Solucionari LLati 1 Baxillerat PDF

LLAT 1
Matria
de modalitat
GUIA DIDCTICA
JOAN ALBERICH, JOAN CARBONELL
I BRBARA MATAS
788498 045741
Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com
Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci de l'rea: Anna Sadurn
Edici: Anna Pauner i Anna Sadurn
Correcci lingstica: Violant Juan i Chantal Rabat
Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales, S.L.
Disseny grfic interior: Maria Partegs
Maquetaci: Isabel Estrada
Primera edici: juliol de 2008

ISBN: 978-84-9804-574-1
Dipsit legal: xxxxxxx
Impressi: xxxxxxx
Joan Alberich, Joan Carbonell i Brbara Matas, 2008, pels textos
Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta.
Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap
reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100 % reciclable
ndex
PROJECTE
1. PRESENTACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. PRINCIPIS DIDCTICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3. INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
4. ELS MATERIALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
PROGRAMACIONS
PROGRAMACI DE MATRIA
Continguts de la matria de Llat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
PROGRAMACIONS DAULA
Bloc 1. Els romans en lactualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Unitat 1: Els relats de romans en lactualitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Unitat 2: Els romans i la nostra vida quotidiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Unitat 3: La llengua llatina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Bloc 2. Els romans i la pennsula Itlica, del segle VIII al segle I aC . . . . . . . . . . . . . . . 31
Unitat 4: Els orgens de Roma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Unitat 5: La conquesta dItlia (segles VI-III aC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Unitat 6: Lexpansi mediterrnia i els conflictes civils (segles III-I aC) . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Bloc 3. El govern imperial (segles I-V dC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Unitat 7: El govern imperial (segles I-V dC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Unitat 8: Els emperadors dels segles II-III . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Unitat 9: Lantiguitat tardana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
SOLUCIONARI
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Llat 1 BATXILLERAT
AVALUACIONS
ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS DAVALUACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112
Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Solucionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
ALTRES RECURSOS
ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS DE REFOR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS DAMPLIACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130
Activitats de refor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
Solucionari de les activitats de refor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
Activitats dampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
Solucionari de les activitats dampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180
Llat 1 BATXILLERAT
GUIA DIDCTICA
PROJECTE
1. PRESENTACI
El llibre que tens a les mans s la guia de Llat 1, el nou manual de llat per al primer curs del Batxillerat
que edita Castellnou Edicions i que s seguit per Llat 2, el llibre de segon curs.
Noms un ha estat lobjectiu que ha orientat lelaboraci de tota aquesta tasca: apropar els joves
catalans a la civilitzaci, la cultura i la llengua llatines, amb la finalitat que primer puguin conixer-ne
els aspectes principals, que desprs siguin capaos de reconixer-ne la influncia en el nostre mn i
que, finalment, en el futur, quan ja no visquin sotmesos a langoixa de lexamen, puguin destriar-ne
all que considerin ms til per viure com a homes i dones que seran protagonistes de la primera
meitat dun nou segle.
No s, doncs, un llibre dexclusivitats ni de fallcies. No hi trobars un llibre de llengua, ni un
llibre de cultura, ni un llibre de tradici. Dacord amb les directrius del darrer disseny curricular,
volem oferir una visi global i senzilla duna civilitzaci i de la seva influncia: global, perqu sobredimensionar qualsevol aspecte aniria en detriment dels altres i donaria una visi esbiaixada
duna realitat que fou molt complexa; senzilla, perqu, en dos anys i durant quatre hores setmanals, no es pot anar ms enll.
Abans, per, de seleccionar els continguts i presentar-los, calia tenir en compte el condicionament
ms important: el destinatari. s un llibre pensat per a estudiants de disset anys, dambds sexes,
que viuen en un territori de parla catalana; amb capacitat de raonar i de discernir; amb unes actituds
socials distintes per no pitjors de les de fa bastants anys; que viuen en un entorn poc favorable
a considerar profits all que no t una utilitat a mitj termini; que, per interessar-se per alguna cosa,
necessiten alguna motivaci ms que no pas lexamen o el ttol, i que, si adopten actituds negatives,
no ho fan pas espontniament, sin per imitaci dall que veuen que majoritriament s sinnim
de poder, de fora, dxit o de riquesa en els adults.
Si ens centrem en aquest primer volum, veurs que el primer bloc, Els romans en lactualitat, gaireb
en la seva totalitat est pensat per oferir als alumnes una aproximaci al mn rom a partir daquelles
realitats culturals i consuetudinries de qu pugui trobar ms referents actuals, tant personals com
socials. Una vegada que shauran adonat de la immediatesa dalguns daquests aspectes, proposem
una presentaci dels fets seguint un eix diacrnic al llarg del qual es va introduint la resta de continguts
conceptuals.
Sn, per tant, els continguts de carcter histric els que esdevenen el pal de paller de lobra. Aix,
per, no vol dir que aquest sigui un llibre dhistria. En aquest sentit, sense deixar desmentar cap de
les etapes histriques, noms shi remarquen aquells esdeveniments que van significar un canvi important en la poltica interior i exterior romana; o aquells que formen part del nostre imaginari collectiu
malgrat la seva repercussi anecdtica en la histria de Roma.
Pel que fa als continguts lingstics, lobjectiu que es pretn no s pas memoritzar paradigmes, ni
obtenir pulcres anlisis morfosintctiques, ni tan sols fer traduccions ms o menys literals. Es pretn,
sobretot, que lalumnat sigui capa dentendre el contingut dels textos: la traducci s un i noms
un dels mecanismes a travs dels quals es pot assolir aquest objectiu.
Llat 1 BATXILLERAT
La potenciaci de la semntica dels mots amb relaci directa al seu comportament sintctic, tot i ser
difcil de palesar en un manual daquestes caracterstiques, ha de ser un dels objectius primordials
de lensenyant, juntament amb el foment de ladquisici progressiva de lxic contextualitzat. Daltra
banda, la nostra elecci de continguts morfosintctics sha regit per dos criteris: la freqncia ds
i la coherncia interna del sistema lingstic llat, en detriment duna presentaci paradigmtica ms
tancada i escolar.
Al llarg de les diferents unitats hi ha mltiples textos en llat. Loferta, tanmateix, no implica pas la necessitat de treballar-los tots, ni de la mateixa manera. El nostre propsit ha estat oferir un ventall ampli
de fragments que tinguin relaci amb els temes culturals i de civilitzaci que apareixen en la unitat,
i tamb amb els aspectes lingstics que shi expliquen, amb el benents que una dificultat gramatical no ha estat suficient per invalidar un text si aquest ens ha semblat interessant pel seu contingut.
La presentaci dels temes de cultura i civilitzaci est molt lligada a lordenaci cronolgica esmentada abans; s a dir, sexpliquen aquells aspectes institucionals necessaris per entendre el desenvolupament dels fets histrics. Aix, lexposici dels rgans de govern acompanya els temes dedicats a la
repblica i a lImperi. Parallelament, sempre que ha estat possible, hem seguit tamb un eix sincrnic
en lexposici i hem incorporat alguns temes que fins ara no se solien tractar en els manuals.
Finalment, pel que fa als aspectes de tradici clssica romana, hem de remarcar dues coses. En primer lloc, som conscients que aquest s un dels apartats de contingut ms difcils de tractar, atesa la
manca dhbit i de material a labast. En segon lloc, sabem que s un dels apartats ms difcils de
concretar, ja que el seu contingut sovint ultrapassa els lmits propis de la filologia llatina i es pot tenir
la sensaci que s tan extens que no val la pena de ficar-shi.
Ambdues apreciacions sn absolutament certes, si el que es pretn s donar una visi ms
o menys orgnica i tancada daquests continguts. Ara b, si el que es vol aconseguir s una
actitud en lestudiant que sadoni de la importncia de la civilitzaci romana en la histria de
la cultura occidental i la valori o b dotar-lo duns procediments que li permetin descobrir
elements romans en mltiples realitats culturals actuals i pretrites, el menys important ser el
contingut concret de les activitats proposades. Ens importa ms, en efecte, mostrar el mtode
adequat per resseguir la petjada romana en els temes ms variats.
Tot aquest material es presenta ntimament lligat, amb breus explicacions, illustrat amb mltiples
textos en traducci o en llat, amb una oferta important dexercicis i amb unes activitats finals
davaluaci.
Esperem, doncs, que el llibre et sigui til per dur a terme una feina que no es preveu gens fcil:
engrescar els estudiants per una rea del saber que aparentment va de mal borrs. Els autors estem
convenuts que, tal com estan les coses, el futur del llat s nicament a les mans dels qui el professaran els prxims anys.
Grcies per la confiana que ens has donat i recorda que acceptarem de grat les teves indicacions per
millorar el llibre en prximes edicions.
Els autors
Llat 1 BATXILLERAT
2. PRINCIPIS DIDCTICS
Aquesta guia consta dels apartats segents:
1. Objectius generals de la matria de Llat

Relaci dels objectius que estableix el currculum actual del Batxillerat.
2. Continguts de la matria de Llat

Especificaci dels continguts de la matria per al primer curs.
3. Objectius de la matria de Llat

Relaci dels objectius assolibles.
Elements per elaborar la programaci daula en blocs.
Per a cada bloc sinclou:

Introducci
Especificaci de la situaci del bloc en letapa, les unitats didctiques que comprn i la relaci dels objectius que lalumnat hauria dassolir en finalitzar el bloc.
Per a cada unitat didctica es concreten els elements segents:

Objectius
Descripci del que sha dassolir com a resultat de laprenentatge.
Activitats densenyament-aprenentatge
Les activitats densenyament-aprenentatge apareixen en el llibre de text. Poden completar-se amb les
activitats de refor i ampliaci que sofereixen al final daquesta guia.
Avaluaci
En principi, lavaluaci de lalumne ser contnua i se centrar en les activitats de treball que faci a la
classe i en lactitud que mantingui a laula. No obstant aix, a les pgines segents presentem una
activitat davaluaci de cada unitat.
Solucionari del llibre de lalumne:
Sofereixen totes les solucions a les activitats del llibre de lalumne.
Solucionari de la guia didctica:
Es donen totes les solucions a les noves activitats que es proposen en aquesta guia.
Llat 1 BATXILLERAT
3. INTRODUCCI
Lensenyament de la matria de Llat no pot fer-se en abstracte, com si fos un element extern i lluny,
com si els continguts objecte destudi no tinguessin cap vinculaci amb lalumnat. Al contrari, sha de
desenvolupar a partir del coneixement que els estudiants tenen de la primera gran civilitzaci que
ocup el nostre territori i que ens lleg llengua, costums, cultura i tot all que t a veure amb una
concepci del mn que sha anomenat tradicionalment humanisme. Cal aprofitar les restes romanes
materials, que sn importants, ja que comencen amb Empries en el segle III aC, continuen amb Trraco, capital de la Hispnia Citerior, i es perllonguen per tots els llocs on arrib el procs daculturaci
romana, que no solament dur els set segles de presncia imperial, sin que continu amb les influncies daltres pobles que tamb tenien un component rom.
La constataci de la pervivncia, no solament material sin tamb espiritual, dalguns aspectes de la
civilitzaci romana fins als nostres dies conduir lalumnat a reflexionar sobre la propagaci, la transformaci i la permanncia de les cultures, tot i que les persones que nhan estat els artfexs desapareguin.
El coneixement del patrimoni rebut material, cultural i lingstic ha de suscitar en lestudiant linters
per la seva conservaci i desenvolupar una actitud cvica de responsabilitat en el seu comportament
actual, el qual condiciona no solament el present sin tamb el futur de la societat.
La conscincia de pertinena a un passat com amb altres pobles peninsulars i extrapeninsulars,
que els alumnes han dhaver intut en el decurs del seu ensenyament obligatori, cal refermar-la des
daquesta matria. El terme llat humanitas, que tradueix el grec philantropa, fou encunyat pels
romans per significar, entre altres coses menys nobles, lactitud de respecte que cal tenir envers els
altres. Malgrat que, en el mn rom, aquesta actitud no comport cap canvi en les regles morals que
regiren la repblica i lImperi, s que fou un motor de canvi total de costums i de manera de pensar
en altres poques histriques, la ms insigne de les quals fou el Renaixement. En lactualitat, hem de
pretendre que lestudi de les humanitats contribueixi, duna banda, a provocar una reflexi profunda
sobre lsser hum i, de laltra, a adoptar una actitud coherent de respecte i estima per les seves
diverses manifestacions tniques, culturals, religioses, lingstiques i de lluita contra les desigualtats.
Lestudi del passat rom ha de servir, tamb, per constatar la secular relaci de pobles ben diversos
i afavorir un positiu interculturalisme.
Lestudi de la matria de Llat inclou dos grans vessants: la llengua i la literatura, i la civilitzaci. Pel
que fa als continguts de llengua i literatura, cal assenyalar alguns dels plantejaments que han guiat
la formulaci dels objectius i dels continguts que proposa aquest currculum:
1. El llat, com qualsevol altra llengua, s bsicament una eina de comunicaci; per tant, ha de ser
tractada com a tal, tot i les mancances evidents que els usuaris tenen quant als aspectes orals i a
lexpressi escrita. En aquest sentit, la competncia en lectura comprensiva de textos de dificultat
adequada, basada en primer terme en el coneixement que lestudiant t de la llengua prpia i de les
altres que domina, ser lobjectiu principal que caldr aconseguir.
2. Secundriament, les llenges clssiques, i preferentment el llat, sn bons instruments per estimular
la reflexi sobre la llengua prpia i, per extensi, sobre el funcionament de qualsevol sistema lingstic,
ja que la comprensi dun text llat comporta en fora ocasions un exercici de traducci ms o menys
conscient que implica la comparaci destructures lingstiques diferents.
Llat 1 BATXILLERAT
3. Igualment, lestudi del llat serveix per reforar el coneixement etimolgic no solament de la llengua
prpia, sin tamb daltres llenges romniques i, fins i tot, no romniques. Letimologia justifica la
grafia i el significat de les paraules, i refora la base dels coneixements lingstics i culturals.
4. La literatura llatina mereix un tractament singular per dues raons. Primerament, perqu la lectura de les obres ms importants dels autors llatins augmenta el cabal cultural de lalumne de
Batxillerat amb vista a esdevenir un lector adult ben format o, si escau, un universitari amb una
base imprescindible a lhora dafrontar estudis dhumanitats o de cincies socials. Segonament,
perqu la influncia de la literatura llatina en la literatura i lart occidentals ha estat determinant i,
per tant, el seu coneixement contribueix a comprendre molts aspectes del nostre entorn cultural
passat i present.
Per aquest currculum no solament pretn que els estudiants assoleixin uns continguts de llengua i
de literatura, sin que estableix les condicions necessries per tal daconseguir un equilibri ptim entre
els continguts estrictament lingisticoliteraris i els culturals, i vol deixar de banda la visi daquests dos
apartats com a compartiments allats i sovint oposats. En aquest sentit, pel que fa als continguts de
civilitzaci llatina, cal tenir en compte tres raons principals que aconsellen la seva integraci inexcusable:
a) La concepci del mn antic clssic com un tot i no com un conjunt de parcelles deslligades les unes
de les altres. Aquesta concepci global ha estat la manera habitual com els intellectuals i els investigadors shan apropat a lantiguitat clssica al llarg de tots els segles. Noms potser a partir de les dcades
intermdies del segle passat es va produir una parcellaci del coneixement, deguda al creixent volum
dinformaci que sanava acumulant i que no permetia formar professionals competents en totes
aquestes rees del saber. En el camp de la recerca sha posat remei a aquesta parcellaci integrant en
un mateix grup investigadors de diverses disciplines, com ara la filologia llatina i grega, larqueologia,
la histria antiga, lepigrafia, la numismtica, les cincies i les tcniques historiogrfiques, etc.
Laportaci ms genuna que es pot fer des de lrea de la filologia llatina s el tractament rigors de
les fonts escrites antigues i medievals, en la mesura que poden informar amb molta precisi de fets
i situacions que no sempre resulten difans a partir del tractament de les fonts materials.
b) La influncia que tota la cultura llatina i, per extensi, la cultura grega, que fou assimilada pels
romans ha tingut i continua tenint en el mn occidental. Destaquem-ne, entre altres camps, la
literatura clssica, que ha influt constantment al llarg de totes les poques, i la mitologia, que
forma part del bagatge cultural davui, en el teatre, el cinema, la iconografia, la publicitat, etc.
c) El carcter de multis que t aquest currculum, en el sentit que pot ser cursat per estudiants amb
interessos fora diferents, que van des dacabar la seva primera etapa formativa fins a cursar cicles
formatius o estudis superiors diversos, no estrictament filolgics.
Per tot aix, s evident que lestudi de la civilitzaci romana, com el de la llengua, ha de ser present
en el currculum del Batxillerat. Finalment, ens cal assenyalar que lestudi de la cultura i de la llengua
llatines ha diniciar els nois i noies de Catalunya a construir models danlisi de la realitat que els
envolta a partir del coneixement dun mn i duna llengua acabats, que per aix permeten ser mirats
des de mltiples perspectives com qui contempla un calidoscopi, aplicant-hi sempre, per, pautes
de rigor.
10
Llat 1 BATXILLERAT
En un marc ms general, els elements daquest currculum tamb tenen en compte la reflexi endegada les darreres dcades sobre qu implica el fet densenyar, considerant que en el procs
densenyament-aprenentatge no solament s important el que sensenya o saprn, sin tamb com,
per qu i quan saprn i sensenya.
Per aix, en el nostre cas, cal atorgar molta importncia als objectius actitudinals que volem aconseguir. Quin valor t, en lactualitat, aprendre llat? Quin allicient pot representar per a un jove del
segle XXI conixer els trets ms importants duna cultura antiga? La resposta a aquestes preguntes ha
de guiar les activitats que es programin des del primer nivell de concreci.
La matria es desenvolupa en dos cursos: Llat 1 i Llat 2. El primer ofereix un apropament elemental
a la llengua llatina i una primera aproximaci a la cultura i la civilitzaci romanes. El segon curs esdev
una ampliaci i un aprofundiment dels temes tractats a primer, amb una insistncia especial en els
aspectes literaris i de tradici.
Llat 1 BATXILLERAT
11
4. ELS MATERIALS
4.1 Llibre de lalumne
Els continguts de la matria shan distribut en 9 unitats didctiques.
El llibre de lalumne inclou un CD de recursos digitals.
ndex de continguts
del CD de lalumne
Recursos digitals
per a lalumne
LLAT 1
Matria
de modalitat
Esquemes de les unitats

Unitats digitals
Galeria dimatges
Glossari
Podeu trobar ms recursos a www.castellnoudigital.com.
4.2 Recursos per al professorat

La guia didctica s un conjunt de materials concebuts per
facilitar la planificaci que cada docent fa de la matria. Cont les programacions, les avaluacions, les activitats de refor
i ampliaci i el solucionari.
12
Llat 1 BATXILLERAT
Projecte
Inclou una presentaci, els principis didctics i els materials.
Programacions
En la programaci de matria sinclou el
currculum oficial. En la programaci daula es despleguen els objectius, continguts,
criteris davaluaci i competncies.
Solucionari
Shi recopilen les solucions de totes les
activitats.
Avaluacions
Shi ofereixen orientacions sobre la manera
de dur a terme lavaluaci de la matria.
Altres recursos
Aquest apartat cont les activitats de refor
i dampliaci i les solucions corresponents.
Egd\gVbVX^dch
eZgVaegd[Zhhdg
BB7J'
Matria
de modalitat
Programacions
de matria i daula
<j^VY^Y|Xi^XV
^gZXjghdhY^\^iVah
eZgVaegd[Zhhdg
BB7J'
Matria
de modalitat
Guia didctica
Esquemes de les unitats
Unitats digitals
Glossari
Llat 1 BATXILLERAT
13
GUIA DIDCTICA
PROGRAMACIONS
Programaci de matria
Currculum de la matria de Llat segons la legislaci vigent.
INTRODUCCI
El currculum de la matria de Llat sadrea a lalumnat amb una gran varietat dinteressos, i sadapta
a la naturalesa doble del Batxillerat, terminal i propedutica.
Les habilitats lingstiques adquirides, sobretot la capacitat danlisi i de treball autnom, i la necessitat
de recerca, sntesi, integraci i valoraci de les informacions de carcter literari, artstic, cultural i histric
preparen lalumnat per a estudis futurs, siguin de carcter professional o universitari.
El currculum de Llat pretn equilibrar els continguts estrictament lingstics, els literaris i els culturals, i presentar una concepci del mn clssic com un tot, evitant la separaci daquests coneixements. Els continguts no poden ser tractats alladament, descontextualitzats de la resta de matries del
Batxillerat, ni tampoc com si no tinguessin cap relaci amb el mn i la realitat actual, entesa tant en
sentit ampli com en el de la realitat ms propera a lalumnat. Shan de desenvolupar a partir del coneixement que els estudiants ja han adquirit sobre la primera gran civilitzaci que va ocupar el nostre
territori i que t una importncia fonamental en la formaci de la nostra manera de ser i de la nostra
identitat cultural, ja que ens va llegar llengua, costums i una concepci del mn que es coneix tradicionalment com a humanisme.
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA MATRIA

Les competncies que desenvolupa la matria de Llat sn tres: la competncia lingstica, la competncia artstica i cultural i la competncia social i ciutadana.
Un dels vessants fonamentals de lestudi daquesta matria s la competncia lingstica. El llat s un
bon instrument per estimular la reflexi sobre la llengua prpia i, per extensi, sobre el funcionament
de qualsevol sistema lingstic, de les llenges ja conegudes per lalumnat o de les que pugui arribar
a conixer, ja que la lectura i comprensi dun text llat comporta, de manera implcita o explcita, un
exercici de traducci amb unes regles que impliquen la comparaci destructures lingstiques diferents i la seva comprensi conscient. Igualment, lestudi del llat serveix per reforar el coneixement
etimolgic no sols de la llengua prpia, sin tamb daltres llenges romniques i, fins i tot, no romniques. Letimologia justifica la grafia i el significat de les paraules i refora la base dels coneixements
lingstics i culturals.
Un altre vessant de la matria s la competncia artstica i cultural, ats que tota la cultura llatina i
clssica ha tingut i continua tenint una gran influncia en el mn occidental, la literatura, les representacions artstiques, la msica Destaquen, sobretot, la literatura clssica, que ha influt constantment
i al llarg de totes les poques, i la mitologia, que forma part del bagatge cultural del passat i davui dia,
en el teatre, el cinema, la iconografia, la publicitat, etc. La literatura llatina mereix un tractament singular per dues raons. En primer lloc, perqu la lectura de les obres ms importants dels autors llatins
augmenta el cabal cultural de lalumnat de Batxillerat amb vista a esdevenir lectors adults ben formats
o, si s el cas, universitaris amb una base imprescindible a lhora de fer front a estudis dhumanitats o
de cincies socials. En segon lloc, perqu la influncia de la literatura llatina en la literatura i lart occidentals ha estat determinant i, per tant, el seu coneixement contribueix a comprendre molts aspectes
del nostre entorn cultural passat i present.
16
Llat 1 BATXILLERAT
Lestudi de lhumanisme i les humanitats contribueix a desenvolupar la competncia social i ciutadana. Ha de servir per provocar una reflexi profunda sobre lsser hum i, per tant, propiciar una actitud
de respecte i destima per les diverses manifestacions tniques, culturals, lingstiques, religioses i de
lluita contra les desigualtats. El carcter universal dels valors de la tradici clssica i els fortssims
lligams amb la nostra civilitzaci han de potenciar la conscincia de pertinena social i comunitria
i afavorir la cohesi social dins el respecte a la diversitat.
CONTRIBUCI DE LA MATRIA A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

Lestudi de la llengua llatina i de la civilitzaci romana contribueix al desenvolupament de les competncies del Batxillerat. Cal tenir en compte que el llat, com qualsevol altra llengua, s una eina de
comunicaci i, per tant, el seu estudi contribueix al refor de la competncia comunicativa. Aix doncs,
haur de ser organitzat tenint present aquesta circumstncia. La reflexi lingstica a qu obliga el seu
carcter de llengua flexiva, des del punt de vista morfolgic, sintctic i lxic, t un valor innegable en
lestructuraci mental de lalumnat i en el coneixement profund del funcionament de les estructures
lingstiques, bsic per a una bona competncia comunicativa, oral i escrita.
La multidisciplinarietat del currculum de Llat condueix al desenvolupament de la competncia
en la gesti i el tractament de la informaci i la recerca, necessria per generar coneixement
des duna visi integradora. Lestudi de la matria obliga, doncs, a fer s de disciplines diferents:
filologia, arqueologia, histria antiga, histria de lart, epigrafia, numismtica, etc. i al maneig de
fonts ben diverses, des de textos literaris antics fins a la visita directa a restes materials, en qu
el maneig de les TIC i les habilitats de localitzaci, selecci, sntesi i elaboraci de la informaci
esdevenen una eina indispensable. La capacitaci tecnolgica necessria per a aquest treball i la
capacitaci de localitzaci, s i sntesi de la informaci contribueixen, tamb, al desenvolupament
de la competncia digital.
El fet que sigui possible fer un acostament global a una llengua i civilitzaci com la romana, estretament vinculada a la nostra, per al mateix temps emmarcada en un espai temporal tancat i acabat,
permet la construcci dun model danlisi de la realitat que afavoreix la competncia de coneixement
i interacci amb el mn. Els coneixements adquirits propicien la comprensi integral del mn actual,
en els vessants social i cultural. Lanlisi crtica de fets i problemes socials, la necessria conscincia de
la perspectiva histrica, lempatia en laproximaci a altres cultures, la consideraci de la dimensi temporal dels processos devoluci de les societats i dels seus productes literaris, tecnolgics i culturals,
i la valoraci de diferents manifestacions culturals i artstiques es converteixen en indispensables.
Caldr enfocar la matria de manera que contribueixi tamb al desenvolupament de la competncia interpersonal. El treball en equip i les activitats que requereix, tant habilitats dialgiques o
de collaboraci personal com de treball autnom i autoregulat, sn fonamentals. Lhumanisme, la
filosofia i el mode dentendre la vida del mn clssic poden aportar elements per a la reflexi que
contribueixin a la formaci global de lalumnat i al seu comproms en la ciutadania activa, prenent
com a punt de partida per a la reflexi una civilitzaci com la romana, en qu la vida pblica i la moral
ocupaven un lloc fonamental.
Llat 1 BATXILLERAT
17
ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS
La matria es desenvolupa en dos cursos. En el primer sofereix un apropament elemental a la llengua llatina i una primera aproximaci a la cultura i civilitzaci romanes, amb una presentaci general
del marc histric de la civilitzaci, lorganitzaci social i poltica i la vida quotidiana, i la romanitzaci al
nostre pas. En el segon curs saprofundeixen els temes treballats a primer, especialment els aspectes
literaris i de transmissi i tradici. En cadascun dels cursos, els continguts sorganitzen en quatre apartats, que obeeixen a necessitats epistemolgiques i de classificaci. En les unitats didctiques, per,
cal cercar una combinaci, adequada, equilibrada i integradora de lectura i interpretaci de textos,
dactivitats de morfosintaxi i de teoria lingstica i de coneixements culturals, ajustant, sempre que
sigui possible, el contingut dels textos a les activitats culturals que es presentin a estudi.
CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES

La matria de Llat es troba, primer de tot, estretament lligada a la matria de Grec, amb la qual ha
de compartir bona part dels objectius i la metodologia, si b cadascuna pot tractar daspectes diferencials. Per a lalumnat que estudi simultniament ambdues matries, cal que els centres estableixin
una programaci conjunta dobjectius i de progressi i coherncia dels continguts. s necessari que el
mn clssic, presentat en tots dos casos, sigui concebut com un tot, i no com un conjunt de parcelles
deslligades. La cultura grega va ser assimilada pels romans, i aquesta cultura grecollatina, esdevinguda
clssica, es troba en la gnesi i la tradici del mn occidental.
Un lligam fonamental de les matries clssiques amb les altres matries, en general, s lorigen
grecollat de la terminologia cientfica, tcnica i artstica, lestudi de la qual forma part dels blocs de
continguts de les matries de Llat i de Grec.
A ms a ms, lestudi de les llenges clssiques proporciona una visi de fets lingstics, histrics
i culturals que estan connectats amb les matries segents: Llengua i literatura i totes les matries
de literatura, Filosofia i ciutadania, Histria dEspanya, Histria de lart i Matemtiques.
CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRCULUM

Si en laprenentatge de tota llengua cal arribar al domini de les quatre habilitats bsiques: escoltar,
parlar, llegir i escriure, en laprenentatge de les llenges clssiques cal fomentar lhabilitat de lectura
de textos originals adequats a les possibilitats de lalumnat. Per assolir aquesta competncia lectora cal
insistir en laprenentatge dels paradigmes ms productius de les estructures bsiques i del vocabulari
dun ndex elevat de freqncia.
Lestudi de la llengua i de la cultura sha de fer simultniament i gradual. Mai la prctica de la traducci no ha de convertir-se en un exercici de desxiframent allat de la resta daprenentatges. Conixer
una llengua s conixer la seva organitzaci, el significat i la posici dels seus elements, larquitectura
oracional, la concordana, les condicions de rgim, etc.
En lapartat literari, el currculum incorpora lestudi dels gneres literaris, i laprofundiment dalguna
obra a partir de la lectura en la llengua prpia de lalumne. La finalitat no s nicament adquirir coneixements literaris, sin tamb contribuir a millorar lexpressi oral i escrita, avivar el gust per la lectura, fer prendre conscincia del fenomen literari com una manifestaci cultural en qu es combinen
18
Llat 1 BATXILLERAT
el context sociopoltic amb el personal i artstic i mostrar com en lantiguitat clssica es van crear obres
que han estat determinants per a la literatura posterior, per tamb per a totes les arts sense exclusi:
pintura, escultura, cinema, msica. La literatura, doncs, no sha de considerar duna manera allada,
sin com un punt de trobada en connexi amb altres manifestacions plstiques i artstiques a travs
del temps, sigui en la creaci de mites, de tpics, de convencions formals, etc.
Amb el seu estudi, lalumnat pot desenvolupar i consolidar la seva sensibilitat i la capacitat de transferir coneixements entre diverses disciplines.
Com que laprenentatge del llat ser simultani, almenys per a una part de lalumnat, al del grec i, en
general, a altres matries de carcter lingstic i humanstic, sembla lgic dur a terme activitats interdisciplinries que fomentin la capacitat de connectar i dintegrar conceptes i principis bsics procedents
de camps diversos, de manera que lalumne pugui desenvolupar valors i criteris tics associats a totes
les rees del saber.
Els nous coneixements shan de bastir a partir dels coneixements previs que ja posseeix lalumne en
el moment darribar al Batxillerat, tot enfortint-los i aprofundint-los. Hi han de tenir un paper fonamental les restes romanes materials en lentorn de lalumnat, des dEmpries i Trraco fins a aquelles
que es puguin trobar en lentorn immediat de lalumnat. Per tamb la gran varietat delements artstics i culturals de totes les poques que es troben a labast dels nois i noies. Els coneixements i ls de
les TIC i les habilitats de recerca de la informaci ofereixen una gamma molt mplia de possibilitats.
Lavaluaci s una prctica fonamental en el procs densenyament-aprenentatge i ha danar estretament relacionada amb els objectius de la matria i les activitats formatives. Lalumne ha de conixer
els objectius i habilitats de qu ser avaluat i lavaluaci ha de permetre al professorat valorar els
aprenentatges assolits i contrastar-los amb els objectius i les competncies prpies de la matria que
es pretenen desenvolupar.
Lanlisi del procs densenyament-aprenentatge ha de ser constant. Lavaluaci formativa ha
davaluar les mateixes competncies i coneixements que es treballen a laula; a ms, ha de permetre al professorat identificar la idonetat i ladequaci de les estratgies, i a lalumnat, els obstacles
del seu aprenentatge, per tal de planificar estratgies de superaci. Pel que fa a les competncies
lingstiques, caldr avaluar especialment les habilitats de lalumnat en la interpretaci dels textos
clssics per mitj de la tcnica de la traducci. Les habilitats de transformaci lingstica i danlisi
explcita que formen part del treball ordinari a classe han de ser objecte davaluaci, no noms amb
exercicis puntuals amb aquesta finalitat sin amb lobservaci del treball diari. En lavaluaci dels
continguts culturals es valorar especialment la capacitat de lalumne per establir connexions entre
fets i realitzacions del mn antic i la seva pervivncia en el mn actual. Les activitats seran sempre
variades i mltiples i han de permetre lobservaci per part del professorat des de perspectives diferents i en aspectes diversos.
Lavaluaci sumativa, a ms de tenir en compte lavaluaci formativa, ha dintroduir i de potenciar
lavaluaci en lacci i la capacitat de sntesi i de relaci, o sigui lavaluaci de treballs a partir de supsits prctics, de petits treballs interdisciplinaris o relacionats amb lentorn de lalumnat, ents en sentit
ampli.
Llat 1 BATXILLERAT
19
OBJECTIUS
La matria de Llat del Batxillerat t com a finalitat el desenvolupament de les capacitats segents:
Assolir la competncia dinterpretar, duna manera coherent, el contingut dun text de dificultat mitjana, preferentment en prosa, aplicant els coneixements morfosintctics i lxics bsics de la llengua
llatina.
Reflexionar, en general, sobre els conceptes morfosintctics i semntics propis dun sistema lingstic i establir relacions entre mbits lingstics diversos.
Relacionar fets lingstics del llat (fontica i prosdia, flexi nominal, pronominal i verbal, lxic) amb
altres de les llenges que en deriven, principalment del catal, del castell i de larans, si escau.
Identificar i reconixer les principals realitzacions histriques, sociopoltiques, literries i culturals del
poble rom i assenyalar la seva repercussi en la histria dOccident, tot apreciant-les com una clau
per interpretar realitats i esdeveniments posteriors.
Extreure informaci de textos llatins diversos, originals i en traducci, pertanyents als diferents gneres literaris, i distingir-ne els trets essencials.
Adonar-se i valorar que la llengua i la cultura llatines han perllongat la seva influncia en el temps
i han esdevingut un model per a generacions posteriors.
Valorar positivament lesperit eclctic i pragmtic rom com un element integrador de diferents
corrents de pensament i actituds (tiques i esttiques) que configuren lmbit cultural dOccident.
Obtenir informaci a partir de fonts literries i de tota mena, utilitzant amb autonomia i esperit crtic
les dades que ofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci sobre el mn clssic, interpretar-les i extreuren conclusions.
Tenir una visi humanitzada de lentorn mitjanant el contacte amb les llenges i la cultura clssiques, i reconixer i estimar els valors dels autors antics com a font del pensament i de lart del mn
occidental.
CONTINGUTS
La llengua llatina
Representaci, mitjanant mapes geogrfics o conceptuals, de levoluci de la llengua des de
lindoeuropeu fins al llat, tenint en compte la influncia daltres llenges en la formaci del llat.
Identificaci de les etapes, mbits i registres del llat fins al segle VI dC.
Reconeixement de les causes de la fragmentaci lingstica de lImperi rom i de la formaci de les
llenges romniques. Identificaci dalgunes lleis fontiques senzilles i dels mecanismes devoluci
del llat a les llenges romniques a partir de la deducci de regles de derivaci per mitj de
lobservaci de canvis constants.
Definici dels conceptes de llat medieval i llat humanstic.
20
Llat 1 BATXILLERAT
Caracteritzaci del llat com a llengua flexiva. Reconeixement de les diferncies i semblances entre
lestructura de la llengua llatina i la de les llenges romniques, o daltres conegudes per lalumnat,
sobretot pel contrast entre els textos llatins i la seva traducci, sense oblidar lordre dels mots.
Coneixement de les nocions bsiques de fontica, prosdia i grafia llatines, i aplicaci daquests
coneixements a la lectura i levoluci dalgunes paraules en la llengua prpia.
Desenvolupament de les competncies lingstiques prpies del coneixement bsic de la morfologia nominal i pronominal.
Reconeixement de formes verbals personals que presenten un ndex elevat de freqncia (present,
pretrit perfet, pretrit imperfet i plusquamperfet) i de formes no personals (infinitiu i participi).
Aplicaci dels coneixements bsics de sintaxi nominal, verbal i oracional en la interpretaci de textos llatins i en la seva transformaci, si es dna el cas.
Identificaci i interpretaci de les partcules ds ms freqent.
Valoraci de la funci sintctica de cada element de la frase, tenint en compte les caracterstiques
morfolgiques i la seva integraci en sintagmes.
Els textos llatins i la seva interpretaci

Desenvolupament de les competncies lingstiques en la llengua prpia per poder interpretar
textos en llat.
Lectura comprensiva de textos llatins originals, per extreuren les informacions principals o el sentit
general del contingut.
Interpretaci de textos originals, especialment en prosa, i de qualsevol poca de la llatinitat, analitzant implcitament i explcita, si cal, els diversos elements que els formen.
Aplicaci de les tcniques de traducci i de comentari, tot valorant el contingut dels missatges dels
textos que es treballen.
Aplicaci de la tcnica de retroversi de textos breus.
El lxic llat
Aprenentatge de lxic llat ds ms freqent.
Reconeixement de lorigen llat del lxic de la llengua catalana i castellana, i aranesa si s el cas,
aplicant nocions devoluci fontica, morfolgica i semntica del llat a les llenges romniques.
Identificaci dexpressions llatines en el registre estndard de la llengua prpia.
Llat 1 BATXILLERAT
21
Roma i la pervivncia de la cultura clssica
Localitzaci de les principals rees geogrfiques, lmits i llocs rellevants de lmbit del mn rom
en les diferents poques dexpansi.
Reconeixement de les diferents etapes de la histria de Roma del segle VIII aC al VI dC. Identificaci
dels factors que van permetre la consolidaci de la dominaci romana i dels que van provocar la
crisi posterior. Identificaci dels tres sistemes poltics (monarquia, repblica i imperi) i de les causes
del pas del sistema republic al sistema imperial.
Anlisi dels elements fonamentals de lorganitzaci poltica, social i religiosa. Identificaci de les
magistratures principals, del paper de les classes socials en levoluci de Roma i de les caracterstiques fonamentals de la religi romana.
Lectura i anlisi dalguns textos de contingut histric i reconeixement dels principals personatges
que intervenen en la histria de Roma.
Caracteritzaci dalguns aspectes de la vida quotidiana a Roma lhabitatge, la famlia i loci.
Identificaci de les caracterstiques fonamentals de la tcnica i lart. Valoraci de lesperit eclctic,
pragmtic i integrador de cultures dels romans en el pensament, la cultura i lart.
Lectura i interpretaci de mapes, de plnols i dimatges, corresponents a escenaris histrics, a estructures urbanes i a edificacions de carcter pblic i privat del mn rom.
Valoraci de la vigncia dusos i costums romans en la societat actual.
Anlisi de les causes, de levoluci i dels factors principals del procs de romanitzaci a Hispnia
i al territori de lactual Catalunya. Identificaci i valoraci de les principals restes materials de la
presncia romana.
Connexions amb altres matries

Grec
Bona part dels continguts i objectius sn comuns i parallels.
Llengua i literatura, i totes les matries de literatura

Conscincia de la importncia del llat com a llengua dorigen de la nostra llengua i de les llenges
romniques, i de la seva influncia fins i tot en llenges no romniques.
Precisi en ls de vocabulari cientfic, tcnic i artstic, grcies a les activitats que fomenten lestudi
de letimologia.
Reproducci acurada en la llengua prpia dels missatges continguts en els textos que cal interpretar.
Foment de la lectura dobres literries senceres o de fragments extensos si es tracta dobres molt
llargues.
Valoraci de la diversitat lingstica.
22
Llat 1 BATXILLERAT
Filosofia i ciutadania
Tolerncia envers les diverses maneres de pensar.
Valoraci de laportaci del pensament filosfic i poltic en la civilitzaci occidental.
Histria dEspanya i Histria de lart

