You are on page 1of 10

Num. 6502 / 14.04.

2011

15238

Conselleria dEducaci

Conselleria de Educacin

ORDE 18/2011, d1 dabril, de la Conselleria dEducaci, per la qual es modifica parcialment lOrde de 17 de
juny de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual es
regulen les matries optatives en el Batxillerat. [2011/4371]

ORDEN 18/2011, de 1 de abril, de la Conselleria de Educacin, por la que se modifica parcialmente la Orden de 17 de
junio de 2009, de la Conselleria de Educacin, por la que
regula las materias optativas en el Bachillerato. [2011/4371]

El Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual sestablix


lestructura del Batxillerat i es fixen les seues ensenyances mnimes,
establix, en larticle 8.2, que les administracions educatives regularan
les matries optatives del Batxillerat.
El Decret 102/2008, d11 de juliol, del Consell, pel qual sestablix
el currculum del Batxillerat en la Comunitat Valenciana, dedica larticle
9 a les matries optatives. En este, es disposa que les matries optatives en el Batxillerat contribuxen a completar la formaci de lalumnat
aprofundint en aspectes propis de la modalitat triada, o ampliant les
perspectives de la mateixa formaci general. Aix mateix, especifica que
la conselleria competent en matria deducaci establir el repertori de
matries optatives i el seu currculum, els procediments i les condicions
per a la seua impartici en els centres.
LOrde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria dEducaci, per
la qual es regulen les matries optatives en el Batxillerat, en larticle 2
indica que loferta de matries optatives prevista per als dos cursos del
Batxillerat haur de respondre als diferents interessos, motivacions i
necessitats de lalumnat, contribuint a completar la formaci de lalumnat, aprofundint en aspectes propis de la modalitat triada, o ampliant
les perspectives de la mateixa formaci general. A fi de respondre a
les finalitats exposades, loferta de matries optatives, en cada curs i
al llarg de letapa, haur de ser diversa i equilibrada entre els diferents
mbits del saber, i contribuir a ampliar loferta educativa dels centres
docents.
El Tractat de Funcionament de la Uni Europea i la implantaci de
lEspai Europeu dEducaci Superior, entre altres, constituxen novetats
dels ltims anys que desperten un inters i una demanda formativa entre
lalumnat i les seues famlies, els quals requerixen poder aprofundir en
el coneixement de la Uni Europea ms enll de les seues dimensions
histrica, poltica i econmica. Per este motiu, en la present orde es
procedix a laddici duna nova matria optativa, relativa a la Uni
Europea, al catleg ja existent, amb la finalitat que els centres docents
puguen complementar loferta formativa en funci de les seues possibilitats organitzatives i dels seus recursos disponibles per a atendre
adequadament les necessitats i interessos del seu alumnat.
Per tot aix, vista la proposta del director general dOrdenaci i Centres Docents de la Conselleria dEducaci de data 31 de mar de 2011,
de conformitat amb esta, i en virtut de les competncies que matribux
larticle 28.e) de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, del Consell,

El Real Decreto 1467/2007, de 2 de noviembre, por el que se establece la estructura del Bachillerato y se fijan sus enseanzas mnimas,
establece en su artculo 8.2 que las administraciones educativas regularn las materias optativas del Bachillerato.
El Decreto 102/2008, de 11 de julio, del Consell, por el que se establece el currculo del Bachillerato en la Comunitat Valenciana, dedica
el artculo 9 a las materias optativas. En l, se dispone que las materias
optativas en el Bachillerato contribuyen a completar la formacin del
alumnado profundizando en aspectos propios de la modalidad elegida,
o ampliando las perspectivas de la propia formacin general. Asimismo, especifica que la conselleria competente en materia de educacin
establecer el repertorio de materias optativas y su currculo, los procedimientos y las condiciones para su imparticin en los centros.
La Orden de 17 de junio de 2009, de la Conselleria de Educacin,
por la que regula las materias optativas en el Bachillerato, en el artculo
2 indica que la oferta de materias optativas prevista para los dos cursos
del Bachillerato deber responder a los diferentes intereses, motivaciones y necesidades del alumnado, contribuyendo a completar la formacin del alumnado, profundizando en aspectos propios de la modalidad
elegida, o ampliando las perspectivas de la propia formacin general. A
fin de responder a las finalidades expuestas, la oferta de materias optativas, en cada curso y a lo largo de la etapa, deber ser diversa y equilibrada entre los diferentes mbitos del saber, y contribuir a ampliar la
oferta educativa de los centros docentes.
El Tratado de Funcionamiento de la Unin Europea y la implantacin del Espacio Europeo de Educacin Superior, entre otros, constituyen
novedades de los ltimos aos que despiertan un inters y una demanda
formativa entre el alumnado y sus familias, quienes requieren poder profundizar en el conocimiento de la Unin Europea ms all de sus dimensiones histrica, poltica y econmica. Por este motivo, en la presente
orden se procede a la adicin de una nueva materia optativa, relativa a
la Unin Europea, al catlogo ya existente, con la finalidad de que los
centros docentes puedan complementar la oferta formativa en funcin de
sus posibilidades organizativas y de sus recursos disponibles para atender
adecuadamente las necesidades e intereses de su alumnado.
Por todo ello, vista la propuesta del director general de Ordenacin y Centros Docentes de la Conselleria de Educacin de fecha 31
de marzo de 2011, de conformidad con la misma, y en virtud de las
competencias que me atribuye el artculo 28.e) de la Ley 5/1983, de 30
de diciembre, del Consell,

