Quaderns.

Revista de Traducci 20, 2013 47-67

Lauge de la traducci en llengua catalana

als anys 60: el desgla de la censura,
el XVI Congreso Internacional de Editores
i el problema dels drets dautor1
Jordi Cornell-Detrell
Bangor University. School of Modern Languages
Bangor LL57 2DG. United Kingdom
j.cornella@bangor.ac.uk

Resum
A principis dels anys 60, desprs de ms de dues dcades de prohibicions, la traducci en llengua catalana va experimentar un creixement sobtat i sense precedents. Aquest article, que es
proposa examinar les causes i les conseqncies de lexpansi de la industria editorial, se centra
sobretot en el paper de la traducci en el redreament de la cultural catalana. Entre els temes
que es tractaran hi ha latemperament de la censura, limpacte de les reunions del Consejo Nacional del Movimiento de 1961, lorganitzaci del XVI Congreso Internacional de Editores
(Barcelona, 1962), la paradoxal facilitat amb qu els editors van poder comenar a contractar els drets dobres estrangeres, limpacte de la traducci en lobra dels escriptors autctons,
la creixent competncia entre les empreses del sector i, finalment, lentrada al mercat deditorials que fins llavors noms havien publicat en espanyol.
Paraules clau: traducci; censura; sector editorial; cultura catalana; rgim franquista.
Abstract
In the early 1960s, when Francos dictatorship lifted some of the restrictions imposed on the
cultural sector, translation into Catalan experienced a sudden and unparalleled growth. This
article, which sets out to explore the causes and consequences of the expansion of the publishing industry, focuses on particular in the role of translation in the revival of Catalan culture.
Among the topics to be considered are: the new rules of censorship, the impact of the meetings
held by the Consejo Nacional del Movimiento in 1961, the organization of the XVI Congreso
Internacional de Editores (Barcelona, 1962), the easiness with which Catalan publishers were
able to buy translation rights, the impact of translation on Catalan authors, the increasing competition among publishing houses and, finally, the initiatives of several leading Spanish companies to tap into the Catalan book market.
Keywords: translation; censorship; publishing sector; Catalan culture; Francos regime.
1. Aquest article sha beneficiat duna beca de la Arts and Humanities Research Association (AHRC).
ISSN 1138-5790 (imprs), ISSN 2014-9735 (en lnia)

48 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Jordi Cornell-Detrell

Sumari
1. Els anys 60, quan els escriptors
comencen a escriure com
si tradussin
2. El desgla de la censura, el Consejo
Nacional del Movimiento i les mesures
del nou govern tecncrata

3. Ledici en catal i el problema

dels drets dautor al XVI Congreso
Internacional de Editores (1962)
4. La traducci i la metamorfosi
del sector editorial
Bibliografia

A principis dels anys 60, el sector del llibre en llengua catalana va passar, prcticament sense transici, dun resistencialisme voluntarista gaireb semiclandest a una
etapa denorme eufria caracteritzada per un auge sense precedents de lactivitat
traductora. Malgrat que lenorme impacte daquesta sobtada expansi editorial no
ha passat inadvertit, el cert s que ha merescut ben poques anlisis, fins al punt que
no s exagerat afirmar que, en bona part, encara desconeixem com, quan i per qu
es va produir.2 Lobjectiu del present article, doncs, s examinar els profunds canvis que va patir la indstria editorial al llarg de la dcada dels seixanta en relaci al
context histric per tal dintentar establir les diferents causes que van permetre el
redreament de la cultura catalana i, sobretot, el paper que hi van jugar les traduc
cions. Aquesta aproximaci a la intrahistria de la represa se centrar, duna banda,
en dos esdeveniments que exemplifiquen el canvi de rumb de les poltiques repressives del rgim: latemperament de la censura en el marc de les reunions del Consejo Nacional del Movimiento de 1961 i lorganitzaci a Barcelona, el 1962, del
XVI Congreso Internacional de Editores. Daltra banda, tamb sexaminaran algunes conseqncies de lexpansi subsegent de les editorials en llengua catalana,
com ara la paradoxal facilitat amb qu els editors van poder comenar a contractar
els drets dautor dobres estrangeres, el paper de la traducci en lincrement del
pblic, el seu impacte en lobra dels escriptors autctons, la creixent competncia
entre les empreses del sector i, finalment, lentrada al mercat deditorials que fins
llavors noms havien publicat en espanyol.
1. Els anys 60, quan els escriptors comencen a escriure com si tradussin
Joan Triad, a qui les circumstncies van convertir en un mestre de lellipsi, el
sobreents i el circumloqui, al seu recull darticles Llegir com viure (1963) va
acusar els escriptors catalans de no estar prou al corrent de la literatura contempornia internacional (87). Entre els escriptors que va recomanar que llegissin
amb ms assidutat hi havia Iris Murdoch, Muriel Spark, Carson McCullers,
Claude Simon, Cesare Pavese, Italo Calvino, Allan Sillitoe, Malcolm Lowry,
Gnter Grass, Max Frisch, Heinrich Bll, J. D. Salinger, Giorgio Bassani, Mar2. Fins ara, els estudiosos han tendit sobretot a centrar la seva atenci en els anys quaranta i cinquanta. Vegeu, per exemple, Gallofr 1991 i Sams 1994-1995.

Lauge de la traducci en llengua catalana als anys 60 

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 49

guerite Duras, Michel Butor, Anthony Powell i Henry Green. Poc devia pensar
Triad que, en un termini de dos o tres anys, gaireb tots els novellistes que
havia esmentat veurien la seva obra publicada en catal. Naturalment, Triad
sabia prou b que fins llavors havia estat impossible oferir traduccions al lector, i
per tant la crtica als autors locals sha dinterpretar com una denncia obliqua de
les poltiques repressives de la dictadura. Els fragments del seu llibre que cal
decodificar no sacaben aqu: Triad afirma, per exemple, que les traduccions
catalanes, si b no han estat molt nombroses, s que han tingut una remarcable
bona qualitat (167). Qualificar aquestes paraules dirniques seria un greu anacronisme: s, ms aviat, una frase trgica, tant en el fons com en la forma.
Un parell de captols de Llegir com viure estan dedicats a William Faulkner i
John Steinbeck, i tots dos segueixen la mateixa estructura: desprs dhaver analitzat amb cert detall els temes i estil dels dos novellistes, Triad separa amb
tres asteriscs lltim pargraf del text, dedicat a la recepci de la seva obra a
Catalunya. Aquests tres signes ortogrfics, carregats de significat implcit, allen
lanlisi crtica, que podria haver-se publicat en qualsevol revista literria europea, de les especificitats de la cultura autctona, i tant poden suggerir que hi ha
certes idees que no shan pogut expressar com advertir el lector que cal llegir
entre lnies. Desprs daquesta eloqent cesura, en el cas de Steinbeck sapunta
que la seva obra encara no ha estat traduda a causa de les conegudes dificultats
per a la publicaci de traduccions dobres contempornies en catal, justament
quan les de lanomenada generaci perduda nord-americana envaen Europa
(185). Pel que fa a Faulkner, sindica que fins ara no sha publicat en catal cap
novella seva a causa de les dificultats vigents que limiten o anullen les traduccions en la nostra llengua (227). Malgrat que
r ecordem-hoja ens trobem a
lany 1963, els verbs limiten i anullen encara sn en present dindicatiu.
Triad, doncs, ignorava que estava a punt de produir-se o , de fet, ja sestava
produintun canvi que convertiria en proftica una de les frases ms obscures
del llibre, una lloana a la traducci que manlleva de Simone Weil: els catalans
haurem descriure sempre com si tradussim... per potser escriure ja s traduir (173).
La intuci de Triad no podria ser ms ajustada: al llarg de la dcada tot just
encetada, la majoria descriptors catalans es van convertir en traductors, fins al
punt que en alguns casos aquesta activitat va passar al davant de la prpia obra.
Com a resultat, escriure i traduir van esdevenir prctiques no ja complementries,
sin simultnies, i per aix resulta impossible entendre la trajectria dautors com
Maria Aurlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Ramon Folch, Josep Vallverd,
Joan Oliver, Joan Sales, Rafael Tasis i tants daltres sense tenir en compte les
dues vessants de la seva producci intellectual. Traduir no noms va esdevenir
un modus vivendi, sin que va afectar, tant des dun punt de vista estilstic com
temtic, lobra dels escriptors esmentats. El ttol duna de les primeres novelles
de Maria Aurlia Capmany, Tradut de lameric (1959), sembla presagiar el fet
que, tal com desitjava Triad, durant la represa els originals van passar a escriures com si fossin traduccions, mentre que les traduccions es van comenar a
llegir com si fossin originals.

