1

LITER

TURES

3.
3

T
U
R
E

L
I
T
E
R

3.

SEGONA POCA

2005
ASSOCIACI DESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA
5

Director:
Jaume Prez Montaner
Consell de redacci:
Josep Ballester, J. J. Isern, Llusa Juli, Gabriel de la S. T. Sampol
Traat:
V. L. & J. P.
Illustracions daquest nmero:
Albert Rfols Casamada
Coordinaci:
Montserrat Bay

Amb el patrocini de:

Associaci dEscriptors en Llengua Catalana

Carrer de la Canuda, 6, 6 - 08002 Barcelona
http://www.escriptors.com
info@aelc.es
ISSN: 1577-743X
Dipsit legal: V-5-2006
Imprimeix: Impremta Llus Palcios, Sueca

FORA

1.

EUGENI DORS,
EL GLOSARI I UN BREU APUNT A GUALBA

2.

LA REDUCCI A LABSURD
DE LA REFLEXI OCCIDENTAL ENTORN DE LAMOR.
UNA LECTURA DE GUALBA, LA DE MIL VEUS

3.

ELS ESPAIS DE LA CREACI POTICA:

TERRITORIS FRONTERERS?

4.

A LENTORN DE LA CRTICA LITERRIA.

PRESENTACI

5.

LEVOLUCI DE LA CRTICA LITERRIA A CATALUNYA

6.

POESIA CATALANA DEL SEGLE XX (1963)

UN REFERENT PROGRAMTIC
DE LA CRTICA CATALANA MODERNA

7.

LA CRTICA LITERRIA
ENTRE LA UNIVERSITAT I LACTUALITAT

8.

LA CRTICA LITERRIA FEMINISTA A CATALUNYA

EN ELS DARRERS TRENTA ANYS

1.
EUGENI DORS,
EL GLOSARI I UN BREU APUNT A GUALBA
Adri Chavarria

Qu es vivir, en el sentido moral de la palabra?

Vivir es gestar un Angel, para alumbrarlo en la Eternidad.
Eugeni dOrs

I. A tall dintroducci
De vegades, els moments engolits per la por et paralitzen lescriptura aquest no fou, o no sabem si fou, el cas dEugeni dOrs. Escriure
s tornar a repensar sobre all que has pensat abans, prviament. Quan
les lletres travessen el paper quan el dileg (indispensable per al pensament)1 amb tu mateix i amb laltre comena a uir aleshores pots
abrivar al mn, com deia Goethe, el monstre que et turmenta les entranyes, i comences a escriure; el trasbals tempeny a escriure.
Eugeni dOrs s un personatge incmode, i defenestrat del mn poltic i cultural catal a principis del 1920. El seu viratge espanyolista, desprs
de la desfenestraci a Catalunya, sha palesat amb una certa recana cap
a la seva obra escrita, ns i tot la de letapa catalana. El desconeixement
cap a lobra escrita en castell s absolut, especialment desprs del seu
festeig amb el nacionalcatolicisme.2 Aquest entrebanc poltic i cultural
1
DOrs apellar al dileg com a principal virtut per al pensament. Aquesta s la
idea que es desprn de la conferncia que va llegir a la Residencia de Estudiantes de
Madrid, el 1914. Portava per ttol: De la Amistad y del Dilogo. Actualment es pot consultar en ledici DOrs, Eugenio: Triloga de la Residencia de Estudiantes. Barain: Eunsa
Ediciones Universidad de Navarra, 2000 (ps. 37-57).
2
Aquesta actitud menyspreadora cap a lOrs de lpoca franquista ja la veiem, per exemple, en un article de Josep Maria Corredor de lany 1946. Dit article fou publicat a la revista
Quaderns dEstudis poltics, econmics i socials, nm. 15, abril-maig, a Perpiny (ps. 4-7).

s una de les accions que potser ms trasbalsa, a lhora denfrontar-nos

amb el llegat de la seva obra.
Indagarem en un dels textos ms sorprenents, i duna veu ms profunda, de letapa catalana dEugeni dOrs: Gualba, la de mil veus,3 conjunt
de trenta-set gloses,4 que durant els mesos dagost i setembre de 1915
van aparixer al diari La Veu de Catalunya, el mitj on Xnius publicava,
dia rere dia, les gloses5 que teixiren el Glosari catal, durant 14 anys,
de l1 de gener de 1906 ns al 8 de gener de 1920, i que desprs intent continuar al diari El Da Grco, des del 20 dabril de 1920 al 3
de juliol de 1921.
Gualba, la de mil veus s la segona ocenida6 de les quatre que Ors
bast al llarg dels anys, malgrat que un primer esbs de projecte les am3
Des de 1935, ns fa molt poc, Gualba, la de mil veus compartia edici amb les
gloses de La Ben Plantada, publicades per la Llibreria Catalnia. Ledici que consultem fou publicada a la collecci MOLC dEdicions 62, 1992, cinquena edici. Fins
fa molt poc diem, perqu dins el projecte deditar tota lobra catalana dEugeni dOrs
per part de Quaderns Crema, lany 2004 es public en edici solitria La Ben Plantada.
Barcelona: Quaderns Crema, 2004. Edici de Xavier Pla.
4
S que escrivint gloses amb una sola essa cometo una falta dortograa descarada. Ho mantindr, expressament, amb una sola essa al llarg daquest escrit ja que era la
manera com Ors ho escrivia. Espero que mho perdonaran.
5
Amb aquest nom de glosa, Eugeni dOrs va anomenar la majoria dels seus escrits, que apareixien diriament, des de 1906 ns a la seva mort lany 1954, amb molt
pocs intervals, i amb dues llenges. Fins al 1921 en catal, i des daleshores en castell.
Una glosa no era exactament un article periodstic, ni cap columna dopini a la manera
com les entendrem dels collaboradors habituals als diaris. Era ms aviat una pea literria, losca i poltica, amb la qual lautor anava presentant a la vegada que anava
fent all que podrem anomenar la seva concepci del mn, la seva ideologia, i all
que amb el temps com veurem al prleg de 1935 de la mateixa Gualba, la de mil
veus arrib a anomenar com a Cincia de la Cultura. Amb aquest ttol, desprs del
seu trasps, es public en forma de llibre el seu intent de sistematitzar la losoa. Podeu
consultar DOrs, Eugeni: La ciencia de la cultura. Madrid: Rialp, 1964.
6
Les quatre Ocenides o tetralogies van ser: La Ben Plantada (1911), Gualba, la de
mil veus (1915), en catal, i Sij (1927), i Ldia de Cadaqus (1954) en castell. Aquests
conjunts de gloses temtiques alleugerien la feixuguesa de larticle palpitador que, cada
dia, Ors oferia al diari. Les Ocenides van ser sempre personatges femenins. Les seves
gures sn idees, arquetpics, i els seus ssers smbols. Un petit intent de denir aquestes
Ocenides, el fu el seu ll Carlos dOrs al prleg de Sij. Barcelona: Planeta, 1981; el
mateix Eugeni dOrs ens comenta molt de passada el seu projecte sobre les Ocenides,
al prleg de 1935, en ledici de Tina i la Guerra Gran de la Llibreria Catalnia. Al nal

10

pliava a nou. Les Ocanides interrompen la mirada atenta del seguiment quotidiani de la realitat, que Ors bast al seu Glosari en catal, i
que desprs continuaria amb el Nuevo Glosario i el Novsimo Glosario, ja
un cop establert a Madrid.

II.
(Primer parntesi abans de Gualba. Qu fou el Glosari? Qu represent
aquest intent palpitador sobre la realitat? Sortim fora del parntesi.)
Lany 1906, Eugeni dOrs enceta la seva collaboraci diria a La Veu
de Catalunya,7 lrgan dexpressi de la Lliga Regionalista. El Glosari s
nat. Molts el consideraran la millor de les obres orsianes; alguns diran que
de fet ser lnica, per Ors el prossegu durant tota la seva vida. Primer
a Catalunya i desprs a Madrid. Xnius el pseudnim que adopt per
signar els articles ja el mateix 1906 pos a labast dels lectors una mena
de diari intellectual on tractava els temes ms diversos. Merc Rius8 va
de dit prleg diu el segent: Literriament, Tina i la Guerra Gran ha de veures situada
dins la srie de parboles sobre lEtern Femen i les seves consolacions, que, sota el ttol
general Les Ocenides, ha de contenir nou narracions, des de La Ben Plantada, ns a la
relativa a La Merc, objecte dun vot religis lajornament del qual contorba lautor
de penediments, i que passa per les que porten els noms de Gualba, la de milt veus,
Oceanograa del tedi, El somni s vida, Sij, Eugeni i el seu dimoni i ttols no encara denitius Xantipa i La Majordona. Podeu consultar aquesta edici a DOrs, Eugeni: Tina
i la Guerra Gran. Barcelona: Edicions 62, collecci LAlzina, 1987.
7
La collaboraci dOrs amb la Lliga n amb la seva expulsi de la Mancomunitat i
del diari lany 1920. Les relacions amb el diari, per, no foren sempre fcils. De vegades, Ors
es queix a Raimon Casellas per la censura dalguns dels seus articles, aix com pel tema
de la seva collaboraci amb el diari humorstic Papitu, de la qual Ors, per desig exprs de
Prat de la Riba, hagu de disculpar-se des de les pgines de la prpia Veu. Algunes de les
cartes dOrs a Casellas, entre el perode de 1905 a 1909, foren recollides per Jordi Castellanos en un article a Els Marges. Podeu consultar: Jordi Castellanos Memria dEugeni
dOrs. Els Marges, 22-23, 1981 (ps. 73-95). En aquest mateix article Castellanos constata
que la direcci poltica de la Lliga marc la pauta editorial del diari. I diu encara ms: En
qualsevol cas, La Veu de Catalunya, com a rgan periodstic de la Lliga, es convert en el
centre a travs del qual sestabliren les relacions entre els intellectuals i el poder (p. 74).
8
Merc Rius pensem que s la millor coneixedora de lobra orsiana, sobretot des
de la vessant de la losoa. De fet, fu la seva tesi doctoral sobre la losoa dEugeni
dOrs, tant de letapa catalana, com de la castellana. Lany 1990 guany el premi das-

11

dir que lautor bast un espai com qui diu un mn on el lector i

ell podien trobar-se. Segons Rius, aix li va atorgar una bona llibertat
de moviments i una gran eccia, sobretot a letapa catalana. Desprs
amb el Nuevo Glosario i el Novsimo Glosario, que public primer a ABC
i desprs a Arriba, afect ms a la llibertat destil, i no va aconseguir del
pblic el contraban de complicitat que ell esperava.
Com la losoa orsiana mateixa, el periodisme orsi va de lancdota
a la categoria. En el prleg a ledici del 1906, Raimon Casellas dir
que el Glosari reecteix all que queda de la histria, ms que no pas
el que hi passa. I el que rest dels esdeveniments, all que supera llur
irrepetibilitat i els lliga els uns als altres per confegir-ne un sentit, no
fou cap concepte abstracte, sin una certa regularitat: el ritme.
Comprendre el ritme de la realitat heus ac el treball de la losoa. La contribuci que hi fa lOrs periodista, si ms no, la part de la
losoa que li toca, es resumeix aix: transmetre a les pgines de la La
Veu les palpitacions dels temps. Una de les seves gloses ms conegudes,
publicada el primer any del Glosari el dia 3 de mar de 1906, porta per
ttol Ms sobre la dignitat de loci de periodista.9 En aquesta glosa,
saig Carles Rahola amb el treball: La losoa dEugeni dOrs. Barcelona: Curial, 1991.
El llibre porta el mateix ttol que el publicat en castell per Jos Lus L. Aranguren el
1947, com a primer intent sistematitzador de lobra orsiana. El treball de Merc Rius,
per, el supera en escreix, s tota una altra cosa. s agut, crtic, i precs. Per desgrcia,
com passa tot sovint a casa nostra, aquesta obra ja no es troba a les llibreries. Agram a
Merc Rius el regal del llibre, i les seves intucions sobre lobra orsiana.
9
Cito Ors directament, una part daquesta glosa, publicada a La Veu el dia 3 de mar
de 1906, primer any del Glosari, perqu s molt signicativa quant a loci de periodista:
El qui escolta les palpitacions del temps no s el Filosop; perqu la funci daquest s negoci
de coses eternes, i aqu es tracta de quelcom dactual [com el Nou-cents que senceta].
No s tampoc lHistoriaire, noms atent a les coses consumades. No s lHome de Cincia; car, dhuc els qui entenen en les anomenades Cincies morals, com lEstadstica,
la Sociologia, etc., arriben tan sols a proporcionar elements, fonts, a naquell qual funci
s oir les palpitacions dels temps. A voltes he pensat que aquest devia ser el Poeta. Per no
conec cap poeta que hagi fet aix: els lrics sols escolten les palpitacions del cor propi
[...]. Crec que el nom amb qu la societat moderna ha de designar nel qui oeix les palpitacions del temps, no s el de Filosop, ni el de lHistoriare, ni el de Cientc, ni el de
Poeta. S EL DE PERIODISTA [...]. Sa Informaci ser didees, millor, dnimes. Far
gasetilles deternitats. Podeu consultar-la a Eugeni dOrs: Glosari 1906-1907. Barcelona:
Quaderns Crema, 1996. Edici de Xavier Pla (ps. 36-38).

12

Ors deneix, potser innovadorament per als lectors daleshores (potser

ara el trobarem ja massa innocent, en el nostre mn desinformatitzat
per la globalitzaci), que el periodista ser el qui escoltar les noves palpitacions del temps, les del Nou-cents que tot just senceta. Cal auscultar el pacient per poder donar-li un diagnstic. Per, qui s el pacient?
Catalunya. Catalunya pateix dues coses: la ressaca modernista, hereva del
romanticisme malalts que creu amb els pseudocomenaments absoluts,
i el fet de no haver tingut, quan tocava, el seu renaixement propi, ll
de la Mediterrnia. Cal cercar-ne el diagnstic, i s aix com Ors sincorpora a les les del que sanomena tradici catalana. Per a ell aquest
pas ferma una continutat amb els intellectuals de la Renaixena, per,
alhora, comporta un nou comenament. Aquest comenament allunyat, per, dels pseudocomenaments de carcter romntic es dir
Noucentisme. Reivindicaci dun comenament no sortit de cap allegoria romntica, sin empeltat a la tradici.
Ors public, en castell, un interessant article en qu reivindicava una
tradici catalana, o si ms no, emprenia la tasca dautoritzar-se de certes
fonts, tot refusant-ne unes altres. Larticle en qesti, publicat el gener de
1911 sanomena El renovamiento de la tradicin intelectual catalana,10
com a resposta a un qestionari que la direcci del setmanari Catalua
havia fet arribar a una srie dintellectuals catalans. Les preguntes eren
les segents: Qu shavia fet? i Qu es devia fer, des del ram de la
competncia de cadasc? Larticle vindica el saber-se engatjat a una
tradici,11 per que en bona part no fou ni aprotada, ni evidentment
10
DOrs, Eugeni: El renovamiento de la tradicin intelectual catalana. Catalua,
170-171, 7-14 de gener de 1911 (ps. 2-7).
11
Aquests sn alguns dels noms que Eugeni dOrs reivindica per tal dempeltar el
Nou-cents a la tradici catalana: [...] Nuestros canales, los que nosotros hemos trado nuevamente la luz del da, helos aqu. Se llaman Ramn Llull, se llaman Ausias March, se llaman
Crnica del Rey en Jaume, se llaman Diplomatari dels reis dArag. Es esta el agua que
ha apagado nuestra sed!... El siglo XIX es aqu el extrao. [...] los falsos maestros de nuestros
poetas, no son los Mestres en Gay Saber, los Viejos, los Verbos de raza, los Ausias March y
Jordi de Sant Jordi; los maestros de nuestros idelogos no se llaman Cuadrado, Balmes, Comellas
y Cluet Ma y Flaquer, sino Ramn Llull, Ramn de Sibiude, Arnau de Vilanova, Bernat
Metje. A ellos invocamos, para que la actual revolucin de la ideologa catalana se cifre en una
restauracin de la ideologa catalana; en su tradicin vivimos, nos movemos y somos. DOrs,
Eugeni: El renovamiento de la tradicin intelectual catalana. Art. cit. (p.3).

13

prou continuada. Per una altra banda, s tornar a apostar pel catal com
a llengua de cultura,12 i per la cincia enfront de la vulgaritat estesa pel
pas; lideal no s pas la muntanya. Ors propugna una Catalunya abocada
al mar, a la Mediterrnia daqu en podrem seguir desprs, desesperadament, les crtiques a Gualba, que no t vistes al mar. Les aiges del
nostre mar sn all que les nostres costes tenen en com amb Grcia
bressol de les nostres civilitzaci i cultura i tamb amb Itlia, lloc
on renasqu de manera esplenderosa. Lideal que es vindica s el clssic.
Heus ac la tradici que Catalunya ha de regestar en el si de la ciutat.
Es tracta de viure el Renaixement que no va tenir quan sesqueia, i que
se li continua imposant com una absncia feixuga i causant dels seus
retards. Lobra a travs de la qual Ors intentar mediatitzar amb els lectors la seva vindicaci clssica, i la seva visi del mn, ser la del Glosari,
primer el de letapa catalana, i desprs el de letapa castellana.
Ell mateix s conscient daquesta tasca emprenedora del Glosari, que
almenys en letapa catalana, i a recer de la Lliga Regionalista, assumir
uns carcters imperials13 de primer ordre. Catalunya no pot perdre ms
el temps, necessita dun nou impuls que la situ al nivell dels altres pasos
europeus, i aix noms es pot fer si els seus individus se sotmeten normalitzant-se a la civilitat, i de retruc sempelten a la tradici estroncada.
Aix s, sempre tant Europa i la seva cultura. A Catalunya cal institucio12
Y por ltimo, para que nuestras tradiciones ideolgicas sean restauradas, para que lleguemos
a poder incorporar nuestro esfuerzo intelectual al acervo del mundo, es necesario eso principalmente, eso capitalmente, eso indispensablemente, eso vitalmente escribir en cataln, profesar en
cataln, hacer ciencia y losofa en cataln... Escribir en cataln! [...] Hacer ciencia y losofa en el dialecto del Rector de Vallfogona o de Seraf Pitarra, ni siquiera en la lengua de mosen
Cinto de Juan Maragall, no. Para que nuestra habla haya comenzado servir las necesisades
de la expresin abstracta, para que alcance encarnar los matices y sutilidades de la especulacin,
ha sido precisa, contina sindolo an, una labor transformadora, intensa, que represente para ello
algo anlogo lo que la inuencia del cartesianismo represent para el idioma francs. DOrs,
Eugeni: El renovamiento de la tradicin intelectual catalana. Art. cit. (p.5).
13
En aquests dos darrers anys qui ha parlat de limperialisme en lobra de dos
poltics catalans en concret, Prat de la Riba i Camb i de retruc dEugeni dOrs
en letapa catalana ha estat lhistoriador Ucelay da Cal. Podeu consultar: Ucelay da Cal,
Enric: El imperialismo cataln. Barcelona: Edhasa, 2003. Una magna obra que intenta
aclarir el concepte del dit imperialisme poltic catal, tant en la seva aplicaci prctica
a Catalunya, i de retruc en la poltica estatal.

14

nalitzar, normalitzar els costums per a aconseguir individus harmnics

aquest ser lintent dOrs quan construeixi el mite de la Ben Plantada. Lindividu harmnic s el que conjumina labsolutisme de les seves
passions amb lintent de normativitzar la convivncia collectiva, tal com
els grecs ja havien experimentat, des de la polis, amb una identitat social
i cultural. Aleshores el Glosari insisteix que, per tal desdevenir clssics,
hem de socialitzar el jo. Ara b, socialitzar el jo exigeix lesfor dabdicar (no sempre) de la prpia individualitat, i saber-se que hom pertany
a una tradici. Daquesta ens ve el bagatge per tirar endavant i a ella
aniran a parar totes les nostres aportacions, incorporades per sempre ms
al patrimoni com, i emancipades del nostre jo ms egoista.
Anys ms tard, ja en castell, Ors examina el que ha estat la tasca
del seu Glosario. En concret en una de les obres ms interessants del
seu darrer perode, i on Ors planteja un dels temes que treball ms els
darrers anys: el tema de lngel.14 Aquesta introducci a langeologia,15
que ja veiem anunciada a Gualba, la de mil veus, i de manera clarssima al prleg daquesta de 1935, fou un dels temes cabdals de la darrera etapa orsiana, amb connexions amb lherncia freudiana, i amb lart
i la imagineria heretada del catolicisme. Del catolicisme en recollir la
idea de lngel protector, que tots portem amb nosaltres mateixos. De
lherncia freudiana pouar les diverses regions de la vida psquica, centrant-se sobretot en la regi de la conscincia. Langel orsi vindria a
ser una mena de sobreconscincia que ens dicta all que nosaltres hem
de ser, o haurem darribar a ser. Dit duna altra manera, el nostre avenir. Aquest ngel podria assimilar-se a la gura del daimon de cadasc,
tot recordant aquell mateix que a Scrates li deia el que havia de fer,
o no havia de fer.
Tornem, per, un moment abans de comenar a endinsar-nos amb
Gualba, a la idea de la construcci del Glosari. Potser el millor ser des14
Merc Rius, quan parla a la seva tesi de lestil dOrs, dedica tot un apartat al tema
de lngel orsi. Rius, Merc: La losoa dEugeni dOrs. Op.cit. (ps. 358-386).
15
DOrs, Eugeni: Introduccin a la vida anglica. Cartas a una soledad. Madrid: Tecnos,
1986. Edici de Jos Jimnez. Aquest recull de gloses fou publicat per primera vegada
a Buenos Aires lany 1939. Les gloses angliques havien vist la llum, per, per primer
cop els anys 1933-1934 al diari El Debate.

15

plaar-nos cap a la glosa XIII de la Introduccin a la vida anglica, on el

mateix Ors reexiona sobre la tasca laboriosa que ha comportat aquest
Glosari al llarg daquests anys:
A mi Glosario aludo, que t conoces; por lo menos (no nos hagamos
ilusiones ni t ni yo) hasta cierto punto. Y a su cotidianedad por tantos aos,
desde aquellos en que su autor era estudiante todava. A su cotidianedad y a
su libertad de materia, que ha permitido a ste recoger y aceptar como asunto
cuanto la meditacin o la sugestin le traan a mientes, sin cura de monografa,
sin intervencin de oportunistas aduanas interiores [...].
Mi ilimitada poligrafa cotidiana, al revs, me permita recogerlo todo. Cuanto
pensamiento llamaba a las puertas de la reexin, venido de Dios sabe dnde,
era abierto, hospedado y servido. Parece indudable que, en condiciones tan hospitalarias, podamos conocer pensamientos de ms vario linaje muchos, indudablemente, de catadura humilde que los dems hombres de pluma.
Cuntos principios de esta manera, presentados ya en 1912, no han tenido suciente demostracin hasta 1930! Cuntas verdades, paradojas en el
bisoo, se han convertido en raciocinio de veterano! Cuntas preferencias, estticas o morales, cuestin algn da de gustos sobre los quales no hay nada
escrito alcanzaban poco a poco la categora de tesis fundamentales, estructuradas por n en riguroso sistema! A nadie ha escapado que, a medida que mi
Glosario avanzaba, se incrementaba su unidad.

Fins aqu la cita sobre la unitat del Glosari. Per tant, Ors, amb els
anys i ja en letapa espanyola, ens intenta presentar la seva tasca de periodista-glosador, com un tot intellectual coherent. Alguns dels continguts i temes de letapa catalana, tamb apareixerien a letapa castellana.
Per tant, lngel la sobreconscincia
que bast i t Eugeni dOrs
al llarg dels anys, habitava a les dues etapes. Tornem a la Introduccin a la
vida anglica, al nal daital glosa esmentada, on ens insinua que el seu
ngel ha estat qui li ha dictat la tasca de tots aquells anys:
Pero, si esta unidad se incrementaba, sin excluir las partes antiguas, es porque ya exista anteriormente. Porque ya desde el principio presida y compensaba
a los ms varios giros de sus juegos y diversidad. Exista, sin que el lector lo
adviertera an. Sin que y eso es lo importante, la consciencia del propio
autor se percatara de ello.

16

Exista, gracias a la organizacin previa o, mejor dicho, superior al tiempo, en que todo lo que una vida personal puede producir est proyectado en
un plano superior, inconsciente para el sujeto sin duda, pero no reductible a la
contradictoria prolijidad de lo subconsciente.
Por qu escribo esto, nos ha acontecido preguntarnos ms de una vez.Yo
no lo sabia, pero mi ngel, s.

Dins del sistema orsi es reforaria la visi de la categoria per sobre

de lancdota. Lngel representaria la categoria de lOrdre. Un ordre
que es ressintiria del buit entre la innitud de la intelligncia divina
i la nitud de lenteniment hum. Un buit on sesgarriaria lacci de
lhome, leccia del nomen de les coses. Un nomen, que al seu torn,
vacillaria entre el monoteisme de la Ra Absoluta i el politeisme dun
mn abocat a la dispersi, i al refs de qualsevol sentit transcendent; A
Gualba, la de mil veus, lAlfons t tamb el seu ngel...