ORDENE

ORDENO

Article nic. Modificaci normativa


1. Modificar lannex I de lOrde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries optatives en el
Batxillerat, en els termes que sindica en lannex I de la present orde.
2. Modificar lannex II de lOrde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries optatives en el
Batxillerat, segons el que establix lannex II desta orde.
3. Modificar lannex IV de lOrde de 17 de juny de 2009, de la
Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries optatives en
el Batxillerat, de conformitat amb all que sha assenyalat en lannex
III de la present orde.
4. Modificar lannex V de lOrde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries optatives en el
Batxillerat, en els termes que fixa lannex IV de la present orde.

Artculo nico. Modificacin normativa


1. Modificar el anexo I de la Orden de 17 de junio de 2009, de la
Conselleria de Educacin, por la que regula las materias optativas en el
Bachillerato, en los trminos que se indica en el anexo I de la presente
orden.
2. Modificar el anexo II de la Orden de 17 de junio de 2009, de la
Conselleria de Educacin, por la que regula las materias optativas en el
Bachillerato, segn lo establecido en el anexo II de esta orden.
3. Modificar el anexo IV de la Orden de 17 de junio de 2009, de la
Conselleria de Educacin, por la que regula las materias optativas en
el Bachillerato, de conformidad con lo sealado en el anexo III de la
presente orden.
4. Modificar el anexo V de la Orden de 17 de junio de 2009, de la
Conselleria de Educacin, por la que regula las materias optativas en el
Bachillerato, en los trminos que fija el anexo IV de la presente orden.

DISPOSICI ADDICIONAL

DISPOSICIN ADICIONAL

nica. Calendari dimplantaci


La modificaci normativa prevista en la present orde es realitzar a
partir del curs 2011-2012.

nica. Calendario de implantacin


La modificacin normativa contemplada en la presente orden se
realizar a partir del curso 2011-2012.

Num. 6502 / 14.04.2011

15239

DISPOSICI DEROGATRIA

DISPOSICIN DEROGATORIA

nica. Derogaci normativa


Queden derogades totes les disposicions del mateix rang o dun rang
inferior que soposen al que disposa la present orde.

nica. Derogacin normativa


Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango
se opongan a lo dispuesto en la presente orden.

DISPOSICI FINAL

DISPOSICIN FINAL

nica. Entrada en vigor


Esta orde entrar en vigor lendem de ser publicada en el Diari
Oficial de la Comunitat Valenciana.

nica. Entrada en vigor


Esta orden entrar en vigor el da siguiente de su publicacin en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

Valncia, 1 dabril de 2011

Valencia, 1 de abril de 2011


El conseller dEducaci,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

El conseller de Educacin,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURN

ANNEX I

ANEXO I

Modificaci de lannex I de lOrde de 17 de juny de 2009

Modificacin del anexo I de la Orden de 17 de junio de 2009

Es modifica lannex I de lOrde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries optatives en el
Batxillerat, que queda redactat en els termes segents:

Se modifica el anexo I de la Orden de 17 de junio de 2009, de la


Conselleria de Educacin, por la que regula las materias optativas en el
Bachillerato, que queda redactado en los siguientes trminos:

Annex I
Matries optatives de Batxillerat

Tipus

Oferta/modalitat
amb qu es vinculen

Doferta obligada per tots


els centres docents

Matries optatives
comunes per a totes
les modalitats

Matries

Curs a qu sadscriu (prelaci)

Segona Llengua Estrangera I

1r

Segona Llengua Estrangera II

2n (Segona Llengua Estrangera I)

Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci I

Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci II

2n (Tecnologies de la informaci i
la comunicaci I)

Angls Prctic

1r

Valenci: Llengua i Imatge

1r

Valenci: Habilitats Comunicatives

2n

Castell: Llenguatge i Documentaci

1r

Castell: Habilitats Comunicatives

2n

Geografia i Histria de la Comunitat Valenciana

1r

Economia de la Comunitat Valenciana

1r

Patrimoni Musical en la Comunitat Valenciana

1r

Psicopedagogia

1r

Fonaments de Dret

1r

Fonaments Lxics de les Cincies i de la Tcnica

1r

Educaci Fisicoesportiva i Salut

2n

La Uni Europea: Organitzaci i Funcionament

2n

Num. 6502 / 14.04.2011

15240

Modalitat dArts

Matries optatives
especfiques de cada
modalitat o via

Modalitat de
Cincies i Tecnologia

Modalitat dHumanitats i
Cincies Socials

Matries de
modalitat, ja siga de
la modalitat triada
o duna modalitat
diferent.

