la lengua latina y la de las lenguas oficiales de la Comu-
tat Valenciana. nitat Valenciana.
El llat com a llengua flexiva El latn como lengua flexiva
La flexi nominal: substantius i adjectius. La flexin nominal: sustantivos y adjetivos.
Flexi pronominal: pronoms personals, possessius, demostratius, Flexin pronominal: pronombres personales, posesivos, demos-
anafrics i relatiu. trativos, anafricos y relativo.
Flexi verbal: tema de present, de perfet i de sup. El verb sum Flexin verbal: tema de presente, de perfecto y de supino. El
i la conjugaci llatina en veu activa i passiva. verbo sum y la conjugacin latina en voz activa y pasiva.
Num. 5562 / 24.07.2007 30525

Reconeixement de la flexi llatina i comparaci amb els elements Reconocimiento de la flexin latina y comparacin con los ele-
flexius del valenci i del castell. mentos flexivos del valenciano y del castellano.
Comparaci amb llenges duna altra tipologia, especialment Comparacin con lenguas de otra tipologa, especialmente con
amb les llenges preposicionals. las lenguas preposicionales.
Les estructures oracionals bsiques Las estructuras oracionales bsicas
La concordana i lorde de paraules. La concordancia y el orden de palabras.
Nexes coordinants ms freqents. Nexos coordinantes ms frecuentes.
Anlisi morfosintctica, traducci de textos breus i senzills en Anlisis morfosintctico, traduccin de textos breves y sencillos
llengua llatina i retroversi. en lengua latina y retroversin.
Valoraci de la llengua llatina com a principal via de transmissi Valoracin de la lengua latina como principal va de transmisin
i pervivncia del mn clssic i instrument privilegiat per a una com- y pervivencia del mundo clsico e instrumento privilegiado para una
prensi profunda de les llenges romniques. comprensin profunda de las lenguas romances.
Bloc 4. Vies no lingstiques de transmissi del mn clssic Bloque 4. Vas no lingsticas de transmisin del mundo clsico
El marc geogrfic i histric de la societat romana El marco geogrfico e histrico de la sociedad romana
mbit geogrfic i formes de govern: monarquia, repblica i mbito geogrfico y formas de gobierno: monarqua, repblica
imperi. e imperio.
Comparaci entre les formes de govern antigues i les actuals. Comparacin entre las formas de gobierno antiguas y las actua-
les.
s de fonts primries i secundries per a conixer el passat. Uso de fuentes primarias y secundarias para conocer el pasado.
Les institucions i la vida quotidiana Las instituciones y la vida cotidiana
Magistratures. Comicis o assemblees. El senat. Magistraturas. Comicios o asambleas. El senado.
El dret. Leducaci. Lexrcit. La casa. Interpretaci dels seus El derecho. La educacin. El ejrcito. La casa. Interpretacin de
referents des de la nostra perspectiva sociocultural. sus referentes desde nuestra perspectiva sociocultural.
Les classes socials. Comparaci i anlisi crtica de les estructures Las clases sociales. Comparacin y anlisis crtico de las estruc-
socials i familiars. turas sociales y familiares.
Espectacles. Actitud crtica cap a la utilitzaci poltica de les pas- Espectculos. Actitud crtica hacia la utilizacin poltica de las
sions que susciten espectacles de masses. pasiones que suscitan espectculos de masas.
La romanitzaci La romanizacin
La conquista dHispnia: causes, conseqncies i resultats. La conquista de Hispania: causas, consecuencias y resultados.
Profunditat i carcter desigual de la romanitzaci: la seua influ- Profundidad y carcter desigual de la romanizacin: su influencia
ncia en la diversitat espanyola i en lorigen de la seua unitat histrica. en la diversidad espaola y en el origen de su unidad histrica.
Observaci directa o indirecta del patrimoni arqueolgic i artstic Observacin directa o indirecta del patrimonio arqueolgico y
rom, utilitzant diversos recursos, incloses les tecnologies de la infor- artstico romano, utilizando diversos recursos, incluidas las tecnolo-
maci i comunicaci. gas de la informacin y comunicacin.
Aspectes fsics i humans de la romanitzaci observables en lac- Aspectos fsicos y humanos de la romanizacin observables en la
tualitat en la Comunitat Valenciana. actualidad en la Comunitat Valenciana.
La religi i la pervivncia de la mitologia en el mn de les arts i La religin y la pervivencia de la mitologa en el mundo de las
de la literatura artes y de la literatura
Els mites clssics com a font dinspiraci i argument dartistes i Los mitos clsicos como fuente de inspiracin y argumento de
escriptors al llarg de la histria de la cultura occidental. artistas y escritores a lo largo de la historia de la cultura occidental.
Pervivncia de la mitologia en la cultura actual. Pervivencia de la mitologa en la cultura actual.
Valoraci del paper de Roma en la cultura dOccident, respecte Valoracin del papel de Roma en la cultura de Occidente, res-
per lherncia del seu patrimoni arqueolgic, artstic i literari i inters peto por la herencia de su patrimonio arqueolgico, artstico y litera-
per la lectura de textos de la literatura llatina i la visita a museus per al rio e inters por la lectura de textos de la literatura latina y la visita a
desenrotllament de la sensibilitat esttica. museos para el desarrollo de la sensibilidad esttica.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Reconixer per comparaci, elements lingstics, de naturalesa 1. Reconocer por comparacin, elementos lingsticos, de natura-
lxica principalment, indicadors dorigen com dun gran nombre de leza lxica principalmente, indicadores de origen comn de un gran
llenges, entre les quals es troben el valenci i el castell. nmero de lenguas, entre las que se encuentran el valenciano y el cas-
tellano.
2. Explicar levoluci de paraules de la llengua llatina fins a arri- 2. Explicar la evolucin de palabras de la lengua latina hasta llegar
bar a la forma que presenten en la llengua objecte de comparaci. a la forma que presentan en la lengua objeto de comparacin.
3. Formar a partir duna o diverses paraules donades, per mitj de 3. Formar a partir de una o varias palabras dadas, mediante la apli-
laplicaci dels mecanismes bsics, de derivaci i composici, altres cacin de los mecanismos bsicos, de derivacin y composicin, otras
paraules pertanyents a la mateixa famlia semntica. palabras pertenecientes a la misma familia semntica.
4. Conixer letimologia delements lxics propis de la llengua 4. Conocer la etimologa de elementos lxicos propios de la lengua
cientfica i tcnica, i deduir el seu significat. cientfica y tcnica, y deducir su significado.
5. Descobrir expressions i locucions usuals incorporades al valen- 5. Descubrir expresiones y locuciones usuales incorporadas al
ci i al castell, com dorigen llat, explicar el seu significat i usar-les valenciano y al castellano, como de origen latino, explicar su signifi-
de manera ms precisa. cado y usarlas de modo ms preciso.
6. Identificar els elements morfolgics i les estructures sintctiques 6. Identificar los elementos morfolgicos y las estructuras sintcti-
elementals de la llengua llatina. cas elementales de la lengua latina.
7. Traduir textos breus i senzills i produir per mitj de retrovesi 7. Traducir textos breves y sencillos y producir mediante retrover-
oracions simples utilitzant les estructures prpies de la llengua llatina. sin oraciones simples utilizando las estructuras propias de la lengua
latina.
8. Conixer dates i llocs rellevants de lantiguitat romana i analit- 8. Conocer fechas y lugares relevantes de la antigedad romana y
zar la influncia de la civilitzaci romana en lmbit mediterrani. analizar la influencia de la civilizacin romana en el mbito medite-
rrneo.
9. Distingir en les diverses manifestacions literries i artstiques 9. Distinguir en las diversas manifestaciones literarias y artsticas
de tots els temps la mitologia clssica com a font dinspiraci i reco- de todos los tiempos la mitologa clsica como fuente de inspiracin
Num. 5562 / 24.07.2007 30526

nixer en el patrimoni arqueolgic, especialment en el de la Comunitat y reconocer en el patrimonio arqueolgico, especialmente en el de la


Valenciana, les empremtes de la romanitzaci. Comunitat Valenciana, las huellas de la romanizacin.
10. Elaborar, guiats pel professorat, un treball temtic senzill sobre 10. Elaborar, guiados por el profesorado, un trabajo temtico sen-
algun aspecte de la producci artstica i tcnica, la histria, les institu- cillo sobre algn aspecto de la produccin artstica y tcnica, la histo-
cions o la vida quotidiana a Roma. ria, las instituciones o la vida cotidiana en Roma.
Llengua estrangera Lengua extranjera
Les llenges estrangeres susciten un progressiu inters en la nostra Las lenguas extranjeras suscitan un progresivo inters en nues-
societat, motivat pels canvis socioeconmics i pels grans progressos tra sociedad, motivado por los cambios socioeconmicos y por los
tecnolgics produts en els ltims decennis. Les relacions comercials, grandes progresos tecnolgicos producidos en los ltimos decenios.
professionals, culturals i turstiques de carcter internacional, aix com Las relaciones comerciales, profesionales, culturales y tursticas de
lexistncia de mitjans de transport variats, afavorixen els intercanvis i carcter internacional, as como la existencia de medios de transporte
la mobilitat de les ciutadanes i ciutadans, i en totes estes activitats les variados, favorecen los intercambios y la movilidad de las ciudadanas
llenges estrangeres exercixen un paper essencial. Daltra banda, el y ciudadanos, y en todas estas actividades las lenguas extranjeras des-
desenrotllament de les tecnologies de la informaci i de la comunica- empean un papel esencial. Por otro lado, el desarrollo de las tecno-
ci convertix les llenges estrangeres en un instrument indispensable logas de la informacin y de la comunicacin convierte a las lenguas
per a la comunicaci i per a la inserci en el mn laboral. extranjeras en un instrumento indispensable para la comunicacin y
para la insercin en el mundo laboral.
La localitzaci geogrfica dEspanya i la seua evoluci econmi- La localizacin geogrfica de Espaa y su evolucin econmica,
ca, tant en el sector servicis turisme i comer exterior com en lagr- tanto en el sector servicios turismo y comercio exterior como en el
cola i industrial, oferix una immillorable perspectiva per a justificar la agrcola e industrial, ofrece una inmejorable perspectiva para justificar
necessria inclusi de diverses llenges estrangeres en els seus plans la necesaria inclusin de varias lenguas extranjeras en sus planes de
destudi. estudio.
El nostre pas, a ms, es troba immers i comproms en el procs de Nuestro pas, adems, se encuentra inmerso y comprometido en el
construcci europea, en el qual el coneixement daltres llenges comu- proceso de construccin europea, en el que el conocimiento de otras
nitries constitux un element clau per a afavorir la lliure circulaci de lenguas comunitarias constituye un elemento clave para favorecer la
persones i facilitar la cooperaci cultural, econmica, tcnica i cientfi- libre circulacin de personas y facilitar la cooperacin cultural, eco-
ca entre els seus membres. En este context, es reconeix el paper de les nmica, tcnica y cientfica entre sus miembros. En este contexto, se
llenges com a element clau per a lafirmaci de la identitat europea. reconoce el papel de las lenguas como elemento clave para la afir-
Per aix, cal preparar el nostre alumnat per a viure en un mn pluri- macin de la identidad europea. Por ello, hay que preparar a nuestro
linge i pluricultural cada vegada ms obert a les relacions internacio- alumnado para vivir en un mundo plurilinge y pluricultural cada vez
nals de qualsevol tipus en qu el coneixement de llenges estrangeres ms abierto a las relaciones internacionales de todo tipo en el que el
permet accedir a altres cultures, fomenta les relacions interpersonals, conocimiento de lenguas extranjeras permite acceder a otras culturas,
facilita lenteniment intercultural i permet valorar millor les llenges fomenta las relaciones interpersonales, facilita el entendimiento inter-
prpies. cultural y permite valorar mejor las lenguas propias.
El Consell dEuropa insistix, per tot aix, en la necessitat que les El Consejo de Europa insiste, por todo ello, en la necesidad de
persones desenrotllen competncies suficients per a relacionar-se amb que las personas desarrollen competencias suficientes para relacio-
altres membres dels pasos europeus. En conseqncia, estima que narse con otros miembros de los pases europeos. En consecuencia,
sha de donar un nou impuls a lensenyana didiomes que ajude a estima que se debe dar un nuevo impulso a la enseanza de idiomas
desenrotllar la idea de ciutadania europea i recomana laprenentatge que ayude a desarrollar la idea de ciudadana europea y recomienda el
de ms duna llengua estrangera durant letapa educativa de lEduca- aprendizaje de ms de una lengua extranjera durante la etapa educati-
ci Secundria Obligatria, aix com ladquisici de mecanismes que va de la Enseanza Secundaria Obligatoria, as como la adquisicin de
permeten continuar laprenentatge didiomes durant la vida adulta. mecanismos que permitan continuar el aprendizaje de idiomas durante
la vida adulta.
El dit Consell, en el Marc europeu com de referncia per a les Dicho Consejo, en el Marco Comn Europeo de Referencia para
llenges: aprenentatge, ensenyana, avaluaci, establix unes direc- las Lenguas: aprendizaje, enseanza, evaluacin, establece unas direc-
trius per a lensenyana/aprenentatge de llenges i per a lavaluaci de trices para la enseanza/aprendizaje de lenguas y para la evaluacin
competncies en les diferents llenges dun parlant. Estes pautes han de competencias en las diferentes lenguas de un hablante. Estas pautas
sigut un referent clau en lelaboraci deste currculum. han sido un referente clave en la elaboracin de este currculo.
El Marc europeu com de referncia per a les llenges proposa un El Marco Comn Europeo de Referencia para las Lenguas propo-
enfocament centrat en lacci i definix els diferents estadis del desen- ne un enfoque centrado en la accin y define los diferentes estadios
rotllament de la competncia comunicativa en una determinada llen- del desarrollo de la competencia comunicativa en una determinada
gua, en funci de la capacitat de lalumnat per a dur a terme un con- lengua, en funcin de la capacidad del alumnado para llevar a cabo
junt de tasques de comunicaci que exigixen la realitzaci daccions un conjunto de tareas de comunicacin que exigen la realizacin de
amb una finalitat comunicativa concreta dins dun mbit especfic. acciones con una finalidad comunicativa concreta dentro de un mbito
especfico.
Lobjectiu de laprenentatge de la Llengua estrangera en letapa El objetivo del aprendizaje de la lengua extranjera en la etapa de
dEducaci Secundria Obligatria s que les alumnes i els alumnes Educacin Secundaria Obligatoria es que las alumnas y los alumnos
adquirisquen les destreses discursives que poden tindre lloc en mbits adquieran las destrezas discursivas que pueden tener lugar en mbitos
diversos: en el de les relacions personals, que inclou les relacions diversos: en el de las relaciones personales, que incluye las relaciones
familiars i les prctiques socials habituals; en leducatiu, relacionat familiares y las prcticas sociales habituales; en el educativo, relacio-
amb les situacions i accions quotidianes en el centre escolar; en laca- nado con las situaciones y acciones cotidianas en el centro escolar; en
dmic, relacionat amb els continguts de la matria i daltres matries el acadmico, relacionado con los contenidos de la materia y de otras
del currculum; en el pblic, que comprn tot all que sha relacio- materias del currculo; en el pblico, que abarca todo lo relacionado
nat amb la interacci social quotidiana o laboral; en el dels mitjans de con la interaccin social cotidiana o laboral; en el de los medios de
comunicaci, etc. comunicacin, etc.
En concloure lEducaci Primria, les alumnes i els alumnes hau- Al concluir la Educacin Primaria, las alumnas y los alumnos
rien de ser capaos dutilitzar la Llengua estrangera per a expressar-se deberan ser capaces de utilizar la lengua extranjera para expresarse e
i interactuar oralment i per escrit en situacions senzilles i habituals. En interactuar oralmente y por escrito en situaciones sencillas y habitua-
el transcurs de lEducaci Secundria Obligatria, es continua el pro- les. En el transcurso de la Educacin Secundaria Obligatoria, se con-
cs daprenentatge de la Llengua Estrangera incrementant la compe- tina el proceso de aprendizaje de la Lengua extranjera incrementan-
Num. 5562 / 24.07.2007 30527

tncia comunicativa que va comenar a adquirir-se en letapa anterior do la competencia comunicativa que empez a adquirirse en la etapa
amb lobjectiu que, en finalitzar esta etapa, lalumnat haja consolidat anterior con el objetivo de que, al finalizar esta etapa, el alumnado
les destreses productives i siga capa de mantindre una interacci i haya consolidado las destrezas productivas y sea capaz de mantener
fer-se entendre en un conjunt de situacions com ara: oferir i demanar una interaccin y hacerse entender en un conjunto de situaciones tales
explicacions personals en un debat informal, expressar de forma com- como: ofrecer y pedir explicaciones personales en un debate informal,
prensible la idea que es vol donar a entendre, utilitzar un llenguatge expresar de forma comprensible la idea que se quiere dar a entender,
senzill per a explicar el que es vol dir, comprendre les idees principals utilizar un lenguaje sencillo para explicar lo que se quiere decir, com-
de textos en llengua estndard. Aix mateix, en finalitzar letapa, hau- prender las ideas principales de textos en lengua estndar. Asimismo,
ran de saber enfrontar-se de forma flexible a problemes quotidians de al finalizar la etapa, debern saber enfrentarse de forma flexible a pro-
comunicaci oral i escrita, com participar en conversacions habituals, blemas cotidianos de comunicacin oral y escrita, como participar en
plantejar queixes, relatar experincies o plans, explicar alguna cosa o conversaciones habituales, plantear quejas, relatar experiencias o pla-
demanar aclariments. nes, explicar algo o pedir aclaraciones.
En definitiva, esta etapa proporcionar a lalumnat una formaci En definitiva, esta etapa proporcionar al alumnado una formacin
bsica en llenges estrangeres que supose un punt de partida slid per bsica en lenguas extranjeras que suponga un punto de partida slido
a continuar, de forma progressivament autnoma, amb un aprenentatge para continuar, de forma progresivamente autnoma, con un aprendi-
posterior que ha de durar tota la vida. zaje posterior que ha de durar toda la vida.
Per a aconseguir eixos objectius, el currculum pretn aconseguir Para lograr esos objetivos, el currculo pretende conseguir una
una competncia comunicativa efectiva oral i escrita, en contextos competencia comunicativa efectiva oral y escrita, en contextos socia-
socials significatius, que permeta a lalumnat expressar-se amb pro- les significativos, que permita al alumnado expresarse con progresiva
gressiva eficcia i correcci i que comprenga tots els usos i registres eficacia y correccin y que abarque todos los usos y registros posi-
possibles, incloent-hi el literari. Per tant, les habilitats lingstiques bles, incluido el literario. Por tanto, las habilidades lingsticas que se
que saprendran seran productives (expressi oral i escrita), receptives desarrollarn sern productivas (expresin oral y escrita), receptivas
(comprensi oral i escrita i interpretaci de codis no verbals) i basades (comprensin oral y escrita e interpretacin de cdigos no verbales)
en la interacci o mediaci, tenint en compte que laprenentatge de y basadas en la interaccin o mediacin, teniendo en cuenta que el
qualsevol llengua s sempre un procs de llarga duraci que no finalit- aprendizaje de cualquier lengua es siempre un proceso de larga dura-
za en esta etapa. cin que no finaliza en esta etapa.
Ara b, tot parlant possex ja cert grau de competncia comunica- Ahora bien, todo hablante posee ya cierto grado de competencia
tiva, els components de la qual sn comuns a totes les llenges. Tin- comunicativa, cuyos componentes son comunes a todas las lenguas.
dre en compte este principi, aix com considerar el mode dadquisici Tener en cuenta este principio, as como considerar el modo de adqui-
i desenrotllament del llenguatge, obliga a plantejar-se lensenyana i sicin y desarrollo del lenguaje, obliga a plantearse la enseanza y
aprenentatge de les diverses llenges del currculum des duna pers- aprendizaje de las diversas lenguas del currculo desde una perspec-
pectiva integradora que fa necessria ladquisici, el desenrotllament tiva integradora que hace necesaria la adquisicin, el desarrollo y la
i la transferncia de les capacitats de la competncia comunicativa transferencia de las capacidades de la competencia comunicativa de
dunes llenges a altres. Per a aix, des de la perspectiva de la integra- unas lenguas a otras. Para ello, desde la perspectiva de la integracin,
ci, la planificaci de les activitats didctiques caldr: la planificacin de las actividades didcticas deber:
Fomentar actituds reflexives i crtiques davant de les llenges, el Fomentar actitudes reflexivas y crticas ante las lenguas, su
seu aprenentatge i els continguts que transmeten. aprendizaje y los contenidos que transmiten.
Partir de la mateixa concepci de lobjecte daprenentatge, amb Partir de la misma concepcin del objeto de aprendizaje, con las
les adaptacions curriculars subsegents en cada llengua. adaptaciones curriculares subsiguientes en cada lengua.
Emprar una metodologia que partisca dels mateixos principis i Emplear una metodologa que parta de los mismos principios y
plantejaments i que considere la complementarietat dels aprenentatges. planteamientos y que contemple la complementariedad de los apren-
dizajes.
Tindre en compte que la llengua primera ha generat una compe- Tener en cuenta que la lengua primera ha generado una compe-
tncia i uns coneixements que funcionen com a preconceptes en les tencia y unos conocimientos que funcionan como preconceptos en las
altres. otras.
La situaci especfica de la Comunitat Valenciana, on conviuen el La situacin especfica de la Comunitat Valenciana, donde convi-
valenci i el castell, presenta a ms caracterstiques que obliguen a ven el valenciano y el castellano, presenta adems caractersticas que
tindre encara ms en compte la necessitat dintegraci i de comple- obligan a tener an ms en cuenta la necesidad de integracin y de
mentarietat de les llenges. Sha dobservar la diversitat de situaci- complementariedad de las lenguas. Se ha de observar la diversidad de
ons de partida llengua primera segons la procedncia de lalumnat situaciones de partida lengua primera(segn la procedencia del alum-
valencianoparlant i castellanoparlant, el seu grau de coneixement de nado valenciano-hablante y castellanohablante, su grado de cono-
la llengua segona i la seua relaci afectiva amb cada una destes en cimiento de la lengua segunda y su relacin afectiva con cada una de
funci de la consideraci social que sels dna en el seu entorn parti- ellas en funcin de la consideracin social que se les da en su entorno
cular. Estes diferncies tenen tamb conseqncies quant a la diversi- particular. Estas diferencias tienen tambin consecuencias en cuanto a
tat dels processos daprenentatge que es generen, que mai no presenten la diversidad de los procesos de aprendizaje que se generan, que nunca
les mateixes caracterstiques en persones monolinges o bilinges. presentan las mismas caractersticas en personas monolinges o bilin-
ges.
Una coordinaci en lensenyana de les llenges permetr millorar Una coordinacin en la enseanza de las lenguas permitir mejorar
la capacitat daprenentatge en totes elles des de la riquesa que suposa la capacidad de aprendizaje en todas ellas desde la riqueza que supone
el plurilingisme, de manera que es desenrotllen les destreses psicolin- el plurilingismo, de modo que se desarrollen las destrezas psicolin-
gstiques i cognoscitives de manera harmnica. gsticas y cognoscitivas de forma armnica.
Ara b, laprenentatge duna llengua estrangera transcendix el Ahora bien, el aprendizaje de una lengua extranjera transciende
marc dels aprenentatges lingstics, va ms enll daprendre a utilitzar- el marco de los aprendizajes lingsticos, va ms all de aprender a
les en contextos de comunicaci. El seu coneixement contribux a la utilizarlas en contextos de comunicacin. Su conocimiento contribuye
formaci de lalumnat des duna perspectiva integral en la mesura que a la formacin del alumnado desde una perspectiva integral en tanto
afavorix el respecte, linters i la comunicaci amb parlants daltres que favorece el respeto, el inters y la comunicacin con hablantes
llenges, afavorix la conscincia intercultural, s un vehicle per a la de otras lenguas, desarrolla la conciencia intercultural, es un vehculo
comprensi de temes i problemes globals i per a ladquisici destra- para la comprensin de temas y problemas globales y para la adquisi-
tgies daprenentatge diverses. El procs densenyana i aprenentatge cin de estrategias de aprendizaje diversas. El proceso de enseanza y
de llenges estrangeres en esta etapa educativa contribux a desenrot- aprendizaje de lenguas extranjeras en esta etapa educativa contribuye
Num. 5562 / 24.07.2007 30528

llar actituds positives i receptives cap a altres llenges i cultures i, al a desarrollar actitudes positivas y receptivas hacia otras lenguas y cul-
mateix temps, a comprendre i valorar les llenges prpies. turas y, al mismo tiempo, a comprender y valorar las lenguas propias.
Els continguts es presenten agrupats en blocs en relaci a tres eixos Los contenidos se presentan agrupados en bloques en relacin a
que possexen caracterstiques especfiques: la capacitat lingstica; els tres ejes que poseen caractersticas especficas: la capacidad lings-
elements constitutius del sistema lingstic, el seu funcionament i rela- tica; los elementos constitutivos del sistema lingstico, su funcio-
cions; i la dimensi social i cultural de la llengua estrangera. namiento y relaciones; y la dimensin social y cultural de la lengua
extranjera.
La capacitat lingstica es desglossa en el bloc 1, Escoltar, parlar La capacidad lingstica se desglosa en el bloque 1, Escuchar,
i conversar i en el 2, Llegir i escriure. Ambds inclouen els procedi- hablar y conversar y en el 2, Leer y escribir. Ambos incluyen los pro-
ments, entesos com a operacions que permeten relacionar els concep- cedimientos, entendidos como operaciones que permiten relacionar los
tes adquirits amb la seua realitzaci en activitats de comunicaci. Els conceptos adquiridos con su realizacin en actividades de comunica-
coneixements orals i escrits es presenten per separat ja que, encara que cin. Los conocimientos orales y escritos se presentan por separado
el llenguatge oral i lescrit sn dos manifestacions duna mateixa capa- ya que, aunque el lenguaje oral y el escrito son dos manifestaciones de
citat, i en els processos tant daprenentatge com ds el parlant recolza una misma capacidad, y en los procesos tanto de aprendizaje como de
en ambds, cada un possex diferents caracterstiques. uso el hablante se apoya en ambos, cada uno posee diferentes caracte-
rsticas.
En esta etapa es dna una importncia rellevant a la comunicaci En esta etapa se da una importancia relevante a la comunicacin
oral, per la qual cosa el primer bloc se centra a desenrotllar en lalum- oral, por lo que el primer bloque se centra en desarrollar en el alum-
nat esta capacitat, i sincidix en la importncia que el model lingstic nado esta capacidad, y se incide en la importancia de que el modelo
oral provinga dun variat nombre de parlants a fi darreplegar, en la lingstico oral provenga de un variado nmero de hablantes con el fin
major mesura possible, les variacions i els matisos. Dac la forta pre- de recoger, en la mayor medida posible, las variaciones y los matices.
sncia dels mitjans audiovisuals convencionals i de les tecnologies de De ah la fuerte presencia de los medios audiovisuales convencionales
la informaci i la comunicaci. y de las tecnologas de la informacin y la comunicacin.
El bloc Llegir i escriure incorpora tamb els procediments neces- El bloque Leer y escribir incorpora tambin los procedimientos
saris per a desenrotllar ls escrit. En Llengua estrangera els textos necesarios para desarrollar el uso escrito. En Lengua extranjera los
escrits sn model de composici textual i elements de prctica i apor- textos escritos son modelo de composicin textual y elementos de
taci delements lingstics. prctica y aportacin de elementos lingsticos.
Lobservaci de les manifestacions orals i escrites de la llengua La observacin de las manifestaciones orales y escritas de la len-
que saprn i el seu s en situacions de comunicaci, permeten ela- gua que se est aprendiendo y su uso en situaciones de comunicacin,
borar un sistema conceptual cada vegada ms complex sobre el seu permiten elaborar un sistema conceptual cada vez ms complejo acer-
funcionament i de les variables associades a la situaci concreta i al ca de su funcionamiento y de las variables asociadas a la situacin
contingut comunicatiu. Este s lobjecte del bloc 3, Coneixement de la concreta y al contenido comunicativo. Este es el objeto del bloque 3,
llengua. El punt de partida seran les situacions ds que afavorisquen Conocimiento de la lengua. El punto de partida sern las situaciones
ladquisici de regles de funcionament de la llengua i que permeten de uso que favorezcan la adquisicin de reglas de funcionamiento de
a lalumnat establir quins elements de la Llengua estrangera es com- la lengua y que permitan al alumnado establecer qu elementos de la
porten com en les llenges que coneixen, de manera que desenrotllen lengua extranjera se comportan como en las lenguas que conocen, de
confiana en la seua prpia capacitat. manera que desarrollen confianza en su propia capacidad.
Per la seua banda, els continguts del bloc 4, Aspectes sociocul- Por su parte, los contenidos del bloque 4, Aspectos socio-cultura-
turals i conscincia intercultural, contribuxen que lalumnat conega les y consciencia intercultural, contribuyen a que el alumnado conozca
costums, formes de relaci social, trets i particularitats dels pasos en costumbres, formas de relacin social, rasgos y particularidades de los
qu es parla la llengua estrangera, en definitiva, formes de vida dife- pases en los que se habla la lengua extranjera, en definitiva, formas de
rents de les seues. Este coneixement promour la tolerncia i accep- vida diferentes a las suyas. Este conocimiento promover la tolerancia
taci, acreixer linters per les diferents realitats socials i culturals i y aceptacin, acrecentar el inters por las diferentes realidades socia-
facilitar la comunicaci. les y culturales y facilitar la comunicacin.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
Laprenentatge duna llengua estrangera contribux a la competn- El aprendizaje de una lengua extranjera contribuye a la competen-
cia en comunicaci lingstica de manera directa, en el mateix sentit cia en comunicacin lingstica de manera directa, en el mismo senti-
que ho fa la primera llengua. Laportaci de la llengua estrangera al do que lo hace la primera lengua. La aportacin de la lengua extran-
desenrotllament desta competncia s primordial en el discurs oral en jera al desarrollo de esta competencia es primordial en el discurso
ladquirir les habilitats descoltar, parlar i conversar, una rellevncia oral al adquirir las habilidades de escuchar, hablar y conversar, una
singular en esta etapa. Aix mateix, laprenentatge de llenges estran- relevancia singular en esta etapa. Asimismo, el aprendizaje de lenguas
geres, millora la competncia comunicativa general perqu desenrotlla extranjeras, mejora la competencia comunicativa general al desarro-
lhabilitat per a expressar-se, oralment i per escrit, utilitzant les con- llar la habilidad para expresarse, oralmente y por escrito, utilizando las
vencions i el llenguatge apropiat a cada situaci, interpretant diferents convenciones y el lenguaje apropiado a cada situacin, interpretando
tipus de discurs en contextos i amb funcions diverses. Daltra banda, diferentes tipos de discurso en contextos y con funciones diversas. Por
el reconeixement i laprenentatge progressiu de regles de funciona- otra parte, el reconocimiento y el aprendizaje progresivo de reglas de
ment del sistema de la llengua estrangera, a partir de les llenges que funcionamiento del sistema de la lengua extranjera, a partir de las len-
es coneixen, millorar ladquisici desta competncia. guas que se conocen, mejorar la adquisicin de esta competencia.
A partir de ladquisici del llenguatge, este es convertix en vehicle A partir de la adquisicin del lenguaje, ste se convierte en veh-
del pensament hum, en instrument per a la interpretaci i represen- culo del pensamiento humano, en instrumento para la interpretacin
taci de la realitat i en la ferramenta daprenentatge per excellncia. y representacin de la realidad y en la herramienta de aprendiza-
Esta matria doncs, contribux de manera essencial al desenrotllament je por excelencia. Esta materia pues, contribuye de manera esencial
de la competncia per a aprendre a aprendre ja que acreix la capaci- al desarrollo de la competencia para aprender a aprender puesto que
tat lingstica general facilitant o completant la capacitat de lalumnat acrecienta la capacidad lingstica general facilitando o completando
per a interpretar o representar la realitat i aix construir coneixements, la capacidad del alumnado para interpretar o representar la realidad y
formular hiptesi i opinions, expressar i analitzar sentiments i emoci- as construir conocimientos, formular hiptesis y opiniones, expresar
ons. Daltra banda, la competncia per a aprendre a aprendre es ren- y analizar sentimientos y emociones. Por otro lado, la competencia
dibilitza enormement si sinclouen continguts directament relacionats para aprender a aprender se rentabiliza enormemente si se incluyen
amb la reflexi sobre el mateix aprenentatge, perqu cada alumna i contenidos directamente relacionados con la reflexin sobre el propio
Num. 5562 / 24.07.2007 30529

cada alumne puguen identificar com aprendre millor i quines estrat- aprendizaje, para que cada alumna y cada alumno puedan identificar
gies els resulten ms eficaos. Eixa s la ra de la inclusi dun apartat cmo aprender mejor y qu estrategias les resultan ms eficaces. Esa
especfic de reflexi sobre el mateix aprenentatge que ja es va iniciar es la razn de la inclusin de un apartado especfico de reflexin sobre
en Educaci Primria per que ha daconseguir en esta etapa un grau el propio aprendizaje que ya se inici en Educacin Primaria pero
major de sistematitzaci. El desenrotllament destratgies diverses que debe alcanzar en esta etapa un grado mayor de sistematizacin.
daprendre a aprendre prepara lalumnat de manera progressiva en la El desarrollo de estrategias diversas de aprender a aprender prepara al
presa de decisions que afavorixen lautonomia per a utilitzar i continu- alumnado de forma progresiva en la toma de decisiones que favorecen
ar aprenent llenges estrangeres al llarg de la vida. la autonoma para utilizar y seguir aprendiendo lenguas extranjeras a
lo largo de la vida.
Esta matria s a ms un bon vehicle per al desenrotllament de la Esta materia es adems un buen vehculo para el desarrollo de la
competncia social i ciutadana. Les llenges servixen als parlants per competencia social y ciudadana. Las lenguas sirven a los hablantes
a comunicar-se socialment, formen part de la cultura comuna de les para comunicarse socialmente, forman parte de la cultura comn de
diferents comunitats i nacions. Per tamb, en gran manera, sn vehi- las diferentes comunidades y naciones. Pero tambin, en gran medida,
cle de comunicaci i transmissi cultural, i afavorixen el respecte, el son vehculo de comunicacin y transmisin cultural, y favorecen el
reconeixement i lacceptaci de diferncies culturals i de comporta- respeto, el reconocimiento y la aceptacin de diferencias culturales y
ment. Daltra banda, en llengua estrangera s especialment rellevant de comportamiento. Por otro lado, en lengua extranjera es especial-
el treball en grup i en parelles i, a travs destes interaccions, saprn mente relevante el trabajo en grupo y en parejas y, a travs de estas
a participar, a expressar les idees prpies i a escoltar les dels altres, interacciones, se aprende a participar, a expresar las ideas propias y
es desenrotlla lhabilitat per a construir dilegs, negociar significats, a escuchar las de los dems, se desarrolla la habilidad para construir
prendre decisions valorant les aportacions de les companyes i dels dilogos, negociar significados, tomar decisiones valorando las apor-
companys, aconseguir acords, i, en definitiva, safavorix aprendre de i taciones de las compaeras y compaeros, conseguir acuerdos, y, en
amb els altres. definitiva, se favorece aprender de y con los dems.
Les competncies esmentades estan en lactualitat en relaci direc- Las competencias citadas estn en la actualidad en relacin directa
ta amb la competncia en tractament de la informaci i competncia con la competencia en tratamiento de la informacin y competencia
digital. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci ens oferixen digital. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin nos ofre-
la possibilitat de comunicar-nos en temps real amb qualsevol part del cen la posibilidad de comunicarnos en tiempo real con cualquier parte
mn i tamb laccs senzill i immediat a un flux incessant dinforma- del mundo y tambin el acceso sencillo e inmediato a un flujo incesan-
ci que creix cada dia. El coneixement duna llengua estrangera faci- te de informacin que crece cada da. El conocimiento de una lengua
lita laccs a la informaci que es pot trobar en esta llengua, alhora extranjera facilita el acceso a la informacin que se puede encontrar
que oferix la possibilitat de comunicar-nos utilitzant-la. A ms, sim- en esta lengua, al tiempo que ofrece la posibilidad de comunicarnos
plifica la comunicaci personal a travs del correu electrnic o vide- utilizndola. Adems, simplifica la comunicacin personal a travs del
oconferncia en intercanvis amb jvens daltres llocs, i, cosa que s correo electrnico o videoconferencia en intercambios con jvenes de
ms important, crea contextos reals i funcionals de comunicaci. Aix otros lugares, y, lo que es ms importante, crea contextos reales y fun-
mateix, en la mesura que la Llengua estrangera exigix el contacte amb cionales de comunicacin. Asimismo, en la medida en que la lengua
models lingstics molt diversos, la utilitzaci de recursos digitals per extranjera exige el contacto con modelos lingsticos muy diversos, la
a laprenentatge, s inherent a la matria i este s quotidi contribux utilizacin de recursos digitales para el aprendizaje, es inherente a la
directament al desenrotllament desta competncia. materia y este uso cotidiano contribuye directamente al desarrollo de
esta competencia.
Esta matria inclou especficament un acostament a manifestaci- Esta materia incluye especficamente un acercamiento a mani-
ons culturals prpies de la llengua i dels pasos on es parla i, per tant, festaciones culturales propias de la lengua y de los pases en los que
contribux a adquirir la competncia artstica i cultural perqu propi- se habla y, por tanto, contribuye a adquirir la competencia artstica y
cia una aproximaci a obres o autors que han contribut a la creaci cultural al propiciar una aproximacin a obras o autores que han con-
artstica. Aix mateix, la matria contribux al desenrotllament desta tribuido a la creacin artstica. Asimismo, la materia contribuye al
competncia si es facilita lexpressi dopinions, gustos i emocions desarrollo de esta competencia si se facilita la expresin de opiniones,
que produxen diverses manifestacions culturals i artstiques i si safa- gustos y emociones que producen diversas manifestaciones culturales
vorixen els treballs creatius individuals i en grup, com la realitzaci i y artsticas y si se favorecen los trabajos creativos individuales y en
representaci de simulacions i narracions. grupo, como la realizacin y representacin de simulaciones y narra-
ciones.
El coneixement duna llengua estrangera contribux tamb a lad- El conocimiento de una lengua extranjera contribuye tambin a la
quisici de la competncia dautonomia i iniciativa personal, en diver- adquisicin de la competencia de autonoma e iniciativa personal, en
sos sentits. El currculum fomenta el treball cooperatiu en laula, el varios sentidos. El currculo fomenta el trabajo cooperativo en el aula,
maneig de recursos personals i habilitats socials de collaboraci i el manejo de recursos personales y habilidades sociales de colabora-
negociaci, la qual cosa suposa el desenrotllament diniciatives i presa cin y negociacin, lo que supone el desarrollo de iniciativas y toma
de decisions en la planificaci, organitzaci i gesti del treball, de de decisiones en la planificacin, organizacin y gestin del trabajo,
manera que es propicia lautonomia i la iniciativa personal. propiciando as la autonoma y la iniciativa personal.
Objectius Objetivos
Lensenyana de la Llengua estrangera en esta etapa tindr com a La enseanza de la Lengua extranjera en esta etapa tendr como
objectiu el desenrotllament de les segents capacitats: objetivo el desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Comprendre informaci general i especfica de textos orals en 1. Comprender informacin general y especfica de textos orales
situacions comunicatives variades. en situaciones comunicativas variadas.
2. Expressar-se i interactuar oralment en situacions habituals de 2. Expresarse e interactuar oralmente en situaciones habituales de
comunicaci, dins i fora de laula, de manera efica, adequada i amb comunicacin, dentro y fuera del aula, de forma eficaz, adecuada y
un cert nivell dautonomia. con cierto nivel de autonoma.
3. Llegir i comprendre de forma autnoma diferents tipus de textos 3. Leer y comprender de forma autnoma diferentes tipos de tex-
escrits, a fi dextraure informaci general i especfica i dutilitzar la tos escritos, con el fin de extraer informacin general y especfica y de
lectura com a font de plaer, denriquiment personal i de coneixement utilizar la lectura como fuente de placer, de enriquecimiento personal
daltres cultures. y de conocimiento de otras culturas.
4. Escriure de forma efica textos senzills amb finalitats diverses, 4. Escribir de forma eficaz textos sencillos con finalidades diver-
sobre distints temes, per mitj de recursos adequats de cohesi i cohe- sas, sobre distintos temas, mediante recursos adecuados de cohesin y
rncia. coherencia.
Num. 5562 / 24.07.2007 30530

5. Utilitzar de manera reflexiva i correcta els elements bsics de la 5. Utilizar de forma reflexiva y correcta los elementos bsicos de
llengua fontica, lxic, estructures i funcions en contextos diversos la lengua fontica, lxico, estructuras y funciones(en contextos diver-
de comunicaci. sos de comunicacin.
6. Desenrotllar lautonomia en laprenentatge, reflexionar sobre 6. Desarrollar la autonoma en el aprendizaje, reflexionar sobre
els processos daprenentatge i transferir al coneixement de la Llengua los propios procesos de aprendizaje y transferir al conocimiento de la
estrangera els coneixements i les estratgies de comunicaci adquiri- lengua extranjera los conocimientos y las estrategias de comunicacin
des en la llengua materna o en laprenentatge daltres llenges. adquiridas en la lengua materna o en el aprendizaje de otras lenguas.
7. Utilitzar les estratgies daprenentatge i els recursos didctics al 7. Utilizar las estrategias de aprendizaje y los recursos didcticos
seu abast (diccionaris, llibres de consulta, materials multimdia) inclo- a su alcance (diccionarios, libros de consulta, materiales multimedia)
ent les TIC, per a lobtenci, selecci i presentaci de la informaci incluidas las TIC, para la obtencin, seleccin y presentacin de la
oral i escrita de forma autnoma. informacin oral y escrita de forma autnoma.
8. Reflexionar sobre el funcionament de la Llengua estrangera i 8. Reflexionar sobre el funcionamiento de la lengua extranjera y
apreciar-la com a instrument daccs a la informaci i com a ferra- apreciarla como instrumento de acceso a la informacin y como herra-
menta daprenentatge de continguts diversos. mienta de aprendizaje de contenidos diversos.
9. Valorar la Llengua estrangera i les llenges en general, com a 9. Valorar la lengua extranjera y las lenguas en general, como
mitj de comunicaci i enteniment entre persones de procedncies, medio de comunicacin y entendimiento entre personas de proceden-
llenges i cultures diverses evitant estereotips lingstics i culturals o cias, lenguas y culturas diversas evitando estereotipos lingsticos y
qualsevol forma de discriminaci. culturales o cualquier forma de discriminacin.
10. Manifestar una actitud receptiva i dautoconfiana en les capa- 10. Manifestar una actitud receptiva y de auto-confianza en las
citats daprenentatge i s de la Llengua estrangera. capacidades de aprendizaje y uso de la lengua extranjera.
Primer curs Primer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar Bloque 1. Escuchar, hablar y conversar
Escolta i comprensi de missatges orals breus relacionats amb Escucha y comprensin de mensajes orales breves relacionados
les activitats daula: instruccions, preguntes, comentaris, dilegs. con las actividades de aula: instrucciones, preguntas, comentarios, di-
logos.
Posada en prctica destratgies comunicatives habituals com Puesta en prctica de estrategias comunicativas habituales tales
ara: anticipaci del contingut general del que sescolta amb suport como: anticipacin del contenido general de lo que se escucha con
delements verbals i no verbals, s dels coneixements previs sobre la apoyo de elementos verbales y no verbales, uso de los conocimientos
situaci, etc. previos sobre la situacin, etc.
Obtenci dinformaci global en diferents textos orals. Obtencin de informacin global en diferentes textos orales.
Obtenci dinformaci especfica en textos orals sobre assump- Obtencin de informacin especfica en textos orales sobre asun-
tes quotidians i predicibles com ara nmeros, preus, horaris, noms o tos cotidianos y predecibles como nmeros, precios, horarios, nombres
llocs, presentats en diferents suports, que descarten les informacions o lugares, presentados en diferentes soportes, que descarten las infor-
irrellevants. maciones irrelevantes.
Producci de textos orals curts, intelligibles i eficaos, amb Produccin de textos orales cortos, inteligibles y eficaces, con
estructura lgica i amb pronunciaci adequada. estructura lgica y con pronunciacin adecuada.
Participaci en conversacions breus i senzilles dins de laula, i Participacin en conversaciones breves y sencillas dentro del
en simulacions relacionades amb experincies i interessos personals. aula, y en simulaciones relacionadas con experiencias e intereses per-
sonales.
s de respostes adequades a les informacions requerides per la Empleo de respuestas adecuadas a las informaciones requeridas
professora o professor i les companyes i els companys en les activitats por la profesora o profesor y las compaeras y compaeros en las acti-
daula. vidades de aula.
Desenrotllament destratgies per a superar les interrupcions en Desarrollo de estrategias para superar las interrupciones en la
la comunicaci, s delements verbals i no verbals per a expressar-se comunicacin, uso de elementos verbales y no verbales para expresar-
oralment en activitats de parella i en grup: demanda de repetici i acla- se oralmente en actividades de pareja y en grupo: demanda de repeti-
riment entre daltres. cin y aclaracin entre otras.
Bloc 2. Llegir i escriure Bloque 2. Leer y escribir
Comprensi dinstruccions bsiques per a la correcta realitzaci Comprensin de instrucciones bsicas para la correcta realiza-
dactivitats. cin de actividades.
Lectura selectiva per a la comprensi general i la identificaci Lectura selectiva para la comprensin general y la identificacin
dinformacions especfiques, descartant les informacions irrellevants, de informaciones especficas, descartando las informaciones irrelevan-
en diferents textos, senzills autntics i adaptats, en suport paper i digi- tes, en diferentes textos, sencillos autnticos y adaptados, en soporte
tal, sobre diversos temes adequats a la seua edat i relacionats amb con- papel y digital, sobre diversos temas adecuados a su edad y relaciona-
tinguts daltres matries del currculum. dos con contenidos de otras materias del currculo.
Iniciativa per a llegir amb una certa autonomia textos adequats a Iniciativa para leer con cierta autonoma textos adecuados a la
ledat, interessos i nivell de competncia. edad, intereses y nivel de competencia.
s destratgies bsiques de comprensi lectora: identificaci Uso de estrategias bsicas de comprensin lectora: identificacin
del tema dun text amb ajuda delements textuals i no textuals, s dels del tema de un texto con ayuda de elementos textuales y no textua-
coneixements previs, inferncia de significats pel context, per compa- les, uso de los conocimientos previos, inferencia de significados por
raci de paraules o frases semblants en les llenges que coneixen. el contexto, por comparacin de palabras o frases similares en las len-
guas que conocen.
Reconeixement dalgunes de les caracterstiques i convencions Reconocimiento de algunas de las caractersticas y convenciones
del llenguatge escrit i la seua diferenciaci del llenguatge oral. del lenguaje escrito y su diferenciacin del lenguaje oral.
Desenrotllament de lexpressi escrita de forma guiada, per mitj Desarrollo de la expresin escrita de forma guiada, mediante el
de lafegit o modificaci de frases i pargrafs senzills. aadido o modificacin de frases y prrafos sencillos.
Composici de textos curts amb elements bsics de cohesi, amb Composicin de textos cortos con elementos bsicos de cohe-
diverses intencions comunicatives, a partir de models i utilitzant les sin, con diversas intenciones comunicativas, a partir de modelos y
estratgies ms elementals en el procs de composici escrita. utilizando las estrategias ms elementales en el proceso de composi-
cin escrita.
Num. 5562 / 24.07.2007 30531

s de les regles bsiques dortografia i puntuaci, i reconeixe- Uso de las reglas bsicas de ortografa y puntuacin, y reconoci-
ment de la seua importncia en les comunicacions escrites. miento de su importancia en las comunicaciones escritas.
Inters per cuidar la presentaci dels textos escrits en suport Inters por cuidar la presentacin de los textos escritos en sopor-
paper i digital. te papel y digital.
Bloc 3: Coneixement de la llengua Bloque 3: Conocimiento de la lengua
Coneixements lingstics Conocimientos lingsticos
Alemany Alemn
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Identificaci delements morfolgics bsics i habituals en ls de Identificacin de elementos morfolgicos bsicos y habituales
la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici, etc. en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio,
preposicin, etc.
s destructures i funcions bsiques relacionades amb les situa- Uso de estructuras y funciones bsicas relacionadas con las
cions quotidianes ms predicibles. situaciones cotidianas ms predecibles.
1. Saludar, presentar-se, demanar informaci personal. 1. Saludar, presentarse, recabar informacin personal.
Conjugaci del present dindicatiu dels verbs regulars i irregulars Conjugacin del presente de indicativo de los verbos regulares e
ds freqent. irregulares de uso frecuente.
Conjugaci del present dindicatiu del verb sein. Conjugacin del presente de indicativo del verbo sein.
Pronoms personals (1 i 2 persona ich, du, Sie). Pronombres personales (1 y 2 persona ich, du, Sie).
Pronoms interrogatius (wer, was). Pronombres interrogativos (wer, was).
Adverbis interrogatius (wo, wohin, woher, wie). Adverbios interrogativos (wo, wohin, woher, wie).
Nombres ordinals. Nmeros ordinales.
Oracions interrogatives i afirmatives. Oraciones interrogativas y afirmativas.
Orde dels elements en loraci. Orden de los elementos en la oracin.
2. Anomenar objectes i lletrejar paraules. Descriure persones i 2. Nombrar objetos y deletrear palabras. Describir personas y luga-
llocs. res.
Gnere dels substantius; larticle (der, das, die; ein, eine). Gnero de los sustantivos; el artculo (der, das, die; ein, eine).
Plural dels substantius. Plural de los sustantivos.
Lalfabet. El alfabeto.
s predicatiu de ladjectiu. Uso predicativo del adjetivo.
3. Afirmar i negar una informaci. 3. Afirmar y negar una informacin.
Afirmaci amb ja i doch. Afirmacin con ja y doch.
Negaci con nein, kein i nicht. Negacin con nein, kein y nicht.
4. Expressar possessi. 4. Expresar posesin.
Conjugaci del present dindicatiu del verb haben. Conjugacin del presente de indicativo del verbo haben.
Conjugaci de les formes familiars i de cortesia del mode impera- Conjugacin de las formas familiares y de cortesa del modo impe-
tiu. rativo.
Pronoms possessius. Pronombres posesivos.
Cas acusatiu. Caso acusativo.
B. Lxic. B. Lxico.
Identificaci i s dexpressions comunes, de frases fetes senzi- Identificacin y uso de expresiones comunes, de frases hechas
lles i de lxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts sencillas y de lxico relativo a contextos concretos y cotidianos y a
daltres matries del currculum. contenidos de otras materias del currculo.
rees temtiques per a la selecci del lxic: dies de la setmana, reas temticas para la seleccin del lxico: das de la semana,
estacions i mesos de lany, condicions atmosfriques, pasos i naciona- estaciones y meses del ao, condiciones atmosfricas, pases y nacio-
litats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs dun poble/ ciutat, etc. nalidades, entorno familiar y escolar, edificios/ lugares de un pueblo/
ciudad, etc.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo,
i accentuaci de paraules i frases. entonacin y acentuacin de palabras y frases.
Identificaci dalguns smbols fontics amb la pronunciaci de Identificacin de algunos smbolos fonticos con la pronuncia-
fonemes ds freqent. cin de fonemas de uso frecuente.
Francs Francs
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Identificaci delements morfolgics bsics i habituals en ls de Identificacin de elementos morfolgicos bsicos y habituales
la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici, etc. en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio,
preposicin, etc.
s destructures i funcions bsiques relacionades amb les situa- Uso de estructuras y funciones bsicas relacionadas con las
cions quotidianes ms predicibles. situaciones cotidianas ms predecibles.
1. Prendre contacte, identificar-se, saludar, presentar (se), acomia- 1. Tomar contacto, identificarse, saludar, presentar (se), despedir-
dar-se, donar les grcies. se, dar las gracias.
Salutacions i acomiadaments. Saludos y despedidas.
Present de sappeler, tre, avoir. Presente de sappeler, tre, avoir.
Presentadors: voici, voil. Presentativos: voici, voil.
2. Comprendre, demanar i donar informaci personal. 2. Comprender, pedir y dar informacin personal.
Adjectius (mascul/ femen; diferncies grfiques i fontiques). Adjetivos (masculino/ femenino; diferencias grficas y fonticas).
Present del verb parler. Presente del verbo parler.
3. Comprendre, demanar i donar informaci sobre persones; com- 3. Comprender, pedir y dar informacin sobre personas; comparar
parar estes informacions. estas informaciones.
Lafirmaci: oui/ si, daccord La afirmacin: oui/ si, daccord.
Formaci del femen (diferncies grfiques i fontiques). Formacin del femenino (diferencias grficas y fonticas).
Num. 5562 / 24.07.2007 30532

Formaci del plural (diferncies grfiques i fontiques). Formacin del plural (diferencias grficas y fonticas).
Articles definits i indefinits. Artculos definidos e indefinidos.
Present dels verbs en er. Presente de los verbos en er.
Adverbis de lloc: o, do. Adverbios de lugar: o, do.
Connectors: et, mais. Conectores: et, mais.
4. Identificar objectes i persones. 4. Identificar objetos y personas.
Quest-ce que cest?, qui est-ce?, cest, Il/ Elle est, Ils/ Elles sont, Quest-ce que cest?, qui est-ce?, cest, Il/ Elle est, Ils/ Elles sont,
cest, ce sont. cest, ce sont .
5. Comprendre, demanar i donar informaci sobre les caractersti- 5. Comprender, pedir y dar informacin sobre las caractersticas
ques de persones/ coses. de personas/ cosas.
Adjectius qualificatius (femen/ mascul; diferncies grfiques i Adjetivos calificativos (femenino/ masculino; diferencias grficas
fontiques). y fonticas).
La negaci non, ne.... pas, pas du tout La negacin non, ne.... pas, pas du tout
Comment...? Comment... ?
Numerals cardinals (1-20) Numerales cardinales (1-20)
6. Comprendre, demanar i donar informaci sobre la possessi. 6. Comprender, pedir y dar informacin sobre la posesin.
qui est-ce? cest + pronoms tnics/ noms. qui est-ce? cest + pronombres tnicos/ nombres.
Present del verb avoir (totes les persones). Presente del verbo avoir (todas las personas).
Determinants possessius (un sol possedor). Determinantes posesivos (un solo poseedor).
7. Comprendre, demanar i donar informaci sobre la localitzaci 7. Comprender, pedir y dar informacin sobre la localizacin de
de persones/ coses. Quantitats. personas/ cosas. Cantidades.
II y a, est-ce quil y a, il ny a pas de, etc. II y a, est-ce quil y a, il ny a pas de, etc.
Preposicions i adverbis de lloc ms usuals. Preposiciones y adverbios de lugar ms usuales.
Present de savoir, croire, connatre. Presente de savoir, croire, connatre.
Numerals cardinals (de 20 en avant). Numerales cardinales (de 20 en adelante).
8. Comprendre, demanar i donar informaci sobre el clima en dife- 8. Comprender, pedir y dar informacin sobre el clima en diferen-
rents pasos i ciutats. tes pases y ciudades.
Present de faire. Il y a. Presente de faire. Il y a.
Preposicions + pasos, regions i ciutats (en, au, aux, ). Preposiciones + pases, regiones y ciudades (en, au, aux, ).
9. Comprendre, demanar i donar informaci sobre la localitzaci 9. Comprender, pedir y dar informacin sobre la localizacin de
de llocs/ edificis. Itineraris. lugares/ edificios. Itinerarios.
Frmules de cortesia. Frmulas de cortesa.
O se trouve, pour aller , etc. O se trouve, pour aller , etc.
Articles contractes (au/ aux, du/ des). Artculos contractos (au/ aux, du/ des).
Present daller, venir. Presente de aller, venir.
Adverbis i locucions de lloc ms usuals. Adverbios y locuciones de lugar ms usuales.
B. Lxic. B. Lxico.
Identificaci i s dexpressions comunes, de frases fetes senzi- Identificacin y uso de expresiones comunes, de frases hechas
lles i de lxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts sencillas y de lxico relativo a contextos concretos y cotidianos y a
daltres matries del currculum. contenidos de otras materias del currculo.
rees temtiques per a la selecci del lxic: dies de la setmana, reas temticas para la seleccin del lxico: das de la semana,
estacions i mesos de lany, condicions atmosfriques, pasos i naciona- estaciones y meses del ao, condiciones atmosfricas, pases y nacio-
litats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs dun poble/ ciutat, etc. nalidades, entorno familiar y escolar, edificios/ lugares de un pueblo/
ciudad, etc.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo,
i accentuaci de paraules i frases. entonacin y acentuacin de palabras y frases.
Identificaci dalguns smbols fontics amb la pronunciaci de Identificacin de algunos smbolos fonticos con la pronuncia-
fonemes ds freqent. cin de fonemas de uso frecuente.
Fonemes despecial dificultad. Sons ms caracterstics de la llen- Fonemas de especial dificultad. Sonidos ms caractersticos de
gua francesa, diferncies amb les llenges 1 i 2. la lengua francesa, diferencias con las lenguas 1 y 2.
Liaison i lision. Liaison y lision.
Angls Ingls
A. Funcions del llenguatge i gramtica A. Funciones del lenguaje y gramtica
Identificaci delements morfolgics bsics i habituals en ls de Identificacin de elementos morfolgicos bsicos y habituales
la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici, etc. en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio,
preposicin, etc.
s destructures i funcions bsiques relacionades amb les situa- Uso de estructuras y funciones bsicas relacionadas con las
cions quotidianes ms predicibles. situaciones cotidianas ms predecibles.
1. Saludar. Donar, demanar i comprendre informaci personal 1. Saludar. Dar, pedir y comprender informacin personal
Frmules i salutacions. Frmulas y saludos.
Verbs be i have got. Verbos be y have got.
Pronoms personals, demostratius i interrogatius. Pronombres personales, demostrativos e interrogativos.
Articles. Artculos.
Singular i plural del substantiu. Singular y plural del sustantivo.
Orde de paraules: adjectiu + substantiu. Orden de palabras: adjetivo + sustantivo.
Adjectius en posici predicativa. Adjetivos en posicin predicativa.
Possessius. Genitiu sax. Posesivos. Genitivo sajn.
Preposicions: on, in, from, at, etc. Preposiciones: on, in, from, at, etc.
Nmeros de telfon. Nmeros de telfono.
Num. 5562 / 24.07.2007 30533

Numerals cardinals. Numerales cardinales.