III. Gualba: Accions i trasbalsos

Com a acci prvia, obro abans un parntesi a lhora dendinsarnos en les gloses de Gualba, ja que ms despecial inters esmentar el
prleg de 1935 per la fora que transmet el seu posicionament teric.
Recordem que fou la primera vegada que Gualba, la de mil veus aparegu en forma de llibre, compartint edici amb La Ben Plantada, i amb
prleg signat el febrer de 1935 a labadia benedictina de Solesmes. Per
tant, Gualba sinicia amb aquest prleg on Ors ens comenta la tasca que
est realitzant al voltant del tema de la construcci duna Cincia de la
Cultura16 a la qual es consagra avui una bona meitat dels meus esforAmb aquest ttol, lany 1964, al des aniversari de la seva mort, es public el llibre
La ciencia de la cultura. Madrid: Rialp, 1964. Material compost bsicament de conferncies
i cursos preparats per Ors per a centres culturals i universitats espanyoles i estrangeres. E.
Rojo Prez ens diu al prleg que: La ciencia de la cultura representa el esfuerzo orsiano de
explicar, ordenar y sistematizar la historia, reduciendo sus cambiantes manifestaciones a lo largo del
tiempo a valores inmutables de cultura. Un esfuerzo que supone como base indispensable, ya lo hemos
indicado, una previa sistematizacin losca. La ciencia de la cultura es el fruto de la aplicacin de
ese sistema al fugitivo acontecer histrico. Una losofa de la historia, por tanto. (p. 9 del prleg).
16

17

os ideolgics17 per tal de fer encabir els aspectes de la Subhistria, la

Histria i la Cultura.18 Gualba fou escrita en plena I Guerra Mundial.19
s aleshores quan Ors qualica la guerra com a violenta irrupci de
la Histria dins la Cultura. La Guerra Gran,20 en declarar-se, deix
perplexa tota una generaci dintellectuals installats, potser innocentment, dins dun mn idllic i duna alta volada de conreu humanista
on la guerra no tenia cabuda.
Escapar a la devastaci exig molta fortitud, comenta Ors a lanterior nota que hem citat. Com expressar aquesta fortitud? Escrivint i
raonant, entre altres coses, sobre el conlicte bllic. La srie de gloses de
Lletres a Tina,21 que sinicien el 3 dagost de 1914 i nalitzen el 2 de
Aquesta cita forma part del prleg de Gualba, la de mil veus de lany 1935. Consultem ledici dEdicions 62 de lany 1992.
18
A la glosa XXII de la primera part dIntroduccin a la vida anglica. Cartas a una
soledad, Ors ens parla de tres aspectes de la vida psquica que estarien en parallel amb
lintent de sistematitzar aquesta cincia de la cultura. Parla de tres regions: la subconscincia, la conscincia i la sobreconscincia, que actuarien com una espcie de trinitat
psquica. (ps. 40-43). Lngel formaria part de la darrera regi, la sobreconscincia, que
de retruc s tamb la regi de la cultura.
19
A la glosa XVIII de Gualba, la de mil veus, sesmenta de passada el conicte bllic.
Al ball del poble els senyors comenten assenyadament el conicte europeu. El protagonista, Alfons, contra la germanoflia dels senyors formals, respon amb un impertinent
anglicisme. De totes maneres, en aquesta glosa la guerra sexpressa de passada, ja que
el tema que tracta s la tensi entre els solitaris estiuejants de Gualba, Alfons i Tellina
(pare i lla), i la gent del poble. Els solitaris i el poble. Ors contempla lsser diferent
com un cstig que abriva a la solitud. Les larves i els murmuris de Gualba no entenen
la relaci perfecta i tancada entre pare i lla.
20
De la Guerra Gran i de labassegament i la perplexitat que produ als intellectuals
i a la regi de la Cultura, Ors en lesmentat prleg de ledici conjunta de Gualba i La
Ben Plantada, ho qualic com dinundaci de la Histria al jard cultural: La Guerra
Gran sobt, en declarar-se, tota una generaci installada, amb illusi de reds, en un
dels ms deliciosos jardins de Cultura que mai la humanitat hagi conegut. Aix el foc
central de la terra, vessant-se, calcinador, sobre els mosaics elegantssims de Pompei, aix
a nosaltres un riu de lava histrica, anrquica i nacionalista, cuid submergir-nos. Escapar a la seva devastaci, exig molta fortitud. Jo hi vaig posar la que tenia. No tothora
amb el mateix xit.
21
La srie de Lletres a Tina fou publicada igualment a la Veu de Catalunya. Actualment es poden consultar a ledici de lobra catalana dEugeni dOrs: Lletres a Tina.
Barcelona: Quaderns Crema, 1993, a cura de Josep Murgades. Conformen lobra la
cci de tota una srie de cartes dOrs a una nena prussiana, Tina. A travs delles Ors
ofereix la seva primera impressi del conicte. Es posiciona, tot registrant els encerts i
17

18

gener de 1915, representen la primera reacci i el primer posicionament

dOrs respecte al conicte i al llegat amb qu el corrent de la Subhistria
submergia la societat europea. Gualba, ser escrita lestiu segent.
Gualba, la de mil veus s tota una altra cosa. Conforma la seva segona
Ocenida del seu recorregut, i el descans necessari enfront de lactualitat
ms immediata. La reexi sobre lamistat (lamor, un amor impdic?),
la solitud (la por i lallament enfront aquesta) i la crtica esbiaixada al
romanticisme (les larves dun poble de muntanya enfront de la civilitat
de la ciutat) constitueixen els temes i les accions de Gualba. Ors, per,
el qualica de llibre romntic, on una mena dangnia pnica lhabita;
revers, evidentment, de lefgie arquetpica, i anglica a fora del classicisme que Teresa representava a La Ben Plantada.
Teresa s clssica i social; Gualba s solitria i romntica, o ms ben
dit, anticlssica. Ors, per, com a parntesi demostra tot el seu emprenyament cap al que ell qualica com a ruralia del pas22 per haver rebut
tan espantadament, i amb tal reacci silenciosa, Gualba. Si b lepifania
de Teresa fou ben acollida per la seva sociabilitat intelligent, que preteels excessos de Frana i Anglaterra, i per una altra banda Alemanya. La por al gegant de
lOrient, Rssia, s constant. La Guerra Gran entre Frana i Anglaterra s sentida com
una guerra civil dins del Sacre Imperi Rom i Germnic. El resultat nal, per, seran
els Estats Units dEuropa, i lafermament del socialisme, que no t res a veure ni amb
la revoluci posterior sovitica ni amb les prdiques submarxistes de segon ordre que
ja posaven en boga els terics leninistes daquells moments. No podent desenvolupar
ms el tema Ors fou qualicat, per, de germanl pel contingut daquestes gloses;
ledici anterior de 1987, a crrec dEdicions 62, a la collecci LAlzina, per, conserva el ttol Tina i la Guerra Gran. Aquest fou el ttol que Ors escoll per a ledici de
1915, formant part del volum editat del Glosari daquell mateix any. Ledici de 1935,
dins la collecci Quaderns Literaris portava el mateix ttol. En ledici de 1962 es
conserven la nota-prleg a ledici de 1915 i lescrit de lagost de 1935, signat a Platja
de sAgar, aix com el Manifest dels Amics de la Unitat Moral dEuropa; en canvi,
a la de Quaderns Crema se suprimeixen, quan pensem que sn tres textos testimonials i histrics a tenir en compte, i que ofereixen ms pistes al lector. Podeu consultar
ledici, ja introbable, a DOrs, Eugeni: Tina i la Guerra Gran. Barcelona: Edicions 62,
col. LAlzina, 1987.
22
Lescndol noms va defraudar-se a fora de silenci, daquest silenci rancunis
i cellajunt en qu la ruralitat de tot un sector inuent dins la societat catalana excelleix. Aquesta s una cita dOrs a lesmentat prleg per a ledici de la Llibreria Catalnia de 1935.

19

nia esdevenir arquetpica, i com a possible assaig losc de la catalanitat, Gualba, amb la seva cabana montsenyenca, fou envoltada dun buit
mortal que es transform en silenci. La classe benpensant, lectora de La
Veu de Catalunya, no podia tolerar aquella histria estranya i misteriosa, de relaci dun pare i una lla. Com si la mateixa larvositat de la
natura, que desprn el paisatge de Gualba, envolts tamb el seu propi
dest: restar en silenci. No rem encara una societat prou irnica per
tolerar la imprudncia daquesta segona ocenida orsiana.
El mateix setmanari satric Papitu, que al principi tingu el suport
dOrs, per que desprs lautor va refusar i va deixar de collaborar-hi
per ordre expressa de Raimon Casellas i del mateix Prat de la Riba,
qualic Gualba com a nefanda per al pblic catal, i aquesta s lexcusa
que Ors posa davant duna possible anterior edici al 1935; lambient
romntic23 de Gualba moviment amb qu Ors batall sempre a la
contra es posicion contra el mateix autor.
Per fou tan nefanda Gualba? Quina por sexpressava rere les larves
que inundaven la falda del Montseny? Aquestes sn algunes de les accions i dels trasbalsos que observem rere aquesta obra.

IV. Ms accions i trasbalsos

Larribada de ciutat per la nit emmarca el quadre de linici de Gualba.
Aquest sens presenta com una comdia davant els ulls de lespectador.
Eugeni dOrs ens retrata un paisatge amistanat amb la natura, que es
declina per excellncia duna manera romntica. No s una veu la de
la civilitat de la ciutat, sn mil veus les que clamen a Gualba: Com me
plau, a nou lloc, una arribada aix, nocturna! [...] Les primeres allusions
de nostra Gualba seran els seus arbres en la negror, els seus viaranys, en
la penombra... [...] La llum de la matinada completar lexposici i
23
Diu el mateix Ors, al prleg esmentat de 1935: I Tellina no s nua, sin coberta
i secreta sota set vels. Si aquests vels palpiten, al pujar dun pit tempestus, les aiges
misericordioses de Gualba renten el pecat; coral oci duna Natura, on la mateixa dita
contra-natura s innocncia.

20

coneixerem el plantejament de la intriga. [...] I doncs, qu s aquesta remor tan gran? [...] s la veu de Gualba, amiga meva, que ens
explica Gualba... No era una veu, eren mil veus.24
El suposat romanticisme dels protagonistes (Alfons i Tellina pare i lla/ mestre i alumna obedient), procedents de la burgesia barcelonina que
ja comencen a estiuejar al camp, troben el seu escenari musical a Gualba.
Si b Teresa t una nima i un posat descultura, Tellina s pura msica, i
al parer dOrs lart de la msica s quelcom molt ms frgil i sinus per
tant que no t tant dequilibri que no pas lart de lescultura. Lescultura
s una cosa ms ferma, la msica sagombola dun tarann ms passional.
A Gualba lorgue magnc predomina dins del quadre trgic de lacci.
Els protagonistes sn imbuts per la msica de lorgue de Gualba, allunyat
del mar. Lordre de la civilitat mediterrnia no t lloc en aquest poblet catal. Larribada noms pot ser a la nit, i no a la llum del dia. El clmax de
la tragdia tamb es produir a la foscor de la natura; ells al comenament
de lobra no ho saben. No sadonen que la natura i ells constitueixen un
mateix fenomen que cada vegada ser ms evident, ns que conclour en
el desastre. No comprenen; noms senten. La contemplaci de la natura
els dna una subtil manera de romntica inquietud.25
Per a Ors el paisatge natural va entrelligat al que ser la tragdia. La
ciutat s el lloc de lhome del Nou-cents, tal com havia estat a lpoca
clssica i a la Roma imperial. En canvi, la natura s el lloc del desiquilibri.
All la causa noucentista t totes les de perdre. Dit duna altra manera, la
natura no t redempci, i els qui conviuen amb ella poden caure dins
del parany de les larves. La ciutat, on ha dimperar el regne de lordre,
s el lloc de lhome. I a ms a ms s el lloc on els homes poden sal24
Aquest fragment entretallat, que porta per ttol Larribada, s la primera glosa
de Gualba, la de mil veus (ps. 120-121) de ledici citada anterioment. La descripci del
paisatge de Gualba s la primera porta que ens situa i avana la tragdia. No s una veu,
sn les mil veus de les larves de Gualba. Lefecte angunis de la larva sens fa ja present
des de bon principi. Lefecte romntic del paisatge sens manifesta ja com un indici dels
efectes perversos que vindran en posterioritat. Segons els diccionari de lIEC larva s:
Espectre repugnant/ primersa fase de desenvolupament dun insecte en sortir de lou,
sense ales i generalment vermiforme.
25
Aquesta armaci correspon al nal de la V glosa de Gualba, que porta per ttol
Laltre orgue silencis.

21

var-se. Els homes poden redimir els seus pecats, per la natura mai no
ser redimida i aquesta forma part de la subhistria, per tant s un
lloc on encara no hi cap la cultura. Els homes per no matar-se entre
ells han de viure irremeiablement a ciutat; i aix que quan Ors escriu
Gualba, encara no ha elaborat la seva teoria crptica de la subhistria,
histria i cultura, que ja apareix en el prleg de 1935.
Malgrat tot a Gualba, la de mil veus sens manifesta una tensi. Ors
planteja una tensi entre romanticisme i classicisme. Com superar aquesta
aparent contradicci? Doncs amb lexercici de lescriptura. s a dir, Ors
fa una obra de carcters romntics, per, escrivint-la, esdev quelcom
clssic. La redimeix del pecat. Exorcisme dOrs. Lactivitat clssica ser
controlar i conjurar el dimoni romntic que tots portem dintre. El mtode per conjurar-lo ser la prpia escriptura: la nominaci del pecat.
La delimitaci del fenomen, en aquest cas romntic, i escrivint sobre ell
per tal dexpiar el possible pecat romntic per la natura.
A Gualba el romanticisme s present duna manera ordenada i precisa, i aquest s el motiu que convertir, malgrat tot, lactivitat dOrs en
clssica. Jos Lus Lpez Aranguren va dir que Gualba s la representaci
clssica dun drama romntic.26 Un drama romntic situat a la muntanya, i on el pecat principal (entre Tellina i Alfons)27 es cometr a la nit,
clmax de lacci romntica per excellncia (glosa XXXII):
S, havien treballat en el seu Rei Lear. Lambient de dolor i follia
els havia presos com mai i posset. En acomiadar-se a la nit, dalt de
lescala, tremolaven tots dos, talment les fulles ja caduques que, fora,
agellava la ja desfermada tempesta. Tremolaven i no sabien separar-se
i miserablement ajuntaven el tremolor. Aleshores sesdevingu una cosa
26
Lpez Aranguren, JL.: Sentit tic de les ccions novellesques orsianes. Aquest
captol forma part del seu llibre Religiosidad intelectual. Madrid, 1966 (ps. 83-91).
27
Recordin que el rebombori de Gualba fou degut a lincest entre el pare i la lla,
tema tab aleshores, gens tractat a casa, per que segur que coneixia a travs dels llibres de Sigmund Freud. No debades a la XXVI de Gualba es diu Qu cosa sap Freud
de lamor. Ors ens parla del complex i de limago ddip i Electra. A banda, per, de
lincest real ens trobarem davant la idea dun possible incest cultural: lhome culte es
menja la lla. s a dir, li transmet la saviesa i laltra el serveix. Una possible relaci de
pederstia cultural que ens recordaria alguns dels dilegs de Plat.

22

abominable. La lmpara de petroli va escapar-se de la m dell. Damunt,

on la m la tenia, caigu al mig del pit de la noia que ja tancava els ulls.
Lessncia diablica vess, sescamp, fou tot duna un torrent de ames.
I en fou la noia tota vestida, en les robes, en els cabells, en les mateixes
carns. I ella udol i udol ell, com les feres udolen. I ella fou en terra,
que es torcia en la lira del foc. I ell shi precipit a estrnyer les ames,
amb els braos oberts, amb tot el cos, amb la cara, amb les mans... Jo dic,
Senyor, lhorror com va ser. Jo dic lincendi com va ser.

Els udols, la cosa abominable es don. Noms les ames del foc podien puricar-lo. A les cendres hi roman el pecat, per, expiat. Lestiu
sacaba i del record que en aquella casa vivia lamistat perfecta ning
no sen recordar. Excepte, potser, les veus rancunioses i xafarderes del
vilatans. Els solitaris i la gent del poble no van lligar. sser sol s un pecat social, i cultural. Lhome per pensar necessita de la solitud (aix s,
acompanyada). Allunyar-se de la plebs, aturar-se a pensar,28 per tornar-hi
desprs amb el nou pensament.
Se senten diferents de la gent i Alfons comprn que sser diferent s
un pecat i que el cstig sanomena solitud. Per un moment s lcid
perqu veu que estar sol, que s un cstig, tamb s un pecat(gloses
XVIII i XX). La lucidesa, per, no li serveix de res. O, ms ben dit, li
serveix per justicar i exacerbar les inclinacions latents. No sn capaos dabandonar la solitud pel tracte amb la gent. Alfons medita sobre
la solitud, sobre el desig de companyia, sobre lamistat, sobre lamor:
La gran tragdia de lhome s que est sol. La gran recerca de lhome
s la companyia [...] Irriquit s el nostre cor tant com som u noms. I
ve aleshores que invoquem els ngels que acudin al nostre socors i ens
escoltin com els contem les nostres coses.29
28
Hannah Arendt ens recordava a Plat, en concret al Convit, que Scrates es parava
a pensar a qualsevol lloc. Aleshores li era igual si tenia una cita, o si feia tard a un convit,
o si estava amb altra gent. Arendt ho menciona al seu llibre La vida de lesperit. Hi ha
traducci al castell a Paids per Fina Biruls i Carmen Corral. Barcelona, 2002.
29
Aquest bell fragment forma part de la glosa XX LAmistat perfecta on Ors, de
la m dAlfons, ens fa un petit tractadet sobre lamor i la solitud. s la primera vegada
que a Gualba apareix lngel, que com ja hem dit abans, tindr tanta importncia desprs en lobra orsiana.

23

En escriure Gualba, Ors fa un exorcisme. Dit duna altra manera, lautor

converteix aquest exorcisme en una activitat racional que diu el nom de
lenemic, i ho esdev en matria dalbir. Ors porta i trasllada el romanticisme a cultura a fora dinserir-lo en la ra, dins la lgica dun discurs a
la vegada ms discursiu i ordenat. Era la seva manera de mirar el mn. Al
nal, amb lescriptura, el text shavia de convertir en quelcom clssic.
Gualba potser signicava un pas de venciment cap a quelcom romntic, per, per afermar el seu classicisme tan present, des de linici,
a les pgines del seu Glosari. El romntic idolatra la natura. El clssic
Xnius i el seu ngel la sotmet, la controla, la controla i la lliura neta de toxines al pblic. Noms un pas de venciment, ja que no
podem oblidar que Gualba, la de mil veus s escrita en un moment de
mxima eufria noucentista, en el moment de conana ms gran en
el nou moviment.

V. Una brevssima conclusi

Potser Ors va voler una nova Muntanya dametistes ms difcil i complexa. Literriament no s comparable Gualba amb lobra de Guerau de
Liost. Per malgrat el silenci cellajunt de la ruralia de la societat catalana no puc deixar de pensar que aquesta fou coronada per lxit, a
banda que sc del parer que literriament s una de les ms belles peces orsianes. Per qu parlo dxit? Perqu almenys all que importava
a Ors la defensa del classicisme sacompl. Encara ms: Xnius no
hauria pogut escriure Gualba, la de milt veus si no hagus estat segur del
seu xit i, sobretot, si no hagus estat segur que el missatge classicista
que havia anat predicant des de feia deu anys havia triomfat. En altres
paraules, Gualba, la de mil veus marca no ella sola, per hi participa lpoca de ms gran conana per part dOrs en les seves idees, a
despit que anys ms tard presenti la situaci en el prleg ja esmentat
de 1935 en termes contraris.
La consolidaci ideolgica dels postulats orsians s ja un fet (desprs
vindr la fatdica defenestraci catalana i el seu allunyament, que cau-

24

s tant de mal i tanta rancnia). El cam havia estat llarg, per sempre
ascendent; amb meandres, potser, per tamb amb una voluntat clara i
decidida de superar les imprecisions i contradiccions en qu haguessin
pogut incrrer les sries de formulacions que, a travs de les gloses, havien anat apareixent al llarg de tots aquells anys.
s des daquesta perspectiva que cal entendre els treballs loscs
o aproximadament loscs que havia anat publicant al Glosari, o en
conferncies publicades posteriorment. No li serveixen per avanar en
la investigaci, sin per corroborar les idees que ja tenia prviament.
Tanmateix, hom hi troba una progressi, no estrictament en un
sentit daven, sin ms aviat en el sentit de cenyir lobjecte dels seus
interessos, denfocar la investigaci en el punt ms productiu per abonar les seves idees; idees que desprs expressar, ja per sempre ms en
castell, i mai ms en catal. Una prdua irremeiable per a una poltica
cultural catalana. Merc Rius, a la introducci del seu llibre sobre Ors,
ens deia en LAdvertiment del lector: DOrs catal o dOrs castell?
Com qui diu, quin teixit aguanta tal consistncia? O tamb, quina ha
estat la perspectiva? La meva vull declarar-la ara mateix. Aquell llibre
traspua tot ell almenys una convicci bsica: Lngel dEugeni dOrs es
diu eternament Xnius.30
I res ms. Marxem. A casa nostra alguns van de glosadors sense
dir-ho per no ser qualicats de tradors. A veure qu passa.

30

Rius, Merc: La losoa dEugeni dOrs, op.cit. (ps. 5-6).

25

26

2.
LA REDUCCI A LABSURD
DE LA REFLEXI OCCIDENTAL
ENTORN DE LAMOR.
UNA LECTURA DE GUALBA, LA DE MIL VEUS
Ral Garrigasait

n el prleg redactat el 1935 a lAbadia de Solesmes, Eugeni dOrs

dna dues claus per interpretar Gualba, la de mil veus (publicada durant
lestiu de 1915). Duna banda, qualica lobra de llibre romntic, habitat per langnia pnica. De laltra, el considera un venciment de
lamic de la Cultura, s a dir, una immersi de lhome en els trbols
elements de la regi inferior, que no sn altra cosa, en el marc de lobra,
que les pulsions inconscients de lindividu que assetgen les estructures
sancionades, dirnes, de la comunitat. Totes dues observacions palesen
que DOrs entn la seva obra com la representaci dun fracs potser
provisional, per fracs al capdavall de la cultura de lOrdre que ell
mateix propugnava sota la denominaci de noucentisme. Aquesta aparent
concessi a lenemic, tanmateix, s alhora una delimitaci del fenomen
romntic que pot ser entesa com un exorcisme dels perills que comporta tot qestionament de lordre clssic (Garriga 1981, ps. 74-75). Ara
b, com sarticula, concretament, la destrucci daquest ordre cultural i
com es relaciona amb la part ms prpiament narrativa de lobra?
Una lectura supercial de la novella malgrat que shagi assenyalat
que Gualba no s una novella ens servirem daquesta denominaci a
manca duna altra de ms adient s sucient per constatar laltssima
densitat de les referncies literries i metaliterries. Ja al primer captol, Tellina compara lacci a una comdia, constituda per una expo-

27

sici, una intriga i un desenlla. Ms endavant, apareixen els noms de

Vctor Balaguer, Emerson, Shakespeare (El rei Lear
Lear), Lamartine, Napole, Scrates, Goethe (Werther),
Werther), Kant, Freud i Jung (alludits com a saWerther
vis doctors de Viena i de Zrich), Plat. De ms a ms, hi ha un gran
nombre dallusions menys evidents. Aquesta deslada de celebritats de
la cultura en majscules ens podria fer dubtar de si s cert que Gualba
materialitzi realment un fracs de la cultura; ens podrem preguntar si
tot plegat no s ms que un joc anod de qui, cmodament installat
a la seva torre divori, es permet la frivolitat dimaginar-se que la torre sesfondra.
La nalitat daquest estudi s mostrar com les allusions presents en
el text de la novella segueixen, majoritriament, un clar l conductor i
com la seva presentaci est estructurada de tal manera que condueix,
per una tcnica dacumulaci i argumentaci, a la reducci a labsurd
de la tradici a qu es refereixen, que no s altra que la de la reexi
occidental entorn de lamor. Ens caldr, doncs, resseguir atentament el
text de la novella.

1. Agap_, philia, er_s.

Primer de tot cal fer referncia a dues allusions implcites que perlen
una certa imatge de la feminitat que desprs es posar en dubte dins de
lobra mateixa. Apareixen al captol IV, titulat Mireu-vos-la com ve. En
aquest passatge, el personatge mascul contempla com la seva lla Tellina
se li apropa lentament des de la llunyania. Des del punt de vista retric,
aquesta part del text consisteix en una tirada danfores que repeteixen
les paraules del ttol del captol. A la dona que sapropa, les gents se la
miren i s com si ella els fes caritat amb el passar noms.
La signicaci daquest passatge noms es pot valorar plenament si
es t en compte els textos a qu alludeix. Tant per lescena evocada
com per la literalitat del text, una referncia plausible s el sonet IV de
Guido Cavalcanti, un text bsic en la histria de la literatura amorosa
occidental. Igual que en el passatge de Gualba, el poema de Cavalcan-

28

ti recull les paraules dun home que contempla una dona que sacosta.
Llegim-ne el primer quartet:
Chi questa que vn, chognom la mira,
che fa tremar di chiaritate lre
e mena seco Amor, s che parlare
nullomo pote, ma ciascun sospira?
(Cavalcanti 1995, p. 12)

s fcil observar que Chi questa que vn correspon gaireb al peu

de la lletra a Mireu-vos-la com ve; lnica diferncia s que DOrs ha
convertit la interrogaci retrica de Cavalcanti en una exclamaci. Aix
mateix, el segon hemistiqui del vers, chognom la mira, coincideix amb
les gents se la miren. El to admiratiu s el mateix en tots dos textos.
Per aquestes correspondncies formals no tenen ms importncia
que la dassenyalar en la direcci de profundes ressonncies semntiques.
Guido Cavalcanti s un els grans poetes del Dolce Stil Novo, un moviment que, tot recollint el llegat dels trobadors occitans i catalans, condueix a un fenomen cultural determinant per a la concepci europea
de lamor: lespiritualitzaci de laimia, convertida en una angelicata
criatura (Cavalcanti 1995, I, 18, rev.). En larticulaci daquest concepte, el poema de Cavalcanti s central. Podem observar que la sensualitat,
sovint present en lobra dels trobadors, aqu s del tot absent. Lnica
part del cos esmentada sn els ulls: justament la part per on el mn es
fa present a lesperit. Aquesta dona s tan etria que, al darrer tercet del
poema, depassa la capacitat cognoscitiva de lenamorat:
Non fu s alta gi la mente nostra
e non si pose n noi tanta salute,
che propiamente navin conoscenza.

I aquest text encara ens porta ms enll, a lAntic Testament. Com

observen els llegs, la pregunta inicial del sonet de Cavalcanti est modelada sobre el versicle 6,9 del Cntic dels Cntics, que en la versi de
la Vulgata fa Quae est ista quae progreditur?, s a dir, qui s aquesta

29

que ve?. Aquest passatge ha estat aplicat per lexegesi cristiana a la Verge Maria, cosa que ressona en el poema de Cavalcanti (Cavalcanti 1995,
p. 13), construt entorn de lamor a una dona immaculada. A ms, les
nombroses ocurrncies de lexpressi ecce al Cntic del Cntics de la
vulgata troben una ressonncia directa al captol en qesti de Gualba
en la repetici de limperatiu mireu-vos-la. I, continuant en el terreny
de la literatura religiosa, tamb cal tenir present el to de lletania de tot
el passatge (la meva reina, la meva victria, la meva vida).
Vista sota aquesta llum, la Tellina pren la persona de la Donna angelicata, sense cos, sense sexe, immaculada i casta com la Verge Maria (de
fet, hem de suposar que Tellina encara s efectivament verge). La interpretaci cristiana de la dona encara saccentua en el text dOrs per
mitj de la presncia dun mot tan inequvocament cristi com caritat (els fa caritat al passar), que a ms ressona fonticament amb la
paraula chiaritate (claredat) del poema de Cavalcanti.
Aquesta s, doncs, la presentaci primera del personatge femen.
Una presentaci asexuada, en el marc dun amor estretament relacionat
amb lagap_ cristiana, lamor al prosme. Ara b, el text dOrs, un cop
ha sedimentat aquest estrat de la reexi occidental entorn de lamor,
es desplaa rpidament cap a un altre terreny. Al mateix captol, laurola de santedat que envolta Tellina s immediatament contestada per
algun llampec en alguns ulls, que no era de bondat. A ms, el pare
fa referncia a aquells que estimem tant, que s com si fssim nosaltres
mateixos: aqu sentrelluca per primera vegada el component narcisista
de lamor, que evoca, duna banda, Freud, i, de laltra, el mite de landrogin originari (presentat per Aristfanes al Convit de Plat) que, en
ser dividit, cerca incessantment laltra meitat de si mateix. Tots dos elements ja apunten directament cap a la dimensi sexual, que s la que
es desplegar en els captols subsegents de la novella.
Aquesta dimensi, que va lligada a la presentaci de Tellina com
una femme fatale (Murgades 1997, p. 93), es manifesta ms endavant en
lelecci del nom (captol XVI), per abans cal que ens xem en un
altre estrat amors que se sedimenta al captol VIII, en el qual podem
llegir el segent passatge:

30

Sabent noms a mitges qu fa, ell sha acostat al mur. Ha pujat sa m,

ms alta que la porteta humil. Ha pujat armada dun llapis, i, rpidament,
clandestinament, com en pecadora aventura, escriu una inscripci.
Una inscripci que fa:
AQU VIU LAMISTAT PERFECTA
Ara lhome sha girat. Lample buit amteatre que el pas del torrent
deixa davant la casa s ara tot inundat del pleniluni...

Unes lnies ms amunt, trobem:

Ara ells millor que mai menysprearien els dos en carn una de
lamor, per els dos en nima una de lamistat. Senyor, aqu els teniu
tots dos que caminen per la carretera llarga. Senyor, aqu els teniu tots
dos que la lluna els toca i per terra tots dos fan una ombra noms.

En aquest captol, doncs, lagap_

agap_ cristiana inicial i ler_s carnal queden
bandejats per una mena damor que tamb t una formulaci antiga: es
tracta de la philia entesa com a lligam assenyat i continu entre les persones, un lligam que aporta seguretat i estabilitat, tal com es troba, per
exemple, en els aforismes dEpicur.
Ara b, aqu hi ha una contradicci latent. s cert que hem trobat
allusions a lagap_
agap_ cristiana, per en qualsevol cas shavien traslladat, grcies a la referncia a Cavalcanti, a lmbit de les relacions entre home i
dona, i amb una presncia incipient delements ambigus (recordem els
llampecs a les mirades que no sn de bondat), que insinuen que la caritat que Tellina dispensa en passar acaba provocant no pas un estat de
contemplaci anglica, sin un desig sexual. Aix s el que es fa evident
al captol XVI,1 on es recull, desprs de lagap_
agap_ i la philia, ler_s pag.
1
Fixem-nos que les successives sedimentacions de nous estrats de lamor es produeixen en captols el nombre dels quals s el doble del nombre del captol on sha produt la sedimentaci anterior: 4 (agap_),
), 8 ((philia), 16 (er_s). Lincest, la culminaci, es
produeix al captol 32, xifra que duplica la del captol on sinvoca ler_s. A ms, la primera referncia clarament amorosa apareix al nal del captol segon. Tractant-se dun
sentiment en el qual la presncia de dos cossos i dues nimes s imprescindible, no s
estrany que el nombre dos faci un paper estructurador similar al del mdul de larquitectura clssica.

