Quaderns.

Revista de Traducci 20, 2013 9-16

La traducci i la censura franquista:

la meva experincia a Edicions 62
Francesc Vallverd
Editor i traductor
Membre emrit de lInstitut dEstudis Catalans

Em sento molt complagut, per raons personals, de participar en aquestes Jornades

de la Ctedra Jordi Arbons. Vaig conixer Jordi Arbons lany 1980, durant una
estada dell i la seva muller Isabel a Barcelona, i de seguida va nixer entre nosaltres una franca amistat. Coneixent les seves qualitats com a traductor, li vaig
encarregar, a partir daleshores, en nom dEdicions 62, nombroses traduccions de
langls, circumstncia que don lloc a una llarga relaci epistolar, pel fet que,
com s notori, lArbons vivia a lArgentina. Aix sol ja explica el goig que
sento de trobar-me en un lloc per a mi tan emblemtic.
Vull fer constar, doncs, el meu agrament als organitzadors daquestes Jornades sobre Traducci i censura per haver-me fet lhonor dinaugurar-les; agrament que faig extensiu al tema suggerit, ja que aquest encrrec mha perms de
reprendre una matria que al comenament de la meva activitat com a sociolingista, ms de quaranta anys enrere, havia reclamat repetidament la meva atenci
i sempre s falaguer de retornar als orgens.
Entrant ja en matria, advertir que el ttol de la meva lli
del qual sc
plenament responsable, La traducci i la censura franquista: la meva experincia a Edicions 62 s tan genric que admet interpretacions prou mplies, per
la qual cosa demano disculpes a lavanada als assistents si el meu discurs no
satisf plenament les seves expectatives.
Alguns collegues mhan atribut inclinacions escolasticistes, a causa de la
meva formaci jurdica, i segurament t una base certa: en tot cas, aquesta circumstncia explicaria per qu em plantejo de fixar degudament els parmetres
del meu discurs. Tenim, doncs, dues nocions censura i traducci que conv
deixar ben perfilades des del primer moment.
Per censura, en aquest context, ens hem de referir a la censura franquista, s a dir, aquella que institucionalment saplic durant la dictadura de Franco.
Vull dir amb aix que no tractar del fenomen de lautocensura, tan freqent en
aquella poca, per que s difcil de relacionar amb lactivitat traductria. Tampoc no em referir a la censura editorial, una forma de censura ms general que
no es pensa, per que en comparaci de la ignominiosa i arbitrria censura institucionalitzada caldria considerar-la una forma civilitzada. Daltra banda, com
ISSN 1138-5790 (imprs), ISSN 2014-9735 (en lnia)

10 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Francesc Vallverd

ens va recordar Jordi Arbons, en un documentat article a Revista de Catalunya

(1995), la censura editorial s una prctica habitual arreu del planeta i ni lultraliberal mn anglosax no se nescapa. En efecte, com explica el mateix Arbons,
fins a la dcada dels 60 les editorials angleses i nord-americanes ms importants
censuraven les referncies obscenes dels textos (Arbons 1995, 92-96). Si aquesta prctica pot resultar discutible, sobretot vist des dels ulls dun lector davui, el
manteniment duna lnia editorial per part duna empresa privada s una opci
legtima i no pot ser mai considerada prpiament censura.
Parlem, doncs, de la censura institucional sota el franquisme. Segons
Manuel L. Abelln (1980) en un treball que va conixer un notable xit en el
seu moment, malgrat que t algunes mancancesdurant la dictadura franquista
lactivitat censria es divideix en dues grans etapes: la primera de 1931 a 1966,
en qu es practica la censura que arrenca de la guerra; la segona de 1966 a 1976,
s a dir la que es practica en aplicaci de la Llei de Premsa i Impremta, impulsada
per Fraga Iribarne. Aquesta divisria, massa esquemtica, potser s vlida sobretot per al llibre en llengua castellana, per difcilment pot explicar les relacions
especfiques de la censura franquista amb el llibre en catal (Abelln 1980). Tal
com suggereix Maria Josepa Gallofr, en el seu monumental estudi Ledici
catalana i la censura franquista (1939-1951) hi ha un fet diferencial entre el llibre en castell i el llibre en catal: en el primer cas, la persecuci s parcial
(noms una part dels llibres o dels autors sn prohibits); en el segon cas, la persecuci s total (tots els llibres catalans sn en principi perseguibles, perqu el propsit de fons s destruir el pblic lector en catal).
Tenint en compte aquests antecedents i acceptant la descripci de Gallofr
per a les dues primeres etapes, podem establir cinc fases en lactuaci de la censura respecte al llibre el catal:
a) 1939-1945, destrucci del llibre i del pblic lector en catal
Malgrat que a les primeres setmanes de locupaci de Barcelona, hi va haver
algunes vacillacions quant a ls pblic del catal, des de mar de 1939, com
documenta Gallofr, sacaben les vacillacions i el propsit s destruir no solament els llibres hostils, sin tots els llibres en catal i, particularment, el pblic
lector (Gallofr 1995, 20 b). Certament, durant aquest perode es publica algun
llibre religis, per s lexcepci que confirma la regla: en termes generals, el llibre catal s inexistent.
b) 1946-1951, una incipient tolerncia arbitrria
Amb la victria dels aliats, Franco comena a distanciar-se del falangisme
massa vinculat al feixisme itali i al nazisme alemany, i per tant una nosa per
als vencedors. La prohibici absoluta deditar en catal pot resultar incmoda
per al rgim. No s estrany, doncs, que durant el bienni 1946-47 es produs, en
paraules de Gallofr, una injecci de vitalitat moderada per real (Gallofr
1991, 398), tot i que, tanmateix, aviat tornaren a aflorar les pors del rgim envers
el libro regional, ja que la seva mera existncia, segons els ms abrandats franquistes, era un perill per al ple desenvolupament del libro espaol. Per cert,

La traducci i la censura franquista

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 11

durant aquest perode la poesia fou el gnere ms tolerat per la censura, i aix
explica per qu la proporci de reculls potics en catal era tan notable.
c) 1952-1962, nuevas normas sobre idiomas regionales
Lany 1951, Arias Salgado s nomenat ministre dInformaci i Turisme, i dentrada impulsa unes nuevas normas, que de fet no fan sin perpetuar els criteris
restrictius de letapa anterior. Tot i els entrebancs, la producci del llibre en catal no para de crixer: el 1960 es publiquen 183 ttols en catal, i el 1962, 270,
xifres sensiblement ms altes que les de la dcada anterior (Vallverd 1975, 106107). Entre les prohibicions ms discriminatries que afecten el llibre en catal
continua vigent el veto a les traduccions. Tamb s probable que en aquest perode es consolidessin les directrius de la censura franquista, amb unes lnies de
vigilncia permanent: la histria dEspanya, sobretot a partir de la guerra civil, el
rgim franquista i, en el cas catal, la visi nacionalista de la histria; les ideologies venudes com ara marxisme, socialisme revolucionari, anarquisme, catalanisme, francmaoneria; la sexualitat (el sexe com a tab); els textos religiosos
(ms papistes que el Papa); la moral i els bons costums; i els autors malets
(sobretot els exiliats).
d) 1962-1966, la liberalitzaci de Fraga
Lany 1962 Manuel Fraga Iribarne s nomenat ministre dInformaci i Turisme i
safanya a revisar els criteris de restricci per a la publicaci de llibres. Entre
altres coses, suprimeix el veto de les traduccions al catal. Tot i que el nombre
dobres dautors catalans disminueix o sestabilitza, la producci editorial en
catal creix a bon ritme fins a 1966 grcies a les traduccions. No es pot parlar
duna veritable obertura en els criteris censoris, per s que es nota una certa
liberalitzaci (Edicions 62, 2002).
e) 1966-1976, vigncia de la Llei de Premsa i Impremta
Lany 1966 fou aprovada la llei de Fraga, que en teoria abolia la censura, per
que al capdavall li donava noves ales, grcies a lanomenada consulta voluntaria. Els aspectes ms negatius daquesta llei van pesar durament sobre ledici
en catal: aix, amb argcies no previstes a la llei, com deixar en suspensi el
nmero de registre en el cas de les editorials conflictives (per exemple, Edicions 62), tots els seus llibres havien de passar per consulta voluntaria. Com han
explicat a bastament Georgina Cisquella i els seus companys a Diez aos de
represin cultural (1977), la Llei de Fraga no solament no va abolir la censura,
sin que la va institucionalitzar amb tots els ets i uts.
Establertes les etapes en qu es desenvolup la censura aplicada al llibre en catal, passem a examinar la qesti de les traduccions. Com he dit i repetit, les traduccions al catal van estar absolutament prohibides fins a lany 1962. Daltra
banda, a partir daquest moment, hi hagu un veritable boom de traduccions que
va durar uns pocs anys, fins que la retracci del mercat i la crisi econmica posaren en perill la viabilitat dalgunes editorials. Aquestes circumstncies, i altres

12 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Francesc Vallverd

que anirem veient, aconsellen fer una periodificaci per a les traduccions al catal
no ben b coincident amb la que acabem de veure per a la censura.
A parer meu, tres sn les grans etapes en qu podem analitzar el desplegament de la traducci al catal sota el franquisme (Vallverd 1987a, 103-104):
a) 1939-1961. El desert
No hi ha traduccions al catal per prohibici de la censura. Ja hem dit que es
poden comptar algunes excepcions: llibres religiosos, traduccions clssiques de
la Bernat Metge, traduccions camuflades...
b) 1962-1968. La rauxa
Aixecada la prohibici, Edicions 62 i altres editors saboquen a una cursa per traduir-ho tot. En aquest septenni es publiquen ms de mil traduccions al catal!
Aquest boom t causes diverses: lobjectiu de fer, de la cultura catalana, una cultura normal s cada vegada ms compartit; el buit de traduccions en el perode
anterior havia obert la gana al lector catal i descobria noves sensacions; en
aquell temps, els traductors solien ser escriptors reputats i les traduccions al catal tenien un cert prestigi; finalment, mentre les traduccions al castell estaven
condicionades per editorials argentines o mexicanes que tenien els drets dels ms
importants autors moderns els quals a Espanya havien estat prohibits fins aleshores, en canvi les traduccions al catal no tenien cap competidor editorial.
c) 1969-1975. El seny i la mesura
Passat lefecte sorpresa, el lector constata que sovint les obres tradudes al catal
sn ms cares que les tradudes al castell. Sinicia un procs de desafecci en
la compra de llibres traduts al catal, la qual cosa, unida a una situaci econmica ms crtica, provoca una davallada espectacular de les traduccions: lany 1973,
dels 513 llibres en catal publicats noms un 9% sn obres tradudes.
(A partir de 1976, coincidint amb el procs de transici a la democrcia, comena
una etapa expansiva en la producci de llibres en catal: lany 1977 es publica
ms dun miler de ttols en catal; el 1985, quasi 3.500; i el 2006 i anys successius, ms de 8.500. Quant a les traduccions tamb es normalitzen a partir de
1977, any en qu ja constitueixen el 16,5% dels ttols publicats en catal.)
Desprs destablir les etapes en qu cal examinar el fenomen de la traducci
al catal durant la dictadura franquista, ja podem fer unes consideracions finals,
perfilant la dimensi exacta del problema.
En primer lloc, constatem que de 1939 a 1961 un perode prou llarg, de
vint-i-dos anysles traduccions al catal van ser inexistents, per la prohibici
de la censura. Tot i que sen poden comptar algunes (per exemple, els clssics de
la collecci Bernat Metge), incloent-hi les que trampejaven la prohibici amagant que es tractava duna traducci, sn merament marginals. La voluntat del
franquisme continuava essent fidel a les consignes originals: calia impedir les traduccions al catal, per afavorir la destrucci del seu pblic. En aquest sentit

La traducci i la censura franquista

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 13

malgrat que Abelln (1980) no sembla adonar-senes confirma la impressi

que durant el primer vintenni de postguerra la censura fou ms severa amb ledici en catal que no pas amb ledici en castell.
En segon lloc, s oport daclarir una aparent paradoxa. Com hem vist, a la
segona etapa
el septenni 1962-68es van editar ms de mil traduccions en catal, un rcord histric. Ats que la producci total de llibres en catal durant el perode fou de 2.831 ttols, les traduccions representaven el 38%, un altssim
percentatge comparant-lo amb el daltres pasos. Aquesta circumstncia excepcional, unida al fet que alguns dautors estrangers eren publicats abans en catal que
en castell, va donar peu a algun malents. Aix, un periodista de Le Figaro va arribar a afirmar que la censura tractava amb ms severitat les traduccions al castell
que les mateixes al catal, i ho pretn demostrar adduint que en llengua catalana hi
havia traduccions de Marx, Sartre, Gramsci, que no existien en llengua castellana.
El periodista ignorava que aquests autors havien estat prohibits des de temps immemorial i que els editors dAmrica Llatina tal com hem indicat ms amunt
havien tingut el camp lliure per comprar-ne els drets: Argentina i Mxic shavien
avanat, doncs, als editors espanyols en la contractaci de ttols (Vallverd 2004).
Finalment, entre aquestes consideracions collaterals magradaria de referir-me al que jo anomeno el caramel enverinat de Fraga. s vox populi entre els
editors catalans que en plantejar lany 1962 al flamant nou ministre dInformaci
la reivindicaci de poder traduir al catal, Fraga Iribarne, que sense empatx les va
autoritzar, havia deixat anar amb una certa murrieria: Endavant amb les traduccions. Ja veuran el pa que shi dna! (Se non vero ben trovato.) El cas s
que, si b es recuperava un espai de llibertat, que en termes democrtics i nacionals sempre cal comptar com una victria, val a dir tamb que ning no es va
adonar de la maledicci del bruixot Fraga.
Car la maledicci era fonamentada. Duna banda, laspecte econmic de
loperaci no fou valorat amb rigor. Ja hem dit que durant els primers anys desprs de lautoritzaci hi va haver inflaci de traduccions al catal: per exemple,
lany 1965 un 55% de llibres en catal eren traduccions, una proporci excessiva
que no es donava en cap altre lloc del mn. En castell les traduccions representaven entre el 20 i el 30% de la producci, segons els anys; en dans, eren el
20%; en altres llenges, el 10%... Noms a Israel el percentatge era ms alt,
el 34%, per raons de poltica lingstica favorable a lhebreu (Vallverd 1987a,
103-104). No ha de sorprendre, doncs, que les conseqncies negatives daquesta
inflaci en el pla econmic es notessin aviat. Al cap de pocs anys les traduccions davallaren ostensiblement: aix, a lany 1973 les traduccions al catal ja
noms eren el 8,3%, un percentatge netament baix. Veiem, doncs, que el caramel de Fraga en laspecte econmic era realment enverinat. En efecte, cal
recordar que el mercat del llibre catal de fet no existia, no podia expandir-se,
perqu hi havia nombrosos entrebancs al seu lliure desenvolupament: edici
intervinguda per la censura, prohibici de lensenyament en i del catal, absncia
de premsa i mitjans de comunicaci catalans, restriccions en ls pblic de la
llengua, etc. sn causes suficients per impedir no ja la creixena, sin la mateixa
existncia dun pblic lector. (En tot cas, aquest pblic
fora minoritari, acti-

14 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Francesc Vallverd

vista, de creixement lentcomenava a notar-se i, grcies a la seva fidelitat,

la debacle no fou ms gran.)
Daltra banda, hi havia en la maledicci de Fraga un aspecte ms literari o
cultural, labast del qual no havem previst. Em refereixo al fet que la incidncia
de la censura en les traduccions al catal i tamb al castellno solament va
ser molt greu en el seu moment, sin que encara en patim les conseqncies. Tot
i que lactuaci dels censors respecte a les traduccions era potser ms cauta que
amb els llibres dautor del pas sobretot perqu, comparant la traducci amb el
text original, es podien detectar les modificacions de censura, la veritat s que
nombroses traduccions aparegudes entre 1962 i 1975 foren publicades amb retocs
i supressions. Es tracta, doncs, dun peatge ignominis que forma part tamb del
caramel enverinat de Fraga. Val a dir que en aquest cas el ministre de Franco
amb la seva maledicci ha emulat el Cid Campeador, guanyant batalles desprs
de mort. En efecte, tal com ha denunciat Cornell-Detrell, en el seu impactant
article Traducci i censura en la represa cultural dels anys 1960, moltes de les
obres censurades en aquella poca shan reeditat desprs mantenint els retocs i
les supressions de censura! En aquest sentit, larticulista pot concloure que la
censura s un dels llegats ms invisibles de la dictadura, ja que no noms ha
sobreviscut, sin que sha continuat transformant i reproduint molt ms enll de
la fi del rgim (Cornell-Detrell 2010, 47 b).
[Permeteu-me una postilla sobre aquest punt. La denncia de CornellDetrell (2010, 47 a), que s clarssima respecte a les traduccions, no es pot traslladar mecnicament respecte a les obres dautors catalans. Concretament, no
estic dacord quan crtica les reedicions de 1987 i 1995 de la novella Mster Evasi, ja que lautor, Blai Bonet, aleshores encara era viu i va acceptar el text que es
tornava a editar i aquesta s sempre una decisi personal i ben legtima.]
Em pertoca, ara, de referir-me al cas concret de la meva experincia a Edicions 62 pel que fa a la censura i a la traducci (Vallverd 1987b, 109-118). Com
potser ja saben alguns dels assistents en aquesta acte, jo vaig ser des de 1965 fins
a 2003 cap de redacci dEdicions 62 de fet ho vaig ser ms tard: al comenament era sobretot un ajudant de J. M. Castellet en la direcci literria (Llobet
2012). I em centrar en el perode de vigncia de la Llei de Premsa i Impremta
(1966-1976), seguint la documentaci de Georgina Cisquella i els seus colla
boradors, que han examinat detalladament els efectes de la censura en aquesta
editorial (Cisquella et alii 1977, 57-58, 88-90, 148-151, 163-168).
En primer lloc, parlant dEdicions 62, he dexplicar una paradoxa aparent, a la
qual ja mhe referit de passada. Malgrat que era una empresa editorial fundada
legalment el 1962, ja amb uns quants anys dactivitat, lany 1966 en crear-se el
Registre dempreses editorials del Ministeri dInformaci i Turisme no li fou concedit el preceptiu nmero de registre, una humiliant arbitrarietat administrativa, per
culpa de la qual leditorial es veia obligada a passar tots els seus llibres per la consulta voluntaria, s a dir, la censura prvia, en principi abolida. Grcies a aquesta
anomalia, doncs, Edicions 62 no va tenir cap llibre segrestat, actuaci censria que
en canvi van patir altres editorials catalanes. Per aquesta mateixa ra, Edicions 62
no va comptar tampoc mai amb cap llibre aprovat per silenci administratiu.

La traducci i la censura franquista

Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013 15

Passant ja a lactuaci directa de la censura, durant els onze anys de vigncia

de la Llei de Premsa, 44 llibres que Edicions 62 pretenia publicar li foren desaconsellats. Daquestes obres interdites, 27 eren traduccions, ms de la meitat.
Entre els autors censurats figuraven Betrand Russell, Simone de Beauvoir, Mary
MacCarthy, Eric Fromm, Lawrence Durrell (per Nunquam), Bertolt Brecht, etc.,
al costat dautors ms previsibles (Karl Marx, Ho Chi Minh, Herbert Marcuse...).
De tota manera, quatre daquestes traduccions censurades, desprs es van poder
recuperar (Alan Sillitoe, John Dos Passos...).
Tamb durant aquest mateix perode, 136 llibres foren publicats amb retocs o
supressions, una xifra prou important si tenim en compte que el total de la producci editorial daquests onze anys fou 671 ttols (Edicions 62, Quaranta anys
de llibres en catal, 2002, grfic I): s a dir, els llibres editats amb passatges censurats superaven el 20% de la producci dEdicions 62. Quant al nombre de traduccions censurades, foren 42, quasi un ter dels llibres censurats, amb
novellistes molt importants, com ara Italo Calvino, Cesare Pavese, Giorgio Bassani, Gnter Grass, John LeCarr, J. D. Salinger, Lawrence Durrell, Malcolm
Lowry (Sota el volc), Scott Fitzgerald, Muriel Spark, Alan Sillitoe, Leonardo
Sciascia, etc., i amb altres autors de relleu com Antonio Gramsci, Lvi-Strauss,
Bertolt Brecht, Jean-Paul Sartre, Bertrand Russell, Herbert Marcuse, etc.
Crec que el lamentable panorama que acabo de descriure, sobre la incidncia
de la censura en la producci dEdicions 62 i particularment en les traduccions
encara fan ms dramtica la denncia de Cornell-Detrell a qu abans he fet referncia. En efecte, com a conseqncia de la censura franquista les nostres biblioteques tenen molts llibres importants mutilats i els lectors no ho saben.
Certament, encara s ms greu aquesta circumstncia si el llibre ha estat reeditat i
leditor no sha preocupat de restituir el text original, com indica Cornell-Detrell
en alguns casos i desitjaria que no fossin tants com ell insinua.
En conclusi, la censura franquista va tenir uns efectes devastadors en ledici de llibres en catal, per la seva incidncia no fou homognia (Carb 1995,
Torres 1995). Per una part, hi havia les obres prohibides, condemnades al silenci,
amb la qual cosa loprobi recau plenament de la banda del censor. Per altra part,
hi havia les obres que es deixaven publicar amb retocs i supressions, prctica que
comporta una certa complicitat p erdoneu la insinuaci crtica de
ladversari: els editors i els autors. De tota manera, en aquest cas, la dialctica
repressor/reprimit de la dictadura era tan brutal que costa aplicar sancions morals
als qui acceptaven els retocs i les supressions. Potser en el cas de les traduccions
la resposta s ms complexa: era legtim seguir fins al final les agressions de censura? En qualsevol cas, fins i tot deixant de banda aquest aspecte, difcilment es
pot justificar el fet que, trenta-sis anys desprs dabolir la censura, encara siguin
en actiu traduccions mutilades.
I acabo perqu sc conscient que en lestat actual dels nostres coneixements
no puc dir gaires coses ms. Noms desitjaria que aquests apunts esparsos que
heu tingut la pacincia descoltar hagin desvetllat un mnim inters per prosseguir avanant en aquest camp encara poc fressat.

16 Quaderns. Rev. Trad. 20, 2013

Francesc Vallverd

Referncies bibliogrfiques
Abelln, Manuel L. (1980). Censura y creacin literaria en Espaa (1939-1976). Barcelona: Pennsula.
Amat, Jordi (2012). Edicions 62. Primeres passes. La Vanguardia, 25-01-12.
Arbons, Jordi (1995). La censura sobre les traduccions a lpoca franquista. Revista
de Catalunya, 97, p. 87-96.
Carb, Joaquim (1995). Prleg a E. Torres. Les tisores de la censura. Lleida: Pags.
Cisquella, G.; Erviti, J.L.; Sorolla, J.A. (1977). Diez aos de represin cultural.
La censura de libros durante la Ley de Prensa (1966-76). Barcelona: Anagrama.
Cornell-Deltrell, Jordi (2010). Traducci i censura en la represa cultural dels anys
1960. LAven, 259 (juliol-agost), p. 44-51.
Edicions 62 (1979). El malson de la censura. Dins: Mil llibres en catal (1962-1979).
Barcelona: Edicions 62.
(2002). Lactivitat editorial en xifres. Taules i grfics. Dins: 40 anys de llibres en
catal. Barcelona: Edicions 62.
Gallofr i Virgili, Maria Josepa (1991). Ledici catalana i la censura franquista
(1939-1951). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat.
(1995). El llibre catal durant el primer franquisme. Serra dOr, nm. 429 (setembre), p. 19-21.
Llobet, Alexis (2012). Entrevista a Francesc Vallverd. Quaderns. Revista de Traducci, 19, p. 397-410.
Torres, Estanislau (1995). Les tisores de la censura. Lleida: Pags.
Vallverd, Francesc (1975). Lescriptor catal i el problema de la llengua. 2a ed. Barcelona: Edicions 62.
(1987a). Els problemes de la traducci. Dins: Una aproximaci a la literatura catalana i universal. Barcelona: Fundaci Caixa de Pensions.
(1987b). Ledici en catal i lexperincia dEdicions 62. Dins: Vint-i-cinc anys
(1962-1987). Barcelona: Edicions 62.
(2004). Testimonis de repressi i censura. Dins: P. Pags (ed.), La repressi franquista als Pasos Catalans (1939-1975). Valncia: Publicacions de la Universitat de
Valncia.