Formaci de paraules. Formacin de palabras.
2. Donar, demanar i comprendre instruccions i direccions. 2. Dar, pedir y comprender instrucciones y direcciones.
Imperatius. Imperativos.
Frmules: How can I get to the Post Office..? Frmulas: How can I get to the Post Office..?.
Nombres ordinals. Nmeros ordinales.
3. Descriure i comparar persones, llocs i coses, demanant i donant 3. Describir y comparar personas, lugares y cosas, pidiendo y
informaci sobre estes qestions. dando informacin sobre las mismas.
Present simple. Presente simple.
There is/ there are. There is/ there are.
Adjectius qualificatius. Adjetivos calificativos.
Preposicions de lloc. Preposiciones de lugar.
Countable/ Uncountable nouns. Countable/ Uncountable nouns.
4. Expressar hbits, gustos, habilitats, coneixements i estats fsics 4. Expresar hbitos, gustos, habilidades, conocimientos y estados
i anmics. fsicos y anmicos.
Present simple amb adverbis de freqncia. Presente simple con adverbios de frecuencia.
Can. Can.
Like/ love/ dislike/ dont like/ hate + substantius. Like/ love/ dislike/ dont like/ hate + sustantivos
Preposicions de lloc i de temps Preposiciones de lugar y de tiempo.
Adverbis de mode. Adverbios de modo.
Connectors. Conectores.
Expressions que denoten hora, dia i data. Expresiones que denoten hora, da y fecha.
5. Donar, demanar i comprendre informaci sobre accions en curs 5. Dar, pedir y comprender informacin sobre acciones en curso
contrastant amb les habituals. contrastando con las habituales.
Present continu en contrast amb el present simple. Presente continuo en contraste con el presente simple.
Expressions temporals: now, today, etc. Expresiones temporales: now, today, etc.
Indefinits. Indefinidos.
6. Descriure i narrar fets passats. 6. Describir y narrar hechos pasados.
Passat simple de be. Pasado simple de be.
There was/ were. There was/ were.
Passat simple de verbs regulars i irregulars. Pasado simple de verbos regulares e irregulares
Adverbis i frases adverbials: yesterday, last week, etc. Adverbios y frases adverbiales: yesterday, last week, etc.
7. Expressar plans i intencions per al futur. 7. Expresar planes e intenciones para el futuro.
Present continu amb valor de futur. Presente continuo con valor de futuro.
Be going to. Be going to.
Adverbis i frases adverbials: tomorrow, next week, etc. Adverbios y frases adverbiales: tomorrow, next week, etc.
8. Fer suggeriments i contestar. 8. Hacer sugerencias y contestar.
Lets. Lets.
Why dont we ? Why dont we ?
Shall we+ infinitiu. Shall we+ infinitivo.
Respostes dacceptaci o rebuig: Great! Thats a good idea. Oh Respuestas de aceptacin o rechazo: Great! Thats a good idea. Oh
no! no!
9. Expressar obligaci. 9. Expresar obligacin.
Must/ mustnt. Must/ mustnt
B. Lxic. B. Lxico.
Identificaci i s dexpressions comunes, de frases fetes senzi- Identificacin y uso de expresiones comunes, de frases hechas
lles i de lxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts sencillas y de lxico relativo a contextos concretos y cotidianos y a
daltres matries del currculum. contenidos de otras materias del currculo.
rees temtiques per a la selecci del lxic: dies de la setmana, reas temticas para la seleccin del lxico: das de la semana,
estacions i mesos de lany, condicions atmosfriques, pasos i naciona- estaciones y meses del ao, condiciones atmosfricas, pases y nacio-
litats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs dun poble/ ciutat, etc. nalidades, entorno familiar y escolar, edificios/ lugares de un pueblo/
ciudad, etc.
C. Fontica C. Fontica.
Identificaci dalguns smbols fontics amb la pronunciaci de Identificacin de algunos smbolos fonticos con la pronuncia-
fonemes ds freqent: pronunciaci de la terminaci /s/, /z/, /iz/ en el cin de fonemas de uso frecuente: pronunciacin de la terminacin /s/,
present simple, pronunciaci de la terminaci ing, pronunciaci de la /z/, /iz/ en el presente simple, pronunciacin de la terminacin ing,
terminaci ed en el passat simple, formes dbils. pronunciacin de la terminacin ed en el pasado simple, formas dbi-
les.
Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo,
i accentuaci de paraules i frases. entonacin y acentuacin de palabras y frases.

Itali Italiano
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Identificaci delements morfolgics bsics i habituals en ls de Identificacin de elementos morfolgicos bsicos y habituales
la llengua: article, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici, etc. en el uso de la lengua: artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio,
preposicin, etc.
s destructures i funcions bsiques relacionades amb les situa- Uso de estructuras y funciones bsicas relacionadas con las
cions quotidianes ms predicibles. situaciones cotidianas ms predecibles.
1. Saludar. Presentar-se. 1. Saludar. Presentarse.
Frmules. Frmulas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30534

Interlocutors: Tu/ Lei. (Informal/ formal). Interlocutores: Tu/ Lei. (Informal/ formal).
Pronoms personals subjecte. Pronombres personales sujeto.
Present dindicatiu del verb essere. Presente de indicativo del verbo essere.
Present dindicatiu del verb chiamarsi. Presente de indicativo del verbo chiamarsi.
2. Demanar/ donar informaci als altres i de nosaltres mateixos 2. Pedir/ dar informacin a los dems y de nosotros mismos (ori-
(origen i procedncia, edat, professi, adrea, nmero de telfon). gen y procedencia, edad, profesin, direccin, nmero de telfono).
Mascul/ femen dels adjectius. Masculino/ femenino de los adjetivos.
Tractament formal i informal (Mi puoi/ pu dare?). Tratamiento formal e informal (Mi puoi/ pu dare?).
Present dindicatiu dels verbs regulars. Presente de indicativo de los verbos regulares.
Preposicions a + nom de ciutat/ in +nom de naci. Preposiciones a + nombre de ciudad/ in +nombre de nacin.
Present dindicatiu davere i fare. Presente de indicativo de avere y fare.
Preposicions a/ in + carrer, plaa, etc. Preposiciones a/ in + calle, plaza, etc.
Els nombres. Los nmeros.
3. Parlar daccions quotidianes (freqncia i temps, horari). 3. Hablar de acciones cotidianas (frecuencia y tiempos, horario).
Present dindicatiu dels verbs irregulars ms freqents (andare, Presente de indicativo de los verbos irregulares ms frecuentes
uscire, sapere, etc.). (andare, uscire, sapere, etc.).
Articles determinats. Artculos determinados.
Adverbis de freqncia i la seua collocaci (mai, quasi mai, ogni Adverbios de frecuencia y su colocacin (mai, quasi mai, ogni
tanto, spesso, sempre, di solito, generalmente, etc.). tanto, spesso, sempre, di solito, generalmente, etc.).
4. Preguntar i dir lhora. 4. Preguntar y decir la hora.
Frmules en estil formal i informal. Frmulas en estilo formal e informal.
Preposicions articulades al-alle, dal-dalle, etc. Preposiciones articuladas al-alle, dal-dalle, etc.
Expressions per a indicar lhora: a, da a, fra e, verso. Expresiones para indicar la hora: a, da a, fra e, verso.
5. Parlar del temps atmosfric. 5. Hablar del tiempo atmosfrico.
Frmules i expressions (fa freddo, fa caldo, c il sole, c Frmulas y expresiones (fa freddo, fa caldo, c il sole, c
vento) vento)
6.Expresar gustos i preferncies. 6.Expresar gustos y preferencias.
Preposicions articulades. Preposiciones articuladas.
Verb piacere: mi piace/ piacciono. Verbo piacere: mi piace/ piacciono.
Marcadors dintensitat: molto, per niente, etc. Marcadores de intensidad: molto, per niente, etc.
7. Expressar acord/ desacord. 7. Expresar acuerdo/ desacuerdo.
Anche/ neanche. Anche/ neanche.
A me si/ a me no. A me si/ a me no.
Io si/ io no. Io si/ io no.
Invece. Invece.
8. Saber situar en lespai. Donar i demanar informaci sobre llocs. 8. Saber situar en el espacio. Dar y pedir informacin sobre luga-
Adrear-se a alg. res. Dirigirse a alguien.
Dov ? Dov ?
Articles indeterminats. Artculos indeterminados.
Adverbis i altres marcadors de lloc (davanti a; dietro a; vicino Adverbios y otros marcadores de lugar (davanti a; dietro a;
a; a destra di; a sinistra di) vicino a; a destra di; a sinistra di)
Senta, scusi/ senti scusa (per a adrear-se a alg). Senta, scusi/ senti scusa (para dirigirse a alguien).
9. Indicar i identificar objectes en distintes situacions. Demanar 9. Indicar e identificar objetos en distintas situaciones. Pedir algo
alguna cosa en el bar, en una botiga. Indicar preferncies. en el bar, en una tienda. Indicar preferencias.
Concordana substantiu adjectiu. Concordancia sustantivo adjetivo.
Demostratiu. Demostrativo.
Present dindicatiu de verbs en ire del tipus preferire. Presente de indicativo de verbos en ire del tipo preferire.
10. Fer suggeriments i propostes. Acceptar/ rebutjar. 10. Hacer sugerencias y propuestas. Aceptar/ rechazar.
Pronoms personals, complement directe/ indirecte. Pronombres personales, complemento directo/ indirecto.
Expressions mi va/ ti va di + infinitiu. Expresiones mi va/ ti va di + infinitivo.
Present dindicatiu dels verbs potere, dovere, volere, venire. Presente de indicativo de los verbos potere, dovere, volere, venire.
11. Saber telefonar. Preguntar per alg, identificar-se. 11. Saber llamar por telfono. Preguntar por alguien, identificarse.
Frmules de salutaci. Frmulas de saludo.
Present dindicatiu de stare + gerundi. Presente de indicativo de stare + gerundio.
12. Contar fets passats. 12. Contar hechos pasados.
El participi passat (verbs regulars i irregulars ms freqents). El participio pasado (verbos regulares e irregulares ms frecuen-
tes).
El passato prossimo amb avere i essere. El passato prossimo con avere y essere.
El passato prossimo dels verbs reflexius. El passato prossimo de los verbos reflexivos.
Concordances subjecte participi amb lauxiliar essere. Concordancias sujeto participio con el auxiliar essere.
Alguns marcadors temporals (prima, dopo, poi, etc.). Algunos marcadores temporales (prima, dopo, poi, etc.).
B. Lxic. B. Lxico.
Identificaci i s dexpressions comunes, de frases fetes senzi- Identificacin y uso de expresiones comunes, de frases hechas
lles i de lxic relatiu a contextos concrets i quotidians i a continguts sencillas y de lxico relativo a contextos concretos y cotidianos y a
daltres matries del currculum. contenidos de otras materias del currculo.
rees temtiques per a la selecci del lxic: dies de la setmana, reas temticas para la seleccin del lxico: das de la semana,
estacions i mesos de lany, condicions atmosfriques, pasos i naciona- estaciones y meses del ao, condiciones atmosfricas, pases y nacio-
litats, entorn familiar i escolar, edificis/ llocs dun poble/ ciutat, etc. nalidades, entorno familiar y escolar, edificios/ lugares de un pueblo/
ciudad, etc.
C. Fontica. C. Fontica.
Num. 5562 / 24.07.2007 30535

Identificaci dalguns smbols fontics amb la pronunciaci de Identificacin de algunos smbolos fonticos con la pronuncia-
fonemes ds freqent. cin de fonemas de uso frecuente.
Pronunciaci i ortografia de / k/; /tf/; /g/; /dz/; /sk/; /h/; //; /gl/ Pronunciacin y ortografa de / k/; /tf/; /g/; /dz/ ; /sk/; /h/; //; /gl/
Consonants dobles. Consonantes dobles.
Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo,
i accentuaci de paraules i frases. Accent tnic i grfic. entonacin y acentuacin de palabras y frases. Acento tnico y gr-
fico.
Reflexi sobre laprenentatge Reflexin sobre el aprendizaje
Aplicaci destratgies bsiques per a organitzar, adquirir, recor- Aplicacin de estrategias bsicas para organizar, adquirir, recor-
dar i utilitzar lxic. dar y utilizar lxico.
s progressiu de recursos per a laprenentatge, com dicciona- Uso progresivo de recursos para el aprendizaje, como dicciona-
ris, llibres de consulta, biblioteques o tecnologies de la informaci i la rios, libros de consulta, bibliotecas o tecnologas de la informacin y
comunicaci. la comunicacin.
Reflexi guiada sobre ls i el significat de les formes gramati- Reflexin guiada sobre el uso y el significado de las formas gra-
cals adequades a distintes intencions comunicatives. maticales adecuadas a distintas intenciones comunicativas.
Iniciaci en estratgies dautoavaluaci i autocorrecci de les Iniciacin en estrategias de autoevaluacin y autocorreccin de
produccions orals i escrites. las producciones orales y escritas.
Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge i acti- Aceptacin del error como parte del proceso de aprendizaje y
tud positiva per a superar-lo. actitud positiva para superarlo.
Organitzaci del treball personal com a estratgia per a progres- Organizacin del trabajo personal como estrategia para progresar
sar en laprenentatge. en el aprendizaje.
Inters per aprofitar les oportunitats daprenentatge creades en el Inters por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas
context de laula i fora de laula. en el contexto del aula y fuera de ella.
Transferncia de les estratgies adquirides en laprenentatge de Transferencia de las estrategias adquiridas en el aprendizaje de
la llengua materna o altres llenges. la lengua materna u otras lenguas.
Participaci en activitats i treballs grupals. Participacin en actividades y trabajos grupales.
Confiana i iniciativa per a expressar-se en pblic i per escrit. Confianza e iniciativa para expresarse en pblico y por escrito.
Bloc 4. Aspectes socioculturals i conscincia intercultural Bloque 4. Aspectos socioculturales y consciencia intercultural
Reconeixement i valoraci de la llengua estrangera com a instru- Reconocimiento y valoracin de la lengua extranjera como ins-
ment de comunicaci en laula, i amb persones daltres cultures. trumento de comunicacin en el aula, y con personas de otras culturas.
Identificaci i interpretaci de costums i trets de la vida quotidi- Identificacin e interpretacin de costumbres y rasgos de la vida
ana propis daltres pasos i cultures on es parla la llengua estrangera. cotidiana propios de otros pases y culturas donde se habla la lengua
extranjera.
s de frmules de cortesia adequades en els intercanvis socials. Uso de frmulas de cortesa adecuadas en los intercambios
sociales.
Coneixement dalguns trets histrics i geogrfics dels pasos on Conocimiento de algunos rasgos histricos y geogrficos de los
es parla la llengua estrangera, obtenir la informaci per diferents mit- pases donde se habla la lengua extranjera, obteniendo la informacin
jans. por diferentes medios.
Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius Inters e iniciativa en la realizacin de intercambios comunica-
amb parlants o aprenents de la llengua estrangera, utilitzant suport tivos con hablantes o aprendices de la lengua extranjera, utilizando
paper o mitjans digitals. soporte papel o medios digitales.
Valoraci de lenriquiment personal que suposa la relaci amb Valoracin del enriquecimiento personal que supone la relacin
persones pertanyents a altres cultures. Comparaci i contrast entre la con personas pertenecientes a otras culturas. Comparacin y contras-
prpia cultura i la transmesa per la llengua estrangera, de manera que te entre la propia cultura y la transmitida por la lengua extranjera, de
safavorisca amb aix la valoraci crtica de la prpia i lacceptaci i forma que se favorezca con ello la valoracin crtica de la propia y la
el respecte de laliena. aceptacin y el respeto de la ajena.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Identificar i comprendre la idea general i les informacions espe- 1. Identificar y comprender la idea general y las informaciones
cfiques ms rellevants de textos orals senzills emesos cara a cara o especficas ms relevantes de textos orales sencillos emitidos cara a
per mitjans audiovisuals sobre assumptes quotidians, si es parla lenta- cara o por medios audiovisuales sobre asuntos cotidianos, si se habla
ment i amb claredat. despacio y con claridad.
2. Comunicar-se oralment participant en conversacions i en simu- 2. Comunicarse oralmente participando en conversaciones y en
lacions sobre temes coneguts o treballats prviament, utilitzant les simulaciones sobre temas conocidos o trabajados previamente, utili-
estratgies comunicatives adequades per a facilitar la continutat de la zando las estrategias comunicativas adecuadas para facilitar la conti-
comunicaci i produint un discurs comprensible i efica. nuidad de la comunicacin y produciendo un discurso comprensible
y eficaz.
3. Reconixer la idea general i extraure informaci especfica de 3. Reconocer la idea general y extraer informacin especfica de
textos escrits adequats a ledat, amb suport delements textuals i no textos escritos adecuados a la edad, con apoyo de elementos textuales
textuals, sobre temes variats i altres relacionats amb algunes matries y no textuales, sobre temas variados y otros relacionados con algunas
del currculum. materias del currculo.
4. Redactar textos breus i senzills sobre temes quotidians en dife- 4. Redactar textos breves y sencillos sobre temas cotidianos en
rents suports utilitzant les estructures, les funcions i el lxic adequats, diferentes soportes utilizando las estructuras, las funciones y el lxico
aix com alguns elements bsics de cohesi, a partir de models, i res- adecuados, as como algunos elementos bsicos de cohesin, a par-
pectant les regles elementals dortografia i de puntuaci. tir de modelos, y respetando las reglas elementales de ortografa y de
puntuacin.
5. Utilitzar el coneixement dalguns aspectes formals del codi de 5. Utilizar el conocimiento de algunos aspectos formales del
la llengua estrangera (morfologia, sintaxi i fonologia), en diferents cdigo de la lengua extranjera (morfologa, sintaxis y fonologa), en
contextos de comunicaci i en diverses funcions: com a instrument diferentes contextos de comunicacin y en diversas funciones: como
dautoaprenentatge i dautocorrecci de les produccions prpies; com instrumento de autoaprendizaje y de autocorreccin de las produccio-
Num. 5562 / 24.07.2007 30536

a factor de comprensi de les produccions alienes o per a la seua utilit- nes propias; como factor de comprensin de las producciones ajenas o
zaci correcta en les tasques dexpressi oral i escrita. para su correcta utilizacin en las tareas de expresin oral y escrita.
6. Identificar, utilitzar estratgies bsiques daprenentatge i induir 6. Identificar, utilizar estrategias bsicas de aprendizaje e inducir
regles de funcionament de la llengua estrangera a partir de lobserva- reglas de funcionamiento de la lengua extranjera a partir de la obser-
ci de regularitats i de laplicaci de processos que, segons els casos, vacin de regularidades y de la aplicacin de procesos que, segn los
poden ser inductius o deductius. casos, pueden ser inductivos o deductivos.
7. Usar de forma guiada les tecnologies de la informaci i la 7. Usar de forma guiada las tecnologas de la informacin y la
comunicaci per a buscar i seleccionar informaci, produir missatges comunicacin para buscar y seleccionar informacin, producir mensa-
a partir de models i per a establir relacions personals i mostrar inters jes a partir de modelos y para establecer relaciones personales y mos-
pel seu s. trar inters por su uso.
8. Identificar i mostrar inters per alguns elements culturals o geo- 8. Identificar y mostrar inters por algunos elementos culturales o
grfics propis dels pasos i cultures on es parla la llengua estrangera geogrficos propios de los pases y culturas donde se habla la lengua
que es presenten de forma explcita en els textos amb qu es treballa. extranjera que se presenten de forma explcita en los textos con los
que se trabaja.
Segon curs Segundo curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar Bloque 1. Escuchar, hablar y conversar
Escolta i comprensi de missatges emesos dins de laula relacio- Escucha y comprensin de mensajes emitidos dentro del aula
nats amb les activitats habituals. relacionados con las actividades habituales.
Obtenci dinformaci general i especfica de dilegs i textos Obtencin de informacin general y especfica de dilogos y tex-
orals sobre assumptes quotidians i predicibles procedents de diferents tos orales sobre asuntos cotidianos y predecibles procedentes de dife-
mitjans de comunicaci i amb suport delements verbals i no verbals. rentes medios de comunicacin y con apoyo de elementos verbales y
no verbales.
Utilitzaci destratgies de comprensi dels missatges orals: s Utilizacin de estrategias de comprensin de los mensajes ora-
del context verbal i no verbal i dels coneixements previs sobre la situ- les: uso del contexto verbal y no verbal y de los conocimientos pre-
aci, identificaci de paraules clau, anticipaci didees, etc. vios sobre la situacin, identificacin de palabras clave, anticipacin
de ideas, etc.
Producci de textos orals breus i coherents sobre temes dinters Produccin de textos orales breves y coherentes sobre temas de
personal i amb pronunciaci adequada. inters personal y con pronunciacin adecuada.
Participaci en conversacions i simulacions, en parella i en grup, Participacin en conversaciones y simulaciones, en pareja y en
dins de laula, de forma semicontrolada o lliure, amb pronunciaci i grupo, dentro del aula, de forma semicontrolada o libre, con pronun-
entonaci adequades per a aconseguir la comunicaci. ciacin y entonacin adecuadas para lograr la comunicacin.
s de respostes adequades en situacions de comunicaci en lau- Empleo de respuestas adecuadas en situaciones de comunicacin
la. en el aula.
Desenrotllament destratgies de comunicaci per a superar les Desarrollo de estrategias de comunicacin para superar las inte-
interrupcions en la comunicaci i per a iniciar i concloure els intercan- rrupciones en la comunicacin y para iniciar y concluir los intercam-
vis comunicatius. bios comunicativos.
Bloc 2. Llegir i escriure Bloque 2. Leer y escribir
Comprensi de la informaci general i especfica en textos dife- Comprensin de la informacin general y especfica en diferen-
rents, en suport paper i digital, autntics i adaptats, sobre assumptes tes textos, en soporte papel y digital, autnticos y adaptados, sobre
familiars i relacionats amb continguts daltres matries del currculum, asuntos familiares y relacionados con contenidos de otras materias del
descartant, si s el cas, la informaci irrellevant. currculo, descartando, en su caso, la informacin irrelevante.
Iniciativa per a llegir de manera autnoma textos duna certa Iniciativa para leer de forma autnoma textos de cierta exten-
extensi. sin.
Identificaci de lestructura i caracterstiques prpies de distints Identificacin de la estructura y caractersticas propias de distin-
tipus de text: cartes, narracions, etc. tos tipos de texto: cartas, narraciones, etc.
s destratgies de comprensi lectora: identificaci del tema Uso de estrategias de comprensin lectora: identificacin del
dun text, amb ajuda delements textuals i no textuals; utilitzaci dels tema de un texto, con ayuda de elementos textuales y no textuales; uti-
coneixements previs sobre el tema; anticipaci de continguts; infern- lizacin de los conocimientos previos sobre el tema; anticipacin de
cia de significats pel context, per elements visuals, per comparaci de contenidos; inferencia de significados por el contexto, por elementos
paraules o frases semblants en les llenges que coneixen. visuales, por comparacin de palabras o frases similares en las lenguas
que conocen.
Reconeixement i iniciaci en ls dalgunes frmules que dife- Reconocimiento e iniciacin en el uso de algunas frmulas que
rencien el llenguatge formal i informal en les comunicacions escrites. diferencian el lenguaje formal e informal en las comunicaciones escri-
tas.
Composici de distints textos amb ajuda de models, atenent ele- Composicin de distintos textos con ayuda de modelos, aten-
ments bsics de cohesi i utilitzant estratgies elementals en el procs diendo a elementos bsicos de cohesin y utilizando estrategias ele-
de composici escrita (planificaci, textualitzaci i revisi). mentales en el proceso de composicin escrita (planificacin, textuali-
zacin y revisin).
Comunicaci personal amb parlants de la llengua estrangera a Comunicacin personal con hablantes de la lengua extranjera a
travs de correspondncia postal o utilitzant mitjans informtics. travs de correspondencia postal o utilizando medios informticos.
s de regles bsiques dortografia i puntuaci i valoraci de la Uso de reglas bsicas de ortografa y puntuacin y valoracin de
seua importncia en les comunicacions escrites. su importancia en las comunicaciones escritas.
Inters per la presentaci acurada dels textos escrits, en suport Inters por la presentacin cuidada de los textos escritos, en
paper i digital. soporte papel y digital.
Bloc 3: Coneixement de la llengua Bloque 3: Conocimiento de la lengua
Coneixements lingstics. Conocimientos lingsticos.
Num. 5562 / 24.07.2007 30537

Alemany Alemn
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Identificaci delements morfolgics en ls de la llengua: arti- Identificacin de elementos morfolgicos en el uso de la lengua:
cle, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici. artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin.
s de les estructures i funcions ms habituals. Uso de las estructuras y funciones ms habituales.
1. Expressar el gust o disgust. 1. Expresar el gusto o disgusto.
Conjugaci dels verbs mgen i finden. Conjugacin de los verbos mgen y finden.
2. Descripci i qualificaci dobjectes i persones. 2. Descripcin y calificacin de objetos y personas.
s predicatiu de ladjectiu i introducci del seu s atributiu. Uso predicativo del adjetivo e introduccin del uso atributivo del
mismo.
Graus de ladjectiu: comparaci digualtat i superioritat. Introduc- Grados del adjetivo: comparacin de igualdad y superioridad.
ci dalgunes formes irregulars (besser, mehr, etc.). Introduccin de algunas formas irregulares (besser, mehr, etc.).
Coordinaci doracions. Orde dels elements de loraci. Coordinacin de oraciones. Orden de los elementos de la oracin.
3. Expressar quantitats i establir un orde. 3. Expresar cantidades y establecer un orden.
Adjectius numerals i ordinals. Adjetivos numerales y ordinales.
Expressar la data, ledat i unitats de mesura. Expresar la fecha, la edad y unidades de medida.
4. Donar i demanar instruccions. 4. Dar y pedir instrucciones.
Conjugaci de limperatiu. Conjugacin del imperativo.
Utilitzaci de les formes de cortesia. Utilizacin de las formas de cortesa.
Conjugaci del present dindicatiu del verb knnen i s de la Conjugacin del presente de indicativo del verbo knnen y uso de
forma mchten. la forma mchten.
5. Indicar adreces i descriure la posici dels objectes en lespai. 5. Indicar direcciones y describir la posicin de los objetos en el
espacio.
Punts cardinals. Puntos cardinales.
Adverbis de lloc. Adverbios de lugar.
Introducci a ls de les preposicions de doble cas. Introduccin al uso de las preposiciones de doble caso.
Verbs correlatius: stehen/ stellen, sitzen/ setzen, liegen/ legen, hn- Verbos correlativos: stehen/ stellen, sitzen/ setzen, liegen/ legen,
gen, stecken. hngen, stecken.
6. Descriure i narrar fets passats. 6. Describir y narrar hechos pasados.
Pretrit perfet dindicatiu dels verbs regulars i irregulars ds ms Pretrito perfecto de indicativo de los verbos regulares e irregula-
freqent. res de uso ms frecuente.
B. Lxic. B. Lxico.
Ampliaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic Ampliacin de expresiones comunes, de frases hechas y de lxi-
apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts daltres matri- co apropiado a contextos concretos, cotidianos y a contenidos de otras
es del currculum. materias del currculo.
rees temtiques per a la selecci del lxic: mitjans de transport, reas temticas para la seleccin del lxico: medios de transpor-
menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc. te, comidas, viajes, ocio y proyectos, itinerarios urbanos, vida cotidia-
na, etc.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement progressiu de smbols fontics i pronunciaci de Reconocimiento progresivo de smbolos fonticos y pronuncia-
fonemes despecial dificultat. cin de fonemas de especial dificultad.
Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo,
i accentuaci de paraules i frases. entonacin y acentuacin de palabras y frases.

Francs Francs
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Identificaci delements morfolgics en ls de la llengua: arti- Identificacin de elementos morfolgicos en el uso de la lengua:
cle, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici... artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin...
s de les estructures i funcions ms habituals. Uso de las estructuras y funciones ms habituales.
1. Situar i descriure un lloc. Comprendre, donar i demanar infor- 1. Situar y describir un lugar. Comprender, dar y pedir informacin
maci sobre lentorn. sobre el entorno.
Frmules de cortesia. Frmulas de cortesa.
Interrogatius: pourquoi?, o?, comment? Interrogativos: pourquoi?, o?, comment?
En/ Y pronoms adverbials. En/ Y pronombres adverbiales.
Limperatiu. El imperativo.
Numerals ordinals. Numerales ordinales.
2. Comprendre, donar i demanar informaci sobre gustos, desitjos, 2. Comprender, dar y pedir informacin sobre gustos, deseos, habi-
habilitats i coneixements. lidades y conocimientos.
Respostes a interrogatives totals (oui/ si, non). Respuestas a interrogativas totales (oui/ si, non).
Respostes a interrogatives parcials. Respuestas a interrogativas parciales.
Expressi de la comparaci: plus/ moins/ aussi/ autant que. Expresin de la comparacin: plus/ moins/ aussi/ autant que.
Expressi de la causa: pourquoi? parce que, etc. Expresin de la causa: pourquoi? parce que, etc.
3. Parlar sobre la famlia, les relacions. Descripci fsica, anmica 3. Hablar sobre la familia, las relaciones. Descripcin fsica, an-
i de carcter. mica y de carcter.
Formes de la interrogaci: Entonaci. Est-ce que, etc. Inversi. Formas de la interrogacin: Entonacin. Est-ce que, etc. Inversin.
Determinants possessius: un i diversos possedors. Determinantes posesivos: uno y varios poseedores.
4. Comprendre, preguntar i donar informaci sobre els fets habitu- 4. Comprender, preguntar y dar informacin sobre los hechos habi-
als de la vida quotidiana. tuales de la vida cotidiana.
Moments del dia. Expressi de lhora. Momentos del da. Expresin de la hora.
La negaci: ne ... pas, ne ... plus, ne ... jamais, ne ... rien. La negacin: ne ... pas, ne ... plus, ne ... jamais, ne ... rien.
Num. 5562 / 24.07.2007 30538

Verbs pronominals. Verbos pronominales.


Verbs del segon grup: present i imperatiu. Verbos del segundo grupo: presente e imperativo.
5. Comprendre, demanar i donar informaci, consells, ordes i 5. Comprender, pedir y dar informacin, consejos, rdenes y
expressar desitjos. expresar deseos.
Expressi de lobligaci: il faut/ on doit + infinitiu. Expresin de la obligacin: il faut/ on doit + infinitivo.
Presente de devoir, pouvoir, vouloir. Presente de devoir, pouvoir, vouloir.
Adverbis de quantitat. Adverbios de cantidad.
Expressi del desig: jaimerais/ je voudrais. Expresin del deseo: jaimerais/ je voudrais.
6. Parlar per telfon. Acceptar o rebutjar una invitaci. 6. Hablar por telfono. Aceptar o rechazar una invitacin.
Frmules de cortesia, presa de contacte i comiat. Frmulas de cortesa, toma de contacto y despedida.
Present continu tre en train de. Presente continuo tre en train de.
7. Saber comprar, triar i expressar una necessitat. 7. Saber comprar, escoger y expresar una necesidad.
Preguntar el preu, la qualitat, la matria, la quantitat. Preguntar el precio, la calidad, la materia, la cantidad.
Pronom en. Pronombre en.
Articles partitius. El seu s en frases afirmatives i negatives. Artculos partitivos. Su empleo en frases afirmativas y negativas.
8. Descriure i narrar fets passats. 8. Describir y narrar hechos pasados.
Pass compos amb tre i avoir. Passat recent. Pass compos con tre y avoir. Pasado reciente.
La negaci en els temps compostos. La negacin en los tiempos compuestos.
Pronoms personals C.O.D. i C.O.I.: la seua collocaci. Pronombres personales C.O.D. y C.O.I.: su colocacin.
Adverbis i locucions adverbials de temps. Adverbios y locuciones adverbiales de tiempo.
9. Descriure i narrar projectes. 9. Describir y narrar proyectos.
Futur prxim. Futuro prximo.
Pronoms personals tnics (reps). Pronombres personales tnicos (repaso).
B. Lxic. B. Lxico.
Ampliaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic Ampliacin de expresiones comunes, de frases hechas y de lxi-
apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts daltres matri- co apropiado a contextos concretos, cotidianos y a contenidos de otras
es del currculum. materias del currculo.
rees temtiques per a la selecci del lxic: mitjans de transport, reas temticas para la seleccin del lxico: medios de transpor-
menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc. te, comidas, viajes, ocio y proyectos, itinerarios urbanos, vida cotidia-
na, etc.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement progressiu de smbols fontics i pronunciaci de Reconocimiento progresivo de smbolos fonticos y pronuncia-
fonemes despecial dificultat. Revisi de la correspondncia entre gra- cin de fonemas de especial dificultad. Revisin de la correspondencia
fia i fontica. La liaison. entre grafa y fontica. La liaison.
Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo,
i accentuaci de paraules i frases. entonacin y acentuacin de palabras y frases.
Entonaci: esquema interrogatiu/ enunciatiu. Entonacin: esquema interrogativo/ enunciativo.

Angls Ingls
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Identificaci delements morfolgics en ls de la llengua: arti- Identificacin de elementos morfolgicos en el uso de la lengua:
cle, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici. artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin.
s de les estructures i funcions ms habituals. Uso de las estructuras y funciones ms habituales.
1. Saludar, presentar formalment i informalment, demanar i donar 1. Saludar, presentar formal e informalmente, pedir y dar informa-
informaci personal. cin personal.
Verb be. Verbo be.
Present simple i expressions de freqncia. Presente simple y expresiones de frecuencia.
Frmules. Frmulas.
2. Descriure coses, llocs i persones. 2. Describir cosas, lugares y personas.
Adjectius: grau comparatiu i superlatiu. Adjetivos: grado comparativo y superlativo.
Expressions de quantitat: much/ many, etc. Expresiones de cantidad: much/ many, etc.
Formes verbals: have got, there is/ there are. Formas verbales: have got, there is/ there are.
Preposicions i frases preposicionals de lloc: under, between, on the Preposiciones y frases preposicionales de lugar: under, between,
left, etc. on the left, etc.
3. Expressar les obligacions i rutines. 3. Expresar las obligaciones y rutinas.
Formes verbals: can, must, should, etc. Formas verbales: can, must, should, etc.
4. Expressar esdeveniments passats. 4. Expresar acontecimientos pasados.
There was/ There were. There was/ There were.
Passat simple i continu. Pasado simple y continuo.
Could. Could.
Accions interrompudes en el passat: passat continu/ passat simple. Acciones interrumpidas en el pasado: pasado continuo/ pasado
simple.
5. Parlar sobre habilitats. Demanar i concedir perms. 5. Hablar sobre habilidades. Pedir y conceder permiso.
Can/ could. Can/ could.
6. Donar consells. 6. Dar consejos.
Should/ shouldnt. Should/ shouldnt.
7. Expressar gustos. Expressar i demanar opinions. 7. Expresar gustos. Expresar y pedir opiniones.
Like/ love/ dislike/ dont like/ hate. Like/ love/ dislike/ dont like/ hate.
I think/ I dont think. I think/ I dont think.
Num. 5562 / 24.07.2007 30539

8. Expressar esdeveniments futurs, decisions i fer prediccions. 8. Expresar acontecimientos futuros, decisiones y hacer prediccio-
nes.
Will/ be going to. Will/ be going to.
Expresions temporals: this weekend, next year, etc. Expresiones temporales: this weekend, next year, etc.
9. Expressar condicions. 9. Expresar condiciones.
Oracions condicional de tipus I. Oraciones condicionales de tipo I.
B. Lxic. B. Lxico.
Ampliaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic Ampliacin de expresiones comunes, de frases hechas y de lxi-
apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts daltres matri- co apropiado a contextos concretos, cotidianos y a contenidos de otras
es del currculum. materias del currculo.
rees temtiques per a la selecci del lxic: mitjans de transport, reas temticas para la seleccin del lxico: medios de transpor-
menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc. te, comidas, viajes, ocio y proyectos, itinerarios urbanos, vida cotidia-
na, etc.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement progressiu de smbols fontics i pronunciaci de Reconocimiento progresivo de smbolos fonticos y pronuncia-
fonemes despecial dificultat. cin de fonemas de especial dificultad.
Pronunciaci de formes contractes. Pronunciacin de formas contractas.
Pronunciaci de la terminaci en formes de temps verbals. Pronunciacin de la terminacin en formas de tiempos verbales.
Formes dbils. Formas dbiles.
Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo,
i accentuaci de paraules i frases. entonacin y acentuacin de palabras y frases.

Itali Italiano
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Identificaci delements morfolgics en ls de la llengua: arti- Identificacin de elementos morfolgicos en el uso de la lengua:
cle, substantiu, verb, adjectiu, adverbi, preposici. artculo, sustantivo, verbo, adjetivo, adverbio, preposicin.
s de les estructures i funcions ms habituals. Uso de las estructuras y funciones ms habituales.
1. Saber oferir/ demanar alguna cosa a alg. Acceptar/ rebutjar. 1. Saber ofrecer/ pedir algo a alguien. Aceptar/ rechazar.
Pronoms indirectes (singular/ plural). Pronombres indirectos (singular/ plural).
Si impersonal. Si impersonal.
2. Demanar/ concedir perms. Acceptar/ rebutjar. 2. Pedir/ conceder permiso. Aceptar/ rechazar.
Imperatiu de tu, lei, voi. Imperativo de tu, lei, voi.
Expressions: Senzaltro! Volentieri! Mi dispiace! Expresiones: Senzaltro! Volentieri! Mi dispiace!
3. Expressar gustos i preferncies. 3. Expresar gustos y preferencias.
El superlatiu absolut ( issimo). El superlativo absoluto ( issimo).
Marcadors dintensitat. Marcadores de intensidad.
Verb piacere (reps). Verbo piacere (repaso).
4. Saber demanar alguna cosa en un restaurant. 4. Saber pedir algo en un restaurante.
Frmules. Frmulas.
Pronoms complement directe de 3 persona. Pronombres complemento directo de 3 persona.
Un altro; un altro podi...; un altra; altri; altre. Un altro; un altro podi...; un altra; altri; altre.
5. Situar alguna cosa en lespai. 5. Situar algo en el espacio.
Expressions per a localitzar en lespai: in fondo a; di fronte a; Expresiones para localizar en el espacio: in fondo a; di fronte a;
sotto; dentro; di fianco a. sotto; dentro; di fianco a.
Preposicions articulades. Preposiciones articuladas.
6. Descriure llocs i objectes i indicar les seues caracterstiques. 6. Describir lugares y objetos e indicar sus caractersticas.
Com? Come sono? Com? Come sono?
Expressions mi sembra/ sembrano, lo trovo, la trovo, etc. Expresiones mi sembra/ sembrano, lo trovo, la trovo, etc.
El relatiu che. El relativo che.
Els possessius (quadre complet). Los posesivos (cuadro completo).
7. Descriure persones. Expressar el nostre punt de vista sobre elles. 7. Describir personas. Expresar nuestro punto de vista sobre las
Fer comparacions. mismas. Hacer comparaciones.
Reps dels marcadors: abbastanza, molto, un po..., troppo. Repaso de los marcadores: abbastanza, molto, un po..., troppo.
Expressions amb sembrare i trovare. Expresiones con sembrare y trovare.
Diminutiu dels adjectius. Diminutivo de los adjetivos.
8. Descriure i narrar fets passats. 8. Describir y narrar hechos pasados.
Imperfet dindicatiu dels verbs regulars i irregulars ms freqents Imperfecto de indicativo de los verbos regulares e irregulares ms
(essere i fare). frecuentes (essere y fare)
Cera/ cerano. Cera/ cerano.
La partcula ci. La partcula ci.
Marcadors temporals ms freqents. Marcadores temporales ms frecuentes.
B. Lxic. B. Lxico.
Ampliaci dexpressions comunes, de frases fetes i de lxic Ampliacin de expresiones comunes, de frases hechas y de lxi-
apropiat a contextos concrets, quotidians i a continguts daltres matri- co apropiado a contextos concretos, cotidianos y a contenidos de otras
es del currculum. materias del currculo.
rees temtiques per a la selecci del lxic: mitjans de transport, reas temticas para la seleccin del lxico: medios de transporte,
menjars, viatges, oci i projectes, itineraris urbans, vida quotidiana, etc. comidas, viajes, ocio y proyectos, itinerarios urbanos, vida cotidiana, etc.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement progressiu de smbols fontics i pronunciaci de Reconocimiento progresivo de smbolos fonticos y pronuncia-
fonemes despecial dificultat. cin de fonemas de especial dificultad.
Num. 5562 / 24.07.2007 30540

Reconeixement i producci de patrons bsics de ritme, entonaci Reconocimiento y produccin de patrones bsicos de ritmo,
i accentuaci de paraules i frases. entonacin y acentuacin de palabras y frases.
Reflexi sobre laprenentatge Reflexin sobre el aprendizaje
Ampliaci destratgies per a organitzar, adquirir, recordar i uti- Ampliacin de estrategias para organizar, adquirir, recordar y
litzar lxic. utilizar lxico.
s de recursos per a laprenentatge: diccionaris, llibres de con- Uso de recursos para el aprendizaje: diccionarios, libros de con-
sulta, biblioteques o tecnologies de la informaci i la comunicaci. sulta, bibliotecas o tecnologas de la informacin y la comunicacin.
Reflexi sobre ls i el significat de les formes gramaticals ade- Reflexin sobre el uso y el significado de las formas gramatica-
quades a distintes intencions comunicatives. les adecuadas a distintas intenciones comunicativas.
Participaci en activitats davaluaci compartida, en lavaluaci Participacin en actividades de evaluacin compartida, en la eva-
del mateix aprenentatge i s destratgies dautocorrecci. luacin del propio aprendizaje y uso de estrategias de autocorreccin.
Organitzaci del treball personal com a estratgia per a progres- Organizacin del trabajo personal como estrategia para progresar
sar en laprenentatge autnom. en el aprendizaje autnomo.
Inters per aprofitar les oportunitats daprenentatge creades en el Inters por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas
context de laula i fora de laula. en el contexto del aula y fuera de ella.
Transferncia de les estratgies adquirides en laprenentatge de Transferencia de las estrategias adquiridas en el aprendizaje de
la llengua materna o altres llenges. la lengua materna u otras lenguas.
Acceptaci de lerror com a part del procs daprenentatge, i Aceptacin del error como parte del proceso de aprendizaje, y
actitud positiva per a superar-lo. actitud positiva para superarlo.
Participaci en activitats i treballs grupals. Participacin en actividades y trabajos grupales.
Confiana i iniciativa per a expressar-se en pblic i per escrit. Confianza e iniciativa para expresarse en pblico y por escrito.
Bloc 4. Aspectes socioculturals i conscincia intercultural Bloque 4. Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural
Reconeixement i valoraci de la lengua estrangera com a instru- Reconocimiento y valoracin de la lengua extranjera como ins-
ment de comunicaci internacional. trumento de comunicacin internacional.
Identificaci i interpretaci delements semitics diversos (ges- Identificacin e interpretacin de elementos semiticos diversos
tuals, entonatius, proxmics, etc.) usats per parlants de la Llegua (gestuales, entonativos, proxmicos, etc.) usados por hablantes de la
estrangera. lengua extranjera.
Desenrotllament dhabilitats interculturals en ls de la Llengua Desarrollo de habilidades interculturales en el uso de la lengua
estrangera. extranjera.
Identificaci i respecte cap als costums i trets de la vida quotidi- Identificacin y respeto hacia las costumbres y rasgos de la vida
ana propis daltres pasos i cultures on es parla la llengua estrangera i cotidiana propios de otros pases y culturas donde se habla la lengua
superar estereotips. extranjera y superar estereotipos.
Ampliaci de frmules de cortesia adequades en els intercanvis Ampliacin de frmulas de cortesa adecuadas en los intercam-
socials. bios sociales.
Coneixement desdeveniments culturals diversos de tipus hist- Conocimiento de acontecimientos culturales diversos de tipo his-
ric, aspectes geogrfics o literaris, obtindre la informaci per diferents trico, aspectos geogrficos o literarios y obtener la informacin por
mitjans. diferentes medios.
Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius Inters e iniciativa en la realizacin de intercambios comunica-
amb parlants o aprenents de la Llengua estrangera, utilitzant suport tivos con hablantes o aprendices de la lengua extranjera, utilizando
paper o mitjans digitals. soporte papel o medios digitales.
Valoraci de lenriquiment personal que suposa la relaci amb Valoracin del enriquecimiento personal que supone la relacin
persones pertanyents a altres cultures. con personas pertenecientes a otras culturas.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Comprendre la idea general i informacions especfiques de tex- 1. Comprender la idea general e informaciones especficas de
tos orals emesos per un interlocutor, o procedents de distints mitjans textos orales emitidos por un interlocutor, o procedentes de distintos
de comunicaci, sobre temes coneguts. medios de comunicacin, sobre temas conocidos.
2. Participar amb progressiva autonomia en interaccions comuni- 2. Participar con progresiva autonoma en interacciones comuni-
catives breus relatives a les experincies personals, plans i projectes, cativas breves relativas a las experiencias personales, planes y proyec-
utilitzant estructures senzilles, les expressions ms usuals de relaci tos, empleando estructuras sencillas, las expresiones ms usuales de
social, i una pronunciaci adequada per a aconseguir la comunicaci. relacin social, y una pronunciacin adecuada para lograr la comuni-
cacin.
3. Comprendre la informaci general i lespecfica de diferents 3. Comprender la informacin general y la especfica de diferentes
textos escrits, adaptats i autntics, dextensi variada, i adequats a textos escritos, adaptados y autnticos, de extensin variada, y adecua-
ledat, i demostrar la comprensi a travs duna activitat especfica. dos a la edad, demostrando la comprensin a travs de una actividad
especfica.
4. Redactar de forma guiada textos diversos en diferents suports, 4. Redactar de forma guiada textos diversos en diferentes soportes,
amb un nivell de correcci acceptable, utilitzant per a aix estructures, con un nivel de correccin aceptable, utilizando para ello estructuras,
connectors senzills i lxic adequats, cuidant els aspectes formals i res- conectores sencillos y lxico adecuados, cuidando los aspectos forma-
pectant les regles elementals dortografia i de puntuaci. les y respetando las reglas elementales de ortografa y de puntuacin.
5. Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingstic 5. Utilizar los conocimientos adquiridos sobre el sistema lings-
de la llengua estrangera, en diferents contextos de comunicaci, com tico de la lengua extranjera, en diferentes contextos de comunicacin,
a instrument dautoaprenentatge i dautocorrecci de les produccions como instrumento de autoaprendizaje y de auto-correccin de las pro-
prpies orals i escrites i per a comprendre les alienes. ducciones propias orales y escritas y para comprender las ajenas.
6. Identificar, utilitzar i explicar oralment algunes estratgies bsi- 6. Identificar, utilizar y explicar oralmente algunas estrategias
ques utilitzades per a progressar en laprenentatge. bsicas utilizadas para progresar en el aprendizaje.
7. Usar de forma guiada les tecnologies de la informaci i la comu- 7. Usar de forma guiada las tecnologas de la informacin y la
nicaci per a buscar i seleccionar informaci, produir textos a partir de comunicacin para buscar y seleccionar informacin, producir textos
models i per a establir relacions personals i mostrar inters pel seu s. a partir de modelos y para establecer relaciones personales y mostrar
inters por su uso.
Num. 5562 / 24.07.2007 30541

8. Identificar i mostrar inters per alguns aspectes socials, cultu- 8. Identificar y mostrar inters por algunos aspectos sociales, cul-
rals, histrics, geogrfics o literaris propis dels pasos on es parla la turales, histricos, geogrficos o literarios propios de los pases donde
llengua estrangera. Utilitzar el coneixement dels aspectes sociocultu- se habla la lengua extranjera. Utilizar el conocimiento de los aspectos
rals que transmet la llengua estrangera com a element de contrast amb socioculturales que transmite la lengua extranjera como elemento de
els propis. contraste con los propios.
Tercer curs Tercer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar Bloque 1. Escuchar, hablar y conversar
Comprensi dinstruccions en contextos reals i simulats. Comprensin de instrucciones en contextos reales y simulados.
Escolta i comprensi dinformaci general i especfica de mis- Escucha y comprensin de informacin general y especfica de
satges cara a cara sobre temes concrets i coneguts, amb un grau crei- mensajes cara a cara sobre temas concretos y conocidos, con un grado
xent de dificultat. creciente de dificultad.
Escolta i comprensi de missatges senzills emesos pels mitjans Escucha y comprensin de mensajes sencillos emitidos por los
audiovisuals. medios audiovisuales.
s destratgies de comprensi dels missatges orals: anticipaci Uso de estrategias de comprensin de los mensajes orales: anti-
del contingut a travs del context verbal i no verbal i dels coneixe- cipacin del contenido a travs del contexto verbal y no verbal y de
ments previs sobre la situaci, identificaci de paraules clau, identifi- los conocimientos previos sobre la situacin, identificacin de pala-
caci de la intenci del parlant. bras clave, identificacin de la intencin del hablante.
Producci oral de descripcions, narracions i explicacions breus Produccin oral de descripciones, narraciones y explicaciones
sobre esdeveniments, experincies i coneixements diversos. breves sobre acontecimientos, experiencias y conocimientos diversos.
Participaci en conversacions i simulacions sobre temes quoti- Participacin en conversaciones y simulaciones sobre temas coti-
dians i dinters personal amb diversos fins comunicatius, mantenint dianos y de inters personal con diversos fines comunicativos, mante-
lequilibri entre la correcci formal i la fludesa. niendo el equilibrio entre la correccin formal y la fluidez.
s de respostes espontnies a situacions de comunicaci en lau- Empleo de respuestas espontneas a situaciones de comunica-
la. cin en el aula.
s progressivament autnom de les convencions ms habituals Uso progresivamente autnomo de las convenciones ms habi-
i prpies de la conversaci en activitats de comunicaci reals i simu- tuales y propias de la conversacin en actividades de comunicacin
lades. reales y simuladas.
s progressivament autnom destratgies de comunicaci per a Uso progresivamente autnomo de estrategias de comunicacin
resoldre les dificultats sorgides durant la interacci. para resolver las dificultades surgidas durante la interaccin.
Bloc 2. Llegir i escriure Bloque 2. Leer y escribir
Identificaci del contingut dun text escrit amb el suport dele- Identificacin del contenido de un texto escrito con el apoyo de
ments verbals i no verbals. elementos verbales y no verbales.
Comprensi de la informaci general i especfica de textos, en Comprensin de la informacin general y especfica de textos,
suport paper i digital, autntics o adaptats, sobre temes quotidians en soporte papel y digital, autnticos o adaptados, sobre temas cotidia-
dinters general i relacionats amb continguts daltres matries del cur- nos de inters general y relacionados con contenidos de otras materias
rculum, per mitj de la realitzaci de tasques especfiques. del currculo, mediante la realizacin de tareas especficas.
Lectura autnoma de textos relacionats amb els seus interessos. Lectura autnoma de textos relacionados con sus intereses.
s de fonts distintes, en suport de paper, digital o multimdia, Uso de distintas fuentes, en soporte de papel, digital o multime-
per a obtindre informaci a fi de realitzar activitats individuals o en dia, para obtener informacin con el fin de realizar actividades indivi-
grup. duales o en grupo.
s de diferents estratgies de lectura, amb ajuda delements tex- Uso de diferentes estrategias de lectura, con ayuda de elementos
tuals i no textuals: context, diccionaris o aplicaci de coneixements textuales y no textuales: contexto, diccionarios o aplicacin de cono-
formals sobre formaci de paraules per a inferir significats, etc. cimientos formales sobre formacin de palabras para inferir significa-
dos, etc.
Producci guiada de textos senzills i estructurats, amb alguns Produccin guiada de textos sencillos y estructurados, con algu-
elements de cohesi per a marcar amb claredat la relaci entre idees. nos elementos de cohesin para marcar con claridad la relacin entre
Utilitzaci destratgies bsiques en el procs de composici escrita ideas. Utilizacin de estrategias bsicas en el proceso de composicin
(planificaci, textualitzaci i revisi). escrita (planificacin, textualizacin y revisin).
Reflexi sobre el procs descriptura amb especial atenci a la Reflexin sobre el proceso de escritura con especial atencin a la
revisi desborranys. revisin de borradores.
s progressivament autnom del registre apropiat al lector a qui Uso progresivamente autnomo del registro apropiado al lector
va dirigit el text (formal i informal). al que va dirigido el texto (formal e informal).
Comunicaci personal amb parlants de la llengua estrangera a Comunicacin personal con hablantes de la lengua extranjera a
travs de correspondncia postal o utilitzant mitjans informtics. travs de correspondencia postal o utilizando medios informticos.
s adequat de lortografia i dels diferents signes de puntuaci. Uso adecuado de la ortografa y de los diferentes signos de pun-
tuacin.
Inters per la presentaci cuidada dels textos escrits, en suport Inters por la presentacin cuidada de los textos escritos, en
de paper i digital. soporte de papel y digital.
Bloc 3: Coneixement de la llengua Bloque 3: Conocimiento de la lengua
Coneixements lingstics Conocimientos lingsticos
Alemany Alemn
A. Funcions de llenguatge i gramtica. A. Funciones de lenguaje y gramtica.
s destructures i funcions associades a diferents situacions de Uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones
comunicaci. de comunicacin.
Identificaci de trets que diferencien el codi oral i lescrit. Identificacin de rasgos que diferencian el cdigo oral y el escri-
to.
1. Indicar gust, disgust, possessi, felicitar. Donar consell. 1. Indicar gusto, disgusto, posesin, felicitar. Dar consejo.
Cas datiu. Caso dativo.
Verbs amb datiu. Verbos con dativo.
Num. 5562 / 24.07.2007 30542