Reconeixement dels diversos perodes de la histria de Roma, i de levoluci de lImperi rom cap
a les societats medievals, origen de lEuropa actual.
Valoraci dusos, costums i formes dorganitzaci, i de la seva pervivncia en la civilitzaci occidental.
Matemtiques
Representaci grfica de les seqncies temporals.
CRITERIS DAVALUACI
Comprendre i interpretar el contingut de textos llatins originals de dificultat adequada als coneixements de lalumnat, preferentment en prosa i narratius o descriptius.
Analitzar el contingut de textos en llengua llatina de manera implcita, i de manera explcita quan
es consideri oport.
Aplicar els coneixements morfosintctics i lxics en la transformaci destructures gramaticals o
dunitats lingstiques.
Descriure alguns trets histrics, socials, religiosos, dorganitzaci poltica o daspectes de la vida quotidiana que caracteritzen el mn rom. Descriure factors caracterstics de la tcnica i de lart rom.
Comentar el contingut de textos llargs dautors clssics en traducci o destudiosos del mn rom,
o dimatges i representacions grfiques, i distingir-hi aspectes histrics o culturals.
Reconixer en el lxic de les llenges romniques conegudes per lalumne paraules dorigen llat
i identificar canvis fontics, morfolgics, sintctics i semntics experimentats al llarg de la seva evoluci.
Elaborar treballs per comprendre i ampliar els coneixements sobre el mn clssic, aplicant les tcniques danlisi, sntesi i comentari i cercant informaci en fonts diverses, directes o consultades per
mitj de ls de les TIC.
Reconixer i valorar alguns exemples de la pervivncia del llegat clssic en el passat i en lactualitat.
Llat 1 BATXILLERAT
23
Programaci daula
Bloc 1. Els romans en lactualitat
Aquest bloc est format per tres unitats didctiques dedicades a introduir lalumnat en el mn rom
antic a partir del que ens envolta (la literatura, el cinema, els cmics o els jocs), i tamb a partir dels
fets de la nostra vida quotidiana, de les mostres de diverses arts, de lentorn de les nostres ciutats,
amb la finalitat de despertar linters per la cultura i la civilitzaci romanes antigues, i fer copsar la
importncia que va tenir i t per a nosaltres la llengua llatina.
Les unitats didctiques sn les segents:
Unitat 1. Els relats de romans en lactualitat
Unitat 2. Els romans i la nostra vida quotidiana
Unitat 3. La llengua llatina
Aquest treball permetr que lalumnat sigui competent en lassoliment daquests objectius:
Enumerar els principals registres i etapes de levoluci de la llengua llatina i situar-los en lespai i en
el temps en lmbit del mn rom.
Comparar la morfosintaxi i el lxic del llat amb els del catal i els de les llenges romniques ms
properes.
Identificar en textos llatins senzills els morfemes nominals i verbals de formes regulars i el seu valor
sintctic.
Utilitzar algunes expressions llatines ds habitual en el registre estndard de la llengua prpia.
Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels romans (nom, religi, oci, famlia, educaci,
etc.) i dalgunes realitzacions tcniques, urbanstiques i artstiques.
Adonar-se de la influncia clssica, artstica o tcnica, en algunes realitzacions plstiques i urbanstiques posteriors.
Indicar alguns aspectes dorganitzaci poltica, administrativa i jurdica que han perdurat al llarg de
la histria dOccident fins als nostres dies.
Llegir un text llat dacord amb la pronncia restituda i traduir a la llengua prpia un text de dificultat
baixa dun autor llat.
Relacionar els conceptes lingstics emprats en laprenentatge de la llengua llatina amb els de les
llenges que lalumnat coneix.
Reconixer un corpus de vocabulari dunes 300 paraules llatines.
Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherncia morfosintctica de loraci.
Reconixer la pervivncia darguments, temes, tpics i personatges llatins en la literatura posterior
i en altres manifestacions artstiques.
24
Llat 1 BATXILLERAT
Programaci daula
Comparar obres artstiques i literries clssiques amb obres posteriors que shi hagin inspirat, per tal
de veure-hi semblances i diferncies i poder-ne extreure conclusions senzilles.
Comentar i relacionar, amb lajut del professorat, coneixements adquirits a partir del maneig de
fonts arqueolgiques, literries, destudis posteriors i de les TIC sobre algun aspecte elemental
de la influncia de Roma en lentorn immediat de lalumnat.
Interessar-se per les llenges com a mitj dexpressi dels pobles i respectar-les.
Llat 1 BATXILLERAT
25
Programaci daula
Unitat 1 Els relats de romans en lactualitat
Objectius
Explicitar a grans trets la importncia que el cinema ha donat al mn clssic des dels seus inicis.
Explicitar a grans trets la importncia del mn clssic en la novella histrica.
Identificar el sentit de paraules llatines de carcter cultural.
Identificar els edificis pblics, religiosos, institucionals i doci duna ciutat romana.
Aportar dades concretes, pertanyents al camp artstic o ldic que ms interessi a lalumnat, sobre
la importncia dels clssics per a la posteritat.
Fer servir fonts dndole diversa, tradicionals o digitals, sobre civilitzaci i cultura llatines.
Continguts
Roma i la pervivncia de la cultura clssica a Europa en el cinema, en la literatura actual, en els
cmics, en jocs de qualsevol suport.
Introducci a algun conceptes de la cultura clssica que encara perduren en el mn actual.
Competncies
Tractament de la informaci i competncia digital, aconseguida mitjanant la lectura i els recursos
ldics i digitals.
Competncia cultural i artstica, a partir de la novella histrica, del cinema, de la iconografia i de la
publicitat de temes de carcter clssic.
Competncia en comunicaci lingstica, pel fet de saber emprar termes llatins i catalans referits
a loci i a les institucions dels romans.
Criteris davaluaci
Aconseguir i analitzar informaci sobre la pervivncia clssica en el cinema, en la novella i en els
jocs i establir comparacions i diferncies entre el passat i el mn actual.
Reconixer la pluralitat de percepcions i interpretacions que poden tenir els fets culturals del mn
clssic.
Redactar un informe sobre un fet cultural clssic a partir de diverses fonts disponibles i extreuren
conclusions mitjanant la comparaci entre el passat i el present.
Temporitzaci
Durada aproximada per a aquesta unitat: de quatre a sis sessions.
26
Llat 1 BATXILLERAT
Programaci daula
Unitat 2 Els romans i la nostra vida quotidiana
Objectius
Especificar qu eren els tria nomina dels romans.
Relacionar costums actuals referits a diverses etapes de la vida (matrimoni, mort) amb els respectius usos romans.
Esquematitzar les etapes de leducaci romana, tot remarcant-ne les diferncies ms importants
en comparaci de les que avui dia sn vigents.
Assenyalar alguns aspectes durbanisme i enginyeria romans que han perdurat fins avui.
Reconixer els components flexionals duna llengua (flexi, tema, cas, morfema desinencial) i les
conseqncies morfosintctiques que en deriven.
Explicitar la funci sintctica bsica dels casos.
Reconixer la pervivncia de temes llatins en les manifestacions artstiques del segle XX, tant escultriques com pictriques i arquitectniques.
Conixer laccentuaci de les paraules llatines i la seva repercussi en els mots catalans que en
deriven.
Valorar el nostre passat rom com a clau per entendre fets posteriors i considerar els valors positius
del poble rom, com el pragmatisme.
Continguts
Caracterstiques duna llengua flexiva.
Nocions bsiques de fontica i prosdia llatines.
Introducci a la morfosintaxi nominal i verbal.
Aprenentatge de lxic llat.
Aspectes de la vida quotidiana: El naixement i el nom. El matrimoni. La mort. Leducaci.
Nocions bsiques sobre tcnica i art: Urbanisme. Enginyeria. Pintura i escultura. Arquitectura.
Competncies
Competncia social i ciutadana, ja que permet fer una aproximaci a la realitat dels usos i costums
dels romans i comparar-los amb els que t la nostra societat.
Competncia per aprendre a aprendre, per tal de tenir una visi mplia de lurbanisme, el disseny
duna ciutat i dels espais doci i les vies de comunicaci.
Competncia en comunicaci lingstica, mitjanant la confrontaci del sistema flexiu de la llengua
llatina amb el del catal.
Llat 1 BATXILLERAT
27
Programaci daula
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, ja que permet relacionar temes mitolgics amb la pintura i lescultura, i larquitectura clssica amb obres posteriors que shi inspiren
Criteris davaluaci
Conixer els principals usos i costums del romans quant al naixement, el matrimoni i la mort.
Sintetitzar les etapes educatives del romans i comparar-les amb les actuals.
Conixer els elements romans en lurbanisme i en les obres denginyeria.
Saber accentuar els mots llatins.
Identificar les caracterstiques que tenen les llenges flexives a travs del llat.
Poder relacionar alguns temes mitolgics amb la pintura i lescultura, i larquitectura moderna dinspiraci clssica amb la grecoromana.
Temporitzaci
Durada aproximada per a aquesta unitat: de deu a dotze sessions.
28
Llat 1 BATXILLERAT
Programaci daula
Unitat 3 La llengua llatina
Objectius
Situar en un mapa les llenges parlades a la Itlia antiga i a la Romnia.
Enumerar i identificar les etapes de la llengua llatina i els registres principals.
Identificar lorigen de les llenges romniques en el registre vulgar del llat.
Reconixer o formar lacusatiu i lablatiu tant en singular com en plural, deduir la seva funci sintctica i interpretar les frases o els textos en qu apareguin.
Passar de singular a plural, i viceversa, els mots que estiguin en algun dels casos estudiats.
Introduir de manera adequada en un context donat les frases fetes llatines ms habituals de les
estudiades.
Reconixer lintrs en una srie de paraules segons el seu significat.
Seleccionar la paraula en el cas adequat per completar el sentit duna frase.
Distingir mots manllevats i cultismes procedents del llat.
Usar correctament expressions llatines en catal.
Continguts
mbit de la llengua llatina, etapes i registres. Visi diacrnica i sincrnica del llat. Situaci de les
llenges a la Itlia antiga.
Morfosintaxi nominal: acusatiu i ablatiu en singular i plural.
Partcules ds ms freqent: les preposicions ms usuals.
Morfosintaxi verbal: la tercera persona del singular i del plural en activa i passiva. Lenunciat dels
verbs.
La fragmentaci lingstica de lImperi rom. La formaci de les llenges romniques. Ubicaci del
catal dins les llenges romniques.
Levoluci del llat a les llenges hispniques: mots patrimonials i mots manllevats.
Expressions llatines en el registre estndard del catal.
Competncies
Competncia social i ciutadana, ja que provoca la reflexi i el respecte per levoluci de la llengua
llatina fins a les llenges romniques.
Competncia en comunicaci lingstica, ja que estimula la reflexi sobre el llat i la llengua prpia
i, per extensi, el funcionament de qualsevol sistema lingstic.
Llat 1 BATXILLERAT
29
Programaci daula
Tractament de la informaci i competncia digital, ja que permet discriminar all que s essencial
del que s accessori i tenir una visi histrica dels esdeveniments lingstics.
Criteris davaluaci
Sintetitzar les dades ms importants sobre lmbit de la llengua llatina, de les etapes i dels registres.
Identificar les formes en acusatiu i ablatiu, i interpretar textos en qu apareguin aquests casos.
Constatar el grau de reconeixement de les formes verbals en un text.
Saber distingir un mot culte dun mot patrimonial tenint en compte la procedncia llatina.
Ser conscient de levoluci del llat, de la fragmentaci de la Romnia i de la ubicaci del catal
dintre de les llenges romniques.
Temporitzaci
30
Llat 1 BATXILLERAT
Programaci daula
Bloc 2. Els romans i la pennsula Itlica,
del segle VIII al segle I aC
Aquest bloc est format per tres unitats didctiques dedicades a situar la civilitzaci romana en lespai
i en el temps, per la qual cosa estudiem la geografia i la histria dels primers vuit segles de Roma, la
composici de la famlia romana i els drets dels ciutadans, a ms daprendre a traduir textos en qu
apareguin noms i adjectius dels tres gneres en qualsevol cas i els verbs en indicatiu en veu activa
o passiva dinfectum juntament amb linfinitiu.
Unitat 4. Els orgens de Roma.
Unitat 5. La conquesta dItlia (segles VI - III aC).
Unitat 6. Lexpansi mediterrnia i els conflictes civils (segle III - I aC).
Explicar el concepte de llengua indoeuropea i assenyalar les principals llenges que en derivaren.
Ser conscient de levoluci histrica de Roma des dels orgens fins al temps de la repblica i de les
principals institucions pbliques i privades del poble rom.
Identificar els morfemes nominals i verbals de formes regulars i el seu valor sintctic bsic.
Comparar la morfosintaxi i el lxic del llat amb els del catal i analitzar la seva evoluci.
Reconixer en textos llatins de dificultat mitjana les estructures sintctiques ms freqents de la
llengua llatina i interpretar-les en catal.
Utilitzar algunes expressions llatines ds habitual en el registre estndard de la llengua prpia.
Assenyalar els fets sociopoltics ms importants de la histria del poble rom en poca republicana.
Indicar alguns aspectes dorganitzaci poltica i administrativa que han perdurat al llarg de la histria
dOccident fins als nostres dies.
Relacionar i comparar els conceptes lingstics emprats en laprenentatge de la llengua llatina amb
els de les llenges que lalumnat coneix.
Transformar estructures de la llengua llatina en altres dequivalents en llat.
Aplicar les tcniques danlisi, sntesi i comentari en lelaboraci de treballs monogrfics senzills
referents a la llengua i a la cultura llatines.
Comentar i relacionar, amb lajut del professorat, coneixements adquirits a partir del maneig de
fonts arqueolgiques i literries i destudis posteriors sobre algun aspecte elemental de la influncia
de Roma en lentorn immediat de lalumnat, usant, si escau, eines digitals.
Valorar lestudi de la llengua llatina com un suport important per al coneixement aprofundit de la
llengua prpia i de les altres llenges que lalumnat coneix, i com a eix importador del saber.
Llat 1 BATXILLERAT
31
Programaci daula
Unitat 4 Els orgens de Roma
Objectius
Definir el concepte dindoeuropeu i esmentar dos grups lingstics indoeuropeus.
Enumerar les llenges principals que derivaren de lindoeuropeu i situar-les geogrficament i cronolgicament.
Reconixer el nom llat dels principals accidents geogrfics de la pennsula Itlica i de les regions
en general.
Situar en un mapa els principals accidents geogrfics de la pennsula Itlica i de les regions en
general.
Reconixer, formar i interpretar mots en nominatiu i en genitiu, tant en singular com en plural.
Introduir en un context donat les frases fetes llatines ms habituals de les estudiades.
Reconixer, formar i interpretar el present i limperfet, tant en activa com en passiva.
Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels romans, com la famlia.
Reconixer de quin tema sn les paraules enunciades en nominatiu-genitiu.
Assenyalar els fets politicosocials ms importants de la histria del poble rom: identificar els
personatges que intervenen en el mite fundacional de Roma lato sensu, situar cronolgicament
la monarquia romana, enumerar els reis romans i resumir els principals fets llegendaris de lpoca
monrquica.
Continguts
Lindoeuropeu i el llat. Principals grups de llenges indoeuropees. Situaci geogrfica actual dels
grups lingstics indoeuropeus. mbit de la llengua llatina.
Geografia de la Itlia antiga. Ciutats i vies ms importants.
Etapes de la histria de Roma. Origen llegendari i histric de Roma. La monarquia.
Aspectes de la vida quotidiana: La famlia. La dona. Adopci i emancipaci. El matrimoni i el divorci.
Morfosintaxi nominal: nominatiu i genitiu en singular i plural.
Lenunciat dels noms. Expressions llatines en el registre estndard.
Morfosintaxi verbal: el present i limperfet dindicatiu en veu activa i passiva. El present i el pretrit imperfet del verb sum.
Concordana subjecte-verb. Transformaci de la veu activa a la passiva, i viceversa.
Lenunciat dels noms. Expressions llatines en el registre estndard del catal prpia.
Camps semntics i famlies lxiques. Establiment de relacions lxiques.
32
Llat 1 BATXILLERAT
Programaci daula
Utilitzaci de fonts sobre civilitzaci i cultura llatines.
El passat rom i la llengua llatina com a mitj transmissor de cultura, de coneixement personal,
dobertura a altres mbits i de desvetllament esttic i imaginatiu.
Competncies
Competncia per aprendre a aprendre, ja que estimula la reflexi sobre lorigen del llat i quines
sn les llenges indoeuropees.
Competncia social i ciutadana, ja que provoca la reflexi i estima de levoluci de la histria de
Roma.
del que s accessori i tenir una visi histrica dels esdeveniments histrics i socials.
Criteris davaluaci
Reconixer la pertinena de les llenges indoeuropees al seu grup lingstic corresponent.
Mostrar coneixements de la geografia de la Itlia antiga.
Constatar els fets poltics ms importants del perode monrquic de Roma.
Sintetitzar els coneixements sobre la famlia, la situaci de la dona, el matrimoni i el divorci.
Identificar les formes en nominatiu i genitiu i interpretar textos en qu apareguin aquests casos i
els estudiats anteriorment.
Reconixer les formes verbals en un text.
Temporitzaci
Llat 1 BATXILLERAT
33
Programaci daula
Unitat 5 La conquesta dItlia (segles VI-III aC)
Objectius
Explicitar quins van ser els dos casos del llat que van donar les paraules en catal.
Situar en un eix temporal els principals fets que comport la conquesta dItlia per Roma.
Assenyalar les caracterstiques reals de la revoluci republicana: carcter nacionalista, domini de
loligarquia, estructura democrtica limitada, etc.
Reconixer i formar el datiu i el vocatiu tant en singular com en plural.
Introduir de manera adequada en un context donat les frases fetes llatines ms habituals de les
estudiades.
Reconixer, formar i interpretar les formes del pretrit perfet i del plusquamperfet de la veu activa.
Reconixer la funci sintctica dels elements gramaticals estudiats i interpretar textos seguint els
procediments donats.
Reconixer lintrs en una srie de paraules que sn en el mateix cas.
Seleccionar la paraula en el cas adequat per completar el sentit duna frase.
Continguts
Etapes de la histria de Roma. La monarquia segons la tradici i segons la histria. La primera
repblica, des del 509 fins al 272 aC.
Aspectes dorganitzaci poltica, social i religiosa a Roma. Els drets dels ciutadans. Els rgans de
govern republicans.
Morfosintaxi nominal: datiu i vocatiu en singular i plural.
Morfologia verbal: Els temes verbals amb referncia a lenunciat. El pretrit perfet i plusquamperfet
dindicatiu en activa. Els temps de perfectum del verb sum.
Lectura comprensiva del text. Aplicaci de criteris semntics. Identificaci del significat dels mots
llatins coneguts i transparents. Aplicaci de criteris morfosintctics per a la comprensi del significat
de les frases i dels textos.
Transformacions morfosintctiques dels termes i dels sintagmes (de nombre, de cas, de veu i de
temps verbal).
s de la llengua llatina per justificar fets de la llengua prpia.
Conscincia de la necessitat del rigor cientfic per a lestudi de la llengua i la cultura llatines.
Levoluci del llat a les llenges hispniques. Els casos llatins en catal.
34
Llat 1 BATXILLERAT
Programaci daula
Competncies
Roma.
Autonomia i iniciativa personal, perqu afavoreix la iniciativa de planificaci i lexecuci dactivitats
i petits treballs.
Criteris davaluaci
Sintetitzar els fets que permeteren a Roma dominar tota la pennsula Itlica.
Mostrar coneixements sobre els drets de ciutadania i els rgans de govern republicans.
Identificar les formes en datiu i vocatiu i interpretar textos en qu apareguin aquests casos i els estudiats anteriorment.
Reconixer i interpretar les formes verbals en un text.
Verificar la claredat, lordre i el rigor en la correcci de les activitats i en la redacci de les traduccions.
Temporitzaci
Llat 1 BATXILLERAT
35
Programaci daula
Unitat 6 Lexpansi mediterrnia i els conflictes civils
(segles III-I aC)
Objectius
Reconixer i interpretar els noms en gnere neutre en un context donat.
Classificar els adjectius llatins segons la declinaci i fer-los concertar en cas, gnere i nombre amb
noms de diferents gneres.
Reconixer en un text linfinitiu de present en activa i passiva, linfinitiu de sum i dels verbs regulars
i la seva interpretaci en un context donat.
Justificar les grafies -ll- i -ll- en catal a partir de ltim llat.
Resumir els principals fets, protagonistes i conseqncies de les guerres pniques i de la conquesta
romana de la Mediterrnia oriental.
Resumir les etapes docupaci dHispnia pels romans i la guerra de Jugurta.
Enumerar les principals conseqncies de lexpansi territorial en la segona part de la repblica.
Explicitar lintent de reforma dels Grac i identificar els protagonistes i les vicissituds de la guerra civil
de Mari i Sulla.
Identificar els protagonistes del primer i segon triumvirats i especificar-ne el final.
Reconixer i interpretar les formes de verbs deponents en un text.
Valorar el nostre passat rom com a clau per entendre fets posteriors.
Fer una valoraci positiva de la llengua llatina com a mitj transmissor de cultura, de coneixement
personal, dobertura a altres mbits i de desvetllament esttic i imaginatiu.
Continguts
Lectura comprensiva i interpretaci de textos llatins. Aplicaci de criteris semntics per a la identificaci del significat dels mots. Deducci de la traducci a partir de lanlisi morfosintctica implcita
o explcita.
Morfosintaxi nominal: el gnere neutre i la flexi dels adjectius.
Morfologia verbal: linfinitiu.
Expressions llatines en el registre estndard de la llengua prpia.
temps verbal).
36
Llat 1 BATXILLERAT
Programaci daula
Etapes de la histria de Roma: Lexpansi per la Mediterrnia occidental i oriental. Les guerres pniques. Submissi dHispnia. La guerra contra Jugurta. Latinitas enfront de graecitas. Conflictes civils,
servils i socials. Els triumvirats i el final de la repblica.
Competncies
Roma en el perode estudiat.
Tractament de la informaci i competncia digital, ja que invita a discriminar all que s essencial
del que s accessori i tenir una visi histria dels esdeveniments histrica i socials.
Competncia en comunicaci lingstica, amb ladquisici dhabilitats per posar en prctica la traducci de frases i de petits textos desprs duna reflexi lingstica explcita o implcita.
Autonomia i iniciativa personal, perqu afavoreix la iniciativa de planificaci i lexecuci dactivitats
i petits treballs de recerca.
Criteris davaluaci
Verificar els fets que facilitaren lexpansi romana cap a la Mediterrnia occidental i oriental.
Mostrar coneixements sobre els conflictes interns de la societat romana a causa de lexpansi per
tota la Mediterrnia.
Conixer els drets de ciutadania i els rgans de govern republicans.
Identificar els substantius de gnere neutre i interpretar textos en qu apareguin fets lingstics estudiats anteriorment.
Reconixer i interpretar les formes dinfinitiu en un text.
Identificar les formes dels adjectius tenint en compte el gnere i el nombre i les regles de concordana amb els substantius que acompanyen.
Temporitzaci
Durada aproximada per a aquesta unitat: de dotze a catorze sessions.
Llat 1 BATXILLERAT
37
Programaci daula
Bloc 3. El govern imperial (segles I-V dC)
Aquest bloc est format per tres unitats didctiques dedicades a la histria de lImperi rom fins a la
seva caiguda a les mans dels brbars el 476, a ms de la religi, lart rom i la seva pervivncia, i la
fragmentaci lingstica de la Romnia. Finalment sestudia el fenomen de laculturaci dels pasos
conquerits pels romans. Es prossegueix lestudi de la gramtica llatina per poder traduir textos cada
vegada ms complicats.
Unitat 7. August i els emperadors del segle I.
Unitat 8. Els emperadors dels segles II i III.
Unitat 9. Lantiguitat tardana.
Situar en lespai i en el temps lmbit del mn rom durant lpoca imperial.
Comparar la morfosintaxi de les formes de participi, de relatiu i dels graus de ladjectiu amb la del
catal.
Reconixer en textos llatins de dificultat mitjana les estructures sintctiques ms freqents de la
llengua llatina.
Assenyalar els fets sociopoltics ms importants de la histria del poble rom en lpoca imperial.
Indicar alguns aspectes dorganitzaci poltica i administrativa que han perdurat al llarg de la histria
dOccident fins als nostres dies.
Descriure alguns aspectes de lart rom: lAra Pacis i el relleu histric a la Columna Trajana.
Llegir i interpretar un text de dificultat mitjana dun autor llat.
Relacionar i comparar la morfosintaxi i el lxic llatins amb els del catal i els de les llenges romniques ms properes.
Deduir regles de derivaci a partir dunes constants observades prviament en el pas del llat a les
llenges romniques.
Reconixer un corpus de vocabulari dunes 350 paraules llatines.
Incloure mots o sintagmes en un context donat tot adequant-los a la coherncia morfosintctica
de loraci.
Transformar estructures de la llengua llatina en altres dequivalents en llat.
Adquirir lhbit daplicar el rigor cientfic en el tractament de la llengua i la cultura llatines.
Interessar-se per la histria de la llengua i la cultura llatines, i per la idiosincrsia dels romans, ja que
proporcionen informaci i aclariments sobre fets posteriors.
38
Llat 1 BATXILLERAT
Programaci daula
Unitat 7 El govern imperial (segles I-V dC)
Objectius
Sintetitzar caracterstiques de la figura de lemperador en poca dAugust i enumerar per ordre
cronolgic els emperadors de les dinasties juliocludia i flvia.
Situar en un mapa lextensi de lImperi en poca de Traj.
Assenyalar les realitzacions artstiques ms importants del mn rom pel que fa al relleu histric
i enumerar les caracterstiques generals de lart rom.
Justificar les grafies -s- i -ss- del catal a partir dels participis llatins.
Indicar alguns aspectes dorganitzaci poltica i administrativa de lpoca imperial que han perdurat
fins avui dia.
Llegir, comentar i interpretar textos llatins de dificultat mitjana en els quals apareguin participis.
Relacionar i comparar la morfosintaxi del participi i analitzar la seva evoluci fins al catal.
de loraci.
Enumerar les caracterstiques generals de la religi romana i descriure els principals ritus i sacrificis
a la Roma antiga.
Adquirir lhbit daplicar el rigor cientfic al tractament de la llengua i la cultura llatines.
Valorar positivament la llengua llatina com a mitj transmissor de cultura, de coneixement personal,
Continguts
Interpretaci de textos llatins. Lectura repetitiva del text, tenint en compte els signes de puntuaci.
Identificaci de la categoria gramatical i del significat dels mots llatins en una frase.
Morfosintaxi: el participi.
Transformacions morfosintctiques dels termes i dels sintagmes (de nombre, de cas, de veu, de
temps verbal).
Etapes de la histria de Roma: Del segle I aC al segle I dC, la reforma dAugust, la dinastia juliocludia i la dinastia flvia.
Nocions bsiques sobre art. Caracterstiques generals de lart rom. El relleu artstic: lAra Pacis.
Caracterstiques generals de la religi a Roma. Collegis sacerdotals. Els ritus. El culte imperial.
Levoluci dels participis llatins al catal. Justificaci de les grafies -s- o -ss- segons el participi llat.
Llat 1 BATXILLERAT
39
Programaci daula
Competncies
Competncia social i ciutadana, ja que permet comprendre la realitat social i poltica als inicis de
lImperi rom i la seva pervivncia al llarg dels temps.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, amb lart ms caracterstic dels
romans, com s lAra Pacis, i la seva pervivncia al llarg de la histria.
Criteris davaluaci
Sintetitzar els fets que configuren la histria de Roma durant els segles I aC i I dC.
Mostrar coneixements sobre lart rom.
Identificar les formes de participi i interpretar textos en qu apareguin fets lingstics estudiats anteriorment.
Constatar la influncia de les formes llatines de participi en les formes de participi catalanes considerades irregulars.
Temporitzaci
40
Llat 1 BATXILLERAT
Programaci daula
Unitat 8 Els emperadors dels segles II-III
Objectius
Identificar els elements sintctics que formen les oracions adjectives de relatiu i les interrogatives.
Interpretar textos de dificultat mitjana en qu apareguin oracions de relatiu o interrogatives directes.
Usar correctament expressions llatines en un text catal.
Enumerar les caracterstiques generals que es donen en la histria de Roma durant el segle II,
enumerar els emperadors de la dinastia antonina i atribuir a cadascun dells els fets ms remarcables.
Descriure les caracterstiques de la Columna Trajana de Roma i comparar la seva funci amb les
columnes honorfiques dpoques posteriors.
Enumerar les caracterstiques generals que es donen en la histria de Roma durant el segle III,
els fets histrics ms importants de la dinastia dels Severs, lEdicte de Caracalla, etc.
Relacionar els conceptes lingstics emprats en laprenentatge de la llengua llatina amb els de les
llenges que lalumnat coneix.
de loraci.
Tenir una conscincia positiva de la llengua llatina com a mitj transmissor de cultura, de coneixement personal, dobertura a altres mbits i de desvetllament esttic i imaginatiu.
Continguts
Interpretaci de textos llatins. Identificaci del significat dels mots llatins coneguts. Anlisi morfosintctica, quan sigui necessria per a la comprensi del significat de les frases.
Introducci a la morfosintaxi pronominal: el pronom relatiu i linterrogatiu-indefinit.
Camps semntics i establiment de relacions lxiques.
Transformacions morfosintctiques dels termes i dels sintagmes (de nombre, de cas, de veu, de
temps verbal).
Etapes de la histria de Roma dels segles II i III dC. Dinastia dels Antonins. La crisi de mitjan segle III.
Nocions bsiques sobre art. El relleu artstic: la Columna Trajana.
Llat 1 BATXILLERAT
41
Programaci daula
Competncies
Competncia en comunicaci lingstica, ja que estimula la reflexi sobre el llat i la llengua prpia,
en expressar missatges del llat al catal.
Competncia social i ciutadana, ja que permet comprendre comportaments poltics i socials durant
els segles II i III dC.
Tractament de la informaci i competncia digital, ja que permet obtenir informaci a travs de
fonts de tota mena.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, amb lart ms caracterstic dels
romans, com s el relleu histric i la seva pervivncia al llarg de la histria.
Criteris davaluaci
Sintetitzar els fets que configuren la histria de Roma durant els segles II i III dC.
Mostrar coneixements sobre lart rom pel que fa al relleu histric.
Identificar els relatius, els indefinits i els interrogatius i interpretar textos en qu apareguin fets lingstics estudiats anteriorment.
Reconixer i interpretar les oracions de relatiu en un text.
Temporitzaci
42
Llat 1 BATXILLERAT
Programaci daula
Unitat 9 Lantiguitat tardana
Objectius
Enumerar les caracterstiques generals que marquen la histria de Roma al llarg dels segles
i descriure lorganigrama i el funcionament del dominat.
IV
Resumir els fets principals esdevinguts en els ltims temps de lImperi rom dOccident.
Identificar els morfemes que assenyalen els diferents graus de ladjectiu en llat i interpretar textos
de dificultat mitjana en qu apareguin els elements morfosintctics treballats anteriorment.
Usar correctament expressions llatines en un text catal.
de loraci.
Enumerar els factors que intervenien en laculturaci de lImperi rom i els principals factors diferenciadors de les llenges romniques. Fer una aproximaci a les lleis generals que regeixen els
canvis fontics.
Fer una lectura comprensiva de textos llatins i la seva interpretaci.
Adquirir conscincia de la necessitat del rigor cientfic per a lestudi de la llengua i la cultura llatines.
Valorar positivament la llengua llatina com a mitj transmissor de cultura, de coneixement personal,
Continguts
Lectura comprensiva i interpretaci de textos llatins. Identificaci, per context lxic, del significat dels
mots i aplicaci de criteris morfosintctics. Anlisi morfosintctica, quan sigui necessria per a la
comprensi del significat de les frases.
Morfosintaxi: els graus dels adjectius i el complement dels graus de ladjectiu.
temps verbal).
Etapes de la histria de Roma dels segles
el Gran. La fi de lImperi rom dOccident.
IV
dC. El dominat. Diocleci i la tetrarquia. Constant
La fragmentaci lingstica de la Romnia. La formaci de les llenges romniques. Factors de la

seva formaci. El procs daculturaci en lImperi rom.
Llat 1 BATXILLERAT
43
Programaci daula
Competncies
Competncia en comunicaci lingstica, ja que estimula la interpretaci de textos en la llengua
prpia i afavoreix la riquesa dexpressi.
Competncia social i ciutadana, ja que permet reflexionar sobre els esdeveniments que donaren
lloc a la fi de lImperi rom.
Tractament de la informaci i competncia digital, ja que permet analitzar dades de tota mena referits, en aquest cas, als esdeveniments histrics i socials de Roma.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, amb la histria que permet accedir
al coneixement del passat.
Criteris davaluaci
Sintetitzar els fets que configuren la histria de Roma durant els segles
rom.
IV
dC i la fi de lImperi
Identificar els graus de ladjectiu i interpretar textos en qu apareguin fets lingstics estudiats anteriorment.
Reconixer el procs daculturaci en lImperi rom i la formaci de les llenges romniques.
Temporitzaci
44
Llat 1 BATXILLERAT
GUIA DIDCTICA
SOLUCIONARI
Unitat 1 Solucionari
1. Lacci de Gladitor se situa en el moment de la successi de Marc Aureli. El seu fill Cmmode
s un emperador cruel que acaba mort a lamfiteatre per Mximus, un exgeneral de lexrcit
rom a qui lemperador ha matat la famlia i ha convertit en esclau.
Aquest personatge reuneix les virtuts de lleialtat, fortalesa, honestedat, pietat envers els dus,
amor a la famlia, autoritat envers els seus soldats i criats, etc.
2. a) 2; b) 4; c) 3; d) 1
3. a) quadriga; b) germans Lumire; c) pplum; d) Quo vadis?; e) circ; f) Lew Wallace
4. Resposta a criteri del professorat.
5. (2) Arxiu Nacional o Tabularium; (4) Tur del Capitoli; (7) Baslica Jlia o Tribunals; (5) Temple de
Cstor i Pllux; (6) Rostra o tribuna doradors; (3) Cria, lloc on es reunia el senat; (1) Temple
de Saturn
7. 1) Frum; 2) Hipdrom; 3) Prtic; 4) stia; 5) Avent; 6) Cstor; 7) Circ Mxim
8. Metge, minaire, emperador
9. 1) coltell; 2) Adri; 3) Esparta; 4) ilotes
10. A la ciutat estat dEsparta, la divisi de classes socials era impermeable. Els ilotes, juntament
amb els periecs, formaven la major part de la poblaci lacedemnia. Eren considerats servents de la gleva i, de tant en tant, se sublevaven contra la classe dominant.
11. Comentari lliure.
13. 1) d; 2) c; 3) c
14. 7; 6; 5; 8; 1; 2; 3; 4
15. 1) Cras; 2) gladiador; 3) Esprtac; 4) crucifixi; 5) pretor; 6) flasc; 7) travesser; 8) creu;
9) Howard Fast; 10) esclau; 11) criptoprtic; 12) Vesuvi; 13) lliberts; 14) Pompeia
16. 1) flamen; 2) Jpiter; 3) arx; 4) saturnals; 5) idus; 6) Fcida
46
Llat 1 BATXILLERAT
1. a) La cerimnia religiosa del bateig: loferiment dun sacrifici als dus.
b) La inscripci de linfant al registre civil: el fet de posar els tres noms.
c) El fet de dur penjada una medalla: la bulla.
d) El berenar del bateig: lpat.
e) En el catolicisme, la primera comuni: el canvi de la toga pretexta.
2. a) 3; b) 2; c) 1; d) 4; e) 2; f) 2; g) 4; h) 2
3. Praenomen: Lucius, Cnaeus i Publius
Nomen: Cornelius
Cognomen: Scipio
Agnomina: Barbatus (perqu duia barba), Asina (relacionat amb asina = somera), Calbus (perqu era calb), Nasica (perqu tenia el nas corbat), Africanus (perqu va guanyar una campanya
a frica), Asiaticus (perqu va guanyar una campanya a sia), Corculus (perqu era assenyat:
de cor), Serapio.
4. a) 5; b) 9; c) 7; d) 10; e) 1; f) 3; g) 4; h) 6; i) 8; j) 2; k) 12; l) 11
5.
Relacionats amb
Relacionats amb
Relacionats amb
Relacionats amb
una peculiaritat fsica una peculiaritat moral
lestat dnim
els sentits
Garrell
Noble
Alegre
Salat
Petit
Sensat
Moix
Dol
Prim
Profits
Amat
Agut
Grasset
Franc
Amargs
Ros
Amable
Roig
6. No hi ha gaire diversitat de noms. La diversificaci comena duns trenta anys en. La dita
significa que, fins fa poc, els antropnims eren fora similars en totes les famlies.
7. Perqu s el dit on les noies romanes promeses es collocaven lanell (anulus) que els regalava
el noi.
8. El vestit de nvia generalment s blanc; la nvia va coberta amb un vel, duu flors al cap o a
la m; en la cerimnia hi ha uns testimonis; existeix un oficiant de la cerimnia que pot ser un
sacerdot, lalcalde o un representant seu; el convit de noces; el fet dagafar en braos la nvia
per entrar a casa, etc.
9. s un senyal dhospitalitat en les cultures antigues.
10. 1) b; 2) a; 3) c; 4) a; 5) e; 6) b; 7) d; 8) f; 9) e; 10) d
11. Aquests sn els fets actuals assimilats al corresponent fet rom:
La cerimnia religiosa o civil de lenterrament/cerimnia de corpore insepulto.
La cerimnia religiosa dels funerals/cerimnia solemne dels funerals.
La presncia de fotografies davantpassats en un lloc vists de la casa/existncia de les
imagines maiorum.
La visita al cementiri el dia de Tots Sants/les festes que se celebraven tres cops lany en
honor dels difunts.
Lofrena habitual de flors a la tomba del finat/ofrena de flors a la tomba cada aniversari.
El record laudatori del difunt per part dalgun amic/lelogi pblic que feia el fill del finat.
La publicaci desqueles als diaris/anunci per part del pregoner.
El fet dobrir el fretre just abans de ser enterrat/obrir els ulls al finat abans denterrar-lo.
Llat 1 BATXILLERAT
47
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
48
La vetlla a la casa del difunt o a les capelles morturies/lexposici del mort.

Les corones de flors / ofrenes de flors.
Vestir-se amb colors foscos el dia de lenterrament i mantenir el dol durant algun temps/vestir roba negra el dia de lenterrament.
Resposta a criteri del professorat.
a) El fet que el procs educatiu reglat no sinicia als 6 o 7 anys, sin molt abans.
b) El fet que lescolaritzaci obligatria sallarga fins als 16 anys.
ludi magister: ensenyament primari-mestre
grammaticus: ensenyament secundari-professor de secundria
rhetor: ensenyament superior-professor duniversitat
Lensenyament primari, ats que s el moment en qu els nens i nenes aprenen les activitats
que eren i continuen essent instrumentals (i, per tant, necessries) en qualsevol altre tipus
destudi: llegir, escriure i comptar.
S, perqu cobren diferent sou, dacord amb les categories establertes per ladministraci.
a) 6; b) 4; c) 8; d) 3; e) 7; f) 1; g) 5; h) 2
El traat dels carrers dels barris moderns a partir del segle XVIII fins a lactualitat.
Lesglsia equival al temple rom. Lajuntament, a la cria. Els jutjats, a la baslica.
Els rostra, els llocs des don els poltics es dirigien al poble, equivalen a la televisi i a les emissores de rdio.
De castellum: Castellar, Castellet, Castellfollit, Castelldefels, Castellnou, Castell, Castellbisbal, etc. De castrum: Castro, Castrillo, Castrejn, Castro Urdiales, Castroverde, etc.
Pel que fa a la forma: plaa de braus, circs ambulants, camps de futbol. Pel que fa als espectacles: curses de braus, exhibicions de circ. En un teatre modern, lamfiteatre s el conjunt
de seients collocats generalment en forma semicircular. Un amfiteatre anatmic s la sala de
dissecci duna escola de medicina. Un amfiteatre mornic s lacumulaci de morenes terminals duna glacera.
Pel que fa a la forma: els veldroms, els circuits automobilstics i les pistes datletisme. Pel que
fa als espectacles: les curses dautombils i de motocicletes. Un circ ambulant s un o ms
espais circulars no fixos per fer-hi exhibicions danimals, exercicis daudcia i actuacions. Un
circ lunar s un crter a la superfcie de la Lluna.
El Teatre Grec de Montjuc a Barcelona i el del Camp de Mart a Tarragona.
Els edificis doci actuals que equivalen a unes termes romanes sn les piscines, els balnearis
i els centres termals.
Chester, Manchester, Gloucester, Worcester, Leicester, etc.
L(egio) IIII, L(egio) VI i L(egio) X. Aquestes van ser les legions que van erigir el pont en temps
dAugust, les mateixes que van fundar Cesaraugusta o Saragossa.
Llat 1 BATXILLERAT
31. de baix a dalt: 4) statumen; 3) rudus; 2) nucleus; i 1) summum dorsum
1
2
3
4
32. Stratae (uiae)

33. Els indicadors de les distncies.
34. La inscripci fou gravada en temps de lemperador Tiberi al segle i dC. Generalment escrivim
el nmero quatre aix: IV, a partir dun costum iniciat al Renaixement.
35. De sud a nord: Valentia, Saguntum, Ad Noulas, Ildum, Intibilim, Dertosa, Sub Saltu (Vandells), Tarraco, Palfuriana (Coma-ruga), Antistiana (la Rpita), Ad Fines (Martorell), Arragona (Sabadell), Semproniana (Granollers), Seterrae (Hostalric), Aquis Vocontis (Caldes de Malavella),
Gerunda, Cilniana, Iuncaria, in Pyrenaeum, Ruscino.
Els objectes semblants als vasos Apollinars de
Vicarello sn els plnols de les xarxes de les
vies de comunicaci. Les rees de servei sn
semblants a les mansiones. Lautopista litoral
segueix ms o menys el mateix traat que la
Via Augusta.
R
IN
I
EMPORIAE
C
S
G
A
S
A
BARCINO
AD
TA
PAL
D
IN
IL
AD
IAMNO
SAG
PALMA
EDETA
MAGO
POLLENTIA
VAL
SAETABIS
DIANIVM
ILICI
EBVSVS
LVCENTVM
36. Les distncies entre les ciutats.

