6.

LITER

TURES

SEGONA POCA

2008

LITER

TURES

6.

t
u
r
e

L
i
t
e
r

6.

SEGONA POCA

2008
ASSOCIACI DESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA

Director:
Jaume Prez Montaner
Consell de redacci:
Miquel Bezares, Adri Chavarria, Guillem-Jordi Graells, Ramon Guillem,
Llusa Juli, Laura Santamaria
Traat:
V. L. & J. P.
Illustracions daquest nmero:
Felcia Fuster, 1992
Fundaci Felcia Fuster, Barcelona
Coordinaci:
Llusa Juli
Amb el patrocini de:

Associaci dEscriptors en Llengua Catalana

carrer de la Canuda, 6, 5 - 08002 Barcelona
http://www.escriptors.cat
escriptors@aelc.cat

ISSN: 1577-743X
Dipsit Legal: B-53.747-2008
Imprimeix: SA de Litografia

Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms pot ser
realitzada amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat dexcepci prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO
(Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments
daquesta obra.

FOR A
1.
DONES I ESCRIPTURES:
CONSTRUCCI DEL DISCURS I LEGITIMACI
EN LA LITERATURA CATALANA ACTUAL

2.
DONES: AUTORES I PROTAGONISTES
DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

3.
TRADUCTORES:
DE LES DISCULPES A LES AFIRMACIONS

4.
DE MARES I FILLES

5.
LES ESCRIPTORES A GALCIA:
SUBVERSI, GRAMTICA VIOLETA I IDENTITAT MLTIPLE

6.
LA QUOTIDIANITAT AMAGADA.
LES NOVELLES DHELENA VALENT

7.
HLNE CIXOUS, DE LA TEORIA A LA FICCI

8.
ELS LLAVIS DEL PAPER:
EL COS-TEXT I EL RETRAAMENT DELS CONFINS
A LA POESIA CATALANA RECENT
(GEMMA GORGA I MIREIA CALAFELL)

1.
DONES I ESCRIPTURES:
CONSTRUCCI DEL DISCURS I LEGITIMACI
EN LA LITERATURA CATALANA ACTUAL
Llusa Juli

Si la literatura s expiaci, ho s per tots dos

sexes. La desharmonitzaci s viscuda en pla
digualtat. Ells han descobert que no sn immortals. Tampoc nosaltres. Encara que la nostra mirada, avui, segueix sent brnia.
Montserrat Roig, 1991

Narrar la prpia realitat, histrica i present

Sens dubte que la celebraci de les Jornades Feministes pel maig
de 1976 a la Universitat de Barcelona, ara fa ms de trenta anys, assenyala lexistncia dun context cultural favorable a laparici de la
literatura escrita per dones ms enll de les posicions personals de
cadasc. En la dcada dels setanta aflora tota una generaci descriptores, de narradores i de poetes, que permet parlar duna certa normalitzaci de la cultura catalana. Normalitzaci histrica, respecte al
trencament que implic la Guerra Civil, i normalitzaci de gnere,
respecte als escriptors masculins de la mateixa generaci que tamb
sincorporaven a lescriptura als anys setanta.1 Fins i tot shavia neu1
Constitueix el tret de sortida daquesta generaci les 25 entrevistes a 25 escriptors
nascuts entre el 1939 i 1949, tot un grup generacional, que compta amb: Marta Pessarrodona, Montserrat Roig i Maria Antnia Oliver i que va ser publicat el 1971 per
lEditorial Prtic. Vegeu Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, La generaci
literria dels 70. Barcelona, AELC, 2004 (reedici). Literriament eren, doncs, molt
primicers. Tant Montserrat Roig com Maria Antnia Oliver sols havien guanyat alguns premis, per no havien publicat cap volum. En aquest sentit cal assenyalar el
paper dels Premis Recull de Blanes que van donar a conixer molts dels autors daquesta generaci, tamb en poesia i teatre. El 1970 Roig s la primera guardonada de la
generaci; tamb hi van ser-hi descobertes Maria Antnia Oliver, el 1971, Carme

tralitzat davant un enemic com, la dictadura la marginaci en

dmica vers les literatures perifriques i saconseguia una companyonia, un mutu coneixement i reconeixement entre institucions i
escriptors, que es fa evident en alguns premis sorgits a lpoca i en les
traduccions immediates dobres dautors catalans a lespanyol. Helena
Valent (1940-1990), Antnia Vicens (1941), Isabel-Clara Sim (1943),
Montserrat Roig (1946-1991), Maria Antnia Oliver (1946), Carme
Riera (1948)... formen el gruix generacional del moment al qual safegiran altres escriptores, algunes ms grans com Nria Alb (1930) o
Maria ngels Anglada (1930-1999) i Olga Xirinacs (1936), i altres de
posteriors, Maria Barbal (1949), Margarida Aritzeta (1953), MariaMerc Roca (1958) o Imma Mons (1959) que desenvolupen amb
normalitat i en alguns casos amb xits assenyalats la seva obra al
llarg dels anys vuitanta i noranta: obtenen premis, les editorials promocionen la seva obra i els diaris publiquen articles de crtica favorables. A ms a ms, reben el reconeixement dun ampli pblic lector,
primer vid de llegir en catal i de llegir sobre temes nous o vedats
fins al moment, en qu sn centrals el sexe i les relacions amoroses no
canniques. Cal mencionar, per exemple, el fenomen entorn Te deix,
amor, la mar com a penyora (1975), el protagonisme pblic de Montserrat Roig qui, a banda de publicar la seva obra El temps de les cireres
(1975) o Lhora violeta (1980) es dedica professionalment al periodisme, escrit, sobretot, en castell, i aix propicia una projecci a la
resta de la pennsula, com no shavia produt anteriorment. I, ms
tard, el reconeixement dobres com Pedra de tartera (1985) de Maria
Barbal, El viol dAuschwitz (1994) de Maria ngels Anglada i, ms
recentment, Un home de paraula (2006) dImma Mons.2
Els parmetres ideolgics i socials, i els criteris entorn de ledici,
per, han fet un llarg cam entre el 1970 i el 2006. La dcada dels
setanta i mitjan vuitanta sinscriu dins la petja del Maig francs, de la
Riera, el 1974. Ms endavant, Maria-Merc Roca, el 1985 o Gemma Lienas, el 1987.
Vegeu Joan-Josep Isern, Quaranta anys de Premis Recull. Barcelona: Proa, 2005.
2
Naturalment caldria citar moltes altres novellistes, per el carcter daquest
article no s dexhaustivitat.

10

lluita per les llibertats collectives i personals. Com b indica Anne

Charlon el 1990, en lnic estudi de conjunt existent fins al moment
de La condici de la dona en la narrativa femenina catalana (1900-1983) del
segle XX , hi ha un mateix continu temtic entre 1947 i lany 1983, la
data lmit de la seva indagaci. Remarca que lafebliment del rgim
franquista va potenciar la progressiva publicaci dobres escrites per
dones, per no creu significativa la data de 1975, de la mort de Franco,
sin la de 1983 que marca una pausa en la producci femenina i un
canvi dorientaci de la producci (Charlon: 111). En efecte, hi ha
unes mateixes caracterstiques de les novelles i narracions fins aproximadament aquella data: lexploraci de la situaci de la dona, histrica i personal, psicolgica, i les distintes posicions a prendre. s
a dir que es fa una investigaci sobre la posici social que havia heretat la dona durant el franquisme i sanalitza la situaci viscuda fins al
present, de trencament destructures morals i religioses, de tabs
sexualsi el repte de noves vies des de la solitud i el risc personal.
A ms daquesta clara conscincia histrica, hi ha una voluntat de
reafirmar la pertinena a una entitat cultural i lingstica, els Pasos
Catalans, que tenia Barcelona com a metrpoli. Aquesta actitud
general, s clar, afavor lintercanvi i el coneixement entre els escriptors i el pblic dels distints territoris lingstics i, en el cas de les
escriptores, una voluntat de participar activament en la lluita feminista a travs de conferncies, articles i llibres. El tema tamb s
tractat en la seva novellstica sigui des de la perspectiva histrica o
familiar. Des de Ramona, adu i Crniques de la molt anomenada ciutat
de Montcarr, les dues de 1972, a Les Closes de Maria ngels Anglada,
publicada el 1979, per que tamb sestn a Pedra de tartera de Maria
Barbal, de 1985.
Un tema important s la reconstrucci de la histria de la dona,
del seu paper socialment atorgat, fet que situa les obres dels anys
setanta en la mateixa lnia que lobra narrativa de Capmany (des de
Betlia a Feliment, jo sc una dona o Quim/Quima), per tamb de les
valencianes Maria Beneyto (La dona forta, 1967) i Carmelina Snchez
Cutillas (Matria de Bretanya, 1980).

11

La importncia del grup de narradores nascut als anys quaranta

sols s comparable a la generaci de la Repblica, aix com el nombre
dobres publicades s equiparable a la producci literria escrita per
les dones durant els anys trenta. El boom de la narrativa femenina de
seguida va cridar latenci de les estudioses i crtiques nord-americanes, com Kathleen McNerney, qui el 1988 publicava una antologia de
narracions del grup amb el ttol On Our Own Behalf. Women tales from
Catalonia.3 En la introducci remarcava tant el ressorgiment poltic i
literari de Catalunya com linters literari que tenien els relats en el
tractament de la situaci de les dones. McNerney tamb apuntava que
lescriptura daquest grup era poc coneguda entre el pblic anglosax,
de fet la seva s la primera presentaci important,4 la qual afavor una
relaci prou dinmica entre els estudis feministes o de gnere portats
a terme a les universitats nord-americanes i les escriptores, ms concretament les narradores que shi han desplaat repetidament per ferhi cursos i conferncies. Els seus treballs parteixen del criteri general
dels estudis de gnere segons el qual la literatura escrita per dones
participa, tota ella, duns elements o llaos comuns. I cal dir que
aquesta via destudis sha vist sovint obviada o simplement ignorada
pels estudis realitzats en els centres universitaris de Catalunya, les Illes
i el Pas Valenci, ms interessats en aquell moment en una visi histrica, sovint historicista, i poc sensibles als estudis de gnere. Val
a dir que, fruit de la visi historicista de lpoca, per tamb de la
necessria construcci nacional, entre els anys 1984 i 1986 es porta a
terme el darrer gran projecte dHistria de la literatura catalana, a crrec
de Riquer / Comas / Molas. Joaquim Molas i el seu equip es van fer
crrec dels cinc volums que historien la literatura de la Renaixena
fins a lactualitat dels anys vuitanta. Per tret de Caterina Albert i de
Merc Rodoreda, la resta descriptores hi tenen un paper molt secundari i exigu, sobretot pel que fa a les poetes.
Kathleen McNerney (ed.), On Our Own Behalf. Women tales from Catalonia.
Lincoln i Londres: University of Nebraska Press, 1988.
4
Es referia a lantologia de Porqueras-Mayo, The New Catalan Short Story de
1983 en qu no apareixia cap escriptora. Ibid.: 2.
3

12

La genealgica del subjecte femen

Hi ha una fotografia i una entrevista publicades el mes dabril de
1991 a la revista Cultura, entre Maria Aurlia Capmany i Montserrat
Roig, que singularitza extraordinriament el moment histric i generacional que viu lescriptora catalana aix com la necessria formulaci de la genealogia de la literatura escrita per les dones.5 Genealogia
de noms descriptores oblidades, dedicions dobres introbables o mai
publicades, lligams de relaci entre ells... Un autntic treball darqueo
logia que comena amb fora a partir de la dcada dels noranta fins
ara mateix. De lentrevista, per, volia destacar:
1. La voluntat destablir un lligam de mestratge amb la generaci
de la Repblica i que lobra i la figura de Maria Aurlia Capmany, nascuda el 1918, significava per a la generaci nascuda
als anys 40.
2. La importncia que el llibre La dona a Catalunya, publicat per
Capmany el 1966, significa de descobriment duna realitat
amagada fins al moment i de revulsiu immediat, tamb per a
Maria Aurlia que trobava en la generaci de Roig la conti
nutat necessria posada de manifest en la seva participaci en
les Jornades Feministes de 1976.
3. Lexpressi de la llibertat sexual dels anys seixanta i setanta era
de signe clarament mascul. Montserrat Roig remarca el masclisme dels seus companys universitaris que portaven lalliberament sexual, diu, per al seu propi profit i, doncs, la necessria lluita feminista.6
En definitiva que Maria Aurlia Capmany significa la necessria
figura dautoritat pblica i descriptora a partir de la qual construir-se.
A ms a ms, tot i morir jove, la reflexi entorn del tema dona i literatura que emprn Montserrat Roig des del principi de la seva carrera
Maria Aurlia Capmany, Montserrat Roig, ofici i plaer de viure i escriure,
Cultura, Ajuntament de Barcelona (abril 1991).
6
Lhe tractat ms llargament daquesta entrevista i relacions a Mestratge i llibertat. Maria Aurlia Capmany i Montserrat Roig en el mirall, dins Tradici i orfenesa. Palma: Lleonard Muntaner, 2007.
5

13

literria, permet dir que, sens dubte, Roig escenifica la continutat de

la figura de lescriptora compromesa amb la societat catalana i amb la
dona. Dos aspectes totalment indestriables en la construcci de la realitat del moment, per que, amb el pas dels anys, a voltes ha comportat
contradiccions o menysvaloracions incomprensibles. Perqu no sentn
que havent treballat per a la construcci dun pas i duna llengua el
tracte rebut en molts casos no troba ress en la societat literria.
Lofici de narrar tamb comporta una reflexi sobre la imatge de
lescriptora. Un dels canvis importants que es constata entre les dues
generacions s la figura de lescriptora que, a ms a ms descriure, viu
noves formes de relaci amorosa, tamb lsbica, i t fills trencant la
dicotomia anterior, remarcada en la figura de Capmany, per tamb
de Simone de Beauvoir, segons la qual dedicar-se al treball intellectual
era incompatible amb la maternitat cultura vs natura, smbol evident
de domesticitat. Un fet que lobra de Maria-Merc Maral tamb tracta
en poesia, sobretot en el poemari Sal oberta de 1982, en qu fa de la
gestaci i la maternitat matria literria viscuda en positiu.
En aquest punt cal dir que lesperit combatiu i de denncia de la
narrativa de Maria Aurlia Capmany o de Montserrat Roig ha revertit
negativament sobre la consideraci de les seves novelles, com anotava
de forma general ms amunt. s un aspecte sobre el qual encara sha
reflexionat ben poc i que es troba ms aviat en el discurs oral del sistema literari, en el terreny dels comentaris. Les repercussions sn evidents, per: en pocs estudis sobre les obres narratives respectives, la
poca presncia en els estudis reglats i el desplaament de la importncia
en els personatges en si, ms que no pas en les seves obres de ficci.7 En
el cas de Roig, ns un signe la valoraci positiva del period isme din Cal remarcar ledici de lObra Completa de Maria Aurlia Capmany en set
volums (Ed. Columna, 1993-2000) a crrec de Guillem-Jordi Graells amb introduccions que situen la figura i lobra de lautora, aix com el congrs celebrat a la
Universitat Rovira i Virgili als deu anys de la mort de Capmany i el volum Maria
Aurlia Capmany: lafirmaci en la paraula, Montserrat Palau i Ral-David Martnez
Gili (eds.). Valls: Ed. Cossetnia, 2002. Tamb els distints homenatges celebrats
arran dels deu anys de la mort de Capmany i Roig. Entre els quals, Universos dins
lUnivers: Elles hi sn. Jornada homenatge a Maria Aurlia Capmany i Montserrat
Roig. Institut Catal de la Dona. Generalitat de Catalunya, 2002.
7

14

vestigaci, sobretot del seu volum Els catalans als camps nazis (1977).8 La
pregunta que em faig s si el fet de posar en primer terme la condici
femenina, danalitzar-la en les novelles, comporta automticament un
rebuig dins el sistema literari en general en el qual pretn incloures la
narrativa la literatura escrita per les dones. Penso que s un fet complex i amb fortes ramificacions, tamb negatives, entre les prpies escriptores. El fantasma que simposa i contra el qual lluiten s evident:
que el pblic en general i els crtics en particular no creguin que les
novelles escrites per dones vagin adreades, exclusivament, a les dones,
que no parlin de problemes que sols interessen a les dones, etctera. I
totes les conseqncies, molt vives encara els anys vuitanta i primers
noranta, sobre la consideraci de literatura femenina. Montserrat
Roig en parla llargament en el seu assaig La mirada brnia, publicat
el 1991 amb el ttol genric Digues que mestimes encara que sigui mentida,
un assaig fonamental per entendre els plantejaments i discursos entorn
lescriptura de les dones en lpoca contempornia.
En analitzar les mares literries, la tradici literria escrita per m
de dona, Roig fa una llarga referncia a les escriptores europees del
segle XIX , sentret i valora molt positivament Caterina Albert, tot i
haver-se damagar rere el xador del pseudnim mascul, per repassar
desprs la seva relaci amb Merc Rodoreda, sobre la qual ja havia
publicat una entrevista a Serra dOr. Val a dir que del conjunt de les
seves relacions, Roig conclou que no shi podia avenir perqu, diu
Roig, rem de dues poques diferents i les nostres eleccions no lli
gaven (Roig, 1991: 73), cosa que no passava amb Capmany. s evi Christina, Dupla, La voz testimonial en Montserrat Roig. Barcelona: Ed. Icaria,
1996. No ha estat incorporat a la crtica catalana pel fet de ser escrit en castell i per
una estudiosa que exercia a EUA. Un fet, la ignorncia dels estudis realitzats fora, que
sha fet extensible a altres casos com en la investigaci sobre Merc Rodoreda. Tamb
cal dir que el primer diccionari contemporani que contempla vida i obra de les autores
catalanes des de lEdat Medieval es troba escrit en angls i publicat a Amrica. Vegeu,
Double Minorities of Spain. A Bio-Bibliographic Guide to Women Writers of Catalan, Galician and Basque Countries. Ed by Kathleen McNerney and Cristina Enrquez de Salamanca. Nova York: Modern Languages Associations of America, 1994. Ms recentment, Merc Picornell Belenguer nha fet un nou estudi a Discursos testimonials en la
literatura catalana recent (Montserrat Roig i Teresa Pmies). Barcelona: PAM, 2002.
8

15

dent que el comproms poltic i lacci feminista sinterposaven, actitud ben diversa respecte Capmany. Per de lescriptora es passa a la
seva obra i Roig conclou que la proposta genial [de Rodoreda] acaba
en ella mateixa (Roig, 1991: 75). Devia ser una idea generalitzada a
lpoca, perqu el 1987 Helena Valent sexpressava en el mateix sentit
en una entrevista a El temps: El gran llibre que totes les dones et diran que s fantstic s Solitud de la Vctor Catal, per la fora que
dna. En canvi, tot all de la Rodoreda est molt b, per no tajuda
gens.9 Literatura compromesa, sense lnia de continutat amb lexili
de Rodoreda i la seva negativa evident damagar una vida poc convencional al conjunt dun pas plenament patriarcal; tampoc no es
manifest ms obertament davant les escriptores i crtiques que shi
van acostar els darrers anys de la seva vida. Per el riure estentori que
Montserrat Roig no comprn de Rodoreda, ni tampoc comparteix,
crec que sha de situar en la mateixa lnia del xador que parlava Roig,
una mscara, una protecci que la seva obra desmenteix. Perqu, com
pot ser que lobra de Rodoreda no ajudi a crear tradici?
En la dcada dels vuitanta es desenvolupen dos projectes editorials
ambiciosos: leditorial Laia (1972-1989), pel que fa a la narrativa, i Llibres
del Mall (1973-1988), pel que fa a la poesia, plataformes importants per
a les noves generacions que sincorporaven a la literatura, a banda de
les colleccions ms assagstiques daltres editorials ja consolidades com
Ed. 62. A ms a ms, el moviment feminista pren formes dorganitzaci
estable. Pel que fa a la literatura, el 1977 sobre a Barcelona la primera
llibreria feminista de lestat espanyol i lany segent comencen les publicacions de revistes, calendaris, agendes i la collecci Clssiques Catalanes,10
de gran xit, que dna a conixer alguns textos com La infanticida (1984)
de Caterina Albert o posen en circulaci algunes autores com Aurora
Bertrana, prcticament oblidada tot i que no va morir fins al 1974.11
Vicent Mart, Fora dona: entrevista amb Helena Valent, dins Helena Valent,
La dona errant. A cura dAdri Chavarria. Palma: Ed. Lleonard Muntaner, 2007, p. 144.
10
Val a dir que LaSal no va tancar per problemes econmics, sin per desacord
en la lnia editorial a seguir.
11
Consulteu per exemple Mary Nash, El moviment feminista, dins El moviment feminista durant la transici. Publicacions de la Universitat de Valncia, 2005, ps. 354-363.
9

16

El 1989 el volum BarcelDones (Ed. de lEixample), que aplega poetes i

narradores (inclou a banda de les citades: Teresa Pmies, Anna Muri,
Felcia Fuster o Nria Pompeia) tornava a visibilitzar la fora de lescriptura de les dones al final de la dcada.
Tot i aix, la collecci MOLC, les Millors Obres de la Literatura
Catalana, iniciada el setembre de 1978 amb Joan Maragall, arriba al
desembre de 1995, als 100 volums, havent incorporat solament ttols
de Caterina Albert i Merc Rodoreda. Es tracta de dues vies irreconciliables, que viuen i avancen en parallel sense trobar-se?

Exclusions i utopies; nous compromisos personals: 1990-2006

El pas cap a la dcada dels noranta ens situa gradualment en unes
noves perspectives democrtiques i de pas amb incidncia clara sobre
les escriptores. El cam fet mostra que malgrat els esforos realitzats, la
cultura catalana sha organitzat seguint uns esquemes rgids de normativitzaci.12 Per de poc serveix perqu tota ella s sacsejada pels canvis
generals. Desprs de leufria olmpica del 1992, econmica i de consens general, els antics pressupsits de Pasos Catalans mnimament organitzats es trenquen davant lestructura de les autonomies i duna nova
economia de mercat organitzada sota el criteri de la globalitzaci que
desplaava la cultura humanista en el seu conjunt i la figura de lescriptor, de lescriptora, a un terreny molt menor respecte als parmetres
dels anys seixanta i setanta, respecte al nou concepte de societat tecnificada, que semblava desfer molt rpidament els elements de cohesi
cultural duna societat literria sense estat.13 El sistema universitari es
Vegeu-ne un plantejament, basat en la poesia, per extensible a la resta de
gneres, a Maria-Merc Maral i Llusa Juli, Diferencia y/o normalizacin: la
poesa catalana de los ltimos treinta aos, dins Mosaico ibrico. Ensayos sobre poesa
y diversidad. Madrid: Jcar (Ensayos 16), 1999, ps. 153-180. Existeix edici catalana
a Rels. Revista didees i cultura, 8 (hivern 2006), Tortosa, ps. 39-56.
13
Vegeu les anlisis de Carlos Garca Gual, Sobre el descrdito de la literatura i otros
avisos humanistas. Barcelona: Ed. Pennsula, 1999 o Xavier Bru de Sala, El descrdit
de la literatura. Barcelona: Eds. Quaderns Crema, 1999.
12

17

reorganitza davant la poca capacitat de convocatria de les rees filolgiques i la posada en marxa duna llei educativa que obvia la histria de
la literatura catalana en lensenyana secundria. Un fet que amb el
temps ha anat lligat al descrdit del coneixement a travs de la memria
i que ara es troba en revisi. El feminisme ms combatiu i histric perd
presncia davant laparici daltres formes molt ms especfiques que
han dut a parlar de feminismes, en plural. La crtica feminista sintrodueix als estudis universitaris fins al punt que es pot parlar de diferents
branques: crtica literria feminista, estudis de gnere i estudis de dones.14 Tamb afloren els estudis gais i lsbics.15
Un smptoma que els canvis preocupaven s la rpida traducci del
llibre de Harold Bloom El cnon Occidental (1994), publicat per Columna lany segent, en qu lautor evidenciava la supremacia econmica i simblica de la societat anglosaxona, i la celebraci molt concorreguda del congrs sobre el cnon literari catal a Lleida Cnon
literari: ordre i subversi.16 Als criteris de valor literari i de representativitat esgrimits de cara a la construcci duna literatura amb pretensions nacionals i que justificaven plenament lobra empresa durant
els anys setanta i vuitanta,17 es contraposaren les formulacions ms
teriques en qu es remarcava com el poder institucional (acadmic,
editorial i cultural) tot i no ser prou fort, s lencarregat(s) de mantenir el cnon,18 en unes anlisis que explicitaven les noves orienta
cions crtiques i lexclusi soferta per part de les autores, de fet de tota
una tradici abans dhaver tingut loportunitat desdevenir autora.19
Vegeu-ne una clara exposici a Francesca Bartrina, La crtica literria feminista a Catalunya en els darrers trenta anys. Dins Literatures, Segona poca, Barcelona: AELC, 2005, ps. 89-102.
15
Ns un clar exemple el llibre de Josep-Anton Fernndez, El gai saber. Introducci als estudis gais i lsbics. Barcelona: Ed. Llibres de lndex, 2000.
16
Cnon literari: ordre i subversi. Actes del colloqui internacional, ed. a cura de
JaumePont i de Josep M. Sala-Valldaura. Lleida: Institut dEstudis Ilerdencs, 1998.
17
Vegeu Joaquim Molas, Necessitat i raons duna proposta, dins Op. cit., sobretot ps. 134-137.
18
Antnia Cabanilles, La literatura de les dones i el cnon, ibid, p. 227.
19
En concret els textos de Marta Segarra (Notes entorn del cnon) i de Jaume MartOlivella (Del cnon i de la crtica) que tracten el tema. Ibid., ps. 217-223 i 257-263.
14

18

Les escriptores, per, segueixen les seves trajectries, es posen nous

reptes, noves utopies. Part del nucli de narradores de la generaci del
setanta publica les obres de maduresa al voltant de 1994, un any especial
ment significatiu. Daltra banda, es produeix un fenomen a constatar: el
fet que escriptores daltres gneres, poetes, periodistes, crtiques o traductores, sincorporen a la narrativa ms enll de ledat cronolgica,
aspecte que denota que lantic pressupsit de narrador/a pur es trenca
a favor duna pluralitat de perspectives literries riques i canviants.
Aix cal citar en la dcada dels noranta: Joana E. (1992) de Maria
Antnia Oliver, La salvatge (1994) dIsabel-Clara Sim, Dins el darrer
blau (1994) de Carme Riera; aix com daltres obres molt importants
dins el panorama de la narrativa escrita per dones com: El viol dAuschwitz
(1994) de Maria ngels Anglada; La passi segons Rene Vivien (1994) de
Maria-Merc Maral; Mrmara (1994) de Maria de la Pau Janer; La terra
retirada (1994) de Merc Ibarz; Cames de seda (1995) de Maria-Merc
Roca; La noia del temps (1997) dEva Piquer; Febre alta (1998) dAntnia
Vicens; Carrer Bolvia (1999) de Maria Barbal; Les cambres del desig (1999)
de Clia Snchez-Mstich, entre moltes daltres. Evidentment la temtica sha ampliat, ms ben dit: ja no coneix lmits, com tamb sha
trencat la idea duna nica identitat femenina, duna veritat nica per a
la dona. Entre els temes tractats assenyalaria la reflexi sobre el passat
histric collectiu, els talls transversals, en una nova forma de dileg
amb la histria, i que trenca laxioma dhistria heretada nica. Una
reflexi, doncs, que pretn oferir noves visions de la realitat, en una
lnia coincident amb algunes narradores gallegues com Teresa Moure
(per exemple a Hierba mora). Una forma de relat que potser deixa de
banda la idea que la literatura pot propiciar un canvi social, com lany
1968, per que parla dels compromisos personals i de les prpies utopies.
Alguns han parlat duna nova idea de novella histrica; en alguns casos
cal relacionar-hi lambici de mostrar-hi nous angles i perspectives; i
potser la possibilitat de bastir una nova pica, no desbanca la idea de
lheroi guerrer positiu.
En la darrera dcada shan incorporat noves veus que han comenat a ser conegudes. Noms com Nria Perpiny, Roser Caminals,

19

Monika Zgustov, Lolita Bosch o Najat El Hachmi. El seu conjunt

assenyala lheterogenetat dintencions i estils; algunes delles tamb
apunten un nou element a considerar: la incorporaci de veus provinents daltres cultures i que adopten la llengua catalana i la seva cultura. Caldr veure si algunes daquestes veus superen els camins dels
premis i el negoci editorial, o en seran les seves vctimes. En tot cas
sn possibilitats obertes que caldr seguir. s cert, per, que una allau
tan important de novetats editorials porta a un cert collapse del sistema que s incapa dabsorbir-les, de parlar-ne amb unes mnimes
garanties.
Del que sha exposat es deriva una de les paradoxes del sistema
literariactual, i s que levident incorporaci de la dona a lescriptura
no implica una incorporaci proporcional al sistema literari. Al cnon,
a la valoraci professional, a ser objecte datenci per part dels mitjans
i la premsa especialitzada o a ser cridada a parlar o a formar part dels
centres culturals.
La qesti porta a pensar que, si b s cert que habitualment sobt (sempre em refereixo a les narradores), una remuneraci material,
aquesta mateixa producci no t, en canvi, el mateix nivell de remuneraci simblica que els seus congneres masculins. Un tema, el del
poder simblic en la societat patriarcal, ben estudiat per Pierre
Bourdieu,20 en qu destaca la seva aplicaci al camp de lart, la llengua, la literatura i la cultura. Per aquesta via molts dels productellibre no adquireixen mai el valor simblic necessari per esdevenir
obra dart, i aix difcilment podr obtenir cap representativitat,
mentre les seves autores, un cop consumides, sn oblidades. Un motiu que sha produt, per exemple, sobre lobra de les escriptores dels
anys trenta, tal com revela lestudi realitzat per Neus Real, que evidencia la tasca de recuperaci que ha calgut fer i que sinscriu, apunta
en la justificaci de lobra, a la realitzada per les feministes des dels
anys setanta en.21
Pierre Bourdieu, Intelectuales, poltica y poder. Argentina: EUDEBA, 1a. ed.
1999; ed. consultada 2003, ps. 65-73.
21
Neus Real, Dona i literatura catalana de preguerra. Barcelona: PAM, 2006, p. 7.
20

20

Es tracta dun tema central tamb en la reflexi terica realitzada

per Maria-Merc Maral. A Meditacions sobre la fria de 1993, un
text clau, insisteix, en la necessitat de crear la genealogia de la literatura i de la cultura escrita per dones per deixar descriure amb tinta
invisible, per deixar de ser cooptades, adoptades, legitimades,
sempre duna en una i sense aparent relaci entre unes i altres. I conclou: No hi ha genealogia femenina, en la cultura, com no hi ha
genealogia femenina en les famlies. Dit duna altra manera: si entenem la histria com aquell relat que sens ha transms per tal de donar
sentit al passat i que ens ha perms identificar-nos com a ssers pertanyents a una collectivitat i a una cultura, haurem de convenir que, en
la versi cannica, tant el protagonisme com el punt de vista narratiu
correspon exclusivament al sexe mascul, tot i que sovint el narrador
es disfressa darrere lomniscincia i la pretesa objectivitat que permet
la gratificant perspectiva de Du.22
De fet, la creaci del Comit descriptores, sota laixopluc del
Centre Catal del PEN Club lany 1994, i la lnia dactuaci iniciada
treballa en aquest sentit, amb mostres ms evidents i visibles perqu shan transformat en llibre, com els dos volums que relacionen
les escriptores catalanes entre elles i amb les escriptores daltres cultures. 23
Tamb ja es feia evident en aquell moment que tot i que el mn
acadmic anava incorporant els estudis terics, sobretot, sobre el subjecte femen per tamb els prctics, es corria el perill de convertir-se
en un camp destudi integrat en lengranatge acadmic, per molt
allunyat de la realitat social de les escriptores i dels centres de producci literria. 24
Maria-Merc Maral, Meditacions sobre la fria. Dins Maria-Merc Maral, Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. A cura de Merc Ibarz. Barcelona: Proa,
2004, ps. 139-140.
23
AA.DD. Cartografies del desig. A cura de Maria-Merc Maral. Barcelona: Proa,
1998 i AA.DD., Memria de laigua. A cura de Llusa Juli. Barcelona: Proa, 1999.
24
Vegeu Neus Carbonell, La dona que no existeix. De la Illustraci a la Globalitzaci.
Vic: Eumo Ed., 2003, sobretot lanlisi sobre el segle XX en el captol quart i darrer
Un segle de feminisme. Tamb, Llusa Juli, Dins les paradoxes del sistema, dins
Nosaltres, les dones. Discursos i prctiques feministes. Ed. CEPC, 2005, ps. 147-157.
22

21

La pregunta, doncs, continua oberta: pot prescindir lescriptora

duna postura reivindicativa del seu subjecte? De la seva mirada brnia? Trobem postures ben diverses; des de la crtica al feminisme
histric de Camille Paglia,25 qui defensa un lligam estret entre dona i
natura, a la postura de Judith Butler a partir de la qual sha posat en
qesti la mateixa naturalesa de gnere, la seva bipolaritat ontolgica, la qual ha marcat les regles de la feminitat i la masculinitat. Tamb
ha estat mpliament discutit des de la poltica a la filosofia en el nmero que Lectora va dedicar als feminismes del segle XXI.26 Per ms
enll del necessari debat teric, lanlisi sobre les prctiques habituals
en els sistemes literaris sn diverses. Continua havent-hi una no igualtat tot i el sistema democrtic. Una minoritzaci evident, sovint una
banalitzaci entorn el feminisme en el seu tractament polticament
correcte, tot i els avenos palpables i notoris de reconeixement.