2. Descriure coses i persones. Indicar estats dnim i emocions. 2. Describir cosas y personas. Indicar estados de nimo y emociones.
s atributiu de ladjectiu. Uso atributivo del adjetivo.
Pronoms relatius en nominatiu. Pronombres relativos en nominativo.
Pronoms indefinits. Pronoms interrogatius (welcher/ was fr). Pronombres indefinidos. Pronombres interrogativos (welcher/ was
fr).
Formes impersonals (es ist mir...; es geht mir...; es freut mich ...; Formas impersonales (es ist mir...; es geht mir...; es freut mich ...;
es gibt..., etc.). es gibt..., etc.).
3. Transmetre el que sha dit per una altra persona. 3. Transmitir lo dicho por otra persona.
Estil indirecte (dass, ob-Stze). Estilo indirecto (dass, ob-Stze).
Orde dels elements en loraci. Orden de los elementos en la oracin.
4. Expressar causes. 4. Expresar causas.
Oracions coordinades amb denn. Oraciones coordinadas con denn.
Oracions subordinades amb weil. Oraciones subordinadas con weil.
5. Expressar esdeveniments futurs. 5. Expresar acontecimientos futuros.
Conjugaci del futur dindicatiu. Conjugacin del futuro de indicativo.
Adverbis temporals. Adverbios temporales.
Preposicions temporals. Preposiciones temporales.
6. Expressar desig, obligaci, voluntat, capacitat i perms. 6. Expresar deseo, obligacin, voluntad, capacidad y permiso.
Conjugaci dels verbs modals. Conjugacin de los verbos modales.
Adverbis modals. Adverbios modales.
7. Expressar accions reflexives i estats dnims. 7. Expresar acciones reflexivas y estados de nimos.
Pronoms reflexius i recprocs. Pronombres reflexivos y recprocos.
B. Lxic. B. Lxico.
Identificaci dantnims i sinnims, falsos amics i de paraules Identificacin de antnimos y sinnimos, falsos amigos y de
amb prefixos i sufixos ms habituals. palabras con prefijos y sufijos ms habituales.
s progressivament autnom dexpressions comunes, frases Uso progresivamente autnomo de expresiones comunes, fra-
fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians ses hechas y lxico sobre temas de inters personal y general, temas
i temes relacionats amb continguts daltres matries del currculum. cotidianos y temas relacionados con contenidos de otras materias del
currculo.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement dels smbols fontics i pronunciaci de fonemes Reconocimiento de los smbolos fonticos y pronunciacin de
despecial dificultat. fonemas de especial dificultad.
Reconeixement i producci de diferents patrons de ritme, ento- Reconocimiento y produccin de diferentes patrones de ritmo,
naci i accentuaci de paraules i frases entonacin y acentuacin de palabras y frases.
Francs Francs
A. Funcions del llenguatge i gramtica A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Identificaci de trets que diferencien el codi oral i lescrit. Identificacin de rasgos que diferencian el cdigo oral y el escrito.
s destructures i funcions associades a diferents situacions de Uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones
comunicaci. de comunicacin.
1. Descriure, identificar, comparar personatges; contradir i demos- 1. Describir, identificar, comparar personajes; contradecir y
trar inters. demostrar inters.
Reps del present dindicatiu i imperatiu (-er, ir, re, oir). Repaso del presente de indicativo e imperativo (-er, ir, re, oir).
Reps del pass compos. Repaso del pass compos.
Pronoms relatius qui, que. Pronombres relativos qui, que.
Sans + infinitiu. Sans + infinitivo.
Posar de relleu: Cest ... qui/ que. Poner de relieve: Cest ... qui/ que.
2. Expressar emocions i obligacions, protestar, negar, raonar, pro- 2. Expresar emociones y obligaciones, protestar, negar, razonar,
hibir. prohibir.
Escriure una carta. Escribir una carta.
Devoir + infinitiu. Devoir + infinitivo.
Il faut + infinitiu. Il faut + infinitivo.
Il est interdit de + infinitiu. Il est interdit de + infinitivo.
Dfense de + infinitiu. Dfense de + infinitivo.
Adverbis de mode. Adverbios de modo.
3. Expressar la certesa/ suposici, la condici, la precisi. 3. Expresar la certeza/ suposicin, la condicin, la precisin.
Si + present Si + presente
Devoir, pouvoir, vouloir. Devoir, pouvoir, vouloir.
4. Descriure hbits passats, expressar lanterioritat: limperfet. 4. Describir hbitos pasados, expresar la anterioridad: el imperfec-
Reforar lafirmaci. La immediatesa en lacci. to. Reforzar la afirmacin. La inmediatez en la accin.
Pass rcent: Venir de + infinitiu. Pass rcent: Venir de + infinitivo.
Futur proche: Aller + infinitiu. Futur proche: Aller + infinitivo.
Futur simple. Condicional simple. Futuro simple. Condicional simple.
Oui/ si. Oui/ si.
5. Descriure i comparar objectes. Rebutjar cortesament. 5. Describir y comparar objetos. Rechazar cortsmente.
Reps de la comparaci. Repaso de la comparacin.
Superlatiu relatiu i absolut. Superlativo relativo y absoluto.
Pronoms possessius. Pronombres posesivos.
Pronoms demostratius. Pronombres demostrativos.
6. Amenaar, expressar sorpresa, expressar una opini personal. 6. Amenazar, expresar sorpresa, expresar una opinin personal.
Lloc dels pronoms personals en loraci. Lugar de los pronombres personales en la oracin.
Num. 5562 / 24.07.2007 30543

Pronoms relatius: qui, que, dont, o. Pronombres relativos: qui, que, dont, o.
B. Lxic. B. Lxico.
Identificaci dantnims, falsos amics i de paraules amb prefixos Identificacin de antnimos, falsos amigos y de palabras con
i sufixos habituals. prefijos y sufijos habituales.
s progressivament autnom dexpressions comunes, frases Uso progresivamente autnomo de expresiones comunes, fra-
fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians ses hechas y lxico sobre temas de inters personal y general, temas
i temes relacionats amb continguts daltres matries del currculum. cotidianos y temas relacionados con contenidos de otras materias del
currculo.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement dels smbols fontics i pronunciaci de fonemes Reconocimiento de los smbolos fonticos y pronunciacin de
despecial dificultat. fonemas de especial dificultad.
Liaison i enchanement. Liaison y enchanement.
Reconeixement i producci de diferents patrons de ritme, ento- Reconocimiento y produccin de diferentes patrones de ritmo,
naci i accentuaci de paraules i frases. entonacin y acentuacin de palabras y frases.
Accentuaci. Insistncia: accents tnics. Accentuaci del discurs. Acentuacin. Insistencia: acentos tnicos. Acentuacin del discurso.
Lentonaci: exclamaci, expressi democions, sentiments, cer- La entonacin: exclamacin, expresin de emociones, sentimien-
tesa, etc. tos, certeza, etc.
Angls Ingls
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Identificaci de trets que diferencien el codi oral i lescrit. Identificacin de rasgos que diferencian el cdigo oral y el escrito.
s destructures i funcions associades a diferents situacions de Uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones
comunicaci. de comunicacin.
1. Saludar, presentar-se a si mateix i a altres. Expressar hbits, 1. Saludar, presentarse a s mismo y a otros. Expresar hbitos,
habilitats, descripcions fsiques i de personalitat, la que agrada i el que habilidades, descripciones fsicas y de personalidad, lo que gusta y lo
no agrada. Contrastar accions en curs amb les habituals. que no gusta. Contrastar acciones en curso con las habituales.
Frmules. Frmulas.
Present simple. Present continu. Presente simple. Presente continuo.
Can. Can.
Love/ like/ dislike/ hate. Love/ like/ dislike/ hate .
Adjectius: posicions atributiva i predicativa. Graus de comparaci. Adjetivos: posiciones atributiva y predicativa. Grados de compa-
racin.
2. Expressar quantitat. 2. Expresar cantidad.
Much/ many/ a lot of/ too/ not enough. Much/ many/ a lot of/ too/ not enough.
3. Narrar fets del passat i biografies. 3. Narrar hechos del pasado y biografas.
Passat simple i continu. Pasado simple y continuo.
Could. Could.
Expressions temporals: ago/ since/ for/ later/ when/ after/ before/ Expresiones temporales: ago/ since/ for/ later/ when/ after/ before/
then, etc. then, etc.
Marcadors del discurs: connectors i altres recursos de cohesi. Marcadores del discurso: conectores y otros recursos de cohesin.
Ortografia i puntuaci. Ortografa y puntuacin.
4. Preguntar i respondre sobre fets que han acabat o no han acabat 4. Preguntar y responder sobre hechos que han acabado o no han
encara, sobre fets recents i experincies. terminado todava, sobre hechos recientes y experiencias.
Present perfet + ever/ never/ just. Presente perfecto + ever/ never/ just.
Passat simple. Pasado simple.
When. When.
5. Fer suggeriments i respondre-hi. 5. Hacer sugerencias y responder a las mismas.
Lets Lets
How/ What about + ing? How/ What about + ing?
Why dont we...? Why dont we..?
Shall we...? Shall we...?
Respostes dacceptaci, rebuig o suggeriments alternatius. Respuestas de aceptacin, rechazo o sugerencias alternativas.
6. Donar consell. 6. Dar consejo.
Should/ shouldnt. Should/ shouldnt.
7. Expressar plans, la idea de futur dintenci, prediccions, proba- 7.Expresar planes, la idea de futuro de intencin, predicciones,
bilitat, possibilitat i promeses. probabilidad, posibilidad y promesas.
Present continu. Presente continuo.
Will/ will not. Will/ will not.
Be going to. Be going to.
Oracions condicional de tipus I. Oraciones condicionales de tipo I.
8. Expressar lobligaci i absncia desta. 8. Expresar la obligacin y ausencia de la misma.
Have to/ dont have to. Have to/ dont have to.
Must/ mustnt. Must/ mustnt.
Should. Should.
Adverbis. Adverbios.
9. Descriure llocs, donar i demanar informaci sobre productes 9. Describir lugares, dar y pedir informacin sobre productos que
que exigixen un procs delaboraci: msica, cotxes, llibres, etc. exigen un proceso de elaboracin: msica, coches, libros, etc.
Veu passiva. Voz pasiva.
Frases adverbials. Frases adverbiales.
B. Lxic. B. Lxico.
Num. 5562 / 24.07.2007 30544

Identificaci de sinnims, antnims, false friends, i de paraules Identificacin de sinnimos, antnimos, false friends y de pala-
amb prefixos i sufixos ms habituals. bras con prefijos y sufijos ms habituales.
s progressivament autnom dexpressions comunes, frases Uso progresivamente autnomo de expresiones comunes, fra-
fetes i lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians ses hechas y lxico sobre temas de inters personal y general, temas
i temes relacionats amb continguts daltres matries del currculum. cotidianos y temas relacionados con contenidos de otras materias del
currculo.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement dels smbols fontics i pronunciaci de fonemes Reconocimiento de los smbolos fonticos y pronunciacin de
despecial dificultat. Pronunciaci de formes contractes. Pronunciaci fonemas de especial dificultad. Pronunciacin de formas contractas.
de la terminaci en formes de temps verbals. Formes dbils. Pronunciacin de la terminacin en formas de tiempos verbales. For-
mas dbiles.
Reconeixement i producci de diferents patrons de ritme, ento- Reconocimiento y produccin de diferentes patrones de ritmo,
naci i accentuaci de paraules i frases. entonacin y acentuacin de palabras y frases.
Itali Italiano
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Identificaci de trets que diferencien el codi oral i lescrit. Identificacin de rasgos que diferencian el cdigo oral y el escrito.
s destructures i funcions associades a diferents situacions de Uso de estructuras y funciones asociadas a diferentes situaciones
comunicaci. de comunicacin.
1. Comptar fets passats. 1. Contar hechos pasados.
Limperfet dindicatiu. El imperfecto de indicativo.
Contraste passato prossimo/ imperfetto. Contraste passato prossimo/ imperfetto.
Cera/ cerano. Cera/ cerano.
s dappena; gi; non ancora, ancora, sempre. Uso de appena; gi; non ancora, ancora, sempre.
Concordana entre el participi passat i el complement directe. Concordancia entre el participio pasado y el complemento directo.
La partcula Ci amb valor de lloc. La partcula Ci con valor de lugar.
2. Expressar sensacions i estats dnim. 2. Expresar sensaciones y estados de nimo.
En el present i en el passat. s dels temps verbals. En el presente y en el pasado. Uso de los tiempos verbales.
Verbs reflexius. Verbos reflexivos.
3. Parlar daccions futures: fer plans, expressar desitjos futurs. 3. Hablar de acciones futuras: hacer planes, expresar deseos futu-
ros.
Marcadors temporals futurs (prossimo, tra, fra). Marcadores temporales futuros (prossimo, tra, fra).
Elements per a parlar del futur: indicatiu present, dovere i pensa- Elementos para hablar del futuro: indicativo presente, dovere y
re+ di+ infinitiu. pensare+ di+ infinitivo.
Condicional del verb volere. Condicional del verbo volere.
4. Expresar acord/desacord, 4. Expresar acuerdo/ desacuerdo, opiniones.
Credo di si/ no. Credo di si/ no.
Bisogna/ bisognerebbe + infinitiu. Bisogna/ bisognerebbe + infinitivo.
B. Lxic. B. Lxico.
Identificaci dantnims i sinnims, falsos amics, i de paraules Identificacin de antnimos y sinnimos, falsos amigos, y de
amb prefixos i sufixos ms habituals. palabras con prefijos y sufijos ms habituales.
s progressiu autnom dexpressions comunes, frases fetes i Uso progresivo autnomo de expresiones comunes, frases hechas
lxic sobre temes dinters personal i general, temes quotidians i temes y lxico sobre temas de inters personal y general, temas cotidianos y
relacionats amb continguts daltres matries del currculum. temas relacionados con contenidos de otras materias del currculo.
C. Fontica C. Fontica.
Reconeixement dels smbols fontics i pronunciaci de fonemes Reconocimiento de los smbolos fonticos y pronunciacin de
despecial dificultat. fonemas de especial dificultad.
Reconeixement i producci de diferents patrons de ritme, ento- Reconocimiento y produccin de diferentes patrones de ritmo,
naci (frases afirmatives, negatives, interrogatives) i accentuaci de entonacin (frases afirmativas, negativas, interrogativas) y acentua-
paraules i frases. cin de palabras y frases.
Reflexi sobre laprenentatge Reflexin sobre el aprendizaje
Aplicaci destratgies per a organitzar, adquirir, recordar i uti- Aplicacin de estrategias para organizar, adquirir, recordar y uti-
litzar lxic. lizar lxico.
Organitzaci i s, cada vegada ms autnom, de recursos per a Organizacin y uso, cada vez ms autnomo, de recursos para el
laprenentatge, com ara diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o aprendizaje, como diccionarios, libros de consulta, bibliotecas o tecno-
tecnologies de la informaci i la comunicaci. logas de la informacin y la comunicacin.
Anlisi i reflexi sobre ls i el significat de diferents formes Anlisis y reflexin sobre el uso y el significado de diferentes
gramaticals per mitj de comparaci i contrast amb les llenges que formas gramaticales mediante comparacin y contraste con las lenguas
coneix. que conoce.
Participaci en lavaluaci del propi aprenentatge i s destrat- Participacin en la evaluacin del propio aprendizaje y uso de
gies dautocorrecci. estrategias de autocorreccin.
Organitzaci del treball personal com a estratgia per a progres- Organizacin del trabajo personal como estrategia para progresar
sar en laprenentatge autnom. en el aprendizaje autnomo.
Inters per aprofitar les oportunitats daprenentatge creades en el Inters por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas
context de laula i fora desta. en el contexto del aula y fuera de ella.
Participaci en activitats i treballs grupals. Participacin en actividades y trabajos grupales.
Confiana i iniciativa per a expressar-se en pblic i per escrit. Confianza e iniciativa para expresarse en pblico y por escrito.
Bloc 4. Aspectes socioculturals i conscincia intercultural Bloque 4. Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural
Valoraci de ls de la llengua estrangera com a mitj per a Valoracin del uso de la lengua extranjera como medio para
comunicar-se amb persones de diverses procedncies. comunicarse con personas de procedencias diversas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30545

Identificaci, coneixement i valoraci crtica de trets comuns i Identificacin, conocimiento y valoracin crtica de rasgos
de les diferncies ms significatives que hi ha entre els costums, usos, comunes y de las diferencias ms significativas que existen entre las
actituds i valors de la societat la llengua dels quals sestudia i la pr- costumbres, usos, actitudes y valores de la sociedad cuya lengua se
pia. Respecte cap a estos. estudia y la propia. Respeto hacia los mismos.
s apropiat de frmules lingstiques associades a situacions Uso apropiado de frmulas lingsticas asociadas a situaciones
concretes de comunicaci (cortesia, acord, discrepncia). concretas de comunicacin (cortesa, acuerdo, discrepancia).
Coneixement i valoraci crtica dels elements culturals ms sig- Conocimiento y valoracin crtica de los elementos culturales
nificatius dels pasos on es parla la llengua estrangera: literatura, art, ms significativos de los pases donde se habla la lengua extranjera:
msica, cine, gastronomia, etc. literatura, arte, msica, cine, gastronoma, etc.
Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius Inters e iniciativa en la realizacin de intercambios comunica-
amb parlants o aprenents de la llengua estrangera, utilitzant suport tivos con hablantes o aprendices de la lengua extranjera, utilizando
paper o mitjans digitals. soporte papel o medios digitales.
Valoraci de lenriquiment personal que suposa la relaci amb Valoracin del enriquecimiento personal que supone la relacin
persones que pertanyen a altres cultures. con personas pertenecientes a otras culturas.
Desenrotllament dactituds que ajuden a valorar la cultura prpia Desarrollo de actitudes que ayuden a valorar la cultura propia a
a partir del contrast amb altres. partir del contraste con otras.
Respecte cap als parlants de la llengua estrangera, amb inde- Respeto hacia los hablantes de la lengua extranjera, con indepen-
pendncia del seu origen, raa o llengua materna, de manera que es dencia de su origen, raza o lengua materna, de forma que se propicie
propicie lacostament i leliminaci de barreres en la comunicaci, i el acercamiento y eliminacin de barreras en la comunicacin, y se
seviten prejus, estereotips, etc. eviten prejuicios, estereotipos, etc.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Comprendre i extraure la informaci general i especfica, la idea 1. Comprender y extraer la informacin general y especfica,
principal i alguns detalls rellevants de textos orals sobre temes con- la idea principal y algunos detalles relevantes de textos orales sobre
crets i coneguts, i de missatges senzills emesos amb claredat per mit- temas concretos y conocidos, y de mensajes sencillos emitidos con
jans audiovisuals. claridad por medios audiovisuales.
2. Participar en interaccions comunicatives relatives a situacions 2. Participar en interacciones comunicativas relativas a situaciones
habituals o dinters personal i amb diversos fins comunicatius, utilit- habituales o de inters personal y con diversos fines comunicativos,
zant les convencions prpies de la conversaci i les estratgies neces- utilizando las convenciones propias de la conversacin y las estrate-
sries per a resoldre les dificultats durant la interacci. gias necesarias para resolver las dificultades durante la interaccin.
3. Comprendre i extraure de manera autnoma la informaci gene- 3. Comprender y extraer de manera autnoma la informacin gene-
ral i totes les dades rellevants de textos escrits autntics i adaptats, ral y todos los datos relevantes de textos escritos autnticos y adapta-
dextensi variada diferenciant fets i opinions i identificant, si s el dos, de extensin variada diferenciando hechos y opiniones e identifi-
cas, la intenci comunicativa de lautora o autor. cando en su caso, la intencin comunicativa de la autora o autor.
4. Redactar de forma guiada textos diversos en diferents suports, 4. Redactar de forma guiada textos diversos en diferentes sopor-
cuidant el lxic, les estructures, i els elements de cohesi i coherncia tes, cuidando el lxico, las estructuras, y los elementos de cohesin y
necessaris per a marcar la relaci entre idees i fer-los comprensibles al coherencia necesarios para marcar la relacin entre ideas y hacerlos
lector. comprensibles al lector.
5. Utilitzar de forma conscient en contextos de comunicaci vari- 5. Utilizar de forma consciente en contextos de comunicacin
ats, els coneixements adquirits sobre el sistema lingstic de la llengua variados, los conocimientos adquiridos sobre el sistema lingstico de
estrangera com a instrument dautocorrecci i dautoavaluaci de les la lengua extranjera como instrumento de autocorreccin y de autoeva-
produccions prpies, orals i escrites, i per a comprendre les alienes. luacin de las producciones propias, orales y escritas, y para compren-
der las ajenas.
6. Identificar i utilitzar conscientment diferents estratgies per a 6. Identificar y utilizar conscientemente diferentes estrategias para
progressar en laprenentatge. progresar en el aprendizaje.
7. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de mane- 7. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de
ra progressivament autnoma per a buscar i seleccionar informaci, forma progresivamente autnoma para buscar y seleccionar informa-
produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu cin, producir textos a partir de modelos, enviar y recibir mensajes
electrnic, i per a establir relacions personals orals i escrites, mostrant de correo electrnico, y para establecer relaciones personales orales y
inters pel seu s. escritas, mostrando inters por su uso.
8. Identificar els aspectes culturals ms rellevants dels pasos on es 8. Identificar los aspectos culturales ms relevantes de los pases
parla la llengua estrangera, assenyalar les caracterstiques ms signifi- donde se habla la lengua extranjera, sealar las caractersticas ms sig-
catives dels costums, normes, actituds i valors de la societat la llengua nificativas de las costumbres, normas, actitudes y valores de la socie-
de les quals sestudia, i mostrar una valoraci positiva de patrons cul- dad cuya lengua se estudia, y mostrar una valoracin positiva de patro-
turals diferents dels propis. nes culturales distintos a los propios.
Quart curs Cuarto curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar Bloque 1. Escuchar, hablar y conversar
Comprensi del significat general i especfic de textos orals Comprensin del significado general y especfico de textos ora-
sobre temes coneguts presentats de forma clara i organitzada. les sobre temas conocidos presentados de forma clara y organizada.
Desenrotllament de les estratgies comunicatives en la interacci Desarrollo de las estrategias comunicativas en la interaccin para
per a millorar la fludesa en la comunicaci interpersonal. mejorar la fluidez en la comunicacin interpersonal.
Comprensi general i de les dades ms rellevants de programes Comprensin general y de los datos ms relevantes de programas
emesos pels mitjans audiovisuals amb llenguatge clar i senzill. emitidos por los medios audiovisuales con lenguaje claro y sencillo.
s destratgies de comprensi dels missatges orals: s del con- Uso de estrategias de comprensin de los mensajes orales: uso
text verbal i no verbal i dels coneixements previs sobre la situaci, del contexto verbal y no verbal y de los conocimientos previos sobre
identificaci de paraules clau, identificaci de lactitud i intenci del la situacin, identificacin de palabras clave, identificacin de la acti-
parlant. tud e intencin del hablante.
Producci oral de descripcions, narracions i explicacions sobre Produccin oral de descripciones, narraciones y explicaciones
experincies, esdeveniments i continguts diversos, tenint en compte sobre experiencias, acontecimientos y contenidos diversos, teniendo
els elements de cohesi i coherncia. en cuenta los elementos de cohesin y coherencia.
Num. 5562 / 24.07.2007 30546

Valoraci de la correcci formal en la producci de missatges Valoracin de la correccin formal en la produccin de mensajes
orals. orales.
Participaci en conversacions i simulacions sobre temes quotidi- Participacin en conversaciones y simulaciones sobre temas
ans i dinters personal amb diversos fins comunicatius, mostrant res- cotidianos y de inters personal con diversos fines comunicativos,
pecte cap als errors i dificultats que puguen tindre els altres. mostrando respeto hacia los errores y dificultades que puedan tener
los dems.
Ocupaci de respostes espontnies i precises a situacions de Empleo de respuestas espontneas y precisas a situaciones de
comunicaci en laula. comunicacin en el aula.
s de convencions prpies de la conversaci en activitats de Uso de convenciones propias de la conversacin en activida-
comunicaci reals i simulades: torn de paraula, canvi de tema, etc. des de comunicacin reales y simuladas: turno de palabra, cambio de
tema, etc.
s autnom destratgies de comunicaci per a iniciar, mantin- Uso autnomo de estrategias de comunicacin para iniciar, man-
dre i acabar la interacci. tener y terminar la interaccin.
Bloc 2. Llegir i escriure Bloque 2. Leer y escribir
Identificaci del tema dun text escrit amb el suport contextual Identificacin del tema de un texto escrito con el apoyo contex-
que este continga. tual que ste contenga.
Identificaci de la intenci de lemissor del missatge. Identificacin de la intencin del emisor del mensaje.
Inferncia de significats i informacions desconegudes, per mitj Inferencia de significados e informaciones desconocidas,
de la interpretaci delements lingstics i no lingstics. mediante la interpretacin de elementos lingsticos y no lingsticos.
Comprensi general i especfica de diversos textos, en suport Comprensin general y especfica de diversos textos, en sopor-
paper i digital, dinters general o referits a continguts daltres mat- te papel y digital, de inters general o referidos a contenidos de otras
ries del currculum. materias del currculo.
Lectura autnoma de textos ms extensos relacionats amb els Lectura autnoma de textos ms extensos relacionados con sus
seus interessos. intereses.
Obtenci dinformaci a partir de distintes fonts, en suport paper, Obtencin de informacin a partir de distintas fuentes, en sopor-
digital o multimdia, per a la realitzaci de tasques especfiques. te papel, digital o multimedia, para la realizacin de tareas especficas.
Consolidaci destratgies de lectura ja utilitzades. Consolidacin de estrategias de lectura ya utilizadas.
Composici de textos diversos, amb lxic adequat al tema i al Composicin de textos diversos, con lxico adecuado al tema y
context, amb els elements necessaris de cohesi per a marcar amb cla- al contexto, con los elementos necesarios de cohesin para marcar con
redat la relaci entre idees i utilitzar amb autonomia estratgies bsi- claridad la relacin entre ideas y utilizar con autonoma estrategias
ques en el procs de composici escrita (planificaci, textualitzaci i bsicas en el proceso de composicin escrita (planificacin, textuali-
revisi). zacin y revisin).
s, amb una certa autonomia, del registre apropiat al lector a qui Uso, con cierta autonoma, del registro apropiado al lector al que
va adreat el text (formal i informal) va dirigido el texto (formal e informal)
Comunicaci personal amb parlants de la llengua estrangera a Comunicacin personal con hablantes de la lengua extranjera a
travs de correspondncia postal o utilitzant mitjans informtics. travs de correspondencia postal o utilizando medios informticos.
s correcte de lortografia i dels diferents signes de puntuaci. Uso correcto de la ortografa y de los diferentes signos de pun-
tuacin.
Inters per la presentaci cuidada dels textos escrits, en suport Inters por la presentacin cuidada de los textos escritos, en
paper i digital. soporte papel y digital.
Bloc 3: Coneixement de la llengua Bloque 3: Conocimiento de la lengua
Coneixements lingstics Conocimientos lingsticos

Alemany Alemn
A. Funcions de llenguatge i gramtica A. Funciones de lenguaje y gramtica.
Consolidaci i s destructures i funcions associades a diferents Consolidacin y uso de estructuras y funciones asociadas a dife-
situacions de comunicaci. rentes situaciones de comunicacin.
1. Narrar un fet ocorregut en el passat. 1. Narrar un hecho ocurrido en el pasado.
Conjugaci del pretrit perfet i del Prteritum. Conjugacin del pretrito perfecto y del Prteritum.
Verbs compostos separables i inseparables. Verbos compuestos separables e inseparables.
Adverbis temporals. Adverbios temporales.
Preposicions temporals. Preposiciones temporales.
Oracions subordinades temporals (als, wenn). Oraciones subordinadas temporales (als, wenn).
Orde dels elements de loraci. Orden de los elementos de la oracin.
2. Expressar motivaci o desmotivaci, por, importncia, dificul- 2. Expresar motivacin o desmotivacin, miedo, importancia, difi-
tat, etc. cultad, etc.
s de la construcci zu + infinitiv. Uso de la construccin zu + Infinitiv.
Verbs amb complement preposicional. Verbos con complemento preposicional.
3. Expressar accions impersonals. 3. Expresar acciones impersonales.
Pronoms es i man. Pronombres es y man.
Verbs impersonals. Verbos impersonales.
4. Expressar irrealitat, desig, hiptesi i sollicitar quelcom amb 4. Expresar irrealidad, deseo, hiptesis y solicitar algo con corte-
cortesia. sa.
s de wrde + infinitiv. Uso de wrde + Infinitiv.
s de les formes wre, htte i wsste. Uso de las formas wre, htte y wsste.
s de les formes dels verbs modals msste, sollte i knnte. Uso de las formas de los verbos modales msste, sollte y knnte.
Oracions condicional i optatives sense conjunci. Oraciones condicionales y optativas sin conjuncin.
B. Lxic. B. Lxico.
Reconeixement dantnims i sinnims, falsos amics i formaci Reconocimiento de antnimos y sinnimos, falsos amigos y for-
de paraules a partir de prefixos i sufixos. macin de palabras a partir de prefijos y sufijos.
Num. 5562 / 24.07.2007 30547

s dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes din- Uso de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas
ters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb con- de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados
tinguts daltres matries del currculum. con contenidos de otras materias del currculo.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement i s progressiu de smbols fontics i pronuncia- Reconocimiento y uso progresivo de smbolos fonticos y pro-
ci de fonemes despecial dificultat. nunciacin de fonemas de especial dificultad.
Reconeixement i producci autnoma de diferents patrons de Reconocimiento y produccin autnoma de diferentes patrones
ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases.
Francs Francs
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Consolidaci i s destructures i funcions associades a diferents Consolidacin y uso de estructuras y funciones asociadas a dife-
situacions de comunicaci. rentes situaciones de comunicacin.
1. Donar ordes amb cortesia, expressar lopini, aconsellar, fer 1. Dar rdenes con cortesa, expresar la opinin, aconsejar, hacer
hiptesis. hiptesis.
Expressi de la condici. Expresin de la condicin.
Si + imperfet + condicional simple Si + imperfecto + condicional simple
Pronoms demostratius (reps). Pronombres demostrativos (repaso).
Expressions amb avoir. Expresiones con avoir.
2. Relatar esdeveniments passats, cronologia. 2. Relatar acontecimientos pasados, cronologa.
Imperfet. Imperfecto.
Valors del pass compos i de limperfet (reps). Valores del pass compos y del imperfecto (repaso).
Reps i aprofundiment dels pronoms en, y. Repaso y profundizacin de los pronombres en, y.
Utilitzaci dels pronoms demostratius + qui/ que/ de. Utilizacin de los pronombres demostrativos + qui/ que/ de.
Expressar lanterioritat, la simultanetat i la posterioritat. Expresar la anterioridad, la simultaneidad y la posterioridad.
3. Demanar i donar informaci. 3. Pedir y dar informacin.
Reps de les tres modalitats de la frase interrogativa. Repaso de las tres modalidades de la frase interrogativa.
La frase exclamativa. La frase exclamativa.
Adjectius i pronoms indefinits. Adjetivos y pronombres indefinidos.
Adjectius i pronoms interrogatius. Adjetivos y pronombres interrogativos.
Adjectius exclamatius. Adjetivos exclamativos.
4. Expressar la causa, la concessi, la conseqncia i la finalitat. 4. Expresar la causa, la concesin, la consecuencia y la finalidad.
Argumentar, mostrar acord i desacord. Argumentar, mostrar acuerdo y desacuerdo.
La restricci i lexcepci. La restriccin y la excepcin.
Partcules que estructuren el discurs o largumentaci: dabord/ Partculas que estructuran el discurso o la argumentacin: Dabord/
puis/ ensuite/ enfin. puis/ ensuite/ enfin.
La doble negaci: ne ... ni ... ni. La doble negacin: ne ... ni ... ni.
Present de subjuntiu. Presente de subjuntivo.
B. Lxic. B. Lxico.
Reconeixement dantnims, sinnims, falsos amics i formaci Reconocimiento de antnimos, sinnimos, falsos amigos y for-
de paraules a partir de prefixos i sufixos. macin de palabras a partir de prefijos y sufijos.
s dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes din- Uso de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas
ters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb con- de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados
tinguts daltres matries del currculum. con contenidos de otras materias del currculo.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement i s progressiu de smbols fontics i pronuncia- Reconocimiento y uso progresivo de smbolos fonticos y pro-
ci de fonemes despecial dificultat. nunciacin de fonemas de especial dificultad.
Reconeixement i producci autnoma de diferents patrons de Reconocimiento y produccin autnoma de diferentes patrones
ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases.
Entonaci ascendent i descendent. Entonacin ascendente y descendente.
Ritme expressiu. Ritmo expresivo.
Angls Ingls
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Consolidaci i s destructures i funcions associades a diferents Consolidacin y uso de estructuras y funciones asociadas a dife-
situacions de comunicaci. rentes situaciones de comunicacin.
1. Descriure i comparar hbits i estils de vida amb accions en curs. 1. Describir y comparar hbitos y estilos de vida con acciones en
curso.
Present simple i continu. Presente simple y continuo.
Used to + infinitiu. Used to + infinitivo.
Pronoms interrogatius. Pronombres interrogativos.
2. Expressar fets passats vinculats amb el present o amb un passat 2. Expresar hechos pasados vinculados con el presente o con un
anterior. pasado anterior.
Passat simple i continu. Pasado simple y continuo.
Present perfet: for, since, already, yet, etc. Presente perfecto: for, since, already, yet, etc.
Preguntes subjecte i objecte. Preguntas sujeto y objeto.
Marcadors del discurs. Marcadores del discurso.
3. Fer prediccions i expressar intencions. Expressar certesa i pro- 3. Hacer predicciones y expresar intenciones. Expresar certeza y
babilitat. probabilidad.
Will. Will.
Be going to/ Present continu. Be going to/ Presente continuo.
Oracions temporals i condicional (tipus I). Oraciones temporales y condicionales (tipo I).
Num. 5562 / 24.07.2007 30548

May/ might/ can/ cant, etc. May/ might/ can/ cant, etc.
4. Expressar preferncies i opinions. Fer invitacions i respondre- 4. Expresar preferencias y opiniones. Hacer invitaciones y respon-
hi. der a las mismas.
I love/ like/ enjoy/ dont like/ hate/ Its too , etc. I love/ like/ enjoy/ dont like/ hate/ Its too , etc.
Connectors: and, because, but, so, such, both, etc. Conectores: and, because, but, so, such, both, etc.
Adjectius en grau comparatiu i superlatiu. Adjetivos en grado comparativo y superlativo.
5. Expressar hiptesi i donar consells. 5. Expresar hiptesis y dar consejos.
Oracions condicionals (tipus II). Oraciones condicionales (tipo II).
Should/ Shouldnt. Should/ Shouldnt.
6. Transmetre les opinions i idees daltres. 6. Transmitir las opiniones e ideas de otros.
Estil indirecte. Estilo indirecto.
Expressions temporals. Expresiones temporales.
7. Expressar processos i canvis. 7. Expresar procesos y cambios.
Veu passiva. Voz pasiva.
8. Descriure i identificar coses, llocs i persones. 8. Describir e identificar cosas, lugares y personas.
Pronoms relatius. Pronombres relativos.
Oracions de relatiu especificatives. Oraciones de relativo especificativas.
Compostos de some/ any. Compuestos de some/ any.
B. Lxic. B. Lxico.
Reconeixement de sinnims, antnims, falsos amics i formaci Reconocimiento de sinnimos, antnimos, false friends y forma-
de paraules a partir de prefixos i sufixos. cin de palabras a partir de prefijos y sufijos.
s dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes din- Uso de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas
ters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb con- de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados
tinguts daltres matries del currculum. con contenidos de otras materias del currculo.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement i s progressiu de smbols fontics i pronuncia- Reconocimiento y uso progresivo de smbolos fonticos y pro-
ci de fonemes despecial dificultat. Pronunciaci de formes contrac- nunciacin de fonemas de especial dificultad. Pronunciacin de for-
tes. Pronunciaci de la terminaci en formes de temps verbals. Formes mas contractas. Pronunciacin de la terminacin en formas de tiempos
dbils. verbales. Formas dbiles.
Reconeixement i producci autnoma de diferents patrons de Reconocimiento y produccin autnoma de diferentes patrones
ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases.
Itali Italiano
A. Funcions del llenguatge i gramtica. A. Funciones del lenguaje y gramtica.
Consolidaci i s destructures i funcions associades a diferents Consolidacin y uso de estructuras y funciones asociadas a dife-
situacions de comunicaci. rentes situaciones de comunicacin.
1. Expressar opinions i punts de vista. Acord i desacord. 1. Expresar opiniones y puntos de vista. Acuerdo y desacuerdo.
Credo di + infinitiu (reps). Credo di + infinitivo (repaso).
Credo che + subjuntiu present. Credo che + subjuntivo presente.
Present de subjuntiu dessere. Presente de subjuntivo de essere.
2. Felicitar alg, donar el condol i lenhorabona, saber respondre 2. Felicitar a alguien, dar el psame y la enhorabuena, saber res-
en eixes situacions. ponder en esas situaciones.
Frmules. Frmulas.
Che + adjectiu/ substantiu en frases exclamatives. Che + adjetivo/ sustantivo en frases exclamativas.
3. Preguntar per alg, demanar notcies. Saber reaccionar davant 3. Preguntar por alguien, pedir noticias. Saber reaccionar ante las
destes, mostrar inters/ desinters. mismas, mostrar inters/ desinters.
Contrast passato prossimo/ imperfecto. Contraste passato prossimo/ imperfecto.
Adjectius i substantius per a reaccionar davant duna notcia. Adjetivos y sustantivos para reaccionar ante una noticia.
Altres expressions de respostes. Otras expresiones de respuestas.
4. Expressar opinions sobre els altres. 4. Expresar opiniones sobre los dems.
Present de subjuntiu. Presente de subjuntivo.
Mi piace/ non mi piace, che + subjuntiu. Mi piace/ non mi piace, che + subjuntivo.
El comparatiu. El comparativo.
Perode hipottic: Se + present (+ present en la subordinada). Periodo hipottico: Se + presente (+ presente en la subordinada)
Quando + present, present. Quando + presente, presente.
5. Donar i rebre consells. 5. Dar y recibir consejos.
Elements per a donar consells. Elementos para dar consejos.
El condicional simple: verbs regulars i irregulars ms freqents. El condicional simple: verbos regulares e irregulares ms frecuentes.
Uso de ci vuole / ci vogliono. Uso de ci vuole/ ci vogliono.
Expressi se fossi in te... Expresin se fossi in te...
Limperatiu negatiu. El imperativo negativo.
6. Expressar hiptesi. Sons i desitjos. 6. Expresar hiptesis. Sueos y deseos.
s del condicional en la frase principal. Uso del condicional en la frase principal.
Imperfet de subjuntiu: introducci. Imperfecto de subjuntivo: introduccin.
Se + imperfet + subjuntiu + condicional. Se + imperfecto subjuntivo + condicional.
7. Preguntar el temps transcorregut o la duraci duna acci. 7. Preguntar el tiempo transcurrido o la duracin de una accin.
Expressions. Da quanto tempo...?, da molto che...? Expresiones. Da quanto tempo...?, da molto che...?
Elements per a respondre estes preguntes: per la prima, seconda... Elementos para responder a estas preguntas: per la prima, secon-
volta, di nuovo, ancora, unaltra volta mai, da sempre, etc. da... volta, di nuovo, ancora, unaltra volta mai, da sempre, etc.
8. Espressar sensacions i estats dnims. 8. Expresar sensaciones y estados de nimo.
Algunes expressions (reps). Algunas expresiones (repaso).
Num. 5562 / 24.07.2007 30549

Mi preocupa + che + subjuntius. Mi preocupa + che + subjuntivos.


B. Lxic. B. Lxico.
Reconeixement dantnims, sinnims, falsos amics i formaci Reconocimiento de antnimos, sinnimos, falsos amigos y for-
de paraules a partir de prefixos i sufixos. macin de palabras a partir de prefijos y sufijos.
s dexpressions comunes, frases fetes i lxic sobre temes din- Uso de expresiones comunes, frases hechas y lxico sobre temas
ters personal i general, temes quotidians i temes relacionats amb con- de inters personal y general, temas cotidianos y temas relacionados
tinguts daltres matries del currculum. con contenidos de otras materias del currculo.
C. Fontica. C. Fontica.
Reconeixement i s progressiu de smbols fontics i pronuncia- Reconocimiento y uso progresivo de smbolos fonticos y pro-
ci de fonemes despecial dificultat. nunciacin de fonemas de especial dificultad.
Reconeixement i contrast entre consonants simples i dobles. Reconocimiento y contraste entre consonantes simples y dobles.
Reconeixement i producci autnoma de diferents patrons de Reconocimiento y produccin autnoma de diferentes patrones
ritme, entonaci i accentuaci de paraules i frases. de ritmo, entonacin y acentuacin de palabras y frases.
Reflexi sobre laprenentatge Reflexin sobre el aprendizaje
Aplicaci autnoma destratgies per a organitzar, adquirir, Aplicacin autnoma de estrategias para organizar, adquirir,
recordar, revisar i utilitzar lxic. recordar, revisar y utilizar lxico.
Organitzaci i s autnom de recursos per a laprenentatge, com Organizacin y uso autnomo de recursos para el aprendizaje,
ara diccionaris, llibres de consulta, biblioteques o recursos digitals i como diccionarios, libros de consulta, bibliotecas o recursos digitales
informtics. e informticos.
Reflexi sobre les formes de millorar les produccions prpies, Reflexin sobre las formas de mejorar las producciones propias,
tant orals com escrites. tanto orales como escritas.
Anlisi i reflexi sobre ls i el significat de diferents formes Anlisis y reflexin sobre el uso y el significado de diferentes
gramaticals per mitj de comparaci i contrast amb les llenges que formas gramaticales mediante comparacin y contraste con las lenguas
coneix. que conoce.
Participaci en lavaluaci del propi aprenentatge i s destrat- Participacin en la evaluacin del propio aprendizaje y uso de
gies dautocorrecci. estrategias de auto-correccin.
Organitzaci conscient del treball personal com a estratgia per Organizacin consciente del trabajo personal como estrategia
a progressar en laprenentatge autnom. para progresar en el aprendizaje autnomo.
Inters per aprofitar les oportunitats daprenentatge creades en el Inters por aprovechar las oportunidades de aprendizaje creadas
context de laula i fora desta. en el contexto del aula y fuera de ella.
Participaci en activitats i treballs grupals. Participacin en actividades y trabajos grupales.
Confiana i iniciativa per a expressar-se en pblic i per escrit. Confianza e iniciativa para expresarse en pblico y por escrito.
Bloc 4. Aspectes socioculturals i conscincia intercultural Bloque 4. Aspectos socio-culturales y consciencia intercultural
Valoraci de la importncia de la llengua estrangera en les rela- Valoracin de la importancia de la lengua extranjera en las rela-
cions internacionals. ciones internacionales.
Identificaci, coneixement i valoraci crtica dels costums, nor- Identificacin, conocimiento y valoracin crtica de las costum-
mes, actituds i valors de la societat la llengua de la qual sestudia, i bres, normas, actitudes y valores de la sociedad cuya lengua se estu-
respecte a patrons culturals diferents dels propis. dia, y respeto a patrones culturales distintos a los propios.
Aprofundiment en el coneixement dels elements culturals ms Profundizacin en el conocimiento de los elementos culturales
rellevants dels pasos on es parla la llengua estrangera, obtenint la ms relevantes de los pases donde se habla la lengua extranjera, obte-
informaci per diferents mitjans. niendo la informacin por diferentes medios.
Inters i iniciativa en la realitzaci dintercanvis comunicatius Inters e iniciativa en la realizacin de intercambios comunica-
amb parlants o aprenents de la llengua estrangera, utilitzant suport tivos con hablantes o aprendices de la lengua extranjera, utilizando
paper o mitjans digitals. soporte papel o medios digitales.
s apropiat de frmules lingstiques associades a situacions Uso apropiado de frmulas lingsticas asociadas a situaciones
concretes de comunicaci: cortesia, acord, discrepncia concretas de comunicacin: cortesa, acuerdo, discrepancia
Valoraci de lenriquiment personal que suposa la relaci amb Valoracin del enriquecimiento personal que supone la relacin
persones que pertanyen a altres cultures. con personas pertenecientes a otras culturas.
Respecte a les diferncies dopini sobre temes dinters i com- Respeto a las diferencias de opinin sobre temas de inters y
prensi de distintes perspectives socioculturals. comprensin de distintas perspectivas socio-culturales.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Comprendre la informaci general i especfica, la idea princi- 1. Comprender la informacin general y especfica, la idea prin-
pal i els detalls ms rellevants de textos orals emesos en situacions de cipal y los detalles ms relevantes de textos orales emitidos en situa-
comunicaci interpersonal o pels mitjans audiovisuals, sobre temes ciones de comunicacin interpersonal o por los medios audiovisuales,
que no exigisquen coneixements especialitzats. sobre temas que no exijan conocimientos especializados.
2. Participar en interaccions comunicatives diverses, utilitzant 2. Participar en interacciones comunicativas diversas utilizando
estratgies adequades per a iniciar, mantindre i acabar la comunicaci, estrategias adecuadas para iniciar, mantener y terminar la comunica-
i produir un discurs comprensible i adaptat a les caracterstiques de la cin, y producir un discurso comprensible y adaptado a las caracters-
situaci i a la intenci comunicativa. ticas de la situacin y a la intencin comunicativa.
3. Comprendre i extraure de manera autnoma la informaci gene- 3. Comprender y extraer de manera autnoma la informacin
ral i especfica de diversos textos escrits autntics i adaptats, i dexten- general y especfica de diversos textos escritos autnticos y adaptados,
si variada, discriminant fets i opinions, i identificant, si s el cas, la y de extensin variada, discriminando hechos y opiniones, e identifi-
intenci comunicativa de lautora o autor. cando, en su caso, la intencin comunicativa de la autora o autor.
4. Redactar amb autonomia textos diversos, cuidant el lxic, les 4. Redactar con autonoma textos diversos, cuidando el lxico, las
estructures i els elements necessaris de cohesi i coherncia per a mar- estructuras y los elementos necesarios de cohesin y coherencia para
car la relaci entre idees i fer-los comprensibles al lector. marcar la relacin entre ideas y hacerlos comprensibles al lector.
5. Utilitzar de manera conscient i autnoma els coneixements 5. Utilizar de forma consciente y autnoma los conocimientos
adquirits sobre el sistema lingstic de la llengua estrangera en dife- adquiridos sobre el sistema lingstico de la lengua extranjera en dife-
rents contextos de comunicaci, com a instrument dautocorrecci i rentes contextos de comunicacin, como instrumento de autocorrec-
Num. 5562 / 24.07.2007 30550

dautoavaluaci de les produccions prpies orals i escrites i per a com- cin y de autoevaluacin de las producciones propias orales y escritas
prendre les alienes. y para comprender las ajenas.
6. Identificar i utilitzar de manera autnoma diferents estratgies 6. Identificar y utilizar de forma autnoma diferentes estrategias
utilitzades per a progressar en laprenentatge. utilizadas para progresar en el aprendizaje.
7. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de mane- 7. Usar las tecnologas de la informacin y la comunicacin de
ra autnoma per a buscar i seleccionar informaci, produir textos a forma autnoma para buscar y seleccionar informacin, producir tex-
partir de models, enviar i rebre missatges de correu electrnic i per a tos a partir de modelos, enviar y recibir mensajes de correo electrni-
establir relacions personals orals i escrites, mostrant inters pel seu s. co y para establecer relaciones personales orales y escritas, mostrando
inters por su uso.
8. Identificar i descriure els aspectes culturals ms rellevants dels 8. Identificar y describir los aspectos culturales ms relevantes
pasos on es parla la llengua estrangera, i establir algunes relacions de los pases donde se habla la lengua extranjera y establecer algunas
entre les caracterstiques ms significatives dels costums, usos, acti- relaciones entre las caractersticas ms significativas de las costum-
tuds i valors de la societat la llengua de les quals sestudia i la prpia i bres, usos, actitudes y valores de la sociedad cuya lengua se estudia y
mostrar respecte cap a estos, valorant crticament la prpia cultura. la propia y mostrar respeto hacia los mismos, valorando crticamente
la propia cultura.
Matemtiques Matemticas
Les Matemtiques apareixen estretament vinculades als avanos Las Matemticas aparecen estrechamente vinculadas a los avances
que la civilitzaci ha anat aconseguint al llarg de la histria. En el seu que la civilizacin ha ido alcanzando a lo largo de la historia. En su
intent de comprendre el mn, el ser hum ha creat i desenrotllat ferra- intento de comprender el mundo, el ser humano ha creado y desarro-
mentes matemtiques: el clcul, la mesura i lestudi de relacions entre llado herramientas matemticas: el clculo, la medida y el estudio de
formes i quantitats, que han servit les cientfiques i cientfics de totes relaciones entre formas y cantidades, que han servido a las cientficas
les poques per a generar models de la realitat. Estos models contribu- y cientficos de todas las pocas para generar modelos de la realidad.
xen, actualment, tant al desenrotllament com a la formalitzaci de les Estos modelos contribuyen, hoy da, tanto al desarrollo como a la for-
cincies experimentals i socials, a les quals presten un adequat suport malizacin de las ciencias experimentales y sociales, a las que prestan
instrumental. Daltra banda, el llenguatge i el raonament propis de un adecuado apoyo instrumental. Por otra parte, el lenguaje y el razo-
les Matemtiques, aplicats als distints fenmens i aspectes de la rea- namiento propios de las Matemticas, aplicados a los distintos fen-
litat, constituxen un instrument efica que ens ajuda a comprendre i menos y aspectos de la realidad, constituyen un instrumento eficaz que
a expressar millor el mn que ens envolta. En conseqncia, la fina- nos ayuda a comprender y a expresar mejor el mundo que nos rodea.
litat de lensenyana de les Matemtiques s no sols la seua aplicaci En consecuencia, la finalidad de la enseanza de las Matemticas es
instrumental, sin tamb, el desenrotllament de les facultats de raona- no slo su aplicacin instrumental, sino tambin, el desarrollo de las
ment, dabstracci i dexpressi. facultades de razonamiento, de abstraccin y de expresin.
Les Matemtiques, tant histricament com socialment, formen Las Matemticas, tanto histrica como socialmente, forman parte
part de la nostra cultura, i els individus han de ser capaos dapreci- de nuestra cultura, y los individuos deben ser capaces de apreciarlas.
ar-les. El domini de lespai i del temps, lorganitzaci i optimitzaci El dominio del espacio y del tiempo, la organizacin y optimizacin
de recursos, formes i proporcions, la capacitat de previsi i control de de recursos, formas y proporciones, la capacidad de previsin y con-
la incertesa o el maneig de la tecnologia digital, en sn noms alguns trol de la incertidumbre o el manejo de la tecnologa digital, son slo
exemples. algunos ejemplos.
En la societat actual les persones necessiten, en els distints mbits En la sociedad actual las personas necesitan, en los distintos mbi-
professionals, un major domini didees i destreses matemtiques que tos profesionales, un mayor dominio de ideas y destrezas matemticas
les que necessitaven fa noms uns anys. La presa de decisions requerix que las que precisaban hace slo unos aos. La toma de decisiones
comprendre, modificar i produir missatges de qualsevol tipus, i en la requiere comprender, modificar y producir mensajes de todo tipo, y en
informaci que es maneja apareix, cada vegada amb ms freqncia: la informacin que se maneja aparece, cada vez con ms frecuencia:
taules, grfics i frmules que demanden coneixements matemtics per tablas, grficos y frmulas que demandan conocimientos matemticos
a la seua correcta interpretaci. Per aix, les ciutadanes i ciutadans han para su correcta interpretacin. Por ello, las ciudadanas y ciudadanos
destar preparats per a adaptar-se als continus canvis que es generen. deben estar preparados para adaptarse a los continuos cambios que se
generan.
Ara b, escometre els reptes de la societat contempornia suposa, Ahora bien, acometer los retos de la sociedad contempornea
a ms, preparar els ciutadans perqu adquirisquen autonomia a lhora supone, adems, preparar a los ciudadanos para que adquieran auto-
destablir hiptesis i contrastar-les, dissenyar estratgies o extrapolar noma a la hora de establecer hiptesis y contrastarlas, disear estra-
resultats a situacions anlogues. Els continguts matemtics seleccio- tegias o extrapolar resultados a situaciones anlogas. Los contenidos
nats per a esta etapa obligatria ajudaran les alumnes i els alumnes a matemticos seleccionados para esta etapa obligatoria ayudarn a las
aconseguir, si sesforcen, els objectius proposats, la qual cosa facilitar alumnas y los alumnos a alcanzar, si se esfuerzan, los objetivos pro-
la seua incorporaci a la vida adulta. Per a aix, shauran dintroduir puestos, lo que facilitar su incorporacin a la vida adulta. Para ello,
les mesures necessries a fi datendre la diversitat dinteressos, expec- se debern introducir las medidas necesarias con el fin de atender a
tatives i competncies cognitives de lalumnat de letapa. la diversidad de intereses, expectativas y competencias cognitivas del
alumnado de la etapa.
Perqu laprenentatge siga efectiu, lensenyana de les Matemti- Para que el aprendizaje sea efectivo, la enseanza de las Matem-
ques ha de configurar-se de forma cclica, de manera que en cada curs ticas debe configurarse de forma cclica, de manera que en cada curso
coexistisquen continguts coneguts, tractats a manera dintroducci, coexistan contenidos conocidos, tratados a modo de introduccin, con
amb uns altres de nous que refermen i completen els de cursos ante- otros nuevos que afiancen y completen los de cursos anteriores, de
riors, de manera que amplien el seu camp daplicaci i senriquisquen forma que amplen su campo de aplicacin y se enriquezcan con nue-
amb noves relacions. vas relaciones.
La metodologia haur dadaptar-se a cada grup dalumnat, ren- La metodologa deber adaptarse a cada grupo de alumnas y alum-
dibilitzant al mxim els recursos disponibles. Com a criteri general, nos, rentabilizando al mximo los recursos disponibles. Como crite-
sn aconsellables les actuacions que potencien laprenentatge induc- rio general, son aconsejables las actuaciones que potencien el apren-
tiu, sobretot, durant els primers anys de letapa, a travs dobservaci i dizaje inductivo, sobre todo, durante los primeros aos de la etapa, a
manipulaci i reforcen, al mateix temps, ladquisici de destreses bsi- travs de observacin y manipulacin y refuercen, al mismo tiempo,
ques, esquemes i estratgies personals a lhora denfrontar-se davant la adquisicin de destrezas bsicas, esquemas y estrategias personales
duna situaci problemtica prxima a lalumna o alumne, sense per- a la hora de enfrentarse ante una situacin problemtica cercana a la
dre de vista la relaci amb altres matries del currculum. Aix mateix, alumna o alumno, sin perder de vista la relacin con otras materias
Num. 5562 / 24.07.2007 30551