50 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Jordi Cornell-Detrell

Joan Fuster va relatar amb brillant ironia el moment epifnic en qu va aparixer la primera traducci duna obra contempornia:
Un dia, per xamba, una primera traducci indita arrib a les botigues. El llibre
catal ja no era nicament una mmia amb barretina, ni una enyorana dels
anys 20, ni una petita producci genial i minoritria. Les traduccions no podien
ser gaires ni gaire variades. Per all constitua un pas endavant. Els progressos,
en aquest sentit, foren duna lentitud ben comprensible, i no solament pels
entrebancs de la censura. Hi havia un cercle vicis difcil de rompre, que
paralitzava la bona voluntat dels editors: calia que el pblic recupers la confiana en el llibre catal, i noms ho faria davant una oferta normal, en la qual
les traduccions hi havien de jugar un paper suggestiu; per publicar traduccions
resultava econmicament arriscat quan el pblic amb prou feines era perceptible. (1992: 68)

La sensaci que devia provocar en el lector comproms descobrir aquesta traducci fundacional a les acaballes dels anys 50 est admirablement ben descrita,
per el que no sadiu amb la realitat s la presumpta lentitud dels progressos en
aquest camp, que a partir de 1962 van ser rapidssims. Desprs de la primera traducci indita, en va seguir rpidament una altra, i una altra, i una altra... I, des
dels thrillers dIan Feming als assajos de Roland Barthes, en pocs anys la cultura
catalana va ser capa de posar-se al dia, assimilant rpidament els gneres, tcniques, estils i corrents que li havien estat vetats durant anys.
El 1963 i 1964 leditorial Alcides va publicar El llibre de lany, un interessantssim almanac que per desgrcia no va tenir continutat. Tot i aix, s una sort
que aparegus en dos anys tan crucials, perqu ens permeten copsar la manera
com lencarregat de la secci de literatura catalana, Joaquim Molas, va percebre
o noel canvi de paradigma. Al primer volum, dedicat als esdeveniments de
1962, Molas destaca que a partir de comenos de la dcada sembla que el context
hagi millorat, ja que ha aparegut una nova generaci descriptors desitjosa de
connectar amb el pblic, shan creat noves editorials i les vendes han augmentat.
Malgrat tot, es mostra molt caut: Tanmateix, no cal fer-se masses illusions. El
canvi de conjuntura s molt lleu, perqu els canvis de la base han estat tamb
molt lleus (1963: 168). Pel que fa a la traducci, Molas destaca que al 1962 ha
aparegut algun text interessant, per tamb afirma que la quantitat dobra traduda
s encara irrisria (176). El cas s que el punt de vista esperanat per prudent de
Molas deriva, dotze mesos desprs, en un clar optimisme:
Probablement, el fet ms important de lany 63 ha estat que tres o quatre editorials
barcelonines estrictament comercials han iniciat unes colleccions de traduccions
catalanes de novella. Pensem-hi: aquestes editorials no intenten de salvar patrimonis sagrats en perill; tot simplement, intenten dacreditar, dins el nostre rodal,
una marca ja cotitzada en activitats en llengua castellana o, daltra banda, intenten
de fer uns guanys passablement interessants. En tot cas, pressuposen lexistncia
dun pblic ms o menys exigent a qui cal acontentar. En bona lgica, sembla que
aquest fet hauria de produir el joc normal duna societat capitalista i, per conse-

Lauge de la traducci en llengua catalana als anys 60 

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 51

gent, els esquemes literaris creats arran de lensulsiada han de canviar substan
cialment. (Molas 1964: 220)

Molas observa que es publica ms, els tiratges creixen, es comencen a reeditar llibres i continuen fundant-se noves cases editorials, per els dos fets que destaca ms sn, duna banda, laugment de traduccions i, de laltra, lentrada al
mercat dempreses fins llavors enfocades al mercat en espanyol que apliquen criteris purament comercials. La perspectiva de Molas continua sent tan innovadora
ara com gaireb cinquanta anys enrere: per a ell, traduir no s noms una manera
domplir els buits causats per anys de repressi o per fer pujar la cultura catalana
al tren de la modernitat, arguments que encara avui sn els ms habituals a lhora
de justificar la fallera traductora de la dcada. Segons Molas, les conseqncies
de la traducci intensiva de fet aniran fora ms lluny, ja que aquesta prctica
est destinada a transformar la mateixa estructura del camp literari. En el nou
context, ja no hi haur lloc per a lescriptor de diumenge a la tarda, la producci
artesanal, el voluntarisme o el mecenatge, perqu les editorials entraran en competncia entre elles i els autors autctons hauran de lluitar per sobresortir entre
totes les propostes de qualitat arribades de lestranger. El crtic argumenta, en fi,
que la irrupci del model empresarial capitalista en el somort camp cultural en
llengua catalana portar a una major professionalitzaci i qualitat de loferta, fet
que resultar en un increment de vendes.
Molas, a ms, lamenta que encara es tradueixin tants autors de preguerra, ja
que segons el seu parer el que calen sn obres contempornies (231). Molts dels
autors de la llista que ofereix, complementria a la de Triad, tampoc tardaran
gaire a formar part del patrimoni cultural: Ernest Hemingway, John Dos Passos,
Italo Calvino, William Faulkner, Heinrich Bll, Truman Capote, Angus Wilson,
Henry Miller, Alberto Moravia, Vasco Pratolini, Cesare Pavese, Marguerite
Duras, Alan Sillitoe, Robert Musil, Carson McCullers, Louis Aragon, Lawrence
Durrell, Jean Paul Sartre, George Orwell, Alain Robbe-Grillet, Theodor Pliever,
Hermann Broch i Konstantin Simonov.
El canvi drstic que es va produir a inicis dels 60 va quedar ben reflectit en
algunes novelles de Terenci Moix: a Siro o la increada conscincia de la raa,
per exemple, el narrador observa que sense cap avs, quan Barcelona comenava a semblar Salamanca, de sobte es va produir una metamorfosi que va sacsejar
la ciutat al ritme increble de la dcada que ens feia ser com Londres, que ens
igualava a Pars i a Mil (1975 [1972]: 100-101). Lempenta que va experimentar el sector del llibre, daltra banda, fa que un dels narradors de El dia que va
morir Marilyn afirmi: desprs del 1962, quan la represa dedicions en catal va
demostrar ser un bon negoci, el pap va editar algunes traduccions i fu fora
diners amb lobra catalana de Joaquim Benlloc. (1970: 172). La sensaci de trobar-se davant duna nova conjuntura no noms va ser provocada per la nova etapa
de la indstria editorial: tamb caldria incloure-hi lxit de la nova can, la creixent agitaci universitria, la gauche divine i la transformaci que tamb estava
experimentant la cultura espanyola en una Barcelona que comptava amb la Biblio

52 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Jordi Cornell-Detrell

teca Breve de Carlos Barral i la presncia ms o menys continuada dels autors

del boom llatinoameric. El canvi va ser tal que, desprs de cinc anys dexili
(1960-1965), a Jordi Sol Tura li sembla retornar a una ciutat diferent: Si Edicions 62 mhavia semblat un miracle, una excepci, ara la rigidesa absoluta del
rgim era superada des de molts altres angles (1999: 223). El moment es va
viure amb un optimisme desaforat, tal com deixa entreveure Maurici Serrahima
al seu dietari de 1963: en Max [Cahner] havia dit que, si es complien els programes, aquest any hi haur set-cents vint llibres publicats, i comptant noms els de
ms de 64 pgines, cap a cinc-cents. (2004: 450). Tot seguit, Serrahima esmenta
que abans de la guerra no shavia passat mai dels 400 volums, i per aix creu que la
situaci no era pas tan negativa com alguns lhavien pintat, ja que la cosa no ha
estat mai tan forta com ara, fins i tot ms que durant el perode republic (2004:
449-450). Lany segent, desprs danotar que Santiago Albert li ha dit que el seu
diccionari ha augmentat un 30% les vendes, fa una altra reflexi exultant:
Cal tenir present que lany passat [1963] ja va marcar un augment enorme sobre
els anteriors. No cal que digui que em refereixo als llibres catalans. Li vaig dir que
veig venir la substituci duna bona part del llibre castell de consum
el que
s comprat per sser llegit de seguida i arraconatper llibres catalans. Barcelona
s la ciutat on el consum de llibres s ms fort, de molt, en la pennsula; ell em va
respondre que aquesta possibilitat comena ja a realitzar-se i que molta gent que
mai ni abans de la guerra tan solsno comprava llibres en catal, en compra ja
cinc o sis lany; aix a part dels joves. (2005: 89)