La poesia. La creaci de limaginari femen

Et s i em s, en el mirall fidel
del teu poema, aferrissadament
clivella pedra de silenci opac
dona rptil, dona monstre, dona drac,
com el cactus, com tu, supervivent.
Maria-Merc Maral

El problema de la legitimaci de la veu potica femenina s molt

ms difcil que en la prosa: perqu el gnere ha quedat fora del circuit
comercial, perqu en una tradici com la nostra basada en la poesia
durant segles, en les darreres dcades la prosa ha desplaat la poesia,
sobretot des de la mort dels grans mestres en els anys vuitanta: Salvador
Camille Paglia, Sexual personae. Arte y decadencia desde Nefertiti a Emily Dickinson. Traducci de Pilar Vzquez, Madrid: Ed. Valdemar, 2006 (primera edici anglesa, 1990).
26
Judith Butler, Gender Trouble. Feminism and the Subversion of identity. Nova
York i Londres: Ed. Routledge, 1999. Vegeu la revista Lectora. Revista de dones i
textualitat dedicada a Feminismos del siglo XXI , Barcelona, 2006.
25

22

Espriu, Pere Quart, J. V. Foix... que va deixar una sensaci dorfenesa

generalitzada i una mena dansietat per trobar la figura del poeta
nacional, representatiu i popular que, en part, va exercir Miquel
Mart i Pol (1929-2003).
Davant aquesta tradici potica masculina, sala la figura literria
de Maria-Merc Maral (1952-1998), amb la seva obra, reivindicativa
i reflexiva, i amb lelaboraci dun discurs potic consistent, amb voluntat ordenadora i genealgica. Sorgida del Grup del Mall el 1973, el
fet de guanyar el prestigis Premi Carles Riba de poesia amb Cau de
llunes el 1976, la va situar, amb sols 24 anys, en el centre del panorama
potic. La seva figura va guanyar representativitat i autoritat, reconeixement pblic i institucional, sobretot en la dcada dels noranta, fent
trena i relleu a Montserrat Roig i a desgrat de les coincidncies rellevants de les respectives morts, ocorregudes per la mateixa causa i a la
mateixa edat, amb set anys de diferncia.
Desprs de molts anys de reivindicaci poltica feminista, MariaMerc Maral va cenyir el seu feminisme cultural des de la filosofia
de la diferncia desenvolupat pel grup de filsofes italianes, 27 i des de
la reiterada constataci que la veu de les poetes era sistemticament
relegada a un segon terme i que sols es podia avanar des de la construcci del discurs femen propi, de limaginari femen i de la seva
autoritat.28 Aix, un dels mecanismes habituals de la seva creaci literria es basa a subvertir els elements femenins habitualment negatius
la lluna, la bruixa, la maternitat... per convertir-los en elements
marcadament positius i generadors de bellesa: Hi havia una vegada,
quan la lluna tenia llum prpia... Daltra banda, un dels seus propsits va ser aglutinar la veu de les poetes vives i relacionar-les. Una de
les seves obsessions va ser la de reconstruir els fragments daquella
llengua matriarcal, sepultada, destruda, sols visible en petits fragments i que posa en primer pla en el ttol de la seva obra completa:
Vegeu Luisa Muraro, Lordine simbolico della madre. Roma: Ed. Riuniti, 1991.
Sobre la idea dautoritat, vegeu Maria-Merc Maral, Fragments del discurs
sobre lautoritat femenina (1997), dins Sota el signe del drac. Proses 1985-1997, op. cit.,
ps. 167-169 en qu reivindica la necessitat del mutu reconeixement i les seves bases.
27

28

23

Llengua abolida (1989). Una de les conseqncies va ser treballar per la

cerca de les mares literries, de la tradici potica del segle XX on
inscriures. Aix cal entendre els seus estudis i/o dilegs potics amb
Maria Antnia Salv, Clementina Arderiu o Rosa Leveroni, dins la
tradici catalana, per tamb amb Sylvia Plath, Anna Ahkmtova i
Marina Tsvetieva; i com a tel de fons, pel reconeixement general
que havia obtingut i la capacitat de generar tradici: Rosalia de Castro, en la qual semmiralla.
Pel que fa a grups generacionals, no es produeix el mateix fenomen que en la narrativa, sin que de manera gradual poetes nascudes
als anys cinquanta, per tamb en dcades anteriors, es van donant a
conixer al llarg dels anys setanta i vuitanta. Els casos ms paradigmtics sn els de Montserrat Abell (1918) i Felcia Fuster (1921) que
publiquen amb regularitat a partir de la dcada dels vuitanta; per
tamb coincideixen als anys setanta, Maria ngels Anglada (1930),
Rosa Fabregat (1933) o Olga Xirinacs (1936) amb Marta Pessarrodona (1941) i Teresa dArenys (1952), les niques que per edat sincorporen duna manera normal a la poesia. Teresa dArenys, pseudnim
de Teresa Bertran, s sens dubte la ms foixiana de les poetes. La seva
obra destaca pel domini formal i la reivindicaci del vers alat, fruit
dels abismes interiors i dun intens treball de depuraci. Desprs dels
anys vuitanta, ha tingut una edici molt irregular.
La producci de la resta contradiu la lgica successi generacional
i posa en evidncia la precarietat editorial, la importncia nuclear del
grup del Mall, i la manca darticulaci del panorama lric. De fet,
lantologia generacional La nova poesia catalana (1980) de Joaquim
Marco i Jaume Pont, que marca el nou panorama potic des de lantologia de Castellet i Molas (1963), sols inclou Pessarrodona i Maral,
les ms actives i incorporades a grups potics.
Realment laparici de noves veus potiques es produeix amb ms
fora als anys vuitanta i primers noranta, sense respondre encara a cap
lgica generacional i contradient la idea instaurada del jove poeta o que
la poesia s cosa de joves. Un fet que repercuteix negativament en la
recepci de les seves obres, com tamb el fet de viure lluny dels nuclis

24

urbans, sobretot de Barcelona, i de no mantenir relaci estable o de

formarpart de grups potics, cosa que s marca la primera trajectria de
Pessarrodona, lligada al grup de Gabriel Ferrater, i de Maral. Aix, la
irrupci de poetes com Maria Oleart (1929-1996) o Quima Jaume (19341993), dobra breu i ja conclosa, esdev fora del sistema, ex-cntrica,
inclassificable, com tamb s el cas de la lingista Renada-Laura Portet
(1927) a la Catalunya Nord. Al Pas Valenci, tamb als anys vuitanta, es
donen a conixer Teresa Pascual (1952) i Anna Montero (1954), antologades a Camp de mines. Poesia catalana del Pas Valenci 1980-1990.29
Altres poetes sincorporen o escriuen amb ms regularitat a partir
dels anys vuitanta com: Josefa Contijoch (1940), Margarita Ballester
(1942), Teresa Costa-Gramunt (1951), Montserrat Rods (1951), Vinyet
Panyella (1954), Clia Snchez-Mstich (1954)... per aturar-me a les
nascudes a la dcada dels anys cinquanta i en actiu, que han obtingut
importants premis literaris i desenvolupen una tasca literria constant
des de lorganitzaci dactes, festivals i altres formats per parlar i fer
visible lescriptora i la poeta. Moltes delles van ser incloses a lantologia
Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX .30 Aquesta antologia
va marcar un punt dinflexi dins el panorama potic femen perqu
intentava una genealogia histrica activa, tot comenant per Maria Antnia Salv i acabant amb Anna Dodas (1963-1986), la poeta assassinada
als 24 anys, i Margalida Pons (1966). De fet continuava ja dos esforos
importants en aquest sentit: les antologies, producte dunes tertlies
potiques celebrades a Valncia, Les veus de la medusa. Vint-i-una poetes
valencianes (La Forest dArana, 1991) i Survivors (Institute of North
American Studies, 1991), una breu antologia que recollia algunes de les
veus ms significatives del moment i tamb histriques a crrec de Sam
Abrams, qui ofereix traduccions dels poemes. I aquest tema, el de la
traducci, s un dels handicaps importants per al coneixement de les
poetes, solament tradudes espordicament fruit de Festivals Interna
Camp de mines. Poesia catalana del Pas Valenci 1980-1990. Edici i prleg de
Francesc Calafat. Valncia: Ed. de la Guerra, 1991.
30
Montserrat Abell, Neus Aguado, Llusa Juli i Maria-Merc Maral, Paisatge
emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX . Barcelona: Ed. de La Magrana, 1999.
29

25

cionals o trobades potiques que veuen la seva publicaci en revistes

especialitzades i plaquettes de distribuci molt restringida. Ls dinternet sembla afavorir, ara, la seva lliure circulaci.
Desprs de Paisatge emergent han aparegut altres antologies que
marcaven un panorama ms ampli, gaireb amb voluntat dexhaustivitat. Em refereixo a Contempornies. Antologia de poetes dels Pasos Catalans (1999) a crrec de Vinyet Panyella, i Antologia de poesia catalana
femenina (2003) a cura de Carme Riera. Aquestes antologies han
marcat sens dubte la presncia de les poetes en el panorama literari
catal. 31 Laparici de les poetes nascudes els anys seixanta que han
obtingut premis de renom com Dolors Miquel (1960), Ester Xargay
(1960), Susanna Rafart (1962), Anna Aguilar-Amat (1962), Maria
JosepEscriv (1968) o Gemma Gorga (1968) que shan donat a conixer als anys noranta i desenvolupen una obra ben personal.
Perqu ser incorporades a la tria que implica tota antologia s gaireb
un dels fets ms importants per ser visible en un cert context. Com
constatvem lany 1999 a Diferencia y/o normalizacin: la poesia catalana de los ltimos treinta aos,32 en les antologies generals, la poeta
sempre hi t una escassa representaci. I el criteri de lexcellncia,
que en part ha vingut a suplir el del valor literari, torna a emmascarar
el prets punt de vista neutre inexistent. El sistema dantologia s, per,
tamb molt feble, perqu al capdavall reflecteix el gust de lantleg i un
cert panorama de veus emergents del moment, tot i que s evident la
voluntat de marcar una lnia lrica o generacional.33 En tot cas, en les
antologies pretesament generalistes, la presncia de les poetes s nfima,
Cal dir que la primera antologia de la postguerra s de lany 1975. Es tracta de
Les cinc branques (Poesia femenina catalana). Engordany, Andorra: Ed. Esteve Albert i
Corp, que, amb voluntat compiladora, des de ledat mitjana van realitzar Esteve
Albert, Roser Matheu, Octavi Saltor, Antoni Sala-Cornad i M. Assumpci Torras.
32
Vegeu nota 12.
33
En sn exemples Ernest Farrs, 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes
catalans. Barcelona: Ed. Proa, 2001 (de 21 poetes sinclouen Antnia Arbona, Maria
Jos Escriv i Jlia Zabala. Cap de Catalunya); Manuel Guerrero, Sense contemplacions.
Nou poetes per al nou segle. Barelona: Ed. Empries, 2001. (No hi s antologada cap veu
de dona) o Imparables. Una antologia a cura de Sam Abram i Francesco Ardolino. Barcelona: Ed. Proa, 2004 (incorpora dues veus de dones entre les nou seleccionades).
31

26

en una proporci duna o dues per cada deu poetes homes.34 Fet que
justifica les de gnere. La darrera apareguda s Ertiques i despentinades,
del 2008. Una antologia que incideix en el vessant passional i ertic a
crrec dEncarna Sant-Celoni, tamb poeta i narradora.35
Des de lany 2003 i grcies a un conveni amb la Diputaci de Barcelona el feminisme ha recuperat un espai emblemtic a la ciutat de
Barcelona. Es tracta del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison obert a tot tipus diniciatives, cursos i tallers i en qu la
poesia, recitals o presentaci dobres, hi t una presncia rellevant.

Coda: Les veus emergents

Vull acabar aquest recorregut per fora incomplet per la poesia
apuntant lauge creatiu que es produeix des de linici del segle actual
i la incorporaci, ara s de forma natural, de les joves generacions i
dunes potiques vitals, poc convencionals, de joc i gaudi, irniques
o reflexives. Duna banda, cal assenyalar lantologia Vint-i-una i una
poetes per al segle vint-i-u, realitzat a Mallorca per Alcia Beltran i Pere
Perell, tamb poetes. Entre les seleccionades: Antnia Arbona (Sller 1970), Jlia Zabala (Valncia 1975) o Maite Brazales (Sineu 1977),
totes elles nascudes als anys setanta. I encara cal citar entre les veus
emergents que han acaparat lactualitat literria ms recent, han obtingut els principals premis per a joves com lAmadeu Oller o el
MemorialAnna Dodas, o daltres com lAusis March de Gandia i els
Premis de la Crtica dels Escriptors Valencians, a banda de desenvo
lupar una activa tasca en lorganitzaci de recitals, revistes i altres
formats potics a: Nria Martnez Vernis (Barcelona 1976), Mireia
Calafell (Barcelona 1980), Isabel Garcia Canet (Pego 1981), Laia Noguera (Calella 1983) o ngels Gregori (Oliva 1985).
Recollint un ttol dHlne Cixous, Maria-Merc Maral en parlava a Ms
enll i ms en del mirall de la Medusa, dins Maria-Merc Maral, Sota el signe del
drac, op. cit., ps.155-166.
35
Ertiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu
de dona. A crrec dEncarna Sant-Celoni. Tarragona: Ed. Arola, 2008.
34

27

2.
DONES: AUTORES I PROTAGONISTES
DE LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL
Gemma Pasqual i Escriv
No neixes dona, arribes a ser-ho.
Simone de Beauvoir

a literatura infantil i juvenil s una creaci relativament nova en

el mn de la literatura, tant com el concepte dinfantesa, que ha anat
canviant al llarg dels temps. Peter Hunt, en la seva obra Criticism,
Theory & Childrens Literature (1991) afirma que el concepte Childrens
Literature s una contradicci de termes, ja que s una literatura imposada als nens i nenes, per controlada i creada pels adults. Tot i que
molts escriptors i escriptores es resisteixen a ser encasellats perqu
prefereixen parlar de literatura, a seques i amb majscules, no podem
negar que existeix aquest gnere que va especialment adreat al
jovent. Es va trigar molt fins que els nens i les nenes van comenar
a ser mirats com a ssers especficament diferents i no com adults en
miniatura.
Els contes, transmesos oralment o en forma impresa, formen part
del llenguatge dels nens i les nenes i sn un poders recurs didctic a
travs del qual els adults realitzen la socialitzaci de les noves generacions, a la vegada que transmeten els seus valors. Si b la primera
funci que t la literatura s fer gaudir de les histries, dels personatges, de la mgia, etc., s a travs del conte i de les identificacions que
els nens i les nenes estableixen amb els distints personatges com es van
interioritzant conceptes i, en molts casos, es van generant estereotips.

29

La literatura no s neutra, transmet ideologia i models, i reflecteix la

ideologia de lautor o lautora.
Tot i que les temtiques de qu tracta aquest gnere sn variades,
una de les transformacions que ha dafrontar la literatura infantil i
juvenil actual s el canvi en els rols de les dones i els homes en la societat, i els estereotips arrelats en els anomenats contes tradicionals.
En general, els clssics daquest gnere solen situar les dones en rols
passius i relacionats amb la llar i la famlia. El protagonisme femen en
els contes, per ambigu i polismic que resulti, no es correspon amb
igual protagonisme en la vida real. Com mant Lissa Paul en el seu
article Enigma Variations: What Feminist Theory Knows About
Childrens Literature, els nens i les nenes que apareixen en la lite
ratura infantil i juvenil, com les dones que han estat retratades en la
literatura tradicion al, sn desvalguts i dependents; criatures que no
solen ser el centre de lacci duna manera activa sin que pateixen les
conseqncies de les accions daltres, i que apareixen quasi sempre
atrapats, econmicament i lingsticament, en contextos tancats (cases, aules, jardins), i en trames que se centren bsicament en histries
secretes i en el contingut daquestes trames: el menjar, la roba, els
objectes domstics o les relaciones socials. Fins i tot en les trames ms
subversives es retrataun mn ideal i estereotipat per a la infncia.
Histricament, el fet descriure ha estat vist com una prctica intil per a les dones i com la usurpaci dun dret que no els pertany.
Virginia Woolf diu: Crec que passar encara molt de temps abans
que una dona pugui asseures a escriure un llibre sense que sorgeixi
un fantasma que ha de ser assassinat, sense que aparegui la pedra contra la qual estavellar-se.
El paper de la dona com a literata ha sofert una transformaci
important els dos ltims segles. Al llarg del segle XX i en el XXI assistim a lentrada massiva de la dona en lmbit literari. Aix s degut a
una srie de transformacions dndole social, econmica i ideolgica.
No obstant aix, segles enrere, la dona ha tingut molt difcil poder
formar part de lmbit literari. Per, tot i les restriccions imposades
per la seva condici genrica, hi ha hagut dones que shan enfrontat

30

a la seva poca, dedicant-se a lofici de lletraferides, tamb a la literatura infantil i juvenil. Aquestes dones escriptores sn una excepci
dins un mn cultural adscrit als homes. Com afirma Alison Lurie,
mentre la literatura es trobava quasi exclusivament a les mans dels
homes, eren les dones les que inventaven i transmetien oralment les
histries.
Anem a pams i analitzem el paper de la dona com a protagonista i
tamb com a autora de literatura infantil i juvenil. Fem una mica
dhistria.
Lesperit dels romntics i la seva feina de recuperaci del folklore
popular va ser la principal font de recursos de les lectures inicials. El
francs Charles Perrault (1628-1703) es va dedicar a recuperar i reescriure els textos de la tradici oral rondalles, contes, canons, relats
populars francesos i tamb la tradici de llegendes cltiques i narra
cions italianes. I aix el 1697 va publicar a Frana els seus Contes del
passat, que va subtitular Contes de mam Oca. Entre daltres, en aquest
recull de contes trobem una de les figures femenines ms populars de
la literatura infantil contempornia: la Ventafocs. El personatge procedeix dun antic relat xins, potser del segle IX dC. Un smbol femen relacionat amb la feina ben feta, sense recompensa, amb qu sensenya que noms la mgia i el matrimoni seran capaos de modificar
la condemna domstica de les dones. En aquest recull de Perrault
tamb podem trobar La Caputxeta. Cap daquests contes no va ser
pensat per a nens i nenes. Aquestes i altres histries semblants eren
faules morals adreades a les joves adolescents per prevenir-les dels
llops que podien atemptar contra la seva virtut.
A Frana es va posar de moda un nou gnere on les protagonistes
tamb eren dones, per aquesta vegada mgiques: el conte de fades
literari. Nombrosos autors i autores es van dedicar a la prctica daquest
gnere, inspirant-se tant en la tradici popular com en fonts literries
franceses i estrangeres, aix com en la seva prpia imaginaci. Les
dones van dominar el conjunt de la producci. Set autores: Mademoiselle Lhritier, Mademoiselle Bernard, Mademoiselle de La Force,
Madame de Murat, Madame Durand, Madame dAuneuil i Madame

31

dAulnoy, enfront de tres autors: Charles Perrault, Prchac i Jean de

Maill, van configurar el moviment literari de les Conteuses.
Madame dAulnoy (1650-1705) s considerada com la iniciadora
daquest gnere, amb la publicaci de Lle de la Flicit, incls en la
seva novella Histoire dHypolite, comte de Douglas, el 1690. Daltra banda, s la primera autora que inclou la paraula fada associada al conte
en el ttol duna obra seva: Les Contes des Fes, el 1697.
En un context desfavorable per a la dona, on se li imposava la domesticitat i la passivitat intellectual, les Conteuses es van llanar a
lescriptura de contes de fades, i prcticament van arribar a monopolitzar aquest gnere i a crear-se un lloc en la vida cultural de lpoca.
Aquestes dones eren conscients de la doble hostilitat que suscitava la
seva condici femenina i el gnere que practicaven, tot i aix mai no
es van comprometre en una polmica oberta amb els terics del seu
temps. Van adoptar aix una posici ambivalent de defensa i distan
ciament del gnere. Algunes delles van ser allunyades de la cort a
provncies, convents o exilis. En tot cas, amb la seva obra totes elles
van voler demandar un espai en el mn literari del moment i un lloc
dafirmaci de la seva condici de transmissores duna cultura femenina moderna.
Per les narracions que realment van triomfar a tot Europa van ser
les de Les mil i una nits, que es van traduir al francs en onze volums
entre el 1704 i el 1717. Una srie dhistries i contes hinds, perses,
abissinis, egipcis, amb una estructura que dna unitat a aquesta extensa obra: el relat de la filla del visir, la protagonista Xahrazad, una
dona a qui agradava molt llegir, culta i intelligent que es veu obligada a explicar histries, a mantenir sempre viu linters del cruel sold
i aix amb la seva creativitat, astcia i saviesa aconseguir salvar la
vida.
Al segle XVIII sesdevenen un munt de canvis en tots els mbits que
forosament havien dafectar, i molt profundament, les actituds de la
societat amb els nens i les nenes, el plantejament de com havien de ser
tractats, i en conseqncia tota la literatura que anava destinada a
ells.

32

El 1758, Madame Leprince de Beaumont (1711-1780) va publicar

el primer format de revista per a nens i nenes titulada Le Magasin des
Enfants. En aquesta revista es publicaven historietes morals i relats
amb els quals es pretenia inculcar als nens i les nenes lesperit cartesi
i fer-los sbdits de limperi de la ra. La imaginaci i la fantasia semblaven quedar proscrites. Sota la influncia de les teories de Locke la
Beaumont va publicar un dels seus contes ms fams, La belle et la bte.
El propi ttol ja posa de manifest la importncia de la bellesa com un
valor mximament femen. Lautora tamb cau en la imatge tradicional de la dona: submisa a les ordres dun home. Primer del seu pare i
desprs de la seva parella.
Aquesta recerca duna literatura especfica, amb la qual es pretenia
complaure tant com instruir el jovent, va provocar imitacions per
tamb va crear polmiques amb homes destacats com el pensador francs Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), que el 1762 va publicar una
obra dextraordinria transcendncia per a la literatura infantil: mile.
Si Locke volia una educaci ms racional i liberal, Rousseau volia
una educaci totalment nova. mile s el personatge que mostra les
teories de Rousseau, lalumne imaginari i perfecte en el qual es plasmen les noves doctrines. El nen ha de recrrer totes les etapes que en
el seu desenvolupament ha recorregut la humanitat, i s per aix que
ha de comptar amb la millor mestra: lexperincia.
Al final daquesta obra, mile, ladult ideal, troba la dona que li
correspon, Sofia. Rousseau exposa aix les seves idees sobre la condici femenina, que ha de ser dbil i passiva, en contraposici a la de
lhome, fort i actiu. Segons la seva opini, leducaci de la dona ha
de fomentar lamabilitat i el coneixement de les tasques domstiques.
Mary Wollstonecraft (1759-1797), escriptora feminista anglesa, que
pertanyia al cercle dels radicals i contempornia de Rousseau, va refutar les concepcions educatives rousseaunianes en un llibre paradigmtic, Vindicaci dels drets de la dona (1792), que constitueix un dels
textos fundacionals del feminisme.
Els filsofs i els pensadors de lpoca van comenar a considerar
que els nens i les nenes necessitaven la seva prpia literatura, amb

33

finalitats didctiques, s clar. Daquesta manera, el didactisme i la

tendncia moralitzant es van apropiar quasi per complet de la literatura infantil i juvenil en les ltimes dcades del segle XVIII.
A la primeria del segle XIX , el romanticisme i el seu exalament de
lindividu van afavorir lauge de la fantasia. Nombrosos autors i autores van cercar en la literatura popular la font dinspiraci i van rastrejar, als llocs ms remots dels pasos respectius, antigues llegendes que
van recuperar per als nens i nenes. Aix van sorgir al comenament
daquest segle grans escriptors i escriptores, que es convertirien amb
el pas dels anys en clssics de la literatura infantil.
Jakob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm
(1786-1859) van escriure dos volums de contes titulats Kinder-und
Hausmrchen (Contes per a la infncia i la llar) (1812-1822) en els
quals surten personatges que es farien famosos arreu del mn. En
aquest recull trobem 61 personatges femenins amb poders sobrenaturals en contraposici a 21 masculins. Si comparem els contes de Perrault amb els dels germans Grimm, trobem dos models dominants: el
de la bella esperant el prncep encantador; aquest s el cas, entre daltres, de La Bella Dorment o La Blancaneus, nobles princeses comdemnades a dormir o al silenci, per ordre duna madrastra, un pare o una
fada bona. Mentre els homes lluiten per salvar-se o imposar el seu
poder com El petit Polzet o El sastre valent. Les dones manifesten poca
iniciativa, en els contes del germans Grimm, potser que saboquin de
vegades a perilloses aventures, per noms per salvar un sser estimat
i mai per conquerir algun avantatge com el poder o la posici social.
I el segon model: el de la Madrastra malvada, com si lnica mare
bona hagus de ser morta. Fins al segle XIX , el part era una de les
causes principals de mortalitat per a les dones. A ms a ms dinjust,
el tractament femen en els contes s ingrat, si tenim en compte que
les dones van desenvolupar un paper molt actiu en la seva transmissi
oral. Dorotea Wild (sogra de Wilhelm Grimm), i les germanes Jeanette i Amalie Harsenphlug, tamb part de la famlia, van aportar una
gran part dels relats que desprs serien modificats pels germans Grimm,
per raons religioses o comercials.

34

Hans Christian Andersen (1805-1875) no solament va ser influt

per Perrault i pels Grimm, sin tamb pels germans Orsted. Andersen, a diferncia dels seus predecessors, es limita a agafar prestades les
idees dels contes populars, que li proporcionen un punt de partida per
posar en marxa la seva imaginaci. Ell no vol ser en cap moment moralitzant; encara que els seus contes porten un missatge, aquest s
imprecs i velat.
Els seus Eventyr i fartalte fr barns (Contes per als nens, 1835) van
gaudir dun xit impressionant, i no va deixar de publicar durant tota
la seva vida. En els contes dAndersen les dones ocupen un lloc preponderant: La petita venedora de llumins (1845), La histria duna mare (1848)
o Ditona (1836), fins al punt que en alguns no trobem la presncia masculina. En La Petita Ondine (1835), els homes estan quasi absents. Fins i
tot el prncep, que hauria de ser un personatge important, manca dexistncia autnoma. A ms a ms, Andersen inverteix els papers convencionals dels personatges fent que sigui la protagonista qui salvi el noi.
Encara que s un gran aven per a lpoca, tot i aix, les protagonistes
femenines continuen mantenint lestereotip tradicional.
Lvida resposta dels nens i les nenes als mites i contes de fades va
fer suposar que les seves ments posseen una illimitada capacitat
dimaginaci i que podien passar sense cap dificultat de la realitat a
la fantasia. Es creia que els contes eren tils per educar els nens i les
nenes de totes les classes socials, i es va transformar en un model literari per a la cultura occidental, mentre es difuminaven els prejudicis
enfront de la fantasia.
En la segona meitat del segle XIX , el discurs socialitzador de la lite
ratura infantil i juvenil va experimentar un fort canvi en el mn anglosax. George Mac Donald, Oscar Wilde i el nord-americ L. Frank
Baum van utilitzar el conte de fades com un espill radical per reflectir
el que els semblava fals en el discurs dominant sobre les maneres, els
costums i les normes de lpoca, fins a alterar lespecificitat del gnere.
Van impulsar aix la necessitat de modificar i reordenar les relacions
socials qestionant larbitrarietat de la norma autoritria. Van introduir, per tant, la subversi del mn per lesperana. La seva intenci

35

va ser alliberar els nens i les nenes del perjudici que, segons la seva
opini, els causava el conte tradicional.
Per la suprema combinaci de fantasia i humor la va aportar
Charles Ludtwige Dogson (1832-1898), ms conegut pel seu pseudnim Lewis Carroll, en Alcia al pas de les meravelles (1865). Lautor en
un desesperat intent de crear una nova forma de gnere feric, segons
les seves prpies paraules, es va allunyar del model victori i va construir un relat on la fantasia s portada al lmit i actua de manera alliberadora: al contrari del que passava en els contes de fades tradicionals, la imaginaci desenfrenada s un subtil vehicle per parodiar
diversos aspectes de la realitat social i no est al servei dun propsit
moralitzador.
En la segona meitat del segle XIX es va consolidar la novella de viatges i aventures on apareixen els grans conreadors daquest gnere. Robert Louis Stevenson (1850-1887) va escriure Lilla del tresor (1883),
Rudyard Kipling (1865-1936) va publicar El llibre de la selva (1894).
Tamb novelles de cincia-ficci: De la Terra a la Lluna (1865) de Jules
Verne (1828-1905). I Mary Wollstonecraft Shelley (1797-1851) va publicar la seva magistral opera prima: Frankestein o el Modern Prometeu
(1818). Aquestes obres, malgrat que no anessin dirigides a cap pblic en
concret, van obtenir un ress molt destacat entre els lectors ms joves.
Daquesta manera, el segle XIX , que havia comenat amb una literatura infantil i juvenil bastida a partir dun mn mgic poblat de
follets, fades, fantasmes i bruixes, finalment va oferir als nens i les
nenes una literatura que es beneficiava de levoluci cientfica de
lpoca i fins i tot shi avanava.
El 1868, Louise May Alcott (1832-1881) va publicar Little Women.
El 1880, una mica abans de la mort de lautora, els seus editors en van
suprimir captols sencers per donar tot el protagonisme a les histries
amoroses i silenciar qualsevol indici de denncia social. En realitat,
Donetes s menys edulcorada i ms morda. Simone de Beauvoir
(1908-1986) va confessar en Memries duna jove formal (1958) la seva
admiraci per la protagonista Jo, amb qui deia compartir el rebuig
de les tasques domstiques i lamor pels llibres.

36

Les bombolles de les faules en les quals el prncep sempre s virtus

i valent i la dona sempre bella i indefensa, van persistir fins a larribada
de la Primera Guerra Mundial. Llavors, la realitat va transformar la
faula i les dones van sortir dels seus castells a treballar, a estudiar i a
conixer mn.
La concepci duna literatura dirigida especficament al pblic infantil i juvenil esdev un fenomen caracterstic del segle XX . Les
transformacions socials que van comportar la industrialitzaci, un
model social nou que propugnava lescolaritzaci com a dret com i
laparici de corrents ideolgics i pedaggics nous, van fonamentar
linters per crear uns textos especfics a les necessitats i les possibilitats dels seus lectors.
En el perode que va des del comenament del segle fins a la Primera Guerra Mundial, diferents autors i autores van assolir la fama i
les seves obres una gran difusi. Destaquem la narradora sueca Selma
Lagerlff, premi Nobel de literatura, amb El Meravells Viatge de Nils
Holgersson a travs de Sucia (1906), i J. M. Barrie, amb Peter Pan i
Wendy, avui convertits en clssics de la literatura infantil i juvenil.
Un dels llibres ms interessants i potser menys coneguts s la
novella Anne de Green Gables (1908), de Lucy Montgomery (18741942), considerada com una obra clssica de la literatura infantil i
juvenil canadenca. Lautora, mitjanant la protagonista femenina
Anne Shirley, fa una reivindicaci femenina en una poca en qu
abundaven els estereotips de nois en la literatura juvenil. De fet, el
feminisme de lescriptora es posa de manifest quan va dir en una
entrevista: No magrada ser igual als homes. Prefereixo mantenir la
meva superioritat.
La fi de la Primera Guerra Mundial obre nous camins a les escriptores de literatura infantil i juvenil. En la revista anglesa Home es van
publicar, a partir del 1919, els primers contes del Guillem Brown, de
Richmal Crompton (1890-1969). El 1924, la publicaci dels relats
dEnid Blyton van marcar lexpansi definitiva dels llibres infantils i
juvenils. Apareixen, amb un xit inesperat, els seus dos primers ttols:
The Enid Blyton Book of Fairies, seguit de The Zoo Book, comenament

37

duna trajectria de vora quaranta anys, en els quals lautora publicar

centenars de ttols.
Tot i que la fantasia i laventura continuaran sent gneres recurrents i populars, a la vegada que no dirigits exclusivament al pblic
juvenil Michael Ende, Antoine de Saint Exupry, J. R. R. Tolkien,
els canvis histrics i socials la Segona Guerra Mundial, la margi
nalitat urbana, els conflictes racials provoquen el naixement dun
corrent de realisme crtic. Els gneres de la literatura adulta sn
readaptats i reinterpretats en clau infantil i juvenil. Aix, els joves
lectors aprenen a entendre el mn per si mateixos, alhora que agafen
com a referent literari uns textos que, per la seva codificaci, els han
de preparar quan arribi el moment per introduir-se en altres lec
tures ms exigents.
A Sucia es va produir, als anys trenta, una gran discussi sobre els
mtodes pedaggics. El 1945, Astrid Lindgren (1907-2002), va publicar Pippi Langstrumpf, una de les herones modernes de la literatura
infantil: la nena lliure, generosa i que mai no savorreix. Es va atrevir
a qestionar el raonament dels adults en una poca en qu els nens, i
sobretot les nenes, noms tenien lopci dobeir. Als anys setanta, el
moviment feminista va rescatar aquest personatge com a model. Astrid Lindren va renovar la indstria de la literatura infantil i juvenil i
es va convertir en una escriptora volguda en tot el mn; va passar 25
anys donant suport i estimulant joves escriptores. En aquesta poca
van aparixer figures reconegudes de la literatura infantil i juvenil
escandinava, com ara Lennart Helsing, ke Holmberg, Gsta Knutsson o Tove Jansson (1914-2001), autora dels Mumins (1945). Aquesta
escriptora i artista plstica finesa va crear un mn parallel, mgic,
amable i sorprenent, habitat per Mumintroll i la seva famlia. Jansson
va fer una aportaci nova i auda al folklore nrdic: si fins llavors el
trol era un personatge temible, destarotat i ximple, amb aquestes
novelles van comenar a identificar-se amb ssers que resulten commovedors i nobles. Els seus famosos Mumins, sense venir dels pasos
centrals ni de la multitudinria comunitat angloparlant, van aconseguir
enderrocar les fronteres escandinaves i el mateix mn dels llibres.