haur de fomentar-se ladquisici dhbits de treball propis de les del currculo. Asimismo, deber fomentarse la adquisicin de hbitos
matemtiques, necessaris per a un desenrotllament autnom de lapre- de trabajo propios de las Matemticas, necesarios para un desarrollo
nentatge de les alumnes i els alumnes, per a propiciar les seues aplica- autnomo del aprendizaje de las alumnas y alumnos, para propiciar
cions en cursos successius i fora de laula, aix com per a fomentar la sus aplicaciones en cursos sucesivos y fuera del aula, as como para
curiositat i el respecte cap esta disciplina. fomentar la curiosidad y el respeto hacia esta disciplina.
La introducci dels conceptes sha de fer de forma intutiva, bus- La introduccin de los conceptos se ha de hacer de forma intuitiva,
cant de forma gradual el rigor matemtic i adequant sempre la meto- buscando de forma paulatina el rigor matemtico y adecuando siempre
dologia utilitzada a la capacitat de formalitzaci que al llarg de letapa la metodologa utilizada a la capacidad de formalizacin que a lo largo
anir desenrotllant lalumna i lalumne. de la etapa ir desarrollando la alumna y el alumno.
Ls de les Matemtiques ha de servir per a interpretar i transme- El uso de las Matemticas debe servir para interpretar y transmitir
tre idees i informaci amb precisi i rigor, com un llenguatge amb ideas e informacin con precisin y rigor, como un lenguaje con dis-
distints vessants: verbal, grfica, numrica i algebraica. Per aix, s tintas vertientes: verbal, grfica, numrica y algebraica. Por ello, es
important habituar les alumnes i els alumnes a expressar-se de forma importante habituar a las alumnas y alumnos a expresarse de forma
oral, per escrit i grficament en situacions susceptibles de ser tractades oral, por escrito y grficamente en situaciones susceptibles de ser tra-
matemticament, per mitj de ladquisici i el maneig dun vocabulari tadas matemticamente, mediante la adquisicin y el manejo de un
especfic de notacions i termes matemtics. vocabulario especfico de notaciones y trminos matemticos.
El treball en grup, davant de problemes que estimulen la curiositat El trabajo en grupo, ante problemas que estimulen la curiosidad y
i la reflexi de les alumnes i els alumnes, facilita el desenrotllament la reflexin de las alumnas y alumnos, facilita el desarrollo de ciertos
de certs hbits que els permet desenrotllar estratgies per a defendre hbitos que les permite desarrollar estrategias para defender sus argu-
els seus arguments enfront dels de les seues companyes i companys, i mentos frente a los de sus compaeras y compaeros, y comparar dis-
comparar distints criteris per a poder seleccionar la resposta ms ade- tintos criterios para poder seleccionar la respuesta ms adecuada.
quada.
Aix mateix, shaur de seguir acuradament el mtode destudi de Asimismo, se deber seguir cuidadosamente el mtodo de estudio
les alumnes i els alumnes, cuidant que estos desenrotllen el grau de de las alumnas y alumnos, cuidando que stos desarrollen el grado de
confiana en si mateixos necessari per a submergir-se en lestudi des- confianza en s mismos necesario para sumergirse en el estudio de esta
ta disciplina. disciplina.
En tots els cursos sha incls un bloc de continguts comuns que En todos los cursos se ha incluido un bloque de contenidos comu-
constituxen leix transversal vertebrador dels coneixements matem- nes que constituyen el eje transversal vertebrador de los conocimien-
tics compresos. Este bloc fa referncia expressa, entre altres, a un tema tos matemticos abarcados. Este bloque hace referencia expresa,
bsic del currculum: la resoluci de problemes. Des dun punt de vista entre otros, a un tema bsico del currculo: la resolucin de proble-
formatiu, la resoluci de problemes s capa dactivar les capacitats mas. Desde un punto de vista formativo, la resolucin de problemas
bsiques de lindividu, com sn llegir comprensivament, reflexionar, es capaz de activar las capacidades bsicas del individuo, como son
establir un pla de treball, revisar-lo, adaptar-lo, generar hiptesi, veri- leer comprensivamente, reflexionar, establecer un plan de trabajo,
ficar lmbit de validesa de la soluci, etc. perqu no en va s el centre revisarlo, adaptarlo, generar hiptesis, verificar el mbito de validez
sobre el qual gravita lactivitat matemtica en general. Tamb sintro- de la solucin, etc. pues no en vano es el centro sobre el que gravita la
duxen en este bloc la capacitat dexpressar verbalment els processos actividad matemtica en general. Tambin se introducen en este blo-
que se seguixen i la confiana en les prpies capacitats per a interpre- que la capacidad de expresar verbalmente los procesos que se siguen
tar, valorar i prendre decisions sobre situacions que inclouen suport y la confianza en las propias capacidades para interpretar, valorar y
matemtic, per mitj de la qual cosa es posa en relleu la importncia tomar decisiones sobre situaciones que incluyen soporte matemtico,
dels factors afectius en lensenyana i laprenentatge de les Matemti- mediante lo cual se pone de relieve la importancia de los factores afec-
ques. La resta dels continguts shan distribut en cinc blocs: Nombres, tivos en la enseanza y el aprendizaje de las Matemticas. El resto de
lgebra, Geometria, Funcions i grfiques i Estadstica i probabilitat. los contenidos se han distribuido en cinco bloques: Nmeros, lgebra,
Cal indicar que s noms una forma dorganitzar-los. No es tracta de Geometra, Funciones y grficas y Estadstica y probabilidad. Es pre-
crear compartiments estancs: en tots els blocs sutilitzen tcniques ciso indicar que es slo una forma de organizarlos. No se trata de crear
numriques i algebraiques, i en qualsevol destos pot resultar til con- compartimentos estancos: en todos los bloques se utilizan tcnicas
feccionar una taula, generar una grfica o suscitar una situaci dincer- numricas y algebraicas, y en cualquiera de ellos puede resultar til
tesa probabilstica. confeccionar una tabla, generar una grfica o suscitar una situacin de
incertidumbre probabilstica.
El desenrotllament del sentit numric iniciat en Educaci Prim- El desarrollo del sentido numrico iniciado en Educacin Primaria
ria continua en Educaci Secundria Obligatria amb lampliaci dels contina en Educacin Secundaria Obligatoria con la ampliacin de
conjunts de nombres i la consolidaci dels ja estudiats en establir rela- los conjuntos de nmeros y la consolidacin de los ya estudiados al
cions entre distintes formes de representaci numrica, com s el cas establecer relaciones entre distintas formas de representacin numri-
de fraccions, decimals i percentatges. Limportant en estos cursos no ca, como es el caso de fracciones, decimales y porcentajes. Lo impor-
sn noms les destreses de clcul i els algoritmes de llapis i paper, sin tante en estos cursos no son slo las destrezas de clculo y los algo-
una comprensi de les operacions que permeta ls raonable destes, ritmos de lpiz y papel, sino una comprensin de las operaciones que
en parallel amb el desenrotllament de la capacitat destimaci i clcul permita el uso razonable de las mismas, en paralelo con el desarrollo
mental que facilite exercir un control sobre els resultats per a detectar de la capacidad de estimacin y clculo mental que facilite ejercer un
possibles errors. control sobre los resultados para detectar posibles errores.
Per la seua banda, les destreses algebraiques es desenrotllen amb Por su parte, las destrezas algebraicas se desarrollan con un
un augment progressiu en ls i maneig de smbols i expressions des aumento progresivo en el uso y manejo de smbolos y expresiones
del primer any de Secundria a lltim, de manera que es pose especial desde el primer ao de Secundaria al ltimo, de forma que se ponga
atenci en la lectura, la simbolitzaci i el plantejament que es realitza especial atencin en la lectura, la simbolizacin y el planteamiento que
a partir de lenunciat de cada problema. se realiza a partir del enunciado de cada problema.
Per a lorganitzaci dels continguts dlgebra sha tingut en comp- Para la organizacin de los contenidos de lgebra se ha tenido
te que el seu estudi s, amb massa freqncia, difcil per a bona part en cuenta que su estudio resulta, con demasiada frecuencia, difcil a
de lalumnat. La construcci del coneixement algebraic ha de partir muchas alumnas y alumnos. La construccin del conocimiento alge-
de la representaci i transformaci de quantitats. La simbolitzaci i la braico ha de partir de la representacin y transformacin de cantida-
traducci entre llenguatges s fonamental en tots els cursos. des. La simbolizacin y la traduccin entre lenguajes son fundamenta-
les en todos los cursos.
Num. 5562 / 24.07.2007 30552

La geometria, a ms dun conjunt de definicions i frmules per La geometra, adems de un conjunto de definiciones y frmulas
al clcul de superfcies i volums, consistix, sobretot, a descriure i para el clculo de superficies y volmenes, consiste, sobre todo, en
analitzar propietats i relacions, i a classificar i raonar sobre formes i describir y analizar propiedades y relaciones, y en clasificar y razonar
estructures geomtriques. Laprenentatge de la geometria ha doferir sobre formas y estructuras geomtricas. El aprendizaje de la geometra
contnues oportunitats per a construir, dibuixar, modelizar, mesurar o debe ofrecer continuas oportunidades para construir, dibujar, modeli-
classificar dacord amb criteris lliurement triats. El seu estudi oferix zar, medir o clasificar de acuerdo con criterios libremente elegidos. Su
excellents oportunitats destablir relacions amb altres mbits, com la estudio ofrece excelentes oportunidades de establecer relaciones con
naturalesa o el mn de lart, que no hauria de quedar al marge daten- otros mbitos, como la naturaleza o el mundo del arte, que no debera
ci. quedar al margen de atencin.
La utilitzaci de recursos manipulatius que servisquen de catalit- La utilizacin de recursos manipulativos que sirvan de catalizador
zador del pensament de lalumna o alumne s sempre aconsellable, del pensamiento de la alumna o alumno es siempre aconsejable, pero
per cobra especial importncia en geometria on labstracci pot ser cobra especial importancia en geometra donde la abstraccin puede
construda a partir de la reflexi sobre les idees que sorgixen de lex- ser construida a partir de la reflexin sobre las ideas que surgen de
perincia adquirida de lobservaci dobjectes fsics. Especial inters la experiencia adquirida de la observacin de objetos fsicos. Especial
presenten els programes de geometria dinmica, ja que permeten a les inters presentan los programas de geometra dinmica, ya que per-
i els estudiants actuar sobre les figures i els seus elements caracters- miten a las y los estudiantes actuar sobre las figuras y sus elemen-
tics, i facilitar la possibilitat danalitzar propietats, explorar relacions, tos caractersticos, y facilitar la posibilidad de analizar propiedades,
formular conjectures i validar-les. explorar relaciones, formular conjeturas y validarlas.
Lestudi de les relacions entre variables i la seua representaci per El estudio de las relaciones entre variables y su representacin
mitj de taules, grfiques i models matemtics s de gran utilitat per a mediante tablas, grficas y modelos matemticos es de gran utilidad
descriure, interpretar, predir i explicar fenmens diversos de tipus eco- para describir, interpretar, predecir y explicar fenmenos diversos de
nmic, social o natural. Els continguts deste bloc es mouen entre les tipo econmico, social o natural. Los contenidos de este bloque se
distintes formes de representar una situaci: verbal, numrica, geom- mueven entre las distintas formas de representar una situacin: verbal,
trica o a travs duna expressi literal i les distintes formes de traduir numrica, geomtrica o a travs de una expresin literal y las distintas
una expressi dun a un altre llenguatge. Aix mateix, es pretn que formas de traducir una expresin de uno a otro lenguaje. Asimismo, se
les i els estudiants siguen capaos de distingir les caracterstiques de pretende que las y los estudiantes sean capaces de distinguir las carac-
determinats tipus de funcions a fi de modelizar situacions reals. tersticas de determinados tipos de funciones con objeto de modelizar
situaciones reales.
A causa de la seua presncia en els mitjans de comunicaci i ls Debido a su presencia en los medios de comunicacin y el uso que
que sen fa a les diferents matries, lestadstica t en lactualitat una de ella hacen las diferentes materias, la estadstica tiene en la actuali-
gran importncia i el seu estudi ha de capacitar les i els estudiants per dad una gran importancia y su estudio ha de capacitar a las y los estu-
a analitzar de forma crtica les presentacions fallaces, interpretacions diantes para analizar de forma crtica las presentaciones falaces, inter-
esbiaixades i abusos que a vegades cont la informaci de naturalesa pretaciones sesgadas y abusos que a veces contiene la informacin de
estadstica. En els primers cursos es pretn una aproximaci natural naturaleza estadstica. En los primeros cursos se pretende una aproxi-
a lestudi de fenmens aleatoris senzills per mitj dexperimentaci i macin natural al estudio de fenmenos aleatorios sencillos mediante
el tractament, per mitj de taules i grfiques, de dades estadstiques. experimentacin y el tratamiento, por medio de tablas y grficas, de
Posteriorment, el treball sencamina a lobtenci de valors representa- datos estadsticos. Posteriormente, el trabajo se encamina a la obten-
tius duna mostra i saprofundix en la utilitzaci de diagrames i grfics cin de valores representativos de una muestra y se profundiza en la
ms complexos a fi de traure conclusions a partir destos. utilizacin de diagramas y grficos ms complejos con objeto de sacar
conclusiones a partir de ellos.
En els ltims anys, hem presenciat un vertigins desenrotllament En los ltimos aos, hemos presenciado un vertiginoso desarrollo
tecnolgic. La ciutadana o ciutad del segle XXI no podr ignorar el tecnolgico. La ciudadana o ciudadano del siglo XXI no podr ignorar
funcionament duna calculadora o dun ordinador, per poder servir- el funcionamiento de una calculadora o de un ordenador, con el fin de
sen. Estos instruments permeten concentrar en la presa de decisions, poder servirse de ellos. Estos instrumentos permiten concentrase en la
la reflexi, el raonament i la resoluci de problemes. En este sentit, la toma de decisiones, la reflexin, el razonamiento y la resolucin de
calculadora i les eines informtiques sn hui dispositius que la ciuta- problemas. En este sentido, la calculadora y las herramientas inform-
dana o ciutad utilitza comunament en la vida quotidiana. Per sels ticas son hoy dispositivos que la ciudadana o ciudadano utiliza comn-
ha de donar un tracte racional que evite la indefensi de lalumna o de mente en la vida cotidiana. Pero se les debe dar un trato racional que
lalumne davant de la necessitat, per exemple, de realitzar un clcul evite la indefensin de la alumna o del alumno ante la necesidad, por
senzill quan no t a m la seua calculadora. El seu s indiscriminat en ejemplo, de realizar un clculo sencillo cuando no tiene a mano su
els cursos primer i segon impedir, per exemple, que les alumnes i els calculadora. Su uso indiscriminado en los cursos primero y segundo
alumnes adquirisquen les destreses de clcul bsiques que necessiten impedir, por ejemplo, que las alumnas y los alumnos adquieran las
en cursos posteriors. Daltra banda, certs programes informtics resul- destrezas de clculo bsicas que necesitan en cursos posteriores. Por
ten ser recursos investigadors de primer orde en lanlisi de propietats otra parte, ciertos programas informticos resultan ser recursos inves-
i relacions numriques i grfiques, i, en este sentit, ha de potenciar- tigadores de primer orden en el anlisis de propiedades y relaciones
se el seu s. La professora o el professor decidir quan i com plante- numricas y grficas, y, en este sentido, debe potenciarse su empleo.
ja la utilitzaci de la calculadora, el full de clcul i altres programes La profesora o el profesor decidir cundo y cmo plantea la utiliza-
informtics com a ferramenta instrumental bsica per a lestudi de les cin de la calculadora, la hoja de clculo y otros programas informti-
Matemtiques. cos como herramienta instrumental bsica para el estudio de las Mate-
mticas.
Prenent en consideraci el carcter orientador que ha de tindre Tomando en consideracin el carcter orientador que debe tener la
letapa, per a atendre la diversitat de motivacions, interessos i ritmes etapa, para atender a la diversidad de motivaciones, intereses y ritmos
daprenentatge de les alumnes i els alumnes, la matria de Matem- de aprendizaje de las alumnas y alumnos, la materia de Matemticas
tiques podr configurar-se en dos opcions, A i B, en lltim curs. Els podr configurarse en dos opciones, A y B, en el ltimo curso. Los
continguts de Matemtiques de lopci A sorienten cap a un desen- contenidos de Matemticas de la opcin A se orientan hacia un desa-
rotllament ms prctic i operacional dels coneixements bsics de la rrollo ms prctico y operacional de los conocimientos bsicos de la
matria, oferint aix a les alumnes i als alumnes que cursen esta opci materia, ofreciendo as a las alumnas y a los alumnos que cursen esta
la possibilitat de resoldre problemes relatius tant a lactivitat quotidi- opcin la posibilidad de resolver problemas relativos tanto a la activi-
ana com a altres mbits del coneixement. Per la seua banda, lopci dad cotidiana como a otros mbitos del conocimiento. Por su parte, la
B, encara sense obviar els aspectes descrits en lopci A, incidix ms opcin B, an sin obviar los aspectos descritos en la opcin A, incide
Num. 5562 / 24.07.2007 30553

en els aspectes formatius, es tendix a un grau major de precisi en el ms en los aspectos formativos, se tiende a un grado mayor de preci-
llenguatge simblic, en el rigor del raonament i en les representacions sin en el lenguaje simblico, en el rigor del razonamiento y en las
formals. representaciones formales.
En tots els casos, les Matemtiques han de ser presentades a les En todos los casos, las Matemticas han de ser presentadas a las
alumnes i els alumnes com un conjunt de coneixements i procedi- alumnas y alumnos como un conjunto de conocimientos y proce-
ments, prxims a la seua experincia, mostrant, en la mesura que siga dimientos, cercanos a su experiencia, mostrando, en la medida de lo
possible, com han evolucionat alguns dels seus aspectes en el trans- posible, cmo han evolucionado algunos de sus aspectos en el trans-
curs del temps. curso del tiempo.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
Pot entendres que tot el currculum de la matria contribux a Puede entenderse que todo el currculo de la materia contribuye a
ladquisici de la competncia matemtica, ja que la capacitat per a la adquisicin de la competencia matemtica, puesto que la capacidad
utilitzar distintes formes de pensament matemtic, a fi dinterpretar para utilizar distintas formas de pensamiento matemtico, con objeto
i descriure la realitat i actuar sobre ella, forma part del propi objecte de interpretar y describir la realidad y actuar sobre ella, forma parte
daprenentatge. Tots els blocs de continguts estan orientats a aplicar del propio objeto de aprendizaje. Todos los bloques de contenidos
aquelles destreses i actituds que permeten raonar matemticament, estn orientados a aplicar aquellas destrezas y actitudes que permiten
comprendre una argumentaci matemtica i expressar-se i comunicar- razonar matemticamente, comprender una argumentacin matemti-
se en el llenguatge matemtic, utilitzant les ferramentes adequades, i ca y expresarse y comunicarse en el lenguaje matemtico, utilizando
integrant el coneixement matemtic amb altres tipus de coneixement las herramientas adecuadas, e integrando el conocimiento matemtico
per a obtindre conclusions, reduir la incertesa i per a enfrontar-se a con otros tipos de conocimiento para obtener conclusiones, reducir la
situacions quotidianes de diferent grau de complexitat. Conv asse- incertidumbre y para enfrentarse a situaciones cotidianas de diferente
nyalar que no totes les formes densenyar Matemtiques contribuxen grado de complejidad. Conviene sealar que no todas las formas de
per igual a ladquisici de la competncia matemtica: lmfasi en la ensear Matemticas contribuyen por igual a la adquisicin de la com-
funcionalitat dels aprenentatges, la seua utilitat per a comprendre el petencia matemtica: el nfasis en la funcionalidad de los aprendiza-
mn que ens envolta o la mateixa selecci destratgies per a la reso- jes, su utilidad para comprender el mundo que nos rodea o la misma
luci dun problema, determinen la possibilitat real daplicar les Mate- seleccin de estrategias para la resolucin de un problema, determinan
mtiques a diferents camps de coneixement o a distintes situacions de la posibilidad real de aplicar las Matemticas a diferentes campos de
la vida quotidiana. conocimiento o a distintas situaciones de la vida cotidiana.
La discriminaci de formes, relacions i estructures geomtriques, La discriminacin de formas, relaciones y estructuras geomtricas,
especialment amb el desenrotllament de la visi espacial i la capaci- especialmente con el desarrollo de la visin espacial y la capacidad
tat per a transferir formes i representacions entre el pla i lespai con- para transferir formas y representaciones entre el plano y el espacio
tribux a aprofundir la competncia en el coneixement i la interacci contribuye a profundizar la competencia en el conocimiento y la inte-
amb el mn fsic. La modelitzaci constitux un altre referent en esta raccin con el mundo fsico. La modelizacin constituye otro referente
mateixa direcci. Elaborar models exigix identificar i seleccionar les en esta misma direccin. Elaborar modelos exige identificar y selec-
caracterstiques rellevants duna situaci real, representar-la simbli- cionar las caractersticas relevantes de una situacin real, representarla
cament i determinar pautes de comportament, regularitats i invariants, simblicamente y determinar pautas de comportamiento, regularidades
a partir de les quals poder fer prediccions sobre levoluci, la precisi e invariantes, a partir de las que poder hacer predicciones sobre la evo-
i les limitacions del model. lucin, la precisin y las limitaciones del modelo.
Per la seua banda, la incorporaci de ferramentes tecnolgiques Por su parte, la incorporacin de herramientas tecnolgicas como
com a recurs didctic per a laprenentatge i per a la resoluci de pro- recurso didctico para el aprendizaje y para la resolucin de proble-
blemes, contribux a millorar el tractament de la informaci i compe- mas, contribuye a mejorar el tratamiento de la informacin y compe-
tncia digital dels estudiants, de la mateixa manera que la utilitzaci tencia digital de los estudiantes, del mismo modo que la utilizacin
dels llenguatges grfic i estadstic ajuda a interpretar millor la reali- de los lenguajes grfico y estadstico ayuda a interpretar mejor la rea-
tat expressada pels mitjans de comunicaci. No menys important s lidad expresada por los medios de comunicacin. No menos impor-
la interacci entre els distints tipus de llenguatge: natural, numric, tante resulta la interaccin entre los distintos tipos de lenguaje: natu-
grfic, geomtric i algebraic com a forma de lligar el tractament de la ral, numrico, grfico, geomtrico y algebraico como forma de ligar
informaci amb lexperincia de les alumnes i els alumnes. el tratamiento de la informacin con la experiencia de las alumnas y
alumnos.
Les Matemtiques contribuxen a la competncia en comunicaci Las Matemticas contribuyen a la competencia en comunicacin
lingstica, ja que sn concebudes com una rea dexpressi que utilit- lingstica ya que son concebidas como un rea de expresin que
za contnuament lexpressi oral i escrita en la formulaci i expressi utiliza continuamente la expresin oral y escrita en la formulacin y
de les idees. Per aix, en totes les relacions densenyana i aprenentat- expresin de las ideas. Por ello, en todas las relaciones de enseanza
ge de les Matemtiques, i en particular en la resoluci de problemes, y aprendizaje de las Matemticas, y en particular en la resolucin de
adquirix especial importncia lexpressi tant oral com escrita dels problemas, adquiere especial importancia la expresin tanto oral como
processos realitzats i dels raonaments seguits, ja que ajuden a formalit- escrita de los procesos realizados y de los razonamientos seguidos,
zar el pensament. El mateix llenguatge matemtic s, en si mateix, un puesto que ayudan a formalizar el pensamiento. El propio lenguaje
vehicle de comunicaci didees que destaca per la precisi en els seus matemtico es, en s mismo, un vehculo de comunicacin de ideas
termes i per la seua gran capacitat per a transmetre conjectures grcies que destaca por la precisin en sus trminos y por su gran capacidad
a un lxic propi de carcter sinttic, simblic i abstracte. para transmitir conjeturas gracias a un lxico propio de carcter sint-
tico, simblico y abstracto.
Les Matemtiques contribuxen a la competncia cultural i artsti- Las Matemticas contribuyen a la competencia cultural y artstica
ca perqu el mateix coneixement matemtic s expressi universal de porque el mismo conocimiento matemtico es expresin universal de
la cultura, sent, en particular, la geometria part integral de lexpressi la cultura, siendo, en particular, la geometra parte integral de la expre-
artstica de la humanitat a loferir mitjans per a descriure i comprendre sin artstica de la humanidad al ofrecer medios para describir y com-
el mn que ens envolta i apreciar la bellesa de les estructures que ha prender el mundo que nos rodea y apreciar la belleza de las estructuras
creat. Cultivar la sensibilitat i la creativitat, el pensament divergent, que ha creado. Cultivar la sensibilidad y la creatividad, el pensamiento
lautonomia i lapassionament esttic sn objectius desta matria. divergente, la autonoma y el apasionamiento esttico son objetivos de
esta materia.
Els mateixos processos de resoluci de problemes contribuxen Los propios procesos de resolucin de problemas contribuyen de
de forma especial a fomentar lautonomia i iniciativa personal perqu forma especial a fomentar la autonoma e iniciativa personal porque se
Num. 5562 / 24.07.2007 30554

sutilitzen per a planificar estratgies, assumir reptes i contribuxen a utilizan para planificar estrategias, asumir retos y contribuyen a con-
conviure amb la incertesa controlant al mateix temps els processos de vivir con la incertidumbre controlando al mismo tiempo los procesos
presa de decisions. Tamb, les tcniques heurstiques que desenrotlla de toma de decisiones. Tambin, las tcnicas heursticas que desarro-
constituxen models generals de tractament de la informaci i de rao- lla constituyen modelos generales de tratamiento de la informacin y
nament i consolida ladquisici de destreses involucrades en la com- de razonamiento y consolida la adquisicin de destrezas involucradas
petncia daprendre a aprendre com ara lautonomia, la perseverana, en la competencia de aprender a aprender tales como la autonoma,
la sistematitzaci, la reflexi crtica i lhabilitat per a comunicar amb la perseverancia, la sistematizacin, la reflexin crtica y la habilidad
eficcia els resultats del propi treball. para comunicar con eficacia los resultados del propio trabajo.
La utilitzaci de les Matemtiques per a descriure fenmens soci- La utilizacin de las Matemticas para describir fenmenos socia-
als, fonamentalment per mitj de lanlisi funcional i de lestadstica, les, fundamentalmente mediante el anlisis funcional y de la estadsti-
contribux a la competncia social i ciutadana aportant criteris cient- ca, contribuye a la competencia social y ciudadana aportando criterios
fics per a predir i prendre decisions. Tamb es contribux a esta com- cientficos para predecir y tomar decisiones. Tambin se contribuye a
petncia enfocant els errors comesos en els processos de resoluci de esta competencia enfocando los errores cometidos en los procesos de
problemes amb esperit constructiu, la qual cosa permet aix, valorar resolucin de problemas con espritu constructivo, lo que permite de
els punts de vista aliens en pla digualtat amb els propis com a formes paso valorar los puntos de vista ajenos en plano de igualdad con los
alternatives dabordar una situaci. propios como formas alternativas de abordar una situacin.
Objectius Objetivos
Lensenyana de les Matemtiques en esta etapa tindr com a La enseanza de las Matemticas en esta etapa tendr como objeti-
objectiu el desenrotllament de les capacitats segents: vo el desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Millorar la capacitat de pensament reflexiu i incorporar al llen- 1. Mejorar la capacidad de pensamiento reflexivo e incorporar al
guatge i modes dargumentaci les formes dexpressi i raonament lenguaje y modos de argumentacin las formas de expresin y razo-
matemtic, tant en els processos matemtics o cientfics com en els namiento matemtico, tanto en los procesos matemticos o cientficos
distints mbits de lactivitat humana, a fi de comunicar-se de manera como en los distintos mbitos de la actividad humana, con el fin de
clara, concisa i precisa. comunicarse de manera clara, concisa y precisa.
2. Aplicar amb soltesa i adequadament les ferramentes matemti- 2. Aplicar con soltura y adecuadamente las herramientas matem-
ques adquirides a situacions de la vida diria. ticas adquiridas a situaciones de la vida diaria.
3. Reconixer i plantejar situacions susceptibles de ser formula- 3. Reconocer y plantear situaciones susceptibles de ser formuladas
des en termes matemtics, elaborar i utilitzar diferents estratgies per en trminos matemticos, elaborar y utilizar diferentes estrategias para
a abordar-les i analitzar els resultats utilitzant els recursos ms apropi- abordarlas y analizar los resultados utilizando los recursos ms apro-
ats. piados.
4. Detectar els aspectes de la realitat que siguen quantificables i 4. Detectar los aspectos de la realidad que sean cuantificables y
que permeten interpretar-la millor: utilitzar tcniques de recollida de que permitan interpretarla mejor: utilizar tcnicas de recogida de la
la informaci i procediments de mesura, realitzar lanlisi de les dades informacin y procedimientos de medida, realizar el anlisis de los
per mitj de ls de distintes classes de nombres i la selecci dels cl- datos mediante el uso de distintas clases de nmeros y la seleccin de
culs apropiats, tot aix de la manera ms adequada, segons la situaci los clculos apropiados, todo ello de la forma ms adecuada, segn la
plantejada. situacin planteada.
5. Identificar els elements matemtics (dades estadstiques, geo- 5. Identificar los elementos matemticos (datos estadsticos,
mtriques, grfiques, clculs, etc.) presents en els mitjans de comuni- geomtricos, grficos, clculos, etc.) presentes en los medios de comu-
caci, Internet, publicitat o altres fonts dinformaci, analitzar crtica- nicacin, Internet, publicidad u otras fuentes de informacin, analizar
ment les funcions que exercixen estos elements matemtics i valorar la crticamente las funciones que desempean estos elementos matem-
seua aportaci per a una millor comprensi dels missatges. ticos y valorar su aportacin para una mejor comprensin de los men-
sajes.
6. Identificar les formes planes o espacials que es presenten en 6. Identificar las formas planas o espaciales que se presentan en la
la vida diria i analitzar les propietats i relacions geomtriques entre vida diaria y analizar las propiedades y relaciones geomtricas entre
estes; adquirir una sensibilitat progressiva davant de la bellesa que ellas; adquirir una sensibilidad progresiva ante la belleza que generan.
generen.
7. Utilitzar de forma adequada els distints mitjans tecnolgics (cal- 7. Utilizar de forma adecuada los distintos medios tecnolgicos
culadores, ordinadors, etc.) tant per a realitzar clculs com per a bus- (calculadoras, ordenadores, etc.) tanto para realizar clculos como para
car, tractar i representar informacions dndole diversa i tamb com a buscar, tratar y representar informaciones de ndole diversa y tambin
ajuda en laprenentatge. como ayuda en el aprendizaje.
8. Actuar davant dels problemes que es plantegen en la vida quo- 8. Actuar ante los problemas que se plantean en la vida cotidiana
tidiana dacord amb modes propis de lactivitat matemtica, com ara de acuerdo con modos propios de la actividad matemtica, tales como
lexploraci sistemtica dalternatives, la precisi en el llenguatge, la exploracin sistemtica de alternativas, la precisin en el lenguaje,
la flexibilitat per a modificar el punt de vista o la perseverana en la la flexibilidad para modificar el punto de vista o la perseverancia en la
busca de solucions. bsqueda de soluciones.
9. Elaborar estratgies personals per a lanlisi de situacions con- 9. Elaborar estrategias personales para el anlisis de situaciones
cretes i la identificaci i resoluci de problemes, utilitzant distints concretas y la identificacin y resolucin de problemas, utilizando
recursos i instruments i valorant la convenincia de les estratgies uti- distintos recursos e instrumentos y valorando la conveniencia de las
litzades en funci de lanlisi dels resultats i del seu carcter exacte o estrategias utilizadas en funcin del anlisis de los resultados y de su
aproximat. carcter exacto o aproximado.
10. Manifestar una actitud positiva molt preferible a lactitud 10. Manifestar una actitud positiva muy preferible a la actitud
negativa davant de la resoluci de problemes i mostrar confiana en la negativa ante la resolucin de problemas y mostrar confianza en la
prpia capacitat per a enfrontar-se a ells amb xit i adquirir un nivell propia capacidad para enfrentarse a ellos con xito y adquirir un nivel
dautoestima adequat, que els permeta gaudir dels aspectes creatius, de autoestima adecuado, que les permita disfrutar de los aspectos crea-
manipulatius, esttics i utilitaris de les Matemtiques. tivos, manipulativos, estticos y utilitarios de las Matemticas.
11. Integrar els coneixements matemtics en el conjunt de sabers 11. Integrar los conocimientos matemticos en el conjunto de
que es van adquirint des de les distintes matries de manera que saberes que se van adquiriendo desde las distintas materias de modo
puguen utilitzar-se de forma creativa, analtica i crtica. que puedan emplearse de forma creativa, analtica y crtica.
12. Valorar les Matemtiques com a part integrant de la nostra cul- 12. Valorar las Matemticas como parte integrante de nuestra cul-
tura: tant des dun punt de vista histric com des de la perspectiva del tura: tanto desde un punto de vista histrico como desde la perspectiva
Num. 5562 / 24.07.2007 30555

seu paper en la societat actual i aplicar les competncies matemtiques de su papel en la sociedad actual y aplicar las competencias matem-
adquirides per a analitzar i valorar fenmens socials com la diversitat ticas adquiridas para analizar y valorar fenmenos sociales como la
cultural, el respecte al medi ambient, la salut, el consum, la igualtat diversidad cultural, el respeto al medio ambiente, la salud, el consumo,
entre els sexes o la convivncia pacfica. la igualdad entre los sexos o la convivencia pacfica.
Primer curs Primer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes
Utilitzaci destratgies i tcniques simples en la resoluci de Utilizacin de estrategias y tcnicas simples en la resolucin de
problemes, com ara lanlisi de lenunciat o la resoluci dun proble- problemas, tales como el anlisis del enunciado o la resolucin de un
ma ms simple, i comprovaci de la soluci obtinguda. problema ms simple, y comprobacin de la solucin obtenida.
Expressi verbal del procediment seguit en la resoluci de pro- Expresin verbal del procedimiento seguido en la resolucin de
blemes. problemas.
Interpretaci de missatges que continguen informacions sobre Interpretacin de mensajes que contengan informaciones sobre
quantitats i mesures o sobre elements o relacions espacials. cantidades y medidas o sobre elementos o relaciones espaciales.
Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, Confianza en las propias capacidades para afrontar problemas,
comprendre les relacions matemtiques i prendre decisions a partir comprender las relaciones matemticas y tomar decisiones a partir de
destes. ellas.
Perseverana i flexibilitat en la busca de solucions als proble- Perseverancia y flexibilidad en la bsqueda de soluciones a los
mes. problemas.
Utilitzaci de ferramentes tecnolgiques per a facilitar els cl- Utilizacin de herramientas tecnolgicas para facilitar los cl-
culs de tipus numric, algebraic o estadstic, les representacions funci- culos de tipo numrico, algebraico o estadstico, las representaciones
onals i la comprensi de propietats geomtriques. funcionales y la comprensin de propiedades geomtricas.
Bloc 2. Nombres Bloque 2. Nmeros
Nombres naturals. Sistemes de numeraci decimal i rom. Inter- Nmeros naturales. Sistemas de numeracin decimal y romano.
pretaci de codis numrics presents en la vida quotidiana. Interpretacin de cdigos numricos presentes en la vida cotidiana.
Divisibilitat. Mltiples i divisors. Nombres primers i nombres Divisibilidad. Mltiplos y divisores. Nmeros primos y nmeros
compostos. Criteris de divisibilitat. Aplicacions de la divisibilitat a la compuestos. Criterios de divisibilidad. Aplicaciones de la divisibilidad
resoluci de problemes. a la resolucin de problemas.
Nombres fraccionaris i decimals. Relacions entre fraccions i Nmeros fraccionarios y decimales. Relaciones entre fraccio-
decimals. Comparaci i orde en els nombres fraccionaris i decimals. nes y decimales. Comparacin y orden en los nmeros fraccionarios y
Operacions elementals. Aproximacions i arredoniments. decimales. Operaciones elementales. Aproximaciones y redondeos.
Necessitat dels nombres negatius per a expressar estats i canvis. Necesidad de los nmeros negativos para expresar estados y
Reconeixement i conceptualitzaci en contextos reals. cambios. Reconocimiento y conceptualizacin en contextos reales.
Nombres enters. Representaci grfica. Operacions elementals. Nmeros enteros. Representacin grfica. Operaciones elemen-
tales.
Jerarquia de les operacions i s del parntesi. Jerarqua de las operaciones y uso del parntesis.
Potncies dexponent natural. Quadrats perfectes. Arrels quadra- Potencias de exponente natural. Cuadrados perfectos. Races
des exactes. cuadradas exactas.
Clcul mental utilitzant les propietats de les operacions numri- Clculo mental utilizando las propiedades de las operaciones
ques. numricas.
Utilitzaci destratgies personals per al clcul mental, aproxi- Utilizacin de estrategias personales para el clculo mental,
mat i amb calculadores. aproximado y con calculadoras.
Les magnituds i la seua mesura. El sistema mtric decimal. Uni- Las magnitudes y su medida. El sistema mtrico decimal. Unida-
tats de longitud, massa, capacitat, superfcie i volum. Transformaci des de longitud, masa, capacidad, superficie y volumen. Transforma-
dunitats duna mateixa magnitud. Relaci entre capacitat i volum. cin de unidades de una misma magnitud. Relacin entre capacidad y
volumen.
Unitats monetries: leuro, el dlar Conversions monetries i Unidades monetarias: el euro, el dlar Conversiones moneta-
canvi de divises. rias y cambio de divisas.
Percentatges. Clcul mental i escrit amb percentatges habituals. Porcentajes. Clculo mental y escrito con porcentajes habituales.
Magnituds directament proporcionals. Regla de tres: llei del Magnitudes directamente proporcionales. Regla de tres: ley del
doble, triple, mitat Aplicaci a la resoluci de problemes en qu doble, triple, mitad Aplicacin a la resolucin de problemas en los
intervinga la proporcionalitat directa. que intervenga la proporcionalidad directa.
Utilitzaci dexemples en qu participen magnituds no directa- Utilizacin de ejemplos en los que participen magnitudes no
ment proporcionals. directamente proporcionales.
Ra i proporci. Razn y proporcin.
Bloc 3. lgebra Bloque 3. lgebra
s de lletres per a simbolitzar nombres inicialment desconeguts Empleo de letras para simbolizar nmeros inicialmente desco-
i nombres sense concretar. Utilitat de la simbolitzaci per a expressar nocidos y nmeros sin concretar. Utilidad de la simbolizacin para
quantitats en distints contextos. expresar cantidades en distintos contextos.
Traducci dexpressions del llenguatge quotidi a lalgebraic i Traduccin de expresiones del lenguaje cotidiano al algebraico
viceversa. y viceversa.
Busca i expressi de propietats, relacions i regularitats en Bsqueda y expresin de propiedades, relaciones y regularidades
seqncies numriques. en secuencias numricas.
Obtenci de valors numrics en frmules senzilles. Obtencin de valores numricos en frmulas sencillas.
Valoraci de la precisi i simplicitat del llenguatge algebraic per Valoracin de la precisin y simplicidad del lenguaje algebraico
a representar i comunicar diferents situacions de la vida quotidiana. para representar y comunicar diferentes situaciones de la vida cotidiana.
Bloc 4. Geometria Bloque 4. Geometra
Elements bsics de la geometria del pla: lnies, segments, angles. Elementos bsicos de la geometra del plano: lneas, segmentos,
Utilitzaci de la terminologia adequada per a descriure amb precisi ngulos. Utilizacin de la terminologa adecuada para describir con preci-
situacions, formes, propietats i configuracions del mn fsic. sin situaciones, formas, propiedades y configuraciones del mundo fsico.
Num. 5562 / 24.07.2007 30556

Anlisi de relacions i propietats de figures en el pla utilitzant Anlisis de relaciones y propiedades de figuras en el plano
mtodes inductius i deductius. Parallelisme i perpendicularitat entre empleando mtodos inductivos y deductivos. Paralelismo y perpen-
rectes. Relacions entre angles. Construccions geomtriques senzilles: dicularidad entre rectas. Relaciones entre ngulos. Construcciones
mediatriu, bisectriu. Propietats de la mediatriu dun segment i la bisec- geomtricas sencillas: mediatriz, bisectriz. Propiedades de la mediatriz
triu dun angle. de un segmento y la bisectriz de un ngulo.
Descripci de les figures planes elementals: triangles, quadril- Descripcin de las figuras planas elementales: tringulos, cuadri-
ters, polgons regulars. lteros, polgonos regulares.
Classificaci de triangles i quadrilters a partir de diferents cri- Clasificacin de tringulos y cuadrilteros a partir de diferen-
teris. Estudi de les seues propietats caracterstiques i relacions en estos tes criterios. Estudio de sus propiedades caractersticas y relaciones en
polgons. estos polgonos.
Construcci de triangles i polgons regulars amb els instruments Construccin de tringulos y polgonos regulares con los instru-
de dibuix habituals. mentos de dibujo habituales.
Triangles: altures, mediatrius, bisectrius i medianes; circumcen- Tringulos: alturas, mediatrices, bisectrices y medianas; circun-
tre i incentre. Criteris digualtat. centro e incentro. Criterios de igualdad.
Mesura i clcul dangles en figures planes. Medida y clculo de ngulos en figuras planas.
Clcul drees i permetres de les figures planes elementals. Cl- Clculo de reas y permetros de las figuras planas elementales.
cul drees per descomposici en figures simples. Clculo de reas por descomposicin en figuras simples.
Circumferncies, cercles, arcs i sectors circulars. Circunferencias, crculos, arcos y sectores circulares.
Simetria axial de figures planes. Identificaci de simetries en la Simetra axial de figuras planas. Identificacin de simetras en la
naturalesa i en les construccions humanes. naturaleza y en las construcciones humanas.
s deines informtiques per a construir, simular i investigar Empleo de herramientas informticas para construir, simular e
relacions entre elements geomtrics. investigar relaciones entre elementos geomtricos.
Bloc 5. Funcions i grfiques Bloque 5. Funciones y grficas
El pla cartesi. Eixos de coordenades. Utilitzaci de les coorde- El plano cartesiano. Ejes de coordenadas. Utilizacin de las
nades cartesianes per a representar i identificar punts. coordenadas cartesianas para representar e identificar puntos.
Identificaci de relacions de proporcionalitat directa a partir de Identificacin de relaciones de proporcionalidad directa a partir
lanlisi de la seua taula de valors. Utilitzaci dexemples en qu les del anlisis de su tabla de valores. Utilizacin de ejemplos en los que
magnituds no sn directament proporcionals. las magnitudes no son directamente proporcionales.
Identificaci daltres relacions de dependncia senzilles. Identificacin de otras relaciones de dependencia sencillas.
Interpretaci i lectura de grfiques relacionades amb els fen- Interpretacin y lectura de grficas relacionadas con los fenme-
mens naturals i el mn de la informaci. nos naturales y el mundo de la informacin.
Detecci derrors en les grfiques que poden afectar la seua Deteccin de errores en las grficas que pueden afectar a su
interpretaci. interpretacin.
Bloc 6. Estadstica i probabilitat Bloque 6. Estadstica y probabilidad
Diferents formes de recollida dinformaci. Organitzaci en Diferentes formas de recogida de informacin. Organizacin en
taules de dades recollides en una experincia. Freqncies absolutes tablas de datos recogidos en una experiencia. Frecuencias absolutas y
i relatives. relativas.
Diagrames de barres, de lnies i de sectors. Anlisi dels aspectes Diagramas de barras, de lneas y de sectores. Anlisis de los
ms destacables dels grfics estadstics. aspectos ms destacables de los grficos estadsticos.
Formulaci de conjectures sobre el comportament de fenmens Formulacin de conjeturas sobre el comportamiento de fen-
aleatoris senzills i comprovaci per mitj de la realitzaci dexperin- menos aleatorios sencillos y comprobacin mediante la realizacin de
cies repetides. experiencias repetidas.
Reconeixement i valoraci de les Matemtiques per a interpretar Reconocimiento y valoracin de las Matemticas para interpretar
i descriure situacions incertes. y describir situaciones inciertas.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Utilitzar estratgies i tcniques simples de resoluci de proble- 1. Utilizar estrategias y tcnicas simples de resolucin de proble-
mes, com ara lanlisi de lenunciat o la resoluci dun problema ms mas, tales como el anlisis del enunciado o la resolucin de un proble-
senzill; comprovar la soluci obtinguda. ma ms sencillo; comprobar la solucin obtenida.
2. Expressar, utilitzant el llenguatge matemtic adequat al seu 2. Expresar, utilizando el lenguaje matemtico adecuado a su nivel,
nivell, el procediment que sha seguit en la resoluci dun problema. el procedimiento que se ha seguido en la resolucin de un problema.
3. Utilitzar els nombres naturals, els enters, les fraccions i els deci- 3. Utilizar los nmeros naturales, los enteros, las fracciones y los
mals, les seues operacions i propietats per a rebre i produir informaci decimales, sus operaciones y propiedades para recibir y producir infor-
en activitats relacionades amb la vida quotidiana. macin en actividades relacionadas con la vida cotidiana.
4. Triar, en resoldre un determinat problema, el tipus de clcul ms 4. Elegir, al resolver un determinado problema, el tipo de clculo
adequat (mental o manual) i donar significat a les operacions i resul- ms adecuado (mental o manual) y dar significado a las operaciones y
tats obtinguts, dacord amb lenunciat. resultados obtenidos, de acuerdo con el enunciado.
5. Calcular el valor dexpressions numriques senzilles de nom- 5. Calcular el valor de expresiones numricas sencillas de nmeros
bres enters, decimals i fraccionaris (basades en les quatre operacions enteros, decimales y fraccionarios (basadas en las cuatro operaciones
elementals, les potncies dexponent natural i les arrels quadrades elementales, las potencias de exponente natural y las races cuadradas
exactes, que continguen, com a mxim, dos operacions encadenades i exactas, que contengan, como mximo, dos operaciones encadenadas
un parntesi), aplicant correctament les regles de prioritat i fent un s y un parntesis), aplicando correctamente las reglas de prioridad y
adequat de signes i parntesi. haciendo un uso adecuado de signos y parntesis.
6. Utilitzar les unitats del sistema mtric decimal per efectuar 6. Utilizar las unidades del sistema mtrico decimal para efectuar
mesures en activitats relacionades amb la vida quotidiana o en la reso- medidas en actividades relacionadas con la vida cotidiana o en la reso-
luci de problemes. lucin de problemas.
7. Utilitzar les unitats monetries per a les conversions de mone- 7. Utilizar las unidades monetarias para las conversiones de mone-
des. das.
8. Utilitzar els procediments bsics de la proporcionalitat numri- 8. Utilizar los procedimientos bsicos de la proporcionalidad
ca (com la regla de tres o el clcul de percentatges) per obtindre quan- numrica (como la regla de tres o el clculo de porcentajes) para obte-
Num. 5562 / 24.07.2007 30557

titats proporcionals a altres en la resoluci de problemes relacionats ner cantidades proporcionales a otras en la resolucin de problemas
amb la vida quotidiana. relacionados con la vida cotidiana.
9. Identificar i descriure regularitats, pautes i relacions en con- 9. Identificar y describir regularidades, pautas y relaciones en con-
junts de nombres; utilitzar lletres per a simbolitzar distintes quantitats juntos de nmeros; utilizar letras para simbolizar distintas cantidades
i obtindre expressions algebraiques com a sntesi en seqncies num- y obtener expresiones algebraicas como sntesis en secuencias numri-
riques, aix com el valor numric de frmules senzilles. cas, as como el valor numrico de frmulas sencillas.
10. Reconixer i descriure els elements i propietats caracterstics 10. Reconocer y describir los elementos y propiedades caractersti-
de les figures planes i les seues configuracions geomtriques per mitj cos de las figuras planas y sus configuraciones geomtricas por medio
dillustracions, dexemples presos de la vida real, o en la resoluci de de ilustraciones, de ejemplos tomados de la vida real, o en la resolu-
problemes geomtrics. cin de problemas geomtricos.
11. Usar les frmules adequades per obtindre longituds, rees i 11. Emplear las frmulas adecuadas para obtener longitudes, reas
angles de les figures planes, en la resoluci de problemes geomtrics. y ngulos de las figuras planas, en la resolucin de problemas geom-
tricos.
12. Organitzar i interpretar informacions diverses per mitj de 12. Organizar e interpretar informaciones diversas mediante tablas
taules i grfiques, i identificar relacions de dependncia en situacions y grficas, e identificar relaciones de dependencia en situaciones coti-
quotidianes. dianas.
13. Fer prediccions sobre la possibilitat que un succs ocrrega a 13. Hacer predicciones sobre la posibilidad de que un suceso ocu-
partir dinformaci prviament obtinguda de forma emprica. rra a partir de informacin previamente obtenida de forma emprica.
Segon curs Segundo curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes
Utilitzaci destratgies i tcniques en la resoluci de problemes, Utilizacin de estrategias y tcnicas en la resolucin de proble-
com ara lanlisi de lenunciat, lassaig i error o la divisi del proble- mas, tales como el anlisis del enunciado, el ensayo y error o la divi-
ma en parts, i comprovaci de la soluci obtinguda. sin del problema en partes, y comprobacin de la solucin obtenida.
Descripci verbal de procediments de resoluci de problemes Descripcin verbal de procedimientos de resolucin de proble-
per mitj de termes adequats. mas mediante trminos adecuados.
Interpretaci de missatges que continguen informacions de Interpretacin de mensajes que contengan informaciones de
carcter quantitatiu o sobre elements o relacions espacials. carcter cuantitativo o sobre elementos o relaciones espaciales.
Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, Confianza en las propias capacidades para afrontar problemas,
comprendre les relacions matemtiques i prendre decisions a partir comprender las relaciones matemticas y tomar decisiones a partir de
destes. ellas.
Perseverana i flexibilitat en la busca de solucions als problemes Perseverancia y flexibilidad en la bsqueda de soluciones a los
i en la millora de les que shan trobat. problemas y en la mejora de las encontradas.
Utilitzaci de ferramentes tecnolgiques per a facilitar els cl- Utilizacin de herramientas tecnolgicas para facilitar los cl-
culs de tipus numric, algebraic o estadstic, les representacions funci- culos de tipo numrico, algebraico o estadstico, las representaciones
onals i la comprensi de propietats geomtriques. funcionales y la comprensin de propiedades geomtricas.
Bloc 2. Nombres Bloque 2. Nmeros
Relaci de divisibilitat. Descomposici dun nombre natural en Relacin de divisibilidad. Descomposicin de un nmero natural
factors primers i clcul del mxim com divisor i del mnim com en factores primos y clculo del mximo comn divisor y del mnimo
mltiple de dos o ms nombres naturals. comn mltiplo de dos o ms nmeros naturales.
Fraccions equivalents. Simplificaci de fraccions. Obtenci de Fracciones equivalentes. Simplificacin de fracciones. Obten-
fraccions irreductibles equivalents a altres donades. Reducci a com cin de fracciones irreducibles equivalentes a otras dadas. Reduccin
denominador. a comn denominador.
Operacions elementals amb fraccions, decimals i nombres Operaciones elementales con fracciones, decimales y nmeros
enters. enteros.
Jerarquia de les operacions i s del parntesi. Jerarqua de las operaciones y uso del parntesis.
Potncies dexponent natural. Operacions amb potncies. Utilit- Potencias de exponente natural. Operaciones con potencias. Uti-
zaci de la notaci cientfica per representar nombres grans. lizacin de la notacin cientfica para representar nmeros grandes.
Aproximacions, truncaments i arredoniments. Arrels quadrades Aproximaciones, truncamientos y redondeos. Races cuadradas
aproximades. aproximadas.
Utilitzaci de la forma de clcul mental, escrit o amb calculado- Utilizacin de la forma de clculo mental, escrito o con calcula-
ra, i de lestratgia per a comptar o estimar quantitats ms apropiades dora, y de la estrategia para contar o estimar cantidades ms apropia-
a la precisi exigida en el resultat i a la naturalesa de les dades. das a la precisin exigida en el resultado y a la naturaleza de los datos.
Mesura del temps. Medida del tiempo.
Mesura dangles. Medida de ngulos.
Expressions sexagesimals complexes i expressions decimals. Expresiones sexagesimales complejas y expresiones decimales.
Conversi duna expressi a una altra. Operacions. Conversin de una expresin a otra. Operaciones.
Percentatges. Relacions entre fraccions, decimals i percentatges. Porcentajes. Relaciones entre fracciones, decimales y porcenta-
s destes relacions per a elaborar estratgies de clcul prctic amb jes. Uso de estas relaciones para elaborar estrategias de clculo prcti-
percentatges. co con porcentajes.
Clcul daugments i disminucions percentuals. Clculo de aumentos y disminuciones porcentuales.
Proporcionalitat directa i inversa: anlisi de taules. Ra de pro- Proporcionalidad directa e inversa: anlisis de tablas. Razn de
porcionalitat. proporcionalidad.
Magnituds directament proporcionals. Regla de tres simple. Magnitudes directamente proporcionales. Regla de tres simple.
Magnituds inversament proporcionals. Magnitudes inversamente proporcionales.
Resoluci de problemes relacionats amb la vida quotidiana en Resolucin de problemas relacionados con la vida cotidiana en
qu intervinga la proporcionalitat directa o inversa. los que intervenga la proporcionalidad directa o inversa.
Bloc 3. lgebra Bloque 3. lgebra
El llenguatge algebraic per a generalitzar propietats i expressar El lenguaje algebraico para generalizar propiedades y expresar
relacions. relaciones.
Num. 5562 / 24.07.2007 30558

