Càlcul I Optimització Consums

Distribuci de la despesa energtica municipal
Clcul i optimitzaci de consums

en installacions esportives
Reduir les emissions de

CO2 del municipi en ms
dun 20 % per a 2010
(referncia 2005)
Diego Zamora. Tcnic Servei d'Equipaments i Espai Pblic

Andreu Corominas. Tcnic Oficina Equipaments Esportius
29 de novembre de 2011.
Recinte Urgell. Barcelona
Una primera aproximaci
Temps de retallades
Consums orientatius
kWh /any
m3 aigua/any
Camps de futbol
100.000
9.500
Pavellons
200.000
1.600
Piscines cobertes
1.500.000
16.000
Complexes esportius
2.000.000
16.000
Font: Esports Diputaci de Barcelona
Font: ICAEN. Conclusions aportades per lanlisi de les

dades energtiques introdudes al programa WinCEM
durant lany 2002 de 25 municipis ( 14.000 hab) de tota
Catalunya.
Necessitats, desitjos, capricis... a cobrir per un equipament municipal

Els consums totals denergia i daigua

Desglossament de consums interns
Mesures de racionalitzaci denergia i aigua
Cap a una gesti energtica
La gesti de la facturaci
Previsi de despeses del proper exercici
Qu podem obtenir ?
Despeses de consums. Previsi de despeses pel proper exercici.
Corba de consums de combustible / electricitat / aigua de ledifici
Ratis de consums i costos energtics

kWh /m2 ; /m2
kWh/ s ; /s
m3/s
; /s
m3/m2 lmina daigua
Previsi preus
kWh PCS, m3, kg, litres de combustible

kWh electricitat
m3 aigua
x Cost kWh, m3 (ltims mesos) x
3 % combustible
5 % electricitat
3 % aigua
Optimitzaci de la facturaci (elctrica, gas natural)

7
Estimaci de les emissions de CO2
Ull a lhivern amb les infiltracions
Qu podem obtenir ?
Despeses de consums. Previsi de despeses pel proper exercici

kWh /m2 ; /m2
kWh/ s ; /s
m3/s
; /s
m3/m2 lmina daigua
9
10
Ratis de consums i de costos energtics
Qu podem obtenir ?

kWh /m2 ; /m2
kWh/ s ; /s
m3/s
; /s
m3/m2 lmina daigua
11
Superfcie construda
Distribuci espais
Climatologia
Hores de funcionament a l'any
Nombre d'usos
Relaci d'usos esportius i competici (el nivell d'enllumenament canvia)
Costums dels usuaris
Nombre i metres quadrats d'espais fisicoesportius i de salut
Climatitzaci dels espais i vasos
Orientaci solar
Allament i inrcia trmica
Obertures: finestres i lluernes
Existncia i nombre de plaques solars
L'eficincia energtica de les installacions
L'estat de les installacions, segons el manteniment efectuat
Unitats de consum per fer els ratis (energia final o primria, referida al PCI o PCS,...)12
Hores i usos de la installaci
Funcionament deshumectadora
13
Font: Klimat dAstralpool
14
Indicadores para centros con zona de aguas climatizada.

Datos de partida
.
Indicador
Energa primaria total

Energa primaria elctrica
kWh/m2 de lamina de agua
Energa primaria trmica
E. primaria elect/ E.primaria term.
Superfcie de lamina de agua
Indicadores para centros sin zona de aguas climatizada. (Pavellones)

Datos de partida
Indicador
Energa primaria total

Energa primaria elctrica
kWh/m2 de superficie en uso
Energa primaria trmica

Superficie en uso
15
15
16
Ratis de consums globals per
kWh de gas natural referits a PCI o PCS
Pavellons esportius
Piscines cobertes
Font: El ABC
del gas. Roca
Complexos esportius
Camps de futbol
Pistes datletisme
Piscines a laire lliure
17
18
Ratis per pavellons
Exemple per un pavell existent
Pavellons estudiats oscillen entre 25.000 i 200.000 usos anuals
Euros / m2
espai esportiu
Electricitat
Combustible, aigua
Dades econmiques de lany 2003. Aplicar