De manera semblant, el setembre de 1964 Manent confia a Jordi Arbons que

La situaci cultural s ms aviat encoratjadora. [...] No sha anat endarrere
com algun incaut va creuresin endavant. Si hom apreta ells afluixen
(Farrs 2011: 23). Daltra banda, el 1965 Serrahima torna a insistir en el fet que
sembla que una part dels compradors barcelonins de llibres castellans inicien la
substituci pels catalans (2005: 158). Al seu diari de 1956, en canvi, Fuster va
fer-hi unes consideracions bastant negatives: No ens hem pas denganyar:
la societat catalana actual ha desistit va desistintde mantenir o sostenir la seva
literatura (2003: 507). El 1968, per, quan prepara ledici del manuscrit, no es
pot estar dafegir-hi una nota per aclarir que el diari va ser redactat en un context
molt ms advers que lactual: El lector novell o oblidads podr trobar-lo
una mica exagerat [...]. Noms dir que, en el moment que fou redactat, el
panorama es presentava aix: ttric i confs. (516). No cal dir que s molt significatiu que Fuster penss que el lector de finals dels anys 60 potser trobaria exagerat el to pessimista de 1956. Qu hi ha de cert, per, en lentusiasme de
Manent, Serrahima i Fuster? Les xifres que aporten Gell i Reixach en un detallat
estudi sobre el sector editorial a lestat no deixen lloc al dubte: laugment de la
producci de llibres durant el perode 1965-1984, que es va multiplicar per 1.77,
cal atribuir-lo en bona part a la puixana del llibre en llengua catalana, que es va
multiplicar per 7.1 (1978: 105). Les dades que ofereix Francesc Vallverd respecte al percentatge doriginals i traduccions, junt amb alguns clculs propis, ens
permetran copsar amb ms claredat la metamorfosi que va patir el sector. Partint

Lauge de la traducci en llengua catalana als anys 60 

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 53

de 1960, el primer any del qual existeixen dades, els percentatges respecte als
dotze mesos previs sn els segents:

Any
1960
1962
1963
1964
1965
1966

Nombre total Evoluci nombre total

de llibres
de llibres respecte
en catal
a lany anterior
183
Sense dades
270
+47.5%
309
+14.4%
368
+19.09%
430
+16.84%
548
+27.44%

Nombre
dobres
tradudes
10
49
131
186
236
207

Evoluci dobra
Percentatge de
traduda respecte traduccions respecte
a lany anterior
al total publicat
Sense dades
5.50%
+490%
18.20%
+267.34%
42.40%
+41.98%
50.50%
+26.88%
54.90%
12.3%
37.80%

Les dades de la segona, quarta i sisena columna es troben a Vallverd 1975: 106.

Malauradament no existeixen dades respecte al 1961, per el 1962 apareixen

gaireb el doble de llibres que lany 1960. A partir de llavors les pujades sn significatives, per menys acusades. De 1960 a 1966, el punt de mxim auge, la
producci total creix un 299%, i les traduccions, com que partien gaireb de zero,
pateixen un increment encara ms espectacular: lala de 1962, un 490%, s
xocant, per noms representa passar de 10 a 49 ttols. El creixement de 1963, en
canvi, ja s ms significatiu: es passa de 49 traduccions a 131, un 267% ms.
Si b s innegable que, tal com argumenta Sams, la florida de traduccions va ser
clau en el procs de crear un nou pblic i ajudar a normalitzar el panorama literari (2006: 168), no s menys cert que, tal com apunta Vallverd, entre 1963 i 1965
la seva presncia als catlegs va ser desproporcionada (108). La paradoxa, tpica
de cultures en crisi o en procs de formaci, s que el mercat propi noms podia
crixer i desenvolupar-se assimilant quantitats ingents dobra forana. Aquesta
contradicci ha portat Crameri a preguntar-se si is translation a simple enrichment of a mature Catalan culture or a substitution for those parts of the culture
which are weak or non-existent (2000: 57).
2. El desgla de la censura, el Consejo Nacional del Movimiento
i les mesures del nou govern tecncrata
Albert Manent considera que s al 1962 quan sesdev el moment dol del
desgla de la censura (1993a: 143), que atribueix a una circumstncia molt
especfica:
Dos anys abans, em penso que era el 1963, va venir a Barcelona Carlos Robles
Piquer, cunyat del ministre dInformaci, Fraga Iribarne, i el mateix Director
General dInformaci; per tant, responsable de la censura. Volia explicar, a travs
dun dinar dhomes de confiana, qu calia fer de cara a Catalunya. A taula hi
havia Ramon Mulleras, [Francesc] Gal, un tal Aymerich, cap del SEU, i Jaime
Delgado, delegat del Ministeri dInformaci a Barcelona. Gal, davant lestupor
de Robles, que no en sabia res, explic les traves que encara hi havia per publicar

54 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Jordi Cornell-Detrell

en catal traduccions normals, de Simenon, Heidegger, Moravia, Teilhard o

Herg. I lordre va ser tallant per a Delgado: Jaime, a partir de ahora, todo lo que
se pueda publicar en castellano se puede publicar en cataln. I la compliren. El
desgla coincid amb lembranzida dEdicions 62, que, des del 1963, es va poder
beneficiar de les noves disposicions que, grcies a Gal, havia donat Robles
Piquer. I, com una cascada, Edicions 62 va anar envant el mercat de traduccions
de tota mena. (1993a: 220-221)

Aquesta suposada reuni, descrita a Manent pel poeta falangista Francesc Gal,
devia tenir lloc abans, potser el 1961 o el 1962, qui sap si en el marc de la preparaci del XVI Congreso Internacional de Editores, perqu el 1963 el desgel ja shavia
produt. En qualsevol cas, s molt difcil de creure que el paper que es va atribuir
Gal en lafer fos tan decisiu, i encara costa ms dimaginar que Robles Piquer
ignors la prohibici que afectava les traduccions al catal. Si b lepisodi no s del
tot creble, al tombant dels anys 60 de reunions dalt nivell on es va discutir qu fer
amb Catalunya i la seva cultura nhi va haver moltes. A partir dun determinat
moment, el rgim es va plantejar canviar les coses, ja sigui perqu loposici a les
mesures repressives que sestaven aplicant havia crescut o perqu cada vegada era
ms obvi que no havien tingut lxit esperat, ben al contrari: en general, les elits
catalanes havien girat lesquena a la dictadura o havien fet pocs esforos per integrar-shi, i fins i tot lEsglsia local shi estava significant en contra.
Lhistoriador Carles Santacana ha argumentat que, davant levidncia que no
shavia aconseguit assimilar la classe dirigent, el govern va decidir donar ms llibertat a lactivisme cultural per tal que les reivindicacions no adquirissin un caire
poltic (2000: 22). Es pretenia evitar, en altres paraules, que la cultura catalana es
converts en una eina exclusiva de loposici. Santacana ha revelat que, el 1961,
el Consejo Nacional del Movimiento va mantenir trobades secretes per parlar de
lestratgia a seguir en les quals Manuel Fraga, futur cap del Ministerio de Informacin y Turismo del qual depenia la censura, hi va tenir un paper molt
actiu. Santacana, tanmateix, considera que aquestes discussions van servir de
molt poc, perqu ja era massa tard per aturar la confluncia dinteressos entre la
lluita per la llibertat i la reivindicaci de la cultura prpia (87), que en comptes de
prendre camins separats van continuar entrellaant-se. De fet, noms cal fer un
cop dull als primers assajos traduts al catleg dEdicions 62 per veure els resultats daquest encavallament: Els sistemes econmics de Joseph Lajugie (1963),
Els pasos subdesenvolupats dYves Lacoste (1963), La propaganda poltica
de J. M. Domenach (1963), Lanarquisme de Henri Arvon (1964)...
Si lobjectiu era despolititzar la llengua catalana, el Consejo certament va fracassar, sens dubte perqu desprs de tants anys de repressi ja era massa tard per
canviar destratgia. Aix no obstant, les conseqncies dels debats daquest
organisme potser van ser ms importants que no apunta Santacana, ja que la liberalitzaci del sector editorial va tenir lloc molt poc desprs de les reunions
alludides, cosa que no sembla una coincidncia. De fet, una de les conclusions
a qu va arribar el Consejo era clarament contrria a les mesures que shavien
aplicat fins llavors: el estmulo de la ejercitacin literaria y acadmica del idio-

