17

L'energia a les
installacions esportives

En la concepci de noves
installacions esportives i en el
condicionament de les existents,
a ms dels criteris funcionals i
econmics que han de ser
presents en tota inversi, tamb
s'ha de considerar l'estreta
relaci entre esport i natura que
s'ha de traduir en la voluntat de
construir-les de manera que es
minimitzi el seu impacte
ambiental i s'optimitzi el consum
energtic.
En aquest full es fa una
pinzellada dels diferents
consums d'energia que hi ha en
les installacions esportives i de
les principals mesures per
reduir-los i fer-los ms
respectuosos amb la natura.
Tots aquests suggeriments es
troben detallats i exemplificats al
llibre "L'energia a les
installacions esportives.
Tecnologies avanades en
estalvi i eficincia energtica",
frut de la collaboraci de la
Secretaria General de l'Esport i
l'Institut Catal d'Energia.
Servei d'Equipaments
Av. dels Pasos Catalans, 12
08950 Esplugues de Llobregat
Telfon 93 480 49 00
kdgeseq@correu.gencat.es
http://cultura.gencat.es/esport/ftee
Mar 2000

Poliesportiu Municipal del Guinard

Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Secretaria General de l'Esport
Direcci General de l'Esport

ESPORT CATAL

disposici de les obertures i dels mitjans de

protecci per tal d'evitar els enlluernaments.

Quan es parla d'energia s'acostuma a fer en

termes de consums, en com reduir la seva
despesa. Per la qesti s'ha de plantejar
amb ms amplitud. Avui ja s'ha iniciat un
canvi d'actitud a nivell individual i collectiu,
fonamentat en la necessitat de racionalitzar
els recursos emprats en qualsevol activitat,
per avanar cap a models de
desenvolupament sostenible. La Comunitat
Econmica Europea ha aprovat la directiva
93/76/CEE establint les mesures a adoptar
pels estats membres amb l'objecte de limitar les emissions de CO2.

Amb la llum del sol tamb podem obtenir

escalfor, ja sigui per la radiaci directa o
per l'efecte hivernacle que es produeix a
travs dels vidres. En el cas dels pavellons
l'escalfor aportada pels grans finestrals
encarats a migdia pot ser suficient per
condicionar l'espai esportiu, reduint les
necessitats de calefacci als vestidors. No
cal oblidar per que aquest guany s nociu
els mesos de calor, per a la qual cosa s'han
de disposar voladissos de manera que a
l'estiu els vidres quedin protegits per l'ombra.
Energies renovables

Les installacions esportives reuneixen

les condicions idnies per a ser un
exemple de racionalitzaci dels recursos energtics

Encara es pot treure ms profit de l'energia

solar amb la installaci de pannells
captadors. De tecnologia senzilla, fiable i
respectuosa amb el medi ambient s el
sistema ms aconsellable per a
l'escalfament d'aigua a baixa temperatura.
A les piscines cobertes sembla d'obligada
installaci per a l'escalfament de l'aigua
calenta de les dutxes i dels vasos. La
calefacci per terra radiant en els vestidors,
les platges de piscina i les grades permet
incrementar el consum d'aigua calenta i per
tant el rendiment de l'energia solar. Escalfar
els terres eixuga els paviments, els fa agradables al peu nu, redueix el risc de relliscar
i millora la higiene. La installaci de
captadors solars tamb s rendible
econmicament, amortitzant-se la inversi
en menys de quinze anys.