Totes

Esttica de les Arts

1r

Angls Prctic per a les Arts

2n

Matemtiques de la Forma

1r

Tallers Artstics

2n

Volum II

2n (Volum I)

Escenografia

2n

Informtica per a les Arts

1r

Ampliaci dels Sistemes de Representaci Grfics i Tcnics

2n

Mtodes Cientfics

1r

Angls Prctic per a les Cincies i la Tecnologia

2n

Tcniques de Laboratori Fisicoqumiques

2n

Geologia

2n (Biologia i Geologia)

Fsica Aplicada

2n

Cincia dels Materials

1r

Biologia Humana

2n

Angls prctic per a les Humanitats i les Cincies Socials

2n

Sociologia

2n

Antropologia

1r

Fonaments de Direcci dEmpresa

2n

Referents Clssics de les Manifestacions Culturals Modernes

2n

Qualsevol matria de modalitat de 1r o 2n que simpartisca en


el centre

Vegeu larticle 8.3

* * * * *

Num. 6502 / 14.04.2011

15241

Anexo I
Materias optativas de Bachillerato

Tipo

Oferta/modalidad con la
que se vinculan
De oferta obligada
por todos los centros
docentes

Materias optativas
comunes
para todas las
modalidades

Modalidad de Artes

Materias optativas
especficas de cada
modalidad o va

Modalidad de
Ciencias y Tecnologa

Modalidad de
Humanidades y
Ciencias Sociales
Materias de
modalidad, ya sea
de la modalidad
elegida o de
una modalidad
diferente.

Todas

Materias
Segunda lengua extranjera I
Segunda lengua extranjera II
Tecnologas de la informacin y la comunicacin I
Tecnologas de la informacin y la comunicacin II
Ingls prctico
Valenciano: lengua e imagen
Valenciano: habilidades comunicativas
Castellano: lenguaje y documentacin
Castellano: habilidades comunicativas
Geografa e Historia de la Comunitat Valenciana
Economa de la Comunitat Valenciana
Patrimonio musical en la Comunitat Valenciana
Psicopedagoga
Fundamentos de Derecho
Fundamentos lxicos de las ciencias y de la tcnica
Educacin fsico-deportiva y salud
La Unin Europea: organizacin y funcionamiento
Esttica de las artes
Ingls prctico para las artes
Matemticas de la forma
Talleres artsticos
Volumen II
Escenografa
Informtica para las artes
Ampliacin de los sistemas de representacin grficos y
tcnicos
Mtodos cientficos
Ingls prctico para las ciencias y la tecnologa
Tcnicas de laboratorio fsico-qumicas
Geologa
Fsica aplicada
Ciencia de los materiales
Biologa humana
Ingls prctico para las humanidades y las ciencias sociales
Sociologa
Antropologa
Fundamentos de direccin de empresa
Referentes clsicos de las manifestaciones culturales modernas
Cualquier materia de modalidad de 1 o 2 que se imparta en el
centro

Curso al que se adscribe


(prelacin)
1
2 (Segunda lengua extranjera I)
1
2 (Tecnologas de la
informacin y la comunicacin I)
1
1
2
1
2
1
1
1
1
1
1
2
2
1
2
1
2
2 (Volumen I)
2
1
2
1
2
2
2 (Biologa y Geologa)
2
1
2
2
2
1
2
2

Ver artculo 8.3

Num. 6502 / 14.04.2011

Annex II
Modificaci de lannex II de lOrde de 17 de juny de 2009
Es modifica lannex II de lOrde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries optatives en el
Batxillerat, en el qual shaur dafegir el currculum de la matria optativa de segon curs, comuna per a totes les modalitats, denominada La
Uni Europea: Organitzaci i Funcionament, tal com queda redactat
a continuaci:
La Uni Europea: Organitzaci i Funcionament
I. Introducci
La realitat actual dEspanya i de la Comunitat Valenciana no pot
entendres sense tindre en compte la nostra integraci en la Uni Europea des de 1986.
Per aix resulta molt interessant, per al professorat i, sobretot, per a
lalumnat de Batxillerat, tindre una ocasi per a aproximar-se a Europa
i als valors que ens unixen als europeus com a societat: valors com la
tolerncia, els drets humans, i la democrcia.
s molt important a lhora de construir la idea duna ciutadania
europea que els sistemes educatius prevegen lestudi del bagatge histric, poltic, social i cultural europeu.
Duna banda, els estats membres de la Uni hem cedit gran part de
la nostra sobirania a favor duna organitzaci supranacional que compta
amb una estructura institucional prpia, i un particular sistema dadopci de decisions, que es convertixen en obligatries en tot el territori de
la Uni. Des de les institucions de la Uni Europea emanen diriament
normes jurdiques de compliment obligatori i observana per a tots els
estats i ciutadans de la Uni. En lactualitat, desprs de les successives
reformes dels tractats i laprofundiment en el procs dintegraci, lacci de les institucions europees va ms enll de les funcions de contingut purament econmic dels seus orgens, i afecta mltiples aspectes de
la vida quotidiana dels ciutadans.