38

A partir dels anys setanta, els canvis poltics van modificar la so

cietat, el concepte de famlia es va ampliar a models nous: mares
solteres, pares separats o absents, homes amb fills, etc. Alguns autors
i autores van optar per mostrar en els seus llibres aquesta realitat.
Aquesta tendncia pot observar-se en alguns escriptors i escriptores,
com la nord-americana Beverly Cleary (1916), qui va triar loptimisme com a tel de fons en famlies amb dificultats en Ramona i el seu
pare (1975). Betsy Byars (1928) escriu Les preguntes de Bingo Brown
(1988), on es mostra el conflicte intern dun noi en ple creixement i
en procs de maduraci. Katherine Paterson (1932) mostra la vida
moderna duna famlia que rebutja viure a la gran ciutat i sinstalla al
camp en Un pont cap a Terabithia (1977).
A Europa, els autors i les autores no es van sentir obligats a brindar
sortides morals als seus lectors. La sueca Maria Gripe (1932) va consagrar una trilogia dedicada a Elvis Karlsson (1972), un nen anomenat
aix en homenatge a Elvis Presley. Elvis s incomprs pels seus pares,
i la soledat i la indiferncia que envolten la seva vida s una crtica de
lautoritat paterna i les seves responsabilitats.
De la tradici irnica i burleta anglesa prov Roald Dahl (19161990). Les bruixes (1983) o Matilda (1988) s una de les seves ltimes
obres. Una caracterstica daquesta petita herona s el seu fort sentit
de la justcia i del deure de protegir els ms dbils. Aquest autor, sempre transgressor, es mostra irreverent fins i tot en all que s considerat ms sagrat en el camp de la literatura infantil i juvenil, els contes
de fades. Sota la ploma de Dahl, les protagonistes femenines dels contes es rebellen: la Ventafocs planta el prncep blau i es casa amb un
venedor de melmelada; la Caputxeta usa revlver, mata el llop ferotge
i es fa un abric amb la seva pell, i el que s encara pitjor, un dels tres
porquets li demana ajuda i no noms mata aquest segon llop sin que
surt del bosc amb un malet de pell de porc. Roald Dahl diu: Quan
es tracta descriure literatura clssica infantil, les dones passen la m
per la cara als homes. Si sn bones quan es tracta descriure novella,
encara ho sn ms quan shan descriure histries de misteri, per all
on sn ms bones s en els llibres per a infants...

39

En el gran mosaic de tendncies de la literatura infantil i juvenil,

tamb hi ha escriptores que shan apropat al realisme, als problemes
dels adolescents, com Judy Blume en Are You There God? Its Me, Margaret i en Then Again, Maybe I Wont (1970), Susan E. Hinton en The
Outsiders (1967) i Rumble Fish (1975), novelles portades al cine amb
gran xit per Francis Ford Coppola el 1983. Tot i aix, en alguns estats dels Estats Units estan prohibides les obres daquesta autora. Els
editors de Susan E. Hinton la van animar a utilitzar noms les inicials
del seu nom, pensant que en semblar mascul, els joves triarien els
seus llibres, especialment si aquests tractaven daventures o esports.
Una altra autora per considerar s Christine Nstlinger (1936), amb
moltes obres en el seu haver, entre les quals destaca Konrad o el nen que
va sortir duna llauna de conserves (1977). Nstlinger s una dels mxims
exponents de lanomenat realisme crtic, que a travs de lhumor i la
fantasia tracta de denunciar les injustcies socials del mn que ens
envolta.
Pionera en una literatura infantil alternativa, Adela Turin va fundar el 1972 a Mil leditorial Dalla parte delle bambine, que proposa
uns models de situacions, relacions i rols distints dels que imperen en
la literatura infantil a ls. Els seus personatges femenins sorprenen
perqu no esperen ser salvats pels masculins. s ms, sn noies actives,
enginyoses i valentes. Entre els ttols publicats trobem Artur i Clementina, de la qual s coautora la mateixa Turin i Nella Bosnia. Clementina s lantpoda de la Ventafocs, de la Bella Dorment. Representa la
superaci de les actituds i dels rols poc alliberadors i tolerants.
A la primeria del segle XXI , el mercat infantil i juvenil s un dels
ms dinmics del mn editorial. Les lectures escolars deixen pas als
llibres doci, principalment a les sries. Lexemple ms destacable,
lobra de lescriptora escocesa J. K. Rowling (1965), autora de la srie
de Harry Potter. Ella tamb va evitar signar com a Joanne Elizabeth,
perqu un neutre com J. K. Rowlings esquivaria els prejudicis contra
la literatura fantstica femenina que encara existeixen. Des de la publicaci del seu primer ttol Harry Potter i la pedra filosofal (1997), sn
set els llibres que componen la srie on es narren les aventures daquest

40

fams jove mag. Aquesta obra sha convertit en un best-seller. Tot i

lequilibri entre homes i dones, els personatges de Harry Potter, segueixen els estereotips sexuals bsics, i es poden diferenciar les caracterstiques psicosocials de cadascun dells segons el seu sexe. Els nois
continuen tenint un paper fonamental i els seus valor, lleialtat, astcia,
inclinaci a laventura, fan que el lector sidentifiqui amb un dells.
Daltra banda, les noies (i personatges femenins en general), acom
pleixen rols de summa importncia, per continuen associades amb
debilitat, emotivitat, i amb un nou estereotip, el dalumnes aplicades
i una mica setcincies. s impossible allar-se del mn en escriure una
novella, per s important ser conscient de limpacte que pot causar
el que sescriu en la societat, encara que s evident que J. K. Rowling
no podria ni imaginar lxit que assoliria la seva obra i com ajudaria
a fomentar la lectura entre milions de nois i noies de tot el mn.
Hem fet un tast de la histria de la literatura infantil i juvenil, ara
ens aturarem una mica a casa nostra. Als Pasos Catalans la literatura
infantil i juvenil ha seguit les tendncies de la resta del mn, han estat
nombrosos els autors i les autores que han conreat aquest gnere. Per
a Victoria Fernndez, directora de la revista CLIJ, la literatura infantil i juvenil catalana viu una situaci dun cert estancament, desprs
de la gran renovaci que es va viure entre els anys seixanta i vuitanta,
grcies a una encertada poltica de traduccions i a lxit dautors com
ara Josep Vallverd (Rovell), Sebasti Sorribas (El zoo den Pitus), Joa
quim Carb (La casa sota la sorra), Emili Teixidor (Cor de roure), Joles
Sennell (La guia fantstica), Miquel Desclot (Bestiolari de la Clara) o
Jordi Sierra i Fabra (El temps de loblit), entre daltres.
Per que tots aquests noms dhomes no ens porten a engany, perqu al nostre pas s llarga la llista dautores que es dediquen a la literatura infantil i juvenil, com Maria Llusa Amors, Merc Arnega,
Monserrat Beltran, Maria ngels Boguny, Teresa Broseta, Merc
Canela, Montserrat Canela, Maite Carranza, Antnia Carr-Pons,
Rosa Maria Colom, Flavia Company, Merc Company, Teresa Duran, Maria Enrich, Montse Galcia, Dolors Garcia Cornell, ngels
Gardella, Empar de Lanuza, Gemma Lienas, Glria Llobet, Gemma

41

Lluch, Elena OCallaghan, Anna Manso, Hermnia Mas, Marta Molas, Anna Maria Muntaner, Eva Piquer, Nria Pradas, Maria Carme
Roca, Marina Rubio, Care Santos, Mriam Serr, Eva Santana, Anna
Tortajada, Anna Vila, M. Dolors Pellicer, Pepa Guardiola, M. Jess
Bolta, Rosa Serrano, Isabel Marn, Eullia Canal, Gemma Sales, Lola
Casas o Adela Ruiz, entre daltres.
De totes elles destacarem dues escriptores a tall dexemple pel ress que han tingut les seves obres amb protagonistes femenines, no
solament al nostre pas sin ms enll de les fronteres.
Maite Carranza (Barcelona, 1958), que ha encertat amb el gnere
de moda, la literatura fantstica. Amb el nom de La guerra de les bruixes
(Edeb 2006-2007) sagrupen El clan de la lloba, El desert de gel i La
maledicci dOdi, trilogia traduda a una dotzena de llenges. Segons
paraules de la mateixa autora, s una histria diniciaci i una histria de dones svies que, per mitj de la tradici oral, transmeten els
seus coneixements i poders. I potser s aix el que volia reivindicar:
les dones que van viure perseguides i van ser considerades perilloses
perqu dominaven aspectes de la natura com curar, el poder de les
herbes, les pedres, els animals.
I Roser Capdevila (Barcelona, 1939), la mare de Les tres bessones. El
1983, inspirant-se en les seves filles va crear uns personatges que shan
convertit en un clssic de la literatura, lAnna, la Teresa i lHelena, les
conegudes i estimades tres bessones, sn entremaliades, divertides,
imaginatives, alhora que decidides, actives i sensibles. Sn nenes molt
reals, del nostre temps, contempornies de tota una generaci dinfants. Els llibres han estat traduts a 35 llenges i la srie de dibuixos
animats es pot veure en 158 pasos. Si els primers llibres de seguida
van ser traduts a molts idiomes, amb el salt del paper a la pantalla sen
va multiplicar lxit.
Sembla que les coses han canviat molt des dels inicis de la literatura
infantil i juvenil i que ara al segle XXI la major part daquest gnere
sescriu amb ploma de dona per, tal com ens adverteix Adela Turin,
cal que les persones que editen, escriuen i illustren spiguen que per
al futur de les nenes s important poder reconixer-se en personatges

42

positius, i que s important per al futur dels nens que deixin didentificar les dones i les nenes amb la ignorncia, la frivolitat, la malignitat i la ximpleria. s curis que, tot i el potencial dinventiva i de
fantasia que contenen els contes, qui els escriuen es resisteixin a inventar situacions digualtat, i fins i tot, reneguin dels avenos ja realitzats i saferrin a situacions cada vegada menys representatives.

Bibliografia
Andersen, Hans Christian: Den fula Ankungen (introducci de Per
Olof Enquist). Lund: Ed. Boxa, 1984.
Babar: Hermanos Grimm: viejos ritos, nuevos valores, dins Babar,
revista de literatura infantil i juvenil (revistababar.com), abril 2005.
Belsey, Catherine i Moore, Jane (ed.): The feminist reader. Londres:
MacMillan Education, 1989.
Cabal, Graciela Beatriz: Mujercitas eran las de antes? (El sexismo en los
libros para chicos). Buenos Aires: Libros del Quirquincho, 1992.
Cervera Borrs, J.: La literatura infantil en la construccin de la
conciencia del nio dins la srie Literatura infantil y juvenil. Crtica
e Investigacin. Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,
2003
Clark, Beverly Lyon (ed. lit.); Higonnet, Margaret Randolph: Girls,
boys, books, toys, gender in childrens literature and culture edited by Beverly Lyon Clark and Margaret R. Higonnet. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1999.
Cullinan, Bernice i Galda, Lee: Literature and the Child, 3a ed. Florida: Harcout Brace & Company, 1994.
Dahl, Roald: Histries imprevistes de Roald Dahl. Barcelona: Laertes,
Els Llibres de Glauco, 1988 (LArc, 37), ps. 14-15.
Dd. Aa.: La littrature denfance et de jeunesse en Europa: panorama historique. Pars: Hachette Jeunesse, 1981.
Dd. Aa.: Las mujeres protagonistas de los cuentos, dins Cuadernos
de literatura infantil y juvenil, 156, gener 2003, ps. 44-48.

43

Eagleton, Mary (ed.): Feminist literary theory. A reader. Cambridge:

Blackwell Publishers, 1986.
Elizagaray, Marina Alga: En torno a la literatura infantil. LHavana:
Ed. Unin de Escritores y Artistas de Cuba, 1975.
Fernndez, Victoria: Relevo para la infancia, dins El Pas, 6-X-2007.
Garza, Heidi: bloc Letrasminsculas.com
Hunt, Peter: Criticism, Theory and Childrens Literature. Oxford: Basil
Blackwell Ltd., 1991.
Lurie, Alison: Not in Front of the Grown-Ups: Subversive Childrens Lite
rature. Gran Bretanya: Bloomsbury Publishing Ltd., 1990.
Manzano Espinosa, Cristina: Relaciones entre heronas y brujas. Relatos
infantiles y juveniles en la literatura y el cine. Centro de documentacin de
mujeres. Centro de documentacin digital (cdd.emakumeak.org).
Paul, Lissa: Enigma Variations: What Feminist Theory Knows about
Childrens Literature, dins Signal, 53, 1987, ps. 186-201.
Pea Muoz, M.: Una herona romntica: Anne de Green Gables,
dins Cuatrogatos, revista de literatura infantil, 7, juliol-setembre 2001
(cuatrogatos.org).
Puentes de Oyenard, Sylvia: La figura femenina en los cuentos
infantiles, dins El Mangrullo, boletn dedicado a la literatura infantil y
juvenil. 55, 56, 57, febrer, mar i abril 2005 (usuarios.sion.com/
mangrullo).
Ramn Daz, M. del Carmen: Las hadas modernas en el cuento
clsico francs escrito por mujeres: personaje o autor?, dins Thlme: Revista complutense de estudios franceses, 16, 2001, ps. 95-110.
Snchez Gmez, M. Soledad: Lecturas contra la exclusin: textos no sexistas en el aula de ingls. Madrid: Ed. Instituto de Investigaciones
feministas, Universidad Complutense de Madrid, 2002.
Skittecate, Lucie-Anne: Los silencios de Yocasta: Ensayo sobre el inconsciente femenino. Mxic: Siglo Veintiuno editores, 2006.
Talbot, Margaret: The Candy Man. Why children love Roald Dahls
stories and many adults dont. The New Yorker, 10-VII-2005.
Zipes, Jack: Saga och samhlle. Bromma: Ed. Mannerheim & Mannerheim, 1984.

44

3.
TRADUCTORES:
DE LES DISCULPES A LES AFIRMACIONS
Montserrat Bacard
Universitat Autnoma de Barcelona
Pilar Godayol
Universitat de Vic

Qualsevol traductor, afirma Goethe,

shauria de tenir per un corredor mercantil
en el gran trfic intellectual del mn i hauria de considerar el seu negoci la promoci
del bescanvi de creacions dopini. Malgrat
el que diu la gent de la imperfecci de la
traducci, s i ser sempre un dels oficis ms
importants i dignes del comer de la raa
humana.
(Austin, citat a Stark, 1993: 40).

n el prleg de la traducci de Leopold Ranke, The ecclesiastical and

political history of the popes of Rome during the sixteenth and seventeenth
centuries (1840), Sarah Austin, amagada rere les paraules de Goethe,
trenca el silenci de molts anys dofici invisible. A ms demfasitzar-ne la
importncia, especula sobre el paper de lintrpret i la dilogia entre
la traducci literal i la traducci lliure. Coneixedora de les teories
anglesesi germniques del moment, introdueix un factor innovador en
els prefacis tot compendiant les reflexions sobre la traducci dautors
com Novalis, Johnson, Goethe i Dryden. Les cometes li permeten
prendre posici i exposar les seves idees sobre la professi lliurement.
En els darrers vint anys linters pels estudis de traducci i la relaci amb el gnere ha propiciat una recerca fecunda. En aquesta crulla
se situa la recuperaci de traductores, amb els textos introductoris,

45

articles, memries i correspondncia personal en qu posen de manifest reflexions sobre el procs traductor. Amb disculpes i justifica
cions, curosament disfressades amb la veu daltri, al llarg dels segles
xvii, xviii i xix les traductores entren de puntetes en lesfera dels
discursos de lautoria del text. Els testimonis de diversos pasos, com
ara Frana, el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units, posen de manifest que la teoria de la traducci en femen no es comena a escriure al segle xx, sin que sinicia amb la incursi reservada (alguna
vegada, no tant) dun seguit de traductores en el marc duna prctica
continuada al llarg de la histria.

I
A Gender in translation (1996), un dels escrits ms rellevants de la
crtica traductolgica que aborda la tasca de les traductores del passat
i del present, Sherry Simon constata que langlesa Margaret Tyler, a
cavall dels segles xvi i xvii, s una de les ms destacades de tots els
temps per tres raons, pel cap baix. En primer lloc, la seva traducci
ms coneguda no s dun text religis, com ho eren les de la majoria
de les seves contempornies (entre daltres, Margaret More Roper, les
germanes Cooke, Jane Lumley i Mary Sidney), sin duna novella de
cavalleria espanyola, de Diego Ortuez de Calahorra, A mirrour of
princely deeds and knighthood (1578). En segon lloc, Tyler fou la introductora daquest gnere a Anglaterra: la seva versi cre tanta expectaci que el pos de moda. A lltim, el prefaci que acompanya el
llibre, a pesar del to palliatiu de descrrec i dalgunes relliscades en
largumentaci, ha estat tingut per un manifest feminista i ha estat
considerat una fita decisiva en la histria literria feminista pel fet de
defensar el dret de les dones de llegir i traduir textos de tota mena.
Contempornia de Tyler, langlesa Katherine Fowler Philips reflexiona sobre la tasca traductora duna manera explcita a Letters from
Orinda to Poliarchus (publicades el 1705, per escrites el 1664). Si b no
es pot contemplar com un tractat de traducci convencional, com

46

alguns dels que havien sorgit a lpoca, la collecci de cartes dirigides

al seu protector, Charles Cotterell, exposa les dificultats tcniques i
emocionals que va patir la traductora en traslladar a langls La mort
de Pompe de Corneille. Philips tenyeix els seus comentaris crtics sobre
lautor(itat) masculina amb una modstia apologtica exquisida.
Tant el prefaci de Margaret Tyler com les cartes de Katherine
Fowler Philips palesen un discurs femen moderat i discret que, amb
cautela, qestiona els valors masculins i introdueix reflexions prpies.
En aquest epgraf, tamb hi podem incloure els textos preliminars de
les traductores tudorianes, estudiades per Tina Krontiris a Oppositional voices: women as writers and translators in the English Renaissance
(1992).
Un segle desprs de la publicaci del prefaci de Margaret Tyler, el
1688, Aphra Behn empra recursos similars en el prleg de la traducci
dEntretiens sur la pluralit des mondes del filsof Fontenelle. Considerada una de les primeres escriptores professionals, Behn va ms enll en
la tasca traductora. Conscient dels valors patriarcals dels discursos que
tradueix, juga en els lmits de la fidelitat i la infidelitat i altera el text
originari (prctica freqent en poques i contextos diversos). Una de
les seves intervencions ms notries s la incorporaci dun personatge nou en la traducci, una dona, amb una doble funci: duna banda,
facilitar la identificaci de les lectores amb el personatge i lobra i, de
laltra, desmitificar la superioritat de laprenentatge mascul.
El segle xviii obre una nova etapa quant als conceptes traducci
i autoria a Europa. A Frana i a Anglaterra, amb la popularitzaci
de la novella sentimental, el nombre de traduccions augmenta considerablement. Moltes escriptores alternen lactivitat literria amb la
traductora. Lautoria femenina de lpoca s complexa i heterognia,
de manera que no s estrany que seditin textos originaris sota letiqueta de traduccions. Madame Riccoboni publica la seva primera
novella, Lettres de mistress Fanni Butlerd (1757), com una traducci. La
dicotomia textual que manifesta aquesta autora/traductora sembla un
anunci del principi de la fragmentaci dels binaris originalitat/autoria
i mediaci/traducci que Jacques Derrida aborda dos segles ms tard.

47

Amb el xix arriba la diferenciaci jerrquica entre els textos de

partida i els textos darribada. La histria de la traducci sacara amb
la histria de la propietat intellectual i apareix el concepte romntic
dautoria, que desacredita la tasca de lactivitat traductora a favor de
loriginalitat i lautor(itat) de lautoria. Encara en som hereus, daquesta concepci i, en paraules de Lawrence Venuti (1995: 5), aquestes
limitacions comporten unes conseqncies traumtiques, tant econmiques com culturals.
Malgrat tot, algunes traductores del segle xix, com Sarah Austin,
Marian Evans, Margaret Fuller, Harriet Martineau, Eleanor Marx,
Emilia Pardo Bazn, Madame de Stal o Susanna Winkworth, comencen a reflexionar ms o menys sistemticament sobre la traducci. Sarah
Austin, amb qui hem comenat, i Madame de Stal constitueixen dos
models antagnics de lpoca. A diferncia dAustin, lescriptora Stal
no soculta darrere cap escut discursiu i defensa obertament la traducci.
En un dels seus darrers escrits, De lesprit des traductions (1816), Stal recomana traduir per tal de mantenir vives les literatures nacionals: ats
que sn un producte de comer cultural, la traducci porta implcites
pressuposicions ideolgiques i poltiques. Les literatures amb escassa
tradici traductolgica resten mortes, perqu obstrueixenqualsevol comunicaci o intercanvi amb el mn literari exterior. La literatura s
una circulaci didees que no pot existir sense empelts nous.
Aquesta idea dStal entronca amb la tasca de les primeres veus
traductolgiques femenines catalanes. Per b que no disposem descrits sobre el fet de traduir tan antics com altres cultures, les nostres
traductores, ben poques del segle xix, majoritriament del xx, ens
han deixat una herncia que no ens podem permetre de menystenir,
molt lligada sovint, fatalment a les vicissituds del pas.

II
Si en qualsevol procs histric la traducci literria sol anar darrere lescriptura, les traductores catalanes, en el tombant del segle xix

48

al xx, tamb van seguir de prop limpuls de la creaci. s el moment

en qu una bona colla ja havien donat a conixer els seus esplais potics i, en menor mesura, alguna obra en prosa. Desprs de la prova de
foc a qu Guimer, Oller i Verdaguer havien sotms la llengua catalana, ja se sentien prou segures per a expressar-hi vivncies prpies i,
a poc a poc, tamb vivncies alienes. Calia, per, una bona sacsejada.
Perqu abans, al llarg del vuit-cents, com ha estudiat Ramon Pinyol,
no hi ha cap llibre tradut al catal per una dona en tot el segle. Lactivitat traductora de les nostres escriptores va ser mnima i es va vehicular a la prctica noms a travs de la premsa (2006: 73). Daquest
panorama desrtic, cal destacar un parell de noms. Duna banda, Joaquima Santamaria i Ventura (Barcelona, 1854-1930), ms coneguda
amb el pseudnim dAgna de Valldaura, que en la dcada dels setanta i
dels vuitanta va publicar al Calendari Catal i a Lo Gay Saber algunes
versions en vers de romntics i felibres provenals. De laltra, crida
latenci el cas de Francesca Bonnemaison i Farriols (Barcelona, 18721949). Casada amb Narcs Verdaguer i Calls, entre 1894 i 1898 van
publicar a La Veu de Catalunya, sota el pseudnim Franar (que aglutinava la primera sllaba del nom de tots dos), un centenar llarg de
versions de rondalles, llegendes i contes populars de procedncia diversa. Els calia el pseudnim, per a catalanitzar textos daltri? Li calia
a ella, responsable de la tasca? Aix va revelar-ho a Rossend Llates: Jo
feia la traducci i desprs ell em deia: Torna-la a fer, menys literal,
llegeix-ho i amara-ten b! Desprs, torna a fer-ho com a cosa teva.
A vegades me lhavia fet fer tres vegades i ell, en canvi, enviava la
primera. [...] Volia que no mesvans (1972: 169). Els parallelismes
amb Caterina Albert / Vctor Catal potser encara queden curts. Segons Dolors Marn, a Francesca Bonnemaison la inquieta signar amb
el seu nom i de ben segur que s una concessi al seu esps, un home
de carcter dur i que de vegades impedeix la seva lliure expressi
(2004: 69).
El nou segle va comportar un canvi tan lent com constant pel que
fa a lactivitat de les traductores, parallel a lembranzida que havia
pres la publicaci dobres tradudes, en bona part grcies a empreses

49

com la Biblioteca Popular de LAven o la Biblioteca Joventut (en les

quals, per cert, no va tenir cabuda cap dona intrpret). El 1910 van
aparixer els primers llibres traduts per dones: Eullia Capdevila i
Rosell (Vilanova i la Geltr, 1879-1953) va donar a conixer Un retrat
de Nadina Kolorrat, la primera traducci de lesperanto al catal, i la
poeta Maria Antnia Salv (Palma, 1869 - Llucmajor, 1958), Les illes
dor de Mistral. Com ella mateixa escrivia molts anys ms tard, es
tractava de la meva introducci en el mn de les lletres (1981: 143),
fet que no va passar inadvertit pel prologuista, Joaquim Ruyra: La
nostra poetessa sens ha volgut presentar aqu com a simple traductora
[...]: gentil artifici de la modstia, ensems que generositat digna del
major encomi (1982: 620). A la modstia, caldria afegir-hi, segons
Perell i Rossell, bones dosis dindecisi: La feina de Maria Antnia Salv com a traductora est molt relacionada amb altres persones,
que lanimen per tal que la dugui a terme. En elles Salv troba tant
lestmul, com la seguretat que necessita (1996: 165-166). Desprs va
persistir-hi fora i va veure editades les seves versions de Mireia (1917)
de Mistral, Dans les ruines dAmpurias. Sonnets (1918) dAndr Brugui
re de Gorgot, Les Gergiques cristianes (1918) de Francis Jammes, Els
promesos (1923-24) de Manzoni i Poemes de Santa Teresa de lInfant Jess
(1945), a ms de nombroses composicions potiques en revistes diverses i de les que van romandre indites, com el recull de Poesies (2002)
de Pascoli.

III
Salv era, en efecte, una poeta que es disfressava de traductora.
Amb aquest benents, els seus treballs de reescriptura eren encarregats
i aplaudits per la societat literria (sense negligir la seva vlua intrnseca, per descomptat). De seguida, per, van anar sorgint altres noms
que es presentaven com a traductores, tmidament. De primer, vinculats a institucions acadmiques, com lEscola de Bibliotecries. Dolors
Hostalrich i Fa (Barcelona, 1891-1979) va collaborar-hi amb un pa-

50

rell de versions publicades en les colleccions Quaderns dEstudi i

Minerva: Guillem Tell (1916), el darrer drama de Schiller, i la comdia
en un acte Germ i germana (1918), de Goethe. La igualment bibliotecria Concepci de Balanz i Echevarria (Barcelona, 1904-1938) va
acostar el 1927 una mostra de Leducaci de les noies, de Fnelon. Entremig, el 1925, la futura poeta Palmira Jaquetti i Isant (Barcelona,
1895 - Els Monjos, 1963) va estrenar-se en el mn de les lletres amb
la traducci de tres narracions de Grard de Nerval: Jemmy, Emlia i
La m encantada, aplegades en dos volums de la collecci La Novella
Estrangera. Sn de les primeres, en llengua catalana, executades per
una dona amb propsits essencialment comercials. Els anys trenta se
nhi van afegir moltes altres, en una progressi imparable, fins a la
guerra.
La dcada dels vint, per, pot qualificar-se encara de transici,
entre les mostres allades dobres tradudes per dones i lesplendor que
va produir-se en la segent. En aquesta tessitura cal situar una versi
major, tant per les caracterstiques de loriginal com per lambici
amb qu fou empresa: la primera traducci completa dEls sonets de
Shakespeare (1928) de Carme Montoriol i Puig (Barcelona, 1893-1966).
En les Breus notes dintroducci revelava que, per a posar-shi de
deb, tamb li va caldre un impuls amical, el del meu estimat mestre
Pompeu Fabra, que mencoratj a continuar-ne la traducci, amb el
propsit, fixat des daquell moment, que aquesta fos completa. El pla
sembla, doncs, si ms no compartit. Fins aleshores Montoriol havia
anostrat alguns sonets per a mon sol plaer, si b triats precisament
entre aquells que encara no havien estat mai traduts (1928: 21). En
qualsevol cas, les disculpes per la gosadia dhaver-shi introdut ja van
acompanyades dun projecte literari concret, refermat desprs en les
versions de Cimbell (1930) i La nit de reis o el que vulgueu (1935).
En aquell mateix moment despunten dues joves i inquietes traductores amb formaci universitria que sincorporen a la Fundaci Bernat
Metge, a la magna obra de reescriure en catal els clssics grecs i llatins: Anna M. de Saavedra i Maci (Vilafranca del Peneds, 1905 Barcelona, 2001) i Adela M. Trepat i Mass (Barcelona, 1905-1964).

51

La primera, que als anys vint public poemes en diverses revistes, entre
el 1932 i el 1939 fou professora de lInstitut Escola. Trepat es doctor
a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Lucreci i estudi filologia clssica a Alemanya. Totes dues van traduir (en prosa, seguint els
criteris de la Fundaci) les Heroides (1927) i les Metamorfosis (1929, 1930
i 1932) dOvidi.
La literatura infantil i juvenil va constituir un altre canal un dels
ms fecunds per on van infiltrar-se algunes traductores. En sobresurt el nom de Maria Perpiny i Sais (Verges, 1901 - Banyoles, 1994),
poeta i periodista prolfica. Redactora dEl Mat, tenia cura de la
Pgina dels Infants, on va publicar ms dun centenar de textos, una
bona part dels quals eren poemes i contes traduts o adaptats, dautors
com els germans Grimm, Andersen, Francis Jammes, Jules Lemaitre
o Selma Lagerlf. En forma de llibre va traslladar del francs Les aventures de Polzet (1929) de Claude Ron, dins la Biblioteca Grumet de
Proa, i la novella Remordiment (1930) de Jeanne de Coulomb. Tamb
va tenir una certa presncia pblica Maria Sandiumenge i Puig (Barcelona, 1889-?) com a vicesecretria, del 1921 al 1936, del consell de
lInstitut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, dirigit per Francesca Bonnemaison. Va traduir per primera vegada al catal Les aventures den Pinotxo (1934) de Collodi, molt reeditades fins avui dia. Ramona Roset (Barcelona, 1922-1949) s autora duna nica traducci
catalana, de literatura juvenil i de ben segur per llengua interposada:
El gran viatge de Bib, de lescriptora danesa Karin Michelis, publicada
per leditorial Joventut el 1935. Lany anterior Mari Manent nhavia
acostat el primer lliurament, Bib, just quan arreu dEuropa comenaven a arribar les aventures de la intrpida protagonista.
Les novelles destinades en principi a un altre sector social, el pblic femen, van obrir les portes dalgunes traductores, com Maria del
Carme Nicolau i Mas (Barcelona, 1901-1990). Redactora i, durant
la guerra, directora de La Dona Catalana, va publicar sis novelles sentimentals a la Biblioteca La Dona Catalana, presentades abans en forma de fullet. Aix mateix, va traduir-hi, segons Neus Real (1998:
45), una vintena de llibres en sis anys, de 1930 a 1936. Noms, per,

52

va fer constar la seva tasca mediadora a Quo vadis? (1931), del premi
Nobel polons Henryk Sienkiewicz, un dels ttols ms dissonants de
la collecci. La majoria dobres que va acostar provenien del francs,
avalades per un cert xit popular i descriptors del tombant de segle,
per b que tamb va traduir-hi algunes novelles de dues autores angleses, Charlotte M. Braem i Mary Elisabeth Braddon, i un parell de
la italiana Carolina Invernizio. La seva carrera com a escriptora i traductora, igual que la de tantes altres, va quedar estroncada amb la fi
de la guerra civil.
La literatura religiosa va propiciar, igualment, leclosi dalguna
traductora ocasional, com Maria dAbadal i Pedrals (Vic, 1905-2003),
mare de lescriptora M. ngels Anglada. La primera meitat dels anys
trenta va collaborar a la revista Vida Cristiana i va traduir dues obres
de caire catequtic: lassaig Per qu esteu tristos? (1935), de lescriptora
francesa Marie Reyns Moulaur, i la narraci infantil El vencedor
(1936), del sacerdot, naturalista i escriptor brasiler Balduino Brando.
Potser en aquesta mateixa lnia, dinters per llibres amb un valor
espiritual manifest, caldria situar les primeres traduccions de Maria
de Quadras i Feliu (Barcelona, 1903-1982) de lobra del poeta hind
i premi Nobel Rabindranath Tagore: El jardiner (1927?) i Ocells perduts
(1938). Cal remarcar que va esdevenir la traductora al catal autoritzada pel mateix Tagore i, ja en la postguerra, en va girar nous ttols.
A ms, la dcada dels setanta va traduir tres obres del poeta libans
Kahlil Gibran, entre daltres.
Una bona colla de traductores que van emergir just abans de la
guerra civil van acarar-se a la literatura en majscules, a obres contempornies que havien despertat linters de lEuropa dentreguerres
i que, en alguns casos, havien ocasionat una certa polmica. Sens
dubte, la ms coneguda s lescriptora M. Teresa Vernet i Real (Barcelona, 1907-1974), guanyadora del prestigis premi Crexells de novel
la el 1934 amb Les algues roges. Les obres angleses que va traduir abans
de la guerra se centren, com les seves prpies ficcions, en la psicologia
femenina: Nocturn (1932) de Frank Swinnerton i Dues o tres grcies (1934)
dAldous Huxley. Del mateix Huxley va girar ms tard Contrapunt,

53

publicada pstumament (1986). Desprs de la guerra va abandonar la

creaci literria i va dedicar-se, aix que la censura franquista va permetre-ho, a la traducci: Per una tica humanstica (1965) dErich Fromm,
Rocs de Brighton (1965) de Graham Greene o el clebre Retrat de lartista
adolescent (1967) de James Joyce.
La concertista i escriptora Maria Carratal van den Wouer (Barcelona, 1899 - ?) va collaborar amb el director Artur Carbonell en les
escenificacions al Teatre Prado de Sitges amb la traducci dOrfeu de
Jean Cocteau (1930), Caps de recanvi de Jean-Victor Pelrin (1931) i en
la versi collectiva dEgmont de Goethe (1932). Membre fundadora
del Lyceum Club de Barcelona, en fou presidenta entre 1933 i 1935 i
hi impuls lactivitat teatral. Va encarregar-se descollir les peces estrangeres en un acte que es representaven anualment i va traduir-ne
algunes: el 1934, Antonieta o la tornada del marqus de Tristan Bernard
(lnica publicada) i, el 1936, Davant la mort dAugust Strindberg i La
innocent de H. R. Lenormand (Real 2006: 167-168).
Un grup de traduccions, executades per torsimanys eventuals (qui
sap si per fora), duen la fatdica data de 1936. Rosa Alavedra i Seguraas, modista i locutora de rdio, va traslladar Els presoners del Caucas
de Xavier de Maistre. Encarnaci Miquel, membre de lAgrupaci
dEscriptors Catalans i dEsquerra Republicana de Catalunya, col
laboradora de La Humanitat i Companya, va publicar la versi del francs de la novella Ariadna (una noia russa), de Claude Anet, que va
suscitar un cert rebombori crtic (un altre) a propsit de les relacions
entre lart i la moral. Irene Polo i Roig (Barcelona, 1909 - Buenos
Aires, 1942), periodista auda, va escometre la dEl dia sense dem
(1936) de Jules Sandeau, experincia que devia ser-li til quan, ja
desprs de la insurrecci franquista, va installar-se a Buenos Aires i
va reprendre la feina de traductora. Roser Cards i Malagarriga (Barcelona, 1920-1974), llicenciada en farmcia, en plena guerra civil va
traduir Flush (1938), la biografia del gos de la poeta anglesa Elizabeth
Barrett Browning que Virginia Woolf havia escrit el 1933. En una
edici econmica, era publicada tres anys desprs de la versi francesa,
quatre desprs de lalemanya i sis abans de lespanyola. Fou la segona

54

i lltima obra de Woolf traduda al catal durant moltes dcades,

desprs de Mrs. Dalloway (1930) de Csar-August Jordana.