31

El captol en qesti exposa lorigen del nom Tellina. La lla es diu

Maria de la Concepci (cosa que en principi refora el seu estatus de
donna angelicata), per ja durant la seva infantesa la gent li deia Conxa. Per evitar el castellanisme, conta irnicament DOrs, Alfons, el pare,
va decidir cercar un equivalent catal: com que closca hauria sonat
malament, va acabar anomenant-la Tellina, que s un tipus de petxina.
Aix, de la puresa de Maria de la Concepci, la lla passa a rebre un
nom que alludeix clarament al sexe femen. Noms cal que pensem
(com de ben segur feia Eugeni dOrs, que es vantava de pensar gurativament) en el Naixement de Venus de Botticelli: la deessa de lamor
carnal, completament nua, neix dins duna petxina, talment una perla.
Justament el quadre del orent s la primera representaci posterior a
lantiguitat on Venus apareix completament nua: es tracta, per tant, de la
primera recuperaci visual, desprs del cristianisme, de ler_s pag, marcadament sensual i sexual. De la mateixa manera, el text orsi, un cop
ha incorporat elements del pensament cristi entorn de lamor, recupera
aquell estrat pag. Aix, en aquest captol, desprs de ser un sser celestial i una amiga, Tellina es manifesta nalment com a objecte de desig
sexual. Lincest ja s a prop.

2. El romanticisme territorialitzat
Ara b, per fer lincest narrativament versemblant, DOrs ha de situar lacci en un marc ideolgic que valori tot allunyament de lordre
establert, un marc que no s altre que el romanticisme europeu, ents
en un sentit ampli. La quantitat delements i de referncies clarament
romntics s abassegadora. Primer de tot, al captol II, fa acte de presncia la idea duna natura exuberant, activa, amenaadora, dotada alhora
dunitat i de diversitat, assimilada a la msica dels registres dun orgue,
unicadora dopsits: tot plegat lanttesi de la natura sotmesa a lordre
hum, a la natura de jard botnic que el mateix DOrs lloava en termes noucentistes des de La Veu de Catalunya. Es tracta dun Montseny
ombrvol que t ms en com amb el paisatge modernista dEls sots fe-

32

rstecs que no pas amb La muntanya dametistes de Guerau de Liost. El

bandejament de la noci dun ordre geomtric es realitza mitjanant les
contnues referncies al carcter lquid, per tant uid i inestable, de la
natura: el mateix captol II descriu les aiges del Montseny posant mfasi en la seva naturalesa catica i esmunyedissa (Les venes es destrien,
serpegen, es separen, tornen a ajuntar-se, rompen o sesmunyen, sadormen o bullen i es precipiten furients). A ms, el mateix nom de Gualba
prov daqua alba, denominaci que probablement feia referncia originriament a una cascada aigua en llibertat sense lmits propera al
lloc en qesti.2 Perqu ens fem una idea de les connotacions daquestes referncies, s convenient de recordar que laigua s, en moltes mitologies, lelement previ a la creaci de lunivers i, com a tal, la negaci
de lordre existent: noms cal pensar en letimologia del verb liquidar.
La udesa desestructuradora de Gualba s lanttesi de la solidesa arquitectnica i escultural de La Ben Plantada.
A ms de la natura lquida i catica de lentorn, el territori de Gualba
s romntic per la profusi de llegendes satniques. Al captol IX descobrim que al Gorg Negre, prop de Gualba, les bruixes hi fan son
dissabte (el sbat o aquelarre) i que aquestes aiges, si hi llances una
creu, es posen a bullir i lescupen (la font dOrs, aqu, s probablement
Vergs 1911, ps. 27 i 34). El potencial anticlssic i subversiu daquests
elements sexplicita al captol XII: La ment es complaa ara en la voluptat de la prpia dissoluci. Tot el llegendari mgic del Montseny fou
portat a la memria.
Tot seguit (captols X i XI) es vincula clarament el mn de les llegendes amb un personatge clebre del romanticisme catal:Vctor Balaguer.
La seva rondalla dun pags que es pot casar amb una dona daigua, una
goja, a condici que no lanomeni mai pel nom juga amb la idea de
2
Eugeni dOrs podia conixer aquestes dades grcies a la monograa de Vergs
(1911). Hi ha indicis que ens fan pensar que DOrs se serv a bastament daquest llibre.
Per exemple, hi trobem totes les llegendes que apareixen a Gualba, ns i tot la citaci
de Vctor Balaguer que comentarem ms avall. Totes aquestes llegendes semblen genunament populars, tot i lelaboraci literria, i no sembla justicat, per tant, el sever judici de Capdevila sobre Gualba, la de mil veus (1965, p. 35: hi posa unes llegendes dun
Gorg Negre, sense caient populars, o mal recollides o mal inventades).

33

lamor prohibit entre dos ssers que no estan fets per estar junts perqu
pertanyen a esferes diferents de la creaci. El fet que el pags li acabi
etzibant el nom de dona daigua en un atac de fria conrma que
un tal amor noms pot resoldres en la prdua denitiva. La goja continua visitant la casa del pags mentre ell dorm per tenir cura dels lls
i fer la neteja, per el pags s incapa de llevar-se abans que ella sen
vagi. Queden fatalment condemnats a viure en mons diferents, lun de
dia, laltra de nit.
Dins de la novella, Balaguer s la baula que connecta les llegendes
annimes de la terra amb la literatura romntica prpiament dita, que
queda arrelada, aix, a lespai literari de Gualba. Ms endavant sevocar
Emerson (cap. XIV), Lamartine (cap. XV: del nom del poeta ve el nom
del protagonista Alfons) i el mite romntic de Napole (cap. XIV). I
tamb cal tenir en compte que lautor omnipresent, Shakespeare, si b
no s del dinou, va ser recuperat al continent europeu en gran mesura
grcies als esforos de les primeres generacions romntiques alemanyes,
i la lectura romntica que en feren ressona en la novella.
Durant el temps de la novella el pare tradueix El rei Lear. La lla li
fa de secretria, apuntant el que li dicta el pare (captol XIV). Aix tots
dos queden embolcallats pel text duna tragdia construda sobre les
ambigitats de lamor paternolial, concretament entre el vell rei Lear,
foll, i la seva lla predilecta, Cordlia, incapa dexpressar amb paraules
lafecci que sent pel seu pare. Lendem duna sessi de traducci, els
dos personatges es lleven i encara senten com martellegen furiosament
dins llur cap els ritmes emftics de la tragdia (DOrs 1980, p. 144).
Lambigitat daquesta oraci central connecta la literatura i la realitat
dins de la novella. Tots dos han passat la nit sentint uns ritmes que sn
els pentmetres imbics de Shakespeare, per tamb la tragdia que es
cova dins dells sota la inuncia obsessiva del dramaturg, uns ritmes que
sn lamor i el conicte entre Lear i Cordlia, per tamb lamor que es
desvetlla dins els cors dAlfons i Tellina i que els abocar al conicte.

34

3. La histria de la losoa occidental

A Gualba, lamor tamb es contextualitza loscament mitjanant
un recorregut selectiu per la histria del pensament occidental (captols
XXIII, XXVI-XXVIII), una histria que sexposa com una successi
dintents de donar resposta a la gran enyorana dels lls dAdam (captol XX), a la necessitat de trobar un altre amb el qual sigui possible
establir un dileg en comuni (ser dos en un sol esperit, cap. XXIII). Per satisfer aquesta necessitat, Scrates va inventar-se el seu dimoni familiar (cap. XX), i el primitiu cercava companyia en lombra de
lavantpassat, en lestel personal del dest, en lnima (cap. XXIII). Per el
Segle de les Llums qestionar totes aquestes idees i, un cop desprestigiada la noci dnima, Kant noms podr trobar un interlocutor interior
de lindividu en la seva conscincia, en limperatiu de la conscincia
(cap. XXIII). Les paraules que clouen el captol palesen ns a quin punt
aquesta soluci es considera insucient en termes espirituals:
Ah, pobre lsof meu, pobre solitari meu, pobre Kant! Ton criat, del portador de ton paraiges de manitic, no et bastava, oi? Un consol, Senyor, una bona companyia! La conscincia... Limperatiu de la
conscincia... Ser dos, Du meu, ser dos!

Desprs daquest captol, on sinsinua que el pensament occidental implica una visi de lindividu cada vegada ms trgica i escindida,
dun individu irremissiblement abocat a la solitud, sintrodueix laportaci psicoanaltica a la concepci de lamor (cap. XXVI). Un cop exposada succintament la teoria dels complexos ddip i dElectra (la imago del pare governa el dest amors de la lla), shi afegeix una noci
desconeguda per a Freud per cabdal per al desenvolupament narratiu
de la novella:
Mes [els savis] encara no han penetrat prou, per a conixer la rica
varietat de les coses callades. dip ha amat Iocasta, mes tamb Iocasta
ha amat dip.

35

En efecte: en la novella lamor del progenitor envers la lla sembla

ns i tot ms fort que el que aquesta sent per ell.
Fins ara hem arribat a la constataci de la trgica solitud de lindividu i a la noci que lamor paternolial s recproc i assimilable a lamor
sexual. El darrer estrat del pensament occidental que se sedimenta en la
novella s Plat, presentat en dos captols (XXVII i XXVIII). El primer exposa all que Plat efectivament sap: la desesperaci de la recerca,
representada en el mite de loriginari sser u (exposat per Aristfanes al Convit platnic). Per aqu mateix se li retreu que descrigui lxit
acomplert, com si aix fos possible en la realitat. Aix, al captol segent,
sexposa all que Plat no sap: la condemna perptua a recaure en dues
solituds un cop assolida la uni absoluta. Aix porta el narrador a descriure lexperincia amorosa completa en els termes segents:
Angnia, recerca, satisfacci, nova angnia, nova recerca... aix fa
amor i angnia idntics, que satisfacci s el temps dun bes, que lliscava entre el doble anhelar...

Aquest reps de la tradici no s prpiament un incs ni un excurs, perqu t lloc en la ment del protagonista mascul i contribueix decisivament
a encendre la seva passi (Cap. XXIX:pensa en Freud i en Plat i pensant
senamora). A ms, aix darrer vincula tot el passatge a la prpia tradici
nacional en qu sinscriu Gualba, la de mil veus: s ben b un catal, un
esperit de la famlia dAuzias March, aquell que, pensant, senamorava
(Cap. XXVI). Daquesta manera, lamor dAlfons per Tellina es manifesta
com una lectura duna part considerable de la tradici occidental. El fracs del seu amor, doncs, ser tamb el fracs daquesta lectura.

4. Linsecte, lincendi, lincest

Lespai de Gualba s una terra infestada de larves. Ho certiquen els
ttols de cinc captols (Larves, Ms larves, Ms, ms larves, etc.)
i les repetides mencions dins del cos de la narraci. Avui dia, el sentit
ms obvi del mot larva s el de primera fase de desenvolupament dun

36

insecte [...] (DIEC), amb la precisi que la larva, com que encara no
presenta els trets de linsecte adult, porta un monstre a dins laparici del
qual s noms qesti de temps. Pres en aquest sentit, el mot quadra a
la perfecci amb la interpretaci psicoanaltica que esmenta Murgades
(1987, p. 93): les larves sn el correlat objectiu de les pulsions inconscients de lindividu que poden manifestar-se en forma daccions que la
comunitat considera aberrants i monstruoses com un insecte (lincest,
en el cas de Gualba). Aquestes larves, els dos personatges les porten dins
des de linici de lobra.
Per la paraula larva tamb conserva el significat originari llat
despectre repugnant (DIEC). Concretament, les larvae, a la Roma
antiga, eren fantasmes que provocaven la follia, i foren assimilades als lemures, les nimes de les persones que han patit una mort primerenca o
violenta i dels difunts no enterrats. s aquest el sentit que t la paraula al captol XXX: I Shakespeare els s, dins la conscincia, una larva
ms. Shakespeare s un difunt no enterrat que continua visitant els vius,
inspirant-los horror, fent-los enfollir. Aix, larva s tota la tradici que
es mant en estat larval, amenaador, dins la conscincia dels individus:
Plat s una altra larva, igual que Freud (encara que aquest no fos tcnicament mort en el moment de la redacci de Gualba, les seves idees
ja shavien inserit dins la tradici occidental i, per tant, tenien una existncia larval). Lestat espectral a qu ha arribat la tradici en un moment
especialment difcil per a Europa (estem en plena Gran Guerra) fa que
els referents culturals actun subterrniament, en el fons de lnima i que
amaguin, en tant que larves, un monstre en potncia, un monstre que
es constituir per la combinaci de les diferents larves. Plat representa
el desig dunitat; El rei Lear de Shakespeare introdueix la idea de lamor
paternolial; Freud descobreix el carcter sexual daquest amor. Les larves anomenades desig dunitat, amor paternolial i desig sexual es
converteixen, combinades, en un insecte anomenat incest.
El mot insecte, dinsecare
insecare (tallar, fendir), evoca tamb la violncia de
la desoraci. I el captol en el qual es produeix lincest recorre, en el
ttol, a una metfora ancestral de lamor: lincendi. La paronomsia dels
mots insecte, incendi i incest subratlla la seva vinculaci semntica.

37

En una glosa publicada amb anterioritat a la redacci de Gualba, la

de mil veus sota el ttol Lestimaci de la dicultat (10-VI-1914), DOrs
havia ofert la seva prpia interpretaci del fenomen de lincest. El glosador considerava que el primer pas en el cam de les adquisicions tiques
consistia a comprendre que el que s excessivament fcil s immoral. La
interdicci de lincest sorgiria daquest descobriment inicial: prohibida
la promiscutat familiar, lhome sha de sotmetre a una major disciplina,
cosa que lallunya de la bestialitat i lintrodueix en el mn de la cultura.
Aix doncs, lincest, en el territori literari de Gualba, si duna banda es
presenta com la conseqncia duna lectura de la tradici, mostra alhora
com aquesta tradici pot conduir de retorn a lestat salvatge.
Aquesta constataci ens porta a una altra referncia implcita en la
novella. Al captol XVIII, titulat La cosa no marxa, el pare reexiona, al
costat de la lla, sobre llur incapacitat dintegrar-se entre la gent del poble
i de la colnia barcelonina. sser diferent s un pecat. sser diferent s
un pecat: el cstig sanomena solitud. S. Per estar sol, que s un cstig, tamb s un pecat. Aquests pensaments evoquen larmaci dAristtil segons la qual noms dues menes dssers poden viure al marge de la
comunitat: els dus i les bsties (Poltica). Alfons i Tellina es troben davant
daquesta crulla i, s clar, noms troben obert el cam que porta al segon
terme de la dualitat. La fatalitat que els separa de la vida normal de la comunitat els assimila a herois trgics, sols davant del mn:
...Gualba la de mil veus, continua mig callada. Hi ha en totes les
coses, com una suspensi. Direu que elles es disposen a veure la representaci duna tragdia meravellosa. (Captol XXVI)

5. Epleg
Sigui quina sigui la interpretaci que fem de Gualba en el marc
de lobra completa dEugeni dOrs, hi trobem una voluptuositat en el
tractament de temes tpicament i morbosament romntics que noms
pot sorgir dun esperit que se senti fortament atret per aquesta tradici.
DOrs, aquesta fascinaci, la sentia des dels inicis de la seva carrera li-

38

terria. El 1905, un any abans de posar la seva ploma al servei del projecte de Prat de la Riba, DOrs havia publicat un sonet titulat El diable
a Mallorca. En llegim els tercets:
Landrogin Lucifer, amb calma voluptuosa,
fa jugar els seus msculs, i en lesmeragda fosa
del llac profund contempla sa gura espillada.
I s llavors quan prenent-lo lafrodisaca fria
petoneja ses carns foguejant de luxria,
i es tor, tot sol, tot sol, en nupcial abraada.
(DOrs 1994, p. 18)

El diable copulant amb si mateix, una imatge de lautosatisfacci

completa i de la indiferncia total envers el progrs del mn: vet ac
larquetip de lincest. Aquesta solitud autocomplaguda s profundament
destructiva, perqu ignora les estructures bsiques de la comunitat:
i apar que el mn decrpit, al defora, es lamenta,
en llargussim udol de sa prxima .
(DOrs 1994, p. 18)

Aquest paisatge apocalptic que temptava el jove Ors i qued soterrat

durant uns anys, reemergeix en Gualba, la de mil veus amb una intensitat
sense precedent. Aqu sembla ms cert que mai que DOrs era, en el fons,
un romntic que desitjava sser clssic (Jard 1990, p. 353; Pla 1992, p. 192).
Tamb sentn, davant del potencial satnic del romanticisme que latreia,
que DOrs fos un home que no pogu viure sense utilitzar una mscara
(Pla 1992, p. 192). Conscient de lamorf que li serpeja a dins en forma de
larva, lescriptor necessita emmascarar-lo amb formes clssiques.
Aix doncs, el fons suposadament real de la personalitat es revela
com un abisme que s millor no mirar de cara. Aquest s el territori de
Gualba: el seu carcter lquid (Aqua alba) s la concreci fsica de lamorf
i dna peu a la liquidaci duna tradici. Lagosarament de la novella
consisteix a mostrar aquesta immundcia llescosa, les larves espectrals,
tot fent palesa la fora desestabilitzadora que porten dins i, ms impor-

39

tant, com aquestes larves sorgeixen de la reexi que Occident ha desplegat entorn de lamor. Aix, DOrs, en un exercici de captaci de les
palpitacions del temps, exposa narrativament latzucac ideolgic a qu
pot conduir una lectura radical duna determinada tradici, parallel a
latzucac material i espiritual que suposa la Gran Guerra contempornia, considerada pel glosador una autntica guerra civil, i que amenaa
de collapsar el desenvolupament de la cultura europea.
Swansea-Barcelona, desembre 2004-gener 2005.

Bibliograa
Capdevila, Josep Maria: Eugeni dOrs. Etapa Barcelonina (1906-1920).
Barcelona: Editorial Barcino, 1965.
Cavalcanti, Guido: Rime. A cura di Letterio Cassata. Roma: Donzelli
Editore, 1995.
Garriga, Carles: La restauraci clssica dEugeni dOrs. Barcelona: Curial
Edicions Catalanes, 1981.
Jard, Enric: Eugeni dOrs: Obra i vida. Barcelona: Quaderns Crema,
1990.
Pla, Josep: Obra completa 18. Homenots: Primera srie. Homenots: Segona
srie. Barcelona: Destino, 1992.
Murgades, Josep: Eugeni dOrs dins: Mart de Riquer, Antoni Comas,
Joaquim Molas: Histria de la literatura catalana. Volum IX. Barcelona:
Ariel, 1987, ps. 73-98.
Ors, Eugeni d: Papers anteriors al Glosari. Ed. de Jordi Castellanos.
Barcelona: Quaderns Crema, 1994.
Ors, Eugeni d: La Ben Plantada. Gualba, la de mil veus. Barcelona: Edicions 62, 1980.
Ors, Eugeni d: Glosari. Barcelona: Edicions 62, 1982.
Vergs y Moreu, Pedro.: Gualba. Su nombre, situacin, produccin, geologa,
fuentes, aguas, Salto, Gorch negre, Iglesia, historia y Excursiones. Barcelona:
Imprenta de Pedro Ortega, 1911.

40

3.
ELS ESPAIS DE LA CREACI POTICA:
TERRITORIS FRONTERERS?
Jordi Condal

a poesia parla de com el poeta veu el mn, un mn que comena

pel mateix poeta, continua de manera concntrica pel seu entorn immediat, per la resta de mn ms allunyat i pels mons virtuals del mite
i la cci. La comprensi del mn es troba ntegrament dins el cap del
poeta, el problema s que el mn viu fora. El poeta en t una concepci, un esquema ms o menys aproximat, i per parlar-nos-en se serveix
del llenguatge.
Al cap semmagatzemen informacions, esquemes i explicacions construdes amb paraules; per tamb hi ha instints, imatges, sentiments i
espectres que no admeten paccament una traducci en paraules. Les
informacions a base de paraules circulen per la part ms evolucionada
del cervell; els instints i all ms sensorial circulen per la part ms arcaica del cervell.
En un camp de futbol els acionats experimenten sensacions i manifesten comportaments primaris, intensos i encomanadissos, capaos de
crear la illusi duna unitat de tipus superior. Aquesta illusi es produeix tamb quan les persones es comuniquen emocionalment i sexual.
A les processons de Setmana Santa, a les deslades militars o als concerts de rock podrem identicar processos emparentats. En general sn
estats no tan directament vinculats a la paraula com a certes substncies
bioqumiques dissoltes en el nostre torrent sanguini.

41

Alguns autors han considerat lexistncia duna entitat superior als

humans, tamb se nha dit linconscient collectiu. Elements percebuts simultniament per escriptors sense contacte entre ells. No parlo
de drogues que puguin facilitar-hi laccs, tot i que diversos autors han
confessat rear-sen en lacte de la creaci. En lobra de Mrius Sampere, i especialment a partir de Demirgia, aquesta comunicaci amb un
ens superior es manifesta ns i tot en els ttols:
Els poetes, per naturalesa receptius i, un cop rebut el missatge, emissors, podrien dir, despreocupadament: jo i la poesia, du en poder de
Du. Per, en el meu cas, tampoc no est justicada del tot aquesta presumpci. Entre altres coses que sempre seran secundries perqu,
lamentablement, acostumo a estar ser. I, per tant, tinc el cervell mancat
de plenitud. I, en estat dequilibri aquest si caus si no caus tan ben
vist, amb aital precarietat consubstancial, privat de drogues compensadores i, doncs, sobri com lngel abans de latac de suprbia, s que la
poesia, suggeridorament agnica, no salvar res ni ning. Car el planeta
(el predestinat per antonomsia), vistes les revolucions i els espasmes, s
irredimible.
Mrius Sampere., del prleg a Les imminncies. (2002).

El creador percep a travs dels seus sentits: a) la seva realitat immediata, ms b) la realitat virtual de primer grau, aquella part de la realitat
que tot i existir (o haver existit) queda fora de les seves possibilitats de
percepci directa tot i que en t notcies a travs de la cincia, la histria o els mitjans de comunicaci, i tamb percep, c) una realitat virtual de segon grau, que s tot all que existeix nicament als llibres, a
les pellcules i a la cci en general.
El creador t notcia a travs dels sentits nicament a travs dels
sentits del conjunt daquestes realitats i la processa, ja sigui per mitj de paraules o de records sensorials imatges, msiques, sentiments.
Aquesta explicaci de sensacions, dexperincies visuals, tctils o olfactives a travs de la paraula es pot aconseguir com ho fa Estells de manera magistral, evocant les seves (nostres) sensacions:

42

Res no magrada tant

Res no magrada tant
com enramar-me doli cru
el piment torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb loli cru, amb els productes de la terra.
magrade molt el piment torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sin amb aquella carn mollar que t
en llevar-li la crosta socarrada.
lexpose dins el plat en tongades incitants,
lenrame doli cru, amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en loli, que t sal i ha pres una sabor del piment torrat.
desprs, en un pessic
del dit gros i el dit ndex, amb un tros de pa,
agafe un tros de piment, lenlaire vidament,
eucarsticament,
mel mire en laire.
de vegades arribe a lxtasi, a lorgasme.
cloc els ulls i mel fot.
Vicent Andrs Estells, Les pedres de lmfora. (1974).

s un poema daquells que assaborim des de la primera lectura, que

mostra les seves carns des del primer moment. Directe, elemental, amb la
udesa del llenguatge oral. Que ning no senganyi, hi ha molta saviesa
i molta feina al darrere daquesta aparena de simplicitat. I sens comunica amb molta ms efectivitat que en un gran discurs, una determinada
losoa de lacte de viure. En paraules de Vicent Salvador:
...poetitzar lexperincia de contemplar i menjar amb delectana un
pebrot escalivat s un autntic repte per al poeta lric, que, ms enll

43

del to de gastronomia a la manera de Josep Pla, aconsegueix presentar

amb intensitat potica aquesta minscula mostra dels plaers ms elementals de la vida que ens permeten una autntica comuni amb el
mn.1

Si Estells tradua sensacions olfactives i gustatives, Costas, en el poema que segueix, en materialitza de visuals i tctils.
Binomi
(A Yoko Ono, amb gratitud)
Fes a miques un minut.
Llenal a terra.
Escombran els trossos.
Enganxals amb cola.
Hi ha maneres precioses
de guanyar temps,
per ocupen massa espai.
Montserrat Costas, Lamplitud dels angles. (2003).

Es tracta de la recreaci potica de lesperit de lobra pictrica de

Yoko Ono. La poetessa no ens explica el que veu o el que sent. No ens
parla dels quadres. Ens proposa una acci impossible que evoca lesperit
de lobra amb grans precisi i capacitat de sntesi. Tot i lausteritat de
mitjans, el seu poema aconsegueix transmetre lessencial duna determinada actitud esttica. El poema sura en una ironia escptica i desmiticadora, per tendra, i respira un al de frescor i de modernitat.
De la multiplicitat daspectes que samaguen a linterior del poema, o per dir-ho altrament, que el text potencialment cont, en parlava
magncament Pere Gimferrer lany setanta. Una explicaci que, amb
el temps, no ha perdut ni una engruna de vigncia.

Vicent Salvador: La difusi duna veu potica valenciana, Lletra (espai virtual de
literatura catalana. www.uoc.es/lletranomsvaestelles), 1999. Tamb a Glria Bordons i
Jaume Subirana, eds.: Literatura catalana contempornia. Barcelona, 1999.
1

44

Sistemes
La poesia s
un sistema de miralls
giratoris, lliscant amb harmonia,
desplaant llums i ombres a lemprovador: per qu
el vidre esmerilat? Com parlant de conversa
amb les tovalles i msica suau jo et diria, estimada,
que aquest reex, o laltre, s el poema,
o ns un dels aspectes: hi ha un poema possible
sobre la duquessa morta a Ekaterinenburg,
i quan es mou el sol vermell a les nestres, jo recordo
els seus ulls blaus... No ho s, nhe passat tantes, dhores,
als trens de nit, tot llegint novelles policaques
(sols a la casa buida, obrem els armaris),
i una nit, anant cap a Berna, dos homes es besaren al meu departament
perqu era buit, o jo dormia, o era fosc
(una m cerca laltra, un cos laltre)
i ara gira el cristall
i amaga aquest aspecte: el real i el ctici,
la convenci, s a dir, i les coses viscudes,
lexperincia de la llum als boscos hivernals,
la dicultat de posar coherncia s un joc de miralls,
els actes que es dissolen en la irrealitat,
els cids que envaeixen velles fotograes,
el groc, la lepra, el rovell i la molsa que esborren les imatges,
el quitr que empastifa els rostres dels nois amb canotier
tot all que una tarda mor amb les bicicletes,
cromats vermells colgats a les cisternes
a cmera lenta els cossos (a lespai, com al temps) sota les aiges.
(Enfosquit com els fons dun mirall esberlat, lemprovador s leix
daquest poema.)
Pere Gimferrer, Els miralls. (1970).

Gimferrer explicita lacte de creaci, un joc de miralls que gira i va

enfocant espais reals, records, espais imaginaris, reexions sobre ell mateix mentre va escrivint la poesia:

45

La poesia s
un sistema de miralls
giratoris, lliscant amb harmonia,
desplaant llums i ombres a lemprovador

El poeta s a lemprovador que, recordem, s ple de miralls, i es veu

ell mateix per totes bandes, per des dall li arriba el reex dun sistema
de miralls giratoris que li ofereixen reexos del mn exterior, dels seus
records, del que ell imagina i de les lectures que ha fet: hi ha un poema
possible sobre la duquessa morta a Ekaterinenburg, o tamb aquest pensament (sols a la casa buida, obrem els armaris), o b la imatge que sembla
incomodar-lo: anant cap a Berna, dos homes es besaren al meu departament.
A continuaci es lamenta, per:
... per qu
el vidre esmerilat?

