DOFINS

Redwan Ayoub

NDEX
1

Introducci .................................................................................................................................... 1

Anatomia ....................................................................................................................................... 3

Evoluci ......................................................................................................................................... 4

Caracterstiques ............................................................................................................................. 5
4.1

Comportament ...................................................................................................................... 5

4.2

Conducta social...................................................................................................................... 5

Reproducci i sexualitat ................................................................................................................. 6

Hibridaci ...................................................................................................................................... 7

Alimentaci.................................................................................................................................... 8

Comunicaci dels dofins ................................................................................................................. 9

8.1

Vocalitzacions ........................................................................................................................ 9

Informtica Tecnolgic
1

INTRODUCCI

El dof s un mamfer aqutic de l'ordre dels cetacis, que tamb inclou les
balenes i marsopes. s carnvor, excellent nedador, remarcable per les seves
facultats psquiques, que viu en uns mars temperats i clids.

Les espcies ms comuns sn 12, tot i que la ms coneguda s la del dof

com. Aquest animal pot nadar a 63 km/h sense provocar turbulncies, saltar
fins a 7 m d'altura fora de l'aigua, submergir-se rpidament i durant fora
temps, i disposa com a qualitat nica entre els animals, d'un veritable
llenguatge sonor i ultrasonor de 400 "paraules"; esta dotat d'un cervell
comparativament tan desenvolupat com l'hum, manifesta una gran sensibilitat
pel que fa al dolor i al plaer, demostrada amb les seves relacions amb l'home.
Existeix una cincia dedicada al seu estudi anomenada dofinologia.

Per dofins s'entn dos grups odontoceti amb semblances fsiques per sense
afinitat taxonmica:
-

Delphinidae Tamb coneguts com a dofins marins

Platanistoidea de les aiges dolces dels rius indis com l'Indus i el
Ganges.

Amb el cos fusiforme i el cap gran, el musell allargat i un sol espiracle a la part
superior del cap (orifici respiratori que molts animals marins tenen com a
contacte de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern), sn carnvors
estrictes i estan entre les espcies ms intelligents que habiten el planeta. Es
troben relativament a prop de les costes i sovint interaccionen amb l'sser
hum.

Informtica Tecnolgic

Com altres cetacis, els dofins utilitzen els sons, la dansa i el salt per comunicarse, orientar-se i aconseguir les seves preses, a ms utilitzen l'ecolocalitzaci.
Avui dia, les principals amenaces a qu estan exposats sn de naturalesa
antrpica.

Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un ter del
seu pes. S'alimenten bsicament de peixos i calamars que agafen amb les
seves dents cniques i esmolades. Tamb mengen gambes, crancs i pops.

Informtica Tecnolgic
2

ANATOMIA

Les espcies pertanyents a la famlia Delphinidae posseeixen un cos fusiforme,

adaptat a la nataci rpida. L'aleta de la cua, anomenada caudal, s'utilitza per a
la propulsi, mentre que les aletes pectorals sn usades per al control
direccional de la nataci. Els patrons bsics de coloraci de la pell sn tons de
gris, amb major claredat en el ventre i rangs ms foscos en el llom. Sovint es
combina amb lnies i taques de diferent tint i contrast.

Igual que altres odontocets, al cap posseeixen el mel, un rgan esfric que
utilitzen per a l'ecolocalitzaci.

En diverses espcies de la famlia, les mandbules s'allarguen, formant un

musell prim distintiu. Posseeixen dentici homodonta, amb un nombre de peces
dentals que oscilla de 20 a 50 en cada mandbula. Respiren a travs d'un sol
orifici a la part superior del seu cap, anomenat espiracle.

El seu cervell s gran, amb l'escora cerebral bastant desenvolupada en

comparaci amb la mitjana dels mamfers.

Informtica Tecnolgic
3

EVOLUCI

Esquelet articulat del dof del Pacfic de costats blancs.

Anatomia d'un dof tipus.

Durant molt temps es va pensar que els dofins, juntament amb la resta dels
cetacis, eren descendents de mamfers terrestres, els mesoniquis, ordre extint
d'ungulats carnvors. No obstant aix, els estudis gentics han demostrat que
en realitat els cetacis (inclosos els dofins) estan ms emparentats amb els
artiodctils, dels quals es van separar fa uns seixanta milions d'anys, els
artiodctils ms propers serien els hipoptams. Es calcula que durant l'Eoc (al
voltant de cinquanta milions anys enrere), els ancestres dels cetacis es
refugiaven a l'aigua, de manera similar als moderns traglids.

Evidncies fssils demostren que els odontocets van aparixer al Mioc. Els
primers dofins coneguts pertanyen a la famlia Kentriodontidae. Aquests dofins
primitius ja tenien un desenvolupat sentit de l'ecolocaci i l'rgan del mel. Els
esquelets dels dofins moderns presenten dos petits ossos en la zona sacra de
la columna vertebral, que correspon a vestigis de la pelvis.