37. El Mdol, Les Medes < meta; lEstela < stela; Santa Coloma < columna; Mon < mansio;
Pedrafita < petra ficta pedra clavada; Mudagons < mutatio; la Quart (< Ad quartam mansionem), Tavrnoles < taberna; Taix < statio.
38. Breda, Vereia < uereda; LEstrada < strata; Bianya, Trvia < uia; Les Corts < cursus.
39. Com els romans, per amb una tcnica ms modernitzada.
40. Cultura dels egipcis: monumental, grandiosa, colossal. Cultura grega: bella, harmnica, esttica. Cultura romana: utilitria, efica, estandarditzada.
42. T dos pisos amb vint-i-cinc arcades al pis superior i onze a linferior.
43. Perqu recorda els caus que fan els conills (cuniculi, en llat).
45. Resposta lliure. Amb tot, segurament es resolia amb pous i cisternes.
46. Des del segle x es coneix lexistncia del Rec, que va ser construt pel comte Mir per fer funcionar molins fariners i drapers i una forja. La squia neixia prop de Montcada. El seu recorregut
era de ms de dotze quilmetres i regava horts de Sant Andreu i de Sant Mart de Provenals.
Travessava la muralla medieval de Barcelona i desembocava al port pel pla de Palau. Dins la
Llat 1 BATXILLERAT
49
47.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
58.
59.
60.
61.
50
ciutat movia molins, com el de Sant Pere de les Puelles. Seguint el recorregut del Rec es van
installar teixidors, blanquers i assaonadors, etc. Es conserva algun tram del Rec com el mol
de Sant Andreu a laltura de Santa Coloma.
Poden saber com anava el traat dels carrers.
Sn semblants a les descrites per Estrab, per fetes de formig. Hi ha grans espais, sobretot
per poder rebre laigua que cau quan plou intensament i sobtadament. La descripci que fu
Estrab s bastant vlida per als temps actuals. Potser ara no parlarem dun carro sin dun
cami.
a) Sobre el primer pis.
b) Tres filades.
c) Al final del segle I dC.
d) Hi ha tres cornises; al tram inferior en unes pilastres hi ha cinc filades de carreus i en daltres,
sis; al tram superior nhi ha vuit o nou.
e) A tot arreu tret de la part superior de laqeducte, o specus.
f) A la part superior de laqeducte, o specus, per on passava laigua.
g) Forats.
a) Astorga
g) Cartagena
m) Lugo
b) Barcelona
h) Girona
n) Lle
c) Badalona
i) Sevilla
o) Pamplona
d) la Corunya
j) Lleida
p) Lisboa
e) Cadis
k) Elx
q) Tarragona
f) Saragossa
l) Santiago
r) Medelln
a) 5; b) 1; c) 4; d) 2; e) 3; f) 9; g) 6; h) 11; i) 7; j) 8; k) 10
Via Augusta
a) Via Atlntica: Italica, Olisipo, Bracara Augusta, Iria Flauia, Lucus Augusti, Brigantium; b) Via
de la Plata: Gades, Hispalis, Italica, Emerita Augusta, Salmantica, Legio, Asturica Augusta;
c) Via de Pelegrins: Gerunda, Baetulo, Barcino, Tarraco, Ilerda, Osca, Caesar Augusta.
Tot seguit sajunta amb el vial que passa per Pompaelo, Legio, Asturica Augusta, Lucus Augusti i Iria Flauia.
En tot cas seran poques les diferncies, nhi ha ms ara i passen per Madrid.
a) 6; b) el central i el del costat; c) al principi del II dC
La grafia catalana dels mots anteriors s:
Etipia, Arquimedes, atleta, ugur, aurola, Btulo, Brcino, ctedra, ciclop, conclave, dumvir,
elefant, epode, Esprtac, Eufrates, xedra, Gllia, Grgona, Heraclit, Iluro, Hlena, lgur,
medulla, mtopa, mssil, monlit, Olimpada, Pegas, pentatle, Pricles, quadriga, Ravenna,
rptil, Trraco, Scoris, Vercingtorix.
Sn les mateixes.
a) Veritas diem aperit; b) Vestis uirum non facit; c) Habitus monachum non facit; d) Fortem
fortuna iuuat; e) Mens molem agitat; f) Vitam fortuna regit; g) Lupus pilum mutat, non mentem;
h) Abusus non tollit usum.
Dies diem docet. Gratia gratiam parat. Caecus caecum ducit. Bestia bestiam cognoscit. Nummus nummum parit. Asinus asinum fricat.
Llat 1 BATXILLERAT
62. calculo- tema en o-; puella- tema en a-; soror- tema en lquida; exercitu- tema en u-; nauitema en i-; anno- tema en o-; ueritat- tema en dental; re- tema en e; leg- tema en gutural;
laud- tema en dental; copon- tema en nasal; fluuio- tema en o-; agro- tema en o-; pani- tema
en i; tabula- tema en -a.
63. a) 4; b) 5; c) 1; d) 2; e) 3; f) 8; g) 9; h) 6; i) 10; j) 7
64. Rentes una grua o un nec i els poses en una olla. Hi afegeixes aigua, sal, anet, i els fas coure
mitja cocci. Quan agafa consistncia, el treus i novament el poses a una olla amb oli i grum,
amb un feixet dorenga i de coriandre. Quan gaireb est cuit hi aboques una mica de vi, perqu agafi color. Tritures pebre, levstic, com, coriandre, arrel dassaftida, ruda, vi dol i mel,
i ho aclareixes amb vinagre. Ho colloques tot en una plata.
65. a) Gruem uel anatem lauas et includis in olla; b) Dum obduratur anatem et gruem leuas et
iterum in ollam mittis; c) Postquam teres piper, ligusticum, cuminum, coriandrum, laseris radicem, caroenum, mel, et aceto temperas.
66. ANETHVM
anethum
Ac.
CD
ACETVM
aceto
Ab.
CC
ANAS
anatem
Ac.
CD
AQVA
aquam
Ac.
CD
CAROENVM
caroenum
Ac.
CD
Ac.
CD
CORIANDRVM
coriandrum
CVMINVM
cuminum
Ac.
CD
FASCICVLVS ORIGANI ET CORIANDRI
fasciculo
Ab.
CC
LANX
lance
Ab.
CC
LIGVSTICVM
ligusticum
Ac.
CD
LIQVAMEN
liquamine
Ab.
CC
MEL
mel
Ac.
CD
OLEVM
oleo
Ab.
CC
OLLA
olla
Ab.
CC
RADIX LASERIS
radicem
Ac.
CD
RVTA
rutam
Ac.
CD
SAL
salem
Ac.
CD
VINVM
uinum
Ac.
CD
67. a) olla
ollae f.
Tema en ab) fasciculus
fasciculi m.
Tema en oc) lanx
lancis f.
Tema en cd) anas
anatis f.
Tema en te) sal
salis m.
Tema en lf) radix
radicis f.
Tema en cg) mel
mellis n.
Tema en lh) ruta
rutae f.
Tema en ai) uinum
uini n.
Tema en oj) liquamen
liquaminis n.
Tema en n-
Llat 1 BATXILLERAT
51
68. Cal considerar lactivitat que segueix com un exercici ldic sobre la flexi. En aquest moment
encara no es planteja lestudi aprofundit dels casos.
nominatiu
acusatiu
genitiu
ablatiu
ollam
ollae
olla
fasciculum
fasciculi
fasciculo
c) lanx
lancem
lancis
lance
d) sal
salem
salis
sale
e) anas
anatem
anatis
anate
f) aqua
aquam
aquae
aqua
g) uinum
uinum
uini
uino
h) radix
radicem
radicis
radice
i) ruta
rutam
rutae
ruta
j) oleum
oleum
olei
oleo
k) fortuna
fortunam
fortunae
fortuna
l) mens
mentem
mentis
mente
m) ueritas
ueritatem
ueritatis
ueritate
legem
legis
lege
a) olla
b) fasciculus
n) lex
69. a) anatem; b) anatem; c) anatis; d) anatem; e) anate; f) anas; g) fasciculo; h) fasciculum; i) fasciculus; j) fasciculi; k) gruem
70. a) lauare anatem; b) anatem coquere; c) uinum modice mittere; d) in lance; e) origani et coriandri
71. a) anet
anethum anethi
b) net
anas anatis
c) pipircies
piper piperis
d) melliflu
mel mellis
e) petroli
oleum olei
f) laserpici
laser laseris
g) radical
radix radicis
h) fascicle
fasciculum fasciculi
i) rutcies
ruta rutae
j) acetbul
acetum aceti
k) grua
grus gruis
l) vinagre
uinum uini
m) olla
olla ollae
n) sal
sal salis
o) aigua
aqua aquae
72. e) acrnim
73. a) 3; b) 2; c) 3; d) 3; e) 3
74. a) Teseu, el Minotaure, el Laberint i restes de cossos humans devorats pel Minotaure.
b) Magritte el 1937, Masson el 1930, i Picasso pels volts de 1935.
c) El laberint ocupa el lloc dels budells del Minotaure.
52
Llat 1 BATXILLERAT
75. E; C; B; A; F; D
77. Tractament ms modern a lobra de Nova York. El Mercuri de Barcelona est quiet; en canvi,
el de Nova York est volant, etc.
79. El tractament que dna Clar s clssic. Totes dues esttues sassemblen en la postura i en
la nuesa.
81. Coincideixen en els elements de la faana: columnes i front.
82. La resposta correcta s:
A. Faana de lINEFC (Barcelona).
B. Maison Carre. Nmes (Frana).
C. Temple de Minerva. Asss (Itlia).
D. Esglsia reformada de Covent Garden (Londres).
E. Esglsia de Sant Carles (Viena).
F. La Madeleine (Pars).
G. Faana del Pnteon (Roma).
H. Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona).
83. La fotografia C est relacionada amb la E; la F, amb la A; la G, amb la D i la H amb la B.
84. Els capitells de la fotografia A sn corintis; els de la B semblen toscans o drics; els de la C
sn jnics. A la fotografia D, el front est dins del portal i noms t una funci ornamental.
86. Columnes jniques, arcs, fris i esttues i relleus al front escalonat.
87. Tenalles, martell, enclusa, bufador per atiar el foc de la farga.
88. Escaire amb plomada, comps, martell i angle.
89. a) 3; b) 7; c) 4; d) 1; e) 6; f) 5; g) 2
Llat 1 BATXILLERAT
53
1. a) llengua no indoeuropea: etrusc.
b) llenges indoeuropees itliques: celta, umbre, llat, osc
hellnica: grec
2. a) sermo uulgaris; b) llat tard; c) llat clssic; d) llat postclssic; e) llat medieval; f) llat arcaic;
g) sermo urbanus; h) sermo familiaris; i) sermo cotidianus; j) llat cristi
3. Eix diacrnic:
arcaic segles VI-II aC
clssic segles I aC
postclssic segles I-II
tard segles III-VII
medieval segles VIII-XIV
Eix sincrnic:
sermo urbanus sermo familiaris sermo uulgaris
4. La resposta correcta s la segent:
a) Els llibres i la lectura dels vells oradors corroboren aquests preceptes.
b) Deixem de banda, doncs, els preceptes.
c) No ens aturem ms temps en aquell altre punt per tal que discutim
d) Que dna lensenyament escolar.
e) Fomenta la coneixena ms afinada i lestudi metdic de la literatura o la prctica del llenguatge quotidi i domstic.
f) El que volem significar i declarar
5. S, perqu una llengua sense lensenyament a lescola i sense el contacte amb els bons escriptors sempobreix i evoluciona de manera desordenada.
6.
llat culte
llat vulgar
b) Llat arcaic
c) Llat postclssic
a) Llat medieval
Catal
e) (s. XI)
g) (s. XV)
h) (s. XVII)
f) (s. XIX)
d) (s. XX)
b) Llat arcaic. Inscripci anomenada Lapis Satricanum, en escriptura contnua, dinterpretaci

discutida: Els salis a qui ha estat el suport de Publi Valeri. Els seus companys devots de Mart.
c) Llat postclssic (Plini el Vell, Histria natural, 4, 115).
a) Llat medieval (Extret de Nomina flubiorum, en M. Daz, Antologa del latn vulgar, p. 200).
e) Catal del s. XI (Homilies dOrgany).
g) Catal del segle XV (Curial e Gelfa).
h) Catal del segle XVII (F. V. Garca, A una dama que patint gran set, li don son galant un gerro
daigua).
f) Catal del segle XIX (J. Verdaguer, Canig IV).
d) Catal del segle XX.
54
Llat 1 BATXILLERAT
7. Coponem, laniumque balneumque,
tonsorem, tabulamque calculosque
et paucos, sed ut eligam, libellos;
unum non nimium rudem sodalem
et grandem puerum diuque leuem
et caram puero meo puellam:
haec praesta mihi, Rufe, uel Butuntis,
et thermas tibi habe Neronianas.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
Traducci: Un taverner, i un carnisser, i un bany, un barber, un escaquer i les peces, i pocs

llibres, per els que jo vulgui, un sol company no gaire inculte, un esclau crescudet i de molt
temps imberbe i una noia estimada pel meu esclau: aquestes coses, dna-me-les, Rufus, fins
i tot a Butuntos i tingues per a tu les termes neronianes.
calculos / calculum; paucos / paucum; libellos / libellum; thermas Neronianas / thermam Neronianam
clculs, pocs, elegir, un, rude, gran, car, meu, presta, termes, Neroniana
a) caram, caras; b) tabulam, tabulas; c) puerum, pueros; d) calculum, calculos; e) tonsorem,
tonsores; f) coponem, copones; g) grandem, grandes; h) aquam, aquas; i) uirtutem, uirtutes;
j) regem, reges
a) 2; b) 3; c) 5; d) 1; e) 6; f) 7; g) 4; h) 11; i) 8; j) 9; k) 10
a) insulam; b) montem; c) coloniam; d) ciuem; e) regionem; f) praetorem; g) partem; h) exercitum; i) fluuium; j) portum; k) regem; l) populum
insulas; montes; colonias; ciues; regiones; praetores; partes; exercitus; fluuios; portus; reges;
populos
a) panem et circenses; b) habemus papam; c) caue canem; d) diem perdidi; e) cantilenam eandem canis; f) Veritatem dies aperit; g) carpe diem; h) umbram suam metuit; i) aquam liberam
gustabit; j) finem respice; k) doctum doces
panes et circenses; papas; canes; dies; cantilenas; ueritates; umbras suas; aquas liberas;
fines; doctos
a) captiuo, captiuis; b) uiuo, uiuis; c) christiano cuncto, christianis cunctis; d) sorore uana, sororibus uanis; e) milite siluano, militibus siluanis; f) fratre peruerso, fratribus peruersis; g) papa,
papis; h) rege, regibus; i) libertino, libertinis
In taberna quando sumus
Quan som a la taverna
Primo pro nummata uini,
Primer per limport del vi,
ex hac bibunt libertini;
a partir daqu beuen els llibertins;
semel bibunt pro captiuis,
una vegada beuen pels captius,
post haec bibunt ter pro uiuis,
desprs beuen tres vegades pels vius,
quater pro Christianis cunctis,
quatre per tots els cristians,
quinquies pro fidelibus defunctis,
cinc pels fidels difunts,
sexies pro sororis uanis,
sis per les germanes vanitoses,
septies pro militibus siluanis.
set pels soldats desertors.
Llat 1 BATXILLERAT
55
Octies pro fratribus peruersis,
nouies pro monachis dispersis,
decies pro nauigantibus,
undecies pro discordantibus,
duodecies pro penitentibus,
tredecies pro iter agentibus.
Tam pro papa quam pro rege
bibunt omnes sine lege
Vuit pels germans perversos,

nou pels monjos dispersos,
deu vegades pels navegants,
onze pels desavinguts,
dotze pels penitents,
tretze pels que fan cam.
Tant pel papa com pel rei
beuen tots sense llei.
Carmina Burana, 39, 3, 4
19. b; d; c; a; g; h; f; e
20. a) ex aequo; b) in situ; c) mens sana in corpore sano; d) in albis; e) cum laude; f) in dubio pro
reo; g) in uino ueritas; h) ex cathedra
21. a) ablatiu; b) ablatiu; c) ablatiu i acusatiu; d) ablatiu; e) ablatiu; f) ablatiu i acusatiu; g) acusatiu
22. a) Italiam; b) uino; c) lectulo; d) taberna; e) pace; f) Italiam; g) foro
23. ad: cap a la rodalia
in: cap a dins
a(b): des de fora
e(x): des de dins
24. a) ad; b) in; c) a, ad; d) ab; e) ex, in; f) ad; g) ex, in; h) ex, in; i) ex, in; j) in
25. a) ab; b) inter; c) ex; d) ad; e) ad; f) pro; g) ad; h) ad; i) ab; j) in; k) ex; l) ab; m) in; n) ab; o) ex;
p) pro; q) ex; r) inter; s) ex; t) ab; u) ex
27. singular
plural
porrigitur
porriguntur
habet
habent
portat
portant
portatur
portantur
bibit
bibunt
extenditur
extenduntur
delet
delent
aperit
aperiunt
audit
audiunt
dicit
dicunt
28. porrigunt, habentur, portatur, bibitur, extendit, habetur, aperiuntur, audiuntur, dicuntur, portantur, porrigit, delentur, dicitur, extendunt, auditur, aperitur, deletur, bibuntur
29. Tenen un enunciat amb tres formes, que sn, en angls, 1a sing. pres., 1a sing. perf. i el participi.
30. a) Dant bis qui cito dant; b) Legunt frustra qui non intelligunt; c) Dant quod non habent; d) Qui
obseruant uentum non seminant; e) Tacet, satis laudat; f) Qui quaerunt inueniunt; g) Qui tacent
consentire uidentur; h) Qui bene amant bene castigant.
31. a) plcet; b) magnficat; c) imprimtur; d) dficit; e) nihil obstat; f) supervit
TEXTOS:
Hispnia, dues Hispnies
Traducci: Efectivament les Hispnies sn dues: la Citerior, que sestn cap a la zona del nord
des del Pirineu fins a Cartagena; la Ulterior, que sestn al sud des dels celtibers fins a lestret
de Gibraltar.
56
Llat 1 BATXILLERAT
Les sis provncies dHispnia
Traducci: Hispnia, denominada abans Ibria a partir del riu Iber, desprs fou anomenada
Hispnia. Est situada entre frica i la Gllia, limitada pels monts Pirineus, tancada arreu pel
mar a les altres parts. T sis provncies: Tarraconense, Cartaginense, Lusitnia, Gallcia, Btica, i, a laltra banda de lestret, Tingitnia a la regi dfrica.
Noms antics dItlia
Traducci: Itlia, en altre temps ocupada per pobles grecs, fou anomenada Magna Grcia,
desprs Satrnia a partir del nom dun rei, tot seguit fou dita Laci; finalment, fou anomenada
Italia a partir dtal, rei dels sculs el qual hi regnava.
Annbal recorre i devasta Itlia
Traducci: Annbal devasta el camp entre la ciutat de Cortona i el llac Trasum amb tota mena
de destrossa i per un cam directe va a travs de lmbria fins a Espoleci. Des del territori dels
hirpins passa al Smnium, devasta el camp de Benevntum. Captura la ciutat de Telsia i atabala el general rom amb la seva activitat.
32. La resposta correcta s:
a) Habet prouincias sex: Tarraconensem, Carthaginensem, Lusitaniam, Gallaeciam, Baeticam,
et trans fretum in regione Africae Tingitaniam.
b) Hispania prius ab Ibero amne Iberia nuncupata.
c) Sita est inter Africam et Galliam.
d) Vlterior, quae in meridiem a Celtiberis usque ad Gaditanum fretum extenditur.
e) A septentrione Pyrenaeis montibus clausa est.
f) Citerior, quae in septentrionis plagam a Pyrenaeo usque ad Carthaginem porrigitur.
g) Ab Italo Siculorum rege ibi regnante Italia nuncupata est.
h) Italia apellata est a regis nomine Saturnia.
i) Italia olim a Graecis populis occupata Magna Graecia apellata est.
GALLIA
PYRENAEVS
PYRENAEI MONTES
GALLAECIA
TARRACONENSIS
HISPANIA
CITERIOR
LVSITANIA
HISPANIA
VLTERIOR
CARTAGINENSIS
Carthago Noua
Fretum
Gaditanum
BAETICA
Tingis
TINGITANIA
AFRICA
35. a) agros; b) urbes, Romanos duces; c) Beneuentanos agros; d) colossas statuas; e) legiones,
Hispanias; f) natos suos; g) tribunos
36. a) deinde; b) sita est; c) olim; d) fretum; e) mons; f) facta est; h) fretu
37. a) Iberia; b) fluuius; c) clausa; d) regio; e) cognominata; f) Trasumennus
38. a) Italo rege; b) Celtiberis; c) partibus; d) Graecis populis; e) nauibus; f) agrum; g) urbem;
h) clade; i) ducem; j) agros
39. a) ab Italo rege; b) a deo Saturno; c) a populo Graeco; d) a Romulo conditore; e) a Baeti fluuio;
f) a colonia Tarracone; g) a Latino rege; h) a Roma
Llat 1 BATXILLERAT
57
40.
RETOROMNIC
FRANCS
ROMANS
A
LI
CASTELL
C
AT
AL
ESPANYOL
IT
PO
RT
UG
U
S
PROVENAL
SARD
41. a) Galloromnic: francs, provenal, retoromnic

Llengua pont entre el galloromnic i liberoromnic: catal
Iberoromnic: castell, portugus
b) Italoromnic: itali, sard
Balcanoromnic: romans
43. a) andorr; b) sus; c) austrac; d) sicili; e) belga; f) rom
44. Segles:
IV-III aC: poca de predomini de les llenges preromniques en la pennsula ibrica: iber, celta
i basc.
II aC-II dC: poca darraconament de les llenges preromniques a causa del procs
daculturaci que signific la romanitzaci amb la imposici del llat.
III-IV: poca de levoluci lenta del llat parlat al Baix Imperi.
V-IX: poca devoluci rpida del llat parlat amb la incorporaci de germanismes i arabismes.
X-XI: poca de diferenciaci de les diverses llenges peninsulars hispniques: galaicoportugus, castell i catal.
45. a) francs; b) retoromnic; c) provenal; d) castell; e) portugus; f) catal; g) itali; h) sard;
i) romans
46. Han evolucionat ms el romans i el retoromnic; les altres llenges no han evolucionat tant.
47 a) menjar; b) parlar; c) bullir; d) dur; e) mat; f) ocell; g) voler; h) sortir; i) cama; j) cuixa; k) espatlla
Activitat de la pg. 76
mots llatins
rotundu(m)
annuale(m)
spatula(m)
articulu(m)
canonicu(m)
cathedra(m)
strictu(m)
collocare
copula(m)
58
Llat 1 BATXILLERAT
mots patrimonials
rod
anyal
espatlla
artell
canonge
cadira
estret
colgar
cobla
mots cultes
rotund
anual
esptula
article
cannic
ctedra
estricte
collocar
cpula
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
uiaticu(m)
viatge
vitic
examen
eixam
examen
defensa(m)
devesa
defensa
pacificare
apaivagar
pacificar
labiu(m)
llavi
labial
episcopu(m)
bisbe
episcopat
singulare(m)
senglar
singular
organu(m)
orgue
rgan
regula(m)
rella
regular
radiu(m)
raig
radi
oculu(m)
ull
oculista
axilla(m)
aixella
axilla
laicu(m)
llec
laic
opacu(m)
obac
opac
musculu(m)
muscle
mscul
malitia(m)
malesa
malcia
a) Maioricam; b) Minoricam; c) insulis; d) lapides
a) Afrosades i Gimnasades; b) Perqu una s major i laltra menor; c) La fona; d) Prov del
grec.
Traducci: Les Balears sn dues illes dHispnia: Afrosades i Gimnasades, una major i una
menor; per aix el poble les anomena Mallorca i Menorca. En aquestes illes fou inventada per
primera vegada la fona, amb la qual sn disparades les pedres; per aix sn dites Balears:
perqu en grec disparar s dit bllein.
a) in, in; b) ex, in; c) in, sine, pro; d) ab; e) in
a) Asia prouincias et regiones habet; b) In tabernis omnes bibunt pro amicis et fratribus;
c) Faciunt paces cum fideli populo.
a) Carpe diem; b) ex cathedra; c) in situ; d) in albis
Aix, doncs, Escipi va recuperar tota la bellicosa Hispnia, noble en homes i en armes, des
de les muntanyes dels Pirineus fins a les columnes dHrcules i a loce.
Llat 1 BATXILLERAT
59
1. La resposta correcta s la segent:
Germnic: islands, noruec, suec, dans, angls, neerlands, alemany.
Bltic: litu, let.
Eslau: rus, ucrans, bielors, polons, txec, eslovac, eslov, blgar, serbi, croat i el macedoni.
Cltic: galic irlands, galic escocs, galls, bret.
Itlic: osc, llat, umbre; galaicoportugus, castell, catal, occit, francs, retoromnic, itali,
sard, romans.
Albans.
Grec.
Irnic: avstic, persa.
Indoari: snscrit, hindi, llenges de lndia, parlars gitanos.
Hitita; armeni; tocari.
2. a) irlands; b) basc; c) etrusc; d) grec; e) islands; f) sus; g) belga; h) austrac; i) sicili; j) romans.
3.
ISLANDS
NORUEC
SUEC
R U S
LET
LITU
DANS
ANGLS
IRLANDS
NEERLANDS
FRANCS
ESLOV
CROAT
SERBI
ITALI
PROVENAL
L
GALLEC
CATAL
SARD
GREC
UCRANS
BLGAR
ARMENI
CA
ST
EL
PORTUGUS
POLONS
TXEC
ESLOVAC
ALEMANY
BRET
RETOROMNIC
PERSA
4. indoeuropeu
*kuon*pleu*bhrater*ped*(e)dent5. Alpes montes
Apennini montes
Padus flumen
Arnus flumen
Tiberis flumen
Rubico flumen
Corsica insula
Sicilia insula
Sardinia insula
Magna Grcia
Calbria
Brtium
Laci
Picnum
60
Llat 1 BATXILLERAT
grec
kwn
plw
frthr
podj
dntoj
Alps
Apennins
Po
Arn
Tber
Rubic
Crsega
Siclia
Sardenya
Magna Graecia
Calabria
Bruttium
Latium
Picenum
llat
canis
pluere
frater
pe(d)s
den(t)s
angls
hound
fleet
brother
foot
tooth
alemany
Hund
Flut
Bruder
Fuss
Zahn
Pas dels vnets
Ligria
Gllia Transpadana
Campnia
mbria
Lucnia
Smnium
Pas dels sabins
Etrria
Aplia
6.
Venetia
Liguria
Gallia Transpadana
Campana
Vmbria
Lucania
Samnium
Sabini
Etruria
Apulia
7.
Alps GLLIA
S
VNET
TRANSPADANA
CISPADANA
Padus
LIG
Ap
en Rubic
i
ns
Arn
D
Via
RA
DR
omitia
IT
Via
Aem
ilia
Luna
Florentia
Pisae
CORSICA
IC
Aquileia
Via Postumia
ViaCassia
elia
Aur
Via
RIA
MA
UM
N
PIC RIA
B
M
ET
CRSEGA
Placentia
Genua
Ariminium
Via Flaminia
Via Salaria
Via Valeria
Reate
Via Catina
Tibur
SABINS
LACI
AP
CA SMN LIA
MP IUM
CA
L
NIA
SARDENYA
BR
IA
M
GR AGN
C A
MAR TIRR
IA
Tber
Via Appia
Capua
Via A
Neapolis
SARDINIA
ppia Brundisium
Via Pop
LUCN
MARE TYRRHENVM
IA
BR
TIU
M
ilia
SICLIA
MARE
HADRIATICVM
Fregellae
SICILIA
Rhegium
8. Traducci: De totes les regions, no solament dItlia, sin tamb a tot el mn, la ms bella s
la zona de Campnia. Aqu hi ha aquells famosos ports de Caieta, de Mis, Baies clid per les
seves fonts, Lucr, i lAvern. Aqu estan cobertes de vinyes les muntanyes de Falern i el ms
bell de tots el Vesuvi, imitador del foc de lEtna. Les ciutats vora mar sn Frmies, Cumes,
Putolos, Npols, Hercul, Pompeia, i la mateixa capital de totes, Cpua, en altre temps considerada la ms gran entre les tres ms grans (Roma i Cartago).
9. a) ciutats: Cartago, Cumes, Frmies, Hercul, Npols, Pompeia, Putolos, Roma. (Carthago,
Cumae, Formiae, Herculaneum, Neapolis, Pompeii, Puteoli, Roma)
b) llacs: Avern, Lucr (Auernus, Lucrinus)
c) muntanyes i volcans: Etna, Falern, Vesuvi (Aetna, Falernus, Vesuuius)
d) ports: Caieta, Mis, Baies (Caieta, Misenum, Baiae)
10. a) Avern; b) Pompeia; c) Falern; d) Baies; e) Hercul; f) Cumes; g) Etna; h) Lucr
11.
LACI
SMNIUM
Frmies
Falern
Caieta
CA
MAR TIRR
Cumes
P
Cpua
NI
Llac Lucr
A
Npols
Vesuvi
Llac Avern
Mis
Putols
Baies
Hercul
Pompeia
Llat 1 BATXILLERAT
61
12. Anquises
Venus
Llat
Eneas
Lavnia
Ascani (o Iulus)
Procas
Numitor
Amuli
Slvia
Mart
Rmul
Rem
13. Riu Tber, Capitoli, Palat, Avent

14. a) Palat; b) Tber; c) vestal; d) Eneas; e) Jpiter; f) Anquises; g) frum; h) Rmul; i) Mart
15. Bibit hera, bibit herus,
(hera-)
bibit miles, bibit clerus,
(milet-)
bibit ille, bibit illa,
(illa-)
bibit seruus cum ancilla,
(seruo-)
bibit uelox, bibit piger,
(ueloc-, pigro-)
bibit albus, bibit niger,
(albo-, nigro-)
bibit constans, bibit uagus,
(constant-, uago-)
bibit rudis, bibit magus.
(rudi-, mago-)
Bibit pauper et aegrotus,
(pauper-, aegroto-)
bibit exul et ignotus,
(exul-, ignoto-)
bibit puer, bibit canus,
(puero-, cano-)
bibit presul et decanus,
(presul-, decano-)
bibit soror, bibit frater,
(soror-, frater-)
bibit anus, bibit mater,
(anu-, mater-)
bibit ista, bibit ille
(ista-)
bibunt centum, bibunt mille.
Carmina Burana, 39, 5-6
Traducci: Beu la mestressa, beu lamo, beu el soldat, beu el clergue, beu aquell, beu aquella,
beu el servent amb la criada, beu el diligent, beu el gandul, beu el blanc, beu el negre, beu el
constant, beu linconstant, beu linculte, beu el mgic.
Beu el pobre, beu el malalt, beu lexiliat, beu el desconegut, beu el nen, beu el capblanc, beu
el capdavanter, beu el deg, beu la germana, beu el germ, beu la vella, beu la mare, beu
aquest, beu aquell, beuen cent, beuen mil.
16. Bibunt herae, bibunt heri / bibunt milites, bibunt cleri, / bibunt illi, bibunt illae, / bibunt serui cum
ancillis, / bibunt ueloces, bibunt pigri, / bibunt albi, bibunt nigri, / bibunt constantes, bibunt
uagi, / bibunt rudes, bibunt magi.
Bibunt pauperi et aegroti, / bibunt exules et ignoti, / bibunt pueri, bibunt cani / bibunt presules et
decani, / bibunt sorores, bibunt fratres, / bibunt anus, bibunt matres, / bibunt istae, bibunt illi.
62
Llat 1 BATXILLERAT
17. Quadrupes, tardigrada, humilis, aspera,
capite breui, ceruice anguina, aspectu truci.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
CICER, Sobre lendevinaci 2, 133

Traducci: Quadrpeda, lenta, humil, spera, de cap petit, de coll de serp, daspecte ferotge.
Testudo
Traducci: Qu s? Un cavall, una serp, una vaca o una tortuga?
Una tortuga.
Quadrupedes, tardigradae, humiles, asperae, capitibus breuibus, ceruicibus anguinis, aspectibus trucibus.
Qui sunt? Equi, angues, uaccae, oues uel testudines?
u
Hispaniam
Hispania
Hispaniae
Hispanias
Hispanii
Hispania
a filia
filiam
filia
filiae
filias
filiis
b Troianus
Troianum
Troiano
Troiani
Troianos
Troianis
c rex
regem
rege
reges
reges
regibus
d regio
regionem
regione
regiones
regiones
regionibus
e pars
partem
parte
partes
partes
partibus
f nauis
nauem
naue
naues
naues
nauibus
g manus
manum
manu
manus
manus
manibus
h res
rem
re
res
res
rebus
i populus
populum
populo
populi
populos
populis
j prouincia
prouinciam
prouincia
prouinciae
prouincias
prouinciis
a) regiones; b) urbem; c) Italiam; d) nauibus; e) partes; f) Latino; g) annis; h) Romani; i) urbes;
j) reliquas
La resposta correcta s la segent:
a) Amici certi in rebus incertis cernuntur.
b) Artes longae, uitae breues.
c) Canis plurimum latrans non mordet.
d) Honor mutat morem
e) Mentes agitant moles.
f) Numeri clausi.
g) Quales reges, tales greges.
h) Vera amicitia sempiterna est.
i) Guttae cauant lapides.
j) Rarae aues.
k) Domus propriae, domus optimae.
l) Aleae iactae sunt.
m) Amans amens.
n) Anni producunt, non agri.
a) Numerus clausus.
b) Amicus certus in re incerta cernitur.
c) Canes plurimum latrantes non mordent.
d) Honores mutant mores.
e) Rara auis.
Llat 1 BATXILLERAT
63
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
64
f) Verae amicitiae sempiternae sunt.

g) Qualis rex, talis grex.
h) Gutta cauat lapidem.
i) Mens agitat molem.
Per casualitat una guineu va veure una mscara trgica: Oh, quina aparena tan gran! va
dir per no t cervell! Aquesta faula s per a aquells als quals la Fortuna va concedir honor
i glria, per va arrabassar el sentit com.
Gallia est omnis diuisa in partes tres, quarum unam incolunt Belgae, aliam Aquitani, tertiam
qui ipsorum lingua Celtae, nostra Galli appellantur. Hi omnes lingua, institutis, legibus inter se
differunt. Gallos ab Aquitanis Garunna flumen, a Belgis Matrona et Sequana diuidit. Horum
omnium fortissimi sunt Belgae, propterea quod minime ad eos mercatores saepe commeant
proximique sunt Germanis, qui trans Rhenum incolunt, quibuscum continenter bellum gerunt.
CSAR, Guerra de les Gllies 1,1,1-3.
Traducci: La Gllia est tota dividida en tres parts, de les quals una lhabiten els belgues,
laltra els aquitans i la tercera aquells que en la llengua dells mateixos sn anomenats celtes i
en la nostra llengua, gals. Tots aquests es diferencien entre ells per la llengua, les institucions
i les lleis. El riu Garunna els separa dels gals, el Mtrona i el Squana dels belgues. De tots
aquests, els ms valents sn els belgues, perqu els mercaders els visiten poqussim i sn
propers als germnics, que viuen a laltra banda del Rin i amb els quals contnuament fan la
guerra.
Belgae, Celtae siue Galli, Aquitani
a) Vna pars Galliae incolitur a Belgis.
b) Galli ab Aquitanis Garunna flumine diuiduntur.
c) A Germanis cum Belgis bellum geritur.
d) Celtae nostra lingua Galli appellantur.
a) omnis; b) flumen; c) fortissimi; d) bellum gerunt; e) appellantur; f) Gallia; g) incolunt; h) proximi; i) gerunt; j) partes
Barbapum
Erat in Aethiopia (est)
rex olim Ras Seium.
Barbam magnam habebat. (habet)
Vocabant Barbapum. (uocant)
chorus: Barbapum, Barbapum, Barbapum
Cum hoste magnum proelians
mouebat strepitum. (mouet)
Tum milites clamabant: (clamant)
Videte Barbapum.
chorus: Barbapum, Barbapum, Barbapum
Traducci: Hi havia a Etipia en altre temps el rei Ras Saium. Tenia una gran barba. Lanomenaven Barbapum. Lluitant molt amb lenemic provocava estrpit. Aleshores els soldats cridaven:
vegeu en Barbapum.
a) incolebat; b) delent; c) erat; d) delebatur e) est; f) portant; g) habent; h) dicebant; i) dicunt
Llat 1 BATXILLERAT
31. Traducci: Gai Plini al seu Canini Rufus, salut. Fa poc ha estat anunciat que Sili Itlic ha deixat
la vida per inanici en la seva propietat de Npols. La causa de la mort ha estat el mal estat
de salut. Se li havia format un tumor inguarible, per enuig del qual ha recorregut a la mort amb
una fermesa irrevocable. Fins al darrer dia havia estat benaurat i feli. Va ser entre els primers
ciutadans sense influncia i sense enveja: era saludat, era honorat. Jaient molt en un llit (encara que sovint feia llit), en el cubcul sempre passava els dies en converses doctssimes. Escrivia
poemes amb ms cura que enginy. Possea diverses villes. Arreu hi havia molts llibres, moltes
esttues i molts retrats, que no solament tenia sin que tamb venerava, sobretot el de Virgili,
el natalici del qual celebrava ms solemnement que el seu; especialment a Npols, on solia
entrar a la seva sepultura com en un temple.
En aquesta tranquillitat ha excedit lany setanta-cinqu, amb un cos ms delicat que no pas
malalts. Estigues bo.
32. a) A Canini Rufus. b) Comena amb SALVTEM DAT i acaba amb VALE. c) De Sili Itlic.
d) Sha mort. e) A la classe ms benestant. f) A Npols. g) El visitaven per mantenir-hi converses doctes. h) Era ms acurat que no pas enginys. i) Colleccionava llibres, esttues i retrats.
j) Admirava Virgili. Celebrava molt solemnement el seu natalici i visitava la seva tomba com si
fos un temple. k) 70 anys.
33. a) Causa mortis ualetudo est; b) Villas possidebat; c) Erat natus insanabilis clauus; d) Libros,
statuas, imagines non modo habebat uerum etiam uenerabat; e) Salutabatur, colebatur, multumque in lectulo iacens doctissimis sermonibus dies transigebat; f) Vsque ad supremum diem
beatus et felix fuit; g) Poetae natalem celebrabat; h) Excessit delicato magis corpore quam
infirmo; i) Claui taedio ad mortem irreuocabile constantia decurrit.
34. Alexander Seuerus statuas colossas uel pedestres nudas uel equestres in foro diui Neruae
locauit cum titulis et columnis aereis, quae gestorum ordinem continerent, exemplo Augusti,
qui summorum uirorum imagines e marmore in foro suo collocauit.
Traducci: Alexandre Sever va collocar esttues gegantines o pedestres nues o eqestres al
frum del div Nerva amb inscripcions sobre columnes de bronze que contenien lordre de les
seves gestes segons lexemple dAugust, que va collocar al seu frum els retrats en marbre
dels homes ms destacats.
35. ordo -inis
nfrater fratris
rexercitus -us umens -ntis tciuitas -atis
tdies -ei
erex regis
gtitulus -i
onauis -is
imiles militis tAlexander -dri ocolumna -ae asoror -oris
rpars partis
tstatua -ae
a36. a) Hae sunt prouinciae Hispaniae; b) Hae sunt statuae Alexandri; c) Hae sunt naues regis;
d) Hi sunt libri amici; e) Haec est statua Augusti; f) Hic est ordo militum.
37. a) militis, militibus; b) prouinciis, prouinciae; c) columnis, columnae; d) uirum, uirorum; e) oculum, oculorum; f) ordo, ordine
38. a) oculi; b) exercituum; c) imperatoris; d) dierum; e) uiri; f) ordinum; g) manus; h) manuum;
i) amicorum
39. a) modus uiuendi; b) sui generis; c) arbiter elegantiarum d) casus belli; e) uox populi; f) animus
negotiandi; g) honoris causa; h) Corpus Christi
Llat 1 BATXILLERAT
65
40. a) viacrucis
< uia crucis
b) mapamundi
< mapa mundi
c) aqeducte
<aquae ductus
d) dijous
< dies Iouis
e) divendres
< dies Veneris
f) agricultura
< agri cultura
Traducci dels textos
Els romans abans foren denominats llatins
Els romans foren anomenats a partir del nom de Rmul, que fund la ciutat de Roma. Abans
aquests foren denominats llatins a partir del rei Llat. Efectivament, Llat fou rei dItlia, que a
partir del seu nom anomen llatins aquells que desprs foren denominats romans.
Eneas va arribar a Itlia procendent de Troia
Desprs de la caiguda i destrucci de Troia, Eneas amb vint naus, amb les quals eren transportades les relquies dels troians, va arribar a Itlia, regnant-hi Llat. Daltra banda, mort Llat,
Eneas hi va regnar tres anys.
Rmul i Rem foren llanats al Tber
El fundador de la ciutat i de lImperi va ser Rmul, engendrat per Mart i Rea Slvia. Aix va
confessar della mateixa la sacerdotessa quan Rmul, llanat per ordre del rei Amuli al riu juntament amb el seu germ Rem, no va poder ser mort.
41. a) A Romuli nomine; b) Romulus; c) A rege Latino; d) Aeneas
42. a) nauibus; b) rex; c) Latinos; d) Hispaniae; e) prouincias; f) Italo rege
43. a) Reliquias portant nauibus; b) Magnam Graeciam occupant Graeci; c) Vrbem Romam condit
Romulus
44. Retrat del conspirador Catilina
Luci Catilina, nascut de noble llinatge, va ser de gran fora dnim i de cos, per denginy
dolent i depravat. Des de ladolescncia li van ser agradables les guerres internes, les matances, els robatoris, la discrdia civil, i entre elles va passar la seva joventut. Daudcia, en tenia
molta; anava el primer al combat, sortia del combat entaulat lltim.
45. Traducci: La ciutat fundada va ser anomenada segons el nom del fundador. Primer va fortificar el Palat, en el qual el mateix Rmul havia estat criat.
Rmul va regnar trenta-set anys. Numa, quaranta-tres. La ciutat era poderosa i equilibrada en
les arts de la guerra i de la pau. Numa Pompili funda de bell nou, amb la justcia, amb lleis i
amb bons costums, la nova ciutat, fundada per la fora i amb les armes.
Roma mentrestant creix amb les runes dAlba. Es duplica el nombre de ciutadans. Tullus va
regnar trenta-dos anys amb gran fama de guerrer.
El poble va nomenar rei Anc Marci. Anc va regnar vint-i-quatre anys, igual a qualsevol dels reis
anteriors en les arts i en la fama de la guerra i de la pau.
El poble rom, amb gran consens, va ordenar que regns Tarquini. Gaireb al trenta-vuit any
des que havia comenat a regnar Tarquini, Servi Tulli estava en un lloc molt honorat no solament davant el rei sin tamb davant els senadors i la plebs. Ell va distribuir, segons el cens,
les classes i les centries i aquesta ordenaci, tan admirable en la pau com en la guerra. Servi
Tulli va regnar quaranta-quatre anys.
66
Llat 1 BATXILLERAT
46.
47.
48.
49.
50.
Aleshores va comenar a regnar Luci Tarquini. Luci Tarquini el Superb va regnar vint-i-cinc
anys.
Hi va haver reis a Roma durant dos-cents quaranta-quatre anys des de la fundaci de la
ciutat fins al seu alliberament. A continuaci, seguint el projecte de Servi Tulli, en els comicis
centuriats foren creats pel prefecte de la ciutat dos cnsols, Luci Juni Brutus i Luci Tarquini
Collat.
a) Resposta oberta. Correcci a criteri del professorat.
b) 244 anys. La repblica va comenar el 510 aC.
c) Luci Juni Brutus i Luci Tarquini Collat.
El concepte de famlia en llat s ms restringit que en catal. En una societat patriarcal com la
romana no shauria acceptat la famlia monoparental.
En la famlia duna societat agrcola i patriarcal s ms til un bar que una noia, ja que la
noia, tan bon punt pot collaborar en les tasques comunes, es casa i esdev membre duna
altra famlia, amb la qual cosa es perd un element de fora de treball i una part del patrimoni,
que sen va amb el dot. Els barons, en canvi, sn la garantia de la perpetuaci del nom i del
patrimoni familiar; a ms, en una societat amb una gran taxa de mortalitat infantil i bllica,
cal procurar la presncia de ms dun descendent mascle en una mateixa famlia, per tal
dassegurar la descendncia per via masculina.
Tanmateix, la societat tamb ha de proporcionar dones si no vol que perilli la seva prpia existncia com a tal. Daqu que, a Roma, rarament sesposessin les filles primognites. En una
economia de subsistncia, les altres filles, un cop assegurat lobjectiu principal, constituen
una crrega econmica i, per tant, els romans solien abandonar-les en un cam.
s el deure que tenen els pares de vetllar pels fills durant la minoria dedat.
A divuit anys.
Per als romans era el dret del pare a exercir un poder absolut sobre els seus descendents; per
a nosaltres s el deure, tant del pare com de la mare, de vetllar pels fills i filles fins als divuit
anys.
Un fill podia emancipar-se fsicament a partir dels disset anys, per aquest fet no comportava
cap mena de drets econmics ni administratius ni civils propis fins a la mort del pare; en canvi,
tot i tenir autonomia jurdica per mort eventual del pare, no podia accedir al primer grau de la
carrera poltica fins als trenta-un anys. Per tant, no coincidia la majoria dedat poltica amb la
majoria dedat civil, cosa que ara no passa.
Amb tot, en el nostre ordenament jurdic tamb es dna una contradicci daquesta mena,
entre la majoria dedat penal, als setze anys, i la majoria dedat legal, als divuit.
a) paterfamilias; b) patria potestas; c) uxor; d) ius uitae necisque; e) Gai Juli Csar Octavi;
f) ius connubii; g) seruus; h) gens; i) ius exponendi; j) liberi; k) tutela mulierum; l) sui iuris;
m) per usum
La famlia dApi Claudi
Quatre fills robustos, cinc filles, una casa tan gran, un cercle de clients tan gran els regia Api,
cec i vell, ja que tenia lesperit tens com un arc i afeblint-se no sucumbia a la vellesa. Tenia no
solament autoritat, sin tamb poder sobre els seus: el temien els esclaus, el respectaven els
fills, tots el tenien per estimat; eren vigents en aquella casa el costum dels avantpassats i la
disciplina.
Llat 1 BATXILLERAT
67
51. Campnia, sacsejada per un terratrmol
Hem sentit que Pompeia, clebre ciutat de la Campnia, sha ensorrat per un moviment de terra. El dia de les Nones de febrer hi va haver el terratrmol que va devastar amb gran estrall la
Campnia, mai a recer (segura) daquest mal; en efecte, part de la ciutat dHercul ha caigut,
i la colnia de Nucria no est sense dany.
Activitats davaluaci
1. Quid? Asiae rex Priamus nonne et Helenum filium et Cassandram filiam diuinantes habebat,
alterum auguriis, alteram mentis incitatione et permotione diuina? Quo in genere Marcios quosdam fratres, nobili loco natos, apud maiores nostros fuisse scriptum uidemus.
Traducci: Qu? Oi que Pram, rei dsia, tenia no solament el fill Helen sin tamb la filla
Cassandra endevinadors, un mitjanant els auguris, laltra mitjanant la incitaci de la ment i
lexcitaci divina? En aquesta categoria veiem que foren inscrits, segons els nostres avantpassats, uns germans Marci, nascuts en un noble lloc.
2. a) Dsia, precisament de Troia. b) Hlena i Cassandra. c) Lendevinaci. d) Lun, dels auguris;
laltre, de la incitaci de la ment i de lexcitaci divina. e) A una famlia noble. f) Eren germans.
3. a) Romulus; b) regis Latini; c) Iberi; d) Troiae; e) aliorum imperatorum; f) Hispaniam
4. a) rex Troianus; b) mentium; c) praetorum clarorum; d) in generibus; e) filios diuinantes; f) fratris
parui; g) nobilem natum; h) augurio; i) incitationibus et mentibus; j) maiorem nostrum; k) permotionibus diuinis
5. a) Hostes Troiam occupant; b) Vna pars Hispaniae ab Iberis incolitur; c) Naues Troianos in
Italiam portant; d) Reliquiae in Italiam a Troianis portantur
6. a) regio, regione; b) Troianis, Troiani; c) oculo, oculus; d) regio, regione; e) Apollo, Apolline;
f) ordo, ordine; g) Seuero, Seuerus.
68
Llat 1 BATXILLERAT
1. QVINTO LICINIO
QVINTI FILIO SILVANO
GRANIANO QVADRONIO
PROCVLO TRIVMVIRO AD MONETAM TRIBVNO
MILITVM LEGIONIS SEXTAE VICTRICIS
PIAE FIDELIS. DECRETO DECVRIONVM.
Traducci: A Quint Licini, fill de Quint, Silv Grani Quadroni Prcul, trimvir per a la moneda,
trib dels soldats de la legi sisena vencedora, pia, fidel. Per decret dels decurions.
2. Q = QVINTO
Q. F. = QVINTI FILIO
III VIRO = TRIVMVIRO
TRIB = TRIBVNO
MIL = MILITVM
LEG = LEGIONIS
VI = SEXTAE
VICT = VICTRICIS
P = PIAE
F = FIDELIS
DD = DECRETO DECVRIONVM
3. a) tutoribus deis; b) optimis regibus; c) uictoribus exercitibus; d) claris oratoribus; e) audacibus
consulibus; f) claris ciuibus; g) illustribus uiris; h) uictoribus ducibus
4. a) tutori deo; b) optimo regi; c) uictori exercitui; d) claro oratori; e) audaci consuli; f) claro ciui;
g) illustri uiro; h) uictori duci
5. a) oculo; b) imperatori/-e; c) uiris; d) tribuno; e) exercitui; f) diebus; g) ordinibus; h) statuis;
i) legi/-e; j) sorori/ -e; k) discipulo; l) poetae; m) uiro; n) regio
6. a) imperatoribus, imperator; b) turris, turribus; c) regio, regioni/e; d) manui, manus; e) tribuno,
tribunus; f) oculi, oculo; g) exercitus, exercitibus; h) pueri, puero; i) regis, regibus; j) agris, agri
7. a) aurora musis amica; b) si deis placet; c) urbi et orbi; d) amicis quaelibet hora; e) non schola
sed uitae discimus; f) amicis inest adulatio; g) uae uictis
8. Numitori; sceleri; filiae Rheae Siluiae
Traducci: Ascani consta (ser) nascut dEneas. Desprs regna Silvi, fill dAscani; aquest
engendra Eneas Silvi; aquest desprs, Llat Silvi Desprs regna Proca. Aquest engendra
Numitor i Amuli. A Numitor, que era el ms gran de la famlia, deixa lantic reialme de la gent
Slvia. Tanmateix va poder ms la violncia que la voluntat o el respecte de ledat. Expulsat el
germ, regna Amuli; afegeix un crim a un altre crim; elimina la descendncia viril del germ;
a Rea Slvia, filla del seu germ, mitjanant lexcusa de lhonor, quan la va nomenar vestal, per
la virginitat perptua la priva de lesperana dun part.
9. Iane, Iuppiter, Mars pater, Quirine, Bellona, Lares, diui Nouensiles, dii Indigetes, diui quorum
est potestas nostrorum hostiumque diique Manes, uos precor, ueneror, ueniam peto oroque
ut populo Romano Quiritium uim uictoriamque prosperetis, hostesque populi Romani Quiritium
terrore, formidine morteque afficiatis. Pro re publica et exercitu, legionibus, auxiliis populi Romani Quiritium, legiones auxiliaque hostium diis Manibus Tellurique deuoueo.
Llat 1 BATXILLERAT
69
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
70
Traducci: Janus, Jpiter, pare Mart, Quir, Bellona, Lares, dus Novnsiles, dus Indgets,
dus dels quals s la potestat de nosaltres i dels enemics i dus Manes, us conjuro, us venero,
us demano la grcia i suplico que propicieu la fora i la victria al poble rom dels quirits i tracteu els enemics del poble rom dels quirits amb terror, amb espant i amb la mort. Per lestat
i lexrcit, per les legions, per les tropes auxiliars del poble rom dels quirits dedico les legions i
les tropes auxiliars dels enemics als dus Manes i a la Terra.
a) Quirites; b) Ianus; c) Manes; d) Nouensiles; e) Iuppiter; f) Bellona; g) Indigetes; h) Mars; i) diui
quorum est potestas nostrorum hostiumque; j) Quirinus; k) Lares; l) Tellus
a) Passer, deliciae meae puellae.
b) Lugete, o Veneres Cupidinesque.
c) Viuamus, mea Lesbia, atque amemus.
d) Miser Catulle, desinas ineptire.
e) Verani, omnibus e meis amicis antistans mihi milibus trecentis.
f) Furi et Aureli, comites Catulli
g) Cenabis bene, mi Fabulle, apud me.
h) Tu quoque fili mi?
i) Memento homo quia puluis es et in puluerem reuerteris.
Han arribat les vacances destiu
Mestre descola, perdona la mainada ingnua, i que saturin les palmetes severes, ceptres
dels pedagogs, i que dormin fins al quinze doctubre; si a lestiu els nens estan b de salut,
ja aprenen prou.
MARCIAL, 10, 62, 1 i 10-12
a) nominauerunt; b) dilexit; c) creauit; d) liquit; e) locauit; f) fuit; g) seruauit; h) fecit; i) dixi
Hospes, quod dico, paulum est: asta ac pellege.
Hic est sepulchrum haud pulchrum pulchrae feminae.
Nomen parentes nominauerunt Claudiam.
Suum maritum corde dilexit suo.
Natos duos creauit. Horum alterum
in terra liquit, alium sub terra locauit.
Sermone lepido, tum autem incessu commodo.
Domum seruauit, lanam fecit. Dixi. Abi.
Traducci: Viatger, el que dic s poc: aturat i llegeix. Aquest s el sepulcre no forms per a
una dona formosa. De nom els pares lanomenaren Cludia. Va estimar el seu marit amb el
seu cor. Va infantar dues criatures. Daquestes, luna la deix a terra, laltra la pos sota terra.
De parlar agradable, daltra banda tamb de caminar escaient. Va guardar la casa, va fer llana.
He dit. Vs-ten.
a) dicit, dixit; b) diligit, dilexit; c) dicunt, dixerunt; d) sunt, fuerunt; e) habuit, habet; f) scripserunt,
scribunt; g) portat, portauerat; h) scribit, scripsit
a) dixi, enarraui; b) didici; c) paruerunt; d) fuit; e) potuit; f) inuenit, accessit.
a) dixeram, enarraueram; b) didiceram; c) paruerant; d) fuerat; e) potuerat; f) inuenerat, accesserat
Mantua me genuit, Calabri rapuerunt, tenet nunc
Parthenope; cecini pascua, rura, duces.
Llat 1 BATXILLERAT
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
Traducci: Mntua mengendr, els calabresos em rapiren; ara em t Partnope; he cantat