increment IPC.
http://www.diba.cat/web/esports/equip1lini2sup3asse4cons
Gas natural
PCI 10,83 kWh/Nm3
PCS 11,98 kWh/Nm3
Euros/ m2 til
Euros / s
Caracterstiques pavell (PAV3)
Ratis
2850 m2 tils
40.000 /1.680 m2 ee = 24
1680 m2 espais esportius
40.000 /2.850 m2 ee = 14
200.000 usos anuals
40.000 /200.000 usos anuals = 0,2
Cost energtic i daigua anual; 40.000
12 - 25
6 - 15
0,25 0,62
Electricitat
Combustible, aigua
Superfcie til
m2
litres aigua
/s
kWh electricitat
/s
kWh combustible
/s
PAV 2
1.600 2.300
20-40
0,5 -1,5
1- 2
PAV 3
2.100 3.000
20-40
12
1- 2
Els ratis per m2 donen una estimaci del consum anual

PAV 3
Les dades econmiques estan actualitzades amb un

increment del 3 % interanual.
19
Euros / m2
espai esportiu
Euros/ m2 til
Euros / s
12 - 25
6 - 15
0,25 0,62
Superfcie til
m2
litres aigua
/s
kWh electricitat
/s
kWh combustible
/s
2.100 3.000
20-40
12
1- 2
20
Exemple per un pavell projectat
Ratis per piscines cobertes
Caracterstiques pavell (PAV3)
Piscines estudiades oscillen entre 80.000 i 350.000 usos anuals
2520 m2 tils
Euros / m2
espai esportiu (1)
Euros/ m2 til
Euros / s
Electricitat
Combustible, aigua
125 - 210
25 60
0,4 1
Productes desinfecci
12 25
-----
0,02 0,06
1450 m2 espais esportius

65.000 usos anuals estimats
m2
Euros /
espai esportiu
Electricitat
Combustible, aigua
12 - 25
Euros/
m2
til
6 - 15
Pista i vestidors calefactats (clima moderat)
20 / m2 ee x 1.450 = 29.000
Euros / s
0,25 0,62
0,5 /s x 65.000 = 32.500
12 / m2 tils x 2.520 = 30.250
PAV 3
Superfcie til
m2
litres aigua
/s
PCO 1
1.000 2.000
40-80
1,5 -2
2- 6
PCO 2
2.400 4.100
50-90
1,5 3,5
2- 6
PCO 3
2.800 4.500
40 -130
3 -4
4- 12
Usos baixos
Superfcie til
m2
litres aigua
/s
kWh electricitat
/s
kWh combustible
/s
2.100 3.000
20-40
12
1- 2
kWh electricitat
/s
kWh combustible
/s
(1) Inclou lmina daigua i altres espais esportius de la piscina

21
22
Ratis per complexes esportius
Ratis per camps
Complexos estudiats oscillen entre 100.000 i 200.000 usos anuals

Euros / m2
espai esportiu (1)
Euros/ m2 til
Euros / s
Electricitat
Combustible, aigua
50 - 75
25 - 40
0,60 0,75
Productes desinfecci
12 - 25
0,02 0,04
PAV3/PCO2
Camps estudiats oscillen entre 6.000 i 40.000 usos anuals
Electricitat
Combustible, aigua
Superfcie til
m2
litres aigua
/s
kWh electricitat
/s
kWh combustible
/s
3.300 4.500 m2
45 - 60
3- 3,5
7 - 15
Euros electricitat / m2
espai esportiu
Euros / s
0,5 - 2
0,5 2,5
Superfcie e.e.
m2
litres aigua
/s
kWh electricitat
/s
kWh combustible
/s
CAM 1
95 x 48
30 - 100
0,4 4,0
0,7 1,5
CAM 2
105 x 63
30 - 100
0,8 4,0
0,7 1,5
CAM 3
114 x 74
30 - 100
1,5 4,5
0,7 1,5
(1) Inclou lmina daigua i altres espais esportius del complex

23
24
Voleu collaborar ?
Qu podem obtenir ?
1 Installaci per ajuntament el ms assimilable possible a tipologies pures de la xarxa bsica (PAV/PCO/COM/CAM)
Qu precisariem ?
Cpia de la les factures durant dos anys de