El poeta es queixa que hi ha un vidre esmerilat que no li deixa

veure amb nitidesa determinades imatges. Arthur Terry ens explica que
els mots arriben a tenir un valor simblic que els diferencia totalment
del seu s quotidi; en comptes de referir-se a un univers racionalment
ordenat, suggereixen una realitat invisible que existeix darrera el mn
de les aparences naturals. Daquesta manera la realitat, en el seu sentit
normal, es converteix en vel que amaga una forma superior de la realitat, un sistema de correspondncies ocultes que noms es pot expressar
indirectament, a travs de les associacions no-racionals de la llengua.2
El poeta ens ensenya els elements, sovint poc clars, per tal que nosaltres
siguem capaos de copsar aquesta altra realitat que hi ha al darrere de
la realitat vista, de la realitat explicada. Els miralls reprodueixen unes
reexions de la realitat, mai la realitat sencera; el sentit duna possible
coherncia noms es pot produir entre les ssures dels diversos fragments.3 s per aix que Gimferrer ens avisa de
2
Arthur Terry: Quatre poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau. Barcelona: Edicions 62, 1991. Tamb al prleg a Pere Gimferrer: Obra catalana completa/I. Poesia. Barcelona: Edicions 62, 1995.
3
Id. Ibid.

46

la dicultat de posar coherncia s un joc de miralls,

els actes que es dissolen en la irrealitat.

Els diversos elements del poema constitueixen uns paranys per

copsar latenci del lector i, al mateix temps, per torbar el seu desig natural de coherncia, el dibuix del taps, la revelaci del qual destruiria
la fora de lobra artstica.4
Cada poema s una mena destructura creada pel poeta amb els seus
pensaments, les seves intucions, els seus somnis, el seu inconscient i,
tal vegada, tamb linconscient collectiu. Una mena destenedor on el
poeta hi ha penjat determinats elements. Ara b, cada lector, quan el
llegeix, tamb hi penja el seu bagatge cultural, els seus records, els seus
prejudicis, els seus sentiments o les seves illusions. s a dir, que en el
poema llegit es reecteix tamb lemprovador del lector. I el poema
real s lestructura que ha construt el poeta ms el que hi penja qui
el llegeix.
Hi ha poemes que propicien que tothom hi pengi els seus sentiments
alguns dels de Mart i Pol o de Salvat-Papasseit tenen aquesta virtut;
sn poemes que arriben a la gran majoria. Hi ha poemes que connecten
amb el nostre inconscient; sn poemes que ens inquieten i no sabem
ben b per qu. Daltres poemes connecten amb linconscient collectiu
i poden introduir-nos en un espai mgic, teolgic, atemporal.
En aquest escrit voldria transitar per alguns dels dominis en qu sha
produt el fenomen potic als Pasos Catalans dels anys cinquanta en,
especialment acostar-nos al territori que uneix la poesia amb altres matries frontereres i entreveure quin paper hi juga all que enuncivem
abans sobre lacte de la creaci potica. Per simple questi despai, no
per manca dinters, bandejar la poesia dintencionalitat social, poltica o religiosa.
En el moment de construir un poema es disposa dun nic material: les paraules. Elles sn lnica matria primera amb qu construir el
text. Conv ara recordar que aix s gaireb cert, hi ha tamb el full en
blanc on distribuir-les, ajudant-se o no daltres elements tipogrcs, o
4

Id. Ibid.

47

dimatges i dibuixos. Tamb es disposa del so que generen aquestes paraules al punt de ser pronuciades. I de les imatges que la nostra cultura,
la cultura clssica o la cinematogrca associen a determinats mots. A
ms, disposem de tots els trucs de la mtrica, la rima i la retrica.
Per eixamplar el poder expressiu de les paraules hi ha poetes que
se serveixen de laspecte visual, de la forma grca que pren el poema
imprs sobre la pgina, de manera semblant a com ho farien amb un
dibuix o una pintura.

El Pster-poema de Guillem Viladot (1968), s una reexi sobre el

fet potic amb un component netament textual, que per ell sol ja t un
sentit, ja apunta en una direcci. s un text amb estructura de joc infantil, de canoneta, dendevinalla.
La la la
La poesia
No vol
Dir res
La la la
La poesia
s

48

Per aquest text ve doblement reforat per la seva disposici grca. Sens exposa com si vingus escrit sobre paper pautat, com si fos
una partitura, i el personatge que ens el mostra t un aspecte inequvoc
de msic. La idea que no hem de demanar a la poesia un sentit all
que ning no demana a la msica resulta gaireb inevitable. Neix de
la relaci entre ambds components grc i text del poema. Es
tracta dall que expos Andr Breton: Els poemes no sexpliquen ni
sinterpreten; en ells el signe deixa de signicar: s. Enllacem-ho amb
les paraules de Viladot:
...linconscient s la ptria pulsional. I linconscient, segons Lacan,
sestructura com un llenguatge. [...] Cap all als anys cinquanta-i-tants,
desprs dhaver seguit els camins de la poesia discursiva, vaig adonarme que el codi sgnic alfabtic ja no em servia i que em calia cercar un
codi que em complagus ms i em gratiqus millor en all que volia
dir, ms enll de les cotilles.5

Carles Hac Mor ens pregunta: vol dir alguna cosa un arbre o una
pedra? Senzillament s, existeix i prou. Les paraules tamb poden ser
pensades com a objectes. A lombra de Palau i Fabre fem un pas ms
en la lnia que apuntava Viladot.
Voil!, Que digu Jean Paul Sartre

o
Em planto a la cantonada
Els mots,
els considero
com a coses
que no signiquen res

Llus Busquets i Grabulosa: Plomes catalanes davui. Barcelona: Grup Promotor-Edicions del Mall, 1982.
5

49

com les pedres i els arbres

i no pas com a signes
reblerts de convencions.
Jo no dic res
ni tampoc callo
faig tota una altra cosa.
Carles Hac Mor, El desvari de la ra. (1995).

Vol dir aix que s feina intil intentar entendre o explicar el poema?
Aquesta s una polmica clssica del fet i la interpretaci de la literatura.
Si hem de fer cas a Blai Bonet: explicar un poema s potser un dels fets
ms mancats de lgica que existeixen. No hi ha res ms colonitzador, ms
homicida (sic), que una explicaci o una interpretaci... Lnica posici
fecunda i coherent davant un text daltri s la lectura activa, que el lector es
descobreixi i tingui ms notcies sobre el seu sser, irrepetible i nic.6 Per
s clar que poetes com Valery, Eliot, Riba,Vinyoli o el mateix Mart i Pol
no han defugit dexplicar la seva obra, de revelar els secrets de lobrador,
daclarir els motius dinspiraci, ni tampoc no han refusat lactivitat crtica, lexposici de la seva lectura dun text o dun escriptor, lanlisi dun
problema tcnic o la reexi literria, social i moral.7 La comprensi del
text s una de les maneres dacostar-se al poema, de vegades conv veurela noms com una excusa que ens permet parlar de poesia.
Platja
Noms la sensaci de platja.
Ni sorra a les sabates, ni cap vent
que tompli les orelles de salnitre,

6
7

Blai Bonet: prleg a Els fets. Barcelona: Edicions Proa, 1974.

Enric Sull: prleg a Sobre poesia i sobre la meva poesia, de Carles Riba, 1984.

50

tampoc la modesta reuni

de blaus amics...
Noms el ltre geners de la memria
que sarrossega als marasmes del temps.
Xulio Ricardo Trigo, Far de llum grisa. (1997).

El protagonista del poema no aspira a una platja de veritat, no vol

exposar-se a la molstia de la sorra o al vent omplint-li de salnitre les
orelles; en t prou amb la sensaci de platja. Prefereix un succedani inofensiu a una realitat feridora, actitud molt prpia dels darrers anys del
segle XX. s clar que, si ens xem en els ltims versos, tamb podrem
fer-ne una altra lectura: el poeta es refugia en el record, amb el ltre de
la memria s possible reviure la platja estalviant-sen els inconvenients.
En aquest cas, ens diu, tamb haur de renunciar a all de graticant, els
blaus amics. Probablement trobareu que la meva explicaci no ha resultat
prou clara; ara b, fra coherent esperar claredat dun Far de llum grisa?
EM BEC glopets dhores suroses
sobre basses doli pudent,
fotocpies de minuts,
batecs.
Thas desprs de la gbia,
lent animal de trenes.
Ara aires un altre al ms tnue,
has remenat la badiella,
buscares les tisores,
tembudellares la cinta
de sang lluenta,
falsa euga
parida entre crits datzabeja,
de mirades boscana,
premen els esquirols
nervioses anous
damunt les branques encimbellades,
orfes a la nit dels arbres.

51

Jo no estime altra cosa

que la teva besada
a lalter de lherba.
Maria Fullana, Blues. (1989).

Blues, el llibre de Fullana, destilla dolor, follia, desesperaci, revolta contra un present brut, pudent, agressiu, terrible; contra una vida
montona, sense sentit. Que ha perdut el sentit. Acarar-se amb aquest
poema fa una mica de respecte,
Thas desprs de la gbia,
lent animal de trenes.

Qui s aquest animal amb trenes que ha remenat i ha tallat el cord

umbilical embudellant-se la cinta de sang lluenta per poder desprendres
de la gbia i airar un altre al ms tnue? Podrem pensar, senzillament,
que ens parla dun part, si no fos per les trenes. Qui s aquesta
falsa euga
parida entre crits datzabeja,

a qui sadrea el poema, qui s aquesta falsa euga de mirades boscana? Ens
est parlant duna lla o duna amant perduda? O s ella mateixa qui ha
fugit daquest present on els minuts sn fotocpies dels minuts anteriors?
Quin sentit tenen aquests esquirols que, gaireb al nal del poema, orfes, premen anous nervioses dalt de les branques? Qui s que sho mira
distant i prement els seus trumfos? Acabem preguntant-nos, ms que res
per laire desciat del poema, per laura de desesperaci que el travessa,
si el cavall (euga) del poema no es referir a una altra mena de cosa.
La intenci de Fullana... Qui ho sap? El que compta s la potncia
expressiva encapsulada en aquest poema, lenorme tensi que shi reecteix i que ens arriba, tot i no saber ben b de qu sens est parlant.
Que el poema, furgant dins el cap del lector, lempenyi a les reexions
neguitoses referides o daltres. Lobra dart s sempre indel al seu
creador. Lobra dart diu ms del que lartista shavia proposat. Lart s

52

un ms enll; lart diu alguna cosa ms i, gaireb sempre, alguna cosa

diferent del que lartista va voler dir.8
Segons Lacan, linfant es troba cara a cara amb la seva imatge reectida en el mirall entre els sis mesos i els vuit. En una primera fase confon la imatge amb la realitat, en una segona fase sadona que es tracta
duna imatge, en una tercera comprn que la imatge s la seva. Hi ha
un parallelisme amb el procs de maduresa lectora: en un primer estadi el lector confon el fet literari amb la realitat i senfada quan en nota
les clivelles, en una segona fase el lector assumeix el mn literari com
una imatge separada del mn real i s noms en una tercera fase que
s capa de reconixer-se en all que llegeix.
La frontera entre all que s poesia i all que no ho s no sempre
resulta clara, i s en aquest territori on oreix lexperimentaci (i tamb,
per qu no dir-ho, la tonteria). Per a Vctor Sunyol portar el llenguatge
als lmits esdev fonamental; el lmit s lnic mbit de creaci del text,
lmbit on la persona actua amb llibertat i on la llengua no pot imposar-se com a veritat. La llengua, aix de nou creadora didees i objectes,
permet daquesta manera que qui lusa participi activament en el procs creatiu a la recerca dun text que vagi ms enll dall que pot ser
dit, que sacosti a all que val la pena de dir, que acompleixi al mxim
el desig de dir; que sacosti, doncs, a un cert silenci.9 Aquest s un dels
trencacolls de la poesia i de la literatura actual, caminar per la vora, pel
lmit, reexionar sobre la capacitat de comunicaci del llenguatge i, en
darrer terme, de la persona.
El puig
En un extrem de la llengua, en un extrem inclement de la llengua, isard
i ferstec, fer-hi un concert. Pujar-hi els instruments i les cadires, per
un cop all, no interpretar-hi res... Que els instruments tamb escoltin,
all dalt, el volum extrem de la llengua.
Perejaume, La pintura i la boca. (1993).
8
9

Octavio Paz: Sombras de obras. Arte y literatura. Barcelona: Seix Barral, 1996.
Vctor Sunyol: prleg a Moment. Lleida: Pags editors, 1995.

53

Perejaume ens planteja una acci imaginria, absurda, impossible, per

alhora molt grca. Es tracta dun poema escrit en una prosa asptica,
gaireb com un llibret dinstruccions. El poema ens arriba per la via de
les idees, dall que sens hi explicita. s un territori intermedi entre
lacudit, la metafsica, el ritual i la bogeria. Mestalvio parlar dacudits o de
bogeria, per vull fer notar que el poema admet un plantejament metafsic, o si ms no topolgic: la llengua el catal considerada com un
territori material, geogrc. En aquest territori haurem de buscar un
extrem molt ferstec, allunyat, estrany, salvatge. Un extrem on es pugui arribar a percebre aquest volum extrem de la llengua. El poeta ens
proposa forar la llengua ns aquest extrem parallelament a com ell
fora la pintura i nexamina els extrems, els lmits de manera que ja
no calgui ni fer sonar els instruments. Sin al contrari, que els instruments escoltin la llengua. El poema incorpora tamb uns aspectes de
ritual, en el sentit que transposa all que suposen els moments previs
a un concert, diguem-ne la litrgia, i la reprodueix teatralment, en un
escenari irreal, imaginari.
Palau i Fabre, Brossa, Hac Mor o Gimferrer no defugen el territori
fronterer entre la poesia i la follia, que est estretament relacionat amb
la pintura. Per tamb en Vinyoli i Ferrater, tot i no estar vinculats a
la pintura,10 trobem poesia que es capbussa en el territori de la desra.
s possible escriure un llibre de poemes darrere dun altre sense creure
que es t una missi histrica a complir? Sense que el poeta cregui que
est destinat a salvar, destrossar, renovar, etctera, la literatura catalana?
No voldria incomodar ning, per sembla que aix prov dun conicte paternolial dorigen anal. Queneau dedic gaireb cinc anys
de la seva vida a estudiar els bojos literaris del segle XIX francs ms
o menys pels mateixos motius que els surrealistes se sentien atrets pels
somnis: La llibertat absoluta de la imaginaci que sha alliberat del control de la ra. A. Callamel, estudis tamb daquesta qesti, lany 1843
opinava: No tinc cap dubte que la histria completa de la bogeria dels
quadradors del cercle seria tamb la histria ms singular i ms curiosa
10

Tot i linters primerenc de Ferrater per la pintura, desprs sen desentengu.

54

dels disbarats de la ment humana. Podem trobar-hi cientcs i ignorants,

intelligents i idiotes, homes sensats i manacs, dedicats amb el mateix
afany a la soluci del problema de la quadratura del cercle; com que la
majoria dells ignorava completament el veritable estat de la qesti, no
han produt altra cosa que solucions dignes de provocar el riure, i ms
aviat la llstima.11 Algunes daquestes armacions serien perfectament
extrapolables al mn de la literatura i, per qu no, al de la poltica. Per
aturem-ho aqu i interessem-nos per poemes que sacosten al joc i als
acudits: el segent s un problema daritmtica culinria.
Volia comprar
Volia comprar set peres, tres prunes i nou albercocs. Cada una de les
peres pesava tres unces i mitja, cada albercoc pesava sis prunes i cada
quatre prunes dues peres. Res: daquesta manera mhauria costat ms el
farciment que el gall.
Joan Brossa, Em va fer Joan Brossa. (1951).

El poema de Brossa acaba amb una frase feta completament integrada en el text; en una primera lectura funciona com un acudit, com un
estirabot. El poema, per, ens empeny a una segona lectura per acabar
dentendre on s el truc, ens porta a interessar-nos per la forma. Entre lenunciat anod i el darrer vers, es produeix una associaci didees.
Sencn la guspira que ens fa saltar dun pla a un altre. Per a mi no hi
ha altra cosa que provatura formal, ganes de jugar, un acudit si ho voleu surrealista o neosurrealista i la necessitat dabaixar la poesia, de
les altures celestials i les reexions esteticomstiques on alguns poetes
lhavien collocat, al territori de les preocupacions i els interessos de la
gent del carrer. Per dir-ho amb paraules de Gimferrer: la comesa fonamental de la poesia brossiana ha estat, en darrer terme, la superaci
del cercle vicis que feia de lavantguardisme i el realisme dues tendncies irreconciliables...
Raymond Queneau: En los connes de las tinieblas. Los locos literarios. Madrid: Asociacin Espaola de Neuropsiquiatra, 2004.
11

55

Margalida Pons va escriure aquest poema amb menys de vint anys.

La protagonista daquests versos deixa lamant dormint a casa i fuig. La
descripci de lescena de lestaci i la fugida amb tren incorpora referncies cinematogrques i musicals.
El silencis
Sis bronzes grisos dalba. Tu dormies,
Un ress humit de campana tal volta et despertava
mentre jo, a lestaci, mirant entrar la gent,
provava dempassar-me
a cops dindiferncia
aquella amargor freda de comiat no dit.
El cel es desvetllava a poc a poc
i el varen corcar ocells. Noms desprs,
quan el tren ja arribava al segon pont
i amb ritme acompassat feia crixer horitzons al teu voltant,
em vaig veure les mans plenes de nit
i em vaig imaginar com una onada
submisament tornant a tu.
Margalida Pons, Sis bronzes grisos dalba. (1986).

Voldria remarcar leccia expressiva del poema. Quan el tren ja

arribava al segon pont dna una idea clara de distncia, si es vol simblica: no fou de manera immediata, per tampoc no gaire ms tard.
Desprs del primer pont i just abans darribar al segon. No sabem de
quins ponts ens parla i de si efectivament eren a prop o lluny, per ens
comunica una sensaci concreta despai, i ms que res de temps. El
pont, a ms de tenir una connotaci clarssima delement compartimentador de lespai, de referncia dins la geograa dun determinat territori, t tamb una crrega que ens pot arribar a nivell simblic. Un
pont uneix dos territoris fracturats per algun accident, riu o cingle, i
possiblement ella, allunyant-se, el que fa s trencar el pont, el lligam que
lunia a lamant. Ens apareix tamb la imatge de veures les mans plenes de nit, que pertany al nostre imaginari collectiu, com tamb la de

56

lonada: em vaig imaginar com una onada/submisament tornant a tu,

totes dues lligades a la can catalana.
He revisat deu poemes publicats entre 1951 i 2003, tres dells rememoren sensacions o sentiments, Estells amb el seu piment torrat, Costas
amb una exposici dart contemporani i Pons amb lescenograa dun
trencament amors. Tres ms que giren explcitament a lentorn del sentit de la poesia, els de Gimferrer,Viladot i Hac Mor. Dos poemes situats
molt a prop del lmit, gaireb amb mig cos sobre el buit, els de Brossa i
Perejaume. I nalment el de Fullana i el de Trigo tot reexionant sobre
el sentit de la vida (i del poema) des de la poesia. Sc conscient que
no he resolt lenigma que relaciona la siologia amb els territoris de la
poesia catalana recent. Macontentaria amb haver parat taula.

57

58

4.
A LENTORN DE LA CRTICA LITERRIA.
PRESENTACI
Llusa Juli

A la memria dArthur Terry

l mosaic descoles i mtodes crtics ha experimentat canvis importants en els darrers trenta o trenta-cinc anys, des que la crtica sociolgica i dinuncia marxista obria unes noves perspectives danlisi.
Els estudis literaris han evolucionat amb la introducci de les distintes formulacions postestructuralistes i dels formalistes russos a laparici
del New Criticism nord-americ i, poc desprs, a lefervescncia anglla dels estudis culturals amb una gran incidncia dels estudis feministes
que shan ests arreu, tot i algunes reticncies declarades.
Em va semblar del tot pertinent que en parlssim des de langle personal dels seus protagonistes i des de la convicci que aquesta primera
trobada sols podia reunir algunes de les opcions i perspectives que caldr anar ampliant en sessions posteriors.
La intenci, doncs, de la jornada primera que va tenir lloc el mes
dabril al Centre Cultural Caixa Catalunya, situat a La Pedrera de
Barcelona, va ser proposar una reexi personal sobre la prctica crtica a alguns dels seus agents; que ens parlessin de la seva formaci, dels
mestres i escoles que els havien inut, des de lopci personal ns als
meandres lgics que la prctica continuada duna disciplina intellectual
com la crtica requereix, tamb que situessin les obres prpies articles,
llibres, antologies o traduccions que creien que ajudaven a congurar el panorama crtic en llengua catalana, aix com les perspectives, els

59

dubtes i els temors actuals. Es tracta dun discurs prcticament indit i

que en canvi s bsic des de molts punts de vista, tant si volem ser una
literatura moderna, com per llegir millor els propis autors i autores, per
potser tamb perqu posa lmfasi en la literatura com un fet cultural
que ens deneix i mostra com a individus.
Val a dir que la proposta va rebre molt bona acollida. El resultat sn
els textos que ara reprodum i que aporten informaci de molts tipus,
informaci personal i collectiva, relaci de grups i inuncies, moments
i fets i anlisis que assenyalen algunes de les pautes de reexi per construir la histria de la crtica catalana moderna.

60

5.
LEVOLUCI DE LA CRTICA LITERRIA
A CATALUNYA.
OBERTURA
lex Broch

envolguts, benvolgudes:
Si lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana ens convoca avui
aqu i al llarg de tres dies per parlar de Crtica Literria Catalana, si la
taula rodona que ha de seguir aquesta intervenci dobertura se centra
sobre escoles i mtodes crtics, bo ser que, per ser metdics i no crear
falses expectatives, intentem acotar el sentit de les nostres intervenci i
obertura que es presenten sota un encapalament brillant i programtic com s el de Levoluci de la crtica literria a Catalunya perqu,
justament, la meva intervenci no se centrar sobre la descripci duns
parmetres que ajudin a construir el que lenunciat promet sin sobre la
constataci, ns avui, de la inexistncia daquests parmetres i, en conseqncia, sobre la dicultat de construir un discurs coherent i clar del
que s i ha estat la crtica literria catalana des que existeix una literatura catalana moderna. Justament la meva intervenci s per remarcar
aquesta absncia, aquest buit teric i, davant la realitat i la constataci,
preguntar-nos qu hem de fer, qu haurem de fer o qu es pot fer.
Lorganitzaci daquest encontre lha dissenyat atenent tres instncies
o tres aspectes dun mateix debat. Dem assistirem a una taula rodona
que se centrar sobre la crtica als mitjans de comunicaci. s el lloc de
debat de la contemporanetat, de la literatura de present. s lespai, bsicament, de la crtica militant, de la crtica que pren el pols del dia a

61

dia literari. Una crtica que sense cap altre referent que el saber del crtic comporta, sovint, lestimulant risc de ser qui primer parla i tamb,
no poques vegades i segons la personalitat del crtic, qui obre, estableix
i inicia els camins dinterpretaci i valoraci duna obra. La importncia de la crtica militant est a saber, tamb, que la seva funci no sexhaureix en aquest present perqu, perduda la belligerncia del moment, si el treball del crtic ho justica, es converteix en un imprescindible document per a la histria. El seu treball es pot convertir, doncs,
en un referent obligat i necessari. La seva funci pot transcendir all
que la singularitza i la deneix: la immediatesa del present. Dem passat, dimecres dia 20, el tema motiu de la trobada girar entorn de dos
eixos que relacionen i lliguen la crtica amb la traducci per auscultar,
segurament, el grau de fortalesa o feblesa daquesta relaci o lligam. En
el si de lAssociaci i per la professi efectiva de molts dels seus membres, tot el que fa referncia i es deriva de la funci i la problemtica
del traductor i la traducci, sempre ha trobat el consens necessari per
ser motiu de reexi, trobades i debats. I s bo que sigui aix. En lmbit de la llengua el traductor s laltre autor.
Si aix passa dem i dem passat, a nosaltres, avui, ens toca entomar
la reexi sobre un pinyol complex i que apunta cap a una de les mximes centralitats del tema com s tot all que fa referncia a la teoria
literria, a les metodologies crtiques i al seu grau daplicaci a la literatura catalana contempornia. Com deia, un pinyol complex que ens
situa en les coordenades dun debat indit o quasi indit entre tots nosaltres o, almenys, entre tots aquells que hem fet de la crtica literria
el nostre o un dels nostres camps de reexi i treball. I en aquest punt,
i davant la sempre persistent i continuada pregunta de si existeix o no
una crtica catalana, una crtica, vull dir, que pugui ser homologada i
homologable a la crtica literria daltres llenges i cultures, el primer
que cal dir i fer i el primer que jo vull fer i dir s plantejar la necessitat dun canvi de focus, de la direcci del focus perqu sovint, ns ara,
el que sha fet per intentar donar resposta a la pregunta, s focalitzar
el debat entorn dels mitjans i de la crtica militant. s all on, des de
quasi sempre, sha anat a buscar i trobar la resposta. Penso i crec que si

62

el focus continua en la mateixa direcci, el focus est mal dirigit i la

formulaci de la pregunta no adequada al camp que li correspon. Els
mitjans, amb les dicultats que tots sabem, hi sn. I els crtics, amb les
caracterstiques que tots coneixem, tamb hi sn. De fet, lnica crtica
que pot parlar duna certa tradici s la crtica militant, la importncia
de la qual acabo desmentar en uns pargrafs anteriors i de la qual no
tinc ni puc tenir cap mena de dubte. La crtica militant s crtica per
no exhaureix tot lespai de la crtica. El que plantejo, doncs, s el canvi
de la direcci del focus perqu la resposta a la pregunta de si existeix
o no una crtica catalana no seria completa ni correcta si menystenim
o oblidem leix principal i lespai central on sha de situar la pregunta
i la possible resposta.
Si tota operaci crtica comporta una seqncia triple que passa per
la percepci, lanlisi i la valoraci de lobra haurem de convenir, almenys, que la segona, la de lanlisi, al llarg del segle XX ha obert una
multiplicitat denfocaments i mtodes crtics que ha convertit i ha desenvolupat dins la crtica uns llenguatges interpretatius especcs que li
atorga la condici si s que encara creiem amb els gneres de gnere literari. Un gnere concret amb la seva especicitat i la seva problemtica. La pregunta que ens hem de formular i crec que s aqu,
en aquest eix, on sha de formular s si la crtica literria catalana ha
incorporat, en el seu debat i en la seva formulaci, tant en lespai acadmic o fora dell, les diverses metodologies que han estat presents en
daltres cultures, com a mnim, al llarg de tot el segle XX. Crec que ja
s hora que dirigim el focus cap a lintent dilluminar la resposta sobre
la situaci de la crtica catalana des daquest nou escenari. La voluntat
de fer-ho no treu la dicultat de fer-ho. La crtica, per ra de ser, ha
dirigit, bsicament, el seu treball cap a lanlisi de lobra de creaci literria. I en un grau molt menor passa a totes les literatures cap a
lanlisi i lestudi dall que li dna singularitat i especicitat com a gnere. Mirant cap a fora ens hem oblidat, o no hem tingut la seguretat
ni la saviesa de mirar cap a dins, de fer la reexi acurada de tot el que
ens determina com a crtics, del que congura la nostra obra dins dun
context internacional que ha avanat molt ms que no pas nosaltres en

63

aquest camp. Un camp que troba el seu adob i les seves eines danlisi
en la teoria literria i les diverses metodologies crtiques que shan anat
desenvolupant com a resposta i evoluci dall que ha de congurar un
veritable pensament literari.
No cal insistir en el fet que una cultura i una literatura que no
hagi avanat ni desenvolupat aquest debat s una cultura menor, handicapada en un dels seus nivells principals. No hi ha una literatura
completa si al costat de lobra de creaci no desenvolupa una teoria ni
incorpora uns sabers crtics que s existeixen a les literatures majors. s
just en aquest punt, i tal com hem dit, on sha de formular la pregunta sobre lexistncia o no duna crtica catalana, i s en lanlisi daquest
punt on hem de trobar la resposta. I aix noms ser possible si la limitada bibliograa crtica publicada sestudia no solament en funci de
lobra de creaci que analitza sin, a ms i tamb, com un llenguatge
propi i especc amb les seves lleis, la seva metodologia, la seva evoluci i els seus condicionants. Si voleu, la crtica necessita una operaci
de metacrtica. Per tant, hem de reivindicar i reclamar, hem de potenciar i estimular el nostre propi autoestudi. El coneixement i el saber del
treball del crtic com a treball especc. Solament aix sabrem on som,
qu hem fet i si els resultats justiquen que puguem parlar duna crtica literria catalana interrelacionada en levoluci de la crtica literria internacional. No cal dir que el repte s gran i els resultats incerts. I
per respondre al repte el primer pas s establir la bibliograa, les obres
i els noms que ens haurien dajudar a construir aquest discurs sobre la
crtica catalana. I, justament, que aquest primer pas est pendent tot
i les aportacions bibliogrques ja fetes ens ho corrobora el fet que
un enunciat com el que avui encapala aquest encontre i aquesta sessi,
Levoluci de la crtica literria a Catalunya s, avui per avui, un impossible. Un impossible com a discurs continu. No com a discurs fragmentat perqu, dins de la fragmentaci, s que trobarem captols dun
discurs total. Afortunadament els trobarem i els trobem.1 Per el repte
1
Noms per posar un exemple, en aquests darrers anys ha sorgit una creixent bibliograa crtica que estudia i analitza lobra dels crtics de la postguerra. Aix Lectures
al quadrat (1995), a cura de Nria Perpiny, que amb estudis dH. Alonso, M. H. Rufat,

64

de cara al futur i daqu endavant s saber si serem capaos de construir

la totalitat del discurs i quan trigarem a fer-ho.
Si en la soluci a qualsevol problema all que s primer i prioritari
s establir un diagnstic al ms able possible el que caldria fer, a partir dara, s mirar, doncs, destablir i trobar les possibles solucions que,
en el nostre cas, passa per visualitzar o ajudar a construir la visualitzaci
daquesta continutat. I tal com hem fet en la construcci de la nostra
histria literria tot i que encara incompleta, probablement estem
en una primera etapa positivista dacumulaci de materials i de la seva
oportuna descripci; actitud que no exclou, lgicament, la seva pertinent
interpretaci. La feina s molt laboriosa i no s fcil per el que us puc
dir, ara i aqu, s que aquesta feina ja est feta encara que no acabada.
El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona,
sota la direcci de Joaquim Molas, ha construt un Repertori Bibliogrc
dhistoriadors i crtics catalans que abasta des del segle XVIII ns als histoT. Sers i J. Suls, analitza lobra der J. Molas, J. M. Castellet, J. Triad i J. Fuster. Tamb
Creaci i crtica en la literatura catalana (1993), a cura dEnric Bou i Ramon Pla que, amb
aportacions de diversos autors, analitza lobra de J. Triad, J. M. Castellet i J. Molas. Sobre
Triad, Agust Pons ha escrit una biograa humana i literria Joan Triad, limpuls obstinat
(1994), mentre que J. M. Castellet i J. Molas han rebut el reconeixement en homenatges diversos que shan tradut en llibres i aportacions importants. Del primer, Homenatge Castellet (1996), de diversos autors, i De sombras y de sueos. Homenaje a J. M. Castellet
(2001), de diversos autors i a cura dEduardo A. Salas Romo. Del segon, A Joaquim Molas
(1996), de diversos autors, i Professor Joaquim Molas. Memria, Escriptura, Histria vs. I i II
(2003), miscellnia amb nombroses aportacions. Tamb lobra de Castellet ha merescut
una primera tesi doctoral presentada a la Universitat de Granada per Eduardo A.Salas
Romo i que sha convertit en llibre, El pensamiento literario de J. M. Castellet (2003). Sobre Gabriel Ferrater, Laure Bonet va publicar, lany 1983, Gabriel Ferrater entre el arte
y la literatura, mentre s ben recent la publicaci de La crtica de Gabriel Ferrater (2004)
de Jordi Juli. Sobre el mateix Ferrater, anteriorment, Nria Perpiny havia publicat
Gabriel Ferrater: Recepci i Contradicci (1997) i tamb shan publicat les actes dun congrs dedicat a ell, Gabriel Ferrater, in memoriam (2000), a cura de Dolors Oll i Jaume
Subirana. Mentre que sobre Joan Ferrat, Vctor Obiols, lany 1997, va publicar Catleg
general, 1952-1981: elements intertextuals en lobra potica de Joan Ferrat i Nria Perpiny
li dedicava un article a Els Marges, nmero 47, Les lectures de Joan Ferrat. I noms
esmentar, sense especicar-ho, la creixent bibliograa crtica sobre la persona i lobra de
Joan Fuster que, desprs de la seva mort, ha crescut de manera notable. Recordem, pel
seu carcter daproximaci humana i per ser un dels primers, llbum
lbum Fuster (1994), a
cura dAntoni Furi. Per avui, els estudis sobre Joan Fuster, ja sn nombrosos.