Obtenci de frmules i termes generals basada en lobservaci Obtencin de frmulas y trminos generales basada en la obser-
de pautes i regularitats. vacin de pautas y regularidades.
Obtenci del valor numric duna expressi algebraica. Obtencin del valor numrico de una expresin algebraica.
Binomis de primer grau: suma, resta i producte per un nombre. Binomios de primer grado: suma, resta y producto por un nme-
ro.
Transformaci dequacions en altres equivalents. Resoluci Transformacin de ecuaciones en otras equivalentes. Resolucin
dequacions de primer grau. de ecuaciones de primer grado.
Utilitzaci de les equacions per a la resoluci de problemes. Utilizacin de las ecuaciones para la resolucin de problemas.
Interpretaci de les solucions. Interpretacin de las soluciones.
Bloc 4. Geometria Bloque 4. Geometra
Triangles rectangles. El teorema de Pitgores. Justificaci geo- Tringulos rectngulos. El teorema de Pitgoras. Justificacin
mtrica i aplicacions. geomtrica y aplicaciones.
Idea de semblana: figures semblants. Ampliaci i reducci de Idea de semejanza: figuras semejantes. Ampliacin y reduccin
figures: ra de semblana i escales. Ra entre les superfcies de figu- de figuras: razn de semejanza y escalas. Razn entre las superficies
res semblants. de figuras semejantes.
Elements bsics de la geometria de lespai: punts, rectes i plans. Elementos bsicos de la geometra del espacio: puntos, rectas y
planos.
Incidncia, parallelisme i perpendicularitat entre rectes i plans. Incidencia, paralelismo y perpendicularidad entre rectas y pla-
nos.
Poliedres: elements i classificaci. Poliedros: elementos y clasificacin.
Utilitzaci de propietats, regularitats i relacions dels poliedres Utilizacin de propiedades, regularidades y relaciones de los
per a resoldre problemes del mn fsic. poliedros para resolver problemas del mundo fsico.
Utilitzaci de la composici, descomposici, truncament, movi- Utilizacin de la composicin, descomposicin, truncamiento,
ment, deformaci i desenrotllament dels poliedres per a analitzar-los o movimiento, deformacin y desarrollo de los poliedros para analizar-
obtindren daltres. los u obtener otros.
Lesfera: descripci i propietats. La esfera: descripcin y propiedades.
Resoluci de problemes que impliquen lestimaci i el clcul de Resolucin de problemas que impliquen la estimacin y el cl-
longituds, superfcies i volums. culo de longitudes, superficies y volmenes.
Bloc 5. Funcions i grfiques Bloque 5. Funciones y grficas
Grfiques cartesianes. Elaboraci duna grfica a partir duna Grficas cartesianas. Elaboracin de una grfica a partir de una
taula de valors o duna expressi algebraica senzilla que relacione dos tabla de valores o de una expresin algebraica sencilla que relacione
variables. dos variables.
Descripci local i global de fenmens presentats de forma gr- Descripcin local y global de fenmenos presentados de forma
fica. grfica.
Aportacions de lestudi grfic a lanlisi duna situaci: creixe- Aportaciones del estudio grfico al anlisis de una situacin: cre-
ment i decreixement. Continutat i discontinutat. Talls amb els eixos. cimiento y decrecimiento. Continuidad y discontinuidad. Cortes con
Mxims i mnims absoluts o relatius. los ejes. Mximos y mnimos absolutos o relativos.
Identificaci de magnituds proporcionals a partir de lanlisi de Identificacin de magnitudes proporcionales a partir del anlisis
la seua taula de valors o de la seua grfica. Interpretaci de la constant de su tabla de valores o de su grfica. Interpretacin de la constante de
de proporcionalitat. Aplicaci a situacions reals. proporcionalidad. Aplicacin a situaciones reales.
Construcci de taules i grfiques a partir de lobservaci i expe- Construccin de tablas y grficas a partir de la observacin y
rimentaci en casos prctics. experimentacin en casos prcticos.
Interpretaci i lectura de grfiques relacionades amb els fen- Interpretacin y lectura de grficas relacionadas con los fenme-
mens naturals i el mn de la informaci. nos naturales y el mundo de la informacin.
Utilitzaci de calculadores grfiques i programes dordinador Utilizacin de calculadoras grficas y programas de ordenador
per a la construcci i interpretaci de grfiques. para la construccin e interpretacin de grficas.
Bloc 6. Estadstica i probabilitat Bloque 6. Estadstica y probabilidad
Estadstica unidimensional. Poblaci i mostra. Distribucions dis- Estadstica unidimensional. Poblacin y muestra. Distribuciones
cretes. Recompte de dades. Organitzaci de les dades. discretas. Recuento de datos. Organizacin de los datos.
Freqncia absoluta i relativa. Freqncies acumulades. Frecuencia absoluta y relativa. Frecuencias acumuladas.
Construcci i interpretaci de taules de freqncies i diagrames Construccin e interpretacin de tablas de frecuencias y diagra-
de barres i de sectors. Anlisi dels aspectes ms destacables dels gr- mas de barras y de sectores. Anlisis de los aspectos ms destacables
fics estadstics. de los grficos estadsticos.
Clcul i interpretaci de la mitjana aritmtica, la mediana i la Clculo e interpretacin de la media aritmtica, la mediana y la
moda duna distribuci discreta amb poques dades. moda de una distribucin discreta con pocos datos.
Utilitzaci conjunta de la mitjana, la mediana i la moda per a Utilizacin conjunta de la media, la mediana y la moda para rea-
realitzar comparacions i valoracions. lizar comparaciones y valoraciones.
Utilitzaci del full de clcul per a organitzar les dades, realitzar Utilizacin de la hoja de clculo para organizar los datos, reali-
els clculs i generar els grfics ms adequats. zar los clculos y generar los grficos ms adecuados.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Utilitzar estratgies i tcniques de resoluci de problemes, com 1. Utilizar estrategias y tcnicas de resolucin de problemas, tales
ara lanlisi de lenunciat, lassaig i error sistemtic, la divisi del pro- como el anlisis del enunciado, el ensayo y error sistemtico, la divi-
blema en parts, aix com la comprovaci de la coherncia de la soluci sin del problema en partes, as como la comprobacin de la coheren-
obtinguda. cia de la solucin obtenida.
2. Expressar, utilitzant el llenguatge matemtic adequat al seu 2. Expresar, utilizando el lenguaje matemtico adecuado a su nivel,
nivell, el procediment que sha seguit en la resoluci dun problema. el procedimiento que se ha seguido en la resolucin de un problema.
3. Operar amb nombres naturals, enters, fraccionaris i decimals, i 3. Operar con nmeros naturales, enteros, fraccionarios y deci-
utilitzar-los per a resoldre activitats relacionades amb la vida quotidi- males, y utilizarlos para resolver actividades relacionadas con la vida
ana. cotidiana.
Num. 5562 / 24.07.2007 30559

4. Resoldre problemes, triant el tipus de clcul ms adequat (men- 4. Resolver problemas, eligiendo el tipo de clculo ms adecuado
tal, manual) i donar significat a les operacions, mtodes i resultats (mental, manual) y dar significado a las operaciones, mtodos y resul-
obtinguts, dacord amb lenunciat. tados obtenidos, de acuerdo con el enunciado.
5. Calcular el valor dexpressions numriques senzilles de nom- 5. Calcular el valor de expresiones numricas sencillas de nme-
bres enters, decimals i fraccionaris (basades en les quatre operacions ros enteros, decimales y fraccionarios (basadas en las cuatro operacio-
elementals i les potncies dexponent natural, que continguen, com a nes elementales y las potencias de exponente natural, que contengan,
mxim, dos operacions encadenades i un parntesi), aplicant correcta- como mximo, dos operaciones encadenadas y un parntesis), aplican-
ment les regles de prioritat i fent un s adequat de signes i parntesi. do correctamente las reglas de prioridad y haciendo un uso adecuado
de signos y parntesis.
6. Utilitzar les unitats angulars i temporals per a efectuar mesures, 6. Utilizar las unidades angulares y temporales para efectuar medi-
directes i indirectes, en activitats relacionades amb la vida quotidiana das, directas e indirectas, en actividades relacionadas con la vida coti-
o en la resoluci de problemes. diana o en la resolucin de problemas.
7. Utilitzar els procediments bsics de la proporcionalitat numrica 7. Utilizar los procedimientos bsicos de la proporcionalidad
(com la regla de tres o el clcul de percentatges) per a obtindre quan- numrica (como la regla de tres o el clculo de porcentajes) para obte-
titats proporcionals a altres en la resoluci de problemes relacionats ner cantidades proporcionales a otras en la resolucin de problemas
amb la vida quotidiana. relacionados con la vida cotidiana.
8. Utilitzar el llenguatge algebraic per a simbolitzar, generalitzar i 8. Utilizar el lenguaje algebraico para simbolizar, generalizar e
incorporar el plantejament i resoluci dequacions de primer grau com incorporar el planteamiento y resolucin de ecuaciones de primer
una ferramenta ms amb la qual abordar i resoldre problemes. grado como una herramienta ms con la que abordar y resolver pro-
blemas.
9. Reconixer, descriure i dibuixar les figures i cossos elementals. 9. Reconocer, describir y dibujar las figuras y cuerpos elementales.
10. Usar el Teorema de Pitgores i les frmules adequades per a 10. Emplear el Teorema de Pitgoras y las frmulas adecuadas
obtindre longituds, rees i volums de les figures planes i els cossos para obtener longitudes, reas y volmenes de las figuras planas y los
elementals, en la resoluci de problemes geomtrics. cuerpos elementales, en la resolucin de problemas geomtricos.
11. Utilitzar la semblana per a construir polgons semblants a 11. Utilizar la semejanza para construir polgonos semejantes a
altres a partir duna ra donada. otros a partir de una razn dada.
12. Triar lescala adequada per a representar figures de dimensions 12. Elegir la escala adecuada para representar figuras de dimensio-
reals en el pla. nes reales en el plano.
13. Intercanviar informaci entre taules de valors i grfiques i 13. Intercambiar informacin entre tablas de valores y grficas y
obtindre informaci prctica de grfiques cartesianes senzilles referi- obtener informacin prctica de grficas cartesianas sencillas referidas
des a fenmens naturals, a la vida quotidiana i al mn de la informa- a fenmenos naturales, a la vida cotidiana y al mundo de la informa-
ci. cin.
14. Formular les preguntes adequades per a conixer les caracte- 14. Formular las preguntas adecuadas para conocer las caractersti-
rstiques duna poblaci i recollir, organitzar i presentar dades relle- cas de una poblacin y recoger, organizar y presentar datos relevantes
vants per a respondre-les, utilitzant els mtodes estadstics apropiats i para responderlas, utilizando los mtodos estadsticos apropiados y las
les ferramentes informtiques adequades. herramientas informticas adecuadas.
15. Obtindre i interpretar la taula de freqncies i el diagrama de 15. Obtener e interpretar la tabla de frecuencias y el diagrama de
barres o de sectors, aix com la moda i la mitjana aritmtica, duna dis- barras o de sectores, as como la moda y la media aritmtica, de una
tribuci discreta senzilla, amb poques dades, servint-se, si s necessari, distribucin discreta sencilla, con pocos datos, sirvindose, si es preci-
duna calculadora doperacions bsiques. so, de una calculadora de operaciones bsicas.
Tercer curs Tercer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes
Planificaci i utilitzaci destratgies en la resoluci de proble- Planificacin y utilizacin de estrategias en la resolucin de pro-
mes, com ara el recompte exhaustiu, la inducci o la busca de proble- blemas, tales como el recuento exhaustivo, la induccin o la bsque-
mes afins, i comprovaci de lajust de la soluci a la situaci planteja- da de problemas afines, y comprobacin del ajuste de la solucin a la
da. situacin planteada.
Descripci verbal de relacions quantitatives i espacials i procedi- Descripcin verbal de relaciones cuantitativas y espaciales y pro-
ments de resoluci per mitj de la terminologia precisa. cedimientos de resolucin mediante la terminologa precisa.
Interpretaci de missatges que continguen informacions de Interpretacin de mensajes que contengan informaciones de
carcter quantitatiu o simblic o sobre elements o relacions espacials. carcter cuantitativo o simblico o sobre elementos o relaciones espa-
ciales.
Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, Confianza en las propias capacidades para afrontar problemas,
comprendre les relacions matemtiques i prendre decisions a partir comprender las relaciones matemticas y tomar decisiones a partir de
destes. ellas.
Perseverana i flexibilitat en la busca de solucions als problemes Perseverancia y flexibilidad en la bsqueda de soluciones a los
i en la millora de les solucions trobades. problemas y en la mejora de las encontradas.
Utilitzaci de ferramentes tecnolgiques per a facilitar els cl- Utilizacin de herramientas tecnolgicas para facilitar los cl-
culs de tipus numric, algebraic o estadstic, les representacions funci- culos de tipo numrico, algebraico o estadstico, las representaciones
onals i la comprensi de propietats geomtriques. funcionales y la comprensin de propiedades geomtricas.
Bloc 2. Nombres Bloque 2. Nmeros
Nombres racionals. Comparaci, ordenaci i representaci sobre Nmeros racionales. Comparacin, ordenacin y representacin
la recta. sobre la recta.
Decimals i fraccions. Transformaci de fraccions en decimals i Decimales y fracciones. Transformacin de fracciones en deci-
viceversa. Decimals exactes i decimals peridics. Fracci generatriu. males y viceversa. Decimales exactos y decimales peridicos. Frac-
cin generatriz.
Operacions amb fraccions i decimals. Operaciones con fracciones y decimales.
Jerarquia de les operacions i s del parntesi. Jerarqua de las operaciones y uso del parntesis.
Potncies dexponent enter. Significat i propietats. La seua apli- Potencias de exponente entero. Significado y propiedades. Su
caci per a lexpressi de nombres molt grans i molt xicotets. Opera- aplicacin para la expresin de nmeros muy grandes y muy peque-
Num. 5562 / 24.07.2007 30560

cions amb nombres expressats en notaci cientfica. s de la calcula- os. Operaciones con nmeros expresados en notacin cientfica. Uso
dora. de la calculadora.
Aproximacions i errors. Error absolut i error relatiu. Utilitzaci Aproximaciones y errores. Error absoluto y error relativo. Utili-
daproximacions i arredoniments en la resoluci de problemes de la zacin de aproximaciones y redondeos en la resolucin de problemas
vida quotidiana amb la precisi requerida per la situaci plantejada. de la vida cotidiana con la precisin requerida por la situacin plan-
teada.
Resoluci de problemes en qu interv la proporcionalitat direc- Resolucin de problemas en los que interviene la proporcionali-
ta o inversa. Repartiments proporcionals. dad directa o inversa. Repartos proporcionales.
Inters simple. Percentatges encadenats. Inters simple. Porcentajes encadenados.
Bloc 3. lgebra Bloque 3. lgebra
Successions de nombres enters i fraccionaris. Successions recur- Sucesiones de nmeros enteros y fraccionarios. Sucesiones recu-
rents. rrentes.
Progressions aritmtiques i geomtriques. Progresiones aritmticas y geomtricas.
Estudi de les regularitats, relacions i propietats que apareixen en Estudio de las regularidades, relaciones y propiedades que apa-
conjunts de nombres. recen en conjuntos de nmeros.
Traducci de situacions del llenguatge verbal a lalgebraic. Traduccin de situaciones del lenguaje verbal al algebraico.
Polinomis. Valor numric. Operacions elementals amb polino- Polinomios. Valor numrico. Operaciones elementales con poli-
mis. nomios.
Resoluci algebraica dequacions de primer grau i de sistemes Resolucin algebraica de ecuaciones de primer grado y de siste-
de dos equacions lineals amb dos incgnites. mas de dos ecuaciones lineales con dos incgnitas.
Resoluci algebraica dequacions de segon grau. Solucions exac- Resolucin algebraica de ecuaciones de segundo grado. Solucio-
tes i aproximacions decimals. nes exactas y aproximaciones decimales.
Resoluci de problemes per mitj de la utilitzaci dequacions i Resolucin de problemas mediante la utilizacin de ecuaciones y
sistemes. Interpretaci crtica de les solucions. sistemas. Interpretacin crtica de las soluciones.
Bloc 4. Geometria Bloque 4. Geometra
Revisi de la geometria del pla. Revisin de la geometra del plano.
Lloc geomtric. Determinaci de figures a partir de certes pro- Lugar geomtrico. Determinacin de figuras a partir de ciertas
pietats. propiedades.
Teorema de Tales. Divisi dun segment en parts proporcionals. Teorema de Tales. Divisin de un segmento en partes proporcio-
nales.
Aplicaci dels teoremes de Tales i Pitgores a la resoluci de Aplicacin de los teoremas de Tales y Pitgoras a la resolucin
problemes geomtrics i del medi fsic. de problemas geomtricos y del medio fsico.
Translacions, girs i simetries en el pla. Elements invariants de Traslaciones, giros y simetras en el plano. Elementos invarian-
cada moviment. tes de cada movimiento.
Revisi de la geometria de lespai. Revisin de la geometra del espacio.
Plans de simetria en els poliedres. Planos de simetra en los poliedros.
s dels moviments per a lanlisi i representaci de figures i Uso de los movimientos para el anlisis y representacin de figu-
configuracions geomtriques. ras y configuraciones geomtricas.
Reconeixement dels moviments en la naturalesa, en lart i en Reconocimiento de los movimientos en la naturaleza, en el arte
altres construccions humanes. y en otras construcciones humanas.
Lesfera. Interseccions de plans i esferes. La esfera. Intersecciones de planos y esferas.
El globus terraqi. Coordenades terrestres i fusos horaris. Longi- El globo terrqueo. Coordenadas terrestres y husos horarios.
tud i latitud dun lloc. Longitud y latitud de un lugar.
Interpretaci de mapes i resoluci de problemes associats. Interpretacin de mapas y resolucin de problemas asociados.
Estudi de formes, configuracions i relacions geomtriques. Estudio de formas, configuraciones y relaciones geomtricas.
Clcul drees i volums. Clculo de reas y volmenes.
Bloc 5. Funcions i grfiques Bloque 5. Funciones y grficas
Relacions funcionals. Distintes formes dexpressar una funci. Relaciones funcionales. Distintas formas de expresar una fun-
cin.
Construcci de taules de valors a partir denunciats, expressions Construccin de tablas de valores a partir de enunciados, expre-
algebraiques o grfiques senzilles. siones algebraicas o grficas sencillas.
Elaboraci de grfiques contnues o discontnues a partir dun Elaboracin de grficas continuas o discontinuas a partir de un
enunciat, una taula de valors o duna expressi algebraica senzilla. enunciado, una tabla de valores o de una expresin algebraica sencilla.
Estudi grfic duna funci: creixement i decreixement, mxims Estudio grfico de una funcin: crecimiento y decrecimiento,
i mnims, simetries, continutat i periodicitat. Anlisi i descripci de mximos y mnimos, simetras, continuidad y periodicidad. Anlisis
grfiques que representen fenmens de lentorn quotidi. y descripcin de grficas que representan fenmenos del entorno coti-
diano.
s de les tecnologies de la informaci per a lanlisi i reconeixe- Uso de las tecnologas de la informacin para el anlisis y reco-
ment de propietats de funcions. nocimiento de propiedades de funciones.
Formulaci de conjectures sobre el fenomen representat per una Formulacin de conjeturas sobre el fenmeno representado por
grfica i sobre la seua expressi algebraica. una grfica y sobre su expresin algebraica.
Estudi grfic i algebraic de les funcions constants, lineals i afins. Estudio grfico y algebraico de las funciones constantes, lineales
y afines.
Utilitzaci de models lineals per a estudiar situacions provinents Utilizacin de modelos lineales para estudiar situaciones prove-
dels diferents mbits de coneixement i de la vida quotidiana, per mitj nientes de los diferentes mbitos de conocimiento y de la vida cotidia-
de la confecci de la taula, la representaci grfica i lobtenci de lex- na, mediante la confeccin de la tabla, la representacin grfica y la
pressi algebraica. obtencin de la expresin algebraica.
Bloc 6. Estadstica i probabilitat Bloque 6. Estadstica y probabilidad
Estadstica descriptiva unidimensional. Variables discretes i con- Estadstica descriptiva unidimensional. Variables discretas y
tnues. continuas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30561

Interpretaci de taules de freqncies i grfics estadstics. Interpretacin de tablas de frecuencias y grficos estadsticos.
Agrupaci de dades en intervals. Histogrames i polgons de fre- Agrupacin de datos en intervalos. Histogramas y polgonos de
qncies. frecuencias.
Construcci de la grfica adequada a la naturalesa de les dades i Construccin de la grfica adecuada a la naturaleza de los datos
a lobjectiu desitjat. y al objetivo deseado.
Clcul i interpretaci dels parmetres de centralitzaci (mediana, Clculo e interpretacin de los parmetros de centralizacin
moda, quartils i mitjana) i dispersi (rang i desviaci tpica). (media, moda, cuartiles y mediana) y dispersin (rango y desviacin
tpica).
Interpretacin conjunta de la mitjana i la desviaci tpica. Interpretacin conjunta de la media y la desviacin tpica.
Utilitzaci de les mesures de centralitzaci i dispersi per a rea- Utilizacin de las medidas de centralizacin y dispersin para
litzar comparacions i valoracions. Anlisi i crtica de la informaci realizar comparaciones y valoraciones. Anlisis y crtica de la infor-
dndole estadstica i de la seua presentaci. macin de ndole estadstico y de su presentacin.
Utilitzaci de la calculadora i el full de clcul per a organitzar Utilizacin de la calculadora y la hoja de clculo para organizar
les dades i realitzar clculs. los datos y realizar clculos.
Experiments aleatoris. Successos i espai mostral. Utilitzaci del Experimentos aleatorios. Sucesos y espacio muestral. Utilizacin
vocabulari adequat per a descriure i quantificar situacions relacionades del vocabulario adecuado para describir y cuantificar situaciones rela-
amb latzar. cionadas con el azar.
Freqncia i probabilitat dun succs. Frecuencia y probabilidad de un suceso.
Clcul de probabilitats per mitj de la Llei de Laplace. Clculo de probabilidades mediante la Ley de Laplace.
Clcul de la probabilitat per mitj de simulaci o experimenta- Clculo de la probabilidad mediante simulacin o experimenta-
ci. cin.
Formulaci i verificaci de conjectures sobre el comportament Formulacin y verificacin de conjeturas sobre el comporta-
de fenmens aleatoris senzills. miento de fenmenos aleatorios sencillos.
Utilitzaci de la probabilitat per a prendre decisions fonamenta- Utilizacin de la probabilidad para tomar decisiones fundamen-
des en diferents contextos. Reconeixement i valoraci de les Matem- tadas en diferentes contextos. Reconocimiento y valoracin de las
tiques per a interpretar, descriure i predir situacions incertes. Matemticas para interpretar, describir y predecir situaciones inciertas.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Planificar i utilitzar estratgies i tcniques de resoluci de pro- 1. Planificar y utilizar estrategias y tcnicas de resolucin de pro-
blemes, com ara el recompte exhaustiu, la inducci o la busca de pro- blemas, tales como el recuento exhaustivo, la induccin o la bsqueda
blemes afins i comprovar lajust de la soluci a la situaci plantejada. de problemas afines y comprobar el ajuste de la solucin a la situacin
planteada.
2. Expressar verbalment amb precisi raonaments, relacions quan- 2. Expresar verbalmente con precisin razonamientos, relaciones
titatives i informacions que incorporen elements matemtics; valorar cuantitativas e informaciones que incorporen elementos matemticos;
la utilitat i simplicitat del llenguatge matemtic. valorar la utilidad y simplicidad del lenguaje matemtico.
3. Calcular expressions numriques senzilles de nombres racionals 3. Calcular expresiones numricas sencillas de nmeros racio-
(basades en les quatre operacions elementals i les potncies dexpo- nales (basadas en las cuatro operaciones elementales y las potencias
nent enter, que continguen, com a mxim, dos operacions encadenades de exponente entero, que contengan, como mximo, dos operaciones
i un parntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer s ade- encadenadas y un parntesis), aplicar correctamente las reglas de prio-
quat de signes i parntesi. ridad y hacer uso adecuado de signos y parntesis.
4. Utilitzar convenientment les aproximacions decimals, les unitats 4. Utilizar convenientemente las aproximaciones decimales,
de mesura usuals i les relacions de proporcionalitat numrica (factor las unidades de medida usuales y las relaciones de proporcionalidad
de conversi, regla de tres simple, percentatges, repartiments proporci- numrica (factor de conversin, regla de tres simple, porcentajes,
onals, interessos, etc.) per a resoldre problemes relacionats amb la vida repartos proporcionales, intereses, etc.) para resolver problemas rela-
quotidiana o emmarcats en el context daltres camps de coneixement. cionados con la vida cotidiana o enmarcados en el contexto de otros
campos de conocimiento.
5. Expressar per mitj del llenguatge algebraic una propietat o 5. Expresar mediante el lenguaje algebraico una propiedad o rela-
relaci donada en un enunciat. cin dada en un enunciado.
6. Observar regularitats en seqncies numriques obtingudes de 6. Observar regularidades en secuencias numricas obtenidas de
situacions reals per mitj de lobtenci de la llei de formaci i la fr- situaciones reales mediante la obtencin de la ley de formacin y la
mula corresponent en casos senzills. frmula correspondiente en casos sencillos.
7. Resoldre problemes de la vida quotidiana en qu es precise el 7. Resolver problemas de la vida cotidiana en los que se precise el
plantejament i resoluci dequacions de primer i segon grau o de siste- planteamiento y resolucin de ecuaciones de primer y segundo grado
mes dequacions lineals amb dos incgnites. o de sistemas de ecuaciones lineales con dos incgnitas.
8. Reconixer i descriure els elements i propietats caracterstiques 8. Reconocer y describir los elementos y propiedades caractersti-
de les figures planes, els cossos elementals i les seues configuracions cas de las figuras planas, los cuerpos elementales y sus configuracio-
geomtriques. nes geomtricas.
9. Calcular les dimensions reals de figures representades en mapes 9. Calcular las dimensiones reales de figuras representadas en
o plans i dibuixar croquis a escales adequades. mapas o planos y dibujar croquis a escalas adecuadas.
10. Utilitzar els teoremes de Tales, de Pitgores i les frmules usu- 10. Utilizar los teoremas de Tales, de Pitgoras y las frmulas
als per a realitzar mesures indirectes delements inaccessibles i per a usuales para realizar medidas indirectas de elementos inaccesibles y
obtindre les mesures de longituds, rees i volums dels cossos elemen- para obtener las medidas de longitudes, reas y volmenes de los cuer-
tals per mitj dillustracions, dexemples presos de la vida real o en la pos elementales por medio de ilustraciones, de ejemplos tomados de la
resoluci de problemes geomtrics. vida real o en la resolucin de problemas geomtricos.
11. Aplicar translacions, girs i simetries a figures planes senzilles 11. Aplicar traslaciones, giros y simetras a figuras planas sencillas
utilitzant els instruments de dibuix habituals; reconixer el tipus de utilizando los instrumentos de dibujo habituales; reconocer el tipo de
moviment que lliga dos figures iguals del pla que ocupen posicions movimiento que liga dos figuras iguales del plano que ocupan posi-
diferents; determinar els elements invariants i els centres i eixos de ciones diferentes; determinar los elementos invariantes y los centros y
simetria en formes i configuracions geomtriques senzilles. ejes de simetra en formas y configuraciones geomtricas sencillas.
12. Reconixer les transformacions que porten duna figura geo- 12. Reconocer las transformaciones que llevan de una figu-
mtrica a una altra per mitj dels moviments en el pla i utilitzar estos ra geomtrica a otra mediante los movimientos en el plano y utilizar
Num. 5562 / 24.07.2007 30562

moviments per a crear les seues prpies composicions; analitzar, des dichos movimientos para crear sus propias composiciones; analizar,
dun punt de vista geomtric, dissenys quotidians, obres dart i confi- desde un punto de vista geomtrico, diseos cotidianos, obras de arte
guracions presents en la naturalesa. y configuraciones presentes en la naturaleza.
13. Reconixer les caracterstiques bsiques de les funcions cons- 13. Reconocer las caractersticas bsicas de las funciones constan-
tants, lineals i afins en la seua forma grfica o algebraica i representar- tes, lineales y afines en su forma grfica o algebraica y representarlas
les grficament quan vinguen expressades per un enunciat, una taula o grficamente cuando vengan expresadas por un enunciado, una tabla o
una expressi algebraica. una expresin algebraica.
14. Obtindre informaci prctica a partir duna grfica referida a 14. Obtener informacin prctica a partir de una grfica referida a
fenmens naturals, a la vida quotidiana o en el context daltres rees fenmenos naturales, a la vida cotidiana o en el contexto de otras reas
de coneixement. de conocimiento.
15. Elaborar i interpretar taules i grfics estadstics (diagrames de 15. Elaborar e interpretar tablas y grficos estadsticos (diagramas
barres o de sectors, histogrames, etc.), aix com els parmetres estads- de barras o de sectores, histogramas, etc.), as como los parmetros
tics ms usuals (mitjana, moda, mediana i desviaci tpica), correspo- estadsticos ms usuales (media, moda, mediana y desviacin tpica),
nents a distribucions senzilles i utilitzar, si s necessari, una calculado- correspondientes a distribuciones sencillas y utilizar, si es necesario,
ra cientfica. una calculadora cientfica.
16. Fer prediccions qualitatives i quantitatives sobre la possibilitat 16. Hacer predicciones cualitativas y cuantitativas sobre la posi-
que un succs ocrrega a partir dinformaci prviament obtinguda de bilidad de que un suceso ocurra a partir de informacin previamente
forma emprica o com a resultat del recompte de possibilitats, en casos obtenida de forma emprica o como resultado del recuento de posibili-
senzills. dades, en casos sencillos.
17. Determinar i interpretar lespai mostral i els successos asso- 17. Determinar e interpretar el espacio muestral y los sucesos aso-
ciats a un experiment aleatori senzill i assignar probabilitats en situa- ciados a un experimento aleatorio sencillo y asignar probabilidades en
cions experimentals equiprobables, utilitzant adequadament la llei de situaciones experimentales equiprobables, utilizando adecuadamente
Laplace i els diagrames darbre. la Ley de Laplace y los diagramas de rbol.
Quart curs Cuarto curso
Opci A Opcin A
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes
Planificaci i utilitzaci de processos de raonament i estratgies Planificacin y utilizacin de procesos de razonamiento y estra-
de resoluci de problemes, com ara lemissi i justificaci dhiptesis tegias de resolucin de problemas, tales como la emisin y justifica-
o la generalitzaci. cin de hiptesis o la generalizacin.
Expressi verbal dargumentacions, relacions quantitatives i Expresin verbal de argumentaciones, relaciones cuantitativas y
espacials i procediments de resoluci amb la precisi i rigor adequats espaciales y procedimientos de resolucin con la precisin y rigor ade-
a la situaci. cuados a la situacin.
Interpretaci de missatges que continguen argumentacions o Interpretacin de mensajes que contengan argumentaciones o
informacions de carcter quantitatiu o sobre elements o relacions espa- informaciones de carcter cuantitativo o sobre elementos o relaciones
cials. espaciales.
Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, Confianza en las propias capacidades para afrontar problemas,
comprendre les relacions matemtiques i prendre decisions a partir comprender las relaciones matemticas y tomar decisiones a partir de
destes. ellas.
Perseverana i flexibilitat en la busca de solucions als problemes Perseverancia y flexibilidad en la bsqueda de soluciones a los
i en la millora de les trobades. problemas y en la mejora de las encontradas.
Utilitzaci de ferramentes tecnolgiques per a facilitar els cl- Utilizacin de herramientas tecnolgicas para facilitar los cl-
culs de tipus numric, algebraic o estadstic, les representacions funci- culos de tipo numrico, algebraico o estadstico, las representaciones
onals i la comprensi de propietats geomtriques. funcionales y la comprensin de propiedades geomtricas.
Bloc 2. Nombres Bloque 2. Nmeros
Operacions amb nombres enters, fraccions i decimals. Operaciones con nmeros enteros, fracciones y decimales.
Decimals infinits no peridics: nombres irracionals. Decimales infinitos no peridicos: nmeros irracionales.
Expressi decimal dels nombres irracionals. Expresin decimal de los nmeros irracionales.
Notaci cientfica. Operacions senzilles amb nombres en notaci Notacin cientfica. Operaciones sencillas con nmeros en nota-
cientfica amb i sense calculadora. cin cientfica con y sin calculadora.
Potncies dexponent fraccionari. Operacions amb radicals Potencias de exponente fraccionario. Operaciones con radicales
numrics senzills. numricos sencillos.
Interpretaci i utilitzaci dels nombres i les operacions en dife- Interpretacin y utilizacin de los nmeros y las operaciones en
rents contextos, triant la notaci i precisi ms adequades en cada cas. diferentes contextos, eligiendo la notacin y precisin ms adecuadas
en cada caso.
Proporcionalitat directa i inversa: resoluci de problemes. Proporcionalidad directa e inversa: resolucin de problemas.
Els percentatges en leconomia. Augments i disminucions per- Los porcentajes en la economa. Aumentos y disminuciones por-
centuals. Percentatges encadenats. Inters simple i compost. centuales. Porcentajes encadenados. Inters simple y compuesto.
s del full de clcul per a lorganitzaci de clculs associats a la Uso de la hoja de clculo para la organizacin de clculos aso-
resoluci de problemes quotidians i financers. ciados a la resolucin de problemas cotidianos y financieros.
Intervals: tipus i significat. Intervalos: tipos y significado.
Representaci de nombres en la recta numrica. Representacin de nmeros en la recta numrica.
Bloc 3. lgebra Bloque 3. lgebra
Valor numric de polinomis i altres expressions algebraiques. Valor numrico de polinomios y otras expresiones algebraicas.
Suma, resta i producte de polinomis. Suma, resta y producto de polinomios.
Identitats notables: estudi particular de les expressions (a+b)2, Identidades notables: estudio particular de las expresiones
(a-b)2 i (a+b)(a-b). Factoritzaci de polinomis. (a+b)2, (ab)2 y (a+b)(ab). Factorizacin de polinomios.
Resoluci algebraica i grfica de sistemes de dos equacions line- Resolucin algebraica y grfica de sistemas de dos ecuaciones
als amb dos incgnites. lineales con dos incgnitas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30563

Resoluci de problemes quotidians i daltres camps de coneixe- Resolucin de problemas cotidianos y de otros campos de cono-
ment per mitj dequacions i sistemes. cimiento mediante ecuaciones y sistemas.
Resoluci daltres tipus dequacions per mitj daproximacions Resolucin de otros tipos de ecuaciones mediante aproximacio-
successives amb ajuda de la calculadora cientfica o grfica. nes sucesivas con ayuda de la calculadora cientfica o grfica.
Bloc 4. Geometria Bloque 4. Geometra
Aplicaci de la semblana de triangles i el teorema de Pitgores Aplicacin de la semejanza de tringulos y el teorema de Pitgo-
per a lobtenci indirecta de mesures. Resoluci de problemes geom- ras para la obtencin indirecta de medidas. Resolucin de problemas
trics freqents en la vida quotidiana. geomtricos frecuentes en la vida cotidiana.
Utilitzaci daltres coneixements geomtrics en la resoluci de Utilizacin de otros conocimientos geomtricos en la resolucin
problemes del mn fsic: mesura i clcul de longituds, rees, volums, de problemas del mundo fsico: medida y clculo de longitudes, reas,
etc. volmenes, etc.
Iniciaci a la geometria analtica plana: coordenades dun punt; Iniciacin a la geometra analtica plana: coordenadas de un
distncia entre dos punts. punto; distancia entre dos puntos.
Bloc 5. Funcions i grfiques Bloque 5. Funciones y grficas
Funcions. Estudi grfic duna funci. Funciones. Estudio grfico de una funcin.
Caracterstiques de les grfiques: creixement i decreixement, Caractersticas de las grficas: crecimiento y decrecimiento,
mxims i mnims, continutat, simetries i periodicitat. mximos y mnimos, continuidad, simetras y periodicidad.
Interpretaci dun fenomen descrit per mitj dun enunciat, Interpretacin de un fenmeno descrito mediante un enunciado,
taula, grfica o expressi algebraica. Anlisi de resultats utilitzant el tabla, grfica o expresin algebraica. Anlisis de resultados utilizando
llenguatge matemtic adequat. el lenguaje matemtico adecuado.
Estudi i utilitzaci daltres models funcionals no lineals: expo- Estudio y utilizacin de otros modelos funcionales no lineales:
nencial i quadrtica. Utilitzaci de tecnologies de la informaci per a exponencial y cuadrtica. Utilizacin de tecnologas de la informacin
la seua anlisi. para su anlisis.
La taxa de variaci com a mesura de la variaci duna funci en La tasa de variacin como medida de la variacin de una funcin
un interval. Anlisi de distintes formes de creixement en taules, grfi- en un intervalo. Anlisis de distintas formas de crecimiento en tablas,
ques i enunciats verbals. grficas y enunciados verbales.
Bloc 6. Estadstica i probabilitat Bloque 6. Estadstica y probabilidad
Estadstica descriptiva unidimensional. Identificaci de les fases Estadstica descriptiva unidimensional. Identificacin de las
i tasques dun estudi estadstic a partir de situacions concretes prxi- fases y tareas de un estudio estadstico a partir de situaciones concre-
mes a lalumna i a lalumne. tas cercanas a la alumna y al alumno.
Anlisi elemental de la representativitat de les mostres estadsti- Anlisis elemental de la representatividad de las muestras esta-
ques. dsticas.
Variable discreta: elaboraci i interpretaci de taules de freqn- Variable discreta: elaboracin e interpretacin de tablas de frecuen-
cies i de grfics estadstics (grfics de barres, de sectors, diagrames de cias y de grficos estadsticos (grficos de barras, de sectores, diagramas
caixa i polgons de freqncies). s del full de clcul. de caja y polgonos de frecuencias). Uso de la hoja de clculo.
Clcul i interpretaci dels parmetres de centralitzaci i disper- Clculo e interpretacin de los parmetros de centralizacin y
si per a realitzar comparacions i valoracions. dispersin para realizar comparaciones y valoraciones.
Variable contnua: intervals i marques de classe. Elaboraci i Variable continua: intervalos y marcas de clase. Elaboracin e
interpretaci dhistogrames. s del full de clcul. interpretacin de histogramas. Uso de la hoja de clculo.
Atzar i probabilitat. Idea dexperiment aleatori i succs. Freqn- Azar y probabilidad. Idea de experimento aleatorio y suceso.
cia i probabilitat dun succs. Frecuencia y probabilidad de un suceso.
Experincies compostes. Utilitzaci de taules de contingncia i Experiencias compuestas. Utilizacin de tablas de contingencia
diagrames darbre per a lassignaci de probabilitats. y diagramas de rbol para la asignacin de probabilidades.
Utilitzaci del vocabulari adequat per a descriure i quantificar Utilizacin del vocabulario adecuado para describir y cuantificar
situacions relacionades amb latzar. situaciones relacionadas con el azar.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Planificar i utilitzar processos de raonament i estratgies diver- 1. Planificar y utilizar procesos de razonamiento y estrategias
ses i tils per a la resoluci de problemes. diversas y tiles para la resolucin de problemas.
2. Expressar verbalment, amb precisi, raonaments, relacions 2. Expresar verbalmente, con precisin, razonamientos, relaciones
quantitatives i informacions que incorporen elements matemtics, cuantitativas e informaciones que incorporen elementos matemticos,
valorant la utilitat i simplicitat del llenguatge matemtic. valorando la utilidad y simplicidad del lenguaje matemtico.
3. Utilitzar els distints tipus de nombres i operacions, junt amb les 3. Utilizar los distintos tipos de nmeros y operaciones, junto con
seues propietats, per a recollir, transformar i intercanviar informaci i sus propiedades, para recoger, transformar e intercambiar informacin
resoldre problemes relacionats amb la vida diria. y resolver problemas relacionados con la vida diaria.
4. Calcular el valor dexpressions numriques senzilles de nom- 4. Calcular el valor de expresiones numricas sencillas de nmeros
bres racionals (basades en les quatre operacions elementals i les potn- racionales (basadas en las cuatro operaciones elementales y las poten-
cies dexponent enter que continguen, com a mxim, tres operacions cias de exponente entero que contengan, como mximo, tres operacio-
encadenades i un parntesi), aplicar correctament les regles de prioritat nes encadenadas y un parntesis), aplicar correctamente las reglas de
i fer un s adequat de signes i parntesi. prioridad y hacer un uso adecuado de signos y parntesis.
5. Simplificar expressions numriques irracionals senzilles (que 5. Simplificar expresiones numricas irracionales sencillas (que
continguen una o dos arrels quadrades) i utilitzar convenientment la contengan una o dos races cuadradas) y utilizar convenientemente la
calculadora cientfica en les operacions amb nombres expressats en calculadora cientfica en las operaciones con nmeros expresados en
forma decimal o en notaci cientfica. forma decimal o en notacin cientfica.
6. Aplicar percentatges i taxes a la resoluci de problemes quotidi- 6. Aplicar porcentajes y tasas a la resolucin de problemas cotidia-
ans i financers. nos y financieros.
7. Resoldre problemes de la vida quotidiana en qu es necessite el 7. Resolver problemas de la vida cotidiana en los que se precise el
plantejament i resoluci dequacions de primer i segon grau o de siste- planteamiento y resolucin de ecuaciones de primer y segundo grado
mes dequacions lineals amb dos incgnites. o de sistemas de ecuaciones lineales con dos incgnitas.
8. Utilitzar instruments, frmules i tcniques apropiades per a 8. Utilizar instrumentos, frmulas y tcnicas apropiadas para obte-
obtindre mesures indirectes en situacions reals. ner medidas indirectas en situaciones reales.
Num. 5562 / 24.07.2007 30564

9. Conixer i utilitzar els conceptes i procediments bsics de la 9. Conocer y utilizar los conceptos y procedimientos bsicos de la
geometria analtica plana per a representar, descriure i analitzar formes geometra analtica plana para representar, describir y analizar formas
i configuracions geomtriques senzilles. y configuraciones geomtricas sencillas.
10. Identificar relacions quantitatives en una situaci i determinar 10. Identificar relaciones cuantitativas en una situacin y determi-
el tipus de funci que pot representar-les. nar el tipo de funcin que puede representarlas.
11. Analitzar taules i grfiques que representen relacions fun- 11. Analizar tablas y grficas que representen relaciones funciona-
cionals associades a situacions reals per a obtindre informaci sobre les asociadas a situaciones reales para obtener informacin sobre ellas.
estes.
12. Representar grficament i interpretar les funcions constants, 12. Representar grficamente e interpretar las funciones constan-
lineals, afins o quadrtiques per mitj dels seus elements caracterstics tes, lineales, afines o cuadrticas por medio de sus elementos carac-
(pendent de la recta, punts de tall amb els eixos, vrtex i eix de sime- tersticos (pendiente de la recta, puntos de corte con los ejes, vrtice y
tria de la parbola). eje de simetra de la parbola).
13. Determinar i interpretar les caracterstiques bsiques (punts de 13. Determinar e interpretar las caractersticas bsicas (puntos de
tall amb els eixos, intervals de creixement i decreixement, mxims i corte con los ejes, intervalos de crecimiento y decrecimiento, mxi-
mnims, continutat, simetries i periodicitat) que permeten avaluar el mos y mnimos, continuidad, simetras y periodicidad) que permitan
comportament duna grfica senzilla. evaluar el comportamiento de una grfica sencilla.
14. Elaborar i interpretar taules i grfics estadstics, aix com els 14. Elaborar e interpretar tablas y grficos estadsticos, as como
parmetres estadstics ms usuals, corresponents a distribucions dis- los parmetros estadsticos ms usuales, correspondientes a distribu-
cretes i contnues, i valorar qualitativament la representativitat de les ciones discretas y continuas, y valorar cualitativamente la representati-
mostres utilitzades. vidad de las muestras utilizadas.
15. Aplicar els conceptes i tcniques de clcul de probabilitats per 15. Aplicar los conceptos y tcnicas de clculo de probabilidades
a resoldre diferents situacions i problemes de la vida quotidiana. para resolver diferentes situaciones y problemas de la vida cotidiana.
Opci B Opcin B
Continguts Contenidos
Bloc 1. Continguts comuns Bloque 1. Contenidos comunes
Planificaci i utilitzaci de processos de raonament i estratgies Planificacin y utilizacin de procesos de razonamiento y estra-
de resoluci de problemes com ara lemissi i justificaci dhiptesis tegias de resolucin de problemas tales como la emisin y justifica-
o la generalitzaci. cin de hiptesis o la generalizacin.
Expressi verbal dargumentacions, relacions quantitatives i Expresin verbal de argumentaciones, relaciones cuantitativas y
espacials i procediments de resoluci amb la precisi i rigor adequats espaciales y procedimientos de resolucin con la precisin y rigor ade-
a la situaci. cuados a la situacin.
Interpretaci de missatges que continguen argumentacions o Interpretacin de mensajes que contengan argumentaciones o
informacions de carcter quantitatiu o sobre elements o relacions espa- informaciones de carcter cuantitativo o sobre elementos o relaciones
cials. espaciales.
Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes, Confianza en las propias capacidades para afrontar problemas,
comprendre les relacions matemtiques i prendre decisions a partir comprender las relaciones matemticas y tomar decisiones a partir de
destes. ellas.
Perseverana i flexibilitat en la busca de solucions als problemes Perseverancia y flexibilidad en la bsqueda de soluciones a los
i en la millora de les solucions trobades. problemas y en la mejora de las encontradas.
Utilitzaci de ferramentes tecnolgiques per a facilitar els cl- Utilizacin de herramientas tecnolgicas para facilitar los cl-
culs de tipus numric, algebraic o estadstic, les representacions funci- culos de tipo numrico, algebraico o estadstico, las representaciones
onals i la comprensi de propietats geomtriques. funcionales y la comprensin de propiedades geomtricas.
Bloc 2. Nombres Bloque 2. Nmeros
Reconeixement de nombres que no poden expressar-se en forma Reconocimiento de nmeros que no pueden expresarse en forma
de fracci: nombres irracionals. de fraccin: nmeros irracionales.
Iniciaci al nombre real: representaci sobre la recta real. Inter- Iniciacin al nmero real: representacin sobre la recta real.
vals: tipus i significat. Intervalos: tipos y significado.
Interpretaci i s dels nombres reals en diferents contextos triant Interpretacin y uso de los nmeros reales en diferentes contex-
la notaci i aproximaci adequades en cada cas. tos eligiendo la notacin y aproximacin adecuadas en cada caso.
Potncies dexponent fraccionari i radicals. Radicals equivalents. Potencias de exponente fraccionario y radicales. Radicales equi-
Operacions elementals amb radicals. Simplificaci dexpressions radi- valentes. Operaciones elementales con radicales. Simplificacin de
cals senzilles. expresiones radicales sencillas.
Utilitzaci de la jerarquia i propietats de les operacions per a Utilizacin de la jerarqua y propiedades de las operaciones para
realitzar clculs amb potncies dexponent enter i fraccionari i radicals realizar clculos con potencias de exponente entero y fraccionario y
senzills. radicales sencillos.
Clcul amb percentatges. Inters compost. Clculo con porcentajes. Inters compuesto.
Utilitzaci de la calculadora per a realitzar operacions amb qual- Utilizacin de la calculadora para realizar operaciones con cual-
sevol tipus dexpressi numrica. Clculs aproximats. Reconeixement quier tipo de expresin numrica. Clculos aproximados. Recono-
de situacions que requerisquen lexpressi de resultats en forma radi- cimiento de situaciones que requieran la expresin de resultados en
cal. forma radical.
Bloc 3. lgebra Bloque 3. lgebra
Arrels dun polinomi. Factoritzaci de polinomis. Races de un polinomio. Factorizacin de polinomios.
Regla de Ruffini. Utilitzaci de les identitats notables i de la Regla de Ruffini. Utilizacin de las identidades notables y de la
regla de Ruffini en la descomposici factorial dun polinomi. regla de Ruffini en la descomposicin factorial de un polinomio.
Resoluci algebraica dequacions de primer i segon grau amb Resolucin algebraica de ecuaciones de primer y segundo grado
una incgnita. con una incgnita.
Resoluci algebraica i grfica dun sistema de dos equacions Resolucin algebraica y grfica de un sistema de dos ecuaciones
lineals amb dos incgnites. lineales con dos incgnitas.
s de la descomposici factorial per a la resoluci dequacions Uso de la descomposicin factorial para la resolucin de ecua-
de grau superior a dos i simplificaci de fraccions. ciones de grado superior a dos y simplificacin de fracciones.
Num. 5562 / 24.07.2007 30565