Electricitat
Combustible
Aigua
Si disposeu de comptadors interns; histric de les lectures de dos anys
Superfcies tils
Estimaci usos anuals (tots els usos, inclosos abonats)
Hores obertura any

Realitzar visita a la installaci (amb la informaci prvia disponible)
kWh /m2 ; /m2

kWh/ s ; /s
m3/s
; /s
m3/m2 lmina daigua
Quina devoluci teniu

Assessorament amb propostes de millores en la contractaci dels subministraments, en la implementaci
de mesures ds racional de lenergia i laigua i els ratis de consums.
Fer petici a : o.eq.esport@diba.cat

25
26
ndex
Introducci al nou mercat elctric
El suport de la Diputaci en la contractaci dels subministraments elctrics en

baixa tensi
Suport de la Diputaci de Barcelona per la contractaci de

subministres dEnergia Elctrica en Baixa Tensi.
Plecs de Clusules Administratives Particulars i de Prescripcions Tcniques
El curs prctic per a la contractaci de lenergia elctrica
El suport tcnic a petits municipis per la contractaci dels subministraments

elctrics
Diego Zamora. Enginyer de camins canals i ports,

Tcnic Gestor del SEEP.
Diputaci de Barcelona
Novembre de 2011
27
Dificultats en el procs de contractaci.
Escenaris de futur
Conclusions
28
Introducci al nou mercat elctric
El nou mercat elctric

LLEI 30/2007 CONTRACTES EN EL SECTOR PBLIC
Un % significatiu dajuntaments no han fet un procediment de contractaci.

Part d'aquests municipis encara estan pagant un 20% de recrrec.
31/12/2010 era data lmit per contractar i va prorrogar-se.
31/12/2011 data lmit de la prrroga per contractar.
EL MERCAT REGULAT (TUR)

La Tarifa dltim Recurs (TUR) s el preu
establert per lAdministraci per a
determinats subministraments
Potncia contractada s menor o igual
de 10kW, est a la Tarifa dltim
Recurs (TUR).
Davant daquestes situaci s imprescindible passar a mercat lliure tots els subministraments superiors
als 10 kW.
Final previst
21/12/2011
+20 % Sobre la TUR
EL MERCAT LLIURE
Penalitzacions segons Disposici

Transitria 4rta, Ordre ITC 1659/2009
+ 5%
Increment del
Si la potncia contractada s major de

10kW, el subministrament tindr un
recrrec segons lordre ITC 1659/2009
fins que no es passi a una companyia
comercialitzadora del mercat lliure.
10% de la TUR
+ 5%
I prrroga
+ 5%
Juliol 09
Octubre 09
Gener 10
Abril 10
Gener 11
Abril11
Cal contractar agregadament els subministres que estan

contractats amb el mateix NIF
Desembre11
29
30
Evoluci del preu establert pel Ministeri dIndstria i Comer Ordre ITC/1659/2009
El suport de DIBA en la contractaci dels subministraments elctrics en B.T.
- Models de Plecs de Clusules Administratives Particulars i de Prescripcions Tcniques
- Curs prctic per a la contractaci de lenergia elctrica
Pels ajuntaments que han optat per contractar autnomament la Diputaci,

conjuntament amb TECNICAT, t uns models de plecs:.
Plecs de condicions administratives tipus per imports:
Fins a 18.000
Fins a 60.000
criteri)
Fins a 193.000
Contracte menor
Negociat sense publicitat
(noms 1 vegada)
(plecs 1 o ms dun
Obert no harmonitzat
(plecs)
La Diputaci, ha organitzat un curs prctic per tcnics municipals:
Lobjectiu del curs s aportar els coneixements necessaris per a que els ajuntaments puguin
contractar.
Partint de la facturaci es determinen tots els elements perqu lajuntament pugui fer la
contractaci:
Plec de prescripcions tcniques com a tots els procediments
Determinaci de limport del contracte