IV
Els efectes de la guerra van resultar devastadors per a la incipient
femenitzaci de la traducci, com per a la traducci catalana en general. Exiliades dins o fora del pas, privades durant ms de vint anys
de canals per a la difusi dobres estrangeres (mentre la censura franquista va acarnissar-shi), les traductores es van recloure en un silenci
espaordidor. La importaci de veus alienes per part de les escriptores
o de les publicistes (com es deia fins aleshores) va quedar estroncada.
En la postguerra resclosida la traducci va convertir-se en una experincia privada, en un entreteniment o, al ms sovint, en un exercici
de (re)escriptura a benefici propi o duns quants amics. Laportaci de
Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1910-1985) ho corrobora. Va traduir
textos ms i menys fragmentaris, de langls i el francs, de Marianna
Alcoforado, Lilian Bowes-Lyon, Mary A. Coleridge, Aldous Huxley,
Rudyard Kipling, Katherine Mansfield, Boris Pasternak, Edith Sitwell
o Stephen Spender, que romanen indits. Com hi romania fins al
1999 la Terra erma de T. S. Eliot, la seva gran obra traductolgica, duta
a terme al final dels anys quaranta. No gaire ms tard van aparixer
les versions del poema dAgust Bartra (1951) i de Joan Ferrat (1952).
Nria Sagnier i Costa (Barcelona, 1902-1988), coneguda amb el pseudnim dAnna dAx, va seguir una trajectria similar. Va mantenir
una intensa activitat wagneriana, amb audicions setmanals organitzades a casa seva amb un grup damics entusiastes. Aquest cercle va induir-la a escriure Wagner vist per mi (1951) i a traduir nou peres del
msic, publicades en edicions fora restringides del 1955 al 1961. Les
seves versions foren concebudes per a ser interpretades, fet que no va
produir-se mai.
Mentrestant, a Mxic, Anna Muri i Roman (Barcelona, 1904 Terrassa, 2002) es guanyava les garrofes per mitj de la traducci, de

55

langls i del francs, al castell, no cal dir-ho. En contacte amb la

novella angloamericana del moment, va girar-ne un grapat de ttols
(per b que de vegades noms hi consts el nom del seu company,
Agust Bartra, traductor prolfic i reconegut). De lluny estant, al catal noms va traduir Genets cap a la mar de John Synge, una pea teatral
en un acte que va estrenar-se a lOrfe Catal de Mxic el 15 de gener
de 1955 (no va sortir publicada fins al 1995, quaranta anys ms tard).
En comenar la dcada dels seixanta, amb la (relativa) liberalitzaci de la censura respecte de les traduccions en llengua catalana, sorgeix una nova fornada de traductors (escriptors, encara, la majoria) i
algunes traductores, que assoleixen de nou un cert grau de professionalitzaci, encara que sigui rudimentari. En primer lloc, sobresurt el
nom de M. Aurlia Capmany i Farns (Barcelona, 1918-1991). Entre
1963 i 1968 va traduir per a Edicions 62 ms de vint novelles, dautors
francesos, italians i anglesos, com Marguerite Duras, Alain Fournier,
Italo Calvino, Pier Paolo Passolini, Vasco Pratolini, Cesare Pavese,
Elio Vittorini (amb els quals va donar a conixer la prosa realista italiana de postguerra), James M. Cain i Georges Simenon, de qui va
traslladar sis novelles policaques en quatre anys. En les dcades dels
setanta i dels vuitanta va decantar-se per lassaig i pels clssics de la
literatura infantil i juvenil. Alguns mesos abans de morir es va lliurar
a la traducci de lltim llibre de La recerca del temps perdut proustiana,
que no va poder acabar el seu company, Jaume Vidal Alcover.
Una altra donassa que va fer les primeres passes en el mn de la
traducci als anys seixanta s Carme Serrallonga i Calafell (Barce
lona, 1909-1997), pedagoga, cofundadora de lInstitut Escola i de lescola Isabel de Villena. A partir de lalemany, langls, el francs i
litali, i empesa per la passi pel teatre, va girar una vintena de peces
de la dramatrgia universal. Del seu admirat Bertolt Brecht, el 1966
en va traduir La bona persona de Sezuan, i desprs cinc obres ms. De
lalemany tamb va dur al catal autors cabdals com Georg Bchner,
Heinrich Bll, Friedrich Drrenmatt, Peter Handke, Gyrgy Lukcs,
Goethe, Mozart, Arthur Schnitzler o Alfred Dblin (entre daltres,
Berlin Alexanderplatz, una mena de desafiament traductolgic). Fu, a

56

ms, rellevants incursions en la literatura italiana (Pirandello, Bassani

o Ettore Scola), francesa (Sartre o Nathalie Sarraute) i anglesa i nordamericana (Forster o Jane Bowles). El 1983 va encetar la seva fructfera faceta de recreadora de literatura infantil, amb una llarga llista de
ttols.
Montserrat Abell i Soler (Tarragona, 1918) tamb va estrenar-se
com a traductora aquells anys, el 1965, amb una novella dAgatha
Christie i una altra dIris Murdoch. Desprs dalguns altres textos
dencrrec, la seva veritable trajectria com a intrpret potica de
veus alienes va encetar-se, ben tardanament, el 1993, amb la publicaci de Cares a la finestra, lantologia de vint poetes de parla anglesa del
segle xx. Deu anys enrere ja havia versionat Arbres dhivern, de Sylvia
Plath, amb qui comparteix una afinitat discursiva fonda. El 2006 nha
tret a llum Sc vertical, tots els poemes de lautora entre el 1960 i el
1963, lpoca de la seva mxima plenitud literria.
Al costat daquests noms insignes, en la dcada dels seixanta altres
traductores no tan conegudes per raons literries van contribuir a la
relativa regularitzaci de lofici. Johanna Givanel i Pascual (Barce
lona, 1907-1989) hi ocupa un lloc preferent. Desprs de seguir els
estudis primaris i de comer a lescola francesa Ferdinand de Lesseps,
va treballar de secretria, fins que el 1937 va casar-se amb Joaquim
Ventall. Van exiliar-se a Pars fins al 1943. A partir daleshores, per
guanyar-se la vida, va comenar a traduir al catal i al castell tota
mena de llibres literaris, tcnics i divulgatius, fins a ms dun centenar
de ttols. Com a llenges de partida, predomina el francs; desprs,
langls i litali, amb qu ja de gran va obtenir la llicenciatura de
filologia. Lassaig pedaggic (Falisse, Leclerc, Evatard o Dana) es com
bina amb la narrativa dxit (West o Papini), la novella negra (Christie
o Fleming), la literatura juvenil (Blyton o Spyri) o els cmics.
Algunes traductores van beneficiar-se de lempenta dels llibres
despiritualitat cristiana, com M. Teresa Bial i Massons, que entre
1964 i 1967 va traduir set ttols per a Estela, dos del teleg i dominic
francs Yves Congar, un dels artfexs del Concili Vatic II. Aix mateix, Hermnia Grau i Aym (Barcelona, 1897-1982), que signava

57

Hermnia Grau de Duran (com a muller de lhistoriador Agust Duran

i Sanpere), va acostar, dins la collecci Blanquerna dEdicions 62,
fora obres de temtica religiosa, amb noms capdavanters com Thomas Merton o Pierre Teilhard de Chardin. El 1968 va enllestir la
primera part dEl segon sexe de Simone de Beauvoir. La segona va anar
a crrec de la psicloga Carme Vilagins i Ortet, que en les seves traduccions ha alternat els temes filosfics i histrics amb la prosa de ficci.
La majoria publicades en el tombant de la dcada dels seixanta als setanta,
ha passat de les novelles policaques de Simenon i Sbastien Japrisot a
assaigs de Beauvoir i Sartre. Isabel Solsona i Duran (Cervera, 1913),
poeta coneguda amb el nom dIsabel Solsona de Riu, en la dcada dels
seixanta va traduir contes del francs i de langls i dos assaigs filosfics de Teilhard de Chardin.
Altres versions de lpoca van sorgir a recer de lactivitat acadmica de les traductores. Aix, la historiadora Eullia Duran i Grau (Barcelona, 1934), especialista en la cultura catalana moderna, del 1964 al
1968 va publicar en catal els quatre volums de Catalunya dins lEspanya moderna, de Pierre Vilar, de qui desprs ha traslladat tres ttols ms.
Helena Vidal i Fernndez (Moscou, 1946) va viure a la capital sovitica, a causa de lexili dels pares, fins al 1957. Ja durant letapa destudiant universitria va difondre dues obres de Gorki: Els baixos fons i
Caminant pel mn. Als anys vuitanta, amb Miquel Desclot, va confeccionar una antologia de poesia russa. Ha tradut tamb dos ttols de
Puixkin, Mozart i Salieri i altres obres i El genet de bronze. La feina com
a professora universitria, lha emps a elaborar material per a la
docncia, com un manual de Traducci del rus (2000).

V
Lefervescncia traductora dels anys seixanta, en qu semblava que
calia recuperar el temps perdut a qualsevol preu, va patir una frenada
en sec en encetar la dcada segent, a causa duna sotragada editorial.
Consegentment, el paper que hi havien ocupat les traductores va

58

quedar de nou redut a una expressi si fa no fa testimonial. La trajectria dEullia Presas i Plana (Barcelona, 1914) illustra aquest capgirell.
La seva primera traducci data del 1965: Lameric pacfic, de Graham
Greene. Desprs dun lapse de divuit anys sense publicar-ne cap de
nova, va sortir a llum El convit de Plat, per a la Fundaci Bernat Metge.
Fins al 1995 va traslladar de langls una colla de novelles clssiques:
Orgull i prejudici de Jane Austen (la primera obra que napareixia en
catal), Una princesa a Berln dArthur R. G. Solmssen, Lilla del tresor de
R. L. Stevenson i La violeta del Prater de Christopher Isherwood.
Les intermitncies del mercat editorial expliquen que fins als anys
vuitanta no irrompi una nova generaci de traductores, la qual esdev,
ms que mai, professional, tan professional com ho permeten les
lleis de loferta i la demanda de la indstria del llibre catal. Hi contribueix decisivament la creaci de noves colleccions que salimenten
de textos traduts, en una nova lnia expansiva de suplncia de mancances flagrants, com Les Millors Obres de la Literatura Universal
(1981), Textos Filosfics (1981), Clssics del Pensament Modern (1982),
Vencies (1985), Clssics Moderns (1985) o Les Millors Obres de la
Literatura Universal. Segle XX (1986).
Daquesta manera sexplica que aleshores aflorin algunes traductores ja relativament grans que no havien tingut oportunitat de treballar
en la llengua prpia i que ho havien fet molt en castell, com Montserrat Solanas i Mata (Barcelona, 1926) o Roser Berdagu i Costa
(Montcada i Reixac, 1929). Bona part de les versions catalanes de
Solanas, publicades a partir del 1986, foren per a la collecci Selec
cions de la Cua de Palla dEdicions 62. De 1989 a 1993 va dur a terme
una intensa tasca traductora, amb fora ttols de literatura infantil i
juvenil i de misteri. Roser Berdagu ha tradut cap a tres-cents ttols
al castell de mltiples disciplines: narrativa, crtica literria, lingstica, economia, histria, poltica, filosofia, psicopedagogia, art, sexologia, jardineria o cuina. Al catal ha traslladat una quarantena dobres
dorigen divers, majoritriament per a Edicions de lEixample, Joventut i Laertes: de Dickens, Poe, Melville o Wilkie Collins, entre els
autors ms destacats.

59

El cas de Vimala Devi (Goa, 1932) presenta algunes peculiaritats.

Resident a Barcelona des dels anys setanta, ha publicat llibres en portugus, catal, castell i esperanto. Amb el seu marit, Manuel de Seabra, s coautora del Diccionari portugus-catal (1985) i Diccionari catalportugus (1989) i dalgunes traduccions. De langls, i a partir del
1986, cal destacar-ne tres novelles dAnita Brookner, a ms dautors
de literatura juvenil o de cincia-ficci i misteri. Del portugus ha
acostat autors tan rellevants com Herberto Helder, Miguel Torga o
una selecci del Llibre del desfici de Fernando Pessoa. Tamb sha auto
tradut, del portugus al catal.
Als anys vuitanta altres escriptores insignes van enxarxar-se en la
traducci de clssics, antics o contemporanis (prou reconegudes, a
penes nesbossem quatre dades). M. ngels Anglada i dAbadal (Vic,
1930 - Figueres, 1999), poeta que escrivia novelles, va aproximar el
mn grec en lantologia Les germanes de Safo (1983) i en els Epigrames
de Meleagre de Gdara (1993). Tamb va fer de torsimany en els tres
llibres de viatges, Paisatge amb poetes (1988), Parads amb poetes (1993) i
Retalls de la vida a Grcia i Roma (1997). A ms, va recuperar la figura
del poeta i traductor de la Divina Comdia Andreu Febrer en la novel
la Lagent del rei (1991). Helena Valent i Petit (Barcelona, 1940-1990)
va viure a Anglaterra i va convertir la traducci en el seu mitj de
vida. Va traduir al castell prolficament, entre daltres ttols El quadern daurat, de Doris Lessing, punt de referncia esttic i vital de la
traductora. De retorn a Catalunya, va compaginar la narrativa prpia
amb la traducci, al catal a partir del 1983. Sobresurten les dues versions de Virgnia Woolf, Al far (1984) i Una cambra prpia (1985), i de
Katherine Mansfield, Un home casat i altres crueltats (1984) La garden
party i altres contes (1989). Marta Pessarrodona i Artigas (Terrassa 1941),
poeta i assagista, autora de nombroses introduccions a obres angleses
i nord-americanes, traductora de langls i el francs, nha reescrit en
castell ms que no pas en catal. Amb tot, hi ha traslladat, den del
1984, noms de singular relleu: Louis Althusser, Simone de Beauvoir,
Gerald Brenan, Marguerite Duras (tres ttols), Lucia Graves, Franoise Sagan, Susan Sontag i Gertrude Stein. La novellista M. Antnia

60

Oliver i Cabrer (Manacor, 1946) s qui ms ttols ha tradut al catal

de Virginia Woolf: Orlando (1985), Els anys (1988) i Les ones (1989).
Aix mateix, ens ha fet avinents altres llibres de referncia anglesos i
francesos, com Moby Dick (1984) de Herman Melville, Frankenstein
(1992) de Mary Shelley, El castell dels Carpats (1998) de Jules Verne o
Una conxorxa denzes de John Kennedy Toole (1990).
A mesura que ens acostem a la immediatesa dels nostres dies, resulta ms difcil garbellar i destriar, com tamb distingir noms, entre
daltres raons perqu sn molts, a diferncia dun segle enrere, en qu
cadascun constitua gaireb una fita. Aix i tot, en aquesta visi excessivament panormica del paper de les dones en la traducci catalana del segle xx, no ens podem estar desmentar-ne encara daltres que
han ocupat i ocupen un lloc significatiu en lofici, en la disciplina (a
desgrat dels oblits ostentosos i que la llista pequi de feixuga): Aurora
Daz-Plaja (Barcelona, 1917-2003), Esyllt T. Lawrence (Morriston,
Pas de Galles, 1917-1995), Felcia Fuster i Viladecans (Barcelona
1921), Hortnsia Curell i Sunyol (El Masnou, 1923 - Barcelona, 2005),
M. ngela Cerd i Surroca (Barcelona, 1930), Rosa-Victria Gras i
Perfontan (Vallgorguina, 1933), M. Eullia Valeri i Ferret (Barcelona,
1936), Montserrat Manent i Rodon (Matar, 1940), Maria Gins i
Novell (Barcelona, 1941), Montserrat Jufresa i Muoz (Barcelona,
1942), Dolors Folch i Fornesa (Barcelona, 1941), M. Rosa Vallribera i
Fius (Barcelona, 1941), Nria Petit i Fontser (Barcelona, 1943),
Montserrat Ros i Ribas (Barcelona, 1943), Isabel-Clara Sim i Monllor (Alcoi, 1943), Rosa Serrano i Llcer (Paiporta, 1945), Concepci
Ciuraneta i Virgili (Barcelona, 1947), Teresa Duran i Armengol (Barcelona, 1948), M. Llusa Presas i Corbella (Barcelona, 1949), Elisabet
Abey Lafontana (Barcelona, 1951), Pilar Estelrich i Arce (Barcelona,
1952), Maria-Merc Maral (Ivars dUrgell, 1952 - Barcelona, 1998),
Teresa Pascual i Soler (Grau de Gandia, 1952), Dolors Udina i Abell
(Barcelona, 1953), Carme Arenas i Noguera (Granollers, 1954), Heike
van Lawick (Darmstadt, Alemanya, 1954), Anna Montero i Bosch
(Logroo, 1954), Nria Mirabet i Cucala (Barcelona, 1954), Carme
Gala i Fernndez (Barcelona, 1955), Anna Tortajada i Orriols (Saba-

61

dell, 1957), Josefina Caball i Guerrero (Solsona, 1958), Anna Casassas

i Figueres (Barcelona, 1958), Monika Zgustova (Praga, 1959), Marta
Pera i Cucurell (Matar, 1959), Elisabet Rfols i Sagus (Barcelona,
1960), Montserrat Vancells i Flotats (Barcelona, 1961), Margarida
Castells i Criballs (Torell, 1962), Dolors Cinca i Pins (Tiurana,
1963 - Barcelona, 1999)...
s obvi que cal alguns articles ms per a consignar, ni que sigui
breument, laportaci daquestes i altres traductores. Senyal inequvoc
que, a lltim, hem passat de les justificacions pietoses dAustin o
Tyler, Salv o Montoriol, a la rotunda afirmaci duna feina, dun
ofici vindicatiu per naturalesa.

Bibliografia
Albertocchi, Giovanni. La traducci dI promessi sposi. A: Juli i
Capdevila, Llusa. Lectures de Maria Antnia Salv. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1996, ps. 192-207.
Bacard, Montserrat. Anna Muri. El vici descriure. Barcelona: Prtic,
2004.
Bacard, Montserrat. Anna Muri, traductora (in)visible. Quaderns.
Revista de Traducci, 13 2006, ps. 77-85.
Bacard, Montserrat; Godayol, Pilar. Traductores. Vic: Universitat
de Vic, 2006.
Badia i Margarit, Antoni M. Entorn dels mallorquinismes de Mirio de Frederic Mistral, en la versi de Maria Antnia Salv. A:
Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny. Vol. 2. Barcelona:
Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1998, ps. 341-353.
Cinca, Dolors. Oralitat, narrativa i traducci. Reflexions a lentorn de Les
mil i una nits. Vic: Eumo, 2005.
Carbonell i Corts, Ovidi. Dolors Cinca i Pins (1963-1999).
Quaderns. Revista de Traducci, 9, 2003, ps. 9-12.
Coll-Vinent, Slvia. Nocturn, de Frank Swinnerton: la recuperaci dun
bestseller georgi. Quaderns. Revista de Traducci, 4, 1999, ps. 117-126.

62

Corts, Carles; Escandell, Dari. Maria Antnia Oliver. Barcelona:

Associaci dEscriptors en Llengua Catalana, 2006.
Delisle, Jean (dir.). Portraits de traductrices. Ottawa: Les Presses de
lUniversit dOttawa, 1997.
Flotow, Luise von. Translation and gender. Translating in the Era of feminism. Manchester: St. Jerome, 1997.
. Feminism in translation: the Canadian factor. Quaderns. Revista de
Traducci, 13, 2006, ps. 11-20.
Foguet i Boreu, Francesc. M. ngels Anglada. Barcelona: Prtic, 2003.
Garcia Raffi, Josep-Vicent; Manuel Cuenca, Carme. Esyllt T. Law
rence. Una gallesa entre dracs. Valncia: Universitat de Valncia, 2007.
Gavagnin, Gavagni. Le versioni pascoliane di Maria Antnia Salv:
Un approccio storico e unindagine formale. Quaderns dItali, 4/5,
1999-2000, ps. 145-161.
Godayol, Pilar. Espais de frontera. Gnere i traducci. Vic: Eumo Editorial, 2000.
. Maria Aurlia Capmany, traductora. A: Palau, Montserrat; Martnez Gili, Ral-David (eds). Maria Aurlia Capmany: lafirmaci en
la paraula. Valls: Cossetnia, 2002, ps. 195-203.
. Maria-Merc Maral: (Re)presentation, textuality, translation.
A: Branchadell, Albert; West, Lovell Margaret (eds). Less translated
languages. Amsterdam: John Benjamins, 2005, ps. 365-374.
. Helena Valent, fria i traducci. Quaderns. Revista de Traducci,
13, 2006, ps. 87-93.
. Traductores. A: Godayol, Pilar (ed.). Catalanes del xx. Vic: Eumo,
2006.
. Dona i traducci: del plaer a lofici. A: XIV Seminari sobre la traducci a Catalunya. Barcelona: Associaci dEscriptors en Llengua
Catalana, 2007, ps. 41-53.
. Maria Aurelia Capmany, feminisme i traducci. Quaderns. Revista de Traducci, 14, 2007, ps. 11-18.
. Triplement subalternes. Quaderns. Revista de Traducci 15, 2008,
ps. 41-50.
Homenatge a Carme Serrallonga. Assaig de Teatre, 15 (mar 1999).

63

Hurtley, Jacqueline A. Modernism, nationalism and feminism:

representations of Virginia Woolf in Catalonia. A: Caws, Mary
Ann; Luckhurst, Nicola (eds.). The reception of Virginia Woolf in
Europe. Londres: Continuum, 2002, ps. 296-311.
Juli, Llusa (ed.) Memria de laigua. Onze escriptores i el seu mn. Barcelona: Proa, 1999.
. Mireia de Maria Antnia Salv en la normativitzaci de la llengua
literria moderna. A: Miscellnia Joan Veny. Vol. 2. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2003, ps. 191-238.
. Prleg. A: Frederic Mistral. Mireia. Traducci de Maria Antnia
Salv. Barcelona: Quaderns Crema, 2004, ps. 11-30.
Krontiris, Tina. Oppositional voices: women as writers and translators in
the English Renaissance. Londres: Routledge, 1992.
Llates, Rossend. Francesca Bonnemaison de Verdaguer i la seva obra. Barcelona: Fundaci Salvador Vives Casajuana, 1972.
Mal i Pegueroles, Jordi. Terra erma de T. S. Eliot: una traducci de
Rosa Leveroni amb correccions de Carles Riba. Reduccions, 71,
octubre 1999, ps. 26-31.
Maral, Maria-Merc (ed.). Cartografies del desig. Quinze escriptores i
el seu mn. Barcelona: Proa, 1998.
Marn Silvestre, Dolors. Francesca Bonnemaison. Educadora de ciutadanes. Barcelona: Diputaci de Barcelona, 2004.
Montoriol i Puig, Carme. Breus notes dintroducci a la traducci
completa dels sonets de Shakespeare. A: Els sonets de Shakespeare.
Barcelona: Llibreria Verdaguer, 1928, ps. 15-22.
Massot i Muntaner, Josep. Maria Antnia Salv, collectora de
canons populars i traductora de Mistral. A: Llengua, literatura i
societat a la Mallorca contempornia. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat/Curial, 1993, ps. 85-109.
Mohino i Balet, Abraham. La prosa de Rosa Leveroni: instantnies de
lsser. Vic: Eumo, 2004.
Oliver, Maria Antnia. La feina de traduir. A: Maria Aurlia Capmany i Farns (1948-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona,
1992, ps. 261-263.

64

. Moby Dick, el catxalot: de laventura de traduir. Serra dOr, 312,

setembre 1985, ps. 23-24.
Oliver, Maria Antnia; Arts-Gener, Avell. Dilegs a Barcelona.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Laia, 1984.
Perell Femenia, Maria Antnia; Rossell Bover, Pere. Litinerari
de Mireia: de Provena a Mallorca. A: Juli i Capdevila, Llusa.
Lecturesde Maria Antnia Salv. Barcelona: Publicacions de lAbadia
de Montserrat, 1996, ps. 163-191.
Pessarrodona, Marta. Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna.
Barcelona: Destino, 2006.
Pinyol i Torrents, Ramon. Les escriptores vuitcentistes i la traducci. Quaderns. Revista de Traducci, 13, 2006, ps. 67-75.
Pons, Agust. Maria Aurlia Capmany. Lpoca duna dona. Barcelona:
Columna, 2000.
Pujol, Ddac. Carme Montoriol, traductora dels Sonets de Shakespeare. A: Gibert, Miquel M.; Ortn, Marcel (eds.). Gneres i formes
en la literatura catalana dentreguerres (1918-1939). Lleida: Punctum &
Trilcat, 2005, ps. 27-40.
Real, Neus. Espais de literatura popular i de consum en catal: Maria del Carme Nicolau. Serra dOr, 459, mar 1998, ps. 44-47.
Real Mercadal, Neus. Dona i literatura a la Catalunya de preguerra.
Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2006.
Ruyra, Joaquim. Ave Maria Purssima!. A: Obres completes. 3a ed.
Barcelona: Selecta, 1982, ps. 619-622.
Robinson, Douglas. Theorizing translation in a womans voice: subvert
ing the rhetoric of patronage, courtly love and morality. The Translator, 1, 1995, ps. 153-175.
Salv, Maria Antnia. Entre el record i lenyorana. Palma: Moll, 1981.
Santaemilia, Jos (ed.). Gender, sex and translation. The manipulation of
identities. Manchester: St. Jerome, 2005.
Santamaria, Glria; Tur, Pilar (eds.). Irene Polo. La fascinaci del perio
disme. Crniques (1930-1936). Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
Simon, Sherry. Gender in translation. Cultural identity and the politics of
transmission. Londres: Routledge, 1996.

65

Stark, S. Women and translation in the nineteenth century. New

Comparison, 15, 1993, ps. 33-44.
Torrents, Ricard. La poeta traductora Montserrat Abell. Semblana homenatge en les IX jornades de Traducci a Vic. Quaderns.
Revista de Traducci, 13, 2006, ps. 95-103.
Udina, Dolors. O no existim o som excellents, no hi ha terme
mitj. Entrevista a Roser Berdagu. Quaderns. Revista de traducci,
13, 2006, ps. 183-189.
. Laltra mirada que perf la prpia: Maria-Merc Maral com a
traductora. Reduccions, 89-90, mar 2008, ps. 207-217.
Venuti, Lawrence. Translation, authorship, copyright. The Trans
lator, 1, 1995, ps. 1-24.
Zgustova, Monika. Traduir poesia russa. A: Maral, Maria-Merc;
Zgustova, Monika. Versions dAkhmtova i Tsvetieva. Barcelona:
Proa, 2004.

66

4.
DE MARES I FILLES
Anne Charlon
Universitat de Borgonya

n 2006, el departament destudis ibrics de la Universitat de Pau

va organitzar un colloqui intitulat Les mres empches; el propi
ttol del colloqui indica ja, dentrada, que la representaci de la mare
a la ficci s problemtica i que la figura de la mare impedida no hi
s una raresa. La impressi que domin al llarg del colloqui va ser que
la representaci de la mare s especialment problemtica en la creaci
femenina. En la creaci masculina el personatge de la mare sol correspondre a coordenades relativament tpiques com ara la mare abusiva, la mare sacrificada o la mare indiferent. Tamb hi apareix, com
a la creaci femenina, per possiblement en proporcions menors, labsncia de figura materna amb la mare morta quan el/la protagonista
era molt jove i, fins i tot, morta durant el part.
A locasi del colloqui de Pau, vaig interrogar-me sobre la representaci, o ms ben dit lescassa representaci, de la figura materna a
lobra de Vctor Catal (a qui havia qualificat dempcheuse de maternit) qui, des de La infanticida fins a Un film construeix protagonistes
sense mare ni descendncia. Hi afirmava que es podria considerar
Vctor Catal en particular pel seu sistemtic matricidi literari com
a mare de nombroses novellistes catalanes. En efecte, les poques
novellistes anteriors a Vctor Catal o contempornies seves doten en

67

general les seves protagonistes de mare, de tant en tant en fan una

drfena, per podem considerar que es tracta duna elecci noms
dictada per la comoditat de la ficci i que el personatge de la mare no
sol presentar gran inters.
De fet, Vctor Catal s la primera a la literatura catalana en problematitzar la figura materna i en inventar personatges femenins sense mare ni descendncia (essent la infanticida de lobra epnima i
Mila de Solitud els dos personatges ms emblemtics). Podem dir que
entre les generacions segents de novellistes es dibuixen dues vies
essencials pel que fa a la representaci de la figura de la mare: una que
continua el cam obert per Vctor Catal, que consisteix a esborrar la
figura materna de la ficci i crear un(a) protagonista sense mare, com
ara Maria Teresa Vernet en Pres oberta (en aquest cas la mare no s
morta sin que es va separar del marit, el qual li va prohibir tot contacte amb la filla), Merc Rodoreda (que fa dAloma de la novella
epnima i Natlia de La plaa del Diamant dues filles sense mare),
Maria Dolors Orriols amb Retorn a la vall, Maria Aurlia Capmany
amb Necessitem morir (novella que, com veurem ms endavant, presenta un cas extrem de supressi de la figura materna) o Feliment jo
sc una dona (en aquest cas la mare no s morta sin que ha fugit i ha
abandonat la filla), les mares mortes dels protagonistes de Crniques
dun mig estiu (de Maria Antnia Oliver), La veu melodiosa de Montserrat Roig o La meitat de lnima de Carme Riera.
La segona consisteix a crear una figura materna negativa que serveix despantall a la seva filla, que s en general protagonista de la
ficci. Els exemples sn nombrosos. Citarem les mares de Maria (El
cel no s transparent/La pluja als vidres), Tana (Tana o la felicitat) o Victria (Lo color ms blau) de Maria Aurlia Capmany, les dues primeres
Ramones de Ramona adu de Montserrat Roig, aix com Judit (El
temps de les cireres) o la mare dAgns (Lhora violeta) de la mateixa
novellista, la mare de Rita (en Pas ntim de Maria Barbal).
Aquest panorama rpid, i fora incomplet, considera noms un aspecte de la qesti: si el/la protagonista t o no t mare. Quedaria per
veure laltra possibilitat: si la protagonista s o no s mare. Podrem

68

dir, dentrada, que la funci materna no constitueix mai un aspecte

essencial de la figura i la vida de la protagonista en la ficci femenina
catalana. Com a mxim ns un aspecte, mai exclusiu. Aix ens dna
ja una primera indicaci important pel que fa a la representaci de la
figura materna a la ficci femenina catalana. En efecte, la representaci de la figura de la mare sinclou forosament dins de la problemtica de la identitat femenina (o de la problemtica identitat femenina)1
i s evident que una novellista, gaireb noms pel fet de ser-ho, no
sol considerar que la identitat femenina es redueix a la funci materna; aix, una novellista que construeix una ficci entorn dun personatge femen tracta de proposar una identitat femenina alliberada dels
miralls deformants proposats/imposats tant per la societat com per la
literatura. Tot i acceptar, fins i tot en certs casos reivindicar, una especificitat femenina, aquestes novellistes no volen inscriure les seves
herones en una feminitat restrictiva sin que volen fer delles ssers
humans dotats de totes les qualitats i capacitats que solen definir lheroi ficcional. Aquesta tendncia general ens sembla especialment caracterstica de la creaci de les novellistes catalanes que van viure la
infncia i ladolescncia sota la dictadura franquista, s a dir de les
novellistes que es van veure imposar el model femen del nacionalcatolicisme. Sembla que, per a les successives generacions de novel
listes que van rebre tal educaci, la representaci de la figura materna
s especialment difcil. En un llibre dedicat a les escriptores del Quebec entre 1970 i 1980, Bndicte Maugire escriu:
Si le fait dcrire cest de permettre lpiphanie du moi rel et librer en soi
une identit dpassant les limitations accidentelles de lexistence, lcriture des
Com escriu Nathalie Heinich (tats de femme. Pars: NRF Essais, Gallimard,
1996, ps. 332-333), si lidentit napparat gure qu ltat critique [] cest quelle nest
pas une ralit donne, stable, objective avec laquelle tout un chacun devrait galement composer: elle est la rsultante dlments plus ou moins extrieurs, stabiliss, objectivs, que chacun
contribue ingalement organiser avec plus ou moins dautonomie, dhabilit, de difficults.
Elle est, autrement dit, une construction, et une construction paradoxale en ceci quelle nexiste dans les esprits et ne fait parler delle qu condition de poser problme, tandis quelle est
dautant moins apparente quelle va davantage de soi.
1

69

femmes va plus loin. Elle exprime, en effet le ddoublement entre identit

personnelle et identit sociale auquel les femmes sont confrontes. Pour les
membres dun groupe minoritaire, lidentit nest pas acquise comme donne
de dpart, elle est objet dune qute.2
La femme nest pas seulement lAutre, mais plus spcifiquement limage ngative de lhomme.
Confronte la ngation de toute identit littraire et sociale, la femme prouverait le besoin de se reprsenter travers le texte littraire dune faon quelle
na jamais pu exprimenter par ailleurs, tant la socit lui offre un miroir
dformant. La femme nayant didentit que comme mre, sur, pouse ou
veuve, elle est constamment dfinie par rapport lAutre.3

Analitzarem doncs, per comenar, la construcci negativa de la

figura materna, que expressa el rebuig de la feminitat tradicional;
per veurem que la representaci de la mare planteja un problema
que, possiblement, supera les condicions histriques i poltiques i pot
explicar la recurrncia de labsncia de figura materna en les ficcions
femenines.