15242

Anexo II
Modificacin del Anexo II de la Orden de 17 de junio de 2009
Se modifica el anexo II de la Orden de 17 de junio de 2009, de la
Conselleria de Educacin, por la que regula las materias optativas en el
Bachillerato, en el que se deber aadir el currculo de la materia optativa de segundo curso, comn para todas las modalidades, denominada
La Unin Europea: organizacin y funcionamiento, tal y como queda
redactado a continuacin:
La Unin Europea: organizacin y funcionamiento

La Uni Europea oferix hui en dia infinitat de recursos per als nostres jvens, per a poder completar els seus estudis en altres estats de
la Uni, per a millorar el coneixement de llenges estrangeres, per a
la realitzaci de prctiques formatives. Totes estes oportunitats poden
incrementar les possibilitats professionals dels nostres estudiants en un
entorn globalitzat.

I. Introduccin
La realidad actual de Espaa y de la Comunitat Valenciana no puede
entenderse sin tener en cuenta nuestra integracin en la Unin Europea
desde 1986.
Por ello resulta muy interesante, para el profesorado, y sobre todo,
para el alumnado de Bachillerato, tener una ocasin para aproximarse
a Europa y a los valores que nos unen a los europeos como sociedad:
valores como la tolerancia, los derechos humanos, y la democracia.
Es muy importante a la hora de construir la idea de una ciudadana
europea que los sistemas educativos contemplen el estudio del bagaje
histrico, poltico, social y cultural europeo.
Por un lado, los estados miembros de la Unin hemos cedido gran
parte de nuestra soberana a favor de una organizacin supranacional
que cuenta con una estructura institucional propia, y un particular sistema de adopcin de decisiones, que se convierten en obligatorias en
todo el territorio de la Unin. Desde las Instituciones de la Unin Europea emanan diariamente normas jurdicas de obligado cumplimiento
y observancia para todos los estados y ciudadanos de la Unin. En la
actualidad, tras las sucesivas reformas de los tratados y la profundizacin en el proceso de integracin, la accin de las instituciones europeas
va ms all de las funciones de contenido puramente econmico de
sus orgenes, y afecta a mltiples aspectos de la vida cotidiana de los
ciudadanos.
Adems de las polticas estrechamente vinculadas con la configuracin de un mercado comn sin fronteras interiores, como la poltica
de transportes, la agricultura, la poltica aduanera y comercial, otras
muchas materias, como la educacin o el medio ambiente, ocupan la
agenda de las instituciones europeas. La Unin Europea del siglo XXI
debe afrontar retos importantes como el control y la coordinacin de
los flujos migratorios, la cooperacin al desarrollo para hacer frente a la
pobreza en el mundo, o la lucha contra el cambio climtico.
Por otro lado, la pertenencia a la Unin nos confiere determinados
derechos como ciudadanos europeos, que es necesario conocer para
sentir como propios y ejercitarlos con responsabilidad, considerando
adems que los mismos nos ofrecen muchas oportunidades, ms all de
nuestras fronteras.
La Unin Europea ofrece hoy en da, infinidad de recursos para
nuestros jvenes, para poder completar sus estudios en otros Estados de
la Unin, para mejorar el conocimiento de lenguas extranjeras, para la
realizacin de prcticas formativas, oportunidades todas ellas que pueden incrementar las posibilidades profesionales de nuestros estudiantes
en un entorno globalizado.

II. Objectius generals


El desenrotllament desta matria ha de contribuir que els alumnes
adquirisquen les capacitats segents:
1. Conixer la Uni com a organitzaci internacional, els seus principals objectius i els principis bsics que en regixen el funcionament.
2. Conixer els estats membres de la Uni Europea i les condicions
de pertinena i permanncia.
3. Desenrotllar la sensibilitat cap al procs dunitat europeu, i valorar-lo com una important conquista davant de greus enfrontaments
que han caracteritzat amb anterioritat la histria del nostre continent, i
com un factor de desenrotllament duna ciutadania basada en els drets
humans i la tolerncia.
4. Explicar la noci de ciutadania europea i els drets que esta
comporta, aix com les noves possibilitats que oferix per als nostres
jvens.
5. Conixer les principals institucions poltiques de la Uni Europea i comprendre quin s el paper de cada una destes en el procs