Determinaci del procediment de contractaci
Aquests plecs contemplen una durada dun any, sn volgudament simples i flexibles per
afavorir la concurrncia, i van acompanyats duna guia dinterpretaci que facilita
ladaptaci i la comprensi dels models dels plecs.
Sha impartit 4 cursos cobrint 4 comarques (Bages, Anoia, Alt Peneds i Garraf) i ms de 40
tcnics municipals. Est previst fer-ne anualment.
El curs est adreat a tcnics i tcniques municipals

Es planteja en 2 sessions de 2,5 hores
http://www.diba.cat/web/seep
http://www.diba.cat/web/seep/cursos/curs_energia_electrica
http://www.diba.cat/web/seep/documentacio_energia_electrica
31
32
Exemple
- Suport tcnic a petits municipis per a la contractaci dels subministraments elctrics

Aquest suport tcnic permet als ajuntaments contractar el conjunt daquests subministraments
obtenint la millor oferta possible.
La finalitat s poder contractar rpidament, evitar recrrecs i complir la llei.
Els destinataris del suport a la contractaci sn els municipis amb menys de 5.000 habitants.
Lajuntament dna suport a lequip redactor durant tot el procs amb l'objectiu afegit dacumular
coneixement per poder dur a terme el procediment en futurs exercicis autnomament.
Municipis
Poblaci
Tipus procediment
Import procediment
Estalvi
2.167
Negociat
59.962,20
9.314,20
2.360
Obert 1
137.715,06
33.367,55
1.312
Menor
12.217,83
6.582,97
614
Menor
15.828,57
8.198,53
348
Menor
8.080,06
5.613,11
683
Menor
14.424,47
7.915,00
1.759
Negociat
59.906,73
0,00
1.918
Negociat
55.049,80
20.786,19
http://www.diba.cat/web/seep/pla_concertacio
33
Dificultats - Escenaris de futur
No hi ha mercat de lenergia a ms dun any. Per tant cal contractar anualment.
Els canvis de contracte sestan demorant molt actualment dificultant molt tot el procs.
34
Conclusions
Actualment bona part dels ajuntaments estan pagant recrrecs del 20% en la facturaci
com a conseqncia de no haver-la adaptat al nou marc jurdic.
Cal entendre que el preu de lenergia ser fix per que els impostos i els peatges poden
variar durant la durada del contracte.
Contractar permet estalviar i aconseguir una gesti ms efica i eficient dels recursos
pblics que en l'actual context de crisis econmica pren una especial rellevncia.
La gesti dels consums energtics s una realitat que caldr gestionar.
La Diputaci de Barcelona posa a disposici eines per facilitar als ajuntaments a la

contractaci en les millors condicions possibles.
El preu de lenergia t moltes incerteses per la component de peatges del preu de lenergia
tendir a pujar en el futur.
Aquestes eines faciliten el procs de contractaci i milloren el coneixement d'uns

subministraments que els ens locals no havien tingut la necessitat de conixer.
Els ajuntaments,cada vegada mes, necessitaran de gestors energtics que optimitzin la

despesa energtica.
35
36
Vigilar lenergia reactiva
Tarifa ltim Recurs (TUR) de gas natural

Consumidors amb P 4 bar amb cabal anual inferior a 1 GWh
Consumidors
domstics
Petita i mitjana
indstria, terciari,
consums
compartits
Resolucin 21 de setiembre de 2011 (a aplicar a partir 1 de octubre)
37
Tarifes daccs de gas natural
38
1. La Tarifa d'accs s el tipus de tarifa

que es paga a la distribudora de gas
local per usar la xarxa de gas.
Qu podem obtenir ?
2. La quantia de peatge s el cost que t la comercialitzadora per fer servir les

xarxes de la distribudora. El preu s assenyalat pel Govern i s obligatori
mostrar aquest import a cada factura. El terme fix i el terme variable ja inclouen el
cost del peatge. (La comercialitzadora s'encarrega de pagar a la distribudora
l'import que apliqui a cada client).
kWh /m2 ; /m2

kWh/ s ; /s
m3/s
; /s
m3/m2 lmina daigua
39
40
Com valorar emissions de CO2 del propi edifici


Lenergia a les installacions esportives
Institut Catal dEnergia. 2011.
41
42
Distribuci de consums en installacions esportives