pastures, camps i cabdills.
TEXTOS
Hi ha un du per a cada cosa
Traducci: Aix, els romans van designar Prosrpina protectora del blat quan germina; el du
Nodut, dels colzes i dels nusos de les tiges; la dea Volutina, dels embolcalls de les gemmes;
quan sobren les gemmes, la dea Patelana, perqu surti lespiga; la dea Flora, dels cereals que
floreixen; el du Lacturn, dels lactescents; la dea Matuta, dels que maduren; la dea Runcina,
quan sn arrencats, s a dir, sn extrets de terra.
Tots els pobles antics al principi van ser governats per reis
Traducci: En altre temps, tots els pobles antics van obeir reis. Aquesta mena de poder primerament era atorgat a homes justssims i molt savis (i aix tamb en el nostre estat va prevaler
moltssim, mentre va governar la potestat reial), desprs tamb era transms successivament
als descendents, la qual cosa perdura entre aquells que ara sn governats per reis. Ara b, als
qui no va agradar el poder reial, aquests no volien pas no obeir ning, sin que no van voler
obeir sempre un de sol.
a) Regibus; b) Ad homines iustissimos et sapientissimos; c) Quod regalis potestas regi praefuit;
d) In iis qui nunc regnantur; e) Quia non semper uni parere uoluerunt.
a) Primum a Romanis potestas regalis ad homines iustissimos deferebatur; b) Deinde a Romanis potestas regalis posteris prodebatur; c) A Romanis praeficitur Proserpina frumentis germinantibus; d) A Claudia suus maritus corde diligitur; e) A matre nati sui in terra linquuntur; f) Ab
agricultoribus spinae runcantur.
a) Romae; b) a deo; c) sacerdos; d) uiros prudentes; e) Romanis; f) potestati regali; g) populus
Romanus; h) deam Floram
a) Roma; b) Remi frater; c) in fluuium; d) regis; e) populi; f) uiri; g) auferunt; h) nodus
a) etruscos; b) Cartago; c) senador; d) Tber; e) llei de les XII Taules; f) ugur; g) cavaller;
h) Tarent; i) senat; j) cries; k) comicis centuriats
a) pont; b) etrusc; c) tur; d) rei de lEpir; e) ciutat etrusca; f) Canuleia; g) lleis Valrio-Horcies;
h) Laci; i) censors; j) qestors
a) IV aC; b) IV aC; c) III aC; d) IV aC; e) VI aC; f) III aC; g) VIII aC; h) XIII aC; i) V aC; j) V dC
a) Porsenna; b) Epir; c) Pirrus; d) Cartago; e) Siclia; f) ius commercii; g) ius connubii; h) ius
sacrorum; i) Canuleia; j) Capitoli
a) 4; b) 5; c) 2; d) 7; e) 6; f) 1; g) 3
a) ius militiae; b) ius rogationis; c) ius commercii; d) ius prouocationis; e) ius connubii; f) ius
suffragii; g) ius sacrorum; h) ius census; i) ius honorum; j) senatusconsultum
a) connubi; b) sufragista; c) provocaci; d) milcia; e) comer; f) rogatives
a) 4; b) 7; c) 1; d) 3; e) 2; f) 5; g) 6; h) 10; i) 11; j) 9; k) 8
a) 4 G; b) 7 C; c) 1 A; d) 2 E; e) 8 H; f) 3 D; g) 5 F; h) 6 B
a) 5; b) 6; c) 7; d) 1; e) 4; f) 2; g) 3
edils, censors, pretor, cnsols, dictador, mestre de la cavalleria
a) 2; b) 3; c) 1; d) 7; e) 4; f) 5; g) 6
1) cnsols; 2) trib de la plebs; 3) censor; 4) edils; 5) dictador
a) 2; b) 7; c) 1; d) 6; e) 3; f) 4; g) 5
Llat 1 BATXILLERAT
71
36. De dalt a baix: 2 cnsol; 4 pretor; 5 qestor; 6 edil; 7 censor; 3 dictador; 1 mestre de cavalleria.
37. consul, praetor, quaestor, aedilis, censor, dictator, magister equitum
TEXTOS
Linici de la repblica romana
Traducci: Luci Tarquini el Superb va regnar vint-i-cinc anys. A Roma es va governar amb reis
des de la fundaci de la ciutat fins a lalliberament dos-cents quaranta-quatre anys. Aleshores
foren nomenats en els comicis centuriats pel prefecte de la ciutat dos cnsols, Luci Brutus
i Luci Tarquini Collat.
Roma, alliberada ja de la monarquia, comen a ampliar el seu territori i influncia
Traducci: Aleshores el poble rom ja lliure va agafar les armes contra els estranys primerament per la llibertat, desprs per les fronteres, ms tard pels aliats, ms endavant per la glria
i per lImperi, desafiant-los arreu els vens constantment.
38. a) Duo consules a praefecto urbis creati sunt, Lucius Brutus et Lucius Tarquinius Collatinus.
b) Liber iam populus Romanus prima aduersus exteros arma pro libertate corripuit lacessentibus usquequaque finitimis.
c) Lucius Tarquinius Superbus regnauit annos quinque et uiginti.
d) Regnatum est Romae annos ducentos quadraginta quattuor.
39. a) omnia; b) omnes; c) Romani; d) hostes; e) malum, malum; f) humanum; g) nullas epistulas
40. epistulas; incipere; Ludere; sollicitudine; nescire
Traducci: Gai Plini a Fabi Just, salut.
Fa temps que no menvies cap carta. No hi ha res, dius, que thagi descriure. Per escriu aix
mateix, que no hi ha res a escriurem, o noms all amb qu solien comenar els antics, si
ests bo, est b; jo estic bo aix em basta. Efectivament, s el ms important. Penses que
jo faig burla? Seriosament tho demano. Fes que spiga el que fas, la qual cosa no puc ignorar
sense (patir) una grandssima inquietud. Estigues bo.
41. a) regere; b) annus; c) consul; d) nihil; e) creare; f) loqui; g) tacere; h) regalis; i) uxor; j) nihil;
k) semper; l) flumen
42. a) nomine; b) populus; c) Romulus; d) gloria; e) annos; f) numerus; g) libertate; h) temperata;
i) hibernis (ablatiu); j) Caio Fabio legato; k) Belgis
43. Csar assigna les legions als seus collaboradors
Csar es va veure obligat a collocar lexrcit als quarters dhivern i a distribuir les legions entre
diverses ciutats. Daquestes, en don una al legat Gai Fabi, laltra a Quint Cicer, la tercera
a Luci Rosci; la quarta orden que passs lhivern amb Tit Labi al territori dels trvers. En
va collocar tres al territori dels belgues: els va posar al capdavant el qestor Marc Cras i els
legats Luci Munaci Planc i Gai Treboni. Una legi, que havia reclutat feia poc a laltra banda del
Po, i cinc cohorts, les va enviar cap al territori dels eburons, la major part dels quals sn entre
el Mosa i el Rin, que eren sota el poder dAmborix i de Catuvolc.
72
Llat 1 BATXILLERAT
Activitats de la pgina 130
Qu nha fet, el catal, dels casos llatins?
tempestas > tempesta
tempestat(em) > tempestat
caritat(em) > caritat
caritas > critas
senior(em) > senyor
senior > (mos)sn
pastor > pastre
pastor(em) > pastor
apparition(em) > aparici
apparitio > Aparici
res > res
re(m) > re
dracon(em) > drag
draco > drac
hom(o) > hom
homin(em) > home
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Traducci: Un calb i un igualment mancat de pl
Casualment un calb va trobar una pinta en una crulla. Se li va acostar un altre igualment
mancat de pl: Apa!, va dir, en com qualsevol cosa que hi hagi de guany!. Aquell li va
ensenyar la troballa i va afegir al mateix temps: La voluntat dels dus ens ha afavorit; per per
un fat envejs hem trobat, com diuen, carb en lloc dun tresor. A qui lesperana ha burlat,
a aquest li escau la queixa.
a) A caluo in triuio pecten inuenitur. b) A caluo praeda ostenditur. c) Superum uoluntate thesaurus ostenditur. d) Spe caluus deluditur. e) Ab homine carbo inuenitur.
a) Carbones pro thesauris inuenimus. b) Calui praedas ostendunt. c) Calui in triuiis pectines
inueniunt.
a) carbo, carbone; b) pectinem, pecten; c) praetoris, praetoribus; d) caluo, caluus; e) uoluntas,
uoluntates; f) pectines, pecten; g) regio, regione; h) legio, legione
a) 6; b) 5; c) 4; d) 2; e) 1; f) 3; g) 10; h) 9; i) 8; j) 7; k) 14; l) 13; m) 12; n) 11; o) 16; p) 17;
q) 15
1) aediles; 2) quaestores; 3) praetores; 4) censores
Llat 1 BATXILLERAT
73
1. a) foro; b) capite; c) monimentum, templum; d) nomine; e) thesauro; f) pascua, rura; g) scelus,
sceleri; h) auxilia; i) sepulchrum; j) arma
2. a) pulchrum, pulchrae; b) paruae, maximae; c) uetustum; d) uirilem; e) perpetua; f) omnes;
g) centuriatis; h) condita
3. Nunc dico quibus rebus agri colantur. Quas res alii diuidunt in duas partes, in homines et adminicula hominum sine quibus rebus colere non possunt; alii in tres partes, instrumenti genus
uocale et semiuocale et mutum: uocale, in quo sunt serui; semiuocale, in quo sunt boues;
mutum, in quo sunt plaustra.
Traducci: Ara dic amb quines coses shan de conrear els camps. Alguns divideixen aquestes
coses en dues parts, en homes i instruments dels homes, sense les quals no poden conrear;
altres en tres parts, gnere vocal dinstrument, semivocal i mut: el vocal, en el qual hi ha els
esclaus; el semivocal, en el qual hi ha els bous; el mut, en el qual hi ha els carros.
4. mare magnum; tempora mala; nomina odiosa; uitia omnia; tempus irreparabile; opera magna.
5. a) Lamor ven totes les coses. b) Les coses naturals no sn vergonyoses. c) Ni les coses
aspres espanten. d) Porto totes les meves coses amb mi. e) No tots ho podem tot. f) Per camins estrets a llocs elevats. g) Totes les coses es transformen, res no mor. h) Per llocs aspres
fins als astres. i) Totes les coses precioses sn rares. j) Les paraules volen, les coses escrites
romanen.
6. a) per cpita; b) ultimtum; c) delrium trmens; d) maremgnum; e) memorndum; f) currculum; g) referndum; h) habeas corpus; i) totum reuolutum; j) mala tempora currunt.
7. a) 3; b) 4; c) 1; d) 10; e) 9; f) 2; g) 7; h) 6; i) 8; j) 5
De neutres plural que eren en llat shan transformat en femenins singular.
8. folium full folia fulla; actum acte acta acta; gestum gest gesta gesta; bracchium bra bracchia
braa; granum gra grana grana
full de paper / fulla darbre; acte dacci / acta com a document; gest de moviment / gesta dun
heroi; bra com a membre / braa com a mesura; gra com a unitat / grana com a collectiu
9. I aix com els fruits, si sn verds, sn arrencats dels arbres per la fora, per si sn madurs
i marcits, cauen, aix la fora arrabassa la vida als joves, i la maduresa als vells.
10. habere, habere, audere, loqui
Traducci: Tan dolent s tenir monedes com no tenir-ne s dolent. Tan dolent s ser agosarat
sempre, com dolenta s sempre la vergonya. Tan dolent s callar molt, com dolent s parlar
molt.Tan dolent s una amiga fora com una esposa a casa.
11. a) parere; b) extingui; c) tacere; d) intellegere; e) despicere; f) amari
12. El subjecte de la frase s errare i latribut, humanum, en cas nominatiu. Es tracta dun adjectiu
en gnere neutre [] Aix doncs, els infinitius sn substantius verbals de gnere neutre.
a) dulce, decorum; b) difficile; c) malum, malum; d) commune
13. Es tracta dun exercici de comprensi lectora, no pas de traducci i danlisi.
Traducci: La famlia patrcia Cludia [] fou originria de Regillos, vila dels sabins. Dall
emigr cap a Roma, fundada de poc amb una gran colla de clients, essent instigador Tit Taci,
collega de Rmul, o b, la qual cosa consta amb ms seguretat, essent instigador Ata Claudi, cap de la famlia, gaireb el sis any desprs de lexpulsi dels reis; i adoptada entre les
famlies patrcies, va rebre pblicament un camp per als seus clients a laltra banda de lAni
i un lloc per a sepultura per a ells al peu del Capitoli. Desprs, avanant el temps, aconsegu
74
Llat 1 BATXILLERAT
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
24.
vint-i-vuit consolats, cinc dictadures, set censures, sis triomfs i dues ovacions. Quan va ser
distingida amb diversos prenoms i cognoms, repudi per consens el prenom de Luci, desprs
que de dos familiars que el portaven lun fou convicte de robatori, i laltre dassassinat. Entre
altres cognoms, en canvi, adopt el de Ner, que en llengua sabina significa fort i valent.
a) De Regillos, vila dels sabins.
b) Cap a Roma.
c) Un camp per als seus clients.
d) Vint-i-vuit consolats, cinc dictadures, set censures, sis triomfs i dues ovacions.
e) El de Luci.
f) Perqu de dos familiars seus bandolers, un fou convicte de robatori i laltre dassassinat.
g) El de Ner.
h) Fort i valent. Procedeix de la llengua sabina.
Les legions de Csar, al voltant dIlerda
Csar porta en auxili la legi novena; atura lenemic i lobliga a girar lesquena un altre cop i a
retirar-se cap a la fortalesa dIlerda i a parar-se als peus de la muralla. Per els soldats de la
novena legi, com que volen reparar la derrota rebuda, persegueixen temerriament els que
fugen, i avancen cap a un lloc desfavorable i arriben als peus de la muntanya en la qual estava
situada la fortalesa dIlerda.
a) gentes patricias; b) cum magnis manibus; c) reges exactos; d) praenomine uario; e) procedente tempore.
Qu nha fet, el catal, del dgraf llat -ll?
a) 2 C; b) 4 M; E; c) 5 B; d) 3 A; e) 1 D; f) 9 J; g) 8 I; h) 10 H; i) 6 G; j) 7 F
a) tiri; b) Dido; c) Gllia Cisalpina; d) Jugurta; e) Numncia; f) Empries; g) Publi Corneli Escipi
Emili; h) Annbal; i) Zama; j) Numdia
a; h; c; b; f; e; d; g
a) Jugurta; b) Corint; c) Numdia; d) Annbal; e) troiana; f) Zama; g) August; h) Viriat
a) Sria; b) cartagins; c) Corint; d) Sria; e) Pont; f) Numdia; g) esclau; h) poeta rom; i) frica;
j) latifundi; k) la famlia dels Cat; l) populars; m) lliberts
a) Corint; b) Capitoli; c) Virgili; d) T. Grac; e) Sulla; f) Polibi; g) Mari; h) colnies; i) plebs;
j) triumvirat
c; h; a; e; g; j; i; b; f; d
a) 2; b) 3; c) 4; d) 1; e) 6; f) 5; g) 8; h) 7
a) Mummi; b) Polibi; c) Antoc; d) Tarent; e) Jugurta; f) Filip; g) Catilina; h) Pont
i; j; h; d; c; b; g; a; f; e
TEXTOS
Tu ets lnic que t coses bones, per en comparteixes una amb tot el poble
Traducci: Tu ets lnic que t finques, i ets lnic, Cndid, que t diners,
tu ets lnic que tens copes dor, lnic que t vasos de murra,
tu sol tens vi mssic i tu sol, vi ccub vell,
i tu sol tens cor, i tu sol tens enginy.
Tu sol ho tens tot i no creguis que ho vull negar,
per la dona, Cndid, la comparteixes (tens juntament) amb tot el poble.
Llat 1 BATXILLERAT
75
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
Al senat, Cicer posa al descobert les intencions de Catilina i dels seus

Traducci: Oh dus immortals! En quina naci som? Quin estat tenim? En quina ciutat vivim?
Aqu, aqu sn en el nostre grup, pares conscriptes, en aquest consell el ms venerable i el
ms digne de la fa de la terra, aquells que planegen sobre la nostra mort de tots, aquells que
(planegen) sobre la destrucci daquesta ciutat i encara ms la de la fa de la terra. Aquests
homes els veig jo, el cnsol, i els demano parer sobre lestat, i els qui caldria matar amb el
ferro, aquests noms els fereixo amb la veu. Aix doncs, vas ser a casa de Leca aquella nit,
Catilina; vas distribuir les parts dItlia; vas decidir cap on semblava b que cadasc ans: vas
assignar les parts de la ciutat per als incendis.
Posici contrria de la noblesa romana a les idees dels germans Tiberi i Gai Grac
Traducci: Efectivament, desprs que Tiberi i Gai Grac, els avantpassats dels quals havien
afegit molt per a lestat en la guerra pnica i en altres guerres, comenaren a reivindicar la
plebs en llibertat i a posar de manifest els crims dels oligarques, la noblesa, culpable i atacada
daquesta manera, mitjanant els aliats i els de dret llat i altres vegades mitjanant els cavallers
romans, que lesperana duna aliana havia apartat de la plebs, havia anat en contra de les
accions dels Gracs i havia matat amb el ferro primerament Tiberi, desprs, al cap duns quants
anys, Gai, que havia emprs les mateixes idees, lun trib, laltre trimvir per a lestabliment de
colnies, juntament amb Marc Fulvi Flac.
a) proficiscitur; b) aggreditur; c) egrediebantur; d) loqui; e) mori; f) peruagantur
a) Quos ferro trucidari opportebat eos nondum uoce uulnero.
b) In qua urbe uiuimus?
c) Fuisti igitur apud Laecam illa nocte.
d) Quam rem publicam habemus?
e) Hos ego uideo consul.
a) 3; b) 1; c) 2
a) Csar; b) Roma; c) Csar; d) Marc Antoni; e) Octavi; f) Cicer; g) lloctinent de Csar; h) idus;
i) Marc Antoni; j) Egipte; k) Csar; l) ccium
a) 2; b) 4; c) 1; d) 3; e) 7; f) 5; g) 6; h) 8
a) amant dOctavi; b) Marc Antoni; c) Cicer; d) lloctinent de Csar; e) Filipos; f) Antoni;
g) amant dOctavi; h) amant dAugust; i) Cicer; j) Catilina; k) poeta; l) Csar; m) ccium
a) Cras; b) Octavi; c) ccium; d) Octavi; e) Brutus; f) Octvia; g) Clepatra; h) Pompeu
Traducci: Csar, incaut, fou assetjat per uns ingrats, encara que els dus immortals li haguessin mostrat molts presagis del perill futur. En efecte, no solament els harspexs li havien aconsellat diligentment que ans ben alerta el dia de les idus de mar, sin que lesposa Calprnia,
espantada per una visi nocturna, li demanava que aquell dia es queds a casa.
b; a; d; e; i; c; f; g; h; j
a) 12; b) 9; c) 5; d) 7; e) 6, f) 11; g) 8; h) 4; i) 1; j) 2; k) 3; l) 10
1. Traducci: Diu Hecat: Jo et mostrar un filtre amors sense droga, sense herba, sense un
vers de cap altra bruixa: si vols ser amat, ama. De fet t un gran plaer no solament ls duna
amistat antiga i segura, sin tamb el comenament i ladquisici duna de nova.
2. a) ait; b) ueteris; c) nouae; d) uis; e) medicamento; f) initium; g) habet
76
Llat 1 BATXILLERAT
3. a) comparatio, comparatione; b) herbis, herbae; c) uoluptatum, uoluptas / uoluptatem; d) nouis,
nouae; e) ueteris, uetus; f) medicamento, medicamentum; g) amicitiam, amicitia; h) uoluptate,
uoluptatem.
4. Habent autem non tantum usus amicitiarum ueterum et certarum magnas uoluptates, sed
etiam initia et comparationes nouarum.
5. a) initium; b) noua; c) certa; d) sine; e) magnam; f) monstrabo; g) amicitia; h) nouae; i) ait; j) ego;
k) monstrabo
6. a) regalis; b) condita; c) centuriatis; d) Romanus; e) certa; f) magnam; g) liberatam; h) ueteris;
i) ingentem; j) magnam; k) longo
7. Els nmides van fer una gran matana, pertot arreu fuga i terror. Aleshores durant tres dies,
un lectisterni va ser celebrat pels decmvirs encarregats de les cerimnies sagrades; a la vista
de tothom hi va haver sis setials, un per a Jpiter i Juno, un altre per a Nept i per a Minerva,
el tercer per a Mart i Venus, el quart per a Apollo i Diana, el cinqu per a Vulc i Vesta, el sis
per a Mercuri i Ceres. Aleshores van ser oferts en vot santuaris. El dictador Quint Fabi Mxim
va fer el vot doferir un santuari a Venus Ericina; tamb el pretor Tit Otacili va fer el vot doferir
un santuari a la dea Ment.
Llat 1 BATXILLERAT
77
1. a) remeans; b) regnantibus; c) relinquentes; d) diuinantes; e) amans
2. a) cantato; b) gestum; c) euersa; d) deletam; e) lacerati; f) positis; g) emptum; h) ingressus;
i) amata; j) contriti
3. regnante, relinquentes, remeantes
Traducci: Per, desfeta Troia per aquella destrossa cantada arreu i coneguda pels infants, ja
que es va difondre i es va divulgar notablement no solament per la seva magnitud sin tamb
per les llenges excellents dels escriptors i es va fer regnant ja Llat, fill de Faune, els grecs
vencedors, deixant Troia destruda i retornant cap a les prpies possessions, foren destrossats
i masegats per desgrcies diverses i horribles.
4. a) diuinantes; b) occupata; c) clausa; d) regnante; e) remeantes; f) euersa; g) deletam;
h) emptos; i) positis; j) effracto; k) interfecto; l) errantes; m) conditam
5. Traducci: Tais t les dents negres, blanques les t Lecnia. Quina s la ra? Aquesta les t
comprades, aquella t les seves.
Ning no hi hagu en tota la ciutat, Cecili, que volgus tocar la teva esposa de franc, mentre
li fou perms: per, ara, posats els gurdies, s enorme la colla damants: ets un home enginys.
7. a) 2; b) 11; c) 6; d) 8; e) 9; f) 7; g) 3; h) 4; i) 5; j) 1; k) 10; l) 16; m) 15; n) 13; o) 14; p) 12
8. a) ab intestato; b) Roma locuta, causa finita; c) absente reo; d) uerba uolant, scripta manent;
e) nolens uolens; f) timeo Danaos et dona ferentes; g) dicta docta; h) nomine discrepante;
i) amantes amentes; j) mutatis mutandis; k) homo sapiens; l) multa petentibus desunt multa;
m) hic cocti porci ambulant; n) experto credite; o) dictum sapienti sat est; p) magna comitante
caterua.
9. Traducci: A mi plorant em retenia la meva estimada esposa plorant ella mateixa ms amargament (que jo), caient-li contnuament aigua (llgrimes) per les galtes innocents.
10. Traducci: Zenodor, fet venir a Roma per Ner, va manar fer un cols de cent dinou peus
daltura, destinat a la imatge daquell prncep, el qual (cols) fou dedicat a la veneraci del Sol,
un cop condemnats els crims daquell prncep.
Colosseu, perqu estava davant de lesttua colossal de Ner.
11. a) Prgam no lhauria contingut dins les seves muralles esportellades, ni el durien en colla
nens ni joves verges fa referncia a lepisodi del cavall de Troia, que fou introdut a la ciutat
acompanyat pels cants dels nens i nenes troians.
El triple foc de Jpiter fa referncia als llamps, que els antics creien que eren llanats pel du
Jpiter.
Els exrcits de la pres dol fa referncia als vents, comandats pel du ol.
b) La seva pella de bronze trepitja la crinera del Riu captiu.
13. a) Lvia; b) Ner; c) coix; d) Pis; e) Ner; f) Tcit
14. d; j; e; b; g; h; c; f; a; i
15. a) Sej; b) Sneca; c) Capri; d) Flvia; e) Dcia; f) limes; g) stia; h) Gai Juli Csar Octavi;
i) impertor; j) pntifex
16. Traducci: Els banys, els vins, i Venus corrompen els nostres cossos. Per la vida, la fan els
banys, els vins i Venus.
Certament crec que no hi ha dem.
78
Llat 1 BATXILLERAT
17. a) 8; b) 9; c) 1; d) 2; e) 6; f) 7; g) 5; h) 4; i) 3; j) 11; k) 10
18. agens agent
actus acta
facturus factura
factus fet
clausurus clausura
clausus closa
cantans cantant
cantatus cantada
remittens remitent
remissus rems
portans portant
portatus portat
futurus futur
capturus captura
(re)cipiens (re)cipient
(re)captus (re)capte
ingrediens ingredient
ingressus ingrs
culturus cultura
fissurus fissura
pincturus pintura
promissus proms
iuncturus juntura
uenturus ventura
uisurus visura
uidens vident
TEXTOS
Presagis per al futur emperador August
Traducci: A ms va pressentir abans els resultats de totes les guerres. Reunides les tropes
dels trimvirs prop de Bolonya, una guila posant-se sobre la seva tenda va abatre dos corbs
que latacaven duna i altra banda i els va fer caure a terra, adonant-se tot lexrcit de la futura
discrdia entre els collegues i presagiant-ne el final. A Filipos, un tessali li va anunciar la victria futura.
Algunes obres dAugust a la ciutat de Roma
Traducci: Vaig fer una cria i un temple dApollo al Palat amb prtics, el temple del div Juli,
el Lupercal, el prtic al costat del circ Flamini, que va acceptar que fos nomenat Octavi a partir
del nom de qui havia fet el primer en aquell sl, un setial al circ Mxim, el temple de Jpiter
Feretri i de Jpiter Tonant al Capitoli, el temple de Quir, el santuari de Minerva i de Juno Reina
i de Jpiter Llibertat a lAvent, el santuari dels Lares a la part alta de la Via Sacra, el santuari
dels dus Penates al Vlia, el temple de la Joventut, el temple de la Gran Mare al Palat.
Ner era supersticis
Traducci: Va emprendre dos viatges en total, a Alexandria i a Acaia; per va desistir del viatge
a Alexandria el mateix dia de la partida, pertorbat alhora per una superstici i pel perill. Perqu,
quan shavia assegut al santuari de Vesta desprs de recorreguts els temples, en aixecar-se
primer la roba se li va enganxar, desprs es va escampar una boira tan gran que no podia
veure res.
19. Traducci: Mentre els romans consulten i preparen aquestes coses, Sagunt ja era atacada
amb moltssima violncia. Aquesta ciutat, situada a gaireb mil passes de la mar, va ser de
molt la ms rica a laltra banda de lEbre. Annbal, havent envat els territoris amb un exrcit
violent, devastats els camps arreu, ataca la ciutat en tres fronts. Hi havia un angle que estava
orientat cap a la vall. Al davant daquest va decidir acostar els mantellets, mitjanant els quals
lariet podria ser apropat a les muralles. Per quan Annbal mateix, mentre massa imprudentment escala el mur, va caure ferit greument per una javelina a la cuixa, hi va haver al voltant
una gran fugida i esverament.
Llat 1 BATXILLERAT
79
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
80
a) Saguntum summa ui oppugnabatur.

b) Vt Hannibal tragula ictus cecidit.
c) Dum murum incautius subit.
d) Ciuitas ea longe opulentissima ultra Iberum fuit.
e) Aduersus eum uineas agere instituit.
f) Sita passus mille ferme a mari.
g) Dum ea Romani parant.
h) Hannibal ipse cecidit.
i) Peruastatis agris.
Traducci: Sn posades guarnicions a la ciutadella, al Capitoli, a les muralles, al voltant de la
ciutat, tamb al mont Alb i la ciutadella dsula. Enmig daquest tumult, el procnsol Quint
Fulvi va marxar de Cpua amb lexrcit. Annbal, devastat completament el territori fregell
a causa dels ponts tallats, arriba al territori labic pel territori frusinat, pel ferentinat i per
lanagnenc. Dall des del (mont) lgid arriba a Tsculum, i no rebut dins les muralles, baixa de
dret cap a Gbios. Llavors, havent fet baixar lexrcit cap a Pupnia, va posar el campament a
vuit milers de passes de Roma.
a) Praesidia in arce, in Capitolio, in muris, circa urbem, in monte etiam Albanum atque arce
Aesulana ponuntur.
b) Q. Fuluius proconsul Capua profectus est.
c) Hannibal in agrum Agninanum uenit.
d) Propter intercisos pontes.
e) Hannibal dextrorsus Gabios descendit.
f) Hannibal octo milia passuum ab Roma posuit.
g) Q. Fuluius cum exercitu profectus est Capua.
P (ublio) SCIPIONI CO(n)S(ul)
IMP(eratori) OB RESTITVTAM SAGVNTVM
EX S(enatus) C(onsulto) BELLO PVNICO SECVNDO
c; e; a; d; f; b; g
a) 4E; b)1D; c) 5A; d) 3B; e) 2C; f) 10H; g) 9J; h) 6I; i) 7F; j) 8G
a) moenia; b) urbs; c) ascendit; d) profectus est; e) uenit; f) trepidatio; g) perpopulari; h) parare;
i) dux Carthaginiensium; j) uiolentia; k) milites; l) iter fecit; m) interruptus; n) praesidia
a) mons; b) ager; c) caedunt; d) ager; e) ponere; f) fuit; g) exercitus; h) uallis; i) mons; j) caedere;
k) arx; l) aries
a) Saguntum; b) Vrbs; c) aggreditur; d) murus; e) uis; f) flumen; g) Hannibal; h) trepidatio; i) infra;
j) proconsul
Com influeix la forma de participi de perfet en la grafia dels mots catalans que en
deriven?
missi, cessi, erosi, escissi, concisi, fissura, impressi, persuasiu, repressi, fissi, incisi, implosiu, corrosi, mssil, persuasi, accessori, explosi
explosus -a -um (explodo, 3): explosi, implosiu
incisus -a -um (incido, 3): incisi, concisi
missus -a -um (mitto, 3): mssil, missi
rosus -a -um (rodo, 3): erosi, corrosi
scissus -a -um (scindo, 3): escissi
Llat 1 BATXILLERAT
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
suasus -a -um (suadeo, 2): persuasiu, persuasi

cessus -a -um (cedo, 3): cessi, accessori
fissus -a -um (findo, 3): fissura, fissi
pressus -a -um (premo, 3): impressi, repressi
d) Jlia; e) Agripa i Jlia; f) filla, esposa; g) Tiberi; h) Menor; i) Germnic; j) Tiberi; k) Antnia Major,
Ner; l) Major, Marc Antoni, Gai Octavi August; n) Antnia Major; o) Jlia i Agripa; p) August
Les normes de protocol es dedueixen de lordre daparici en el relleu que commemora la
consagraci de laltar.
Primer: el Pntifex Mxim, s a dir, August, i el cos sacerdotal format pels flmens.
Segon: parents de lemperador seguint la preferncia en el dret de successi, per via masculina en primer lloc, i, a continuaci, per via femenina.
1. El gendre Agripa.
2. El nt de lemperador, fill dAgripa.
3. La seva filla o esposa.
4. Tiberi, fill de la seva dona Lvia.
5. La dona de laltre fill de Lvia, els seus fills i Drus.
6. Lesps de la neboda dAugust, la neboda i els fills.
Si s una famlia reial, al mig hi ha els reis, envoltats dels seus descendents per ordre en la
successi. A continuaci, la resta de reis convidats collocats dacord amb els anys que dura
el seu regnat. En la segona i tercera files hi ha la resta de membres de les famlies reials. Els
infants es colloquen al davant de tot, asseguts a terra o drets.
Si es tracta duna fotografia oficial del govern dun estat, al mig hi ha el cap de lexecutiu
envoltat pels seus vicepresidents; la resta de membres del govern es colloca dacord amb
lantiguitat de la creaci de les carteres que ocupen.
Si lalumne ha trobat fotografies de la primera meitat del segle xx, sadonar que el protocol s
fora estricte. Actualment, per, els protocols de les fotografies de famlia no ho sn gaire; tot
i aix, sovint els avis sasseuen al mig i sn envoltats pels seus fills i gendres o nores; a continuaci, en una segona fila, es colloquen els nts, els ms petits dels quals es posen sempre
davant de tot, asseguts a terra.
Generalment, la taula duna festa familiar la presideix el membre mascul de ms edat, que
acostuma a ser lavi, a la dreta del qual es colloca la seva esposa. A continuaci, a banda
i banda de la taula es colloquen els fills i les seves parelles, per ordre dedat; finalment,
els nts, barrejats i per edats, sense seguir cap ordre estricte. Si hi ha membres petits, es
colloquen tots junts al final.
a) 4; b) 3; c) 6; d) 2; e) 5; f) 7; g) 8; h) 1
La reproducci s exacta. Fou un regal del govern de Benito Mussolini a la ciutat de Tarragona.
Traducci: La roca (= seu) Tarpeia s anomenada a partir de la donzella Tarpeia. En efecte,
quan Rmul fu les guerres contra els sabins i hagu posat Tarpei al capdavant de la ciutadella, la seva filla Tarpeia, havent anat a buscar aigua, an a parar als enemics. Quan la van incitar
a la traci, ella com a premi els va demanar guarniments per a la m esquerra, aix s, braalets. Aix, doncs, feta la traci de la ciutadella, els enemics compliren les promeses enginyoses
Llat 1 BATXILLERAT
81
amb la mort. En efecte, collocant sobre ells escuts, aix s, el guarniment de la m esquerra,
la privaren de la vida. Sepultada all, la donzella, don nom a la roca (= seu) Tarpeia.
36. ajudants: a) 2; b) 4; c) 1; d) 3
objectes i animals: a) 5; b) 1; c) 6; d) 3; e) 2; f) 4; g) 7
37. praecatio: pregria; capite uelato: cap cobert; suouetaurile: sacrifici simultani dun porc, una
ovella i un toro; libatio: aspersi de lquid sobre la vctima; mola salsa: massa de farina i sal;
exta: entranyes.
38. El relleu A representa el sacrifici dun toro, que s condut pel uictimarius, que aguanta un
malleus o massa per sacrificar.
Laltar B tamb representa un uictimarius amb la securis o destral. Prop de laltar, que s al
mig, shi pot veure el sacerdot amb el cap cobert (capite uelato) i, a lesquerra del relleu, dos
camilli o ajudants, que porten els objectes sagrats a la m.
A laltar C hi ha representat un suouetaurile o sacrifici triple dun porc, una ovella i un toro, que
est a punt de ser mort pel uictimarius, que porta un malleus. Al costat hi ha un altar i estris
per als sacrificis: un praefericulum o gerro i un simpulum o safata per als sacrificis.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
82
Traducci: A la Hispnia Citerior Gai Flamini va capturar la vila dInlcina, desprs va fer baixar
els soldats al campament dhivern i durant lhivern van ser fets alguns combats, no dignes de
cap record, ms contra les incursions de lladres que contra les dels enemics, tanmateix amb
un resultat divers i no sense prdua de soldats.
TIT LIVI, 35, 7
tamen, aduersus, milites, deinde, proelia, cepit, facta sunt, magis, milites, oppidum, in hibernacula, hostium, hibernacula, milites, uario.
a) C. Flaminius in Citeriore Hispania oppidum Inlucinam cepit.
b) Milites deduxit.
c) Proelia aliquot, nulla memoria digna, facta sunt.
a) Duces in prouinciis oppida ceperunt.
b) Proelia aduersus latronum excursiones facta sunt.
c) Duces in hibernacula exercitus deduxerunt.
d) Proelia uariis euentibus facta sunt.
a) hiemem, hieme; b) iactura, iacturae / -as; c) oppidum, oppidorum; d) miles, milite; e) memoria, memoriae / -as; f) proelium, proeliorum
hibernacula
digna
deduxit
memoria
magis
aduersus
hostium
cepit
euentu
milites
facta
excursiones
latronum
uario
a) Milites in hibernacula a Caio Flaminio deducti sunt.
b) A duce proelia sine militum iactura facta sunt.
c) Oppidum a Caio Flaminio captum est.
Llat 1 BATXILLERAT
1. Traducci: A prop hi ha els lacedemonis, el valor de la qual ciutat, admirat i glorificat, s considerat enfortit no solament per la naturalesa sin tamb per la disciplina; aquests sn els nics
en tot lorbe de la terra que ja fa ms de set-cents anys que viuen amb uns mateixos costums
i amb unes lleis mai no canviades.
2. a) quae, quae; b) quarum; c) qui; d) qui; e) quibus; f) quae, qui; g) qui; h) quas
3. Traducci: Vianant, vianant, el que ets tu, jo ho vaig ser; el que ara jo sc, tu tamb ho sers.
4. a) qui paucos post annos eadem ingrediebatur.
b) qui moenibus receptus non erat.
c) qui infesto exercitu ingressus erat.
d) Qui amant.
e) Quam appellant.
5. quos, quibus, quo
Traducci: Vaig ser el primer que va fer els Jocs de Mart que desprs daquest temps, ms
endavant, en els anys segents, per senatconsult i per llei van fer els cnsols. Vaig oferir al
poble vint-i-sis vegades en nom meu o en el dels meus fills i nts, al circ o al frum o als amfiteatres, caceres danimals africans en les quals van ser morts al voltant de tres mil cinc-centes
bsties. Vaig oferir al poble un espectacle de combat naval a laltra banda del Tber en el lloc
on ara hi ha el bosc dels Csars, excavat el sl en una llargria de mil vuit-cents peus i en una
amplada de mil dos-cents, en el qual van combatre entre ells trenta vaixells de guerra amb
esper trirremes o birremes, i molts de ms petits.
6. a) 3; b) 8; c) 4; d) 2; e) 5; f) 9; g) 1; h) 7; i) 6; j) 11; k) 12; l) 10
7. a) qui; b) quid; c) quid; d) qui; e) quae; f) qua
8. a) 8; b) 9; c) 4; d) 1; e) 2; f) 6; g) 3; h) 7; i) 5; j) 11; k) 12; l) 10
9. a) quid pro quo; b) quid multa; c) qualis pater, talis filius; d) quod discis tibi discis; e) qui bene
amat bene castigat; f) qui potest capere capiat; g) qui tacet consentire uidetur; h) quod scripsi
scripsi; i) statu quo; j) conditio sine qua non; k) quorum; l) cuius regio, eius religio
10. a) Gaireb en totes les ciutats va edificar quelcom i va oferir jocs. A Atenes va organitzar una
cacera de mil bsties a lestadi. A Roma va restaurar el Pnteon, els Prtics (per a les votacions), la baslica de Nept, molts edificis sagrats, el frum dAugust, les termes dAgripa. Va
(manar) fer un pont (que porta) el seu nom i un sepulcre prop del Tber, i un temple a la Bona
Dea.
b) Tots els pobles, des dels confins dIllria fins a la Gllia, havien conspirat, com els marcomans, els varistes, els hermndurs i quads, els sueus, els srmates Tamb era imminent la
guerra amb els parts i amb els britnnics. Aix doncs, amb un gran esfor de la seva part va
vncer els pobles ms ferotges va rebre la capitulaci dels marcomans, molts (dels quals
foren) traslladats a Itlia.
11. a) Plini; b) Olimpion; c) Dcia; d) Suetoni; e) Juvenal; f) stia; g) Apuleu; h) Eufrates; i) Itlica;
j) limes; k) Agripa.
12. a) IV; b) II; c) V; d) III; e) VI; f) VII; g) I
a) 4; b) 5; c) 1; d) 9; e) 10; f) 7; g) 6; h) 8; i) 2; j) 3
13. a) Anton Pius; b) Claudi; c) August; d) Adri; e) Tiberi; f) Ner; g) Marc Aureli; h) Cmmode;
i) Adri; j) limes; k) Btica; l) Mitras; m) Isis, Sarapis i Amm
14. 1F; 2C; 3E; 4A; 5B; 6D
Llat 1 BATXILLERAT
83
15. a) 6; b) 4; c) 5; d) 2; e) 1; f) 3
16. a) 3; b) 6; c) 1; d) 5; e) 4; f) 2
17. Vegeu lexplicaci dels ttols imperials en les pgines 164 i 165 del llibre de lalumne. IMP: emperador; CAES: csar; AVG: august; GER: germnic, per haver-se distingit en les campanyes
militars a Germnia; PARTH: prtic, per haver-se distingit en les campanyes militars contra els
parts; DAC: dcic, per haver incorporat la Dcia al territori de limperi; PM: pntifex mxim;
TRP: trib de la plebs; COS: cnsol, crrec que ocupava per cinquena vegada; PP: pare de la
ptria.
18. 1) I; 2) DI; 3) FIL; 4) NE; 5) PA; 6) DIV; 7) L. AVRELI
Traducci: A lemperador csar Luci Aureli Ver august (IMP. CAES. L. AVRELIO VERO AVG),
fill del div Anton (DIVI ANTONINI FIL), nt del div Adri (DIVI HADRIANI NEPOTI), besnt del
div Traj el prtic (DIVI TRAIANI PARTHICI PRONEPOTI), rebesnt del div Nerva (DIVI NERVAE
ABNEPOTI).
19. a) Traducci: Va edificar admirablement la villa de Tbur, de manera que hi va inscriure els
noms (topnims) ms clebres de les provncies i dels llocs, anomenant-los Liceu, Acadmia,
Pritanon, Canop, Pcil i Tempe. b) Liceu; c) Tempe; d) Acadmia; e) Pritanon; f) Canop;
g) Tbur.
20. a) 3, 4, 5; b) 7; c) 8; d) 6; e) 9, 10; f) 2, 1
22. La columna de Marc Aureli commemora la victria daquest emperador contra els brbars a
les terres del Danubi.
La columna de Chtelet, a la pgina 197, fou construda per Napole III per commemorar les
victries de Napole I. Per aix al capdamunt hi ha la Victria.
Les columnes de Sant Carles de Viena commemoren la vida de Sant Carles Borromeu, al qual
fou atribut lalliberament de la pesta que el 1713 aclaparava Viena.
Qu nha fet, el catal, dels relatius i dels interrogatius-indefinits llatins?
a) 3; b) 4; c) 1; d) 2; e) 8; f) 9; g) 5; h) 6; i) 7; j) 10; k) 12; l) 14; m) 11; n) 13
TEXTOS
Esprtac i els seus companys sapoderaren dalguns campaments i devastaren
ciutats de la Campnia
Traducci: Esprtac, Crixus i Enmau, esbotzada lescola de Lntul, sescaparen de Cpua
amb trenta o ms homes de la mateixa condici; cridats els esclaus a aquesta ensenya, com
que immediatament nhi acudiren ms de deu mil, els homes, no contents noms dhaver-se escapat, encara volien venjar-se. Amb un atac sobtat prengueren el campament de Clodi Glabre.
Desprs (en prengueren) altres, el campament de Vareni i ms tard el de Torani; sescampen per
tota la Campnia. I, no contents amb la devastaci de les villes i dels vilatges, devasten Nola i
Nucria, Trios i Metapont amb un estrall terrible.
Famlia i joventut dEli Esparci Sever
Traducci: Mort Didi Juli, Sever, orind dfrica, va obtenir limperi. Leptis era la seva ciutat,
el seu pare Geta, els seus avantpassats, cavallers romans abans que fos concedida a tots la
ciutadania romana; la mare fou Flvia Pia, els seus besoncles paterns foren per i Sever, consulars, lavi matern Mcer, el patern Fulvi Pius. Ell va nixer el sis dia abans de les idus dabril
(dia 8 dabril), essent cnsols Eruci Clar per segona vegada i Sever. A la seva primera infncia,
84
Llat 1 BATXILLERAT
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
abans de ser instrut en literatura llatina i grega, en les quals fou molt erudit, no va jugar amb
nens a cap altre joc que no fos a jutges, quan ell mateix, fets portar els feixos i les destrals, seia
i jutjava envoltat per una fila de nens. Als divuit anys va declamar en pblic. Desprs va anar
a Roma a causa dels estudis, va demanar i rebre la laticlvia de mans del div Marc, perqu
lafavoria Septimi Sever, un parent seu, que ja era dues vegades consular.
Una desfilada brillant dels perses
Traducci: Segons el costum de la seva ptria, els perses, sortit el sol, desfilaven en pblic.
Amb el dia ja clar, des de la tenda del rei era donat el senyal amb una trompeta. Damunt la
tenda, des don podia ser vista per tothom, brillava la imatge del sol tancada dins un cristall de
roca. I lordre de lexrcit era el segent: el foc, que ells mateixos anomenaven sagrat i etern,
era portat en altars de plata. Els mgics propers cantaven un cant patritic. Els mgics, els
seguien tres-cents seixanta-cinc joves coberts amb capes purpries, semblants als dies de
tot lany en nombre: efectivament, per als perses tamb lany est distribut en igual nombre
de dies. Tot seguit, uns cavalls blancs transportaven el carro consagrat a Jpiter; els seguia un
cavall de grandria extraordinria, que anomenaven del Sol. Fuets dor i vestits blancs adornaven els genets que menaven els cavalls. No gaire lluny hi havia deu vehicles cisellats amb molt
dor i argent. Seguia la cavalleria de dotze nacions amb armes i costums diverses. A continuaci hi anaven aquells que els perses anomenen Immortals, al voltant de deu mil. Labillament
dopulncia brbara no embellia ms els altres: ells tenien collars dor, vestits distingits per lor,
i tniques amb mniga guarnides amb gemmes.
a) Cum statim decem milia amplius coissent, homines iam uindicari uolebant; b) Subito impetu
Clodi Glabri castra rapuerunt; c) Nolam atque Nuceriam, Thurios atque Metapontum terribile
strage populantur; d) Spartacus, Crixus, Oenomaus effracto Lentuli ludo cum triginta aut amplius eiusdem fortunae uiris erupere Capua.
a) 6C; b) 1E; c) 5A; d) 3F; e) 2D; f) 4B
a) plus, minus; b) homo, femina; c) omnis, nihil; d) erumpo, facio; e) di, homines; f) gentes,
nullus; g) ager, oppidum; h) deinde, antea
a) effracto; b) erupere; c) uicorum; d) contenti; e) uocatis; f) castra; g) ciuitas; h) uillas
a) effracto ludo; b) cum uiris; c) seruis uocatis; d) homines contenti; e) subito impetu; f) uilla
atque uicus; g) equites Romani; h) patrui magni; i) nullum alium; j) praelatis securibus; k) latum
clauum; l) adfini suo
Aleshores aquests grecs amb mantell que passegen amb el cap cobert, que avancen carregats de llibres, de cistells, sapleguen, intercanvien converses entre ells, esclaus fugitius!,
barren el pas, destorben, avancen amb les seves sentncies, que sempre pots veure que estan bevent en una taverna. Quan han pispat alguna cosa, beuen calent amb la punta del cap
coberta, i caminen tristos i una mica borratxos.
a) uiri; b) castra; c) orbis; d) paucus; e) seruus; f) Caligula; g) Catilina h) conferunt
a) cap; b) res; c) gens; d) fora; e) molt; f) massa; g) hom; h) poc
Elagbal: habuit et hippopotamos et crocodillum et rhinocerontem.
Traducci: Va junyir quatre gossos enormes al carro i aix va ser transportat dins la casa reial
Es va presentar en pblic amb quatre grans crvols junyits Va junyir lleons Va junyir tigres
Tamb va tenir hipoptams, un cocodril, un rinoceront i tota mena danimals egipcis que, per la
seva naturalesa, podien ser exhibits; diverses vegades va exhibir estruos als sopars.
Sever Alexandre: Persas, patres conscripti, uicimus.
Llat 1 BATXILLERAT
85
32.
33.
34.
35.
36.
Traducci: Havent anat a Prsia, va vncer Artaxerxes, un rei molt poders Desprs daix
va arribar a Roma i, en primer lloc, va dir al senat aquestes paraules: Pares conscriptes, hem
guanyat els perses.
Caracalla: reliquit thermas nominis sui eximias.
Traducci: Com a obres a Roma va deixar unes termes fantstiques a nom seu, una cella de
les quals, en forma de sandlia, els arquitectes neguen que pugui ser imitada de cap manera.
Ell mateix va rebre el nom a partir del vestit que ell havia donat al poble, que arribava fins als
talons, que no havia existit abans. A partir daleshores les termes sn anomenades antoninianes, molt freqentades per la plebs romana.
Septimi Sever. periit in Britannia morbo grauissimo extinctus.
Traducci: Va morir a Ebracum (= York) a Britnnia, sotmesos els pobles que semblaven
perillosos per a Britnnia, lany divuit del seu govern, consumit per una malaltia gravssima,
essent ja vell. Va deixar dos fills, Geta i Anton Bassi, al qual va posar el nom en honor de
Marc Anton.
a) Rin i Danubi; b) Csar; c) Emrita Augusta; d) Eufrates; e) Itlica; f) Lugdnum; g) Narbona;
h) Dcia; i) Septimi Sever; j) Arbia; k) Caracalla; l) Armnia; m) Elagbal; n) Forma Vrbis
segle II dC: a); j); k); h); n); p)
1a meitat del segle III dC: c); e); g); i); l); o)
2a meitat del segle III dC: b); d); f); m); q)
a) Caracalla; b) Septimi Sever; c) Forma Vrbis; d) Aureli; e) limes; f) Pannnia; g) alamans;
h) Segle III dC; i) Diocleci; j) cristianisme
a) El permetre que comprenia els set turons.
b) Protegeix un tros a loest del riu Tber.
c) La muralla monrquica segueix estrictament el territori que marquen els set turons, mentre
que la muralla aureliana amplia aquesta zona, fins a arribar a la riba esquerra del Tber.
d) La muralla aureliana fa dues petites marrades: una per protegir els Castra Praetoria i una
altra per protegir lamfiteatre Castrense.
El nom de cada porta, comenant per dalt i seguint les agulles del rellotge, s: Flamnia,
Salria, Tiburtina, Llatina, pia i Aurlia.
a) La muralla de Trveros, dAutun, de Conimbriga, de Brcino, la Porta Maggiore de Roma
i la de Verona. b) La Porta de Sant Sebasti de Roma. c) La muralla dEmpries. d) La muralla
de Trraco.
Sn de la mateixa poca aquelles muralles que estan construdes amb un aparell ms petit
i presenten llocs de guaita i de defensa (Barcelona, Trveros, Conimbriga i porta de Sant
Sebasti de Roma); en canvi, les que presenten un aparell ciclopi a la base sn anteriors,
del segle II aC (Trraco) o I aC (Empries), com tamb les que presenten grans obertures
dentrada (Autun, Porta Maggiore de Roma i Verona).
1. Traducci: Quan a Roma aquestes coses sn descobertes, el senat declara Catilina i Manli
enemics i per a la multitud restant fixa el dia, abans del qual seria perms deposar les armes
sense represlia llevat dels condemnats a la pena capital. A ms declara que els cnsols facin
la lleva, que Antoni sapressi a perseguir lexrcit i que Cicer serveixi de protecci per a la
ciutat.
86
Llat 1 BATXILLERAT
2. a) Senatus Catilinam et Manlium hostis iudicat; b) Praeterea decernit uti consules dilectum
habeant; c) Haec ubi comperta sunt; d) Senatus diem statuit ante quam sine fraude liceret ab
armis discedere.
3. a) qui, quibus; b) quorum; c) cuius; d) quos; e) quem; f) quam
4. a) A senatu Catilina et Manlius hostes iudicantur; b) Romae a senatoribus res nouae comperiuntur; c) A magistratibus dies statuitur, d) A senatu triumphus decernitur
5. a) decernit; b) Romae; c) comperta sunt; d) multitudini; e) iudicat; f) senatus; g) Catilinam et
Manlium; h) maturet; i) sine fraude
6. a) regio; b) consulis; c) Antonii; d) dilectum; e) praesidio; f) amico
Llat 1 BATXILLERAT
87
1. latissimae; uerissimo
Traducci: Aleshores el meu oncle es posa al triclini i sopa. Mentrestant, del mont Vesuvi relluen en molts llocs unes flamarades molt amples i focs elevats, la llussor i la claror dels quals
savivaven entre les tenebres de la nit. Aleshores es va lliurar al descans i va descansar en un
son molt veritable; efectivament el soroll del seu respir era escoltat per aquells que el vigilaven
a la porta.
PLINI EL JOVE, Cartes, 6, 16, 12-13
2. doctior -ius, doctissimus -a -um; religiosior -ius, religiosissimus -a -um; iustior -ius, iustissimus
-a -um; turpior -ius, turpissimus -a -um; altior -ius, altissimus -a -um; fortior -ius, fortissimus -a
-um; atrocior -ius, atrocissimus -a -um; sapientior -ius, sapientissimus -a -um
3. a) doctissimis; b) iustissimos, sapientissimos; c) sanctissimo grauissimoque; d) amplissima
4. a) inter elegantes oratores, ex elegantibus oratoribus; b) inter parcos oratores, ex parcis oratoribus; c) suorum, ex suis; d) inter omnes terras, ex omnibus terris; e) inter omnes montes, ex
omnibus montibus
5. a) 1D; b) 4B; c) 3A; d) 2C
6. purior; blandior; carior
Traducci: Issa s ms desvergonyida que el passerell de Catul, Issa s ms pura que el pet
duna coloma, Issa s ms suau que totes les nenes, Issa s ms preuada que les pedres
precioses de lndia, la cadella Issa s les delcies de Publi.
MARCIAL, Epigrames, 1, 109
7. a) quam osculum; b) sperata uictoria; c) quam omnes puellae; d) quam Indici lapilli; e) quam
leo mortuus; f) quam caelum
8. a) melior; b) melius; c) maiore; d) turpior; e) crudelius; f) melius
9. L (ucio) VALERIO
L (uci) LIB (erto)
HEDISTO
IIIIII VIR(o) AVG(ustali)
VALERIA THALLVSA
MARITO
INDVLGENTISSIMO
L(oco) D(ato) D(ecurionum) D(ecreto)
Traducci: Per a Luci Valeri Hedist, llibert de Luci, svir augustal (ho ha fet) Valria Tallusa per
al seu marit molt afable en el lloc donat per decret dels decurions.
L(ucio) PORCIO
L(uci) FIL (io) GAL(eria)
CELERI
ANN(orum) XVII
AED(ili) BARC(inonensi).
DOMITIA LVCILIA MATER
FIL(io) KARISSIMO
Traducci: Per a Luci Porci, Cler, de la (tribu) Galria, fill de Luci, de disset anys, edil barcinonenc, (ho ha fet) Domcia Luclia, la seva mare, per al fill estimadssim en el lloc donat per
decret dels decurions.
88
Llat 1 BATXILLERAT
10.
11.
12.
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
L(ucio) PEDAN (io)

NARCISSIANO ANN(orum) XV
D(ierum) LII L(ucius) PED(anius)
NARCISSUS
FIL(io) DVL(cissimo)
L (oco) D(ato) D(ecurionum) D(ecreto)
Traducci: Per a Luci Pedani Narcissi de quinze anys i cinquanta-dos dies ho ha fet Luci
Pedani Narcs per al seu fill dolcssim en el lloc donat per decret dels decurions.
Indulgentissimo marito; karissimo filio; dulcissimo filio
A la que s difunta.
A totes dues coses.
a) 3; b) 5; c) 4; d) 2; e) 1; f) 8; g)10; h) 9; i) 7; j) 6; k) 12; l) 11
a) domus propria, domus optima; b) more maiorum; c) pontifex maximus; d) melioribus annis;
e) fames optimus cocus; f) altiora peto; g) De minimis lex non curat; h) Corruptissima res publica, plurimae leges; i) citius, altius, fortius; j) dignus barba maiorum; k) Nihil est annis uelocius;
l) Vultus certissima pignora mentis
dues; magis fortis; les centrals; plus fortis
Les provncies, seguint les agulles del rellotge, sn:
Gallaecia, Tarraconensis, Carthaginiensis, Baetica i Lusitania.
Les prefectures, desquerra a dreta, sn: Gllies, Itlia, Illria, Orient.
Les ciutats, desquerra a dreta, sn: Trveros, Mil, Aquileia, Srmium, Constantinoble, Nicomedia.
a) Rmul Augstul; b) Honori; c) ostrogots; d) Ravenna; e) tila; f) ostrogots; g) Odacre
a) dominat; b) apstata; c) tetrarquia; d) Teodosi; e) Trveros; f) Mil; g) Constant; h) Constant;
i) Constantinoble; j) tetrarquia
a) 14J; b) 10P; c) 6D; d) 12-; e) 15C; f) 9-; g) 2K; h) 16B; i) 1E; j) 3F; k) 4M; l) 5N; m) 7A; n) 8H;
o) 17-; p) 11-; q) 13O
a) Arc de Janus; b) Arc de Constant; c) Arc de Traj; d) Arc dAurenja; e) Arc de Suftula; f) Arc
dels Gabis; g) Arc de Caracalla; h) Arc de Trpoli; i) Arc dAdri; j) Arc de Ber
a) 9; b) 7; c) 5; d) 8; e) 2; f) 11; g) 10; h) 6; i) 4; j) 3; k) 1
President: el que dirigeix les deliberacions, els treballs dun consell, assemblea etc. Dicesi:
demarcaci territorial sota la jurisdicci eclesistica dun bisbe. Vicari: persona que assisteix un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas dabsncia o per delegaci,
especialment aplicat a la jurisdicci eclesistica. Prefectura: unitat administrativa territorial.
Prefecte: persona que governa una prefectura. Duc: ttol nobiliari que est per damunt del de
marqus i per sota del de prncep. Comte: ttol nobiliari que est per sota del de marqus.
Qu conserva, el catal, de la gradaci llatina dels adjectius?
1. a) 3; b) 4; c) 1; d) 2; e) 7; f) 8; g) 5; h) 6
2. a) 4; b) 3; c) 1; d) 2
TEXTOS
El treball del camp era ben vist pels antics
Traducci: I quan els avantpassats lloaven un home bo, el lloaven aix: bon pags i bon masover. Era considerat ser lloat molt mpliament qui aix era lloat. s que dentre els pagesos
neixen els homes ms forts i els soldats ms valents.
Llat 1 BATXILLERAT
89
20.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
90
Epicur diu que no s feli el ric que no sacontenta amb el que t

Traducci: Epicur emet una expressi semblant: Si a alg, va dir, les seves coses no semblen
molt mplies, encara que sigui lamo de tot el mn, tanmateix s miserable. O si et sembla
millor enunciat daquesta manera []: s miserable qui no es considera molt feli, encara que
governi el mn [] En un poeta cmic trobes: No s feli qui no creu que ell ho s.
Cicer escriu a la seva dona des de lexili
Traducci: Escrit a Dirrquium el 30 de novembre del 696 desprs de la fundaci de la ciutat
(58 aC) Tulli dna una salutaci a la seva Terncia i a Tllia i a Cicer.
He rebut dAristcrit tres cartes que gaireb vaig destruir amb les meves llgrimes; car sc
mort per la tristesa, Terncia meva, i no em turmenten ms les meves desgrcies que les teves
i les vostres, sin jo sc ms desgraciat que tu, que ets molt desgraciada, perqu la mateixa
desgrcia s comuna per a tots dos, per la culpa prpiament s meva [] Res ens va ser
ms desgraciat, ms vergonys, ms indigne que aix [] Procura estar b i convncer-te
que per a mi no hi ha ni hi hagut mai res ms estimat que tu. Adu, Terncia meva, sembla
que et vegi: aix estic debilitat per les llgrimes. Adu. Dia 30 de novembre.
a) miser; b) ita; c) uirum; d) maiores; e) cui; f) putat; g) strenuissimi; h) beatissimum
a) agricola; b) miser; c) miles; d) maiores; e) Epicurus; f) beatus; g) poeta comicus; h) beatus
a) 3; b) 3; c) 3; d) 2; e) 2
a) beatus, miser; b) iudicat, non existimat; c) nascuntur, moriuntur; d) dominus mundi est, miser est; e) posteri, parentes; f) tacet, loquitur; g) dicere, tacere; h) fortis, timidus; i) nihil, omnis;
j) peior, bonus
a.) 6; b) 4; c) 5; d) 9; e) 1; f) 8; g) 2; h) 3; i) 7
a) El territori grec possea una cultura antiga prvia a la dominaci romana de la qual se sentia
molt orgullosa (factor cultural).
b) La dominaci rab va ser tan intensa com ho havia estat la romana, de manera que va esborrar qualsevol petjada romana, tret de larqueolgica (factor cultural).
c) Efecte dels diferents substrats que hi havia en cadascun dels territoris conquerits (factor
lingstic).
d) La duraci de la conquesta de la Britnnia fou menor i, a ms, era un territori molt allunyat
dels centres culturals de Roma (factors geogrfic i cronolgic).
e) El territori basc va quedar molt allat atesa la seva situaci geogrfica.
a) Canvi de la vocal u en o: Molo < Mulum; profocate < profucate
b) Simplificaci de ll en l. Desaparici de la m final. Desaparici de la lletra h.
c) Sense la caracterstica -m.
a) 3; b) 4; c) 6; d) 2; e) 7; f) 5; g) 1; h) 9; i) 8
a) adstrat; b) neologisme; c) substrat; d) superstrat; e) desplaament semntic; f) hellenisme;
g) dialectalitzaci.
substrat: iber, celta, basc; superstrat: germnic, rab; adstrat: occit, castell, francs
a) terra, tellus; b) mare, aequor; c) sanguis, cruor; d) campus, ager; e) stella, sidus; f) bellus,
pulcher; g) fortis, ualidus; h) alter, alius; i) totus, omnis; j) portare, ferre; k) cantare, canere;
l) grandis, magnus; m) hibernus, hiemss
Llat 1 BATXILLERAT
34. 1) j, m; 2) a, b, d, f, k, l, n; 3) o, p; 4) c, g, i; 5) e, h
35. a) espill, espejo; b) angle; d) mascle, macho; e) pobra; g) vinya, via; h) trist; i) gbia; k) orella,
oreja; l) estable, establo; n) verd, verde; o) nunca
36. a) plorare, plorar; b) uidere, veure; c) conuenit, conv; d) parabolare, parlar; e) delaxare, deixar;
f) pauor, por
37. a) negar R; b) cunyat R; c) host A; d) orb R; e) pena R; f) ser A; g) estar A; h) tempesta R;
i) pag R; j) parents A
38. a) ad illas horas, in tunce; b) bullire, feruere; c) manducare, comedere; d) nepote(m),
consobrinu(m); e) auicellu(m), passere(m); f) patella(m), sartagine(m); g) parabolare, fabulare;
h) pauore(m), metu(m); i) tabula(m), mensa(m)
39. a) fill, filial; b) llec, laic; c) cadira, ctedra; d) raig, radial; e) fruit, fructfer; f) ull, oculista; g) eix,
axial; h) espatlla, esptula; i) colgar, collocar; j) llavi, labial.
40. a) 3B; b) 4E; c) 2C; d) 5A; e) 1D; f) 8F; g) 6G; h) 7H
41. a) montes illi, ualle illa. Sha tradut cada vegada per larticle. b) 1. ingentem, planissimam
2. per uallem ingentem
42. a) 3; b) 1; c) 4; d) 8; e) 2; f) 5; g) 6; h) 7
43. a) chorar, llorar, plorar; b) parentes, parientes, parents; c) claga, llaga, plaga; d) terra, tierra,
terra; e) corpo, cuerpo, cos; f) genxiva, enca, geniva
44. a) falta, falta; b) lletra, letra; c) ordre, orden; d) agulla, aguja; e) pop, pulpo; f) diumenge, domingo; g) marge, margen; h) taula, tabla; i) verd, verde
45. a) setmana, semana; b) solter, soltero; c) comprar, comprar; d) colgar, colga; e) bondat, bondad; f) comptar, contar; g) amistat, amistad; h) llaurar, labrar; i) recobrar, recobrar
46. a) campus, camp; b) stella, estrella; c) manducare, menjar; d) grandis, gran; e) formosus,
forms; f) fortis, fort; g) alter, altre; h) totus, tot; i) ligare, lligar; j) terra, terra; k) caballus, cavall;
l) portare, portar; m) parabolare, parlar; n) sapere, saber; o) plorare, plorar; p) bucca, boca;
q) minutus, menut; r) cantare, cantar
47. a) sgol, centeno; b) llit, cama; c) polze, pulgar; d) voler, querer; e) groc, amarillo; f) mat, maana; g) nas, nariz; h) munyir, ordear; i) noces, boda; j) res, nada; k) sovint, a menudo; l) cloure,
cerrar; m) mustela, comadreja; n) cor, corazn
48. a) 3; b) 5; c) 10; d) 2; e) 8; f) 4; g) 6; h) 7; i) 1; j) 9
49. a) 1, 6, 7, 10, 14, 18, 21; b) 2, 5, 8, 20; c) 3, 4, 9, 11, 17, 22; d) 12, 13, 15; e) 16, 19
50. a) bac; b) ganivet; c) guerra; d) sab; e) fresc; f) tovallola; g) crosta; h) coca; i) guaitar
51. a) alcsser; b) alqumia; c) algeps; d) albercoc; e) llebeig; f) alamb; g) arrs
52. a) magatzem; b) carxofa; c) cot; d) quitr; e) squia; f) duana; g) barns; h) safr
1. Traducci: De totes les terres, no solament dItlia, sin a tot el mn, la zona de Campnia
s la ms bella. Res no s ms benigne que el seu cel: en fi verdeja dues vegades amb flors.
Res no s ms frtil que el seu sl: per aix es diu que hi tingu lloc el certamen de Lber i de
Ceres. Res no s ms hospitalari que el seu mar. Aqu hi ha els nobles ports de Caieta, Mis,
Baies clida per les seves fonts, Lucr i Avern.
2. a) quam caelum; b) quam solum; c) quam mare
3. a) pueri; b) templum; c) floribus; d) fontibus; e) floribus; f) fontibus; g) Lucrinus; h) fontibus
Llat 1 BATXILLERAT
91
4. a) plaga; b) orbe; c) bis; d) Campaniae; e) Auernus; f) Misenum; g) Caieta; h) Baiae; i) Liber;
j) Ceres; k) Lucrimus
5. a) melioris; b) maximum; c) tardiora; d) maiorum
6. EPICTETO
IIIIII VIR(o) AVG(ustali)
ACILIA ARETHVSA
MARITO
OPTIMO
Traducci: Per a Epictet, svir augustal, lha fet Aclia Aretusa, per al seu marit excellent en el
lloc donat per decret dels decurions.
92
Llat 1 BATXILLERAT
Lavaluaci
ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS DAVALUACI
La proposta dactivitats davaluaci que oferim a continuaci correspon als continguts treballats
en cadascuna de les unitats didctiques.
A partir de la tercera unitat, les activitats davaluaci sinicien amb un exercici de lxic per familiaritzar lalumnat amb paraules que no coneix o que no figuren en el Lxic del final del llibre. Aix sinicia
en la prctica de la traducci de textos, que sempre apareix en segon lloc. El professor haur de
decidir si fa aquest exercici de lxic amb tot el grup dalumnes en veu alta, o b si cada alumne el
fa individualment.
Les altres activitats de llengua es poden fer, en part o en la seva totalitat, o b es poden distribuir
entre els diferents alumnes, segons les necessitats de cadascun dells.
Cal dir que lexercici delecci mltiple de cultura presenta un considerable nombre dtems que
solen correspondre als diversos apartats de cultura que apareixen en cada unitat. El professorat ha
de triar els tems que ms sadaptin a lmfasi que hagi posat en els continguts culturals tractats
a classe.
Llat 1 BATXILLERAT
95
Unitat 1
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1. Completa cada frase amb lopci adient:

a) El lloc on sadministrava la justcia duna ciutat romana era el / la:
1. frum
3. baslica
2. cria
4. temple
b) El germ bess de Pllux era:
1. Zeus
3. Palat
2. Saturn
4. Cstor
c) La ciutat ms important del Laci s:
1. Roma
3. Siracusa
2. Npols
4. stia
d) La ciutat que funcionava com a port de Roma era:
1. Ravenna
3. Pdua
2. Npols
4. stia
e) Un dels turons de Roma es diu:
1. Pllux
3. Palat
2. pia
4. August
f) Pompeu i Cras formaren un triumvirat juntament amb:
1. Csar
3. August
2. Esprtac
4. Publi
g) El lloc on es feien lluites de gladiadors era el / la:
1. cria
3. amfiteatre
2. circ
4. baslica
h) Un riu dItlia s el:
1. Rin
3. Sena
2. Danubi
4. Tber
i) Esprtac s el nom duna novella escrita per:
1. Lumire
3. Walter Scott
2. Howard Fast
4. Ben-Hur
j) Un antecessor troi distingit dels qui fundaren Roma fou:
1. Jpiter
3. Eneas
2. Orfeu
4. Plaute
k) Largument de How the west was won es basa en el mite de:
1. Eneas
3. Orfeu
2. Pigmali
4. Plaute
l) La pellcula que, entre daltres coses, representa la persecuci dels cristians en temps de Ner s:
1. Esprtac
3. Two much
2. Quo uadis?
4. Legend
m) El significat catal del mot llat cultellus s:
1. ganivet
3. clatell
2. cotilla
4. cultura
96
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 1
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
n) El carro tirat per quatre cavalls es deia:

1. quadriga
3. auriga
2. biga
4. circus
o) La detat femenina que senyorejava linfern era:
1. Minerva
3. Prosrpina
2. Leda
4. Cpua
p) La tribuna doradors del frum de Roma era anomenada:
1. rostra
3. curia
2. basilica
4. senatus
q) El Vesuvi s un volc de:
1. Campnia
3. Siclia
2. Laci
4. Gllia
r) Els romans denominaven les sivelles o imperdibles amb el nom de:
1. criptoprtic
3. fbules
2. calendes
4. lliberts
s) El passatge cobert i semisubterrani rebia el nom de:
1. calendes
3. prtic
2. criptoprtic
4. tabulari
2. Escriu entre deu i quinze ratlles sobre un daquests temes:
a) Les novelles que tracten sobre els romans.
b) La histria del cinema i les pellcules de romans.
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
97
Unitat 2
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1. Associa cada mot o mots llatins de lesquerra amb la traducci catalana de la dreta:
a) magister litterarum
b) milliarium aureum
c) summum dorsum
d) statumen
e) opus reticulatum
f) calculator
1. mestre que ensenyava les quatre regles

2. aparell imitant una malla
3. mestre de lectura i escriptura
4. capa superior
5. milliari dor
6. base dun paviment
2. Associa el nombre de cada traducci amb la lletra que precedeix cada frase llatina:
A) 1. El temps revela la veritat.
2. Lart s llarg, la vida breu.
3. Per a record perpetu.
4. La ment mou la massa.
a) Ars longa, uita breuis . ..........................
b) Ad perpetuam memoriam. ...........
c) Mens agitat molem. ..............................
d) Veritatem dies aperit. ..........................
B) 1. El mateix avar s la causa de la seva misria.

2. Acceptar un benefici s vendre la llibertat.
3. El malalt intemperant fa cruel el metge.
4. La fortuna ajuda el fort.
a) Beneficium accipere est libertatem uendere. ............
b) Crudelem medicum intemperans aeger facit. .........
c) Auarus ipse causa est miseriae suae. ...............................
d) Fortem fortuna iuuat. ........................................................................
3. Classifica els temes dels noms segents:
a) reg- ......................................................................................................................
b) uirtut- .................................................................................................................
c) exercitu- ...........................................................................................................
d) region- .............................................................................................................
e) populo- ............................................................................................................
f) Roma- ................................................................................................................
98
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 2
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4. Escriu la paraula llatina que forma part de les que hi ha en cada srie o la que s origen de cada
srie:
a) reial, regicida ................................................................................................................................................................................................................
b) virtual, virtus ..............................................................................................................................................................................................................
c) regi, regional ..............................................................................................................................................................................................................
d) magisteri, magistral ................................................................................................................................................................................................
e) prncep, principal ......................................................................................................................................................................................................
f) popular, populista .....................................................................................................................................................................................................
g) longitud, longevitat .................................................................................................................................................................................................
h) rom, romnic ............................................................................................................................................................................................................
i) mental, mentalitat .....................................................................................................................................................................................................
j) vitamina, vitalitat .........................................................................................................................................................................................................
5. Escriu en catal, amb accent o sense, els mots que en llat sn grafiats aix:
a) Rauenna ................................................................
b) Euphrates .............................................................
c) Aethiopia ................................................................
d) olimpiade(m) ...................................................
a) El nom que singularitzava cada home duna mateixa famlia era el:
1. praenomen
3. cognomen
2. nomen
4. agnomen
b) La festa de comproms dels joves en presncia de pares i amics es deia:
1. matrimonium
3. maritus
2. sponsalia
4. mugillanus
c) La cremaci dun cos rep el nom de:
1. necrpolis
3. inhumaci
2. incineraci
4. enterrament
d) La Schola grammatici equival a leducaci:
1. primria
3. professional
2. secundria
4. superior
e) El calculator era el mestre de:
1. geometria
3. retrica
2. literatura
4. les quatre regles
f) La via de la Plata passava per:
1. Toletum
3. Tarraco
2. Emerita
4. Corduba
g) Laparell construt amb carreus ben tallats s anomenat opus:
1. cyclopeum
3. quadratum
2. reticulatum
4. incertum
Llat 1 BATXILLERAT
99
Unitat 2
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
h) Brcino fou una colnia romana edificada sobre:

1. el mont Tber
3. el Tibidabo
2. Montjuc
4. el mont Tabor
i) En el disseny dun campament rom es tenia en compte el traat urbanstic del grec:
1. Hipdam
3. Pricles
2. Tales de Milet
4. Alexandre
j) Les plataformes elevades des don els governants es dirigien al poble eren:
1. els rostra
3. la baslica
2. la cria
4. el temple
k) Les curses de carros es feien en el / l / les:
1. circ
3. amfiteatre
2. teatre
4. termes
l) Lencarregat de construir les vies romanes era el:
1. Senat
3. patriciat
2. exrcit
4. plebs
m) Les vies enllosades es deien:
1. uiae stratae
3. mansiones
2. statumen
4. nucleus
n) Les parades que hi havia en el traat duna via sanomenaven:
1. stationes
3. Aquae Apollinares
2. uiae stratae
4. metae
o) Lobra sobre els aqeductes de la ciutat de Roma fou escrita per:
1. Estrab
3. Csar
2. Vitruvi
4. Front
p) Segons el mite, la mare del Minotaure fou lesposa de:
1. Teseu
3. Mnias
2. Minos
4. Menor
q) El nombre de les Grcies era de:
1. dos
3. quatre
2. tres
4. nou
r) En grec, el du Mercuri es deia:
1. Hermes
3. Posid
2. Ares
4. Plut
s) Un dels temples romans antics ms ben conservats de Roma s el de:
1. Pnteon
3. Minerva
2. Sant Pere del Vatic
4. La Madeleine
t) La gran innovaci de la tcnica constructiva romana fou el / la:
1. columna
3. caementum
2. pilar
4. pedra
u) El dimetre de la cpula dun temple pag que no ha estat mai superat s el de / del:
1. Pnteon
3. Santa Sofia
4. Centcelles
100
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 2
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
v) Laparell format per blocs de pedra parallelepipdics disposats en filera s un:

1. opus spicatum
3. opus quadratum
2. opus cyclopeum
4. opus latericium
x) Laparell format per un arrenglerament de maons s un:
1. opus incertum
3. opus latericium
2. opus quadratum
4. opus cyclopeum
y) Laparell consistent en lamuntegament, ms o menys ordenat, de blocs de pedra mal tallats
s un:
1. opus quadratum
3. opus cyclopeum
2. opus incertum
4. opus spicatum
7. Escriu entre quinze i vint ratlles sobre un daquests temes:
a) Celebracions romanes referides al cicle de la vida.
b) Larquitectura dinspiraci clssica.
c) El disseny duna ciutat i els espais doci.
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
101
Unitat 3
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1. Associa cada expressi llatina de lesquerra amb la traducci catalana de la dreta:

a) Cantilenam eandem canis.
b) Diem perdidi.
c) Cum laude.
d) Bibunt omnes sine lege.
e) In albis.
f) Panem et circenses.
1. Beuen tots sense mesura.

2. Amb lloana.
3. Cantes la mateixa can.
4. He perdut dia.
5. Pa i circ.
6. En blanc.
2. Classifica els substantius de lactivitat anterior en dues columnes, tal com sindica a continuaci:
Acusatius
Ablatius
3. Transforma el nombre gramatical dels substantius de lactivitat 1.

A) 1. Hispnia t moltes provncies.
2. Hispnia Citerior des del Pirineu sestn fins a Cartagena.
3. Hispnia Ulterior sestn des de Celtibria fins a lestret Gadit.
4. Hispnia est situada entre frica i la Gllia.
a) Hispania Citerior a Pyrenaeo usque ad Carthaginem porrigitur. ........................................
b) Hispania sita est inter Africam et Galliam. .................................................................................................
c) Hispania Vlterior a Celtiberis usque ad Gaditanum fretum extenditur. .........................
d) Hispania multas prouincias habet. ....................................................................................................................
B) 1. Hispnia est limitada pels monts Pirineus.

2. El troi va arribar dsia a Cartago.
3. El riu Ebre desemboca al mar dOrient.
4. Eneas arriba a Itlia amb vint naus.
a) Aeneas cum uiginti nauibus in Italiam uenit. ...............
b) Troianus ex Asia in Carthaginem uenit. .............................
c) Fluuius Iber occidit in mare orientale. ..................................
d) Hispania Pyrenaeis montibus clausa est. ........................
102
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 3
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5. Escriu la paraula llatina que forma part de les que hi ha en cada srie o la que s origen de cada
srie:
a) orient, oriental .............................................................................................................................................................................................................
b) mont, monticle ..........................................................................................................................................................................................................
c) multiplicitat, mltiple .............................................................................................................................................................................................
d) lbum, alba ....................................................................................................................................................................................................................
e) omniscient, omnipotent ....................................................................................................................................................................................
f) venir, prevenir ...............................................................................................................................................................................................................
g) legalitzaci, legalment .........................................................................................................................................................................................
h) occident, occidental ..............................................................................................................................................................................................
i) naval, nau ..........................................................................................................................................................................................................................
j) laudatori, lloable .........................................................................................................................................................................................................
6. Omple els espais en blanc amb la preposici ab, ex, ad o in, segons que calgui:
a) Italia Italo rege cognominata est.
b) Hannibal Hispania Galliam peruenit.
c) Legatus Caesarem uenit.
a) Una llengua hellnica parlada a la Itlia antiga fou el / l:
1. celta
3. etrusc
2. grec
4. osc
b) Els romans no iniciaren un procs de / d als pobles sotmesos dOrient.
1. conscienciaci
3. hellenitzaci
2. aculturaci
4. diferenciaci
c) El llat clssic s el llat dels segles:
3. I i II dC
1. III aC
4. III i IV dC
2. I aC
d) El registre del llat acurat, tant en lmbit escrit com oral, era el sermo:
1. urbanus
3. patricius
2. familiaris
4. uulgaris
e) En el segle susava el llat medieval.
3. V dC
1. I dC
4. X dC
2. II dC
f) Al nord de la Itlia antiga es parlava el / l:
1. osc
3. celta
2. umbre
4. grec
g) Les llenges romniques actuals sn modalitats del llat:
1. culte
3. vulgar
2. arcaic
4. postclssic
Llat 1 BATXILLERAT
103
Unitat 3
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
h) Els parlars dels qui se sobreposaren sense substituir la llengua de la Romnia formen:
1. el substrat
3. lestrat
2. ladstrat
4. el superstrat
i) El llat que va de lpoca carolngia fins al Renaixement s el llat:
1. humanstic
3. tard
2. medieval
4. vulgar
j) Lexpressi escrita del catal fou a lexpressi oral.
1. anterior
3. simultnia
2. posterior
4. contempornia
k) Segons els lingistes, les llenges romniques dHispnia sn:
1. tres
3. sis
2. vuit
4. nou
l) El frils s una variant del:
1. balcanoromnic
3. retoromnic
2. galloromnic
4. italoromnic
m) El substrat balcanoromnic pertany a la Romnia:
1. oriental
3. central
2. occidental
4. septentrional
n) La llengua pont entre el galloromnic i liberoromnic s el / l:
1. catal
3. portugus
2. castell
4. occit
o) Una llengua que pot considerar-se que forma part del substrat del catal s el / l:
1. castell
3. occit
2. celta
4. francs
p) Una llengua que pot considerar-se part del superstrat del catal s el / l:
1. basc
3. llat
2. germnic
4. etrusc
q) La diversitat de registres duna llengua depn de dels parlants.
1. la geografia
3. ledat
2. lpoca
4. la classe social
r) El llat escrit i el parlat comenaren a ser dues entitats lingstiques en:
1. el baix imperi
3. lalt imperi
2. la baixa edat mitjana
4. lalta edat mitjana
s) El llat culte emprat oralment i per escrit per persones instrudes s el de lpoca:
1. arcaica
3. medieval
2. clssica
4. carolngia
t) Els mots catalans que han evolucionat pel que fa al significant i al significat sn:
1. patrimonials
3. cultes
2. manllevats
4. iguals que en llat
u) El mot patrimonial derivat de la paraula llatina strictu(m) s:
1. estricte
3. estret
2. street
4. estrany
104
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 3
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
v) El mot patrimonial derivat de la paraula llatina collocare s:

1. collocar
3. colgar
2. collar
4. coll
x) La paraula catalana parlar deriva del mot llat:
1. parabola
3. parabolare
2. parabilis
4. paradigma
y) El mot patrimonial catal derivat de la paraula llatina spatula s:
1. esptula
3. espatlla
2. espatuler
4. espatulat
a) El catal en el marc de les llenges romniques.
b) Mots catalans patrimonials i mots manllevats.
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
105
Unitat 4
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1. Associa cada mot llat de lesquerra amb la traducci catalana de la dreta:

a) praecedo 3
b) fere adv.
c) proelium, ii n
d) germanicus, a, um
e) heluetii, orum m.
f) contendo 3
1. gaireb
2. helvecis [tribu gllica]
3. germnic
4. lluitar
5. avantatjar, precedir
6. batalla
2. Interpreta aquest text, que parla de les contnues lluites entre helvecis i germnics:
Heluetii reliquos Gallos uirtute praecedunt, quod1 fere cotidianis proeliis cum Germanis contendunt. Heluetii in Germanicis finibus bellum gerunt.
1. quod: perqu
CSAR. Guerra de les Gllies, 1, 1, 4
3. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de les frases segents:
a) Heluetii Gallos praecedunt.
............................................................................................................................................................................................................................................................
b) Heluetii proeliis cum Germanis contendunt.

............................................................................................................................................................................................................................................................
c) Heluetii in Germanicis finibus bellum gerunt.

............................................................................................................................................................................................................................................................
4. Transforma la veu daquestes frases:

a) Germani a Heluetiis preceduntur.
............................................................................................................................................................................................................................................................
b) Vrbs Roma a Romulo conditur.

............................................................................................................................................................................................................................................................
5. Escriu la paraula llatina de la qual deriven els mots catalans segents:

a) relquia, reliquiari ....................................................................................
b) virtual, virtut ................................................................................................
c) precedir, precedent ..............................................................................
d) bllic, rebellar-se ..................................................................................
e) fi, finat ...............................................................................................................
f) quotidianitat, quotidi .........................................................................
g) gerent, gerncia .......................................................................................
h) urb, urbanitat ..........................................................................................
i) contesa, contencis ...............................................................................
j) Germnia, germnic .............................................................................
106
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 4
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6. Subratlla, en cada srie, la forma verbal que morfolgicament discrepa de les altres. A continuaci, escriu la forma correcta:
a) praecedebant, erant, portant, dicebant ................................................................................
b) portant, gerunt, erant, amant .........................................................................................................
c) gerebat, audiebat, praecedebat, portat ................................................................................
d) est, gerebat, dicebat, praecedebat ............................................................................................
e) uidebant, portant, amant, sunt ......................................................................................................
f) conditur, probatur, amantur, dicitur ............................................................................................
7. Completa cada frase amb lopci adequada:
a) Una llengua europea que no pertany al grup indoeuropeu s el:
1. fins
3. rus
2. alemany
4. celta
b) Al comenament de ledat del bronze, lindoeuropeu es parlava a:
1. lndia
3. frica
2. lsia Central
4. Egipte
c) El llat pertany al grup indoeuropeu:
1. cltic
3. germnic
2. itlic
4. eslau
d) La regi del sud de la pennsula Itlica es deia:
1. Etrria
3. Ligria
2. mbria
4. Campnia
e) La via que anava des de Luna fins a Roma era la via:
1. Domcia
3. Aurlia
2. pia
4. Augusta
f) El mar entre Crsica, Sardnia i Siclia es diu:
1. mar Adritic
3. mar Negre
2. mar Jnic
4. mar Tirr
g) Al nord dItlia hi havia la regi anomenada:
1. Campnia
3. Calbria
2. Ligria
4. Lucnia
h) El Tber s un / una:
1. tur
3. illa
2. llac
4. riu
i) Els primers pobladors de Roma se situaren entre el Capitoli i:
1. Campnia
3. el Palat
2. el Collat
4. els Alps
j) La ciutat africana per on pass Eneas fou:
1. Troia
3. Cumes
2. Cartago
4. Npols
Llat 1 BATXILLERAT
107
Unitat 4
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
k) La mare dEneas fou:

1. Rea Slvia
3. Venus
2. Dido
4. Lavnia
l) El Vesuvi es troba en la regi de:
1. Campnia
3. Etrria
2. Ligria
4. Gllia Cisalpina
m) El pastor que va trobar Rmul i Rem fou:
1. Fustul
3. Amuli
2. Numitor
4. Ascani
n) El rei que reform el calendari de manera que tingus dotze mesos fou:
1. Rmul
3. Numitor
2. Eneas
4. Numa Pompili
o) La violaci de Lucrcia tingu lloc en temps de/d:
1. Eneas
3. Tarquini Prisc
2. Rmul
4. Tarquini el Superb
p) El rei de Roma que organitz la societat romana segons la riquesa fou:
1. Rmul
3. Servi Tulli
2. Llat
4. Tit Livi
q) El qui viol Lucrcia fou:
1. Collat
3. Sext Tarquini
2. Palat
4. Servi Tulli
r) Els etruscs sestabliren a la part nord de:
1. Tber
3. Magna Grcia
2. Siclia
4. Gllia Cisalpina
s) Els fonaments de la societat romana eren la famlia i la:
1. domus
3. patria potestas
2. materfamilias
4. uxor
t) Gai Juli Csar Octavi fou fill adoptiu de:
1. Gai Octavi
3. Marc Octavi
2. Gai Juli Csar
4. Gneu Octavi
u) El dret de poder exposar un fill que el paterfamilias tenia es deia:
1. ius exponendi
3. ius uendendi
2. ius connubii
4. ius patrimonii
8. Escriu en un full a part entre quinze i vint ratlles sobre un daquests temes:
a) Lindoeuropeu i les principals llenges indoeuropees.
b) Geografia de lantiga Itlia.
c) El perode de la monarquia segons la tradici.
108
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 5
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) adlatus, a, um
b) princeps, ipis m.
c) lectus, a, um
d) conscribo, scripsi 3
e) iubens, entis
f) cum
g) ordino 1
h) duodecim
i) tabula, ae f.
j) traditus, a, um
k) fascis, is m.
l) retineo, retinui 2
1. principal, home illustre

2. escollit, seleccionat
3. procedent
4. ordenant-ho
5. escriure, redactar
6. ordenar, codificar
7. dotze
8. taula
9. quan
10. retenir
11. lliurat
12. feixos [vares lligades que portaven els lictors]
2. Interpreta aquest text, que ens informa que els encarregats de redactar les lleis de les XII Taules,
quan enllestiren la feina, no volien deixar els feixos lliurats, smbol de poder:
Leges a Graecia adlatas decem principes lecti iubente populo conscripserant. Cum totam iustitiam ordinauerant in duodecim tabulis, traditos fasces furore retinebant.
FLORUS, Gestes dels romans, 1, 17, 8
a) Leges adlatas principes lecti conscripserant. ...............................................................................................................................
b) Principes traditos fasces retinebant. .....................................................................................................................................................
c) Legem uir in tabula ordinabat. ..................................................................................................................................................................
a) Principes traditos fasces retinent. ............................................................................................................................................................
b) Legem uir in tabula ordinabat. ..................................................................................................................................................................
a) legal, legalitat .....................................................
b) virilitat, viril ...........................................................
c) popular, poble ..................................................
d) tabulador, taula ...............................................
e) retenir, retenci ...............................................
f) dcim, deu ..............................................................

g) prncep, principal .............................................
h) feixisme, feixista ...............................................
i) ordinador, ordinari ............................................
j) furor, enfurir ............................................................
Llat 1 BATXILLERAT
109
Unitat 5
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6. Subratlla, en cada srie, la forma verbal que morfolgicament discrepa de les altres. A continuaci, escriu la forma correcta:
a) retinuit, portauit, dicit, fuit ....................................................................................................
b) portauerunt, dicunt, habuerunt, fuerunt ...............................................................
c) scripserat, erat, dixerat, retinuerat ...............................................................................
d) dixerant, portauerant, retinuerant, erant ..............................................................
a) Una llegenda exemplar de la primera etapa de la repblica romana s la de:
1. Rem
3. Atili Rgul
2. Eneas
4. Canuleu
b) El grup format per petits propietaris i comerciants de Roma es deia:
1. plebeus
3. tribuns
2. senadors
4. patricis
c) Els plebeus aconseguiren la legalitat de les seves assemblees grcies a les lleis:
1. de les XII Taules
3. de Canuleu
2. Licnio-Sxties
4. Valrio-Horcies
d) Els que en tres onades dinvasions arribaren a Roma foren els:
1. etruscs
3. troians
2. gals
4. cartaginesos
e) Els samnites foren annexionats a Roma els anys:
1. 341-291 aC
3. 509-31 aC
2. 753-509 aC
4. 218-146 aC
f) El Capitoli era un:
1. temple
3. edifici pblic
2. riu
4. tur
g) El rei Pirrus, que ajud Tarent a resistir contra els romans, procedia de:
1. Magna Grcia
3. Epir
2. Etrria
4. Laci
h) El dret de presentar-se com a candidat es deia ius:
1. honorum
3. prouocationis
2. militiae
4. suffragii
i) El dret a no sofrir el suplici de la creu sanomenava ius:
1. honorum
3. prouocationis
2. rogationis
4. census
j) Roma conquer la ciutat de Tarent lany:
1. 272 aC
3. 753 aC
2. 509 aC
4. 31 aC
110
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 5
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
k) Els qui no eren nomenats cada any eren els:

1. cnsols
3. qestors
2. edils
4. censors
l) Els qui socupaven de qestions administratives i de gesti diria eren els:
1. pretors
3. edils
2. tribuns de la plebs
4. qestors
m) Els qui podien vetar laprovaci de lleis i eren inviolables eren els:
1. pretors
3. cnsols
2. qestors
4. tribuns
n) Lassemblea formada per sis-cents membres era el / la:
1. comici
3. Senat
2. plebs
4. patriciat
o) El fet dhaver de decidir amb lacord dels qui exercien la magistratura sanomenava:
1. auspici
3. imperium
2. collegialitat
4. inviolabilitat
p) A Roma, la repetici dun crrec podia donar-se:
1. cada any
3. al cap de 10 anys
2. al cap de 3 anys
4. al cap de 5 anys
q) Els qui escollien els cnsols i censors eren els comicis:
1. tribuns
3. centuriats
2. curiats
4. plebiscits
r) Segons el lloc de residncia, les tribus rurals eren:
1. 31
3. 193
2. 13
4. 51
s) Els qui administraven justcia entre els ciutadans romans eren els:
1. cnsols
3. pretors
2. tribuns
4. qestors
t) Crter deriva de la forma llatina en cas:
1. nominatiu
3. genitiu
2. acusatiu
4. vocatiu
u) Crater deriva de la forma llatina en cas:
1. nominatiu
3. genitiu
2. acusatiu
4. vocatiu
a) Lexpansi itlica dels romans.
b) Els drets dels ciutadans.
c) Els rgans judicials legislatius i electorals de lpoca republicana.
Llat 1 BATXILLERAT
111
Unitat 6
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) haec nom. n. pl. dhic
b) Sallentinus, a, um
c) aestas, atis f.
d) consumo, sumpsi, sumptum 3
e) ignobilis, e
f) deficio, feci, fectum 3
g) eodem abl. sg. didem
h) Bruttius, a, um
i) fides, ei f.
j) redeo, dii, ditum 3
1. sallent [al sud-est dItlia, a Calbria]

2. aquest
3. desconegut
4. estiu
5. consumir
6. el mateix
7. fer defecci
8. tornar
9. del pas dels brutis [al sud-oest dItlia]
10. lleialtat
2. Interpreta aquest text, que ens informa que, mentre alguns sallentins es passen al bndol
dAnnbal, altres ciutats retornen a lobedincia romana:
Dum haec in Africa atque in Hispania geruntur, Hannibal in agro Sallentino aestatem consumpsit. Interim Sallentinorum ignobiles urbes ad Hannibalem defecerunt. Eodem tempore in Bruttiis
aliae ciuitates in fidem populi Romani redierunt.
TIT LIVI, Ab urbe condita 25, 1,1
a) Bella in insulis a Romanis geruntur.
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
b) Vrbes ad hostes defecerunt.

............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
c) Aliae ciuitates in fidem populi Romani redierunt.

............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................

a) Bella in insulis a Romanis geruntur. .....................................................................................................................................................
b) Hannibal in agro Sallentino aestatem consumit. ....................................................................................................................
a) consumir, consumpci ..........................................
b) gerncia, gerent ...........................................................
c) defecci, defecte .........................................................
d) temporal, temporalitat ...........................................
e) alienar, ali ........................................................................
112
Llat 1 BATXILLERAT
f) estiu, estival .............................................................................

g) agricultura, agropecuari ...............................................
h) fidelitat, fidel ..........................................................................
i) insularitat, peninsular ......................................................
j) rebellar-se, bllic ...............................................................
Unitat 6
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6. Subratlla, en cada srie, la forma que gramaticalment discrepa de les altres. A continuaci, escriu
la forma correcta:
A) a) genera, flumina, prouincia, capita ..................................................................................................................................................
b) forum, bellum, mare, oculorum..........................................................................................................................................................
c) bella, maria, genera, Gallia ...................................................................................................................................................................
B) a) forte, facile, miserum, magne .............................................................................................................................................................
b) Hispania, fortia, misera, magna .......................................................................................................................................................
c) prudens, fortis, magnis, facilis .............................................................................................................................................................
a) La primera guerra pnica tingu lloc els anys:
1. 264-105 aC
3. 264-241 aC
2. 218-201 aC
4. 264-146 aC
b) Els cartaginesos tenien inters a mantenir el seu imperi cap a:
1. occident
3. el sud
2. orient
4. el nord
c) Eneas, que visit la reina Dido, era:
1. rom
3. grec
2. cartagins
4. troi
d) Desprs de la primera guerra contra els cartaginesos, els romans conqueriren:
1. Creta
3. Malta
2. Crsega
4. Siclia
e) La guerra de Jugurta tingu lloc a:
1. Corint
3. Numdia
2. Egipte
4. Hispnia
f) El 218 aC, els romans arribaren a:
1. Numncia
3. Corint
2. Empries
4. Cartagena
g) Una batalla en la qual Annbal result vencedor fou la de:
1. Trasum
3. Siclia
2. Cartagena
4. Gllia
h) Publi Corneli Escipi Emili conquer Numncia lany:
1. 133 aC
3. 313 aC
2. 331 aC
4. 272 aC
i) El qui sufoc la revolta ibrica fou:
1. Cat
3. Sulla
2. Mari
4. Cras
j) La destrucci de Corint tingu lloc lany:
1. 272 aC
3. 461 aC
2. 146 aC
4. 614 aC
Llat 1 BATXILLERAT
113
Unitat 6
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
k) Lany 133 aC, lltim rei de / d lleg el seu regne a Roma.

1. Egipte
3. Prgam
2. Macednia
4. Sria
l) El general que destru Corint fou:
1. Mummi
3. Gneu Escipi
2. Cat
4. Sulla
m) Sria fou annexionada a Roma per:
1. M. Antoni
3. August
2. Csar
4. Pompeu
n) era rei del Pont.
1. Annbal
3. Antic
2. Mitridates
4. Filip
o) Els nobles patricis i plebeus sanomenaven:
1. optimates
3. clientes
2. equites
4. populares
p) El cap del partit dels populars fou:
1. Sulla
3. Cat
2. Mari
4. Escipi
q) Un cavaller itlic que es revolt contra Roma fou:
1. Sertori
3. Mari
2. Sulla
4. Esprtac
r) La conjuraci de Catilina fou descoberta per:
1. Pompeu
3. Sulla
2. Cras
4. Cicer
s) Un membre del primer triumvirat fou:
1. Marc Antoni
3. Pompeu
2. Escipi
4. Cicer
t) Un membre del segon triumvirat fou:
1. Cras
3. Pompeu
2. Csar
4. Octavi
u) ccium est situat a:
1. Grcia
3. sia Menor
2. Sria
4. Egipte
a) La segona i la tercera guerra pnica.
b) Latinitas enfront de graecitas.
c) Mari i Sulla.
114
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 7
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) ubi primum
b) occido, cidi, cisum 3
c) heres, edis m.
d) comperio, peri, pertum 3
e) repeto, ii, itum 3
f) adeo, ii, itum 4
g) hereditas, atis f.
h) comparo 1
i) duodecim
j) nouissime adv.
1. hereu
2. tan aviat com
3. desconegut
4. tornar a
5. assabentar-se
6. accedir
7. finalment
8. herncia
9. preparar
10. dotze
2. Interpreta aquest text, que ens informa del temps en qu va governar August:
Vbi primum Augustus Caesarem occisum heredemque se1 comperit, Romam repetit et hereditatem adiit. Atque ab eo tempore exercitibus comparatis, primum cum Marco Antonio Marcoque
Lepido, deinde cum Antonio per duodecim annos, nouissime per quattuor et quadraginta solus
rem publicam tenuit.
SUETONI, Vida dAugust, 8, 5-7
1 Caesarem occisum heredemque se: que Csar havia estat occit i que ell era lhereu
a) Ciuis urbem repetiit et hereditatem adiit. ........................................................................................................................................
b) Exercitibus comparatis, amici potestates tenuerunt. ............................................................................................................
a) Augustus hereditatem adit.
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
b) Augustus per quattuor et quadraginta solus rem publicam tenet.

............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................

a) occident, occir ..............................................................
b) exrcit, exercitar ..........................................................
c) comprar, comparar ..................................................
d) tenir, tinncia ................................................................
e) repetir, repetici .........................................................
f) hereu, heretat ......................................................................

g) temporal, temporalitat ................................................
h) realitat, real ...........................................................................
i) sol, soledat ..............................................................................
j) dotze, dotzena .....................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
115
Unitat 7
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
la forma correcta:
A) a) Cicero, quadriennio, regione, Marco ............................................................................................................................................
b) uirile, Cicerone, triumpho, contione ..............................................................................................................................................
c) donis, contionibus, militaris, togis ....................................................................................................................................................
B) a) portauit, amisit, sumit, fuit ......................................................................................................................................................................
b) natum, donatum, difunctam, agens .............................................................................................................................................
c) amittit, laudat, dixit, sumit ........................................................................................................................................................................
a) August esdevingu lnic senyor de Roma un cop venut:
1. Octavi
3. Agripa
2. Mecens
4. Marc Antoni
b) El general i company de batalla dAugust fou:
1. Pis
3. Mecens
2. Agripa
4. Horaci
c) El ttol dOctavi que li don poders com a cap permanent de lexrcit era:
1. princeps senatus
3. tribunus plebis
2. augustus
4. imperator
d) Un gran literat de lpoca dAugust fou:
1. Suetoni
3. Agripa
2. Plaute
4. Horaci
e) Les provncies que depenien dOctavi eren governades per un:
1. procnsol
3. legat
2. cnsol
4. pretor
f) Les provncies que depenien del Senat eren governades per un:
1. legat
3. cnsol
2. pretor
4. procnsol
g) Lesposa de Tiberi fou:
1. Antnia Menor
3. Octvia
2. Jlia
4. Lvia
h) Sej fou prefecte del pretori en temps de:
1. Claudi
3. Ner
2. Calgula
4. Tiberi
i) Claudi annexion a Roma:
1. Illria
3. Rcia
2. Britnnia
4. la Cltica
j) Un poeta pic de lpoca de Ner fou:
1. Pis
3. Petroni
2. Luc
4. Sneca
116
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 7
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
k) Lerupci del Vesuvi va tenir lloc en temps de:

1. Jlio-Claudis
3. Ner
2. Flavis
4. Calgula
l) La construcci de lamfiteatre Flavi va tenir lloc en temps de:
1. Ner
3. Calgula
2. Tiberi
4. Tit
m) El darrer emperador Flavi fou:
1. Tit
3. Domici
2. Vespasi
4. Calgula
n) Els penates eren els dus que vetllaven per:
1. la casa
3. els avantpassats
2. el rebost
4. els auspicis
o) Una de les caracterstiques que no t lart rom s el fet de ser:
1. estandarditzat
3. no annim
2. eclctic
4. propagandstic
p) LAra Pacis va ser construda per commemorar la pacificaci dHispnia i:
1. Germnia
3. Britnnia
2. Gllia
4. Egipte
q) Lantecessor de Calgula fou:
1. August
3. Claudi
2. Ner
4. Tiberi
r) El culte a Mitras era de tipus:
1. comunitari
3. familiar
2. intimista
4. poltic
s) August, en virtut del seu crrec de praefectus morum, actuava com a:
1. trib de la plebs
3. pretor
2. cnsol
4. censor
t) Els pobles del sud de limperi Rom eren els:
1. parts
3. nubis
2. nabateus
4. bretons
u) El participi de present del verb facio s:
1. faciens
3. facere
2. facturus
4. factus
a) El culte imperial.
b) Claudi i Ner.
c) Caracterstiques de lart rom.
Llat 1 BATXILLERAT
117
Unitat 8
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) philosophia, ae f.
b) adfecto 1
c) interpello 1
d) grauissimus, a, um
e) felicitas, atis f.
f) inundatio, onis f.
g) uexo 1
h) aedificium, ii n.
i) pario, peperi, partum 3
j) fames, is f.
k) sub illo
1. interrompre
2. gravssim
3. filosofia
4. intentar guanyar
5. edifici
6. malmenar, fer malb
7. felicitat
8. inundaci
9. fam
10. provocar
11. en el seu temps
2. Interpreta aquest text, que ens informa del temps en qu va governar August:
Dabat se Marcus Aurelius totum philosophiae, amorem ciuium adfectans. Sed interpellauit istam felicitatem prima Tiberis inundatio, quae sub illo grauissima fuit. Quae res1 multa urbis
aedificia uexauit et plurimum animalium interemit et famem grauissimam peperit.
Historia augusta, 7, 8, 3-4
1 quae res: aquest desastre
a) Imperator dabat se totum philosophiae.
.........................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
b) Interpellauit istam felicitatem prima fluminis inundatio.
..................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................

a) Res multa urbis aedificia uexat.
................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
b) Interpellat istam felicitatem prima fluminis inundatio.
.......................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................

a) interpellaci, interpellar ....................................
b) fam, famolenc .............................................................
c) parir, part ...........................................................................
d) edifici, edificar ..............................................................
e) repetir, repetici .........................................................
118
Llat 1 BATXILLERAT
f) vexar, vexaci .......................................................................

g) afectar, afecte .....................................................................
h) inundar, inundaci .........................................................
i) felicitat, felicitaci ..............................................................
j) amor, enamorat ..................................................................
Unitat 8
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
la forma correcta:
A) a) Aurelio, inundatio, philosophiae, Marco ...................................................................................................................................
b) animalium, Marcum, populum, famem ...................................................................................................................................
c) ciuium, animalium, populum, oculorum ...................................................................................................................................
B) a) portauit, intepellauit, parit, fuit ............................................................................................................................................................
b) peperit, uexauit, dicit, habuit ................................................................................................................................................................
c) probat, erat, interpellabat, uexabat ................................................................................................................................................
a) Una poca danarquia per a limperi Rom fou el segle:
3. II dC
1. II aC
4. III dC
2. III aC
b) En el regnat de / d hi hagu un govern imperial collegiat.
1. Nerva
3. Marc Aureli
2. Adri
4. Anton
c) Mitras s una detat de procedncia:
1. africana
3. oriental
2. egpcia
4. hispnica
d) fou un poeta satric rom.
1. Plini el Jove
3. Apuleu
2. Juvenal
4. Suetoni
e) El successor de Nerva fou:
1. Traj
3. Nerva
2. Adri
4. Cmmode
f) Traj va incorporar a limperi Rom.
1. Germnia
3. Egipte
2. Britnnia
4. Dcia
g) Anton Pius fou lantecessor de / d:
1. Nerva
3. Adri
2. Traj
4. Marc Aureli
h) Cmmode creia que ell era una reencarnaci de / d:
1. Jpiter
3. Osiris
2. Mitras
4. Hrcules
i) Les dues columnes amb relleus histrics conservades sn la de Marc Aureli i la de / d:
1. Luci Ver
3. Adri
2. Traj
4. Nerva
j) Els emperadors soldats es proclamaren amb el consentiment del / de l:
1. emperador anterior
3. senat
2. exrcit
4. patriciat
Llat 1 BATXILLERAT
119
Unitat 8
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
k) Lemperador que fu representar el plnol de Roma en la Forma urbis s:

1. Septimi Sever
3. Caracalla
2. Geta
4. Cmmode
l) Lemperador que assassin el seu germ fou:
1. Septimi Sever
3. Elagbal
2. Caracalla
4. Sever Alexandre
m) Lemperador que va fer construir unes grans termes a Roma fou:
1. Septimi Sever
3. Aureli
2. Caracalla
4. Sever Alexandre
n) Lemperador que inaugur la successi dels emperadors per ladopci fou:
1. Nerva
3. Adri
2. Traj
4. Septimi Sever
o) El mot llat que significa lnia divisria de limperi o frontera s:
1. limen
3. limes
2. limus
4. limitatio
p) Els qui arribaren fins a Hispnia atacant limperi el 253 foren els alamans i els:
1. perses
3. huns
2. parts
4. francs
q) Marc Aureli Anton Elagbal fou antecessor de:
1. Sever Alexandre
3. Geta
2. Caracalla
4. Septimi Sever
r) Durant el segle III, el centre cultural ms important de lImperi era:
1. Orient hellnic
3. Itlia
2. Gllia
4. nord dfrica
s) Les relacions entre el Senat rom i els emperadors foren molt bones durant el segle:
3. III dC
1. II aC
4. III aC
2. II dC
t) Lemperador que succe Marc Aureli fou:
1. Caracalla
3. Cmmode
2. Nerva
4. Septimi Sever
u) Lexpressi catalana el qual deriva de lexpressi llatina:
1. illu(m)
3. quale quod homo
2. qualis
4. illu(m) quale(m)
a) Caracterstiques generals del segle III.
b) Els emperadors adoptius.
c) La columna Trajana.
120
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 9
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) princeps, ipis m.
b) nosco, noui, notum 3
c) cogo, coegi, coactum 3
d) hoc acus. n. sg.
e) illi dat. sg.
f) uendo, uendidi, uenditum 3
1. forar, obligar
2. all
3. a ell, li
4. trair, vendre
5. prncep
6. conixer
2. Interpreta aquest text, que ens informa de les dificultats que tingu un governant com Diocleci,
segons la informaci que el qui escriu reb del seu pare:
Ego a patre meo audiui Diocletianum principem iam priuatum dixisse nihil esse1 difficilius quam
bene imperare. Imperator, qui domi2 clausus est, uera non nouit. Cogitur hoc tantum scire quod
illi loquuntur. Vt3 Diocletianus ipse dicebat, bonus, cautus optimus imperator uenditur.
Historia augusta, 24, 34, 2-4
1 principem iam priuatum dixisse nihil esse: que el prncep en privat ja deia que res no era
2 domi: al palau
3 ut: com
3. Transforma el nombre gramatical dels elements de les frases segents:

a) Imperator uerum non nouit. .........................................................................................................................................................................
b) Vt princeps dicebat, bonus, cautus optimus imperator uenditur. ............................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................

a) Bonus imperator a seruis uenditur. ......................................................................................................................................................
b) Imperator uera non noscit. ............................................................................................................................................................................
a) audici, auditori ..........................................................
b) anihilar, nihilisme ......................................................
c) optimitzar, ptim ........................................................
d) egoista, egolatria ........................................................
e) locutori, eloqent ............................................................

f) clausura, claustre ..............................................................
g) precauci, caut ..................................................................
h) difcil, dificultat ...................................................................
la forma correcta:
A) a) patre, imperatore, difficile, uero ........................................................................................................................................................
b) bonus, cautus, optimus, difficilius ....................................................................................................................................................
B) a) audiuit, nouit, dicit, imperauit ..............................................................................................................................................................
b) cogitur, uenditur, audiuntur, imperatur ......................................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
121
Unitat 9
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7. Expressa el rgim del comparatiu en negreta duna altra manera:

a) Nihil acerbius [ms amarg] est quam amicus ingratus. ..............................................................................................
b) Diocletianus cautior fuit Aureliano. .....................................................................................................................................................
8. Expressa el rgim del superlatiu en negreta duna altra manera:
a) Augustus optimus fuit omnium imperatorum. ........................................................................................................................
b) Cicero eloquentissimus inter omnes oratores. .......................................................................................................................
c) Ex omnibus animalibus cautissima est uulpes. .....................................................................................................................
a) Diocleci acab la crisi de limperi del segle:
3. IV
1. II
2. III
4. V
b) La fundaci de Constantinoble fou deguda al pes cultural, poltic i socioeconmic de / d:
1. occident
3. sud
2. orient
4. nord
c) La tetrarquia s el govern en qu lemperador associa al poder persones ms.
1. cinc
3. tres
2. quatre
4. dues
d) En el sistema de govern de Diocleci es produ una del poder.
1. centralitzaci
3. descentralitzaci
2. centralitat
4. desorganitzaci
e) El qui augment el nombre de provncies a Hispnia de tres a cinc fou:
1. Constant
3. Constant
2. Constanci
4. Diocleci
f) La capital dHispnia, de la Gllia i de Britnnia al final del segle III era:
1. Roma
3. Nicomedia
2. Trveros
4. Srmium
g) Ledicte de Mil fou proclamat per Licini i:
1. Constant
3. Maxim Daia
2. Diocleci
4. Constanci Clor
h) En morir Teodosi, limperi es va dividir entre els seus fills.
1. dos
3. quatre
2. tres
4. cinc
i) Lemperador que restabl la unitat de limperi fou:
1. Constant
3. Maxim Daia
2. Galeri
4. Constanci Clor
j) Lemperador que succe Constanci i torn als cultes pagans fou:
1. Valentini
3. Teodosi
2. Diocleci
4. Juli
122
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 9
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
k) El primer emperador dOrient separat de lOccident fou:

1. Arcadi
3. Valentini
2. Honori
4. Teodosi
l) El darrer emperador de Roma fou destronat per:
1. tila
3. Odacre
2. Alaric
4. Rmul
m) Ravenna va ser la capital dels:
1. hruls
3. vndals
2. huns
4. ostrogots
n) Les tropes dtila foren aturades a:
1. Gllia
3. Itlia
2. frica
4. Xampanya
o) El 410, els visigots atacaren:
1. Ravenna
3. Constantinoble
2. Roma
4. Mil
p) El mot del registre colloquial intendere, tibar, en llat literari s:
1. intellegere
3. adprehendere
2. cogitare
4. discere
q) El mot cruor del llat literari fou rebutjat a favor de:
1. sanguis
3. sidus
2. tellus
4. ferre
r) En levoluci del llat littera(m) fins al catal lletra sha perdut la vocal:
1. pretnica
3. posttnica
2. tnica
4. final
s) En levoluci del llat solitariu(m) fins al catal solter sha perdut la vocal:
1. pretnica
3. posttnica
2. tnica
4. final
t) En levoluci del llat foliu(m) fins al catal fulla sha produt una conservaci de:
1. labiodental inicial
3. grup consonntic
2. timbre o
4. sorda intervoclica
u) En levoluci del llat uiride(m) fins al catal verd sha produt una conversi de:
1. sorda a sonora
3. i tnica a e
2. palatal
4. i tona a e
a) De Teodosi fins a la fi de lImperi dOccident.
b) El procs daculturaci en lImperi rom.
c) Diferenciaci de les llenges romniques pel substrat, superstrat i adstrat.
Llat 1 BATXILLERAT
123
Solucionari
Unitat 1
1. a) 3; b) 4; c) 1; d) 4; e) 3; f) 1; g) 3; h) 4; i) 2; j) 3; k) 1; l) 2; m) 1; n) 2; o) 3; p) 1; q) 1; r) 3;
s) 2.
2. Compareu les respostes amb els continguts exposats en el llibre de lalumne.
Unitat 2
1. a) 3; b) 5; c) 4; d) 6; e) 2; f) 1.
2. A) 1d; 2a; 3b; 4c.
B) 1c; 2a; 3b; 4d.
3. a) atemtic consonntic gutural; b) atemtic consonntic dental; c) atemtic voclic en u-.
d) atemtic consonntic en nasal; e) temtic; f) tema en a-.
4. a) rex; b) uirtus; c) regio; d) magister; e) princeps; f) populus; g) longus; h) Romanus; i) mens;
j) uita
5. a) Ravenna; b) Eufrates; c) Etipia; d) olimpada.
6. a) 1; b) 2; c) 2; d) 2; e) 4; f) 2; g) 3; h) 1; i) 1; j) 1; k) 1; l) 2; m) 1; n) 1; o) 4; p) 2; q) 2; r)
1; s) 1; t) 3; u) 1; v) 3; y) 3; z) 3.
Unitat 3
1. a) 3; b) 4; c) 2; d) 1; e) 6; f) 5.
2. 1. Acusatius: cantilenam eandem, diem, panem et circenses. 2. Ablatius: cum laude, sine lege,
in albis.
3. 1. Acusatius: cantilenas easdem, dies, panes et circensem. 2. Ablatius: cum laudibus, sine legibus,
in albo.
4. A) 1d; 2a; 3c; 4b.
B) 1d; 2b; 3c, 4a.
5. a) orientalis; b) mons; c) multus; d) albus; e) omnis; f) uenio; g) lex; h) occidentalis; i) nauis;
j) laus.
6. a) ab; b) ex, in; c) ad.
7. a) 2; b) 2; c) 2; d) 1; e) 4; f) 3; g) 3; h) 4; i) 2; j) 2; k) 1; l) 2; m) 1; n) 1; o) 2; p) 2; q) 4;
r) 4; s) 2; t) 1; u) 3; v) 3; y) 3; z) 3.
124
Llat 1 BATXILLERAT
Solucionari
Unitat 4
1. a) 5; b) 1; c) 6; d) 3; e) 2; f) 4.
2. Els helvecis avantatgen els gals en valor, perqu lluiten en batalles gaireb quotidianes amb els
germnics. Els helvecis fan la guerra en els territoris germnics.
3. a) Heluetius Gallum praecedit; b) Heluetius proelio cum Germano contendit; c) Heluetius in
Germanico fine bellum gerit.
4. a) Germanos Heluetii praecedunt; b) Vrbem Romam Romulus condit.
5. a) reliquus; b) uirtus; c) praecedo; d) bellum; e) finis; f) cotidianus; g) gero; h) urbs; i) contendo;
j) Germanus.
6. a) portant, portabant; b) erant, sunt; c) portat, portabat; d) est, erat; e) uidebant, uident;
f) amantur, amatur.
r) 1; s) 11; t) 2; u) 1.
Unitat 5
1. a) 3; b) 1; c) 2; d) 5; e) 4; f) 9; g) 6; h) 7; i) 8; j) 11; k) 12; l) 10.
2. Les lleis procedents de Grcia, deu homes illustres escollits les redactaren. Quan van ordenar
tota la justcia en dotze taules, ells retenien els feixos lliurats amb furor.
3. a) Lex adlata princips lectus conscripserat; b) Princeps traditum fascem retinebat; c) Leges uiri
in tabulis ordinabant.
4. a) A principibus traditi fasces retinentur; b) Lex a uiro in tabula ordinabatur.
5. a) lex; b) uir; c) populus; d) tabula; e) retineo; f) decem; g) princeps; h) fascis; i) ordino; j) furor.
6. a) dicit, dixit; b) dicunt, dixerunt; c) erat, fuerat; d) erant, fuerant.
r) 1; s) 3; t) 1; u) 2.
Unitat 6
1. a) 2; b) 1; c) 4; d) 5; e) 3; f) 7; g) 6; h) 9; i) 10; j) 8.
2. Mentre aquestes coses sn fetes a frica i a Hispnia, Annbal consumeix lestiu en el camp
sallent. Mentrestant, unes ciutats desconegudes dels sallentins van fer defecci envers Annbal.
Al mateix temps, al pas dels brutis, altres ciutats van tornar a la lleialtat del poble rom.
Llat 1 BATXILLERAT
125
Solucionari
3. a) Bellum in insula Romani gerunt; b) Vrbs ad hostem defecit; c) Alia ciuitas in fidem populi
Romani rediit.
4. a) Bella in insulis Romani gerunt; b) Ab Hannibale in agro Sallentino aestas consumitur.
5. a) consumo; b) gero; c) deficio; d) tempus; e) alius; f) aestas; g) ager; h) fides; i) insula;
j) bellum.
6. A) a) prouincia, prouinciae o b prouincias; b) oculorum, oculus o b oculum; c) Gallia, Galliae
o b Gallias.
B) a) magne, magnum; b) Hispania, Hispaniae o b Hispanias; c) magnis, magnus.
s) 3; t) 3; u) 1.
Unitat 7
1. a) 2; b) 3; c) 1; d) 5; e) 4; f) 6; g) 8; h) 9; i) 10; j) 7.
2. Tan aviat com August sassabent que Csar havia estat occit i que ell era lhereu, torn a Roma i
acced a lherncia. I, preparats els exrcits des daquest moment, va dominar lestat primer amb
Marc Antoni i Lpid, desprs amb Antoni durant dotze anys i sol, quaranta-quatre.
3. a) Ciues urbes repetierunt et hereditatem adierunt; b) Exercitu comparato, amicus potestatem
tenuit.
4. a) Ab Augusto hereditas aditur; b) Ab Augusto per quattuor et quadraginta solo res publica
tenetur.
5. a) occido; b) exercitus; c) comparo; d) teneo; e) repeto; g) tempus; h) res; i) solus; j) duodecim.
6. A) a) Cicero, Ciceroni; b) uirile, uirili; c) militaris, militaribus.
B) a) sumit, sumpsit; b) agens, agentem; c) dixit, dicit.
r) 2; s) 2; t) 3; u) 1.
Unitat 8
1. a) 3; b) 4; c) 1; d) 2; e) 7; f) 8; g) 6; h) 5; i) 10; j) 9; k) 11.
2. Marc Aureli es lliurava a la filosofia intentant guanyar lamor dels ciutadans. Per va interrompre
aquesta felicitat la primera inundaci del Tber, que fou gravssima en el seu temps. Aquest desastre
va malmenar molts edificis de la ciutat, va matar molts animals i va provocar una fam gravssima.
126
Llat 1 BATXILLERAT
Solucionari
3. a) Imperatores dabant se totos philosophiis; b) Interpellauerunt istas felicitates primae fluminum

inundationes.
4. a) Rebus multa urbis aedificia uexantur; b) Interpellatur ista felicitas prima fluminis inundatione.
5. a) interpello; b) fames; c) pario; d) aedificium; e) repeto; f) uexo; g) adfecto; h) inundatio;
i) felicitas; j) amor.
6. A) a) inundatio, inundationi; b) animalium, animal; c) populum, populorum.
B) a) parit, peperit; b) dicit, dixit; c) probat, probabat.
r) 1; s) 2; t) 3; u) 4.
Unitat 9
1. a) 5; b) 6; c) 1; d) 2; e) 3; f) 4.
2. Jo vaig sentir dir al meu pare que lemperador Diocleci deia en privat que res no s ms difcil
que governar b. Lemperador, que est tancat al palau, no coneix la veritat. Solament est obligat
a saber all que li diuen. Com deia el mateix emperador Diocleci, fins i tot lemperador bo, caut
i ntegre s trat.
3. a) Imperatores uera non nouerunt; b) Vt principes dicebant, boni, cauti optimi imperatores
uenduntur.
4. a) Bonum imperatorem serui uendunt; b) Ab imperatore uera non noscuntur.
5. a) audio; b) nihil; c) optimus; d) ego; e) loquor; f) claudo; g) cautus; h) difficilis.
6. A) a) difficile, difficili; b) difficilius, difficilior
B) a) dicit, dixit; b) audiuntur, auditur.
7. a) amico ingrato; b) quam Aurelianus.
8. a) inter omnes imperatores / ex omnibus imperatoribus; b) omnium oratorium / ex omnibus
oratoribus; c) inter omnia animalia / omnium animalium.
r) 3; s) 1; t) 1; u) 3.
Llat 1 BATXILLERAT
127
Altres recursos
ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS DE REFOR
Les activitats de refor han estat dissenyades pensant en les dificultats daprenentatge dels continguts que poden tenir alguns alumnes. Dacord amb la realitat del grup dalumnes de cada classe,
el professorat podr decidir si aquestes activitats han de ser considerades de recuperaci o de
millora.
Si el professorat ho creu convenient, aquestes activitats de refor poden servir davaluaci inicial
abans de comenar cada unitat. Si es tria aquesta opci, cal establir un sistema de qualificaci
que no penalitzi gaire els errors, ja que tan sols es tracta duna introducci, ldica i engrescadora,
dalgun dels temes que recull cada unitat.
ORIENTACIONS PER A LES ACTIVITATS DAMPLIACI

Aquestes activitats constitueixen una proposta dexercicis parallela a les activitats davaluaci.
Els exercicis lingstics i culturals tenen un tractament semblant. Per tant, els suggeriments que
fem per a les activitats davaluaci tamb sn vlids per a les dampliaci.
Dacord amb les necessitats del grup classe, el professorat ha de decidir si aquestes activitats han
de ser considerades com una prova prvia a les activitats davaluaci o com un control de millora
o de recuperaci.
130
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 1
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
1. Associa el nombre de cada afirmaci amb la lletra del nom que li correspon:
A) 1. Sn considerats els primers realitzadors cinematogrfics.
2. s lautor de la novella Ben Hur.
3. Fou el qui transform el cinema en un espectacle.
4. Fou lautora que escriv Memries dAdri.
a) Georges Mlis. ...................................
b) Els germans Lumire. ....................
c) Marguerite Yourcenar. ....................
d) Lew Wallace. ...........................................
B) 1. s lautor de la novella Esprtac.
2. s lautor catal que escriv la novella Ildaribal.
3. s lautora catalana que escriv el conte Giulia Felice.
4. s lautora de la novella La plata de Britnnia.
a) Alfons Maseras. ....................................
b) M. ngels Anglada. ...........................
c) Lindsey Davis. ........................................
d) Howard Fast. ..........................................
2. Classifica els noms segents:
a) Adri; b) Indbil; c) Gllia; d) Ildaribal; e) Octavi August; f) Britnnia; g) Hispnia; h) Mandoni;
i) Constant.
1. Emperador:
....................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
2. Iber:
.......................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Pas:
.......................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Associa les ciutats segents amb el pas citat anteriorment al qual pertanyen:
a) Londinium .......................................................................................................................................................................................................................
b) Lutetia Parisiorum ..................................................................................................................................................................................................
c) Caesaraugusta ...........................................................................................................................................................................................................
d) Tarraco ...............................................................................................................................................................................................................................
e) Eboracum .......................................................................................................................................................................................................................
f) Alesia ....................................................................................................................................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
131
Unitat 1
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4. Classifica els segents edificis de Roma tenint en compte la seva funci:

a) Tabularium; b) Circus Maximus; c) Templum Castoris et Pollucis; d) Curia; e) Basilica Iulia;
f) Amphitheatrum Flauium; g) Templum Saturni; h) Rostra.
1. Edificis doci: ..................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
2. Edificis religiosos:
.....................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Edificis de lAdministraci:
................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
5. Relaciona les tres columnes:

a) vestit de dona grega
b) Cap a on vas?
c) Esprtac
d) Eneas
e) circ
f) rei de Xipre
g) amfiteatre
h) escocs del s. XIX
i) baslica
j) temple
k) Capitoli
l) els rostres
132
Llat 1 BATXILLERAT
l. Aeneas
2. pplum
3. Pigmali
4. Quo uadis?
5. Spartacus
6. Amphitheatrum
7. Circus
8. Basilica
9. Walter Scott
10. Rostra
11. Templum
12. Capitolium
A) enamorat duna esttua

B) producci de Le Roy
C) esclau que es revolt
D) pellcula de romans
E) lloc de curses de carros
F) prncep troi
G) lloc on lluiten gladiadors
H) lloc de culte
I) tribuna doradors
J) tur de Roma
K) tribunal
L) autor de novella histrica
Unitat 2
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
A) 1. Una m renta laltra m.
2. Un cec condueix un altre cec.
3. Lhbit no fa el monjo.
4. El dia revela la veritat.
a) Manus manum lauat. .................................
b) Habitus monachum non facit. ...........
c) Veritatem dies aperit. ...................................
d) Caecus caecum ducit. ................................
B) 1. La fortuna ajuda el fort.
2. La fortuna regeix la vida.
3. El diner cria diner.
4. El vestit no fa lhome.
a) Vestis uirum non facit. ................................
b) Fortem fortuna iuuat. ..................................
c) Fortuna uitam regit. .......................................
d) Nummus nummum parit. ......................
2. Classifica els substantius de lactivitat anterior, tal com sindica a continuaci:
1. Subjecte:
...........................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
2. Complement directe:
...........................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Relaciona cada cas amb la funci sintctica que li correspon:

a) nominatiu
b) acusatiu
c) genitiu
d) ablatiu
1. complement circumstancial
2. complement del nom
3. subjecte
4. complement directe
Llat 1 BATXILLERAT
133
Unitat 2
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) cognom
b) medall dun infant
c) esposalles
d) prenom
e) professor daritmtica
f) cognom dun orador
g) nom
h) cementiri
i) ensenyament secundari
j) nom demperador
k) Ebre
l) Badalona
134
Llat 1 BATXILLERAT
1. bulla
2. praenomen
3. nomen
4. sponsalia
5. cognomen
6. Cicero
7. necrpolis
8. Schola Grammatici
9. calculator
10. Iberus
11. Baetulo
12. Claudius
A) nom personal
B) situada vora els camins
C) bola plena damulets
D) nom de la famlia
E) ESO
F) cigr
G) sobrenom
H) festa de promesa de matrimoni
I) docent de les quatre regles
J) Btulo
K) coix
L) Iber
Unitat 3
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
A) 1. Proporcionam un taverner, un carnisser i un bany.
2. Proporcionam un escaquer i les peces.
3. Proporcionam pocs llibres, per com jo els elegeixi.
4. Proporcionam un sol company no gaire inculte.
a) Paucos, sed ut eligam, libellos praesta mihi. ..............................
b) Vnum non nimium rudem sodalem praesta mihi. ...............
c) Coponem, lanium, balineumque praesta mihi. ........................
d) Tabulam calculosque praesta mihi. .....................................................
B) 1. Primer beuen per limport del vi.
2. Una vegada beuen pels captius.
3. Desprs daix beuen tres vegades pels vius.
4. Beuen tots sense llei.
a) Bibunt omnes sine lege. ...................................
b) Primo bibunt pro nummata uini. .............
c) Semel bibunt pro captiuis. ..............................
d) Post haec bibunt ter pro uiuis. ...................
1. Complement directe:
...........................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
2. Complement circumstancial:
........................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Escriu la paraula llatina relacionada amb cada srie de mots catalans:

a) omnipresent, omnvor ...........................................
b) prestar, prestaci ........................................................
c) clcul, calcular ...............................................................
d) taula, taulell .....................................................................
e) legalitat, legal .....................................................................

f) viu, vivacitat ...........................................................................
g) captiu, captiveri ................................................................
h) posttnic, postverbal ..................................................
Llat 1 BATXILLERAT
135
Unitat 3
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) llat
b) llat arcaic
c) llat clssic
d) llat tard
e) llat medieval
f) sermo urbanus
g) sermo familiaris
h) sermo uulgaris
i) grec
j) etrusc
k) celta
l) umbre
136
Llat 1 BATXILLERAT
1. llat del s. IV aC
2. parlat a la Gllia
3. llengua del Laci
4. llengua dEtrria
5. llengua de Grcia
6. llat del s. I aC
7. llengua dmbria
8. llat del s. IX dC
9. llat colloquial
10. llat del s. V dC
11. llat acurat
12. llat espontani
A) llat de lpoca dAugust

B) llat del temps de les invasions del nord
C) llat culte
D) llengua de Roma
E) barreja de llat culte i popular
F) llengua dels regnes hellenstics
G) llat ms antic
H) llat de lpoca de Carlemany
I) llat sense rigor gramatical
J) llengua itlica no llatina
K) llengua no indoeuropea
L) llengua parlada al nord dItlia
Unitat 4
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
A) 1. Beu el servent amb la criada.
2. Beu el nen, beu el capblanc.
3. Beu el diligent, beu el gandul.
4. Beu la germana, beu el germ.
a) Bibit constans, bibit uagus. ....................
b) Bibit seruus cum ancilla. ..........................
c) Bibit soror, bibit frater. .................................
d) Bibit puer, bibit canus. ................................
B) 1. Tota la Gllia est dividida en tres parts.
2. Tots els gals es diferencien per la llengua i les institucions.
3. El riu Garumna separa els gals dels aquitans.
4. Els germnics contnuament fan la guerra.
a) Germani continenter bellum gerunt. ....................................
b) Gallia est diuisa omnis in partes tres. .................................
c) Galli omnes differunt lingua et institutis. ..........................
d) Garumna flumen Gallos ab Aquitanis diuidit. ............
2. Classifica els substantius de lactivitat anterior en tres grups:
1. Nominatius:
...................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
2. Acusatius:
.........................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Ablatius:
.............................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Transforma el nombre gramatical de tots els substantius de lactivitat anterior.

............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
137
Unitat 4
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
4. Transforma el nombre gramatical de tots els elements possibles de cada frase:

a) Caecus robustum filium habebat. ..........................................................................................................................................................
b) In illa domo mos patrius uigebat. ..........................................................................................................................................................
c) Romanus urbis conditor fuit. ........................................................................................................................................................................
a) angls
b) Lucnia
c) Tber
d) basc
e) Palat
f) Tarquini el Superb
g) Rea Slvia
h) fundador de Roma
i) Lucrcia
j) paterfamilias
k) per usum
l) filii et filiae
138
Llat 1 BATXILLERAT
1. sud dItlia
2. llengua germnica
3. llengua no indoeuropea
4. filla de Numitor
5. flumen
6. tur
7. Rmul
8. darrer rei de Roma
9. liberi
10. esposa de Collat
11. ius exponendi
12. per cohabitaci
A) llengua parlada a Ibria

B) magna Grcia
C) llengua indoeuropea
D) riu
E) mare de Rmul
F) fill de Mart
G) mons
H) violada per Sext Tarquini
I) pare de Sext Tarquini
J) els fills
K) forma de matrimoni
L) cap de famlia
Unitat 5
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
A) 1. Ho van fer per a Quint Licini, fill de Quint.
2. Ho van fer per al trimvir de la moneda.
3. Ho van fer per al trib dels soldats de la legi sisena vencedora.
4. Ho van fer per a Quint Silv Grani.
a) Quinto Siluano Graniano fecerunt. ....................................................
b) Quinto Licinio Quinti filio fecerunt. .....................................................
c) Tribuno militum legionis sextae uictricis fecerunt. ...............
d) Triumuiro ad monetam fecerunt. ........................................................
B) 1. Dedico les legions i les tropes auxiliars dels enemics als dus Manes i a la Terra.
2. Expulsat el germ, Amuli regna i afegeix un crim a un altre crim.
3. En altre temps, tots els pobles antics van obeir els reis.
4. Amuli priva lesperana dun part a Rea Slvia, filla del seu germ.
a) Pulso fratre, Amulius regnat et addit sceleri scelus. ..........................................
b) Amulius fratris filiae Rheae Siluiae spem partus adimit. ..............................
c) Omnes antiquae gentes quondam regibus paruerunt. ................................
d) Legiones auxiliaque hostium diis Manibus Tellurique deuoueo. ..........
2. Classifica els substantius de lactivitat anterior en quatre grups:
1. Nominatius:
...................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
2. Acusatius: ...........................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Datius:
.................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
4. Genitius:
............................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Transforma el nombre gramatical dels noms comuns de lactivitat anterior.

............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
139
Unitat 5
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) Antiquae gentes quondam regibus paruerunt. .........................................................................................................................
b) Rex regnat et addit sceleri scelus. ..........................................................................................................................................................
c) Tribuno legionis uictricis fecit. ......................................................................................................................................................................
5. Relaciona les expressions de les tres columnes:
a) Horaci Cocles
b) llei Canuleia
c) Rgul
d) segle IV aC
e) ius honorum
f) segle III aC
g) praetores
h) censors
i) Senat
j) edils
k) trib de la plebs
l) comicis centuriats
140
Llat 1 BATXILLERAT
1. llei equiparadora
2. annexi de la Campnia
3. pont Sublici
4. presoner de Cartago
5. classificaci de ciutadans
6. dret dels honors
7. annexi del sud dItlia
8. administraci diria
9. ciutadans en cinc classes
10. inviolabilitat
11. sis-cents membres
12. pretors
A) exemple de fidelitat a Roma

B) guerres contra els samnites
C) intervenci del rei grec Pirrus
D) aguant lescomesa dels etruscs
E) noces entre patricis i plebeus
F) nomenats cada cinc anys
G) poder presentar candidatura
H) dret de veto
I) rgan representatiu republic
J) 193 centries
K) administradors de la justcia
L) dos de curuls i dos plebeus
Unitat 6
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
A) 1. Altres divideixen les coses en dues parts, en homes i en instruments dels homes.
2. No tots ho podem tot.
3. Tiberi i Gai Grac comenaren a posar de manifest els crims dels oligarques.
4. Aquella nit, Catilina, vas assignar les parts de la ciutat per als incendis.
a) Non omnia possumus omnes.
b) Illa nocte, Catilina, discripsisti urbis partes ad incendia.
c) Ti. et. C. Gracchus paucorum scelera patefacere coepere.
d) Res alii diuidunt in duas partes, in homines et adminicula hominum.
B) 1. Jo et mostrar un vers amors sense droga, sense un vers de cap altra bruixa.
2. Tan dolent s callar molt, com dolent s parlar molt.
3. Entre els cognoms adopt tamb el de Ner, que en llengua sabina significa fort.
4. Els avantpassats de Tiberi i G. Grac havien afegit molt a lEstat en la guerra pnica.
a) Inter cognomina et Neronis assumpsit quo significatur lingua Sabina fortis.
b) Ti. et C. Gracchi maiores bello Punico multum rei publicae addiderant.
c) Ego tibi monstrabo amatorium sine medicamento, sine ullius ueneficae carmine.
d) Tam malum est tacere multum, quam malum est multum loqui.
2. Classifica els substantius i adjectius neutres de lactivitat anterior en dos grups:
1. Nominatius i acusatius:
......................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
2. Ablatius:
.............................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Transforma el nombre gramatical de tots els substantius de lactivitat anterior.

............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................

a) Fratres patriciorum scelera patefacere coeperunt. ................................................................................................................
b) Rex regnat et addit sceleri scelus. ..........................................................................................................................................................
c) Amico monstro amatorium sine medicamento. .......................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
141
Unitat 6
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
5. Relaciona de les tres columnes:

a) guerres pniques
b) Eneas
c) 264-241 aC
d) romans a Empries
e) 133 aC
f) destrucci de Cartago
g) guerra de Numdia
h) Macednia romana
i) 146 aC
j) mort del rei de Prgam
k) Sria romana
l) guerres civils
142
Llat 1 BATXILLERAT
1. Primera Guerra Pnica

2. mercats de loest
3. Dido
4. 146 aC
5. 218 aC
6. Hispnia sotmesa
7. Filip
8. Jugurta
9. 133 aC
10. 133-60 aC
11. Corint destruda
12. 62 aC
A) premonici de les guerres pniques

B) annexi de Sardnia i Siclia
C) guerra de romans i cartaginesos
D) destrucci de Numncia
E) Segona Guerra Pnica
F) triomf de Mari i Sulla coalitzats
G) fi de lImperi cartagins
H) campanya de Pompeu a Orient
I) primera conquesta a Grcia
J) Roma hereta Prgam
K) conseqncies de lexpansi
L) domini de la Grcia central
Unitat 7
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
A) 1. August va pressentir anticipadament els desenllaos de totes les seves guerres.
2. A Filipos, un tssal va fer a August una predicci de la seva futura victria.
3. August va fer la cria i el temple dApollo amb prtics al Palat.
4. Ner va projectar en total dos viatges, un a Alexandria i un altre a Acaia.
a) Nero peregrinationes omnino suscepit, Alexandrinam et Achaiam.
b) Augustus curiam templumque Apollinis in Palatio cum porticibus fecit.
c) Apud Philippos Thessalus quidam Augusto de futura uictoria nuntiauit.
d) Augustus bellorum omnium euentus antea praesensit.
B) 1. Enmig daquest tumult, el procnsol va marxar de Cpua amb lexrcit.
2. Annbal, devastat el camp a causa dels ponts tallats, arriba al territori Labic.
3. Annbal, havent envat els territoris, devastats els camps, ataca la ciutat.
4. Mentre els romans preparen aquestes coses, satacava Sagunt amb gran violncia.
a) Inter hunc tumultum proconsul profectus est cum exercitu Capua.
b) Hannibal, perpopulato agro propter intercissos pontes, in Labicanum uenit.
c) Hannibal, ingressus fines, peruastatis agris, urbem aggreditur.
d) Dum ea Romani parant, Saguntum summa ui oppugnabatur.
2. Classifica els participis llatins de lactivitat anterior en tres grups:
1. Nominatius:
...................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
2. Ablatius:
.............................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Acusatius:
.........................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
3. Transforma el nombre gramatical de tots els participis de lactivitat anterior.

............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
143
Unitat 7
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) Imperator curiam templumque in monte fecit. .........................................................................................................................
b) Thessalus ciuis de futura uictoria imperatori nuntiauit. ....................................................................................................
c) Ciues bellorum omnium euentus antea praesenserunt. .................................................................................................
a) general, cap
b) diplomtic dAugust
c) Octavi
d) sobirania senatorial
e) gendre dAugust
f) prefecte del pretori
g) conquesta de Britnnia
h) estandarditzat
i) fill de Vespasi
j) esposa de Claudi
k) altar dedicat a August
l) Vespasi
144
Llat 1 BATXILLERAT
1. August
2. Imperator
3. Mecens
4. Sej
5. provncies romanes
6. Agripa
7. Agripina
8. Claudi
9. Ara Pacis
10. Tit
11. Flavi
12. art rom
A) sobirania imperial
B) m dreta de Tiberi
C) cap permanent de lexrcit
D) hereu de Juli Csar
E) protector de literats
F) proclamat pels pretorians
G) esps de Jlia
H) temple de Jerusalem destrut
I) instrument de propaganda poltica
J) Domici
K) relleu amb la famlia imperial
L) mare de Ner
Unitat 8
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
A) 1. Vaig organitzar els jocs marcials que en els anys segents organitzaren els cnsols.
2. Vaig oferir caceres en qu moriren al voltant de tres milers de bsties.
3. Vaig oferir un espectacle de combat naval en el qual xocaren moltes naus.
4. Vaig oferir caceres de bsties africanes al circ o al frum o a lamfiteatre.
a) Venationes bestiarum africanarum in circo aut in foro aut in amphitheatrum dedi.
b) Ludos Martiales feci quos insequentibus annis fecerunt consules.
c) Venationes dedi quibus confectae sunt bestiarum circiter tria milia.
d) Naualis proelii spectaculum dedi in quo multae naues conflixerunt.
B) 1. Esprtac, destruda lescola de Lntul, sescapa de Cpua amb trenta homes.
2. Cridats els esclaus a aquesta ensenya, els homes volien venjar-se.
3. Amb un atac sobtat prenen el campament i sescampen per tota la Campnia.
4. I no contents de la devastaci de les villes, destrossen Nola amb un estrall terrible.
a) Nec uillarum uastatione contenti Nolam terribili strage populantur.
b) Spartacus, effracto Lentuli ludo, cum triginta uiris erupit Capua.
c) Seruis ad uexillum uocatis, homines uindicari uolebant.
d) Subito impetu serui castra rapiunt et totam Campaniam uagantur.
2. Repeteix la frase que en cada cas apareix en primer lloc introduint-hi les modificacions que calgui,
tenint en compte el canvi del mot escrit en negreta.
A) Tribunus, qui multum rei publicae addiderat, uindicauit plebem.
a) Tribuni, .......................................................................................................................................................................................................................
b) Familia, .....................................................................................................................................................................................................................
c) Familiae, ...................................................................................................................................................................................................................
B) Ludos Martiales quos Augustus fecit, insequentibus annis fecerunt consules.
a) Spectacula .............................................................................................................................................................................................................
b) Spectaculum .......................................................................................................................................................................................................
c) Venationem ..........................................................................................................................................................................................................
d) Venationes ............................................................................................................................................................................................................
C) Tribunus, cuius maiores multum rei publicae addiderant, uindicauit plebem.
a) Tribuni, .......................................................................................................................................................................................................................
b) Matrona, ..................................................................................................................................................................................................................
c) Matronae, ...............................................................................................................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
145
Unitat 8
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
3. Associa les expressions de les tres columnes:

a) curs de lEufrates
b) Villa dAdri
c) Mitras
d) anarquia militar
e) Traj i Adri
f) autor de Pensaments
g) conqueridor de Dcia
h) fris en espiral
i) fill de Marc Aureli
j) fill de Septimi Sever
k) Brcino emmurallada
146
Llat 1 BATXILLERAT
1. culte oriental
2. limes
3. Antonins
4. Tvoli
5. Traj
6. Cmmode
7. Marc Aureli
8. Caracalla
9. columna Trajana
10. any 253
11. segle III
A) parc temtic de lImperi

B) Cbele
C) nascut a Itlica
D) curs del Rin i del Danubi
E) emperadors adoptius
F) 200 m de relleu commemoratiu
G) mor a la frontera del Danubi
H) emperadors soldats
I) reencarnaci dHrcules
J) dret de ciutadania als lliures
K) invasi de francs i alamans
Unitat 9
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
A) 1. Del mont Vesuvi, per molts llocs, lluen unes flamarades molt grosses i incendis.
2. Issa s ms pura que el bes duna coloma.
3. Dels camperols neixen homes molt forts i soldats molt valents.
4. Jo sc ms desgraciat que tu que ets molt desgraciada.
a) Ex agricolis uiri fortissimi et milites strenuissimi gignuntur.
b) Issa est purior osculo columbae.
c) Ego miserior sum quam tu, quae es miserrima.
d) E Vesuuio pluribus locis latissimae flammae atque incendia relucebant.
B) 1. Per a nosaltres res no fou ms miserable, ms vil, ms indigne que aix.
2. Conven-te que per a mi res no s ni ha estat mai ms estimat que tu.
3. Encara que sigui lamo de tot el mn, s miserable.
4. s miserable qui no es considera molt feli, encara que governi el mn.
a) Miser est qui se non beatissimum iudicat licet imperet mundo.
b) Hoc miserius, turpius, indignius, nobis nihil fuit.
c) Licet totius mundi dominus sit, miser est.
d) Tibi persuadeas mihi te carior esse nec umquam fuisse.
2. Expressa el rgim del superlatiu en negreta tenint en compte el cas que regeix la preposici:
A) Gallorum omnium fortissimi sunt Belgae.
a) Inter ................................................................................................................................................................................................................................
b) Ex .....................................................................................................................................................................................................................................
B) Omnium terrarum Campania pulcherrima est.
a) Inter ................................................................................................................................................................................................................................
b) Ex .....................................................................................................................................................................................................................................
3. Expressa el rgim del comparatiu en negreta duna altra manera tenint en compte el model inicial:
Issa est purior osculo columbae. Issa est purior quam osculum columbae.
a) Issa est carior indicis lapillis. Issa est carior .
b) Issa est blandior quam omnes puellae. Issa est blandior .
Llat 1 BATXILLERAT
147
Unitat 9
Activitats de refor
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) antiga Bizanci
b) dos Caesares
c) Nicomedia
d) edicte de Mil
e) rei dels ostrogots
f) Mil/Aquileia
g) Apstata
h) derrotat a Xampanya.
i) rei dels hruls
j) prohib els cultes pagans.
k) destronat per Odacre.
148
Llat 1 BATXILLERAT
1. tetrarquia
2. Constant
3. Constantinoble
4. capitals dOrient
5. capitals dOccident
6. Juli
7. tila
8. Odacre
9. Teodoric
10. Rmul
11. Teodosi
A) derrota de Maxenci
B) fundada per Constant.
C) dos Augusti
D) Trveros
E) Srmium
F) divid definitivament lImperi.
G) Va destituir el darrer emperador.
H) cunyat de Constanci
I) darrer emperador rom
J) capitost dels huns
K) fix la capital a Ravenna.
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 1
1. A) 1b, 2d, 3a, 4c; B) 1d, 2a, 3b, 4c.
2. 1: a, e, i. 2: b, d, h. 3: c, f, g.
3. a) Britnnia; b) Gllia; c) Hispnia; d) Hispnia; e) Britnnia; f) Gllia.
4. 1) b, f; 2) c, g; 3) a, d, e, h.
5. a) 2D; b) 4F; c) 5C; d) 1F; e) 7E; f) 3A; g) 6G, h) 9L; i) 8K; j) 11H; k) 12J; f) 10I.
Unitat 2
1. A) 1a, 2d, 3b, 4c; B) 1b, 2c, 3d, 4a.
2. 1. Noms en funci de subjecte: manus, habitus, dies, caecus, uestis, fortuna, fortuna, nummus.
2. Noms en funci de complement directe: manum, monachum, ueritatem, caecum, uirum,
fortem, uitam, nummum.
3. a) 3; b) 4; c) 2; d) 1
4. a) 5G; b) 1C; c) 4H; d) 2A; e) 9I; f) 6F; g) 3D; h) 7B; i) 8E; j) 12K; k) 10L; l) 11J.
Unitat 3
1. A) 1c, 2d, 3a, 4b; B) 1b, 2c, 3d, 4a.
2. 1. Noms en funci de complement directe: paucos libellos, unum rudem sodalem, coponem,
lanium balneumque, tabulam calculosque.
2. Noms en funci de complement circumstancial: sine lege, pro nummata, pro captiuis, pro
uiuis.
3. a) omnis; b) praesta; c) calculus; d) tabula; e) lex; f) uiuus; g) captiuus; h) post.
4. a) 3D; b) 1G; c) 6A; d) 10B; e) 8H; f) 11C; g) 9E; h) 12I; i) 5F; j) 4K; k) 2L; l) 7J.
Unitat 4
1. A) 1b, 2d, 3a, 4c; B) 1b, 2c, 3d, 4a.
2. 1) Nominatius: constans, uagus, seruus, soror, frater, puer, canus, Germani, Gallia diuisa omnis,
Galli omnes, Garumna flumen. 2) Acusatius: bellum, in partes tres, Gallos. 3. Ablatius: cum ancilla, lingua, institutos, ab Aquitanis.
3. 1) Nominatius: constantes, uagi, serui, sorores, fratres, pueri, cani, Germanus, Galliae diuisae
omnes, Gallus omnis, flumina. 2) Acusatius: bella, in partem, Gallum. 3) Ablatius: cum ancillis,
linguis, institutos, ab Aquitano.
Llat 1 BATXILLERAT
149
Activitats de refor
Solucionari
4. a) Caeci robustos filios habebant; b) In illis domibus mores patrii uigebant; c) Romani urbium
conditores fuerunt.
5. a) 2C; b) 1B; c) 5D; d) 3A; e) 6G; f) 8I; g) 4E; h) 7F; i) 10H; j) 11L; k) 12K; l) 9J.
Unitat 5
1. A) 1b, 2d, 3c, 4a; B) 1d, 2a, 3c, 4b.
2. 1) Nominatius: Amulius, Amulius, omnes antiquae gentes. 2) Acusatius: ad monetam, scelus,
spem, legiones auxiliaque. 3) Datius: Quinto Siluano Graniano, Quinto Licinio filio, tribuno, triumuiro, sceleri, filiae Rheae Siluiae, regibus, diis Manibus Tellurique. 4) Genitius: militum legionis
sextae uictricis, fratris, hostium.
3. 1) Nominatius: antiqua gens. 2) Acusatius: ad monetas, scelera, spes, legionem auxiliumque.
3) Datius: filiis, tribunis, triumuiris, sceleribus, filiis, regi, deo. 4) Genitius: militis legionum, fratrum, hostis.
4. a) Antiqua gens quondam regi paruit; b) Reges regnant et addunt sceleribus scelera; c) Tribunis
legionum uictricum fecerunt.
5. a) 3D; b) 1E; c) 4A; d) 2B; e) 6G; f) 7C; g) 12K; h) 5F; i) 11I; j) 8L; k) 10H; l) 9J.
Unitat 6
1. A) 1d, 2a, 3c, 4b; B) 1c, 2d, 3a, 4b.
2. 1) Nominatius i acusatius: omnia, ad incendia, scelera, cognomina, multum amatorium, adminicula. 2) Ablatius: bello Punico, carmine.
3. 1) Nominatius i acusatius: omne, ad incendium, scelus, cognomen, multa amatoria, adminiculum. 2) Ablatius: bellis Punicis, carminibus.
4. a) Frater patricii scelus patefacere coepit; b) Reges regnant et addunt sceleribus scelera;
c) Amicis monstramus amatoria sine medicamentis.
5. a) 2C; b) 3A; c) 1B; d) 5E; e) 6D; f) 4G; g) 8F; h) 7I; i) 11L; j) 9J; k) 12H; l) 10K.
Unitat 7
1. A) 1d, 2c, 3b, 4a; B) 1a, 2b, 3c, 4d.
2. 1) Nominatius: profectus, ingressus. 2) Acusatius: intercissos. 3) Ablatius: perpopulato, peruastato.
3. 1) Nominatius: profecti, ingressi. 2) Acusatius: intercissum. 3) Ablatius: perpopulatis, peruastatis.
4. a) Imperatores curias templaque in montibus fecerunt. b) Thessali ciues de futuris uictoriis imperatoribus nuntiauerunt. c) Ciuis belli omnis euentum antea praesensit.
5. a) 2C; b) 3E; c) 1D; d) 5A; e) 6G; f) 4B; g) 8F; h) 12I; i) 10H; j) 7L; k) 9K; l) 11J
150
Llat 1 BATXILLERAT
Activitats de refor
Solucionari
Unitat 8
1. A) 1b, 2c, 3d, 4a; B) 1b, 2c, 3d, 4a.
2. A) a. Tribuni, qui multum rei publicae addiderant, uindicauerunt plebem. b. Familia, quae multum rei publicae addiderat, uindicauit plebem. c. Familiae, quae multum rei publicae addiderant, uindicauerunt plebem. B) a. Spectacula quae Augustus fecit, insequentibus annis fecerunt
consules. b. Spectaculum quod Augustus fecit, insequentibus annis fecerunt consules. c. Venationem quam Augustus fecit, insequentibus annis fecerunt consules. d. Venationes quas Agustus
fecit, insequentibus annis fecerunt consules. C) a. Tribuni, quorum maiores multum rei publicae
addiderant, uindicauerunt plebem. b. Matrona, cuius maiores multum rei publicae addiderant,
uindicauit plebem. c. Matronae, quarum maiores multum rei publicae addiderant, uindicauerunt
plebem.
3. a) 2D; b) 4A; c) 1B; d) 11H; e) 3E; f) 7G; g) 5C; k) 9F; i) 6I; j) 8J; k) 10K.
Unitat 9
1. A) 1d, 2b, 3a, 4c; B) 1b, 2d, 3c, 4a.
2. A) a. Inter Gallos omnes; b. Ex Gallis omnibus. B) a. Inter omnes terras; b. Ex omnibus terris.
3. a) quam Indici lapilli; b) omnibus puellis.
4. a) 3B; b) 1C; c) 4E; d) 2A; e) 9K; f) 5D; g) 6H; h) 7J; i) 8G; j) 11F; k) 10I.
Llat 1 BATXILLERAT
151
Unitat 1
Activitats dampliaci
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) El centre administratiu i la plaa del mercat era el / la:
1. frum
3. baslica
2. cria
4. temple
b) El germ bess de Cstor era:
1. Zeus
3. Palat
2. Saturn
4. Pllux
c) La regi en la qual hi ha la ciutat de Roma s:
1. Campnia
3. Magna Grcia
2. Laci
4. stia
d) La ciutat que hi ha a la desembocadura del Tber s:
1. Roma
3. Pdua
2. Npols
4. stia
e) Un dels turons de Roma s anomenat:
1. Pllux
3. Avent
2. pia
4. August
f) La ciutat grega caracteritzada per imposar una frria disciplina militar era:
1. Atenes
3. Troia
2. Esparta
4. Corint
g) Ledifici on el Senat rom solia celebrar les seves reunions era el / la:
1. cria
3. Circ Mxim
2. baslica
4. temple de Saturn
h) El riu que passa per Roma s el / l:
1. Sena
3. Po
2. Arno
4. Tber
i) Esprtac s el nom duna pellcula dirigida per:
1. Lumire
3. Walter Scott
2. Stanley Kubrick
4. Ben-Hur
j) La ptria dEneas, de la qual hagu de fugir, fou:
1. Troia
3. Siclia
2. Cartago
4. Roma
k) Largument de My fair lady es basa en el mite de / d:
1. Eneas
3. Orfeu
2. Pigmali
4. Plaute
l) La pellcula que, entre altres coses, representa lincendi de Roma s:
1. Esprtac
3. Two much
2. Quo uadis?
4. Legend
m) Del mot llat cultellus deriva la paraula catalana:
1. ganivet
3. cultura
2. cotilla
4. coltell
152
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 1
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
n) El conductor dun carro es deia:

1. quadriga
3. auriga
2. biga
4. currus
o) La detat que senyorejava linfern era:
1. Jpiter
3. Pllux
2. Plut
4. Saturn
p) La tribuna doradors del frum de Roma sanomenava:
1. els rostres
3. cria
2. baslica
4. Senat
q) LArxiu Nacional de Roma sanomenava:
1. Curia
3. Tabularium
2. Basilica
4. Forum
r) Els romans denominaven el primer dia de cada mes amb el nom de:
1. criptoprtic
3. fbules
2. calendes
4. lliberts
s) Els esclaus alliberats rebien el nom de:
1. patricis
3. lliberts
2. plebs
4. clients
2. Escriu entre deu i quinze ratlles sobre un daquests temes:
a) Les pellcules que tracten de temes romans.
b) El cmic i els jocs que tracten de temes de romans.
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
153
Unitat 2
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) viae stratae
b) caementum
c) nucleus
d) opus quadratum
e) opus incertum
f) opus latericium
1. aparell de ma
2. aparell irregular
3. vies enllosades
4. capa interna
5. morter
6. aparell de blocs paralleppedes
A) 1. La llei s dura, per s la llei.
2. En cas de dubte, cal anar a favor del reu.
3. La fortuna s cega.
4. Labs no exclou ls.
a) In dubio pro reo.
b) Fortuna caeca est.
c) Abusus non tollit usum.
d) Dura lex, sed lex.
B) 1. Lase ensabona lase.
2. s cruel, no fort, qui mata un infant.
3. Un cabell tamb t la seva ombra.
4. El llop muda el pl, no la mentalitat.
a) Lupus pilum mutat, non mentem.
b) Asinus asinum fricat.
c) Crudelis est non fortis, qui infantem necat.
d) Etiam capillus habet umbram suam.
3. Classifica els temes dels noms segents:
a) leg- .........................................................................................................................................................................................................................................
b) art- .........................................................................................................................................................................................................................................
c) senatu- ...............................................................................................................................................................................................................................
d) re- ...........................................................................................................................................................................................................................................
e) agro- ....................................................................................................................................................................................................................................
f) tabula- .................................................................................................................................................................................................................................
154
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 2
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) legal, legislador ...............................................
b) senatorial, senat ............................................
c) artstic, artes ...................................................
d) capillar, capillaritat .....................................
e) prncep, principal ..........................................
f) agricultura, agropecuari ...................................

g) realitat, real ................................................................
h) umbracle, umbrtic ...........................................
i) fort, fortificar ..............................................................
j) commutar, mutaci .............................................
5. Escriu en catal, amb accent o sense, els mots que en llat sn grafiats aix:
a) conclave ................................................................
b) quadr ga ...............................................................
c) augur ................................................................................
d) Pegasus ........................................................................

a) Els nois feien ofrena de la bulla i la toga praetexta als dus quan tenien:
1. 7 anys
3. 12 anys
2. 17 anys
4. 10 anys
b) Generalment els ciutadans romans, en nixer, rebien:
1. un nom
3. tres noms
2. dos noms
4. quatre noms
c) El mot inhumaci significa:
1. combusti
3. enterrament
2. cremaci
4. alliberaci
d) El ludus litterarius equival a leducaci:
1. primria
3. professional
2. secundria
4. superior
e) Lorator era el mestre de:
1. geometria
3. retrica
2. literatura
4. lectura
f) La Via Atlntida passava per:
1. Osca
3. Ilerda
2. Itlica
4. Olisipo
g) Laparell fet de prismes que imita la malla s anomenat opus:
1. cyclopeum
3. incertum
2. quadratum
4. reticulatum
h) En poca romana, Brcino fou:
1. colnia
3. castra
2. municipi
4. tur
i) El disseny duna ciutat amb carrers parallels i perpendiculars fou idea del grec:
1. Hipdam
3. Pricles
2. Tales de Milet
4. Alexandre
Llat 1 BATXILLERAT
155
Unitat 2
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
j) La terminaci -chester de molts topnims anglesos significa:

1. ciutat
3. capital
2. campament
4. municipi
k) Els combats de gladiadors es feien en:
1. circs
3. amfiteatres
2. teatres
4. termes
l) La primera via que construren els romans fou la Via:
1. Augusta
3. Cludia
2. Aurlia
4. pia
m) La senyalitzaci en forma de pilars de pedra duna via pblica sanomenava:
1. uiae stratae
3. milliarium
2. statumen
4. nucleus
n) Les parades que hi havia en el traat duna via es deien:
1. mansiones
3. Aquae Apollinares
2. uiae stratae
4. metae
o) Larquitecte rom que explica com sha de distribuir laigua a la ciutat s:
1. Estrab
3. Csar
2. Vitruvi
4. Cicer
p) Segons el mite, la mare del Minotaure fou:
1. Ariadna
3. una Grcia
2. Pasfae
4. Fedra
q) El qui mat el Minotaure fou:
1. Perseu
3. Hrcules
2. Odisseu
4. Teseu
r) La detat que protegia els comerciants i els viatgers era:
1. Venus
3. Mart
2. Mercuri
4. Jpiter
s) Un dels temples romans ms ben conservats de Frana es conserva a:
1. Pars
3. Nimes
2. Marsella
4. Li
t) La gran innovaci de la tcnica constructiva romana fou el / la:
1. columna
3. farga
2. morter
4. pedra
u) El dimetre de la cpula dun temple que no ha estat mai superat s el de / del:
1. Pnteon
3. Saint Paul de de Londres
4. els Invlids de Pars
a) Els aqeductes, labastament daigua i el clavegueram.
b) La tradici clssica en les arts plstiques.
156
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 3
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) Veritatem dies aperit.
b) Caue canem.
c) Mens sana in corpore sano.
d) In uino ueritas (est).
e) Sumus in taberna.
f) Habemus papam.
1. En el vi hi ha la veritat.
2. Som a la taverna.
3. El pas dels dies revela la veritat.
4. Tenim papa.
5. Ment sana en un cos sa.
6. Vigila el gos.

1. Acusatiu: ............................................................................................................................................................................................................................
2. Ablatius: .............................................................................................................................................................................................................................
3. Transforma el nombre gramatical dels substantius de lactivitat anterior.
A) 1. Ibria s anomenada a partir del riu Iber.
2. Llegeix en va qui no comprn.
3. Itlia s anomenada a partir del rei tal.
4. Hispnia est situada entre frica i la Gllia.
a) Legit frustra qui non intellegit.
b) Hispania sita est inter Africam et Galliam.
c) Iberia ab Ibero amne nuncupata est.
d) Ab Italo rege Italia nuncupata est.
B) 1. Les Balears sn illes dHispnia.
2. Eneas va arribar dsia a Itlia.
3. El riu Tajo desemboca al mar dOccident.
4. A la taverna tots beuen sense llei pels fidels difunts.
a) In taberna omnes bibunt sine lege pro fidelibus defunctis.
b) Aeneas ex Asia in Italiam uenit.
c) Fluuius Tagus occidit in mare occidentali.
d) Baleares Hispaniae insulae sunt.
a) frustrat, frustraci ...........................................
b) tavernera, taverna ..........................................
c) mar, maresma .................................................
d) insularitat, pennsula .....................................
e) omniscient, omnipotent ..............................
f) intelligent, intelligncia ................................

g) regina, reialesa ................................................
h) occident, occidental ......................................
i) fidelitat, fidel ......................................................
j) defunci, difunt ................................................
Llat 1 BATXILLERAT
157
Unitat 3
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6. Omple els buits amb la preposici ab, ex, ad o in segons calgui:

a) Hispania Hispalo rege cognominata est.
b) Hannibal Africa Italiam peruenit.
c) Legatus imperatorem uenit.
a) Una llengua no indoeuropea parlada a la Itlia antiga fou:
1. celta
3. etrusc
2. grec
4. osc
b) Els romans iniciaren un procs de als pobles sotmesos dOccident.
1. conscienciaci
3. hellenitzaci
2. aculturaci
4. diferenciaci
c) El llat postclssic s el llat dels segles:
3. I i II dC
1. III aC
4. III i IV dC
2. I aC
d) El registre del llat espontani i sense rigor gramatical era el sermo:
1. urbanus
3. patricius
2. familiaris
4. uulgaris
e) En el segle es parlava llat tard.
3. V dC
1. I dC
4. X dC
2. II dC
f) Al sud dItlia i a lilla de Siclia es parlava:
1. osc
3. etrusc
2. umbre
4. grec
g) Les llenges romniques actuals sn modalitats del llat:
1. clssic
3. vulgar
2. culte
4. postclssic
h) Les llenges dels pobles conquerits pels romans a la Romnia formen el:
1. substrat
3. superstrat
2. adstrat
4. estrat
i) El llat medieval era emprat:
1. al carrer
3. al camp
2. a lescola
4. a la ciutat
j) Lexpressi oral del catal fou a lexpressi escrita.
1. anterior
3. simultnia
2. posterior
4. contempornia
k) Segons els lingistes hi ha llenges romniques.
1. dotze
3. sis
2. nou
4. quinze
158
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 3
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
l) El retoromnic es parla a:
1. Blgica
3. Sardenya
2. Sussa
4. Crsega
m) El substrat balcanoromnic pertany al:
1. retoromnic
3. romans
2. romnic
4. frils
n) La llengua pont entre el galloromnic i liberoromnic s el / l:
1. catal
3. portugus
2. castell
4. occit
o) Una llengua que pot considerar-se que forma part del substrat del catal s el / l:
1. castell
3. occit
2. ibric
4. francs
p) Una llengua que pot considerar-se que forma part del superstrat del catal s el / l:
1. basc
3. llat
2. rab
4. etrusc
q) La diversitat de registres duna llengua depn de dels parlants.
1. la geografia
3. ledat
2. lpoca
4. el dialecte
r) La conscincia que el llat escrit i el parlat eren dues entitats diferents comen en l:
1. poca arcaica
3. edat antiga
2. poca clssica
4. edat mitjana
s) Lpoca en qu la llengua llatina escrita era acurada, precisa i rigorosa s la / l:
1. arcaica
3. medieval
2. clssica
4. postclssica
t) Els mots catalans que no han evolucionat pel que fa al significant i al significat sn:
1. patrimonials
3. cultes
2. hereditaris
4. devoluci popular
u) El mot patrimonial derivat de la paraula llatina copula(m) s:
1. cpula
3. copular
2. copulativa
4. cobla
a) Lmbit del llat.
b) Etapes i registres del llat.
Llat 1 BATXILLERAT
159
Unitat 4
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) Aedui, orum m. pl.
b) angustiae, arum f. pl.
c) copiae, arum f. pl.
d) Heluetii, orum m. pl.
e) populor 1
f) traduco, traduxi 3
g) Sequanus, a, um
1. congost, estret
2. tropes
3. edus [tribu gllica]
4. transportar
5. squan [de la vora del Sena]
6. devastar
7. helvecis [tribu gllica]
2. Interpreta aquest text, que tracta dunes actuacions dutes a terme per algunes tribus de la Gllia:
Heluetii iam per angustias et fines Sequanae gentis suas copias traducunt et in populi Aedui
fines perueniunt agrosque populantur. Aedui legatos ad Caesarem mittunt.
CSAR, Guerra de les Gllies 1, 11,1
a) Aedui legatos ad duces mittunt. ...............................................................................................................................................................
b) Galli agros populantur. ......................................................................................................................................................................................
c) Heluetii milites traducunt. ...............................................................................................................................................................................
a) Legati ad imperatorem a Gallis mittuntur. .....................................................................................................................................
b) Copiae ab Heluetiis per fines Sequanae gentis traducuntur. .....................................................................................
a) traducci, traductor ...................................................
b) populs, popular .........................................................
c) Helvcia, helvtic .........................................................
d) emperador, emperadriu .......................................
e) fi, finat ....................................................................................
f) remitent, dimitir .............................................................................

g) gent, gentada ..................................................................................
h) legat, delegat ...................................................................................
i) angoixa, angnia ............................................................................
j) agricultura, agropecuari ...........................................................
6. Subratlla, en cada srie, la forma verbal que morfolgicament discrepa de les altres. A continuaci, escriu-ne la forma correcta:
a) probant, erant, portabant, habebant ...................................................................................................................................................
b) portant, amant, erant, habent ....................................................................................................................................................................
c) dicebat, audiebat, habebat, portat .........................................................................................................................................................
d) est, traducebat, dicebat, portabat ...........................................................................................................................................................
e) dicebant, portant, habent, sunt .................................................................................................................................................................
f) portatur, probabatur, amatur, dicitur ....................................................................................................................................................
160
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 4
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) La llengua de la pennsula Ibrica que no pertany al grup indoeuropeu s el:
1. catal
3. portugus
2. basc
4. castell
b) Al comenament de ledat del bronze, lindoeuropeu es parlava a:
1. ndia
3. frica
2. sud de Rssia
4. Egipte
c) Langls pertany al grup indoeuropeu:
1. cltic
3. germnic
2. itlic
4. eslau
d) La regi del sud de la pennsula Itlica es deia:
1. Etrria
3. Ligria
2. mbria
4. Magna Grcia
e) La via que anava des de Roma fins a Brundsium era la Via:
1. Domcia
3. Aurlia
2. pia
4. Augusta
f) Lilla situada al sud dItlia sanomenava:
1. Crsica
3. Siclia
2. Sardnia
4. Gllia
g) Al nord dItlia hi havia la regi anomenada:
1. Campnia
3. Calbria
2. Gllia Cisalpina
4. Lucnia
h) El riu que passa per Roma s el / l:
1. Sena
3. Po
2. Arno
4. Tber
i) Els primers pobladors de Roma se situaren entre el Palat i:
1. Siclia
3. el Capitoli
2. Macednia
4. els Alps
j) La ptria dEneas, de la qual hagu de fugir, fou:
1. Troia
3. Siclia
2. Cartago
4. Roma
k) El pare dEneas fou:
1. Mart
3. Anquises
2. Llat
4. Ascani
l) Segons la llegenda, Roma fou fundada al / el:
1. segle x aC
3. 509 aC
2. 357 aC
4. 753 aC
m) Lavi de Rmul i Rem fou:
1. Fustul
3. Amuli
2. Numitor
4. Ascani
Llat 1 BATXILLERAT
161
Unitat 4
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
n) Rmul i altres fugitius aplegats a Roma raptaren les filles dels:

1. etruscs
3. sabins
2. tiberins
4. cartaginesos
o) La Cloaca Maxima fou construda per:
1. Eneas
3. Tarquini Prisc
2. Rmul
p) El rei que va fer construir les primeres muralles de Roma fou:
1. Numa Pompili
3. Tarquini
2. Servi Tulli
4. Tit Livi el Superb
q) El marit de Lucrcia fou:
1. Collat
3. Sext Tarquini
2. Palat
4. Servi Tulli
r) Els qui sestabliren a la part nord de la costa tirrnica foren els:
1. sabins
3. etruscs
2. llatins
4. troians
s) El qui tenia la patria potestas sanomenava:
1. domus
3. paterfamilias
2. materfamilias
4. uxor
t) Gai Juli Csar Octavi fou fill biolgic de:
1. Gai Octavi
3. Marc Octavi
2. Gai Juli Csar
4. Gneu Octavi
u) El dret de poder-se casar que tenien els ciutadans romans sanomenava:
1. ius exponendi
3. ius uendendi
2. ius connubii
4. ius patrimonii
a) La llegenda sobre Eneas i els descendents que fundaren Roma.
b) La situaci de la dona en la societat romana.
c) La famlia, el matrimoni i el divorci.
162
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 5
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) seditio, onis f.
b) excito 1
c) dignitas, atis f.
d) matrimonium, ii n.
e) plebeius, a, um
f) qui, quae, quod
g) Ianiculum, i n
h) exardesco, arsi 3
i) Canuleius, i m.
j) dux, cis m.
1. consideraci social, dignitat

2. plebeu
3. sedici
4. provocar, despertar
5. Jancul [tur de Roma]
6. instigador
7. matrimoni
8. Canuleu [trib de la plebs]
9. el qual
10. encendres
2. Interpreta aquest text, que ens informa de lesvalot provocat per Canuleu perqu el patriciat no
tolerava matrimonis entre patricis i plebeus:
Tertiam seditionem excitauit matrimoniorum dignitas, ut1 plebei cum patriciis iungerentur1; qui
tumultus in monte Ianiculo duce Canuleio tribuno plebis exarsit.
1 ut iungerentur: perqu poguessin unir-se.
FLORUS, Gestes dels romans, 1, 17
a) Seditionem excitauit ciuis Romanus. ....................................................................................................................................................
b) Dux tribunus fuit. .....................................................................................................................................................................................................
c) Tumultus in monte duce tribuno exarsit. ..........................................................................................................................................
a) Hostes magnam partem militum caedunt.
...................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
b) Ciues potestatem regalem ad homines sapientissimos deferebant.
..................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................

a) dignitat, dignatari .............................................
b) excitador, excitament .....................................
c) patrici, patriciat .................................................
d) tumult, tumultus ...........................................
e) trib, tribuna .....................................................
f) sedici, sedicis ........................................

g) plebs, plebeu ............................................
h) ter, terciari ................................................
i) mont, montus .........................................
j) duc, ducat ...................................................
Llat 1 BATXILLERAT
163
Unitat 5
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6. Subratlla, en cada srie, la forma verbal que morfolgicament discrepa de les altres. A continuaci, escriu-ne la forma correcta:
a) probauerunt, fuerunt, dicunt, habuerunt ..........................................................................................................................................
b) portauerunt, sunt, excitauerunt, habuerunt ..................................................................................................................................
c) dicit, audiuit, habuit, excitauit .......................................................................................................................................................................
d) exarsit, scribit, dixit, portauit ..........................................................................................................................................................................
e) dixerant, habuerant, erant, scripserant ..............................................................................................................................................
f) portauerat, erat, amauerat, dixerat ........................................................................................................................................................
a) Una llegenda exemplar de la primera etapa de la repblica romana s la de:
1. Rmul
3. Horaci Cocles
2. Eneas
4. Canuleu
b) Els antics fundadors de Roma es deien:
1. plebeus
3. tribuns
2. senadors
4. patricis
c) Els plebeus pogueren arribar al consolat grcies a les lleis:
1. de les XII Taules
3. de Canuleu
2. Licnio-Sxties
4. Valrio-Horcies
d) Una de les regions del sud de la pennsula Itlica sanomenava:
1. Etrria
3. Ligria
2. mbria
4. Magna Grcia
e) El Laci fou annexionat a Roma al segle:
3. VI aC
1. VIII aC
4. IV aC
2. VII aC
f) Els samnites ocupaven:
1. Crsica
3. Siclia
2. Sardnia
4. Campnia
g) El rei grec que ajud Tarent a resistir contra els romans fou:
1. Pirrus
3. Numa
2. Eneas
h) El dret de votar en els comicis sanomena ius:
1. honorum
3. prouocationis
2. militiae
4. suffragii
i) El dret a no sofrir suplicis infames, com la creu o bastonades, es deia ius:
1. honorum
3. prouocationis
2. rogationis
4. census
j) Roma arrib a dominar el sud dItlia lany:
1. 272 aC
3. 753 aC
2. 509 aC
4. 31 aC
164
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 5
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
k) Eren nomenats cada cinc anys els:

1. cnsols
3. qestors
2. edils
4. censors
l) Els qui gestionaven les finances pbliques eren els:
1. pretors
3. edils
2. tribuns de la plebs
4. qestors
m) Els representants del poble dorigen no patrici foren els:
1. pretors
3. cnsols
2. qestors
4. tribuns
n) El qui ratificava les decisions legislatives i executives era el:
1. cnsol
3. senat
2. trib de la plebs
4. dictador
o) El fet de no poder ser agredit en lexercici dun crrec es deia:
1. auspici
3. imperium
2. collegialitat
4. inviolabilitat
p) El dret de decidir la vida o la mort dels ciutadans sanomenava:
1. reiteraci
3. collegialitat
2. imperium
4. auspici
q) Segons la fortuna, els ciutadans es distribuen en:
1. dues classes
3. quatre classes
2. tres classes
4. cinc classes
r) Un senatusconsultum era un / una:
1. crrec
3. assemblea
2. decret
4. auspici
s) Els qui administraven justcia entre els ciutadans romans eren els:
1. cnsols
3. pretors
2. tribuns
4. qestors
t) Brcino deriva de la forma llatina en cas:
1. nominatiu
3. genitiu
2. acusatiu
4. vocatiu
u) Barcel deriva de la forma llatina en cas:
1. nominatiu
3. genitiu
2. acusatiu
4. vocatiu
a) Els rgans executius republicans. .............................................................................................................................................................
b) Llegendes de la Roma republicana. ......................................................................................................................................................
c) Caracterstiques de les magistratures. ..................................................................................................................................................
Llat 1 BATXILLERAT
165
Unitat 6
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) undetricesimus, a, um
b) luctus, us m.
c) interficio, feci, fectum 3
d) maior, ius
e) quam
1. pena, aflicci
2. matar
3. vint-i-vuit
4. que
5. ms gran
2. Interpreta aquest text, que ens informa de la pena a Roma i a Hispnia provocada per la mort de
Gneu Escipi i per la del seu germ:
Anno octauo postquam in Hispaniam uenerat Cnaeus Scipio, undetricesimo die post fratris
mortem, est interfectus. Luctus ex morte eorum1 non Romae2 maior quam per totam Hispaniam
fuit.
TIT LIVI, Ab urbe condita, 25, 36, 14
1 eorum: dells dos. 2 Romae: a Roma
a) Frater in prouinciam uenerat.
.....................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
b) Amicus interfectus est.
.......................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
c) Luctus ex morte fratris in urbe magnus fuit.
.................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................

a) Hostes fratrem interficiunt. .............................................................................................................................................................................
b) Ciues rem publicam habent. .......................................................................................................................................................................
a) postdorsal, posterior .................................................
b) luctus, luctuosament ............................................
c) interfecte, interfector ................................................
d) urb, urbanitat ...............................................................
e) magnfic, magne ..........................................................
166
Llat 1 BATXILLERAT
f) fraternal, fraternitat ......................................................................

g) totalitat, tothom .............................................................................
h) hispnic, Hispnia .......................................................................
i) major, Mallorca ................................................................................
j) trienni, anual ......................................................................................
Unitat 6
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
6. Subratlla, en cada srie, la forma que morfolgicament discrepa de les altres. A continuaci, escriu-ne la forma correcta:
A) a) fora, prouincia, capita, maria .........................................................................................................................
b) mare, populorum, caput, flumen .................................................................................................................
c) flumina, maria, genera, Hispania .................................................................................................................
B) a) facile, forte, bonum, magne ..........................................................................................................................
b) Gallia, magna, fortia, misera .........................................................................................................................
c) oculis, prudens, fortis, facilis ...........................................................................................................................
a) Les guerres entre romans i cartaginesos sanomenen:
1. romanes
3. pniques
2. mdiques
4. mediterrnies
b) Els cartaginesos tenien inters a mantenir el seu imperi cap al / a l:
1. oest
3. sud
2. est
4. nord
c) Dido fou una llegendria de Cartago.
1. herona
3. ciutat
2. dea
4. reina
d) Desprs de la primera guerra contra els cartaginesos, els romans conqueriren:
1. Creta
3. Malta
2. Crsega
4. Sardenya
e) La Gllia Cisalpina coincideix amb la regi del / de l:
1. Arno
3. Po
2. Tber
4. Sena
f) El 219 aC els cartaginesos assetjaren:
1. Trraco
3. Empries
2. Sagunt
4. Cartagena
g) Una batalla en la qual Annbal result vencedor fou la de:
1. Cannes
3. Siclia
2. Cartagena
4. Gllia
h) Els germans Gneu i Publi Corneli Escipi ocuparen Empries lany:
1. 218 aC
3. 281 aC
2. 182 aC
4. 812 aC
i) Annbal fou definitivament venut pels romans a:
1. Zama
3. Tic
2. Trbia
4. Trasim
j) La destrucci de Cartago tingu lloc lany:
1. 272 aC
3. 461 aC
2. 146 aC
4. 614 aC
Llat 1 BATXILLERAT
167
Unitat 6
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
k) Amb la destrucci de / d, Publi Corneli Escipi Emili sotmet la pennsula Ibrica.

1. Sagunt
3. Numncia
2. Cartagena
4. Hspalis
l) El general que venc Jugurta fou:
1. Mari
3. Gneu Escipi
2. Cat
4. Mummi
m) El Peloponns i la Grcia central esdevingueren provncia romana amb el nom de:
1. Numdia
3. Macednia
2. Corint
4. Acaia
n) Mitridates era rei de / d:
1. Cilcia
3. Sria
2. Pont
4. Egipte
o) Els clientes buscaven la protecci judicial i vital dun:
1. patrici
3. llibert
2. plebeu
4. cavaller
p) Les reformes agrries foren dutes a terme pels germans:
1. Escipi
3. Esprtac
2. Grac
4. Cat
q) El representant del partit dels populars fou:
1. Mari
3. Cras
2. Sulla
4. Pompeu
r) Cicer va descobrir la conjuraci de:
1. Pompeu
3. Sulla
2. Cras
4. Catilina
s) Csar, desobeint les ordres del Senat, va traspassar amb les tropes el riu:
1. Arno
3. Rubic
2. Po
4. Tber
t) Un membre del segon triumvirat fou:
1. Cras
3. Pompeu
2. Csar
4. Marc Antoni
u) Antoni i Clepatra foren venuts a:
1. ccium
3. les Gllies
2. Rubic
4. Egipte
a) Lexpansi romana a la Mediterrnia oriental.
b) Les classes socials a Roma.
c) El primer triumvirat i la dictadura de Csar.
168
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 7
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) nascor, natus sum 3
b) quadrimus, a, um
c) amitto, misi, missum 3
d) duodecimus, a, um
e) auia, ae
f) ago, egi, actum 3
g) defunctus, a, um
h) contio, onis f.
i) pro
j) quadriennium, ii n.
k) toga, ae f.
l) sumo, sumpsi, sumptum 3
m) militaris, e
n) dono 1
1. perdre
2. nixer
3. dotz
4. de quatre anys
5. assemblea, pblic
6. davant de, en
7. viure, complir
8. via
9. difunt
10. recompensar
11. militar
12. toga
13. perode de quatre anys
14. posar-se, revestir-se
2. Interpreta aquest text, que ens informa dalguns detalls de la infantesa i la joventut dOctavi August:
Natus est Augustus Marco Tullio Cicerone Gaio Antonio consulibus. Quadrimus patrem amisit.
Duodecimum annum agens auiam Iuliam defunctam pro contione laudauit. Quadriennio post
uirili toga sumpta, militaribus donis triumpho Caesaris donatus est.
SUETONI, Vida dAugust, 5, 1-8, 2
a) Ciuis auiam defunctam pro contione laudauit. .........................................................................................................................
b) Puer patrem amisit. ..............................................................................................................................................................................................
a) Augustus auiam Iuliam defunctam pro contione laudat. ................................................................................................
b) Puer patrem amittit. .............................................................................................................................................................................................
a) viril, virilitat ........................................................................
b) agent, agncia ...............................................................
c) trienni, millenni ...........................................................
d) defunci, difunt ...........................................................
e) magnfic, magne .........................................................
f) assumir, consumir .............................................

g) laudatori, laude ...................................................
h) besvia, via ..........................................................
i) major, Mallorca .....................................................
j) triomf, triomfal .......................................................
Llat 1 BATXILLERAT
169
Unitat 7
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
A) a) contione, quadriennio, regio, Marco ............................................................................................................................................
b) uirili, militari, triumpho, contio ............................................................................................................................................................
c) donis, contionis, militaribus, togis ....................................................................................................................................................
B) a) laudauit, amittit, sumpsit, fuit ..............................................................................................................................................................
b) natus, donatus, defunctam, agens ................................................................................................................................................
c) amisit, laudauit, portauit, sumit ..........................................................................................................................................................
a) Octavi esdevingu lnic senyor de Roma un cop venut:
1. Marc Antoni
3. Agripa
2. Cicer
4. Mecens
b) El diplomtic i protector dels literats en lpoca dAugust fou:
1. Sej
3. Mecens
2. Agripa
4. Horaci
c) El ttol dOctavi que li don poders legislatius, executius i judicials era:
1. princeps senatus
3. tribunus plebis
2. augustus
4. imperator
d) Un gran literat de lpoca dAugust fou:
1. Suetoni
3. Agripa
2. Plaute
4. Virgili
e) En temps dOctavi, les provncies foren dividides en grans blocs.
1. dos
3. quatre
2. tres
4. cinc
f) Les provncies que depenien del Senat eren governades per un:
1. legat
3. cnsol
2. pretor
4. procnsol
g) Tiberi era fill de / d:
1. Antnia Menor
3. Octvia
2. Jlia
4. Lvia
h) El prefecte del pretori en poca de Tiberi fou:
1. Mecens
3. Sej
2. Agripa
4. Horaci
i) La provncia de Britnnia fou annexionada a Roma en poca de / d:
1. August
3. Tiberi
2. Calgula
4. Claudi
j) El preceptor de Ner fou:
1. Pis
3. Petroni
2. Luc
4. Sneca
170
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 7
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
k) Lerupci del Vesuvi va tenir lloc lany:

1. 79 dC
3. 69 dC
2. 97 dC
4. 96 dC
l) Lamfiteatre Flavi va ser inaugurat per:
1. Ner
3. Claudi
2. Tit
4. Calgula
m) La destrucci del temple de Jerusalem tingu lloc en temps de:
1. Ner
3. Domici
2. Vespasi
4. Calgula
n) Pel que fa a loriginalitat en lart, els romans van destacar en:
1. els temples
3. el retrat
2. lescultura
4. larquitectura
o) Una de les caracterstiques que no t lart rom s el fet de ser:
1. dautors coneguts
3. estandarditzat
2. eclctic
4. propagandstic
p) LAra Pacis va ser construda per commemorar la pacificaci de la Gllia i:
1. Germnia
3. Hispnia
2. Britnnia
4. Egipte
q) El successor dAugust fou:
1. Tit
3. Claudi
2. Calgula
4. Tiberi
r) August respect la constituci vigent i de continguts.
1. la buid
3. lompl
2. la dot
4. la farc
s) August escollia els membres del Senat, s a dir, feia de censor en qualitat de:
1. princeps senatus
3. praefectus morum
2. imperator
4. pater patriae
t) Els pobles de lest de limperi Rom eren els:
1. parts i nabateus
3. nubis
2. etops
4. bretons
u) El participi de perfet del verb scribo s:
1. scribens
3. scriptus
2. scripturus
4. scribere
a) August i les seves reformes.
b) LAra Pacis.
c) La religi romana.
Llat 1 BATXILLERAT
171
Unitat 8
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) instauro 1
b) Pantheum, ii n.
c) ea ac. n. pl. dis
d) consecro 1
e) transfero, tuli, latum
1. Pnteon
2. transportar
3. restaurar
4. aquestes coses
5. consagrar, dedicar
2. Interpreta aquest text, que ens informa dalgunes obres que Adri fu a Roma:
Hadrianus instaurauit Pantheum, sacras aedes plurimas et forum Augusti, eaque omnia propriis
nominibus consecrauit. Fecit sui nominis pontem et sepulchrum iuxta Tiberim. Transtulit et colossum de eo loco, in quo nunc templum Vrbis est.
Histria Augusta, 1, 19, 10-12
a) Imperator instaurauit sacram aedem et forum.
.......................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
b) Princeps transtulit colossum de eo loco, in quo nunc templum est.
...................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................

a) Hadrianus instaurat sacras aedes plurimas. ................................................................................................................................
b) Princeps consecrat aedes. ..............................................................................................................................................................................
a) edificar, edifici ............................................................
b) forense, frum .........................................................
c) propi, propietat .........................................................
d) local, localitzar ...........................................................
e) transferir, transferncia .....................................
f) instauraci, instaurar .................................................

g) sacralitzar, sacre ............................................................
h) nmina, nominal ........................................................
i) pont, pontatge .................................................................
j) triomf, triomfal .................................................................
A) a) Hadrianus, Augustus, cuius, pons ...................................................................................................................................................
b) nomen, sepulchrum, quem, Pantheum ....................................................................................................................................
c) qua, omnia, sepulchra, templa ..........................................................................................................................................................
B) a) consecrauit, instaurauit, est, transtulit .........................................................................................................................................
b) transtulit, dicit, instaurat, est .................................................................................................................................................................
c) fecit, dicit, mittit, portat ................................................................................................................................................................................
172
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 8
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
7. Omple els buits amb la forma adequada:

a) In urbe uiuimus? (quis, quae, qua, quo, cui)
b) Ludos feci insequentibus annis fecerunt consules. (qui, quae, quod, quem, quos)
c) Spectaculum dedi, in multae naues conflixerunt. (qui, quae, quod, qua, quo)
d) desiderat pacem, praeparet bellum. (quis, qui, quid, quod, qua)
a) Una poca esplndida per a limperi Rom fou el segle:
3. II dC
1. II aC
4. III dC
2. III aC
b) En el regnat de / d hi hagu un Imperator Augustus i un Caesar Augustus:
1. Nerva
3. Marc Aureli
2. Adri
4. Anton
c) Una detat de procedncia no oriental s:
1. Jpiter
3. Mitras
2. Cbele
4. Osiris
d) fou un historiador rom.
1. Plini el Jove
3. Apuleu
2. Juvenal
4. Tcit
e) El successor de Domici fou:
1. Traj
3. Nerva
2. Adri
4. Cmmode
f) Lemperador que va incorporar la Dcia a lImperi fou:
1. Anton
3. Marc Aureli
2. Adri
4. Traj
g) Anton Pius fou el successor de:
1. Nerva
3. Adri
2. Traj
4. Marc Aureli
h) creia que era una reencarnaci dHrcules.
1. Cmmode
3. Adri
2. Luci Ver
4. Marc Aureli
i) Les dues columnes amb relleus histrics conservades sn la de Traj i la de / d:
1. Luci Ver
3. Adri
2. Anton
4. Marc Aureli
j) En el segle iii, la major part dels emperadors eren proclamats:
1. per lemperador anterior
3. pel Senat
2. per lexrcit
4. pels patricis
k) Lemperador Septimi Sever era dorigen:
1. pannnic
3. oriental
2. hispnic
4. afric
Llat 1 BATXILLERAT
173
Unitat 8
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
l) Lemperador que ampli el dret de ciutadania als ciutadans lliures fou:

1. Septimi Sever
3. Elagbal
2. Caracalla
4. Sever Alexandre
m) Lemperador que va fer construir un recinte emmurallat a Roma fou:
1. Caracalla
3. Aureli
2. Diocleci
4. Sever Alexandre
n) Lemperador que convert la seva dinastia en hereditria fou:
1. Nerva
3. Aureli
2. Traj
4. Septimi Sever
o) El mot limes significa:
1. muralla
3. riu
2. desert
4. frontera
p) Els qui arribaren fins a Hispnia atacant lImperi lany 253 foren els francs i els:
1. parts
3. huns
2. alamans
4. perses
q) Marc Aureli Anton Elagbal fou successor de:
1. Sever Alexandre
3. Geta
2. Caracalla
4. Septimi Sever
r) Durant el segle III, esdevingu un centre cultural de lImperi.
1. lOrient hellnic
3. Itlia
2. Hispnia
4. el nord dfrica
s) Les relacions entre el Senat rom i els emperadors foren molt tenses en el segle:
3. III dC
1. I dC
4. III aC
2. II dC
t) Lemperador que en morir Domici fou nomenat pel senat va ser:
1. Caracalla
3. Marc Aureli
2. Nerva
4. Septimi Sever
u) El mot catal quelcom deriva de lexpressi llatina:
1. totu homo
3. quale quod homo
2. qualis
4. aliquis homo
a) Caracterstiques generals del segle II.
b) El relleu histric.
c) Els emperadors Severs.
174
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 9
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:

a) Aurelianus, a, um
b) uasto 1
c) Traianus, i m.
d) Illyricum, i n.
e) deperdo 1
f) Moesia, ae f.
g) Dacia, ae f.
h) Transdanuuianus, a, um
i) constituo, ui, utum 3
j) sublatus, a, um part. perf.
k) abduco, duxi, ductum 3
1. Traj
2. Illric, Illria [a lest del mar Adritic]
3. perdre
4. Aureli
5. devastar
6. Dcia [provncia del baix Danubi, Romania]
7. Msia [provncia entre lactual Srbia i Bulgria]
8. fundar
9. transdanubi
10. evacuar
11. retirat
2. Interpreta aquest text, que ens informa de la reducci del territori de lImperi duta a terme per
lemperador Aureli:
Aurelianus, cum uastatum Illyricum ac Moesiam deperditam uideret, prouinciam Transdanuuianam Daciam a Traiano constitutam sublato exercitu reliquit. Abductos populos in Moesia collocauit appellauitque Daciam Aurelianam.
Histria augusta, 24, 39, 7
3. Transforma el nombre gramatical dels elements de les frases segents:
a) Imperator uastatam ac perditam prouinciam uidit. ..............................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
b) Princeps prouinciam Transdanuuianam sublato exercitu reliquit.
..........................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................

a) Aurelianus populos in Moesia collocat. .............................................................................................................................................
b) Princeps prouinciam relinquit. ....................................................................................................................................................................
a) constituci, constituir ...........................................
b) apellar, apellaci ...................................................
c) collocar, collocaci ...............................................
d) visi, vident ...................................................................
e) relquia, reliquiari .....................................................
Llat 1 BATXILLERAT
175
Unitat 9
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
A) a) sublato, regio, exercitu, populo ..........................................................................................................................................................
b) populis, legis, prouinciis, uastatis .....................................................................................................................................................
B) a) relinquit, uidit, appellauit, collocauit ..............................................................................................................................................
b) collocat, appellat, erat, relinquit ........................................................................................................................................................
7. Expressa el rgim del comparatiu en negreta duna altra manera:
a) Diocletianus felicior fuit Aureliano. .......................................................................................................................................................
b) Dacia maior est quam Moesia. ..............................................................................................................................................................
8. Expressa el rgim del superlatiu en negreta duna altra manera:
a) Diocletianus fortissimus fuit omnium imperatorum. .........................................................................................................
b) Dacia recentissima inter omnes prouincias. ............................................................................................................................
c) Ex omnibus oratoribus eloquentissimus fuit Cicero. .........................................................................................................
a) La crisi de lImperi del segle III va acabar amb el govern de:
1. Constant
3. Constant
2. Constanci
4. Diocleci
b) El perode en el qual lemperador accentu el seu poder absolut sanomena:
1. principat
3. absolutisme
2. dominat
4. monarquia
c) El govern en qu lemperador associa al poder tres persones ms es diu:
1. diarquia
3. tetrarquia
2. monarquia
4. anarquia
d) El sistema de govern de Diocleci es caracteritz per la:
1. descentralitzaci
3. centralitzaci
2. centralitat
4. desorganitzaci
e) El qui augment el nombre de provncies a lImperi fou:
1. Constant
3. Constant
2. Constanci
4. Diocleci
f) La ciutat que no era capital de lImperi al final del segle III era:
1. Roma
3. Nicomedia
2. Trveros
4. Srmium
g) LEdicte de Mil fou proclamat per Constant i:
1. Galeri
3. Maxim Daia
2. Licini
4. Constanci Clor
176
Llat 1 BATXILLERAT
Unitat 9
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
h) En morir Constant, lImperi es va dividir entre els seus fills.

1. dos
3. quatre
2. tres
4. cinc
i) Lantic nom de Constantinoble era:
1. Constantinpolis
3. Constnpolis
2. Bizanci
4. Constancipolis
j) Juli, en renegar del cristianisme, fou anomenat:
1. apstol
3. apstata
2. renegat
4. pag
k) Lemperador que prohib els cultes pagans fou:
1. Juli
3. Valentini
2. Constant
4. Teodosi
l) El darrer emperador de Roma fou:
1. Teodosi
3. Odacre
2. Arcadi
4. Rmul
m) Els ostrogots van fixar la capital a:
1. Ravenna
3. Trveros
2. Mil
4. Constantinoble
n) Els vndals es van establir a:
1. la Gllia
3. Itlia
2. lfrica
4. la Xampanya
o) Lany 410 Roma va ser atacada pels:
1. francs
3. visigots
2. huns
4. hruls
p) El mot del registre colloquial pensare, pesar, en llat literari s:
1. intellegere
3. adprehendere
2. cogitare
4. discere
q) El mot tellus del llat literari fou rebutjat a favor de:
1. cruor
3. sidus
2. ager
4. terra
r) En levoluci del llat spatula(m) fins al catal espatlla sha perdut la vocal:
1. pretnica
3. posttnica
2. tnica
4. final
s) En levoluci del llat comitatu(m) fins al catal comte sha perdut la vocal:
1. pretnica
3. posttnica
2. tnica
4. final
t) En levoluci del llat filiu(m) al catal fill sha produt una conservaci de:
1. la labiodental
3. el grup consonntic
2. el timbre o
4. la sorda inicial intervoclica
u) En levoluci del llat site(m) al catal set sha produt una conversi de:
1. sorda a sonora
3. i tnica a e
2. palatal
4. i tona a e
Llat 1 BATXILLERAT
177
Unitat 9
Centre:
Curs:
Data:
Nom de lalumne/a:
10. Escriu entre deu i dotze ratlles sobre un daquests temes:

a) De Diocleci a Constant.
b) La formaci de les llenges romniques.
c) Lelecci del lxic en les llenges romniques i el canvi fontic.
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
............................................................................................................................................................................................................................................................
178
Llat 1 BATXILLERAT
Solucionari
Unitat 1
r) 2; s) 3.
Unitat 2
1. a) 3; b) 5; c) 4; d) 6; e) 2; f) 1.
2. A) 1d, 2a, 3b, 4c; B) 1b, 2c, 3d, 4a.
3. a) atemtic consonntic gutural; b) atemtic consonntic dental; c) atemtic voclic en u-;
d) atemtic voclic en e-; e) temtic; f) tema en a-.
4. a) lex; b) senatus; c) ars; d) capillus; e) princeps; f) ager; g) res; h) umbra; i) fortis; j) muto
5. a) conclave; b) quadriga; c) ugur; d) Pegas.
r) 2; s) 3; t) 2; u) 2.
Unitat 3
1. a) 3; b) 6; c) 5; d) 1; e) 2; f) 4.
2. 1. Acusatius: ueritatem, canem, papam. 2. Ablatius: in corpore sano, in uino, in taberna.
3. 1. Acusatius: ueritates, canes, papas. 2. Ablatius: in corporibus sanis, in uinis, in tabernis.
4. A) 1c, 2a, 3d, 4b; B) 1d, 2b, 3c, 4a.
5. a) frustra; b) taberna; c) mare; d) insula; e) omnis; f) intelligo; g) rex; h) occidens; i) fidelis;
j) defunctus.
6. a) ab; b) ex, in; c) ad.
r) 4; s) 2; t) 3; u) 4.
Unitat 4
1. a) 3; b) 1; c) 2; d) 7; e) 6; f) 4; g) 5.
2. Els helvecis ja transporten les seves tropes pels congostos i territoris del poble squan i arriben
als territoris del poble edu i devasten els camps. Els edus envien llegats a Csar.
Llat 1 BATXILLERAT
179
Solucionari
3. a) Aeduus legatum ad ducem mittit; b) Gallus agrum populatur; c) Heluetius militem traducit.
4. a) Legatos ad imperatorem Galli mittunt; b) Copias Heluetii per fines Sequanae gentis traducunt.
5. a) traduco; b) populus; c) Heluetii; d) imperator; e) finis; f) mitto; g) gens; h) legatus;
i) angustiae; j) ager.
6. a) probant, probabant; b) erant, sunt; c) portat, portabat; d) est, erat; e) sunt, erant; f) probabatur, probatur.
r) 3; s) 3; t) 1; u) 2.
Unitat 5
1. a) 3; b) 4; c) 1; d) 7; e) 2; f) 9; g) 5; h) 10; i) 8; j) 6.
2. La tercera sedici la va provocar la consideraci social dels matrimonis, perqu poguessin unir-se
els plebeus amb els patricis; enrenou que sencengu en el mont Jancul amb linstigador Canuleu, trib de la plebs.
3. a) Seditiones excitauerunt ciues Romani; b) Duces tribuni fuerunt; c) Tumulti in montibus ducibus
tribunis exarserunt.
4. a) Ab hostibus magna pars militum caeditur; b) A ciuibus potestas regalis ad homines sapientissimos deferebatur.
5. a) dignitas; b) excito; c) pater; d) tumultus; e) tribunus; f) seditio; g) plebs; h) tertius; i) mons;
j) dux.
6. a) dicunt, dixerunt; b) sunt, fuerunt; c) dicit, dixit; d) scribit, scripsit; e) erant, fuerant; f) erat,
fuerat.
r) 2; s) 3; t) 1; u) 2.
Unitat 6
1. a) 3; b) 1; c) 2; d) 5; e) 4.
2. Lany vuit desprs que Gneu Escipi arribs a Hispnia, al vint-i-vuit dia desprs de la mort del
seu germ, va ser matat. Laflicci per la mort dells dos no va ser ms gran a Roma que per tot
Hispnia.
3. a) Fratres in prouincias uenerant; b) Amici interfecti sunt; c) Luctus ex mortibus fratrum in urbibus
magni fuerunt.
180
Llat 1 BATXILLERAT
Solucionari
4. a) Ab hostibus frater interficitur; b) A ciuibus res publica habetur.

5. a) post; b) luctus; c) interficio; d) urbs; e) magnus; f) frater; g) totus; h) Hispania; i) maior;
j) annus.
6. A) a) prouincia, prouinciae o b prouincias; b) populorum, populus o b populum; c) Hispania,
Hispaniae o b Hispanias.
B) a) magne, magnum; b) fortia, fortis o b forti; c) oculis, oculus.
r) 4; s) 3; t) 4; u) 1.
Unitat 7
1. a) 2; b) 4; c) 1; d) 3; e) 8; f) 7; g) 9; h) 5; i) 6; j) 13; k) 12; l) 14; m) 11; n) 10.
2. August naix essent cnsols Marc Tulli Cicer i Gai Antoni. A quatre anys va perdre el pare. Vivint
el dotz any llo la seva difunta via Jlia en pblic. En un perode de quatre anys ms tard, havent-se posat la toga viril, fou recompensat amb honors militars pel triomf de Csar.
3. a) Ciues auias defunctas pro contionibus laudauerunt; b) Pueri patres amiserunt.
4. a) Ab Augusto auia Iulia defuncta pro contione laudatur; b) A puero pater amittitur.
5. a) vir; b) ago; c) annus; d) defunctus; e) magnus; f) sumo; g) laudo; h) auia; i) maior;
j) triumphus.
6. A) a) regio, regione; b) contio, contione; c) contionis, contionibus.
B) a) amittit, amisit; b) defunctam, defunctus; c) sumit, sumpsit.
s) 3; t) 1; u) 3.
Unitat 8
1. a) 3; b) 1; c) 4; d) 5; e) 2.
2. Adri va restaurar el Pnteon, els santuaris sagrats i el frum dAugust, i totes aquestes coses les
va dedicar amb els noms propis. Va fer el pont i el sepulcre del seu nom vora el Tber. Tamb va
transportar el cols daquell lloc en el qual hi ha el temple de la Ciutat.
3. a) Imperatores instaurauerunt sacras aedes et fora; b) Principes transtulerunt colossos de eis
locis, in quibus nunc templa sunt.
4. a) A Hadriano instaurantur sacrae aedes plurimae; b) A principe consecrantur aedes.
Llat 1 BATXILLERAT
181
Solucionari
5. a) aedes; b) forum; c) proprius; d) locus; e) transfero; f) instauro; g) sacer; h) nomen; i) pons;

j) triumphus.
6. A) a) cuius, qui; b) quem, quod; c) qua, quae.
B) a) est, fuit; b) transtulit, transfert; c) fecit, facit.
7. a) qua; b) quos; c) quo; d) qui.
r) 1; s) 3; t) 2; u) 3.
Unitat 9
1. a) 4; b) 5; c) 1; d) 2; e) 3; f) 7; g) 6; h) 9; i) 8; j) 11; k) 10.
2. Aureli, com que va veure lIllric devastat i Msia perduda, va abandonar la provncia de la Dcia
Transdanubiana fundada per Traj, un cop retirat lexrcit. Va collocar els pobles evacuats a la
Msia i lanomen Dcia Aureliana.
3. a) Imperatores uastatas ac perditas prouincias uiderunt; b) Principes prouincias Transdanuuianas sublatis exercitibus reliquerunt.
4. a) Ab Aureliano populi in Moesia collocantur; b) A principe prouincia relinquitur.
5. a) constituo; b) appello; c) colloco; d) uideo; e) relinquo.
6. A) a) regio, regione; b) legis, legibus.
B) a) relinquit, reliquit; b) erat, est.
7. a) quam Aurelianus; b) Moesia.
8. a) inter omnes imperatores / ex omnibus imperatoribus; b) omnium prouinciarum / ex omnibus
prouinciis; c) Inter omnes oratores / omnium oratorum.
r) 3; s) 1; t) 1; u) 3.
182
Llat 1 BATXILLERAT

Solucionari LLati 1 Baxillerat PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari LLati 1 Baxillerat PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LLAT 1

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

Direcci editorial: Dolors Rius

Primera edici: juliol de 2008

1. Objectius generals de la matria de Llat

2. Continguts de la matria de Llat

3. Objectius de la matria de Llat

Per a cada bloc sinclou:

Per a cada unitat didctica es concreten els elements segents:

Esquemes de les unitats

Podeu trobar ms recursos a www.castellnoudigital.com.

4.2 Recursos per al professorat

COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA MATRIA

CONTRIBUCI DE LA MATRIA A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES

CONSIDERACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL CURRCULUM

Els textos llatins i la seva interpretaci

Connexions amb altres matries

Llengua i literatura, i totes les matries de literatura

Histria dEspanya i Histria de lart

dC. El dominat. Diocleci i la tetrarquia. Constant

La fragmentaci lingstica de la Romnia. La formaci de les llenges romniques. Factors de la

La vetlla a la casa del difunt o a les capelles morturies/lexposici del mort.

32. Stratae (uiae)

36. Les distncies entre les ciutats.

b) Llat arcaic. Inscripci anomenada Lapis Satricanum, en escriptura contnua, dinterpretaci

Traducci: Un taverner, i un carnisser, i un bany, un barber, un escaquer i les peces, i pocs

Vuit pels germans perversos,

41. a) Galloromnic: francs, provenal, retoromnic

13. Riu Tber, Capitoli, Palat, Avent

CICER, Sobre lendevinaci 2, 133

f) Verae amicitiae sempiternae sunt.

Traducci: Mntua mengendr, els calabresos em rapiren; ara em t Partnope; he cantat

Al senat, Cicer posa al descobert les intencions de Catilina i dels seus

a) Saguntum summa ui oppugnabatur.

suasus -a -um (suadeo, 2): persuasiu, persuasi

L(ucio) PEDAN (io)

Epicur diu que no s feli el ric que no sacontenta amb el que t

1. Completa cada frase amb lopci adient:

n) El carro tirat per quatre cavalls es deia:

1. mestre que ensenyava les quatre regles

B) 1. El mateix avar s la causa de la seva misria.

h) Brcino fou una colnia romana edificada sobre:

v) Laparell format per blocs de pedra parallelepipdics disposats en filera s un:

1. Associa cada expressi llatina de lesquerra amb la traducci catalana de la dreta:

1. Beuen tots sense mesura.

3. Transforma el nombre gramatical dels substantius de lactivitat 1.

B) 1. Hispnia est limitada pels monts Pirineus.

v) El mot patrimonial derivat de la paraula llatina collocare s:

1. Associa cada mot llat de lesquerra amb la traducci catalana de la dreta:

b) Heluetii proeliis cum Germanis contendunt.

c) Heluetii in Germanicis finibus bellum gerunt.

4. Transforma la veu daquestes frases:

b) Vrbs Roma a Romulo conditur.

5. Escriu la paraula llatina de la qual deriven els mots catalans segents:

k) La mare dEneas fou:

1. Associa cada mot llat de lesquerra amb la traducci catalana de la dreta:

1. principal, home illustre

f) dcim, deu ..............................................................

k) Els qui no eren nomenats cada any eren els:

1. Associa cada mot llat de lesquerra amb la traducci catalana de la dreta:

1. sallent [al sud-est dItlia, a Calbria]

b) Vrbes ad hostes defecerunt.