Resoluci de problemes quotidians i daltres camps de coneixe- Resolucin de problemas cotidianos y de otros campos de cono-
ment per mitj dequacions i sistemes. cimiento mediante ecuaciones y sistemas.
Resoluci daltres tipus dequacions per mitj daproximacions Resolucin de otros tipos de ecuaciones mediante aproximacio-
successives amb ajuda dels mitjans tecnolgics. nes sucesivas con ayuda de los medios tecnolgicos.
Inequacions i sistemes dinequacions de primer grau amb una Inecuaciones y sistemas de inecuaciones de primer grado con
incgnita. Interpretaci grfica. una incgnita. Interpretacin grfica.
Plantejament i resoluci de problemes en diferents contextos uti- Planteamiento y resolucin de problemas en diferentes contextos
litzant inequacions. utilizando inecuaciones.
Bloc 4. Geometria Bloque 4. Geometra
Figures i cossos semblants: ra entre longituds, rees i volums Figuras y cuerpos semejantes: razn entre longitudes, reas y
de figures semblants. volmenes de figuras semejantes.
Teorema de Tales. Aplicaci al clcul de mesures indirectes. Teorema de Tales. Aplicacin al clculo de medidas indirectas.
Raons trigonomtriques dun angle agut. Relacions entre estes. Razones trigonomtricas de un ngulo agudo. Relaciones entre
ellas.
Relacions mtriques en els triangles. Resoluci de triangles rec- Relaciones mtricas en los tringulos. Resolucin de tringulos
tangles. rectngulos.
s de la calculadora per a lobtenci dangles i raons trigonom- Uso de la calculadora para la obtencin de ngulos y razones
triques. trigonomtricas.
Aplicaci dels coneixements geomtrics a la resoluci de proble- Aplicacin de los conocimientos geomtricos a la resolucin de
mes mtrics en el mn fsic: mesura de longituds, rees i volums. problemas mtricos en el mundo fsico: medida de longitudes, reas y
volmenes.
Iniciaci a la geometria analtica plana: coordenades dun punt; Iniciacin a la geometra analtica plana: coordenadas de un
distncia entre dos punts. Representaci de les solucions duna equa- punto; distancia entre dos puntos. Representacin de las soluciones de
ci de primer grau amb dos incgnites. una ecuacin de primer grado con dos incgnitas.
Bloc 5. Funcions i grfiques Bloque 5. Funciones y grficas
Funcions: expressi algebraica, variables, domini i estudi grfic. Funciones: expresin algebraica, variables, dominio y estudio
grfico.
Caracterstiques de les grfiques: creixement i decreixement, Caractersticas de las grficas: crecimiento y decrecimiento,
mxims i mnims, continutat, simetries i periodicitat. mximos y mnimos, continuidad, simetras y periodicidad.
Estudi i representaci grfica de les funcions polinmicas de pri- Estudio y representacin grfica de las funciones polinmicas de
mer o segon grau, de proporcionalitat inversa i de les funcions expo- primer o segundo grado, de proporcionalidad inversa y de las funcio-
nencials i logartmiques senzilles. Aplicacions a contextos i situacions nes exponenciales y logartmicas sencillas. Aplicaciones a contextos y
reals. situaciones reales.
s de les tecnologies de la informaci en la representaci, simu- Uso de las tecnologas de la informacin en la representacin,
laci i anlisi grfica. simulacin y anlisis grfico.
Funcions definides a trossos. Busca i interpretaci de situacions Funciones definidas a trozos. Bsqueda e interpretacin de situa-
reals. ciones reales.
Interpretaci dun fenomen descrit per mitj dun enunciat, Interpretacin de un fenmeno descrito mediante un enunciado,
taula, grfica o expressi algebraica. Anlisi de resultats utilitzant el tabla, grfica o expresin algebraica. Anlisis de resultados utilizando
llenguatge matemtic adequat. el lenguaje matemtico adecuado.
La taxa de variaci com a mesura de la variaci duna funci en La tasa de variacin como medida de la variacin de una funcin
un interval. Anlisi de distintes formes de creixement en taules, grfi- en un intervalo. Anlisis de distintas formas de crecimiento en tablas,
ques i enunciats verbals. grficas y enunciados verbales.
Interpretaci, lectura i representaci de grfiques en la resolu- Interpretacin, lectura y representacin de grficas en la reso-
ci de problemes relacionats amb els fenmens naturals i el mn de la lucin de problemas relacionados con los fenmenos naturales y el
informaci. mundo de la informacin.
Bloc 6. Estadstica i probabilitat Bloque 6. Estadstica y probabilidad
Estadstica descriptiva unidimensional. Identificaci de les fases Estadstica descriptiva unidimensional. Identificacin de las
i tasques dun estudi estadstic. fases y tareas de un estudio estadstico.
Anlisi elemental de la representativitat de les mostres estadsti- Anlisis elemental de la representatividad de las muestras esta-
ques. dsticas.
Variable discreta: elaboraci i interpretaci de taules de freqn- Variable discreta: elaboracin e interpretacin de tablas de fre-
cies i de grfics estadstics (grfics de barres, de sectors, diagrames de cuencias y de grficos estadsticos (grficos de barras, de sectores,
caixa i polgons de freqncies). diagramas de caja y polgonos de frecuencias).
Clcul i interpretaci dels parmetres de centralitzaci i disper- Clculo e interpretacin de los parmetros de centralizacin y
si: mitjana, mediana, moda, recorregut i desviaci tpica per a realit- dispersin: media, mediana, moda, recorrido y desviacin tpica para
zar comparacions i valoracions. realizar comparaciones y valoraciones.
Representativitat duna distribuci per la seua mitjana i desvia- Representatividad de una distribucin por su media y desviacin
ci tpica o per altres mesures davant de la presncia de descentralitza- tpica o por otras medidas ante la presencia de descentralizaciones, asi-
cions, asimetries i valors atpics. Valoraci de la millor representativi- metras y valores atpicos. Valoracin de la mejor representatividad, en
tat, en funci de lexistncia o no de valors atpics. funcin de la existencia o no de valores atpicos.
Variable contnua: intervals i marques de classe. Elaboraci i Variable continua: intervalos y marcas de clase. Elaboracin e
interpretaci dhistogrames. interpretacin de histogramas.
Anlisi crtica de taules i grfiques estadstiques en els mitjans Anlisis crtico de tablas y grficas estadsticas en los medios de
de comunicaci. Detecci de fallcies. comunicacin. Deteccin de falacias.
Experiments aleatoris. Espai mostral associat a un experiment Experimentos aleatorios. Espacio muestral asociado a un experi-
aleatori. Successos. mento aleatorio. Sucesos.
Tcniques de recompte. Introducci a la combinatria: combina- Tcnicas de recuento. Introduccin a la combinatoria: combina-
cions, variacions i permutacions. Aplicaci al clcul de probabilitats. ciones, variaciones y permutaciones. Aplicacin al clculo de probabi-
lidades.
Num. 5562 / 24.07.2007 30566

Experincies compostes. Utilitzaci de taules de contingncia i Experiencias compuestas. Utilizacin de tablas de contingencia
diagrames darbre per a lassignaci de probabilitats. y diagramas de rbol para la asignacin de probabilidades.
Probabilitat condicionada. Probabilidad condicionada.
Utilitzaci del vocabulari adequat per a descriure i quantificar Utilizacin del vocabulario adecuado para describir y cuantificar
situacions relacionades amb latzar. situaciones relacionadas con el azar.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Planificar i utilitzar processos de raonament i estratgies de 1. Planificar y utilizar procesos de razonamiento y estrategias de
resoluci de problemes com ara lemissi i justificaci dhiptesis o la resolucin de problemas tales como la emisin y justificacin de hip-
generalitzaci. tesis o la generalizacin.
2. Expressar verbalment amb precisi i rigor, raonaments, relaci- 2. Expresar verbalmente con precisin y rigor, razonamientos,
ons quantitatives i informacions que incorporen elements matemtics, relaciones cuantitativas e informaciones que incorporen elementos
valorant la utilitat i simplicitat del llenguatge matemtic. matemticos, valorando la utilidad y simplicidad del lenguaje mate-
mtico.
3. Utilitzar els distints tipus de nombres i operacions, junt amb les 3. Utilizar los distintos tipos de nmeros y operaciones, junto con
seues propietats, per a recollir, transformar i intercanviar informaci i sus propiedades, para recoger, transformar e intercambiar informacin
resoldre problemes relacionats amb la vida diria i altres matries de y resolver problemas relacionados con la vida diaria y otras materias
lmbit acadmic. del mbito acadmico.
4. Calcular el valor dexpressions numriques de nombres racio- 4. Calcular el valor de expresiones numricas de nmeros racio-
nals (basades en les quatre operacions elementals i les potncies dex- nales (basadas en las cuatro operaciones elementales y las potencias
ponent enter que continguen, com a mxim, tres operacions encadena- de exponente entero que contengan, como mximo, tres operaciones
des i un parntesi), aplicar correctament les regles de prioritat i fer un encadenadas y un parntesis), aplicar correctamente las reglas de prio-
s adequat de signes i parntesi. ridad y hacer un uso adecuado de signos y parntesis.
5. Simplificar expressions numriques irracionals senzilles (que 5. Simplificar expresiones numricas irracionales sencillas (que
continguen una o dos arrels quadrades) i utilitzar convenientment la contengan una o dos races cuadradas) y utilizar convenientemente la
calculadora cientfica en les operacions amb nombres reals, expressats calculadora cientfica en las operaciones con nmeros reales, expresa-
en forma decimal o en notaci cientfica i aplicar les regles i les tcni- dos en forma decimal o en notacin cientfica y aplicar las reglas y las
ques daproximaci adequades a cada cas; valorar els errors comesos. tcnicas de aproximacin adecuadas a cada caso; valorar los errores
cometidos.
6. Dividir polinomis i utilitzar la regla de Ruffini i les identitats 6. Dividir polinomios y utilizar la regla de Ruffini y las identida-
notables en la factoritzaci de polinomis. des notables en la factorizacin de polinomios.
7. Resoldre inequacions i sistemes dinequacions de primer grau 7. Resolver inecuaciones y sistemas de inecuaciones de primer
amb una incgnita i interpretar grficament els resultats. grado con una incgnita e interpretar grficamente los resultados.
8. Resoldre problemes de la vida quotidiana en qu es precise el 8. Resolver problemas de la vida cotidiana en los que se precise el
plantejament i resoluci dequacions de primer i segon grau o de siste- planteamiento y resolucin de ecuaciones de primer y segundo grado
mes dequacions lineals amb dos incgnites. o de sistemas de ecuaciones lineales con dos incgnitas.
9. Utilitzar instruments, frmules i tcniques apropiades per a 9. Utilizar instrumentos, frmulas y tcnicas apropiadas para obte-
obtindre mesures directes, i per a les indirectes en situacions reals. ner medidas directas, y para las indirectas en situaciones reales.
10. Utilitzar les unitats angulars del sistema mtric sexagesimal, i 10. Utilizar las unidades angulares del sistema mtrico sexagesi-
les relacions i raons de la trigonometria elemental per a resoldre pro- mal, y las relaciones y razones de la trigonometra elemental para
blemes trigonomtrics de context real, amb lajuda, si s necessari, de resolver problemas trigonomtricos de contexto real, con la ayuda, si
la calculadora cientfica. es preciso, de la calculadora cientfica.
11. Conixer i utilitzar els conceptes i procediments bsics de la 11. Conocer y utilizar los conceptos y procedimientos bsicos de
geometria analtica plana per a representar, descriure i analitzar formes la geometra analtica plana para representar, describir y analizar for-
i configuracions geomtriques senzilles. mas y configuraciones geomtricas sencillas.
12. Identificar relacions quantitatives en una situaci, determi- 12. Identificar relaciones cuantitativas en una situacin, determinar
nar el tipus de funci que pot representar-les i aproximar i interpretar el tipo de funcin que puede representarlas y aproximar e interpretar la
la taxa de variaci a partir duna grfica, de dades numriques o per tasa de variacin a partir de una grfica, de datos numricos o median-
mitj de lestudi dels coeficients de lexpressi algebraica. te el estudio de los coeficientes de la expresin algebraica.
13. Representar grficament i interpretar les funcions constants, 13. Representar grficamente e interpretar las funciones constan-
lineals, afins o quadrtiques per mitj dels seus elements caracterstics tes, lineales, afines o cuadrticas por medio de sus elementos carac-
(pendent de la recta, punts de tall amb els eixos, vrtex i eix de sime- tersticos (pendiente de la recta, puntos de corte con los ejes, vrtice
tria de la parbola) i les funcions exponencials i de proporcionalitat y eje de simetra de la parbola) y las funciones exponenciales y de
inversa senzilles per mitj de taules de valors significatives, amb laju- proporcionalidad inversa sencillas por medio de tablas de valores sig-
da, si s necessari, de la calculadora cientfica. nificativas, con la ayuda, si es preciso, de la calculadora cientfica.
14. Elaborar i interpretar taules i grfics estadstics, aix com els 14. Elaborar e interpretar tablas y grficos estadsticos, as como
parmetres estadstics ms usuals en distribucions unidimensionals i los parmetros estadsticos ms usuales en distribuciones unidimen-
valorar qualitativament la representativitat de les mostres utilitzades. sionales y valorar cualitativamente la representatividad de las muestras
utilizadas.
15. Determinar i interpretar lespai mostral i els successos asso- 15. Determinar e interpretar el espacio muestral y los sucesos aso-
ciats a un experiment aleatori, simple o compost; utilitzar la llei de ciados a un experimento aleatorio, simple o compuesto; utilizar la Ley
Laplace, els diagrames darbre, les taules de contingncia o altres tc- de Laplace, los diagramas de rbol, las tablas de contingencia u otras
niques combinatries per a calcular probabilitats simples o compostes. tcnicas combinatorias para calcular probabilidades simples o com-
puestas.
16. Aplicar els conceptes i tcniques de clcul de probabilitats per 16. Aplicar los conceptos y tcnicas de clculo de probabilidades
a resoldre diferents situacions i problemes de la vida quotidiana. para resolver diferentes situaciones y problemas de la vida cotidiana.

Msica Msica
La msica, com a b cultural i com a llenguatge i mitj de comuni- La msica, como bien cultural y como lenguaje y medio de comu-
caci no verbal, constitux un element dun valor inqestionable en la nicacin no verbal, constituye un elemento con un valor incuestiona-
vida de les persones. En lactualitat, vivim en un contacte permanent ble en la vida de las personas. En la actualidad, vivimos en un con-
Num. 5562 / 24.07.2007 30567

amb la msica, sens dubte, lart ms poderosament massiu del nostre tacto permanente con la msica, sin duda, el arte ms poderosamente
temps. El desenrotllament tecnolgic ha anat modificant considerable- masivo de nuestro tiempo. El desarrollo tecnolgico ha ido modifican-
ment els referents musicals de la societat per la possibilitat descol- do considerablemente los referentes musicales de la sociedad por la
tar qualsevol producci musical mundial a travs dels discos, la rdio, posibilidad de una escucha simultnea de toda la produccin musical
la televisi, els jocs electrnics, el cinema, la publicitat, Internet, etc. mundial a travs de los discos, la radio, la televisin, los juegos elec-
Este mateix desenrotllament tecnolgic ha obert, al seu torn, noves trnicos, el cine, la publicidad, Internet, etc. Ese mismo desarrollo tec-
vies per a la interpretaci i la creaci musical, tant de msics professi- nolgico ha abierto, a su vez, nuevos cauces para la interpretacin y la
onals com de qualsevol persona interessada a fer msica. creacin musical, tanto de msicos profesionales como de cualquier
persona interesada en hacer msica.
Des desta perspectiva, el currculum de Msica per a lEducaci Desde esta perspectiva, el currculo de Msica para la Educacin
Secundria Obligatria pretn establir punts de contacte entre el mn Secundaria Obligatoria pretende establecer puntos de contacto entre el
exterior i la msica que saprn en les aules, possibilitar les vies neces- mundo exterior y la msica que se aprende en las aulas, posibilitando
sries per a estimular en lalumnat el desenrotllament de la percepci, los cauces necesarios para estimular en el alumnado el desarrollo de la
la sensibilitat esttica, lexpressi creativa i la reflexi crtica, i fer que percepcin, la sensibilidad esttica, la expresin creativa y la reflexin
arribe a un grau dautonomia tal que permeta la participaci activa i crtica, haciendo que llegue a un grado de autonoma tal que permita la
informada en diferents activitats vinculades amb laudici, la interpre- participacin activa e informada en diferentes actividades vinculadas
taci i la creaci musical. con la audicin, la interpretacin y la creacin musical.
Daltra banda, leducaci musical a la Comunitat Valenciana t Por otro lado, la educacin musical en la Comunitat Valenciana
com a punt de partida un entorn cultural, social i histric, que confor- cuenta como punto de partida de un entorno cultural, social e histrico,
ma una infraestructura diniciativa institucional o popular, que marca i que conforma una infraestructura de iniciativa institucional o popular,
predisposa la vida local cap al gaudi i la participaci directa en el fet que marca y predispone la vida local hacia el disfrute y la participa-
musical, en tots els estils: des de la msica universal a compositors cin directa en el hecho musical, en todos los estilos: desde la msica
prxims, des de lortodxia a lavantguarda. Este fet suposa una sen- universal a compositores cercanos, desde la ortodoxia a la vanguardia.
sible diferenciaci del context sonor valenci, un context significatiu Este hecho supone una sensible diferenciacin del contexto sonoro
que atorga un pes especfic a la msica, que el centre docent ha des- valenciano, un contexto significativo que otorga un peso especfico a
coltar i al mateix temps rendibilitzar des del punt de vista pedaggic, la msica, que el centro docente debe escuchar y al mismo tiempo ren-
garantint-hi una formaci dacord. tabilizar desde el punto de vista pedaggico, garantizando una forma-
cin en consonancia.
La nostra realitat sinserix, a ms, en un arc mediterrani que com- Nuestra realidad se inserta, adems, en un arco mediterrneo que
prn cultures que constantment intercanvien els seus trets i provo- abarca culturas que constantemente intercambian sus rasgos, pro-
quen un mestissatge fructfer que traspassa fronteres. En els ritmes i vocar un mestizaje fructfero que traspasa fronteras. En los ritmos y
les melodies, en les lletres de les canons, en la manera dadornar-les, melodas, en las letras de las canciones, en la manera de adornarlas,
en les cadncies, en les danses, en els instruments, ens reconeixem i en las cadencias, en las danzas, en los instrumentos, nos reconocemos
rehabilitem una memria que corre el risc de perdres en una exces- y rehabilitamos una memoria que corre el riesgo de perderse en una
siva globalitzaci desttiques, productes i formes de vida. Al mateix excesiva globalizacin de estticas, productos y formas de vida. Al
temps, el futur sintux intercultural. Els centres docents de la nostra mismo tiempo, el futuro se intuye intercultural. Los centros docentes
Comunitat en sn un exemple palpable, i, en este sentit, la msica pot de nuestra Comunitat son un ejemplo palpable, y, en este sentido, la
actuar delement catalitzador entre uns ciutadans i unes ciutadanes for- Msica puede actuar de elemento catalizador, con unos ciudadanos y
mats musicalment des de lescola. ciudadanas formados musicalmente desde la escuela.
En esta etapa, una aproximaci ms diferenciada i analtica con- Una aproximacin ms diferenciada y analtica sucede en esta
tinua el carcter ms global que lrea dEducaci artstica presenta- etapa al carcter ms global que el rea de Educacin artstica presen-
va en lEducaci Primria. A es correspon amb les caracterstiques ta en la Educacin Primaria. Esto se corresponde con las caractersti-
evolutives de lalumnat, en un moment en qu la seua capacitat dabs- cas evolutivas del alumnado, en un momento en que su capacidad de
tracci experimenta un desenrotllament notable. Esta diferenciaci no abstraccin experimenta un desarrollo notable. Esta diferenciacin no
impedix, no obstant aix, que la matria es continue articulant entorn impide, sin embargo, que la materia se siga articulando en torno a dos
de dos eixos fonamentals, la percepci i lexpressi, vinculats, al seu ejes fundamentales, percepcin y expresin, vinculados a su vez y de
torn i de forma directa, amb ladquisici duna cultura musical bsica i forma directa, con la adquisicin de una cultura musical bsica y nece-
necessria per a totes i tots els ciutadans. saria para todas y todos los ciudadanos.
Daltra banda, lexpressi alludix al desenrotllament de totes Por su parte, la expresin alude al desarrollo de todas aquellas
aquelles capacitats vinculades amb la interpretaci i la creaci musical. capacidades vinculadas con la interpretacin y la creacin musical.
Des del punt de vista de la interpretaci, lensenyana i laprenentatge Desde el punto de vista de la interpretacin, la enseanza y el aprendi-
de la Msica se centren en tres mbits diferenciats per estretament zaje de la Msica se centran en tres mbitos diferenciados pero estre-
relacionats: lexpressi vocal, lexpressi instrumental i el moviment chamente relacionados: la expresin vocal, la expresin instrumental
i la dansa. Per mitj del desenrotllament destes capacitats es tracta de y el movimiento y la danza. Mediante el desarrollo de estas capacida-
facilitar lxit dun domini bsic de les tcniques requerides per al cant des se trata de facilitar el logro de un dominio bsico de las tcnicas
i la interpretaci instrumental, aix com els ajustos rtmics i motors requeridas para el canto y la interpretacin instrumental, as como los
implcits en el moviment i la dansa. La creaci musical remet a lex- ajustes rtmicos y motores implcitos en el movimiento y la danza. La
ploraci dels elements propis del llenguatge musical i a lexperimenta- creacin musical remite a la exploracin de los elementos propios del
ci i la combinaci dels sons a travs de la improvisaci, lelaboraci lenguaje musical y a la experimentacin y combinacin de los sonidos
darranjaments i la composici individual i collectiva. a travs de la improvisacin, la elaboracin de arreglos y la composi-
cin individual y colectiva.
El tractament dels continguts que integren estos dos eixos ha de El tratamiento de los contenidos que integran estos dos ejes debe
fer-se tenint en compte que en lactualitat, ms que en altres poques, hacerse teniendo en cuenta que, en la actualidad ms que en otras po-
la msica s un dels principals referents didentificaci de la joventut. cas, la msica es uno de los principales referentes de identificacin
El fet que lalumnat la senta com a prpia constitux, paradoxalment, de la juventud. El hecho de que el alumnado la sienta como propia
un avantatge i un inconvenient en el moment de treballar-la en laula: constituye, paradjicamente, una ventaja y un inconveniente en el
avantatge, perqu el valor, aix com les expectatives i la motivaci res- momento de trabajarla en el aula: ventaja, porque el valor, as como
pecte a esta matria sn elevades; inconvenient, perqu lalumnat, en las expectativas y la motivacin respecto a esta materia son elevadas;
fer-la seua, possex caires confirmatoris molt arrelats. inconveniente, porque el alumnado al hacerla suya, posee sesgos con-
firmatorios muy arraigados.
Num. 5562 / 24.07.2007 30568

La presncia de la Msica en letapa dEducaci Secundria Obli- La presencia de la Msica en la etapa de Educacin Secundaria
gatria ha de considerar com a punt de referncia, el gust i les prefe- Obligatoria debe considerar como punto de referencia, el gusto y las
rncies de lalumnat, per, simultniament, ha de concebre els contin- preferencias del alumnado pero, simultneamente, debe concebir los
guts i el fenomen musical des duna perspectiva creativa i reflexiva, i contenidos y el fenmeno musical desde una perspectiva creativa y
intentar aconseguir quotes ms elevades de participaci en la msica reflexiva, e intentar alcanzar cotas ms elevadas de participacin en la
com a espectador, intrpret i creador. msica como espectador, intrprete y creador.
En els continguts previstos en segon i en tercer, el primer bloc, En los contenidos previstos en segundo y en tercero, el primer
Escolta, es vincula directament amb leix de percepci, alhora que el bloque, Escucha, se vincula directamente con el eje de percepcin, al
segon i el tercer, Interpretaci i creaci, ho fan amb leix dexpressi. tiempo que el segundo y el tercero, Interpretacin y creacin lo hacen
Per la seua banda, el quart bloc, Contextos musicals, inclou continguts con el eje de expresin. Por su parte, el cuarto bloque Contextos musi-
relacionats amb els referents culturals de les msiques que sutilitzaran cales incluye contenidos relacionados con los referentes culturales de
en els blocs anteriors junt amb altres que ajuden a conixer millor el las msicas que se utilizarn en los bloques anteriores junto a otros
mn musical actual i el paper de la msica en distints contextos soci- que ayudan a conocer mejor el mundo musical actual y el papel de la
als i culturals. msica en distintos contextos sociales y culturales.
En els continguts del quart curs, entre els quals la Msica s una En los contenidos para el cuarto curso, en el que la Msica es una
matria opcional, el primer bloc, Audici i referents musicals, es rela- materia opcional, el primer bloque Audicin y referentes musicales,
ciona directament amb leix de percepci, i arreplega, al mateix temps, se relaciona directamente con el eje de percepcin y recoge, al mismo
nous continguts per a aprofundir en el paper de la msica en distints tiempo, nuevos contenidos para profundizar en el papel de la msica
contextos socials i culturals del passat i del present. El segon bloc, La en distintos contextos sociales y culturales del pasado y del presente.
prctica musical, sinserix en leix dexpressi, i arreplega tots aquells El segundo bloque, La prctica musical, se inserta en el eje de expre-
continguts relacionats amb la interpretaci vocal i instrumental, el sin y recoge todos aquellos contenidos relacionados con la interpreta-
moviment i la dansa, la improvisaci, lelaboraci darranjaments i la cin vocal e instrumental, el movimiento y la danza, la improvisacin,
composici, aix com la participaci en projectes musicals de diversa la elaboracin de arreglos y la composicin, as como la participacin
ndole. Estos dos primers blocs prestaran especial atenci a audicions en proyectos musicales de diversa ndole. Estos dos primeros bloques
i interpretacions, tant de canons com de danses tradicionals del reper- prestarn especial atencin a audiciones e interpretaciones, tanto de
tori de la Comunitat Valenciana. El tercer bloc, Msica i tecnologies, canciones como de danzas tradicionales del repertorio de la Comuni-
estretament vinculat amb els anteriors, inclou de manera explcita una tat Valenciana. El tercer bloque, Msica y tecnologas, estrechamente
srie de continguts que permeten conixer i utilitzar eines tecnolti- vinculado con los anteriores, incluye de manera explcita una serie de
ques en activitats daudici i producci musical. contenidos que permiten conocer y utilizar herramientas tecnolgicas
en actividades de audicin y produccin musical.
Esta organitzaci dels continguts entorn de blocs i eixos, pretn Esta organizacin de los contenidos en torno a bloques y ejes pre-
presentar-los de forma coherent. No existix, no obstant aix, cap pri- tende presentarlos de forma coherente. No existe, sin embargo, priori-
oritat entre els uns i els altres ni cap exigncia per la qual se nhaja de dad de unos sobre otros ni exigencia por la que se deba partir preferen-
partir preferentment dun en particular. Entre els diferents continguts temente de uno de ellos. Entre los diferentes contenidos se establece
sestablix una relaci cclica: uns enriquixen els altres, els promouen, una relacin cclica: unos enriquecen a otros, los promueven, desarro-
els desenrotllen i els consoliden. Al mateix temps, tots es vinculen llan y consolidan. Al mismo tiempo, todos ellos se vinculan con los
amb els coneixements del llenguatge i la cultura musical. conocimientos del lenguaje y la cultura musical.
La interdisciplinarietat de la Msica propicia i implica establir vin- La interdisciplinariedad de la Msica propicia e implica establecer
cles amb un gran nombre de matries que en conformen el currculum, vnculos con un gran nmero de materias que conforman el currculo
per a formar el quadre cultural en el qual les creacions musicals shan para formar el cuadro cultural en el cual las creaciones musicales se
desenrotllat al llarg del temps, i afavorix la consecuci duna mane- han desarrollado a lo largo del tiempo y favorece la consecucin de
ra ms diversificada dels objectius generals de letapa. La Msica, en manera ms diversificada de los objetivos generales de la etapa. La
tota la seua dimensi, permet una doble funci en el desenrotllament Msica en toda su dimensin permite una doble funcin en el desarro-
de lalumnat, des del punt de vista personal i en la formaci dels fona- llo de la alumna y del alumno, desde el punto de vista personal y en
ments tcnics i cientfics de lenriquiment cultural. Per tant, s neces- la formacin de los fundamentos tcnicos y cientficos del enriqueci-
sria una slida formaci musical com a element indispensable en miento cultural. As pues, es necesaria una slida formacin musical
leducaci de les persones. como elemento indispensable en la educacin de las personas.
Fins ara laprenentatge de la matria de Msica sha basat en la Hasta ahora el aprendizaje de la materia de Msica se ha basa-
prctica de procediments. En lactualitat, amb el terme creativitat do en la prctica de procedimientos. En la actualidad, con el trmino
shan ests corrents pedaggics que utilitzen un aprenentatge consis- creatividad se han extendido corrientes pedaggicas que emplean un
tent, en primer lloc, en lexperimentaci i, a partir dac, en la cons- aprendizaje consistente, en primer lugar, en experimentar y a partir de
trucci de significats. La creativitat musical, per tant, ser major com ah, en construir significados. La creatividad musical, pues, ser mayor
ms ferramentes posem a disposici de lalumnat per a ordenar-les de cuantas ms herramientas pongamos a disposicin de las alumnas y
forma original i personal. los alumnos para ordenarlas de forma original y personal.
Lensenyana de la matria de Msica ha de potenciar les capaci- La enseanza de la materia de Msica tiene que potenciar las capa-
tats descoltar, reconixer i retindre les relacions que configuren les cidades de escuchar, reconocer y retener las relaciones que configuran
estructures musicals i, per aix mateix, ha dorientar en la diversitat las estructuras musicales y por ello mismo, ha de orientar en la diver-
dels gustos musicals i en la formaci dun esperit crtic i de foment sificacin de gustos musicales y en la formacin de un espritu crtico
de valors de convivncia i disciplina. Hi ha msiques de gran riquesa, y de fomento de valores de convivencia y disciplina. Hay msicas de
per noms unes i uns pocs poden o saben gaudir-ne, ja que el gran gran riqueza, pero slo unas y unos pocos pueden o saben disfrutarlas
pblic no est capacitat per a percebre la gran quantitat de parmetres debido a que el gran pblico no est capacitado para percibir la gran
musicals que shi oferixen. Es tractaria, per tant, dun problema dedu- cantidad de parmetros musicales que se ofrecen. Se tratara pues de
caci. No s que els agrade o no els agrade, sin que no tenen educada un problema de educacin. No es que les guste o no les guste, sino
la oda i lenteniment per a emetre-hi un ju mesurat. que no tienen las herramientas en sus odos y en su entendimiento para
emitir un juicio de gusto.
Les classes de Msica han de transcrrer en un clima de respecte Las clases de Msica tienen que transcurrir en un clima de respeto
cap a la matria, de participaci i datenci a la diversitat de lalumnat. para con la materia, de participacin y de atencin a la diversidad del
alumnado.
Num. 5562 / 24.07.2007 30569

Les activitats complementries i extraescolars seran suports impor- Las actividades complementarias y extraescolares sern soportes
tants en el desenrotllament de la matria i en la formaci i motivaci importantes en el desarrollo de la materia y en la formacin y motiva-
de lalumnat. cin de las alumnas y alumnos.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
La matria de Msica contribux de forma directa a ladquisici de La materia de Msica contribuye de forma directa a la adquisicin
la competncia cultural i artstica en tots els aspectes que la configu- de la competencia cultural y artstica en todos los aspectos que la con-
ren. Fomenta la capacitat dapreciar, comprendre i valorar crticament figuran. Fomenta la capacidad de apreciar, comprender y valorar crti-
diferents manifestacions culturals i musicals, a travs dexperincies camente diferentes manifestaciones culturales y musicales, a travs de
perceptives i expressives i del coneixement de msiques de diferents experiencias perceptivas y expresivas y del conocimiento de msicas
cultures, poques i estils. Aix, pot potenciar actituds obertes i respec- de diferentes culturas, pocas y estilos. Puede potenciar as, actitudes
tuoses i oferir elements per a lelaboraci de jus fonamentats respecte abiertas y respetuosas y ofrecer elementos para la elaboracin de jui-
a les diferents manifestacions musicals, per a lestabliment de conne- cios fundamentados respecto a las distintas manifestaciones musica-
xions amb altres llenguatges artstics i amb els contextos social i hist- les, para establecer conexiones con otros lenguajes artsticos y con los
ric a qu se circumscriu cada obra. contextos social e histrico a los que se circunscribe cada obra.
Lorientaci desta matria, en la qual lexpressi juga un paper La orientacin de esta materia, en la que la expresin juega un
important, permet adquirir habilitats per a expressar idees, experinci- papel importante, permite adquirir habilidades para expresar ideas,
es o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts experiencias o sentimientos de forma creativa, especialmente presentes
relacionats amb la interpretaci, la improvisaci i la composici, tant en contenidos relacionados con la interpretacin, la improvisacin y la
individual com collectiva, que al seu torn estimulen la imaginaci i la composicin, tanto individual como colectiva, que a su vez estimulan
creativitat. Daltra banda, una millor comprensi del fet musical afa- la imaginacin y la creatividad. Por otra parte, una mejor comprensin
vorix la seua consideraci com a font de plaer i enriquiment personal. del hecho musical favorece considerarla como fuente de placer y enri-
quecimiento personal.
Collabora en el desenrotllament de la competncia dautonomia Colabora al desarrollo de la competencia de autonoma e iniciati-
i iniciativa personal, per mitj del treball collaboratiu a qu abans va personal, mediante el trabajo colaborativo al que antes nos hemos
ens hem referit i lhabilitat per a planificar i gestionar projectes. La referido y la habilidad para planificar y gestionar proyectos. La inter-
interpretaci i la composici sn dos clars exemples dactivitats que pretacin y la composicin son dos claros ejemplos de actividades que
requerixen una planificaci prvia i una presa de decisions per a obtin- requieren de una planificacin previa y de la toma de decisiones para
dre els resultats desitjats. Daltra banda, en especial en aquelles activi- obtener los resultados deseados. Por otra parte, en aquellas actividades
tats relacionades amb la interpretaci musical, sexerciten capacitats relacionadas en especial con la interpretacin musical, se desarrollan
i habilitats com ara la perseverana, la responsabilitat, lautocrtica i capacidades y habilidades tales como la perseverancia, la responsabi-
lautoestima, factors clau per a ladquisici daquella competncia. lidad, la autocrtica y la autoestima, factores clave para la adquisicin
de esta competencia.
La matria de Msica contribux tamb a la competncia social La materia de Msica contribuye tambin a la competencia social
i ciutadana. La participaci en activitats musicals de distinta ndole, y ciudadana. La participacin en actividades musicales de distinta
especialment les referides a la interpretaci i creaci collectiva que ndole, especialmente las referidas a la interpretacin y creacin colec-
requerixen dun treball cooperatiu, collabora en ladquisici dhabi- tiva que requieren de un trabajo cooperativo, colabora en la adquisi-
litats per a relacionar-se amb els altres. La participaci en experinci- cin de habilidades para relacionarse con los dems. La participacin
es musicals collectives dna loportunitat dexpressar idees prpies, en experiencias musicales colectivas da la oportunidad de expresar
valorar les dels altres i coordinar les seues prpies accions amb les ideas propias, valorar las de los dems y coordinar sus propias accio-
dels altres integrants del grup i responsabilitzar-se en la consecuci nes con las de los otros integrantes del grupo y responsabilizarse en la
dun resultat. consecucin de un resultado.
La presa de contacte amb una mplia varietat de msiques, tant del La toma de contacto con una amplia variedad de msicas, tanto
passat com del present, afavorix la comprensi de diferents cultures i del pasado como del presente, favorece la comprensin de diferentes
de la seua aportaci al progrs de la humanitat i, amb aix, la valora- culturas y de su aportacin al progreso de la humanidad y, con ello, la
ci dels altres i els trets de la societat en qu es viu. valoracin de los dems y los rasgos de la sociedad en que se vive.
La matria de Msica tamb contribux de manera directa al des- La materia de Msica tambin contribuye de manera directa al
enrotllament del tractament de la informaci i de la competncia digi- desarrollo del tratamiento de la informacin y competencia digital. El
tal. Ls dels recursos tecnolgics en el camp de la msica possibilita uso de los recursos tecnolgicos en el campo de la msica posibilita
el coneixement i el domini bsic del hardware i el software musical, el conocimiento y dominio bsico del hardware y el software musical,
els distints formats de so i dudio digital o les tcniques de tractament los distintos formatos de sonido y de audio digital o las tcnicas de tra-
i gravaci del so relacionats, entre daltres, amb la producci de mis- tamiento y grabacin del sonido relacionados, entre otros, con la pro-
satges musicals, audiovisuals i multimdia. Afavorix, aix mateix, el duccin de mensajes musicales, audiovisuales y multimedia. Favorece,
seu aprofitament com a ferramenta per als processos dautoaprenentat- asimismo, su aprovechamiento como herramienta para los procesos de
ge i la seua possible integraci en les activitats doci. autoaprendizaje y su posible integracin en las actividades de ocio.
A ms, lobtenci dinformaci musical necessita de destreses Adems la obtencin de informacin musical necesita de destrezas
relacionades amb el tractament de la informaci, encara que, des des- relacionadas con el tratamiento de la informacin aunque desde esta
ta matria, conv fer especial consideraci en ls de productes musi- materia, merece especial consideracin el uso de productos musicales
cals i la seua relaci amb la distribuci i els drets dautor. y su relacin con la distribucin y los derechos de autor.
La matria de Msica tamb contribux al desenrotllament de la La materia de Msica tambin contribuye al desarrollo de la com-
competncia per a aprendre a aprendre, potenciant capacitats i destre- petencia para aprender a aprender, potenciando capacidades y des-
ses fonamentals per a laprenentatge guiat i autnom, com latenci, trezas fundamentales para el aprendizaje guiado y autnomo como
la concentraci i la memria, alhora que desenrotlla el sentit de lorde la atencin, la concentracin y la memoria, al tiempo que desarrolla
i de lanlisi. Duna banda, laudici musical elegix escoltar una obra el sentido del orden y del anlisis. Por una parte, la audicin musi-
reiteradament per a arribar a conixer-la, reconixer-la, identificar-ne cal elige una escucha reiterada para llegar a conocer una obra, recono-
els elements i apropiar-sen. Duna altra, totes aquelles activitats cerla, identificar sus elementos y apropiarse de la misma. Por otra,
dinterpretaci musical i dentrenament auditiu requerixen la presa de todas aquellas actividades de interpretacin musical y de entrenamien-
conscincia de les prpies possibilitats, la utilitzaci de distintes estra- to auditivo requieren de la toma de conciencia sobre las propias posi-
tgies daprenentatge, la gesti i el control efica dels propis proces- bilidades, la utilizacin de distintas estrategias de aprendizaje, la ges-
sos. En tots estos casos s imprescindible una motivaci prolongada tin y control eficaz de los propios procesos. En todos estos casos, es
Num. 5562 / 24.07.2007 30570

per a assolir els objectius proposats des de lautoconfiana en lxit imprescindible una motivacin prolongada para alcanzar los objetivos
del propi aprenentatge. propuestos desde la autoconfianza en el xito del propio aprendizaje.
Respecte a la competncia en comunicaci lingstica, la matria Respecto a la competencia en comunicacin lingstica, la mate-
de Msica contribux, igual que altres matries, a enriquir els intercan- ria de Msica contribuye, al igual que otras materias, a enriquecer los
vis comunicatius i a adquirir i usar un vocabulari musical bsic. Tamb intercambios comunicativos y a la adquisicin y uso de un vocabulario
ajuda a integrar el llenguatge musical i el llenguatge verbal i a valorar musical bsico. Tambin ayuda a integrar el lenguaje musical y el len-
lenriquiment de la dita interacci. guaje verbal y a valorar el enriquecimiento dicha interaccin.
Des del punt de vista de la competncia en el coneixement i la inte- Desde el punto de vista de la competencia en el conocimiento y la
racci amb el mn fsic, la matria de Msica contribux a la millora interaccin con el mundo fsico, la materia de Msica contribuye a la
de la qualitat del medi ambient amb la identificaci i la reflexi sobre mejora de la calidad del medio ambiente identificando y reflexionando
lexcs de soroll, la contaminaci acstica i ls indiscriminat de la sobre el exceso de ruido, la contaminacin sonora y el uso indiscrimi-
msica, a fi de generar hbits saludables. A ms, els continguts relaci- nado de la msica, con el fin de generar hbitos saludables. Adems
onats amb ls correcte de la veu i de laparell respiratori, no sols per los contenidos relacionados con el uso correcto de la voz y del aparato
a aconseguir-hi resultats musicals ptims, sin tamb per a previndre respiratorio, no slo para conseguir resultados musicales ptimos, sino
problemes de salut, incidixen en el desplegament desta competncia. tambin para prevenir problemas de salud, inciden en el desarrollo de
esta competencia.
Objectius Objetivos
Lensenyana de la Msica en esta etapa tindr com a objectiu el La enseanza de la Msica en esta etapa tendr como objetivo el
desenrotllament de les capacitats segents: desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Utilitzar la veu, el cos, objectes, instruments i recursos tecnol- 1. Utilizar la voz, el cuerpo, objetos, instrumentos y recursos tec-
gics per a expressar idees i sentiments; enriquir les prpies possibili- nolgicos para expresar ideas y sentimientos; enriquecer las propias
tats de comunicaci i respectar altres formes diferents dexpressi. posibilidades de comunicacin y respetar otras formas distintas de
expresin.
2. Desenrotllar i aplicar diverses habilitats i tcniques que possi- 2. Desarrollar y aplicar diversas habilidades y tcnicas que posibi-
biliten la interpretaci (vocal, instrumental i de moviment i dansa) i la liten la interpretacin (vocal, instrumental y de movimiento y danza) y
creaci musical, tant individuals com en grup. la creacin musical, tanto individuales como en grupo.
3. Escoltar una mplia varietat dobres, de distints estils, gneres, 3. Escuchar una amplia variedad de obras, de distintos estilos,
tendncies i cultures musicals, apreciant el seu valor com a font de gneros, tendencias y culturas musicales, apreciando su valor como
coneixement, enriquiment intercultural i plaer personal; interessar-se fuente de conocimiento, enriquecimiento intercultural y placer perso-
per ampliar i diversificar les preferncies musicals prpies. nal; interesarse por ampliar y diversificar las preferencias musicales
propias.
4. Reconixer les caracterstiques de diferents obres musicals com 4. Reconocer las caractersticas de diferentes obras musicales
a exemples de la creaci artstica i del patrimoni cultural, en especial como ejemplos de la creacin artstica y del patrimonio cultural, en
de la Comunitat Valenciana, sent conscient de les seues intencions i especial de la Comunitat Valenciana, siendo consciente de sus inten-
funcions, i aplicar-hi la terminologia apropiada per a descriure-les i ciones y funciones y aplicando la terminologa apropiada para descri-
valorar-les crticament. birlas y valorarlas crticamente.
5. Utilitzar i gaudir del moviment i la dansa, com a mitj de repre- 5. Utilizar y disfrutar del movimiento y la danza, como medio de
sentaci dimatges, sensacions i idees, i apreciar-los com a forma representacin de imgenes, sensaciones e ideas, y apreciarlas como
dexpressi individual i collectiva; dedicar-hi una atenci especial a forma de expresin individual y colectiva; dedicar especial atencin a
les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. las danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana
6. Utilitzar de forma autnoma diverses fonts dinformaci mit- 6. Utilizar de forma autnoma diversas fuentes de informacin
jans audiovisuals, Internet, textos, partitures i altres recursos grfics medios audiovisuales, Internet, textos, partituras y otros recursos gr-
per a conixer i gaudir de la msica. ficos para el conocimiento y disfrute de la msica.
7. Conixer i utilitzar diferents mitjans audiovisuals i tecnologies 7. Conocer y utilizar diferentes medios audiovisuales y tecnologas
de la informaci i la comunicaci com a recursos per a la producci de la informacin y la comunicacin como recursos para la produccin
musical, valorant-ne la contribuci a les distintes activitats musicals i musical, valorando su contribucin a las distintas actividades musica-
a laprenentatge autnom de la msica. les y al aprendizaje autnomo de la msica.
8. Participar en lorganitzaci i realitzaci dactivitats musicals 8. Participar en la organizacin y realizacin de actividades musi-
que tenen lloc en diferents contextos, amb respecte i disposici per a cales desarrolladas en diferentes contextos, con respeto y disposicin
superar estereotips i prejus, prenent conscincia, com a membre dun para superar estereotipos y prejuicios, tomando conciencia, como
grup, de lenriquiment que es produx amb les aportacions dels altres. miembro de un grupo, del enriquecimiento que se produce con las
aportaciones de los dems.
9. Comprendre i apreciar les relacions entre el llenguatge musical 9. Comprender y apreciar las relaciones entre el lenguaje musical
i altres llenguatges i mbits de coneixement, aix com la funci i signi- y otros lenguajes y mbitos de conocimiento, as como la funcin y
ficat de la msica en diferents produccions artstiques i audiovisuals i significado de la msica en diferentes producciones artsticas y audio-
en els mitjans de comunicaci. visuales y en los medios de comunicacin.
10. Elaborar jus i criteris personals, per mitj duna anlisi crti- 10. Elaborar juicios y criterios personales, mediante un anlisis
ca dels diferents usos socials de la msica, siga quin en siga lorigen, crtico de los diferentes usos sociales de la msica, sea cual sea su ori-
aplicar-los amb autonomia i iniciativa a situacions quotidianes i valo- gen, aplicndolos con autonoma e iniciativa a situaciones cotidianas y
rar la contribuci que la msica pot fer a la vida personal i a la de la valorando la contribucin que la msica puede hacer a la vida personal
comunitat. y a la de la comunidad.
11. Valorar el silenci i el so com a part integral del medi ambient 11. Valorar el silencio y el sonido como parte integral del medio
i de la msica, prenent conscincia dels problemes creats per la conta- ambiente y de la msica, tomando conciencia de los problemas crea-
minaci acstica i les seues conseqncies. dos por la contaminacin acstica y sus consecuencias.
12. Conixer les distintes manifestacions musicals a travs de la 12. Conocer las distintas manifestaciones musicales a travs de la
histria i la seua significaci en lmbit artstic i sociocultural. historia y su significacin en el mbito artstico y sociocultural.
13. Comprendre i valorar les relacions entre el llenguatge musical 13. Comprender y valorar las relaciones entre el lenguaje musical
i altres llenguatges i mbits de coneixement, aix com la funci i signi- y otros lenguajes y mbitos de conocimiento, as como la funcin y
ficat de la msica en diferents produccions artstiques i audiovisuals i significado de la msica en diferentes producciones artsticas y audio-
en els mitjans de comunicaci. visuales y en los medios de comunicacin.
Num. 5562 / 24.07.2007 30571

14. Conixer i apreciar el patrimoni cultural i contribuir activa- 14. Conocer y apreciar el patrimonio cultural y contribuir activa-
ment a conservar-lo i millorar-lo, entendre la diversitat lingstica i mente a su conservacin y mejora, entender la diversidad lingstica y
cultural com un dret dels pobles i els individus, i desenrotllar una acti- cultural como un derecho de los pueblos y los individuos y desarrollar
tud dinters i respecte cap a lexercici deste dret. una actitud de inters y respeto hacia el ejercicio de este derecho.
15. Assolir i consolidar hbits de respecte i disciplina com a condi- 15. Desarrollar y consolidar hbitos de respeto y disciplina como
ci necessria per al desenrotllament de les activitats musicals. condicin necesaria para el desarrollo de las actividades musicales.
Segon curs Segundo curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Escolta Bloque 1. Escucha
Aplicaci destratgies datenci, audici interior, memria com- Aplicacin de estrategias de atencin, audicin interior, memoria
prensiva i anticipaci durant la prpia interpretaci i creaci musical. comprensiva y anticipacin durante la propia interpretacin y creacin
musical.
Utilitzaci de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans Utilizacin de recursos corporales, vocales e instrumentales,
audiovisuals i tecnologies, textos, partitures i musicogrames. medios audiovisuales y tecnologas, textos, partituras y musicogramas.
Elements que intervenen en la construcci duna obra musical Elementos que intervienen en la construccin de una obra musi-
(melodia, ritme, harmonia, timbre, textura, forma, temps i dinmica) i cal (meloda, ritmo, armona, timbre, textura, forma, tiempo y dinmi-
identificaci destos en laudici i lanlisi dobres musicals. ca) e identificacin de los mismos en la audicin y el anlisis de obras
musicales.
Classificaci i discriminaci auditiva dels diferents tipus de veus Clasificacin y discriminacin auditiva de los diferentes tipos de
i instruments. voces e instrumentos.
Audici, anlisi elemental i apreciaci crtica dobres vocals i Audicin, anlisis elemental y apreciacin crtica de obras voca-
instrumentals de distints estils, gneres, tendncies i cultures musicals. les e instrumentales de distintos estilos, gneros, tendencias y culturas
musicales.
La msica en directe: els concerts i altres manifestacions musi- La msica en directo: los conciertos y otras manifestaciones
cals. musicales.
Inters per conixer msiques de distintes caracterstiques i per Inters por conocer msicas de distintas caractersticas y por
ampliar i diversificar les prpies preferncies musicals. ampliar y diversificar las propias preferencias musicales.
El silenci en laudici. El silencio en la audicin.
Valoraci de laudici com a forma de comunicaci i com a font Valoracin de la audicin como forma de comunicacin y como
de coneixement i enriquiment intercultural. fuente de conocimiento y enriquecimiento intercultural.
Inters per desenrotllar hbits saludables descolta i de respecte Inters por desarrollar hbitos saludables de escucha y de respeto
als altres durant lescolta. a los dems durante la escucha.
Bloc 2. Interpretaci Bloque 2. Interpretacin
La veu i la paraula com a mitjans dexpressi musical: caracte- La voz y la palabra como medios de expresin musical: caracte-
rstiques i habilitats tcniques i interpretatives. rsticas y habilidades tcnicas e interpretativas.
Exploraci i descobriment de les possibilitats de la veu com a Exploracin y descubrimiento de las posibilidades de la voz
mitj dexpressi musical i prctica de la relaxaci, la respiraci, lar- como medio de expresin musical y prctica de la relajacin, la respi-
ticulaci, la ressonncia i lentonaci. racin, la articulacin, la resonancia y la entonacin.
Els instruments i el cos com a mitjans dexpressi musical: Los instrumentos y el cuerpo como medios de expresin musi-
caracterstiques i habilitats tcniques i interpretatives. cal: caractersticas y habilidades tcnicas e interpretativas.
Inters pel coneixement i latenci de la veu, el cos i els instru- Inters por el conocimiento y cuidado de la voz, el cuerpo y los
ments. instrumentos.
Acceptaci i predisposici per a millorar les capacitats tcniques Aceptacin y predisposicin para mejorar las capacidades tcni-
i interpretatives (vocal, instrumental i corporal) prpies, i respecte cas e interpretativas (vocal, instrumental y corporal) propias, y respeto
davant daltres capacitats i formes dexpressi. ante otras capacidades y formas de expresin.
Interpretaci de canons tradicionals de la Comunitat Valencia- Interpretacin de canciones tradicionales de la Comunitat Valen-
na. ciana.
Interpretaci de danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. Interpretacin de danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana.
Bloc 3. Creaci Bloque 3. Creacin
La improvisaci, lelaboraci darranjaments i la composici La improvisacin, la elaboracin de arreglos y la composicin
com a recursos per a la creaci musical. como recursos para la creacin musical.
Improvisaci vocal i instrumental, individual i en grup, en res- Improvisacin vocal e instrumental, individual y en grupo, en
posta a distints estmuls musicals i extramusicals. respuesta a distintos estmulos musicales y extra-musicales.
Sensibilitat esttica cap a noves propostes musicals, a travs del Sensibilidad esttica frente a nuevas propuestas musicales, a tra-
reconeixement dels seus elements creatius i innovadors. vs del reconocimiento de los elementos creativos e innovadores de
las mismas.
Valoraci de la lectura i lescriptura musical i dels distints mit- Valoracin de la lectura y la escritura musical y de los distintos
jans de gravaci sonora com a recursos per a lenregistrament i difusi medios de grabacin sonora como recursos para el registro y difusin
duna obra musical. de una obra musical.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Reconixer els diferents parmetres del so presents en la inter- 1. Reconocer los diferentes parmetros del sonido que estn presentes
pretaci i lanlisi duna estructura musical, i distingir els elements en la interpretacin y el anlisis de una estructura musical, y distinguir los
que sutilitzen en la representaci grfica de la msica. elementos que se utilizan en la representacin grfica de la msica.
2. Percebre i identificar el silenci, ents com a element estructura- 2. Percibir e identificar el silencio, entendido como elemento
dor del so, i incorporar-lo a lanlisi de les produccions musicals, tant estructurador del sonido, incorporndolo al anlisis de las produccio-
les que shan compost com les que shan escoltat. nes musicales, tanto las que se han compuesto como las que se han
escuchado.
3. Reconixer auditivament i determinar lpoca o cultura a qu 3. Reconocer auditivamente y determinar la poca o cultura a la
pertanyen distintes obres musicals escoltades prviament en laula, i que pertenecen distintas obras musicales escuchadas previamente en el
interessar-se per ampliar les seues preferncies. aula, e interesarse por ampliar sus preferencias.
Num. 5562 / 24.07.2007 30572

4. Diferenciar les sonoritats dels instruments de lorquestra, aix 4. Diferenciar las sonoridades de los instrumentos de la orquesta,
com la forma i els quatre tipus de veus ms comunes. as como la forma y los cuatro tipos de voces ms comunes.
5. Comunicar als altres jus personals sobre la msica escoltada. 5. Comunicar a los dems juicios personales acerca de la msica
escuchada.
6. Participar en la interpretaci en grup duna pea vocal, instru- 6. Participar en la interpretacin en grupo de una pieza vocal, ins-
mental o coreogrfica, adequant la prpia interpretaci a la del conjunt trumental o coreogrfica, adecuando la propia interpretacin a la del
i assumint-hi distints rols. conjunto y asumiendo distintos roles.
7. Interpretar canons tradicionals de la Comunitat Valenciana. 7. Interpretar canciones tradicionales de la Comunitat Valenciana.
8. Interpretar danses tradicionals de la Comunitat Valenciana. 8. Interpretar danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana.
9. Iniciar-se en la utilitzaci dalguns recursos tecnolgics dispo- 9. Iniciarse en la utilizacin de algunos de los recursos tecnolgi-
nibles, de manera que es demostre un coneixement bsic de les tcni- cos disponibles, de forma que se demuestre un conocimiento bsico
ques i els procediments necessaris per a gravar i reproduir msica i per de las tcnicas y procedimientos necesarios para grabar y reproducir
a realitzar senzilles produccions audiovisuals. msica y para realizar sencillas producciones audiovisuales.
10. Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats 10. Leer distintos tipos de partituras en el contexto de las activi-
musicals de laula com a suport a la interpretaci i laudici. dades musicales del aula como apoyo a las tareas de interpretacin y
audicin.
11. Assolir les pautes de conducta, els hbits i la disciplina que 11. Alcanzar las pautas de conducta, los hbitos y la disciplina que
permeten un adequat desenrotllament de les activitats musicals. permitan el adecuado desarrollo de las actividades musicales.
12. Identificar en lmbit quotidi situacions en qu es produx un 12. Identificar en el mbito cotidiano situaciones en las que se pro-
s indiscriminat del so, analitzar-ne les causes i proposar-hi solucions. duce un uso indiscriminado del sonido, analizar sus causas y proponer
soluciones.
Tercer curs Tercer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Escolta Bloque 1. Escucha
Utilitzaci de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans Utilizacin de recursos corporales, vocales e instrumentales,
audiovisuals i tecnologies, textos, partitures, musicogrames i altres medios audiovisuales y tecnologas, textos, partituras, musicogramas y
representacions grfiques per a la comprensi de la msica escoltada. otras representaciones grficas para la comprensin de la msica escu-
chada.
Elements que intervenen en la construcci duna obra musical Elementos que intervienen en la construccin de una obra musi-
(melodia, ritme, harmonia, timbre, textura, forma, temps i dinmica) i cal (meloda, ritmo, armona, timbre, textura, forma, tiempo y dinmi-
identificar-los per mitj de laudici i lanlisi dobres musicals. ca) e identificacin de los mismos en la audicin y el anlisis de obras
musicales.
Classificaci i discriminaci auditiva dels diferents tipus de veus Clasificacin y discriminacin auditiva de los diferentes tipos de
i instruments i de distintes agrupacions vocals i instrumentals. voces e instrumentos y de distintas agrupaciones vocales e instrumen-
tales.
Audici, anlisi elemental i apreciaci crtica dobres vocals i Audicin, anlisis elemental y apreciacin crtica de obras voca-
instrumentals de distints estils, gneres, tendncies i cultures musicals, les e instrumentales de distintos estilos, gneros, tendencias y culturas
incloent-hi les interpretacions i composicions realitzades en laula. musicales, incluyendo las interpretaciones y composiciones realizadas
en el aula.
La msica en directe: els concerts i altres manifestacions musi- La msica en directo: los conciertos y otras manifestaciones
cals. musicales.
Inters per conixer msiques de distintes caracterstiques i per Inters por conocer msicas de distintas caractersticas y por
ampliar i diversificar les prpies preferncies musicals. ampliar y diversificar las propias preferencias musicales.
Valoraci de laudici com a forma de comunicaci i com a font Valoracin de la audicin como forma de comunicacin y como
de coneixement i enriquiment intercultural. fuente de conocimiento y enriquecimiento intercultural.
Inters per desenrotllar hbits saludables descolta i de respecte Inters por desarrollar hbitos saludables de escucha y de respeto
als altres durant lescolta. a los dems durante la escucha.
Bloc 2. Interpretaci Bloque 2. Interpretacin
Exploraci de les possibilitats de diverses fonts sonores i prcti- Exploracin de las posibilidades de diversas fuentes sonoras y
ca dhabilitats tcniques per a la interpretaci. prctica de habilidades tcnicas para la interpretacin.
Prctica, memoritzaci i interpretaci de peces vocals i instru- Prctica, memorizacin e interpretacin de piezas vocales e ins-
mentals apreses per imitaci i a travs de la lectura de partitures amb trumentales aprendidas por imitacin y a travs de la lectura de parti-
diverses formes de notaci, dedicant-hi una especial atenci al reper- turas con diversas formas de notacin, dedicando especial atencin al
tori tradicional de la Comunitat Valenciana. repertorio tradicional de la Comunitat Valenciana.
Agrupacions vocals i instrumentals en la msica de diferents Agrupaciones vocales e instrumentales en la msica de diferentes
gneres, estils i cultures. La interpretaci individual i en grup. gneros, estilos y culturas. La interpretacin individual y en grupo.
Prctica de les pautes bsiques de la interpretaci: silenci, aten- Prctica de las pautas bsicas de la interpretacin: silencio, aten-
ci a la directora o al director i a les altres o els altres intrprets, audi- cin a la directora o director y a las otras u otros intrpretes, audicin
ci interior, memria i adequaci al conjunt. interior, memoria y adecuacin al conjunto.
Experimentaci i prctica de les distintes tcniques del movi- Experimentacin y prctica de las distintas tcnicas del movi-
ment i la dansa, expressi dels continguts musicals a travs del cos i miento y la danza, expresin de los contenidos musicales a travs del
el moviment, i interpretaci dun repertori variat de danses. Danses cuerpo y el movimiento, e interpretacin de un repertorio variado de
tradicionals de la Comunitat Valenciana. danzas. Danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana
Utilitzaci dels dispositius i instruments electrnics disponibles Utilizacin de los dispositivos e instrumentos electrnicos dispo-
per a la interpretaci i gravaci de peces i activitats musicals, i fer-ne nibles para la interpretacin y grabacin de piezas y actividades musi-
un comentari crtic. cales y comentario crtico de las mismas.
Inters pel coneixement i latenci de la veu, el cos i els instru- Inters por el conocimiento y cuidado de la voz, el cuerpo y los
ments. instrumentos.
Num. 5562 / 24.07.2007 30573