Les mares espantalls

Podem considerar que aquest tipus de figura materna constitueix
el cas ms recurrent en la narrativa femenina de desprs de la guerra
civil. La figura materna que construeix el relat s devaluada, negativa,
s un antimodel absolut per a la protagonista. Les mares de Maria i
Tana4 viuen en un mn mesqu, limitat, no tenen cap inters o aspiraci intellectual, cap poder de decisi. La mare de Natlia,5 encara
que hagus estat una dona lliure i activa abans de la guerra, sha trans Bndicte Mauguire, Traverse des idologies et exploration des identits dans les
critures de femmes au Qubec 1970-1980, Nova York: Peter Lang, 1997, ps.21-22.
3
Ibid. ps.185-186.
4
M. A. Capmany, El cel no s transparent i La pluja als vidres, Tana o la felicitat
5
M. Roig, El temps de les cireres, Barcelona: Edicions 62, 1978, p. 160.
2

70

format en una dona que no somreia mai, ompl la casa damorets de

porcellana, destampes, dimatges, de flors artificials, dobjectes estranys i antics. S, crec que la Judit de desprs de la guerra noms
ens donava el seu cos, la seva figura, com si fes molt de temps que
hagus deixat dexistir.6 En general, la submissi al marit s total,
com en el cas de la segona Ramona que, segons la seva filla: Ara
noms era una dona atuda davant lautoritat del pare7 i, de vegades,
shi afegeix el ms absolut menyspreu daquest per la seva dona (en
Tana o la felicitat, per exemple) i, molt sovint, la infidelitat (com ara el
pare dAgns de Lhora violeta de M. Roig i el dIsabel Clara, en Una
primavera per a Domenico Guarini de Carme Riera).
A la majoria de les primeres novelles de M. A. Capmany s evident que la imatge positiva s la del pare: Maria Carcereny (El cel i
La pluja) ho t molt clar, Adorava el seu pare i compadia la seva
mare.8 Queda molt evident tamb que lideal dexistncia daquests
personatges femenins s mascul: Si ser dona significava mentir, xisclar, ignorar, no se sentia amb nim de representar aquesta incmoda
comdia.9
Per a la generaci segent, de novellistes nascudes durant el primer franquisme (Riera, Roig etc.), el model patern no s en general
positiu: el pare de Natlia, el dAgns o el dIsabel Clara no consti
tueixen models per a les filles que desitgen ms aviat inventar nous
models de feminitat i masculinitat i escapar dels esquemes simbolitzats per la generaci dels seus propis pares. Per a la imatge negativa
de la mare safegeix un greuge formulat per les filles que consideren
que la mare ha contribut a imposar la moral repressiva: Quasi mai
no puc pujar als trapezis ni als tobogans. Mho tenen prohibit. []
Grollera, no siguis grollera! Tho veuen tot des daqu. Davalla tot
duna [] No hi tornars als trapezis, Isabel-Clara! Als tobogans tam M. Roig, Lhora violeta, Barcelona: Edicions 62, 1980, p. 115.
M. Roig, Ramona, adu. Barcelona: Edicions 62, El cangur 25, 1978, p.82.
8
Maria Aurlia Capmany, El cel no s transparent in Obres Completes 4. Barcelona:
Columna, 1996, p.445.
9
Maria Aurlia Capmany, La pluja als vidres in Obres Completes 2. Barcelona:
Columna, 1994, p. 226.
6

71

poc no pots pujar-hi, recorda-ten. Per molt que et tapis amb la falda
i et colloquis curosament els plecs per a cobrir-te les cames, sovint un
cop de vent et destapa i et fa mostrar les cames.10
Bndicte Mauguire ha definit perfectament el conflicte entre
mare i filla que reflecteix la ficci femenina: [L]image de la mre dans la
littrature a t extrmement ngative [] avec une violence particulire dans les
romans qubcois. Cette vision ngative fait peur du fait quelle reprsente ce
que la fille ne veut pas devenir (un rle dvaloris socialement).11
Possiblement perqu la situaci de la dona va canviant una mica, la
visi de Capmany evoluciona, tant pel que fa a la imatge materna com
pel que fa a la imatge paterna. En Lo color ms blau la novellista proposa dues imatges parentals oposades amb els pares respectius de Victria i Dlia. La mare de Victria sassembla a les de Maria i Tana, en
una versi ms esnob, ms franquista i ms burgesa; el pare no constitueix veritablement una figura molt positiva. La novetat sn els
pares de Dlia i, sobretot, la mare, una dona treballadora, militant
comunista, de forta personalitat; podria constituir el model duna
altrafeminitat, per Dlia escriu: Tu em deies sovint: La teva mare
s extraordinria. Ho s. I magradaria que veiessis com s de difcil
viure amb una dona extraordinria.12 Amb aquest personatge de
mare, Capmany suggereix que no sempre s ms fcil construir-se
una identitat prpia al costat duna mare excepcional que al costat
duna dona apagada i sotmesa.
Daltres novellistes han anat explorant aquesta via. En la seva
penltimanovella, Pas ntim, Maria Barbal proposa una nova imatge
de la mare durant la dictadura. La mare de Rita no pertany, com la de
Victria, al bndol dels vencedors; ha sofert, com a filla dun venut
executat pels militars. Com la mare de Natlia (El temps) ha hagut
dacceptar el nou ordre, ha hagut dadoptar una conducta, un comportament; per ella no sha refugiat en el silenci ni en una malaltia
Carme Riera, Una primavera per a Domenico Guarini. Barcelona: Edicions 62,
1981, p.127 .
11
Op.Cit., p. 290.
12
Maria Aurlia Capmany, Lo color ms blau in Obres Completes 3. Barcelona:
Columna, p. 337.
10

72

que lalla dels altres. Al contrari, dins de la llar utilitza la violncia

verbal contra els seus per superar o evacuar el propi dolor. La mare de
Rita s vctima del franquisme, de la repressi, de la dictadura per
tamb s botx de la prpia filla que no pot trobar cap model femen
per seguir; no vol sser com la seva mare, tampoc pot ser acceptada
per ella si segueix un altre model. En el cas de Pas ntim, com en el
de Lo color ms blau, les circumstncies histriques poden contribuir
en part a explicar la construcci duna imatge materna complexa i
difcil dassumir per les filles. No s el cas en altres novelles de Maria
Barbal: en Carrer Bolvia encara la fugida del pare t motius poltics (s
militant comunista i ha descapar) per la incomprensi manifesta
entre mare i filla s ms complexa. En una novella posterior, Barbal
situa el conflicte mare/filla en una poca posterior a la dictadura: en
Bella edat tenim el punt de vista de la mare i el de la filla, podem aix
entendre que ni la mare representa una feminitat caricaturitzada ni la
filla s la vctima duna educaci repressiva, i tamb constatar que
tanmateix la filla no aconsegueix construir-se al costat de la mare i
que noms pot fer-ho contra ella.
La novella de Maria-Merc Roca, Una mare com tu, ens presenta un
altre cas de rebuig de la mare, per part de la filla. El present de la ficci
sembla correspondre al de lescriptura comenament del segle XXI
per tant, la histria de les tres generacions que abraa (la mare de la
narradora, la narradora i la seva filla) ha transcorregut en bona part
desprs de la mort de Franco. Sabem, per exemple que ngels, la
mare de la narradora, estudiava el batxillerat el 1955, s a dir que seria
ella la que va patir la dictadura quan era adolescent. En aquest cas, no
es tracta del rebuig duna mare sotmesa, sense personalitat sin del
contrari. El rebuig, fins i tot lodi expressats per la narradora, es dirigeixen a una dona emancipada, reconeguda en el seu treball, que es
va divorciar per voluntat prpia. s a dir duna dona que va tenir una
vida lliure, responsable i autnoma. Duna dona que tothom admirava
i estimava, amb excepci de la prpia filla que la va rebutjar precisament per aix. En realitat, la narradora voldria sser com la seva mare,
sser la seva mare i no ho pot aconseguir: Tota la vida fingint i odiant-te

73

perqu volia ser com tu, perqu no volia ser jo. [] Per qu em va
tocar una mare com tu, si el mn s ple de mares normals a les quals
s fcil superar.13 Em semblava com si thagus volgut fer fora, com
si thagus volgut matar, i pensar en la possibilitat que no hi fossis em
feia molta por.14
En el cas dAnna, el personatge de M. M. Roca, com en levocat
per M. Barbal en Bella edat, les qualitats de la mare anullen les de la
filla i gaireb li fan la vida impossible, en el sentit ms literal. Totes
dues novellistes plantegen, aix, amb casos extrems, la dificultat que
t sempre, segons afirmen els psicoanalistes, la filla per afirmar la prpia identitat al costat de la mare.
De vegades, com ara en Els dies difcils de Maria-Merc Roca, no
hi ha rebuig, per lacceptaci de lherncia identitria condueix les
successives generacions al sacrifici. Com en Una mare com tu, M. M.
Roca conta la histria de tres generacions de dones; cap delles no
rebutja el model femen que representa la mare, al contrari, sent respecte i admiraci i, per aix mateix, sent lobligaci de sacrificar-se:
lvia va tenir relacions sexuals amb un gendarme al camp de concentraci francs per salvar la vida de la filla; aquesta acceptar tamb
relacions sexuals amb el seu patr per millorar les condicions dempresonament del seu home i poder participar a un concurs televisiu
que li permet guanyar una rentadora que pugui facilitar la vida de la
mare. La tercera tamb t relacions sexuals amb un pintor fams perqu es pensa que, si pogus viure amb ell a la masia esplndida que
posseeix, resoldria tots els problemes de la famlia. Podem notar, tanmateix, que la decisi presa per la segona, i ms encara per la tercera
generaci, si b prov dun sentiment de deure, suposa una part cada
vegada ms important delecci i de decisi prpia i una part menor
dabsolut sacrifici. Com si, malgrat tot, els dies fossin menys difcils
per a la tercera generaci. Per, en aquesta novella de Maria-Merc
Roca, es planteja de nou el problema de la dificultat que t la dona
dinventar-se una identitat distinta de la de la mare.
Ibid., p.37.
Ibid., p.41.

13
14

74

Segons Pierre Tap: lidentit est un effort constant de diffrenciation,

daffirmation, de singularisation, aussitt limit par la tentative inverse daffiliation, dappartenance et didentification.15 Segons Ginette Castro: La
fillette se construit en sidentifiant la mre dans un rapport au mme [] qui
nest pas sans conflit entre, dune part, lidentification aux aspects admirables
de la mre et, dautre part, le refus didentification la mre victime.16 B
ndicte Mauguire precisa els dos camins contradictoris de la construcci identitria femenina: Dune part, la construction dune identit
personnelle par les femmes en littrature, renvoie la nature du lien premier
la mre (et la question de lidentification/sparation). Dautre part, le processus didentification se poursuit bien aprs cette identit premire, en particulier
travers la perception des rles sociaux et souvent avec lidentit
prescrite.17

El necessari assassinat de la mare

Hem vist, fins ara, com les novellistes catalanes tracten, amb els
seus personatges de mares i filles, el problema de la identitat prescrita i que, la mare admirada i admirable planteja, per a la filla a la recerca de la identitat prpia, tants problemes com la mare menyspreada
i menyspreable. Moltes analistes han subratllat la dificultat que t
qualsevol noia per construir-se una identitat diferent de la de la mare.
Nicole Berry qualifica aquest procs dindividuaci: Lorigine du sentiment didentit me semble plutt rechercher dans le processus de sparationindividuation, dans la diffrence psychique entre soi et la mre.18 Michle
Montrelay escriu en Lombre et le nom: La femme jouit de son corps comme
elle le ferait du corps dune autre. Chaque vnement dordre sexuel (pubert,
exprience rotique, maternit etc.) lui arrive, comme sil venait dune autre:
Pierre Tap (ed.), Identits collectives et changements sociaux. Tolosa: Actes du
Colloque, Collection Sciences de lhomme, Tome I, Privat, 1980, p. 11.
16
Ginette Castro, La critique littraire fministe, in Revue franaise dtudes
Amricaines,1986, p.12.
17
Op.cit., ps. 289-290.
18
Nicole Berry, Le sentiment didentit. Begedis: Editions Universitaires, 1987, p. 81.
15

75

il est lactualisation fascinante de la fminit de toute femme, mais aussi,

surtout, de la mre. Tout se passe comme si devenir femme tre femme,
ouvrait laccs a une jouissance du corps en tant que fminin et/ou maternel.
Dans lamour propre quelle se porte, la femme ne peut parvenir faire la
diffrence entre son propre corps et celui qui fut le premier objet.19
Aix, segons aquestes escriptores, laccs a la identitat femenina s difcil, suposa un esfor que passa per la ruptura amb el model matern.
Segons Nathalie Heinich, aquest procs saguditza quan la noia passa a
lestat desposa: [T]out basculement en ltat de femme marie tend se vivre
inconsciemment comme une usurpation par o la fille, prenant la place de lpouse quincarnait jusqualors sa mre, lui prend du mme coup sa place. Autant dire
quelle naccde son identit de femme quau prix de la disparition de lautre.20
Nathalie Heinich proposa una interpretaci del matricidi literari
vinculant-lo al canvi destat civil de la dona. Segons ella, la quantitat
dherones de novella, rfenes de mare, creada per escriptores sexplica pel desig de dir simblicament la supressi necessria de la mare,
per tal docupar el seu lloc. El matricidi literari seria llavors una representaci del matricidi simblic viscut per la dona quan passa de
lestat de noia casadora al de dona casada.
No podria ser, per, la representaci simblica de lesfor que ha
de realitzar qualsevol noia per constituir-se com a individu independent, diferenciat de la mare, i a fortiori com a escriptora?
Possiblement el cas ms extrem desborrament narratiu de la figura materna lofereix la primera novella de Maria Aurlia Capmany,
Necessitem morir. En efecte, si existeix un misteri dels orgens de Geor
gina Desmoulins pel que fa a la figura paterna (Qui s el seu pare? El
misteris amic francs de Jacint Urmeneta o el propi Jacint?), pel que
fa a la figura materna el cas s molt ms extraordinari ja que no hi ha
cap menci della en tota la novella, ni tan sols unes ratlles informant
el lector de la seva mort, en el part per exemple. Georgina sembla
concebuda sense cap intervenci femenina, disposa de dos pares
possibles per no disposa de cap mare. Es pot considerar aquest buit
19

Michle Montrelay, Lombre et le nom. Pars: Editions de Minuit, 1972, p. 69.

Nathalie Heinich, tats de femme. Pars: Gallimard, NRF Essais, 1996, p. 208.

20

76

narratiu com a figuraci textual del carcter fictici del personatge ja

que, de fet, un personatge de ficci no t cap altres pares que la imaginaci de lescriptor(a), per, en aquest cas, per qu donar-li dos
pares? Un fet resulta especialment desconcertant: el que lautora hagi
dedicat aquesta novella sense mare precisament a la seva prpia mare.
s difcil dimaginar que Capmany hagi volgut noms dedicar la seva
primera novella a la mare, com a homenatge o com a prova del seu
propi talent o pel que sigui, sense adonar-se de la incongruncia de
fer-ho amb una histria en la qual no hi ha cap mare (lnica mencio
nada s la dels fills legtims de Jacint Urmeneta, morta ben jove). No
arriscar cap interpretaci basada sobre les relacions entre Capmany i
la seva mare que poguessin explicar aquest matricidi ficcional acompanyat de dedicatria, encara que, com la mare de Dlia, en Lo color
ms blau la mare de Capmany no era, si ens referim a les seves memries, gens tradicional i corrent i que, a la novellista, sovint li hauria
agradat tenir una mare ms clssica. Una altra explicaci prou
plausible seria que Capmany no va voler, en la primera novella, enfrontar-se directament amb una figura de mare: no podia donar al seu
personatge una mare original, lliure i autnoma, tampoc li semblava
acceptable la imatge de la mare franquista tpica, aix labsncia absoluta de mare tenia el doble avantatge devitar el problema i de posar la
protagonista en una situaci dabsolut allament.
Si pensem en altres herones com ara la infanticida, Mila (de
Solitud), Aloma (de la novella epnima), Natlia, la Colometa de La
plaa del Diamant, la salvatge (tamb de la novella epnima dIsabelClara Sim) o en la prpia Georgina Desmoulins, s evident que la
fragilitzaci de la protagonista, necessria per a la construcci de
la ficci, implica labsncia de la mare. En el cas dels sis personatges
que acabem de citar el buit matern s primer un handicap a lhora
dafrontar les dificultats de la vida:
La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar21
repeteix Natlia al llarg del primer captol. El personatge femen
Merc Rodoreda, La plaa del Diamant, Obres Completes 1 1936-1960. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 355.
21

77

desprovet de mare es veu mancat de model femen immediat per

imitar o rebutjar, de referncia i doncs de consells i de refugi. No t
possibilitat dexplicar els seus problemes i dubtes a qui nha viscuts de
similars abans i ha adquirit experincia; no pot tornar enrere si la situaci esdev insostenible. Ni Mila, ni Natlia ni Georgina no poden
tornar a casa de la mare per protegir-se, buscar reconfort o ajuda. En
certa manera, en matar la mare de la seva protagonista, la novellista
lascendeix, dentrada, a herona ja que la solitud i el fet de no poder
comptar sin amb les forces prpies sn consubstancials de lheroi
literari. Podem pensar que la supressi de la mare va molt ms enll
de la rendibilitat narrativa de la figura drfena, que es tracta dinventar un sser lliure de qualsevol referncia materna: Nous navons pas
de modles historiques. Si peu de mres fameuses. Toutes, nous avons quelques tantes un peu folles et sublimes, mystiques ou grandes putains, mais
vraiment lhistoire ne fut modele ni crite par nous. Nous allons commencer
nos propres modles.22 Es podria dir, llavors, que la mare morta s un
ingredient essencial de la biografia dun personatge femen. Carola,
lherona de Feliment, jo sc una dona de Maria Aurlia Capmany sembla confirmar tal hiptesi; en efecte ella, ja gran, considera la desaparici de la mare i, de manera general, labsncia de figures materna i
paterna, com a positives: No tinc cap fotografia de la meva mare, ni
de ning de la famlia, s clar. Quan, alguna vegada, mentretenia a
repassar lbums farcits de tota la parentela del meu marit, pensava que
era una forma de recordar que a mi mera vedada, i al mateix temps
em sentia com nova de trinca, lleugera, sense cap llast.23
La novella de Carme Riera, La meitat de lnima, planteja el tema
de lassassinat ficcional de la mare de manera especialment interessant.
La mare de la narradora combina, en certa manera, trets caracterstics
de moltes herones catalanes ja que s, alhora, el model de mare massa bella, massa elegant etc. que domina la seva filla i laclapara i el
Madeleine Gagnon, La venue lcriture (en collaboraci amb Hlne Cixous
i Annie Leclerc). Pars: Union Gnrale dEditions, 1977, p. 89.
23
Maria Aurlia Capmany, Feliment, jo sc una dona in Obres Completes 2. Barcelona: Columna, 1994, p. 486.
22

78

model de mare vctima dun context poltic. La narradora sembla anar

a la recerca de la veritat sobre la mare, sembla necessitar reconstruir una
figura materna coherent per poder retrobar la prpia identitat. El descobriment, casual i tard, dun possible misteri sobre la figura materna
provoca la investigaci de la narradora. Per esdev rpidament evident
que darrere la recerca de la imatge materna, hi ha la identitat dun pare
biolgic. I s ms evident encara que, darrere daquesta recerca nhi ha
una altra, molt ms essencial, que s la de pares o mares literaris. Riera
ens invita a reflexionar sobre una herncia duna altra mena, que pot i
ha de ser triada o rebutjada: lherncia literria.

Mares reivindicades
Si Carme Riera reivindica, per mitj de la ficci, un pare literari,
concretament Albert Camus, daltres novellistes reivindiquen, de
manera ms o menys explcita, mares literries, encara que matin sovint les mares de llurs protagonistes. Podem afegir que aquestes mares
sn, a vegades, catalanes per tamb daltres nacions. Maria Aurlia
Capmany reivindic sempre de manera explcita la figura de Virginia
Woolf com a mare o germana en literatura; tamb, de manera menys
visible, va reivindicar la figura de Vctor Catal, tant pels textos que
li va dedicar com per la presncia descenes-homenatges, com ara la
de Feliment, jo sc una dona, en la qual Carola descobreix el seu propi
cos a la banyera quan els seus avis Pujades li proporcionen una col
locaci i el fams vestit gris trtora; escena que en recorda una altra
de Solitud en la qual Mila descobreix la prpia bellesa tot contemplant-se a la bacina vella que acaba de fer brillar.
Novellistes com Montserrat Roig o Maria Barbal han assumit
sempre la maternitat, conscient o no, de Rodoreda a la seva escriptura;
el monleg de la narradora de Pedra de tartera, que conta la prpia vida,
s una reminiscncia inconscient de Maria Barbal; en canvi, la visi
del mn rural, del patriarcat, com en Cmfora, s lexpressi duna
escriptora que es distancia duna Vctor Catal a qui ha llegit. De la

79

mateixa manera, la presncia de Doris Lessing, com a mare espiritual,

s tan evident com implcita en Lhora violeta de Montserrat Roig. El
personatge de Norma, la novellista, es una hereva evident de la del
Golden notebooks de lautora anglesa: totes dues volen trobar una forma
literria femenina que pugui dir alhora, i sense introduir cap mena de
jerarquia, tot el que fa una vida humana, tant els grans ideals, les lluites,
els petits plaers quotidians com els quefers domstics.
Caldria evocar molts ms exemples per nhi ha un ben recent que
em sembla especialment interessant, el de Najat El Hachmi en Lltim
patriarca. Aquesta jove autora, filla dun marroqu arrelat a Catalunya,
escriu una primera novella que formalment recorda molt les tradi
cions orals de narracions rabs, per fa tamb referncies explcites a
autores catalanes: era la meva mare que parlava, era la Mila que shavia afartat de netejar capelles i relquies, la Colometa que fugia per
trobar-se.24 Filla de dues cultures assumides i reivindicades, Najat El
Hachmi, tot escrivint una histria demolidora del patriarcat, afirma
la seva prpia identitat i la seva prpia veu de dona hereva daltres
dones que han lluitat per a trobar llur identitat.
Filles sense mare, filles de mares impossibles, a vegades mares tamb (que llavors descobreixen des de laltra banda les dificultats que
havien marcat llur poca de formaci), 25 les protagonistes filles dautores catalanes plantegen des de fa ms dun segle el problema de la
definici identitria femenina. Constitueixen totes, i cadascuna amb
les particularitats prpies, una famlia entranyable de germanes en
literatura.

Najat El Hachmi, Lltim patriarca. Barcelona: Planeta, 2008, p. 222.

Podrem citar, entre moltes ms, Carola Capmany, Norma i Agns Roig,
o Lina Barbal.
24

25

80

5.
Les escriptores a Galcia:
subversi, gramtica violeta
i identitat mltiple
Helena Gonzlez Fernndez
Centre Dona i Literatura, Universitat de Barcelona

a literatura gallega dels darrers anys sha vist profundament transformada per la irrupci de les escriptores i una gramtica violeta,
una literatura concebuda en femen, que ha afectat tamb lescriptura
dautoria masculina. Les seves propostes no se situen, doncs, en el
marge del camp literari, malgrat que numricament sn menys. A la
narrativa han engegat ambiciosos projectes de subversi de gnere
amb una bona recepci. A la poesia shan convertit en models literaris
per la seva capacitat dexperimentaci i renovaci integral de lescriptura, fent quallar una gramtica violeta. I lespai virtual, convertit en
laboratori pblic del llenguatge, sexperimenta amb lescriptura i la
identitat mltiple.

Acabamos de descubrir que somos paxarios, terrbel

e completamente independentes1 (Teresa Moure, 2008: 166)
Les escriptores gallegues shan trobat davant del repte dexplicar
loxmoron gnere/naci, per aix han hagut dadequar una crulla
Tot just hem descobert que som ocells, terriblement i completament independents.
1

81

identitria on conciliar aquests dos termes que semblaven irreconci

liables. Irreconciliables perqu al llarg dels segles XIX i XX shavia
desenvolupat la identitat de gnere com un dret individual, associat a
la defensa de la igualtat i la ciutadania i com a tal no es podia relegar
a cap altra identitat collectiva. Dit amb paraules de Virginia Woolf,
com a dona, no en tinc, de ptria. Irreconciliables tamb perqu el
discurs de la naci ha estat un discurs elaborat pel patriarcat nacional
i aquest precisament ha relegat les demandes identitries de gnere,
considerant que aquesta demanda afectava noms una part del col
lectiu nacional i, per aix, shavia de postergar o, com a mnim,
adequar a les demandes de la naci, que es comportaria com un tot.
All que he denominat, tot seguint R. Radhakrishnan, el paraigua
totalitzador (Gonzlez Fernndez, 2005).
En els darrers temps, per, el paper destacat que han anat guanyant
les dones a la societat i la incorporaci del discurs de la igualtat per
a les dones a les poltiques destat, ha contribut a un cert protagonisme de tot all que afecta la lluita per la igualtat i la visibilitat de les
dones. El discurs sobre la naci a Galcia, fonamentat en una tradici
liberal al segle XIX , sha mantingut a lactualitat en posicions, diguemne, desquerra i laiques. Aix ha afavorit un paper destacat de les
donesi les seves produccions i permet resoldre loxmoron. Com diu
la poeta Ana Roman: Dona i naci sn construccions. No existeix
contradicci. [] Els processos socials sn tamb els processos personals. La dona s naci que es construeix (Nogueira, 2008: 136).
Rosala de Castro, al seu prleg a Follas novas (1880), que conv
rellegir per tal destalviar-nos prejudicis superficials sobre lautora, i
Xohana Torres amb el seu Eu tamn navegar, el vers que clou el
poema Penlope, de Tempo de ra (1992), van bastir aquest discurs
que desprs han continuat les poetes i han desenvolupat de manera
singular les narradores. Conv, per, deixar clar que les narradores
ms recents, tot i sser poques, han aconseguit una bona recepci
editoriali popular que sha dexplicar per les especials circumstncies
de la literatura gallega, com intentar demostrar. En un article que
tenia voluntat dintervenci ms que no pas de descripci (Gonzlez

82

Fernndez, 2003) vaig afirmar que mai una literatura havia desitjat
tant tenir-ne, de narradores, com li va passar a la literatura gallega
recent. Aquesta necessitat inusitada es fonamentava, i es fonamenta, al
meu parer, en dues raons complementries. Duna banda, la profunda
transformaci que va suposar la poesia dautoria femenina, especialment aquella que va bastir una gramtica violeta. Duna altra, la sensaci
de carncia que afectaria al conjunt del sistema literari en tant que
subaltern i per aix estaria sempre atent a incorporar aquells indicadors que evidencien innovaci i contemporanetat; s a dir, aquells
elements que servirien per a equipar-la com a literatura universal,
normal, no local. Aquesta carncia resultava encara ms paradoxal
en una literatura que t com a figura cannica autoral, i amb ms
projecci internacional, una dona, Rosala de Castro. La manca de
narradores, doncs, situaria el conjunt del sistema literari en posici
de desavantatge en relaci amb altres sistemes literaris en els quals la
moda literria violeta, i ms concretament, la narrativa escrita per dones,
shavia convertit en un indicador daggiornamento i, alhora, en una
manera efica per a fidelitzar el creixent nombre de lectores. Aquesta
necessitat de narrativa violeta era encara ms evident desprs del fenomen que va suposar la irrupci de les poetes gallegues al llarg de la
dcada dels 90. Ara b, no es pot oblidar que encara ara la poesia, en
la literatura gallega, s el gnere en qu sescriu el discurs de la tribu,
i ocupa, per aix, un lloc central (Vilavedra, 2007: 54).
La manca de narradores shauria assumit com una carncia sistmica
que afectaria la consideraci del conjunt de la literatura gallega ms que
no pas les necessitats especfiques dun grup, el moviment feminista.
I aquesta carncia encara la feia ms evident una crtica feminista o
profeminista molt influent, que ocupa posicions fonamentals en els
mitjans culturals de referncia (com ara les revistes Grial, Anuario de
Estudos Literarios Feministas o el programa Diario Cultural de la Radio
Galega que dirigeix la poeta i feminista Ana Roman). Aix, doncs, en
la necessitat de fomentar laparici de narradores van coincidir alhora
les demandes feministes i de les dones, i la indstria editorial gallega,
tot neutralitzant un espai en el qual les diferncies entre literatura

83

feministai literatura dautoria femenina es desdibuixaven. Ara b, els

agents literaris (entesos en el sentit sistmic), i especialment les editorials van promoure accions per a fomentar laparici de noves narra
dores, especialment Edicins Xerais, una de les principals editorials
comercials. En primer lloc, va publicar una antologia de vint-i-cinc
narradores joves i, fins i tot, indites, Narradoras (2000), que, tal com
consta a la coberta era un libro que, por primeira vez en Galicia, recolle
nunha antoloxa o estado da narrativa galega escrita por mulleres que estn
a formar un corpus literario que, sen dbida, marcar o futuro da literatura galega. Aquesta era la segona vegada que leditorial posava en marxa un
projecte per a incentivar la literatura de dones. Ho havia intentat amb
poc xit deu anys abans amb Contos erticos. Elas (1990); aquell, per,
era un moment de poetes, com es feia pals a les pgines de la revista
Festa da Palabra Silenciada. A les Narradoras de lany 2000 no es van incloure, a propsit, aquelles que tenien ja una trajectria reconeguda en
aquest gnere literari (M. Xos Queizn, Marina Mayoral, Helena
Villar, Marilar Aleixandre, rsula Heinze) perqu lobjectiu era donar
a conixer-ne de noves. La seva procedncia era diversa: algunes procedien de la literatura infantil i juvenil (com ara Ana Alfaya, Uxa
Casal i Mara Canosa), unes poques de la poesia (aquest era el cas de
Lusa Villalta, Mara Lado o Marica Campo), i altres serien els noms
a tenir en compte en els anys segents (com va ocrrer amb Rosa
Aneiros, Inma Lpez Silva totes dues guanyadores del Premio Xerais
en edicions posteriors, Begoa Paz o Beatriz Dacosta).
El fenomen de la narrativa de dones a Galcia es pot marcar amb
dos projectes literaris ambiciosos, explcitament compromesos, en els
quals t tanta importncia la ficci com lassaig: el de Mara Xos
Queizn i, ms recentment, Teresa Moure. Totes dues comparteixen
linters per la narrativa de tesi en la qual els personatges encarnen la
possibilitat de lemancipaci de les dones, i en certa manera totes dues
shan convertit en dos referents fonamentals daquesta narrativa de
dones i feminista que ha aconseguit fer-se un espai propi a la litera
tura gallega. Mara Xos Queizn, que s una escriptora prolfica, ha
publicat recentment una novella provocadora sobre la pedoflia i el

84

concepte tradicional de maternitat en el context histric dels anys 70

i 80, titulada Ten o seu punto a fresca rosa (2000), i dos llibres dassaig,
en els quals se situa tericament en un feminisme de la igualtat: Racio
nalismo poltico e literario (2004) i Anti natura (2008). Per la seva banda,
Teresa Moure, que es dna a conixer com a escriptora de referncia
amb la seva segona novella Herba moura (2005), traduda a moltes
llenges, entre daltres, al catal (Herba denamorar, La Campana, 2006),
es va convertir en un fenomen editorial no planificat. Segons va
declarar lautora en una entrevista a lAvui aquest era el seu propsit:
He volgut escriure la histria de les dones des dun punt de vista
alternatiu a la histria que ens han explicat [] Tenia la intenci de
desmuntar el mite segons el qual lsser hum s un animal racional.
Ens passem la major part del temps fent coses irracionals. Som animals passionals. (Piquer, 2006). La literatura militant, situada en un
feminisme de la diferncia i expressament ideologitzada, es va conver
tir en un xit de vendes reconegut per multitud de premis; aquesta
literatura respon a lassumpci social duna part de lagenda feminista,
per aix el seu xit no s ali a la moda literria femenina. Dolores
Vilavedra (2006) i Helena Migulez-Carballeira (2006) ofereixen una
anlisi de la recepci crtica daquesta novella que ens situa en el
difcildileg entre laven ideolgic i la lectura popular. Curiosament,
tamb en les seves incursions teatrals tant Queizn com Moure obren
camins en parallel. Si a Antgona ou a forza do sangue (1991, reed. 2008)
Queizn reescrivia aquest mite en un context medieval que shavia
dentendre alhora com la reivindicaci de la dona i de la naci, Moure
fa servir el mateix perode histric, el de la revolta Irmandia, per a
encarnar en una abadessa un context per a la llibertat i el dret a lamor
lsbic en Unha primavera para Aldara (2008), Premio Rafael Dieste
2007, que ha estat portada a escena pel Teatro do Atlntico, sota la
direcci de Xlio Lago. I potser perqu el teatre va sentir la mateixa
carncia que abans la narrativa gaireb no hi ha dramaturgues,
lany 2008 el Teatro do Morcego va posar en escena una altra novella
amb bona acollida lectora, O club da calceta (2006) de Mara Reimndez,
adaptada i dirigida per Celso Parada.