Emplaament
La situaci d'una installaci esportiva
propera a la poblaci i als equipaments
docents, redueix el cost del transport dels
seus usuaris. Aquesta despesa no surt
reflectida en el balan de l'explotaci per t
un elevat cost energtic, que es pot reduir
fomentant el transport pblic i l's de les
bicicletes.
Els edificis han d'aprofitar els recursos que
ofereix l'entorn. Per a projectar una
installaci esportiva s imprescindible
analitzar l'orientaci i la topografia.
D'aquesta manera podrem integrar les
construccions al paisatge i dotar els interiors
d'illuminaci i ventilaci naturals. La llum
solar a ms de gratuta, t una qualitat
cromtica i una intensitat que no es pot
obtenir amb mitjans tcnics. El seu
aprofitament es basa en la correcta mida i

La tecnologia de generaci elctrica a partir de la llum solar, coneguda com

fotovoltaica, es troba cada vegada ms
desenvolupada. Tradicionalment s'ha
utilitzat en llocs allunyats de la xarxa com

Aspectes energtics a considerar en el disseny d'una installaci esportiva

4

ESTIU

1
HIVERN

2
7 2

5
4 5

PAVELL POLIESPORTIU

ESTIU

HIVERN

1
2
3
7 2

4 5

PISCINA COBERTA

1. Allament trmic

4. Ventilaci i illuminaci natural

7. Sectoritzaci dels espais

2. Protecci solar

5. Ventilaci creuada

8. Manta trmica

3. Vidres amb doble cambra

6. Captadors solars

9. Semisoterrament

els refugis de muntanya. Si la zona on es fa

la installaci solar disposa de xarxa
elctrica, com s el cas de les installacions
esportives, es pot interconnectar, venent
l'energia sobrant i consumint electricitat de
la xarxa quan la producci de la installaci
solar sigui insuficient. L's d'aquesta
electricitat neta va en augment i s una de
les principals apostes per un futur sostenible.
La Generalitat de Catalunya a travs de
l'Institut Catal d'Energia ofereix
assessorament i gestiona subvencions per
a la implantaci de sistemes d'estalvi i
eficincia energtica, com la installaci
d'energia solar.

Manta trmica. PCO INEFC Lleida

Allament trmic
Per a un ptim aprofitament energtic els
edificis han d'estar ben allats trmicament.
A Catalunya la Norma NRE-AT 87 s una
eina molt til per al disseny dels tancaments
dels edificis. Els nivells d'allament que
estableix sn els mnims per a construir
amb dignitat. A les cobertes de pavellons i
piscines s'aconsella doblar els gruixos
d'allament de la Norma, fins a 8 o 10 cm.
Les cobertures txtils d'algunes piscines o
pistes no tenen allament trmic i per tant
necessiten un gran consum d'energia, encara ms si s'inflen a pressi. Aquests
muntatges a precari noms sn justificats
en casos d'urgncia, de durada limitada.
Pel mateix motiu escalfar l'aigua de les
piscines a l'aire lliure amb mitjans
convencionals tamb suposa un
malbaratament d'energia poc respectus
amb el medi ambient.
Dins d'una mateixa installaci hi han espais
amb diferents temperatures d'ambient que
cal separar. L'exterior i el vestbul s'han de
connectar amb un cancell d'accs, per reduir
les fuites que es produeixen cada vegada
que entra o surt alg. Als espais esportius
de les sales i pavellons on es fa activitat
fsica de certa intensitat sn suficients 14C.
Els vestidors han de trobar-se a un mnim
de 20C. Per reduir l'evaporaci, la temperatura de l'aire dels recintes dels vasos de
les piscines ha de ser 2C superior a la de
l'aigua.
Les portes de pas entre les diferents zones
han de romandre tancades, per a la qual