Acceptaci i predisposici per a millorar les capacitats tcniques Aceptacin y predisposicin para mejorar las capacidades tcni-
i interpretatives prpies (vocal, instrumental i corporal), i respecte cas e interpretativas (vocal, instrumental y corporal) propias y respeto
davant daltres capacitats i formes dexpressi. ante otras capacidades y formas de expresin.
Acceptaci i compliment de les normes que regixen la interpre- Aceptacin y cumplimiento de las normas que rigen la interpre-
taci en grup i aportaci didees musicals que contribusquen al per- tacin en grupo y aportacin de ideas musicales que contribuyan al
feccionament i gaudi de lactivitat en com. perfeccionamiento y disfrute de la tarea comn.
Bloc 3. Creaci Bloque 3. Creacin
Elaboraci darranjaments de canons i peces instrumentals, per Elaboracin de arreglos de canciones y piezas instrumentales,
mitj de la creaci dacompanyaments senzills i la selecci de distints mediante la creacin de acompaamientos sencillos y la seleccin de
tipus dorganitzaci musical (introducci, desenrotllament, interludis, distintos tipos de organizacin musical (introduccin, desarrollo, inter-
coda, acumulaci, etctera). ludios, coda, acumulacin, etctera).
Composici individual o en grup de canons i peces instrumen- Composicin individual o en grupo de canciones y piezas ins-
tals per a distintes agrupacions a partir de la combinaci delements i trumentales para distintas agrupaciones a partir de la combinacin de
recursos presentats en el context de les diferents activitats que es rea- elementos y recursos presentados en el contexto de las diferentes acti-
litzen en laula. vidades que se realizan en el aula.
Recursos per a la conservaci i difusi de les creacions musicals. Recursos para la conservacin y difusin de las creaciones musi-
Enregistrament de les composicions prpies usant distintes formes de cales. Registro de las composiciones propias usando distintas formas
notaci i diferents tcniques de gravaci. de notacin y diferentes tcnicas de grabacin.
Utilitzaci de recursos informtics i altres dispositius electrnics Utilizacin de recursos informticos y otros dispositivos electr-
en els processos de creaci musical. nicos en los procesos de creacin musical.
Sonoritzaci de representacions dramtiques, activitats dexpres- Sonorizacin de representaciones dramticas, actividades de
si corporal i dansa, i imatges fixes i en moviment en la realitzaci de expresin corporal y danza e imgenes fijas y en movimiento en la
produccions audiovisuals. realizacin de producciones audiovisuales.
Sensibilitat esttica davant de noves propostes musicals, a travs Sensibilidad esttica frente a nuevas propuestas musicales, a tra-
del reconeixement dels elements creatius i innovadors que contenen. vs del reconocimiento de los elementos creativos e innovadores de
las mismas.
Valoraci de la lectura i lescriptura musical, i dels distints mit- Valoracin de la lectura y la escritura musical y de los distintos
jans de gravaci sonora com a recursos per a lenregistrament i la difu- medios de grabacin sonora como recursos para el registro y difusin
si duna obra musical. de una obra musical.
Bloc 4. Contextos musicals Bloque 4. Contextos musicales
Coneixement de les manifestacions musicals ms significatives Conocimiento de las manifestaciones musicales ms significati-
del patrimoni musical occidental i daltres cultures. Msica tradicional vas del patrimonio musical occidental y de otras culturas. Msica tra-
de la Comunitat Valenciana. dicional de la Comunitat Valenciana.
Reconeixement de la pluralitat destils en la msica actual. Reconocimiento de la pluralidad de estilos en la msica actual.
Utilitzaci de diverses fonts dinformaci per a indagar sobre Utilizacin de diversas fuentes de informacin para indagar
instruments, compositors i compositores, intrprets, concerts i produc- sobre instrumentos, compositores y compositoras, intrpretes, concier-
cions musicals en viu o gravades. tos y producciones musicales en vivo o grabadas.
El so i la msica en els mitjans audiovisuals i en les tecnologies El sonido y la msica en los medios audiovisuales y en las tec-
de la informaci i la comunicaci. Valoraci dels recursos tecnolgics nologas de la informacin y la comunicacin. Valoracin de los recur-
com a instruments per al coneixement i gaudi de la msica. sos tecnolgicos como instrumentos para el conocimiento y disfrute
de la msica.
La msica al servici daltres llenguatges: corporal, teatral, cine- La msica al servicio de otros lenguajes: corporal, teatral, cine-
matogrfic, radiofnic i publicitari. Anlisi de la msica utilitzada en matogrfico, radiofnico y publicitario. Anlisis de la msica utilizada
diferents tipus despectacles i produccions audiovisuals. en diferentes tipos de espectculos y producciones audiovisuales.
El consum de la msica en la societat actual. Sensibilitzaci i El consumo de la msica en la sociedad actual. Sensibilizacin y
actitud crtica davant del consum indiscriminat de msica i la contami- actitud crtica ante el consumo indiscriminado de msica y la polucin
naci acstica. sonora.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Reconixer auditivament i determinar lpoca o cultura a qu 1. Reconocer auditivamente y determinar la poca o cultura a la
pertanyen distintes obres musicals escoltades prviament en laula, i que pertenecen distintas obras musicales escuchadas previamente en el
interessar-se per ampliar les seues preferncies. aula, e interesarse por ampliar sus preferencias.
2. Identificar i descriure, per mitj de ls de distints llenguatges 2. Identificar y describir, mediante el uso de distintos lenguajes
(grfic, corporal o verbal) alguns elements i algunes formes dorganit- (grfico, corporal o verbal) algunos elementos y formas de organiza-
zaci i estructuraci musical (ritme, melodia, textura, timbre, repetici, cin y estructuracin musical (ritmo, meloda, textura, timbre, repeti-
imitaci i variaci) duna obra musical interpretada en viu o gravada. cin, imitacin y variacin) de una obra musical interpretada en vivo
o grabada.
3. Comunicar als altres jus personals sobre la msica escoltada. 3. Comunicar a los dems juicios personales acerca de la msica
escuchada.
4. Participar en la interpretaci en grup duna pea vocal, instru- 4. Participar en la interpretacin en grupo de una pieza vocal, ins-
mental o coreogrfica, adequant la prpia interpretaci a la del conjunt trumental o coreogrfica, adecuando la propia interpretacin a la del
i assumint-hi distints rols. conjunto y asumiendo distintos roles.
5. Acompanyar melodies aplicant els coneixements bsics de llen- 5. Acompaar melodas aplicando los conocimientos bsicos
guatge musical adquirits i respectar el marc dactuaci desquemes rit- de lenguaje musical adquiridos y respetar el marco de actuacin de
micomeldics en situacions dimprovisaci i interpretaci. esquemas ritmicomeldicos en situaciones de improvisacin y inter-
pretacin.
6. Utilitzar amb autonomia alguns dels recursos tecnolgics dis- 6. Utilizar con autonoma algunos de los recursos tecnolgicos dis-
ponibles, demostrant aix un coneixement bsic de les tcniques i els ponibles, demostrando un conocimiento bsico de las tcnicas y pro-
procediments necessaris per a gravar i reproduir msica i per a realit- cedimientos necesarios para grabar y reproducir msica y para realizar
zar senzilles produccions audiovisuals. sencillas producciones audiovisuales.
Num. 5562 / 24.07.2007 30574

7. Elaborar un arranjament per a una can o una pea instrumen- 7. Elaborar un arreglo para una cancin o una pieza instrumental
tal utilitzant apropiadament una srie delements donats. utilizando apropiadamente una serie de elementos dados.
8. Interpretar un repertori variat de danses tradicionals de la Comu- 8. Interpretar un repertorio variado de danzas tradicionales de la
nitat Valenciana. Comunitat Valenciana.
9. Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats 9. Leer distintos tipos de partituras en el contexto de las activi-
musicals de laula com a suport a les tasques dinterpretaci i audici. dades musicales del aula como apoyo a las tareas de interpretacin y
audicin.
10. Identificar en lmbit quotidi situacions en qu es produx un 10. Identificar en el mbito cotidiano situaciones en las que se pro-
s indiscriminat del so, i analitzar-ne les causes i proposar-hi soluci- duce un uso indiscriminado del sonido, analizar sus causas y proponer
ons. soluciones.
11. Caracteritzar la funci dels mitjans de comunicaci com a ele- 11. Caracterizar la funcin de los medios de comunicacin como
ments de difusi de la msica. elementos de difusin de la msica.
Quart curs Cuarto curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Audici i referents musicals Bloque 1. Audicin y referentes musicales
La msica com un element amb una presncia constant en la La msica como un elemento con una presencia constante en la
vida de les persones: laudici de msica en la vida quotidiana, en els vida de las personas: la audicin de msica en la vida cotidiana, en los
espectacles i en els mitjans audiovisuals. espectculos y en los medios audiovisuales.
Audici, reconeixement, anlisi i comparaci de msiques de Audicin, reconocimiento, anlisis y comparacin de msicas de
diferents gneres i estils, aix com del patrimoni musical dEspanya, diferentes gneros y estilos, as como del patrimonio musical de Espa-
especialment de la Comunitat Valenciana: instruments i agrupacions, a, especialmente de la Comunitat Valenciana: instrumentos y agrupa-
repertori de danses i canons tradicionals. ciones, repertorio de danzas y canciones tradicionales.
Utilitzaci de distintes fonts dinformaci per a obtindre refe- Utilizacin de distintas fuentes de informacin para obtener
rncies sobre msiques de diferents poques i cultures, incloent-hi les referencias sobre msicas de diferentes pocas y culturas, incluidas las
actuals, i sobre loferta de concerts i altres manifestacions musicals en actuales, y sobre la oferta de conciertos y otras manifestaciones musi-
viu i divulgades a travs dels mitjans de comunicaci. cales en vivo y divulgadas a travs de los medios de comunicacin.
La msica en els mitjans de comunicaci. Factors que influxen La msica en los medios de comunicacin. Factores que influ-
en les preferncies i les modes musicals. yen en las preferencias y las modas musicales.
La crtica com a mitj dinformaci i valoraci del fet musical. La crtica como medio de informacin y valoracin del hecho
Anlisi de crtiques musicals i s dun vocabulari apropiat per a lela- musical. Anlisis de crticas musicales y uso de un vocabulario apro-
boraci de crtiques orals i escrites sobre la msica escoltada. piado para la elaboracin de crticas orales y escritas sobre la msica
escuchada.
Ledici, la comercialitzaci i la difusi de la msica. Noves La edicin, la comercializacin y la difusin de la msica. Nue-
modalitats de distribuci de la msica i les seues conseqncies per vas modalidades de distribucin de la msica y sus consecuencias para
als professionals de la msica i la indstria musical. los profesionales de la msica y la industria musical.
Inters, respecte i curiositat per la diversitat de propostes musi- Inters, respeto y curiosidad por la diversidad de propuestas
cals, aix com pels gustos musicals daltres persones. musicales, as como por los gustos musicales de otras personas.
Rigor en la utilitzaci dun vocabulari adequat per a descriure la Rigor en la utilizacin de un vocabulario adecuado para describir
msica. la msica.
Bloc 2. La prctica musical Bloque 2. La prctica musical
Prctica i aplicaci dhabilitats tcniques en grau creixent de Prctica y aplicacin de habilidades tcnicas en grado crecien-
complexitat i concertaci amb les altres parts del conjunt en la inter- te de complejidad y concertacin con las otras partes del conjunto en
pretaci vocal i instrumental i en el moviment i la dansa. Danses tradi- la interpretacin vocal e instrumental y en el movimiento y la danza.
cionals de la Comunitat Valenciana. Danzas tradicionales de la Comunitat Valenciana.
Interpretaci de peces vocals i instrumentals apreses doda i per Interpretacin de piezas vocales e instrumentales aprendidas de
mitj de la lectura de partitures amb diversos tipus de notaci, dedi- odo y mediante la lectura de partituras con diversos tipos de notacin,
cant-hi especial atenci al repertori tradicional de la Comunitat Valen- dedicando especial atencin al repertorio tradicional de la Comunitat
ciana. Valenciana.
Utilitzaci de diferents tcniques, recursos i procediments com- Utilizacin de diferentes tcnicas, recursos y procedimientos
positius en la improvisaci, lelaboraci darranjaments i la creaci de compositivos en la improvisacin, la elaboracin de arreglos y la crea-
peces musicals. cin de piezas musicales.
Planificaci, assaig, interpretaci, direcci i avaluaci de repre- Planificacin, ensayo, interpretacin, direccin y evaluacin de
sentacions musicals en laula i en altres espais i contextos. representaciones musicales en el aula y en otros espacios y contextos.
mbits professionals de la msica. Identificaci i descripci de mbitos profesionales de la msica. Identificacin y descripcin
les distintes facetes i especialitats en el treball dels msics. de las distintas facetas y especialidades en el trabajo de los msicos.
Perseverana en la prctica dhabilitats tcniques que permeten Perseverancia en la prctica de habilidades tcnicas que permitan
millorar la interpretaci individual i en grup i la creaci musical. mejorar la interpretacin individual y en grupo y la creacin musical.
Inters per conixer les possibilitats que oferix la msica en els Inters por conocer las posibilidades que ofrece la msica en los
mbits personal i professional. mbitos personal y profesional.
Bloc 3. Msica i tecnologies Bloque 3. Msica y tecnologas
El paper de les tecnologies en la msica. Transformaci de El papel de las tecnologas en la msica. Transformacin de
valors, hbits, consum i gust musical com a conseqncia dels avanos valores, hbitos, consumo y gusto musical como consecuencia de los
tecnolgics de les ltimes dcades. avances tecnolgicos de las ltimas dcadas.
Utilitzaci de dispositius electrnics, recursos dInternet i sof- Utilizacin de dispositivos electrnicos, recursos de Internet
tware musical de distintes caracterstiques per a lentrenament auditiu, y software musical de distintas caractersticas para el entrenamiento
lescolta, la interpretaci i la creaci musical. auditivo, la escucha, la interpretacin y la creacin musical.
Aplicaci de diferents tcniques de gravaci, analgica i digital, Aplicacin de diferentes tcnicas de grabacin, analgica y digi-
per a enregistrar les creacions prpies, les interpretacions realitzades tal, para registrar las creaciones propias, las interpretaciones realizadas
en el context de laula i altres missatges musicals. en el contexto del aula y otros mensajes musicales.
Num. 5562 / 24.07.2007 30575

Anlisi de les funcions de la msica en distintes produccions Anlisis de las funciones de la msica en distintas producciones
audiovisuals: publicitat, televisi, cinema, videojocs, etc. audiovisuales: publicidad, televisin, cine, videojuegos, etc.
Sonoritzaci dimatges fixes i en moviment per mitj de la selec- Sonorizacin de imgenes fijas y en movimiento mediante la
ci de msiques preexistents o la creaci de bandes sonores originals. seleccin de msicas preexistentes o la creacin de bandas sonoras
originales.
Valoraci crtica de la utilitzaci dels mitjans audiovisuals i les Valoracin crtica de la utilizacin de los medios audiovisuales
tecnologies de la informaci i la comunicaci com a recursos per a la y las tecnologas de la informacin y la comunicacin como recursos
creaci, la interpretaci, lenregistrament i la difusi de produccions para la creacin, la interpretacin, el registro y la difusin de produc-
sonores i audiovisuals. ciones sonoras y audiovisuales.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Explicar algunes de les funcions que complix la msica en la 1. Explicar algunas de las funciones que cumple la msica en la
vida de les persones i en la societat. vida de las personas y en la sociedad.
2. Analitzar diferents peces musicals a partir de laudici i ls de 2. Analizar diferentes piezas musicales apoyndose en la audicin
documents impresos com partitures, comentaris o musicogrames, i y en el uso de documentos impresos como partituras, comentarios o
descriuren les caracterstiques principals. musicogramas y describir sus principales caractersticas.
3. Exposar de forma crtica lopini personal respecte a distintes 3. Exponer de forma crtica la opinin personal respecto a distintas
msiques i esdeveniments musicals, argumentant-la en relaci a la msicas y eventos musicales, argumentndola en relacin a la infor-
informaci obtinguda en diferents fonts: llibres, publicitat, programes macin obtenida en distintas fuentes: libros, publicidad, programas de
de concerts, crtiques, etctera. conciertos, crticas, etctera.
4. Reconixer i situar en el seu context (histric, filosfic, arts- 4. Reconocer y situar en su contexto (histrico, filosfico, artsti-
tic) manifestacions musicals de diferents perodes de la histria de la co) manifestaciones musicales de diferentes periodos de la historia de
msica i, en particular, les prpies de la Comunitat Valenciana. la msica y, en particular, las propias de la Comunitat Valenciana.
5. Assajar i interpretar, en un grup redut, una pea vocal o instru- 5. Ensayar e interpretar, en pequeo grupo, una pieza vocal o
mental o una coreografia apreses de memria a travs de laudici o instrumental o una coreografa aprendidas de memoria a travs de la
observaci de gravacions dudio i vdeo o per mitj de la lectura de audicin u observacin de grabaciones de audio y vdeo o mediante la
partitures i altres recursos grfics, fent-hi una especial incidncia en el lectura de partituras y otros recursos grficos, con especial incidencia
repertori popular de la Comunitat Valenciana. en el repertorio popular de la Comunitat Valenciana.
6. Participar activament en algunes de les tasques necessries per 6. Participar activamente en algunas de las tareas necesarias para
a la celebraci dactivitats musicals en el centre: planificaci, assaig, la celebracin de actividades musicales en el centro: planificacin,
interpretaci, direcci, etc. ensayo, interpretacin, direccin, etc.
7. Explicar els processos bsics de creaci, edici i difusi musi- 7. Explicar los procesos bsicos de creacin, edicin y difusin
cal, tenint-hi en compte la intervenci de distints professionals. musical considerando la intervencin de distintos profesionales.
8. Elaborar un arranjament per a una pea musical a partir de la 8. Elaborar un arreglo para una pieza musical a partir de la trans-
transformaci de distints parmetres (timbre, nombre de veus, forma, formacin de distintos parmetros (timbre, nmero de voces, forma,
etctera) en un fitxer MIDI, utilitzant-hi un seqenciador o un editor etctera) en un fichero MIDI, utilizando un secuenciador o un editor
de partitures. de partituras.
9. Sonoritzar una seqncia dimatges fixes o en moviment utilit- 9. Sonorizar una secuencia de imgenes fijas o en movimiento uti-
zant diferents recursos informtics. lizando diferentes recursos informticos.
10. Saber analitzar la msica a fi dextrauren les principals carac- 10. Saber analizar la msica con el fin de extraer las principales
terstiques formals i estilstiques, i situar-les en el seu context cultural. caractersticas formales y estilsticas, situarlas en su contexto cultural.
11. Reconixer les mostres ms importants del patrimoni musical 11. Reconocer las muestras ms importantes del patrimonio musi-
de les diferents comunitats autnomes i en especial el de la Comunitat cal de las diferentes comunidades autnomas y en especial el de la
Valenciana (instruments i agrupacions, repertori de danses i canons Comunitat Valenciana (instrumentos y agrupaciones, repertorio de
tradicionals). danzas y canciones tradicionales)
Segona llengua estrangera Segunda lengua extranjera
Les llenges sn actualment un element clau en lafirmaci de la Las lenguas son actualmente un elemento clave en la afirmacin
identitat europea: una identitat oberta, plurilinge i de gran riquesa de la identidad europea: una identidad abierta, plurilinge y de gran
cultural dins dels valors comuns de la civilitzaci europea i occidental. riqueza cultural dentro de los valores comunes de la civilizacin euro-
A ms, el coneixement de les diverses llenges de cultura europees pea y occidental. Adems, el conocimiento de las diversas lenguas de
afavorix la lliure circulaci de persones i facilita la cooperaci cultu- cultura europeas favorece la libre circulacin de personas y facilita la
ral, econmica, tcnica i cientfica entre els pasos. Loportunitat de cooperacin cultural, econmica, tcnica y cientfica entre los pases.
conixer altres llenges suposa, en este sentit, poder accedir en un pla La oportunidad de conocer otras lenguas supone, en tal sentido, poder
digualtat a mltiples possibilitats laborals i vitals amb persones dal- acceder en un plano de igualdad a mltiples posibilidades laborales y
tres pasos, i preparar-se per a un espai geogrfic en qu el domini de vitales con personas de otros pases, y prepararse para un espacio geo-
diverses llenges contribuir a un major enteniment entre els pobles. grfico en el que el dominio de varias lenguas contribuir a un mayor
entendimiento entre los pueblos.
En la Comunitat Valenciana, la convivncia del valenci i del cas- En la Comunitat Valenciana, la convivencia del valenciano y del
tell, implica una major necessitat dintegraci i de complementarietat castellano, implica una mayor necesidad de integracin y de comple-
de les llenges. Sha de tindre en compte la diversitat de situacions de mentariedad de las lenguas. Se ha de tener en cuenta la diversidad de
partida llengua primera(segons la procedncia de lalumnat valen- situaciones de partida lengua primera(segn la procedencia del alum-
cianoparlant i castellanoparlant), el seu grau de coneixement de la nado valencianohablante y castellanohablante), su grado de cono-
segona llengua i la seua relaci afectiva amb cada una destes en fun- cimiento de la segunda lengua y su relacin afectiva con cada una de
ci de la consideraci social que sels dna en el seu entorn particular. ellas en funcin de la consideracin social que se les da en su entorno
Estes diferncies tamb repercutixen en la diversitat dels processos particular. Estas diferencias tambin repercuten en a la diversidad de
daprenentatge que es generen, que mai presenten les mateixes carac- los procesos de aprendizaje que se generan, que nunca presentan las
terstiques en persones monolinges o bilinges. mismas caractersticas en personas monolinges o bilinges.
Una coordinaci en lensenyana de les llenges permetr millorar Una coordinacin en la enseanza de las lenguas permitir mejorar
la capacitat daprenentatge en totes estes des de la riquesa que suposa la capacidad de aprendizaje en todas ellas desde la riqueza que supo-
el plurilingisme, per mitj del desenrotllament harmnic de les des- ne el plurilingismo, mediante el desarrollo armnico de las destrezas
treses psicolingstiques i cognoscitives. psicolingsticas y cognoscitivas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30576

Aix, laprenentatge duna segona llengua estrangera incidix en la As pues, el aprendizaje de una segunda lengua extranjera incide
formaci general de lalumnat, contribux a desenrotllar les capacitats en la formacin general del alumnado, contribuye a desarrollar las
del llenguatge i de la comunicaci, el prepara per a usar eixa llengua capacidades del lenguaje y de la comunicacin, lo prepara para usar
en els seus estudis posteriors o en la seua inserci en el mn del tre- esa lengua en sus estudios posteriores o en su insercin en el mundo
ball, i encoratja una idea dEuropa multilinge i respectuosa amb tots del trabajo, y alienta una idea de Europa multilinge y respetuosa con
els elements que la integren, sense detriment de lessencial unitat i todos los elementos que la integran, sin menoscabo de la esencial uni-
semblana de les seues cultures. dad y semejanza de sus culturas.
La labor del Consell dEuropa respecte a les llenges modernes La labor del Consejo de Europa respecto a las lenguas modernas,
ha guanyat coherncia i continutat per mitj de ladhesi a tres prin- ha ganado coherencia y continuidad mediante la adhesin a tres princi-
cipis bsics establits en el prembul de la Recomanaci R(82) 18 de la pios bsicos establecidos en el prembulo de la Recomendacin R(82)
Comissi de Ministres del Consell dEuropa: 18 de la Comisin de Ministros del Consejo de Europa:
Que el ric patrimoni de les distintes llenges i cultures dEuropa Que el rico patrimonio de las distintas lenguas y culturas de
constitux un recurs com molt valus que cal protegir i desenrotllar, i Europa constituye un recurso comn muy valioso que hay que prote-
que es fa necessari un important esfor educatiu a fi que eixa diversitat ger y desarrollar, y que se hace necesario un importante esfuerzo edu-
deixe de ser obstacle per a la comunicaci i es convertisca en una font cativo con el fin de que esa diversidad deje de ser obstculo para la
denriquiment i comprensi mutus. comunicacin y se convierta en una fuente de enriquecimiento y com-
prensin mutuos.
Que noms per mitj dun millor coneixement de les llenges Que slo por medio de un mejor conocimiento de las lenguas
europees modernes ser possible facilitar la comunicaci entre euro- europeas modernas ser posible facilitar la comunicacin entre euro-
peus que tenen distintes llenges maternes, a fi de fomentar la mobili- peos que tienen distintas lenguas maternas, con el fin de fomentar la
tat a Europa, la comprensi mtua i la collaboraci, i vncer els pre- movilidad en Europa, la comprensin mutua y la colaboracin, y ven-
jus i la discriminaci. cer los prejuicios y la discriminacin.
Que els estats membres, en adoptar o elaborar poltiques naci- Que los estados miembros, al adoptar o elaborar polticas nacio-
onals en el camp de lensenyana didiomes, poden aconseguir una nales en el campo de la enseanza de idiomas, pueden conseguir una
major convergncia europea per mitj dacords de cooperaci i coordi- mayor convergencia europea por medio de acuerdos de cooperacin y
naci de les seues poltiques. coordinacin de sus polticas.
El Marc Europeu Com de Referncia per a les Llenges: apre- El Marco Comn Europeo de Referencia para el aprendizaje de
nentatge, ensenyament, avaluaci complix lobjectiu principal del lenguas: aprendizaje, enseanza, evaluacin cumple el objetivo prin-
Consell dEuropa segons es definix en lanterior Recomanaci R(82) cipal del Consejo de Europa segn se define en la anterior Recomen-
en aconseguir una major unitat entre els seus membres i aspirar a dacin R(82) al conseguir una mayor unidad entre sus miembros y
este objectiu adoptant una acci comuna en lmbit cultural. aspirar a este objetivo adoptando una accin comn en el mbito cul-
tural.
Este Marc, que va servir de referent per als continguts i criteris Este Marco, que sirvi de referente para los contenidos y criterios
davaluaci de la primera llengua estrangera, ho ser tamb per a la de evaluacin de la primera lengua extranjera, lo ser tambin para la
segona llengua estrangera. En conseqncia, senfocar laprenentatge segunda lengua extranjera. En consecuencia, se enfocar el aprendiza-
desta cap al seu s, a fi de desenrotllar la competncia comunicativa je de sta hacia su uso, con el fin de desarrollar la competencia comu-
en distints contextos i davall distintes condicions. Esta competncia es nicativa en distintos contextos y bajo distintas condiciones. Dicha
posa en funcionament quan es realitzen distintes activitats de la llen- competencia se pone en funcionamiento cuando se realizan distintas
gua que inclouen la comprensi i lexpressi orals i escrites, utilitzant actividades de la lengua que incluyen la comprensin y la expresin
recursos apropiats per a cada situaci. orales y escritas, utilizando recursos apropiados para cada situacin.
En lEducaci Secundria Obligatria, la Segona llengua estrange- En la Educacin Secundaria Obligatoria, la Segunda lengua extran-
ra s una matria opcional en quart curs. Les alumnes i alumnes que la jera es una materia opcional en cuarto curso. Las alumnas y alumnos
cursen, no obstant aix, poden haver iniciat el seu aprenentatge com a que la cursan, sin embargo, pueden haber iniciado su aprendizaje como
matria optativa en cursos anteriors, o fins i tot, en lEducaci Prim- materia optativa en cursos anteriores, o incluso, en la Educacin Pri-
ria. El currculum per a la Segona llengua estrangera, per tant, ha de maria. El currculo para la Segunda lengua extranjera, por tanto, debe
ser prou flexible per a ajustar-se a la varietat de nivells que pot presen- ser lo suficientemente flexible para ajustarse a la variedad de niveles
tar lalumnat que t la possibilitat diniciar i finalitzar el seu aprenen- que puede presentar el alumnado que tiene la posibilidad de iniciar y
tatge en qualsevol dels cursos de letapa. Per tant, este currculum des- finalizar su aprendizaje en cualquiera de los cursos de la etapa. Por lo
plega els nivells bsics prenent com a referncia el currculum general tanto, este currculo desarrolla los niveles bsicos tomando como refe-
de Llengua estrangera, que haur de ser ajustat tenint en compte les rencia el currculo general de Lengua extranjera que deber ser ajusta-
caracterstiques de lalumnat. do teniendo en cuenta las caractersticas del alumnado.
Daltra banda, la Segona llengua estrangera contribux a desenrot- Por lo dems, la Segunda lengua extranjera contribuye a desa-
llar les competncies bsiques en el mateix sentit en qu ho fa lestudi rrollar las competencias bsicas en el mismo sentido en que lo hace
de la primera llengua estrangera. Sn vlides, doncs, per a la segona el estudio de la primera lengua extranjera. Son vlidas, pues, para la
llengua les consideracions sobre la contribuci de la primera a este segunda lengua las consideraciones sobre la contribucin de la prime-
desenrotllament. ra a este desarrollo.
Especificacions sobre els objectius i continguts Especificaciones sobre los objetivos y contenidos
Les ensenyances duna segona llengua estrangera han danar diri- Las enseanzas de una segunda lengua extranjera deben ir dirigi-
gides a assolir els objectius establits per a la primera, amb la necess- das a alcanzar los objetivos establecidos para la primera, con la nece-
ria adequaci al nivell de partida de lalumnat. saria adecuacin al nivel de partida de las alumnas y alumnos.
En relaci amb els continguts, el desenrotllament de la capaci- En relacin con los contenidos, el desarrollo de la capacidad
tat comunicativa en la Segona llengua estrangera suposa treballar els comunicativa en la Segunda lengua extranjera supone trabajar los
coneixements essencials de la mateixa manera que amb la primera conocimientos esenciales del mismo modo que con la primera len-
llengua, en el nivell que corresponga a la situaci inicial de lalumnat. gua, en el nivel que corresponda a la situacin inicial del alumnado.
En particular i per a cada un dels blocs en qu sorganitza el currcu- En particular y para cada uno de los bloques en los que se organiza el
lum de Llengua estrangera, cal considerar en els continguts per tractar currculo de Lengua extranjera, cabe considerar en los contenidos por
el segent: tratar lo siguiente:
Bloc 1. Comprendre, parlar i conversar Bloque 1. Comprender, hablar y conversar
Pel que fa a les destreses orals, lalumnat ha de ser capa descol- Con respeto a las destrezas orales, las alumnas y alumnos deben
tar i comprendre missatges breus relacionats amb les activitats daula: ser capaces de escuchar y comprender mensajes breves relacionados
Num. 5562 / 24.07.2007 30577

instruccions, preguntes, comentaris, etc., aix com dobtindre informa- con las actividades de aula: instrucciones, preguntas, comentarios,
ci general i especfica en dilegs i textos orals sobre assumptes quo- etc., as como de obtener informacin general y especfica en dilogos
tidians i predicibles. Tamb hauran de desenrotllar la comprensi de y textos orales sobre asuntos cotidianos y predecibles. Tambin habrn
missatges orals, usant el context verbal i no verbal i els coneixements de desarrollar la comprensin de mensajes orales, usando el contexto
previs sobre la situaci. verbal y no verbal y los conocimientos previos sobre la situacin.
Aprendran a produir textos orals curts sobre temes quotidians i Aprendern a producir textos orales cortos sobre temas cotidianos
dinters personal, amb estructura lgica i amb pronunciaci ade- y de inters personal, con estructura lgica y con pronunciacin ade-
quada. Seran capaos de respondre adequadament a les informacions cuada. Sern capaces de responder adecuadamente a las informaciones
requerides per la professora o professor i les companyes i companys requeridas por la profesora o profesor y las compaeras y compae-
en les activitats i participaran en conversacions en parella i en grup ros en las actividades y participarn en conversaciones en pareja y en
dins de laula. s important que aprenguen a superar les interrupci- grupo dentro del aula. Es importante que aprendan a superar las inte-
ons en la comunicaci, fent s delements verbals i no verbals per a rrupciones en la comunicacin, haciendo uso de elementos verbales y
expressar-se oralment en les tasques. no verbales para expresarse oralmente en las tareas.
Bloc 2. Llegir i escriure Bloque 2. Leer y escribir
En relaci amb la comprensi de textos escrits, es treballar la En relacin con la comprensin de textos escritos, se trabajar la
comprensi general i la identificaci dinformacions especfiques comprensin general y la identificacin de informaciones especfi-
en diferents tipus de textos adaptats, en suport paper i digital, sobre cas en diferentes tipos de textos adaptados, en soporte papel y digital,
diversos temes relacionats amb continguts de distints mbits del sobre diversos temas relacionados con contenidos de distintos mbitos
coneixement. Aix mateix, es desenrotllar la comprensi lectora: la del conocimiento. Asimismo, se desarrollar la comprensin lectora: la
identificaci del tema dun text pel context visual, ls dels conei- identificacin del tema de un texto por el contexto visual, el uso de los
xements previs sobre el tema, la deducci de significats pel context, conocimientos previos sobre el tema, la deduccin de significados por el
per elements visuals, per comparaci de paraules o frases semblants a contexto, por elementos visuales, por comparacin de palabras o frases
les llenges que coneixen. Quant a la producci escrita, s important similares a las lenguas que conocen. En cuanto a la produccin escrita,
reconixer algunes de les caracterstiques i convencions del llenguatge es importante reconocer algunas de las caractersticas y convenciones del
escrit i com es diferencia del llenguatge oral. El desenrotllament de lenguaje escrito y cmo se diferencia del lenguaje oral. El desarrollo de
lexpressi escrita es realitzar amb la finalitat de produir textos curts la expresin escrita se realizar con la finalidad de producir textos cortos
de forma molt controlada, atenent als elements bsics de cohesi i a de forma muy controlada, atendiendo a los elementos bsicos de cohe-
distintes intencions comunicatives. Ls de les regles bsiques dorto- sin y a distintas intenciones comunicativas. El uso de las reglas bsicas
grafia i de puntuaci sintroduir progressivament i sempre associat a de ortografa y de puntuacin se introducir progresivamente y siempre
ls funcional per a lxit duna comunicaci efica. asociado al uso funcional para el logro de una comunicacin eficaz.
Bloc 3. Reflexi sobre la llengua i el seu aprenentatge Bloque 3. Reflexin sobre la lengua y su aprendizaje
Lalumnat desta matria ha tingut ocasi dincorporar la refle- Las alumnas y alumnos de esta materia han tenido ocasin de incor-
xi sobre la llengua en laprenentatge, tant de la llengua o llenges porar la reflexin sobre la lengua en el aprendizaje tanto de la lengua o
prpies com de la primera llengua estrangera. Esta circumstncia per- lenguas propias como de la primera lengua extranjera. Esta circunstan-
metr remetre els continguts deste bloc als coneixements ja realitzats cia permitir remitir los contenidos de este bloque a los conocimientos
sobre estructures lingstiques, centrant-se, desta manera, en elements ya realizados sobre estructuras lingsticas, centrndose, de este modo,
diferenciadors i en tot el que puga ser til per a comunicar-se i com- en elementos diferenciadores y en todo lo que pueda ser til para comu-
prendre els altres. La reflexi sobre laprenentatge inclour, com en la nicarse y comprender a otros. La reflexin sobre el aprendizaje incluir,
primera llengua estrangera, tcniques per a recordar, emmagatzemar i como en la primera lengua extranjera, tcnicas para recordar, almacenar
revisar vocabulari, i ls progressiu de diccionaris, llibres de consulta y revisar vocabulario, y el uso progresivo de diccionarios, libros de con-
i tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, siniciaran en sulta y tecnologas de la informacin y la comunicacin. Adems, se ini-
la reflexi sobre la utilitzaci i el significat de les formes gramaticals ciarn en la reflexin sobre la utilizacin y el significado de las formas
adequades a distintes intencions comunicatives. Daltra banda, hauran gramaticales adecuadas a distintas intenciones comunicativas. Por otro
daprendre a autoavaluar-se i a corregir les seues produccions orals i lado, habrn de aprender a autoevaluarse y corregir sus producciones
escrites, aix com a acceptar lerror com a part del procs daprenen- orales y escritas, y a aceptar el error como parte del proceso de aprendi-
tatge mostrant una actitud positiva per a superar-lo. zaje mostrando una actitud positiva para superarlo.
Bloc 4. Dimensi social i cultural Bloque 4. Dimensin social y cultural
Finalment, les alumnes i els alumnes han de reconixer i valorar la Por ltimo, las alumnas y los alumnos han de reconocer y valorar
Segona llengua estrangera com a instrument de comunicaci en laula, la Segunda lengua extranjera como instrumento de comunicacin en el
al mateix temps que aprecien lenriquiment que suposa la relaci amb aula, a la vez que aprecian el enriquecimiento que supone la relacin
persones pertanyents a altres cultures i desenrotllen el respecte cap als con personas pertenecientes a otras culturas y desarrollan el respeto
parlants de la llengua estrangera. Aix mateix, hauran dadquirir conei- hacia los hablantes de la lengua extranjera. Asimismo, debern adqui-
xements sobre els costums i trets de la vida quotidiana propis dels pa- rir conocimientos sobre las costumbres y rasgos de la vida cotidiana
sos on es parla la llengua i mostrar inters per obtindre informacions propios de los pases donde se habla la lengua y mostrar inters por
de tipus histric, geogrfic o literari destos mateixos pasos. obtener informaciones de tipo histrico, geogrfico o literario de estos
mismos pases.
Especificacions sobre els criteris davaluaci Especificaciones sobre los criterios de evaluacin
La diversitat de possibles nivells inicials aconsella de remetre La diversidad de posibles niveles iniciales aconseja remitir la eva-
lavaluaci al grau davan que sha aconseguit a partir de la situaci luacin al grado de avance que se ha logrado a partir de la situacin
de partida de cadascun dels alumnes i de les alumnes. En este sentit, de partida de cada una de las alumnas y alumnos. En este sentido, los
els criteris davaluaci de la primera llengua estrangera han dutilit- criterios de evaluacin de la primera lengua extranjera deben utilizarse
zar-se com a referent, tant per a la determinaci del punt de partida como referente tanto para la determinacin del punto de partida como
com per a la del nivell final i, en funci daix, per al del grau davan para la del nivel final y, en funcin de ello, para el del grado de avance
experimentat per cadascun dels alumnes i de les alumnes. experimentado por cada una de las alumnas y alumnos.
Tecnologies Tecnologas
La tecnologia, com a rea dactivitat del ser hum, tracta de resoldre La tecnologa, como rea de actividad del ser humano, trata de
problemes i necessitats individuals i collectives, per mitj de la inven- resolver problemas y necesidades individuales y colectivas, mediante
ci, fabricaci i s dobjectes, mquines, servicis i sistemes tcnics. Per la invencin, fabricacin y uso de objetos, mquinas, servicios y sis-
a aix utilitza els recursos de la societat en qu est immersa. temas tcnicos. Para ello emplea los recursos de la sociedad en la que
est inmersa.
Num. 5562 / 24.07.2007 30578

Lacceleraci produda en el desenrotllament tecnolgic durant el La aceleracin producida en el desarrollo tecnolgico durante el
segle XX justifica la necessitat formativa en este camp. La ciutadana siglo XX justifica la necesidad formativa en este campo. La ciudadana
i el ciutad necessiten de coneixements suficients per a ser un agent y el ciudadano precisan de conocimientos suficientes para ser un agen-
actiu en este procs, ja siga com a consumidor dels recursos que la te activo en este proceso, ya sea como consumidor de los recursos que
tecnologia posa en les seues mans o com a productor dinnovacions. la tecnologa pone en sus manos o como productor de innovaciones.
Este currculum pretn definir eixos coneixements i les lnies metodo- Este currculo pretende definir esos conocimientos y las lneas meto-
lgiques que orienten la seua didctica. dolgicas que orientan su didctica.
En concret, la matria de Tecnologies en lEducaci Secundria En concreto, la materia de Tecnologas en la Educacin Secunda-
Obligatria tracta de fomentar laprenentatge de coneixements i el des- ria Obligatoria trata de fomentar el aprendizaje de conocimientos y el
enrotllament de destreses que permeten tant la comprensi dels objec- desarrollo de destrezas que permitan tanto la comprensin de los obje-
tes tcnics com la seua utilitzaci. Pretn, tamb, que lalumnat use les tos tcnicos como su utilizacin. Pretende, tambin, que el alumnado
noves tecnologies de la informaci i la comunicaci com a ferramen- use las nuevas tecnologas de la informacin y la comunicacin como
tes en este procs i no com a fi en si mateixes. Aix mateix, es planteja herramientas en este proceso y no como fin en s mismas. Asimismo,
desenrotllar la capacitaci necessria per a fomentar lesperit innova- se plantea desarrollar la capacitacin necesaria para fomentar el espri-
dor en la busca de solucions a problemes existents. Per tant, podem tu innovador en la bsqueda de soluciones a problemas existentes. Por
entendre que la matria de Tecnologies sarticula entorn del binomi tanto, podemos entender que la materia de Tecnologas se articula en
format per coneixement i acci, ambds amb un pes especfic equiva- torno al binomio formado por conocimiento y accin, ambos con un
lent. Una contnua manipulaci de materials sense els coneixements peso especfico equivalente. Una continua manipulacin de materiales
tcnics necessaris ens pot conduir al mer activisme i, de la mateixa sin los conocimientos tcnicos necesarios nos puede conducir al mero
manera, un procs densenyana-aprenentatge purament acadmic, activismo y, del mismo modo, un proceso de enseanza-aprendizaje
sense experimentaci, manipulaci i construcci, pot derivar en un puramente acadmico, carente de experimentacin, manipulacin y
enciclopedisme tecnolgic intil. construccin, puede derivar en un enciclopedismo tecnolgico intil.
Tenint en compte estos postulats, es planteja la necessitat duna Teniendo en cuenta estos postulados, se plantea la necesidad de
activitat metodolgica basada en tres principis. Duna banda, es fa una actividad metodolgica apoyada en tres principios. Por un lado,
imprescindible ladquisici dels coneixements tcnics i cientfics se hace imprescindible la adquisicin de los conocimientos tcnicos y
necessaris per a comprendre i desenrotllar lactivitat tecnolgica. En cientficos necesarios para comprender y desarrollar la actividad tec-
segon lloc, estos coneixements adquirixen la seua ra de ser si sapli- nolgica. En segundo lugar, estos conocimientos adquieren su razn
quen a lanlisi dels objectes tecnolgics existents i a la seua possible de ser si se aplican al anlisis de los objetos tecnolgicos existentes y
manipulaci i transformaci, sense oblidar que este ha de transcendir a su posible manipulacin y transformacin, sin olvidar que ste ha de
el propi objecte i integrar-lo en lmbit social i cultural de lpoca en trascender el propio objeto e integrarlo en el mbito social y cultural
qu es produx. En tercer lloc, la possibilitat demular processos de de la poca en que se produce. En tercer lugar, la posibilidad de emu-
resoluci de problemes a travs duna metodologia de projectes es lar procesos de resolucin de problemas a travs de una metodologa
convertix en lacabament del daprenentatge i adquirix la seua dimen- de proyectos se convierte en remate del de aprendizaje y adquiere su
si completa recolzat en les dos activitats precedents. A ms, esta lti- dimensin completa apoyado en las dos actividades precedentes. Ade-
ma requerix que lalumnat treballe en equip, i permet que desenrotlle ms, esta ltima requiere que el alumnado trabaje en equipo, y permite
les qualitats necessries per a un futur treball professional dins dun que desarrolle las cualidades necesarias para un futuro trabajo profe-
grup. sional dentro de un grupo.
Per a lacci metodolgica descrita anteriorment, el professorat, Para la accin metodolgica descrita anteriormente, el profeso-
per mitj de la programaci daula, haur de donar forma als contin- rado, por medio de la programacin de aula, deber dar forma a los
guts i objectius proposats en el currculum, aportant suport argumental contenidos y objetivos propuestos en el currculo, aportando soporte
a les accions corresponents danlisi i de formulaci de projectes. argumental a las acciones correspondientes de anlisis y de formula-
cin de proyectos.
Els continguts sestructuren entorn dels principis cientfics i tc- Los contenidos se estructuran en torno a los principios cientfi-
nics necessaris per al quefer tecnolgic i, dins de lenorme multipli- cos y tcnicos necesarios para el quehacer tecnolgico y, dentro de la
citat de tcniques i coneixements que confluxen, shan articulat en enorme multiplicidad de tcnicas y conocimientos que confluyen, se
els blocs esmentats a continuaci, de manera que lalumna i lalumne han articulado en los bloques citados a continuacin, de manera que la
puguen establir una visi comprensiva des de les tecnologies manuals alumna y el alumno puedan establecer una visin comprensiva desde
fins a les noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci. Aix las tecnologas manuales hasta las nuevas tecnologas de la informa-
mateix, els continguts integrats en els diferents blocs no poden enten- cin y de la comunicacin. Asimismo, los contenidos integrados en los
dres separadament, per la qual cosa esta organitzaci no suposa una diferentes bloques no pueden entenderse separadamente, por lo que
forma dabordar els continguts en laula, sin una estructura que ajuda esta organizacin no supone una forma de abordar los contenidos en el
a comprendre el conjunt de coneixements pretesos al llarg de letapa: aula, sino una estructura que ayuda a comprender el conjunto de cono-
cimientos pretendidos a lo largo de la etapa:
1. Procs de resoluci de problemes tecnolgics. Constitux un 1. Proceso de resolucin de problemas tecnolgicos. Constituye
dels eixos metodolgics entorn del qual sarticula la matria, de mane- uno de los ejes metodolgicos en torno al cual se articula la materia,
ra que la resta dels blocs proporcionen recursos i instruments per a de modo que el resto de los bloques proporcionan recursos e instru-
desenrotllar-lo. mentos para desarrollarlo.
2. Hardware i software. Integra part dels continguts associats a les 2. Hardware y software. Integra parte de los contenidos asociados
tecnologies de la informaci i la comunicaci. a las tecnologas de la informacin y la comunicacin.
3. Tcniques dexpressi i comunicaci. Possibilita a lalumna i a 3. Tcnicas de expresin y comunicacin. Posibilita a la alumna y
lalumne locupaci de les tcniques bsiques de dibuix i comunicaci al alumno el empleo de las tcnicas bsicas de dibujo y comunicacin
grfica necessries per a lactivitat tecnolgica. grfica necesarias para la actividad tecnolgica.
4. Materials ds tcnic. Recull els continguts bsics sobre carac- 4. Materiales de uso tcnico. Recoge los contenidos bsicos sobre
terstiques, propietats i aplicacions dels materials tcnics ms comuns, caractersticas, propiedades y aplicaciones de los materiales tcnicos
utilitzats en la indstria, incorporant, a ms, aquells relatius a tcni- ms comunes, empleados en la industria, incorporando adems aque-
ques de treball, hbits de seguretat i salut i treball en equip. llos relativos a tcnicas de trabajo, hbitos de seguridad y salud y tra-
bajo en equipo.
5. Estructures. Proporciona el coneixement de les forces que 5. Estructuras. Proporciona el conocimiento de las fuerzas que
suporta una estructura i els esforos a qu estan sotmesos els elements soporta una estructura y los esfuerzos a los que estn sometidos los
que la formen, i determina la seua funci dins desta. elementos que la forman, y determina su funcin dentro de la misma.
Num. 5562 / 24.07.2007 30579