65

riadors i crtics nascuts abans de la guerra civil espanyola. s a dir, des

de la Illustraci ns ben entrat el segle XX. Inventaria una seixantena
de noms i recull la bibliograa prpia de tots ells, aix com el millor i
principal que sha escrit sobre ells i sobre la seva obra. Tota la bibliograa que, sobre aquests crtics, sha publicat ns lany 2000. s, segur,
la base de dades que es necessita per comenar a construir la histria
i levoluci de la Crtica Literria i els Estudis Literaris Catalans. Com
tot treball de base histrica, satura all on la perspectiva histrica diu i
aconsella aturar. Ens queda, doncs, segur a nosaltres, establir aquesta continutat per ara, almenys, sabem que no partim del no res. I comenar
a treballar sobre aquesta continutat s, clarament, la voluntat i el sentit
daquesta Obertura i de la taula rodona que seguir tot seguit que, amb
els matisos que cadasc aporti, pretn, a partir del ja fet, ajudar a construir unes bases de reexi sobre el pensament crtic i les metodologies
crtiques que, amb un sentit temporal ampli, participen del debat crtic
contemporani. Lorganitzaci de lencontre ho entn com un primer
pas i com una primera temptativa que, recollint models anteriors, en el
futur podria tenir continutat. Si als autors de creaci, quan participen
en una conferncia sobre la seva obra, sovint sels demana alguna de les
raons del seu treball literari, res no impedeix sotmetre els crtics al mateix procs. Si la crtica catalana, atesa la feblesa de la instituci literria
catalana, encara no ha estat capa dexplicar les raons i les formes de la
seva evoluci, b podrem pensar, des del silenci en qu sovint treballa
la crtica i des de la realitat del buit existent, a plantejar la convenincia
de demanar als terics, historiadors i crtics contemporanis les raons, els
motius i els interessos que orienten la seva funci intellectual. Bo ser,
tamb, que la crtica comenci a parlar de la crtica.
I aix sense oblidar que el discurs crtic tamb s un discurs de la
crisi. Un discurs installat entre totes les apories i contradiccions del pensament esttic i literari contemporani. No s ara el moment, en aquesta
intervenci de reexi i estmul i des daquesta posici dObertura a
lencontre, dentrar en les raons daquesta crisi. Per si pensem en levoluci de la teoria crtica occidental en aquests darrers trenta anys hem
de dir que ens vam educar i crixer ms enll dels mtodes formals

66

com lestilstica, el formalisme rus, o lestructuralisme, que, en el seu

moment, tamb vam fer nostres, en paradigmes crtics que certicaven certeses interpretatives de lobra literria i la cienticitat del mtode i, tamb, en la defensa que era possible la persecuci duna veritat
objectiva o duna totalitat signicant que clausurava tota interpretaci.
Des daquelles certeses i seguretats el pensament crtic ha passat a daltres paradigmes situats en el dubte, la incertesa i la ssura, conseqncia
de totes les teories postestructuralistes, ns arribar al deconstructivisme,
on es qestiona la mateixa existncia dun nic centre eix o estructura
que faci possible tota interpretaci la qual cosa ens planta, com sempre ha fet la losoa, davant les possibilitats i els lmits de la ra interpretativa i del saber possible. Per com que aix ja ve de lluny no ens
ha de sorprendre. Per tant, no solament no hi renunciem sin que ja
ens hem acostumat a mourens entre lmits sempre hem estat heterodoxos de qualsevol dels ismes que hem assumit: lestructuralisme, el
marxisme, o el nacionalisme i armem, per a s personal, les nostres
veritats que passen per la formulaci duns principis que es fonamenten
en base i en larmaci dels axiomes segents: 1. Que el centre existeix
encara que no s el centre de tot; 2. Que les regularitats existeixen encara que no tot sn regularitats; i 3. Que hi ha un sentit interpretatiu
encara que aquest sentit no explica tot el sentit. En denitiva, i noms
per posar un exemple, si alguns mtodes crtics han qestionat la certesa dun concepte com el de totalitat, nosaltres ampliem el marc i
labast del concepte i tenim en compte totes les contradiccions internes
que qualsevol principi comporta sempre que est en joc una operaci
epistemolgica o de coneixement. Aix ens permet no haver renunciat
i creure, encara, en la funci i les possibilitats de la crtica literria. Estem en contra de qualsevol relativisme crtic i en la defensa dexplorar
totes les possibilitats metodolgiques perqu tenim la certesa que tota
operaci crtica illumina, interpreta, alguns dels aspectes formals i immanents duna obra literria. Daltra banda, tamb s bo i oport assenyalar que el desplaament i el qestionament dun centre nic deriva
en una satelitzaci de centres, en altres centres possibles i en la construcci de noves mirades. Aix ha perms i ha generat lestudi i el mi-

67

llor coneixement daquests altres centres ns ara considerats secundaris,

fet que ha facilitat el cam a les teories i crtica feminista, a les teories i
crtiques postcolonials, a les teories i crtiques gais i lesbianes o al desenvolupament dun nou historicisme i duna nova esquerra crtica. Tot
aix, s clar, per a desesperaci i neguit del senyor Bloom que ha vist
i ens ha explicat, en el seu Cnon occidental i amb mxima preocupaci,
com leix central perilla i es mou.
I vull acabar, des de la intencionalitat que ha mogut aquesta intervenci, intentant ser del tot prctic i posant sobre la taula dues qestions i dues preguntes. La primera fa referncia al Repertori Bibliogrc
dhistoriadors i crtics catalans que he anunciat. He dit que est fet per
no acabat. Malauradament, la migradesa dels recursos de les nostres universitats i la inexible distribuci de les partides pressupostries fa que
hi hagi diners per a la publicaci del llibre per no per pagar el becari
que ha dintroduir les darreres dades descobertes i les correccions necessries al material existent. Podr lAssociaci dEscriptors o, a travs de lAssociaci, la Instituci de les Lletres Catalanes ajudar a cobrir
aquesta despesa per fer viable el projecte que hem explicat i que s el
primer pas per poder donar uida resposta a lenunciat que encapala avui la meva intervenci? I la segona, i com a segon pas i conseqncia lgica del primer, podr lAssociaci dEscriptors o, a travs de
lAssociaci, la Instituci de les Lletres Catalanes assumir la possibilitat
que un encontre com aquest, amb lnic objectiu de sentir els crtics o
els estudiosos reexionar conjuntament i en veu alta sobre el seu treball per tal dactualitzar els referents crtics contemporanis, pugui tenir
continutat en el futur, cada dos anys per exemple? Si la primera pregunta t una resposta positiva ben aviat podrem celebrar la publicaci
del primer Repertori Bibliogrc dhistoriadors i crtics catalans. Si la segona
tamb tingus resposta positiva, ens haurem demplaar tots en un futur no gaire lluny per continuar la reexi pblica dels temes que avui
ens han convocat aqu.
Moltes grcies
La Pedrera, 18/IV/05.

68

6.
POESIA CATALANA DEL SEGLE XX (1963).
UN REFERENT PROGRAMTIC
DE LA CRTICA CATALANA MODERNA
Josep Maria Castellet

e de parlar en aquesta taula sense tenir cap vinculaci universitria amb la literatura perqu vaig fer la carrera de dret, i encara que vaig
iniciar estudis de lletres, el sinistre bacil de Koch la tuberculosi em
va impedir dacabar-los, tot i que vaig acabar la de dret. No tinc doncs
una formaci universitria de lletres i, per tant, la meva vocaci va ser
una vocaci literria de lector i, en un moment determinat, no s per
qu aix no se sap mai, de crtic literari, que vaig comenar a les
revistes del Sindicat Espanyol Universitari, concretament a Estilo, i vaig
continuar ms o menys en una revista posteriorment miticada, per ra
de la gent que hi collaborava, que va ser Laye. Aquests van ser els meus
inicis en la crtica literria, sense cap suport teric. En aquells moments
jo devia fer una crtica de gust, rebel contra els models o les modes
de lpoca, que era la ms rabiosament franquista.
No es tracta de fer la meva biograa intellectual, per el que s que vull
dir s que fa alguns dies vaig parlar amb Joaquim Molas i li vaig dir que havia
de participar en lacte davui i que hi explicaria la meva visi de Poesia catalana
del segle XX ell sap perfectament la visi i els orgens que jo en dono i
li vaig demanar que mautoritzs dutilitzar un text seu que fa referncia a
la visi que t del que en podrem dir els resultats nals daquesta obra que
vam fer tots dos durant un parell danys, del 1961 al 1963. Porto, doncs, si
ms no, laval de Joaquim Molas qui s que s universitari de lletres.

69

Dit aix i per donar la meva versi sobre com vam acabar portant a
terme Joaquim Molas i jo mateix aquest volum.Voldria dir que uns anys
abans vaig tenir la sort de compartir collaboracions en aquella estranya
revista mig ocial i mig contestatria que era Laye; mig ocial perqu
en realitat depenia de la Delegacin de Educacin Nacional la qual, a la
vegada, depenia de dos ministeris, un era el del Movimiento i laltre el
dEducaci, per que durant un temps no va haver de passar la censura
i ens hi vam acollir un grup descriptors i alguns pensadors com Manuel
Sacristn o Esteban Pinilla de las Heras i el nucli que desprs ha passat
a anomenar-se lEscola de Barcelona, denominaci amb la qual no estic dacord, per ja ho he discutit moltes vegades amb la Carme Riera
i ja ens posem a riure quan parlem daquest tema. Els escriptors eren
els poetes Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater, Alfons
Costafreda, Jos Agustn Goytisolo, Jaume Ferran... Hi hava tamb Joan
Ferrat, que feia articles de teoria literria, i jo em vaig trobar en una
situaci que era una mica la daquells anys estic parlant exactament de
comenament dels anys cinquanta en la qual no havem tingut mestres universitaris, ni tampoc no havem tingut mestres en lensenyament
mitj, vull dir gent duna certa rellevncia i una certa importncia, i vam
haver de ser una mica mestres de nosaltres mateixos. Si ms no, jo reconec i ho he reconegut sempre en pblic el mestratge en la literatura
en primer lloc dels germans Ferrater, que mintroduren en la literatura
catalana, per tamb de Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, etc.
Convisc amb aquests poetes, que no sn poetes solament sin que
tamb sn terics de la literatura, i tots plegats arribem a coincidir en
unes idees que no sn gaire clares, potser bastant confuses, i que tenien
en compte evidentment una part del pensament marxista, per en les
quals tenien prou importncia les aportacions individuals que fiem cadasc de nosaltres i els intercanvis que fiem els uns i els altres. Jo penso que la personalitat que ens va inuir ms en aquells moments va ser
la de Jean-Paul Sartre en el moment de la publicaci del volum dos de
Situations, Quest-ce que la littrature?Aquesta inuncia va anar acompanyada de les lectures que ens anaven arribant; per exemple, recordo molt
b que Jaime Gil de Biedma, en tornar dun viatge dAnglaterra, em va

70

portar un llibre dEdmund Wilson i no s qui em va portar un llibre de

Lionel Trilling. Generalment de llibres estrangers de crtica literria en
aquells moments sen trobaven molt pocs. A travs daquestes lectures
anem establint una srie de discussions de les quals sorgeix una concepci
sociolgica de la literatura que ser acusada de marxisme, ms per raons
poltiques que no pas per la realitat estricta. De fet, rem una mena de
marxistes que havem llegit molt poc marxisme o en sabem molt poc.
Dic aix per demostrar la feblesa terica amb la qual ens movem. Aix
va produir que, com que eren una colla de poetes que es volien donar
a conixer em refereixo als de parla castellana, vam estar elaborant
amb ells mateixos una antologia, que s la que es va anomenar Veinte
aos de poesa espaola, de la qual jo em vaig encarregar de fer el prleg.
Em sembla que jo devia ser el ms dogmtic de tots, perqu vaig arribar
a construir una antologia de aire marxista, sociologista, tot i que crec
que noms era vagament estructurada. Tanmateix, es va publicar el llibre i va tenir molt de ress, bviament en els ambients literaris i reduts
de la poesia. Tamb va ser una antologia molt criticada, amb molts articles en contra. Entre aquests articles contraris hi havia el de la gent que,
dins el mn de la literatura, no estaven dacord amb els plantejaments,
o aquells que no estaven dacord amb la tria en aix de la tria s habitual, per tant no compta gaire, per hi havia una part evidentment
de crtica poltica per part dels rgans del movimiento. El fet s que el
ress daquesta antologia va arribar a oda de Max Cahner, qui acabava
de fundar o estava fundant en aquells moments Edicions 62, i un
dia em va cridar i em va dir que li agradaria que li fes una antologia
de la poesia catalana com la que havia fet de la castellana. Aix per mi
va resultar molt complicat, en primer lloc perqu encara que jo coneixia relativament b la poesia catalana del segle XX, no sabia gaireb res
ms del background de la poesia catalana anterior, i em sembla que sense
conixer les bases del que s la histria de la literatura era difcil muntar un panorama crtic sobre la poesia catalana. Cal dir que, tot i que jo
no era un especialista en poesia espanyola, era la que havia estudiat i la
que mhavien ensenyat al batxillerat i, en canvi, en catal mai ning no
em va ensenyar absolutament res.

71

En aquells moments ja era bastant crtic respecte al llibre que havem construt entre tots els meus amics de Laye. Malgrat lxit i les reedicions que va tenir, el cas s que em van afectar ben poc. Pel que fa a
la proposta de Max Cahner, mho vaig estar pensant i aleshores li vaig
fer una contraproposta i li vaig dir que jo no era capa de fer-ho per
que, en canvi, si podia treballar amb un amic meu i seu que era Joaquim
Molas i que aleshores no sabia res de la proposta, potser podrem fer un
llibre que, en tot cas, seria diferent del que ell em proposava. Vaig dir
a Cahner: He fet Veinte aos de poesa espaola, que va del nal de la
guerra del 39 al 59, vint aniversari de la mort de Machado. (Aquesta dada del vint aniversari de la mort de Machado potser sha explicat
excessivament, perqu la gent es repeteix en aquest tema, per s el 22
de febrer de 1959 quan, a Cotlliure, tanquem lacord de fer lantologia
castellana, desprs dhaver-ho discutit molt de temps.) Aleshores en Max
em diu que no t cap inconvenient que lantologia catalana tingui un
altre plantejament i ens trobem amb en Molas i estudiem el tipus dantologia que podem fer i quina metodologia podem utilitzar, amb unes
bases bastant semblants a les que jo havia utilitzat. s a dir, jo penso que
Molas tenia formaci acadmica bastant ms slida que la meva, bviament, i tenia unes lectures dun fet que era important perqu consistia
a tenir sempre en compte la literatura estrangera. Ho vam estar discutint i de la conversa va sorgir que podem fer una lectura histrica des
dunes bases historicistes i materialistes, que poguessin donar una nova
visi de la poesia catalana i, de retruc, de la cultura catalana.
Hi havia un bagatge del qual no sha parlat gaire, o no se nha parlat
prou, a les crtiques que shan fet a aquest llibre. No solament s una
metodologia ms o menys sociologista, sin que bviament t inuncies dautors marxistes, perqu tant Molas com jo havem llegit Gramsci, Lukcs, etc., s a dir els clssics del marxisme literari, per tamb
autors anglesos i crtics que no eren marxistes, per s que tenien una
visi materialista de la histria.
Amb aquest bagatge, que era probablement insucient, ens vam llanar
a laventura. Laventura va ser apassionant, cal dir-ho. bviament jo no
mhi hauria atrevit sense en Molas i ell tamb diu que no hauria gosat

72

fer lassaig sense mi, potser perqu jo era ms auda o potser perqu havia estat vivint a Frana per no a les universitats franceses, sin primer
amb una beca per a joves escriptors que donava el Ministeri dEducaci, i desprs per una srie destades que em van permetre conixer un
conjunt descriptors, poetes i gent amb la qual vaig tenir contactes i la
possibilitat de discutir unes quantes idees que ens van ajudar als dos, tant
a Molas com a mi, a bastir el llibre.
Crec que el prleg daquest llibre s prou interessant, situats en el
moment que va ser fet. Ara shi podrien criticar moltes coses, per ens
serveix com a testimoni duna poca, duna temptativa de visi de la societat i la cultura catalanes que havia estat molt mancada duna dimensi
diferent, per dir-ho aix, ja que encara no hi havia una visi de conjunt
del tipus historicista, materialista, sociologista, etc. Era doncs aquesta barreja de coneixements que fa aquest prleg prou interessant i signicatiu,
i crec que en el fons va ser mal ents de bon comenament per, a la
llarga i com a fet histric, ha estat prou ben interpretat.
En el primer moment, per qu va ser mal ents? Va ser mal interpretat
perqu ho havia de ser forosament. Primer, per la novetat de la temptativa de partir des del comenament de segle i fer aquesta visi general de la poesia posada en un marc sociolgic, poltic, per bsicament
cultural. Crec que aquest fet de tenir en compte que la literatura s un
fet cultural no ha estat tingut en compte moltes vegades per la crtica
literria, no noms la catalana sin la de molts altres pasos. En el nostre
intent, el que era important era veure que la cultura catalana tenia un
sentit si agafvem les manifestacions historicoculturals que shavien produt al llarg del segle. Hi havia una cosa que ens facilitava molt la tasca,
que era precisament el comenament de segle, per tant el Noucentisme.
Era el creixement, gaireb el naixement, duna cultura catalana moderna; hi havia el Noucentisme, la tasca de Prat de la Riba, i tot el que ja
coneixem perfectament i que no he dexplicar ara. Que lantologia no
fos ben rebuda per determinades persones ens va semblar genu, normal.
Duna banda, Joan Triad havia fet una antologia uns anys abans b,
aquesta antologia era de plantejaments completament diferents i era
normal que Triad escrivs un article dient que no estava dacord amb

73

nosaltres, com era perfectament normal que Mari Manent escrivs un

article molt seris mostrant el seu desacord amb els enfocaments que
nosaltres plantejvem, i altres articles, per exemple de Joan Teixidor, etc.
I els autors daquests articles fonamentaven perfectament els seus desacords, perqu la seva visi de la literatura, de la vida, del mn i ns i
tot de Catalunya era diferent de la nostra.
Magradaria lin vaig demanar perms a Joaquim Molas i en algunes coses hi estic dacord i en altres no tant tornar al punt de vista
den Molas, que en denitiva s tan autor, o ms que jo, daquest llibre, sobre els resultats o les conseqncies que ell creu que sen podrien
treure i de la proposta de realisme histric que s, en la nostra terminologia una certa visi materialista i dialctica de la histria, per que en
cap cas no provenia dels dogmes que molts dels crtics literaris marxistes estaven utilitzant a Europa en aquells moments. Llegeixo, una mica
com a conclusi, la visi de Joaquim Molas. Diu: En aquest sentit, el
realisme histric que tot just apunta cap als anys trenta i que es desenrotlla ni que fos duna forma tardana entre les darreries dels cinquanta
i el tombant dels seixanta-setanta va tenir, tot i les baixades de tensi,
algunes virtuts. I vista la perspectiva davui [aquest text s de fa quatre
o cinc anys], algunes conseqncies no s si gaire negatives. I desprs
continua amb les virtuts que ell creu que t aquest llibre.
1. Va formar part dun vast projecte politicocultural, que probablement s lnic plantejat en termes globals des del dissenyat per la tropa noucentista.
2. Aquest projecte va intentar de fer el salt des duna posici darreplegament defensiu i tancat produt pel resultat de la guerra civil espanyola.
3. Pretenia recuperar alguns corrents subterranis, o no, que les circumstncies culturals o ideolgiques havien enterrat. En determinats
casos, com el del Modernisme potser el ms emblemtic, en perfecta sintonia amb la recuperaci realitzada, per exemple, a la Gran
Bretanya.
4. Posar-se al dia amb la incorporaci rpida i organitzada dels nous
models que als anys trenta, per sobretot a partir del quaranta-cinc, ha-

74

vien capgirat totes les expectatives de la literatura europea i americana: Public poetry britnica, teatre pic de Brecht, pensament de Sartre,
Gramsci i Lukcs, novella de la generaci perduda, neorealisme itali,
nouveau roman, etc. etc.
5. Donar resposta a dos dels gran debats sobre art dels anys vinttrenta. La tensi entre la realitat percebuda pels sentits o captada per lull
de la cmera i la realitat interior i, per altra banda, les relacions entre
lart i la poltica i, ms exactament, la revoluci. I, si no vaig errat, va
tenir algunes conseqncies ms o menys remarcables: 1) Va contribuir a
la investigaci metodolgica en molts camps, entre ells el de la histria,
la lingstica i el teatre. 2) Va collaborar a refer el quadre de les lectures
bsiques del pas. 3) Va proposar una revaloritzaci, i per tant una reinterpretaci del Modernisme, i ns de les avantguardes, que alguns van
vam invocar sempre com una de les seves fonts. 4) Va donar unes
poques obres importants, va participar en la desmiticaci del llenguatge
retric i va preparar el cam per una nova doctrina potica, viva avui,
la de lexperincia moral.
Voldria acabar amb aquest punt de lexperincia moral perqu, en
denitiva, he fet abans esment de lEscola de Barcelona que si es diu
en castell Escuela de Barcelona i sagafa en els termes amb qu es basa
Carme Riera s perfectament legtim, per que no sadiu a la realitat
de la poesia catalana. El que vull dir s que si es vol parlar dEscola de
Barcelona referida a aquell grup, pels qui hi vam participar i vam escoltar les converses entre aquells poetes, hi ha un fet determinant. Per mi
lEscola de Barcelona es redueix a una llarga conversa, a una discussi
que durar temps i anys, entre Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma.
I Gabriel Ferrater s el poeta que ha tingut ms inuncia en la poesia
catalana desprs de la seva mort i Jaime Gil de Biedma s el que lha
tingut en la poesia castellana. Crec que, sense simplicar i sense deixar
de tenir en compte que mentrestant Joan Ferrat escrivia els seus llibres
de teoria, i que tota una generaci de poetes en llengua catalana irrompia amb fora i qualitat, em sembla que aquest dileg passa molt i per
aix mhi refereixo quan Molas parla de lexperincia moral per una
inuncia que van tenir els dos, que va ser la dels poetes trentistes an-

75

glesos Auden, Spender, MacLeish, etc., que tenen un caire de realisme

viscut, extraordinriament ben escrit.
No s si mhe explicat del tot potser no, per lorigen de Poesia
catalana del segle XX (1963) s el que he esmentat, i les conseqncies
positives, al meu entendre, les resumiria tal com acaba Molas: la crida cap
a una poesia no tant de realisme social sin del que els mateixos poetes
en deien una poesia de lexperincia moral. Moltes grcies.