Lauge de la traducci en llengua catalana als anys 60 

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 55

ma vernculo pueden contribuir poderosamente a crear ese ambiente de variedad

al servicio de la unidad mediante el que se ha actuado siempre la gran sntesis de
Espaa (Santacana 2000: 107). Podria ben ser, doncs, que el nou posicionament
de la dictadura dissenyat pel Consejo, junt amb la liberalitzaci econmica
impulsada pel nou govern dels anomenats tecncrates, precipits els grans canvis
de principis de la dcada.
Per acabar dentendre el context en qu es va produir lesclat de lactivitat
traductora cal esmentar breument la profunda remodelaci ministerial de 1957,
que va permetre laccs al poder duna nova generaci dirigent que, mitjanant
lobertura i el desenvolupament de leconomia, pretenien garantir la supervivncia dun rgim amenaat pels desastrosos experiments autrquics de la immediata
postguerra. El fet s que, des del final del conflicte bllic, la indstria editorial de
lestat estava fortament intervinguda, cosa que va tenir conseqncies nefastes,
tant des dun punt de vista cultural com econmic: les editorials en llengua catalana amb prou feines podien publicar res, i les altres, si b tenien ms marge,
estaven sota un control tan asfixiant que no podien competir amb les empreses
llatinoamericanes. El 1962, per, es van produir canvis fonamentals: la censura
es va relaxar, al maig es va organitzar a Barcelona el XVI Congreso Internacional
de Editores i, el mateix mes, va entrar en vigor una mesura enormement significativa, la desgravaci fiscal a lexportaci de llibres (INLE 1973: 47). Aquest
ajut institucional al sector
que bviament noms va beneficiar les empreses
que editaven en castell, tenia per objecte contrarestar la influncia de la indstria argentina i mexicana (Ferrer 2009: 300).
La creaci dEdicions 62, la iniciativa ms visible de la represa, va coincidir
en el temps amb els canvis anteriors, per no en va ser una conseqncia directa,
ja que tal com demostren els articles de Triad i Molas que hem vist, al 1962
lobertura tot just es comenava a intuir. A ms, Max Cahner i Ramon Bastardes
ja feia un parell anys que sospesaven fundar una editorial. Lactivisme de Cahner
i Bastardes, membres de la primera promoci universitria que ja no havia viscut
la guerra, es va desenvolupar en un nou context que els va permetre deixar de
banda actituds merament resistencialistes i plantejar-se un programa modernitzador i expansiu del llibre en catal. Malgrat que Manent suggereix que la coincidncia dun canvi poltic i generacional va ser fortuta
Max va tenir la sort
densopegar una poca de clara benvolena de la censura (1993b: 36), el fet
s que la remodelaci del govern que va portar Fraga al ministeri es va formular
en termes semblants, ja que va permetre que arribs al poder una generaci tamb
formada durant la primera postguerra. Sha afirmat ms duna vegada, per cert,
que la investidura de Fraga com a ministre dInformaci i Turisme el juliol de
1962 va ser el fet clau que va propiciar lobertura (Manent 1999: 20; Llobet 2012:
403). El seu nomenament, per, potser ms aviat caldria interpretar-lo com la
culminaci dunes mesures que shavien anat preparant durant els mesos previs.
El fet que en un sol any es produssin canvis tan profunds, en fi, no sembla fruit
de latzar, sin el resultat duna confluncia dinteressos poltics, econmics,
culturals i generacionals dirigida a intentar normalitzar, fins all on el rgim creia
possible, un sector clau per al desenvolupament de lestat.

56 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Jordi Cornell-Detrell

3. Ledici en catal i el problema dels drets dautor

al XVI Congreso Internacional de Editores (1962)
El congrs internacional deditors, celebrat a Barcelona entre el 6 i l11 de maig
de 1962, s avui molt poc recordat i prcticament cap estudis hi ha fet referncia. A lpoca, per, va tenir un alt valor simblic, ja que va permetre escenificar
de manera pblica el gir de les poltiques del rgim pel que fa a la cultura catalana. Lesdeveniment, que va reunir ms de sis-cents delegats provinents de 26 pasos, va ser inaugurat pel president de la Real Academia Espaola, Ramon
Menndez Pidal, i va comptar amb lassistncia de la plana major del govern. Es
van desplaar a Barcelona, entre daltres, el ministre dEducaci, Jess Rubio
Garca-Mina; el de Finances, Mariano Navarro; el dAfers Estrangers, Fernando
Mara de Castiella y Ruiz; el de Turisme i Informaci, Gabriel Arias Salgado; el
subsecretari de la presidncia del govern, Luis Carrero Blanco, i el comissari del
pla de desenvolupament econmic i futur ministre Laureano Lpez Rod. Com
no podia ser daltra manera, la indstria editorial catalana es va bolcar en els preparatius del congrs. El comit organitzador, presidit per Jos Cendrera (Editorial
Juventud), comptava amb representats tant de ledici en catal com en espanyol:
Frederic Rahola (Teide), Gustau Gili, Jordi Miracle, Josep Maria Cruzet (Selecta),
Joan Teixidor (Destino), Ramon Sopena i Jos Ruiz Castillo (Biblioteca Nueva).
La premsa va informar mpliament de la trobada, un daquells actes internacionals que, per motius propagandstics i de prestigi, tant convenien a un rgim
que feia molt poc que shavia comenat a obrir a lexterior. Aix explica la llista
imposante de ministres que hi van participar. Ats el context, no sorprn que
ledici en catal hi jugus un paper del tot secundari: en els mltiples articles
que La Vanguardia va dedicar al simposi, no hi ha ni una sola referncia a la
llengua catalana.3 El programa que es va repartir als delegats, molt indicatiu
daquesta marginaci, incloa un interessant article de J. M. Ainaud de Lasarte
titulat Barcelona, XXV siglos de historia (1962: 19-28). El text destaca pels
delicadssims equilibris que va haver de fer lautor per tal damagar levidncia
que, histricament, els escriptors de Barcelona shavien servit sobretot del catal.
Si lestudi se centra noms en la ciutat, s indubtablement per evitar referir-se a
Catalunya. En aquest cas, doncs, el barcelonisme no s pas una ideologia substitutria del catalanisme sin, tot al contrari, una manera ben conscient de diluir-lo.
El text, a ms, deixa de banda lespins segle xx i satura al xix encara que, naturalment, la Renaixena no sesmenta ni una sola vegada. A ms, per tal devitar
qualsevol referncia a la llengua autctona, larticle noms examina la imatge
que els escriptors estrangers han ofert de Barcelona, cosa que permet lobligada
referncia a Cervantes, que daquesta manera passa a formar part del patrimoni
literari local. Malgrat tot, cal dir que es parla breument de Verdaguer, el gran
3. A lexposici El libro en Espaa y en Hispanoamrica, tanmateix, nhi havia uns pocs en catal
(vegeu el Catlogo de la exposicin... 1962). El monrquic Jos Mara Pemn, daltra banda, va
ser lnic congressista que va fer referncia a lespecificitat cultural de Catalunya, tot deixant
clar que Vous tes venues en Catalogne et plus prcisment Barcelone. (Union Internationale
des diteurs 1964: 45).