6. Mecanismes. El seu propsit s conixer els operadors bsics 6. Mecanismos. Su propsito es conocer los operadores bsicos
per a la transmissi de moviments i forces. para la transmisin de movimientos y fuerzas.
7. Electricitat i electrnica. Estudia els fenmens i sistemes associ- 7. Electricidad y electrnica. Estudia los fenmenos y sistemas
ats a la font denergia ms utilitzada en les mquines, aix com aquells asociados a la fuente de energa ms utilizada en las mquinas, as
el funcionament dels quals es basa en el control del flux dels electrons. como aquellos cuyo funcionamiento se basa en el control del flujo de
los electrones.
8. Tecnologies de la comunicaci i Internet. Desenrotlla els contin- 8. Tecnologas de la comunicacin e Internet. Desarrolla los con-
guts lligats a les diverses tecnologies, amb fils i sense, que possibiliten tenidos ligados a las diversas tecnologas, almbricas e inalmbricas,
lactual model de societat de la informaci. que posibilitan el actual modelo de sociedad de la informacin.
9. Energia i la seua transformaci. Proporciona el coneixement de 9. Energa y su transformacin. Proporciona el conocimiento de
les fonts denergia i les tecnologies associades per a explotar-les i fer- las fuentes de energa y las tecnologas asociadas para explotarlas y
ne s. hacer uso de las mismas.
10. Control i robtica. Es referix a lestudi de sistemes capaos de 10. Control y robtica. Se refiere al estudio de sistemas capaces de
regular el seu comportament, i permet aproximar diverses tecnologies regular su propio comportamiento, y permite aproximar varias tecno-
entre si. logas entre s.
11. Pneumtica i hidrulica. Estudia la tecnologia que utilitza 11. Neumtica e hidrulica. Estudia la tecnologa que emplea el
laire comprimit i els lquids com a mode de transmissi de lenergia aire comprimido y los lquidos como modo de transmisin de la ener-
necessria per a moure i fer funcionar mecanismes. Estos continguts ga necesaria para mover y hacer funcionar mecanismos. Estos conte-
estan ntimament relacionats amb els continguts delectrnica i rob- nidos estn ntimamente relacionados con los contenidos de electr-
tica, ats que en lactualitat la indstria utilitza robots pneumtics o nica y robtica, dado que en la actualidad la industria emplea robots
hidrulics controlats per mitj de dispositius electrnics. neumticos o hidrulicos controlados mediante dispositivos electrni-
cos.
12. Tecnologia i societat. Tracta dentendre els aspectes socials del 12. Tecnologa y sociedad. Trata de entender los aspectos socia-
fenomen tecnolgic, tant pel que fa als seus condicionants socials com les del fenmeno tecnolgico, tanto en lo que respecta a sus condicio-
en el que afecta les seues conseqncies socials i ambientals. nantes sociales como en lo que atae a sus consecuencias sociales y
ambientales.
13. Installacions en vivendes. Lalumnat ha dadquirir coneixe- 13. Instalaciones en viviendas. El alumnado debe adquirir conoci-
ments sobre els components que formen les distintes installacions mientos sobre los componentes que forman las distintas instalaciones
duna vivenda entenent el seu s i funcionament. Ha de reconixer en de una vivienda entendiendo su uso y funcionamiento. Ha de recono-
un pla i en el context real els distints elements, potenciant el bon s cer en un plano y en el contexto real los distintos elementos, poten-
per a aconseguir estalvi energtic. ciando el buen uso para conseguir ahorro energtico.
El professorat, en la seua programaci daula, haur de fomentar la El profesorado, en su programacin de aula, deber fomentar la
integraci dels distints blocs tecnolgics en les unitats didctiques que integracin de los distintos bloques tecnolgicos en las unidades
establisca, respectant, en tot cas, els continguts fixats per a cada curs, didcticas que establezca, respetando, en todo caso, los contenidos
segons els condicionants didctics particulars i de la prpia lgica del fijados para cada curso, en funcin de los condicionantes didcticos
procs industrial i tcnic, i de lentorn fisicotecnolgic. particulares y de la propia lgica del proceso industrial y tcnico y del
entorno fsico-tecnolgico.
En el quart curs, de carcter opcional, encara que no hi ha explci- En el cuarto curso, de carcter opcional, aun cuando no existe
tament un bloc associat a la resoluci de problemes tecnolgics, con- explcitamente un bloque asociado a la resolucin de problemas tec-
tinuen sent vlides les consideracions anteriors sobre el paper central nolgicos, siguen siendo vlidas las consideraciones anteriores acerca
destos continguts, ja apresos al comenament de letapa. del papel central de estos contenidos, ya aprendidos al comienzo de la
etapa.
Contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsi- Contribucin de la materia a la adquisicin de las competencias
ques bsicas
Esta matria contribux a ladquisici de la competncia en el Esta materia contribuye a la adquisicin de la competencia en el
coneixement i la interacci amb el medi fsic, per mitj de ladquisi- conocimiento y la interaccin con el medio fsico mediante la adqui-
ci dels coneixements necessaris per a la comprensi i lexercici de sicin de los conocimientos necesarios para la comprensin y el desa-
lactivitat tecnolgica, lanlisi dobjectes i sistemes tecnolgics, i les rrollo de la actividad tecnolgica, el anlisis de objetos y sistemas tec-
destreses que permeten la seua manipulaci i transformaci. nolgicos, y las destrezas que permitan su manipulacin y transforma-
cin.
La contribuci a lautonomia i iniciativa personal sarticula especi- La contribucin a la autonoma e iniciativa personal se articula
alment en la possibilitat demular processos de resoluci de problemes especialmente en la posibilidad de emular procesos de resolucin de
a travs duna metodologia de projectes. Esta metodologia necessita problemas a travs de una metodologa de proyectos. Esta metodolo-
que lalumnat senfronte a estos problemes en forma autnoma i crea- ga precisa que el alumnado se enfrente a estos problemas en forma
tiva, i la necessitat de diverses estratgies dorganitzaci interpersonal autnoma y creativa, y la necesidad de diversas estrategias de organi-
oferix nombroses oportunitats per a desenrotllar qualitats personals, zacin interpersonal ofrece numerosas oportunidades para desarrollar
tant individuals com en el tracte social. cualidades personales, tanto individuales como en el trato social.
La matria contribux especficament en el tractament de la infor- La materia contribuye especficamente en el tratamiento de la
maci i competncia digital per mitj de diversos blocs especfics de informacin y competencia digital mediante varios bloques especficos
continguts. s imprescindible el seu s no com a finalitat, sin com a de contenidos. Es imprescindible su empleo no como fin en s mismas,
ferramenta del procs daprenentatge. sino como herramienta del proceso de aprendizaje.
La contribuci a ladquisici de la competncia social i ciutadana, La contribucin a la adquisicin de la competencia social y ciuda-
sarticula al voltant dels processos de resoluci tcnica de problemes, dana, se articula en torno a los procesos de resolucin tcnica de pro-
dotant-se dhabilitats i estratgies sociocognitives com ara les comu- blemas, dotndose de habilidades y estrategias socio-cognitivas como
nicatives, lautocontrol, i les habilitats de resoluci de problemes i las comunicativas, el autocontrol, y las habilidades de resolucin de
conflictes. Un bloc especfic tracta dentendre els aspectes socials del problemas y conflictos. Un bloque especfico trata de entender los
fenomen tecnolgic, i, per tant, afavorix el coneixement de lorganit- aspectos sociales del fenmeno tecnolgico, y, por tanto, favorece el
zaci i el funcionament de les societats. conocimiento de la organizacin y funcionamiento de las sociedades.
Lanlisi dels objectes tecnolgics existents i lemulaci de proces- El anlisis de los objetos tecnolgicos existentes y la emulacin
sos de resoluci de problemes permeten ls instrumental i contextua- de procesos de resolucin de problemas permiten el uso instrumental
Num. 5562 / 24.07.2007 30580

litzat de ferramentes matemtiques, a ms dels continguts especfics y contextualizado de herramientas matemticas, adems de los con-
com sn el mesurament i el clcul de magnituds bsiques, ls des- tenidos especficos como son la medicin y el clculo de magnitudes
cales, la lectura i interpretaci de grfics i la resoluci de problemes bsicas, el uso de escalas, la lectura e interpretacin de grficos y la
basats en laplicaci dexpressions matemtiques. resolucin de problemas basados en la aplicacin de expresiones mate-
mticas.
La competncia en comunicaci lingstica s una contribuci que La competencia en comunicacin lingstica es una contribucin
es realitza a travs dels processos dadquisici de vocabulari, busca, que se realiza a travs de los procesos de adquisicin de vocabulario,
anlisi i comunicaci dinformaci propis de qualsevol matria. La bsqueda, anlisis y comunicacin de informacin propios de cual-
contribuci especfica radica en lelaboraci dels documents propis quier materia. La contribucin especfica radica en la elaboracin de
del projecte tcnic. los documentos propios del proyecto tcnico.
A ladquisici de la competncia per a aprendre a aprendre es con- A la adquisicin de la competencia para aprender a aprender se
tribux per mitj duna metodologia especfica de la matria que incor- contribuye mediante una metodologa especfica de la materia que
pora lanlisi dels objectes i lemulaci de processos de resoluci de incorpora el anlisis de los objetos y la emulacin de procesos de reso-
problemes com a estratgies cognitives. lucin de problemas como estrategias cognitivas.
Objectius Objetivos
Lensenyana de les Tecnologies en esta etapa tindr com a objec- La enseanza de las Tecnologas en esta etapa tendr como objeti-
tiu el desenrotllament de les capacitats segents: vo el desarrollo de las siguientes capacidades:
1. Abordar amb autonomia i creativitat, individualment i en grup, 1. Abordar con autonoma y creatividad, individualmente y en
problemes tecnolgics treballant de manera ordenada i metdica per a grupo, problemas tecnolgicos trabajando de forma ordenada y met-
estudiar el problema, recopilar i seleccionar informaci procedent de dica para estudiar el problema, recopilar y seleccionar informacin
distintes fonts, elaborar la documentaci pertinent, concebre, disse- procedente de distintas fuentes, elaborar la documentacin pertinente,
nyar, planificar i construir objectes o sistemes que resolguen el proble- concebir, disear, planificar y construir objetos o sistemas que resuel-
ma estudiat i avaluar la seua idonetat des de distints punts de vista. van el problema estudiado y evaluar su idoneidad desde distintos pun-
tos de vista.
2. Adquirir destreses tcniques i coneixements suficients per a 2. Adquirir destrezas tcnicas y conocimientos suficientes para
lanlisi, disseny i elaboraci dobjectes i sistemes tecnolgics a travs el anlisis, diseo y elaboracin de objetos y sistemas tecnolgicos
de la manipulaci, de forma segura i precisa, de materials i ferramen- mediante la manipulacin, de forma segura y precisa, de materiales y
tes. herramientas.
3. Analitzar els objectes i sistemes tcnics per a comprendre el seu 3. Analizar los objetos y sistemas tcnicos para comprender su
funcionament, conixer els seus elements i les funcions que realitzen, funcionamiento, conocer sus elementos y las funciones que realizan,
aprendre la millor manera dusar-los i controlar-los, entendre les con- aprender la mejor forma de usarlos y controlarlos, entender las condi-
dicions fonamentals que han intervingut en el seu disseny i construc- ciones fundamentales que han intervenido en su diseo y construccin
ci i valorar les repercussions que ha generat la seua existncia. y valorar las repercusiones que ha generado su existencia.
4. Expressar i comunicar idees i solucions tcniques, aix com 4. Expresar y comunicar ideas y soluciones tcnicas, as como
explorar la seua viabilitat i abast, utilitzant els mitjans tecnolgics, explorar su viabilidad y alcance utilizando los medios tecnolgicos,
recursos grfics, la simbologia i el vocabulari adequats. recursos grficos, la simbologa y el vocabulario adecuados.
5. Adoptar actituds favorables a la resoluci de problemes tcnics, 5. Adoptar actitudes favorables a la resolucin de problemas tcni-
desenrotllant inters i curiositat cap a lactivitat tecnolgica, analitzant cos, desarrollando inters y curiosidad hacia la actividad tecnolgica,
i valorant crticament la investigaci, la innovaci i el desenrotllament analizando y valorando crticamente la investigacin, la innovacin y
tecnolgic i la seua influncia en al societat, en el medi ambient, en el desarrollo tecnolgico y su influencia en al sociedad, en el medio
la salut i en el benestar personal i collectiu al llarg de la histria de la ambiente, en la salud y en el bienestar personal y colectivo a lo largo
humanitat. de la historia de la humanidad.
6. Comprendre les funcions dels components fsics dun ordinador 6. Comprender las funciones de los componentes fsicos de un
i conixer les maneres de connectar-los. ordenador y conocer las formas de conectarlos.
7. Manejar amb desimboltura aplicacions informtiques que per- 7. Manejar con soltura aplicaciones informticas que permitan
meten buscar, emmagatzemar, organitzar, manipular, recuperar i pre- buscar, almacenar, organizar, manipular, recuperar y presentar infor-
sentar informaci, usant de forma habitual les xarxes de comunicaci. macin, empleando de forma habitual las redes de comunicacin.
8. Assumir de forma crtica i activa lavan i laparici de noves 8. Asumir de forma crtica y activa el avance y la aparicin de nue-
tecnologies, i incorporar-les al seu quefer quotidi, analitzant i valo- vas tecnologas, e incorporarlas a su quehacer cotidiano, analizando
rant crticament la seua influncia sobre la societat i el medi ambient. y valorando crticamente su influencia sobre la sociedad y el medio
ambiente.
9. Actuar de forma dialogant, flexible i responsable en el treball en 9. Actuar de forma dialogante, flexible y responsable en el trabajo
equip, en la busca de solucions, en la presa de decisions i en lexecu- en equipo, en la bsqueda de soluciones, en la toma de decisiones y en
ci de les tasques encomanades amb actitud de respecte, cooperaci, la ejecucin de las tareas encomendadas con actitud de respeto, coope-
tolerncia i solidaritat. racin, tolerancia y solidaridad.
10. Conixer les necessitats personals i collectives ms prximes, 10. Conocer las necesidades personales y colectivas ms cercanas,
aix com les solucions ms adequades que oferix el patrimoni tecnol- as como las soluciones ms adecuadas que ofrece el patrimonio tec-
gic del mateix entorn. nolgico del propio entorno.
11. Conixer, valorar i respectar les normes de seguretat i higiene 11. Conocer, valorar y respetar las normas de seguridad e higie-
en el treball i prendre conscincia dels efectes que tenen sobre la salut ne en el trabajo y tomar conciencia de los efectos que tienen sobre la
personal i collectiva. salud personal y colectiva.
Primer curs Primer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Procs de resoluci de problemes tecnolgics Bloque 1. Proceso de resolucin de problemas tecnolgicos
Introducci al projecte tcnic i les seues fases. El procs inven- Introduccin al proyecto tcnico y sus fases. El proceso inventi-
tiu i de disseny: identificaci del problema o necessitat, exploraci i vo y de diseo: identificacin del problema o necesidad, exploracin e
investigaci de lentorn, busca dinformaci, disseny, planificaci i investigacin del entorno, bsqueda de informacin, diseo, planifica-
organitzaci de tasques, gesti i valoraci de treballs. cin y organizacin de tareas, gestin y valoracin de trabajos.
Disseny, planificaci i construcci de models per mitj de ls Diseo, planificacin y construccin de modelos mediante el uso
de materials, ferramentes i tcniques estudiades. de materiales, herramientas y tcnicas estudiadas.
Num. 5562 / 24.07.2007 30581

s de processador de text i ferramentes de presentacions per a Empleo de procesador de texto y herramientas de presentaciones
lelaboraci i difusi del projecte. para la elaboracin y difusin del proyecto.
Bloc 2. Hardware i software Bloque 2. Hardware y software
Elements que constituxen un ordinador. Unitat central i perif- Elementos que constituyen un ordenador. Unidad central y peri-
rics. Funcionament, maneig bsic i la seua connexi. fricos. Funcionamiento, manejo bsico y conexin de los mismos.
Sistema operatiu. Emmagatzenament, organitzaci i recuperaci Sistema operativo. Almacenamiento, organizacin y recupera-
de la informaci en suports fsics, locals i extrables. cin de la informacin en soportes fsicos, locales y extrables.
Dispositius que intercanvien informaci amb lordinador: cme- Dispositivos que intercambian informacin con el ordenador:
res digitals, memries externes, PDA i telfons mbils. cmaras digitales, memorias externas, PDA y telfonos mviles.
Lordinador com a ferramenta dexpressi i comunicaci dide- El ordenador como herramienta de expresin y comunicacin de
es. Coneixement i aplicaci de terminologia i procediments bsics de ideas. Conocimiento y aplicacin de terminologa y procedimientos
programes com a processadors de text i ferramentes de presentacions. bsicos de programas como procesadores de texto y herramientas de
presentaciones.
Bloc 3. Tcniques dexpressi i comunicaci Bloque 3. Tcnicas de expresin y comunicacin
Instruments de dibuix per a realitzar esbossos i croquis. Suports Instrumentos de dibujo para realizar bocetos y croquis. Soportes
i formats. y formatos.
Anlisi dobjectes senzills per mitj de la descomposici en vis- Anlisis de objetos sencillos mediante la descomposicin en vis-
tes. Introducci a la representaci en perspectiva. tas. Introduccin a la representacin en perspectiva.
Utilitzaci de lordinador com a ferramenta dexpressi grfica. Utilizacin del ordenador como herramienta de expresin grfi-
ca.
Bloc 4. Materials ds tcnic Bloque 4. Materiales de uso tcnico
Materials ds habitual: classificaci general. Materials naturals Materiales de uso habitual: clasificacin general. Materiales
i transformats. naturales y transformados.
La fusta: constituci. Propietats i caracterstiques. Fustes ds La madera: constitucin. Propiedades y caractersticas. Maderas
habitual. Identificaci de fustes naturals i transformades. Derivats de de uso habitual. Identificacin de maderas naturales y transformadas.
la fusta: paper i cart. Taulers artificials. Aplicacions ms comunes de Derivados de la madera: papel y cartn. Tableros artificiales. Aplica-
les fustes naturals i manufacturades. ciones ms comunes de las maderas naturales y manufacturadas.
Tcniques bsiques i industrials per al treball amb fusta. Maneig Tcnicas bsicas e industriales para el trabajo con madera.
de ferramentes fent-ne un s segur. Elaboraci dobjectes senzills uti- Manejo de herramientas y uso seguro de las mismas. Elaboracin
litzant la fusta i els seus transformats com a matria fonamental. de objetos sencillos empleando la madera y sus transformados como
materia fundamental.
Repercussions mediambientals de lexplotaci de la fusta. Repercusiones medioambientales de la explotacin de la madera.
Materials frrics: el ferro. Extracci. Fosa i acer. Obtenci i pro- Materiales frricos: el hierro. Extraccin. Fundicin y acero.
pietats caracterstiques: mecniques, elctriques i trmiques. Aplicaci- Obtencin y propiedades caractersticas: mecnicas, elctricas y trmi-
ons. cas. Aplicaciones.
Metalls no frrics: coure i alumini. Obtenci i propietats caracte- Metales no frricos: cobre y aluminio. Obtencin y propiedades
rstiques: mecniques, elctriques i trmiques. Aplicacions. caractersticas: mecnicas, elctricas y trmicas. Aplicaciones.
Identificaci dels materials metllics ds com. Identificacin de los materiales metlicos de uso comn.
Tcniques bsiques i industrials per al treball amb metalls. Con- Tcnicas bsicas e industriales para el trabajo con metales. Con-
formaci, uni i acabat. Tractaments. Maneig de ferramentes fent-ne formacin, unin y acabado. Tratamientos. Manejo de herramientas y
un s segur. uso seguro de las mismas.
Repercussions mediambientals de lexplotaci de metalls. Repercusiones medioambientales de la explotacin de metales.
Treball en laula taller amb materials comercials i reciclats. Trabajo en el aula taller con materiales comerciales y reciclados.
Bloc 5. Estructures Bloque 5. Estructuras
Tipus destructures resistents: massives, entramades, triangulars Tipos de estructuras resistentes: masivas, entramadas, triangu-
i penjades. Estructures de barres. Triangulaci. Tipus de suport. ladas y colgadas. Estructuras de barras. Triangulacin. Tipos de apoyo.
Esforos bsics: tipus. Elements resistents. Aplicacions. Esfuerzos bsicos: tipos. Elementos resistentes. Aplicaciones.
Anlisi de comportaments estructurals per mitj del disseny, pla- Anlisis de comportamientos estructurales mediante el diseo,
nificaci i construcci de distints models destructures. planificacin y construccin de distintos modelos de estructuras.
Bloc 6. Mecanismes Bloque 6. Mecanismos
Mquines simples: palanques i corrioles. Mquinas simples: palancas y poleas.
Descripci i funcionament de mecanismes de transmissi i trans- Descripcin y funcionamiento de mecanismos de transmisin y
formaci de moviments: corrioles, engranatges, caragol sense fi, piny transformacin de movimientos: poleas, engranajes, tornillo sin fin,
i cremallera, excntrica, roda excntrica, biela i maneta. Relaci de pin y cremallera, leva, rueda excntrica, biela y manivela. Relacin
transmissi. Aplicacions. de transmisin. Aplicaciones.
Anlisi del funcionament en mquines simples i simuladors Anlisis del funcionamiento en mquinas simples y simuladores
fsics i informtics. fsicos e informticos.
Aplicacions en projectes i maquetes, seguint el procs de resolu- Aplicaciones en proyectos y maquetas, siguiendo el proceso de
ci tcnica de problemes. resolucin tcnica de problemas.
Bloc 7. Electricitat i electrnica Bloque 7. Electricidad y electrnica
Introducci al corrent elctric continu, definici i magnituds Introduccin a la corriente elctrica continua, definicin y mag-
bsiques: voltatge, resistncia i intensitat. nitudes bsicas: voltaje, resistencia e intensidad.
Descripci de circuits elctrics simples: funcionament i ele- Descripcin de circuitos elctricos simples: funcionamiento y
ments. Introducci al circuit en srie i en parallel. Simbologia. elementos. Introduccin al circuito en serie y en paralelo. Simbologa.
Efectes del corrent elctric: llum i calor. Anlisi dobjectes tc- Efectos de la corriente elctrica: luz y calor. Anlisis de objetos
nics que apliquen estos efectes. tcnicos que apliquen estos efectos.
Muntatge de circuits elctrics senzills. Utilitzaci desquemes, Montaje de circuitos elctricos sencillos. Utilizacin de esque-
materials i ferramentes. Simuladors fsics i informtics. mas, materiales y herramientas. Simuladores fsicos e informticos.
Valoraci crtica dels efectes de ls de lenergia elctrica sobre Valoracin crtica de los efectos del uso de la energa elctrica
el medi ambient. sobre el medio ambiente.
Num. 5562 / 24.07.2007 30582

Bloc 8. Tecnologies de la comunicaci. Internet Bloque 8. Tecnologas de la comunicacin. Internet


Internet: conceptes, terminologia, estructura i funcionament. Internet: conceptos, terminologa, estructura y funcionamiento.
Lordinador com a mitj de comunicaci: Internet i pgines web. El ordenador como medio de comunicacin: Internet y pginas
Ferramentes i aplicacions bsiques per a la busca, descrrega, inter- web. Herramientas y aplicaciones bsicas para la bsqueda, descarga,
canvi i difusi de la informaci. Correu electrnic, xats i altres. intercambio y difusin de la informacin. Correo electrnico, chats y
otros.
Busca selectiva i crtica dinformaci a travs dInternet. Bsqueda selectiva y crtica de informacin a travs de Internet.
Bloc 9. Energia i la seua transformaci Bloque 9. Energa y su transformacin
Fonts denergia: classificaci general. Energies renovables i no Fuentes de energa: clasificacin general. Energas renovables y
renovables. Avantatges i inconvenients. no renovables. Ventajas e inconvenientes.
Energies no renovables. Combustibles fssils: petroli, carb i gas Energas no renovables. Combustibles fsiles: petrleo, carbn
natural. y gas natural.
Transformaci denergia trmica en mecnica: la mquina de Transformacin de energa trmica en mecnica: la mquina de
vapor, el motor de combusti interna, la turbina i el reactor. Descripci vapor, el motor de combustin interna, la turbina y el reactor. Descrip-
i funcionament. cin y funcionamiento.
Bloc 10. Tecnologia i societat Bloque 10. Tecnologa y sociedad
La tecnologia com a resposta a les necessitats humanes: fona- La tecnologa como respuesta a las necesidades humanas: funda-
ment del quefer tecnolgic. mento del quehacer tecnolgico.
Introducci a lestudi de lentorn tecnolgic i productiu de la Introduccin al estudio del entorno tecnolgico y productivo de
Comunitat Valenciana. la Comunitat Valenciana.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Valorar i utilitzar el projecte tcnic com a instrument de resolu- 1. Valorar y utilizar el proyecto tcnico como instrumento de reso-
ci ordenada de problemes. lucin ordenada de problemas.
2. Elaborar un pla de treball i realitzar les operacions tcniques 2. Elaborar un plan de trabajo y realizar las operaciones tcni-
previstes amb criteris de seguretat i valorar les condicions de lentorn. cas previstas con criterios de seguridad y valorar las condiciones del
entorno.
3. Identificar i connectar els components fonamentals de lordina- 3. Identificar y conectar los componentes fundamentales del orde-
dor i els seus perifrics; explicar la seua missi en el conjunt. nador y sus perifricos, y explicar su misin en el conjunto.
4. Manejar lentorn grfic dels sistemes operatius com a interfcie 4. Manejar el entorno grfico de los sistemas operativos como
de comunicaci amb la mquina. interfaz de comunicacin con la mquina.
5. Usar lordinador com a ferramenta de treball, amb lobjecte de 5. Emplear el ordenador como herramienta de trabajo, con el obje-
comunicar, localitzar i manejar informaci de diverses fonts. Conixer to de comunicar, localizar y manejar informacin de diversas fuentes.
i aplicar la terminologia i procediments bsics dels processadors de Conocer y aplicar la terminologa y procedimientos bsicos de los pro-
text i ferramentes de presentacions. cesadores de texto y herramientas de presentaciones.
6. Representar objectes senzills per mitj desbossos, croquis, vis- 6. Representar objetos sencillos mediante bocetos, croquis, vistas
tes i perspectives, a fi de comunicar un treball tcnic. y perspectivas, con el fin de comunicar un trabajo tcnico.
7. Conixer la classificaci general dels materials ds habitual. 7. Conocer la clasificacin general de los materiales de uso habi-
tual.
8. Conixer les propietats bsiques de la fusta com a material tc- 8. Conocer las propiedades bsicas de la madera como material
nic, les seues varietats i transformats ms utilitzats, identificar-los en tcnico, sus variedades y transformados ms empleados, identificarlos
les aplicacions ms usuals i utilitzar les seues tcniques bsiques de en las aplicaciones ms usuales y emplear sus tcnicas bsicas de con-
conformaci, uni i acabat de forma correcta, respectant els criteris de formacin, unin y acabado de forma correcta, respetando los criterios
seguretat adequats. de seguridad adecuados.
9. Conixer les propietats bsiques dels metalls com a materials 9. Conocer las propiedades bsicas de los metales como materiales
tcnics, les seues varietats i transformats ms utilitzats, identificar-los tcnicos, sus variedades y transformados ms empleados, identificar-
en les aplicacions ms usuals i utilitzar les seues tcniques bsiques de los en las aplicaciones ms usuales y emplear sus tcnicas bsicas de
conformaci, uni i acabat de forma correcta, respectant els criteris de conformacin, unin y acabado de forma correcta, respetando los cri-
seguretat adequats. terios de seguridad adecuados.
10. Identificar, analitzar i descriure, en sistemes senzills i estructu- 10. Identificar, analizar y describir, en sistemas sencillos y estruc-
res de lentorn, elements resistents i els esforos a qu estan sotmesos. turas del entorno, elementos resistentes y los esfuerzos a los que estn
sometidos.
11. Assenyalar, en mquines complexes, els mecanismes sim- 11. Sealar, en mquinas complejas, los mecanismos simples de
ples de transformaci i transmissi de moviments que les componen, transformacin y transmisin de movimientos que las componen,
i explicar el seu funcionament en el conjunt. Calcular la relaci de y explicar su funcionamiento en el conjunto. Calcular la relacin de
transmissi en els casos que corresponga. transmisin en los casos en los que proceda.
12. Utilitzar apropiadament mecanismes i mquines simples en 12. Utilizar apropiadamente mecanismos y mquinas simples en
projectes i maquetes. proyectos y maquetas.
13. Utilitzar adequadament les magnituds elctriques bsiques. 13. Utilizar adecuadamente las magnitudes elctricas bsicas.
14. Valorar els efectes de lenergia elctrica i la seua capacitat de 14. Valorar los efectos de la energa elctrica y su capacidad de
conversi en altres manifestacions energtiques. conversin en otras manifestaciones energticas.
15. Identificar i utilitzar correctament els elements fonamentals 15. Identificar y utilizar correctamente los elementos fundamen-
dun circuit elctric de corrent continu i comprendre la seua funci tales de un circuito elctrico de corriente continua y comprender su
dins deste. funcin dentro de l.
16. Usar lordinador com a instrument efica per a localitzar infor- 16. Emplear el ordenador como instrumento eficaz para localizar
maci en Internet. informacin en Internet.
17. Accedir a Internet com a mitj de comunicaci, utilitzant el 17. Acceder a Internet como medio de comunicacin, empleando
correu electrnic i el xat. el correo electrnico y el chat.
18. Conixer les distintes fonts denergia, la seua classificaci, la 18. Conocer las distintas fuentes de energa, su clasificacin, su
seua transformaci, els seus avantatges i inconvenients. transformacin, sus ventajas e inconvenientes.
Num. 5562 / 24.07.2007 30583

19. Descriure els processos dobtenci i utilitzaci denergia a par- 19. Describir los procesos de obtencin y utilizacin de energa a
tir de combustibles fssils. partir de combustibles fsiles.
20. Distingir les parts i descriure el funcionament duna mquina 20. Distinguir las partes y describir el funcionamiento de una
de vapor, un motor de combusti interna, una turbina i un reactor. mquina de vapor, un motor de combustin interna, una turbina y un
reactor.
21. Utilitzar adequadament programes de simulaci per ordinador. 21. Utilizar adecuadamente programas de simulacin por ordena-
dor.
22. Descriure, comprendre i valorar les oportunitats que oferix 22. Describir, comprender y valorar las oportunidades que ofrece
lentorn tecnolgic i productiu de la Comunitat Valenciana. el entorno tecnolgico y productivo de la Comunitat Valenciana.
Tercer curs Tercer curso
Continguts Contenidos
Bloc 1. Procs de resoluci de problemes tecnolgics Bloque 1. Proceso de resolucin de problemas tecnolgicos
Documents tcnics necessaris per a elaborar un projecte. Documentos tcnicos necesarios para elaborar un proyecto.
Disseny, planificaci i construcci de prototips per mitj de ls Diseo, planificacin y construccin de prototipos mediante el
de materials, ferramentes i tcniques estudiades. uso de materiales, herramientas y tcnicas estudiadas.
s de full de clcul i ferramentes grfiques per a lelaboraci, Empleo de hoja de clculo y herramientas grficas para la elabo-
desenrotllament i difusi del projecte. racin, desarrollo y difusin del proyecto.
Anlisi i valoraci de les condicions de lentorn de treball. Apli- Anlisis y valoracin de las condiciones del entorno de trabajo.
caci de les normes de seguretat a laula taller. Aplicacin de las normas de seguridad al aula taller.
Bloc 2. Hardware i software Bloque 2. Hardware y software
Installaci, desinstallaci i actualitzaci de programes. Rea- Instalacin, desinstalacin y actualizacin de programas. Rea-
litzaci de tasques bsiques de manteniment del sistema. Gesti de lizacin de tareas bsicas de mantenimiento del sistema. Gestin de
recursos compartits en xarxes locals. recursos compartidos en redes locales.
Ferramentes bsiques per al dibuix vectorial i el grafisme arts- Herramientas bsicas para el dibujo vectorial y el grafismo arts-
tic. tico.
Coneixement i aplicaci de terminologia i procediments bsics Conocimiento y aplicacin de terminologa y procedimientos
de fulls de clcul. Frmules. Elaboraci de grfiques. bsicos de hojas de clculo. Frmulas. Elaboracin de grficas
Lordinador com a recurs per a lorganitzaci de la informaci: El ordenador como herramienta para la organizacin de la infor-
gestor de bases de dades. Busca dinformaci, creaci i actualitzaci macin: gestor de bases de datos. Bsqueda de informacin, creacin
duna base de dades. y actualizacin de una base de datos.
Bloc 3. Tcniques dexpressi i comunicaci Bloque 3. Tcnicas de expresin y comunicacin
Sistemes senzills de representaci. Vistes i perspectives. Propor- Sistemas sencillos de representacin. Vistas y perspectivas. Pro-
cionalitat entre dibuix i realitat. Escales. Acotaci. porcionalidad entre dibujo y realidad. Escalas. Acotacin.
Metrologia i instruments de mesura de precisi: calibre i micr- Metrologa e instrumentos de medida de precisin: calibre y
metre. Coneixement i s dels dits instruments de mesura. micrmetro. Conocimiento y uso de dichos instrumentos de medida.
Aplicacions de dibuix assistit per ordinador. Aplicaciones de dibujo asistido por ordenador.
Bloc 4. Materials ds tcnic Bloque 4. Materiales de uso tcnico
Introducci als plstics. Classificaci. Obtenci. Propietats Introduccin a los plsticos. Clasificacin. Obtencin. Propieda-
caracterstiques. Identificaci en objectes ds habitual. Aplicacions des caractersticas. Identificacin en objetos de uso habitual. Aplica-
industrials i en habitatges. ciones industriales y en viviendas.
Tcniques bsiques i industrials per al treball amb plstics. Con- Tcnicas bsicas e industriales para el trabajo con plsticos.
formaci i uni. Ferramentes i s segur destes. Conformacin y unin. Herramientas y uso seguro de las mismas.
Materials de construcci: petris i cermics. Propietats caracters- Materiales de construccin: ptreos y cermicos. Propiedades
tiques. Identificaci. Aplicacions. caractersticas. Identificacin. Aplicaciones.
Treball en laula taller amb materials comercials i reciclats. Trabajo en el aula taller con materiales comerciales y reciclados.
Bloc 5. Electricitat i electrnica Bloque 5. Electricidad y electrnica
Llei dOhm. Potncia i energia elctrica. Ley de Ohm. Potencia y energa elctrica.
Circuit en srie, parallel i mixt. Circuito en serie, paralelo y mixto.
Corrent continu i corrent altern. Estudi comparat. Corriente continua y corriente alterna. Estudio comparado.
Electromagnetisme. Aplicacions: electroimant. Dinamo, motor Electromagnetismo. Aplicaciones: electroimn. Dinamo, motor
de corrent continu, rel i alternador. de corriente continua, rel y alternador.
Aparells de mesura: voltmetre, ampermetre i polmetre. Realit- Aparatos de medida: voltmetro, ampermetro y polmetro. Rea-
zaci de mesuraments senzills. lizacin de medidas sencillas.
Muntatge de circuits caracterstics. Montaje de circuitos caractersticos.
Introducci a lelectrnica bsica: la resistncia, el condensador, Introduccin a la electrnica bsica: la resistencia, el condensa-
el dode i el transistor. Descripci de components i muntatges bsics. dor, el diodo y el transistor. Descripcin de componentes y montajes
bsicos.
Valoraci dels efectes de ls de lenergia elctrica sobre el medi Valoracin de los efectos del uso de la energa elctrica sobre el
ambient. medio ambiente.
Bloc 6. Tecnologies de la comunicaci. Internet Bloque 6. Tecnologas de la comunicacin. Internet
Lordinador com a mitj de comunicaci intergrupal: comunitats El ordenador como medio de comunicacin intergrupal: comu-
i aules virtuals. Internet: frums, blocs, sistema wiki i elaboraci de nidades y aulas virtuales. Internet: foros, blogs, wikis y elaboracin de
pgines web. pginas web.
Actitud crtica i responsable cap a la propietat i la distribuci del Actitud crtica y responsable hacia la propiedad y la distribucin
software i de la informaci: tipus de llicncies ds i distribuci. del software y de la informacin: tipos de licencias de uso y distribu-
cin.
Introducci a la comunicaci amb fils i sense. Lespai radioelc- Introduccin a la comunicacin almbrica e inalmbrica. El
tric. Satllits i les seues aplicacions civils. espacio radioelctrico. Satlites y sus aplicaciones civiles.
Introducci a la telefonia, rdio i televisi. El seu s responsa- Introduccin a la telefona, radio y televisin. Su uso responsa-
ble. ble.
Num. 5562 / 24.07.2007 30584

Bloc 7. Energia i la seua transformaci Bloque 7. Energa y su transformacin


Energia elctrica: generaci, transport i distribuci. Energa elctrica: generacin, transporte y distribucin.
Centrals. Descripci i tipus de centrals hidroelctriques, trmi- Centrales. Descripcin y tipos de centrales hidroelctricas, tr-
ques i nuclears. Tractaments dels residus. micas y nucleares. Tratamientos de los residuos.
Energies renovables: sistemes tcnics per a laprofitament de Energas renovables: sistemas tcnicos para el aprovechamien-
lenergia elica, solar, mareomotriu i de la biomassa. Importncia de to de la energa elica, solar, mareomotriz y biomasa. Importancia del
ls denergies alternatives. uso de energas alternativas.
Energia i medi ambient. Eficincia i estalvi energtic. Impacte Energa y medio ambiente. Eficiencia y ahorro energtico.
mediambiental de la generaci, transport, distribuci i s de lenergia. Impacto medioambiental de la generacin, transporte, distribucin y
uso de la energa.
Bloc 8. Control i robtica Bloque 8. Control y robtica
Introducci i evoluci dels sistemes automtics: mecanitzaci, Introduccin y evolucin de los sistemas automticos: mecaniza-
automatitzaci i robotitzaci. cin, automatizacin y robotizacin.
Elements bsics dun sistema de control. Mtodes i exemples de Elementos bsicos de un sistema de control. Mtodos y ejemplos
sistemes de control. de sistemas de control.
Arquitectura dun robot: parts fonamentals. Sensors i actuadors. Arquitectura de un robot: partes fundamentales. Sensores y
actuadores.
Control dun automatisme per ordinador. Targetes controladores. Control de un automatismo por ordenador. Tarjetas controlado-
Diagrames de flux. Introducci a la programaci. ras. Diagramas de flujo. Introduccin a la programacin.
Bloc 9. Tecnologia i societat Bloque 9. Tecnologa y sociedad
Tecnologia i medi ambient: impacte ambiental del desenrotlla- Tecnologa y medio ambiente: impacto ambiental del desarrollo
ment tecnolgic. Contaminaci. Esgotament dels recursos energtics tecnolgico. Contaminacin. Agotamiento de los recursos energticos
i de les matries primeres. Tecnologies correctores. Desenrotllament y de las materias primas. Tecnologas correctoras. Desarrollo sosteni-
sostenible. ble.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Realitzar un projecte tcnic, en qu sanalitze el context, es pro- 1. Realizar un proyecto tcnico, analizando el contexto, proponien-
posen solucions alternatives i es desplegue la ms adequada. do soluciones alternativas y desarrollando la ms adecuada.
2. Elaborar els documents tcnics necessaris per a redactar un pro- 2. Elaborar los documentos tcnicos necesarios para redactar un
jecte tcnic, per mitj del llenguatge escrit i grfic apropiat. proyecto tcnico, mediante el lenguaje escrito y grfico apropiado.
3. Realitzar les operacions tcniques previstes en el projecte tcnic 3. Realizar las operaciones tcnicas previstas en el proyecto tc-
incorporant criteris deconomia, sostenibilitat i seguretat; valorar les nico incorporando criterios de economa, sostenibilidad y seguridad;
condicions de lentorn de treball. valorar las condiciones del entorno de trabajo.
4. Usar lordinador com a ferramenta per a elaborar, desenrotllar i 4. Emplear el ordenador como herramienta para elaborar, desarro-
difondre un projecte tcnic, a travs de fulls de clcul que incorporen llar y difundir un proyecto tcnico, a travs de hojas de clculo que
frmules i grfiques. incorporen frmulas y grficas.
5. Installar, desinstallar i actualitzar programes i realitzar tasques 5. Instalar, desinstalar y actualizar programas y realizar tareas
bsiques de manteniment informtic. Utilitzar i compartir recursos en bsicas de mantenimiento informtico. Utilizar y compartir recursos
xarxes locals. en redes locales.
6. Realitzar dibuixos geomtrics i artstics utilitzant algun progra- 6. Realizar dibujos geomtricos y artsticos utilizando algn pro-
ma de dibuix grfic senzill. grama de dibujo grfico sencillo.
7. Utilitzar vistes, perspectives, escales, acotaci i normalitzaci 7. Utilizar vistas, perspectivas, escalas, acotacin y normalizacin
per a plasmar i transmetre idees tecnolgiques i representar objectes i para plasmar y transmitir ideas tecnolgicas y representar objetos y
sistemes tcnics. sistemas tcnicos.
8. Crear una base de dades senzilles; actualitzar i modificar una 8. Crear una base de datos sencilla; actualizar y modificar una
base de dades ja creada. Localitzar informaci utilitzant un gestor de base de datos ya creada. Localizar informacin utilizando un gestor de
bases de dades. bases de datos.
9. Utilitzar aplicacions de disseny assistit per ordinador per a la 9. Utilizar aplicaciones de diseo asistido por ordenador para la
realitzaci de croquis normalitzats. realizacin de croquis normalizados.
10. Conixer les propietats bsiques dels plstics com a materials 10. Conocer las propiedades bsicas de los plsticos como mate-
tcnics, la seua classificaci, les seues aplicacions ms importants; riales tcnicos, su clasificacin, sus aplicaciones ms importantes;
identificar-los en objectes ds habitual i usar les seues tcniques bsi- identificarlos en objetos de uso habitual y usar sus tcnicas bsicas de
ques de conformaci i uni de manera correcta i amb seguretat. conformacin y unin de forma correcta y con seguridad.
11. Conixer les propietats bsiques dels materials de construcci, 11. Conocer las propiedades bsicas de los materiales de construc-
les seues aplicacions ms importants, la seua classificaci, les seues cin, sus aplicaciones ms importantes, su clasificacin, sus tcnicas
tcniques de treball i s, i identificar-los en construccions ja acabades. de trabajo y uso, e identificarlos en construcciones ya acabadas.
12. Dissenyar, simular i realitzar muntatges de circuits elctrics 12. Disear, simular y realizar montajes de circuitos elctricos
senzills, de corrent continu, utilitzant piles, interruptors, resistncies, sencillos, en corriente continua, empleando pilas, interruptores, resis-
peretes, motors, electroimants i rels, com a resposta a un fi predeter- tencias, bombillas, motores, electroimanes y rels, como respuesta a
minat. un fin predeterminado.
13. Descriure les parts i el funcionament de les mquines elctri- 13. Describir las partes y el funcionamiento de las mquinas elc-
ques bsiques. tricas bsicas.
14. Descriure i utilitzar lelectromagnetisme en aplicacions tecno- 14. Describir y utilizar el electromagnetismo en aplicaciones tec-
lgiques senzilles. nolgicas sencillas.
15. Utilitzar correctament les magnituds elctriques bsiques, els 15. Utilizar correctamente las magnitudes elctricas bsicas, sus
seus instruments de mesura i la seua simbologia. instrumentos de medida y su simbologa.
16. Muntar un circuit electrnic senzill utilitzant, almenys, dodes, 16. Montar un circuito electrnico sencillo empleando, al menos,
transistors i resistncies, a partir dun esquema predeterminat. diodos, transistores y resistencias, a partir de un esquema predetermi-
nado.
17. Usar Internet com a mitj actiu de comunicaci intergrupal i 17. Emplear Internet como medio activo de comunicacin inter-
publicaci dinformaci. grupal y publicacin de informacin.
Num. 5562 / 24.07.2007 30585

18. Conixer i valorar els diferents models de propietat i distribu- 18. Conocer y valorar los diferentes modelos de propiedad y distri-
ci del software i de la informaci en general. bucin del software y de la informacin en general.
19. Descriure esquemticament els sistemes de telefonia, rdio, 19. Describir esquemticamente los sistemas de telefona, radio,
televisi i satllits civils, els seus principis bsics de funcionament i televisin y satlites civiles, sus principios bsicos de funcionamiento
conixer els aspectes prctics ms importants per a lusuari. y conocer los aspectos prcticos ms importantes a nivel de usuario.
20. Conixer els distints mitjans de producci, transformaci i 20. Conocer los distintos medios de produccin, transformacin y
transport de lenergia elctrica. transporte de la energa elctrica.
21. Descriure esquemticament el funcionament i tipus de centrals 21. Describir esquemticamente el funcionamiento y tipos de cen-
productores denergia. trales productoras de energa.
22. Descriure esquemticament els sistemes tcnics per a laprofi- 22. Describir esquemticamente los sistemas tcnicos para el apro-
tament de les energies renovables. vechamiento de las energas renovables.
23. Conixer i valorar limpacte mediambiental de la generaci, 23. Conocer y valorar el impacto medioambiental de la gene-
transport, distribuci i s de lenergia, fomentant una eficincia i un racin, transporte, distribucin y uso de la energa, fomentando una
estalvi energtic majors. mayor eficiencia y ahorro energtico.
24. Identificar automatismes en sistemes tcnics quotidians, dife- 24. Identificar automatismos en sistemas tcnicos cotidianos, dife-
renciant els seus elements bsics. renciando sus elementos bsicos.
25. Muntar, utilitzant sistemes mecnics i elctrics, un robot sen- 25. Montar, utilizando sistemas mecnicos y elctricos, un robot
zill amb capacitat de moviment dirigit. sencillo con capacidad de movimiento dirigido.
26. Realitzar diagrames de flux senzills i conixer les ordes ms 26. Realizar diagramas de flujo sencillos y conocer las rdenes
utilitzades en els programes de control. ms utilizadas en los programas de control.
27. Reconixer limpacte que sobre el medi t lactivitat tecnolgi- 27. Reconocer el impacto que sobre el medio produce la actividad
ca i comprovar els beneficis i necessitat de laplicaci de tecnologies tecnolgica y comprobar los beneficios y necesidad de la aplicacin de
correctores per a aconseguir un desenrotllament sostenible. tecnologas correctoras para conseguir un desarrollo sostenible.
Quart curs Cuarto curso
Continguts Contenidos
Tecnologia Tecnologa
Bloc 1. Hardware i software Bloque 1. Hardware y software
Lordinador com a dispositiu de control: senyals analgics i digi- El ordenador como dispositivo de control: seales analgicas y
tals. Lgica de funcionament intern. Transmissi de la informaci per digitales. Lgica de funcionamiento interno. Transmisin de la infor-
mitj de senyal elctric. Adquisici de dades. Tractament de la infor- macin por medio de seal elctrica. Adquisicin de datos. Tratamien-
maci numrica adquirida per mitj de full de clcul. to de la informacin numrica adquirida mediante hoja de clculo.
Programes de control. Programas de control.
Comunicaci entre ordinadors: xarxes informtiques. Comunicacin entre ordenadores: redes informticas.
Bloc 2. Tcniques dexpressi i comunicaci Bloque 2. Tcnicas de expresin y comunicacin
Disseny assistit per ordinador: dibuix en dos dimensions. Realit- Diseo asistido por ordenador: dibujo en dos dimensiones. Rea-
zaci de dibuixos senzills. lizacin de dibujos sencillos.
Bloc 3. Electricitat i electrnica Bloque 3. Electricidad y electrnica
Descripci i anlisi de sistemes electrnics per blocs: entrada, Descripcin y anlisis de sistemas electrnicos por bloques:
eixida i procs. Components electrnics. Circuits integrats simples. entrada, salida y proceso. Componentes electrnicos. Circuitos inte-
Dispositius dentrada: interruptors, resistncies que varien amb la llum grados simples. Dispositivos de entrada: interruptores, resistencias que
i la temperatura. Dispositius deixida: brunzidor, rel, LED i altres. varan con la luz y la temperatura. Dispositivos de salida: zumbador,
Aplicacions en muntatges senzills. rel, LED y otros. Aplicaciones en montajes sencillos.
Tcniques de muntatge i connexi de circuits electrnics. Tcnicas de montaje y conexin de circuitos electrnicos.
Electrnica digital. Aplicaci de llgebra de Boole a problemes Electrnica digital. Aplicacin del lgebra de Boole a problemas
tecnolgics bsics. Portes lgiques: simbologia. tecnolgicos bsicos. Puertas lgicas: simbologa.
s de simuladors per a analitzar el comportament dels circuits Uso de simuladores para analizar el comportamiento de los cir-
electrnics. cuitos electrnicos.
Bloc 4. Tecnologies de la comunicaci. Internet Bloque 4. Tecnologas de la comunicacin. Internet
Descripci dels sistemes de comunicaci amb fils i sense fil i els Descripcin de los sistemas de comunicacin almbrica e ina-
seus principis tcnics, per a transmetre so, imatge i dades. Exemples lmbrica y sus principios tcnicos, para transmitir sonido, imagen y
prctics. datos. Ejemplos prcticos.
Comunicaci sense fil: senyal modulador i portador. Comunicacin inalmbrica: seal moduladora y portadora.
Comunicaci per satllit i telefonia mbil. Descripci i principis Comunicacin va satlite y telefona mvil. Descripcin y prin-
tcnics. cipios tcnicos.
Sistemes de posicionament global. Descripci i principis tcnics. Sistemas de posicionamiento global. Descripcin y principios
tcnicos.
Grans xarxes de comunicaci de dades. Perspectiva de desenrot- Grandes redes de comunicacin de datos. Perspectiva de desa-
llament. Control i protecci de dades. rrollo. Control y proteccin de datos.
Internet: principis tcnics del seu funcionament (protocols lgics Internet: Principios tcnicos de su funcionamiento (protocolos
i infraestructura fsica). Connexions a Internet. Tipus. lgicos e infraestructura fsica). Conexiones a Internet. Tipos.
Utilitzaci racional de tecnologies de la comunicaci ds quo- Utilizacin racional de tecnologas de la comunicacin de uso
tidi. cotidiano.
Bloc 5. Control i robtica Bloque 5. Control y robtica
Experimentaci amb sistemes automtics, sensors, reguladors i Experimentacin con sistemas automticos, sensores, regulado-
actuadors. Aplicacions prctiques. Concepte de realimentaci. res y actuadores. Aplicaciones prcticas. Concepto de realimentacin.
s de lordinador com a element de programaci i control. Llen- Uso del ordenador como elemento de programacin y control.
guatges de control. Lenguajes de control.
Disseny i construcci de sistemes automtics i desenrotllament Diseo y construccin de sistemas automticos y desarrollo de
de programes per a controlar-los. programas para controlarlos.
Num. 5562 / 24.07.2007 30586

Treball amb simuladors informtics per a comprovar el funcio- Trabajo con simuladores informticos para comprobar el funcio-
nament dels sistemes dissenyats. namiento de los sistemas diseados.
Bloc 6. Pneumtica i hidrulica Bloque 6. Neumtica e hidrulica
Descripci i anlisi dels sistemes hidrulics i pneumtics, dels Descripcin y anlisis de los sistemas hidrulicos y neumticos,
seus components i dels principis fsics de funcionament. de sus componentes y principios fsicos de funcionamiento.
Disseny i simulaci amb programes informtics de circuits Diseo y simulacin con programas informticos de circuitos
bsics, utilitzant simbologia especifica. Exemples daplicaci en sis- bsicos, empleando simbologa especifica. Ejemplos de aplicacin en
temes industrials. sistemas industriales.
Muntatges senzills. Montajes sencillos.
Bloc 7. Tecnologia i societat Bloque 7. Tecnologa y sociedad
Desenrotllament histric de la tecnologia. Fites fonamentals: Desarrollo histrico de la tecnologa. Hitos fundamentales:
Revoluci Neoltica, Revoluci Industrial i acceleraci tecnolgica del Revolucin Neoltica, Revolucin Industrial y aceleracin tecnolgica
segle XX. del siglo XX.
Anlisi de levoluci dels objectes tcnics i importncia de la Anlisis de la evolucin de los objetos tcnicos e importancia de
normalitzaci en els productes industrials. la normalizacin en los productos industriales.
Aprofitament de matries primeres i recursos naturals. Adquisi- Aprovechamiento de materias primas y recursos naturales.
ci dhbits que potencien el desenrotllament sostenible. Adquisicin de hbitos que potencien el desarrollo sostenible.
Bloc 8. Installacions en habitatges Bloque 8. Instalaciones en viviendas
Anlisi dels elements que configuren les installacions dun Anlisis de los elementos que configuran las instalaciones de una
habitatge i el seu funcionament: electricitat, aigua sanitria, evacua- vivienda y su funcionamiento: electricidad, agua sanitaria, evacuacin
ci daiges, sistemes de calefacci, gas, aire condicionat, domtica i de aguas, sistemas de calefaccin, gas, aire acondicionado, domtica y
altres installacions. otras instalaciones.
Connexions, components, normativa, simbologia, anlisi, dis- Acometidas, componentes, normativa, simbologa, anlisis, dise-
seny i muntatge en equip de models senzills destes installacions. Uti- o y montaje en equipo de modelos sencillos de estas instalaciones.
litzaci de simuladors informtics. Utilizacin de simuladores informticos.
Estudi de factures domstiques. Estudio de facturas domsticas.
Concepte darquitectura bioclimtica per a laprofitament ener- Concepto de arquitectura bioclimtica para el aprovechamiento
gtic. energtico.
Criteris davaluaci Criterios de evaluacin
1. Manejar el full de clcul per al tractament de la informaci 1. Manejar la hoja de clculo para el tratamiento de la informacin
numrica i analitzar-ne pautes de comportament. numrica y analizar pautas de comportamiento.
2. Descriure bsicament una xarxa dordinadors drea local i la 2. Describir bsicamente una red de ordenadores de rea local y su
seua connexi a Internet i realitzar-ne la configuraci bsica. conexin a Internet y realizar su configuracin bsica.
3. Utilitzar lordinador com a ferramenta dadquisici i interpreta- 3. Utilizar el ordenador como herramienta de adquisicin e inter-
ci de dades, i com a realimentaci daltres processos amb les dades pretacin de datos, y como realimentacin de otros procesos con los
obtingudes. datos obtenidos.
4. Usar ferramentes de disseny assistit per ordinador per a elaborar 4. Emplear herramientas de diseo asistido por ordenador para ela-
vistes en dos dimensions dobjectes senzills. borar vistas en dos dimensiones de objetos sencillos.
5. Descriure el funcionament, laplicaci i els components elemen- 5. Describir el funcionamiento, aplicacin y componentes elemen-
tals dun sistema electrnic real. tales de un sistema electrnico real.
6. Dissenyar, simular i muntar circuits electrnics senzills, utilit- 6. Disear, simular y montar circuitos electrnicos sencillos, utili-
zant la simbologia adequada. zando la simbologa adecuada.
7. Realitzar operacions lgiques utilitzant llgebra de Boole, rela- 7. Realizar operaciones lgicas empleando el lgebra de Boole,
cionar plantejaments lgics amb processos tcnics i resoldre per mitj relacionar planteamientos lgicos con procesos tcnicos y resolver
de portes lgiques problemes tecnolgics senzills. mediante puertas lgicas problemas tecnolgicos sencillos.
8. Analitzar i descriure els elements i sistemes de comunicaci 8. Analizar y describir los elementos y sistemas de comunicacin
amb fils i sense fil, per a la transmissi dimatge, so i dades, i els prin- almbrica e inalmbrica, para la transmisin de imagen, sonido y
cipis tcnics bsics que en regixen el funcionament. datos, y los principios tcnicos bsicos que rigen su funcionamiento.
9. Descriure les grans xarxes de comunicaci de dades, les seues 9. Describir las grandes redes de comunicacin de datos, sus pers-
perspectives i els principis del control i la protecci de dades. pectivas y los principios del control y la proteccin de datos.
10. Conixer els principis bsics del funcionament dInternet. 10. Conocer los principios bsicos del funcionamiento de Internet.
Configurar un ordinador per al seu accs a Internet. Configurar un ordenador para su acceso a Internet.
11. Fer un s adequat i racional de les tecnologies de la comuni- 11. Hacer un uso adecuado y racional de las tecnologas de la
caci. comunicacin.
12. Analitzar sistemes automtics, descriuren els components i 12. Analizar sistemas automticos, describir sus componentes y
muntar automatismes senzills. montar automatismos sencillos.
13. Disseyar, construir i programar un sistema automtic, que siga 13. Disear, construir y programar un sistema automtico, que sea
capa de mantindre el seu funcionament de manera autnoma, en fun- capaz de mantener su funcionamiento de forma autnoma, en funcin
ci de la informaci que reba de lentorn per mitj de sensors. de la informacin que reciba del entorno mediante sensores.
14. Utilitzar simuladors informtics per a verificar i comprovar el 14. Utilizar simuladores informticos para verificar y comprobar
funcionament dels sistemes automtics, robots i programes de control el funcionamiento de los sistemas automticos, robots y programas de
dissenyats. control diseados.
15. Conixer les principals aplicacions de les tecnologies hidruli- 15. Conocer las principales aplicaciones de las tecnologas hidru-
ca i pneumtica i identificar i descriure les caracterstiques i el funcio- lica y neumtica e identificar y describir las caractersticas y funciona-
nament deste tipus de sistemes. miento de este tipo de sistemas.
16. Utilitzar amb soltesa la simbologia i nomenclatura necessria 16. Utilizar con soltura la simbologa y nomenclatura necesaria
per a representar circuits i per a dissenyar i construir un sistema capa para representar circuitos y para disear y construir un sistema capaz
de resoldre un problema quotidi, utilitzant energia hidrulica o pneu- de resolver un problema cotidiano, utilizando energa hidrulica o neu-
mtica. mtica.
Num. 5562 / 24.07.2007 30587

17. Conixer les fites fonamentals del desenrotllament tecnolgic i 17. Conocer los hitos fundamentales del desarrollo tecnolgico y
analitzar levoluci dalguns objectes tcnics. analizar la evolucin de algunos objetos tcnicos.
18. Valorar el desenrotllament sostenible i potenciar hbits que el 18. Valorar el desarrollo sostenible y potenciar hbitos que lo pro-
propicien, relacionant-lo amb lactivitat tecnolgica. picien, relacionndolo con la actividad tecnolgica.
19. Descriure els elements que componen les distintes instal- 19. Describir los elementos que componen las distintas instalacio-
lacions dun habitatge aix com les normes que en regulen el disseny i nes de una vivienda as como las normas que regulan su diseo y uti-
la utilitzaci. lizacin.
20. Realitzar dissenys senzills dinstallacions bsiques dun habi- 20. Realizar diseos sencillos de instalaciones bsicas de una
tatge per mitj de la simbologia adequada; muntar circuits bsics i uti- vivienda mediante la simbologa adecuada; montar circuitos bsicos y
litzar simuladors informtics. utilizar simuladores informticos.
21. Valorar de forma crtica les condicions que contribuxen a les- 21. Valorar de forma crtica las condiciones que contribuyen al
talvi energtic, lhabitabilitat i lesttica en un habitatge. ahorro energtico, habitabilidad y esttica en una vivienda.

You might also like