Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, XIV, 2002, pp.

61-69

TRENCAMENT I CONTINUTAT:
EL LLOC DE L'HERMENUTICA LITERRIA
Robert C ANER-L IESE
El motiu del nostre encontre s recordar i retre homenatge a HansGeorg Gadamer. Un homenatge organitzat per la Societat Catalana de
Filosofia, a la qual vull agrair doblement que mhagi convidat: en primer
lloc, perqu ms molt grat participar en un acte dedicat a Gadamer i, en
segon lloc, perqu he estat convidat com a representant dels estudis literaris 1 . Per a situar-nos en aquest context, el dels estudis literaris,
magradaria comenar amb un petit episodi personal. No s cap ancdota que illustri algun tret destacable de la figura de Gadamer, o que
reveli alguna intimitat de la vida del filsof, com tot sovint es fa en els
homenatges, ja que noms conec Gadamer dhaver-lo llegit. s noms
una casual coincidncia, per a mi especialment significativa: la dhaver
pogut comunicar la mort de Gadamer als estudiants en comenar la
classe duna assignatura que imparteixo per primera vegada i que s,
justament, lassignatura Hermenutica literria. s clar que, daquest episodi, el significatiu no s la mera casualitat cronolgica, sin lexcepcionalitat
de lassignatura. Lassignatura Hermenutica literria forma part del pla
destudis de la llicenciatura de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada que, com a estudis de segon cicle, es pot cursar a la Universitat
de Barcelona des de fa molts pocs anys. Es tracta, a ms, duna assignatura que a la nostra universitat s obligatria, per aquest carcter
dobligatorietat, no el t en cap altre lloc de la pennsula2 . Negativament,
aquesta iniciativa posa de manifest, si ms no pel que fa als estudis literaris, la gaireb nulla presncia de la tradici hermenutica al nostre pas,
i aix no noms implica desconeixement duna determinada manera
dapropar-se al fenomen literari all que sovint sanomena un mtode,
sin, sobretot, absncia duna determinada reflexi i de lactitud crtica
que sen pot derivar. s de la importncia daquesta assignatura que vull
parlar aqu i vull fer-ho amb Gadamer i mostrar ja que aix s un
homenatge que s grcies a Gadamer que ho podem fer.
1. Vull expressar el meu especial agrament a Francesc Perea, organitzador daquest
acte. El text que aqu presento reprodueix amb alguns afegits i modificacions el que vaig
exposar oralment el dia 18 de juny de 2002. Conserva, per tant, el to propi de lacte i vol ser
considerat com uns apunts que podrien ser objecte dun posterior desenvolupament.
2. Devem aquesta magnfica iniciativa amb un carcter indubtablement programtic i
reivindicatiu al professor Jordi Llovet, fundador i catedrtic de lrea de Teoria de la
Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona.

61

s probable que dun representant dels estudis literaris en un homenatge al filsof Gadamer sesperi que faci una glossa de la presncia de
Gadamer o b en lmbit dels estudis filolgics o b en el desenvolupament de la teoria que t per objecte el fenomen literari. En el darrer cas,
se suposa, i amb ra, que es parlar de lanomenada Esttica de la recepci, tamb coneguda com lEscola de Constana, i, en especial, del
seu mxim representant, Hans Robert Jauss3 . Una altra possibilitat seria
contribuir amb un comentari elogis dels nombrosos treballs de Gadamer sobre temes literaris que el filsof ha reunit en el nov volum de les
seves obres completes. Dentrada, per, no em referir a cap daquests
aspectes. Prenc, en canvi, com a punt de partida de la meva contribuci
la crisi que viu el mn de lensenyament i que s, de fet, una crisi que
afecta tot aquell que tingui la intenci deducar. Possiblement, lmbit
dels estudis de lletres i de les anomenades humanitats sigui on la crisi en
qesti es percebi de forma ms generalitzada i punyent. Malgrat que
lexpressi daquesta crisi no sigui sempre igual de clara i precisa, s indubtable que ens trobem davant dun malestar duna certa intensitat. No
pretenc aqu ser exhaustiu respecte a aquesta crisi, sin noms destacarne un aspecte i alguna de les seves ambiges solucions. En les segents
consideracions, per tant, la lectura de Gadamer, per tamb la percepci que fa possible lofici de professor i les consideracions a lentorn de
lexcepcionalitat duna assignatura dHermenutica literria constitueixen
una unitat indestriable.
Ja fa uns anys que, a mesura que passen els cursos, es percep la intensificaci duna tendncia que t un doble vessant: es negligeix el passat i
es negligeix el llenguatge. Labisme de desconeixement que separa el nostre
present de qualsevol manifestaci histrica del passat no fa sin crixer.
Per cert, aquest passat no cal que sigui especialment lluny. La ruptura
que sha produt amb la prpia tradici s radical; ha desaparegut gaireb tot lligam conscient amb la histria o tradici que permeti vincular el
propi temps amb alguna poca del passat i reconixer-la com a determinant per als nostres temps. Daltra banda, aquest trencament amb la
tradici no afecta noms els coneixements, en el sentit que disposem de
menys informaci sobre el passat i sobre els referents culturals que permeten comprendre certes manifestacions histriques, sin que afecta tamb el sentit i valor atributs a la paraula. I no em refereixo a les mancances
en la correcci ortogrfica, sin a all que aquestes mancances posen de
manifest. No s el lloc aqu destendres sobre aquest tema, de manera
que un possible resum de la situaci que vivim podria ser el segent: es
descuida el llenguatge perqu no es considera la seva influncia en la
constituci de realitat. A la vegada, la seva rellevncia comunicativa est
minimitzada. Simplement, no es t en compte all que el llenguatge
t dimprescindible per al mats, la precisi i largument, o el que t
de vinculant, universal i compartit. Dit amb altres paraules: el llenguatge es descuida perqu dalguna manera es creu que la realitat que
habitem t una existncia completament independent del parlar so3. Caldria parlar tamb de figures com Peter Szondi o Manfred Frank les obres dels
quals, encara que crtiques amb alguns aspectes del pensament de Gadamer, han contribut
a la difusi de lhermenutica.

62

bre ella. Aix, loblit del llenguatge de qu parla Gadamer hauria arribat
a la seva consumaci.
Tot sovint es reacciona davant daquesta ruptura histrica amb una
resposta precipitada i dogmtica. Sinsisteix llavors en la necessitat de
conixer lexistncia de determinats autors, obres o temes, una mena de
canon o patrimoni del qual no podem prescindir. Alguns autors i algunes obres sn, aleshores, considerats com a portadors dun valor objectiu, deslligat de la histria i dels interessos de cada poca, convertint-se
en fets o en informacions que shan de transmetre de generaci en generaci. Des daqu, conixer la propia histria o tradici seria conixer
aquests documents del passat elevats a la categoria de fets inqestionables. Quan es parla sobre els estudis de lletres, s freqent la repetici
dun mateix esquema argumentatiu que consisteix a pensar que no es pot
consentir haver acabat tal carrera o tal assignatura sense que shagi tractat
determinat autor o determinada obra. Obres o autors que es consideren
del tot imprescindibles per garantir un coneixement adequat de la tradici. Aquest esquema vindria a reproduir una concepci de la histria i
de la tradici de la qual Jauss parla irnicament: la histria s com la
famosa bola de neu que, en baixar pel pendent de la muntanya, es va
fent cada vegada ms gran, perqu a mesura que avana lnic que fa s
acumular. Aquesta insistncia en una llista o dipsit de documents clssics, s a dir, de validesa eterna, que es proposa reparar el tall que separa,
cada vegada ms, el present del passat, en realitat no fa altra cosa que
constatar la seva fenomenal desmesura. Sense negar el possible contingut de veritat daquesta insistncia en uns textos o autors transmissors
dun valor i dun inters que van ms enll del seu propi temps, s a dir,
que es poden considerar clssics, em fa tamb lefecte que aquest mfasi
normatiu pot allunyar encara ms all que es pretn apropar.
Per a aquesta qesti, el pensament de Gadamer pot ser especialment fructfer i ens pot donar algunes indicacions que facin possible
pensar tant el moment de la ruptura com les possibilitats de la seva
superaci. Aix s aix justament perqu Gadamer sempre ha partit de
la ruptura i la discontinutat de la tradici, s a dir, Gadamer no ha donat
mai per fet que el lligam amb el passat ens vingus donat o fos pressuposable. Les reflexions de Gadamer sobre all especfic de les anomenades cincies de lesperit parteixen precisament de dues respostes no
satisfactries a la descoberta de la historicitat humana. En primer lloc, la
contradicci prpia de lhistoricisme que, duna banda, afirma la historicitat de tot all que afecta lsser hum, mentre que, daltra banda, creu
que pot defensar lideal dobjectivitat daquell qui estudia la histria: mentre
que tots ens veiem afectats pel context histric en el qual existim, als
investigadors de la histria, en canvi, els seria donat poder explicar el
passat, no des del propi temps, sin tal com va ser. Enfront de lideal
positivista que veu en la subjectivitat un lmit o un obstacle per al veritable coneixement, Gadamer veu en la historicitat de qui estudia o llegeix
textos del passat tot el contrari. El passat noms ens parla en la mesura
que ens mou algun inters. Sense inters, sense voler fer parlar, sense
subjecte que espera i vol alguna cosa, no hi ha saber histric. Un segon
punt de partida de les reflexions de Gadamer s el tema de la continutat
de la histria. La continutat de la histria esdev problemtica precisa63

ment quan es constata la diferncia o distncia que separa el mn, posem

per cas, dun text literari del passat i el mn dun lector situat en el nostre
temps. Com s, llavors, possible lligar aquests dos mns? Com podem
superar la distncia que els separa? Una soluci habitual que ja apuntava ms amunt consisteix a afirmar la validesa universal de certes obres
o autors o, dit amb altres paraules, afirmar la seva permanent actualitat,
que no es veuria afectada per lesdevenir histric. Aix no seria altra
cosa que un clssic en el sentit habitual del terme. Gadamer, justament,
rebutja aquesta soluci, perqu, igual que lanterior, nega la historicitat
humana: El pantheon del arte no es una actualidad intemporal que se
represente a la pura conciencia esttica, sino que es la obra de un espritu
que se colecciona y recoge histricamente a s mismo 4. Les dues respostes a la descoberta de la historicitat humana sn variacions del mateix:
negaci del moment subjectiu del coneixement histric. En el primer
cas, afirmant lobjectivitat de la perspectiva investigadora i, en el segon,
afirmant lobjectivitat del valor duna obra literria, s a dir, ocultant els
efectes del temps dins la histria mateixa. Gadamer, en canvi, parteix de
la prdua irremissible del passat i de la permanent provisionalitat dels
valors que atribum a qualsevol fenomen histric.
Resulta allionador en aquest context recordar un passatge que crec
que ocupa un lloc especialment clau dins de Veritat i mtode. Es tracta del
darrer apartat de la primera part de lobra. Gadamer ha posat al descobert lexperincia de veritat que lart ens ofereix i que, en les reflexions
esttiques kantianes, es perdia. Aquest darrer apartat s un passatge que
constitueix un enlla introductori a la segona part de Veritat i mtode, la
part dedicada a lhermenutica. s un passatge francament programtic.
En ell, Gadamer parla de lacompliment i realitzaci de lobra dart, en
especial de la literria, que en lacte de la lectura o de la comprensi viu
una excepcional transformaci que consisteix a deixar de ser mer rastre
o vestigi mort del passat per a convertir-se en un sentit viu. En aquest
context ple de ressonncies paulines, sarticula la pregunta per la tasca
hermenutica. Segons Gadamer, la tasca hermenutica sha resolt de dues
maneres oposades: luna, lanomena reconstrucci, i remet al procedir
de Schleiermacher; i laltra, lanomena integraci, i remet a Hegel. Per
Gadamer no noms descriu aquestes dues possibles reaccions al pas del
temps amb el qual tot acte de lectura i comprensi es veu confrontat,
sin que, a ms, considera ladequaci daquests models a lactivitat hermenutica, s a dir, els valora. Lideal de reconstrucci de la situaci
original en qu lobra va aparixer, s a dir, la reconstrucci del mn en
el qual lobra t el seu origen, s considerat per Gadamer un ideal absurd, ja que aix no obtenim cap altra cosa que una vida aparent que ni
ressuscita lorigen ni t res a veure amb el moment actual 5. El punt de
4. Hans-Georg GADAMER, Verdad y mtodo. Fundamentos de una hermenutica filosfica (traduccin de Ana Agud Aparicio y Rafael de Agapito), Salamanca: Sgueme 1977, p. 138 (a partit
dara citar amb la sigla VM). En la citaci es tradueix errniament el terme alemany sich
sammeln per colleccionar. Aix pot confondre el lector, ja que colleccionar t el sentit
ms quantitatiu darreplegar, de mera addici o de suma, i no el de la interioritzaci o el
recolliment que expressa el verb alemany sich sammeln.
5. Cf. VM, 220. Gadamer s duna radicalitat sorprenent en el seu rebuig de lhermenutica
de Schleiermacher, per tamb, ms endavant, de la de Dilthey. En una obser vaci que ms

64

partida ha de ser, segons Gadamer, i segons el model de Hegel, ms

aviat la constataci de la prdua, una prdua, per, que resulta ser productiva perqu obre la possibilitat de lapropiaci del passat, la possibilitat que el passat abandoni lestranyesa que resulta de la distncia que ens
separa dell per a convertir-se en part del nostre temps, en alguna cosa
prpia. El model daquesta relaci productiva amb el passat s, per Gadamer, el de la rememoraci hegeliana. Gadamer cita un bell passatge
de la Fenomenologia de lesperit que no deixa cap dubte de quin s, per a ell,
el lloc don han de partir la reflexi i lactivitat hermenutica: [Las obras
de la musa] no son ms que lo que son para nosotros: bellos frutos
cados del rbol. Un destino amable nos los ha ofrecido como ofrece
una muchacha estos frutos. No hay ya la verdadera vida de su existencia,
no hay el rbol que los produjo, no hay la tierra ni los elementos que
eran su sustancia, ni el clima que constitua su determinacin, ni el cambio de las estaciones que determinaba su llegar a ser. Con las obras de
aquel arte el destino no nos trae su mundo, ni la primavera ni el verano
de la vida moral en la que florecieron y maduraron, sino slo el recuerdo velado de aquella realidad 6 . No hi ha cap pont o vincle que ens
permeti fer el salt vers el passat, ni existeix la possibilitat de repetir el
passat en el nostre temps. Un cop, doncs, negada la possibilitat destablir
un lligam objectiu amb el passat, caldr preguntar-se qu podem fer per
a, malgrat tot, relacionar-nos-hi. Ja que la relaci amb el passat no ve
donada ni per cap mtode ni per cap suposat valor ahistric, caldr
refer-se de la prdua preguntant-se cada vegada de bell nou com establir un vincle des del nostre lloc histric del present. La continutat de la
tradici s, per tant, una tasca infinita. Una tasca que Gadamer entn que
es realitza en la forma del dileg.
Tornem, per, al que deia fa una estona. En comenar la meva aportaci a lhomenatge a Gadamer que avui ens aplega, mhe referit a les
expectatives que segurament desperta la presncia dun representant dels
estudis literaris en un acte com aquest. He fet llavors menci del nom de
Hans Robert Jauss i de lanomenada Esttica de la Recepci o Escola de
Constana. Aquesta escola va endegar, en els anys 60, un grup de treball
al qual va posar un nom que, crec, pot ser-nos de gran utilitat per pensar
en qu pot consistir resoldre la tasca que ens planteja Gadamer. Si no
volem que la nostra relaci amb el passat sigui merament musestica,
pura acumulaci dinformacions objectives i definitivament fixades, reconstrucci del que va ser sense vinculaci amb els interessos del propi
temps, o, al contrari, si tampoc volem que lestudi de la literatura es
converteixi en un mer opinar a partir dels documents del passat que no
fa avanar ni en la comprensi del que va ser ni en la comprensi del que
est essent, llavors s necessari pensar un model que respecti, duna banda, les caracterstiques prpies de lobjecte literari i, daltra banda, la
aviat esperarem trobar en algun representant de la Teoria Crtica, Gadamer associa
lhermenutica reconstructiva a la mirada del turista. La pretesa objectivitat de la reconstrucci vindria a produir un mer decorat pel qual passem sense la ms mnima implicaci. En
termes de Hegel, que Gadamer cita a la plana segent, daix sen diu un mer representar
(vorstellen).
6. VM, 221. Es tracta dun passatge que es troba a les pp. 435s. de la versi castellana de
la Fenomenologa del espritu (traduccin de Wenceslao Roces), Mxico: FCE 1982.

65

historicitat tant de lobra com del lector 7. Les dues vessants que caldria
reunir en els estudis literaris estan representats en el molt encertat nom
daquest grup de treball o investigaci al qual em referia fa un moment:
Poetik und Hermeneutik 8. Duna banda, doncs, la potica: la part dels estudis literaris que ms sapropa a un saber descriptiu que, tendencialment,
per mai de manera absoluta, es trobaria desvinculat del moment interpretatiu de la lectura. La potica t per objecte la part ms artesanal de
lobra artstica, considera lobra com un objecte que est construt, s a
dir, es pregunta: com est fet? Dit amb la terminologia de Mukarovsky,
es tracta de considerar lobra literria en el seu aspecte dartefacte 9. Situats dins la nostra tradici, aquesta seria la vessant dels estudis que ms
sacosta a la idea de mtode en el sentit dun saber mximament desvinculat
de la subjectivitat de cada lector o estudis10. Aquesta mena de saber s
imprescindible tractant-se dun objecte la relaci amb el qual comena amb,
i passa necessriament per, la percepci sensible o esttica. Qualsevol
contingut de lobra dart, en el nostre cas del text literari, est mediatitzat
pel carcter esttic de lobjecte. Per el saber que prov daquesta descripci
mostra una tendncia a la fixaci i a lallament. Lanlisi descriptiva que
descompon lobra mostrant recursos, trets formals i estructures de la
seva construcci sovint oblida el cam sinttic de retorn a la unitat comprensiva de la lectura. Tornar a posar en moviment un saber que tendeix
a la repetici dinformacions seria el segon pas duna relaci fructfera
amb el text, s a dir, sense abandonar la potica fer el salt a lhermenutica.
La relaci hermenutica es produeix segons el model que Gadamer
anomena la dialctica de pregunta i resposta. En el nostre context, aix
voldria dir fer el pas que, partint de la descripci de lobjecte, ens ha de
portar vers linici del dileg amb el text. Volgudament he utilitzat fa un
moment per a introduir la part prpiament hermenutica del nostre
tema el terme saltar. El pas que ens condueix de la vessant ms descriptiva a la ms interpretativa del coneixement literari s inevitablement un
salt de conseqncies imprevisibles i que sempre depn del moment his7. Cf. tamb la proposta duna hermenutica material de Peter SZONDI, Einfhrung in die
literarische Hermeneutik (Studienausgabe der Vorlesungen, vol. 5), edici de Jean Bollack i
Helen Stierlin, Frankfurt a M.: Suhrkamp 1975. Es tracta dun curs pronunciat a la Freie
Universitt de Berlin durant el semestre dhivern 1967/68. Hi ha traducci al castell de la
primera lli del curs amb el ttol Introduccin a la hermenutica literaria dins: Jos
D OMNGUEZ C APARRS (ed.), Hermenutica, Madrid: Arco/Libros 1997, pp. 59-74.
8. El grup fundador es va reunir per primera vegada el juny de lany 1963 i estava format
per Hans Robert Jauss, Wolfgang Iser, Hans Blumenberg i Clemens Heselhaus. El text ms
programtic de Jauss s: Zur Abgrenzung und Bestimmung einer literarischen Hermeneutik, dins: M. F UHRMANN, H. R. JAUSS, W. PANNENBERG (eds.), Text und Applikation. Theologie,
Jurisprudenz und Literaturwissenschaft im hermeneutischen Gesprch (Poetik und Hermeneutik IX),
Mnchen: Wilhelm Fink, 1981, pp. 459-481.
9. Hi ha edici duna tria de textos daquest autor mxim representant de lanomenada
Escola de Praga feta per Jordi Llovet: Jan MUKAROVSKY, Escritos de Esttica y Semitica del Arte
(seleccin, prolgo, notas y bibliografa de Jordi Llovet, traduccin de Anna AnthonyViov) Barcelona: Gustavo Gili 1977. Mukarovski ha estat tamb influent en lobra de Jauss.
10. Afirmaci que sha dentendre amb valor tendencial, ja que justament certa tradici
hermenutica nega la possibilitat dun saber completament desvinculat del moment interpretatiu. Cf. P. S ZONDI, ber philologische Erkenntnis, dins: Hlderlin-Studien. Mit einem
Traktat ber philologische Erkenntnis, Frankfurt a.M.: Suhrkamp: 1970. Hi ha traducci castellana
de Juan Luis Ver mal amb el ttol Acerca del conocimiento filolgico dins: P. S ZONDI,
Estudios sobre Hlderlin, Barcelona: Destino 1992.

66

tric en el qual t lloc. Gadamer pensa i proposa aquest salt hermenutic

mitjanant el model dialgic, com un anar i venir de preguntes i respostes. Aix vol dir que ens endinsem en un terreny en el qual no hi ha
garanties ltimes de validesa i objectivitat. Del que es tracta ara s, principalment, dobrir possibles perspectives des de les quals llegir i comprendre. Anem per parts. El moviment de dislocaci pot comenar de
manera tan senzilla, i difcil alhora, com s mitjanant la pregunta per la
funci, rellevncia i significat dalgun daquells trets que en un primer
moment hem considerat com a merament formals. Desmembrada lobra
en les seves parts, encetem aix un cam que torna a la unitat de la lectura.
Aquesta lectura mai no s nica, sin que s el resultat de la relaci entre
les parts i el tot i aquesta pot ser diferent en cada lectura 11.
Una altra manera possible de posar en marxa un dileg amb el text s
la que proposa Jauss. Aquest autor fa una proposta que, en realitat, est
allunyada de lesperit de Gadamer, per que pot ser de gran utilitat a
lhora de posar en marxa una relaci significativa amb el text. Jauss parla
de la reconstrucci histrica de lhoritz dexpectatives 12 que t dos objectius o sentits: en primer lloc, poder percebre el text en la seva alteritat
i diferncia respecte del nostre mn i de la nostra experincia, i, en segon
lloc, permetre la comprensi de lobra com a resposta a les preguntes
obertes del seu temps. Em fa lefecte que aix podem evitar la tendncia
a considerar les obres com a fets. All que sens mostra com un fet s
noms una aparena que prov del complet allament duna obra respecte del seu context. Aquesta mena dabstracci oblida justament tot
all que dna vida al text literari: que cada text es troba dins duna tradici de lectures, que en cada text conflueixen les esperances, les pors, els
dubtes i les certeses tant les que es repeteixen com les que es rebutgen
que impregnen el propi moment histric i que sn inseparables de les
imatges, el pensament i la literatura en les quals una poca es reconeix a
si mateixa. Lobra dart no s fruit duna genial inspiraci subjectiva desvinculada de tot entorn, sin que viu dels sentits dominants duna poca.
s a dir, ocupa un lloc dins el joc de possibles preguntes i respostes que
donen substncia a un temps concret. Aquesta indicaci, com diem, s
extranya a lhermenutica de Gadamer, perqu Gadamer considera el
passat sempre com a perdut. Cal recordar, per, que fins i tot en aquell
passatge, ja citat, en el qual Gadamer soposa completament a una interpretaci de carcter reconstructiu, tanmateix afirma la seva possible
utilitat 13. I aix, en un temps com el nostre, no s poc.
11. Ja Schleiermacher va posar de manifest les dificultats amb qu topa una doctrina
hermenutica, que ell anomenava Kunstlehre. Malgrat donar indicacions i regles per a
orientar la interpretaci, Schleiermacher era conscient de la dificultat de donar regles per a
llur aplicaci. s a dir: podem descriure molt apropiadament lacte de la comprensi
mitjanant el cercle hermenutic, per aix no ens indicar mai quin s en cada cas el tot
ms apropiat des del qual considerar una part. Cf. Jean G RONDIN , Einfhrung in die philosophische Hermeneutik, Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft 1991, p. 94. Hi ha traducci
castellana dAngela Ackermann: Introduccin a la hermenutica filosfica, Barcelona: Herder 1999.
12. A ms del treball ja esmentat, cf. els cap. VII i ss. de H. R. J AUSS , Literaturgeschichte als
Provokation, Frankfurt a.M.: Suhrkamp 1970. Hi ha versi castellana de Juan Godo Costa i Jos
Luis Gil Aristu: La historia de la literatuta como provocacin, Barcelona: Pennsula 2000.
13. Les paraules de Gadamer sn les segents: Es evidente que la reconstruccin de las
condiciones bajo las cuales una obra transmitida cumpla su determinacin original consti-

67

Per all que, al meu entendre, t de ms valus el model dialgic de

Gadamer s el fet de ser un model que reuneix laspecte descriptiu i
laspecte tic. Laspecte explicatiu ens permet entendre com es produeix
lactivitat de la comprensi i com, sense abandonar la histria, es construeix sempre de bell nou una continutat que permet superar la distncia que separa passat i present. Comprendre un text s, per a Gadamer,
fer-lo respondre les preguntes que li fem. No es tracta, doncs, de desconnectar les preguntes a la manera dels positivistes, sin de posar-les
de manifest, subratllar-les i potenciar-les. Comprendre, per, no s noms fer preguntes i buscar possibles respostes en el text. Comprendre s
tamb estar disposats que el text ens faci preguntes a nosaltres, que el
text del passat qestioni els nostres prejudicis, pressupsits i certeses. s
tamb per aquest motiu que el model de Gadamer s dialgic: perqu
no s un de sol el que pregunta i busca resposta, sin que el preguntar i
el respondre van i vnen entre els dos participants en el dileg, per tant,
entre text i lector. Participar en un dileg vol dir estar oberts de manera
autocrtica a la possibilitat dhaver de revisar els propis prejudicis. El
dileg implica, doncs, un escepticisme productiu mai se sap davanada
quin ser el resultat del dileg i tamb una postura antidogmtica, ja
que qui dialoga est obert a la sorpresa i, com diem, a lautocrtica.
Aquest darrer s laspecte tic o utpic del model dialgic. Utpic en el
sentit que el model gadameri tamb mostra el que seria un dileg reeixit,
per tant, una mena didea reguladora que podria conduir tot dileg vers
la seva realitzaci ideal. Quan Gadamer assenyala que en la dialctica de
pregunta i resposta el ms important s la pregunta, est subratllant aquest
doble aspecte descriptiu i tic del model que ens proposa: sense preguntes en les quals es manifesti i faci explcit linters i la implicaci del
subjecte en all que vol conixer, no hi ha saber histric i, alhora, les
preguntes sn mximament fructferes quan afecten all qestionable de
la posici des de la qual preguntem. En ambds casos, sest posant de
manifest la historicitat tant de lestudis, intrpret o lector, com la del
text, ja que les preguntes sempre sn les nostres preguntes, all que ens
sembla qestionable o digne de ser considerat o preguntat en un determinat moment de la histria.
Per acabar. El punt de partida daquestes paraules dhomenatge a
Gadamer era la constataci de la fenomenal ruptura que sha produt en
la nostra tradici i la pregunta qu fer amb aix. Vivim en aquest trencament radical, per al mateix temps encara ens proposem, o procurem,
recordar i pensar all que va ser i all que sha esdevingut. La pregunta
s ms exactament i aix tamb es t en compte el malestar qu fer
amb el passat si volem fer alguna cosa ms que acumular coneixements.
Per no limitar-nos a laddici acumulativa de fets i dades, Gadamer ens
tuye desde luego una operacin auxiliar verdaderamente esencial para la comprensin.
(VM, 220) Un molt bon exemple de qu pot ser una reconstrucci daquest tipus, la trobem
en el treball de Jauss que duu per ttol Rousseaus Nouvelle Hlose und Goethes Werther
im Horizontwandel zwischen franzsischer Aufklrung und deutschem Idealismus i que
es troba dins del segent volum: H. R. JAUSS , sthetische Erfahrung und literarische Hermeneutik,
Frankfurt a. M.: Suhrkamp 1982, del qual hi ha traducci al castell: Experiencia esttica y
hermenutica literaria (traduccin de Jaime Siles y Ela M. Fernndez Palacios), Madrid: Taurus
1986.

68

recorda que tot saber significatiu sorgeix de lafirmaci del nostre lloc
dins dun mn, dins dun determinat context histric. Dit amb altres
paraules, el que aqu hi ha en joc s el reconeixement de la finitud de
lexistncia, amb la intenci, per, de fer-la productiva. En lloc de repetir all que suposadament sempre val, pot ser ms valus mostrar que
sense preguntes no hi ha saber que impliqui lintrpret. Aquesta s la
manera de donar sentit a la finitud. I si lexistncia ja s prou finita,
encara ms ho s un estudi universitari o una assignatura. Contrriament
a la sorprenent tendncia de voler ser cada vegada ms exhaustius en
carreres de ms curta durada, pot resultar ms fecund preguntar-se com
donar sentit a la finitud dels estudis. I fer-ho sense caure en la humana
temptaci de voler comprimir laparent eternitat dun programa suposadament sencer dins dels lmits temporals de lacadmia. La mala infinitud dun programa tan complet no deixa lloc per a la implicaci del
subjecte, i amb ell la de tot all que el propi temps t de qestionable, en
lacte de la comprensi. Aquesta podria ser, doncs, una possible determinaci del lloc duna hermenutica literria: el de la reflexi sobre els
lmits amb qu topa voler exhaustivitat i objectivitat. Aix no seria un
acte de resignaci davant dels lmits, sin lintent de fer-los profitosos
prenent una altra direcci, s a dir, mostrant amb casos concrets com a
partir de lexperincia esttica, de la detinguda observaci de la forma,
poden sorgir possibles preguntes. I mostrar com les preguntes, i no les
respostes, sn all decisiu si pretenem el dileg. Per aix magradaria
acabar amb la citaci dun passatge de lobra de Gadamer en el qual
finitud i dileg apareixen junts i on podem trobar indicacions per pensar, per exemple, qu pot ser un aprenentatge amb sentit: Contribuir a
un dilogo cuya primera palabra se desconoce en la medida en que no se
escuchar la ltima palabra al respecto, comporta un riesgo que, sin
embargo, debemos constantemente asumir 14.

14. Es tracta de la primera frase dun assaig de lany 1965 que porta per ttol La continuidad de la historia y el instante de la existencia i que es troba dins: H. G. G ADAMER, Verdad y
mtodo II (traduccin de Manuel Olasagasti) Salamanca: Sgueme 1994, p. 133.

69