Lauge de la traducci en llengua catalana als anys 60 

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 57

poeta cantor de la ciudad, per nicament pel motiu que va inspirar lAtlntida
de Manuel de Falla (28).
De portes enfora, el congrs deditors es va presentar com una trobada ldico-festiva, fins al punt que la festa del llibre daquell any es va celebrar excepcio
nalment el mes de maig per tal que els editors estrangers comprovessin fins a
quin punt els llibres i la lectura eren elements consubstancials de la vida barcelonina. En realitat, per, el simposi va ser un esdeveniment gremial en qu es van
discutir qestions jurdiques i econmiques referents a les lleis de la propietat
intellectual. Organitzar una trobada daquestes caracterstiques en un ambient
tan contrari als interessos dels escriptors i el mn del llibre comportava indubtablement certs riscs, i no noms pels possibles episodis reivindicatius que es
poguessin produir, sin perqu la falta de llibertat al pas era prou coneguda a
lestranger, sobretot en els cercles intellectuals. Ats que hi van participar algunes de les figures ms influents de ledici de lpoca
c om ara Claude Gallimard, Alberto Mondadori, Stanely Unwin, autor del clssic The Truth about
Publishing (1926), Alfred A. Knopf i Valentino Bompiani, fundadors de les
cases del mateix nom, qualsevol pas en fals hauria pogut ser molt costs per a
la dictadura.4 Imaginem, per exemple, quina hauria estat la ressonncia internacional dun acte de protesta com el dels fets del Palau de la Msica, ocorreguts
feia menys de dos anys. s de creure, per tant, que el simposi no shauria celebrat a Barcelona sense la certesa que transcorreria sense cap incident, com aix
va ser. La convocatria, doncs, es devia preparar llargament amb representats del
sector cultural catal i lassociaci internacional deditors, que devia exigir certes garanties o imposar determinades condicions. Potser aix explica per qu un
any abans, el febrer de 1961, el Director General de Informacin y Turismo,
Vicente Rodrguez Casado, va mantenir una reuni amb representants de la
Cmara del Libro de Barcelona.
El fet s que lxit de la convocatria, clausurada amb gran pompa al Palau
Nacional de Montjuc per Arias Salgado, noms es podia garantir arribant a
determinats acords amb la intellectualitat catalana. No sembla cap coincidncia,
doncs, que hi prenguessin part editors que sespecialitzaven en el llibre en catal i
que fos precisament molt pocs mesos abans daquest simposi quan van desaparixer les severes restriccions que fins llavors havien impedit sistemticament la
publicaci dobres tradudes. Aquesta mena daggiornamento es va concretar en
un gest envers els editors locals que va tenir conseqncies importants per a la
traducci. Tal com el mateix Miquel Arimany va explicar a Memria de mi i de
molts daltres, en una de les sessions de treball va demanar la paraula per denunciar que sovint les cases dedici estrangeres es negaven a concedir el perms de
traducci i publicaci en catal duna obra per la qual tenien concedits els drets
4. Tamb hi van participar, naturalment, un gran nombre deditors de la pennsula, com ara Manuel
Aguilar, Luis de Caralt, Francisco Bruguera, Juan i Vctor Seix, Carlos Barral, Francisco Garca
Pavn, Guillem Daz-Plaja i Santiago Salvat, que en ser lnic membre espanyol del comit executiu de la Union Internationale des diteurs va pronunciar el discurs inaugural. La llista completa dassistents es pot consultar al volum Whos who in Publishing, publicat el 1962 per aquesta
organitzaci.

58 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Jordi Cornell-Detrell

per a Espanya o en espanyol. (1993: 327). El 1964 la Union Internationale des

diteurs va publicar un volum on es van transcriure totes les intervencions dels
congressistes, cosa que permet confirmar les paraules dArimany. El problema,
segons va explicar, era que Lorsque nous demandons les droits dun ouvrage
pour le catalan, il arrive que lon nous les refuse parce que, nous dit-on, les
droits on t cds pour le castillan ou lespagnol (122). El cop de tim del
rgim respecte a la cultura catalana s evident: tot just un any abans del congrs
encara era gaireb impossible poder publicar llibres dautors forans, i ara en
canvi un editor podia dedicar-se a glossar lespecificitat cultural de Catalunya a
algunes de les personalitats ms importants de ledici a nivell mundial.
Arimany va encetar la seva intervenci subratllant que la cultura catalana i
lespanyola eren dos mbits totalment separats, i tot seguit va exposar diversos
arguments per convncer els delegats del fet que vendre els drets dobres per a
la seva traducci al catal podia ser un negoci profits. Arimany va adduir que
Catalunya absorbia el 40% del consum peninsular de llibres i, intelligentment,
va argumentar que quan se cedien els drets duna obra a una empresa sud-americana el llibre en qesti sovint no acabava comercialitzant-se mai a Espanya.
Per evitar que on prive en fait le march espagnol de toute dition de louvrage, calia que lexploitation dans une langue est tout fait indpendante de
celle dans lautre (123). Si, seguint el seu consell, se nautoritzava una edici
en catal es podia arribar a aquell 40% del mercat a qu shavia referit. Aquest
punt de vista no s gaire diferent del que exposava Serrahima al seu dietari de
1964, cosa que indica que devia ser una opini estesa entre els intellectuals
catalans.
Per entendre la proposta dArimany cal tenir en compte que, durant la dcada
dels 40 i 50, lactitud hostil del rgim envers la indstria del llibre tamb va ser
molt perjudicial per a les empreses que editaven en castell. En els anys posteriors a la guerra, el bloqueig econmic dels aliats i la falta de divises van fer que el
paper fos escs i de mala qualitat, que importar maquinria fos difcil i car i que
no hi haguessin mitjans econmics per contractar els drets dobres estrangeres.
La censura i el menyspreu de la cultura oficial envers tot el que vingus de fora, a
ms, va provocar que, tal com va observar Josep Maria Castellet a les seves Notas
sobre literatura espaola, difcilmente podr el escritor espaol encontrar algn
ejemplar en las libreras del pas de Joyce, Faulkner, Sartre, Moravia, Dos Passos (1955: 28). Aquest ambient tan advers va fer que el centre de ledici en
castell es desplacs a lArgentina i Mxic. Les empreses de tots dos pasos van
aprofitar-se de la circumstncia que podien prometre als autors i agents literaris
que els seus textos apareixerien sencers, cosa que els va facilitar aconseguir els
drets de la majoria descriptors de primera fila. Novellistes com Aldous Huxley,
per exemple, van negar-se a ser traduts a Espanya per tal de protegir la integritat
de la seva obra (Hurtley 1986: 289). Per ms que el concepte dhispanitat fos dels
ms repetits en els discursos oficials, la realitat s que la pressi del rgim sobre
el mn del llibre noms va aconseguir que les empreses espanyoles perdessin la
seva hegemonia dins el mn hispnic. Als anys 60, en resum, les empreses ms
dinmiques del mn editorial en castell es trobaven molt lluny de la pennsula,

Lauge de la traducci en llengua catalana als anys 60 

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 59

a laltra banda de lAtlntic, i per tant no van poder preveure el sobtat reviscolament de la cultura catalana.
Per evitar que apareguessin diverses versions del mateix text, els drets de les
obres es negociaven per a tot lmbit hispanfon, Espanya inclosa. Ara b: com
calia afrontar linesperat ressorgiment del catal com a llengua literria? A parer
dArimany, aquesta era una oportunitat magnfica per als autors i editors, ja que
podien tornar a vendre els drets a Catalunya i tenir accs suposadamenta un
40% del mercat de la pennsula. Les companyies llatinoamericanes no van poder
fer res per impedir que alguns textos dels seus catlegs fossin traduts al catal i,
aprofitant-se daquesta circumstncia tan favorable, Edicions 62, Proa-Aym,
Nova Terra i daltres companyies van poder editar un bon nombre dobres indites a lestat o que noms eren accessibles a travs de la importaci. A partir de
1963, doncs, comencen a aparixer una gran quantitat de llibres sovint introbables en castell, alguns de tan importants com Els nus i els morts de Norman
Mailer (Edicions 62, 1965), El cor s un caador solitari de Carson McCullers
(Edicions 62, 1965), El segon sexe de Simone de Beauvoir (Edicions 62, 1968),
El procs de Franz Kafka (Proa, 1966) i Una temporada a linfern dArthur Rimbaud (Vergara, 1966). Lany 1966 Joaquim Marco va descriure la situaci amb
inusual franquesa a Destino:
En cuanto a la posibilidad de traducir las obras ms importantes de la literatura
occidental de hoy debemos reconocer que, en estos momentos, la literatura catalana juega con la ventaja de que los derechos de traduccin para el castellano fueron
adquiridos en su momento por editores americanos de habla espaola; de ah las
ausencias que notamos, en cuanto a traducciones de autores contemporneos se
refiere, en la literatura castellana. [...] Y as ha sido posible anunciar que El procs
se edita por vez primera en la Pennsula, aunque el lector la conozca ya, probablemente, en ms o menos deficientes traducciones hispanoamericanas. (38)

Largument que hem vist dArimany, per b que molt astut, presentava un
petit problema: atesa la demanda real a lpoca, era del tot inversemblant que
els llibres en catal poguessin representar un 40% de les vendes a Espanya. s
possible, per, que leditor no estigus pensant en el present immediat, sin en
un futur on la presncia de traduccions a les llibreries shagus normalitzat.
Sigui com sigui, Arimany es mostra molt satisfet de limpacte de les seves reflexions: Largumentaci result efica i segons mhan confirmat alguns editors,
com per exemple Ramon Bastardes, dEdicions 62, cap dificultat no van tenir a
partir daquell moment en lobtenci de drets de traducci i edici en catal
dobres estrangeres. (1993: 327). La seva intervenci i la presncia al congrs
deditors en llengua catalana certament devia ajudar a normalitzar les coses,
per no s veritat que a partir de llavors negociar amb les agncies internacionals fos tan fcil com ho presenta. Duna banda, les empreses llatinoamericanes
i espanyoles, un cop passada la sorpresa inicial, van comenar a protegir els seus
interessos assegurant-se que els contractes incloen el catal; de laltra, moltes
agncies internacionals encara desconeixien lexistncia de la cultura catalana i
no acabaven de veure clar que fos diferent a lespanyola. Aquesta incomprensi