Altres; 0,7%
El que no pot medir-se

no s pot avaluar
I no s pot millorar
ACS; 37,2%
Enllumenat;
62,1%
Deshumectaci;
8,30%
ACS; 21,7%
Enllumenat; 1,9%
Camp
Altres; 2,4%
Aigua vasos; 45%
Leficincia energtica
no noms sha de simular/calcular
tamb sha de medir
Calefacci; 20,7%
Calefacci;
7,1%
Altres; 7,5%
Piscina
ACS; 49,9%
Enllumenat;
35,5%
Pavell
43
44
Font: Lenergia a les installacions esportives
ICAEN 1998
Com valorar els consums interns
1.
A partir de la potncia consumida i una estimaci de les

hores ds anuals
Illuminaci
Pista poliesportiva
pavell
Vestidor tipus
2.
Comptatge de consums elctrics Marc normatiu
RITE 1998- ITE 2.12.- exigeix comptadors horaris en

Generadors de fred de potencia trmica > de 100 kW
Potncia consumida
(W)
Hores funcionament
any
Estimaci kWh /any
22.000
800
17.600
611
3.100
1.900
RITE 2007- IT 1.2.4.4.- exigeix per installacions trmiques > 70 kW

Comptador dhores per cada generador de fred de > 70 kW
Comptadors energia trmica produda centrals frigorfiques de > 400 kW
Comptadors energia elctrica consumida centrals frigorfiques de > 400 kW
Amb comptadors interns
45
46
Comptadors delectricitat interns
Comptadors delectricitat interns

Distribuci despesa elctrica
Costos aproximats comptador installat

Horari
140
Monofsic analgic (fins 40 A)
200 , 230 (i)
Monofsic digital (fins 63 A)
400 , 450 (i)
Trifsic digital (fins 63 A)

Trifsic digital (> 63 A)
Central de mesura
800
1.100
850
(i) Amb sortida dimpulsos
S aconsella monitorizar els consums:

Consums totals dilluminaci espais esportius
N dhores denceses dels espais esportius
Refredadores daigua
Bomba de calor deshumectadora
Bombes piscines
Elements hidrocintics dels spas
Bar
47
48
Font: Schneider Electric
Camp de futbol
Exemple del cost elctric anual dels sortidors dun spa
Hores enceses camp

Consum illuminaci camp
1. A partir de la multiplicaci de la potncia consumida i de les hores ds anuals
Spa de 100 m2
4 sortidors
30 difusors de aire/aigua
10 kW
Comptador horari per cada encesa 140 /encesa

2. Amb comptadors interns
nic comptador denergia activa amb transformadors dintensitat 1.100
49
o Central de mesura 850 .
Comptatge de consums de calor Marc Normatiu
50
Comptatge de consums de calor a partir comptadors horaris
RITE 1998- ITE 2.12.- exigeix comptadors horaris en:
Si disposem de comptador dhores i el cremador s tot o res
Generadors de calor de potencia trmica > de 100 kW
Pn (kWh)* hores funcionament = Consum caldera
RITE 2007- IT 1.2.4.4.- exigeix per installacions trmiques > 70 kW
Ptil (kWh)* hores funcionament = Demanda caldera
Comptador dhores per cada generador de calor de > 70kW

Comptadors energia trmica pels conjunts de generadors de > 400 kW
Cremador regulable
CTE art 3.3.8.- installacions solars trmiques > 20 m2 de superfcie

Sistema analgic de mesura local i registre de dades
Temperatura dentrada daigua freda a la xarxa
Temperatura de sortida en acumulador solar
Cabal daigua freda de xarxa
51
52
Ubicaci pel comptatge de la producci solar
Comptadors trmics interns

Distribuci despesa combustible

Producci solar
Producci aigua calenta sanitria amb combustible
Calefacci vasos principals
Bateria de refor de la deshumectadora
Cost aproximat comptador Compacte digital installat
Cost aproximat comptador installat
500 1.100 euros ( 2,5 m3/h 15 m3/h )
53
Estudi del funcionament de la installaci solar trmica

de 30 installacions esportives
Font: Agncia dEnergia de Barcelona. 55

2011
450 850 euros ( 1 m3/h 6 m3/h )
54
Manteniment dinstallacions solars trmiques
56
Comptatge de consums daigua Marc Normatiu
Comptadors daigua interns
Decret 95/2000 Normes sanitries aplicables a les piscines ds pblic.

Wc i
inodors
7%
Art 22.2. Els vasos han de disposar dun sistema de control de laportaci
daigua nova i de laigua recirculada.
Altres
10%
Dutxes
45%
Renovaci
vas 1
26%
Renovaci
vas 2
12%
Font :Piscina municipal del Baix Llobregat

Reg
Circuit de fluxors
Bar
Per laigua calenta sanitria es
recomana un comptador de calories.
57
Comptadors daigua interns
58
A tenir en compte en reforma
Costos aproximats comptador installat:

Amb vlvules de tall abans i desprs del comptador i vlvula de retenci a
la sortida.
Analgic
190 1.800 (2,5 m3/h 75 m3/h )
Analgic (i)
850 1.650 (2,5 m3/h 10 m3/h )
Electrnic
250
800 (2,5 m3/h 10 m3/h )
59
60
Monitoritzaci consums en Sistemes de gesti tcnica centralitzada


61
62
Auditories energtiques
La clau; la reducci de la demanada
Demanda
______________
Consum =
Reducci demanda
Millora del rendiment
Millora allament trmic edifici / canonades
Calderes dalt rendiment
Reduir ventilaci/infiltracions
Bombes de calor/fred
Recuperadors de calor
Recuperadors de calor
Manta trmica en vasos piscines
Lmpades i projectors eficients
Elements de protecci solar
Balasts electrnics per lmpades
Aprofitament llum natural
Ruixadors amb regulaci de cabal
Ajustar consignes de temperatura

Nivells diluminaci necessaris
63
Equips apagats quan no hi ha usuaris
64
Prdues trmiques en un tancament
Flux de calor = U (W/m
K)
Conflictes amb el confort trmic no amb la temperatura de laigua
x S (m ) x (Tint Text)
Condicions higrotrmiques segons Rite 2007
T 10 C
Si baixem consigna interior 1 C
Temperatura aigua
24 a 30 C (depn s); sexceptuen les ds teraputic
Temperatura aire
1 a 2 C > T aigua / mx de laire de 30 C
Humitat relativa
< 65 %
T 9 C 10 % del flux
U ; transmitncia trmica
Recomanaci. Manual tcnic de Piscines 2002
S; superfcie tancament
Competici
24 - 26 C
Entreteniment
26 - 28 C
Aprenentatge
29 C
Piscina infantil
30 C
% S S % del flux de prdues
T; temperatures
32 C
Nens de 3 a 6 anys i 3 edat

Dones embarassades
30 32 C
e = 40 mm; U = 0,64 W/m2 K

e = 50 mm; U = 0,55 W/m2 K
10 cm allament 14 % U i del flux
65
66
Font fotografia: Piscinas XXI n 219
Allament canonades
Allament daltres elements dels circuits hidrulics
Bombes
Espessors mnims dallament (mm) per fluids calents
en linterior dedificis
Dimetre
exterior
(mm)
Font: RITE 2007 Tabla 1.2.4.2.1.
Vlvules
Vlvules de retenci
Temperatura mxima del

fluid (C)
Filtres
40 a 60
> 60 a 100
D 35
25
25
35 < D 60
30
30
60 < D 90
30
30
90 < D 140
30
40
Cost aproximat
Cost aproximat
140 < D
35
40
6- 35 /metre lineal
30 - 180 /unitat
67
68
Podem aturar les bombes quan o hi ha usuaris ?
Mesures de racionalitzaci de lenergia - Camp de futbol

Enllumenat espai esportiu
Minimitzar dies dobertura (si s possible)
No illuminar ms del necessari
Activar desactivar els projectors automticament
Mantenir equips
69
70
Calderes dalt rendiment ?

Necessitat de controlar la temperatura de retorn
No sobrepassar els nivells lumnics de confort

Illuminncia mitjana
Uniformitat
(min/mitjana)
Camps i pistes atletisme
> 100 luxs
> 0,5
Sales, pistes, pavellons i piscines

cobertes
> 200 luxs
> 0,5
2 encesa a > 400
> 0,5
Per competici
Caldera de baixa temperatura

Caldera que pot funcionar contnuament amb una temperatura daigua
dalimentaci dentre 35 i 40 C i que, en determinades condicions pot
produir condensacions.
Font: Criteri n 26 del Pla Director dinstallacions i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC
ESPAI
Nivell competici
INTERIOR
Caldera de condensaci
Caldera dissenyada per condensar permanentment una part
important del vapor daigua contingut en els gasos procedents de
la combusti.
EXTERIOR
Classe
Illuminncia mitjana
Uniformitat
(min/mitjana)
Illuminncia mitjana
Uniformitat
(min/mitjana)
Internacional
Nacional
750 luxs
0,7
500 luxs
0,7
Regional
Entrenament alt nivell
II
500 luxs
0,7
200 luxs
0,6
Competici local
Entrenament
III
200 luxs
0,5
75 luxs
0,5
Font: Norma UNE-EN 12193 Iluminacin de instalaciones deportivas
Elements
terminals
71
T aigua
calenta
(C)
Climatitzadors
50 - 90
Fan-coils
50 - 55
Terra radiant
35 - 45
Radiadors
70 - 90
Aeroterms
60 - 90
72
Sistemes de gesti tcnica centralitzada
Sistemes de gesti tcnica centralitzada
La telegesti permet al gestor, optimitzar les despeses

d'explotaci i manteniment de l'edifici. Les funcions de
regulaci i limitaci de la calefacci, illuminaci,... contribuxen
a la reducci dels costos energtics.
73
Manta trmica
74
Equips de radiaci ultraviolada (U.V)
IT 1.2.4.5.5. Estalvi denergia en piscines (RITE 2007) ; La lmina

daigua de les piscines climatitzades haur destar protegida amb
barreres trmiques contra les prdues de calor de laigua per
levaporaci durant el temps en que estiguin fora de servei.
Lmina 25*12
8 hores
8 h/any
Evaporaci
Prdues (evap)
0,15 m3
800 kWh
55 m3
290.000 kWh
15.000
Funcionament ventiladors
120 kWh
43.800 kWh
8.000
24 kW;3 compr
?
? Consum elctric
165 kW
?
? Consum trmic
Funcionament
compressors
Funcionament bateria
recolament
Desmuntage i muntage
diri de la manta
15 minuts;
2 persones;
2 vegades al dia
360 dies
A lany sn 360 hores
17 /h 6.120
Costos aproximats equips per volum

vas
800 m3; 32.000
Cost manta motoritzada de

25*12 m2
120 m3; 21.000
100.000
Reposici lmpades passades 8.000

hores ; 400
75
76
Cogeneraci i les empreses de serveis energtics
El concepte dels serveis energtics
Calor
Combustible
55
55%
%
100
100%
%
Electricitat
35
35%
%
400.000
kWh trmics
Cost energtic ()
350.000
300.000
250.000
200.000
150.000
100.000
77
Ju
ni
o
Ju
lio
A
go
s
S
to
et
ie
m
br
e
O
ct
ub
N
ov re
ie
m
br
D
e
ic
ie
m
br
e
Font: Cultura energtica n 176. ICAEN
A
br
il
M
ay
o
E
ne
ro
Fe
br
er
o
M
ar
zo
50.000
-
78
Mquines cardiovasculars
Que disposin de sistema dautogeneraci. NO es connecten a lenergia elctrica.

Estalvis 100 W per mquina.
20 mquines 2 kW
Nota: No s possible en cintes de crrer; Les potncies oscillen de 2 a 3 kW.