85

Entre les narradores ms recents shan de tenir en compte, a ms

a ms, uns quants noms. Rosa Aneiros, autora dun llibre de relats
situats a la costa gallega que aconseguia explicar la realitat mgica del
finisterre, Corazns amolecidos en salitre (2002), va publicar tamb una
novella situada a la revoluci portuguesa, Resistencia (2003). Begoa
Paz, que fins ara noms ha publicat dos llibres, A ferida (2004) i As
mellores intencins (2008), escriu histries quotidianes pardiques i de
suspens que evidencien el desig de les dones i com pateixen la normativa del rol dels gneres. I Rexina Vega, finalment, ha publicat la seva
primera obra, Cardume (2007) tot situant-la a la guerra de 1936.

no medio Eu: Eu unha greta (Chus Pato 2008: 61)2

Des de la dcada de 1990 les poetes shan convertit en les generadores dun espai autoritzat per a les dones i lescriptura transformada
pel discurs feminista: subjectivitat sexuada, cos, diferncia, desig, revisi i totes aquelles tcniques que han servit per a adequar el discurs heretat a aquesta localitzaci identitria que no tenia espai dins
les arts. La dcada dels 90 suposa la irrupci dun gran nombre descriptores, gaireb totes poetes, que ocupen literalment lescriptura i
amb les seves veus autoafirmatives, per diferenciades, resultava impossible confinar-les en un nic estil potic, en una tendncia (Xela
Arias, Ana Roman, Olga Novo, Lupe Gmez, Yolanda Castao,
Pilar Beiro). En conjunt van procedir a un programa de reescriptura
subversiva que va sorprendre, va fascinar any rere any (cfr. la secci
Panormica de poesia a lAnuario de Estudos Literarios Galegos). El repte,
per, era escriure fora dels models establerts, anar ms enll de la
representacii produir un discurs nou, centrar-se en el llenguatge per
a portar la paraula ms enll dels lmits. Aquestes poetes van prendre
el lloc de lavantguarda, van experimentar amb la interdiscursivitat,
amb una narrativitat creixent, amb la multiplicaci del jo enunciador
com si fos un ventrloc i, finalment, amb la simulaci identitria, que
2

Al mig Jo: Jo s una escletxa.

86

s una manera de superar els estereotips del gnere sense deixar de

pensar-hi.
En aquest anys Chus Pato ha esdevingut un referent fonamental
per a tota la poesia recent. La seva trilogia formada per m-Tal (2000),
Charenton (2004) i Hordas de escritura (2008) sha concebut com un
tractat sobre les identitats i els lmits trencats de lescriptura. La seva
proposta demana llegir amb el magatzem de lectures disponible i,
alhora, llegir noms des de les pautes que marca una potica que porta
el vers al lmit dall narratiu (es reconstrueixen els relats que ens han
format: la naci, el gnere, les identitats, el paisatge, la mort, el cos,
els mites) i al lmit dall dramtic (amb una multitud de veus
parlant alhora). Precisament aquest inters per integrar lalteritat i
loralitat s un dels eixos de la recerca potica de Mara do Cebreiro,
qui s capa danar del ms popular a les fonts ms cultes per a integrar en el poema la multitud, la diversitat. Entre la seva obra recent,
cal destacar Hemisferios (2006), una profusi de veus, organitzada en
planetes, i Cuarto de outono (2008), una profusi de cites. No s fcil
escollir entre la resta de poetes encara no citades, per entre les recents, sha de seguir amb atenci Xiana Arias i Olalla Cocia.

unha criatura entregada biomecnica que escribe esta lia

nun ordenador (Estbaliz Espinosa, 2007: 30)3
En una literatura en qu sha de parar ms atenci als blocs i la
rdio que no pas als diaris per assabentar-se de lactualitat cultural,
el bloc ha esdevingut no noms un espai per a lautoedici sense mediaci sin tamb un laboratori literari en obert, que s, al meu parer,
el repte ms interessant. Hi ha encara prejudicis al voltant dun suport
que atempta contra molts dels criteris que fa servir qualsevol cnon
(estabilitat, text tancat, reconeixement), i malgrat aix la literatura
digital i la hipertextual, que no sn ben b el mateix, comencen a
Una criatura entregada a la biomecnica que escriu aquesta lnia en un ordenador.
3

87

guanyar pes. La necessitat de transgredir la linealitat del text en la

doble dimensi compta amb antecedents en la poesia fontica i visual
de les avantguardes del s. XX , i entre les poetes gallegues recents ho va
proposar, i sobre paper, Chus Pato a m-Tal o Charenton, que es fragmenten en molts textos, com si el paper fos una pantalla, i incorporen
la figuraci cborg. Des de llavors, els lmits de la pgina i la linealitat
han estat un repte en els seus poemes.
Anxos Sumai s la pionera a escriure narrativa autobiogrfica en
forma de bloc en les seves dues seccions a Culturagalega.org, que es
van publicar en llibre: Anxos de garda (2003; aquesta versi impresa
es va convertir en un xit de vendes imprevist malgrat continuar
disponible la versi digital) i Meloda de das usados (2005). Desprs
daquestes dues incursions, segons va reconixer en una intervenci
recent,4 trobava que no podria continuar escrivint amb una concepci del suport en dues dimensions, per aix es va passar a la narrativa
convencional i va publicar As nacen as baleas (2007). I una altra narradora, la premiada Inma Lpez Silva, va publicar New York, New
York (2007), el bloc que va escriure al llarg de la seva estada en aquella ciutat per tal de no haver descriure correus electrnics. Ara b, la
literatura en bloc obliga a una escriptura diria, en fragments petits,
o posts, en la qual escriptura i lectura sn gaireb simultnies. Amb
aquests estris Lupe Gmez, que com a columnista ja escrivia articles
setmanals en format bloc al diari Galicia Hoxe, va publicar una biografia singular, Luz e Lupe (2005), una biografia gens convencional
duna exiliada a Pars, en la qual, dia rere dia, anem coneixent ms
b Luz des dels ulls de Lupe, ms interessada en el procs de descobriment daquella dona i la seva vida que no pas a bastir un relat bio
grfic.
El projecte, per, ms ambicis descriptura hipertextual, aprofitant les possibilitats de simulaci i multiplicaci didentitats, s el
dEstbaliz Espinosa, que porta a la prctica la proposta formulada per
Donna Haraway al seu manifest cborg dhibridar natura i tecnologia.
Conferncia Dentro do acuario, a la Universitat de Barcelona (07.10.2008). Vid.
www.ub.edu/cdona
4

88

Ella mateixa s una creadora en un sentit molt plural: cantant, actriu

(forma part del repartiment de la ja citada versi teatral O club da
calceta), i poeta que ja havia publicat uns quants llibres, com ara Pan
(libro de ler e desler) (2000) i nmero e (2004), el qual, de fet, marca un
canvi cap a la recerca de la identitat que caracteritza la seva ltima
obra. Lany 2005 va posar en marxa el seu blog mmmm (la seva url
actual s: estibalizes.wordpress.com), que juga en el ttol amb una
onomatopeia i amb les sigles de models mentals mediats pels media.
El bloc serveix de laboratori de creaci real en el qual la subjectivitat
es converteix en performance, per aix Estbaliz Espinosa el jo representada en el text, les imatges i el so es multiplica i es defineix com a
hbrid dhomo sapiens i criatura mecnica. El resultat potic daquest
bloc s un (no) llibre de poesia, zoommm. textos binicos (2007; disponible en pdf a www.aregueifa.net), que sha de completar amb els
vdeos que pengen del bloc. Espinosa aconsegueix dissoldre les fronteres i situar-se en el punt que ocupa un lloc fonamental en el debat
literari actual: el suport digital i lescriptura hipertextual.
Com ja havia passat a la dcada anterior, de nou les poetes estan
en posici dinnovar i generar models per al conjunt de la literatura
gallega.

Bibliografia citada
Espinosa, Estbaliz. Zoommm. Textos mecnicos [pdf ]. A Regueifa. 2007.
Consulta: 03-XI-2008. http://www.aregueifa.net/.
Gonzlez Fernndez, Helena. Mulleres e ficcin en Galicia ou a
necesidade de superar os estados carenciais. Escrita e mulleres. Doce
ensaios arredor de Virginia Woolf. Coord. Beln Fortes. Santiago de
Compostella: Sotelo Blanco, 2003
. Elas e o paraugas totalizador. Escritoras, xnero e nacin. Vigo: Xerais,
2005.
.[Ressenya] Zoommm. Textos binicos. Anuario de Estudos Literarios Galegos 2007, 2008. En premsa.

89

Migulez Carballeira, Helena. Inaugurar, reanudar, renovar. A

escritade Teresa Moure no contexto da narrativa feminista contempornea. Anuario de Estudos Literarios Galegos 2006, 2007, ps. 72-87
Moure, Teresa. Unha primavera para Aldara. La Corunya: Deputacin,
2008
Nogueira, Mara Xess. Los signos de la diferencia. Entrevistas con
las poetas Chus Pato y Ana Roman. Palabras extremas: escritoras
gallegas e irlandesas de hoy. Eds. Manuela Palacios i Helena Gonzlez.
La Corunya: Netbiblo, 2008, ps. 127-140. Pato, Chus. Hordas de
escritura. Vigo: Xerais, 2008.
Piquer, Eva. [Entrevista] Som animals passionals. Avui (15-IX-2006),
p. 37.
Vilavedra, Dolores. Atopando o seu espazo. Narrativa do ano 2005.
Anuario de Estudos Literarios Galegos 2005, 2006, ps. 168-173
. Valencias identitarias e canon literario: Manuel Rivas y En salvaje
compaa. Monogrfic Ms all de la periferia: narrativas de identidad
en Catalua, Galicia y el Pas Vasco, in Antpodas. Journal of Hispanic
and Galician Studies, XVIII, 2007, ps. 63-82.
.

90

6.
LA QUOTIDIANITAT AMAGADA.
LES NOVELLES DHELENA VALENT
Adri Chavarria

Van ser quatre les obres que public Helena Valent (Barcelona
1940-1990). Tres novelles: La solitud dAnna (1980), La dona errant
(1986) i Desquena al mar (1991). Precedides del recull de contes Lamor
adult (1977), ttol del primer conte de la srie esmentada.
El silenci embolcalla el llegat literari dHelena Valent. La mateixa
autora vivia ja fora de lescena pblica literria; escriure s normalment un acte silencis. Tal vegada lestructura de la seva obra se situa
all on la quotidianitat emmudeix, a la manera com viuen els seus
personatges de ficci: lAnna, lEnric, la Raquel, la Brbara, la Carla,
la Jlia, lAgustina, Johnny... lluny del poder dels cenacles barcelonins
que controlaven el mn de les lletres catalanes.
El seu bagul creatiu ha portat sempre el llast dun nom: Gabriel Ferrater. Per a la literatura catalana Helena Valent ser la noia gola-llarga
de Les dones i els dies.1 El pes sha traslladat fins al seu mateix reconeixement com a escriptora. Dit duna altra manera, en aquest cas un
amor de joventut ha estat un llast contra la independncia de la seva
capacitat com a autora de ficci. Quan va morir tots els diaris barce Gabriel Ferrater, Les dones i els dies. Llibre del 1968 que aplega tres llibres de
poesies. Podeu consultar les diverses edicions que ha publicat Edicions 62. Lexpressi gola-llarga s del poema de Ferrater que porta per nom Helena.
1

91

lonins destacaren que fou la musa de Ferrater, i tamb de Juan Mars.

Parlaren ms de la seva bellesa enigmtica i insolent, que de la seva
capacitat com a narradora excepte Montserrat Roig.2 Se li reconegu que fou una bona traductora de langls al catal i al castell, per
no gaire.
Les obres dHelena Valent contenen una moralitat aclaparadora,
abrusadora. Ho dic enllaant-ho amb la crtica sinuosa i valenta que
fu a la burgesia barcelonina franquista, sobretot en els contes de
Lamor adult. Helena Valent pretn que les seves obres emmirallin i
desempolseguin les futileses de la falsa moral de les relacions burgeses,
que tamb havia observat a casa seva. Fu una crtica punyent i silenciosa contra lambient burgs de la gauche divine barcelonina de la qual
ella es va mantenir al marge, sobretot per treures de sobre els aduladors
de la seva bellesa de dona, per que en canvi obviaven la seva acci de
traductora i escriptora (suposem que fou tamb una manera de fugir
de lencasellament de gran amor de Gabriel Ferrater, arran de la
publicaci de lobra Les dones i els dies 3 i de la crtica paterna a la seva
relaci).4

1
All que amaga lescriptura dHelena Valent no s tan fcil descatir. No ho dic per la construcci morfosintctica del catal, que
cont una riquesa de vocabulari important, per que s duna menja Montserrat Roig fu un article el dia 14 de desembre de 1990 dins la srie diria
Un pensament de sal, un pessic de pebre que publicava al diari Avui. El ttol era Helena, busca lvia a laltra riba. Podeu consultar laplec dels articles a Un pensament de sal,
un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991. Barcelona: Edicions 62, 1992, ps.120-121.
3
Gabriel Ferrater, Les dones i els dies. Op.cit.
4
En una carta dHelena Valent a Gabriel Ferrater del dia 22 doctubre de 1962, a
Durham, sentreveu el conflicte que signific per al matrimoni Valent-Petit la relaci
duna de les seves filles amb un dels millors amics del pare. s la primera frase daquesta carta curta: Hi ha concilibul Vinyoli-paps contra tu, segons Rata. Podeu consultar aquesta carta a ledici que cur Joan Ferrat i Jos Manuel Martos. Gabriel
Ferrater, Cartes a lHelena. Barcelona: Editorial Empries, 1995, carta 12, p. 33.
2

92

bilitat 5 excessiva. La dificultat radicaria en la temtica que sesguarda

en la seva narrativa. Valent no pretenia fer-nos sentir del tot cmodes
amb els seus llibres. Volia un lector exigent, i sobretot obert als nous
horitzons que feia possibles el moviment dalliberament de les dones.
Els seus llibres poden arribar a inquietar els lectors o escriptors que
obviaren el canvi de panorama.
Al meu entendre, lobra dHelena Valent no sallotja en un fals
feminisme.6 s a dir, tracta de les dones7 i explica histries de dones
no pas per una propaganda derivada duna missi poltica Montserrat
Podrem utilitzar un altre adjectiu per qualificar la narrativa de Valent, per
aquest de menjabilitat sadiu amb el que vull ressaltar. En les seves novelles sn
constants les referncies a la necessitat fisiolgica que representa el menjar. Els seus
personatges mengen, cuinen, xerren al voltant de diversos plats. Per de vegades
tenen tanta fam que voldrien, des de diferents posicions, menjar-se alguns dels
personatges. s aix com a La solitud dAnna sexpressa la fam de canbal duna mare
dominant, la Clara vers la seva filla Raquel. A Desquena al mar, una altra escena
tamb relacionada amb la fam, per de caire ms tendre. En una escena a la platja la
Carla diu que es menjaria el David i el Maties, pare i fill. Maria-Merc Maral fu
una brevssima referncia a aquests moments fisiolgics de les novelles de Valent
en el prleg de lany 1991 Desquena al mar. Cita lescena de la platja i diu: un moment de veritat fisiolgica... que no per casualitat es relaciona amb el menjar
caldria estudiar el tema amb deteniment en aquesta i en les altres obres dHelena
Valent, encara que fer-ho excedeix els propsits daquest prleg. I ara tamb em
passa el mateix, no puc fer-ho perqu excediria la intenci daquest article.
6
Dins duna mateixa pregunta Helena Valent respon a Vicent Mart els motius
pels quals s una escriptora poc coneguda. El motiu va ser la captivadora entrevista
que li va fer Vicent Mart per a la revista El Temps de Valncia. Respon: No sc
esquerrana, ni comunista ni militant de cap cosa daquestes. No ho he estat mai.
Com no he estat mai tampoc una feminista oficial. I com no mhe relacionat gaire
amb el mn oficial, perqu el conec massa a travs de la meva famlia, doncs aix...
Entrevista FORA DONA: Entrevista amb Helena Valent. Publicada per primer
cop el febrer de 1987 al setmanari El Temps. Jo consulto ledici publicada al llibre
Cartes a lHelena, op.cit., ps. 55-63; aquesta cita en concret s de la p. 55.
7
Formant part de la mateixa pregunta dins de lentrevista que hem citat a la
nota anterior, parla de la temtica dels seus llibres: Home, suposo que reflecteixo
una vida molt poc convencional, uns valors gens patriarcals, un mn molt de dona,
que no s que sigui difcil de comprendre, per la majoria dels meus lectors sn
dones. I aix s nou en una cultura bastant conservadora com s la nostra [...] trobo que les meves lectores shi senten molt identificades i shi reconeixen [...] crec
que tots ells {els seus llibres} transmeten fora fora a les dones. I aix s saludable,
perqu les dones som una mica massa nyeu-nyeu. FORA DONA: Entrevista
amb Helena Valent, E. cit., ps. 55-56, dins ledici Cartes a lHelena, op.cit.
5

93

Roig i Maria Aurlia Capmany desenvoluparen molt b aquest paper

social emergent de dona-protagonista, no ho dic en un to desqualificatiu sin com a fruit duna narraci ineludible de la seva realitat
present. Els dos grans temes de lescriptora van ser lemancipaci de la
dona per aix va traduir dones angleses referents per al moviment
feminista i la narraci duna quotidianitat no tan fcil desprs del dit
alliberament. Hi ha una gran sinceritat en la prosa dHelena Valent.
Els seus companys de generaci masculins lignoraren. Primer perqu
lengalanaren com a musa de Ferrater, i desprs perqu el que escrivia,
en catal, no els interessava. No els importava perqu com a homes
estaven en una altra situaci i vivien experincies diferents el mo
viment demancipaci de la dona caus ms maldecaps que no pas
alegries a aquells jovenets progres del final del franquisme.
La narrativa de Valent jugava fort. Jugava fort en lexpressi dels
sentiments, en la capacitat per despullar els gests heretats de les relacions tradicionals home-dona, i en la crtica a la societat burgesa elitista barcelonina que ella observ en les tertlies de casa els seus
pares. Manuel Vzquez Montalban va dir della: Recuerdo nuestra condicin de infiltrados en el mbito familiar culto de Helena, hija de Valent y
Fiol y ahijada intelectual de Ferrater, Joan Petit, Gom, Vinyoli. Helena y la
biblioteca de su padre nos parecan dos preciosidades inteligentes, la una rubia
y la otra racionalista, como el edificio que la cobijaba.8 I escrivia en catal!
Com era de preveure no es podien sentir gaire entusiasmats per una
obra sincera que els retratava fora a tots plegats, i que a ms a ms no
era escrita en llengua castellana.
Helena Valent ens vol transmetre el missatge emancipador de les
relacions home-dona. La majoria dels seus protagonistes mascles resten immbils i molt sorpresos enfront de la nova dona-fora que es
troben al davant. Sn unes dones noves que no pretenen ser com les
mares que havien peixat exageradament. Ells sn uns ssers emocionalment no independents, i, a sobre, quan arriba el moment estan
incapacitats per a estimar. Elles enfront daquesta herncia o b shi
Article publicat al diari El Pas. Portava per ttol Criba de invierno. Aparegut lhivern de 1990, desconeixem la data exacta.
8

94

enfronten, o b ho accepten. La burgesia barcelonina, que ella esbiaixadament retrata tan b, estava formada per aquests homes paralitzats
i aquestes dones que semancipaven, o b continuaven amb la rutina
anterior. Com va dir molt b Josep Termes, en declaracions a un article que Xavier Moret fu a El Pas arran de la mort de Valent, lautora es retir daquest ambient progre burgs barcelon: Helena acab
harta de la manipulacin que de ella pretendan hacer algunos miembros de la
Escuela de Barcelona. Huy de ellos.9 Fug daquest ambient i comen a
escriure. No li interessaven les batalletes estpides i superficials
daquesta gent que dominaven el mn editorial barcelon, i que pactaren amb el poder postfranquista.
La mateixa autora era conscient de la dificultat de ser una donaescriptora a Catalunya. Per tant, deuria ensumar el desinters amb
qu eren rebuts els seus llibres per part dels seus companys de generaci mascles. En un article despullat publicat a El Pas el dia de sant
Jordi de 1986, que porta per ttol Una imatge per embolicar el silenci diu: Una dona que escriu (o que pinta, posem per cas) s un sser
fins a cert punt malet. Solitari, a la fora, temut pels qui lenvolten
i poc estimat. La seva obra, si s acceptada, ho s amb reticncia i
suspiccia.10
Als contes i a les seves novelles sempre apareixen dues imatges que
canalitzen els homes: la del borratxo, normalment motivat per smptomes depressius, i ads la de lhome insegur vinclat al tema de no
sentir-se prou ferm prou home! amb si mateix, i amb la pressi de
saber que des de fora les dones lobserven. Normalment lescena sobretot a les dues primeres novelles s la dun home que habita amb
dues o tres dones. A Lamor adult diu: Ell torn immediatament a
recrrer els bars amb els amics. Unes setmanes ms tard, deix de
sortir i comen els dies bevent a la cambra de baix, allat de les dues
Les declaracions de Josep Termes formen part de larticle de Xavier Moret:
En la muerte de Helena Valent. El doble exilio. El Pas, 10-XII-1990.
10
Helena Valent, Una imatge per embolicar el silenci. Article publicat a El
Pas el dia 23 dabril de 1986 amb motiu de la diada de sant Jordi i de la publicaci
de la seva tercera novella La dona errant.
9

95

dones que vivien a la casa,11 i a La solitud dAnna: depressi de mascle

[...] lhome era exhibidor duna gran desesperana.12
En les seves obres, de manera imprevisible, arriba el moment en
qu tots els personatges han de fugir: han de viatjar, canviar despai,
anar al camp venint de ciutat. Necessiten canviar, comenar una nova
ruta. Fugir sobretot duna situaci ofegadora.
Els personatges dHelena Valent sn capaos de tibar la vida, com
va dir Maria-Merc Maral.13 Se sacsegen molt endins dells mateixos.
Un neguit intern els fa moure cap a noves situacions existencials. Fugen a la muntanya, al mar, o a lOrient com a lloc alternatiu a la grisor
barcelonina ciutat sempre present en lobra de Valent, per no esmentada mai pel seu nom. Curiosament, per, el mar s un element
essencial en la seva obra. Els seus personatges, per, sn de ciutat i
viuen desquena al mar, com el ttol que porta la seva darrera novella.
No viuen amb el mar, com a Cadaqus. A Cadaqus el mar, i la llum14
sn elements indissociables.

2
Els personatges actuen de manera tan imprevista, que per al lector pot resultar del tot imprevisible la resoluci de les seves accions.
Helena Valent, Lamor adult. Barcelona: Edicions 62, 1979, 2a edici. El conte porta per ttol La falta, p. 111.
12
Helena Valent, La solitud dAnna. Barcelona: Edicions 62, 1981, p. 15.
13
Maria-Merc Maral va escriure la introducci de la darrera novella dHelena Valent, publicada postmortem a Edicions de lEixample, actualment desapareguda.
Helena Valent, Desquena al mar. Barcelona: Edicions de lEixample, 1991, Introducci, ps. 7-23. Malauradament aquest exemplar es troba noms en alguna llibreria
de vell. La introducci fou de bell nou publicada el 2005 en un lbum del Pen
Catal, sota la cura del Comit dEscriptores del PEN, arran de lhomenatge que li
fu el dit Comit als 15 anys de la seva mort, dins dun acte de lAny del Llibre i la
Lectura el dia 19 de maig a Barcelona. Al dit lbum es troben textos tamb de Rosa
Ardid, Marta Pessarrodona, i lautor daquest article.
14
Diu Helena Valent en dita entrevista: (...) A Cadaqus, per, sest tan b! Aquell
viure dintre dun bany de llum, de bellesa estimulant, s impagable. Hi torno sempre
que puc. Entrevista FORA DONA.... Consultar Cartes a lHelena, op.cit., p. 60.
11

96

Sn ssers molt tangibles que toquen la brutcia de la quotidianitat. Sn personatges estantissos, fugissers i impossibles de domar,
com els gats. Esmento el gat perqu aquest s un animal molt present en la seva narrativa (els animals acompanyen el trajecte literari
de molts escriptors, esdevenint sorpresa i pregunta envers la relaci
que sestableix entre tots dos, sobretot en lanlisi deconstruccionista, en el cas de Jacques Derrida i Hlne Cixous). Li agradaven molt.
De tots els colors, de totes maneres, de raa o mescla. Com aquella
gata del barri, que reiteradament cada temporada quedava en estat i
que lAgustina acaricia mentre li fuig de les mans al balc de casa,
en una conversa amb lOlga a La dona errant.15 Els gats sn entremaliats, no deixen acompanyar-se de ning. No volen anar de passeig,
com diu una de les estiuejants sense nom en un sopar amb la Carla i
el David, al primer captol de la novella Desquena al mar: Com
seguint una divertida associaci didees una delles es va a posar a
parlar dels gats, de com s impossible treurels a passejar. s que no
et segueixen repetia.16
Per tant, si els seus personatges actuen sobtadament i de retruc
amb emergncia, els finals de les novelles dHelena Valent sn tamb
inesperats i imprevisibles.17 Si hi ha desenlla es produeix dins el mateix esdeveniment del pas de la quotidianitat. No es dna pas el
desenllaclssic que finalitza amb unes accions que pretenen explicar
el significat del fil narratiu. A Valent aquesta manera de narrar no li
interessava. Ella reflecteix la realitat dunes vides, i les escriu. Per
sense cap pretensi de teologitzar res, ni de fer cap tractat dhermenutica per comprendre la vida de la Jlia i de lAgustina, per exem Helena Valent, La dona errant. Barcelona: Editorial Laia, 1986. El dit episodi
de la gata del barri amb lAgustina es troba a les pgines 50-51 de la novella.
16
Helena Valent, Desquena al mar. Op cit., p. 38.
17
A lentrevista FORA DONA... , ja citada, quan Vicent Mart li pregunt
sobre lopini, respecte al seu llibre, per part de les seves lectores, ella va respondre:
[...] Malgrat poder ser llibres inacabats (aquesta s una de les crtiques que he sentit
ms, i potser tenen ra), crec que tots ells transmeten fora a les dones. [...] A mi em
fa una mica de por escriure, em costa molt posar-mhi. I per tant, mho agafo amb
molta tranquillitat, i si puc, ho deixo bastant de pressa... [...]. Entrevista FORA
DONA... . Dins de Cartes a lHelena, op.cit., p. 56.
15

97

ple. Aix no vol dir que al darrere no hi hagi la narraci de la vida de

dones que han agafat la llibertat.

3
Els seus llibres palesen que les relacions de mares i fills, moltes
vegades no es resolen fcilment. Aquests conflictes emocionals fan
posicionar irremeiablement els personatges de les seves novelles. Les
distncies i els xantatges sentimentals es fan especialment presents
quan sn tractades les relacions mare-filles. Lautora shi deuria sentir
identificada perqu tenia una filla. La irreflexi dels impulsos i la
maneradautopercebres, sobretot de les filles respecte a les mares, es
narren especialment a La dona errant i Desquena al mar.
Tot sovint les seves protagonistes sennueguen en la relaci maternofilial. En algun cas la relaci arriba a ser perversa. Normalment
lescenari es declina per la presncia duna mare dominant i ofegadora
que posa constantment obstacles a la resoluci de llibertat de la filla. El
cas ms patent s el de la Clara vers la Raquel a La solitud dAnna.
El desig de possessi de la mare s tan gran, que la metfora que utilitza
Valent per descriure un tal domini s la duna canbal afamegada que
voldria englotir sencera la filla: menjarse-la. Escriu lautora: La Carla
semblava posseda duna fam de canbal, una fam que sexcitava davant
la carn tendra, la que ho s tant que les sacsejades del cor encara la fan
tremolar. Res no laturava. Disfrutava daquella nova crueltat i la utilitzava per a grimpar de nou al tron, el sol lloc de la casa que ella
acceptava;18 un cas ms suau per no pas lleuger s el de la Brbara
vers la Tina a Desquena al mar, amb la nota dissident que la filla s ms
jove, que la mare t una relaci amb un home tamb ms jove, i que
la filla no se sent estimada per la mare. A La dona errant el plantejament
s diferent, per el conflicte relacional mare-filla torna a fer-se present.
En aquest cas la mare necessita fugir per trobar-se a ella mateixa.
Helena Valent, La solitud dAnna. Op.cit., ps. 92-93. Ja havia assenyalat aquesta fam en la nota 3 daquest prleg en comentar el tema del menjar.
18

98

El desemparament de lAgustina s important per no dextrema gravetat. Sense el recer de la mare, la separaci ser per a ella un procs
dautoconeixement i denfrontament directe amb la realitat. El distanciament sestableix com una aturada necessria per a la relaci.
Malgrat tot, els personatges dHelena Valent no estan immersos
dins dun discurs narratiu amarat de negativitat, ans al contrari. Duna
banda, les principals dones protagonistes dels seus llibres lAnna, la
Jlia, lAgustina, la Carla i la Raquel sn personatges que assumeixen el risc de viure sense cadenes i de bracet amb la llibertat que molts
cops comporta el salt a labisme. Lopci de viure sola i de pujar un fill
en solitari s conseqncia del fracs duna relaci amb un home,
per alhora s fruit duna decisi de viure sola i sortir-sen sola, cosa
que implica la lluita contra el model heretat de dona no lliure i dependent dels afectes i dels diners del marit-mascle. Totes aquestes dones
lluiten contra aquesta herncia establerta. Les unes sen surten millor
que les altres, per totes, exceptuant potser la Brbara, agafen el cam
aspre i costerut que significa viure sol, i amb la crrega duna maternitat en solitari. Lafany per la llibertat s ms fort que no pas la por a
quedar-se sola.
Potser el llibre La dona errant acaba com hauria dhaver comenat: la
trobada mare-filla. s a dir, el retrobament entre la Jlia i lAgustina es
dna al final del llibre a causa de lencontre inevitable per assistir a lenterrament del Cesc. Recordem que el llibre comena amb la imatge
duna carta dins dun sobre, que la mare ha deixat a la filla i que deu
explicar-li els motius de la seva fugida. LAgustina, per, optar per no
llegir mai la carta. Per tant, no sabrem mai el contingut daquestes ratlles. El que intum a travs de lAgustina, o es deixa entreveure, s la
professi de la Jlia: escriu per a editorials. No sabem si tradueix o narra, per de totes maneres el seu ofici s lescriptura. Un ofici que va de
bracet irremeiablement amb la solitud. s la mateixa Helena Valent
que utilitza la paraula ofici, tot descrivint-lo com un treball pesat,
fatigs i de molta entrega. s lAgustina qui reflexiona sobre el treball
de la seva mare: Agustina llavors va reflexionar en la fatigant soledat de
les hores que la mare dedicava a treballar. Dels silencisfeixucs daquell

99

cansament tan difcil desbandir. La nena xerrava, explicava coses, tractava domplir el buit, i la mare lescoltava en silenci fins que la feia
callar.19 Escriure, molts cops, representa viure la vida en exili. Lexili
s un estat que comporta viure fora de, i a la vegada viure dintre de la
quotidianitat. Aquesta quotidianitat pesa com una llosa per es troben
estratgies i situacions que fan que la vida continu. Aix s, la vida es
traa per trencalls i no pas per autopistes horitzontals. I lexili s Londres,
Cadaqus, Barcelona, i sobretot la seva manera descriure i traduir traduint, que sempre s un acte de traci,20 per alhora dhospitalitat.
Helena Valent va anostrar a la nostra cultura algunes de les dones
escriptoresangleses com Mansfield, Woolf i Lessing.
Les relacions entre mares i fills s una constant en la literatura
escritaper dones, especialment desprs de laparici dels estudis de la
psicoanlisi importants perqu insereixen en les relacions paterno
filials que desprs esdevenen patrons culturals dels nostres comportaments i sobretot desprs dels moviments demancipaci de les dones
als anys cinquanta i seixanta del segle XX . Escriptores soles o pertanyents a un grup com el grup de dones filsofes Ditima shan
plantejat la necessitat de fer una genealogia de lexpressi cultural de
les dones, des dartistes a escriptores. Aconseguir una genealogia cultural que actu de mirall per a poder veures elles mateixes. Una nova
manera datallar que represents noves deus de significats per als seus
treballs. No ens sorprn, aleshores, que Helena Valent decids traduir
el llibre de diversos assaigs Una cambra prpia de Virginia Woolf.
Woolft el desig de construir una genealogia de dones-escriptores per
tal denmirallar-shi, tot actuant com a palanca per a la creaci. La
imatge del mirall s molt significativa per a Woolf: La imatge del
mirall t una importncia insuperable perqu ens carrega de vitalitat;
Helena Valent, La dona errant. Op.cit., ps. 14-15.
Aquesta idea de la traducci com un acte de traci i dhospitalitat me lha suggerit sempre Arnau Pons en els seus darrers texts com La traducci, un acte crtic Seminari de traducci de lAELC, Vilanova 2005, publicat per lAELC mateixa als seus
quaderns labril del 2006 i per la revista Rels, 7, primavera 2006. I en larticle interessantsim Hlne Cixous en mis manos: Una alma arrojadiza. Dins del llibre conjunt Ver
con Hlne Cixous. Marta Segarra (ed). Barcelona: Icaria, 2006, ps. 193-219.
19

20

100

estimula el sistema nervis. Si el fas desaparixer, lhome pot morir,

com el drogoaddicte mancat de cocana.21
El mirall com un drogoaddicte a la cocana, imatge precisa que
Woolf reclama a lhora de construir una genealogia de dones escriptores. Els models masculins ja els t; en determinats moments vitals,
tant si som homes com dones, necessitem laltre semblant a nosaltres
per tal demmirallar-nos-hi i cercar un model referencial de conducta
primera que desprs, probablement, desapareixer. Jo com a home, en
determinats moments, necessito un altre home per sentir les semblances i les diferncies. Amb la dona tamb, per la nostra diferncia s
ms radical. Jo no tinc el seu cos, ni ella el meu. Ens diferencien les
maneres dactuar i destar en-el-mn; la mirada de laltre implica radical diferncia, per alhora tamb s font de reconeixement. Palanca
de desig que ens fa apropar als altres, tot sabent que sempre serem dos
asimtrics. El que li passa a Jlia, a La dona errant, s que necessita la
mirada duna semblant a ella una dona desprs de passar la nit amb
un amant mesell, deprimit i amargat pel seu matrimoni:
[...] Jlia es dedic a espiar les cares, els ulls, amb delit de topar
amb una mirada que lajuds a reconixer-se.
Amb una mirada de dona.
Persegu les dones que anaven soles i duien als ulls dos llums que
escorcollaven incisivament, enmig duna cara serena. Dones amb el
somriure difcil. Persegu la seva mirada en va.22
Que cerqui i necessiti la mirada de les dones tamb ens fa preveure que lempresa no ser fcil. Totes les relacions humanes sn delicades i les de les dones entre dones tamb. 23 La relaci amb laltre que
Virginia Woolf. Una cambra prpia. Barcelona: Deriva Editorial, 1996. Traducci dHelena Valent. Una traducci excellent, rigorosa i correctssima. Llstima que no comptem amb cap opini de Valent sobre qu representava per a ella la
tasca de la traducci.
22
Helena Valent, La dona errant, op.cit., p. 99.
23
Deia Helena Valent en lentrevista citada anteriorment: [...] Sc una mica
misntropa per por. [...] Ara, amb les dones tinc un contacte difcil dentrada. Em
fan por les dones. Em fa por la meva mare, terror, terror... s molt forta, fortssima,
duna gran i exigent energia. DONA-FORA... entrevista citada, p. 57, dins
ledici Cartes a lHelena, op.cit.
21

101

sempre necessitarem, moltes vegades esdev tibant i insegura, com el

funmbul que passa la maroma per fer referncia a una imatge Desquena al mar. Ara b, per a Helena Valent passar la maroma era prendre contacte amb la realitat. Aix s escriure.