60 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Jordi Cornell-Detrell

persistia entrada la dcada segent, tal com explica Feliu Formosa al seu dietari
de 1973:
LAgncia Internacional Editors Co., en demanar-li Edicions 62 el dret per publicar en catal Les Elegies i altres poemes de Brecht, contesta: No se pueden autorizar contratos hasta tanto Nueva Visin de Buenos Aires haya publicado y vendido
durante un ao la edicin muy amplia que est preparando. No hi ha, doncs, una
ignorncia de la nostra cultura, sin de la nostra existncia. Ara cal iniciar gestions
perqu baixin del burro i es pugui publicar aquesta traducci meva, que ja est feta,
per no cobrada. Els de baix sn els qui sempre reben. (1979: 26)

Malgrat algun contratemps, Edicions 62 va ser la primera empresa que va

visitar la fira de Frankfurt lany 1964, cosa que tingu un paper decisiu en la
visibilitat de la indstria editorial catalana, ja que grcies a aquesta presncia,
les editorials estrangeres i els seus agents literaris poden entendre ms fcilment
que els drets dautor han de ser negociats separadament per al catal i per al castell, i no en funci nicament de lmbit geogrfic estatal, com era habitual
dentendre. (Castellet 1979: xxxv).
Com hem vist, durant un breu perode de temps els problemes que afectaven
les editorials espanyoles i la competncia transatlntica van afavorir, de retruc,
els interessos de les empreses catalanes, que van poder oferir al lector una notable quantitat de traduccions introbables a lestat. Lany 1967, en plena efervescncia editorial, al crtic Joaquim Marco li va caure a les mans Els ptols mstics
de Jack Kerouac (Proa, 1967), circumstncia que el va portar a fer la segent
observaci: Hi havia algunes traduccions sud-americanes, per no tinc notcia de traduccions espanyoles. (1968: 251). Semblantment, quan ressenya El parallel 42 de John Dos Passos (Edicions 62, 1966), afirma: s molt de tmer
que sigui aquesta la primera vegada que la primera part de la trilogia USA s publi
cada no solament a Catalunya, sin encara a Espanya. Lhavem tingut a les mans
amb anterioritat en traduccions argentines. (1968: 251). Jordi Arbons, per
donar un altre exemple, gaireb no es podia creure que el catal fos la primera
llengua a qu Henry Miller shagus tradut a la pennsula, cosa que, molt justament, considerava una gran victria (es tracta de Primavera negra, 1970;
vg. Tree 2005).
Aquest devessall de textos essencials del pensament i la literatura contempornia va ser sens dubte el factor clau que va permetre prestigiar rpidament
la cultura prpia als ulls de la societat catalana. De fet, fins i tot algun diari
europeu es va fer ress daquesta sorprenent vitalitat: Vallverd explica que el
diari Le Figaro va arribar a dir que era ms fcil publicar llibres en catal que
en castell (Vallverd 2013). En realitat, aix va ser la conseqncia dun inesperat impasse que va afavorir els interessos dempreses com Edicions 62 o
Proa-Aym, tal com mostren els seus magnfics catlegs dels anys 60. Malauradament, aquesta via de renovaci es va estroncar aviat, perqu les noves mesures liberalitzadores del rgim tamb van afavorir les editorials espanyoles que,
en part grcies als ajuts a la importaci, al llarg dels 70 van anar guanyant
terreny a les llatinoamericanes.

Lauge de la traducci en llengua catalana als anys 60 

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 61

4. La traducci i la metamorfosi del sector editorial

Tal com reporta Serrahima al seu dietari de 1964, el prestigi dEdicions 62 va
crixer molt rpidament:
Edicions 62 la den Max Cahner, orientada per en [Josep] Benetsest posant
al capdavant de totes les editorials catalanes per la tria dobres i per la manera de
presentar-les; ara, per la collecci La Cua de Palla policacshan aconseguit
els drets totals de Simenon, per alhora han llanat el primer volum de lobra de
Pierre Vilar sobre Catalunya... (2005: 89)

Cahner i Ramon Bastardes van apostar des de bon principi per la traducci i
lassaig, aquest ltim un gnere fins a aquell moment gaireb indit, per tal de
trencar el carcter tan conservador que la censura franquista havia imposat a la
producci editorial i fer del llibre catal un instrument eficament nacionalitzador. (Cahner 1993: 168). El paper de Josep Maria Castellet, a qui Cahner i Bastardas van oferir la direcci literria de lempresa (Muoz 2006: 174), va ser crucial
en lxit del projecte, ja que sota el seu guiatge va prendre un rumb encara ms
ambicis i es va doblar la producci. Bohigas afirma que A ell devem que la
primera etapa de la collecci El Balanc dEdicions 62 sigui avui el fons ms
important de traduccions de la millor novellstica moderna i el recull de totes les
possibilitats ofertes aleshores pel recomenament de la literatura catalana.
(1992: 259). Segons Llanas, lambici de 62 era transferir al catal el llegat cultural universal que per raons histriques encara no shi havia incorporat (2007: 221),
i no hi ha dubte que aquest objectiu es va assolir. Una de les conseqncies de
laugment de lactivitat traductora s que als editors els costava trobar bons professionals. El 1966, per exemple, Jordi Arbons escriu a J. B. Cendrs per preguntar-li si li pot encarregar feina, i el mecenes de Proa accedeix de seguida pel fet que
en realitat ens manquen bons traductors de langls, sobretot perqu tenim comprats els drets per a la llengua catalana de les obres de Faulkner, Graham Greene,
Lawrence Durrell, Henry Miller, Anas Nin, etc.. (Udina 2005: 27).
A la segona part de Pedra de toc, Maria Aurlia Capmany apunta irnicament
algunes de les raons equivocadesper les quals traduir va esdevenir la pedra
angular del projecte de reconstrucci dun camp cultural autnom. Ms enll de
linters sincer que hi poguessin tenir els lectors, quan es va poder comenar a fer
sense impediments aquesta prctica va convertir-se en una qesti patritica,
dorgull nacional: Hi havia una positiva eufria a lentorn de les traduccions. El
natural miserabilisme de lesperit catal es reconfortava. / Esteu fent una gran
labor e m deia un patriota. Quin efecte que fa veure en la nostra llengua Sartre, Lukcs, Gramsci, Faulkner, Vittorini, i tutti quanti (1993 [1974]: 229).
Segons Capmany, hi ha un segon motiu que va esperonar els editors a llanar-se a
una carrera desenfrenada per traduir com ms millor:
Els nostres editors ms valents raonaven aix: Els editors italians, anglesos i francesos guanyen els diners a cabassos, aix vol dir que el producte que vnen s de molt
millor qualitat que el nostre. I com que nosaltres no tenim sud-americans per animar

62 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Jordi Cornell-Detrell

el mercat
s evident que lAlguer com a resta del nostre imperi lingstic no pot
donar massa de siens haurem de dedicar a la traducci de pressa i corrents. xit
internacional, xit a casa! Aix s que no falla mai, va concloure leditor. (228)

Largument segons el qual en catal la traducci va tenir el mateix efecte

revulsiu que el boom llatinoameric respecte al mercat del llibre en espanyol s
brillant, perqu s cert que tots dos fenmens es van produir gaireb al mateix
temps, van tenir lepicentre a Barcelona i van ser orquestrats per personatges que
es movien en els mateixos cercles. A Espanya, els autors del boom van posar en
evidncia lesclerosi dun sistema literari que, com a resposta a la dictadura, shavia refugiat en un realisme social que havia obtingut uns resultats discrets. A
Catalunya, Mailer, McCullers, Miller i tants daltres no noms van ajudar a tapar
els buits duna cultura durant molts anys impermeable a qualsevol influncia
exterior, sin que van demostrar que hi havia vida ms enll de lpoca de preguerra, el patriotisme voluntaris, el realisme histric o el simbolisme crptic. Per
avaluar limpacte que aquesta allau de traduccions va tenir en la literatura catalana, noms cal pensar en la influncia que van tenir en alguns dels noms que, pocs
anys desprs, comencen a sobresortir, com ara Baltasar Porcel, Terenci Moix o
Montserrat Roig.
Linters per la traducci en aquesta dcada va ser tan elevat que alguns
autors van arribar a deixar de banda la seva obra per dedicar-se a fer de torsimany
a temps complet. Capmany, per exemple, explica que Siniciava en aquells anys
seixanta el perode en qu menys he escrit (1993: 246) i, ms endavant, afirma:
En aquest perode vaig escriure alguna cosa de teatre, vaig traduir, per no vaig
dedicar-me a la novella. Simplement, no en tenia ganes. (1993: 257). Quin
podia haver estat el motiu daquesta desgana? Potser el fet que traduir era lnica
activitat relacionada amb lescriptura que proporcionava ingressos regulars:
Per com s possible que et surti ms a compte traduir que fer un llibre
original?preguntava algun castell, sorprs.
Doncs s aix.
Per si les traduccions es paguen molt malament.
s que els originals no es paguen de cap manera. El sistema s molt senzill:
o premi o res. (1993: 229)