II. Objetivos generales


El desarrollo de esta materia debe contribuir a que las alumnas y
alumnos adquieran las siguientes capacidades:
1. Conocer la Unin como organizacin internacional, sus principales objetivos y los principios bsicos que rigen su funcionamiento.
2. Conocer los Estados miembros de la Unin Europea, y las condiciones de pertenencia y permanencia.
3. Desarrollar la sensibilidad hacia el proceso de unidad europeo,
valorndolo como una importante conquista ante graves enfrentamientos que han caracterizado con anterioridad la historia de nuestro continente, y como un factor de desarrollo de una ciudadana basada en los
derechos humanos y la tolerancia.
4. Explicar la nocin de ciudadana europea y los derechos que ella
comporta, as como las nuevas posibilidades que ofrece para nuestros
jvenes.
5. Conocer las principales instituciones polticas de la Unin Europea y comprender cual es el papel de cada una de ellas en el proceso

A ms de les poltiques estretament vinculades amb la configuraci dun mercat com sense fronteres interiors, com la poltica de
transports, lagricultura, la poltica duanera i comercial, moltes altres
matries, com leducaci o el medi ambient, ocupen lagenda de les
institucions europees. La Uni Europea del segle XXI ha dafrontar
reptes importants com el control i la coordinaci dels fluxos migratoris,
la cooperaci al desenrotllament per a fer front a la pobresa en el mn,
o la lluita contra el canvi climtic.
Daltra banda, la pertinena a la Uni ens conferix determinats drets
com a ciutadans europeus, que s necessari conixer per a sentir com a
propis i exercitar-los amb responsabilitat, considerant a ms que estos
ens oferixen moltes oportunitats, ms enll de les nostres fronteres.

Num. 6502 / 14.04.2011

15243

dadopci de decisions, i emprar adequadament la terminologia bsica


del procs dunitat europeu.
6. Conixer els principals mbits dactuaci de la Uni Europea,
en particular, aquells amb major incidncia en la vida quotidiana dels
ciutadans europeus.
7. Adquirir estratgies de busca i indagaci de documents de les
institucions europees i altres recursos per mitj de la navegaci en Internet.

de adopcin de decisiones, y emplear adecuadamente la terminologa


bsica del proceso de unidad europeo.
6. Conocer los principales mbitos de actuacin de la Unin Europea, en particular, aquellos con mayor incidencia en la vida cotidiana de
los ciudadanos europeos.
7. Adquirir estrategias de bsqueda e indagacin de documentos
de las Instituciones europeas y otros recursos mediante la navegacin
en Internet.

III. Continguts
Bloc 1. Qu s la Uni Europea.
La Uni Europea, una organitzaci supranacional.
Els objectius i els principis bsics de la Uni Europea.
Els estats membres: condicions dingrs i permanncia.
Bloc 2. Lespai i el temps en la Uni Europea.
El naixement dEuropa. Els orgens de la civilitzaci occidental.
El llegat grecollat.
Levoluci histrica dels diferents estats a Europa.
Estats i regions en la Uni Europea. Lmbit global i lmbit
local.
La tradici internacional i les universitats.
El patrimoni cultural europeu. Elements comuns i diferenciats.

III. Contenidos
Bloque 1. Qu es la Unin Europea.
La Unin Europea, una organizacin supranacional.
Los objetivos y los principios bsicos de la Unin Europea.
Los estados miembros: condiciones de ingreso y permanencia.
Bloque 2. El espacio y tiempo en la Unin Europea.
El nacimiento de Europa. Los orgenes de la civilizacin occidental. El legado grecolatino.
La evolucin histrica de los diferentes estados en Europa.
Estados y regiones en la Unin Europea. El mbito global y el
mbito local.
La tradicin internacional y las universidades.
El patrimonio cultural europeo. Elementos comunes y diferenciados.
Bloque 3. El funcionamiento de la Unin.
La estructura institucional de la Unin Europea: el Consejo Europeo, el Consejo de la Unin Europea, la Comisin Europea, el Parlamento Europeo, el Tribunal de Justicia, los rganos consultivos.
El rgimen lingstico. Las sedes.
El sistema de adopcin de decisiones en la Unin Europea.
Las normas europeas, tipologa y carcter vinculante de las mismas.
La participacin de las regiones en la Unin Europea.
Bloque 4. La ciudadana de la Unin Europea.
La libertad de circulacin y de residencia.
El derecho al voto en el lugar de residencia. Las elecciones al
Parlamento Europeo.
La posibilidad de dirigirse al Defensor del Pueblo. El Defensor
del Pueblo Europeo.
La proteccin diplomtica y consular.
Bloque 5. Principales polticas de la Unin Europea.
La libre circulacin de personas. El derecho de establecimiento. El
reconocimiento de ttulos y de cualificaciones profesionales.
El mercado interior. La libre circulacin de mercancas, servicios
y capitales.
La solidaridad y la cohesin territorial.
La poltica de proteccin del medio ambiente.
La poltica agraria y pesquera.
La Unin Econmica y monetaria. La moneda nica. El Banco
Central Europeo.
El espacio de libertad, seguridad y justicia.
La accin exterior de la Unin Europea. La poltica exterior y de
seguridad comn.
Bloque 6. Las oportunidades que nos brinda la Unin Europea.
Programas de intercambio, becas, prcticas formativas, homologacin de ttulos y reconocimiento de cualificaciones profesionales.
El Espacio Europeo de Educacin Superior. Los programas marco
de investigacin y las redes de excelencia.
Conocimiento de las herramientas de la Unin Europea en la red:
informacin relacionada con la UE.