4
Per a Valent lescriptura s prendre contacte amb la realitat. Amb
el realisme quotidi. La pellcula Estranys al Parads, de Jim Jarmush,
em va recordar La dona errant per la cruesa, la soledat i la desorientaci dels personatges dins del caos errant de la vida duna gran ciutat.
El caos i la brutcia del dies fa que shagi dactuar amb emergncia
davant de certes situacions. Gaireb sense aturar-se a pensar. Tenim
la impressi de sorprendre els personatges en un fragment poc definit
de la seva quotidianitat. Per aquesta emergncia s el fenomen de la
supervivncia. s clar que all s Nova York i aix s Barcelona, per
tot i la diferncia hi ha semblaces. A ms a ms, Maria-Merc Maral 24
ens parla al prleg dEsquena al mar que la seva narrativa li recordava
el realisme brut nord-americ. Els personatges dHelena, en certa
manera, es llencen al corrent dels esdeveniments que comporta la
Maria-Merc Maral, en el prleg-introducci ja esmentat diu que en una
conversa amb Helena Valent li digu que la seva narrativa tenia una semblana al
realisme brut nord-americ. En certa manera per la mateixa Maral, i nosaltres
tamb ho pensem, perqu la seva narrativa t un cos peculiar dins del panorama
narratiu catal, sense cap aire de famlia amb els altres escriptors catalans daleshores,
i aix es caracteritzaria per aquesta solitud emmudida que impregna la seva narra
tiva. Diu Maral en una cita llarga per que paga la pena citar: Intutivament,
gosariadir que noms li trobo un cert aire de famlia amb alguns autors i autores de
lanomenat realisme brut nord-americ. Parentiu, per, no vol dir influncia.
Recordo, poc desprs de la publicaci de La dona errant, lentusiasme amb qu Helena
Valent va fer la descoberta daquest corrent literari. All era el que volia fer, em va dir.
Jo li vaig respondre que, al meu parer, ella ja havia fet alguna cosa de ben semblant.
Em va mirar amb un punt dafalagada sorpresa, com si fins aquell moment aquesta idea
no li hagus passat pel cap. Per no mho va negar i vaig veure que aquesta interpretaci li feia veritable plaer. Aquest prleg que no porta ttol, simplement es diu introducci, es troba a Esquena al mar, op.cit., ps. 8-9.
24

102

quotidianitat, sense saber ben b on van. Aix s, no sns arrauxats

sn potser tristos per amb serenor, tot sabent que en el cam que
agafin hi ha la seva prpia elecci. Segurament la llibertat mateixa de
viure i triar, sobretot les dones ms que els homes. Si ms no aquest
fou el cas dHelena Valent, que sesmer ms en la descripci de les
dones per tal de palesar la llibertat i la capacitat dactuar per elles mateixes, tot enfrontant-se a la tradici rebuda. Aix no vol dir que les
seves escenes no se situn en les conseqncies posteriors de lanomenat postalliberament. En la novella en qu aix ms sobserva s
Desquena al mar. La conseqncia sobretot ser la solitud. Hauran de
viure soles, i en exili. Lamor ha deixat de ser el terreny de la seguretat
i el comproms davant la vacillaci externa. Tampoc no s ja el seds
obligatori pel qual havia de passar tothom.

5
La traducci s un acte dhospitalitat i a la vegada de traci. Per
com sexplica aix? El traductor, quan tradueix, assumeix un comproms amb laltre que llegeix i que sexpressa amb una llengua estrangera.
El comproms ser que traduir amb generositat lobra de laltre per
tal que els lectors de la llengua receptora el puguin capir el millor
possible. Tot sabent que el significat original no el podrem capir mai
del tot perqu no ha estat fet amb la nostra llengua, sin amb una altra
destrangera. El traductor i el lector sn tamb estrangers lun respecte a laltre. Amb la literatura sestableix sempre una relaci dapropament per a la vegada de forasteria. En un mn on cada vegada ms
es viuen relacions sense comproms, Helena Valent va decidir ser
forastera tant en la seva narrativa com en les traduccions que feia. La
traducci comporta una dosi de solitud important. La relaci amb
lautor esdev tan estreta, que de vegades sembla que la teva vida resti
al marge:
Escric lentament i, a ms, no tinc gaire temps. Jo em guanyo la
vida fent traduccions. No tinc absolutament cap altre ingrs. No tinc

103

cap renda, ni tinc beques, ni tinc res. Escric cada dia per a poder viure, s a dir, quasi sempre traduccions. [...] Noms quan escric mantinc
un vertader contacte amb la realitat. La vida de cada dia s un mn
irreal, tot el que et donen, et presenten, texpliquen, no ho reconeixes,
vius en funci dels altres. Cal recollir-te, endinsar-te en tu mateix,
despullar-te, prendre contacte amb aquella nova realitat que pots
crear. Recrear-la i projectar-la enfora s un procs que em fascina i
mespanta alhora.25

DONA FORA, entrevista amb Helena Valent. Dins de Cartes a lHelena,

op.cit., ps. 56-57.
25

104

7.
HLNE CIXOUS, DE LA TEORIA A LA FICCI
Marta Segarra
Universitat de Barcelona

lne Cixous s, certament, una de les teriques ms influents

en el camp dels estudis sobre dones i gnere, per tamb una de les
escriptores ms innovadores de la literatura actual en francs. Se situa
en el camp de la ficci, lassaig filosfic o esttic i tamb el teatre,
creuant sovint les fronteres entre aquests gneres. Jacques Derrida
apunt que hi ha un malents profund1 respecte a lobra de Cixous,
sobretot fora de Frana: bona part del seu lectorat noms coneix els
textos terics que va publicar als anys setanta i que tingueren un gran
impacte en els estudis feministes i de gnere. Per tant, se la considera
sobretot una terica o fins i tot una filsofa ella rebutja aquest
qualificatiu i se la critica perqu no s clara i no dna idees concretes que es puguin traduir en un mtode danlisi. La mateixa escriptora considera que els seus textos sn, sobretot, potics, encara que
desafien qualsevol intent de classificar-los en gneres coneguts, excepte potser en el cas de les obres de teatre. Els primers llibres de
Cixous portaven la menci novella o assaig a la coberta, per motius editorials, per ms tard lautora va abandonar aquesta prctica i
prefereix parlar de ficci o ficci filosfica per qualificar-los. En
1

Jacques Derrida, Genses, gnalogies, genres et le gnie. Les secrets de larchive.

Pars: Galile, 2003.

105

realitat, no podem separar la teoria i la ficci en la seva obra, que

combina la narrativa autobiogrfica i de ficci amb la reflexi potica
i filosfica. Podem dir fins i tot que el geni de Cixous (emprant una
paraula que Jacques Derrida va suggerir aplicant-la a lescriptora) rau
en la seva habilitat per combinar ficci, teoria i vida, tal com ho formula Verena A. Conley.2
Lobra de Cixous s molt extensa (ha publicat una setantena de
llibres i centenars darticles des de 1964), per els seus textos ms coneguts i traduts sn alguns dels que va publicar als anys setanta com
Le rire de la Mduse (1975)3 del qual sha dit que s el text feminista ms citat i La venue lcriture (1976),4 tradut al castell com La
llegada a la escritura, la qual cosa falseja el concepte del venir cap a
lescriptura com un procs infinit. Lobra i el pensament de Cixous
han evolucionat des daleshores. Des de 1997, aproximadament (quan
va aparixer OR. Les lettres de mon pre),5 la crtica ha assenyalat un
viratge en lobra de Cixous, concretat en la recurrncia de certes
imatges i temes en el sentit musical que, malgrat estar ja presents al
seu mn, adquireixen ms intensitat en textos ms recents (la seva
infantesa a Algria, una reflexi sobre la judetat, limpacte dels somnis en la seva escriptura, la decadncia del cos i la mort....). La seva
obra, cada cop ms subtil, acull fructfers intercanvis entre la litera
tura, la filosofia, la psicoanlisi i les arts.
Per tal dorientar-nos en aquest bosc de significants que s lobra
de Cixous, destaquem en aquest article algunes de les seves rees, en
un sentit gaireb geogrfic. Amb aix pretenem tamb mostrar que
lescriptura de Cixous s alhora singular i plural; la seva obra parla
una llengua especfica (que Frdric-Yves Jeannet ha anomenat el
cixaldien),6 que destaca com una de les ms peculiars i originals de la
Verena Conley, Preface a Hlne Cixous. Writing the Feminine. Lincoln: University of Nebraska Press, 1984.
3
LArc, 61, 1975, ps. 39-54.
4
Hlne Cixous, Madeleine Gagnon i Annie Leclerc, La venue lcriture. Pars:
U.G.E., 1976.
5
Pars: Des Femmes-Antoinette Fouque, 1997.
6
Hlne Cixous i Frdric-Yves Jeannet, Rencontre terrestre. Pars: Galile, 2005.
2

106

literatura contempornia, per les seves riquesa i ambigitat, la qual

cosa fa que els seus sentits es multipliquin infinitament.
La primera rea seria la que fa referncia a la diferncia sexual, que
s un tema central en lobra dHlne Cixous, especialment en aquells
textos escrits durant la seva implicaci amb el moviment feminista
francs a partir de 1975, encara que lautora rebutja letiqueta de fe
minista, perqu opina que a Frana tenia o t un sentit restrictiu i
esbiaixat que no li agrada. Empra el terme de diferncia sexual, amb
preferncia pel plural diferncies, per tal deludir categories tan
cades com home i dona en tant que grups en qu es divideix la
humanitat de manera estanca. Cixous defensa que les diferncies sexuals estan sempre en moviment, tant en les dones com en els homes,
una idea que contradiu la crtica dessencialisme que sovint se li ha
fet. A Le rire de la Mduse, reacciona contra els prejudicis que han
impedit que les dones acomplissin els seus desitjos i que associaven la
feminitat amb la mort. Lautora encoratja les dones a escriures mitjanant una prctica femenina de lescriptura, anomenada tamb
criture fminine. Aquest concepte ha estat i continua sent molt fecund, encara que sentn sovint, de manera equivocada, com si es
refers noms a lescriptura feta per dones. Cixous deixa clar que lcriture fminine pot ser produda tant per dones com per homes, ats que
la masculinitat i la feminitat existeixen en tot sser hum. Mai no ha
definit concretament aquesta prctica, ja que aix seria contrari a la
mateixa essncia del concepte, per podem deduir el seu sentit llegint
les seves ficcions i tamb els seus textos sobre altres escriptores com
Clarice Lispector.
Hlne Cixous ha explicat a Rencontre terrestre que, desprs de conixer Antoinette Fouque (la fundadora de leditorial Des femmes,
coneguda activista per als drets de les dones a Frana), va adonar-se
que calia comprometres amb el moviment dalliberaci de les dones,
i ho va fer publicant els seus textos nicament en aquesta editorial
durant ms de vint-i-cinc anys i tamb escrivint textos proclamatoris com Le rire de la Mduse o Vivre lorange (1979).7 En ells, parla
7

Pars: Des Femmes-Antoinette Fouque, 1979.

107

en nom de les dones i a les dones, malgrat la seva resistncia a assumir

identitats fixes com aquesta, amb la intenci de fer que les coses canvin, en una mena de pensament mgic, en paraules seves. Tamb va
comenar aleshores a escriure sobre altres escriptores, no tant per cercar una genealogia, tal com proposava Virginia Woolf, com per trobar
companyes descriptura com la brasilera Clarice Lispector, a la qual
ha dedicat diversos assaigs, les poetes Anna Akhmtova i Marina Tsvetieva, aix com laustraca Ingeborg Bachmann, principalment.
Tanmateix, els amics literaris de Cixous no noms sn dones; tamb
shi compten Shakespeare, Heinrich von Kleist, Montaigne i Stendhal,
entre daltres.
La majoria daquests escriptors pertanyen a la literatura en angls,
alemany i francs, que sn les tres llenges principals dHlne Cixous, a causa dels seus orgens mltiples: va nixer en un entorn
francfon, per la seva mare parlava alemany; ms tard, Cixous mateixa va triar langls com a segona-tercera llengua i es va convertir
en especialista en literatura anglesa. Aquesta segona rea, la dels seus
orgens, s fonamental en la seva obra, no perqu lautora essencialitzi
el sentiment de pertinena; ans al contrari, el que fa s problematitzar-lo, juntament amb altres conceptes com el de ptria, llengua materna, herncia cultural, nom propi i, fins i tot, identitat, tal
com Jacques Derrida assenyala a Genses, gnalogies, genres et le gnie.
Hlne Cixous va nixer de pares jueus a Algria el 1937, quan el
pas era encara una colnia francesa. El seu pare era originari dAlgria i, per tant, oficialment francs, i la seva mare germanfona
venia duna regi europea que va ser successivament alemanya i francesa, seguint els avatars de la histria europea del segle XX . La famlia Cixous va patir lantisemitisme legal i social durant la Segona
Guerra Mundial, fins al punt que van perdre durant un temps la
nacionalitat francesa per convertir-se en aptrides; per, a ms, van
suportar el menyspreu i lhostilitat dels algerians rabs, que estaven
lluitant per la independncia i que consideraven que els jueus alge
rians, en general, eren uns tradors que no pertanyien realment al
pas.

108

Hlne Cixous, des de la seva infantesa, va ser molt conscient de

totes aquestes hostilitats i contradiccions, que poden aplicar-se a qualsevol forma de colonialisme. A ms, molts dels seus parents de la
branca materna que vivien a Europa van ser deportats i alguns van
morir als camps de concentraci. Aquest contacte prematur amb la
injustcia i la mort (el seu propi pare va morir poc desprs del final de
la guerra, exhaust i malalt) en va fer una rebel, per, com que era
massa jove per reaccionar amb lacci, aix la va empnyer a refugiarse en la lectura. Ha escrit a Rencontre terrestre que va triar-se una nacionalitat imaginria, s a dir, una nacionalitat literria. La literatura va esdevenir el seu mn, que no ha deixat mai. Aix no vol dir
que el seu s un mn a part de la realitat; al contrari, per Cixous,
viure, escriure i llegir estan inextricablement lligats. Aquesta s la ra
per la qual la seva escriptura desafia qualsevol classificaci, i combina
teoria, ficci i autobiografia. Els seus primers textos (com Un vrai
jardin, de 1971)8 alludien de manera ms obscura que els ms recents
a aquests fets autobiogrfics. OR. Les lettres de mon pre (1997) va ser el
primer a narrar explcitament alguns dels records ms dolorosos de la
seva vida. Aquesta ficci estava dedicada al pare, i va ser seguida
dun llibre sobre els orgens de la mare, Osnabrck, publicat el 1999.9
Tanmateix, aquests llibres van estar precedits per Hlne Cixous. Photos de racines (1994),10 que es pot considerar un assaig i que cont una
cronologia de la seva vida, retrats de famlia, etc. Les rveries de la
femme sauvage (magnficament tradut al castell per Arnau Pons i Yal
Langella amb el ttol de Las ensoaciones de la mujer salvaje)11 i Le jour
o je ntais pas l (2000)12 aprofundeixen en la inspiraci autobiogrfica, fixant-se en dos moments diferents de la vida de Cixous: la seva
infantesa i la mort del pare en el primer, i el naixement i la mort del
seu propi fill, que patia sndrome de Down, en el segon. Un dels seus
Pars: LHerne, 1971.
Pars: Des Femmes-Antoinette Fouque, 1999.
10
Hlne Cixous i Mireille Calle-Gruber, Hlne Cixous. Photos de racines. Pars:
Des Femmes-Antoinette Fouque, 1994.
11
Pars: Galile, 2000. Ledici castellana s a Horas y Horas, Madrid, 2004.
12
Pars: Galile, 2000.
8

109

llibres ms recents, Si prs (2007),13 relata el retorn de lescriptora a

Algria desprs duna absncia de ms de trenta anys, i una visita molt
emotiva a la tomba del seu pare. Cigu. Vieilles femmes en fleurs (2008),14
lltim publicat fins ara, expressa el seu temor cap a lenvelliment,
per no el seu propi sin el de la seva mare anciana, com a manera
dexorcitzar la seva mort.
Tots els esdeveniments trgics soferts per lautora es consideren
tamb en una reversi tpicament cixousiana una sort extraor
dinria, una oportunitat, perqu li van permetre compartir
lexperinciade la humanitat, crim, ficci, cstig (Rencontre terrestre).
Cixous declara que, per escriure, es necessita inauguralment, una
ferida. I si sentim els ecos de Dostoievski en la citaci anterior, s
perqu, a ms dhaver patit aquesta ferida originria, tamb cal les
lletres de la ferida: sang i llengua. Aix ens permet entendre que
linicial amor per la lectura dHlne Cixous no noms era una manera descapar de la lletjor de la vida quotidiana a Algria, ni tampoc
necessriament un primer pas dentrada a la literatura com a escriptora, sin ms aviat una passi duradora i una manera de concebre la
seva prpia escriptura. Cixous practica el que ella mateixa anomena
lircrire: llegirescriure, que s una hospitalitat constant a textos
daltres poetes, escriptors i pensadors, com per exemple Freud (la seva
obra de teatre Portrait de Dora (1976)15 es va inspirar en la famosa pa
cient del pare de la psicoanlisi), per tamb molts altres: La divina
comdia de Dante, la Bblia, el Llibre dels Morts tibet i egipci (a La,
1976),16 les narracions curtes de Balzac, la recherche du temps perdu de
Proust, aix com les obres dels autors mencionats abans. Cixous homenatja sovint la literatura i el seu poder de salvaci (per exemple, en
Lamour mme dans la bote aux lettres, 2005);17 aquest homenatge s un
dels sentits de la paraula lletra en el mn de Cixous, referint-se a les
belles lettres o la literatura.
Pars: Galile, 2007.
Pars: Galile, 2008.
15
Pars: Des Femmes-Antoinette Fouque, 1976.
16
Pars: Gallimard, 1976.
17
Pars: Galile, 2005.
13
14

110

Tanmateix, aquesta receptivitat als textos daltri (que podem anomenar intertextualitat) no s noms un tribut a la seva passi per la
literatura, sin tamb un dileg subtil, de vegades una apropiaci
irnica i, en altres casos, una apassionada digesti de les obres ms
estimades. Lentorn lingstic de Cixous tamb va tenir una influncia en la seva prpia escriptura: encara que declara que no va tenir
mai cap dubte a escollir el francs com a llengua literria (ha expressat
sovint el seu amor per la llengua francesa), tamb descriu la seva sensaci de no pertnyer legtimament a la cultura francesa, degut als
seus altres orgens. Com afirma Jacques Derrida, lescriptura de
Cixous noms pot esdevenir-se a linterior de la llengua francesa, s
intraduble (encara que sabem que el filsof tamb va dir que lnica
traducci possible s la que tradueix all intraduble). Cixous utilitza
una imatge molt illustrativa a Rencontre terrestre per descriure el lloc
que ocupen aquestes diferents llenges a la seva escriptura: diu que
navega en una barca francesa, per amb un rem alemany i un altre
angls. Aquestes llenges (i altres com el llat, tamb) es barregen en
la seva prpia llengua, tot desterritorialitzant-la.
Aquesta pluralitat a linterior duna sola llengua, com tamb lhospitalitat cap a textos en altres llenges, prpia de la lectura-escriptura,
s caracterstica de la concepci que t Hlne Cixous de lalteritat,
un altre gran mbit en la seva obra. La relaci amb laltre constitueix
una de les preocupacions principals del seu pensament. Ja hem vist
que les experincies biogrfiques de lautora la van fer molt sensible a
tot all relacionat amb la identitat personal i collectiva. Totes dues
estan en relaci amb laltre, en el sentit de tots aquells i aquelles que
no sn jo, o que no pertanyen a la meva comunitat (o raa, classe, naci, etc.). Aquest tall profund entre el jo i laltre defineix la tradicional
concepci occidental del subjecte, tamb anomenat subjecte platnic
o cartesi, pels dos filsofs que van posar-ne les bases. La Illustraci
va afianar aquesta concepci racionalista dun subjecte nic i hermtic, per des del segle XIX , i especialment al llarg del XX , la filosofia,
la literatura i la psicoanlisi han descrit un subjecte fracturat, travessat
per lalteritat, els lmits del qual, en lloc de ser slides barreres, tenen

111

tendncia a foradar-se i a esborrar-se. Cixous sha inscrit en aquesta tendncia, emfasitzada per la literatura i lart postmoderns, i tamb pel
pensament postestructuralista o postmetafsic. Loriginalitat de la
nostra escriptora rau, per, en la seva manera potica de reflexionar
sobre el subjecte, aix com en la seva insistncia en qu lalteritat
sempre s ja a linterior del subjecte, i no noms a lexterior. Cixous
deconstrueix, doncs, loposici entre interior/exterior, singular/plural
i el subjecte/laltre. A ms, no fa una demostraci terica del seu pensament, sin que el materialitza en la seva escriptura, que ha estat,
aix, anomenada una poethics,18 ja que fusiona la potica i ltica.
En textos com Sorties (dins de La jeune ne, 1975),19 Cixous va
relacionar la capacitat dacollir lalteritat amb la feminitat i lanomenada criture fminine. s en aquest sentit que podem interpretar la seva
famosa i polmica afirmaci: Avui, lescriptura s de les dones. Lescriptura es nodreix dalteritat, dels altres que sn dins del jo, potser
sense saber-ho: les nostres dones, els nostres monstres, els nostres
xacals, els nostres rabs, en les seves paraules. Els seus primers textos,
tot i essent molt ms experimentals que els assaigs dels anys setanta
o la seva ficci posterior, tracten ja del ram de grans temes humans
que evoca la literatura universal, com diu a Rencontre terrestre. El seu
primer llibre, un recull de fragments agosaradament titulat Le Prnom de Dieu (1967),20 ja cont la llavor de tots els motius i imatges que
trobem en la seva obra posterior. Hi ha una diferncia substancial,
per, entre aquests textos demonacs, com ella mateixa els qualifica
(Les Commencements, 1970;21 Angst, 1977; o Anank, 1979)22 i els ms
controlats de temps posteriors. Lautora considera que els primers sn
propers al sagnar i al sanglotar. Sorgien com una tempesta i
desplegaven visions o allucinacions que li van fer tmer la bogeria.
Eren textos que no venien de la voluntat i la ra de lautora, sin dels
Verena Conley, op. cit.
Hlne Cixous i Catherine Clment, La jeune ne, Pars: U.G.E., 1975.
20
Pars: Grasset, 1967.
21
Pars: Grasset, 1970.
22
Ambds publicats a Des Femmes-Antoinette Fouque.

18
19

112

seus afectes, pensaments i somnis inconscients. Li varen permetre fer

lexperincia del subjecte dividit, per tamb adonar-se de la riquesa
del llenguatge que prov de lsser interior, que s tamb lespai de
lalteritat i, per tant, el ms subjectiu i el ms universal.
A ms, aquesta escriptura que reconeix la importncia de linconscient no pretn dominar el llenguatge sin que el deixa fluir gaireb
lliurement posa en relleu la part del significant, que no es redueix a
un redut grup de significats associats. En una entrevista, Cixous explica que no escoltem el llenguatge quotidi perqu sempre lhem
sentit i que, aleshores, el llenguatge potic hauria de donar a llum
els innumerables llenguatges dels quals est prenyat. 23 Aquesta concepci de lescriptura s propera a la teoria sobre el llenguatge potic
dels formalistes russos, que va tenir una gran influncia en la postmodernitat francesa. Tanmateix, fins i tot els textos ms juganers i aparentment formalistes de Cixous (com Partie, 1979, 24 on es deixa sentir
la influncia de Lewis Carroll i del Finnegans Wake de Joyce) estan
relacionats amb lalteritat. A La venue lcriture es diu que hi ha una
llengua [...] en totes les llenges. Una llengua alhora nica i universal
que ressona en cada llengua nacional quan s un poeta qui la parla.
s un llenguatge potic, afegeix Cixous, format per la llet de lamor
i la mel del meu inconscient. Podem reconixer en aquesta descripci la conjunci de la singularitat i de la universalitat tan caracterstiques de la seva escriptura.
La relaci entre el subjecte i laltre est lligada amb un altre tema
etern de lart i la literatura: lamor. Podem sentir odi o por cap a laltre, i per tant mantenir-nos-en allunyats, o b ens hi sentim atrets i
volem posseir-lo. Aquest sentiment, que coneixem tamb com a desig
i que Cixous anomena amor, s present en totes les seves obres, per
ms especficament en dos dels seus ttols: Lamour mme dans la bote
aux lettres (2005) i Lamour du loup (publicat primer com un article

23
Entretien avec Franoise van Rossum-Guyon, Revue des Sciences humaines,
168, octubre-desembre, ps. 479-493.
24
Pars: Des Femmes-Antoinette Fouque, 1976.

113

lany 1994 i desprs com a llibre, amb altres textos afins). 25 Aquest
darrer pot considerar-se un assaig si aquesta distinci t sentit en
lobra de Cixous a partir dun text de Marina Tsvetieva, que desenvolupa una reflexi sobre lamor. El text deconstrueix, concretament,
la imatge tradicional de la relaci entre el llop i lanyell, una antiga
histria, ja present en squil i Plat, de la relaci de poder implcita
en lamor. Cixous descriu un amor-altre, en canvi, que no eludeix
el desig dapropiaci, de devorar laltre, per aconsegueix no cedir
a aquesta fam. Per a lautora, lamor sempre equival a la passi, labsolut, la condici de viure i de restar en vida. Confessa que lamor s
una de les tres potes de la seva existncia; les altres dues sn escriure i viure en si mateix (Rencontre terrestre).
El fet que Cixous utilitzi animals per tal delaborar el seu raonament potic no s casual, i aix ens condueix a un altre gran mbit de
la seva obra. Tal com la crtica ha destacat, els animals hi tenen un
paper protagonista. Lanimalitat ha estat tradicionalment concebuda
en oposici a la humanitat; els animals representen, aix, lalteritat
radicalment diferent de lhome (entenent per lhome la humanitat
en general). Per a Cixous, els animals tamb representen lalteritat,
per no estan separats radicalment dels ssers humans. Alguns animals, i sobretot certs gossos i gats, representen per a lautora laltre
amat i amant. Sovint personifiquen tamb la innocncia, la manca
degoisme i el sacrifici que ella relaciona amb lamor. Per exemple, a
Manna, pour les Mandelstams pour les Mandelas (1988), 26 identifica el
poeta rus Ossip Mandelstam i el lder sud-afric Nelson Mandela amb
lestru, que pren un sentit mtic i fins i tot sagrat. Trobem molts
altres animals al mn literari de Cixous: a banda de lanyell i el llop
(relacionat tamb amb La Caputxeta vermella), hi ha lase (en allusi a
Abraham) i el talp (en relaci amb Shakespeare), entre molts altres.
Malgrat tot, el gat hi t el paper principal, a Messie (1996),27 per exemple. A la manera tpica de Cixous a barrejar fets i ficci, els gats sn
Ambds publicats per Galile.
Pars: Des Femmes-Antoinette Fouque, 1988.
27
Pars: Des Femmes-Antoinette Fouque, 1996.
25

26

114

alhora fidels companys en la vida real i figures exemplars de la relaci

ntima per respectuosa amb laltre.
Un aspecte menys conegut, fora de Frana, de lactivitat dHlne
Cixous s la seva implicaci en accions poltiques. A ms dinvolucrar-se en el moviment dalliberaci de les dones a partir de 1975, que
ja sha comentat, lautora sha comproms en diverses causes poltiques, no noms relacionades amb les dones sin tamb amb els presoners, els immigrants i els refugiats poltics, entre altres. Al principi de
la seva carrera, aquesta activitat poltica semblava deslligada de la seva
obra prpiament literria, i lautora va sentir de seguida la necessitat
dassociar-les ms estretament. A mitjans dels setanta, va trobar que la
seva escriptura era massa lrica i ntima i es deman com podia
donar veu als massacrats. Aleshores va publicar Rvolutions pour plus
dun Faust (1975),28 encara una ficci, abans de trobar que el teatre
podia ser un gnere ms adequat per aquesta vena poltica. Lescrip
tura dramtica constitueix, fins a un cert punt, un mbit diferenciat
en lunivers cixousi, ja que lautora subratlla que s fruit de trobades
amb determinades persones (Simone Benmussa va ser la primera que
la va empnyer a escriure per al teatre), i especialment Ariane
Mnouchkine i la seva companyia, el Thtre du Soleil, i per tant un
treball collectiu.
Un dels trets ms originals del teatre de Cixous s que inclou personatges contemporanis i esdeveniments de la histria recent. Per
exemple, una de les seves obres ms conegudes, Lhistoire terrible mais
inacheve de Norodom Sihanouk, roi du Cambodge (1985),29 posa en escena el genocidi del poble cambodj en mans del partit dels khmers
rojos, esdevingut pocs anys abans de lestrena de lobra. LIndiade ou
lInde de leurs rves (1987)30 dna veu a Gandhi a lpoca de Hitler; i La
Ville parjure ou le rveil des rynies (1994)31 parla, de manera allusiva, de
lescndol de la sang contaminada que va tenir lloc a Frana als anys
Pars: Le Seuil, 1975.
Pars: Thtre du Soleil, 1985.
30
Pars: Thtre du Soleil, 1987.
31
Pars: Thtre du Soleil, 1994.
28
29

115

noranta. Tal com ha afirmat J. Derrida (a Genses, gnalogies...), Cixous

trenca tamb les barreres entre la memria histrica i la urgncia
poltica. Els esdeveniments poltics, tanmateix, sn tamb metfores personals, afegeix lautora. De fet, un dels trets ms singulars i
poderosos de la seva escriptura s que difumina la frontera entre el
que s personal i collectiu, entre el singular i el plural, el subjectiu i
luniversal. Si pensem, com Derrida, que la literatura es caracteritza
per la seva singularitat irreductible i, alhora, perqu s una experincia universalitzadora, tots nosaltres dones i homes, i potser tamb
gats podem reconixer-nos en els textos dHlne Cixous. La seva
obra t la capacitat de travessar, amb el pas elegant i tamb els salts
sobtats dels gats, els lmits entre els gneres (tant literaris com sexuals),
les disciplines, la ficci i la realitat, el conscient i linconscient, la
viglia i el somni... tot foradant aquests lmits i fent-los permeables.