79
80
Elecci de rentadores i assecadores
81
82
Font: IDAE
Certificat deficincia energtica de ledifici acabat / funcionant


Emissions CO2 edifici
C = --------------------------Emis. CO2 edifici referncia

En el futur acabarem
pagant per les emissions
de CO2 dels nostres
edificis
83
84
Voleu collaborar ?
A nivell municipal
Reduir les emissions de CO2 del municipi en ms dun 20 % per a

2010 (referncia 2005)
1 Installaci per ajuntament el ms assimilable possible a tipologies pures de la xarxa bsica (PAV/PCO/COM/CAM)
Qu precisariem ?
Cpia de la les factures durant dos anys de
Necessitat de la figura del gestor energtic
Electricitat
Combustible
A nivell installacions esportives municipals (amb la coordinaci del gestor energtic)
Aigua
Si disposeu de comptadors interns; histric de les lectures de dos anys
Superfcies tils
Establir i revisar objectius (estimar consums, treballar per racionalitzar el
Estimaci usos anuals (tots els usos, inclosos abonats)
consum,....)
Mesures apropiades (impacte, cost, retorn)
Comproms de millora continua
Comproms de complir amb la legislaci (manteniment, legionella...)
Aposta per la formaci i sensibilitzaci (monitoritzar consums,...)
Hores obertura any

Realitzar visita a la installaci (amb la informaci prvia disponible)
Quina devoluci teniu

Assessorament amb propostes de millores en la contractaci dels subministraments, en la implementaci
de mesures ds racional de lenergia i laigua i els ratis de consums.
Fer petici a : o.eq.esport@diba.cat
85
MOLTES GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI
Andreu Corominas Renter

Telf 93 402 21 34
Corominasra@diba.cat
87
86

Càlcul I Optimització Consums

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Càlcul I Optimització Consums

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Distribuci de la despesa energtica municipal

Clcul i optimitzaci de consums

Reduir les emissions de

Diego Zamora. Tcnic Servei d'Equipaments i Espai Pblic

Recinte Urgell. Barcelona

Una primera aproximaci

Font: Esports Diputaci de Barcelona

Font: ICAEN. Conclusions aportades per lanlisi de les

Necessitats, desitjos, capricis... a cobrir per un equipament municipal

Clcul i optimitzaci de consums

Els consums totals denergia i daigua

Previsi de despeses del proper exercici

Ratis de consums i costos energtics

kWh PCS, m3, kg, litres de combustible

x Cost kWh, m3 (ltims mesos) x

Optimitzaci de la facturaci (elctrica, gas natural)

Estimaci de les emissions de CO2

Ull a lhivern amb les infiltracions

Ratis de consums i costos energtics

Estimaci de les emissions de CO2

Ratis de consums i de costos energtics

Ratis de consums i costos energtics

Estimaci de les emissions de CO2

Hores i usos de la installaci

Font: Klimat dAstralpool

Indicadores para centros con zona de aguas climatizada.

Energa primaria total

kWh/m2 de lamina de agua

Energa primaria trmica

E. primaria elect/ E.primaria term.

Superfcie de lamina de agua

Indicadores para centros sin zona de aguas climatizada. (Pavellones)

Energa primaria total

kWh/m2 de superficie en uso

Energa primaria trmica

Ratis de consums globals per

kWh de gas natural referits a PCI o PCS

Ratis per pavellons

Exemple per un pavell existent

Pavellons estudiats oscillen entre 25.000 i 200.000 usos anuals

Dades econmiques de lany 2003. Aplicar

Caracterstiques pavell (PAV3)

1680 m2 espais esportius

200.000 usos anuals

40.000 /200.000 usos anuals = 0,2

Cost energtic i daigua anual; 40.000

Els ratis per m2 donen una estimaci del consum anual

Les dades econmiques estan actualitzades amb un

Exemple per un pavell projectat

Ratis per piscines cobertes

Caracterstiques pavell (PAV3)

Piscines estudiades oscillen entre 80.000 i 350.000 usos anuals

1450 m2 espais esportius

Pista i vestidors calefactats (clima moderat)

0,5 /s x 65.000 = 32.500

12 / m2 tils x 2.520 = 30.250

(1) Inclou lmina daigua i altres espais esportius de la piscina

Ratis per complexes esportius

Ratis per camps

Complexos estudiats oscillen entre 100.000 i 200.000 usos anuals

Camps estudiats oscillen entre 6.000 i 40.000 usos anuals

(1) Inclou lmina daigua i altres espais esportius del complex

Despeses de consums. Previsi de despeses pel proper exercici