cosa s'han de muntar mecanismes

automtics, de manera que s'evitin fuites
d'aire calent. Les principals causes de
refredament de l'aigua dels vasos de les
piscines sn l'evaporaci i la necessitat de
renovaci amb l'aportaci d'aigua neta.
Quan no hi ha activitat es pot aturar
l'evaporaci cobrint la lmina d'aigua amb
una manta trmica. Per a que aquest
dispositiu funcioni, el teixit amb que es
construeixi ha de ser allant, impermeable,
resistent a les traccions i estable
dimensionalment. El seu accionament ha
de ser senzill, amb mecanismes inoxidables, preferentment motoritzat. Amb la manta estesa es pot aturar la maquinria de
l'aire, ja que no s'incrementa la humitat,
obtenint un major estalvi d'energia i allargant
la durada dels aparells de condicionament.
Un punt bsic per encertar el disseny i
explotaci de totes les installacions s
establir els parmetres de confort adequats.
En el cas de les piscines cobertes, la temperatura de l'aigua dels vasos varia segons
el tipus d'activitat que es desenvolupi. Aix
en el vas principal no ha de superar els 27C
i en el vas complementari els 29C.
L'increment d'un grau de temperatura d'una
massa lquida tan gran suposa un increment
enorme dels consums energtics. Aquesta
relaci directa entre l's, la temperatura de
l'aigua i el consum porta a separar en
diferents vasos les activitats esportives,
educatives i les d'oci. Contrriament al que
s'acostuma a pensar, la fondria del vas no
t una influncia tant significativa en la
despesa energtica.
L'energia ms barata s la que no es
consumeix
Sistemes eficients
Tot i tenir en compte des del disseny
arquitectnic del projecte tots els recursos
d'estalvi i aprofitament natural d'energia,
far falta l'aportaci amb sistemes
convencionals. En aquesta fase s'ha
d'afavorir la reducci del consum davant
del cost de la installaci. Algunes de les

Distribuci del consum d'energia final

Calefacci
7,1%

Deshumectaci
8,3%

Altres
7,5%

Enllumenat
1,9%
ACS
49,9%
Enllumenat
35,5%

Altres
2,4%

Aigua del vas

45,0%

Calefacci
20,7%

Rtio consum anual: 40 Kwh/m2

Rtio consum anual: 2.314 Kwh/m2 de lmina daigua

Pavell poliesportiu

Piscina coberta

tecnologies d'alta eficincia energtica que

ja es troben al mercat i que sn d'utilitat a les
installacions esportives sn: la bomba de
calor per a regular la humitat de l'aire i
escalfar-lo, les calderes d'alta eficincia
que mantenen un alt rendiment
independentment del seu rgim de
funcionament, la cogeneraci d'electricitat i
aigua calenta, els recuperadors d'entalpia
de l'aire calent d'extracci per aportar-la a
l'aire fresc de renovaci, els bescanviadors
per a l'escalfament de l'aigua de la xarxa
amb l'aigua calenta de desgus de les
dutxes i els sistemes automatitzats de
regulaci i control.
La temporitzaci de les aixetes limita la
durada de les dutxes i evita que quedin
obertes, reduint aix el consum. La
collocaci de reguladors en els ruixadors
redueix el cabal sense alterar l'eficcia de la
dutxa. La preceptiva disposici de
mescladors termosttics que fixen la temperatura de sortida de l'aigua calenta a
38C evita les escaldades d'aigua bullint a
l'hora que redueix el consum d'energia.
Per a donar servei a tothom i fer rendibles
les installacions s indispensable
l'enllumenat artificial. Per a que sigui efica
en els espais esportius s'han d'utilitzar
lmpades de vapor de mercuri amb
halogenurs i fluorescncia amb equips
electrnics en els espais complementaris.
L'ptica dels projectors ha de dirigir el flux
llumins all on cal, reduint la illuminaci
no funcional dels voltants. L'estudi lumnic
previ permet optimitzar la installaci i reduir
el consum al mnim necessari. Tot i tenir
una major potncia lumnica, les lmpades
de vapor de sodi no sn adequades per a la
illuminaci dels espais esportius ja que
tenen una pobre reproducci cromtica que
dificulta la percepci espacial.
Auditories energtiques
Les installacions esportives s'han de
sotmetre a auditories energtiques per
avaluar el seu grau d'eficcia i els estalvis
que es poden obtenir amb la millora de
l'allament dels tancaments, la disposici
de sistemes passius de protecci i captaci
d'energia, l'adopci d'energies alternatives
i la substituci d'equips vells per altres de
ms eficcia.