116

8.
ELS LLAVIS DEL PAPER:
EL COS-TEXT I EL RETRAAMENT DELS CONFINS
A LA POESIA CATALANA RECENT
(GEMMA GORGA I MIREIA CALAFELL)
Meri Torras
Universitat Autnoma de Barcelona

Per aix escric en veu baixa,

sense alar els llavis del paper.
Gemma Gorga

Aquelles cordes del vent, poemari aparegut lany 1987, Felcia Fuster
ens deixava el testimoni punyent dun interrogant que, ms que no pas
encoratjar-nos a buscar-ne respostes metafsiques, ens imposava la
conscienciaci del que determina viure en un cos sexuat en femen:
Qui
Qui mha ferrat,
qui mha fixat damunt dels ossos,
a cops,
aquesta pell,
aquesta pell de dona,
que tot i despullant-me mha vestit.
[] Cega els presagis
he avanat
reculant. I mestimbo. nicament,
sn les pedres els dits

117

que em van collint aquest

abric estrany, pell
que em deixa nua i que mestreny
la breu
coincidncia
de la vida i el cos.
(57)

Les accions i implicacions del cos han estat un objecte/subjecte amb

cada vegada ms presncia dins la producci potica contempornia en
llengua catalana produda tant per dones com per homes.1 La pregunta
que Maria-Merc Maral deixava escrita a Ra de cos (2000) Cos meu:
qu em dius?, sha vist acompanyada, a mesura que avana el segle xxi,
per un seguit de textos que poden llegir-se com a possibles respostes
alhoraque obren altres preguntes (o variacions sobre ella).2
Davant la impossibilitat de donar compte dun panorama tan ampli,
mltiple i divers en lespai que ofereix aquest article, em centrar en la
potica de dues autores de generacions diferents i amb una trajectria
distinta Gemma Gorga i Mireia Calafell que comparteixen, al meu
entendre, conferir al cos un paper constitutiu de les seves potiques.3
Noms com a bot de mostra el Premi Miquel Mart i Pol, 2007: La victria de
la dona lluna, del poeta mallorqu Jaume C. Pons Alorda.
2
Coetnia de Maral, destacaria el llegat potic que Teresa Pascual (1952) ens
ha ofert i ens continua oferint per tal de convertir el cos com a interfa de traducci
i interpretaci dun mn i un saber diferent a lortodox. En aquesta lnia, una de les
aportacions ms preeminents s la de Mireia Vidal-Conte (1970) especialment als
poemaris Gestual (2005) i Anomenam nom (2007). Per la seva banda, Susanna Rafart
(1962) ens enfronta al text Mou-te en mi..., de Baies (2005), amb la transmutaci
dun cos fet espai (o dun espai fet cos) en el curs del poema. I propostes corporals
diverses recorren els versos de veus potiques tan suggerents com les de Laia Noguera
o ngels Gregori, per citar tan sols alguns noms.
3
Apareguda enguany, desfermant les guspires (i els incendis) que prometia com
a maniobra generacional, lantologia Pedra foguera agrupa veus de poetes nascuts/des
als anys 80 i/o finals dels 70 i permet constatar aquest protagonisme indubtable del
cos. En lmbit de les relacions amoroses-sexuals, bviament, el cos havia estat ms
present des de sempre. Aix ho mostra una altra antologia publicada enguany, Er
tiques i despentinades, a cura dEncarna Sant-Celoni i Verger, on de fet hi apareixen
totes les autores que he esmentat (excepte Rafart i Calafell).
1

118

Cos-lloc: lespai viscut de Gemma Gorga

Des que el 1997 va aparixer Ocellania (Premi Rosa Leveroni,
1996),4 Gemma Gorga (1968) ha publicat tres reculls ms: El desordre
de les mans (2003), Instruments ptics (2005) i Llibre dels minuts (2006),
tots ells mereixedors de premis i/o mencions i molt ben considerats
per la crtica.5 Escriure sobre lobra daquesta poeta barcelonina no s,
per tant, fer-ho a propsit duna desconeguda.
Centrant-me sobretot en el seu ltim recull (sens dubte el ms
madur i culminant, literriament parlant),6 el propsit daquest apartat s provar de presentar una lectura transversal que senfronti a la
temptativa agosarada dassenyalar uns parmetres interpretatius que
creuen el conjunt de lobra de Gorga. La hiptesi, per tant, s que hi
ha uns trets potics a Llibre dels minuts que repeteixen i reprenen els
dels volums anteriors (perqu cada repetici demana una diferncia i,
conseqentment, contribueix al viatge de recerca de la veu potica),
i impliquen un dileg sostingut al llarg dels versos gorguians, on el
cos juga un paper preeminent.
La meva lectura proposa partir de lespai com a eix vertebrador; es
tracta, no obstant aix, dun mbit que no es limita a les coordenades
arquitectniques tridimensionals que tracen unes superfcies combinades i desprs en determinen el volum per acabar dibuixant aquesta
particular absncia present que anomenem espai. Als poemes de Gemma Gorga lespai s viscut, esdev tal i com ens ensenya la teoria de
Amb anterioritat havia guanyat, el 1994, el Premi Memorial Conxa Milln.
Desprs dOcellania (O), El desordre de les mans (D) va ser finalista del Premi
Mrius Torres lany 2002. Instruments ptics (I ) va merixer ex aequo el Premi Gorgos
de Poesia el 2004.
6
El Llibre dels minuts (LM ) suposa una rescriptura contempornia i feta a mida
dels llibres dhores, amb la grcia afegida que la lectura de cadascun dels textos,
escrits en vers lliure, implica ms o menys un minut de temps. A ms, com els seus
predecessors medievals, el llibre dels minuts s un recull de devocions, pregries i
lletanies particulars, de cada dia, i marca aix el pas del temps, de la vida del jo potic
que uneix els textos. Tot i que en aquest article em centri en el darrer, cadascun dels
llibres de Gemma Gorga mereixeria i podria sostenir un estudi exclusiu i profund
de la potica que els configura.
4

119

la Geografia Humana un lloc,7 indissociable de lexperincia i, com

mostrar tot seguit, es converteix en lartfex de la seva potica. En
efecte, la materialitzaci de lespai als poemes de Gorga pren, al meu
entendre, tres conceptualitzacions fonamentals o, si es vol, tres mbits
semntics connotatius: el cos, la casa i el poema, que sassocien en el
mateix ordre amb lamor, la identitat i lescriptura. Els binomis que
acabo dapuntar (que no acaben aqu) cos-amor, casa-identitat, poema-escriptura sentrellacen constantment de manera que sacaben
fent inseparables; aix un poema damor i enyor o la descripci dun
gest banal amb els objectes de la casa, poden acabar convertint-se en
autntiques divises potiques.
Aquest darrer s el cas, per exemple, de Fsfor (el poema que
obre molt significativament Instruments ptics, un llibre fet de mirades),
on lacte dencendre un misto sarrela, duna banda, a la memria i, de
laltra, a la paraula. La capseta de llumins, aquest objecte quotidi, es
carrega a travs de la mirada de Gorga de la fora duna paraula viva,
que vol dir la que surt del blsam taxidrmic del diccionari, senfronta al mn amb el propsit de dir-lo, i fracassa, perqu no pot ser duna
altra manera.
Com en aquest altre poema del Llibre dels minuts: mai les paraules
no sn les coses, ja que justament la presncia de lenunciaci esvaeix
lexistncia ontolgica, si ms no ens nimpossibilita el contacte directe i caiem dins dun diferiment insalvable.
24
Despulles laigua amb les mans, i apareix la set. Despulles la set amb la
boca, i apareix la interrogaci. Proves de seguir, proves de descordar la realitat
bot a bot, de treure-li tota la roba fins a fregar la delcia lenta de la pell
definitiva. Qui ha interposat tants vels en aquesta dansa? Facis el que facis,
les mans ensopegaran amb la roba, massa roba, tanta roba que ser impossible
7
Com puntualitza Tim Cresswell: Place, then, needs to be understood as an embodied
relationship with the world (2004: 37). El cos, per tant, tindr tot el protagonisme en
lexperimentaci fenomenolgica de lespai.

120

saber qu s cada cosa ms enll de la definici cansada del diccionari.

(LM: 32)

La realitat de la matria es veu desplaada per una altra realitat

material que diu en i per labsncia de laltra, diferida, sempre allunyada. Lacte de tocar la realitat s descrit, a aquests versos, amb tints
amorosos, com qui desembolica el regal del cos que se li ofereix, que
el/la vol, per que tanmateix mai no hi arriba. La gestualitat quoti
diana, els actes diaris i aparentment insubstancials, reapareixen als
versos de Gorga reinterpretats i carregats de sentit i esdevenen tot
menys anodins, es fan punyents i significants, sinscriuen amb una
fora semntica insospitada.
La casa ns el reialme. Lespai viscut de la casa, que guarda els
objectes propis, s un alter ego del cos, que preserva els records: entre
ambds mbits sinterroga un sser (en el mn) que malda per saberse a travs del dir(-se), que prova de confegir all que sembla que
hauria de ser senzill per que mai no ho s i que anomenem iden
titat.
20
L a primera llum del dia entra per la finestra i el mirall sobre amb delicadesa,
com una bblia de pgines gaireb transparents. Descala, em llevo del llit i
macosto amb la intenci de llegir-me. Ja ho diuen, per, que lull no pot mirarse a si mateix, ni la lletra pronunciar-se a ella mateixa les rajoles, tan fredes,
semblen fetes del mateix material que el silenci. Men torno al llit i marrauleixo sota el plomissol tebi de la teva son. Quan et despertis, miram des dels teus
ulls, pronunciam des dels teus llavis, diguem qui sc des del teu ser.
(LM: 28)

Tu, la irrupci de lalteritat. Com un mirall, per un mirall que

com el daquell inoblidable poema de Sylvia Plath intitulat Mirror
pot dir i no noms ser llegit. Si ms no, lexperincia amorosa, el
desig per laltre/a, suposa la vivncia paradoxal de voler fondres

121

amb alg que, justament per ser laltre/a, el/la volem per all mateix
que no el/la pot fer mai nostre/a, que no el/la far mai jo. Tanmateix,
aquest desencaixament implica la radicalitzaci de la interrogaci
identitria: tu, que em veus com un/a altre/a que sc, diguem qui sc,
fes-me ser des de tu. Ras i curt, lamor esdev lexperimentaci ms
intensa de la vulnerabilitat de la identitat o, si es vol, del procs mateix de bastir-la i sostenir-la.
En aquesta lnea podem establir un parallelisme entre aquesta experincia i la que suposa viure en el llenguatge (que tamb ens altera
literalment, ens fa altres): la cosa i la paraula; tu i el meu amor per
tu; el cos i el poema. Tot plegat es veu amenaat duna dinmica
semblant de presncia/absncia. Trio, aquesta vegada, un poema dEl
desordre de les mans:
Baptisme
Cada vespre torno a llegir totes les cartes
que mai no mhas escrit i que guardo en calaixos
transparents perqu els lladres no puguin trobar-les
com veure laire en laire, la llum en la llum?.
Existeixen molts passats dins el passat, moltes
memries que es ramifiquen com petits
capillars del temps. Tamb s record tot all
que no vam arribar a viure, a veure, a dir-nos,
tot all que sens va quedar adherit lleument
al cor, com una pestanya a punt de volar.
Mortes abans de nixer, no per aix deixen
de ser nimes les nimes. Ni les paraules,
paraules. Noms els va faltar laigua freda
del baptisme i alg que sabs creure en elles.
(D: 59)

Aix, la poesia de Gemma Gorga sesplaia en el territori traat entre els tres vrtexs esmentats ms amunt: lamor, lescriptura i la iden-

122

titat, que es corresponen al cos (i el tu), el poema (i el llenguatge) i,

finalment, la casa (i els objectes). La interrelaci i la confusi de tots
tres s tan constant com necessria i per fer-hi esment noms cal fixar-se en la preponderncia que t la nit als seus poemes: un temps del
dia (o de labsncia de dia) que, passat per la potica gorguiana, sobre
com un espai viscut des de linsomni, un lloc esps, propici per a la
indagaci, per a la interrogaci.
59
Endreo les peces del meu esquelet, com si fossin les vint-i-vuit fitxes del
dmino. No sempre s fcil encaixar foscor amb foscor, claror amb claror, encertar la juntura exacta que ha de sostenir el pes feixuc de la identitat. Nit rere
nit, hi torno. Fins que la matinada em colloca damunt la pell el doble blanc
de la llum i puc tancar la partida.
(LM: 67)

Els textos de Gemma Gorga pesen Tot obeeix a la gravitaci

(LM, 29: 37), ens fan sentir la seva gravetat etimolgica i, sovint, els
travessa una dialctica sempre irresolta entre lascens i el descens: el
vol i les ales versus el desangelament, que sembla conformar necessriament la condici humana: [...] Dacord. La llum, el gir, el vol: vet
aqu els tres desitjos. (LM, 32: 40). Per cap poema no ho sintetitza
tan esplndidament com lepifonema del nmero 23:
23
A ixeco la persiana perqu hi pugui entrar la llum.
Enretiro la cortina perqu hi pugui entrar la llum.
Tanco els ulls perqu hi pugui entrar la llum.
(LM: 31)

Tocat pel desig dcar sense compartir en absolut la seva pretesa

sobrbia el jo lric que creua els versos de Gorga existeix en comu-

123

ni humil amb les coses. Com aquell Flix que Ramon Llull feia
passejar meravellat pel/del mn, la veu potica gorguiana interpreta
(amb) la realitat que lenvolta, es reconeix en i per les coses, tot i que
en el seu cas aquesta tasca no sempre laboca tant a la felicitat com a la
necessitat i al dolor de viure, quan vida i dolor solen ser una mateixa
cosa.8 I, sobretot, la recerca o potser noms el desig de trobar (el que
buscant mai no es troba): [...] trobar, amb el temps, un espai propi on
viure; un espai, posem per cas, que tingui la mida exacta de la llum
[...] (LM, 56: 64).
Trobar una casa, passada per laigua inquieta de la vida i dels mots,
una casa que sigui cos i poema alhora.

Camps de batalla: les potiques-poltiques del cos, de Mireia Calafell

La incursi de Mireia Calafell (1980) als escenaris de la poesia catalana s ms recent. Just quan Gemma Gorga obtenia el Premi Miquel de Palol amb el seu darrer llibre, aquesta poeta barcelonina es
donava a conixer guanyant convincentment el Premi Amadeu Oller
per a joves poetes indits/es, amb el seu recull Potiques del cos (2006).
Pocs poemaris del panorama literari recent han estat capaos
datorgar al cos la centralitat que Calafell li dna,9 i abordar-lo amb el
comproms i la resoluci amb qu ella ho fa, en dileg amb els pressupsits filosfics i, si es vol, de la histria de les idees que han
No debades Gemma Gorga s professora de literatura medieval a la Universitat de Barcelona. Deixo per a una altra ocasi poder desenvolupar el dileg que
sestableix entre lescriptura daquesta escriptora i les potiques medievals de
RamonLlull fins al romnic, a ms duna reinscripci de la mstica que tamb beu
de lpoca medieval per igualment de Santa Teresa, i que Gorga barreja amb plantejaments dorigen oriental.
9
Goso fer aquesta afirmaci desprs dhaver preparat per a leditorial Castalia
una antologia que recull textos de poetes (dones) sobre el cos, escrits en uscar,
gallec, castell i catal. Les andaluses Josefa Parra i Aurora Luque o lextremenya Isla
Correyero, juntament amb veus ms joves com la de Miriam Reyes, Mara Eloy
Garca o Elena Medel; les gallegues Lupe Gmez, Estbaliz Espinosa o Mara Reimndez i la basca Miren Agur Meabe serien alguns noms destacats, en aquesta lnia,
des de les altres literatures peninsulars.
8

124

sostingut la concepci corporal en la Modernitat europea, des de

Descartes fins a lactualitat.
Em sembla, en efecte, que cal obrir aquestes Potiques del cos amb
la disposici a ser sacsejat/da en el descobriment dels punts cecs que
conformen els discursos a propsit de la nostra subjectivitat; una subjectivitat (la del/de la lector/a) que shi veur compromesa com ho
est la del jo lric.
En el nou escenari on tests
el reflex et retorna una imatge de tu
sagnant sota laixella, colonitzada,
travessada de discursos
que et conformen i vesteixen
amb la roba que creus haver triat.
(III: 21)

Perqu en la lnia de les propostes de pensadors com Michel Foucault o Judith Butler Calafell ens adverteix que la subjectivitat que
ens fa individus ens subjecta tamb a un disciplinament que, tradut
en termes corporals, ens ensinistra els comportaments i ens regula,
naturalitzant-les, determinades representacions i accions corporals.
En aquest sentit cal entendre la combinatria de nombre als substantius del ttol: Potiques del cos, perqu en el plural shi inscriu la
possibilitat duna diversitat daplicacions (les potiques) que, aix
no obstant, es mesuraran en el rigor duna singularitat prescriptiva
(el cos). El cos s singular perqu lobjecte de reflexi rau en com les
nostres actuacions corporals (les potiques) produeixen i reprodueixen els models corpogrfics; com shi ajusten o, millor, en cas de
desajustament, com poden materialitzar un cos fora del cos, en
aquest cas des del llenguatge que ens constitueix i alhora conforma
els versos de la seva poesia.
En efecte, en el poemari, el cos esdev el camp de batalla per a
proposar una poltica dactuaci corporal discursiva que sadscriu a
una genealogia determinada i, lluny de resoldre res, convida a la

125

temptativa duna rebellia que no s heroica per que gosa doblegarse en la interrogaci de lestablert.
Performativitza un cos discursiu, llegeix-te,
busca les boges de laltell,
i empassat les metfores de la ploma,
crea llenguatge emfasitzant
lespai de diferncia
ofegat entre repeticions,
que tot sn fotocpies,
escolta la subversi de lexterior constitutiu
no sempre s perfecta la impressi.
(VII: 27)

El cos s el punt de fuga que pot dur els discursos al collapse, un

camp on volent o sense voler shi desencadena la batalla poltica.
[...] de saltar tan alt les normes
arribars volant on et proposis,
esquerdars el mur de la veritat,
esfondrars les lleis de la desdia,
fars lamor com mai lhas fet abans.
(VII: 28)

Daquesta manera es clou la primera part del poemari, al llarg de

la qual Potiques del cos posa en dansa els elements socioculturals que
conformen una identitat sexuada, la de la dona, tot i que en tant que
contrari complementari duna identitat marcada amb mascul, parlar
de dona s fer-ho de lhome. Tanmateix, els versos de Calafell sesforcen a dibuixar la possibilitat de desarticular binomis i eixamplar la
frontera que separa les categories com a lloc identitari de vivncia en
trnsit.
Aix, a la segona part, el recull sobre a un mbit de registre ms
ntim on, mitjanant el lligam cos-text-poema, sesbossen les batalles

126

de reescriptura de models naturalitzats, incorporats (i mai tan ben dit).

La cita de Maria-Merc Maral que encapala la secci, a banda de
palesar un reconeixement i una genealogia, nofereix una clau de lectura: I tabrao com si fos tu/ que mabraces com si fossis jo. Els
cossos que semmirallen en lexperincia amorosa que revela ms intensament inscrita al cos el simulacre de la identitat: aquests veritables smptomes de ser (que assenyalava Baudrillard), el regne del com si.
Tot i que aquesta segona secci ve creuada pel denominador com
de la sexualitat i les seves prctiques (encara que sigui com a metfora),10
ens arriba sota el signe dentendre cos i identitat com a simulacre ( ja
no com a essncia inamovible i evident) i, per tant, sota una concepci postmetafsica que posa en primer terme el procs, litinerari.
Com ja trobvem a Gorga, el cos es fa un cos textual en el poema
perqu se sap discursiu, i encara shi diu ms explcitament a Calafell
i sorgeix la reflexi potica indissociable al cos del text, juntament
amb el motor del desig que senfronta a la comunicaci diferida entre
tu i jo (tant si em vius, com si mescrius, com si em llegeixes...).

Escric per a llegir-te. I devorar-te.

Per vncer la distncia que ha imposat latzar,
per convertir-te en mot i proposar deliris [...]
i recitar desprs els versos
que ens confrondran en labraada.
Escric per escoltar-te. I retenir-te.
Per no hi ets i ja ten vas.
(I: 33)

El paper de qui llegeix esdev fonamental. Els versos de Mireia

Calafell escriuen un desig compartit en la confusi de labraada
10
Noms el poema III i cal dir-ho sembla ser un contraexemple a la meva
lectura, en tant que sacosta ms a la tnica que marca la primera part daquestes
Potiques del cos.

127

maraliana de dues (o ms) identitats que es fan en el text, que s

mitjanant les paraules que prenen cos (en tots els sentits del terme).
Aix, nosaltres materialitzem les identitats i els cossos que sn en joc
quan, per exemple, recorrem el darrer dels poemes del llibre el nmero V de la segona part sense que ning (ni el text mateix) ens
marqui de quins cossos (i de quines sexualitats) tracten els versos.
V
La pell, els teus dits, un contorn.
Perdres en el cim del teu cos,
desdibuixar-se en el descens de lesquena,
fer-se escultura de Rodin:
un lla, un respirar al comps,
un sol, un devorar-se amb tanta llum.
Les cames, el sexe, una carcia.
Menjar-se el llavis
quan la boca s un pou,
i empassar-se lal,
i ser ms nosaltres
mentre es deformen les formes
i els lmits sn aigua.
La m com una heura, lorella, el calfred.
Buidar-se amb les presses
dun ritme ancestral, desconegut,
i navegar entre el foc dun infern excitant,
escalar el purgatori del teu coll
i llavors, noms llavors, al parads,
besar-nos la mirada.

Calafell ens passa la pilota i ens obliga a confrontar-nos amb els

lmits de la nostra prpia llibertat, que esdevenen els dels nostres codis,

128

dels nostres llenguatges. All que no podem dir, ho podem desitjar?

Com inscriure un desig que no t representaci? Com ens constitueixen els nostres desitjos?
Lescriptura corporal, tant a Gorga com a Calafell, es converteix
en un mbit de recerca (individual i social) que passa necessriament
pel llenguatge i sarrela al centre de les seves potiques creatives. Els
llavis del paper, sintagma que he manllevat dAniversari a Harvard
(O: 19-20) i amb el que descontextualitzat he donat ttol a aquest
article, apunta duna banda als particulars processos de materialitzaci de realitats (paper) que acompanyen els actes comunicatius (com
s ara lescriptura o la lectura) i, daltra banda, a la presncia inesborrable del cos (llavis) en aquests processos discursius. Un cos que saltera (es fa altri, semblantment a lexperincia amorosa) en les possibles
impossibilitats i les possibilitats impossibles dels mns de la literatura
que, al capdavall, no parlen sin dels nostres i en desafien els confins
i confinaments.

Bibliografia citada
Calafell, Mireia. Potiques del cos. Barcelona: Galerada, 2006.
Cresswell, Tim. Place, a short introduction. Padstow: Blackwell Pub
lishing, 2006.
DD.AA. Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Pasos Catalans. Palma: Documenta, 2008.
Fuster, Felcia. Aquelles cordes del vent. Barcelona: Proa, 1987.
Gorga, Gemma. Ocellania. Barcelona: Pags, 1997.
. El desordre de les mans. Barcelona: Pags, 2002.
. Instruments ptics. Barcelona: Pags, 2002.
. Llibre dels minuts. Barcelona: Columna, 2006.
Maral, Maria-Merc. Ra del cos. Edici a cura de Llusa Juli. Barcelona: Empries-Edicions 62, 2000.
Pons Alorda, Jaume C. La victria de la dona lluna. Bellaterra: Servei
de Publicacions de la UAB, 2007.

129

Rafart, Susanna. Baies. Barcelona: Edicions Proa, 2005.

Sant-Celoni, Encarna (ed.). Ertiques i despentinades. Tarragona: Arola,
2008.
Vidal-Conte, Mireia. Gestual. Lleida: Pags, 2005.
. Anomenam nom. Lleida: Pags, 2007.

130

DINS
Teresa

DArenys

NOUS SONETS
3 esteles 12 hores

NOUS SONETS
3 esteles 12 hores

COM...
A Maria Rossell Torrent

Com en un mas abandonat un gos que borda,

com un ocell ferit en un carrer desert,
com dins laigua estancada el cel falsament verd...
Aix lestrany, lisolament, la remor sorda
dhimnes de comiat que mesqueixen el cor,
ara que el teu final i el teu comen es toquen
i les campanes de la vida ja no toquen
per festa assenyalada sin per somni i mort.
Abans, a totes dues, el Sol amb una rara
fulgor va projectar-nos natura endins i enll.
Era xtasi i esclat, i rem paisatge, mare;
i tu i jo vam dir s, i el repeteixo encara,
aquell s permanent, el que set va emportar
com una gota daigua en un desgla tard.

5 maig 05

133

SENZA VENTO

A Rafel Bertran Gens

Remor de trons llunyans, pluja tranquilla

de gotes grosses, clareres, jaient
a poc a poc en la nit sense vent,
tot just mullant lassedegada argila
de les torretes de leixida al juny...
Res no batega ni ning endevina
tocada encara dun llamp ms lalzina
del du patriarcal que trona al lluny.
Branca de larbre que el silenci esqueixa,
presncia que fuig de mi mateixa
cap al patr dels temps, ara ennoblida,
retent serena el compte duna vida
en qu all que hem sofert s redimit.
Passa callada, i sense vent, la Nit.
6 agost 05

134

... i no s de quina banda saixeca la victria.

Sant Agust, Confessions.

A Josep M. Pons Guri

Jo lentenia, el teu pare, em vas dir

en pagar ell el deute a la natura.
Pagant-lo tu, tentenc tamb et vull dir,
car la teva ombra tutelar perdura
i encara em tornes a aplanar el cam
dels obradors, on el temps es detura.
Segles abans o segles a venir,
tant s. Tractem? Aquesta s laventura
que del nixer al morir no ens s donat
sin obligat de deixar en fets escrita?
Diguem on cau la pedra divisria
entre letern i el jou, la llibertat
de triar a quina banda de la fita
posem en joc loblit i la memria.
I no esperem victria,
llevat dentendrens i no trobar amarga
la vida (sempre breu), ni lart tan llarga.
23 desembre 05 i 8 gener 06

135

HORES

A Enric Maass, pintor

A Ramon Planas, metge

Sempre no pots, oh nima meva, no pots

avesar-thi,
i somies enmig de la ferrenya sopor!
Hlderlin
Samor non , che dunque quel chio sento?
Petrarca

136

MAI

Ara ja no ho sabr, no sabr mai

si hi havia cap busca marcant hores
en el temps aturat. Dos quarts de mai.
I en obrir els ulls, perduda en uns afores
entre lsser i el son, sols una veu
dient he donat hora al seu rellotge,
senyora, ai!, que la vida t un preu,
i una cabuda lespai que ens allotja.
Aix, ja no sabr mai quin instant
va esborrar el foc, laigua, la terra, laire.
Dos quarts denlloc, i sentir-me estadant
dun habitacle que no em pertany gaire
per vaig, pam a pam, reconeixent...
Cos del meu cos, que matreu dolament.
18 desembre 05

137

DMON

Qui s aquest que mobre tants arxius

en una cambra duna esmorteda
claror, mentre em pregunta Qu men dius
dun tal registre fatigat de vida?
I va girant-me fulls en qu hi ha inscrits
tots els sospirs del temps, calligrafia
dun tra incomprensible als meus sentits...

Com s que em torna a casa a trenc de dia,
sobrevolant estrats i plegaments,
poques, eres, millennis, moments
illimitats, per sense durada;

i fent-me prendre terra de sobtada?
Incert retorn al temporal indret
on mabandona... I doncs, qui s aquest?
15 gener 06

138

AQUEST

s un estel fuga a la carena

de cada soledat, lestel que vol
la teva soledat i que temmena
nits sense Lluna i dies sense Sol
enll.
Com si et poss la m a lesquena.
O una fredor lleugera, un ventijol,
no res, un buf que rere teu alena
i et va empenyent, i encara vas tot sol;
en essncia sol i a la vegada
no te nadones ara ms complet.
Que no saps de lefmer la durada
ni com abrusa llargament un fred
al de contingudes melodies,
ntima gemma encastada en els dies.
19 gener 06

139

NIGREDO

Pedra sota les pedres adormida,

desigs que en la grisor dels fonaments
no sou desig encara... Antecedents
duna construcci no pressentida.
Reps en el cam dels moviments
en el dels sentits purs, potser ferida
migdial i boscana (sajolida
destiu, embalsamant el son dels vents,
el sestejar de lerm i de la balma...).
I en la sendera de la ment, llavor
nodrida entre llavors per transformar-se
deruga pacient a lenvolar-se...
qui diria dun vol sense dolor,
pedra que sents dolor en la grisa calma?
12 febrer 06

140

NIGREDO ENCARA

Mira com amb el Sol breu del solstici

dhivern es colga lany en el previst
morir. Com cau a terra ledifici...
o larbre alt, que sempre havies vist.
Com van callant les veus de cada ofici...
I com perdura un record, en lesquist,
de lmines rompudes ja a linici
del relat mineral, tan net, tan trist.
Ves girant fulls del llibre dels miratges...
Tot va mudant. nicament les platges
frontereres entre el no-re i el mar
semblen romandre en el seu capaltard
immbils. Saul dorment a les juntes
de lespai i del temps pels quals preguntes.
22 febrer 06

141

TRPTIC DINQUIETUD

I
Avui, sota la pluja, hi ha un instant
dahir que es perpetua, recordana
dun llamp caient a tocar de lestana
que les primeres passes dun infant
cont i observa? Afany gratificant
de tenir-se tot sol! Besllum de dansa,
anhel que sostingut en laire avana
sense avanar, somni que et va al davant,
projecci volguda. I els rajols
immbils dibuixant mbils figures
dun avenir i un passat indistints.
I el mateix llamp... i els mateixos confins,
i les mateixes passes insegures
cedint a... ms inquietud tan sols.
3 mar 06

142

II
En memria de Flix Cucurull, per una lli
intemporal

Trepitges sempre inexistents trespols

quan a entrada de fosc em vns a vncer,
inquietud?
(Lesdevenir, qui el pensa?,
qui ha somiat abans el que ara vols

o refuses?) Damunt la mar immensa

van els estels errant (nfims gresols
fent ressaltar lopacitat dels pols
en la volta celeste), complaena
per als ulls que a alta hora de la nit
interroguen innmeres i mudes
centelles: soledats inconegudes,
espurnejant en lespai adormit;
escletxes en el temps, no per llunyanes,
ms ideals, increades, o vanes.
12 mar 06

143

III

Rendit, descanses en el brendolat

de fusta el bra, criatura, i et fibla
ms que una estella linsecte invisible
(tot just sabut en haver-ne tastat
la verinor);
que no tenia encara
forma de vespa per a tu, ni nom...
I avui, que un nom reclames per dir com
fa mal el nou ver que et fibla ara,
tampoc no saps, com llavors, don prov
ni si durar sempre la punxada.
La meravella s que tornes a ser
un afligit infant sorprs del joc
interromput, de la fronda entelada
darrere el plor que arrenca a poc a poc.
7 abril 06

144

SONET NOV

Enll del finestral, aquests turons

entapissats dun verd supervivent
de repetits incendis...
i avions
traant amb blanca estela un llarg serpent
i un altre, al grat del blau que lentament
els va absorbint; estranys als nostres mons
inestables, estranys al sentiment
que ens anuncia un canvi i que segons
natura s en nosaltres dolors.
Car no mudem tal com, potser, ho fa el rptil
(terr o celeste): sense esfor; ni tan
discretament com una rosa quan,
parant dobrir-se, s ja despulla frtil
que sap noms el que saben les flors.
14 abril 06

145

RECIDIVA

No voler res, res ms, i voler encara...

a contracor voler, voler-ne ms!,
parar linstant, parar tamb lexcs
daquesta cosa que de tu sempara...
(cosa nhi dius, per no dir flama avara
ni donar-li cap nom que refreds
la seva essncia de foc desprs
de pronunciar-lo; que un nom separa,
trasplanta a un ja va ser el nostre s ara)
i tems que anomenant-la no es fongus
del teu avui i ten rests noms
al cim de la recana una alimara
present i absent, aix com la ms cara
gemma perduda hi brilla sempre ms.
19 abril 06

146

OPSIT
A Miquel Desclot, pel seu Petrarca

Entre els ocells potser un ocell hi hauria

que, com el diagnstic al malalt
llevant-li la incertesa li fa el mal
ms sofridor, per qu texplicaria
lestiu et gla el cor, lhivern la sang
tarroent, les nits duren de dia...
Potser, tamb et diria qui collia
a punta dalba el rou que ara en estanc
recipient estotja...

Ocells sabeu?
quan en leclipsi de Sol tots calleu
sembla que us absenteu per no tornar;
que ja no ens hagi de despertar ms
el vers ms dol i ms pervers de fa
centries: Si no Amor, qu s...?
3 maig 06

147

SONET DOTZ

Cruel s despertar, cruel s nixer,

el comen s cruel com la fi... Mira
si no el nounat que, desvalgut, retira
a lanci. Lun pren la llum; la deixa
laltre. Tots dos estan, per la mateixa
llei del mudar,
en un revolt que gira
cap a lincert. Entre sanglots respira
el qui arribant tot just naprn, i bleixa
qui nha de desaprendre per marxar.
Aix, diria, en cada instant hi ha
dues edats que sempre entrecreuant-se
li donen un present de clarobscur
equilibrat, un moviment de dansa
que enclou el seu passat i el seu futur.
7 maig 06

Arenys de Mar Hospital de Can Ruti de Badalona,

entre el 18 de desembre del 2005 i el 7 de maig del 2006

148

NDEX

FORA
1. Llusa Juli
Dones i escriptures:
construcci del discurs i legitimaci en la literatura catalana actual
9
2.Gemma Pasqual i Escriv
Dones: autores i protagonistes de la literatura infantil i juvenil
29
3. Montserrat Bacard i Pilar Godayol
Traductores: de les disculpes a les afirmacions
45
4. Anne Charlon
De mares i filles
67
5. Helena Gonzlez Fernndez
Les escriptores a Galcia:
Subversi, gramtica violeta i identitat visual
81
6. Adri Chavarria
La quotidianitat amagada. Les novelles dHelena Valent
91
7. Marta Segarra
Hlne Cixous, de la teoria a la ficci
105
8. Meri Torras
Els llavis del paper: el cos-text i el retraament dels confins
a la poesia catalana recent (Gemma Gorga i Mireia Calafell)
117

DINS
Teresa dArenys
Nous sonets
3 esteles 12 hores
131

Publicat

el segon semestre de 2008

per lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana