Vent

Definici
Moviment horitzontal de laire respecte a la superfcie terrestre.
Adjectivaci
Sespecifica la fora i direcci.
a) Direcci
Indica la procedncia del vent.
Les categories es defineixen a partir duna rosa dels vents de 8 direccions.
Tramuntana: N
Gregal: NE
Llevant: E
Xaloc: SE
Migjorn: S
Llebeig o garb: SW (garb per designar marinada del SW)
Ponent: W
Mestral: NW
Es poden emprar noms de vents locals.
De manera ms genrica parlem de vent de:
Component nord: entre NW i NE
Component est: entre NE i SE
Component sud: entre SE i SW
Component oest: entre SW i NW
Tamb hi ha altres termes que indiquen la direcci del vent:
Variable: la direcci del vent oscilla entre direccions separades ms de 90
graus.
Brisa: vent de cicle dirn originat per escalfament desigual terramar o vallmuntanya.
Marinada (dirn) terral (nocturn)
Brisa de vall (dirn) brisa de muntanya (nocturn)
Torb: ventada que aixeca la neu, de manera que la visibilitat minva
sensiblement, tant en sentit vertical com horitzontal.
b) Fora
Les categories del vent es defineixen a partir de velocitats mitjanes en 10
minuts:
Calma: velocitats de fins a 0,5 m/s (0 Beaufort).
Fluix: velocitats superiors a 0,5 m/s i fins a 5 m/s (0 3 Beaufort).
Moderat:: velocitats superiors a 5 m/s i fins a 10 m/s (4 5 Beaufort).
Fort:: velocitats superiors a 10 m/s i fins a 20 m/s (6 8 Beaufort).
Molt fort: velocitats superiors a 20 m/s i fins a 35 m/s (9 -12 Beaufort).
Extremadament fort: velocitats superiors a 35 m/s (superiors a 12 Beaufort).
Les ratxes o cops de vent es defineixen a partir de les velocitats instantnies i
amb les categories anteriors.
Notes:
Lescala de Beaufort es defineix pel vent a la mar i a partir de velocitats duna

mitjana de 10 minuts. Lequivalncia de la classificaci anterior s, per tant,

orientativa.

El nom dels vents

Tot i que la denominaci ms acceptada dels vents fa referncia a la seva
procedncia geogrfica -est, nord-est, nord, nord-oest, oest, sud-oest, sud i
sud-est-, la veritat s que la denominaci ms usual s la que cada poble ha
donat a cadascun d'aquests vents. A l'rea catalana, la ms habitual la
representem amb la segent rosa dels vents:

I encara ms, a cada comarca o poble s'han batejat aquests vents amb noms
locals. Per exemple, el llevant s conegut tamb com a vent de fora, segarr,
d'avall, de Catalunya, de Cerdanya, de dalt, llevantol, llevetjada, de la perxa,
etc. I aix amb tots.
Si vols ampliar una mica el tema i acabar d'entendre'l, vs a l'adrea
segent: http://www.meteocat.com/mar/rosa.htm