You are on page 1of 58

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 1

NDICE
1.- INTRODUCCIN .........................................................................................2
2.- PRINCIPIOS DIDCTICOS
2.1 METODOLOGA: Consideraciones generales....................................4
2.1.1 Proceso enseanza/aprendizaje............................................4
2.1.2 El aprendizaje como investigacin ........................................5
2.2 ACTITUDES Y CAPACIDADES...........................................................6
2.2.1 Estrategias...............................................................................7
2.3 DISTRIBUCIN TEMPORAL............................................................10
3.- OBJETIVOS Y CONTENIDOS
3.1 OBJETIVOS DOCENTES: ASPECTOS GENERALES.....................11
3.1.1 GENERALES DE LA ETAPA..................................................12
3.2 DE TERCER CURSO...........................................................................18
3.2.1 Objetivos..................................................................................18
3.2.2 Programacin, criterios de evaluacin y temporalizacin.....20
3.3 DE CUARTO CURSO...........................................................................23
3.3.1 Objetivos..................................................................................23
3.3.2. Programacin, criterios de evaluacin y temporalizacin....25
4.- ASTRONOMA(Optativa de 3 de E.S.O.)
4.1 OBJETIVOS GENERALES.................................................................30
4.2 PROGRAMACIN Y TEMPORALIZACIN.......................................31
5.- TCNICAS DE LABORATORIO (Optativa de 4 de E.S.O.)
5.1 OBJETIVOS GENERALES.................................................................34
5.2 CONTENIDOS Y TEMPORALIZACIN.............................................36
5.3 METODOLOGA..................................................................................41
5.4 Temporalizacin . . . . . . .....................................................................44
6.- TEMAS TRANSVERSALES ..........................................................................45
7.- CRITERIOS
7.1 CRITERIOS DE SELECCIN DE MATERIALES CURRICULARES..46
7.2 CRITERIOS DE EVALUACIN DEL P.C.A........................................47
7.3 CRITERIOS DE EVALUACIN DE LA ACTUACIN DOCENTE......47
8.- ACTIVIDADES
8.1 TRABAJOS A DESARROLLAR..................................................49
8.2 SUGERENCIAS PARA LA MEJORA DEL REA .....................50
9.- OBJETIVOS MNIMOS ......................................................................................51

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 2

PROYECTO CURRICULAR DEL REA DE FSICA Y QUMICA


EDUCACIN SECUNDARIA OBLIGATORIA - SEGUNDO CICLO
1.- INTRODUCCIN
El desarrollo de las Ciencias de la Naturaleza y, dentro de ellas, de la Fsica
y la Qumica, ha sido uno de los motores de cambio de la humanidad ms
importantes de los ltimos siglos. La ciencia ha llegado a constituir una de las
claves ms importantes para entender la cultura contempornea tanto por sus
contribuciones a la mejora de las condiciones de vida como por la manera de
pensar del ser humano sobre su existencia y sobre la sociedad.
La necesidad de un curriculum escolar con un contenido cientfico amplio y
equilibrado responde, adems, a una demanda social para que la educacin
obligatoria incorpore contenidos de cultura cientfica que preparen a los ciudadanos
del prximo siglo para comprender una sociedad totalmente impregnada por el
desarrollo cientfico y tecnolgico.
El conocimiento de las Ciencias de la Naturaleza, tiene un claro sentido
educativo porque proporciona a los alumnos/as instrumentos conceptuales
rigurosos para comprender la realidad natural y poder intervenir en ella. Los
contenidos contribuyen al desarrollo de muchas capacidades que se recogen en los
objetivos de la educacin obligatoria, tanto de carcter conceptual como
procedimental y actitudinal. De esta forma, conseguir el acceso de los alumnos/as
al mundo de la ciencia es un propsito primordial en la educacin obligatoria, algo
que ste rea trata de asumir introducindolos en el valor funcional de la ciencia,
capaz de explicar y predecir fenmenos naturales cotidianos, ayudndoles a
adquirir los instrumentos necesarios para indagar la realidad natural de una manera
ms analtica, contrastada y creativa.
La organizacin bsica en la que se configura el rea son las disciplinas
bsicas fundamentales relacionadas con el estudio de los fenmenos naturales:
Fsica, Qumica, Biologa y Geologa.
Estas disciplinas se renen en la unidad curricular de una sola rea, con la
finalidad de facilitar que se puedan realizar aproximaciones de conjunto a los
fenmenos naturales, de forma que se destaquen las relaciones y conexiones entre
stas y que se ponga de manifiesto la existencia de marcos conceptuales y
procedimientos de indagacin comunes.
No obstante, este planteamiento curricular de rea ha de permitir que los
alumnos comprendan las diferencias tanto del objeto de estudio como de los
marcos tericos y los procedimientos de indagacin y de contraste entre las
diferentes disciplinas cientficas. As mismo ha de implicar una toma de conciencia
clara de las diferencias entre el conocimiento cientfico y el cotidiano.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 3

La ciencia es una actividad constructiva, un proceso continuo en el cual las


personas y los grupos de personas desarrollan concepciones, que evolucionan y
cambian con el tiempo.
La ciencia no es solamente el conjunto de conocimientos construidos por los
cientficos, sino tambin los procesos por lo cuales aquellos conjuntos tericos se
producen y cambian en el tiempo: pensamiento en trminos de hiptesis, la
bsqueda del contraste con la realidad, el hecho de poner a prueba la hiptesis
mediante la experimentacin y la observacin controlada, la intencin de encontrar
sntesis, esbozar ideas que sirvan para resolver problemas inicialmente separados,
etc.. Como consecuencia de esta manera de pensar y de proceder, se favorecen
una serie de actitudes caractersticas: curiosidad, creatividad y espritu crtico. As
pues, la ciencia es una actividad colectiva, integrada en un contexto social y no una
actividad pura, realizada por personas neutrales. As, una concepcin de la ciencia
como una actividad constructiva debe corresponderse con un planteamiento
didctico que subraye el papel activo y de construccin cognoscitiva en el
aprendizaje.

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 4

2.- PRINCIPIOS DIDCTICOS


2.1.-Metodologa: consideraciones generales
2.1.1.- Proceso enseanza/aprendizaje.
En todo proceso educativo hay que tener en cuenta distintas etapas, que
pueden esquematizarse de la siguiente manera:
Formulacin de objetivos Eleccin de contenidos Seleccin de Actividades y de
los procedimientos para la consecucin de los objetivos Evaluacin de la conducta
final del alumno de acuerdo con los objetivos propuestos.
El objetivo fundamental de este captulo es el de concretar los aspectos
didcticos de la enseanza de la Fsica y Qumica dentro del contexto actual del
Centro. Para ello podramos comenzar sealando algunas de las ideas actuales sobre
el proceso enseanza/aprendizaje.
Si analizamos detenidamente el significado del verbo "ensear", vemos que
consiste en "crear una situacin en la que se produzca el aprendizaje".
Frente a una concepcin tradicional de la enseanza, con sujetos activos
(profesores) y pasivos (los alumnos), de modo que el proceso de enseanza consista
en una transmisin de conocimientos de los sujetos activos a los pasivos, hoy en da
se plantea el proceso de enseanza/aprendizaje como un flujo de "ida y vuelta" entre
el profesor y el alumno. No podemos, por tanto, concebir en la enseanza/aprendizaje
una relacin del profesor con el alumno que se limite a una simple transmisin de
conocimientos del primero hacia el segundo. Si queremos ser coherentes con la
actual orientacin constructivista del aprendizaje, la labor del profesor no ha de
consistir slo en exponer ideas y conocimientos con la mayor claridad posible, sino
que ha de ser un autntico director y organizador del aprendizaje del alumno.
As, las tendencias actuales en la enseanza, dan menos importancia a la
transmisin de conocimientos, y expresan mayor inters por la adquisicin, por parte
del alumno, de tcnicas y hbitos de estudio, de capacidad de anlisis crtico, etc..
Ponen ms nfasis en que el estudiante aprenda a aprender . Misin del profesor
ser aportar al alumno un soporte cientfico suficiente para que pueda abordar y
resolver las situaciones que en su vida profesional se le presenten.
Esta tarea no se presenta en principio nada fcil, tal y como la experiencia
docente nos demuestra. Sin embargo, es fundamental realizar una planificacin en
funcin de los fines y de los medios disponibles a nuestro alcance, de forma que
aseguremos la posibilidad de llevarla a la prctica.
Teniendo en cuenta todo lo expuesto, podemos sealar que:

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 5

1.- En el proceso de enseanza -aprendizaje deben participar activamente,


tanto profesores como alumnos.
2.- El conocimiento de una disciplina, por parte del profesor, no es suficiente: no
slo tiene que "saber" sino tambin "saber ensear". As, podramos sealar como
objetivos a conseguir por el profesorado con el fin de adquirir un conocimiento
significativo y de una cierta profundidad de la materia a impartir:

el conocimiento de los problemas que originaron la


construccin de dichos conocimientos y cmo llegaron a
articularse en cuerpos coherentes;
conocer la metodologa empleada;
conocer las interacciones ciencia/tcnica/sociedad
asociadas a dicha construccin ;
tener algn conocimiento de los desarrollos recientes y
sus perspectivas para poder transmitir una visin
dinmica, no cerrada;
3.- En este modo de concebir el aprendizaje, es fundamental la motivacin
del alumno y no slo dirigida hacia los conocimientos bsicos sino tambin a la
adquisicin de una capacidad intelectual que le permita abordar futuros problemas
sociales..

2.1.2.- El aprendizaje como investigacin.


El modelo emergente de enseanza/aprendizaje de las ciencias que parece
imponerse en la actualidad supone asociar la adquisicin significativa de
conocimientos al cambio metodolgico, es decir, a la familiarizacin con la
metodologa cientfica.
No slo no se trata de objetivos distintos, sino que renunciar a una correcta
familiarizacin con la metodologa cientfica - al cambio metodolgico -supondra
renunciar a un aprendizaje significativo - al cambio conceptual - capaz de modificar
los esquemas conceptuales intuitivos de los alumnos. Pero un correcto planteamiento
de esta integracin de la metodologa cientfica en el aprendizaje exige superar el
inductivismo habitual y, muy concretamente, desligar las propuestas de enseanza
como investigacin de las referencias casi exclusivas a las prcticas de laboratorio,
extendiendo dichas propuestas a todo el trabajo de construccin de conocimientos.
Superar el inductivismo no estriba simplemente en modificar las prcticas de
laboratorio, aunque ello sea absolutamente necesario, sino, sobre todo, en extender
el planteamiento de investigacin a todo el trabajo de construccin de conocimientos:
desde la introduccin (invencin) de conceptos a la resolucin de problemas a la luz
de los conocimientos elaborados.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 6

Precisamente esta resolucin de problemas puede convertirse en una ocasin


privilegiada de practicar la "ciencia normal", superando su carcter habitual de
simples ejercicios repetitivos y conduciendo el aborde de situaciones que encuentran
solucin en el cuerpo de conocimientos disponibles, actuando como "contrastacin" la
coherencia de los resultados obtenidos con dicho cuerpo de conocimientos.
Esta visin ms creativa supone tambin una posible solu cin al problema de
la actitud negativa de los estudiantes hacia el aprendizaje de las ciencias. En efecto,
este aprendizaje adquiere ahora el carcter de una aventura: la aventura que supone
enfrentarse creativamente a problemas abiertos, la constatacin gratificante de que
las propias ideas tienen la validez ( y los errores !) de las de los cientficos, etc...No
podemos detenernos aqu en este aspecto esencial del aprendizaje, que apunta a la
conveniencia de completar el modelo y concebir el aprendizaje no slo como cambio
conceptual y metodolgico, sino tambin- y quizs ante todo- como cambio
actitudinal.
2.2.-Actitudes y capacidades
Como seala el currculo oficial del rea para la etapa de la Educacin
Secundaria Obligatoria, el principal objetivo de la enseanza de las Ciencias
Naturales y, por tanto, de Fsica y Qumica, es que los alumnos y alumnas
adquieran la capacidad de describir y comprender su entorno y explicar los
fenmenos naturales que en l suceden, aplicando sus conocimientos y los
procedimientos habituales del quehacer cientfico (observacin sistemtica,
formulacin de hiptesis, comprobacin). Para cumplir este objetivo fundamental, la
accin pedaggica debe seguir una serie de lneas maestras:
Organizar los conocimientos en torno a ncleos de significacin.
Cuatro conceptos adquieren gran importancia en Fsica y Qumica: energa,
materia, interaccin y cambio. Estos grandes ncleos conceptuales, que hacen
referencia a todos los mbitos de aplicacin de las disciplinas, garantizan la
organizacin y estructuracin de las ideas fundamentales en un todo articulado y
coherente.
Combinar el aprendizaje por recepcin y el aprendizaje por
descubrimiento. El proceso de aprendizaje es diferente del proceso de
construccin de la ciencia.
El apretado calendario escolar no permite plantear todos los temas con la pauta del
mtodo cientfico. Pero tampoco se puede renunciar a esta va que se aplica
selectivamente en los casos ms propicios: cuando se trata de resolver un
problema, solucionar un conflicto cognitivo, etc.
Realzar el papel activo del alumno en el aprendizaje de la ciencia. Es
importante que los alumnos y alumnas realicen un aprendizaje activo que les
permita aplicar los procedimientos de la actividad cientfica a la construccin de su
propio conocimiento. Los profesores deben, pues, promover cambios en las ideas
previas y las representaciones de los alumnos, mediante la aplicacin de dichos
procedimientos.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 7

Dar importancia a los procedimientos. En el mbito del saber cientfico,


donde la experimentacin es la clave de la profundizacin y los avances en el
conocimiento, adquieren una gran importancia los procedimientos. Este valor
especial de las tcnicas debe transmitirse a los alumnos y alumnas, que deben
conocer y utilizar hbilmente algunos mtodos habituales en la actividad cientfica a
lo largo del proceso investigador. Entre estos mtodos se encuentran los siguientes:
planteamiento de problemas y formulacin clara de los mismos; uso de fuentes de
informacin adecuadas de forma sistemtica y organizada; formulacin de hiptesis
pertinentes a los problemas; contraste de hiptesis mediante la observacin
rigurosa y, en algunos casos, mediante la experimentacin; recogida, anlisis y
organizacin de datos; comunicacin de resultados. En la adquisicin de estas
tcnicas tiene especial importancia su reconocimiento como mtodos universales,
es decir, vlidos para todas las disciplinas cientficas.
Plantear el desarrollo de las actitudes como parte esencial del
contenido. Ligado al aprendizaje de Fsica y Qumica se encuentra el desarrollo de
una serie de actitudes que tienen gran importancia en la formacin cientfica y
personal de los alumnos y alumnas. Entre ellas se encuentran las siguientes:
aprecio de la aportacin de la ciencia a la comprensin y mejora del entorno,
curiosidad y gusto por el conocimiento y la verdad, reconocimiento de la
importancia del trabajo en equipo e inters por el rigor cientfico, que permite
distinguir los hechos comprobados de las meras opiniones.
2.2.1- Estrategias.
Para una adecuada consecucin de los objetivos propuestos en la
programacin, y de acuerdo con los principios metodolgicos aqu descritos, se
propone una estrategia general fundamentada en los siguientes aspectos bsicos:
a) Adecuar el ambiente de la clase como un medio esencial en
la facilitacin de la labor investigadora.
b) Promover la formulacin de los problemas como un
estmulo personal para la accin investigadora de los alumnos,
provocando en ellos curiosidad y deseos de indagar.
c) Poner en juego las informaciones previas de los alumnos
(creencias, representaciones, pre-conceptos, etc.) sobre el problema
que se investiga.
d) Contrastar entre s dichas informaciones, alentando la
confrontacin de argumentos, evidencias y ejemplos y promoviendo, con
ello, la reelaboracin del conocimiento inicial que los alumnos tienen
sobre el problema, as como la formacin de "corrientes de opinin"
(hiptesis) sobre la manera de resolverlo.
e) Buscar, seleccionar y organizar nueva informacin a travs
de diferentes procesos manipulados, observacionales, experimentales,
de anlisis de informacin escrita o verbal, etc.
f) Relacionar la informacin previa, as como la surgida de
contraste inicial de opiniones, con la nueva informacin obtenida,
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 8

generando, de esta manera, un proceso de construccin cognitiva y


actitudinal.
g) Realizar actividades especficas de aplicacin de los
nuevos constructos elaborados por los alumnos, a situaciones y
contextos diferentes a los investigados, promoviendo la maduracin y
generalizacin de los aprendizajes.
h) Acumular y difundir los informes de investigacin, como
forma de disponer de un patrimonio de conocimiento escolar sobre la
realidad que puede tomarse como referencia para futuras investigaciones y como forma de transmitir a la sociedad el conocimiento
generado en la escuela.

Concretamente, dentro de un rea como es la Fsica y Qumica,


principalmente experimental, consideramos absolutamente necesario el empleo de
la Metodologa Cientfica en el desarrollo de nuestra labor. Por ello y por los
motivos expuestos anteriormente ,establecemos los siguientes criterios
metodolgicos dentro del rea:
1.- Propiciar el trabajo en grupo.
2.- Desarrollar actividades que favorezcan la discusin y la expresin de las
opiniones de los alumnos.
3.- Propiciar el consenso en aquellos aspectos donde existen varias
opiniones.
4.- Disear los temas de forma que se emplee el mtodo cientfico: hiptesis,
diseos experimentales, obtencin de resultados, conclusiones.
5.- Favorecer la autoestima de los alumnos as como el respeto a s mismos
y a sus opiniones.
6.- Hacer sentir en clase que la Ciencia es algo vivo que est por hacer y
que se revisa y se autocrtica a s misma continuamente.
7.- Hacer hincapi en conseguir motivar a los alumnos y hacer que se
impliquen plenamente en las tareas que se propongan, tanto dentro como fuera del
aula.
8.- Propiciar la realizacin de diseos experimentales, como herramienta
para aclarar determinadas situaciones. Las cosas hay que hacerlas para poder
comprenderlas, y deben ser ellos quienes se impliquen en ello, bajo la direccin del
profesor.
9.- Atender la diversidad y las capacidades de los alumnos, mediante
adaptaciones curriculares y ofertando asignaturas optativas ( Diversificacin y
Optatividad)

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 9

2.3 DISTRIBUCIN TEMPORAL


El calendario escolar del curso 2000-2001, una vez fijados los das no lectivos
no coincidentes con fiestas locales, permite realizar el siguiente clculo de semanas
lectivas/mes para el Departamento de Fsica y Qumica en los distintos grupos y
niveles:
Septiembre
2
Octubre
4
Noviembre
5
Diciembre
3
Enero
4
Febrero
4
Marzo
4
Abril
3
Mayo
5
Junio
2
_______________________
Total
36 semanas
Sobre este cmputo de semanas lectivas es necesario realizar las correcciones
pertinentes, dado que los distintos cursos y niveles tienen distintas horas lectivas a la
semana.
Por otra parte, es preciso igualmente considerar que un determinado nmero de
horas se van a dedicar, a lo largo del curso, a la realizacin de pruebas. Para esta
finalidad se ha supuesto un nmero mximo de 6 horas al ao.
De acuerdo con estas consideraciones, un nmero aproximado a la distribucin
real de tiempo para impartir docencia, sera el siguiente para cada uno los cursos:
ESO

Bachillerato

Total Sesiones

3 de E.S.O.
4 de E.S.O.
Astronoma
Laboratorio de Fsica y Qumica
Programa de Diversificacin
1 Fsica y Qumica
Fsica 2
Qumica 2
Tcnicas de Laboratorio(BAT)

66 sesiones
102 sesiones
66 sesiones
102 sesiones
210 sesiones
138 sesiones
138 sesiones
138 sesiones
138 sesiones
1098 sesiones

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 10

3.- OBJETIVOS Y CONTENIDOS


3.1 Objetivos docentes, aspectos generales.
Cualquier actividad humana tiene unos objetivos, y as, la actividad docente,
como cualquier actividad, debe responder a las preguntas:
por qu se hace la actividad?, para qu se hace?, con qu medios se
cuenta para la misma?
La forma concreta de impartir las enseanzas en cualquier disciplina viene
determinada, en ltima instancia, por los objetivos que se quieren alcanzar a travs
del aprendizaje de la misma. En trminos generales, el objetivo de la enseanza es
que se produzca en el alumno una transformacin en el sentido de adquirir un
enriquecimiento intelectual, cultural y humano. As, se debe procurar que los
alumnos:
Dispongan de informacin terica y de capacitacin prctica.
Acten con sentido crtico.
Posean los suficientes recursos tericos y metodolgicos para participar en
nuevas situaciones.
As, a la vista de lo expresado anteriormente, podemos clasificar los objetivos
docentes en objetivos formativos (relativos a la adquisicin de determinados hbitos
de conducta) y objetivos informativos (relativos a la adquisicin de conocimientos).
El primer grupo, viene a plasmarse en el conocimiento de la Metodologa
Cientfica, mientras que el segundo, viene a recogerse en la confeccin de unos
programas especficos.

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 11

3.1.1 Objectius generals i continguts de letapa


En finalitzar l'Educaci Secundria Obligatria, com a resultat dels aprenentatges
realitzats en l'rea de Cincies Fsico-Qumiques, els alumnes i les alumnes hauran
desenvolupat les capacitats enunciades en els objectius generals segents i
abordant els blocs de contingut que apareixen relacionats:
Objectius generals
1. Comprendre significativament concepcions i estructures cientfiques bsiques,
avanant en la construcci d'una concepci racional i coherent del mn.
2. Desenvolupar les activitats essencials del treball cientfic (mtodes
d'investigaci), tot posant-les en prctica per a l'ela
3. Comprendre la contribuci que la fsica i la qumica han tingut i tenen en
l'evoluci de la nostra societat (racionalisme, comunicacions, agricultura, energia,
medicaments, nous materials, mquines, etc.), tot iniciant l'anlisi de les complexes
relacions entre cincia, tcnica i societat.
4. Conixer els problemes derivats d'un s no planificat de la cincia: contaminaci
atmosfrica i sonora, exhauriment de les fonts d'energia, escalfament del planeta,
etc., tot fomentant una activitat de respecte i cura del medi ambient i d'aprofitament
racional dels recursos existents
5. Valorar el desenvolupament de les activitats i concepcions cientfiques, tot
augmentant la confiana en si mateixos i la seua autoestima quan es desenvolupen
en activitats prpies d'aquestes cincies i sentint inters envers l'aprenentatge de la
Fsica ide la Qumica.
Bloc de contingut
1. El desenvolupament d'actituds com: . curiositat, . perseverana, .
disposici a l'anlisi reflexiva, . disposici a la consideraci i valoraci d'arguments
distints als propis, . confiana en si mateix, . respecte i sensibilitat envers el medi
ambient, . disposici a cooperar amb altres. El desenvolupament d'aquestes
actituds no es produeix de manera espontnia i innata, i es veu molt influt per
l'ambient d'aprenentatge: la forma en qu s'elaboren coneixements dins de l'aula,
les actituds dels professors, el clima de treball de l'aula i del centre, els companys i
la famlia, etc. Per tant, els professors han d'sser conscients de la importncia
d'afavorir el desenvolupament de les esmentades actituds en la classe de Fsica i
Qumica.
2. Els blocs de continguts APROXIMACI AL TREBALL CIENTFIC i NATURALESA
DE LA CINCIA. RELACIONS ENTRE CINCIA, TCNICA I SOCIETAT es
desenvoluparan al llarg de tota l'etapa.
3. Els blocs de continguts L'ESTRUCTURA DE LES SUBSTNCIES I LA
PRODUCCI DE NOVES SUBSTNCIES i FORCES I MOVIMENTS. LA
GRAVITACI UNIVERSAL, es desenvoluparan en l'ltim curs de l'etapa. No obstant
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 12

aix, alguns aspectes d'aquests continguts poden sser tractats, tamb, en el


primer cicle de l'etapa (12/14 anys).
4. Els blocs de continguts no sn equivalents quant a la durada, jerarquitzaci o
major o menor carcter quantitatiu, ni impliquen cap seqenciaci. El projecte
curricular del centre ser el que determine tant la seqenciaci dels blocs de
continguts com el temps que s'ha d'emprar en cadascun.
5. Existeix la possibilitat de variar, justificadament, el grau d'aprofundiment dels
distints blocs. El criteri que hauria d'orientar aquestes decisions s el de la
profunditat enfront de l'amplitud (vegeu el captol anterior).
1. Aproximaci al treball cientfic
Els alumnes han d'avanar en la comprensi i utilitzaci dels aspectes intellectuals
i prctics que els permeten d'abordar problemes des del punt de vista cientfic i
augmentar el seu enteniment quant a la manera en qu es produeixen els
coneixements cientfics. Aix es dur a terme, mitjanant les activitats necessries
per a desenvolupar els continguts dels blocs del currculum augmentant,
progressivament, el grau de complexitat, precisi i coherncia.
Les activitats han de fomentar la capacitat de: plantejar problemes, formular
hiptesis i planejar estratgies; desenvolupar experiments; interpretar resultats;
realitzar prediccions;dissenyar investigacions i comunicar de manera adient les
activitats realitzades i els resultats obtinguts.
Els estudiants han de tenir oportunitats en l'aula per a:expressar clarament les
seues expectatives davant situacions quotidianes i interpretar les "dades" que
aquestes els proporcionen;expressar verbalment o grficament (a travs de
dibuixos, diagrames, etc.) el desenvolupament i resultat de les activitats realitzades;
planificar i realitzar observacions, classificacions, etc., com a resposta a problemes
plantejats; plantejar preguntes que permeten la investigaci; formular hiptesis i
contrastar-les; planificar activitats per a contrastar hiptesis (control de variables);
utilitzar instruments bsics de mesura amb un grau creixent de precisi: regle,
balana, cronmetre, proveta; utilitzar fonts secundries (llibres, peridics, revistes,
vdeos...) per a realitzar investigacions; per exemple: beneficis i perjudicis de la
utilitzaci de les distintes fonts d 'energia; distribuci de l'energia elctrica des del
lloc d'obtenci fins al de consum, etc.; utilitzaci correcta del llenguatge tcnic i
coneixement dels sinnims, que per a aquests tecnicismes, s'utilitzen en la vida
quotidiana; desenvolupament, quantitatiu de les idees i dels conceptes qualitatius.
2. Naturalesa de la cincia. Relacions entre cincia, tcnica i societat (C/T/S).
S'abordar l'estudi de la naturalesa de la cincia i les seues limitacions. Aix
comporta entendre com s'elaboren les idees cientfiques, com evolucionen i canvien
amb el temps (naturalesa temporal de les teories cientfiques), i com els afecta el
context social, econmic, religis, cultural i poltic en qu es desenvolupen. Per una
altra banda, hauran d'sser conscients de la importncia de les cincies en les
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 13

Departamento de Fsica y Qumica

seues vides, i s'hauran de construir i utilitzar les idees i teories en situacions


quotidianes que posen en relleu aquesta importncia.
Per tant, les activitats per al desenvolupament dels continguts dels blocs han
de proporcionar oportunitats perqu els alumnes augmenten la seua comprensi
sobre:
el carcter temptatiu i d'invenci de les teories cientfiques;
algunes idees o teories que es mantingueren en determinades poques, les
causes del seu manteniment i el seu aband i les idees o teories que les
substituren; per exemple: el model geocntric, el model atmic de Dalton, la
naturalesa corpuscular o ondulatria de la llum, la teoria de l'mpetu, la diferncia
essencial entre la naturalesa i el moviment dels cossos celests i dels cossos en
la superfcie terrestre; els canvis (socials, morals, etc.) que es produeixen en la
vida de les persones a causa del pas d'una teoria a una altra diferent; per
exemple: la generaci espontnia, la teoria de l'evoluci, la Gravitaci Universal i
la predicci anticipada d'arribades de cometes, etc.;
les aplicacions prctiques d'algunes idees i teories cientfiques, el
desenvolupament tecnolgic al qual han donat lloc i la seua incidncia en la vida
quotidiana; per exemple: anlisi del funcionament d'objectes, d'instruments o de
processos basats en idees cientfiques; l'avan experimentat en algun camp
concret (medicina, agricultura, materials, comunicaci, indstria, obres
d'enginyeria...) i algun dels problemes que han sorgit amb aquests avanos
(contaminaci, residus, escalfament de l'atmosfera, forat en la capa d 'oz...);
el fet que l'aspecte cientfic s noms un dels mltiples factors que s'han de tenir
en compte en la soluci de problemes que es planteja la societat actual, i, que en
la presa de decisions, ha d'existir un balan, entre beneficis i perjudicis; per
exemple: fonts d'energia;
l'existncia de discrepncies entre els cientfics sobre algun problema actual; per
exemple: la fusi freda, la predicci de terratrmols, etc.;
la comprensi que la manera en qu es produeixen i accepten coneixements en
les cincies s distinta a la de la vida quotidiana.
3. Propietats i estructura de la matria.
S'estudiar l'estructura dels materials, tot advertint que tenen propietats molt
diferents en les quals es basa la seua utilitzaci en la vida quotidiana (duresa,
resistncia a la tracci, elasticitat, conductivitat elctrica i trmica...), i tamb
propietats generals comunes (massa, volum -que no serveixen per a diferenciar un
material d'un altre- i densitat), per que tots estan formats per partcules (toms i
molcules) en moviment. Els alumnes han d'sser capaos d'utilitzar el model
cintico-corpuscular per a explicar fenmens quotidians, per exemple: canvis
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 14

d'estat, dilatacions i compressions en un mateix estat, elevaci-disminuci de la


temperatura, pressi dels gasos i particularment, la pressi atmosfrica, etc.
4. L'estructura de les substncies i la producci de noves substncies.
Els estudiants comprendran progressivament la utilitzaci en contextos quotidians
de la teoria atmico-molecular de les substncies, i seran capaos d'explicar les
transformacions en qu desapareixen unes substncies i n'apareixen unes altres en
termes del trencament i la formaci d'enllaos entre toms, i de predir i explorar, a
partir del model cintic de reacci, els factors que influiran en la seua velocitat.
De la mateixa manera, estudiaran l'estructura de l'tom, el per qu de les
semblances de les propietats dels elements representatius del Sistema Peridic, i el
significat de les frmules qumiques. Han d'abordar el problema de com s'uneixen
els toms en les diferents substncies, tot relacionant el tipus d'uni amb algunes
de les seues propietats macroscpiques.
Hauran de conixer la importncia prctica en determinats tipus de reaccions:
oxidaci/reducci, cid/base i precipitaci, i tindran oportunitats per a aprofundir
algun d'aquests tipus.
Han de comprendre i explorar, almenys qualitativament, els aspectes energtics
dels processos qumics i utilitzar el concepte de mol per a realitzar clculs senzills
sobre quantitats de substncies.
Han d'sser conscients de la importncia i influncia de la Qumica en les
condicions de vida de la humanitat (aliments, medicaments, agricultura, nous
materials, qumica del carboni, etc.).
5. Lnergia i la seua tranferncia
Utilitzaci del concepte d'energia i dels seus processos de transferncia (treball,
calor, radiaci), qualitativament i quantitativa, en situacions quotidianes. S'abordar
el problema de les diferents fonts concentrades d'energia i dels diferents aspectes
implicats en la seua exploraci. S'han d'utilitzar les idees de conservaci i
degradaci de l'energia per interpretar els resultats de processos de transferncia
d'aquesta energia. Aix mateix, els alumnes hauran de comprendre els processos
energtics implicats en el corrent elctric i en les reaccions qumiques.
Hauran de conixer, tamb, la utilitzaci i consum d'energia en la societat actual, la
seua relaci amb el tipus de vida i problemes derivats.
6. So, llum i ones electromagntiques
Els estudiants han de comprendre que la transferncia d'energia d'un punt a un
altre es pot realitzar per desplaament de partcules o de forma deslocalitzada a
travs d'un medi (per exemple: ones en cordes, molls, aigua). Estudi de la
producci, propagaci i recepci del so i de les seues propietats ondulatries (tot
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 15

associant-les amb sensacions fisiolgiques). De la mateixa manera s'abordar el


problema de la contaminaci sonora a les ciutats i les formes d'evitar-la. Hauran
d'explorar i comprendre el funcionament d'algun aparell udio (per exemple:
micrfon, altaveu, telfon) i conixer que el so pot sser convertit en oscillacions
electromagntiques i transms a llarga distncia (rdio).
S'estudiaran tamb les propietats i el comportament de la llum i les ones
electromagntiques. Els alumnes hauran de comprendre com es propaga, reflexa i
refracta la llum, i utilitzar aix per explicar la visi i els defectes comuns dels ulls i la
seua correcci, aix com el funcionament d'algun dispositiu ptic (per exemple:
cmera fotogrfica, projector, etc.). De la mateixa manera, abordaran el problema
de la naturalesa de la llum, i hauran de conixer com es produeix la radiaci
electromagntica i algunes de les aplicacions de les ones electromagntiques en
contextos domstics, mdics i de comunicaci.
7. Electricitat i magnetisme
S'abordar el problema de la naturalesa elctrica de la matria tot usant el model
de crregues per explicar fenmens electrosttics habituals. Els estudiants
analitzaran la interacci elctrica des del punt de vista energtic, comprenent que
un sistema de crregues t una energia potencial i una crrega lliure deixada en
reps en un camp elctric es mour de manera que disminuesca l'energia potencial.
Exploraran la producci de corrent elctric en circuits senzills de corrent continu i
construiran un model adequat del seu funcionament. Han d'sser capaos d'utilitzar
i amidar la diferncia de potencial i de relacionar-la amb la intensitat del corrent i
les caracterstiques del circuit.
De la mateixa manera, abordaran els aspectes energtics del corrent elctric i
utilitzaran en aquest context els aspectes de potncia i energia, sent capaos de
realitzar i comprovar prediccions sobre el consum domstic.
Els alumnes han d'sser conscients de l'enorme influncia que ha tingut l'electricitat
en l'evoluci econmica i social de la humanitat.
Sistematitzaran totes les seues experincies sobre les propietats dels imants i
hauran de plantejar-se la relaci entre forces elctriques i magntiques, arribant a
establir la relaci entre corrent elctric i magnetisme, i comprenent la inducci
electromagntica. Fent s d'aquestes idees, exploraran i comprendran el
funcionament d'un motor elctric senzill i d'un generador de corrent altern
Analitzaran la producci de corrent elctric a gran escala per distints mtodes i la
seua distribuci fins als llocs d'utilitzaci domstica.
8. Forces i moviments. La gravitaci universal
Els estudiants avanaran en la comprensi de la naturalesa de les forces i els seus
efectes sobre el moviment dels cossos, desenvolupant la seua relaci amb la
velocitat, acceleraci i la seua massa. Els alumnes han d'operativitzar les idees de
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 16

velocitat i acceleraci i apreciar qualitativament el seu carcter vectorial, utilitzant


aquests conceptes per aprofundir en l'estudi de moviments en qu no actua cap
fora resultant, i en els quals la fora s constant (especialment la caiguda lliure, el
moviment circular uniforme i els moviments rectilinis uniformement accelerats).
Tamb analitzaran l'efecte de les forces sobre els objectes deformables (pressi).
Hauran de comprendre qualitativament la conservaci de l'energia i de la quantitat
de moviment -com a principis fonamentals de la natura en el moviment dels
sistemes-. Tot aix es desenvolupar en contextos rellevants i familiars per als
alumnes: transport, esports, moviments reals, fregament, viatges espacials, xocs i
propulsi a doll, ressaltant especialment les implicacions per a la seguretat vial (per
exemple: analitzar els efectes de velocitat excessiva). Els estudiants exploraran
situacions quotidianes en les quals hagen d'analitzar la validesa de les seues idees
espontnies (molt arrelades sobre molts conceptes d'aquest bloc) i les noves idees
en desenvolupament.
De la mateixa manera, exploraran l'evoluci des del model geocntric de l'Univers
fins a la Gravitaci Universal, tot aplicant les idees adquirides sobre les forces i el
seu efecte en els moviments, per explicar, d'una manera simple, el moviment de
caiguda lliure, de La Lluna al voltant de La Terra, i d'aquesta i els planetes al voltant
del Sol. Comprendran la naturalesa del pes dels cossos i la seua relaci amb la
seua massa. Apreciaran l'impacte (cientfic, social, etc.) que va produir la gran
sntesi constituda sobre la teoria corpuscular de la matria, el concepte newtoni
de forca i la Gravitaci Universal.

3.2 Tercer Curso


3.2.1 Objetivos del tercer curso
_ Observar analticamente el entorno y describir cientficamente los hechos
observados.
_ Aplicar estrategias cientficas en la resolucin de problemas relacionados con
hechos observables en la naturaleza.
_ Participar en actividades y experiencias sencillas que permitan verificar los
hechos y conceptos estudiados, y valorar positivamente el trabajo en equipo propio
de la investigacin cientfica.
_ Valorar la ciencia como fuente de conocimiento sobre el entorno y como motor
del desarrollo de la tecnologa, que mejora las condiciones de existencia de las
personas.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 17

_ Mostrar inters por el conocimiento de las leyes fsicas que explican la


estructura y el comportamiento de la materia, as como por las aplicaciones
tcnicas de dichas leyes.
_ Desarrollar actitudes que fomenten el respeto por los dems,
independientemente del sexo, la edad y la raza.
_ Distinguir entre sustancia simple y sustancia compuesta, mezcla y disolucin,
elemento y compuesto.
_ Comprender la estructura y composicin de la materia y su organizacin en
tomos y molculas, y aplicar los conocimientos para explicar las propiedades de
los elementos y los compuestos.
_ Conocer el concepto de mol y utilizarlo para realizar clculos qumicos.
_ Describir algunas reacciones qumicas fcilmente observables (combustin,
corrosin, etc.) y explicar cmo se producen.
_ Escribir y ajustar correctamente algunas ecuaciones qumicas.
_ Conocer algunas tcnicas experimentales que permiten profundizar en el
estudio de la materia y descubrir sus propiedades: tcnicas de separacin,
seguimiento de reacciones qumicas, medicin de magnitudes elctricas, etc.
_ Reconocer la existencia de las llamadas propiedades peridicas de los
elementos y justificar mediante ellas la clasificacin de los elementos en el sistema
peridico.
_ Formular algunos compuestos sencillos, tanto binarios como ternarios, y
relacionar la frmula de cada compuesto con su composicin atmica.
_ Describir el comportamiento de diferentes elementos elctricos (lmparas,
resistencias, interruptores, etc.) en un circuito y analizar los resultados de
conectarlos en serie y en paralelo.
Libro de Texto:
Fsica y qumica de 3 de ESO
Ed. Rialla Octaedro

IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 18

Departamento de Fsica y Qumica

3.2.2 Programacin y criterios de evaluacin de 3 de E.S.O.


Unitats temtiques
U. 1: La naturalesa corpuscular de la matria
1.1 Propietats dels gasos
1.2 Construcci dun model corpuscular vlid per als tres estats de la matria
1.3 Les lleis dels gasos
1.4 Altres aplicacions del model
U. 2: La teoria atomicomolecular
2.1 Interpretaci corpuscular de les reaccions qumiques
2.2 Relacions de massa en les reaccions qumiques. Les lleis ponderals
2.3 La teoria atomicomolecular de Dalton
2.4 Concepte de mol
U. 3: Lelectricitat
3.1 Fenmens electrosttics qualitatius
3.2 Transmissi de la potncia elctrica
3.3 Interacci elctrica
U. 4: El corrent elctric
4.1 Corrent elctric i diferncia de potencial
4.2 Mesura del corrent elctric
4.3 Factors dels quals depn la intensitat de corrent
4.4 Factors dels quals depn la resistncia dun conductor
4.5 Associaci de resistncies
4.6 Efectes del corrent elctric
U. 5: Lelectromagnetisme
5.1 Fenomenologia del magnetisme
5.2 Relaci entre fenmens elctrics i magntics
5.3 Producci de corrent elctric mitjanant camps magntics
5.4 s de lenergia elctrica
U. 6: Primers models atmics
6.1 Les partcules a linterior de ltom: el model de Thomson
6.2 Ltom de Rutherford
6.3 El neutr i els istops
Procedimients
Realizar experiencias sobre tcnicas de separacin de mezclas: filtracin,
destilacin, cromatografa, etc.
Resolver problemas relacionados con la composicin y la estructura de la materia.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 19

Departamento de Fsica y Qumica

Realizar esquemas de la estructura del tomo y de la configuracin electrnica de


tomos de diversos elementos.
Formulacin qumica.
Ajustar ecuaciones qumicas.
Resolver problemas y realizar clculos con ecuaciones qumicas.
Realizar experiencias sobre reacciones qumicas.
Resolver problemas y realizar clculos con ecuaciones qumicas.
Medidas de magnitudes elctricas (corriente continua).
Interpretar esquemas de circuitos.
Resolver problemas sobre electricidad.
Realizar experiencias relacionadas con el electromagnetismo.
Actituts
Valorar positivamente la ciencia como medio de conocimiento de nuestro entorno.
Mostrar inters por comprender la estructura y composicin de los materiales.
Valorar el proceso de avance cientfico a travs de la formulacin de hiptesis y
teoras.
Reconocer la importancia de determinadas reacciones en la vida diaria y en la
industria.
Valorar la importancia de la electricidad en la vida diaria.
Mostrar inters por conocer las interacciones en los fenmenos naturales y
explicarlas cientficamente.
Criterios de evaluacin
Partiendo de los criterios que propone el currculo oficial, hemos llevado a cabo una
adaptacin que procura la correspondencia con los objetivos fijados para el rea.
Criteris davaluaci
Enumerar las diferencias existentes entre una mezcla y una disolucin, y entre un
elemento y un compuesto.
Comprender cmo se forman las molculas y qu es un enlace qumico.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 20

Departamento de Fsica y Qumica

Utilizar la teora cintica para interpretar diversos fenmenos observables en la


materia: presin, temperatura, diferencias entre estados, etc.
Escribir y ajustar algunas ecuaciones qumicas correspondientes a reacciones
qumicas habituales en la naturaleza.
Realizar clculos estequiomtricos a partir de ecuaciones qumicas.
Conocer las leyes fundamentales de la Qumica: la ley de conservacin de la
masa, la de las proporciones definidas, la de las proporciones mltiples, etc.
Utilizar modelos de la teora atmica para explicar el comportamiento elctrico de
la materia, la conservacin de la masa en las reacciones qumicas y la formacin de
unas sustancias a partir de otras.
Explicar cientficamente los fenmenos relacionados con la electricidad y la
energa elctrica.
Establecer relaciones entre las magnitudes elctricas, tanto en corriente continua
como en corriente alterna.
Conocer la relacin entre la electricidad y el magnetismo, as como algunos de los
aparatos y aplicaciones tcnicas relacionadas con el electromagnetismo.
Temporalitzaci
Tema
U. 1: La naturalesa
corpuscular de la
matria

Data inici
19-9-00

Data final
31-10-00

Sessions
11

U. 2: La teoria
atomicomolecular

2-11-00

22-12-00

14

U. 3: Lelectricitat

8-1-01

26-1-01

U. 4: El corrent
elctric

29-1-01

21-3-01

14

U. 5:
Lelectromagnetisme

22-3-01

11-5-01

12

U. 6: Primers models
atmics

14-5-01

15-6-01

10

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 21

El laboratori a casa
Cada alumne haur de realitzar, al llarg del curs, un mnim de cinc experincies
senzilles de les que figuren en el manual elaborat a lIES Sixto Marco i per a 3r
ESO.
3.3 Cuarto curso de E.S.O.
3.3.1 Objetivos del cuarto curso
_ Observar y explicar cientficamente el movimiento de los cuerpos, y conocer
las leyes que rigen el movimiento rectilneo uniforme y el uniformemente acelerado.
_ Reconocer los efectos de las fuerzas sobre los cuerpos, tanto sobre los que
estn en movimiento como sobre los que estn en reposo.
_ Conocer la ley de la gravitacin universal, utilizar los conocimientos sobre las
fuerzas gravitatorias para explicar los movimientos de los planetas, y comprender
los efectos de estas fuerzas sobre nuestro planeta.
_ Reconocer las formas de energa y sus transformaciones, as como su
conservacin en los sistemas fsicos.
_ Conocer los conceptos de trabajo y de potencia, y aplicarlos a la resolucin de
problemas.
_ Conocer la naturaleza del calor, as como algunos fenmenos directamente
relacionados con el mismo.
_ Explicar, mediante conceptos y magnitudes fsicas, algunos fenmenos
observables en la naturaleza, como el movimiento de los planetas, la cada libre, la
prdida de energa en forma de calor en un motor, etc.
_ Conocer algunas innovaciones cientficas y tecnolgicas de gran importancia,
as como las bases tericas que han permitido su desarrollo.
_ Aplicar estrategias cientficas en la resolucin de problemas relacionados con
hechos observables en la naturaleza.
_ Participar en actividades y experiencias sencillas que permitan verificar los
hechos y conceptos estudiados, y valorar positivamente el trabajo en equipo propio
de la investigacin cientfica.
_ Valorar la ciencia como fuente de conocimiento sobre el entorno y como motor
del desarrollo de la tecnologa, la cual mejora las condiciones de existencia de las
personas.

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 22

_ Mostrar inters por el conocimiento de las leyes fsicas, que permiten explicar el
comportamiento de la materia, as como por las aplicaciones tcnicas de esas
leyes.
Libro de Texto
Fsica y qumica de 4 de E.S.O.
El movimiento de todas las cosasEd. Aguaclara

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 23

3.3.2 Programacin y criterios de evaluacin de 4 de E.S.O.


UT1.-Contenidos: 10 Sesiones
1.- Interpretacin de datos proporcionados por situaciones cotidianas
2.- Expresin escrita o grfica mediante dibujos, diagramas o grficas del desarrollo
de las actividades realizadas.
3.- Utilizacin de fuentes secundarias para realizar investigaciones
4.- Utilizacin correcta del lenguaje tcnico
Objetivos:
1.- Observar analticamente el entorno y describir cientficamente los hechos
observados
2.- Aplicar estrategias cientficas en la resolucin de problemas relacionados con
hechos observables en la naturaleza
3.- Participar en actividades y experiencias sencillas que permitan verificar los
hechos y conceptos estudiados
Criterios de evaluacin:
1.- Determinar, a partir del anlisis de fenmenos cientficos o tecnolgicos algunas
de las caractersticas ms importantes del trabajo cientfico:
Planteamiento preciso del problema
Formulacin de hiptesis contrastables
diseo y realizacin de experiencias
anlisis y comunicacin de resultados
UT2.-Contenidos: 6 sesiones
1.- Comprensin de la manera en que se producen y se aceptan los conocimientos
en las ciencias
2.- Carcter tentativo y de invencin de las teoras cientficas
3.- Ideas y teoras que se mantienen en determinadas pocas y teoras por las que
son sustituidas
4.- Cambios que se producen en las vidas de las personas a causa del paso de una
determinada teora a otra
5.- Aplicaciones prcticas de algunas ideas y teoras cientficas; el desarrollo
tecnolgico y su incidencia en la vida cotidiana
6.- Existencia de discrepancias entre los cientficos sobre algn problema actual.
Objetivos:
1.- Valorar la ciencia como fuente de conocimiento sobre el entorno y como motor
del desarrollo de la tecnologa
2.- Mostrar inters por el conocimiento de las leyes fsicas que explican la
estructura y el comportamiento de la materia.
Criterios de evaluacin:
1.- Comprender y valorar la influencia del trabajo cientfico sobre la calidad de vida.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 24

2.- Darse cuenta de su carcter de empresa acumulativa y colectiva en continua


revisin.
3.- Darse cuenta de sus limitaciones y de sus errores.
UT3.-Contenidos: 4 sesiones
1.- Respeto y sensibilidad hacia el medio ambiente y rechazo hacia las acciones
humanas responsables dela contaminacin y degradacin de ste
2.- Disposicin a colaborar con los dems
3.- Disposicin a la consideracin y valoracin de argumentos diferentes a los
propios.
4.- Actitud de curiosidad, perseverancia y de disposicin al anlisis reflexivo
5.- Confianza en la propia capacidad personal para progresar.
Objetivos:1.- Desarrollar actitudes que fomenten el respeto a los dems, independientemente
del sexo, la edad y la raza.
UT4.-Contenidos: 20 sesiones
1.- Magnitudes necesarias para el estudio del movimiento. Tratamiento cuantitativo
del movimiento uniforme. Clculo de la aceleracin.
2.- Diseo y realizacin de experiencias para el anlisis de los diferentes
movimientos donde se tomen datos, se tabulen, se representen y se saquen
conclusiones.
3.- Observacin y anlisis de movimientos que se producen en la vida cotidiana.
Movimiento de la Tierra y de la Luna.
4.- Formulacin por parte de los alumnos de posibles explicaciones sobre la
relacin entre fuerzas y movimientos.
Objetivos:
1.- Observar y explicar cientficamente el movimiento de los cuerpos, y conocer las
leyes que rigen el movimiento rectilneo y uniformemente acelerado.
Criterios de evaluacin:
1.- Describir las caractersticas de un movimiento a partir de grficas espaciotiempo, deduciendo las ecuaciones del movimiento uniforme.
UT5.-Contenidos: 20 sesiones
1.- Las fuerzas. Principios de la dinmica.
2.- Fuerzas de inters en la vida cotidiana.
3.- Utilizacin de tcnicas de resolucin de problemas para abordar los que hacen
referencia a movimientos y fuerzas.
4.- Identificacin de fuerzas que intervienen en situaciones sencillas de la vida
cotidiana.
5.- Concepto de presin.
Objetivos:
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 25

Conocer los efectos de las fuerzas sobre los cuerpos, tanto en movimiento como en
reposo.
Criterios de evaluacin:
1.- Reconocer la presencia de fuerzas que actan sobre todos los cuerpos.
2.- Predecir, observando esquemas de las fuerzas que actan sobre un cuerpo
determinado, si ese cuerpo permanecer en reposo o se mover, y sentido en que
verificar su desplazamiento.
UT6.-Contenidos: 10 sesiones
1.- Fuerzas y presiones: cuerpos deformables.
2.- Fluido perfecto.
3.- La presin en el interior de un fluido.
4.- Ecuacin fundamental de la hidrosttica.
5.- El principio de Pascal. La prensa hidrulica.
6.- El principio de Arqumedes.
7.- Medida de la presin.
8.- La presin en la naturaleza y en la industria.
Objetivos:
1.- Identificar de fuerzas que intervienen en diferentes situaciones de la vida
cotidiana.
2.- Diseo y realizacin de experiencias con emisin de hiptesis y control de
variables, para determinar los factores de que dependen determinadas
magnitudes, como la presin o la fuerza del empuje debida a los fluidos.
Criterios de evaluacin:
1.- Distinguir conceptual y operativamente entre fuerza y presin.
UT7.-Contenidos: 10 sesiones
1.- El problema de la posicin de la Tierra en el Universo. Algunas explicaciones
histricas.
2.- La Gravitacin Universal. El peso de los cuerpos. La sntesis Newtoniana.
3.- El sistema Solar. El Universo.
Objetivos:
1.- Conocer la Ley de gravitacin Universal y utilizar los conocimientos para
explicar los movimientos de los planetas.
Criterios de evaluacin:
1.- Conocer las fuerzas gravitatorias y explicar algunos fenmenos como el
movimiento de los planetas, la atraccin gravitatoria, etc.
UT8.-Contenidos: 10 sesiones
1.- Concepto cualitativo de energa. Tipos de energa.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 26

Departamento de Fsica y Qumica

2.- Anlisis de situaciones de la vida cotidiana en los cuales se producen


transformaciones e intercambios en los sistemas y energa.
3.- El principio de conservacin de la energa. Su degradacin cambios en los
sistemas y energa asociada.
Objetivos:
1.- Reconocer las formas de energa y sus transformaciones, as como su
conservacin en los sistemas fsicos.
Criterios de evaluacin:
1.- Explicar en qu consiste la conservacin de la energa, y la importancia de este
hecho en los sistemas fsicos.
UT9.-Contenidos: 10 sesiones
1.- Transferencia de energa de unos sistemas a otros: trabajo y calor.
2.- Rapidez en la transferencia de energa: potencia, rendimiento.
3.- Calor temperatura y cambios de estado.
4.- Propagacin de energa sin transporte de masa: estudio de la luz y el sonido.
5.- Los problemas energticos de la sociedad actual. Valoracin de la energa en
las actividades cotidianas, repercusin en la calidad de vida.
6.- Toma de conciencia de los recursos energticos.
Objetivos:
1.- Conocer los conceptos de trabajo, potencia y naturaleza del calor.
Criterios de evaluacin:
1.- Explicar la naturaleza del calor y diversos fenmenos relacionados con el
mismo.
2.- Diferenciar los conceptos de trabajo y potencia y aplicarlos para resolver
problemas.
3.- Aplicar los conocimientos sobre las fuerzas, la energa, el trabajo y el calor a
situaciones de la vida cotidiana.
4.- Aplicar el principio de conservacin de la energa al anlisis de transformaciones
energticas y evaluar costes y beneficios del uso de las distintas fuentes de
energa.

Temporalitzaci
Tema
U.1 U.2 U.3
U.4
U.5
U.6
U.7

Data inici
19-9-00
13-11-00
8-1-01
26-2-01
12-3-01

Data final
10-11-00
22-12-00
23-2-01
9-3-01
30-3-01

Sessions
20
20
20
10
10
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 27

Departamento de Fsica y Qumica

U.8
U.9

2-4-01
14-5-01

11-5-01
1-6-01

10
10

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 28

4.- ASTRONOMA
4.1 Objetivos generales de Astronoma
Es interesante, al margen de objetivos generales comunes a otras disciplinas
en estos niveles, destacar algunas de las posibilidades que ofrece la Astronoma:
Estudio de Historia de la Ciencia: estudio de las contribuciones que las
distintas culturas a lo largo de la historia han realizado en el campo de la
astronoma.
Clarificacin del uso de modelos cientficos: as la comparacin entre el
modelo tolemaico y copernicano, y hoy en da los distintos modelos cosmolgicos.
Distincin entre leyes emprico-observacionales y modelos-teoras:
estudio de la incidencia de las leyes de Kepler sobre el modelo newtoniano.
Enlaces interdisciplinares con la filosofa: tanto en lo sealado en los
puntos anteriores, como en el anlisis de conceptos como tiempo, espacio,
determinismo, prediccin, etc...
Aplicaciones prcticas de las diferentes partes de la fsica y la qumica:
composicin estelar, movimiento planetario, vuelos espaciales, etc...
As pues, a la vista de las distintas posibilidades mencionadas, podemos fijar
como objetivos especficos a conseguir con el estudio de la Astronoma, los
siguientes:
1.- Relacionar al aluno con el mundo fsico que le rodea en una
dimensin que excede de su entorno inmediato: nuestra situacin en el
Universo.
2.- Conocer los diferentes modelos tericos que enmarcan el desarrollo
histrico de la Astronoma y realizar una revisin crtica de los mismos.
3.- Realizacin de observaciones sistemticas que supongan el diseo,
construccin y utilizacin de instrumentos sencillos.
4.- Descripcin de las observaciones en base a los modelos
formales( esfera celeste local y general, sistemas de coordenadas
astronmicas,...)
5.- Emisin de hiptesis que permitan formular modelos capaces de
interpretar las observaciones realizadas.
6.- Adquirir una visin global dela estructura del Universo basada en la
revisin de los temas fundamentales de la Astronoma de posicin y
Astrofsica (escalas de distancias y tiempos, mecnica celeste, evolucin
estelar, estructura galctica,...)
7.- Integracin de los objetivos mencionados dentro de un proceso de
aprendizaje que valore significativamente:
- Metodologa cientfica.
- Desarrollo histrico de la ciencia.
- Interdisciplinariedad.
- Participacin activa del alumno en el aprendizaje.

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 29

4.2.- Programacin de astronoma


1 PARTE.- REALIZANDO OBSERVACIONES
0.- Qu observaciones vamos a realizar? 3 sesiones
0.1.- Eres un buen observador?. Prueba inicial.
0.2.- Programa de observaciones a realizar
1.- Cmo cambia la duracin de los das? 6 sesiones
1.1.- Los conceptos de da, noche y crepsculo
1.2.- Aprendiendo a manejar los datos del calendario
2.- Sale/se pone el Sol siempre por el mismo sitio? 6 sesiones
2.1.- Hiptesis sobre salida/puesta del Sol
2.2.- Planificacin de la experiencia
2.3.- Aprendiendo a representar el horizonte
2.3.1.-Qu es el horizonte?
2.3.2.- Cmo dibujar la lnea del horizonte
2.3.3.- Los puntos cardinales. La brjula
3.- Cmo cambia la trayectoria del Sol? 4 sesiones
3.1.- Aprendiendo a dibujar la trayectoria del Sol.
3.1.1.- La ventana astronmica.
3.1.2.- La semiesfera astronmica. La altura del Sol
3.2.- Estudio mediante la sombra
3.2.1- Cmo cambia la sombra a lo largo del da?
3.2.2.- Cmo cambia la sombra a lo largo del ao?
3.2.3.- Estudio del reloj de Sol. Construccin
4.- Resumen de las observaciones de Otoo: 6 sesiones
4.1.- Resumen de las observaciones del Sol
4.1.1.- Recapitulacin de las observaciones propias
4.1.2.-Anlisis de bases de datos de observaciones
5.- Descripcin de las observaciones a lo largo del ao: 4 sesiones
5.1.- Observaciones anuales del Sol.
5.1.1.-Predicciones para todo el ao
5.1.2.- Comparacin de las predicciones con las bases de datos
5.2.- El calendario
6.- Se mueven las estrellas? 6 sesiones
6.1.- Observacin nocturna (individual)
6.2.- Cmo identificar una estrella
6.2.1.- El juego de buscar una estrella
6.2.2.- El juego de inventar constelaciones
6.2.3.- Las Constelaciones ms importantes
6.2.4.- Ejercicios de localizacin de constelaciones y estrellas
6.3.- Observacin nocturna
2 PARTE: EXPLICACIN DE LAS OBSERVACIONES
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 30

Departamento de Fsica y Qumica

1.- Cmo se ve la Tierra desde el espacio? 8 sesiones


1.1.- Actividades con maquetas.
1.2.- Actividades con dibujos
1.3.- El plano del Horizonte sobre la esfera terrestre
2.- El Sol y la Tierra desde el espacio. Da y noche. 8 sesiones
2.1.- La escala del sistema Sol-Tierra
2.2.- Actividades con maquetas
2.3.- Actividades con dibujos y transparencias.
3.- El Sol y la Tierra desde el espacio. El ao. 10 sesiones
3.1.- Cmo cambia el sistema Sol-Tierra en un ao?
3.2.- Explicacin de las observaciones diurnas.
3.2.1.- La duracin de los das
3.2.2.- La posicin de salida y puesta del Sol
3.2.3.- La altura del Sol al medio da
4.- Las estrellas, el Sol y la Tierra desde el espacio.
El Zodaco. 8 sesiones
4.1.- La escala del sistema Tierra-estrellas
4.2.- Explicacin de las observaciones nocturnas
4.3.- El Zodaco

IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 31

Departamento de Fsica y Qumica

Temporalitzaci
Unitats

Dates

0.- Qu observaciones
vamos a realizar?

19-9-2000 al 29-9-2000

Nm.
sessions
3 sesiones

1.- Cmo cambia la


duracin de los das?

2-10-2000 al 24-10-2000

6 sesiones

2.- Sale/se pone el Sol


siempre por el mismo sitio?

25-10-2000 al 15-11-2000 6 sesiones

3.- Cmo cambia la


trayectoria del Sol?

16-11-2000 al 29-11-2000 4 sesiones

4.- Resumen de las


observaciones de Otoo:

30-11-2000 al 22-12-2000 6 sesiones

5.- Descripcin de las


observaciones a lo largo del ao:

8-1-2001 al 19-1-2001

4 sesiones

6.- Se mueven las


estrellas?

22-1-2001 al 9-2-2001

6 sesiones

1.- Cmo se ve la Tierra


desde el espacio?

12-2-2001 al 9-3-2001

8 sesiones

2.- El Sol y la Tierra desde el 12-3-2001 al 11-4-2001


espacio. Da y noche.

8 sesiones

3.- El Sol y la Tierra desde el 24-4-2001 al 25-5-2001


espacio. El ao.

10 sesiones

4.- Las estrellas, el Sol y la


Tierra desde el espacio.
El Zodaco

8 sesiones

28-5-2001 al 15-6-2001

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

DEPARTAMENTO Ciencias
4 ESO

Diseo curricular- 32

ASIGNATURA:El laboratori de Fsica i Qumica

EL LABORATORI DE FSICA I QUMICA


INTRODUCCI
La cincia ha estat considerada, de forma reduccionista, com un cos de
coneixements autoconsistents, estructurats i coherents. Tals coneixements
permetrien no sols explicar i predir no noms la natura sin modificar la percepci
del mn.
Tanmateix l'esmentada visi de la cincia no es completa. Tamb s'han de
tenir en compte un conjunt de processos mitjanant els quals selaboren els
coneixements cientfics. Tot i que la diferncia entre ambds termes pot resultar til
des del punt de vista funcional, els coneixements i els processos cientfics sn
conceptes totalment interrelacionats.
Els processos cientfics contribueixen al fet que els alumnes i les alumnes
adquiresquen els instruments necessaris per explorar la realitat d'una manera
objectiva, rigorosa i contrastada, utilitzant per fer-ho procediments del treball
cientfic: plantejament de problemes, formulaci d'hiptesis, disseny d'experiments,
realitzaci d'aquests, contrastaci d'hiptesis, extracci de conclusions i
comunicaci de la informaci de manera organitzada i coherent.
D'altra banda la utilitzaci dels processos cientfics dna lloc a que els
alumnes i les alumnes desenvolupen les habilitats i destreses prpies del treball
cientfic: flexibilitat intellectual, curiositat, sentit crtic. verificaci dels fets,
qestionar les coses bvies i establiment de relacions de cooperaci i de treball en
grup.
Els treballs prctics que es realitzen en aquesta materia optativa es
consideraran independents dels desenvolupats en l'rea de Cincies de la natura.
La metodologia emprada far emfasi en els continguts procedimentals,
realitzant els treballs prctics com a petites investigacions en les quals apareixeran
els procediments del treball cienttfic. Les conclusions obtingudes es relacionaran
amb altres fenmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tecnolgiques.
Es tindr en compte la diversirat dels alumnes i de les alumnes que se situaran en
petits grups on es potenciar el desenvolupament de la capacitat d'inserci, del
treball cooperatiu i de la relacio interpersonal.
El laboratori de Fsica i Qumica es considera una matria optativa per a tots
els cursos de lEducaci Secundria Obligatria. Els continguts se seleccionaran i
seqenciaran de manera que els impartits en un nivell inferior no siguen necessaris
per desenvolupar els d'un nivell superior.
Sestabliran relacions interdisciplinars d'aquesta matria optativa amb les
rees segents.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 33

Cincies socials, geografia i histria per la seua relaci amb la dimensi


social de la cincia i amb la seua histria.
Castell: llengua i literatura i Valenci: llengua i literatura per la seua relaci
amb la transmissi i comunicaci dinformaci.
Matemtiques pel tractament de dades i les representacions grfiques.
Educaci plstica i visual per la seua relaci amb el disseny experimental
dels treballs prctics i la utilitzaci dinstruments
Tecnologia per l'aplicaci prctica dels principis cientfics i la seua utilitzaci
en la vida quotidiana.

OBJECTIUS
L'ensenyament i l'aprenentatge d'aquesta matria optativa tindr com a
objectiu desenvolupar en els alumnes i en les alumnes les capacitats segents:
1. Utilitzar instruments, tcniques i procediments del treball cientfic, de manera que
adquiresquen la capacitat de plantejar problemes, formular hiptesis, dissenyar
experiments, realitzar-los, contrastar les hiptesis, extreure conclusions i
comunicar-les de manera organitzada i coherent.
2. Desenvolupar actituds prpies del treball cientfic de manera que actuen amb
flexibilitat, desenvolupen la capacitat crtica, la verificaci dels fets i qestionar les
coses bvies i establesquen relacions de cooperaci.
3. Integrar conceptes en una perspectiva experimental i relacionar-los amb
fenmens naturals, situacions quotidianes i aplicacions tcniques.
4. Respectar i cuidar el material de laboratori i les seues installacions de manera
que els alumnes i les alumnes desenvolupen actituds de conservaci del medi
ambient.
5. Ser conscients de la toxicitat d'algunes substncies, analitzar crticament
situacions i conductes que puguen implicar perills i riscos per a la salut o el medi
ambient i ser capaos d'enfrontar-s'hi i evitar-les amb responsabilitat i criteris
propis.

BLOCS DE CONTINGUTS
1. EL LABORATORI DE FSICA I QUMICA. ORGANITZACI I SEGURETAT (U1
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 34

llibre).
Els alumnes i les alumnes hauran de prendre contacte amb els aspectes
bsics d'un laboratori escolar: organitzaci i normes de seguretat. S'hauran de
consensuar uns criteris bsics per al funcionament de la classe de laboratori i es
donaran a conixer unes orientacions de seguretat i de primers auxilis.
Dins daquesta primera unitat, es tractar de que els/les alumnes sigan
conscients del perill potencial del material que tractaran durant el curs, i sigan
capaos de prendre el mesures necesaries per a la seva seguretat i per al medi
ambient.
D'altra banda els alumnes i les alumnes coneixeran i sabran usar els
instruments bsics del laboratori.
Finalment es realitzaran petits treballs dinvestigaci augmentant el nivell de
complexitat al llarg de l'etapa.
Normes de funcionament i seguretat en el laboratori de Fsica i Qumica.
Intstruments bsics del laboratori. Utilitzaci.
Petites investigacions. El treball cientifc.
2. TCNIQUES RELACIONADES AMB LA TEMPERATURA (Apunts)
La utilitzaci de tcniques relacionades amb la temperatura permetr als
alumnes aprofundir en els conceptes de calor, temperatura i energia. Per fer-ho
s'investigar les dilatacions de slids, liquids i gasos aix com els canvis d'estat
mitjanant determinacions de punts de fusi i ebullici de diferents substncies aix
com la influncia de les impureses sobre aquests.
Mitjanant assaigs de tremp i recuita es relacionar l'estructura interna de la
matria amb propietat mecniques macroscpiques.
Dilataci de slids, lquids i gasos: aplicacions.
Utilitzaci de termmetres.
- Determinaci de punts de fusi de substncies pures.
- Determinaci del punt d'ebullici de substncies pures no inflamables i
inflamables.
- Influncia de les impureses en els punts de fusi i ebullici: aplicacions.
- Sublimaci.
Efectes de la temperatura sobre l'estructura interna de la matria: tremp, recuita i
revingut.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 35

3. TCNIQUES RELACIONADES AMB ELS FLUIDS (U6 llibre).


Els alumnes i les alumnes realitzaran, per diferents mtodes, determinacions
de la densitat de diverses substncies. S'abordar l'estudi de la pressi hidrosttica
i de la seua variaci a travs de petites investigacions.
Es determinar la fora d'empenta d'Arqumedes en el cas de diversos
cossos i es relacionara amb la densitat del cos i del lquid per establir les
condicions de flotabilitat.
Els alumnes i les alumnes hauran de realitzar muntatges de vasos
comunicants i reconeixer la seua importncia en la distribuci daiges en una
poblaci.
Per ltim es realitzaran mesures de la pressi atmosfrica i s'analitzar algun
aparell ds quotidi el funcionament del qual estiga relacionat amb la pressi
exercida pels gasos.
Determinaci de densitats de slids i lquids. Utilitzaci del picnmetre.
Utilitzaci del densmetre.
Mesura de la pressi en l'interior dels lquids. Mesura de la variacio de la
pressi hidrosttica amb la direcci, la profunditat i la quantitat i tipus de
lquid. Vasos comunicants. Aplicacions.
Mesura de la fora d'empenta de slids situats en lquids. Flotabilitat i
empenta. Flotabilitat i densitat. Flotabilitat de vaixells. Tensi superficial.
Mesura de la pressi atmosfrica. Aplicacions de la pressi dels gasos:
estudi del funcionament d'una cafetera a pressi. Recollida d'un gas sobre
aigua.

4. TCNIQUES DE SEPARACi I DE PREPARACI DE SUBSTNCIES (U4 llibre).


En aquest bloc s'abordaran algunes tcniques senzilles de separaci de les
substncics que formen una mescla aix com la preparaci de solucions d'una
concentraci donada.
Els alumnes aprofundiran en el fonament de cadascuna de les tcniques, de
manera que puguen relacionar les seues concepcions tcniques amb aspectes
procedimentals.
Es destacar la utilitat de les tcniques de preparaci de dissolucions en
qestions quotidianes: preparaci de pintures i aliments, diluci de productes de
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 36

Departamento de Fsica y Qumica

drogueria, preparaci de solucions de lleixiu per a desinfecci de piscines, etc.


Solubilitat
selectiva.
Filtraci.
Decantaci.
Evaporaci-ebullici.
Centrifugaci. Destillaci. Destillaci fraccionada. Cromatrografia.
Precipitaci.
Preparaci de solucions de concentraci coneguda expressada com a
molaritat. Percentatge en pes i percentatge en volum. Diluci a
concentracions menors.
5. TCNIQUES RELACIONADES AMB CIDS I BASES (Apunts).
E]s alumnes analitzaran les propietats ms importants dels cids i bases
habituals en un laboratori escolar, caracteritzaran lacidesa i basicitat de diverses
solucions, determinaran el seu pH i realitzaran les reaccions dels cids i bases amb
diverses substnies.
Toxicitat dels cids i de bases: normes de seguretat.
Propietats bsiques dels cids i bases.
Indicadors qumics cid-base. Determinaci del pH de substncies ds
normal: aigua de piscines, vinagre, salfumant, gel de bany, etc.
Reaccions caracterstiques dels cids i les bases amb els carbonats, amb els
metalls i amb les grasses i olis.
Reacci de neutralitzaci. El pH i la pell. Pluja cida.
6. TCNIQUES DANLISI DAIGES (U2 llibre)
En aquest bloc els llumnes realitzaran algunes de les proves ms elementals
per a la determinaci de les caracterstiques d'una mostra d'aigua. S'aprofundir en
la determinaci de nitrats i nitrits i en la seua importncia com a un dels elements
principals de la contaminaci dels aqfers del Pas Valenci.
Determinaci qualitatitva de la duresa de laigua.
Determinaci de la potabilitat de laigua.
Determinaci de clor: cloraci daiges per a ls domstic i de piscines.

IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 37

Departamento de Fsica y Qumica

Determinaci de nitrit i nitrats.


Estudi de la contaminaci dels aqfers de lentorn.
7. TCNIQUES DE CLASSIFICACI DE ROQUES I MINERALS (NO).
Es desenvoluparan tcniques per tal que els alumnes classifiquen roques i
minerals, procedents de l'entorn geolgic, com carbonats, clorurs, sulfurs, sultfats o
fluorurs. Es realitzaran proves fsiques per a la determinaci d'algunes
caracterstiques de les mostres.
Realitzaci de proves fsiques de roques i minerals: aspecte, densitat,
duresa, tenacitat i exfoliaci.
Identificaci de roques i minerals com carbonats clorurs, sulfurs, sulfats,
fluorurs per via humida en tub d'assaig.
8. TCNIQUES RELACIONADES AMB LPTICA (U5 llibre)
Els alumnes i les alumnes tindran l'oportunitat d'explorar algunes propietats
de la llum. S'aprofundir en l'estudi de la reflexi i refracci de la llum a travs de la
realitzaci de petites investigacions lobjectiu del qual ser la determinaci de les
lleis dels esmentats fenmens.
Es relacionaran les propietats de la llum amb situacions quotidianes o
fenmens naturals i es plantejaran les aplicacions tcniques.
Determinaci de la propagaci de la llum. Formaci d'ombres i penombres.
Eclipsis.
Determinaci de les lleis de la reflexi de la llum. Transmissi de la llum per
fibres ptiques. Formaci dimatges en espills plans i corbs.
Determinaci de les lleis de la refracci de la llum. Formaci de colors per
refracci.
Experincies de polaritzaci. Formaci dimatges en lents convergents i
divergents. Aplicacions de les lents en la correcci de la miopia i la
hipermetropia.
Efectes ptics.
9. LABORATORI ASISTIT PER ORDINADOR (CBL-TI +Graphical Analysis)
En aquest bloc es desenvoluparan tcniques per a la recollida de dades per
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 38

mitj de sensors porttils o connectats directament a l'ordinador. S'abordaran els


procediments adequats per a la transmissi a l'ordinador de les dades obtingudes.
Els alumnes realitzaran el tractament, anlisi i representaci grfica de dades
mitjanant una fulla de clcul o altre programa semblant aix com la presentaci
dels resultats obtinguts utilitzant un processador de text amb capacitat dintegraci
de text, imatges i grfiques.
Registre de dades per mitj de sensors.
Transmissi de dades: interfaces. Tractament i anlisi de dades per mitj
d'una fulla de clcul. Representaci grfica de dades per mitj d'una fulla de
clcul.
Realitzaci d'informes per mitj d'un processador de text.

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 39

Objectius mnims

Aplicar les normes de funcionament i seguretat en el laboratori de Fsica i


Qumica
Manejar correctament instruments bsics del laboratori.
Mesurar correctament algunes magnituds
Interpretar grfiques senzilles
Emetre hiptesis en casos senzills
Dissenyar alguna experincia
Raonar sobre alguna relaci CTS
Aplicar alguns criteris per a l'elaboraci del diari de laboratori
Elaborar informes de prctiques de laboratori
Aplicar alguna tcnica per a la recollida de gasos
Dissenyar una experincia per determinar la densitat dun slid i un lquid.
Conixer i aplicar alguna tcnica de separaci
Preparar solucions de concentraci coneguda.
Dissenyar una experincia per classificar determinades substncies qumiques
de casa en cids i bases.
Elaborar un mural sobre la pluja cida.
Disseny duna experincia per a determinar qualitativament la duresa de les
aigues domstiques.
Descriure la relaci entre principis fsics dhisdrosttica i alguna aplicaci
tecnolgica.
Relacionar la reflexi i refracci amb fenmens quotidiants.
Realitzar alguna experincia amb lequipament calculadora grfica-CBL.
Realitzar un informe amb un processador de text integrant-hi alguna grfica.

Metodologia
Saplicar la concepci constructivista de laprenetatge.
El material de classe est configurat com un programa-guia dactivitats, que
servesca per a dirigir i guiar les petites investigacions que es desenvoluparan en l
aula.
Els alumnes treballaran en grups reduts aquestes activitats i, desprs, les
aportacions de cada grup seran posades en com per a elaborar el corresponent
informe final.
Donat el carcter prctic que li donem a aquesta optativa, les activitats del
programa-gua es dirigeixen fonamentalment cap a la resoluci de problemes i la
realitzaci de treballs prctics, introduint-hi el conceptes exclusivament necessaris
per poder progressar en laprenentatge.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 40

Departamento de Fsica y Qumica

Levaluaci
s condici necessria, per no suficient, per a aprovar:
-No tenir ms de 5 faltes dassistncia sense justificar, durant tot el curs.
-No tenir ms de 15 faltes dassistncia, encara que estiguen justificades.
-No tenir ms de tres faltes de disciplina en lrea.
-Obtenir la qualificaci de B o Molt B pel quadern.
-Tenir lliurats tots els informes de prctiques.
Levaluaci ser un instrument daprenentatge orientat a:
1. Generar expectatives positives en els alumnes mitjanant acci com ara:
Orientar en el treball.
Ajudar a corregir errors.
Transmitir linters del/de la professor/a.
Convencer de que les dificultats sn salvables.
Detectar els progressos en laprenentatge.
Fomentar la seguretat en els alumnes.
Reflexionar sobre el treball.

2. Estendres a tots els aspectes. Tenint en compte:


Introducci i maneig de conceptes.
Tratament del procediments
Creaci dactituds positives.
Avaluaci centrada en "criteri" i no en "norma", que presenta les avantatges:
a) Establiment explcit dels objectius per als alumnes i professors.
b) Una millor diagnosi de les dificultats en comparar el treball amb criteris
especfics.
c) El domini dun criteri estimula el estudiant a competir amb les seues actuacions
anteriors.
d) Es permet reconeixer els pregressos de tots i no duns pocs.
Ampliar lavaluaci a ms aspectes que siguen lactivitat individual dels
alumnes, per exemple, el clima en classe, el funcionament dels grups, la tasca del
professor, els materials de classe o la propia metodologia emprada.
3. Incidir positivament en el procs daprenentatge. Per a la qual cosa cal:
Avaluar al llarg del procs i no en proves terminals.
Integrar activitats avaluadores en el procs.
Produir la retroalimentaci adequada.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 41

Corregir amb les mesures adequades.


Planificar revisions dall que es considere fonamenta o ms difcil.
Activitats daprenetatge
Cada una de les activitats realitzades en classe es prendran com un instrument d
avaluaci de laprenentatge i les dificultats en el desenvolupament del procs.
Podrem introduir-hi les correccions precises per a millorar laprenentatge.
Tot all ni impedeix que apliquem proves individuals per a contrastar els progessos i
orientar novament lobtenci de coneixements, aquestes proves ens permeten:
Impulsar el treball de tots els dies.
Obtenir informaci, tant professors com alumnes, del progrs, dificultats i el
coneixements adquirits.
Reunir un bon nombre de resultats de cada alumne/a per a poder tornar a
valorar el seu treball.
A part daquestes proves petites, tamb selaboraran proves ms llargues,
aprofitant aquests exercicis ms llargs per a que lalumne senfronte a tasques ms
complexes i puga ser tamb una ocasi privilegiada per a laprenentatge, tenint en
compte que:;
Suposar una culminaci de revisi global, en la que sinclour des de
plantejaments qualitatius de problemes fins possibles dissenys experimentals de
contrastaci i hiptesis.
Es corregiran el ms aviat possible, servint de motiu daprenentatge els
comentaris daquest.
Es revisaran per part dels alumnes per a refermar all aprs.
A ms de les proves valorarem totes les tasques que lalumne realitza, com
per exemple, informes sobre els treballs prctics, desenvolupament del quadern de
classe, recollida dinformaci, etc. Especial atenci i tractament rebr el quadern de
classe, doncs, si laprenentatge s una petita investigaci, el quadern de classe
ser equivalent al diari de linvestigador, i en ell han de distingir-se els intents dels
encerts, aix com totes les modificacions que shan hagut de produir en les
concepcions i formes de treballar dels alumnes a mesura que aprenen; sobre tot cal
que sacostumen a verbalitzar, a expressar el seu pensament per escrit, sobre
aquest escrit actuar el professor per a millorar el treball.

IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 42

Departamento de Fsica y Qumica

5.4 Temporalitzaci
Unitats
U1: EL LABORATORI DE FSICA I
QUMICA. ORGANITZACI I
SEGURETAT.

18-9-2000 al 29-9-2000

Nm.
sessions
6 sesiones

U2: TCNIQUES RELACIONADES


AMB LA TEMPERATURA.
U3: TCNIQUES RELACIONADES
AMB ELS FLUIDS

2-10-2000 al 24-10-2000

9 sesiones

U4: TCNIQUES DE SEPARACi I


DE PREPARACI DE
SUBSTNCIES

22-11-2000 al 22-12-2000 12 sesiones

U5: TCNIQUES RELACIONADES


AMB CIDS I BASES

8-1-2001 al 2-2-2001

12 sesiones

U6: TCNIQUES DANLISI


DAIGES

5-2-2001 al 2-3-2001

12 sesiones

5-3-2001 al 11-4-2001

15 sesiones

24-4-2001 al 31-5-2001

15 sesiones

U7 (NO):
U8: TCNIQUES RELACIONADES
AMB LPTICA
U9: LABORATORI ASISTIT PER
ORDINADOR
CBL-TI83-Graphical Analysis

Dates

25-10-2000 al 21-11-2000 12 sesiones

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 43

6.- TEMAS TRANSVERSALES


Partimos del convencimiento de que los temas transversales deben
impregnar la actividad docente y estar presentes en el aula de forma permanente,
ya que se refieren a problemas y preocupaciones fundamentales de la sociedad.
As pueden ser temas transversales para el rea de Fsica y Qumica los
siguientes:
6.1 Educacin ambiental
En los temas de Fsica y Qumica debe buscarse una presencia casi
constante de los contenidos correspondientes a la Educacin ambiental. El
tratamiento de este tema transversal se realizar tanto al impartir los contenidos
bsicos, en los que se deben incluir las grandes cuestiones de la Educacin
ambiental, como en los complementarios, en los que se deben plantear aspectos
del tema y tratarlos monogrficamente.
Algunos de los aspectos a los que se debe prestar mayor atencin en el
conjunto de este tema transversal son: el tratamiento de los residuos slidos
urbanos, el control de los vertidos de sustancias txicas, el impacto ambiental de la
obtencin de energa, la gestin de los recursos naturales, etc. En muchos casos,
estos temas se pueden tratar desde el punto de vista de diferentes disciplinas. As,
el problema de la lluvia cida se puede estudiar desde la perspectiva de la qumica
y desde la perspectiva de la biologa.
6.2 Educacin para la salud
Existen una serie de aspectos muy importantes relacionados con la
Educacin para la salud, que deben tenerse en cuenta al realizar la programacin
de Fsica y Qumica. Entre ellos destacan los efectos de las sustancias nocivas
para la salud y las precauciones que deben tomarse en su manejo, los peligros de
las radiaciones, etc. Tambin es importante la aplicacin de los conocimientos de
Fsica y Qumica a algunos fenmenos que ocurren en el cuerpo humano: por
ejemplo, la transmisin de impulsos elctricos en el sistema nervioso, el trabajo
realizado por los pulmones al inspirar y espirar, etc. Este tratamiento interdisciplinar
es muy enriquecedor para los alumnos y alumnas.
6.3 Educacin del consumidor
Aspectos como el uso responsable de los productos qumicos que utilizamos
en el hogar, la eleccin de alimentos adecuados, el conocimiento de las
repercusiones que los productos que consumimos tienen en el medio, la
importancia del tratamiento de los residuos y las tcnicas de ahorro a travs del
reciclado, etc., constituyen la aportacin de la Fsica y la Qumica a este tema
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 44

transversal. En conjunto, todos estos aspectos van dirigidos a crear una conducta
de consumo responsable, respetuosa con las personas y con el entorno.
6.4 Educacin no sexista
En el mbito cientfico la presencia de la mujer es realmente importante, lo
que hace absurda la discriminacin por razn de sexo. Esta situacin real debe
servir como punto de partida y como base para realizar una Educacin para la
igualdad de oportunidades que se extienda no slo al entorno cientfico, sino a
todos los aspectos de la vida cotidiana.

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 45

7.- CRITERIOS
7.1 Criterios de Seleccin de Materiales Curriculares
Se establecen ocho criterios de seleccin para los materiales curriculares
que sean adoptados por el departamento que proporcionan, creemos, una
respuesta efectiva a los planteamientos generales de intervencin educativa y al
modelo didctico anteriormente propuesto:
_ Adecuacin al contexto educativo del centro.
_ Correspondencia de los objetivos promovidos con los enunciados en el Proyecto
Curricular.
_ Coherencia de los contenidos propuestos con los objetivos, presencia de los
diferentes tipos de contenido e inclusin de los temas transversales.
_ La acertada progresin de los contenidos y objetivos, su correspondencia con el
nivel y la fidelidad a la lgica interna de la materia.
_ La adecuacin a los criterios de evaluacin.
_ La variedad de las actividades, diferente tipologa y su potencialidad para la
atencin a las diferencias individuales.
_ La claridad y amenidad grfica y expositiva.
_ La existencia de otros recursos que facilitan la actividad educativa.
As, podemos fijar los siguientes Indicadores, para la seleccin de
materiales curriculares:
Programacin
1.Se encuadra con coherencia en el proyecto curricular de etapa
2. Cubre los objetivos del currculo para el nivel
3.El nmero de unidades organiza adecuadamente el trabajo del curso
Objetivos
4.Los objetivos estn claramente explicitados
Contenidos
5.Los contenidos se han seleccionado en funcin de los objetivos
6.La seleccin de contenidos est adecuada al nivel de desarrollo y maduracin de
los alumnos/as
7.Contempla contenidos procedimentales y actitudinales
8.La progresin es adecuada
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 46

Departamento de Fsica y Qumica

Temas transversales
9.Integra de una forma plena la presencia de los temas transversales
Metodologa
10. Parte de los conocimientos previos de los alumnos/as
11. Asegura la realizacin de aprendizajes significativos
12. Despierta la motivacin hacia el estudio y el aprendizaje
13. Potencia el uso de las tcnicas de trabajo intelectual
Actividades
14. Presenta actividades de refuerzo y de ampliacin
15. La cantidad de actividades es suficiente
16. Permiten la atencin a la diversidad
17. Las actividades estn bien diferenciadas de los contenidos
Texto
18. Las informaciones son exactas, actuales y cientficamente rigurosas
19. La informacin y las explicaciones de los conceptos se expresan con claridad
20. Facilita la memorizacin comprensiva mediante una adecuada organizacin de
las ideas, destacando las principales sobre las secundarias
21. El lenguaje est adaptado al nivel
Ilustraciones
22. Las imgenes aportan aclaraciones o ampliaciones al texto
23. Se recurre suficientemente a la informacin grfica mediante esquemas, tablas,
grficos, etc.
Aspectos Editoriales
24. La disposicin de los elementos en las pginas aparece clara y bien
diferenciada
25. El aspecto general del libro resulta agradable y atractivo
Otros materiales curriculares
26. Presenta materiales que facilitan el desarrollo del proceso docente
7.2 Criterios de evaluacin del PCA
Estn por determinar
7.3 Criterios de evaluacin de la Actuacin docente
Estn por determinar

IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 47

8.- ACTIVIDADES
Cada profesor deber incluir todas aquellas actividades que considere
oportunas para alcanzar los objetivos propuestos dentro de cada uno de los temas. La
relacin de dichas actividades, as como su desarrollo, se reflejar en las hojas que se
incluyen a tal efecto en la carpeta que cada profesor tiene en el Seminario para el
seguimiento de la Programacin.
8.1.- Trabajos a desarrollar a lo largo del curso
Sera interesante proponer a los alumnos la realizacin de una serie de
trabajos relativos a distintos temas de inters para los alumnos, relacionados con la
Ciencia, y ms concretamente, con la Fsica y la Qumica.
Los temas a desarrollar pueden ser propuestos por los propios alumnos, o por
el profesor segn su criterio. A continuacin se proponen algunos temas a ttulo
puramente informativo:
1.-Aportacin de la Mujer al desarrollo de la Qumica
2.-Aportacin valenciana al desarrollo de la Qumica
3.-La Qumica en el supermercado
4.-La contaminacin qumica a travs de la prensa
5.- La Energa
6.- Los riesgos del desarrollo tecnolgico
Etc...
Mtodo de trabajo.Los trabajos sern voluntarios y la no realizacin de un trabajo no significar
disminucin alguna en la valoracin del alumno/a a lo largo del curso.
Los trabajos se realizarn por grupos de 3 alumnos, como mximo.
Los alumnos desarrollaran el tema escogido en base a documentacin o
informacin inicialmente suministrada por el profesor, quien peridicamente revisar el
estado del trabajo, orientando posibles errores de planteamiento o de fondo.
La valoracin asignada a los trabajos servir nicamente para subir la
calificacin obtenida a lo largo del curso en los distintos controles y exmenes que se
realicen. Dicha valoracin significar un aumento sobre la calificacin final entre 2 y 5
puntos.
Los trabajos que superen una calificacin de cuatro puntos se sometern a
estudio para su posible publicacin, y, siempre que sea posible se presentarn a los
distintos premios de investigacin que, peridicamente, convocan tanto el Ministerio
de Educacin y Ciencia como la Consellera de Cultura, Educacin y Ciencia. En
estos casos figuran como autores los propios alumnos y como Coordinador, el
profesor, o profesores, que haya dirigido el trabajo.
As mismo, durante la Semana de Actividades Culturales, se podr realizar,
como una de las actividades posibles, la presentacin de murales o carteles relativos
a los trabajos elaborados por los alumnos, as como cualquier otra actividad que se
considere oportuna.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 48

8.2 Sugerencias de carcter general para la mejora del rea de Fsica y


Qumica. Elaborar una base de datos con todas las direcciones E-mail que se
conozcan, para poder intercambiar informacin con otros centros.
Dotar al seminario de una copia de la gua de material escolar de soporte
(diapositivas, revistas especializadas, videos, ...) de los distintos CEPs.
Organizar visitas con los alumnos de 1 de Bachillerato a la Universidad
de Alicante y en particular a los laboratorios de Fsica y Qumica.
Organizar visitas y viajes a Organismos o entidades cientficas, tanto de
tipo divulgativo como de investigacin.
Coordinarse con los dems Seminarios con el fin de llevar a cabo
actividades conjuntas de tipo interdisciplinar.
Seleccionar un software mnimo y de soporte para los diferentes niveles.
Iniciar algunas lneas de investigacin ( evaluacin de materiales
curriculares, grado de aceptacin de materias optativas, valoracin de software,
adecuacin de las prcticas de laboratorio, concepcin CTS del alumnado a
diferentes niveles, valoracin por parte del alumnado del rea de Fsica, barreras
de aprendizaje y cambio conceptual despus de dos cursos de Fsica y Qumica,...)
con la finalidad de participar en Seminarios, Jornadas, Concursos cientficos,
solicitud de ayudas para proyectos de investigacin, etc...
Iniciar la creacin de un fondo bibliogrfico con la finalidad de llegar a
crear las bibliotecas de aula. Para ello se podra pedir la colaboracin de editoriales
y de empresas qumicas para aportaciones voluntarias de dichos fondos.

IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 49

Departamento de Fsica y Qumica

DEPARTAMENTO DE FSICA Y QUMICA


ASIGNATURA DE FSICA Y QUMICA DE 3 DE E.S.O.
PROFESOR: Vicent Soler; Mely Pastor; Margarita Hernndez; Teresa Lpez
OBJETIVOS MNIMOS
Emitir hiptesis
distinguir en un texto las hiptesis cientficas
Separar variables a estudiar en un problema
Interpretar la relacin entre dos variables a partir de una grfica
Elaborar informes de trabajos experimentales
Medir volumenes y expresarlos correctamente
Medir la masa de un cuerpo y expresarla correctamente
Distinguir entre peso y masa
Superar la barrera solido/liquido/gas
Interpretar modelos haciendo uso del modelo cintico-molecular
Aplicar el modelo cintico molecular a gases/liquidos y solidos
Explicar fenmenos cotidianos haciendo uso del modelo de carga electrica
Tener una idea precisa de lo que ocurre en un cambio qumico
Distinguir entre mezcla y compuesto
Distinguir entre elemento y compuesto
SISTEMA D'AVALUACI I CRITERI D'AVALUACI
s condici necessria, per no suficient, per a aprovar:
-No tenir ms de 7 faltes dassistncia sense justificar, durant tot el curs.
-No tenir ms de 25 faltes dassistncia, encara que estiguen justificades.
-No tenir ms de tres faltes de disciplina en Fsica i Qumica.
-Obtenir la qualificaci de B o Molt B pel quadern.
AVALUACI
-Tenir en compte la diferncia daptitud de cada alumne/a:
-la capacitat de raonament,
-la continutat i capacitat de treball,
-el treball realitzat en casa,
-els coneixements adquirits,
-laprenetatge significatiu,
-lassistncia a classe,
-lactitud en classe.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 50

Departamento de Fsica y Qumica

FONTS DINFORMACI
-El quadern de treball de lalumne que ser evaluado segn plantilla
adjunta.
-El treball diari de classe.
-Les proves individualitzades.
-La sessi davaluaci.
-Parts de faltes
METODOLOGIA
Es plantejaran activitats especfiques per a cada tema, de tal manera que l
alumne es veja en la necessitat demetre hiptesis a fi de resoldre els
problemes i interrogants plantejats. Una posada en com i lexplicaci
donada per la Cincia en lactualitat (aportaci que far el professor/a) i, si
s el cas, les donades en altres moments histrics, tancaran lactivitat.
Situacions problemtiques, plantejades a travs de problemes oberts, s
alternaran amb exercicis de clcul numric senzill, a fi de que lalumne/a
adqueresca destresa en la realitzaci de clculs.
MATERIAL DIDCTIC
Apunts facilitats pel professorat. Videogrames i programes informtics.
Lectura dalgun captol de la bibliografia recomanada. Retroprojector i
projector de diapositives.
BIBLIOGRAFIA
* Aprendre a Raonar
* En el llindar del futur
* La bsqueda del cero absoluto
* Juegos y experimentos elctricos(fciles e inofensivos)
* Construyamos un motor
* La vida herica de Marie Curie
Interdisciplinar
El alumnado realizar un trabajo de carcter interdisciplinar durante la segunda
evaluacin.
El trabajo ser coordinado por distintos seminarios y consistir principalmente en la
lectura de un libro o de un captulo o de un texto de carcter cientfico. Tambin se
realizar la prctica o experimento que se incluya, con el objetivo de reforzar el
mtodo cientfico.
Adaptaciones curriculares
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 51

Se dispondrn de diversas actividades para el alumnado que requiera tanto un


refuerzo, como una adaptacin curricular.
Adems dichas actividades se podrn tambin emplear en las sustituciones que
se realicen cuando falte un miembro del profesorado.

IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 52

Departamento de Fsica y Qumica

DEPARTAMENTO DE FSICA Y QUMICA


ASIGNATURA DE FSICA Y QUMICA DE 4 DE E.S.O.
PROFESOR: Vicent Soler; Juana Chscales; Teresa Lpez; Margarita
Hernandez
OBJETIVOS MNIMOS
Tratamiento cuantitativo del movimiento rectilineo uniforme.
Aceleracin
Principios de la dinmica
Condiciones de equilibrio
Fuerzas de inters en la vida cotidiana
Presin y fuerzas en fluidos
El peso de los cuerpos
La sintesis Newtoniana
Fuerzas de inters en la vida cotidiana
La posicin de la tierra en el Universo
El Universo
Componentes, escalas y medios de observacin
Energa cintica y potencial
Energa interna
Mecanismos de modificacin de la energa de los sistemas: trabajo y calor
Potencia y rendimiento
Principio de conservacin de la energa
SISTEMA D'AVALUACI I CRITERI D'AVALUACI
s condici necessria, per no suficient, per a aprovar:
-No tenir ms de 7 faltes dassistncia sense justificar, durant tot el curs.
-No tenir ms de 25 faltes dassistncia, encara que estiguen justificades.
-No tenir ms de tres faltes de disciplina en Fsica i Qumica.
-Obtenir la qualificaci de B o Molt B pel quadern.
AVALUACI
-Tenir en compte la diferncia daptitud de cada alumne/a:
-la capacitat de raonament,
-la continutat i capacitat de treball,
-el treball realitzat en casa,
-els coneixements adquirits,
-laprenetatge significatiu,
-lassistncia a classe,
-lactitud en classe.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 53

Departamento de Fsica y Qumica

FONTS DINFORMACI
-El quadern de treball de lalumne que ser evaluado segn plantilla
adjunta.
-El treball diari de classe.
-Les proves individualitzades.
-La sessi davaluaci.
-Parts de faltes
METODOLOGIA
Es plantejaran activitats especfiques per a cada tema, de tal manera que l
alumne es veja en la necessitat demetre hiptesis a fi de resoldre els
problemes i interrogants plantejats. Una posada en com i lexplicaci
donada per la Cincia en lactualitat (aportaci que far el professor/a) i, si
s el cas, les donades en altres moments histrics, tancaran lactivitat.
Situacions problemtiques, plantejades a travs de problemes oberts, s
alternaran amb exercicis de clcul numric senzill, a fi de que lalumne/a
adqueresca destresa en la realitzaci de clculs.
MATERIAL DIDCTIC
Apunts facilitats pel professorat. Videogrames i programes informtics.
Lectura dalgun captol de la bibliografia recomanada. Retroprojector i
projector de diapositives.
BIBLIOGRAFIA
* Aprendre a Raonar
* En el llindar del futur
* La bsqueda del cero absoluto
* Juegos y experimentos elctricos(fciles e inofensivos)
* Construyamos un motor
* La vida herica de Marie Curie

IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 54

Departamento de Fsica y Qumica

DEPARTAMENTO Ciencias
PROFESOR: Mely Pastor

ASIGNATURA: Astronoma 3 ESO

OBJETIVOS MNIMOS
Fomentar la curiosidad y la capacidad de plantear problemas interesantes que
puedan ser objeto de investigacin.
Desarrollar hbitos de observacin y tomar conciencia de la importancia del
mtodo, constancia y perseverancia en el estudio de los lentos movimientos de los
astros.
Desarrollar criterios y capacidades para organizar, clasificar e interpretar los
datos y resultados de una experiencia astronmica.
Elaborar informes escritos acerca de los datos obtenidos, utilizando con
correccin, sencillez y claridad tanto el lenguaje natural como el cientfico y otros
medios como los dibujos y esquemas.
Adquirir las nociones bsicas de astronoma de posicin que permitan el
cambio de determinadas concepciones intuitivas por modelos ms en consonancia
con la visin de la ciencia actual.
Fomentar el deseo de profundizar en los conocimientos astronmicos y
promover el inters por la ciencia y el estudio en general.
SISTEMA D'AVALUACI I CRITERI D'AVALUACI
s condici necessria, per no suficient, per a aprovar:
-No tenir ms de 7 faltes dassistncia sense justificar, durant tot el curs.
-No tenir ms de 25 faltes dassistncia, encara que estiguen justificades.
-No tenir ms de tres faltes de disciplina en Astronoma.
-Obtenir la qualificaci de B o Molt B pel quadern.
AVALUACI
-Tenir en compte la diferncia daptitud de cada alumne/a:
-la capacitat de raonament,
-la continutat i capacitat de treball,
-el treball realitzat en casa,
-els coneixements adquirits,
-laprenetatge significatiu,
-lassistncia a classe,
-lactitud en classe.
FONTS DINFORMACI
-El quadern de treball de lalumne
-El treball diari de classe.
-Les proves individualitzades.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 55

-La sessi davaluaci.


-Parts de faltes
METODOLOGIA
Es plantejaran activitats especfiques per a cada tema, de tal manera que l
alumne es veja en la necessitat demetre hiptesis a fi de resoldre els
problemes i interrogants plantejats. Una posada en com i lexplicaci
donada per la Cincia en lactualitat (aportaci que far el professor/a) i, si
s el cas, les donades en altres moments histrics, tancaran lactivitat.
MATERIAL DIDCTIC
Apunts facilitats pel professorat. Videogrames i programes informtics.
Lectura dalgun captol de la bibliografia recomanada. Retroprojector i
projector de diapositives.
BIBLIOGRAFIA
* Aprendre a Raonar
* En el llindar del futur
* Revista Tribuna de Astronoma
* Revista Universo
* Revista Investigacin y Ciencia

IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 56

Departamento de Fsica y Qumica

DEPARTAMENTO Ciencias
ASIGNATURA: El Laboratorio de Fsica y
Qumica
PROFESOR: Margarita Hernndez; Mely Pastor
Objectius mnims
Mesurar correctament algunes magnituds
Interpretar grfiques senzilles
Emetre hiptesis en casos senzills
Dissenyar alguna experincia
Raonar sobre alguna relaci CTS
Aplicar alguns criteris per a l'elaboraci del diari de laboratori
Elaborar informes de prctiques de laboratori
Aplicar alguna tcnica per a la recollida de gasos
Saber interpretar un mapa meteorolgic
Conixer els principis F/Q involucrats en la generaci de nvols
Dnar una explicaci senzilla de lefecte hivernacle i pluja cida.
Aplicar coneixements FQ per a l'obtenci d' algeps i cal
Muntar i realitzar una prctica per a lbtenci de sab
Realitzar un treball d'investigaci bibliogrfica sobre el cautx a Elx, histria de les
fibres sinttiques, el metall en la histria humana, adobs i
pesticides, el petroli...
Metodologia
Saplicar la concepci constructivista de laprenetatge.
El material de classe est configurat com un programa-guia dactivitats, que
servesca per a dirigir i guiar les petites investigacions que es desenvoluparan en l
aula.
Els alumnes treballaran en grups reduts aquestes activitats i, desprs, les
aportacions de cada grup seran posades en com per a elaborar el corresponent
informe final.
Donat el carcter prctic que li donem a aquesta optativa, les activitats del
programa-gua es dirigeixen fonamentalment cap a la resoluci de problemes i la
realitzaci de treballs prctics, introduint-hi el conceptes exclusivament necessaris
per poder progressar en laprenentatge.
Levaluaci
s condici necessria, per no suficient, per a aprovar:
-No tenir ms de 7 faltes dassistncia sense justificar, durant tot el curs.
-No tenir ms de 25 faltes dassistncia, encara que estiguen justificades.
-No tenir ms de tres faltes de disciplina en Fsica i Qumica.
-Obtenir la qualificaci de B o Molt B pel quadern.
Levaluaci ser un instrument daprenentatge orientat a:
IES SIXTO MARCO (ELX)

Diseo curricular- 57

Departamento de Fsica y Qumica

1. Generar expectatives positives en els alumnes mitjanant acci com ara:


Orientar en el treball.
Ajudar a corregir errors.
Transmitir linters del professor.
Convencer de que les dificultats sn salvables.
Detectar els progressos en laprenentatge.
Fomentar la seguretat en els alumnes.
Reflexionar sobre el treball.

2. Estendres a tots els aspectes. Tenint en compte:


Introducci i maneig de conceptes.
Tratament del procediments
Creaci dactituds positives.
Avaluaci centrada en "criteri" i no en "norma", que presenta les avantatges:
a) Establiment explcit dels objectius per als alumnes i professors.
b) Una millor diagnosi de les dificultats en comparar el treball amb criteris
especfics.
c) El domini dun criteri estimula el estudiant a competir amb les seues actuacions
anteriors.
d) Es permet reconeixer els pregressos de tots i no duns pocs.
Ampliar lavaluaci a ms aspectes que siguen lactivitat individual dels
alumnes, per exemple, el clima en classe, el funcionament dels grups, la tasca del
professor, els materials de classe o la propia metodologia emprada.
3. Incidir positivament en el procs daprenentatge. Per a la qual cosa cal:
Avaluar al llarg del procs i no en proves terminals.
Integrar activitats avaluadores en el procs.
Produir la retroalimentaci adequada.
Corregir amb les mesures adequades.
Planificar revisions dall que es considere fonamenta o ms difcil.
Activitats daprenetatge
Cada una de les activitats realitzades en classe es prendran com un instrument d
avaluaci de laprenentatge i les dificultats en el desenvolupament del procs.
Podrem introduir-hi les correccions precises per a millorar laprenentatge.
IES SIXTO MARCO (ELX)

Departamento de Fsica y Qumica

Diseo curricular- 58

Tot all ni impedeix que apliquem proves individuals per a contrastar els progessos i
orientar novament lobtenci de coneixements, aquestes proves ens permeten:
Impulsar el treball de tots els dies.
Obtenir informaci, tant professors com alumnes, del progrs, dificultats i el
coneixements adquirits.
Reunir un bon nombre de resultats de cada alumne/a per a poder tornar a
valorar el seu treball.
A part daquestes proves petites, tamb selaboraran proves ms llargues,
aprofitant aquests exercicis ms llargs per a que lalumne senfronte a tasques ms
complexes i puga ser tamb una ocasi privilegiada per a laprenentatge, tenint en
compte que:;
Suposar una culminaci de revisi global, en la que sinclour des de
plantejaments qualitatius de problemes fins possibles dissenys experimentals de
contrastaci i hiptesis.
Es corregiran el ms aviat possible, servint de motiu daprenentatge els
comentaris daquest.
Es revisaran per part dels alumnes per a refermar all aprs.
A ms de les proves valorarem totes les tasques que lalumne realitza, com
per exemple, informes sobre els treballs prctics, desenvolupament del quadern de
classe, recollida dinformaci, etc. Especial atenci i tractament rebr el quadern
de classe, doncs, si laprenentatge s una petita investigaci, el quadern de classe
ser equivalent al diari de linvestigador, i en ell han de distingir-se els intents dels
encerts, aix com totes les modificacions que shan hagut de produir en les
concepcions i formes de treballar dels alumnes a mesura que aprenen; sobre tot cal
que sacostumen a verbalitzar, a expressar el seu pensament per escrit, sobre
aquest escrit actuar el professor per a millorar el treball.

IES SIXTO MARCO (ELX)

You might also like