76

7.
LA CRTICA LITERRIA
ENTRE LA UNIVERSITAT I LACTUALITAT
Enric Sull

Dir el que em fuig (Gabriel Ferrater)

any 1968 em vaig matricular a la Universitat Autnoma, tot just

acabada de fundar, perqu, entre la llista dassignatures hi havia Crtica
Literria, un ttol que, no sabria explicar per qu, matreia. Lexplicava
Guillermo Daz-Plaja, per al febrer, quan ens va voler fer un examen,
els estudiants li vam posar objeccions i sen va anar. No va tornar i el
va substituir Francisco Rico i Gabriel Ferrater, un canvi amb qu, cal
dir-ho, hi vam sortir guanyant. Lun i laltre van proposar lectures tan
suggerents com difcils dassimilar per a un grapat destudiants de lpoca, com ara Culture and anarchy, de Matthew Arnold, o La teoria de la
novella, de Georg Lukcs; nhi va haver una de reveladora i de conseqncies profundes, la Thorie de la littrature, lantologia dels formalistes
russos preparada per Tzvetan Todorov, publicada el 1965, que va fer conixer a Europa i arreu unes teories que han esdevingut una referncia
imprescindible per a la teoria posterior.
Encara estudiava quan, grcies a la mediaci del meu mestre Joaquim
Molas, vaig comenar a exercir la crtica literria diguem-ne dactualitat,
a Serra dOr i Destino, amb ressenyes dels primers llibres de poesia en
catal de Pere Gimferrer. El mateix any, 1972, en qu publicava aquests
primers articles, a la collecci Antologia Catalana, que dirigia Molas,
vaig treure ledici i lestudi de la novella Josafat, de Prudenci Bertrana (Barcelona: Edicions 62). Estic particularment satisfet daquest volum

77

perqu, ms de trenta anys desprs, puc dir que vaig contribuir a recuperar aquesta breu novella, en vaig xar el text (que s el que avui
es reprodueix) i en vaig fer una lectura entre estructuralista i estilstica
al prleg que en lnies generals ha estat acceptada. Ls que vaig fer del
Roland Barthes de Le degr zro de lcriture (1953) s tan arriscat com
segurament insostenible, per aleshores va ser divertit.
Tot just acabada la llicenciatura, el 1974, vaig tenir la sort immensa
que Joaquim Molas i Sergi Beser mencarreguessin de fer lassignatura
de Crtica Literria a la UAB, grcies, s clar, a linters que havia demostrat per la matria i a les publicacions. Semblava una situaci ideal,
podia explicar a les classes el que feia a les revistes; en aparena podia
convertir en teoria, organitzar i sistematitzar i a la exposar, les operacions en qu consistia la prctica de la crtica. Al capdavall la crtica
no s sin la formulaci dun judici, la tria entre unes possibilitats; en
el pla de la signicaci, fer crtica no vol dir sin atribuir sentit, decidir que una obra signica aix o all; en el pla del valor, fer crtica
vol dir decidir que una obra s bona o no, que s millor que una altra,
ms interessant o ms nova. Fer crtica s donar sentit i valor. Com a
conseqncia, fer crtica s comprometres, s prendre posici. I per tal
de fer crtica, cal, en principi, tenir unes idees clares, un sistema de valors precs, una concreta posici des de la qual es prenen les decisions,
es fan les tries.
Amb el nal de la dictadura i larribada de la democrcia, la crisi del
marxisme posterior al maig del 68, la inundaci de teoria literria dels
setanta i vuitanta, lefervescncia creativa i doctrinal de la transici, les
illusions i les decepcions, no vaig trigar gaire a adonar-me que no era
gens senzill reduir a frmules la prctica de la crtica i ensenyar com
es jutja una obra literria. Lorganitzaci de les assignatures, la docncia
a les classes i la bibliograa em van dur a ocupar-me, duna banda, de
la teoria de la literatura, dels principis, formes i regles de la producci
i consum de la literatura en un sentit general, i de la narrativa en particular, i de laltra, em van obligar a presentar a familiaritzar-me amb
les tendncies de la teoria i la crtica del segle XX. Aquesta es presenta
sovint mitjanant la metfora del supermercat: una oferta plural, diver-

78

sa, en qu remenar i triar en funci no solament de la necessitat, sin

tamb de la moda. Ara es porta aix o all, toca parlar daquest tema o
daquell, sobretot si s actual als Estats Units, tant si s una problemtica que t aplicaci local efectiva com si no. Ho demostra el que va
passar fa deu anys amb la traducci catalana dEl
El cnon occidental (1994),
de Harold Bloom; daleshores en tothom parla del cnon i, tot i que
la moda sembla que ha estat pada, la incorporaci del terme (ds habitual en lesfera eclesistica per no en la literria) obliga a establir la
seva relaci amb el terme de clssic, sobretot quan sentn el cnon com
una llista de clssics.
Encara un altre fet esdevingut el 1974 va determinar en bona part
la meva trajectria crtica i universitria. Joaquim Molas ens va proposar a Josep M. Benet i Jornet, Jordi Castellanos, Josep Murgades i a mi
de fer una revista; Max Cahner i les edicions Curial sencarregarien de
ledici. El perms governatiu (imprescindible a lpoca) es va aconseguir i el maig de 1974 Els Marges. Revista de Llengua i Literatura publicava el nmero 1. (Que la idea era bona i que la revista feia falta ho
demostra que, amb inevitables canvis de direcci i de redacci, tamb
deditorial, Els Marges ha arribat al nmero 76.) Combinant latenci a
lactualitat amb la preocupaci terica, hi vaig publicar dos articles que
em sembla que van tenir una mica dinters: La poesia catalana jove:
una alternativa al realisme (Els Marges, 1, 1974, 118-125), en qu provava dexplicar la crisi de la potica realista i les noves vies que transitaven els poetes ms joves (linconvenient ms gros va ser de classicar
lobra dalguns poetes com poesia de transici); laltre va ser El viatge a Itaca: una reexi sobre la novellstica ms recent (Els Marges,
3, 1975, 108-115), en qu explicava el viatge nord enll com un esquema inicitic segons la crtica arquetpica (molt poc conreada entre
nosaltres). A Els Marges em vaig encarregar entre 1974 i 1983 de triar
i traduir articles de teoria literria, amb la intenci de divulgar mtodes, problemes i conceptes, com ara Els principals corrents de la crtica
del segle XX, de Ren Wellek (Els Marges, 2, 1974, 9-26), o El punt
de vista en la narrativa: desenrotllament dun concepte crtic, de Norman Friedman (Els Marges, 3, 1975, 39-60); tamb hi vaig traduir Tzve-

79

tan Todorov, Susan Sontag, Jonathan Culler, Raymond Williams i Jurij

Tynjanov i Roman Jakobson per al nmero triple (Els Marges, 27-2829, 1983), fet tot ell de traduccions que constitueixen una bona mostra
del pensament del segle XX, incloent articles de R. Barthes, J. Derrida,
M. Foucault, G. Steiner o J. Barth, una tria de la qual vaig ser responsable en una bona part.
En el parell danys (1977 i 1978) en qu la redacci dEls Marges va
voler seguir lactualitat literria hi vaig publicar un grapat de ressenyes.
Com que lesfor era excessiu per als recursos disponibles ho vam haver de deixar crrer; en el meu cas, a ms, una educadssima carta de
Josep Albanell agraint-me la ressenya (no massa elogiosa, ho confesso)
de Ventada de morts em va posar un problema de prou importncia. Mhi
deia Albanell que segurament ell i jo no tenem el mateix concepte de
novella. He de reconixer que, fos la que fos, ell s que en tenia un i
mirava descriure dacord amb aquell concepte; jo no en tenia cap de
denit, vull dir que no tenia un model narratiu a defensar per damunt
dun altre. Si feia un judici, el feia basant-me en una idea terica, abstracta, genrica, descriptiva i no prescriptiva, de novella, que no responia a una tendncia del moment. Pot ser noms una coincidncia que
deixs de fer ressenyes de creaci literria a partir daquell moment. O
potser no.
Fer carrera universitria obliga a fer una tesi doctoral. Jo la vaig fer
sobre la poesia de Carles Riba. Val a dir que la celebraci del centenari el 1984 em va ajudar tant a entrar a fons en lobra de Riba com va
contribuir a endarrerir la nalitzaci de la tesi. Ara, el que em va ajudar
ms a comprendre la poesia, i tota lobra, de Riba, va ser laccs al seu
arxiu i a labundant documentaci indita que contenia i que, en una
petita part, vaig contribuir a classicar, ajudat sempre per lacollida cordial de la lla del poeta, Eullia Riba. Altrament, Edicions 62 em va encarregar ledici revisada i actualitzada de les Obres completes (la primera
edici de les quals era de 1965 i 1967, a cura de Joan Llus Marfany).
El primer volum, la Poesia, va sortir el 1984 i es va reeditar el 1988 amb
la incorporaci dels poemes de joventut en gallec que van ser descoberts i donats a conixer en lendemig; el van seguir els tres volums de

80

Crtica (1986, 1987 i 1988), en collaboraci amb Jaume Medina, el tercer dels quals recollia un bon gruix de textos indits; i, nalment, el de
Narrativa (1992), amb textos indits i el prleg extens que hi vaig posar
i que era el primer estudi sistemtic de les narracions per a criatures i
joves que va publicar Riba, desateses potser per les caracterstiques dels
possibles destinataris.
Entre altres publicacions, de la tesi en va sortir Una interpretaci de
les Elegies de Bierville, de Carles Riba (1993), que va voler llegir i interpretar paraula a paraula, vers a vers, estrofa a estrofa, poema a poema,
i intentar de fer paleses totes les relacions que he estat capa de percebre dels elements del text entre ells i daquests amb la resta de lobra
potica i crtica, incloses les cartes i els manuscrits. Ms enll o ms
en del formalisme de recepta, vaig fer una feina minuciosa de lleg
en el sentit dexplicar uns poemes considerats difcils. Una ressenya em
va retreure que hi havia poca teoria en el llibre. Si per teoria sentn
la desconstrucci o alguna cosa aix, s cert que no nhi havia, ara, la
interpretaci devia molt a la manera de llegir poesia de Gabriel Ferrater o de Joan Ferrat, sobretot, i amb ell al new criticism nord-americ
i darrere, s clar, a lhumanisme liberal, tan mal vist per les tendncies
crtiques de la postmodernitat. Per jo diria que el resultat s ben digne, feta la part que els correspon a grans lectors de les Elegies com Giuseppe Sansone, Arthur Terry o Carles Miralles. Si nhe de treure conseqncies, armaria que lexigncia terica s acceptable sempre que
faci possible una lectura no solament rigorosa sin tamb illuminadora;
qualsevol teoria pot ser til si ajuda a llegir i sobretot a fer comprendre all que sha llegit.
Quan, amb la professora Lola Badia, ens vam inventar i vam dirigir
Les Naus dEmpries, una collecci de llibres dalta divulgaci que
entre 1986 i 1987 va publicar leditorial Empries, dirigida per Xavier
Folch, vaig preparar el recull Potica de la narraci, que va sortir el 1985
i lxit del qual ens va sorprendre a tots perqu es va reeditar el 1990 i
el 1993. Lantologia reunia articles molt importants i ben tils de Roland Barthes, Wayne C. Booth, Grard Genette (resumit per Shlomith
Rimmon), Tzvetan Todorov i Boris Tomaevkij que manaven b a les

81

classes per explicar com est feta una narraci i com es pot analitzar. En
aquesta mateixa lnia, deu anys ms tard, vaig publicar Teora de la novela.
Antologa de textos del siglo XX (Barcelona: Crtica, 2002 2 edici), que
ampliava, posada al dia, aquella primera selecci i lacompanyava amb
un prleg bastant dens i un aparat de notes i ajuts didctics que atorguen a la compilaci la funci dun manual. Reconec que no tinc una
idea de qu ha de ser una novella com lha de tenir un novellista; per
en descrrec meu tamb he de dir que jo no pretenc escriure novelles,
noms les vull llegir i explicar, i la narratologia actual (sortida de lestructuralisme) proporciona un conjunt de conceptes molt sistemtic i
renat per descriure amb eccia un text narratiu.
En relaci amb la teoria i la prctica de la crtica literria, he dedicat alguns cursos o parts de cursos a lexamen de la interpretaci i la
valoraci; la primera em va dur cap a lhermenutica o teoria general
de la interpretaci, i la segona a laxiologia a teoria dels valors i, s clar,
a lesttica; el fet s que totes dues em van portar a plantejar-me problemes loscs i de teoria literria de prou importncia. Per un altre
costat, lligant la meva formaci historicololgica amb les preocupacions teriques ms recents i lestudi de Carles Riba, em vaig trobar preguntant-me qu era un clssic i al cap de poc qu era el cnon (literari).
Espero que no semblar pretensis si dic que no em va venir de nou la
traducci del llibre de Bloom que he mencionat abans, ben al contrari,
em va semblar que era el moment adequat per donar a conixer duna
manera adequada lencs debat nord-americ tocant al cnon literari.
Vaig preparar lantologia El canon literario (Madrid: Arco/Libros, 1998) i
li vaig posar un prleg prou extens per tal que les opinions de Bloom
(que gurava a la compilaci, naturalment) fossin llegides en el context
pertinent i per tal de fer encaixar la noci mateixa amb la llarga tradici europea de reexi sobre la noci de clssic i les funcions dels clssics en una cultura i la seva literatura. No solament Riba era un clssic,
penso jo, sin que ell havia dedicat fora pgines a parlar-ne, dels clssics i del classicisme, la ideologia literria, esttica i poltica, (ms aviat
conservadora) que pren lantiguitat grega o romana com a bandera, com
ho fa el noucentisme per no anar gaire lluny.

82

Com que magraden les histries, no mha costat gaire de recuperar

leducaci cinematogrca de nen i adolescent, a nals dels anys cinquanta i primeries dels seixanta, que vaig adquirir com a espectador als
mateixos cinemes de barri que, ms grans que no pas jo, freqentaven
Manuel Vzquez Montalbn, Terenci Moix o Josep M. Benet i Jornet.
Mig per gust mig per la necessitat dacostar-me en les referncies audiovisuals dels estudiants, vaig comenar a estudiar les adaptacions de
novelles i contes al cinema i, ben sovint, em vaig trobar parlant noms
de cinema, s a dir, de la narraci en imatges. Si al cinema afegim els
tebeos, els cmics (avui sn majoritriament els manga, que no macaben dagradar), ens trobarem de ple en el terreny dels cultural studies, els
estudis culturals. Naturalment, caldria afegir-hi la televisi, la rdio i la
propaganda comercial; si no es volia perdre de vista la literatura noms
shi ha de sumar els best sellers i tota la narrativa de gnere, sentimental,
policaca, de cincia-cci, histrica, fantstica, etc., vaja, dEl senyor dels
anells a El codi Da Vinci passant per la srie de Harry Potter.
Com que entre 1978 i 1980 vaig ser lector despanyol a la Universitat de Birmingham, vaig tenir ocasi de conixer la feina del Centre for
Contemporary and Cultural Studies, dirigit primer per Richard Hoggart,
desprs per Stuart Hall i al nal per Richard Johnson (i tamb vaig poder assistir al seminari de postgrau de David Lodge, tan bon crtic com
novellista). He seguit a distncia la feina del CCCS (que va desaparixer
com a tal a mitjan 80) perqu la literatura no va ser sin molt al principi
un objecte destudi; els preocupaven molt ms les subcultures juvenils,
la msica rock, les revistes per a adolescents, ladscripci de classe, raa i
gnere, la construcci (ms aviat manipulaci) de les notcies, etc. Quan
la senyora Thatcher va guanyar les eleccions el 1979, les urgncies dels
primers conreadors dels cultural studies van ser sobretot poltiques i socials, no literries, una preocupaci, per, que Raymond Williams (una
de les autoritats dels cultural studies) no va deixar mai de banda.
De lafany per estudiar una cultura obrera que desapareixia escombrada per la irrupci de la cultura de masses als anys cinquanta i seixanta a la globalitzaci dels 90, els cultural studies han fet un llarg cam que
els ha posat de moda, tant als Estats Units com a lAnglaterra dorigen,

83

amb transformacions molt notables en relaci amb el projecte original,

clarament crtic i progressista. Com que un dia daquests em trobar
que nhe de parlar a classe, em bastar de dir que sn tan abundants els
objectes com els mtodes destudi, la qual cosa no els confereix precisament una identitat reconeixedora a les Facultats de Lletres, a Filologia
(o Literatura) en concret, sobretot quan al nostre pas les Facultats de
Comunicaci ja tenen competncies molt consolidades sobre aquest tipus de material. Com s lgic, em preocupa el lloc que els cultural studies li concedeixen a la literatura, cannica o no, de qualitat o popular o
de consum, perqu hi ha el risc que acabi per dissoldres en una noci
tan mplia com vaga de cultura. s clar que aquest risc potser noms s
el mirall del que sembla que passa entre els estudiants, la composici i
la jerarquia interna de la cultura dels quals ha canviat molt amb relaci,
per exemple, a la de 1968. Em sembla que no mequivoco si dic que
fa uns anys, de deu en amunt, els estudiants que volien escriure es matriculaven a Lletres i estudiaven Literatura; ara es matriculen a Comunicaci i estudien periodisme o gui (de cinema, televisi, rdio o videojocs), perqu creuen que els obren les portes dunes professions del
dia, com actual s la redacci de blogs, mentre que la literatura noms
els obre les portes de lensenyament secundari (que desanima els que
hi sn i dissuadeix els de fora) o de les editorials (que no constitueixen
un mercat prou potent al nostre pas).
Cap a 1990, en el curs duna reforma universitria, va ser aprovada
la llicenciatura de Teoria de la Literatura (i Literatura Comparada ms
endavant) i les circumstncies em van portar a coordinar-ne lorganitzaci. Quan es van matricular els primers estudiants el 1993, la UAB
era la primera universitat espanyola a oferir aquests estudis. La sortida
de la primera promoci el 1995 va fer possible engegar el corresponent
Programa de Doctorat, que ha esdevingut internacional i atreu cada any
un nombre considerable destudiants. En aquest moment la llicenciatura
sha consolidat a la UAB i tamb lofereix amb molt xit la UB, per
ocorre que si per una banda, histricament parlant, es va implantar tard
al nostre pas en relaci amb la vitalitat i la demanda daquests estudis a
Europa i als Estats Units durant els anys setanta i vuitanta (comptant, a

84

ms, amb la llarga tradici del comparatisme), per una altra banda lactual procs de creaci de lEspai Europeu dEducaci Superior (Bolonya,
com es diu planerament) amenaa desborrar-la del mapa de les llicenciatures i convertir-la en un mestratge que s de tmer que nalteraria
lestructura actual i lempenyeria en la direcci dels estudis culturals. En
nom dun principi utilitari mal ents, es decideix que lestudi de la Teoria de la Literatura no t prou justicaci en el mercat laboral (hi ha
qui pensa que ns i tot s excessiva, sobrera), alhora que el comparatisme sembla una disciplina del passat, just quan la convergncia europea
demana el coneixement de les llenges, literatures i cultures de la geograa comunitria.
La Teoria de la Literatura ha desplaat la Crtica Literria a la condici duna assignatura dins del conjunt de matries que la conguren:
lestudi dels gneres, del llenguatge, la mtrica i la retrica, la histria
de la teoria, la teoria i la prctica de la crtica. En aquest sentit, la Teoria socuparia de la denici i les caracterstiques de la literatura en
la doble perspectiva histrica i actual i la Crtica de la interpretaci i
la valoraci dobres i autors concrets. La incorporaci de la Literatura
Comparada ha ajudat a ampliar el conjunt dobjectes destudi, que ja no
es limita a la literatura nacional, encara que ha suscitat el problema del
coneixement adequat dun nombre sucient de llenges, abandonat durant anys al nostre pas; ara, si no es llegeix en la llengua original, com
a mnim ens adonem de la importncia de les traduccions i comencem
a estudiar-les, un terreny en qu el comparatisme competeix amb les
Facultats de Traducci i Interpretaci.
Si ha arribat ns aqu, mimagino que la pregunta que es pot fer ms
dun escriptor o lector s: tot aix est molt b, per a mi de qu em
serveix? Li respondr que la llicenciatura no li servir de res perqu la
nalitat no s ensenyar a escriure; aix ja ho fan els nombrosos cursos
descriptura creativa que ofereixen les Escoles de Lletres i que no trigaran
a entrar a la universitat, si s que ja no hi sn. En un sentit ms general,
diria que lestudi de la teoria, el comparatisme, el debat crtic sn, duna
banda, una manera dintroduir conceptes, problemes, mtodes, obres en
la cultura literria, duna manera directa o indirecta; duna altra banda,

85

el seu conreu s un smptoma clar duna cultura normal i democrtica,

plural, en qu les idees circulen i es discuteixen duna manera ms o
menys educada (la vehemncia hi s admesa) i argumentada.
Crec que la cultura literria duna comunitat es pot entendre com
un dileg en curs al qual escriptors i lectors sincorporen lliurement i
hi participen amb un protagonisme ms gran o menys; en poden sortir
quan vulguin i sempre que vulguin hi poden dir la seva, i si no hi poden dir la seva, com a mnim tenen la llibertat de llegir el que trien i
atorgar-li el sentit i el valor que decideixin. Com ms oberta i diversa
s la conversa, com ms interlocutors, hi ha ms possibilitats de sentir
dir coses interessants; com a mnim hi ha ms tria i ms espai per trobar gent amb qui compartir gustos i parlar. El fet mateix de parlar i explicar amb plena llibertat ja s prou estimulant. Per ms que se sol dir
que si la universitat t tanta autoritat o aquest o aquell crtic imposa les
seves preferncies, el cert s que ni els escriptors ni els lectors no estan
obligats a llegir o escriure res que no vulguin, a acceptar idees que no
els agraden. Per no haurem de perdre de vista la metfora, no la conversa, en qu tothom parla per dir-hi la seva sense necessitat descoltar
les raons dels altres, sin el dileg, que exigeix negociar latenci dels
altres i canviar dopini, o matisar-la, si ens convencen. Entre el monleg o el soliloqui del mandar, que voldria imposar uns criteris excloents, o lolla de grills, en qu ning escolta ning i tothom va a la seva,
el dileg sembla una activitat raonable perqu tothom hi pot participar.
En , la crtica, s, o hauria de ser, un espai lliure de debat, dintercanvi
dinterpretacions i de valoracions; ning no est obligat a creure res si
no ho vol, per si escolta el que diuen els altres pot corroborar o matisar les prpies opinions, pot intentar de convncer i es pot deixar convncer; en qualsevol cas, hi sortir guanyant.
En el mn literari catal la crtica, la reexi terica, la perspectiva
comparatista, la pluralitat de mtodes destudi, sn molt tils, necessries i tot, tant com ho s la feina universitria, histrica, lolgica, erudita. I com ho s la crtica dactualitat, la crtica periodstica, practicada
en moments diferents i de maneres diverses per exemple per Josep M.
Castellet, lex Broch o Xavier Pla, per donar noms de persones presents

86

en aquesta taula. Crec que no hem de prescindir de res ni de ning. Si

alguna cosa haurem de voler s una mica ms de tot afegit al que ja
tenim. El problema, en tot cas, sn els condicionaments materials, per
aquest s un altre assumpte del qual no em toca parlar ara.

87

88

8.
LA CRTICA LITERRIA FEMINISTA
A CATALUNYA EN ELS DARRERS TRENTA ANYS
Francesca Bartrina

No hi ha dubte que els esforos de les crtiques

feministes, de les bones crtiques feministes, ens
han armat a les dones que escrivim com a escriptores (Roig 1991: 77).

questes paraules de Montserrat Roig, del seu excellent llibre sobre els actes de lectura i escriptura Digues que mestimes encara que sigui
mentida, sn una bona introducci al recorregut que farem en aquest
article sobre la crtica literria feminista catalana. Larmaci de Roig
recull dues de les principals intencions de la crtica feminista: armar
(una excellent transposici de langls empowering) lescriptura de les
dones i la condici descriptora.
Abans de res, per, semblen indispensables unes breus distincions
terminolgiques. Si b la diferncia entre la teoria feminista i la crtica
literria feminista s la mateixa que hi ha entre qualsevol teoria literria
i la crtica que sen deriva, sovint es confon la crtica literria feminista
i els estudis de dones (Womens Studies); i tamb els estudis de gnere
(Gender Studies) i els estudis de dones. I, a ms, encara podem preguntarnos si prendre una perspectiva crtica orientada cap als estudis de gnere
s exactament el mateix que fer crtica literria feminista. Per respondre
aquestes qestions acudir al marc teric internacional de la teoria feminista, per procurant fer referncia a la realitat del nostre pas.

89

1. Precisions terminolgiques
1.1. Els estudis de dones
Els estudis de dones, sorgits en el mn angloameric en els anys seixanta, a partir del que es coneix com la segona onada feminista, sn un
moviment interdisciplinari que neix amb la voluntat de desmiticar els
paradigmes existents, s a dir, de modicar, de manera irreversible, lentrellat de suposicions inqestionables que constitueixen la base de la societat patriarcal. s a dir, els estudis de dones volen incidir directament
en les accions que porten a terme les diferents institucions, ja siguin
educatives, poltiques o culturals. Tamb denuncien les situacions de la
poltica de la vida quotidiana que poden ser qualicades de sexistes, discriminadores i destructores de lequitat entre els homes i les dones.
Segons la terica nord-americana Catherine Stimpson, els estudis de
dones es caracteritzen per tres aspectes:
a. Armar i atorgar una importncia privilegiada a lexperincia prpia de cada dona. Un exemple daquest aspecte serien les publicacions sorgides en els darrers anys sobre les experincies de les
dones republicanes a les presons franquistes o als camps dextermini nazis.
b. Canviar les institucions o crear-ne de prpies, institucions en les
quals els interessos de les dones siguin primordials. Un exemple
en serien els vint-i-cinc grups de recerca, de diferents disciplines
i especialitats, relacionats amb els estudis de dones que hi ha a les
universitats catalanes, segons dades daquest any de lInstitut Catal de la Dona.
c. Transformar la conscincia dels ssers humans i de les institucions.
Els estudis de dones han desenvolupat tres models de presncia a les
institucions educatives catalanes:

90

1. Creaci de programes especcs destudis de dones, que poden

tenir diferents noms, des destudis feministes a estudis de gnere,
encara que s molt freqent que la paraula dones sigui present
en el ttol. Com a exemple daix, podem citar els diferents msters i postgraus que ofereixen les universitats (exemples: Mster
online en Estudis de Gnere de la Ctedra Unesco sobre Dones,
Desenvolupament i Cultures, UVic i UB; Mster Interdisciplinari
en estudi i intervenci sobre la violncia domstica, UAB; Mster
en Estudis de Dones, grup DUODA, UB) i algunes institucions
(Fundaci Bosch i Gimpera, Fundaci Pere Tarrs o Fundaci Pere
Ardiaca).
2. Presncia de les dones i els estudis de gnere en una disciplina
acadmica especca. Aquest s el paper que tenen les assignatures
de Teoria Feminista o de Crtica Literria Feminista en els plans
destudi de Teoria de la Literatura o de les diverses Filologies.
3. Introduir una nova producci acadmica sobre les dones i els estudis de gnere en tots els plans destudi. Un reex daquesta nova
producci acadmica sn els treballs de recerca de batxillerat i els
treballs dinvestigaci i tesis doctorals sobre estudis de dones que
tenen lloc a casa nostra.
Ara s que podem respondre la pregunta: quin s el paper de la teoria
feminista en el context dels estudis de dones? Podem dir que la teoria
feminista proveeix la direcci intellectual i losca a un moviment
que, com ja hem dit, s alhora educatiu, poltic i cultural.

1.2. Els estudis de gnere

La idea revolucionria segons la qual el gnere sexual ((gender
gender)) s
gender
una construcci cultural ms que no pas un fet biolgic va aparixer
als anys setanta, juntament amb la del carcter construt daltres factors
constitutius de la identitat: la classe, la raa, ltnia, la nacionalitat, la religi, lorientaci sexual... El fet de desnaturalitzar el carcter de les do-

91

nes forma part dun projecte de desnaturalitzaci de les categories que

construeixen la subjectivitat.
Ara b, el gnere s tamb una categoria que cal historiar. Podem
prendre com a punt de partida lexpressi sistema sexe/gnere, utilitzada per primera vegada lany 1975 per lantroploga Gayle Rubin per
referir-se a un sistema que deneix els subjectes i que est determinat
per factors poltics, econmics i socials (Rubin 1975). Per descomptat
que la formaci dun cnon literari nacional s una fase ms del procs
de construcci del sistema sexe-gnere.
Fins aproximadament a nals dels anys vuitanta, el feminisme angloameric utilitzava el terme gnere per referir-se al signicat social, cultural i psicolgic que simposa sobre la identitat sexual biolgica.
Per tant, era el terme crtic que designava les caracterstiques relacionades amb la identitat sexual, i estava denit per la cultura, la societat
i la histria, no pas per la natura. Aquest terme ha estat profundament
revisat i teoritzat, a partir dels anys noranta, des de la losoa i des de
la teoria feminista: en aquest sentit, cal destacar el treball de les lsofes
Judith Butler i de Teresa de Lauretis.

1.3. La crtica literria feminista

Podem denir la crtica literria feminista com una forma de coneixement crtic que analitza el paper que les formes i les prctiques
literries, juntament amb els discursos de la teoria i la crtica literries,
tenen en la perpetuaci o el desaament de les jerarquies de gnere,
classe, raa o sexualitat (Code 2000: 306).
Val a dir que leclecticisme i la interdisciplinarietat sn la base constitutiva del pensament feminista. Aix permet que teories interpretatives
diferents convisquin sota el nom de teoria literria feminista, i que ja
no parlem ms de la crtica literria feminista com un moviment nic
i universal, sin de crtiques literries feministes, en plural.