Bloc 3. El funcionament de la Uni.


Lestructura institucional de la Uni Europea: el Consell Europeu,
el Consell de la Uni Europea, la Comissi Europea, el Parlament Europeu, el Tribunal de Justcia, els rgans consultius.
El rgim lingstic. Les seus.
El sistema dadopci de decisions en la Uni Europea.
Les normes europees, tipologia i carcter vinculant destes.
La participaci de les regions en la Uni Europea.
Bloc 4. La ciutadania de la Uni Europea.
La llibertat de circulaci i de residncia.
El dret al vot en el lloc de residncia. Les eleccions al Parlament
Europeu.
La possibilitat de dirigir-se al Defensor del Poble. El Defensor
del Poble Europeu.
La protecci diplomtica i consular.
Bloc 5. Principals poltiques de la Uni Europea.
La lliure circulaci de persones. El Dret destabliment. El reconeixement de ttols i de qualificacions professionals.
El mercat interior. La lliure circulaci de mercaderies, servicis i
capitals.
La solidaritat i la cohesi territorial.
La poltica de protecci del medi ambient.
La poltica agrria i pesquera.
La Uni Econmica i Monetria. La moneda nica. El Banc Central Europeu.
LEspai de Llibertat, Seguretat i Justcia.
Lacci exterior de la Uni Europea. La poltica exterior i de seguretat comuna.
Bloc 6. Les oportunitats que ens brinda la Uni Europea.
Programes dintercanvi, beques, prctiques formatives, homologaci de ttols i reconeixement de qualificacions professionals.
LEspai Europeu dEducaci Superior. Els programes marc dinvestigaci i les xarxes dexcellncia.
Coneixement de les ferramentes de la Uni Europea en la xarxa:
informaci relacionada amb la UE.
IV. Criteris davaluaci
1. Definir la Uni Europea com a organitzaci internacional, coneixent els seus objectius i els principis que la sustenten.
2. Identificar els estats membres de la Uni Europea i les condicions
que es requerixen a estos per a ser membres de la Uni.
3. Identificar les distintes institucions de la Uni Europea i el paper
que exercix cada una destes en el procs decisori europeu.
4. Analitzar el concepte de ciutadania europea, assenyalant els drets
que conferix i les limitacions que t i valorant crticament les seues
insuficincies i les potencialitats que sobrin per al futur.

IV. Criterios de evaluacin


1. Definir la Unin Europea como organizacin internacional, conociendo sus objetivos y los principios que sustentan la misma.
2. Identificar los Estados Miembros de la Unin Europea y las
condiciones que se requieren a los mismos para ser miembros de la
Unin.
3. Identificar las distintas instituciones de la Unin Europea y el
papel que desempea cada una de ellas en el proceso decisorio europeo.
4. Analizar el concepto de ciudadana europea, sealando los derechos que confiere y las limitaciones que tiene, valorando crticamente
sus insuficiencias y las potencialidades que se abren para el futuro.

Num. 6502 / 14.04.2011

15244

5. Identificar les principals lnies dactuaci de la Uni Europea i


els seus objectius bsics.
6. Identificar i saber accedir als recursos que oferix la Uni Europea.
Annex III
Modificaci de lannex IV de lOrde de 17 de juny de 2009
Es modifica lannex IV de lOrde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries optatives en el
Batxillerat, que quedar expressat com sindica a continuaci:

5. Identificar las principales lneas de actuacin de la Unin Europea, y sus objetivos bsicos.
6. Identificar y saber acceder a los recursos que ofrece la Unin
Europea.
Anexo III
Modificacin del anexo IV de la Orden de 17 de junio de 2009
Se modifica el anexo IV de la Orden de 17 de junio de 2009, de la
Conselleria de Educacin, por la que regula las materias optativas en el
Bachillerato, que quedar expresado como se indica a continuacin:

Annex IV
Claus corresponents a les matries optatives
Matries
Segona Llengua Estrangera I