Vidriera de faana amb volads. PAV SGE Esplugues

ACS
21,7%

La manca de manteniment repercuteix en

l'increment dels consums. Reposar els vidres

trencats, mantenir netes les lmpades, la
posta a punt de les calderes, que les aixetes
no perdin, la precisi de la regulaci dels
automatismes, el correcte funcionament de
les molles pel tancament de les portes, el
greixat dels mecanismes i moltes altres
senzilles operacions sn indispensables pel
funcionament de les installacions. Formant
part del projecte ha d'elaborar-se l'estudi
dels treballs de manteniment, que defineixi
els elements auxiliars necessaris per abastar totes les parts de l'edifici amb seguretat
i comoditat. Tamb s'inclour la
documentaci completa de les installacions
que permeti als responsables del
manteniment un perfecte coneixement.
Tothom ha de contribuir a l'estalvi energtic.
Els hbits dels usuaris tenen una influncia
directa en la factura energtica. Tamb
serem d'utilitat amb la denncia educada
dels defectes que observem al responsable,
que podr procedir a la seva reparaci. A
l'hora de consumir hem de comenar a
valorar el respecte per al medi ambient.
Aquesta actitud ha de servir per a educar als
infants i s'ha d'estendre a les nostres llars.
Mes informaci:
Institut Catal d'Energia (ICAEN)
Departament d'Indstria, Comer i Turisme
Av. Diagonal, 453 bis tic. 08036 Barcelona
Tel. 936 22 05 00 http://www.icaen.es
Laboratori General d'Assaigs i Investigacions
de la Generalitat de Catalunya (LGAI)
Apartat de Correus, 18 08193 Bellaterra
Tel. 936 91 92 11 http://www.lgai.es

El Sistema de Gesti Mediambiental

(SGMA) s una part del sistema de
gesti general que comprn la poltica,
els programes i els objectius, l'estructura
organitzativa, les responsabilitats, les
prctiques, els processos i els recursos
per a la gesti dels efectes
mediambientals significatius de les
organitzacions. La norma ISO 14001
descriu les especificacions per obtenir
la certificaci ISO que identifica aquelles
empreses que porten a terme un SGMA
i que per tant tenen una actitud
respectuosa amb el medi ambient. El
Laboratori General d'Assaigs de la
Generalitat de Catalunya assessora la
implantaci i certifica el compliment
d'aquesta norma.

NOTES

FULL TCNIC

S'aprova el nou reglament de piscines d's pblic

Full Tcnic nm. 13

El passat dia 6 de mar es va aprovar el nou

reglament sanitari de piscines d's pblic que
deroga l'anterior, vigent des de 1987. L'evoluci
conceptual experimentada en l'mbit de la
protecci de la salut durant els darrers anys, ha
fet necessari incorporar alguns canvis. El nou
Decret entra en vigor el dia 29 de mar.
El nou reglament atribueix als titulars de les
piscines d's pblic, les tasques d'autocontrol
dels riscos per a la salut, associats a les diferents
activitats que s'hi poden desenvolupar, que
juntament amb el control oficial peridic per part
dels rgans administratius competents ha de
permetre augmentar el nivell de protecci de la
salut dels usuaris de les piscines.

unes normes amb les pautes de comportament

adreades a la prevenci dels accidents i al
manteniment de la higiene a les installacions,
les quals s'exposaran en llocs estratgics
perqu siguin de fcil visibilitat i lectura.
Ja que els municipis tenen competncies en la
seguretat en llocs pblics, en la protecci de la
salubritat pblica i en les activitats i les
installacions culturals i esportives, l'ocupaci
del lleure i el turisme, el nou Decret atribueix als
ajuntaments la competncia d'autoritzaci i control sanitari de les piscines d's pblic
installades en el respectiu terme municipal.

El refugi de muntanya, un
suport bsic per a les activitats
esportives en el medi natural
Mar, 1999

Full Tcnic nm. 14

Enquesta sobre la prctica

d'activitats fisicoesportives a
Catalunya
Juny, 1999

Full Tcnic nm. 15

El camp poliesportiu
Setembre, 1999

Ms informaci:

Un altre aspecte en qu fa incidncia aquest

Decret, s el de la corresponsabilitat dels usuaris
en la minimitzaci dels riscos.

DECRET 95/2000, de 22 de febrer, pel qual

sestableixen les normes sanitries aplicables a
les piscines ds pblic.

Amb la finalitat de facilitar aquest comportament

responsable, es preveu que els titulars de les
piscines d's pblic proporcionin als usuaris

Publicat al Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya DOGC nm. 3092 - 06/03/2000
(Pg. 2338)

Full Tcnic nm. 16

Enquesta sobre la gesti i l's

de les piscines cobertes
Desembre, 1999

Es convoquen els Premis Catalunya a la gesti esportiva 2000

A partir del 15 d'abril de 2000 s'obre el perode
de convocatria per a la presentaci de
sollicituds per als premis Catalunya 2000.
Organitzats per l'Associaci Catalana de Gestores i Gestors Esportius Professionals
(ACGEP), els Premis Catalunya sn un
reconeixement pblic a les experincies i
models de gesti de l'mbit catal.
L'edici d'enguany presenta una srie de
modificacions substancial, tant en la
representaci institucional dels premis, com
en la participaci oberta dels mateixos, per tal
d'ampliar i aprofundir encara ms la tasca del
gestor esportiu.
Amb aquesta idea, l'ACGEP, gaudeix del suport
de les institucions catalanes, mitjans de
comunicaci i diferents empreses relacionades

amb l'esport, per fer d'aquests Premis el punt

referencial de la gesti esportiva a Catalunya.

AGENDA

Els premis sn els segents:

Curs d'arquitectura esportiva

Dies 16,23,30 de maig, 1 i 6 de juny de 2000
Organitza: Escola Josep Llus Sert
Lloc: Barcelona Tel: 933 01 50 00

1. Gesti d'organitzacions i equipaments esportius

2. Disseny funcional d'equipaments esportius
3. Empreses del sector esportiu
4. Activitat o programa
5. Publicacions i estudis
6. Menci d'Honor ACGEP
7. Premi especial mbit extern
8. Premi d'honor al gestor esportiu
Ms informaci:
ACGEP
dimarts i dijous de 17 a 20h, atenci personal
Josep Tarradellas 40, entl. 08029 Barcelona
Tel. 933 22 27 03 A.E. acgep@acgep.com

Congrs Mundial d'Esport per a Tothom

Dies 18 a 21 de maig de 2000 a Quebec
Organitza: ICSA Tel: + (418) 523-1370
http://www.sportpourtousquebec.com
6 Congrs Mundial de l'Oci i
Desenvolupament hum
Dies 3 a 7 de juliol de 2000 a Bilbao
Organitza: Universitat de Deusto
Tel: 944 46 55 84

FITXA D'EQUIPAMENT
Poliesportiu Municipal Guinard

Mdul

Pavell triple poliesportiu PAV-3

Superfcie

Total construt: 2.882 m2

Constructors

ACSA i SATHER SA.

Cost total
Dates obres

494.741.582 PTA
Inici: 07/07/94 Final: 21/09/97

Arquitectes

J M Gmez, R. Llobera i M. Ferrer

Arq. tcnic

Joan Cerdan Plaza

Av. Verge de Montserrat,140 Barcelona

Promotor Ajuntament de Barcelona

Gesti
F.C. Martinenc

Inauguraci:
Ajut SGE

Pista: 47 x 27 m
Sala esportiva 240 m2
4 vestidors grups
2 vestidors collectius
320 espectadors asseguts

Serveis Tcnics Districte Horta-Guinard

21/09/97
109.923.734 PTA