92

2. Genealogia de la teoria i la crtica literria feministes

La crtica literria feminista t dos precedents que han esdevinguts
clssics: Una cambra prpia (1929) de Virginia Woolf, traduda al catal per
Helena Valent lany 1985, i El segon sexe (1949), de Simone de Beauvoir,
traduda al catal per Hermnia Grau lany 1968. Ambds assaigs i ambdues gures sn encara avui dia ben vlides i vigents, com ho demostra
la seva presncia en la bibliograa catalana sobre temes de gnere.
s prou sabut que quan Virginia Woolf es pregunta per qu no hi ha
ms escriptores en el cnon literari angls troba la ra en el fet que les
dones no tenien independncia, ni econmica ni familiar, per esdevenir
escriptores. A ms, Woolf tamb denuncia que els llibres escrits per dones han quedat fora del cnon pel contingut, pels temes que tractaven.
En les seves paraules:
I ja que la novella t un cert parallelisme amb la vida real, els seus valors sn en certa mesura els mateixos que els de la vida real. Tanmateix,
no hi ha dubte que els valors de les dones sn diferents dels imposats
per laltre sexe; s lgic que sigui aix. Per el que domina sn els valors dels homes. Per dir-ho duna manera grollera, el futbol i lesport
sn coses importants; el culte a la moda, comprar vestits, aix s trivial. Valors que inevitablement passen de la vida a la cci. Aquest llibre
s important, sentencia el crtic, perqu parla de la guerra. Aquest llibre
s banal perqu tracta dels sentiments dunes dones tancades en un sal.
Una escena de batalla s ms important que qualsevol escena en una
botiga; la diferncia de valors es troba pertot i duna manera molt ms
subtil (Woolf 1929: 97-98).

s a dir, que si el lloc de les dones ha quedat redut a lesfera dall

domstic, dall privat, s lgic que aquest mbit en qu habiten les dones hagi condicionat la seva visi del mn, visi que es reecteix a les
obres, de manera que els temes daquestes obres han estat majoritriament referits a lesfera de la domesticitat: aix s una restricci. La limitaci de les dones a lesfera dall privat ja va ser denunciada per
Mary Wollstonecraft en una obra pionera del feminisme, A Vindication

93

of the Rights of Women (Wollstonecraft 1792), que encara no tenim traduda al catal.
El segon sexe de Simone de Beauvoir (Beauvoir 1949) s encara una
obra bsica per entendre com la societat androcntrica ha concebut la
feminitat. Lobra de Beauvoir utilitza teories biolgiques, marxistes i
psicoanaltiques per demostrar que tots els aspectes de la cultura i de la
societat estan dominats per la visi que es t de la dona com de loutre.
Per dir-ho en paraules de Maria Aurlia Capmany, extretes del magnc prleg que acompanya la traducci catalana: Des de la infncia a
la maduresa, en la funci de mare i en la funci social, la dona apareix
com un sser partit entre all que la realitzaci plena de la seva personalitat li reclama i all que la vigncia del mite de lalteritat imposa
(Capmany 1968: 17).
Ara b, les aproximacions feministes contempornies a la literatura
comencen als anys setanta. Un dels primers projectes de la crtica feminista angloamericana va ser la relectura dels textos que eren considerats
patrimoni del cnon tradicional de la literatura anglesa. En primer lloc,
aquesta tendncia crtica va fer palesa lhomogenetat del cnon literari
que predominava en aquell moment dins la instituci universitria, que
privilegiava autors de sexe mascul, blancs, de classe mitjana i heterosexuals. En segon lloc, va assenyalar que lelecci dunes obres i no dunes
altres, santicades les primeres al pavell dels clssics, no era arbitrria ni
tampoc desinteressada. En tercer lloc, va negar que el cnon fos el compendi dels valors compartits per tota la societat, i va demostrar que les
dones amb prou feines havien tingut veu en la seva composici.
Daquesta manera, la importncia que tenen els textos culturals per
xar i projectar identitats va motivar la relectura dels llibres escrits per
homes que constitueixen el cnon literari. s all que sanomena la
crtica dimatges de la dona, consistent a analitzar la forma i la funci dels personatges femenins presents en aquests textos. Un exemple
en seria lobra de Kate Millett Sexual Politics (Millett 1969), que realitzava una sntesi, que es pot considerar pionera, de les imatges literries,
socials i histriques de la masculinitat. El valor principal del treball de
Millett rau en el fet que va produir una alteraci, va obrir una ssura,

94

en un moment histric en qu encara imperava el New Criticism amb

el seu close reading en el mn acadmic.
El llibre de Millett s contemporani de lobra de Mary Ellmann
Thinking about Women (Ellmann 1968). Aquest llibre tenia el mrit de
ser capa de sintetitzar les actituds que tenen els crtics davant els llibres
escrits per dones. A ms, introdua el concepte de crtica fllica ((phallic criticism) per referir-se a un tipus de crtica que freqentment ignora
les ambigitats i els xits dun text literari amb autoria femenina amb
la intenci de controlar-ne el sentit.
Aquest primer enfocament de la revisi del cnon literari implicava
una aportaci essencial de la crtica feminista angloamericana en el seu
conjunt: denunciar que existia una poltica de loblit, consistent a llegir
la diferncia com a inferioritat. Per aix, tants textos escrits per dones
haurien estat deixats de banda i abandonats als marges de la cultura.
Ara b, el llibre clssic daquesta poca que ha tingut ms incidncia
a Catalunya s el dElaine Showalter, A Literature of Their Own (Showalter 1977). Showalter va proposar el terme ginocrtica o ginecocrtica ((gynocriticism) per referir-se a lestudi de la dona com a escriptora:
la histria, lestil, els temes, els gneres literaris i les estructures de lescriptura femenina, a ms de la psicologia i la dinmica de la creativitat,
les possibilitats de fer de lescriptura una carrera, levoluci i les lleis de
la tradici femenina. Segons Showalter, lescriptura estaria sempre marcada pel gnere, i lescriptura de les dones estaria en dileg, al mateix
temps, amb la tradici literria, tant masculina com femenina: lescriptura femenina seria bitextual.
Showalter descobreix tres fases en la tradici descriptura femenina
que va des de principis del segle xix ns als anys seixanta del segle xx,
fases que anomena, respectivament, femenina, feminista i femella; val a
dir, per, que aquesta classicaci en tres etapes ha estat qualicada de
reductiva per moltes crtiques, mentre que daltres la consideren encara vlida avui dia.
La crtica literria feminista ha redescobert molts textos escrits per
dones que abans no shavien valorat acadmicament. A ms, ha reivindicat una tradici literria prpia que havia estat silenciada, al mateix

95

temps que nha descobert el potencial subversiu. La idea omnipresent en

aquests estudis s lexistncia evident duna intertextualitat en els llibres
escrits per dones: llibres que se segueixen i es complementen, malgrat
la nostra insistncia a jutjar-los separadament, com ja va ensenyar-nos
Virginia Woolf.

3. Lestudi de les escriptores

A Catalunya, un treball equivalent al que he descrit ja ha donat
tamb els seus fruits. En aquest sentit, actualment podem trobar estudis
en catal que reinterpreten sota lptica de la crtica literria feminista
lobra de Caterina Albert/Vctor Catal, Merc Rodoreda, Maria Aurlia
Capmany, Montserrat Roig, Maria Merc Maral o Carme Riera, per
posar alguns exemples.Val a dir, per, que en el cas de Merc Rodoreda,
Montserrat Roig i Carme Riera, en un primer estadi van ser interpretades per hispanistes i catalanistes amb formaci en estudis de gnere a
Gran Bretanya i als Estats Units, donant-se la paradoxa que es llegien, i
segurament encara es llegeixen, duna manera molt diferent al mn acadmic angloameric de com es llegeixen a les universitats catalanes.
Hem viscut, no fa gaire, la merescuda revitalitzaci dels estudis sobre
Aurora Bertrana, la nostra viatgera ms internacional, que podem dir
que ha entrat amb veu prpia al cnon literari catal. Tamb ha rebut
un nou impuls lestudi de lobra de poetes com Maria Antnia Salv,
Clementina Arderiu o Rosa Leveroni.
Cal destacar la tasca realitzada en els anys vuitanta per leditorial laSal-Edicions de les dones, i Edicions de lEixample-Espai de dones en
els anys noranta. Des de nals dels anys noranta, la collecci Capsa de
Pandora, dEumo Editorial, ha esdenvingut pionera pel que fa a la publicaci de llibres dassaig sobre estudis de gnere en catal. A ms, la
tasca de recuperaci descriptores tamb ha tingut la seva presncia en
congressos i tesis doctorals. Aix, sha estudiat lobra de Dolors Monserd
i de Carme Karr, de Maria Domnech, de les escriptores del Club Femen i dEsports de Barcelona, dAnna Muri o de Teresa Pmies. Tam-

96

b sha reivindicat el paper que han jugat les escriptores en la histria

de la traducci a Catalunya.
Ara b, els buidatges que shan fet de catlegs de colleccions i de
diaris i revistes ens ensenyen que hi ha un nombre molt gran descriptores de principis de segle de les quals no sabem absolutament res: hem
destudiar-les per poder-ne determinar la importncia de lobra. Per
exemple, de les poetes vuitcentistes que escrivien una poesia de temtica moralitzant, religiosa o popular com ara Isabel de Villamartn o Victria Pea dAmer. Tamb contempornies seves com Josepa Massans,
Maria de Ben-lloc, Agna de Valldaura, Agns Armengol, Coloma Rosell, Eullia Anzizu o Antnia Bardolet.
Aquesta feina, en el cas del cnon literari en llengua anglesa, s la
que van realitzar Sandra Gilbert i Susan Gubar a les seves antologies
de literatura escrita per dones, i especialment al llibre cannic The Madwoman in the Attic: the Woman Writer in the Nineteenth Century Literary
Imagination (Gilbert i Gubar 1979), una reacci al paradigma androcntric que presideix lobra del crtic Harold Bloom. En aquest sentit, a
Catalunya sovint ens arriba abans el suposat remei que no pas la suposada malaltia: si b trobem traduda al catal la irada reacci de Bloom
a all que ell anomena lescola del ressentiment (i que inclou, entre
altres, el feminisme, el postcolonialisme i els estudis gais i lesbians), no
podem llegir en catal cap dels llibres clssics daquests moviments contra els quals reacciona.
El llibre de Gilbert i Gubar demostra que existeix una tradici literria descriptores en llengua anglesa que expressa la problemtica de la
relaci entre la identitat sexual i artstica de la dona escriptora. Gilbert
i Gubar, que basen el seu estudi en la narrativa i en la poesia, mostren
daquesta manera que les imatges que van utilitzar autores com Jane
Austen, Mary Shelley, les germanes Bront, George Eliot i Emily Dickinson revelen estratgicament les seves ansietats culturals i socials davant
de lescriptura i de la creativitat.
Tamb el feminisme angloameric ha realitzat una revisi del corpus teatral femen, tant des de la teoria del drama com des de la prctica escnica. Aix, shan redescobert dramaturgues com Aphra Behn i

97

les sufragistes, i shan portat a escena suggerents relectures dels clssics,

com ara lexits muntatge de Lear Daughters, creada pel Women Theatre
Group lany 1987. En el terreny de la literatura catalana tot aquest treball encara sha dencetar; caldria, per exemple, revisar el teatre de Palmira Vents (que va signar les seves obres amb el nom de Felip Palma),
que va estrenar tres obres de teatre amb gran xit al Romea a principis de segle xx, o el de Carme Montoriol, que va veure representades
en vida les seves tres obres, totes tres de gran actualitat: Labisme (1930),
Lhurac (1935) i Avarcia (1936).

4. Direccions de la crtica feminista a Catalunya

La crtica literria feminista a Catalunya ha tingut la immensa sort
de comptar amb la tasca realitzada per tres grans escriptores: Maria Aurlia Capmany, Montserrat Roig i Maria Merc Maral. El prestigi que
tenien com escriptores va embolcallar les seves idees feministes i, alhora,
aquest prestigi va contribuir al fet que aquesta ideologia fos una mica
ms acceptada i difosa. Totes tres van fer tot all que va estar a les seves
mans per donar a conixer altres escriptores, conscients que es trobaven
situades en una genealogia descriptura en femen. Les crtiques contempornies tenen la fortuna de comptar amb lantecedent solidari daquestes pioneres: llegir les pgines que van escriure ens situa, ms que cap
altra cosa, en el moll de los de la crtica feminista catalana.
Els llibres dassaig de Maria Aurlia Capmany, amb la seva veu sempre irnica, lcida i intelligent, sn pioners pel que fa a all que Adrienne Rich anomena re-visi, s a dir, mirar-se un text literari amb una
nova dimensi crtica, mirar all conegut amb uns ulls frescos i renovats
(Rich 1979). En aquest sentit, magradaria recordar les brillants pgines
que va escriure sobre lobra de Vctor Catal, encara avui ben vigents,
en el conegut epleg a les obres completes de lescriptora de lEscala, un
epleg titulat Els silencis de Caterina Albert (Capmany 1972). Sempre
he pensat que Capmany va fer a Catalunya una tasca trepidant i solitria per obrir les conscincies sobre la situaci de la dona, una tasca que

98

trobem reectida sobretot als seus llibres La dona a Catalunya: conscincia i situaci (1966) i El feminisme a Catalunya (1973). Aquests dos llibres
haurien de ser de lectura obligada per a lalumnat de secundria per les
seves actualitat i clarividncia.
He utilitzat unes paraules de Montserrat Roig per encapalar aquest
article, i no puc deixar desmentar una vegada ms aquell llibre brillant
sobre la lectura i lescriptura que s Digues que mestimes encara que sigui mentida (1991), una obra que desplega un ampli ventall de lectures,
dinteressos i de reexions de lautora i que s una companyia indispensable per qualsevol persona que vulgui escriure. La tasca que va fer
Montserrat Roig per difondre el feminisme a Catalunya va ser immensa: ms enll del seu activisme en tots els mitjans, no puc deixar devocar els llibres: Tiempo de mujer? (1980) o Mujeres en busca de un nuevo
humanismo (1981), actualment ben vigents. La tasca feminista de Roig
ha estat estudiada en el mn acadmic nord-americ; tamb vull destacar les pgines que hi dedica Isabel-Clara Sim en el captol titulat O
mares o putes del seu recent llibre titulat Si em necessites, xiula. Qui era
Montserrat Roig? (2005).
La major part de lobra crtica de Maria Merc Maral es troba recollida al volum Sota el signe del drac. Proses 1985-1997, a cura de Merc Ibarz. Es tracta dun llibre excellent que dna una idea de la magnitud i el talent crtic de Maral. El profund coneixement de la teoria
feminista i de lescriptura de les dones ueix en aquestes pgines i en
gaudim especialment quan Maral interpreta les obres dHelena Valent, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni o Maria Antnia Salv. Merc
Ibarz, en la introducci, destaca com Maral va llegir i rellegir amb insistncia algunes autores:Virginia Woolf, Simone de Beavoir, Djuna Barnes, Luce Irigaray, Adrienne Rich, Luisa Muraro o Ingeborg Bachmann.
Tamb va tenir una relaci molt intensa amb les autores que va traduir:
Rene Vivien, Anna Akhmtova, Marina Tsvetieva, Marguerite Yourcenar, Colette, i altres.
Sens dubte, la tasca realitzada per aquestes tres escriptores ha contribut a difondre la crtica literria feminista. Actualment, s sobretot
en el mn acadmic on trobem una gran producci i molta pluralitat.

99

Abans que res, per, cal recordar que la teoria feminista ha tingut relacions protoses i problemtiques alhora amb el posestructuralisme, la
desconstrucci, la posmodernitat, la narratologia i, perqu no, la psicoanlisi. Justament, com a exemple de com la psicoanlisi dialoga amb el
feminisme i aquests dos amb textos de literatura catalana, podem citar
lassaig de Neus Carbonell titulat La dona que no existeix. De la Illustraci
a la Globalitzaci (2003).
En un altre sentit, la feminista materialista considera fonamental analitzar els camins mitjanant els quals sinscriu, es reprodueix i es representa la ideologia del gnere en les prctiques culturals, els mitjans de
comunicaci, el cinema i la cultura popular. Un exemple daquest tipus
de feina s la traducci al catal de El mite Madonna (2004) de Georges-Claude Gilbert, realitzada per Lydia Brugu.
El pensament de la diferncia sexual dins de la teoria feminista
sexplora en les publicacions del grup DUODA de la Universitat de
Barcelona. Mara-Milagros Rivera, a Nombrar el mundo en femenino (Rivera 1994), defensa la idea que la conseqncia de la diferncia sexual
s que les dones hem quedat fora de lorganitzaci dominant del pensament, ja que, tradicionalment, el subjecte del coneixement, del discurs, de la histria i del desig s el subjecte mascul, declarat universal
i representant de tota la humanitat. Rivera segueix el plantejament de
la diferncia sexual proposat per Luce Irigaray i Hlne Cixous, a ms
de la reexi psicoanaltica del cos matern efectuada per Julia Kristeva
i Rosi Braidotti. Per, sobretot, el pensament feminista de Rivera est
fortament inut pel feminisme itali, especialment la Llibreria de Dones
de Mil i la comunitat losca Diotima de la Universitat de Verona.
Pel que fa al feminisme francs, cal destacar la incidncia que ha tingut a Catalunya el treball dHlne Cixous, grcies a la tasca realitzada
per Marta Segarra. Per a Cixous, el comproms amb el text es produeix durant el procs de creaci, trencant els lmits entre els gneres i els
subjectes, explorant les possibilitats de la diferncia i potenciant el signicant de les paraules en una multiplicitat de sentits semntics. Lautora
desaa el paradigma del subjecte i del desig a favor duna subjectivitat
mltiple, dispersa i mbil. El seu concepte dcriture fminine, descriure

100

amb el cos (que el feminisme angloameric ha adaptat del francs amb

lexpressi writing the body), relaciona els signicats biolgics i els textuals; distingeix entre una economia libidinal masculina i una de femenina,
formada per la prdua i la contradicci. Cixous vol subvertir lautoritat
del poder mascul posant el desig femen en circulaci. Per a lautora, la
sexualitat femenina s sempre lefecte de la seva mateixa inscripci o representaci. Igual que Luce Irigaray, Cixous situa el punt de partida de la
conscincia femenina en el cos i el plaer sexual de les dones, precisament
perqu han estats absents o poc representats en el discurs mascul.
No podem tancar aquest recorregut sense citar laplicaci dels estudis queer a la literatura catalana; podem citar el llibre editat per Josep
Anton Fernndez El Gai saber: introducci als estudis gais i lsbics (2000),
aix com la tasca de difusi de la teoria lsbica realitzada per Meri Torras en diferents publicacions.

5. Cap a una hermenutica feminista?

La teoria feminista ha fet seva la premissa que el signicat no es troba en els textos, sin que s fruit duna negociaci i dun conjunt de
relacions dins del sistema social en qu el text es produeix i es consumeix: lacte individual de la lectura juga un paper en els discursos collectius. Quan aprenem a llegir aprenem tot un seguit de convencions
sobre com circulen els textos. El gnere juga un paper fonamental en
lhermenutica literria. Moltes prctiques textuals sadrecen a un pblic de gnere mascul o prenen un punt de vista mascul com si fos un
punt de vista universal: el paper de la comunitat interpretativa ha estat
tradicionalment androcntric. Des de la teoria feminista, sha reivindicat
per a la lectora un paper actiu que resisteixi la lectura dominant dels
textos. s evident que el gnere mai no s interpellat duna manera
simple: sempre hi ha elements que produeixen confort i elements que
molesten. s per aix que es parla de les posicions mltiples que hem
de prendre i de les negociacions diverses que hem de dur a terme quan
llegim tenint en compte el gnere.

101

El treball efectuat per la crtica literria feminista en el mn acadmic catal es reecteix en la tasca de recuperaci descriptores, el treball efectuat en la revisi del cnon literari, el qestionament mateix
del concepte de cnon i la reivindicaci de la importncia de la subjectivitat de qui llegeix.

102

DINS
JOAN M.

MONJO

.I.

JOAN PERUCHO:
EL FET DESCRIURE

.II.
77 MIRADES
A UN MATEIX PAISATGE

103

104

.I.
JOAN PERUCHO:
EL FET DESCRIURE

ose la primera cinta a laparell. Prem el bot. Es posa en funcionament el radiocasset. De sobte, sent les meues preguntes, la meua veu
de fa uns anys. Perucho contesta. s ben emocionant en aquesta vesprada de primavera sentir com sespargeix la veu del gran escriptor pel
sal on treballe.
La vesprada del divendres 7 de mar de 1986, vaig arribar, en companyia de Vicent Alonso, a casa de lescriptor a lhora acordada. Al seu pis
de lavinguda de la Repblica Argentina de Barcelona, durant dues hores
de 7 a 9 de la vesprada, vaig demanar-li davant dun casset sobre les
ms diverses qestions. I, per descomptat, tamb sobre la seua relaci amb
el fet descriure. Es tractava duna entrevista per a la revista de literatura
Daina, editada per Tres i Quatre. El treball que revis Joan Perucho a
sa casa dAlbinyana, aparegu al nmero 2. Corria lany 1987.
Sent les paraules de Joan Perucho i rememore aquella ja llunyana vesprada, entre obres pictriques, llibres i amabilitat. En cert moment vaig
fer-li aqueixa pregunta tpica i tan fcil de formular, per b que quasi
impossible de contestar duna manera plausible per a qualsevol escriptor.
Vaig demanar-li si tenia clara la ra per la qual escrivia...
Al moment contest: No. No ho tinc gens clar. Suposo que s el nucli de la meva personalitat, que sense plantejar-sho o meditar-sho,
em va dictar la meva vocaci. Mimagino que deu ser el que en diuen

105

vulgarment el dest, o alguna cosa aix. Arribo a creure que per escriure
com per a cultivar qualsevol art no basta amb el propsit sin que,
a ms, sha de tenir una certa predisposici interna...
En certa ocasi, durant una entrevista, li demanaren a lescriptor Aldous
Huxley si li resultava agradable o dolors el procs descriptura. Contest: No em resulta dolors, per b que es tracta dun treball dur. Escriure
s una ocupaci molt absorbent i en certes ocasions resulta esgotadora. Davant la mateixa pregunta, va fer Perucho: Com deia Josep Pla, la
predisposici de lhome s lhoritzontalitat, o sigui, no fer res... Partint
daquesta base, li dir que escriure s un acte dolors. Dolors relativament, perqu el dia que no has escrit, si un s un autntic escriptor, sen
va al llit duna manera malhumorada, no acabes dentendre per qu has
malgastat aquell temps. En canvi, si durant el dia has fet alguna pgina de
la qual hagis quedat satisfet, aleshores es dorm ms dolament...
En no gaires ocasions, Perucho es pinta, apareix als seus textos tot
escrivint. Ho fa, per posar un exemple, en una prosa seua. En concret a
Les presncies felines (inclosa al seu llibre El Basilisc, que forma part del
volum 6 de les seues Obres completes). Citem: La meva gata, doncs, t
cent dotze anys efectius. Per una lamentable manca dimaginaci, es
diu simplement Mixa; per, la veritat, em fa molta companyia. Quan
escric, per exemple, sem posa al costat, damunt la taula, i mira el que
escric xament. Badalla. A vegades, passa a laltra banda i, amb la ms
gran i despreocupada indiferncia, em trepitja blanament (com ho fan
els gats) el paper.
Ms tard li vaig demanar si solia escriure a diari, o solament quan
tenia alguna cosa a dir. Fu al moment Perucho: Escric gaireb tots els
dies. No creaci, sin per a publicacions informatives. Des de fa molts
anys que faig articles per als diaris. Actualment, faig si fa no fa un article al dia. Ara b, quan faig obra de creaci, llavors la cosa s diferent:
treballo tot el dia.
Practica un ritual previ en posar-se a escriure?
Abans fumava molt i ara ja no fumo; abans magradava beure, i

ltimament a penes no bec res... No, no practico cap ritual a lhora de

posar-me davant un full en blanc... Encara ms, molts poemes meus, els

106

he fet al tren. Fa anys, quan anava al jutjat amb tren, com que no sabia
qu fer, de tant en tant se macudia un vers, ara un altre... Daquesta
manera em sortia un poema. Aix he fet molts versos...
Perucho va fer clara referncia a la seua producci potica. Per b
que, sobretot, era llavors conegut com a prosista i narrador.
En aquest moment em ve a la memria certa intervenci en algun
que altre encontre o congrs ms o menys mediterrani. Deuria ser pels
anys 80. A Valncia. Lacte tingu un cert xit ja que parlava Giorgio
Bassani. Daquest autor, la gent, sobretot havia llegit la seua obra narrativa. Els estudiants li demanaven per aquestes obres. Al moment, Bassani
va manifestar que ell, essencialment, se sentia poeta. Afeg que all que
ms valorava i sestimava dels seus escrits era la seua obra potica.
La gent del pblic no li feia gens ni miqueta de cas i continu parlant dels seus llibres de narrativa, del que coneixien. Davant la insistncia, Bassani es molest. I duna manera educada acab dient que ja
nhi havia prou daqueix color, a certa part del pblic. Torn a deixar,
denitivament, duna manera ben clara que, malgrat el seu xit com a
narrador, el que a ell ms clarament li interessava dels seus escrits, era
la seua poesia.
Cosa semblant sesdevingu amb Joan Perucho. Quan vaig preguntarli si se sentia ms prosista que narrador, aviat va contestar, sense dubtarne: Perdoni, per vull deixar ben clar que em veig ms com a poeta.
A mi magradaria que sem tingus com a poeta...
Desprs de lobra potica de la seua joventut, en els darrers anys Perucho torn a la poesia. A la seua vertadera passi literria, amb diversos
ttols que ajuden a congurar un dels volums de les seues Obres completes. Parlant del tema, en un breu resum autobiogrc de fa molts anys
(ho recorda Carlos Pujol al seu Juan Perucho, el mgico prodigioso) acab dient: Naturalment, no s qu s la poesia. En un altre text titulat
lex Susanna (incls a Monstres i erudicions), fa sobre el tema: Qu s la
poesia? Ning no ha comentat satisfactriament aquesta pregunta. Paraules ben peruchianes, com podem comprovar...
Ms tard, vaig continuar amb una altra pregunta: en quines hores
del dia treballa millor?

107

 mat. Ben dhora. Em llevo enjorn, em dutxo i em preparo el

Al
desdejuni tamb el del gat. Aquestes primeres hores del dia sn moments en qu estic fresc. Hi ha molt de silenci. La meva dona dorm.
Llavors comeno a escriure...
T costum descriure en un espai concret, o necessita canviar constantment de lloc?
Ms igual escriure en un lloc o en un altre, per evidentment
sempre ho faig en un lloc determinat: en una taula que tinc per escriure. Ara b, en aquest sentit no tinc cap necessitat fetitxista... Quan faig
una novella o qualsevol altra obra llarga, sobretot ara, que estic excedent de la carrera judicial, no em moc de casa; per abans no. Abans
feia un captol aqu i un altre en un hotel...
Quan li vaig demanar si escrivia directament a mquina, o b ho feia
amb ploma o bolgraf, al moment fu: Ho faig amb ploma; de la manera ms tradicional del mn. Daltra manera no sabria fer-ho. Desprs
ho passo jo mateix a mquina, aix s.
Faig els originals a m. Realitzo una primera correcci sobre originals a m. Ms tard els passo a mquina. Torno a llegir-ho i corregeixo
molt. En el meu cas, entre una cosa escrita a m i a mquina, hi ha una
diferncia considerable. Aleshores torno a passar-ho a mquina. Quan
lliuro loriginal a leditor, el text sha corregit moltes vegades.
Joan Perucho era un consumat biblil. Ho vaig poder comprovar
personalment. A sa casa, vaig tenir ocasi de contemplar i tenir a les
mans vertaderes joies bibliogrques. Andrs Trapiello, al seu treball Un
retrato de Juan Perucho, destaca aquesta passi, que han subratllat tants altres crtics. En cert moment, hi diu: Yo he visto la biblioteca de Perucho
y es una biblioteca admirable, en apretada y disciplinada formacin macednica.
Es su biblioteca una legin implacable y serca. Est llena de eso que en los
catlogos de los libreros de viejo se cataloga como raros, incunables y curiosos, es
decir, libros de fuertes sumas.
Quan li vaig demanar com construa aquella barreja de fets histrics i
mgics, tan corrent al seus llibres, si tenia alguna tcnica especial, fou llavors que, en certa manera, va referir-se indirectament a la seua gran
estima pels llibres i a les seues delitoses hores de lectura. Digu lautor de

108

Museu dombres:En realitat, bona part de les meves obres sn acotacions a

les meves lectures. Duna citaci que em surt en un llibre per exemple,
una citaci histrica
histrica, em dic, si en aquesta citaci ara introdussim aquest
petit fet, la cosa aniria duna altra manera de com ha anat. La farem anar
per on ens interessa. Estarem falsejant una determinada via de la histria
o un determinat document, per al mateix temps farem que es disparessin
els fets cap al mn que minteressa: cap al mn mgic. Llavors tindrem un
mn meravells per situat en un context histric molt real.Tot aix fa que
molta gent es despisti una mica. A mi magrada crear lequvoc, magrada
que la gent, quan llegeix, es pregunti si all s de veres o no.
En aquest just moment, ature laparell. Em quede mirant el darrer
foli que he redactat. Em lleve les ulleres. Les deixe, amb cura, sobre els
papers en qu treballe. El sal resta en el ms complet silenci i va sent
gradualment envat per una suau i delicada penombra...
La darrera vegada que vaig tenir ocasi de tractar-lo, fou el divendres 19 de maig del 2000. Dins els actes dels X Premis de la Crtica
dels Escriptors Valencians, Joan Perucho parl sobre Limaginari, la llibertat
i lescriptor. Fou als salons de lhotel Reina Victria. A Valncia. El vaig
presentar tot llegint-hi un parell de folis.
Perucho segu, duna banda, el gui que duia. Duna altra, dissert
amb espontanetat i lliurement. Estigu lcid i divertidssim. Magnc.
Com mai no havia tingut ocasi de veurel ni descoltar-lo.
En cert moment es refer a les dicultats que presenten, tant la vocaci com loci i la prctica de lart. Aclar: El que no sha de fer mai
fra un error s anar pel cam fcil. Perucho arm que la prcf
tica de lart s difcil, i que, per tant, calia tenir molta tenacitat per dur
endavant la vocaci de lart, en aquest cas concret, de lescriptura.
Desprs de la conferncia, conversrem, a leixida de la sala. De temes diversos. En cert moment li vaig dir:
He tingut ocasi de comprovar que, darrerament, continua escrivint i publicant bastant...
S... Sap qu passa? Que si no escric em va fer, com si em conara un secret... si no escric, no s ben b qu fer... Mavorreixo...