Segona Llengua Estrangera II


Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci I
Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci II
Angls Prctic
Valenci: Llengua i Imatge
Valenci: Habilitats Comunicatives
Castell: Llenguatge i Documentaci
Castell: Habilitats Comunicatives
Geografia i Histria de la Comunitat Valenciana
Economia de la Comunitat Valenciana
Patrimoni Musical en la Comunitat Valenciana
Psicopedagogia
Fonaments de Dret
Fonaments lxics de les Cincies i de la Tcnica
Educaci Fisicoesportiva i Salut
La Uni Europea: Organitzaci i Funcionament
Esttica de les Arts
Angls Prctic per a les Arts
Matemtiques de la Forma

Tallers Artstics

Volum II
Escenografia
Informtica per a les Arts
Ampliaci dels Sistemes de Representaci Grfics i Tcnics
Mtodes Cientfics
Angls Prctic per a les Cincies i la Tecnologia
Tcniques de Laboratori Fisicoqumiques
Geologia
Fsica Aplicada
Cincia dels Materials
Biologia Humana
Angls Prctic per a les Humanitats i les Cincies Socials
Sociologia

Clau
NL3
FR3
AL3
IT3
NL4
FR4
AL4
IT4
IC1
IC2
NLP
VLI
VHC
CLD
CHC
GHC
ECV
PMC
PSI
FD
FCT
EFD
UE
EAA
IPA
MFF
TAE
TAP
TAL
TAC
TAF
TAO
TAT
TAV
VO2
ESG
IAA
ASG
MCC
ICT
TLF
GL
FA
CM
BHU
IHS
SOC

Num. 6502 / 14.04.2011

15245

Antropologia
Fonaments de la Direcci dEmpresa
Referents Clssics de les Manifestacions Culturals Modernes

ANT
FDE
RC
* * * * *

Anexo IV
Claves correspondientes a las materias optativas
Materias
Segunda lengua extranjera I

Segunda lengua extranjera II


Tecnologas de la informacin y la comunicacin I
Tecnologas de la informacin y la comunicacin II
Ingls prctico
Valenciano: lengua e imagen
Valenciano: habilidades comunicativas
Castellano: lenguaje y documentacin
Castellano: habilidades comunicativas
Geografa e Historia de la Comunitat Valenciana
Economa de la Comunitat Valenciana
Patrimonio musical en la Comunitat Valenciana
Psicopedagoga
Fundamentos de Derecho
Fundamentos lxicos de las ciencias y de la tcnica
Educacin fsico-deportiva y salud
La Unin Europea: organizacin y funcionamiento
Esttica de las artes
Ingls prctico para las artes
Matemticas de la forma

Talleres artsticos

Volumen II
Escenografa
Informtica para las artes
Ampliacin de los sistemas de representacin grficos y tcnicos
Mtodos cientficos
Ingls prctico para las ciencias y la tecnologa
Tcnicas de laboratorio fsico-qumicas
Geologa
Fsica aplicada
Ciencia de los materiales
Biologa humana
Ingls prctico para las humanidades y las ciencias sociales
Sociologa
Antropologa
Fundamentos de la direccin de empresa
Referentes clsicos de las manifestaciones culturales modernas

Clave
NL3
FR3
AL3
IT3
NL4
FR4
AL4
IT4
IC1
IC2
NLP
VLI
VHC
CLD
CHC
GHC
ECV
PMC
PSI
FD
FCT
EFD
UE
EAA
IPA
MFF
TAE
TAP
TAL
TAC
TAF
TAO
TAT
TAV
VO2
ESG
IAA
ASG
MCC
ICT
TLF
GL
FA
CM
BHU
IHS
SOC
ANT
FDE
RC

Num. 6502 / 14.04.2011

15246

Annex IV
Modificaci de lannex V de lOrde de 17 de juny de 2009

Anexo IV
Modificacin del anexo V de la Orden de 17 de junio de 2009

Es modifica lannex V de lOrde de 17 de juny de 2009, de la Conselleria dEducaci, per la qual es regulen les matries optatives en el
Batxillerat, que queda redactat en els termes segents:

Se modifica el anexo V de Orden de 17 de junio de 2009, de la


Conselleria de Educacin, por la que regula las materias optativas en el
Bachillerato, que queda redactado en los siguientes trminos:

Annex V
Adscripci de les matries optatives a les especialitats docents
Matries
Segona Llengua Estrangera I
Segona Llengua Estrangera II
Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci I
Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci II
Angls Prctic
Valenci: Llengua i Imatge
Valenci: Habilitats Comunicatives
Castell: Llenguatge i Documentaci
Castell: Habilitats Comunicatives
Geografia i Histria de la Comunitat Valenciana
Economia de la Comunitat Valenciana
Patrimoni Musical en la Comunitat Valenciana
Psicopedagogia
Fonaments de dret
Fonaments Lxics de les Cincies i la Tcnica
Educaci Fisicoesportiva i Salut
La Uni Europea: Organitzaci i Funcionament
Esttica de les Arts
Angls Prctic per a les Arts
Matemtiques de la Forma
Tallers Artstics
Volum II
Escenografia
Informtica per a les Arts
Ampliaci dels Sistemes de Representaci Grfics i Tcnics
Mtodes Cientfics
Angls Prctic per a les Cincies i la Tecnologia
Tcniques de laboratori Fisicoqumiques
Geologia
Fsica Aplicada
Cincia dels Materials
Biologia Humana
Angls Prctic per a les Humanitats i les Cincies Socials
Sociologia
Antropologia
Fonaments de Direcci dEmpresa
Referents Clssics de les Manifestacions Culturals Modernes

Especialitat
Llengua estrangera corresponent.
Llengua estrangera corresponent.
Informtica.
Informtica.
Llengua Estrangera (Angls).
Valenci.
Valenci.
Llengua Castellana i Literatura.
Llengua Castellana i literatura.
Geografia i Histria.
Economia. Administraci dEmpreses. Formaci i Orientaci Laboral. Organitzaci
i Gesti Comercial.
Msica.
Filosofia.
Geografia i Histria. Formaci i Orientaci Laboral. Administraci dEmpreses.
Llat. Grec.
Educaci Fsica.
Geografia i Histria.
Dibuix. Geografia i Histria.
Llengua Estrangera (Angls).
Matemtiques.
Dibuix.
Dibuix.
Llengua Castellana i Literatura. Valenci. Dibuix.
Informtica. Tecnologia. Dibuix.
Dibuix. Tecnologia.
Matemtiques. Fsica i Qumica. Biologia i Geologia.
Llengua Estrangera (Angls).
Fsica i Qumica.
Biologia i Geologia.
Fsica i Qumica. Tecnologia.
Tecnologia.
Biologia i Geologia.
Llengua Estrangera (Angls).
Filosofia.
Filosofia.
Economia. Administraci dEmpreses. Formaci i Orientaci Laboral. Organitzaci
i Gesti Comercial.
Grec. Llat. Geografia i Histria.

* * * * *

Num. 6502 / 14.04.2011

15247

Anexo V
Adscripcin de las materias optativas a las especialidades docentes
Materias
Segunda lengua extranjera I
Segunda lengua extranjera II
Tecnologas de la informacin y la comunicacin I
Tecnologas de la informacin y la comunicacin II
Ingls prctico
Valenciano: lengua e imagen
Valenciano: habilidades comunicativas
Castellano: lenguaje y documentacin
Castellano: habilidades comunicativas
Geografa e Historia de la Comunitat Valenciana
Economa de la Comunitat Valenciana
Patrimonio musical en la Comunitat Valenciana
Psicopedagoga
Fundamentos de derecho
Fundamentos lxicos de las ciencias y la tcnica
Educacin fsico-deportiva y salud
La Unin Europea: organizacin y funcionamiento
Esttica de las artes
Ingls prctico para las artes
Matemticas de la forma
Talleres artsticos
Volumen II
Escenografa
Informtica para las artes
Ampliacin de los sistemas de representacin grficos y tcnicos
Mtodos cientficos
Ingls prctico para las ciencias y la tecnologa
Tcnicas de laboratorio fsico-qumicas
Geologa
Fsica aplicada
Ciencia de los materiales
Biologa humana
Ingls prctico para las humanidades y las ciencias sociales
Sociologa
Antropologa
Fundamentos de direccin de empresa
Referentes clsicos de las manifestaciones culturales modernas

Especialidad
Lengua extranjera correspondiente.
Lengua extranjera correspondiente.
Informtica.
Informtica.
Lengua extranjera (ingls).
Valenciano.
Valenciano.
Lengua castellana y literatura.
Lengua castellana y literatura.
Geografa e Historia.
Economa. Administracin de empresas. Formacin y orientacin laboral. Organizacin y gestin comercial.
Msica.
Filosofa.
Geografa e Historia. Formacin y orientacin laboral. Administracin de empresas.
Latn. Griego.
Educacin Fsica.
Geografa e Historia.
Dibujo. Geografa e Historia.
Lengua extranjera (ingls).
Matemticas.
Dibujo.
Dibujo.
Lengua castellana y literatura. Valenciano. Dibujo.
Informtica. Tecnologa. Dibujo.
Dibujo. Tecnologa.
Matemticas. Fsica y Qumica. Biologa y Geologa.
Lengua extranjera (ingls).
Fsica y Qumica.
Biologa y Geologa.
Fsica y Qumica. Tecnologa.
Tecnologa.
Biologa y Geologa.
Lengua extranjera (ingls).
Filosofa.
Filosofa.
Economa. Administracin de empresas. Formacin y orientacin laboral. Organizacin y gestin comercial.
Griego. Latn. Geografa e Historia.

You might also like