Informtica Tecnolgic
4
4.1

CARACTERSTIQUES
COMPORTAMENT

Els dofins sn sovint considerats com uns dels animals ms intelligents del
planeta. La comparaci d'intelligncia entre diferents espcies s complicada,
degut entre altres coses, per les diferncies en l'aparell sensorial, les maneres
de resposta, i la naturalesa de la cognici. No obstant aix, el comportament
dels dofins s'ha estudiat extensament, tant en captivitat com en la naturalesa.

4.2

CONDUCTA SOCIAL

Els dofins sn animals socials que viuen en grups familiars. En llocs amb una
gran abundncia d'aliments, aquests grups poden excedir els 1.000 individus.
Els dofins poden establir forts llaos socials, on fins i tot alguns individus ferits o
malalts sn cuidats per altres, fins i tot ajudant-los a respirar en portar-los a la
superfcie si fos necessari.

Els dofins mostren desenvolupament de cultura, una cosa que per molt temps
es va creure que era nic de l'sser hum (i possiblement d'altres espcies de
primats). Al maig del 2005, es van descobrir a Austrlia dofins de l'Indus-Pacfic
que ensenyaven a les seves cries a usar les eines, cobrint els seus musells
amb esponges per protegir-los mentre s'alimenten. Aquest coneixement s
traspassat per les mares a les seves filles, a diferncia dels primats, on el
coneixement s generalment transms a ambds sexes.

Els dofins tamb poden participar en actes d'agressi cap a altres dofins. Un
dof mascle adult s molt probable que presenti en el seu cos diverses cicatrius
producte de mossegades. Els dofins mascles participen en aquests actes
d'agressi, a causa dels conflictes entre companys i la competncia de les
femelles.

Informtica Tecnolgic
5

REPRODUCCI I SEXUALITAT

La cpula dels dofins succeeix cara a cara. L'acte real sol ser breu, per es pot
repetir diverses vegades en un lapse de temps curt.

El perode de gestaci varia segons les espcies. El petit tucuxi t una gestaci
d'11 a 12 mesos, mentre que per a l'orca el perode de gestaci s de prop de
17 mesos. Noms tenen una cria. En general, l'activitat sexual comena a una
edat primerenca, fins i tot abans d'arribar a la maduresa sexual. L'edat de la
maduresa sexual varia segons l'espcie i gnere. Els dofins sn coneguts per
tenir relacions sexuals per raons diferents de la reproducci.

Informtica Tecnolgic
6

HIBRIDACI

S'anomena hibridaci a l'aparellament entre un mascle i una femella de dues

espcies diferents, pertanyents al mateix gnere. En el cas de la famlia
Delphinidae es donen els anomenats balfins. Hi ha pocs registres en captivitat,
no existint en la vida lliure. Els registres es refereixen a l'encreuament d'una
femella de dof mular i un mascle de falsa orca, obtinguts en un parc aqutic de
les illes Hawaii.

Informtica Tecnolgic
7

ALIMENTACI

Existeixen diversos mtodes d'alimentaci entre i dins de les espcies

pertanyents a la famlia Delphinidae. Peixos i calamars sn l'aliment principal,
per la falsa orca i l'orca tamb s'alimenten d'altres mamfers marins. Els
delfnids utilitzen diverses tctiques de caa: moltes vegades cacen usant la
seva velocitat, per tamb usen l'ecolocalitzaci per buscar preses enterrades
en la sorra. Els dofins que cacen peixos agrupats en bancs formen grups i
acorralen a aquests perqu se separin de la resta del grup. Altres dofins
acorralen a les seves preses en la riba d'una platja, i desprs aprofiten les ones
per capturar-los, encara que aquesta s una tctica arriscada. Orques i falses
orques tenen moltes altres tctiques de caa, a causa de l'mplia gamma de
preses que consumeixen. A part de les tctiques ja esmentades, tamb
aguaiten a les seves preses o donen cops a bancs de gel per desequilibrar-les.

Informtica Tecnolgic
8

COMUNICACI DELS DOFINS

Aquests animals utilitzen un sistema de comunicaci, basat en l'emissi de

sons anomenats "clics", que no noms utilitzen per a caar sin tamb per a
conixer als seus companys, detectar depredadors, orientar-se en mar obert,
etc. Tot i que cada vegada es t ms clar el funcionament del "snar", encara hi
ha investigadors i treballs per a conixer ms a fons el sistema de captaci i
d'emissi d'aquests sons.

Podem observar la situaci dels ulls a la cara dels dofins, un a cada costat de
la cara, que li impedeix veure-hi de front. A l'aigua, a 60 m de profunditat ja no
tenim llum. A travs del snar poden veure-hi a travs de les seves orelles.
Contnuament estan emetent sons d'alta freqncia, i quan el so xoca amb un
objecte, un grup de peixos... aquest rebota i s captat pel sistema auditiu del
dof, segons la direcci i potncia d'aquests senyals, sabr si es tracta d'una
roca, d'una embarcaci o d'un suculent grup de sardines.

8.1

VOCALITZACIONS

Els dofins sn capaos de realitzar una mplia gamma de sons utilitzant sacs
aeris nasals situats a sota de l'espiracle. Existeixen tres categories de sons:
-

Xiulets de freqncia modulada.

Rfegues d'impulsos de sons.
Clics (utilitzats per a l'ecolocalitzaci).