109

Ho entenc...
Acab fent:
Escriure i publicar, em fan sentir viu...

Moments desprs, ens acomiadrem a la porta de lascensor de lhotel.

Divendres, 31 doctubre de 2003. Vespra del dia de Tots Sants. Passat
migdia, al mateix institut on treballe, vaig saber la mort de Joan Perucho, pels diaris. Men vaig assabentar duna manera relativament sobtada i abrupta malgrat que tenia notcies que darrerament estava ben
malalt. Havia acabat les classes del jorn. En saber la nova, noms em
sort estar totalment callat. Estar-me en silenci, al departament, fred i
sol. Entre exmens, vdeos, bolgrafs, desconsols i llibres. I recordar-lo.
Recordar-lo. Rere els vidres de les nestres, entre la mar de tarongers
que sestn al cor de la Safor, els ocells cossos quasi celestials, de veu
cantora i, de vegades, emocionada eren aleshores les lluminoses i vives joies del paisatge. En alguna llunyana alqueria bordava un gos. I jo,
sobretot, levocava. Recordava aquella vesprada en qu enregistrrem
lesmentada entrevista a sa casa de Barcelona. Entre moltes altres, li vaig
fer una pregunta que, en algunes de les seues pgines, shavia fet algun
personatge.
Senyor Perucho, qu hi ha al darrere de les coses?
Desprs duns moments, amb mesurada gravetat, va contestar:
Senyor Monjo... al darrere de les coses... sempre... sempre... hi ha
la mort...
Primavera-estiu, 2005.

110

.II.
77 MIRADES
A UN MATEIX PAISATGE

a tardor de 1986 vaig anar a viure al carrer Sant Pere antic barri
de pescadors. A Altea. Vora mar, al centre de la seua badia.
Des daleshores, a cada moment se moferia aquell arc superb traat
amb cel, aigua i roques. Tancat per lAlbir i pel penyal dIfac. Com que
tenia la dria de passar les meues hores ms solitries prenent notes del
que veia, sentia i pensava, vaig iniciar un seguit danotacions, al voltant
daquell paisatge. Desprs duns anys (1986-1995), el resultat daquell
exercici va ser aquest recull de proses breus. Shi acoblen vora un centenar danotacions al voltant dun tema nic que llavors mobsession:
la badia dAltea.
Una reduda part daquests textos ha estat publicada anteriorment. En
el catleg duna mostra del pintor V. Almar (Dnia, 1988) i en el primer
nmero de la revista Marina dArt (LAlfs del Pi, 1989).

1
Quan, desprs duns dies, torne a contemplar amb els meus ulls la
mar abraada per la badia, ni el mar ni labra de la badia sn els mateixos. Tampoc jo sc el mateix, ni tinc els mateixos ulls...

111

2
La pell daquesta mar tacada de madur capvespre, s com la seua pell: duna
brunor canyella tota llum. Encara s capa dencendrem el record...

3
A la badia tot era quiet, opac, tot silenci. La mar, les gavines, les pedres, el vent. Com si shagus aturat el temps en una vella fotograa. Tot
era gris. Tot era trist. Tot era fred. Tot em semblava de metall. Vaig mirar els penya-segats del far de lAlbir, quiet, mentre malava el coll de
la gavardina. Fou llavors que em vaig demanar si aquella mplia i densa
tristesa habitava en mi, o en la badia.

4
Com els vaixells que apareixen i desapareixen en lhoritz... com els
rosats capvespres que sengul aquesta mar... com lona que acaba en el
ventre de larena... aix foren aquells dies...

5
Mat de novembre. Plou tristesa sobre la badia.

6
Fa una setmana que plou. Aquest mat, per, desprs de desdejunar,
en eixir al balc mhe adonat que el sol saixecava triomfant sobre la
ratlla de lhoritz. Els seus raigs daurats com loli arribaven ns al sal de
casa, banyant-lo dalegria. La mar era tranquilla, com un s que dorm.

112

Unes gavines volotejaven, cridant, contentes talment campanes en jorn

de festa, celebrant el canvi de temps.

7
Aquest mat la mar s com un tigre, ratllada. Vora la platja terrenca i en la cresta de les altes ones, t blanc descuma. El cos de la
mar mostra el color de la canya verda. A la ratlla de lhoritz el cos
s blau. s solcat per algunes barques de pesca i petits vaixells quasi
invisibles, com monstres de rondalla, embolicats i amagats entre una
lleugera boira.

8
Altea. Alegria de tornar a casa, desprs duns dies dabsncia. El balc
davant la mar, els geranis encesos, lamabilitat de la solitud omplerta amb
la lectura, la nestra de lhabitaci besada pel capvespre i que mira al far
de lAlbir, lescriptura del meu volumins dietari. Tot macarona...

9
Nit. Del llit estant sent la mar com bramula intensament, i com el
vent i la pluja talment guiles violentes colpegen les nestres de lhabitaci. Em costa dormir, cosa estranya en mi. Per ho faig, ben endins
del tnel de la matinada.

10
Passe la vesprada a casa. Llegesc unes revistes, els diaris, uns captols
de novella. Escolte msica en lobscuritat. Mire la mar i la pluja des

113

del balc. Ah, la dolor de viure en la peresa! Quina meravella, aprotar

daquesta manera el temps!

11
En aquesta nit de tempestat, a la mar no hi ha ms estels que el far
i la llum duna barca de pesca. Ho s en despertar-me tot sol en el desert de la matinada, en encendre el llum de lhabitaci i alar la persiana. Ara, els estels formen una petita constellaci en forma de triangle
escal. Davant lespill del bany observe el meu rostre, i pense en lamarga solitud daqueixos estels.

12
Dictat: la mar est calmada. La mar s verda. A la ratlla de lhoritz
la mar s blava. Octubre. La tardor. Primeres hores de la vesprada. Una
barca de vela travessa la calma verda de la badia.

13
A poc a poc el sol va apareixent, amb potent fria. Em desdejune
taronjada, caf mirant la mar. Observe les barquetes com treballen
i com creuen la badia dAltea els vaixells lents.

14
Capvespre. Sent la remor de la mar rebolicada. La seua fragncia
marriba quan isc al balc de casa, a contemplar-la.

114

15
Dorm amb el balc obert. Sent la mar com si dorms vora seu, com
si les ones arribassen als meus peus de marbre nus. Dorm en companyia
de la mar. A la matinada, em desperte pel fred. Tanque la porta del balc. Novament em pose al llit. Ara sent la mar llunyana, talment aprops
la meua orella a un caragol de mar.

16
Tres de la vesprada. Torne de linstitut.Veig gran quantitat de gavines
vora mar, davant mateix de casa. Unes volen damunt la mar verda i blava i blanca o ben a prop dels edicis. Daltres sestan quietes, immbils,
com mortes sobre els pits adolescents que dibuixen les ones.

17
Em desperte en la nit. Sent la petitesa del meu cor. Sent la immensitat de la mar.

18
Com sempre, em desperte a les vuit. bric la nestra de lhabitaci.
Mire la mar. Jorn nuvolenc. La ratlla de lhoritz es presenta clarssima,
com mai no lhe vista. Sembla traada amb regla i tinta.

19
A mesura que passa el jorn, la mar va calmant-se, a poc a poc. A ms,
tamb va perdent el color terrenc. Conforme va tornant-li la calma, li
torna el seu bell color, verdenc i lleugerament blau.

115

20
Sis de la vesprada. El capvespre, suau com la pell duna pantera, es
precipita sobre la mar. Lobserve des de la meua cambra de treball i lescric, lescric impotentment. Sn els darrers batecs de la vesprada. Les
muntanyes ofereixen una aura de llum rosa, bella i moribunda. Al sud,
comena a encendres el far de lAlbir, amb les seues caracterstiques intermitncies. Es tracta dun nou dia per a la memria.

21
Capvespre. Mar sense ones. Pla i gris. Com una planxa dalumini.
Lluny i orgulls, sencn el far de lAlbir. Avisa del perill les barques,
els iots i els vaixells.

22
Al capvespre, bric la nestra de lhabitaci. Entra una glopada de
calor barrejada amb olor a mar. Mire la badia dAltea que sobri davant
meu. Noms shi mou un vol de gavines i alguna barca en la llunyania.
La mar s quieta, com un gos que dorm.

23
Sn passades les dues quan torne a casa. Refresca, per no gaire. Es
tracta duna na nit de primavera. Un brot primerenc de la nova estaci que va venint. Em canvie. Bec un got de llet. Isc al balc. Mire la
badia en la nit. Tot s limperi de la fosca. Sent una lleugera por davant
la immensitat del cel amb els seus estels i la mar, al bell mig de tant de
silenci. En la llunyania descobresc, ac i all, unes llums. Sn barques de
pesca. Treballen en la matinada.

116

Aquesta nit s bella i viva com un gos adolescent. Amb la nestra

oberta em pose al llit. En la meua solitud, sent una immensa sensaci
de pau, una immensa sensaci de plenitud.

24
Des del balc de casa contemplem la badia. s un arc. Tota plena
de barquetes esportives. Jaume em diu que aquest s el paisatge de la
seua infantesa.

25
Des de fa uns dies que som en la nova estaci, en primavera. Gitat
al llit, en la penombra escolte msica, amb la nestra oberta. La dola
remor de la mar en aquesta suau nit, es barreja amb les caderneres musicals de J.S. Bach.

26
La mar calmada viu dintre la badia. A lhoritz, unes barques treballen, blanques i immbils. La mar s com una brasa verda i blava. Ho
mire tot des de la nestra, vora la taula on llegesc les memries de Po
Baroja. Se sent el so content de les campanes de lalta esglsia dAltea.
Estic sol davant la mar. Estic sol davant la vesprada.

27
Nit. Des del balc ho veig. La lluna desplega la seua cua de llum sobre els lloms plcids dels cavalls de la mar que dormen.

117

28
12 del mat. s un divendres doctubre, i ten vas. Al balc sent que
mataca el tigre de labsncia, lobscura pantera de la solitud. Noms em
resta la companyia de les coses: de les gavines, de la corba de la costa, del ball verd de la mar, de limmbil horitz. En tots ells hi ha una
cosa teua. Fa tan sols uns moments, els acaronares amb els teus ulls tan
clars i nets.
El record s lombra dun ocell...

29
Em vas preguntar de quin pas era.
Sc de la badia... Fou la resposta.

30
Hauria descriure sobre aquesta mar. Per he decidit que no ho far.
Preferesc sentir el perfum dels seus braos, contemplar la seua pell de
pruna verdenca, preferesc oir el seu bressoleig, talment fos una mare que
dorms la seua tendra criatura... i callar...
Davant tot aix, com dinsignicants i intils em semblen les meues paraules...

31
La vesprada, cansada remunta el capvespre. Des de rere la nestra
ho veig, ho pense: els vaixells que travessen la badia, posseeixen aqueixa
joia trenada amb malenconia que, de vegades, ofereixen alguns records.

118

32
Passen les meues hores, com els vaixells. Com els vaixells per lhoritz. I no s ben b on van. On van els vaixells i els meus dies.

33
El mes voreja sant Joan. De cal s el balc i penja sobre la badia.
La vesprada, gloriosa i amb el seu punt de mort, penetra en el sal com
un fragment de simfonia.

34
Al menjador de casa la penombra s blava. Parlotegem animadament
sobre uns llunyans enemics de poc valor, mentre dinem amb cervesa.
Plens de fruci ens mengem les entranyes daquesta badia saborosos
molls de foc i lluos de carn delicada. Daquesta manera, les ones verdes i plenes de sal arriben a formar part de nosaltres. Del nostre sentir,
del nostre cos i pensaments.

35
Tempestat. Mar boja, mar enfollida. Com una pantera que al sl es
revolta de dolor. Amb unes etxes clavades al cos.

36
Record. Setembre de 1986. Havem dinat a cal pintor Azorn part
alta dAltea. En amainar el sol, eixrem al carrer i ens assegurem en
una replaceta propera. Recorde que aquella vesprada li vaig descriure

119

al pare Alfons Roig el que veia: la bellesa de la mar, larc de la badia,

el penyal i la sensual blavor del cel. Coses que els seus ulls tan plens de
nit, no podien veure.
Mesos desprs, vaig saber que havia estat la darrera vegada que havem tingut ocasi de parlar...

37
En aquesta habitaci on generalment viu el silenci, de vegades es
confonen els als de lamor i de la mar.

38
Migdia nvol. La badia posseeix la calma dun llac. Installat en la
ms dola peresa, des de lhamaca estant, lobserve

39
Fosca, calor i estiu, pertot arreu. Impossible dormir. A la platja, uns
bells adolescents conversen despreocupadament al voltant duna foguerada. En la nit, el foc s un viu fruiter ple de taronges madures.

40
No hi ha gens de lluna. Ara, la mar solament s fosca. La badia no
existeix per als meus ulls. Noms reconec amb un cert dubte, els seus
lmits, per la llum del far, de les urbanitzacions, pels llums de Calp i
dalguna barca de pesca.

120

41
Com les boires dun amor lluny, com la meua ombra, com un gos
a lamo estimat, all on vaig macompanya aquesta badia. Em crida. Em
persegueix.

42
Dia a dia convisc amb la ferma bellesa daquesta mar, amb la bellesa daquest paisatge. Per el contacte quotidi amb la bellesa em cansa
i mompli davorriment. s llavors que torne a la delicada lrica de les
coses menudes, grises, intrascendents, ja sabudes i oblidades. Me les estime. I tamb en elles mhi trobe.

43
Blava la nit, blau el paisatge. Blava la llum, blau s el cel, blava la fosca, blau s el mar, blava tardor, blaves muntanyes...

44
Saps? Hi ha homes sinistres que, des de la part obscura de les lleis,
enverinen i destrossen el bell cos de la badia. Mereixen un bon cstig
dels dus i la felicitaci dels imbcils!

45
Dimarts. Des de fa molts anys, el segon dia de la setmana fan mercat a Altea. Es planta enjorn, vora la badia. Hi bull molta vida durant
tot el mat.

121

Quan torne del treball passades les tres, vora la verdor de la mar, noms hi trobe les restes silents i deprimides del mercat. Per sobre pltans
madurs, caixes buides, pells de taronja i pomes podrides llanades al terra,
hi volotegen potents gavines buscant alguna cosa per menjar.
Aviat arribaran els agranadors.

46
Laigua el soroll de la mar, de la pluja a la teulada em desperta. Sn
les set.

47
Vesprada de festa.
La blava calma de la badia
nevada de gavines i veles.

48
En la llum, en la temperatura i en el canvi de pell de la badia es nota
que sapropa la primavera. Al capvespre, tempestat: pluja i raigs. Marriba lolor de la terra banyada, lolor de la mar, mentre absent observe
les intermitncies del far.

49
Alba. Quietud a la badia. La lluna, el cel, la mar, els gegants en forma de muntanya... Tot dorm ple dimmobilitat. Noms parpelleja lull
del far.

122

50
Alba. Nvols i vent.
La badia s una cistella
plena de cireres madures.

51
Ho saps? Vora aquesta verda mar es crien belles dones de canyella,
llimes grogues de tanta llum i moradenques buguenvllees. A ms, en el
bon temps, els vells magraners sencenen furiosament amb ors.

52
Ara som
davant la
badia.
Per no
existeix
la badia.
Noms som
tu i jo.

53
En la matinada, absorts contemplem la nit de la badia. s bella, s
gran com una deessa. Ella em parla de les belles nits estellades que t
lhivern de Castella.

123

54
Les ones daquesta mar seran els nostres llenols,
i la seua remor una delicada can de bressol.

55
Poqueta nit. Passegem indolents per la part antiga dAltea. Altea alta
com un colom. Per sobre les teulades, la mar blava i daurada, sense .

56
Abril. I tempestat a la mar. Veig el feble ull del far. De tant en tant,
un raig fuga i bell, es dibuixa com uns joves llavis pintats de carm. Sn
els llavis de la fascinant dama que s la Nit. Aquesta nit.

57
Lluny del sol tespere, a lombra, bevent lluminosa cervesa, llegint el
diari a lhamaca. Vns de la mar, banyada, amb banyador obscur, bella
per als meus ulls i per a molts altres. Trobe grapats de sal de la badia
quan bese els teus llavis.

58
Divendres. 19 de maig. Amb plata, sobre la mar es dessagna la lluna.

124

59
Sobre la badia, aquesta nit la lluna s un ull de llum. Em mira. El mire.

60
Mire per la nestra de laula, en direcci a les terres de linterior
daquesta comarca. Davant meu veig les palmeres, els pins i els eucaliptus, alts com guiles, que volten una casa blanca de tanta cal. Llunyanes, les muntanyes sn grans, blaves, arrugades i vives com la mar. Foses
amb els nvols i amb el cel... Ara no puc veure la badia, per sent la
seua gravitaci silent, invisible, real. Trobe la seua presncia sobre totes
aquestes coses que ara se mofereixen a la mirada.

61
Al bell mig de la vesprada observe, amb passi i encs, la badia que
se mofereix. Em vnen al cap unes paraules de Vicent Andrs Estells:
El mar s lombra humida del Parads. El mar...

62
s tanta la llum, i tan violenta, en aquest migdia dagost, que la inmensa mar no existeix per als meus ulls.

63
Oh, excels Wallace! A tu, que entens daquestes coses, tho conte.
Mira: en aquesta lenta vesprada que acarona la pell madura de la immensa mar, que besa la gran solitud blava del cel i arrapa la descarnada

125

llunyania de les muntanyes moradenques, solament es mou el petit ull

negre de la gavina que veig a la platja. Solament.

64
Fora, la vesprada s de foc. Lhabitaci t les persianes mig tirades.
Ac s dola la penombra. Nu, ests sobre els llenols blancs. Dormitege. La remor de la mar s un gos que llepa els meus peus.

65
La mar est boja de tanta fora com duu. Bramula com una bstia ferida. Ha agafat un color terrenc, brut, trist i pobre. El penya-segat de lAlbir
sendevina boirs. Malgrat ser mat, el far segueix avisant els vaixells del
perill.Vora seu un llamp color rosa, apareix i desapareix com un miracle
de llum. Un gran tro fa vibrar els vidres de la nestra de lhabitaci. Unes
gavines sestan a la platja, immbils com pedres, sota el fuet de la pluja.
Les ales del dia colpegen mandrosament la porta de la casa. La rdio parla
de greus inundacions per algunes zones del nostre petit pas.

66
Alba. Nvols que saixequen sobre lhoritz de la badia, talment un
gran bosc de llum.

67
s gran la mar, i gran tamb el cel. Sn dun blau fred i ampli, dun
blau obert de bat a bat. Conformen una alta i fonda vall. Una vall solcada per la insignicant ombra duna gavina...

126

68
Els ptals de la rosa madura del capvespre
cauen sobre el rostre ombriu del penyal dIfac.

69
Llimes verdes en llibertat. Les galtes reblides dabrusants ors de taronger. Es vincla dctil, adolescent, orgullosa i perfecta.
Emperadriu de la badia.
s la vida entre els cavalls enfollits de cal. Sal als peus. Nius de serps
transparents al coll. Olor a crema solar i estiu.

70
En la pluja daquesta vesprada com besos freds sobre el meu rostre,
veig la mort de lestiu. El seu cadver no cap en la badia.

71
Don vns? em va dir, mirant-me als ulls.
Vinc de la badia vaig respondre.Vinc perfumat de verds i blaus ben nets.
I... on vas ?
Vaig a la badia, redona de tanta plata de lluna plena. Vaig a la badia.
I... digues... va fer amb la veu menuda i dola. De qui ets, Joan, de
qui ets ?
De qui he de ser, Ramon?! Sc de la badia... de la badia boja de tants
peixos... sc de la badia enfurida de tant de vent i sol... En nit de tempestat
sc dels raigs que assoten els meus ulls i el meu front... De qui sc, dius?
Sc del far, dol, du i senyor dels meus abismes i dels de la mar...
Contestam: de qu ets?

127

Daigua de mar s el meu cos. Les meues cames posseeixen la fora de les ones. Un vol de gavines ompli el meu pit. I el meu somni s
com un antic vaixell de veles navegant per aquesta mar...
I... on vas?
On vaig? No ho s... Per en aquests moments noms desitge arribar
a la calma de la badia, quan la vesprada s davant les portes de la casa
de la nit... s en aqueixes hores quan massec al balc, vora els geranis
tacats de capvespre, i intente de vegades, amb gran esfor no pensar en
res de res... solament sentir...

72
Bese el teu ventre, i em torna la calidesa i seguretat de la Mare. I en
el teu sexe algues, algues, misteri i nacre, reconec el sabor de la sal i el
perfum del vent daquesta mar.

73
Ple de sorpresa, en un llibre ignorat trobe un mapa. Es tracta dun
gravat francs del segle XVIII. Descriu la badia, amb la taca del poble,
el riu, els lmits i profunditats de la mar. La carta s bellament geomtrica, ordenada, un poc freda, clara i civilitzada, com una escultura del
neoclassicisme francs.
Madone que aquest gravat s un tant irreal, com aquesta badia palpable, com tot all que s bell.

74
Aquest mat,
la badia posseeix tants diamants i tanta llum
que la seua pell s de sal
sal per als meus ulls.

128

75
En la matinada sent la dormida calma de la badia, farcida dombres.
Amb silencis, la mar plana besa les pedres arrodonides de la platja. El
soroll s petit i lleu com un murmuri matern vora el bressol, com la
petjada dun ocell a larena humida per la rosada. Quan torne a lhabitaci madone que tamb s com el seu al. Ella dorm embolicada amb
llenols i somnis de cal.

76
Comena la Setmana Santa. A poqueta nit, plou, desprs dun jorn
indecs. Trac una hamaca al balc. Magrada rebre aix aquesta entrada
de primavera. Mentre observe la pluja acoltellant el cutis de la badia,
escolte J.S. Bach.

77
La mar i el teu ventre sn la mateixa cosa...

78
Ha acabat la pellcula de la televisi, i ens ha proporcionat mal sabor
de boca. Les agulles del despertador van buscant un nou dia. bric el
balc. La primavera s una jove que es despulla vora la badia. La mire
i la sent. De sobte, una gran pluja de campanades cau sobre els somnis
de la badia. Gloriosos tocs que anuncien linici de la Pasqua. Coloms
de llum, de festa i dalegria.

129

79
La badia est nua. Jo tamb.
Entre en ella.
Amb fora menvolta.
Quina abraada!
Humit desig. Mar,
amor. Amor i mar.

80
Amb or, lalba va desenterrant el cos de la badia.

81
La badia
ets tu.
Per aix
no ten
pots anar.
La badia
sc jo.
Per aix
no men
puc anar.

82
Nit de dimecres. Enll de les ones la mar no existeix. Regne de les
pors infantils, espai dels misteris ms antics.

130

83
Plou a lalba. I plou sobre la badia. Entranyablement. Quan isc al balc, la pluja s una dona que clidament mabraa i em besa els ulls.

84
En el mes de juny de lany 1634 dies abans de Sant Joan, arrib a
aquesta badia un personatge duna narraci que vaig escriure fa molts
anys. Hi treball unes setmanes ajudant uns germans que posseen barca. Eren grans amants dels naips i de la beguda. A ell li deien Vicent
Climent. Era un personatge febrs, lleugerament sinistre i coix. Es dirigia cap al sud. Fugia dell.

85
Capvespre inacabable. La badia dAltea s una bella dona, madura.
Sem presenta castament nua. La veig des del balc de casa, ests a lhamaca. Mentre dormitege.

86
La badia s un cove ple de calma. On alena una vela de nacre. Amb
plata, amb plata mor el capvespre. El capvespre.

87
Lleva-li la mscara a la mar!
Ho veus?
Ha aparegut el rostre del foc!

131

88
Desprs de lamor, la can de bressol de la mar ens llan als profunds
avencs de la sesta. Les ones verdes ens lleparen els peus, com ho fan els
cadells de gat. Oh alta, sagrada, beatca, beneda, svia i santa sesta! En
despertar-me, vaig trobar els teus amorosos ulls, els braos de la badia.
Tamb el rostre de la mar que havia vigilat els nostres somnis...

89
A lhabitaci perfumada per la mar llanrem la cultura al terra. Es
despullava tmidament lalba. Tempestat. Lalba es despullava tendrament.
Ebrietat. Alba, ones i cavalls, joia i nvols.

90
Nvols. Alta i immensa catedral gtica, aixecada sobre les amables
aiges de la badia.

91
La criatura era de mirada neta, de mirada trista. Tenia els cabells clars
i no sabia nadar. Entre les ones buscava tellines i petits carrancs amb les
seues clares mans. De sobte comen a ploure. Fou llavors que li sobrevingu una sensaci dinnit que li sotrag les entranyes.

92
Sobre els balcons
de la badia,

132

la lluna creixent
com una dent
encesa
de criatura.
entre la boira
del record.

93
A lalba, la badia s un immens mirall. En ell arrela un alt bosc de
nvols. Un cavaller francs el creua de sud a nord, tot buscant dalliberar Altea, la bella princesa.

94
La badia s un immens temple sense dus amb lluminosa cpula
de nvols. Ara que boqueja la vesprada, tot s silenci. Junte les mans.
Tanque els ulls. Rese amb profunda devoci aquells dos versos de B.
Rossell-Prcel:
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les ames a la fosca.
(1986-2005)

133

134

NDEX

FORA
1. Adri Chavarria
Eugeni dOrs, el Glosari i un breu apunt a Gualba
9
2. Ral Garrigasait
La reducci a labsurd de la reexi occidental entorn de lamor.
Una lectura de Gualba, la de mil veus
27
3. Jordi Condal
Els espais de la creaci potica: territoris fronterers?
41
4. Llusa Juli
A lentorn de la crtica literria. Presentaci
59
5. lex Broch
Levoluci de la crtica literria a Catalunya. Obertura
61
6. Josep Maria Castellet
Poesia catalana del segle XX (1963)
Un referent programtic de la crtica catalana moderna
69
7. Enric Sull
La crtica literria entre la Universitat i lactualitat
77
8. Francesca Bartrina
La crtica literria feminista a Catalunya en els darrers trenta anys
89

135

DINS
Joan M. Monjo
I. Joan Perucho: el fet descriure
105
II. 77 mirades a un mateix paisatge
111

136

Publicat
el segon semestre de 2005
per lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana

137

138

139

140