No s difcil trobar testimonis semblants: per a Xavier Coma, les traduccions

eren una plataforma per guanyar diners (Bonada 1989: 14). Josep Vallverd, que
sha autodefinit com un traductor que de tant en tant escrivia (Mora 2002: 129),
ha afirmat explcitament que Jo tradua el que em donaven. Vaig haver de traduir
coses que no minteressaven gens ni mica. [...] Necessitava un sobresou. Jo agafava el llibre, comptava les pgines que tenia i feia els clculs. (121). Josep M.
Gell, per la seva banda, assenyala que Molts eren escriptors que traduen perqu
no acabaven de guanyar-se la vida noms escrivint. (Figuerola 2011: 258). Les
raons econmiques, tanmateix, no sn les niques que expliquen lemergncia de
la figura de lescriptor-traductor que tan b va evocar Triad. Tal com assenyala

Lauge de la traducci en llengua catalana als anys 60 

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 63

Ramon Folch i Camarasa, desprs de dues dcades sense que sensenys catal a
lescola els escriptors eren prcticament els nics que dominaven b la llengua,
i per tant sols en ells podia recaure la tasca de traduir:
De catal noms en sabien els escriptors. I com que els escriptors catalans no
podien viure dels seus llibres i vivien de feines auxiliars, com ara la traducci, que
no podem negar que no s una feina de creaci, la traducci estava servida per
homes que coneixien b la llengua, encara que aquesta activitat era molt mal
pagada. En canvi, els llibres en castell molt sovint els traduen mecangrafes o
secretries que havien fet dos cursos a la Berlitz School. (Llad 2004: 216)

Folch toca un tema molt debatut al llarg dels ltims vint anys que potser caldria repensar: el de la qualitat lingstica dels textos. A desgrat de la pssima
fama que arrosseguen les traduccions al catal de lpoca, no costa gens demostrar que, sense ser perfectes, sovint eren fora millors que les equivalents en castell (Cornell 2013). Josep M. Boix i Selva ho comentava a Fuster en una carta
de 1965: Entre tots, hem aconseguit que les versions catalanes estiguin ms
acreditades que les versions castellanes, ja que en els nostres traductors molt
sovint escriptors, professionalspesen decisivament raons ultraeconmiques.
(Vilardell 2011: 255). Un dels narradors de Lleonard o el sexe dels ngels de
Terenci Moix expressa el mateix punt de vista, encara que tamb critica que lexcessiva dependncia en la traducci fes que alguns novellistes descuidessin
la prpia obra (2008: 76). Ms recentment, Vallverd ha afirmat que les traduccions catalanes eren ms bones que no pas les castellanes, perqu en castell hi
havia molts traductors professionals que no els interessava lautor que traduen i,
per contra, en catal el traductor artesanal soferia a traslladar una obra que li
agradava, i sabies que era prou competent per a assegurar una obra de qualitat
(Llobet 2012: 402). El consens segurament caldria trobar-lo en un terme mig:
ni totes les traduccions eren tan bones ni, en comparaci, eren tan dolentes com
a vegades sha volgut fer creure.
Sigui com sigui, el boom editorial va provocar tot un seguit de situacions indites en el petit camp cultural en catal, com ara el fet que les editorial comencessin a copiar-se estratgies o a prendres els autors. Va ser sobretot Edicions 62,
la primera editorial que va aplicar criteris empresarials (Llanas 2007: 221), que
va esperonar altres empreses a adoptar tcniques semblants. Ja que Serrahima
esmentava La Cua de Palla, val la pena assenyalar que Joan B. Cendrs, atret
per laposta dEdicions 62, va decidir crear una collecci semblant a Aym,
empresa de la qual era propietari. La srie, anomenada Enjlit, es va especialitzar en el subgnere del thriller despionatge i va tenir una durada curta: els seus
15 volums es van publicar entre 1965 i 1967. La influncia de la Cua s patent
tant en la voluntat doferir al pblic un gnere popular fins llavors inexistent en
catal com en lauster per elegant disseny de cobertes, blanques i amb una pistola Luger a la part superior com a tret distintiu. Edicions 62, daltra banda, no es
va quedar enrere: el 1965 es va posar en contacte amb Merc Rodoreda i Lloren
Villalonga, fins llavors autors fidels al Club Editor de Joan Sales, per intentar que
canviessin dempresa tot oferint-los la publicaci de les seves obres completes

64 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Jordi Cornell-Detrell

(Rodoreda & Sales 2008: 253). Finalment, el 1968 Rodoreda hi va publicar La

meva Cristina i altres contes i Aloma, cosa que durant un temps la va distanciar
del seu antic editor (367). Sales va patir especialment les conseqncies de la
competncia creixent i ls de tcniques ms agressives: la collecci Ara i Ac
dAlfaguara, per exemple, va arrencar grcies a la captaci de diversos autors del
Club als qui gaireb es va doblar lavanament dels drets dautor, cosa que va
acabar produint grans prdues (2008: 594-595 i 613).
Un dels resultats de limpuls que van agafar les editorials en catal s que ben
aviat diverses empreses que fins llavors noms havien publicat en espanyol van
intentar introduir-se en el nou mercat. No per cap voluntat militant, s clar, sin
per fer-se un lloc en un negoci que semblava haver pres una embranzida inaturable. Va ser el cas, per exemple, de Vergara (a partir de 1962, vg. Vilardell 2011),
Molino (que a partir de 1965 comena a publicar les novelles dAgatha Christie),
Lumen, Grijalbo, Plaza y Jans, Polgrafa, Bruguera, Fontanella, Planeta, Alfaguara (Borrs 2003: 168) i Anagrama. El raonament era que si algunes editorials
estaven traient tants llibres en catal al mercat era sens dubte perqu es venien.
Larticle de Joaquim Molas publicat al Llibre de lany 1963 mostra que els intel
lectuals catalans van aplaudir aquest inters, que suposava un pas decisiu cap a la
normalitzaci. Pere Calders, per exemple, va afirmar que Per a una editorial barcelonina en llengua castellana, editar en catal, amb la dignitat i el to de la col
lecci Isard [Vergara], significa un arrelament que desvetlla mltiples simpaties. (1964: 54). Pel que fa a Anagrama, el primer contracte signat per Jorge
Herralde va ser per traduir Le discourse de la guerre dAndr Glucksmann a totes
dues llenges. Com no podia ser daltra manera, lobjectiu de la seva colleci en
catal Textos era publicar obras de grandes autores ya editadas en castellano
en Amrica Latina (Editorial Anagrama 1994: 66).
Tal com va preveure Molas, la irrupci de companyies amb interessos merament crematstics va remoure profundament les aiges del fins llavors apagat
camp cultural en catal. A curt termini, ja hem vist que els resultats van ser
espectaculars, per la bonana noms era aparent, ja que en realitat els problemes del sector no podien resoldres sense estendre la presncia de la llengua en
tots els mbits ds. Vallverd va extreure unes conclusions molt lcides de la
situaci: Certs plans de traduccions al catal no han tingut en compte que,
sense una corresponent poltica cultural democrtica, lintent de programar una
vasta gamma de la cincia i la literatura estrangera s beneficncia cultural, de
conseqncies runoses en general (1975: 108).5 La conjuntura, doncs, era
enganyosa: les traduccions eren tan ambicioses i apareixien en tals quantitats
que ning es va adonar del desajustament entre la capacitat de producci de les
empreses i la demanda real dels seus productes, que a causa de les limitacions
que encara afectaven la cultura catalana no es podia incrementar al mateix ritme.
Shavia produt, doncs, una inflaci de ttols, i aviat la demanda va esdevenir
5. Cal dir que aquesta cita de to ms aviat pessimista noms apareix a la segona edici revisada del
llibre, publicada quan ja shavia produt la crisi alludida. El text de la primera edici, apareguda
el 1968, en el punt lgid de la febre traductora, s bastant ms optimista.

Lauge de la traducci en llengua catalana als anys 60 

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 65

insuficient. Malgrat la crisi que va seguir, per, el balan inicial de la represa va

ser enormement positiu, ja que va quedar demostrat que la creaci dun camp
literari independent era un projecte del tot viable. De fet, el retrocs de finals de
la dcada no va pas posar en entredit els avenos que shavien assolit, sin que
noms va fer pals que, per sedimentar-los, calia que es produs un impuls semblant en tots els fronts. No hi ha cap dubte, en fi, que sense laudcia i el dinamisme que van mostrar els agents culturals en uns temps tan incerts, difcilment
es podria haver encarat lentrada al perode democrtic amb la confiana i resoluci necessries per reivindicar la viabilitat dun estament cultural autnom en
catal.
Bibliografia
Ainaud de Lasarte, J. M. (1962). Barcelona, XXV siglos de historia. A: Unin Internacional de Editores, Barcelona y el XVI Congreso. Programa-Gua. Barcelona:
INLE, p. 19-28.
Arimany, Miquel (1993). Memria de mi i de molts altres. Barcelona: Columna.
Bohigas, Oriol (1992). Dietari de records: Dit i fet, vol. 2. Barcelona: Edicions 62.
Bonada, Llus (1989). Xavier Coma: la novella negra nord-americana es va extingir
el 60. Avui, 20 juliol, p. 14.
Borrs Betriu, Rafael (2003). La batalla de Waterloo: memorias de un editor. Barcelona: Ediciones B.
Cahner, Max (1993). Gnesi de Nosaltres, els valencians. El Temps 472 (5 de juliol),
p. 74-82.
(2003). Lxit intern de la normalitzaci. A: Exili interior, represa i transici,
ed. Xavier Bru de Sala i Carme Dropez. Barcelona: Proa, p. 57-62.
Calders, Pere (1964). Llibres. Serra dOr 4 (abril), p. 54-55.
Capmany, Maria Aurlia (1959). Tradut de lameric. Barcelona: Albert.
(1993). Pedra de toc, 2. A: Obra completa. Memria, vol. 6, a cura de Guillem-Jordi
Graells. Barcelona: Columna.
Castellet, Jos Mara (1955). Notas sobre literatura espaola contempornea. Barcelona: Laye.
(1979). Petita histria duna editorial catalana. Crnica duna aventura empresarial.
A: Edicions 62: mil llibres en catal, 1962-1979. Barcelona: Edicions 62, p. XXXIILXXI.
Catlogo de la exposicin de El libro en Espaa e Hispanoamrica (1962). Barcelona:
Instituto Nacional del Libro Espaol.
Cornell-Detrell, Jordi (2013). La censura desprs dels censors: algunes reflexions
sobre aspectes no resolts de lherncia cultural del franquisme. Anuari TRILCAT 2.
http://trilcat.upf.edu/anuari/
Crameri, Kathryn (2000). Language, the Novelist and National Identity in Post-Franco
Catalonia. Oxford: Legenda.
Editorial Anagrama (1994). Anagrama, 25 aos: 1969-1994. Barcelona: Anagrama.
Farrs, Ramon (2011). Epistolari Jordi Arbons & Albert Manent. Lleida: PunctumGETCC.
Ferrer i Roca, Josep Maria (2009). Escriure i publicar a Barcelona en els darrers cinquanta anys. A: Llegint pedres, escrivint ciutats: unes visions literries de la ciutat,
ed. Carles Carreras i Sergio Moreno. Lleida: Pags, p. 295-315.

66 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Jordi Cornell-Detrell

Figuerola, Judit (2011). Entrevista a Josep M. Gell. Quaderns. Revista de Traducci

11, p. 249-266.
Formosa, Feliu (1979). El present vulnerable: Diaris I (1973-1978). Barcelona: Laia.
Fuster, Joan (1992). Laventura del llibre catal. Barcelona: Empries.
(2002). Obra completa de Joan Fuster. Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos.
Barcelona: Edicions 62.
Gallofr i Virgili, Maria Josepa (1991). Ledici catalana i la censura franquista
(1939-1951). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat.
Gell, Antoni M.; Reixach, Modest (1978). La producci editorial a les rees lingstiques restringides: el cas catal. Barcelona: Fundaci Jaume Bofill.
Hurtley, Jacqueline (1986). Josep Jans, el combat per la cultura. Barcelona: Curial.
INLE (1973). Los libros y su exportacin. Madrid: Instituto Nacional del Libro Espaol.
Llad, Ramon (2004). Sobre literatura i sobre traduccions. Entrevista amb Ramon Folch
i Camarasa. Quaderns. Revista de Traducci 11, p. 215-222.
Llanas, Manuel (2007). Sis segles dedici a Catalunya. Vic: Eumo.
Llobet, Alexis (2012). Entrevista a Francesc Vallverd. Quaderns. Revista de Traducci 19, p. 397-410.
Manent, Albert (1993a). Solc de les hores: retrats descriptors i de poltics. Barcelona:
Destino.
(1993b). Retorn a abans dahir: retrats descriptors i de poltics. Barcelona: Destino.
(1999). En un repl del meu temps: retrats descriptors i de poltics. Barcelona: Proa.
Marco, Joaquim (1966). Dos traducciones importantes. Destino 1512 (30 juliol), p. 38.
(1968). Sobre literatura catalana i altres assaigs. Barcelona: Llibres de Sinera.
Moix, Terenci (1975). Siro o la increada conscincia de la raa. Barcelona: Edicions 62.
(1970). El dia que va morir Marilyn. Barcelona: Edicions 62.
(2008). Lleonard o El sexe dels ngels: una histria catalana. Barcelona: Planeta.
Molas, Joaquim (1963). La literatura. Llibre de lany 62. Barcelona: Alcides, p. 167-185.
Mora, Anna Cris (2002). Entrevista a Josep Vallverd, traductor. Quaderns. Revista de
Traducci 8, p. 121-131.
(1964). La literatura. Llibre de lany 63. Barcelona: Alcides, p. 219-250.
Muoz Lloret, Teresa (2006). Josep M. Castellet: retrat de personatge en grup. Barcelona: Edicions 62.
Rodoreda, Merc; Sales, Joan (2008). Cartes completes (1960-1983), a cura de Montserrat Casals. Barcelona: Club Editor.
Sams, Joan (1994-1995). La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pblica
(1939-1951), 2 vols. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat.
(2003). La llengua i la literatura catalana a la primera postguerra: de la clandestinitat
a la represa pblica. A: Exili interior, represa i transici, ed. Xavier Bru de Sala i
Carme Dropez. Barcelona: Proa, p. 39-50.
(2006). El mecenatge cultural a Catalunya durant el segle xx. Barcelona: Proa.
Santacana i Torres, Carles (2000). El franquisme i els catalans: els informes del Consejo Nacional del Movimiento: 1962-1971. Catarroja: Afers.
Serrahima, Maurici (2004). Del passat quan era present (1959-1963), v. 3, ed. Josep
Poca i Gaya. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat.
(2005). Del passat quan era present (1964-1968), v. 4, ed. Josep Poca i Gaya. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat.
Sol Tura, Jordi (1999). Una histria optimista: Memries. Barcelona: Edicions 62.
Tree, Matthew (2005). Arbons, Miller i Nin. Quaderns. Revista de Traducci 12,
p. 77-81.

Lauge de la traducci en llengua catalana als anys 60 

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 67

Triad, Joan (1963). Llegir com viure. Barcelona: Fontanella.

Udina, Dolors (2005). La correspondncia de Jordi Arbons. Quaderns. Revista de
Traducci 12, p. 25-32.
Unin Internacional de Editores (1962). Whos who in Publishing. Barcelona: GISA.
Union Internationale des diteurs (1964). Seizime congrs: Barcelone 6-12 mai 1962, 2
vols. Barcelona: Instituto Nacional del Libro Espaol.
Vallverd, Francesc (1968 [1975]). Lescriptor catal i el problema de la llengua. Barcelona: Edicions 62.
Vilardell Domnech, Laura (2011). Una aproximaci a la collecci Isard. A: La traducci i el mn editorial de postguerra, ed. Slvia Coll-Vinent, Cornlia Eisner i Enric
Galln. Lleida: Punctum & TRILCAT, p. 253-272.